Google
This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scanncd by Googlc as part of a projcct
to make the world's books discoverablc onlinc.
It has survived long enough for the copyright to cxpirc and thc book to cntcr thc public domain. A public domain book is one that was never subjcct
to copyright or whose legal copyright term has expircd. Whcthcr a book is in thc public domain may vary country to country. Public domain books
are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discovcr.
Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from thc
publishcr to a library and fmally to you.
Usage guidelines
Googlc is proud to partncr with librarìes to digitize public domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to thc
public and wc arc mcrcly thcir custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing tliis resource, we liave taken stcps to
prcvcnt abusc by commcrcial partics, including placing lcchnical rcstrictions on automatcd qucrying.
Wc also ask that you:
+ Make non-commercial use ofthefiles Wc dcsigncd Googlc Book Scarch for usc by individuals, and wc rcqucst that you usc thcsc filcs for
personal, non-commercial purposes.
+ Refrainfivm automated querying Do nol send aulomatcd qucrics of any sort to Googlc's systcm: If you arc conducting rcscarch on machinc
translation, optical character recognition or other areas where access to a laige amount of tcxt is hclpful, plcasc contact us. Wc cncouragc thc
use of public domain materials for these purposes and may be able to help.
+ Maintain attributionTht Goo%\'S "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout thisprojcct and hclping thcm lind
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it.
+ Keep it legal Whatcvcr your usc, rcmember that you are lesponsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just
bccausc wc bclicvc a book is in thc public domain for users in the United States, that the work is also in the public domain for users in other
countrìcs. Whcthcr a book is still in copyright varies from country to country, and wc can'l offer guidance on whether any speciflc usc of
any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearancc in Googlc Book Scarch mcans it can bc uscd in any manncr
anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe.
About Google Book Search
Googlc's mission is to organizc thc world's information and to makc it univcrsally acccssiblc and uscful. Googlc Book Scarch hclps rcadcrs
discovcr thc world's books whilc hclping authors and publishcrs rcach ncw audicnccs. You can scarch through thc full icxi of ihis book on thc wcb
at |http://books.qooqle.com/|
Google
A propos de ce livre
Ccci cst unc copic numérique d'un ouvrage conservé depuis des générations dans les rayonnages d'unc bibliothòquc avant d'êtrc numérisé avcc
précaution par Googlc dans le cadre d'un projet visant à permettre aux intemautes de découvrir l'enscmblc du patrimoinc littérairc mondial cn
ligne.
Ce livre étant relativement ancien, il n'est plus protégé par la loi sur les droits d'auteur et appartient à présent au domaine public. L'expression
"appartenir au domaine public" signifle que le livre en question n'a jamais été soumis aux droits d'auteur ou que ses droits légaux sont arrivés à
cxpiration. Les conditions requises pour qu'un livre tombc dans le domaine public peuvent varier d'un pays à l'autre. Les livres libres de droit sont
autant de liens avec le passé. Ils sont les témoins de la richcssc dc notrc histoire, de notre patrimoine culturel et de la connaissance humaine ct soni
trop souvent difflcilement accessibles au public.
Lùíi notcs de bas de page et autres annotations en maige du texte présentes dans le volumc original sont rcpriscs dans ce flchier, comme un souvcnir
du long chcmin parcouru par l'ouvrage depuis la maison d'édition en passant par la bibliothòquc pour finalcmcnt se retrouver entre vos mains.
Consignes d'utilisation
Googlc cst fler de travaillcr cn paricnariat avcc dcs bibliothòqucs à la numérisaiion dcs ouvragcs apparicnani au domainc public ci dc lcs rcndrc
ainsi accessibles à tous. Ces livres sont en effet la propriété de tous et de toutes et nous sommes tout simplement les gardiens de ce patrimoine.
D s'agit toutefois d'un projet coûteux. Par conséquent et en vue de poursuivre la diffusion de ces ressources inépuisables, nous avons pris les
dispositions nécessaires afln de prévenir les éventuels abus auxqucls pourraicnt sc livrcr dcs sitcs marchands fiers, notamment en instaurant dcs
contraintes techniques relatives aux rcquêtcs automatisécs.
Nous vous demandons également de:
+ Ne pas utiliser lesfichiers à desfins commerciales Nous avons conçu le programme Google Recherche de Livres à l'usage des particulicrs.
Nous vous demandons donc d'utiliser uniquement ces flchiers à des flns personnelles. Ils ne sauraient en effet être employés dans un
quelconque but commercial.
+ Ne pas procéder à des requêtes automatisées N'cnvoycz aucune requête automatisée quelle qu'elle soit au système Google. Si vous cffcctucz
des recherches concemant les logiciels dc traduction, la reconnaissance optique de caractères ou tout autre domaine nécessitant dc disposcr
d'importantes quantités de texte, n'hésitez pas à nous contacter Nous encourageons pour la réalisation dc cc typc dc travaux l'utilisation dcs
ouvrages et documents appartenant au domaine public et serions heureux de vous être utile.
+ Ne pas supprimerl'attribution Le flligrane Google contenu dans chaque flchier est indispcnsablc pour informer les intemautcs dc notrc projct
ct leur permettre d'accéder à davantage de documents par l'intermédiaire du Programmc Googlc Rcchcrche de Livres. Ne le supprimcz cn
aucun cas.
+ Rester dans la légalité Quelle que soit l'utilisation que vous comptez faire des flchiers, n'oubliez pas qu'il est de votrc rcsponsabilité dc
veiller à respecter la loi. Si un ouvrage appartient au domaine public américain, n'en déduisez pas pour autant qu'il cn va dc mêmc dans
les autres pays. La durée légale des droits d'auteur d'un livre varie d'un pays à l'autre. Nous ne sommes donc pas en mcsurc dc répertorier
les ouvrages dont l'utilisation est autorisée et ceux dont elle ne l'est pas. Ne croyez pas que le simple fait d'afflcher un livre sur Google
Recherche de Livres signifle que celui-ci peut être utilisé de quelque façon que ce soit dans le monde entier. La condamnation à laquelle vous
vous cxposcricz cn cas dc violation dcs droits d'autcur pcut £trc sévòrc.
A propos du service Google Recherche de Livres
En favorisant la recherche et l'accès à un nombre croissant de livres disponibles dans de nombreuses langues, dont le français, Google souhaitc
contribuer à promouvoir la diversité culturelle grâce à Google Recherche de Livres. En effet, le Programme Googlc Rcchcrchc dc Livrcs pcrmct
aux intcmautes de découvrir le patrimoine littéraire mondial, tout en aidant les auteurs et les éditeurs à élargir lcur public. Vous pouvcz cffcctucr
dcs rccherches en ligne dans le texte intégral de cet ouvrage à l'adresse fhttp: //books .gooqle . coïrïl
HARVARD
COLLEGE
LIBRARY
k'
CHRESTOMATHIE PROVENÇALE
X
CHRESTOMATHIE PROVENÇALE
(X*— XV SIÊCLES)
PAB
KARL BARTSOH.
SIXIÈME ÉDITION BNTIÊREMENT REFONDUE
PAR
EDUARD KOSCHWITZ.
MARBURG.
N. G. ELWERT, LIBRAIRE-ÉDITEUR.
1Q04.
(oX^io.lO.S'
-^r^^T'T-é-T-lt.Tr r ;f
MAIVABD COl LE6E LIBRARY
BEQUE8T OF
PROF. E0WA80 8. SHELDOX
NOV. n, 192S
O. 1 1 o , ImprUMTto Mllqat, DanMUdt.
•>•
<.
A'
T
1
AVANT-PROPOS.
Malgré la récente publication de trois anthologies rivales, la Chrestomathie
provençale de K. Bartsch n*a rien perdu de rancienne popularité qu^elle doit
à rheureux choix des textes et aux légitimes sentiments de piété qu*a pour son
défunt auteur le public savant. La cinquième édition n^en a pas été épuisée
plu8 lentemeut que celles qui la précédaient. II a donc fallu entreprendre oette
nouvelle édition, qu^après quelqucs hésitations, faciles à comprendre, je me suis
décidé h, publier, sur la demande réitérée de son éditeur actuel, M. Brauii-
Elwbrt de Marburg.
La derniòre édition qu*ait publiée l'auteur a paru en 1879. La oinquiòme
édition, de 1892, n'en était qu*une reproduction anMtatíque. Depuis oe temps-
là, la philologie provonçale, qui doit tant à K. Bartboh, a fait bien des progràs
qu'une nouvelle édition ne pouvait ignorer. Aussi avons-nous soumis toutes les
parties do Touvrage à une revision attentive, sans toutefois en ohanger entiòrement
la forme ni le caractòre primitifs. Loin d*augmenter le nombre des textee,
nou8 avons, au oontraire, supprimé les extraits des traductions du Code de
Justinien et du Nouveau Testament, les poésies de Serveri et de Raimon de Comet,
et les 8ix petites chartes insérées par rauteur, qui ne nous paraiseaient d*aucune
utilité. Nous avons mis à profit les éditions récentes, critiques ou non, dee textee,
utilisée par Bartsoh et, autant que lea circonstancee nous le permettaient, enriohi
les listes des variantes. Tous les morceaux ont été soigneusement revus et
corrigéa aussi à Paide dos nombreuses correctious, qu'on a proposéee, et
qui 80 trouvent éparpíllóes daiis les Revues de philologie romane. Nous ^vons
fait, en téte des textes, une part plus large à la bibliographie et, dans rintérét des
autodidactes, nous y avons ajouté des renvois au Grundriss zur OeschiclUe der
provmzalischen Liiieraiur de K. Bartsoh {Ordr.) et au Précis de la littératore
provençale publié par M. Stimmiisq dans le Orundriss de Qròbbr (voI. II, sect. 2;
Si.). L'orthographe régularisée par Bartsoh a été généralement conservée;
VI AVANT-PROPOS.
cependant, pour plusieurs pièoes, nous avons préféré les orthographes établies par
les auteurs d'éditions oritiques. Lea j trop nombroux de IUrtsoh, au milieu
et à la (in des mots, qui correspondaient à des sons bien diíFérents dans les
dÌYers idiomes du Midi de la France, ont fait place aux í des manuscrits, qui
semblent moins se préter à des intorprétations erronées. Pour faciliter Ten-
tendement des textes provençaux, los euclitiquea, quo Hautsoii avait Boudóes aux
mota précédents, en ont été séparées par des points ou dos apostrophes, selon
les procédés actuellement en faveur. La ponctuation trop parcimonieuse de
l'auteur a été remplacée par une ponctuation plus abondante et qui tàche égale-
ment de se conformer à resprit de la syntaxe mediévale. Dans le numérotage
et dans rarrangement des variantes nous avons introduit quelquoB petits change-
ments qui permettront de comparer avec moins de peine lea lignes du texte
aux notea qui y correapondent. Noua avona auppoaé que peraonne ne ae aer-
virait de la Chreatomathie aana avoir au préalable étudié lea élémenta de la phoné-
tique, derort hographe et de la morphologie provençalea ; auasi nous a-t-il aemblé
inutile de reproduire le Tahleau sommaire des flexions provefujales^ dont lea
formes, cbaque fois qu'elles préaentaient dea difiìcultéa pour le débutant, ont
trouvé une place dana le Olossaire, (>elui-ci a cté eurichi d'étyinologiea, et loa
mota allemands en ont disparu pour faire place à doa interprétations françaises
plu8 nombreuaea. Autre innovation de la préaente édition : les subatantifs et les
adjectifa aont donnéa aous la forme du cas oblique aingulier. Exception a été
faite pour quelquea mota qui, dana lea textea, ne ae préaontaient qu'à un caa
sujet tròfl divergent du caa oblique. Enfin nous avona accru Pancien Index
décidément trop maigre de Tauteur. M. Bkaum-Elwbrt, de aon côtó, a eu aoin
de rendre la lecture de la Chreatomathie plua agréable à 1*qbì1 par le choix d'un
meilleur papier et de caraotòres plua granda et plua diatincta que ne Tétaient
oeux des éditiona précédentea.
Noua espérona, Tun et l'autre, que.soua cette nouvelle forme, la Chreato-
mathie de BABTdOH demeurera, pour l'étude de la langue et de la littérature
provençales, un dea plua pratiquea inatruments de travail.
Eônigaberg. E. KoSChwltZ*
M. Eduard Ko80HW1tz est décedé subitemeot le 14 mars derníer. C*eét
par une mort prématurée qu'îl a été enlevé aux sieos et au travail, le jour
méme de la fête de Mme Ko80HWITZ. II était eocore eo pleine aotivité, qui
8*exerçait dans les sens les plus divers. Le matin, il venait de donner ses
soins assidus à la nouvelle édition de la ohrestomathie provençale, qu*il avait
sur le chantier, lorsque une apoplexie du coeur finit sa vie si riche de labeur
et de succès.
M. Ko80HWiTZ a dû laisser inachevée la chrestomathie provençale, dont
rimpression était avancé jusqu'à la colonne 606 (plaideiamen). Restait à revoir
les épreuTes de ce qui manquait du glossaire. Mme Ko8CHW1tz et M. Braum-
EiiWRRT nì*on avaiont prié, ot jo nio ohargoaia, à moii gri^, de cotto potite tAohe,
tout eu avouant coinbien le inaítre regretté aurait conduit à meilleure fin oe
livre utile dont il a fait, on peut dire, son oeuvre à lui.
Marburg, août 1904.
Bduard Wech88ler.
TABLB.
Avant-Propos
pafe
III
Aimeric de Pegnlhan
Domna per vos estanc en greu turmen 175
En aquei temps que'l reis mori nAnfos 179
Si cum Talbres qno per sobrecargar . 177
Alba
En un vergicr sotz folba d'albespi 107
Alphonse II, roi d'Aragon.
Vvr mantas gnizas m'es datz ... 03
Amanien de Sescas
Essenhamen de la donzela :i55
Arnant do (•arrassoR
Novas il(*l papagai 288
Arnant Danicl
T/nnr'amara fais brnoills brancntz . 147
Lo fcrm volcr <|n'el cor m'intra . . 10(J
Arnaut de Maroill
Bel m'es quan lo vens m'alena ... 101
Domna genser que no sai dir . . . 102
Arnaut Vidal
Cirventes 387
Ballades
A Tentrada del tcns clar 122
Coîndeta sui si cum n*ai gren cossire 269
IVamor m'estera ben e gent .... 268
Mort m'an li semblan qne ma dona*m
fai 267
Barlaam et Josaphat 882
Beatrice, comtesse dc Die,
A chantar m'er de so qn'cn no volria 7ô
Bède, liber scintillarnm, traduc-
tion 2A5
Bcrnart dc Ventadorn
Be m'an pcrdut lai enves Ventadorn . 61
Qnan la donss* anra venta .... 63
(ïaant vei la lanzeta mover .... 68
Tant ai mon cor plen de joia ... 65
Tençon avee Peirol Iô8
Bertolome Zorzi
Aissi co*] fnocx consuma totas res . 801
Bertran de Born
(^es de far sirventes no*m tartz . . 126
Ten m'escondisc, dompna, qne mal non
»nicr 123
Mout mi platz quan vei dolenta 128
PuoÌB als baros enoia e lor pesa . . 127
Si tnit li dol e Ih plor eih marrimen 134
Bertran Carbonel
Coblas esparsas 297
Bcrtran de Roaix
('anso dc nostra dona 445
Biblc« histoirc abrógóc dc la, . . 428
Biographies des tronbadonrs
Bertran de Born 2(M
(ìuillcm de Capcstaing 261
Peire Vidal 268
Boèce 1
Bonifaci Calvo
Oes no m'es greu s>a non sni ren pre-
zatz .401
Cercalmont
Per fin amor m^esjanzira 51
Chansons anonymes
Eissamen com la pantera 252
(juan vei los praz verdesir (chanson
d'nne dame) 250
Chastel d'amors 299
Citation dn consistoire de la gaie
science & Tonlonse .... 435
Comte dc Rodes
cf. Uc dc Saint (Mrc 17»
Confcssion 21
Croisade albigeoise, chanson de la, 201
Dansa
Pres soi ses faiUencha 270
Dante da Maiano
Las, so que m^es al cor plns fins e cars 345
Deb u
ElBcjJftrí ie lAt ptsprietati 4e
t«tM r«i B»t«raU ...
Epitrc fAfcit dt ■ ;kiit-Êti«KBe
ívftiglle Ì€ rcBfkBce
E*»Kgile le Nic«4èae
PlaaeBCft, rsafti 4e, .....
Pol^iet it LbicI
BMua 4e ■riifi thU
Folf aet 4e 11 Arieille
Eb chaaáu «'•*«■ » MeaAni . . .
8it«t metù A tvt ■^rceabata . .
Falfict de EcBaif
Pftf T«eQi Dii uoti ■rreates ...
tìmiín 1« BrsD
OftBcelM Fftidit
AJ ■OMbUa dd rd ties
ixa Mt ri» fvU
Lo roMÍBjtolet nlTalge,
J«« putl; tl SsTuíc de Mulei» et
Ue 4e U Buidaria
Oirart 4c R*iiilk», ron«i de, . .
Lct Heýt J^ dc Nutrv iMne ...
Oai d'Uíitel
L'mUc )on eoct' wu m
OsilhcH ct OailhcB A«f ier
Jm pwU
OsllbcB de BerK«ed»i
Chaaaoaet* lea e ^aa*
OBlllea de CabcttaÌBf
U dou c«MÌre
OiìIUb dc CcrTcira
ProTctbM de SalotHn
OmlIlcM Flgaeir*
|j ut tifTfrm*» fsr en ett iuD qoe m'»-
gMMH
Ollllen IX,, conte dc Poltieri,
lí';n ïi>ì;I ^ut »ìi|k)ii.ii 11 plnz«r , ,
Coapalgiui, Don potc mudar qa'ea no
M'ûlrei
Cftral cl>IIU>'>I|i:U DnCTS
Poi dc dunUr n'ei pret t*leu . .
OdIIIc» de Haint Uregorl
Brm pUtc lo gaic tcoipc de Patcor .
aaiMen dc U Tor
UDa, doai, tret e qoatre
Onirant dc Bornellb
0[Hi mi'iftii tl m'o ninaeiitlt ...
(jnan la bron' anra t'etiaclia . . .
Reia glorloi, Teraic Inmt e clartatz, .
Un ionat Inte malTatx c bo . . , ,
Oairaat dc Catrcira
Galih^u: âi C^ltnt*
A itin (cì UE dt ecr c
Osiraat Bi^aicr
Brca ÌtMe
OmmiMtMÌn rne é
èe CUaw 3
Lcttrc i
Retroacb . 3
ScTCM . 3
Gairaat de Salinbac
Ptf aoUta e pn ètfatt >
Heliai de Sclier
PUvgb dd gna foc de naUa . . 4
HoBorC Bonnet
Atbtc dc baUíDea, ti»dKtiML, ... 4
Hac del Valat
CaoM e daasa meacUáa *
Lat Novaa de l'beretge ...... a
Jaafre, toman de 2
Janttc Bndel
Qoui lo rÌBi de U fimtaaa ....
Jen parti
CL (liiilkM ct Sa*ark dc Haalcui 77 ct I
Joaa de Pennai
Dn gaerriet, pet alegtar 3
Lejt d'amort d
Lndni Sancti Jacobi, mjatète, . . 4
LbdcI de Uonteg
Enenhamen dcl gaarso 3
Harcabrnn
A U fontana del Tcrgier
Dtrai TOi en mon Uti
L'aatrier joct' nna ■ebíaaa ....
Harti de Hodc
8ÌrTentci 4
Hatfre Ermeogan
BrcTÍari d'amor 3
Hoínc de Hontandoo
Fort m'enoia, bo anzes dîre I
L'antrier laí en paradit 1
Hjttíre de Ssínte Agttía .... 8
N'At de Honi
La Taiort ea grant e i'oDort .... 3
Natarat d'alcat antelt e d'alcnnat
bettlat 8
No«l
PaitoreU 4
Peire d'AÌTernhc
Cluuilurai d'oijnoiitx Iriibadurs . . .
Bouiiibol en son repalrc
Peìre de Barjac
Tot fraDcamcD, domna, Tenh dcDan tob 2
TABLE.
XI
Peire Cardenal
Ar mi poso ea laazar d*amor . . . 191
Qni ye gran maleza faire 189
Tartarassa ni yoatonr 190
Una ointatz fo, no sai cals, .... 193
Peire de Corbiac
Domna, dels angels regina, .... 281
Tezanr 284
Peire Gnillem
Nonyelle allègoriqne 291
Peire Raimon de Tonlonse
AtresBÌ cnm la candela 06
Peire Rogier
Qes en bon vere non posc falhir . . 87
Peire Vidal
Baros .lesus qn'en crotz fo mes. . . 118
Drogomaìi, senher, s^en agnes bon des-
trier 120
Po8 tomatz sni en Proensa . . . . llô
Poire de Vilamnr
Dansa d^imors am refranh .... 435
Peirol
Cora qn'amors volha 151
Tençon avec Bemart de Ventadom . 158
Poème snr la mort de Robert, roi
de Naples, 899
Poésies religienses
Santa Maria, vergen gloriosa, . . . 805
Vergen santa Margarida 805
Poótiqne, traitè de, 825
Pons de Capdoill
De toz chaitins sni en aicel qne plns 185
Pons de Prinhac
Vere de Tan 1345 415
Prière à la Vierge 19
Raimbant III, comte d'Orange,
Escontatz, mas no sai qne s'es ... 72
Po8 tals sabers mi sortz e*m creis 69
Raimbant de Vaqnéiras
Era pot hom conoisscr e proar . . . 137
Trnan, mala gnerra 140
Raimon d^Avinho
Sirrens sni avntz et arlotz .... 229
Raimon Escrivan
Senhon, Tantrier vi ses falhida. . . 844
Raimon Ferant
Vie de Saint Honorat 363
Raimon de Miraval
Anc trobars clns ni brans 163
Be m'agrada'l bels temps d^estin . . 167
Si tot s'es ma domn' esquiya . . . 165
Raimon Vidal
Novela: So fo el temps c*om era jais. 289
Règle de Saint Benoit, tradnction 253
Richart de Berbezilh
Atressi cnm 1o leos 185
Sainte Agnès, mystère, 375
Sainte Donceline, ?ie de 831
Saint Jean, évangile de. .... 9
Saint Trophime, vie de, 421
Savaric de Manleon
Jen parti; cf. Gancelm Faidit et Uc de
la Bacalaria, 169
Seneca on lo Savi 869
Scrmons 27
Sordel
Planher vnelh en Blacatz en aqnest
lengier so 225
Sydrac, tradnction dn livre de, . 338
Traité de poétiqne 885
Uc de la Bacalaria
Jen parti; cf. Gancelm Faidit et Savarîc
de Manleon, 170
Uc Catola
Non poBc mndar, bels amica, qn*en
chantanz 59
Uc Faidit
Grammaire provençale 213
Uc de Saint Circ
Tres enemics e dos mals senbora ai . 173
Senh'en coms, no'ns cal esmaiar. Cf.
Comte de Rodes, 175
Vices etVertns, livredeSi tradnc-
tion 871
Vilanova, la dona de,
Canso 445
GloBsaire 449
Corrections XII
CORRECTIONS.
P.
8
9
n
«
n
n
n
n
n
n
n
n
2 1. B d*en bas. Corr, Bzns {ou nnzs)?
11 1. 21. Corr. trecía que.
83 1. 81. Corr. aintori.
54 1. 23. Carr. Vatican , et airui de suiie.
55 1. 5 d*en bas. AJoutez 40, à la marge.
92 I. 4. Corr. feroi
187 1. 5. Corr, Ms. da Vatican.
187 1. 1. L. Oui dTissel.
101 1. 15. L. Trueia ten.
203 1. 25. Corr. ▼enoilh.
207 I. 17. Corr, p. Ifi.
211 1. 24. Corr. rimas, de romans.
254 1. 1. L. BENOIT.
P. 283 1.
. 284 1.
, 809 1.
, 311 1.
n 321 1.
, 375 1.
n 416 1.
n 418 I.
, 430 1.
n 438 1.
, 453 1.
25. L. bastit.
12. L. qu'el
38. L Bels Deportz.
5. L. e Is.
14. Corr. 8*0.
30 et 35. Ájoutez 30 et 35, a /a
nuirge,
16. L, q*uey.
6. L. volgi.
3. Corr. nos.
18. L. serpenti.
13. Imér, acier; as-; ass- (ftcTârinm)
8. m. acier 39, 33 ; 183, 12 ; 289, 10.
î>
•î^
POÈME 8UR BOÈCE.
Manuscrii: Bibl. de la ville tPOrléanê, n*. 374. FaesifMli: Mimaei, FaeêimUi di
aniichi manoscrHii, iav. 33—9. — Ediiionê: Diez, AUromanische SpraehdenhnaU, Bonn Î846,
p. 33 et 9uiv, (D.)\ P. Meyer, Reeueil d'ancienê iexies, Paris 1874, p. 23 ei 8uiv. (M.)\
Hílndgen, Das alipravenzalische Boeihiuslied , Oppeln 1884 (Hû)] Âppely Provenaaliêche
ChretUmaihie^, Leipziq 1902, p. 147 ei 9uiv. (Á.). — Cf. P. Meyer. Romanià I (1872), 229 ei
suiv., ei Romania VII (1878), 471 ei »uiv. (M^)\ Siengel, Jenuer Liiieratur»eUung 1875,
p. 63 (Sie)\ Bôhmer, Romanische Studien III (1878), 133 ei suiv. (Bô.)\ Tobler, Zeiteehrtfi
fûr roman. Philologie II (1878), 504 ,ei suiv. (To.); Appel, ib. XX (1896), 385 ei euiv. (A.*). —
Hofnuinny SiizungsbericMe der kgl. bayr. Aìeadtmie der Wi8êen»chaften 1870, p. 175 ei 9%Uv.
(Uo.). Grdr. § 8, p. 8. Si. p. 44.
No8 jove omne, quandius qa*e nos
estam,
de gran follìa per foiredat parllam;
quar iio iiuh nioiiibra \h)Y vaìì viur' 08-
pcrain,
qui no8 808tc tan quan per terra nnnam
5C quí U08 faÌ8 que no murcni de fam,
per cui 8aly e8me8 per pur tan queil
olamam.
No8 joye omne menaro ta mal jovent,
que U8 non o preza, 8Ì*8 trada 8on parent,
8cnor ni par, 8iil inena malamont,
10 ui ru8 708 raltre 8Ì'8 fai fal8 8acrament.
Quant a fait, mìia no 8é^n repent
ni eyer8 Deu no'n fai emendament.
Pro non e8 gaigre, 8Ì penedenza'n pren :
dÌ8 que Ta pre8a, miia nonqua la te,
inque cp8 lo8 forfaiz 8cinprc fai cpsaincn
e laÌ8a'n Deu, lo graut omnípoteut,
1 qae D. P. M. IIu. 2 follfìdat ious les éd.,
excepiè M. A. B ainri. 10 uel laitrc Mê. \ ve
iraitre />., neir aitre MK 11 a manque Mê.
12 ni evers Ho. M. Hií.] eniuers Ms. A. i4',
e invers Ba. 14 bresa . ten Bv. 16 eps lor
for farzc Ms.^ epslor forfa(i)z 1). M. Ba.\ eps
lor forfaiz s. fan e. Ho. epsaîn. 16 e manque.
omipotcnt Me.
ItARTHril, 11ire«lomiillil«) |truti»nç»l<i.
kiÌ8 morz eis yiu8 totz a in jutjamen ;
eps li 8atan 8on en 8o mandamen :
808 Deu licencia ja non faran torment.
Enanz oii dic8 foron oiiio fcllo;
mal ome foren, aora sunt peior. 5
Yolg ì BoocÌ8 metro qua^tiazo:
auycnt la gent, fazia en 8o serroo,
cree88en Deu, qui 808tenc passio,
per lui aurfen tra^tút rederocio.
Mal 8*en penét, quar non i roes foÌ80,io
anz per eyeia lo mesdren e preÌ8o.
Donz fo BoccÌ8, lo corp8 ag bo o pró,
cui tan amet Torquator Mallios.
De 8apiencia no fo trop nuallo8,
tant en reteno que de tót no'n fo blo8.i5
Tan bo e^seniple en laÌ8et entre no8,
no cuid qu*e Roma om de 8o 8aber fo8.
1 ki Is morz] kil mort & Mê.y kil8 mors et
vius D.. kil mort et viu M. Sie.. ki mort e
viuB ou Ri'ls mort eis vius A. cf. A\ tot. intiam.
2 mandaîn. 4 Ezns unzs ? Ms. \ en anz, en dies
M.\ anz no8 en dies Sie.y eus ans antícs? A^.
h pejor a ora so Bô. 10 mat) mas molt if<.,
molt M. Bô., Mas mal s'en pénet Ho. Molt s.
p. mas? A 12 lo corpel corps Ms.y e corps
Bô., corpe ag e bo Af . Sie. pros AT. Bô. 13
reis M. Sie.
í
X« SIÈOLE.
Oóms fo de Roma e ac ta gran valor
aprob Mallio, lo rei emperador:
el era'l meler de tota la onor,
de tót Temperi'l tenien per senor.
5 Mas d'una causa nom avia genzor:
de sapiencia rapellaven doctor.
Quan veug la fís Mallio Torquator,
donc yenc Boeci ta gran dolors al cor,
no cuid aprob altre dols li demor.
10 Morz fo Mallios Torquator dunt eu dig:
ecTOs e Roma Temperador Teiric;
del fíel Deu no volg aver amig.
No credét Deu, lo nostre creator;
per zo no*l volg Boecís a senor
15 ni gens de lui no volg tener s'onor.
Eu lo chastia ta bé ab so sermo,
e Teirfx col tot e mal sa razó:
per grant evea de lui volg far fello.
Féz u breu faire per grán decepcio
20 e de Boeci escriure fez lo nóm
e 8Ì*1 tramét e Grecia la regío.
De part Boeci lor manda tal raízó,
que passen mar, guarnit de contençó:
eu lor redra Roma per traazo.
ssLo sénz Teiric miga no fo de bo,
fez 808 me8 segre, siiz fez metre e pre80.
El capitoli, Tendema, al di clar,
lai o 8olíen la8 altra8 leis jutjar,
lai veng lo reÌ8 8a felnia menár.
soLai fo BoecÍ8 e foren i soi par.
Lo reÌ8 lo pre8 de felni' a reptar,
qu'el trametía los breu8 ultra la mar,
Roma Yolia a óbs los Gréx tradár.
Pero Boeci anc no venc e pesat,
sssál en estánt e cuídet s'en salyar;
l'om noi laiset a sulyameut anuár:
cil li faliren que*l solient aidar.
Fez lo lo reis e sa charcer gitar.
Ecyos Boeci cadegut en afán,
40 e granz kadena8 quí restán a pesant!
2 prob Bô. 4 remperi lo To. 6 nom M,
IW. Ste. IIii.] u nom Ma.; nnom lío, 7 f. rei
M. Ste. 8 ^rranz A. 10 Mort Mallios Bô.
2i) p. ê.: escriure i M. 21 dia. 29 felni*a A,
ì\i\ a 61)8 loB (]rcx Honia nolia Jlftf., Volia
lioma a. o. 1. 0. t BO. 34 pesar M. Bli. i\ò
sal] sal él. 37 qn'el soli M, HU. aiudar. 40
kdena8. apesaot Me. Ba, M. Bò, Hû.
Reclama Deu, de cél lo rei, lo grant:
'^Domne pater, e te*m fiav* eu tant,
e cui marce tuit peccador estánt.
Las mias musa^ qui ant perdut lor cánt:
de sapiencia anava eu ditan. 6
Plor tota dia, faz cosdumna d'efant:
tuit a plorár repáiren mei talant.
Domne pater, tu qui*m sols goernar,
e te'm soli eu a tóz dias fìar,
tu'm fezíst tánt e gran riquezá stár: lo
de tota Roma l'emperi aig a mandar;
los 8ayÌ8 omes en soli' adornár,
de la justícia que grant áig a mandar.
No't servii bé , no la*m volguist laisar;
per aíz6*m fás e chaitiveza star. 15
Non ái que prenga ne no pósg re donar,
ni nóit ni día no fáz que mal peusar:
tuit mei talant repairen a plorar.''
Hanc no fo óm, ta gran vertut agues,
qui sapienciu conipcure poguos. so
Pero Boecis no'n fó de tot mesprcs;
anc no'u vist ú qui tant en retcgues.
ínz e las carcers o él jazia prés,
lainz contáva del temporal, cum es,
de sól e luna, cél, terra e már, cum es.25
^'Nos e molz libres o trobam legen,"
dis o Boecis e sso gran marriment,
quant e la carcer avia'l cor dolent,
'^molt vál lo bés que Tom fai e jovent;
coni el és vélz, aqui pois lo sosté; 80
quan ve a Tóra que'l córps li vái franén,
per be qu*a fait, Deus a ssa part lo te.
Nos de molz omncs, nos o avem veút:
om per veltát non á lo pel cbanut;
es eferms o á afan agút. 95
2 dne. Domine A.\ Damrideu paire Sie. 4
Lasas m. m. To. 8 Dfie. Domine A, 9 solij
= 80lh; soli' D. M. Ste. dis M. Ste. 20 Vne
ityUabe manque. la sap. comp. qui pog. Bò,
Éu. , 8. tot comp. M. Ste. , sap. tot'apenre To.
23 inz Ho. M, A. \ la ínz. 24 cotáua. tôporal.
ca es] dcls mcs ? Jlf., cumcs liô. 26 cól e
terra mar. 2() (fne eyllabc nutnque: librcs
no8 o tr. M. A.\ nos o trob. c molz libr.
Ìcgcn Stf.. o| aízo U'ô. IIii. :U) (|ui Mn., c qui
MBa.f aqui Setteyantf Rom, Forsch. I, 4Uti.
poisî poissas Ho. Ste, Hû, 33 nos o] aizo Bô,
Hû.
BOÊCE.
6
Cellui vai bé qui ira mal e jovéut,
e cum es yelz, donc estai bonameut:
Deu8 a e lúi més 8o cha^tiamént.
Ma8 quaut 08 jovcs et & onór inolt gránt
ft et eyer8 Deu no torna 80 tiilant,
cum el 08 yelz, yai s^onor^ de8captán:
quant 8e reguarda, nó'n á ne tan ne
quant:
la pélz li rúa, héc lo kap te tremblánt,
lomorir yolrfa e é8 e gran masánt,
tra8tota dia yai la mórt reclamán;
ella noi préu ne no l'en fai 8emblant.
Dréz 08 e bé8 que l'om e Deu 8^e8pér,
ma8 non 08 bé8 que's fî e 8on ayér.
15 Ta mala fé uulz om no pót yeder:
Tom Ta al má, miga no l'a al 8er.
Cum ru8 lo pért, a l'áltre yé tener.
E la niórz & cpsnmeut mala fé:
Tom ye u omc e quaitiu c dolónt,
<oo 08 maláptc8 o áltre prós lo té,
non & ayér ni amíc ni parcnt,
dunc apella la mort ta dolzamcnt,
crída e úcha: '^Morz, a mé quar no yé8p*'
Ella*8 fén 8orda, gen8 a lui non aténd;
tsquaut monz 8'cn guarda, no aiip mot
<|uan, lo'8 prcnt.
Si cum la niblc8 cobrei jórn lo be má,
8Ì cobre ayér8 lo cór al christiá,
qui tant i pe88a que ál no fara ja;
e Deu no*8 fia ni Deu8 e lúi no má,
80 quan 80 reguarda, peró re8 noi rema.'^
Molt fort bla8maya BoecÌ8 8Ó8 amig8,
qui lui laudáyen, deréer, euz dÌ8 antfx,
qu'cl era cómp8 e molt onraz o rix,
et eyers Deu éra tot 808 afix.
sr> Molt lo laudayen e amfc e parent,
c^ab Damrideu 8e tenia forment.
Pero BoecÌ8 tra^tuz lo8 en desmént:
2 ca. ì\ a mòB c lui. 6 ca. 17 cu. 1K K
mala fe la m. a epe. Bô. Ste. ïlû, 19 e quai-
tiu] € manque Mê. 22 la fnanque Mb. 23 ven
Bò. 26 ca. 27 xristiii. 29 e lai e no. 32
dias. 33 e molt Ba, llo. B'ò.] molt M^.\ molt
o. e iiiolt r. M. SU. 37 et ij,ì. A tìeniande s'il
faui trantposer ce8 deux vers.
no 8*08 ac8Ì cum anayen dicent.
''Cel non 08 b68 que a frebla 8cala*8 té,
qui tota ora de^empre yai chaden ;
aquel quì l'a, non C8tai fcrmament.
E qual8 08 Tom qui a ferma 8chala*8 téP k
Bo8 chrÌ8tia8 qui cre perfeitament
Deu la paterna, lo rei omnipotent,
et en Je8u que ac tán bo talent,
chi no8 redém8 de 80 8ang dolzament,
e Sanctum Spiritum qui e bo8 ome8 de- lo
8end,
que que'l corp8 faça, eui yai rarma
dozén.
Bo8 crÌ8tian8 qui a tal e8chala'8 te,
cel non quaira ja per negu torment."
Cum jáz BoecÌ8 e péna charceral,
plan se 808 dol8 e 808 menuz pecaz, I5
dVma donzélla fo lainz yÌ8Ìtaz:
filla ^8 a1 rei qui a gran poe^tat.
Ella 's ta bcUa, reluz ént lo palaz;
lo nia8 o fntra, inz 08 granz claritaz,
ja no 08 6b8 fox i 88Ìa alumnaz, îo
yeder p6t Tom per quaranta ciptáz.
Qual ora*8 y61, petita*8 fai a^áz;
cuni olla 8^auça, col a dol cap polsát;
quant be 80 drcça, lo col a portu8at
é ye lainz tota la maio^tat. tR
Bclla'8 la domna, ei yf8 a tant preclár,
dayan 80 yf8 nulz om no*8 pot celar;
ne ép8 li omne qui 8un ultra la már
no potden tánt e lor cor8 cobeetár
qu^ella de tot no yea lor pe88ar. ao
Qui leÌ8 80 fia, morz no 1*08 a doptar.
Bella ^8 la douìua, ma8 molt 08 de
long8 dÌ8.
No'8 pot rascúndro nulz óm denant 80 yÌ8.
llanc no yÌ8t omne, ta grant onor agues,
8Ìi forféz tan dont ella*8 rangurés, 85
1 ca. 3 dcscmpre To. Ilú] scmprc Mê. 8*
vai dcchadeii Ho. M. SU, 6 xristias. 10 scm
epm Ms.y sant sperit Ho. Bô. Hû.y sanct esperit
Ste, 11 en 11 Mê.y en M. Bô., el Ho., \ì SU.
12 aital M».\ a 'ital A. 14 ca. charceras? M. ;
charceras Bd. 17 a rei? i4 21 neder ent pòt
Af«. , veder en pots SU.^ tupffr. per? Af. ;
A. A.^ reuí supprimer Tom et $uppo9e une
lacane au v précédtnt. 23 ca. 30 pcssan (?) Ms.
32 dÌM. 34 agois Bô. 35 rangorii Bd.
XI- SIÈCLE.
8
808 corps ní s' anina miga per rén guarfs;
quoras que's vol, 8'en á lo oorp8 aucÍ8,
e poÌ8 roet Tarma en eiFérn eî sorosis.
Tal l'í cománda qui toz dias la brfs.
5 Ella smetéssma te cláus de paradis,
quoras que's vol, lainz c61 808 amig8.
Bél 8Ún 8Ì drap, no 8ài nomnar lo fíl,
mas molt pcr foren de bón e de sobtil.
Ella 8eÌ8 féz, avia anz plu8 de míl.
loTán no 8on vél, miga lór préz avil.
Ella medesma teÌ8et 80 ve^timént,
que negu8 6m no p6t de^far neient.
Pur Tuna fremna qui ver8 la terra pent
no comprari' om ab mil liuraa d'árgént.
isElla ab Boeci parlét ta dolzament:
'^Molt me derramen donzellét de jovent,
que zo esperen que faza a lor talén.
Primas me ámen, poÍ8 me van aÌ88ent;
la mi^ amor ta mal van deperdén."
so B6I 8un li drap que la domn' a vestit,
de caritat e de fe 8un ba^tit:
11 8un ta bél, ta blánc e ta quandi,
tant a BoecÌ8 lo vÌ8 eavanuit
que el zo pen8a, uél 8Íen amo8Ìt.
85 El ve8timent, en l'or qu*í es repré8,
de86z avia e^cript ú pei M, grezé^c:
zo siguifiga la vita *qui en ter' ea.
Sobre la 8chápla avia ú tei .0. greze8c:
zo 8Ìgnifiga de cél la dreita léi.
80 Antr' ellas doaa depent sun re8chal6;
d'aur no 8un gé8, ma8 nuallor no 80.
Per aquí monten cent miri' auzello;
alquant 8'en t6rnen aval arreu80;
maa cil qui poden montar al ,0. alçor,
SAon ep8a Tora 8e 8un d'altra color.
Ab la donzolla poÌ8 an molt gran amor.
CalH 88 la achalaP De que sun li degraP
Fáit 8un d'alm68na e f e e caritát,
contra felnia 8unt fait de gran bontat,
4 tot dias. 6 £ ssa man ten las c AK ten
las Ms.; ìaa est qjoíiU en interligne, 7 nonar
lo8 filâ. 8molz. 9 Ella se féz Ms., El'a se f.
A. anz avia. 12 6m dans l'interligne. 13 fremja
M, vert. 14 comprar' om M. ; comprarìas Sie.
IG mederramen. ì\ì mia mort. 20 Bèlla. 22
e ta blanc. 28 escript avia. 29 las dreitas leis
Bô. 31 80] san; mas no sun noallor Ho, M.
contra perjúri de bona feeltat,
contr* avaricia aun fait de largetát,
contra triaticia aun fait d'alegretat,
contra menz6nga 8un fait de veritat,
contra lucxuria 8un fait de ca^titat, 6
contra 8uperbia 8un fait d^imilitat.
Quaacua bo8 6nì 8'i fái lo so degra.
Cal 8un li auzil qui sun al tei montat,
qui e la scála ta ben áu lor degrasP
Z6 8un bon 6mne qui an redema lorio
peccaz,
qui tan ae fíen e Sancta Trinitat.
D'on6r terreatri non an grán cobeelat.
Cal an li auzil 8Ìgnifícaci6,
qui de la achala tornen arreu86P
Zo 8un tuit omne qui de joven aun b6,i5
de 8apiencia qui commencen raz6
e, cum 8un vell, e^devenen felI6
e fan perjurÌ8 e granz traici68.
Cum poiaaa cuida montar per I'eschalo,
cerqua que cerca, no'i vé míga delaoito
vén lo diable8 qui guardai baratro,
ven acorreu, 8Ìi preu pcr lo tal6,
fai l'acupár a guÌ8a de lairo,
fai Taparer, de t6t noi troba b6.
Bella'8 la domna e granz pcr cosedent; t5
no vÌ8t donzella de aon evaiment.
Ella '8 ardida, 8Ì*8 foren 80i parent.
É sa ma dóxtra la domna ú libre té, .
t6z aquel librea era de fog ardent:
zo *8 la juaticia al réi omnipotent. ao
Si Fom forfái e poÌ8 no 8*en repen
et evers Deu no*n faz* amendament,
quora que*8 vol, ab aquel fog l'encent,
ab aqucl fog s'en préu 8o vengament.
Cel bona i vai quí amor nb lei pren, B5
qui be la áma e per bontat la te:
quan 8e reguarda, bo merite Ten rent.
El ma 8ene8tre tén ú 8ceptrum reial:
zo 8ignifíga ju8ticia corporal
de pec .... 40
3.4.5.6 8. lOpeccat^d. llsca. 13 BÎgnifacio.
16 cOmencen. 17 ca. ueli, corr. de neil. 18 grant
traïcio tìô. 19 cn. 20 ccrc quan qnc cerca Bô.
To, 26 pcr coscdenz To. A.^ pcr «^o scdenz D M.
HU. 31 forfai M.\ o f. Mn. 37 bol be bo M8.\
be bo merit Bô, Su. Hil. 39 iusticL
9
ÉVANGILE DE SAINT JEAN.
10
TRADUCTION DE L'ÉVANGILE DE 8AINT JEAN, CHAP. 13—17.
M8, du Musée Britanniquef HarL 2928 ^ /ol 187, — C, fío/mann, Oelehrie Anzeigen der k.
hayer. Akademie der ìVissensdia/ìen , juillet 18^*8 (H.J\ l\ Meyer, Reeueil (Paneiens iexteê
bas-latine, provençaux et /rançais /., Pariê 1874, 32 $$. (M.). — Grdr, § 12, p, 12. St. p. 60,
Incipit sermo domini nostri Jesu Christì,
quem fecit in cena sua quando pedes lavit
dÌSCÌpulÌS 8UÌ8,
i»,i At&d lo dfa festál della Pásca
5 sabía 1o Salyádre que la sóa óra vé
que traspásse d'aquést inán au páer.
Cuui aguÓH aui&t Ioh bós clii /ìrou ol
niÚD, en la (1 los atnét. 2 E fáclia la
céna, cuin diábles ja agués tnés eu cór
loque Júdas lo trais, 8 sabens que lo páer
li donéth tótas cháusas e sas más e que
de Déu eisBÌt be a Déu vái, 4 léva de
la céna e páusa sos vestiniéus. E cum
ac présa la tóala, preceis s'én. 5 D'aquf
isaprés més Táiga cu la cónclia e enquéth
a lavár los pés déu8 discfples e estérzer
ab la tóalia de que éra céins. 6 Dunc
véno a 8áin Péire, e dfiss li Péir: ''Dóm,
tu me lávas los pésP" 7 Respondét lí
toJesÚB e dfÌ88 li: "Zo quc eu f&z, tu no
8&b8 aóra, tna8 póÌ8 o 8abrá8.^' 8 DfÌ88
li Péir: ''Ja uo mé lavarás lo8 pé8."
Ro8pondot If Je8ii8 : ''Si 6u nó't lavar&i,
noD aurá8 párt ab mé." o DfÌ88 li Péir:
t5"Dóro, DO 8olamén lo8 pé8, mas neép8
la8 má8 e lo cháp." lo Dfi8 li Je8Ú8:
^'Céll chi 08 lavát dod a besóin que láu
ma8 lo8 pé8, ma8 toz é8 népte8. E vo8
e8z népte, ma8 no túih." n Car 8abfa
80cal8 éra cbi lo trairfa: per zo dfÌ8: ''Non
e8z tuih népte." it Pói8 que lór ac
lavát lo8 péâ e ac pré8 808 ve8tím6D8,
cum 80 fo a8f8, de8 cháp dfÌ88 a 6uz:
''Sab6z que vo8 ai fáithP i8 Yó^ tue
35apelláz mai68tre e dóm, e dizét o b6,
car eu o 8Ói; u e per zó, 8i 6u, dÓD8
e máie8tre, vo8 ai laváz lo8 p68, e vo8
4 Qaán H. 7 cH, eonslanment, 11 dans
donétli et enquéth 15 le h est ajouté â Venere
rouçe M. 13 aestiâs. 14 toála M, 22 Ja]
U. 32 aestims H, aestiâ M, 87 majôstre M.
dev6z ru8 a Fáutre lavár lo8 p68. i5EÌ886m-
ple V08 ai douát que aÌ88f cum eu o
ai VÓ8 fáith que vo8 o fazát. le Yer-
am6D, veram6u vo8 dfc: non e8 lo 86r8
máier de 80 8euiór, ni rapÓ8tol8 máer 5
de celúi chi llo tram68. 17 Si aqu68ta8
cháu8U8 8ab6t, bonaur&tli Bor6t 8Ì Ia8
far6z. 18 Non dic de tot vo8; eu 8ái
cal8 ele8qu6i ; ma8 per zó que la Scrip-
túra 8fa aumplfda: Chi mandúia lo meuio
pá, levará e8Contra m6 80 taló. it A-
óra V08 dfc, anc6Ì8 que 8Ìa fáith, que
creát, cum 8cra fáith, que eu 8Ói. toVera-
men, veramen vo8 dfc : chi rec6p cui
eu tramctrái, me rec6p, e clii me rec6p, 15
recep cellúi chi m6 tram68." ti Cum
ac aizo dfith, fo torbáz per e^pirft, e
aferm6t e df88: "Yeramen, veramen vo8
dfc que U8 de vÓ8 me trairá." tt Donc
C8gardáven Iidi8cfpleru8l'áutre, dobtánto
de cál dezfn. ts Has U8 de 808 dÌ8-
cf ple8 era jaz6n8 eu 8e Je8Ú, lo cál amáva
Je8U8. t4 Aqu68t ccnn6t P6ir, dfÌ8
li: ''Cal8 08 de cúi o dfiP" t5 E 611
ouro jagu688a 8Óbre lo p6iz Je8Ú, dfissn
li : "Dóm, cal8 68 P" t$ Re^pou Jesús :
^'Aqu611 68 cui 6u darái lo pá molliit."
E cum ác molliát lo pá, donet ló Júda
Simó d'El8carióth. ti E apr68 la bucélla
adónc ÌDtr6t en lúi Sadená8. E dfÌ88 8o
li Je8Ú8: ''2iO que fá8, faì tÓ8t." tt E
eizó negÚ8 non 88Ìub d6uz 8e6nz cóntra
que ló'ill dfÌ88. tt Alcint cuiiven, car
Júda8 avfa las bór8a8, que Je8U8 li diÌ8868:
^'Cúmpra acó que no8 a ób8 al dfa fe^til," 86
o que doné8 alcuua r6 auz 8ofrachÓ8.
80 El cum ac receubúda la buc611a, eÌ88Ìt
8'6n 86mpre; e 6ra nóith. 81 E oum
3 no8 o U, yeramen yeramen H, 22/23 Jèsû-
Jésos M, 2S A eqaést M. 31 iès*. 32 contra
H 37 Ei H.
11
XI« SIÈCLE.
12
en fó eissfz, diiss Jesús: ^'Aóra es clari-
fiiáz lo fflls deiróme, e Deus és clari-
fiiátz en lúi. 32 Si Deus és clarifiiátz
en lúi, e Déus lo clariíiiará e se meésme,
5 e 8é manemá lo clarifiiará. 38 Filleth,
páuc 8Ói enguéra ab vos: querret mé;
e eÌ88Ì cum eu diis^fi aut Juéu8, lai
eu váuc VO8 no podét yenír, e yo8 dfc
aóra. 34 Mandaium novum^ noéll
locomandamén yo8 dó, que améz l'u^
Táutre aÌ88Í cum eu yÓ8 améi. 85 En
aizó conoÌ88erán túitli que mei dÌ8c{ple
é8z, 8Ì yÓ8 aurét amór entre yÓ8." 36 DfÌ88
li Péir : "Dom, o vá8 P" llcspondét Jc8U8:
ib^Lái éu yáuc tu nu*m póz 8égre aóra;
ma8 poÌ8 me ^egrás." 87 DfÌ88 li Péir:
"Per que no te posc 8egre aora P M'árma
pau8arái per té." S8 Re^pón Je8U8: "La
tóa árma pau^arás per méP Yeramen,
2oyeramen te dfc: no chantará lo j&us
trecfa, que me abnéi8 per tré8 yeiáda8.''
14,1 E df Ì88 a 8Ó8 dÌ8cfple8 : ^^ììon iurbeiur
cor vesirumf no 8fa turbát yÓ8tre cór8.
Y08 creét en Déu e e roé creéz. 2 En
ssla maÌ8Ó deu méu páer 8un móutaa
maÌ8Ó8. Si que nó, eu yo8 agra dfith
que lo loc vo8 váuc apre^tár. s E 8Ì
éu irai e vo8 aparellarai lo loc, de8 chap
venrii e recebrai vo8 a me meé^ine,
80 que aqui o eu soi e vo8 8iát. 4 E 8abéz
o cu váuc, e lla vfa 8abéz." 5 DÌ88 li
Tomás : "Dóm, no 8abém o vás ; e cum
podem la vfa 8aberP'' 6 DiÌ8 li Jc8U8:
"Eu 8oi via, vertat e vida: negu8 om no
35 vé au paer 8Ì per nie nó. 7 Si mé a-
guo88áz conogát, o*u niou paer uguossáz
couogút; e d'eÌ88a ora lo conoÌ88eréz e
ir avéz veûth." 6 I>iÌ88 li Philip8 : "Dom,
demo8tra no8 lo páer, e 68 no8 a88az.''
40 9 DiÌ88 li Je8U8: "Eu tan gran temps soi
ab yo8 e no m'avet conogútP Filip, cel
chi roe ve, ve lo paer. Tu cum faitamen
1 iès*. claritijátz M. 7 aut nieas. 9 noéell
M. 15 nQ. 17 pér. 24 créet. 2ô san] san.
82 na. 84 Eisoi. 40 ei.
diz: demo8tra no8 lo paerP /ìo No crca
que eu ell paer e'l paer es e meP Las
paraula8 que eu parle a V08, no parle de
me mee8me, ma8 lo paer permanens e rae
mee8me, el fai la8 obra8. iiNocreezque 5
eu el paer ei paer 08 e meP Sobrequetot
per mee8ma8 la8 obras crcéz. is Yeramon,
veramen yo8 díc: cel chi cre e me, las
obra8 que eu faz, cclla8 fara e maor d'a-
que8ta8 Ia8 fara; car eu vauc au paer. 10
18 E calque chau8a requerret el meu num,
nizo farai, que 8Ìa clariíiiat lo paer eu
fíll. 14 Si alcúna cháu8a me querrét el
inou nuin, aizó farái. 16 Si diligiiis me^
8Ì yÓ8 me amát, gardáz I08 méu8 comau- 15
damens. le E eu preiarái lo páer, e dara
yo8 áutre aco88elIíadór que permánia ab
yo8 durablamen, 17 Tespirfth de vertát, lo
cál no pót lo inúnz recébre, car no lo vó
ni lo 8áb. Ma8 yÓ8 I0 ponoÌ88oróz, carto
ab yÓ8 permenrá e e yÓ8 er. I8 No yós
grupirái órfos; vonrdi a vAs. i9 Enguóra
petfth, oi múnz ja no me vé; ma8 yo8 me
veez, car eu vfu e v68 viurét. so Vos
conoÌ88eret en aquel dfa que eu 80ieut5
páer e vo8 e me e eu e yo8. 21 Ceu chi
á I08 méu8 comandamén8 e I08 gárda,
aquell é8 chi mé áma. E chi me áma
8era amáz dcl méu páer, e eu Tamarái
e dcmo8trarAi li ine ineésme." ta DiÌ88 li so
Juda8, non aquéll d'Escarióth: *^Dóm,
cal8 cháu8a 08 fácha, car a no8 te 08 a
dcmo8trár au inuu iióP" 28 llcapondét
Je8U8 e diÌ88 li: ^^Si quis diligii me, 8Ì
aIcÚ8 ino áma, gardará la infa paràula,85
oi inóiiB páor uiiiura ló, o vonróm a lúi
e farém inaisó cha8 lúi. u Cou chi no
m'áma no garda Ia8 mfa8 paráulas. E
la paráula qu'avét auvfda non 08 mfa,
ma8 d'aquell chi mé tramés, del páer. 40
25 Aqué8ta8 cháusas vos ai parládas per-
manéns ch&s vos; 26 nias racosselliádro
Sainz Espirfz, lo cil trametrá lo páer
eii iiieu núm, ol vós dozcrá tóttis cháusas
11 nn. 14 nn. 80 demostraráali. 36 a lia.
13
ÉVANGILE DE 8A1NT JEAN.
14
e yo8 sózmiuisirari tótas aquéllas chiusas
que eu vós dirii. S7 Piz vos liise, la mia
piz V08 dó. Eu no la vós do aÌ88Ì cum lo
miiuz la dóim. No sia turbiz lo vÓ8tre
6 cór8. <8 AuvÌ8z car eu vo8 diÌ88Ìi: vauo
e véin a vós. Si vós me ama88iz, vo8
certas e8Jauviriz, car eu viuc au pier;
car lo pier es mier de mé. t9 E aóra
V08 o dÌ88Ìi, anceÌ8 que 8Ìa fait, que V08
locreaz cum 8era fiit 80 Ja no parlarii
ab VÓ8 m6uta8 chiu8a8, cir lo princeps
d'aquést mun vé o non a c mó alcúna
chiu8a. 81 Ha8 per z6 que lo múnz
conÓ8cha que éu im lo pier e que aÌ88Ì
I5 0um lo pier me donét lo comandamén
aÌ88Ì o fiz. Leviz, anném d'eici.
15,1 Ego sutn vUis vera^ eu sâi véra
viz e*I méu8 pier 08 lo coutividre. s Tot
reÌ88crmen no p6rtan friìíth e mé tolra
toI6, e tot aquéll chi p6rta frúih purjara
16 que port plúi8 frúith. 8 Yo8 e8z ja
népte per la pariula que ai parlida a
v68. 4 Permanéz e mé e eu e v68. Aissi
cum reÌ88ermen8 no pót portar frúith de
15 80 nìeósme, ai no pornìanri en la viz, aissi
ficliamon o voh, 8Ì o mó no pcrnmnrót.
5 Céu chi perina e mó e óu en lui, aquest
p6rta móut frúith; car 808 mé neén podéz
far. 6 Si alcús no permanri e mé, 8era
80 for8 mé8 aÌ88Ì cum reis8ermen8, esechari,
e culliran 16 e metran 16 eu f6c e ardri.
7 Si permanrét e mé, e Ilas mias pariulas
permanrin e v68; calque chiusa volrét,
querréz, o scri vos fiita. 8 En aiso és
85clari(iiit lo méus pier que v68 portét
m6ut frúith e que siis fiit inéi disciple.
Aissi cum lo pier me amét e eu vos
améi. Permanét en la mia am6r. lo Si
vos gardarét los méus comandaméns, per-
40inanrct on la inia ainór, aissí ciim eu
gardéi los comandaméns del mcu pier e
pormain oii la sóa amór. ii Aquéstas
chiusas V08 ii parlidas quo lo inéus jaus
sia e V08 0*1 v68tre jiuis sia umpliz.
17 verá. 44 nóstre.
it Hoc est preceptum meum^ aiz6 és lo
méus comandaméns que v68 amiz Tús
Tiutrc aisi cum éu v68 améi. is Negús
6ni non á ma6r amór d^aquósta que
piuse s^irma alcús per s^s amix. u Ŷos 5
ész li méi amic, si farét aquellas chiusas
que eu v68 comin. 15 Ja no v68 dic sérs,
car lo sérs no sib que fiza s^s séiner;
mas v68 diissii amix, car t6ta8 las chiu-
sas que auvii del meu pier vos feziiio
conogúdas. le Yos no me elesquisz, mas
eu v68 olo8qu6i paiisoi v68 quo ann6t
e portez frúith e'I v^stre frúith perminia,
que cilque ohiusa vos requerréz lo pier
eu meu núm vos do. 17 Hec mandoih
vobiSy aquéstas chiusas vos comin que
v68 améz I'us Fiutre. I8 Si lo múnz vos
aira, sabchit que me io en ira primér
de v68. 10 Si vós fossiz dol mún, lo
múnz améra zo que era 86 ; mas oar v68 to
non ész del mún, mas eu vom elesquéí
del mún, per zo vós aira lo múnz.
to Mémbre v68 della mia pariula que eu
VO8 diissii : non es lo sérs mier de 86
8oni6r. Si me persegiiéren, e vosper-tft
sogriii. Si gard6roii la mia pariiila,
e Ila vóstra gardarin. ti Mas tótas aques-
tas chiusas vos farin, car no siben oellúi
chi mé tramós. tt Si eu no vengués e
aguós parlit a éuz, non igren peohit;8o
... 84 a6ra acértas e viiren e airéren e
mé e*u méu pier. t5 Mas que sia um-
plida la pariula chi és escriuta en la
lor léi, que do grith me iguen en odi.
te Cum auiem veiìetit paraclUuSj mis cum 85
venri racoeselliidre cui éu vos trametrii
del pier, respirite de vertith, chi procé
del pier, el portari testimóni de mé.
t7 E vós portaréz testimóni, car am me
C8Z déÌ8 lo comonzamen. i6,i Aquéstasio
chiusas parléi a vós, que no siiz escan-
dalizith. t Fórs las sinagógas vos farin;
mas la óra vé que trastót céll ohi v68
31 la laeune n'e9i paê indiquét. e TÌiren
Tobl€r\ euuren. 32 meú. 39 ime.
15
XI* 8IÈCLE.
16
auc( 86 jAtge (lonár sorvfzi a Déu. 8 E
farán aquéstas cháusas, car no conóguen
lo páer ni mé. 4 Mas aquéstas cháusas
ai a YÓs parládas, que oum venrá la lór
5Óra remembrét que eu vós o diissii.
5 Aquéstaa cháusas acértas déis lo comen-
zamen no yos dissii, car ab vós éra.
Vado ad eum qui misit me^ mas aóra
yáuo a cellúi chi me tramés, e negús de
lOYÓB no mé demáuda: o y&sP e Mas car
YÓB dissfi aquéstas cháusas, tristícia um-
plith vóstre cór. 7 M&s eu yós dic la
yertát : yos coyé que eu án ; car si 6u
non ir&i, l'acosseliádre no yenr& a yós.
isMas si 6u ir&i, ieu lo trametr&i a yós.
8 E cum 611 yenr&, repenr& lo mún de
pech&t e de drechúra e de jútjamen ;
9 de pecch&t ac6rta8, car no cre6ren e
m6 ; 10 de drechúra ac6rta8, car eu y&uc
so al p&er e ja no m6 yeir6t ; 1 1 de jutjamen
ac6rtas, car lo princeps d'aqu6sz mún es
jutj&z. it Engu6ra yos ai a dir máutas
ch&usas; mas non o pod6t port&r aóra.
18 Mas cum yenr& respirith de yert&t,
t5e8seniar& yós t6ta yert&t; car no par-
lar& de se me6sme, mas calque ch&usa
auyir&, parlar&, e anunciar& yós aqu6llas
ch&usas que sún a yenir. u El m6 clari-
fiiar&, car del m6u o recebr& e anun-
8ociar& yós 6. i5 Tótas las ch&usas quo
10 p&er & sun mias; per zo dissii que
del m6u o recebr& e anunciar& y6s 6.
16 Modicum et jam^ petít e ja no me
yeir6t, e des ch&p petit e yeirez m6, car
35 eu y&uc au p&er." i? Per zo dizien alc&nt
de sós dísciples entr'6uz: '*Qu'6s aizó
que nos dii : petit e ja no me yeir6t, e
des ch&p petit e yeirez m6, e car yauc
au p&er P" i8 Per zo dizien : ''Que es aiz6
40que dii petitP No sab6m que p&rla."
it Oonóg ac6rta8 Jesus que lúi yolfen de-
mand&r, e diiss a 6uz: ''D*aiz6 quer6t
entre yós, oar dissii: petith e no m6
ici.
1 iutge. 2 dìásas. 17 iutiaffl. 83 ja Tobler]
yoir6t, dos ch&p potit o yoirez mo.
20 Veram6n, yeram6n y6s dic que plo-
raret yos, mas lo munz jauyira. Yos
ser6z entrist&t, mas la yóstra tristicia
ser& trastorn&da en j&u. ti La f6mna, 5
cum cf&ntn, a tristicia quo la sòa ora y6;
mas cum efantat & Tef&u, ja no lli m6m-
bra de la dolór per lo j&u, car om es
n&z el iimu. tt E pcr z6 yos ay6t aóra
tristicia; mas des ch&p yós yeir&i, eiio
y6stre córs s^esjauyira, e lo yóstre jau
negus óm no tolr& de yós: 28 e'n aqu6u
dia yos no m6 demandar6t alcúna ch&usa.
Amen amen dico vobis^ si quid petieritiSj
yeramen, yeramen yos dic: si alcúnai5
ch&usa querr6z lo p&er eu meu núm,
dar& a yós. 24 Trecia que aóra no quesisz
alcúna ch&usa eu m6u num. Quer6z
que yóstre j&uis sia pI68, e recebr6z.
25 Aqu6sta8 ch&usas ai parl&das a yósto
e sembl&nzas. Ye la óra cum eu no
parlur&i ja a yós en proy6rbis, ma aub6r-
tainen yos annunciar&i del p&er. 26 En
aquell dia querr6z eu meu num; e no yos
dic que 6u preiar&i lo p&er de yos. t? Car>5
me6sme8 lo p&er yos &ma, car yós me
am&z e cre6sz que eu eissii de D6u.
28 Eissii del p&er e yenguii eu mún : des
chap grup lo mún, e yauc al p&er."
20 Dizen li si discipic: ''Ec, a6ra p&rlasao
aubertam6n e no diz alcú proy6rbi.
80 A6ra 8ab6m que t6tas ch&usas s&bs,
e no t*es óbs que alcús te dem&nde.
En aiz6 cr6em que de D6u eissist."
81 Re8pond6t a 6uz Jesus: ''Aóra cre6z;85
32 cc, ye la 6ra e ja y6 quo yos si&z
deyis ch&schús e s&s próprias ch&usas
e me grup&z sól; e no sói sóls, car lo
p&er es ab m6. 33 Aqu6sta8 ch&usas yos
&i parl&das que ai&z p&z e m6. El mún «o
2 yerám verám. 6 ef&ntará. 10 ueirá.
11 iaus; s de la main du corredeur. 17 que
aòra quc: le 2* que eut cffacé par le catTecteur.
18 chása. 24 ememna. 27 amèszV 29 uanc.
31 aubertám. 32 cbásas. 37 cbás cbûs.
17
ÉVANGILE DE 8AINT JBAN.
18
auréz pressúra ; más fia^ vós : eu veDquéi
lo mún.*'
17,1 Suhlevatis oculiSy aquéstas cháusas
parlét Jesus e, BozlcYáz los òììs eu cél,
ftdiss: 'Tier, la óra vé, clarifiia lo to
(III, que lo tós fîUz te clariflge ; 2 áissf
cum tu li donéz poestát de tóta ohárD,
que tot zo que tú li donést, des a éuz
yfta eterna. 8 Yfta eterua és aquésta,
10 que ill té conÓBchen sól e Jesum Crfst
lo cál tu tramesfst. 4 Eu te clarifigéi
Bobre térra, la óbra cosinéi que tu mé
donést que fáza. 5 E aóra tu, páer,
clarifiia mé pres te meésme de la clardát
15 que eu agufi pres té, ancéis que fós lo
múnz. 6 Lo to num manifestéi auz ómes
que tu mé donfst del mún. Toi éren
e donfst los mé c gardéren la tóa pa-
ráula. 7 Aóra couóguon que tótas las
tocháusas que tu mé donfst sun de té,
8 car las paráulas que tu mé donfst
donei a éuz, e ill reoéuben e conóguen
yeramén que de té issii e creéren que
tu mé tramesfst. 9 Eu préc per éuz,
t5no préc per lo mún, mas pér aquész
quo mé dunfst, car toi siìn. lo E tótas
las mfas cháuBaB sun tóas e las tóas
8un mfas. E soi clarifiiáz en éuz, ii e
já no sói eu món, e aqufst són eu mún,
8oe eu vein a té, p&er s&inz. Garda los
c&ls eu to num me donfst, que 8fen una
ch&usa aÌBsf cum em nós. it Oum eu
era ab euz los gard&va eu to num : los
c&l8 mo donfst gardéi e negús d'aquész
85 no perfth, mas lo fîll8 de perdicio, que
la C8criptúra 8Ìa aumplfda. i8 E aóra
yein a té e aquéstas ch&UBas p&rle eu
mún, que &ien lo méu jaui umplit e se
meésme. u Eu donéi a éuz la tóa
par&ula, e lo múnt ac éuz en odi, car
qo 8Ún del mún, aÌ88Ì cum eu no 80Ì 5
del mún. 15 No préc que Io8 tóllas del
mún, mas que Io8 g&rdes de m&l. le No
8on del mún aissf cum eu no sói del
mún. 17 Sanctiffia lós e yert&t; la tóa
par&ula es yert&t. i8 AÌ88f cum tu me lo
trame8f8t eu mún, e eu lós tramesfi el
miin. 10 E per éuz cu Banctifîge mó
meésme, que e ill sfen 8anctifii&t e yert&t.
to E no préc t&nt solament per aquész,
mas per aquéuz chi an a oreér e méi5
per la par&ula d'éuz: si que tdith sfen
una ch&U8a ais8Ì cum tu, p&er, es en
me e cu cn té, que íll 8Ìen e nós una
ch&u8a, que lo munz créa que tu me
tramcsfst. tt E eu donei a euz la olardatto
que tu me doniot, que sien una ch&usa,
aissf cum e nos em una ch&usa, ts eu
en euz e tu e me, que sien cosmat en
una ch&u8a, e lo munz conoscha que tu
me tramesist e amest los aissi cum met5
aincst. t4 Paer, yoll que aquill que'm
donist aqui o eu 8oi e ill sien ab me,
que yeen la mia clardat la cal me douist ;
car amést me ayan lo costituemen del
mún. t5 P&er jusz, lo múnz no té oonóg, so
mas eu te conogufi, e aquist conoguen
que tu mé tramesfst. te E fezfi a éuz
conogút lo to num e farai 16 oonogút,
que la amórs per c&l tu me amést 8Ìa
en éuz c éu en éuz. 85
1 más mas. 7 poéstat: l'accent n*est pcu
súr, 8 des] dos. 15 agnii. 20 snm. 23 yerám.
2 ai en. 15 mas manque. 90 uiss.
10
XI«-^XII« SIÈCLE,
20
NOÊL.
(MJ
, d0 I\tri9., laí. ítHi>, foL 48. — Paul Meyer, Aneiennes poìeiee religieuse» en langue ^oc,
ri$ mO, p, ro—ll. (Bihliothèque de VÉcole dee Chartee, 21* année, Paris 1860, p. 493^95)
J, Pan$ le rytlme et la mélodie de Vhjfmne latine In boc anni circnlo. J'ai omie le»
êtrophi» latinee, qui aìtement avec les provençalee, — Grdr, § 10, p, 10.
10
lA
•0
Moi amio e mei íiel,
IfiÌBttt ostar lo gazel:
aprondet u so uoel
de virgine Maria.
Lain lo'm dire obi non sab,
qirou lo'l dirai ses nul gab:
mout m*en íssit a bo chab
de vinjine Maria.
So sabjat, re qu'es be yer,
no ohal c'om s'en desesper,
I)ou8 i ven, per nos, maner
in ie^ virgo Maria,
^^Non perdrai virginítat,
to8 temps aurai chastitat,
8Ì oum 08 profetizat,
pol8 er virgo Maria.^^
^^Eu 80i rangol8 Uabriel,
aport V08 8alut (iel:
I)eu8 de8cen de8U8 deu oel
in te^ virgo Maria.^^
Cum la reina l'enten,
8Ìi re8pon tan piamen:
''Âco 8Ìa au 80 talen
e virgine Mariay
Cum la reina l'auvit,
8Ì l'amet e si'u jauvit.
'^Aco 8Ía au so chausit
in /«, virgo Maria.^'*
^'Tu 08 mesatjes al rei,
8Ì cum tu o dit, orei:
a lui me do e m'autreí,
egOy pirgo Maria.
Ancela soi Damrídeu;
8Í cum tu dit cre eu:
maire serai Damrideu
e poÌ8 virgo Maria.^*
L'angels 08 deu cel vengut
e la dompna Ta creut:
per tal u*08Uie8 ereubut
de virgine Maria.
Eu V08 ai dit mou talan,
e V08 diia en avan
chasque^ vera nous ab nou jan
de virgine Maria.
10
15
80
PRIÈRE À LA VIERGE.
Mê. de Pariê, lat, 1139, fol. 49. — Paul Meyer, Anciennes poésies religieuses en langue d*oc,
Pufis 1800, p. 18^19 (tìihliothèque de VÉcole des C/tartes, 2P année, PaHs 1860, p, 496—97). —
Qrdr. § 10, p. 10.
15
Versas aanete Marie.
Maria, Deu maire,
Deu8 t^e8 e (ils e paire:
domna, preia per nos
to fìl, lo glorio8.
E lo pair' aÌ88amen
preia per tota jen;
e c*el no nos 80Cor,
tornat no8 es a plor.
Sft
7 nem. IH-16 Faut-H rangcr cette strop/te
irprès 20, 14 y 10 er manque. 17 Qabriels. 18
apor. ílels. 19 descen] à cet endroit Vépiderms
du parchemin est arracfié M.
1 talcnt. 7 mcsatjes, al rci M. 12 tu o
dit o. 17 erambat. 20 diiat. 21 chaqaes.
no8 jan.
21
CONFESSION.
22
10
16
20
Eva creet serpen
un agel resplanden;
per 80 no8 en vai gen:
Deu8 n'es om veramen.
Oar de femna nasquet,
Deu8 la femna salyet,
e per quo nasquet hom
que garit en fo8 hom.
Eya, moler Adam,
quar creet lo Setam,
no8 me8 en tal afan
per qiravoin 8ot o fain.
Eya mot foleet,
quar d*equeu frut manjet
que Deu8 H devedet,
e cel que la creet.
E c'el no la'n crees
e deu fruit no manjes,
ja no murira hom
chi aines no8tro Dou;
Mas tan fora de gen
ch'aner' a garimen;
cil chi perdut 8eran
ja pcr re no foran.
Adam menjet lo fruit 6
per que fom perdut tuit:
Adam no creet Deu,
a tot no8 en yai greu.
Deu8 receubt per lui mort
e la crot a gran tort, lo
re8or8 al tert dia,
8Ì com dli Maria.
Au8 apo8tol8 cumtet
e dÌ8 o'ap Deu parlet,
qu^eu poi de Galilea i»
YÌu lo verem angera.
Vida, qui mort aucÍ8,
no8 donet paradÌ8;
gloria aÌ8amen
no8 do Deu8 veramenl to
C N F E 8 8 1 N.
híê, tfe Vari9, supph lat. 1734. — l*aul Mryer, Anciennes poésieê religieìiseê en lanffue tfoc, Pariê
mo, p, 10—12 (mhlioMqiie de Vhkole tles CÀutrtes, 21* ann^e, p. 488—00). — CMr. § 11, p. 11.
Deu8, receb me,
qu*eu*m ret a te
cofe8 e penent de8 pecaz
qu'ai faiz e diz e C08iratz,
25 del incsprendomont,
do Tora quo fui naz
e e fon8 babtizats
tro en e8t jorn pre^ent.
Tu qui e8t vers prestre et yer8 Deu8,
90 et eu pecairc, qui 8oi teu8,
a ti'm cofe8 membradament.
Po8 fui uaz de ma maíre,
comen8ei mal a faire
contrai tou mandament.
4 nes. 7 pre. 44 m . . . ìet.
22 me ret 23-24 peui Hre Cofes e penedeut
Des pecaz qa'eu ai faz E diz e cosiraz. 29 qui]
8i. 82 Mo8. 34 contra.
E eu lo fÌ8
e eu lo dÌ8,
ei diable8 re8orÌ8
pel roeu acu8ament.
So qu'el 08crÌ8,
e tu delÍ8
e torna a neient.
De ma longa maleaa,
de ma laja oree^a
te fa8 cofe8ament.
De tanta8 guÌ8a8 laja8
ai oreeza8 faita8,
la8, pecaire dolent:
ei en dol e mo cor . . .
2 ch*aner Rocheçudt, ch* ao er' M.
perdnt. 13 Aat.
34 la laeune n'esi pas indiquée.
25
80
6 toit
23
XI*— Xn« SIÈCLE.
24
10
15
20
S5
e ira e marriment.
Eu mesis m'en acus
que anc om non fes plus
n'i ac 80 cor entent.
E d'aiso 80 cofes:
mensungas dio ades
e ment mo sagrament,
que jur ti e ta maire
et tot lo teu afaíre
d'aso dou sei que ment.
Engans et laironias,
traÌ8Ì08 et bau^ias
ei fait, mon e8ient.
E yeir et hauvir,
e baiar e sentir
ai me^pres mot 8oent.
Se re vei que m'agrat
ei roala volontat,
e d'ai80 8i*m repent.
De tot aÌ80*m penent
et a mer8et m'en rent,
qu'en fa8a8 to talent.
Fait ei pecat mortals,
dignes 8oi de toz mal8,
80 ti pietat no'n prent.
Des mals e de8 deleit
qu'ai faj per teu8 de^peit
m*en feri en est peít,
mia colpa dizent.
Mia colpa'n dic eu,
e 8Ì la'n fa8 yas Deu,
e ma colpa 'n entent.
Je8U8 douz, Je8U8 bo8,
merce't quer per to8 nom8
e ver castiament.
Merce't quer per ta maire,
a ti e a to paire,
del mal contenement
que ei tengut
e ei agut
ade8 e mo jovent.
FaÌ8 me merce tuh trea,
quo al diable po8
del meu melurament.
Je8u, per ta bontat
gara'm de lait pecat,
de bla8me e d'auniment,
e d'aquels que ei fat
(d'aquel8 i a a8at)
fai me perdonament.
1)08 D0U8, 80 yo8,
paubr' 08 ma fe8,
pauc8 08 mos be8
ei mal gran 08
que e mí es,
e nula re8
estre merces
menar no'm pot a salvament .
10
15
so
S5
ÉPITRE FARCIE DE LA SAINT-ÉTIENNE.
Raynouard, Chaix de» poésies originales deif troubadours, II, 146 — 151. (H.)- Comparé avec le
Ma. de MontpelUer (M)^ le Ms. d'Aix (Á.) et de Itomsillon (Ho). Cf. Remie des langue» romanes
I, 140 9.; Société aijricole, itcientifitfue et littéraire des IS^rénéeS'Orieìítah's XIV, 17Ck Appel,
FrovcnzaliscJte Chrestotnathie, p. 145— 147 (Ap.h — Oi'dr, § 10, p. 10. St. p. 4L
PUnch de aant Esteye.
90 (Sezetz, 8enbor8, e aiats patz,
80 que direm ben escoutatz,
car la leÌ8808 08 de vertatz,
non i a mot de fafóetatz.)
Esta leB8on que legirem
dels fach8 deb apostoh trairem,
lo dig san Luc recontarem:
de 8ant Esteve parlarem.
30
4 cors. 16 66. 16 806.. t 19 repen. 20 pe-
net. 21 ret. 27 pes. despeÌB. 29 dizen.
a0-d3 manquent MRo. 32 lisson AR. ver-
tat Ba.AR. 33 falsseUt Ba.AR.
3 euton. 4 J. bos J. douz. 6 tot. 7 a ta
maire. 9 de. 19 fait. 20 aqael. 29 non.
30 SesU Ap.M. 32 Los ditz Ro.
25
ÉPITRE FARCIE DE LA SAINT-ÉTIENNE.
26
En aquel temps que Deus fo natz
et fo de mort ressusoitatz
et poÍ8 el cel el fo poìatz,
sniit Bstovo fo lapidatz.
5 Auiats, senhor, per qual razon
lo lapidoron li fellon,
car connogron, Deus en lui fon
et fes miracla per son don.
Encontra el corron e van
10 li fellon Libertinian
e li crudel Cilician
e li autre Alexandrian.
Lo sens de Deu e la vertutz
los a messongiers conogutz,
ibIos plus savis a rendut mutz,
lo8 paucs, Io8 grans, totz a vencutz.
Quant an auzida sa rason
e conogron que vencut son,
d*ira lor enflan li polmon,
tolas dens croisson cuma leon.
Quant lo santz vi lor voluntat,
no quer socors d'ome armat,
8U8 en lo cel a regardat:
auiat8, 8enhor8, cum a parlat.
tft *^Ar e8coufatz, no*u8 8Ìn grou,
lo col ubcrt IiiÌ88U8 voig eu
e conosci lo filh de Deu
que crucifixeron Juzeu.'*
1 aicel Àp.MRo. diens etc. nat ete. AR, 2
resnssitatz Ap.MRo. 3 pneis AMR. al c. Ro
sen fo Ap.M^o. pniatz M, pniat AR. 6 los
fellons A. 7 niron qne ApMRo. e Ap.Ro. 8 fec
Àp.R. miracle A, miracles Ap.MRo. por A. 9
Ini Ap.MRo. e nan Ro. 10 los fellons Losber-
tenians AR. 1 1 los crnzels (emels A) Cilicians
AR. crnzel Ap.MR^. Cirinian Ap.MRo. 12 cls
autres AMR, ct ayccls Ro, ci a. Ap. Alcxan-
drians AR.M ajouie c silh de lai Cilician. IH
— 2^, 16 mnnquení Ro. 13 sen Ap.M, ser AR^
las AM. Tcrtnt A. 14 los mcssonf^ics a con-
noprnt A. 15 rendntz Ap.M. U\ los bons A.
cls grans Ap.M. cls mals A. 17 la tìaAR.
18 els A. ven vcncntz AMR. 19 enflo R, cfflon
Ap.M. \o AR. 20 lo8 M. cmy88o(n) AR. cum
al leo R^ coma lcons AM. 21 lc M. sant
AR. vil conff i. e. conog Af, 8i A. 23 mai
sns el (to Ba!). cel lia csgardat^p.Af. 2û Or
AR. CBCotats R, cscontas Av.AM. nos vos A^
no yo8 R. 26 que sns cl (ío Ba.) cel n. v.
Ba,AR, 27 conosc la R, connost A. 28 crn-
cifies V08 Ap.M.
D*aÌ880 foron fort corroaaat
li fal8 Juzeu et an cridat:
^Trengam lo, que trop a parlat;
gitem lo for do 1a ciutatP
Non 80 pot p1u8 Torgolh^ celar, 6
lo 8ant prenon pcr lui ponar:
deforas el lo van menar,
comenaon a lo lapidar.
Yecvoa qu'ala pee d*un bachellier
pau8on lur drap8 per miel8 lancierl lo
Saul rapeleron li premier,
Sant Paul cilh que vengron darrier.
Lo 8anz vi Ia8 peiraa venir,
dou88a8 li 8on, non quer fugir:
per 8on 8enhor 8uifri martir 15
comen8et ay880 a dir:
^^Senher Deu8, que fezist lo mon
e no8 traÌ88Ì8t d'enfern preon
e no8 doneat lo teu 8ant nom,
recep mon eaperit amon.** to
Âpre8 8on dich 8'aginolhet,
don a no8 ei88emple donet:
car per 8O8 enemica preguet,
e 80 que volc, el acabet.
^^Senher Dous, ploa do gran douaaor,** tn
80 dÌ8 li 8or8 a aou aeuhor,
^Ìo mal qu'el fan perdona lor,
uo'n aian pena ui dolor.'*
Quant aquest aermoa fon fenitz
e'I martire fon ademplitz, so
de 80 qu*el que8 ea esaau^ítz
el regne Deu 8*08 adormitz.
1 Per aqnest dig son c Ap.M, 2 los fals
insicns AR. ct en A. 3 qne trop] caasati ApM.
4 fors Ap.M. 5 si Ap.M. mais Ap.M. lorgneilhs
Ap.A, lorgucilh M, lorgnelh R. 6 sans M.
per lo pcnar Ry pcr tormentar M. 7 For la
cintat lo van gitar Ap.M. els /2. 8 e comenson
lo MAp. 9 Decvos Jlí, Vevos A. qnes pes A. 10
(pa)u8on ymfn^u^ Jlf . 11 li ap. A. 12 8. manque
M. cels AR. 13 le M. vit Af, vic R 15 scinher M.
IG aissi Ap.M. 17 Hcl scinhcr d. M. mont AR.
18 dunfcrn A, dinfcr R. 19 c pneis M. dom-
nest AR. 20 rccip M. amont R. 22 exemple AR.
23 son A. 24 solc A, qncs Ap.MRo. 25 plcn AM
RRo. 26 Lo A. scr RRo. sant M. 27 scst mal Ap.
M. qncls fan ARo^ qucm fan R, quan fach Ap.M.
29 Quant I0 A. scrmon AM. sermo R. fom tot A.
Itrài eic. ARRo. 30 martyri R. fom A, \oc R.
adymplit AR^ ademplit Ba, azemplitx Ap.M. 81
sanct Estevc foc exansit R. el fom auzit A.
32 Al Ro. rcgnum Ba.AR, dc dicu A, dioni R.
27
XI-— Xn« SIÈCLE.
28
DEUX 8ERM0NS.
Mt, de Pari9, lai. 35á% (B). — Armitage, Sermans du XII* siècle en vieux provençal, Heil-
brann 1884, p. 12 s. et 19-^22 (Â).
I.
Hodie nata eat beata virgo María cujus
vita inclita cunctas iUtistrat ecclesias. Oí
08 la natÌYÌtaz de la bonaurada vorgina
5Maria que per la sua richa vida onra
totas las gleisas. Per gran meravila fo
nada aquesta dona; que nos trobam que
Joachim sos paire et Anna sa maire
avion estat gran termini essems e no
10 podio ayer effant, tant que Abiatar, quo
era preire de la leg, soanet la offerta
de Joachim, yezeut tot lo poble ; et ac
tal verguina Joachim que s'en fugi ab
sas bestias, ab sos pastors, et anet s'en
i5molt long en una montana, e laiset sa
moler per zo que Abiatar lo preire I'avia
dit que Deus I'avia adirat, quar noi dava
ofant. Et estet gran temps quo de sa
molor non audi novas. Et uu dia la dona
soestava sola a la fenestra de sa chambra
e vi una basser sus en u laurer, que
s'esgausia ab sos poucis, et ac molt gran
dol dis : ^^0 Detia celi et terre^ unicuique
creature das fructum^ et mihi misere ab-
îbstulisti pirum meumy o Seiner Deus,
reis de ccl e de terra, ad unaquega
creatura donas fruit, et a me lassa as
tolt mo senor." E jetet se a so leit. E
Nostre 8. ac pietat de la dona et eyìet
aoson angel al marìt que tornes a sa moler.
E si fez, e Nostre S. donet lor efant: zo
fo nostra dona sancta Maria. Ara, a
chap de dos anz que fo nada, portero la
al templum domini e giquiro la a Nostre
S5S. Et Abietar revesques era al sobira
altar. Del primer altar tro a Taltre avia
XY gras, e quant efas en poiava dos gras
treSy om o teuia a gran mcravila, e
dizio que grans signes faria. E cum
8 et et Annaa. 10 Abiaatar. 22 poncis.
24 castore. miserere. 25 sesner. 80 meler.
pasero alz gras, nostra dona sancta Maria
poiot toz los XV gras tro quo vong a
l'altar on era Abietar I'evesques. E diz
toz lo poblos quo granz moravillas aquel
effas faria. Pro jos fo nurida ab las 5
altras verges del temple, et ac tan gran
sapiensa que revesques Abietar li man-
dava tota ora coseil, tant li dizia granz
paraulas e belas. EI servizi del temple
cstot tro que Josoph rcsposet per coinan- lo
dament d'angel; e Nostre Seiner pres
charn en ella. Aquesta gloriosa dona
pregem que nos plaig ab lo seu fil sine
finè in secula seculorum, Amen.
lí. lâ
Postquam consumati sunt dies octo
usque circumcideretur. Auzir, seinor, po-
det que iios dciiiostru saiis Lux ovaiigo-
lista ; car zo nos diz que Nostre S., quant
ac compliz los viii dias de la sua natívitat, to
si fo circuncis, et enn aquela circuncisio
fo apelaç Jesus. Quar zo era comandat
e 1a log quc tuz li efant niascle que
naisio, quant avio viu dias compliz, que
il fosso circuncis. Et en aquella circun- 25
cisio om lor trencliava la superfluentat
de la charn e ssi lor pausava lo nom per
que era apellaz aquel efas. E N. S. que
era veuguz el mond per adìmplir la leg —
si com diz e I'avangeli ^*non veni solvere so
legem, sed adimplerej ^ii no vong por
destruir la log, mas adimplir,*' — et el
medeìs e roctau dia depos la sua na-
tivitat volc esser circuncis, et en aquel-
la circuncisio el fo appellaz Je8U8.S5
Jesus latine salvator dicitur: Jesus e
lati salvairo cs appolaz, o nostra log N.
1 pa[a]seroa<gr. n.d. >4. ôjofrnjsA Sabelas.
17 concipcrctur. 18 qne nos. 21 circncis.
22 apclac*.. 24 n'tt'o, naisso A. 27 cliunn.
28 ero. 30 con A. 33 dia el de pos. 34 n.
8. qae volc.
DBUX SERMONS.
80
8. E per aquo el fo appellaz salvaire
que el era yeuguz per nos salvar e gerir.
Ê per aquest nom lo avia mandat rangcls
que el fos appelaz, quant veuc a nostra
5 dona sanota 11 aria. Ét el aportet lo salut
del paire esperítal e si'l dis: ^^Ecce pirgo
concipiês in utero et pariesfilium et vo-
cabis nomen ejus Jesum, vec te que tu
concebras en to ventre et eifantaras u
lofil et appellaras lo per lo nom de Jesu.*'
E nos, sonor, devem sabcr que aquella
circuncisios corporalment siguifìa lo nos-
tre babtisme esperital, et enaisi co enn
aquella circuncisio era lo nomz pausaz
15 de Tefant, e la superfluentat de la charn
trenchada, tot enaisi el nostre baptismc
C8 lo nostro nomz pausaz, (c la super-
fluentat trenchada) . . ., zo eslasupcrflucn-
tat dclz vidis (quc) . . . devo csscr dc nos
{odcaebrat. Quar lo prcire cntorva rcfunt
dcmanda li d^aital guisa: ^^ Ahrennìicias
Sathane et omnïbus operibus ejus et ovt'
nibus pompis ejus? negas tu diable,*' zo
diz lo preire, ^'e totas sas obras e toz
2r,B08 BonzP" E'il pairi que so fizanzafl
rcspondo pcr Fofant, o diz "afrr^ittncío,"
zo es "eu'l devet". Senor, quam pauc
te aqucl mandamcnt! Quar ta viaz co
refas pod anar e parlar et es em poder
90 de 808 talanz a far, adonc laisa Dcu ei
8eu 8ervizi, e pau8a se el poder de diable
3 aqnesta. 4 fo. 6 pare. 9 concelebras.
10 pcr lo mafiquf. tO onaisi manque. \H c
la snpcrllucta. l\) Ui lacutie n'esl pas imìiquée.
25 808 senz. fizanas. 27 enl] el Ms.f ^n A. 28
aqaelz.
et el deleit del 8egle e IaÌ8a encore lo8
pairia eiz covinenz que faiz avio, on lo8
avia me8 va8 N. 8. pel 8eu 8ervizi far
gardar; quar il no*8 gardo de perjurar
ni de lor fe mentir, ni de negu pechat 6
a faire no*8 gardo que no*l fazo. E pau80
lor amor e la8 manentias d*aque8t 8egle
et el deleit de la charn don ja no'l venra
nula re se malo no, que zo dÌ8 aizi: ^^Quid
prodest homini si universum mutidum lo
lucretury anima sua detrimentum pa^
tiatur?^* Zo diz: ''Que profeita ad ome
8Ì tot lo mon gazanava ni l'aur ni l'ar-
gent ni tota la riqueza dcl 8egle, que 8*
arma en 8ia pau8ada e Ia8 pena8 d'efem,i5
on ja redemcio non auraP*' 8i con diz
aizi lo bo8 om lob : ^^Quia in infemum
non est redemptiOf quar en efern**, zo
diz, ^^non a neguna rodempcio'\ E per
aquo, 8enor, amaz N. S. aitant con avezto
tomps do lui 8crvir, que no 8abez cora8
V08 traspa^arez d^aque^t segle, que em
petit d*ora 8erez vcnguz a la fi. E laÌ8a»
diable e totas las 8ua8 obra8, e tra^tornem
no8 a Dcu, o clamcm li mcrce, que ols»
U08 do durable rcpau8 ct aÌ8Ì no8 laia
pcr8egre aquel babtÌ8teri que no8 receu-
but avem, per que no8 po8cam pervenir
al 8eu durable regne sine fine in secula
seculornm, Amen. ao
6 far. re A. 7 aqueste (?). 10 prod
tos. 13/14 larf^ens. 24 tota.
13
81
XII- SIÊCLE.
32
GUILLAUME, COMTE DE POITIERS.
I. M9. de Paris, fr. 856 (C); Ms. de Modène (D); Me, de Paris, fr, 17 é9 (E); Ms. de CheUen-
ham 22$ (N^) et 231 (N^). II. Ms. de Paris, fr. 856 (C). — Appel, Prov. Chrestomathie, p. 52.
III. Af*. de Chelienham, foU 226 (N^) et 231 (N^). ~ Meyer, Recueil d'anciene textes, Paris 1877,
I, 69. (Me.). IV. Ms. de Pari8,fr. 856 (C) ; Me. de Modène (D); Ms. de Paris, fr. 854 (I),
et euppl. fr.2032 (K); Ms. de CheUenfMm 227 (N^) et 231 (N^); Me. de Paris, fr. 225Í3 (R).
— Creacini, Manualetto provenzale, Verona 1892, p. 7 e. (Cr). Cf. Die Lieder Quillema IX.,
Grafen von Peitieu, Herzogs von Aquitanien, Jia. von W. Holland und A. Keller, 2* éd., ISUnngen
1850, p. 7—9, 20-^21, 27—29. — Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2* id., Leipzig
1882, p. 3 ss. Ordr. n». 183.
I.
Ben YOÌU que sapchoD lí pluzor
un verset de bona color
qu'eu ai trait de mon obrador,
squ'eu port d*aioeI mestier la flor,
et 08 vertaz,
e posc en trairei vers auctor,
quant er lassaz.
Eu conosc ben sen e folor
10 e conosc anta et honor
et ai ardiment e paor;
e 8i*m partez un joc d*amor,
no 8ui tan faz
no sapcha triar lo meillor
i5d*entreÌ8 malvaz.
Eu conosc be cel qui be*m di
e cel qui'm vol mal atre88Ì,
e conosc be oelui que*m ri,
e 8ii pro 8*azauton de mi
socono8C a88az,
qu*atre88Ì dei voler lor íì
e lor 8oIaz.
Ben aia cel que me noìri,
que tan bo me^tier m'eschari
2 Ar D. auzon D. 3 dnn E, dcst C. oers
8Ì8 C, ners si cb E. bella D. 4 trali N, trag
C de bon E. 5 daqest D. 7 lo uera en trac
ad auctor D. p08 N, puesc CE. ne E. trair lo
CE. autor N 8 finaz D. 9 Ben c. sen D.
après 6 N^ ajoute e conosc ben sen e folor.
10 et ancta conosc D. ancta N. 12 partes
D. 14 qeu no tries ben lo D. prendre lo
N. 16 dentrel N, entreis C. 16. 17 Ben
conois qui mal me di. e qui ben me di at-
ressi D. 16 ben seUi C. celui N. que EN.
17 quem EN autresi N. 18 quim C. 19 sill
pro N, selbe qui C, sels quc E. 20 e conosc
K. 21 cautrcBÌ dcu N, atrcssi dei A', qcu
dei ben D. 28 Mas ben C', (A)ia ben N quem
DEN, quim C. 24 mesUr DEN.
que anc a negun non failli,
qu'eu 8ai jogar sobre coÌ88Ì
a toz tocaz;
maÌ8 en 8ai de nuill mon yezi,
qualque'm veiaz. 5
Deu en lau e 8aint Julìa,
tant ai apres del joc dou88a
que 8obre toz n*ai bona ma;
e cel qui con^eill me querra
noill er vedaz, 10
ni U8 de mí non tomara
desconseillaz.
Qu'eu ai mo maístre certa:
ja m'amiga noit no m'aura
que no'm voiir aver I'endema, 15
qu*eu 8ui d'aquest me^tier sobra
tan enseignaz
que ben sai gazaignar mon pa
en toz mercaz.
Pero no m'auzez tan gabier ^
qu*eu no fo8 rcuzaz rautricr,
qu*eu jogav* a un joc gro88Ìer
que'm fo trop bos al cap premier,
tro fo taulas;
1 et anc dc ren si mesfaiUi D. 2 que de
iogar CK. sobra D. 4 on| no P!N. dc mafn/ut
/>, que C. ô quelquem uczaz N. 6 Lau en
deu D. sanh iolia C. 7 dolzan D, dolcha N.
9 mas ia qui N, ma ia hom que E. mi C. qera
DN, queira E. 10 non ler CE. 11 ni un CE,
ni nnill N, ne ia negus D. de mi manque I).
tornera DN. 13 Eu ai nom D. maiestre C.
14 e ia domna D, ni ia una N. nueg CE,
nuoiz D. lô cent deman D. 16 soi ben des
N. som uan D, som va fìa.C. 20 E pero sim
uousist gaber D. Mas-ufaner N. 21 toz en fui
D. rahuzatz C, causaz D, lauzatz E. 22 que
CEi. iogaua a 1>N. 23 e fo taut bos D. el
C. primier CN. 24 trop N'. fui CE. entaulatz
E, dautaulaz D.
38
GUILLAUME, COMTE DE P0ITIER8.
34
quan gardei, no m*ao plus mestier,
8i*m fo camjaz.
Mas ela*m dis un reprovier:
^^Don, Yostro dat son menudier/'
5^^Et eu revit tos a doblier,'*
fis m*eu: ^^Qui'm dava Monpeslier,
non er laissaz.*'
E levei un pauc son taulier
ab ams mos braz,
10 E quant Taic levat lo taulier,
enpeis los daz,
oiil dui foron cairat vallier
e*l terz plombaz,
E fi'ls ben ferir al taulier,
15 fo jogáz.
II.
Farai chanBoneta nueva,
ans que vent ni gel ni plueva.
Ma dona m'assay' e'm prueva
toquossi de qual guiza l'am;
e ja per plag que m*en mueva
no'm solvera de son liam,
Qu*an8 mi rent a lieys e'm liure
qu'en sa carta'm pot escriure.
srE no n]*on tcnguatz per yure
8*ieu ma bona donipna am,
quar sonos lieys non puesc viure,
tant ai pres de 8*amor gran fam.
Que plu8 08 blanca qu*evori,
aoper quMeu autra non azori.
Si'm breu no'n ai ajutori,
oum ma bona dompna m'am,
morrai, pel cap 8anh Gregori,
8i no'm bayz* en canibr* o 8otz ram.
1 e qnant D, cant me N, qnem C. garde />•
non ac N, nom fo D. plns ma$tque DN, 2 chan-
zas D, caminatz N. 8 reprocher D, reproser
N. 4 nestre N^, nostrcs C, nostres E, datz
CE, mennder N^. 5 et errenidaz a Z>. 6 di8
ien C, monpensler D, monpesler N^. 8 et ai
Ìi lenat lo D, 8on] lo Ba,N. 9 enpcinz lo8 daz
D. ab ains los N, 10-13 manauetii D. 10 qnan
aic tía,N. 11 empys C, espeis E. 12 el C, cil
N. cairat naler N, cairanallier C, caramaiílier
E. 13 ienN. 14 (E) feri ferm sus el N. fis
E. ben] fort D.
34, 1-6 préeèdeni les vers 29-34. 29 etz Ap,
RART80I1, Ohr«tioiiiftilil« prov«nçAl«.
Qual pro*y auretz, dompna conia,
8Ì vostr' amor8 mi de^IoniaP
Par que'u8 vulhatz metre monia.
E 8apchatz, quar tan vo8 am,
tem que la dolors me ponia, 8
8Ì no'm faitz dreig del8 tortz qu*ie'U8 clam.
Qual pro'y auretz 8'ieu m'enclo8tre
e no'm retenetz per vo8troP
Totz lo joy8 del mon 08 no8tre,
dompna, 8*amduy no8 amam. — lo
Lay al mieu amic Dauro8tre
dio e man quo chan o que bram.
Per aque8ta fri e tremble,
quar de tam bon' amor Tam,
qu'anc no oug qu'en nasques 8emble »
en 8emblan del gran linh nAdam.
III.
Compaigno, non po80 mudar qu'eu no
m*e8frei
de noveIla8 qu^ai auzida8 e que vei:
qu*una domna 8*08 olamada de 808 garda- to
dor8 a mei.
Diz que ge8. non volo prendre dreit
ni lei,
ans la tenon cn^errada quada trei;
tant ru8 no'ill larga re^taca que Paltre^
plu8 no laill ploi.
Et aquill fan entre lor aital agrei:
ru8 08 compain8 gen8 a for mandacarrei, n
e meno trop maior nauza que la mainada
del rei.
Et eu dio V08, gardador, e vo8 castei,
e 8era ben gran8 folia qui no'm orei:
greu veirez neguna garda que ad oraa
non 8omnei.
Qu^eu anc non vi nulla domn* ab tan ao
gran fei.
2 Amor. ô m1 p.? Ap. 9 tot lo joy. 12 e
bram.
18 pnons N^y pns N^. qneo nom effrei N.
19 do N. anzidai et N. 20 que una N^, 21
Diz que ges Me.] {) áìz N\ () ìz N^ E dis
Ba. 22 teno ess. N. 23 larffu JV*. laltre N.
25 vet-ê corrompu Me, a foc NMe. mandacairei
N^, 26 maior, corriaé de maica, 7/*. nauta N.
28 gran N, folU N^. 29 nerres N. tonei N,
35
Xn- SIÈCLB.
36
qui no Yol prendre son plait o sa mercei,
s'om l'aloigna de proeza, qu*ab malvestat
non plaidei.
E si'I tenez a cartat lo bon conrei,
adoba'8 d*aquel que troba yiron sei:
5 8i non pot aver caval, adonc si compra
palafrei.
Non i a negu de yoa ja'm deaautrei,
s'om 11 vedava vi fort per malavei,
non begue8 enanz de l'aiga quc's laÌ88e8
morir de sei.
Cha8CU8 beuri* an8 de l'aiga que*8 Iai88e8
morir de 8ei.
10 IV.
Po8 de chantar m*e8 pres talen8,
farai un ver8, dou 8ui dolena;
no serai maÌ8 obedien8
en Peitau ni en Lemozi.
15 Qu'era m*en irai en ei88ill,
en guerra laÌ88arai mo íill,
en gran paor et en periU,
e faran li inal 80i vozi.
Lo departir8 m'e8 aitan greu8
sodel seignoratge de Peiteu8:
en garda lais Folco d*Angeu8
tota la terr*, a 8on cozi.
Si Folco8 d'Angeu8 no'l 8ocor
e'l reÌ8 de cui eu tenc m*onor,
s&faran li mal tuit li pluzor,
felon Qascon et Angevi.
1 mecei N^. 2 proessa qne ab N. malaas-
tatz N^. H acarcat Ha.N. òooer N^. Me. carr.:
destrier o caval, compra. adonc tnanque N.
campra N. Q () on ìh N. 7 sem li N. 8
que N^. 9 laises m. dessei N.
10 ordre deu eirophes dane R: 1. 9. 3. 4. 2.
íi 10. 7: /e reniii manquc\ C a ies tirophee dauu
i'ardre euivani: 1.:-). 4. 2. 5. 7. 9. (3. 10; Bntanque.
11 pris N. 13 mais non serai DIK. 14 de-de C. 16
Eras R^ iea C. anaray O, uau ieu R. 16. 16 inter-
verii9 DIK. 17 en gran paor en gran p. Z>, en
gaerra et en gran p. R. 18 guerreyaran tatz
siey R. aolran N. 19 Pas lo partirs C. gieas C.
21 esgarda C. lai C, de l)IK. folcon DIiST, lalco C,
el coms R. 22 totaj lais DIK^ manque R. ma C.
e Bon Ha.IK. el son I>, et a /^, e mon C. 23 Sil R.
folco Nf falco C, fol tos I, pros coms R. 24 el
bon rey de cui tenc honor R. teig N. 25 mal li
faran C', guerrciar lan Cr.NR. siey sordeior R.
26 quel ueyran ioaenet meschi C, can lo ueyran
ioue fray R. aniaui N.
Si ben non 08 8avÌ8 e pro8,
quant eu serai partiz de vo8,
viaz Pauran tomat en jo8y
car lo veiran jove mesqui.
Merce clam a mon compaigno, 5
8*anc li ii tort, que lo'm perdo,
et e prec ne Jezu del tro
en roman8 et en mon lati.
Dc proeza e de joi fui,
mas ara partem ambedui, lo
et eu irai m'en a celui
on tuìt peccador troban fi.
Mout ai estat coindes e gais,
ma8 Nostre Seigner noi vol mais ;
ar non posc plus soffrir lo fais, 15
tan sui apropchaz de la fi.
Tot ai guerpit quant amar soill,
cavalaria et orgoill,
e po8 Deu plaz, tot o acoill
e prec li quo'm retong' ab si. so
Toz mos amics prec, a la mort,
que'il vengan tuit e m'onren fort,
qu'eu aí avut joi e deport
loing e pres et en mon aizi.
Aissi guerpisc joi e deport S5
e vair e gris e sembeli.
1 Si molt C. mon es N. ni pros l)IK. 2 guays
e vezis et artillos C. 3 tost C'. lauiran N.
abayssat C. 4 fello guasco et angeuj C. 6 Per
merce prec mon DIK. quier Or.C. 6 fìs C qil mo
DIK, qncl me R. 7 et el N. il DIK, ieu CR. en
DI. ihezuB CR. 8 £t en C. mon manque C, son
Ba.DlKN. 9. 10 De proesa e dardimS. soy auut
may uau men parte R. 9 proesse e N. iouen
Cr.N^ ualor C. sui C. 10 parton I, parte A", nos
partem C. abduy C. 11 et ieu uauc men lay
a seluy 0, et ieu a seluy yray men R. et uirai
N*. t2on morc<!clainon iMîllcgri ('. li (•. |)€nriin
CR. 13 Tant N. cuendcâ CDl. 15 era N. plus
manque N. 16 fui AT. aprozaz N', apazaz N^.
17 Aissi lays (laysi R) tot CR. so camar R.
19 e uauc mcn lai ses tót destueUi C', e de drap
de color me tuelh R. mas a JSr. 20 on li pec-
cador penran fi C, e bel caussar e sembeli R.
e prec lui /, et el N, reteigna N. 21 Mos
enemicx C. qu'a la Cr.NR. 22 Veignon tuh
sai al meu conort N, sian dc mi e moro fort
Rj que sion mctge mon cofort C. quei X>, sai
e mon renfort Z)i, e mo cofort Cr.K. 23 quancse
amey C. 24 luenh de me ot cn C', el luenh
e pres del R. enj e X), a DIK. 26. 26 man-
queni NR. 2ô gurpisc C.
ttUHSILHO.
38
ROMAN DE GIRART DE R088ILHO.
Mu.: Ox/arâ, Bodl. Can, Mi$e. 63 (0); Paris, /. frnnç. 2180 (P.); Ltmáres, Mus. Brii.
llnrL 43:{'l, (L). -^ Girarlg tìe Hoiêilho, naeh drr ParÌMcr JlamUehri/l Iterauitjeaehen von I>r.
Conr. Ho/mann, Berlin 1855 --07, v. V.m-'20i9 el 6639^6043 (Ilo). C/ nérarà de RouêsHUm
p. p. Fr. Miehel, Paris 1866 (Mi.), et Foerster, StUrzinger et Áp/elêUdt, Romanieehe Studien V
(1880), (v. 2529-2677 et v. 7571—7884). — Grdr. § 15, p. 14 s. St. 3 êê.
YeoTOs per miei restorD lo vilh Draugo,
lo paíre dou Qirart, l'oucle Folco!
E 8Ì8 el chaval bai qu'ac de Muco,
ac Te8tit UD au8berc, grau, fremilo,
r>qu'Ì88Ì do la fornatz E^pandrago, —
oiique8 per ucgun' arma falsatz no fo~,
o ac Ia88at 8od elme de barato,
obrat ab aur e peiras tot d'eyiro;
plu8 re8plaD que estela que Ihutz el tro;
10 e ac 8eDoha la 8pa8a de Marbio,
escut portet e IaD8a a gonfaDO,
e veDc lo8 8autz menutz pel plan cambo;
ma8 de gen retenir 8emblet baro,
e e8cridet al rei en sa razo:
iR^^Per UD 8oI chayalier garda no*m do.**
Vecvo8 lo duc Terric deuaD Karlo:
^^DoD reÌ8, coDoÌ88etz vo8 e8t BergoDhoP'*
"Per moD cap," 80 ditz Karle8, "car
aquo no."
^'8o 08 Draugue8, lo villis, de Uo88Ìlho,
solo pairc8 don Qirart, roucIe8 Folco.
KI me tolc ja ma terra e ma reio,
8et an8 n'estiei faiditz en un boÌ880.
Tenetz mi per coart e volpilho,
po8 batalha demanda, sMeu no laih do.**
tsE Karle8 re^pondet: ^^le'us abando:
trop n*avetz pre8 lonc terme de vengaso;
aque8ta volh vezer, ses ocaizo.**
yecvo8 lo duo Terric del renc partit!
Pe8et li del contraile qu^el a auzit,
aoe 8Ì8 e Palferan amoravit,
e ao de bona8 arma8 8on cors garnit,
t A8U08 0. i\ bai godcmucon O. 4 c aesti
8011 a. meronillon O. t) corr, vremilo? 5 man-
qnf P. fornaÌBo Q. (> nnqncfl lìa.P. a fía.IX).
ciM|ner par anuo» (K 7 I lUi.OV. nn. H loliro
O. e a O. i ab p. Ba.V, a p. O, 10 mar-
mion 0. 11 a ffonf.] de marbio P. 12 per 0,
IH del 0. samble 0.^\ò genda Mi.Apf. nom]
Dol 0. 18 manque P? 23 per renit 0. 24 la
don 0. 26 preti P. 27 manque P. 28 parcit
O. 29 manque V. Hl des 0.
e venc lo8 8autz menutz pel prat flurit:
8Ìei ome lo8 8egueren, que 8on ardit.
Terric8 cridet: "Âuriu, vilh, cau, mu8it,
de la cavalairia vo8 vei giquit,
tau V08 vei entreÌ8 vo8tre8 que*u8 an 5
cobrit."
E Drauguee re^pondet: ^'Yeu^ mi Ì88it.
leu no amiei anc home que mo mal
git."
E brochet lo caval, veu8 Ten 8alhitl
yeu8 Talferan el camp e Tarabitl
E Ihi va88au 8'en 80 aÌ8Ì ferìt, 10
lor e8cut 80U traucat, frah e partit,
e Ihi au8berc fau8at e de80ofit.
yeu8 Draugo per lo camp mort e delitl
MaÌ8 d*un* auna perpre8 de fre^elit,
la lan8a ei gonfaino8 d'oltr' en Ì88Ìt. u
Ha8TerrÌ8 fetz que 8avÌ8, que laih gequit,
quar ro8cut e ï'au^borc e88em8 co8Ìt,
ma8 noi tochet en cam, Dieu8 re8carit.
Draugue8 retorna al8 80U8, que 80 marit.
yecvo8 Terric de Taigua al plan Ì88Ìt!io
Lor e8cala8 van jondre de tal e^trit,
viratz e8cut traucat, tan pih8 ubrit
e tanta te^ta ab elme de buoe partit
e tan pe e tan ponh e tant aurit;
la clara aigua d^Arcen tota *n cobrit, ts
del 8ano que ieÌ8 del8 mortz enroge8Ìt.
Ben agro Ihi Drauguo restom ba^tit;
80 no fo8 morz lor 8euher, foeso garit,
1 per prai 0. 2 qnen 0. gamit 0.
3 criae 0. aorine Me. (arive Ho. anrme Mù)y
a la rinc 0. b quc f'c. 0. 6 nes men aiuit 0.
7 gnit lia.P. 8 ues len 0, ve los P. 9 cl
gap O. 10 8C snnt O. IH lo conbe 0. 14 car
uno — dcl fraÌ88clit O. 15 doltrc cn O, de lui
P. 16 e T. de la soc qui li geocit 0. 17 aue 0.
18 lescremit 0. 19 drange en torne les ••
quin snnt 0. 20 al| del P. 21 eltrit P. 22 trau-
car HoMa. 23 bot 0, bmcs Ba.P. 24 tan
Ho. Ba. aoit 0. 96 quen eis 0. 88 ie lor ioil-
ber no fos (mors manque) P.
S9
Xn- SIÈCLE.
40
qu*era se tec Terris per esoarnit,
que noD ac de vÌDt milia mil acomplit.
Mancea i Angevi e ToroDJatz,
celh foro davas Karle vint milia armatz,
5 yestitz lo8 blanoa ausbercs, elmes lassatz,
808 lo8 elme8 enclis e enbronchatz.
De gran batalha far van co88Ìratz,
cum veltre^ en cadena, que 08 amoraatz.
Lo com8 Jaufre8, lor 8enher, lo8 a guidatz,
10 per mieh lo ga d' Arcen oltr' a pasaatz.
En apres pa88et Kar1e8 e 808 bamatz.
Enquar noi 8ab Girartz ni fo membratz,
per lo dol de son paire, que es grans
assatz,
quan Folques paraulet cum om senatz:
15*^A la fe Dieu, Girart, lo dol laissatz,
pos lo ducs es absoutz e cumergatz;
e quant el poira estre, sia vengatz.**
Adonc es 6 la sela Folques poíatz
e sobre una asta nova s'es apoiatz,
to tomet s'en vas los seus e ditz lor: ^Tatz!
Senhor, franc chavalier, or m'escoltatz:
quant seretz en restorn ab els mesclatz,
feretz i aucietz e derocatz
tan que vos en siatz d'oltra passatz:
S5e puis trastuh essems sobr'els tornatz:
mais val assatz proesft que malvastatz."
E siei home respondo: ''Que predicatzP
Mas anem los ferir davas totz latz."
Adoncas fo restorn fort, abduratz.
80 Bos e Folqu' e Seguis e Ihi melhor
foro mais de vint milia comensador.
Yiratz d*aur e d'argen ta gran lugor,
d'asier e de vernitz tal resplandor,
tanta lansa trencan ab auriflor
e tan donsel adreh envaidor.
En apres so vengut Ihí feridor,
Pons e Ricartz e Coínes, bon ponhador.
Or chavalgua Girartz ab gran legor.
Dons Odils venc, sos oncles, un pauc (
en por.
D'aquesta reiregarda vos trai auctor,
que 80 seisanta milia abdurador,
que 80 be de sembel apropchador.
Òn sab son enamío, sobre Ihui cor
e si lo vai ferir de tal vigor lo
que del caval lo porta a terra por.
Or chalvagua Girarts ab gran baudor
contra Karlo Martol, romperador,
e Karles venc vas lhui,ab sa feror:
vecvos una enquansa de gran dolor! 15
Lai on las oz s'encontren en un plan bel,
uo'i ac foBsat ni barra, bos ni ramel.
Angevi van pmmier e Ihi Mancel,
lo coms Jaufres d'Angieu e Torongel.
Ab Girart so vint milia eu un 8embeI,so
no'n i a un trop vilh ni barbustol:
Bos e Folqu e Seguis on so capdel.
Lhí un crido Yalea, Ih' autre Rossel,
e Ihi plusor la senha Karlo Martel.
Si com falx pren sa ponha, quan fer ausel, t5
de tal eslais se corro Ihi jovencel:
no*i a ta fort escut, non escantel,
no fenda o no pertus o no arcel,
asta reida de fraisser, que no astel;
no*i a ta fort ausberc', no desclavel. 80
Yiratz tan dol levar, fresc e noel,
tanta coissa caer ab 1o turmel,
e tan pe e tan ponh e tan budel;
mais en a remasutz en plan estel.
2 qnil nen a 0. XX. M. P. 3 toloigiaz 0.
4 XX. M. P. ô vestit P. lelmes 0. 6 toz les
0. 7 a faire 0. cossirat P. 9 gnidat P. 10 les
gaz 0. oltre e passat P. 12 nol sat 0, no
sal P. 18 qnes granz e chaz 0, 16 laissat
P. 17 mais qnant 0. 18 en sa sele de pie
montaz 0. 19 e fn dune aste nuene folce a.
0. apoinatz Mi. 20 se 0. 22 lestor fort la
duraz 0. 24 e quant vos en serez 0, passat P.
26 treBtuit prcs lcs cscuz el camp tornaz 0.
Bobre Is i'. 2G ce sai mclz ualt pr. 0. 29 a-
dunc hi bien 0. 81 XX. M. P. 32 e daznr
PO. Inbor 0.
2 E non preuc 0. 3 bon] li 0. 4 manque
P. ô pau P. 7 M. P. ladurador 0. 8 ne nc
snnt de 0. 9 quant veit 0, tan dreit li cor
0. 11 le met a 0. 12 iror 0. 14 e manque
0. lô er es uos 0. 16 en] ac 0. 17 ni a O.
19 Jafîers P. c li tornel 0. 20 XX. M. /'. el
prin cenbel O. 24 plusBur Mi. lcnsegne O.
2ô lanzel 0. 26 segnercnt 0. li Ho, Ba. '21 ni
a 0. UvA non cstcl O. cscaiiC4^1 Mi, Ap/. 28 p.
on cscuntcl O. 29 r. ne fraignc o nou arcel
0. fauBser Mi. 30 manque 0, 81 frecs P. 32 a
■on trumel 0. 33 codel 0. 34 en est r. el 0.
41
GIRART DE R0S8ILH0.
42
no'D a ni yius ni mortz dedins Bordel.
Qui ferit et estors d'aquel masel,
Dieu ac a salvador e Gabriel.
Ben i feren Mauses i Augcvi,
(ToroDJatz e Flaraenc, li Baudoi,
no lor 80 Ihi Qirart de ren adi.
Folqu' e Bos e Folchiers ab don Segui,
seilh guido lor companhaspel brulh fresni,
ensenhas de cendaz e d'aucassi,
logónfainoB ab aurfres e nou polpri;
las flors denan lor foro fer aceirí,
don tan noble vassal receubro fi.
D'ira qu'en ac Girartz ac lo cor gri.
Per tant es descenduz desoz un pi
ue fichet sa senheira latz un marbri,
un peiro Jantix tems, Devins lo fi,
c'ayia castel lonc laigua el Rovesi.
Lodoixs l'a fondut per un mati,
quant el deseretet aquel aisi.
loQirartz es au peiro îo gran Devi;
de las ira8 que ac, Kar1o maudi:
*'A, reis, DieuB te cofunda, cor de masti!*'
Era s'en vai Qirartz, engal soleilh,
S5 per un estreh semdier, lat un caumelh,
e trobet una fon desotz un telh
e oolget s'i a I'umbra per lo soleilh;
e volc se cumdurmir, que ac somelh;
mas non cugetz del comte, gaire dormel,
soabans plora dels oilhs, tira'I cabelh,
ditz, mai8 volgra estre mortz e un campeil
1 nen est nc m. ne y. 0. 2 e estort 0, en
lestorn P. 4 tans alinéa Ho. B. ferirent 0.
5 nutnque I\ toloif^nac 0. 7 bos nc folchers
nc folcncs (>. 8 lor cnsogncs 0. fraîsnin. ce
nen en aotres bruclz qncn vo8 deuin 0. 9. 10.
11 dans cet ardre: 11. 9. 10 0. 11 1. f. des
fraisnes furcnt O, 12 rcceit grant fin O.
13 qne ac P. 14 manque P, 15 ficha Mi.
16 antiftx P. tencns P. de nilafí P, del niel
elftn 0. 17 qnot ia c. en laige en renolin 0.
car i a i'. 18 Loloixs JP., Lodois 0. 1i fnndent
O. 10 e1| 1e O. diqnel 0. 2() cs au] puie el 0.
dounin O. 21 quila O. 22 ja d. fl naiUc 0.
25 esteit O. ramcil L. 26 troue unc fon-
taine L. trober 0. 27 manque L. sen lunbrer
0. soleih P. 28 endormir L. quil LO. 29 qui-
daz lA). gaire i O. 30 tire L. 31 d. que m. P.
melz OL. en pla(i)n c. OL.
quei reÌ8 ragues auoit, e siei feeilh.
E sa molher Ihi ditz: "No far, donzel;
maa preia Damredieu que nos oosselh.*'
D'aqui s'eu son anat a un rcpaire,
don 80 mort de la guerra Ihi filh eih paire. »
Lai auzissatz maldire e filha e maire,
e maudire Qirart cum se fos laire.
Entre lo dol e Tira o lo maltraíre,
8Ì no fo8 8a molher, no vi8que8 gaire.
Ela es 8avia e corteza e de bon aire, lo
e no paraula milh8 nulh8 predicaire :
*Senher, Iai88a lo dol, 8i t'en e8claire:
to8temp8 fu8t orgolho8 e gueregaìre,
batalhier8 e engre8 de mal a faire;
i a8 plu8 ome8 mortz, no 8ab8 retraire,i6
e lor er8 paubrezitz e tout lor aire.
Era en pren Dieu8 justizia, lo dreh8
jutgaire.
Membre te del prodome del boB de
Chaire,
que te det peniden^a de mal retraire.
Enquer aura8 ta onor, 8Ì la vol8 faire.** lo
D aqui 8on albergat au8 ortz dauratz
on parto Ihi cami d'aqueh comtatz.
Lai aprendo taÌ8 nova8 don fo vertatz.
Aqui 08 U8 me88atge8 tre8Ìer pa^aatz:
Karle8 n'ac cen trame8 davas totz latz : S5
*Qui trobara Qirart, 8*68 amenatz,
d aur e d'argen Ihi er set vetz pe^atz.'*
^^Senher/* dítz la comtesaa, 'quar me
creatz,
e^quivem lo8 ohasteh e laa ciptats
1 et lenst le rei mort L. feoil L, feilh P,
fiell 0. % \w Mû 3 pregen 0, preies L. da-
medrien P, damliden 0, damledex L. quil OL.
4 E de qui (diqui) crberìct OL. 5 son Mi.,
sa OL. et f. ct L. 6 laij c OL. auisei \o
filh la m. P. 7 manque OL. 11 e] que 0.
no] 8i L. can p. L. 14 de ton afaire OL.
16 loB P. m L, i8 0, as P, apouris L. tot P.
17 E en 0. 18 saint ome OL. del sarmonaire
L. 19 penitensa Mi. co i1 te conseilla dcl L.
20 ta manque L 21 E daiqui erberiet a (as
L) pors cairaz (miraz L) OL. 22 c passcnt
(p>a88e) OL. dc sct c. OL. 23 aiqui aprcnt OL.
qui fun 0, qui st L. 24 par ioui est m. OL.
25 que k. a mcsages tramis 1. 1. L nVenvers
0. 26 si Ta menatz P, 8i cst m. 0, scit li
m. L. 27 cenz vez O, un ueis L. pesats P,
comblatz L.
48
XII« SIÈOLB.
44
e totz lo8 ohaYalien e'ls poestatz,
que la feuDÌa es grans ei cobeitatz.
Quar, senher, vostre nom 8Ì lo oamgatz/*
Et el Ihi respondet: "Si oum vos platz.**
sAqui eÌ8 s'apelet Jolcun Malnatz.
Ab un luorier felo 08 alberjatz:
fels es, ma8 sa molhers 08 plus assatz.
Lai Ihi pren malaudia don fon greiatz
que de uchanta dias non fo levatz,
10 tro la nuh de Nadal que Dieu8 fo natz.
L 'osdes lo fetz gitar de son palatz, •
en Tarvolt d'uii celier, desotz U8 gras.
Aqui ao la oomtessa dolen solatz.
Oirartz jac en Tarvolt, no'i ac sirven,
15 mas 8a molher quei sierve molt dossamen.
Ab tan veu8 Michael que a lui ven:
Dieu8 lo Ihi a traines tot veramen.
Cel Ihi portet un drap, denan loih ten :
"Dompna, per amor Dieu omnipoten,
2oque nasquet per tal nuh en Besleen,
me talh e cos d'est drap un vestimen'M
Ela ditz: '^Yoluntiera.*' Sempres lo pren,
talhet lo ei ooset de mantenen.
A Tosde comtero cilh seu sirven:
25 ''La pautoniera cos molt vistamen."
EI Ihi trames vestir d'un seu paren,
mandet quei cozes tost e non jes len.
Ela ditz al messatge molt umilmen:
''Amios, ieu en oos un a plus manen,
1 els] les L. 2 ntanque L. la numque P,
e c. P. B biaa sire L. car le L, car o 0.
5 mezeÌB P, es OL. lapeleit L, sapele 0,
iocel OL. maniaz L, mancaz 0. 6 ab] a 0.
cbies L. sest L. 7 felonesse feme a L, ca
felnesse maller 0. e el (il) manaaz OL. 8 ma-
ladia Mi.t maleaez 0, enferte L. e maaa (mal
L) assaz OL. 9 carante OE, iorz L, ior O.
11 il lo fest (lo iist) devalar OL. 12 nn garz
0. soz nns degraz L. 13 a OL, 14 jaz 0,
jat L. ni a OL. lô fors OL. sert m. bone-
ment OL. 16 veas] les es L. angabel 0,
migael L, an digiet P. 17 qae d. fl a OL.
18 e li aporte OL. lesten OL, 20 a tal L.
21 me talnasetz BaJ*. me tailliez e coseiz is v.
L. dissel Ì8 V. 0, 22 volanters OL. 23 e t. e
c. OL. molt aistement L. 24 lont comte de-
maintenent L. 25 mol P. coainent 0. isniaa-
ment L. 26 e li 0. sirven P. 27 m. li qncl
(qae le L) cosest (cosc L) OL. tot 0. Jes ntan''
aue OL, 28 molt manque L. amihment 0.
29 men 0. a an P.
e puis penrai lo sou, si tan m^aten."
E cel o reoomtet tot aisamen.
II s'en veno pels degras viassamen,
a lei de Satanas, iradamen,
e gitet los de tot son casamen. 5
Aita mal crestia no vistes anc;
quar gitar los a fahs foras el fanh.
Lo coms non ac vertut ni carn ni sanc.
La comtoBsa lo pres por iniei lo flanc,
ela fo febla e cassa, de carn estano: lo
ambedui son caheh dedins lo fanh.
Us prodom los gardet, que ac lo cor franc;
fetz de costa sun fuc ostar un bano
e fetz Ihi faire lieh molet e blanc:
puis Ihi det venazo e peish d*estanc. 15
E quant foren caeh amdui el brac,
laì esblesmet la dompna de dol quo ac.
Lo prodom I'esgardet si cum Dìeu plac,
e fetz I'en aportar tot freh e flac,
fetz far de latz son fuc un lieh on jac, lo
puis Ihi det carn de bos e peis de lao
e tenc lo tant ab si tro giierit Tao.
Uirartz se regardet e jac evers
e non ac mas los os ei cur o'Is ners.
^A Dieus,** ditz el, ''tant iest vas mi 25
teners !
Las obras que ai fachas, molt lah me mers.
Folqu' e Landrix m'o dis, cel de Nivers.
Bernart, Folchier, Segui, Bos e Qilbers,
2 0] li OL. reconteirent L. 3 en vient L.
a vent 0. par OL. aaal corent OL. 6 1i del
L. bastiment OL. 6 Aitant 0, Itant L. male
maller OL. 7 co les a fait getar fores 0, co
ele a fait g. foler L. gitat Mi. fab(8) P. en
Mi. 8 devant ce vere rfja comtessa non ac ni
curn ni sanc] /'. 8 a OL. 9 prcnt L. iO man-
Îue L. ile an fenile caase ecbauc anc O.
1 manque OL. 12 les gardet (-e) OL. qaa
le OL. 13 fait de ioste OL. son L. 14 fait
OL. an lit L. 15 Done li v. peison L. 16 Qaant
0, Q. il L. cbaagat 0, cacb Mi. 17 aiqai pas-
met 0, Bi se pasme L. del doel quel L. 18 un
L. 19 fait OL. 20 lor (lors L) li fes (fait
L) 1. OL. e let 0. on] un I\ 0, 00 L.
21 done 1i veneisun peison L. 22 manque L.
retct 0. ab si manque O. tro] que 0. 24 ot
8or les 08 L. 1c8 Mi. lo cnìr cus 0, fors
c. e L. 2ô numqUe L. aj fcî O. envers i'.
26 las quels oures ai L. mol P. tant L.
27 Folques L. Tiebert L.
45
(URART DE R0S81LH0.
46
po8 Tisquiei apres vos, molt fui culyen.'*
La 8oa bona dompua lo cap Ihi ders:
'Quars senher, laissa estar la honor que
pcrs;
quar, sii mal culhs en grat, melhor
desers.**
5 E puÌ8 despon del 8alme David trea vers
e comtet Ihi de Job cum fon Deu aers;
(E 8on aermon o ditz sainz Rigobera,
que 80 fon U8 miracle^ gran8 e apers
que Deu8 fetz per e8t comte qui tant
fo fera;
loquar 8*el no fos faíditz e tant de8er8,
ja no partis de mal ne fos conver^.)
Qui yo8 acomtaria Io8 encombrier8
e las fams e los setz totz per entier^P
AÍ8Ì cum ditz rescrih^ que 08 els mo8tier8,
iftyint e do8 au8 fo 8Ì lo fortz gueriers
que non ac de sa terra quatre denier^;
an8 08 en Alamanha, don fo FoIchier8.
Un jorn intra en U8 gas gran8 e pleniera
et auzit una nauaa de charpentiera,
*oe 8eguet tant la yia, per Io8 ramiera,
que trobet a un fuc dos charboniers.
Li U8 fo gran8 e Iah8 e tenh8 e nier8,
o utí Hom (JarÌ8 l)ru8, raulro llainiors:
cel fon U8 petitetz, U8 ramponier8.
si^EI npolet (lirart o ditz prumicra:
'Amic8, digatz don 08, peneden8ier8 P
Quar, portatz eat carbo, aiatz coIier8
e 8Ìatz del gazanh dreh8 parceriera !*'
E Qírartz re^pondet: *Don, voluntiers.**
80 Ab Qirart aon Ihi dui, trei companho.
Ca8cu8 a pre8 8on faihs, e*I com8 lo 80,
e 8on Ì88Ìt del bosc per un cambo,
2 E la Boa Ba.P. e sa bone moillers OL. 4 8i Oi
se L. mal] ta L. conqners OL, 5 P. li d. des san-
mes OL, 6 conte L, qui f. OL. desers P. 7-11
manque P. rogebers L. 9 est] is O, cest L. 11
dcl L. 12 8ien vo8 comtava totz /'. los] tanz 0.
18 c (lc8 L) destorbicrs OL. 15 si| pois L.
ìCì qnìl-a L. 17 manque P. donc (don) fn
lob(i)er8 OL. 18 un f^aut L. 19 nan Mi.
20 noiz OL. 21 quil L. 22 cil nns 0. 23 e
a OL., i ac /'. Bru r, J^runs OL. 24 mantfue
P. ranproners 26 mantjue L. fi O. 26 es
penadiers OL 28 de P. parconiers OL. Hl son
sac li qnens L. faih Mi. 32 per plan OL.
boc8 P.
veno a Orliac 8otz Troilo.
Ca8CU8 8eten denier ven 8on carbo,
cilh non an plu8 de Ihui miga un bilho.
Qirartz vit lo gazanli e 8aub Ihi bo.
Er Ihi do Dieu8 08tal e tal maÌ8o s
per que pu8ca venir a garÌ8oI
El8 rua8 d*0rliac, en la 8obriera,
en una maÌ80 pauca e e^tremiera,
08 albergatz Qirartz latz la 8auniera,
Ia8 una bona femna, Dieu almorniera:io
de Ihies feiro 8ÌrTenta e chamberiera.
Qirartz 8aub ben d'Ardena la gran cha-
riera,
el ao bona vertut, fort e pleniera,
e portet maior faÌ8 d*una 8aumiera,
e vai 8oen la rua de la 08teliera. \h
Aqui fo la comte88a pui8 corduriera,
que anc non TÌstes de ma8 tal fazendiera.
No'i a tan richa dompna no la requiera,
de aaa obraa a far no Ihi profiera.
Don dizo Ihi donzol e gena lichiera, to
parlen tot aon auzen e en dereira:
'Eogardatz qual beutat de carboniera!
Sii YÌIas del carbo no la fea niera,
n'aguea ta genta dompna tro a Baviera.
E, domna proa o aavia o bona obriera,u
per que prea a marit charbofaziereP"
Ela reapon, quo fo savia parliera,
e qui beu lor aaup eaaer o menaongiera :
''Senhor, merce per Dieu e per aan Piere;
1 a] en L. manque 0. anrilac OL torilon
0. 3. 4 iniervtrtie OL. boton L. 4 veit 0.
le Mi. semblat li L 6 poissent 7 E las
P. Es OL. 8 en] aveit L. e manque OL.
9 la herberge L. latz] chies OL. 10 cest nne
yeve f. bone a. OL. 11 sirvent OL. 12 gran
manque 0. 13 il a OL. 14 manque OL. 15 on
herberffiere L, obergere 0. 16 iluec L, esloc
0. pni P^ pui8 manque OL. taillendere OL.
17 con no O. quonqnes ne fu L. ta f. /'.
18 ni a donne (dame L) t. r. OL. quere 0.
19 a fcre L. faire 0. 20 e diunt cil OL. le-
fpere OL. 21 parolent 8on L. 22 la b. ca c.
OL. 23 Ses OL. de OL. carbons L. 24 bele
L. dedinz L, dinz 0. 25 ui 0. dona P. C>>r-
teise e proz L. savia] gente OL. 26 qnas p.
OL. charbofaziera P. 27 saive 0, feme L.
28 manque P. lor sat O, le sot L. e manque
0. 29 saint Pere (Piere) OL^ samiera P.
47
XII- 8IÈCLE.
48
trobet me orfanina, pauca bergiera,
e prea mi a molher, Dieus Ihi o miera,
e puis mi fetz apenre a corduriera.
No sai plus gentil ome de Ihui on quiera,
squ'el non es de sai mar d'esta ribiera.
No*n i a ta felo de mala tiera,
ab sa dolsa razo tot no'l oonquiera."
Lo gaanhs del carbo venc pertalen:
ilh lo fan, cil lo porta e si lo ven.
loYint e do8 ans s'en van aisi viven
entro qu'a una festay quaremprenen,
vassals que deu quintana lo jor la reu.
Fai lalo ooms Ooltelmes e'I dux d'Aiglen.
Oirartz la vai vezer ab I*autra gen
16 fo lonhet dels autres, en son jazen,
entreis bratz sa molher que char lo ten.
La dompna los vassals vit burdissen
e membret Ihi de lonh del noirimen
de Oirart que solia far issamen.
soTal dol n'a a son cor, per pauc no fen;
I'aìgua Ihi chai dels oilhs e Ihi dissen,
8U8 la barba Oirart Ihi vai chazen.
E lo coma se droBsot, ditz sou talen:
'Dompna, er 8ai de ton oor que 8Ì repen.
tsQuar t'en vai, dompna, en Franaa, e
mantenen,
e ieu te jurarei 8uis sanhs verten,
ja maÌ8 no mi veiraa ni tiei paren."
"Era auh," so ditz la dompna, "sen de
joven.
Ja Damridieu non plaasa omnipoten
1. 2 me — pres manque P. ponre L. 2 me
prest 0, lo lì OL. Iho desierva P. 3 costorìere
OL. 4 enquera 0. 5 qail nest pas de L. ges
en sa tera P. Vers corrompu, 6 ni a nn t.
OL. ni de mal eira P. terre 0. 8 talan P. etc.
U cil lc OL. il le p. 0. lo vcn 0. 10 se tiiit
L, vont 0. ailmement L. 11 entro a Ha.Py
entrosqaa 0, dcsi qaa L, líaresme intran
Ba.P. qaarempnent L, car en pernent 0. \2
qae om basti qu. gran esforçan Ba.P. rent
OL. 18 e ait 0. aait la li dax iociaames
li d. L. 14 ab] e L. 16 lomef 0. 16 molhers
/'. 17 veit 0. 18 del tnanque 0. 19- 49. 16
manque L. 20 e ac tal dol el cor 0. 21 e
len O. 22 sor 0. 28 lan dresset P. 24 ke
tes cors aers mei r. O. 25 care ten v. en f.
8cnz maitenent 0. 2iì c manque 0. sor sains
0. vertans P. vercent 0. 27 ne me 0. 28 eenz
0, cen P. 29 damidrieu P,
que ja vos degurpiaqua a mo vívon;
certas abans aalhdría en fuc arden.
Senher, per que parlatz ta malamenP"
E lo coma la baizet de mantenen.
"Senher, ae moa cosaelha en fo8 auzitz, 5
no8 tornaasam en Fransa on fos noiritz.
ler ac vint e dos ana qu'en foa iaaitz
e 68 totz de nial traire rotz e frunitz;
e 8Ì podetz trobar I'emperairitz,
a cui vos fustea ja amica plevitz, lo
ja non er ta fels Earles, lo seus maritz
no V08 en quiera plah, don ers garitz."
E Oírartz respondet: ''Ben es que ditz:
e ieu lai m'en irai, totz aoi garnitz.*'
Lo coms Oirarts en pren son cosaolh 15
breu:
^No laissarai per re per man non leu."
EI ac la messa auzida a sanh Ândreu,
e a preíat lo saint e Damlideu:
*ReÌ8 del cel, met en cor al senhor meu
que*m perdoue sa ira, el e Ihi seu, 2o
per que'm renda m*onor e tot mo feu."
PuÌB 80 niot cl canii, molt o fai greu:
al dijos de la cena, semblan romeu,
albeget a Orlhes, a Tost Arveu.
Arveus li ostaliers fon ben antis: 25
el apelet Oirart e si Ihi dis:
''Don estes vos, amicP De qual paisP
Quar anatz a la cort, si es esmis,
e preiatz la reina que vos vestis."
''Per Dieu'', so ditz Oirartz, *^no*n soiso
apris."
'Senher," ditz la comtessa, ''siatz pervis
e no vos esmaguetz, cars dos amis;
parlatz ab la reina per qualque gis".
Lai n'es anatz lo coms molt a cnvis.
1—3 = 3. 16. 33. 34. 0. 1 que cu ja vos
gerpis 0. 2 ne mais can me s. O. certans
Mi. 4 de] scnz 0. 7 X. X. 11. P. or a O.
que nes O. 8 e cssez de 0. fraitiz O. 11 K.
808 m. 0. 12 en] i 0. er P. 13 bens O. ben
avetz ditz /'. 14 e manque 0, 15 brien etc. P.
16 manque P. 17 a 0. 18 i Ba.P. p. sancta
Maria e dicu /'. 20 quc mc pardunt O, 21 mes
terres 0. tot manque 0. 22 mes O. 23 de]
a P. 24 orlins chies luste ^rreu 0. Erucu O.
25 Arvius 7', Erucus 0. 2(> E O. molt gcnz
li 0, 21 es O, 28 si serez mis 0, 30 non
Ho, 32 du cars 0, 33 paraulaz o lei 0,
49
UIRAUT 1)B ROSSILHO.
50
eDtreis autres romieus Qirartz s'asis.
Ab tan vecyos Aimar, clerc de Parisl
E quant el vi Qirart, fet un fin ris:
'Yozetz aizel truan ab cel cap grÌ8:
»ben pogra gazanhar don el vesquis/*
Donc ac paor Qirartz, quei conoguis
e no fo ges segurs qu*en anes vis.
Lo dercs si trais vas lui, pel ponh lo pris:
^'Don, Yila pautonier, sai que quesisP
10 Si no ra^era per DieUy ieu vos feris."
E leyet lo del renc e lo partis.
Qran joi eu ao Qirartz, quan lo gurpÌB.
El venc a la comtessa e si li dis:
'Techat uos a menatz on cest paîs.**
15 ^'Senher,'* ditz la oomtessa, ^^sabs que
diraiP
Per Dieu, no te qual metre en tal esmai :
quar icu ai bon cosselli que tc dirai.
Doma sera divendres qu*om per Dieu fai.
Encanuh la reiua on cercha vai:
soquan sera au mostier, anatz en lai,
bailatz Ihi est anel qu*ie*U8 passarai;
ela lo Yos donet de cor verai
ab tot sa drudaria vezen Qervai
ei gonfano de Fransa e Bertelai.
t5Seuhor, bailos lo mi, ieu lo gardai:
per nulh bezonh qu^agues no lo laisai.*'
E Qirartz respondet: "Meravilh u'ai.
Quan vos Tanel avetz, lai m^en irai.*'
Lo joms es espasatz, ei sers vengutz.
at Quan la nuhs fo venguda, rescurs cazutz,
adonc fo grans la noisa e lo tabust
de monges, de canorgues, de clercs menutz.
La reina au mostier en va pes nutz,
e Qirartz se levet, lai n'es vengutz.
A un altar desotz us arcs voltutz
lai la trobet oran, ab pauc de Ihutz.
Ben prop de lies si trais, no se fetz mutz: 5
^^Domna, per amor Dieu que fai vertutz
e per amor dels sanhs qu*avetz quesutz
e per Qirarl, lo comte, que fon tos drutz,
dompna, te quier merce, que tu m'aiutz.'*
La reina respon: ^^Bos om barbutz, lo
que sabetz de QirartP Qu'ea devengutzP'*
^^Dompna, por totz loo oanliB que voo
preiatz
e per amor del Dieu que adoratz,
e per aquela verge don el fo natz,
8Ì V08 Qirart lo comte si teniatz, i5
quar me digatz, reina, qu*en fariatzP**
La reina respon: '^Bos om barbatz,
molt fazetz gran pechat que'm conguratz.
Donat i volgra aver quatre ciptatz,
per que lo ooms fos vius e agues patz to
e tota la honor don fo gitatz.**
Donc s'es lo coms de Ihies fahs plus privatz
e bailet Ihi Tanel, e ditz: ^^Yeiatz!
leu son aquel (3irartz don vos palrlatz.**
E quant ela lo tenc, conoc rassatz. 15
Adonc noi fo divenreo sanhs redopdatz,
en cel luc fo Qirart cen vetz baizatz.
E apelet Aimar, clergue letrat:
^'Cest om es de ma terra noiritz e natz
e apertenc al meu sos parentatz. so
Queretz me Benacis sii m*amenatz."
2 a tan es A. 0. 3 il veit 0. fai Inn fein
O. 4 vees nos cen t a cen 0. 5 enqnel pont
g. de qncl garis O, vÌ8(|nc8 I\ 8 c cii se trait
0. pcr poin 0. 9 ke ca O. 11 e len p. 0. 12 a 0.
1.^ nen 0. 14 en Ì8 0. 15 sa bas 0. 17 trobe
L, ai OL. 18 qne o I\ per den 1o sai L. 20 e
cnin or nn O. rcn 0. 2Î liaiHc OL. pc88a ni /*.
qnc icns i'. qnen te dirai 0, qne te dorrni L.
22 qnc clc vo8 OL. vczcn ^crvai /'. 23 dc cm
vcrai /*. 24 uuinque 1\ 2ô tn (tn el) mc bailaz
(baillas) OL. gel te g. L. 26 p. b. qnensson L.
qne a. P. onc nel L, an non 0. 27 qnar ben lo
sai OL. 28 e de8po8 lo volez O, pois que vo8
le V. L. 29 Car le jor e8 passaz 0, Icel J. est
{». L.eL. 30 qne OL. meiade OL. rescnrs] lor
er (loi) OL. 31 Unbnz OLj rabnst Mi. Apf.
1 en manque L. tos nns L. lan es 0. 3 man-
que L. 4 ct la reine orot soz lars volnx L. 5 si
fcin 0. 6 dona P. 7 lamor L. qne a P. 8 e
p. lamor g. L. lo comte manque O. 9 te cri O.
tnl re 0. 10 li dist OL. 11 qne es P. 13 lamor
OL. 15 ci neiaz L, Ì8 loc v. 0. 16 qncn. 19 i
nutnque O. fp voldrcic avcir mi8 h. trcnte OL.
20 vesqnist L. i P. 21 e trestote lenor L. 24
qncn 8ni (>. gc fni qnon a cel comte L. diiaz
0. 25 el tint Inncl L. lo a. /'. 26 venres P.
onqnes lais (la) lo (li) d. ni fn gardaz Oìj.
27 en Ì8 loc O, maintenant L. set OL. 28 i
JPf manque OL. naimar 0. clers bien 1. L. le-
tratz Mi. 29 aiqnit (iqnist) est de la terre dnn
en (donc ge) sui naz OL. 90 I T. a mei //. 31
Ben.] licuaese L. cìl i' 8in O. menmenaz L.
51
XII' SIÈCLE.
52
Cel ditz: "Voluntiors, dompna." Lai n*08
anatz.
Fetz sas donzelas totas traire a un latz.
La reina Girart pres per lo col
e baiset lo soen, qu*amar lo sol;
5traÌ8 lo a una part desotz rarvol
demandet Ihi tot que auzir vol:
e cum el Ih'o comtet ac ne gran dol.
^'Senher, on es ma sorP" "Dompna,
lai for,
en Tospital Ârveu, Palbergador.
10 Anc mais om no vi dompna de sa yalor.
De mil vidas non agra jes la menor:
mas ela ni*a guorit por sa dolsor
e per son bon cosselh e per s'amor,
e m'a sai fah venir ab gran paor."
i6^^Don, no vos esmaguetz, qu*eu ai la flor
del cosaelh de la cort remperador.
Tan bon aver de pretz e monedor
lor ai donat que m'amen tuli Ihi melhor.
Non queiratz ja vos autre mantenedor,
80 ieu ad est be8onh no vos socor;
tot aital cum ieu vulh iei, mossenhor."
Apelet Benacis, lo cantador 5
del mostier de la crotz al salvador:
^'Albejatz est romieu, Ihui o s'oisor.
De ma terra fo natz, si n'ai tendror,
foro d'un Ihinatge nostre ancessor.
E fazetz lo per mi tan celador lo
que noi sapchan la fors cilh gabador,
chavalier ni sirven lauzenjador."
E col ditz: '^Yoluntiers." De joi lai cor:
dins sas cambras lo mcs, en la molhor.
Lai entret la reina ab sa soror, i5
e remairo defors siei menador.
No vos quier ja comtar lo dol nii plor
ni las razos que tenon lai entre lor.
No*n parti la reina tro vi lo jorn.
CERCALMONT.
Ms. de Moâène, fol. 196* (DJ, Ms. de ParU, /r. 12472, fol. 61 (f). Cf. Muêsafla,. Del codiee
Estense di rime provenzaU, Vienna 1867, p. 445 9. — Meyer, Èecueil d'anciene textes, Parie
1877, I, 70 (Me.).
Per fin' anior m'osjauzira
tant quant fai chaut ni s'esfrezis.
Toz tems serai vas loi aclis,
mas non posc saber enquera
si poirai ab joi remaner
e*m voldra per seu rotener
cella cui mos cors dezira.
1 e cil d. V. OL. dompna manque OL. la
est L, 2 íait OL. traire totas P. 3 pres g.
P. Ele (ore) baiset (- e) g. pres lo per col OL.
4 e hi li bon asaz OL. qoe a. P. ô e trait la n.
OL. 6 tot] 00 0, ce L. 7 e si co il li comte L,
e com il 1i c. 0. el(eì en a dol LO. acjne Mi.
8 por OL. 9 ostal de aroiu P. 10 anne vit
mai8 d. 0, gefi ni onques d. L. 11 mile 0.
nogesse 1. 0, noguisse L. jes] pas L, manque
0. 13 e a (o) OL. (bie). s'onor P. 14 fait ca
OL. 15 que mai O, quant gc ai L. 17 moua-
dor 0.
18 Ordre des etrophes dane f: 1. 5. 3. 7. 2 ab.
4c— g. 4 ab. 2c— g. 6. 23 om Me. Ba. Of.
Soígiiors dompnas guorpira, to
s'a lei plagues qu'eu li servis.
E qui*m diria m'en partis,
faria'm morir des era,
qu'en autra non ai mon esper
noit ni jorn ni matin ni ser, ss
ni d'als mos cors no consira.
Qes tant lcu no l'enquosira
s'eu sabes cant greu s'afranquis.
Anc res no fo, no s'umelis
1 tuh manque 0. grant et menor L. 2 e
non (ne) qrez iamais m. LO. 3 se deu aquest
0, se aiquest L. 4 comme v. 0. 6 manque
P. 8 de la melhor P. 10 et siel íaìtes eissi
por meie amor L. 13 ioie i cor L. 14 les
mct L. gcncor OL. 15 c sa L. 16 li m. L.
17 uuil L. acumtur OL. lo d. le p. L. 18 man-
que PL. lai tnanque 0. 19 troB 0, ainz L.
28 tant leu Ba.D.
58
CERALMONT. — MARCABRUN.
54
vas amor; mas ill n'es fera,
e domna noD pot ren valer
per ríquesa ni per poder,
se job d*amor no TaBpira.
5 Ja de 808 pe8 no'm partira,
8Ì'l plague8 ni m'o con^entis,
e 8Ìyal8 d'aitant m'enrequÌ8
que dÌ88e8 que ma domna era,
e del plu8 fo8 al 8eu plazer,
10 de la menzonja o del ver,
o*ab 8ol 8on dig m*enrequira.
Entro joi remaiug et ira
ade8 quant de leis mi partÌ8;
qu'anc poÌ8 no la vi qu'ela'm dÌ8
i5que, 8Ì l'ame8, ill m'amera.
Al re no 8ai del 8eu Yoler;
ma8 ben pot ma domna 8aber
qu'eu morrai 8Ì ganre'm tira.
Gen8er domn'el mon no*8 mira,
bell* e blancha plu8 c*U8 hermi8,
plu8 fre8ca que ro8a ne IÌ8.
Ren al8 no m'en de^e^pera.
Dieu8, 8Ì poirai Tora veder
qu'eu po8ca prea de lei jazer!
Eu non, quar vas mi no*8 vira.
Toz mo8 talen8 m*ademplira
ma domna, 8oI d'un baÌ8 m'aizÌ8,
qu'en guerreiera mo8 yezÌ8
e fora Iarc8 e donera
e'm fera grazir e temer
e mo8 enemice bas chador
e tengra'l meu e*l garnira.
E pot ben ma domna 8aber
que ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no'ill 8eryira.
E 8Ì'm fezea tant de plazer
que'm IaÌ88e8 prea de 8Ì ja^er,
ja d*aque8t mal non morira.
10
15
MARCABRUN.
î. Jlfir. ffe htri8f fr, Srì6,foL 17 :i* (€), — JÌppfl, h'CvenMlhcJte Chreêtotnaihie, p, M (Áp.);
Cre*cini, MantuttHio provenzalc, Verofut 18192 — 94, p. 12 s. II. Mee, A C I K È T.
Appel, ProvenzaiiseJte Chreetomathie, p. 101 s. (Ap). ÍII. ìíe. du Vaíicain 5232, fol, 2T (A),
M99. dc Varie,fr. 8ôfí,foL t77* (C)\fr, 22543, foL /í» (H) , - Diez, Lében unA Werkt der
Tronbinlmire, T êd. Leipzig 1882, p. 37 ss.
I.
A la fontana del yergier,
on I'erb* 08 yertz jo8ta'I grayier,
a Tombra d'un fu8t dome8gier,
cn aiziinent de blanca8 flor8
t5 e de noyel chant costumier,
trobei 8ola, 808 companhier,
cela que no yolc mon 8oIatz.
So fon donzel' ab 8on cor8 bel,
filha d*un senhor de ca8tel;
90 e quant eu cugei que Tauzel
li fe88on joi e la yerdor8,
4 lespira f la spira Ba.Me.D. 7 E sol que
d'a. Ba.D, 13 denao lei p. Ba.D. 15 8i ames
Ba.D, mì a. Ba.D. 16 Mas eo no sai lo s.
Ba.D. 19 G. en es m. Ba.D,
22 era. 25 novelh eic, 27 selha. vol. 90
ìenZeU.
e pel dou8 termini noyel,
e que entendes mon fayel,
to8t li fon 808 afara oamjatz.
Del8 olha ploret joata la fon
e dol cor 808piret preon.
"Je8U8,*' di8 ela, ^^reia del mon,
per yo8 mi creia ma gran8 doIor8,
quar yo8tra anta mi cofon,
quar li melhor de tot est mon
yo8 yan 8eryir, maa a yo8 platz.
Ab yo8 a'cn vai lo meua ainica,
lo bels e'I gen8 e*l proa e'l rica;
25
80
4 Hai Ba.D. 10 E'n fora Ba.D. 17 sans
alinéa D.
22 t mi r. mo8 a. c? Ap. 23 hnelhs. 25
reys etc, 26 gran. 28 meflor. 90 amicx ffc
Sl^els gens.
55
XII* SIÈCLE.
56
sai m'en reman lo grans destrics,
lo deziriers soven ei plors.
Âi, mala foa reis Lozoics
que fai los mans e los prezics,
5 per quei dols m'es el oor intratz!''
Quant eu rauzi desconortar,
ves leÌ8 vengui jostai riu clar.
"Bela," fi'm eu, "per trop plorar
afola oara e colors;
10 e no Y08 qual dezesperar,
que cel que fai lo bo8c folhar
Y08 pot donar de joi a^satz."
"Senher," dÍ8 ela, "ben o cre
que Deu8 aia de mi merce
16 en l'autre segle per jasse,
quon assatz d'autres peccadors;
mas sai mi tol aquela re
don joÌ8 mi crec; mas pauc mi te,
que trop 8*e8 de mi alonhatz."
so
II.
L'autrier jo8t* una sebÌ88a
trobei pastora mestissa,
de joi e de sen massissa.
t5 E fon filha de Yilana,
cap' e gonel' e pelissa
Yost e camiza treslissa,
sotlars e caussas de lana.
Ves leÌ8 YÌnc per la planissa:
30 "Toza," fi'm eu, "res faitissa,
dol ai gran del Yen que'us fissa."
"Senher," so dis la Yilana,
'^merce Deu e ma noirissa,
pauc m*o pretz sii Yons m'erissa,
86 qu'alegreta sui e sana."
"Toza," fi'm eu, "cauza pia
destoutz me sui de la Yia,
per far a yos companhia;
quar aitals toza YÌÌana
no pot 808 parolh paria
pastorgar tanta bestia
en aital loc tan soldana."
"Don,'' fetz ela, "qui que'm sia,
ben conosc sen o folia.
La Yostra parelharia,
senher," 80 dis la YÍlana,
"lai on 80 tanh si s'estia,
que tals la cui' en bailia
tener, no*n a mas rufana."
"Toza de gentil afaire,
caYaliers fon Yostre paire
que'us engenret en la maire,
car fon corteza Yilana.
Con plu8 Y08 gart, m'es belaire,
e per Yostre joi m'esdaire,
8Ì fossetz un pauc humana."
"Don, tot mon linh e mon aire
Yoi roYertir e retraire
al Yozoig et a l'araire,
senher,'* 80 dis la Yilana;
"mas tals se fai caYalgaire
qu'atrestal deuria faire
lo8 8eÌ8 jorns de la setmana."
''Toza," fi'm eu, "gentils fada
Y08 adastret, quan fos nada,
d'una beutat esmerada
sobre tot' autra Yilana:
e seria'us ben doblada
8Ì'm Yezi' una Yegada
sobeira e yos sotrana."
"Senlìor, tan m'aYOtz lauzada,
que tota 'n sui enoiada.
Po8 en pretz m'aYotz loYada,
senher," so dís la Yilana,
"per 80*n auretz per soudada
tií partir 'bada, fol, badal'
e la muz'a meliana."
"Toza, fel cor e salYatge
adomesg' om per uzatge.
Ben conosc al trespassatge
qu'ab aital toza Yilana
10
15
85
80
85
40
2 els. 7 lieys. 11 bcIIi. fulliar. 13 crey eic.
18 joy.
31 d. ai del freg que vos Ap. d. ai del ven
R. car lo freitz AIK. pisa lÊ,
2 loc tan] luec tan CR^ forest A, terra Ap,
IKT. 13 fon Ap. ACRT] es BaJK. 32 totan
seri* enveiada Ap. T^ CR tnanquent. 38 fel
CR] estranh Ap,AIK. Bella musa me lia
elestragn cor o salvatge T,
67
MARCABRUN.
58
pot hom far ric companhatge
ab amistat de coratge,
quan rus Tautre non engana/*
^'Dou, hom coitatz de folatge
5 jur' e pliu e promct gatge.
Si*m fariatz homenatge,
senher/' so dis la ^îlana;
^^mas ges per un pauc dMntratge
no Yolh de mon piuzelatge
10 camjar per nom de putana.'*
'^Toza, tota creatura
rcvcrtis a sa natura.
Parelhar parelhadura
devem eu e yos, vilana,
15 a l'abric lonc la pastura:
que melhs n'estaretz segura
per far la cauza doussana.'*
^^Don, oc; nmB scgon dreitura
cerca fols sa folatura,
to cortcs cortez' aventura,
ei Yilas ab la vilana.
En tal loc fai Bens fraitura
on hom non garda mezura,
80 ditz la gens anciana."
t5 'Toza, de vostra figura
non vi aUtra plus tafura
ni de 8on cor plu8 trefona."
"Don, lonh anetz; . . .
que tals bad' en la pcintura
80 qu'autre n'espera la mana."
III.
Dirai Y08 en mon lati
de 80 qu'eu vei e que vi:
I segles non cuit dure gaire,
85 8egon qu^eBCriptura di,
qu'eraa faill lo fill8 al paire
e'l pair' al fiU atressi.
9 n. V. mon dcspiaz^latge Ba.Ap.ACIKR,
n. V. nom dc pinzclat^o? J^, 21 1a] %dkDa.
A1K. 22 tal \oc\Ad,A1KT. mans locs Ba.
CR. 23 on Ap.T, don Ba.AlK. 26 Toza]
A1K J^llia Ap.CRT. 28 Don 1. a. non
B'atara Ba, =• C (satnra), lo chauuccs uos
ahnra A, locauecs (-aueB /) nos anra 1K, lonia-
netz nosBatura /?, lo cannetnns aiura T.
.B2 enj de i4. 83 qne vei CR. 84 1 ntangue
CR. coich Ay cng CjK. 36 qne Te. CR.
DesYÌat a 8on oami
jovens que torn' a decli,
e donars qu'era sob fraire,
va B'en fugeu a tapi,
c'anc douB CoBtans, renganaire, 5
joi ni joven non jauzi.
Soven de pan e de vi
noirÌB ric8 hom mal vezi,
e 8Ìi tengucB de mal aire,
BCgurs 08 de mal mati, lo
8Ì no*i ment lo gazaignaíre
don lo reprovierB cìbbì.
Lo mounier jutg' al moli;
qui ben lia ben doBli;
e'l vilans ditz traB l'araire: 15
bouB fruitz eÌ8 de bon jardi
et avolB fillB d'avol paire
e d'avol caval roBBÌ.
EraB naÌBBon dui poilli,
beill, burden, ab Baura cri, to
que'8 van volven de blano yaire
e fan Bcmblan aBcni:
joÌB e jovens n'ea triohaire
e malveBtatz eÌB d'aqui.
MoiUeratz a 8en cabri, t5
c'a tal para lo coìbbì
don lo conB eBdeven laire;
que talB dítz: '^Mob fillB morí",
que anc ren no'i ao a faire:
gardatz bou ben bedoi. 9o
Re no'm val a'eu Iob ohasti,
o'adoB retomon aqui,
e poÌB un non vei OBtraire
moillerat del joo coni,
an lo tondreB per lo raire 85
MarcabruB d'aquel trahi.
2 torncn C. 4 aan A. 8 hom] bo CR. 9 e
Bi pueyB (bèn R) nol ten ax aire (ad aiie R)
CR. 1 1 ni no CR. mct Ba.ACR. 12 isBÌ ACR.
13 Cnm C^. monniers Ba. ACR. uiral CR.
lòdestra C. 16 hieis ^ 17 maire CJR. 19 no-
ÌBBon A. 20 belh e. b. C. 21 qeis Ay ane C
V. blanc en v. C. 24 hieis A. 30 Ben ae CR.
34 de CR. dò am C. contral r. Ba.A.
59
Xn« SIÈCLE.
60
UC CATOLA.
Ms, ဠModène, /ol. 208 (D).
''Nou po80 mudar, bels auiíos, qu'en
cliantanz
uo*u8 enqueira con8Í m'aveu de V08,
qu'e^tat m'avez adreíz et amoro8,
franc8 et humifó e blo8 de toz enjanz,
5 8'aÌ88Ì 08 perduz lo bo8 talanz
que m'aviaz, quant no8 partim amdui,
8Ì per altra m'avez en refui.
S'al prim vo8 fi reu que no*u8 fo8 a grat,
8i m'aiut Deu8, ben o ai car comprat."
''Bella amiga, euBegnamenz 08 granz
de dompnoiar, qui'n 8ap 088or geignoB,
que tuit 8*ajo8ton gai e voluntos;
mas al partir en 68 cha8cun8 blasmanz.
Ma8 eu de vo8 8ui jauzenz esloinanz,
e V08 de mi no V08 bla^maz, zo*m cui.
Per zo fai ben qui la mala fin fui,
car toz faiz creia en la fin o a'abat,
per c'ab lo ben prenc eu de voa comjat.''
5
JAUPRE RUDEL.
M99.: ABCDEIKMRSUbegC» Stitnming, Der Traubadour Jau/re Rudel, Kiel 1873,
p. 44—46 (Si.). Cre9cini, ManuaUito provenzale, Verona 1892, p. 13 9. (Cr.). C/. G. Pari9,
Revue hÌ9torique UII (1893), — Diez, Lében und Werke der Troubadoure, 2* éd.., Leipzig
1882, p. 46 M.
10 Quan lo riu8 de la fontana
a'oBclarzÌB, 8Ì cum far 80I,
e par la flora aiglentina,
0*1 ro88Ìgnoletz el ram
volf e refranh et aplana
15 8on doutz chantar et afina,
dreitz ea qu'ieu lo mieu refranha.
Amora de terra lonhdana,
per VO8 totz lo cora mi dol;
e no*n puoac trobar meizina,
so 8Ì non vau, al 8Ìeu redam,
ab atraich d'amor douaaaua
dinz vergier o aotz cortina
ab deairada companha.
PoÌ8 del tot m'eu falh aizina,
25 no*m meravill^ a'ieu n'aflam;
car anc genaer creatiana
no fo, ni Dieua non la vol,
juzeva ni aarrazina.
1 Nom pois. 2 CO88Í. 4 tot.
24 tots jomB St,\ quocx jorns R, tot jorn
CSEM.
Ren 08 cel pagutz de mana 10
qui rou de 8*amor gazainha!
De doBÌr mos cora non fina
vaa cella ren qu'ieu plua am,
e aai que volera m'engana
8Ì cobezeaa la'm tol; ir>
que plu8 ea ponheuB qu'eapina
hi dolorB que ab joi aaua,
don ja non vuolh c'om m'en planha.
SenoB breu de pargamiua
tramet lo vera, que chantam so
en plana lenga romana,
a 'n Hugon Brun por Filhol.
Bo*m 8ap, car gena peitavina
totz AngeuB e Ouiana
8*e8gau per lui, e Bretanha. t5
2 dopneiar qim. 5 jaaszenz e loinanz. 6
chom cni. 9 pren d. v.
10 ben es cel St.] et es ben Ba.AB, ben es
(er R) doncB MRe, per q^es ben IK, cel eB
ben S. 14 e sai] e cre Ba. St. ABCDIK, ben
sai S. 23 Bon m'es Ba.AB. 24 de Beiria St.
DC, qae totz Piteus DIKy qae totz Peiteas E.
e de Gujana St. e de Bretaigna ABC, e Giana
(Uiana IK) DIK, e Uiana Jí, bi guazanba E.
25 loi Cr.ABe] leis Si.Ba.
61
BEBNART DE VENTÂDORN.
62
BERNART DE VENTADORN.
I. M». du VaiieaiH 6232, fol. 87* (A); Mtt. de Pari*, fr. 866, fol. 61* (C), fr. 1749, f. 248 (E)
/r. 854, /ol 29* {I); Ms. du Vatieain 3208, AtU della r. Àeead. dei ÌÀneei eer.IV, w>l lï
(1886), p. 69 (0); Me. de Veniee, Bibl. de Saini Marc, App. Cod. XI fol. W-», Arehiv fOr dae
Siudium der neueren Spraehen 36, 409 (V) ; Me. de la Riceardienne 2814 p, 95, Revue de$ langueê
romanes, i. 42, p. 332 (a). — II. Me. du Vaticain 5232, fol. 94^ (A); Mse. de Parie fr. 856,
foL 50* (C), fr. 12474 fol. 49' (M), fr. 22543, foL 58* (R); Me. de Veniee foU 55, /. e. p. 405
(V); Ms. de la Rieeardienne, p. 89, l e. p. 336 (a). — III. Me. du Vaticain 5232, De Lolliê,
Siudj di fiíohtfin romanza 11 1, 273 $. (A), lilumen/ese dcr Chigùtna p. p. Stenf/e!, Marhurg 1874,
p. 44 (F); Mes. de Paris fr. 856, fol. 52* (C), fr. 854, fol. 28* (1), fr. 12474, fol 44* (M),
fr. 22543, ýol. 6S* (R)\ Ms. de Venise, foL 62*, L e. p. 410 (V); Ms. de la Riceardienne, p. 95
L c. p. 332 (a);-^l\. Mss.: ACDEFIKMRVV. Appel, IVovenzalischr C^resiomaihie, p. 56.—
Diez, Leben ufid Werke der Troubadours, 2* éd., Leiptìg 1882, p. 16 ss.
Be m^an perdut, lai enveM YeDtadorn,
tuit mei amiCy poB ma domna no m^ama,
et es be dreítz que ja mais lai no torn,
qu'ades estai vas mi salyatg^ e grama.
5 ŶeuB per que*m fai Bemblan irat e mom !
Quar en B*amor mi deleit e*m sojorn,
ni de ren al no*B rancura ni's clama.
AisBÌ co'l peis qui s'eslaÌBs* el cadorn
e no sap re tro que s'es pres en Tama,
10 m'cslnÌRBOi ou vaB trop amar un jorii,
qu^anc no saup niot tro fui en mei la flama
que m^art pluB fort que no fai focs cn forii ;
e gcs por Bo iio'ni posc purtir uu dorn,
aÌ88Ì*m te pres B^amors que m^aliama.
No*m meravilh bì s'amors mi te pres,
que genser cors no cre qu'el mon bo mire;
bels es e blancB e frescs e gais e les,
e totz aitals cuin eu volh e dezire:
no posc dir mal de leis, que no*n i es; ^
ben n'agra dig de joi, s'eu li Baubes,
mas no li sai : per bo m*en lais de dire.
Totz temps volrai Ba honor e bob be8,
e'lh serai hom et amicB e Bervire,
rainarai, b« li plaBs* o bo*Ih pos, lo
qu^om no pot cor deBtrenher bcb aucire.
No sai donina, volguos o no volgues,
8Ì*m volia, qu^aniar no la pogues;
mas totaB rcB pot hom en mal escrire.
1 lai enves] lai uer 0« de sai (lai) vas V.
en lai ves Ra. 2 pois J, car /. B non es
dr. (h. per qaìea non ai CIV. mais talan qne
lai (qaelia) tom CI. talan qae chant /. jorn V.
qe ea o. lai torn Oa. i car tant A. qe trop e.
Ôa. 5 tot jorn mi fai Oa. semblar escor e
moris O. irat] marit 7, trist V. 6 en amor O.
semblant e mor a. em d. 0. 7 qae de COV, e
de a. 8 Si com lo Oa. qoi serca lo chandorn
CV^ sestaina de calor a. a1 /, del 0. 9 qae no
/, e non o. re] mo(t) AO. qel es 0. alama
Oa. 10 mi laisai 0. vas] de AOa. envers lei
trop an jorn /. 11 E 0. qiea n. nom gardiei
ClOVa. si Oa. tre qae fai en V. e1 m. a. 12
Mart a. m* manque A. fort no feira CV^ay f.,
nom fera 0. en] de AO. 13 et ab tot so /,
qaeraf nom p. de leis V. e de samor a. tom
Ca. 14 caiiiim IV. amors e men li ama 0.
1 de samor sim MOVa. 2 car /. q. tan
gen C 3 e b. e francs e les /, b. e blancs es
AD, b. e gens es e gaays e blancs e fres C,
gais e hamils franc e íin e cortes 0. ^s e
cortes hamils e francil e íinz a, bels noilB et
gens clars e fis e cortes V. 4 ea] lo C. ni d.
Va. h n. sai /. mal dir CV. noi es ges C,
non 1i es O. car non ges V. 6 aael Ba. ACEI.
qaea o. lagra Oa. de leì V. 8. leis Oo. se li
s. IV. 7 n. loi o, no lo 0. per aaea lOa. mo
I. /. del d. IKa. per qael ne laia a. d. V.
8 sas onors Va, e sonors C 9 e serai (X).
8. 1i C. e li 8. K. h. amic8 CV. 10 Amarai
1a (le8 0) Oa. tot o 1i p. o li p. K. o li pes
C, 8i ben li plati o pe8 0, cai qe plais o cai
pe8 a. 12 domnam a. o nom o. V. 13
o. 88 O. 14 Car 0. toU r. (X), lom /.
63
XII' SIÈCLE.
\
\
64
A las autras sui aìssi escazutz:
laquals si vol mi pot vas sì atraire,
per tal coven que no'm sia vendutz
ronors ni'l bes que m'a en cor a faire;
5qu*enoio8 es preiars, pos es perdutz:
per mi'us o dic, que mals m*en es vengutz,
qu'enganat m'a la bela de mal aire.
En Proensa tramet manâ e salutz,
e mais de bes qu'om no lor sap retraire,
10 e fatz esfortz, miraclas e yertutz,
car eu lor man de so don non ai gaire;
qu'eu non ai joi mas tan com m'en adutz
mos Bels Yezers e'n Faituratz, sos drutz,
e'n Âlvergnatz, lo senher de Beloaire.
15 Mos Bels Yezers, per vos fai Deus ver-
tutz
tak c'om no'us ve que no si' ereubutz
dels bels plazers que sabetz dir e faire.
ir.
Quan la douss' aura venta
to devos vostre puis,
veiaire m'es qu'eu . senta
un ven de paradis,
per amor de la genta
vas cui eu sui aclis,
1 Dç Oa. siii sai A. sai hom escazegatz /,
8iii desescagotz Ûo, son hai mais eschazatz F.
2 qae cals la, qae se aol mi pot asei atraire 0,
car onam aol pot sis aol V, a sos ops traire
CI. 3 ah an Ôa, ah t. V. no C, nom sei car
0. 4 lo hen el gaag Oa. lo iog nil he qae man
F. el hes qae man C de f. V. 5 p(r)egar ses
pron sahcs qes tot p Oa. qaant es iF. G per
mei lo (me o a) dic qea en sai cofandaz Oa.
et ica (ca o) sai hcn 67, ct ca noj uuill F. 7
qe trait ma la fausa Oa, 1a falsa V. castiat
ma IV. 8—17 manqueni Oa. 8 mansl joy CV.
9 el ah /. plus A. joy CI. quieu C. lor no
(no lor F) pot IV. no vos sap C 10 miracles
A. 11 . . lor tramet zo don eu V. li C. aiso
CI. 12 tant qant AV. lom F. 13 faì iratz
C, faitura E. 14 alvergna C. el F. 15-17
ntanaue CE. 16 Pel F. fai deus tan de a. F.
16/1 Y com non lo uej no sia ereuhuti del hel
semhlan et dels hes qe sap faire F. 16 nos
/. 17 de /.
19 freidaura A, 20 de uos notre pais V.
21 mes veiaire CRVa. 22 un ram'iíF, odor R.
24 a coi MV,
en cui ai mes m'ententa
e mon coratge assis;
quar de totas partis
per leìs, tau m'atalenta.
Sol lo be que'm prezenta, 5
808 bels olhs ei francs vis,
que ja plus no*m consenta,
mi deu aver conquis:
no sai per que'us en menta,
quar de re no sui fis; lo
mas greu m'es que'm repenta,
que una vetz me dis
que pros hom s'afortis
malvatz s'ospavonta.
De domnas m'es veiaire i5
que gran falhimen fan,
per 80 quar no son gaire
amat li fin aman.
Eu no dei ges retraire
mas 80 qu'elas volran: to
mas greu m'es c'us trichaire
d'amor ai' ab ongan
o plus o astrestan
cum oel qu'es fis amaire.
Domna, que cuidatz faire 2&
de mi qui vos am tan,
c'aissi'm vezetz mal traire
e morir de talanP
1 on meza ai (ai m.) MRVa. 3 et 4
manquent V. De tot autram Ma. 4 Mon cor
R. tan] qe M. 5 8i lo ioi Ra. sel (sil F)
ioi qc ma p. MV. 6 sos hels cors A, s. es-
gartz R^ 8iei hcl liuclh C. seyul e son cler y.
F. c (I. clars MRa, 7 «la rcu pns noin UQ,
plu8 non a, 8 8im R. cre C. dieu C', degr
MVa. 9 qe men MV. 10 Qe MRVa. 11 m'es]
er MRV^ es a. 12 quc] per MRV. me] qem
M. ditz C. 13 Qc8 a. ho8 RS. 13 et 14 inter-
veriie V. 14 et a. 15-24 ei 25^,6 interverHe
RV. 17 a. de 8o R. nois fant A. 18 amar
a A, 19 ma8 ieu non au8 (dei RV) MRVa.
21 Qieu 8ai hen a. qeu uos F. Qieu sai hen
3un8 chantaire Af, Tan — que tr. R. 22 a
amor Ma, aia joi R. h hh A. ai amor F.
23 quatre tanz a. 24 cD sera iins Ma.
26 Domna8 M. 26 queus R^ qeu uo8 F.
27 per quem fatz tan (U F) MRVa. 28 e]
ni MRVa,
65
BEENART DE VENTADOEN.
66
Ai, francha de bon aire,
feBsetz in*UD bel semblan,
tal doD mo8 cors s'esclaire,
quo niout trac grao afau;
5 e no*i deí aver dau,
quar uo m'ou posc estraire.
Si no foB gens yilana
e lauzeogier savai,
eu agr* amor oertana;
10 mas no m'eu recreirai:
de Bolatz m^es humana,
quan locs es ni s^eschai,
per qu^ou sai qu'asatz mana
n'aurai enqnera mai:
15 qu'astrucs sojorn' e jai
e malastrucB s^afana.
Cel Bui quc no soaua
lo bo que Dous li fai,
qu^en aquela Betmana,
so quaut eu parti de lai,
mi dÌB en razo plana
que mo8 chantarB li plai.
Tot' arma orestiana
Yolgra agues tal jai
?ri cuni ou agui ot ai,
oar 8ol d'aitau se vaua.
Si d'aisBO m'eB certana,
autra vetz la^n creirai,
8i quo no, ja niai
Bo no creirai creBtiana.
• 111.
Tant ai mon cor plen de joia,
tot me deBuatura;
2 façetz Ma^ faitz me A, 3 tal qc M. 4
qe penae mal trac gran Moy pel (per) mal que
trac tan gran RV, 6 qien Ma. qe V. 7-30,
tmtnque Ma. 8 lansenicîers saaais Y. 9 nagr
^.10 mas ai880 mcn rctrai C, mas 80Qcn for
scstrais V. II solas mciis U. IH qiic cro qnc
C8 m. U, qnicn crc qa 8otz hnmana K. Cf. An-
dregefíj Uofnanisc/te Forschungen /, ìC)0. 14 c
qncnqncr nanrai mai U. Ití êl U, 17-.% man-
que V. 18 los bes-me R. 19 qnen ey8a la U. 23
tota gen R. 24 qne e8 desotz lo rai R. aital
C. 26 volfçragnes tan de jai U. 20 8en ^.
com icn ses fencha vana R. 27-«-K) mantjue R.
28 d'antra v. Ba,A. la C.
32 Qoant I. 34 mi e8 (mei8 a) de n. Ma.
IIART8CII, Cliret(omA(lil« prof«nçalr.
florB blanca, vermelh* e bloia
me par la freidura,
qu*ab lo vent et ab la ploia
inc creÌB Paventura,
per que mo8 chanB mont* e poia »
e mo8 pretz melhura.
Tant ai al cor d*amor
de joi e de dousBor,
que lo gel8 me Bombla flor
e la neuB verdura. lo
Anar poBO bos vestidura
nutz en ma chamiza
que fin* amorB m'aBsegura
de la freida biza;
et 08 fol8 qui*8 doBmezura 15
e no'8 ten de guiza:
per qu*eu ai proB de nii oura,
po8 que aic enquiza
îa pIuB bola d^amor,
don aten tan d*onor to
8Ì qu^en loc de ma rioor
no volh aver Friza.
De 8*amÌBtat m^esraiza;
mas eu n'ai fiauBa
quo BÌvalB ou n*ai oonquiza u
la bela BomblanBa:
ot ai ne a ma deviza
tan de benenauBa
que jai jorn que Taia viza
non auraí pezauBa. ao
1 blancha Ma. nermellla (e A) groia Ala,
2 me (mi V) Bembla Ba.CRVa. 3 A lo a a
la p1. o. 4 mi uen MVa. V manaue Ma. m C,
b mon pretz CMVa. 6 mos cnans MCVa,
7 el F. 9 qne rivemB Ba.CIM^ qne lenuerti I,
qe la niens Jí, per quel gel CV. 10 e liuernf
M. 13 qar MU. pos a. me segura i. 14 fresoa
Iy fera C. 15 Ma8 tot hom se Cn, cascus hom
8i V. fol8 manqtte A, faU R. qni /. desnatnra
M. 10 e) 8i CMV, nons M. 17 qucm ai R,
na a, 1K dc8 qicn >4 , dcis qncn /. p. agui
^'? P- l^gui Va. 20 on V, don icu M. naten
U. gran honor Ua, CMa. 21 qnicn maior /?.
quar Ba.CMV, 8a r. tìa.CM, ^ uolgr aner a.
piza CV. 23 menraÌBa AI, me ressisa CK,
tcnc asBÌza U. 24 Quieu V. et ai ne AL que
ai cBpcransa U. 25 qien M, car V. SivalB que
anrai U, 26 8a bela V. amistanssa A. 27 en
LM, et ai a la mie R, 27-88 manque V. 29
ia J. a. qien Ma. laurai CMV,
a
67
XII* 8IÈCLE.
68
10
15
SO
t5
Mon oor ai en amor,
6 resperitz lai cor,
et 8Ì*m 8ui eu sai, alhor,
lonh de leÌ8 en Fransa.
Tan n^aten bon' esperan^a
Ye8 qutí pauc m'aonda
qu*atre88i 8ui en balan^a
cum la nau8 en l'onda.
Del maltrag que'm dezenanaa
no aai on m'e8Conda:
tota noit me vir' e*m lan^a
de 8obre re^ponda.
Tan trac pena d'amor
qu'a TrÌ8tan Tamador
non avenc tan de dolor
per Tzeut la blonda.
Ai Deu8y ar 8emb1e8 ironda,
que yole8 per l'aire,
qu^eu vengue8 de noit prionda
lai al 8eu repairel
Bona domna jauzionda,
mor 80'1 voatr* amairo;
paor ai que'l cora mi fonda,
8'aÌ880*m dura gaire.
Domna, vaa vo8tr' amor
jonh mas ma8 et ador.
Rel cor8 ab fre8ca color,
gran mal me faitz traire.
1 1o CMa. qael R. pres damor CMV^ plen
damor a. 2 qae CVa. qe mos esp. M. pas de
nolh amador R. el cor a. 3 ea sím sai Ba. I.
sai manque I. e los cors estai C, el c. e. sai
Ma. car lesperitz en lay cor i?, mes lo cors
essai aillor V 4 pres C, leis] mi R, lui V.
5 Ea mes ben ai V. ea nai la b. CMV. ieu nai
a. iì roas petit CM Va. uos /. 7 entrcssim ton
Af quatressim ten iF. 8 en] sas AI. 9 del
mal pes Vn, sim desenanza V. 10 non trop
AI. 11 aerelansa R, m^esp. F. 13 Pueis C
MV, Peigz a. 14 de CMVa. quanc /?. 15 non
ac R. qae(u) sofri manta d. ÒMVa, 17 Deas
car mi ^. A d. quar la. me fos J. dieus ar
8. yeu R. can no fui V 18 qaiea L 19 E
CMVa. per n. V. qucBtiers non sai com res-
conda R. 90 lai dins son CMV. inB en a.
danar c1 R 21 Bclha CMa. 22 mortz es
lta.h. Vostro rm a. CMa. 23 A paor CMa.
24 saisBÌm RV^ BaisBÌI CMa, 25 Bela V, vas
manque R, _per CMV, 26 las maB CMV. umf
cuy adzor É. 27 Gen CMVa. 28 mi fai lí.
Qu'el mon non a nulh afaire
don eu tan con8Ìre;
ni aug de leÌ8 ben retraire
que mon cor no'i vire
6 mo8 8emblan8 no B'eaclaire, 6
quo qu'eu n'auia dire,
8Ì qu'ades vo8 ea veiaire
qu'ai talen do riro.
Tan l'am per fin' amor
que màntas vetz en plor, lo
pero que mellior aabor
m'en an li 808pire.
Me88atgier, vai e cor
e di*m a la gen8or
la pena e la dolor 15
qu'eu trac ei martire.
IV.
Quant vei la lauzeta mover
de joi 8a8 ala8 contrai rai, to
que 8'oblid' 6*8 laÌ88a cazer
por la dou88or qu*al cor li vai,
ailu8, qual8 envcia m'eu ve
de cui qu'eu veia jauzion!
Itferavilhaa ai, quar dea^e S5
lo cor8 de dezirier no*m fon.
Âila8, tan cuiava saber
d'amor, e tan petit en aai!
Quar ou d*amar no'm p08C teuer
celleÌ8 don ja pro non aurai; ao
tout m'a mon cor e tout m'a se
e mi mozeÌ8 e tot lo mon;
e quan 8Ì*m tolc, no'm laÌ88et re
maa dezirier e cor volon.
1 Anc deuB no fetz nuil af. V. El CMa,
es CM. 2 De quieu RV. 3 Seu a. /. Com
de leÌB aug ren r. V, Ni tant am de la
(bell) r. CM. Ni cant cng a, 4 queu V. q.
de joi nom CMa. 6 non A. Bestraire M.
E non talant m*en escl. V. 6 cui que Ta.
CMa. que quen a. R^ que quem n'a naaiat
V. 7 voB er AV, mi cb CM, 8 del dirc CM,
dezire R. 9 Talan de CMVa. bon CMV, 10
que Boven en planc en plor R. 1 1 per so car
nV. VÒ'U\ tnaniniatt Chla, 14 di^ra l'. If)
fnanque Y. pene la ÍR. 16 cai per lei el i.
23 ai tan granB Ap. A (con) DEFO^ ailaB
tal Rf ai dieuB tals Û,
69
RAraBAUT III, COMTE D'ORANGE.
70
Ado Don agui de mi poder
DÌ Do fui meus des l'or' eu sai
que'm laisset od sos olhs vezer,
en un luiralh quo niout mi plai.
r> Miralhs, pos me mirei eo te,
m*an mort 1i sospir de proon,
qu'aíssi'm perdei cum perdet se
lo bels NarcÌBUs en la foo.
De las' domnas mi dezesper;
10 ja maÌ8 en lor no'm fiarai,
qu*aÌB8Ì cum las 8olh captener,
enaÌ88Ì las descaptenrai.
Po8 vei que una pro no'm te
ab leÌB que'm destrui e'm cofon,
15 totaB las dopt e laB mesore,
quar be sai qu^atretals se Bon.
D*aÌB80'8 fai ben femna parer
ma domna, per qu'eu lo retrai,
quo no Yol so qu'om deu voler,
?fl e Bo qu'om li deveda fai.
Cazutz 8ui en mala merce
et ai ben fait cum fols en pon,
e no Bai per que m'oBdeve,
mas quar trop pogei oontra mon.
Mercea es perduda per ver,
et eu non o Baubi anc mai,
quar cil que plus en degr' aver
no'n a ge8, et on la querrai?
A, quan mal sembla, qui la ve,
que aquest caitiu dezíron,
que ja ses leÌB non aura be,
laisBO morir, que no raon!
Po8 ab mi douB no'm pot valer
precB ni morces ni'I drcitz qu*eu ai,
ni a loÌ8 no ven a plazer
qu'eu Tam, ja mais no'I o dirai.
ÂÌBBÍ'm part d'amor e'm recre:
mort m'a e per mort li reBpon,
e vau m'en, po8 ilh no'm rete,
caitiuB en eÌBBÌlh, no sai on.
TrÌBtanB, goB non auretz de me,
qu'eu m'en vau caitiuB, no 8ai on:
de chantar me gic e'm recre,
e de joi e d^amor m'esoon.
10
16
IIAIMHAUT 111, COMTI? irORANOE.
1. Ms. du VtUienin 5232, foL 35% Siudj di filologia rotnanza III (1891), 93 s. (Á); Mbm, de
Pnris./r. 8M, /oì. 178< (C), /r. 8M, fol. llCfC (I) et /ol. 147" (i), /r. 12474, /ol. 13fí* (M);
Ms. de Modhte, Annaíeg du Midi, 1902, p. 200 (D') (la V' slr.); Ms. de CheUenham (Berlin)
/ol. 19', Archiv / d. Síud. d. neueren Spr., t. 102, p. 184 (N*); Ms. Laurent. PluU XLI, eod.
43, Archiv eU., t. 35, 449 (U). 11. Mês. de Pariê, /r. 856, foL 201* (Ç), /r. 12474, /oL 135c
(M), fr. 22543, /oL 8* (fí). — Meyer, Reeueil (Tnnciena textes, p. 78 (Me.). Appel, P^oven-
salieche Chrrstonutthie, p. 77 (Ap.). — Diez, Leheti und ìVerte der Troubadours, 2' éd.
Ijeipzig 1882, p. 54 ss.
I.
Po8 tal8 saberB mi Bortz e*m oreÌB
22^que trobar aai et eu o dio,
mal eetara 8Ì non pareÌB,
13 qae ana pro no*m te -^ DE] qae nulha
pr. nom t Ba. COR^ qn^una pr. no m'en te
Ap.AFIKUV, q. null pr. no m*en ve M. 16
qnar sai qne Ba.CMR. 19 Qnar Ap.ADFMV,
qnanc IK. Qan COU. non vol so qn^om d. v.
Ap.A\ (volc) IK\ (qne d. v.) />; vol 80 qu'om
no d. V. Ba.CER\ so vol qe n. d. v. MU\ aiso
vol que non dei v. 0\ xo com no vol f. v. V.
22 cam fols IKM] col fols Ap.AD\ de fol
EOV\ del fol R\ qel fol U.
24 mi aen CMU. 25 mo dic M.
et or me blaBmee si m*en gio;
que cant hom ditz ab la lenga
80 que ben en pes non tenga,
non pot aver Bordeior deo,
oan ditz 80 que no*8 oovenga.
14 nol AoACDEFIEOU, no loi Ba.M,
no lol R, no ii V.
23 manque AIN*. mi blasmat ù siea /)'.
24 qaar so qaom aana ab lengaa CSiií. 25
tanb be qoe em pes o Qo) t. CiM. 2B qae
(car) n. p. a. peior OiM. 21 qom dir ço IXU.
qai ditz re- avengaa CiM.
3*
71
Xn* 8IÈCLE.
72
Âr ai gaug, car sebraiti dels freis,
e remanon sol li abric
dels auzeletz, et es lor leis
qu'us maÌ8 de cantar no se tric,
5qu'usquec8 s'alegr'en sa lenga
pel uovel temps que lor venga;
e dels albres qu'eran tuit sec
lo folhs pels branquils 8*arenga.
E qui anc jorn d'amar se feis,
iono'8 tanh qu'eras 8*en desrazic,
mas per 1o gai teinps que pareis
deu quecs aver 80U cor plus ric;
e qui non sap ab la lenga
dir 80 quo*8 coven, aprenga
i5con8Ì ab lo nou temps s^eaplec,
c'aÌ88Ì Yol pretz que*8 captenga.
Estat ai fi8 amic8 adreÌ8
d*una que m'enguanet ab tric,
e car anc 8*amor8 mi destreìs,
sototz temp8 n'aurai inon cor enic:
qu*ara8 no volli ab la lenga
dir que s'nmors mi destrenga,
per c'u8 autre8 ab leis 8*abrec
et eu catz 80 que el prenga.
S5 Âb leÌ8 remaîgna*l malayeis
e Tengans, et ab 8on amíc,
que tals m'a a 808 ops conqueÍ8,
don ja non creirai fah prezio;
ans volh qu'om me talh la lenga,
8*eu ja de Iei8 crei lauzenga
ni de s'amor me desazec,
8Ì'n 8abia perdr* Âurenga.
Be'm deu plazer et e8 ben dreÌ8 5
qu'anc inais tant en autra non tríc;
que Nostre Senher el mezeis
ab pauc de far non i falhic,
qu*a penas saup ab la lenga
dir: ^'Aitals volh que's devenga." 10
La grans beutatz qu'en leis parec,
non volc qu'autra s'i espenga.
Domna, no'us sai dir loncs plaideis,
inas de 1110 podotz far mendic
plus ric que anc no fo reis: 15
del tot 8ui en vostre castic,
80I quo'm digatz ab la lenga
consi volretz que'm captenga,
qu'eu ai cor qu'enaissi m'estec
que ja ves vos no'm fenga. so
Domna, no'us quier ab la lenga
mas qu'on Imizan vos eatrouga
cn tal loc on ab vos m'azcc,
e que dinz mos brntz vos senga.
II.
Escoutntz, mas no sai que s'es,
senhor, so que volh comensar:
1 can Ál. s^esbrondal /?a., sebram (-an
del t) dels Ai^ sabron del M^ sebram es /N*.
seblan lo U. 3 E li Ba. AIN\ Els U, dei
Cy \ì M. en lor Da,AIN*, ct es í. 4 chas-
cus Ba.AIS^. Que huei M. non U, qe ne^us
de c. noÌ8 gic 1. sen tr, A. 5 Que A^ Quec^
IN*j IJsquccs Ba.C. (» pcr U. quelh sovcnfŶa
Ba.AINK 8 loj e /. frug C. brancutz INl
9 damor M se] nos U. 10 Era Ba.AIN*. non
BaN^Ui. 11 Quab lo novel t. CiMU. que
ses preys C, qui sespeís U^ qne es freis i.
13 sap dir ab U 14 quel CiM, Ço qeus c.
U. 16 caissi A. ab novel ioi Ba.AIN*. ab
I0U8 t U. 16 cossi A. vol temps CM. quel
N* 18 mengannava U. 21 Per queu Ba.AI
N*. quab sa 6V. 22 maia (auer U) dig per
qnem d. CiMU. 23 per so (Ul cautre Ci
MU. estec CM. 24 que il I. qnaissel CM,
qi aiqel U, cautrc /. qucis N^. 25 rcinhaí
M. 26 e e. Ba.IN^. et elh (il) estei ab CM.
27 tals jois ma pres em (e M) rezeys CMU.
28 qne anc non crezet fol CMU.
1 E il/(/, icu C. 2 crezi C'. 4 sinì i, siea
«, saubria U. 5-12 et 13-20 inUrvertít U.
Bes U. Ben (-m) tanh quen sia fts uas leis
Ba.AlN*. C/. Tohlet\ ZeiUclirifi fûr rotmni'
sche Philologie XI, 134. (i quar anc Ba.CMU^
en ant Ba.CO. cric Ba.ACN\ tant enan
(auan) MtJ. 7 E Al 8 A. A. Vcr CM. dcl
AIN*. qcn leis fai non f. (/. 9 sap lU. 10
a cois couenga A. que iU. 11 Qua (quar C,
quen U) la beutat CiMU. assec CiM. 12 nois
A. taing ^7iV*. uol CM. enprenga A. enpenga
IN*, esprenga ilf, depenga U. 13 non Ba.
M, nom (non) cal far Ba.AINK 14 Qoe
Ba.AIN*. far de mi podetz t, fairem p. be C,
ben me p. far Jf. 15 On M. rìc plns CM.
16 De IN\ 17 que CM, vos Ui. 18 uoles I.
Domna com eu mi c. t. 19 quen cor ai ^/.
qnaissi C. estec Ba.IUN*. 20 d*antra Ba.AI
N*. 21 Domials tiM. no C, uos INK als ma
C', ma M. 23 qe ab if, quab C. 24 d'ams
Ba.IN^. de mos Cilf. E dambdos moa U.
28 aisso qieus v. contar M.
73
RAIMBAUT ni, COMTE D'OBANGE.
74
yerB, eBÌribotz ni BÌrveDtes
noD es, DÌ Dom doÌ bbì trobftr,
Di goB Do aai ooi me fezes,
s'nital Doi podi* acubar,
5 que hom niais do víb fach aital per
home DÌ per femna en est segle dì od
Tautre qu'es passatz.
Si tot m*o toDetz a foleB,
per taD Do'm poiria laissar
10 quc eu moD talaD dod disses;
Do m^cD poiri' om castiar:
tot qunnt os no prctz un pogos
mas 80 qu^ades vei et esguar.
E dir voB ai per que: quar b^cu vos o
t5avin niogut e no'us o trazia a cnp, ten-
riatz m'cD pcr fol ; qunr mais amaria seis
dcDÌers en mon ponh que mil sols nl cel.
Ja no'm temn rcn far que'm pcs
nios amics, aquoi volh pregar,
20 s^nlB ops no'm vol valer maneB,
po8 m*o profer ab lono tarzar;
plus leu que cel que m*a conques
no'm pot Dulh autre gualiar.
Tot aÌBBO dic per uua domDa que'm fai
25laDguir nb belns pnrnulns et ab Iodcs
rcspcitz, no sai per quc. Pot me bon es-
aer, senhorP
Que ben n pasBat quntre mes,
oc, e mnÌ8 de mil ana, BO'm par,
que m*a autreiat e promcB
qucm dnra bo quc plus m^cs car.
Domna, pos mon cor tenetz pres, 5
adouBsatz me ab doua l'nmar.
DeuB, aiuda, in nomine paíris et filii
et tpiritus sancti. Deus, aisso que seraP
Qu'eu 8ui per vob gais, d^ra plea,
iratz, jauzena mi faitz trobar: lo
e Bui m'en partitz de tala tres
qu'cl nion noD n, mns voa, lor par;
e 8UÌ fola chaDtaire cortes,
taD qu^om m'eu npela joglnr.
DomDa, far ne podetz a vostra guiza, i&
com fetzn*Aima do l'espntln, que I^CBtuget
lai on ]i plao.
Er fenÌBC mon no aai que s'es,
qu'aissi Tni volgut bntejnr:
po8 maÌB d'aital non auzi gea, to
bei dei enaisai apelnr;
e dign'1, quan l'aura apres,
cui que s'en volha azautar.
E 8Ì hom li demanda qui Ta fach, pot
dir que cel que anp beu far tota fazeDda,f5
quau 80 vol.
1 vcrs ni chanços M. estribot CR. 2 noil
sa nom Aí. pnesc R. 3 ni ren non sai cossil
M. 4 Bi tal M. 6 Qne ia R. Qe anc non
fo8 maÌB fag per M. ad n. ni a À. 7 aqest
M. 8 fades M. 9 tìcs per aisso non nncilh
M. 10 Qien ^ non nos M 1 1 poiria (cnies)
hom C^. De so qara nos nueilh mostrar M,
12 8o qe fon non M. 13 Vcs so qara M,
14 dirat vos p. q. vos o ai mognt qe 8i non
no8 M. 16 tenria mcn hom M, 16 seis]
.VII. Me. (CR?). presa hom-el poinh qe
cen M, 17 pnnh CR. 8oltz e1 C. 18 non M.
deman C. 19 aissol M. 20 nO R. 21 Qant
hom promet M. profer* Me. al C. 22 Pns len
CR, ges meilhs M, 28 nulha res cngannar
M. 25 morir M. loncx espers pot mi M.
2 E a mi cent antz so mi par M. 4 De
Bamor so M. qne mcB pns ApRia]. aem nes
p. M, 5 bon cor manes mes M. 8 sancti
d'B amen ostas donna e qe deabols er aisso
M, sera dona R. AÌ88o Ba. 10 sim
far torbar M. 11 me lí. 12 mas vos non
ha M. IH en fatz chanços e Bementes M.
15 en Af. ìCì qno Ap.CR. na pon8a M, anc-
plac manque M. E non 8ai qieu manes ai re
contan qa gesor roor non puesc morir 8i muer
per dezirerB de vo8 M. 17 plati Me. 19 qaissil
den hom ben b. M, 20. 21 manquepU M, 22
e chan lo M. 23 Cell qe sen uolra M. 24 Vai
8e8 nom e qit demanda qi ta fach, diffas H
den Rambaut. ae sap ben far una baila de
foudat qan 8i nol Me.M\ a manque M. 25 totas
fazendas R.
75
XII- SIÈCLE.
76
líEATlCE, COMTlíSSE UE DIE.
M9, du Vatieain 5232, foL 167*, Studj di filolo(íia romanza III, 523 (A); Jím. de Pari8, fi\ 1592,
fol. lOá* (B), fi-. 12471, fol. 20é< (M) , fr. 225á3 , fol. 22' (R), fr. 844, fol. 204", Ro-
mania XXII, 404 (W); Ma. de Rome, Bibl. Barberine XLVI. 29 foL 68 (b). — 0. SchuUz, Die
provensalieehen Dichterinnen, Leipzig 1888, p, 18. Cf, Semin Santy, La Comtesee de Die, Farie
1893.
A ohantar m'er de so qu*eu no volria,
tant me ranour de lui ouí sui amia;
oar eu Fam mais que nuilla ren que sia :
yas lui no'm val meroes ni oortezia
5 ni ma beltatz ni mos pretz ni mos sens ;
o*atre88Ì*m sui enganad' e trahia
oom degr' esser, 8*eu fos dezayinen8.
D*aÌ880*m oonort, oar ano non fi fail-
len8a,
amics, yas yo8 per nuilla oaptenen^a;
10 an8 yo8 am maÌ8 non fetz SeguÌ8 Yaleu^a,
e platz mi mout que eu d*amar yo8 yen^a,
lo meu8 amio8, oar etz lo plu8 yalen^;
mi faitz orgoil en digz et en paryen^a
e 8Ì etz franoa ya8 tota8 autra8 gen8.
1 5 Merayeill me oum vo8tre oor8 s'orgoiUa,
amics, ya8 me, per qu'ai razon que*m
doiUa;
non 08 gea dreitz o'autr' amors yo8 mi
toilla,
per nuiUa ren que'us diga ni aooiUa.
E membre yo8 oal8 foi oomensamen^
de no8tr' amor! Ja l)ompnedeu8 non
voilla
qu'en ma oolpa 8Ìa*l departimen8.
Proeza gran8, qu'el yo8tre cor8 8'aizina,
e lo rio8 pretz qu'avetz, m'en ataina;
o'una non 8ai, loindana ni yezina, 5
8Ì yol amar, ya8 vos no 8Ì' aclina;
mas VO8, amic8, etz ben taut conoÌ88on8
quo ben deyetz conois^er la plu8 fina;
e membre yos de no8tre8 partimena.
Valer mí deu mos pretz e mos paratge8 10
e ma beutatz, e plu8 mo8 fin8 corntge^ ;
per qu'eu yoa man, lai on 68 yo8tr' 08-
tatge8,
e8ta ohan8on, que me 8Ìa me88atge8,
voill 8abor, lo mous bol» aniic8 gon8,
per que yo8 m'etz tant fer8 ni tant aal- 1&
y atges ;
no 8ai 8Ì 8*08 orgoill8 mals talens.
Maa aitan plu8 yoill li diga8, me^satgea,
qu'en trop d'orgoiU ant gran dan maintas
gena.
1 mes MWb, daisso— denria MW. 2 Qar
M, mot R. cel M, leys R. al cor W, daco b.
cele a qni W, amigs W, 3 E si W, qael de R.
4 E nom R. Ni ab lai traeb merce M, Non mi
val ren beltat ni c. W, 5 ni no mi val ma b.
ni roo8 seDB M. 6 Qatreissi M, Qaenaissi R,
Altresi W, trahida B. 7. silh R. si b. Qaeasee
faìt vers lai desaainencc W. fjes autres etrophee
fHunquent Wb. 8 Dacom U, 9 per] e R. 10
ans manque R. 11 moat] ben Aí. qaiea del
amar R, 12 etz pros e v. M. 14 etz] es vos
R, 15 Bem m. A. 17 Ni non es d. M. 18
nias ac Ba.MR. ocaoilla AB. 19 cal fol B,
lo bels M, connenssamens A.
4 nren] vos M, 5 Nalla M, 6 se fos lames
— fos M. 7 ct B. 9 membreus dcl nostrc
U. do aostres couinens A. 12 ostatics U.
13 e ma cli. nueilh quc s. M, 14 Eu v. s.
A. lô m^etz V08 Ba.B, mi es t. M, mestatz
R. 16 8i es M. 0] ni Ba.B. 17 M. tan e plus
Uos uoB diga le m. M. v. qaeus dial. m. R.
18 Qae — fai mal a m. R,
77
JEU-PAUTI ENTHE GUILHEM AUGIER ET OUILHEM.
78
JEU-PARTI ENTRE GUILHEM AUOIER ET OUILHEM.
M89, d€ Pári9, /r. 1749, p, 216 ' (E), fr, 12474, fol, 259' (M), fr, 21543, fol, 23* (R).
'^Quilliein, príms iest eD trobar a ma
trobaD volh doncs saber [guiza;
ta YoluDtat, poB sai tao l^aias miza:
Cal Yolgras mais ayer:
sesser rics de terr* e d'aver
ODtre'lB pluB ricB, o la BCÌenB* apriza
ab lo saber que las set artz deyizaP'*
'^MaÌB Yolgr' aver la Bcíensa conquiza,
quc'm dcguoB rcmnncr,
loque la rictat, que cauza ob deviza
c'alB ricB pot pauc valer,
e leu pot hom d'aut bas cazer.
E'ill BCÌeuBa non chai, pos b'cb assiza:
cel c*a'l Rnber, cb rics en sa camiza.'*
15 ''Ccl qu'cntre'ls rîcs a grnn ricor ple-
Yol quícr plus en sus, [neira
que ccn savÌB pot metr' en una teira,
a chascun donan plus;
c'ArÌBtotilB Bobreis prims clus
fopres douB, e cel que jatz en la ribeira
lai a NapolB: maís am donar que
qucira."
,Uc8 pcr lenga polida, gcn parleira,
uAugier, non lais mon ub,
que sciensa Yai totAs vetz premeira,
sfttenen Iob rics encluB,
c'AIeisBandre venquet Porus,
e sa gran oBt el tornet en paubreira
ab Bon saber, per qu'enBeo en cadeíra.'*
1 i^ia ER. 2 volrîa 8. E. 3 sai manaue
KM. 4 volrias EMH. i\ pas R. Biensa prlxa
R, 7 la set ars R. 10 rictatz E^ ricor M.
11 cal ric E. 12 qar pot hom lea M. d'ant
ìtuinqur E. 13 cl MR. 8' nMnque ìi. 16-28
manqueni E. 1(> Qe qier daqi en 808 M.
18 8o1 ca c. don R. 19 e lus R. 20 don8 de
rics ÌSR, cel] Vîrgilis R, Verf^l8 Jí. que ditz
cn R, nutnffur M. 21 lay a li, do M. napoHn8
M. may li. 22 (lcsj Uuilhem U. 24 qucl R.
tota R. 25 e tcn H. conclu8 R. 26-28 ar uei
qai88i e8t c<>nclu8. ql cap dcl mon fai puiar
en cadiera. el rci porrns tomct en gran pau-
briera M.
''Quilhem, sii rics pot perdre manentia,
creÌBser pot atressi,
per quei destrics contrai creisser pars
8ia;
ei BeglcB Yai aÌBSÌ,
que lo rics yìu et a la ii 5
pot dar alB bcub tot lo mon, si TaYÌa,
Bo c*al saYÌ DeuB no yoIo donar mia,*'
''L'artz oi Bnbers c'AristotilB aYÌa
Yiu, BÌtot el mori,
e porton l'en man prim clero garentin, 10
e resoriptura di
c'a Salomo pres enaissi
qu'el ac lo Bcn ei rict-at en bailia;
ab lo sen si fea tot quan far Yolìa.'*
'AÌBBO que DeuB dis ni parti 15
non part eu gCB; mas Frans' aver Yolria
e remperi maÌB que Baber que BÌa."
''NAugier, do'ub acordatz a mi,
que paubres es qui mais aYcr Yolría;
BODB Bobre bì dod cerca maDCDtia." fo
'SeDS do natur' e de lati
a en Ilomeus, e plai li que rics sia,
e preguem lí que d'aqucBt plng dreg
dia." —
£n RomeuB per jutjamen di n
que maÌB Yal seDS que dod fai maDentia;
pero a si ditz que TaYer peDria.
8 E le d. M. parBÌa M, pcia R. 4 qel M,
vai] cor M. 5 quel8 R. niuon tro a /{. aBsa
i^ 7 no volc dien8 M, 8 I/art E, Tart R,
SeiìB M. e M. 8aber ER. arÌBtotes E. 10 lin
R. main8 prims clers E. prim) bon M. 12
qe Salomon8 Aí. 13 Ix) sen pueÌ8 ae lauer
en 8a b. M. cl r. numque E. 14 et tsh R. 8Ì
manque H. 15-20 nutnquent EH, U> ieu M.
17 8aber8 M. 20 8crca M. 21-2B manquent
E. 21 natura de R, 23 pregen M. dres M,
ver R. 25 que be v. m. saber que m. R.
26 assi R, ai88i M. la rictat mai8 volria R.
79
XII' SIÈCLE.
80
OUn.LEM DE CARESTAINQ.
M98. de Paris, fr. 1592, /ol. 53^ (B), fr. 856, fol. 212' (C), fr. 1749, p. 124^ (EJ,fr, 854, foL 105*
(I), fr, 22543, fol. 95' (R); Ma, du Vaticain 5232 fol. 84^, Studj di filoloyia romanza III,
255 8., et Cre8€ini, Manualetto provenzale, Verona 1892, p, 61 8, (A), — Hûffer, Der Trobador
Ouillem de Cabeatanh, Berlin 1869, p. 42 88. (HU,). Cf Mu88afia, Uéber die provemalÌ8chen
Liederhand8chrifteH dts Qiov. Mar. BarhieH, Wien 1874 (b), p. 54; Diez, Lehen und Werk€
der Trouhadour8, 2* éd., Leipzig 1882, p. 69 88.
Li dous consire
que'm doD* amors soyeu,
domna-m fan dire
de Y08 roaint vers plazen.
5 Pensan remire
Yostre cors car e gen,
cui eu dezire
mas que non fatz parven.
E BÌtot mi deslei
10 per yo8, ges no'us abnei,
c'ades vas vos soplei
. ab fina benvolensa.
Domn', en cui beutatz gensa,
maintas vetz oblit mei,
15 que lau vos e mercei.
Totz joms m'azire
ramors que'us mi defen,
s'eu ja'l cor vire *
vas autr' entendemen.
20 Tout m*ayetz rire
e donat pensamen.
Plu8 greu martíre
nuilU hom de mi non 8en.
Quar yo8 qu'eu plus enyei
<5 d'autra qu*el mon e^tei,
dezautorc e mescrei
e dezam en paryen^a:
tot quan fatz per temensa
deyetz en bona fei
:m) penro, nous quan no'us yei.
1 Lo ACEH, 3 fai ACER. 6 cors covinen
AB. 7 qam e d. AB. 8 Plus EI. qn(i)ea AE.
9 desnei A. 10 Ges per so (tan) CR. nos /,
nom E. namnei E. 11 Anc i. 12 Per EI. De
Hú.b. franca Hû.CDERb. 13 domna, on Hû.
ACD. 16 Qeu I. e| cny R. 16 ToBtemps Hû.
DHIE, tot jom R. cossire R. 17 1' mangue
AC. 18 Si j. B. 19 Ad Hû.D. autra uim des-
men C. 23 De mi n. h. C. 24 Per vos AB.
qe Hû.D. cni E 25 de re Hû.AD. de ren
EL dona R. 26 desacort AB^ antorc R. de
say R. 28 per cortczia R.
En 8oyinen8a
teing la car' ei dous ris,
yo8tra yalen^a
ei bel cors blanc e 1Ì8;
8*eu per crezen^a h
e8te8 yas Deu tan fis,
yiu8 808 faillen8a
intrer' en paradis.
Qu'aÌ88Ì*m 8ui 808 totz cutz
de cor a yos rendutz lo
qu'autra joi no m'adutz;
qu*una no porta benda
qu'eu prezes per e^menda
jazer, ni fos 808 drutz,
per las yotras salutz. 15
Tot jom m'agensa
1 desirsy tan m'abelis
la captenen8a
de yo8, cui 8ui acli8.
Be*m par que'm yensa so
yo8tr* amors, qu'an8 que'us yÌ8
fo m^entendensa
que*u8 ames e*u8 8eryÌ8.
C'aissi 8ui remazutz
8ai, 8ene8 totz aiutz, 25
per yo8, e n*ai perdutz
1—16 et 16—81, 4 intervertis CE. 1 A AC.
H La gran v. AB^ la captcuensa R. 4 Dcl A
BRj e I. gen c. ABy cors ^ay R. 5 8i líil.
ADI. 6 Fosaitan E. 9—15 f/24— 81, 4
ÌHtcrvcrlÌ8 CE. 9 caìsi R. sui mtnquc 1. 808
escntz R. 10 a vos de cor ER. 12 Del mon
AB, nin (nis A) p. AB^ ni crey quen R. 13
Quienn CR, quen /. 14 baizar R. nin C, en
/. fos] esser E. 16-19 et 20-23 interverti8 R.
Totz jorns HU,D, Qucc j. E, ades R. comensa
CER. 17 lamors CEIR. tan) e ABR. 18 be-
volensa ^. 19 pcr cui languis Hii.DI 21
qan H. 22 fos H. 23 e B. 24 quab vos sui
CE. q*ai88im 8. Híi.D. 2ô sols Hû.DEI, ses t.
mais a. CE, s. autres a. Hii.DI. e s. totz a.
^. 26 q'ab vos llû.D, ab vos C/, per vos B.
anen nai /, et eyn C. Kt ai naillors Ej e ay
aantres /í.
81
PEIRE D'ALVERNHE.
82
10
15
20
mainB dons: qui's YoillaÌB prenda !
Qu*a mi platz mais o^atenda,
ses totz coYeuB saubutz,
vos, don m'es jois veugutz.
Ans que s'encenda
Bobrei cor la dolorB,
merces deissenda
en Y08, domn', et amors;
joÌB YOB mi renda
e'm loing Bospirs e plors,
no*u8 mi defenda
paratges ni ricorB.
C'oblidatz m'es totz bes,
s'ab YOB no*m val merces.
Ai, bela douBBa res,
molt fora graus franqueza,
s'al prim que'us aic enqueza
m'amassetz, o non ges,
qu'eras non sai cum b'cb.
Non trop contenda
oontra Yostras valors;
merces vo'n prenda
tals qu'a yob bì* onorB.
Ja no m'entenda
DeuB moBt sos preiadors,
b'ou YoiU la renda
dels catre reis maiors,
per o*ab vos no*m valgues
merces e bona foB;
quar partir no'm posc ges
de Y08, en cui s'es meza
m'amors, e bì fos preza
en baizan, ni'uB plagues,
ja no volgra'm solses.
Anc ren qu'a vos plagues,
franca domn* e corteza,
no m'estet tan defeza
qu'enans non la fezes
que d*al8 mi sovengues.
En Raimon, la beleza
ei bes qu'en mi douB es
m*a sai lassat e pres.
10
15
to
PEIIIE JVAIiVERNllE.
I. Km. : ETV, Áppeì, iyovenzaliaehe Chrestamaihie, p. 97 «. (Ap.). Zenher, Die Liedtr Peireê wm
Áutrrgnr, Erlangen 1900, p. 102—106 (Ze.). II. Mss.: ACDIKN* R n(h). Appel, ZeiUeìirifì fUr
ronutnÌ4ie/te Philoioffie XIV (ÎS\n)), UÌ2—7; lVtwrnznlÌ8che ChrestattMtinr, p. ÍÍ7—VJ. Zenlctr, l.
c. p. 111—17. Crcscini, Manualetto provenzale, Verona 1892, p. 20, ss. (Cr.). — Diez, Ltben
und Werke der Troubadours, 2' éd., Leiprig 1882, p. 60 w.
1.
'Roasinhol, en son repaire
m^ras ma domna vezer,
S5 e diguaB lii meu afairc,
et ill diga't del seu ver.
1 bens HU.OI. quilB tì /f, uol los Atì. 2
mot ^, qn am mais quens a. /. 3 e 8C8 t.
manx 8. 7. 4 on fìR. mer /?. ^au^. Ey lans
A*. rendutf. A*, croguz IlU.D. (> En mon c. ^.
inx cl c líii. 8ur cl D. 7 mcrcoy A*. 8
domnen vo8 Jlû.D.IC. 9 qnc joi mi Uú.CD
KI. 10 c lais tì. 1 1 no E. mij o /. 12 Hcl-
leza C. 14 Sa v. non pren C*, 8i nous en prcn /.
15 dons8a franca C. 16 ben A*. feiratz Hii.CD
ER. qne corteza A*. 18 e non R. 19 quicu res
Ry qar que /. nos C. que ses HU.DR.
23 e1 seu Ap.Ze. V, 24 Iras Ap. V.
que'm man Bai oom reatai;
maB de mii sovenha,
1 no8 Afí. ial m. p. E. 2 queu8 sia C. de
mi C. mi A*. 3 j. diens n. AtìE. prenda Atì.
4 ni 808 C. cntreU 8ien8 AB. aqnest 8ieu jpe-
cador E. b. 6 manquent R. 5 8Ì HU.D. 7 Per
ínanque EI. que ab HU.DI. no mi E. 8 Dieus
e ma HU.D. amors E. o ER. 9 doncs Atì,
que IlU.DI. 10 tant fort 8i es empresa HU.D,
en qni R, e qne /. 11 8Ì8 .^, 8iu8 tì, 12 en
manque Atì. ni vo8 Afì.. eus R. 13 8olve8
CER. CER ajoutent ici une strophe interpolée.
\b pro8 dompna c c. Atìy bona dompna c
Hu.CD. \{\ tan no m. llu.D. 17 qcz cu anc lo
Afì. quc ien n. A\ q*cu ans HU.D. ho E. 18
ab que far o Banpes R. 19-21 nuinquent HU,
DR. 20 pretz C. De mi dons cni ioi e8 E. 21
manget I. /. mi ten dautra (dautren) defe8 CE.
22 e man Ap.Zt.TV. J*ai eombiné tes deum
petits vers pour épargner de la place tìa.
83
XII* SIÈOLE.
84
10
15
SO
S5
80
que g08 lai poi* inil plai
ab 8Í no't retoDhfl,
Que t08t DO'm tornes retraire
8on estar, son captener,
qu'eu noD ai paren ni fraire
don tant o voilla 8aber."
Ar 8'en yai Tauzel gai
dreit Ya8 on ill renha,
ab e88ai, 808 08glai,
tro qu'eu trop ren^enha.
Tan quan l'auzeb de bon aire
Yi sa beutat aparer,
dou8 chant comenset a braire
8Ì com 8oI far contrai 8er.
PoÌB 80 tai que non brai,
ma8 de lei 8*engenha
coi retrai, 868 pantai,
80 qu'ill auzir denha.
''Cel que'u8 es verais amaire
Yolc qu'eu en vostre poder
Yongues sai esaer chantaire,
per 80 que'us fos a plazer.
E sabrai, quan voirai
per qu'er rentresenha,
queill dirai, si ren sai
per qu*el lai 8*en fenhà.
E siil pqrt per que's n'esclaire,
gran gaug en devetz aver,
c'anc hom no nasquet de maire
tan de be'us posca voler.
Eu'm niourai et irai
ab gaug on que venha;
no farai, quar nou ai
dig qual plag en prenha.
D*ais80 sorai plaidoiairo:
qui'n amor a son esper,
no'R deuria triguar gaire
tan quan Tamors n'a lezer.
Que tost chai blancs en bai 5
com flors sobre lenha,
e val mai qui'l fag fai,
ans c'om Ten destrenha." — _
Ben a tongut drog viatge
l'auzelB lai on eui tramis; i lo
et ill envia'm messatge
segon que de mi formis:
'Molt mi platz, so sapchatz,
vostra parladura;
et auiatz que'íll digatz i6
80 don mi pren cura.
Fort mi pot esser salvatge,
quar s'es lonhatz mos amis,
c'anc hom de negun linhatge
no vi que tan m'abelis. so
Trop viatz fo'l comjatz;
mas s'ou fos soguru,
iimis boiihitz n'agr' assatz,
per qu'eu n'ai ranoura.
Que tan l'am de bon coratge 2&
c'ades lai entr' on dormis,
et ab lui ai guidonatge,
joo e gaug e joi e ris.
Ei solatz c'ai em patz
no sap creatura, 90
tan quan jatz e mos bratz,
tro que's trasfigura.
Tostems mi fo d'agradatge,
pos lo vi et ans quei vis;
3 Cades Áp.Ze.T. 4 So 'star e Ap.Ze. Son
star 6 T. Scstar V. 5 amic lia.E. 7 rauxcls
Ap. 8 ab gang 011 qne venha Ba.ET. 11 qnan
Tanzeletz Ap.Ze.V. Quan 1. 7*. 19 lial T\
fixclB Ap.V. 2() vol TV. cl V. lia.K. 24
manquc 7*. dc vus cor (|ncin vcnlia Bu. p.
3ncral entresejna S. 2ò manque T. quc'iH
irail Udirai^p.>K. 28 podcU Ba.K. 29 h.]
noils V. 81 ie*m n*irai e'm monrai (e manrai
20 Ap.Ze.TV. 32 joi Ap.Ze.V. qne-m Ap.
Zê.V.
1 l)'ai880*m farai Ap.Z€.V. 2 qn'en Ba.ET.
3 tardar Ap.Ze.V. 4 t. com ApZe.V. 6 Coma
f. en 1. Ba.T. sobrc manque E. 7 quils fagz
Ap.Ze.V. 8 Ab c*om (lan E) d. Ba.T, ans
qn*alB lan d. Ap.Ze.V. 10-^5, 22 manquení T.
12 nii jauzis Ba.E. qucd a mi f.V Ap. 19 can
V. liom] joÍ8 E, ìiìì Ap.Ze.V. 22 si'm Ap.V.
Bien Ze.È. 24 qucn| quc Ap.V. 2() soi entre-
dormttz At>.V\ b. entrendormitz E\ c'adcB, 8i
entrcdormiB? Ap.Ze. 27 Ab 1. ai en gn. Ze.
ab lui e en gidonatje V. 28 joi e gang Ap.
ZtV.
85
PEIRE D'ALVEUNHE.
86
e ges de plus rio linhatge
no Yoill autr' aver conquis.
Mo8 cuidatz es ben fatz;
110' III pot far torturn
5 veDs DÌ glatz DÍ estatz
Di cautz Di freidura.
Bod' amors a ud uzatge
coi bo8 aurs quau beu es fis,
que s^esmera de boutatge,
10 qui ab boutat lí servis.
É crezatz c^amistatz
cascun jorn moillura;
meilluratz et amatz
08 cui joÌ8 s^aura.
16 Dou8 auzel8, eu sod estatge
ira8, quau TeDra'l matÌ8,
e diga8 TeD dreg leoguatge
de qual guiza robedis."
AbrÌTatz u^es torDatz
to trop per gran mezura,
doctrÌDatz, emparlatz
de boD* aTODtura.
II.
i5 ChaDtarai d*aque8tz trobador8
que chantan de maintas colors,
e'I pieier cuida dir mout gen;
mae a chantar lor er alhors,
qu*entremetre n'aug cent pastor^,
80 qu*U8 no 8ap que'8 mont^ o's deÌ88en.
D'aÌ88o mer mal Peire Rotgier,
per que n*er encolpatz premier,
quar chanta d^amor a prezen;
e Talgra li mais un aautier
8ft en la gleiz' o un candelier
portar ab gran cander arden.
E'I segonz: Uuirautz de Horuelh
que sembr oire sec al solelh
í\h(ì{n)n Ap.Ze.EV. \b sm Ap.V. l(i mlretz
Ap.V, 17 oiguatz Ap.Ze.
2n sordejer Ba.] sordeyor C^. d. gcn] Ba.
CR, d. a. 29 entrametren vei Cr.ADIN*
31 ^oiaìen Ba.Ze.Cr.ADII^HZ€. 32 premiers
Ba.Ze.Cr.ADIN*RZe. 34 covengral mielhs
Ba.CR. 118 saatiers Ba.Ze.Cr.ADIN^R; an
saatierB D. 'òR ub candeliers Ba.Ze.Cr.ADI
N^R.
ab 8on magre cantar dolen,
qu'es chans de Telha portaaelh;
e si's Tezia en espelh,
no'8 prezari' un aguilen.
E'I tertz: Bernartz de Yentadorn 6
qu^en menres d^en Bornelh un dorn;
en 8on paire ac bon 8ÌrTen
per trair* ab arc manal d^alborn,
e 8a maire calfaTa'l fom
et amassaTa ri88ermen. lo
E'I quartz: de BrÌTa'I LemozÌ8,
U8 joglara qu'cs pliia quoroutia
que 8Ìa tro qu^en BenaTen;
8emblari* us peIegrÌ8
malaute8, quan canta'l mesqui^, I6
qu'a pauc píetatz no m'en pren.
E'n Ouillems de Riba8 lo quins,
qu^es malTatz defors e dedins,
e di totz 808 Tora raucamen;
per que e8 aTol8 sos retina, «o
qu^atrestan 8*en fari* U8 chin8,
e del8 oIh8 sembla Tout d^argen.
E'l seizes: Grimoartz Ghtusmars
qu'e8 caTaliers e's fai joglars;
e fai mal qui lo'i con8en n
ni'I dona Tostirs Tortz ni Tars
qu^aitan Talria'Is aguea ar8,
qu^enjoglarit 8*en son ja oen.
Ab Peire de Monzo 8o 8et,
po8 que'I coms de ToIoza'I det, so
qu'anc no soanet d^aTÌnen ;
per que fon cortea qui'l raubet,
1 cantar magre Ap.Ze.Cr.ADlN^f(. 3 qe
8Ì8 mirava Cr A DIN^. 7 mas en 8. p. Bfi.Ck.
12 prexenti8 Ba.CR. 10 p. de Ini nom pr. Cr.
19 chan8 Ba.CR. 20 qa(i)ea non preti res
Ba.C\ e non e ge8 bo8 808 latin8 a. 21 piiM
Ze.Cr.ADIN*. 22 e rhnelh 8emblan de t.
Ap.Cr.Aa^ sei aoil s. csser dargcn N*. 23
nElias Ba.CR. 24 e vai Ap.Ze.CRa\ e fais
Cr.A. 25 e pcrda Dieu qni lo c. Cr.ADIN*
(perga D. prega IN^. 26 bels e cars Ba., h.
ni c. CR\ V. vert ni var a. 27 qae tals er
adobatz 8em par8 Ap.Ze.Cr.A (J[> esì, / (es),
(8emprar8) DIN'*, (8om par) a. 2B 8on ja]
seran Ap.Cr.ADÌN^a. 29 E Peire Bremons
se bai88et Ba.Ze.CR. poB lo Cr. 31 chantaa
an Bonet avinen Crji. 32 E cel O. o.
87
XII» SIÈCLE.
88
e f e mal quar noi talhet
aquo que hom porta penden.
E roches: Bernartz de Saissac
qu'anc sol un bon mestier non ac
6 mas d*anar menutz dos queren;
et anc pois noi prezei un brac
pos a'n Bertran de Cardalhac
ques un velh mantel suzolen.
Ei noves os on Raimbautz
10 que's fai de son trobar trop bautz;
mas eu lo torne a nien,
qu'el non es alegres ni chautz;
per 80 pretz aitan los pipautz
que van las almosnas queren.
16 E*n Ebles de Sanhai dezes
a cui anc d'amor uon venc bes,
8Ì tot se chanta de coiden;
vilanetz es e fala pages,
que dìzon que per dos poges
<o lai se loga e sai se ven.
E ronzos: Quonsalho Rozitz
que'8 fai de son trobar formitz,
tan que cavalaria's fen;
et anc no fon tan ben guamitz
que per el fos bos colps feritz, 5
8Ì donc8 noi trobet en fugen.
Ei doze8: U8 petitz Lombartz
quo clama 808 vozis coartz,
ot ol oÌ8 seut do I'e^paven;
pero U8 aonetz fai gualiartz lo
ab motz amaribotz, baatartz,
e lui apel' om Co88ezen.
Peire d*AIvornhe a tal votz
que chanta cum granoih* en potz,
e Iauza*8 trop a tota gen; i6
pero maiatrea ea de totz,
ab qu^un pauc e8CÌarzÌ8 soa motz,
qu'a penaa nulha hom loa enten.
Lo vera fo faitz ala enflabotz
a Poivert tot jogan riden. so
PEIllE ROUIEIl.
Ms».: ACDIKMORSTc. Appel, Das Leben und die Lieder de» Trohadors Peire fiogier, Berlin
1882, p. 54—57 (Ap.) - Diez, Lehen und H^erke deì' Troubadour», 2' éd., Leipzig 1882, p. 79 98.
Ges en bon vera non poac falhir
a Tora que de mi dona chan.
Conai poiri* eu ren mni dir?
Qu'om non ea tan mal enaenhatz,
16 8Ì parr ab leia un mot o doa,
que totz vila8 non torn cortea.
Per que aapchatz be que vera ea
qutìi bon qu*eu dic tot ai de leis.
De ren ala no pen8 ni conair
90 ni Ri dezírior ni talan,
1 e mal o fes Cr. a. 2 aquel pe qe p. Cr. a.
3 L^oites es Cr.A^ hnich es DIN*. 4 negon
bon Ba.C. ((legnn) ^., qae anc nn bon Ap.Ze.a^
c^anc nn sol bon Cr. ADIN*. ô m. que vai
Ba.CR. 6 c*anc despois Ba. (qne C) CR\ et
cinc p. a. prezem 'Cr.ADIN^, 10 per Ba.CR.
12 qne Ba. CR. 13 et en Ba.CR. trop mais
Ba.CR. 16 ben d'a. non prcs Ba.CR. 18 ns
V. entlatz plages Ap.Ze Cr.Aa. (plaiges) DN*.
(plaignes) L 19 R Ba.CR ditz hom Ba.C, dis
nonì R. 2() sai Ba.CR. lai Ba.CR.
21 n. p. e. b. v. Ap.CRSTe. 22 nnlh hora
Ap.CMORSTc. 28 ben Ap., bes MRe.
maa de leía quoi poguea aervir
e far tot quant Ves bon nii platz,
qu'eu non cre qu'eu anc per als foa
moa per leia far 80 quoi plaguea;
que bo aai qu'onora in*e8 e bea 25
tot quan fatz per amor de leia.
2 per Ba CR. 8. chant trop f. Cr.AOIN^. 3 per-
que Ze., pcr q'en Cr.A, per qel DIN^, en cni a.
n fen Ba. 4/5 et anc per lui non fo feritz bos
colps, tant ben (fort Cr.) no fon garnitz Ap.Ze.
Cr.ADlN^) et anc bos colps non fo f. pcr lui
tam be no fo g. a.\ dos {au lieu de bos) CR.
7 petitz CR] vielhs Ap,AIa\ ueilletz Cr. D.
ueilles N^. 9 Et (Mas G) eíh es daquelh eys
parven Ba.CR\ e laissal del esserniment a.
10 per qu'us Ba.CR.\ pero s. Cr.ADN^V,
per 80 s. /. mout g. Or.ADIN^. 11 maribotz
(marabotz Ze) e Ap.Ze. macre (uaires e A^
matre e i>, magres e N*, vaires Cr. moinz e
Cr.ADIN*. 14 c. desobre e desotz Ze.b. c.
desoB e. A.Cr. non chanta sns ni d. DIN*.
dcsotz ADlN*f qc ch. dcsus e dcsotz Cr. lô
molt Or.ADIN*. e sei so son dons e plasen
Ze.b. 18 Puoich-vert Ap.Cr.A.
89
PBIRE ROGIER.
90
Ben po8C los autres esoarnir,
car aissì'm saubi far enau
quci melhs del mon saupi cliauzir.
Eu o (lic sai qu'es vortatz.
5Ben leu manz n*i aura giios
que diran : '^Mens, e no'n es rcs."
Non m^en cal, ni d^aco no in'cs,
qu'eu sai beu consi es de leis.
Greus m^es lo maltraitz a sofrir
10 ei dolors qu^ai per leis mout gran,
don lo cors no'm pot revenir
pcr nulli plai d'autras amistntz,
c'autre jois no m'es dous ni bos,
ni non volli ja'm sia promes;
15 e 8*eu n^avia cen conques,
ren nois pretz mas cel qu'ai de leis.
Doussa domna, soven sospir
e trac greu pen' e gran afan
per V08, cui am mout e dezir;
soe quar no'us vei, non es mos gratz;
e 8Ì beu m*e8tau lonh de vo8,
lo cor ei sen vo8 ai trame8,
8Ì qu'aÌ88Ì no 8ui, on tu'm vea;
eÌ8 be8 qu'eu ai totz ai de leis.
í» AilaBl. — "Quc plangzP" — Ja toni
morir. —
"Que aaP" - Am. — "E tropP" — Eu
oc, tau
qu'en mor. — *'Mor8p" — Oc. — "Non
potz guerirP" —
Eu no. — "E cumP" — Tan sui iratz. —
"De quoP" — De leÌ8, don 8ui aissos. —
"Sofre.'' — Nom val. — "Clama I mer-
ces. —
Si'm fatz. — "Non as proP" — Pauc. b
— "No't pes,
8Ì'n tra8 malP" — Non. — "Quo faa
de Iei8p''
Con8eIh u'ai. — "QualP" - Volh
in'en partir. —
"No farl'' — 8i farai. — "Quers ton
dan." -
Qu'en po8c alsP — "Voh t'en ben jau-
zirP'* — 10
Oc, mout. — "Cre me." — Ara'm di-
gatz! —
"Sias humils, franc8, larcs e pros." —
Sim fai malP - "Sofr' en patz.*' —
Sui pres. —
"ïuP" — Oc— "S' amar vol8 esim cres,
aÌ88Ì't poiraa jauzir de leis." i6
Mon Tort-u'avetz prcc, a'a leia platz,
qii'apreiida lo vont, 8Ì os boM,
c poÌ8 vol quc 8Ìa trames
nion Dreit-n' avetz lai en Saves :
dcu8 8al e giiart lo cors de leis.
2 qa'ai88i'm Ap.CRSc, qaar en aissim M.
Bny saopatz Áp.CRScy soi sabatz 07*. trair*
Áp.CMORTc, traer S. ô mo(a;tz Ba.lK.
10 de Ap.CMOSTc. Un Ap.CMOSTc. 12 per
Do*m platz antr* Ap.CMOSTc. ni lantr DI
K, pcr plaff de nnlh antr R. l') Ni mais Ap.
CMOSTc ; Àatre R. 14 qnein Ap. etc, qen ò', mc
R. 15 qne 8. Ap. etc. ; car R. 16 mais aqnels de
Ap.CMSc. aicels 0, als q. T. 17 Bona Ba.Ap.
CMOSTc. pcr vos Ba.C. 18 gran p. Ap.CM
OTc. 24 E zo (cho S) q. a. t. es OST\ mas
80 qe tn aeis tot es M, qae tot es en poder c.
5 no'y as pr. Ap.CMOSc. 6 no? qa'o f. Ap.,
nonc'o f. Ba., no qaas fai (fa R^ faz 5) CORS,
no qa*a o f. c. 10 arns Ha.MR^ era Ap.COSTc.
15- 19 munquent BIKMORTc. mant Av.AS.
16 s'il es boB Ap.A. se el S. 17 e si Ba.C.
18 Dreit-n'a-leiB Ba.O. on ill es Ba.A.
91
Xn- STÈCLE.
92
GIRAIIT 1)K CAimiílUA, líNSENllAMEN.
Ms. de Modène, f, 203^ (D). Bartseh, Denìcmàler der provenzaUschen LiUeratur, StuUgart
1856, p, 88, ll—VO, 19. Crescini, Manualetto provenzale, Yerona 1892, p. 23—25 (Or.), Çf. Mila
y Fontanalê, De los trovadores en Espaha, Barcelona 1889, p. 273. — Ordr. § 33, p, 51,
St. p. 44.
Oabra juglar,
Don poso mudar
q'eu Don chan, pos a mi sap bon;
e volrai dir,
5 senes mentir,
e comtarai de ta faison.
Mal saps viular
e pietz chantar
del cap tro en la fenizon.
10 Non sabz fenir
al meu albir
a tempradura de Rreton.
Mal t'ensegnet
cel que't mostret
ir> Io8 detz a menar ni Paraon.
Non saps balar
ni trasgitar
a guiza de juglar guascon.
Ni sirventesc
20 ni balaresc
non fauc dire nuilla fazon.
Bons estribotz
non t*eÌ8 pelz potz,
retroencha ni contenson.
t5 Ja vera novel
bon d'en Rudel
non cug que't pas 8otz lo guingnon,
de Markabrun
ni de negun
80 ni d'en Anfos ni d'en Eblon.
Jes gran saber
non potz aver,
8Ì fora non eis de ta reion.
Pauc as apres,
95 qe non sabs je8
de la gran jesta de Carlon,
con eu tras portz
per 8on e^fortz
2 paesc. 11 miea arbir Cr, &lbir Ms. 23
t*iei8. 29 Negon ou n^Egun Chabaneau, 30
de n' Cr. 33 ieis.
intret en Espaign' a baiidon;
de Ron8a8val8
Io8 colps mortals
qe fero'l dotze compaignon,
can foron mort 6
e pre8 a tort,
trait pel trachor Ganelon
a Pamirat,
per gran pechat,
et al bou rei Mar^elion. to
Del Saine cut
c'aia8 perdut
et oblidat Io8 motz ei 8on;
ren no'n diçetz
ni uo'n sabetz: 15
pero noi ha meillor chanaon.
E de Rotlnn
sabs altretau
coma d'aiso que anc non fon.
Conte d*Artu8 lo
non 8abe8 plu8,
ni del reproier de Marcon.
Ni 8ab8 d'AioIz,
com anet 8olz,
ni de Machari lo felon; tri
ni d'AnfelÍ8
ni d'An8eÌ8
ni de GuiIIelme lo baron.
De Florisen
non 8ab8 nien so
ni de Ia8 gana8 do Milon.
Del Loerenc
non 8ab8 co venc
ni 8ab8 d'Erec 85
com conquÌ8tec
re^parvier for de 8a reion.
Ni 8ab8 d'Amic
consi guarìc
Ameli lo 8eu compaignon. 40
4 XÎI. 28 Gnillemes. 36 drec. 40 sieu.
93
ALPHONSE II, ROI D'ARAGON.
94
ALPHONSE II, ROI U'ARAGON.
Mu. dê Pariê, fr. 856, fol. 360^ (C), fr. 854, fol 108^ (I), fr. 22543, fol. 21' (R); Ms. de ìa
Laurentienne, fol. 59, Stengel, Die altprov. Liedcrsammlung c, Leipzig 1899, p. 50 (e). — Die»,
Leben und Werke der Troubadours, 2* éd., Leipziç 1882, p. 84 8».
Per niantas guizas m'es daiz
jois e deportz e solatz;
que per vergiers e per pratz
e per foillas e per flora,
6 e pel temps qu'es refresoatz
aug alegrar chantadora:
nias al meu clian neus ui glatz
no'm notz ni m'aiuda estatz
ni rc8 for Deus et amors.
10 E poro ges no'in desplatz
lo bels temps ni la clartatz
nii dou8 chans qu'aug pels plaissatz
dels auzels ni la verdors;
qu^aissi'in sui nl joi laasntz
15 nb una de las meillors:
en Iei8 es sens e beutatz,
per qu'eu li don tot quan fatz,
e joÌ8 e pretz et honors.
En trop ricas voluntatz
to 8*08 inoa cors ab joi mesclatz;
nias nò aai 8Ì 8*08 foudatz
o ardimen8 o paora
o grans aens amezuratz
2 gaaz /c. d . . juêqu'à qu'es (5) mutiU dans
C. 3 qae manque R, 4e manque R. foiUes I. 6-8
mutili: seuiement . . dors. mas . . ni glats C. aey
R, 8 Dom ainda dì e. R. ni maae . . c. 9 manque
c. for] mas /. d. damors A*. 10 per so l. non
c. 11 bel /^, bclh C. 12 qtics /c. prl /. la
uaiidors c. 14 car siin c. 16 qucn lc. fatz
manque c. 18 I. els p. e las /. els j. el proa
cls h. c. 1i) Tolnntatx manque R. 20 la!(i)8-
satz lc. 21 si fc7. c. 22 Mardimenz l.
o 8Ì 8*08 aatre d'amors,
qu'anc de l'ora qu*eu fui natz
maÌ8 no'm deatreia amiatatz
ni'm aenti mala ni dolors.
Tant mi deatreing aa bontatz,
8a proez* e aa beutatz,
qu'eu ii'am maia aofrìr en patz
penas e dana e dolora,
que d'autra jauzena amatz
gran8 bes faitz e grana socors.
So8 hom8 ploTÌtz e juratz
8(*rai ade8, 8*a Iei8 plntz,
davan totz autrea aeignora. •
Quan nii nici^ibra del8 comjatz
que prÌ8 de leÌ8 totz forsatz,
alegres aui et iratz;
qu'ab 808pir8 me8clatz de plors
me dia: ^^BeU amica, tornatz
per merce vas me de cors.'*
Pcr qu'eu tomarai yiatz
vaa IeÌ8, quar autr' embaiasatz
no m'es deleits ni aabora.
10
i&
to
1 8i CB /c 2 que Re 3 fl /. 4 sentim c.
ô destrenh CR^ destreÌB /. 6 p. Ba . . . c. bon-
tatx /. 10 BocorB CR. 11 sicns son p. /.
12 c Bcrai a. scÌB p. i, Bcn a. c. Ini c. IH
denan lc. 14-22 manquent I. Tant c. 15 pres
H. 17 Ab 8. c. ct ab pl. c. 21 baratx c 22
nom deleytz ni soiorns A*. delietx C.
95
XII- SIÈCLE.
96
PEIRE RAIMON DE T0UL0U8E.
M9. de Rome, Chiffiana, L. IV, 106, fol. 98 (àtr. 2 et 3), Stengel, Die prov, Blumenlese der Chiqiana, p. 36
(F); Ms. du Vaticain 5232, fol. 171'^, Studj di filologia romanza III, 535 (A); Mê. du Vaticain
3208, Atti dell' Ac. dei Lincei 1886, II, 47 (0); Mss. de Paris fr. 1592, fol. 106^ (B), fr. 856,
fol. 242^ (C), fr. 854, fol. 85* (I), fr. 12474, fol. 185* (M); Ms. de la Laurentienne, Plut. XLI,
34y Archiv fHr das Studium der neueren Spr. 35, 421 (U). — Diez, Leben und Werke der Trou-
badours, 2* éd., Leipzig 1882, p. 97.
Atressi cum la candela
que 8Ì nietoíssa destrui,
per far clartat ad autrui,
chant, on plus trac greu martire,
& por plazer de Tautra gen.
E car a dreit escien
sai qu*eu futz folatgo,
c*ad autrui don alegratge
et a mi pen' e tormen.
10 Nuilla res, si mal m*en pren,
no'm deu plaigner del dampnatge,
Car ben conosc per uzatge
que lai, on amors 8*aten,
yal foudatz en loc de sen.
16 Donc8 po8 tant am e deziro
la gensor qu*el mon se mir,
per mal que'm deia yenir
no'8 taing que'm recreia;
car on plus m^auci d^enveia,
20 plu8 li dei ma-mort grazir,
8Ìi dreit d*amor voill 8eguir,
qu'e8ticr8 8a cortz non plaideia.
DoncB po8 aÌ880 que'm guerreia
oono8C que m'er a blandír,
S5 ab hourar et ab 8ofrir
li serai hom e 8ervire;
e 8'aÌ88Ì*m vol retener,
1 AÌBSÌ 0. H E fa 0. 4 manque M. Quand
ea plus B. ô plazer] conort AB. dautra O.
7 Faz tan gran OMU. qn'eu] que AB.
8 don iauzìmen M. 11 non U. 12 Pero ben
sai OM. 18 senten C, enten M. 14 vai 0.
15 E poÌ8 /. tant] ieu M, numque U. uoill I.
desìr BCM. 16 mire F. 17 qnem posca 0,
qen puesca snfrir M. 18 non FIMU. qe U.
19 manque C. carl et B , anz M. era grena
Oif, em guerreia i. 20 mas /. ben CF, mel
0. 21 sai qel dei mamor graçir M. 22 nos
/. 23 E poB M. a so i, am so C\ aìqo OM.
nalria O. 24 qel 0. 2ô celar CFOMU. sernir
/. 26 Sieus ií. Bufrire C. 27 sol sim C.
vec me tot al 8eu plazer,
fin, frauc, 808 bauzia!
E 8*ab aital tricharia
po8C en 8a cort romaner,
el mon non a nuill 8aber
per qu'eu camje8 ma folia.
Ijo joru quo 8a cortoziu
mi mo8tret e*m fetz parer
ab un amoroa plazer
que'm fetz, me cuiet aucire;
quMna el cor m*anet 8azir
eM cor mi me8 un dezir
quo m^auci d'onveia;
et eu cum foh que foleia
fui Ieu8 ad onfolotir,
car cuiei 80 per albir
qu*eu eÌ8 no'm pcn8 qu*e88er deia.
Si per nuiir autra que 8eia
mi pogue8 plu8 enriquir,
bo'm n*ngra cor a partir;
maa com plus fort m'o couBÌre,
en tant quant lo mons perpron,
non aai una tant valcn
de negun paratge;
10
ir>
20
1 Veus FI. Venc llen a tot son M. voler
0. 2 francs fins 10 M, fin e franc CF. e ses
U. scncs CM. 4 posca fa mcrcc CAber O. merse
cabcr M. en samor r. U. 8 mi] manque IMU,
m Ba. nim IMU. aparer Ba.IOMU. 9 Un
panc d'a. COMU. 10 parec ben COM. queni
volc COMU. 11 sailhir A/, ferir U. 12 lo cors
qemes li O, e mes dedinz tal d. U. ma /. mes
lo coraiel d. Af, lo d. Ba.Cl. 14 qan f. If. lô
faz len M. 16 quant crezei so /0, e ien crei
M. 17 quenqucrs iOU. n. C', no cre AI. nom
pes 0. q. pens qesser non poiria M. 18-96, 4
manquent M. 18 E sieu per a. O. 19 mais
ACU. 2() bon a. lU. agra en C. 21 on Ba.
CI. fortj ieu /; i fort U. m'o] en A, eu /y,
moB U arbire /. 22 com AICU. 24 ni de
tant aut ric p. /; de prez ni daut p. U.
97
GARIN LE BRUN.
98
fi
10
per quxu el seu seignoratge
remaing tot vencudamen,
po8 non trob meilluratnen
pcr fors' o por agradatgc.
Chansos, al port d'alegratge,
on pretz e valors s'atcn,
al rei que sap et enteu,
m'iras en Aragon dire
c'anc mais tant jauzeus non fúi
per fin' amor cum er sui;
c'ab rems et ab vela
poi' adcs 80 que no's cela:
e pcr 80 non fatz gran brui
ni voill c'oni Rapclia do cui
m'o díc, plu8 que d'un' e^tela.
Mas V08 am, ge8 una mcla
no'in prctz, car ab V08 non 8ui.
Pero al8 op8 vo8 e^tui
que'm 8Ìatz govern8 e vela.
GARIN LE imUN, ENSENiIAMEN.
JìibìiotíU^que Ambrosienne, R. 71 aup., fol. 12ò' (G), M». de CheUenham, fol. ò* (N) , d'aprh
la eopie de H. Suchier, — Grdr, § 33, p. 50 ». St. p. 51,
El premier cap, amía,
68 mo8 ta1an8 que dia
totíi la contenenza, —
8Ì c'om no*i trob faillenza, —
15 que domna deu aver.
C'aizo fai a 8aber,
lo matin al levar
80 deu gran 80ing donar
qiio 8Ìa fro8ca o clara
tn 8a color8 e 8a cara,
quo non i rciiiaigna
tals rc8 que no 8'ataigna.
Pois 8Ìa 8a camÌ8a,
qu'e8 aprob lei a88Ì8a,
t6 blanca, molla e dolgada;
car esti' aizinada:
pel8 flanc8 e pel8 co8taz,
pel8 altre8 loc8 privaz
deu e88er d'aital mena
30 qu'en aital loc covena.
t e 8on U, 2 forsadamcn /. B qaar CU.
nolh Cy noi 10. 4 f. ni BU. foso /. 5 aport
r/. 6 mon pr. 0. 7 qi ang 3f. 8 m' manque
M. \) qcz anc tan M 10 Dc /. fin' manque
M, ara M.
11 prímcr cap Ny cap premier G. 13 cap-
tcneza G, 14 coz noilf tiuep G 17 maìtin
G. 18 ^ranz G. 20 color G. 21 noi i G,
22 tal re Cr. 8Ì tegna G. 23 puois G, sa man-
que G. 25 dolffuada N. 26 estai Ba,GN. azinada
G. 27 dels ilfts e dcls G. 28 dels G. luecz N.
iìò cO aital G, •uegna G,
ItARTBCII, ChrMlomiithle provençnl*.
Tuit 8ei altre apareill, m
8egon 1o meu con^eiU,
do qualque mena 8Ìon,
e8gar que ben estion
pels flanc8 e pel8 costaz
e pel8 pe8 e pelz braz. 15
Sei 8otlar, per mon grat,
8Ìon petit, dolgat,
quo no paro8coii griiii
8ei pe, ni mnl e^tan.
R dc 8on afiblar to
80 deu grnii 80Ìng donar
que non e^ti' en fol
808 mantel8 a 8on col
ni 8emble 80Ì8eupuz
can l'er al col penduz. 26
8a8 8crviriz privada8
8Ìon gent on^eignadas
e 8apchou 808 orgoill
l manque /. qa — a M. 2 por 0. sol com
uoB 0. qell non MU. nom C. 3 Pero leu n.
M, V. noquan CU. si tot no com 0, 4 ni co
no U0I sapzon 0. ni non MU. c*om manque
i'M. sapcba liom CU, sapclion M. ô Nin d.
quel de Te. /. den e. AOU. de est. B. 6 Mas
r« u. pauca M. Ihezus ges ien u. C, niela O.
nos 0. non pr. U. 8 per so /. ad < '. meatieu 0.
13 eschai q G. 16 sollar N. pel G. 17 siun
U p. fr. 19 sei pei ni N, ne sion G. 20 afn-
blar G. 21 grftz G. 23 matel G. 24 soi seu
puz G, 25 li er Ba.GN. 26 sas Bemirís N, la .
seruerÌB G, 28 senz N. orguoill G, orgueil N,
4
99
XII- SIÈCLE.
100
sorvir, c'aitfil o voill.
E de sa liadura
86 sapchon donar cura;
80D pel ahordenar
5 8apchoD, et entrenar.
E s'om gen Ia8 apella
de neguna novella,
8apchon 8e ben defendre
e gardar de reprendre.
10 Quant ill ira al 8aiu,
aia ab 8Ì tal compain
que ge8 d'ancta no'il fasaa,
cui que trob en la plaasa.
III au dreit e suau
15 ez a petit esclau;
que non es cortezia
que domna an tost per via,
que trop faasa gran pa8
ni per anar se la8.
»0 Si 08 en palafren,
8Ì' aítals com conven;
e 8i ben o espleita,
an gentemon o dreita.
Dinz 8a maison e8chai
25 a IeÌ8 que ben o fai,
que 8Ìa a tota gen
de bon contenemen,
ez al8 mals ez al8 bo8
8Ìa de bel respos.
») Cals que vcigna ni an
en leis trob bol 8emblan
e bon acuillimen;
ma8 non tuit engalmen:
no 8Ìon tuit engal
»5 li bon aÌ88Ì coi mal.
Tal i a qi no gara
cui 08 humil8 ni cara
ni non 8ap ge8 triar
1 noiU O. 4. ô manqiient (7. 6 e son ON.
7 de irana (sans de) N. 10 il etc. ON, 12
faza ON. 13 truep 0. plaza ON, 15 e N.
desclaa ON. !(> nun es de ?^. 18 qe trop 0.
faza ON. 19 ftnar ON. 21 aital O. 22 e an
tost espleita N. 2H ardiamcnt e N. 24 ituns
alinéa O. mason ON. 25 lK>n e fai N. 27
. captenemen O. 28 e-e N. Hì lci truop O.
82 a bon O. 36 que N. 37 humilis G.
cul honi fai ud honriii*.
Maa aquo non 08 sena,
anz mals enseignamen^
e UU8 tors de folage
que revert a putage.
Hout 86 deu apensar
cil qui ben o vol far
en cui plu8 abandon
8a bona acuillizon;
que mout home 8eran,
8'om lor fai bel semblan,
que*8 faran demanes, —
tant 8cron mal apre8, —
conte8 de ^'amistat
e'n lovaran gniu glat.
De moIta8 guisa^ son
divers home pel mon
que 80 fan adhonrar
d'acuillir e d'amar.
AIs autres no taing gairo
ni no deu hom trop fairo,
c'al> un breu saludar
pod oiii taii goii pagar
que*8 tenran per graziz
e per gen acuilliz.
Si hom V08 ven vezer,
ab 8omo8 de sezer
V08 drcichaz coiitra luí;
mas ben gardaz va8 cui;
qu'assnz 8on destrian
hoinen a lor Bonblan.
Si'u8 par cortes ni pro8,
faiz lo sezer laz vos.
Ma8 no seiaz leugeira
qe ja parlez premeira
10
15
20
«5
84)
3n
1 cals ON. hoz O. a iV 3 mal O. 5 pu-
tagnc O. 6 inult O. 7 cel O. 10-14 car molt
horae despres i seran mal apres sils fai sCblan
honrat Cr. 10 homes N 11 sccmblan. 12 que
N. 15 lcueran ON 17 homes O. 18 a N.
21 hoz O. 22 oron (!. 23 podon O. 24 ten
tan (r. ^razir Cr', gariv N. 2() hoz O. 28
dreijes N. 29 mas cs gaidaz N. iM) dc truan
N. 31 homcs O. 33 fas lo sejícr las ON.
M siaz N. leugcra Oy laugeira N. 35 parlcs
Oj parlaz N. primeira N^ premera O.
101
AHNAUT DE MAROILL.
102
de neguD gran soIrz,
mas solamen si'l plaz
lo somonez quei jorn
remaigD*a 'quest sojorn,
AllNAUT DE MAROILL.
L M88. de Pari8,fr. 856, foL 115^ (C), fr, 22543, fol. 79* (R). IL fr. 22543, fol. 134 (R);
ÌÍ8. de la Laurentienne, Plui. XC inf. cod. 26 fol. 22* , Stengel, IHe altprovenznlÌ8che Lieder-
eammlung c., Leipzig 1899^ p. 15—17 (c), — Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2* éd.,
Leipzig 1882, p. 103.
Á.*
r»
10
15
20
25
30
Bel m'es quan lo vens m'aleua
eu abríl, aus quMutre mais,
e tota la noit serena
chautai rossinhols ei jais.
Quecs auzels en son lenguatge,
per la frescor del mati,
van incuau joi d^agradatge,
C0U1 quccs ab sn par s^iizi.
E po8 tota ro8 tcrrena
s'alegra, quan folha uaÌ8,
non po8C mudar no'm 80vena
d'un' amor per qu'eu 8ui jaÌ8.
Per natur' e per uzatge
m'ave qu'eu va8 joi m'acli
lai (piuu fai lo doua auratgo,
que'iu reve lo cor aÌ88Ì.
PIu8 blauca C8 que Elenu,
be1azor8 que flor8 que naÌ8,
e de oortezia plena;
blanoas den8 ab motz veraÌ8,
ab cor franc 808 vilanatge,
color fre8o' ab 8aura cri.
Deu8, quei det lo scnhoratge,
la 8al, qu'auc geu8or nou vi.
Meroe fara 8Ì uo'm meua
d'aÌ88Ì euau pcr 1ouc8 plai8,
e dou m'en un baÌ8 d'estrena
e 8egon servizi maÌ8;
c poÌ8 farcm brcu viatgo
1 dcn tl gfíinz G, 2 mais G.
4 Uclli C. 5 mays ctc. C. niic|]^ C, nucg
R. 8 auzcl CR. 11 con ^. am C. 12 pus C
R. IH fnelha ete. CR. 14 nom C. sovenha R.
15 don yeo R. 17 me ue(n) Ba. C. 20 blancha C.
21 bclhazors C. 2ô frescn pcls sanras crîns
R. saursa C. 2<ï dicus ('R. qucm A'. 27 ienser
nom R. 81 servizil tìa.CH.
aovendet e breu cami,
quei 8eu8 bels cora d'alegratge
me a mes en eat trahi. &
IL
Domna, genaer que no sai dir,
per quo aovcn plaiih o aospir,
08t vostr' auiic8 bo8 e corala,
a88atz podetz eutendre cala, lo
maud' e trainet aalutz a voa.
Mas a 808 oba n'es aofraitos:
ja mai aalutz ni autre be
non aura, si de vos noi ve.
Domna, lonca tempa a qu'eu conair i5
co*u8 dÌ88C8 o V08 fozoa dir
inou pen8amen c mon coratje
pcr mi meteia o per mesaatje;
maa per measatge non aua ges,
tal paor ai c'ades uo'us pes; 20
ans o diasera eu meteÌ8,
mas tau sui d'amor entrepreis,
can remir la vostra beutat,
tot m'oblit cant eu ai pcnsat.
Mc88atje*U8 trainet mout fizel; 26
breu sagelat de mon sagel;
no sai inesaatjc plus cortes
ni que melhs celea totas res.
Eat conselh m'a donat amors,
1 somoncs G, somoires N. 2 aqnes ^.
4 sìeu belh (bel) CR. 5 mauetx en aquest R.
8 qeu c. i) lo u. c. flns e leials c bo
coral (: cal) R. 12 cobeitos Ba. R. 14 per v. c
lô dcsir c. IB qeus diga c. vos] ous R. faça
c. 21) nous desplagucs c. 21 dìria c. metes
(: pres) R. 22 soi etc. R. 28 u. fn^n b. e. 24
moblida cant m'ai Ba. R. 25 m^^si^crs trame-
trai f . c. 26 anel c. 27 Un B^ j^^. ^ ^^ ^
4*
103
Xn- SIÈCLE.
104
a oui demau tot jorn socors;
amors m'a comandat escrire
80 qu'ab la boca non aus dire.
Eu no'us au8 far esdig ni ganda
6 en 80 que amors me comanda.
Er auiatZ; domna, di vos plai,
80 que mo8 breus yo8 dira lai.
Corteza domn' e conoÌ88en
e de bon grat a tota gon,
10 apreza de totz bene8tar8
en fatz, en ditz et en pen8ar8,
la oortezi' e la beutatz
e*l genz par1ar8 e*1 bels 8olatz,
I'ensenlmmen^ o 1a valor^,
16 e'l gens cors ei fresca colora,
lo bel8 rÌ8, Pe^garz amoro8,
e Pautri benestar de yo8,
ei bel fait ei dig agradiu
me fan la noit ei jorn pensiu.
«0 Quan non ai loc de vos vezer,
joì ni deport non po8C aver;
non po8C aver joi ni deport,
poritz 8ui 8Ì uon veno nl port;
quei Ionc8 e^pers ei lonc8 consir^
25 ei trop ve1har8 ei pauc dormir8
ei dezirìers de vezer vo8
me tenon 8Ìi cor angoÌ8808.
Con vctz proc Deu la noit ei jor
que*m do mort o 1a vostr' amor.
80 Domna,. 8Ì'm do voatr' amor Deu8,
cen tan8 8ui vo8tre melhs que meus;
car de V08 8ai, domna, que'm ve
tot cant eu fas ni dic de be.
E de V08 ai renaenhamen
85 e tot quan 8ai far d*avinen.
Lo premier jorn, domna, que'u8 vi,
m'entret el cor vostr* amors 8Ì
l Bonen c. H so quel b. n. aaza Ba. /^. 4 e
non paesc e. escrit ni landa A'. ô daiço qam.
vol e c. 6 sa u. c. 7 guida Ba. H. 8 aui-
nenz c. 9. de b. saluz a totas genz c. 10 be-
nestanz c. 11 en d. en f. e en semblanç c.
lô e la fresca c. 16 1i b. r. Tesgart Ba,/i.
17 b.-an c. 18 H bon faich c. 19 si c.
20 (lar Ba. k. 23 traiz c. 24 qen lonc cspor
ol grcii noHpir 0. 27 U\\\ hìhhì lo c. aÌHtfuii Itu,
^. 211 d. la m. o u. a. c. 'Ai m. uostre q. e.
Ml^ manquent Ba, R. 36 qu'eu anc vos Ba. R.
qu'ins en un foc iii'uvos a88Ì8,
c'anc no mermet, pos fon empris:
foc8 d'amor 08 qu'art e destrenh
que vin8 ni aigna no'l destenh.
Po8 fon empris, anc non e8teÌ8, 6
de jorn en autre dobP e creis.
E can me sui de vo8 lonhatz,
creÌ8 e dobla p1u8 l'amistatz:
ma8 can 80 pot cndevenir
qu*eu V08 vei, domna, e*u8 remir, lo
8on aÌ88Ì que mai re8 no'm 8en;
per que 8ai be qu'es falhimen
lo repropchier8 c'oin dire 8o1:
qiie olh no vezo, cor8 non dol.
Lo cor8 mi dol, domna, per ver, i6
can no*u8 podon mei olh vezer.
Ma8 del vezer conselh non 8ai:
pero mos cord, quo remas lai,
lo premier jorn que anc vo8 vi,
anc poÌ8 de vo8 no 8o parti; to
no 80 parti de vos un torn,
ab V08 sojorna noit o jorn,
ab vos estai on qu'eu csteia,
la noit ei jorn ab vos domneta.
Ges d'autr' afar pensar no'm letz. t5
Enan m^esdeve mantas vetz,
can cuit entendre en autras res,
do V08 ai mossatjo cortes:
mon cor, qu*08 hti vostr' ostaliers,
mo von de vos sai moHsatgiers, ao
quo'm ditz o'm remeiiibr* o'm retrai
vostre gen cors coindet e gai,
las vostras belas sauras oris,
oi vostre fron plus blanc que lis,
los vostres olhs vairs e rizons, 86
e'l nas qu'cs dreitz e be sezens,
la fassa fresca de colors,
1 qnn f. maveç lainç c. 8/4 manqueni Ba. ^.
ô poÌ8 Ba. R. 7 qan soi c. plns loignanz c. 8 e1
cr. e d. treis aitanz c. 10 nins c. 1 1 s. sans e sals
mon escicn c. 12 p. qcn c. q. fail c men c,
l:i qe hom dir c. lô men d. c. 16 qar c. 17 noi
Bu, R, 18 es romas R. 19—22 manquent li.
21 iorn c. 28 mesleia c. 25/26 intervertis dana
Ha.A\ 25 qne autr. ^. non c. 26 per que
m'endeve /:a.A\ scsileui» c. 27 peusar Ba.A\
82 coiiulc Ba.U, c(»iut c. M (^l fi*. p. íil. q.
Hor de 1. c. 85 clars e r. c. 87 1. tcudra facc
e la (^. c.
105
ARNAUT DE MABOILL.
106
blanca, yermelha plus que flors,
petita booa, bclas dcDs,
plu8 claras qu'esmeratz argens,
nienton o goln o peítrina
5 blanca com neus ni flors d'espina,
las Yostras belas blancas mas;
al8 loncs detz granz, grailes e pla8,
e la Y08tra bela faÌ880
on non a re8 de mespreizo,
10 Io8 Yostres gaps plazens e bo8,
ei gen solatz ei franc respos,
oi hol Honiblaii quo'ni fotz al prim,
can a'esdevonc c'abdui no8 vim.
Can 8o'm remembrai cors ni*m ditz,
1!^ adoncs remanc 8Ì esbaitz,
no sai on vauc ni on mo Yonc;
meraYÌlh me car me sostenc,
quei cors me falh e la colors:
8Ì'm destrenh, doninn, Yostr' amors.
«0 Tot jorn sofre esta batalha,
roas la noit trac peìor trabalha;
car can me sui anatz jazer,
e cuit alcun repaus aYor,
eil companho dormo trestuit
?r« quc nuls non fai noisa ni bruit,
adonc mo torii o'm yoIy e ni YÌr,
poiis repcns, e pois sospir.
Sovcn nio levi ou sczoiis,
apres mo retorn en jazens,
80 e colgui me sobre'l bras destre,
e poÌ8 me vire el scnostre,
descobre me soptozamen,
pois me recobre belamen.
E can me sui pro trebalhatz,
S5 eu get defor abdos mos bratz
e tenc la cher' e'Is olhs enclis,
nias jointas, deves lo pais,
on eu sai, domna, que vos es,
1 bl. c n. c. 2 bluiicas Ua.R. 3 b1aiiC4i8
Ba,R. 5 plns blanc qc e. 7 cls vostrcs detz
jn*. e pì. Ba.R, 8 e pncys A'. 12 îcr c. 14
cm d. <;. 18 qal e. 20 snfTcrt ai tal c. 22
qnc Bti.R, cu 8. c. 2'A plnzcr Ba.K, 24/5 m/<ti-
quent Ba.R. 28 e pois Bo,R, 29 a. retorni
m'cn Ba.R\ e pueis me r. c. 30 cnlc roe sns
mon e. 3Í non sai sim soi sns el s. c. 32
douçameni c. 36 lo cor Ba.R. la cbaira cl
cor el oilz e. acHs Ba.R. 37 las m. j. vas c.
la raizo fns c'auzir podos:
Ai, bona domna benestans,
8Ì veira ja est fìs amans,
a 8on vivou, lo jorii iiii sor
que, a celat o per lezer, 5
Yostre gen cors coind' e prczun
entre mos bras remir, baizan
olhs e boca tan doussamen
que sol un bais fassa'm de cen,
et eu pel joi blasmar me lais! — lo
Er ai trop dig, mas no posc mnis,
s'iina vetz Rohi ai parlat
80 qu'el cor ai mil vetz pensat.
Er ai trop dìg, non posc plus dir;
mos olhR clauzens, fas un sospir, i5
en soRpiran vau endorroitz.
Adoncs s'en vai mos esperitz
tot dreitamen, domna, vas. yos
de cui Yozer es cobeitos.
Tot ennissi com eu dezir, ?o
la noit 0*1 jorn, can m'o consir,
a son talan ab yos domiieia,
embrass' e baiza e maneia.
Ab que dures aissi mos soms,
no Yolri' esser reÌR ni comR. t5
Mai volria jauzcns dormir
que Yolhnn doziran languir.
Ê Uodocesta ni liiblis,
Blancaflors ni Semiramis,
Tibes ni Leida ni Elena so
ni Antigona ni Esmona
ni'1 bel' Yseus ab lo pel bloi
non agio la meitat de joi
ni d'alegrier ab lor amis,
com eu ab vos, so m'es avis. h5
Per la doussor fas un sospir,
e pois trebalh al resperir,
1 tot aisso f. r^a.R. 2 bclla c. 3 se ja a.
c. 4 nil i. c 5 pcr c. c. 9 qnn dolç baisar
c. dcls c. 10 c aens dcl ior c. 12 qar sol
u. u. c. 13 cors a 1unc8 t^mps Ba.R. 14 cant
aÌ88o dic Ba.R. \h clauR son mos oils c. 23
abra<;a c. 24 pcr quc -868 H, sol qen aissi
c. 26 no volgrcsscr scnbcr de rems R, Ý^il
mamfuent c. 28 Ni c. 30 T. Neyda c. tiba
ni lena ni cledina /í. 34 quant il eran e.
36 vostr' amor Ba.R. 37 pueis qan me uen
a lesperir c.
107
XII» SIÈCLE.
108
obro mos ollis soptozninon,
gart sai e lat tot bçlamen,
trobar vos cuit, domna, latz mei,
mas no voa trop ni no yos vei.
5 Clauzi mo8 olhs, torni ma chera,
las mas jointas d'aital manera
8Ì ja'm poiria endormir.
Ma8 jes no'i po8c endevenir:
an8 torn en eÌ88a la batallia
10 d'amor que m'auci e*m trebalha.
Domna, no*u8 po8c lo cente dir
de Ia8 pena8 ni del martir,
del pantais ni de la dolor
qu'eu trac, domna, per V08tr* amor.
15 Totz viu8 por V08 art o afluin,
mas per merce'u8, domna, reclam
quo'm perdones, 8'eu falh ni pec.
Âuiatz et entendetz e8t preo,
domna, la genaer criatura
20 que ano forme8 el mon natura,
melhor que non po8c dir ni sui,
plu8 bela que bels jornà de maì,
Bolelhs de nmrs, ombra d'estiu,
roza de mai, ploia d'abriu,
25 flors de beutat, miralhs d'amor,
clau8 de fin pretz, escrins d'onor,
ma8 de do, capdels de joven.
5
10
cims ruzítz d*oii80nhanion,
cambra de joi, loca de domneí,
domna, ma8 jointns, vos soplei:
pois vostrc 80i 8Ì leialmens
vensa'us merces e chausimens
que*m retenguas a servidor,
e prometes me vostr' amor.
Do plus no'us prec ni no's covc,
mas tot si' en vostra morce,
qu'aissi'm lais Deus d'amor jausir.
Mais am de vos sol un desir
resperanza o loug esper
que de nuir autra son jazer.
Ê pos de me vos fas ligansa,
prometetz ine bona esperansa.
De la promessa aurai cofort
e bon respit tro qu'a la mort;
mai volh e bon esper morir
no volh dezesperatz languir.
Domna, no'us aus de plus preiar,
nias Deus vos sal e Deus vos gar!
Si'us plai, rendetz mo nia salut:
])0s ainors ni'a pcr vos voncut,
vcnsa'us per mi tot eissamens
amors que totas cauzas vens, 25
domna!
15
20
ALBA.
Mn. de Pariê, fi\ 850, fol. 383 (c). Aíahn, aaìiclite dcì' Trouhadours Nr. 132.
^iMagiios a Dou ja lu uoitz non fuIliÌH,
ni'I mous amics loiih do mi no's partis,
En un vergier sot/ folha d'albespi
toiic hi dompiia son uinic costa si,
aotro la gaita crida que I'alba vi. ni la gaita jorn ni alba no vis!
Oi Deus, oi Deus, de I'alba! Tan tost ve! Oi Deus, oi Deus, de l'alba! Tan tost ve! 30
1 csnelamen c. 3 lonc m. c 4 jes nous fìa.
(nieus) ^. 5 mas clau Bu./^. e torn c (> mos
m. JiaJÍ. 7 vezer si p. dorinir Jfu.lí. 10 qni
ma mes en c. 11 non sai c. lô Per vostr*
amor t. u. afl. Ba./f. IG merce donnaus c.
18 ces c. 20 q. formes anc c. 21 gençcr qeu
c. 28 de uern c. 27 de dompnei caps d. c.
Alba 868 titol. 28 fuella. 31 oy dieus eic.
4/5 mnnquent Ba.R. prcndes m*al vostre
8. Jta.R. 7 c ninnque A*. 10-13 mtnqueni Ba.
A\ If) vostr csp. Jfa./Ì. 10 de l'espcrans' Ba.
iV. 17 mon bon esper tro a Ba. R. 18 respecb
c. 19 non faz c. 22 mos saluz c. ma minque
R. 23 qar pcr am. soi si uencuz c. 26 uì'.m'
que /^c.
27 nncitz. 28 lonc.
109
GUIRAUT DE BORNEIL.
110
Bels dous atnics, baizem dos, eu e vos,
aval eU pratz od cbautois auzellos;
tot o fassani eii despeit del gilos:
Oi l)eii8, oi ])cu8, do Talba! Taii tost ve!
ò Bels dous amics, fassam un joc Dovel,
ins el jardi on cbaotoD li auzcl,
tro la gaita toque sou caramel.
Oi Deus, oi Dcus, dc l'alba! Tan tost ve!
Per la douss* aura qu'es yeuguda de lai,
del meu amíc bel e cortes e gai,
dol 8CU alen ai begut uu dous rai:
Oi Dciis, oi Deu8, dc Talba! Tau tost yo!"
La dompna 08 agradnns e piazens,
per 8a beutat la gardon mantas geu8,
et a 8on cor en amor leialmens.
Oi Deu8, oi Deus, do Talba! Tan tost ve!
GUIRAUT DE BORNEiL.
I. iÌ8s, CEPRT. Meyer, Recueil d'anciena textes^ p. 82 (èSe.). Appelf Prorenxalische ChreêtomeUhie,
p. 9Í 9. (Ap.). II. M88. AliCDGlRMRSV. Appel, />or. Chrestomathie, p. 8(). III. JH*. du Vati-
cain ô'JTJ, fol. li'', Archiv f. d. Stud. d. neueren Spr. 33, 315 (A)\ M88. de Varis, fr. 1592,
fol. 5' (B), fr. 856, fol. 23^ (C) ; M8. de la Umrentienne, Vut XLI, 43. Archiv f d. Stud. d.
neueren Spr. 35, 369 (U)\ Ms. de la Riccardienne 2814 y p. 50, Revue de8 langue8 romane8
t. 12 (m'J) p. 18. (a). IV. Le8 fnêmrs, foì. 18^ (A), 13^ (lì). 20^ (C) , fr. 1749, Mahn Ge-
dichte lllj 121 (K); M8. de Veni^c, fol, 72^, ArcJiiv f. d. Stud. d. ncuerm Sprachcn 36, 420
(V); M8. de la Riccardicnne 2814, A*cvuè des langucs ronuine8 t. 42, p. 306 (ac). Cf. KoÌ8tn,
(ruiraut von liomelh, der Meister der Trobndors, Berlin 1894.
L
10 "ReÌ8 glorio8, yeraÌ8 Ium8 e clartatz,
Deu8 podero8, Senher, 8Ì a yo8 platz,
al meu companh sias fizels aiuda,
qu'eu non lo vi, pos la noitz fou venguda;
et ado8 Bora Talba.
15 Bel companho, si dormetz o velhatz,
non dormatz plus, suau vos resaidatz,
qu'eu orieut vei restela creguda
qu'ameua'l jorn, qu'eu l'aí ben conoguda;
et ades 8era l'alba.
to Bel companho, en chantan vosapel:
non dormatz plu8, qu'eu aug chantar
rauzol
que vai quereu lo jorn per io boscatge,
et ai paor quei gilo8 vos assatge;
et ade8 8era I'alba.
25 Bel companho, eissetz al fenestrel
et esgardatz Ia8 ensenhas del ccl;
conoÌ88erotz 8Ì'U8 sui fizcls messatgc:
8Í noii o faitz, vostrcs n'er lo daiiipnatgc;
et adc8 Bcra Talba.
1 amicx eic. 3 despieg. 7 caramelh.
18 o^adus lo Me. RT. 24 sins consec enans
lalba Mc.KV. 25—29 ct 10, 9-18 intn-vcrti^
KR, 2(ì rcgardatz Ap. CT, engardatz E. en-
senhas ER, estelas Me. CI*T.
Bel companho, pos mi parti de yo6,
eu uo'm dormi ni'm moc de ginolhos, io
an8 preguei Deu, lo filh 8aucta Maria,
que'us ini rendes per leial companhia;
et ades 8era l'alba.
Bel coiiipauho, la foras als peiros
mc preiavatz qu'eu no fos dormilho8, i&
cnan8 velhcs tota noit tro al dia;
aras no'us platz mos chan8 ni ma paria;
et ade8 sera I'alba." —
**Bel dous coinpauh, tan 8ui en ric
80Jorn
qu'eu no volgra maÌ8 fos alba ni jorn,to
car la gensor quo anc nasqueB de mairo
tenc et abras, per qu'eu uon prezi gaire
lo fol gilo8 ni l'alba."
IL
Un Roiiot fatz malvatz e bo, #5
e re non sai de oal razo
2 belb. 10 non Ba. M. Aprè8 13 C njouU:
Bcl companbo qaar es trop enaeyos. qae qaant
intrem pel portal ambedos. estçardets sas tìb
la f^ensor qae sia. dc mius partitz lai tengaeti
vostra via. et adcs sera Ìalba. 18 T inêèrt
deux 8trophe8 avant v. 19. 19-23 manquent CK,
111
XII» SIÈCLE.
112
ui de cui ni cum ni per que,
oi re non sai, don mi sove,
e farai lo, pos no'l saí far,
e chant lo qui no'l sap chantar.
5 Mal ai qu^anc hom plus sana non fo,
tenc avol home per pro,
e don assatz, quan uon ai re,
e voíll mal celui qui'm vol be;
tant 8ui fis amics ses amar
loc'ancse'm pcrt qui'm vol gazaignar.
Ab celui vauc qui no'm somo,
e quier li, quan non a que'm do;
per benestar sui ab Jaufre,
qu'aissi sai far so que'm cove,
i5qu'eu'm leu quand mi degra colgar,
e chant de so, don dei plorar.
Detorn mi vaì e deviro
foudatz, e sai mais de Cato;
deves 1a coa'l vir lo fre,
sos'altre plus fols no m'en rete,
c'aital sen me fích euseignar
al prim c^ara'm fai foleiar.
Drutz ai estat una uazo
senea engan ab traizo;
26 ab orgoill ai clamat merce
a Tautrui ops si cum per me,
qu'estra mon grat cuìt acabar
e quicr so que non voill trobar.
Domna sai, ja no voill que'm so,
80 ni, si'm fai mal, que lo'm perdo;
si's volia colgar ab me,
a pauc no vos jur per ma fe
que pro m'en faria preiar;
mas non deu hom trop soanar.
85 E qui'm fai ben a guizerdo,
eu') sai ben trobar ochuizo,
per quei servizis si recre.
6 avol ApJ:OIKMRV\ malvatz Bn.AliCS.
16 (laso IK, daqao Ap. CDGMSY. 17-22
tnanqueììi IK. 18 qne mais saí Ap. DGS^ quar
phi8 sai C vAX 8ai mais A', car mais sai V.
.'(5—112, 15 tìMn/tumt V. K qui'm fai bcn
Alì, qni'm fcze» licn Ap, CM, qni fczcs (D)
b. liR, 8i mi fczos S, Totz liom qnim scr cn
K. (', Siin faiscz hon c ^. (i. Qnaiit lioiu fai
. 1K. m Eull AU\ ieu Ap.CGIKàîS. Be
sanpra t. DM, be sanpro t. ìt.
20
AisBÌ sai eu far de mal be:
per malvestat cui* eu levar
e maÌ8 valcr per sordeiar.
No sai de quer m*ai fait chanao
ni cum, 8*autre no m*o de^po, 5
qu'aituls foudatz 8aber8 m'avo,
ro non conoso que m'uperte;
cela m'a fait outracuii\r
que no'm vol amic apelar.
Eu cuit chauzidamen parlar, lo
e dic 80 que'm fai agaitar.
Ela'm pot e mon sen tornar,
si'm degnava tenir en car.
Si'm volgue8 amic apellar,
enquer8 pogra mon 8en cobrar. 15
III.
Op8 m^agra, 8Ì m*o consentis
la 8azo8 del temps entenerc,
qu'en calque solatz m'esgauzis,
que contra'l freit m'agr' ops ve^tirs,
u contra'l tort qu'eu prenc merces,
contra'l trop tazer chantars,
e contra'l camje dels baro8
francs 8eigner e cortes e bo8.
E jagra plu8 chaut lo8 matÌ8,
8Ì*m 8entÌ8 mo8 op8 dinz l'alberc,
que ja forsatz for8 non eÌ88Ì8,
que pona m'e8 a maìnz grazirs;
e qui 8oforre s'en pogues,
bcn fora n'auia demandars,
empero 8Ì donars uon fo8,
ja non 8aubr' om qui'8 fora pro8.
1 nuinque AB. Qnaissim cnio far d. m. b.
(', mot (mas) son daquistz (daacus^ dcrriei
(dariers) semple IKS, 2 cni en| mi sai Ap,
DM, cuj*om Ba. BIKS (on) C. cnich a ^l. 6 car
tant fof a sabcr Ba. ABS, Ap. ca tal 6r.
qu'aital sabo fuudatz C; qaitals sabcrs foldat
D, qaitals sabers foldatz MR, qne tan forsatz
sabers IK. 10— IH manquerU DMfí. 18 dei^na
retcnir Bi.A/i. 14—15 mnnquvnt Ua. AUIÍCS.
20 qut; cjil C. tal qc T. 21 qu(;iicontral CIL
cot a. 2:i taizar C, 24 contrals cambi(s) ('
If. 25 pros C. 20 plus manqut' C. maitis A
BU, 27 cn (I. 28 issis AUC. 2î) (Uir 6\ Qa
Ua, :-U nauja Ua, nauzes C, nauial U^ nan-
ges a. 32 ab so que si CUa.
25
!t0
113
GUIRAUT DE BORNEIL.
114
E plagra mais a mos vezis
mauens que paubres, que, pos cero
totz mo8 ops, U8 no m'er tant fÌ8,
pro vctz no'il enoi rescoudirs;
f* e qui trop cerc' autrui conres,
sofraignera'il cal8 que di^nars,
e po8 8'aficha de somos,
8embla*il failha pan8 e maÌ808.
Re'8 pagra gensei^, 80 m'e8 yÌ8,
ioancara8 sobre 80u ausberc,
8'autra madaula 1i faillÌ8,
dol 8CU, quo trop n'o8 bcl8 8orvii*H;
e qui'8 fai de l'autrui cortcs,
po8 del 8CU sera 8obravarB,
I5ge8 no m'e8 vÌ8 aport razos
c'a lui repaire'l guizerdo8.
Ges m'agra forsa rautrui vÌ8;
no m'a 8'eu m'oblit ni ni'c8perc
de far aÌ88o c'om mi grazÌ8;
soe pero 8ii bel8 acuillir8
non dona pretz ma8 lui cui es,
aÌ88Ì cum cha8CU8 68 plu8 car8,
degra voler quei bel8 re8808
eÌ88Ì8 an8 de lui que de vos.
25 8'om agra- mcn no m'acuillie,
BÌ'm pouc ui nianci ni m'e8tcrc
lo8 jovenccl8 ni l8 enautís,
gcn8er8 en paregrai forbirs;
ma8 qui fara semblan quc'il pc8
80 en8eignamen8 ni chastiars,
e T08 trebaillatz c'autre fos,
fraigner i podetz mil bastos.
Per sagra- mcn c'om me plcvis
nou crciria, qu'ans tcm quc'i pcrc
.S5moB chastics que totz bes assis;
po8 trop l'esfrcda l'apcdirs,
ja coill' ardit, desc' aura mes
s'entcncion cn sos aflTars,
que mcntre qu'cs mancips o tos,
l'eachai soiatz c pretz e dos.
Fodagra, don ja non garis, 5
o grans mescaps en plau codcrc,
aitals que'I plus loiudans I'auzis,
o faitz don ai sec escarnirs,
peitz volrîa l'avengucs,
cui joÌ8 non platz ui deportars, lo
que mains pensamcns enoios
loigua do BÌ boua chuusos.
Seigncr Sobrctotz, rics pensars
e joÌ8 e bona sospeissos
cresc' ades mon seignor e vos. i6
Qu'eu'm clam anquera dels Navars,
car ano deschauzitz, sofraitos
mi fou entr' cls coutrarios.
IV.
Quan la brun' aura s'eslucha
pel suau termini frano,
eras si de joi m'estanc,
8Ì be'8 someilla ni's clucha
ramors, que'm fara languir,
8Ì uo la'm desloign' oblitz,
mal mer, e si faill mos chans,
V08 n'aurctz tort, mal' amiga.
Car V08 m'etz un pauc esducha,
m'avetz virat de brun blanc,
non per re qu'eu disscs anc,
don m'aiatz tal ir' aducha;
ans s'eu auzcs descobrir
cum V08 ma domna'm plevitz,
que destrics ni mals ni dans!
No'm letz que plus vos en digal
to
2."»
80
nri
4 enneg esc. C. ô fress antmi CUti. 6 so-
frAnher la CUa, 7 e pos si íìcha ses sonioB
AB, 8 C, amaniars U. 9 Rcis AB. e
plagra(inì gcnser Ca, gcnscitz AB. 10 cn-
qnerre C. 12 que mot C, car miilt (^a, mcs
a. 14 poÌB AB. 15 non mcs nis 1i port Ua,
uist li port C. 17-24 mauquent CUa. 20 bes
AB, 24 issis anz AB. 25 aigramen noti(nq)
AB. nom cniHis U, 26 Si a. 28 em U. fur-
nirt C, fnrírs r/, sernirs a. 29 e qnis C, c
qui U, quens Ca. 31 cus Ua. qus tr. pos cautra
foa Ca. poder U, 33—114,4 manquent CUa.
ià l ^^-\
h t
K
\ I
2 en] ni AB, 3 e tors A, e bos B. e plan
U, 5 ons a. 1 tal qnel CUa, plus lonhadis
C. 8 mal CUa. se fcnh C. 10 a cui-dcports
AB. 11 mals a. pessamens j4£)CVi. 12 loignan
U, -cn a. bonas U. 13-18 maiyjuent CU 18 fo A.
22 Boan AB. 2:) scu EV. 24 esneila V.
sonilha Ca. 21 sim CV. 28 tort naurets vos
CV. amia etc. AB. 29 eslucha K, esclucha a.
;30 si (tant V) qnem viratx en brun CV. brun
de b1. o. 31 rc] so ^, o V. queus E. 82
manetz CV. 33 E C. Ilas V. siens B. 36
nois (nos) taing Ba.Afì.
115
XII- SIÈCLE.
116
Lo cors (lÌDs 1110 crid' o'in huclia
que no'l rompa nii desbrano
de Yostr* amor, et eu planc,
car vei que ren no m'afrucha,
5an8 sai que*m n'er a fugir,
8Ì YÌure non voill aunitz,
e te'm lo sobriers afans
que*m tol repaus e'm destriga.
Tal m'avetz menat c'a lucha
iono*m defendria d'un manc;
e YÌtz anc greu clop ni ranc,
8Ì per mal pas non trebucha,
leu non po8c' avan fugir.
Aissi m'en vauc fiebezitss
i5cum col desamatz amans
qui de joi se desraziga.
La uoit quan lo sons me trucha,
dorm sobr' arca o sobre banc
tro quo m'on dolon H iiano, *
per qu'es ma valors destrucha;
car en leit non poso dormir,
ans m'en leu totz esbahitz
e pcns de vos en estans
contra que m'etz tant eniga.
Âb ma Yoluntat paurucha
no m'a'i laissat carn ni sanc:
pustol' en son oil e cranc,
qui'us me cuid' aver forducha,
qu'enans m'en er a fenir
mon vers que sia compUtz;
e sui de so plus clamans,
car aiic mi uoc geus mondiga.
Qu'eu vi I'or* e vos la vitz,
non cuidera us amiranz
mi noguos: Deus los maudiga!
10
15
PEIRE VIDAL.
Peire Vidal'8 Lieder hetatisgegehen von K, BartscJi, tìerlin 1857, p. 28—30; 49—51; 60-61
(Ba.), l\ Meyer, itecueil d'anciens iextea, Paris 1877, 1, 80 (Me). C/. Romania II, 425 88.
Nou8 ajouton8 les variantes des nm. H et c que Bartsch n'avait pas uiilisés; cf. Stucy di
filologia romanzíí V (1891), 425, et Stenyel , Die ultprovenzalische Liedersammlung c, p. 48,
54 ei 57, — ha première chanson a été imitée par le minnesinger Rudolf, comte de Neuenburg,
Cf. Diez, Léhen und Werke der Troubadours, 2* éd., Leipzig 1882, p. 125 ss.
I.
20 Po3 tornatz sui cn Proensa
ot ab ma domna'm sap bo,
ben dei far gaia chanso,
sivals per roconoissensa:
qu'ab Rcrvir et ab honrar
1—8 cinquième strophe CV. Qucl C(»i*-uclia
CV. 2 nom. r. V, nim V, csbranc C', cstanc V,
4 sai CV, nom minque C. 5 enans (cades V)
men er a partir CV. 7 los A. sobres AB, so-
brels E. ct es tan C, e te mi V. sobricrs la-
fans CV. £t es tan sobrcn lafan c. 9-16 troi-
sihne strophe C, manque V. 9 tornat Ea. 10
ad un C. 11 leu a. 12 Qi a. per] a Cc. 13
caUem E. on a. puesca f. En. 14 tan sui vas
cnfreuolitz (\ eissamcn uau Ea. 16 desrahia
A^ dcsraicha B. 17— Ufi, 6 quatriòme strophe
r'V. Quc la ii. qucl s. meslucha V. ma clucha
6', mcntrucha C, mc tucha a. 18 e V.
21 a Ba,Hb. mi c. domna Ba.Hb. 22 bona
Hb,
conquier hom de bon senhor
don e bonfait et honor,
qui boi sap touor en car:
per qu'eu m'en dei esforsar.
Ses peccat pris penedensa
808 tort fait quis perdo
e trais de nien gen do
ot ni d'ira bonvolonsa
20
S5
l tro que(m) CEa. d. ams CE. mey f. C,
mi Vc. 2 per cai CV. 3 quen lieg n. p. ieu
(non p. V. ren a) CV. adormir V. tot en V.
4 en f/, mi c 6 cautra C\ outra V, 7 Cap CVc,
8 ma CV. \) tranc V. 10 qus C. quilam V.
11 qabanz merier a. 13 mas Cc. daisso sui C.
e son cu daizo V. 15-17 manquent CV. 17 Ni a.
19 bciifaiz //. 2() bcn //. 21 me dei H. me
(n ò.). uoill bc. 23 et ai aqis ses tort p. H,
e aqis ses t. p. c. 24 ric d. c. 25 e preng H.
117
PEIRE VIDAL.
118
e gaug entier de plorar
e d'amar doussa sabor,
8ui arditz per paor
e 8ui perden guzmiliar
s e, quau sui vencutz, 8obrar.
E quar anc no íìs falhen^a,
8ui en bona ^ospeisso
quei maltraitz me torn en pro,
po8 lo be8 tan geu comensa.
10 E poiran 8'en conortar
en mi tuit l'autr' amador,
qu'ab 8obre8for8Ìu labor
trac de neu freida foc clar
et aigua dou88a de mar.
15 Estier^ non agra garen^a,
ma8 quar vei que vencutz so:
8ec ma domn' aital razo
quc Yol que veucutz la veu8a;
qu'aÌ88Ì deu apoderar
2()franc' umilitatz ricor,
e quar no trob valedor
qu'ab leÌ8 me po8c' aiudar,
ma8 prec8 e merce clamar.
E po8 en sa mantenensa
t5aÌ88Ì del tot m'abando,
ja no*m dou diro do iio;
quo 808 tota retenen^a
8ui 8eu8 per vcndr'e per dar.
E totz hom fai gran folor
soque di qu'eu me vir alhor:
maÌ8 am ab leÌ8 mescabar
qu'ab autra joi conquÌ8tar.
E cel que long' atenden^a
blasma, fai gran falhizo;
85qu'er an Artus li Breto,
on avian lor pleveu8a:
et eu per louc esperar
ai couquÌ8t ab gran doussor
lo bais que forsa d'amor
me fetz a mi don8 emblar,
qu'era8 lo'm denh' autreiar.
Bel8 Ilainier8, per ma crezen^a,
no'us 8ai par ni compauho,
quar tuit li valen baro 5
valon 8otz vostra valen^a.
E po8 Deu8 VO8 fetz 808 par
e'u8 det mi per 8ervidor,
servirai vo8 de lauzor
e d'al8, quant poirai far, 10
bels Rainier8, car etz 808 par.
II.
Baro8 Jezu8, qu'en crotz fo me8
per 8alvar cre^tiana gen, 15
no8 mand'a totz comunalmen
qu'anem cobrar lo 8aint pae8,
on venc pcr no8tr' amor morir.'
E 8Ì noi volem obezir,
lai on feniran tuit li plag, so
n'auzirem maint e^quiu retrag,
Quei 8aint paradi8 que'n8 prome8,
on non a pena ni tormen,
vol ara liurar francamen
a ccls qu'iran ab lo marques t5
outra la niar per Dou sorvir;
e ceU que no'l volran 8eguir,
no'i aura negun, brun ni bag,
que no'n po8c' aver gran e8glag.
Ar veiatz del segle qual8 es, so
que qui'l 8ec plu8 al peitz 8'empren;
pero no'i a ma8 un bon 8en:
qu'om laÌ8 I08 mals e prendaÌ8 be8.
Que po8 la mortz vol a88alhir,
negU8 no'i pot ni 8ap gandir, ^ 55
quo po8 tuit morrem atrazag,
ben es fols qui viu mal e lag.
Tot lo segle vei 8obrepre8
d'engan e de galiamen:
e 8on ja tan li me8crezen 40
10 86 c //, 8i c. c. 12 car s. llc. 18 tai
//. fr. ncu e. 1(5 sap qn'cu //. 17 vol c. 20
hamiHtat ab r. H. 21 pois noi c, 22 a. 1. c.
mcn //. 24-32fwcfn^íim/ //. .38—118,2;?' strophe
H qi // 'U mespreiso c. 85 qar eii A. c. ^T»
don aien H. 38 tan gran ricor c.
1 ma dompna //. qc f. a ma dona cmbrar
c. 2 don mi faitx iauçcnt cstar c. 8 mias
det //, nins det c. 10 ea p. H. qant p. c.
U qins es //.
24 relinrar c. 28 aga c. 80 E y. c. 31
plus sec c. 35 non c. 87 m. ni I. c.
119
XI1« SIÈCLE.
120
qu'apenafl reulia droitz ni fos,
que chascus ponha eo trair
•on amío per si enrequir:
peroih trachor son aissi trag
ftcum cel qui beu toissec ab lag.
Catulan et Aragoncs
an «enhor honrat o yalen
e franc e larc o couoissen,
humil et ardit e cortes.
loMas trop laisHa ennianontir
Mo» 0er0, cui DouH baÌB ot azir,
qu'a tofz jorns ostan en agag
per far en cort dan et empag.
Roin aunitz val nieins quo pages,
ibquan viu a lei de recrezou
e plora'li bes qu'autre despen
port Ho que'l paír' a conques.
Aitalii reÌM fari' ad aucir
et en lag loc u iobelir,
loqui'M dufnu a loi do conlrag
uo prou ni doua ganiag.
Domuan volluui nou aiii eu gos,
quau vivou doicauzidiiiuou
oontr' amor o contia jovou,
taquar flii paratg* iin ni mal mos,
greu oi do oouitar e de dir
grou d^oiooutar e d*auzir;
quiir flu domuot an aiiii trag
qu*outro.lor uou trobon OHoag.
M) Doiiiua, ii'iii touetz on defoi
quo d*al ro uou ai pouiaiiion
iiuu dn fiir voitro mauduuion.
Vi M*eii grat «orvir voi poguoi
outro'l doMpolliar o'l voMtir,
iiaju uiiflM mali uo'm pogr* avenir,
quur voitro dig o voitro plag
iii*au nabor do roza de mag.
Hoii do íioou, Honei montír
dovotz hoiirat protz rooolliir,
40 0UIU ool qui MOiiHur ou garag
touiprat (rauior ab douB complag.
I A pcna c. H laic i; frunc c. i) adiccli c,
Và (|a iiolU c iorn Mtan c. 17 paiic conq. r.
*S) qo uiii 0. 20 V\)VH CM dcbconlar c. 27 K
fnr (lc contar c 28 frun c. Bi tot frach c.
Utl nMctaoli c. 86 fach c. 38 deu c.
lll.
Drogoman, senher, s'eu aguea bon des-
trier,
en fol plag foran ìntrat tuit mei guerrier,
qu'aissi mezeis quant hom lor me mentau,
mi tomon plus que calhas esparvier, 6
e no prezou lor vida un denier,
tan mì sabon fer e salvatg' e brau.
E s'eu agues caval adreg corsier,
suau s'estes lo reis part Balaguier
dormis si planamen e suau: lo
qu'eu tengr' on patz Proens' eMonpesliér,
que raubador ui malvat rocinier
no rauboran mais Yonaissi ni Crau.
Quaut ai vestit mon blanc ausberc
doblier
cenh lo bran quo'm det on Gui I'autrier, i5
la tcrra crotla per aqui on eu vau,
e non ai enemic tan sobrancier
quo tost iio'm lais las vias e'I soiidior,
tan mi dopton quan senton mon esolau.
D'ardimen valh Rotlau ot Olivier 20
e do doiuuei Herart de Mondesdier,
oar sui tau pros, per aco n'ai bon lau.
Mout mi venon sovendet messatgier
ab anel d'aur, ab cordo blano e nier,
ab tals salutz, don totz mos cors s'esjau.ts
E si cousec gelos ni lauzengier,
qu^ab fals conselh gaston I'autrui sobrier
e baisson joi a prozent et a frau,
per ver sabran qual son li colp qu'eu íier,
quo, s'avian cors de fer o d'acier, so
no Ìor valra uua pluma de pau.
En totas res sembli bon cavalier
si'in suí, saí d'amor tot son mostier
tot aisso qu'a drudari' abau:
qu'ano en cainbra no vist tan plazentierss
2 B^aiinies Me. 4 C'aqui Me 5 calha Ba.
8—13 ntrophe cinquihne Me. 1 1 Quieu'l Me. 13
No I Me, Autaves Me. U-10 strophe deuxiìinv
Me. 14 fort Me. lô det Uuigo tìa. 10 on
vaa Me, 17 ai ges Ba. sobrier Ba. 22 c
car B. pr. /mi. 2Á ()uc sovcndct m'on vonon
Me 2()-31 ntroplte neptinne Me. 20 K s'cu
Me. jangloB / a. 21 sabrier Ba. 32—121,2
4' itropìte Me. 32 Bemble ben Me, 35 vitz Me.
121
BALLADE.
122
ni ab armas ìad fer oì tan sobrier,
doD tals mi tem qu^era DO'm ve oi n^au.
E 8ii reÌ8 torn' a Toloz' el gravier
e^i eÌ8 lo com8 e soi caitiu dardior
5que tot jorD cridou: ^^A^pa e Orsau!"
d'aitau mi van, qu'eu'n aura'l colp pre-
mier.
e farai tan que n'intraran doblier,
et eu ab lor, qui la porta no'm clau.
Na Vierna, merce dc Monpeslier,
en raina biiì aniuretz cavalier,
don joÌ8 m'es maÌ8 cregutz, per vo8 Deu 5
lau.
HALLADR.
Ms. de Pari9, St. Germain 1889, foi. 79. Appel, Provenz<iliêdie Chrestotnatíiie, 2^ éd., Leipzig
1902, p, 86.
À l'entrada del ten8 clar, eya^
per joia recomençar, eya^
e per jelos irritar, eya^
lovol la regina mo8trar
qu'el' 08 8Ì amoroza.
A la vi\ a la via^ jelosy
laissaz no8, laissaz nos
ballar enire noSy enire nos.
15 EI' a fait per tot mandar, eya^
non 8Ìa ju8qu'a la mar, eya^
piucela ni baclielar, eya^
que tuit nou veuguau dançar
eu la dau8a joioza.
20 Lo reÌ8 i vcn d'autra part, eya^
per la dan8a destorbar, eya,
que el es en cremetar, eya,
2 d. m^am^em tem tals qac nom Me. 3 —
122, 2 6* itrophe Me. 5 cridon tag: ad cs-
pazas tornaa Ba.y cf. Meyer, Romania I, 104.
7 entradc. 8 pir joir. \) pir jalons. 10
rrginc. U tcclc-nmorousc etc. \ì\ lassnz. ir>
pir. 16 8ie. 17 pacele. 1K vonguent. 19
dancc ioiouse. 20 vcnt. 21 pir. dance. 22 quc
il est.
que om no li voill' emblar
la regin' avrilloza.
MaÌ8 per nicnt lo vol far, eya^
qu'ela n'a 8onlì de vicllart, eya^
niaÌ8 d'un leugior bachelar, eỳa,
qui ben ^apclia 8olaçar
la domna 8avoroza.
Qui donc la veze8.dançar, eya^
e 8on gent cor8 deportar, eya^
ben pogra dir de vertat, eya^
qu'el mont non ain 8a par
la regina joioza.
A la fn\ la via^ Jelos,
laissaz noSj laissaz nos
balltir enire nos^ enire nos.
10
15
to
1 c i fcrrai Me. qaeis Me.
7 on nc li vuollr. 8 aurillouse. 9 pir neicnt.
10 kelc na soi^. 11 lcgeir. 12 ki b. sache.
IH donnc savoronsc. 14 veist. 16 bien puist
dirc de vcrtar. 17 kel. aia] sie.
123
Xn- 8IÈCLE.
124
BERTRAN DE BORN.
I. M88.: ABCDEFIKRT; 11. M88,: Te.; ni. M88.: ACDEFIK; IV. Shs.: ABCDEFIKRUV;
V. M88.: CR. Stimminíj, Bertran de Boni, Ilalle 1879, p. 155,212, Hì2, 18tì, 178, et Rotnani^die
Bibliotheìc VIII, Halle 1892 (StiJ, p. 116. 72, 60, 95, 135. A. Thonuts, Poé8Ìe8 complètes de
Bertrandt Hom, Toulou8e 1888, p. 108, 28, 39, 66, 141 (Th.J. Appel, Provenzali8cfèe ChreHo-
mathie, p. 76 (I.; Ap.).
I.
lou in'escondisc, dompna, quo mal non
mier
de so que'us an de me dich lauzengíer ;
per merce*u8 prec qu'om no puoscha
mosclar
5I0 yostre cors fi, leial, vertadier,
humil franc, cortos e plazontior,
ab me, domna, per menzonjas comtar.
AI primier get perd' ieu mon esparvicr
que'l m'aucian el ponh falco lanier
toe porten I'en qu'ieu'I lor veia plumar,
«'íeu non am mais de vos lo consirier
quo de nul' autr' aver lo desirier
que'm don s'amor ni'm retenh' al colgar.
Autr' OBCondich .voa fiirai plus sobrior,
15 no mi puoBC orar plus d'oncombrier:
s'ieu anc falhi ves vos neis del pensar,
quan sorem sol en chambr' o dintz vergier,
falha'm poders devos mou companhier
do tal guisa que no'm puosch' uiudar.
10 S'ieu per jogar m'aasot pros dol taulior,
ja no'i puoHcho bnratar un denior,
ni ab taula presa non puosch' intrar,
auz get adcs lo roirazar derier,
s'ieu autra domna doman ni enquier
25ma8 VO8, cui am e dcsir e tenh char.
Senher si' ou de chastel parzonier
et on la tor siam quatre parier,
ja I'us I'autre no'ns poscham amar,
anz m'aion ops totz temps arbalestier,
sometg'e sirven e guachas e portier,
s'ieu anc aic cor d'autra domna amar.
3 dig de mi Ba.ABC. 9 ol Ba.BF. m'aucion
Ba.Ap.ABC. 10 porton Ap. et tou8 les fìi88.
14-19 manquent B, septirme strophe C. 16 27
manquent h\ 2()-25 manquent ( 'É. 2 \ d. inais
d. Ba.StiTh.AB, c/. Ihmania XXll, 59 1.
2(i-.-ll 8iu:ihnc 8Ìrophc C. 27 rt cn Sti. Th./
ABD1K, 8i qu'en Ap.FRT, E que C. 28 tí
rus. — p. ja a. Sti. Th.\ cf. Romania t. c.
Ma dompna'm lais per autre chavalier,
puois non sapch' a qiio m'uin mostior;
e falha'm vens quan serai sobre mar;
en cort de rei me batan li portíer
et en cocha fassa'I fugir primier, h
si no mentit col que'us auot comtar.
Domna, s'ieu ai mon austor anedicr,
bol mudat, be prondon muisnior,
que tot auzel puoscha apoderar,
cinh' e grua et aigron blanc e nier, 10
volrai lo donc mal mudat, gallínier,
gras, debaten, que no puoscha volar.
Fals euveíos, fementit lauzengíer,
puois ab mi dons m'avctz mes destorbier,
be lauzera que'm laissassetz estar. i5
11.
Si tuit li dol e'Ih plor e'Ih marrimen
e las dolors e'Ih dan e*Ih chaitivier
qu'om anc auzis en est segle dolcn
fossen onsems, sombleran tuit lengior 20
contra I:i mort dol jovo roî onglos,
don roma protz e joveus doloros
0*1 mons oscurs teíntz tcnobros,
sems de tot joi, ples de tristor e d'ira.
2 sai a Ba.Ap., sai a ou soi a les. m88. 6
no] nouB Ba.ABR. 9-14 manquent ER, troi-
8ième strophe C. 12 gras Ba.Sti.Th.J ABDIK,
gort Ap.C (guort), F (grot), T (guortz). C
ajoute ici.
Escut a colh caualg* ieu ab tempíer
e port sallat capairo trauersier
e regnas breus qu'om no puesc' alonguar,
et estrueps loncs en caual bas, trotier;
et en ostal truep' irat ostalier
Bi no'us menti quius anet comtar.
La 8tr , qui se trouve uusiti dans les m88. FR
T, C8t crue intcrpoléc pur Bu.Sti.Th. 13-16
mumiuent C.
19 qne lioni agn<ís lìu., com agos 7'. 20
foson 7', fosan c. tut 7', tot c. 22 ioucnt c,
guen T. tenebros T. 23 mon c. Esc. e tintz
e negre doloros T. 24 sem ï', sens e. plen T.
125
BEUTRAN DE BORN.
126
Dolen e trist e ple de mnrrìinen
8on renriasut li corteB soudadier
eih trobador eih joglar avincn;
trop an agut en niort niortal guerricr,
5 que tout lor a lo jove rei engles
vas cui eran li plus larc cobeítos:
ja non er mais ni no crezatz que fos
vas aquest dan el segle plors ni ira.
Estouta mortz, plena de marrinien,
lovanar ti potz quei melhor chavalier
as tout ai mon qu^anc fos de nula gen;
quar non os ros qu'a profz aia nicstior,
que tot no fos el jovo rei cnglos:
e fora mielhB, s'a Dieu plagues rnzos,
isque vÌBques el que maint autr^ enoios
qu'anc no feiron als pros mas dol et ira.
D'aquest segle flnc, ple do marrimen,
s'amors s'en vai, son joì tcnh mciisongier,
que re noi a que no torn en cozeu;
tototz jorns veuzis e val mens huoi que
hier;
chascus si mir el jove rei engles
qu'era del mon lo plus valens dels pros:
ar es anatz sos gens cors amoros,
dop es dolors e desconortz ct ira.
iTt Ccliii quo pluc pcl nostrc muiTÌinon
venir el mon nos traire d'eucoinbricr,
c rcccup mort a nostrc salvamen,
com a senhor liuiuil c drcchurier
clamem merce, qu'al jove rei engles
soperdo, siih platz, si coin es vers pcrdos,
ei fass' estar ab honrntz companhos
lai on anc dol non ac ni aura irn.
2 remansatz T, remangnt c. soldaier c, 4
emort a^çiit T. 5 tolt los c. aic lo giovon T.
6 li plusor c. 7'. 7 crcatz 7', crc<,'as c. 9
Senta T, Estcnta? Ba. Sti. c, Cf. Àndfrscn,
Romanische ForscUunfjen I, 4!j1 mort Tc. 10 te
pods Jìa.T. It nu1a| nnlli c 14 miels c. micltz T.
irifcron Ba.T. 18s'amor Tc. tcinh 7; tcncbc.
lî) camui a qui 7*. c corc 7*. 20 ucuyis ct c, ucirctz
ce (que) Ba.T. uoi 7', liuci c. 21 cascun 7\
çascum c. 2H son ji^ien cor T. 24 dcsconort
Te. 25 planc per 7'. 2í> e nos trais /Ui. T.
28 manque c. 29 clamcn c, clam T. 'M oratz
T. 32 non ac dol T. aura nMnque T.
III.
Qes de far sirventes no'm tartz,
anz lo fauc senes totz afans,
tan os sotils nios gcnhs c ni'artz
quez eu n'ai jires aitals engans 5
et ai tan de sort
que veus m'en estort,
queih comte niih rei
no*m forsfciron rei.
E puois lo reis ei coms Ilichartz lo
m'an pcrdonat lor mals talHus,
ja maÌH nAzcmors ni nAinblartz
no'm do treguns ni 'n Tnlairans,
ni ja d'Autafort
no laissnrai hort; 16
qui's vol, ni'en guerrei,
puois nver lo dei.
Quant es fis devos totas partz,
a me resta de gucrr^ us pana:
pustel' en son uolh, qui in'en partz, 2o
si tot m'o comcnzci enans!
Patz no m'a conort,
ab guerra m'acort,
qu'ieu nou tenh ui crei
noguii' autra lei. «»
ìi uoi guart dilus iii dinmrtz
ui Actmauas ni mes ni ans,
ni'in lais per abril ni por inartz
qu'ieu no tracte com venha dans
a cels que'in fan tort; fm
c ja mais per fort
no'i conqucrran troi
lo pretz d'un correi.
Quals que fassa sos bos eissartz,
ieu ro'en sui mes totz temps en granssa
3 quenans los f. ses tortz affanz / 5 qae
mes m'en sui en tal enans Sti.* Th, J, qades nai
fait tan ^ranz F, qem sai ^ardar de totz DIK.
pcrquicu E. cnganz DI K cnans AF. (» sai
\AXìtAFDlK. 8 que c. ni rei Sti.Th.AF. 10
mas Ba.CE. 12ricliartzni nafjrnirau8^,naimar8
ni naichartz DIK, ^uirautz ni(n) audoartz Ba.
CE. 18 (ìuant fis cs Sii. Th. AF, puois Hs c /A',
puois quc tins cs D. 22 fai c. Sti. Th. AFl. 27
sctmana Ba.C. (scpmana) KF. 31 E ja'b Sii.
DIK, ja ab mi Th. mais per f .) mi (ou me) per fort
Sti. I 'IK. us per f . CEF. pcr nuill sort A. H2 no(n)
Sti.Th.AFDlK. M Qui qne Sti. Th. AF, quis vol
IK, sis vol 7>, cals qucs E. 35 me s. Th. totz
temps mes Sti. Th. AF.
127
XII- SIÈOLB.
128
com puosch' aycr cairols e dartz,
çlms et ausbercs, chavals e brans;
qu'ab aisso'm cofort,
e*m trac a deport
5 assaut e torDei,
donar e domnei.
MoB parzoniers es tan galliartz
qu'el Yol la terra mos enfans,
et ieu Yuolh Ten dar, tan sui gartz;
lopuois diran que mals es Bertrans,
quar tot non Io*i port;
mas a malyatz port
yenra, so'us autrei,
anz qu'ab me plaidei.
15 Ja maís d'Autafort
no fatz drech ni tort;
qui's yol m'en guerrei,
puois ayor lo dei.
Lo jutgamen crei
somo senhor lo rei.
IV.
Puois als baros enoia o lor pesa
d'aquesta patz qu'an facha li dui rei,
farai chanzo tal que, quant er apresa,
25 a cadau aera tart que guerrei;
e no m'es bel de rei qu'en patz estei
deseretatz, nì que perda son drei,
tro la demanda que fai a conquesa.
Ad ambedos te hom ad ayolesa,
soquar an fach plach don quecs do lor
sordei.
Cinc duchatz a la corona francesa,
e, siis comtatz, son a diro li trei;
e de Gisortz pert lo ces o I'esplei,
e Caorcis rema sai on trcpoi
85 6 Bretanha e la terra engolmcsa.
Qes aitals patz no melhura proesa
com aquesta ni autra qu'om li grei,
ni deu sofrir qu'om li bais sa richesa,
4 tenh Sii.Th.AFDIK, 15 Nom cal d' Sii.
Th.ADIK. 16 no fas CK, mas far Sti.Th.A
l)EIK. \li\S tnanquentSti.Th.ADKFIK. 19
Qael Sii.Th.ADlK. 20 de monsenhel r. Ba.C.
28 que fai al q'a faita Sti.^Th.V. que fai aia
Sii.^C, qel fai aia F. 33 io ce8| Sii.n'h., lo ses
D1K, lo 8on K, la rend(a) Sii.^CEFR.
puois Essaudu a tornat doyes soi
Ìo reis Henrics e mes en son destrei,
no cuch ges qu'a son home s'autrei,
sii iieu d'Anjau li merma una tesa.
Sii reis engles li fetz do ni larguesa 5
al rei Felip, drechs es qu'el l'en mercei,
queih fetz liurar la moneda englesa,
qu'en Franza 'n son charzit sac e oorrei;
e no foron Anjayi ni Mancei,
que d'esterlis foroih primier conrei lo
que desconfis la lor gen champenesa.
Lo sors Guerics dis paraula cortesa,
quan so nebot yi tornat en esfrei:
que dezarmatz yolgra 'n fos la íis presa,
quan fo annatz, no yolc pcnre plaidei;i5
e no semblet ges lo senhor d'Orlei
que desarnmtz fo de peior mercei
que quan el chap ac la yentalha mesa.
A rei armat lo te hom a flachesa,
quan es en champ e yai querre plaideì;so
ben au chanìjut houor por cobeitesa,
segon qu'nuch dir, Dergonho e Froncei;
e yalgra mais, per la fc qu'icu yos dei,
al roi Felip, comenzes lo desrei
que plaidoiar armatz sobre la greza. 25
Yai, Papiols; mo sirventes a drei
me portaras part Crespi el Valei
mon Isembart en la terra artesa;
E digas li qu'a tal domna soplei
que marves puosc jurar sobro la lei so
quei melher es del mon oi plus cortosa.
V.
Mout mi platz qunn vei dolcnta
la malvada gcn manenta
qu'nb paratgo muon contontn, bîi
e*m platz quan los vei desfar
3 {manque CERUV) non cait gesl nois (no's)
cnges Sti., cuzes F, nón cnich ges ÀB. ^ tesaj
crestesa Ba.AB. 5 li fetzl fetz mais Ba.^ i fes
F, a fait CER. 6 qu'el Ten] q. AD, que l'en
Sti.Th.lflKV, quel 1i i?, que lolh C, queill E.
1 1 deconfiron la gen Th.CER. 12 Guerics Sii.'^\
Henrics Ba.Sti.^ (enric) Ch% gnenris 1K, guen-
ric D, geri F, garins V. 14 quej totz Ba.BDl
K. fis] patz Th. 2() penre Ba.D. queren 1K.
25 la glesa Ba.Sti.^ABDlKF, largueza C. 30
pot Ba.ABDlK.
33 v. la R. 34 Estar falsa R. 30 mermar R.
129
GUILLEM DE BERGUEDAN.
130
de jorn en jorn, vint o trenta,
el'8 trop nutz, ses yestimenta,
e yan lor pa achaptar;
e s'icu niou, m'ainia'ni ineuta.
6 Vilas a coBtum de troia,
que de gen viure s'enoia;
e quan en gran rícor poia,
ravers lo faì folleiar:
per queih deu hom la tremoia
lototas sazoB tener voia
eih deu del sieu despensar
e far sofrir ven e ploia.
Qui 80 vila be no serma,
en desleiautat lo ferma;
i5per qu'es fols qui no Tamerma
quan lo ve sobrepoiar:
quar vilas, puois si conferma
ní en fort luoc si reforma,
de maleza non ii par,
que tot quan consec aderma.
Ja vila no deu hom planher,
BÌih vc bratz o chamba franher
ni re de sos ops sofranher;
quar vilas, — si Dieus m'amparl —
a cel que plus li pot tanher,
per planher ni per complanher,
no vol del sieu aiudar,
per qu'om deu sos fachs refranher.
Rassa vilana, tafura,
plena d'enjan e d'usura,
d*orguolh e de desmesura!
Lor fachs no pot hom durar;
quar Dieu getan a nocura
e leiautat e drechura;
Adam cuian contrafar:
DieuB lor do maP aventura!
10
15
GUILLEM DE BERGUEDAN.
M$. du Vaticain 5232, foL 201'', Stu^ ái filologia romanea III, 621 $, (A) ; M$, de Pariê, /r.
854, Mahn, Gedidtte der Troubadour$ Nr, 162 (I).
CliansonetA Icu c plana,
toleugereta, ses ufana,
farai eu de mo marques,
del trachor de Mataplana,
qu'es d'engan farsitz e ples.
Â, marques, marques, marques,
t^d'engauB etz farsitz e ples.
Marques, ben aion las peiras
a Melgurs de pres Somciras,
on perdetz de las denz tres;
ni tcn dan quc las primeiras
1 XX C/í. 2 Paeys los vej B. 3 Anar del
pan R. lar C. 4 sin R. 5 Vilan ab te de R,
tnicia ete. CR. 6 quc dcstar ne de s. R. 8
laaer C, aoer li. fcrssenar R. 9 p. com li dcu
R, len t. C. 10 mantas R. fazos C. 11 el
Biu apanar R. 12 sufrir C. 18 v. non aerma
C. 14 dcslialtat CR. 15 follis C. et cs pccx
qai be nol merma R. 16 vctz C. trop aut mon-
tar R. 17 Tilan CR. can sc refcrma R. co-
ferma C. 18 E'n tan f erm Ua.Sti. • CR. coîenna R.
21 eo] e AI. 28 frasitz etc. plens etc. I.
27 megar A. 29 noas A.
BARTSCU, ChretComAthla proTançala.
i 8on e no*i paron ges.
A, marques, marques, marques, fo
d^engauB etz farsitz e ples.
Del bratz no'us pretz una figa,
que cabrella par de biga
e portatz lo mal estes;
obs i auria ortiga t»
quei nervi vos estendes.
A, marqucB, marques, marques,
d^engans etz farsitz e ples.
Marques, qui en vos se fia,
n*i a amor ni paria, ^
gardar se deu totas ves,
1 non ha de m. K. 2 cossec CR. adzerma
R. 4 Bil C, qail R. vetz C. ni R. 5 res R,
ren C. (> vilan CR. me gar R. 7 man*pu C.
sel qac pus R, 8 manque R. o p c Th. 9 nalhs hom
nol dea Ba.Sti.^C. 10 enans C sob fachs Sti.\
lo fag Sti.\ \o feg C, bob faiU n.R. 11-18 man-
quent R. lô dieas C.
25 aariatz Bo., aaratz /. 26 enerviaB Ba.,
enervi vob /.
5
r^-ií. 132
ctiiia^ do braios de cort vos,
A 130 tils de cristiana
ìetv.-r CDstuma no mes.
V. iiìiirquos, marques, marques,
i'^u^iuâ otz farsitz e ples.
:ft
MAUSEILLE.
t »* fc
^jMama III, tiií (A); Mss. de Paris, fr. 1592,
(l), /r. 84 i, fol, m'", Romania XXII, :iV2
. .1. ^VmíÍ. d. neueren Sprachen, voL 3tí, p. 428
^, Víí. AliClMPRSV) (McJ; Ms. de la Chigiana,
•'.ífr. 4; F); Ms. de Paris, /r. 844, /ol. J88''\
f.'t*>Ct'r chitnsoH a été imiiée par les minnesinffer
k ■•'•o*-*«. /«1 seconde par Rudol/ de Ncuenhurí/. — Diez,
.. .\iioiy 1882, p. lUJ ss. 11. Pratsch, Ììiographie
.^•.» iv^ ỳlarscille. lierlin 1878.
po8 (lins etz, sufrir lo covo;
oHi|)(îro faitz (l(il cora 8o quo*U8 or bo,
oi cor gnrdatz si cum vostra maizo,
Qu'el garda voa e'us ten tan car lo
quo'i cors en fai ncsci somblar,
quoi 8on i met l*ongenli o la valor,
8Ì qu'on orror
laissai cor pol scn qu*ol roto:
qu'om mo parla, maintas votz s'osdevo, ir»
^4îci*\> qu*(îu uo sai que,
'i.iO o*m saluda qu*eu non aug ro.
Per 80 ja mais nuls hom no m'occaizo,
si'm saluda et eu mot nou li so.
. "V 7 K ir. insCT. los (;, loil /, lol F, len \V,
,<•> 4 oa *0» 8 IVio d. c. (faidi li) faitz Ali. so qa (que A)
uos Ali. l*uix faitz doinpiia del cors zo queus
ues r, K per oc faz al cor cou que sab bon \V.
9 quel c. g. com la vostre \V. e. g. !o si /.
v*x , * mu'la H> Kv vos am e t. \V. e ten 1. tan manqut V.
V *. 4 K *'H l ^ *"* ^*" ^' *' ^*^**"** "^*" ^^^ nescis (.' 12 s. esmuet
^ ' V
'v«
.a I L» ll'. quar cl y C. i;i quinz en /. Usuide v
i'OS
xvi m»
[.irde
i;.^ *%
per cor queu II'. qu(;n /. \b Et paraulent \V.
..îii w.uHu- 1<> manque V. re .1. 17 eui s. hom /. deuen
*u \\\ »b'H biden Il'. 1K IVro /i, e ja p. 8. n.li. //</.(;/. c ges
•^i K iH»s p. 2 *'. n« J* " ** 1**^^ ce ne Il'. lií si salu-
dent \V lor W.
133
FOLQUET DE MARSEILLE.
134
Peroi corB dod bì deu clamar
del cor per mal queil sapcha far,
que toroat l'a al plus hoDrat seDhor
e tout d'ttlhor
5 0D trobav' CDJaD e dod fe.
Mas dreitz toroa vas sod scDhor aDCse:
per qu'eu dod cre
que'm deuh, si mercoB DO*m maDte,
que'lh ÌDtr' el cor taDt qu'eD loc d'uD
ric do
lodcDh' escoutar ma veraia chauso.
R 8Ì la'ni dcnlia CBCoutar
mi donz, uicrcci degra trobar;
pero obs nres qu'oblide la ricor
e la lauzor
i5qu'eu n'ai dig e dirai jasse:
pero bcD sai mos lauzars pro DO'm te,
cum que'm mal me,
que rardors Dii creis e'm reve,
e*l focs, quii mou, sai que creis a baodo,
20 e qui Doi mou, mor eu pauc de sazo.
Morir posc be,
DÁzimaD, qu'eu uo'm clam de re,
Deis si'm doblavai mals d'aital faisso
co'8 doblai poins del taulier per razo.
«•'» Chausos, do880
va8 Monpeslier vai do part me,
a doD Ouillcm dir, 8Ìtot uo'il sap bo,
808 pretz, car creÌ8, lim fai querre perdo.
n.
80 Sitot me 8ui a tart aperceubutz,
aÌ88Ì com cel qu'a tot perdut e jura
que maÌ8 do joc, a grao boD' aventura
m'o dei teuer, car me 8uì conogutz
del gran engan qu'amors vas mi fazia;
qu'ab bel 8emblaD m'a tengut eu fadia
maÍ8 de detz aD8, a lei de mal deutor 5
qu'ade8 promet, ma8 re dod pagaria.
Ab bel 8emblaD que fah' amors adutz,
8'atrai va8 leis fol8 amans e s'atura,
coi parpaiIlo8 qu'a tan fola natura
que*8 met el foo per la clartat queil lutz: lo
ma8 eu m'eu part e 8egrai autra via,
808 mal pagatz, qu'ostiers no m'en partria,
8cgrai I'aip de tot bou sofridor,
cum plu8 8'iraÌ8 e plus fort s'umilia.
Pero Do*8 cuit, 8Ì ben sui ira8cutz is
Di faz de lei en chantan ma rancura,
jai diga ren que si' outra mezura;
maa bea sapcha qu'a 808 ops sui perdutz,
qu'aDC 8obre fre no*m volc menar un dia,
an8 mi fetz far mon poder tota via: to
et anc 8empre cavah de gran valor,
qui'I beorda, trop soven oolh feunia.
Fols for' eu ben, mas sui m'en reten-
quar qui ab plu8 fort de 8Ì*8 desniezura
fai gran foldat, e n'eis en aventura t5
ncÌ8 de 8on par, qu'easer en pot vencutz,
e de plu8 freul de 8Ì es vilania:
per c'anc no'm plac ni'm platz sobran-
Baria;
pero en aen deu hom gardar honor,
car sen aunit no pretz plus que folia. so
1 E jal /. Mas ja (gcs V) 1o c. nos d.
blasmar ('V, 2 per ren que CV. De ren qoel
cors li pnoBca J. 3 ma a C. 4 vout CV. 6
Que C, Car V. 7 Pero /, mas ieu C, et en
V. 8 qniel-nol sove CV, 11 Quar CV. 11
8Ì la dcnliatz Ha.CI V. sim d. //. 12donnia fìa.Cì.
merce dcnrai C. 13 obs es V. qu'oblidetz lìa.
BCI 14 Dc sa B. 16 n' nianque CV. eus dir. V.
16 Mas antre pro m. I. noquam te /. sos B.
18 La dolors mengraÍBS /. Ans me creis lardor
V. 19 mon creis ades a /. 20 Ab qnom nol
toc mas nm pauc per razo C 21 — 24 muiilé
dans C. 22 Blaimja V. qne /. pianc V, 24 com
Ba. CIV. 25-28 manquent CIV.
^0-134,2 nuinqueni W.
r.
2 qnan W. 3 des firranz engins W. i Toi
W, 5 de li est a Ì. fF. B et ffìns non
agarie W. 7 Cab Me I ou false Vf^ 8 vers
i se trai W. 9 con papiUons a t f. n. W.
10—19 mutilés danê W. 10 qeis BI, qnÌB C.
fer el Me. CV. qne Me. B, qnei Ba.ABC.
16 Sitot me dic Ba. BIS. 90 ma fet f. W.
21 et Bemble lon ch. W. 82 qni behorde t.
8. et fansnie W. bioma V. 28 le resie manque
W. FelB Me.V; TeÌB F. trop V. 24 a F. 25
en es F. 26 es ife. V. 27 qar p. esBer nengnti
F. De F. frevoi F. 30 qe mais F.
5*
135
XII- SIÈCLE.
136
Per 80, amora, me sui eu recrezutz
de Yos servir, que mais do'd aurai cura ;
c'aÌBSÌ com mais prez' om laida peiutura
de lonh, no fai quand es de pres veDgutz,
ftprezav' eu voBmais quan oo'us coDoissia:
e «'anc a'aic pauc, mais n'ai qu'eu noD
volria ;
c'aífliii'm n'es pres com al fol orador
que dÌB quWr8 fos tot quant el tocaria.
Belâ nAzímans, s'amors yos destrenliin,
Yos e'n Tostemps, eu vos oonselharia;
sol Yos membres, quant eu n'ai de dolor,
ni quant de ben, ja mais no'us en calria.
En PIus LeiaJ, s'ab los olhs yos vezia 6
aissi com fatz ab lo cor tota Yia,
so qu'eu ai dig poiri' aver Yalor,
que'us quier conselh e conselh yos daria.
P0N8 DE CAPDOILL.
Msê. ABCDIRMRlab. Leben und Werke des Trobadora Ponz de Capduoill ífon M. von
Napol$ki, IlalU 1880, p. 85—87 (Na.). — Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2r éd.,
Leipziŷ 1882, p. 207 88.
De totz chaitius sui eu aicel que plus
10 ai gran dolor e sofre gran tormen;
per qu'eu Yolgra morir, e fora gen
qu*6u m'aucises, pos tant sui esperdus
que viurei» m'es marrimens et esglaís.
Po» morta es ma domna n'AIazais,
iftgreu pen8ar fai I'ira ni'I dol ni'l dan.
Mortz trahiritz, ben vos posc en ver dire
que non poguetz el mon meillor aucire.
Ai, cum fora garitz et ereubus
s'a Deu plagues qu'eu fos primeiramen
fo mortz ; lan, caitius, non voill mais long-
amen
viur' apres leis, Reis, perdona'il, Jesus,
DeuN [Hideros, dreituriers e verais,
nalvaire Crítz, nomnatz sobre totz gais,
farma rendetz saint Peir' e saint Jolian,
nque tuit li ben i son c'om posca dire,
e de totz maU la pot hom escondire.
Seigner, ben la devem plaigner ohas-
cus,
qu'anc no fon hom ne vis tant avinen. lo
Qui aura mais tan bel captenemenP
Que val beutatz ni bos pretz mantengus,
ni que val sens, honors ni solatz gais,
gens acoillirs ni nuills cortes essais,
ni que valon franc dich ní fait prezanlis
Segles dolens, de bon cor vos azire,
mout valetz pauc, pos lo meils n'es a dire.
Aras podem saber que I'angel sus
son de sa mort alegre e jauzen,
qu'auzit ai dir, e trobam o ligen: 20
cui lauza pobles, lauza Dominus.
Per que sai be qu'ill es el ric palais,
en flors de lis, en rozas et en glais,
la lauzon l'angel ab joi et ab chan.
Cella deu be, qui anc no fo mentire, <6
en paradis sobre totas assire.
8 com prez om plas Ba. MS. 6 8*anc vos
volc Me. ren oolc P, rcn qaÌB /. m. n^aic
qo'er Me. 7 n' manque Me. AIV. qaeredor
He. V.
10 greu Na. !KM!{b. 11 qae NaJXRT,
fortm Na. !KMRn. 12 qaar trop via Na.
!KR. 18 E V. Na. !K. lò Boffrir Na. IK. el
— el Na. !K. 10 traigritz Na. et les m88.
17 Q'anc Na. IKR. p. meillor domna Na. IK.
don R.
2 en] ni Me. nim /. eas en c. /. 8 qa'ea
Ba. MS.
9 molt Na.IKR. 10 q. dieas non fetz el
mon t. Na.lKR. 12 Ni q. Na.IKR. v. joÌB ni
ricB pr. Na. IKR. 13 ni nals bos faigz ni nals
cortes assais Na IKR. 14 vers ni chansos ni
lais Na.!KR. 15 ni plazen dit ni avinen
semblan Na.IKR. 20 troba hom 1. Na IK
21 Qae Na. K.
137
RAIMBAUT DE VAQUEIRA8.
138
Ai, cals daD8 es de midoDs D^Azalais!
NoD poBC als far, mas de tot joi mi lais
e proDC comjat de chaDtar deroDaD,
e plaÌDg e plor e maÌDt coral sospire
m'aD mes per leis cd aDgoissos martire.
Amics DÁDdreii, caDijatsoD mei dezire,
DÌ ja d'aDior dod scrai maÌB gauzire.
RAIMBAUT DE VAQUEIRA8.
I. Mm, du Vaticain 5232, fol. 163^, Stuâj di filoìogia romangft, III, 509 (A)\ Msa. de Pariê.
/r. 856, foL 129* (C), fr, 854, fol 77* (I), fr. 22543, foL 61* (R); Ms. de Cheltenham (Berlin)
foL 11 ©•*., Archiv f. d. Stud. der neueren Sprachen, t. 101, p. 387 (N^), II. Mss. de Paris, fr,
12Í7Ì, fol, 107** (M), fr, 225i:i, fol. 1J2' (It). Ihi pretmtre pièce ee rapporte à la eroisade
de 1202. — Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2* éd., Leipzitj 1882, p, 216 b$.
I.
5 Era pot hom coDOÌsser e proar
que de bos faitz rcD Deus boD gazardo,
qu'al pro marques D*a faít esmcDd' e do,
e'il fai 800 pretz sobreis melhors poiar
taDt quei crozat de Fraus* e de CampaDha
10 TaD quist a Deu per lo melhor de totz
per recobrar lo sepulcr* e la crotz
OD foD Jesus, quei vol eu sa coiupaDha,
ToDrat marques, et ail Deus dat poder
de bos vassalhs e de terr' e d'ayer
15 e de ricor per melhs far so quei tauha.
TaDt a d^oDor e vol oDratz estar,
qu^el oura Deu e pretz e messio
si mezeis que, s^erou Diii baro
eDsems ab lui, de totz si sap hourar,
soqu^el hoDraÌs seus ethoDra gODt estraDha.
Per qu'es desus quao autre sod desotz,
qu'a tal hoDor a levada la crotz
que DOD par ges mais hoDors li sofraDha,
qu'ad hoDor yoI est segl' e Pautr' aver.
1 Deas Na.IK, 2 men Na.lK. 3 chansoB
Na.IKR,
5 Ara podetz A. 8 Quel Ba CIR. El N\
« Bi q. Ba,CR. 11 E pcr cobrar Ba.CIRN\
12 ncnc j. C, j. fon 7. volc AIN^. 13 Lo pros R.
et el al dat R^ e d. al d CN*. 15 manque
A. de ric cor BalN^. /?, davdit cor C. îar m /.
10 ia/. 18 sera l, sís fan K, 19 El semblan siea
^. 20 Et b. C. 21 qnan] els R. autres CK, lautre
INy flotz N*. 22 Quaital 7, quab tal R. 23
pes C. nom pens (pes C) mais fìa.C, per que
aon cog conors mais R. lin R^ len Ba,lN^.
84 qaab R,
e Deus ai dat forsa, geuh e saber s
cois aiao dos, e taot quau pot s^eo lauha.
Cel que fetz air' e cel e terr' e mar
e freit e caut e ploia, yeut e tro,
Yol qu'el seu guit passeu mar tuit li bo,
si cum guidet MelchioD e Gaspar lo
eo Bethleeui, quei plao e la moDtaoha
D06 toIoD Turc, e Deus do*d voI dír motz.
Mas a Dos taoh, per cui fo mea eo crotz,
que lai passem; e qui que sai remaoha
vol s'avol vid' o sa greu mort vezer, I5
qu'eo lait peccat estam qu'om deu teuier,
doD quecs er soutz s'eu flum Jordao
se baoha.
Mas tan nos fai Dostres peccatz torbar
que mort vívem e do sai dire quo,
qu^UD DOD i a tao galhart dì tao pro,8o
1 Qae Na.IKR. 2 An mes mon cor en Na,
IKR. 3 n manque Na.íKR. consire Na.IKR,
4 Qae Na.IKR.
5 la A. genb e fors e poder Ba IN*, g. forsa
e poder C, sen e f. e poder R. 6 qaels Ba,
AICR. quar tant Ba.C. per qae pretz la com-
panba R. 7 layr C. aer sel R, 8 c. e fr. e
V. e pl. e tr. Ba,CR. c e fr. -A^*. 9 qaa Bon
C, passem R^ passon CI, 11 Dreit em beslem
C, 10 plan R, 12 Qacns R, tolols C. mas diens
R. 13 M. cras t. car cl fos R, 14 P. de la
C, quel aiudem R. qual qae Ba.CR, salques R,
sai] ne R. 15 Pot sa gran vida e sa m. R.
16 Que C. grans peccatz Ba CR, Cassatz nezem
pcccat R. 17 doncs C, car R es AR. sals Bn.
CR, 8o(r)tz AI, qnel Ba, sin A. quil C, quen
R. 18—139,8 H 139,9 19 intervertie dans A et
N*. 18 fan nostre peccat Ba,CR. trobar /. 19
aezem e uieus R. re no sabem Ba,CR. 21 Car
un g. R. galbar C.
■ l
« > »
140
:i .1 cuiii|) lii Yora orotz
r :uJ; eil valen rei d'Rspanha
^-•..là oáta sobre Maurs conquerer,
.i.ios vai oat e sotgo teuor
-^ niiu e pass' en breu Ronmnlìa. 5
í*:t "^eiiher uos niaud' e'na ditz a totz
. ■. :: v.'obrar lo sepulcr' e la crotz:
ir:i osser de aa compauha,
.. .-. 'i.'r hii, 8Ì vol vius reuiauer
t.-^iiis, e fassa son poder lo
^ííïar mar e d'aucir la gen canha.
^:jv.*s Oavaliere, per cui fas sos e motz,
u s». ì: lu hiis per vos oui leu la crotz;
^). v'um au ni sai consi'm remauha,
.,.»*• :%« mi fai vostre bels cors plazer, i5
... li :uor sius vei e, quan no'us posc
vezer,
■i.i :tîorir sols ab tot' autra companha.
II.
rruan, uuihi guerra 2(í
si \olou comousar
:. :;iuas d\'sta terra
,' \ilaî» ooutrafar.
y;i plau eu sorra
^> ,uidrtu ciutat levar 25
.41' tors:
^u;ir tau poia Touors
vîo lois», que sotzterra
■or protz 0*1 seu ten car,
"'* vju*Oî» tlors 30
do totas las melhors:
u;i Hiatritz. Oar tau lor es sobreira
i)uVuoontra leis farau totas seuheira
^uorr' e foc e fum e polvereira.
l ti'ohan'iii ('. en .l/.V. 2 (^uavt'S (■. rey
>hK'U A'. 'i\ sohicls .V*. inors /.V. Ponlia de
\m K»s movos (s»)l)rels) ('A'. 4 fai Â'. 5 soMa
i'st pas rin C liasseni h. Á'. (l-ll munquvnt
JIS*. 8. soinon c d. A'. \) per el sah el uol
i. A*. 11 Uv luy sevuir A| \2 Hels ('avazÌL'rs
^rauullier .V) r\*. eui «i fas e s. A'. IH leu-
\a\» A'. iiO h'U /. nini .V'. 11 inun /. coinen
i. /. I;') 18 uuintimnt .V*. (^ue /. gcn c A'.
tloler ('. H) (^uiu lUt.Ch'. Muer ean uos v. A'.
■*'" * 'V' i; e. ('sser sols e ses lota e. í'.
*^ j^ ^ \ 21 volo say A'. 2ï) volo A'. ;i2 nias tan 3/.
* . ■
.• Vi
W.\ • *k '
i\« :l:l volon levar s. A'. ;U (tuerra A'.
141
RAIMBAUT DB VAQUEIRAS.
142
La ciutatz s'ajosta,
e fan murs e foBsatz.
Doninns ses semosta
i vcuon de totz latz,
5 8Ì que pretz lor costa
e jovens e beutatz.
E'm pes
quei íìlha del marques
n^aura dura josta;
locar a conques en patz
totz bes
e totz bo8 aib8 cortes:
e quar 08 pros e franch* e de bon aire,
non estara plus en patz que sos paire,
i5que tornatz es a lan^ar et a traire.
Domna8 de Yersilha
volon venir en I'ost,
Sebeli e Quilha,
e na Riqueta to8t;
?ola mair' e la íìllia
d^Amsiza, quan que C08t.
Apre8
ven de Lenta n'Agnes,
e de Yentamilha
S5na Quilhelm' a re8C0st.
Enipres
er la ciutatz en pe8.
De Canaves i ven molt gran compauha,
de Surian, e domnas de llomanha,
sona Tomazin' ei domna de Suranha.
Engles e Qarsenda
e Palmeir' e n'Auditz,
n'Aud' e na Berlenda
n'Agnes e n'Eloitz,
35Volon que lor reuda
joven na Biatritz;
8Ì no,
2 Per far H. 3 Vielhas R. sens M, a R.
4 dans M 5 Tan R. 7 e pes M. 9 manta j.
R. 13 ilh es plazcns c k. 14 no vol cstar
en patz pus R. 15 car iicn^ut cs al-al A*.
18 Sibcli M. 19 Rixcnda A*. 22 adcs R. 23
y cs dc A*. naiiics M. 24 vintiniilha M. 26
sculement rescost R. 28—30, et 142, 21^23
itUervertie A*. canaver /?. 29 De Toscana el
dona R. 30 Tomazina R. 31 ct 33 intervertis
R. Engleze na g. R. 32 na Palmier R. 33
bìanda R, 34 naines e naluitz M.
las domnas de Ponso
en querran esmenda.
Car lai, part Mon Senítz,
8omo
la ciutatz contenso, 5
qu'ades guerrei leìs qu'es tan bon' e bela,
que 808 gens cors tol a la damizela
et a totas color fresqu' e novela.
Maria la Sarda
ei domna de San Jortz, lo
Berta e Bastarda,
mandon tot lor esfortz,
que joves Lombarda
no rest de sai los portz.
E sai 16
qu'a na Biatritz plai,
quar lor reiregarda
non pot esser tan fortz
qu'esglai
lo seu fin protz verai. to
Donan lor senh, cavalcon ab gran joia;.
fag an ciutat et an li mes nom Troia;
poestat fan de midons de Savoia.
La ciutatz se vana
de far ost en arrenc, ts
e Bonai campana,
e lo velhs comuns venc
e ditz per ufana
que chascuna desreno.
Pois ditz
quei bela Biatritz
08 tan sobeirana
de 80 quei comuns tenc
c'aunitz
n'es totz e desconfitz.
Trompas sonon e la poestatz oría:
nn
85
1 panso P. 2 Lin R, qeran If. 8 B Ha.R.
ScnÌB M. 6 leÌBJ ill M. tan manque A*. 7 Qne
lor bcnUt R. 8 l>c las antras R. 9-.23 etf
24—131,8 intervertis R. 11 Knglc«e R cl ^í.
15 car say R. 17 que ics d r. 21-23 el 24,
- 143, 2 iníervertis R, de totas partz y vcnon
a A*. 23 e fan poestat R. 24 La poestat ^.
25 e M. 28 dis M. 29 derrenc M. 32 cbU
R. 34 c' manque M. 35 mans /?. 36 La
trompas van R
143
ni'SIÈCLB.
144
^Dcmandem H beatat e eorteûa,
pretz e joven." E totaa eridon:
La ciatatz si Toia
e moYOQ lor carroe,
6ei Telha oomans poia,
e geton en lor doa
cuiraasas de troia
ab que cobron lor oa.
Gambais
10 an et arcs e carcais,
e non temon, ploia
Qi mals temps no lor noa.
Oimais
Yoirem de grans assais.
16 De totas partz comenson a combatre;
na Biatritz cuídan de pretz abatre;
mas noQ lor Yal, s'eran per una quatre.
Per lor murs a fendre
fan engenhs e carels
soe calabres tendre,
.goasas e maQganels,
foc grezesc acendre,
e faQ Yolar cairels.
De jos
ntreQcaQ murs ab bossos.
Per tal qo*s yoI roQdre
lo seus geutils cors bels
joioe,
fiiUz de bebs fiûaeoa.
Totaa eridan: ^'Aiada, tnaresposdar
l'an' a raatrm; la tena ten la fronda,
e trazon tait li genh a la redonda. i
Na Biatrítz monla,
e Ta's de prctz gamir;
ansbere ni porponta
non Tol, e Tai ferir.
Cer ab coi s'afronta lo
ea certa de morir;
e jonh
et abat prop e lonh.
Fait a mainta jonta
ai que roet faì partir; u
pois ponh
tant quei carroe deajonh.
Tanta n'a prez' e derrocad' e morta,
quei Yelhscomuns s'eamai'e's deaeonorta
tro que Troia Tenclaus dedins la porta.iii
Na Biatritz, be*m plai quar etz eatorta
a laa Yelhas, quei Yostres gens eors porfca
pretz e joyct, qu'a lor proeza morta.
Bels CaYaliera, Yostr' amors mi eonorta
e*m dona joi e m'al^' e'm deporta, ts
quant autra gens s'esmai' e's deaeonorta.
liE MOINE DE MONTAIÎDON.
I. ManuscriU: CDEIR. PhHipp3<m, Der MíHêeh 9om MotUaudom, ntUU 1873, p. 37—S9. (FhJ.
0. KleÌH, Die Dichtungen des Monches pon Montaudon, Marhmy 1885, p. 3:ì--U (KL). AppH,
Provenzalische Chrestomathie, p. 132 e. (ApO. II. Ms$. CDIR. PhHippson, i c^P- 51— M. Kism, L c,
p, 54 — 57. Appei, L e.,p. 83 s., — Dìsm, Leèen und ÌVerte der Tnmhadours , ^ id,, Leipmg
1882, p. 270.
90
L
L'autrîer fui en paradis,
per qu*eu sui gais e joios,
car tan me fo amoros
Deus, a cui tot obezis,
terra, mars, Yals e montaingna;
1 11 joTent A*. 2 Pres M. valor R, 4 Qìeto
fors R. 6 Qieton sobrc R. 9/10 après 14 R.
Oarcais R. 10 fangambays R. 12 ni aigua
R. noU MR. 14 faran M. 10 et nistols A*.
20 trabuqueii A'. 22 etfcHUru A'. 2:i fiiu
¥olar e carels Jf. 26 e pcr tant R. 27 joves R.
30 me f o tao a. Ph.DL 31 toU FkJ>I.
e'm dis: '^Morges, car YcnguisP
Ni con estai Montaldoa,
lai on as maior compaingna?^
^^Seingner, estat ai aclis
en claustra un an o dos,
2 Ples R. 3 adrecba part R. 4 hin a
terssa e lautra Jf. 2 reonda if. 7 es va Jf.
10 sela cuì encontra R. 11 serU R. qe pres
M. del R. l:i pres A*. 14 e fai Unta R. 15
gue<Hlc8Cotir R. \i\ e ponb R. 17 Si R. 18
Tantiui A\ 10 c M. 20 tro iliiiâ T. Vn
ciirlauH |»cr la A*. bi qu'n T. lUiM. 21 vtti
Af, câ A'. 22 car Tostra valor R. &i qar lor
M. 24 coforU R, 26 laatra R. % M.
147
XII- SIÈCLB.
148
e fugir ab caval armatz
m'enoía, e maldir de datz.
Et enoía'm, pcr vit* eterna,
manjar ses foc, quan fort iverna,
5 jazer ab veiira galerna
quan m*en ven flaírors de taverna.
Êt enoía'm e m'es trop fer
quan cel que lav' olla enquer;
et enoia'm de marit fer,
loquant eu li vei bella moiller,
e qui no'm dona ni'm profer.
Et enoia'm, per sant Salvaire,
en bona oort avols violaire,
et a pauca torra trop fraire,
15 et a bon joc paubre prestaire.
Et enoia'm, per saint Marsel,
doas penaa en un mantel,
e trop parier en un castel,
e rics hom ab pauc de revel,
30 et en tornei dart e quairel.
Et enoia'm, si Deus mi vailla,
longa taula ab breu toailla,
et hom qu'ab mas rouhozas tailla,
et ausbercs pezans d'avol mailla.
Et enoia'm estar a port,
quan trop fai greu temps e plou fort,
et entre amics dezacort
m'enoia, e'm fai peiz de mort,
quan sai que tenson a lor tort.
E dirai vos que fort me tira
veilla gazals quan trop 8*atira
e paubra soudadeir' aíra,
e douzels qui sas cambaa mira.
Et enoia'm, per saint Áon,
dompna graasa ab magre con,
e seignoratz que trop mal ton;
qui no pot dormir quant a son,
maior oiioi non sai ol inon.
Encar i a mais que m'enoia:
cavalcar ses capa, de ploia,
e quan trob ab mon caval troia
qui sa manjadoira li voia.
Et enoia'm e no'm sab bo
de sella quan croll'a Tarço,
e fivella ses ardaillo,
e malvaitz hom dins sa maiso
que no fa ni ditz si mal no.
10
15
so
AUNATIT DANIFJi.
I. Mauuscf'Un: ACh1ílKNN^H(ÌVuc. (UineUot Ltt vita e le o^crv tìcl trovatove Anmldo Ihi-
niello, Jluile 188:J, p. ÍOò. (Oa.) Appel, rroveiizalùchc C/n'eiftomuiUiv*, Leipzig VJO^t p. (iO (Ap.J,
II. Manuscrits: AtíCDEGUIKMM'N*QRSUVac. Canello, l. c, p. 118 ÍCu.J. Appel, l.c,p. 67.
(Ap,). — ÌHez, Lebeít und Werke des Troubadours, 2r éd., Leipzig 1882, p. 279 aa.
«5 I.
L'aur* amara fa'Is bruoills brancutz
clarzir, que'i doutz ospoissa ab fuoills,
e'Is letz becs dels auzels ramencs
5 velha caserna (qae cerna (7) Ba.Ph.CR, veiHa
galerna KiDL 6 Qaant ella flara en la t.
Kt.DI 7 car cs de f. DI. 8 la vol la enq.
lia. 8-11 Avols hom qu'a bella moìllcr E per
gelosia 1a fer, E fai o ben qui la enquer,
E no lo lais per marit fer Kl. d'après
DI. 12 Enoja me Kl.DL Enueyam R. 14 a
C (ab R)] en KlDL 21 Enoju inc Kl.DI.
2ì\ ab mas roinus quan h'l.DL
21 doQtz Ca.Aj dous* lia.Ap. ei iea autres
msê.
ton balps o mutz, pars e non pars;
pcr qu'cu m'esfortz de far e dir plazers S5
a mains per lici que m'a virat bas d'aut,
don tem morír, si'Is afan» no m'asoma.
2 1. cor g. venz KI.DI. ni pl. Ba. 3 de dez ^p.?
4 Aquol onois nrcs p. KL 1)1. 7 qu^a trops se gira
Ba.C^ que fai formia />/, quan trops atira?
Ap. 8 a ira Ba. 13 qui Ap.^ que Ba.CR, e
DL 14 saij a KLDL 1« ab p. KLDL 18
manjanra KLDL 19 e no| car n. KLDI. 20
crotlon rar<;o Ba. I*lt.Ki.hl. 23 ('ar no di ni
fai bV'Uoì no KL (si noi /, non D)DL
26 a manhs? per Ap. 27 sil d. Ba, ei lea
mss, ACDNUV (siU) H.
149
ARNAUT DANIEL.
160
Tant fo clara ma prima lutz
d'eslir lieis, don crei cors los huoills,
Don pretz, necs mans dos aigoncncs (?)
d'iiiitm, H^CHlutz rurB inos proiiirH;
5pero deportz m'es e d*auzir Yolers
bo8 motz ses grei, de liei don tant m'azaut
qu'al sieu servir sui del pe tro c'al coma.
Amors, garal Sui ben vengutzP
C^auzir tem far, si'm dezacuoills,
lotalsdetz pecs quet'esmieillsque'ttrencs;
quMeu soí íis drutz cars e non vars;
mai cors forms fortz mi fiii cobrir
maiuB vers,
qu'ab tot lo nei m'agr' ops us bais al chaut
cor refrezir, que noi val autra goma.
15 Si m^ampara cill que'm tralutz
d*aizir si qu^es de pretz capduoills,
dols quctz precs, c'ai dedinz a rencs,
Ter fort rendutz clars mos pensars:
qu^euforamortz; mas fa'm sofrir respers
soqueill prec que*m breí, c'aisso'm ten
let e bant,
que d*al8 jauzir no'm val jois una poma.
Doussa car* a totz aibs volgutz,
sofrir m'er per vos mainz orguoills,
quar etz dccs do totz mos fudcucs,
t5don ai mains brutz pars. E gabars
dc Yos no'm tortz, ni'm fai partir avers,
c*aucnonamei ren tantabmeiusd^ufaut;
anz Yos desir plus que Dieu cill de Doma.
Era't para, chans e condutz,
soformir al rei qui t'er escuoills;
3 don ai (o V) gonencs Ba. UV, dos aigo-
nencs Ca. HIKNUj dos angovencs Ap.y dos ago-
nenc8 A, doncs aigonencs / (-ecs A^'), dos
aigonecx D, dos aguitens Ji, dos amonencs a.
4 s'esdutz Ba, Ca. AIKN*RUVa, sest luz
DH, scsluç N. 6 adauzir] Ca.AJKN^ R, ad
auzir i^a.,et auzir Ap, C DHNa, auzir UV.
8 vcncutz Ba. et tous lcs mss. rxcepic C.
10 precs Ba. et ies mss. ACIK. 12 mats
Ba. et U» ffw«. UV. cobrir Ca.UV] sofrir
lìa. rt tes »/i«*. ADIKNN*, snfTrir Ap. et
Ic8 mif9. Ha, 15 qnem] cnim (^i.a, tralutz|
trahuts Ca. et Ivs mss. ADHNa, ctutz C, tray
a lutz R. pod tutz UV, iG d'anzir Ihi. CD
IKN*, d'azir A, detir UV. 20 grei Ba. C
R. 2ô pars e gabai'S Ba.Ca. 28 dieus BaCa.
CIKR, cit d'Edoma Ba.] cf. Ca.
car pretz, secs saì, lai es doblenos,
e mantengutz dars e manjars.
De joi la't portz, son anel mir sii dera,
c^uuc iioii ostoi jorn d'Arago quoi saut
noi volgues ir, mas sai m'a clamat Roma. 5
Faitz es Tacortz qu*el cor remir,
totz sers,
lieis cui domnei, ses parsonier, Arnaut;
qu'en autr* albir n^es fort m*entent*a
soma.
II.
Lo ferm voler qu*el cor mMntra 10
no'm pot jes becs escoisaendre ni ongla
de lausengier, qui pert per maldir s'arma;
e car non raus batr' ab ram ni ab verga,
sivals a frau, lai on non anrai oncle,
jauzirai joi eu vergier dinz cambra. I6
Quan mi Boven de la cambra,
on amon dan saí quenuillshomnon intra,
anz me son tuich plus que fraire ni oncle,
non ai membre no*m fremÌ6ca,neÌ8 Tongla,
aÌ88Ì cum fai.renfaa denant la verga: so
tal paor ai noi sia prop de Tarma,
Del cors li fos, non de Tarma,
co88cntis iira colat dins sa cambra:
que plu8 me nafrai cor que colps de verga
car ïo 8Ìeu8 sers lai on ill es non intra. S5
Totz temps serai ab lieis cum carns et ongla
e non creirai chastic d*amic ni d^oncle.
Anc la seror de mon oncle
non amei plus ni tant, per aquest' arma!
C'aitant vezis cum es lo detz de rongla, so
8*a lei plagues, volgr* esser de sa cambra.
De mi pot far Tamors quMnz el cor mMntra
mieills a son vol c'om fortz de frevol verga.
Pois flori la seca verga
ni d*en Adam mogron nebot ni oncIe,85
H sis d. Ba. ÌKIl (siz) a. 5 m'an clamat
Itoma ^n., mVn clamat Roma Cti., m*aii
clamat: roma! Ap. 9 m'ententa soma Ba.Ca.
18 c pos Ba. CHIKMhf^N*RSa. 19 ni ongla
ai. AliCDK(niKMM^Qc. 21 trop Ap. AliC
DEGHMM'N^QSUVc. 22 1 i Ap. 23 quem
coiisentis a cet. Ba.CIKN*. 26 l)e liejs serai
aissi c. Ap. DEG1KMM^ N*QUVe. 3fi mogron
Ca. AB\ foron Bc^ Ap. ei iùus les autreê
mss. excepté C qui lit: hyssiron.
151
XII* SIÈCLE.
152
tant fin' amors cum cella qu'el cor mMntra
non cuig qu'ano fos en cors, ni eis en
arma;
on qu'ill estei, fors en plaz' o dinz cambra,
mo8 cors no's part de lieis tant cum ten
Tongla.
sC'aissi s'enpren e s'enongla
mo8 cors en lei cum roscorss' en la verga,
quMIl m'es dejoi torse palaitz e cambra,
e non am tant paren, fraire ni onde,
qu'en paradis n'aura doble joi m'arma,
8Ì ja nuills hom per ben amar lai intra.
Árnautz tramet son cantar d'ongl'e 6
d'oncle
ab grat de leis que de sa verg'a I'arma,
son Dezirat, qu'a pretz dinz cambra intra.
PEIROL.
I. Mss, de Paris, fr, 856, fol. 102'' (C), fr. 854, foh 57** (I), fr. 22543, fol. 13* (B), Ma. de
la Riccardienne 28íi, p, 178, Stengel, La l'* partie du C/uimtonier de liernart Amoros, Leipzig
1902, p. 235 8. (a). II. Ms. du Vaticain 5232, foi. 181^, Archiv f. d. Stud. d. neueren Sprachen
34, 184 (A); Me. de Paris, fr. 854, fol. 155* (I). — Diez, Leben und Werke der Troubadaura,
2* éd., Leipzig 1882, p. 250 88.
I.
Cora qu'amors volha
eu chan,
loqu'autra fior ni folha
non i vauc gardan.
Uen 08 dreitz que'in dolha,
aman,
8oI qu'en grat m'acolha .
15CÌI, cui me coman.
Perdut ai e cobrarai,
ge8 no'm recre per tan,
qu'aÌ88Ì'8 va'I segles camjan.
Deus m'aiut e'm valha,
so qu'antan
aic d'amor 808 falha,
maÌ8 no'n ai oguan;
qu'era'm mou baralha
trop gran
26 al cor e'm trebalha
dormen e velhan.
Per c'o faiP Qu'al melh8 qu'eu 8ai
2 foB aDC en cors Cb., qu'anc fos maìs en
cors //a., fos anc in ERSa^ íon mai C, qu'anc
Í09 ABIKN\ que fos (fes H) GHMM^QUVc. non
eÌB en a. Ca. KNlKN*Ra, ni en arma BCMM^S
(ncn) (ìQ, ni cb cn a. Ap.ACVc, ncÌH non K
8 Coras H. 11 No irai a. 12 Dregz es quieu
men duelha C. qcn u.M pus uas mc sorf^uclîui C.
ino cncilla a. 16 Bclha CU, »11 c. icu a. IH quaiaai
Ba.C/í. 22 maB CL ayc B. 23 quar me C. 24
mangue L tan C 27 per queu C. quen 8&i L
la 8erv e la reblan;
per 80 vei qu'eu m'i ai dan.
Mo8 cor8 8alh e trembla lo
80ven,
m'amia lo m'ombla
8Ì qu'eu non o 8en;
qu'ilh m'ama, 8o'm 8embla,
comen i5
que'U 8eu8 ditz a88embla
al meu pensamen.
Donc dirai qu'amor8 mi fai
8ofrir aquel turmen,
don eu tan ric joi aten. %o
Nul8 hom be non ama
ni gen,
que d'amor 8Ì clama,
8Ìtot mal Ten pren;
cum plu8 m'euliama S5
greumen,
2 paren fraire 1KN*'^ fraire paren Ca. Ap.
ABOQUVc £ am la mais no faz cozin (nebot
HR) ne oncle C (íis) E, HRS. 5 sa chansson
Ca. AB. d'oncl' e d^ongla Ba. ABHIKN^U.
6 A gr. Ca. ABC. verga Tarma Ba. 7 cui p. Ca.
A naQUc. cn Cu. A liCGQUc, ins MM*^ , dc /?/Î.S'a.
8 8. ct blan a.Dsosai C. 10-20, 12 crJl- 162,5
intervertis 1. sai cm /. 13 no sen /. 14 so Ba.CR,
som í, son a. Ifì Lo (Q(;1 a) hìous digz rc8(8)cmhla
Ca. 17 lioni. C'. Mon p. a 18 doncx It, don /, que
mout mi plai Ca. 19 aital C. 21 nom a. a. 24 li en
a, lin C. 25 On pl. a. mi 1. L
153
PEIROL.
154
e m^art e m'aflama,
n'ai melhor talen.
AÌBSÌ'm trai mos volers lai
el fol contenemen
§ on m'es manta vetz parven.
Ben bas fora meza
yalors,
deportz e gaieza,
8Ì no fo8 amor8,
10 que mante proeza
totz jors
fai quo corteza,
quar pren Io8 meIhor8.
No 8'e8chai d^ome ^avaì
15 li venga ta d*onor8,
que d'amor senta dolor8.
Era'UB quier, amia,
8ocor8,
qu*enan8 i morria
to qu'en queze8 alhor8.
A88atz trobaria
au88or8 :
Y08 etz 808 fadia
cap8 de la8 melhors.
ts Mo8 cor8 jai en gran esmai
eutro 808pir8 e plors:
mas tot m*e8 jois e doussors.
Peiroh fai íin e verai
lo sonet per amors
80 on 808 oors estai totz jors.
II.
BemartB de Ventadorn e'n Peirols.
'Peirol, cum avctz tant cstat
que non fezetz vers ni chausoP
86 Respondetz mi, per cal razo
reman que non avetz chantat:
8*0 laissetz per mal o be,
per ir* o per joi o per que,
que saber en yoill la ycrtat.*'
3 qnaÌBSÎm C, 4 chaptenemen C, 5 don C.
mantas les 1. 6 Mout C. 8 E d. /?. 10 quar
C 15 Jall V. a. Qne aia t. C 19 quenansas
m. C, qnenaissi m. /. 20 queres /?, queris C.
22 anc tors /, autors a. 24 Una de las genzors a.
32 e den peirols eie. I. 33 Peirols ete. I. 39
vertart /.
«^Bernart, chantarsnom yen a grat
ni gaires no'm platz ni'm sab bo ;
mas car yoletz nostra tenso,
n*ai era mon talan forsat.
Pauc yal chans que del cor non ye ; 5
e po8 jois d^amor laissa me,
eu ai chant e deport laissat.**
'Peirol, mout i faitz gran foudat,
s'o laíssatz per tal ocaizo;
8*eu agues ayut cor fello, lo
mortz fora, un an a pasaat,
qu'cnquer non poso trobar merco:
ges per tant de chant no'm recre,
car doas perdas no m'an at.''
'Bernart, ben ai mon cor mudat, 15
que totz es autres c'anc non fo:
non chantarai mais en perdo; . . .
mas de yos yoill, chantetz jaaae
de cellei qu*en grat no'us o te,
e que perdatz yostr' amistat.*' to
'Peirol, maint bon mot n*ai trobat
de leÌ8, c'anc us no m*en tenc pro;
e B*\ì serya cor de leo,
no m*a ges tot lo mon serrat,
qu'en sai tal una, per ma fe, t5
qu*am mais, 8*un baizar mi coye,
que de leis, s^il m'agues donat**
'Bernart, ben ea acostumat,
qui maÌ8 non pot, c'aissi perdo,
que la yoips al sirier dÌ8o(P): to
quan Tac de totas partz cercat,
las sireisas yic loing de se
e dis quo non yalion re:
atressi in'ayotz yos gabat.**
'Peirol, sireisas sont o be 85
ma8 mal aia eu si ja cre
que la yolps no'n aia tastat.'*
'Bernart, no'm n'entramet de re,
mas pesa'm de ma bona fe,
car non i ai ren gazaignat. 40
1 Bernartz eie. I. 2 sabon /. 5 dal AL
6 pois AI. 8 mout fezest /. 10 ahnt A, 15
Bernat etc. A, 18 chantar /. 19 no tos te /.
23 Etla serva /. 2ô qien A. sa / antra /.
29 caisso /. 30 ella v. /. siríeis A, serier /.
dis Ba 32 la /. sirieias A^ sereisas /. vi /.
35 siricias A^ seriesas /. 38 nomen tramet /.
40 hi ^. a /.
155
I5S
«lATTELM PAIDIT.
r jr« fiu
Í2.-ÌS, .^ìtud. ii
^^hm f. 4 .^iwL t Meu£r»m .>'pr ;.>, ii>:é . D . JCt. re ^^4mc ^lreM ndH. sSá (V). IL Mm.
VMiemm 'y^TíZ. jM. rS -A): JTá». ù Par^ V. ±'.^. -bi. ;» f';. > «^ âii. Ui (I). III.
fr. Vf^
7, rÁ'i ê. nf): Mk U V^m, Jrdtém díc ii. i»é. — .«. Mmtr. Dmâ LAtm <te
^mrrs f^mteeim F'Mdii, SmíUiitry làTiL Dûss, Laktm '.Êmà r
r éd..
r.
M mtit, /foe a'«*sÌMui«ieia
p'*r amor en jm lentjxicge.
» ^i» fm m monr il'enveiar
<»Hr \em (m\ ^iesir
ft«> ^ ní nmiír
ní néym 7oli^ oipa íuiair.
P^m p^l '10118 «^hiUl
i<» f\n*<^\ e •« pnr fan
^if)ft^ tm pttiut mon eorsicee,
t^m 9m «vmiMtftn
mon ^y>r «m i^íin&in.
!ií> /}n'<m ru> cni^iieí far •içan.
j-ç íïmp^'> íinl ali^jiTargfi
HA'm donUI <v>r re« /^u'en ▼eia^
|Hr /fn'en c/mic^, mon folatge.
R^ M 4reír/ qn'aimi'm n'etfeia
^ íl^ m'Av^nír.
Vi ^f |Kr fol <v>nf«r
\mmm m/tÝíi <v>r ajan»r;
Afim m% ^ íifdn
# ii'« ir* ^ 4dn
^ ^; imfíf 'IV /4 ^í^, <• |>r^ m#»n Uii fzraiise. /
^ fl|fw f *xi^\ <*A V '^ \%.i^ A,<\m Kl'V. aoU
^' ^ a«>U()rft /. ^ m«ii p*f U> /. 10 qnilli c.
ŷmH Af Vi *m ^UíỲ^. ^ <*AntMi //. en /,
^ /' ^4MH r. »)^//4n / L^ ^ <v>n«%n e»ua
A l^ ^^f ^ mn%n ÍC Mm p^r'v / f^ p^rr, Y \^dXtxi/t
mmfit4 fH f'^KI1'f V /|iw «^nn^ia / ^jn^ ««iit /'.
f7 MMf /vvnA^ M A? ^ í*Ar ^tnir p., m. >#, e
/»«f ffímS fvwvn /^ . 4f«m^iiiifA, /. \H Kt t%
AM â^ n^ìf / A*r fKr M Alhir /i :;i
4^ Ê0l An <"/ ^. ^n / /1 Mt.hMf/íiT C in#in
M KMf«^ //. ^^ « in*n«i UrsuM» .4^'. :£$4«n
«1 AMÍ/. Itm Un /.
lo
d eanoM: ^ idua «smratgtt
t|ii^ù p«!rTÌuc «K m^
qa'';ui«: nun ^c jiH gm
iii ro iiuuin ▼engne» a tabuL.
E lâcut pianii moa duBaa^ey
m«w <Mr» a&dm'' e »pleîa
▼a» leis «|ae ^ Mnhunlge
en mL « tanà «^o'imer deû^
qa';uto aiiin poc pbiB ilîrr
tfiiaa ^enc li ptirtîr.
Xjâ ^a oara'Ih fi cobnry
e*m «& iuepinui:
"^A Deu Yue cuaiiui!^
E qoan peoâ ea miMt contge
r^uuorot» ^Mmblaiu i&
a paac en ploran
QO m^&acl» car no'Ui sai Jeoaa.
Mi donjK «lae re moa eora^e,
prevv :M com cel i|ae menieiay
<pie no m*dia eor dalvalgev ^
ni fab lauien^ier^ ao creâà
de mi, ni ;»*albìr
qa*ea T»â nutra^ rìr^
qoe per boaa fe eo^ir
± qeatnlz »i .1 tfriUI KIÍ\ u ui I. ^fne
Bon Ba,rt:il\ noi Cì\ ò pianc £1 6 moa
cor Acli C 7 ;àl X *i r. $ 4e ■» X ca
A7.'. cenh K td má lìàìiuc «|« seoirà /. e tnnk
be qme e. d. C 9 noa r «|e ;um: nofue ^
r. 1:2 cmn dis l'. 15 l;unt>c ei sembùn Bif.
CEf'V. 16 per T. u'aaci en p4or^ cml nol
so deo^ r. 17 qona U soì G 18 leí m. iT.
<u>r fpLi^ ba.L cor ea n^iijçe l'. M. d. ba per
herecal^ C 19 pre /. boa ct seih hom qaes
Cr. di Boo r. aoLàt^e jrr ±2 oo snlbir
V, 2» qoe £^C7. 24 qonr de ÌMa cor la
remír AEl. nnz L'. fea T. £ per f'.
157
(ÎACELM FAIDIT.
158
10
15
20
25
80
e ratn ses eDJan
e ses oor truan,
qa'ea non ai ges tal eoratge
ooin li falfl (Iriit an,
que van galian;
per qu^amors torna en soan.
Ano no falsei mon coratge
vas leis, cui mos cors 8*autreia,
poB Taigui fait homenatge,
e non ai oor que'm recreia
ja del seu servir.
Cui qu'enoi ni tir,
seus 8ui e no posc giquir
de leÍB tan ni quan,
qu'autra no deman,
ni non es en mon coratge
res qu^eu volha tan :
per que la reblan,
mas mas jontas, humiliau.
Chansos, de te fatz messatge
e vai ades e despleia
lai on jois a son estatge,
a mi dons que tan m'agreia;
e pos li tan dir
qu'eu mor de deair.
E 8*il te donha acolhir,
yai li remembran, —
e no t'ans tarzau, — -
lo consirier ei coratge,
e Pamor tan gran
don mor deziran,
car no la remir eu baizan.
3 e non Ba. CIV. qae non E. ai aital CV, cor
nolatge E. 4 tman V. 5 enganan V. 6 tor-
ncn É, tome /. 7 viatffe Ba,CEU. l—\9manquent
Al. 12 a cni CE. IH partir E, 16 en manque
E. 18 qne en V, blan E. 19 Mas ìantas V.
20—158, 6 manquent V, 21 et esplcia EI, e
resplcia Á, 22 c son E, ostadgo U, 2H ni
greia U, la bcla don ine grcjn BtuC 24 qc
nom Ba.Á. e p. laitant d. Á. posc partir Ba C, poi-
ras El. c p. 1i dìr. I, 25 Gcs p. lai aitan d.
U, C)c8 dcl 8en scrvir Ba,C. 20 mas sit volgncs
B€lC, 27 V. lades U. No Tans dcsmenibraii
Ba.C, la desm. A, 28 e non tanar t. U, non
tan enoian A^ e non ans Ba.C. 29 to mcn
deziros Ba,C. .SO quc per tc 1i man Ba. (ran)
C, 32 la mir U. en manque Eì.
Na Maria, tan
avetz de pretz gran,
per que 8on tuit d*agradatge
moi dich e moi clian,
per la lauzor gran 5
que eu dic de yo8 on ohantan.
n.
Ara no8 8Ìa guitz
lo vers Deu8, Jeau Critz, io
car de franca gen gaia
8ui per lui partitz,
on ai e8tat noiritz
et honratE e grazitz.
Per 8oi prec8 noi deaplaia, i5
8*eu m*en part marritz.
Ai, gentila LemozÌ8,
el Yoatre dou8 paÌ8
IaÌ8 de bela paria
8enhor8 e vezÌ8 <o
e domnaa ab pretz fia,
pro8 de gran cortezia;
don planh e languia
808pir noit e dia.
Mr8 quahque 8Ìai critz M
dcl rcmauor auzitz,
ja nul8 be8, que'm n'eachaia;
ui ric8 loc8 aízitz
no'm tenra, ni conquitz,
8'ayiaÌ8 yotz complitz, so
qu*apre8 calenda maia
no 8ia garnitz
del torn, 8Ì Deus Taizia;
e 8*a lui platz ma fia
en leial romania, 86
lo tot li grazÌ8.
Pero ma8 joina acIÌ8
prec yá8 8a 8enhoria
qucÌ8 portz eÌ8 camÌ8
no8 adreÌ8 vas Suria. 4o
B quen Ál.
9 Oimais A. 11 franssa A. 12 licy8 C, 14
scrvìtz A. \i\ nauc Cl. 17 a (7. 18 uostronrat C/.
19 De donssa conpaignia A, 20 E. 8. ^. 82
flors de C. 25 E A. 20 de A 27 ia negn^
bcs quicu aia C/. 29 nil A. H3 maisis A, 84 o ^.
H5 romerìa i. H8 Vir Cl. 40 nes 7. endres Cl,
155
1. 3f^-
. /;
car :
r'l
ni •
15
II
l'
I'
2»
AV
<î •;■■
r
/.!•
.1
//• ■
li
r ■
(
I !■
.1 .
i'
• k
% »
..*
.A
'..'.
rf
160
1 ^\.-i:em quo'ns atmia
;j -1.:^ afortitz
. :i- Jels Sarrazia,
'.. .'i'eu 8Ìa conquis
f;i::iâ loca, e la via
:»atì" dlá pelegris,
iir uos tolc Saladis,
;. c: la vergena pia
.•^. Deua beuezis
j i ;»ia garentia.
UoU (lous Maracdea fis,
v.> ela pros Peitavis
5a! Deus e ua Maria
:li\i bon pretz conquia.
r ina donina Elia
ŷapeha be, aes bauzía,
qu'eu li aui aclia
on qu'eu an ni ni'estia.
m.
Al seniblan dol roi tiea,
quan Tac vencut rouìperairo
o'il fetz tirar, quan Tac jjroa,
sa carret' e aon arnes,
don el chantava'l maltraire,
vezen la roda virar,
e'l aer plorav' al manjar,
ehant, on plua ai malauanaa,
quan conair qu'en alegransa
mo pot moa maUraitz tornar;
plor, quan vei joi ni be
ala autrea, e mi aove
qu'ou n'aic pro; er no'n ai re,
Qu'on aital tr(ìbalha'm te
prea amora e*n gran balanaa;
1 \\\\\\ pi'. liOH u. .1. 2 iils faÌB .1. .-{ al (7.
OAi» ('. H cui la verjíra Maria í7. il quc A.
II-IS manquint A. ir)/l() manqucnt (\ 18 i|uicu
:tui tiit'US on (|UÌ('U bia ('.
21 .\ /•;!'. 21 la r. 25 tantava nialtr. //.
mi pîir lia.ìiCE. ni .1. no sai rous I'. 2(>
'tuxnqut' li i'oilal l'. viilar .1. 28 (|ancìi hoin
/// . icu i'li. /v 2î» Taii r. :MI nu' \nn\\A nial-
tia^' ('. p. cii inci inal taiiiir (' inon iiialtraich
/í. il iiialtraic //. :il (^uaiic /'. pUDÌ pl. /,
lU pl ''• •^•^ Mn«- (\ 11(1111 //. :U Al) aital
iraiii nic tc //. \h aital l'. Kn a. /, t^u ab a.
/. ;l;') aiuoi's prcs h'IIll'. itji'aii] tal (/, grou
.1////'.
.^
10
ih
20
25
30
;»r>
161
GAUCELM FAIDIT.
162
10
15
«0
25
30
e no sai ren dir per qae,
mas car aten sa merce,
vencutz ses dezesporansa;
car 110* in rccro d'iiinar,
que d'als no'in pot encolpar,
tan li 8ui fizels amaire,
a lieis, cuí non aus retraire
ni descobrir mon pensar.
Pros domn* ab gen cors oortes,
tan tem lo pretz qu'en vos es
e laa grans valors eis bes.
Pero no'm dezesper ges
ni ni'es semblan ni veiaire
qu*en vos no sia merces,
quei vostre cors ben apres,
humil, franc e de bon aire
vei ei ric pretz valen car
ei dou8 rÌ8 ei gen paiiar,
joios ab gaia Boniblaiisa.
E car uon trobatz egan^a
de beutat el nion ni par,
aÌ880'm tira si el fre
e'm tol Tardit e'm rete
qu'eu no'us aus preiar de re.
Car maintas sazos m'ave
qu*ab tota fait* acordansa
domua'us cug preiar de me,
e poÌB, quan mos cors vos ve,
m*e8pert e no'n ai membransa
ma8 8oI de vos esgardar,
l S re nom sap dir E, s. dire Da.CHIUV. 3
ben crei U. be crcsser de resperanza H. 4 car
cn non r. //. quar non crci U. 5 e d*al //.
non /. sap IIU. (> tant s. lis lcials a. ììa.C
EIilU V. 7 va« Jìa.CHIU, dc EV. aos Da.CEH.
qieu D. nous ans /. 8 afar /. 9 cors gen C.
èai c. mu. 10 ell p. //. 11 honors Dì. c las
raazors (coupi) E. 15 Pos /, Car Í7, Quan C, E
anch H. Car lo V, ients cor DI, cortes /. 16 c
manq%u H. 17 Yneg el pr. K. e car U. 18 EI
grnt rirc f/. dons| l)cl /K, f;ai /?, gcn A. riro
blll. dous ÁDIU V. 19 iois ab uniil s. //. franca
I . dousa/ . ab huniil U. cortcs C. 20 aucz HIU
V. 21 ni dc E. mi Da.CE. 22 e chom ÌIU. U
reste manque //. uii ten enaissi C tcn aissi cn
Da.CElV. lo fr. U. 23 lardir E, ardit AD.
24 que Da.CEV. de me E. clamar merce C.
25—162,7 6' strophe dans U. Que E. 26 qc U.
28 que V. 29 Noblit /. Espert V. 30 M. quant
ÍU.
BART8CH, ChreaioauUhia protençal».
e no'uB sai ni'us aus preiar
ni Tamor no'ns poso estraire.
Doncs gran merce pogratz faire
BÌ'ni dessetz ses demandar,
que non es tan pauca res 6
qu*eu del vostre don agues,
quez a gran no la'm tengues.
Per qu* enans que'l bruitzvengues
ni fals lauzengiers trichaire
Tamor que'us ai oonogues, lo
fora gen, s'a vos plagues,
de conoÌBser mon afaire,
po8 eu no'l V08 aus mostrar.
Qu*un honrat do'm pogratz far,
8Ì, ses tota malestansa, 15
sofrissetz qu^a vostr* onran^a
fo88on mai8 tuit mei chantar.
Ei plu8 Iai8, que be*8 cove;
nia8 d'aÌ880 no cug ni cre,
s'eu renquer, que m*en malme. m
E po8 de V08 no'm reore
ni de la vostra fiansa,
don eu autrei per jasse
mon chant e ma leial fe.
Si vostra valora m*enan8a, n
honors vo8 er, ses doptar.
Yos sabetz oo's tanh a far,
1 pois no Tos ans /. (pois nons ans) de
mi U. 2 mamor Da.ClU. non /. 3 donc C.
be E. 4 si d. /, qem U. 5 qney C, qoi el
mon non es E. 6 que AIU. de vos en don
E. 7 quieu ACEI U. al la CE. en E. nom V.
no la EIU. 8 Pero ans E. 9 Nil V. 11
?cn I drcips C, ^rat //. ben El. cstcra sius E.
H p. siu A. nous aus prcgnar E. htn. V. 14
do C. doncs ben ric /. l^n ric do me E. dar
EIV. 15 Senes E. malanssa V. 16 sinB
plagues EI. 17 fos C*. mais] fait ^. ISques
(sis V) descove CV, quar bes c. Ey si descoTe
/. 19 mas] qnieu C. pero ieu no È. daitan /.
20 sieu dic /. en prec E. qne so quenqnier C:
qicnxo qnc quicr V. qnc mi Dn.I, 21—162,6
4' Bhovlu U. 21 Donc CEUV. cn nostra
mcrce El. non cre K. 22 tnanque C. Boi ei
en v. EV. c en /. nim part de U. e pnB e
uostra fiansam V. 23 manque C. d. et /. ei
un do nom autrei per ase Ey donati tos soi
U^ do e mautrej V. 24 mos cbans Dy mon
cor EIUV. hi CK bona V. 25 Si de mi noe
Sren esmassa V. 26 es £. 27 e vos E, gar-
atz C. qeis D, queus (', com U. tanhl fai AD.
6
169
Xn« SIÈCLE.
160
Honratz es o grazitz
cui Deus non es falhitz,
que DeuB yoI et assaia
Io8 pros e'Is arditz,
5 et aquels a chauzitz,
e laissa los aunitz
et rayol gen savaia
per cui es traitz.
Ái, caitiu, mal assis,
10 Y08 eÌ8 Y08 etz aucÌ8,
qu'aYors e manentia
Y08 tol paradi8,
qu*aYar8 etz e re88Ì8,
tan qu*u8 far no poiria
15 qu'a Deu abelis:
per que Deus yo8 destia.
OimaÌ8 es Ántecritz
al dan del mon eissitz,
que totz lo be8 s'esmaia
80 e*I mals 08 8alhitz,
queis fals prins a sazitz
e pres et endormitz
oscartatz, queis esglaia
eÌ8 te morns e tritz,
Sft quei reÌ8, cui es Paris,
Yol maÌ8 a saint Daùnis
lai en Normandia .
conquerr' esterlis
que tot quan Safadis
80 a ni ten en bailia:
don pot esser fis
qu*aÍ88Ì com deura sia.
Ár laissem los giquitz
remazutz escarnitz,
85 et ab obra Yeraia
de bona razitz
8Ìa per nos serYÌtz
lo Yors sains Esperitz,
7 avol Ba.CI. 8 que A. 9 ai] e C. 10 CQm
YOB etz toich a. ^. 11-12 manquetU CI. 14
tan quom res noi trobaria C. 17 Queimais C,
21 prinsj ric8 A. prensatz saitz 1 22 prctz
/. 23 En techatz C\ el pccatz /. eecurtatz?
Andre$en, Romanische Forsdmngm I, 4ôl. 24
ren /. 27 enj o /. lombardia 6*. 29 cant fa die
A. 90 Ha et A. 31 don pot ben eaber A, 33 gner-
piU /. 36 lobra A. 36 rahiU A. 37 Que A.
cui pregom quo'ns atraia
ab faitz afortitz
a dan dels Sarrazis,
8Ì qu*en sia conquis
lo sains Ioc8, e la YÌa 5
foss' als pelegris,
que no8 tolc Saladis,
don la Yergena pia
cui Deus benezis
no8 8Ìa garentia. lo
Bels dou8 Maracdes fis,
Y08 eÌ8 pro8 PeitaYÌs
sal Deu8 e na Maria
qu'a bon pretz conquis.
E ma domna EIis i5
sapcha be, ses bauzia,
qu'eu li 8ui aclis
on qu'eu an ni m'estia.
lïl. w
AI somblan dol rei ties,
quan Fac Yoncut remperaire
oil fetz tirar, quau Tac pros,
sa carret' e son arnes,
don el chantaYai maltraire, «5
Yezen la roda Yirar,
ei ser ploraY* al manjar,
chant, on plus ai malanansa,
quan consir qu'en alegransa
me pot mo8 maltraitz tornar; so
e plor, quan Yei joi ni be
als autres, e mi soyo
qu*eu n'aic pro; er no'n ai re,
Qu'en aital trebalha'm te
pres amors e'n gran balansa; 85
1 quc pr. noB a. A. 2 ale fals A, 3 a1 Cl.
can C. 8 cui la verges Maria CI. 9 qne A.
llA^manqxuni A. Ibjl^ manquent C. 18 qniea
Bui BÌeuB on quieu sia C.
21 A EV. 24 la C. 25 cantova maltr. H.
mi par Ba.BCE. ni A. no sai cous V. 26
manque B. rodal V. vidar A. 28 qanch hom
nu. ieu ch. E. 29 Tan V. 30 me podol mal-
trag C. p. cn mci mat taing U. mon mattraich
B^ el maltraic H. 31 Quanc U. puoi p1. /,
eu p1. U. 33 quc C. nom 7/. 34 Ab aital
iram mc te IL Ab aital K, En a. /, Qe ab a.
U. 3ô amors pres EHIV. gran] tál C, greu
AHIU.
161
GAUCELM FAIDIT.
162
10
15
to
<6
80
e no sai ren dir per qne,
mas car aten sa merce,
venoutz ses dezesporansa;
e ciir no'in rocro d'iiinar,
que d^als no'in pot encolpar,
tan H 8ui fizels amaire,
a lieis, cui non aus retraire
ni descobrir mon pensar.
Pros domn' ab gen cors cortes,
tan tem lo pretz qu'en vos es
e las grans valors e'ls bes.
Pero no'm dezesper ges
ní m*e8 semblan ni veiaire
qu'eu V08 no sia merces,
quei vostre cors ben apres,
humil, franc e de bon aire
vei ei ric pretz valen car
ei dous rÌ8 ei gen parlar,
joios ab gaia Bomblansa.
E car uon trobatz egausa
de beutat el mon ni par,
aisso'm tira si el fre
e'm tol Tardit e'm rete
qu'eu no'UB aus preiar de re.
Car maintas sazos m'ave
qu*ab tota fait* acordansa
domna'us cug preiar de me,
e pois, quan mos cors vos ve,
m^espert e no'n ai membransa
mas 8oI de vos esgardar,
1 e re nom sap dir E, s. dire Ba.CHIUV. 3
ben crei U. be crcsser de l'esperanza H. 4 car
cn non r. //. qnar non crci U. 5 e d'al ïí.
noii /. sap II U. (> tant s. lis tcials a. J)a,C
EIilU V. 7 vas Jia.CHIU, dc EV. nos Da.CEH.
qicu B. nous ans /. 8 afar /. 9 cors gen C.
frai c. HIU. 10 ell p. //. 11 honors /^A. c las
auzors {coupi) E. 15 Pos /, Car Í7, Quan C, E
anch H Car lo V, ients cor BJ. cortes /. 16 e
manque H 17 Yneg el pr. K. e car U, 18 El
lîrnt rirc U. donsl ncl /K, f;ai /?, pcn A. rirc
Eìt. doufl ÁBIU V. 10 iois ab ninit s. //. franca
• . donsa/ . ab huinil U. cottcs C. 20 auoz HIU
V. 21 ni dc E. mì Ba,CE. 22 e chom HU. U
rcsU ntanque II. ini ten cnaissi C. ten aissi cn
Ba.CEIV. lo fr. U. 23 lardir E, ardit AB.
24 que Ba.CEV. de me E. clamar merce C.
25—162,7 6' strophe dans U. Que E. 26 qe U.
28 que V. 29 Noblit /. Espert V. 30 M. quant
lU.
BARTSCH, ChreaioauUhia protençala.
e no'us sai ni'us aus preiar
ni Tamor no'us poso estraire.
Doncs gran meroe pogratz faire
si'ni dessetz ses doinandar,
que non es tan pauca res 5
qu^eu del vostre don agues,
quez a gran no la'm tengues.
Per qu' enans quei bruitzvengues
ni fals lauzengiers trichaire
Tamor que'us ai conogues, io
fora gen, s'a vos plagues,
de conoÌBser mon afaire,
pos eu no'I vos aus mostrar.
Qu*un honrat do*m pogratz far,
8Ì, 808 tota malestansa, 15
sofrissetz qu^a vo8tr* onransa
fo88on mai8 tuit mei chantar.
Ei plu8 laÌ8, que be*8 cove;
mn8 d*aÌ880 no cug ni cre,
s'eu reuquer, que m*en malme. fo
E po8 de V08 no'm recre
ni de la vostra fiansa,
don eu autrei per jasae
mon chant e ma leíal fe.
Si vo8tra vaIor8 m'enansa, ss
honors vo8 er, 808 doptar.
Yos 8abetz co'8 tanh a far,
1 pois no vos ans /. (pois nons aus) de
mi U. 2 mamor Ba.CIU. non /. 3 donc C,
be E. 4 si d. /, qem U. 5 quey C, qoi el
mon non es E. 6 que AIU. de vos en don
E. 7 quieu ACEIU. a] 1a CE. en E. nom V.
no la EIU. 8 Pero ans E. 9 Nil V. 11
Çcn I drcifrr, C, firtíí U. ben El. ostcra sins E.
8 p. siu yl. nous aus prcguar E. a m. V. 14
do C. doncs ben ric /. l^n ric do me E. dar
EIV. 15 Senes E. malanssa V. 16 sios
plagucs EI. 17 fos C. mais] fait £. 18 ques
(sis V) descove CK, quar bes c. E^ si descove
/. 19 mas] quieu C. pero ieu no J^. daitan /.
20 sieu dic /. en prec E. qne so qnenquier C:
qicnzo qnc quicr V. quc mi Ba.l, 21—162,6
4' sUophe U. 21 Donc CEUV. cn uostra
mcrce EI. non crc V. 22 manque C. soi ei
en V. EV. c en /. nim part de U. e pns e
uostra fiansam V. 23 manque C. d. et /. et
un do nom autrei per ase Ey donati tos soi
U, do e mautrej V. 24 mo8 chans B^ mon
cor EIUV. hi CE. bona V. 25 Si de mi nos
pren esmassa V. 26 es E. 27 e vos E. gar-
datz C. qeÌB B, queus (', com U. tanhl fai AB.
6
163
Xn* et Xm* SIÈCLES.
164
qu'eu no*u8 dic ni pauo ni gaire,
mas tan qu'umils meroeiaire
Y08 8ui ab fin cor e clar.
E s'aesmes ni saubes
qu'auzes mais dir ni degues,
del plus me for* entrames.
A Yontadorn volli retraire
que la domna non a par
de beutat ab oomplitz be8,
e 8Ì*n Maracdes saubes
80 qu'eu 8ai, bei fora pres.
RAIMON DE MIRAVAL.
I. Ms, du Vaticain 5232, fol. 45 • (A), Archiv etc. 33, 436; Mss, de Paris, fr. 856, fol, 82 (C),
fr. 854, fol. 70 (í), fr. 12474, Mahn Oedichte III, 38 (734) (M); Ms. de VenUe, fol 48^,
Archiv etc, 36,398 (V). II. Ms. du Vaticain 5232, fol. 50*, StudJ di filologia romanza 111, 142
(A); fr. 856, fol 76 (C), fr. 854, foL 72 (I), fr. 22543, fol 84 (R). III. Ms. du Vaticain 5232,
fol. 48^, Studj di filoloffia romanza III, 130 s. (A); Mns. de Paris, fr. 856, fol. 76 (C), fr.
174i), p. 32 (h!); Ms. de /a Chigiana, f 72 (str. 3), Stengel, Biumenlèse, p. 27 s., (F); Ms. de
Paris, fr. 854, fol. 68 (I); fr. suppl. 2033, Mahn, Qedichte IV, (1084) (M); Ms. d'Oxford, Douce
269, Mahn, l. c. (1085) (S); Ms. de la Laurentienne, Plut. XLI, 43, Archiv etc. 35, p. 425 (U); Ms, de
Venise, Archiv etc. 36, 393 (V). — Diez, Leben und Werke der Troubadaurs, 2* éd., Leipzig 1882,
p. 308 ss.
I.
Anc trobars olus ni brau8
non dec ayer pretz ni laus,
10 po8 fon faitz per vendro
oontrais 8onetz 8uau8,
coindetz, aÌ88Ì com eu'b pau8,
e Ieu8 ad aprendre, .
ab bel8 ditz clars e gen clau8;
15 car per far entendre
non cal trop contendre.
Car tan prenon cabau8
domnas entreÌ8 fi8 lo8 fau8,
fan amor deÌ88endre;
20 ma8 no*m tanh quo las caus,
ni del tot en tot no m^aus
Ya8 lor dan estendre.
1 Non A. noB /. plos p. A. Non diraj plus V,
qnier EIU. 9 vos son J, e car C. cor fín Ha.BIU.
ferm e clar V. 4 E sieu esmes AB^ e sazimes
E, E sanzes dir ni deffues C. E seu meil dir
Uj E Bies mes ni sabeB V, 6 que de plus
YOB Bovengaes C, queu lo plns dire d. /. 6
de E. del plai V. mais B.
8 chantars /. 10 Quc A. 12 cls V. e c.
M. 18 pcr AM. 14 d. ct ab motz c. C. clarsj
cars ACf plas V. 15 que C. 16 noi A.
17 La com p. C, Mas qar M. 18 contrals A.
20 non tainh las non c. M. nos CV, non /.
qea V. t. las encaus C. 21 manque A. de tot
CV. 22 destendre /.
Car cilh que*m teu en repaus
mi faÌ8 tortz dcfcndro
qu'a mains drutz vei prendre.
Tot quan mi dons vol volh,
et tot quan li platz acolh lo
en patz ses rancura;
po8 alhors no'm destolh
e josta IeÌ8 me despolh
nutz 808 vestidura,
aitan tenc de ric capdolh 15
que bon' aventura
no'm pot far fraitura.
Pos tan Tam e la volh,
en trac peitz e plus m'en dolh,
car cílh no'n pren cura. 20
E 8*eu anc dis orgolh
vas domnas, aras m'en tolh
e torn a mezura.
E drutz qu'es d'aital escolh
1-6 manquent CV. De Ba.E. auich /. 3 do-
nor ni de pres ni de /. 4 e siU ma razon s.
AB. ô quien E.
7 contcndve IMV. 9-l()6, 2 man(/uent AI.
uol ra. d. M. 12-17 tt 20-iaô, 2 intervertis Y,
12-20 intervertis ('. 13 que j. M. 14 ab v.
M. 16 maizis tant dcl M. 17 nom fezcs M.
18 Qar lam mais (|uc nO sncilz Jlf. 20 qar
nom MV, pren en M. 21 fts M. 23 £m V,
24 Qar M,
165
RAIMON DK MIRAVAL.
166
oonquíer joi, e dura
8Í'd bon loo B^atura.
No saí per quals mestíers
amoD domuas cavaliers.
5 S'amors me soaoa,
DO'm saì gabar estiers,
que meins en par yertadiers
qui totz 808 bes vana.
Per qu'eu volh plu8 volontiers
10 dir cortez* ufana
que vertat vilana.
Los maiors lauzengiers
tenc vas mì dons plazeutiers
e cil que'Is apana.
iR E 8Ìi moDres portiers
fo8 taD gais DÌ bobaDCÌers
qu'auzes vestir graoa,
plus fora ric8 sos dobliers,
qu^eu tela reDsaoa
20 jagr* OD sa cabaDa.
n.
8i tot 8*08 ma domD* esquiva
ui'm mostr' orgolh DÌ soan,
26 ges del seu servir DO'm las;
ans, car cu vas leis uou pas,
li trametrai lai on es
chanso faita de merces;
car per solatz e per clian
90 creis amors e brot* e rama.
Dins el cor me nais la ilama
qu'eis per la boc*en ohantan,
don domnas e drutz abras.
Eih sonet son dous e bas,
85 coind' e leugier e cortes.
1 qel M. 8il V. 2 Siem, En K. 4 s'amon
CIR, 6 non anoitl Áy nom nuil F, non dei M.
7 car CM. 12 peiors CMV. 13 per mi CM.
14 cel C, ccls quils V. que saplana Á. 15 si
lo 6'. montre i. 16 prezenticrs CMV. 17
portar C. 18 tan f. CM. loguiers CM. 19
ransana ACl^ rcnzana V\ cf. Andresen, Ronu
Forsehungen 7, 45i.
23 mes R. 24 nim /. 25 lays C. 28 ques
f. A. fassa /. 30 Nais Ba.CR. 31 el] 1o Dó.
Cy del R. 32 boca ch. Ba.R. 33 amas A. abas
/. quan donez adutz a. C. 34 dous] aut R.
36 leugierj befag R.
per que de grat son apres:
que tals amera tiran
que per mos bels ditz s'abriva.
Pcr la lengua recaliva
80 don eu ai pres lo dan s
tan, per pauc no'n veng al vas
qu'als fals fenhedors escas.
Ensenh so qu*a lor es bes
quan mi degr' esser promeis;
8Ì feira, 8*eu saubes, tan lo
com fai cel que re non ama.
Mas fin' amors m^enliama,
qu^en mi non a ponh d'engan,
ni falsetat non amas;
qu*ab tal domna sui remas, I5
qu^anc no falhi ni mespres
ni non amet dos ni tres; •
pcr qu*eu autra non deman,
ni farai ja tan quan viva.
Mas car crezet gen badiva, so
que de mi 8*ane8 lonhan, —
que m*an levat en tal clas
qu'a pauc de joi no m'an ras, —
ma domna no saup que'8 fes
qu'anc 8oferc qu*om la'm toIgue8;s5
quo tal pordcra lauzan
que per autra no's reclama.
Mas lo deziriers m*afiama
e*8 vai cascun jorn doblan,
tan que'm poia sobrei nas. — so
1 p. quien sni damar a. R. quan de bon
grat son a. C. 4 lengam Ba.CR. 6 apres /.
yen eis prenc R. don ma donat lo C. B pon
/. ca pauc R. e'n so vengutz pres dcl Ba.C.
7 (la R, e1 C. fols /. 8 don lor to Ba.CR.
9 qua Ba.CR. 10 sis fora s'en affues Ba.Cj
e sis fora s'agues R. si fera /. 11 ae sen cum
q. n. a. Ba.CR. aiscel /. 12 me liama Ba.CI. 16/17
intervtrtis C. ni no C. 17 que non C. 19 o
f. A. }K\manqu€ A, ges /. farai aitan R. cnm
^. 20 £ AI. Car crezet en g. R. 21 sane A.
(saue /) de mi /. iem uau de samor R. 22
lcnat man R. tornat-cas C. 23 c'ab AICR.
ma C. 24 mas mi dons R. sai ques en C. sap
A. 25 quar snffrirs quom mius C. cant sofri
R. qu'om lim Ba.CR. que AI. 26 Cella p. A
/, bela R perderatz C. lauzan manque I. 27
sel que per autras r. R. autre A 28 afama
Ba.Cl/í. 29 qu'es Ba.C. quem R. 30 que
mes puiatz R. que ia lieys de s. d
6*
147
XII- SIÈCLB.
148
e fugir ab caval armatz
m*enoia, e maldír de datz.
Et enoia'm, pcr vit* etema,
manjar sea foc, quan fort iverna,
5 jazer ab veiU'a galerna
quan m*en ven flairors de tavema.
Et enoia'm e m'es trop fer
quan cel que lav' olla enquer;
et enoia'm de marit fer,
loquant eu li vei bella moiller,
e qui no'm dona ni'm profer.
Et enoia'm, per sant Salvaire,
en bona cort avols violaíre,
et a pauca torra trop fraire,
15 et a bon joc paubre prestaire.
Et enoia'm, per saint Marsel,
doas penas en un mantel,
e trop parier en un castel,
e rios hom ab pauc de revel,
soet en tornei dart e quairel.
Et enoia'm, si Deus mi vailla,
longa taula ab breu toailla,
et hom qu'ab mas ronhozas tailla,
et ausbercs pezans d*avol mailla.
Et enoia'm estar a port,
quan trop fai greu temps e plou fort,
et entre amics dezacort
m'enoia, e'm fai peiz de mort,
quan sai que tenson a lor tort.
E dirai vos que fort me tira
veilla gazals quan trop s'atira
e paubra soudadeir' aira,
e douzels qui sas cambaa mira.
Et enoia'm, per saint Áon,
dompna graasa ab magre con,
e seignoratz que trop mal ton;
qui no pot dormir quant a son,
muior onoi non sai ol mou.
Encar i a mais que m'enoia:
cavalcar ses capa, de ploia,
e quan trob ab mon caval troia
qui sa manjadoira li voia.
Et enoia'm e no*m sab bo
de sella quan croll'a Tarço,
e fivella ses ardaillo,
e malvaitz hom dins sa maiso
que no fa ni ditz sí mal no.
10
15
so
AUNATIT DANIlíTi.
I. ManuacrUn: AOI>ìílKNN^UUVae. (kitieUOf Ln vita e le opere iìci trovatore Arftattìo Iht-
nielto, Jlutte 1883, p. ÍO^. (Ca.) Appet, rrovenzalùchc Chreatomaihii^, Leipzig li)0!íf p. tìtí (Ap,),
II. Manuacrits: AtíCDEGUIKMM'lPQRSUVae. Canetlo, l. c, p. 118 (Ca.). Appet, l. c , p, 67.
(Ap.). — Diez, Lehetì und Werke des Troubadours, 2^ éd., Leipzig 1882, p, 279 88,
V5 1.
L'aur' amara fa'ls bruoills brancutz
clarzir, que'I doutz cspeissa ab fuoills,
e'Is letz becs dels auzels ramencs
5 velha caserna (qae cerna (7) Ba.Ph.CR, veilla
galerna Kl.DL 6 Qaant ella flara en la t.
Kt.DI 7 car cs de f. DI. 8 la vol 1a enq.
iia. 8-11 Avols hom qu'a bella moillcr E per
f^elosia la fer, E fai o ben qui la enquer,
E no lo lais per marit fer Kl. d'après
Dl. 12 Enoja me Rt.DL Enueyam R. 14 a
C (ab H)\ en KtDL 21 Enoja mc Kt.DÎ.
2;i ab mas roìnos quan KLhL
27 doutz Ca.Aj dous* lia.Ap. ei t€8 auires
ms8.
ton balps e mutz, pars e non pars;
pcr qu'cu m'csfortz de far e dir plazers S5
a mains per lioi que m'a virat bas d'aut,
don tem morir, si'Is afan» no m'asoma.
2 1. cor g. venz Kt,Dl. ni pl. tía. 3 de des Ap. ?
4 Aqud euois nrcs p. Kt. 1)1. 7 qu^a trops se gira
tía.C, que fai íormia />/, quan trops atira?
Ap. 8 a ira tía, 13 qui Ap.] que tía.CR, e
l)L 14 sai] a Kt.DL 1(5 ab p. Kt.DL 18
manjanra Kt.DL 19 e no| car n. Kt.DI, 20
crotlon Tarço tía. P/i.l<i,hL 23 ('ar no di ni
fai s'cnoi no Ki. (si noi /, non D)D1.
26 a manhs? per Ap. "21 sil d. tía, et tes
ms8, ACDNUV (siU) H.
149
ARNAUT DANIEL.
160
Tant fo dara ma prima lutz
d'eslir lieis, don crei cors los huoills,
noopretz, necs mansdosaigoncncs^P)
d^iutru, H^OHlutz rurB nios proiarH;
5pero deportz m'es e d'auzir volers
bo8 motz ses grei, de liei don tant m'azaut
qu'al sieu Hervir sui del pe tro c'al coma.
Amors, garal Sui ben vengutzP
C*auzir tem far, si'm dezacuoills,
lotalsdetz peos quet'esmieillsque'ttrencs;
qu'ieu Boi íis drutz cars e non vars;
mai cors forms fortz mi fiii cobrir
maius vers,
qu'ab tot lo nei m'agr* ops us bais al chaut
cor refrezir, que noi val autra goma.
15 Si m'ampara cill que'm tralutz
d'aizir si qu'es de pretz capduoills,
dols quctz precs, c'ai dedinz a rencs,
Ter fort rendutz clars mos pensars:
qu'euforamortz; mas fa*m sofrir respers
20 queill prec que'm brei, c*aisso'ni ten
let e baut,
que d*al8 jauzir no'm val jois una poma.
Doussa car' a totz aibs volgutz,
sofrir m'er per yos mainz orguoills,
qimr etz decs do totz mos fadoucs,
t5don ai mains brutz pars. E gabars
dc Yos no'm tortz, ni'm fai partir avers,
c'ancnou amei ren tantab meins d'ufaut;
anz vos desir plus que Dieu cill de Doma.
Era't para, chans e condutz,
soformir al rei qui t'er escuoills;
3 don ai (o V) gonencs Ba. Í/K, dos aigo-
nencs Ot. HIKNU^ dos angovencs Ap,y dos ago-
ncncs A^ doncs aigonencB / (-ccs N*), dos
aigonecx D, dos aguitens B, dos amonencs a.
4 s'esdutz Ba. Ca. AIKN^RUVa, sest luz
DH. scsluç N. 6 adaozir] Ca.AIRN^ R, ad
auzir i^a.,et auzir Ap, C DHNa. auzir UV.
8 vcncnt^. Ba. et iom les mss. excepU C.
10 prccs Ba. et ies ms8. ACIK. 12 mals
Ba. et les mss. UV. cobrir Ca.UV] sofrir
lia. ei ies mss. ADIKNN*, snfTrir Ap. ei
lcs mits. Ila. 15 quc'mj cuim (^f.a, tralutz|
tralmtz dt, et ics mss. ADUNa, clutz C, tray
a lotz R. pod tntz UV. 10 d'auzir /ia. CD
IKN^, d'azir A, delir UV. 20 grci Ba. C
It. 2ô pars e gabars Ba.Ca. 28 diens Ba.Ca.
CIKR. cil d'Edoma Ba.\ c/. Ca.
car pretz, secs sai, lai es doblencs,
e mantengutz dars e manjars.
De joi la't portz, son anel mir sii ders,
c'auc non ostoi jorn d'Arago quoi saut
noi volgues ir, mas sai m'a clamat Roma. 5
Faitz es Tacortz qu^el cor remir,
totz sers,
lieis cui domnei, ses parsonier, Arnaut;
qu*en autr' albir n*es fort m*entent*a
soma.
II.
Lo ferm voler qu'el cor m'intra 10
no*m pot jes becs escoissendre ni ongla
de lausengier, qui pert per maldirs'arma;
e car non Taus batr' ab ram ni ab yerga,
sivals a frau, lai on non aurai oncle,
jauzirai joi eu vergier dinz cambra. 15
Quan mi soven de la cambra,
on amon dan sai quenuillshomnonintra,
anz me son tuich plus que fraire ni onde,
non ai membre no*m fremisca,neÌ8 Tongla,
aissi cum fai renfas denant la verga: so
tal paor ai noi sia prop de Tarma,
Del cors li fos, non de I'arma,
cosscntis m^a cclat dins sa cambra:
que plus menafrai cor que colps de verga
car ïo sieus sers lai on ill es nou intra. t5
Totz temps serai ab lieis cum carns et ongla
e non creirai chastic d'amic ni d^oncle.
Anc la seror de mon oncle
non amei plus ni tant, per aquest' arma!
C'aitant vezis cum es lo detz de Tongla, so
s*a lei plagucs, volgr* esser de sa cambra.
De mi pot far Tamors qu'inz el cor mMntra
mieills a son vol c'om fortz de frevol verga.
Pois flori la seca verga
ni d'en Adam mogron nebot ni oncIe,85
H sis d. Ba. IKU (sìz) a. h m*an clamat
Itoma Ba.y mVn clamat Roma Cti., nran
clamat: roma! Ap. 9 m'ententa soma Ba.Ca.
IH e po8 Ba. CIIlKMM^N^RSa. 19 ni ongla
Ca. AIiCDI'Xni^MM^Çc. 21 trop Ap. AIiC
DEGHMM^N^ÇSrVc. 22 ri Ap. 23 quem
conscntis a cel. Ba.CIKN*. 26 l)e licjs serai
aissi c. Ap. DE(UKMM<^ N^QUVc 36 mogron
Ca. AB\ foron Ba, Ap. et tous les autrtê
mss. excepié C qui lii'. hyssiron.
151
XII- 81ÈCLK.
152
tant fin* aroora ctiro cella qa'el cor ro'íntra
Don caig qa'anc foe en oon, ni eis en
arroa;
on qa'ill estei, fora en plaz* o dinz carobra,
rooe cora no's part de lieÌB tant caro ten
Tongla.
iCaissi s'enpren e s'enongla
rooe cora en lei caro roecorss* en la verga,
qa'ill ro'es de joi ton e palaitz e eambra,
e non aro tant paren, fraire ni oncle,
qa*en paradis n*aara doble joi ro'arma,
BÌ ja nuills horo per ben aroar lai intrm.
Amautz tnroet son cantar d*ongre •
d'onde
ab gnt de leis qae de sa yerg'a rarma,
son Dezint, qa*a pretz dinz carobn intra.
PEIROL.
I. Mss. de Paris, /r. 856, fol. 102* (C), fr. 854, foì. 57^ (I), fr. 22543, fol. 13* (B), Ms. tU
la Riceardienne 28íi, p. 178, Stenyel, Im l'* partie du Chamtonier de liemart Amoros, Leipsig
1902, p. 235 s. (a). II. Ms. du Vaticain 5232, foL 181\ Arehiv f d. Stud. d. neueren Spraehem
34, 184 (A); Ms. de Paris, fr. 854, fol. 155* (I). — Diez, Leben und Wer1ce der Troubadours,
2* éd., Leipzig 1882, p. 250 ss.
I.
Cora qu'amors volha
eu chan,
loqa'autn fior ni folha
non i vauc gardan.
Ueu es dreitz que'ni dolha,
aman,
sol qu'en grat m'acolha
licil, cui me coman.
Perdut ai e cobrarai,
ges DO'm recre per tau,
qu*aÌ88Í'8 ya'I segles camjan.
Deus m'aiut e*m valha,
soqu'antan
aio d'amor ses falha,
mais no'n ai oguan;
qu'era'm mou baralha
trop gnu
t5al cor e'm trebalha
dorrocD e velhaD.
Per c'o faiP Qu'al melhs qu'eu sai
2 fos anc en con 0»., qa*anc fos mais en
cers //ck, fo8 anc in ERSa, Iob mai C, qu*anc
h^ABlKìì\wx^ fos (fes fl) QHM M^QV Vc. non
«issa a^ Gi. ENIXN^^a, ni en arma BCMM^ S
fmt^ GQ^ ai cs en a. Ap.AVVc, noÌB non K
^ Qwaa M . 11 No irai a. 12 Dregz es qniea
^^JISm!^ Cvfn a. 14 pus nas mo Borfoiclha C.
^'9Êf9P' HíseilHi C/(y 8il 0. icu (i. IHquaÌBHÌ
^ffSmmmm CLs^E. ÍA qnar me C. 24
«^-îí^ / MT Cn fsr %aen & qaen lai /.
la sery e la reblan;
per 80 veì qu'eu mM ai dau.
Mo8 cors salh e trembla lo
soyeD,
m'amia lo m^embla
8Ì qu*eu non o sen;
qu'ilh m'ama, so'm sembla,
comen is
queÌ8 seus ditz assembla
al meu pensamoD.
Donc dirai qu'amors mí fai
sofrir aquel turmen,
dou eu tau ric joi atoD. so
Nuls hom be uon ama
DÌ gCD,
que d'amor si clama,
sitot mal Teo proD;
cum plus m'euliama ts
greumeu,
2 paren fraire I^N^"^ fraire paren Ca. Ap.
ABGQVVc E am la mais no faz cozin (nebot
HR) ne oncle C (tis) E, HRS. 5 sa chansson
Ca. AB. d'oncr e d^ongla Ba. ABHIKNH)V.
% K^.Ca. ABC. verga Tarma Ba. 7 cui p. Ca.
A liGQVc. cn Ca. A liCGQVc, ins MM*^ , de ERSa.
8 8. et bhui a. \) so sai C. 10 - 20, 12 c/ 21 - 162,5
intervertis 1. sai cm /. 13no sen /. 14 so Ba.CR,
Boni í, 8on a. Ifì Lo (Qol u) hìous di^z ro8(B)emh]a
Cn. 17 lio tii. C. Muii p. a 18 doncx /^, don /, que
mout mi plai Ca. 19 aital C. 21 nom a. a. 24 11 en
a, lin C. 25 On pl. a. ml 1. L
153
PEIROL.
154
e m'art e m^aflama,
D'ai melhor talen.
Aíssi'm trai mos yolers lai
el fol coDtenemeD
B OD m'es maDta yetz paryeD.
BoD bas fora meza
yalors,
deportz e gaieza,
8Ì Do fo8 amors,
Lo que maDte proeza
totz jor8
fai quo corteza,
quar preu lo8 melhors.
No 8'e8chai d'ome 8ayai
:i5 li yoDga ta d'oDor8,
que d'amor ^euta dolor8.
Era'us quier, amia,
80C0r8,
qu'eDaD8 i morria
to qu'eo queze8 alhor8.
Âssatz trobaria
aussors :
yo8 etz 808 fadia
caps de las melhors.
t5 Mo8 cors jai eu graD esmai
ODtre Bospirs e plors:
mas tot m'es jois e doussors.
Peirols fai fin e verai
lo soDot per amors
w OD 808 cor8 estai totz jor8.
II.
Bemartz de Ventadom e*n Peirol8.
•Pcirol, cum avctz tant catat
que Don fezetz vers ni chausoP
S6 Ilespondetz mi, per cal razo
reman que uon avctz chantat:
8*0 laissetz per mal o be,
per ir' o per joi o per que,
quc saber en voill la vcrtat."
.3 quaissim C. 4 chaptenemen C 5 don C.
mantas ves 1. 6 Mout C. 8 E d. i?. 10 quar
C. 15 Jall V. a. Que aia t. C 19 quenansas
m, C, quenaÌBSi m. /. 20 queres R, queris C.
22 anc tors /, autors a. 24 Una de las genzors a.
32 e den peirols eie. I. 33 Peirols ete. I. 39
vertart /.
'^Bernart, chantarsno'm ven a grat
ni gaires no'm platz ni'm sab bo ;
mas car voletz nostra ten80,
n'ai era mon talan for^at.
Pauc val chans que del cor non ve ; 5
e po8 joÌ8 d*amor laÌ88a me,
eu ai chant e deport laÌ88at.**
*Peirol, mout i faitz gran foudat,
s'o laÌ88atz per tal ocaizo;
8*eu ague8 avut cor fello, lo
mortz fora, un an a pa^sat,
qu'cnquor non poso trobar meroo:
ges per tant de chant no'm reore,
car doas perdas no m*an at.**
*Bernart, ben aí mon cor mudat, 15
que totz 08 autres c'anc non fo:
non chantarai mais en perdo; . . .
ma8 de yo8 voill, ohantetz jasee
de cellei qu'en grat no*U8 o te,
e que perdatz yo8tr' amistat." to
*Peirol, maint bon mot n'ai trobat
de leÌ8, c'anc us no m'en tenc pro;
e 8'il serva cor de leo,
no m'a ge8 tot lo mon serrat,
qu'en 8ai tal una, per ma fe, ts
qu'am mais, 8'un baizar mí cove,
que de leis, s'il m'ague8 donat'*
*Bernart, bcn ee aco8tumat,
qui maÌ8 non pot, c'aiesi perdo,
que la yolp8 al 8irier dÌ8o(P): to
quan Tac de totas partz cercat,
las 8ÌreÌ8a8 vic loing de 8e
e dÌB quo uod valioD re:
atrcssi m'avctz vos gabat."
'^Peirol, 8ÌreÌ8a8 soDt o be 86
Dia8 mal aia eu 8Ì ja cre
que la yolp8 do'd aia tastat."
''BerDart, Do'm o'eDtramet de re,
ma8 pesa'm de ma boDa fe,
car Dou i ai reu gazaigDat. 40
1 Bernartz etc. I. 2 sabon /. 5 dal AL
6 pois Aí. 8 mout fezest 1. 10 ahut A. 16
Bernat etc. A. 18 chantar /. 19 no vo8 te /.
23 £11a serva /. 2ô qien A. sa / autra /.
29 caisso /. .30 ella v. /. sirieis A, serier /.
dis o Ba. 32 1a /. sirieias A, sereisas /. vi /.
3ô sirieias A, seriesas /. 38 nomen tramet /.
40 hi ^. a /.
155
Xn« SIÈCTiE.
156
OAUCELM FAlDrr.
I. Ms, du Vaticain 5232, Stud, di filologia romanza III, 218 (A); Mss. de Paris, fr, 856, fol.
63 (G), fr, 1749, p. 13 (E), fr, 854, foL 35 (I), Ms. de la LaureìUienne, Plut. XLI, 43, foì. 58*^,
Ârchiv f d. Stud. d. neueren Spr. 35, 402 (U) ; Ms. de Venise, Archiv etc. 36, 387 (V). II. M9.
du Vaticain 5232, fol. 78 (A); Mss. de Paris, fr. 856, fol. 66 (C), fr. 854, fol. 36 (I). III.
Ms. du Vatieain 5232, fol. 7i)\ Studj etc. III, 239 (A) ; Mss. de Paris, fr. 1592, fol. 45 (fì),
fr. 856, fol. 72 (C),fr. 1749, p. 10 (E),fr. 834, Mahn, Gedichte II, 118(1); Ms. de la Laurentienne,
Plut. XLI, 43, fol. 55; Archiv etc. 35, 399 (U); Ms. du Vaticain 3207, Studj di filoloçia romanza,
V, 553 9. (H); Ma. de Veni9e, Arcìiiv etc. 35, 384. — R. Meyer, Das Lehcn des Trauba-
daura Oaucelm Faidit, Heidelberg 1876. Diez, Leben und ÌVerhe der TroìÛHidour9, 2* éd.,
Leipzig 1882, p. 293 88.
I.
Lo rosBÌDholet salvatge
ai auzit, que s'esbaudeia
por anior en son longatgo,
5 e'm fai si inorir d'cnveia,
car leÌ8 cui dezir
no vei ni remir
ni no'm voigr' ogan auzir.
Pero pel dous ohan
10 qu'el e sa par fan
esfortz un pauc mon coratge,
e*m vau conortan
mon cor en chantan,
80 qu'eu no cuidiei far ogan.
15 Empero nul alegratge
no'm don'al cor res qu'eu veia,
per qu'eu conosc mon folatge.
Bon 08 dreitz qu*aÌ88Ì'm n'o8teia
e deu m'avcnir,
so car per fol con8Ìr
IaÌ88ei mon cor ajauzir;
don 8ui en afan
e n'ai ir' e dan
2 roBBÌnhol E 3 ques G. 5 e f ai me (e fam
AV) murìr d'e. AEV, e pren men tan ^anse. /.
6 que /, qni cn V. 8 Ja nol A, no EU \\ uolc
C. e uolgra /. 9 mas per lo /. 10 quilh C.
pars AI. 12 em deport en cantan Ú. en /,
e C. cans V. alegran /. 13 em conort catan
/ . E V. Ba. em nan conostan U. 14 que Ba.C. cuidier
A. 15 Pero mais E, Mas pero /, E pero V. 16 al cor
manque Ba.GEIUV. que enneia /, quem ueia U.
17 ans conosc hi E. e car poing e. m. A^ e
car penei mon lU. dampnage /. 18 Et es
CV. aÌBSÌm (m)eBteia AV. 19 em denh E.
em deia uenir /, car per fol alhìr A. 21
don sni en c. A. qan /. 21 achauzir G. mon
ioi iausir U. 22 e manei tarzan A U. 23 don
ai AEU. ira tan /.
e cono8C en mon coratge
qu'ai pordut e8t an,
qu'anc non aic joi gran
ni ro quo'm vonguos a talun.
E 8Ìtot planh mon damuatge, 5
mo8 cor8 aclin' e 8opIeia
va8 ieÍ8 que a 8enhoratge
en mi, e tanh qu'e88er deia,
qu'anc no'm poc p1u8 dir,
quan venc al partir. lu
Mas 8a cara'lh vi cobrir,
o'm dis 808piran:
"A Deu VO8 coman!"
E quan pen8 en mon coratge
l'amoros semblan, i&
a pauc en ploran
110 m'auci, car no'lh 8ui donan.
Mi don8, que to mon coratgo,
prec, 8Ì com cel que merccia,
que no m'aia cor salvatgo,
ni fal8 lauzengiers no creia
de mi, ni 8'albir
qu'eu vaa autra'm vir,
que per bona fe soHpir
2 qestatz sui A estat EIU. un an /. 3 que
non Ba.CElU. noi GV. ô planc E. 6 mon
cor acli C. 7 al. A, ai U. 8 de mi A. en
EU. tenh E. e mi taing qe serdoia /, e tanh
be que e. d. G. 9 non U. qe anc nopoz dir
l^ 12 can dis V. 15 lamor el semblan Ba.
CEUV. 16 per U. m'auci en ploran cal noì
Bo denan V. 17 quan li sui Q. 18 te | a. / V.
cor gatge lia.I^ cor en gatge V. M. d. ma per
heretatgo C. 19 pre /. bon cQ sclli hom qucs
CV. 2() non V. uolatgc AUV. 22 no salbir
V. 23 que tía.CI. 24 quar de bon cor la
remir AEl. anz U. fen U. E per V.
20
157
GACELM FAIDIT.
158
10
\f»
so
S5
90
e l'am ses enjan
e ses cor truan,
qu'eu non ai ges tal ooratge
Goin li fnls drut an,
que yan galian;
per qu'amors torna en soan.
Ano no falsei mon coratge
yas leis, cui mos cors s'autreia,
po8 Taigui fait homenatge,
e non ai cor que'm recreia
ja del seu servir.
Cui qu'enoi ni tir,
seus 8ui e no posc giquir
de leis tan ni quan,
qu'autra no deman,
ni non es en mon coratge
res qu'eu voiha tan :
per que la reblan,
mas mas jontas, humilían.
Chansos, de te fatz messatge
e yai ades e despleia
lai on jois a son estatge,
a mi dons que tan m'agreia;
e po8 li tan dir
qu'eu mor de desir.
K 8*il te donha acolhir,
vai li remembrnn, —
e no t'ana tnrzau, —
lo consirier ei coratge,
e Tamor tan gran
don mor dezirnn,
car no ia remir en baizan.
3 e non Ba. CIV, que non E. ai aital CV. cor
uolatge E. 4 truan V. 5 enganan V. 6 tor-
ncn E, torne /. 7 viatffe Ba.CEU. l—\9manquent
Al. 12 a cni CE. IB partir E, 16 en manque
E. 18 que eu V, blan E. 19 Mas iuntas V.
20—158, 6 manquent V. 21 et espleia EI, e
resplcia A, 22 o son E. ostadgo fh 28 ni
greia V. la bela clon nic grcja IhuC 24 qc
nom Ba.A. e p. laitant d. A. posc partir lia C, poi-
ras El. c p. U dir. i. 25 Ucs p. lai aitan d.
IK 0c8 dcl 8CU servir lia.C. 20 mas sít voljrucs
Ba,C, 27 V. lades fJ. No Vans dcsmembran
Ba.C, la desm. A, 28 e non tanar t. (I, non
tan enoian A, e non ans Ba.C 2t) lo mcn
deziro8 Ba,C. HO quc pcr te 1i man Ba. (ran)
C, 82 1a mir U. en manque El.
Na Maria, tan
ayetz de pretz gran,
per que 8on tuit d'agradatge
mci dich e moi chan,
per la iauzor gran 5
que eu dic de yo8 on chantan.
n.
Ara no8 8Ìa guitz
1o yer8 Deu8, Je8u Critz, io
car de franca gen gaia
8ui per lui partitz,
on ai e8tat noiritz
et honrats e grazitz.
Per 8oi precs noi de^plaia, i5
8'eu m'en part marritz.
Ai, gentil8 LemozÌ8,
el yostre dou8 paÌ8
laÌ8 de bela paria
8eniior8 e yezia so
e domnaa ab pretz fia,
pro8 de gran cortezia;
don planh e languia
e 808pir noit e dia.
Maa qualsque aiai critz t5
dcl romaner auzitz,
ja nula bea, que'm n'e8chaia;
ui ric8 loc8 aizitz
no'm tcnra, ni conquitz,
a'ayiaia yotz complitz, so
qu'aprea calenda maia
no 8Ìa garnitz
del torn, 8Ì Deua l'aizis;
e a'a luí platz ma fia
en leial romania, 85
lo tot 1i grazia.
Pero ma8 join8 aclia
prec ya8 8a aenhoria
quel8 portz eis camia
no8 adreÌ8 yaa Suria. 4o
(> qucn AI.
9 Oimais A. 11 franssa A. 12 lieys C, 14
scrvitz A. 1() nauc Cl. 17 a (7. 18 uostronrat C/.
Uì De doussa conpaignia A, 20 E. s. A. 22
flors de C. 25 E ^. 2i\ de A 27 ia negns
bes quicu aia C/. 29 nil A. 88 maixis A. 84 o ^.
86 romeria /. 88 Vir Cl. 40 nes /. endres CI,
159
Xn^ SIÈCLE.
160
Honratz es o grazítz
oui Deu8 non es falhitz,
que Deu8 yoI et a88aia
lo8 pro8 eÌ8 arditz,
5 et aquel8 a ohauzitz,
e IaÌ88a lo8 aunitz
et l'aYoI gen ^avaia
per Gui 08 traitz.
Ai, caitiu, mal a8sÌ8,
10 Y08 ei8 Yos etz aucisy
qu'aYors e manentia
Y08 tol paradis,
qu'aYars etz e ressis,
tan qu'us far no poiria
15 qu'a Deu abelis:
per que Deus yos desfia.
Oimais 08 Antecritz
al dan del mon oissitz,
que totz lo bes s'esmaia
<o ei mals es salhitz,
queis fals prins a sazitz
e pres et endormitz
esoartatz, queis esglaia
eÌ8 te morns e tritz,
sft quei reiSy cui es Paris,
Yol maÌ8 a saint Daiinis
o lai en Normandia .
conquerr' esterlis
que tot quan Safadis
80 a ni ten en bailia:
don pot esser fis
qu'aiâsi oom deura sia.
Ar laissem los giquitz
remazutz escarnitz,
86 et ab obra Yoraia
de bona razitz
8Ìa per nos sorYÌtz
lo Yors sains Esperitz,
7 avol Ba,CI. 8 que A. 9 ai] e C. 10 cam
Y08 etz taich a. A. 11-12 manquent CI. U
tan quom res noi trobaria C. 17 Qneimais C,
21 prinsl ric8 A. prensatz saitz I 22 prctz
/. 23 En techatz C, el pecatz /. escurtatz?
Andresen, Rúmanische Forecìitingen I, 451. 24
ron /. 27 enj o /. lombardia 6*. 29 cant fa dis
A. 90 Ha et J. 31 don pot ben saber A, 33 guer-
piti /. 36 lobra A. 36 rahitz A, 37 Que A.
Gui progom quo'ns atraia
ab faitz afortitz
a dan dels Sarrazis,
8Ì qu'en sia conquis
lo saina locs, e la Yia 5
fass' als pelegris,
que no8 tolc Saladis,
don la Yorgena pia
cui Deu8 benezis
no8 8ia garentia. lo
Bels dous Maracdes fis,
Y08 eÌ8 pro8 PeitaYÌs
sal Deu8 e na Maria
qu'a bon pretz conquis.
E ma domna EIis i5
sapcha be, ses bauzia,
qu'eu li 8ui aclis
on qu'eu an ni m'estia.
ITI. «,
AI semblan dol rei tios,
quan I'ac Yencut I'empcraire
eil fetz tirar, quau I'ac pros,
sa carret' e son arnes,
don el chantaYai maitraire, ta
Yozen la roda Yirar,
ei ser pioraY' al manjar,
chant, on plus ai malanansa,
quan consir qu'en alegransa
me pot mo8 maltraitz tornar; so
e plor, quan Yei joi ni be
ala autres, e mi soyo
qu'eu n'aic pro; er no'n ai re,
Qu'en aitai trcbalha'm te
pres amors e'n gran balansa; 85
1 quc pr. no8 a. A. 2 als fals A. 3 al Cì.
can C. 8 cui 1a verges Maria Cl. 9 que A.
11-18 tnanquent A. 15/16 manquent C. 18 quieu
8ui sieus on quieu sia C.
21 A EV. 24 la C. 25 canUva maltr. H.
mi par Ba.BCE. ni A. no sai cous V. 26
manque B. rodal V. vidar A. 28 qanch hom
HU. ieu ch. E. 29 Tan V. 30 me podol mal-
trag C. p. cn mci mal taing U. mon maltraich
By el maltraic H. 31 Quanc U. puoi pl. /,
eu pl. (/. :i8 qnc C. nom U. 34 Ab aital
iram mo tc 77. Ab aital K, £n a. /, Qe ab a.
U. 35 amors pres EHIV. gran] tal C, greu
AHIU.
161
GAUCELM FAIDIT.
162
10
15
to
25
90
e no sai ren dir per que,
mas car aten sa merce,
yencutz ses dezespcransa;
car 110* in rccro d'amar,
que d'als no'in pot encolpar,
tan 1i 8UÌ fizels amaire,
a lieis, cui non aus retraire
ni descobrir mon pensar.
Pros domn' ab gen cors cortes,
tan tem lo pretz qu'en yos es
e las grans vaiors eis bes.
Pero no*m dezesper ges
ni m'es semblan ni yeiaire
qu'en vos uo sia merces,
quei Yostro cors ben apres,
humil, franc e de bon aire
vei ei ric pretz valen car
ei dous ris ei gen parlar,
joios ab gaia somblansa.
E car uon trobatz egansa
de beutat el mou ni par,
aisso'm tira si el fre
e'm tol Tardit e'm rete
qu'eu no'us aus preiar de re.
Car maintas sazos m'ave
qu'ab tota fait* acordansa
domna'us cug preiar de me,
e pois, quan mos cors vos ve,
m'espert e no'n ai membransa
mas sol de vos esgardar.
l 6 re nom sap dir E, 8. dire Ba.CHJUV. 3
ben crei U. be crcsser de resperanza H. 4 car
cn non r. 7/. quar non crci U. 5 e d'al ïí.
non 7. sap II U. (> tant 8. lis lcials a. Jfa,C
EIJIU V. 7 vas Jìa.CJJJU, dc EV. uos Ba.CEJJ.
qieu B. nou8 aus /. 8 afar /. 9 cors gen C.
frai c. JJJU. 10 ell p. JJ, 11 honors /?/. c las
auzors (ccupé) E. 15 Fos /, Car U, Quan C, E
anch H, Car lo K. ients cor BJ. cortes /. 16 e
manque H. 17 Ynec el pr. V, e car U, 18 El
íícnt rirc U. donsl ucl /F, ^ai Jì, frcn A. rirc
Eìì. dons ÁBJUV. 19 iois ab uinil s. //. franca
I . dousa/ . ab buinil U. cortcs C. 20 aucz JJJU
V. 21 ni de E. mi JUt,CE. 22 e chom UU. J^e
rcsie numque JJ, ini ten cnaissi C. tcn ai88i cn
Ba.CElV, lo fr. U. 23 lardir E, ardit AB.
24 que Ba.CEV. de me E. clamar merce C,
25—162,7 6' ttrophe dans U. Que E. 26 qe U.
28 que V. 29 Bloblit /. Espert V. 30 M. quant
JU.
BARTSCH, ChreiiiomAthle proTençale.
e no'us sai ni'us aus preiar
ni Tamor no'us posc estraire.
Doncs gran merce pogratz faire
si'm dessetz ses demandar,
que non es tan pauca res 5
qu'eu dei vostre don agues,
quez a gran no la'm tengues.
Per qu* enans que'l bruitzvengues
ni fals lauzengiers trichaire
Tamor que'us ai conogues, lo
fora gen, 8*a vos plagues,
de conoisser mon afaire,
po8 eu no'l voB aus moBtrar.
Qu'un honrat do'm pogratz far,
8Ì, 808 tota malestauBa, 15
BofrÌBsetz qu'a voBtr* onrauBa
fo88on maÌB tuit mei chantar.
E'l pluB laÌB, que be'B cove;
niaB d'aisso no cug ni ore,
s'eu Venquer, que m*en malme. to
E po8 de voB no'm recre
ni de la voBtra fiauBa,
don eu autrei per jaBse
mon chant e ma leial fe.
Si voBtra valorB m'enauBa, ts
honorB vo8 er, bob doptar.
VoB Babetz co'b tanh a far.
l poÌ8 no V08 aoB /. (poÌB nouB aus) de
mi U, 2 mamor Ba,CJU, non /. 3 donc C,
be E. 4 8i d. /, qem U, 5 qney C, qoi ei
mon non es E. 6 qne AJU. de vob en don
E. 7 quieu ACEJ U, a] la CE. en E. nom F.
no la EJU. 8 Pero ans E. 9 Nil V. 11
fcn I drcips C, grat U. l)en El. cBtcra bíus E.
3 p. sìu y(. nous au8 preguar E. a m. V. 14
do C, doncs bcn ric /. lkn ric do me E. d&r
EIV. 15 Senes E. malanssa V. 16 sinB
plagucs EJ. 17 fo8 C. mais] fait E. 18 ques
(8Ì8 V) descove CV, quar bes c. E, 8Ì descove
/. 19 mas] quieu C. pero ieu no È. daitan /.
20 sieu o dic /. en prec E. que so quenquier C;
qicnzo qnc quicr V. quc mi Bn.J. 21—162,6
4' ntropfie U. 21 Donc CEUV. cn uostra
mcrce EJ, non crc V, 22 manque C. 8oi et
en V. EV. c en /. nim part dc U, e pas e
uostra fìansam V. 23 nianque C. d. et /. et
un do nom autrei per ase Ey donats yos soi
U, do e mautrej V. 24 mo8 cbans B, mon
cor EJ U V. bi CE. bona V. 26 Si de mi uoe
pren esmassa V. 26 es E. 27 e vos E, gar-
datz C. qeÌB B, qneus (', com U. tanhl fai AB.
6
163
XII* et Xni« SIÊCLES.
164
qu'eu no'us dio ni pauo ui gaire,
mas tan qu'umila meroeiaire
YOB Bui ab íin oor e olar.
E s'aesmes ni saubes
qu'auzes mais dir ni degues,
del pIuB me for' entrames.
A Vontadorn volli retraire
que la domna non a par
de beutat ab oompiitz bes,
e si'n Maraodes saubea
80 qu'eu sai, bei fora pres.
RAIMON DE MIRAVAL.
I. Afí. du Vaticain 5232, fol. 45 • (A), Archiv etc. 33, 436; M88. de Paris, fr. 856, foL 82 (C),
fr. 854, fol. 70 (l), fr. 12474, Malm Qedichte III, 38 (734) (M); Ma. de Venise, fol. 48^,
Archiv etc. 36,398 (V). II. Ms. du Vaticain 5232, fol. 50', Studj di jìlologia romanza III, 142
(A); fr. 856, fol. 76 (C), fr. 854, fol. 72 (I), fr, 22543, fol 84 (R). IIÍ. Af«. du Vaticain 5232,
fol. 48^, Studj di fiioloqia roimmza III, 130 8. (A); Mss. de Paris, fr. 850, fol. 70 (C), fr.
1741), p. 32 (K); Ms. de la Chigiana, f 72 (str. 3), Stengel, Blumenlese, p. 27 8., (F); Ms. de
Pari8, fr. 854, fol. 68 (I); fr. 8uppl. 2033, Mahn, Oedichte IV, (1084) (M)'; M8. d'Oxford, Douce
269, Mahn, l. c. (1085) (S); Ms. de la Laurentienne, Plut. XLI, 43, Ârchiv etc. 35, p. 425 (U); Ms. de
Veni8e, Arehiv etc. 36, 393 (V). — Diez, Leben und Werke der Troubadaurs, 2* éd., Leipzig 1882,
p. 308 88.
I.
Ano trobara olus ni braus
non deo aver pretz ni laus,
10 poB fon faitz per vendre
oontrais sonetz suaus,
ooindetz, aissi com eu'Is paus,
e leus ad aprendre, .
ab bels ditz clars e gen olaus;
15 oar per far entendre
non oal trop oontendre.
Car tan prenon cabaus
domnas entreis fìs los faus,
fan amor deissendre;
20 mas no'm tanh quo las caus,
ni del tot en tot no m'aus
Yas lor dan estendre.
1 Non A. no8 /. plas p. A. Non diraj plns V.
quier EIU. 8 vos son i, e car C. cor íin Ha.BIU.
ferm e clar V. 4 £ sieu esmes AB^ e sazimes
E. E saazes dir ni degaes C. E seu meil dir
Uj E sies mes ni sabes V. ô que de plus
Yos sovengaes C, queu lo plus dire d. /. 6
de E. del plai V. mais B.
8 chantars /. 10 Qac A. 12 cls V, e c.
M. IH pcr AM. 14 d. et ab motz c. C'. clurs]
cars ACf plas V. 15 qae C. 16 noi A.
17 La com p. C. Mas qar M. 18 contrals A.
20 non tainb los non c. M. nos CV^ non I.
qea V. t. las encaas C. 21 manque A. de tot
CV. 22 destendre /.
Car cilh que'm ten en repaus
mi fais tortz dofondro
qu'a mains drutz vei prendre.
Tot quan mi dons vol volh,
et tot quan li platz aoolh lo
en patz ses ranoura;
pos alhors no'm destolh
e josta leis me despolh
nutz ses vestidura,
aitan teno de rio oapdolh 15
que bon' aventura
no'm pot far fraitura.
Pos tan Pam e la volh,
en trao peitz e plus m'en dolh,
car cilh no'n pren cura. 20
E s'eu ano dis orgolh
vas domnas, aras m'en tolh
e torn a mezura.
E drutz qu*es d'aital esoolh
l-ô manqumt CV. De Ba.E. aaicb /. 3 do-
nor ni de pres ni de /. 4 e sill ma razon s.
AB. ô quien E.
7 contendre IMV. 9-lí>6, 2 mam/uent AI.
uol m. d. M. 12-17 et 20-l(iô, 2 inteìvertÌ8 V.
12-20 interverti8 C. 13 que j. M. 14 ab v.
M. 15 maizis tant dcl M. 17 nom fczcs M.
18 Qar lam mais quc nO sneilz M. 20 qar
nom MV. pren en M. 21 lis M. 23 £m V.
24 Qar M.
165
RAIBION DE MIRAVAL.
166
conquier joi, e dura
si'n bon loc s'atura.
No sai per quals mestiers
amon domnas cayaliers.
5 S'amors me soana,
no'm sai gabar estiers,
que meins en par vertadiers
qui totz 808 be8 vana.
Per qu'eu volh plus yolontier8
10 dir cortez* ufana
que yertat yilana.
LoB maior8 lauzengier8
tenc yas mi dons plazeuticrs
e cil queis apana.
15 E 8Ìi nienres portiers
fo8 tan gais ni bobanciers
qu'auze8 yestir grana,
pius fora ric8 sos doblier8,
qu*en tela rensana
20 jagr' eu sa cabaua.
n.
8i tot s'es ma domn' esquiva
ni'm mostr' orgolh ni soan,
25 ges del 8eu servir no'm las;
ans, car cu vas leis uon pas,
li trametrai lai on es
chanso faita de merces;
car per solatz e per chan
30 creÌ8 amors e brot' e rama.
Dins el cor me nais la flama
qu'eÌ8 per la boc'en chantan,
don domnas e drutz abras.
Eih 8onet son dous e bas,
86 coind' e leugier e cortes.
1 qel M. Bil V. 2 Siem, En F. 4 s'amon
CIR, 6 non unoill A^ nom nuil F, non dei M.
7 car CM. 12 peiora CMV. 13 per mi CM.
14 cel C, celB quils V. qne saplana Á. lô si
lo C, montre i. 16 prezentiers CMV. 17
portar C. 18 tan !. CM. logaiers CM. 19
ransana ÁCIy renzana V\ c/. Andresen, Ranu
Forsehungen /, 451,
23 meB E. 24 nim I, 25 lays C. 28 qneB
f. A. fassa /. 30 Nais Ba.CR. 31 el] lo tíâ.
Cy del R. 32 boca ch. Ba.R. 33 amas A. abas
/. qnan donez adntz a. C. 34 dous] ant R,
36 lengierj befag R.
per que de grat son apres:
que tal8 amera tiran
que per mos bels ditz s'abriva.
Pcr la lengua recaliva
80 don eu ai pre8 lo dan 5
tan, per pauc no'n yeng al yas
qu'al8 fals fenhedors e^cas.
En8enh so qu'a lor es be8
quan mi degr' esser promen;
8Ì feira, 8*eu ^aubes, tan lo
com fai cel que re non ama.
Mas fin' amors m*enlíama,
qu*cn mi non a ponh d'engan,
ni falsetat non amas;
qu'ab tal domna sui remas, 15
qu'anc no falhi ni mespres
ni non amet dos ni tres;
per qu*eu autra non deman,
ni farai ja tan quan viva.
Ma8 car crezet geu badiva, to
que de mi s'anes lonhan, —
que m'an levat en tal olas
qu*a pauc de joi no m'an ras, —
ma domna no saup que's fe8
qu*anc soferc qu'om la'm tolgue8;t5
quo tat pcrdcra lauzan
que per autra no's reclama.
Mas lo dezirier8 m'aflama
e*8 vai cascun jorn doblan,
tan que'm poia sobrei nas. — so
1 p. quien sni damar a. R. qnan de bon
grat 8on a. C. 4 lengam Ba.CR. 6 apres /.
yen eis prenc R, don ma donat lo C. 6 pon
/. ca pauc R, e'n so vengntz pres dcl Ba.C.
7 (^a /e, el C. fols /. 8 don lor ve Ba.CR,
9 qua Ba.CR. 10 sis fora s'en affnes Bti^C^
e sis fora B'agues R. si fera /. 11 de sen cnm
q. n. a. Ba.CR. aiscel /. 12 me liama Ba.CI. 16/17
iniervertis C. ni no C. 17 qne non C, 19
f. A, }i\manque A, ges /. farai aitan R. cam
i4. 20 £ AI, Car crczet en g. R. 21 Bane A.
(saue /) de mi /. iem uan de Bamor R. 22
lenat man R. tornat-cas C. 23 c'ab AICR.
ma C. 24 mas mi dons R. Bai qnes en C, sap
A. 25 quar BafTrírs quom mius C. cant sofri
R. qu'om lim Ba,CR. que AI. 26 Cella p. A
Iy bela R perderats C. lauzan manque I. 27
Bel que per autras r. R. autre A 28 afama
Ba.CIR. 29 qu'es Ba.C. quem R. 30 que
mes puiatz R. que ia lieys de 8. O.
6*
167
Xni- SIÈCLE.
168
Cala, fols, trop en diras. —
No faraì, qu'anc no fo res.
Ma domn' e ma bona fes
m'en vaigues ei tems d'antan,
5 que me fos d'alques aiziva.
S'a mon Audiart plagues,
tornar volgr' e mon paes
vas lcÌ8 que tot las m'abriva.
10 Ben l'en deu penre merceS)
qu'anc noih fi quei despiagues
nulha re petit ni gran,
qu'ins e mon cor non escriva.
III.
15 Be m'agradai bels temps d'eatiu
e dels auzels m'agradai chans,
eih folha m'agrad' eis verjans,
eih prat vcrt mi son agradiu;
e V08, domna, m'agradatz|ceut aitans,
20 et agrada'm quan fatz vostrea comana:
mas voB non platz que re'm denhetz
grazir,
mas agrada'us car me mor de dèzir.
Per un dezir, domna, reviu,
que m'es de totz dezirs plus grans,
85 qu'eu dezir quei rics benestans
vostre cors de^iran m'aiziu,
que mo8 dezirs se dobles en baizans;
e po8 tan be'us dezir ses tots enjans,
ja uo'm laissetz al dezirier aucir,
80 que deziran deu hom d'amor jauzír.
2 qae no C. 3 Has A. dona na R. e manque
A. 4 Mais H, mo vah*a Ba. C. e tcm dai-
tan A. 5 daquelh C. qcni sia dalques esquiua
A. cant U08 nom eran antiua R. 6-12 man-
quent AIR.
15 Bem agral /. Molt V, dous C. 17 el
uert fuelh magradel C. e1 fuelha MU^ et f. S.
£ 1a V. 19 mas ISU. mil IMSU. 21 que me
denhes g. EM, quem d. re Ba.CE «lem degues
ren S^ qe dcignassotz U. 22 Et af(radam I,
Et agradaus SV. quant me M. eu m. V. 23
reuenh E. 24 dautres d. CSV. 2ô Qnar AE,
si I. 26 Deziran n. c. MS. mausiu AEV. '21
Qucl meu SV. elh micus C. baizan (: tot engan)
C. t. es vos V. 28 ben U. 29 Nom V. derjer
K, 31 Qnar CU. jausir damor V.
Tot jauzir d'autr' amor esquiu,
ma8 de vo8 a jauzir m'enan^,
qu'eu jau lo8 be8 e cel los dan8
de V08 que'm faitz jauzen pen8iu.
Tan 8ui jauzens de vo8 que nulh8 afan8 5
no'm tol jauzir, quei vo8tre bèl8 ^emblans
m'e8JauzÌ8 tan que cel jorn que'U8 remir
no po8C e8tar 868 gaug, vas on que'm vir.
Ma8 alque8 an virat mon briu
lauzengier que viro'ls aman8 lo
e viron la8 domnas prezan8
e maint gai viron en caitiu.
E 8Ì*U8 viratz, domna, per mal parlan8,
vo8tro fì8 cors tem quo a'en vir truans,
per que*8 viron plazer en e8carnir, i5
e gran8 lauzor^ 8e vir' en gran maldir.
Maa eu dic que, 8Ì totz temp8 viu,
totz temp8 dirai V08tre8 coman8,
e 8i'm dizetz: '^Yai o non an8",
al8 vo8tre8 beis ditz m*umiliu. 2o
Sol no'm digatz que remanhai demans,
que totz mo8 ditz ne pa^sari' enans,
que per uulh dig, donma, pogue8 partir
lo cor niÌ8 ditz n iÌ8 faitz de vo8 8ervir.
Per 8ervir en ric 8enhoriu <&
08 bo8 servire benanans.
1 iausir damor U. denos V. dautra donna
M. 2 qnar per nos mesiauzi enans C, Caia
los bes cnlor dans V. a manque U. 3 lau ^\
4 Vcr I. iausir T. 6 Oan V. dc vos j. E,
per vos V. j. donna Ba.C. j. per qe negns S.
qe loing U. 6 que E^ quar CV. 7 qnes v.
ES. me fay iausir an V. quel j. que(u) vos
Ba.CISV. 8 ses ioi (gaug) estar SU. qeu
S. 9 £n alques S. atras M. a leis V. 10
viran S. micls Y. 12 numque V. mans guais
Ba.AIS, mantz iois M. 13 domna mantjue S.
14 cors gen V. Ì. prctz Ba.S, rics prctz /. qucs
E. menanza F. Tem quel f. p. quauez se v.
C. torn V. lô qaisis S^ per qe U. uiroill E. 16
Qne AE. se manque C. servir U. sen /. uiron
AIMS. per m. AMS. 17 beus C. Ben pot
dir E. 18 farai AMV. 20 A AM. dona als
V. 21 non S 22 quar C em U. en pas-
sarai Ba.CMS. en p. E. en desdiria /. abans
V. 23 dreg E. que ja pogues donina de vos
p. C. pogncs de vos V. domnam A. q. per null
drctz poges de uos M. qe ia de nos S. 24 n.
fj dona E. nils bucilhs M. 2ô cnl U. en loc
(f. 26 son manz seruidor S. ve lo seruire U.
sorvizis E rics seruirs e V. ben amans /. ben M.
169
JEU-PARTI ENTRE SA VARIC DE MAULEON, G AUCELM FAIDIT etc. 1 70
per que'us Yolh servir totz mos ans,
et anc servidor meÌDs antiu
non ac la ber a cui seryi Tristans,
au8 V08 farai dc bcls sorvizis taus,
5tro mo8 aervirs me fa88' en grat venir
o V08 digatz: "Mon 8ervidor azir".
De grat dezir, domna, que'U8 jauzÌ8, an8
que'8 vir per ditz mos servir^ en soans,
que servire, ditz hom, qu'a dreit 8e vir,
quand om no'ii vol 808 dcziriers grazir.
Loial, be'ni platz dc nion Estiu ronans,
mas de mi don8 08 la valors tan grans
que cu c tug li dcvcm obczir,
per que no'lh vol ge8 Miraval8 mentir.
JEU-PARTI ENTRE SAVARIC DE MAULEON, GAUCELM PAIDIT ET
UC DE LA BACALARIA.
Ms, du Vaiieain 5232, fol. 177", Stuâj di filologia r&manza III, 546^8 (A); Mês, de ParÌM,
/r. 856, fol 391 (C), fr, 1749, p. 143 (E), fr. 854, foL 152 (I). — Cf. P. Rajna, Raceolia di
etudj critici ded. ad Al. d'Aneona, Fìòrenee 1901, p. 553 — 68. — Diex, Leben und Werke der
Troubadours, 2^ éd., Leipzig 1882, p. 326 m. Grdr. § 25, p. 34. St. p. 25.
^^Oaucelm, tre8 joc8 enamoratz
partÌ8C a vo8 et a'n Ugo,
10 e cha8CU8 prendetz lo plu8 bo
e Inissatz me qualque'U8 volhatz.
Una domn' a tre8 preiadors,
e de8trenh la tan lor amor8
que, quan tuit trei li son denan,
1» a chaacun fai d'amor Romblan:
l'un oBgard' amorozamcn,
l'autr' e8trcnh la man dou88amen,
al tcrtz cau88iga*l pe rizcn.
Digatz al qual, po8 aÌ88Ì es,
to fai maior amor de totz tre^P''
"Souh'en Savaric, ben 8apchatz
que ramic8 recep plus gen do,
qu'e8 francamen, 8e8 cor felo,
del8 bel8 olh8 plazcns e8gardatz.
S5 Del cor mou aquela dou88or8.
1 que V. qnien CS. seruirai ES. 3 ac isent
V. serait E. 4 qeti S. e farai vos E. per
qiiiens CV. nncl far C. 5 noR mcBfas farai M.
fasson coy C. no8 faza en joi U. fasa ioy n.
V. dcignatz S. coillir .*?. fi diretz tía.CEIS.
moB servidors /. mazìr E. 7-170, 7 manque S.
quen ia dis ans U.
10 prenda C. 11 qnal nos C. 12 Qu'una
Ba.CEI. 17 a lautr I. 18 chauzial EL 21
Senher en CEL ben ntanque C. 22 receu plns
ric E. 28 Que A. 24 Ês dels huoills pl. A.
donsamen gardatz I. 25 aquesta E.
per qu'ea cen tans maier honors.
E del man tener dic aitan,
que non li ten ni pro ni dan,
qu'ait-al plazer comunalmcn
fan domna8 per acolhimen.
E del cau88igar nou enten
que la domn' amor li fezes,
ni dou per amor 088or pros/*
^^Uaucelm, vo8 dizctz 80 quo'U8 platz,
for que non mantenetz razo,
qu'ou l'esgardar non cono80 pro
a Tamic, que vos razonatz;
e s'el i enten, 08 folors,
qu'olh e8gardan lui et alhor8
e nulh autre poder non an.
Mas quan la blanca ma8 808 gan
estrenh 8on amic dou88amen,
1 qel ditz peruis nom tomes M, semir per-
dÌE U. e Bouans /. 2 Qar U. qne (qna) seraizÌB
(-i) EC. adreg CV. servir Ba.CIUV. qar Ver-
nidor qadreg qes M. sab gang nol U. 8 s'ab
gang no Ha. s'ab gaug nol U. sen grat non
pot 8on d. ianzir M. quì ab joi- son dezirier
CV. qnant hom nol totz 8. E. Qni son semir
ab gancli noi nol g. /. jansi V. 4-7 nuinçueni
ACIMV. 5 sa SU. íî Qa lei totas U 7 qnen
n. uolh g. miraual BaEU.
8 lamors /. 9 de la m t. d. tan Ba.CI.
12 fai domna Ba.Cl. 14 C'anc A. domna
damor f. C. car la E. 15 Nil A. 16 so tMan-
que L G. d. so que nos C. 18 lesgnar non c.
nulh pro C. noi E. 20 et es ncscies e f. C.
21 que huelh gardon C. 23 sesj del C.
10
t»
to
171
XIII* SIÈCLE.
172
ramors mou del cor o del son.
E'n Sayarícs, car part tan gen,
mantengai oaussigar cortes
de po, qu'eu noi mantenrai ges."
6 '^Senher, pos lo melha mi laissatz,
mantenrai l'ou, ses dír de no;
don dic quei caussigars que fo
faitz del pe fo fin' amistatz,
celada de lauzenjadors,
10 e par be, pos aital socors
pres l'amicB rizon caussigan,
que Tamors es ses tot enjan.
Ê quii tener de la man pren
por maior amor fiii nonsen.
15 E d'en Qaucelm uo m'es parven
que l'esgart per meihor prezes,
si tan com ditz d'amor saubes."
^'Senher, vos que l'esgart blasmatz
dels olhs e lor plazen faisso,
•0 no sabetz que messatgier so
del cor queis i a enviatz;
qu'olli doscobron als amadors
80 que reten ol cor paors;
don totz los plazers d'amor fan.
15 E maintas vetz rizon gaban
caussigai pe a maÌDta gen
domna ses autr' entendemen.
E*n IJgo mante falhimen,
quoi toners de man non es res,
80 ní non cro qu'anc d'amor mogues."
1 e doiis«n /. 2 que part K. 6 NUgo Ba.,
Knatfo /. ìo A, 7 donc /. 8 es C. 9 dels
A. 10 ho qiifi mout ^ran b. C. It pren C,
\2 fo /. piii tun li fal damor semblan C,
l)M4 muni/uent C. rtítvnor do la man. pren
p<^r amor fal non noncii /. 15 non C. Aprh
M (í ujouh Molli ii^iM'H iiiiiit niolhor son C.
17 ,iHunquê A. qiioii (>'. 20 BiiiibcH /. 21 quc
loi a (f. 22 quoill uolli tJ, q luelh C. desco-
hrali C 2i) en C. 25 vetx mançu$ I. 29 dels
mani AK, del man tìa.C.
^^Gaucclm, eucontr' amor parlatz,
vos ei senher de Malleo,
e pareis ben a la tenso,
queis olhs que vos avetz triatz
e que razonatz pels melhors 5
au trahitz mains entendedors.
E de la domn' ab cor truan,
si'm caussigavai pe un an,
non auria mou cor jauzen.
E de la man es ses conten 10
que l'estrenhers val per un cen,
car ja, si al cor non plagues
l'amors, no Tagr' al man trames."
'^Gaucolm, voncutz etz ol conton
VO8 e'n Ugo, certanamen, 15
e volh qu'eu fassai jutjamen
mos Gardacors que m'a conques,
e na Mari' on bos pretz es."
'Senher, vencutz no sui nien,
ct al jutgar er bcn parven, to
per qu'eu volh quei si' eissamen
na (hiilholina do nonaugiios
ab 808 ditz amoros cortcs."
"Gaucelm, tant ai razo valen
qu'amdos vos fortz e mi defen ; m
e sai un' ab gai cors plazen
en quei jutjamens fora mes,
mas pro vei n'i a mais de tres."
3 parec C. 5 per C. 7 Mi C. 10 del C. es]
dic C, senes C. 18 V ntantjue C, noi I, 14
etz] 8CS K dd Al. 10 que C. 18 Na Maria
on moB am es C. 19 no manínte A. 20 iurar
/. 08. Itit, ACKI, 21 (|uc I. (|iici I manque K. i A,
sia ACK. 23 cortcs nutnque 1. 26 niiu ab AI.
et am nna ab cor C. 28 mas pr. ni a ab meins
de tres A. que pro uei ni ha mais de tres £.
que n'ia de tìa.C. n'i a] ma /.
173
UC DE SAINT-CIRC.
174
UC DE 8AINT-CIRC.
I. m. (fu Vatictíin rt2:ì2, /ot. 154* (A); Mss. âe Pariê, /r. 850, ýol. 224* (C), /r, 1749, p, 163'
(K); Ms. iie ía Chiffiana, 82, (str. 2. 3), Slcntfc/, lìiumenlesr, p. 25 (V); Ms. tfu Vatic^íin 3207,
/oL 61', Studj âi fiioloffia romanza V, 557 s. (H); Ms, du Vaticain 3208, Atti della r. Aecademia
dei Lincei 1886, 29 (0); Ms. de Cheltenham (Berlin), Archiv /. d. Stud. d. neueren Spraehen
101, 381 (N^); Ms. de In ÍMurmtienne, Pl, XLI, 43, Archiv / d. Stud. d, neuercn Spr. 35,
439 (U), 11. Mss, du Vaticain 5232, /ol. 184*" (A), 3207, /ol. 49\ l. c, p. 513 (H), — Diez,
Leben und Werke der Troubadours, 2* éd., Leipzig 1882, p. 334 ss.
I.
Tres enetnics e dos mals seDhors ai,
qu^usquecs ponhanoit e jorn cum m'aucia:
rcncmic 8on mci olh ei cors qui'm fai
5Yo1er celei qu'a mi non tanheria;
e ru8 8enher es amors qu'en bailia
ten mon fin cor e mon fin pensamen,
Tautre etz vos, domna, en cui m'enten,
a cui non aus mon cor mo8trar ni dir
locum m'aucizetz d'cnvei' e de dezir.
Que farai cu, domna, que aai ni lai
nou posc trobar ren 8cb vos quc'm bon 8ÌaP
Que farai eu, cui serion esglai
tuit autre joi, si de vos noÌ8 avia?
isQue farai eu, cui capdella e guia
ia Yostr' amors, e'm fug e'm sec e'm pren P
Que farai ou, qu'autre joi non atcn?
Que farai eu ui cum poirai gandir,
8Ì Y08, domna, no'm voletz retenir?
Cum durarai eu que non posc morir,
ni ma vida no m'es mas malenansa?
Cum durarai eu cui vo8 faitz languir,
dezesperat ab un pauc d'esperansa?
Cum durarai eu que ja alegransa
non aurai maÌ8 si no m'en ven de vosP
Cuni durarai, domna, qu'eu sui gilos
de tot home qui vai vas vos e ve, 5
e de totz cels a cui n'aug dire be?
Cum Yiurai eu que tan coral sospir
fatz noit e jorn, que movon d'esperansa ?
Cum Yiurai cu, quo non poso far ni dir
autra scs vos ren que'm teuh' ad onrausa? lo
Cum YÌurai cu qu'nls no port en mcm-
bran8a
mas Yostre cors e 8a8 p1azen8 faissos
e'lfl corte8 ditz humils et amoro8?
Cum Yiurai éu que d'als non prec de me
Deu, mas que'm lais ab vos trobar merce? i5
Que dirai eu, domna, si no'm mante
fina mcrccs, sivals d'aitau qu'eu vensa
ab mon fin cor ct ab ma leial fe
Yostra rictat e vostra gran valensa?
Que dirai eu, si yo8 no'm faitz sufrensaPfO
Que dirai eu, c'autra non posc vezer
3 q'ansqnes pngnam HU. camj que CEU,
4 e li nemic snm mcs //. 5 cclliei A, scl ioi
15, tal ioy C no(i)8 AH. (5 es uns 8. H. q'un
H. 7 nn] bon C. 8 en qne eu 0. m man^ue
C, me ten H. 10 cum| be C. Com m'auciez
(-az D) HN*OU 11 E quc E. Qem U. eu)
doncs AFHN*0, manque E. ni 8. ni 1. 0. 12
8e8 V08 ren C. dig en uo8 U, bcn H. qne 0.
qe bom FNK 13 qua mi semblon C. csmai N^.
14 tuicb A. non 1 ania CEOU. C ajoute: en
cui c8 joy8 c francba cort^zia. If) r.ui ioÌ8
cabdcle E, IB qnem CEOU. siec cm fng C.
hn , . H, enten H. 18 eu p. U, ianzir E,
garir //. agent 0. 19 aculbir CU, 20 Que
farai doncx que ge8 non C. Depuis ce vers
H. montre de nombreuses iacunes. 21 e ma
C. non EU, man^e C. mc8 trop gren8 m.
C. 22 cum uiurai ieu 8enai88im f. C, que vos
EF. fai8e8 //.
1 ab petit C. 2 (viurai ieu queì ia mais
CH. 3 mai non anrai U. a. ieu si aoncx nom
ven C. nom ane Ey no me uen F. men ucs
N*. per U08 0. 4 durarai ìcn AU q sui tant
Ay uiurai ieu quen ai88i 8ai C. 5 Va8 0. ab
V08 vai C. ni ve CEN^OU. 8 jorn ab gran
deze8peran8a C. mauonda e pesan^a U. 9 qae
farai C. cui Ba.AIIOy qaì A^'. nom C. pot Ba.A
CHN*U. 10 a. mas U. de quem des alegransa
C, r. qem don alcgranza HO, quc iam don a.
N^, qucm tengnaz az o. E. 11 cantra no E.
qe nom p. //. de m. U. 12 cors gentil et
amoro8 C. e Ia(8) EHU. uostras bclla faixoe
O. 13 cl c. d. bnmcl //. c las vo8tra8 gnayas
plazen8 fai8808 C. 14 de me numque 0. 16
d. donc N*. sì no EU. aten de vos E. 17
Franca U. Blerce8 ab vos C. qaea8 (X). 18-19
manquent C. 19 ricor E. e manque H. 20 si
ab V08 non truep guirensa C. non U.
175
XIII- SIÈCLE.
176
qu*on droífc d'amor ini posc' al cor plazorP
Que dirai eu, qu'autra el mon non es
que*m dones joi per nulh be que'm fezes.
A la yalen comtessa de I^roensa,
5quar son sei faifc d'onor e de saber,
eih dig corfcos eih Bomblan de plazer,
an ma chansos, car cella de cui es
mi comandefc qu'a ieis la fcrameses.
II.
10 NTTc de sain Circ ei coms de Rodes.
^'Seign'en coms, no'us cal esmaiar
per mi ni esfcar consiros,
qu'eu no sui ges vengufcz a yob
por ron quorro ni dcmandar;
que ben ai so que m'a mesfcier,
e Yos Yei que faìllon denier,
per qu'eu non ai en cor que'us queira re,
ans, si'us daYa, faria gran merce." 5
"NUc de Sain Circ, bo*m dou groYar
quo*u8 Yoia quo ogan sai foa
paubres o nufcz e sofraifcos,
efc eu YO'n fi manen anar,
que mai'm cosfcefcz que dui archier lo
non feiron o dui caYallier:
pero ben sai, si'us daY* un palafre,
Deus que m'en garfc, yos lo penriafcz be."
AIMERIC DE PEGULHAN.
I. M8S, de Pari8, fr, 856, foL 93 (C), fr, 854, foL 50 (1), fr, 12474, foL 264 (M). II. Ma,
du Vaticain 5232, foL 136", Studj di fii. rom. III, 423. (A); Msa. de Faris, fr. 1592, foL 79 (B),
fr. 856, foL 89 (C),fr. 854, foL 51 (I); Ms. de ía Chigiana 72, Stengel, Blumenlese p. 22 (str. 3. 4;
F); Ms. d'Oxfard,lDouce 269, Mahn, Gedichte IV, 49 (S); Ms. de ia iMureiUienne, Plut. X! inf.
coÎL 26, Stenifcl, Die aliprutetìzalische Liederaammlung c, p. .V.V n. 111. Ma. du Vatìcain 5232 foi.
139*, Studj'di fii. rom. III, 435 (A); Mss. de Parii, fr. 1592, foL 81 (B), fi\ 856, fr. 98 (C),
fr. 854, foL 199 (I), fr. 12473, foL 184* (K). Creacini, Manmietto provenzaie, Verona 1892.
p. 116 (CrJ. - Diez, Lebeth und Weí*he der Troubadaurn, 2* éd., Lcipzitf 1882, p. 342 89.
Grdr. § 25, p. 32. St p. 18, 29.
I.
15 '^Domna, per yos esfcauo en greu
turmen."
^'Senhor, que fols faifcz, qu'eu grafc no'usen
«9
sen.
^^Domna, per Deu aiafcz en chauzimen."
^^Senher, Yosfcres precs i anafcz perden."
^^Bona domna, ja'ua am eu finamen."
so ^'Senher, efc e*u8 Yolh peifcz qu'a l'aufcra
gen."
"Domna, per so n'ai cu 1o cor dolen."
^'Senher, efc eu alegre e jauzen."
^'Domna, ja mor per yos ses nulh
conforfc."
^^Senher, ben trop n'auretz fag lonc
acort."
1 men N*. pneBca far pl. C naler E. 2 qa-
latra al 0. est in. U. 4-8 manquent CU. 4
cortesa H. 5 quar manque N*' 7 com c. H.
8 m'a HO. mi A. me E. cummandat H,
comandat EN.
Uì 8. foUs C8 qo null ffrat M. 18 manque
C. ananz /. 20 eu I. 23 ja] eu /. D. per
no8 morrai 808 tot 3f.
^^Domna, ja 08 ma Yida peitz de mort."
''Senher, 80'm platz, sol qu'eu*8 non aia 15
tort."
"Domna, do yo8 non ai ma8 de8conort."
'^Senher, e donc8 cuiatz que*u8 am per
fortP"
^'Domna, ab uu semblan m'agratz estort."
"Senher, respeit no*n aiatz ni conort."
^^Domna, Yauc doncs alhors clamarso
merce."
^'Senher, anatz de aai : qui yos rete ?"
"Donma, no poac, que Yostr' amors mo te."
^^Scnos cousolh, senher, o fa de me."
'^Domna, trop mal mi respondetz ancse."
^^Senher, car peitz yo8 Yolh qu'az autra re." t5
1 ren manque H. 4 per qne H. 7 qeu H.
8 e d*auer bfoB //. 9 ti vos en ric tornar fí.
10 mais me c. H.
14 ja mcB M. 15 qicu M. qnc nous naia C.
17 duncs Bcinlicr M. 20 doncsl mcn M,
claman /. 21 sait qi ians M. de sai doncs B.
a. e doncs qui C. 23 seinher senes c. M. fas I.
177
AIHERIO DE PEOULHAN.
178
II
**E doQos, domna, DO'm faretz ja nulh beP
"Senlicr, aìssi er cum dizetz, so cre.'* —
"Amors, gitat m'avetz a uo m'en cal."
^'Aniics, per Deu, no'us en posc far ren
al."
&"Amor8, e yos ja meretz de tot mal.**
'^Amios, per so'us en trairai san e sal.''
^'Amors, per que'm fetz chauzir domn'
aital P"
^'Amics, eu yos mostrei so que mais yal.''
"Amors, no posc sofrir Tafan coral.'*
io"Amic8, per bo queiram autre logal.'*
"Amors, 0n tot quan faitz yob vei
falhir."
"Amics, a gran tort me yoletz laidir.**
"Amors, e doncs per que'ns yoletz par-
tirP'»
"Amics, car grou m'es quan yos yei
morir."
16 "Amors, ja no cugetz qu'alhors me yir."
"Amics, per so pensatz del ben sofrir."
"Amors, sembla'us sì ja'n poirai jauzirP"
"Aroics, oc yo8, sufren et ab 8ervir."
II.
to 8i cum I'albreB que per sobrecargar
franh 8e mezeÌ8 e pert son fruit e se,
aí eu pcrdut ma b<)la doiiin' e mo,
e mo8 engenh8 8e franh per 8obramar.
Pero, sitot me sui apoderatz,
t6anc jorn no fi mon dan ad e8cien,
anceis cuit far tot 8o que fatz ab 8en:
ma8 er cono8C que trop 8obra'I foudatz.
E non C8 bo qu'om 8Ìa trop 8onatz
que a 8azo8 no 8ega 8on talen,
8«e 8Ì no'i a de ca8cun mesclamen,
non 08 bona 8oIa I'una meitatz.
2 cO U08 d. M. 4 no puesc faire M. (> so
▼on C, 7 a, pcr qnc fczcs canzir domna tal
/. 10 qcrrcs M. 12 maldir M. 13 e doncs
amors M, 14 qar nos n. M, 15 nos Af. 16 de
ben IM. 17 sabrai si M.
21 frug pcr sobramar /. 22/23 itìatiquent I.
ai perdnda C. 23 e mon entier CSc. sen fraff
Cc. 24 despoderatz C. 26 ab ensien /. 2§
manque c. enans Ba.CIcS. en cug /. qnei /. qant
S. 28 ben Ec, trop] tan C. tot senatz S, tot
asennatz c. 30 nO ia /.
Ben e^deyen hom per 8obre8aber
nc8CÌ8 e'n vai mainta8 votz foleian;
per que 8'e8chai qu'om an en loc me8clan
8en8 ab foudat, qui'ls sap gen retener.
La8, qu'eu non ai mi mezeÌ8 en poder, 6
an8 vau mon mal enqueren e cercan,
e volh trop maÌ8 perdre e far mon dan
ab yo8, domna, qu'ab autra conquerer.
Qu'ade8 cuit far en aque^t dan mon pro
e que 8ayÌ8 ab aque^ta folor; lo
pero a lei de fol fin amador
m'ayetz adc8, ou peitz mi faitz, plus bo.
No 8aì nulh *oc" per qu'eu des vostre
•no"
pero 8oyen tornon mei rÌ8 en plor,
et eu cum fol8 ai gaug de ma dolor 16
e de ma mort, quan vei yo8tra faisso.
Co'I bazale80 qu'ab joi 8'anet aucir,
quant el miralh 80 remiret e'8 yi,
tot atre88i etz yo8 miralh^ a mi,
que m'aucietz quan yo8 vei ni*u8 remir. so
E no'U8 en cal quan mi yezetz morir,
abans o faitz de mi tot atressi
cum de I'enfan qu'ab un maraboti
fai hom del plor IaÌ88ar e departir;
e poÌ8, quant 08 tornatz en alegrier t6
et hom I'e^trai 80 quo'I donet e'I tol,
et el adoncs plor' e fai maior dol
do8 aitan8 plu8 que no fetz de primier.
Teriaca, ges yo8tre pretz no col
de melhurar, qu'oi val pro maÌ8 quo hier. so
1 Car ben (bes c) deven Ba.CISc. 2 moutas
C. 3 aia c. an locs /. 4 ouil Ba.CIc. qoi o
8. S, qui 8. r. C. 6 mon dan AB. quenqQan
C, 7 et eu uoill mais FI. 8 que autra C
9 car eu c. Sc. cancse cnig ÁB. en] ab C
FS. 10 abl cn AB. queBia /. 11 fï fol CSc,
12 manes totz tcmps /. 14 per quc C. torna
moB FI. 16 joi AB. 16 mir Ec. 17 basa-
lcnc^ AB. 19 cÌBsamcn FI. de mi AC. 20
mauzÌBcs C, 21 AaoB non cal C. 22 en aissi
CI. 24 Bcbrar e B. 21 mais nes irats et ha
mil tans de dol C. 28 e plora maÌB que C.
mil tant pluB fort S. mil ait. c. 29 Rejs
castelIaB Cc, Bel c. S. cal c. tol S. 80 pro
manque I. valetz maÌB /.
Uî.
K)t «Ufttf) Wm)Mi t}uoÌ reia mori n Aofoa,
t» m* Mn fitk« )>UiMU8, oortes e bos,
tfi rwt« tVir«t ^* oui fou Aragos,
>«'« l^vipMi uu'vnt MTÌ« e proB,
<t\ HHUi^itM 4*Ki*l oi YHleuB Salado8,
*ii^v« <Hkjf[«t «^ue fua HiorU pretz e dos,
«i <4«'vtt t\tì )>m d« UiaMr maa ohaaaoB :
uuw *K Km vet ronUuniU amliedos.
to kN«U <M «Mhurtt tjuVrtt gaBtv e malmeB,
» iJhNt ^rtU •ivì tiial <)U*avÌa pres,
rVu Wu w<My« HOa u UauB ant trames
<iw im»ru, Mvi e ben aprea,
i^v VsuiiMit luU Um HiaU tots loB bes
|^>^ utiHÙti* v<aii«uu «eguu que b'ob,
»1 nui» ki^ttì<#r iiu'ii (Ìuniaudet ni'n pres,
fttw Vm» Iv4t*ti Uut ua ft-HiiOB e cortes.
.\u<í tuuu Ho vl uiutge de Bon joven
^W Ur«v Uu M, Uu buu, Uu oonoiaBen,
*»UU vuMl^M, Uii fnrui, Uu oonqueron,
UU bMi )iitrìaH ul Uu ben entendea:
<^\tvi tit>ii Mp tut u tot 1u mal enten,
^ <4tt«t Mtp iHulha iHOÌiiuar e plus gen,
[BCLB. 180
e fai de Deu onp e oonienBamen,
quo l'oDHOiilia gardai- de fnlliimen.
Aquest motgo aap de metgia tan
et n rengenh ei aen ei aaber gran,
qu'el aap enaems gazanhar meiziuan &
Ûeu ei eegle (gardatz valor d'enfaD!)
quei Bou perden Tcno, meten e donon,
sni oonquerir l'emperi alamnn.
OÌmaÌB cro ben, oor que'i anea doptan,
loa faitz qu'om ditz d'Alixandre oomtan. lo
Aquest metge aaTÌs do qu'eu voa dio
fou fìlliB del bon emperador Enrio,
et a lo uom del metge Frftderio
e'l cor ei acn e'l saber e I'afio:
don aeran ben meizinnt sei amio ti
e'i trobaran conselh e bon abrìo.
De lonc sermo devoin far breu prezio,
que ben cobram lo gran sogon l'oBpíc.
Ben pot aver lo nom de Fredoric,
quo'l dig BOn bon oi fag son aut e rìa.fo
Al bon metge maistro Frederìo
dì, motgin, que de metgar no's trìo.
aUILLEM DE 3AINT-0UROORI.
\l«. »(<• t'uhMMH .U.lH,/uJ. »13', íìhuli <" fiiologia romunxa III, €59 (A); líê*. rf« Parit, fr. 1M2,
U>tAH. MtxhM* ihe l'roubaihurt m (B), fr. 806, fol. 312* (C), fr. 854, fol. t76' (l), fr.
|V(M. 'VJ. VJV- (H); Mt.dt la ÍMttrtnUcHnt, l'lut. XI.I, 13, /ol. IJ7*, Arelilv f. tl. Sltulium
>lvt <***,<» f* .'<i^-. JÍ.V.VIj if>8(tl); Jf*. dt VtHitt, liibi. Mme. app. eod. XI, fol. 77-, Arahiv
fi>^ \ \ \ M, itx tYi. Im ehanton mI attribuit diint C à Laryfrânc Cigala, dana I à Bmtran
tl* Uum, dant U à Ouilttm Augitr, et áan* U, Y à BlaeoMet.
tondaB paTailloa formatz,
o ni grun nlegratge
quaiid vui per uiiiripaignu rongat'£ ts
caTalIiera e cuvala armatz.
G platz mi quan li corredor
fan laa gena e l'aver fugir,
3 roi(t)zÌBÌt&ii IK. ômeizinar guaignaiia A.
6 d. « a 9 corl COD 1K. qaei aniics IK. 10
Lo [ft(i)g IK. dalixBndren CI. -aDdrin K. U
el fag rìc Ba.IK. 16 Bl /. al boD /. 17 deD
hom Cr.C. Ý2 mczÌDa-mengar IK.
24 plai mi en raon corstge CMUV. 25
ounp&ignas AB. 26 e] ab CL L* reil* man-
qut V.. 28 la gen IT. eU avers C.
Itit'iH iilaU lu gaÌH tompa de Pascor
vjuu M riilllna u Hom veuir,
ii ultiU ilil quuHd nug In bniidor
iMa HU«uU t|UO ran retontir
Uu' nliaii pur lu boBoatge;
V )iIhU niu quand vei aobreis pratz
r
H 1 ^U'VIR l>l " >>
,l|uttW|l*i4.Uil <'Ii
.VIK. B dego IK. 7
'iA', IllDlC.nÌnqQeBÌla./jr.
' 11) t. bel L bon t. larc
t. bul /1. 21 bel p. C.
Uliy. 26 lìuanCJfF. uev
í» \o ÀB. lo manqu* Y.
'U t- l»i
181
GUILLEM DE SAINT-GREOORI.
182
e plafcz mi quand vei apres lor
gran ren d*armatz eDsems yenir;
e platz m'e moti ooratge
quand vei fortz cliastcls assotgatz
5 eÌ8 barris rotz et esfondratz,
e vei Tost el ribatge,
qu'es tot entorD claus de fossatz
ab lissas de fortz pais serratz.
Et atresBÌ'm piatz de seignor
10 quand es primiers a renYazir,
en cayal, armatz, ses temor,
c'aissi fai los seus enardir
ab yalen yassalatge;
e po8 que restorns es mesclatz,
15 chascus deu esser acesmatz
e segrei d'agradatge,
que nuills hom non es ren prezatz
tro qu'a mains colps pres e donatz.
Massas e brans, elms de color,
10 escutz traucar e desgarnir
yeirem a Tintrar de l'estor,
e maìns yassals ensems ferir;
don anaran a ratge
cayal dels mortz e dels nafratz.
25 E quand or en restor intratz,
1 aprop C. 2 ensems] apres BC, corren A.
3 et ay gran alegratge CMU, me mont en /.
5 e1 bcri lU, totz es /. emnrs fondre e dero-
catz C. desforzaz U. 6 pel C, en (7. 7 E tot
Cy Tot M. dej amboB Af. qes claos de mur e
de U. 8 de I.] e am M. ficatz C. seiaz U.
9 Totas nes me plaì M. £t manque C. de bon
C. 10 es] uen M. 11 Ab C. 12 A. U. lo
8ieu enantir C. 14 E quant elb es el (es en
lo) camp intratz CM. E qan lo storm sera U.
15 assermatz C. IG Dc seguir (scgrc) CM.
segres A 17 Quar CM. nuills manque M.
renì adreg M. 19 Lansas CI. blan U. 20
asciar CM. traincar U. 22 maint vassal AB.
Gran ren v. C. 23 donc B. amaran A. 24
Cavaliers m. e dcrrocatz C. 2ô E poeis qne
(ia pus) lestorn (-ms) er mesclatz CM. lo storm
sarez U.
•0
chascus hom de paratge
non pens mas d^asclar caps e bratz,
que mais yal mortz que yius sobratz.
E'us dic que tant no m'a sabor
maujars ni beure ni dormir 5
cuma quand aug cridar: ^*â lor!"
d'ambas las partz, et aug bruir
cayals yoítz per Tombratge,
et aug cridar: '^Aidatz, aidatz!"
e yei cazer per los fossatz lo
paucs e grans per I'erbatge,
e yei los mortz que pels costatz
ant los tronçons ab los cendatz.
Pros comtessa, per la meillor
c*anc 80 mires ni mais se mir 15
yo8 ten hom, e per la gensor
domna del mon, segon qu*aug dir.
Biatritz, d'aut lignatge,
bona domn' en ditz et en fatz,
fous lai on sortz tota beutatz,
bella 808 maestratge,
yostre ric8 pretz es tant poiatz
que sobre totz etz enansatz.
Baron, metetz en gatge
ca8tel8 e yilft8 e ciutatz t5
euau8 qu'u8quec8 no'U8 guerreiatz.
1 NegUB C, ia nnlls M. daut C. 2 No poncb
d'a. mas e. C 4 — 13 manquent CM. Bes
U. 7 enguir /. engnir U. 8 lerbatge /. 9
aiatz aiatz /. 11 lombrage /. 13 ab Io8 pe-
Dons /, outre passaz l/. 14-23 ìuanquetU /.
Qubom pnesc en tot lo mon cbanzir CM. 16
Quanc se mires ni ar (ia) se mir CMU. 16
tenon (ar) p. CU. 18 paratge CMU. 19 faiti
B. 20 F. on soiorn (sorçon) totas CM. bon-
tatz A. 22 V. fìn C. prezatz C. 23 Sobre
totas es coronatz C. Sobre tots antres U. 24
-20 manquent CU. Donzella dan linbage. tal 6
cui es tota beutatz. am fort e Bui per leÌB
amatz. e donam tal corage. qe ia no pens
esser sobratz. per un dels ploB ontracoiats
M. 25 - /. 26 no8 /.
183
XIII* SIÈCLE.
184
GUIRAUT DE CALAN80.
Mss. ACDEIKORR*a. O. Dammann. Die allegoriache Cnnzone des Ouiraut de Calanao: A leis
cui am, Breslau 1891, p. 1 88. (Da), Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 75 (Ap,) — Diez,
Leben und Werke der Troubadours, j^* éd., Leipzig 1882, p. 427. Qrdr. § 32, p. 49,
A leÌB cui am de cor e de saber,
donin' e seigDor et amic, yolrai dir
en ma chanso, sii platz qu*o deign' auzir,
del menor tertz d'amor son gran poder,
6 per 80 car yens princes, ducs e marques,
comtes e reis, e lai, on sa cortz es,
non sec razo, mas plana voluntat,
ni ja nuil temps noi aura dreit jutjat.
Tant 08 subtils qu'om non la pot yczer,
10 6 corr tan tost que res noil pot fugir,
e fer tan dreg que res noil pot gandir,
ab dart d'acier, don feí colp de plazer,
on non ten pro ausbercs fortz ni espes,
8Ì lansa dreit, e pois trai demanes
usaietas d'aur ab son arc estezat,
poÌB lans' un dart de plom gent afìlat.
Corona d'aur porta per son dever,
e no ye re; mas lai on yoI ferir
no faiU nuill temps, tan gen se'n sap aizir ;
20 6 Yola leu, e fai si mout temer,
e naÌB d'azaut que 8*68 ab joi empres,
6 quan fai mal, sembla que aia bes,
6 Yiu de gaug e's defen e'a combat,
e noi garda paratge ni rictat.
26 En 8on palais, on ela vai jazer,
a cinc portals, e quiia dos pot obrir
1 A leis Da. CERR^] celeis Ap. 01, de
lei8 Aa, cella D, bella J. 8 niV^a. AOB^a]
e Ba.Ap. CDEIR: 24 Mas Ap.E.
leu paaaais trea, maa no*n pot leu partir,
et ab gaug yìu cel quM pot remaner;
e poiai hom per quatre gras mout les,
mas noi intra yilans ni mal apres,
c'ab los fals son el barri albergat 5
que ten del mon plua de I'una meitat.
Fors al peiro, on ela's yai sezer,
a un taulier tal co'us sai devezir,
que ncgus hom noi sap nuill joc legir ;
las fìguras noi trop a aon Yoler lo
et ai mil poinz, maa gart que noi ades
hom malazautz, de lait jogar mespres,
quar li point son de yeire trasgitat,
e qui'n fraing un, pert son joc enyidat.
Aitan quan mars ni terra pot tener i5
ni Boleils par, se fai a totz servir;
los us fui ric8 eÌB autres fai languir,
Io8 U8 ten baa eia autrea fai yaler,
poÌ8 eatrai leu ao que gent a promea;
6 yai nuda, mas quan d'un pauc d'orfres 20
que porta ceing; e tuit aei parentat
naÌ88on d'un foc de que aon aaaemblat.
AI aegon tertz taÌDg franquez' e merces,
ei aobeiraa ea de tan gran rictat
que aobrei cel eiaaauaaa aon regnat. 25
A Monpealier, a'n Quillem lo marquea
t'en yai, chanao; fai I'auzir de bon grat
qu'en lui a pretz e valor e rictat
9 no'i] no Ba.Da.Ap. Mss. 10 voler Ap.
CERB*\ plazer Ba.Da. AÙIOa.
185
lUCHAHT DE BERBEZILH.
18G
RICHART DE BERBEZILH.
Mb. du Vaiicain 6232, /ol. 165', Stu^ di filologia romanta III, 513 (A); Mss. de Pariê, /r. 1592,
Mahn, GediMe der Troubadours 34 (B), fr. 854, /oL 88' (I), fr, 12474, foì. 100' (M) , fr,
2254.1, fol. 00'^ (R); Ma. du Vaticain 3208, Atti delia r. Aeendemia dei Lincei 188G II, 17 8. (O);
Mb. de Ui ÌAiurentieimc, VI. XIJ 43, fol. 10.')'*, Archiv f. d. Stud. d. neueren Spr. XXXV, 435
(U); Ms. de Paris, fr. 844, fol. 195^, Romania XXII, 308 (ÌV), — Diez, Leben und Werke
der Troubadours, 2* éd., Leipzig 1882, p. 429.
Atressi oum lo leos
que es taut fers quan s^irais
de 80D leouel, quan nais
mortz 808 alen e 808 vida,
5 et ab 8a votz quau rescrida
lo fai roYÌur* et anar,
atresBÌ pot de mi far
ma bona domn* et amor8
o*m garir de ma8 dolors.
10 Totas las gaia8 sazos
yenoD, et abrils e mais:
ben degra yenir oimais
la mia bon' e8carida;
trop 8*08 amor8 ondormida
15 que'm donet poder d'amar
ses ardimen de preiar.
Ai, quanta8 bonas honors
m'a tout temens* e paors!
Ric8 fora lo guizardos
so e mout fi8 e mout yerais;
per que m'abeliis lo faÌ8,
8Ì sa merces no m*obIida.
AÌ88Ì cum de nau perida,
don res non pot escampar
S6 mas per forsa de nadar.
1 Aisi U. AvBcmciit W. 2 qiics fai t. M. tan
ricx A*. e t4in iays OH \V. 3 quc sos lconctz 7^. 5
Mnis W. entro qa s. v. 1. 3f, tio a. b. v. quel 0,
tro pucys b. v. 1. H, (5 el MR. Borçcr OM.
amar /W. sanar H. 7 eBniîïit W. 8 douce
dosnc W. 9 E g. Ba,ABIM. g. mc 0. g. maa greus
R, ma gren d. U. man gran d. W. le reste manque
W. 10 troisifme sirophe OMR. autras OM,
11 cn ahril %ÍU. ct cn m. U. 12 Doncx A*.
l:i hcn O. 14 adunnida 7^/. 15 dona OH. 17 a
/. c maiitas bcllas (vetz las) li. OMU. 18 man
OMH. 19 denxìhììe git'ophe OMK. moiit cs bos
OM, bcn cs ricx H. 2<) c. lis e v. H, e dous
e cars e v. OM.^ ben e v. OM. tan f e tan u.
U. 21 mas tan plazen son (s. pl.) 1i fais
MR. 22 si sol ^. ma m. A, non AD. pcr qes
sa ualors complida OM. 23 Caysi OH. la naus
OM. 24 Qe OMU. hom R. noi M, nom U.
25 tro R. csfois OMHU.
atressi for* eu ressors,
domn', ab un pauc de socors.
Marrit mi ten e joios,
soven chan, soyen mMrais,
8oyen magrisc et engrais, 6
c'aÌ88Ì 8*08 en mi partida
amors joioz' e marrida;
ab rire et ab jogar,
ab consir et ab pensar
mostra sas ricas yalors lo
a mi entreis ris eis plors.
Totas Ia8 bellas faissos
del mon son en yos, e mais,
domna, c'anc bes noi sofraìs,
de totas yalors complida. 15
Si fossetz d*amar ardida,
ren no'i pogr* om meillurar:
ab tot 80 etz yos ses par,
e murs e castels e tors
d^onor, e de beutat flors. to
Domna, Deua vob sal eus gar,
c'om ren non pot meillurar
en yostras finas lauzors;
mas per yos m*auci amors.
1 Eissament U. aisim fora R. forien 0. 3
cinquièine sirophe MR, Irat MR. Prat O, men
tenc /?. 4 Leu mapac R. chan] car AB. e
souen U. men lais OM. 5 8 tost (tosc) ma-
grczisc lcu (e 1.) eOHM. 6 Aissi OMR. Aissi
cs A. de mi 7^ 7 a. e ioios U. 8 Cab /. Ab
consir et ab pcnsar li^ Qe abrir e a plorar U.
plorar OMH. 9 ab r. et ab j. B, ab plagner
ct ab p. Oy ab plazcr et ab pcnsar M^ et ab
temer de preiar H. 10 Aissim m. s. dolors
OMR, mostran B. 1 1 £ /. dentrels B. Amors
OM. entre ris e plors OMU. em met en rire
et cn p. A*. 12 qiuitrihne strophe MHU^ »wfi-
que 0. 13 c nuinque U. 14 quautrc nous M^
canc rcs non 7^ on anc b. non U. 15 tota
valor MH. 17 iios lM)gra U. CBinciidar H. 18
cab U. aisso cst scs MH^ tot co es uos U. 19
Forsa Af, dona H. 20 Damar M. 21-24 man'
quent HU. Marma e mon cor mais nom par OM.
Veg inz en mon cor estar 0. 22 non pot ren A.
noi I. 28 uostra fìna lausor /. Qe sia nul
autra ricos 0, 24 mais en muei per vostramor /,
nom tengra ni mur ni tors O.
187
Xm- SIÈCLE.
188
GTJI DE D^UISSML.
M89, de Pari8,fr, 856, /ol 218* (C), fi\ 22543, fol, 91' (R), — me», Leben und Werke der
Trobadaurs, 2* éd., Leipzig 1882, p, 435. St. p, 18, 28.
L'autre jorn cost* una yia
auzi oantar un pastor
una oanson que dizia:
'^Mort m'an semblan traidor/'
6 E quant el yì qu*eu venia,
salh en pes per far m'onor
e ditz: ''Deus sal mo senhor,
qu'er ai trobat ses bauzia
leiai amic oelador
10 a cui m*au8 clamar d*amor.*'
E quant eu yi qu*el yolia
far de 8*amia damor,
eu li dÌ8, an8 que plu8 dia,
que 8ofr* en patz sa dolor,
15 qu*eu Pam e ge8 no volria
feze8 de 8on mal peior
per dig de lauzenjador.
Qui ben ama, ben ca^tia,
e qui conorta folor,
ao Yol qu'om la fa88a maior.
E*l pastre que'l mal 8entia
tornet 8on cantar en plor
e ditz: ''Mout ai gran feunia,
quar yo8 aug castiador,
26 Y08 que díg ayetz manh dia
mal de domna8 e d*amor.
Per <}u*eu 8ui en gran error;
ar 8ai que Yer ditz Maria,
quant ilh dÌ8 que cantador
80 8on leugier e camjador.**
1 Lantrier dejust R, 5 e1 me yi quieu R,
em C. 7 dicis Ji. 8 falBÌa li. 11 leu
cant anzi qne R. 13 Li dis enans quieu pos
R. 16 Bon dan R. 17 ditz ^. 24 Qnens fas-
sats R, 21 So don soi R, 28 E R. Marìa
t. e, Maria de Ventadom. 29 yel C. Can digz R.
''Er aujatz tan gran feunia,**
fi m*6u, 'M*aquc8t parlador,
que quant eui mostrei la YÌa
d'e88or franc e 8ofridor,
m*apelet de leujaria! 6
Ma8 eu 8ai 8ufrir aor
tan que, quan prenc dezonor,
díc que 8erYÌt o aYÌa
et apelli'm peccador
on totz lo peccatz 08 lor.** lo
Ab tan yì Yenir 8'amia
lo pastre, de colhir flor;
e Yiratz li tota Yia
camjar paraul' e color.
'^BelIa, 8Ì anc jorn fo8 mia i6
868 par d'autre preiador,
er no*U8 quier autra ricor;
mas del tort qu'eu yo8 aYÌa
par Yoncuda, e d'ainor,
tro que la'm fa88atz maior." to
Ela re8pon al pastor
qu'el' 68 sa leiala amia,
6 feiral'h semblan d'amor
8Ì no li fo8 per paor.
Et eu qu'era 8ol8 ab lor, u
quan Yi qu'enoi lor fazia,
IaÌ88ei leis a I'amador:
parti'm d'eb e tinc alhor.
2 daquels parladors R. 4 serYÌdor R. 5/6
tnanquent R. \ì apclani R. 10 ('an î^ 12
pastor C. lô sanc j. f. mamìa R. 17 Car R.
19 Patz R. e manque R. Leversestcorrompu. 20
Des R. 21 respos R. 23 fora R. 24 si no 11 fazia
paor R. 25-28 manquent R.
180
PEIUE CAllDBNAL.
190
PEIRE CARDENAL.
I. M88. de Pari8, /r. 856, fol. 275* (C), fr. 854, fol. 171^ (I), fr. 12474, fol 218* (M). II. /r.
S.'ýfí, fol. 28(i* (C), fr. 854, fol IfíO^ (1), fr. 2254.% fol. 08^ (R.). III. /r. 85fí, fol. 273* (C), fr.
854, fol. 170* (1), fi\ 22543, foL 72* (k). IV Ms^.: lKin\ Appel, iyovenzalÌ8clu Chretto-
maíhie, p. 162 (Ap.). — Die», Leben und Werke der Troubadour8, 2* éd., Leipzig 1882, p. 359 88.
Grdr. § 25, p. 33 et § 32, p. 47. St. p. 22 et 45.
I.
Quí ye graD maleza faíre
de mal dír no se deu taire;
per qu'eu yolh dir e retraire
5 que ric8 hom dezeretaire
es piegor quo autre laire
e fai diablia
peior que negus raubaire,
e plu8 tart si castia.
10 Rics hom, quan yai per carreira,
el a una companheira,
Malye8tat, que yai primeira
e meiana e derreira;
e gran8 Cobeitatz enteira
15 li fai companhia;
e Tortz porta la 8enheira
et Orgolh8 la guia.
Ric8 hom mals, quan yai en plassa,
que cuíatz yos que lai fassaP
20 Quant autr' om ri e solassá,
a Tun mou plag, Tautre cassa,
Tuu maldi, Tautre meuassa
e Tautr' afolia;
e no fai joi ni abrassa
25 8Ì com far deuria.
Rics hom, quan fai sas calendas
e sas cortz e sas beyendas,
dc toutafl e de rozendas
fai 808 do8 e 8a8 esmendas,
30 808 Ium8 e 8a8 oíferendas,
e de raubaria;
et en guerras met 8a8 rendas
et en plaidezia.
Ric8 hom mals, quan yol far festa,
auiatz con8Ì fai 8a questa:
tan bat la gent et entesta §
tro quo deniers non lor rosta,
que no*i cal yenir tempesta
ni lam ni moria;
poÌ8 fai cara mout honesta,
qui no*I conoÌ88Ìa. lo
Un pauc ai dig de la gesta
que dire voìia;
ma8 tan gran8 ma88a*n i resta
que fort pauc embria.
n. ,8
Tartara88a ni voutor
no sent plu8 leu carn puden
com clerc e prezicador
8enton ont es lo manen:
mantenen son 8ei privat, so
e quan malautiai bat,
fan li far donatio
tal quei paren no i an pro.
Frances e clerc an lauzor
dc mal, car bon lor en pren; 25
e renovier e trachor
an tot lo 8egr eÌ88amen;
qu'ab mentir et ab barat
an 8Ì tot lo mon torbat
3 si /, sen C. traire C. 4 manque C. 6 p.
qae negus raabaire I, et à la marge es pieger
q aatre laire. 11 Mena ana M. 15 manque
CI. 16 En CI. 17 e granz M. I ajoute quar
no sec 1a drcita via. 19 aos cuiatz C. ql /.
23 alaatre follia M. enfulia I. 24 Qe noì f.
gaag ni enbrassa M. 2ô si cO hom far solia
M. 28 mangue I. 29 far /. dieus C. 30 e
sos-afrendas M. offrendas /, qui ajoute eo bens
e sas preaendas.
1 e de g. grai sas /. 2 gran plaidia M.
De clardessia /. 3 Mals rics hom /. 4 si
com /. 5 sa Af. 6 manque CI. 8 fam /,
lainh Af. 9 fai festa /. for h. M. 10 qi be
nol M. 12 qu /. 13 res mais ni M. 14 qe
fort petit M.
17 tan leu R. 18 qae /. 19 hom manen
R. 20 manemen /. 22 fran 1i var no aisso /.
23 no tí 24 E fr. /. 26 del / 29 trobat /.
191
Xra« SIÈCLE.
192
que no*i a religio
que DO sapcha sa leisso.
Saps qu'endeyen la ricor
de oels que Tan malamen?
6 Yenra un fort raubador
que non lor laissara ren,
80 es la mortz queis abat,
qu*ab quatr' aunas de filat
Io8 tramet on tal maizo
10 ont atrobon de mal pro.
Hom, per que fa8 tal folor
que passes lo mandamen
de Deu quez es ton senhor
e t'a format de nienP
16 ... ten e1 mercat
cel quez ab Deu si combat,
qu'el n'aura tal guizardo
cum ac Judafl lo felo.
Deu8 yerais, plens de doussor,
to Senher, 8Ìa8 no8 guiren,
gardatz d'enfernal dolor
peccador8, e de turmen;
e 8olYCtz Io8 del peccat
en que 8on pre8 e liat,
15 e faitz lor verai perdo
ab yera confe^sio.
III.
Ar mi po8C eu lauzar d'amor,
que no'm tol manjar ni dormir,
80 ni'n 8ent froidura ni calor,
ni no'n badalh ni no*n 808pir
ni*n yauc de noit a ratge,
ni*n 8ui conques ni*n 8ui cochatz,
ni*n 8ui doIen8 ni*n sui iratz,
85 ni non logui mes^atgo
ni'n 8ui trahitz ni enganatz,
que partitz m*en 8ui ab mo8 datz.
2 sapcha de mal pro R. 8 dun f. R. 9 lo
/. 10 on trobaran R. lô La troja Ba. Trueia CR.
Lantreia /. ren /. 16 a /. 21 guarda C, 22 nos p.
7. 23 solue C. de R, 24 manqut /. 2ô lo /.
29 no perc R. 32 ni / 38 ni-ni R, niin-
nim /. liatz R, 84 nim-nim /. 36 nim /. tra-
litz C. 87 qll R, al mieus /.
Autre plazor n*ai eu melhor,
que non trahisc ni fauc trahir,
ni*u iom tracheiritz ni trachor,
ni brau giIo8 que m*en azir,
ni'n fauc fol yas^alatge*, 5
ni*n 8ui feritz ni derrocatz
ni no*n sui pres ni*n sui raubatz,
ni non fauc lonc badatge,
ui dic qu*ou 8ui d'amor forsatz,
ni dic que mos cors m'es emblatz, lo
Ni dic qu'eu mor per la gensor,
ni dic que*I bela*m fai languir,
ni non la prec ni non Tazor,
ni la deman ni la dezir,
ni ,no*1 fauc homenatge, 15
ni no'I m*autrei ni*I mi sui datz,
ni no sui seus endomenjatz,
ni a mon cor en guatge,
ni sui 808 pres ni sos liatz,
ans dic qu'eu li sui escapatz. so
MaÌ8 deu hom amar yensedor,
no fai yencut, qui'I yer yol dir;
quar lo yencons porta la flor,
0*1 yoncut yai hom sebelir;
e qui yens son coratge «5
de las desleials yoluntatz,
don mou lo faitz desmezuratz
e li autre outratge,
d'aquel yencer os plus honratz
que si yencia cent ciutatz. so
Pauc protz prim proc do proiador;
can cre qu*el cuia conyertir,
yir yas yil yoler sa yalor,
don dreitz deu dar dan al partir;
si sec son sen salyatge, 85
leu I'es lo larcs laus lag lonhatz;
plus pretz lauzables que lauzatz;
trop ten estreg ostatge
1 maior C. 2 trazisc C, trasse R. nim R.
trazir C. 3 ni R. tent I. tracheris /, trairis
R. 5 ni /. 6 nyn d. C. desroquatz /. 7 tnan-
que CI. 21 lauzar R. 22 nol fal R. 23 qnel
vcnsen nc p. R. 24 uensc s. /. 27 don yeissol
fag ^. 28 e ab a. I, et ab Ta. C. 29 d' man-
que R. 30 c. armatz R. 31 prec fìn prec R.
32 q. cuy quicr c. R. 33 nis ues uil C, 3(>
lÌB C. le leu larc /. layz C. leu vey falhir larc
saui lag R. 37 pos /. ques R. 38 hostatge C.
193
PEIRE CARDENAL.
194
dreítz drutz del dart d^amor nafratz:
per pluB pretz plus pretz es compratz.
No Yolh voler volatge,
que'm yoIy e*m YÌr YÌls voluntatz,
6 mas lai on mos yoIs es Yolatz.
IV.
Una ciutatz fo, no sai cals,
on cazet una ploia tals
que tuit home de la ciutat,
10 que toquet, foron forsenat.
Tug dc88cnero, ma8 sol U8;
aquel en escapet 808 plu8,
que era din8 una maizo
e dormia, quant aÌ88o fo.
16 Aquel lcYet, quant ac dormit
e fo se de ploure giquit,
e Ycnc foras entre la8 gens.
E tug feiron de88enamen8 :
ru8 a roquet, Tautre fo nu8,
fo e raûtre escupi ycs 8U8;
Tus traÌ8 peira, l'autre astella,
Tautre e^quintet 8a gonella,
ru8 feri e Tautre enpeÌ8,
e l'autre cuget e88er reÌ8
25 tcnc 80 ricamen pcls ilnnc^,
e Tautre 8autet per los baucs;
Tus moua88ct, rautre maldÌ8,
Tautre ploret e lautre ris,
rautre parlet e non saup que,
80 Tautre fes metoa8(P) de 8e.
Et aquel qu*aYÌa 8on 8en
meraYÌlhet 8e mout fortmen,
1 dcls drtitz R. 2 pcr pl. prcs qaon hom
(com) acompratz fcompraz) C/. Pas paac pres
pas prctz 68 c. R. 4 qae /. qai aol cA air
uiclh R. 5 uiratz R.
9 lome Ap./K. 10 tochct /. dessenat RT,
11 lcuat U8 R. 12 ne R, n Av./K. c non plu8
Ap./K. 18 en i?. 14 on T, q R, aco i?. 16
8e fo A*. 18 On R. feirn K. 19 Tus arroquet
lìii./K'ì\ ru8 ac roquet? i4p. lus fo ue8ti8 e
lautre nn8 ^. 20 escorpi (-it K) /K. Lautre-
scnqi Uiis lo ccl 8U8 R. 21 Uutre p. R. i>cira8
Ap./Kj pcira c A*. astclas A\ 22 C8qui8sct sa8
gonelas R. 28-24 manquent R. e l'us ferit Va.
BaJK. en peis Ba. 24 cuges /K. 25 lautres
tenc r. R. î^ c manque R. 28 iuret Ap.iK.
29 sap Ap.lKR. 30 meinas /K. 82 mout man'
que R.
BARTRCII, ChrcMitoiiMilhl» prov»nçiil(«.
e Yi ben que de88enat 8on,
e garda aYal et amon
8Ì negun 8aYÌ nM Ycira,
e negun 8aYÌ non i a.
Gran8 meraYÌlha8 ac de lor, s
ma8 mout Tan ilh de lui maior,
quei Yezon e8tar 8aYÌamen;
cuidon c'aia perdut son 8en,
car 80 quMlh fan noih Yczon faire;
a ca8cun de lor ea Yciaire lo
que ilh 8on saYÌ e 8enat,
ma8 lui tenon per de^aenat.
Quii fer en gauta, qui en col,
el non pot mudar no'8 degol;
l'u8 renpenh e Tautre lo bota, ti
el cuia eÌ88Ìr de la rota;
ru8 Te^quinta, raufre l'atrai,
el pren colp8 e lcYa e chai.
Cazen lcYan, a grans gambautz,
8'en fug a 8a maizo de sautz, to
fango8 e batutz e meg mortz,
et ac gaug car lor fon eatortz.
Cist faulà 08 az aquest mon
8emblan8, et als homea quei son:
aqueat 8egIo8 e8 la ciutatz n
quez 68 totz ple8 de forsenatz:
quei maier 8en8 c^om pot aYcr
8Ì 08 amar Deu e temer
e gardar 808 comandamens:
ma8 ar es perdutz aquel 8en8.
La ploia sai 08 cazeguda.
1 e uet /K. dessenatx R. 2 e ffardaaal e
gardamon R. H-4 manquent T. 1 y. Ba.R.
no i Ap.T. 4 neni ha IK. e. nalh aatre noy
aezia R. n e ac merauilha de I. R. 6 lan
els R, lasaill /K. 7 que Ba.T. quar el esta
8. R. suaumen Ap./K T. 8 cuidon, iUisible R, cana
/, cuian Ap.K. pedut 1. 9-12 manquent ^. 11 e
ben scnat T. 14 nos p. R, nis /. 15 e manquê
/K. li trai 1o T. 16 ensir K 17. 18 maH-
quent R. 19 a fnanque T. sabautz /Ky cscallanz
T, gabauU Ba. 20 Pugit 7^. de] a R. 21 f.
1). c dimicz la T. 22 can RT. 2H AqucsU
f. C8 el m. R, aqnist fama es per 1o m. T.
fabla /K. 24 semblan Ba./KR. et als] ad R,
es al /. et a tug silh /K. 25 aquilh /, aquesti
R. caquest T 1i 7*. 26 dessenatz RT. 27 maior
K. 28 8i manque /K. dieu fort e /K. 29-196,
8 manquent R, 81 gazeguda K.
7
195
Xm- SIÈCLE.
196
cobeitatz, e si es venguda
U8 orgolhs et una maleza
que tota la gen a perpreza;
e 8i Deu8 n*a alcun gardat,
Tautre'l tenon per dea^enat
e menon lo de trop en bilh,
car non e8 del scn que 8on ilh,
quei 8en8 de Deu lor pur folia.
E ramics de Deu, on que 8Ìa,
conois que de^senat 8on tut,
car lo 8en de Deu an perdut;
et ilh an lui per de88enat,
car lo sen del mon a IaÌ88at.
DAUDE DE PRADA8, LI AUZEL CA8SAD0R.
Ms. de la UhliotUque Barherini à Home 2777, fol 33*, éU'' ei 52^, C/. Monaci, Lo ronians dels
auzels caBsaáors, Studj di fihlogia romanza V, 85—80, 90—92, 171-174,187 8. (Mo..) W. Koeh,
Beitràge zur Texthritih der AuzeU Caasadors, MUnster 1897, p. 39—42 et 57— 58, — Grdr. § 34,
p. 32. St. p. 12.
Gora e consi trag' om ausel de ni.
OimaÌ8 deu Iiom dire con8Ì
10 e coras lo trag' om de ni:
aprop nou jorn8 que 8eran nat;
car adonc8 son alques fermat
et an de for8a lor cap pre8
que Ia8 planeta8 hi an me8.
15 Lo matinet ab la frescor,
can 8on deju e 868 calor,
ab maa nuda8 los deu hom penre,
tot 8uau e gen, car 8on tenre,
e deu gardar ben autre88Ì
20 que'ill paire no aion prop d'aqui;
car tals nM a, son tan e^quiu
que poÌ8 no tornon a cel niu.
Li falco gran batailla rendon
a cel8 que lor auzelo8 prendon.
25 En rams foillatz fassa portar
caacuns per 8Ì, ab gent anar,
e porteia hom en un pauc deac,
e desobre 8Ìon li ram frc8c,
e per dedina aion folrat
80 ab peU de lebre o de cat
d'autra calque pel moleta,
1 ana c. es T. 2 qae o. e granz m. T. 3
gens K. 4 alcans K. onrat ^, ^adat T. ô
Aatrìl A*, laatra /K. deszisnat /K. 6 de tom
/?, en to|i T. 7 es manque T. son ^.
9 Hueimais. 11 jorn. 12 adoncx. 18 aan.
lar etc. 14 lii aiins. 17 1o 22 pncis. scl ctc.
24 lor auBols lor prcndou Ba. 2b ramps. fan.
fasB* aportar Ba. 29 per manque. fulratz: catz.
31 moneta.
qu'en l'anar nois nafre yergueta.
Cant a maizo ea hom tornatz,
de gent pauzar aia membratz:
frevol 8on, no*8 podon aufrir, lo
maizo lor coye a bastir . . .
que hom apella per 80 fermal
Ê tot per 80 que meilla hi crcaca
motai hom jouc e foilla fre8ca.
15
Coiisi deu hom tener l'ansel oan l*a gitat
de gabia et enaenhar d'esaer privat.
AÌ88eIIa noit com l'aura pres,
pos que li get li aeran mes,
gran pesa lo deu hom tener. to
Mas poÌ8 lo deu hom far aezer
eu tal perga que 8*au crotlan;
car adoncas non a talan
de moure; ans cuida cazer,
et csforsa's de meilla tener. 25
Abans de jorn deu hom leyar
per 8on auzcl a rcgardar,
e tenga Tom tro al mati
abans qu'en la perga torn 8Ì.
Et entretan c*om lo tenra, 8o
la man senestra crotlara
ei man deatra meneill denan
1 sen RT. per K. 2 lamic R. 5 an] ab T.
llh tenon R. 6 nn IIk.
7 nul iia.Mit. 8 tornat. 1 1 La lacune n'entpas
indiquée. 14 fueilla. 17 priuan. IHnueitete. 26
auans. aregardar Mo. 29 si manque. 32 e la.
197
DAUDE DE PRADAS.
198
per 80 que s'an adomesjaD;
ab un basionet bel e pla
adop las penas, s'ops li a.
PoÌ8 que 8*íra nprivadau,
5 hom li niostre 1a carn deuan.
E 8*el hi Yol lo pe C8tendre,
hom non Io*i deu per re defendre,
mas laÌBse la'ill, e mange la
a 8on plazer 8obre la ma.
10 E qui vol aver son auzel,
gart 8Ì be que ja no Tapel
ni TcBcrit nii fa88a vcnir,
entro que I'auze ben gequir
tot 8oI, tant VaV aprivadat.
15 Car molt I'aura to8t adobat.
PoÌ8 er privatz e faitz maniers,
mas ges . . . can Ta mesticrs.
Que ges, pcr coita d*auzelar,
noi fassa trop pcr temps volar.
20 Car aital us coma pcnra
de premier, aital lo tenra.
Per 80 fail gardar del malvetz;
mas tota la premeira vetz
que nuill auzel penra per 8e,
25 laisse loill, e pcr nuilla re
uo veuga vcs lui trop correu,
mas tot 8uau e belamen
s'an apropchan e senes brui;
car 8Ì trop bruen cor ve8 lui,
8(1 malvezar Ta d'esser ratier.
Âissi deu far lo jorn premier:
a son talan deu manjar pro,
c*aÌ88Ì Ta hom privat e bo.
Tot aquel jorn e Tcndcma
35 non penra plus; mas can venra
dreit al tcrs jorn, scguramen
pot auzelar a son talen,
e poÌ8 tot jorn si com volra,
aitan com sas bcn estara.
Gant anxels a febre
Si vostr' auzel febre destrenh,
ges d^cBser malautes no's fenh,
ans es malautes per daveras;
et auíatz las ensenhas veras
per que o conoisseretz leu:
lo cap te bas et er fort greu
que un pauc no Taia enflat;
sa pluma li trembla eill bat,
e 8i noca si te tot dreg,
ben fai parer que aia freg.
E Io8 oills te claus per dormir,
80 que pren, non pot degerir;
az oras gieta so que manja,
qu*en la gorga res no s'estanoa.
Un jorn manja coitozamen,
autre non vol manjar nien;
un jorn tot a sa gorga te
que non espenh neguna re.
Magrcs si te et afamatz
e tot jorn estai esmagatz.
Can vostr' auzel veiretz aital,
sapchaz que febres li fai mal.
Per febre lo sol hom sancnar:
mas hom qui be non o sap far
uo s'en deu per re entremetre,
que ades li poiria metre
en nervill flecme o en vena,
queill seria poissas grans pena.
Pero qui sancnar Ten volia,
la camba dreitai liaria
ben estreg ab una correia;
e ben cove fort clar hi veia,
car las vcnas son tant sotils
coma seria uns prims flls.
Per mei de la camba d'avan
a una veneta plus gran
que las autras venas non so
c^adoncas paron de viro;
per mal de febre trenca's ill,
c*aÌ88Ì gueris d'aquel perill.
10
15
fO
26
80
85
40
8 lai8c. 14 aia pr. Ba. Ifì maners. 17 add.
Yolan? Mo, Mange sa carn can etc. Anâresen,
^otnanische Forschungen /, 452. 20 com apenra
Ba. 22 fai a gardar. 23premicra. 24 nutlls anzclB
Ba, 81 aÌBÌ deu bom far. iìS caisi etc.
1 auzel. 6 conoiseretz. 10 nocas te. 12hueill8.
15 que re en 1a gorga. 18 tota sa g. Afo. 25 hom
manque. Mas q. be non o sanpra f. Koch, 27
cades H parria; p. - ê. c^ades ben ^fo. 29 ffran.
32coreia. 'ò\)c'manque. 40tr.cill^a.,tr.8ÌUlf«.
199
XIII* SIÈCLE.
200
Desotz el pc un* aiitra u*a
que per batíge's trencara.
E dereires sobrei talo
n'a un' autra, que'ill fai gran pro
6 oant hom per gota sanc Pen trai.
Pero contra febre*u8 dirai|
per 80 que 8ancnar noi yo8 cailla,
metzina que non aura failla.
Del 8UC de rarsemizaill datz,
10 et aqui ia carn li moillatz.
Autra I'en faretz eÌ88amen
que trobaretz bona e yalen.
D'un* erba que a nom lentilla,
qu'en aiga naÌ8 per merayilla
15 et e8tai per tot Tan yerdeta
et 08 pauca e redondeta,
polyera'n faitz, e mange ne
yo8tr' auzel8, e garÌ8 lo be.
E quii banha en aquel bro
20 on grua cueia, 08 li fort bo.
Gant ausiilB a mal de rof.
Oar uns mald 8oI uu autr* adurc,
can non es qui premier cn cure.
Apre8 febre8 8oIon ayer
t5 auzel gran8 mals per noncaler.
Rof e te8ga 8on li peior,
car per rof 8ofron tal dolor
el cap, quei cap e I*oiII lor enflon
tan fort c'apena8 poÌ8 dezenflon,
80 e 8oyen fora de la testa
lor getaÌ8 oiIU for8 de la te8ta.
La raitz del rafe penretz,
tre8 petitaa ne triaretz,
e d'estafizagra tre8 gras,
85 de pebre doa entier8 e 8a8,
e de girofle tre8 cIayeÌ8,
de ginebre que 8Ìa bela
tot lo pezan de do8 denier8,
de 8erbe trenta graa entiera.
40 AÌ880 tot en8emp8 tru8aretz,
et en aprop vo8 hi metretz
6 fobrcs. 18 auzel. 21 anzcl. rcf BaMs, 22
aduire. 25 auzels. 2tí rcf tìaMit. 21 ref. Ba,
Ms, Buefron. 28 els hueills Inr. 30 e manque. 84
d'estalizagra Ba. 38 tot man^ue.
aitan do auin d'uiiu troia
que de porsel fo plena e yoia;
de tot I'ab 8Ì po8ca defendre.
Cant I'aure8 fait en I'ola fendre,
en aquel 8ain buillira
tot eii8emp8, e tant cozera
ab un pauc d'aiga 8oIamen
que 8'i metra premeiramen,
que Ia8 raitz amenuzÌ8Con
e que tota8 enyaneziscon.
Cant er coit, ana que 8Ìa freg,
colatz per un drap e^treg,
et en aprop conseill que'a meta
en uoa boÌ88a bella o nota.
Lo premier jorn ne donarctz
aitan can leyar ne poiretz
ab la poncheta d'un coutel
8U8 en la carn a yostr' auzel.
£ I'endema doa8 pinholetaa,
que 8Ìon doaa fayaa gro88eta8,
I'en donaretz, e poÌ8 quec jorn
donatz I'on tre8, tro que 8a8 torn.
10
16
so
Segon 80 c'ayia prome8,
mo8 romaa del tot complitz 08. 20
Pero, 8Ì negun n'i ayia
maÌ8 ne ^aubea e meill8 dizia,
ja no*8 pen8e que m'enoge^
ni mal d'enveia I'en portes.
Maa tal8 n'i a que*8 fan parlier ao
e no yolon ayer me^tier
ma8 de maldire e de bla^mar
80 que no 8abon eamendar,
ni non entendon neÌ8 que 8*e8.
E 80 aye de ne8Ìe8, 85
car beu 08 nesi^ yeramen
qui bla8ma 80 que non enten.
E qui faill per tal no8aben8a
ge8 non ea quitÌ8 de faiilenaa;
car nuill8 hom no fai maior pecca 40
de cel que per nonsaber pecca;
ei proyerbis consent hi be
1 dc trnia. 2 vnoia. 3 pncsca. 4 fondro
ô et cn. tí cant BuMiê, 11 cueit. 12 un ^nanque.
14 boisa. 18 ausel. 19. 20 d corr. dos? 25
romans. 29 Nel Ba. 30 tal. 41 sel etc
201
CHAN80N DE LA CROISADE ALB1GE0I8E.
202
10
15
to
que ditz aissi: 'Ter qui non ye.**
Car cec8 e pecs an tal maneira
que negus non garda on feira;
que col qu^cs cecs no yo defor
e cel qu^es pecs no ve de cor;
et a n'i pro d'aitals cecs pecs
outracuiatz, trayers, bavecs,
paire e fill de vilania,
auripelat de parlaria,
c*ade8 van metjan e megen
e cuion esser maldizen,
e ges no'i podon avenir
c*adreitamen sapchont maldir.
E lor maldigz non es neis mals,
qu'en dreit posca esser digz tals,
car en maldig a obs sabers,
8Ìa*l maldigz o fals o vers,
cnr mals digz, ses bcndig, no ferma,
per 8Ì mezeÌB desvai e merma,
e maldigz ditz adreitamen
vens bendig dig nesiamen.
Maldig beu dìg non tenc a mal,
car maldigz bendig 80ven val,
e per maldig, cant es cortcs,
^'esmera e's meillura bes.
Maldig ben dig deu hom prezar,
car a ben auza contra^tar.
Ja de bendig non er parier8
maldigz, 8i non e8 prezentier8,
e prezentiers non 8era ja
BÌ queacom bendig no*i a,
e cel no'i dira ja ben re
que non enten autrui ni 8e.
Ben es doncas mciu8 que non re8
avol8 maldigz que mal digz 08.
Per 80 no'm fan nuilla paor
vezat, badoc maldizcdor:
fat maldizon giet a mon dan
et a gen corteza'in coman.
10
15
CHAN80N DE LA CR018ADE ALB10E018E.
lìisioire (ìe ta croisade eontre les h/rttiques AlhigeitiSy écrite m vers provençifux, puhliie par
M. C. Faurief, Paris 18.37, p. 212—224, v. 2970—3139 (F). La ehatuan de la croisade cnrUre
1e$ Alhigeois p. p, P. Meyer, Paris 1875179, I, 133 — 140 (M). Le passage choÌBÌ raconte la bataille
de àíuret (1213). Cf. L. Kraack, Ueber die Éntstehung und die Dichter der Cftanson de la croiêode
contre les Albigeois, Marburg 1884. Grdr. § 16, p, 16. St. p, 38.
Li donzel van to8t díire al conselh
principal
qu*el8 fa88an deMurel issir l'ost comunal
e que no*i trenquen plus ni bareira ni pal,
masque'ls laisso lains estartotzdecabal,
25 e que 8 en torn cascus als traps per son
cabal,
que'l bo8 reis lor o manda ab cor emperial ;
qu*en 8imos i vindra avan de Vavespral,
e vol lo lains pondre maÌ8 qu'en autre
logal.
E'ls baros, cant o auzo, cisson tuit comunal
2 secx e pecx aun. 7 bavecx. 14 maldig.
16 saber. 17 ver. 18 bon dig Koch. 20
mal dig.
21 cosselh FM. 27 avcsprar FM.\\l r'7^}
e van 8*en per las tendas, caacus vasto
8on fogal,
e manjuio ne bevon, li pauc ei maioral.
E cant agron manjat, viron per un costal
lo comte de Montfort venir ab so senhal
e mout d'autres Frances, que tuit son
a caval.
La ribeira resplan co si fosso cristal n
dels elmes e dels brancs, qu'eu dig, per
sant Marsal,
ano eii tan pauca gout uo vis tan bon
vassal.
E intran a Murel per mei lo meroadal
2 le 2^' dig manque. 3 soven] un ben. 6
bendig Tobler] ben. 15 mals digz. 16 fal.
'^21 manenjon FM. 24 motz. 25 crisUlh FM,
26 qaieu etc, FM.
203
Xin« SIÈCLE.
204
e yan a las albergas com baroD natural
e an pro atrobat pa e yi e carnal.
E poÌB a l'endema, can Yiro lo jornal,
lo bos reis d^Arago e tuit li seu capdal
6 eÌBon a parlamcnt dofora en un pradal,
e lo coras de Tholoza ei de Foíh atertal,
e lo coms do Cumengc ab bon cor e leial
e mout d*autre8 baros, e'n Ugs, lo senescal,
o'Ib borzes de Toloza o tuit li mencBtral:
10 ei reis parlet primers.
Lo reis parlet primers, car el saup
gent parlar.
^^Senhors'*, so lor a dit, ''auiatz que'us
Yulh monstrar.
8imo8 08 lai Yengutz e no pot escapar.
Maa pero eu yos Yulh d'aitant asabentar,
isque la batalha er abans de raYoaprar.
E V08 autrea 8Ìat8 adreit per capdelar
e sapjatz loa grans colps e ferir e donar,
que, 8Ì eran detz tans, aiia farera
traBtornar/'
E lo com8 do Toloza se pre8 a razonar:
so '^8enher,reÌ8 d*Arago,8Ì*ni YoIotzoHCOutar,
eu YO'n diirei mo sen ni que n'er bo
per far.
FasBam entorn laa tendas las barreiraa
dreaaar,
que nulh8 om a caYal dina non poaca
intrar.
15 E BÌ Ycnoiih FranccB, quc Yulhau aBautar,
e noB ab las baloBtas les farem totz nafrar.
Oant auran ios cabs Youtz, podem los
encauBar
e poirem los trastotz aisi doBbaratar."
8o ditz Míquel deLuzia: ^'Jea aiso bo
no*m par
soque jai rois d*Arago fassa coBt maloBtar.
£ 08 mout grana pecatz, car aYctz on estar,
perYOBtraYolpilhia'uslaichatzdeBeretar."
"Senhors," so ditz lo coms, ^'als non
puBC acabar.
Era BÌa co'ub Yulhatz, c'abanB de I*anoitar
8 pnÌB FM. 8 mot dantri baro FM. 10.
11 parle Mi.y parlè M, 11 sap FM. 12 qnons
F. 17 K manque. 21 diiru Hu.M. 24 pncsca
FM. 25 quens F. 2G. 27 los F. 31 mot FM.
32 Yolpilhaas F. lanchatz Ms.
YOÌrembocalBBÌradarriorBalcampIeYar."
Ab tant cridan : *'Ad armas !" e Yan se
tuit armar,
entro bub a laa portas 8*en Yan esperonar
8Ì quean losFraucoB trastotz faitsenBarrar.
E per meia la porta Ynn laa lansaa gitar, 6
BÌ quei d'ins ei do fora contendon buI
lumdar
0*8 gioton dartz o lausaB o*8 Yan grans
colps donar,
d^entrambas las partidas ne fan lo aanc
raiar,
que trastota la porta Yoiratz Yormelheiar.
Can aicelB de la fora no pogron dina intrar, lo
drcitament a las tendaa s'en prendo a
tomar ;
YOÌB Yos asetiatz totz ensems al dinnar!
Mas Simos de Montfort fai per Murel
cridar,
per trastotz los osdals, que fassan enselar
e fassan las cubertas sobreis caYals gitar, ^^
quc Ycíran dcls dc fora aiis poiran enganar.
A la porta do Salas les ue fun totz auar.
E cant foron de fora pres se a sermonar:
^^Senhors, baro de Fransa, no'us sei nulh
conselh dar,
mas qu'em Yengutz trastuit per nos totz so
perilhar.
Anc de tota ostA noit no fì mas perpensar,
ni mei olh no dormiron ni pogron repauzar.
E ai aisi trobat e mon estuzìar
que per aquest semdier nos coYÌndra
pasaar,
c^anem dreit a las tendas com per batalha 85
dar;
e si eison de foras, quc'ns Yulhau asaltar,
e 8Ì nos de las tendas uois podem alunhar,
noi a mas que fugam tot dreit ad
AutYÌIar."
Ditz lo comsBaudois: ''Anem o esaiar.
e 8Í eisson de fora, pensem del be chaplar, 80
que mais Yai mortz ondrada que yìus
nieudìguoiar."
1) viratx. 12 vcl F. V(i1s Ba.FM. esscms ctc-
FM. 17 los i'*. 19 saiif. cosselh FM. 21 per-
pessar eic. FM. 2ò e anem F.
205
CIIANSON 1)E LA CROISADE ALBIGEOISE.
206
Ab taot FolqueU rayesques los a pres
a senhar,
GuilheumeBde la Barra los pres acapdelar
e feÌ8 en tres partidas totz ensems escalar
e totas las Benheiras el primer capanar;
5 e van dreit a las tendas.
Tuit s'en van a las tendas per meias
las palutz,
senheiras desplegadaB eis penos desten-
dutz,
dels escutz e dels elmcs on es li ors batutz,
d'ausberos e d'espazns tota la plasa'n
lutz.
10 Ei bo8 reÌ8 d^Ârago, cnnt los ag per-
ceubutz,
ab petits companho8 es va8 lor atendutz.
E Tome de Tolosa i 8on tuit corregutz,
que anc ni coms ni reis no'n fon de
ren creutz.
E anc non saubon mot trois Frances
8on vengutz,
15 van trastuit en la on foi reis conogutz.
EI escrida: '^Eu soi reisP'^ Mas noi es
entondutz
e fo 8Ì malament e nafratz e ferutz
que per meia la torra s'es lo 8anc8
espandutz;
e loras cazec mortz aqui totz e^teudutz.
fo E rautri,cant o viro, teno'8 per deceubutz;
qui fug sa, qui fug la , U8 no s'es defendutz.
E li Frances lor corro e au totz los
deatrutz
e an les malament de guiza combatutz,
o'aicol quo viu8 ii'eacnpaac to pcrcroubutz.
t5 Entro 8U8 nl Uivel ea lo cliaplos tengutz,
e rome deToIosa, c'als traps 8on remazutz,
estero tuit enaemp^ malameut desperdutz.
E'n Dalmatz d'Enteiselh es pcr Teiga
embatutz
e crida: ^'Deus, aiuda! grans mals nos
08 cregutz,
90 quei bo8 reis d'Arago ea mortz erecrezutz,
15 en lal lai F. 22 1o8| lor FM. 23 los
F. 24 c'aicel M.] car cel FMa, qui F. 28
dEnteisehl.
e tant baro dels autres que 80 mortz
e vencutz:
ja maÌ8 tan grans dampnntjes non aera
receubutz.*'
Ab tant ea de Garona fors de Taiga issutz,
ei poblea de Toloza, e lo grana ei menutz,
8*en 8on traatuit ensema ves Taiga 5
corregutz,
e paason cela que pogon, mas mouts
n*a rcmazutz,
Taiga qu*e8 rabineira n'a negatz e perdutz,
e remas ina el camp traatotz le lor trautz:
don fo lo grana dnmpnatges per lo mon
retendutz,
car mana om iremaatotzmortzeestendutz, lo
don 08 grana lo dampnatges.
Mout fo grana lo dampnatges ei dola
ei perdemena,
cant lo reÌ8 d*Arago remaa morte aagnens,
e mout d^autrea baroa, don fo grans
raunimens
a tot oreatianesme et a trastotas gens. 15
EÌ8 omes dc Tholoaa, totz iratz e dolens,
nicela qui 80ue8tortz,queno8onremanen8,
8*en intran a Tolosa dedina los bastimens.
E*n Symo8 de Montfort, alcgres a jauzeus,
a rentengut lo camp, don ac mans to
garnimena,
e moatra e retra trastotz sos partimens.
E lo coma de Tolosa es iratz e dolens
ez a dig al capitol, ez aquo baasamens,
que al mielha quea els posoan fassan
acordamcns,
quo ol trn al papa fur 808 quorolhamen8,<r>
qu'en Símoa de Moutfort ab sos mals
cauzimens
Ta gitat de 8a terra ab glazioa turmens.
Poih Ì88ÌC dc sa terra e 808 fiihaichamens;
eÌ8 homes dcTolosa, cum caitiua e dolena,
8*acordan ab Simo c li fan 8agramen8,3o
e redo*8 a la gleiza a totz boa oauzimena.
2 dampnatc^es F. 6 n*i a FM. 7 pemtz
FMs. 8 lo tor F. \2 perdementi FM. 17
remnaens F. 24 qnal F. paescan FM. 28
pncih FM. 29 caitiens FM, 30 ab Aí] ab
en Ff et Ms.
207
XIII* SIÈCLE.
208
Ei cardenals trames a Paris ichaniens
al filh del rei de Fransa o'ades venga
correns,
Ez el i es yengutz, bautz e alegramens,
ez intran a Toloza trastot comunalmens
5e perprendo la yíla e los albergamens
ez albergon ab joía dedins los pazimens.
EÌ8 omes de la vila dizon : ''Siam suffrens;
suiTram so que Deus vol trastot pazi-
blamens ;
que Deu8 nos pot aidar que es nostre
guirena.**
10 Ei filhs del rei de Fransa, qu'es de mal
consentens,
Simos ei cardenals e'n Folcs mesclada-
mens
an dig en lor secret c*an lo barreiamens
per trastota la yila e pois io focs ardens.
E'n Simos se perpensa, que es mals e
cozens,
que, 8Ì destrui la vila, non er sos sal-
yamens;
que mais yal sia seus totz Taurs e totz
Targens.
E poih fo entre lor aitals emprendemens
ques umplan los valatz, e nulhs om 6
defendens
no si posca defendre ab negus garnimens,
e trastotas las tors eis murs eis bastimens,
que sian derrocatz e mes en fondemens.
Âisi fo autreiatz e dig lo jutjamens,
e'n Símos deMontfort remas terra tenens lo
de trastotas las terras quos eran apendens
al comtedeTholosani alsseus ben yolens,
qu*el es dezeretatz ab fals prezicamens;
ei reis torna's n*en Fransa.
IZARN, LAS NOVAS DE T/HERETGE.
P. Meyer, Annuaire - Bulletin de la SociHé de VHistaire de France 1879, p. 233 98. (MeJ.
Appel, Provenzaliaehe Chresiomaihie, p, 153 89. (Ap,), — Qrdr. § 16, p. 160. St. p. 50.
''Di me, de cal escola as tu aisso avut
15 que Tesperitz de Thome, cant a lo cors
perdut,
se met' en bou o*n aze o en mouto cornut,
en porc o en galina, el premier c'a yezut,
e ya de Tun en Tautre, tro quei a cors
nascut
d*ome o de femnaP Aqui a loc sauput,
2oaqui fai penedensa et a lonc temps tengut
e tostems o tenra, tro sia endeyengut
lo dia del juzizi, que dou cobrar salut
e toruar en la gloria el loc que a perdut.
Aisso fas tu conoisser a I'home deceuput
26c*as donatal diable e I'as de Deu mogut,
que ya de I'un en Tautre et espera salut
e cuia recobrar aco que a perdut.
1 cardìnals F. 4 cominalmens FM. 8. 9
dieus FM. 11 N Simos M», cn Simos F.
14 ai80 ete. 16 lesperit 10 meta. baou o
en moto. 23 en gloria. 25 diea etc.
Tot loc e tota terra que t'a ja sostengut i6
degra perir e fondre, que tan mal as
tescut,
ordit e semenat lai on hom t'a crezut.
Si aguessos la fe d'on Rornart Montagut
d'en Raimon Yilar o d'eu Bernart
Pagut,
be*t foras cofessatz. 20
Oimai d'aissi ayan non seras csperatz:
8Ì aras no't cofessas, lo focs es alucatz,
oi corns ya por Iii yilai poblos es amassatz
per yezer la justizia, c'ades seras crematz."
^'lzarn," so ditz reretje, ^^si yosm'asse-ts
guratz
ni'm faitz assegurar que no sia creinatz,
emuratz ni destrugz, be sofrirai en patz
totz I08 autres tormens, si d'aquestz me
gardatz;
4 paeih FM. 12 sieus FM. 14 toriia s'cn F.
lô t' rnanque. aia Me.Ba. 18 B. 19 H. — B. 21
Haeymai daisi. 22 foc etc. 23 pobol. 27 be farai
209
IZAEN, LAS NOVAS DE L'HERETGB.
210
e s'eu poso esser fís que de yos no'ni
partatz
e que'm teoguatz ourat, que no sía forsatz,
taut auziretz dc iiii dels uostrcsenbaissatz,
que per yer díc a yos que'm n*aian
lauzcnjatz.
sBeritz e Peir Uazols non sabon ab us
datz
segon qu'eu yos dirai de tot can demandatz
de crezens ni d^eretjes; mas volh n'esser
celatz,
que s'eu's dic mos secrctz ní in*en dcs-
cobriatz
e ma cofessio e no*m recebiatz
lOYOs niÌ8 prezicadors, seria i gualiatz.
E dirai vos per que, be Yolh que o
sapchatz:
qu'eu ai be cinc cens homs d'aquestas
maa salyatz
e mes en paradis, mai fui bisbes levatz
8Ì*m 8ui partitz de lor e'U ai desamparatz;
16 trastotz aquels cino cens auria dessalvatz
e liuratz als diables per far lor voluntatz,
en laspenas d*ifern cazutz e condampuatz,
quc ja mai us d'aquels non scria snlvatz.
K quo fariu cn, si pois cr' cncoutnitz
soper Io8 nniicB d'aqucls o no'm rcccbiatz
ct er' cn vostra cort escariiitz e janglatz,
e perdia'I loc de So, en que eu sui pauzatz,
e caber no'i podiaP Seria grans foldatz.
E par aco volria que'i fos la fermetatz
del laÌBsar o del penre, mai vengutz sui
85 guizatz.
Mai tot en primaria volh be que o sapjatz
qu^eu per fam ni per set no mi sui
prezentatz,
nipernuIhapaubreira,quebevo808apjatz.
Yers 08 que totz nos autres a hom
entrecelatz,
1 pucsc 2 parcatz. dc vos qiie mc parcatz ?
Áp. 4qaeic8perdiri4p.Af«. qne'Tn] qneas n'aian
Áp, ou qne'ns aian Tohltr, 5 Beritc P. r,-è. no
8. ja (ou f<C8) trcs datz? Me, no s. ja us d. Lery.
7 vnelh de. 9 non. 14 soi. de lor numque. 12. 15
V.C. IGlicuratz. lOpucys. 20amicxf(<;. 22 8oy
etc. 24 Une lacune nprh ce vers? Ap, 26 -airia
manque. 27 cet. 28 lunha etc. heeto manquent.
C/. V, 11 et 26. V08 y 8. Me.
que'ns gardem de resclau d'aquels o'om
a citatz,
que nou trobon adop que lor sia onratz
ui nulh plaideiamen senesoovensferniatz;
que qui pren un heretje, on que sia
trobatz,
lo deu redr* a la cort, si vol estr' escapatz. 6
ÂÌ880 80 meravilhas maiors que no'us
pensatz,
que li plus car amic e'Is plus endomergatz
que no8 autri ac8em,no8 n*an dezamparatz
e 80 fach advcrsari et cnemic tornatz,
que'ns prendo e'ns estaco cant nos anio
saludatz,
per 80 qu^els sian quiti e nos autres
damnatz.
Ai88i cuion ab nos rezemer lor peccatz.
Mai ans que cocha'm fassa, m^en sui
aconselhatz,
que 8ui vengutz en cort de grat e non
forsatZy
e fag V08 ai amor maior que no'us pensatz, 15
qui sap la benanansa en la oal sui pauzatz.
E dir V08 ai un paucsi no vo'n enoiatz:
Eu ai ganre d'amics, manens et aasazatz,
iio'n i a ncgu qiic's loiigua pcr pnguatz,
s'a dcnicrs o nrgcn, tro que'Is m*a oo-io
mandatz.
D^avers e de comandas sui be atessaratz,
que totznostres crezens ne tenc acabalatz;
que pauc n*i trobaretz paupres ni estiratz.
De vestirs a dobliers sui be apparelhatz,
de camizas, de braguas, de lansols M
bugadatz,
de cobertors, de vanoas a mos amica
privatz,
que'Is en posc ben servir, can lo8 ai
covidatz.
Si'm dejuni sovcn, ja d*aco no'm
planguatz,
que be inangi soven de fort bo8 cozinatz,
de salsas de giroflo e de bo8 empastatz. ^
Be val peis avol carn, e bos vis giroflatz
2 lur etc, «S plaieiamen. 6 pessatz etc. 7
λU8 eic, amicx. 12 aichi. 13 acocelhatz. 26
au88ol8. 31 bo vi.
:i
XIII* SIÈCLE.
212
VA
^^ X* ^ft à^ cuMfa^ <i piìft iMurtiteUtx
>^4u >v :iÉi<ìMtf^ i«i cÌMuùlM; et ei88uts
«|tie iMolhatB
>4Ù (M^ ^ tfii[|. >ii||j:tàéiiâ» qiie> oan yos
imaiitteliatx
U ^%Hk N^ :^ îi^ pKHA iii ^fMets tantolhatz,
' vHÀ u t^Hii 4ii*^ ^ÌMfi Wiaiiieii et en pats
^ li^^ !w<4m ^^^ârnir^ ^ne $011 apparìatz,
v^un» ^tt iji^î^ ^ M ^tnlo ean ni^en yen
Yolontats.
bí tKMà i^ ti^ x^^|jtiia4a»^ can m^en yen
Yolontats,
Hi \M v<v4«% ^ v^MÌM> ao co^ta rei peccatz,
^v^*^ ttft^H^ iM^w aU>olvi, oan ne so
doYalats.
Vm* t^ ^ gtM*vHr^4^iM nì tan uiortah peocatz,
^^^ ^ )^ ^it^t^^à ai W (km« que no sía
aalYatz,
^\ UV41 a^lr^ ♦'wi v^ aiíiai o entendatz,
WMM ^^^ si^ )H^) ^ì^f ^^ ^Mi^ ui*eatara de latz.
\vvv>^ k ^aaau^ on que eu sui
pausatzl
Vì Aha k x^4h ||[i^uir, i^ir oono^c qu'es
peocatz,
>k jMvuv^ U ^ sl^ Kowia> Yolh quo m'o
grasisoatz
yv >^visv ^M4 i^vm|i^mU iH]^iua Ui homn onratz.
VNm^^^^U \ì^ \^\$\x^\nkê fo mos pair'
apelatz,
^vHi\*4hv4 4 ^^i' ^u Oiéor *i astres m'en
foii datz;
vv Vvu uv^ «uv v4 *oíle garuits ni eapazatz,
\vvih v^ v>a*<M* vlo l>ou» urnn yo« m'o oon-
selhatz.
V \v»a v^ sUv\ uléarui tuir o» onrazonatz
viyx v4Uàu \W ivu^^u*i| oi 0« ondoctrinatz,
Hxv^usv và^lli* hv^u^ \W \tM lerran eu os mielhs
assaiatz.
^ v«4^V« íl \<vl Ih» umíii, fl loi manque.
vA ^^ suv^H^^v,Y wu Hi» laeiialiBÌ. 19 mO.
u- ^^ A^ s^m^\v^\ W cuini' áô torras e sia
Ni\^\ SS4 vvv\k^V*vW VIMIH* kW roumnnnoneB. Me.Ap.
„»,,. ^^* «Mv4« W ^jiHtHt iiinsi un vers;
{% ^ V^ s^^ *%#i^av#«* N#t ii0 íieux rìmas dc
vvv^^vsi ts^* vW UM D a'eitoríaa <m par de
^VVA* Hi NM' <l^^«
De noYO quostioB que douan me pauzntz
e*m prezicatz tot jorn, me sui aconselhatz,
que totas las creirai, e mai, 8Ì m*en
mostratz,
per lo8 ho8 te8timonÌ8 que yo8 me amenatz
e pcr Ia8 guerentias que denan me pauzatz. 5
Per las Yostras paraulas Yolh e88er bateiatz
tornatz a la fe que yo8 me aermonntz,
YO8 e fraire Ferriors, a qui podere es datz
de liar e de aolYre, cal8 que 8iai peccatz,
d'eretj* de Baudea defó Eseabatatz. 10
E qui de mi'ue demanda, qui es lo
coiTessatz,
Yos lor podetz dire, car sera Yoritatz,
qu*68 Sicartz de Figueiras, lo cals es
cambiatz
de trastotz sos mestiers.
C'aissi coma sol esser enemics e 15
guerriers
do la gloiza do Roma, oimai irai estiers,
qu'encaussarai heretjes, crezons e lauzen-
giors,
quo ja amor ni trogua, quo Yalhan dos
deniers,
non trobaran ab mi: es'ancfiiiplazentiers
a Peire Capella, ni a sos captaliers, so
ní a Joan del Colet amics ni parceriers,
oimai d'aissi enan lor serai aYorsiers.
Si coYertir no's Yolon, ans que Yonga
febriers,
trastotz I08 farai penre a nostres escudiers.
Beritz e Peir Razols e Ricartz lo portiers 25
sabran be las estradas eis camis tra-
Yorsiers,
I08 cluzels e las balmas eis passes eis
sendiers
e ben las cavarotas on rescondois deniers.
£ no*m podon guerir qu'eu nois tenga
premiers.
Ja no'us i calra esser, yos ni fraire Ferriers, ao
8Ì coYertir no's yoIo, vistz nostres messat-
giers."
1 VIIII. Me. corrige: de las .viiii. 2 acoc-.
11 micuB. 12 lur podetz. V\ qu'cs] quo. 16
flieiza. hueymay. 18 .iii. Me. 21 parciers.
2 hueymai.
213
UC FAIDIT.
214
'Sicart, ben aias tu: aquel Deue dre-
churiers
que formet cel e terra, las aiguas eis
tempicrs
eisolelh e la luna, ses autres parsoniers,
te done que tu sias d'aquels leíals obriers
que Deus mes en la vinha, c^aitan det
als derriers,
can los ac alogatz, coma fetz als premiers.
Tu seras us d'aqucls, si vols esser entiers,
c'aissi com as estat pervers e messorguiers,
que sias vas la fe leials e vertadiers.'* 5
UC PAIDIT, GRAMMAIRE PROVENÇALE.
M$. âe 1a Txiurentienne 187 f. Sa. Maria del fiore. THe heiden tlUeêtfn provenzaliêdten Gram-
matihen herautgegchen von E. Stengel, Marhurtj 1878, p. l—ô; e/. Biadene^ Stu4f di fllologia
romanza I (Í855J, p. 345 et p. 370 88. — Ordr. § 41, p. 65. St, p. 67.
^ Inclplt Donatns proTlncialis.
Las oit partz que om troba en gra-
matica, troba om en vulgar proYenchal,
zo os: nonie, pronomc, vcrbc, advorbc,
particip, coujuuctios, prcpositios, intor-
lojectios.
Nom es apelatz per ço que significa
substantia ab propria qualitat o ab co-
muna; e largamen totas las causas a
las quals Adams pauset noms poden esser
i^noms apelladas. En nom a cinq causas:
species^ genm^ numbro, figura, cas.
Species es priniitiva o es derivativa :
primitius es apelatz lo nom que es per
se, e no es venguz d'alqu nome ni d'alqu
2overbe, si cum es ^bontaz*. Derivatius
nom cs aquel que ven d^altre loc, si
cum 'bos' que ven de ^bontat,' que *bos'
non pot om esser ses ^bontat*.
Genus cs de cinq maneras: masculis,
t5 feminis, neutris, comus, omnis. Masculis
es aque) que aperte a las masclas causas
Bolamen, si cum ^bos, mals, fa]s\ Feminis
es aquel que perte a las causas feminils
solamen, si cum ^bona, bela, mala* e
3o^fa)Ha\ Ncutris es aquol que no pcrtc
a Tun ni a rautre, si cum ^gauç' e 'bes'.
Mas aici no scc lo vulgars la gramatica
els neutris substantius, ans se diçen aici
cum se fossen masculi, si cum aici:
4, et 214,5 lials.
lège'nns. 18priinitiaa8.26pertena/^a. 27boz.
^grans es lo bes que aquest m'a fait*,
e 'grans es lo mals que m'es vengutz
de lui'. Comus es aquelh que perten
al niasclc e al fcmo cnsems, si cum sun
li particip quo fcnisscn in 'ans' vel mio
'ens' ; qu'eu posc dire 'aquest chavaliers
es presans, aquesta domna es presans,
aquestz cavaliers es avinens, aquesta
donina es avinens'. Mas el nominatiu
plural se camja d'aitan que conven ai5
dire ^aquelh chavalier son avinen, aque-
las domuas son aviucns'. Omnis es aquol
que perte al mascle e al feme e al neutri
ensems ; q'eu posc dire 'aquest cavaliers
es plasens, aquesta domna es pIaoen8,*to
e 'aquest bes m'es plazens.'
Numbres es singulars o plurals: sin-
gulars, quan parla d'una causa solamen ;
plurals, quan parla de doas o de plu-
sors. tB
Figura es simpla o conposta : sim-
pla, si cum *coms'; composta, si cum
Wescoms', qu'es partz composta, so es
apostiza de ^es' e de ^coms'.
Li cas sun seis: nominatius, genitius,80
datius, acusatius, vocatius, ablatius. Lo
nominatius se conois per io', si cum io
reis cs vcngutz;' gcnitius per 'de', si cum
^aquest destriers es del rei ;' datius per
6 1o8. 8 coman. es] 8an. 11 pos. cliaaal\
13 caaar^. 14 dona. 16 chaoal\ 20 dona.
plai8en8. 28 oe^cons. 29 aez.
I 'iiíL
- IC
■ • ■
MÈHLE. 216
quc fcnisscn on 'airo*, si cum ^onperaire,
Ainaire', et en *eire,* si cunrì Teire, be-
?eire, radeire, tondeire, pencheire, fen-
cbeire, bateire, foteiro, prondreire, te-
neire,' et en *ire', si cuin 'traire, con- 5
«entire, escarnire, escremire, ferire, gro-
!. ""i DÌre': mas ^albires' vol *a' ^conssires' es
*dctìire8 .
K devotz sabor quo tut aquolb quo'us
AÌ dit, don lo nominatius siugulars fenis 10
en *aire' et en *eire,' fenissen totz lor cas
singulars en *dor,' trait lo vocatius qe
sembla lonominatiu, si cum es dit deaus.
E de la rogla del nominntiu singular, que
vol V a 'û ^) yo'\\ì\ ancar traire forsis
*maestre, prestre, pastre, sener, melher,
peier, sordeier, maier, menro, sor, bar,
-ìBí 1 gen W leugor,greuger,'et totz los ajectius
■^jîtíi neutris, quan sun pausat senes sustantiu,
si cum *mal m'es, greu m'es, fer m'e8,20
esquiu m'es, Oîitranh m'es qu'el aia dit
sQin niûl do me.' E voilh on trairc fors oncar
lot dels pnmoms alcus, si cum *cu, tu, el,
Jit qui, aquel, ilh, cel, aicel, aquest, nostre,
vostre,* que no volon *s' en la fi, e sun 25
T.
^,^ ;;> ìM
^ ^»i \ùAeh del nominatiu singular.
■ r^VET DE ROMANS.
i« Folguet von Romans hg. von R, Zenker, Halle 1896,
^ --'^^.^ jg^ q^roubadours, 2* éd., Leipzùj 1882, p. 45!f 88.
_^.« Protz vol ome conoissen
ab nna largueza,
franc et umil e plazen
ses avoloza; ^
a celui se don' e's ren
e'i a s'amor meza.
Mas paucs u'a conques,
qu'en con baros non a tres
complitz de procza. 35
3prencheire. 7 sconssires. 9deyez. 24aitel.
33 pauc Ze. Hlh'rST,
^x^bUr. 20. 2ÍJ
il9
Xin- SIÊCLB.
220
v|uN>u ai chaiutl eti Wis ouì amarai,
a voi^ tà>f^ ohAitttl» qu^eu ben o sai,
uu uu Uil virut que^t» fiuu deehazer,
\H M ^u uU qu^ vol preU mantener,
^v»u ;^'t4HV(>ch<fc joveu^ e de yos vai.
Sil\>( uo «V do loc iau paratjos,
;u^«it^ ^' M plu«> b^ia e plus pros.
VVv ho ud^ Jh\ lola tempe serai clamos
vio ^o^' «U^Tv \)U*ai<ieo*tt volh retener,
(«^v^u'mu uou o po(M> ((itar a nonchaler;
sHàAiMi a)<MÌ d^) tol Yoa aerYÌrai,
liHu v|uo ju uiaW yo!)tree druta no serai,
^ tM^ lu dov^ ^caraa lo jazer
s|U\> ui prvuit^iiot^ ouu Q*Auriata lezer;
^w u\»u dì^> )HNr )K> ear sonh no'n ai,
m^ «Vu tjiN^(u<M 0!»tat tan poderos,
Ul vu^ Mi ^uVu fora plus joios.
K Ai I jurur« uii plovirs de nos dos
)h4 )4Ì pATtir do l'amor dan tener,
4v ku«>u^ uoi» auMft eu h» roaa d*un prever,
Bolvotz mi, et eu vos solverai;
e pois poirem cascus d'aqui en lai
plus leialmen bon' amor mantener:
e s'anc fezetz re que'm deia doler,
e'U8 en perdo tot so que m'en escai 5
tot francamen ; qu'a mi non er ja bos,
si de bon cor non es faitz lo perdos.
Mala domna, tro que'm fezetz gilos,
non amei re contra'l vostre plazer;
mas anc gilos non ac sen ni saber, lo
ni ren no sap gilos que's ditz ni's faí,
ni lìom no sap los mals que gilos trai,
ni patz non a gilos mati ni ser
ni en nulh loc gilos no pot caber,
per que vos deu plazer car m'en partrai;i5
qu'assatz val melhs a celui qu'es lebros,
que gcs sivals tug no'I son enoios.
Fe que'm devetz, si be'us sui aziros,
prendetz comjat de mi qu^eu'I pren
de vos.
QUILHEM PIQUEIRA.
V««« ti^ l^i^^ ( km^»v^mn0 D 465 inf,), E. Levy, Quilìiem Figueira, ein provenznlÌMcher Trou-
h^is^ur, Betlin 1880, p. 35—43 (LeJ, — Ch-dr. § 25, p. 33.
h'uu «^ivvouttvft far en est son que
m*agenssa
uv^m vuolh plus tancar ni far longa
bistenssa,
i y^n vHuu^ i^MlrA ay c, uue a. R. Qar ai Ua-
^ ^\\M MM«i^ K «i quieu por ver o say It.
4iv um yivu ««^ vu ». rt4. U Kii tiil aniig Ua. 4 cn
K.\« K\* sliv^ K ^ miii /'ii. eii c« V j. s'a C'. 6e
A \\\^\\ v« K «Hot m\\ es V. oii I. C, de loinc
s^UHui K. 7 Ylli K% assaU plus C'. Klla
N « Vs^u \À {\k H \ieuA^èmê êirophe C, quatrihne
k Wv 4^ ii^ ^u I i\ l*«^re donna Ùa. euros a. 9 Del
\u. us^liv vvi^ vaiiitfui H. car soi U, caisso y. a.
\\\ \hK^\^ x^ vlvl lol notti lajfi a R. Qanc non uus p.
vuvlvv vM a. Ì' i'anc nous pogni metre a a.
\ \ \i^\m^\kê {\ A, d. t ennan U, A. d. t. enanz
sk ««4iK^k«^U lusleuii ¥01 amaray R. 12 fors]
ut^^ rA' ^Mt^l |»ui H^ drutz nuínque R, 16 yeu
u\4V4« K vl mai (|uar liieu s. C. Nol dig p. s.
yj|N« uv^iuu r«4 c. 110 lo ay R. 1(> que sieiilh n*a.
.vutt v|UvM lvki Ji (\ nia« (s'o) eu en fos aguz en
iHU* ^%\ r«4 17 «luen f. R. lo deuxihne etrophe
K. VH^ anvm uoi en Ba.C/í, la man Ua.
e sai ses doptar qu'ieu n'aurai malvolenssa, fo
car fauc sirventes
dels fals, d'enjan ples
de Roma, que es caps de la dechasenssa,
on dechai totz bes.
1 m'en a. et en] quieu Ra^ qens en U^ vos en a.
2 iuiido U, uîiuhii a. H boii] luitr U^ nostr Ua.
4 sicus li rc en drcg dc desplazer R. fes rcn qa
mi 1f(i. 5 K uos |»crdon Ua. qa îiij(u) Ua. tí
Tot de boii car Ua. questiers no (8)eria RUa.
7 Bi lialmcns ïì. R. 8 Bona CR. pus me CR.
9 ^ 10 manquent a. Ren non feri mas al u.
U. 10 Quar CR. hom g. r/. 11 «< 12 inter-
vertie dttns U. 11 ffclos non sap U. 12 ren
n. 8 1o mat Ua. 13 et 14 intervertis dans Ua.
13 ffelos non na paosa Ua. 14 Ni nul a. n. p.
en loc Ua. 15 nous CR. retrai Ua. 16 quar
trop C8 mielh8 CR. a 8el que es i?, a sclhs
que 8on C. qel U. 17 Qadonc8 s. non son tot
Ìfa. noii C. éncios /?. adiros a. 18 quc ^. bcm C.
sitot Boi Ua. lU c. dona quiel CR. qei Ua.
22 mal apres Le.; c/. Ba., Zeitschr. f. rom.
Phil. IV, 4iO.
109
Xin- SIÈCLB.
200
Dosotz el pc un' aiitra u'a
que per batige's trencara.
E dereires sobre'l talo
n'a un* autra, que'ill fai gran pro
6 oant hom per gota sano Ten trai.
Pero contra febre'us dirai,
per 80 que sancnar noi yos cailla,
metzina que non aura failla.
Del 8UC de rar^emiza'iU datz,
10 et aqui la carn li moillatz.
Autra l'en faretz eissamen
que trobaretz bona e valen.
D'un* erba que a nom lentilla,
qu'en aiga nais per meravilla
15 et estai per tot l'an yerdeta
et es pauca e redondeta,
polvera'n faitz, e mange ne
Yostr' auzel8, e garÌ8 lo be.
E qui'l banha en aquel bro
20 on grua cueid, es li fort bo.
Gant ans^ls a mal de rof.
Oar un8 maU 8ol uu autr' aduro,
can non 08 qui premier en cure.
Apre8 febre8 8oIon ayer
t6 auzel gran8 mab per noncaler.
Rof e te8ga 8on li peior,
car per rof sofron tal dolor
el cap, quei cap e l'oiU lor enflon
tan fort c'apena8 poÌ8 dezenflon,
80 e 8oyen fora de la te^ta
lor geta*l8 oilb for8 de la te8ta.
La raitz del rafe penretz,
tre8 petita8 ne triaretz,
e d'estafizagra tro8 gras,
8ft de pebre do8 entiers e sas,
e de gírofle tre8 clayel8,
de ginebre que sia bels
tot lo pezan de do8 deniers,
de 8erbe trenta gras entiers.
40 AÌ880 tot en8emp8 trusaretz,
et en aprop vos hi metretz
B fobrcB. 18 auzel. 21 anzcl. rof fìaMs. 22
adoire. 2ô auzels. 2G ref fìa.Mn. 21 ref. fìa.
Ma. suefron. 28 els hueiUs lor. 30 e manque. H4
d^estalizagra Ba. 38 tot manque.
aitan de suin d'unu troia
que de porsel fo plena e Yoia;
de tot l'al8 8Ì po8ca defendre.
Cant l'aures fait en I'ola fendre,
en aquel 8ain buiUira
tot eii8emp8, e tant cozera
ab un pauc d'aiga solamen
que s'i metra preineiramen,
que la8 raitz amenuziscon
e que totaa enyaneziscon.
Cant er coit, ana que aia freg,
colatz per un drap eatreg,
et en aprop conseiU que's meta
on una boissa bella e neta.
Lo premier jorn ne donaretz
aitan can leyar ne poiretz
ab la poncheta d'un coutel
sus en la carn a yostr' auzel.
E l'endema doas pinholetas,
que sion doas fayas grossetas,
l'en donaretz, e pois quec jorn
donatz I'on tros, tro que sas torn.
10
15
so
Segon 80 c'ayia promes,
mos romas del tot complitz es. 25
Pero, si negun n'i ayia
mais ne saubes e meiUs dizia,
ja no's pense que m'enoges
ni mal d'enveia l'en portes.
Mas tals n'i a que's fan parlier so
e no yolon aver mestier
mas de maldire e de blasmar
80 que no sabon esmendar,
ni non entendon neis que s'es.
E 80 aye de nesies, 85
car beu es nesis yeramen
qui blasma so que non enten.
E qui faill per tal nosabensa
gos non es quitis de faillensa;
car nuiUs hom no fai maior pecca 40
de cel que per nonsaber pecca;
e'l proyerbis consent hi be
1 dc truia. 2 vncia. 3 pucsca. 4 fondro
6 et cn. 6 cant fìa.Ms. 11 cueit. 12 un manque.
14 boisa. 18 ausel. 19. 20 à corr. dos? 26
romans. 29 Nel Ba. 30 tal. 41 sel ete.
201
CHANSON DE LA CROISADE ALBIGEOISE.
202
10
16
to
que ditz aissí: "Fer qui non ve."
Car oec8 e pecs an tal maneira
que negus non garda on feira;
que oel qu'cs cecs no ve defor
e oel qu^es pecs no ve de cor;
et a u*ì pro d'aitals cecs pecs
outracuiatz, travers, bavecs,
paire e fill de vilania,
auripelat de parlaria,
c'ades van metjan e megen
e cuion esser maldizen,
e ges no'i podon avenir
c'adreitamen sapchont maldir.
E lor maldigz non es neis mafó,
qu'en dreit posca esser digz tals,
car en maldig a obs sabers,
sia*] maldigz o fals o vers,
car nials digz, ses bcndig, no ferma,
per 8Ì mezeis desvai e merma,
e maldigz ditz adreitamen
vens bendig dig nesiamen.
Maldig beu dig non tenc a mal,
car maldìgz bendig soven val,
per maldig, cant cs cortcs,
B'esmera e's meillura bes.
Maldig ben dig deu hom prezar,
car a ben auza contrastar.
Ja de bendig non er pariers
maldigz, si non es prezentiers,
e prezentiers non sera ja
8Ì queacom bendig no'i a,
e cel no'í dira ja ben re
que non enten autrui ni se.
Ben 08 donca8 meins que non re8
avol8 maldigz que mal digz es.
Per 80 no'm fan nuilla paor
vezat, badoo maldizedor:
fat maldizen giet a inon dan
et a gen corteza'm coman.
10
16
CHAN80N DE LA CR018ADE ALBIGEOISE.
ìliêtoire âe ía ci'oisaâe contre Icb htrvtiques AlhigettU^ ^crite m ver$ provençtfux, publiée par
M. C. Faurieì, Pari$ 18.37, p. 212^224, v. 2970—3139 (F). La chanson de la croisade contre
ìes Albigeois p. p, P. Meyer, Paris 1875179, 1, 133 — liO ( M). Le pasBage choisi raconte la bataille
de Muret (1213). Cf. L. Kraack, Ueber die Éntstehung und die Dichter der C/tanson de la croisade
conire les AlbigeoiSj Marburg 1884. Grdr. § 16, p, 16. St. p. 38.
Li donzel van to8t diire al con^elh
principal
qu'el8 fassan deMurel Ì88Ìr Tost comunal
e que no'i trenquen plus ni bareira ni pal,
masque'l^ laÌ8so Iain8 estar totz de cabal,
t6 e que 8 en torn ca8cu8 al8 trap8 per 8on
cabal,
que'l bo8 reÌ8 lor o manda ab cor emperial ;
qu'en Simo8 i vindra avan de I'ave^pral,
e vol lo Iain8 pendro raaÌ8 qu*en autre
logal.
E*l8 baro8, caut o auzo, cÌ88on tuit coinunai
2 secx e pecx aun. 7 bavecx. 14 maldig.
16 saber. 17 ver. 18 bon dig Koch. 20
raal dig.
21 cosselh FM. 27 avesprar FM.\\ J .
S
e van 8*en per la8 tenda8, ca8CU8 vasto
8on fogal,
e manjuio ne bevon, li pauc e*I maioral.
E cant agron manjat, viron per un costal
lo conite de Montfort venir ab 80 8enhal
e mout d'autrc8 France8, que tuit 8on
a caval.
La ribeira re^plan co 8Ì fo880 crÌ8tal t6
del8 elme8 e dels branca, qu'eu dig, per
8ant Marsal,
anc en tan pauca gcut no vÌ8 tan bon
vassai.
E intran a Murel per mei lo mercadal
2 le 2*"' dig manque. 3 soven] nn ben. 6
bendig Tobler] ben. 15 raals digz. 16 faì.
'^21 manenjon FM. 24 ttioU. 25 cristalh FM.
26 quieu etc. FM.
203
Xm* SIÈCLE.
204
e van a las albergas com baron natural
e an pro atrobat pa e yi e oarnal.
E poÌ8 a l'endema, can viro lo jornal,
lo bo8 reÌ8 d*Arago e tuit li 8eu capdal
6 eÌ8on a parlament defora en un pradal,
e lo com8 de Tholoza ei de Foih atertal,
e lo com8 de Cumcnge ab bon cor e leial
e mout d'autres baro8, e*n Ug8, lo 8ene8cal,
o'l8 borzes de Toloza o tuit li mene^tral:
10 ei reÌ8 parlet primer8.
Lo reÌ8 parlet primer8, car el 8aup
gent parlar.
^^Senhora'*, 80 lor a dit, ^'auiatz que'u8
Yulh mon8trar.
Simo8 08 lai yengutz e no pot e^capar.
Ma8 pero eu yo8 vulh d'aitant a^abentar,
i5que la batalha er aban8 de I'aye^prar.
E V08 autrea 8Ìat8 adreit per capdelar
e sapjatz lo8 gran8 colp8 e ferir e donar,
que, 8Ì eran detz tans, 8ÌÌ8 farem
trastornar."
E lo com8 de Toloza 8e pre8 a razonar:
so '^Senher,reÌ8 d'Arago,8Ì*m volotzescoutar,
eu vo'n diirei mo sen ni que n'er bo
per far.
Fa88am entorn laa tendas las barreiras
dre88ar,
que nulhs om a caval din8 non po8ca
intrar.
t& E 8Ì venoiih Francea, que vulhau asautar,
e no8 ab la8 balestas les ftirem totz nafrar.
Cant auran le8 cabs voutz, podem los
encau8ar
e poirem loa trastotz aÌ8Ì desbaratar."
So ditz Miquel de Luzia: ^'Je8 aÌ80 bo
no*m par
80 que ja'l reÌ8 d'Arago fasaa cest malestar.
E 08 mout gran8 pecatz, car avetz on eatar,
per vo8tra volpilhia'U8 laichatz deseretar.''
'^Senhors," 80 ditz lo com8, ''ab non
pu8C acabar.
Er8 8Ìa co'us vulhatz, c*aban8 de I'anoitar
3 pnÌB FM. 8 mot daatri baro FM. 10.
11 parle Ms.^ parlè M. 11 sap FM. 12 qnons
F. 17 K manque, 21 diirc Ha.M, 24 pncsca
FM. 26 quens F. 2G. 27 los F. 31 mot FM.
32 volpilhaiis F. lanchats M$.
voirem bc cal8 sira darríors al camp levar."
Ab tant cridan : **Ad armaa !" e van ae
tuit armar,
entro 8U8 a las portas 8'en van esperonar
8Ì quean losFrauces trastotz faitsensarrar.
E per meia la porta vnn las lansas gitar, 5
8Ì quei d'ins e'I de fora coutendon sul
lumdar
0*8 gioton dartz e lausaa e*8 vau grans
colps donar,
d'entrambas las partidas ne fan lo sanc
raiar,
que trastota la porta veiratz vermelheiar.
Can aicels de la fora no pogron dins intrar, lo
dreitament a las tendas s'en prendo a
tornar;
ve'ls vos asetiatz totz ensems al dínnar!
Mas Simos de Montfort fai per Murel
cridar,
per trastotz los osdals, que fassan enselar
e fassan las cubertas sobre'ls cavals gitar, i5
que veiran dels do forn si'ls poiran enganar.
A hi porta dtí Salas les ne fun totz auar.
E cant foron de fora pres se a sermonar:
'^Senhors, baro de Fransa, no'us sei nulh
conselh dar,
mas qu'em vongutz trastuit per nos totz to
perilhar.
Anc de tota esta noit no fi mas perpensar,
ni mei olh no dormiron ni pogron repauzar.
E ai aisi trobat e mon estuziar
que per aquest semdier nos covindra
passar,
c'anem droit a las tendas com per batalha t&
dar;
8Ì eisou de foras, quo'us vulhau asaltar,
e 8Ì nos de las tendas uo'ls podem alunhar,
no'i a mas que fugam tot dreit ad
Autvilar."
Ditz lo comsBaudois: ^'Anem o esaiar.
e 8Ì eisson de fora, pensem del be chaplar, 80
que maÌ8 val mortz ondrada que vius
meudiguciar."
\) vii'atx. 12 vol F. vols tìa.FM. oBBonis ctc-
FM. 17 lo8 F, 19 saiAÍ. cossclh FM. 21 per-
peflsar eic. FM. 2b e anem F.
205
CHANSON 1)E LA CROISADE ALBIGEOISE.
206
Ab tant Folquets ravesques los a pres
a senhar,
Ouîlheumes de la Barra los pres a capdelar
e feis en tres partídas totz ensems escalar
e totas las senheiras el primer cap anar;
&e van dreit a las tendas.
Tuit s'en van a las tendas per meias
las palutz,
senheiras desplegadas eis penos desten-
dutz,
dels escutz e dels elmcs on es li ors batutz,
d'ausberos e d'espazns tota la plasa'n
lutz.
10 Ei bo8 reis d^Arago, iuint los ag per-
ceubutz,
ab petits companhos es vas lor atendutz.
E l'ome de Tolosa i son tuit corregutz,
que auc ni coms ni reis no'n fon de
ren creutz.
E anc non saubon mot trois Frances
8on vengutz,
15 e yan trastuit cn la on foi reis conogutz.
EI escrida: ^'Eu soi reisP" Mas noi es
entendutz
e fo 8Ì malament e nafratz e ferutz
que per meia la tcrra s'es )o sancs
espandutz;
e loras cazec mortz aqui totz esteudutz.
to E rautri,cant o viro, teno's per deceubutz;
quifug8a,qui fug Ia,u8 no s'es defendutz.
E li Frances lor corro e au totz los
destrutz
e an les malament de guiza combatutz,
c'aicol quovius n'escapasotoporcroubutz.
15 Entro 8U8 nl llivel es lo cliaples tongutz,
e I'ome deToIosa, c'als traps son remazutz,
estero tuit ensempp malament dcsperdutz.
E'n Dalmatz d'Entoiselh es per I'eiga
embatutz
e crida: ^'Deus, aiuda! grans mals nos
es cregutz,
80 quei bo8 reis d'Arago es mortz erecrezutz,
15 en 1a] lai F. 22 losl lor FM. 23 1o8
F. 24 c'aicel M.] car cel FMs. qui F. 28
dEDteisehl.
e tant baro dels autres que so mortz
e vencutz:
ja mais tan grans dampnatjes non sera
rcceubutz.*'
Ab tant es de Garona fors de l'aiga issutz,
ei pobles de Toloza, e lo grans ei menutz,
s'en 8on trastuit ensems ves I'aiga 5
corregutz,
e passon cels que pogon, mas mouts
n'a remazutz,
I'aiga qu'es rabineira n'a negatz e perdutz,
e remas ins el camp trastotz le lor trautz:
don fo lo grans dnmpnatges per lo mon
retendutz,
car mans om í remas totzmortz e estendutz, lo
don 08 grans lo dampnatges.
Mout fo grans lo dampnatges ei dols
ei perdemens,
cantlo reis d'Aragoremasmorte sagnens,
e mout d'autres baros, don fo grans
l'aunimens
a tot crestianesme et a trastotas gens. 15
EÌ8 omes de Tholosa, totz iratz e dolens,
nicels qui soncstortz^quenosonremanens,
s'en intran aToIosa dedins los bastimens.
E u Symos do Montfort, alcgres a jauzens,
a rentengut lo camp, don ac mans to
garnimens,
e mostra e retra trastotz sos partimens.
E lo coms do Tolosa es iratz e dolens
ez a dig al capitol, ez aquo bassamens,
que al niielhs ques els posoan fassan
acordamens,
quo ol irn al papa far sos quorolhamens, sri
qu'en Simos de Montfort ab sos mals
cauzimens
Ta gitat de sa terra ab glazios turmcns.
Poih issic de sa terra e sos filhsichamens;
eis homes doTolosa, cum caìtius e dolens,
s'acordan ab Simo e li fan sagramens^so
e redo's a la glciza a totzboscauzimens.
2 dampnatees F. 6 n'i a FM. 7 peratz
FMi. 8 lo ToT F. 12 perdementz FM. 17
remnaens F. 24 qnal F. pnescan FM. 28
pueih FM. 29 caitieas FM, 80 ab ií] ab
en Fj et M$.
207
XIII- SIÈCLB.
208
E'I cardenals trames a Paris icliameus
al filh del reì de Fransa o'ades yenga
correns.
Ez el i 08 Yongutz, bautz o alegramens,
ez întran a Toloza trastot comunalmons
5 perprendo la yila e los alborgamons
ez albergon ab joia dodins los pazimens.
E'Is omes de la vila d izon : ^^Siam suífrons ;
suífram so que Deus vol traâtot pazi-
blamens ;
que Deus nos pot aidar que es noBtro
guirons.*'
10 Ei filhs del rei do Fransa, qu'os do mal
consontens,
Simos ei cardenals e'n Folca mosclada-
mouB
an dig on lor socrot c'an lo barreiamens
per trastota la vila e poÌB lo focs ardons.
E'n Simos so porpensa, quo es mals e
cozens,
que, 8Ì dostrui la vila, non er sos sal-
yamons;
quo mais val sia seus totz l'aurs o totz
rargons.
E poih fo cntre lor aitals omprendemens
quos umplan los valatz, e nulhs om 5
dofoudons
no si posca defendro ab negus garnimons,
trastotas las tors eis murs eis bastimens,
que sian dorrocatz e mes en fondemens.
Âisi fo autreiatz e dig lo jutjamens,
c'u Simos de Montfort remas terra tonens lo
de trastotas las terras ques eran apondons
al comte de Tholosa ni als seus ben volens,
qu'ol es dozeretatz ab fals prezicamens;
ei reis torna's n'en Fransa.
IZARN, LA8 NOVAS DE L'HERETQE.
P. UeytTf Annuaire ' Bulletin de la Sociéié de VHiatoire de France 1879, p. 233 8$. (MeJ.
Appel, Provenzalische Chresiomathie, p. 153 8$. (Ap,). — Ordr. § 16, p. 160. St. p. 50.
^'Di me, de cal escola as tu aisso avut
15 que l'esperitz do I'home, cant a lo cors
perdut,
se met' on bou o'n aze o en mouto cornut,
en porc o en galina, el premier c'a vezut,
va de I'un en I'autro, tro quoi a cors
nascut
d'omo de femnaP Aqui a loc sauput,
toaqui fai penedonsa et a lonc temps tengut
e tostems o tenra, tro sia endovengut
lo dia dol juzizi, que dou cobrar salut
toruar en la gloria el loc que a perdut.
Aisso fas tu conoisser a l'home deceuput
25 c'as donat al diable e I'as de Deu mogut,
que va de I'un en I'autre et ospora salut
e cuia recobrar aco que a pordut.
1 cardinals F. 4 cominalmens FM. 8. 9
diens FM. 11 N Simos Ms. en Simos F.
14 ai80 etc. 16 lesperit. 16 meta. boon o
en moto. 23 en gloria. 26 dien eU.
Tot loc tota terra quo t'a ja sostengut i5
degra perir e fondre, que tan mal as
tescut,
ordit somenat lai on hom t'a crezut.
Si aguessos la fo d'on Rornart Montagut
d'on Raimon Yilar o d'en Bernart
Pagut,
be't foras cofessatz. to
Oimai d'aissi avan non seras esperatz:
sí aras no't cofessas, lo focs es alucatz,
oi corns vaporlavilaipoblososamassatz
por vezer la justizía, c'ades seras crematz."
^'lzarn," so ditz l'eretje, ^^si vosm'asse-s^
guratz
ni*m faitz assegurar que no sia crematz,
emuratz ni destrugz, be sofrirai en patz
totz los autres tormens, si d'aquestz me
gardatz;
4 pncih FM. 12 sieus FM. 14 torna s*en F.
15 1' nuinquf. aia Me.Ba. 18 B. 19 R. — B. 21
Hueymai daisi. 22 foc etc. 23 pobol. 27 be o farai
209
IZÁBN, LAS NOVAS DE L'HERETGB.
210
e 8*eu poso esser fis que de vos no'm
psrtatz
e que'm ioDguatz onrat, que no sia forsatz,
taut auzirotz de nii dels uostrcsenbaissatz,
que per ver dic a vos que'm n*aian
lauzonjatz.
sBeritz e Peir Uazols non sabon ab us
datz
segon qu'eu yos dirai de totcan demandatz
de crezens ni d'eretjes; mas volh n'esser
celatz,
quo s'eu's dic mos sccrotz ni in'en dcs-
Gobriatz
o ma cofessio e no'm recebiatz
10YO8 niis prezicadors, seria i gualiatz.
E dirai vos per que, be volh que o
sapchatz :
qu'eu ai be cinc cens homs d'aquestas
mas salvatz
e mes en paradis, mai fui bisbes levatz
8Ì'm 8ui partitz de lor eÌ8 ai desamparatz;
16 tra8totz aquels cino cens auria de88alvatz
e liuratz al8 diable8 per far lor voluntatz,
en laspena^ d'ifern cazutz e condampnatz,
quc ja mai us d'aquels non scria ^nlvatz.
Vi quo faria cu, si pois cr' cncontratz
80 pcr lo8 aniics d'aquels c uo'm rcccbiatz
ct cr' cii Yostra cort escarnitz e janglatz,
e perdiai loc de So, en que eu 8ui pauzatz,
e caber noi podiaP Seria grans foldatz.
E par aco volria quei fos la fermetatz
del laÌ88ar o del penre, mai vengutz sui
t5 guizatz.
Mai tot en primaria volh be que o sapjatz
qu'eu per fam ni per set no mi 8ui
prezentatz,
n i per nulha paubreira, que be vos o sapjatz.
Yer8 08 que totz nos autre8 a hom
entrecelatz,
1 puesc 2 parcatz. de vos qne mc parcatz ?
Ap. 4 qae ies per dir ^p. Af «. qnem] qneas n'aian
Ap, ou qne'ns aian Tohler, b Beritc P. r,'ê. no
8. ja (ou gcs) tres datz? Me, no s. ja ns d. IjCiMf.
7 yneih ete. 9 non. 14 soi. de lor nianque. 12. 15
V.C. IGlicnratz. 19pneys. 20amicxf<c. 22 8oy
ete. 24 Une lacune nprh ce vers? Ap. 26 -airia
manque. 21 cet. 28 Innha eic. heeto manquent.
C/. V, 11 et 26. V08 y s. Me.
que'ufl gardem de l'esclau d'aqueh c'om
a oitatz,
que non trobon adop que lor sia onratz
ui uulh plaidoiamen Bonos covens fermatz ;
que qui pren un heretje, on que 8Ìa
trobatz,
lo deu redr' a la cort, si vol estr' escapatz. 6
AÌ880 80 meravilha8 maior8 que no'us
pen8atz,
que li plu8 car amic e'ls plu8 endomergatz
que no8 autri ac8em,no8 n'an dezamparatz
80 fach advor^ari et onemic tornatz,
que'n8 prendo e'n8 estaco cant noa anio
saludatz,
per 80 qu'els 8Ìan quiti e no8 autre8
damnatz.
Aissi cuion ab nos rezemer lor peccatz.
Mai an8 que cocha'm fassa, m'en sui
aconselhatz,
que 8ui vengutz en cort de grat e non
forsatz,
e fag V08 ai amor maior que no*U8 penaatz, 15
qui 8ap la benànan^a en la oal sui pauzatz.
E dir V08 ai un pauc8Ì no vo'n enoiatz:
Eu ai ganre d'amic8, manen8 et assazatz,
iio'ii i a ucgu quo*8 lougua pcr paguatz,
s'a deuiers o nrgcn, tro quo'ls m'a co-to
mandatz.
D'aver8 e de comandas sui be atessaratz,
que totz nostres crezens ne tenc acabalatz;
que pauc n'i trobaretz paupres ni estiratz.
De vestirs a dobliers sui be apparelhatz,
de camizas, de braguaa, de lanaola t5
bugadatz,
de cobertors, de vanoaa a mos amios
privatz,
que'la en posc ben aervìr, can lo8 ai
covidatz.
Si'm dejuni 80vcn, ja d'aco no'm
planguatz,
que be mangi 80ven de fort bos cozinatz,
de salsaa de giroflo e de bo8 ompastatz. ^
Be val peÌ8 avol carn, e bos vÌ8 giroflatz
2 Inr etc, «S plaieiamen. 6 pessatz eU. 7
pns etc, amicx. 12 aichi. Vò acocelhats. 25
laussols. 31 bo vi.
211
XIII- SIÈCLE.
212
val bo YÌ de tonehi, o pas barutelatz
yal be michas de claustra; et eiasutz
quo molhatz
val mais a laa yegadas, que, can yo8
trasnuchatz
al yen o a )a ploia ni yenetz tantolhatz,
6 eu m'estau dins cobert belamen et en patz
ab lo8 nostred cofraires, que 8on appariatz,
que m'espulgo e*m grato can m'en yen
yolontatz.
E ben a las yeguadas, can m'en yen
yolontatz,
8Ì 08 cozis cozina, no costa rei peccatz,
loqu'eu meteis m'en absolvi, can ne so
deyalatz.
Non i a descrezensa ni tan mortals peccatz,
qui queis digua niis fassa, que no sia
salyatz,
8*a nos autres s'en ye, aissi o entendatz,
per me o pel diague que m'estara de latz.
i^Yecyos la benanansa en que eu sui
pauzatzl
E s'eu la yolh giquir, car conosc qu'es
peccatz,
e prenc la fe de Roma, yolh que m'o
graziscatz
e que sia receuputz coma us homs onratz.
Ermengautz de Figueiras fo mos pair'
apelatz,
2ocayaliers pogr' eu osser si astres m'en
fo8 datz;
e s'eu no sui el segle garnitz ni espazatz,
yolh esser de Deu, mas yos m*o con-
selhatz.
A yos dic, nlzarn, car es enrazonatz
de rimas de romans, et es endoctrinatz,
25 que nulhs homs de las terras en es mielhs
assaiatz.
2 ÌBsutz. 8 val be mais. 6 los manque,
soy, 11 mortal qaey son Me. 13 enaissi. 19 mo.
apelaz. 20 cauayer. 22 coss-- 2ô tcrras e sia
quieus vulhatzde rimas de romans non es. Me.Ap.
gardent ces mois et gagneni ainêi un vera;
maiê Me. veui remplacer un de deux rimas dc
romans par de lati e d^estorias au par de
totas las .vu. artz.
De novo questios que denan me pauzatz
e'm prezicatz tot jorn, me sui aconselhatz,
que totas las creirai, e mai, si m'en
mostratz,
per los hos testimonis que vos me amenatz
e por las guerentias que denan me pauzatz. 5
Pcr las vostras paraulas volh esser bateiatz
e tornatz a la fe que yos me sermonatz,
yos e fraíre Ferriers, a qui poders es datz
de liar e de solvre, cals que siai peccatz,
d'eretj' o de Baudes o dels Essabatatz. lo
E qui de mi'us demanda, qui es lo
coíTessatz,
yos lor podetz dire, car sera veritatz,
qu'es Sicartz de Figueiras, lo cals es
cambiatz
de trastotz sos mestiers.
C'aissi coma sol esser enemics e 15
guerriers
do la gloiza do Roma, oimai irai estiers,
qu'encaussarai heretjea, crezens e lauzen-
giers,
que ja amor ni trogua, quo valhau dos
deniers,
non trobaran ab mi: es'anciìiiplazentiera
a Peire Capella, ni a sos captaliers, 20
ni a Joan del Colet amics ni parceriers,
oimai d'aissi enan lor serai aversiers.
Si coyertir no's volon, ans que yenga
fcbriers,
trastotz los farai penre a nostres escudiers.
Beritz Peir Razols e Ricartz lo portier8 25
sabran be las estradas e'Is camis tra-
yersiers,
los cluzels e las balmas e'Is passes eis
sendiers
e ben las cavarotas on rescondo'Is deniers.
E no'm podon guerir qu'eu no'Is tenga
premiers.
Ja no'us i calra esser, vos ni fraire Ferriers, ao
si covertir no's volo, vistz nostres messat-
giers."
1 VIIII. Me. corrige: de las .vini. 2 acoc-.
11 micns. 12 lur podetz. 13 qu'cs] quo. 16
flieiza. hueymay. 18 .m. Me. 21 parciers.
2 hueymai.
213
UC FAIDIT.
214
'Sicart, ben aias tu: aquel Deue dre-
churiers
que formet cel e terra, las aiguas eis
tempiers
ei solelh e la luna, ses autres parsooiers,
te done que tu sias d'aquels leials obriers
que Deus mes en la vinha, c^aitan det
als derriers,
can los ac alogatz, coma fetz als premiers.
Tu seras us d'aqucls, si vols esser entiers,
c^aissi com asestatpervera emessorguiers,
que sias vas la fe leials e yertadiers." 5
UC FAIDIT, GRAMMAIRE PROVENÇALE.
M$. de ìa Tjaurentienne 187 /. Sn. Haria del fiore. THe heiden iiltestfn provenzaliêdfen Gram-
matihen heraiugegehen von E, Stengel, Marhurg 1878, p. 1—5/ e/, Biadene^ Sludj di /Uologia
romanza I (Í855J, p. 345 et p. 370 M. — Ordr. § 41, p. 65. St, p. 67,
^ Inclplt Donatns proTincialis.
Las oit partz que om troba en gra-
matica, troba om en vulgar provenchal,
zo 08: uomo, pronomc, vcrbc, advcrbe,
particip, coujuuctios, prcpositios, iutcr-
lojectìos.
Nom 08 apelatz per ço que significa
eubstantia ab propria qualitat o ab co-
muna; e largamen totas las causas a
las quals Adams pauset noms poden esser
i^noms apellada8. En nom a cinq causas:
species^ genus^ uumbro, fìgura, ciia.
Species es primitiva o es derivativa:
primitius es apelatz lo nom que es per
80, e no 08 venguz d^alqu nome ni d'alqu
2overbe, 8Ì cum es ^bontaz'. Derivatiu8
nom 68 aquel que ven d'altre loc, 8Ì
cum 'bo8' que ven de ^bontat,* que *bo8*
non pot om e88er 868 ^bontat'.
Genus oh de cinq maneras: ma8culi8,
t5feminÌ8, neutrÌ8, comus, omnÌ8. Masculis
68 aquel que aperte a la8 masclas causaa
8olamen, si cum ^bos, mals, fal8\ FeminÌ8
68 aquel que perte a las causas feminiU
solamen, 8Ì cum 'bona, bela, mala* e
oo^falHa'. Ncutris 68 aqucl que no pcrtc
a Tun ni a Tautre, si cum ^gauç' e 'bes'.
Mas aici no 86C lo vulgars la gramatica
6l8 neutrÌ8 8ub8tantiu8, ans 86 diçen aici
cum 86 fo88en masculi, 8Ì cum aici:
4, et 214,5 lials.
lège'nai. 18prìinitiaa8.26pertena/^a. 27boz.
^gran8 68 lo be8 que aquest m'a fait*,
6 'gran8 68 lo mal8 que m'es vengutz
de lui'. Comu8 68 aquelh que perten
al ma8clc e al fcmc cnsems, 8Ì oum sun
li particip que fcnissen in 'ans' vel tnio
'ens' ; qu'eu po8C dire 'aqueat chavaliers
68 presans, aquesta domna 68 presans,
aquestz cavaliers 68 avinens, aquesta
domna 68 avinens'. Ma8 el nominatiu
plural 86 camja d'aitan que conven ai5
dire ^aquelh chavalier 8on avinen, aque-
las domuas 8on aviuens'. OmnÌ8 68 aquol
que perte al mascle e al feme e al neutri
ensems ; q'eu po8C dire 'aquest cavaliers
68 plasens, aquesta domna es pIaoen8,*to
6 'aque8t be8 m'es plazens.'
Numbre8 68 8Ìngular8 o plurah: 8in-
gular8, quan parla d'una cau8a solamen ;
plural8, quan parla de doas o de plu-
8or8. tB
Figura 68 8impla o conposta : 8Ìm-
pla, 8Ì cum 'coms'; compo8ta, 8Ì cum
^ve8Com8', qu'68 partz composta, 80 es
apostiza de 'ves' e de *coms'.
Li 088 8un 86Ì8: nominatius, genitiu8,80
datius, acu8atiu8, vocatiu8, ablatius. Ijo
nominatius se conois per io', 8Ì cum io
rcÌ8 C8 vcngutz;' gcnitius per *de\ si cum
^aquest destriers es del rei ;' datius per
6 los. 8 coman. es] san. 11 pos. chaaal'.
13 cauars. 14 dona. 16 chaaal\ 20 dona.
pjaisens. 28 oesconi. 29 uez.
215
XIII- SIÈCLE.
216
^a', 8Ì cum 'mena lo destrier al rei;' acou-
satìus per Mo', si cum 'eu yei lo rei armat'.
E no 80 pot conoÌ88er ni triar Tacusatiu^
del nominatiu, si no per zo quei nomi-
^natìus singulars, quan 08 ma80ulÌ8, vol
V en la fi, e li autre ca8 noi volen;
ei nominatiu plural noi vol, e tuit li
altre ca8 volen lo enl plural. * Pero lo
Yocatius dou 8ombIar lo nominatìu en
10 totas Ia8 ditios que fenissen in 'ors' et
en las autras ditions que'us dirai aici:
Meus, reis, francs, pros, bos, cavaliers,
canços'. Et els altres locs on lo vocatius
non a V en la fi, si es el semblans al
i6nominatiu, al menhz en silabas et en
letras, que deu aver aitals e tantaa cum
lo nominatius, trait sol 's' en la fi.
Pero de la regla on fo dit desus quei
nominatius cas no vol ^s* en la fi quan
20 08 pluralis nutnerij Yoilh traire fors totz
los feminis, que non es dit mas solamen
dels masculis e dels neutris, que 8un
semblan el plural por totz locs, si tot
8*08 contra gramatica. E lai on fo dit
t5 del nominatiu singular que yoI ^s' per-
tot a la fi, Yoilh traire fors totz aquels
quo fenisson en 'aire^ si cum ^enperaire,
amaire', et en *eire,' si cum Teire, be-
veire, radeire, tondeire, pencheire, fen-
cheire, bateire, foteire, prendreire, te-
neire,' et en 4re', si cum 'traire, con- 5
sentire, escarnire, escremire, ferire, gro-
nire'; mas ^albires' yoI 's' e ^conssires' es
'desires'.
E doYotz saber quo tut nquolh que'us
ai dit, don lo nominatius singulars fenis 10
en ^aire' et en 'eire,' fenissen totz lor cas
singulars en ^dor,' trait lo vocatius qe
sembla lo nominatiu, si cum es dit desus.
E de la regla del nominatiusingular, que
Yol V a la fí, Yoilh ancar traire forsis
'maestre, prestre, pastre, sener, melher,
peier, sordeior, maier, menre, sor, bar,
gençer, Ieuger,greuger,'et totzlos ajectius
neutris, quan sun pausat senes sustantiu,
si cum ^mal m'es, greu m'es, fer m'e8,so
esquiu m'es, estranh m'es qu'el aia dit
nial do me.' E Yoilh en traire fors encar
dels pronoms alcus, si cum ^eu, tu, el,
qui, aquel, ilh, cel, aicel, aquest, nostre,
Yostre,' que no Yolon 's' en la fi, e sun t5
del nominatiu singular.
POLQUET DE R0MAN8.
M9S. : ACDEHlKFTtST. Die QedichU des Folquet von Romanê hg. von R. Zenker, Halle 1896,
p. 52 M. (Ze.). - Diez, Leben und Werle der Troubadours, 2* éd., Leipzig 1882, p. 453 ss.
Far Yuelh un nou sirYentes,
que razon n'ai granda,
e dirai de pretz on es,
80 8*om tot noi demanda.
Pretz sojorn' ab los cortes
e noi quier liuranda
mas joi e valor,
e ten celui per senhor
85 quii da tal vianda.
3 conosBcr. 7 no v. 9 scenblar. SO. 26
toiz. 23 BceDblan.
28 po8 Ba.CEHR. 34 melhor Ba.CER.
Pretz Yol ome conoissen
ab fina largueza,
franc et umil e plazen
e 808 avoleza; so
a celui 80 don' e's ren
ei a s'amor meza.
Mas paucs n'a oonques,
qu'en cen baros non a tres
complitz de proeza. 35
dprencheire. Tsconssires. 9devez. 24aitel.
33 pauc Ze. HIKPST.
217
FOLQUET I)E ROMANS. — PEIRB DE BÀRJAC.
218
10
15
SO
Ja mais negus mos amics
no Yuelh rics deyenha,
po8 mo8 8enher Frederics,
que aobre totz renha,
era larcs an8 que fos rics;
er li platz que tenha
la terr* e Tayer:
aÌ880 m'en comta per yer
ca8cu8 qui que'n yenha.
Mas d'una re si acert
qu'als 8ayÌ8 aug dire:
qui tot yol toncr tot pert.
£n aiso se mire
e tenha donar ubert,
que'I roda no's yire
80 de8U8 de8otz,
qu'al yirar faria totz
808 enemic8 rire.
E lau Deu que 8U8 Ta me8
e l'a dat corona,
e 8on cosin lo marques,
que ca8cu8 razona
que yenir Ten deu gran8 be8;
e*il razos es bona,
qu'ieu yi, 80*U8 autrei,
Tamor que cel d'E^t li fei
ei coms de Yerona,
Per qu'eu li yuelh co88elhar,
car Tam 808 bauzia,
que 808 amic8 teuga car
e ric8 tota yia,
que ben a poder de far,
miels c'om qu'el mon 8Ìa,
fatz d'ome yalen:
yec yo8 doblo falhimen
8Ì non o fazial
Emperair*, ie'U8 yuelh preiar
que ja mal no*u8 8Ìa,
8'ieu'8 dic mon talen,
que car vo8 am coralmen,
yo8 mostr' aital yia.
NOtz del Carret, be'u8 tenc car,
car en Lombardia
no 8ai plu8 yalen,
ni negu8 no m'en de^men
de ben qu'eu en dia.
10
ib
PEIRE.DE BARJAC.
Msê. âe Pnris, fr. 850, fol. 20\ì* (C), fr. 22543, fol. 3tì* (R); Mt. de la Laurentietme, Pl. XLI,
43, fol. 135**, Archiv f. d. ISiud. d. neueren Spraehen 35, 437 (U); Me, de la Uieeardienne 2814,
p, 214, Siengel, La V* partie du ehanêonnier de Bernart Amoros, Leipgig 1902, p. 279 (a).
Cf. Raynouard 3, 242-244 ei Parn. Oceii, 35.
Tot francamen, domna, yenh dennn yo8
îspenre comjat per to8 temps a lezer,
e gran8 inerccs, quar nnc dciihotz volor
qu'eu mi tengue8 per vostr'amor plus gni^
tan can vos plac ; inas aras, pos uo'us plai,
08 be razo8 que, 8Ì voletz aver
80 drut d'autra part que'us posca maÌ8 valer,
qu'eu'l V08 autrei : ja peitz no'u8 en volrai,
1 nalhs de Ba.CEUR, 10 sia cert Ba. 21
mo senhor Ba.CER, cn mons. 7/.
24 domna manque R. denant a. 2G e mil
R. denhcs R. 27 Que R. Quenm a. endreg vos
amors g. R. de uostr amor Ua. per U. 28 manque
a. a. no vos p. C. nos pl. U. 2í) Ben C8 a. eys C.
30 part] gent U. sapcha RUa. 31 Quieu lous
R, lenl U. AÌBBÌl vos salu a.
ans n'aurem poÌ8 bon 8olatz entre nos
et e^tareni com 8Ì anc rea non fos. t5
Mns yo8 cui<intz, car ou 8ui aziroa,
aÌ88Ì com 80ÌII, non o diga de ver;
mas derenan vos o farai parer:
1 e razos Ba. CEUrRST, 3 bo quel mar-
qnes Ba.CEIÍR. 5—13 Appel voudrait metire
cc$ vers avant la 5' êtropìie; ef Litteraturbl, /.
germ. u. rom. Phil. 1896, p. 169. 7 son amic
Ze.EIiPRS. 8 ric Ze.CHPRS.
24 Qans U., Quant a. enans a. gay s. R, Sò
£n est. U. co R. con sant {eorr. sanc) parlar
(corr.'tX) n.í.a. 26 troieième strophe CR. Ben
jeu pcsatz si bcns ui a. R. 27 pus (| noui nuelh
non d. pcr uer R, Qaîsi uus del tot o d.
r/, Caissi del tot nous o d. a. 28 8i faa yea
be e faray o p. R. non so f. U.
:?.'.J.
220
^ •!
.•. '■
.."-■'■
-.■>
•» «-
^,r.V
s^.iMí nii, et ou V08 Bolvonii;
. iMirí »ireni cascus d^aqui en laí
, i^ ".r.ilnien bon' amor mantcnor:
. ï iz.* fezetz re que'm deia doler,
:-uỳ :c perdo tot 80 que m'en escai &
1 1 fr&noamen ; qu'a mi non er ja bos,
^ íi bon cor non es faitz lo pcrdo8.
Viìi domna, tro quc'm fezetz giIo8,
luii iniei re contra'l vostre plazer;
Yiifi» ânc gilos non ac 8en ni saber, lo
i. rvn no 8ap gilo8 que's ditz ni'8 fai,
I.. hom no 8up los mals que giloB trai,
y; patz non a gilos mati ui ser
y: en nulli loc gilos no pot cabor,
zkt que V08 dou plazer car m*on partraí; 15
^u'Aâsatz val molhs a cclui qu'es lebros,
-uo gos sivals tug no'l son onoios.
Fe quo'm dovetz, si be'us sui aziros,
preudetz comjat de mi qu'eu'l pren
do vos.
L-M FUaiElRA.
i î./ry, Quilhem Fi</ueira, ein provcnznliitcher Trou-
■1-40 (Le.). — Oriìr. § 25, p. J.f.
^ ^« \
so
»b#:ï
i. ORC*
. 4 on
•^>*.. tîe
.;, l.iiiic
X ,; Klla
,^i#*o V. u.
^«^ ».^« UU8 p.
"■^ i t oiianz
\- lâ fors]
' "^ ♦ .V *•'> y^^
. ^*, >ïOiilli n'a.
*^,^W êtrophe
^ *•
esaisosdoptarqu'ioun^auraimalvolenssa^so
oar fauc sirvontos
dels fals, d'cnjan plos
de Roma, quo es caps do la dochaseussa,
on docliai totz bos.
l m'en a. ct cu) quieu /?a, qcua en U, vos en íï.
'2 aniilo l'f uiiidui a. ì\\hììì\i\\i\v /i, nostr Ua,
4 sicus li i'e cii tli'e^ de (les|»lii/cr H. fes ren ({u
ini /'(/. i') K ii(»s |»(r(l(»n /'</. (|u iiiiisi) Ua. (i
Tot (le l»()ii ('ur l\i. quesliers no (s)eria UUa.
7 Bi liuliiiens ii. H. H liona CB. pus nie Ctì.
i) et U) manquent a. Ken non feri mas al u.
V. 10 i^iiir ('ìi. hom \r. V. 11 et 12 iuter-
vertiit dnns V 11 gelos non sap /'. 12 ren
n. s lo mal Va. 13 et \\ intervvrtin dans Va.
l.S gcloB non na pausa Va. 14 Ni nul ^. n. p.
en loc Va. If) nous CH. retrai Va. 16 quar
trop cs niicUis CU. a sel quc es R^ a selhs
que son C. (|(l /'. 17 (^udoncs s. non son tot
Va. n(»n C. 6n(i(»s A'. udiros a. IH que A'. biui C.
sitot Boi Va. \\) c. ílonu (iuiel CH. {.\\t\ Va.
22 niul aprcs Le.; cf. Ba., Zeititchr. /. ronu
PhU. IV, ÌIO.
221
GUlIiUEM FIOUEIRA.
222
No'm merayilh ges, Roma, si la gens
erra,
que'I segr avctz mes en trebalh et en
guorra,
e pretz e merces mor per vos e's sosterra,
Rom' enganairitz,
5qu'etz de totz mals guitz
e cim' e razítz, que'l bons reis d*Eng-
fon per vos trahitz. [laterra
Roma trichairitz, cobeitatz yos engána,
qu'a Yostras berbitz tondetz trop de la
lana.
10 Lo Sains Esperitz, que receup carn
entenda mos precs [humana,
e franha tos becs.
Roma, no m'entrecs, cum es fals' e trafana
vae no8 e vas Orecs.
iT) Hoììì\ als homes pecs rozetz la carn
e rossa,
e guidfltz loa cccs ab vos inz en la fossa,
e passatz los decs de Deu, car trop es
vostra cobeitatz, [grossa
car vos perdonatz
îoper deniers pechatz. Roma, de gran
do mnl V08 cargatz. [trasdo^sn,
Romn, beu 8apchatz que vo8tr' avol8
barata
e vosira foudatz fetz perdre Damiata.
Malamen renhatz, Roma! Dieu8 vo8 abata
en dechazemen,
85car trop falsamen
renhatz per argen, Roma de maP eaclata,
e de mal coven.
Roma, veramen 8ai iou 8ene8 doptan88a
qu'ab galiamcn de fal8a perdonnn^a
30 liurntz a turmcn lo barnatge de Fran^sa
lonh de paradis,
i\ c] car lìa.B, don H. pcr nos mor tía.I).
o's. sostxTrn] c sostcrni IfnJ,e,tì, c sotcrra
C, e soptcra />, es sotz ierra R, e saierra ?t.
20 de trop mala tr. Ba.B, Roma gran tr. C,
Roma de tan gran tr. R^ Roma trop gran traidosa
$1. 21 de mall Roma Da.B, 25 follamen Ba.
B, malamcn Ríì. HO liurctz LeCR. 31 la
gcn de Paris Ba. CR, VarU changé en paradiê 91.
ei bon rei LoÌ8,
Rom*, avetz aucÌ8, o'ab faha predicanssa
1 traÌ88etz de ParÌ8. [dampnatge,
Rom\ nl8 SarrazÌ8 fasetz pauo de
ma8 Grecs e LatÌ8 metetz e carnalatge. 5
Inz el foo d'abÌ8, Roma, faitz vostr* eata^e
en perdicion.
Ja Dieu8 part no'm don,
Roma, del perdon ni del pelegrínatge
que fetz d*Avinhon. lo
Roma, 808 razon avetz mainta gen morta,
e je8 no'm 8ab bon, car teuetz via torta,
qu'a salvacion, Roma, serratz la porta:
per qu^H mal govern
qui 800 vostr' e^tern 15
d*e8tiu e dMnvern, car diable8 Ten porta
inz el fuoc d'enfern.
Romn, be'8 decern lo mals c'om vos
deu dire,
quar faitz per esquern del8 crestians
martire:
maa en cal quadern trobatz qu*om dei*to
Roma'ls orestian^P [aucire,
Dieu8, qu*e8 veraÌ8 pans
e cotidian8, mi don 80 qu'ieu dezire
vezer dels Romans.
Roma, vers es plan8 que tro fozan-t^
goÌBSosa
del8 perdon8 trafans que fetzsobreTolosa.
Trop rozetz las man8 a lei de rabiosa,
Roma descordansl
Mas si'I com8 prezans
viu ancar do8 ans^ Fransa n*er dolorosa,^
del8 vo8tre8 engans.
Roma, tnnt C8 grans la vostra forfaitura,
que Dieu e 808 8an8 en gitatz a noncura,
tant etz mal renhans, Roma fals* e tafura:
per qu'en voa s'escon *
e*8 magr', e'8 cofon
lo joÌ8 d^aquest mon. E faitz gran des-
del comto Raimon. [mezura
8 tr. del pais Ba., gitetz del pais C. 4 faiti
yo8 paac Le. Cf. Ba. l. e. 6 Roroa aveti Ba.
B. 14/16 intervertiê Le BC^. 18 besl beis
Le.B. ben RH, ben se D, 23 lais Ba.B. 26
prcdics /?«., prczicx CR, 80 n'crl cr B<t,B.
87 cnjans Ba, L'cnguan CR.
223
Xni« SIÈCLE.
224
Romal DieuB raon eili don poder o
forsa,
al comte, que ton los Frances eis escorsa
e fa*n planca e pon quand ab els se
et a mi plntz fort. [comorsa;
sRom', a Dieu recort
del Yostre gran tort, sii platz, ei comt'
de ¥08 e de mort [estorsa
Roma, be*m conort quez en abans de
gaire
venretz a mal port, si l'adreitz emperaire
lomen' adreoh sa sort ni fai so que deu
Roma, eu dio yer [faire.
quei Yostre poder
yeirem deohazer. Roma, lo yers Balyaire
m'o lais tost yezerl
15 Roma, per ayer faitz mainta YÌlania
e maint desplazer e mainta fellonia,
tant Yòletz aver del mon la senhoria
que ren non temetz
Dieu ni sos devetz;
2oanz vei que fazetz mais qu*iou dir non
de mal, per uu dotz. [poiria
Roma, tan tenetz estreg la Yostra grapa
que 80 que podetz tener, greu yos escapa.
Si'n breu non perdetz poder, a mala
25 08 lo mons cazutz [trapa
e mortz e Yoncutz ei pretz confondutz.
Roma, la Yostra papa
fai aitals Yortutz. [YÌda
Roma, cel qu'es lutz del mon e Ycra
80 e Ycra salutz, yos don mal' escarida;
car tans mals saubutz fasetz, don lo
Roma desleials, [mons crida.
razitz de totz mals,
els foc8 enfernals ardretz 8ene8 faillida,
86 8Ì non pen88atz d'ab. [prendre
Rom', als cardenals yo8 pot hom 8obre-
per lo8 criminals pecatz que fan entendre,
que non pensan d'als mas cum puo8can
Díeu e 808 amio8, [reYondre
40 e no'i Yal ca8tic8.
26 ei-conf. manque tìa. (22—28) BCR, 31
faitz per que Le.; of. Ba. /, e.
Ronia,gran8 faBtíca os d'auzír o d'outondre
lo8 Y08tre8 prezic8. [montá
Rom', ieu 8ui enica, car Yostre poders
e car grans destrica ab yo8 totz no8
afronta,
car Y08 etz abrics e caps d'ongan e d'onta 5
e de deshonor;
eil Yostre pastor
8on fal8 trichador, Roma, e quiis aconta
fai trop gran follor.
Roma mal labor fai papa, quan tensona lo
ab l'emperador pel drech de la corona
nii met en error niÌ8 8eu8 guerriera
car aitals perdoa perdona;
que non 8ec razos,
Roma, non ea bo8, anz, quii Yer en razona, i6
reman Yorgonhos.
Romai glorioa que aofri mortal pena
en la crotz per no8 yo8 done mal' eatrena;
car Yoletz totz jora portar la boraa plena,
Roma, de mal for, so
quo tot Yostro cor
aYotz on tro8or: don cobeitatz yo8 mena
el fuoc que no mor. [gola
Roma, del malcor que portatz en la
naÌ8 lo 8UC8 don mor lo mona e 8'e8trangola85
ab dou88or del cor, de quei saYÌs tremola
quan conoia e yo
lo mortal Ycne
que portatz el ae, (Roma, del cor yos
don li pieitz 8on ple. [cola!) ^o
Roma, ben ancae ha hom auzit retraire
quei cap sem yo*8 te per quei faitz
* aoYon raire:
per que cug e cre qu'opa yo8 auria traire,
Roma, del cerYol, 85
car de mal capel
4 ab vos totz| totz ab yos Le.CR, a vos
tost BD , vas Yos tost $(. 10 fol 1. Ba.CR,
quar Ba.CR. 15 enans qui Ten razona Le B^
enans qui lanraizona /), en ans quil araisona
V. VJ totas sazos Ba.CR. portatz Ba.CU.
25 nais-mor Tobler,Le. naissol sicamor Ba.^
nais desicamor BDy nays lo suc do mor /?.
don lo mons sestrengola (scstrangola D) Ba.
BD. 20 dc c. Ba.CR. 28 vere Le\ c/. Ba, í. c.
p. 441. 29 e de lai ve Le.(Tohler)CK. 30
pluB Ba.BD.
225
GUIIiLEM DE LA TOR. — SORDEL.
226
etz Yos e Cistel, qu*a Bezere fezetz faire
mout estranli maze). [tozura,
Rom\ ab fals serobel tendetz yostra
c man mal morsel maujatz, qui quo
l'endura;
car' avetz d*anhel ab simpla gardadura
dodins lop rabat,
serpen coronat
de vibr' engcnrat, per quei diable'us cura
comai 8Ìeu priyat.
10
15
GUILLEM DE LA TOR.
Ms. de Modhte, fol 188^ (IT). — Mussafia, Del codice Estense p. 443. Si, p, 29.
Uitn, doas, tres c quatrc,
cinc e seis e set e ueicli
m'avcnc l'autrer a combatre
ab m'osta tota una nueich;
e sì'm trobes fol ni mal dueich,
fe que dei a Deu, bel fratre,
beu íorn toz mos pans cueich,
8Ì me volgues esbatre.
E uon vos cuides, bel' osta,
quet eu mais ogan chai torn,
cant per la vostra somosta
non puoc meilz estar un jorn;
qu'auz m'aues rnutrer taut eutorn
tant que me chalfes la costa;
ano non cugei vezer jom,
tant me fo mal en posta.
N'osta, V08 non es ges lota, io
ben conoc al moutar;
8Ì no'm tengue8 a la cota,
ja non pogra 8U8 e8tar;
tant haut me fazia8 levar
con 8'eu fo8 una pelota. i5
Toz tem8 fai mal cavalcar
80RDEL.
Mss.: ACDHIRRS. Meyer, Reeueil d'anciens iexies, Paris 1877, I, 93 s. De Lollis, Viia e
poesie di Sordello di Goito, Halle 1896, p, 153 ss. (LolU). — Diez, Ld>en und Werke der Trou-
badours, 2* éd., Leipzig 1882, p. 375 ss.
Planher vuelh en Blacatz en aque^t
leugier 80,
nb cor trist o marrit, jt ai cn bo razo,
qu'en lui ai mcscnbat seuhor et amic bo
20 c car tuit Taip valen en 8a mort perdut 8o:
tant C8 mortals lo dan8 qu^eu non ai
808peÌ880
que jn mnÌ8 8Ì reveigna, 8'en aital guiza no
qu'oin li traga lo cor, e qu'en manjo'l
baro
que vivou de8corat, pueÌ8 auran de cor pro.
25 Premier8 manje del cor, per 80 que
gran8 op8 I'e^,
^l noi Ha.Loll.CDIK.
BARTSCII, ChrettomAthle proTençnle.
Temperaire de Roma, 8'el vol lo8 Milane8
per for8a conquÌ8tar, oar lui tenon oonque8,
c viu de8cretatz, malgrat do 808 Tio8. to
E de8cguentre lui inanj' en lo reÌ8 frauces,
pueia cobrara Ca^telln qu'el pert per
ne80ie8;
ma8 8Ì pe8a 8a roaire, el no'n manjara ge8,
car ben par a 8on pretz qu'el non fai
ren que'l pe8.
2 lops rabatz D] cf. Ba.^ l. c, p. 441. .3 serpens
coronats D. 4 engenrats D. apella Le.; ef.
Bn., l. c, 6 comals sieus privats D.
22 quc pert Ba.LollCDlR. 23 pes' a Ba.
Loll.
8
227
XIIP SÍÈCLE.
228
Dcl rei engles me platz, oar es pauc
coratjos,
que Tnauje pro del cor, pueís er yalens
e bo8
e cobrara la terra, per que víu de pretz
blos,
quei tol lo rcia do Fransa, car lo sap
miallìos.
ft E lo roÌ8 ca8tola8 tanh qu*on nianjo por do8,
car do8 regiamea ten,e per l'un non 08 pro8 ;
ma8 8*el en vol manjar, tanh qu'en manj'
a rescos,
que, 8Ìi mair' o 8abia, batriai ab ba8to8.
l)ol rei d' Arago vuolh dcl cor doia manjar,
loque ai880 lo fara de l'anta deacargar,
que pren sai de Marselha e de Millau,
qu'onrar
no*8 pot eatiers per re que pueaca dir
ni far.
Bt apre8 vuelh del cor don hom al reí
Navar,
que valia mais com8 quo reia, 80 aug
comtar.
Tortz 08, quan l)icu8 fai honio en gran
ricor poiar,
po8 8ofracha de cor lo faì de pretz baiasar.
AI comte de Toloza a ops qu'en
manjo be,
8ii membra so que sol tenor ni so que te;
quar 8Ì ab autro cor su pordu nou rovo, 5
no*m par qu'ola rcveigna ab aquol qu'a
on 80.
Ei coms proensals tanh qu'en manje,
sii 80ve
c'oms que deseretatz viu gaire no val re,
e 8i tot ab esfors si defen ni's capte,
ops l'cs manjo del cor pel grou faisio
qu'el soste.
Li baro'm volran mal de so que íeu
dic be;
mas ben sapchan qu'ieuis pretz aitan
pauc com il me.
Rels llestaura, sol qu'ab vos puesca
trobar merce,
a mon dan met cascun que per amic
no'm te.
(ÌUÍRAUT DE 8AL1N1IAC.
Miís. (U l\uH8,/r. dr»0,/ol. :ir>7' (C), /r. 'J'JíyLt, /ol. mì'* (A'J: <}. dc solmhâ.
15 Per solatz e por doport
me conort
o'm don alegransa;
e ja non feira descort
s'eu acort
20 e bon' acordansa
trobes ab leis qu'am plus fort;
qu'autre tort, —
V08 dic ses duptansa, —
uo l'ai mns l'amor quei pòrt,
95 peitz de mort
me vol per semblansa.
11 sai prcs Me.ll. d'Afnilau LoU.Mi.
17 du a 19 sieu Clt etc. 21 lieys CA* etc.
ca A'. pns CR. 24 qniol A*.
Mas de lauzongiors mi lau, 15
quar fan cuidar qu'eu am alhor,
e pois demando'm que fau
ni on ai pauzada m'amor.
Et eu, quar son mal e brau,
tem los tant que dirai la lor: 20
la genser es qu'om mentau
e la melher de sa ricor,
Francha, de bella paria,
gen parlan, de bel solatz,
la trobaretx cascun dia, 2&
e tot quan fai ni ditz platz;
sens e pretz e cortezia,
B qne la r. lia.l.olL 8 coms lin Mv.
\h laus A'. 1() alliurs (: auiora) (/. 17 de-
mandon ('. \\) 8oy R. mals C. 23 Franquc A*.
24 parlans c dc lii^lli (\ 25 qnascun C.
229
RAIMON irAVlNHO.
230
10
gaiez* e fìDft boutatz
estan ab )eÌ8 noit e dia,
sitot enoiais malvatz.
D'al ro uo consiro,
mas s'amor dezire
que'm des;
sei dous plazen rire
m'an donat martire
engres ;
on qu'eu m^an ni'm yire,
el cor la remire
adc8,
e pens o con8Ìre
e no l'aus ges dire:
m^ame8 ;
Que'l 8obramor8 qu*eu Tai m'en te
c ptior8 que rcnog de88c;
maa en loc de clamar merce 5
I'ai fìn' amor e bona fe.
Qu'en tant quan mara ni terra te,
non a tan fin aman cum me.
La yalens reina mante
domnei, fina beutat, ab se, lo
part totaa laa dompnas qu'om ye;
e non aì aobredig de re.
De Monferriol no dic re,
ma8 yalor e fin pretz mante.
RAIMON D'AVINHO.
Ms. tif Modhte fol. 20:r (D); Mss. dc PariSj fr. Srytì, fol. :i72' (C), fr. 854, fol. 191^ (I),
fr. 2254S, fol. 23'' (R).
Siryens 8ui ayutz et arlotz,
ifi e comtarai totz mos me8tier8:
e 8ui estatz arbalestier^
c portacarn e gualiotz
roliauH baratiors
e pescaires et escudiers,
50 sai bcn dc pcirn nuirar,
pero de cozir non trop par,
e mauta portei mantas yes,
et ai mais de cent auzels pres;
e sui trobaires bels e bos,
2fí qu'eu fas siryeutes e tensos,
8ui joglars desayinens
e de set ordes sui crezens.
E fui mazeliers e fìs datz,
e corrcgiers fui lonjamens.
e sai far anels bels e gens
e rateiras pér penro ratz,
e far ausberca e garnizos,
e sai far putas c laíros,
(í sancnci bras, o fui boyiers
niais d'un mes mercadaniers,
sai far arcas o yaisscls,
penclies e fus e cascayels,
e sai far galeas e naus,
coutels et espazas e faus;
e saí esser pestres e cocs,
e 8ui bos meges, quant es locs.
E fui clergues e cayaliers
ct.escriyas e tayerniers,
c sai far selas et escutz,
e sai ben penher e far glutz.
16
to
85
80
2 cn R. nueg C, nnech A*. 3 enneials C,
cnncia als A*. 4 res C. cosBÌre CR. 7 So dos
R. dols C. 8 ma A. 10 qnicn A. 13 pes e
cossìre Cìi.
16 manque CR. 18 errofìans />, e rossian
R. c balcBticrs CR. lî) presUires Cfí 21
poB 80 c. /. 22 monta R. 23 may C, maint
D. de mil C. 24/2Ô manquent CR.
2 qne mamefl CR. 3 Qne R. 4 enaeg ('.
enncch R. 5 luec C. 7 Que-e R. 8 Nom R.
co R. 9 rete R. 10 D. e f. R. 12 e man-
que A*.
17 fÌB R. gonioB CR. 19 e semnar blati
CR. Boi R. ^ dnn an R. merdacaniers CDI.
23 ^abiaB CR. 25 CBtre C. 26 Bai metre
geÌB q. CR. 27 E Buy CR. 30 ben mnnque
C. faire C.
231
Xíll* SIÈCLE.
232
6 sai teissor e far oarbo,
e sai faire de gal oapo,
e sai far teules o oapels,
e sai far gipas e gipels,
5 e sai far lansas e bordos,
e sui espessials trop bos,
e sai batre lan e deniers,
sui fort cortes aguilliers,
e sui cambiaires leials,
10 e sui enves las femnas fals.
E fis estueiras e tamis,
e serquei aur e pueis m'assis
a eavar argen ben tres ans,
e fui corrieuB arditz e grans,
15 e sai far fres et esperos,
e budelliers fui a sazos,
e fis caus e fui campaniers,
e sai ben esser falconiers,
e fui portiers e barufautz
20 e gacha per fregz e per cautz,
e billaires e berretiers,
e fui de seda bos obriers,
ot engienlis fis, si Dious mi gar,
e oordas e pairols sai far.
Aucar \\\xì agutz do luellioi*»,
qu'eu gardei fedas et anhels,
fui crestaires de poroels,
e teis fil de maíntas colors,
e toqueí azes e saumiers,
e fui mai de dos ans porquiers,
e fui penchenaire de li,
e guardei mais d'un an moli,
e fui manescals de cavals
e guardei eguas per las vals,
e fui fabres o pelleciers,
si m'aiut Dieus, e sabatiers;
qui m'en vol creire, bos fols sui,
e savis be, quan trop ab cui.
E fis olas e fui sauniers,
e fui cassaires e veiriers,
e fis pargamíns e fossatz,
e sai liar radels erratz.
E taillei borsas e vendei
plom per argen, e pois menei
orps e deviuc redons e gras,
e fui barbiers, e paniers fas.
10
15
to
PEIRE DE CORBIAC.
I. M88. de París, fr, 856, fol. 373^ (C), fr. 854, fol. 149^ (I), fr. 22543, fol. 29^ (R); Mê. de
Ut bihl. roy. de Bamberg, Ilerlet, ZeiUtchrifi fiir rotnanische Philologic XXII, 250 (Herl.). Cf.
Ordr. § 27, p. 37. II. Mh. de Paris, fr. 22543, foL 121 (A); Ms. du ViUicain 320G (B). Cf.
K, Sachs, Le Trésor de Pierre de Corhiac, Brandebourg 1859, p. 25—27. Ordr. § 34, p. 52.
St. p. 43.
S5
I.
Domna, dels angels regina,
esperansa dels crezens,
segon que'm comanda sons,
chan de vos lenga romana;
2 ben far CR. 8 teulas D. 4 jnpas e jupels
CR. 6 espessiers C/í. 8 furt] trop CR. 10
ves DI. femenas D. 18 ben] per C. ans nian-
que D. 15 fars /. 1B suy CR. 17 et tìs
camp. A*. 19 luirufanz A>, barrufantz /^, ba-
rufaus /, -aut BaC 20 frez />, freg Ba.CIR,
chauz />/, caut Ba.CR. 22 e fuy de CR. 2A
ft C.
26 dangele anima Ilerl. 28 aonda Ba.I. qne
manda Htrl. 29 de vos c. Herl.
quar nulhs hom justz ni peccaire
de vos lauzar no's deu traire,
cum sos sons mielhs l'aparelha, S5
romans o leuga latiua.
Domna, roza ses espina,
sobre totas flors olens,
1 de plus belhs C. 4 tenh C. íìIb R. b ades
i>, fìl /. 6 duB mes CR. 9 manescalc C, ma-
rescals R. 10 gar /. 11 fui mauque C. 12
K ballcstiei-s e s. C. 18 c bons /. 15-22 nMn-
quenl CR. 15 saunies /. 18 e ratz Ba. 19
taillie D. 20 phni ì). 21 orsps /. 22 fatz
DI.
24 taire Herl. 2ô ca /. qaal HerL 26 o]
ab R.
2'ÓH
PEIUE DE COBBIAO.
234
yerga seca frug fazens,
terra que ses labor grana,
estela, del solelh maíre,
Doirissa del vostre paire,
el mon nulha no'us semelha
DÌ londana ni yezina.
Domna, joves, enfantina,
fo8 a Dieu obediens
en totz 808 comandamens,
per que la gen8 cre^tiana
cre yer e 8ap tot l'afaire
quo'us dÌ8 rangcl8 8aludaire,
quan receubes pcr raurelha
Dieu, cui enfantc8 vergina.
Domna, verges pura e fina,
an8 que fo8 I'enfantamens,
et apre8 tot eÌ88amen8,
receup en yo8 carn humana
Je8u CrÌ8t, nostre salvnire,
8Ì com ses trencamen faire
intra'l bels rais, quan solelha,
per la fenestra veirina.
Domna, vos etz raiglentina
que trobet vert Moysens
entre las flamas ardens,
e la toizos de la lana
que's moillet dins la sec' aire,
don Gedeons fon proaire;
e natura's meravelha
com remazetz intaizina.
Domna, estela marina
de las autras plus luzens,
la mars nos combat ei vens;
1 virge I. 3 e. que d. Herl. de O. 4 de C,
5 ana Herl.L no ^. someilla L 7-14 et 15-22
êont intervertis dans Herl, 7 e mesquina /
Herl. 10 manque L per so ire (?) HerL 11
per 80 crezen tot L chant ven e creden lafaire
Herl. 12 qne dis a. Het'l. 18 quc conBcbras
/. ciiiiRclnirot Unl. 14 quc li. 15 vcrjços)
vcra C'A*. Ifï/lO Hn an qiic líerl. 17 dc prcs
Herl. 18 l)c vos trais sa /, dc vos traisit
chara iini. Ilerl. 20 si 5 srs fractura HerL
qiiou <■. frnchura /. 21 vai e ven r. quc 1,
vaj e vc lo r. cant llerL 22 uerina /. 24
cni /. 2ò aprer 1. f. HerL 27 qui m. HerL
en la IHeri. 28 f. Hed. /. 29 e) mas IHerL
30 enterina IIIerL 31-234, 19 mamfuent HerL
31 e marina /. 32—234, 19 muiiUs (lans C.
mostra nos via certana:
car si'ns- vols a bon port traire,
non tem nau ni governaire
ui tempost que'ns destorbelha
nii sobern de la marina.
Domna, metges e mezina,
lectoaris et engueus,
lo8 nafratz de mort guirens,
ravilheje (P) onh e sana;
doussa, pia, de bon aire,
V08 me faitz de mal estraire;
quar perdutz cs qiii sonielha,
que la mortz Tes trop vezina.
Domna, espoza, iilli' e maire,
manda'l filh e prega'l paire,
ab l'espos parl* e conselha,
com merces nos si' aizina.
No8 dormem, mas tu'ns revelha,
ans que'ns sia mortz vezina.
10
15
20
II.
Lo tejsaiirs (fln).
Faulas d'auòtors sai ieu a miliers et
a cens,
mai8 o'anc non fetz Ovidis ni Tales lo
mentens ;
maÌ8 tan n'an fach auctor trobas e fenh-
emens,
non poiria comtar a totz mos joms vivens t5
las lor genologia8 e lo8 probainamen8,
Ia8 artz e*l8 artificÌ8 e Io8 tra8gitamen8
ni las elluzio8 d^aqueh decebemen8.
Mai8 la8 g08ta8 maior8 8ai be triadamen8,
deTroia e deTeba^ com fo'l de8truímen8, an
e com en Lombardia venc Enea8 fugen8,
3 nil C. 4 nij lo /. tempier /. estorbeilla
/. 6 nil Btobi /. 8 no8-temenz /. 9 . . letge
C, lauelia / 11 fai nos tost /. 12 qni8 /.
. . nolba C sonclba A\ ftmilla /. 13 |m>8 la /.
aizina /. 14 l>icu csp. /. 17 nons axina /.
18 Fo8 JR. 19 qucn /.
22 dV>tor8 A. milbicrs A, 23 mai A. 24
tant ban li a. /i. actor Á. fcigncmcns Mê. de
Modèney fenimens AB. 2ô non o Ba.AB. po-
rion B. vivens manque A. 26 lor manque.
genolo8Ìa8 B. ne B, probainainamens Á. 27
ne lo8 B, cls A. 28 d'aq.] nc lo6 B. 30 de
tebes c de tr. B. co A,
235
XIII» SIÈCLE.
236
coin fetz 808 iilhs Alcanis d'AIbanaÌ8
bastimens.
Aqui duret remperÌ8 quatorz' engenra-
mens,
tro que Rem8 e Romuls, que foron dels
parons,
feron un pauc recepte, e fon lor guerímens :
6 80 fon Roma la grans, pauc oada pauc
creissens,
caps de trastot lo mon e senhoreiamens.
Trop deguerrassofri e moutz esvazimens:
tug foron aei vencut, anc ua non fon
vencens.
De Cezar, do Pompieu sai ieu perfio-
chamens
10 ias vidas e las mortz eis entrecaussamens,
Io8 trebalhs e las guerrase loa descofimens
que'8 mogro I'us a I'autre entrecapjada-
men8;
pero en patz esteron e acordadamena.
Si fo viu8 Marchu8 Crassus qui moric
aur bevena,
15 cui tug I'ome del mon feron aclinamens :
noi remas hom ni femna noi dones
annalmen8,
cadau8 per aon cap, denier d'aur oessal-
mena.
Nero8 renhet apres, maia lo sieus
renhamens
fon a crestiandat molt grans destorbamens
ko et a tot l'autre mon grans empeiuramena :
Roma la gran fetz ardre per fols efa-
cbamens,
sa mair' e so maistro aucir fetz malamena.
1 co feretz A. dalban los B. 2 qatorzes ans
grandamenz B. H tres qa B. remus Ba.AH. ro-
malns Ba.Ay remalus ii. 4 foron A. on fo B.
lars A. 5 paac e paac acr. //. 6 cap AB.
mons Af montz B. eioB. 7 trop ha g. soffert
e grantz B. mot A. 8 après 12 A. 9 ieu]
ben B. 10 e los atraìtamentz B. 12 entroc.
Ay entrechftjablamentz B. 18 rminque A. 14
que mori dau A. 15 q tuit B. 16 noi hac
ho B. noi B. 17 Eram argent e aur per son
cap c. //. 18 Hcro A. VJ mot A. grant po-
juramentz B. 20 manque B. 21 essajameuz
B. 22 aasBÌr A. aucis mult cruelmeuz B.
E can fo fach al pobol d'aquel desliura-
mens,
YoBpazias e'nTitus, cui foi govemamens,
passeron la gran mar ab grans navei-
amens,
dreg V08 Jorusalom, abdui coniunalmons.
Tant estet enviro lo lor assetjamend, 6
tro grans coclia do fam fotz cols de d'in»
reudens.
Aqui fon de Juzieus grans enviliamens;
trenta per un denier: 80 fon lo venjaniens
del mercat c'ap els fetz Judas lo descrezens,
que vendet Jesu Crist trenta deniersio
cl'argons.
DotzeCezars acRomatot enteiradamens:
Costantis foi dotzes, que per revelamens
conoc signe de crotz e fo'n en Dieu cre-
zens:
80 fo ala crestians molt grans eissaus-
samens.
L'estoria dels Qrex no*m tol oblida-is
mens,
qu'ieu sai com Alexandris, lo fortz ci
conquerens,
conqnos dotze regismes en dotze ans
solamens,
e can saup que sa mortz seria prop-
danameus,
parti als dotze pars totz sos conquerc-
mens,
car Tavian servit molt honorablamens. ?o
D'estorias de Francs sai ieu continua-
mens,
del fort Clodoior, que pels sermona-
mens
san Uoniozi, quo fon arcivosquos deUems,
1 Qant daiqest fo al pople faitz lo d. B.
2 Tug cui fon A. H ab lors B. 4 comin. A.
5 los A. lors B, inrs A. 6 fams A. sels A.
7 dels jndeus tan gran auilamentz B. 8 le A.
il mescreszcnz B. 10 maìiqae B, 11 doz c.
hac a r. B. atciradamenz B. 13 enl de B.
14 nuinque A. cho-mult grant eissanchamenz
B. lô Ucs lestoyra B. Ì7 rejanmos B. 18
prochainamenz B. ì\ì els XII. partz A. totz
conqistamenz //. 2i) qi lliiuiia //. niot A.
amiiibltinicntz //. 21 lostoira dirls K. s. con-
tinnadamentz B. 22 Del f. rey clodoer B. pel
A. 23 sans AB.
287
PEIHE DE l'OliBlAC.
288
orezet lalei de Dieu e'ls seus establímens,
e de Carle Martel, que tolc los dcmaniens,
de Pepin lo petit, com visquet leialnionB,
de Carle, dc Uotlan los grans conquc-
remcns,
h que feron cn Espanha ab las paianas
gens,
e del rei Lodoic que s'aucis enferens:
anc no fo ncgus rcis qu^estes plus en-
galmens,
c'anc non gazanhct terra ni'n perdet
autramcns.
Las cstorias cnglczas saì ben perfie-
chamcns,
10 de liruto, lo truant, co afortidamens
arribet cn Hretanha ab grans naveiamcns
e venc en Englaterra per far pobola-
mens:
lai venquet Cornilicu. lo gaían, encorrens;
quant ac la torra preza ses contradisa-
mens,
15 fo partida pcr sortz en mains de guisa-
mens;
de Merli, lo salvatjc, con dis cscurameus
de totz lo8 reis engícs los prophctizamens.
l)o hi niort ArtuH sai p(»r quc n'ca dop-
tamens,
de (jlalvan, so ncbot, los avcnturamcns,
20 de Tristan e d'Ysolt los enamoramens,
e del clerc lauzengier, per quals lauzen-
gamens
dc Icis e del rei March parti'I maridamens;
de tìuillclm lo pcrdut,com fo terra tencns,
dol bo rci Aroct, coni fo larcs c motciiB,
25 e d^aquels reis en sai que sabon autras
gens.
l (|i c. la \o\ d. H. 2-5 oiìfès H A. 'ò co
A, 4 c dc rolaîìtz B. conqncrcns A. 5 qi
foro r4)nbat(íntz ab fì. fi e d. bo rei loicic n.
cfcrcns A. 7 qRc rcis no t^Mic rc>{isnìc nc^is
p. 7/. pU8 A. 8 i|cl no /y. ncl pcrdcc Ji. 1)
Estoyra dels cngles tì. plcnciramcnz H. lU
tro.van 7i. 12 puois v. H. apoblamcntz li. 18
conbatentz /^. ìiilïì manquent A. 18-2ô>mm-
quefit A. 21 lausengcr per qal laus. 22 marr.
28 lo munque. 25 cn hai.
Senhors, encaV sai ieu molt be uza-
damens
cantar en sancta gliciza per ponhs c per
acccns,
triplar sanctus et agnus e contrapon-
chauicns,
entonar seculorum, non es menhs us
amens,
e far dous chans et orgues e contra- 5
pointamens,
e sai be mo mcstier aperceubudamens,
tot carcsmn cornal, qiiatrc tcmpa etavons.
E sai be cansonctas e vcrs bos e valcns,
pastorclas ab prccs amoros e plazens,
retrocnsas e dansas, e gent-e ooinfîamens. lo
De totas gens del mon saiaver graziinens,
de clercs, de cavaliers, de domnas avi-
ucns,
de borgcs, de joglars, d'escudiers, de
servens ;
e sai esser del segle bcn e ginhozamens,
retenc los fols eis savis, a cascu suiis
plazens,
c'm sai guarar d'enueitz e de dcschau-
zimens,
c'm tonc cn gcnt parlar et on cnsenh-
amens :
e qui aÌBSo non a, non pot csser valens.
Ab totz mc sai aidar, ab fols et ab
sabens:
ab fols pasdi com pucsc, ab savis savia-to
mens.
Senhors, so's mos tcsaurs e mos amass-
amcns,
mo8 jois e mo8 repaus e mos delech-
amens.
E que'm tanh si no oi d'aver grans
cobramens
que'm tcngua en paor ni en consiramens?
1 mot A. etc. m. aminablamentz B. 2 lcgir
li. 8 CAntar B. triblar c. . . tenz B. 4 (j no
faill B. uzamcns A. b mnnque A. ct or^cs
Mi. iie Moiìène. c . . rgcnz B. l-Vò nuinquent
A. 10 dansas f^cntet c coindamcns Ba., ben
c cortcsamens Mahn. 14—18 nuinquent B.
14 de A. 15 soi A. 17 cssenh. A, 19 aidar
cauayer e sirucns A. 21-28 manquent A. 21
so C8 Itii. 24 aprí's '2;W, \\.
239
RAIMON VIDAL.
240
Set jorns do la setinaDa in'estau alegra-
mens,
que non ai consirier ni negus pensamens.
Senher Dieus, ja no'us quier trop grans
tezauramens,
mas santat a mon cors et assaciamens,
tan cant viurai al seglo, vianda e vesti-
mena,
e que'm des far las obras, que'm sian
salvamens
al dia del juzizi, vers Dieus omnipotens.
RAIMON VIDAL, NOTIVELLE.
íifss.: LN/íp (tns, de Perpignan, ef. lievue dea langueê romans IV, 228 ssj et r (cf. Rajna,
SiudJ di filologia romanza, V, 07—62). — So fo erl temps eic, Novelle von Raimon Vidal hg,
von M, Comicelius, Berlin 1888 (Co.) (v. 1—383). — Ordr. § 19, p. 21. St. p. 12.
ft So fo el temps c'om era jais
e per amor iis e yerais
e cuendes e de bon escuelh,
qu'en Lemozi, yas Essiduelh,
ac un cayalier mout cortes,
10 adreg e franc e gent apres
e a totz afars pro e ric;
e oar son nom ados no'us dic,
estar m'en fa so, car noi sai
e oar el en sa terra lai
16 no fon ges dels baros maiors,
per que sos noms non ac tal cors
coma de comte o de rei.
Per so'us dic que non fon, so crei,
senher mas d'un castel basset;
20 mas nobles cors, que mans en met
de bas loc en ric et en aut,
li donet que saup far azaut
e d'aviuen tot cant ano fetz,
a totz sos jorns: e qu'en diretzP
26 que tant puget per galbardia
per pretz e per cavalairia
por armas o per scrvir
1 sol set By e VII A. de manque A. mestei
li. 2 manque B. 3 qer gr. tezaarizamentz B.
4 manque A.
5 En aquel /ta.R. 7 C^end. e d'avineD Ba.
A*. 8 En L. part Ba.R. 9 cavaier mot. Co.
Mas. 10 ben a. Ba./í. 11 e en Ba.Jf. pros
Co. 12 car ades s. n. Ba.Ií. 14 jes en la
Ba.Ií. 15 non era Ba./í. 18 car el non era
jea Ba.R. 20 qn'en mans sc m. Ba.lí. 21 de
ric 1. e de bas azaut Ba,R. 22 fag li fetz far
e fo d*a. Ba. 24 manque fìa. 2ô q. may Ba./Í.
p. que qu^en dizetz Ba J^. Après ce v. Ba.K.
insèrent: per gcn tener, per cortezia. 27 man-
que Ba.
c'a totz si fetz mil tans grazir
que baros qu*on la torra fos, 6
vos qu'el sera de companhos
menet soven e voluntiers.
Tant ac de coYÌnens mestiers
que cavaliers fon, pro e bo, *-
qu'en la terra non ac baro, lo
a quí taisses, que do bon grat
noi fezes de sa cort privat
e podoros ab lui ensems.
E mombra'm be qu'en cellui temps
quei cavalìers fon pros aissi 16
ac una domn* en Lemozi,
valent de cors e de paratje,
e ac marit de senhoratje
e d'onor ric e poderos.
Mout foi cavaliers coratjos so
que celei amet per amor.
E la domna, que de valor
lo vi aital e de proeza,
anc no'i volc gardar sa riqueza,
ans lo retenc lo premier jorn ; t5
qu'on Bernartz dís de Yentadorn:
"Amors segon ricor no vai."
E doncx no'us cuiatz vos, de lai
1 co serai //. v. e] maondo A. 2 e datz me
far A 8 manque H. ver Dieu Ba.A.
4 manque Ba.R. 7 m. ab si Ba./Í. 9 fan
Ba. pro c bon JV, ric e bo Bti.R. 13 luij
8Ì Ba./Í. 14 scllui etc. aqucl t. Ba.R. 15
cauaiers etc. R. 16 don etc. 17 rica de cor
Ba./í. linhatje Ba./í. 19 d'aver Ba./Í. 24 noy
esgardet anc sa r. Ba.A\ 27 (Tamors Co.N\
cf. Mahn, Oedichte 820. 5 (/^). 28 E nous pen-
setz vos doncs Ba./Í.
241
XDP SIÈCLE.
242
cant el se senti retengutz,
c*adoncx fos plus aperceubutz
e plu8 jais que dabans non eraP
8í fo, c dc incllior niancra
6 yalens e plus abaudonatz.
Car bon' amors fug als malvatz
e dona'8 als bos metedors.
E domn', ab cui treya valors
e Yal eabers e conoissensa,
locom auza far desconoÌBsensa
ni drut recrezen per ayer
ni tal que ja non aus parer
ni en cort venir ni anarl
Sabetz, cal drut deu domna far
i5que per pretz vol menar joyenP
Âdreg e franc e conoisscn,
ardit et en cort prezentier,
e gart, cant penra cavalier
a 8Ì eenrir, que sieus paresca
80 e qu'e s'amor melhur e cresca,
car aÌBSÌi pot far de paratje:
c'anc malvatz no fo de linhatje
ni hom galhartz de vilania;
car lai on valors ven e tria
86ven paratjes, e de lai fui
ou paubrofl cor» Bovcn s'adtii,
que mans n'a faitz bas d'autz baros.
E pcr 80 dÌ8 en rcrdigoe:
'^En paratje non conosc ieu mai re
30 mas que mais n'a cel qui mielhs se capte."
E cascus pot 8aber qu'ee dreitz.
E per 8oi cavalier8 adreitz,
on ricx cor8 noiric cortezia,
can vi c'a 8Ì done non tanhia
ssper paratje ni per ricor,
volc enantir tan 8a valor
1 qae c. se tenc per Ba.^. 2 qae no fos
plns Hn./í. pns eU. Mss. 3 pns pros Ba.R.
6 PhiB larcx Bn.R. 7 doiia Ba., donals b. R.
8 en qne Ba.R. 9 Ni a nalor ni Ba,R. 11
1j commence par ce vei's. 12 tal q. i. n. a.
aparcr Ba.R. valcr Co.IjN. 21 qn>n aissil
Ba.R. 24 mas lay Ba.R. 2G anols Ba.R. 21
d'aut bas Ba.R. 2î) cf. Mahn, GedicìUe, 1413,
4 (//). 3() mas qn'en a mais Ba.R. 31 E po-
detz conoisser Ba.R. dretz etc, U. 33 a qui
joÌ8 tanh e c. Ba.Ji. 36 tant enantir Ba,R.
c'ab IieÌ8 8'engale8 pauc o mout.
E non estet en lei de vout
vestitz, ni patz a una part,
an8 80 carguet guerr' c regart
e fetz per 808 vczÌ8 a88autz, 6
aÌ8Ì com dÌ8 en Raimbautz: —
e cel8 que*m vol auzír m'escout —
^Ter midon8 ai cor estout
et humil e baut;
e 8'a lieis no fo8 d'azaut, lo
ieu m'estera en loc de vout,
d'al8 no pen^era mout,
maÌ8 manger' e tengra'm oaut
et agra nom Raìmbaut."
No volc aver nom Raimbaut i6
lo cavaliers, mas bon e bel.
E la domna, per far cembel
a la gent que vai devinan,
volc lo sofrir a 8on deman
e c'om plu8 ba8 noill en dones, to
car greu er pros domna c'ades
calque drut hom noiU en devi.
E 8Ì no*n voletz creire mi,
auiatz d'en Miravalh.qu'en dÌ8,
quo mai saup d'amor que Paris t6
ui honi c'anc auzissctz comdar:
^'Sabetz, per que deu domn' amar
tal cavalier quo*I 8Ìa onors:
per paor de mal8 parladors,
c'us non la'n pue8c' ocaizonar so
d'aÌ80 c'ad onrat pretz s'atanh;
quar plus en bon' amor 8'enpren,
nulh8 hom no*m pot poÌ8 far crezen
que ve8 autra part se vergonh."
AÌ8Ì*m par Ì88ida del ponh 85
a malparliers domna prezan8.
2 DOB tenc pas a Ba.R^ no stet ^ en laec
de L. 3 u. pascutz a un depart Ba.R. past
L. 5 fes eic. Mss. a Ba.L. 7 a. escout Co.
LN. 8 c/. Arehiv f. d. Siud. m, 43f) (A). 12
Quc d'als Ba. C. 18 ad aqnels qu'en van Ba.B.
19 loj li'n Ba.R. a] tot Ba.R. 2() per Ul c'om
p. b. no li*n dcs Ba.R. non i dones CoN. 22
drntz Ba.L. no li'n devi Ba.R. 25 8. mai Ba.R.
26 h. de c'a. parlar Bn.R. 21 cf Mahn, ì.e., 735,
4; im, 4 {R). 2í) dels m. Co.N. 30 c*om Ba.R.
3Ì de 80 Ba.R, daco N. 33 p. f. recresen Ba.
R. 35 Ai8i Ba.R. 36 a] als Ba.L, ab R.
243
Xlll- SIÈCLR.
244
Enaissii tenc niai do aet nus
la domnai cavalier que'us dic,
que pres del sieu e quei sofric
8on deman e que la preics,
5 et qu'ella 1 donet que portes
anels e maujas per s'amor.
Adeuau, un jorn de Pascor,
c'aisi serviai cavaliers,
anet, car n'era costumiers,
10 vezer si dons en son repaire,
e si'us cuiatz qu'ellai saup faìre
tot cant a bel solatz covo,
ja non cug quei falhatz en re;
c'anc domna miellis no s'on captenc.
15 Ei cavaliers, senipres que venc,
josta lieis s'anet asezer;
e no foron mas can plazer
las premieiras novas d'abdos.
Mais cel qu'en era bezonhos
20 e per sobramor aponsatz,
co hom cortes et onseuhatz
a si dons dou far, li comonsa
I'amor o lu long' cntondensa
qu'en lieis a fag' ei long servir,
25 e com li deu tostemps grazìr
lo ben e I'onor qu'en lui es;
car be sap e conois manes
que per lieis Tes tot avengut;
e sii tenia en loc de drut
»0 a son jazer ni per privat,
no*s cuia quei agues peccat
ni facha nulha leugaria:
e quar loi dis, per mercei sia,
que non li o torn a nulh mal,
35 c'aroors l'en fors', e no'n pot al.
1 e aÌBÌl Ba.f en aisol N, et dissi L. 'ò e
li Da,/í. 4 808 dcmans Ba.^. qu'el la Ba.R,
5 ct en esdemieir ita.R^ que la idunet L.
10 8. d. u. Ba.^. 11 pensatz Ba./Í. qu'ilh
(qn'cl A^ saubes Ba./Í. 12 t. so c'a bon Ba.^\
IH crci Ba./f qucil N. l.ô desse q. Bn.H. 17
c/a /ia.ì', 10 Ìnias-n'era Co./vAT. 20 apcssatz
cic. (ss au liea de ns) Lh\ 24 que cl a f. Ba.
/í. 25 li deu t. Ba.R. 2(> Tonor ci lie que
cn Ba.R. 2\) tengucs a lci BaM. 81 non
cugcra a. Ba.Ry no cut(C8 quc/ ha^nes L. 3*-i
io Ba. R. B4 no so tenna a Ba.R. no loi torn
no a. L. H5 amars Ba.R.
e pois totz jorns pot auzir dire
qu'el mon non a tan greu martire
com lonc esporar, quii sec fort.
Aisi noi respos nulh conort
la domna, mas iradamens: .*>
"Por Dieu/' fai's ela, '^malamens
ai messa I'amor que'us ai facha,
c'aital anta m'avetz rotracha
ni'us ponsetz anc c'ab mi'us colguos.
Non aviatz pro que'us ames lo
e'us tengues per mon cavalier?
A mi m'en torn que mal m'en mier;
que per vos n'ai laissatz mans riox:
mais en Bernartz, lo fis amicx,
dis, so sabetz, qu'ieu o sai : 15
^^Totz m'en desconosc, tan be'm vai,
e s'om sabia, en cui m'enten!"
Tan n'ai fag per ensenhamen
que totz vos n'etz descouogutz.
Aisi, quar volotz ossor drutz, su
vos tuolh mo solatz e m^amor,
poiiHatz do coiiquorr' nlhor
domna, c'ab se vos donh eolgar:
c'ab mi non podetz mai trobar
esmenda, patz ni fi ni treva." 25
Ab tan dejosta lui se leva
cais c^als autres vol far solatz.
E'I cavnliers remas iratz,
pensius, e teno son cap vas terra,
qu'es per anior en manta guerra au
ab maut pensamen enoios.
Era's poiiet, car fon cochos
vas si dons tan de dir son cor,
e maldis celui qu'a nulh for
amet anc, car tot cant avia 85
fag en sot ans, port en un dia,
ses forfag, e no sap per que. —
1 c car tostemps a auzìt Ba,R. ô malvai-
zamens Ba.R, a<;irament N. fí dis e. Ba.R.
9 pes8a8S(;tz c'ab. Ba.R. 10 noi avia p. Ba.R.
13 car lUi.R. \h d. licn pcr vcr Ita.L. Vc-
niianicnt quc ieu R. 1(> r/. Mahn, l. c, 1,45;
Archiv :M», 4(K), 2 (V). 2H sius denlia B(t.A\
queus dcnli ab si .Y. se os L. 27 doncs s.
Bi.A'. 2Í)/:U) iutirvntia ('o.LN. 2í) e t. lo c.
pessieu Co.LN. BO E p. Co.LN. 32 £ penet
sc Ba R. :i3 A s. d. Ba.R. M ccl que Ba.R.
245
UAIMON VIDAL.
24G
En la sala, que be'm sove,
on aiso fo c'a celui peza,
ac una donzela corteza,
nepta fo*l Bculior dol castel;
6 azaut cors ac e gent e bel
e jove, que non ac vint ans.
E aperceup be per semblans
e per fag las novas d'abdos,
e vii cavalier consiros
loper la domna que s'en levet,
e penset, c'anc sol no'i ponhet,
c'auzit ac so que noi fon bo.
Ves lui s'en va pcr occaizo
d^aver solatz, ei cavaliers,
isdes que la vi, mot voluntiers
josta 8Ì li fetz bel estatje,
com a donzela d'aut paratje
dcu lioni far, cant es ric' c bela. —
AÌ8Ì co hom se renovcla
sosolatz per traire cor d'autrui
li vai dizen tau que l'adui
en las novaa o'auzir volia.
Ei cavaliers li dis: "Amia,
car conosc, que de vos no*m gart,
t5an8 car semblatz de bona part
tals cui no tauli malvcstatz,
V08 dirai, e sia'n celatz,
de vostra domna co'm n'es pres;
ieu cug que tant avetz apres,
aonon per jorns, mas per plan coratje,
que ben aabetz que per paratje
ni que'm cuges esser sos pars
non amei, — e sia'n cuiars
cissitz — vostra domu'a mos jorns;
»5ma8 amors, quo non es sojorna
4 n. del Ba.R, n. al L. 6 XV (quinz') Ba.
R. 8 ap Ba.R. 9 Car n. Ba R. 11 conoc be
Ba,R,vesses L, penssa S, anc noi Ba.R. 18
ol Ba.R. 14/15 c pcr scniblan d'av. s., cl c.
fon cnscnbatz Ba.R. 18 pros c Bn,R. 20
Novas Ba.R. 21 li dis tan cntro qiic Bit.R.
2.-1 Kt çl li d. per dicu amia Ba.R. 24 c. nous
conosc, de vos Co.LNy quant o conoscb de vos L.
25 paretz Ba.R. 26 t qnc noi a Ba.R. 29
(*ar sai Ba.R. ting L. 81 linbatje Ba.R. 82
au'ieu Ba.Ry qe L. 38 si anc c Ba.L.^ siain
R. 84 ac V. d. mor' (mori R) ì. y Ba.R,
(V)olsitz d. mor zorns L.
celui que vol trop aut amar,
la*m fetz tan soven remembrar
que mal mon grat loi aic a dir.
E car anc m'o volc acuilbir
qu'eu la preges, noi gardei re 5
a lieis servir, ni mal ni be,
ni tort ni dreit, cals queil plagues;
e membra'm be, cala c'o disaea,
e cug fos nArnautz de Maruelh
que mai saup qu'aicel de Nantuelh 10
d'amor ni d'autre al mieu albir:
^"^E can mo pcs cals cs que*m fa languir,
consir l'onor et oblit la foldat
e fug mo sen e siec ma volontat.""
AÌ8Ì m^a volers enganat 15
e fag amar aet ans en van:
eras, can cugei penre plan
e lcu 80 c'avia servit,
es m'avengut ao c'ai auzit,
quo dÌ8 en Folquetz l'amoros: fo
^^'Ter qu'er peccatz, amora, so sabetz vos,
8Ì m'aussizetZ; pus vas vos no m'azire;
mas trop servira ten dan mantas sazos,
que 8on amic en, pert hom, so aug dire;
qu^ie'us ai servit et encar no m'en vire:t5
maÌ8 car sabetz qu'cn guizardo enten,
ai perdut voa ei aervir eissamen.""
"AÌ8o no'm par del vostre aen,"
dÌ8 la donzela, ^^bels aniicx:
assatz toccatz de bas afiox, ao
vas que de cor semblatz azautz.
Auzatz 80 qu'en dis en Ouirautz
que mai saup d'amor que Tristans:
E com ja aemblari' enjans
(iit
l que fai en tant a. loc a. Ba.R, 2 la fcfl
t. en mon cors membrar Ba.R. 4 pus m'ao
\tLg en lieis cbanzir Ba.R, 5 a leis servir non
g. Ba.H. 6 Ni nucf^ ni jorn Ba.R. 7 n. dans
n. proB ni pauc ni rcs Ba.R. quci L. 10 qac
scl C*o.A'. saup m. Ba.B. d'amor que n. U. 11 ni
a. Co.N. 12 Mahn, l. c, 1404, 5 (B). ^eCa^.NLH.
18 cossirL NR. 14 lais Ba.R. 15 imonBa^R,
17 E ar Ba.R. 21 Mahn, l. r., 26, 2 (BEI),
•20 E c. Ba,A\ 27 serviz Ba,^, 80 trop me
parlatz Ba./í. a. comtatz L. 81 de ric cx)r
/ífi.A'. (z)autjr. BaJ^N, 32 e ansis (-etz) q. B€l
^. 88 8. mai Ba./Í. 84 cf. Arehiv X\ 320,
Mahn, i. c, 1878, {B).
247
XIIl' SIÈCLE.
248
aítals balans
o'om ben ames e no sofris!""
E car ma domna no 8*en ris
al premier mot e no*us dic oc,
sper 80*U8 cuiatz que'us torn en joc
yo8tr' afar ni'us datz consirier.
E d'en Quillem de san Desdier
qu'en dis, non auzitz anc parlarP
""E cels qu'obra d'amor sap far
lojes per un mot uo's desesper;
car bona domna son voler
cela soven per essaiar.""
Yoletz n'en mon conselh estar
o nonP" "Oc ieu mout yoluntiers,
isamiga," dis lo cayaliers,
"e preo yos que m'en conselhetz."
''Ades yuelh doncx que'us remembretz
aquesta cobla per intrar,
c'auzitz a'n Quillem Ademar
somantas yetz dir et en mans locx:
"^E fara'ni canezir a flocx,
8Ì no'm sooor enans d'un an,
car ja dizon que'm yan brulhau
canetas, e no'm sembl^ jocx:
26 si'm fai joyen canezir,
tot canut m'aura, can que tir,
car bo8 edfortz malastre yens.""
Et a yos remembr' eissameus
aquesta qu'es entre nos ams:
80 ""E cuiatz qu'aisso sia dams
ni que ra'en rancurP Non fatz jes;
tota ma rancura es merces,
8Ì be'8 passa'l ditz lo garans;
no sui clamans;
Sòmas be yolria ela's chauzis
1 bobans Z/a.^, blanç N, tnanque L. 4 p.
deman (ni) di8 d*oc Ba./í, 5 c que per bohb
t. Ba./f. per cho en catsats L. 7 Ni Ba.^.
Leidier Ba.^, Dister L. 9 Cels que Ba.^.
10 dig Ba./fj nn no L. 15 donzela Ba./íy
amicx JV. 17 Aras Ba./í 19 c'avetz d'en Ba.
A*, qu*auzi a G. L. 20 Âuzida d. Ba./í. 21
ef. Mahn, l c, 342, 2 {B). Bem fara Ba./Í. 22
Âhhïì(s) Ba.L. 23jam di; honi Ba.L^ aug dir
^. 28 E vuelh queus membrc Ba.^. 29 a.
entre n. dos a. Ba./í. 30 Mahn, l. c, 1373,3
(B). 0. U08 c*a. A'. qe cho L, que so Jia. 31
quleu Ba./^r. 33 los Ba.Co.N. 3ô clla Ba.Lr,
que laa JR.
que no falhÌ8,
tan 08 adrecha e beneatana,
que'l maier pans
del pretz caira, 8Ì no'l 808te yertatz,
e sera greu U8 fi8 cor8 yea doa latz."" 5
Ab aital cor yuelh que 8Ìatz,
amicx,*' la donzela re^pon.
^'Et ieu, per lo 8enhor del mon.'*
"Car dolor8 08 d'ome que ama,
ab midon8, e si tot 8*en clama, lo
uo yo'n cal, qu'ieu yo'n serai bona.
Mas de mieg jorn ad ora nona
08, e yo8 remanretz aÌ8Ì;
non laissetz c'ul bo inati,
ans que'u8 movatz ni'l cautz 8'e8panda, is
non tornetz a yo8tra demanda,
aÌ8Ì co fi8 amicx deu far;
car ben leu per yo8 eaaaíar
o car no'i yenguetz de aazo
ayetz trobat aital de uo; so
e dou s'eu melhurar, 80 cug;
e dirai yo8 8o que jo8 tug
uo'u8 sabrian dir, 8Ì'm n'e^yelh,
qu'on di8 en Quirautz de Bornelh,
e membre'us afortidamen: S6
'^^^Qu'en patz e 8ufren
yi ja que'm jauzira
d'un' amor yalen,
8i leugeiramen,
por fol aen 8ayai, so
uo'm fozea osglai
80 que m'aiudera,
8Ì'n fo8 yeziatz;
e feiclìi'm iratz;
per c'autre 8enatz, 85
quan m'anoi tardan,
poins e pre8 euan.
2 t. e. placentz r. ô gr. fts .1. c. Co., gr.
f. c. Nf gr. 8i un cor L. 7 donzelal Ba./Í. 10
de m. Ba./í, a m. L, vas m. r. 11 m*en Co.
LNr. voB 8. mot b. Co.LN. ieus en 8. b. r.
14 mudetz Ba.R^ e laissass L. lô a. quei
cautz nil solelbs Ba.R. 16 en Ba.R. 21 E m.
V08 a Bn.R^ se m. L. i m Rajna^ si m. i*. 2d cf.
Maim, l. c, ]3<>8 (B). 83 sinl si B, sem L,
Bieu Co.N. 34 Mas BaRr. 37 puins L. pois
apres Co.N^ pres e pois A'.
249
(^HANSONS ANONYMK.S.
250
E poÌ8 sofertera
maiors tortz assatz,
quan m'en fuí lunhatz
fui'u Cflfrcidatz;
sper que'us preo e*u8 mau
que 8ofratz aman.
Be*m platz que'ill aman
amon soffertan ;
Car cil yenoeran
loque be sofriran.'*"
É V08, que avetz sufert tan,
nou perdatz per 8ol un 8er." —
AÌ8Ìi fe la nueg remaner
la donzela, cui Dieu8 ampar.
15 E non oblidet c'al colgar,
cais qui'8 vai d'autr' afar parlan,
a 8Ì don8 non demande8 tan
qu'en Ia8 novas la fetz venir.
Ma8 cela que 8'en pre8 albir
MaÌ88Ì com 8'era trop 8aben8
leva la ma, fier l'en Ia8 den8
que*l 8anc li'n fetz Ì88Ìr manes.
"Vai," fai*8 ela, '^maldicha re8,
vils 8ene8 8en, que vos m'au8e8
ssparlar de ta) cau8a, c'ade8
non o compre8et8 808 devet."
E la donzela 8'en calet
e tenc 8e per envilanida
dÌ8 qu'anc mala fo fcrida,
que 8a domna re non auzi. 5
Ai8i remas tro al mati
que tug levan per la maÌ8o.
E*l cavalier8, can vic sazo
c'a 8Ì don8 degue8 mai plazer,
jo8ta lei 8'anet a^sezer, lo
e tornet li a 8on deman:
ma8 no l'en calc anar enan;
c'al comen8ar auzi tal re
que per tot cant hom el mon ve
non auaera mai dir un mot 15
mai 8ol aitan, e fon fag tot,
com cel8 c'apena8 8'a8egura:
'Tortezia non es al8 ma8 mesura,
e V08, amor8, no 8aupe8 anc que*8 fo8;
pcr qu'iou 8erai tan plu8 corte8 que vo8, so
c'al maior bruí celarai ma rancura."
^*E V08 faitz, qu'ieu no'n ai cura
ma8 que denan mi vos 08tetz,"
dÌ8 la domna, ''e que pen^etz
d'autre vo8tr' afar per ja maÌ8." îr
CUAN80N8 AN0NYME8.
Ms. de Paris, /r. 844, foL m' et 199* (W). Cf. GaucÌMÌ, Rommia XXII, 400 et 402. — Grdr.
§ 26, p. 35.
I. Chanson d*ane dame.
Quan vei los praz verdesir,
e pareÌ8 la flor8 granada,
4 tnanque ÁR. E'n Boi Ba., E soi n L. 7.
8 manqueni R. 8 8*anon Ba.^ sftnon L. 10
mielh Ba.R. Le ms. r insère ici 30 vers. Cf.
Rojna l. c.y p. 6—11. 11 que Tnvetz C'o.L, que
çavcs N, pns cavetz R. 14 qac íìa.R. IG c.
C088Ì d'als ancB Ua.R. c. d'al re anncs r. 17
c'a sa domna non disscs Ba.R. 19 ela Ba.R.
qn'en prcs son a. Ba.Co.LRy quem pr. s. a. N.
20 Com scla qn'era Ba.R. a. com era r. 21
lcvet Ba.R. 22 ne fe(tz) Ba.Rr, Ven h Ct.N,
cf. Levy , Liibl. f genn. u. rotn. l^nl. 189(),
841. 23 dÌB Ba.Rr. 24 estai cn pauza Ba.R.
26 com auzas parlar d'aital causa Ba R.
27 les. 28 et parenB la flor granea etc.
adonca8 pen8 e con8Ìr
d^amor8 qu'aÌ88Ì m'a lograda,
per un pauc non m'a tuada.
Tan 80ven 808pir
c'anc non vi tan fort colada
8ene8 colp ferir. Aei!
l que non la comprcs s. Ba.R. 4 qnc m. fon
fenida Ba.hr. 5 C'anc Ba.R. 6 trol bo Ba,
R. 13 c'al premier mot Ba.R. 14 h. aa ni
(c r) V. Ba.Rr 15 el no parlera Ba.R. 18-
21 Veí'8 de Folguei th Marseille; cf. Zeitêchr.
f rom. Vhil. XII, 644. 19 que fos Ba.R. 23
Ab 8ol q. Ba.R. mìns Ba.R. 24 Respon Co.LN.
26 adonqs. et etc. 27 quainsi malegrea. 28
pou. 29 soen. 30 cainc. for.
251
XTII' SIÈCLB.
252
10
15
20
S6
80
Tota noit sospir e'm pes
e tressalh tot* eDdormida,
per oc car veiaire m'es
quei meus amics se ressida.
A Deus, com serai garída
s'aissi devengues,
una noit per escarida
qu'a me s'en venguesl Aeil
Domna qui amors aten,
ben deu aver iin coratge.
Tal n'i a qu'ades la pren,
pois la laissa per folatge:
mas eu Ten tenh fin coratge
aissi leialmen
qu'anc domna del mieu paratge
non o fetz tan gen. Aei!
Domua qui amic non a,
ben 8Ì gart que mais no*n aia,
qu'amors ponh oí e dema
ni tan ni quan non s'apaia:
senes colp fai mort e phiia.
Ja non garíra
pcr uul metge qu'el' ou aia,
s'amors non lo'i da. Aei!
Messagier, levaz matí
e vai m'en la gran jornáda,
la chançon a mon ami
li portatz en sa contrada:
digas li que mout m'agrada
quan membres del son
qu'el mi ditz quan m'ac baizada
soz mon paveillon. Aoi!
1 nuìt suspir. e veill. 2 tressal totc. -ia ete.
'ii vcrairc. 4 amis. resia. 5 dcx. scri. scnsì.
7 iiuit par. 9 amor satcn. 10 de. coraie etc.
12 pnis. IH mui'/. Uai. U onsi lcahncnt. 15
(Uiiiic dosna. lii uu liz tant gcnt. 17 Dusua.
19 pon vie demag. 20 sapia. "^ tal ja n. gania.
23 mege que ie naia. 24 se mors. 2ò matin.
26 -aa etc. 27 amic. 29 mol. 30 soug. 31
dist. mot.
Dins ma chamhr' eucortinada
fon el a lairon;
dins ma chambra ben daurada
fon el en preison. Aei!
II. 5
Eissamen com la pantera
qui porta tan bon' odor
et a si bela color
que non es bestia salvatge
qui per fors' e per outratge lo
sia tan mala ni fera
que 8Ì loing com pot chauzir
non anos pres lei morir:
et en altretal semblansa
mi ten amors en balansa, iiv
que'm fai segre so que non posc aver,
e sec mon dan per far lo seu plazer.
Ni ja per so uo'm planhera
negun joru del tort d'amor,
ans prendrai en gaug dolor 2o
de sou gent cors de paratge,
mas' qu'el' agues eu coratge
merce, que no'i es enquera.
Aissí no m pot res garir
de mon maltrait e merir S5
fors ab sa simpla semblansa
et ab sa dous' acoindansa
on a tan gran beltat en son poder,
per que non posc laissar de leis veder.
2 fu il alarron. 3 doraa. 4 fu i1 en prison.
6 Enscment. pantliere. 7 porte ete. 9 beste.
-age etc. 10 par force et par. 12 loig. puet
choisir. 13 auges. lo (lou Qaucìmt) muir. 14
-cc etc. 15 amor. lí> q fas s. (scgre hi9 Qau-
diat) che. pos aber. 17 d&p. lou. plaser. 18
Nc ia por cc non. planU^ri^ 19 jorn al cort
Jia. jorn dcl manque. cor (tor Gauch,), 20 ainz.
ioi. 21 de manque. gentil cor dcl. 22 mes
sel abes. 23 merces. non. encore. 24 ensinc
non pog. 26 fors manque, a. 27 a sa douce
acoint. 28 ou. 29 pos. del veder.
2M
*v
ruAhrrTioN i>k saint-iîionoit.
254
TRADUCTION DE LA RÈGLE DE 8AINT-BÉN01T.
Ms. de raria, /r. 2428 (nnc, 8087. 2), foL 1 et 26. — Grdr. § H8, p. 58. SU p. fíî.
Incipit regula benti Uenodicti trAiisUiA
de latino in vulgari.
Lectio prima. Mo senher S. BeDeih al
cotneDsaiiien de ]a regla fai sos ainonesta-
6 mens e ditz enaichi: ^'Bels fìlhs, escota vo-
lunticrs lo8 coinniandamens de to niaior, e
80 que t'amonestara rete fort en ton corat-
ge, e mct ho on obras, per so que tu vas
Dieu, dc cui t'cras partitz per desobe-
lodiensa, puscas tornnr pcr obcdicnsa.*'
lou fai ccl parli ab aqucl que vol laychar
8a8 voluutatz e vol eser cavaliers de
Nostre Senhor Dieu Jesu CrÌ8t e penre
la8 arnms d^obcdiensa. Filhs, quan tu
iTivolras comcns.ir alcu be, tu pregua al
comcu8ar No8tre Senhor, quc t'aiut c ta
obra pcrfassa c acabc, pcr so quc Dieus
lo paire, quc'us dcnha apelar sos íilhs,
uo trobe en nos re pcr qu'cl nos airc.
foE dcvem Ihi tostems obedir e scrvir
dels bes que el nos dona, per so qu'cl
no iios doaorcto dcls bca do pnradis,
ui'us Ihiuro a durabhi pcna cuin fara
aqucls que no*l volo segrc a gloriii.
25 Lcctio sevvnda. Esvclhcm nos donc
tuh, que la Sancta Scriptura nos rcchida,
que'ns ditz: "Hora es quc levcm de
durmir e ubram Iob olhs vas Dicu, que
es vertadicra clardatz, c augam que uos
8oditz.'* La votz de Dieu nos ditz totz
jorns crida quc no siam gcs de dur
coratge, quaiit auvirem la soa paraula,
cum 80 aquclli que pcr castinr no s'es-
mendo. E ditz en autre loc: '^Qui ha
85 aurelhas, auga quc ditz S. Espcrit a sancta
glciza: vcnotz, Ihi meu filh, cscotatz
inc, que eii vos osouharai cum doptctz
Dieu. Corrctz domeutrc quo avctz lo
Ihuni de vida, por so que a la mort uo
40 cagatz en tcnebras." Nostre Senher qucr
e dcmauda eutre la gen, qui vol esser
lo seus obriers, e ditz: *'Qui es aquel
hom que vol gaanhar vida durabla?
Quar qui's vol logar a far la mia obra,
eu Ihi darni vida durabla." E si tu 5
respoudes: "Senher, eu volh esser aquel,"
e Dieus te ditz: "Qarda ta boca que
no digas mnl, ui sias bausios; part te
dcl mal c fai be e amn patz e la euquer;
e si fas aiso, llii incu olh te gardaranio
c las mias aurclhas auvirau las toas
pregarias, e quan m'apelaras, eu serai
ab te." Car, frairé, be dossamen nos
covida Nostre Scnhor e'ns demostra la
via do vida. 15
Lectio iercia, Garnili doncas de fe
e dc bonas obras segam Nostre Senhor
pel sendier que ravaugelis uos demostra,
per 80 que uos lo poscam veire ei seu
regne, on hom uo pot veuir mas perio
bonas obras. Quar si tu domaudas a
Nostro Sonhor so quo David Ihi de-
niandet: ^'Senhcr Dieus, qui habitara el
teu abitaclc?", o ol te respon: "Aquel
quc 08 nodcs e fai bonas obras, qui esn
vertadiers, qui no ha lenga dobla ni
bauziosa ni maldizen, qui sap veuser e
mesprczar las temptacios del diable, qui
de sa bona vita no's gloriega ui s'eu
orgolhozis." E ditz Nostre Seuher enao
ravangcli que qui au las soas paraulas
e Ins met eu obras es semblans a aquel
quc bast sobre fcrma peira, e uoih pot
dan tener aigas ni ventada de vens. E
Nostre Senher ateu totz los jorns que.H5
iios por Io8 seus s. amouestamens fassam
bonuB obras e que nos toruein da inal
a be; quar el no vol la mort del pecador^
mas que's coverta e viva. Beu avetz
doncas tuh auvit qual comnudamen tfno
2 Vc. 10 scnlir. Hl cumj r.
fi 6or.
255
Xin* 8IÈCLE.
256
Nostre Senlier a aquel quo vol liabitar
ab Ihui, que fassa be en terra, per que
aia loB bes del cel.
5 De hoBpitibiis BUBCipiendis.
En aquesta sentenaa ditz mosenher
S. Beneih que nos aculham e recepcham
los ostes enaÌBsi coma Dieu, quar Nostre
Senher dira: ^^Eu fui ostes e aberguetz
10 me.** E onrem los totz, e maiormen la
bona gen e los romieus. E tan tost
cum nos sabrem que alcus ostes es ven-
gutzy ane tost lo priors vas Ihui o qualque
fraire, e sia receubutz amigablamen ab
15 la orazo qu*om li deu far. Lo baizar
de patz no sia jes donatz tro la orazos
sia facha, pels escarns que diables en
Bol far, qu'as alcunaa vetz se sol de-
mostrar als bos homes en guiza d*08te.
soLo saludar sia fahz ab tota humilitat,
e quan los ostes irau e quan venrau,
nos devem en aopleian aorar en lor
Jeau Chriat quo cs cn lor roceubuz.
Quan Ihi oste serau receubutz, sio me-
85 natz primieramen a la orazo, e puih seira
ab lor lo priors o aquel cùi el o coman-
dara; e aqui aia ligida la Sancta Eacrip-
tura, e poia fassa Ili*om tota humanitat
que Ih'amìniatre hom so que meatier Ihi
80 sera, humilmen e alegramen. Lo priors
ofranga lo dojunh por amor de I*oate,
ai non era dejunhs comandatz al segle.
L*aba8 do Taiga a laa mas dels oates,
e lave lor los pes Tabas e tot lo covens.
E quan serau lavat, digo aquest vers: 5
''Snscepimns, Den8,misericor(liam tnam,"
Mas grans cura sia presa dels paubrea
e dcls romioua, quar Ihi ric liomo ai
farau be aervir. La coziua de Tabat e
dela oatea aia per ae a part, per ao que lo
Ihi 08te no faaao enueh ala frairea. En
aquesta cozina aia dos fraires que faaso
tot Tan rofìci de la cozina. E baile lor
hom solaz ai lor a meatier. E quant
aurau pauc a far, faaso autre coma.nda-i5
men. E aiso aia aegut en totz loa autres
afars del mostier, que cui aura meatier
aolaz e aiutoria, qu*en aia, e cui falhira
fazenda sega autre comandamèn. Apres
la cainbra en que osto dovo jazer siaîo
bailada a tal fraire que dopte Dieu e
8*arma, o aqui sio Ihi lieh establih ho-
ncstamont, o hi inaizos de Dieu sia pels
savis governada saviamen. Aquel no
s'acumpanhe ni s'ajuste ab los ostes, cui t5
comandat no sera; mas si loa ve o loa
encontra, aalude los humilmen e diga
que no'Ih lez parlar ab los oatoa, o an
a*en.
TRADUCTION DU LIBER 8CINTILLARUM DE BÈDE.
Ms, de París, fr. 1747 (anc. 7694), fol 19c, — (h-dr. § 38, p. 59, St. p. 61.
Fugez los deleiz del mont, que negus
deleiz non es ses pena. A altre perdona,
nias te non perdonar ja, quant faras que
fols. L'oil no forfant re celui que a son
85coratge em poder. Deus di a home:
^'Chastia te"; mas no li promet gos l'en-
dema. A toz homes sias profeitos e a
potiz privaz. Lí tros primior pochat
7 S. B. 2ô sera.
dels set principals, so es ergoils, eveia
e ira, sunt apellat esperital, quar movuntso
d'esperit d'ome o de diable. Altre dui
apres, tristicia et avaricia, movunt del
mont. Li altre dui, gola e luxuria, mo-
vent de la charu.
Do charitat prima. Nostre Sogner disss
011 roviingoli: '^Nogus hom iioii u muior
29 80 nutnque. 6 di mlaz. t. 12 .11.
257
TRAOUímON DIJ LlBEtt SCINTILLARUM DE BÈDE.
258
charitat que aquel que met s'arma per
808 amics.'* Peìre l'apostols dís: "Âiaz
contìnuosa charìtat'en vos davan totas
chuuRaH, car charita/ cohní la grandima
6del8 pechaz.'* Pauls rapostols dis:
"Charitaz es paciens c benigna," o
'^Âmat ades la charitat de fraternitat.'*
Johan8 rapostols dis: ^^Deus es chari-
tatz/' e '*Qui istai en charitat estai en
n»Deu c Deus cn lui." "En aisso apparec
li charitaz de'!Deu e nos, car el îiuret
s'arma pcr nos, o nos dovcm atrcssi
nostras armas liurnr per nostres fraires."
Salamosdis: "Odis mou tenso, e charitaz
i6cobre trastoz dcleiz". Augustisdis: "Si
volem anar por la via de charitat, nos
podcm venir a la durabla vida, e tot
aquo quc nos fam ses charitat no nos
profeita, e laboram vanament si non
toavem charitat, li quals es Deus; car li
charnals cobceza regna aqui ont non es
li charitaz de Deu. Adonc es hom per-
feiz, cant es ples de charitat; e ja sia
80 que chascus hom crea be , non pot
25 pas pcrvonir a bonaurotat ses l'amor do
chnritat; car tan grans es li virtuz do
charitat que ses leis non es tengut a
re profecia ni martiria, e si li virtuz de
charitat defail , las altras virtuz sont
sovanas, e sMI i es, las altras sunt bonas.
E aqucl quc ten charitat en sas cos-
dunmas sap tot aquo que es escur ni
08 apert cn las divinas paraulas. Seguct
donc charitnt, li quals es dolsn vianda
^^ c saludables dos, ses la qual lo ricx es
paubres ei paubres ricx. Aquil que
clauzont lor oils contra charitat dormont
en lor cobeezas e el deleit de lor charn.
Estendet charitat per tot lo mont, si volez
^<^Deu amar, car li mombro dc Dcu jazunt
per lo mont. Car enaissi cum lo corR
dc rhome cs niorz, cant cs sch espcrit,
enaissi es morta li arma, cant cs ses
charitat, e aquil que sunt ses chnritat
non podunt pas istar essem» ui permaner
en Deu, mas solament aquil podunt istar
essemB e permaner cn Deu, que ant
charilat. Ara sia so quo aquil quc non
ant pcrfeita chnritat estegont essems, il 5
sunt ndcs murmuros c moleste e tur-
bolent e plen d'aissa." Ambrosius dis:
"Si cum hom non pot pervenír lai unt
vai 808 via, atressi non pot anar ses
charitat, mas marrir; et aquels que líio
charitaz de Deu dona forsa per sufrir
las grans pasHÌos, non pot corrumpro
negus deleiz dc charn ni ncnguna màla
volontaz." Qregorius dis: "Una sobci-
rana proansa es de charitat, cant es amaz is
aquel que fai mal: car sos proimes deu
hom amar, e deu honi aver charitat ab
toz homcs, ab los estrains e ab los pri-
vaz. Nequedonc per aquela charitat no
8Ì deu hom pas flechezir de l'amor de to
Deu; car atressi co molt ram eissunt
de la raiz d'un arbre, enaissi charitaz
engenra las altras virtuz, nii rams del
bon arbre non a ges de verdura, si non
ÌRtai on la rniz de charitat. Aquol a2r>
veraia cliaritat que ania son aniic on
Dcu ama son enemic per Deu. Re
non quer pcr son enemic qui de chari-
tat non preia per lui. Charitaz d'unitat
es li IeÌ8 Deu. Totas nostras obras noao
sunt res, si non avcm charitat, li cals
ten l'autcza dels comandamens de Deu."
En altre loc di que '^charitaz os li amors
de l)eu e dcl prosmc do tot lo cor e
dc tota la pessa," e ^'que nos fassamu
a toz homes aquo quc volriam que il
fcessunt a nos; car aisso es lo coman-
dainens de la lei e de las prophetas."
E apres di que '*a tot hoine que a
cliaritat es plus donnt; car aqucl queio
a charitat, a totas altras virtuz; e cel
quc non a charitat, sì e1 a alcunn altra
bona vcrtut, el la perdra. Grant mesteir
no8 a donc que velliem vers lo liani de
38 charuB. 43 ses] sas.
RART8C1I, Chrctlomalhiu provcnç*le.
ô ant inttnque. estengoDt. i2 le 2* & nuinque,
9
259
XII* SIÈCLE.
2(U)
charitat; car un plii8 tost lo cors dcl
pechador leva per rentalantament do
charitat, tant es plus tost gastaz lo ruils
del pechat. Cant hom s'umilìa e a cha-
srítat yas son prosme, adonc se esalsa
yers Deu. Li yirtuz de yera orazo es
li alteza de charitat. Lada es li cha-
ritaz que prent Tanior dels enemix. Li
fraternals charitaz sofre los mals lon-
lojament; car yera charitaz es amar son
amic en Deu e sou enemic per amor
de Deu. Qui non a charitat pert tot
lo ben que a. Charitaz aministra lo be
que non poders tol. Charitaz es a la
uyeiada d'alcunas ocupacios empaitada,
e ja sia so que non poscha esser mos-
trada per obra, il a bona odor el coratge.
E 8Ì co lo Boleils que luz ades non pot
luzir sobre terra, cant li nubles lo cobre,
2oatre88Ì charitaz non pert pa8 sa yertut,
cant es occupada de uon poder, e a bon
coratge, si tot non o pot mostrar per
obra. Anquara es charitaz maistra de
toz bes e no sap neguna maleza ni al-
25cuna mala aspredat ui alcuna confusio.
E qui se planta en la raiz de charitat,
non perdra ja sa yerdura ni non er ses
frut; car ila proz non pot perdre Tobra
de plantat.'* leronimus: '^Li longesa
80 de la terra non part pa8 aquols que
charitaz ajo8tet." Isidorus: ^^Ja sia 80
que alcun home siunt yegut partendeir
de la fe e de las obras dels sains, oar
il non ant la charitat de la fratemal
86amor, non ant negun creissement de
vertut, car nou aoâmunt hi virtut de
charitat; car charitaz a la seguoria de
totas altras yirtuz." De rechap dis:
'Tuit home devunt cuminalment tener
charitat, e tant cuni chascus se sostra 5
del mont li a mesteir que s'ajoste ab
la compania dels bo8 Charitaz es per-
feita amors eu Deu e al prosme. Aquel
guarda I*amor de Dcu que a charitat
yers son prosme. Qui se depart deio
fraternal compania es partiz de la com-
pania de Deu. Aquel se part del regne
de Deu que 8Í depart de charitat.
Charitaz es li amors de Deu e del
prosme; car tota bontaz mou de charitati!^
e d'umilitat." Ciprianus: "Cel que co-
noÌ8 et ama lo liam de charitat deu
chaptener sa lengua de mal dire.** Ba-
silius: "Cel que es ples de charitat yai
am paziblo coratgo o ab alogra fuz, oso
homs que es ples d'ira vai folonossa-
ment." Oesariua: "Aiam vora charitat o
obediensa o esperansH en la misericordia
de Deu, non pas e nostras forsas. Aitals
es dejuns ses charitat cals es Iampeza26
808 oli. Si non avem charitat, re no'ns
profeíta lo trabails de veliar ni de labo-
rar. Re no val, cant hom trabalia son
cors, cant non a charitat e son cor. Si
non avem veraia charitat, re no'ns pro-so
feita Tabites de religio." Eiirem: ^'Cha-
ritaz es columna e fortaleza en la sainta
arma.'' E per aisso seguet e amat oha-
ritatl
18 Boleis.
lG/17 coiiiois. 29 cors.
261
BIOGUAPJIIES DES TROUBADOURS.
262
BIOGRAPIIIIíS DES ÏROUBADOURS.
I.
Guillems de CapestaÌDg si fo us caval-
liers de l'eDCODÌrada de Rossilhoo que
coDfÌDaya cod Cataloigua e cod Nar-
5 boDes. Mout fo avÌDeDz houi de la per-
80Dn e prezatz d'arDìas e de scrvir c
de cortesia. Kt avia eu la soa cdcod-
trada uua dompDa que avia uom ma
dompDa SermoDda, moilher d^eo Rai-
lomon de Castel-RossilhoD , qu'era mot
rics e gCDtilB e mals e braus e fers et
orgoillos. E'd Guìllems de Capestaiug
8Ì amava la dompua per auior, e caD-
tava de lieÌ8 e*D fazia sas caDsoDs. E
15 la doDipDa qu*cra joves e geutils o bella
e plaisscDz si'll volia beD uiaior que a
reo del mou. E foD dich a^D RaÌDioD
de Castel-RossilhoD. Et el, cum hom
iratz e jelos, eDqucric lo faich e saup
2oqDO vcrs orn, o fotz gnrdar la Dioilhor
fort. E quaud vcdc ud dia, RainioDS
de Castel-RossilhoD trobot passau Guil-
leui de CapestaÌDg ses graD couipaigDÌa,
et aucis lo, e trais li lo cor del cors e
t5 fetz lo portar a ud cscudier a soo alberc,
e fetz lo raustir e far pebrada e fetz lo
dar a maujar a la moilher. E quand
la dompua Tac maDJat, od Raimons
li dÌB aque el fo. Et ella, quand o
aoauzi, perdet lo vezer e Tauzir; e
quaod ella revoDC si dis: '^Sei<;Der,
ben m^avetz dat sì boD maojar que
ja mais do'd maDJarni d'autre." E
qaud el auzi so qu'ella dis, el corrcc
85 8obre lieis ab Tespaza e volc li dar sus
eu la testa. Et ella s'en aDct al balcoo
e 80 laissct cazcr jos, c foD morta. La
Dovella cors per RossilhoD e per tota
CatflloigDa qu'cD Guillems de CapestaÌDg
e la dompDa eraD enaissi malamen mort,
e qu'eu RaimoDs de Castel-Rossilhon
avia dat lo cor d'en Guillem a maujar
a la dompDa. Mout eu fo graDs dols 5
e graDs tristezza per totas las eocoo-
tradas, ei reclams vcdc davan lo rei
d'ArngOD que era seiguer d'eo Raimon
de Castel-RossilhoD e d'en Guillem de
CapestaÌDg. E vcdo s'cd a PerpigDaD lo
en RossilhoD, e fetz venir Raimon de
Castel-RossilhoD deDno si. E quau fo
vcDgutz, 8Ì*I prcDdre fetz e tolc li totz
808 chastels eis fetz desfar, e tolc li
tot quaut el avia, e lui en menet enis
preÌ880D. Guillem de CapestaÌDg e la
doDipDa fetz peDre e fetz los portar a
PerpigDaD e metre en un moDumen de-
nan l'uis de la gleiza, e fetz desseignar
dcHobroÌ nioDunion cuin ill oraiit CHtatto
iiiort; ct ordenet pcr tot lo conitat dc
RossilloD quc tuit li cavalicr c las domp-
nas lor venguesson far anoai chascun
an; e'n RaimoDs de Castel-RossilhoD
Dioric dolorosamen eu la preison del reÌ85
d^Aragon.
II.
Peire Yidals, si com ieu vos ai dig,
s'entendia en totas las bonas domnas e
crezia que totas li volguesson be perso
amor. E si s'entendia en ma domna
n'Alazais, qu'era molher d'eu Barral, lo
senhor de Marsclha, lo quals volia melhs
a Peire Vidal qu'az ome del mon, per
lo ric trobar e per las ricas folias ques5
Peirc Yidals dizia e fazia; e clamavan
se abdui Rainier. E Peire Yidals si
H RoBinhon Be. 22 paissan Be.
3 enqaen AB. 12 RosilhoD.
2tJ3
Xlir* SIÈOLE.
264
era privntz de cort o do CAinbru d'cn
Barral plus qu'oine del mon. E'n Barrals
8Î sabia be que Peire Yidals se enten-
dia en la mollier, e tenia lo*i a solatz
5 e tuit aquilh qu*o sabion e si s'alegrava
de las folias qu'el fazia ni dizia. E la
domna o prendia en solatz, si com fa-
zian totas las autras domnas, en que
Peire Yidals s'entendia, e cascuna li
lodizia plazer eih prometia tot so queih
plagues e qu'el demandava; et el era
8Ì savis que tot o crezia. E quan Peire
Yidal8 80 corros8ava ab ela, en Barrals
fazia ades la patz eih fazia prometre
i5tot 80 qu'el demandava. E quan veno
un dia, Peire Yidals si saup qu'en Bar-
rals s'era levatz e que la domna era
tota sola en la cambra. Peire Yidals
intra en la cambra e veno s'en al leit
sode ma domna n'Alazais o troba la dor-
men, et aginolha se davan ella e baizet
li la boca. Et ela sentit lo baizar e
crezet quo fos cn Barrals, e rizen ella
se levet, e vit qu'el erai fols de Peire
25 Yidal e comenset a cridar et a far gran
rumor. E vengron las donzelas de lains,
quant o auziron, e demanderon: ^^Quez
08 aissoP" E Peiro Yidals s'en issit
fugen, e la domna mandet per en Barral,
soe fetz li gran reclam de Peire Yidal,
que la avia baizada; e ploran l'en pre-
guet qu'el en degues penre venjansa.
Et cn Barrals, si com valens hom ct
adregz, si pres lo fait a solatz e comenset
85 a rire et a repenre la molher, car ela
avia faita runior d'aisso quei fols avia
fait: mas non la poc oastiar qu'ela non
mezes en gran rumor lo fait e cercan
et enqueren lo mal de Peire Yidal, e
lograns menassaa fazia de lui. Peire
Yidals per paor d'aquest fait montet en
una nau et anct s'en en Genoa. E lai
estet tro que pueis passet outra mar ab
lo rei Riclìurt, queili fo mes en paor
45quo mu domnu u'Âlazuis li volia fur
perdre lu persona. Lui estet louga sazo,
lui fetz niuintus bonus chunsos, recor-
dan del baizar qu'el aviu emblat. E
dis en una chanso que dis
"Ajostar e lassar,"
que de leis non uvia ngut negun guizardo: &
^^mas un pctit cordo;
si aigui, qu'un muti
intrei dins sa maizo
eih baizei a lairo
la boca ei mento." lo
Et en autre loc el dis:
^TIus honratz fora qu'om natz,
8ii bais emblatz mi fos datz
neis autreiutz."
Et en uutru chanso el dis: 16
*^Be'm bat amors ab las vergas
qu'eu colh,
car una vetz on son reial capdolh
I'emblei un bais, don tan fort mi
sovo.
Âi! Tan niul viu qui so qu'amu
no vo."
Àissi estot longu suzo outru mur, quow
non uuzuva venir ni tornar en Proensa.
E'n Barrals que li volia aitan de be,
com avetz auzit, si proguet tan sa molher,
qu'ela li perdonet lo fait del baizar e
loi autreget en do. E'n Barrals si man- 26
det per Peire Yidal e sii fes mandar
gracia e bona volontat de sa molher, e
que vengues a sa molher. Et el veno
ab gran alegreza a Marselha, et ab gran
alegreza fo receubutz per en Barral eso
per ma domna n'Âlazais. E autreget
li lo baizar en do qu'el li uviu omblut,
[e fo li tot pordonut.j <lon Vv.'m\ YiduUi
fetz esta clianso que ditz:
'Tos tornatz sui en Proensa," 35
[la qual vos auziretz.]
III.
Ben avetz entendutz los mals qu'en
Bertrans de Born remembret quei reis
4 c/. reire yuìnl 7, 1. (i cf. V. VUhU 7, 24.
12 cf. P. Vidaí 20, 25. 16 cf. P. Vidal 37. 18.
86 cf. r. Vidul 18, 1.
205
BIOGHAPHIES DES TROUHADOURS.
200
d*Arago avia faclis de lui e d'autrui.
Et a chap d'uua gran sazo, qu*el n^ac
apres d'autres mals qu*el avia fachs, si
loih volc retraire eu uu autre sirveDtes.
sE fo dich a*D BertraD qu*UD chavalier
avia en Arago, que avia nom nEspanhols,
et avia un bo chastel mout fort que
avia nom Castellot et era proprietatz
d'en Espanhol et era en la frontereza
lodels Sarazis, don el fazia gran guerra
als Sarazis. Ei reis si entendia mout
on aquel chnstel, o vonc un jorn on
aquelti encontrada, e nEspaiugnoIs siih
venc encontra per servir lo o per en-
16 vidar lo al sieu chastel, e menet lo cha-
ramen, lui ab tota soa geu. Ei reis,
quau fo dedintz lo chastel, lo fetz penre
et meuar deforas e tolc li lo chastel. —
E fo vertatz que, quau lo rcis veuc al
toservizi del rei llenric, lo coms de To-
losa sii desconfis eu Guasconha e tolc
li be cinquanta chavaliers; ei reis Hen-
rics li det tot Taver queih chavalier
devian pagar per la reenzo, et cl noi
•i.^paguet, l'avcr, als chavaliers, anz l'en
portet cu Arago. Eih chavalior cis-
siron de preiso e paguerou raver. —
E fo vertatz qu'us joglars, que avia nom
ArtusetZ) li prestet dos cens marabotis,
80 e menet lo ben un an ab se e noih en
det denier. E quan venc un dia, Ar-
tusctz joglars si si nicsclet ab un Juzieu,
eih Juzieu li vengron sobre e nafrerou
Artusct nialamcn, lui et un son con-
35 panho. Et Artusetz ei companhs auci-
seron un Juzieu, don li Juzieu aneron
e reclam al rei e prcgueron lo qu'el en
fezes vendeta e que lor des Artuset ei
conpanho per aucire, e qu'ilh li darian
4odos cons marabotis. Ei reis los lor
donet amdos e pres los dos cens mara-
botis. Eih Juziou los feiron ardrc lo
joru de la Nativitat de Crist, si com dis
Guilhems de Bergueda en un sicu ser-
46ventes dizcn en el mal del rei:
E fetz una mesprciso
don hom noi deu razonar,
quei jorn de la naíssio
fetz dos crcstias brusar:
Artus ab autre son par, 6
e no degra aissi jutjar
a mort ni a passio
dos per un Juzieu fello."
Don us autre, que avia nom Peire
joglars, li prestet deniers e chovals, etio
aquel Peire joglars si avia grans mals
dichs dc la viclha reina d'Englatorra,
la quals tcuia Font-Ebrau, que es una
abadia, on se rendon totas las vielhas
richas. Et ela lo fetz aucire per paraula i6
del rei d'Arago.
E totz aquestz laitz fachs remembret
en Bertrans de Born al rei d'Arago en
aquest BÌrvcntes que dis:
^^Quant vei pels vergiers despleiar to
los cendatz grocs, indis" et ceiera.
Lo reis Hetirics d'Englaterra si tenia
assis en Bertran de Born dedintz Auta-
fort ei combatia ab sos edifìcis, que
mout li volia gran nial, quar el creziat^
que tota la guerra quei reis joves, sos
filhs, I'avia facha, qu'eu Bertrans laih
agues facha far, e per so era vengutz
deuan Autafort per lui deseretar. Ei
reis d'Arago venc en l'ost del rei Henricso
denan Autafort. E quan Bertrans o
saup, si fo mout alegres quei reis d'Arago
era on l'ost, por so qu'd cra sos amics
cspecials. Ei reis d'Arago si mandet
sos messatges dintz lo chastcl , qu'en S6
Bertrans li mandes pa e vi e charn, et
el si I'en mandet assatz. E per lo mes-
satge per cui el mandet los presens, el
li mandet pregan qu'el fezos si qu'el
fezes mudar los edìfizis e far traire en 40
autra pnrt, quoi murs on ilh ferian cra
tot rotz. Et el, per grau aver del rei
Enric, e1 li dis tot so qu'en Bertrans
2í) cj. Stimming, ái. de 1879, p. 197; éá. dê
1892, p. 8.i.
267
XIII* SIÈCLE.
2G8
Tavia maDdat a dir. E'I reis HeDricB
si fetz metre dels edìfìzis plus eu aquela
part OD saup que'I murs era rotz, e fo
Ìo murs ades per terra ei chastels prea.
5E*D BertraDs ab tota sa geo fo meaatz
al pavilho del rei HeDric, ei reis lo
receup mout mal, ei reis HeDrics siili
dia: "HortraDs, BertraDS, vos avetz dich
que aDc la meitatz del vostre seu do*us
10 ac mestier uuls temps; mas sapchatz
qu'ara vos a el be mestier totz.'* "Seu-
her," dÌ8 eu BertraDs, "el es be vers
quMeu o dissi, e dissi be vertat." Ei
reis dis: '^leu cre be qu*e1 vos sia aras
i5falhitz." '^SeDher'* dis od BertraDS, „be
m'esfalhìU." "EcomP" dislo reis. "8e-
Dher," di8 eo Bertraas, "lo jorn quei
valens joves reis, vostre íilhB, morit, ieu
perdei lo sen ei saber e 1a connoì»-
sensa." E I reis, quant auzit so qu*en
Bertrans li dia od ploran del fìlh, veno
li grans dolors al cor de pietat et als
uolhs, 8Ì que do's poc toDer qu*el no 5
pasmes de dolor. E quan el revenc de
pasnmzo, el crida e dis en ploran: ^^En
Bertrans, cd BertniDS, vos avotz be
drech ot es be razos, si vos avetz per-
dut lo SOD per mo fìlh, qu*el vos voliaio
mielhs que ad home del mou. Et ieu,
per amor de lui, vos quit la persona e
I'aver ei vostre castel, e vos ren la mia
amor e la mia gracia, e vos do cinc
cens marca d'argen per los dans quei5
V08 avetz receubutz." E'n Bertrans siih
chazet als pes, referen li gracias e mer-
ces. Ei reÌ8 ab tota la soa host s'en anet
BALLADE8 ET 1UN8ES.
I — III. Mê. de la hihlioth. Riccard, (Q). I e^ III : Appeì, Provenzalische Chrestomathie, p, 85 9. (Ap.).
IV. M8. du Vatieain 3206, /ol. 105' (L).
I.
VI) Mort m'an li semhlnn que ma dana'm
e li seu bel oil amoros e gai, [fai
Qu'eu non irob conseil, s'eu de li non
Tai;
per qu'eu joinclias mas denant li venrai,
preiaDt humilmeut, quaut far o poiraii
25 que'm facha socors, sevals d'uD dolz bai*
Lo seus cors es blaucs com dous sobre
fresca sa colors cnm rosa do mai,
ei seu cabil sor cum aurs, de que'm plai,
dolza e plaisens plus qu'eu dir non sai*
so Anc Deus non en fes de tant bela mait
ni non volc que fos, per qu'eu Tamara'
20 qe etc. 21 8. b. deuxfois. bels oilz. amors. 22
qeu. coseil. 2H devant per le nts. ^joute niort, i. e.
les deux vers 1. 2. sont répétés après les vers
l. 2 et 4 de chaque strophe. mais ioinchas.
norrai. 25 qcm etc. 20 sen. lilanc cO. nen Ap.
Ma. 27 color etc. 2ii plaisen, -enz Ap. 81
vole. lamerai.
de bon cor toz temps tant quant eu
viurai
e pos serni morz, s'eu lo poder n'ai. so
Mo8 Bels Couorz val d'autras tantas mai
cuma aurs vil (?) veire soz un ric palai.
II.
Uamor in'estera hen e gent,
s^eu ma dona vis plus sovenf. y^
Balada faz ab coíndet son,
qu'u ma bola don a randon,
quar ai estat tant lonjament.
E prec, 8Ì plaz, no m'ochaisoD,
quar estauc sai eu AragoD so
ab lo rei qu'a boD prez valent.
6 pnoc Sti.
2() poi serda morç. lo] ie. 21 Mon bel conort.
conortz Ap. tanteB. 22 cnm nersum ucire.
25 vist. suvcnt. 2() al. 2() son damor: i. e.
ie re/rain {v. 1. 2) eitt répêtc aprtit le l"^ et .V
vers de chuífue ittrophe. 27 raaon. 28 ai] di.
81 valen.
209
JULLADES ET DANSES.
270
MaÌ8 OD qu'eu sia seus mi sod,
e vauc m^eu lai ad esperoo
per dcBcoIpar de falIimeDt.
(leii mo foiron moi oil ric don,
5quant diì mostreroD sa faisoD
e sa bela bocha rizeDt.
Bella domDa, gCDtil faizoD,
DOD credaz lauseuger feloD,
que baissoD amor per Dieat.
10 Balada, vai ad esperoD
e saluda'm leis de cui soo,
quar maDtco valor c jovoDt.
111.
Coindela sui, si cum n'ai grexi cossire,
ìòper moìì marit, quar ne'l voil ne'l desire,
Qu^eu be*U8 dirai per que sod aissi
drusa:
quar pauca sod, joveDcta e tosa,
e degr' aver marit, doDt fos joiosa,
ab cui toz temps pogues jogar e rire.
to Ja Deus uo'm sal, si ja'o sui amorosa:
de lui amar mia sui cobeitosa,
auz, quant lo vei, dc sod tant vergoig-
Dosa
qn'on proc la mort quo'l vonga tost anciro.
Mais d'uua rcn m'cn son bcD acordada:
S5 8Ì'I meus amics m'a s'amor cmendada,
ve'I bel8 08per8, a cui mc 8on donada;
plaÌDg e 808pir, quar dc'I vei dc'I remire.
E dirai vo8 de que'm 8ui acordada:
que'l meu8 amics m'a loDgameDt amada;
80 ar li 8era m'amors abaodoDada
e'I bel8 e8pers, qu'eu tant am e desire.
1 sea. 4 firon mei oilz. 6 se rient. 9
basson. 11 et. les.
15 qar ctc. 16 aisi p. q. 8. azirosa? Áp,
Le refrain (r. 14/15) e9t ripéié après ìe 1'%
2^ et 4' vers de eìuique strophe. 17 iuveneta.
18 aae. dant. 20 no*m Ap,\ rol. se. jan Ap,] ia.
21 cnbitosa. 25 sel men amic. 26 bfcl esper. 27
plaigcr c. 8. 28-31 et 270, 1-4 intervertis.
21) men amic. 30 lc. scrai Ap. mamor. 'òì bel
csper per q.
10
En aquest 80d faz coÌDdeta balada
e prec a toz que sia loÌDg caotada
e que la chaDt tota domDa CDsegDada
dol mou amic, qu'cu tnnt nm c desirc.
IV.
Dansa.
Pre8 80i 808 faillencha
en tal bevolencha,
doD ja DO'm partrai;
e quau m'oD prcD 80veDeDcha
d'amor cou88Ì*m vai,
tot quan vci m'e8 de^pIazcDcha,
e torracDz qu'ieu u'ai m'agODcha
pcr IeÌ8 qu'ieu am mai.
Hai, s'en brieu no la vei, hrieumen\:y
morrai.
Ed aDior loDdaDa
ha dolor probdaDa:
per mi eÌ8 o 8ai,
que 8et jors de la 8etmaua
808pir o'd dic hai. 2r
Mortz fo8 ìeUỳ que'I via e8 plaua,
quar dod hai razoD certaDa,
d'aDar 80veD lai.
Hai, s'en brieu no la vei, brieumen
morrai.
Sc8 par dc proccha n
C8 e de belecha,
ab fi prez verai;
e 8a Datural8 blaDchecha
8embla Dieus quant chai,
e la calor8 no'i 08 mecha so
pcgDOD, auz 8obra fre^chocha
de roza de mai.
Hai, s'en hrieu no la vei. brieumen
morrai.
1 coidcda. 2 prct a tat.
18 nbai. 18 ossai.
271
Xlll' SIÈCLE.
272
ROMAN 1)K JAIIFRE.
M88. de Pari8,fr. 2164 (unc. 7988), /ol 73^ (A),/r. 12571, p. 81'' (B), Ms. du Vatteain
3206 (Ò). Cf. Petry, Le ronmn de Jaufre, Retnscheid 1873, progr. -— Ch'dr. § 18, p. 17 $. St. p. 8 «.
E dirai vos de Brunessen
con ieis del CRstel ricamen
ab donznllas, ab cavaliers.
E*l sencscals vai 8*en primiers,
ft e elu Hcc lo cavalcant
en un bel palafre fcrant,
ou lìom de cavalquar no's dol;
e ambla si que par que vol,
adaut e jent, drcit o suau
10 c*a penas au om son esclau.
E fon vestida cosdament
d'un cisclaton mout avinent;
e siei cabel delgat e saur
son gent estreít d'un filet d'aur;
15 e sa bella cara plasent,
on unc non nc affaitnmont,
anz es ben finH per natura
qu'en nulla sason non peiura
plus al mntin que al colgar,
20 mns ben la ve om mellurar
rcllusir e getar clardat,
que tuit en son enluminat
cels que ranavon environ.
E ac un capel de paon
85 en son cap mes per la calor,
e portet en man uua flor
mout bella e mout ben flairan.
E enaissi vai s'en pensan
com poira Jaufrc retener
30 ni coi fara son cor saber,
ni, cant er ab el, quei dira
ni de cal guisa rcspondra.
\ \r C. Hrunescnz AB. 2 icns A. ricamenz
Ali. 4 cIb C vaissen A. prcraicrB C. fí pa-
lafren A 7 non ^l. 8 ansz a. C. 9 e ben
dreig C. 10 pena B. qab p. ang C. 11 richa-
mcnt BC 12 iiiot A. 14 ab un iil C. 15 cz
a B. 18 quc n B. \\) colcar A. 20 vcs A,
nci C. meiilorar //. 21 mcnct B. relluBÌ e «cta
Ba.AB. 22 cnlominat A. 2(> cn sa (la) man
AB. 28 scn va C 21) con poria B. Janfrcn
A. HO colz A. qar niolt lo uolria ueszcr C.
81 tíMnque B. qnc d. A.
^^Si m'escomet de nulla ren,
ades li respondrai ab ben;
e ses clama car lo tinc pres
ni del mal que ma jentz lí fes,
ni car lo menassei a pendre, 5
d'aisso consi'm poirai deífendreP
Ab blandir et ab jent parlar,
c'aissi pot om tot cor domptar.
E, 8Ì Dieu platz. ieu domtarai
aquest, tanz plasers li dirai." to
E Jaufres ven daus I'autra part
pensan, que's cuia que fort tart
poira Brunesen couvertir,
ni*s cuia que puesca avenir
qu'ella per ren s*amor li don; i&
car tant es de bellu faisson
e tant es rica de coraje
do tcrra c de linnago
c'a pauc no'n es dcsesperatz.
Mais en aisso s'es aífermatz so
que dis que non es ses merce,
pos totz autres bens a en se.
^^Doncs non poira ella suífrir
que'm veia per s*amor morir;
que mortz sui o tota Taurai: 25
mais merco n'aura, si Dieu plai."
E aissi anet longaraent
pensan, qu'en al re non entent,
tro que vi Brunesen venir.
Ei scnescal vai s'cnantir so
1 si lacomet B. 2 rcBpoudra B. abj en A.
3 sis C. 4 ni sanc fei re qeill desplages C.
5/0 tntervertis C. di qar C', e car B. menasava
A. (i dcucndrc A. 8 tot| son A. sa C.
plat A. 10 tan C. plazer B(\ 11 venc de B
C 12 parlant BC. la puesca B. 14 ni /i.
pcnsa À. quci (\ quc ia A. venir B. lô q za
pcr rc C. li) qab (', can iia.A. 20 s' ttuinquc C.
21 senz A. 22 tutz .4. 23 poiria ìll C. di^
nos n. p. 8. A. 24 quen A 2ô sui tntmque B.
e A. 2(( sa ('. 27 cnaissi A. 28 altre B.
res non s'e. A. 30 pcr cni el es cn tal coisir
B. va cnantir A.
273
UOMAN 1)£ .TÂUFRE.
274
e yenc 8*eD a Jaufre correntz:
''SeÌDer, ma domDa BruDesentz
es aici tot per vostr* amor
pcr 80 quo'U8 fa8a inais d*ouor;
5 e vec la'u8 que'us veu acuillir."
DÌ8 Jaufre: ^'Bel fni a grazir.*'
Âb taut Bruue^eutz or veuguda,
que mout coÌDdamen lo 8aluda,
e Jaufre8 ella eis^amoDt,
10 e apre8 tota Tautra geut,
cavalier8, domoa^ e pulcella8,
car mout d'ì avia de bellas.
E BruueseDtz restoDt la flor.
"DomDa," di8 el, "per vostr' amor
iK la peorai, pos vos la'm doDntz.''
E pueis cavalcoD latz e latz,
e las jeDtz estaD CDtorD els,
de cavaliers e de donzels,
de pulcellas e de borges.
20 E taDt i estavoD espos
c'om DO*i pot Dulla reu parlar,
8Ì fort DOD l'avoD a cridar:
doD oDueia mout a Jaufre
e a BruDOSseD mais, so cre;
26 car DOD 80D CD luoc OD parlar
poguc88on niiollz de lor afar.
Ez eDaÌ88Ì sod s'en vengutz
a Monbrun, on an receubutz
Jnufre a gran procesion.
30 Pueis Brunesenz e siei baron
an l'en menat sus el palais;
e non cre que hom vis anc mais
miels apparellat de manjar.
MaÌ8 no m'o lctz aras comtar,
85 car enant fai meillor auzir:
e per aquo voill m'en giquir.
1 manque C. janfren corren A. el senescals
yenc totz corentz B. 2—28 manquent A.
brnncBC C. 8/4 no manda fn'ftntz Ralntx
l»er mc cz cb ai(|i p. v. a. C. 4 íjnicns ìì, 5
Ìa no8 C. 8cn ncn nes nos q. vol B. 8 coin-
damcnt'/ fì. {) janfre U, ansiment B. \2 cn
bania C, 13 nct li la C. 17 cs tan ^rantz
e. e. ìi. 21 no pod C. 22 dc qe enoza fort
a C 24 e Br. atresse C. 26 mais C. 27 sen
son C. 29 e fai mnt gr profecion A. HO pnis
A, 32 e an n. c. q. v. 1i. mais A. 34 me les
B. araz A. a recontar C. 36 aicho C.
E cant agron assatz manjat,
il an lor solatz comensat,
e Jaufre a lor o mogut
co'8 n'nuet, cant I'agron batut,
ni con 808 ausbercz lo guari 6
e'l drapz, que res non l'envasi.
Pueis demandet del cavallier
quei venc residar el vergier
tres vetz e*l venia ferir,
s'es garitz o 8Ì pot garir. lo
Di8 lo senescals: '^Ben guarra,
senner, car ja mal no'n aura.
Mas per la fe que dei a vos,
enantz n'i eron vengut dos,
qu'ieu e Symonz i fon vengutz, i^
que a caacun par els escutz
que cascuns voides lo8 arsos,
e n'aguem los vestirs terros.
E de totz aquelz de Monbrun
feratz altrestal, un e un, to
entro qu'ieu dis que lai ane88on
tuit ensems e que'us n'amenesson:
adonx cre 'que agueat paor."
^'0 ieu, que ano non l'ac maior,"
dÌ8 Jaufres, "si'm sal Dieus ni fes. n
Diable, cugiei, m'aguesson pres,
que sai fo88on d'enfern ixitz,
cant Io8 vi entorn mi garnitz.
MaÌ8 quant m'agron sai 8U8 poiat
ni ac am ma donna parlat so
e vi 8on cors, so'm fon avis,
que fo8 ab Dieu en paradis,
c'anc puÌ8 non ao de ren temensa;
2 Inr A. 3 Inr A. ha lo Inr C. 4 cons B
C. annet A. 5 e con BC. 6 els A. les nazi
B. 10 garit A. ne si C. sen B. 11 gaara A
B. 12 qne BC. mal manque B. 18 dietz B.
14 ni avia B. qel foss C. eram B. vengat B.
16 c par a c ÍW. cn lcscnt B. 17 cascnn A
C. Y. dcls a Ba.A. voidct los a. fì, cn nnigot
larchos C. 18 iicgncm A. c nac lclmo c lan-
bcrc t fìC. IH aiccls fì. de manque B. 20
fcrat ait4i1 dnn en un vf. 21 1a i4. anasem fì
C. 22 trestnig emsems eus C. amenassem BC.
23 e docs B. acses BC. 24 oc C. an A. 27
que ca B. 28 vos vi denan me C. lo vi B.
20 porUt C. 30 ez BC. ftl ab /?, a C. 31
snn-fnn A. 33 de ren pueis non ac B.
275
XIIJ" SIÈCLE.
276
h
10
15
20
25
ttO
85
onantz voâ dic pci* ma crcseusa,
que, 8o1 qu'ela's tengues ab me,
res no'm pogra nozer, so cre."
E Brunesenz a sospirat
e a tan fíchament garat
Jaufre e aitan dousament
queis oils ins el cor li deisent;
a ella puiet el vis
lo sano dol cors, si qu*en rogis.
Amdui 8on malament nafratz
d*un dart, qu*e8 d'amor enpennatz,
don om nou pot son colp veser,
ni garnimenz noi pot tener;
tant fer prim; mais lo colp es gros,
que no*i a mesolla ni os,
vena ni nervi que uoi senta.
ÂÌ88Ì nafra, oan Tatalenta,
durament e jent e suau,
que non ve om son oolp ni Pau,
ni ja mais .sanat no'n sera,
mais per aquel quei colp fara.
E ooi pot ferir ne naffrar
p08 puis loi aven u sinar?
Aoo'us dirai ieu ben per que.
S'ieu ai naífrat vos e vos me,
s'ambedui nos podem garir,
en fol nos laissarem morir;
oar quex es de garir cochos
de 8on mal, tant es angoissos.
Mais oan l'uns nafra solamenz,
aqui a mestier mais de senz,
que'l nafratz a obz que enqueira
oon cel qui Taura ferit feira,
qu'estiers non pot per ren guerir.
Ê diraì vos coi pot ferir:
ab servir et ab gent parlar,
1 creensa A 2 qlha t. C, 8 noi re A. 6
haî C. fachament 6\ íinament A. 1 que o.
A. díntz B. q z*enz C, 8 ez az el B.
9 qne r. ^. il quc d'a B. 12 dun on A.
ÌH ((arniment nnl A 16 non AC. 17 conD.
21 q colp A, fcra BC 22/28 intervertia A. ni
6anar A. 2;) lo AH. covcn A. 24 aconz A,
aqous //, aiclio us C. dirarai A. ien manque
ItC, 25 Hu A, 2(i s&bdus nos en ('. 27 no
C. 21) qft no8 0. m hm A. :U ccnz A. 82
qal C. es C, quera B. 84 que pers A. 86 ab
ien 8. A.
ab bhuidir, ab humíliar,
e que's gart de far avolesas,
e fassa con poira proesas
e que sia a totas genz
humils, amoros e plasenz, 5
per 80 que tuit en digan ben;
e gart si sobra tota ren
d*enucg e de far vilanias,
d^erguil e de sobransarias,
e sia laroz quan s'escaira lo
segon lo poder que aura;
e que's tenga asaut e jent
e's gart de pacha d'avol gent,
que non lor sia trop privatz.
Mais de tot si* abandonatz 15
ves celui que nafrar volra,
e qu*en digua ben, can poira,
e sia finz e vertadiers
e a totz aquels plasentiers
que ab leis li puiran valer; 20
e cels que'l poiran dan tener
am atrossi tengua oar;
e <iue sapclia son oor celar.
E veus cal son li dart d*amor
que nafron suau ab dousor, «5
ez enaissi pot hom nafrar
lo plus dur que l'er ad amarl
Andui Bon d'aquest dart ferit
et amdui seran leu garit,
sol qu'ensems sian ajustat, 90
car cascuns n*a gran voluntat.
El palais tenon lor solatz,
car cascuns conta so que'l platz.
Mas Brunesentz non au ni ve
faitz ni ditz, mais cels de Jaufre, 85
nì en ron al re non enten:
don plaing e sospira soven,
1 ez ab h. BC 2 aolesas A^ auolecha:
proecha C. 3 cant BC. 8 vilania (: -ia) ItC.
10 8i esc. A. 12 e manque C. 18 e (^rt A^
e g. 8c B. parlar BC. 14 ni non C. lur A,
lô del fì, 10 aiql C, cels //. 18 el B. 19
piausenticrs A. 22 els C. 23 sapxa A. 20
cz manque A. 21) aia A. 80 que scn A. 31
cascun AHC. 'ò2 Al C. lur A, 88 munque (\
casc. //. .^i4 ni au BC. 8í> faicli no dich C.
deits B. 80 re als re C, ren alte B, seuten
A. 37 dun A.
277
ROMAN DB JAUFRE.
278
e trasal e fremis e mor
e pensa ades eu sod oor
can poira la sasoD veser
quei puesca entre sos bratz teuer.
5 E Jaufre plain de l'autra part
e mor et esconpren et art,
can ye son cors gai e cortes,
qu'ades mor car ab lui non es.
AÌ88Ì an aquel jorn estat,
10 e Brunesenz a comandat
c*om fassa leitz aparellar,
quMra jazer e rcpausar;
car la calors que n'es annada
l'a un pctit de mal greuiada.
15 Pueìs venc a Jaufre mantenent
e dÌ8 li tot 8uau e gent:
"Seiner, vos vo8 n'iretz gaser,
e Dieus vos dou anuit bon 8er
e al matin meillor levar,
to qu'ieu m'irai atressi pausar.
MaÌ8 paor ai que'us en fuiatz
ancanuit, can 8erem colgatz,
aÌ88Ì con Tautra ves feses."
'^Non farai ja," so dis Jaufres,
26 '*quc, si m'aiut Dieus ni sos sanz,
auz saì istaria dctz auz
que*m n'anes senz vostre comjat
ui meuz de vostra volontat."
DÌ8 Brunesentz: *'En bon aur,
80 que ben dormirai plus segur.'^
E es s'en ab aitant intrada
e fes castiar sa mainada
que non fasson bruida ni nausa
c quo laiscn dormir on pausa
1 c sallie A, e reaia /?, e aia C. 3 cor Ba.Ay
q C paesca C. 4 col poges en C. son A. 5
Jaafrenz A. 7 cor ^. 8 cant ab B. lei C,
el B. 11 leig C. faÌBsal lieg B. 12 qairas B,
dormir A. 13 sen cs A, qac cs ìi. q la C.
14 grcvada C, graaada B. 17 scine-irct A.
18 dias A. 21 qae aos fì. B. 22 cx)1catz A.
2í1 laatrc A. vcs 7?, nncig C', numfjue A. 24
ja manque fì, 2tí 8a i4, cliainsz C. VII A.
27 qae A. nftne C. 28 ni a m. C. 29 e I?,
ab C. bona ora A. 30-32 qae miels men ten-
rai per segara. e micls dormirai plas segar.
e 1ai8et lo en bona aar fìC. 33 qai B. 34
qael A.
Jaufre si com pro cavallier,
que ben cre que l'aia mestier.
Jaufre an ricament oolgat
en uu lieg gent aparellat,
en que pogra suau dormir, 5
s'amors noi vengues aflsaiilir.
Mas ves amor non pot valer
benestansa de ben jaser;
c'aitan ben dormiria en pailla
totz bom, pueÌB amors lo trebailla. in
E el 08 ne si treballatz
que cent ves s'es 1a nueit giratz,
que non sent sì jatz mol o dur
ni gaire no'n esta segur,
c'ades pensa de la faisson 15
de Brunesen, c'al cor li fon,
que totz 808 faitz e totz sos ditz
I'a 8U8 sagellatz e escritz.
E pensa s'en nulla maniera
puesca conoiser la carriera 10
coi puesca son cor descobrir
DÌ I'amor, c'aissii fai languir.
E cant a pro pensat, noi ve
via maÌ8 de clamar merce,
dÌ8 qu'enaissi lo dira tft
tan tost con veser la poira:
'^Donna, la vostra grantz beutatz
ei vostre cors jent faissonatzy
vostre oil, vostra boca plasent
ei gaÌB ditz c'al cor mi deissent 10
m'a 8Ì destreit, pres e lasat
que no m'avetz poder laissat
de neguna ren qu'el mon sia,
que totz 08 en vostra bailia
mon cor, mon saber e mon sen, ^ ss
ma proesa, mon ardimen,
1 qae J. con pros A. 2 ql ba gran mestier
C 3 colcat A. B ves B. asallir A. 7 qae
vas C \) dormira cn pala A. 10 tnti bomx
por Á. trabala A. 11 nes C aissi C, ensi B.
12 ncs A. 13 iat A. q no sab C 15 dclla A.
1(» qncl cor C 17 tntz-tntz A. fachdich C.
deitz B. 18 la c1 cor 8. escritz A. escrich C.
20 conoÌ8e Ìa cariera A. poira ja c car BC.
21 cal A. 23 pron B. proa a il. 25 loi C
29 vostre beh gabs plaszens C 30 vis qael
fì. vo8tra bella bocha ri8zen8 C 31 Uat C
33 nuUa B. que e1 B. mun A.
279
Xll^ SIÈCLE.
280
mon dolicg e ma voluutiii:.
De tot m'aves poder eublat,
que tot 08 vostro mielz que mieu.
E si'us avia dig: de Uieu,
5 non deuria a mal tener,
car el vos a donut poder,
e per s'amor, domna cortesa,
car V08 a dat tant de proesa,
de pres, de scn e de beutat,
10 devetz aver humilitat
de me, c'aissi m'aves conques
e destreit e lassat e pres
que non veg ni entent ni aug
ni puesc aver dclieg ni gaug
15 senz vostr' amor; e si non Tai,
atrasag vos dic que morai.
E, per Deu, bela domna pros,
non voiUatz quMeu mora per vos,
oar no*m podetz mostrar ni dir
20 rason per que'm deiatz aucir,
mais car vos am: veus tot lo tortl
E si per só volotz ma mort,
peccat farez a mon veiaire.
Mais nuil dreit no'm val ab vos gaire,
t5 que tot es en yostre voler.
MaÌB merces mi degra valer
que'us quer, bella domna cortesa.*'
Ben sui folz e ben dic folesa,
car ja cuit s'amistat aver.
80 Con la'i ausaria querer,
qu*eu no sui d'aquela valor
qu'cn mi fos be messa s'amor,
qu'er es riqua e de grau aiFar
e puis de beutat non a par;
85 . el mon non a nulla persona
quo, s'ella s'amistat li dona,
que non s'en tengua per pagatz.
Donx non sui ieu ben estragatz.
8 e tnt A. 4 si eus C, si o B. 5 nan A,
80 BC. a manque B. nlia C. 1 e B. 8 taiit
dat A. U ni manque B(\ 12 c vcncnt B('.
Uì vo8 manque C. qieu C. 17 bona B. 18
unlatz A, l\) non A, no C. 2() qncn A. 21
am vo8 B, 24 non A, no C. a mi C. 25 tnt
A eU. 2Xì dcza C*. HO com //. lansarai ica
enqaerer BC. dô qnel BC. 86 cela A. 87
8i tenges C.
caii mi cuit quo a mi la dou,
c'anc maîs no'm vi ni sap qui'm 8onP —
Tol t'en, que ja non s'avenria.
Vai t'en e ten deman ta via. —
E, Dicus. e con o puoc anc dir? b
Qu'ieu ja cuiava ades morir,
can son cortes cors non vesia,
e tot jorn plorava e plagnia;
e ara, cant ab ella son,
que'm n'anes, non o tenc a bon. — lo
Adonx e qual consel penrai?
Que quant la veg, lo'm dobla mai
mou mal, mon trebal, ma dolor.
Âisso non fo lo (?) anc amor,
anz es lo peier mal del mon, i5
qu'en totas guisas mi confon
e m'auci e'm ten en destreg,
atrestan ben can non la veg
con can puesc ab ella parlar.
E aisso con puesc ieu durar? — so
Tot m'er a soffrir o morai:
mas morce cro quo trobarai,
que ja'm fes ella bel senblant
e m'a servit et onrat tant,
jent acuUìt e jent profert 25
que ben poso conoiser apert
que per entendensu d'amor
o fetz c'a mi donet la flor. —
Ara conosc que non ai sen:
aissi vai de la folla gen, so
que moutas sasons s'esdeyen
c'uns folz hom si ouiara ben,
s'una pros domna'I vol servir,
que de s'amor aia desir
1 car B. 2 non A. qi C. ô dieus con o
puesc B. Puois di8 c1 col paosc C. 6 des B^
tnanque A. 8 to ^. Qades ploraaa CB. plan-
nia A. 9 car ab A. 10 nunc tenc A. 11 e
manque B. en p. B. perei A, 12 qnam A, 14
fa lo i4, fon B. 15 ma A. 17 em A. destreig:
vcií( A(\ dcstreitz: vcitz B. 22 cuig G7i.
28 queram B. 20 pusc A. cn apert C. 27
entenensa A. 2î) aissi conuc qnien A. 80
mnnque A. 82 lioiuz A. 'MS pres A. amar ni
scrvir pcr son bon estar A. 81 api'èa ce vet*»
A ajoute e ia non i cuida fallir.
281
ROMAN l)E .IAIIFHK.
282
e cuia beú esser amatZ)
e aquo es fìna foudatz.
De me puesc atrestal veser,
que s'aquesta m'a fait plaser
b DÌ gent aculit oi ourat,
roi fas segur de s'amistat.
Per qual valor, per qual proesa,
per qual beutat, per qual riquesa,
que aia ni que en me sia,
10 aurai 8*amorP — No'i conosc via,
mflis aquesta c'om dítz d'nmor,
que non vol ergoil ni ricor:
donx Taurai cu, que non son ricx,
niais ben serai vcrais amicx
15 senz erguel e senz tot engan
eil servirai de bon talan.
Aissi tota la nuit si plais
c estet cn aquel pantnis
que anc de sos oils non dormi.
20 E Brunosenz plaug atressi
e sospira soven e greu
e prega Âmor e puis Deu
que d^aquel mal consel li don,
c^flissi Tauci contra rason.
15 "Car outra rason m'ausi ben
Amors, qu'on mo no faill do rcn,
qu'ieu fas tot so que'm manda fur
e am ccl cui mi niand' amar.
E bMcu fas son comaudament,
80 a tort m'auci mon escient. —
A tortP — No fa, anz a gran dreg,
qu'ieu non o faz si con far dcg. —
8i fas: non am ieu donx JaufreP —
Non icu, car ron no'l fas. Pcr quoP —
85 Do tot 80 que tain ad amic
cuig lo ben amar, car o dic. —
Non fas ges, nls i a mestier.
1 cnian C. anz c. A, ben] della /i. 1/2 m-
tervertU A. 2 aiclio C. 3 pns A. si mas-
segur C. 7 nolcr A. a. en me ni sap qnem
8. Jì. IH qien C. 21) plais íì. 22 e poisns Ji.
26 fal A. 27 fas nMnque A, fach C, faitz li.
28 que mi BC. 29 mandament A. 30 ecient
A, 31 na BC. dreit A^ dreig C, dreitz B.
32 deig AC, deitz B. M non B. noi C. 35
qstaing C. 37 ges ntanque C. qalre C. alre
ma B.
mon parlar non val uu denìer. —
Si fai. — Non fai; ans dic follor
e n*ai Tenemistat d*amor;
car 8*ieu Tai conveugut que l'am,
e non o fas, a tort m'en clam 5
que si m'auci ni'm dona mort,
el aura dreit es ieu n*ai tort. —
E donx, IflRsa, que m^en farai,
s'amors no'm conseillaP — Non sai;
del tot mi met en sa comanda lo
e farai tot so qu*ela*m mnnda. —
Amors manda quo a Jaufro
renda m^nmor, mon cor o me,
c tot lo meta cn abandon
per fnr so que li sia bon, ift
que ja de ren uon Ten desdiga,
qu*enaÌ88Ì o deu fnr amiga.
Aquo farai icu volonteira,
sol que'l plassn que m*o enqueira,
car amors non deu jes voler w
qu'ieu Tan pregar ni cnquerer,
que mos pretz s'en nbaissnria.
Donna deu aver seiuoria
d'aitant que liom la deu pregar,
e ela deu o escoutar. t5
E s^aqucir amor non Tngrada,
non rescout mas una vegada,
que no'I deu jcs so far ontcndre
que non Ta en cor as atendre.
E 8Ì Tagrada ni tant es, so
fassa s'en apregar tres ves,
oflr jfl vergoigna uon scra
a aqucl quc Tamor querra,
s'olla s'on fa trcs vcs prcguar,
uns la'n deura tenir plus car; 86
c'ades es om plus cnvegos,
2 fait-fait A. sel faich no fach C', sils faiti
non faits B. 3 V tnanque B. 4 q silh&i C,
cant se lai B. qnen B. 7 el na (nha lo) BC.
n*ai I 1o C. 8 que m'en) doncx q C\ ien e quem
B. i) non consela A, 1 1 qela C. qnel mi B,
12 qieu BC. a| am AC. 14 cin bandon B.
ir> tot 80 qucl B. 17 car e. den BC. 18 aicho
C. 19 me li. 22 monz sen B. 23 donor daner
de B. 24 lam A. 25 o dei C. 28 dei ('. 29
nenna en A. 30 8i A. 31 pregar A. 32 ver-
Sonna A. noi B. 33 saroor B. 36 len den B.
rega C. 36 nolontos B.
283
XIII* SIÈCLE.
284
10
plu8 cobes 6 plus YolontoB
de causa quei ven a plaser,
can ve que non la pot aver;
e puÌ3, can Ta, es miels garada
que cela que non es presada;
car causa vil non es trop bona:
per que domna, se s'amor dona
868 querre, non 08 tant bonrada
con 08 cella que n'e8 pregada.
E per 80 08 dreit qu'ieu e^per
qu'el me vengua m'amor querer.
E 8Ì non la'm quer, coù 8eraP —
LaÌ88arai me morirP — Non ja. —
E annarai l'en pregar euP —
Hoc, ans que'm laÌ8 morir, per Deu. —
Donx i aurai eu de8onorP —
Non aurai, que for^a d'anior
m'en destreing, quo m'en pot forsar,
08 ieu non la puesc contra8tar,
car en mo vol fur aparor
8a 8einoria e 8on poder."
10
ARNAUT DE CARCASSES, NOUVELLE.
S€WJ-Lope9, La novella provenzale del pappagallo, Naplea 190Í, p. 49^61 (S-L). Cf. Jeanroy,
Annales du Midi 1902, p. 211. — Grdr, § 19, p. 21. St, p. Í3.
Din8 un verdier de mur 8erat
a l'ombra d'un laurier folhat
auzi contendr' un papagay
15 de tal razo com ye'us dirai.
Denant una don' 08 vengutz
ot aportai de lonb saliitz
e ai dig: ^^Dona, Dieus vos 8al,
me88atje 8oy, no'us 8apcba mal
20 8Ì V08 dic per que 8oy aÌ88Ì
vengutz a vo8 en e8t jardi.
Lo miellier cavayer c'anc fo8,
e 1 pu8 azautz ei pu8 joyos,
Antiphanor, lo filbs del rey,
îb que ba8tí per vo8 lo torney,
V08 tramot 8alutz cen mil vetz
prega'us per mí que Tamotz,
car 8eno8 vos no pot guerir
del mal d'amor8 quei fay languir,
80 e nuilb8 metge8 noilh pot valer
mas V08 que l'avetz en poder.
yo8 lo podetz guerir, 8Ì'U8 platz;
1 ciibert A. desiros fí. H uei C. 4 mils A.
((-0 uMnquent A(\ nil //. 11 qcm aenga m'a.
enqaerer (aquerrer) Ctì.
18 lorier.
8ol que per mi li trametatz
joya quei port per voatr' amor,
l'aurotz estort de sa dolor.
Encara'u8 dic mays per ma fe
per quei devetz aver merce: 15
car, si'us play, morir vol per V08
mays que d'autra viure joyo8."
Ab tan la dona li respou
ot a li dig: ^^Amic, e dou
8ai 08 vongutz e que sercatzP 20
Trop me paretz enrazouatz;
car anc auzetz dir que dones
joya ni que la prezentes
a degun bome crestia,
trop VO8 08 debatutz en va. 25
Ma8 car vo8 voy tan prozentíer,
podetz a nii, en sest verdier,
parlar o dír 80 que volres,
que no'y seretz forsatz ni pre8.
1 lan A. 2 laisar mai m. non ieu Ja B.
6 d. Ihaurai C. 6 forsamen B. 7 az en d. C.
em en d. li. destreig A. m'en] em li. 8 nol
p. ic8 Jí. lo A. 10 se'Scn B. i)/10 qucn mo
vol mostrar lo poder quel seus am quei deu
auer A.
285
AHNAirr 1)E CAUCASSES.
286
E peza'm per amor de vos,
oar es tan azautz ni tan pros,
oar m'auzetz dar aital coBselh.'*
"Doim, ot iou nrcii incravolli
5 car Y08 do bon cor uon Tamatz.*'
"Papagay, be vuelh que sapjatz
qu*eu am del mon lo pus aibit.*^
"E V08 cal, donaP" "Mo marit."
"Jes del marit non es razos
10 que 8Ìa del tot poderos:
amar lo podetz a prezen;
aprcs dcvctz scladamcn
amar aquel que mor aman
per vostr' amor, ses tot enjan."
15 'Tapagay, trop 68 bels parliers;
par me, sí fossetz cavayers,
que jen saupratz dona preiar.
Mas jes per tan non vuelii laissar
qu*eu no*u8 deman per cal razo
90 dey far contr' aissel trassio
a cuy ay plevida ma fe."
"Dona, 80 vos dirai yeu be:
amors non gara sagramen,
la voluntatz sec lo talen."
«5 "Vo9 be dizotz, 8Ì Dious m'aiut;
ub lau vo8 ai you doiicx vcncut,
qu'eu am nio marit may que ro
quo 8Ì* cl iiiou, do boiia fc,
e lunh autr* aniador no vuelh.
80 Com Ruzatz dir aital erguelh
qu*eu am la on mos cors non esP"
*'Dona, erguelh non dic yeu ges;
par me que'us vulhatz corrossar.
Pero, 8Ì'm voletz escotar,
35 ja per razo no'us defendretz
d'Antiphanor que non Tametz.
Be'us dic que dreitz es veramen
que devetz amar a prezen
vostre marit mays c'autra re;
40 apres devetz aver merco
d'aissel que mor per vostr' amor.
No vos membra de Blancaflor
c'amet Floris ses tot enjan,
6 sapiatz S-L. 'M) Votre S-L. 42 Pauc
S-L.
ni dlzeut quo amct Tristan,
ni de Tisbe cant al pertus
anet parlar ab Piramus,
c^aiic nulhs hom non Tcn poc toninrP
En lieys vos podetz romirar. 5
Gnl pro'y auretz, s'Antiphanor
languis per vostr' amor ni morP
Lo dieus d'amor e sas vertutz
say que vo*n rendran mals salutz,
et ycu meteys, quo dezir n'ay lo
de V08, tot lo mal que poiray,
s'cn breu d'ora no m'autreyatz
que, s'el vo8 ama, vos Tamatz."
"Papagay, si Dìeus m'acosselh,
encara'us dic que'm meravelh, 15
car V08 tan gent sabetz parlar.
E pu8 tant me voletz preiar
d'Antiphanor, vostre senhor,
ieu V08 reclam pcl Dieu d'amor,
anatz vos en, que trop estatz, «o
e pregui vos que li digatz
qu'eu m'acordaray en breumen
e'ilh mostraray tot mon talen. .
E 8Ì tant 08 que'm vuelh' amar,
d'aitan lo podetz conortar t5
quo pcls vostroH precx l'aniarai
e jn de luy no'm partiray.
Vj portatz li'm aquost anel,
qu'el inon non cug n'aya pus bel,
ab sest cordo ab aur obrat, . so
que'l prengua per ma amistat.
E gardatz vos que non estetz:
en sest verdier ra'atrobaretz."
Ab tan lo papagays respon:
"Dona," fay'8 el, "si Dieua be'm don,85
mot a aisi aznut prezen,
et yeu portar Tay veramen;
e car avetz tnn bel esgart,
saludar l'ay de vostra part.
Dona, sel Dieus que no mentic «o
V08 do d'Antiphanor amic,
e'm lays vezer c'abans d'un an
Tames de cor ses tot enjan."
Ab tan parton lor parlamen.
2 Tisbes S-L. 4 gmrdar S-L.
287
Xin- SIÈCLE.
288
Do layns, oar ao gran talon
de la don' e d'Antiphanor,
del Yorgier joyos ses demor
dreg a son senhor es vengutz
& e comtai com s'es captengutz:
premeiramen Ta comensat
lo gran pretz e la gran beutat
de la domna, si m'aiut fes;
e d'aisso a fait que cortes.
10 Pueys li a dig; "Senher, ja mays
non er noiritz tals papagays,
que tan digua per sou senhor
com yeu ay dig per voBtr* amor.
Dins el verdier m'aney suau:
16 no Yolia qu^en mon e8clau
se pogues metre nulha res;
may volri' esser soutz que pres.
La dona trobey verameu,
de vostr* amor li fi prezen,
20 e tramet vos aquest anel,
qu*el mon non cug n'aya pus bel,
ab sest cordo ab aur obrat,
quoi prondatz por sa amistat.
E prendetz lo per su' amor,
ib que Dieus vo'n do be et honor.
Mas jes no say per cal razo
nou prenguam sonh ni ochaizo
que puscam el verdier intrar:
jes no V08 en say cosselhar.
30 . Mas yeu metray foc a la tor
et al solier, per vostr' amor;
e can lo focs er abrassatz,
poiretz intrar per esperatz
ab vostra dona domneyar,
85 e lieys tener et abrassar."
Antiphanor rospon broumon .
"Tornatz premier al parlamon
a lieys parlar, si a vos platz:
doncx sestas razos H mostratz."
40 Ab tan parto s'en ambeduy.
Mot es 1o papagays vas luy
fizels amiox e sos enjan.
Vas lo verdier s'en vay volan.
La dona trobet sotz un pi,
45 saludet la en son lati:
''Doua, aisel Dieus quo vos fetz
V08 dono so que mays volotz
e'us gar de mal e d'enoombrier,
sol que lo vostre cavayer
vulhatz amar tan lialmen
com el fay vos ses falhimen." 6
^Tapagay, si m'acosselh Dieus,
si trastotz lo mons era mieus,
tot lo daria de bon oor
per Tamistat d'Antiphanor.
Mas aquest verdier es trop claus lo
e las gardas non an repaus,
devo velhar tro al mati,
car lunha nueg non prendo fi.*'
"Dona, e no'y sabotz cossolhP"
^^leu no, e no m'on meravelh, i&
si vos cosRellì non y sabetz."
^*Si fas, dona: ar m'enteudetz.
leu tornaray vas mo senhor,
c'ay laissat cossiros d'amor.
Encar' anueg l'on monaray ... «o
al pe del nuir l'en aduray:
fuoc grezesc portaray, si'us play,
ab quo motray fuoo al oloquier
et a la tor et al solier.
E cant lo focs sera enpres, m
ilh y corran tug demunes,
quei voldran per fort escantir.
E vos no metatz lonc albir:
pessatz de luy e faitz Tintrar;
adoncx poiretz ab luy parlar. so
E s'aquest cosselhs vos par bos,
ab mal grat qu'en aya'l gilos
poiretz ab luy aver delieg
e jazer ab el en un lieg."
Ab tan la dona ditz: ^TIatz me, S5
ot anatz lo quori'e dosso."
Ab tau lo papagays vay s'en
vas Antiphanor, que l'aten.
Sobre son caval l'a trobat,
de sou garnimen adobat; «o
elm et ausberg vh3st sobre si
e caussas de fer atressi;
sos esperos d'aur tenc caussatz,
s'(3spa/n seiicha a son latz.
Ei papagays li venc denau. 45
^^Seuhor," fay's el, ^^al niieu semblan
289
ARNAUT OE (îARCASSES.
290
anueg veiretz aisela re
que niay amntz per bona fe.
Vostra dona'us manda per mi
cVuetz vas licys tot ilrcg eami
5 viatz, e cavalguatz suau:
lunhs hom no sapcha vostr^ csclau,
ni lunha res, ses devinar,
no puesca sHber vostr' afar.
Mas foc grezesc nos fay mestier
10 en ola de fer o d'assier;
ieu Tenpenray entre mos pes,
faitz inei liurar tost et ades.*'
Antíphanor isnelamen
1i*n fay liurar a son talen.
15 Tan cuvalgucro per viguor
que la nueg foro prop la tor.
Las gaitas sono pel cloquier,
Tuna va e Tautra renquier.
Devo vclhar tro al inati,
20 car luulia uucg no proudrau R.
Ab tan Antiphanor dissen,
et a pauzat son garnimen
de pres son caval, tot entier,
mas Bolamen son bran d'assier
SK que volc portar senh a son latz;
c no 1*08 ops, d\iÌ88o'm crozatz,
car 808 temeus* ab cor 8egur
08 vengutz tro al pe del mur.
Ei papagays de Tautra part
80 intr* el verdier, car trop 1*08 tart
de metre foc, 4'.ar 8o senhor
Iai88et tot sol 8ene8 paor.
Denan la dona venc premicr8;
aisi com 8Ì fo8 c^parvicrs
8& 8*anet pauzar denan 808 pes,
e pucys Ta dig tot cu apre^:
'^Dona, mo 8enhor ay Iai88at
al portal maior dezarmat.
Pe88atz de luy e faitz Tintrar,
40 qu^icu vauc lo ca^tcl abraudar."
*4^apagay, por mon e^sien,
fag u*ay icu tot ra88ormamcn.
La8 clau8 del ca^tel ai pre8 mi:
18 e manque S-L.Ms. sen enqnier S-L.Mê.
HO Tes] 68 S'L.Mê. 42 leu f. n. S-L. tot as-
senadamen Buj assemainen S-L.Ms.
nARTBCH, Chretloinalhle proTençale.
vcc las V08 8U8 aquest coissil
Anatz metre foc al oastel.**
Anc may no cug per lunh auzel
fo8 aitan ricx faitz a88aiatz,
com aquest er, ni comen^atz. 5
Ei papagays 8eladamen . . .
de Ia8 la tor prop del terrier
lor vay metre foc al solier.
Deva8 quatre locx 8*08 empres,
ei critz 80 leva demanes: lo
'*A focr' crido per cominal.
E la dona venc nl portal
e n ubert senes comjat
de Ia8 gachas e mal lor grat.
Autiphanor intr* el vergier: ift
en un lieg dejos un laurier
ab sa dona 8*anet colcar.
E Iunh8 hom8 non o 8ap oontar,
lo gaug quo fo entre Io8 dos,
cal8 pu8 fo de Tautre joyos. lo
Veiaire lor C8, 8o m*e8 vis,
o*aquo 8Ìa lor paradis;
gran8 gaugz es entre lor mesclatz.
Ei foc8 fo to8t azamortatz,
ab vinagrei fan escantir. «5
Ei papagays cugct morir,
tal paor ac de 8on 8enhor.
A rcnan8 quc poc venc vas lor
e 08 80 prop del lieg pauzatz
e a lor dig: '^Car no'U8 levatzP so
Anatz 8U8 e departetz vos,
quei foc8 08 mortz tot ad estros.**
Antiphanor ab cor marrit
8*08 lcvatz puey8 li a dit:
^^Dona, que'm voldretz vos mandarP**ii5
^^Senher, quo'us vulhatz esforaar
de far que pros tan can poiretz
en ^st segle tan cant viuretz,*'
fay 80 va8 el, baizai tres vetz.
Antiphanor 8*en torna leu 4o
com fìlh8 de rey ab 8on oorrieu.
So dÌ8 nArnautz dc Carcasses
13 senes] ses Ba.S-L.Ms. ses nnl Jeanrop,
comiat Ba.S'L, 84 levat S-L.Ms.
10
291
XIII» SIÈOLE.
292
que precx a faitz per mantas ros
e per los maritz castiar
que Yolo lors molhers garar,
quels laisso a lor pes auar,
que may valra,
e ja degus no*y falhira.
l'RlHlí UUILLRM, NOUVríLLH ALLlííJORIQUE.
Ms. de Paris, /r. 22ôi3, foL 147 (R). — Qrdr. § li), p. 22. St. p. 40.
Lai on cobra sos dregs estatz,
5 que naicho las flors per lo8 pratz,
e brotono bruelh e boscatge,
e son gai li auzel salvatge
e li albre vestit de nuo,
ieu m'estava a Castelnuo.
10 E levie me uu jorn mate:
era dos temps, clars e sere,
ses bruma e ses ven e ses nauza,
el temps que chanta la alauza,
lai eu Pascor.
16 Et ieu volgui vas mo senhor
anar, quo to cort a Murol,
per que Vanar me fo plus bel,
e coehie fort mos cavaliers
que digo a lors escudiers
20 que prenguan lors armas de briu,
qu'enquer passarem Corbairiu,
BÌi dia dura.
Ab tant anie m'en l'anbladura
tot mon cami,
v5 parlan d'en Folcuens e d'en Uui,
cal amet mai.
Ab tant vec vos venir de lai
un cavazier,
bel e gran e fort e sobrier
Ho e lonc e dreg o ben talhatz!
Dir V08 ai a quei conoscatz:
tot 80 quei ve de Ihui fa festa,
quei peal a bloy sus en la testa,
e fon per la cara vermelhs,
86 car tocat Ti ac lo solelhs,
II essere. 12 ces vcn. 13 lalauza. 15 et
tmtnque. 22 cil dias. 32 totz quel. 34/:y) cen
deux vef'ê uont imitén du roman de Juu/re: o
fon por la cara vermeils, car ferit li ac lo
soleifs 54''.
qu'escapatz fo del clar mati.
Et anc nulhs hom quo fos aqui
uon vi plus gay ni menhs iros.
Los huelhs ac vars o amoros,
ei nas fo bels e gen formatz,
e las dens foro, so sapchatz,
plus blancas que non es argens;
la boca fresca e rizens;
larc ac lo col, la gola blanca
plus que neus ni flors sus en branca;
amplas espallas e costatz,
e pcls flancs fon gros e cairatz;
lunc cors o dulgatz por sontura:
e fon larcs per la forcadura,
cambas e coichas de faisso.
EI pe portet un sabato
de safis, fag ab esmerauda,
de I'autre pe anet en caussa.
Et el anet vestit de flors,
totas de diversas colors;
mantel e blial do viulas
portet, e sobreoot de rozas,
e caussas de vermelhas flors,
que negus hom non vi gensors;
et ac el cap una garlanda
do flor de gaug ab alamauda.
E dirai vos del palafro
cals fo, que non mentrai de re:
la coa ac negra e I'una anoa,
e l'autra com avori blanca;
e Tespalla drecha ac biza,
e la senestra tota griza.
5
10
16
20
26
30
3.j
7 1. 8 fo iUinible. iìì c/. Jaufre 81* que
neus gelada sus en branca. 34 e manque.
203
PtilHB GUILLEM.
294
10
\h
20
2h
30
85
40
la cri e la testa vermeUia,
et ac gruegua TuDa aurelha,
e per l'al res el fo ferraus,
e Do foD trop pauc dì trop graos.
De la sela, seDes messoDJa,
puesc Yoa dire cossi fo coDJa :
tug li arsso foro de jaspe
e la sotzsela d'uD diaspe,
e*] cuer fo d'uua serpoDtÌDa
que valc tot l'aver de Meciua.
Ûu8 estriop fo de calssadoÌDe
e Tautro fo do cassidoíno.
Lo fre nii peitral, ses doptansa,
comprar do poiriai rei de Fraasa,
e que Ihi valgues remperaire;
car tot lo tesaur del rei Daire
valo doas peiras quei so;
ot nnc lauram d'aital faisso
DOD vi ninis duIs hom bateiatz;
que Faver de treuta ciotatz
val lo carboDcles qu'es al fre,
que la DUg escura al sere
vira cum pel bel joru d'estiu.
Adc cavasier plus agradiu
no vitz, plus bel dì plus auzart.
Et auet li (le Tautra part
uua doDa mial taDs plus bela
que glai dì flor, caD rcDoela;
ni ueu ab gel, can cai en branca,
non es de la mitat tant blanca
cum la gola niis pes niid mas.
E de la cara soi certas
qu^es plus blanca e plus colorada
que roza de mai brotonada:
VCU8 tota sa fìna color!
E portot garlanda de flor
eu8 cabela que aon lonc e 8aur,
que per ma fe 8embleron d'aur,
tant foron belh e reaplandens.
lluols amoros, gais o plazous
ac, e non caia eBtruuada,
e fon graila e grassa e dalgada,
e Do portet veatir de 8Ìrgua,
aus portet be vcstir de Ihirgua,
mautel e blial e gaDDacha.
Plu8 fo escafìcha e be facha
que doua qu'hom puesca trobar; 6
car auc Dios dod formet sa par
de graD beutat e de cuuhtia.
E que voletz que plu8 yos diaP
Quei fre ei peitral e la sela
val mai que l'aver de Castela lo
ab lo8 cioc regeme8 d'EspaDha.
Ei palafre fon do Brotanha,
e 08 plus vertz qu'erba de prat,
e fo vermelha la mitat,
e la cri e la coa saissa; i»
e per la cropa una faissa
ac plu8 blanca quc flor de lir;
e valc do8 tans, senes moDtir,
quei palafre del cavasier.
Ab taut Yec voa uu escudier to
e uua donzela apres!
E fo*m veiaire que portes
UD arc d'alborD, bel per mezura,
e trea cairels a la seutura
doD I'u8 08 reapleudoDa d'aur fì S5
e l'autre d'acier peitavi,
geut furbit e geut afìlat;
ci ters 08 de plum roilhat,
ab uua asta torta de boih,
ab que fìer tot amador moih no
e amairitz, caut vol trair.
De la doDsela, sea meotir,
DO 8ai 8Ì 8*08 bruoa oi blaoca,
quois cabcls li vao tro part l'ancai
8Ì que cobrco tota la sola, 86
qu'om DOD ve arssu oi sotzsela;
davao li van tro a l'artelh.
E portet UD blial vermelh;
mas ieu oo 8ai si s'es be facha,
que, cum si agues capa o gannaoha, 40
la cobro per tot li cabelh.
Et aoc Do vitz plus bel parelh
1 cli. 2 la nna Ba.Ms. 6. 8 cela. 14 no
poiria comprar lo reí. 16 qui. 17 que isso.
23 Tiratz Iía.M8. 33 colrada. 36 tota manque.
1 dessirgua. 4 plus] e. 5 que bom Ba.Mê.
9 cela. 11 .V. 13 que e. 17 ac manque. %
Laus Ba.Ms. 32 ces. :^^. '^ì ces. 36. 'Òò cela.
10*
295
XIII- SIÈCLE.
2116
del donzel et de la donzela.
E que cuiatz que faria elaP —
Anet chantan un chan noel,
8Ì qu'entendoi boi e li auzel
b e 8*en laÌ8savo de chantar.
E chantet gent, azaut e clar,
e dih: ^'Dona ses amador
e cayasier aenes amor
deuria *n aze cavalguar,
10 per tal qu'om loa pogues triar
de mest cels qu'aroon leialmen;
e dona c'ama per argen
ni sap 8on mercat al colgar,
Yolgra l'avengues ad anar
16 en camia desafiblada."
Ab tant vec vos per meg Testrada
venir la dona ei cavasier!
Et ieu Baludie los premier
e dÌ88Ì: ^^Senher, Dioa voa sal
«0 e V08 gart d'ira e de nial,
V08, la dona e la companhia.*'
Et el dih: ^'Dios vos benezia,
Peire Quillom, e'ua laili trobar
dona que'ua am de cor leial,
t6 que tant lono tema I'avetz seroada."
^^Senher, et ieu ja Tai trobada,
de cui 80i ieu mial tana que mieus."
^^E V08 podetz ben esaer sieua,
Pcire QuíIIem, qu'ilh non es voatra."
ao '^Senhor, pel bol aomblan quo'm moatra
me teni de liea por paguatz."
^^Aichi paih hom d'amor loa fatz,"
dih la dona, ^^bela amica fraire."
'^Dona, e a'ieu I'am aea cor vaire,
86 no me pot be valer merceaP"
^*Amic8, e mercea, en que n'ea,
que anc noca fo en aon repaire^"
^'Ei fo, dona, gea non a gaire,
que volc qu'eu fo8 aea autre aieua."
^^A mal aeuhor laiaaa hom 808 fíeus,
amiea," ao dih lo cavaaiera. &
^^E qui no pot paaaar eatiera,
aenher, per que loa laiaaaraP"
"Poiro QuiIIem, car aervira
cum Iioni foraaatz, o'ala non pot faire".
^^Senher, per I'arma voatre paire, lo
diguatz me, don me conoiaaetz,
maa ta aoven me mentavetzP
Car remanetz enuegh ab mi,
car anc per ma fe non aigui
uu oade que tant m'abelia, i6
ni anc nulh tems home no via
que ta be fos per tos tems vostro.
Doncs estatz ab mi que'us o mostre,
qu'eu vos o quier per amor Dio."
^^E no remanra aitant lio," so
s'a ditz la dona, ^Snas li platz.
Mas pres de fontaina e de pratz
no8 matotz, e pres de boscatge,
car li castel nos so salvatge;
mas nos partím dels Catalas, th
que mrnhs n'i trobam de vilas
quo de gentils de rencontrada."
^'Dona, ou bela alborguada
estarutz, e luenli do castel.
Eu uu verdior, claus do rauzol, 8o
estaretz sotz uu bel laurier,
on cor fontaina sul gravier,
fresca, freja, clara e genta."
'^Aítal fontaina m'atalenta,"
dih la dona jdi cavasier. S6
ì;
4 en tindo li. 6 essen. 7 ces. 21 vos d.
V08 e la vostra Ba. 23 eic, Peire W. 27 tant.
29 quela.
8 quen. 13 car manque. 15 un manque.
18 estat. queu soi vostre. 19 queus o. 20
nos remanh. 27 |çens.
297
COBLAS ESPAR8AS DE BERTRAN CARBUNEL.
298
COBLAS ESPAR8A8 DE BERTRAN CARBONEL.
DenhndUr der provenz<UUchen LiUeratur wm K Bartsch, StuUgart 1856, p. 5 8$. Str. 20. 26.
32. 4t. r>.9. ('omparé avec le ww, /r. I2Ì72, foì. !• ff). — Grâr. § 31, p. 46. St. p. 63.
Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2* éd., I^pzig 1882, p. 474 «.
1.
Totz trops es mals, e qui lo trop
DOD peza,
•noD er cabals ; per c'oni deu totas yes
esser lials, mezura en tot meza:
h 80 Don es als mas mermar 8o quez 08
trop crcÌBRor y tota via
80 qu'cD failb, per que'o fa folía
qui mai de^pen que oon ha do poder;
car man8 n*ai vistz e*n yey d'aut baa
cazer.
10 2.
Motz homes trobi de mal plach,
maiormen8 c'o son per paureza;
al8 paures non e8ta fort lach
¥08 aquels que an gran riqueza;
iscar dreitz ditz que neces^itatz
non a ley, et 08 veritatz.
Âpres ditz dreitz que cor d'atendre (P)
deu hom comtar per fach e pendre;
por c*oin8 pauro8 dcu atrobar pordo
20 et alongui, cant falh promessio.
3.
D*ome8 8ai que'8 van rebuzan,
que 8on avutz bon e corte8;
2 qni a trop sa deza /. 3 es /. 4 totz /.
5 qnc D. 6 creiser ^. 7 qn^en f. per manque
D. qne fay / 8 qni non /. 12 eza ni con/
18 estan D. 16 et] aiso/ vcrtatz / 17 an-
car / dretz / dreg D. 18 pcr f. c. p. f. D.
fagz J. 20 can pasal iom de sa p./. 22 trop
qne / 28 agut bon ez adreg f.
e 8*anc Io8 lauzioi nulha ves,
ar Io8 pue8c ben anar blasman;
oar qui fay mal e lays^a be,
non deu aver lauzor per re
del be que fea, po8 qu'es IaÌ88atz; ft
oar bes pren fin, oant mal es oomen^atz.
4.
Bertran lo Ro8, yeu t*auch . cobla re-
traire
en tant oars rims que huey non es per8ona
qu'en lo 8emblan respo^t te pogue8 faire : lo
per que toa con» a 8aber no s'adona.
No fai valor 8el que mi vol 8obrar,
oant 08 armatz, ni deu nulh8 comen^ar
8egon razo obra o*a fi no venha:
per qu'ieu ti preo hueymay to8 oors s'en i&
tenha.
5.
8avÌ8 hom8 en re tant no falh
com oan cre lauzongcira gon,
qu*ieu ai vist e vey dar trebalh
aes oolpa soveneyramen. «o
Per que totz homs que aavis 8ia
deu aaber la vertat enans
de tot fach, e pos la 8abria,
deu punir et es^er jutjana.
1 vets D. e sien anc 1. 1. adreg/ 6 el be
D. pu8 que D. 8 — 15 manquent f. 12 mis
15 ton. 17 res D 18 cres / 19 nai v. en
/ 23 totz fatz / pu8 D. lo /
299
Xm* SIÈCLE
300
CHA8TEL D'AMORS.
Mê, du Vaticain 3206, foL 1: la première page est effacée, C/. A, Thomas, Annaleê du Midi,
1889. — Grdr. § 32, p. 50. St. p. 46.
Las portas son de parlar
a reíssir e a Tentrar:
qui gen non sab razonar,
defors li ven a estar.
6 E las claus soh de preiar:
ab cel obron li cortes.
Dedinz la clauson qu'i es
8on las maszos dels borges,
restraing fan lur conres:
10 80 8on trop adreitas res,
joias e anels trames
per entreseignas d'amor.
Lainz 8on li vavasor,
cels qui servon lor seinhor,
16 donzellas de gran valor,
qu*om prega per grant douchor
de 8on be e de s'onor,
aqui 08 maior atz.
L'autre portals es fermatz
so totz temps d'oBtar al8 privatz
de baÌ8ar8 8oau donatz,
no ges com vilana patz:
e poÌ8 aquest 08 pa88atz,
poÌ8 no'i ha nuil defensal.
n Mas qui pa88' aquest fermal
e plu8 a enant non 8al
aforir fa roN a mal;
Gil qu*i mot rotenal,
poÌN hom m aitan i fal,
NO non Map gairo pro d'amar.
Lainz 80 dou gran 80ing dar
(|U*om no'l puoHcha ongígnar
qui vol la foroha gardar;
quo 80*1 pa8 lassa pa^sar,
S5 ja poÌ8 a onan noi gar,
maÌ8 mota'l en chausimen.
2 euBÌr. 10 adrcita. 1(> qho. 19 portal.
20—22 vers corrompu». al. 21 basar. 29 e
aitan. Bl Ainsz se de. 32 qho nol en p. gignar.
Dedinz aque^t mandamen
e8tan dolcess' e joven:
d'acuillir e de presen
8on e de respondre gen
e d'atendre convinen, k
poÌ8 ja no*i er fala negus.
La8 8ala8 el torn desus
8on de manear lo plua
de jazer en luec clu8,
totas nudas ab lo8 nus; lo
e laa feneatras e l'ua
son faitas de beb aemblana.
Primer li mur fan enjans
de gran mal e de afana,
que fan sofrir al8 amans, 15
tr08 ques aian lur talana,
quar non racoillon enana:
don l'an ben recognogud.
Las chambraa son de 8alud,
al partir qu'il an agud, »o
de plaideiar lor drud,
quan forfaig i ea nascud,
e de celar car tengud
ester aqui o a luec.
Lor celarer e lur cuec S5
8on tuit de ris e de jooc
e de parlar 808 ennuec:
lainz non cal autre foec
mas amor, per que o moec
qui lur fai estiu tot l'an. so
Lainz non venon ni van
morchadicr ni nogosan,
ne ja re qui atalan
hom per aver no*i deman,
mas 8ol ço qu'es de gran ran ; S5
qu'aiço tenrian a mal.
2 reuen. 3 dacugir e. fi faill. 7 tomin.
8 los tìa.Mê. 12 scemblan. 13 lo. enuan. 14
afan. 15 aman. 16 q sajan. talan. 17 enan.
20 Q lan. 21 lors. 30 tot tnanque. 32 meschadier.
301
BONIFACI CALVO. BERTOLOME ZORZI.
302
BONIFACI CALVO.
Mss, : JKd. PeheZf Giomale starico della ìetteratura Haliana, 1897, p. 344 — 346 (Pe.J. Creecini,
Mantmiftfo jyrovnistUe, Veronn l8U2f p. Jfd (Cr.), — Cf. 0. Schuitz, Zeitschrift fUr rwnanùtc1tt
l*hHologie VII (1883), p. 225 s. JHez, Leben uml Werke der Troubudours, 2^ éd., ì.eipzig 1882, p. 389.
Ges 00 m^es grcu, s'eu dod sui ren
prezatz
ni car tengutz entr' esta gen savaia
genoeza, ni'm platz ges s'amistatz,
car no'i cab hom, a cui proeza plaia.
sMas ab tot so nii peza fort quMI es
(lcsiicordnnz, car sMI osscr volguos
en bon acort, sos granz poders leumeu
sobrera totz cels per cui mal en pren.
Hai, Ueuoes! On es Tautz pretz honratz
loqu'aver soletz sobrci gen, que par qu*aia
totz vostres faitz decazutz e sobratz
tan fort que totz vostr* amics 8*en esmaiaP
Siai descortz, qu'entre vos es, jos mes,
e donatz vos luec a tornar los fres
16 en las bochas de cels que, per conten
qu*avez mest vos, si van deaconoissen.
Mas lo contenz es tantmestvos poiatz
que, s'el non chai, greu er que no'us
dechaia;
qu'om vo8 gucrroia, vos vos guorroiatz;
80 e qui V08 vonz, ar no's cug quci n'cschaia
Iau8 II i bon protz; ear iio'uh plutz vostrcH
bes;
que Tus a gaug quant a Tautr' es mal
pres:
donca qui venz tan descabdelada gen,
non fai esfortz don pueg em pretz valen.
E 8Ì no fo8 la follor8 ei peccatz
que naÌ8 del vostre de8Cort, tals 8'a8aia r»
leumen a fur ho quo inais vo8 de^platz,
que'U8 for' aclÌ8 ; car rc8 tant non csglaia
V08tre8 guerrier8, ni tant lor de^plai go8,
con fariai vo8tr' acortz, 8'el pogue8
cntre vo8 tant durar enteiramen lo
que pogue88etz d'cls penre venjamen.
Car il 8abon que leger no'ua donatz
de V08 venjar, mo8tron que lur de^plaia
zo que pro vetz lo8 avetz malmenatz,
tant que greu e8 luoc8 on hom no'l retraia i5
que trenta d'eb non esperavon tre8
de vob; per c'ab pauc non e8 Dieu8
repre8,
car de tal guiza vo8 a tout lo aen
quo*u8 8obron cil quo no valon nion.
Yenccian, ben sapchatz qu'ob^ vos 08 so
quo HÌ' ab voh Dìoiih coiitraÌ8 Ociiooh,
oar ab tot zo qu'cl vo8 hi val granmcn,
V08 an il tout tant qu'en vivetz dolen.
BERTOLOME ZORZl.
Arcliiv fHr das Studium der neueren Spraehen 34, 182. Levy, Der Troubodour fíerioiome Zorzi,
Halie 1883, p. 79 s. (I.e.). — Diez, Leben und Werke der Troúbadours, 2' éd., Leipzig 1882,
p. 398 88. Si. p. 18.
AÌ88Ì co'l fuocx con8uma tota8 re8,
consuma amor8 el cor, oi's denha a88Ìre,
tot pen8amen que'lh pogues contradire,
2r»tro que dcl tot a'l cor vencut c pre8.
Per que mos cors contradìr no'i pot ges,
8 Bobran a totz IKd. en manque IKd. 14
iuecs Cr.IK. 20 nos Pe.] nous Bú.JK.
22 faoBx. 23 el l.e.] 1o Ba. Ms.
qu'el 08 eo lui a88Ì8 ab tal e^fortz
que, 8Ìtot eu m'era ab lui acordatz, a*
pel dan que'm fctz antan la dura mortz
do laisHHr cliaii et amoro8 solatz,
ops m'cd qu'er cliant c 8Ìa enamoratz.
Pero d'aitan puo8c dir que m'es ben pres
c'amor8 m'a faich tant plazen dompnaso
081 ire
303
Xill» 8IÈCLB.
304
o*a (Iroich iio pot totz liom oBSor oliausire,
cum en lieis es oomplidamen tots bes,
qu'il 08 taut pros, frauoha, bella e cortes,
c*ai88i oum es d'un fruich gen^atz uns
ortz,
6 08 lo segles de lieÌ8 totz enansatz;
qu'en lieÌ8 reviu joÌ8, dompneÌ8 e deportz,
que moriron, quand fui del gaug mermatz,
qu'en lieÌ8 m'er gen, 8'a Dieu platz,
restauratz,
E car aten que mon gaug restaures,
10 ben dei ponhar d'e88er adreich seryiro ;
per qu'ai pausat mon cor e mon desire
en far e dir tot 80 qu'a lieis plagues.
Ha8 8Ì ja fo8 que grazir lo*m donhes,
tot atre88i cum guida rícs conortz
iscellui qu'en mar 08 a perilh estatz,
quan ven en luoc on aisitz Yes bons
portz,
guidera'm gaugz o conortz da totz latz,
8eria'm de tot mal eslouhatz.
Mas 8Ì noi's tanh que grazir lo'm
degues,
soper merceih proc quo mos digz non
l'azire;
c'aÌBsi cum es de quant Diéus vol grazire
rendutz qu'estai penodens e confes,
enten grazir tot cant faire'm volgues,
qu'estiers fora trop sobranciors mos tortz;
sbcar de l'afan qu'en s'amor fos donatz
seria honratz cel oui s'atanh Quisortz,
tant sobreval sos adreitz cors prezatz,
per que m'es bel tot aisso qu'a lieis
platz.
Qu'ab tal volor sui a lieis servir mos
aoquo d'als non ai ponssamon ni cossiro,
mas oum pogues tant per lieis far e dire
qu'en retener mi per sieu s'acordes;
e del maia fos cum a lieis agrades,
car sol fos faitz en lieis aitala acortz,
86aÌ88Ì oum es senes par sa beutatz,
volriu uinors c'a nii vcuiguos lu sortz
d'esser de joi senes par avondatz
e sobro totz fins amans afìnatz.
Pero tals m'a ses tot aisso oouques
que'm plagra neus si Ma'm volia aucire; 6
per qu'eu no'm plano, si 'la'm fai greu
martire,
ben c'a morir m'en avenra, so'm pes,
si no m'en val chausimens e meroes;
car mi destrenh us desirs qu'es tant
fortz
qu'ieu sui aissi de paor tormentatz lo
cum tormenta temenssa e desconortz
«
lo faisan qu'es en tal albro pausatz
on ve l'austor qui es sobremontatz.
Ai, pros dompna sobrevalens, no'us
pes
si 'naissi'us sui de m'amor descobrireyis
qu'estiers non puosc de mort esser
gandire,
taut m'a greumen mos dcsirs sobrepres,
car en vos a so qu'estort m'agra ades,
sol vos preses d'omilitat recortz:
per c'atrossì cum malautes grevatz to
quior lai socors don pot esser estortz,
vos clam merce per Díeu e per pietatz
que de la mort estorser mi deiatz.
Amors, breumens sorai joios o mortz,
tant fortz desirs avetz en mi pausatz;s5
mas car oonvens totas res vostr' esfortz,
en bon esper m'en remanc conortatz,
oar segon dreich valer m'en deuriatz.
Si be'm desplai trop mais anta que
mortz
por vos, dompna, covcns e digz passatz, so
car vos otz protz, capdols, valors o portz,
sens et abrics, estatges o beutatz,
per qu'ieu non puosc a dreich esser
blasmatz.
2 deser. 20 malautres. 30 paissatz. 31
portz] pretz.
305
POÉSIES RELIGIEUSES.
306
POE8IE8 RELIGIEU8E8.
Bekker, Prorenzaliêche geistliche Lieder âeê 13, Jahrhundertê (Abhandlunffen der Berliner
Ahidnnie der TViesmschaften 1842) p. Hlì7, Nr, 16 et 17, É, Levy, l\>Í8Ìe8 religieuBes proven-
çitles et françaiseê, Dtriê 1887 , p, 80—83 (Le.). La première pièee est une ùnitation de la
strophe sapphique. — Grdr, § 31, p, 44. St, p. 34,
I.
vergen gloriosa,
8or tot degniiosa,
seiaç piatosa!
8anta Maria,
de Deu8 amia,
de rarina mia
sMeroe, raina!
Genodris santa, per honor vos plaia,
del mal, de Tanta qu*ai faiç perdos aia !
Âi, fruic et planta de tot ben c'on aia!
Merce, raina!
10 Yergen honrada, de corona degna,
encoronada de jois
Domna preçada, de mi vos sovegna!
Merce, raina!
8or mi dexenda la vostra pietança,
ismon mal estenha e'm don alegrança,
et mì defenda dMnfer, de pesança!
Merce, raina!
Yergen gracida en cel, de Deu maire,
seiaç mi gida en tot mon afaire,
tohai, bcnodida da Dou, uostre pairol
Merce, rnina!
Ycrs voR soploia mon cor Bons bistcnça;
qu^ou mc seia cn vos hai timença ;
valer me deia la vostra valença.
tsMerce. raina!
Yergen cortesa, vida vertadera,
en V08 hai mesa voluntat entera.
Hai, ben apresa, qualamen non peraP
Merce, raina!
80 Yalen pulcela, de gracia plena
marina stela, gardaç nos de pena!
Hai, rems e vela quei mund guida
Merce, raina! [e mena!
11.
85 Yergen santa Margarida,
plcna de . . . an,
2 Sancta. 7 atnta. 10/1 1 de iois en . . .
cncoi'onada dc corona dcgna. 15 mals. cstenda
Ba.Ms. 19 toç mcs. 27 messa. voluntaç en-
tcira. 30 pulcella etc. 82 rens cnella.
36 plena de sxusan.
pulcela da Deu graçida,
a V08 roi ren et ooman.
Per mi peccador preiar
deiaç Deu, que perdonar
me deia mo8 falimen8 5
qu*ai faiç vers lui longamens.
Y08 que fo8 enprÌ8onada
et 8ofrÌ8 tan greu dolor,
tan greumen pa^ionada
fo8 per lo 8anti8me amor 10
de Deu, rei de paradÌ8,
8eiaç me defenderÌ8,
que renemic non aia part
en me per negun eaguart.
Au8i cum doaa ves penduda, u
vergen, fo8 daU malva8 8er8,
l'una ab verge8 batuda,
Tautra tallada ab fer8,
au8Ì, vergen, m'aiudaç.
Dcu, lo droit 8egner, preiaç, fo
que'm don tan far qu'eu 80Ì deng
do vonir al 80U 8ant rong.
8i oum veramen glorida,
vergen, fu8te8 dals dragon8
et en greu tormen ai8ida n
el foc deU arden8 brandon8,
au8Ì domna, per meree
preiaç Ye8u Crist per me,
que no'm IaÌ8 a feniçon
venir 8en8 confeaíon. 80
En freda8 aiguaa gittada
fo8, vergen, col cap en jo8,
I08 pe8 ct Ia8 man8 liada:
maÌ8 lo 8egner glorio8
VO8 gardet loraa de mort. 86
7 en prixonada. 13 qael enimic. 14 ne-
gnns. 15 doo8, deos Ba. 17 rnnas. 18 rantras
tallados. 22 saint. 23 Teraiamen. 24 dal.
25 tormcns. asida Ba.Ms. 26 des arden. 27
ai8. por. 28 por. 33 mains.
vHOT
XIU* SIÈCLE.
808
\yi
U
\|U^ii uû l tkkMi (H!»r \iol\*ar«.
Yor((«u, Uo Yo«»u« AuiAr«
ÌVIU ((^uv ui^Ui^uuMv oruda
MAroKu«^ v^) \)Uo l vu» Ullioil
ïïK\\ vvmli^ i^r^H^ iM> mIvoìI^
VmìIUiu Ihu v\vilr0 |mH^ jon,
v\»r|&iui» v(u\hi lr\^)^ iMlvAmon.
i\^\um vl'^ur juuoivUìvU,
Ui iku« 0) ivu|í i^rtH'ivm,
MV0C ^^^^ '^ ^^^^A blvnivU
H^l i&rvu (v^riiiv>u vlv^lvir\^«
Ui, vv^g^u viv^ i^ruul vv^rtul,
U vvMiliv luoiHH^ urniut!
\\%\i^^ IHm v|Uv»'ui lniii 011 vor
ï
el 8CU 8ervÌ8 periiinner.
La 8oa merce dexenda
8or meí per 8a8 umíltaç,
del8 mal8 obrar me defeoda,
d*orgoill8 et de greu8 peccaç.
En Deu, lo Segner yeraÍ8,
yergen, et en yo8 mi laÌ8,
que'm defendaç de faíllir
et d'e mala fin yenir.
A cel 8ecor8 qui demanda
prejaç Deu que lo li man;
la soa pietaç granda
yaiUa'm, quar eu la deman.
Âi, yergen, clamaç merce
por tota8 gen8 ot per me
a Deu, que de mal no8 gar
et deía nos perdonar!
10
15
(nnUAlIT UIQlIllíU.
\hkH, ht^ ll>#4f» »/•••' h^»Hhihf0H»$, t. 4, Berlin 1853, p. 80, V7, 175--177, ei 221-224. — Qrdr.
i) y<*, I* ,1». í VH. I». .ïîi; áf M, p. 36. St. p. 20 et p. 21 s. Diez, Leben und Werke der
hHmbiUÌourê, 2" éd., Leipzig 1882, p. 408 ««.
I.
I4M |irliu»lra r«lro»ii«lia d*eii Guiraut
141 lllt|uliir. fnolia cui l*aii U70.
I^in uMtron uo 111*011 donatz
i|Uo du iiil doiin bo8 nroBohaya,
iii uullin iiion plaiAoni no*l platz,
iii ui podor quo*iii ii*oiiiraya,
uii o|iii III «tn i|ii*iou niu fondiitz
011 viii <ruiiior voniyu;
pUOHO uVpOlirO llHHIlU
ol ISiliiluoulm lu Hí^iya
ouh'oU Oiiliiltiii valoiiH
m\ hiM doiiUM uvluoiiH.
(Jiiiii doiiipiioyM, prot» VHlors,
JoyM iiniu «Mirlo«ì)it
HOMH HuliorH o( lioiiorH,
liolliH piirbirM^ liollii piiriii
e largueza et amors,
conoyssensa e cundia
troban mantenh e sucors 20
en Cataluenha a tria
entre'ls Catalas yalens
e las donas avinens.
Per qu'ieu ai tot mon acort
que d'elhs lurs costums aprenda, 25
per tal qu'a mon Helh Deport
dono razon quo lu'entonda,
que non ai autre conort
que de murir me defenda.
Et ai cor, por pcnre port, so
qu'en Cataluenha atenda
entre'ls Catalas valens
e las donas ayínens.
ì\ iiii iii I ri'ii (I oitiiitn
liiui'luimiU IM i|iM*it
N Uulot. 12
H umilita^. 5 greu. 8 defendeç. 9 d*a Ba.
10 A cels Bo.Mm.
309
GUIRAUT RIQUIER.
aio
B s'ieu entr* elhs dod aprenc
80 per qu'aniors guazardona
servir als sieus, don dan prenc,
no'y a inas qii'oni nie robona;
5 quar tant d*afan ue sostenc,
que in*a gitat de Narbona.
E por gandir yia tenc
en Cataluenha la bona
entreis Catalas yalenti
10 e las donas ayinensr
Tan 8uy d'apenre raÌ8808
80 quo d'ainar ai fallen^a,
que nulhs pe88ar8 no ni*e8 bo8
may 8elh qu'ab yeray8 agen^a;
^^ e quar noi 8ay ad estro^,
yau per bona entenden8a
querre e trobar oocho8
en Cataluenha yalen^a
entreÌ8 Catala8 yalen8
fo e las donas ayinen8.
II.
Brea doble d*eii Goirant Riqoier, l*aii 1265.
Amor8 m^auci, que'm fai tant abelhir
8ella que'm plaí; quar ney8 no'm n*e-
8chai grat/i,
25 ni ai poder ni cor qu^allor me yir,
ct 08 nia niortz quMeu bon ani, non amatz,
per que mos chan8 diyerea.
M out ai chantat, que anc no plac auzir
a Iiey8 qu*ieu am : per que'm 8uy acordatz,
80 pu8 mas chan808 ab precx no yol grazir,
qu'e8t breu doble fassa, e 8Ì li platz,
tenrai yia trayer^a.
Nueg e jorn pe8 co pogues ayenir
en far 8on grat; per que'm 8uy as^aiatz
85 eu tans chantar^; qu^e^tìers non li au8 dir
lo8 mAl8 qu*ieu tray ; et on pu8 8uy 8obratz,
yeu la truep pu8 enyersa.
Mo8 Yellm Deportz, 08 1 noinp me fa
mentir,
qu*ab doAConort lo dic; quar no in'aidatz,
40mo8 doble8 mal8 se ter^a.
4 mas, quom.
26 maj me.
III.
Serena d*en Goirant Rlqaier, l*an 1263.
Ad un fìn aman fon datz
por 8Ì don8 rospiogz d*amor,
e I 8azo'8 ei luecx mandatz. 6
Ei jorn quei eer dec Tonor
penre, anaya pe88ÌU8
e dizia 808ptran:
'^Jorn8, ben creyssetz a mon dan,
ei 8er8 io
auci'm e sos loncx espers.'*
Tant cra Taman^ oochatz
de la deziran ardor
del joy que Ter* autreyatz,
qu^elh 80 daya gran temor 16
que'I 8er non atende8 yiu8.
E dizia 808piran, etc.
Nulhs hom non era de latz
a I'aman, que 8a dolor
no conogues, tant torbatz to
era ab 8emblan de plor;
tant li era'I jorns esquiue.
E dizia 8ospiran etc.
Mout 08 greu turmen aatratz
a 8elh qu*ab nulh yaledor t5
no*8 pot yaler; donc gardatz
d*e8t aman, en qual langor
orai jorn d^afan aizius.
E dizia 808piran:
''Jorn, ben creys^es a mon dan, no
e'I aers
auci'm e 808 loncs espers."
IV.
E oar diyersamen
auch pages apelar, bò
8Ì com sabon uzar
per obras o per als;
e dols mencstairaU
aug lo meteÌ8 8emblan;
dels mercadiers, que yan 4o
e8tan, atertal
16 qu'al — IV. 34—313, 30 partie dê te
supplicdtion que le poHe adre99a au roi Al'
phonse de OutilU (1274), v. 627-660. Ordr.
§ 32, p. 49. St, p. i9. 34 divmamens. 38 o.
»11
XIII* SIÈCLE.
812
lU
U
«0
Vfi
N4I
llh
411
(inaii (ieU bor«ea no*m oal
nmi» pnrlnr ontíor^);
cl m^ Uu» oavaliers
ilivoriiHUiou uouiuar,
i>l'«i olor((Uoii apolar,
ouiii luMU pot, pua onran,
loM uouii» (íivarìtin.
K, ni'uii ai (liff (leaus,
Oio <|Uoi (iovern o Vub
nou per (Irog aoiirftat,
4U*eu genoralitat
a (rii|ui oii|)ooìaU,
i|Uo imnoiin gonorais
|)or alouua rtufto,
nl ooiii (lo ntgio,
torniMi vilan o gonn,
tot pro|irlau)i)nii
OM por (lovor uoiunat:
|ior uiio iii*ai albirat
nuo rora oovlnon
(lo UMiir olniiuinon
ilo iioiiiM ontro Joglurn.
(JilM iioii OM lioiiimtarH
oiir oiiir* oIm 11 niollior
noii wn (lo noin lionor
iiItommI ooiii (Io riioli.
(JiiMou 110 toiio II inaltraeli
o*iiM liouiM MonoM Mabor
ali Motll oa|i(onor,
mI (Iu otil(|U* oMtruinon
mmIi iiii |muio (Io iironuui
m'oii Ira ol looan
|Mtr (mrrlolrtiMi Moroaii
H (|iioron 0*0111 li do;
itiiti'o, MOM rtuo,
oiiiiliirii |Mtr Imm |)Iiimhiih
VlllllOII, Ot On gOUM ImHHIlH
tiioti'ii (|Uoroii Mu |MMilia,
011 IditiM, MOM vorgonliai
|iiiVHilitM ot OMtornaH;
|iiitiyM Ira'H ii*on tavornaH,
ali Mol (|U*ou puoHo* avor;
u 11(111 aiiMan paror
on doguna eort bona.
Car hom aquels mensoDa
ses autre nom joglars,
DÌ sels, que trasgitars
es lor U8 808 aÌ8 far,
Di oel8 que fau jogar
eimi8 Di baya8tel8,
ni d*autre8, que oapdel8
bo8 DOD lur 08 doDatz.
Car per hoíhe8 soDatz,
8ertz de ealque 8aber,
foD trobada per ver
de premier joglaria,
per metreÌ8 bos od yìa
d'alegrier e d'oDor.
Uestrumen ao 8abor
d'auzir d'aquel que 8ap
toeau issir a eap,
e doDaD alegrier:
per quei pro de promier
YolgroD joglar aver,
et enquer per dever
n'aD tug li grau aoDhor.
PueÌ8 foroD trobador,
per bo8 faitz recoDtar
chaDtaD e per lauzar
lo8 pro8 et ODardir
en bo8 faitz: car chauzir
lo8 8ap tal que noÌ8 fa
DÌ je8 dever dod a
del far, tal los ODseDha:
per qu'ìeu, que qu'eu ayenha,
DO*m pueso teuer del dir.
Aisi a moD albir
comoDset joglaria,
e oadau8 yivia
ab plazer eutreÌ8 pros.
Mas er es tals 8azo8,
et 08 lonc temps ayuda,
c'una geD8 8*08 moguda
808 800 e 808 sabor
de far, de dir plazer,
e 80^08 conoissoDsa,
que preodo captoDODsa
10
15
<o
S5
80
85
40
M il itiiH Ul mitê^uê. ÏÏI maltraK<
2 mens sona. 20 pros. 38 tal.
313
GHJRAUT RIQUJER.
314
de caDiar, de trobar
d^esturmeDS tooar
d'als, 808 tot deyer,
ab quo pue8ca querer,
5 per enveia dels bo8.
E 80D tau t08t gilo8,
caD yezo'l8 bo8 ODrar
al8 pro8, e ye'D afar
maDteDOD del maldir.
10 E D0*8 degra 8ofrir
per roD a moD semblaD.
: yey que hom los blau
eÌ8 tem may queis ^euatz.
E pueÌ8 tnut cs baÌ8atz
15 lo Doms de joglaria
d'oDor, que Do'y 8olia
caber aquela geus,
08 mc greu dels 8abeD8
trobador8; car clamat
eo DOD au el temp8 pas^at
80 qu^er m'avcD a dir:
que fe880D deyezir,
a cui que mielh taÌ88e8,
que ca8cu8 uom D'age8
t6 per 80 que saupra far,
e tuch fo880D joglar
OD gcDeral estar
per 8ol UD fag a far,
8Ì pu8 DOD y ague8,
90 8Ì coin 08 de borgue8.
V.
En son palays^ on ela vay jazer,
ha cinc portals, e quils dos pot hubrir,
greu passa'ts ires, mas leu n*es per partir;
35 e viu ab gaug sel quey pot remaner ;
e poia'y hom per catre gras mout les,
e no'y intra vilas ni mal apres,
c*ab los fals son el bari albergat,
que tefì del mon pus de Vuna mitat.
7 vezon los bos. 13 quel. 14 cant. 19
trobador. 27 en esser general.
V. 32 — 316, 42yfragmeni âe l'expoaition de la
chansùn de Guiraut de Calanson; cf, 183, 26—
184, 6. Ordr. § 32, p. 4lì. SU p. 43. 35 vieu
etc. 36 mot lens. 38 fals fnanque.
Mout y ay cossirat
d'aque8t palaÌ8, cals es,
e trobi od moD pes
c'aiso 08 la porsoDa
de cui Tazautz s^adoua 5
OD Tautra per vertat.
E 1 portal perilhat
80D aquÌ8t que*U8 yuelh dir:
far saber lo dezir,
per amoros 8emblaD8 10
per ditz mout doptaD8,
per 8Ì per autrui.
Pero mielhs es de lui,
8Ì'8 pot geut ayzÌDar;
car amor8 ses selar I6
DOD pot voDÌr a port.
yeu8 lo premier trop fort
e perilhos dMDtrarl
Ei segoDs 08, 80'm par,
d'umil8 precx pcrceubutz, 20
que 8Ìa roteugutz
per 8eryir ad hoDor:
aque8t deu far temor
e dopte graD d'obrir.
Ei ters 08 per ver dir t5
8eryir8 ab grao aizÌDa,
que yezis DÌ yezÌDa
DOD la pue8ca saber,
coDOÌBser dì yezer;
car mout graos perilhs es. »0
£i cartz es mout cortes:
80 08 baizars de grat.
E 8Ì fo8 co8tumat
c^om remazes aqui,
Tamor^ dod agra fi S5
Di morira tao leu.
Mas lo quÌDz es trop greu,
qu'es lo faitz, per que mor
ramors c*om te al cor
CDtro qu'eu 08 passatz. «0
E*D Quirautz com seoatz
dÌ8 cubertamoD.
Le palais d'avinen.
1 Mot ete. 19 segon. 20 d'umil ete. Bl
motz. 30 lieu. 37 to V. trop.
315
Xm- SIÈCLE.
316
ow amùTB vay jazer,
68 sert, al mieu parer,
la persona amada;
e'l cinc porial dUntrada
6 8on 8Ìlh que dig vos ai.
Mas dels portals dis mai
en Quirautz 868 mentir:
e qui'ls doB pot hubrir,
greu paBsa'lB treSy mas leu n'ee per partir,
loMout saup azaut dir;
oar tug 8on perilhos
li trey, ab que pels dos
8ia hom leu intratz.
E quiis a totz passatz,
15 a Ì88ir lo*n cove,
pu8 8on dezir a ple,
00 Y08 ai dig de8U8.
Mout dÌ8 bel e clu8
8elh qu'en 8abiai ver:
soe viu ab gaug eel que'y pot retnaner,
El dÌ8, car poder
del remaner non ha
negU8, pu8 quoi de8va
808 dezir8, com dig 08.
t6 E pueia'y hom per catre gras mout ies.
Yer dÌ8, 8egon que'm pes,
e que truep oo88Ìran.
Li gra 8on benestan:
le premier8 es onrar8,
90 ei 8egon8 08 selar^,
ei ter8 08 gen ^ervirs,
ei quartz 88 bo8 8ufrir8.
E ca8cu8 08 mout len8
tan quei pueia greumen8
85hom 868 elenegar.
E ditz vertat e par
8elh que la chan80 fes:
E no'y intra vilas ni mal apres.
Yer dÌ8, quei descorte^
4oyilan, mal essenhat,
mal nôirit, empachat
no'y intran per poder
2 Bl. 4 el8 y. porUls. 12 dela. 34 qnel.
87 fe. 38 uila.
el palaÌ8, on jazer
vai amor8, ni '^aiar
uon auzan de puiar
lo8 grazoF per lunh fag;
ni cre c'u8 8*en empag. 5
car de lor no'8 covo.
E di8 enquer trop be
80 de que drtz vertat:
c'ab los fals son el barri alberguat
que ten del mou pus de Vuna mitat, 10
Ben ditz 8a voluntat
e pogra de mai8 dir,
que las nou partz m*albir
quei barrÌ8 ten del mon,
e que tug aquel 8on 15
albergat malamen.
Barri8 08 veramen
ditz 80 que fora8 vila
68 bastít 8en68 guila
entorn e pre8 del mur, 20
per 80 que pu8 8egur,
tot cant y es estia, —
que ben lcu no faria, —
e pu8 a88ola88at.
El barri son poblat «5
8Ìlh que venon derrier.
E'y 80 fag li pallìier,
e8cura8 e boald,
e'y fa hom I08 cortafó,
per tener bestìar. so
Car greu veyretz estar
en barri8 I08 melhor^
home8 del8 loox au8or8,
ans 8on mout gen cazat.
Per que fon comparat 35
a barrÌ8 gent e be.
Ad ayso no'm cove
pu8 dir, o*a88atz ^'enten,
ma8 que dey belamen
de la quinta parlar 40
cobla, segon que'm par.
en declaran lo ver.
3 anza Ba,M8. 18 fora. 10 gnìzti. 34 moat
ntaix/Mf.
317
UUl FOLQUBYS.
318
GUI POLQUEYS, LES SEPT JOIES DE NOTRE DAME.
Afw. áe PariSy fr. 22543, fol. Í2ô (A), fr. 1745, fol. 125 (B). — Denkmàler provenzaliêcher
Literatur und Spracht hg. von Suehier, I, Ilalìe 1883, p. 272^276 (Sr.). — Grdr. § 20, p. 23,
St. p. 46.
AqaestdE gaatz deohet mo senh^en Goi Fol-
qaeys, e donet cen jorns de perdon, qni
loB dira) can fon apoBtolls.
Escríg trop, et aísi es vers.
b que de Dieu ven totz bos sabers,
e Do val tan argen ni aurs
00 sabers, qu'es us rics thezaurs,
nb quo gm sia despciidutz;
car qui pro n^a e n'esta mutz
10 Do'8 pot esdir de cobczeza;
e sel que'l despen cd vaDcza
DOD 08 larcx, aD8 es degalhier^:
per que*8 tanh c'oin lo mcD e^tiers.
E car hom Ta ei tcD de Dieu,
ìh dretz 08 c*om li^u serva 8o fieu,
e que de^pcDda bod saber
CD luy amar, eu luy temer,
eu lui lauzar, eu lui 8ervir,
CD lui onrar et obezir.
20 Et yeu, 8i tot m^eo ai petit,
sai que del pauc l'ai mai servit;
e Do m^c8 luohs razoDamoDs,
car ca8CU8 del mais o del meus
li deu 8crvir segoD quc u'a;
9h et 08 forfaitz qui dod o fa.
MaÌ8 el qu'ea fotz plc8 de merce,
li plai, qui 8a8 falhaa reve.
Per qu'ieu od bo que Diot li play,
moD cor e moD scd pleyarai,
no 80 C8 en aa mairc lauzar.
E lauzAD volrai la prcguar
per Dic; e qui o legira,
8Ì'8 vol, per 8Ì preguar poira.
A te, verge aaucta Maria,
^h me rcD c'm coDiaD nueg e dia,
e prec te que prcgucB per me,
La ruhrique manque B, 7 que es rics B.
9 e'nl et ^. 11 que d. en anarcza B. 12
degahers B. 14 e manque Á. el teinps B. 15
li Berve B. 23 mal A. 24 lo Sì-.A. 25 qui]
8i Sr.A. 26 ell to8 B. 27 el p. B. que A. sa
falha B. 29 cors A. pegaray B. 32 o q. Sr.
Ay nuinque B. 30 prec que tu pregue B.
car mo8 precx do val re aes te.
TaD m'aD luohat li miey pecoat
de toD filh que ai mcscabat
parlao, pcaaaD e coaaeDfoD,
e tBD 80D grao miey falhimcD 5
qu'ieu DOD cug atrobar perdo,
8Ì tu DOD prcDdes ma razo.
llazo ai dig. Dodc es razoa
que de lui me vcDgua perdosP
Oc, razo8, car el a promea 10
que ja do falha aa mercoa
a aela que querre la volrau,
ja taD forfaitz dod li seraD.
Et enaÌ8Ì o preziquet
ot CD cacrig do8 laÌ88et, 15
e det D08 CD aoDhal certaD,
caD pcrdoDct al publicaD.
E 8Ì fetz a la Magdaleua,
c^adoDCx era de pecoat ploDa,
et al layro, que mercei quìa, 10
promca e douct paradia;
et a saDt Peyre perdoDOt
8Ì tot trea vetz lo roDeguct.
Tot aÌ80 8ai ct ai legit.
Et cDqucraB ay may auzit tR
que aani Paul volc tirar a se,
8Ì tot Do'l fazia per que.
Be aai dono qu^el deu perdouar,
qui'l 8ap DÌ'l vol mercc clamar,
c par qu*en sia pus tcDgutz, so
dcpu8 qu'cD toD cora foD vongutz,
qu^cnana cra noatrea oreaires;
d*aqui enant fon nostrcs fraires.
3 q icu ay despaio^tx B. despagat Sr, 4
pe88an parlan B. qne ieu non trobarai ia
B. 7 nom li. 8 razo8 que ay digz es doncs
B. 9 vengra B. 10 orazo B. 11 falbo sas
B. 13 non ceran B. 14 aysso nos B. 15
En eys escrigz B. 16 e donet nos s. Sr.A.
detz B. 18 sis B. 19 c' tnanque B. peccats
B. 2()/21 et 22/23 inUrvertis Sr.B. merce B.
24 £t A. auzitz B. 25 legiU B. 30 tengut
AB. 31 vengut AB. 33 payres B.
321
bOMAN DE ^LAMfiMcA.
83S
ROMAN DE FLAMENCA.
Le Romnn de Flatnmca, públiè par Paul Metfery 2* M., Pàris ^901. voL I, v. 471 — 616 '(Me.J.
(Y, C. Chnhaneau, Revue fìes lantfuea rotmmes, V' série, t, VII (Éxiraii), p. 10 $$. . — Ordr,
' § 18, p. 19. St. p. 10 s.
L'endeina fo la SaDz Joans,
una festa rica e grans,
08 aDC per al no s^amermet.
L^evesques de ClarmoD chaDtct
B aquel joru la messa maior;
sermo fes de Nostre SeDor,
comcn san Joan tan amet
que plus que prophetai clamet.
PoÌBsns vcdet de part lo rei
10 qu^aisi con cascus cre sa lei
de XV jornz homs do'8 partis
dc 1h cort, per re ques auzis,
quci rcÌ8 vol quVitnu dureil cortz;
so dÌ8 a folz, Do dÌ8 a sortz,
15 car ncgus hoin dod ac talaD
que 8'eD partis, De ge8 d^uD an.
Sii reis i volgue8 tant estar,
be lo feiran il caÌ8 gelar.
Caut agroD tuit la nies^' auzida,
20 lc reis a Flnmenca causida
ct cÌ8 s^en ab leÌ8 del mo8tier.
Apres lui vao be tre8 miUier
de cavalliers quc domua^ menoD.
Tuit eD^ems al palaÌ8 s'cd vodod
S6 OD le mnnjars fon adobatz.
Le palaÌ8 fo e granz e latz:
X millíer la pogran caber
de cavallicrd, e larc sezer,
pnrt la8 dona8 e Ia8 donzellas,
so e Tautra gon quo8 cra ab clla8,
purt lo8 <lonzcl8 eis servidors
quc dcgron servir los 8einor8,
part lo8 juglar8 eÌ88amen
qu'erau plu8 de mil c cinc cen.
H5 Quant an lavat, tuit 8on a8Ì8:
hanc noi ac banc, maÌ8 de coÌ88Ì8
qu^erau tuit cubert de dia^pres:
e DO'us peDsos DegU8 fos aspre^
1 L'endf>Tnan. ^-iel, ren? Me. non f/r. 12ren.
14 assortz. IB ^ens ele, 18 el Me, 22 miller.
24 tut etc, palai. 27 milleir. 34 v. c.
DÁRT8CH, ChrattomathU proT«nçale.
del8 maDdil8 on ensugoiz mas,
aD8 fo be ca8CU8 belz e 'plas.
Quan las donas foron asÌBa^, *
veuoD maDJar e moutàs guisas;
mais ja DO'ro cal ques aiso' diga.
Nulla re8 do's pot far d'espiga
DÌ de razis dì de rasiuí,
Di de fnicha dì de Doiriro,
DÌ de 80 que8 aer8 BuflTris
ni terra ni mar8 ni abis,
ques om manjar poaca ni deia,
que ja*n dcgue8 portar enveia
aquel que menor part n*avia
a cel que plus ric lai vezia.
Be 80D servit a lor talenz;
mas ben i ac p1u8 de cinc ûenz
que ca8CU8 e8garda e roira
Flamenca, e can plu8 cossira
8a faÌ8o ni 8a captenenza
e 8a beutat c*ade8 agenza,
808 oil8 ne paÌB a resgardar
e fai la bocca jeiunar:
e pergai Deu8, 8Ì grat Ten sapl
Mai 8Ì pogues traire a cap
que 8oI un mot ab lei parles,
noil calgra si poís dejunes.
Mout 8'en levon boca dejuna.
Mai8 anc noi ac domna ncisuna,
no volgue8 Flamenca semblar;
qu'aÌ88Ì com es soleih 808 pnr
pcr beutnt e per resplandor,
tal8 08 Flamenca antre lor;
quar tant 08 fre8ca sa colors,
8Ìei e8gart douz e ple d*amor8,
siei dig plazent e saboros
que la bellazers ei plus pros
e que plus 8ol esser jugosa
e8tet quaÌ8 muda et antosa.
H acisas. 5 non Me. qa[e] aers Me. 15
lar talen. IH .V. 28 anc tftat^que Bfu non i
dona Ba. 32 lar.
11
10
16
to
ff6
^
Xm* SIÈGLfi.
824
10
1.1
^
^
a^
:41U villf^ (HNT ItHHI $4 lr^^tMÙlk
tlU vMI Ml^ «mllà d<JUIIlÙi»#)k.
l/(iu(rMÌ btmtei Wìii nn i^l(km
Vu^» vlv uttUn r^^ no «i ftna
IHhah, \muiI Ui l!W«iHí4 AÌUii genta;
t4Uu« Ý^ ^^^ ^ HUlfHlU
II vH>))i \)U^ lià v^Mi> tti rnuton.
V)UIUI luil U^HUIHIMI IMI iHHlUt UuiOn,
bu )kk)u« imi^^ b^tu iM)
\\ik\kk M Iv UHUi tto tt^tt g^ tree
\»u \)uu liu^ «lulnMii n^Aoortloaaon
\|ua KÌ\>Ì M K>r lH>uUt Ittuieâson;
«IU4 vluou: ''Uì^U iHUioiiMiem nos
bouut vÌ0 vi\ui«i, ttv^ fUts Yoa:
\vMi nutr^'uii Ivttvm (lor pttgiit
ni vivMuun vMi vlo Ihui «i(triit
V» ououii iHUiv» gvuit e'ua Aoueilla;
uu4(« v)ui lu vvs quutt «i doapueilla,
i^utiu «I vH^vm vk K\mì\ ni levu,
lu uv^ vluu |uki» tuuta rova,
ui «uvin iMi u lun «orveiitaa/*
AUMi Mv» umlun I» «iolontan
vt vv^vm bnÌAHur vui imtoiuer
l\i l^n \|uv» u ^iut Nontro Heinor
s\ v^v^lU ^un lilu» vol ni ania.
U^é ^rnUvi naiiiottvva no^a olama
s\\ uv^ «Nm ^iou |ior lo olamar,
v)Uv^ lnU uvi vvilviu \f%^ hlaamar,
v|uui uvui \ liHiiuiu )o porque;
uvi «^^ latiuHiu |ior mai ro,
^ v^lU îHloUíV IM. 5i»nii»á. » c. ol /?a.
^M ^a^lsuvMMv^ lOlMiN IHUha. ÎÌO dons
al ^^mlln IH^ U K'/ OMUainor. 28
^vsw\
t
oar, 8Ì tan ni quan n*i trobesson,
ja no'UB pensetz que s'en laisseseon.
Quant an manjat, autra ves lavon,
mais tot atressi con s'estavon
remanon tuit e prendon ví, i
car vezat era enaisi;
poissas levct liom las toaíllas;
bols conseilliera ab granz yentaillas
aportet hom davan cascu,
ques ano us no faíili ad u: 10
aqui'B poc, qui'8 vol, acoutrar.
Apres 8i levon li juglar:
ca8cu8 80 volc faire auzir.
Âdonc auziratz retentír
corda8 de manta tempradura. 16
Qui 8aup novelia violadura
ni canzo ni de8cort ni lais,
al plu8 que poc avan ai traia.
L'u8 viola'l laÍ8 del Cabrefoil,
Tautre cel de Tintagoil; so
1*08 cantet cel deU Fin8 Amanz
e raiitro cel que fes Ivan8.
L'u8 menet arpa, Tautre viula,
ru8 flautella, Tautre 8iula;
Tua mena giga, Tautre rota, ss
ru8 diz I08 motz e l'autre'U nota;
Tus e8tiva, Tautre fleetella,
Tus mu8a, l'autre caramella;
ru8 mandura e l'autr' acorda
lo 8auterí ab manicorda;
l'u8 fai lo juec deU bavaetelz,
Tautre jugava de coutelz:
l'u8 vai per 80I e l'autre tomba,
l'autre balet ab 8a retomba;
ru8 pa88et 8ercle, l'autre 8ail:
negu8 a 80 meetìcr no fail.
2 pesses Ba. 7 pois. toallas. 8 consemers.
13 Yol Ifa, 14 auziras. 19 uiola. :^1 banastels.
ao
326
TRAITÉ DE POÉTIQUE.
326
TRAITÉ DE POÉTIQUE.
Ms, du Vaiicain 3207, fol. 49* (B). — Grtìr. § 41, p. 66. St. p. 67,
Aqestas coblas mostran qe las graDs
Rutas dompDas no cresoo poder fallir,
c 8Ì mostra oon lo faillimen de l'auta
dompua es maier qe cel de la bassa;
5q'aÌ8Ì con il es grans de ricor, aissi es
grans lo faillimens, e si con ella val
pauc, 08 pauca la faillida. E qi perdona
la pena, lo blasme no pot perdonar,
e menasa a mantz cel qe fai ad un
lotorz. Car ca^cuns si garde d'aqol: pcr
qe pren maior dan cel q'engaina qe
cel q'e8 enganatz.
Mas V08 no par, poscatz far failUmeti etc.
Blasme n'a hom e cascnns, s'el a sen etc.
15 Lo coms de llodc8 8Ì era mout adreics
e mout yalen8, e si era trobaire, e'n
Uc de Saiu Circ 8i'u fetz aqe^ta cobla:
Seigner coms^ no'tís cal esmaiar
per mi ni estar consiros,
ìoq'eu no sui ges venguiz a vos
per ren qerre ni demandar;
qe ben ai so qe m^a mestier^
e vos vei qe faillon denier:
per qe non ai en cor qe'us qeira re^
thanz, si'us dava, faria gran merce.
Lo com8 8Ì respondet aqe^ta cobla:
NUc de Sain Circ, be'm deu grevar,
q'eu veia qe oian sai fos
paubres e nuz e sofraitos^
^et eu vos fi manent anar,
que maim costeiz que dui arqier
no feiren o dni cavalier:
pero ben sai, si'us dava un palafre^
Deus qe m'en gar^ vos lo prendriatz l)e.
35 ' Cobla de rauoura.
8 po. 13/14 stropheê de Folquet de MareeiUe,
cf, Mahn. Oediehte 80. 14 cascbuns. 18 c/.
ei-de$suê 176, 10««. et Ma. de Modhìe 313^ (D).
21 ren nuinque H. 22 ro'es D. 24 qera //.
25 sens /f . 29 e dacer blos //. 30 ti vos en
ric tornar H. 31 mai D. mais me. sinia quc
//. costes DH. 34 qui D. 35 rancarc.
Aqe8ta cobla 08 d'amic, a qi non platz
que per beutat ni per joven ni per valor
8*atraia a dompna, qe done enten8Ìon a
totz ceU qe lla pregon, que salvan s'onor
pot ben una bona dompna gasainar amics i
e far cnan^ar 8on prez e aa valor, NUc
de San Circ:
Dompna^ eu sui d'aital faiso* etc.
Als bels capienemens
ei als cortes parvens lo
ei ckl fugir foïlors
conois hom las meillors,
qel semblans fai parer
so don a'l cors voler:
doncs i*i de far folia 15
no vos ven volonUiiZy
ja'l semblan no fassaiz.
No iaing qe plus en dia.
Tal domfmu sai q'es de iani frane
usaige
c'anc non gardet honor soiz sa centura; to
e'l toriz es sieuSy s'ieu en dic vilanaige:
car senes gein e senes coberiura
fai a iotz parer
com poin en si deschaer.
E dompna c'ab iani s'asaia, n
no's cuig mais qe m'alezer
qe ja de lei ben retraia,
ni voiU qe'm puesca eschaer.
NUc de Sain Circ:
Passada es la sasos so
qe fasias cols e cais,
e ja no'us gensera mais
lo blanqez nil vermeillos
ni'l gluz ni Vestesinos,
qe la cara'us rn e fraing^ 85
2 beutats. 6 po. dompna manque. 7 sansil.
8 cf. Mahn, GedicJUe 1158, 5. 9 ef. M$. de
Modíme,foL 257 (D); Mahn, GtdiehU 671, 4.
10 ez D. 12 conos H. 13/14 manauent D.
15 donc //. 16 noas en pren D. 17 fasati
//. 19 cf Mahn, 2, 28. 20 8ot 21 tort 25
tans. 26 no Ba. 31 fatias. 32 et 33 blanqet.
11*
323
\
--. srLîJE: 328
siiíí iDà a VI, plu8 s'avilis qe s'el
" irrr.jer an amea un avineu. Mas las
I ',..\>hí i'il falâ fan uii nial ìnercat, (jo
■ ■ ■■ II • . 1 i<
I
■ '/■■'
10 ...-:-l.
^. i\:ìwu uu e llai autre, e de llor a
iiii. ^i pl"^ '*^'* dona. (ìuilenis de Saiii 5
:M'"iiir dett hom uu usatge qe cor otcí.
^v'i^ tria un drut a desouor ote.
ir»
ifi,'
•* ■
^x^-^
•,iU^> •
^ .1*» l"'í«
. - ;f MONS.
,_. *., j;* (li). — Die Werke des Trohadors
'...;;„" .S>^'. /• ^^'7 8. — Gnìr. § :i2, p. 4U. Si, p. 4ii.
tnas quau cossir dels dans, quals es plus
fortz,
niâis notz blasnies que res, neis que la
niortz.
Morirs es nials, si'l falli valors, lo
c val tan quan dostrigua'l d:in;
iloucx qui l'alli n'i forsfa tot rau;
mas qui "û val, ìnortz Tes secors:
doucx per blasme vedar a niortz ìnesti(»r,
inas part blasnie no vey nulli peiurior, i5
\\\ leu no ven paors ni dosconortz
de si ineteis, qui de blasni' es estortz.
lilasiiies es grans e desliouors
rt roy que leu nian ni desinîin,
^'òr: ^"^^ sembla d(í leugior talan, 20
* .*. ìríî» ® ^*'*" í*"* ^^^ ^^ qu'es follors.
" *^ /■ lleys deu aver dur cor e dreiturior,
"-' ^" * qutì non aia voler ni cor lcugior
iii cainge bîu sos sons ni sos acortz;
quar qui leu vul leu falli leu s'estortz. •:•
Ueys d'Arago, sonlior, (ui pretz se mier,
vos voletz b(í so quo hom vos profier;
^ "'líJr- doncx ja de Dieu que taiit es tfians e
lortz
servir iuíh vir vostro valons osfortz.
a (*
•^ !*h,rs 1. ^l^ «rnit.lins (it; lolibarr. 7. « </. Malm, 2, 54.
S ilrl tliiii /.'. piib // 10 iiiaíí'. biiii //. II
ilrStrÌ^iiJi ìl. 12 »1. í|. lui.shîi /;*/.(', maninu li.
jir. ;•**'•
r.:JOr
.> <
•*í rcvs « •
í Mlliii-s í'.
• ifiii // I * ^'•'**'*' '^ '** ^*' ""'í*^ ^»'- l'» iioiii-paí)r /»'.
.****r „ // 17 i\v\ li 20 stiiiblaii //. 22 vvy U. 2.J iii
^i;* <• "" • j-ug H. 2.") sebtors Cìi.
329
GUILLEM DB OBRVBIRA.
330
aUILLBM DE CERVEUIA.
Ms. de Ui hihliothèque de Sainl-Marc à Venise, fr. I (CIV, 6), fol. 5"—^. — Grdr, § 31, p. 46.
St. p, 53.
So G*a hoin cs pus car,
80 quo Yols inayâ amar,
Aytunt tart coni la mar
Mant arbre fan fruyt tal per quc la
brancha frayn:
pel fiyl pren payre mal en loc d^altre
guasayn.
Enans cWtra casti deu hom si castiar:
qui mal fa e ben di, 8Ì eys yoI gualiar.
sS'autrc yoIs meynsprcar, esser vol«
mcynsprcsats :
qui no Yol autrc lionrar no vol esser
honrats.
80 es pu8 YÌl
a Dieu:
poras perdre
pu8 leu.
tenras femna
bestada:
10 taut uo'l poras donar quc ja'n sia payada.
Us marits asaget c^ab diable's be^tes:
sa muyler quils uget ans que fer se
pogues.
No desirs dignitai la qual no pot8 aver
scns tort e sens peccat, mays te val
pauc d'aver.
15 Altesa dc ricor es guardaris de vicis:
per puiar en honor porta mants horos
cilicis.
So que par scnyoria es grans subjeccios:
taÌ8 n^a, cuy meyls scria que paubro
romeu fos.
Un say que pot aver dos, e duy no
may d'u:
20 d'ayso |)odon sabcr lo ver per lor cascu.
Cant seras covidats, derrer vuyles ceser :
aven umilitats vcy bas aut romaner.
Lay 08 cap de la taule hou seon li
miylor:
pus Dou8 lo joch t'entaule no prendes
lo pigor.
Car hom hon pus alts 68 es en periyl
roaior,
et hon mays a conques del perdr* a
roays dolor.
Qui dona senyoria a fol, obra*n axi
com 8i peyres metia al roon de Mercuri.
Si gran coropte tenets entre roaos e s
coroptats,
s'una peyre hi metets, lo oompte er
torbats.
Can horo al layra tray los oyls, sab
bo a Torp:
tot or 80 quei lops fay ve a plaser
al corp.
Qui savis Yol u8Hr savis ooven que sia:
qui ab foyls vol enar apendra de folia.io
Trebucansa de gen ts ve per roal regidor :
bo8 hom a'la noyriments ensenyon li
aenyor.
Tu volrias aver bea e no esser bos:
bea no pot romener roas ab los valoros.
Nuyls homs re no volria de mal dinsis
sa mayso,
e plats li mala via: guardats ooro
vol 8on pro.
tant vils oom
mala vida:
tals c'an Tarma
delida.
Aytant cnn es malvats cn maior dignítat,
deu csser nicyns preats e qui Vi a puiat. lo
Un' obra de just val oen mil de pecoador :
no perdon lur jornal li bo laborador.
Mayd 08 menifestats del saví us sol dia
que la tota etatz de ceyl qui sec folia.
Lo foyls fera tal re don horo perlara n
mays
que 8ii savis fay be : nias de be far
no*t lays.
Nuyla causa non es
e trop an pauc apres
12 poques. 14 paus. 15 guardans. 17 gran. 1 altes. 18 p. e trop an a. 24 dona esiats
18 pabrc. del. 25 don] hon.
327
;::• 5IÈCLB.
332
qe no poi penre color :
ni no'n pot traire iluu^<u-
nuill hom c*ab vns s'.-
ni tnais de vos ivm it.,(,,i
5a vostre driit, si hu ...
Aqoâtas colila.s ÌiI.'.mhui! ■
ftti tropprciar, |mi6 v«' -. :i ,-
mas la bontatz ud. i]:(iit .^ ip <
E s'olla cauBÍ» iiii
. í •» '
. 1 1 I • '
..^ r-il
Dioynfl pus tart n'auras; ìIoucIib fay
a I)eu plaser.
Guardn que oo ajusts aver don auries
plor:
l. los lagrcmcs dcla justs puion al sol
^ J^: aenyor.
-átfl. T*>^ aygua avayl cay, aquo»ta puiu
'^iÉíb amon :
"* " ' pu8 licu quo rc8 b'ou vay la gloria 5
d'cât mon.
Af«». dê Paria, /r. '• •
N'Ai íìe Mons, ìnj. i
10 La valors ea ^i.u.-
ei fach e'l di«í i ■
cortes e franc c ' ..
dels royâ e dcls aiiiii
mas fug ui di(']i > '.
istan solamon nnii
qu'om pot falliir r
que perdrai \my\7. ':<
Dela reya tura ;."..
quí be cos^iirai ii' '
flomaa de falliir ò^- i'
quei blasnio tol a) '
Êi rey son pliia <!• :
quargreuau/'iiin v
per que do rey, i »:
26eflta Bos pret/. (^n \
Si falliirH t'iib lit!:
cum cs daii.s ad ".
ja no falhira laii :
negus per tuit .j-
doFalhir apcl :r<> lini
qu'autre fallìii ii<>
1/2 pu. 4 ii->!!i
10-14 rnutiiéa f'
far BaC. 17 i|iic /,
iia.C, 21 <jiii- /; luih
pUS Ìi. 'J.'i iii(i:ir /..
25 nuii <\ piiilhir/a .
aqnelliB (-. ììh la.lr.
Sai tìa.Cn
r»-
tieu
^aiiift|s
per lo«
g mot
•i
L'
i .1
c iAllîTB DOUOELINE.
dff TflpiV rf* ^' ^'««í Aíiíycr. — /xï Vie de Sainte
* îJ' /^í^. - Qrdr, § H7, p. 58. St. p. 62.
fie Ab tant li maires de mot gran dolor
plena amb amars critz si tornet a la
dancta, e vodot de bon cor que son so-
pulcre illi vozitaria, c que li portaria
í'enfant am son auzarí. Et aissi fachio
don vot, l'cnfaB fon rcstauratz a ploniora
salut, ot enaissi con pcr los mcritis do
la benaurada sancta lo prcmior fìlh
Dious lur avia donat, aissi per los sieus
meritis aqucst que crezian que fos mortz, ii
píatozamcns lo lur va rcstaurar. I)on lí
maires am gauch li atendet son vot, o
comtava o dizia que per cort li sanctu
Pavía ressuscitat.
 Marsella era una femena que totz2o
los onfantz ques aviu perdia tan tost
ques cran natz, et cra cn tan marrida
que non somblavu rcmazes en son sentz
dc dolor quo inonava a cascun dels en-
fantz. E una vos qu'ill era pros do sont^
enfantament, era mot consiroza, car dop-
tava de la mort de renfunt, o plorava
lo ennns quo fossa nat. Et una nuech
en sompni lo li nparec lí benauradu
maire, si trczena de donas de Robaut, so
quo I'acompninhavan mot honradamens,
traspassadas totas d'aquest mont, ot eran
totas de mcravilloza beutat. E dis li
li sancta mot benignamens: ^^Supjas,
iC e» ® ''
^jeiir*^"
rjiiD aver;
• ' *gr volgucB
íítf»»'"'»
► Tj fi>n menatí
^ dell »"•
333
TRADUCTION l)U LIVRE DB SYDRAC.
834
femena, que tu portas un filh del cal
Reras alegra, e per cert sapjas que grans
bens t'en venra, car ieu ti fa8 saber
que aqucst ti viura, quMeu ai prcgat a
sDieu que lo ti salvi/' Âdoncs li femena
li demandet qui era. ^^leu,*' 80 dis li
sancta, '^sui Doucelina de Dinnha, be-
guina do Robaut e sorre de fraire Uugo
de Dinnha, qu'en aque^t an sui trans-
lopassada d'aquest mont a Dieu, e la qual
tu avias reclamat/' Adoncs 1i femena
8Ì gitet a 808 pe8, e requcs 1i am gran
devocion que benezis son ventre, e li
sancta adoncs pauzet sa man sobr* ella
e benezi la, e pueis parti si d^ella; e
li femena remas mot consolada, et ao
pleniera fe en las paraulas quei sanota 5
Ìi ac dich, e 'speret que per los sieus
meritÌB trobera gracía am Dieu. Azimpli
8Ì le 8ompnÌ8 quei femena ac viat, et
enfantet un fìlh de ques ac mot gran
gauch, car aquel li viaquet e li fes motio
de ben8, qu*ell fon bon8 mercadiera e
lonc tcmp8 la noiri.
TltADUCTION DU LIYRE DE 8YDRAC.
Ms. de Varis, fr, 1158, fol. lOl'^lOS^, — Grdr. § 07, p, 91 t. St, p. 69.
Lo rey dcmanda: "Que val mai a
beure, lo vÌ8 o Ih'aigaP" Sydrac re^pon:
i5'^Lo vÌ8 es una pre^sioza cauza e digna,
e es a 8alut del cor8 e de I'arma, quar
per 1o vi pot hom salvar 8on cor8 de
molta8 malaudias e s'arma dMssamen;
qunr vis es bos per las savias gens que
20 lo bcvo atrcmpadanien et a razo, c no
fan pcr Ihuy nulh outratge a lor ni
ad autra gen : pcr que aitals gens apro-
fiecha mais tro beure vi que ayga.
Mas als fols, que bevo lo vi folamen,
25 ilh ne gnsto e'n perdo lo lor e n'aucio
la gen o la dcraubo e*u prendo l'autrui
cauza, c s'en fan aucire e^n fan bregas
e baralhas o d'autras fulhias assatz. Ad
aìtal gcn valria mais beure Tayga de
30 la mar quc lo vi , quar no*n perdrion
lo lor ni lor seu ni farian mal a lor ni
als autres. Aitals gens non deuria beure
vi, ni drehs ni razos non es que o fasso,
quar lo vis no fon pas fahs per els, ans
35lor es defcndutz. Lo vis fai als bos lo
cors sa e pur e net coratge, e als mal-
vatz fai malvatz cor e fol, e lo cors n'es
destruhs manhtas vetz, per que dizem
nos que als bos val mais lo vis et als
malvatz l'aygua.'' — Lo rey demandaru
^^Cant hom es ardens de batalhar o
d'aver paraulas ab alcuna persona, cosai
8*en pot hom esquivar?" Sydrac respon :
"Cant hom es ardens de batalhar o
d'aver paraulas ab alcuna persona, la-io
donx deu hom cossirar en Dieu, e Ihi
dcu sovenir de s'arma, e no fassa cauza
que torne a dampnatge del oors ni a
perdecio de l'arma ni ad anta de se ni
do 808 amix; e deu cossirar cn altrats
cauza e combatre se ab son ooratge e
gitar cela pessa de se, e 8i de tot no
sy pot refreidar, el sy dea moure fors
de la gen e parlar ab si mezeis, e ba-
talhar e menassar ab se mezeis, aissyso
cum 8Ì fo8 denan sela persona; e sela
arsura, la quals efla lo cor e lo ventre,
sy desenflara per la boca e pels membres
e per lai on lo cors dezira a deseflar;
et en aital manieira sela arsura si re-ss
freydara." — Lo rey demanda: "Si fa
mal qui si vanta de son peccatP*' Sydrac
14 toujours dbrégé Sy R. 21 autrage, damp-
natgo Ba. 23 uix. i^ vis. 37 que nes.
1 bezenis. 3 beseni.
13 que ne8.
831
Xni« SIÈCLB.
Sí com al cora os bos rosauta d*efer-
metat,
a l*arm' es seboros aver mal de pecoat.
Reys ceseu en cadeyra df^ judici leyal
a la gen dretureyra dona be loyan mal.
5 Trop 68 enjanayritd la gloria del mon :
guarda las trixarrit», cals an estat e aon.
I)e 80 que cuyderaa may8 en est 8og1a
aver
moyn8 o pus tart n'auni
Ouarda que no ajusts
los lagromcs dcla juati
Tota aygua avayl cay,
pu8 licu quo rc8 s'on
VIE DE SAINTE DOUCELINE.
M$. de Pariê, fr. 13503 (anc 766^), /ol. 88. Copie de M. Paul Mcyef\ -
Doueeline p. p. Albanh, Marseille 1879. — Ordr. § 37, p. 58.
Le qaiiiEena eapitola es dels miracles qae
Diena fes per la sancta apres lo 8ieu
traspaflsament.
10
Ar e'alegri Robaut d'Ierae e de Mar-
8ella, car tan digno cap ha agut en aon
comensament, cou servi lo seinnhers
cn tota sanctitat, con tostemps i sia amatz
II e 8ervitz puramen per lo8 gracios meritÍ8
de la maire que l'a edificat, per lo8
cal8 meritie Dieue a acorregut a mot
de gen8 8egon quee auzires.
En Prohenea era un uoble baron
foquee avia nom Rainaut, 80innher8 d'uu
caetell que8 a nom Cabrier, et ell e li
donna quee avia nom Costanea deziravan
fill meravillozamens, e no'l podian aver;
et am gran fe voderon a la sancta lo
36 pee de renfant en siera, si lur volguos
dar fill. Non triguet gaire ques agron
un bell filh quo lur fc8 mot gran gauch,
car el si fe8 tan 8avi8 quo per meravílla
auzia hom eae paraulas, que non semblava
80 enfant, e ben paria que fifó era de gracia;
tan 80til8 era en 8on entendement.
Estalvet 8Ì d'un autre filh que8 agron,
cazec en malautia, per la qual fon menatz
8U8 lo ponch de la mort, en tant que
35certamen8 li viron far lo8 tratz, e nei8
crezian que l'arma fo8 partida dell cor8.
Ab tant li maires dc
plena amb amars cril
sancta, e vodet de boi
pulcre illi vezitaria,
l'enfant am 8on 8uza]
son vot, l'cnfas fon ro8l
salut, et enaissi con f
la benaurada sancta
Dieu8 lur avia donat,
meritis aquest que'crc
piatozameus lo lur v
maires am gauch li
comtava e dizia qu
l'avia ressuscitat.
A Marsella era
lo8 onfantz ques
ques cran natz, e
que non soniblavi
dc dolor quc me
fantz. E una ve
enfantament, ere
tava de la mor
lo cnans que f
en sompni lo
maíre, si trezf
que l'acompai
traspassadas t
totas de mei
li sancfa m
835
XIII' SIÈCLE.
836
respoD: ^'Cilh que de son peccat si
yanto bod mÌDÌstre del diable, quar tuh
Ihi mal YCDO del diable. E silh que sy
Yauto de so que lo diables Ih'aura ami-
^DÌstrat ben, es dreh que sia apelatz
mÌDÌstres dels diables, quar ilh aDUDCio
las obras del diable a la geu; e sel fai
graD mal e graa peccat e fay peccar
los autres pcr so yaotameD, quar tal
lopeccat aura fah, per aycDtura, per so
yaDtamen ; sel que Tauzira lo fara que
ju DO'l feira, e lo yautaires sera colpu-
bles del peccat.'* — Lo rey demanda:
^Ter que femna sy doua leu joia e leu
16 dol ?" Sydrac respon : ^^Femna en aquest
segle sí dona leu joia e dol per bona
razo, plus que hom no fa; quar femna
a lo sauc e la seryela plus leugieiramen
que hom, e es aissi coma la synia en
toVarbre que s'enclina pel yen ad uqucla
partida on sy yol ; e fcmna es tals que
de petita cauza que yeia o auia, ela
trembla tota per lo sanc que a; quar
la freyoleza de so sen Ihi fai tost aycr
26Joia e tost dol; e sitfos sayia coma hom,
feira ne hom bailieus e scnesquals e
jutges e senhors. E per aqucsta razo
quar non an gaire de sen ni fermetat
eu lor, ans so yolutgus do coratge, sy
30 demora a far, quar mautenen descuebri
80 que aura yist e auzit; e per so sy
dona fost joia e leu dol, et enans scrion
desseubudas cen femnas quo us suyis
hom." — Lo rcy demandu: "Duu hom
36unar yezer soen son amicP" Sydruc
respon: "Certas no; quar tu i poirias
anar ta soen que tu lo corossarias e
lo enoiarias ; mas tu lo deyes anar yezer
a horas e a sazos, non pas soen, quar
40toh trop so mal; e per ayentura el aura
a far al res que de te yezer, e si tu
yenes adonx, tu Ihi yenras al desus e
faras Ihi enuoc. E aisso podem saber
per tè mezeis: sy tu eras en ton ostal
18 8&nx. 24
40 80 trop mal.
en autrc luoc e fuzias tos ncgossis
secrctz, tu no yolrias pas que nulhs hom
yengues sobre te, e que fos ancaras tos
filhs o tos fraires ; atretal faras tu a tou
amic, sy trop soen lo yus yezer; mas cant 5
hom yol anar a Tostal de son amio, hom
Ih'o deu far a saber, e sel que aissj o
fai es cortes e ben essenhatz.'* — Lo
rey demunda: "Dcu hom far layda cara
a son amic, quan ye e son ostalP'* Sydruc 10
respon: "Si tu es en ton ostul ub tu
niuinudu e tos umix yo sobre tc, quo
ti desplassa, tu noili dcyes pas mostrur
malyutz semblan; mus devcs llii mostrur
bel semblan e far plazcr honor a ton 15
poder; quar tro es mielhs quo tu sias
corossatz en ton coratge ei sapchas re-
tener per ton amic que si Ihi fazias niih
dizius antas ni yerguonha. Car si tu
Ihi mostras malyatz semblun, tu le cor-to
rossaras, et aura ti mula yoluntat et
auras corossat te e Ihuy, e pueis t*en
repentiras; mas sy tu yols tot so es-
quiyar, fai fermar ta porta, e negus no
si poyra sobre te metre.'* — Lo reyss
demanda: "Cossi's pot far que a las
yetz .j. hom yencera .iij. homes .iiij.,
e alcunu yctz sera yencutz por un solP"
Sydruc rcspon : "Hutulha cs coma Dyeus,
quar silh quo Dyeu crezo et adoro do:io
tot lor cor e so seryizi fan, non an en
autra cauzu lor entendemen ni lor pessa,
ni uyer no lu deyo. Tot atretal deu
far cel que batalha fai, quar el deu lo
cor ei coratge e sa pessa metre entiei- H5
ramen en la butalha, e deu oblidur de tot
en tot 808 autres ncgossis, e molher
cfans e sa riqueza, e deu cossirar cossy
yencera sa batallia. E si el es caitieus
ni paorux, el sera yencutz." — Lo rey40
demanda: "Es santatz de manjar totas
yiandasP" Sydracrespon: "Totascauzas
que Dieus fetz per manjar so sanas,
quar la yianda, que es eferma, non es
3 tos] .11. 14 malyatz-mostrar maf»^.
3Q el el es. 42 caozaa répM,
337
TRADUCTION DU LIVBB DE SYDRAC.
338
mas de refermetat del oors on ÌDtra,
del temps: quan lo cors es sas, so
que el manja Ihi es sa e bo. E cant
ci es fcblcs o malaudcs, puuc dc vianda
6 Ihi fai mal; per aisso bona vianda e
sana no mou mas del cors sa e pur e
net ; que can lo cors es sas, tota vianda
Ih'es bona e sana; e al cors malaude
pauc de vianda Ihi notz." — Lo rey
lodemanda: ^^Quals so las gens que plus
8Ì vauto del mon P" Sydrac respon :
'^Aquilh que mai si vanto que gens dcl
mon, 80 Bon tres manieiras de gens.
Prumíers fols vielhs que'is vanta de sa
i5jovcntut e recomta de son cora, cant
el era joves, vertatz o messongas, e
recomta sas baudors e sas fulhias, e si
vanta de sa gaieza e de sa pcssa, que
las gens l'en crezo; e non cuia pas que
toaquilh a cuy o comta Ten chuflo ni
rescarnisco. La segonda manieira cs
de fol estranh que recomta bordas e
fulhia, que el a estat e son pais rix e
maDens, o que sia vertatz o no: per un
S5 que Ten cre, dos non o crezo. La tersa
nianioini os do ric fol quo rctraira biìb
fulhias e sas bordas, e aquilh que Tauzo
ron janglo o Ihi bufon en hi bnrba o
lli*nutreio can que ditz, per sa riqueza.
80 — Lo rey demanda: "Cossi" . . . "las
nivols 8on tant espessas en estieii coma
êu ivcrn e aitan escuras e plus altaa
que en totas las sazos de Tan qu'elas
no 80 c nostras partidaa . . . d*autra gcn,
5/6 68 sana. 19 cuiar.
que de totas las 8azo8 de Pan non falho
ja maie ni en ivern ni en eetieu. Quar
can lo firmamen8 fai 8on toni e so mo-
veraen c'l 8olelhB pren 8on altre torn,
fa e8tieu a nos e yveni al8 autres jens 5
def mon. E cant el fa 8on autre torn,
fa e8tieu ad aquel8 e yvern a nos; en
tal manieira no falhira ja mais yvern8
ni e8tíeu8 al mon de tota 8azo de Tan.
E aquel torn8 quei 8ole1h8 fai, non 08 lo
ge8 de la montan8a d*una pena; la alteza
dcl (irmamen no8 aparey8 e regarda-
men." — Lo rey demanda : "Co88Ì una
nivols apar petita, co88Ì esdeve tan grans
que cuebri gran cantitat de la terraP**i?>
Sydrac re8pon: "La nivols que apar
petita a la vÌ8ta a son cors es molt
grans, mas sa grnndeza horo non pot
saber per la alteza que a, per que par
a sa semblansa petita a la vista; e paucm
pauc 8*a8emb]a e esdeve granSy et
efla aÌ88Ì la petita nivol8 8a grandeza
encontra lo cel en aut, e hom no la
pot vezer. Mas per 80 que es encon-
tra davas no8 e 8*e8pieÌ88n, hom not5
In pot pns vozor ni do lonc ni do tra-
vcrs, e pcr sa alteza lo vens la fer e^
enfln e In fni crcisHor c Cflpnndro o
cnzer e ploure en la terra et abeurar
les be8 que'y 80. E non entendatz que8t>
8eln ayga venha ni yeeca de l*aire, ann
y monta de la mar, e a la vetz del
fum quc la terra geta, e esdevc neula
e plueín nÌ88y cum vos podetz vozer.**
24 per manaue. 23/4 encoDtra aras dauas,
cn contraria d. Ba.
iií^tí
XIII* SIÈCLE.
340
FlìLQUET DE LUNEL.
^«. .4« íUi*4^ •#. /^í»K's *<h^ a^^ -- è\. SichelhraìU, Der IVoubadaur Folquet de Lunel, Beriin
!^'^. t*. ii;- M ^*». l^:í .^0 { hV^ — Ordr. § 32, p. 48, St. p. 48 8. Diez, Lében und Werke
dnr tíymM^rê, ^ éd., Leipzig 1882, p. 478.
\KÏ
U
n
wi
m
u
u I l>4^ìi»M \k> Hlh umI mouan
s>\ \>s>Ak\i ^^>\\mví oi fÌTAÌre;
U \k\m^ Muoi m>ìx «ufau
\^ IVutku4i «^uui» iM uiairo;
u I olvro WImu imouuioujau
kW «V» ^uo lur 0« voiaire,
K l'viu|HvvaiKir (craun torts fan
«11« voìa^ m>\ o\i (luonoon faire,
\>\ voi aU ivoiutoa atroatan;
M l \smito do grau afairo
vlo4oro(o'U baiH>ii tot Tau,
o l (karo iiiaut bol ropaíro
^lo lov« oavutiorn a tort an;
I oavaltor a grau airo
vuoin \mitiouii imgott pluinmi.
'raU u'i a, uou» do Tarairo
Ivir lovoU buouH, iion drog gardan.
|0i |ia^oii \m bolaH truire
«M |ioihIoii, oi pantor talan,
4U0 uo 11*011 nabon ontraire;
11' I i'iiniÉor, onr (loiiiandon gran
loguioV) |ior lur faU maitrairo;
oi iiiotgo lur uiotitior falsan;
ai|Ullli ^^\w uo Mabo gairo,
ouìoM guorir ot auoíran,
iiov (|U*o» uial o*oni lor o paire.
)0i iiioiioMtrnl oi inorcadan
luH Mo iiiontidor o laire,
ruM van rautru ab bol Honiblon
iraiuor, |)or avor atrairo.
101 joglarot oi viandran
nl |iorduii |ior inul rotruire.
10 voui» d*a(|U0Ht segle truan
(Miiii ongana inant peccairel
I Iii nr m%n{
â. 5 aussi etc.
7 clercx.
13 deze-
lU MtyM rl(> 11 (flv roys al comte.
imUU. \U oaviiyerii. 10 els cavayers. 19
Ì<mM nariluii. tíO eU. 21 els pastors. 23 els
l«ii«uri. UH (<!■ por (|UC8. 33 le deuxihne el
M«(llt/(«#
Tant es aquest soglo farasitz
de gens inot dezordcnudas
qu*engana molhers e maritz
tan c*aucÌ8 Tub l'autr* en badas.
Mas las molhers enganairitz, 5
can son dels drutz emprenhadas,
fan entendro las trichairitz,
do lurs maritz aon cargadas;
e ouion aver escarnitz
lurs maritz, las desastradas, 10
cant an perdutz lurs esperítz,
e remanon enganadas
per jovenseU enfoletitz,
e mais per sels c*an clergadaa.
Aras parleni dols dcscausitz i&
ulbcrguiers, co son malvadas
gens; mot serctz ben aculhitz
per cls e per lurs mainaduB,
al venir, e mot obezitz;
las ostas auretz príyadas, to
e las BÌrventas poccairitz
tenran vos apparelhadas;
e can \08 seretz reculhitz
ab ela, e seran sermadas
las Yiandas, er faitz renvitz, n
que manjon totas yegadas
ab yo8, que seretz gen noiritz!
E lur trametetz onradas
prentalhas, segon que aizitz
ne seretz; e s'enviadas ao
lur avetz auca ni porditz
carnB froBcatt e aaladas
pan8 blancx e vis esolHrzitz,
ycndran vos avoU divadaâ
mal lieuradaa e fes poiritz S5
e manjadoiras traucadas.
Pucis auran vos los porcx aizitz
e truiasBas afamadas.
2 mot manque. 5 la molher enganairis. 7
-Ì8. 15 Arans. 16 albergueiras. i7 gent. 29
B. caiziti.
341
FOLQUET DE LUNEL.
842
E caD Y08 seretz adormitz,
manjaran a grans goladas.
E jairetz cn lensols blezitz
cn cosscrs dczonriulas
5 e serctz mal e lag cabìtz
de COÌ88Ì8 e dc fle88ada8.
PueÌ8 al comtar 8eretz malditz,
8Ì de la8 doa8 80udada8
non lur datz quatre 80U8 complitz
10 de lur8 faba^ denairada^.
yeu8 co'u8 er lo prezen8 grazitz
de la8 yianda8 delgada8
de que yo8 1o8 auretz 8ervitz!
Tant 8on gen8 de8arengada8
15 en aquest 8egle qu*e8baitz
8ui don 8eran restauradas
la8 armas del8 angel8 marritz,
c'ab Lucifer 8on dauipnada8.
Urans dcu C88er lo co88Ìricr8
to c'avcr dcvom, scs fallicn^a,
car al Scnlior qu*e8 drcchuricrs
de nos fam de8ConoÌ88en8a,
qu*el no8 08 francx e drechurier8
c no8 808 obedicn^a
25 VC8 lui, quc mans tormcn8 8obricr8
8ofri per uo8tra guirensa.
Pauc fam dels mandamen8 preniier8
qu'el no8 fei, per negligen^a
no8 en laÌ88am, per qu'els derrier^
80 jutjamen8 n'aurem penden^a.
L*U8 08 YaudoB e liauniers
e de mala conoÌ88en8a,
Tautr' eretge8, Tautr' U8urier8,
Tautre rcte 808 temen8a
85 carta8 pagada8 o denier8
comandatz cn 8a plcvonsa.
L'autr' 08 molheratz baga88Ìer8
808 lei e 808 penedeD8a,
e Tautre deh quatre carticr8
40 de Dieu dira . . . ezcn^a:
por ca88* per joc, per e8tier8
8 IL 9 IllL 11 prezcn. 12 de la, ìe rette
est iUiêíble, 13 los anretz ilUnble. 14 gen.
desangadas. 21. 23 Za répéUtion de la même
rime est sans dotUe fautive. 27 faym. 29 qnel.
30 pedensa. 33 esnriers. 35 e. 36 comandas.
40 descrezcnsa Ba.
a 8on tort pren defalhen8a.
L'autr* 08 a 8a8 gen8 mals terriers,
Pautre 8on 8enhor bÌBtensa
dc 8on drcg. S*cl 08 corturior8,
8*08 d*un rei en mantenen8a. 5
L'autr' 08 a 8enhor lauzengíer8
tan quo met poleg* e ton^a
entre lui e 808 companhier8,
tro'n geta la bevolen^a.
L'autr* 08 ricx hom que volontier^ lo
8ervÌB8Ìal8 covenen8a,
que a cap de trent' an8 entiers
non auran ma8 lur viven8a.
L'autre ve paures almoinìers
a 8enhor quei fa valen^a ii
tan qu*e8 ricx, e pueÌ8 8Ì mostiers
li fa, no'n a 80YÌnen8a.
L*autr* 08 baile8 o peatgiors,
c'al 8cnlior fai tot croÌ88en8a
de renda8, tan 1*08 plazentiers,
qu*en met 8*arm* en nonchalensa;
e l*autr* 08 corrieu8 o bandiers,
que tot l*an en mal deBpensa
per gatjar pastor^ o bovier8
d*autre8, 808 conoÌ88en8a.
L*autr* 08 trobaires messongiers,
que non a ges d^OBtenensa
de mal dir, qui don8 ufanier8
noi vol dar 808 retenensa.
L*autr* 08 de penre prezentiors
drap8 o denier8 a crezensa,
puei8 al pagar sera frontíers
que'U8 dira, 808 reverensa,
que Y08 08 U8 gran8 renoYÌor8,
8Ì TaYotz fag avinensa.
Ii*autr* 08 alcavotz mercadicrs
de femna8, 808 e88ien8a,
Tautr* 08 trichaire8 lechadier8,
que d*al8 non a 8a chalonsa.
L*autr* 08 pauros, ricos parliora, ^
quo totz jorD8 bregaa comonaa,
1 cort ou tort. 4 dr. el Ba, 10 homss. 11
prut'étre ve co vensa Ba. 14 panre. IB e
manqìie. mas Ei. 19 tort. 24 bojrers. 29
retensa. 34 renoyera.
H3
Xm- SIÈCLE.
344
que tot l'au fa aa doâpeusa
per tayernas e per selieni,
qu'en als non a s'enteudensa.
w
u
<M
4a
H»
IIAIMON E8CRÍVAN.
^♦4* ù ^^»^ /**. ^^'Xí» M '^^ CQ), A- ^^5i5, /ol. 95- (11), - Orifr. § 20, p. 35.
SmkÌM^ r^Aulri^ vi 868 falhida
k v^^^iH ^u^ ^ tto m^oblida,
j^vu^ ^vuima ^ mielh8 garnida,
V» )H4tlo4 A Wy U'Ì88erniday
v> di^ lU (rAl>u\|Ut^ aital:
bViU !iu> ^ iio*ui podets far mal;
VH4 liui ti8«*8 fitmi portal,
v|uu vhu8 lu vilu vuelh ostal."
l^ui (iu^UHU0t: uHÌAble'us guida,
u(i v'uCu^ vivl^ta, uiarrída;
Kl\im \MA aurui trtni oolps ferida,
m \k\> uà^ Mou aurots guorida;
\|u«> 8« |M«88ut8 do 8ai lo pul,
>M4t>vvu4 vl^ v\MKtro ouor quan val,
viu'iMU 8 ^ darai un oolp mortal,
Hl \VMI aVHUMMOO 8Ul 008tal.'*
V^ taut la i^ata 8*08 moguda,
vju\> uv^ V ao pu8 do retonguda;
U\' lu vilu t\>8t fo vouguda
v> uumtvot 8U oara poluda;
v^ xouo 8uaUi ooladanion,
)M4U\^ \Hi\la pauo prondon e pren
Mi v|u'uMO my MO rotonomen,
Um liui diu8 lo violh bastimon.
W \|uau Tao viat' o oonoguda,
Uul^i\|U\H di(8: ''('ata morruda,
U^u v\Mi auiai t\i8t abatuda.'*
(C IWr la douMUt 8a barbuda
u ^ul K II iiiU»la (*. 7 lev manquê R. 9
Y\^\\\^ \*> 10 Ua mitn^iUêC, 16 Don a. ab mi
ú^\\\\\M K 10 K H. i8 M 19 cossefipii R. sus
A«i i* iH^ ikiviivl8ii m*%HqH0 R. 26 retenem C.
^ vlU ni »8| U H.
tal eolp que tota I'esooyssen.
Pueys a li dig: „Ben as fol sen, 5
cata, qu'ab mi prendas conten;
e farai t'o ades parven.*'
Ab tan la cata s'en erissa,
qu'es grnss* e grossa e faitissa,
e ditz qu'enquer a fort pelissa, 10
e venra, si pot, tro la lissa.
E junh I08 pes e fes un saut,
et a cridat e mot en aut:
"Trabuquet, no't pretz un grapaut,
que prop vos suy al mieu assaut." 15
Ab tan lo trabuquet s'erissa,
qu'es fers e fortz, e fer e fissa,
et a dig: "Na cata mestissa,
fort pel auretz, s'ar no'us esquissa.'*
E tramet Tuu cairo raspaut, to
que no'l leveran trey ribaut,
et u lo*ì mes el cors tot caut,
don tug foron alegr' baut.
E la cutu quci colp sontí,
a per pauc de dol no mori, ss
e dis: "Trabuquet, malat vi,
ieu te lais, e tu laissa mi.'*
E'I trabuquet respondot li:
"Na cata, non er enaissí,
qu'ab mi non auretz treu ni fì, so
enans vos aucìrai aqui."
3 sentensa.
(î preans 6'. 10 dis C. 13 e ha R. el mat
R, 14 pres C. 15 pres R. 16 sarÌBsa R. 18
et ba dicb R, 19 ser R. 21 leveron R. 24.
2ô Bentic: moric R.
845
DANTE DA MAIANO. - MATPRE ERMENGAlî.
846
DANTE DA MAIANO.
Ms. de la LauretUienne, Plut. XC in/.còd. 26 (e). — Archiv/ûr das Studiumder neueren Snrad^en,
33 f lîl, Siengclf Die altprovenzalische Liedersamtnlunf; e, p. 75. — Grdr. § 38, p. 39. St, p. 2S.
Las, 80 que m'es al cor plus fìns e
cars,
ades Tai de mi parten e loignan,
e la pena ei trabail ai tot, ses pars,
on niantas vetz n*ai greu languír ploran.
5 Quei fìs amors mi ten el cor uns
dars,
on eu cre quei partirs non es ses dan.
tro qu*a mi dons, ab los sieus gens parlara,
prenda merse del mal qu*eu trag tan gran.
Leu fora 8Ì*m Yolgues mì dons garir
de la dolor qu*ai al cor tan soyen,
quar en lei es ma YÌda e mon morir.
Merse Tenquer, a ma domna yalen,
que per merse deia mos precs coiUir
e perdon faasa al mieu gran ardimen.
MATPRE ERMENGAU, LO BREVIARI D'AMOR.
I. Me. du British Museum, reg. 19. C. 1. fol. 127^ (A); Mb. de Parie, fr. 858, foî. 127^i(tí):
Ms. Jlarlei. 4940, fol. 130^ (G). II. Mahn, QeâicìUe der Troubadours 1, 184-186. — Le Breviari
d'amor de Mntfre Ermengaud p, p. Azaie, 2 volL, Paris 1862^84. Cf Jahrbueh /Hr romanieehe
Literatur ô, 402. — Grdr. § 34, p. 53. SL p. 43.
1.
Dels metges.
Lo8 motge8 peccan eyssamon
10 en manta guiza, quar 80guen
Ia8 doctriua8 de Galia;
per 80 que puescan vieure 8a
louc tenip8 et ab cor vigoro8,
8on mot ardent e mot curos
15 de seguir tot delieg carnal,
e de resperit no lor cal.
Mas en 8o qu*e8 plazent al cor8
meton nueg e jorn lor esfors;
don volou uver palAfros,
so belas raubas e bels arues
vianda8 dolicadas
e trop ben aparelhadas,
et auzir esturmens e can8
e sentir cauzas odorans;
2s e tot aysso volon seguir,
quar es profieg a retenir
1 ço. gars. 2 lnngìan. 8 aiea tot. 4 mantes
aeç. langir. 5 an. 6 ens. partir. er Ba.
10 segen C, soaen AB, 11 galias (: sas)
AB, 16 cspirit A. lor ne qual C. 18 lors i4.
24 bon odorans B, 26 profieg es de C.
al cors la calor natural,
mas a l'esperit es mortal. lo
Et esquivo cum lo malan
80 qu*e8 a I*arma profeohan;
quar al oors seria nozen,
del qual an cura maiormen.
E dono per cosselh leyal ir>
als autres que fassan aytal,
e per corporal sanetat
cosselhan qu*om fassa peooat.
E soven fnn mant home bo
niorir senes cofesaio; to
quar si nn greu uialautia,
no sostcno qu'om lor dia
qucz els se deian cofessar,
per duptansa de may greuiar,
e curo mays de corporal t5
sanetat que d'esperital.
D*autra part, quan vezo trebalh
1 ab loien p. 2 merseis. B sem. donç. 6
lencer a mia. 7 qa p. merseis d. mon p.
acoillir. 8 faca. grans.
9 a lor cors 1a color C. 11 le i4. 15 lial
AB. 19 fa mans (\ 2i) ses B. 21 gran C.
22 qaeas om ABC. diga A(\ 24 greaeiar A.
847
xra- srÈcLîî.
848
10
d'aloun home, ouy mals assalh,
dolors o febres eartana
o febres cotidiana,
gotassa lebrozia,
o autra greu malautia,
ja no*n auran compassio
ni desplazer, ans lor es bo;
quar espero quez ilh auran
de la cura salari gran;
et outrai dig gran salari
auran lor ypotocari
especial, don hom pendra
tot aquo que mestiers fara
al dig malflute trebalhat;
15 et auran ja fag lor mercRt
ab repotecari, lo qual
auran pres per especial,
que lor partísca son gazanh.
Apres 8Ì*1 malaute si planh
to d'alquna dolor que senta,
ditz que fort lo turmeuta
ol oap o en rosquina,
01 faran far mediattina
ad aquol ypotecari,
t6 emplaustre o lectoari^
banhs, eyssarops o onchuras
et autras malaventuras;
e res d'aquo pro noi tendra,
8Í.0 fay, petit sera.
Et apres, quan ve al comtar,
rypotecaris fay pagar
per 80 qu'om a de luy agut
detz tans que no li*n es degut,
8Ì veritat dir volia.
Pueys d*aquela raùbaria
a lo motgos sa boiiii part,
lo ters la meytat oi quart.
E si cuíatz a lor gandir
1 dalqanb A^ dalca B^ dalcus C. homes aqa
m. 6*. 4 o] ab i4. gran salari C. 10 oatra
A, 12 hom] ne C. pendran C, pendra /?. IB
qne manque A. faran C. 15 aaran fatf H- 21
le A, la B. 22 ol C. lasquina AC. 24 oz C.
25 cniplaastz C. 20 bans Alt^ o ans C, o
onch.] onch. A^ unch. B. sonch. C. 27 mitu/uc
B. 38 lenes C, lui es B. H6 an A. le AC.
87 1e AB.
80
86
e'us fatz la recepta legir
dels lectoaris o dels banhs,
nomnar vos an per noms estranhs,
segon lor antidotari,
las cauzas del lectoari, 6
per 80 que no las entendatz
en lunha guiza, ni puscatz
de las dichas cauzas saber
8Ì las prezon outra dever.
E soven per gran bauzia lo
fan greuiar 1a malautia,
sia plaga o nayssedura,
et alongaran la cura,
per may aver salari gran
de I'home caytieu, malenan. 16
Apres quant an agut rargent,
son en la cura neglegent,
don mant home veno a mort,
que foran vengut a bon port,
8Ì no fo8 lor neglogentia; so
per fauta de scientia,
quant auran preza 1a cura,
obruran ad aveutura
en alquna malautia,
que no'y saubran peudre via t5
certa, veraya ni íìna,
segon I'art de mediscina;
et al malaute prometran
qu*el per cert del mal lo guerran,
por 80 queis pague largament. ao
E quant els an tirat Targent,
fan lor compte; si val, valha,
8Ì que no, no m'en calha.
E dono bevenda mortal
cn loc de la medicinal; 86
furaii autra bauziu,
que sití'us vezo malautia
. e sabo que no's pot curar
1 fan C, 2 del 1. e B. bans: estrans BC,
3 nomps A, 4 antdoctari B. 5 de C 6 loi
B. 8 de fnatume B. pezon A, 11 greneiar
A, 12 8i ^. plaguas o n — as C. 18 las curas
C. 15 malauan B. 16 nan aunt Ry an gat
Ay agut C. 24 malicia B. 25 sabran prene
B. 2H promctun (/. 29 de B. lc AC. m quel
B. .Hl fiil an B. trag C, 82 lor mafique AB,
conte A. 88 quc manque C. 86 e B. .87
8iu B.
d4d
MATFRE BRHBMGAU.
860
10
16
to
25
^
qu'el DO'y podo cosselh dar,
pendran sobre se la cura,
tot per ayareza pura:
et abans no'y toquarian
entro que be pagat sian.
E faran vos un temps muzar
et en fol Yostre argent gastar;
e quan tot er fag en derier,
no'y conoysseretz melborier.
Et áyssi murtrisBou la gent
e la raubo de lor argent.
II.
Ayrai parlan li maldÌBen.
Ara'm dizon li maldizen:
'^No'ns potz ges escapar tan gen,
quar ab sol qu*ab nos estias,
1108 t*aurein pro gueroutías
qu*an dig per les fols castiar
qu'amors tol mays que no vol dar,
e 808 far socors ni plazer
dona trebalh e desplazer:
don trobara8, ab qu'enquieyras,
qu'en Ríambaut de Yaquieyras,
di8 d'aquesf amor ses temer:
'^^^Mas per so m*eu vuelh esteuer,
qu'amors tol mays que no vol dar,
quMe'I vcy per un be cent mais far,
e mil pezars contr* u plazer;
et anc no dec joy ses trebalh:
mas cum ja vuelha so egalh,
quMeu no vuelh son ris ni son plor,
puey8 no'n aurai gaug ni dolor,
sivais noi seray mals ni bos,
e lays m'estar dezamoros.^
»»»»
85 Respon Matfk^8 als maldisens.
^^Per Dieu, non agra *n Riambautz
razo, que fo8 ta mal azautz
1 aqael A, oqailh BC. b pagatz A^ pagaan
C 10 et en ayssi A, mortrieysshoii A^ mar-
trycho /?. las gcns B. 11 las B. arj?cii8 B,
18 mal dÌBZcns et Bouvent 8z = z. 15 nons
pot 16 8ol manque. qae no8 24 dieys eU.
26 ej. Mahn, Qedìchie 273. 528. Het-rig, H5,
413. 27 qail. be manque. 28 mial. plaszets.
81 8om plor.
85 malB.
que'8 preze8 a mal dir d'amors
que'I avia fag tantas honors.
Empero'I dig testimoni,
que fetz ab cor malenconi,
no val gee, de dreg, una glan, 6
8Ì gardatz 8o que dÌ8 denan
en cela mezey88a caneo.
Dieus, quan tost oblidat li fo
qu'el avia dichas grans Iauzor8
del8 be8 quez om pren per amor8, lo
et avia *n dig enayssi ver:
""Pero be eay, ei'm dezeeper,
que'I mielhs de pretz y dezampar,
qu'amors fa*l8 meIhor8 melhorar
e*l8 pu8 malvatz pot far valer, 15
e 8ab far de volpilh vassaih
0*1 dezavinent de bon talh,
e don' a man8 paubres ricor;
e pu8 tant y trop de lauzor,
ieu 8oy tan de pretz eveio8 zo
que ben amera, 8Ì amatz fo8.*'*'
Pu8 doncz amor8 ta fort lauzet,
si puey8 tahtost amor blasmet,
e de 80 qu*ac ben dig dis mai,
808 testimoni re no val, îr
qu'es contraris a ee mezeye,
8cgon que dizon nostras Ìey8.
E *n Aymeric de Pegula
ditz reprenden cel qu*ay880 fa;
"^Qu'aycel que rì mezeys desment 80
del be qu*a dig, no m'es parvent,
pueys qu*e8 trobatz ben dizen fals,
que'I deiam creyre dizen mals.^
tfft
Aytsi parlon li Baidisen.
"Que dizetz," dizo'lh mal parlier, 85
"a'n Peir Vidal, le cavayer,
que per amor trebalhec tan
e per amors pres mal e dan,
e ne clamec de trascio,
per que dis en una oanso: 40
5 hana. 12 fim. 18 ma8. 22 E das. laozeti:
bla8metx. 30 </. />x. Rùm. 1, 432. 31 non.
38 deian.
ï\% an pc. M Unt :iO es ne Bn.
351
Xra- SIÈCLE.
3&â
""A Y08 mi clam, senhor,
de mi dons e d*amor,
qu^aquest duy traydor,
quar me fia^va en lor,
» mi fan vieure ab dolor,
per be e per honor
qu'ay fag a la gensor,
que no'm val ni m'acor.""
Reapon Matfires als maldÌBena.
10 **Ad aquest vos dic iou breumen
quez a 8a vída non ac sen,
per que ges ieu non daria
un plom en sa guerentia;
quar per falsetat proada
16 li fo la lenga mermada,
per que*n dis d'aquesta razo
ïe bo8 morgucs de Montaudo
en un dechat qu*el compilec,
on seyze trobadors bluBmcc:
so '"Teyre Vidal es lo derriers,
que non u sos membres ontiorB,
et agra'l ob» lenga d*argeu,
al vila qu^era peliciers,
quez anc pus sc fe cavaliers
t& non ac pueys membransa ni scn."*'
Ayisi parlon li maldizen.
Aras dizon li maldizen:
^^Aquo mezeys podem proar
por UD autre guoreu tot clar,
soque fo mot savis e mot bos
e blanmec on aoas cansoa
amorH: ayM80 fo en F^olquetz
que dii» cn un eantar quo fotz
deU fal8 HcmblanH qu^amord adutz:
85*^^*AmorH, per ho mi 8oy ieu recrozutz
de voH Horvir, que mayb no'n auray cura;
1 e^esi une chanêon d$ Bemart de Vmtadorn,
e/. Mahn 1, 18. KlU eei attribuée à P. Vidai
par le$ muu. M et T, )\ qimqaestz.
\ì inalH. 10 bruumcnt. IH inili. 16 lisso.
10 XVI. 20 c/. Mahn 2, «1. 22 dar^cnt.
2H manque, 25 iiieiihraiiBHti.
2(1 AyiBO. 2t) car. 29. liíi unh. dO fot. 81
8R8. )Ú seniblant. Sb e/ ci-deemê 186, 1.
qu*ay88Ì cum pu8 pres* hom layda pen-
chura,
quan ìi*8 dc luenh, quc quant li*8 pres
vengutz,
prezav* ieu may8 vo8 quan no'U8 oonoy8-
8Ìa:
e 8*anc re vuelc, mays n'ay que non volía;
qu'ay88Ì m*08 pro8 cum a1 fol quoridor s
que dÌ8 qu'aur8 tot fo8 quant el toqua-
««>f
ria.
Itespon Matfìres als maldiseiis.
*^Ad aquesta guerentia
vos dic qu*en Folquetz fetz olamor
ol dig cantar de fals' amor, lo
e declarec 8'ententio
en cela mezey88a quanso,
don dÌ8 iratz e 8omogutz:
^^^^Ab beì semblant que fals' amor adutz,
s'atray vas lioys fols ayinans e 8*atura,i6
quo'ì papalhons qu'a tant fola natura
quo fier cl foc per la chirlnt que'i hitz:
per qu'ieu m*en part e sigray autra via,
808 mal pagatz, qu'estiers no m*en partria,
e sigray Tayp de tot bo suffridor so
que s'irays fort si cum fort s'umilia.****
Ên Foìquetz doncx entendia
on la dicha canso mal dir
de fals* amor, la.qual esdir
iou no vuelh de mals ni d'errors, t5
quar fals' amor non es amors
ni fals sestiers non es sestiers
ni fals diniers non es diniers,
segon que dizon nostras leys;
mas de ver* amor el mezeys so
dis que falhiment non pot far,
que mays en farí' a blasmar,
si fezes lunh' error o mal,
quez un* autr* aytant quan mays val:
don dis az est' amor tot gent: . ss
3 noB. 4 unele. f) en ayssí. cl manque.
7 tiials. folquot. 12 ccla] sa. 14 c/ ci-
dc$m9 \My 7. Al. 16 vays. 17 qncl Intsi.
19 mals. 20 lay. 21 ie deuxième fort nuiìiiiue.
22 folquet. 31 nom. 82 fera b. 35 adx.
353
.ÎOHAN 1)E PBNNA8.
354
'^"Mas Y08 no'm par puscatz far falhi-
inent;
pero quan falh cel qu'es pros ni prezatz,
tant quant val niayH tan n*e8 pus en-
colpatz,
qu*e la valor pucia colp' e deyssen.
5E sitot hom perdonai forfaytura,
ja del blasme noi sera fagz perdos,
quar cel rema e malns sospeyssos,
qu*a mans ment cel que vas un des-
»»»»
mezura.
AysHÌ parlan li maldijEen.
in Encarns dizo Tenveios
que tant blasmon los amoros:
"N08 avem un autre gueren,
qu'a digz mals d^amors per un cen
' no*n a dig dds autrcs nogus;
15 auiatz doncx qu*en dis Mnrcabrus:
'^^'Fams ni mortaudatz ni gucrra
no fan tant dc mal en terra
que amors qu'ab engan serra.
Escoutatz!
Quan VO8 veyra sus 1a bera,
non sera sos ImcIhR mulhatz.**
Respon Maifres als maldisena. 5
'^Ar, senhors, sia ieu escoutatzl
Ano en Marcabrus non nc par
de mnl dire, per que no*m par
quez el sia dignes de fe,
quar d'amor no poc saber re, 10
quar dona lunh temps non amoo
segon qu'el mezeys cofenseo
en aquel mezeys cantar cert,
e dÌ8 ayssi tot ad ubert:
"^'Bru8 Marcx, le filh Maroabruna, 15
fon engendratz en tal luna
que sab d'amor quo fl'esgruua.
Escoutatz !
Pcro anc non ameo una
ni d*autra non fon amatz.*'*' to
JOIIAN I)E PENNAS.
Ms. âe raf-is, fr. Í247ÍÍ, foL 2fi^ (f). — Grdr. S 4U, p. 76.
Un guerrier, per alegrar,
vuelh comensar, car m'agensa
20 quc non lo dey plus celar;
trop Tauray tengut en pensa:
e guorreiaray d'amor,
endomons que ma guerrícira
a trobat gucrreiador
25 que guerreia volontieira.
"Querrier, ben vuelh guerreiar
ab VO8 d'amor, ses failheusa;
car RapchiiR, non puoRc trobar
hom do milhor entondenHa
fu) ni ja plus fin aimador
I cf, Mahn, GedidUe 80. pascat. 6 blasmes.
7 roma e mala sospeyssios. 8 es desmexurar.
II amors. Ifì ef. Mahn 1, 50. fpiera.
20 la. 22 gaeriaray damors. 2H guer- ete.
29 homs. 30 dì sia.
RART8CII, Chrottomathitf provençale.
qui milh sapcha la karrieira
de ben amar per araor
ni tengua sa laus entieira.*'
'^Ouerrieira, sobrelauzar
mi voles per benvolensa.
I3en V08 vuelh dir, ses duptar,
jur voe per ma crezensa,
que V08 est de beutat flor,
que non say on ieu mi quieira
en Tharascon bellazor,
quo micls del dart d'amor fieira.'*
^^Mon guerrier, cortes d*amar,
sapohas que grau penedensa
2 esc lae dieys peyre pegala. 3 berra
5 mals. 8 manque. de manque, 15 cf
Jlerrig .H3, ^aS. 19 an.
21 ni m. karieira. 2H se laasenlieira. 89
bon.
12
80
355
Xin« SIÈCLE.
350
safri, oar do'us aus mostrar
ramUtat grao de valensa
qa'ieu vos port; oar gran secor
mí fora, sí la manieira
noD fo8 del lauzengador
maldizen, qu'es trop sobrieira.*'
^^Ma guerrieira am pres clar,
plena de gran couoissensa,
Don vullias per so laissar,
quMeu suy eu vostra plovensu;
car qui ama sa honor
lialmens ni vertadieira,
non deu pas aver temor
de presona lauzengieira.*'
"Querrier, per vostra valor
vos seray lial guerrieira;
car V08 portas per lauzor
do saviu la banieira."
AMANIEIJ DE SE80AS, ESSENIIAMEN DE LA DONZELA.
Mê, de PariSf fr, 22f*4:i. — Mila y Fantanala, De los trovadores en PJitpana, Barceìona Í88if,
p. 443-446 (FontJ. — Chdr. HS, p. ùJ e. St. p. 52.
10
15
fO
f6
:ui
ift
De vostr* esgardamen
vos man, cant al mostier
seretz per lo mestier
e per la mess' auzir,
queis huelhs sapchatz tenir
de folamen gardar,
mas jos vas I'autar,
si gandir y podetz.
E lay no bastiretz
parlamen ni cosselh,
qu'ieu pel vostre sen velh
on bona chaptenensa,
c'am faitz de plazensa
siatz per tot grazida.
Enpero s'az ichida
vol doguna solatz,
lau c*ab sela n'aíatz
ot ab sels quei voldran
6 no Hobroguaban,
qun torno ad onuoy,
ab nuoiza ni ab bruey.
(*ttr donzola crídiva
non ON fort agradiva
ni t'oMta d'avinon;
o li pUM COnoÌHHOU
dizon quo no'n os bol.
Hobroc4)t ni gonol,
que'us sia conogut,
no portetz descozut
ni lunh autre vestir.
E 8i voletz bastir
solatz de jocx partitz,
noÌ8 fassatz doscauzitz,
uius plazons o cortos.
Can vendras, bela res,
sobre taul' al manjar,
lau que'us fassatz portar
aigua fresca denan.
Lo vi atrompatz tan
quo jc8 no'us fassa uial ;
car dona res no val
ni donzol* atrossí,
pu8 80 cargua de vi;
ans 68 mestiers ontOs,
ei focs luxurios
nais d'aquel, et assatz
d'autros moBtiers malvatz
qu'icu non dic ni diria.
Sobre manjar, amia,
jes vostre companho
niÌ8 autres deviro
non anetz covidan,
car non par bencstan
c*om covit home sa;
10
\b
20
25
30
35
H qiihMiN. 5 (l»U. inAlilixens. 9 laisar.
22 rft.
2 ama a sa. 9 bftnieira.
lU aportar. 27 for.
357
AMANIEU DE SE8CAS.
858
mar sel que denan n'a,
be vuelh manjuc, sii platz;
pero, s'il n'a pertratz
denau, faitz azauteza,
5 ei covitz or pegueza.
E tenc per vostr' onor,
sie'us falho servidor,
que V08 talhetz premieira
que vostra companhieira :
10 pero 8Í companhs es,
fort sera mal apres,
si uo sor V08 e si;
jes a dreg noi noiri
808 maestre veramen.
15 Mal noyrír mal apren,
et 08 leu conogut.
E can veiretz vengut
temps de taulas levar
e de las mas lavar
to ni veiretz rezensada
vostra don* e lavada,
refrescatz vostras mas,
quei lavar es fort sas
apres manjar e netz.
15 Et aiatz totas vetz
al lavar compauhia,
8Ì podetz, que no sia
mal jutjat per negu,
ni per vayr ni per bru.
Mi E cant iretz sezer,
vuelh V08 aperceber
que'us eu anetz pus bas,
8Í podetz a nulli cas,
de vostra don' aitau
»5 que ab lieys d'un garan
no siatz, vostre vol.
E s'aizina'us o tol,
aia*n doas o dos
entre de lieys e vos,
40 8Ì podetz ab bel genh.
Bela, may vos ensenh,
8Ì en aquela sazo
negus homs vos somo
e*u8 enquier de domney,
et el per; et ynell? FotU. 14 so Ba,
congnt. 21 lenada. 40 nìenïì.
16
jes per la vostra ley
no V08 siatz estranha
ni de brava companha.
Defendetz vos estiers
ab bels ditz plazentiers. 6
E 8Ì fort voe enueia
8on solatz e'us fa nueia,
demandatz li novelas:
'^Cals donas son pus belas,
o Gascas o Englezas, lo
ni cals son pus cortezaa,
pu8 lials ni pu8 bonasP*'
E s'il V08 ditz: '^Guasoonas,*'
respondetz see temor:
'^Senher, sal vostr* onor, i6
las donas d*Englaterra
8on gensor d'autra terra.*'
E 8'il voe ditz: ''Engleza*',
respondetz: '^Si no'us peza,
senher, genser es Guaaca." to
E metre Tetz en basoa:
8i apelatz ab vos
dels autres corapanhos
que*u8 jutgen dreg o tort
de vostre desacort. 95
E negus que'us enquieíra
no*U8 truep mala parlieira,
neys 8*era enemicx
de totz vostres amicx.
Car 8Ì com ee graziti ao
hom, cant es afortitz
contra sos mals guerriers,
er grazitz a sobriers
vostre pretz ab bo laus,
8*08 cortes* e suaus m
et humil e plazens
a totas bonas gens,
c*om no'us conosc* erguelh,
donzela, qu*ieu no vuelh
siatz de brau respoe. 4o
D*autra8 defensìoe
podetz far avinens,
8ie*u8 play, may de cinc oens,
808 dir dechauzimen
e 808 far falhimen. 4&
21 metre'. 48 .V.C. 44/45 -ens : -enB.
12*
tòd
Xîll' SlfeOLÊ
B6Û
AISO SON l,.V8 NATVUÂS D'ALOUS AUZELS E D'ALCUNAS BESTIAS.
w*.
Kk /V^, /* . Ì^i^à-U ./W. tèO (H>, — Af^l, lÝovenzalische Chrestomathie, p. BOl'-S ÍApJ. —
iirdr. p, 4á, p. 67. St, p. 68.
/Ví (mA. 1«^ u^^tum iWì pol ea que
<^\kUk U» v^(ki'\\ i'MU ^ut venir Ia iiuoch,
|kU« m^vou; o'I uiHti, CAU «eu venir lo
Ì\Mu, \HiuU )^u« iHkY«»u; e v«8 la mieia
=»uu^^ \4i^ru\^ÚMM iM Yot e oauta pus larc
\\ puM olur. Ih ti4*¥. \jk uatura de
TaA^ iMi \\ws'^ \H^uta, oaut a fani et on
uuim m» li*t»(u^llia. - />W /op. La na-
i\\\'kS \W\ lop ^m quo, t>au ve hom' enans
\\\\^\m lo Yoya. ol li lol lo parlar. E bì
I\muo Io yo ouauni l*omo li tol la forsa.
Kl a I \^\A lau rtU quo uol pot plegar.
IC «0 i|Uo i^aiuMi Ya fort luenh de sa
lohoyrai o oaut vol iiitrar en cortal, ya
iKt\Ml miau, oau iiiona HOgle ab sos pes,
ol iiroii Nou po a iiiorH fort o rego, et
aynl n'oii Yoiija. />W grilh, Lo grilh
a (al iiatiira (|Uo (uiit aina son cantar
laii N*ou doloolia quo no*ii porcassa do
«iivlaudao iiior oantan. — Del 9%gHe. Lo
MÌ^iioM a tal iiadira (|Uo, oan deu morir,
oaiita laii otar (|uo, hì hoin li ve denan
ali oNtiiniioUN, ol ni aoordara ab loa
OHliiriiioiiHi adouox oonoyi honi que deu
ì\\ luoi'ii' Ihl iHi. Lo oai oant a manjat
ot OM Hudol ploH| ol gota 80 quo a
iiiiiii|iil I oaiit a iuiii, o toru' a inanjar.
Ih h i'êhi^ê, La Yihra, oan ve home
iiiili ola iioii raiiHa rogardar de paor;
mio ouMl lo vo YOHtlt, no'l proHa ro o sautu
ll iloHiiH. />#/ nièèii, Lo HÌini vol oen-
Iriiriii' lot oniit vo far. 14 oaut lioin lo
vol |ioiiio, lioiii HO uiot on loo quo lo
voyiii oiiiiHHa uuan nahataH ah oorregas
•)i< |iiioYH laiHHa lan Hahatan o va'a metre
a iiiiii pmt. M'l HÌuii va o fay aital; e
oaiit OH oaiiHHatH, lioiii lo pron, — Del
f Hi /1 I lO oorp, oaiit a hoh oorhatoa, quo
HMii HOH pliiiiia 110 Honihlan paire ni
II Uii»| Url ipt H V oiii. \ì\ p. é, «t ab so.
114 iiiiH«| I. INI .1.
mayre, ja non lur donara clam ni cosselh,
tro que an pluma e que'Is somblo. E
cant troba Iiome mort, premìeíramon lì
manja los huellis e per los huelhs lo sor-
vel. — Del leon. Can lo leon a preza 5
e home li passa denan, ja noi tooara,
que passar y pot set vetz, sol que rhome
no1 regarde. Mas si Tome lo garda, el
es tau senhorilh que cui* esser deceu-
butx, car osgurt <roino os tun souhoril, lo
e per so el laisa la cassa e cor vas hom
ei cofon. E cant hom lo cassa que ve
que no*8 pot defendre e I'aven a fugir,
el cohri sas pezadas ab la coa dereire,
per 80 c'om no veya son esclau. E can i»
la loonessa a loouat, el uais mort; o tros
jorns lo paire crída e rugis sobre el e
fay lo vioiiro. — De la mostela. Oaii
la mostela a son mostelon qu*es natz,
elai muda per paor o'om no lo*y embIe;to
e si hom loy men' a mort, ab c'om lo'y
rendes, elai revieu. — Del calandri.
Sii calandri porta hom denan un ma-
laute et hom lo geta sul lieg, e lo ca-
landri gara lo malaute eu ia cara, senhal 85
es de guerir; e sii gira la coa, es senhal
de niort. — Serena canta tan dossamen
que tot hom que Tauia, ven vas ley, e
non pot estar que no s*adorma; e cant
es adormit, elai mct mort. — De aspis.fiti
Aspis 08 la serp que garda lo basmo;
cuut hom vol aver del busnie, hoiii lo
adormis ab esturmens, o pren hom del
basme ; e can ve que es enganatz, el so
clau la una aurelha ab la coa e fretass
tan I'autra per terra, tro que tota Ta
clauza, per so que non auia los esturmens
e velha. — Det merle. Merles noiris
hom volontiers; e non canta mas tres mes
de Tan, o fai pus plazen can quo auzel 40
7 .VII. 11 laissa Ap. 21 met a mortV Ap.
28 luy.
363
Xlll- SIÈCLE.
364
trauca los costatz o va fora gauzens, e
la cocodrílla mor. — De Vidre. Idre
68 una serp que, cant hom li talha una
testa, el ne met doas; e d^aquel idre s'a
ft paor la cocodrilla. — De la vibra, Can
la YÌbra vol aver paiia do aa par, cl
met Bon cap cn la boca bayan do
la femela; o la femela estronh li tan
fort lo boc oi cap al masclo que
10 mantenen mor ; e la femela reman prenhs
de doas vibras, mascle e feme; e can
devon nayssor, cls salhon per roaquinu,
e la maire mor; et enaisi el mon non
Bon mas doa. — De la simia. La simia
fay dos simos; e cant hom lacassa, ela
mot sel que mens ama sul col, o tonga 5
ue, BÌ's vol; e sol quo mays ama, lo
maior, mot entre aos braa, e fug ub dos
pes. E cant vc que non li val re, pcr
tal quo puesca miellis fugir ab cutro
pes, ela laissa sel que mays ama, e fug io
s'en ab lo menor.
RAIMON FERAUT. VIE DE 8AINT IIONORAT.
ÍAt vUla de Sant Honarai, par Raymond Férauâ, publié par A, L. Sardou, Nice 1875, p. 4 — 8.
Donné ici d'après les Msa. de Faris, la Vallière 152, fol. 15* (Á); fonda fr. ISÙOU, fol. 'Z' (B).
— Qrdr. § 20, p. 23, St. p. iO,
Ayssi dis restoria, con Herenborc, la reina,
mayre de sanct Honorat, mes en heregia
remperador e son marit frayre.
15 El temps ancianor, so retray I'escrip-
tura,
quo Mahomet de Meca, nialvayza crea-
tura,
e Johan Gaunes feron ley de falsa figura,
de peccat e d*error,
don foron verinat mot duc e mot persant,
soPinabels de Bugia e Sidracs d*Oriant,
Marsilis de Marroc an son frayre Ay-
que foron rey clamat [golant,
d'Agey e de Girona, de Murcia la bella,
de Tholota la gran tro ins en Compostella,
iftGranada, Haragossa, de trastota Òastella,
roy de Pampaloua:
a(|uostN crezíen la loy do la malvayza
gesta,
Idifruni oTorvagant honravanenlurfesta.
ìi can Ap. metalha. 6 elli.
11 frayrcm. rubrique danu It: I)e lerror de
mafumitt. 10 mafumet B. 17 fezeron B, 18
(li;rror o dero^l*^ ^cunda //. 19 motz ducs c
motx \ìu*M%m A , ma^UH dux magns persant
li, *^) bur^itt //. tà claiuttt o foron de fach
/y. %\ do M. /i. 26 r. dcl pays do naaarra
îi. )iH hondravan A
Per 80 qu'els cristians poguossau far
e monar a desrey, [conquesta
ad Audrioc d'Ongria donoron lur soror,
princo de Oumania o do tota Tonor, 15
frayre Leon lo Grec, que fom de gran ricor
e de gran manentia,
Ueremborc la plus bella de cara, de
faysson,
huels vars e saura testa con fil d'aur
environ,
bel vis, boca rizent colorat menton,w
flor do tota Oastella;
roza fresca do may non cs plus colorada;
gent cors e bellas mans, de faysson
mesurada,
gent parllant e plazent qu'a totas gens
e sa beutat retray. [agrada ts
Ues milia combatens ac per ella d'aiuda
remperayre Leons, tro quo agues vencuda
la guerra de Uudac, que avia lonc temps
qu'era reys veramens [aguda,
4 simios Ap.
12 que de crestians h. 18 manque H. 14 rcy
dongria U. 15 primpcc B. 18 helemberc A.
e de f. //. 19 tcsta sanra B. till A. 24 quo
a A. 25 manque li. sas beutas rctras ^1.
r. a tlor de tiis Horida B. 2\) que era A. ?.
amsi en escricb si troba b.
3G5
lîAlMON FERAUT.
:)66
deSur, deNicosia, d*Acree d'Escaloua,
de Domas, de Nichca, d^Autioclia la bona.
L'emperayre Leons li baysset la corona
e li tolc ìa Turquia
5 ab Audrioc, son frayre, prince de Cu-
mania,
que la bella lleremborc avia cn sa baylia.
Tant s^esforset li domna que mes eu he-
remperador e*I frayre. [regia
Ay, Jesu Crist, lo payre, quaU dans e
quals dolors,
luque per nquesta donna porda tant grans
senhors,
Andrioc e son frayrc, la loys christianors,
trastot lur repayre!
Ayssi (li8 \n |ce8ta,con Herenborc pantayset,
cant era prens de snnct llonorat, qne un
i^ray de flama li eyasia del cors, que 8i
eatendia entro al cel en forma de colompna.
Pueys nou tardet gran temps quei
domna si sentia
ensencha de son cors: domens qu^ella
dormia
dins 80U palays ausor sotz palis de Suria,
80 vi uua vcsion do mot graut espavent:
cyssir vi de 8on cors una flama luzent
en formn de colompua, quo tro al cel
a'estent.
Lo ray 8 d^aquesta Hama an la bella clayror
venia tro en Espanha e la ley payanor
ssvincia et encaussava e gitava d'onor.
Et Andriox, lo rey8, que era en Turquia,
pantayzot aquol scr quci dona s^ajasaia:
uua flama luzent del ventre li ey88Ìa.
2 niclioa A. e d'A. 3 li i b. ^. 4 T. am
trastota sa terra B. b am tì. primpce B, 6
helemborc A. 8 el | e son B. f . e trastotz sos
vanadors B. 10 pcrdan A, pcrdam B. 11/12
la -repayrc manque B. xpristianors. IH ru'
brique dítns B: Ayssi retray lestoria del pan-
tays de 1a bella licremborc c del rcy andrioc
17 Tuey A. lonc B. quil //, quc la A. 18
ementre qne d. ^. 19 en son //. sos A. 21
Hamma A. 22 quen tro B. 28 flamma A.
am B. 24 en tro cn B. 25 e A. en casaua
B. 26 rey A. querra B. 27 que la (li) AB.
8Ì iasBÌa A. 28 ílamma A.
Et aqueata clardatz d'Eepanha e d' Aragon
encau88ava la seuta de Mahom lo gloton,
de tota payania tro a Montmelion.
En gran pen^amout 8on lo rey8 e la reyna
d'aque8ta vezíon e caacun a'atayna. 5
Non restet en lur terra ni devinani devina,
I*un8 non o dÌ8 a Tautre, en 8on cor o
celava,
ala 8avÌ8 de lur seuta caacun^ o entervava.
D'aqueata vezion tot lo plu8 8*acordava
que Herenborc la reyna portava un enfant lo
quo de totaCa^tella e d'Eapanha la grant
encau88ava la 8euta Mahom e Tervagant.
La bella Ilerenborc avia mot gran paor
que, 8Ì aaupea lo rey8 la vezion maior,
fezee aucir renfant a mot gran dezonor. 15
Aras layeea lo reye la guerra de Turquia,
cavalca 8a8 jomadaa, tro quo fom en
Ongria,
e trobet qu'eu palhola Uorcnborc 8Ì ja88Ìa.
Aliurada jaaia d'un precios enfant,
net, de clara fay88on e de belleza grantrto
Andronic li me8 nom lo rey8, car I'amet
tant.
NoyrÌ88a8 fe8 venír e gardas li quería
que gardeeaan I'enfant, cargran paor avia
que per la vezion la raayre rauciria.
Araa croy8 e meilhura Andronix lo pla- 25
zen8:
lo rey8 li fe8 venir eacudiers e 8Ìrven8,
que trastotz aoa plazers li aguessan pre-
zen8.
Pre8 de Nicomedia avia fach Gon^tantia,
lo pnyre d'Andrioc, ol foroat, on jardia,
un gran palay8 rial, hon 8Ì noyr Andronis. 80
Andronix lo plazent 8^68 noyritz el palaya,
ì e A. clerdat (atx) AB. e mttnque A. 2
cassava AB. la crescnsa A. mafumct B. b si
attayna A. 8 Inr ley A. demandaua A. 12
la ley A. 15 desonor A, deyionor B. 18 qnc
cì\ A. e trobct heremborc quen payllola iascia
B. 19 alliurada A, alienrada B, 20 net] ques
B. clayra A. 26 meilhuyra A. plasent A. pla-
zentz B. 27 en present B. 28 nichomaaia B.
constantins AB. 29 en f. B. un A. iardins A
B. 30 noyri B. andronix AB. 81 lo joyos B.
m
Xlll- SIÈCLE.
368
A\> «uU») ilo Imuilor u tant oon volc o
mays:
iiiuyM Imiio iioii ai (ioiiot a nulh malvays
rellays.
Ihi (iia ii*o«i4Ìovono que Ândronix lo pìa-
zens
iimiijava on la foroBt ainb al^un de sas
gens,
I o*uuM orintUnii li vonc e quos li humiU
mens:
^* Aluiornn, illh do roy, ini fay far a tagent
iior JoMU ( VÌMt, hi roy de paradis plazent.*'
TaiitoMt II foM donar tratitot son compli-
ment.
l<liifaiiM do piotat it do gran osporanza
MiOM lo IioIm Andronix o do gran aondansa,
a pauroM vorgonhoM, a gent de malanansa.
( )unt tornot al pahiyM, ol atrobet sa mayre,
la bolla lloronboro, o di» li »on veiayre.
^M'ar illh, quo avoM fach deforas el
repayroP**
iii^MhMinai vono do doport ot ay vist un
moasage
do iloMii <VImì, lo roy, qiio os do gran
paragtí.
Mm oI nuMtro ooxìiim ni do nontre linhage,
aporlon a mon payro iii a remperadorP
lioyM OM do paradÌM, mo dizon li pluzor."
no^'Uol lllh/* dlM lloronborx, ''beu parllas
de folor.
Non plaMMa a llatluinot quo coat Jeau
(vríst 8ia
oMiporayro iii royM iii do lur compagnia:
Immii foMi MialuuroM, pon<lut/ per na folia.
HoIm quo oroMtMi («ii ol Mon fala galiador,
olohroM Miiilaiiont o vivon a dolor:
I MytMia il, uoiil tl. 8 am H, H cant B,
1 mIoimimn /' ft liiimiliuoiit Atì. 12 cl H. el
vny Iniimr nm //. II n qiiavri uÌBt //. 15 e
liiiy Â. 17 iMiNliiN A, ruvliitx //. U) plozor //.
UM Nii (ÌIn // 'Ji\ pliu'la a iiiahomet //. 22
i>lfi|iiti'Miloi'N tl* iiiniu'nciu A. 2:t p. fom per fì,
ya i^lll //. Iiiy /'. K(^lli^(h»cv ^^- ^f) malan-
liailt A,
trop 8Ì banhon en suno do filli d'en-
perador."
Herenborc fom marridaepensetsoD afar,
con 8on fill Andronic non poguea atrobar
negun d'aquesta ley, an qui pogues parlar.
Comandament fom fach tantost do part 5
lo rey
que totz homs que crezes en so quo
J08U8 fey,
morÌB a mala mort ho reneguea saley.
Ar moron cristians an tota lur companha:
per lo regne d'Ongria e per tota Ala-
manha
fan auciro los sancts tro en la granio
Espauha;
quant Dieus lo glorios aparec verament
a tres verays cors sancts qu'estavan
penedent
lonc temps el mar de Creta, en una
isla plazent
Aysso fom aaiict Capracis, aanct Mayona,
aanct Liona,
que do gran sanctìtat oran e luma e fona; 15
mays plus complìtz estava sanctCapraaaia,
le dona.
Aquesta eran agut philozophe nomnat:
laa riquezas del mont avian dezamparat,
amics foron de Dieu, plena de gran
sanctitat.
"Anaa," dis Jesiia Criat, "lay on Níco-fo
medía,
en la forest del rey tenes la drecha via:
trametray vos doa filha d'Andríoo, rey
d*Ongria,
e mcnaroB los en lay on aurea mandat ;
aqiieat oyasauBsaran tota crostiandat.**
1 tro A. e1 //. denfantz tì. 4 dcngiin //.
am tì. ô dapart A. 7 vo A. 8 am tì, 10
pliis nuínque tì, stava A. domps AB, 17
a^ns philosophes iiomas A. 20 lay en] prea
de B. 24 tota] la sancta B.
3GU
SfíNfíCîA OU U) 8AVI.
370
8ENECA OU LO SAVl.
liariifch, iJmltntller der provenzaliscìietì LiUeraiur, p, VJU, 3—201, 27. — Grdr. § 31, p. 46,
St. p, 18.
Le jugge que servÌBÌ pren
greu fara lial juggamen.
Jugge qu*en dreit absol lo tort,
per dreit se lia a la mort.
5 Ilom bo laissa per Dieu mal far
ei mal per la pena sessar.
Soven per las autrus foldatz
ve Iiom Io8 bo8 mal trebalatz.
Qui vol entiers autrus malan
10 ni Io8 e88eta, no 8*engan ;
car maldizen dítz fal88etatz
ei 8avì cobre las vertatz.
Savi 8'aluenha d*autru huÌ8,
ei fol agacha pel pertuÌ8.
15 Qreu e8ta savi 808 fasenda,
car adc8 troba on 8e prenda.
Qui pert 8on temp8 de 8on pro far,
ge8, oan 8e vol, noi pot cobrar.
De taU fasendas for ti tracba,
20 que de trop parlar ve 8ofracha.
Trc8 cau8nR malditz SaIamo8:
hom viol, noci, luxurioR,
et homo manent me88ongier,
paubrc erguIo8, mal parlier.
25 Le 8avi am 8on gent parlar
80 fa a tota gent amar,
ei fol conqaÌ8ta enomix8,
can parla, e pert 808 amicx8.
Am lo fol no t*acompanhar,
30 8Ì no't vols am lu degolar.
Fol8 08 qui vol e88er privatz
d*omo que vol 8eguir foldatz.
8i fil de Dieu devenir vol8,
aia8 merce del8 orfanob.
35 Cala't, 8Ì parlar no ^abias,
que per aÌ880 8optatz no 8Ìa8.
A covit en autru maÌ8o
8apja8 grasir ei pauc ei pro.
Tot paubre que*8 te per pagatz
40 a may quei ric trop as^edatz.
Liab homs 8alva 8on vesí,
ei fal8 tot en risen rausi.
Ton coragge e tas maisos
garda d*ome qu'es bauaios.
E gara be la tua cau8a, 5
quei 8avi te la sua oIau8a.
Bon co88eI, 8Ì fol le te dona,
noi meapre^ea per la pressona.
80 que a to8tem8 vola establir
de lonc temp8 deu8 veser consir. 10
A far amic fay lonc demor,
mas puei88 Tama de tot ton cor.
L*amic, cant as lonc temp8 amat,
amai, cant poyras, a ton grat.
Ke no pre8 pueias aquel parel, u
c*an renhat lonc tempa d'un cossel,
can les veg pueisaa^ sopartir,
que ru8 degra Tautre sufrir.
Fízel8 amic lun temp8 no fal
per paubrieyra ni per trebal. to
Aquel araio tenc per e^tranh
quo u la grau ooclia sofranh;
a la cocha conoicheras
8Ì val to8 aroíx ni 8Ì Tas.
Al8 faitz oonoícheras las gen8, t5
que las paraulas van mentena.
Paraula do88a fai amix
et aauauia enemix.
Aiaa amix, mais no d*un for,
un aiaa, cui digaa ton cor. 80
Doas forsas ha e saa ma
qui pot aver amic certa.
Fizel amic la vida val,
qui ama Dieu a Taital.
I/amic ca8tia c 88clan 55
renomic en deafìzan.
L^amic caatia a^pramon,
renemic eu coasonton.
A to8 amix 8Ìa8 Iial8
a la cocha, ho seraa fals. ^
19 Uls Meyer] tas.
10 veser] p. ê, n'aver.
371
XIJl' SlfccîLE.
372
10
El mon noii a tiin dosaa oausa
d'amic am cui liom parlar ausa.
L*amic castia en apert
pueisB lausa lo en cobert.
Aquel 08 vertadiers amix
que t'esenha com to castix.
L'amic quo te costia t'ama:
aquel croiss ton bo e ta fama.
Aquel amie, a cui nou cal
8Ì tu faa be o 8Ì fas mal,
to lausara tot quaut fara8,
ja do lui no*t gau8Ìra8.
En ton amio te fizara8
que pu8 lial Ten trobaras;
e qui e son amic no*8 fia,
do far ongan lo mot en vîa.
l)o tot t*aco88o1a am un,
nou ges am tot ho am dogun.
Non laisses ges i'amio privat
pel novel que no as vezat.
10
TRADIJCTION DU LIVRE DE8 VICES ET DES VERTU8.
Mê, de Pariê, fonds fr. 10i9 (anc. 7337), fol. 48^. — St. p. 61.
I>e peccat de gola.
Ijo .VII. cap de la bestia d*enfern es
peceat de gola. Li boca d'ome a dos
uficís: gostar, so os a ssaber manjar e
15 beure, e parlar. Per amor d'ayso farem
do la boca .ij. tractatz principals. Tjo
preinior os on poccat do glotouiaou beuro
et en manjar; Tautre es peccat de la
longa, qui es fol parlar. Peccat de
toglotonia 08 .j. vici que mot plas al dyable
e mot dosplas a Dieu. Per aquest peccat
a lo dyable mot gran podor en homo.
Don no8 trobam on I'avangeli que li de-
iiioni demanderon licencia a Jesu Crist
9ftquo poguossan intrar ois porx. E Jesu
i)mi donet lur en iicentia. E deman-
tonont quo ílh foron intrat, tut li porcx
ayni (ion ondomoniatz si negueron tut el
iiiar, on significansa que tut li home glot,
Kiquo vivon a maniora de porcx, son donatz
ul dyablo, que puoscan habitar en els, e
que l(Mi puoscan far nogar en abis en la
iiiiir d*onforn. Mot a gran podor sobre
Non oiMtmio, qui lo ton a la gola; atressi
% a lo dyablos inot gran podor on iiome,
oaiil lo pot far poooar por aquost poccat
do gola. Oant lo dyablos vol home do
tot soMinotro, ot ol li oorro plus volontiors
a la gola ; car a penas li pot pueys 08-
capar. Enaysi pres Adam et Eva en
paradis terrestri. Aquest peccat es razesc
o li linha an que le pescayrcs d'enfern
pronlospoysonsen I'estanh d'aquestmont, 15
o pron los por la gola. 1\fot dosplas a
Diou aquost vici, car tot homs glotz fa
son diou de son vontre ; et ayso es grans
desplazer gran abominacion aDieu,c'om
fassa son dieu d'un sac plen de femsi eto
que hom temia mays et ami son ventre
que Diou. Dious comanda dejunis ot ab-
stinencias, e le ventres oomanda que hom
mangi pron e de pas ; Dieus comanda
matin levar, e'I ventre dis: ^^Trop suy plens, «5
a dormir mi coven per miels degerir mon
condug.** E pueys cant s'es levatz, oan
tart que sia, enans que diga sas oraoions
ni sas matinas, el pensa de son ventre e
domanda: ^'Quo poyrom huey manjarPao
Poyrem rcn manjar de sazon P** Et apres
renombraquefortfonbonslevinsd'anueg:
^^Poyrcm en trobar d'aytal de melhor?
Li tosta m'a dolgut anueg, ja non seray
ad ayze, tro quo aia begiit.*' Aquost poccat ^
iiiona iiomo a tota paurotat ot a tota vor-
gonha. Premieramens lo fa glot et hu-
briac, ot apros jugudor hixurios
4 (III Ap<iri.
13 tcrresti.
373
LlVUtí DES Virns ET 1)E8 veutus.
374
degastayre, mal despendeyre del sieu,
e pueys vendre sa liereiat et endeutar.
E pueys esdoven ribautz e layres e mal-
fadatz et houiicida o justiziatz, et cl
5 mezeys, que si dezespera, e ssi aucis e si
destruy. Aytal esoot fa soven pagar le
dyables del servizi del ventre. Aquest
peccat 8Ì partis en .v. brancas segon
sant Gregori, car en .v. manieras pot
10 hom peccar en beure et en manjar : qui
manja denant hora; qui en pren ses
mezura; qui manja golozamens; qui fa
aparelhar de manjar trop par sobrefluitat;
qui fa aparelhar son manjar trop curio-
i5zament e trop delicadament. Li pre-
miera branca d'aquest peccat es manjar
denant hora. Trop esta layt ad home, pos
quc C8 vongutz a niadura etiit, et C8 sans
e delichos, que non pot esperar ora de
tomanjar; et esdeveu 1i de gran glotouia, o
per mala costuma, o per malvayza com-
panhia, pos que es sans e fortz delichos,
8Ì non 68 alcuna ves per cauza razonabla.
E motz de peccatz esdevenon per aquesta
tft costuma, c*om cura en sa vida aysi com
bcstia niuda. Aytals homs dis quo non
pot dejunar ni far penedensa, car a frevol
tosta; et el dis ver, car el a malvays cor
e malvayza volontat. Qui son cap dezarma
8oet 08 808 bon cor, el non pot dejunar ni
far autre ben, e sson malvays cor li fa
trencar son dejuni, que es gran peccat e
greu dezobediencia de sancta gleya que o
a comandat et establit. E fora pron
sr) sufertador, si ay tal persona danipnos sola-
inens si inezeys, mas ol vol aver com-
panhons en sa glotonia, c tol lur de ben
a far e vol los menar an si en enfern,
fazent las glotonias. Mot homes son mal-
40 vays per avol companha, car totz homs
glotz ha propriamens sobre totz autres
peccadors rufìci del dyablc, que es re-
trayre home de far bcn; neis cal re, quc
s'en rizon e s'en glorifican, cant podon
12 golaozamens. 48 nescalre.
alcuns retrayre de dejunar e de far ben,
e chiHan et escarniysson aquels que non
Io8 volon creyre, cant Io8 vezon dejunar
far autres bens, ot apellan los layrons
et ypocritas; e deurian si mezeys apellar 5
enemix de Dieu, car ilh podon ben far
soven maior dejunis, e pueys podon tre-
balhar en las fazendas d'aquest mont,
c mostran que fort an pauo de Tamor
de Dieu, e tut son sebelitz en la vanaio
amor d'aquest mont, car mays curan del
plazer de la cara o de la gloria del mont
que d'aquella de Dieu. Alcuns homes
podon ben dejunar tro a la nueg per
cassar o per playtz o per juox o peris
alcuns negoois temporals o per alcunas
vanetatz, mas per Dieu lur seria grieu
do far. Ad aquol jorii que deurian de-
junar, son tornat enfant que volon a
totas horaa tenir lo pan en la man.to
Àtressi com hom pecca per trop manjar,
pot hom peccar per trop sopar. Home,
a cuy plas trop velhar de nuetz, gastan
lur temps en occiozitatz; ilh si colcan
tart e ssi levan tart e peccan en motas S5
mauieras. Prcmioramens en so que
trastoman 1o temps ; car fan de la nueg
jorn e dcl jorn nueg, e Dieus maudis los
per la propheta. Lo jorn deu hom ben
fayre ; e la nueg deu hom pauzar de las ao
obras del cors e deu hom Dieu lauzar e
pregar. Mas ilh non o fan ni lo jorn ni
la nueg, so per que Dieus ha tot lo temps
cstablit, e perdon tot lur temps; e non
tan solainons perdon lo tempe del ben, 86
que poyrian far, mas fan motz de mals,
jugar a taulas, ad escax et a datz e dire
follias^ gabarias e mals enprenemens, et
offcndon Dieu e fan motz de greuges a lur
cors, don s'amerma lur vida, e dainpnan 40
lurs armas. /Jja segonda branca de pcccat
dc gola C8 manjar c beurc otra mezura.
Aytals 8on propriamens glotons, que tot
8 fazemias. 10 en laaa amor. 31 dieoi.
'òS 80 que D. ha per t? 39 diens.
:ir
XIV- SIÈOLE.
37tí
^"^ ^fc :«*!* ^ jr*!! ^MMUt corporal et
.y^mUìI v>« tti<ugtir I» biHir^ p«r meiura^'
itftx»to lK>itt^ «w UMfoii ilaTant lur
^«|M (HHT maig^ \> |MNr bnHire oira nie-
. ^ ; %> \Hkf^}t^ ^ >itïoii i^a ^ns langors
^ «,>u air^u4 iHaUàulùu. K qui iraquesta
t^^^>^«»«^ ^^' ajHMir^v irf diHi aaber que
^^^^^^t^íi tiiauì^a» ííou Ji> YÌuro el mont.
I^ ^ ^ K4&i ^»*^^** iWí(>>u la iHàru, lí autre aegon
\%A&' )<^^^^^^^ ali>^miii0ii«> lì autre segon
^ ^^vci****** 'i auir^ $%^u lur avarioía,
\^ (4Uii*^ ^^ lUÙHH^ U aulre aegon lur
^^^tt^i*^^^ ^ ^^ ^^^^* ^^ ouenta, li autre
V ^xv»ii ^^u )H>ui><U^tt^ «\)({\ui quo lur poooat
% ^>uus>i^^x (^ aulrv iMí^ui IVmor de Dieu,
^\HÌ svu Iva v\>ie^WHant« Hsperit. Sil
v^\iv> Mi^v4i >àV|Lv^ Ia ^^iti) ^u oondampnat,
v% iM4ul Taul kv« juja a mort, oar fan de
vàKi\u* xi^uUv luv vlU^u. AytaU non tenon
ui «UM'U ui uu^ura^ por que auran en
\'«4ViUv iHHtlv pv4\a« ui^urmona ses mezura.
Hil v|uv^ ^i^\Mi ou lur jovontut, volon
^v^a^^^^ '^^ ^^^''^^ iHMupauhiaB e non podon
4i% u^àu luvvâUiHi. Hilli quo vivon segon ypo-
yuu^^ «vM^ iMArtir dol dyablo: aytals an
vt\M4>* uu'AUiHM» \m don dyablog ati, que
Isui uiviu^^ulMU Miou mot oontraris eutre
\\U Wm dynbloM li dia: ^^Manja pron,
v)u\^ «iA«i \m\ (\>r(« uon t^af^eolisoas ;**
\^>-
Tautros 1i dis: ^^Nou faras, dejuna per ho
que sembles bons e santz et homs de
penedensa.'* Et enaysi coven a la ypo-
crizia doas mezuras, una petita et es-
castta, de que huza davant la gent, et 5
autra gran e larga de que huza priva-
damens, cant hom non o ve. Aquel que
es cobees et avars viu segon lo man-
dament dc 1a borsa. Li borsa li es
comandayria de tot Postal, per que entre lo
la borsa ct home glot ha trop bella dia-
putacion. Le ventres li dis qu'el vol
esser gras e plens. Li borsa dis: ^'Et hieu
vuolh esser plena e non mi vuelh vuydar.**
Le ventros conselha: ''Hyeu vuelh queift
bevas e manges pron e despendas.*' Li
borsa dis: ^'Non fassas, hieu vuelh que tu
gardes lo tieu e o restrenhas." E que fara
aquest las caytius, que es sers d'aquest
dos mals senhors P Per far pas li coven to
far doas mezuras, lá mezura del ventre
en autruy ostal, bona e larga,, e la mezura
de la borsa eu son ostal fort doloyroza
ct escassa. Silh que vivon aegon fízioa
tenon la mezura d'Tpocras, que es petita ts
et estrecha, ec esdeven fort soven que
cilh que vivon per fízica moron atrossi
pcr íizica. Tant purgan las catre huniors
que li .Y. humors si gaeta, so es la vida.
8AINTE AONES.
/ .Ut<ihi«* AMi«iv«»#<Wi' ifi *^'> éiijnetc, Fucn, in eUotipia thlí' unico nis, con prejasiotte tU
K' <W«têi«u«, Kv«M» IHHi^t Is ^-^H, Sttneta Agneií, I^'ovenzalùtdtes genstliche9 Sehauitpiel, /iet'uutt^
Mu^^'H ¥^^H k lUtrht'ht IMin I8(ÍU, p. iS—H.'t, l. lUl^d.Hi. Coìnpnrè avcc Péiìition th
âl. StmloH, Siee 1877. — ardr. S ŷ^, P- SO, SL p. .05.
au Mo*<»» »«#H«MMl ntmUU W circumdant $am
Mé ^h*«^»/»m/o, W /hmi/i«(i matev/acit plan-
, /iMM «M JiOMM iilhp Itol glorio», Yorai lums
\\ olunba M MM/iN/MiMM tUvai planvitm,
iia i>/ i4 slmH9 p. liH), 10.
^'Ai, bella fila, ques aves?
Certas, no mi semblas, Aines.
Rei gIorios,Sener, per qu'hancnasqieiP
Morrir volgra lo jorn que t'enfantiei,
bela filla, quar s'anc n'aic alegranza,
ar n'ai mil tanz de dol e de pensansa^ss
qe mala fosas nada.
Holla fílla, por qo yoIos damuar
la tiua arma ni*I cors faa tormentarP
379
XIV SIÈCLE.
SRO
per q*ÍGu dio qe li anem totas enaems
pregar
qea en nom del aieu Dieu nos deiha
bateihar."
Elis meretrix respondit Pirie dicendo sic :
"Ara lo li anem dir ses gran bestenza
far,
b e qe totas ensema lo li deiham pregar.*'
Modo vaduni omnes meretricea ad vir-
ginem ut roget Deum quod vellit eis per-
donare. Dicit Sansa Aineti sic:
^^Domna, a tu venem, qe tu deihaa
pregar
10 lo Dieu que tu asoras, q'el nos yuella
aiudar,
es en lo sieu sant nom noa deias bateiar,
qe noB no volem plus na Vestis asorar."
Aines respondit meretricibus quod libenter
dabit eis babtismum, si volunt credere
15 articulos fidei,
^'Es ieu Yos donarai baptisme de bon
grat,
8Ì oroses loa articlos quo cro li cres-
tiandat.
D'autramenz le baptesn^es no'us seria
autreihat."
Borgutida meretrix respondit Aineti:
20 "Domna, de mot bon grat creirem tot
qant diras,
e Yolrem far o dir tot qant coman-
daras."
Modo dicit eis Aines quod istud est eis
necese :
^^Aizo ¥08 a mestier qe sol un Dieu
cresas,
25 col q'a fah cel e terra; on aqol vos
iisas
08 en lo sieu car fíll Jesu Crist qe
nasquet
del ventre de la verge, qe hanc homs
non i toqet;
08 en aqel sant ventre el volc eser
portaz
e per Sant Esperit fon lainz aspiraz.
ao E cresas qe per nos fon en la croz
levaz,
per nostros grieus pecaz auniz e nial-
menaz ;
pueh intret en enfern e de lainz nos
trais:
Yuella per sa bontat qe lai non tornem
mai8.
Cresas qe al ternz jorn el volo resuoitar
08 a I'asension lai sus el cel puihar. 5
E cresas q'ol venra los morz e'Is yíua
juihar
e la sia passion als mals requastenar.
Es aihas en la gleisa de Roma yostra fe
e tot cant vos dira ames es onrea be.
E cresas que li mort ancars reoitaran lo
es al jorn del jusisi en lur carnz tor-
naran.
Aizo sun li article de nostra sanota fe :
qi ben non los cresia non seria cres-
tians be.
Mais 8i aizo volos croire, pues voa
bateiharai
08 aici com fìselH croRtians voh roco-i5
brai."
Piria respondit Aineti et dicit quod bene
credent totum iUud quod dixit.
^^Domna, nos cresem ben tot zo que
dih ayes,
esaici com físels crestians nos recebes.*'
Modo accipit Aines unum plenum vasfo
aque benedicte et babtizat eas dicendo sir:
'^Es ieu e nom de Jesu Críst
yos bateih, quar m'o aves reqist,
e prec vos qe non desnembres
con fun Dieus per nos en croz mes ; »
qe 81 ben vos en vol nembrar
puoh no'us poiros por ren damnar."
Modo tendunt omnes meretrices in medio
camjìi et faciunt planctum omnes simul
in sonu : Bel paire cars, non vos yei res ími
am mi.
Planctus,
^'Bell Sener Dieus, qes en oroz fuat
levaz
es al torn jhorn de mort rcsuoitaz,
tu sias grasiz, qar forein de pecat s»
H5 for em Jia,
381
BARLAAM ET .lOSAPHAT.
382
e de follor.
Sancta María, maire del creator,
prega ton fill per ta sancta douzor
q*el no8 perdon e nos done s^amor,
8Ì a lui plai."
LÉGENDE DE BARLAAM ET JOSAPHAT.
Ma, de Paris, fr, 1949, foL ÍSO^. — Ordr, § 54, p. 88, St. p. 63.
En aquel temp8 que hom comenset los
R monestiors cdificar,eÌ8 monegucs cis lier-
mitans comenseron a creyser la renomada
de la crestiandat, foii luenh saupuda que
venc tro cii la terra d'India. Motz hy ac
d'omes que desamparerou lurs posses-
10 sions e tornayan a con version. Esdevenc
8Ì que cn aquella terra nc un rcy que
avia nom Avcnis ; aquel era do mot gran
poder e dc mot gran riqucza, c gcutíl
hom e poderos contra sos enemix, c de
iRla riqueza d'aquest mont bcn azondos;
mays encar segon Tarma era mot mal
azomatz, car cl crezia las ydolas. E
domens qu'el vivia aysi dousament cl joy
otcl dolich d^aquoHt inoiit, qucaviiiuquo
80 que BÌ volia, veieyre li fon que una cau-
za tnnt solamcut li falhia, quo mot l*ngreu-
iava e mot li merniava sa gloria, so es
a ssaber que non podia aver cnfant. Lo
glorios linage dels crestians e las may-
2r>zon8 dels nionegues e dels hormitans
mesprezavon lo coutivament dcl rey, e
per menassaB ni per paor de mort non
laysavan a prezicar la ley de Jesu Grist
ardidament e ses paor. Et aco que a
30 la ley s^apertenia, estudiozament fazian,
e prezicavan lo nom de Jesu Crist. Gant
lo rey Avcnis auzi aquesta paraula que
aytals gcns H'crnii lovadns quo mcHprc-
zavan las ydolns e prezicavan lo nom
35 de Jesu Crist c que non doptnvan morir,
mot fou plen de gran yra e de gran tristor,
e oomanda per tota sa terra a sos baylons
et a 8808 senescals que totz sels que
poyrian trobar que creyrian el nom de
Jesu Crist, que per diyeraas mortz los &
fezessan morir. E sertas li benahurat
amic de Nostro Senhor s'en annavan
davant lo rey e reprenon li la soa fellonia
e la Boa mescrezensa. E cant lo rey o
auzi, de gran yra era plens e fazia los lo
morir per diyerses martiris.
Cant la terra d'India era en aytal error,
un prebost del rey que mot era de gran
poder e de gran gentileza e de gran pres
en la cort del rey, cant el auzi aytali5
fellon comandament, mesprezet la vanetat
d'aquest mont tan fortmens que prezent
8Ì inozoyH I'abit do roligiou pres o mos
8Ì eu un dezert, e la soa vida era en
dejunis et en vigilias. Lo rey Ayenisto
amava lo mot e mot li portava d'onor
gran. E cant lo rey auzi aytal cauza
de luy, non vos pot hom dir lo gran dol
que el ac en son cor, car aytal amic avia
perdut, e de tot en tot crec adonx la soass
yra contra los morgues. Adoncx trames
808 sirvens per los puetz e per los de-
zertz per motz luox quei quezessan
amablamens e que li amanessan. E
cant venc a cap de pessa, aquil queso
Tanayan querent, serqueron tant que
trobcron lo ; prcron lo c mcneron lo da-
vant lo rey. Uarda le rey e vi lo pau-
ramens vestit, seluy que tant resplandens
yestira solia vestir e tant delicadamens 86
solia viure, e vi lo lag e mesprezat e
6 e comcnscron. 8 tcra. 9 dcspamarcron.
24 linft^c.
B benehurat 20 Aucniair. 28 quels. H6
mcsprezant.
383
XÎII- SIÈCLE.
384
vestit a giiiza d'erinítaii. Do la tristor
e de la yra que avia lo rey parlava e
dizia a seluy : ''Oy, tu fol* arma perduda;
per qual cauza tu as mudada ta gloria
5 nî ta honor quc solias aver en mon regne ;
car tu oras premiers en ma cort, onratz
davant totz îos autres ; en aytal dezonor
ct en aytal viltat as mudada ta gloria,
e que cuias gazanliar? Car totz nostres
10 dieus e tot lo joy d'aquest mont as laysat
per un home que es apellat Jesu Crist
— per que as ayso fag?" Cant le bons
homs auzi ayso, alcgrament e sanament
rospondct c dis: 'Micys, si tu vols dc
ismí auzír razon, gieta de ton palays tos
enemix, et adonx respondray tí d*aquo
que tu volras demandar, que, tant com
aquilh y seran, neguna paraula tu non
poyras recebre en pas que yeu ti diyses;
20 per razon vuelh que m'aucias, o fay de
mi que ti volras." Lo rey respondet e
dis: ^^E qui son aquist enemix que man-
das lìostar?" Ei benahurat li respout:
^'So es yra e cobeeza. Aquestas doas
85 cauzas tollon ad home que non pot en-
tendre razon; mas si tu hostas aquestas
desobre tu, e per aquestas doas cauzas
tu as en tu saviza e lialtat, verayament
tota cauza diray a tu." Ei rey respont :
80 '^Hyeu ti autrey que yra e cobeeza giete
de mon cor que'y fassa aver saviza o
lialtat. Digas mi, don t'es venguda
aytal error que aquo que vezem et auzem,
aias laysat per nulla esperansa.'* Res-
sspont I'ermitans c dis: ^^Reys, si tu vols
auzir lo comensament, escouta.
EIs jorns de mon jovent, cant eu era
joves, auzi una paraula que mot es bona
e de profiech e de gran salut e que mot
40 mi intra el cor aytant fort que hanc
pueys no'n parti. La paraula es aquesta:
80 es a veieyre als fols que aquellas
cauzas que son divinas, que hom non pot
vezer, deu hom mesprezar atressi com
8i noii cnin, et nqucllas quc son d'iiqucttt
mont, deu liom amar e car tener atrossi
com 8Ì oran durablas. Non conoyaea
per qual cauza hyeu ay dezamparat aquest
mont? Car la sobeyrana apellatíon m'a r>
apcllat a vida durabla; o cant plac a
la benignitat de Nostrc Senhor Jesu Criat
que'm volc desliurar dcl podordel dyable,
cl mi fes mesprczar la vanotat d'aquost
mont, et adonx yeu mi consiriey queio
aquest mont non era mays cant nient
vauotat, e perpcnsiey nii pcr que yeu
era fatz c que*m covenia ad annar davant
moii Sonlior per rciidrc razon ; ct adoiix
dezampariey tot cant avia e segui lo, et^
fas li gracias ; car li plac que'm desliures
del poder del dyable e de las tenebras
d'aquest scgle e car mi demostret via
per on podia annar a luy. E dic ti
quc ncguns autres bcns ni ncguna autra^
via non es bona mays cant aquella don
tu, cayticiis rcys, yest partitz e dcaes-
peratz, per que nos em partitz de la toa
oonpanhia; car nos ti vezem a Dieu
dezagradable per so car tu mesprezastr»
Nostre Senhor Jesu Crist que es senher
de tot cant es et es egals a Dieu lo
payre quei sel e la terra establi e de
sas proprias mans formet home ei mes
en paradis; ei dyablc per sa enveia^
decep lo, inas lo benignc Scnher quo
nos formet, regardet si a las obras que
avia fachas de sas mans e volc per nos
sufcrtar mort e passion, per la qual nos
desliuret de la poestat del dyable. E^ft
tu, caytiu rcy, ofTendos cii la cort dc
celuy que nos a fach dignes d'aytals bena
ad aver, e tu yest el delieg de ton oors
totz entendutz e de las ydolas que yeu
vcg que apellas dieus. Oy, e tu tant^o
solament non tolles als orestians ben,
que abans o fas a totz aquels que als
tieus comandamens obeziyson. E sapjas
en ver que hyeu non ti creyray ni non
2â beneharat. 33 aezez, = aezCz.
13 qaen. 16 qaen. 22 partirtz. 40 oyets tn.
385
BARIiAAM KT .lOSAPHAT.
\m
ooDseDtiray als tieus comaDdamoDs d*a-
questa maniera ni encoDtra Dieu non
faray fellonia dì moD boufaytor dì mon
hon salvador non rcncp^aray, si tu a
I bestias salvagas mi liuravas per devorar
o a glazi o a fuoc mi fazias morir. Non
temi ni non am la prczent vida, que,
plena es de vanetat o d^enfermetat taDt
(brtment quc longa cauza seria a dire.
loMays pcr bona paraula enscnlia mo sen-
her saut JoIiaD quc tot lo moot cs pau-
zatz cn nuilignitat, n quc non vuellia
hom lo mont ui las cauzas que'y 8on,
que tot cant cs cl mont cs cobeeza de
15 la carn et envcia dcls huelhs, e lo mont
traspassa eu la cobeeza de luy, ct aquel
que faza la volontat de Dieu, permanra
cn durabletat. E per far la voloutat
dc Dìeu ay dczauparat totas cauzas, e
<ode totz aquels que crezoD Dieu Nostre
ScDhor OD ay fag mos amix e mos fray-
res e mos parcDs, e d'aqucls quc ja foron
mieu amic e mieu frayre, et yeu m'en
soy lunhatz e pcrmaDC cd la soleza et
SR esperi Nostre Senhor que'm fassa veuir
salut."
Totas aquestas paraulas e mays d'autras
ganrcn dis le bons homs al rcy. R cant
lo rey I*auzi, fon mot sosmogutz en yra
90 e volc lo ferir; mays per houor e per
rcvercDcia de si mezeys et cl s'en re-
tcDC e comcDset li a dire: ^^Caytiu, e
doD t'es moguda aytal perdicion que
tant as aguda ta lenga a rccontar aquesta
Sftfablazou? Sertas, si al comeDsamcnt de
tas paraulas dod ti agues promes que
partis yra de mi, a fuoc liurera ta carn ;
mas car al comeusameDt de tas parau-
Ins mi coDJuriest e per I'amor que solia
4oavcr an tu, sufrc ta vida; leva ti c fug
dcuant los mieus huelhs que ja mays
non ti veion e que non ti dcstrua.*'
Adonx le bons homs s'eu tornet el
desert mot corrossatz, car lo martiri non
ô Balaages. 2ô quen. 26 p. ^. a salat.
BART8CH, ChrMtoMalhla proTfiiiç«l«.
avia sufert; ans sertas cascun jorn suífer-
tava martire eu sa coDsoicDCÌa coDtra
las temptacions del dyable. E oant le
bons homs s'cn fon aìinatz, lo rcy fon
mot yratz e consiret si de diverses tur- 5
mens encontra los monegues et hono-
rava plus largameus que Don solia sos
dicus e sas ydolas.
Domens quei rey era en aytal error
ct cn aytal pensicr, un íilhs li nasquetio
a mcravilhas bels, e la gran beutat de
luy fìgurava aquo quc dc luy era a ea-
devenir. E dizian que en tota la terra
non era vist tant bel enfant ni tant
agradable. Le rey ac a uìcravilhas gran I5
gaug de la nativitat de luy, et apelle-
ron rcnfant Jozaphat. E lo rey si com
autre fol annet s'en al temple de sas
ydolas far gracias c lauzor, e le oaytiu
non conoysia a qual senhor ooveniato
rendre lauzor per lo gnug de la nati-
vitat de son filh. E lo rey fes far feata
et ajustct ganren dels ooutivadors de
cels que azoravan las ydolas, e de Pautre
pobol ajnstet ganren, et a celebrar lan
fcsta cl fcs ausir ganron dc taurs al
sncrifìzi far, e donava sos dons als grans
et als paucz ct als rix et als paubres
en la soUempnitat de la festa quei rey
fazia. Et esdcvenc si que aquil cinqao
barons qui si fazian savis de Tart de
la estrolomia, aquela lo reys fazia
estar e prop de si e demandava a
casoun d'aqucls que dizessan d*aquel
enfant cals devia esser. Et ac n*i motz 35
quc dizian que renfant seria de gran
riqueza e de gran poder e sobre totz
los autres reys que enans hy avian estat
Un dels estrolomiayres que fon plus
savi dels auircs, dis al rey; '^Si con sela^o
que m*ensenheron d'eatrolomia, en tant
com yeu puesc conoyser, trobi que
aquest enfant non sera en ton regne,
2 ct en. 20 ajnrt senhor <fune auire maim
aqoi.
13
387
XIV 8IÈCLE.
»88
îiìaa 011 autro rogiio niollior 80d ooinpto,
et 08 mi a a veieyre que la religion
dels crostians que tu persegues el ro-
cebra, e que el mezeya y aura sa es-
^peransa." Cant le reys o auzi, mot o
roceupgreu, o tornet sa leticia en tristor.
En aquella ciutat on el era, bastiun
palays a ineravîllias bel, et en aquel
fes oambras inot bollas e mot resplan-
lodens; e cant l'enfant ac la etat d'en-
fanteza, el lo mes el palays et establi
li servens e ministres, e aquilh eran
joves mot e de gran beutat, e coman-
det ad aquels quo negun home de lains
non intro» o quo noguiia ciurza d'uquoatii
vida que pogues engenrar yra non li
manifestoB hom, ni mort ni vilheza ni
enfermetat ni pauretat ni neguna autra
cauza, âi non era joyoza e delichabla, 5
non li aportos hom denant per ho quo
non pogues consirar ueguna cauza ad
esdevenir. R comandet que neguna
cauza pauca ni gran de Jesu Orist non
li deches hom; et aquo que I'estrolo-io
miayre li avia dig, mandava que sobre
totas cauzas fos celat. E caut neguns
dels ministres era malautes, el rey lo
oomandava gitar foras.
ARNAUT VIDAL.
Monumens de Ui iiUérature romane, pubL par
Ordr. § òO, p.
isCirventes, loqnal fe 'n Arnaufz Vidal dal
CiiHtoluoiidarri, 6 gaziuihei iie In vlololu
d*aur, a Toloca : 80 es a Bnaber la preniiera
qne 8*i donet, e fo en l*an M. CCC. XXIV.
Mayres de Dieu, verges pura,
80 vas V08 me vir de cor pur,
ab esperansa segura,
tal qu'ab merse m'aâsegur,
que m'escur
say tan qu'a la íi s'atur
25 m'arma lay on gaugz s'atura.
Verges, ab dreyta mezura,
prec, preguctz Dieu no'm mezur,
car per dreg, on loc oscur
m'arm' auria <:ambr' oscura;
so car do vo8 no'ni rancur,
dols gaugz dols sols non endur.
Verge8, 808 par de plazensa,
per no8tr' amor fo8 plazens
a Dieu tan qu'en pre8 nayshensa,
H5 dont puoys pcr no8 fo nayshons.
Humiimens
V08 prec quo*m siatz guirens,
18 del ans.
Gatien'Arnou/t, stcofide piihHcatioft, p. .7—6*. —
77 s. St. p. :{(i.
quo'm portctz tal guirensn 15
qu'iou aii lay, 8C8 doralliciiHti,
on gaugz non es defalhens:
car yeu de cor soy crezens
que, qui 'n vos ha 8a crezensa,
no mor perdurablamens, so
an8 or ab gaugz rovivens.
Regina dola sels, d'ondransa,
car totz homa queus 08 ondrans,
ondratz sora, ses doptaiiaa,
80I Bia ferma, no doptans, S5
mil aytans
per VO8, qu'etz fons aondans,
on Dieu8 trobec aondansa
dc totz bos; vostr' amparansa
roquior, quo'm si' amparans 9»
vostre filh8 e perdonans
mo8 pecatz; car perdonanaa
fay al8 8Ìeu8 fízols clamana:
tant ea dous e merseyans.
Verge8, U8 gaugz mo coforta as
tot jorn d'amoros oofort;
car per la virginal porta
iì aportet.
16 defalensa.
389
LVmL 1)K MONTECi.
im
5
10
15
intret Dieus dins voBtre port,
doD estort
em tug a durabla mort:
que noBira vid* ora niorta,
quar Adams tcnc via torta,
manjan del frug a gran tort.
Mas yeu en vos ay conort,
ab tal esper que'm conorta
que vo8tra bontatz me port
mest manh glorios deport
Flors de paradis, ondrada
per lo8 arcangcls ondratz,
Jlors 8U8 el8 tro8 aut montada,
flors que vostr* ainic montatz,
flors de patz,
flor8 on gaugz s'es encastratz.
flors eu purtat encastrada,
flors que no fo desflorada
pel frug, ans remas floratz
vo8tre cora, quan Dieu8 fo natz
de V08, vergC8 ses par nada,
prec V08 que mcrse m'aiatz,
tan que'm n'an ab lo8 salvatz.
Si cum 8oy lay autreyatz
on vertutz 08 autreyada,
en vo8tra cambra ondrada
duzesca, car lay ondratz
nian8 desfagz 8Ì queÌ8 refatz.
Prec V08 que de la re fada,
vcrgOR, por qu*om es damnatz,
8Ì'U8 plat8, guirens no8 sintz.
5
10
15
LIÎNRL m MONTEíî, ESSENIlAMIîN DEL (JUAIISO.
/iartsch, nmhtuHer tler provenztUischen IMierntur, Stuttpari ISfttí, p. 1 14— 117, rt 1\ de ÏMnel,
tiit Ctimlier Luftei dr MotUccìi, p. p. K, ForeBÌié, Moutauban 1891, — Grâr. S rt2, p. 8i'*. Sí. p. />/.
L'autrier, mentrc ques ieu m'estava Es ren que tant cortes 8omoP
8olot c fortmont cocirava
dins en mon cor
20 dc mi don8 quc'in fasia for,
que dc lonc teinp8
DO avia volgut fos8cm essemps
entr' ambedos,
cstan enaissi cociros,
2sper un mati,
vi quc tot drecli vcnc on cami
us bcls guarsos,
que foc asautz e gracios
n mon scmblan.
3oQuar al dcsse quc'm fo davan,
mi saludec
oi capayro dcl cap ostcc,
c va ini dir:
"Sciilicr, dc quc avctz cocir,
»5iii coiii aiiatz,
aissi quc gentils liom siatz,
8C8 companho?**
Coin cl fo mi,
ealudoy lo tot atre88Ì
e dìslii le:
"Companhs, icu no dopti do re so
8Ì sols mc 80,
car companhos yeu auria pro
a mon plaser;
mas nnhot, can m'aniey jasen
ieu fuy iratz, t5
per que ini soy plus leu levatz,
que'm deportes
e mo8 mals plus tost que'm laishcs,
que'in te fort greu.
Ê car tornar m*en poiria leu ao
dins mon oastcl,
ade8 ine platz c m^ee plus bel
tot 8oI anar :
pcr quc no volgra amcnar
que fo8 iratz * 85
homc Ihun, que mal oompanhatz
26 un cami.
12 en deux vere da$î9 Pédiiion. 15 DO.
13*
891
XIV SIÈÎOLE.
892
fora de me."
Ea adoucas el per merce
mi preguet mot,
que, 8Ì m'avia dig degun mot
&que'm desplagues,
quea aperdonar le yolguea.
So*m dîsh per Dieu;
08 adoDOx le vauo dire ieu:
^^Re DO'm de8p1atz
loque m'aias dig, aus fort me platz.
E pregui't trop
qu'en est oastel que'ns 08 tan prop
anes am me,
08 aqui tu dinnaraa te
16 en trop bel loc."
"Senher," dis el, "ieu voa dic d'oc,
car Bolassar
Yos vuelli ea am vo8 trop parlar,
8Ì V08 8ap bo.
soSenher, 8ilh que paasat ne ao
antiquamen,
an fag man bel ensenhamen,
ben ho aabetz;
ea au8Ìc dire ques avetz
ssd'en Amanieu,
que d'amor 8'apelavai dieu,
com e88enhec
la donzcla que la 8Ìguec,
e rescudier;
aoe oar a mi maior mestier
ques ieu agues,
me faria ieu com cortes
am tot 8enhor,
e car Ihun temps . . .
85degu8 guar808
non ac que fo8 ni pros ni bo8,
vuelh V08 preyar,
8enher, que'm denhetz ensenhar,
co'm captendre;
40oar ieu, senher, ben de cert 80
que lhun8 homs natz
no foc anc pus aventuratz
d'amor ni d'ah
quc V08 etz, ni foc phi8 lials
45 ni pu8 valeng
ni d'amor uo foc pu8 jauzeuB
ní foc p1u8 guays;
ade8 doncx vo8 deu plaser may8
qu*aÌ880 fassatz.
E car, 8enher, vos etz aenatz,
podetz ho far, 5
8Ìe*u8 platz, e faretz vo"n lau8ar
a tota8 genti."
"Amicx, 8apcha8, ge8 ta grans cens
ni ta gran8 be8
com tu dÌ8e8 en mi non 08 10
ni la mytat;
ma8 poy8ha8 que tu m'aa preguat
que8 ieu do cen,
faray lio volontioramen,
8Ì 8ay en rre. 15
Premieramen acocelh te
que tal cenhor
cau8Ì8cas, don aias honor,
e guarda cuy;
que cant aurias estat am luy to
do8 mes tres,
que poiehas no lo't covongues
ges a laishar.
Vuelhas trastotas vetz be far
unadamen, »
car ieu aug dir cominalmen
de tot guarso,
c'om non pot trobnr deguii bo
mas quaut .vni. dias.
Encaraa te prec may que siaa 90
ben arnezatz,
car trop ne seras miels prezatz
e mielhs cabitz.
T08 arnes 8Ìa bels e politz,
e guara't be 95
que no l'enpenhosos pcr rro,
8Ì far o potz.
Per rre dal mon no sias lotz,
mas bo mayti
te leves e vay ton rossi 40
veser que fa.
E 8Ì davan manjar non ha,
tu dona l'en,
e vay so reguardar aovon.
31 amezatz C/uiÍMífteau] arvezatz. B4 tot.
â6 qae lo.
393
ELUCÎDARI.
394
ELUCIDARI DE LA8 PROPRIETATZ DE T0TA8 RE8 NATURALS.
liihlioihèque Sainie Getieviève 1523—514 (1580). I. Déhut du poètne dédiínUoire , DenhmOler der
propenz€tli8cìfen Liiteratur p, 57—59, II. fol. 72^, 75* ei 164, C/, Appel, ZeiUchrifi fUr rom,
Philologie XIII (1889), p. 225 ss. — Grdr. § 57, p. 91. Si. p, 69,
l.
Comensa le palayts de sayiesa fayt a
isUncia del noble princep Guasto, compte
de Foysh.
5 Díos UD palaytz tni sezen rauire dia
bel doDzel vi garDÌt de gran cundia,
libre logcnt, entcndre no'l podin:
per fort dezir de saber tot ardia.
Uen ni^ize de sa phizonomia:
losomlec ordit per la pbilozophia;
mnntel portec gent foldrat d'azautia,
d'armas senhal, sembel de valentia.
De cor humil renglozec son vizagge,
e'm dissli: '^L'estil del libre m'es sal-
vagge,
15 escur, subtil ; yeu requier declaragge.
Sera'm util, expres en mon lenguagge.''
Quan yeu auzi sa corteza requesta,
estranh mi fo, novel mot e de festa.
A mon avis jorn semlec de tempesta,
totot oviro ni'nnct rodan la testa.
Ma dona vic le donzel a la porta,
liurtan, cridan, et uon ges ab votz morta,
808 trig, me dissh que bay88e8 la con-
porta:
'4ntre dedins, quar no^tras armas porta."
25 Saviesa depinh las propríetati del eomte.
'^Ceptre d'honor, corona de nobleza,
caetel 8egur, . columpna de fermeza,
font de do88or et fluvi de franqueza,
cintel d*amor et anel de proeza.
30 De drech capdel, flor de cavalaria,
amic fìzel, miralli de cortezia,
naphir de pretz, cedre de galhardia,
liri glar8 netz, tenor de mclodia.
The8aur 8*acuelh de valor et 8^atura
B5 en 8on capduelh, ay880Ì ve per natura.
El ven8 erguelh, ab humil8 ha junctura,
per quci recuclh dcdins nostra clau-
8ura."
Qne ve le comte dins le palayti.
El din8 que fo remireo le caragge
de la dona, que parec de paragge.
Emperial 8emlec 8on 8enhoragge,
libre portec et ceptre d'avantagge. 5
Linx no fo par a Iie8 en gardadura,
ni le 8olelh, mas 8enileo nuech eecura.
Talh cert no hac ni dex en ea statura;
al 8Ìeu voler mermec, oreo ea mezura.
A vetz 8on cap Ie8 cels paseec d'auteza, le
mi no eobrec ad horae de grandeza.
Sa rauba fo partida, be larc teza,
balagtz robÌ8 no 8Ì fan de 'beleza.
Mot fo 8ubtil et prima la textura,
uzar no*8 pot ni rumpre 8a coetura. ts
D'e8tox, retalh8, de 8cinden8' 08 segura,
per colp de dart, de flecha no peiura.
EI 8ieu miralh vi totae creaturae,
dela elemen8 lora virtutz et mixturaa,
horba8, peyra8, metaH», ni quaU naturaeio
han cel8, niar8, mone et totae lors nie-
zuras.
Ela mi dieeh, auzi de mae aurelhas:
^'Quaeto de Foy^eh, mostrart'e, perque
vuelhas :
no ^8 tan plazent ambra nii frug d*abel-
ha8;
lunh temp8 no viet tan grandas mara-t»
velhaa."
U.
De ìms oansas pertenena ad hnmanal
eonMervacÌo.
Resta apre8 le tractat de lae cauzae
intran8 en humanal compozicio, quc di-
gam de las cauzas pertencn8 adz hu-so
manal con^ervacio. Entre aqueetas
prumier direm de la vianda, qusr de
3 parec Tobler] parlec. 1 1 hobras. 2ô ma-
rauilhas.
cMí
ijif Ftroit^
f^^^¥ Vi^f^#^ ^';|«MffHt.. '-«lU^UMSlt
• ■
^/M*»^^ jlV/^ .• 4»>rt*4 /^/-^y^iirfi^v .if rMV/-^i-
/^tV 4ï»fVA, /yíVtf» ,fK At h-.ff^ 4**mí0^«í>* <^.
ft^f ''\ ^^tfrhfÝMiie 4T /^^ïîy/AffMHríVíV ;f*r 4|.-^
HfUff^^ M ftíf^tttfft^ ^fvŷfMr4fff U^ m4¥A^
Hfihft^ ffftfi^, M Htf^ mn^ ^ff*ff ŷfffm^Jlf
M tftfti ^ ffft^nfft f^fft^t-ft'íMfi tftfi^ fMÍffê^
f^tt^f'ftfffl ffttf* ffttif M t^fftt/fm'mfi tfA
tifftit^U tptì i'titt t*fí t^tt*ft^U',) f^ if)\9H\h
iìftfifífi th fiftftt thtftt^ fí,t*itttfHi\it^. Va
■imii' •«•tti^
*.iaMiii:^ /l.
'Sijk0^t^tk »» '^4»uii i» 'OiiuifiHau»' afft
i
rim' m firti4i9Mítit 'A^iiii>^r UMi ■jbihbmi'!!'
MÉT A^ifMfMr ^ .if BI M ll ft itfctt lOrair 'iar
•ì«r .in^flri^MPI 'tlttlttli; iMÌhil» flfltil. [«IK>
li.^'MMFt*^ •'! 'iHiiifnr«i-«f ineïiniifliiiBÌ^âii
KK liifMMr '•dniirm iinii iim i«iiimbiu.
l^stf -Mím riitvr ^- mr ÌUuur iiaa Iua »
!nr OMtldiib
'ihilitk.
(*^\»i^t$ <w. «nítum fUuiMi pRUtiiimiaiHim.
rVt. Mmsm v <^ft|Mi^ p«u«rkv :ifttpiniâttn8nit.2Br
(VlflÌlUMS;.
|)«V^A 1«» '«1«ì>ÌWiU^ -^tìÇlSf»» tw
f «4UMI Aiv^i<^ L^^ir^'^ «^ (Mtdiv tMÌi
f^Ai' ^fviuu' itíi^ijarn^ «uuv Im MBfiranuHHL
1*4 ^ m «^f' 4MUîf ^ nn^ «liiitti iiv»(tii iiv «"jmti;. »
Mf^im ^ fmuMu^ ^ bè ti lUiainntfaL
A fff^i^, ffmm 4^ rUÌ M k (luiiiiHil mBmM^
f>f«4vî(«4 fjyin « Th^ft^. fmm » I>m l4i«
A< f4i^^ ^ ff>^^# hmtf^,»! ffrmmner etm
Ŷ,i t^nmti hs^tt iéfiA ÌH'fçui Mmmtx et per
Ulent,
rt^ttrtíH nUm «1 (iroprí r|fitt«ea alegmment.
Mí ifHitih íW íif fffttfffftff
Sr/ |<riMil4^MM. ífl fruclMM. ftl dieiui.
397
ELUGIDARI.
398
De la oena o sopar. Tsidori.
Geua es Ulment dita, quar cenoD,
don ve aqneBt noni, vol dire conm. Et
antiqumneiit fo costunia do conar o so-
spar en loc pntent et comuual per ex-
quivar deshonestat. Papias. Mas quant
als temps prezent podem dire que cena
pren son nom de cenos, que vol dire
umbra, cum quaHCU per granda avareza
lofassa en loc rcscost et umbros sa cena,
[o es dita cena de cenoSy quo vol dire
cu, car trops I1011108 raii lor cona a gui/Ji
de ca] cum totA lor vianda vuelho de-
vorar scs far adz autre partida. Las
i5condicio8 conveniens al dinnar so con-
veniens a ccna. Empero aquela cena
cs mot Doblamcnt ordenada, quan si fa
011 tcinps convenirnt, no trop tost
II i trop tart, en loc suHcieut, segur,
eodclicios et bo espacios,
quan lo senlior joyoa dona liberalment,
quar a totz bela cara de rhoste es plazeut;
quan ro'Is ineysshed diverses et apte
ministratz,
por qiio do lanii manje lioin si rautro
no'I platz;
85quan les vis so plazens, aptes les ser-
vidos,
et quascu covidat a I'autre gracios,
quan so auzitz diverses muzicals in-
strumens,
torchas so alumnadas claras et resplan-
dens,
viandas ministradns, lcugicrns, delicadas,
sod^ospazi prezcntadaB, ct non ges trop
cochadas ;
quar vianda cochoza de ser es mot
dampnoza
ot iinn 08 hc ganioza, qiian d*C8C0t
08 pcnoza;
qiiaii colchas dolicadas apros so adap-
tudns :
aytals so aproadas oenas per totz
lauzadas,
cum cridn la Rcriptura declarant en
iigura
del rey (iran-Âssueri qui optenc tot
remperi.
D*Alamanha. Ysidori.
Alamanha cs nobla a glorioza regio ^
OD Europn, que prcu aytal Dom del
fluvi dit Ahiinan, pres del qual nquel
poble fo |H*uniicr rczidontia. Autra-
ment es dita Germania, quar es on gons
gcrminozn ct mot populoza. Devcs oriont 10
ha le fluvi ditDnnubi; deves miech jorn
le fluvi Rcui ; deves occident et sep-
tcntrio la mar niaior. Et es una Qer-
iiiania nauta quo dura entro'ls inooR
liipheis ot entro la mar mediterranea ; ih
Tautra es do ssa le fluvi Reni. Cas-
cuna 08 motu rica a glorioza et en
gens d^armas fortz numeroza. Grandas
80 de staturà, ardidsis per natura,
80 grans cassadors ot trebalhadors^to
do cara graciozcs, alogroR ot gauioxoH,
liun saurs pels en color, so liberal
de cor. Mas les Saxos entre el8 en
totas aqucstas cauzas hao maior excel-
lencia, qui so ditz Saxos, quar ayshits
cum saxumy qui os peyra, contra lors
onemics so durs et fortz batalhan, per
inar et pcr terra. Mas sobre totz nutres
pobles valo cn inar. Autras proensas
lia en cascuna (iorinania mot excelIenB,80
cuin CR Au8triu et Bavnria, pros dol
Danubi, Suevia ot Alzacia pres del Renc,
et tropas autras. Dels Saxos Germas
les Angles descendero, le linagge dels
qiials on l(retnnlia la maior per8ovoni|85
ot roRsomlo do loiigura et costuinns 80gon
quo ditz Bodn.
11 Uê mots entre crocheU se trouvent à ia
margr, éerits d'utie atUre main.
18 et fortz. 20 80 tnitnque.
391)
XIV SIÈCLE.
400
POÈME SUR LA MORT DE ROBERT ROl 1)E NAPLES (1343).
BartBCÌi, DenkmiUer der provengalisehen LiUeraiur, Stuiigart Í8ù(i, p. 55 — 57, sir. ly—iiU. —
Grdr, § 4î), p. 77.
Amb umil cor lo rcy,« si oon podia,
ans qiie fenis, dis: '^No's meravilhets
8Ì ay reveatit lo rey Andrieu c'uey es
del realme; car dreg ea e razon,
òCarle Martel, lo sieu avi que fon,
e mon frayre de mi fon premier nat,
degra regir miels que yeu lo regnat.
Consicnaa del tort per cert avia,
per que yeu cre que als sieus tornat sia.'*
10 Adonx feni, don fon mot gran pezansa;
qui Yi raubas trencar e mans vestirs,
caras, cabels, plorar e far grans cris.
No'y ac negun, non menes gran dolor,
dizent aysi: "Mot perdem bon senhor;
15 la sieua arma non puesca sufrir peua."
Uran fon lo dol que tota sa gent mena.
Gran dolor fon, qui auzi la depertida
del rey Robert ani la donna gontil.
La regina va gitar un gran quil:
so ^' Ay, bona amor, temps es que noa partam.
Si a Dieu plagues, volgra esser avan
morta que vos! Mays pueys que Dieu
lo payre
ho vol aysi, you non puosc al re fayre.''
2h Lo rey auzi quo la donna planhia:
aysi com poc el la va confortar:
'^Huey es lo jorn, Dieus mi vol apollar;
el sia grazit, que pron sa ay vescut.
Puoys que a cel son voler m'es salut,
90 a sel mi rent, quau quei peccayre sia,
ni*arina, mon cors mcta en sa baylia.*'
Ben deu planher tota la sancta gleya
la BÌeua mort, car en tot son vivent
de la gleya es agut son sirvent,
sftgonfaronier de papa quin Clement.
E del seyzen ol fora eysament,
8Ì agues vescut, captengra lo tot dya.
Fe sperital en el bon pe avia.
De la razìs el es mogiit de Fransa,
4oper que Frances lo devon sospirar
e de sa mort planher e gaymentar.
Lo rey Robort, inant hom lo planhora,
tals portamens en sa vída facli a
que tota goiit en deu aver pezansa,
ospecialmens lo noblo rey de Fransa.
Com de Velli, aquel planh e sospira 6
la mort del rey, el n'a dreg e razon,
car Tamava de (in cor o do bou.
A'n pauc lo cor de trastot noi falhi;
cant au8 la niort, el ha dig cap encli:
"Bel Senher Dieus, ben m'as descap-io
dellat
de bon senhor, mas Dieus en aia lauzat,
e la verge humil santa Maria
sa sieua arma tenga en aa baylia."
Complansa, vay senes tota bostensa
per lo pays, de levant al ponent. I5
Pcr Proensa passa promierameiit,
dedins Nissa tu t'en vay conieiisar,
tro la vorge sancta Mari' a la uiar;
per Masselha passaras e per Arle,
tro aqui s'estent lo poder del rey Carle.M
Ad Ayx t'en vay, complancha, aenes
fallia,
petitz e grans humilmens saludar,
com un dels hiox quci rey volia amar
de Proensa: proguem devotainent
santa Clara per lo bon rey valent, C5
en paradis avocada li sia,
totz 808 clamans de destric gardat sia.
Ad Avinhon t'en vay pueys al sant
payre,
car razon es, c pueys als cardenals,
al college, pueys a totz los reals; 8o
aqui es cap e razis de la fe
lo veray Dieu que tot lo mont soste.
L'arma dcl rey non sufra nulha pena:
totz en preguem humil de gracia plena.
A sant Loys, ver cors sant de Masselha, 86
complancha, vay an gran dcvooion.
2S p. ê. solia. 3ô cors Bans.
401
i'ONS I)E PRINHAO.
402
Aquel senher que sufri passion,
pregue, sí'l play, per lo rey cabalos
quo aia rarnia el regne glorios,
e racuelha el sieu digne ropayre,
hon gaug ses fi a tot fizel peccayre.
Amen.
PONS DE PRINHAC.
L(ts joyas (Ul ijay saber, p. 10 —12; ef, p. 247. — Grdr. § 00, p, 78.
Per aqnest yers M. Pons de Prlnbac, ex-
5 capitol de Tholosa, gnassanhec la Tioletta
de raiir, Tan M. CCC. XLV.
Dins un bol prat, cotnpassat per me-
sura,
una flors nays, qu*ieu say, en pauc de
femps;
o can vc lay quc regna lo gay tcnips,
10 eu 8on jhoven, preu guayha noyridura;
etz enapres, quar es frcvols c tenra,
lo vent tot jorn en ventan la decay,
c pueyhs le freytz, que la fa tornar lay
al femps poyrir, del cal davan s'engendra.
15 Per le bel prat, on la flors pren nay-
sensa,
C8 ontcndut/ lo mons fal», quo'ns cnpenh
a far baratz; quar malvestatz uos fcnh
80 que non 08, e'n8 tolh la conoy8cn8a,
tant quo no voi que milhorem de vida
20 ni 8oI pen8ar no volem don na^quero:
e per 80 crey tot le mal que 8ufrem
no8 dona Dieu8; quar maIve8tatno8guida.
Comparar vuelh a la flor per 8emblan8a
no8, qu'en e8t mon prendem lo nay^emen,
2r>que de prumior avem gay noyrimen,
tro renemix8 eu peccatz no8 avan^a;
por que Dícu8 fay dc paradÌ8 la vÌ8ta,
com la flor8 pot, 8egon qud'm par atz
uelh :
2 8i plays.
14 als. 21 nials. 24 prendrcm.
per que n'ee pex8 qui leva gran erguelh,
ol qual, 8Ì mor, lay^hara Tarma trÌ8ta. ft
Pol foinp8 don nayh8 la flors qu'o uo8
fay bru8ca,
08 entendutz le Iim8 del qual naaqueo
Adamx8, que puey8 Io8 payres engendrec,
del8qual8 prendem no8tra captiva ru8ca;
c puoy8 8ercam mant pueg o mantaio
oomba
|)erno8tre8 hop8, don sufrem gran trebalh;
e, can morem, tot Taver no8 defalh,
tant que no8 met totz nutz dedin8 la
tomba.
Le cruzel vent qu'entom de iaflor venta,
dio yeu de 8ert quez es cobeytatz gran8, i5
quo'n8 fay bayshar lo oap on far ongans,
don cug per so c*avoI gen no8 turmenta.
E le gran8 freytz que pueyh8 la flor
ne porta,
dic qu'e8 la mortz, veus la qual fals
oompanh,
que'n8 fay tornar, al 8Íeumelhorguazanh,io
en terra vil, quan nostra carn 08 morta.
Mo8 fcrm8 govern^, bo8 e^pers mo
conorta
dc venir lay on lunh bca no defranh:
por quo'u8 80ploy, no'ni tengats per
e8tranh,
can mc veyrctz pre8 la divinal porta. n
() qucns fay. \) prcndrcm. 10 naut pnetf.
tomba. 111 veus] qncas. 20 sien al. 23 dcfalh.
403
XIV SIÈCLE.
404
LAS LEYS D'AMOliS.
Monumena (ìe la lUtéf'ature romane depui8 le XIV* aiècle, puhïiéa par M. Gatien-Arnoult,
V* publication, t. I, p. 340 - 350 (M), Appel, Provenzaliache Chreatoinathie, 2^ éd., Leipstig 1902,
p. 198 88. (Ap.). — Grdr. § 50, p. 00. St. p. 67.
La dijiniiios de dansa. Dansn es us
dictatz gracios qiio coiite un refranli,
80 08 un respos, Holamen, c tros coblas
scniblaus en la fi al rcspos ou compus
5ct en acordansa. E la tornada deu
esser semblans al respos. E'l comen-
samens de cascuna cobla deu esser d*un
compas e, qui's vol, d'una acordansa o
de diversa; lí qual comensamon devon
loesser dol tot divers d'acordansa del
respos. Quar tio seria bela cauza quei
oomensamens de 1a cobla fos de la con-
sonansa del respos. Ysshamens li dig
comensamen podon esser d'u meteysh
i&compas de divers am lo dig respos.
Ei respos deu osser del compas de meia
cobla, o quaysh, so es mays o mens de
dos bordonetz. E li bordo quo son en
dansa, no devo passar .viii. sillabas. Et
20 en oas que aytal bordo passesso .viii.
sillabas, seria irregulars aytals dansa,
anormals e fora son propri compas, e
si donx lí rim no seran multiplicatiu.
E qui's vol, pot rotroucliar tres bordos,
ssses plus mens, del respost; pero, sii
rcspos es de tres bordos solanieu, uoi
deu hom retronchar mas dos, ses plus
mens. E deu tractar d'amors, e deu
haver so joyos et alegre, por dansar, no
mpero ta lonc coma vcrs ni chausos, mas
un petit plus viacier, per dansar. segoii
qu'es estat dig. Enpero huey no uza
hom mal en nostre temps d'aquest so;
quar li chantre que huey son, no sabon
35 a penas endevenir en un propri so de
dansa. E quar noy podon endovenir,
han mudat lo so do dansa en so de
redondel am lors minimas et am lors
semibreus do lors motetz. Le remanon
de dansa trobaretz las^us en ^^cobla" ot
en autre loc, can tracta do ^'coblas re-
tronchadas." Alqu fan dausa do coblas
tensonada8,Ia qual adonxappelŷn^dans"; 5
pero entre ^^dans" e ^'dansa" no fan
lunha difTerensa. Et alqu faii '^des-
dansa" e ^'deátláns" per pauzar e des-
cantar lo contrari, o degus no*s varía
del compas de dansa. lo
La diffinitios de descort, Descortz es
dictatz mot divers, e pot haver aytantas
coblas coma vers, so 's a ssaber de .v.
a .X., Ia.s quals coblas devon esser singu-
lars, dezacordablas e variablas en acort, 15
en so et en lengatges. E devon esser
totas d'un compas de divers. E deu
tractar d'aiiiors de lauzors o per lua-
niera de rancura, '^quar mi dons no mi
ama ayssi cum sol," o de tot ayssOfo
essems, qui's vol. E qui volra far tor-
nada, scgua la maniera lassus dicha,
can tractcm de vers. En la qiial tor-
nada dcu houi tractnr, qui's vol, de totz
los longatges los quals dessus ha pauzatzgs
ayssi a tiera cuiii los ha pauzatz. E si
aysso far li tornava greu, fassa la dicha
tornada del lcngatge de la derriera cobla.
E si la tornada I'aparia bèetts t^t)!* tractar
do totz los lengatges, pot hom far re-yo
corsa dol coiiipas do la una do laa
coblas denan pauzadas, o d'autra, sol que
no passe lo compa^, so es lo nombre dels
bordos que cobla deu haver. E deu
tractar de totz los lengatges ayssi cums^
son estat pauzat dessus a tiera, e dou
haver las acordansas que son cn la (i
de cascuna cobla.
12 comensamen. 22 fcra? 2tì noij Ap.pro-
po»e: no'n. 27 sesj es. 32 qu'esj qne.
7 fanj fam. 8/U desUnUr. 26. 36 atiera
M. 29 la paria M.
405
LAS LETS D'AMORS.
406
La diffinitios de ienso. Tensos es
contrastz o debatz, en lo qual cascus
mante e razona aloun dig o alcun fag.
V]í tt(|U08t (lictiitz al(]una8 vctz procozili
5per noYas riinadas, et adonx pot haver
.XX. trenta cobblas o may, et alcunas
vetz per coblas, ed aquest conte de .vi.
coblas a .x., am doas tornadas, en las
quals devo jutge eligir, le quals difinisca
lolor plag e lor tenso. E'l jutges per
aquel motoysh compas de coblns o per
noviiH riiiia(hu) pot iUììuív mu jutjninon,
— enpcro pcr novas riinadas os liuey
inays acostuniat, — en lo qual jut-
i( jamen alqu volon seguir forma de dreg,
fazen mensio d'avangelis e d'autras pa-
raulas acostumadas de dire en sentencia:
la qual cauza uos no reproam ; pero be
dizem que aysso no es de necessitat.
2oQuar abasta aolaineu qu'om done son
jutjamen et aquel declare, per aquela
maniera que mays plazera a cel qu'es
elegitz per jutge.
Encaras dizem que non cs de neces-
2riBÌtat qu('H haia bo; onpero on aqiiel chr
que'8 faria al coiiipas do vors o do
chanso o d'autro dictat qiraver deia so,
80 pot caiitar oii aquol viclh so.
Diffinitios de partitnen, l'artiinena
30 08 queatioB que ha dos niembres con-
traris, le qual^.ea donatz ad autre per
chauzir e per sostener cel que volra
elegir; c pueysh cascus razona e soste
lo nionihro do la questio lo qual haura
35 olegit. En totas las autras cauzas, cant
al coinpas o cant al jutjanion e cant al
80, es semblaus a teuBo. Diferensa pot
hom poro vezer outre tonso e partimen,
— qiiar en tenso cascus razona aon
4opropri i'ag, coina en plag; ma8 en par-
timon razona hom Tautru fag o l'autru
qiiCHtio, — jaciaysso quc aoeii pauza
hom partíincu per tonso, c tcnao per
partimou, &t ayaso per abuzio.
30 ques. 41 laatre fag.
Encaras devetz saber que en aytals
dictatz que'8 fan per diversas peraonas
oz en lo8 quala hom fenh que aian di-
versaB peraouas, pot hoiii uzar de di-
vorBea lengatges, coma en deacort. E 5
d'aytala dictatz aon tensoa, partimena,
paatorelas, vergieras, ortolanas, monias,
vaquieras, et enayasi de trops autrea
dictatz. E degun dictat d'autru lengatge
noe no prendem en noatre jutjamen, quar 10
prezomtuoB es qui vol jutjar l'autru
longatge, si donx 110 C8 mesclatz am lo
noatre per dreg compas.
La diffiniiios de pastoreìa, Paatorela
08 U8 dictatz que pot haver .vi. o .vui. 15
.X. ooblaa maya, ao eaaytantaa oum
aera viat al dictayre, mas que no paaae
lo nombre de trenta. E deu traotar
d'esquern, per donar aolas. E deu ae
hom gardar en aqueat dictat maiormen,to
' quar en aqueat ae peca hom maya
que en I08 autrea — , que hom no diga
vila paraulas bi laiaa, ni prooezisoa en
8on dictat a degu vil fag. Quar trufar
80 pot hom am femna e far esquerm^
l'uu a l'autre, 808 dire e 808 far viltut
o dczonestat. Pastorela requier tostempa
nool 80 c plazon gay, no pero ta lonc
cum vera o chauBoa; ana deu haver 80
un petit ouraori e viacier. E d^aqueata so
pagela- son vaquieraa, vergieraa, por-
quieraa, auquieras, cabrieraa, ortolanaa,
inoniaa, et enayaai de laa autraa lors
BOinblana.
La diffinitios de retroncha, Retronchass
08 U8 dictatz ay88Ì generals coma vers,
que pot tractar de sen, de eaaenhamen,
(î'amora, de lauzors o de reprendemen
per caatiar los malvatz. Et aqueat dic-
tatz 800 lo coinpaa de vera cant al 8O10
e cant a laa coblaa, quar pot haver de
.V. a .X. coblaa. Et ea dicha retroncha,
quar ea de coblaa rotronchadas ; no por
autra oauza. E quar lassua havem
6 daytal. 12 am la. 26 lann. 29 rm\
ven. B2 crabìeres. .
407
XIV- SIÈiUiE.
408
uiostrat qu'oH cobla retrouoliada, por so
no qual quea ayssi ne tractem. Enpero
oant hom fa vers, chanso o dansa per
coblas retronchadas, ges per so no se
5 8ec que deia haver nòm '^retroncha/'
ans lo pot hom apelar '^vers retronchat"
o ''chanso" o ^^dansa retronchada."
La diffiniiios de plang. Plangs es
U8 dictatz qu'om fay per gran desplazer
10 e per gran dol qu*om ha del perdemen
de la adversitat de la cauza qu'om
planh. E dizeni generalmen: de la
cauza qu'om planh; quar enayssi quo
hom fa plang d'ome o dofemna, ayssi
ismeteysh pot hom far plaçg d'autra
cauza, coma si una vila oz una ciutatz
era destruida e dissipada per guerra o
per autra maniera. Et es del compaa
de vers, cant a las coblas; quar pot
solmver de .v. a .x. coblas. E dou haver
noel 80 plazeu e quays plauhen e pauzat.
Pero per abuzio vezem tot jorn qu'om
se servish en aquest dictat del so de
vers o de chanso; et adonx, quar es
25aoo8tumat, se pot cantar,.qui*8 vol, en
1o 80 del vers o de chanso don se ser-
vísh. La qual cauza permetem maior-
men per la greveza del so; quar a penas
pot hom trobar huey cantre ni autre
aohome que sapja be endevenir en far
propriamen un so segon que requier
aquest dictatz. Plangz deu tractar de
lauzors de la oauza per la qual hom
fay aytal plang. Enoaras deu traotar
sôdel desplazer qu'om ha, e de la perda
1 6/. Qatien-Arnoult 1,2280: Oublaretroncbada
C8 dicha, can en la íi de cascon bordo, o de
do8 en doB, o de tres en tres, o de mayB, se-
tfon qaes volra aqoel que dictara, oz en la
n de cascana cobla, bom retorna ana meteyBBba
dictio, can en cascnna cobla hom retorna
un meteyBh bordo, o dos (pero de dos no es
gayre acostumat). Et aquest compas pot bom
tener yBshamens, qui*8 vol, de doas en dous
coblas, de may. — 2B del bo manque, 80
en Ap,] et.
quo'8 fay pcr lo mescabanieu do la
cauza qu^om planh.
La diffimiios de escondig, Escondigz
es U8 dictatz del compas de chanso, oant
a las ooblas et al so. E deu traotar 6
de dezencuzacio, escondizen se en son
dictat de so de qu'es estatz aouzatz o
lauzenjatz am sa dona oz am son oapdel.
Tractat es estat dels dictats prindpala, per
qoe ayasi es tractat dels no principala. lo
Autres dictatz pot hom far et ad
aquels nom enpauzar segon la voluntat
do cel que dictn e segon que roquior
le dictatz. Quar hom se poyría be peoar
en la enpozitio del nom; quar sihomjs
apelava ^'cossir*' "somi", o per le con-
trari, ja le noms no seria be enpauzatz.
Per que cove qu'onì pauze tal nom quo
8Ìa consonana et acordans a la cauza.
Et en aytals dictatz no trobam ceriio
nombre de coblas, per que en aytals
dictatz pot hom far aytantâs coblas quo's
vol, ayssi cum son : somis, vezios, oossirs,
reversaris, enuegz, desplazers, desco-
nortz, plazers, conortz, rebecz, relays^ts
gilozescas, o enayssi de trops autres,
jaciaysso que alqu fassan gilozesoas al
compas de dansa e relays al compaa
de vers o de chanso. Item alqu fan
bals a la maniera de dansa, amb unao
respos et am motas coblas. Pero bab
es divers de dansa; quar dansa no ha
mays trea coblas, estiors lo respos e la
tornada, e bals ha .x. coblas o mays.
Encaraspot haver autra diversitat; quarsb
bals ha so mays minimat e viacier e
mays apte per cantar amb esturmens
que dansa. Encaras ha autra diversitat;
quar hom comunalmen fa et ordena lo
dictat de dansa, e pueysh li • enpauza 40
B 08 cuntredizen Ap.: à carr. e*B contraditz
(ou e'8 eBcondits) bom en s. d. 8 dona de
oz. 18 noms. 10 acordam. 25 rebecs Ap,
409
I/ÉVAN(4ILB DE MOODÈMH:.
410
80 ; ei coDtrarí fay hom leumen en bal,
quar hom primieramen trobai so amb
esturmens, e pueys, aquel trobat, hom
fa lo diotat de bal, tractan d'amors o
de lauzors o d'autra materia honesta,
segon la volontat del dictayre.
L'ÉVANGILE DE NICODÈME.
M$ de VariSf fr, 1745, /ol. 105*. — Denhmâler pravenzalisdier Literatur und Sprache hg, von
H. Suchier I, Halle 1883, p. í— 5 v. 1^138 (Sr.). — Ordr, § 47, p. 73. St. p. 41.
Sens e razos e dÌYÌna escriptura,
5quez ay trobada bona, sancta e pura,
m*a mes e motz gran pessamen,
C088Ì la pue8ca 8olamen
de lati en roman8 tornar.
Car qui yoI bona obra far,
loquoye que sia 8Ì bastida
que, cant 8era tota complida,
re no*y aia de malestan,
que torne ad anta ni a dan.
Tot yssamen vuelh yeu bastir
issegon mo sen ni mon albir
una obra bona e covinen
e nom de Dieu omnipoten,
e metray y catre colonas,
autas e fortz, belas e bouas:
20 la prcmieyra de las prophetas,
que porto guerentias certas;
la segunda d'avangelistas,
que nom podo fondre legista^;
la tersa d'e^pozisios
ssque mostro motz belas razos;
la quarta faray de mo sen,
car tornaray be veramen
lo lati em plana paraula,
hon non aura bafa ni faula.
30 Aquesta escriptura dis
veramen, cosoi fon aucis
8U8 cn la cros Jesu Crist Dieus,
hon rczemet trastotz los sieus,
ni fon el sepulcre pauzatz,
4 e div.j duna. 5 qez aj atrob, qn'ay atrob.
B. e. p. Sr. 12 de fnanque. 18 y manque. .iiii.
columpnas. 20 premeyra's Da„ s jyattciué Sr.
24 de pozisios. 27 veramens. 29 antra. HO
di8 5r.j deviB Ba., deíinis Ms. 31 ancits. 'i):^ cienB.
e puey8 fo yieus resussitatz,
con tornet el ccl veramen, (
ni co venra al jutzgamen.
Totz aquo dÌ8 que 8an8 Johan8
ni 8an8 Mathieus niÌ8 autre8 8an8
e ganre may, que ieu'8 diray
tot per horde 8Ì com deuray. io
EI tem8 que Dieu8 mori per nos,
8Ì con dizem, 8U8 en la cro8,
fon adouca ganre fagz e digz,
que no8 non trobam en e8crigz,
ni'n8 ho retrazo li avangeli u
ni cell que no8 fea lo 8auteri.
E per 80 car ieu ay trobada
una escriptura que es celada
e re8C08ta a motaa gen8,
ot ieu dirai vos totz loo 8en8 to
per bona rima e romano
e nom de Dieu e delo 8Ìeu8 oan8.
leu Eneao mayeotre dic:
delo Ebrieuo ay trobat eocrig
loo fagz que fero li Juzieu f5
a Jeou Criatz, lo fil de Dieu,
e Nicodemuo que ho vi
ho eocriuo tot em pargami
en ebrayc oegon oa razo,
pueyo ieu en grec, car mi fom bo, oo
ho tranolatyey e ho eecryo,
8Ì com la letra departyo.
Tugz auzez ho per veritatz
que Domerdicuo de maieotatz
9 ieuB Sr.] nonos. 14 non o troba eBcrin
Ms., non atrobam esc. Sr. 17 lay. 20 lo
ccns. 22 del. 28 dics. 24 trobatx lescrifpi
Ms.^ trobats etcrigx Sr. 25 lo. 29 ebrajric.
411
XIV STÊCLE.
412
trainos ou torra lo siou fllh,
per Adam gitar de perilh,
e nos autres totz íssamen,
quez em aieu fìlh verayamen;
ôo'n receup nostra carn mortal, —
per que nos autres serem sal —
el ventre de sancta Maria,
segon que la letra'ns detria,
venc en estz mon per nos salvar
10 e per lo dyable deraubar;
el nasquet esems homs e Dieus
per rezemer trastotz los sieus.
AI Sathanas tenc esconduda
8Ì que non Ta aperseubuda,
16 a renemic, nostra semblansa,
8Ì totz Jesu e ssa efansa
r ja fezes meravilhas tals
que no fes hanc luns homs carnals.
EI fazia Io8 sortz auzir
20 e Io8 clobs sautar o aalliir,
als 8ec8 rendia lur vezer
et als forsenatz lur aaber,
ganre do niortB roHU88Ìtot,
domentre que am nos estet.
2ft Cant li Juzieu fello trachor
viro de Cristz, Nostre Senhor,
, las meravilhas que fazia,
ei pobol que en ell crezia,
azirero lo tug dc mortz
80 et encuzero lo mot fortz
a'n Po8 Pilat, quez era bayles
de la terra e dels realmes,
e si que pres lo li rendoro.
D'u 8Ìeu descipol lo comprero
35 trenta deniers, pueyssa liatz
l'aduysero a 'n Pos Pilatz.
El tems que Anna e Cayphas
ero avesque de Judas,
Qamaliel e Neptalim,
8 letra nos. 12 lo cienB. 17 Ja mam/ue,
19 lo 8ortz8. 22 forcenat H2 e cfe.
ot Adrosou o Honjamhi,
e motz d'autres que ieu no'ua pueao dir,
car lassarie vos de I'auzir,
aduysero u 'n Pos Pilatz
Jesu Crist Dieus pros e liatz. fi
Motz fortz rencolpo o roncuzo,
motz crims encontra luy aduzo.
*'8enlior, aquest," so dizo, "es,
que tu ayssi davan te ves,
fìlhs d'u fabre, Joseph per nom, lo
e de Maria, so dis hom.
So dÌ8, que reys es de totz nos,
e per aysso liuram lo vos.
Nostre sabdes corrump e frany
e fay obras que no si tany, i5
e nostra ley bona e santa
no8 rump, cuy nos tenem, ad anta.''
Pilatz respondet als Juzieus:
^'Cest es trayst per eyss los sieus,
quo 80 quo fa os contra nos. «i
De que vos autr' es autorosP*'
Donc8 rospondero li Juziou
encontru Cribt, lo lilh do Diou:
'^En nostra ley escrig avem,
que a sabde obrar non devem, 85
et aquest frang lo motz soven,
80 08 sauput per mota gon.
Encautayres es veramens
d'aco avem pro guirens.
E nom del diable fay auzir »i)
lo8 sortz, cÌ8 clops corro o salhir,
demoniatz, cecx e gibos
motz soven sana vezen nos
al sapte, per que lo te avem
liurat, car nos trastug volem s»
que 8ia saupuda sa razos,
8Ì el 08 mals o si es bos."
1 en. 2 no uos. 9 vezes. 12 es fmtnque.
15 8*ì ^V. 16 sancta. 18 respondet als Sr.]
rcspon a los. 19 traìtz Ba. 20 vos. 21
aatres es. 25 que sabde Ba. 27 motas. 31
lo Bortss. 82 demoniatzB. 85 trastags. 87
el' Jia.
413
IIUC DEL VALAT.
414
HUC DEL VALAÏ.
IjOS joycLS (fel <ioy êabcr, p. 16—19; c/. p. 247. — Grdr. r»0, p. 79.
Am Aqaesta cnnso e dansA mescladn Hac
del Valat, mestre en niedecina de Mon-
peeiier, gasanliec la yioletU, Tan M. CCC.
LXXII.
6 Per ramistat, od fort moD cor se íiza,
de V08, geotils, cuy pretz e laus euaDsa,
dompDa, si'us play, vuelh ohaDso far e
daDsa,
Do por U8 rims, inas per uovela siza
gODt deviza:
lOquar la dousors que'I Dovel temps amoDa,
8*68 taD prehoD dioe lo mieu cor euclausa,
que d*e8tar gays do pot jorD aver pausa,
e per causa,
pu8 que 1*au8el cd may am la eeroDa.
15 De tal gaug es in*arDia pIoDa
quc Do'm ce88Ì d*alcgrar,
etz OD pu8 me vuelh fondar
en chaDtar,
may8 ay d*amor8 joy 8eD8 peDa.
20 DoDC8 pel deeduyt que m*e8 datz per
cstroDa,
ceray jhoyos, hoadruD vos, doua cara,
868 cossoDtir res por que'm toru amara
I*ainor8 do vos, qu*e mon cor jhoy Beinona
e remena;
25 quar, pauxs enfaDt, do sabeatz l*aveDtura
DÌ Tastre be qu*el moD aver devia,
doDO moD cor a vostra scDhoria,
lo tercz dia
que parlantz fuy segon cors de iiatura.
30 Per 80 doDcs, am boDa cura,
chau 80 del vostrc cors gay,
quar ayshi, doua, viuray,
si a V08 play,
rixs, que jhoy in*en nsscgura;
8r>e si I*amors se reifrena
dc vos, pel miou cors nafrar . . .
d*amar vos hon pretz gormcna.
llanc, pucys que'us vy, non agui jorn
endura
de gaug entier ni de tot ben sofracha,
ni d*amar vos no mi fec res empacha,
quar fis espers m*eD donec am figura
regla pura, 5
que vos etz mars de jauzimeu horaada,
e creys valors foDtz doD pretz s*asagua,
per que Di*adutz volers dreytz qu*ieu
que m*apagua [retragua,
l*ODor e'l laus de que vos etz dotada. 10
Sus totas etz corouada,
gCDtiIs flors d'umilitat,
amb excolleut castetat,
que*U8 ha dat
lo pretz que'us a *DlumÌDada; ir
car vos etz de gaug la veua;
doD cascus deu vos lausar,
creyser e multiplioar
e poDsar
quom dreg d*amor determeua. so
Do niotz bos haips do ricx ctz or-
nada
e de bos faitz complidament garnida,
honrad* ctz d*ans e de vielli sen com-
plida,
senes erguelh e de vertat parada
e fonsada, n
etz etz ses frau, avinens e jhoyoza,
neta de cors e d*arma fort devota,
Iiumils d*csguart e d*eetat sens riota,
no punt lota,
pros en be far etz en totz ditz aondosa. so
La vostr* amor grasciosa
m*empeDh lo cor a servir
ctz a lausar e bcndir
e grasir
vos, flor ses par, amorosa; ss
e quar etz de bos fruytz mena,
8 novcV asiza. 2Ŷ) paralantx. .-U chanso.
36 liicune de dtux verê.
10 donada Ba, 14 ha mnfufue, 15 qne nos
enlominada. 21 haps. 24 veritat 30 andoea.
415
XíV SIÈiîLE.
41G
pel vostre pretz eyshausar
me Yuelh ohantan deportar
e jhoy dar,
com nadan fay la balena.
L'ÉVANQILE DE L'ENFANCE.
Hart8ch, Denhnnler der provenznlischen Litteratur, Stuttffart 18ÒG, p. 281, 3(1-287, 2:i. Coni-
paré par M. Miola avec le Ms. de Naplee (N). Ulnfanzia di Gesú, ponnetto provenzale tìel
gee. XIV, riat. dal pro/, Qioriiio Roêsi, Botogna mo, p. I8^2rt, v. ll(i—627 (Ro.). — CJ.
Á. Kre99ner, Árcìiiv f, d. Siudium deì' neueren Spraehen, vol. 58, p. 291 gs. Grdr. § 47, p, 7H.
St. p. 40.
Ar m'entendes et aurires
l'eifant Jesus pueyssas que fes.
5 Un bon mati se vai levar
e vol s'en anar deportar
foras la vila en la ribieira.
E passet per una teulieira
ont avia ganre d'ubriers
10 que farian teules e pechiers.
L'eifant aqui s'arestanquet,
I'obra que farian regardet;
pueis l'eifant volc lur aiudar.
E'l toulior vui li domaudar:
15 ^^Digas, eifant, de qui es vos
que tant es bel e gracios?
Vos non es pas d*aquels mestiers
que fassas teules ni pechiers.
leu cre que sias gentil eifant;
to la cara u'aves e'I semblant.
Yos me semblas de gran linhatge
e de mot noble parentatge.
Prec vos, mon oflTant, vo'n tornes."
L'eifant respont: ^^No farai ges."
26 L'eifant am los obriers estet;
tro fon gran nueg lur aiudet.
A lo teulier era samblant
c'amb els obres Jesus I'eifant.
H Aro mentendres N. 4 Contaray vos Ten-
fant que N. ô un bel N. 6 vaì sen P, vol
8Ì N. 7 rìbìera NP. 10 pechies N, pochiers
P. 11 Tenfan Jesus N. setanquet N. 18 pueis
nuifìtfue N. vol N. \4 e \o N. 16 Bies tu N.
16 Bies bella creatnra N. 17 d^aquest mestier
N, 18 pechies N. 10 que vos N. 2() el num'
que N. saniblan /'. 2H preguc N quc vos en
N. 24 non íeras N. 2h tculìtTB sesUtt N.
2i\ tro quc N 27/28 tant grant talent hauie
dobrar de tout lo jor non va manjar N.
h
A I'eifant nulla re non dero
ni de manjar noi convidero.
Vespre font; volgro s'on anar;
car era ora d'elbergar.
L'obra, c'an facha, regarderon;
trestotz fort se meravilheron,
cant viron tanta d'obre facha,
e font mot gentilmens obrada. lo
Mai n'agro fag en aquel dia
que de cinq jorns fag no'n avia.
Pueis lo prozom teùlier va dir
a sos obriors: ^Mio'ui uitíravilh,
aquel eifant, ont es anat, 15
quey tot jorn nos a aiudatP"
Dis lo maistre: "Gran falhensa
avem fag e desconoissensa,
qu'a I'eifant non aveni re dat:
de que forem gran malvestat. so
Negu de totz re non li dom
ni de manjar nei convidem."
Respondo totz: ^^8oI quei trobem,
entre tos ben lo pagarem."
D'aqui se van tantost partir, ts
2 ie reste tmnque: car lez atroplteg qui »f
trouvent à la page 20 n'appartiet^nent pag à
cette cltatníon.
H ni a Tefíant ren non donneron iV. 4 nel
convideron Ba.P, non renvideron N. 5 nHtn-
que N. 7 que an íach N. 8 fortz Ba.^ man-
que N. 9 tant N. 11 mays nafçueron fach
daquel jor A^ 12 iorn P, iors N. 13 dire N.
14 Bcis Ho.P. ben mi mirivillie N. Ifí que hneg
tojor N. 18 quc aven fach N. 19 qu* nMUífue
N. ren non aiain doiiat N. 2() ne que N. faren
N. 21 tot nos rcn iion li doncn N. 22 non
rcnYÌdcn N. 23 T08 reBpoiideroii fassan que
lo troben N. 24 en tres tos N,
417
l/KVAN(nLK 1)K l/KNKAN('K.
418
fi
10
15
20
2r>
30
vas lur liostal s'en vau vonir,
aui grau gaug et ab alcgratgo,
car avian fag tan bel obrage.
L^offiiut Jo8U8 fonc rcuiaxutz
a la touliera re^condutz.
R cant 8*en foront totz anas,
reffant Je8U8, qu*cra rema8,
tota l'obra que facha avian, —
ben quatre jorn8 o .v. avia, —
ola ní teule ni pechier,
ren non a remarut entier.
L'offant Jesus tot atrenquot,
de mantenent el s'en anet
VC8 8on hostal tant co podia.
E Jozep 8on effant queria;
car era ve^pre tan gran,
gran paor avia de reffan,
car non lo podia trobar,
Jozop no faria mai plorar
e dÌ8: "Catiu, e que faray,
aque8t effan on trobarayP"
Cant el at pro l'effant 8ercat
^ fon ben las e trabelhat,
eì vic l'effant que 8*en venia
véB 8on ho8tal tant co podia.
E Jozop tauto8t Teffau preu
per la ma et pueis menet Tcn.
No8tra dona, cant vit Jozop
Teffant que nm 80 menet,
ela ác plazer e gaug mot grant,
cant font vengutz 8on car effant.
PueÌ8 uo8tra dona humilment
li demandet mot do88ament:
1 aii K^'M\ f(auc)i ct fiii lM*rÌ8 A'. 2 manque
S, i\ can agneron N. 4 font. lio. es roman^nt
X. b scondut N. fi annas N, anatz ï\ 7 ro-
niangnt A'. 8 facli hania N. 9 jom l\ iors
N. o. V. I qnc N. 10 olas et tenlcB et picliies
N. U havia romangut N. 12 TefFant tot ho
tr. N. 14 vers Thostal A'. 15 qncrie P. 18
R car fta. podic atrobar N. \\ì *ì. non si fasia
may placar A'. 2U cay ycu A'. 21 tnanque N.
22 nientre que Josep Teffant Bcrcaua N. elj
.Tozep Ro,P. 28 fun Ro. per una tranessa hon
passaua N. 24 e ni N. 25 annaua a son h.
t. que N. 20 per la man 1o pres A^ 27 per
la man N. 28-31 c nostra donna Ro.N. ha
plascr gran qnan vi venir son car ciifant N.
28 c nostra 1\ :U) at Fo. gran /*. 81 sont
/*, sent Ro. 83 doBsamen P.
BAaTSCIl, ChrMtomallilt proTençal«.
**Mon effant, vont aves estat
de tan gran nuegP Si a8 albergat,
ieu V08 prieo que no m*o ^eles/*
L'offant re8pon : "No- faray ge8.
Uey mati ieu me vau levar b
volg i anar deportar
tras la vila en la ribieira,
e pa88ey per una teulieira
ont avie granre d'obrier8
que farian teule8 e pichier8. io
Aqui ay huey tot jorn e8tat
e ay al8 obricrs aiudat.*'
E no8tra dona pro8 a rire,
puey8 apre8 ella va dire:
'^Mon enfant, 08 d'aytal me^tier ir*
quo fa88a8 teule ni pechier?*'
No8tra dona va*l domandar:
^^Mon effan, volrias vos pauzar?"
L'effant ro8pont: ''Menjar volria,
huoy no mangey de tot lo dia." to
E no8tra dona a re^pondut:
*^Mon effan, be 8on mala^truc
8el8 cui avee huey aiudat,
que lunha ren no'us aion daf
Je^uB re8pon: ^'Res no mo deron n
II i de luangar no'm covidoron.'*
L'effant Je8U8 beg e manget:
cant a manjat, pauzar 8'anet.
E lo prosKom de la teulieira
lo bo mati tent 8a onrreira, ao
a la teulieira 8'en anet,
ganre d'obrier8 am 8e menet.
L'obra pesset aver trobada
oiitioira, coni Tavia IaÌ88iula,
et vit que re8 no*y ac entier, 86
ola ni teule ni pecliier.
8 pre^e N. 8ole8 P. 4 respondet Ro.P. 5 icn
nuinque N. volc N, G volgi Ba. manar dcsp. N, 7
fora la villa a la A^. 9 avicn Ba. V. 1 1-10 num-
que Ro.P, 11 toior sUt AT. 12 obries N. 13
donna N. 15 cs vob N. 16 ni pcchies ni
tcules N. 17 pueÌB n. Ro.P. e pueys n. N.
va dire N, 18 dormir A'. 19 respondet N.
20 non A'. ne Ro.P, jor (: volrie) N. 21-36
manqut N. 23 a qui P. 27 begj vet Ro,P,
m lo bcl N. m averl facha N. 85 non hj
a N. at lio. .S6 olas ny tenlet n^* pechiet N.
U
419
XIV SIÈCLE.
420
E'l teulier cridet: '^Que faray
ni qualh cosselh penre poiray?
E quí ro'a donat tal dampnatge
que ro'aia trencat mon obratgeP
5 Qu'ieu non li pessi aver tort:
mai nìe valgra que m'agues mort.'*
Lo teulier estet corrossat
e fono mot dolent et irat,
cant víc tota Tobra aifolada,
10 aissi delida e malmenada.
Pueia lo prozom teulier va dir
a 808 obriers: ^^VoIes aurir:
leifant que hier nos aiudet,
per 80 car ren hom nei donet,
ir> sapjas que ieu vau fort doptan
que l'aga fag aquel effan/'
Tot respondon: ''Far se poria;
no8 ferem mot gran vilania
qu'a l'eifant non aiam re dat;
20 de que ferem gran malvestat.
Per que per sert es be razo
reífan nos redda gazardo,
car I'eífan es de grau sabeussa,
ne re a ffar non a temenssa:
26 eífan fassa o mal o be,
el non pessa falhir en re.
Digam Teifant fag o agues,
lun tems amenda non aures."
E parlet un savi Juzieu:
80 ''Senher,*' dis el, ^^no vos sia grieu,
per sert ieu acosselharia,
8Ì conoisseH que be fag sia,
davant Jozep nos no*n anem
e pueis aprcs li contarem
S5 la perdoa e'l dampnatge gran
que no8 a fag lo siou oifan."
Tug respondo: ^^Mot ben dizes,
maistre, anem hy addes."
D*aqui s'en van tantost partir,
40 davant Jozep 8*en van venir
1 e cridet quay yeu qne N. 3 dat aytal N.
dampnaga P, dalmagi N. 4 maìQ 1\ m'aie Ro.
tout mon N. ó que yea N. pessa Ro. aver
fach tor N. 6 volria N. 8 font Ro. 10 ausin
Bulida N. el ni V. 12-420, (\ manque N. 14
nol Ro. Ifí ¥*aga Jia.Pf n'aga Ro. 18 serem.
21 be] le. 2ô affan. 29 juziu. 30 greu.
et anero lo saludar
e Jozep elos atrestal.
DÌ8 Jozep: '^Senher, que dizes?"
^^Senher, nos te direm addes."
Jozep tantost s^anet pessan 5
c'alqu' esquern lur a fag Veifan.
Pueia lo prozom teulier va dir:
^^Senher Jozep, voles aurir:
ton iìlh Jesus vonc entre iios,
a la teulieira adiudet nos lo
Teifan de bona volontat,
volontiers nos a aiudat
MaÌ8 pueis nos ho a car vcndut,
de l'obra non a remazut,
olaa ni teulaa ni pechier, i5
res no'y a remazut entier."
Pueis Jozep al teulier va dir:
^^Maistre, fort me meravilh,
8Ì nostre eifan vos a trencada
vostra obra ni aifolada." ŷo
E lo teulier a respondut:
"Senher Jozep, si Dieus m'aiut,
sapjas que ieu non ho diria
per lunha re que el mon sia."
Di8 Jozep al teulier: ^'Ânem 25
a la teulieira e veirem
s'aquela obra ha trencada
I'eifan Jesus iii aifolada."
Totz respondo: *^Mot volontíers."
DÌ8 Jozep: ^^Metes vos premiers.*' ao
D'aqui 8on van tantost partir;
a la teulieira van venir:
la obra volgro a Jozep mostrar.
Ei toulior anot rogardar
et estet trestos vergonhos, §5
fonc per sort moravilhos,
cant el vic I'obra ben formada,
2 astrestat. 4 no(8) Ro. ô senet. 9 con
Yostre ftls N. 10 adjudar N. 12 hier tojor
nos N. 13 m. p. ben nos ha rendut N. 14
noy ha entier romangut N. lô teules N.
pichier Ro. pechies N. Ifì non yes N. 17 e
Josep N. 19 la vos a N. 24 nulla-al N. 21
aquella hobra que ha N. 28 nostre enfant ni
N. 29 ToU Ro. e elos rcsponderon vol. N.
;1B u volgucron lobra a .1. N. lU c lo N.
estet e Ro. 30 c stet .V. foiit Ro. ser Ro.l'.
fert N. 37 quan vi lobra moult ben N,
423
XIV 81È0LE.
424
quo Dieii sagrct, c'om tipolla Alisquants.
Êncaras maÌB reconta, et es vers,
que de Tolzan e de tot Carcases
e de Franza e de tota Espanha,
6 foson en plan o foson en montanha,
tant com tenian los regnes de sa mar,
caut eran mort, s'i fazien portar.
E tutz avien tant gran devosion
los avesquea eis coutes ei baron
loque a penas alouB jaaer yolian:
aytant gran fe al sementeri avian.
E 8Ì fazien totz los ricz embaymar
et an cavAlz vo an c^rris portar;
e li paures que aver iion avien,
i5a lur parens prometre si fasien,
Io8 saleaan dedintre e defora:
e cant fora ben saonat lo cors,
lo portesan en Arle soterar,
en Aliscamps, lo qual volc Dieus sagrar.
soSo 08 l'espclh qu'ieu desus dig avia:
ol qual espellì totz fizel» 8Ì deuria
mirar en 80 que faaien Io8 antioa.
MaÌB no8 8emblam Io8 jovenetz mendics,
car no siguom laa pczadaa dola vioU
que dizien et o faaien mot mieU
que no8 non fam, per que laysam eatar
lo 8aute luoc que l)ieu8 dignet sagrar.
Mas ges del tot non es nostre lo dans, 5
ans y an purt selhs que rosins anblans
e bels cavals sojornatz e corens
tenon d'aquo quo lur ufron las ^ens.
Per lur deport e per lur quavalquar
dezamparon lo servir de Tautar lo
e non mostron tota la veritat
del sante luoc aysi com fon sagrat.
Molt fan miels de la relegion:
sels que i son, dison en lur sermon
q*il8 sont tutz sans e lo lur eysamens^ib
per que tiran ad els totaa las gens,
que non sabon la vera sagrason
que Jezus fes al sementeri bon.
E per aquo quar tota gent non sap
la gran vertut quoi sementori cap, 2o
ieu o diray a tot lo mont per ver:
8ol do l'auzir es grana gauc o plasor.
HI8T0IRE ABRÉGÉE DE LA BIBLE.
Bihliothtque SairUt'Getieviève à Pariê A. F. i. h2, fol. 10. — Grdr. § 54, p. 88, St. p. Ciì «.
Oom grtínt batalha fo en Roma entre els
25 meteyBBes • mori y mota e^ran gent.
Enans que Julius Cezar naaquet, ac
un jorn gran batalha en la ciutat de
lloma entre tant que y mori tanta gent
que tota la ciutat n*era enjoncada entre
:tolioino8 e feinnuB, quo dogiiii non podiu
annar'per la ciutat, si^on per la gont
morta, ayci que era inot fera^ cauaa de
vezer.ho. Et cant aquella tant grant
batalha fo paaaada, un home ric annet
5 ffoBon P, fossam F, fossan N. 7 mortz
Ba. mors FN. ì si /*, ling F, li si N. 8
avien tntz Ba.] tuts tnanque PFN. tant tmi/i-
que BaJ\ \) els barons ZimiJ^ et barons FN.
11 aytantl taut Ba.P, tiYhìì Ba.i\ 21 tot físsel
Zitiij.P, tìhelz F, flllels N.
84 annet munqu€.
per la ciutat entre los hoinea mors, el
vi una dona morta que era prens e vi
que la creatura li ballava en lo ventre. n
E tost el deycendet de son caval e va
trayre son cotel e hubri la et va trayre
la creatura del ventre, e era inaacle.
K :iÌ8H0 fo 011 lo III08 do jul, ot aiinoroii
iiietre nom ad aquel enfant Julius, perso
razon del mes que Tavia trach del veutre
de la mayre ; e per so car lo jom enans
qu'el nasques, eran agutz espesatz e
5 dan Zfm/./', dam N. desport Ba.PFN.
13 Mot Ba,F, inoiit N. las relofi^ions Zitìtj.P^
la rele^ions /'*. 14 Bermoiis Zitin. 15 eysa-
ment Zing.PFN 21 hieu Ba.P. Eu pero F, en
pero N, 22 ajan g. e Ziny.Nt aiam eíc. F,
425
HISTOIRE ABRÉGÉE DE LA BIBLE.
426
mors 800 payre e sa mayre ambe motz
autras, mezeron H sobreoom Cezar. E
oant saupron qu'el era agut de bon
linlìutgo, noyrirou lo bon. É por tomps
5cant el ae vescut, ac una filha que ac
non Juliana, e donat la pcr molher a
Pompieu qu'era dels maiors de Uoma.
E en aquel temps era costuma en Roma
que, cant alcuna tcrra non lur volia
loobezír, que els y enviavan ost e dona-
van cert iemps ad aquel que anava 'n
cnp do ro3t quo (rcnfra nquol cort tenips
ngues conquÌBtat la tcrra on anavan; e
8Ì cn nqucK tcnips el avia conquístat,
15 el tornava , e los Uomans lo recebian
an gran honor, ayci que rompìan .xv.
brnssas del mur de Roma e lí trazian
una cnrreta d^iur e acetavan lo sus e
euayci intravan dins Uoma. E en aquel
to temps que vivin Julius Ceznr esdevenc
• si que agron adenviat ad una terra que
lur ern desobedient, e fes tant Pompieu,
que Julius Ceznr, son suegre, que era
cavalier e bon honie, mas el era paure,
25 quc ol annet cnp de l'oat. Et doneron
li ccrt tomps, sogon que era costuuia,
que ngucs preza aquelln terra. E fo
nital aventura quVHraspasset lo temps
que los Romans li nvian donat, e non
30 ac ren fach; e la gent s'en volinn tor-
nar dizcnt qu'els avian servit lur temps.
Dys lur Julius Cezar: ^^Amicx, si tor-
nar vo'us en voles, tornatz vo'us en en
bonnhora; e si n'i a deguu que per lur
35cortezia vuelhan demorar ayoi» faran
hir bontat e lur ensenhament; e yeu
prometi lur que ieu partiray amb els
tostcmps 80 que yeu nuray. Que sia
cort a vos autrns quQ yeu per deugun
4oteiiip8 non tornaray eu Uoma, sJ ieu
nou fach aquo per que ieu sa-suy tjra-
ines.^' E sobre aisso s'en tornet/ en
partida la gent, e en partida y resteron,
mas non totz. E pueys fo aventura que
el amb aquels que eran restatz, acabe-
ron 80 per que la era annatz, an ba-
talhas e an grans combatemens de villas
dc castels, ancara qu'el gnzanhet tota
la terra. E el estant en aisso, mori sa 5
fìlha quo era molher de Pompieu. E
saup que Julius Cezar venía, e vezent
qu'el avia perduda sa molher, que era
la filha de Julius, adoncx comenoet a
traotar e dire que lo non era razon que io
on li fezes la honor que era acostumada
do fnr aln autroR, pos d'enfra lo tonipR
que dcvia venir, el non era vengut. E
cant tlulius Cozar fo prop do Uoma, fo
li dich qu*el 8*en tornes ayci com uni5
autra cavalier, qu'els non li farian den-
gun' autra honor, pos que enans non
era vengut. Caut Julius Cezar auzi
aÌ880, el sonet aquels que venian amb
el e dys lur: ''Amicx, si tot nos nosso
em alegoratz, gazanhat avem a Uoina
may8 que degun dels auiras que son
agutz tramesses per tres vegadas; si
tot els 8on poderozes del pobol, nos em
do maior fama; car vos sabos ben quetn
no8 venem de terras que totz erau
nostres enemicx, e nial lur grat lur a
covongut qu'cls sian nostres. Per quo
fassam d'aquestos atretal, e non intrem
en la ciutat, mas escometan los ayciso
defora et aytant com d'els poyrem penre
en destruan e aucizan.*' E concenti li
tot Post, e fazian ho enaici, e fazian
gran dampnage a la ciutat, e avian on
Uoma gran peleia aici que los Uomans 85
que vezian lo gran dan que preuian,
manderon li dire que li farian la honor
que era acostumada. Et respondet
Julius Cezar que non volia, car el era
nielhor home que aquels a cuy solian 40
far aquella honor, mas que els li do-
blessan aquo que als autras solian far;
si non , que ja mais non intraria. E
els ayoi com despagatzs agron ho a far.
42/43 tornet partida.
25 fanc.
427
XIV SIÈOLE.
428
o oiiayci coiii Holian roinpro .xv. brasBUB
del mur, els en roinperon trenta e li
doneron totas las autras honors. E
apres pauc de temps que foron en
5 Roma, e fon Julius Cezar senher de
lloma per si meteys, o fes aucire Poni-
pieu que avia concelhat que non li fe-
zeasan honor. Et aquest fo lo premier
emperador de Roma, e aquest conquistet
10 la maior partida del mont, e, per la
boiitat que el ac, totz los autras empo-
radors gentils que puoys foron en Roma
prezerou lo sobrenom d'aquest. E fes
apobolar tres ciutats en Espanha, ho es
isTholedol e Sagorbiu o Saragossa. E
trames dos cavaliers que apobolessan
una gran ciutat en lo melhor luoc qu'els
trobarian cn Espanha, e que la entito-
lessan de lurs noms meteysses. E l'un
20 dols cavHlicrs avia noin Ladol e I'autro
Tol, e ajosteron los nonis e fo lo nom
de la ciutat Tolodol. E pueis el ac
autras dos bons cavaliers et fes lun
anomnar I'autra bona ciutat per aquella
nietoyssa maniora, o ayci niotoys la on-
titolessan de lurs noms, e ayia nom
I'un dels cavaliers Oobia e I'autre Sa-
gorbia. E atroberon un luoc que lur
fo semblant que y dovia aver bona &
ciiitat, nuis que avia luonh Tayga; e
envicron ho dire a remperador Julius
Cezar. o el lur mandet que prezessan
lo trauc que enpachier fazia a I'empe-
rador, e que y fezessan vonir ayga eio
que apobolcssan la sieutat. E feron
ho enayci qu'els foron un pont mot aut,
per lo cal feyron venir l'aiga, que dura
tro u la fìn dol mont, o costîi Payga
demenar tro ad aquella ciiitat de .xv. i&
ans, que Espanha devia annar a Roina.
E entitoleron los cavaliers la ciutat de
lurs noms enaici que prezeron las .v.
premieras letras de Segorbia e las .iu.
dorrioras do (yobiu, o foroii on nom ti
la ciutat e apeleron la Sogorbia. K
pueys fes apobolar Saragossa e fes en-
titolar del sieu nom.
MARTI 1)E MONS.
Luê joyiis del yay saber, p. Í05 107. — Ordr. § 50, p. 7.V.
26 Am haqnest sirventes ligarat MarU de
Mons, marchant de Malcosinat dé Tholosa.
gasanyhec rengJentina, M.CCCC. XXXVI.
Us ricx vordiersdo motgrantexselensH,
ple do frutiers, atn fruts do grnn savor,
3oausit ay dir qu*os faytz por un pastor,
ain una font, on vertatz pren naysoiisa
e quantitat quo met gran diligensa
por avansar aquels motz nobles frutz
fort odorans et plons de grans vertutz,
sb que deguns homs may no'y pot donar tala.
Per verdier prenc lo sant cosselh do
Bala,
he pels frutiers cardenals he prelatz;
per lo pastor, queis ha totz ajustatz,
lo payre sant qu'es montat per l'escalats
de la vertat, que ja mays no ce tala,
quez an volgut doclarar rcretier
Charles soto, coma fìlh vcrtadior
d(;l roy francos, am sontensa doiiada.
Duy cardenal santamen I'an portada so
al noble dnc Arras, hon s'es tengutz
le bos cossolhs, hou foc reconogutz
por droyt senhor ez am patz cofermada.
La paubra gont, qu'ora trop desolada,
al jorn d*ey ha lo cors mot fort joyo8:36
14 80 esl des.
24 am stats: correction de M. Tobler.
429
L'AUBUE DE BATAILLES.
430
cnsemps veyretz Franoea he Vergonyhos;
don preo a Dieus que no'ls do ja mays
guerra.
Aras es tonipt/. quo lo rey d^Anglatcrra
layse lo crit qu^a portat falBament,
sque nostres rcys Charles niot exselent
Dieus ha monstrat oom senyhors de la
terra;
8Ì no 8*en van, tugh perdran la desferra,
cum fe le reys am sos frayres e ducs,
d'autres gran re, que yezem dezastrux
loper guireiar contrai reyne de Fransa.
L'erguelhs d'Anglesestornatzen may-
sansa
per nostras gens, que tost Tan abaysat.
Miraole gran Dieus nos ha demonstrat,
am íranc voler nos vol desamparansa.
Dorenavtiut no cal plus dart uy lansa,
depus que Dieus s'es mes de nostra part ; 6
qu*a tout rerguclh a1 verenos leupart
que ta lonc temptz nos ha donat damp-
natge.
Confort d'amors, fons he cap de pa-
ratge,
vostre car filh faytz que prim ho de tart
no8 velha dar totz cnseinpB bona partm
do paradis, le sobrier heretatge.
TUADUCTION DE L'ARBRR DE BATAILLE8 DE IIONORÉ BONNET.
Mê. de VarU 7807. 2, /oL 193 eí 246. — Grâr, § 58, p. 93, St. p. 68.
Si on estndiant angles ven a Paria per
estadiar, si deu esser apreyaaonat
Mas lo qual veser d'un dopte que totz
i5Jorn8 8*endeven. Uom 8ab ben que lo
roy do Franaa e lo rey d^Aiiglatorra an
tot jorn guera euBenible. Si es vengut
un Iicen8iat de la ciutat de Londre8 per
08tudiar a ParÌ8 e per e8tro mestre en
tn decretz o en teulegia, un Franses Ta apre-
sonat, e la questio ven per devant lo rey.
So ditz lo licenciat qu'el no deu pa8 far
finansa ny esser presonier, e si fonda 8a
oppinio en dreyt, disen qu*el a casespres
ssde ley per 8a partida, la qual dona
previlegi fort grant al8 esoolas e 8Ì deiTent
quc hoin no lor fassa greu ui dcsplaser,
mas tota honor e reverensia; e vec vo8
la ra8o que ditz la ley: "Qual sera,'* ditz
:ioolfi,^^tal8 honi08que non aura inerco d*un
e8Cola lo qual por 8abor o per saviesa
aqucrre ha Iay88at riquosas o 808 aniix
carnals c son pays, c si 8^C8 ines on
paubretat e 8Ì 8*08 fayt banir entre autra
8 est. 4 falsoment.
23/24 80 oppinio.
gent? Ben 8eria de^cortea aquel que mal
li faria.** Mas Tome d^armasque Ta apre-
8onat tanto8t re^pon: ^*Mo8 amix, entre
no8 Fran8e8 non avem cura de V08tra8i5
loys ni do romperayro que las ha faytae."
E lo licenciatreplica: „Sira," fayt el,*4ey8
non 8ont altra oau8a que dreytaa ra808
ordenada8 aegon aabiesa. Si voa non avetz
cura de laa leya, ja per so non es queto
Io8 aenhora de Franaa non amen raso
en Ia8 cauaaa ra^onablaa. E d'autra part,
quant Charle-Mayne restudi guasanhec,
lo qual hera a Roma, o de la voloutat del
papa remudec a Paris, lo papa e lo reya s»
doneron previlegi grant en aquest atudi
do ParÌ8. E picr aquela via enmenec lo
reys de las partidaa de Roma mestrea
escolaa de totaa lenguas. E donc per
que non poyria ol venir aeguramon, puyaso
qu'ol8 foron aaseguratz per lo roy?**
^'Sira,'' 80 dÌ8 ronio d^armaa, ^'aupausat quo
totz eacolas foaaan aaacguratz, dopuyaquo
guera general foc jutghada per lo rey de
Franaa contra aquela d'Anglaterra, nulsu
4 d^oronavant.
14 mos] noB. 24 e manque.
431
XV SIÈCLE.
432
Ânglea 110 deu vcnir por ostudiar iiy por
autra oausa. Car per color d'estudi voa
poyriatz venir en aquesta vila lie poyriatz
escriure e mandar los secretz del rey e
6 lo aseguramen del realme a sos enemix,
dont lo rey poyria avor dapnatglio/' Araa
qualveBorqueu'oBdedreyt. Fisogon mon
avÌB, mas qu'el sia voray estudian, so oh
a dire qu'el no foB vengut falsament o
loper falsa color per espiar, yeu cresi
verayament qu'el no deu esser proBonier,
8Ì no que lo reys agues fayt mandament
general que negus Angles estudian no
venghesan en son rcalme; e si alcun ditz,
15 si lo rey uou obstan los previlegis papals
autreghaz a l'estudi poyria far tal man-
dament, yeu dic que non i qual doptar.
Car si raroivesquat de Roams vacava o
l'avescat de Paris e los canonges eligian
so un Engles, lo rey poyria contradir a la
electio e en sorìu escotat segon las
oppunyos dc nostres mestres e tot por
aquesta raso; car nou os pas oxpedien
ny al realme ny al rey d'aver en son
25 realme son enemic.
Si nn Alaman troba on Frances portan
sas armaa, se el lo pot apelar de gatglie.
Mas regardom d'un autre dobat que
3opoyria ben soven vonir. Un Alamant s'en
von a Paris per veser la cort del rey,
per conoysser las gcntials manieyras de
Fransa. Si troba un cavalier un scudior
portant las armas de son linatghe, al qual
85 el vay, anayssi rudament coma los Ala-
mans an acostumat, discn que per sa fe
mal porta el sas armas. Mas lo Franses
si respont cortesament: ^^Bel senher, que
mo dissctz vos? No podi be portar las
40 arnìas que mon payre eis mieus ancessors
an portat per tot lo temps, que memoria
non os del contrariP" "8i m*ayut Dieus,"
ditzTAlamant^^'mon linatghees plusantic
què non os lo vostre^ aquestas armas
18 larciaesque. 26 portas.
quo vos porhitx son propias noslras, e si
vos dic que vos las portatz malvasament.
Esi voson voletzdefféndro,vecsi mongat-
ghe.** Lo Franses ditz cortesament: '^Ycu
non vos fauc punyt dc vilania, e per tiint &
movolid(i(iondrcde8soquo vos modisctz.'*
AraHycMi domandi si lo rcy,quautdovant
luy sera vcnguda aquelu qucrclha, dcura
el entrc aqucst dos jutghar batalha? Car
lo es avis que hoc, per so que lo Alamant 10
ditz que son linatghe es plus antic,
enayssi vol el dire que son linatghe a
premier portat las armas ; donc si el era
promier, el auria lo premier dreyt. E car
el uon ha testemoni davant lo rey e aysao 15
vol proar per son cors, lo es avis que
batalha y dcu aver. Mas en esta opunio
non es ben l*actor acordan, e si es ben
la raso propatent, per que non y deu
aver batalha. Cnr els no son pas d^inso
realme ny d'un senhor, per que entre els
cn cavalguada pogessa aver ni venir ny
al roy grant dampnatghe, uy a I'AIamant
non es desonors cn son pays, si en Fransa
son portadas sas armas per un Fransesîs
si non que fossa fayt per grant barat.
Car supausem que un cavalier de Fransa,
homc dc mala vida, grant corredor uiai
pilhart, prent las aruìas d*uu bon cavalier
Alamant, am las quals s'cn anes on ])or-»u
gonha botar lo foc o cn lo rogne pendre
de las vacas e tot home raubessa en son
oami, si lo prodome cavalier Alamant
contra aquel cavalier donessa son gatghe,
sus aquest fayt la querelha non seria pas 35
mala; mas ges per tant no dic pas que
lo reys degues jutghar batalha. Car si
lo rey pcr bona informacio trobava que
so fossa vcrtat, ycu non ausi pas parlar
del gibet ny de copar lo cap, car son^o
home de gleysa. Mas si el en fasia bona
justicia, yeu no m'on apellaria pas; mas
1/2 c 8i V08 dic ctft répété. 7 devanant. 34
donessesa.
483
HBLIAS DB SOLIER.
434
jutghar batalha entre eU dos , jes per proar de meschanta vida, ycu no vey pas
hotnc quc sìa critninoB e que si puscha que dreyt o vulha.
I1ELIA8 DE SOLIER.
!ai8 joyas del ijay êobeTf p. 148 — 151; cf. 27 ô. Cette pièce $e rapporie au grand feu de TouUnuse
(ÍHi3)y sìijet traité par le même auteur dans un sirvente (p. 143—147). — Grdr. § ÍH), p. 81.
Cnnso de plangh del gran foc de Tholosa.
Am dolor, ses trobar pausfl,
r> vezeii l'ongoys. de Tholoza,
velh oantar am votz ploroza
(lel peryment de tant bes.
ILolas, qui guardar la guau»a,
en greus sospirs se repausa,
10 contemplan lo foc engres.
Quí vio ja may tal destressa!
Ni causa tant desquausida
ja may plus no foc ausida,
qu^en senlant fayso vengues.
15 No *8 possible que's refessa,
de cent ans, la gran rudessa
quc*l foo en dos jorns comes.
Âquela mala vesprada
1108 portec a totz dcsayre:
20 le foc volava per Tayre,
lui'y uvia mur que tengucs.
El fasia per tot passada:
ayga ni ví ni trinquada
no'y poo contrastar en res.
25 Pensar podetz la cridesta
que'8 meiiava per la vila
dc toquacen e d'csquila:
totz ernn d'engoysa ples
do tal orribla tompesta.
35 Mot 08 causa desonesta
le gran dapnatge que'y es.
Estimar no ce poyria
aqucl mal crusel dapnatgc;
car le foc d'engual pasatge,
coma fier e desoortes,
quatre cens ostals ardia:
casous do 808 be8 pcrdia
de 8Ìno partidas la8 tres.
Per maior tribulacio
rcquiren8 no8tro8 pecatz
em estatz dapnificatz
de gran poble que mort es,
he de frutz la perdioio,
qu*e8 veuguda 8U8 Feetio,
d*un crim a pauretat mea.
Mot foc bona la venguda
del rey de Fransa novel,
car vic rac8Ìdent crusel
per totas partz, 8Ì cum e8.
De la 8ciutat abatuda
la vertat foo oonoguda
per lo rey e 808 comes.
Per 80 le rey 80 deolina
donar grasia, per cent an8,
de talha8 al8 abitans,
e totz autres carx remea,
comen8an8 he prenens 8Ìma
on Tan de la millezima
quatre cen8 saysanta tres.
Demo8tra no8 la 8criptura
que per Io8 crims detcatablea,
qu'eron al mon continuablca,
Dieu8 n*ac a degus mercee;
an8 perio tota natura:
Nohc, am sa noyritura,
8ol demorec que vÌ8que8.
10
15
20
25
80
14 senlat.
Btatz. 15 Louiê XI.
435
XV S1È0LK.
43G
PEIRE DE VILAMUU.
Im8 joyn9 iUl yay $aher, p. ^U—^SG; cf. p. 280. — Ordr. § 50, />. 81.
._ .^ ^ ^ __•_ ^-_ •_ 1 ^_ ^ ì í « • it 1
DiiniiA d*ainoro am refranh, per la qual foc
Jutgat lo gAUoh a mestre Peyre <le Vilamuri
baohelier en leys, l'an M.CCCC.LXV
Noyt et jorn dins en la pessa
6 no'in puoBC tonir d*alegrar,
quant nii bovo la noblessa
do la flor que'ro fay pensar.
Kn mon joven me oomensa
amors do far mortalz jocs;
10 tunt m*art ho 'mflama sos focs
qu*on passi greu penedonsa,
dolor mortal e destressa;
ot no puesc alz cossirar
ni no que la gentilosaa
15 do la flor que*m fay pensar.
llolaii, no*m puoso ben deifendre
quo no senta la dolor
que piiMÌ per fin' amor,
don cuda lo miou cor fendre,
dolens et plens de tristessa,
qui no cossa de plorar,
per tal sob volers aguessa
de la flor quo'ui fay ponsar.
Prec humilment, test' enclina,
eysausÌBqua mon desir,
car no'y a plus medecina
pér me far tost engausir:
no 'b creatura que sabcsBa
autra milhor cogitar,
que surmontes la princessa
de la flor que'm fay pensar.
Ma blancha flors e meBtressa,
8U8 trastot quan es ses par,
datz mei Becors e VendreBsa
de la flor que'm fay pensar.
10
15
orrATION Dll CONSISTOIIIE DE LA QAIE SCIENCE À T0UL0U8E.
Ijííê joyiut del ijay saber, p. *J35 ; cf, p, 280.
Ciiallo douada per M. Matieu d* Artigualoba,
iru i^laglt de ravaiiqnatdaPamiaa, aia dictadoa,
ran M.C(3(HMiXVlI], en alioat De man-
ilainaut da meiiiianhoB ohancelier he man-
tenidoB.
A totK onportz 011 Tart de rectorica
oho viil^ut^rniont upolat Sabor Quay,
quo'ii Hul logir lo pruininr jorn de may
II lu proMoiit Moiutat, hun bo pratica
nohlo/ii ^vm^ donaii tros belas flos,
iMiiÉ, ohunNolior ho Bot muntenedoB,
ttofum u Nuhor quo, diinongo que ve,
voloin donár ansi oum s^aperte
hun branc d'argent am ia pora d'enguoya.
lle per ansí vulhat aver memoria to
de far díctatz novels he ben partitz,
de troB coblas tant solament complitz,
am nau bordos, que sia causa notoría
voBtro bon cen eutre Iob dictados,
car por sabor vendretz a grans hono8;s»
e Bobre tot no vob oblide pas
que tal reifranh no defalha de bas:
al cor me fier la pera de renguoys.
17 tlors.
18 saprestc.
437
l'ASTORELA.
438
PA8T0RELA.
La9 Joiftts del gay êober, p. 89—02. — Ordr, § 48.
Pastorela, coDBolan erestiandat contra
lo Tnrf .
crestiandat, nostra doBsa mestressa,
cesse ton dol, do menes plus ton planh,
ftdolor banís e n'aiaB plus tristessa,
ton paubre cor trop duramen se plauh ;
de ton greu mal a nul plus te complanh,
mas day to gauch c vieu en esperansa,
quar Jesu Crist, ton Dieu, que tan ree-
planh,
losecors te day am molt bela poyBsansa.
En gran debat e divisio mortala
loB Italìans eron y a gran discort,
tot lo pais avia guerra tres mala,
grans e petits se volian mal de mort,
i5dont lo gran Turc soven te fasia tort
e tos subgetz vilanamen tuava;
peys que ta gen non era d'un acort,
am pauc esfors ton pais gasanhava.
Mas Jesu Crist, lo nostre bon salvayre,
<oa*gut pietat de tu, pètubra dolen,
cx ti volgut que lo nostro sanct payrc
lo8 ha *ccordatz, e cascun es conten;
don totz 8*en van am cor joyos arden
contra lo Turc e sa gen de malecia,
sspcr dar socors a Ragosa plasen
o dcfTensar la cieutat de Yenecia.
Lo payro sanct, en donan la crotMidn,
ley vay premier conia voray pastor,
cz a creat de tota son armada
30 lo rey Perran cap c governador.
Dcls Italics y van cascun senhor;
l'estendart y es de Florensa la bcla:
juynes e vielhs lcy van de gran amor,
dc gauch cantan, en guisa molt novela.
Ton filh Lois a bona sovenensa
de t'aiudar e sos maiors seguir,
a tart son cor autra causa se pensa,
mas be no pot explicar son desir;
en breuB de jorns te vendra soooorir 6
tan valhenmen an gran e forta guerra
que de paor fara tramblar, fremír
lo8 Sarrasins e per mar e per terra.
Don lauza Dicus e la verges Maria,
qu*a ton besonh tant be t'an secorrit, lo
y alegra te la neyt e mays lo dia,
Do menes plus ton planh e dolen crit:
aras sera lo gran Turo doscof&t;
en conoyssen ta ley fisel e bona,
ton salvador Jesus sera grasít 15
per tot lo mon de caacuna persona.
fier dragol, calobre oru, salvatge,
cor sarpenti, de natura murtrier,
renegat Turc^ inhuman al coratge,
diable dampnat, tigre fals, messongier, to
plus no rompras lo cami vertadier:
aras a inort vcndra ta gen pagana,
e de grau dol crebara ton cor fier,
florira la sancta fe crestiana.
Per que trastotz menem joyosa vida, î5
alegrem nos e de joya cantero;
secors a*gut nostre ley oppremida,
don tot jom may gauch e solas aurom.
Lo bon Jesus devotamen lauzem,
quar a volgut de nos aver memoria, to
c totz euclins de bon cor luy preguero
que vuelha dar al sanct payre victoria.
Tres dossa flor, on totz nos gaudirero,
qu*a8 enfantat Jesus, lo rey de gloria,
prega ton filh que lo Turc conquÌ8temt5
y aver puscam honorabla victoria.
15 mort. H4 molt ^uisa.
7 gran paor. 27 opprimada.
439
XV SIÈCLE.
440
LUDUS SANCTl JACOIU.
Lutliiis sanctí Jacobif fi'atjment de mt/stère provençal, tìéconvert et publié pnr Cttmille ArtMutì,
MarseiUe 1858; c/. JahrbuchfUr ronianùsch^ Utteratur III, VJtí. — Grdr. § 53, p. 86 v. St. p. 50.
Trompeta, A1 bel son de ma trompeta
íeu Y08 diray uno serveto;
a fin que la causa sia plus neto,
de ma trompeta sonaray
5 pues apres beuray. (bibit),
Per lo sant buon Jeusulaa,
que lo mel fay mel es louas;
mes que vos ulha a tos pregar,
que nion companhon ulhas 'scotar,
10 ot ieu ulho tirar ma vio.
Nuncius. Salut & tos e bona vio!
Yevos aysi la companio
per vos autres bonas gens
solas et ebatement
15 donar!
Pensas vos de vos arregar
en aquest ebatemcnt.
Un easemple vos dcmostren,
que Ycngaa veyro resbat
«0 de sant Jame, en beritat,
que 8Ì fara joussament.
en esta plassa sertament.
E 8Ì Dieus no8 dona victoria,
dimenge jugaren restoria,
25 volen a Dieu pregar
que noâ done las obras far
que en paradis pussan intrar.
Per tant vo8 y veudres,
tant quan V08 dinat seres,
'M per veyre Pesbatement.
Ades aco ne portare8.
Mas pur sí voIoh bon ontondro,
grant oyssemplo y porres pendro.
Autra causa non say que dio:
35 Dieu gard do mal la companio.
TrotnpetQ, leu vos fauc comandament
que tot home d*aval d'amont
3 net. 4 son aray. 7 lo me. es manque.
14 et manque. 10 lebtcmcnt. 25 Volcnt. 2()
qne est attribué au vers précétient. 27 piis-
sant. 29 dinat manque. dô garde. 87 danant
e damont.
de entendre sio prestament
e d'escotar la rason
quo Y08 dyra mon conpanhon.
Quar el vol declarar
. . . e senso tarsar 5
lo miracle quo deven jugar.
Per 80 Yos prege, bonas gens,
que non ulhas perdre lo temps.
Nuncius per villam. Avant, avant bonas
Yos aves comandament [gens! 10
del senhor de mantenent
e dels nostrcs conpanhos,
que, 8Ì vos plas, de bon' amor,
que vengas en nostra plassa,
e Yones y tos, no'us desplassa: 15
mes dinas vos primioyrament,
e pues venes tot prestament,
quo nos volou far, son doptansu,
un petit de plassansa,
e 8Ì vos volen demostrar, 10
conssi on se deu governar
ny al diable laysar tentar.
Per 80 vos y vendres
grant yssimple y prcndros.
Per 80 Yos ulh pregar «5
que vos ulhas despachar.
E qui non vendra vere la festo,
' li sera facha una enquesta;
e qui non vendra de matin
pagnra un pichier do vin. so
Trompeta. Senhors e donnas do vallor,
ieu vos progo do bou* amor
que non ulhas gayre parlar,
mes ulhas ben escotar
ot ontendre la rason
quo vos dira mon conpanhon.
S5
1 Bio tnanquv. 2 Bscotar. :\ conphanio. 4
dccliira. 8 pcdrc. 12 coiiplianios. 16 nos
V08. 21 coBÌns. 27 laffesto. H4 ben estar.
35 ct mantiue. larson. H6 conphanion.
441
LUDUS SANcm JACOJíI.
442
IYimo nutieius.
Pax ei consolatium
Yulha donar nostre Senhor
aquesto bello conpanhio
5 ei la vuelha, per sa cortesio,
de tot mal gardar.
Dieus que nasque . . .
de humana natura
e d*uua berges net' e pura,
10 no8 don far tal portamen
que vengan tos a salvamen.
Bouas gens, an breu parlar,
un miracle yos volen mostrar
de sant Jame, en veritat.
16 Et 8Í voles de cor Dieu servir
et a sanct Jame hobeir,
els V08 gardarant de morir,
como V08 vcyres do tros pellogrin8,
coy8Ì to8 tre8, un bon matin,
to 80 pnrtigron de bou corage,
per anar en romavage,
et van trobar en lur via
liuna ho8talaria,
en la qualla an trobada
8R una servanta nonada
per 80U nom Ueatrix,
que lo fílh del pellegrin
. . . vay priar
que li degue88a 8'amor donar,
Ao e d'autre causa li vay demandar,
como V08 veyres ay8Ì jugar.
Me8 el fonc illuminat,
de 8ant Jayme fonc gardat;
car avio Dieu en 80u entendemont
85 e la verge8 Maria parelhament.
E la filha vay re^ervar
et ay8Ì li vay prear
que ello lo dege8 lay^sar
ot de aco non parlar;
40 car ol volio far 80U viago
et far le volio 8an8 autrage.
Et ella 8Ì vay e^maginar,
con8Ì ella poyria far
que ella fo88a vengada,
car el Tavio refu8ada. 5
Et del demon fonc tentada
que ella dege88a maniera trobar
que en 8a maleta butar
degues una ta88a d'argent,
affin que el fo8 pendut enoontinent. lo
Aco ella vay far,
car lo diable la vay tentar,
et fey8 la cort apre8 anar
et lo filh fey8 enoarcerar,
et a la forcha lo van butar. is
Me8 lo filh vay Dieu pregar
et a 8ant Jame 8e vay reoomandar,
que lo volges de tot gardar,
e may8 la verges Maria,
que lo garde8 de vilhania. io
Per 80 Dieu8 li vay mandar
do8 angiol8 per lo confortar
et sant Jame per lo 808tenir,
car to8ten8 Tavia 8ervit.
Per tant vo8 dic, gran8 et petÌ8, n
quo vulha8 entondre a mo8 dichs
et non ulha8 gayre parlar,
maa vulhas ben '80otar;
car, 8i vole8 ben entendre,
grant esemple hi poyre8 prendre. ao
Car qui aura bona devocion
ny hi metra sa entension
enver Dieu e 808 8an8 8ervír,
et 8ant James vol hobeyr,
8era gardat de tot mal prendre. 88
Per 80 vulhas ben entendre
et en vo8tra memoria oonpendre
lo8 per8onage8 que jugaran,
que vulhn8 ben auvir
lo8 dÌ8 retenir, lo
coma aant Jame, amio de Dieu,
4 conp. bello. 5 cortisso. 9 neta pnra.
10 voles bobeir. 17 ellos. 22 et en Inr cba-
min van trobar. 24 van trobar. 25 nonaya.
26 per son nom tìmngue. 27 K 1o. 88 vay
tnan^. 29 le. donar de sa amor. 40 fa on.
ô refaeso. 6 tentca. 8/9 degnes batar.
20 cn tendres. HH en son sans. H4 voles.
*-)f) aprendre. 37/HK peut-Hrt et conpendre en
vostra memoria los personages de 1 estoria.
443
XV- SIÈCLE.
444
car aÌ88Ì cres o ben iou,
'per la requesta de Jesus Crist
miracle fìst al pellerin
que de tot mal lo vay gardar,
6 como desBus declararan.
E la Borventa nonea Beatrix,
li fero 8on cor marit
ot 8Ì la feron cremar
e la van en lo fuec butar;
10 car ella 80 avia ganhat.
Mantenent non yo8 dich p1u8,
car Vo8 ho declayraren de88U8.
Per Y08 non plu8 detriar
Y08 prege yo8 Yulhas asctar
16 et Y08 fas^ea un pauc arriero,
car Y08 ne Yeyre8 la maniera.
Et lo8 angiU faran sUete,
e qui deu comenaar comense,
car 08 causa coYonabla.
io TjO fol. Ola, ola, iou Yonho de Pransa
et de Englaterra e de Patilalona,
que ay YÌ8t lo 8ol ot la luna
quo HO conbutian enseublo.
Et ay agut grant paor, lo cor mi
trembla,
25 que non mi conogues^a Dieu8.
leu mi estendiey dereyre un catieu,
de paor que non me Yegue88a prendre
e per lo col en arbre pendre.
Mas 8*ieu trobe88a una '^pada
80 que fo88a cuocha ho cremada,
ieu perdre ben aquella jornada
de aque8to en aYant.
Siiete.
Pater. Molher, o tu mon enfant,
85 ìeu Y08 dich en Yoritat
que deman al plu8 matin
ieu Yole e8tre lo pellegrin
de sant Jame, lo bon martir,
1 aassi creso. 3 al p. fcs. 4 mal nut/iqiie.
van. 9 en lo fuec tmínque. 12 licclayraroii
per d. 13 non vos. 17 faren cillate. 18 dicii.
22 Bolcr. 28 t4%nibla mamiue. 2(> catic. 27
perilre. 28 en arbre peuilre lèMnque. 2i) Hpalla.
80 foca. 81 iornaya. 88 ciUete.
ot al pont del jor Yole partir.
Per tant ay deliberat
de demandar quere lo curat,
per acomplir mon te^tamen.
Per 80 ti prege charamen, ;.
mon filh, que lo vagaa 8onar.
FUÌU8. Sertâ, aquo anaray ieu far,
mon payre, que an8Ì Yoloa.
Mes ieu yoIì quo yo8 8ache8
que ieu yo8 tendray conpanhia io
et per ren non reataray mia,
car vo8 daray gran confort
e Y08 gardaray de la mort,
car Y08 8*08 dega de grant ago
per far un si grand romayrage, i&
et 8Ì Y08 aves confort
de qualque un que sia plu8 fort.
Yoa anarias pendre la mort,
can seres sus lo cami.
Pater. Mon fìlh, por la fe quo ay a aantso
anbe ta mayre restaras [Marti,
ot con|>anha tu li faras
ontrctant quo iou rotoruaray.
FUius. Per ma fe, payre, nou faray,
car anbe yo8 m'en anaray, ^
8Ì Y08 plas de me licencia donar,
car doYocion ay de I*anar,
e uforta li aportaray,
ieu vo8 afì, mon payre, en lai.
Mater, íle ieu reataray aysi dodins ao
8ol1ota coma los chius?
Per ma fe no'n sera gea
et de aquo non parles,
car ieu anaray anbe yo8
veyre rapostol glorios. ss
leu non say, coysi rentendea,
car Y08 perdea vostre temps
8Ì a mon plasir non fases.
Pater. Molher, per ren vos non vendres.
Yos gardares nostra maysson, 40
car non seria paa rayson
de laysar Tostal sollet.
10 conpliania. 11 niia| cn via. 18 aiisa-
\\\xû. 2(i doiiai' eat atlrihiu' au pertt ttuirtuit.
27 de la. 2i) asi. cn laij e . . . . ;U) dedieUB.
82 gesj ren. 88 parles ren. 84 yo8 antres.
445
LA DONA DE VII.ANOVA. - HERTttAN 1)E HOAIX.
44G
Mater. leu anaray, et non doptes,
mon bon marít, non dotes pas;
car ieu vos lavaray los draps
et Y08 tondray ben nctamen.
bFilius. Ella di8 ben 8ertamen,
mon payre, selo mi 8embla.
Pater, No8 anaren tos tre8 en^emble;
ieu non 8abe be^sonha de demandar
lo cura per deliberar
de mon filh, pue8 que to8 tres anaren. 5
LA DONA DE VILANOVA.
Las joifas del fiay saber^ p, 278. — Orfìr. § ùú, p. 8:i.
Aqnesta catiso dictet la dona de VilAUova,
ran M. CCCC. LXXXXVI.
Quan lo printens acampat a las nívas,
e que tcneu lo florit ines de may,
10V08 uifrizetz a manh dictator gay
del gay saber las flors molt agradivas.
Rcyna dVmors, poderosa Claniensa,
a V08 me clam per troCar lo repau8,
que 8Ì de vo8 mo8 diotatz an un Iau8,
16 aurey la flor que de vo8 pren naysensa.
Jotz lo mantel d'una verges sagrada
la flor nasquet per no8tre 8alvamen;
do88eta flor, don lo governamen
no8 portara la patz que molt agrada.
l^aysar la flor, fons do tota nobleasa,
8era tostems mon 8obira desir,
e 80 del cel podi me far au8Ìr, lo
mitigara del peccat la rudesea.
Maires del ChrÌ8t, que 8U8 totas etz
pura,
donatz, 8Ì*u8 platz, poder d'eetre fizel;
gitatz no8 len del gran serpen oruzel,
e mo8tra8 no8 lo oami de dreytura. I6
BERTRAN DE ROAIX.
Las joyas dtl gay saber, p. 181—183. — Chrtìr. § !ìO, p. 82.
Canso de nostra dona, per laqnal mossen
BertrancU de Roaíx gasanhet l*englantina
to novella, qne foe dada per dona Clamença
l'an H. CCCC. LXXXXVIII.
Per V08 lausar eecoretz mon podor,
reyna del cel, de do88or molt ornada;
8ola to8tein8 avetz tot mon voler,
25car no ja may no eemblatz corosada.
Manhs hom en voe pot trobar reconfort,
sorelh luzens, dona, vcrges corteea;
no cranhetz gcz Iy pecat e la mort,
c Jesus ChrÌ8t mnntenh vo8tra nobleza.
80 Lo devis mieue n^es ny malvatz ny
fals,
Iiberat8 me de nin granda destrcssn:
10 manhs dictators.
eola podetz garir me tant de mals.
Vo8 8ola qu*etz de 8antetat meetreaaa,
advoquoiatz per lo poble humanal.
Reina dols cel8, amoroea Maria,
enqadenatz lo 8erpen enfemal
e gardats no8 jote voetra senhoria.
Quan lo 8enhor, voetre valaro8 filh,
trobec eu crotz la mort tant doloyrosa,
mayre d'onor, genta verge8 humilh,
nvotz 8ufcrt la dolor cugoysoaa. fs
No8, 8uifri8cu lcn dcl palay8 del ccl,
no trobam pas do guayha noyridura:
5 mol.
8 Baysa.
27 troban.
447
XV- SIÈOLE.
448
ayssi boDÌ rAnteclirist mot cruzel,
e malvestat en tots locs fa sa cura.
Mes vos tot jorn ses nul corompamen
demoraretz din lo san consistory,
5e*n pregan Dieu per nostre salvamen
nos prestares vodtre dolz adjutory,
e Io8 malsfaytz nos siran remetutz,
coza de vos, verges humilhs e tendra:
lo criator, lo rey do laa vertuta,
sap quo de vos tota vertut s'engendra.
En mas coblas vostre nau pretz res-
plan;
tostems mon cor sopleia vostra gracia:
fasetz, sì'UB platz, que len del serpen 5
gran
lo dictator sia davan vostra facia.
2 il tnanque une iUrophe. 4 Bopleio.
I
GLOSSAIRE.
lô
ABRÉVIATIONS.
abs. absohi.
aec. accusaiif.
(uìj. adjectif.
adv. adverbe.
ags. anglosaxoii.
alí. allemand.
anom. anomal.
art, article.
at. atone.
b. lai. bas latin.
ceU. celtiqne.
cf. confer.
cj. conjoint.
comp. comparatif.
cand. conditionnel.
conj. conjonction.
corr. corrigez.
dat. datif.
tifm. dómonstrntif.
dim. diminatif.
/. féminin.
fut. fntnr.
gén. gènitif.
gér. gèrondif.
geì-m. germanique.
goih. gothiqnc.
impér. impératif.
t'mpf. imparfait.
ind. indicatif.
inf. iníinítif.
interr. interrogatif.
intr. intransitif, ncutre.
Kg. Knrting, Ijat.-roman. \VI».'
lai. latin.
m. on masc. masculin.
n. ne»'*re.
n. pr. ou n. propr. nom propre.
o. cas oblique.
or. ine. origine incertainc.
/). pour.
parf. parfnit
pari. particule.
pc. participe.
pc. p. participe passé.
p/. pluriel.
plgpf. plnsqueparfait.
po8f. possessif.
prép. prèposition. ^
prés. présent.
pron. pronom.
rad. radical.
rrfl. réfléchi.
re/. relatif.
8. suh8t>antif.
8av. savant.
eg. Bingulier.
8J. cas sujet.
8ubj. subjonctif.
eubet. substantivé.
8. verh. substantif verbal.
ion. tonique.
tr. transitif, actif.
17. voir, voyez ec verbe.
V. f. I. îí. îîí. verbe fort, If*, 2^, 3« dassc
V. h. a. vieux haut allcmand.
V. /. //. ///. verbe faible, f*, 2<>«, 8« conjn
gaison.
: en assonance.
* forme conjecturalc.
< provenant de.
> transfornié cn.
GLOSSAIRE.
A; ad .'tO, 12; i;{7, 24; adz m, 8(); as 255,
18; atz 401, 28 (&d) ptT^p. désifinant le Neu,
la direction, le temps, ìe dati/, la eon/ormtír,
In coneomitance^ le hut^ la relation ; d^ aveCy
auprh dc, «i, par^ pour^ selon^ 9wr^ con/or-
mément à; a Bo que ajin que.
a; ha 145, 28; interj. ah. ha, oh 41, 22.
a V. e.
ab; ap 22, 14; ain 14, ^); amb 882, 7; ambe
425, 1 ; an :i08, 21 ; anbc 444, 21 (îib) prép.
et eonj. avec, par, et; ab tant alors 882, 0;
ab que (c') pourvu que 84, 8.
abadia (&bbfttlam) «./. ahhaye 266, 14.
abaissar ; abaysar (de ftd ei b&ssum ; ^&dbftssTftre)
p. 7. tr. haisser^ ahaisser 480, 1 ; réfl, haisser
282, 22,
abandon (de a bandon, deì^à et fferm. band) s, m,
ahafuhn\ mctre en a. uhufuhnntr 282, 14.
abandonar (de abandon) r. /. tr. ahandonner,
livrer 87, 25; a. sa bona acnillizon /aire hvn
neeui'ii 100, 8; domur 2(M). HO; réjU se livrer,
fte donner 117, 25; pc. p. (ittndié 241, 5.
abans {de îib-ante) adr, et conj. avant; plutòt
41.30; 48. 2; 17H, 22; a. de avant 198. »»;
on a. de gaire sous peu^ hientót 22M, 8; a.
f|nc avant que 196, 29.
abastar {de ftd etrad. bant; r/. Kij. íììììÍì) r. I.
intr. ttu/firr 405, 20.
abat (&bbfttcm) tf. m., sj. abas, ahln' 256. H, 4.
abatro (ftd-bilttiíore) v. III. tr, ahaUre 144, 18;
191,7; vaincrr 148, 16; réjl. ^ahaUrc, haissrr,
diminuer 60, 8.
abanzir (or, inc.) v. Ih. convcnir 120, 84.
abaysar v. abaissar.
abdos ; abdni v, amdos.
abdnrador {de abdnrar. ab-darftrc) 9. m.. «.;'.
abdnrairc, fjuerrier endurci. Iiotntne Oijuerri
40. 7. '
abdarat (áb-darfttnm) aHj. dur, violent 89. 2M
^ abelha (ftpTcillam) s. /. àheille 804. 24.
abelir; -Ihir; -llir {de ád et bolium; ♦ádbiilllrc)
V, II^, intr, açréer, plaire, coftvenir 80, 17;
186, 21 ; 809, 23.
abergnar r. albcrgar.
abenrar {de ftd et bTb^re; ♦ftdbTbSrftre) 9. I, tr*
ahreuver 338, 2î).
abÌB (sav., &bŷ88um) $. m, ahìtne 222, 6; 822, 10.
abit, -e {sav,, habTtum) 9. m. habit^ vHefnênt\
a. de religio vêtement de religieux 260, 81;
382, 18.
abitacle {eav., h&bTtftclilam) e. m. habitaele, A<i-
hitation 254, 24.
abitar ; ha- {eav.. hftbTtftre) v, I. tr, hahiter 254,
23; pc. prétt. euhst. hahitant 434, 28.
ablatiu (sav,. ablfttlvum) 8. m, ablati/ 214, 31.
abneiar ; -near (ftbn^gftre) v, L tr. renier 11,21 ;
79, 10.
abominacion («ar., abOmlnfttTOnem) $. ý. abO'
mination, défjoût 372, 19.
abrandar (de ad et gernì, brand) v. /. tr. tnettre
m /ru^ ifteendier 289, 40.
abrasar (de &d et germ. brasa) v. I. tr. embraeer
185, 38; allumer 287, 32.
abrassar {dr iid brftchínm ; *&dhrftchTftro) v. 7. tr.
níd»ra98er 110, 22; 287, m\/ig, 189, 24.
abregar (ftb-*brTgare, d'or, inc. ; c/. Vall. berg«n)
V. I, réfi, s'ahfHter^ ee c^ehrr 71, 23.
abric (de *abbrTgarc, abregar) e. m. ahri; a Fa.
a Vabri 57, 15.
abril; abriu (ftprllem e. m. avril 107, 24.
abrivar (^ftbnpftre ou dr &b et eelt, brlgaV) «. /.
tr. mettrr en ttufuvement BTì, 19: fáire marcher
1(57, 9; W/?. ae mettre en ttuyuvetnent 166, 8.
absolvre (&b8Òlvi^re) v. / II,. prée^ ind, eg. 1,
absolvi 211, 10; 3. ab8ol 3(>9, 3; itc. p. abaoat
39, 16, tr, abeoudre^ r^fi, ifabeoudre.
abetinencia (tdt?., ábetTnSntTam) e. /, ahetinenee
872, 22.
abasio {sav., &ba8Tanem) «. /. abu$ 405, 44.
acabalar (de »d et ^c&pnm) v I, tr, paurrair,
munir 210, 22.
acabar ; acc- (&cc&pftrc, de ad et ^c&pam) v. I,
tr, achever 26, 24; 73, 4; 258, 17.
acampar {de áá et c&mpum ; *&dc&mpftrc 9. /
tr, drloger dee ehamps, ehasêer 445, 8.
accen (sav., &ccSntam) s. m. aeeent 238, 2.
accio (sav.. &ctTanem) s. / action 895, 16.
accordar v, acordar.
453
GL0S8AÎRE.
454
aceiri (^ftcSrlnnm) (láj. acêré 41, 11.
•acel V, aicel.
acendrc (ácct^nd^re) v. III tr. ullunnr 143, 22.
acertar (dc ád et ciirtnni; *ádc8rtare) v. í.
réfl. tf^asmrer, étrv. eertain 217, 10.
acertas (ìid-c^rtiis) adv. crrtcs 14, 81.
licesinar (^áccîsniftrc , r/'or. inc.) r. 1. tr. pré-
parer 181, 15.
acetar v. assetar.
achel V. aicel.
acbeptar {de Áá et cuptare) v. I. tr. acquérir,
acheter 120, 8.
acire i^. assire.
acli (de ácchnftre) adj. enclin, noumis, humhte
41, 6; 144, 80; a. vas soumis, dévoué 51, 20.
aclinanien (dc aclinar; ^adcllnami^ntum) s. m.
incUnatiou, hommage, soumission 235, 15.
aclinar (accllnftrc) v. I. intr. et réft s^inctiner^
rendre ìtomnuíj/e 101, 17; 15(5, íî.
aco V. aqno.
acocelhar v. aconselliar.
acoindansa (de acoindar; ^adco^nïtftro) s. /.
conduitc, fnanièrvs 252, 27.
acolhimen; accaiU- (de acolhir) s. m. accueil
170, 12.
acolhir; acoiltir; aculhir; acnilliir 240, 4: acnl-
lir; aculir (*adcÒllígSre) i'. //••.. prés. ind.
sy. 1. acolh 164, 10; 3. acuelh 393,84; suhj.
S(j. /. acoilla 75, 18; 3. acolha 151, 14; acu-
eilla 323, 21; pl. I. aculham 255, 7; impf.
êubj. sg. 3. acuillis 113, 25; pc. p. acuUit
280, 25; tr. accueillir, aceepter; réft. s^aquárir
803, 84.
acompanhar; acnmpanhar; acompaignar; -ai-
nhar (de a eí companh, ^cÔmpftnTo) v. I. tr.
aceompa(jfner 832, 81; réfi, se réunir, tcuir
compagnie 256, 25.
acomplir (de ad et cômplere) v. IP. ir. accom-
plir, faire 444, 4 ; pc. p. complet 30, 2.
acomtar; acontar (ad-rÒmpiUftrc) v. I. tr. comp-
ter, faire cas 224, 8; racotUer 45, 12.
aconHclliRr; acoc-; aross-; acossclar (àd-con-
sïlïartî) V. I. tr. conseilfer 31)2, 1«; 286, 14;
rift. délibérer 872, 7; 210, 13.
acontar v. acomtar.
acurdadamen (^áccôrdftta mt^ntc) adv. d'accord
285, 13.
acordamen ((/eacordar; '*'accÔrdftmôntam) 9. »n.
accard 206, 24.
acordansa (^&ccòrd&ntia) s. f. accord, ttarmonie
227, 20; Hme 403, 8, \0\' réifoiution 161, 26.
acordar ; uccordar ('ccordar j C^ftccórdftrc) v. I.
tr. uccorder 437, 22; rvft. s'uccorder 12(»,23;
se msttre d'accord, s'entendre 206, 80; s'a. de
résoudre, se résoudre 260, 24, 28.
acorrer (ftcctlrrore) v. f. III. intr., pe. prés. acor-
ren 8, 22; pc. p. acorregut 831, 17, accou-
rir; a. a seconrir, venir en aide.
acorsar (de ad vt cUrsum; ^adciìrsftre) v. tr.
mettre en cours 314, 10.
acort (s. verb. dc acordar) s. m. accoi'd, luir-
nuynie 150, 6; 227, 10; riniv 401, 16; inten-
iitm, résointion 808, 24.
acusscgrc (iíd - ♦côns4if(nì'»re) i». III. ir., ^tris.
ind. Sij. i. acossiec, aUeindre 343. 10.
acosselhar; -lar v. aconselhar.
acosselliador; acos-; (ad-^consTlìfttorem) s. ih.,
sj. acossotliadrc 12,42: 14, 3(i, votêseiller
12, 17.
acostnniar (de a vt costuma) r. /. ir. acctmiu-
mer, habitner; pc. p. habituel 154, 28; 405,
14.
acoutrar (or. inc.) v. I. ré/l. s'arranyer 324, 11.
acsi V. aici.
ac^idcnt (sav.. ruTTdoiitíMii)^. m. aecident,désasire
434, 16.
acnilhir; aculhir; •illir; -Uir; -lir v. acolhir.
acuillizon (dv aculhir) s. f. accueil 1(K), 9.
acunipaiihar v. uc4>nipaiihar.
acupar (*acciìlpftre '^} v. I. ir. inculper (Ba) ;
prendre, arrêier (Appel) 8, 23.
uciisamen (de acusar; *uccUsftinuntum) s. m.
occusaiion 22, 24.
ucusar; -zar (áccasftrc) v. I. ir. accuser 408,7;
r^. 23, 2.
acusatiu (sav , áccnsfttlvnm) s. m. accusati/
214, 31.
ad V. a.
ad- cf. az-.
adaptar 'adaptftrc) t'. /. //*. adapier, préparcr
397, 33.
adastrar (dr ud el ustriim ; '*'iidastr&rc) v, I. tr.
douer 56, 25.
addes v. ades.
adenun (ad-d!6]-Tn-ànte) adv. dorénopaní, à
Vavvnir 248, 7.
udcnviar (ád-*TnvTftro) t;. /. ir. enootfer A2b^ 21.
adermar (ìid ei ♦dTrTmâre p. dlrTmSre) v. I. ir.
iroubler, détruire, ruiner lílO, 2.
ades; addes (ad-d|6|-Tpsum?) adv. aussiiát, tout
de suite 109, 14; 247, 17; 419, :J8; toujours,
incessainmeni 25, 6; 322, 20.
adesar (ftd-dcnsare) t;. /. inir, ioucher 184, 11.
adimplìr v. azimplir.
adiudar i;. aidar.
adj- cf. ai-, aj-.
udjcctiu (suv., îidjectïvum) s. m. adjectif2\^^ 18.
adjutory r. niutori.
adohar [dv ad et genn. duhhan) v. I. tr. pour-
voir, armer 288, 44; préparer 321, 25; ar-
ranger 107, 8; pacifier 197, 14; réfl. se mu-
nir 85, 4.
455
(U^OSSAIRE.
456
aHoTHfìSf^ar; -jar íád-*dÔ!ïníatïcftrc) v, I. tr. tip-
in-ivoÌBfì' 50. H9; rélL 197, l.
.'idonar (ad-donarc) t». /. réfl. 9'iiHonnn' 2ííS, 11.
adoiic; -iiiìc; -oncs: -oncx: -oncivs .'Jîï, 20: lîHî.
28 (ad ct diiniquc on dOnì«|nf) tniv. aÌM-g 10,
30: 179, 7: 241, 2; fnmr rrla .'«M, 8.
ado|i {9. rerh. de adohar) y. m. tirraiUfeìnnit
210, 2.
adormir (ád-dôrnilro r. //". hitr. emiormir 341,
l; m). HO: réfl. s'eminrmir 2(5, H2; 3(30, 2í».
adonssar (fie ad rí diilcrni; ♦nddiíUvarc) r. /.
tr. mloucir, rttulrf doux 74, H.
adrcissar (ad-*drTctïftro) t^. /. tr. apianir íîìH.M).
adrcit: -im-Ii; -eicli; -cj;: -«'ic; -ch (jid f< *drìc-
tnm /). dlrectnni) adj. adroit , liahile 40. 1 :
120, 8; 223, 9; 283, 34: 325, 16; altac1h\ mt-
cère 59. 3: 71, 17; 30.H, 10; a. per prêpnr^
pour, lníbile ò 203, M»; adr- Hireetemrnt (ou
a drech à hon droit'^) 223, 10.
adnire; -nyre; -nre fjuldilcrreì r. f. //., pri^it.
ind. 8íf. 'f. adui 241. 26: adntz íkJ. 12; 80.
11: jtl .7. adnzo 412. 7: par/. pl. .7. adn.y-
scro 411. 3(5: 412, 4; /ut. inj. I. aduiay 2H8.
21; pc. p. /. adncha 114. 32, tr. atnener
288, 21; 41Ì. 30; 412,4; donner (53, 12; 80,
II; réfl. 8c montrer 241, 26.
adnmplir v. azhnplir.
adnnc v. adonc.
adverhc (aav.^ ìidverhinîn) s. m. adverhe 213, 8.
advcrsari (sav., iidvrrBilrinin) ». m. adrn'mire
210, 9.
adversitat (»av.. &dver8ît&tcm) «r. /. adversité
MY7, 11.
advoqneiar (de adv5c&re) r. /. intr. plaider
446, 18.
adymplir 9. azimplir.
ads V. a.
aei interj. 2ôO, 81; 251, 8.
aemplir 1;. azimplir.
acr 1;. aire.
aesmar (&d-ae8timftrc) r. /. tr, estimer, appré-
cier 260, 1; présumer 163, 4.
afaire; afar; afT- {de a et îaire. îar) s. m. uf-
JaireUA, 2; 249, 15; 273, 26; condition 339,
12; cnnduite 54, 22; 56, 10; tot I0 ten a.
IniU rr qui tr cnnrerne 23. 9.
afainar (de ìu\ rt faincin, '^afTainftrc) r. 1. tr,
alfamer 198, 20; 340, 38.
afan; afî- (r. Kg. 206) s. m. travail , e/iaffrin,
mieère 3, 39; 148, 27; peine 126, 3.
afanar (*&df&nftre, c/'or. inc.) v. /. rt'ft »r /ati-
tfuer, se peinrr 65, 16.
afar v, afaire.
aferir (ftd-forlre) r. 11*. a. a mal écJiouer 2)K1,
afermar; aff- (afTîrmftre) v. í. tr. a//irmer 10,
18: tV/y. s'a. en »e /ixrr, in»i»ter 272^ 20.
aff- ef. aî-.
affait4inieii (r/f affaítar : 'hdf&ctftmìíntnni) ». m.
artijice 271, 16.
altin (-= a tìnì qiir ennj. ajìn que 442, 10.
afíhlar (afflbQlftre) r. »uh»t. m. aHaeher d'une
atjrn/e 98, 20.
atíc i». verb. de afícar) íf. m, ejfort, aepimtion
6, 34 : 246, 80.
afíchar (afícar \ de ík et tìc^ir , ♦flccftre p. fï-
fjïcAre) r. /. réjl. (de) t^attac/ier ^, in»i»ter
rn 113, 7
alilar (dr ail et flluni ; ♦affllftrc) r. /. tr. ajfiler
183, 10.
afínar (de ad flnem; ♦&rfinftre) v. I. intr. ter-
minn'f /inir 307, 32.
afínar {dr «d flnum; *affïnftre: r. fi) r. /. tr.
njfinrr, rendre plu» dêlicat 59, 15; 304, 8.
nfíamar ide &d ri llanimam; ^afHftmmftre) v. /.
tr. rnjlammrr 15íi, 1; 1(56, 28: intr. Hre r»i-
liammé, hriìler 50, 26: 107, 15.
aîolar : afî- (de ad et fftllcm ; ♦ftlffillftre) v. l. tr.
endotnmager, détruire 419, 9; inlr. »e gdier,
»e perdre 55. 9.
afoliar (de &d rt fôllem) v. I. tr. rendr» /ou
189. 23.
afortidamen; -ns (du pe. p. du v. afortir) adv.
/ortnnení, riffnureutfcment 287, 10; 248, 25.
afortir {de M fôrt-i'in) r. i/*. ir. rendre /ori;
réfl. devenir plu» fortf »e rajfirmer 64, 13;
pc. p. énergique, courageux 160, 2; 358, 81.
afra v. eiifra.
afraingner; afranhcr (ftd-fr&ngere) v. /. II.,
pré». »ubj. »g. J. afranha 189, 2; afraingna
146, 27, tr. hai»»er, /air» perdre 145, 27;
réfl. a. ad toucher A 139, 2.
afranqnir (de tí eí franc) v. /7\ réfl. »*appri'
voi»er 52, 28.
afreolir (de a et frenl, frcvol, de Hcbílem r.
//*. aff'aiblir 376. 29.
afrontar (de ad rt frôntem) v. I. ir. aborder
de /rontf ineulter, menaeer 224, 4; rifl. 8*a.
ab »e me»urer acrc, attaquer 144, 10.
afruchar (de &d et fmctam) v. I. intr. proJUer,
en'vir 115, 4.
afnhlar v. atìhlar.
a^ag {». rerh. de agaitar, agachar) ». m. em*
hitecade 119. 12.
a^nitjir; agachar {de &d et germ. wahtan) v, I,
tr. eurveilUr, »ouf>çonnrr 112, 11; regurder,
oìt»ervn'^ espitmnn' 3(59, 14.
age (/ranç. age. de ♦aetfttlcnm) ». m. dge 444,
14.
agel V. angel.
)\gciizar; -nar; -ssar; -char (f/e &d et ♦gòntain
457
4R8
p. ((SnTtiim; *iid({eiitiire) v. I. Ir. agenter, I
coiupmír, pUiiie «I, 16; 219, 21; 270, 18;
822, 20. I
»({inolhar (de h ginolh . iá *){Jìnac(iliim) v. /.
réfl. t'a.jmouiller 26, 21 ; 268, 21.
aftradar (<le id et grltum; 'ádgruttre) v. /.
intr. ufpver, plaire 28, 17; 167, I&, 16, 17;
pe. p. «.jríable 1 10, 4.
mrSidatge ((/c ut;rtuliLr) í. iii. agrtiiieal; eauci'
d'a. ilre mjii'abte 84, -Cí; 168, 3; d'a- rie bon
gri, colotUierii 181, Ifí.
ftgradiu (rfc agradar) oaíj.,/. -iva, agriabU 108,
18; 167, 18; 293. 24; 355, 82.
agramen (dt agre, *tcrDm p, ftcreiii) <utB. ai-
grement 113, 25.
agrat (ad grttum) i. m .rf^; eBBer de hoii a.
flre açréablé, complaiaant 823, 20,
agrei (íi« fid ei germ. gereide) í. tn. convenlion,
arrançemenl 34, 24.
a){rÊÌar; afn-eaíar (lie ád et *gr5Tem p. gravim;
*fidgrïíTllre) V. I. tr. aggraver, imporluner,
moltster, ehaifrìner IhT, 2H\ ìlSl, 22.
nguilen (*ÌU:llCttlriitjim) e, m. fruit (i>omiHe) <le
figtanlier; ehoite <lc peu <le culmr 86, 4.
atpiiUier (■Hcflcìlliirlam) s. m. <i!i/uillier, /at»i-
eant fniíiuillai 2.HI, 8.
shordenar (de ild OrilTiicm; 'ádordiníre) ■>, 1. tr.
arremger 91), 4.
ahoat (*aKBBtiim p. aiigiiHtiiiii) n. m. aoítt Ai\h,
21.
ai; ay; hai inl<rj. IS6, 17; H04, 14; m>, \>;
ai Oeus ô 11101. Dìrii l>7, 17.
aibit {dê aip, 'Iu celt. ■ailio) ilimí; bilenlutii.r
280, 7.
aic^l; a-; ay-; aÌMol; aixel; achrl (ìio^c ìlluiii)
tliiH., m. »!i. sj. aícel l.'HS, !l; aycel; aittiel;
p. aicel 8l, 5; aìscl It), 4; pl. aj. hìcìI; air^lt,
2*U, 10; 205, 17: «. aicel»; f. jtjf. aÌcclH;
aÌBsella lt)6, 18; /rf. aiceliis, ce, eelle cti:.;
ce'lt/, MJfc ((d., Ftliii-ci rle.
iiici; aÌBSl (j'(»;c hîc) iutt>. ici Ht), 23; 2i:-l, XI:
iCft. eDan lUeormní» 1111, 2Ì); d'u. uvan (/»'
rMavant ^, 21.
uidar 3, 17; 207, tl; aydiir (•udjutArci s. /. t.:,
prit. *ubj. *y. :i. niiil 5i), 0; 277, 25; ayut
4HI, 42; par/. ty. 3. adiudct 421), 10; im-
pir.pL S. aid&ti 182, i>; pe. p. aiudat 420,
12 aiiirr.
aiglenti (*&cUcalSntinnm) ui/t', /. -ina; la llois
* iglantine.
ai|[tent)na; engl-; eiif(iantinB (*&eucult!ntinam)
«./. igtataine, igiantier 288, 28; 427, 27;
446, ÌS.
aigooenc (angovenc Appel; c/. CbmUo I. o.
p. 218) piquant, incitont (?) 149, 3.
aigro (líe netin. Iieigar) a. ih. /liron 124, 10.
aiifua; -ga; aygua; -ga (JU|nam) ■./, euu 8, 16;
88, 20; .Ï12, 4; 883, 2:-i.
nilas (ki ei luB) in(t>;;'. A^/u8 68, 24.
aimadur; alniairc p. amador.
aip; aib; ay|>; haip (ceft 'aibo) «. tH. eomtuiíe,
nuiniire» UU, 13; 141, 12; m, 20; qualilc
225, 20; 414, 21.
atr ; ahir (r/e fferui. hatjan) e. /i*. (r,, prit. Aid,
»g. 3. ahÌB 146, 20; pe. prit. aisBent 7. 18, Aa'i'r.
urar v. azirar.
aire; uyrc :■*.%, 1; aer (ftìirciii) », m. («iV 67,
18; 322,9; ((ír Srfiam) «. «i. ei/. de bon «.
iliboanaire, <le boniie qiuilili 42, 10; de m»1
a. micJutnt 68, 7; a gran a ù <;raiHÍe mine,
aux grantU airt 339, 18; {iror. inc.) /oyer,
iiiaanct 42, 16.
aÌBamcn d. eisBumen.
itÌBBU (fi[n|\iam) a./. auguÌÊ!.!; lAiigrÌn 258. 7.
aÌBSamoii o. GÌBSanien.
aiBsel V. aic«l.
lÚBSÌ li), 2; 241,21; uiBBy .H34,.80; ilìhìH17,4;
310. 13; m, H; uizí :-10. 17; aici SIS. 33;
ayi^i 43:í, 82; l'Ìbsì It, 7; iiyshi 808,25; ac«i
6, I ; axi •m*. :i; ansi ^-lOe, 15; aDSÌ 488, IH
loegiie Slc) eonj. aiiui; u. cum ainsi gue 6,
1; III, 2; II, 7; 314, 13; :Í20, 8; ele.; eoiuiie
»i 21:í, 8:^; iM, 80; a. <im- i(<^ lorte que 42i),
42; •im.igut ;189, :«!.
aÌBSu; aix" 14, 1; aysso 26. 111; aÌBo i:-t, »4;
•£i, G: :il8, 24; aysu 816, 37; Mo 28, 10;
i'ÌSd 111. 32 (i'ccc hîic) i(rin. neulrc eg. »j. i>.
er, ecUl.
lusaus (iilnlxiiiHiiini ,i,lj.anj.ieux, inquirt INl, .<<.
aita (uii|uc t4iii c" = HÌtan) mli'. mteri 44, 7.
ailal; uytul (ai'<|uu tatem) ;irMi. tt mlj. r(étn.
ci; erlle: d'u. t;ili«ii •lc ctltr laniiih-e, ile ln
miimèi-i- niiiítiiitr 29. 21; u. ciiiii Irl qoe »2,
.4; mainl :i78, 26.
HÌtant^ -nt; nyUnt (aciiuc taiitnm) pron. iiilj.
iliiM. <mKiÌ, iiutaiit H7. i:l: :t2a. 9; u. (|uau
.(>((.iH( itiir 181. 15; :-1.52, 1^4; a. con uh».'
lonijtrmpa qat 30, 20; aiitsi . . jue 82!) 9;
d'a. quc ííc ee qut 6:1, 7; en ce 3«e 282, 24;
i'r iortc que ÌVÏJ, 34; uli a. iinec cela, alore
Zll, 31 : cciit uitauB eenl /oie aulaiit 1«7, 19;
mi) a- .>ii((e /o.n «ulnui :IH6. 26.
uituii V. uilintovi.
ainda (líe *iidjOUrc) t. /. aidc 109, 12.
aindar v, aidar.
aiut (•. oerb. dt aiadar) «. »i. aidt 80, 35.
450
GÎ.OSSAIRE.
460
aiutori; adi-; ait-; adintory 447, 6 (♦iliUuUJ-
rïam) 8, »w. aûfe hS, 81 ; 26«. 16.
aizel V. aicel.
aizi V, aÌRSÌ.
aizimen (de aizir) «. m. aUe, aisance, joui^êance
58, 24.
aizìua (de aizir) 8. /. faciliié, occasioft 5î), 24 ;
.357, 87; aítancf 314, 26.
aizinar; ay- (de aizina) v. 7. intr, 8éjoumer,
demeurer à son aise 7fi, H; r^/î. é'arranger,
8'éhattre 101, 11; w contenir 314, 14; ;>c. p.
convenable 97, 26.
aizir; ais- (or. inc; v. Ktj. Uii) v, 11. Ir. el
intr. arramjer, pourvoir, 8ervir 340, 29; /a-
cililer, fnvnafter ;W)6, 25; permeitre 158, 38;
fV/î. ^arranifcr; pc. p. accessihle, eommode,
agriahle 158, 28; 303, 16.
aizi; ai8i {de aizir) «. m. (fiiíf, lieu convenable
ou agrèable 36, 24; 41, 19.
aizi (or. inc.; v. Rtj. t:ì4) ailj.^ f. -na, facile
234, 17.
aiziu (de alzi) m/;., /. -iva. accommodani, prr-
venant 1(»7, 5; pourvu 310, 28.
aizivar (f/« aiziu) r. /. ír. aceommoder, rendre
accessible 167, 26.
aizo V. ai880.
ajasser (fcd-jftc«re) «. /. JII. accoucher.
ajauzir (ftd et ♦gaudlre p. gaudSre) r. //•*. inir.
sf réjouir 155, 21.
ajostar; -ustar (*ádjiìxtnre) v. I. ir. réunir,
' assembler 259. 31; 264, 4: 332, 2: 428. 24;
rêjl. $e réunir, se rassrmhler (îO, 3; 141. 1;
256, 25.
aju8tar 9. ajostar.
ajutori V. aiutori.
al; als; alz (♦lile p. &liud) pron. neutr. autre
chose 5, 28; 52, 26; 90, 10; 435, 13; al re
auire ehose 276, 36.
at; als v. 1o.
ala (llam) s. f. aile (^, 20.
Aladai8 v. Alazais.
Alaman; -ant (iil&mAnnum) adj.alUmand 180,
HO; 8. 431, 2í> yíllemand; nom d'un fleure
398, 7.
alamanda (de Alábftndam, v. Du Cange s. v. ala-
mandinac) s. /. pirrre d'AMande, pierre
préeieuse 292, 29.
Alamannha n. pr. AllenMgne 45, 17; 3î)8, 4,5.
alauza (lllaudam) s. f. alouette 25)1, 13.
Alazais; Aladais; Azalais n. pr. Adéhtide KI5,
14; 262, 32.
alba (ftlbam) s. J. aube 107, 30. 31; 109. 4, 8;
110, 4, 8.
Albana n. pr. Albti longa 2:i5, I.
albegar t\ albergar.
alberc (s. verb. de albergar) 8. m. logemeni,
demeure, nuiison 112. 27; 261, 25.
alberga (gerìn. beriberga) s. f quartier, teniê
203, 1.
albergador {de alberga) s. nu^ sj. albergaire,
aubergiste, hôtelier 51, 9.
albergamen (de alberga) s. m. maison 207, 5.
albergar; -gnar: -jar; albegar 48, 24; -Jar 52,
7; albergar 416, 6 {de alberga) i;. /. tr. et
inir. héberger, loger 42, 21; 43, 6; 207, 6;
renirer au logis 416, 6.
alberguada (de albergar) s. f. auberge, logement,
demeure, nutison 2Í)6, 28.
alborguier (de alberga) s. m. aubertfisie, logeur,
hòUlier 314, 16.
albespi (ttlbnm ♦splnnm p. ftlbam spinam)
aubépine 107, 28.
albir; -re (&rbltrîum) s. m. avis, opinian, Juge-
meni 91, 11; 96, 16; 150, 8; 216, 7; 812, 84;
hésitaiion 288, 28.
albirar (de albir, ftrbltrium) v. I. réft. s^inut'
giner 156, 22; 311, 19.
alborn (ftlbQrnum) s, m. aubier 86, 8; 294, 23.
albre (ftrb5rem) s. m. arhre 71, 7; 177, 20.
Alcani n. propr. Ascanius 235, 1.
alcant v. alqnant.
alcavot (arab. alqauvâd) s. m. maquereau 3i2,
36.
alçor V. auBSor.
alni; alqu; nlgu (iilTqu'-unum) pron. adj. in-
dèf.^ f. -una, quelqi^un, aucun, queUpie, 218,
19; 258. 15; aucnna re quelque ehose 10,36;
pl. quelques'uns 895, 87; quelques 874, 13;
404, 4.
ale; -en (s. verb. de alenar) s. m. haleine, re-
spiratùm 110. 3; 185, 4; 361, 30.
alegorar {or, inc.) v. l. rèft. tarder 426, 21.
alegramen; -ent; -ens (de alegre) adv. aUègre-
ment, gaiment 207, 3; 239, 1; 256, 30; 383,
13.
alegransa ; -(^a {de alegre) s. f. alìégresse, Joie
174, 2.
alegrar {de alcgrc) v. /. ir. réjouir 144, 25;
intr. 93, 6; réjl. se r/Jouir 71, 5.
alegratge; -age (de alegrar) s. m. aUégreêse,
Joie 95, 8; 155, 16; 422, 10.
alcgrc (ftlécrcm ou alècrum de ftláorem) at^.
aUèffre, gai, Joyeux 87, 12; 94, 16; 186, 10.
alegret (dim. de alcgrc) atij., f. -eta, allègre^
joyeux 55, 85.
alegretat (de alegre ; ♦ftlécrítAtem) s. f. aUé-
gresse^ humeur joyeuse 8, 3.
alcgreza (de alegre) s. f. aliégresse, Joie ŶXXS^
29, 80.
alegrier (de alcgrar) s. m. aliégrssse, Joie 106,
•M; 178, 25; 312, 15.
461
GL08SAIRE.
462
alenar (^&lenare p. &nli6lftre) v, I. inir, souffler
101, 4.
Alexandri 28(5, 10; Alixandre 18(), 10; Aleis-
sandre 77, 26 n. propr. Alexamire.
alezerar {de a lezcr, ád lïcCre) v. I. rèfi.
employer les loûfiri! 320, 2().
alferan (de l'arab, alfftris; v. Ky, Ì3S) s, m.
cour^er tiris, tudriHrt 88, 9; a. anioravit
íJ7, »).
algu i;. alcn.
albors 85, 28 ; -or 117, 80 ; -allor 800, 25 ; alors;
alons 42H, 10 (álîOrsam) adv, ailleurs.
alianiar (de a liam, ad iTjirftnìen) v. I, tr, licr
61, 14.
aliment (sav,, àlîmfintnnì) s m. alimeiit 805, 2.
alinrar (ad-llborftre) i'. /. //•. délivrer 8(>(), 19.
allor V. alhors.
almoinier; -mornicr (h, lat, (^lìíSmÒsyniìrinm),
/. -ra, s, m, et f, celui ou celle qui reçoit
l'aumône, metidiant, te 842, 14; 46, 10.
almosna 87, 14; -oina 867, C^áimòsnam de
SlSdmOsỳnam) s, f. aumône ; charité 7, 88.
alogar (♦Ìllôcûrc) v. I, tr, louer , mettre au
service de 214, 2.
alogar (de ad et ijerm. lanlija) v. I. tr. ìtnjrr,
placer 895, 12.*
aloignar v. alonliar.
alongar (de ád lòngnm; '*'áll5ng&re) i'. /. tr,
ailotnjer, pi'olongeì' 848. 18.
alongui (de ád lòn^nin) s, m. retard, déiai
297, 20.
alonhar 50, 19; -oignar; -nnhar 204, 27 (dc
a et lonh) i;. /. , prés, ind. sij. 3, alaenlia
869, 18, <f/oiV/;Rr 85, 2; réji, 65, 19; 869, 18.
alons; alors v. alhors.
alqaant; -cant (alTquántniiij pron. indéf, pL
queiques-una 7, 'à:^, 10, 88; 15, :i5.
alque; -s (ftlTquem) pron, adj, indéf, quelque
420, 6; neutr, queique peu, un peu 167, 5.
alqu V, alcu.
als y. al.
alt- V, aut-.
alucar (de fid et *ltlciim p. iQcem) v. I, Ir. ailu-
mer 208, 22.
alumnar (^fillnmTnftre) v, I. tr, aliumer 6, 20;
897, 28.
alunhar t^. alonhar.
alz i;. al.
am V, ab.
ama (^hfimam p. hfimum) s. f hain, luimeçon
61, 9.
amador ; aimador 858, 80 (íimfttorem) s, m,, sj,
amaìrc, anuLut 61, 24; 171, 22; 2tU, 80.
amairitz (fimfttrlcem) s f amante 294, 81.
aman ; ayman 852, 15 (fimftntem) s. m. amant.
amanar v, amenar.
amar (fimftre) v. I. tr. aimer 61, 2; a. mais
aimer mieux, préférer 189. 6.
amar (ámftrnm) adj. amer 74, 6; 882, 7.
amaribot (de fimfirnm) adj. amer, ttu>rdant 88. 11.
amassanien (dc ainassar) s, m, ce qyíon a ram-
assé; richesse^ éparijne 288, 21.
amassar (de iid et mfissam) v, I, rMnasser,
rassembier 80, 10; Uîfl, 14; 208, 28.
anib; ainbe v, ab.
ambas v, ams.
ambedui; -ny; amdui; v, amdos.
amblar ; an- (Aiiibitlftre) v. 1. intr, atnbler, ailer
Vamhlv 271, 8; 424, iS,
.\mb1art n. pr, Atnhiard 120, 12.
ambra (de farah, anluir) s. m, ambre 394, 24.
aiiidos (ainl»í»s-dii08) a. de nomh'., ///. sj, ambe-
dui 80, 10; 44, 11 ; ambeduy 287, 40; amdiiy
34, 10; niiduí 276, 28; o, ambedos 127, 2î);
amdos 205, 41; abdos 105, 35, ious deux,
ious les deux.
amenar; -anar 882, 29 (de a ei menar; *&d-
mTnftre) v. I. tr, atnener 42, 26; 50, 81; 390,
34; ciin- 212, 4.
amcnda v. csinenda.
amendamcn (de amendaì s, tn. amende 8, 82.
anu'nn/ir (dr ad it niTnutnm) v. //*. tr, intr,
atncHUÌser, s\nnoindrir 2(X), 9.
amcrmar (de ad niînTmum ^fidmToîmftre) v, I,
tr, ditnitiuer, cmiomnunjer 129, 15.
amezurat (de íid ei mSnsQrain), pc.p. de ame-
zurar, tnesurc 98, 28.
aniic; -ig; -i 251, 27 (aniicum) s,m,, sj, -io«;
-igs; -icx; -ix; -is (:Ì8)48, 82, 09/11 8, 12; 5,
21; U. 9; :JÔ, 21; 802, 8.
amiga; aniia (amicaiiil s. /'. amir, bieti-aifttce
82, 14; 282, 17.
amìgablamen (de '*amTc4&bTleni) adv. utitictiÌetMeni
255, 15.
aministrar (sav., admTnTstrftre) v, I, ir, ad-
ministrer, fournir 255, 29; 259, 18; 885, 4.
anìirat; -an (de tarah. amtr) s. m. émir 92, 8;
116, 16.
amistat ('*'ámlcTtfttcm) s, f, amitié, atnour (16,
28 ; 89, 12 ; 279, 29.
amon (&d mOntem) adv. en haut, là haui 26, 20;
8:S2, 4.
amonestamen (de amonestar) s, m. admmUtion
258, 4.
amonestar ('*'fidmdnestáre, de mÔnOstnm, pc,p,
de mòiiSre) v. l. ir. adnuinesier, averiir 258, 7.
amor (iíniorem) s. f, amour.
amoravit (dér. de Manrum, '^fid-manr-fiyltnm)
a4Ìj. tuiirci, noir, foncc 87, iK).
amoros (fiinOrOsnm) mij., f, -oza, amoureux,
amical, aimatit, aimahie 59, 8; 96, 9; 181, 11 ;
148, 80.
463
(4LOS8AIRE.
464
aniorozanien (ftmorosa mîsnte) a*ìv antoureuBe-
ment, amiealetìient 169, 16.
araorsar {de ád et mOrsnm : ^iXdmí^rsAre) amtn--
crr, apacrr 89, 8.
amosir (fír »d el ^tuUtTnm) v. IV\ fi. hmueeer,
affaihìir 7, 24.
amparansa {de amiiarar) s. f. snuveijarde, pro-
tectiim 388 29.
amparar (♦Tmpíirftre) c. 7. tr, proiéí/er 130, 6;
149, 16; 249, 14: 888, 30; a. de munir de (?)
149, 15.
ample (ámplnm) adj. ample, lartje 292, 14.
ams (ambos p, âmbo) n. de nntiibt', f. ambas,
/r« deux 33, 9; 72, 24: 182, 7: 21*7, 29.
an V. ali.
an (ftnnnm) 8,m., sj. ans, anz. an. antu'el.d:
47, 10; d'an cn aii totis les atis 3<i2. 24.
anar; annar: enar 380. 10 (t\ A'//. :'>88) v. I.
anoiit., prés, ind. sg. 1. van: vanc 11. 8; 191,
32; 2. vas 11, 14; ./. vai 4, 31; <», 3; va
58, 4: pi. 1. anam; H. anatz; •/. van 7. 18;
vant: stûij. stj. /. an IBO, 18: ane: va^a
378. 5: ?. ans 167, 28; vajças 444. 6; H. an
90. 14: ane : imp/. suhj. anrs Hc. : par/. s*j. I.
anic 291. 23: /«/. irai etc. ctmd. iria etc.i
imph'. s;/. V. vai 47. 25 : 249. 23 , nfler : ft/,
21, 3: suivi du pc. prés., de l'itt/. et de ìa prep.
per: n'a. s'en aller 277. 13: s'cn a 27, 14:
s*en aller^ s'éloiyner: a. a appartenir 481, 35;
a. sns se lever,
iinaysRÌ V. cnnÌRRÌ.
anh- c/. amb-.
anbladnra (^^imbnlfttarani) s. /. amhle 291, 23.
anr: bnnc. 4. 19: 821, îl*); onqncH i/raiiç.) 37.1»
{dt' iiiHiuaiii) adv. jainais : nc. iio . . a. ne . .
jamais : non . . a. mai tie . , jamais 70, 4.
anca iijerm. banka) s,/, hanehe 292. 32 : 294. 84.
ancannit: cncannb 49, 19 (*ftci|uc bftc n}^ctc)
adv. eette nuii.
ancar 216, 15: -ara; -aras 118, 10; 423, 2;
cncar 148. 15: -ara; -aras 392, ;10; ancArs
:W0, 10; cnqnar 39, 12: -cr^S, 20: -ers 112,
15: -era 51. 21; 252, 23; anqnera 114. 10;
-ara 269, 23: angera 22, 16; enguera 11, 6
(^âcqne hftc bora) adv. cncure; même 33(>, 3.
anc«is {df anz, ántíus et ant.ei8, rmttns?) adv,
plutôl 177, 26; a. que avtint que 10, 12.
ancela (ftncTllam) s. /. servanic 20, 11.
ancessor (rintecQssOrcin) s. m ancêtre 52, 9;
431, 40.
ancia: -an (^&ntcftnam) oflj,, (/én,pt ancianor
m\ 15. ancien 57. 24; 421, 14.
ancse (de anc et se de desse, *dQ ^xTnV) adv,
UiUJvHrs 111, 10; 176, 24.
ancta v, antii.
andui •. amdos.
ancdier (ancda, ^ìinctam p. ánat«m) aâj. à
cnnard ; anstor a. autour ehoêsatU dtê ea$%ards
124, 7.
anel (ftn}^11nm) s, m. anneau, baj/ue 49, 21 ; 286,
28; 287, 20; 299, 11.
Anfos n. propr, Alphonse 91, 30; 179, 2.
angel ; angil 448, 17 ; angiol 442, 22 ; agel 21,2
Oingîîlani) ange 19, 17; 20, 16; 188, 18.
angera v. ancar.
Angen ; -gien ; Anjan 128, 4. fi. propr. Anjou
:tô, 21, 23; 40, 19; «0, 24.
Angevi ; -in ; Anjavi 128, 9 n. propr. Ange-
rin 86, 26; 39, 3; 41, 4.
angoÌBsos ; cngoysos 440, 25 ^^ftngìlstTOsam) adj.,
/. -08H . atìxieux, pi-nihle i:H8, 2; 276, 2Ì);
pressc 222, 26.
anhcl (ngiicllnm) s. m. agneau 226, 1.
anhot (bftc nAct^) adv. ceite nuii, de nuit 890,24.
Anjan v. Angen.
Anjavi V. Aiigevi.
anma v. arma.
ann- c/. an.
annalmcns (de ftnnftlcm) adv. annuellement
236, 10.
aiioal (ftnnaftlem) s. m, /ète annueite, anniver-
saire 202, 2:i.
anoitar (de ftd nActem; HdnÒctftre) s.v. I. intr.;
suhsi. anuiter- 203, 84.
aiiomnar (ftnnOinTnftrc) r. /. ir. nommer 427, 24.
anormal (*ftbn5rmftlem, de ftbnOrmem et &n6-
mftlcm) adj. atHimat 403, 22.
anquari^; -cra v. ancar.
ans V. anz.
ansi V. aÌRSÌ.
atita; ancta il9, 12; onta 224. 6 (germ. bÔDÌda)
s. /. Imiir, insulte 81, 10; 64, 27; 189, 2.
antan (ftnte ftnnum) adv, ¥an demier 161, 20;
802, 26.
Antecbrist n. propr., ^j. Antecriti 160, 10,
Antéclèrist 447, 1.
antic (ìintlqnum) adj,, sj. -ics; -ix; -ís 48, 25,
antique, archahiue, ancien, vieux 5, 32; 41,
10; 432, 11 : subst. pl. les ancirtts 421, 16.
antidotari (sav., ftntTdotftrinm) s. m. regisiro
d'afUidotes, livre pharmacologique 348, 4.
antiquamen: -nt (sav,, ftntlqna mente) adv,
ancietitieiiieni, jadis :-)91, 21 ; 897, 4.
aiitin (de anta) adj. honteux 1(K), 2.
antos; ontos (de anta) adj. Itonteux 822, i\S.
antre 9. entre.
anunciar ; ann- (ftnnttntlftre) v, I. ir, annoneer
15, 27; :^86, 6.
anz; ans (ftntins) adv. et co^j, avant, auparar-
vani, plus iôt, plutót 2, 1 1 ; 8:H, 28 ; M, 22 ;
266, 26; 282, 86; a. qne aoant que 38, 18;
84, 8.
M
ínmsAîRE
4nG
\oii, •ttint, u, propr. 148, 10.
ioncltt'»*^' (&bOndiintTain) s. f. abandanceSfíl, 10.
%onáê^^ ; avundar (ftbûndftre) v. 1. intr. abonder
B8B, a7 ; airfiîr, pro/iier 67. « ; 70, 10; pe. p.
riaHm 804, 2.
lUiiìdos ; azondoB (de aondar) adj. ahondant
HBl, 16; 414, 80.
aor» \ »*>** O'^^' ^^***) "^**- ^ ^í^* ^^» ^î wain-
tésrttêtU 2, 6; 9, 21; 10, II. Ç/". nr, ara.
apafcnar ; -1*«' (ftd-plclre) d. 7. ír. apaiser 251,
2C> ; contenier 414, 9.
a|»a%iar (í/« » <5< P*") <>• '• '''.• noMrriV Ifiô, 14.
»\>ar<)IU (#. t'í^^^ ''« aparííillar) ». m. appareil
IIH, 1«.
i^iarolliar ; -olllar; -ollar; upparelliar ; -ellar
(«i»A,p|)ilrTcQllre) v. I. tr. appareUler, préparer,
dÌMpoêer, urranger, pourvoir 11, 28; 210, 24;
2J»VÌ, 25; 278, 88; 840, 22.
»1tarcir H8, 12; app- (àpparCre) t>. / ///., parf.
«^. «ï. apP^rec 2ft7, 10. apparaUre^ se mon-
irêT't far a. ;Non^'er2K4, {); compara/tre 8, 24.
upodlr (•appPtîie p. A\)\ìÌ)ìÌSyìì) s. m. convoittêe
118, 86.
lipolar ; -llAr; appelar; -llar (uppfilliire) v. I. tr.
appvlcr, nommer 8, ; 5, 22 ; 0, ;«> ; 2(î, 1 1 ;
2H, 28, IMì; !i84, 6; 404, 5; a. de demander
iM), 0; acouser IHH, 5; a de ^Atf^be 481,27
demander cotnpte\ réft. se pliundre.
apellailo (sav., ttpiN^llfttTOneni) s. /. appelltUion
88-1, f».
apenaN (a penan) aiiv. i) prine 118, 1. Of.
pena.
a|K5ndre (lipi^flndnre) v. IIL inlr. appartenir,
dépendre 208, II.
apenHat ipo. p. tlc apensar, ìidiiensiìre) adj.
préoooupé 218, 20.
aperiMdior 857, 81 ; apercebre ; -sebre (ad-p6r-
rípíire) v /. ///., pc. p. apercenbnt 1.83, îM),
apercevoir, aviser 411, 14; pc. p. sage, ap-
ptis 241, 2.
aperceiilindaiiicnH (r/i« pc. p. uperceubnt, de
a|H«irebrr) adv tivec inteUitjenec 288, (».
api*rdonar {tie a et pfidonar, ^p^idOnftre) t;. I.
Ir fHudontter 8tfl. 8.
aperl'ener (úd-pfir-l»<i»flir) v, / ///., prés. ind.
»11 if- apcrte 112, 7; -ten 887. 18; parf. sg.S.
aportenc 50, îtt), tippartcnir.
a|M*rt (#«!»., ft|>ISrtiini) atlj. clair, évident, ap-
paretd 45, H ; 257. 88
aplaiiar («/d a et plan ; ^ftdplftnftre) t;. /. tr.
apltmêr 51). 14.
apobolar (ftd ♦piípQìftre) v. L tr. peupler 427,
M, 1«
aimderar {de a |M>der: Rd-*|>«tflr -ftreì v. L tr.
soumettre 117, 19.
apoiar (^áppòdTare) v. L tr. appuyer 89, 1».
aportar (ftppôrtftre) v. L tr. appot'ter 19, 18;
29, 5; denutnder ll.H. 15.
apostiz (&d-p58t-ltium) atij., f. -iza, compoêé
214, 29.
apostol (sav.y ftpôstdlum) s. m, apttre 10, ò;
257, 2.
apostoli (sav.^ àpÔst^lTuin) ^r. m. pî^pe 817, 8.
app- c/. ap-.
appariar (ftd-p&r-Tftre) i;. /. tr. lier 211, 6.
apregar (a et pregar ; ^ftdprôcftre) v. L ir. prier
282, 81.
aprendre; apendre; apenre 47, 8 (apprCiidore)
V. / IL, impér. ;>/. 2. aprendet 19, 8; pc p.
m. apres .82, 7; 28r), 8; apris 48, ;<0; / apr<*y.a
108, 10; apriza 77, 0, apprendre, instruire
19, 8; pc. p. instruit 48, 80; 108. 10; bcni
a. hien élevé, tris instruit 181. lô; 179, 18:
mal a. mul éievi^f mal iustruit 100, 18.
apres (ftd pvr'ssnm) prép. aprés 9. 15; 10, 20;
256, .82 ; cii n après, easuite .89, 1 1 ; t«>t «íii
a. tout de suite, immMiatemt'nt 280, 86.
apresonar; aprcvHSoiiar (</< a cl prcttoii; ad-
prensTOn-ftreì t;. /. /r. etnprisonner 429. 20;
480, 18.
uprestar (tìe :id et praeBt^i ; ^áppraestaro) v. /.
tr, apprêter, préparer 11, 27.
apreyssonar v. aprestiner.
aprivadar (ftd-prlvftt-ftre) v. I. tr. apprivoiser
197, 4, 14.
aproar (ftppròbftre) v. ì. tr. npprouver 8i)8, 1.
aprotiecbur (tie & ei proliecb; ^udprofécttire) f>.
/. iiUr. profiter 888, 22.
aprop; -ob (ád-pròpoì prt^.p. auprèn tie, prisdv
8, 2; à peu près 195. II; venir a. sr ru/*-
prodter 362 , 22 ; à cóté 8, ; touí près tie
J)7, 24; en a. enmite 199, 4Í; 200, la
apropcbador (ud-prÒpi^-fttOrom) s. m. ceiui qui
s'approcfte, voisin 40, 7.
apropcbar (ad-prftpe-ftre) v. I. réft. s'approcfter
\91, H\ pc. p. i de proche tle 88, 16.
apt4: (sav., iiptiiiii) adj. apte, aiiroit, huhile
3tHI, 27.
aqucl ((3ccu|m| Tllum) pron. adj. dnn.y nuisc. sg.
sj. aquel: aquell 10, 27; aquelb 214, 8 ( =
neutre)\ o. aquel; aqueu 10, 12; equeu 21, 14;
pl. sj. aquil 257, 86; aquill 18, 26; aquilh
339. 2(); o. aquels; aquelz; aquenz 18, 15;
féìH. sg. sj. 0. aqnela 430, 27; aquella: pl. sj. o.
aquelas, aquellaâ, ce, ceite^ eic.y celuif cdle
eic. ; celui'là, ceUe-là, etc. ; a. qni ; a. cui etc.
ceiui qui, à qui 6, 4 ; 10, 27.
aquerre (ftd-quaergre) r. / //. acquérir, oHemr
429, 32.
467
GLOaSATRE.
468
aqaest; ha- (Scca[m] Tstam) pron. eí adj, dém.,
mase. sg, ^j. aqaest 26, 20; o. aqaest 9, 6;
aqiicsz 15, 21 ; pl. sj. aqacst; aqaist 17, 29;
o. :ii|iio.st/.; :u|iio8/. 17, 25: aqnrR: aqacst^is
42(>, 29; Jvm. stf. nj. o. aqucsUi; pi. sf. o.
a<|iiC8t4i8, ce^ cette. cea; reiui-ci, celle-là etc.
aqacu é. aqacl.
aqai ír»rca[ml lilc) tviv. Lt)\ a. o /r> oà 11, 81);
avec cela li)9, 10; per a. pnr là 7, 32; pcr
a. on, d a. un. ià oà 120, 16; 42, 21 ; tro a.
auifsi loin qtír 400. 20: (1*:ì. aprcs emuiie 0,
14; d'ii, t'ii lai fiétformais 220, 2.
aquo ioccu[ni| lioc) pron. neuir. dém.f sg. sj.
o. T.i, 19; aro 10, 85: 89. 7, cí, cela.
ar m. 16: ara 27, H2; 'M. 10; ÍH), 11; arns;
er 40. 5; cia Hô, 16; 41, 24; 244, 82; cras
58, 19: 71, 10; ers 208, 84 (hnç hOra) adv.
or, maintetiant, à prrsent.
arahit {de aráhum ; *arábltani) s. m. cheml
arahe 38, 9.
aniirc (arritrnin) y. m. clmrrue 5<», 19; 839, 18.
arbalcsticr (de arbalesta, &rcÛbftllTBtam) 9. m.
arhaUtrier 123. 25): 22î». Ifì.
arc (arcnin) i». ///. aic, arcíidc 50. 3; 8(), K.
arca (arcain) e J'. arche, cojf're 116. 18; 230,21.
arcnn^cl (&rch&Dgôlnm) «. m. arclntnge 889, 12.
arcelar (v. Ky. 4:')76) v. I. tr. harceleì'j iour-
menier par dea attaquvs réiiérées 40, 2H.
archier v. arqnier.
arcivesquat (iirchidpîBc^ipritnin) b. m. arehMehr
4,31, 18.
arcivesque (iirchiSpíscÒpnni) «. m. arclièvèque
2:WÎ, 23.
ardaillo (de gam. Iiart: *rirt4lìonciii) «. ìn. ar-
dillon, pointe dUme houcle qui seri à farrèter
148, 21.
ardidamcnt (de ardit, p. pc. de ardir, genn,
hartjan) adv. hardimeni 381, 2Ŷ).
ardìinen [de ardir, germ. hartjan) «. m. Itardi-
esse 31, 11; 98, 22; 120, 20.
ardit {pc. p. de ardir, qerm. hartjan), /. -ida,
hardi 8, 27 ; 38, 2.
ardit {pc. p. de ardir, gertn. hartjan) ê. m.
hardiesee 161 28.
aidor (árdorcm) s. /. ardeur 181, '20; 133, 18;
310, 18.
ardre 236. 21 (ârdrrc p. ârdÇrc) v. /. //., />ivV.
ind. eg. :). ait (>1. 12; 107, 15; 153, 1; 485,
10; imjìf. ind. sg. .^. ardia 203, 8; par/.
itg. I ars; pc, prée. ardcn, -cnt 8, 29; 48, 2:
pc. p. ars 86, 27 , brûler. enjlammer ; pe. prés.
ardcnt f aride 345, 14.
arentrar: arre^ar 489. 16 (de ad ei germ. rin^;
*iidnníí6re) v. I. réjl. e^arrangrr 71. 8.
arcstancar (ftd-r^t-&nc&re) v. I. rrfl. s'arrHer
415, 11.
argen (ftrgSntam) s. m. argent 7, 14; 89, 82.
Argas n. propr. Arguê 861, 48.
arlot (v. Kg. 820) e. m. ribaud 229, 14.
anna ; anina (ftiiTniain) n. /. ihne (>, 1 1 ; 7, 1 ;
150, 12; 25t>, 22.
armada (ririníltani) armée 437, 2Ŷ).
armar (ftrmare) v. I. ir. armer 25, 22.
armas (ftrma) s./ pi. arme8\ ad a. aux armes\
204, 2; omc d'a. gendarme 430, 18; armoiriee
393, 24; 431, 27 ctc.
Arnaut n. propr. Amaud 152, 5.
arnes (celt. harn et ensem p. Ì8k) s. m. fíur-
naie, équipage 160, 24; 345, 20; 892. 84.
arnczar (de arncs) r. i. ir. équiper 892, 81 .
arpa (germ. hftrpa) «. /. fèarpe 324, 23.
arqier; archier (*arcftrTam) archet' 176, 10;
325, 81
arrabar (ftd et *rftpftrc, de germ. rapòn) v. /. tr.
arracfier 362, 21.
arregar v. arengar.
arrcnc (s. verh. de arcngar) $. tii. rang, ligne
142, 25.
arrcnso (a rcuso, iid *r5v0rB0nem) adv. en
arrure 7, 38; 8, 14.
arribar (♦ftrrlpftre) v. I. intr. arriver 237, 11.
arriero (ftd-rétro) ^zdv. arrière 443. 15.
arrozar (♦î'irrosnrc) v. I. tr. arroeer 862, 14.
arsemiza (rirtenilsfam) «. / amìoiee 199, 9.
arso; -sbo (*ftrcìOnein. de ftrcum) «. iii. arçon
148, 20; 274, 17; 2t)3, 7; 2Î)4, :16; arcAiti
91, 15.
arsara (ftrsUrani) *. /. ardeur :ì:ì4, 82.
art (ftrteniì «. ./. art 77, 7 ; artijiee, ruse 284,
27.
artelh (ftrtTcalum) e. m. orteil 294, 87.
artcB (artensem) adj. ariésien 128, 28.
article (aav., artTcÛlam) «. m. artiele de /ai
379, 17.
artifici (eav.y ártTfïcTnni) 9. m. artifice, ruse
234, 27.
arvol ; arvolt (ftrcum *vò1tnm) 9. m. arcads 43,
12, 14. 51, 5.
M V. A et lo.
as- e/. asB-.
asabentar (ftd-Siip-Sntare) v. I. tr /aire êavidr,
instruire 208. 14.
asaltar; asantar (rid-BaltJirr) v. L tr. assaiUir,
atUtquer 203. 25; 204, 2(;.
asclar [de *fi8c1ain, de ftstOlain) v. I. ir fendre
182, 2.
aseguramcn (de asegurar, *ft88«carftre) s. m. as-
suraftce 431, 5. C/. assegurar.
ascni (ftsTninum) euij. d*<ìne 58, 22.
nsension (sav.. ftscÇnsTOnem) s. f. aseensian
:S80, 5.
m)
vH.aSMAÍRR.
470
iiftl tr. fiûsBÌ.
aaier ». acier.
;uiir« p. aiiieser.
;y|U e». {ÙMU.
iUHimMr (iid^oiinAre» > ^ 'i'. tchifmr. lé
ttttpi \{U ;itf|K;iii ii. ;iSpiiUtmi o. m. éttfne Jtíll.
4; :W :ìU.
iiiiprtuiti^ii ^;ii»penà tiMiiiu.* • «««i». Jyr f fn gm :I7U» ^fT.
«MMCttunvii ^t<« *tuMttUàre. ^dnsàtíiliièQtiiBii :
l^ 14; 14:». U
ìURMUiir. tttftuiu:; <tu . v;u ; ^«titfiuiu:. cii^; 'ttftÌM:
Mtf<i»'« ii <;'4i|/r«HfNí :^. lU. idS^ i; :ìi7. l:ì:
;ì:A^« tl. <MO^m««v :ju^ :ìH: *.d^. i. jw. ^c^
^vmr^ iit. :i5.
iUMiilllir. ^ullir .aii^^tUrt*- i'. íL tt\ ^utmi i iltr
UH» ÌM; Í?K y'K
tUHMd; 44A v.\U^ttl|) «UV. «4He«J» ft» HH<K t « |» 0.
áSl. U. îft>; 4iK 7; m i
(UHMUlt. tHMUt i)!)t. l v«4ih«lUlllll' 4. «1» MHlMil^
láT. 5. :U4. là.
(ttHMâiàt vjM^. jT» 10 «siMáiu:. *Hs»àtìar\' «H^» »>««í-
^M^. i .^«i«r 'itO, tS
;uRHHÌift( vjK\ jf. fv :i«kt«(ur. '« .uÌ^riiinrTf* «i^/.
n«jWi<4it«.
iiM«5|Cur:u: . aui • ^i:Mi4iMBinu-« ;^ ^ ír ^MMfT^*.
•/(irtiiuvr. niMm'v** iilK l.i. :5^. :iu« ib. \AK
:u. :u. ^ií. M M<^M#^^ 'ibi». t.v ftrr. áï.
siMtftuhlux \ .latftiìiuturt* «^. < r»-. «â«M«Ntò««r. »'U|^>
^r^tdiifr l;^îl. 10. ni«r* '^«««v'mc»**;»' *' l^:i!ì.
aâai^rm:imi»n v^.^^'^rfmAmOttCuitO ;k -m. jrrvii«tf«Hir
289, 4J.
AâsrtAr. ;4âet;ir. AnvtAr *:i5:$<HÌìt.irv> v. L. tr
f««MO«r, p4acfr -^X IS. réft. o'.**í*Vír l:i:i. :*>.
44H. 14.
asetiar (^àiaêtiìUcftr^^ ». l tr pÁatíwr. pc. p^
«w«w*>tV4. 12. 31)*>. \\) cn/#*\ -tiaiU jr. tjatzi.
MMtjam«n ((^u p ^iâiHítjar' ;r. m. 4uyit. i#«#«h^
tisêêment 23H. .^.
aMetjar, -tf<ar t^Âaaètiiare- v. /. tr o^tfM'ycr
181, 4
assf/er ;;.y>. 10; m- 24:^ Itì; aamrv .ii»l. á:i
rád-fíí4«rpi r / //; /*«r/. <j; i. AAìn 49. t;
i^ ^ m Msia fU, i, 22li ilH; aaiii D. H:^.
iKll, H6, / iiMÌM 77, 13; aMiSA U7, 24; asiga
:H*^2;, 8, aê9ê(nr, placêr, mtUrt 64, 2, 97, aU.
I
UM, l ; Ì2:i, :\ ; /v/l. *'t««rf.,V î>, 33 ; 19. I ;
m 16; 2Ô»>. 10: 3)t. 23; ^. ^. Aaèfi 118,
:i&; mtii ;i«s mtii mHi-ué tâU. 9; tiîaer Msitf
f*. llCÌlfff .
uifliire r. .ittHïSLT.
IMHtllMHIlir f/r ui t< :itfUUllllu; *;i«illiftti&n') l>. /.
ir, ctmnyirr, i^m/tài-tet' 3U), :U.
iUitii.llsi^iCami tf./. /««Mtfr, piifHe 'âb, 19: 2&I,:SI.
;iiitciiur .iiitillunv </« .iatiHaiii. ifim. tU lûtf-
tUftj p. /. 'mtr mtitr m tídttts, iÊt fru^jtmmter
40. 2».
uMUfiU .;'uitìtlw, fU lûttMDi «./ £niMcwi, hàtam
\m^ 21.
«■fcnu: ^^tttrftrif. ^it iistnim; p. L tr, étttmer
310. âk
;uiUní .a««r.« MCrauf «. /«. <ÌMri««, âb«aicr, ^om-
/«r«tf> 94» l 211. 2U: 4t:S. 2tf.
■Mlttilb «te AttmiU] '««4L hmHrmut 6&, lÂ.
•itHmiiitr ,««• a«i a stfTem) •. /. tr. mdmÊeir
J7U, 2tf.
4t .M*. «M«rt.j j. «.. 4;. atai. fctumu 154^ 14;
291». 18^
;iluilittr. -viiiur V*TiUiit£TttÌlBBre, iim tfrriiL. tAgm-
dHMî' ». l. ti\ '«tN«rti«ir^ mr^tnir, in^ittrr,
cMfiyivMir Tli. 4: ««if. .H*fH^iAer .'ilBB» âc
;UiiiiHiUur; itUiluiihir («4«- aal «*tf tuiìHUuai, ^àttu-
ÌèllCsirv* I*. /■ '««ir fàiuirv^ tì mim m àr 114, 4;
275, 17; MK »
dUauiiiiir; 4taiì|j:iiiîr Ait>l*iHjBêrn> r / /i. n^. j«
'^f#M«'rrrr. ovMMf r 97. ±i; rìl^i, .*» : aoa, S6l
AfiUBilt^» àttúBiiiriMj n. L£L tr. dMmnànt 44, 1:
^ 19: ft. .à.) rairv .tUtmimi 5. :&; afet 29:
ttM« t. a« -««rr«^« 296. Ll: r#^. /Êttrtmr «tf-
íauiiiUM 96» t^.
4fittruil '^ .ittfitvtsil.
.ituiMiirtu: <M- (M«;.j '-. / tr ptêHi'tmir 210L :íl.
Atimr ;mì et ttr:ur. *t2títa. «ir. Xi0. Sfiâ0)L •. i.
rg»/|. i« iMcr»r I4b, 7.
atruîrtí ò;5. 2 *ictr:ii$^ 9. Utiiihlnì •. / //.
tr., prt^ ^j. «M^. i. atnua Itíli. I. attûrrr,
ctiiiUittrv : rêrt. á'afipt ucm r V^ H'.
;itraiiiM<; -fiiéC ^l trAAiiái:tiuu/ .««««. ctriuìmt^
m^iti, yùrrmcHt 1 1^. :ili; 279. IIL
.fctnîmpaáiiimen *att«ìmpêrâta mtHite «^. m#-
./(*«*i«M«Mi :m '2(J.
;itr«iiipur átU;mpi'>nure) f*. L tr. mmàér^, tem*
mértr.
jitnîJiciir uii u «t trencar. á«i et *triMaR pi
tr^OcAn:» ^. /. tr. trtincmer, cOMrr 417. 12.
atrvui. aat- aítônim aic) aiim. aut^*, «ir armr
31. lô: 196. VJ 257. 12.
atrestao ». aiatnìtaii
iitn:tàl, atreatai 1« aatreCal.
atrobar (a H troiiar; id -*tr6partj «. /. fr.
trmtmr 191. tii; 2Ua, 2, 296, 33L
471
OIiOSSAIRE.
472
atnrai' (♦Rtttlrarc /;. Sbttlrlirc) r. / léft, s'«p-
pnyer, H'afrrrmiv l«4, 8; 105. 2; 387. 24, 25.
',\\7. r. at.
aii r. lo.
anbfTtaiiieti (ft|N'rta iiiriit^*) iniv, frntichemntt
Hî, 22.
anca (ancam) s. f, oie 340, 31.
anrar (*iiltîiire) v. T. htiiisverj élever; réfl.
(». 23.
aiirasFÌ (or. itic.) étoffr orit'tifnlf 41. î).
ancire iM;. 10; 265,30; 266, 15; ancir; aussir;
nnrir 378, 4 {(ìe ftccldr;re) r /. //., prés. itni.
Hij. I. nnci Oii, 10: :i. anci lo. 1; 06, 13;
:inK.«<i 'MVl. 12: pl. *J. ancizetz 173. 10: aiis-
Hizetz 240, 22: ancictz 178. 20: suhj. sy. :i.
ancia 173, 3: pl. I anrixan 42(), 32; 3. an-
riaiï 123, 0; iiupj. snhj. I. aiiciscH 135. 12;
Ifarf. 8*j. 3 anci» 22, 17; pl. 3. i^faihU) aaci-
seron 265, 35 ; itnpér. sfj. 1. auci ; pl. 2, an-
cietz 39. 23; pc p. ancis 7, 2; 4(M>, 31;
ancit 42, 1, hur,
anctor (*f?r., auctOreni) .s. m aiUenr, létttoiu,
ijnriitit 31, 7; 234, 22.
andir 27, 10: anzir: ansir 427, 30; aurir
415, 3: auvir 2, 7: 203. 32; hauvir 23, 14
(audlre) v. 11"., prês. itid. sg. I. aug 68. 3:
auch 208. 8; 310, 35; auh 47, 28: an ; ans
421, 13 : :ì. aus 400, 0; an 121, 2; subj. sg. 3.
auga 253, 35 ; auia ; pl. auiatz ; impér, sg. 2.
an : pc. pirs. anzen 4(>, 21; anvent 2, 7.
ou'/r, eniemlre\ pc. pri^s, à l*oyani ile 2, 7;
46, 21.
anmplir v. azimplir.
anna (âlTnam, de germ. eliiia) ts.f. aune 38, 14;
191, H.
aunimen: -nt (de aunir) s. m. Iionte 24. 18;
206, 14.
aunir (germ. haunjan) r. II''. honiiír, déMho-
tutrer 115, 6; 139, 11: 330, 6; pc. p. sans
honte, dévergondé 134, 30.
auffuiera (*aucrtrïam, de anca) s. j. cìuinson
iliml i*héroine est une gurdtuse d\ties 406, 81.
anr (aurum) s. m. or 7, 25: 85, 8.
aura (auram) s. f. vent, snuffle 63, 10.
anratge (*aurfttTcum) s, m, vent, souffle, bise
lOl, 18.
anrelha (anrïcìilam) ,v./. oreille 283, 13 ; 25«, 35.
Anrcni^a n, propr. Orange 72. 4.
aurfres; orfres (aurum frî8|Tjum p. Phry^ium)
if. m. otfrni 41, 10; 184, 20.
aurtllor (auri llorcni) s, m. oriflamme 30, 34.
anripelat (*aurTprdlatuni. de aurnm f( pr*llem)
adj. couvert (Toripeaux 201. 0.
aurir v. andir.
anrit (aurltum) s. m. nreiUe 38, 24.
auriu (*aurlvum, de aurani) adj. léyer 38, 3.
aus- cf auz-.
ausberc (gertn. halsherf^) *. m., sj. -s, z, liauhert
37, 4; 205, 9; 274, 5.
anst V. aÌRSÌ.
ausire; anssir v. aucire.
anssor; ansor; alçor 7, 34 (áltTOrem) atij.,
cmnpar. dc ant 158, 22 ; 310, 33; le plus haut
377, 17.
austor (de ^anstOrem p. *ri8t0rem < ftstareui ?)
íT. m. nutour 124, 7; 146, 22.
aut; alt; haut (àltntn) adj, et adv. haut 77, 12;
226, 14; 330. 1; cf compar. aassor.
autar; altar (âltftre) s. m. uutel 27, 36; 355, 16.
aiit^'za: alt-: altesa (*âltTtTam) s. f. ìuiuteur
258, 32; 329. 15.
ant4iro8 (anctOrOsuni) adj. tétnoin^ aeeusftteur
412, 21.
autra (*âlt4*iftnutn) pron. et adj. indéf. autrui
820, 3: 426, 22; 427, 28.
antra^e v. outratf<e.
autramen; -iit: -ns; -nz (âlU^ra menU^) oHv,
nutrement 237, 8; 395, 18; 398, 8; d a. autre-
tnent 879, 18.
autre; altre (âltírum) adj. indéf.f -ra; pl ^.
aatri 103, 17; 205, 20, ouire l, 10; 3. 9;
154, 16; nos, vos a. nous (autres)^ vous
(autres) 209, 29.
autreiar; eihar 379, 18: -egar: -eyar: -eghar
(anctOrTcare) v. I. tr, oetroyer, accorder, per-
inetlrey datinery assurer^ jn*omettre 20, 0;
74, 3; 127, 13; 162, '23; 264, 25; 337, 29;
431, 16.
autressi v. atressi.
autretal; alt-: -at-; altrestal; at-; atertal
(ált^rum tAlem) pran. a^i- indèf le même
69, 16; 252, 14; la mètne chose 56, 22; 274,
20: adv, ausfi^ êgaltment 2(K^, 6; 310, 41.
autretan ; altretan ; atrestan (âltrram t\ntam)
pron, tieutr, auttnt 64, 23; 92, 18; adv.
égaietnent. de même 339, 11.
autri V. autre.
antrier (àlt(>rnni hr<ri) s. m. i*iivant'hier, fautre
Jour 32. 21 ; 55, 22: 143, 28: 343. 4.
antrni : antrus :í6íï, 7 (•riltortti) iìron. indtf o,
autrui, d'autrui 95. 8; 113, 5; 400, 41.
auts V, ant.
anvìr v. andir.
anzar; ans- (*aii8Are) v, I. tr. onr ìiX\ 4;
249, 24: 270. 8í».
anzart (dt ansar et suffixe germ, hart) atlj.
hardi 29.3, Zt.
aazel; ausel (aucellaoi) s. m,, pl. auzil 8, 8;
13, oiseau 40. -25; 53, 30; 413, 14.
auzelar {de auzel, ávlcèllam ou aacellnm) v. 1,
oiseier 197, 18.
anzelet (dim, de auzel) «. m, oiseltt 71, 3.
473
GLOSSAIRE.
474
anzello {de aazel) s, m. oiseau 7, 32.
auzir V. ancire et andir.
aval ; avalh ; avayi 882, 4 (ad vâllem) itdv. en
baê 7, 88 ; 422, 25 ; là bas 100, 2.
avan; -nt; -ns (áb-ánte) adv. et prép, avatU
18, 29; aupararani llò, 18; a. de avant
'2()1, 27; en a. disorìnais 20, 20; do aqnesto
en a. d'ici en avant, dh à préiteni 443, 32.
avangeli; -ista v, evan-.
uvans; -nt v, avan.
avansar (*àbânt iftre, de àb-antc) v. I, ir. avancer,
pousêer 401, 26; 427, 83.
avantagge (âb-ánt-fttìcutn, de rib-iintc) «. m.
avaniage: d*av. davantaye, de p1u9 (V) 804, 5.
avar (âvftnim) adj. avarc lôO, 13.
avareza; -icia (eav,, avarïtïam) a.f, avaricc 8, 2;
250, 32; 340, 3.
avayl v. aval.
aven (adv^ntnm) s. m. aveni 288, 7.
avenir 201, 12; 272, 14 (advSnlre) v. f. III.
inir., préft, ind. sg >. ave 131. 18; aven
50, 2; 273, 22; parý. sg. 3, avenc 67, lô,
avenir, arriver , venir; imperê. il m'urrivc
50, 2; 278, 22.
avcntura (ádvdntttram) e. f. évèncmcnt^ sort,
aventure, fnisard, hunnc ou tmtuvaise chance
57, 20; 66, 4 ; BT). 22; lîM, 25; \m' a. par
fiosard 335, 10; ad a. à l'aveniure, au hasard
348, 23; bona, mala a. bfmhear. malheur
130, 18; fo a tV arriva 425, 44.
aventuramen (de aventnra; ^âdvrintarftmentnm)
s, m, aveniure 237, 19.
aventurat (de aventura) Oiij, esscr a. avoir dcs
aventures 391. 42.
aver; haver 408, 29 (liâbSrc) v.f. III., prés. inti.
sg. /. ai; ay 285, 21; 318, 25; ci 28, 28;
iei 52, 4; o 394, 28; 'J. as; 3. a; lia 224,
31; pl. I. avem; V. avez .'M), 20; avctz;
avet 11, 41; aves 279. 11; etz 8r>8, 21;
3. ant 76, 19; an; han 394, 21; ifubj. sy, 1,
aia; aya; 2 aias; 3. aia 419, 4, liaia 405,
25; pl. I. aiain; 2. aiaz 16, 40; aiatz; aiats
23, :U); aian V:\H, 6; aion 123, 29; aien 18, 2;
imparf, ind, sy. l. avia; 2. avias; 3. avia;
avio 442, 5; avic 418, 9; pl. I, avìam ;
2. aviaz 59, iì ; aviatz ; 3. avian ; avion 27, 9;
avio 28, 24; avien 418, 9 note\ subj. sg, I,
agnes ; agucssa 43(i, 4 ; 2. aguesses ; 3. agucs ;
agcs 818, 24; pl, I. aguesBcm ; acsem 210, 8;
2. agucssetz; aguessaz 11, 86; ./ aguessen :
agucsson; aguessan 866, 27; parf, ind.sg, i.
ac 274, 80, 33; aic; aig4,. 11; agui 65, 25;
2. agníi 17, 15; aigui; 2. agnist 319. 12;
3. ac; hac 394, H; ag 2, 12; 205, 10; at
417, 22; pl. 1. aguem; 2. aguetz; 3. ugron;
agro 38, 27 ; fui, sg. I. aurai ; aurey 445, 15 ;
2. auras; 3, anra; haura 405, 34; pl. 1.
anrem; 2. aurez 17, 1; anretz; auret 11, 18;
aurcs 200, 4 ; 3. auran ; aurau 256, 14 ; eond-
1. s(j, I. agra; 2. agras; 3, agra; pt. l.
agram ; 2. agratz ; 3. agran ; agren 14, 30 ;
coíid. II. sg. l. auria; 2, aurias; 3, aaria;
pi. I. auriam; 2. auriatz; 3. anrian; aurien
2, 9; impér. sg, 2, aias; pl, 2. aiatz; pc.
prés. (gér.) aven ; avent; ^. p, m. avnt ; agut;
/. aviiila; aguda, avoir, tvnir\ avcr \wv 11N>, 5;
sert à désigner le passé (avec le pc. p.), ei
le ftUur (avec l'infiniiif ou Vinýin. ei a);
i a, a il g a 7, 9, 2kì\ bcn aia bonheur ò,
qu'U sc portc bien 31, 28; iioy a iiias it ne
resie qu'ù 309, 4.
aver (hrihôio) s. m. avoir 5, 14; 210, 21; ie
iroupcaa 180, 28.
aversicr (advcrsririum) s. m. adversaire 212, 22.
avespial (âd-v^sper-âiem) s, m. soir 201, 27.
avespnir lâd-^vdsporftre) v l.fairesoir; s,m,
soir 203, 15.
avesque ; avisque v, cvesque.
avi (âvîuin) s. m. a'icul 399, 5.
avilar {dc âd et vîlemì t>. I. intr. is'avUir 7, 10.
avillieje (ou -eicy dc îu\ et vilein) s,f, vUetíic,
nuiìadif, fiiih/essv 234, 9.
avincii (âdvriiïtfiitciii) adj. avcnant, conccnablc
103, 35; 125, 3; 1;W, 10.
avinciisa (*;ulvrnîÔntîam) s, f. complítisancc
842, 85.
Avinhon n. propr. Avignon 400, 28.
avis (âd-vlsum) s. m. avis 432, 16; co m'cst a.
ce mv scmblc 106, :\îì.
avizar (dv àil-vlsuiii; *àdYí8iirc) i>. I, aviscr,
rcmaniun'; n'fl. sc rappclcr 393, 9.
advocada (ádvoriU<iiiii) s. f, acocatv 4tX), 26.
avol (or, inc; v. Kg. 1130) adj. bas, mécfMuit
nuttivais :ì^, 17, 18; 86, 20; 111, 6; 138, 15.
avoleza ; • sa {de avol) s. f. bassesse, méchanccié
127. 29; 216, 30.
avondar v. aondar.
avori t' rvori.
avrilloh (i/e avril; âpnlcm; ^apriliOsum) adj.,f,
-oza, regin' avrilïoza reìne d'avrit 122, 8.
axi V. aissi.
ay V. ai et aver.
ay- V, ai-.
aymar v. amar.
ayudar v. aidar.
Ayx n, propr, Aix vn Vrovcnce 400. 21.
ayzc (or. inc.) s. m. nisv: ad a. à l'aise dl^/Sb.
.■\zalais r. Ala/aís.
azaiiiortar \^dv a|d| vl iii<»rt; ad-*adiiiortarc) t* I,
tr, anwrtir, éteimlre 290, 24.
azaut; ad-; as- (àd-âitum) a(^J. adv. grucieux
475
GímSAIRE.
476
agréahle, convenable 242. 10; 246. 81 : 271, 9;
H80, 28.
azautar {de M et altum; *&dá1tftre) v, L réfl.
»e réjouir, se plaire, âtre Jiei' Hl. 19: 74.28:
I4G. 28.
azauteza {de azaiit) í». J. ffraeieuêeté 357, 4.
azautia (de azant) «./. ffentillcsse, ffrâce 393, 1 1.
azcirar (udftcquftrc) v. /. réfl. ê'arrnnger, se
réunir 72, 28.
azesc (ad-escum, de Cscam) s. m. amorce 872, 13.
Aziman (*ridîmántem p. ridrniuìutcm) s m. (n.
pr.) ainMni 183. 22.
azimplir; adcmplir; aomplir: adumplir; aum-
plir {di' AdïmplOrc) v. ll^. tr. nmplìr, ar-
complir 10, 10; 2«, 3í): 28. 29; r>4, 7; 334, 7,
azirar; ad-: airar (de âd el iraui; *ridirftre)
r. /. tr. hàir, irriter 14. 18; 27, 17; 79, 16:
119, II; 148, 8; 263, 19: a. de mort Ita'ir
inortellemefU iiì, 29: rt^fl. (va.s) se fiìcliei* de
24«. 22.
azints {de azirar) itdj irrllt', ftìehr 2IH. 2(».
azoudos r. aoudos.
.-izorar: ad-; Jis-; a- (âdorrire) v. 1. tr. ndorer
ÔO, 13; 192, 13: 2;V». 22; 378, 28.
azoruar; ad- (ádornârc) v. I. ir. orner 4, 12;
381. 17.
bahtÌRmc v. liaptisnic.
bahtistcri isiîv.y hâptist^rlum» 9. m. haptême
30. 27.
hahti/ar [nar., h:ìpt1/AnM r. /. htifìtimr 21,27.
harhdar; hachcllicr; hachclicr ^♦hrin'alArcm vt
*h:ìcralarinni) tt. m. Jen/te hotnme 2iì. 9; 121,
17: la'», :\.
hada (.v. vvrh. dr hadar) 9. /'.; cu hadas m vain
:W0, 4
hadalhar (de hadar; *hátftci9ftrc) v. I. hàilìer
191, 31.
hadar; baiar 23, 15; hayar m\, 7 (*hàtftrc,
d*or. inc.) V. I, intr. ht^er, Hre ouvert; re-
ffitrder avee curioaité, reifarder avidetnent ce
qu'on désire 5«, :J6; b. ên 57, 2Î).
hadat^c ide badar: *hâtfttTcum) *. m. cimttnt'
plation curieusr; V'.ìine attention 192. K
hadiu (ile badar) íulj. curieux, oiseux^ iffnoranl,
fou m\. 20.
hadoc {dv badnr) ad'u curieux, oisettx, itfnorant
202, 17
haîa \or. inc; v. Ktf. llòJ) s.f. ifnjfe ou hourde'^
409, 29.
ha^ V. bai.
ba^assicr (dr hagassa, ^hri^ftccam p. vágaccam y)
9. m. coureur de filles 841, 37.
bai; bag (bâdínm) 'adj. bai, rouge-hrun 'ò7, 3;
84, 5; blond 118, 28.
baiar v. badar.
hailar (bftjnlSre) v. I. tr. haitler, donner 49, 21 ;
256, i:^.
baile; bay- (bftjOlum) s. m. haHH 342, 18;
411, :n. Cf. haylon.
bailia; hay- (de hftjOlum) s.f. hailliage, pouvoir,
puissanee t^, 8; 145, 11 ; S65, 6; 399, 31.
bailien {de balle; *bftâjtt1lvum) s. m. haiUi
335, 26.
hailo V. baile et bajhm.
baininiAr v. banhiir.
baÌB (bftsTum) s. m. baiser 54, 8; 264, 18.
haisar v. baizar.
baÌBsar: bayssar; hayshar {de bjlssnm; ^hìíS'
Bîân*) V. I. tr. haissrr, abaisser, humìlier
119, 11; 3(i5, 3; :^tí3, 23; dêtracter 209, 9;
intr. h. tlc se bnieser, perdre 228, 2.
haizar: haÌB-; bayz-; hays- (bflsTâre) v. I. tr.
baiser a3, 84; 51, 4; 26:i 21: 440, 8; ín/.
suhst. -m, 22; m. 21.
bal (s. verh. de halar) «. m. sorte ile balhtde
408, :M).
balada (pc. p. de halar) s.f halladc, ehanson
li danser 2(»8, 25.
bala^jt] (de l'arah. halakhch) atlj. halais; rohi
b. ìiibis baíais, rubis d*un rouge tirant sur
l'orange 894. i:^.
balan {de hTlâncem) s. m. élan, impulsiun 247, 1.
balansa (de hì\kncen\) s.f. équilihre; agiUUion
07, 1\ doute 160, :H6.
halar: Imll- (hàlhirc: r. A'//. 1t><4\ r. /. inlr.
hallrr, danser, nouler 91, 10; 121, II; :UM,
:V4; 424, 25.
hahii'csc (de halar) n. m. ÌMÚhidr, ehnnnon t)
dnnsrr.
balcou (de gerni. ballco) s. m. Imlcon 261, 30.
halena (bftlaenam) n. f. halsine 416, 2.
balcsta (hftllTsUm) s. f. MisU 203, 20.
ballar r. halar.
balma (*halmam, d*or. eelfiquef) n. /. Imums,
grotie 212, 27.
halp (hftlbum) adj. bègne 14H, 24.
hanc (oerm. bank) n. m. banc 44, 13; 115, 18;
321, 30.
bandier (dr germ, band) s. m., membre d'une
bande, c, à-d. d'itne réunion de soldeUs rangén
sous nne même bannière 842, 22.
bando (dir. de germ. band) s. m.\ a b. d vo-
lonté, sans réserve 92, 1 ; 183, 19.
hancira; -icira (du gotíi, handi) s. f. bannièrr
146, 21; :Mìfy. 9.
banh (bàlncum) x. m. bain Ml^ 2{\.
hanhar; haingnar (hàlneftre) r. 7. réfl. se bai-
gner 138, 17.
banir; bann- (germ. bannjan) r. //. tr: han*
nir, exUer 429, 34; 437, ô.
477 Ol/tì
haptlsmc; bubt-: liaptrBiiiG :17I), 18 («nx., liAp-
tTamom) «. m. bapUrHi 29, 13, 16.
bsr >. baro.
B» H. ;n-(ipr. Sarj imi, 2ll.
bHr- V. ban-.
barftlha (d'uri rail. bnrr, rf'ar. íue.) «. / mi-
í'«rrn«, Cro»Uc, if>«/;ii(( lól, 23; 383, 2H.
barat («. v^. rfe baralBi') «. m. tromptrie,
fraudt 190, 28; 401, 17.
barnta (rft bftr&tar) u. /. homptiir, impotlure
221, 23.
liarBtalro (>/« bur&tnr) h «i. bì. trompmr, im-
/loiiifiir 421, 7.
barator (or. i'nc.) i<. /. ír. Iramprr, ffiiguer (par
Irompeiie) 123, 21.
baraitler (ile baratar) «. ni. irompeiir, impoê-
Irnr 221), 1K
luirHtu uii llarAtiiV a. >». Mii'iif i'r iliffértiile»
coiiíriirii, ou II. firupr.t .H7, 7.
Intralrii («»11., il« liariithruin) t. m. enfer 8, 21.
hiirU Ihftrtiiiiiil ../. Imrbe 47. 22; %<?, 28.
harhtt (b.'irhitiiiii) mlj. b.n-bii BO, 17.
barbler (</r biiiliii; *li;irl)&ifn)ii) ï. iii. Iinrbiei-
•m, 22.
harbaiU (ili linrliu) «. /. iiiii.,nii, i/ii<W.' 348, 31.
Ii>rbukt(il (rfr liai'ba) iiiV. imlierbe 40, 21.
hftrbut {lìe hiirhii; 'hiìrbntiiiii) ai/>. iMirbii 50, 10.
linritM'niintt (»i.' iue.. ; r. A'v- /2^5) « /. <oih-
•Hrror, n^o/ir. I lii. li).
barl r. barrl.
harnat|{e (*birOnft 11(11 m) «. m". haroiiuagr, l'en-
timblt ilf biiriiiia 'ii\. 3ll.
li*niut(li|lrnii'aiiiiMl ■, m. bnroniiiigr, l'en»tmblf
ile* liaronii itH, 1 1 .
buru; -on (blruuriii) «. iu., /J. bar rl hurii, baroii,
l/rilHif Miiiiieiir, geiililliiiinuit, houimeÏÏI, 13;
1>Í. 2M; IIH, U; 2l(t, 17.
harra íur, ine.i 1 f. bnrrr, òarrièrt 40, 17,
liMrrplaiiirn (pi'. ìhc) -. m. fitlagt 207, 12.
Iiarri-lr»; hnr- (./r Imrra) .. /. I,arri»rr 301, 23;
m. 22.
burrl; Imrl (or, /im.) ». m. rriufntrl 181, Ti;
li,iil«iiiiff 1H4, r>l 1118, H8.
biirta (<i, /J/.'. ■. r, liurlii) «. f. bnineOH, biv»»'
MiillleM Hlli, Hl.
haruUut (0. A';f. 911/9) t. m. »,Hiúaii«n 281, 19.
hiii'UU^Ur (í> liiirat«lar, rfn 'baram) n, /. blater
211, I,
hM (*bftNiiim) iid). b«» 64, 12; 357, 32; fiç. rll
811, 87; / rf« ;>ni «'in(f>i«i7J 106, 84; de b.
4:«, 27.
buiia {biiÊi/. baicii) >. A iUguûl, malaier, ildpit
HM, 21.
baame (balulmutii) baiimt 8(k), 31,
bua&inaua (bùHa mlnte} urfv. 4» voim baett
30e, 28.
IIRK. 478
hHSHer (p^BMrom) ^. / »ioin«nH 37, 21.
huaet {rf.wi. i/e bM) aáf. peltí; dt pru iPim-
porlaner 2HS. 1».
bastart (rfii >',ii/. Iiost; v. Kg. I2iìfi) aâj. bii-
liiril; mort h. iiio' (irovriiçal tìans /<i lionelie
rf'iiji Uiiiliaid 88. 1 1.
liAsliim'ii (.;, liu^tii 'liriBlimi'nlum) ■. »1. bâli-
mtnl, eçntlruciioii, iiiaiMiu 2UI), 18; 23á, I ;
m, 27.
baatir (biìsUre , rfn mrf. bnst) v. II'*. bAlir,
eoiitlruire í)6. II; 864.3; iirrrt«i/rr883, 25;
cONi/xi«#r 7, 21 ; eiilriprmilrr, ••oulmir 38, 27 ;
cuiHMiíHcrr, rntamtr 365, IH.
baato (rfii rail. baBt; *b;-inUiiem) «. »1. M/eii 113,
32; 227, 8.
butnnct (rfiHi. ile baslo, *brii>tOi)('iii) .. m. bû-
loniirl 11)7, 2.
bHUlha; -ailU; {•hrittilAl1&> «. /. halnilU, rom-
l"il {piiriiciilin-) 87, 24: rendre h. livrer b.:
nr ilifriiilrt l!)6, 23.
hatalhar (tlt buUlha) o. /. inlr. biilailUr, die-
puier awe lènnciif 3H4. Ifl.
Iintnlhicr (rfi' liii|.Hl)iiirl ndj. hiilaHleur 42, 14.
biilcJHr: -filiiir (lifiiitl/nrc) u. /. ir. haplierr
212, 0; 2il;i, tg.
hat*irr (. vtrb. dr hntrp) ■. n>, rí. batlriir
21li, 4.
batige (rfí liHl.ve) x. 111. b'ifl«m(ii(> rfi> omnr
I9t), 2.
batee(bi\ttiOjPre) e. Ill.lr.ballre 124, 4; 2116,
8; i«ír. I9H, ^, frapper. iiballre 190, 21.
BandcB r. Vaudea.
bandor (rfi- bant] «, f. hitidiiete, eoiirage 40, 12:
íiiiiNfui- yaie 179, 26; Jiiir, pìaitir 367, 1.
bausja; bsnaius r. bani-.
hiiut {í7e>i>t. biilt) adj. Iinrdi, ^er,JofeHx I4U,
20; 207, 8; ae faire b. nr vaiHtr.foirr te firr
87, Itt
hauzia; -BÌa (rf« ^criii. *baasa) t. f. faatttti,
Irimiprrir ÌH. 22: 96, 2; lliO, 1(1; 187, 8.
baitiiioB liiiUH- iJr haiiKÌii| mlj. J'aiix, Iromprnr,
mrnleiir 254, 8; 870, 4.
Iiii iixli' {/•, ÌHiffaaUA; r, Kii. //.ì4) «, ni, fndi-
eJùiirHr, marloiiillr 812, 7; 324, 31.
liiLvcc (>/r bjivu, oiiomitliipér) nilj. biiparj 201, 7.
baj'ar v. hadai'.
ba>loii (rf« hiijalum) ■. m. bailli 331, 87. Cf.
basali'HC h biiaTTîacum) «. 1». òa«>7>e 178, 17.
bc; hcn l'i'iic) ■'</r. bieii, braueoup 3, 16; 8, tí;
31, 2; IK. 2^1 bS, :Mi lo be ma rfi> grand
miiiiu 0, 26; hen leo ptui-ítrr 248, 18; be . .
hc «oi'f giit . . eoit ifiie 62, 10.
be ; huii (bSue) «. mi. lit«ri, richetti, fttlumi.
47î)
GL08SA1RE.
480
araiitage, vertn 4, 29; 6, 13; 24, 24; 62, 8;
70, 0; 272, 22; 338, 30.
bec (♦brccum, d^or. ganloise) 8. w, bee 146, 10;
147, 27; :W2, 14.'
bcdoi (or. iuc) mtj, folMire 58, íK).
beguina ((iér. âe Lambert le Bègue, fomlatenr^
nu 12' J?., dn premier couvent de hégnines)
ê. f. hégnine 333, 7.
bel ; belb ; beill 58, 20 (bellum) adj., /. bella,
henu, agréable 6, 18, 26, 82; 7, 7, 20; 8, 25;
322, 2; cJier 109, 1, 5.
belaire v. belazor.
belamen (bT^lIa mrnte) adv. heUement, doitce-
mrnt 105, 33; 211, 5.
belazor (*br;l1fttìurem), ndj. compnr,^ »j, belaire,
plns hean 56, 14; la bellazer la plu$ helle
822, 30; bcl.izors 101, 21.
belcza; bell-; belecha 270,26 (♦bîýllîtTam) s.f,
heauté 82, 19; 366, 20.
belh V. bel.
bellazcr r. bclazor.
bcltat V. bcutat.
ben V. bc.
bcnanan (bcn anan) adi, hvnrenx 168, 2(5.
bcnanansa; bcnenansa (f/f ben anan) H.f,aisr,
agrèment, hien-rtrv 66,28; 210, 16; 211, 15.
brnaurat; benaburat :<82, 6 (brnc ♦a[ulgnr5tum)
adj. hien-henrenx 3:-12, 13.
benda (j/erm. binda) ff.f, handeauy hande dVtoffe
dont on ceint In tvte 80, 12.
bciidig (bì'nrdïctum) «. m. vtoge^ compìimenih
202. 1, 8, 11.
bendir; benedir r. benezir.
Bcncib nom, propr, Denoìt 253, 3.
benenansa v. benanausa.
benestan (ben estan) adj. hien fait^ heau 106, 2;
167, 25; convenahìe :-il5, 28.
bencstansa (ífe ben estan) a.f.hien-itre 278,8.
benestar (bî5ne stftre) s. m. hien'étre 111, 13;
hiensénncey convrnnnre \{X\ 10; 811, 2:i.
bcnczir; bencdir; bcndir 414, :i:i; bczcnir (br'Uo-
dîcrre) V, f. II, tr., préts. snhj. sg. 3. benezia
295, 22; impf. snhj. sg. H, lionczis :-i:-V4, 1;
;mr/. stj. .7. bcnczis 1(50, 0; (fnihlr) bcnczÌ
:^34, 3; pc, p. m. Beneih (n. propr,) 253, 8;
/. (faihle) henedida 305, 20, hénir.
Iienfait (lyonrîrictum) «. m. himfnit 110, 19.
bcni^namcns (sav,^ liì'nïf^na niì»ntc) itdv.h^nigne-
mvnt^ nvrc honté 332, 'M
bcni^nc (snr.^ brnîgnum) adj^ /'. -jçna, hénin
257, 6; 384, 31.
bcnignitat (sav.y bcnîgnîtfttem) n. f. hénignité
384, 7.
benir r. venir.
bcnvolensa v. bevolensa.
beordar (de germ, ♦behardan) v. /. tr, fnire
joûter 134, 22.
bera (germ. br»ra) s, f, hière^ eercueil 364, 3.
bcrbitz (♦bì'rblr4»m ;>. vì»rvCccm) «. /. hrebis
221, 9.
bercar (germ. brekan) v. I, tr. rompre^ omettre
319, 10.
berge r. verge.
bergiera (♦bSrblcAriam) *. /. hergère 47, 1.
Bergonho ; -oignon ; Vergonyho ##. propr. Bour'
gnignon 37, 17; 128, 22; 420, 1.
beritat v. vertat.
berretier (de berret, ♦bïrrïttum) s. m. fahri-
rant de hérels 231, 21.
besonh; -oin (or. ine,; r. í<g. 8878) s. m. besoin
9, 27; 49, 26; délresHe 438, 10.
bcssonha (v. besonh) s. f. besoin 446, 8.
bcstar (dn tatl, bast; ♦liastftre) v. I. tr, coti'
ienter 329, 9; réfl. s*entendre, vivre en paix
:^29, 11.
bestcnsa v, bistensa.
bcstia (bQstiam) s. f. hêle 27, 14; 252, 0.
bcstiar (bestîftrium) s. m. hétail 316, 30.
bcuragge (de bcure; ♦bibr»rRtTcum) s. m. breu-
vngr :^9G, 14.
bcure 182, 5 (bïbgre) r./ /7/., prés. ind. »g, 3.
beu 119, 5; subj. sg. 2. bevas376, 16; impf, ^ubf,
sg. 3. begnes 35, 8; pnrf sg. 3. beg 418, 27;
rond. sg, 5. beuri' 85, 9; pc. p. begut 110, 8;
.306, m, hoire; inf, snhsl, 3î)6, 35.
boutat; bcl- (♦UllTtfttcm) s, f. beanUi 5(), 26;
75, 5; 252, 28.
bevcire (bTbítor) s. m. sj. buvenr 216, 2.
bcvenda (bibondam) s. f. boisson 818, 84; orgie
189, 27.
bevolensa; benv-; bevolencha 270, 8 (bcn)^v5-
lÌ^ntTam) s. f, hienveillanee, amitié 79, 12;
116, 25; 842, 9; 854, 25.
bczenir v. benezir.
bczonhos (de besonh) adj, hesogneux 243, 19.
biga (lilgam) s. /. higne, pontrelie 1:^0, 20.
bilh (pr, inr.) s. m, bHlon^ monnair de rebui\
menar dc trop cn b. maitraiter 195, 6.
bilho (or, inc.) s. m. hiHony monnnie de cuivrCy
mnnnnie de rehnt 46, 8.
billaire (de bille, de germ. bickil?) s, w, sj.
fnhricnnt de hiiies 231, 21.
bÌ8 (or, inr,; v. Kg. 1497) <ulj, 6/>, gris foncé
292, 34.
bislie (rpTscí^pam) s. m. Mgue 209, 1.3. Cf.
CVC8f|UC.
bistcnsa; -ssa; -ça; bestensa; -za (de bisien-
sar) s.f. trouble, hésitation, reíard 219,22;
305, 22; 400, 14.
bistensar (nr, incert.; r. Kg. 1434) v, 1. tr.
réparer, cloigner 342, 'ò.
16
481
GLOSSAIRE.
482
biza {or. tiic; v. Kg. 1497) s. /. bise^ hrhe
66, 14.
blanc {germ. blanlc) adj. Uanc 7. 22; 104, 34;
105, 1, 6.
blanchecha (de blanc, germ. blank) «. f. hlan-
eheur 270, 28.
blandir (♦blándlre p, -iri) v. 11'*'. tr. fiaiier,
H^insinuer 95, 24; 272, 7.
blanqet (âim. de blanc) adj. hlanehet 326, 38.
blasmar (blasphSmAre) v. I. ir. hltìmer^ re-
prendre 5, 81; 60, 4; réfl. »e plaindre 00, 6.
blasmar {de v. nor. blâmiV) v. L intr. hlêmir^
s'évanouir 106, 10.
blasme {e. verh. de blasmar) b m, hlâme^ honte
24, 18; 825, 14; 327, 30; 328, 9.
blezìr {de germ. blet) v. II^. hlettir; pc. p. hlei^
gâii 841, 8.
blial {or. inc.; v. Kg. 1475) a. m. hahillement
de aoie 292, 24; 294, 3.
bloi; bloy {de germ. blôdi) adj. hlond 291, 33;
jaune clair 66, 1.
blon {or. inc; v. Kg. 1469) adj.^ f. blonda,
hlond 67, 16; 807, 7, 14.
blo8 (v. h. a. blôz) adj. dépouilli, exempi 59, 4;
227, 3.
bo; bon; baon 439,6 (bônum) adj. hon, brave,
agriable 68, 16; 60, 23; 88, 23; 80, 13; 213,
22; al b. mati de hon matin 248, 14; bona
gen domeatici fidei 255, 11; bona adv. en
honne voie 8, 35.
boal (*b5vft1e p. bôvlle) a. m: iiahle à hceufs
316, 28.
bobancier {de boban; v. Kg. U9(i) udj. faaiu-
eux, orgueilleux 16ô, Ui.
boca; bocca; bocha (bììccam) s.f. houche 105, 2;
269, 6; 322, 22, 27.
bois; boih (biiscam) «. m. huis.
boÌBsa (*bUxam de '*'bUxTdam) n./.hoUe 200, 14.
boisso (de bois) a. m. huisaon^ hois 37, 22;
819, 28.
bola (bUllam) s. f. houle 330, 20.
bonamen; -ent (b5na mìlnte) adv, honnetneut,
hien, convenàbìemeni 5, 2.
bonaarat; -ath {de bònam a[a|gQriaiii) udj.
hieuheureux 10, 7; 27, 4.
bonaaretat {de bônum a[a]gariam) s. f. bon-
heur, hiatitude 257, 25.
bonfaytor (bônam fàctorem) s. m. hienfaiteur
885, 3.
bonUt (bSníUtem) s. f. bonti 7, 39; 8, 36;
213, 22, 28; 427, 11; faire sa b. agir hien
425, 35; plnisir 84, 28.
bontatge (*bônTtfttîcam) s. m. honti 85, 9.
borda (or. inc.) s. f. hourde 387, 22, 27.
bordel {de germ. bord) s. m. bordel 378, 27.
Bordel n. propr. Bordeaux 41, 1.
bordo; -on (bUrdoncm) s. m, hourdon 281, 5;
vers 403, 20.
bordonet (dim. de bordon) s. m. petit vers 403, 18.
borges; -gues 813, 30; -zes 208, 9; 811, 1 (de
germ. bnrg) s. m. hourgeois 238, 13; 273, 19.
borsa (*bùrsam) s. f hourse 10, 34; 224, 19;
232, 19; 376, 9.
bosc; bos 40, 17 (*biiscnm; v. Kg. 1004) s. m.
buis, fmêt 45, 32; 55, 11.
buscutgo (de busc; *bìiscùtTcum) ». m. ìntcatfr
109, 22; 179, 28; 291, 6.
bosso (or. inc.) s. m. bilier 143, 25.
botar; butar {germ. bûtan) v. I. tr. pousser
194, 15; 442, 15; mettre 442, 8; b. 1o foc
mettre ie feu 482, 31.
bou V. buou.
bovier (♦bfívftrium) s. m. houvìei' 342, 24.
brac (or. inc.) s. m. boue 44, 16; 87, 6.
bragas; -guas; -ias (brftccas, d'or. eelt.) s. f.
pi. hraies 132, 1 ; 210, 25.
braire (♦biâgore, d'or. inc. ; v. Kg. 1539) v. III.
braire, cì'ier, chanter 83. 13.
bramar (de germ. breman) v. I. intr. bramer,
faire sonnei:
bran; branc {gcrm. brant) s. m. giaive 120, 15;
127, 2; 202, 26.
branc {de brtíncum) s. m. hranche 430, 19.
braiica; -cha (bnincaiii) s. m. hranche 2^)3, 29;
329, 1 ; 373, 8.
brancut {de branca) adj. brunchu 147, 26.
brandon (de germ. brand) s. m. brandati 306, 20.
branquil (de branca) s. m. rameau 71, 8.
brassa (bnichïa) s. f. brassc 425, 17; 427, 1.
bratz; bniz; bras (brrtcliTuiii) s.%n. brtís ?t}i, 9:
47, 10; la"), 80, Síì\ 277, 4; 3(U, 7; memìpre
ririi m), 22.
brau (t». Kg. 1220) adj., f bravu, dur, rude,
midMnt 120, 7; U>3. 8; 2()1, 11; 358, 3.
brega (de germ. brikan) s. f querelle 338,27;
342, 41.
breiar (♦brSvTftre) v. I. tr. abréger 149, 20.
breu; brieu (brSvcm) adj. bref, court 48, 15;
en b. dans peu, tout-à-i'lieure ('iii b.) 33, 81 ;
270, 24.
breu (br^vem) s. m. href, ieitre 3, 19; 60, 19;
102, 26; b. doble breý-douhie, espèce depoème
309, 22, 31.
breumen; -ns; brieumen (brevi mSnte) adv.
brièvement 351, 10; hentôt, rapidement 270,
24; 286, 22; m, 24.
brieu; brieumen v. breu; breumen.
brisar (or. inc; v. Kg. 1^)70) v. I. tr hriser,
tourmettter 7, 4.
briii (í>. A'í/. :iiGU) s. m. impéiuosiié, culhoU'
siahme 1(38,9; de b. impétueusement, vivement,
aussiiôt 291, 20.
483
OLOSSAIIIE.
484
bro {du rcíd. germ. brô) 9, m. houilUm 109, 19.
brochar (♦brôccílre; v. Kg. 1582) v. I. tr. bro-
cher, t'peronner 88, 8.
broill; brnoiU; bruclh; brnlh (d*or. ceU.; v. Kij.
l.m) 8. m. boÌ8 41, 8; 147, 2(); 291, (5.
brotar (de gentu briit) v. /. inir. gernter, bou-
ionner 16ô, 80.
brotoiiar {de broton, dt gcrm. brttt) t^. /. inir*
germeTf boutonner 291, 6; 293, 84.
bm; brnn (germ, brûn) adj., /. brnna, brun
118, 28; eombre 114, 21.
brnelh; brnoill; bmlh v. broill.
bmida {pc. p. f. de brnir) *. /. bruit 211. 83.
brnir (♦brflglre; de rttglrc ei celi. brag?) v.
11*. intr.y pc. jn-rs. brucn, bruire, hennir
182, 7; Jaire du bruit 179, ;i6.
bmit; bmt; brni; brney {de brnir; ♦briígïtnm)
8. m. iapage 98, 3; bruit, rumeur 105, 25;
162, 8; 197, 28; 250, 21; 855, 30.
brnlhar (de broill, brulh) v. I. intr. bourgeonner
247, 23.
bruiiia (bruinam) 8. f. brumt', brouiliard épaie
291, 12.
brusar (d*nn rad. ccU. brùs?) v. I. tr. brúler
206, 4.
brasca (*bm8cam ; v. Kg. 1601) ê. f. branche,
rameau 402, 6.
brnt (brnttnm) adj. rude, vilain 149, 25.
bnc (germ. bûk) s. m. tronc 38, 23.
bncella (bttccSllam) 8. f boudiie 10, 29.
bndcl (bot-i^llnm) e. m. hoìjnu 40, 33.
bndrllior (*liot(illuriuni) ». m. tripier 231. 10.
buîar (de liuf, onomaiopèc) v. 1. inlr. boHjfer,
itoujjier] b. cii la barba rirc au n«z337, 28.
bugadar (dc bugada, pc. p.f. de bngar, gernu
bnkon) v. I. tr. Ireeiver 210, 26.
bnillir (biìlllre) v. II: bouiUir 200, 5.
bnon V. bo.
buon (bôvem) 8. m bofuf 207, 10; 839. 19.
bnrdir (de genn. be-hnrdan) v. ì. inir. joúter
47, 17; cahrioier 58, 20. Cf. bcordar et
borda.
bntar v. botar.
o* = qne, si.
ca (cânem) 8. m. chien 359, 25.
CAb V. cap.
cabal (♦cápftlem, de *cripiim p. caput) adj. ex-
cclleni 1(kí, 17; JusU 2Î)7, 3; de c. et% hon
éiai (V) 201, 24; pcr soii c. m ce qui lc con-
cerne, poitr sa pnri 201, 2n.
C4iba1o8 (//c cabal,*cíiprtlcm) adj. puissani, glo-
rieux, excellent 401, 2.
cabana (c&pìtnnam, d*or. inc.) e.f eabane 1(56,
20.
cabelh; -eil; -il; -el (cftpTllnm) 8. m. cheveu4k\^
80; 267, 28; 271, 13; 899, 12.
caber 209, 23; 220, 14; -bir (♦cápQre p. c&p8re)
V. f IIL inir., prée. ind. eg. 3. cab 801, 4,
i'tre contenuy demeurcr; pc. p. cabit muni,
pourvu 341, 5; 392, 33.
cabil V. cabelh.
cabir v. caber.
Cabra n. pr. 91, 1.
cabrefoil (cáprîfOlinm) 8. m. ehèvrejeuille 324,
19.
cabrella (*cáprniam) «./. ehevron (hérald.) 180,
23.
cabri (c^iprlnnm) adj. de chèvre 58, 25.
cabriera (*cripr&riam) 8. f. chevrière, chan$on
dont Vhéroìne eet une cfievrière 406, 82.
cada; qnada (cata, gree M>fTn) adv. ; qnada trei
tou8 lee troi8 34, 23; panc c. panc peu à peu
235, 5; 843, 26.
cadan; -nn (xfrrà anum) pron. indéf chaeun
127, 25; 236, 17; 312, m.
cadeira; -eyra (câthŶdram) «. /. chaire, ihràne
11, 28.
cadel (catollnm) 8. m. Jeune d*animaux 361,
13, 17.
cadena; kadena (catenam) 8. f chatne 3, 40;
•)U, o.
cader v cazer.
cadorn (or. inc.) 8. m. appâi, amorct 61, 8.
cacr V. CAxrr.
(îacrci n. pi\ Quti'cg 127, ;Ì4.
cairnt (quâdrfttnm) adj. carré, uolide, robuêie
m, 12; 202, 15.
caircl; qnaircl (*qnâdrullnm) 8. m. carreau^d^ar-
balète)y gro8 trait à quatre pans que lançaient
lee arbalHee de grande dimeneion 127, 1 ; 148,
20; 294, 24.
cairo (♦qnadrOnem) 8. m. grande pierre earrée
844, 20.
cais; quais; qnaysh (qnasi) adv. quaei, pour
ainsi dire 322, 38; d peu in-èe 403, 17; c c'
(qne) comme ei 244, 27.
cai8 (câpsnm) 8. m. bouche; faire c baiser 326,
31 (d^aprh To. il faut lire 821, 18: lo feiran
el cai8 gelar ìe Jeront geler dane la houehe,
Vempécheront de parler).
caitin; chait-; cayt-; qnait-; capt-; cat-; cai-
tien; cayt-; cat- (cáptlvnm) adj., f -iva,
capiif\ diHif, mieérable, malheureux 6, 19;
70, 8; 121,4; 135,9; 330,39; 848, 15; 376,
19; 402, 9; 417, 20; 413, 2(5.
cal V. qnal.
calabre (*câtab5lam) e. f machine de guerre
143, 20.
calandri (de *cà1àndram; ♦c&l&ndnnnm) «. m.
16*
ilU^&àlRS.
486
^ îK
^l >«k
• «I <k4.
, ^(Ì^ %^
. r .v^t^ ^ --<- :m. *K :ì77. I3î
.^.v. .v**v ...,». ^>< ^^N tl- W- . . X
\. x-^ -i^ v»*.iunHiM ***»•• ^ /^ Nmmi (te
vk • À ^' "^ ^'^ ^ ^^^ ♦A^Aanyr*- contre
1 cauiipanicr (ih campaiia; *câmpSiiiirînm) n. m.
. itmneur </e chches 231, 17.
j campeil (de camp; ♦cámpïliam) *. m. champ
«">; ch-; j- (cántum) a.m. chani, chanson, air
4, 4; 20, 21; 53, 25; «5, 5; 13fi, 24; 345, 23.
can t>. quan.
cancelier; chanc-; chans- (sav,, c&ncr4hirium)
cìtancelier 435, 22, 29.
cant^o V. canso.
candcla (cíindêlam) s. f, chamìeiie 85, 36.
candelier (de candela; *crind$1firium) a. m. cÌMn-
. Mier 85, 35.
caneta (de ciìnum; ♦cftnïttam) «./. cheeeu gris
m bianc 247, 24.
canezir (de caneta) v. II''. intr. devenir chenu,
hUtnchir 247, 21.
canh (♦crincum) adj. canin 140, 11.
canonge; canorgue (crmônïcura) *. m. chanaine
4í), 32; 431, 19.
cauBo; -on; chanso; qu-; canijo; canzo; chans-
son ; chançon (cantïonera) s. / cltansan 70,
13; 92, 10; 97, 5; 187, 3; 215, 13; 251, 27;
201, 14; 324, 17; 352, 12.
cant t>. quan.
cantador; ch- (cantfttorem) s,m, sj. -taire, -8,
dianU'ur 52, 5; 74, 13; 83, 21; 93, 0; /wVf
187, 29.
cantar; ch- (cTmtftre) v. I. tr. chanter 34, 12;
187, 2; >()1, 13; 309, 28; (en parlani du coq)
11, 20; réjl. 87, 17; inf. suhst. chant 59, 15;
152, 5; 309, 35.
cantitat v. quantitat.
cantrc; ch- (cantor) *. m. chantenr, porte, cotn-
lìositeur 403, 34 ; 407, 2î).
canut; ch- (cftnutum) adj. ehenu, bianc, flris
4, 34; 247, 20.
canzo V. canso.
cap; ch-; k-; cah (cápum p. Cjiput) *. m. téte
5, 9; 6, 23; 9, 26; 33, 33; chef 153, 24;
sommet, place d'honneur 329, 23; cotnmence-
ment 91, 9; 195, 13; al premier c. au cotn-
mtnceìnent 32, 23; a cap de au bout de 21,
33; ^íii), 2; des chap de rvclirf 9,33; 11,28;
15, 34.
capa (cíippam) s. f. cape, chape, manteau 55,
2(î; U8, 1(».
capayro (de capa; ♦cuppftrîonem) s. m. cíiaperoft,
coiffure à bourrelet et à queue 380, 32.
capdal (cripïtftlera) s. m. chef, capitaine 203, 4.
capdel (câpitrîllum) s. m. cltef supérieur 40, 22;
107, 27; 408, 8; cltartfe, táche (principale)
312, 8.
capdelar; -llar (dc capdel) v. l. tr, tfouverner,
diriijer, dominer 173, 15; 203, 10; 205, 3.
capdolh; -uoill; -ueill (♦cápïtrilium) b. m. ehâ-
487
GLOSSAIRE.
488
teau, nianoir f prvpriété 164, 16; 264, 17;
393, 35; fig. 14U, 10.
capel (♦c;ìppí»ll!im) 8. m. chapcau 271, 24;/f;.
22», îîí».
capcla (♦cjlppìMlániiin) 8. m. chapelain, vieaire
m, î).
captalicr {tfe captal) pnrtisany erctatcur 212, 20.
captenemen {de captener) ». m. conduite 186,
11; pl, manières 326, 9.
captenensa; chap-; captenenza {de captener)
s.f. conduîlr 75, 5; 322, 39: 355. 21 ; prendre
c. cntreprefuire 312. 43.
captener; chap- (♦câpiim tônêre) v.f. IlLtr.,
pn's. subj. stf. .ï. raptcnga 71, 16; fut. stj. 1.
captendre 391, 39; cond. /. sg.S. captengra
399, 37. soutenir, dêfendre 69, ll; retenir
26(), 18; r///. se conduire 71, 16; 391, 39.
captia V. caitíu.
car; char (carum) adj. cher, de fuíui prix, rare,
pì'évenant 99, 37; tcner o. clin'ir 47, 16;
123, 25; 218, 7: nutintmir à ìmìU prix 140.
29; 300, 23.
car; qnar (quttrc) conj. car 1,3; 9, 2î); 24,
l^; parcrque, puisque 10, :i.3; 21, 10; pour-
quoi 5. 23; 144, 27; cc que 13, 5; seri à in-
iroduire une accUimation 42, 28; 43. 3.
cara {de carnem) s. f. chair 374, 12.
cara; chera (caram; r. Kg. liilb) figure^ visage
55,9; 105, 36.
caragge {de cara; caratTcum) s. m. fiqure^ visaqe
394, 2.
caramel (crilriniellum) s. m. chalumeau 109, 7.
caramellar (dc ciiramcl) r. /. intr. joucr du
chaíumeau 324, 28.
caramen; ch-; -nt (cAra monte) aìr. chèremeni;
instamment 444, 5; menar c. reeevoir â bean-
coup de frais 265. 15.
carbo (cilrbonem) s. m. charìion 45, 27; 231, 1.
carbofaziere {dc carbo et îaire) s, m. char-
hontiier 46, 26.
carboncle (carbUncUlum) *. m. escarbouete 293,
21.
carbonicr; char-; charboniera (cTirbonftriuni,
-am) charbonnier, -ièrc 45, 21; 46, 22.
carc (s. verb. de cargar) ». m., chnrge^ impôt
434, 24.
carcais (♦carcasium, d'or. persane) s. m. ear-
qnoÌH 14.3, lO.
cíircor; ch- (crircì'ronì) x. /. chartre, prison
3, 38; 4, 28.
rardcnal ; -dinal (sai\, crirdînlllem) j?, m. eardinal
207. 1, 11; 223, 3(ì.
carel (quridrellum) s. m. maehine de ÇiUêrre 143,
19.
caresme (quaresîmam p. quádrftgesTmam) s. m.
carvme 238, 7.
cargar (cftrrîcAre) v. I. tr. eharger 221, 21; réfl,
242, 4; se remplir 356,25; pe. p. f. cargada
enceinte 840, 8.
CJiricra v. carrcira.
caritat; ch- {sav,, cftrltfttem) s,f. eharité 7, 88;
256, 86; 257, 1. 8, 4, 6 ete.
carn; ch- (càrncm) s. f,chair 17, 7; 38, 18; 146,
23; 256, 34; 340, 32.
carnalatge (de carnal ; cârnftlfttîcum) s. nt. ear-
nage 222, 5.
carnal; ch- (cTirnAlem) adj. charnel, de ehair
288, 7; 2Ò7, 21; 846, 15; s. m, chair, viande
203, 2.
carpentier (crirpr^ntiiriam) «. m. eharpeniier 45,
19.
carreira; -ieira; -icra; chariera; karrieira (dê
cftrrnm; ♦carrAriam) s. f route 46, 12; rue
189, 10; 311, 33; fig. chemin 278, 20; 364, 21.
carreta {de car; ♦cârrïttam) v. f, charreite,
voitnre à detix mues et à dtux ìimons^ gamie
de ridelles, ou priiie charretie à bras 160, 24;
426, 18.
carri {de currum) s, m. ehar.
carros (de carram; ♦c&rrôceam) s, m. earroêse;
char de guerre 143, 4; 144, 17,
cart V, qaart.
carta (chârtam) s. f. papier, eharte 83, 24; noiê
841, 3.5.
cartat (ciirTtâtem) s.f. eherté; tener a c. rendrê
eher^ conper qe. à qu, 86, 3.
cartier (quftrtftrium) s. m. quariier, quari 841, 89.
cas (cftsnm) s. m. eas 213, 16; mnnière 857, 88;
en cas qne en eas que 408, 20;
cas {sav., cftssum) adj eassé^ brisé 44, 10.
casamen (df caaa; ♦cft8ftm6ntam) ê,m. maiêon^
habitaiion 44, 5.
cascavel (or. ine. ; v. Kg. 8398) s. m. greloí
230. 22.
cascu; -n; ch-; chasqa; chascho; qaascn (♦c&s-
canam, de quTsquunam. de qaîsqoe ei nnam)
;>fOM. adj, indéf. ehacun 16, 37; 85, 0; 45,
31 ; 60, 4 ; 241, 81 ; 825, 10; ehaque 8, 7; 895,
15.
cassa («. verb. de cassar, ♦ciptTftre) b, f. chassê
341, 41; capture, proie 860, 11.
cassador (de cASsar, ♦captTSre; ♦cáptTfttOrem)
8. m., sj. cassairc, s. ehassèur 232, 16; 861, 14.
cassar (♦captTftre) v. I. tr. ehasser 71, 24; 360,
12; 8(>1. 14; poursuivre 180, 21.
rassidoine r. calssadoine.
castel; ch- (câstSliam) s. m. ehdieaUy manoir
42. 20; 262. 14.
castela (câstllTftnam) adj. easiillan 827,6.
castetat; castitat; chas- («'»«., cftatltfttem) «. /.
chasteté 8, 5; 19, 14; 414, 18.
i<!^
GL03SAIRB.
490
.•401'«-» . >»4mì%». i^«»tuir« Jv l^« ^Sll; 73,
U. l;U, l.': icfcí. t{>; •ít*»'^***^ ;M. »: •rrr/ír
«M««M . * «(|M %i^<i<m» «MnXoVM^r^ U3f 35; 150,
^; Ì3Hv ^K jM«o«r T^. UV
^vmM ^CiàaftOr^) À «N. <^«4tf<M' 36â« 15, 16,
04^4V. C^UVV ^ ^Ià4ll"
vVàUiU' «. CMMMMT-
v'^^UA vVUIvvmO ^' *' v^Aoibr ^l, 17.
v^u«iiA vV^^"^*^^ ^^ ^ «-AfiN^^f, cA<iN«4»#//e, />atf
iV\ iîti. AW. îíli. 0. 4. ht <?Mi*ítin/, jaMbière
m*,mVv WK. -43; 3í^K 3K
ì^V-ii t^. Ih( V «< A*it oAiiNt^ 51, 19; tfifòii/.
.,t*,.w. M4IJIV** vH, 5» 413, 13; cAo*i» 0, 11; 57,
U, ^13, li^. (v'liMi vMiu»M /UN/ 108,25; 257,
M. ^iA^Mv, *íí»v e^x3ll; oi^l iHturqtioi 12,
íUè, vHMbl^ 4V ^ «H«MIKI «/# U7i 8.
V 44U*4m\4i . vvlM^Ué , ohi^u» {ih cAUvlr) «. »1. iyfird
,/.*>^<vMj, iWi*ls/y*iv# lOH. 5; 175, 17; 299,
Hk. ^'«H^a^ Mii^l iHm.)Nl; bu 0. 2(Mt,31.
v>Hu«u . \vh4U . v^umr. olmu {ýfrtH, lcauBJan) v.
//'!«. ^^v^»\ ^Uv0 mi, 3; 15U, 5; 252, 12;
.m». ^3 V. vu VllUi I. ìl.
\'H\«4l. \^«* . v^vau voANIIum) #, m. chepal 37,
)(, îlK 3. m. Ui MUl. 10; 423, 13.
v^HV^UU^. ahU iilr oaval) *. /. chepaterif,
*^i.i««4^4«« <Jk9¥i^tH^^^H¥$ 36. 18; 38, 4; 239,
vav^lvHt. Muur, ^uariquavalquar;chavalguar
iSMUmll\vAtv^) h^fmHi^fr^ alhr à chrral 40,
. uu «1. tí^J6, 10. ilVl. 5. 7; 424, ».
\vii\HlMAhv \t^ ouvaloiir, ^>Al)AlhoAtor) «. m. 11/.
m«v«i/hi 06, ttl
vxuvnlnua^U v»/# tmvalour) «. /. fh0Piwchéf^ «fr-
v«s*# U i>AiiHif (/il |Mr /# vii««if/, corv4i dc
\
cJêevaux due lors du passage d'un souverain
432, 22.
cavalier; -llier; -Jer; chavalier; -llier; cavazier;
-sier; cavayer (c&bftllnrium) s. m. ehevalier
87, 15; 39, 21; 43, 1; 56, 11; 176, 11; 214.
19; 283, 22; 291, 28; 294, 19.
cavnlqiiar v. cavulcar.
cavar (cTivrire) v. I. tr, caver, creuser 231, 13;
862, 26.
cavarota (de cTivain) s./.caPf, caveau 212,28.
cavau V, caval.
cavayer t;. cavalier.
caytieu; -iu v. caitin.
cazar (de cûsam) 1;. /. /r. caser, loger 316, 84.
cazer 182, 10; chader; chazer; caer 40, 82.
(♦c&dere) v.f. 111., préa. iud. sg. 3. cai; cbai
47, 21; auitj. ag. 3. caia; pl. *J. cagatz 258,
40; par/. ag. 3. cazet 193, 8; cazec 205, 19;
/ut. ag. 3. caira 248, 4; quaira 6, 13; eaud.
1. ag. 1. cagra; //. cairia; yc. pré^. cazen;
chaden 6,8; chazen 47, 22; pc. p. cazut
49, 30; cadegut 3, 30; caheh 44, 11; caeh
44, 16, clioir^ tomber.
ce = se 428, 26. y
cec; sec (caecum) adj. aveugle 201, 6; 411, 21;
412, 82.
ocdru (c4Hlruiii) s. m. cèdrv 803, }tí.
cel (ucce îllum) dém. maitc. sg. ej. ccl; sel 318,
35; cell 9, 27; celh; selh 809, 14; ceu 12, 26;
cclui; ccllni 10, 16; o. ccl; sel; celh; solb ;
310, 2ò; ceyl 330, 24; celni; cellui 5, 1; 240,
14; pl. sj. cil 7, 34; sil 315, 5; cilb 43, 24;
silb 315, ô; scilh 41, 8; ccls 271, 23; sels
418, 23; o. ccls; sels 340, 14; celz 823, 11;
/ém »g. 8j. cela; sela; cella 51, 24; sella
300, 24; cclba; cil 70, 5; cilh 164, 6; o. cela;
sela; scUa; celba; sclba; celei 240, 21; cellei
154, 19; celeis; celleis 68, 30; cill 198, 40
note\ pl. 8J. o. celas, ce, celui, etc.
cel; sel (caelum) «. fii. cieL
celadamen ; sel- (cSlûta mcnte) adv. »fcrèfement^
en cuchftte 285, 12; 290, 6; 343, 24.
celador (de celîire; cfilâtorem) adj.f aj. ui. celaire,
discret 187, 9; adv. en cacheltf^ eecrèíement
52, 10
celar; selar; sc- (cSlnre) v. I. tr. céler, eacher
6, 27; 209. 7; 314, 15; réfl. 26, 5: a celat
fti cacheite 106, 5; 150, 23; e sselan en $eeret
370, 35.
celarer (de coUnrium, *csn5rftrium) s. nf.ceiléritr
300, 25.
celebrar (sav., cSblbrftre) v. 1. tr. eélébrer 386, 25
cclestial (de ciidrstem) adj. céleste.
celicr; selier (cuUariuiii) s. m. celUer 43, 12;
344, 2.
cell ; cellui ; ceiui v. cel.
49 1
GLOSSAIRE.
492
cembel ; semb- (c) mbollnm, (//m. de cŷmb<im)
8. m. appfU 22Ò, 8; far c. t'conduire 242, 17;
comhat 40, 8; 'cn nn 8.), réunir sous le tnême
tíntprau »0, 20; sifpic :W:í, 12.
cen; ccnt; sen (cvntum) n. de nombr. eeni 7,
32: 216, 'AX\ :-Ì22, lf>; a cens par centaines
234, 22.
cena (cenam) s. f. cíne 9, 9; 48, 23; Wì, 1.
cenador (sav. Stínfttorcm) s. m. sénateur 378, 29.
cenar (cSnare) v. I. inir. manfjer, dlner î-197, 4.
cendat (de ♦síndftle) s. m. sortc d*itoffc, taff'etas
266, 21 ; oriflamme 182, 13.
conlier; Bcnlior; Reigncr (cTnjjrre) v.f, II. ^ prés.
sìdìj. Sîj. I. %vì\\f\\, 72, 24: pc. p. m. v^.uh 120,
V, ; cciiìír 184, 21 ; scnli 289, 25 ; ccin 9, 17 ;/.
scncha :i7, 10; 288, 44, ccimìrc.
ccnnar v. scnliar.
cent V. cen.
cente (ccntenum?) n. de nombr. ceniième 107, 11.
centura; sen- (cïnctUram) s: f. ceinture 'A2Q. 20;
htillc 292, 10.
ccptrc (sar., scSptriiiii) s. m. sccpire :J93, 20.
c^rcar ; -<|uar ; scrcar (cïrcftrc) v. I. tr. chcrehcr
8, 20; 57, 10; 113, 2; 154, 31; 284, 20;
3U, m.
cercha (s. vcrh. dc cercar); anar en c. alier en
quftc, faire sa prièrc 49, 19.
cert; scrt (crTtuin) adj. ca'tain, súr 144, 11;
812, 11; de cert; per cert ceriainemeni 4Q2y
lò; 410, 21, 31.
ccrta (♦cortftiium) «((/., /. -aiia, ccrtain, súr 32,
13; 65. 9; 270, 22; 319. 5.
ccrtamcn ; -ns ; ccrtaincn ; -nt : (c4>rtA mriitc)
adv. ccriaincmcnt :131, :-«); 430, 22; 445, 5.
ccrtanamen (*cr'rtftna mrnte) adv, certainemeni,
bien sûr 172, 15; :120, 19.
ccrtas; scrtas; serta (ccrtas) adv. certes 13, 7;
:J36, 36; :i82, 6; 444, 7.
ccrvel; scr- (cor| SjbcUum) s. m. cervcau 224,
dfi ; :M>0, 4.
ccs (censuni) s. m. ccns, impót 127, :i3.
ceaer v. sezcr.
cessalmens (♦c6n8[û'.ftli montc) adv. ccìisuelle-
meni 235, 17.
ccssar; s- (cessftre) r. /. intr. cesser 436, 8;
tr. fairc ccsser 369, 6.
rost; sost (occc îstiim) f//tw. nutsc. sij. sj. o. cc8t;
scst 284, 27; pl. sj. cest; o. cc8tz;/<?f». sg.
sj. cesta; cist 194, 23; o. cesta; pi. sj. o.
cestas; sestas, cc, cctte, ces.
ccu ; ceyl v. cel.
cli- c/. c-.
chai V. sai.
chaitiveza (de c&ptlvum; ♦cftptlvTtìam) s. ý.
capiiviié, misère 4, 16.
chaitÌYÌer (♦cáptlyftriam) s. m. maìheur, miêère
124, 17.
cham])ene8 (♦cTimpanensem) adj,,f. -esa, eham-
pcnois.
charceral (de charcer; ♦càrcSrSlem) od/. de pri-
son 6, 14.
charzlr (de cilrQm; ♦cârïclre) •. //*. ren-
chf^rir, devenir cher 128, 8.
cha8 (♦casum) prép. chez 12, 42.
chaschu; v, cascu.
chasqu v, cascn.
chasque (tiré de cascn) adj, indéf, ehaque 20, 21.
chans- v, caaz-.
chaiiRÌrc (de C4in8Ìr) s. m. êj, eelui qui ehoiêii;
csscr c. faire son ehoix 808, 1.
cliausit (pc. p. de causir) s, m. dtoix 20, 6.
chauzidamen (du pe, p. chaasit) adv, avec diê-
tineiion 112, 10.
chera v. cara.
chi V. qni.
chiHar} chuHar (slbTlilrc et ♦sabTliire) v. I, ir,
sifler, railler 887, 20; :H74, 2.
chin (cTineni) s. m. chien 86, 21; 444, 81.
christianor v, crestia.
cientat v. cintat.
cilici (sav.y cTlTcium) s, m, eiliee, étoffe de pail
de chièvre de Cilieie, eeiniure ou ehemise de
erins poriée sur la peau par esprii de péni-
ienee ou de mortifieation 829, 16.
cim ; -sim (cymnm de cymam) s. m, eime, som-
mei 108, 1.
cima; syma; sima (cymam) s. f, eime^ êommei
221, 6 (cim\ p.-é. cim); 8:-^, 19 eommenee'
ment 484, 25.
cimi V, simi.
cinc ; cinq ; sinc (qlnque p. qnlnqne) n. de nombr,
eif^q 127, 31; 218, 24; 828, 1.
cinquanta (qlnqÌlîlgTntap.) n. de nombr,einqHanie
265, 22.
cintel (de cTng^re; ♦cTnctellnm) s, m. eeiniure
;^0;1, 20.
cìotat; ciptat v. ctatat.
circnncire (cTrcttmcldere) v, f. II,, pe. p. dr-
cnncis 28, 21, 25, circondre,
circnncisio (s. m., cTrcttmclsTOnem) dreoneiHon
28, 21.
ciryente8 r. sirvenies.
cìsrlaton (de cycládem?; v. Kg, S725) robe
d'apparai 271, 12.
citar (sav.; cTtîlre) v. I. tr. eiier 210, 1.
citatio (sav.f cTtfttTQnem) s, f, eiiaiion 485, 19.
ciutat ; ciot- ; cipt- ; sient- (clvTt&tero) s. f, eiié,
ville 6, 21 ; 26, 4; 42, 29; 203, 20; 428, 11 ;
437, 26.
clam (s. verh, de elamar) s. m. pìainie, réda-
maiion 247, 30; appel (seeours?) 860, 1.
493
GLOSSA.mE.
494
clamar (clâmnre) v. /. tr, cn'er, appeler 84,6;
88, 8; invoquer 1,6; cl. merce denumder
yrâce 30, 25; réclamer 313, 10; ré/i, se plain-
dre 34, 20; se rapporter 445, 18.
clamor (clâmorem) tt /. elameur, plainie 187, 12.
clamos (clâmosum) culj, criant, se plaignani, ré-
clamant 21i), 8.
clar (clârum) adj. clair 8, 27 ; 149, 18.
clariiicar; -gar (ìtav., clârïfïcâre) v, I. tr. clari-
fier 11, 4, 5; 17, 11, 14
clarzir (♦cUìrïclre) v, IV'. intr. g'éclaircir 147,
27.
cla8 (or. incert.) a. m. bì'uitj rumeur 166, 22.
clau (clavem) s. /. clef 7, 5 ; 107, 26, 289, 43.
claure (claudure) v. f. líl., prés. ind. sg. 1.
clauzi 107, 5; 3. clau 122, 2; 360, 84; pí. 3.
clauzunt 2ô7, 87 ; parf. «//. 3, chuiH ; pc. préa.
clauzen 106 , 15 ; pc, p. m. claus 181 , 7 ;
c1u8 168, 8; 0. 800, 9; /. clauza 319, 37,
cíore,fermer, enfermer; clus obncur, profond
77, 19.
clauson {de claure ; clausîonem) s, f cloison
299, 7.
clauBtra (claustra) s. f. cloHre 144, 31.
clansura (clausUram) s. f clôture 893, 37.
clerc; clergue; -ge (clSrîcum) s. m. clerc, eccié'
itiaíititiue, /W<rí?49, 2; 50,28; 78, 10; 311,5;
421, 22.
c1erg8ida (*cl6rîcRtam) «. / tomture 340, 14.
clerge; clergue v. clerc.
clob; clop (^clÔppum) adj. ciopinant, boiteux
115, 11; 411, 20.
cloquier (*clOccftrium) s. m. clocher 289, 17.
clucbar (or. inc.) v. I. réfi. feínner lea yeux
114, 24.
cluB V. claure.
cluzel {de clus; ^clasOlluro) s. m. détroit^ col
212, 27.
co 17. com.
co- ef con-.
ço (5cce hOc) dhn. neutr. mj. sj. et o., <;u 213,
11 ; zo 15, 85 ; so 838, 6 ; dev. voy. s' 296, 21 ;
ce, cela\ per zo 15. 85, 8*J; per so 21, 8 pour
ceia.
coa (codam) s. /. queue 111, 19; 292, 82; 360,
14.
coart {de codam et germ. bart) adj. couard,
lâche 87, 23; 89, 8.
cobbla V. cobla.
cobe ; cobee {de cûpîdum) adj. convoiteux, avide
376, 8.
cobeetar (♦cûpïdïetâre) v. I. tr. convoiter 6, 29.
cobectat; cobeitat; cobeytat (*ctlpîdîr>tâtero)
s. f. convoitise 195, 1; déitir 8, 12; cupidité
43, 2; 402, 15.
cobeeza; cobeitesa v. cobezeza.
cobeitus (*cUpTdìì>tOsuni) adf. convoiíeuur, avidc
12.5, 6; 269, 21.
cobert (cO[Ô|pcrtum) s. m. bien caehé, abi-i
211, 5; en c. en cachelte 371, 4.
cubertor {de cobert; *cOpcrtOrium) s. m. cou-
verture 210, 26.
cobertura {de cobert ; ♦côpíîrtttram) s. f. cou-
verture; senes c. franchement 826, 22.
cobezeza: cobeeza; cubeitesa (*cUpîditiam ei
*cupîdï(ítîtiam) s. f. convoitise, avariee 60,
15; 128, 21 ; 317, 10; 383, 24; désir 257, 38;
cupidité 257, 21.
cobla; cobbla (copiilam) s. f. couplei, sirophe
145, 16; 247, 18; 298, 8; 404, 38; AQô, 6, 7.
cobramen {dc cobrar) s. m. provision 238, 2^'i.
cobrar (♦ciipCrrire) v. I. tr. conquêrir 118, 17;
acquérir, obtvnir 180, 18; ntrouvvr 112, 15;
reconquérir 151, 16.
cobrir; cu- (côlolpcilre) v. II'*. tr., iirés. ind.
stj. 3. cobre 5, 20, 27; cobri 360, 14; pc. p.
cobrit 38, 5; cubert 321, 87, couvrir 5, 20,
27; intr. se couvrir.
coc; cuec (cOquum) s. m. cuisinier 280, 25;
300, 25.
cocb- V. cuit-.
cocir- V. consir-.
cucodrillu; -illia (cru(ùidiluni) s.f croeodilv 2(02,
35, 40, 41, 48.
coderc {de coda?) s. m. espace qu*on laisêe in-
culie devant une nutison, pelouse, préau 1 14, 6.
codicio V. condicio.
confesamen (confossnmuntum) s. m. confession
22, 80.
cofraire (♦confrâtrem) s. m. confrère 211, 6.
cogitar V. cuidar.
coicha V. coissa.
cuillir V. culliir.
coiden {or. inc.)\ de c. 87, 17.
coindamen; -ens (cognTta monte) adv. gruci-
eusement 238, 10; poliment 278, 8.
coinde; cuendc (cognitum) adj., f conia, poli
239, 7; tjracicux, tjeniil 34,1; 80, 13; lOíi,
0; >// 293, 6.
cuindot {dim. tlc cuiudc) tulj. tieniil, Joli 104,
32; 163, 12; 268, 26; 209, 14.
cuissa; cuicha (côxam) s. f cuisse 40, 82;
292, 18.
cuissi {de ♦cÒxlnum V; cf Kg.2G58) s.m. coussin
32, 2; 58, 2(ì; 290, 1; 321, 36.
cuita; cocha (cOctum) s.fbesoin, déiresse 2X0,
13; 370, 22, 23; cotnbttl 124, 6; désir 197, 18;
0. de fam famine 28(i, 6.
coitar {dv coita; *cÔctare) t>. /. ir. presser,
siimulcr 291, 18; vxcitvr 310, 12; /uHer,
accéiérer 397, 30; /ac. p. avide 57, 4.
coitos ; cocbos {de coitar ; ♦cOctOsum) oí^f. pressé,
496
GLOSSAIEE.
496
rapide 145, 24; atfide, dénireux 275, 28;
YÌanda cochosa nourriiure mangée rapidemeni
397, 31.
coìt><i7.aincn (r/í' c<>it4>8) mh. avhitment, raptih''
mfut 198, 10.
col (cdllnm) «. m. c<m ôl, 8; 194, 18; accoi<tde,
haiser 326, 31.
colada {de c8l1nm ; ♦c511âtam) s. /. coup 25(), 3().
colar (colâre) v. I, tr. faire passer (au filtre)
200, 12; inir. couler 224, 29.
colcar V. colgar.
colcha («. verb. de colcar) s. /. coucJíe 397, 38.
colgar; -gnar; -car (côllficare) v. I. tr. eoucìter
278, 3; trfl. sc couciier 41, 27; 111, 15;
244, 9 ; 290, 17 ; 823, 23 ; ê'appuyer 105, 30;
in/. $utt8i. couclter, soir 271, 19.
colbir; coillir; culhir; cullir (de côllígrre) v.
11% pì'^8. ind. sg. 1. colh 264, 16; 2. coills;
culhs 45, 4; 3. colh 134, 22; col 3, 17; 7, 0;
cnelh; subj. 8g. 1. coilla; 3. coiír 114, 1;
colha; cucilla; imp/. 8uì)J. J. coillis 145,36;
cuiUÌ8;/uí. pi. 3. cnlliran 13, 31 ; impéì: sg. 2,
cnclh, cueitiir, recueiiiir; accueiliir, toiérer
340, 7; c. c mal jìrcndre cn maurai^e jMri
3, 17 ; 0. mal cn grjvt prendre cn bonne pari
45, 4; no c. de ne pa8 ce^ser de 178, 29.
colier (♦cttllnrinm) «. m. portC'/aix 45, 27.
college («av., cdlleginro) 8. m. (le sacré) collège
400, 30.
c^lompna; cohinina; colnm|)na ; colona (c($hf m-
nam) 8. /'. coionnc 20O, 32; JMI5, 10; 893, 27:
409, 18.
color (cíílorem) s. /. couieur 7, 35 ; teini 298,
35; manière 85, 26; préiexfe 431, 2.
colorar (côlorâre) v. I. tr. colorer 293, 83;
364, 20.
colp (c»1[ri]pum) 8. m. coiip 88, 5; 250, 31.
colpa (cûlpam) 8.//auie 23, 29 ; 24, 1, 3; 70, 2.
columna; colnmpna v. colompna.
com; cnm; con; quom; qnon; co; qno {de
qn0m5do) cuiv. coìij. comme^ commeni 4, 24,
25; 11, 32; 55, 16; 84, 6; 91, 37; 138, 19;
267, 16; 274, 5; 414, 20; cofnme 8i 897, 18;
0. faitamcn cofnment 11, 42; si com, 8Ì cnm
ain8i que 5. 20; 19, 15; 20, 8; 22, 12; enaisi
co de même que, ain8i que 29, 13; o. qne
qnoiquc; o. plns 113, 22; c. 8Ì (sc) amnic W
42, 7; 202, 25; 218, «25; (de ciim) quaiui,
icrequc », 30; 5, 2; (î, 14; pui^quc .•«).3, 2.
coma; cuma; c^mo (de quoniodo) adv. commc
25, 20; 92, 19; 208, 22; 441, 81.
coma (c^mam) 8. /. chcvclure 149, 7.
coman («. vcrb. de comandar) s. m. ordre, com-
mandement 167, 20.
comanda (». verb. de comandar) 8. /. ordre,
eommandement 282, 10; marcJuindise com-
fnandée ou recomnuindée 210, 21.
comandamen (de comandar ; *cÔmm&ndftmfintnm)
8. m. ordrc, commandement, fmtulai 11, 10;
12. 15; 28, 10; 256, 1!).
comandar (*cÔmmrindâre) v. I. tr. et intr. eom-
mandcr 281, 27; recommander, eo^fier 7, 4;
841, 36; réfi. 151, 15; 202, 19.
comandayris (♦cOmmandâtrlcem) 8./. comfnan-
deuee, nmtircese 370, 10.
comanre v. somonre.
comba (♦ciimbam, d*or. ceit.) «./. comhe, vallée
étroite ei pto/onde 402, 10.
combatemcn (de combatre) 8. m. combvi, attaque
426, 3.
combatrc; conb- (ciím ei báttúrre) v. III. tr.
cottibaUre 143, 15; 448, 23; 225, 7; r//f. «e
batire 183, 23; 191, 16.
comdar v. comtar.
comen (de com, avec le 8u/fixe adverbial ment)
adv. cofnfnent 321 . 7 ; c. que de queite
ftutnière que 152, 15.
comensamen; -ment: comenz- ((<« comcnsar) «.
fiu commenccttìcnt 14, 40; 253, 4; 331, 13.
comensar; commençar (♦cQmînîtîflre, de cam
et Tnîtium) v, /. tr. cofnmencer 8, 16; 21, 33;
72. 27.
comcs (pc. p, de cometre) 8. m. commis, eom-
mi88aire, /onctionnaire 434, 20.
comctro (c8mmîttoro) v. / IL, par/. 8g. 3*
comos 4))i\, 17, cofìuneiire.
comiat r. comjat
cominal v. comnnal.
comjat (commoâtum) 8. m. cofigé (K), 9; per^
fni88Ìon 277, 27.
commençar v. coroensar.
como V. coma.
comorsar (de ciim ei môrsnm) v. I. réfi. 8e
baitre, batailler, 8e chamailler 223, 3.
compaigna v. companha.
companh; compain; compaing; companho; -on;
conpaignon; -aingnon (*cÒmpdnio, de ciim ei
pânem) «. m. compagnon 99, 11; 109, 12;
205, 11 ; 265, 35, 39; 858, 23; 373, 87; 389,
37; 890, 20; pair 92. 4; par ni o. équivaieni,
égal 118, 4.
companha; conp-; compaigna (♦cômpâniam, r/e
ciim et piìncm) e. /. eomjH$gnic 358, 8; 873,
40; 444. 22; troupe 41, 8.
C4)mpanha (dc companh) 8. / cotnpiujne 50, 2^i.
companhar {de companh) r. /. ir. accompagner
390, 36.
companhatge [de companh) 8. m. aecompagne-
tftent 57, 1.
companhia ; compania ; -io {de companh) 8. /.
compagniebò, 38; 110, 12; 260, 11; 357,26.
473
GLOSSAIRE.
474
auzello {de auzel) s, m. oiseau 7, 82.
auzir V. aodre et audir.
aval ; avalh ; avayl 882, 4 (ad vállem) adt. en
bas 7, 88 ; 422, 25 ; là bas 100, 2.
avan; -nt; -ns (áb-ànte) adv. et prép, avant
18, 29; aupararant 1 lô, IH; a. dc avant
'2()1, 27; en a. déaoiinaie 20, 20; do aqncsto
en a. d'ici en avant, dh à présent 4^, H2.
avangeli ; -ista v, evan-.
Hvans; -nt v, avan.
avansar (*àb&ntTftre, de âb-ante) v. L tr. avancer,
pausser 401, 26; 427, 88.
avantagge (âb-ftnt-fttìcuni, de rib-antc) s, m.
avaníage: d*av. davantags, de pìus (?) 804, 5.
avar (âvftrum) adj. avarc 159, IB.
avareza; -icia (sav,, avarîtîam) s.f, avarice 8. 2;
250, ;i2; 340, îJ.
avayl v. aval.
avcn (iídv^ntamì s. m. avsnt 238, 7.
avenit 201, 12; 272, 14 (advônïre) v. f. III.
intr., prés. ind. sg X ave IHl. 18; aveii
59, 2; 273, 22; parj. sg, 3, avcnc 67, lô,
avenir, arriver , venir; impers. il m'arrive
50, 2 ; 278, 22.
aventura (jídvCntaram) s. f. évtnement^ sort,
aventure, iMsard, honne ou nutuvaise chance
f)7, 20; 06, 4 ; fty 22; 134, 2^); \m' a. par
hasard 335, 10; ad a. à l'aveniure, au hasard
348, 23; bona, mala a. btmheur, malheur
130, 18; fo a ii arriva 426., 44.
aventnramen ((/e aventura; *âdvr*nttlrftmentnm)
s, m. aventure 237, 10.
aventurat (de aventnra) atij, esscr a. avoir des
aventures 391. 42.
aver; haver 408, 2S) (liâbérc) v.f. III., prés. ind.
sg. l. ai; ay 285, 21; 318, 2q; ci 28, 28;
iei 52, 4; o 394, 28; 2. att; 3. a; ha 224,
31; pl. 1. avem; 2, avez :iO, 20; avctz;
avet 11, 41; avcs 279. 11; etz a'iH, 21;
3. ant 76, 19; an; han 394, 21; subj. sg. í,
aia; aya; 2 aias; 3. aia 419, 4. liaia 405,
2ô; pì. l. aiam; 2. aiaz 16, 40; aiatz; aiats
23, 30; aÌAii i:M. (i; aion m, 29; aicn 18, 2;
imparf. ind, sg. í. avia; 2. avias; 3. avia;
avio 442, 5; avic 418, 9; pl. 1. aviaiii ;
2. aviaz 59, 6; aviatz; 3. avian ; avion 27, 0;
avio 28, 24; avicn 418, 9 note\ subj. sg. í,
agues ; agucssa 4íi(), 4 ; 2. aguesses ; 3. agucs ;
agcs 818, 24; pL 1. aguesscin ; acsem 210, 8;
2. agucssetz; aguessaz 11, 86; ./ agucsscii :
agucsson; aguessan 866, 27; parf.ind.sg, t.
ac 274, 30, 83; aic; aig4, II; âgiii 65, 25;
2. aguíi 17, 15; aigui; 2. agnist 319. 12;
3. ac; hac :H>4, H; ag 2, 12; 205, 10: at
417, 22; p/. i. aguem; 2. aguetz; 3. agron;
agro 38, 27 ; ftU. sg. i. aurai ; auiey 445, lò ;
2. auras; 3. aura; haura 405, 34; pl. 1.
aurem; 2. aurez 17, 1; anretz; auret 11, 18;
aurcs 200, 4; c^. auran; aurau 256, 14; cand-
1. sg. l. agra; 2. agras; 3, agra; pl. 1.
agram ; 2. agratz ; 3. agran ; agren 14, 30 i
coftd. II. sg. i. auria; 2, aurias; 3. auria;
pí. l. anriam; 2. auriatz; 3. anrian; anricn
2, 0; impér. sg. 2, aias; pt. 2. aiatz; pc.
prés. (gér.) aven ; avent; pc. p, m. aviit ; agnt;
/. aviida; agnda, avoir, ttnir) avcr |mt liNi, 5;
sei't à désigner ie passé (avec le pc. p.), et
te futur (avec Vinfinitif ou ì^infin. et a);
i a, a it g a 7, 0, 2kS\ bcn aia bonheur à.
qu'ii sc porte bien 31, 28; noy a mas it ne
reste qu'n 309, 4.
aver (hâliôrc) s. m. avoir 5, 14; 210, 21; ie
troupcau 180, 28.
aversicr (advr^rsririum) s. m. adversaire 212, 22.
avespial (;1d-v{^8pcr-nlem) s. m. soir 201, 27.
avespnir lâd-^vrîsporftre) v l.fairesoir; s.m.
soir 203, 15.
avesquc; avisque v. cvcsque.
avi (âvîuiiì) s. m. aiciU :H99, 5.
jivilar {dt âd et vïlem) v. I. intr. s'avHir 7, 10.
avilheje {ou -cicy dc âd et vileiii) s,f, vHetíie,
maìadir, fuihicssc 234, 0.
aviiicii (âdv('>iiï(^iitciii) adj. avcnant, coneenable
103, :^5; 125, ;J; 136, 10.
aYÌnciiìia (^ridvriin^ntTam) s, f. complaisance
842, 85.
Avìnhon n. lìropr. Avignon 400, 28.
avis (Ad-vlsnm) s. m. avis 482, 16; co m'cst a.
ce mc scmhlc 106, ìSíì.
avi/ar {dc iìd-visuiii; *àdvi8arc) t>. /. aviser,
rcmarquci'; rc/l. se rappetcr 393, 9.
advocada (ádvocat^iiii) s. f, avocalc 400, 26.
avol (or, inc; v. Kg. Í130J adj. bas, méehantt
nmivais Ï)SÁ, 17, 18; 86, 20; 111, 6; 138, 15.
avoleza ; sa {de avol) s. f, bassesse, méchanceté
127, 29; 216, M).
avondar r. aondar.
avori V. rvori.
avrilloH (de avril; àprilciii; '*'aprlli08um) adj.,f.
-oza, rcgin' avrilîoza reine d'avrii 122, 8.
axi V. aissi.
ay if. ai et aver.
ay- V. ixì'.
aymar t;. aiiiar.
ayudar v. aidar.
Ayx n, pro/)r, Aix cn Vrovence 4tK). 21.
ayzc (or. inc.) s. m. aisc\ ad a. ù Vaise 212/áb.
AzalaÌH r. .\la/.aÌ8.
a%aiiioi't.ar {dc a|d| ct iiiorL; ;Hl-*adiiiortarc)fi I.
tr, amortir, éteindre 290, 24,
azaut; ad-; a^- (âd-âltum) a€^J. aUv. graoiêux
475
GíiOSSAIRE.
476
agréahle, convenable 242. 10; 246. 81 ; 271, 9;
880, 28.
azautar (de ká et áltum; *&dâltftre) v. L réfl,
iff réjouivy se pìairc, Mre Jicì' M, 19: 74.28:
140. 28.
azaiiteza [de azaut) íf. ./. tjraeieuêeté Hf)7, 4.
azautia {de azaut) »./. tirntillcssef (jrâee 893, II.
azo^ur (âdaeqnftre) v. /. réfl, s'arronger, se
réunir 72, 28.
azesc (nd-escnm, de Sscam) s. m. amoree 872, 18.
.\ziman (*âdïmântem p. ridrniirintcm) * m. («.
pr.) aiuutnt 183. 22.
azimplir; ademplir; armplir: adiimplir; anm-
plir (di' ridïmplOro) v. U'\ tr. rrmph'r. ae-
eomplir 10, 10; 2í>, 30; 28. 29: 54, 7; 334, 7,
azirar; ad-: airar (de âd et iram; *âdir&re)
r. /. 1r. hàir, irriter 14, IH; 27. 17; 79, 16:
119, 11; 148, 8: 253. 19: a. de mort iia'ir
niorteHffneiU Àì\, 29: iV/f. (vîv.s) se /fìcìier de
240, 22.
îvziro.s (de azirar) itflj irritf', /ftdn' 2IH, 2(».
azoiidoB r. aondos.
:izorar: ad-: Jis-; a- (íidorâre) v. L tr. adorer
r)0, 13; 192, 18: 2:V). 22; 878, 28.
azoniar; ad- (iidornrirc) v. L tr. orner 4, 12;
m. 17.
bahtÌRmc r. baptisnic.
babtistcri {sav., bâptist^rinmi s. m. haptême
30. 27.
Iiiibtizar (.svir.. bâph/An') i\ I. haptimr 21,27.
barbclar; bacbcllicr; barliclirr ^*b:ìrralAi-nii H
*bMr.ralariiim) .v. m. jeuiie homme 21». 9; 121.
17: la'», 3.
Inula (.V. vrrh. dv badar) s. /'. ; rn badas ni vain
:MU, 4
badalhar (de badar; ♦bâtAcillftrc) v. L hiìillev
191, 81.
badar; baiar 23, 15; bayar 3t5:J, 7 (♦bàtftrc,
d*or. inc.) v. 1. intr. ht^er, Hre ouvert; rc-
Ifdrder avre cnriositt', rcijarder avidement ce
qu'on déairr 50, .-16: b. en 57, 29.
badatf^c yde badar: *bâtfttTcnm) s. m, cimtem-
plation curieuse; vtine attrntion 192, 8.
badiii (de badar) «/(/. curieuXy uieeuXf iffnorantf
fou HMÎ. 20. *
l»adoc íf/r badnr) atlj, curieux, oisenXy iijnorant
2i)2, 17 '
baîa \or. inc; v. Kff. ilòj) s./. ijajfe ou hourde'^
409, 2Î1.
ba^ V. bai.
Iia^assicr (de bagassa, ♦bâgftcoRin />. vágncoam y)
8. m. coureur de Jilles 841, 87.
bai; bag (bádînm) adj. bai, rouffe-hrun 37, 8;
84, 5; bloml 118, 28.
baiar v, badar.
baîlar (bftjalftre) v. L tr. haiîler, donner 49, 21 ;
256, i:^.
baile; bay- (bftjQlnm) s. m. hailli 342, 18;
411, 31. C/ baylon.
bailia; bay- (de bftjtllum) s./ hailliage, pouvoir,
puissance 56, R; 145, II; 365. 6; 399, 81.
bailien {de balle; ♦bftâjìlìlvum) s. m. baitli
335, 26.
bailo V. baile et baylon.
baìngnar v. banhar.
bais (bftsTum) s. m, baií/er 54, K; 264, 18.
baisar v. baizar.
baissar: bayssar; baysbar (de b:\88um; ♦bilB-
BTfirc) V. 1. tr. haisser, abnisser, humìlier
119, 11; 305, 3; 'm, 28; dêtraeter 269, 9;
intr. b. «le se bnisser, perdre 228, 2.
baizar: bais-; bayz-; bays- (bflBTiìre) v. 1. tr.
baiser aS, 84; 51, 4; 26:-í, 21; 440, 8; in/
subst. 26:1, 22; '299. 21.
bal (s. verb. de balar) s. m. sorte de ballude
408, :io.
balada (pc. p. de balnr) s./ hatlade, chanson
à dantter 2<»8, 25.
balag|t] (de t'arah. balaklicb) adj. halais] robi
b. rubis batais, rubis d*un rouge tirani sur
t'orange 894, 13.
balan (de bTlâncem) s. m. élan, impulsion 247, 1.
balansa (r2f bTlâncem) s. f. équitihre; agitaiion
07, 7: douU 160, :^6.
balar: ball- (halbirc: r, l<ij. ÍIH4) p. /. intr.
hallrr, dannrr, nanlrv 91, 10; 121, II; :124,
:M; 424, 25.
babircsc (dr balar) s. m. hallade, chanHon t)
danser,
balcon (de grrm. ballco) ». m. halcon 261, 30.
balena (bftlaenam) s. / hateine 410, 2.
balcsta (bâllTsUm) «. /. haìisU 203, 20.
ballar r. balar.
balma (*balmam, d'or. crttiquef) .*. /. iMume,
grotir 212, 27.
balp (bftlbum) adj. bègne 148, 24.
banc (oerm. bank) n. m. banc 44, 13; 115, 18;
321, ;w.
bandier (de germ, band) s. m., membre d*une
bande, c à-d. d'une réunion de soldais rangé»
sous nnr même batinière 842, 22.
bando (dér. dr germ, band) s. m.; a b. d vo-
lonlé, sans réservr 92, 1 ; 138, 19.
bancira; -ieira (du gotit, bandi) s, f, battnière
146, 21; :b)fi, 9.
banli (balncum) x. m. bain 347, 2().
banbar; baingnar (balneftre) p. J. réfl, se bai-
gner 138, 17.
banir; bann- (germ. banDJan) r. //. tr: batf
ttir, exiler 429, U\ 437, 5.
';.i<fiMIB£.
478
* " n.
* ««
s3íl iK
;•>*»
»,. ■., MifAMílNrr
•M . itêà- I
vV
l.
s\\ -
" ^,.». >uM^y ^\ 17.
\, V ^^ V ^ ^iimiHiiH 281, 19.
* ,\,* O.N*»*4ciií^ m, 84; de b.
\v..vW Vhìi** AH81.
b«Aser (líHSsCrom) s. f. moineau 27, 21.
bttâsei (dfin. tìe bas) adj, peHt\ de peu d'int'
porttwee 289, 19.
(MSlart (du rad. bast; v. Kii. 12fì5) adj. bâ-
furd\ inort b. mo' ffrovença/ datis la honc/te
d*nfi í^ni/iard 88, II.
bastimeu (dt bastìi*; ^brisMmrMitiiiii) «. m. bâti-
mentj cona/ruction^ maisou 20(), 18; 23ò, 1;
.H48, 27.
bastir (bâstlre, dn rad. hast) v. //•*. bdtir,
construire 196, 11 ; 254. 'ò, arrangrr 288, 25;
composer 7, 21 ; entreprendre^ noutenir 38, 27;
eommencerj entamer 85.Ô, 18.
bastu (r/(( rr?f/. bast; ^bâstOnem) s. m. bàtou 118,
82; 227, 8.
bastoiiot (dim, de basU>, ^bristOiiciii) s. m. bâ-
touint 197, 2.
batalba; -ailla; (*brittuftlïa) s. f. /latai/le^ com-
/lat (pnrt icalier) 87, 24; rendre b. /ivrer /i.\
se défeudrv 195, 2;Ì.
batalhar (de batalha) v. i. intr. /nitai/Ur^ dis-
pttfer avec téuacUé 884, 16.
batalliier (dc b.italharì udj. /tataiileur 42, 14.
baU'iar; -eilmr OȈptlzaro) v. l. tr. /lap/iser
212, 6; 29:J, 19.
batH^irií («. vti'b. de batro) .<*. m. sj. ba/teur
21(>, 4.
batigc (de batre) s. m. btittemeiiís de ctBur
199, 2.
batre (bâtt[ìi|ere) v. III. tr.battre 124, 4; 205,
8; intr. 198, 9; frapper, abattrs 190, 21.
Baudes r. Vaudes.
baudor (de bant) s. f. /lardiesse, courage 40, 12;
iiumeur ijaie 179. 26; joie, plaisir 867, l.
bausia; bausios r. banz-.
baut (germ. balt) aí/;. /lardi, fier^ joyeitx 149,
20; 207, 8; se faire b. se vantei\faire le fier
87, 10.
bauzia; -sia (de germ. ^bausa) s. f. fausseté^
tromperiv 28, 22; 96, 2; líìO, 16; 187, 8.
bair/ios; baus- {de bau/ja) adj. faiix, iroiufieur,
mi'uH'iir 2.^)4, 8; 370, 4.
bavaslol (/<. ba^astol; r, Hii. lííií) s.m. fHdi'
cliim/ii', marioiii/te 312, 7; 824, 81.
bavec (tie bava, Oèiomatopée) tuij. ÌHivard 201, 7.
bay- p. bai-.
bayar v. badar.
baylon {(/e bâjùlum) s. m. bailli 881, 87. Cf.
baile.
bazalesc ib&sílïscum) «. m. basi/ic 178, 17.
be; ben (bone) adv. bien, beaucoup 3, 16; 8,9;
31, 2; 48, 25; 58, 30; lo be ma de grand
mutiu 5, 20; ben leu ptut'êtrr 248, 18; be . .
be soit que . . soit ipie 62, 10.
bc; ben (boue) s. m. bieu, ricìiesse^ fortunSy
470
GLOSSAIUfi.
480
araiiiage, vetin 4, 29; 5, IB; 24, 24; 02, 8;
70, 9; 272, 22; 338, 30.
bec (*br'ccam, d^or. ganloise) 8. »w. hee 146, 10;
147, 27; -m, 14.'
bcdoi {ov. inc.) tnij. folUìtre 58, îM).
begnina (âér. âe Lambert le Bègne, fomiatenr,
nu 12' «., dn premier couvent de bégiiines)
8. f. béguine 333, 7.
bel; belh; beill 58, 20 (bellura) adj,, f. bella,
benu, agréahle 6, 18, 26, 32; 7, 7, 20; 8, 25;
322, 2; cher 109, 1, 5.
belaire r. belazor.
belamen (bolla mrnte) adv. bellementy douce-
mrut 105. 33; 211, 5.
belazor (*brîllftUorcm), ndj. compar,^ 8j. belaire,
plu8 beau 56, 14; la bcllazer la plus belle
322, 36; bclazors lOl, 21.
belcza; bell-; belecha 270,26 (♦bTîllïtTam) «./•
beauté 82, 19; 366, 20.
belh r. bel.
bcllazcr r. bclazor.
bcltat 0. bcutat.
bcn r. bc.
bcnanan (bcn anan) ndj. hvureux 168, 2().
bcnanansa; bcncnansa ((/r ben anan) 8.f,ai8e,
agrèmeut, bìeu-vtrv 66,28; 210, 16; 211, 15.
bcnaiirat; bcnahurat ;V82, (> (bonc *a|u]gnrfttum)
adj, t)ien-heureu.r 332, 13.
bcnda (jferm. binda) fs.fbandeaUy bnnde d^étoffe
dont on ceint la tvte 80, 12.
bcndig (bvnrdïctum) 8. m. vloge^ complinienth
202. 1, 8, II.
bendir; bencdir r. benezir.
l^ncih uom, propr. lìenoU 253, 3.
benenansa r. benanausa.
benestan (ben estan) adj. bien faiiy bean 106, 2;
167, 25; conrennbìe 315, 28.
bcnestansa (de ben estan) 8.f.bien-Hre 278, 8.
bcnestar (bí»ne stftre) s. m. bieu-être lll, 13;
Ijieusénuce^ conrrunnre 103, 10; 811, 2.3.
bcnczir; benodir; bcndir 414, 3:i; bczcnir (brno-
dlcr*rc) r. f. 11. tr.^ prég. 8ubj. sg. 3. benezia
295, 22; impf. suìij. sg. H, bcnczís 334, 1;
pnrf. Sij. .'{. bcnczis líîO, 9; {faihle) bcnczi
334, 3; pc. p. m. Bcneih {u. propr,) 253, 3;
/. (faible) bcnedida 305, 20, hênir.
benfait (br'nrfrictum) s. m. bieufnit 116, 19.
bcni^namcns («í»r., iH'nî^na nirntc) adt.hòiigne.'
mvut, nvvc bonfé 332. *14
boniíínc («/rr., brnîgnum) adj^ f. -gna, bénin
257, 6; 384, 31.
bcnignitat (ííir., brnïgnîtfttem) 8. f. tiinigniti
384, 7.
benir r. venir.
bcnvolcnsa r. bcvolensa.
beordar {de germ, ^behordan) v. J. ir, faire
joûier 134, 22.
bera (germ. bcra) 8. f, hière, cercueil 364, 8.
bcrbitz (♦brrbiccm p, vrírvCccm) «. /. brehi9
221, 9.
bercar (get^i. brekan) v. I, ir, rompre, omeltre
319, 10.
berge v, verge.
bergiera (^bSrblcAriam) «. /. bergère 47, 1.
Bergonho ; -oignon ; Vergonyho n. propr. Bour'
guignon 37, 17; 128, 22; 420, 1.
beritat v. vertat.
bcrretier (de berret, ♦bïrrïttum) «. m. fabri-
eant de héret8 231, 21.
besonh; -oin (or. inc; v, Kg. 8878) 8. m. besoin
9, 27; 49, 26; ditre^se 438. 10.
bcssonha (v. besonh) 8. f. be8oin 440, 8.
bestar (du tad. bast; ♦Ìiìístftre) r. /. tr. eon*
tenter 329, 9; réfl, 8*eniendre^ vivre en paix
329, 11.
bestcnsa v. bístensa.
bcstia (bestiam) «. /. bête 27, 14 ; 252, 9.
bcstiar (bestlftrinmj 8. m. bétail 316, 30.
bcuragge (de bcurc; ♦blbfírfttîcum) 8.m.breu-
vnge 390, 14.
bcure 182, 5 (bïbcre) r./ Uí.. pré8.ind,«g,.3,
beu 1 19, 5 ; 8uhj. 8g. 2. bevas 376, 16 ; impf, suìtf.
8g. 3. begues 35, 8; pnrf 8g. 3. beg 418, 27;
rond, »g. 5. beuri* 35, 9; pc. p. begut 110, 8;
396, íW, hoire\ inf. 8uh8t, 396, 85.
bouUt; bcl- (♦brllítfttcm) 8. f. beaui/, W), 26;
75, 5; 252, 28.
bevcire (bïbttor) 8. m. 8J. huvenr 216, 8.
bcvenda (blbrndam) 8. f, hoi88on 318, 34; orgie
189, 27.
bevolensa; benv-; bevolencha 270, 8 (bcn^vO-
lôntlam) 8. /. hienveillanee, amitié 79, 12;
116, 25; 842, 9; 854, 25.
bezenir r. benezir.
bczonhos (de besonh) adj. be^ogneur 243, 19.
biga (blgam) 8. f. higue, poutrelle 130, 2.3.
bilh {or. inc.) h. m, billon^ monnair de rehut;
mcnar dc trop cn b. maltraiier 196, 6.
bilho (nr, iuc.) 8. m. 6i7/om, monnaie de euivre^
mnnnaie de rehnt 46, 3.
biliaire (de bille, de germ, bickil?) «. w, tý,
fnhricani de biUe8 231, 21.
bis (or, inr,; r. Kg, /#.97) a^lj. 6i>, grÌ8 foneé
2Í)2, 34.
bisbe (r*pT8C()piim) «. m. Mgue 209, 1.3. Cf,
CVC8I|UC.
bistensa; -ssa; -ça; bestensa; -za (d$ bisten-
sar) 8. f, trouble^ hésitation^ retard 219,22;
305, 22; 400, 14.
bistensar {or, inceri.\ v. Kg. 1434) v, î, tr.
réparer, éioigner 342, 3.
16
481
OLOSSAmE.
482
biza (or, ine,\ v, K(j. 1497) s. /. bise^ brhe
66, 14.
bUnc (ífêrm, blank) adj. blanc 7. 22; 104, 34;
105, 1, 6.
bUnchecbà (de blanc, germ. blank) s. f. blan'
eheur 270, 28.
blandir (♦blándlre p. -Iri) v. JI*^, tr. flaUer,
$'in$inuer 95, 24; 272, 7.
blanqct ((iim. de blanc) adj, blanehet 826, 38.
blaimar (blasphemAre) v, /. tr. bhìmtì'^ re-
prendre 5, 31; (K), 4; réfl. se plaiudre 00, 0.
blasmar (de v, nor. blâmiV) v, I. intr. blêmir^
ê'évanouir 106, 10.
blasme («. verb. de blasmar) 8 m. bláme^ honte
24, 18; 826, 14; 327, 30; 328, 9.
blezir (de çerm, biet) v. II^. blettir; pc. p. blet^
gâté 841, 8.
blial {or. inc.; v. Kg. 1475) 8. m. habillement
de 8oie 292, 24; 294, 3.
bloi; bloy (de germ. blôdi) adj. blond 291, 33;
jaune clair 66, 1.
blon (or. inc; v. Kg. 1469) adj,, f. blonda,
blond 67, 16; 807, 7, 14.
blos (v, h» a. blôz) adj. dépoiiiHÌ^ exempt 59, 4;
227, 8.
bo; bon; boon 430,6 (bônum) adj, bon, brave,
agréable 68, 16; 60,23; 88,23; 80, 13; 218,
22; al b. mati de boit matin 248, 14; bona
gen dome8tiei fldei 255, 1 1 ; bona adv. en
bonne voie 8, 35.
boal (*bOvftle p. bOvlle) ». m: éfable à bantfs
316, 28.
bobancier (de boban; v. Kg. 1496) mìj. fa^tu-
euxy orgueiUeux 166, 1().
boca; bocca; bocha (bilccani) s.f bouche 105, 2;
269, 6; 322, 22, 27.
boie; boih (biiscam) «. m. bui8.
boieea (^bOxam de i'btlxîdain) 8. /. boUe 200, 14.
boisso (de bois) «. m. bui88on, boie 37, 22;
819, 28.
bola (btillam) 8. f. boule 380, 20.
bonamen; -ent (bOna m^nte) adv. bonnement,
bien^ eonvenablement 5, 2.
bonaurat; -ath ((te bOnum a[u|gai'iuin) ((dj.
bieuheureux 10, 7; 27, 4.
bonauretat (de bOnum a[u]garium) 8. /. bon-
heur, béatitude 257, 25.
bonfaytor (bOnum fâctorem) s. m. bienfaiieur
885, 3.
bonUt (bOnîUtem) 8. f. bonté 7, 39; 8, 36;
213, 22, 28; 427, 11; faire sa b. agir bien
426, 35; phti8ir 84, 28.
bontatge (^bOnîtfttîcum) 8. m. bonté 85, 9.
borda (or. ine.) 8. f. bourde 387, 22, 27.
bordel (de germ. bord) 8. m. bordd 378, 27.
Bordel n. propr. Bordeaux 41, 1.
bordo; -on (bUrdOiiom) a. m. bourdon 281, 5;
ver8 408, 20.
bordonet (dim. de bordon) 8. m. petit vers 403, 18.
borges; -gues 813, 30; -zes 208, 9; 811, 1 (de
germ. burg) 8, m. bourgeoi8 238, 13; 273, 19.
borsa (^bûrsam) 8. f bourse 10, 34; 224, 19;
232, 19; 376, 9.
bosc; bos 40, 17 ('*'bii8cuni ; v. Kg. 1664) 8. m.
boÌ8,forêt 45, 32; 65, 11.
boBcatgc (de bosc; "'liiisciitîcuin) ^. m. bociufc
109, 22; 179, 28; 291, 6.
bosso (or. inc.) 8. m. bélier 143, 25.
botar; butar (germ. bòtan) v. I. tr. pou88er
104, 15; 442, 15; mettre 442. 8; b. lo foc
mettre le feu 432, 31.
bou V. buou.
bovier (^bOvftrium) 8. m. bouvier 342, 24.
brac (or. inc.) s. m. boue 44, 16; 87, 6.
bragas; -guas; -ías (brftccas, d^or. eelt.) 8. f.
pt. braie8 132, 1; 210, 25.
braire (♦brftgore, d'or. inc. ; v. Kg. 1530) v. III,
braire, crier, c/ianteì' 83. 13.
bramar (de germ. breinan) v. I. intr. bramer,
faire sonner,
bran; branc ((fírm. brant) s. m. glaive 120, 16;
127, 2; 202, 26.
branc (de brancum) 8. m. hrunche 436, 19.
braiica; -cha (bnincuui) 8. m. brandte 2^1*3, 29;
329, 1 ; 373, 8.
brancut (de branca) adj. brunchu 147, 26.
brandon (de genn. brand) 8. m. brandon 306, 20.
branquil (de branca) 8. m. rameau 71, 8.
brassa (bhicliTa) 8. f brassc 42.Ô, 17; 427, 1.
bratz; braz; bras (bracliîuiii) s. m. bnut ?i}t, 9:
47, 1«; 105, 80, a'); 277, 4; 3(»1, 7; mendne
virU i;U), 22.
brau (f. Kg. 1226) a(tj., f brava, dur, riuìe,
médiant 120, 7; 1(>3. 8; m, 11; 358, 3.
brega (de germ. brikan) 8. f queretle 338,27;
342, 41.
breiar (♦brOvïftre) v. I. tr. abreger 149, 20.
breu; brieu (brovem) adj. bref, eourt 48, 16;
en b. dan8 peu, tout-fUl'heure ('in b.) 33,81 ;
270, 24.
breu (brevem) 8. m. bref, lettre 3, 19; 60, 19;
102, 26; b. doble bre/'doubie, espèce de poème
30Í), 22, 31.
breumen; -ns; brieumen (brêvi mOnte) adv.
brièvement 351, 10; b'entôt, rapidement 270,
24; 286, 22; :^04, 24.
brieu; brieumen i;. bren; breumen.
brisar (or. inc; v. Kg. 1^)76) v. I. tr briser,
tourmetiter 7, 4.
brin (i>. Kg. :ii6u) 8. m. impétuositê , enthou-
8Ìa8me l(i8, 9; de b. impétueusement, vivement,
au88itôt 291, 2(J.
483
ÔL0SSAIKE.
484
bro {du rad. germ, brô) 8. m. bouillan 199, 19.
brochar (♦brôccftre ; v. Kg. 1582) i». /. tr. hro-
cher, rperonner 88, 8.
broill; brnoill; brnclh; brnlh {d*or. celt,; v, Kg.
IbSò) 8, m. hoÌ8 41, 8; 147, 2(i; 291, (».
brotar {de germ, briit) i?. 7. intr, germer, bou-
tonncr 165, 30.
brotonar {de broton, de gerin. brttt) v. I. inir.
germer, boutonner 291, 6; 293, 84.
bru; brun {germ, brûn) adj., /. bmna, brun
118, 28; 8ombre 114, 21.
bruelh; bruoill; brulh v. broiU.
bruida {pc. p. f, de bruir) *. /. bruit 277. 83.
bruir (♦brtìglre; de rtt^lrc et celt, brag?) v,
II*. intr.^ pc, i>ré8, brucn, hruire, hennir
182, 7; Jaire du bruit 179, 36.
bruit; brut; brui; bruey (r^ brnir ; ♦brîlgTtum)
8. m. tapage 98, 3; bruit, rumeur lOô, 26;
162, 8; 197, 28; 2ò0, 21; 366, 30.
brulhar {de broill, brulh) v. I. intr. bourgeonner
247, 23.
brnina (bruuìani) 8. f, hrume, hrouitlard épai8
291, 12.
brnsar {d'un rad. cclt, brfisy) v. I, tr. brúler
206, 4.
brusca (*brtl8cani ; v. Kg. 1601) 8, f, hranehe,
rameau 402, (J.
brut íbruttum) adj. rude, vilain 149, 26.
buc (germ. bûk) 8. m. tronc 38, 23.
bucella (bttccSllam) 8. f bouchie 10, 29.
bndol (bot-i^llnm) 8. m. hot/au 40, 33.
bndrllìor (♦botMlivrinm) ìf'. m, tripier 231, 10.
bnfar {de bnî, onomatopéc) v. I, intr. bouffer,
foujflcr', I». cn la barba rirc au nf2f 337,28.
bngadar {dc bngada, pc. p,f de bugar, gernu
búkon) V. 1. tr, ìeeeiver 210, 26.
buillir (biìlllre) v. //*. houillir 200, 6.
bnon V. bo.
buou (bôvem) 8. m boíuf 207, 10; 839. 19.
burdir {de genn. be-hurdan) v, I. intr. joûter
47, 17; cabrioler 68, 20. Cf bcordar et
borda.
butar V. botar.
o' = que, 8i.
ca (canem) 8. m. chien 369, 26.
cab V. cap.
cabal (♦cápftlem, de •capnm p. ciiput) adj, ex-
ccUent l(>3, 17; jusU 2Î)7, 3; de c. m hon
('tat (V) 201, 24; por son c. en ce qui le «m-
cerncy pmr sn pnrt 201, ^Tì.
cabalos [de cabal, ♦ciiprtlcm) adj. puiesant, glo-
rieux, excellent 401, 2.
cabana (c&pánnam, d*or. inc.) 8,f ctibane l()6,
20.
cabelh; -eil; -íl; -el (cftpTllum) 8,m. cheveuiì,
30; 267, 28; 271, 13; 899, 12.
caber 209, 23; 220, 14; -bir (♦c&pQre p. c&p8re)
V. f III. intr., pré8. ind. eg. 3. cab 801, 4,
Hre contenUy de^neurcr; pc, p. cabit muni,
pourvu 341, 6; 392, 83.
cabil V. cabelh.
cabir v. caber.
Cabra n. pr. 91, 1.
cabrefoil (c&prîfOlium) «. m. ehèvrejeuille 324,
19.
cabrella (♦c&prHlam) 8.f ehevron {hérald.) 180,
23.
cabri (caprinum) adj. de chèvre 68, 26.
cabriera (♦caiprSriam) 8. f. chevrière, chan8on
dont Vhéro'ine eet une dtevrière 406, 82.
cada; qnada (cata, grec tt'trn) adv,; quada trei
tou8 les troi8 34, 23; pauc c. pauc peu à peu
236, 6; 843, 26.
cadau; -uo {tt.rtà Unum) pron, indéf clMcun
127, 25; 236, 17; 312, .%.
cadetra; -eyra (c&thôdram) 8. f ehaire, thr/h^e
77, 28.
cadel (c&tellum) 8. m, Jeune d^animaux 361,
13, 17.
cadena; kadena (c&tenam) 8, f chaine 3, 40;
39, 8.
cader v cazer.
cadorn {or. inc.) 8. m, appât, amoret 61, 8.
cacr V. OAZcr.
(îacrci n. \n\ Çurrcg 127, ;U.
cairnt (qu&drfttum) atif. carré, 8olide, robuste
33, 12; 292, 16.
caircl; quaircl (♦qu&droUum) «. m. carreauid^ar-
baUte)y gro8 trait à quatre pane que lançaient
lee arhalHee de grande dimen8i<m 127, 1 ; 148,
20; 294, 24.
cairo (♦qu&dronem) 8. m, grande pierre earrée
844, 20.
cais; quais; qnaysh (qoasi) adv. quaei, pour
ainsi dire 322, 38; d pfu prie 403, 17; c c'
(que) comme ei 244, 27.
cais (c&psum) 8. m. bouche; faire c baieer 326,
31 {éPaprh To. il faui lire 821, 18: lo feiran
el cais gelar le Jeroni geler dane la houehe,
Vempêcheront de pcírler),
caitio; chait-; cayt-; qnait-; capt-; cat-; cai-
tieu; cayt-; cat- (c&ptlvum) adj., f -iva,
captif\ dìHif, mieérable, malheureux 6, 19;
70, 8; 121,4; 135,9; 330,;«); 848, 16; 376,
19; 402, 9; 417. 20; 413, 2(5.
cal V. qoal.
calabre (♦c&t&bòlam) 8. f maehine de guerre
143, 20.
calandri {de *c&l&Ddram; ♦c&l&ndrinom) «. m.
16*
485
GLOSSAIRE.
486
calandre, {jramie alouette (ì'Nurope H(R), 22,
23. 24.
calar (càlftre) v. I. tr, faire deacendre; intr.
se taire 167, 1; réfl, 250, 2; 369, 35.
calenda (*câlSndam) s. f. calende 158, 31; pL
ýHe 189, 26.
calensa; cha- {de caler; ciilì^ntia) e. f. soin,
itouci 342, 39.
caler; clialer; qualer (câlere) v.f.IIL impers.,
prée. ind. sg. 3. chal 19, 10; qual 49, 10;
407, 2; suhj. gif. H. calha; cailla 199, 7;
parf eg. 3. calc 250, 12; fut, ag, 3. caira
212, 80; cond. I. sg. 3. calgra 322, 26; //.
sg. 3. calria 136, 4, chaìoir, aoucier; falloir
49, 16; nég. ne pas imporier; ne pas valoir
la peine 177, 3; gitar a non chaler «^norer
219, 10.
calfar; ch- (♦cìílgfftre) v. I. tr. cìiaujfer 8(J, 9;
226, 7.
calha (*quaciilam, de genn. kwakkila) s, f.
caille 120, 5.
calobre (♦còlôbnim, de côlilbrum) s. m. cou-
leuvre 438, 17.
calor (c&lorem) e. f chaUur 101, 30; 277, 13;
346, 9.
calesadoine; cassidoine (('halcedòniam) s. f
pierre de Chalcédoine, rariété d'agate d'une
transparence laitcuac 293, 11, 12.
camba; ch- (♦cambam, d'or. celt.) e, f jambe
130, 4; 292. 18.
camberiera; ch- (camî^rftriam)- s. f. femme de
chambre 46, 11.
cambiaires (♦câmbTfttor; de ciÌmbTftre) s. m. ttj.
áiangeur, agent de change 231, 9. Gf, cain-
jador.
cambiar v. camjar.
cambo (de campum: ♦camponem) e. m. grand
chump 45, 32; plan c. pleine campagne 37,
12.
cambra; ch- (câmSram s. f chambre 27, 20;
33, 4; 52, 14; 252, 1.
camei (♦cámSllum) a. m. cfuímeau.
camgar v. camjar.
camia v. camiza.
carojador (de camjar; ♦câmbifttorem) adj. vo-
lage 187, 30. Cf. cambiaires.
camjar; -gar; -biar (cTimbîftre) v. I. tr. changer
33, 2; 43, 3; 54, 22; c. per échanger contrc
57, 10; 128, 21; exempter 212, 14.
camje (s. verb. de camjar; ♦ciimbTum) s, m.
change, inconstance 112, 24.
camp (càmpum) s. m. cfiamp, champ de bataille
88, 11; 128, 20; camp 204, 1.
campana (crimpl&nam) s.f cloche 142. 2tl.
campanha; -aigna (criinpftneam) s. f champ
180, 25.
civnipanior (de Miinpana; ♦câmpfiiuirTnni) ar. m.
sonncur de cloches 231, 17.
campeil {de camp; ♦câmpTlinm) s. m. champ
41, 31.
can; cli-; j- (cìintum) s.m. chant^ chanson, air
4, 4; 20, 21; 53, 25; «(ì, 5; 186, 24; 346, 23.
can V. quan.
cancelier; chanc-; chans- (sav., cftncollârinm)
chancelier 435, 22, 29.
cMìiio V. canso.
Cíindcla (càndslam) s. f. chandelle 85, 36.
candelier {de candèla; ♦candslftrium) s. m. e/uin'
. delier 85, 85.
caneta {de cnnnm; ♦cftnTttam) s,f cheveu gris
ou hlanc 247, 24.
canezir {de caneta) v. IP. intr. devenir chenu,
bUinchir 247, 21.
canh (♦crincnm) adj. eanin 140, 11.
canonge ; canorgue (crinOnTcum) s, m. ehanoine
49, 32; 431, 19.
Ciiiiso; -on; chaiiso; qu-; cantjo ; canzo ; chans-
son ; chançon (cântTOnem) s. f. cJutnson 70,
18; 92, 10; 97, 5; 187, 3; 215, 18; 261, 27;
261, 14; 824, 17; :<52, 12.
cant V. quan.
cantador; cli- (ciintfttDrem) s,m, sj. -taire, -s,
cìtauU'ur 52, 5; 74, 13; 83, 21; 95^, 6; />04'(e
187, 29.
cantar; ch- (cantftre) v. I. tr. ehanter 84, 12;
187, 2; 2(>1, 13; 309, 28; {en parlant du eoq)
11, 20; nifi. 87, 17; inf subst. chant 59, 15;
152, 5; 309, 35.
cantitat v. quantitat.
cantre; ch- (cantor) s, ni. chanteur, porte, cofn-
positeur 408, 34; 407, 2S).
canut; cii- (cSntltum) adj, chenu, blanc, gris
4, 34; 247, 20.
canzo V. canso.
cap; ch-; k-; cab (cápum p. Ciíput) s. m. tête
5, 9; 6, 23; 9, 26; 38, 33; chef 163, 24;
sommtít, place d'honneur 329, 23; cotnmence-
ment 91, 9; 195, 13; a1 premier c. au cotn-
menccfnent 32, 23; a cap de au bout de 27,
îlvi; áíif), 2; des chap de nchef 9,^1; 11,28;
15, 84.
capa (cáppam) s. f cape, chape, manteau 55,
2(>; 148, 10.
capayro (de capa; ♦crippftrTonem) s. m. cfuiperon,
cvijfure à bourrelet et à queue 389, 32.
capdal (capTtftlem) s. m. chef, capitaine 208, 4.
capdel (ciipiUíllum) s. m. cftef supérieur 40, 22;
107, 27; 408, 8; cfutroe, tdcfte (principale)
812, 8.
ca|Mlo1ar; -llar (dc capdcl) v, /. tr. gouvcrncr,
dirigei', dominer 173, 15; 203, 10; 205, 3.
capdolh; -uoill; -ucill (♦cápTtÔlium) s. m. ehá'
487
GLOSSAIRE.
488
trau, nianoir, propriété 164, 16; 264, 17;
393, 36; fig, 14U, 10.
capel (♦câppnllnm) s. m. chapcau 271, 2A\ fig.
224, îv;.
capcla (♦crippìîllaninn) ». m. chapelain, vicaire
14(;, {).
captalici' (tie captal) ptirtisan, scctatcur 212, 20.
captenemen (de captener) *. m. conduiie 186.
11; pl. manières 326, 9.
captenensa; chap-; captenenza (de captener)
e.f. conduite 75, 5; 322, 39: 365, 21 ; prendre
c. entrcprendre 312, 43.
captener; chap- (♦câpum tCnere) v. f. IILtr.,
pn's. 8ut}j. «//. .7. captcnga 71, 16; fut. sg. 1.
captendre 391, 39; cond, L ag.d. captengra
399, 37. soutenir, dêfendre 69, ll; retenir
26(), 18; rrfl. se condnire 71, 16; 391, 39.
captÌQ V. caìtiu.
car; char (carum) adj. cher, de haut prix, rare,
prévenant 99, 37; tcner c. cíifh'ir 47, 16;
123, 25; 218, 7: nuiintrnir <) Imuì prix 140.
29; 300, 23.
c^r; qnar (qnflrc) conj. car 1, 8; 9, 2î); 24,
m; parceqncy puinque 10, 3.3; 21, 10; pour-
quoi 6, 2:i; 144, 27; ce que 13, 6; seri à in-
troduire une acclamation 42. 28; 43. 3.
cara {de carnem) s. /. chair 374, 12.
cara; chera (carani; r. Kg. líflô) figure^ visage
Ò6,9; 106, 36.
caragge (de cara; caratîcum) j». «/. fiqnre^ visaqe
394, 2.
caramel (crilûniellum) s. m. chalnmeau 109, 7.
caramollar {df cnramel) r. /. intr. joner du
chalumeau 324, 28.
caramen; ch-; nt (cjlra mrnte) adv. chèremeni;
instamment 444, 5; menar c. reeevoir à hean-
conp de fvinn 266, 1».
carbo (cftrhonem) «. m. charl>on 45, 27; 231, 1.
carbofaziere {de carbo et faire) ». m, char-
Itonnier 46, 26.
carboncle (crirbiincUlum) s, m. escarbouele 293,
21.
carbonicr; char-; charbonicra (cârhonftrium,
-am) charbonnier, -ière 45, 21 ; 46, 22.
carc (s. verb. de cargar) «. m., chnrgr^ impôt
434, 24.
carcais (♦carcasium , d^or. persane) n, m. cnr-
qunÌH 143, lO.
curccr; ch- (càrci'rom) s. f. chartre, prison
3, 38; 4. 28.
cardcnal ; -dinal (snr., crirdînftlcni) j», in,eardinal
207, 1, 11; 22.3, »;.
carel (quâdrr>llQm) s. m. machint; de çuerre 143,
19.
caresme (quaresîmam p. quàdrSg$8îmam) s. m.
carvme 238, 7.
cargar (cSrrîcftre) v. I, tr. charger 221, 21; réfl,
242,4; se rempUr 356,26; pc. p. f, cargada
enceinte 840, 8,
c«'iri(Ta V. carrcira.
caritat; ch- (sav., cftrltfttem) «./. chariU 7, 88;
266, 86; 267, 1. 8, 4, 6 ete,
carn; ch- (cftmcm) s. f.chair 17, 7; 38, 18; 146,
•23; 266, 34; 340, 32.
carnalatge (de carnal ; càrnftlâtîCQm) s. m. ear^
nage 222, 6.
carnal; ch- (crirnâlem) adj, charnel, de ehair
288, 7; 257, 21; 846, 16; s. m. chah\ viande
203, 2.
carpcntier (crirpì*ntarÌQm) «. m. charpentier 46,
19.
carreira; -icira; -icra; chariera; karrieira (de
c&rram; ♦cârrAriam) s. /. route 46, 12; rue
189, 10; 311, 33; fig. chemin 278, 20; 864, 21.
carreta (de car; ♦carrïttam) v. f, charrette,
voitnre à detix rnues et à dtux limons^ garnie
de ridelles, ou pviite eharretie à bras 160, 24;
426, 18.
carri (de cTirrum) s. m. char.
carros (de carrum; ♦c&rrSceQm) s,m. earrosse;
char de guerre 143, 4; 144, 17.
cart V, qQart.
carta (chàrtam) s. f, papier, eharte 83, 24; noiê
841, 35.
cartat (ciirïtâtem) s. /. eherté; tener a c rendre
cher^ conper qe, à qu, 86, 3.
cartier (qaftrtftrium) s, m, quariier, qnari 341, 89.
cas (cftsum) s. m, cas 213, 16; mnnière 867, 38;
en cas qoe en eas qne 408, 20;
cas (sav.^ cftssam) adj eassé^ brisé 44, 10.
casamen (de casa; ♦cftsftmdntam) «. m. maison^
habitation 44, 6.
cascavel (or. ine. ; v, Kg, 8398) b. m. greloí
230. 22.
cascu ; -n ; ch- ; chasqo ; chascha ; qQascQ (♦cfts-
cQnam, de quîsqaunuro. de qQÎsqae ei anQm)
jn-on, adj, indff. chacun 16, 87; 85, 0; 46,
31; 60, 4; 241, 81; 826, 10; ehaque 8, 7; 895,
15.
cassa (s. verb. de cassar, ♦cftptîftre) s, f. chasse
341, 41; capture, proie 360, 11.
cassador (dr cassar, ♦cTiptlftre; ♦c&ptlfttorem)
s. m., sj. cassaire, s, chassèur 2;)2, 16; 861, 14.
cassar (♦cTiptïftre) v. I, tr. chasser 71, 24; 360,
12; 861, 14; poursuivre 180, 21.
cassidoine r. calssadoine.
castel; ch- (cìistSllQm) s. m. châieau^ manoir
42, 20; 262. 14.
castela (castllTftnam) adj. easiiHan 827, 5.
castetat; castitat; chas- (»''«., cftstîtfttem) s.f,
chasteié 8, 5; 19, 14; 414, 13.
^^i.ossxí«^-
10«. - ;^ c*- -' , cV*i:t* *^_. -,j...-..* tîjnr -
•^*'*"!!!.* ** '" ..w.i' ■'■ ■ ,- c*»^^^'^'
>**-.^ •-•^'•' ■••••-■• ^*«iav
....^^- ^:..^ì .1.Ï-*" ->. '■• * '"
^^ ->WiV»''' , . • . \ ■■
^*** ■ «•' . t . ' »
4.- -*•'•■ ....... -""'•
- »ah^'''*
489
OLOSSAIRE.
castiador (df castiar; *câ8tigfttDrem) s. m. ceti-
surtur 187, 24.
castiar; chas-; casU^iar (câstlgi&re) r /. tr.
chátier; hlâmer, reprendre 3, 10; Ò8, 31; 73,
11; 131. 17; 187, 18; instruire 34, 26; arertir
2TÌ, 32; enipêchrr 263. 37; réfl. ae rrpetêiir^
/aire pétiitence I8ï), 0.
castic; ch- («. verb. lìe C:ì8tlgare) «. m, chnti'
nunt; répróbutiotì^ qvìh^ cotìueH 113, 35; ln(K
27; 223, 4i); pouvoir 72. 10.
caatitat r. castetat.
castor (c&atoremì s. m. cnator 362, 15, 16.
cat (câttum) «. m. chat ld5. 30.
CAÌa (cAttam) $. f. chatte, inachine de guerre
343, 5. 20, 20;' 844, 8, 18, 24.
cMien; catio v. caitia.
catone; catre v. quat-
catiar v. cassar.
caa (cálvam) adj. chaure 38, 3.
caas (càlcem) r. /. chaux 231, 17.
caas- r. caaz-
caasar vcaosire) r. /. tr. areuser^ pronder 163. 20.
caassa (^càlcdam) r. /. chansse, cìutusiefíe, ho*
ôô, 28; 2112, 2tì; c. d. for citissard^ iamhièr^
288, 42.
caassar {de caassa: V.ìlce.^rei r. /. fr. rlififfster,
íuettrt 28S. 43; HTiîl. .11.
caassigar \%ie caassa'i r. /. tr. toucher dn pied
169. 18.
caat; ch- v^'^Mîdamì ndj. adr, chaud 112, 20;
242. 13: fai c. iì /oit chaiid 51. 19; whêt.
cJtaìeitr 248. 15.
caasa; -sa; chaasa; coza 447,8 (c&asam) s./.
cause, raìsoii 3. 5; 413, 13; chuse 0, 11; 57.
17; 213. 15; totAS caazas tont 108, 25; 257.
3: pm^onne, être 55. 3Iì; c«1 C fìourquoi 12.
82; coza de à eause de 447. 8.
caaiimeD : chaoz- ; chaas- v'^'' caozir) «• m. iyur
diêcrétion, induìitenve lOH. 5; 175, 17; 21)
;^6; i»nv/iíí; mai c. 20iî. 26; bo c 200,31.
CAazir; chaa-; caasir; chaa- \jìe»'M, kMi8Jaii>
ir fr. choisir, fìire Í9, 3: 150, 5; 252,
392, 18 c. en 219, I, 2.
cjiTal; cha-; cjiTaa ^c^bâllum) s. m. chtvo
3; 38. S; 232, 9; AW. 10; 42», 13.
cjiTalaria; -aîria ,i// CATal) s. /. chvr
Manièrts cKef*flìen sques 8iV 18: 38, 1
26.
caTaloAr: -^ar: -qaar:quavalqaar;chii
iCJihiïlUcàre) chfìaucher^ alter à v'
4, 142. 21. 226, Uî. 271. ft. 7; 42^
caTsljraire àt cavalcar, ♦cJibnUìcàtoi
.MioiíVr bi\ 2l.
caTalguada àt cjivalcar) «. f- chevu
Tict à cÀ4raí dù par ié vomsuI,
ehevaux dt-
432, 22.
cavaJier; -Uii
-sier; cav
87, 16; :v
19; 2&i :
cavnlquar .
cavar (0:1 v
802, 2()
cavarutru \
cavaa v.
cavayer ì
caytieu
cazar (
cazer )
(♦cuíi
47, L
40;,
/«/.
/. :
dl:
4
4
ce
ccc
Ci
{■■
.'i.'.'/j
Jll.6.
adr. tfracì'
_T:V s.
. t'. conia, poU
: 1: 3ii. 13; lUH,
. itHtii,joU t(M,
.* 14.
f. cuism 40, S2;
1 . :{21, 86.
«. r.tooM, rfrtMMSlO,
. A.í 124,5; Am- 197, 18;
\<wiare) r, I. tr. preuer,
\>. isv^r 310, 12; Wttr,
^O: j«. p. mmiê 67, 4.
V oitar ; •tìlrti««) a^'.
niilLftiTC) 0.
' Hi; :ì. coills;
i'l :t. 17: 7, «;
■ r<iill' 114, I;
. n)ílli8 I4Ò, ;tK:
^ :ii ; impér.ag.2.
■'niifillir, lulérer
•i'lrc rn bonne parl
..Tf-- .le 178. 29.
rlf/„ix 45, 37.
1. (Ve iacr<9 eoUJ^
■ '..„leur 7. aS; ieiiii 298,
J'i; iirilrxlt 4;íl, 2.
'. /. Ir. Mlvrn- 298, 83;
. .-,, e.o„p 88. 5; 260, 31.
/ >«/< 23, 29 ; 24. I,3;ï0,2.
'ii|>iia r, colompna.
'oii; «tiiiim; qnon; co; qno (ife
'Ti'i'. conj. eonune. commeitt 4, 24.
J, :<r.. 10; 84, 6; 91, 87; 1S8, III;
.74, .■); 414. 20; e<»iim< « 8tì7. 18;
II II r'imment 11, 42; BÌ com, ai cnm
f> 2<i; 19, 15: 20, 8; 22, 13; enaiii
i^r. iiif que, ainfì qut 29, 18; e. qne
. <: tiÌDH ll.'í. 22; c. HÌ {kì eummr gi
.. .'112.25; 2IH. -;6; (ile ciim) qiutml,
7 'r I, :iO; Ti. 3; ii. 14; puinqur iHfí, 2.
. iiirii.i; cvinii {ile <|iluiiinito) adv. eatnme
Lii: 92, Itì 2U8, 22 441. 81.
1 irriiimm) »./. ehfOf.lurr 149, 7.
III lï. vrrb. rfe ciim&ndu) «. m. ordrt, eom-
-xríímeni 167, 20.
tnda (ï. verh, ite camandaT) «. /. ordre.
eammaitdetnent 28 J, 10; marelutndíte eom*
ininHÍ^ ou i'«eoiniwm(f/c 210, 31.
coniKndMaen(i/ccomandar;*cOmmÍLndnniCntum)
K, Hi. orilrr, niinmiiiiilemml, aiamUit 11, 10;
12. 10; 28, lO; 2i'i6, 1)1.
comandar (•cOmmíindiire) i'. 1. tr. et intr. eom-
ma$idrr 231, 27; reeommander, eo^fier 7,4;
341. B6; rifi. 151. 15; 802, 10.
coniandajrÍR {*cfimmiìndritnceTn) »./. eomma»-
drnte, maHtfii»e 370, 10.
comanre e. somonre.
comba ['cUmbam. d'or.eelt.) t./.eoinbe, vaUie
Hroitt tt pro/ondt 402, 10.
cnmbatcmcn {ili cnmbatre) *. m. eoittbiil, attaqne
42li, B.
cnmbatrc; conb- (cilm ei bnttiir'rc) n, ///. Ir.
eonAatírt 14H, 16; 448, 23; 226, 7; rf/i. n
baitrt 1K8, 28; 191, Ití.
comdar n. comtaT.
comen {dt eam, otiee ti eu/fixe advirbial ment)
iirfr, eommeHt 821 ,7; e. qae de quelte
iiMitiire 'i'ir 1-'>2. 5,
eomensamcn; -ment: comení- (rfecomcnsar) f.
III. ,ommfncrii,nit 14 40; 2i>iì. 4; ^i")!, 13.
conieiisar: rommini,i>r (•cilmïnîtlftre, de cilm
rt Inltinm) v. t. tr. commtneer 8, 16; 21, :«;
72. 27.
comee (pe. p. ile cometre) *. m. eommit, eom-
mitiaàre, /onetionnairr 484, 20.
cometrt! (rflmmltti^ro) i*. / //., pnr/ eij. 3-
r^iiiiea 4!lil. 17, eommellre.
ciiininl. r. coniJM.
cominal v. comiinal.
comjat (ciímmriìtum) e. m. eongi (», »; pet-
mhsioii 277 27.
comonar (de cftm et mSrmim) v. l. rtfi. ee
baifrt, hnlmll'i-. le (Ifinuiìlltr 2Ì'l, 3.
i'nmimi^iin r. ci<miianha.
companh ('<iiii]ialii; coni|HiÌnK; companho; -on;
conpMgiiirfi: -alngnoa t*cAmp>lnÌu, (fe cúm et
piinem) >. m. eompagnon 99, 11; 109, 12;
805, II i 265. 86, 39; 868, 28; 873. 87; 889,
87; 8»0, 20; pair 02. 4; par ni o. fquivalent,
iffal 118, 4.
companha; conp-; compaittnn (*cAinpAnikm, rfe
ciim el ptïnem) f. /. eomi>agnir HM, 3; 873,
40; 444. 22; Iroupe 41. H.
rjimiianha (de compnnh) ■. /. coui/>(iirn« Ml, 2:-),
companhar (de compiuih) r. /.
;IU0, 36.
compaahatfte (de companh) «
mmt 67, I.
companhia; compania; -to {de companh) $. /.
eompagmefid, 38; 110, 18; 860, 11; 867,26.
481
OLOSSAIRE.
482
biza (ar. titc; v, Kg. 1497) 8, /. bise^ hrhe
66, 14.
blanc {ŷerm. blaDk) adj, blane 7. 22; 104, 34;
105, 1, 6.
blanchechà {de blanc, germ. blank) 8. f, Man-
eheur 270, 28.
blandir (♦bl&ndlre p. -iri) v. ll*^. tr. flatter,
a'insinuer 05, 24; 272, 7.
blanqet (diM, de blanc) adj, blanehet 826, 38.
blasmar (blasphemAre) v, /. tr. bhìmer^ re-
prendre 6, 31; 60, 4; réfl. 8e plaittdre 00, 0.
blasmar {de v, nor, blâmi?) v, 1, intr, blêmir^
b^évanouir 106, 10.
blasme («. verb. de blasmar) s m, blâme^ honte
24, 18; 825, 14; 327, 30; 328, 0.
blezir (de germ. blet) v. II^. blettir\ pc, p, blet^
gâté 841, 8.
blial (or, fitc.; v. Kg. 1475) 8. m. habillemeut
de 8oie 292, 24; 294, 3.
bloi; bloy (de germ. blôdi) adj. hlond 291, 33;
jaune clair 66, 1.
blon (or. ine,; v. Kg. 1469) adj,, f. blonda,
hlond 67, 16; 807, 7, 14.
bloB (v, h, a. blôz) adj, dépouilli^ exempt 59, 4;
227, 3.
bo; bon; baon 439,6 (bônum) adj, hoti^ brave^
agréable f>8, 16; 60, 23; 88, 23; 80, 18; 213,
22; al b. mati de bon matin 248, 14; bona
gen domestici fidei 255, 11; bona adv. en
bonne voie 8, 35.
boal (*b$vftle p, bôvlle) s. m: éfable à boeufs
316, 2a
bobancier (de boban; v. Kg. 1496) udj. fa^tu-
euxt orgueiUeux 165, 1(>.
boca; bocca; bocha (bûccam) s.f bouvhe 105, 2;
269, 6; 322, 22, 27.
bois; boih (bUscum) «. m. bui8,
boÌBsa (^bûxam de i'bQxîdam) «./. hoUe 200, 14.
boÌBSO (de bois) e, m. huis8oti^ hoie 37, 22;
819, 28.
bola (btillam) s. f. boule 389, 20.
bonamen; -ent (bôna mìínte) adv, boiinemeut,
bien^ eonvenahìement 5, 2.
bonaurat; -ath (de b^num a[n|gQriam) udj.
bieiiheureux 10, 7; 27, 4.
bonaaretat (de bônum a[u]gariam) 8. f bon-
heur, béatitude 257, 25.
bonfaytor (bÔnum fàctorem) s, m. hienfaiieur
885, 3.
bontat (bOniUtem) s. f. honté 7, 39; 8, 36;
213, 22, 28; 427, 11; faire sa b. agir hien
425, 35; plai8ir 84, 28.
bontatge (^bOnTtfttTcum) 8. m. bonté 85, 9.
borda (or. inc.) s, f, hourde 387, 22, 27.
bordel (de germ, bord) 8, m. hordd 378, 27.
Bordel fi. propr, Bordeaux 41, 1.
bordo; -on (bUrdouom) n, iu. hourdon 281, 5;
vers 408, 20.
bordonet {dim, de bordon) 8. m, petit vers 403, 18.
borges; -gues 813, 30; -zes 208, 9; 811, 1 (de
germ. burg) 8. m. bourgeois 238, 13; 273, 19.
borsa (^bûrsam) 8. f. bourse 10, 34; 224, 19;
232, 19; 376, 9.
bosc; bos 40, 17 (*bUscum; v, Kg. 1664) 8. m,
hois,forêt 45, 32; 55, 11.
boscatgo (de bosc; '^'biiscatîcum) ^. m, ÌHicuqr
109, 22; 179, 28; 291, (î.
bosso (or. inc.) s. m, bélier 143, 25.
botar; butar (ger^t. bôtan) f^. /. tr, pous^er
104, 15; 442, 15; mettre 442, 8; b. lo foc
tneltre le feu 432, 31.
bou V. buou.
bovier (^bOvftrinm) s, m. bouvier 342, 24.
brac {or. inc.) s, m, houe 44, 16; 87, 0.
bragas; -guas; -ias (brftccas, d'or, ceU.) 8, f,
pt. hraies 132, 1 ; 210, 25.
braire (♦brftgîíre, d*or, inc, ; v. Kg. 1539) v, III,
braire, crier, chanter 83. 13.
bramar (de germ. breman) v. I. intr. bramer,
faire sonner,
bran; branc (germ. brant) 8, m, gloive 120, 15;
127, 2; 202, 26.
branc (de brìíncam) s. m. hranche 436, 19.
brauca; -cha (braucani) s. m. hrandte 2t^, 29;
329, 1 ; 373, 8.
brancut (de branca) adj. hrunehu 147, 26.
brandon (de genti, brand) 8. m, hrandoth 306, 20.
branquìl (de branca) s. m. rameau 71, 8.
brassa (bruchTa) s. f, hrasse 425, 17; 427, 1.
bratz; braz; bras (bracliTum) s.m. bru8 3H,9:
47, 1«; 10), 80. 85; 277, 4; 3(U, 7; memhre
viril i:U), 22.
brau (t». Ktj, 1226) adj., f brava, dur, riule,
médiant 120, 7; 1(>3. 8; 2(}1, 11; 358, 3.
brega (de germ. brikan) s. f, quereUe 338,27;
342, 41.
breiar (♦brSvTftre) v. I, tr, àbréger 149, 20.
breu; brieu (brì^vcm) adj. bref, court 48, 15;
en b. dans peu, tout'à'i'iteure Çm b.) 33, 81 ;
270, 24.
breu (brOvem) s. m. href, iettre 3, 19; 60, 19;
102, 26; b. doble bref'douhle, e8pèce depoème
309, 22, 31.
breumen; -ns; brieumen (brêvi niOnte) adv.
biHÌvement 351, 10; h entôt, rapidemeni 270,
24; 286, 22; 304, 24.
brieu; brieumen i;. breu; breumen.
brisar (or. inc; v, Kg. 1576) v. I, tr briser,
tourmenter 7, 4.
briii (v. Kg. :il6\i) s. m. impétuosité , eulhou-
sianme 1(58,9; de b. impéttieusement, vivement,
auasitôt 291, 2^).
483
ÔLOSSAIKE.
484
bro {du rad, germ, brô) s, m. bouillon 199, 19.
brochar (♦brôccftre; v. Kg. 1582) v. I, tr. bro-
cher, rperonner 88, 8.
broill; brnoill; brnelh; brnlh {d'or. celt.; v, Kg,
jrySfj) 8. m. boÌ8 41, 8; 147, 2í»; 291, (î.
brotar (de germ, brlit) v. I. intr, germer, bou-
tonner 165, 80.
brotonar (de broton, de germ. brttt) v. I. intr.
germer, boutonner 291, 6; 293, 84.
brn; bruo (ŷerm, brûn) adj., f. bruna, brun
118, 28; êombre 114, 21.
bruelh; bruoill; bmlh v. broill.
brnida {pc. p. f. de brnir) «. /. bruit 211. 83.
brnir (♦brtíglre; d^ rttglre et eelt, brag?) v,
ìl*. intr.j pc. jìrés, brncn, bruire, hennir
182, 7; ýaire du bruit 179, 86.
bmit; brut; brni; bruey (ríe bruir ; ♦brîigTtuin)
8. m. tapage 98, 3; bruit, rumeur 105, 26;
162, 8; 197, 28; 250, 21; 866, 80.
brnlhar (de broiU, brulli) v. I. intr. bourqeonner
247, 28.
brnina (brUniani) 8. f, brumr, brouillard épaiê
291, 12.
brnsar {d*un rad. cclt, bríisV) v. I, tr. brúler
206, 4.
brnsca (♦brtlscam ; v. Kg. 1601) 8, f, branehe,
ramenu 402, 6.
brut (bmttum) adj. rude, vilain 149, 26.
bnc (germ. bûk) e. m. tronc 38, 28.
bucella (bttccSllam) «. /. bouchée 10, 29.
bndol (botì^llnm) 8. m. hot/au 40, 88.
bndrllior (♦l>ot<illimnm) 8. m. tripier 281. 10.
bnîar {de bnf, onomatoprc) v, ì, intr. bouffer,
itoujjicr; I». cn la barba rirc au ne2f337, 28.
bugadar {dc bngada, pc, p.f, de bugar, gertn,
bíilíon) V. I. tr, ieeeiver 210, 26.
buillìr (bììllire) i;. //-. bouiUir 200, 6.
bnon V. bo.
buou (bSvem) «. m bmuf 207, 10; 889. 19.
burdir {dc genn. be-hnrdan) v, I. intr. joúter
47, 17; cabrioler 58, 20. Cf. bcordar et
borda.
bntar v. botar.
o' = que, 8i.
ca (canem) 8. m. chien 859, 26.
cab i;. cap.
cabal (♦cápftlem, de ♦ciipnm p. caput) adj. ex-
ccllent ir»8, 17; ju8te 2Î)7, 8; de c. en bon
rtat (V) 201, 24; pcr 8on c. en ce qui le con-
crrney ponr sn part 201, 25.
mbalos {de cabal, ♦cìipnlcm) adj. puiesant, glo-
rietix, excellent 401, 2.
cabana (c&piinnam, d*or. inc) 8,f. ctibane 166,
20.
cabelh; -eil; -11; -el (cftpTllnm) 8, m. eheveuiì,
80; 267, 28; 271, 13; 399, 12.
caber 209, 28; 220, 14; -bir (♦cápSre p. c&p8re)
V. f III. intr., prée. ind, eg, 3. cab 801, 4,
t'tre contenUy demeurcr; pc. p. cabit muni,
pourvu 841, 5; 892, 88.
cabil V. cabelh.
cabir v. caber.
Cabra n. pr, 91, 1.
cabrefoil (c&prîfôlinm) «. m. ehèvrefeuille 324,
19.
cabrella (♦c&prHlam) 8,f, ehevron (hérald.) 180,
23.
cabri (c^lprlnnm) adj. de ehèvre 68, 26.
cabriera (♦cuprftriam) «. /. chevrière, ehanson
dont Vhéro'ine eet une dìtvrière 406, 32.
cada; qnada (cata, grec u^trn) adv.\ quada trei
tou8 lee troÌ8 34, 23; pauc c. pauc peu à peu
285, 6; 848, 26.
cadau; -uo (»'^7» aoum) pron. indéf. chaeun
127, 25; 236, 17; 812, :J6.
cadeira; -eyra (c&thôdram) 8. f. chaire, thráne
11, 28.
cadel (c&tellam) 8. m. Jeune (Panimaux 361,
18, 17.
cadena; kadena (c&tenam) 8, f, eh^Une 3, 40;
89, 8.
cader v cazer.
cadoro (or. inc.) 8. m, appât, amoree 61, 8.
cacr V. OAxer.
(îaerci n, jpr. Çurrcg 127, sU.
cairat (qu&drfttam) (m(;. carré, 8olide, robuête
8.8, 12; 292, 15.
caircl; quaircl (♦qa&drollam) «. m. carreau(d^ar'
balète), gro8 trait à quatre pane quê ìançaient
ìee arbalHee de grande dimention 127, 1 ; 148,
20; 294, 24.
cairo (♦qn&dronem) 8. m. grande pierre earrée
844, 20.
cais; qnais; qnay^h (qoABÌ) adv. quaei, pour
ainei dire 822, SS; à peu in-ie 403, 17; c c'
(que) comme ei 244, 27.
caÌ8 (c&psam) 8, m. bouche; faire c bai^er 326,
31 (éPaprh To. il faui lire 821, 18: lo feiran
el caÌ8 gelar le Jeroni geler dane la bouehe,
Vempècheroni de parìer),
caitia; chait-; cayt-; qnait-; capt-; cat-; cai-
tieu; cayt-; cat- (c&ptlvam) adj., f, -iva,
captif; ch'etif, mieérable, malheureux 6, 19;
70, 8; 121,4; i:i5, 9; 886,:«); 348, 16; :^76,
19; 402, 9; 417, 20; 44:^, 2(5.
cal V, qaal.
calabre (♦c&t&bòlam) e. f. maehine de guerre
148, 20.
calandri (de *c&l&odram; ♦c&l&ndnnam) «. m.
16*
biu (or. ine.; t>. Kg. n97) «. /. biat, bi-i»t
66, 14.
Uuc (í)trm. bluik) aâj. blane 7. 23; 104, 34;
105, 1, f>.
blanchecbft (dc blanc, pfrm. blanlc) «. f, blan-
eheur 870, 1J8.
blan4ir (•blindire p. -iri) e. !!•*. tr. flalUr,
t'iusinuer 95, 'di; 272, 7.
blM^qet ((íim. de bl&Dc) adj. ÍJan«ft«l 326, 38.
blasmar (blasphemnre) v. I. ti: bltìmrr, re-
prtndrt 0, !lli (iO, 4; réfi. n ptainiire (JÛ, a
blMm&T {áe «. nor. ìAiml/) c J. intr. blitnir,
•'éoonouír 106, la
blume («. vrrò. dê blumaT) « m. iilâme, honte
24, IH; 826, 14; il27, 30; 328, 9.
bleslr id» germ. blet) c. //'. bltltir; pc. p. blel,
gâii S41, 8.
blial (or. >ni:.; «. Iff. 1Í7S) t. i». habniemetit
de toie 292, 24; 294, 6.
blol; bloj (d« germ. blôdì) oi'j. Mond 291, a:-!;
/ouní í/o.V 66, 1.
blon {or. ine.; v. f{(. 1469) adj., /. blonda,
ftíonií «7, 16; 807, 7, H.
bloa (v. A. a. blAz) adj. dipouilli, exempl 6D, 4;
227, 3.
bo; bon; baon 430,6 (bjtnam) adj, boii, brave,
agricMe 58, 16; 60,23; 68,2.4; 80, 18; 213,
22; al b. mati de bon «lalìn 248, 14; bunu
geD domestiei fidti 256, 11; baoa firfv. eii
bonne voie 8, 36,
boal {•bííííle p. bBvlle) ». ni.- éiable à bteii/t
316, 2a
bobancier (de bobaD; v. Kg. 1496) ntlj. fatiii-
tux, orgutìUeux 105, U>.
boca; bocca; bocha (hitccam) t.f. boiiehe lOS, 2;
Ï9, 6;
1, 27.
bols; boib (bilscam) «. m. biiia.
boÌMH (*baiam dt *btlxldain) «, /'. loìle 200, 14.
boÌBSO (rf( boÌB) t. ni. tiiijsan, òois 37, 22;
819, 28.
bola (bQllam) *. /. íou/« 3311, 20.
bonamen; -ent (bOna míínte) ado. bonntment,
bien, eonvtnabUment 5, 2.
bonaarat; -ath (rfc b»nuni a1u|gDriom) udj.
bitnheiireux 10, 7; 27, 4.
bonanretat {de bSnnm a[a]garìnm) t. f. bon-
heur, bialitude 257, 25.
bonfaytor (bOnnm fáctflrem) t. m. bìtnfailtar
3B5, 3.
bontat (benîtstem) a. f. bonli 7, 30; 8 36-
21H, 22, 28; 427, 11; faire ■& b. ooir bitn
42Ô, 36; p/'ii«ir 84, 28.
bontatge (*bì5nTttticDm) i. »■. bonn gg ^
borda (or, iiic.) n. f. boiirde 387, 22, 27.
bordel (de gtrm. bord) *. nt. bordtl 378.' 27.
Bordel n. propr. Bordtaux 41, i.
bordo; -on (blirdQiioni) fi. ui. boiirJu
vti-i 403, 20.
bordonet (if ini. de bordon) s. m. pelít vi
borgee; içiies 313, 30; -zei 208, 0:
^n-tii. burg) a. ni. bourgeoii 238,
boraa (•baiaam) ». /. jjoiirH 10, i
233, 19; 376, 9.
boBc; boB 40, 17 (•búBcain; ■>. /V
biiit.foril 46, 82; 55,11.
boBcntgi: (i/e liosc; •biiBCiiHciuii
109, 22; ITit, 28; 291, «.
bosso (or. Ìne.) s. «i, bilier L4
botar; butai (i/erm. bôtan)
104, 15; 442, 16; meltre
meltre íe feu 432, 81.
boD 0. bnon.
iHivicr (*))&vfirinm) *. ni. /•.
Iirac {or. inc.) e. tn. boue
bragag; -gnas; -ias (bric
pt. hraiee 132, 1; 810
braire (*biJLgure, lí'pr. ini
braire, critr, ehanter
bramar (de gtrtt. brein
bran; branc (fitrm. bi
127, 2; aOS, 26.
branc (rfe br&ncam)
bruiica; -dia (briui'
3211, 1 ; 878, 8.
brancnl (dt ìoûlx
brandon {dtgenn
bronqnil (dt bra.
brasu (britdiTn''
brata; broi; ht^
47, 10; 105,
viiU ISO, »
bran (». Kg.
brega (df gr
m, 41.
breloi ^r'
bren; bTi<
an b. •
370,1
brM(Lv.
^
^U)SSA1RB.
488
cargar (c«rrïc«re) r. /. (r. charger 221, 21; réfl.
242, 4; 8f remplir 306,25; pe. p. f. cargada
^hiif 840, 8.
V. carrcira.
(»nv., fftrlt&tem) n.f. chariU 7, 88;
, 1. 8, 4, rie.
fcM, 8. f. chair 17, 7; 38, 18; 14«,
î I : íM<), 32.
' ■irnal; cârnftl&tîcuin) «. m. car^
'lrin) m\), charnel,, de chair
. 'Mî), lô; K. m. ehaÌTy viitnde
}■ tit.iiiinm) «. m. charpentier ^y
Him,
tmpòi
•»». r.ar*
. ftrÌ8on
.cnrdinaì
' {.uerrê 143,
ui>8ïmain) 8. m.
= i; irni; charicra; karrieira {de
• iiariam) 8. f. rouie 46, 12; rue
11. IJ ; ./r>/. c/i^iíw 278, 20; 354, 21.
rar; ^CHrrîttam) ©. /. charrette,
'hu.r rnuf8 et â dtux ìimon»^ garnie
'f Sf ou ptiite chnrretiê à hras 160, 24;
■\
' (Mrrnin) «. m. chnr.
■■ir carrum; ♦cirrôceum) «. m. earro$8e;
'h fjufrre 143, 4; 144, 17.
. (|niirt.
> ((hûrtani) $. f. papier, eharte 33, 24; note
A, :\^.
Mt (cârîtìitem) e.f cherté\ tener a c rendre
./jíi', rouper tfc. à iju. 85, 3.
< 1 1 ior (qnftrt&rium) 8. m. quartier, quart 341. 89.
ts (Cftsnm) 8. m. ca8 213, 10; manière 357, 38;
cn caa qne en ea8 que 403, 20;
• as (jra«., cft88um) ar(; e(i»«^, òrf>^ 44. 10.
rasamen (de casa; ^cftsftmdntum) «. m. maûoM,
habitation 44. 5.
I cascAvel (or. ine. ; v. Kg. 839H) 8. m. grelot
230. 22.
cascu; -n; ch-; chasqu; chaschu; quascu (^cfts-
clinum, de qnîsquunnm. de quîsque et nnum)
pron, adj, indéf chaeun 10, 37; 85, 0; 45.
31; 60, 4; 241, 81; 825, 10; citaque 8, 7; 395.
15.
cassa («. rerò. de cassar, ^diptîftre) 8. f. chae^e
341, 41; capture, jn-oie 360, 11.
cassador {de cassar, *criptTftre; ^criptlfttorem)
<• m., 8j. CASsaire, 8. cha88èur 2;)2, 10; 801, 14.
caasar (^captîftre) v. I. tr. rhaeeer 71, 24; 300,
12; 8()1, 14: pournuivre 180, 21.
cassidoine r. caltsadoinc.
castel; ch- (câsU^llum) e. m. ehdteau^ manoir
42. 20; 262. 14.
castcla (câstllîftnum) adj. ca8iiìlan 327, 5.
castetat; castitat: chas- {8nv., cftatltfttem) #. f.
chaeteté 8, 5; 19, 14; 414, 13.
-^ ^
s_-: ±
1^1
1. ..
491
QLOSSAIRE.
492
cembel ; semb- (c5mbollam, (f/m. de cŷmbftlam)
8. wi. appiU 220, 3; far c. t'eonduire 242, 17;
comhnt 40. 8; 'cn un 8.), réunir sous ie tnême
fìrapniu 10, 20; íiiifnr :W:K 12.
cen; cent; sen (cr'ntum) n. de nontbr. ceni 7,
:^2: 216, 'AX\ :-)22. IH; a cens par centainet
2:^4, 22.
cena (cenam) s. f. cíne 9, 9; 48, 2:^; :-i97, i.
cenador (snv. sonfttorcm) s. m. sénateur 378, 29.
cenar (cCnare) r. /. inir. tnanfjer, dtner *;^^1^ 4.
cendat (de ♦síndftlc) 8. m. sorle fiVío//>, taffeta^
266, 21 ; orijlattime 182, i:^.
c^nhor; flenhor; 8oi>încr (cïnjrrre) v.f. II. ^ pris.
tfìdtj. tnf. I. sontîîi 72, 21: pc. p. tti. c-onli 120,
lô; c^iiifr 184, 21 ; scnh 289, 25; cein 9, 17;/.
soncha :n, 10; 288, 44, ceimìre.
cennar r. senhar.
ccnt V. cen.
cente (centCnum V) n. de nomhr. centième 107, 11.
centura; sen- (cînctaram) s. f. ceinture :-i26, 20;
hiHlr 202, 10.
ccptro (sar., scCptniin) ». tn. sceptre ;\9'ò, 20.
ccrcar ; -<|iiar ; scrcar (cïrcftrc) r. /. tr. chercher
8, 20; 57. 19; li:^ 2; 154, :U ; 284, 20;
:^il, :^:i.
cercha (s. rcrb, de cercar); anar en c. aller en
quftr, faire ea prière 49, 19.
cert; sert (crrtuin) adj. certain, súr 144, 11;
812, 11; de cert; per cert certaineitumi 402,
15; 410, 21, :H1.
certa (*cí'TtûiiUîn) adj., f. -aiia, crriain, gúr 82,
i:^; 65. 9; 270, 22; 319, 5.
ccrtainon ; -ns ; ccrUvinon ; -nt : (c(*rta mrMitc)
adv. crrtainrmeni :W1, H5; 439, 22; 445, 5.
crrtAnamen (♦crrtftna monte) adv. ceriainement,
him 8ùr 172, 15; :î20, 19.
ccrtjis; scrtas; serta (cortas) adv. certes 13, 7;
:tô5, :SÍÎ; 382, 6; 444, 7.
ccrvel: ser- (ctirj S Ibullnm) s. m. cerveau 224,
a'»; :WM), 4.
CC8 (cSnsuiii) s. m. ccttê, impói 127, :-)3.
ceser r. sezer.
cessalmens (*cQn8|û!ft1i mentc) adv. eniêuelle'
mrnt 2:35, 17.
ccssar; s- (cessftre) v. L intr. ceêter 436, 8;
tr. fairr crseer 369, 6.
rcst; sost (('«ccc ístiim) dòn. tmtfc. »ij. sj. o. ccst;
sest 284, 27; pl. sj. ccst; o. ce8tz;/<Fin sg.
sj. cesta; cist 194, 23; o. ccsta; pl. sj. o.
cestas; sestas, ce, cetie, ces.
cou; ceyl r. cel.
cìi- cf. c-.
chai V. sai.
chaitiveza (de cftptlvnm; *c&ptlvTtiam) s. ý.
captivité, misère 4, 16.
chaitÌTÌer (^cáptlvSríam) «. m. tnalheur, miêère
124, 17.
champenes (^cTimpiVnQnsem) adj.,f. -esa, eham-
pmois.
charceral (de charcer; *cârcorSlem) adj. de pri-
son 6, 14.
charzir (de cnram; ♦cftrïclre) v. IP. rtn-
chi^rir, devenir cher 128, 8.
chas (*câ8am) prép. chtz 12, 42.
chaschn; r. casca.
chasqn r. cascn.
chasqae (tiri de casca) adj. indéf, ch^ique 20, 21.
chans- r. caaz-.
chatisirc (de c^nsir) s. tn. $j, celui qui chciêii;
CBScr c. faire son choix 803, 1.
chansit (pc. p. de caasir) s. tn, elioix 20, 6.
chanzidamen (du pc. p. chaasit) adv, avte dis-
tineiion 112, 10.
chera v. cara.
chi V. qai.
chiflar( chnflar (slbTliìre et *8abTlnro) v. L ir,
sifler, railler 887, 20; :^74, 2.
chin (cánem) s. tn. chien 86, 21; 444, 81.
chrÌ8tianor v. crestia.
cieatat v. ciatat
cilici (sav.y cTlTcinm) s. tn, eiliee, itoffe de poil
de chièvre de Cilicie, ceinture ou chemise de
crins pori^e sur la peau par esptrit de péni-
ience ou de motriification 829, 16.
cim ; -8im (cymam de cymam) s. m. cime, som-
mH 106, 1.
cima; 8yma; 8ima (cymam) s. f. cime^ sonunei
221, 6 (cim\ p.-é. cim); 8:-{5, 10 eommenee'
tiient 434, 25.
cimi r. 8imi.
cinc ; cinq ; 8inc (qlnqaep. qalnqae) n. de nofnbr.
cinq 127, 31; 213, 24; 828, 1.
cinqaanta (qlnqaîlgTntap.) n. de nombr,einqHanie
2(^5, 22.
cintel (de cTng^rc; *cTnctellam) s. m. eeinture
:^03, 29.
ciotat; ciptat v. ciatat.
circancire (cTrctimcldSre) v, f. II. , pc. p. cir-
cancis 28, 21, 25, circoncire.
circancÌ8Ìo (s. m., cTrctimclsTHiiem) drconeieion
28, 21.
cirventes v, sirventes.
cisclaton (de cyclftdem?; v. Kg, 2725) robe
d'apparat 271, 12.
citar (sav. ; cTtftre) v. I. ir. eiter 210, 1.
citatio [sav.f cTtfttTOnem) s, f, eitaiion 485, 19.
cintat; ciot-; cipt-; sieat- (clvTt&tem) s. f. dié,
ville 6, 21 ; 26, 4; 42, 29; 20:^ 20; 428, 11 ;
437, 26.
clam (s. vtrb. de elamar) s. m. píainte, rMa-
mation 247, 30; appel (steo%tr$?) 860, 1.
•r^pt
■ *
404
«niMUi: '^rta**Jî«*tOSUiiiì adj. conooiteiu', avitlv
_ '„ :ì.. ». áít 21.
,••//> "'*'' "A'' î«ì"-rtuni) a. m. hien caché, abri
:" .. ;. i!i í. tn cachelte 371, 4.
, j NfM-ru: •/•/ íobert; ♦còpcrtùrium) s. m. cou-
«vru^'f £lvi. 2fí.
f^Mni^ iV coboit; ♦coporturam) s. /. cou-
tvfun senes o. franchemeni 326, 22.
fHiiuuE/sv cubeeza; cobeìtcsa (*cupîditiani et
*r:iiiicy lîtiam) a. /. convoitifse, avarice 00,
j_ ;:. :iî\ 21 ; 317, 10; 383, 24; iléair 257, 38;
.wii.i.' 257, 21.
, j*(.r.Jk «\>bbhi (copulam) ò-. /. couplet, strophe
1 ^ ^í. :.;; 247. IH; 298, 8; 404, :i8; 4aô, íi, 7.
cMiitTiabín {ite ( obrai) ^. m. proviaìon 238, 23.
nAin»: /cupôrfire) v. I. tr, vonquêrir 118, 17;
4i.-{n^rir, ohtenir 180, 18; retroitvvr 112, 15;
'nixt.iutrir 151, 16.
. L, -jurx: ou- (cò|o]iM'iire) t;. //". tr., préit. imi.
,,-#i,. **/' <i. cobre 5, 20, 27; cobri 360, 14; pc. p.
.ythrìi 38, 5; cubert 321, 87, couvrir 5, 20,
,;,g^ ÍT; intr. se couvrir.
.w*; caec (còquum) ;ì. m. cuiitinier 280, 25:
m 25.
^ ,-vcli- r. coit-.
^v- -■v<ir- r. consir-.
. . *. cv^tHlrilla; -ilba (crocoililaMíì {*. f, vrovudUv JU»2,
;i5. 40, 41, 43.
^ ^ s^>«lerc \íte côda?) ìt. m. eitpace (ju*on taiisíte in-
friáite devant une maiìfon, pelouae, préau 1 14, 6.
.^iw i\hIìcìo r. condicio.
oonfesamen (c0nfr*s8âmr>ntum) s. m. confession
^ 22, 30.
^ ,^ m'^Jt' cofraire (♦confrîìtrom) s. m. confrh'e 211,6.
cugitar r. cuidar.
coicha V. coissa.
^.^•* .V» coillir i'. colbir.
coiden (pr. inc.)\ de c. 87, 17.
coiudamcn ; -ens (cognîta mcnte) adv. yraci-
tusement 238, 10; i>oliment 273. 8.
* i*.^ coinde; cucndc (cognitum) adj., f. conia, poV
, :>i^, íi. 23Î), 7; (jracieux, ffentH 34,' 1 ; 30. 13; lOt»,
■ ^ *!.•« 0; Joli 21)3. (>.
coindot ((////*. de coindc) adj. tfentil, Joli 104,
5C .'í^- -^V 32; 103, 12; 2(W, 26; 200, 14.
I coissa; coirba (còxam) s. f cuiase 40, 32;
. , ,v«Mi*'.)\ ' 202, 18.
' coissi {dv *coxlnuïn ? ; cf. K(f. '^058) s. m. coussin
] 32, 2; 58, 2<>; 200, 1; 321, 36.
^••.><«.« ^rixit I coita; cocìia icoctam) s.f.hesoin, dvtresse 2\0,
] 13; 370, 22. 23; vomha't 124, 5 ; (h'sir 107, 18;
..«•%i.;«* IV iV. 0. de fam faminv 2'M\, t>.
* ••
.vV--'
coitar ((fv coita; *córtare) c. /. tr. presser,
stimulvr 2îM, 18; vjcvitvr 310, 12; h(Her,
accéln'er 397, 30; pc. p. avide 57, 4.
coitos ; cocbos {dv coitar ; ♦cOctOsum) adj. pressé,
495
GLOSSAIAE.
496
rapidr 145, 24; avide, dfnireux 275, 28;
vianda cochosa nourriture mangée rapidemetU
H97, 31.
coito7.ati\cn (<//■ roit4»8) mtr. nvittnui'nt, rapiih''
vtcnt 11)8, 1().
col (còllnm) 8. m. cofi ôl, 8; 194, 18; nccolade,
haiser 820, îU.
colada {dr còllum ; ♦cfillrttam) s.f. coup 25(), 8().
colar (c^hìre) v. I. tr. faire passer {au filtre)
2(K), 12: intr. couler 224, 29.
colcar V. coljçar.
colcha (s. verb. de colcar) s. f couche 897, 33.
colfj^ar ; -fçuar ; -car (c^llftcarc) v. I. tr. coucfier
278, 3; nfi. sc coucher 41, 27; 111, 15;
244, 9; 290. 17; 323, 2i\ \ s'appuyer 106, 30;
inf. suìtst. coucher, goir 271. 19.
colhir; coiUir; culhir; cullir (de côllïgì*re) v.
Il'.f pr/s, ind. sg. I. colh 2(J4, 16; 2. coills;
culhs 4.'), 4: 3. colh 134, 22; col 3, 17; 7, 0;
cuelh; suhj. sg. í. coilla; 3. coiir 114, 1;
colha; cupilla; impf ifuhi, .y. coillìs 14:'), ;M>;
cuillis \fut. pl. 3. cnlliran 13. 31 ; impér. sg. 2.
cuolh, CHciHiì\ rccuciUìr; accueiitir, tolérer
34(i, 7; 0. mal prcndrc en mauvaise jìurt
3, 17 ; c. mal en jçrat prendre cn honne part
45, 4; no c. de ne pits cesser de 178, 29.
colier (•cftllârium) s, m. porte-faix 45, 27.
collcge {sav.y cdllegium) s. m. (ie sacré) eoUège
400, 30.
colompna; colnnina; cxilnmpna; colnna (Cf^hlm-
nnm) s. f, cotonnc 2(10, 32; ìm, 10; 393, 27:
409, 18.
color (cíllorcm) s. f couleur 7, 35 ; teint 208,
35; manière 85, 2(): pritexte 431, 2.
colorar (còlorâre) v. I. tr. colorer 293, 83;
364, 20.
colp (cQl[ri]pum) s. m. coup 88, 5; 250, 31.
colpa (cûlpam) s.ffaute 23, 29 ; 24, 1, 3; 7«, 2.
columna; columpna v. colompna.
com; cum; con; qaom; qnon; co; qao {de
(luomòdo) (uìv. coìij. comme^ commeni 4, 24,
25; 11, 32; 55. 16; 84, 6; 91, 37; 138, 19;
267. 16; 274, 5; 414, 20; comme si 897, 18;
c. faitamen cofnment 11, 42; si com, si cam
aitisi que 5. 26; 19, 15; 20, 8; 22, 12; enaisi
cx> de même que, ainsi que 29, 18; o. qae
tfuoiquc; n. p1u8 113, 22; c. 8Ì (sr) comme si
42, 7; m. 25; 218, '^5; (de ciim) qutuut,
lcrsquc 4. :K); 5, 2; 6. 14; puisqur :)0.3, 2.
coma; cnma; c^mo {de quomodo) luiv. comfne
25. 20; 92, 19; 268, 22; 441. 81.
coma (cômam) s, f chrvelure 149, 7.
coman (s. vcrh. de comandar) s. m. ordre, eom-
mandement 167. 20.
comanda (s. verh, de comandar) #. /. ordre,
eommandement 282, 10; mardutndise eom'
mandée ou reeomnuindée 210, 21.
comandamen (rff comandar ;*c0mmlindftm6ntam)
s. m. ordrc, comnmndement, nutndat 11, 10;
12. 15; 28, 10; 256, 19.
comandar (^cômmandftre) v, I, tr. et intr. eom-
mandrr 281, 27; recommander, eof^fier 7,4;
341, 36; réfl. 151, 15; 202, 19.
comandayris (*c6mmàndfttrlcem) s.J.eomman-
deuse, maHresse 376, 10.
comanre v. somonre.
comba (*cilmbam, d'or, celt.) s.f eombe, valUe
éiroite et profonde 402, 10.
combatemcn {de combatre) s. m. combat, aitaque
4*2(5, 3.
combatrc; conb- (cUm et bHtturTc) v, III, ir,
combaUre 143, 15; 448, 23; 225, 7; r^fl, se
baltre 188, 28; 191, 16.
comdar v. comtar.
comen {de com, avec le suffixe adverbial ment)
adv. cotnment 321 . 7 ; o. qae de quelle
nutnière que 152, 15.
comensamen; -mcnt: comenz- (de comcnsar) s.
nu commencrmrnt 14, 40; 253, 4; 331, 13.
comensar; commençar (*cOmînTtîftre, de cum
et Tnîtiam) v. I. tr. commeneer 8, 16; 21, 33;
72. 27.
comcB (pc. p. de comctrc) s. m. commis, eam-
missaire, fonctionnaire 484, 20.
comctro (cflromTttrro) v. f 11., purf sg, 5»
comoB 4:i:4, 17, cofnmelire.
comiat r. comjat.
cominal v. comnnal.
comjat (clSmmrAtum) s. m, congé 60, 9; per-
mission 277, 27.
commençar v. comensar.
como r. coma.
comorsar {de ci\m ei môrflam) v. I, réfl, se
baitre, bataUler, $e chamaHler 223, 3.
compaigna v. companba.
companh; compain; compaing; companho; -on;
conpaignon ; -aingnon (*cÒmpilnio, de cttm eí
pânem) s. m. eompagnon 99, 11; 109, 12;
805, 11 ; 265, 35, 39; 868, 28; 873, 87; 8«0,
37; 890, 20; pair 92. 4; par ni o. éqmvaleni,
égal 118, 4.
companha; conp-; compaigna (*cÒmpllniaai, r/e
cnm ei prmcm) s, f. eomjtagnie 358, 3; 873,
40; 444. 22; troupe 41, 8.
C4)mpanha (dr companh) s. f. eompiujne M), 23.
companhar (de companii) r. Ì. ir, acecmpagner
390, 86.
companhatge (de companh) s. m. aeeompagne-
meni 57, 1.
companhia ; compania ; -io {de companh) «. /.
eompagniebò, 38; 110, 12; 260, U; 367,26.
498
.•iii
. .-il"
,-.-..'—
■»••■
«^■ir*-"'
.!<•■•'
^ I ■
*.
iC
l> !•
ï». ;
X.. •-.itH'cíS^
'. Hl .1 \
*■.
/.
.. >\ iVl». 21.
íA- 12. 2H;
.■•II...*» 21 H, 12, 20; subst, comiuuHauU^ 112,
r :.- :W, 2.
•.iiLiV coniinal (cònimiinrileiu) adj. commun
í . 22: puhlic 307, ô; per o. cn commuii,
V"* « ;. nt'meii t 2iK), 1 1 .
-.in iiAlnion; -ns; -n/; cominalinen; cuminal-
ii' ' : *ivfr. ilv comiiiiiil) («(//'. commuitvmcut,
i* .\ninun, ensembU' 118, 10; 230, 4; 2íî(), -4;
•U^. 21ì; tji'ncralemcnt 170, 11.
.j.i cOnum) í. /«. co/* 58, 27.
.•^a •.-. com.
.^ace- r/. consc-.
,'--2v'ebre ícÒncïprTe) v. /. ///. tr., fut. sg, 2.
coiicobras 2í), !), coHrcvoir.
xvichsi (ròiiclium) n. /. conque, basíin i), 15.
.vnilampmir (côn-tlâmnart:) r. /. tr. coniìamner
2<>î», 17; ;J75. 18.
.vndicio; cod- (*</<'., côiidïtïônem) s.f. condition
395, 31; 397, 15.
conduire (côndiicr'ie) v. /. //. tr. conduire.
oondut; -u^ {pc. p. dc conduirc) ». m. conduit;
icptis 372, 27 : (//;•, mrlodie 14í), 29.
ouiifonnar: cof- ((•Onfïrinrirfì) /•. /. tr. conjirmcr
31î», 31; 42S. 3:1; n'ji, s'mrcrmir l2í), 17.
confcs; cofcs (coiifi'ssiim) adj. celui qui arouc
ia culpabilifr 21, 23; 23, 5; <ií)3, 22.
(*oiif(-s.sur; cof-; colì- {sar., dc cOiifùsHUiii /'. /.
tr. cuHj'cíiscr; intr. aroucr 354, 12; rcfl. se
coHjcsncr 21. 81; 2t)8, 22.
confitssio; cof.; confcsion (tfd/., cOnf(^*ssï(jnem)
s. /. confcissioH 191, 20; 209, 9; 306, 3í).
conlìnar (dc cflm et flnem; conflnare) r. /. /////•.
cvHjÌHcr; c. ub 2(>1. 4.
confondre; cof-; cofundrc (cOnfiindrre) r. lll.
tr. coHfondre 41, 22; 54, 27; (ÎO, 14; 223, 20;
280 10; tuer 3(k), 12; rc/l. pthir 222. m.
conformitat [aav., *cOnf(~)rmït:itcm) s. /. co/i-
Jormitr 39.Ô, 35.
confort; cof- {s. verb de confortar) s. m. con-
j'vi't , tHCouratjeineHt , consolation 108, l(»;
175, 23; 430, 8.
confortar; cof- (confôrtfire) /•. /. tr. conforter;
t'ijl. *( coHSidcr 127, 3.
confiisio {sar., cuiifUsîviliein) s. /. conj'usion,
drsordrc 259, 2î\
coiitînrar /'. conjurar.
coiii (í/( CíUium, *cùnínum) adj. du con 58, 34.
conia /•. coindc.
conjunctio (*•»//•., conjiïnctïOiii*m) s.f conjunction
213. 9.
conjnrar; -trurar (cònjurarc) v. 1. tr. conjurer
î'i). 1«; ;W5, 39.
conoisscnsa; -ovsscnsa; -oys(*nsa (í/c conoisser)
ií. / coHHaissuHCi 2i>8. 1; ik)8, 19; savoir
4t)i, 18.
conoisser; connoissur; conoicher (côgnOsctire)
499
GLOSSAIRE.
500
V. /. JIL, prés. ind, sg. 1. conosc 60, 4;
241, 29; conosci 25. 27; 3, conois; 9uhj.
sg. 3. conoscha 18, 14; conosc' 368, 88; pL 2.
ronnscatz 2Í)1, Hl; .V. conosclicn 17, 10;
impf. 9ubj. sg. 3. conogues 1G2, 10; par/.
sg. 1. conoc 226, 11; (faibie) conognii 18, 31;
3. conog 18, 30; pl. 3, connogron 26, 7;
conoguen 15, 2; 18, 'M;/uLsg, í. conoisserai;
2. conoichcras 370, 23, 25; pc. p. m. conogat
18, :^î; 134, 2;/. conogada 14, 11, tr. con-
naìtre, reconnaUre 11, 12; no'ns conosc* om
qu*on ne retnarque en vous; rèfi. de t^aperee-
voir 134, 2; faire conognt /aire connaHre
14, 10.
conort (s. rerb. f/r conortar) 9. m. con/ort,
comolation 120, 22; 268, 21.
conortar {(ie *co[n]hortrire p. cOhSrUiri) r. /. tr.
con/orter, encourager, consoler 144, 24; 155,
12; 187, 19; r//. 75, 8; 117, 10; c. de assurer
286, 25.
conp- r/ comp-.
conporta (cìim ct portam) s. /. pont suspetidn
3î)3, 23.
conqucrcîucn {dr conqucrcr) s. m. conquHc,
acquisition 237. 4.
conquerer 140, 3; 178, 8; conquerir 180, 8;
{de cftn-quaerrTc) r./. 11. tr., prés. subj. sg. 3.
conquiera 47, 7; pc, prh. conqueren 236, 16;
pc. p. m. conques 73, 22; oonqais 64, 8;
conqneis 71, 27 ; /. conquiza 60, 25, conquérir,
gagncr^ raincrc.
conquesta (*c5nqutesïtam) s./. conquête 864, 12.
conquistar (*cfínquistAre) r. I. tr. eonqu/rir,
gagner 92, 30; 117, 32; 309, 27; 425, 13, 14;
raincre 226, 19.
conrei; conre (s. verb. de conreiar) s. m. êqui-
page, r.quipement 35, 3; 113. 5; 128, 10;
2î)9, 9.
conreiar (r. Kg. 7858) r. 1. tr. êquiper.
consciencia; consiensa (sar., cOnscîSntlam) «. /.
conscience 386, 2; 899, 8.
consegre (c0n-*8cquere) r. III. tr. atteindre 120,
26.
conseil; -eill v. conselh.
conseillier (cOnsTlíârinm) s. m. conseiller;
coussin 324, 8,
consclh; -eill; -cil; -cl; concelh; c^sselh; -ell;
rx)8eill; -cil (consîlîum) s. m. cnmeil 28, 8;
82, 9; 48, 5, 15; 90, 7; 176, 2:i; 267, 22;
285, 3; rt^union de pcrsonnes qui dMibèrent
355, 19; concile 427, 36; résolution 280, 11.
conselhar; -eillar; concelhar; cosselhar (*cOn-
sTlTàre) r. /. tr. conseiiler 42. 3; 136, 2;
218, 5; 234, 16; 282, 9; 427, 7,
consentir; cossentir; conccntir (consSntlre)
V, II' *. inir. 318, 4 ; 870, 88 ; 426, 22 ; obéir
886, 1; c. de 207, 10; tr. aceorder^ eancéder,
souffrir 63, 6; 86, 26; 160, 28.
consentire (de consentir; ^cOnsSntltor) s. m. sj.
celui qui consent 216, 5.
conservacio (sac, conservdtTOnem) s. f. con-
scrvation 394, 31.
consi; conssi; cossi; cossy; coysi;. qnossi (de
com et si) adr. conj. comment 33, 20; 69, 2;
272, 6; 293, 6; 336, 88; 440, 21; 441, 19.
consiensa r. consciencia.
consir r. consire.
consiramen (de consirar; ^cOnsldSrftmSntom)
s. m. considération, souci 238, 24.
consirar; coss-; cos-; coc- (cOnsldcnìrc) p. I,
ir. considérer, penser 21, 24; o. de 52, 26;
0. en 884, 21 ; réfì. sUmaginer, se dire 884, 10;
86 0. de réfUcltir 886, 5; pc. p. songeant
à 89, 7.
consire; consir 108, 24; 166, 20; 889, 84;
408, 10; cossire; conss- (s. verb de consir&r)
s. m. réjlexion, rêrerie, pens^e 79, 1 ; 216, 7 ;
260, 14; 303, 30; soíte de poésie 408, 10.
consiricr (de consirar; ^cOnsldJSrftriam) s. m.
rèrnie, pensfe 123, 11; 167, 29; 247, 0;
souci 341, 19.
consiros; coss-: coc- (de consirar) adj. penêi/,
soucieux 175, 12; 288, 19; 332, 26; 389, 24.
consistory (sar., cOnsistOriam) s. m. consitUnre
417, 4.
consolar (consolSre) r. /. tr. consoler 334, 4.
consonansa (consdnântiam)*./. consonanee, rinu
408, 12.
consonar (consônsre) r. /. intr. eoneorder
408, 19.
conss- r. cons-.
cont- r. comt-.
contempl&r (c5ntSmp1ftre) r. /. tr. contempler
433, 10.
conten (cQnt?ntnm) adj. etmteni 487, 22.
conten (de contendre) s. m. eontestation, dispuie
172, 14; 301, 15; ses c. sans conteste 172, la
contenda (de contendre) s. /. eoniradietion, dis-
pute 81, 20.
contendre (cÒnUSndíre) r. ///. inir. contendre,
eoniester, dispuier 168. 16; 283, 14; combaUrê
204, 6.
contenemcn (de contencr) s. ni. eontenance,
conduite 24, 9; 99, 27; 15:), 4.
contenenxa (de contener) s./. eontenance, eon^
duite 97, 13.
contener (con-tenérc) r. /. ///., prrs ind. sg. 3.
conte 403, 2, conienir.
contenso; -ço (cOnU^ntTonem) s. /. etmteniion,
combat 8. 28; 142. 5, tençon 91, 24.
contenta {pc. p. /. de contendre) s. /. dispuiê
128, 35.
501
ouiitlnuftbla (cfiutlna-ìtbTlem) a>{/. coulinuel.
«intlnuíiiiteud ic8iitliia»-ni>"'nit'ì adv. continú-
mrnl, tt* pltm 2;t(i. 31.
ouiitÌiiuuN {J* oSnlTnQuiu) a<(/. eontmu 2&1, 3.
cuiitr» lcftuUk);»V/'.(»Ntrr7,3a;R, 1,2,;-) «ic;
iYr«. d 1(1, 3L> ^ H:(, 14 ; ir. que pourquoi 1 16, 6.
ouiitrHi]» ((jn cttutrfti *c)intrrtt&m) t./.eonlrét,
fMy« 2hl, 28.
cuiitnu)lr«i -tlir (cttntcitilicòre) p. /■. //■ ínír.
•»'Nh'nr<W »11. 114, JU; 4.11, 3l.
txnitrniliiiitnicn (ilr cuiitTiuliru) «. ih. oontra-
ilitliuni na o. *<im «Mtri-rcfif 2S7, 14.
MhtTAUr lti(>. 17; HTiil, ^ (c(intra-fri[cti]re)
r. f. tr. eimtr^itirt.
OoMtàs (rfíntrrtotuoa) o((;. ealropiii 119, 211.
PunlTHllo (oantTArÌuin}*. »•■ eoulradìeiiim 87, 20.
iiiiiiIi'ï|ii>lnluiiiGn; •poncltuinun (u(iiilra-|i>iiictiì-
tiii»itii»il ■, M c-mlrepaÌHt 2BH, U, 5.
OuntriU'l (i'Antmrluui) ni{/., / •ari», eontraire,
ufifXNnl an», -A\\ It7fi, 28; pcr le o. o» coii-
Intf'c* 4<ltl. lU; «u&«f. 40», 1.
ouutrftrlu* (if* ountrftrl) u({/. uui/AruríMiv (iji'^il-
(uitll' Ua.) 114, iy.
oi>ntrMil (iJ« cuntr«at»r, o(lDtriist>1re) «. »(.
íiitputi 4<16, 2.
ouiivniiloi) (nun., canvttnlí^nten)) aiìj. tonrtuani
\m. 41; m, 15, lil, Itì.
ounvanlr; miv-; <|uuv- (citnvOnire) c. /. lll.
inli:, fiti'i iiiil. tfi. a. «^uvu ir)4. 2li; cunvun
UI4, la; mbj. «ir .ï. ouvanK« 70, 27; fut.
*(í. .i. ouvlndr» atì4, ^4 /»p, p. m. Bovongut
anU, 4; tniurimr, lUhlarn; anmer; impert. il
i'oui'ilHl, il /aul Ni, 18; m, 24; 214, In;
4IW, 10; ,1% 70, :i7.
oiinvuniiHr (ciliiviiiw1re) c. /. í//. 'r., prét. iini.
u,l. X oiiiivoiii 804, 26, «aí'ii-tv.
iMMivuri (i'^nvi<riuin ; pc. p. de cODvnrtóre)
.1,1,. ,:.i....li if>. 11.
i'.iiuvoi'iilu (■iiv., oDnvtiralDDom) $./. convertion
HHI, 10; irnHi/iiriiiaHoi, 8U6, h.
iHiiivoi'tllil» (<"i«.. cflnviïrtTblloin) <»(;., /. ibla
,i.ini.iHblr. diiireli/ 8U6, 8.
iHihvurtlr; i'-nï- (ih cilnviirliíro) v. Il'. coiierilìr
lOJ, m-. •JJV. 18; li/l. 1« (nitin/'fli-uifr 306, 22.
ounvliUri i-uv- ('ciínvitilri;) v. I. tr. eonrier,
ÌMilrr 810, 27; ítlíO, 28; 4111, 4, 22; pe. p.
tubÉl. ÌnvHf, liMi HII7, 20.
(Uiiivlniini riiv- (i'* r.uiivenlr) t. m. eonvriiliui;
promntr W), 2.
riiiMr (líc Ciilp; iiil|i»r) v. I. Ir. coup^r 432, 40.
Oii|iliiN (ii'i'-, i'aiilOMUIil) ii('^., pl. 01. coplozGB,
niplriij; iiboHilitnl iM, 20.
cur (mr) ■. m. «irnr 8, 8; II, 28; mal o.
mMiiiiifnt -m, 84.
oiirfti -u; liur; quuru^quA hor») inlv. àqaiMc
ìienre, qunnd 30, 21; 195, 8, 10; o. qoe A
quelle heiire que 7, 2; 161, 8.
ooral (rf» cer, 'cSrÂleiii) adj. eorâial, iiitime
102, 9.
coralmen (de coral) aiìv. eordinletnmt 318, 17.
coratge; -age; -atje-; -ajej -agge (*c3r£tïcDm)
'•(ij;*; £
ii<r/i-i i^
tièfie
dr» offrelioiit, lìe» patsíoiitM, 2; 102, 17 ; 272,
17; 370, 3; amìatftt de o. (iinifiV de caur, in-
tiiiie 67, 2.
CurutjoH; -tgug ((/« curatge) adj. caHragfiix,
plein dt eamr 179, 20; 227, 1; 240, aa
curbato (lie cìlrbum, côrvnm) ». «i. jttint du
i^o.-U<,i< p,in coiiia,, 359, 38.
corda (chfirdam) «./. iwi'ifi! 281, 24; 824, 16.
cordu ifle corda) t. m. eordou, ruban 120, 'i\\
264, 0; 2H7, 22.
oiriliiri&ru < (iosiluriera, dt 'csnaUEturum)
»./. coiili-rièr, 40, 10; 47, 8.
corn (crirmun a. in. cor 208, 23; eornt 361, 24.
curiiut (côrnntum) ii>?j'. corau -iffl, 16.
corompamen (<ie corroinpre, cSrrOmpere) t. m,
eorriiplion 447, 3.
coroDa (cSrOnam) i./. coiii'Oiii» 127, 81.
coroBar ». cúrrossav,
corp (c5rl)uni,CÌlrVQm) í. m. eorbeau 330,8; 861),
8H,
corporal (tav., cSrpdrrilero) adj. corporel a 80.
corporulmciit {<lr. curpural) ada. eorpnrellrniml
atl, 12,
corps II. cora.
rrosriir 320,
currei (cerrTglum) *. i». eounoie 1211, 33; 128, 8.
i'.ij|'ri.-itt; 'gn (uiirri^iuiii ^. f eonrroir 108,32;
3G0, 34 o. ali nobz /oh<i 18», 14.
curreinr (iVi- oorreiu) «. /. Ir. /oiullrr ISO, 14.
correr; corre 146, 35 (cQrríire) ». /. ///, 'prit.
iiid. si/. /. cor A2, 18; 3. corr 18:1, 10; curre
371, 38; p/. H. corro 40, Ifli; oorron 25, 0;
P'ir/. »g. .1. corrcc 201, 84; cors aOl, ;W,
/ut. pi. .i. currun 288, 211; iihíiô-. »if. ï.
cor68, 13; pc. p. m. corrcgnt 205, 12, eourir;
o. avec le dal. "ii aobre aataiUir, altoifiitr
40. 20; 261, U.
corrien {de corre) ■. iii. ri,urrier 290, 41.
oorroBaar; corosar (*cfirruplTHre) v. I. Ir. eour-'
roueer 26, I; 445. 25; affiiger 3BG, 44;
r/fi. 2(i3. 13; 2Sd, 38.
corrotz (■. m. dr corro^ar, -oBBar) t. m. eour'
roux, cliuyrin 180. .t.
corniniprc; corumpre (cíirriimpi^re t>. Ill.anom.
eorrompre 268, 12; 32fi, 33, 36; Uttr,
mfreiiidre 412, 14.
503
GLOSSAIRE.
504
corrnpcio («fit?., c5rrilptî0nein) ». /. corrHplion
:-mr), 7.
cors; corps; corrs (còrpns «. m. corp» 2, 12;
H7. 81; 205. 8, 5; mon c. moi rte.
cors (ciirsiiin) /». m. ror/ii* 2.'V.). 1(J; Î127, 21;
coiirse; de c. ioitf He niiite 94, IJ).
corsior {fie cors; ♦ciirsfirium) «. m#. courtier
12(), 8.
cort (cOrtem) «. /*. covi'51, 16; 132, 1; ossem-
hlée, réumoii 189, 27.
cx)rtal (rff cort; ♦cortâlc) «. m. couriH^ parc
(pour fies hêies) Hl(î, 2í).
cortes (âe cort; ♦cOrtCnsera) ntìj,,/, -eza, couriois
42, 10; 179, H.
rortc74inicn ; cortcs- (í/r cortcs) oìÌp. courioise-
ment^ polimeni 431, 38; 432, 4.
cortezia; -sia: -sio 441. 5 {de cortes) s.f. coiir-
ioisie 75, 4; 201, 7.
cortina (««»., cortTnam) *. /. murtitie, rideon
qui enloure uii lit 59, 22.
corturier (de cort; ♦cortunìrinm) x. w, coiir-
iisaii 342, 4.
corumpre v. corrnmpre.
C08- c/. cons-.
cosdament [or. iiicerf.) aiìv. matftiijiquement
271, 11.
cosdnmna v. costnma.
coser (fOnsiir're) v. II ì. vt II''. ir., pr. p. cosit
38, 17, cotidre 43, 23.
cosin V. cosi.
coRniiir (ilv roiiRiimmarc rt r^)iiRliin«^ro; ♦eonsii-
niiiii') r. /. tr. eonsotnmrr 17, 12; 18, 23.
c^Sfl- rf. cons-.
r.oRS«*r {or. inrrrf.) f. f. rniinsiiif motrlits ìV\\. 4,
coBSCzcii (^cuu- 8r«driitcm) adj.in.pi'opr.) av€nnni%
coiivenahlr 88, 12.
costa (cOstam) s. /.; prép. i) cMê dr 107. 2^):
dc c. 44, 13.
coBtal (de costa, ♦cOstiìlera) s. m. flauc 343. 19;
coteaUy penchnnf iVune coìline 2()2. 22.
costar (constrirc) r. /. lr. coiìier 141, 5; 211, 0.
costitiiemen («or., de constTtìicTo) s. tn. con-
siitution 18, 29.
costum (de consiiCtudTnem) s. ni. coittittne,
inanières 129, 5; 3<)8. 2;').
costuma; cosduma (dr cOnsQetHdTncm) s. f.
coittnme^ hahitude, nsage 4, »1; 257,31; 373,
21.
costnmat {de costuma) adj. accontumê^ habitnel
314, 33.
costumicr (de costuma) ndj.\ c. dc accouiumr
à, hnbHtii^ à 5.3, 25; 243. 9.
costura (de coser; ♦cOsÛrtQram) s, f. coutnre
3íH. 15.
riita (dr fjerm. Icotta) s. /. rotfe^ tnnique^ vrte-
ment de frmtne 22U, 12.
cotel V. contel.
cotidia (sav„ quOtldTânara) adj, quotiáien 222.
23; 347, 3.
contel; c^tol (ciìltrllum) s. iii. e/tuieau 200, 17;
2:U). 24; 324, 32.
coutivador (♦ctiltlvfttorem) «. iii., nj, coutÌTairc;
-adrc, cnltiraienr^ vitfneron 13, 18; ndoratenr
380, 23.
coutivament (♦ctlltlvftm^ntum) s, m.culie, adora^
fion 381, 26.
cov- cf. conv-.
coven (cSnvvntum) s. m. convention^ eontrat
(58, 3; 221, 27; condition 81, 8; eourettt,
comtnunantr de moines,
covcnaMc (de covenir) atlj,^ /. -abla, eouvtnahlr
443, 10.
covinen (de covenir, convenir) adj, eoitvenobìe
311, 20.
covit (s. terh. de covidar, convidar) s. nt. in-
vitation 357, 5; 3(i0, 37.
covit (cdnvTctum) t. m.fesiin, repns 396, 13, 14.
consi r. consi.
coza r. canza.
cozer; cozir 229, 21 (de ♦cOqSre p, cOqnSre) r.
/. ///., prés, ind. sg, 3, caeÌB 100, 20; ful,
sg. 3. cozera 200, 6; pe, prés, cozen 125, 10;
pe. p. m, coit 146, 30; cueich 225, 11; /.
coit* 148. 30; cuecba 443, 30, euirt\ tour-
tnenter,
cozi; -in; cosin (cOlnlBlObJrlnnm) s. m. cousin
35, 22; 211, 0; 217, 21; JW0, 4; 367, 17.
cozina (de cozer; ♦c0q((l 'lnam) s, f, cuisine
256, 0.
cozina (ron8|5t)]rlimin) m. /. rouHÌhe 211, 9.
cozinat (de cozina) s. m, tnets.
cranc (câncrum) s, tn, eaneer 116, 9.
crear; criar (sav.y crîíáre) i». /. ir. a'^er 21, 16;
nomtnrr 437, 29.
creator 3, 13; criator 448, 1 («ur., crrAtOrem)
er^ateur.
crcatnra; cri- (sar., crT'âtHram) s f. créatnre
27, 27; 57, 11; 107, 19; 363, 16;' 436, 10.
crebar (cri^pilre) v. I. ittir. ererer 438, 23.
creder; creer v. crcire.
creire 232, 13; rreyre; creder; crezer; creser;
creer 18, 15 (crOdî?re) r. /. ///.. pr^s. ind.
sg. í. cre (: e) 133, 7 ; crei ; cres 443, 1 ; cresi
431, 10; 2. cro« 12, 1; 90, 14; 3. cre 0, 6;
crei (: ci^ 34, 28*. jd. I. crczem; creem 16, 34;
2. crezeU; crecz 16, 34; 11,24; crcet 11,24;
3. crezon; croson 321^, 2; snbi, sg. 3, crea
18, 19; pl, 2. crcdaz 269, 8; crezaU 85, II;
creaz 13, 10; creaU 42, 28; impf.sHbj.sg, 3,
rrees 21, \7\ pl.3. creessen 2, 8; pf, $g. 3.
credetH, 13; crezet; creet 21, 1, 10; pl 3.
crezeron; creeren 15. 18; fui, sg. 1, creirai
606
QLOSSAIRE.
506
06, 28, d(); 212, 8; cmuì. /. crczera; //.
creiria 118, H4; impf. ng. 2, cre; ye, p, m.
crozut208, 17; creut20, 16; 205, 13, croire\
pc.pi'é».8ub»t. crczen croijant 210, 22; 231, 26.
croittHement; creyBsh- (de creisser) s. m. ac-
croiêeement 259, 35; Sdô, 4.
creÌHsensa (eav.^ crescontîam) eroiesancf^ aug-
mentatioté 842, 11).
croÌBser 2U7, 6; creyser 381,0 (crûscSre) v. f.
II L intr.f préa. imi, eg. 3. creis 66, 4;
166, 3(); pl. 2. creysHetz 310, 0; enbj. eg. 3.
crosc' 114, 15; cresca li)0, 13; 241, 20; par/.
eg. 3. crec 55, 18; 394, 9; pc. p. m. cregut
206, 20; /. cre((uda 109, 17, croítre^ accro-
Itre; arriver 66, 4; 20ô, 29.
cremar (buv.^ orftmilre) t^. /. tr. hrúler 208, 26;
361, 11.
cromotar {de trrtmfirc) r. /. tr. crainâre\ inf.
eubet. crainte 121, 22.
cres- V. -croz-.
(iro»pÌ ft. pr. Crenpij en Vatoia 128, 27.
crestairoB {<te crTstam) t. m. ej. châtrenr 282, 3.
croMtia; -an; orlntia; -an; christ- (chrlstïânum)
«<(/., /'. -ana, e. »ii. cimHìen 5, 26; 0, 4, 12;
44, 0; 1B2, 2; 222. 19; 2(MÌ, 4; mX, 12; mìj.
65, 23; 284, 24; gén. pl. christianors 365, 11.
croitiandat {eav,^ chrlBtTfinTtAtAm) e. f. chrf-
tienté 236, 19; m, 24.
croy- V, crol-.
croyMho (de creiHBor ; '^'crescTOnem) s. f. erois-
eance 395, 27.
crozon»a; cro»- (ile crezer; *cred9ntTam) a. f.
oroganoe tíiiH^ 19; per ma c. tna foi 118, 3;
276, I. a 0. íl crMit 342, 31.
crozor v. croire.
cri (cnnenO •• A crin^ poìl 58, 20; chevelnre
101, 25.
crl f). crit.
criar i>. crear, cridar.
oriator v, croator.
cridar; criar (quirltAre) v. /. intr. crt<^'5, 23;
e'érier 142, Ji6; 290, 11.
cridoHta (de cridar) e. f. crie» iV, tumnlte 433,
25.
crldlu Uìe cridar) adj.^ f. -Ìva, criard 356, 31.
crim (crimon) e. m. critne 412, 7.
crimlnal (i«r., crlmTnAlom) adj. criminel; pecat
cr. pMé ttìortrl 223, 37.
criminoH (eav , crimTnOBum) adj criminely cou-
pabte 433, 2.
(^rÌHt; (nirÌBt; Crit ((niristum) C/irist 17, 10;
158, 10.
crÌNtal (i(fr., cryBtJlllum) e. m. crÌHtal 202, 25.
crÌHtiiin V. croBtia.
crit; cri (de cridar) e. tti. cri 290, 10; .399, 12:
appit 158, 2ò.
croissir (de germ. ♦krÔBtjan) r. ÍI\ Ir. faire
griiicer 25, 20.
crollar v. crotlar.
cropa (de germ. kruppa) s. f. eroupe 294, 10.
cros V. crotz.
crosada (de crosar, ♦cnicïûre) •. /. donar la cr.
faire le signe de la croix, donner la béné'
diction 437, 27.
crot V. crotz.
crotlar ; crollar (♦crfitûlftre ; r. Kg. 2542) intr.
erottler, e'écrouler, s'ébranler 120, 16; 148,
20; 196, 31.
crotz; crot; cros (crûcem) s. f. croix 22, 10;
62, 0; 409, 32.
crozat pe. p. (de crozar, ♦crtlcïftre) •. m. erciBé
137, 9.
cra i>. crut.
cruciiixar (ini^, de crûci fuum) r. /. tr.erueifier
25, 28.
crudel ; crus- ; cruz- (crudelem) adj. eruel 25,
11; 402, 14; 433, 88.
crut; cru (crudum) adj. eru, rude, saumge 807,
6 ; 438, 17.
cnhorta (pc. p. f. de cuhrir, cohrir) s. f. còU'
verture 204, 15.
cuhcrtamon (de cubcrt, pc. p. de cobrír) adr.
couvirtcincnt, indircctcment 314, 42.
cubrir v. cobrir.
cudar v. cuidar.
cuec V. coc.
cuende v. coinde.
cuer; cur (côrium) s. m. cuir 293, 9; peau
44, 24.
cng V. cut et cuidar.
cuidar ; cuyd-; cud-; cui-; cug-; cogitar (♦c8gï-
târe) V. I. tr. eroire, pcnscì' 2, 17; 10, 33;
41, 29; 91, 27; 92, 11 ; lôô, 14; 207, 27; 831,
7; inf eubst. pensée, idée 245, 38.
cuidat (pc. p. de cuidar) s. m. pensée, idée
86, 8.
cuirassa (de cuir; cÔrTâcSam) s. f. euirasse
148, 7.
culhir; cnllir t;. colhir.
culvert; -er (or. tnc; v. Kg. 2322) adj. perfide,
coupable 45, 1.
cum V. com.
cum- cf. com-.
cumdurmir (ctlm-dôrmlre) v. //*. rifl. darmir
41, 28.
cumcrgar (cômmtlnTcâre) v. I. intr. conrnunier
39, 10.
cundìa ; cunhtia (de coindc) s. f. grâce^ gen-
tilicsse 204, 7; 308, 10; 393, 6.
cur V. cuer.
cura (ctlram) s. f soin, souci; prendre, aTer
507
QLOSSAmE.
508
0. prendre aoin 66, 17; 136, 2; getar a no-
cura négliger 130, 15.
curar (carâre) v, I. tr, soigner, eultiver 220y 4;
373, 25; avce le ght. se $oueier 109, 28;
374, 11.
curat; cura 440, 4 (carâtum) «. m, euré 444, 3.
curíozament (carîosa mente) adv, êoigneusement
873, 14.
curoB (de cura) adj, soigneux 346, 14.
cursori (iav,, cttrsorium) adj, rapide 406, 30.
cut; cug (í. V. de cuidar) #. m. pen^re^ doute
80, 0. Cf. cuidar.
cuydar v. cuidar.
da V, dc.
dabans (d[5l.&b-rinte) adv. auparavant 241, 3.
dalgat V. delgat.
damizcla; damaiscla (dÒmTnícollam) «. /. de-
moiselle 142. 7; 323, 4.
damlideu v. dompnedeu.
damnar; dampiiar (daninArc) v. I. tr. damner
210. 11; 341, 18; 3U0, 14.
damnatge; danipn-; dampnatje; dapnatgc: -gbc
(♦drininnticnni) b. m. dommiqc 1)5, 11; lOí),
28; 15(i,6; 200, 2, 11, 12; 431,6; 433, 38.
dampnos (dámnosum) udj. nuisible 807, 31.
daroredeu v. dompnedeu.
dan (dâmnum) s. m. dommage, détriment, perte
76, 18; 124, 18; tener d. nuire; nég. nefaire
rien 129, 29; giet, met a mon d. mépriêer,
dnhigiêcr 202. IK; 222, 14.
dançar v. dnnsar.
dans; dansa (de dansar) s. m. f. danse 121, 19.
21: chamon à danscr 238, 10; 403, 1.
dansar ; dançar (de v. a. h. danson) v. L intr.
daiiser 121, 18; 403, 31.
dapnatge v. damnatge.
dapniíicar (sav., dámnífïcnre) v. I. tr. endom-
mager 434, 9.
dar 117, 28 (dâre) v. I. anom. remplaeé g^nérale-
mcnt par donar, prt^s. ind. sg. 1. (dau); 3.
da 215, 85; day 437, 10; impf. subj. pl. 2
dcssetz 162, 4; parf sg. 3. dct 42, \9; fui.
sg. .7. dara 12, (Uî; imíkr. sg. 2. day 437, 8
pc. p. dat 137, 13, donner ; frapper 261,35
d. batalha lirrer bataiUe, combattre 2X}\,2ò
rrfl. se donncr, éprouver 247, 6; 310, 15.
dardicr (de dart, ags. darad) s. m. aicher, Jeieur
de dards 121, 4.
darricr v. dcirier.
dart ; dar (d'or. gcrm., ags. darad) s. m. dard,
Javeiot 127, 1; 345, 6.
dat (dfitum, s. m. dé 33, 4, 11; 191, 37; 229,
28; ab us datz le moindre.
datiu (sav., dátlvum) $. m, datif 214, 81.
Daunis n. propr. Penis 169, 26.
daurar (de d'aur) v. I. tr. dorer, orfier 42^ 21;
252, 3.
daus (d[íl îìd vcrsus) pfu^p. devers, de 272, 11.
Cf. devcs.
davan; -nt (d|e| âb ánte) adv.\ prép. devant 6,
27; préférablement d 94, 13; avani 375, 4;
auparavani 892, 42; d. que avant que.
davas v. deves.
daveras (d|6| ìld vSras) adr.; per d. en effei.
vraiment 198, 4.
de (dfi), da 254, 37 (d|6j-ad) prép., sert à dé-
signer le géniiif, la distance, Vorigine, ìa ma-
tirre, le moiif, la possession, ìa relatton, le
iemps; rfe, rl, avee, à eause de, conire, depuis,
entre, dans, pendant, par, par rapport à 2,
14; 0, 9 etc.\ après le eompar. gue 7, 9;
exclam., en aUem. ííber 107, 81; 108, 80 eic.
debat {s. verb. de debatre) s. m. débai 406, 2;
querelle 431, 29.
dcbatre (de-bratíirTe) v. III. inir. d^baiire 124,
12; r/fl. s'efforeer 284, 26.
dec {or. inc; v. Kg. 3203) $. m. viee, dé.faut,
faute 70, 26; 894, 8; cause 149, 24: ordre
221, 17.
decazer; dech- (d6-*cadere) v.f. III. inir., prés.
ind. sg. 3. dechai 230. 24; decay 401, 12;
subj. sg. 3. dechaia 801, 18; pc. p. decazut
301, 11, déchoir 219, 8; tr. faire déchoir,
rabaisser 301, 18; 401, 12.
dccel»cmcn (dc doccbrc) s. m. déception 284, 28.
dcccbre; dess- (dôcïpCre) v. f. III. tr., parf.
sg. 3. decep 884, 31 ; pe. p. m. deceubut 205,
20; /. desseubuda 336, 88, déeevoir, tromper.
decendre v. deiscendre.
decepcio {sav., dec^ptTOnem) $. /. déception,
imposture, fraude 3, 19.
decernir (de dOcírnSre) v. II\ réfl. se discemer,
se voir 222, 18.
dechar r. ditar.
dechasenssa {de decaser) s. f déchéance, dica-
dence 220, Z^.
dechat r. dictat
dcchaxomen (dc dccazor) s. m. drchi-ance, ruine
221, 24.
declaragge {ie declarar) s. m. explicaUon 303,
15.
dcclarar; declayrar (declnnlrc) r. /. tr. dé-
clarer, expliquer 316, 42; 352, 11; 443, 12.
decli ($. rerb. de declinar) #. m. décUn, déca-
denee 68, 2.
declinar (dcclinfire) r. /. réfi. s^abaisser, daiç-
ner 434, 21
decret {sar., decr<ïtum) $. m. décrei, pl. droit
eanon 429, 20.
dedins; -nx; -nU (de d(e] Tntus) adr. prép. dans
509
GLOSSAntB.
510
41, 1; 44, 11; 265, 17; (tethmíf, tm íMans
86, 18.
dcfallieiiBa ((U defalhir) «. /. défuiaance^ défaui
H42, 1 ; erreur 888, Itt.
defalhir; dcfaillir [tle de et falhir) v. II* intr.
faire áéfaui, tnanquer 267, 29; 388, 17.
defonderÌB (de defCndi^re ; *defSnditncem) s, /.
défendereeee, proteetnce 800, 12.
dcfendro ; deff- (dúfondt^re) v. III, ir,, pc. p. de-
fendut ei defcs. /. -xa 82, 10, drfendre 79, 17;
420, 20; ré/L (de) 115, 10; 119, 20; 172,25;
200, 8 ; 272, 6 ; 285, 35.
defenHal (de defensar ; ^ddfénsAle) «. m. harrière,
obeiaole 299, 24.
dufenHÌo (êav,, dofonsTonem) ». /. défenae 858,
41.
dtifci (dOfiOnsum) e. m, défemfe 119, 30.
doffondre v. defendre.
doffonttar (de defènsum) v. I. ir. défendre4Sly
20.
dofor; defora; -as; defors (dCfSris) adv. deìiors^
en dehor^/ 26, 7; 52, 10; 86, 18; 105, 35;
201. 4; 203, 5; 204, 18; 209, 4.
dofranhor (de-frftng^rc) v, /. //., préd. ind etj, 3.
dofranh, tnanquer 402, 23.
deira (de J&m) adv. déìà 444, 14.
dogalhior (or. íi%cef*i.) e. m. prodigue 817, 12.
dogiuitar (tlo et t(uiitar) i;. L ré/t. ne eotêmmer
805, 0, 8.
dogMtayre (de degastar) e. m. »J, prodigue
»73, 1.
dogorir v. digcrir.
dogna V. dong.
dognar v. donhar.
dogiiiton ((/i* dognitat, dïgnîtiltcni) ailj.,f, -osu.
305, 3.
dogolar (dOcrtlliU'C y) v, /. ré/i. totnber à tcrre,
déiirhiifotev 191, 14; 309, 'jiO.
dogra (do et grildum) «. tn. degri 7, 87; 8, 7;
44, H.
dogurplr (dô rt fjerm. worpan) i>. í/*. ahaìi'
donner 48, 1.
dogui di'iigu (v. Kt/. 2U7Í) pron. indéf, nut,
(iM0f«/i 372. 8; 301, 35; 425, 31. 30.
doignar v. donhar.
doÌN (d|A| IpNUin) |)i7/> dh 15, 0. Cf des.
doUoondroi drUH' i ilt^in- ; doyBii-; deyc-; desc-;
doo- ; doM-; doi-i dlBC-i dÌHH- (doscì^ndrire) v.
Itt. inlr. drecendre 0, lOi 47,21; 81,7; 85,
30; 27H, m); 3(M>, 14; 353, 4; 398. 84; 422,
Uh, 20; 424, 20; baieeer 103, 19; tr. faire
deeoendre, pi^ntUrtr 27f», 7.
dolMdiiur t> donduor.
un (do Joh) /»!'(>. eouà 200, 10. Cf jos.
do
dojii (de do,
dojuiiar (de
uiiur) itdj. à Jeun 105, 10.
JelJunaro) v, L r^/t.JeiUer 210, 2a
dojnnh; dejnni (d0[j9]jtlnlam) «. tn, jethte 25(S,
1, 2; 872, 22.
dclcchamcn (de dclechar, deleitar) ». m. délec-
iation 238, 22.
delechar v. deleitar.
deleit; delieg; delich (delSctum) «. m. détiee,
plaieir 23, 26; 30, 1; 255, 31; 279, 1; 345,
15; 381, 19; 421, 26.
ddeit (dAlTctum) e. m. délit 257, 15 (au = de-
lcit carnulV; cf delcit < delr^ctum).
delcitar; delechar (deloctâre) v, I, réfl, ee flé-
lecter, se réjouir 61, 6; 359, 19,
delgat; dalg-; dolg-; delicat ($av.) (dSlTc&tQm)
adj. délié 07, 25; í)8, 17; 271, 13; weUe2Ù2,
10; 293, 42; déticat 341, 12.
deliberar (sav., dellbarâre) v. /. intr. détibérer;
ite réitoudre 444, 2.
delicadament; -ns («af., dSlTcâta mSnte) adv,
dèticaietneni 373, 15; avec tuxe 382, 85.
delicat v, delgat.
delich V. deleit.
delichable (delgctnbîlem) (u{;.,/.abla, déledabte,
ptaisani 388, 5.
delichos (de delich , deleit; *delOct06am) adj,
bien parlatìi, dc bon appéiU 378, 19.
delicios (eav., dSlTcTOsiim) adj d^licieua: 307, 20.
dclieg V. delcit.
delir (♦dêllre p. dslere) r. //*. ir. diiruire,
anéantir 22, 26; 38, 13; 330, 18; 419, 10.
dema; -an (ds-mnne) adv, dnnainid, 18; 280, 4.
demamen (*docTmaìmSntum) g. m. dìme 237, 2.
demanda (e. verh. de demandar) e. f, dememdt
127, 28.
demundar (dOiniinda'irc) v, L tr, dettMnder, /n-
tcrroijer 15, 10; 37, 24; 143, 1; Uî2, 4.
dciiiancs (dO mànu Tpsuiii) adv. anseiiot 183, 14.
dcmttiitcnciit (dc ct niautencn ; do múnu tenénte)
adv, incontinent 417, 13; d. que auêêitài qne
371, 20.
demenar (de ei menar; *demTnilre) v. 1, mener,
conduire 428, 15.
dementre que (ái\m Tntérim) conjonet. pendani
que 253, 38
demon (daemonem) e. m. dénum 442, 6.
demoni (daemfinium) a. m. drman, diable 371,
23.
demoniat (de daem5nium) adj. dhnoniaque, poa-
sédé 412 32.
demonstrar t;. demostrar.
demor (s verh, dc demorar) s, m. retard, détai
287, 3; 370, 11.
demorar (domfiriìre) v. I. intr. demeurer, rester
3, 0; rcstcr inucftcvé (/. afar) 335, 30; 425,
35.
demostrar; -monstrar (dOmonstrAre) v. I, tr.
511
GLOSSAIRE.
512
tiémontrrr, motitrer, tf'mohfuer 11, H9; 12. '.¥);
2r>5, 1«; 4»), 2.
ilrii ((I(<iit4»iii) íí./. tfnit 20, 2ir. 101, 28 : 21 »2. î».
ilctiairada (*ilòiiîirïritaiiu f. f. tintn'r .'Ml . 10.
(Irnaii; -ant ((l[el-ïii-ânto) />/v/». ttem/it (J. îtó;
f*f/r. r// iiviinty pnr ârvmit IÎK5, .'$2; IÎI7. r»;
eSBcr. vcnir d., avrc lc dat., être, rniir ffevaiit,
eìi pn'sencr dr 151». 17: 2í>7, 23.
(Icnjr; (lií^iic ((Ir^niifn) wlj., f. dcgna, (iitjne 2;l
24; :Mir>, 10; HíRî. 21. '
(lcn^u V. (lcgu.
(I(*n1iar; (lci>(n-; (lcjrn-; dijíii- (dîfçnrirc) v. I.tr.
tfaitfnrr a-l, 18: 112, l.'í: IIH, 2; I.î:î,* 10:
107, 2(\: 25:1, 28: 424. 4: ticcortler líU», 8.
ilcnicr; din- (denririuni) v. m. âcnier 4r>, 10;
:l'»2. 28; iirijrnl, moiuuiic.
drpartir (dC-pârtlrc) v. IJ'*. tr. tliftrihitrr, ttr-
ranifcr; intr. tìt'iturtir^ avpartr 178. 24; rt'll.
xr ìft'porrr 200. 10, 13; ^'cn nlìtr 200. 31;
inj. vuhitt. ili''f}ttrt íJTi. 19.
dcpcnlicr: dcpinlier (depTnK(''re) r. /. U. tr,,
fìrrit. intì. inj. 3. dcpiiili ;tí);l. 2**»; pc, p. dc-
pcnt 7. :U). drprintlrr, fìeintlrc,
dcpcrdrc (driirrdrnM v. III. intr.pt nlre 7. 10.
dcpcrtida (f)c.p.f. tlr dcpartir) *./. tlcfìart :KH),
17.
dcpinhcr v. dcpcnlicr.
dcport (í*. rrrh, tlr dcportarì s. m. tìivertiii^rmntl,
joir .•ÌO. 2:i; 0:i. 2; 127. I; 424. 0.
dcportar (dcportrirc) w. 7. tr. itr nnvtrr tjaiiiinit,
itr tlirrrtir : n'jl. s't'jtnft r, i/'amiiitt r :i!ÌO, 27 ;
////". ttnhiit. ftliiiisir. nn'inifrmnit 1 14. 10.
ilcpos (dc pos) pn'p. itfirh 28, ;18.
dcpus, dcpuys (|ac (dc et pois, pnis) co^jonct.
tlefìuis que, puisqiic 318.31; 430,5; 43(^8:).
dcraubar (de ct tjcrm. rauban) r. /. tr. tlrrohcr,
ilêjìonilln, fiiiter 333, 20.
dcrccr; dcreire r. derrier, dcrrcin».
dcn^iian ( dVr [ — ara, ora] cii an, d(3 liâc liora
ïii ântc) atlc. dorcnavant, tlcnornMÌs 1:17, 3;
218, 28.
dciycr idlcl-Crïgrre) r. /. //. tr., jHirf. ^ij. H.
dcrs 45, 2; 150, ;l. dresser, élrtcr.
dcrivatiu (snr.y dcrlvritïvuni) atlj., f. -iva. dt'-
riratif, di'rirr 213. 17, 2(ï.
dcrocar; drrr- {dc d(5 ct *r(iccani) r. /. tr, tlé-
ntchrr, irírr rn has ^ renvcnfcr :iW, 28: 144,
18; 102. T).
dcrraiuar (*dì8rriiiirirc) r. /. tr. trancher, mu-
tiler, ììutltraitcr 7, Hî.
iliriciic; dcr-; dcrcira; dercyrc; dcrcircs; dc-
rccr (de-ir'tn») adr. den-irre, m itrriire, par
dnriitrr lîM), 3: 'M»), 14; cn dcrcira à Cinsu
40, 21; aiicirniirmrnt 5,32; prép. 44.3, 20.
derrjcr; der-; derreir; darrier (*d6rctrSrinin)
oilj. numir. tlernicr 12:4, 28; 204, I; 82î),21 :
:m, 85; cn d. /) la fin :W0, 8.
des V. dctz.
des- cf. dei!-.
(Ic8 ((l|d] îpsnni) ath, dc8 cra lont tle mite 52.
23; des l'or en 8ai tlcpuÌB 00, 2. Cf. dcis.
desacordar (dcs et accordar; ♦dÏ8âcc«nlnrc) r.
/. tr. flf'iftíccortìer, mcltre cn tìrgaceord îlOl, fi.
dcsafiblar (dT8-ad-*flbttlfirc) r. /. tr, tléhouclrr
205, 15.
dc8aniparan8a {tle dc8aniparar, dl8-Tnip&rtlrc)
ir. /. tl/fmfifeBftion, ahamlon 4:M), 3.
desastrat (dT8-*2i8trrituni) atlj. tUsartreujr, mat-
hrureux.
dcsautreiar (de8 et autrciar; ^dTsanctdrTcTirc)
V, I. rrjl, ife âétlire 85, 0.
dcsayrc (or. ìnc.) t. m. tiffìiction, trisUsfe 4:13.
I!).
(lesaxcgar (des et azegar; *dT8:ìda(Hiniirc) r. /.
rrjl. se êéfmrer, se tlétaeìier 72. 8.
dcsbaratar (dcs et baratar; v. Ktj, 7iOt) r. /.
tr, disfìtrser, défaire 208, 28.
dcsbrancar {de dl8 et brâncam) v, l. tr. éìtran-
cher, séparer 116, 2.
dc8C (dTscain) s. m. htittttin, fHtnirr lOri, 27.
desc' = des que dts que 114, 1.
dcscantar ((lT8-c&nUlre) v, I. tr. tìéclitinttr,
cJuu^n' rn drchant 44M, 8.
(l(*8C4i|Nlcllar; dcHr^ibdrlar (dcH rt ra|Mlclar;
dTB-câpTtcll-rirc) r. /. tr. décapiter , avilir
3«tì, 2; fìrircr trun clirf 400, 10.
(I(*8(*aptar ^dTs-^cTipïtìlrc) r. /. intr, s*enthm*
mtigcr, s'emttímer, diminuer 5, 0.
descaptener (des , cap et tener) r. /. ///., fut.
stj. I. descaptcnrai 00, 12, Uìcher, liíisser
écÌMpper,
descargar (des ei cargar; dT8-*cârrTcrire) r. /.
tr. tlécliarifcr 227, 10.
dcsTAUXidaincn {tle dcscanxit, /h;. p. tle dos-
caozir) ttdr. satìs convenance , inconvttMhte-
ment 110, 23.
dcscaazimen; desch- {de descaaxir) s, m. im-
politesse 2^, 10; 858, 44.
de8caoxir; dcscaos-; deschaoi-; desqoaus- (dfs
et germ. kaa8jan) r. ll^. tr. mai choisir; pc.
p. inintcUii/ent, inconvrnanl 114. 18: :440, 15;
:450, 15; ìiifortunè 4:48, 12.
de8C4'ndre r. deiscendre.
dcschacr .320. 24 (d(S-éx-*cilder«) •. /. 111, intr.
dêchoir; tr. rabaisser.
desciple; dÌ8C-; descipol 411, 84 (tov., dTscTpn-
Inm) r, m, disciple 9, 10.
dcsclavelar (tle dT8 et clîivrdlam; ^dTsclAvi'^llilre)
r. /. tr. tléchurr: inlr. se th'cloucr 40, 80.
dcscubrir (dï8ciì[ò]pC*rir(') r. //•. tr., i»'és. hul.
17
513
GLOSSATRE.
514
8g, 3. descaebri 336, 30; d/cauvrir 105, 32;
Jig. rMler 114, 83; 200, 8.
descobrire {de descobrir) s, m. 9j, d/eouvreur,
déceleur 304, 16.
descofimen (de descofire, desconfire, ^dîsconfl-
cSre) $, m. déeonfiture, défaiie, déroute 235,
11.
descolpar (^dTsclllp&re) v. I. intr. se dieculper,
e^excuser 269, 8.
desconfir; descofire; descoff- (^dîscOnflcSre) v,
/ ///., par/. eg, 3. desconfis 128, 11; 266,
21; pc. p. m. descoffit 438, 18; descofit 38,
12; desconfit 142, 35, déconfire, ruiner,bri9er,
haUre,
desconoissensa (de desconoisser) $,/. ignorance^
imprudence 241, 10; manque de reconnaie-
sance, ingraiitude 341«, 22; 410, 18.
desconoÌBser (dîs-cÔ(|^08cSre) v. f. IIL, préit.
imì. 9(j. 1. desconoBC 244. 16; pc. pré9. di*s-
conoissen 301, 16; pc;. p. aesconognt 244, li),
ignoret\ méconnaUre.
desconort (9. verb. dc dcsconortar) 9, m. dé-
courageíHmt 125, 24; 17(>, 16; 3(>4, 11.
desconortar ('*'dîscOnhdrtrirc) v. I. intr. ct réfl.
9e décourager, se plaindrc 55, 6; 144, 10.
dcsconsciUar (dcs et couHciUar; ^dîsc^nsTlTrire)
V. I. tr. décon^eillcr; laÌ99fr itatut conseil 32,
12.
descorat (de des et cor, dTs ei c5r) adj. 8«/i«
Cijeur, 9an9 couraye 225, 24.
descordan (dTscSrdántem) oilj. discordunt , sc-
mant la dÌ9corde 222, 28.
descort; disc- (9. vcrb. dc dcscordar, dTscòrdnro)
9. m. dÌ9Cord, déeaccord , dÌ9corde 301, 13;
genre de poésie 227, 18; 824, 17; 404, 11;
487, 12.
descortes (dcs et cortcs; '^dTscortcnsem) adj.
dÌ9COurtoÌ9, impifli 315, 39; 430, 12.
descovinen (pc. pré9, de descovenir, dTscon-
vSnlre) adj. déconvenant, inconbeuant 327,9.
descozer (dTs-consìlSre) v, f III., pc. p. des-
cozut 366, 1 1 , découdre.
descrezen (pc. prés. de descrezer) (ulj. ttu'créanl
236, 9.
descrezensa (</« descrezer; dTscrddìíre) 9.f. ttu^-
ct'í^athce, itìcrMuUti' 211, 11; blasphnne lia,
341, 40,
desdans; desdansa (des et dans, dansa) 9. m.
ei f. 9orte de chan9on 404, 8.
Desdier n. pr. Didìer 247, 7.
desdir (dTs-dlcére) v. f II. dédire; contredire,
ri9i9ter 282, 16.
desduyt (pc. p. de deduire; dedactum) 9. tn.
déduii, diverii99ement 418, 20.
desebrar (d$ dlssepfix&re) v. /. ir. séparer 29,
ao.
desegnentre (de dc ei sSqugntem) prép. aprèê
226, 21.
desempre (de ei semprc) aiìr, au99itôt 6, 3.
desendre r. deiscendre.
deseretar (dTs-hSredTtAre) v. I. tr. désltérìier,
priver de eon héritage 41, 19.
deservir (dfisêrvlre) v. II*. de^servir, mériler
46, 4.
desfaire; desfar (dls-fácTtre) r. /. /., pe. p.
desfag, défaire, détruire 7, 12; 262, 14;
300, 12.
desferra (9. verb. de desferrar, de dTs e/ ferrom)
9.f. lcH qu(Urefer9 d*an chevat mori, dépouille
420, 7.
desfiar; desfizar (*dTsfìdâre) v. L ir. difier
150, 16; 870, 36.
desHonir (hhv.^ ♦dTsflOrâre) v, I, tr. diflorer
800, 2.
desgarnir (des ci garnir; dTs et germ, warnjan)
V. II^. iUgartii*' 181, 20,
dcsh- V. des-.
desjonhcr (dTsjiîngore) r./ ÍI. intr., prvs.ind.
91J. :t. dcsjonh 144, 17, se dÌ9Joindre.
desìeial (dÎ8-let(iilem) adj. dcloyal 192, 20;
223, 32.
dcslriar; -liar (dT8-lí>;iirr) r. L dHicr fiK, M;
(Uoigncr, Si'purcr^ tr/l. 79, 9.
dcsleiautat ((lîs-legfilítritoiiì) 9. f. dilogaulr
129, 14.
desliuraincn (de desliurar) 9. m. dclii^'ance 280, 1.
dcsliurar (des et liurar; dTs-llb^riirc) /*. /. ír.
di'lirrcr 384, 8.
desloiiiar; -loignar (dc dcs d lonh; dìs-líin^f-
jìro) /). /. ir. i'loìgner 34, 2; 114, 2(>.
dcsiiiandar (dTs-iurindâro) r. I. tr. conlrcmanditr
328, 19.
desiiiemhrar ; -nembrar 380, 24 (di's-mSm5rAre)
V. /. tr. oiihtier,
desmcntir (dis-mentlre) v. II*. ir, dimeiUir
5, 37; 218, 22; ri^fl. 350, 30.
desmezura; -mesura (dTs-mSnsuram) 9. f. prt^-
somption, otdrccuidance 130, 13; 222, 87.
desmezurar (dTs-nionsarâre) r, I. ìtttr. diiHisner
la meeure, être orgueilleux 858, 8; rifl.
9^e9timer oulre mcsure^ 9'enorgueillir QQf 15:
si d. ab 99 me9urcr incou9Ìdcrcmetti nr^
134, 24; pc, p. dimcsttrc^ orgucillettx 192, 27.
desnaturar (de dls et nâtaram) r. /. inir, 9e
dihtalurcr^ chuttger de naiure 65, 38.
dcsncmbrar v. desmembrar.
desobre; de sobre (dô-sûper) prip. dessus^ par
dc9sit9, au desstis de 67. 12; 262, 20; de
383, 27.
desolar («ar., dòsi}lûre) v. I. tr, désoler 428, 34.
desonest(dî8-hÒnestam) adj.déshonníte, terrible
488, 86.
î)10
GUÌSSAIRR.
510
desotz; -oz; -ot (de-sQbtos) adv. dêSiOnSf eti
diiiouê 7, 26; 137, 21; prép, au deêioui
de 48, 12.
despachar (de-expedícfire; ef, Kg, 30 lo) v. I,
réfl. se dépécher 440, 26.
despagat (dïs-pftcfitam) adj, méeonient Ba.;
p, ê. despagat = despachat en háte 426, 44.
despeit (despSctam) s, m. dépit^ mépris 28. 27 ;
109, 8.
despendeyrc (de despendre) $. m, dépensier^
prodigue 87B, 1.
despendre (dTspgndere) r. ///. tr, dé.pêndre^
dépeneer 110, 10.
despensa (dTspensam) ». f. dépeme 844, 1.
despensar (dTspQnsftre) r. /. tr. dépenser 120,
11; paseer 842, 28.
desperdrc (dTs-pìírdgre) r. ///. tr. perdre^
aneantir 205, 27.
desplazencha (úe desplazer; ^dYs-placrntîa)
», f, déphìeiry enuni 270, 12.
desplazcr; -ascr (dTs-placQrc) r. /. ///. iw/r.,
prh. itid. Hjf. :i. dcsplatz il8, 10; Hubj. »g, H.
desplaia 158, 15; impf. siêòj. sg. 3. des-
plaiirucB 391. 5, dfplaire; itif. sithst. 22S, 10;
347, 7; 429, 27 dépìaisir, désagrimenl,
entiui.
despleiar; -gar (dTs-plTcAre) r. /. tr. déptoger^
dévehpper, raeotiter, éfaler 157, 21; 266, 20;
dt^plier 205. 7.
despois (des pois) adv. depuis,
dcspolhar (dÇspôlTítre) r. /. /r., pré». ind. sg. í,
despolh 169. 18; sidý, sg. 3. despneilla 823.
22, dépouiller; déshabHler 119, 84; rifl, se
dishabiller,
desponre (dTsponSre) r. /. //., pris. ind. sg. 3,
despon 45, 5; despo 112, 6, expìiqner.
desqaausit v. descanzit.
desrazigar {de dTs et ^nìdlcam) r. /. tr. drra-
citier, sOHSlrairr 71, 10; 115, 16.
desrei; -cy (de dTs et ♦rftdum; r. Kg. 78.58)
s. m. disordre 128, 24; 804, 18.
dcsrcngnr (dr dïs et germ. ring) r. /. tr. dr-
rauger^ diplacrr^ surpasser 142, 29.
dessalvar (de dTs et 8al?um) r. /. tr. damner
209, 15.
flcsso (d|e]-nxTn[dc|) adv.aussitót (>8,25;d.que;
al d. qne aussiti'tt que^ dès que 889, 80.
desselire r. decebre.
desseignar (dTsslguâre) r. /. tr, dessiner 262, 19.
dessenamen (de dessenar) s, tn, folie 198, 18.
dessenar (de dS ei germ. sin) r. /. inír. perdrs
le setiSf ìa raison 198, 11.
dessus /'. desns, de et sas.
destinar («ar., destln&re) r. /. tr. destiner
895, 16.
destolre (dTs-t5llgre) v. /• ///., pris. ind, sg, 1,
destolh 164, 12; pe, p. destout 55, 87, rifl,
sVloigtier^ s'ieartcr,
destorbamen (de destorbar) s, m. trouble 285, 19.
destorbar (dlstiirbftre) r. /. tr. trouhler 121, 21.
destorbelhar (de destorbar, *dlstfirbTlTAre) r. /.
tr. trouHer 284, 4.
destorbier (de destorbar ; ♦dTstfirbftrium) s. tn,
troubfe 124, 14.
destre; dextre (dSxtSram) adj. droit 8, 28;
105, 80.
destreg; destrei (destrTctum) s, m, ditroii^
diffiaiM, puissauce 128, 2; 280, 17.
destrenher 62, 11 ; -eigner (dcstrTngSre) v,f. IL^
pris, ind, sg. 3. destreing 04, 5; suhf. sg, 3,
de8trenha84. 8; destrenga 71, 22; parf, sg. 3.
destreis 71, 19; 04, 8; pc. p. destreit 278,
81, itreindre^ presser^ forcer^ obliger,
dcstressa (*dS8trTctiam) ». f, ditresse 488, 11.
dcstrian (de dcstriar, dcstrigar) adj, diffirmi
100, 80.
dcstric (s. ret'b. dr dcstrigar) ». m. peitie,
perle^ dommagr 55, 1; 78, 8; 114, 85.
destricr (*dSxt5rftrinm) s, m, chéral de IminiUe
120, 2; 214, 84.
destrigar; -guar (*de-SxtncftreP) s. J. ir,
qênef% embarasset\ eontrarier, iourmenter
115, 8; 828, 11.
destruimcn (de dcstrnirc) «• m. deslrueliou
284, 80.
destruire; destruir 28, 82 (*d«8img6re) r.f. II,,
pri». itid. »g 3, destrui 00, 14 ; ( : autmi)
95, 8; »ubj, ng, 3. destraa 885, 42; pe. p. m,
destrog 208, 27; destrah 884, 18; destrait;
desirut 20\ 22; /. destruida 407, 17; des-
tracha 116, 2, dèiruire^ rniner, lusr; rifL
se eotisumer.
desabres r. desobre. ^
desus; dessas (dd-snrsum) adr, dessus 187, 21 ;
215, 18; 404, 25; vcnir a1. d. surpenir^ sur-
prendre 885, 42.
de8va(ij V. desanar.
desviar (r/# deviar, dfivTftre; *d|e]oxvTAre) v, I,
Ir. divier; d. son camin s'icartfr de la droiie
voie 58, 1.
dct (dTgTtom) s, m. doigl 91, 15; 150, 80.
dctermenar (sar,, dOtormTnftreì r. /. ir. diler-
tuiner 414, 20.
deiestable («#ir., detMftbllem) adj, diieslabls
484, 29.
dctora (de iorn) prip. auiour dr 111, 17.
deiríar (or, ineert.) r, I, tr, assursr 411, 8;
retard€t\ faire attsndre 448, 18.
deis; des 864, 26 (dScen) u. de ttombr. diT
184, 5; 149, 10; per on d. disc pour un
228, 21.
17*
617
tìLOSSATRE.
518
deu; dieu; dyeu; dio 205, 19, 22 (dgnm) «. w.
dieit l, 16; 39, 15; 380, 29.
deutor (dSbTtOrem) s, m. dâbìteur 134, 5.
devalai* {de de et val; ♦dôvriHflre) v. L inir.
íìémtler^ tomber {tlans h lìéché) 211, 10.
devedar (dô-vntâre) v. í. ir. (ìâfenilre 21, If);
renoneer 29, 27.
dcveiiir (dOvonlrc) v.f. I! I. inir., f»rcs. .s///. *//. 3.
dcvcii^a 72, 10; fie. />. dcvciipit ÔO, 11,
(ievenir; réjt. 72, 10.
dever (dsbere) v. /. Ilí. ir., préa. inâ. sg. í.
dci; dcjç ( : drejî) 281, 32; 2. dciis; dcvcs
39«, 7; S. deu 248, 21 ; /i/. /. devcm 57, 14;
2. devctz 219, 13; dcvcz 10, 1; S. devon;
dcvuiit 200, 4; fntltj. «//. H. dcia 95, 17; impf.
snlj. sg. 3. degucs 7^, 9; Wtì, 19: de^cs
441, 38; purf. sg. 3. dec 103, 9; 310, 6;
////. sg. 3. dcura ir)9, 32; eond. I. sg. l.
dcí<r' 75, 7; //. *//. 3. dcuria 5(5, 22; /mj. p.
degut, devoir; inf. Hubst. devoir 311, 9;
dignité 183, 17; per d. de i>ar droit 341, 18.
deves; davas (dS-vcrsus) pn'p. vers, detvrs^
du eôíé de 39, 4, 28; 03, 20; 123, 18.
dcvet (s. verl*. de devedar, de-vrîtâre) s. m.
défenHe 223, 19.
dcvczir (de dlvTdcre) v. II*'. ir. diseerner,
dÌHÌingun\ expUqner 184, 8; 313, 22. Cf.
devire.
devin (dTvlnum) «. m. devin, prophète 360, 0;
n. propr. 41, 16, 20.
devina (dTvlnam) s. m. devinertase 300, 0.
dcvinar (dïvlnrirc) v. l, tr. dtviner^ conjectnrer
242, 18, 22; 289, 7.
devirc (dlvídore) v. f. II. y pe. p. devis 10, 37;
77, 10; 413, 9, diviser^ fHtrtagrr^ anumger;
décider 11, 10. Cf. devczir.
deviro ou de viro; {\v, et ♦virDncm) adv. à
Ventonr, ioni antonr 356, 33.
dcvis (dlvisum) s. m. propos, disconrs 445, 30.
dcviza (dlvisam) *. /. opìnion^ avis (î6, 27.
dcvizar (♦dìvlsíire, de dlvlsum) v. I. tr. deviser,
ordonner, eomprendre 77, 7.
dcvocio; -sio {sav., dovOtTilnem) s. /. d/'t*otion
334, 1; 400, 36; 421, 29.
devorar (dSvôrâre) r. I. tr. dévorei- 362, 37;
385, 5.
devot (sav., dôvotum) adj. dfvoi 414. 27.
devotamen; -ens {sar., dsvota monto) ude.
dévotement 400, 24; 438, 29.
dex v. dec.
dexendre v. deiscendrc.
dextrc v. destrc.
dcycciidre; deyss- r. dcisccndrc.
dezacoiUir (des et acoilhir) f. //'*., prés. ind.
sg. 2. dezacuoills 149, 9, ne jms accneitllir^
rejeter.
dezacordable (de dezacordar) adj. diseordani
404, 15.
dezacort; des- (dcs et acort) s. m. désaecord^
discorde 148, 3; 358, 25.
dcza^radablc (dcs ei aji^railablc; *dTs-rid-^iit-
ribTlcm) adj. dêsagréable 384, 25.
dczamar (dcs rt amar; dTs-rinìiKrc) r. Llr.eeH.srr
d'nimer 79, 27; 115, 15.
dcxaiiioros (dcs et aiiioros) adj. sanH amoar^
indiJl'éreni 349, 34.
dezamparer; desamp-; dczanp-(de8 êi emparar,
♦dTsïniprirârc) r. /. tr. désefopurer^ eesser tPoe-
euper, ulmndonner 210, 8: 350. 13; ;tól, 9; 38:*),
19.
dczaiiar; dcs- (dcs #7 aiiar) r. í. intr.^ prés.
ind. sg. 3. dcsvai 2(M, 19; dcsva 315, 2;i,
s^en aller.
dezarmar (dcs et armar; dïs-rirnnìrc) r. I. ir.
désurmer, di^garnir 128, 14; 289, :í8; 373, 2i).
dezastruc (dcs et astriic) oilj. désastreux, mal'
heureux 429, 9.
dczantor^ar (des ei autor^ar; dTs-auctOrTcfirc)
V. I. tr. dAsupprouvery rejeler 79, 20.
dezavincn (dcs et avincn) udj. inconvenunt^ im-
poti 75, 7; ;150, 17;
dczo (de dr'C^'in; ♦dr'Ccnuni) udi. nntner. din-irme
87, 15.
dezcbre r. dcccbrc.
dczcnansar (dcs rt cnanzar; dTs-Tn-ántc»-ilrc) r.
/. di^suruntager 67, 9.
dczcncuzacio (♦dTsTncnsritTOncm) s. f. exeuse^
justijicution 408, 0.
dczcrctairc (de ílezcrcUir; ♦dísliOrNlitât^ir) adj.
m. .sj. ravisseur d*lt^ritages 189, 5.
ilczcretar; íIcs-; ilcsli-; dcscritnr (dTs-bOrcdT-
târc) p. I. tr. dishh'iier, déposH^det\ prirer^
piìler 41, 19; 127, 27; m\, 32; 22«, 20; 258,
22; 26(î, 29.
dezert; dcs-; dcscr (dêscrtum, pc. p. de dcsororc)
odj. désn'/, utmndonnè 45, 10; s, m. drsert
385, 44.
dczcspcruiisa (dcs et cspcraiiza. ♦ilTs-s|)Orìíiitla)
s. /. drsrspoir UU, 3.
dezesperar; des- (des et espcrar; dTs-spSrflrc)
r. I. tr. intr. drsespth-er 108, 19; refi. 19.
10; (Ì9, 9; líil. 12; 35»), 12; 373, 5.
dczir / . dire ct dezire.
dczirar; des- (desïdínìre) r. l. tr. désirer 51,
24; 59, 23; 157, 31; 269, 15.
dezire; des-; dezir; dcs- (dOsldcrinm) s. m.
désir (K). 12; 80, 17; 107, 23, 24; 216, 8.
dczirier (de dczirar; *d5sïdr'rririunì) s. m. dt^sir
55, 2; ()8, 34; Vaccompìissrmeui du désir^
lu chose désin'e 123, 12.
dcziron (de dczirar) u<IJ. désireux 70, 8.
dcziros (de dezirar) adj. dt^sirruj'.
r>iî)
(ÍLOS8AIRB.
520
dczobcdiciìíia; (lcsobcdiciisa (dîs vf XìÌì^Múìì'
tiam) r. /. (iâsob^iHHance 258, 0; 373, 33.
dczoncstat; desb- (des et oncstat; ♦dîshrniríB-
tfitcni) r. /. iiinììtotniHef/ 3Ô7, 0: 4()6, 27.
dczonor; dcs-: dcis- 377, 7; dcsb- (dcs r/ onor;
di8-1iòii0i'cin) H. /'. (iÓHhontirnr 18*^, 7; 224.
(î; 2«4. 5; 328, 8; 3«(>, 15.
dcxordcnat {tir dcs rt ordenar; ♦dïsordïnjìrc)
a'/J. lirsoriiniiii/; lìi'rnjlé .'UO, 2.
di; dia; dya; die {tìe dîem) h, m, jour 3, 27;
4. 0; 5. 32; 187, 25; 3ÎI0, 37; en dicB (V)
jaitis lia. 2. 4.
diablc ÌHnr.^ dîáboliiiii) s. iii. ih'ahle 8, 21; 0, 0.
diablia («a/*., i/e diable) ^. /. diuhìrrie 180, 7.
dia|(iic (nnr, dTâc^^nnm) h. tn, iliacre 211, 14.
dia8|)c; -|)rc (Hnr., diii8|iriilii. f/'or. iiirrrt,; ilr
jfuípïdcm Kif.) H, in. lìiuprr^ ^toffe priU-iruêe
ifr coHleiirs rnriirH 203, 8; 321*, 37.
dic; dich V. dit.
dictado r. dictayre.
dictar r. ditar.
dictat; dccbiit (dîctâtnni) s, m. porsie^ roin-
poHÌtion 301, 18; 4()3, 2; 4(H;, In; 430, 21:
445. 14.
dictayrc (dïctritor) .v. m. »j. o., o. dictado 435,
20; dictator 445, 10, fivitr, nuienr, roin'
fiOHÌlrnr 400. 17.
dicn f'. deu.
difcrensa; difî- (ifnr., dïffrrriitiam) h. /. iliffé'
renrr 404, 7; 40.'>. 37.
diHcnltat (sar., dTfTîciíU^itcm) h. /. ilif/icnllr
305. :m;.
dillnir (M^rr.. dcfiniiT) r. 7/* ili'Jinir^ ilrterniitnr^
iliUiilrr 405, 0.
«lìliiiitio; diff- (ìtitr.^ d(4lnitioncni) s. j, iléji-
nition 403, 1; 404. II; 40), 1.
dig r. dire.
di^ r. dit.
digcrir; dc^- (ilr (h^ì'irrc) r. //* iHijrrrr 108,
13; 372, 2(i; 305, 13.
di^estio («<fi;., dlur«8tï0ncm) y. /. iliijrHtiott sV)ô,
dí<rii!imcii ((iT^na nicnU*) inlr. iliijneniml.
di<;imr r. dciibar.
di^jiic r. dcn^.
di<!;nitat {snv.^ dïgnihitcni) h. f, ilitjnHè 339, 13.
diirc r>. diic
dijo (díein .lovis) v. m, Jemli 48, 23.
dili<;ciisa (.var., dllTiff^'Utiam) h. /. itiliijrtH'Vy
tipp/ictiiiuH 427. 32.
diln (dTcm Lunac) h. m. Innili 12li. 2(î.
diiiiart/. (dícm Màrtis) /». m, nntriti 12l>, 20.
dìiiicngf* (díciii d(in)înTciim) h, m. iliinanche
435, 3(».
diii r. dins.
dinar; dinnar r. disnar.
dinier r. den-.
dinnat (tle disnar) «. tn, iliner 306, 32.
dins; dinz 72, 24; din 447, 4; (d[0| Tn tns) pr«fp.
ilanê 59, 22.
dio r. dcn.
dirc 135, 26; diirc 201, 21; dyrc 440. 3; dir
2«, 1(5; 72, 13; dc/Jr (?) 280, 10 (dlcore) r.
/. //. /r., pr^H. inil, si/. í, dîo 10, 4; (: rlc)
23ÎI, 12, 18; dig (iTeiric) 3, 10; dich 443,
11; 2. diz 12, 1; ditz 48, 13; dit 20, 8;
dizcs; dises 392, 10; 3. diz 28, 19, 30; ditz;
di 31, 16; dii 10, 24; p1. 1, dizem 407, 12;
2. dizeU; dizet 9. 35; disMiz 431, 89; 3.
dizon 247, 23; dizo 46, 20; dizen IB, 30;
nubi. $if. I. di^; 'J. digaaa 81,25; 3. diia
20. 20; dia 187, 13; pl. 2. difcate 1((0, (i;
itnfHirf, inil »ij, :f. dezia 10, 21 ; pl. 3. dizien
15, 35, 30; HithJ. sif. 1, disscs 114. 31; 3,
dÌBses 53, 8; 1(^2, IH; diisses 10, 34; p/. 3,
dìzessan 386, 34; pitrf, êç, 1, dis 22, 22;
di88i 267, 13; 205, 19; diizsii 11, 7; dÌ8hi
miO, 19; 3. di8 22, 14; 267, 13; di88 10, 18;
dii88 9. 18; 10,33; 11, 1; dys 42H. 20; di8h
301, 7; di88h m^ 14; dih 295, 22; fnl, »ij. í.
dirai; diirei m, 21; 3 dyra 440, 8; cottH.
L ttif. 1. dira; (ÍÌBaera 102, 21; //. êç. /.
diría; impér. êg, 2. di; pl. 2, digatz 45. 20;
ftc. pr^». dizcnt 23. 20; dicent 0, 1; dizcn;
ftc. p, m. dich Ì2:i 3; 205, 5; 261, 17; dit
27, 17; diith 10, 17; dig 88, 84: 100. 14; /.
dita; dicha, (//rr, pnrler.
di80- r. do8C-.
disnar; dinnar; diiiar (♦di^jUnArc p. dujójtl-
mlre) r. /. tr. illner 113, (î; 204, 12; C88cr
dinat 4:tO, 2t); rf% 301. 14; iiif. »Hh«t. innrr
:^00, 13.
di8pozicio (Mr., dî8p58TtT0nein) s. f. disposHioH
390, 6.
dispntacion (mfr., dTsptttiltlOncm) s. /, tlt'spule
370, 11.
di88endre r. dei8cen(|re.
dÌ88Ìpar (siiv,, dTssTpfirc) r. I. Ir. tfhsijMT^
atiêiiHfir, rninrr 407. 17,
distribair (fle dTstrTbai'Te) v, IP, ilisirihiter
396, 15.
dít; dig; dic 24. 32; dich 20, 21 (dlctam) f.
Mi. f///, mot^ilÌHcours 53, 11; 75, 13; 103, 11;
my 15; 158, 4; émnijHr 24. 32.
ditar; dictar; dcchar (dictfire) r. /. tr. rt ittlr.
coinposrr, 4, 5; 317, 1; 408, 13; ilire^ en-
seigner 888, 10.
ditio («ftr., dîctTOncm) «. /'. ilidion^ moí 215,
10.
diac88a (ile dea) f. f, lUesse 377, 1.
divariar (dlTftrTcAre) v. I. tr. êéparer^ varitr
311, 7.
521
OmSSAlllR,
divcndre (díem VSnorÌB) a. m, vcndredi 49, 18.
divers (dlvorauni) mìj, iudií., f. -Ba, í//t><?r« 1(M),
17; 202, 23.
diversamen (dlvgrsa monte) adv, dfversement
310, 34.
diversar (de dlvcrsum) v. I. tr. intr, varier
809, 27.
diversitat («af., dlvorsTtâtem) «. /. diversité
396, 4; 408, 35.
divi (dlvlnnm) adj.,/. -na, í//t»///, 257, 38; 3aH,
43.
divinal C^dlvlnâlem) cuìj. divin 402, 25.
divisio («a<;., dlvl8ÎÌ)nem) «./. dirision^ disêeu-
siotiy discorde 4d7| 11.
du; don (donum) s. m. don 257, 35; présent
342, 28; yrdre 25, 8; /arj/P€«<0 107, 27; 179,
7; honoraires 77, 20.
doas ff. doB«
doblada (pc. p. /. «/e doMar) s. /. doublure 50,
27.
doblar (diìplâre) r. i. tr. doMer 426, 21; r^yf.
166,29; intr. deoenir double 104,8; laS, 23.
doble (dttplum) adj. numér. douhle 152, 3; 254,
26; bren d. espèce de poème 309, 22.
doblenc (de dûplnm) adj, numér. double^ 150, 1.
dob1ier(*dUpljlrium)ar/;. numér.doiUfle^à doubles
Uimes 120, 14; a. d. 38, 5; s. m. douhlure2\0,
24; pourpoint (? Ba.) 165, 18.
dobt- i>. dopt-.
doctor (sav., dOctOrem) s. m. docteur 8, 6.
doctrina (sav., dôctnnam) «. f. doctrine 845, 11.
doctriuar «2« doctrina' v, I. tr. endoctriner^
insiruire 85, 21.
dol (s. verb. de doler) s. m. douleur 3, 9; 6,
15; 206, 12.
dolcessa (*dfllcîtiam) s. f. dottceur^ amabiHté,
amitii 8iiO, 2.
dolcor V. douBBor.
doler (dôlSre) v. f. lll- intr., prés. ind. sg. í.
dolh 164, 19; dnelh; 3. dol 59, 18; 271, 7;
pi. 'd. dolon 116, 1; subj. sg. 1. dolba 151,
12 ; doilla 75, 7 ; dueilla ; pc. prés. dolent 4,
28; dolen 85, 12; 86, 1; /. dolenU (adj.)
128, 33; pc.p, dolgut, douloir, souffrir,faire
mal; réft. tíç^ftiger 271, 7; 75, 7, 151, 12.
dolgat V. dclgat
doloiroB; dolor-; doloyr- (dÒloruBum) adj.^ /.
-sa, douloureux^ ofi^igf^} misérahle 124, 23;
222, 30; 307, 15; 376, 23.
dolor (dOlorem) s. f. douleur 3, 8; 16, 8; 347, 2.
dolorosamen (dOlOrOBa mOnte) adv. douioureuse-
mont 262, 25.
dolsor; dolz; dolzament r. donss-; dous.
dom V. don.
Doma n. pr. (cf. Canelfo 1. c. p. 221) 140, 28.
DoroaB n. j^opr. Datnas 305, 2.
domens qnc; domentrc que (de dAm Tntorîm)
conj. peiidant qtu 'M\ 18; :)81. 18; 411,21.
douierdieu i;. dompnedeu.
domesgier (^dOmSstTcSrium) mtj. domestique,
privé; fust d. non sauvage 53, 23.
domna; dompna; donna; dona (dOmTnam)^./.
dame 6, 26, 32; 8, 25; 20, 10; 25, 7, 2ìl;
45, 2; 53, 2; 146, 14; 2(i7, 20; 274, ÎK).
domne i;. don.
domnei i dompnei ; -cy (s. verh. de domneiar) s.
tti. gaìanterie^ courioisie, plaisir atnoureux.
rcjoitissance oà íloinine lu gulanterie 108, 2;
119, 28; 303, 6; 307, 31 ; 357, 44.
domneiar; -eyar; dompneiar (de dOmïnam; *dO-
mTnTcftre) v. 1. intr. courtiser, gaiatUi9er,faire
la cour, faire l'atnour 60, 2; 104, 24; 100,
22; 287, 34.
domp- V. dom-.
Dompnedeu; Domerdieu; Damredieu; Damri-
deu; -dieu; Damlideu (dOmTnnm D6um) a. m.
Seigneur Dieu 5, 30; 20, U, 13; 42, 8; 47,
20; 48, 18; 76, 1; 410, 34.
domptar; domtar (dOmTtSre) i;. /. tr. dompter,
apprivoiser 272, 8, 0.
don; dont; dunt (d[o|ande) adv. ittierr. eí rcL
d'oít, tlofU, ce dofU 3, 10; 26, 22; 48, 27;
125, 24; 269, 18; de plus (= donc?) 266,9.
don; dom 0, 18, 25; donine (voc.) 4,2 (dOmT-
num) s. tn. seigneur 2, 12; 9, 36; 37, 2;
368, 16.
don V. do.
dona V. domna.
donar (donire) v. I. tr. donner 4, 16; 10, 2;
377, 34; frapper, haUre 362, 10; 377, 36;
réfl. se donner^ se livrer 269, 26; se d. garda
faire cUtetition, regarder 37, 15; Be d. soing,
cura a«of r soin 07, 18; inf subst. faire des
dons, des largesses 58, 3.
donatio {sao., dOnâtTOnem) s. /. donaíion 190,
22.
dono; doncas; doncs; donx; donoz; doncbs
(donique) adv. co^Jmtet. donc, alors 8, 8; 5,
2; 88, 6; 240, 28; 279, 38; 332, 1.
donna t^. domna.
dons, indM. (de dOmTnam) s. J\\ mi d. tnatlame
82, 20; 118, 1 ; si d. sa dame etc,
dont V. don.
donzel; dons- (*dOmïnTcfìllum, s. m. damoiseau^
page, varlet 40, 1; 201, 21; seigneur 42, 2.
donzela; -ella (*dOm1nTcOUam) s. /. detnoistí/e
6, 16; 51, 2; 263, 20; 271, 3.
donzellet (dim. de donzel) s. m. adolescent, Jeufie
homme 7, 16.
doptamcn (de doptar) s. tn. doute 237, 18.
doptansa; -auBsa; dobtansa; dupt- (^dttbTU^Q-
rì'in
(2U)88AIKR.
524
iiam) f . /. doute, crainte 221, 28; 227, 3;
203, 13.
doptar; dobtr: dupt-; dotar (dfibítftre) v, /. ir.
intr, (iotOer, eraindrc 6, 31 ; 10, 20; 69, 16;
120, 10; IB2, «2; 25.1, îr7; 332, 26.
dtipU' (k. rrrb. dv flu|)t.ar) y. «i. dnutv, vrainle
314, 24; 420, 14.
dorcnavant (d'or cn avant) adv. dorénfirant
430. 4.
dornielar (dc dormir ; ^dOrmTcttlfire) v. I. inlr.
dftrmaifter, dormir 41, 29.
dormilhos (de dormelhar ; ^dOrmícQlosam) adj.
dormeur 110, 15.
dormir; diir- (dOrmlre) v. 11". inlr. dorinir 253,
28; inf. fnhift. m. IO:J, 25.
íl<»rn (crit. dorn) a. m. pniffnt'r, pvtitr mesurc,
peu 61, 13; 86, «.
doB (dorsam) 8. m. doê 143, (>.
do8 (dùos) n. de nmnhr.f ^j. m. dai 83, 12; 45,
30; dny 329, 19; /. o. doas 306, 16, deux
329, 19.
dos V. dons.
do88- V. donss-.
do88et (dim. de dons, dillccm) adj, dmix 446, 6.
dotar ($av., dotArc) r. /. tr. doter 414, 10.
dotar V. doptar.
dotse (*dodocïm) w. dr notttbr. douze 92, 4;
236, 11.
dotze; doze (dodOcTmnm) ii. de nonibr. dou9ième
88, 7; 236, 12.
doachor; donçor v. doa88or.
don8; donz; dol8; dolz; do8 (dttlccm) aitj., f.
don88a, dolsa, doux 24, 4 ; 26, 14 ; 47, 7 ; 48.
82; 80, 17; 291,^11; 822, 34.
douBsa (de don8; ♦dillcifìnum),/. -ann, adj. dmtx .
32, 7; 69, 21.
doa88amen; doss-; dousament; dolzament; dos-
8ament (de dons, dou88a) adr. dimeement r»,
22; 0, 9; 43, 15; 264, 13; 275, 6; 360, 27;
417, 33.
doussor; dous-; donz-; donç-; doach-; do88-;
dols- ; dolç- (dr dou8 ; *dillcìOrem) «. /. dou-
vciir, infi'vmrnt, ch'mence 26, 25; 61, 12; 66,
8; 1(kC 80; 153, 27; 270, 25; 20Î). 10; 807,
3; 803, 2H.
donz r. dous.
doze V. dotze.
dozer (dOcêrc) v. f. II. tr., fut. sg. 3. dozera
12, 44; pc. pr/ê. (g^r.) dozon 0, II; pe, p.
m. dueicb. rmritincr\ mal dneich nuit appris
22ih 0.
dra^o; -on (dr;Vcí>nrin) s. m. drofjim 30li, 24.
dra^ol {dr drrir, -gon) dra^jnn a. m. 438, 17,
drap (drappum) s. m. drap, vtojfc, hahit 7, 7,
m, 10; 43, 18; 274, 6.
dre r. dreit.
drcçar; dreicbar r. dre88ar.
drech- v. dreit-.
dreg V. dreit.
dreit; dreyt; dreg; dreb; dret; drech; dreich;
drci; drc (drîctnm p. dlrOctum) adj., /•
-a, droit^ direct, jmte , vrai 7, 29; 42,
17; 45,28; 84,9; 104,86; 198, 10; 292,84;
387, 26 ; adv. tout droit ; s. m. droit, juíttce,
raison 5, 13; 59, 16; 61, 3; 127,27; 268, 9;
291, 4; 317, 15; 338, 38; 869, 3; 432, 14;
a dr. directement 128, 26; JuêUmení, avee
raiêon 808, 1 ; per dr. de par ìe draU 860, 4.
dreitamen; -nt (de dreit; *drTcta mOnte) adv.
tout droit, directemeni 106, 18; 204, 11.
dreitara; dreyt-; drech- (de dreit; *drTctaram)
9. f. dreiture, droit, Justice 15, 17, 10 ; 57,
18; 180, 16; 446, 15.
dreitarier; drcch-; drct- (rír dreitora; ♦drícta-
rnrinm) cutj. droiiurier, droii, Jusie 125, 28;
213, 1 ; 341, 21.
dreaaar; dreçar; dreichar (^drlctUre) v. I. ir.
dreuer, Mever 6, 24; 47, 28; 130, 21.
dret r. dreit
dretarcr v. drcitarier.
drejft r. dreit
Drogoman n. propr. 120, 2.
drndaria (de ffcrtn. dr(td) §. f. gatanterie, anumr
48, 23; 120, 84.
drat (dê germ. drûd), /. drada, dra^a, 268, 16,
amami, amanU 50, 8; 300, 21.
da- ef. do-,
duc {$av., dilccm) $. m. duc 37, 28; 47, 13.
duchat (dOcatam) f. m. duehi 127, 81.
daire (dncOre) r. /. //. ínir., pri$. $ubj, $g. 1.
dazesca 890. 11, parrenir (?).
dar (dnram) cutj, dur 189, 16.
darabiamen (de darable) adv. durabiemení, Her-
n^ìement 12, 18.
darable (durftbllem) adj. durabie, èiemel 80,
26; 258, 23.
darableUt {de durable) $. J. MemiU 385, la
daracio (^darîltTOnAn) $. f. durée 306, 80.
daraoìen; -nt (dara mente) durement, fori 275,
18: 487. 6.
darar (dllrftre) r. /. ir. et inir. durer, endurer,
^éiendrê 57, 84; 165, 1; 280, 20; 396, 14.
duj r. do8.
dy- r. di-.
; ee 23, 15 rar.; he 0, 12; 427. 37; 486, 10
a 308, 6, 17; i 37, 7. 8 ror.; 292, 7 var.
ct 23, 14 rte.; ei 207, 3, 4, 6; ets 401, 11
C8 891, 2 (et) cmsi. H 1, 5 «lc; au$$i 0, 87
$ert à iniroduirt 1$ $eeond mem b re d'une
propoeiUon 203, 26 de.; e . . . e eí...eí 10,
24.
../^mAivs.
520
..r"ft *'
r*.*.
•■«.
• ••41
. .■•■*
,..*i:
_, ***'■
•, •«.
,, ^ .av li; *-»'
S.-V-- J^V-
»x'<«í «*"*'*
^«...sN^ *:
*i>
I
(tjgienDfii ; ÌBS- (('X-sàniiciitiiiii) i^. m. naniifnt,
inH!! qiir /<* /*/////*• inntitifi chaquv antu'r IH. lî>,
l^; «tí, Uí.
riflsi f . Aissi.
rtsfljll; -iHi (cxïUnm) «. m. cxil Hô, 15; 70, KS.
rhtóiráJW. :i; eisir; cyssir ?Á\Î^, 15: issir; ixir;
vfJiir (éxïn;) r. //'*. anom. inir., pn'if, imi.
.<í/. ;í. cis; iris iW, 2l»; J7I, 2; /»/. ,V. riboii
Jítì, ;*»; */<///. *i/. li. ycsf.a :{ít.S, :{|; />*///. cfí/.
;. issii 17, 2:^; .ï. eissit î), 12; 10. :^7; is8it
■ÎS. ir»; rissi r)8, 12; iinfu'r. pl.'À. .yclirs :<7H.
M; /íC. //. eissit 24;'», :14; ixit 274,27; isuiit
3»», :J; /". issidii 242, :^5, sortir, trha/tper,
yrorenir, pancnir s'en e. U). :-i7.
eissut (♦í'XsOctuni) íw//. ôtc 211, 2.
lixo /'. uisso.
<J (o'l) = eii arcv l'articlv tléjini.
i\ zr. c li, e lo.
il ^îlliiiii) />/'í//i. pens. .■>" ;;<•/'*. mdò-c*. if;r/. {.;/. /#;//.
,/ íi/a/i. /Z. tui; ell 10, 24; elli :^10. 15; eu
8, 11»; o. ton. el H8, 5; Ini; Ihui 40. í); 1u
:«»9, :i0; lc ( rc) :-JíK), 19; aton. dat. li;
Ihi 25:J. 2,1; :W7. U; f/t/ . roy. Ih' 3:^7, 8;
i/p//«y/' 1 111. ni; Ih m, 16; il 8:^, 27,
2in, 16; -ill :^2, 10; il i:^^, 27; 'i 86, 25;
acv. lo: (Ivr. roij. \\ appuijv i, il 1,9; *u 20.
4; pl cç/. tim. vl at. il 7, 22; 228, 12; iU 17,
10; ilh; cls 201. 22; 422. 10; cllis; cl îM». 2î);
». loH. cls; cllis :M)8, 2:>; ciiz l), :^l; clos 420.
2; lor: lui'; «/.í/u/. lor; lur; uppuy. is («cc. au
livH da (lat. y) :i7:i, 4;J; 4211, 2; acc. los; le» 2«M,
17 ; appuyr is 204, 15, 27 vlc. ; iz :<, 26. —/na.
iff/. lon. vt al. ela; clhi; ellia; cllo 441, H8;
ill 5:^, I; n 154,28; 257, :M); ilh 70. 17; lcis;
al. (lat. li; div. voy. I'; apptiyv i 88.21; 70.
14: il I8:J, 10, II; iU :W. 23; i 279, JH);
•y ; avc. lott. licis 24:i, 24, 28; acv. la ; dvr. nty.
V: apptiijr i; pl. nj. htn. v( at. elas; cUiíuì:
(t. Uìv: liir: al. dal. lor; Inr; «í;c. las. —
tìvulrv tíf/. .v/. loti. <l at. el :i9, 17; 261, 2î);
lo 280, 12; 42(», 10; .;. at. lo; dev. r(ty. I';
il, cll( vlc
elhcr^çar /•. alher^'ar.
eliTtio (ifar., clcctïoiieni) s. /. vlvction 4:^1,21.
eìcjíir; cli^ir 40.'», 9 {dc c-lcjícic) /'. <iiio//i. //•..
//(4/7. *•</. /. clcsiiuci 10, i); ///. 'j, elcsqncsz
14, 11; />c. p. clejíit 405. 2:-{, ('lirv, clndìfir.
clcmcii {tfar., (>l(>mcntniii) 6-. ///. rlnncnt 'ìVìíA, 10.
cleiic«;ar (?) (or. incvrl.) yliifsvr lia. 'Mŷí, :-i5.
clli /. cl.
ell /. cl.
clluy.io (anr., ill(isioiiciii) ^. /'. Hliiaitai 2:J4, 28
cliii ; cliiic {ifcnn. Iiclin) if. ///. Iieaainv :-í7, 7 ;
1 27 2
líloitz n. pntpr. Ih'liû'isv 141, 84
els = c, cn arcc ('arliclv.
r>27
(îL(íSSAIUK.
528
cm r. cn.
embaissat; cnb- (tic *;imb;ictï;ltnm, tVtìr, ceìt.)
8. m. tnnhassínlff mrssntjCf mesitaffc»' 5)4, 21 ;
2íH). 8.
iMiìbatrc (în-b;ìttnrrr) r. ///. inh'. if'rianccr
'Mh 28.
cmbaymar (de en cl baume; *ïmbHl8;imjìre) r. /.
tr. cmhaumcì' 423, 12.
emblar; enbl- (ïnvoblre) r. /. Ir. mfcrer, rolcr.
th'rohrr 1 18, 1 ; 264, 2 ; 27î), 2.
embrassar (dr en r/ bratz; ♦ìmbr;"icbï;ìre) /•. /.
tr. cmhrassrr HJO. 28.
embriar (r/'or. inccrt.) /•. /. <r. ejcpMirr fía. 19().
14.
fMìenda; -ar r. esnienfla; -ar.
rniendameii r. esmendainen.
nnflaminar; 'inllanimar (înfl:'iinm:'ire) r. /. tr,
m/îammrr, hrùlcr 485, l(i.
enip:u'li>i (*ìnil):'ictíïm) n, /. cmprchrmcnl 414. 8.
empacbar r. empaitar.
einpa}^ (*ímp:\ctnm) it. m. emprchrmrnt, rmbar-
ras, trouhtc 11 i). 18.
rinp;i<r:ir r. eiiipait:ir.
enipaítar; -p;icbar; -pa^ar (*iinp;ict:ìri) r. /.
tr. ctnprchcr, rmharaìtscr 25Î), 1;"»; 81;"), 41;
s'en e. ^-'y eni/atfcr 816. :').
('inparbir (ítr eii ct parlar; *ïnp;'ir:'ibol:"ire) r. /.
(r. renJre rloquent, instruire S.Ô, 21.
inipastat (</r en ct pasta: *împ;ì8t:ltum) tf. m.
pùtv 210. :^).
einpeinramen (*ïin|Hjor:lm('ntnm) «. i/i. fm/)i-
raiirr, ili'trrioration 2115. 20.
('inpeiiher; eiip- (ïmpïngrre) r,/.ll. tr., pn's,
iiif. inil. fij. :i. empenli 414. 82: eiipenh 104.
r»t»; 4î)l , !(»: impj'. fuhj. *;/. :ì. enpeiiheses
81)2. .81»; par/. !<i/. I. enpeis .'13. 11, cn/onccr,
pouitìiir,
eniperador: enp- (iinpOnltorein) tn. m.. s/. ein-
peraire; ('ii-. cmpercur 8,2; 40. 18; 210, I;
m. 1.
einperairit'/ (ïnii»('r:ltrleeni) «. /. imfH'ratricr
4H, î).
emperi {nar.y íinpcriiiin) m. m. rmpirr 'ò, 4; 180,
8; 28r>, 2.
eiiipcrial (ífif., ìin|HTi:ìlein) ailj. imprrial 201.
•2«; 8î)4, 4.
empcro: ciip- (en per o) conj. /jourtant, nran-
moini<, m.i/V 112, 82; 855,' 24.
emplaustre (oinpblstrum) if. m. cmplòtrr 'Ml. 25.
einprendeinen ; enprenemen (f/e?empreiidre) $, m.
rntrrpriêc 20«, 4; 874, :W.
emprendre: en- ; eiipenrc iïmpr<ind(Te) r. /*. //.
tr., prrìf. inil. *//. .ï. einpren 118.81; enpieii
l.ôl, 5; 242, 31; pc. p. einpris 104, 2ô ;
enpres 288. 2r>; empres IH8, 11; 200,1),
prenilrCf anhraser, cnjtammrr ; rrfl. 200, 0;
^attacher 118. 81; 151, 5; s'e. en 242, 31;
s'e. ab ^allier, se joinfîre 1818, 21.
emprenhar Cîmprae^iiilre) r. /. tr. enijrouscr;
pc, p enccint 340, (î.
einprcs (en pres. în pri^ssnm) adv. amiitòt
141, 2().
emurar ((/<? cn c^ mur; ♦ïnmurAre) r. /. tr, em-
murcr 208. 27.
en; e; enn; em; in 0") jfrrp, en, dnns, à 2,
I, II ; 28, 21; .80. 22; 0.8, 8; 252, 28; 255.
85 ; 322. 4 ; entrc, /Htrmi^ rerg, comtne etc.
en; ent; ne; 'n; 'n lïnde) udr,^ sert à rem-
/ilaeer le grniti/; de là, d*ici, pour eela^ jMr
cehi, /lar rap/nni à cela 1, 12, 13; 1(5; 2,(5,
15; 5. 87; 0, 18; 21, 8; 30, 7; 123, 10;
301, 20.
cii; n; 'n (dnniînuinì titre employ^ derafU lc
nom firo/trc, seiijneur 34, 10; 87, 15.
cmiissi; enaisi; cnayssi; cnaysin; cnaici; en-
ayci; enaichi; anayssi (în acqne slc) adc.
ainni Tl, 19; 253, 5; 425, 10; tot c. de Ui
imhnc manih'c 421, 18; e. qnc de 4orte tfur
428, 18; enaisi eo, ana.vssi . . . C/Oina aingi,
auif8i.,que 20, 18; 481. 85.
enamic r. enemic.
enamoramen (de cnamorar) ». m. ptWfioti r/V-
mour 2:57. 20.
cnamorar [de en et amor; •ïn:imonlre) r. /. rrfl.
s'amouracher , í^t'fn'enflre; pc. ;». irailant
tCttmimr 1(50, 8.
enan; -ns (ïn-;'inte) adr, arant; aufMirarant 273.
85; conj. de ptue 104. 20; a e. en arant 2tM).
2(5; aiini e. di'ítntnaU 818,38; se far e. irV
rancer 8Í), 2.
eiian (ïn-;lnl.c) «. m. arancemcnl, aranltttjc 170,
4 ; 248. :87.
enans ; enanz ; cnantz (en ei aniî) adr, uuptt-
raranf y fdùtot , tnais 2, 4; 35, 8; 82. 17;
110, 10; 126, 21; 274 14; e. qnc aniiU tfue
1H2. 2(5; a l'e. qne |)oc le fdue rite ftowíhle
2î)(), 2H.
enansar (dr eii «rf anx; *ín;\nl(îilrc) r. /. Ir.
aratíccr, /air- ftrot/rcinfrr , i'lcrer IB2, 2;);
1H2. 24; 30:5, 5; rt'ft. tfe /aitr /ort, ee sitjnalrr
1(58, 2.
enant r. enan.
enantir (dr Tn r/ :\nte; Tn-*ântire) r. //*. arancrr,
autjmenter 118, 27; 241, 3(5; rr'/f. 9c rendre
en arant 272. 30.
enantx; cnanz r. enans.
en;ip {tferm, hiiapp) s, m. hanap, ijrande coufte
tì Itoirc 81N5, 25.
cnar r. aiiar.
enardir ytte Tn ci ijerm, hart) r. //*. îr, enhar-
dir^ cncouratjer 312, 27; intr. prendre eou'
tage 181, 12.
f»tO
enftyci; enayajn c cnaÌBRl.
cnb- «/. emb-.
enbroncbnr {'TmiirOnTcrirc) p. J. inlr. cimrber
m, (t.
cnca r. anciL.
encftnUyreB (TncântíiUir) ». m. tj. tnchtiiiUur,
eharmeur 412, 28.
t'ncar enciira -a»B ». ancar.
encarcerar {.h Va cârcTirem; *ìnciírcJlr.ìrc) r. /.
ir incurah-cr J43, 14.
cncastrar (('< Tn el qerm. I[ast«n) r. I. Ir. ai-
eailrtr .H8U, IH; 3tXI, I.
encaDBsar; -aar (rfï ïn ciilcem; '(ncAIcìinre) p.
I tr p,ju,-^,,hrt 203, 27; 212, 17.
cncendre (Tncìlnitrre) r. III. tr. mfiiimmif H, H3;
rift. 81, 6.
enclanre (In-claudflre) «. /. //,, p,a-/. iml. ay. a.
enclaDS 144, 20, pc. p. cnclitiiti 41S, 1 1 ;' ni-
clUB 77, 2ft, rtdoií, enfertntt:
cncli (Incllnem) «rfj / -na, «ncf/fi, huitti 39,
0; 1(16, 3li; 400, â; 4.H(i, ii; 43», .Hl.
enclinar (Tnclinilrc) c. J. »■-'/(. •'mcí.n.i- íW6, 2U.
encolpat (Tnctìlpiíre) r, 7. (,-. ífifu/;)*.- 86, 32;
161, 6; 363, S.
iiiconilirier <</« Tn «í h. I. rAinbrtim, il'or. ineerl.;
* Tncfimbrílríam) #. m. cHcombre, embitrrM,
•UtOí/r^metit 4&, 12; 12.% 15; 288, 2.
i^ncontinent (immi., TncAiitTnr>iitcm) mlr. incon-
lÌHeut, lur It cliiimp 442, ÍO.
rncuntra (In-c}intrH) pti'p. runlre, riiB 'Jh »■
140, 38.
rncontrada (/ic. ;i. /. ile i'nL-ontrnr) s. /. r,m-
irie 261, 8.
uncontrar {ilr encuntr»; *ïncuiitríire) f. 1. ir.
reneonlrer; i-rfi. 40. 111; 30!i, l'J.
rncoreffncilrrTire)!'. /.///. Jiír;i-iifourir,c»urin
laÌBSar 0, MeAn- 30, í. C/. rncorrcr.'
encuronar rin-cííroiiilri:) i>. /. /,-. cuaniiintr
306, U.
encorporar (>av.. tncúrpSrHrci r. /, ir. ineor-
porer 305, 19, 20, m.
(•ncorrer (inciirriîrc) p. t. III. aitaquer 237, 13.
Cf. encore.
t^ncortlnn (>/( en tl cortinn^ 'incnrtiiiiitiim)
"•Ij. aafiii ili lapiiittriea 252, 1.
cncuirar (rfe en et cnir; nncôrTflre) r. /. ír.
yarair rfa eiti'r 343, 0.
encnzar CínctiB.ìrt) e. I. Ir. uecuier 411, 30.
ondema (m He miine) ,. «i. /Eii,{eui«i*H 3, 27;
32, 16; Itr/, 34; m, í.
(-ndcmoniat (ííí cn el Hi-munji »>(/. (f^uivHJifu».'
371, 38,
(^ndcutar {de cn ei duuU ; 'îndâbTtâret c. /, ír.
tnilelltr 878. 2.
uiidi;veuir (ìn-devtíntre) p,/. 111., pc. p. uudu-
vengnt 3[)7, 21, (■«i/r, parvenir, arrietr Un,8 ;
rrf/(. 104, 9.
cnductrlnar (nap,, de Tn «( ddctrlnam) c. /, tr.
riiieigner 211, 24.
cndomcnjat; endomerjat (Tn-ilOnu'ístlc-iituui)
*. m. »trf, toiimi» 192, 17; ,i4i- 210, 7.
cndomenB qne (en et domens que) eonj. ptndant
qut 353, 23.
cndormir (îndormlre) ■>. II*. iiilr. eutìormir
106. 16; 150, 22; riý. 107, 7; 185, 14.
i^iidreSBa ((/r cndrcssar, ■ïiidiTclîrn'o) «. /.
direelion, doelrine 436, 16.
cndnra (lìe endurar) «. /. manque 414, 1.
('iiiliH'ar <Lndor;ìr(') r, I. tr. tndiirer, mipiiorlfr,
>i>„„.l..r,- '.iih, 4; 3K7. 81.
unemÌc;eniiiiitc(Ìnîmtciim)N. ifi. ennemiaG, 23;
40, ì); 54, 12; 268, 27; 370, 28; (/iaM«401, 211.
<-llcmisl;.t. {* 1llrLl.;.l4!l1l) «, / i'.li'il.iíM 2K2, 8.
L-nfan; -ant; effant' t'fiiiijînfànteiii) «. m., <j.
-as; -az; clTiis, enfunt 4, 0; 27, lO, 87; 28,
5; 21), 2»; 127, 8; 320, 28; 832, 21.
cnfantamen (lit ciifant.ir) «. m. en/anlanent
238, 16; 882, 26,
cnfantar; cf-; efl- (rf« enlant; Tnf&ntlre) v. I.
/>-, inluiiifr 16. 6, 7; 20, \l; 2SS, 14.
«ii1;iiiti'/;i uii: (.'nfunt; *lntiliitltian)) i.f.mfaaet
387. 10,
rnfunti (i/e enfniit; 'ïnfitntlnnm) iiili. ej^funlÌH
283, 7,
unlci'ir (în-T.irlrc) v. Il'. frniipfr.
unfcLiiictia' 4:1- (Tnrfrmitltcm) «. f. ÌnJÌrmiH,
.mhi.lif mì 1; 385, a
enfern; cf-; efl-; ínf-; if-; inter (ïnn(riiam) «.
(H. tnfer 7, 3; 26, 18; m, 15; 200, 17; 222,
17; 274. 27: 805, lli.
eiitertiiil («iic, ïnri'rnnli'uil iidj. inlrriial 191.
21, 223, M.
cnllubot (i/r cníliir) ê. m. cr„puleur (v) 88, 16.
cnHar; cf- (ínHfcre) «. /. ir. et iMr. en/Ur 35,
1!); in8, H; 19!l, 28; 334, 32; 388. 82.
cnfoletir (ile cii el lulct) f. //*. Ir. et Ìntr.
ajroler 9t>, 15; 810, 13.
i^nfi'a; ulru (infra) prép. parini, au militu de
377, Mi; d'c. ./iiii« Cr^íNíte <Íí! 426, 12.
cn){ul; -t(Ual; e|{>l (ae^inliliini) (u(f, (!j/aJ, partil,
ifiiuliei- 00, 34; 433, 89; e, soleilb «» mJiM
lcinp« qiiii le íoleil, iivec le eoteil; «ittd.
31S, 12.
cnifalar. ci;alhar {ile cngal, et;al, aeqntlem)
•>. I. Ir. niiilfr, ■VttiiHiirr 34SI. 30; nf/1. ê'éffoUr
242, I,
cnKnltiicn; -iiicns; ct,'alMi.'nt {aeiiu&li nù-ntc)
iiih. iijiih.Hí'iil, de la niimt nuiniire 90, 33;
2;t7, 7.
eugan; cnjaii; egan (i^. Ki/ 4làv) «. m. trom-
r>;i i
(;ii08SA1l{K.
532
perie, frauáe, metisonge 23, 11; 59, 4; 64,
22; 71, 26; 130, 12; 220. 22; 285, 43.
enganaîre (de enfçftnar) ê, m. sj, trompeur
58, 5
rn^^nairit/.; cnjanayrits (de cii^anar; /òn. tìr
cnganairc) adj, trompeune 221, 4; H31. 5;
340, 5.
cnganar; engnanar; cngainar (c/. /ú/- fíf^)
9. L tr. tromper 57, 3; 71, 18; 825, 12.
cngansir (în et *gaudlrc p. gauderc) v. ir. intr.
ee réjouir 436, 1).
cngcnh; cngienli (îngr^nium) s. m. athresr,
ruse, projet 132, 12; nuielufte (de guerre)
143, 19; 231. 23.
cngcnhar; engignar (de cngenli; *ing(>nîftre)
r. /. tr, tromper 29i), 32; réjl. s*ingénier
83, 16.
cngenramen (de engenrar; *TngSncrftmuntum)
9. m génération 235, 2.
engcnrar; engendrar (ingonerare) r. /. tr.
engendrer 56, 12; 220, 4; 448, 2.
cngicnh v. engenh.
cngignar v. engcnhar. .
cnglantina; -entina r. aiglentina.
cnglozar (de Tn rl glosam) v. /. /r. nuinij'vider,
monfrcr, révélir 393, 13.
cngulmes adj. n. propr, d'Angoulémc 127, 35.
cngoys; -uoys (dr iingiistiam) 8. m. angoiase^
peine, troublr 43:), 5; 4d(i, 19, 28.
cngoysa (ftngttstiam) s. /. tmgoi^se 433, 28.
cngoysos t^. angoissos.
cngraissar (dr cn rt graissa; ^incràsfiiarc) r.
/. /fi/i*. etujraissrr 186, 5.
cngran ; egran (Tn-grándcm ; cj'. Kg. -lUTO) adj,
etnprrssé 126, 35.
cngres (TngrSssuni) ttdj. riolent, ardmt, aridr
42, 14; 229, 0; 438, 10.
engrueissar (de cn ct gros; ^ingróssftre) r. /.
intr. grossir 369, 5.
engual; enguanar r. engal; cnganar.
enguen (ilngu^ntum) n. m. onguntt 234, 7.
enguera r. ancar.
enguoys v. engoys.
enic (Tnlquum) adj.,/, -ga, iniqur, J'tlché, triste
71, 20; 116, 6; 224, 3.
enja- v. enga-.
enjoglarir (de en et joglar) r. //*. rrfl, se/airr
jongleur 86, 28.
enjoncar (ïn-*juncrirc) r, /. trjoncftcr 423, 29.
cnliamar (dr cn ct liam ; *TnlTgrimTnftrc) r. /.
fr, lier 152, 25; 166, 12.
cnlnminar; -cnar: illnininar (Tlhimínttrc r I,
fr. iUutnnier, rV/fi/rrr 271, 22; 441, 32; i*i/r.
luire 328, 7.
cnmanentir (de en rt manent: *Tnm&nr>ntlrc)
r. //*. fi»/r. devenir riche, s^rnrichir 119, 10.
enmenar ÇLnA^ ♦mïnftre) v. I. tr. enmener 430,
27.
enn v. en.
cnoi; enoc; cnueit; enuey; ennnec; enuoc;
cnncg ; cnneh («. verh. dr cnoiar) s. m. ennui,
chagrin, souci 148, 14; 1%, 20; 288, 16;
256, 11; 276, 8; 300, 27; 385, 43; 855, 2Î);
sorte de porme 406, 24.
cnoiar; -gar; enueiar (♦TnôdTftre) v. I. tr.
mnuyer, ftlcher, attrister 56, 32; 113, 4;
1-27, 22; Ì29, 6; 146, 2, 5, 6, 15 etc; 230, 4;
278, 23; 3.Ô8, 6; rAfi. 200. 28; 210, 17.
enoios; enucios 146, 11 (de enoi; ^nOdTOeum)
adj. ennuyeux, /ácheux 63, 5; 114, 11;
220, 17.
enonglar {tle cn et ungla; *ìnUngalftrc) v. l.
réjt. s^acerocher 151, 5.
enueios v. enoios.
enp- e/. emp-.
enpachier (de empachar; ^mpáctftrium) s. m.
rmpt^dtetttent 4î^, 9.
cnpanzar (tle cn et pauza ; ^npausftrc) v. /. tr.
ittiposer, dantier 408, 12.
cnpenher (TmpTng^re) v. /. ìí., par/. sg. :i.
cnpeis, poHêser 193, 23.
enpennar (de cn et penna ; ♦ín|H«nnare) v. I. tr,
empenner 275, 11.
enpozitio («nr., ïnpÒsTtTOnem) s. /. imposition,
appticalion 40H, 15.
enprisonar (de en et prÌBon) r. /. tr, empri-
stmner 306, 7.
cmiadcnar (r/r cn r/ riidena; *incfttenftrc) r. /.
fr. enehaîner 446, 20.
enquansa (de enquar; ♦Tnchttántiam) ctnntnen'
eetnent 40, 15
enquar (Tnchttire) r. I. tr. cotntnettcrr 9, 15.
enquar; enqner; -era r. ancar.
enquerrc; enquerir On-quaerore) r/. //•. et III.,
prés. ind. sp. 3. enqncr 254, 9; subj. sg. 2. en-
qnieyras 849, 22; 3. enqueira 59, 2; 275, 32;
par/. sg. 3. eoqueric 261, 19; rond. sg. /.
cnqnesira 52, 27; pr. ;i. / cnqneza 81, 17;
enqaiia 66. 18, ttemander, clterrher, recher-
eher.
cnquers v. ancar.
enquesta (de en el questa) enquHe 440, 28.
enrazonat (pe. p. de enrazonar ; ♦TnrAtTOnfttum)
endotírinf, tliseti 211, 23; 284. 21.
Bnric; lien- n. pritpr. Henri 265, 20, 22;
266, 22.
cnriqnir; enreqnir (de Tn H germ. riki) r. //*.
tr. ettrieìiir 53, 11; «», 19.
cnrogesir (tle en ei roge) r. 11K intr. rtmgir,
devenir rouge 38, 26.
cnsarrar r. enaerrar.
cnsegn-; enseign- r. cnsenh-.
520
cnayci; enaysin r. cnaissi.
cnb- c/. emb-.
cnbronchnr (♦ïmpronïcrirc) r. I. .
80, H.
cnca F. ancii.
encantayrcs (íncântritor) .v. m. .-J.
charmeur 412, 28.
encar; encara; -aras r. ancav.
encarcerar (tìe în cùrcrren); ^iii> ■
tr. incitrch'er 442, 14.
i'ncastrar (r/e în et ijerm. Iiast> n^
caatrer H8U, 1«; 8<)(», l.
cncansBar; -sar (de ïn càlrtiii : ' >:
/. /r. pûumuivre 2íW, L'7 ; .' I -'
encendre (încondèTe) /•. ///. fy. ''
réfL 81, 5.
enclaure (Tn-clandorc) r. j\ 11. ,.
enclaiiB 144, 20, pc. p. vuA-...
clu8 77, 25, encion, i *//,/.
encli (Tnchnem) <«//., /". -iia. .
0; 105, 3(5; 400/0;' 4:ti;. r '
rnclínar (Tnclinfire) /■. /. / - ';
oncolpar (Tnciilpârc) » . /. /
161, 5; 858, 8.
oncombrier ((/« ìn e/ //. / ( .ni'
♦Tncdmbnlriam) «. ?/{
(lésatjrément 4b. 12. IL' '•.
vncontinent (tfâp.. íni-i>iitNi< .
tinetitf êur ie fiiituip M.'
cncontra (Tn-í'ontra) /j/y
140, 88.
rní-ontrada (//<*. ;>. /.
/iv'« 261, 8.
oncontrar (r/r enoMiiti.i
rmeontrer; ri'fl. lu i.,
rncore (ïnciírrï*rc} r.f.hi
laÌBsar e. /(icAr/- Mi M .
fncoronar (ín-cóion.d. i
305, 11.
cncorporar {nar., in. i i
pH>rer 805, 10. Ji
oncorrer (incurrii-
C/. encuri'.
('nc4>rtiniit {ile ni .
atij. ijarni de tn-
cncuirar ((/f cn ^r
yarnir de cnir '.■ i
cncuzar (ïncntf.ni
cndema (tn «l^ u-..
82, 15; 1SI7. ;;
cnderaoniat i'/. >
871, 28.
cndeutar (c/e i n
tmìetter 878. :
eudevcnii' iiii->:.:
.''&Jfi^
584
«'"'
l.*^'
líl. 1.
dtff f. entier.
íBHTTar iïntrrr5(g|are) /•. /. //'. inlai'oijvr L.».
-* .Birtiar t''* c" ^' ^*^' ♦iiitt'starc) r. /. //•.
í*/iVf/', (numenter 100, 5,
.^íicir. r. enteir-
"' nticr- cntcr; ('iiteir iiiitrjînnn) uitj. vnttvr,
\^^^^^^ 18; 117, 1; 214.8; 2«i»,
2i.';l)5. 27.
-iiutoliir (Mi>M ïntïtùlare) intitiUer 4.^8, 1.
^i,t.ìn»r lïntônare) r. /. tr. vntumur 288. l.
•^ hiurii (fn t<*rii) íií/r. í) Ventimr, autitur ISI. 7 ;
,^>atì. 22;278. 17.
■ ^jp^ia (^. p. /. dc cntiar; întrát*mi i^. ./.
f/ttrre, cùmmencement 121, 7.
■*" -iiranií^tri' /. riitrí'imtn',
tinuib línter aiiilmis) aitj. inilij'., J'. -aiiiban,
t^jtj lieux 204, 8.
"* iirar ». intrar.
Eire Wtre (ïnU'i) prvp cntre, panni , vn-
^mhtr, à Uijoi^ 2, 10; 7, 'MV, 11. 18: 822,
:tí: 410. 24; 4:«), 14; entre dt; 857. 80; e.
u\\ pcnitnnt lîHî, 30: c. tan qm; íi/</«//// í/'/r
4iM. 28,
fljrrt'apjadaiaeiis (ile ciitn' t/ nipjar) mir.
mHlnelliMrnt 2.1'». 12.
.itrii'aiissainent(r/ceiitreí/ causa. *intrriausa-
uirntumi «. m. itisputv 2:k"), 10.
íBiri'CoUr ^ïiiter-ci'ljìre) /-. / /r. f//<#7ir ///
^ret iiri». 2î).
íiiiregar lïntrïciìiei /. /. tr. intriijuvr, viu'hvr
fHtr «/<* intriifurs 221. 18.
eiiirfinetre; entra- (ïnter-iiiïttcvc') / . /. //. t'.
,le i-ííiiyc'r 8;!. 2*.); réji. s'vntrvmvUre, «'íjí^i/// /'
Uvl. 0; 108, 2ti; 810. 20.
.iitrt'iiar {or. inc.) /. /. //'■ inlrvlucir ÎMI. 'i.
.niri'pnndre (ïiitrr-pieiidirc) / . /. //. //■•, //r.
;j. ontnprcis 102. 22, ^</i*i/.
eniresci|;na lenlre it st-igna) *./. siijnv 2yí>, 12.
lUtntiiU lïntcr tántumi vonj. ttinilis', cntrctan
»*Vl"0 intutiint quv 100, 8«l; 444. 2;V
fiilristar («// ïn it tristcMiii /-. /. /#'. attn'^^tvr
10, 4.
' i-ntro 4UC »ínter hr»c quidì runj. jiatqu'n vv qnv
47, U.
, i'um'^ /. anuit.
iniieií; ciiuch; cnucit; ciiucv; cuuoc /. cmii.
t-nnciar /■• cnoiar.
ruvaidor (i/f cuvaii; ruva/ir: ♦ínvadïl^.n-iui
9. tn. UitiíaHlunl 40. 1.
luvanczîr (•/< cn c/ vaii) v. ll'. inir. disiìaruitn,
vhxmittir 2U», 10.
onvazir; -sir («/c invadcrei r. /i^. tr. cnvahir,
585
(ÎLOSSAIRE.
536
nliaquer, endomtìuufer 274, 6; inf, suhst. 181,
lí).
cnvoia; rví'i:i; rvra (ïnvïiliaiii) s. J, vnvir^ ifrnir
2, II; :i, IH; 08, 2:^; ÎM». IB; 173, 10; 2í)G, 21).
iMiveiar (í/í onvoia: *îiivìdïRre) v. I. 1r. etwicrf
lUssirrr 7í», 24.
enveios: ev- ; enveyos: eiivegos (ïnvïdïosnni)
adj. nìvieiu, ih'sircux 124, 13; '282, 30: m\
2<i: :$r)a, 10.
envíT r. enves.
envers; evers (ïnvorsuin) aiìj. renverê^f oppost'
44, 2:J; 3(M>, ìÚì.
eiives; evei*8; iiivers; eiiver (ïn versns) ai/r.
prép. vvrHf cnvcrSf conlre, lìu côté ife 1 , 12;
5, .^): 231, 10; 412. :W.
eiiviar: i*v- (ïiivïnreì v. i, ír. envot/er 27, 20:
84, II; 171, 21; 340. -JO; 42:'), 10.
cnvidar (ïiivltftre) v. /. ir. itiviter 205, 14; joc
eiividat. jeu autfucf im n invilc ou ituqucl on
rW iinHi' 181. 14.
niviluiiir (f/rr en ct vilaii : ♦ïnvïllftnire) v. i f'.
iinituifcr 2r)0, :i.
rnviro: -oii ; eviro (en viroii ; v. lúf. ÍOJ.i.'t)
iiifr. cnrirottf iout iiuiour 37. 8; 2:10, f); 271.
2:4; 3(U. 10.
eiivis (ifc InvTíiiiii) iiifj.: a e. tttafijrc soi^ n coti-
ite-ofitr 48, :U.
envit {de eiividar) n. m. invilaiion :M0, 2r>.
epotiíe^ari v. yp-.
e|)8 V. eis.
(M|nen (rrrn|ni| ïlluni) ndj. diUn. ccfni-fi) 21, 14.
^'/*. aqnen.
er (♦liôreiii» *. m. /loir, /u'riticr 42, Ití.
er; era; eras t?. ar.
eranh (ifctm. liariiif() «. m. /Mrettg 361, 11, 12.
erba; herba (lirrham s. f. fierfte 53, 22: :4»4, 2>).
erbatjçe i lirrliâtïcunì) «. »n /ierhinfc 182. 11.
erebre (erï|)rre) t\ /. ///, /><r. ;>. ereubut 20,
17; Vù\, lí»; 8J. -iis ( .lesus) 180, 18, Suurcr,
i'/evcr.
liere>?ia (dc vyqì^v) v. /. /lérésie 3(j:4, 18.
beretAt (♦bôrCMlTtfitenO s, f. /tériiatje.
beretat^c (♦iirredìt^itïcuni) s. ttt. /téritinfe 4<ìO,
11.
eret^e ; -je; beretje iliacrStîcuin) s. m, /térctt'iiue
208, 2r): 2(V». 7; 210. 4.
tretier: brritier (bcrôdîUlrinin) », tu, /tériiicr
428, 27
<TKoil; er^uelb v. orgolb.
rr^nlhos r. oifrolbos.
erissar (♦erïcïftre) v. I. tr. hérisser. dre^ser ies
chcvett.v 5;"), :14; rifl. 344. 8.
erisso (ifc Crîciiini) a. tit. /lérisson 'M\2, 20.
beritier r. eretier.
brrini Oiriiiotiiuni) s. m. /lermine, tniirtre hlancJie
54, I.
ermita; -an; hermitan (^î^remltftnam) s. m.
ermite 381, 5; 383. 1.
i'rrar (iMrftre) v. /. inir. crrer 221, 1.
error (ìTròreni) í». /'. crrcur, faiite 132, i:i; 3r)2,
25.
eni D. ar.
es r. c ct est.
esaiar r. assaiar.
esalsar v. eissaussar.
esant r. assaut
esbair; -liir (de es et hah: e/, Kg. tí20) v. II^.
tr. éìmhirf t'tonner lOT), If»; ll(î, 4; :U1, 15.
esliat (s. ver/t. de cshatre) *. tti. êhot 439, lî).
esbat^nieiit ; eb- (de csbatre) s. tt%. chat, c/iattc'
mctit 4:40, 14, 17, :íO.
os1)atrc (ex-biítlìíere) r. III. réj/, »*f/ntilrr
('sbaudeiar (de cs et haud ; *exhìildîcftrc) v. /.
ré/f. sê rcjouir Uìò, 3.
esbleHinar (de cs el bh'Binc) v. I. inlr, s'i^vu'
nouir 41, 17.
esealit (fK. p. de escalir, de v, /i. a. sUafjan)
iidj.f /. -icha, êfanc^ 204, 4.
í'scajf (or, itìcert.; s. terh, de cscacharV) s, m,
P'irtie 110, 29.
f>scala ; esch- ; sc- ; sch- (scálam) *. /. êelieUe
íî, 2, »; 7, 87; 428, 2r>.
ese^ila (jferm. slcara) s, f. escudron^ comptufnic
:w, 21.
escalar {de escalti) v, I, intr, échrlûuner ^itT), .-t.
ICsci^lnna n. propr. Ascaion :t(l5, 1.
escampar r. cscapar.
escandalizar (ncir., sc&ndiilixftre) r. /. tr. scan-
daliser 14, 41.
cscantelar (de cs ei cantel; ^xcftntTdliirc)
r. /. intr. se /endre 40, t7.
escantir (*excandlrc) r. //\ tr. Heindre 288,
27.
escapar: cscnmpar (de C8 Wcapa; *e\cftppnrc)
r. /. inlr. cdiappcr 18r», 24; 102, 20; 20:«, i:i;
2;r2, 4.
csc4irida (pc. p. /. de cscarir) a, /, pari., den-
tinre 185, 13.
cscarir; csch- (dt tjerm. slcariao) r. //*. tr.
attrihuerf destiner, dfpartir 81. 24; :48. 18.
cscarn ; esqacrn (s. verh. de cscarnir) s. m. mo-
querie, plai»tnterie 222, 10; 2ri6, 17; 4(NS, 10.
cscarnir (t/erfn. 8karnjan) r. // . tr. herner,
railler :«, 1 ; m, :44; 20!». 21 ; 840, ».
escamire (de cscarnir) «. m. sj. 210, 6; o, cs-
carnido 424, 7, railfeur, moqueur.
cscartar (r^xqnftrtftre) r. /. ir. rcarter iti9. 2:4.
escas (ì^xcliriMinnO adj. elticlie, avare l(ìO. 7;
876, 4.
escassier hle ijerm. slratjan) r m. cchtissirr,
ctitropié 1 10, 20.
viiBCtfrt: (íii-*si>i|iii'i 1
C1IB0O 77, 'Jtí, »"!'
«iisclBr (ifc eii ir s.
i€Uer 304, 1-1.
enBcmlile; ciiiitiil)!
420, 17; m -r.
enBoms; -miNj; t!-
aïmtalD u.ír. o..
!m,ii; 411. K
(■nNCDCIiA (tn-riiii-'
■■)iiwiih:i iTiiBitfiiL.'
tiilincutnl K\.
unBcnhamcn ; i'ii>'
1(». U, a^l; li
■2Ì\ 426, ;iil.
cnBcnliar; -i-ìí;ii
(•înaitíniìri.'!
iippii-mlrr 1)1
371,«; i>e.i-
m, H.
unBnfpir {ilc r\
tnaiis (cii sii!' ;
t^nt •. en.
i^ntaUnlanifii
riit«ir(iiii('ii .
viiUin (intii
l»8, 4.
vntenilciii'i
411. :ll,
a4a, l':ì
(>iit(iiidi I'
.-. . rrnjiai í. m. ,-'en"n 107, 2fi.
.:— .=~^ «^p- «ír,, BGnptnrani) »./. rerl-
■■ :' .«; 57, 35; -11(1, 18; S»ncta
- ~ :.Tia..< 2M, 2fi.
_ -3 -iat i'acrlptanil «. ui, /erii 45,
- til, 31.
, -- J :■: onTÌre ttó. 14; l(«, 2 (scri-
. :'.j>»'«. ■uò;'. «,/. f. egcriva I<í7.
.. .. :. fNcTj'ii 4IU, íil; ;i. cscris 22.
-.:m ilX 28; /,e. ^, »i, escript 7, 2«;
_i -_ -- i* : «crit 278. 1£
,.- ■- "«^.ìEiiml f. ui. reiirain aW, 2H.
^,..-- -■!- iíuríiriaui) *. »i. 212, 24; 2;»*,
: r? 4:41, 33.
_ ' sì-i..ì;ì .', cscolli.
. ;ir.- b -icùninanreriri') r. I. ir. ereom-
__ * 7.
_^., i,. m:i) ,: H': ermhrr Iftí, 20.
»':r ^bscQTum) ailj. iJiteiir 124, 2;t:
: < J*r. obfcurilf i», 30.
_ - t— . ílíílrai í. /. r'cHfií .H16, 28.
^.=«-1» îbscura inrnte) uilr. oÒMcur^menl
_-■!. ■i-.'Srate) r. /, Ir. /eiirer, iirlliujrr
^.. J..Ì-ÍM «. «. A!H 87, II.
^ .jiT .li-dévrnire) r, /. lìl. iatr., prf».
. . . rtdfVú 7«, 1; 1H2, In; -cn 178, 1 ;
. , .«(cTeuen 8, 17. lìerenir, iirrirrr; n'ft.
i ■■
_^ -r..'iain) *. w. ilrilli IIBI, 4.
^.- -: ^K-(llccru) (■./. ll.tr. acquìlUr,
.,.,,, xa. 24; n'ft. ;tl7, IH.
.^11 - 'l^-Jacfrc) *. /, II. tr. i-ltiigHtr; pe. p.
,,j^ì svHi/er 114, 2i),
_^ai.K f «itsemple.
^fc: ■ rn»cnhar.
.„ , .■*iKr.
^Mrt.- '^-liimJiire.e'niii ì'iufíurureilrhnArt)
tjiimiliiir 181. 5.
^.,>:. 'I <ts rlfnrsar; ì\ -•(ílrtïire) «>. l.lr.
... i-. iiin tjl'ort, l'orver: iffí. «'tlívivrr
:. I4S. áîi; liMl, L'n; 21W, !kî.
_.„-i -.« if. i'h''. <h difiirsar) t, m. r.ffi>rl,
,.-. ■& W. «l. :W; U'ì. 12; 2-2H. 9; 'MtÌ,
i.. IS.
^~^-, -fíJar; -eiar ('nxlrldâre) ,', /. ir.
'c-^-' 113- 3li; 249, 4; rffi. 34. 18.
^. |k iYi't. <(( Mfrciar) «. m. ejt'roi 128, 13.
K— «t ■' *' " Ircit; S"i\lrTKldire) r. Il^.
Im ^^*rwJir fil, 19.
,M*M<Jr**<'' Itaarar; V\ ,/ ,„'1111, wHi'iinl
"*" ir. rtja.ií<r 7:-l, 18.
^^^M {ie esitarilar) «, m. rtyard 35&, lU.
n,-*" (ifc ea d (ardar ; ûx et germ. waidau)
580
íUiOSSAIRE.
540
V. L tr. retjarder, consUUrer 10, 2<); 46, 22;
prendre garde 08, IH.
rsgart: -iiart ($, vei'b. de eB^ardar) s. m. re-
gard 103, 16; 171, 16, 18: 414, 28: éífurd
286, 38; 806, 14.
esgausir; -zir t^. esjauzir.
esglai; esglag (6x et gl&dium ?; v. Kg. 4253)
8. m. frayeur, douleurf ehagrin 83, 9 ; 1 18,
29; 13.% 18.
esglaiar (de csglai) r. /. tr. effragtr, ajfliger
142, 19; 169, 23.
esgrunar (de ^x rt genn. kriiitia) v. I. réfl.
s'égrener, í^émictter ,354, 17.
esgua- V. esga-.
esient v. escicn.
esjauzir : -vir; csgauzir ; -sir (ox et ♦gaudlrc p.
gauderc) v. l /•*. réfi. se rtjouir 13, 7 : 27.
22; 61, 18; (K), 25; 112, 20; 168, 7.
eslais (y. rerh. de oslaissar) 8. m. élan 40, 26.
cslaissar (cs ct laissar; rx-liixare) v. /. réfl.
^élanccr ÍU, 8.
eslire; cslir (ox-ir'gere) v. f. III . anom. élire
149, 2.
csloignav; -oinnr; -onliar (r/f es e/ loin, lônge)
V. I. tr. intr. ihigner 60, 5; 803, 18.
csluchar (cx- et germ. IukkJAn ou îîx-*lttctire)
r. /. tv|/î. se dêlivrcr 114, 21.
csluzir (d-e ex et iQccre) v. II'. réfl. luire
1 19, 4.
csniaginar (de Tinftgïnare) v. L rcfl. ê*imaginer
442, 2.
csinai (if. verb. de csniaiar) *. m. hnoi 49, 16.
esniaiar; -gar; -guar (Px et getin. magan)
r, /. ir, trnubler, chagrincr; rifl. sc déscspérer
48,82; 144,19; 198, 21; 301, 12.
esmenda ; cm- ; am- (dc esmendar : ♦oxmÇndarcì
s. f. réparation, amende 80, 18; 137. 7; IHS.
29; 244, 2.'); 419, 23.
csmcndamcn : cm- : am- (dc csmendar) *. m.
amemicnnnt 1, 12: 8, 32.
csmendar; cm- (♦•*xmcndire) r. /. tr. nmendcr,
corrigrr, n'parcr 2<Ï0, .-«; 260, 2r> : tV/f. 25:$,
m.
csmerar (íx-mcr-ftrc) r. /. tr. rpurcr 5(», 2<»;
réfl. 85, 9 ; 202, 5.
esmerauda {dc sm&rftgdum) s. f. rmrrawle 2!)2.
20.
esmetre (?x-mïtU>rc) s. f. II., pc. p, esmis,
t'puiser, ruincr 48, 28.
esmolre (ex-môlerc) *. /. ///., pc. p. esmolnt,
émoudre, aiguiser 146, 10.
espacìos (sav., spfttTOsum) a({}. spacicux 397, 20.
espalla p. cspatla.
espandre (exp&ndere) v. IIL tr. rcpandre 90ô,
18; .3.38, 28.
csparcer (spftrgerc) v. /. //. tr.^ pe, p, espars,
répandre 820, 9.
csparvier (germ, 8parwAri) s, m, épervier 02,
37 ; 289, 34.
espasar (t^x-piiss-ire) r. /. intr, passer 49, 29.
espatla; -alla (spatûlam) s, /. épaule 74, 16;
292, 14, 34.
CBpaven {s. verb. de espaventar) s, m. épouvanU,
frayeur 88, 9 ; 865, 20.
espaventar (♦(•xpftvCntire) v, I, réfi, s^effrayer
64, 14.
espaza; 'spada; spasa (spfttham) s. f. ápée,
glaive 37. 10; 261, 85; 443, 2ÌÌ.
cspazar ; espcBar (de espasa) v. I. tr. iuer par
le glaive 424, 33; armer de Vépée 211, 21.
cspazi (spfttinm) s. m, espace, iniervalle 387, 80.
cspeçia (♦sprciam) s, f. rpicê 396, 31.
especial (specîftlem) adj. spécialj partieulier
266, 34; 311, 12; ,347, 17; 396, 21.
C8p<xialmcn8 (sprcïftH mCnte) adv. spécialeuieni
400, 4.
espeissar; -ieissar (♦spTssire) v. /. tfiir. eon-
denser, remplir 147, 27; réfl, .338, 26.
espelh (specttlum, s, m, miroir\ fig, 421, 14.
espenber (^xpTng5re) v. /. IL, prés. ind sg, 3.
espenli 198, 19; subj, sg, 3, espenga 72, 12,
pousscr; réfl. surpasser 72, 12.
esper (s. vcrb, de esperar) a. tti. espoir, es-
pèrance 52, 24; 84, 2; 103, 24.
espcransa (8|i(Jrftnt.ia) s.f, esptranee 67, 6; 106,
15; 260, 28.
csperar; 'sperar (spOrire) v. I, tr. espérer^
attendre, »*utenir, ìnhuiger 1, 8; 207, 26;
208, 21; 283, 10; 834, 6; réfl. 5, 13.
esperat? (cf. Tobler, Areh, 109, 32; OP., Ro-
fnania XXI, Í70) 287, 33.
esperdre (cx-pordîîre) v, III. ir., prés. intl. sg. L
esperc 113, 18, rpertlre, ruiner, eonf^ndre,
i:i5. 12; réfl. se d^'courager 113, 18; 161,29.
csperit; -irit; -it^"; -ith (splrltam) t. m, Esprit^
esprU, dme 10, 17; 12, 18; 15, 24; 26, 20;
67, 2.
esperital; sperital (♦spirTtilem) adj. spirituel
20, 6; 25ÍI, :«; :i46, 26; ;K)9, 38.
cBpero (^ertn. sporoì s. m. éperon 288, 43: ad
espero à la htìte 268, 10.
esperonar (de espero) r. /. ir. rperonner 204, 8.
espcrt (fap., Cxprrtem) ttf/J. expert 43.Ô, 24.
espes (spTssum) culj,, /. -ssa, cpais, denst 183,
13; 273, 20; 337, 'M.
espesar v. espasar.
espessial (spT^cTilem) s. m. rpider 281, 6.
espiar (r. h. a. Bpebon) v. l, <r. épier 481, 10.
espic (spicum) s. m. épi 180, 18.
espieÌBsar v, espeissar.
espiga (splcam) a. /. épi 322, 6.
•4L08AIRR.
542
*V
. V4^*«l^ * ^ «11*1 ( ■. M. 'VlPtllM t^. S^i.
•••t'
****** ■<
^^^ >!•%>«.• ^=^-a*í^^ *• ^ *»• •>'*««•#• ás, la
^^^^ s^M.>^>^« îi^HMiSiim) ;», /'. i'pttust 14ri, l.*i:
t;iìL««i ♦^ x|»*ìIkau'^ •». /. tt\ t'ptictr 211, 7.
sj-* \^l, *••
""nk ^* '^^"^ -'* -^*^*» -* ' ****** -'''^
..V o\aU v"V#**M. skÌMluMi> t\ /. /r. évitvr,
^*^-. i.% v»/*t 0» *< r»initA; ÌA ra«llf-raiv) p. l.
c»*i*^» . »^»*^* * • *'** *
• 1 0»*»*^^ l^.V VHtrVÌlU, 17 ^ÒH«tM*0/>. 0881«)
*Vi.t n». «^» -^^^» *^* V«»»*í^' »»*. BuyJUH), 20;
, J:ii. loHt H,^ì!^ NOíit îlHI.22; ù'. i>8; cst:
. / \w\. *'>»>m»»i I.U. V. ot« 121), 2í>; 08/9,
'•ii »>it íl^l *í*. *'» í •»» ^*» **>*<**» ^^. -7;
. 'ttou ÌIH, 11 oto., nuu tl. 28. 8ou( ir»l,a5;
uuut '-», ^ **' •*^» *^*' *••''' *í' ' **'^' **^*^*
|u r- I ■»*«*"* :\i»Ut«; HUtH atlîl, 10; 8ia8
t\H». 1», M'lrtv ÌH»Í\. I. .V. Hlnu. Miuu 105,21);
uu\\ ( U. «luut îíN». M:»; ••H|»/. iW. fí/. /.
,^.^. ■•• VI H*. «' om. Wiu IIH). 24; /W. /.
rimu. '* oint». •' »M«iu. vmut «12, 2t):
viou *u»u »». 7. lí. lí. *MÍ»i, *./. /. fus:
. Im«.mm l<»iiiiii i.MV îlíi. í. foH. luHHii :l:i2.
•H lo-n l^*V 'ï'^ /'♦ ' lonHrui, V. (o88rt/.;
\oMM.i- M. h', ' luttnvu. luHuu I2:i. í>; ío88o
OM. '»'\. Iv^Mm^u l'Hl. îl-l. íHi»7' ♦•«i/. *}/. / fuí;
Iii\ H^H». ÌU. ví luMt . lUHt li). I;l. .. fo; lou
53, 2H; fun :^80, 26; foni 364, 15; foc 380.
28; fonc 417, 4; font 41«, ô; pL 1. fom 22,
(î ; 2. fotz ; fos 48, (» ; -m. 1 ; fiis 31)7, 4 ;
fustcs ílOíi, 24; .7. foitni; foro ;19, 4; forrn
2, 4; foront 417, lî; fut. I. ntj. L serai;
scray 413, 21; coray 413, 21; 'J. seras; ;.
sera; sira 2t)4, 1; pl. 1. serem; 2. scrctz:
seroz 28, 18; seret 10, 7; screa 444, 10:
iì. scraii: sorau 2r>5, 24; siran 447, 7; ful.
IL sij. L er 10, |(i; z ers 48, 12; 3. er 12,
21: 42, 27; 48, 11; cond. I. sg. L fora;
2. foras; 3. fora; fi. 1. forain; 2. foratz:
v. forun ; //. mj. L scria ; 'À. scritis ; .V. scria ;
pL L scriain; 'J. scriatz; .;. scrian; serioii;
/«. p. m estat; /. ostada, iHre, con^isíer; strt
/*/ ilt'ìsitjnfì' lc ptiissiff lc pasifr vt h J'tilur i/r*
vvrhvs rvjL vt ititr.: o. u vl i'inf ctmtenir^
tlvvoir 27«, 27: o. a vcnir ^. J'ut, ilv vcnir
IT), 2H; d'aco no iiiVs // nv. m'imjHtrtt [his
80, 7.
cssctar (rxrïtâre) u. /. tr. vjccitvr, inciivr JMîO.
10.
c ssi; C 880 — si. O HO.
('ssicn V, oscieii.
essiimsa (scîontiamì «. /*. »civnce, tUmvrrnvtnvnt
:M2, 37.
ost; 08 (Tstiiui) atij, ttnn. m. mj. sj. est 1(12,0:
r». cst 2:1, 28; 04, 28; cs; /i/. */'. ost; o, cstis:
/. mj. i{i. o. cstii 301, 2; pl. itj. o. cstas, er^
Cí'tte. ces.
(ístablimont (de establir) «. m. éUihlwsetHmt,
atatut 237, 1.
osUiblir (stabïllre) v, IIK Mnhiir 25(í, 22; 37:1,
34; 387, 11.
ostaoa {jierm. staka) s. f iien 34, 23.
osUicar (tle ostaca) r. /. tr. iivr 210, 10.
ostatizagra (sU'iphis ágria) staphisaiure 10!), 34.
estalvar (u. Kg, if032) v. l. réfi. urriver HíH,
32.
ostauìon (</<; ostar; *8tâiiìrntuni) a.m.viaDXÌÏì,
14.
ostanc; ostanh (stJÌfŶnuuì) s. m. vUunj, lac 44,
15; 372, 1;').
(ístuno {(ie estaiioar) adj. fatiijuv, vpuisé 44,
10. Ap, demande is*ii faut iire: (SurcBtanc.
ostanciU' (*8tátçiiïcare) v. L réfl. éUindter,
caimer, arrèter 114, 23; 108, 15.
ostar; istar 2.Ô8, 1; 'star (stâre) v. I. <Mom.,
prêìt. ind. stj. L estau 89, 21 ; 211, 5; estaac
2()8, :U); 2. cstas 145, 8; 3. esU 278, 14;
osUii .0, 2; 82, 22; 104, 23; 2Ò7, 0; istai
257, 0; pi. .;. cstíint 4,3; êììbj. L cstia
HU), 18; ostcia 101, 23; .v. ostia r>0, 7; 310,
22; ostoia; osU'i 70, 25; 127, 20; pi. 3. esU^
^ont 2r>8, 5; impf suhj. stj, 3. (>8tc8 120, 0;
IHirf. mj. i. esUc 72, 10; J.cstct 230,5; iiM|»^f-.
543
QLOSSAIRB.
644
êç. 2. estai ; pe, prés» (gér.) estan ; estant
3, 35; 426, 5; pe. p. esUt 268, 28, Hre 1,
l; 4, 3; êire debout, e'arrêter 10, 2; vivre,
reeter 120, 9; 257, 9; durery tardrr, ^ah-
stcnir 239, 13 ; se tenir 280, 5 ; èire tran-
quille, convenir, aller 69, 26; 82, 22; non pot
cstar qnc non ne peut g'empêc/ier de 8ÌB0,
29; en estant, -ans dehout 3, 35; 116, 5;
eomtnt verhe auxil. 3, 40 eic.
estar (stAre) s. m. manière d'être 83, 4 ; 818,
27; mal e. inconvefuince 208, 30.
estat (státam) s. m. étai, manière tPêtre 414, 28.
cstat (aesUtem) «. /. éié 85, 5; 98, 8; 201, 4.
estatge; -je (*8tfttTcum) *. m. éiatfe, place, de-
meurc, séjour 76, 12; 85, 15; 157, 22; 245,
16.
csteincr v. cstenher.
estel (or. incert.) s. m. champ 40, 34.
cstela ; stcla (stellam) s. f. éioile 37, 9 ; 305, 31.
cstendart (de estendre ei euff. germ. hart) *. m.
itendard 487, 82.
cstondrc (oxtondorc) v. III. ir., pc. p. cstes
I:K), 24, étendre, iendre, répandre 130, 26;
197. 0; 205, 19; 257, 89; 273, 13; réfi.
s'efforcer 163, 22.
cstendrc v. cstcnhcr.
cstcnensa (ribstínentiam) s. f. abeiittenee 342,
27.
cstencr (iibstînere) v. /. ///. ré/L t'absienir 340,
25.
«'stcnhiT; cHU*in(T 21 »7, 5; cstcndrc (nxstínf^H^rc)
V. /. //. Ir. ci inir., prés. súbj. sg. .7. estenha
.Mítf), 15; parf. sg. .7. cstcis 104, 5. Heindre.
csUt e. csticrs.
cster^er ; esterzcr (ex-tPrgere) v. f. 11., pré$.
ind. SQ. I. esterc 11.3, 26, essuyer, secouer
9, 16.
esterli; -lin (angl. stcrling) s. m. éierlin, sierling
128, 10; 145, 2a
cstern (SxtQrnam) adj. élranger 311, 40.
cstern (r. Kg. OOI.^ì) s. m. trace 222, 15.
cstesinos {de cstezar) s. m. sòrie de eosttt^iique
326. 84.
Hstcvc n. propr. h'iienne 24, Hii.
cstezar (cx-tôns-ftrc) v. I. tr. iendre 183, 15.
cstiers; ester; isters (^xìjérins) adv. autrenteni,
aiUeurs, en dehors96, 22; 117, 15; 212, 16;
.Míl, 2; |MT c. par d*autres ehoses 341, 41;
prvp. oulre íiOO, 24; 408, 83.
cstil (stîlum) s. m. siyle 393, 14.
cstìmar (acstîmftre) v. I. ir. esiimer, apprveier
433, .32.
cstirar (de es et tirar; Sx-^tlrftre) v. I. tr. riirer;
pc. p. besognetuc 210, 23.
estia; -ieu; estio (aestlvam) s. m. éié 107, 28;
338, 7; 4.34, 12.
estÌTar (stlpftre) v. I. intr. Jouer à la mussUe
324, 27.
estoc (gemu 8tock) s. m. estoe 304, 16.
cstol (sU^lnm) s. m. flotie 189, 20.
cstorta (sav., hTstOriam) s. f. histoire 286, 15;
263, 12; 439, 24.
cstorn ; cstor (germ. starm) s. m. combai, alia-
que 87, 1; 181, 14, 21.
estorser (gx-*t9rq[a]gre) v.f. II.,prés. ind. sg.3.
estorts 328, 26; $uhj. sg. 3. estorBa 228, 6;
parf. sg. 3. estors 41, 2; pe. p. estort 126,
7; 176, 18; 206, 17, sauver; se sauvtr,
échapper; pc, p. échappé.
cstout {germ. stolt) adj. fier 125, 0; 242, &
estra; estre (6xtra) prép. eanire, ttnon 24,
28; 111, 27.
estrada (strftUm) s. f. ehêmin^ voie 205, 16.
estragat (Sxtrftv&gfttom) pc. p. extravagemt
279, 38.
estraire (ox-*trftgcre) r.f. II., prés. subj. sg. I.
cstraya .H07, 24, relirer, ^liprer 58, 34;
162, 2; réfi. 66, 6; 307, 24.
cstrangolar (str&ngûlftre) r. /. rifl. sfétrangler
224, 25.
estranh; cstrain; cstraing (Sxtrftneum) a4j.
étranger, étrange, farouehe 216, 21; 226, 2;
2Û8, 18; 20», 9; 358, 2; far e. 145, 3.
estre v. eaaer et estra.
estreiner v. estrenher.
cstrcit; cstrcg; cstrch (strTctnm) m^f. étroit,
serré, envelopi*é 41, 25; 192, 38; 223, 22;
271, 14; 376, 26.
estrcmter (^T^xtremiiriam) ad
46, a
estrena (strSnam) s. f. élrenne 101, 80; 224,
18; 413, 20.
estrengolar (str&ngQlftre) v. L éirangìer 424,
25.
estrenher; estreiner (strlngSre) v. /. /f. fr.,
prés. ind. sg. 3. estrenh 100, 17; 368, 8;
subj. sg. 3. estrenga 72, 22 ; pc. p. estreg
192,38, étreindre, terrer, presser, resireindre.
cstribot {du rad. germ. strip) sorte de poéêie
73, 1; 91, 22.
estriop (v. Kg. 9tî3) s. m. étrier 208, 11.
estrit {genn. strit) s. m. conAat 38, 21.
cstroloniia {de ìi8tr5l)(giani) s. f. astrologie
886, .32.
estrolomiayre (de estrolomia) s. m. astroloçue
386, 89.
estros (SxtiVrsam) adv. ; ad e. d rinstant 290, 82;
800, 16.
estramen; instr-; estarmen (mstniiDSnUim)
s. m. in^drumeni 811, 80; 350, 23, 24; 306,
20.
18
192, 38; 223, 22;
dj. demier, élofyé
545
QLOSSAIRE.
546
{de BtramamV) adj, imbéeille, /arouehe
l 41.
Maáì; stadi (fav., sttidium) «. m. étude 480,
23. 26.
cstadíant {de estudiar) étudiant 420, 12.
Mtodiar; -ziar {de studium; ^stadírire) v. I. tr.
éíudier 429, 18; itubst. 2()4, 28.
estodiozament (studîosa mdntc) adr. soiíjneiise-
mení 881, 18.
ettaeíra (stdream) «. /. enUh'e, sparierie emu'
mune fahriquée dant le Midi 281, 11.
eitoiar; -gar (or. f>fc.; v. Kg. 9128) v. 1, ir.
metirê dans t'étui, conserver 74, 16; 98, 9.
estDrmen v. estrnmen.
ettoziar v. estodiar.
et Tanoir (*êxTftntllre) r. //*. évanouir, éblouir
7, 23.
eiTazimen; evaiment (de evazir, de Svftdêre)
M. èt, attaguf, courage 8, 26; 286, 7.
e«vclhar (de es et velhar; *5xvîgîlTftre) v. L tr.
éveaier; réfl. 248, 23; 253, 25.
et 9. e.
etat («av., aetfttem) 8. /. âgr, vie 830, 24;
373, 18.
etern (aeUïrnum) adj. êternel 17, 0.
etz 9. e.
f:u r. cl.
eu — en avee Varticle,
(!U (ógo) prou. pers. 1" pers. sg. sj. ton. el at.
ïvtí\ yc(u) 2a3, 15; hieu 876, 18, 17; hycu
H76, 15; 8aS, 30; iou 258, U, jt, moi.
m% V. oU.
fmHanicnt v. cissamen.
cuMlr V. cÌHBÌr.
ov- ef. cnv-.
cvalnient v. csvazimcn.
itvaiigcli; av- {stiv.^ cvrtiigolium) s. w, évangile
2H, 2K); 254, 18; 256, 86.
itvaiigclÌHla; av- («/iv., ovftngrílTstam) s. ni.
évangélÌMte 28, 18; 409, 22.
cvcrn V, cnvca.
<ivcM(|iic ; av- ; avÌHquc (cpTscQpum) s. m, évêque
27, 35; 205, I; 321, 4; 411, 38.
iivori; uv- (ohOi'cuni) s, m. ivoire 33, 29; 292,
33
tixuuNÌr V. cyMauMÌr.
tur.upltol («ifi'., Ax-cápïtiiluin) s. m. ex'Capitoiiì,
ttHi'ivn échMVÌii 401, 4.
iixttllisn; iiiMdlcnt («dc., Sxclillcntcm) adj. ex'
t.i>llpni 39H, m\ 429, 6.
i:«i:iîlliini'iu; i:xHcltíiiMu (««9., oxcìillCiitia) s, /.
,.tii0liiiiit 39H, 24; 427, 2H.
i.«i-.i:pt.ul. (^nv , (•xr^iptatuni) c. quc vonj. e.tcepté.
</«!', v^i^rplé 39i», 42.
f.«b|flplli I' i*Uh .
feiiji.jij («fM' , iiinrcitluin) s. m. rxereice 395, 43.
cxpedicn («nr., cxpodT^ntcm) adj. erpédient,
eonvenabte 431, 28.
explicar v. esplegar.
cxpozisto («ar., âxpÒsTtTOnem) s, /*. exposition
409, 24.
expres (gxpr&ssnm) pc. p. exprinié 893, l(ì.
exqnivar v. csqu-.
exselcnt v. cxc-.
cy v. oi.
cy- cf. ci-.
cya interjeciion 121, 7.
eysauBÌr; essaosir (Sxaudlre) r. //\, prés.
subj. 3, eysaasisqna 486, 7, exaueer 26, 81.
eyssarop (8x et syrapam, arab. scharftb) «. m.
sirop 347, 26.
ez V. e.
ffablazo (fâbûlfttTOnem) s. f. fable 885, 85.
fabre (fábram) s. m. fubre 232, 11.
fach- V, fait-.
facia V, fassa.
fada (fâUm) s, f, fir 56, 24.
fadenc {de ^f&pTdnm < v&pTdum ; cf. Kg, 3660)
s. m. fadaise 149, 24.
fadia {de fada) s.f, ensorcetlement 134,4; flat-
terie 153, 28.
fag p. fait.
faich p. fait
faidir {de germ. *faihida) v. li*. tr. bannir,
prrséeuler 37, 22.
faihs V. faÌB.
failh-; faill- i;. falh-.
faingna v. fanh(a).
faire; fayre; far; ffar 419, 14; fer 329, 12
{catal.) (fâccre) v, f. /., pris, ind. sg. 1. fax
4, 6; fatz 68, 10; 79, 8; fas 22, 30; 103, 33;
fach 425, 4Ì; fau ( : au) 2*28, 17; fanc 126, 8;
192, 2; 2. fas 10, 31 ete.\ 5. fai 1, 12; fa
148, 23; {franç.) fayt 430, 17; pl. 1, fam
257, 18; 2. faitz 34, 6; 222. 6; fati 323, 18;
fazctz bO, 18; fases 444, 88; 3. fan; subj,
sg. 1. faza 7, 17; 3. faça 6, 11; fatsa 99,
18; 195, 25; fasa 273, 4; facha 267, 25;
fuisa 307, 3; ìmperf. ind, sg, 3. fazia; fasia
389, 20; pt. 3. fasian 415, 12; subj. sg, 1.
fezcB 73, 3; 411, 17; 3. fes 46, 88: feses
266, 35, 86; pl. 2, fessctz 65, 2; 3, feea-
Bunt 258, 37; fesBon 53, 31; pa»f. sg. /.
íi 83, 14; 86, 6; íis 22, 21;. fich 114, 21;
fezii 14, 10; 2. fczist 4. 10; fezis (:Ì8) 14ô,
23; 3. fcz 8, 19; fctx; fct 49, 8; fes 28, 8;
78, 14; fays 442, 14; fci (:ei)218, 8; fe
249, 13; fi (:i) 41, 16; fist {franç.) 448,8;
pt. 1. fczcni; forcin 116, 20; 2. fcU 105, 12;
177, 7; fezeU 220, 8; fcses 277, 28; 3. feiron
1*26, 16; feyron 428, 18; feiro 46, 11; feron
%
647
GLOSSAIRE.
548 ^
428, 11, 12; fero 92, 4; fut. $g, 1, farai 166,
19; 3. fcra (eatcU.) 880, 25; eonflit /. gg. í.
feira 166, 10; 3. feira 188, 28; fera 54, 11;
lí, sg. 1. faria ; impér. sg. 2. fai 10, 31 ;
;>/. 2. faitz 182, 8; faytz 4.30, 9; fazetz 52,
10 ; fasetz 448, 5 ; pc. préê. fazen ; pc. p. m.
fait 1, 11; faith 9, 34; fag 142, 22; facb
78, 5; 265, 1; faich 802, 30; fat 24, 19; 85,
3; fah 44, 7: 255, 20; 378 27; faiç 806, 6;
/. faita 165, 28; facha 9, 8; 266, 27, 28,
faire^ agir^ aehever, ehoisir^ mûntrer ; f. rf m-
plaee iiii verbe précédent y âoni il reçoit la
significntion et In construetion 28, 3 etc;
f. a(d) convenir, falloir 110, 18; 352, 32; f.
quc agir romme íJ8, 16; f. dc 3, 18; f. for
bannir 889, 20; bcn fait bien fait, beau 85,
3; rifl, feindre^ zapprocher^ être, arriver
33, 6; 50, 5, 22; 290, 39; 419, 17; parler
290, 39.
fais; faihs (f&scem) «. m. faix, fardeau 36,
15; 45, 81; 185, 21.
faisan (phìisîftnum) §. m. faisan 304, 12.
faissa (fasciam) $. f. bande 249, 16.
faisso; fais-; faiz-; fayss-; fays-; fazon- (factlD-
nem) ». /. façon, forme, fgure^ manière 91,
6, 21; 181, 16; 138, 23; 269, 5, 7; 292, 18;
326, 8; 864, 18; 433, 14.
faissonar (de faisso; *fâctTOnare) v. 1. tr,
fuçonneTf fortner 278, 28.
fait; faiz; fat; fach; fag; faich (factnm) s. m.
fait, nrtion 24, 81; 00, 8; 84, 7; 108, 11;
182, 19; 261, 19; 20(i, 17; 311, 26; 410,25;
421, 15.
faitanicn; fach- ^fùcta mìíntc) (uiv.; aissi f.; cum
f. ainêi, comment 11, 42; 18, 26.
faitis (f&ctlcium) adj. bien fait, beau 55, 30;
344,9.
faiturat (*fiict1lrfttum) pc. p. emploifr com$ne
n. propr,, enchanié 6.8, 18.
faizo V. faÌ88o.
falc V, falct».
falro (f.llcOiicm) e. m., tj, faU, faucon 40, 25;
123. 9; 195, 2:t.
falconicr (*fa1cOnftriuin) s. tn. fauctmmer 231,
18.
falha; failha (de falhir; M&lliam) e. f faute,
mant/uetttenl 199, 8; 817, 27; 8C8 f. iatìê
dvfaut, sanf doute 151, 21.
falheii8a; faill-; failh-; fall-; faillcucha {tîe
falhir; *frilÌí9Dtia) s.f. faute, numquelò.S;
270, 7; 309, 12; ses f. sans défaui, tanê
dnute 80, 7; 858, 26.
falhida ; faill- (pc. p. f. de falbir) «. /. faute
825, 7; 8e8 f. êam douU 843, 4.
falhimen; faill-; fall-; fal- (de falhir) s. tn.
fauU, péehé, erreur 104, 12; 171, 28; 209, 8;
306, 5; 825, 6.
falhir; faill-; failh-; falir («f&lllre p. fftllSre)
V. //■*. intr, faillir, manquer, ftiire unefauU,
prendre ftn, abandonner 3, 37 ; 32, 1 ; 59, 24 ;
72, 8; 87, 21; 108, 27; 176, 8; ia3, 19; 248,
13; 256, 19; 281, 26; 324, 86; subst. 827, 26.
falhizo (de falhir; ^f&UltTOnem) s. f. fauU
117, 34.
fall- V. falh-.
faU; fau8 (f&lsum) aàj. faux, perfids 1, 10;
26, 2; 163, 18; 820, 86; 481, la
falsament (f&lsa mSnte) arfv. avee fausseU 429,
4; 431, 9.
fal8ar; fau8ar (fal8iire) v, 1, tr. fausser, rompre
37, 5; 35, 12; 167, 7; 889 25.
falsetat; fal88- (fftlsItAtem) s. /. fausseté 28,
83; 166, 14; 851, 14; 369, 11.
fam; fan (fftmem) s.f.faim, dMr 1, 5; 21, 12;
45, 18.
fama (fftmam) s, f. renommée 371, 8; 426, 25.
fangos (de fanh, fanc) adj. yangeux 194, 21.
fanh; fanha; faigna (de goth fani?) s,m. et f,
fange 44, 7; 139, 18; 146, 80.
far V. faire.
farsir; -88ir (fárcire) v. II^. tr. fardr, remptir
129, 26; 340, 1.
fasenda v. fasenda.
fassa; facia (f&ciam) s.f.faee, visage 101, 87;
323, 6; 448, 6.
fastic (fftstldium) s. m. dégoût 224, 1.
fat V. fait.
fat (f&toum V ; r. Ktj. 3660) adj., f. fada, fat,
sttt,fou 31, 18; 202, 18; :RK), 18.
fanda (ýerttí. falda) «./.; e. 8a f. sur ses gtnoux
861, 29.
fanla (fftbtilam) s. f. fabte, eonte 194, 23; 284,
22; 409, 29.
fau8 (f&lcem) s. /. faux 280, 24. ^
fan8; faus- v. fals; fals-.
fauU (^fftllTtom) s, f. faute 818, 21.
fava (fftbam) s. f. five 200, 20.
favel ((ìe favelar; Mftb5l1ftre) s. m. paroU,
diseours 54, 21.
fay- V. fai-.
fas (f&cTem) s, f, face 200, 2a
fasenda; faa- (f&cT^nda, pc.fut.p€us.f.deîMTt)
s. f. ajfaire, occuptttion, travail 74, 25; 256,
19; 869, 15; 374, 8.
fazendier (de fazenda; ^facTSndftrium) adj.
travaiUeur 46, 17.
fason r. faisso.
fe; fei (fTdem) s. J. foi, franehiee, protnesse 6,
15; 24, 28; 206, 18; fe mentir rompre ía foi;
fe par la foi 220, 18.
fe (fonom) s, m. foin 840, 85.
18»
525
tìLOSSAlUB.
52tí
e interj. eh, oh 4<l, 26; 28(), 5.
c r. en.
cbatcmcnt r. csb-.
cbrayc (sur , hríbrâïcum) a<ij, hrhra'fquc 410,
29.
Ebrieu (licbraciini) ^. m. ìh'hreu 410, 24.
cc; licc (tHícnin) adr. roici; ccvoa (= cc vos)
:•), 11; f), 9; 10, 30.
ccicn r. cscicn.
cdificar {sar.^ aedîfîcrirc) r. /. ír. ctnutiruire,
biHi^ rtHI, 5; rdificr SHl, 10.
tHlilici; cdilizi {sur., acdïfîciuiii) s. m. vJiJicv,
maohine de guerre 266, 24, 40 ; 207, 2.
ee r.e.
ef-; eff- r. cnf-.
cfachaincn (în-frict-rimontum) s. m. aeiion 285,
21.
cfansa (înfantiam) a, /. eiìfamr 411, 16.
cferm (infîrmum) adj.^ f. -Aiu, injirmi; malade
4, 35; 8H6, 44.
effassar {de es ei fassa; '^gxfácïnre) s. I. tr.
effacer H28, 5.
cfranhcr (offrángére) v. f. II. tr., prés. suhj.
S(j. 3. efranga 2ôO, 1, rtnnpre.
eg- r. eng-,
egansa (aequántia) s. f. rijaìit*^ 161, 20.
egna (Sqnam) r. /. carale.
4ii r. c.
ci =^ c i (tit ïbi) vt ij 216, 32.
eici (écce hlc) ici 13, !(>. C/. aici.
eill = e (ét) arec l'article ou le pron. pcrs.
Cf el.
cis; cys; eps; ens (îpsnni) adj. dntu mêíne 2, 2;
88, 9; 32i), 4 ; aqni eis là mvmv; sur 1e champ
43, ô ; cn cpsa Tora tout dc suite 7, 35; d'eissa
ora aussitôt 11, 37.
cisir V. cissir.
cissamen; -nt;-ns; cyssuiiicn; eysamcnt; -ns;
aissamen; ais-; cusainent; epsument; -cn;
issamcn; yss-; ysshamcns; ichamcns (ípsa
nij^nte) adr. de mâme^ njalement 1, lô; 5, IH;
20, 23; 22, 19; 44, 2; 47, 19; 108, 24; 233,
17; 278, 9; 345, 9; 399, 86; 40^, 18; 424,
15.
cissart (^(^xsurtum oa r>x8ârîtU!ii) s. m. essart,
terre dant on a arrachv les arbres, Ivs arhrùf
seaux^ ies broussaiHes etc. pimr la dvfrichei'
126, 34.
cissaussamen {de eissaussui) a. m. cxhaassv-
ment, progì'ès, arantage 236, 14.
eissaussar ; -sar; eyssaussar ; eyshausar 415, 1 ;
esalsar 259, 5 (♦oxâltïfue) cxhausser, vterir
184, 25; :i6S, 24.
eissemple; ess-; es-; iss-; eysseinplo 4:S'.), 83;
yssimple 440, 24 (éxr*mpluiii) exemple 2, 1();
10, 1; 20, 22; 439, 18; 442, 30.
eissermcn; iss- (^(^x-sâniúMituiii) s. m. Mui'mtni,
hois quv la rignv pouasv cliaquc annve 13. 19,
24; 86, 10. '
eissi V. aìssi.
cissill; -ilh (oxTlium) s. m. exil :-i5, 15; 70, 18.
(Mssir 299, 2; cisir; eyssir 3(>5, 15; issìr; ixir;
ychir (éxlrc) r. //*. anoìn. intr.^ prvs, ind.
sff. ìi. cis; icis 38, 2(i; 271, 2; pl. H. cisoii
20:i, 5 ; sahj. sg. J. ycsca :{íI8, 31 ; ftarj'. s*f.
1. issii 17, 23; H. eissit9, 12; 10. 37; issit
:W, 15; cissi r)8, 12; impvr. pl.'J. ychcs 378.
14 ; fic. p. cissit 245, :-l4 ; ixit 274, 27 ; issut
200, 3; f. issida 242, 35, sortir, vclMpper,
prorenir, parrenir s*en c. 10. 37.
eissut (♦oxsactum) ad). svc 211, 2.
eixo r. aisso.
cl (ei) = cii arec l'articic déjini.
ci — c li, c \o.
cl (ïllum) pron. j»ers. J' pers. masc. sg. sj. ton.
vt atotì. H, iui; ell 10, 24; clh 310. 15; eo
3, 10; o. ton. el H8, 5; lui; Ihni 40. 9; la
md, :K); lc (:rc) 390, 19; aton. dat. li;
Ihi 253, 2il; SíM . 9; der. nnf. Ih' 837, 8;
appuyv i 111, 19; Ih :«, 16; il 83, 27,
201, 16; ill :í2, 10; il i:^:^, 27; i 86, 25;
acc. lo; dvr. roy. I'; apimyv i, il 1,9; 'U 20.
4; pl sj. tim. vi at. il 7, 22; 228, 12; ill 17,
10; ilh; ols 201, 22; 422, Ui; cllis; cl m. 251;
o. ioH. cls; clhs 3(»8, 25; cuz 9, :i:i; clos 420.
2; lor; liir; at. r/u/.lor; lur; uppuy. Ì8((4cc. au
iivu du dat. y) 373, 43; 42í), 2; acc. los; les 2(44,
1 7 ; appuyv is 204, 15, 27 elc. ; iz 3, 2lî. ^JYm.
sg. ian. vt at. ela; clla: elha; cllo 441, 88;
ill 5:^, I ; il 154,28; 257, :^0; ilh 70. 17; leis:
al. dat. li; dvv. voy. I'; appuyv i 88.21; 70.
14; il 18:1, 10, 11; ill îW, 28; i 27îl, JlO;
•y; acc. lon. licis 243, 24, 28; acc. lu ; der. roy.
V'. apptiyv i; pl. sj. lon. vl al. clas; clhas;
o. lor; liir; ai. dat. lor; lur; ticc. las. —
m-ulrv sg. nj. lon. vt at. el :^9, 17; 261, 29;
lu 280, 12; 42(», 10; o. at. lo; dev. roy. V;
il, el/v etc
elbcrgur r. albcri^ar.
clcrctio (ifíir., eh'Ctìôncm) s. f. i^lcctùm 431,21.
clegir; cligir 405,9 (dc c-lrîgorc) r. anom. Ir.,
parf. sg. I. clcsijuci 10, 9; pl, 'J. elcsqnesx
14, 11; pc. p. elegit 405, 23, tUire, cltoisir.
clciìicn {sar., rU'mr^ntuni) s. m. vlvmetU 394, 10.
elcuc^ar (V) (or. incal.) giisser lìa. 315, 85.
elh r. el.
ell r. cl.
clluxio {stir., ilhiiiïoiii'iii) .V. /. iUusion 2:*44, 2H.
cliii ; (rliiic (germ. hclin) s. m. heaumc 37, 7 ;
127, 2.
líloitz II. in'opr. IIHdisv 141, 84
tis = c, cn arcc l'articlc.
527
(îLOSSAIUK.
528
cin r. cn.
cmbaíssat; cnb- {fie *:imbâctTrìtnm, tPtn: ce/t,)
8. m. timhitssailef mrssttffe, mesaaffer 94, 21 ;
2ílí). 8.
i'inbatrc (în-bâtturrc) v. II L intr. it'r/ancrr
m. 28.
rnibaymar (de en et banme; ^TmbHlsàmrire) r. /.
tr. embaumer 423, 12.
cinblar; enbl- (Tnvoblrc) r. /. tr. m/erer. ro/er.
drrobrr 1 18, 1 ; 2f54, 2 ; 27Î), 2.
cmbrassar (fie en et bratz; ♦Vinbrricbîîìre) r, /.
tr. cmhrassn- l'Xi. 28.
cmbríar {;Vor. incert.) /•. /. tr. expi'dirr lia. 190.
14.
ctiicnHa: -ar /*. esnicnda: -ar.
ctncndanicn r. cRtncndanicn.
ciiillatnniar; 'nillaininar (Tntl:iintnrtrc) /*. /. Ir,
m/tammrr, /trù/er 4;ir>, 1(1.
ciii|iaclia (^tnp:'ictnm) ir. /. rm^H'chrment 414. íi.
cnipacbar r. empaitar.
ciiipa)( (*rmp:\ctnm) ». m. emprc/irmmtf rtnbar-
êttif, troiib/e 119. 13.
riiipiitrar r. cnipait^ir.
ciiipaitar; -pacbar; -pa^ar (*itnpáct;'irc) r. /.
Ir. enipt^cherf rmharanser 25î>, Iî'i; ;$!:*), 41:
s'cn e. /y enijaijer 316. :'».
cinparlHr (t/c cn et parlar; ♦ïnp;'ir:'ibòl:irc) r. /.
Ir. ren./re r/nquentf instruire 85, 21.
iinpastat {t/c en et pasta: *Tmp:i8trttam) *. m.
pòtt' 210. 30.
cinpcinramen (*îtnp(>jor>lmr*ntam) s. m, empi-
nnictf t/t'li'rionitittn 2îl6. î20.
riiip<'nhcr; enp- (împîngcre) r,/,ii. tr., prt'n,
nff. int/. ìttj. 3. cmpenb 414. 32: enpcnh 104,
r»i|; 4!)l , !(»: impí. fu/ij. *•*/. 2. cnpcnhcscs
39'J. .'U»: iHH'/. ftj. /. cnpcis ;13, II, en/ottcrr,
ptníifitir.
cinperador: cnp- i^inipì^râtoreni) ». in,. «/'. cm-
pcrairc; cn-. empereur 3.2; 40. 13: 210, 1;
'm. 1.
ctnpcrairìtz (îiii|)('r:~itrlc.cni) «. /. imin'ralricr
48, !l.
cinpcri {sac^ finp<rintnl tf, m. cinpirr''ò.4; 180,
cinperial isar., ìin|N*rt:'i1cin) at/j. imprriai 201.
•2«; ;KM, 4.
ctnpcro: ciip- (cn i^cr o) conj. fiouríant, nran-
tnoinif, m.i/> 112, 32; :^55, 24.
ctnplaii.strc (otiipbVstrnm) if. m. cnip/titrr 'Ml. 25.
ctnprendeinen ; enprenemen (i/e emprcndre) s, m.
mtrrprisr 208, 4; 374, :W.
ctnprcndrc: cn-; cii|HMirc (îinprendt'Tc) r. /'. //.
fr.. pn'if. int/. ntj. .'/. cnipren 118,31; cnprcn
151, 6; 242, 31; pc. p. enipris 104, 25:
cnprcs 288. 25; empres IKJ, 11; 200,9,
preni/ic, vmbrttse»', mjtamnur ; rrfl. 2U0, 0;
8*a/tac/iei' 118. 31; 151, 5; s'c. cn 242, 31;
s'e. ab s'al/ier, tte Joim/re 18;J, 21.
cmprenbar (Tinprae^mlre) r. /. tr. mijrmtscr;
pc. p enccinl 340, (».
cinprcs (cn prcs. Tii prCssnni) at/v. autísitôt
141, 2(».
emnrar {t/c en et inar; ♦Tnmarfire) v. I, tr, cm-
murcr 208. 27.
cn: e; enn: cm; in (ïn) prrp, m, dans, à 2,
1, 11: 28, 21; :«), '22; 03, 8; 252, 28; 255.
35; 322. 4; entrc, /mrmi^ rers, comme eic.
cn; cnt; nc: 'n; 'n iTnde) adr,. sert à rem-
p/ucrr /e tp'niti/; de /à, d'ici, ptmr ee/a^ par
ce/a, par rappoti à ccla 1, 12, 13; 16; 2,6,
15; 5, 37: 0, 18; 21, 8; 80, 7; 123, 10;
891, 20.
cii ; n ; 'n (doiiiTnnttiV ti/re cmp/oy^ derufU /e
nom firofirr, seiifneur 84, 10; 87, 16.
cnaÌBSi; cnaisi; cnayssi; cnaysin; cnaicl; cn-
a>xi: enaichi; anayssi (în aeqne slc) adc.
aiiiífi 72. 19; 253, 5; 425, 19; tot c. de Ui
inrmc manih'c 421, 18: c. qnc de itorte ifur
428, 18; cnaÌBÌ co. anayssi . . . C'Oma ainsi,
auifsi , . que 29, 13; 431. 85.
enainic r. enemic.
cnainoraincn {de enamorar) *. m. pa^ion i/*a-
mour 2:J7. 20.
enamorar {de cn et amor; •Tn:imorj'irc) r, ì, rrfl.
s*amourac/ter , s't-prent/re; pc, /». traitant
d'anumr 169, 8.
cnan; -iis (Vn-:\iite) adr. arant; aufmrarant 278.
85; conj. dc p/m 104. 20; a c. en arant 2!I9.
2(); a4|ai e. lié'stn'mais 318, 38; se far c. «'n-
rancer 89, 2.
cnaii (ïn-:Vn(«) «. in. arancemmt, arantatjc 17(í,
4 ; 248. 'M,
cnaiis; ciianx; enantz (en e/ anx) at/r. aupn'
rarant , fi/ùto/ , mais 2, 4; 8:*), 8; 82. 17;
110, 10: 126, 21; 274 14; e. qne aratU ifue
1H2, 20; a Te. qnc poc ie fduê rite fKNntib/e
2!I0, 28.
cnaiisar (///• cii rf anz; *ín:'intcjVrc) r. /. /r.
iirancrr, /lir' firotjreisifrr , i'/erer 162, 25:
182, 24; 30;i, 5: rt'li. ifc Jairr /ort, se sitjna/rr
'l(W, 2.
cnant r. cnan.
ciiantir {dr Tn et :Vntc; ïn-*jintire) r. //*. anmcrr,
auijmmter li:H, 27: 241, 3(»; rrfì. »c rcndrr
en antnt 272, 80.
cnantz; cnanz r. enans.
cn:ip [tferm, biiapp) 9, m. /lanap, ijrande coufie
à /loirc m>6, 2:').
ciiar r. anar.
ciianlir {tle Tn rt ijerm. hart) r. /i*. ir, enhttr-
dir, rncimraijer 312, 27: intr. prendre com-
taye 181, 12.
580
enayci; enaysfn v. cnaiHi.
cnb- e/. emb-.
enbronchar ('TinprOnTcriTc) v. I. hUr. cimrber
m, fl.
cDC» B. Ancit.
encuiUyrea (Tncántiltor) «. »i. nj. cnchauUm;
diarmeur 412, 28.
r 0/e Tn carcûrem ; •TnoSrcíínìrc) r, I.
tr inciiro-rer 4J2, 14.
cncutrar (rf< ïn «í jjom. knsten) r. I. h: cii-
aatrtr iìS9, l(i; 3tU, 1.
eDC«QU&r; -ssr {de In eillcem; *(ncillcc'rire) v.
í Ir. p^„ra»ivre 303, 27; 212, 17.
cncendre (Tncflndure) r. III. tr. K,,fi,anmi-r S, M\
réft. Hl, 6.
enclanro <In-tlaiid'^r() p. /. i/., piir/. imí. sjí. a.
cnclanB 144, IJO, pe. jt. onclnun 419, II; i^n-
cli» 77, '&, Mclore, cii/emur.
ennli Ifiiclini^in) •"fj,/- -»«, «ncím, hiú».' H(l,
0; liT). 841 -100, S; 4W. t>; 43H, :-ll.
encllnar (TnclinftTc) r. /. >>'//. «'mc/inii- 3.H6, 2U,
encelpar (Tncmpâre) r. /. tr. inculpei- 86, 32;
161, 6; 3b.H, 8.
>:iii^uinlirier <'/> Tn tt b. l, cJiinlirnin, il'or. iHcerl.;
'lncdmbrítrium) t. nt. enmmbre, tuibarra»,
,Uia,jfémmt 46, 13; 12.S, 15; 288, 2.
cncentinont {vav,, TncffntTiiíintciu) ,„1,: iHeoii-
lÍHent, mr le cl„mtp 442, 10.
rncuntTa (Tn-c)intr&) pr^p. ronlre, m;-a 2n, !l;
14(1, »8.
rncDntrada ípe. p. f. tle encontrar) s. /. cim-
Iriíe 261, 8.
«.'ncootrar (líí encuntr»; •Tncoiitnìre) k. I. li:
rmeonlrer; ,-fA. 40. !(>; 2(l!l. l'J.
cnouie (íncilrríìre) «'././//. i'ir/r. dicoid-ít', ni'in'i' ,'
laÌHar c. Utíier .W, I. C/. i-ncOTrcr.
encuronar (ïn-ciírûnilrc) r. I. Ir. cvnroiiner
806, 11.
encorpoiai (j<ap., ïncúrpítiúre) v. 1. Ir. iiieor-
porer 805, 10, 20. 28.
eneorrer (incdnori') r. l'. II f. aluiiiaer 237, 13.
iíf cncore.
tnciirtlnnt (ile on et ctirttnii; *iiu«rtin;ituiii)
ailj- •J'"'« rf* tfpimeric* 252, 1.
encuirar (dt en et cnir; *Tnc6rIíire) p. l. Ir.
iforair rf< eair 343, 6.
encnnar (ïnciiaûrr) i>. I. ir. aeeueer 411, 30.
rndema (in ite milne) ■. ni. lemlemiiiu S, 27;
32, 16; 107, 34; 321, I.
ciidomuniat (ile cn el di-munì) ailj. iliniuniii^ni-
371, 28.
cndentar (de cn et douta; *înilâbîti'irel v. l. ir.
riiiMlir m, 2.
endevenii (In-dSvêuire) e./. III., pe. p- onde-
vengnt 307,21, rvn/r.pni-Miifriiirii'Mi- 107,8;
rifl. 104, 0.
endoctrinar (itai>., de Tn et dScUlnam) c /. tr.
enMigner 311, 24.
endomcnjat; endomerjftt (Tn-dômôetlc-Atnni)
». ili. »érf. loiimi» m2, 17; adí- 210, 7.
cnitomcna qiie (en et doroena qne) boii^. peiìdaHl
qiie 308, 23.
i-ndormir (TndÔrmlre) •, //■. iulr. endormir
lOH, 16 150, 22 ,-iý. 107, 7; 185, 14.
L-udreaaa (./r cnitrtasiir , •Tnitrïctlnrc) *. /.
dirtelion, doclrine 436, 16.
endnra (de endnrai) >. /. niitnguc 414, 1.
cndniar (Tndanîie) r. I. tr. eiidiirtr, sHppoiier,
,i,„riir ■■i-Ifí, 4; ,387. 81.
oneniii:; ciinmic (TnTmlciim) e.iu. eiiHciuiSG, 38;
4(1, !>; 64, 12; 268, 27; 870, 28; diablê 401, 2li.
cni'niialii (•luiiiiliíitíiUiiiiì *./. iiiimitii 'XÌ, 8.
onfan; -ant; cBanl; lîlan ^înlíntem) ». «., (f.
-aa; ■HX; cfiaB, ,r„fi,nl 4, 6; 27, lO, »7; 28,
6; 211, 29; 127, 8; 820, 28; 332, 21.
unfantaroen (rfe ontantai) ». m, en/mlenmt
238, 16; 882, 26.
enfantai; eí-; eff- (rfe enlant; Tnlántlre) •. /.
I,: ,i,j.i„i,-r Ifl. 8, 7; 20, »; 289, 14.
oiiliiiilcì'.;! {lie eiifant; *!nfilutTtiain) »./.*i^anc*
387, 10.
Fulunli (i'e onfuiit; *ïiiIiinUiiDni) m/f. i!m/iih/i'>i
28ît, 7.
L-nfci-ir (Tn-FiírUe) v. Il'. /rupper.
eniermetnt; el- (Tnfïi'xilUtem) a. /. injirmili,
maluiìie 331, 1 ; 386, a
enlem; cl-; oíl-; inf-; if-; inler (Tnf)<rnDm) t.
M. enftr 7, 3; 2tl, 18; 30, 15; 200, 17; 282,
17; 274. 27; 805. 16.
cnfennil {»,<:, ïnfì-rnnlrDil ni/j. injcrnal 191,
21, 223, 34.
cilllubut (rfr enHar) e. m. en,p»lmr (?) 88, 19.
iinltar; el- (ÌnÌiSTe) t. I. h: et intr. enfler 86,
lU; 108, 8; 100, 28; 334, 82; 388, 82.
onfulctir {ile cn '•/ lulet) r. //*. ír. H intr.
lijfoltr m, 15; ÏIO, 18.
onfra; afra (Inlra) prép. purmi, au wtilieu de
377, 2li; ifc f/'i«» /Va/J-a-c ile 425, 12.
cnf{ul ; -gual ; c|{bI (aei|utliiui) a4i. ig«U, pareii,
riyaller 00, 84; 433, 80; e. auleitb m mAm
temp* qiu: le soleil, avee Ìe taleil; (nAat.
Hlt), 12.
cnxalar; cualhar {ile cnt^al, ogal, aeqDtlem)
e. I h: •■•iiiler, ,:omp.,rcr B4ÌI, 80; ráft. t'igaler
242, 1.
ou)(aliiiL'n; 'iucns; i'ijulmont iHoquslÌ niìinto)
ii(/i>. iijíilcinciit, ile la laime iiumiire 00, 38;
237, 7.
eugan; unjun; egau {e/. Ký. iHil) t. m. trom-
5:$ i
(UiaSSAlHH.
532
perie, fratíáe, metitonge 23, 11; 59, 4; B4,
22; 71, 20; 130, 12; 220, 22; 285, 43.
enganaire {(ìe enganar) «. nu 9j, trompeur
Ô8, 5
cnganairiix; cnjanayrits (de cnganar; /fhn. tìr
cnganairc) adj, trompewfe 221, 4; 331, í);
cnganar; engnanar; engainar (c/. /ú/- llfi^}
V. l. tr. tromper 57, 3; 71, 18; 825, 12.
cngauBÌr (în et ^gaudlre p. gaudere) v. II*', inlr.
se réjouir 436, U.
cngcnh; cngienh (îngrninm) s. m. athrsse,
ru9e, projet 182, 12; maeÌMie (fte guerre)
143, 19; 231. 23.
cngcnhar; engignar (de cngenh; ^mgrnîftre)
V, L tr. tromper 20í), 32; ré/l. h'ingénier
83, 16.
cngenramen (de engenrar; *Tng8ncrftm<1ntnm)
«. m génération 235, 2.
engcnrar; engendrar (lngr*nSrare) v. I. tr.
mgendrer 56, 12; 226, 4; 448, 2.
cngicnh v. engenh.
cngignar v. engenhar..
cnglantina; -entina r. aiglentina.
cnglozar (de în rt glusam) v. I. Ir. tnani/vifter,
mofitrcr, révélcr 3îKl, 13.
cngolmes adj. n. propr. (VAnifOulémc 127, 85.
cngoyB; -uoys {dr ìingiistiam) «. m. ang(ti99e^
peine, troublr 433, 5; 43(), 19, 28.
cngoysa (ftngttstiam) 9. /. imgoiit^e 433, 28.
cngoysos v. angoissos.
cngraissar {dr cn ri graisRa; ^incrjissllirc) r.
/. intr. engrniserr I8(^ 5.
cngran ; egran (în-gràndcm ; c/. Kg. -liìîO) <i(IJ.
emprr99é 12(ì, 35.
cngres (îngrSssnni) ttdj. rioleftt, ttrtlml, ttridr
42, 14; 229, 9; 438, 10.
engrneissar {de en ct gros; ^ingrussftrc) r. /.
intr. gro99ir 359, 5.
engual; engnanar r. engal; cnganar.
enguen (ilngQSntnm) 9. m, onguent 234, 7.
enguera r. ancar.
enguoys v. engoys.
enic (înlquum) adj.,/. -ga, iniqur, /tìché, triele
71, 20; 116, 6; 224, 3.
cnja- V. enga-.
enjoglarir {de en et joglar) r. //*. rrfl. ee/airr
jongleur 86, 28.
cnjoncar (Tn-*juncrirc) r. /. tr.joncltcr 423,29.
cnliamar {dr cn et liam; *TnlTgilmTnftrc) r. /.
tr. lier 152, 25; 166, 12.
cnlnminar; -cnar; ìllnininar (Tlhimínttrc r /.
fr. iUumincr, éclttirrr 21\, 22; 441, 32; intr.
luire 328, 7.
rnmanentir {de en et manent: *TnmftnontIrc)
r. //*. itUr. devetíir riche, 9*cnrichir 119, 10.
enmenar (Tnde ^mTnftre) v. I. tr. enmener 430,
27.
enn v. en.
ciioi; enoc; cnueit; enuey; ennnec; ennoc;
cnncg ; cnnch (t. verb. de cnoiar) 9. m. ennui,
chagrin, 9ouci 148, 14; 1B8, 20; 288, 16;
256, 11; 276, 8; ÎJOO, 27; 386, 43; 856, 2!);
isorte de porme 4(J8, 24.
cnoiar; -gar; enueiar (♦TnôdTftre) v. I. tr.
mnuyer, fdcher^ attiHêter 56, 32; 113, 4;
127, 22; Ì29, 6; 146, 2, 5, 6, 15 eic; 230, 4;
273, 23; 358, 6; r//î. 200, 28; 210, 17.
enoios; enucios 146, 11 {de enoi; ^TnÒdTMum)
adi. ennuyeux, /âcheux 63, 5; 114, 11;
2*Ì[), 17.
enonglar (tle cn et ongla; ♦ìnUngQlftrc) v. /.
réjt. t^aeerocher 151, 6.
enueios v. enoios.
enp- e/. emp-.
enpachier {de empachar; ^mpáctftrium) 9. m.
rmpt^cliement 41^, 9.
cnpausar {de cn et pausa ; ^npausftrc) r. /. Ir.
impoeer, donner 4(J8, 12.
cnpenher (TmpTngî^re) r. /. //., par/. »g. H.
cnpeis, poueeer 193, 23.
enpcnnar {de cn et penna; ♦íiipt^nnare) v. I. tr.
rmpenner 275, 11.
enpozitio («rtr., TnpÔsTtTOnem) 9. / itnpoeiliott,
application 4(IH, 15.
enprisonar (de en et prÌ8on) r. /. tr. empri-
gtmner 306, 7.
cmiiidcnar (dr cn rl nvdcnn; ♦incftiAnftrc) r. /.
Ir, mehatner 446, 20.
enqnansa {de enquar; ^Tncbttántiam) ctnnnten-
eemml 40, 15
enqnar (Tnch^ftre) r. I. tr. comtnenerr 9, 15.
enqnar; enqaer; -era r. ancar.
enqnerrc; enquerir (Tn-quaernre) r./. //". H HL,
ftréi. ind. 9g. 3. enqaer 254, 9; 9ubJ. 9g. 2. en-
qoieyras 840, 22; 3. enqaeira 59, 2; 275, 32;
par/. 9g. 3. enqueric 261, 19; rond. »#/. /.
cnquesira 52, 27; pc. />. /. enqaeza 81, 17;
cnquisa 66. 18, demattder, clterrher, reeher-
eher.
cnquers r. ancar.
cnqnesta (de en et qucsta) mquêle 440, 28.
cnrasonat {pc. p. de enrasonar; ^nràtldnfttnm)
mdoetrin^, di9erl 211, 23; 284, 21.
Bnric; Hen- n. prttpr. Hmri 265, 20, 22;
2(HI, 22.
cnriqnir; enrequir {de Tn rt germ, riki) r. //*.
tr. enridtir 53, 11; «5, 19.
cnrogesir (de en ei roge) r. ll^. intr. nmgir,
devmir rouge 38, 26.
cnsarrar r. enserrar.
cnsegn-; enseign- r. cnsenh-.
534
CllSCIjl'U (Ill-*BÌ-<|m~l'c) r.f. llt,, jíii'ji. hlil. *;/ l.
cnaec 77, 26, tuiore, poiirmivrr.
cnsetBT ((/e eii et aeÌA; 'însì'llSrL-) t>. /. tr. tn-
tttler 204, 14.
cnBeinble ; enBenblc i,Tii-bTiiili1) adv. eHumhle
420, 17 i 44:1, 23.
CDMiDs; -rops; easemB; -mpB; eBeme (rf« în-
Bím[u\]) mlr. enaembli 27, ii; 124,20; I9i),4ú;
!1KU, tì; 411, II.
■■nueDclia (Tn-clnctam) ailj. /. eneeiale Wt, IS.
i-iiaeiih.i iTiiBifínla jt. /. eauii;/iic. iiiiiftjiiif, eit-
aeÌitHemenl ea, iQ; m), -Ati' 06, â.
cnseDbiunen, enseign-, enaefpi- iiie enEL-nhiLri
«. nt. enteiijutment, iruditian, mgaoité VO, 1 ;
1U1, 14, a4; lOS, 1; 118, 30; 238, 17; 891.
22; 426, 80.
cnsenhsr; ■eignar; -ctfnar; -enyar; cBcnhar
(*TnslKniirc) v. I. Ir. riineiijner, ÌHtliu
upprmilreOÌ. 1.4: 1)1, 'il: ìlUi, tl; 2r)H,U7;
:-l71, li; pe. p. intlruit, «ininl 83, 17; H7, 24;
270, H.
unscirar; ensftirnr (TD-'surrire) r. I. ti: en-
$errer 84, 22; 204, 4.
unBngar (('« ìîXsncArc) c I. tr. eeeui/cr .H2-J, 1.
unsns (cn sas; <n saiBam) mlr. en umnl.
unt V. cn.
«nUUiitiimeii (</« eii el tiOnn; *Tiit4ilì!ntU>r>D-
tiim) «, m. /leiicliiiiil 2r>!), 2.
i'Dtniihir (rf« CD et UiiU; '^inlubiiUTr) r. '.(>-.
mellre eur tuhlt 82ì), 24.
cntclrndaroens (*Tnti~gi'ata rojínte) mlr. entièrt-
ment 286, Ìl.
ciiteirainen ; eDticir- (TntT'ijra mfintc'l mli: en-
lièrtmenl 302. 10; 336, :ii.
viiten (ïnti'iitum) mlŷ. ; aver sun cui' e. «otu/rr à
28,4.
untcndcdur (ile cnteiidre; 'ïnti'ndTUlTem) n in.
iimiinl IT2, Ú.
uitt«ndeni':ii(i(f uiiUíndii^; •IntiiiidTmi-iitum) «. m
cntemleineut, iiilelliyenee, arin, bul, iiicliiuitiini,
pentie 7», 19; 171, 27: 310, 5; m, M\
441, U.
i'ntuiidcHBa (ile í-Dtcndre ; TDU'-iidì'litÌa) ■. /.
Ìntmtiuii, iilre, urií, peiinre, níMion »1, 22 ;
24.1, 28i 280, Ì7i :-«l!), Hi.
untendre (TnlúDdi<re) ''. ///. tr. eiittiulre, icoulrr,
fwnprtitdrt, reaiHHUÌtre 19. 2Ì 24, Ú i)4,JI
82, 3; 2tfì, 4; pfiiger mà, 28; /i»>t uHentim
' 170, 20; e. ei) ai'vir tn rue, vivtr, peniicr â
248. 26; 265, 11; rijl. ître lomprit; uimir
(en) 173, 8; 2iiL'. 2ì); cntt-ndiit rn nMu/eaiit
ù im, 80.
i'lltcDerc (•Tnti'OíbrTtum) mlj. Ii'nibreux, iMeur
1)2, 10,
ciiteDBlu; -ciu; -tiii (wii-., Tnti'ntìODtm) ». f.
Untion, iiri's, ptiitit 326, 8; 362, II.
i-nli-DtH (Tnli-iitiim) *. f. ÌHlriilÌMi, iimtff, ilftir
IH, 1.
eiitur r. cntiur.
eDtervar (Tnti'tr8|K|arc) r. í. tr. iiUertvyer 21»,
2.1; 8lili, H.
eutcBtar (i/c cd el testa; *intii8tirc) r. L tr.
tiitilei; tnurmenter IDO, 5.
CDl.icir- r. cntcir-.
cnticr; cntcr; riiteir (lDti'Kriiin) m/í. eHtirr,
,Kir/iiit,Jìiti{e 4ô, 18; 117, l; 214. B; 2«).
28; ÍIOÚ, 27.
cntitular lsai>., TntitOlare) ÌHliluler 4V8, I.
i-ntonar {TntAnnre) r. /. tr. mtiniHer 28H, 4.
cDlurD (en tor») iulr. à VeiiUmr, nutimr 111, 7;
ini'p. 'M% 32; 273, 17.
entrada {pe. p. /. ile eiitrar; ïntr&tam) *. /.
enlrie, commencement 121, 7.
iii'Hv
.-iitri-i
itrc.
iiitcr jLiiili'isi iulj. iinU/.,/. -luiibiui,
iom ileux 204, 8. ^
cntrar o. ÌDtrar.
cntrc; antre (iDtcr) ^i-i-p. entre, pitrini, rn-
eeinble, lì h /oia 2, 1«; 7, 30; 11, 13: Ît22,
:!2; 416, 21; 4:«, 14: cntro dc 3S7. «1; e.
tiin peiiiliMit l!K>, 80; c, t»n i(ac uhIuiiI qiir
421, 28.
i-iilri-i'iiiij^iihuiiuiis (>/« uiitrr ct ca|)Jar) nilf.
..,iiliirll.,m„l ilìi, 12.
i^iitL<^t'aiiKHiLiiiciit(>/i'UDtror/ cansa;*ínti-ri-«uaft-
iiiì^ntum) «. m. ilitpule 235, 10.
enlrccclar (TDter-cidilre) r. / tr. urertir m
tecrel 21H), 2!).
entrcgar iTntrTciirct r. I. tr. iiitrii/tttr, citelirr
piir ilr» intriyuea 221, 13.
chtreiiietre ; entra- (Tnter-uiTIti'rel r. /. //. c
de esaayer UTi. 20; rf.ll. i/entrcmttlrt, lírvntsrr
IU3. 0; lOH, 2li; .HIO. 20.
untrciinr (m: ìne.) r. I. Ii: iiilrelacrr !», T..
■■ntreiirc-iidrc (TnU-r-preiiiii-re) n. /. //. tr., />e.
I'. ciitrcprcis 102, 22, saiair.
enlreBcí{{na (entre rl seigna) «./. tigne 201), 12.
cnlri'tjin (ïntcr tjtntnm) cimj. laiulit; cntrctan
u'(>|nt') iitHilant qur lUO, :-t<i; 444. 28.
i'iiti'islJir íili'- Tn li triBt^^iii) r. /. tr. attrittrr
lll, 4.
untru i[iie ^Tnter h5c i)UÌd) ataj.jutiiu'ii ee qae
47, 11,
uDai-)r 1. nnuit.
i-iiuet{: t'lineh; cDUi'it; enuey; uDiioc r. eiiiii.
i'nneiar r. enuìnr.
caviiídor (i/c lavair; unviuir: *ìnvTidlhircm)
« „1. H,,iUí,iiii 40. 1.
i'iivaiii-zir (ilr eii et ran) v. Il': ìntr, dttpariiltrr,
íbimillir 2IN1, 10.
euvazir; -Bir (de inviiderc) ■>. IIK tr. ttmAir,
585
rtîiOSSAIRE.
536
ntiaqtier, endomtnaíjef' 274^ 6; inf. suhst. IHJ,
10.
riivi'ia; ovriji; rvoa (ìnvMliaiii) s. f. rnvir^ tlrêìr
1. II; 3, IH; 08,28; ÎH», 13; 173, U);2i'»G,2H.
íMiveiar {tU envoia; *ïnvìilïftre) v. I. tr. envicTy
(iéifirrr 7î», 24.
nivoios: cv- ; pnvcyos: onvegos (ïnvHlïOsuni)
ffdi. rnvieuir, firsireux 124, V\; 282, 30; HíiO,
2<i: :iô3, 10.
enver v. enves.
onvers; evcrs (ïnvrrsnin) adj. renversé, apposr
44. 2:J; 309, ;\)\.
eiives; evers; invcrs ; enver (ïn versns) a^h.
pré/K rrrs, envrrs, coutrry du côié i/f l , 1 2 ;
5, h\ 231, 10; 442, :W.
i'iiviar: ev- (ïiivïnreì v. I. ír. envoyer 27, 20:
K4, II; 171, 21; 340. :«»; 42ô, 10.
enviflar (ïiivïtftre) v. I. tr. inviier 2Í«>, 14; joc
(•iivi(l:it. jeu autfiíei mi a ivvitr ou au4/url on
n<f iìtriÙ 181. 14.
rii\il:iiiir {*ìe en rt vilan: ♦ïnvïllftnire) v. Il^.
tnitnnirr 250, )\.
rnviro: -oii ; cviro (en viroii; v. I\</. 10I:i:\)
inh. enriroUf toul autour S7 . 8; 2:MI, ^'i; 271.
2:i; m. 10.
eiivis (ilr Tnvltiini) uilj.: a e. mahjrr soi^ n con-
trr-citur 48, :U.
envit (de envidar) ». m. inviiaíion 'Mi), 2r».
e|iot<îcari v. yp-.
eps f). eÌ8.
<M|nen (i>cn|ni| Tlluni) ndj. lUm. crlni'li) 21, 14.
('/. a(|ncn.
er (♦liCreiii) s. m. Iioir, ìUriiirr 42, 10.
er; cra; eras v. ar.
eranh (//crm. bariii^) «. m. luirenp 361, 11, 12.
erba; herlia (lu^rhani *./. herhe 53, 22; :i»4, 2^).
erbat.|<e ^hf^rhatîcum) «. m herhai/e 182. U.
crehre (6rTT»vre) v. f. III, pc. p. ereubut 20,
17; Vù\, U»; sj. -ns ( .lesus) 130, 18, suurrr,
tUever.
here^^ia {dr erct>{e) v. /. hérésie 3(W, 18.
lierctAt (♦hOrCdïtftteniì «. / hériiage.
heretatxe (♦hr^rCdttaitîcuiii) s. m. hériliti/r 45îO.
11.
eretjfc ; -je; heretje (haeretîcuni) «. m. lUrriif/ue
208, 25; 20'». 7; 210. 4.
cretier; heritier (hôrddîtftriiini) k. m. héritirr
42«, 27.
cr^oil; crguclh v. orgolh.
cr^iilhos r. or^olhoB.
erìssar (♦firïcïftrc) r. /. tr. héri99er. dree^er leg
rhrteu.v 55, 'M\ rrfl. 344, 8.
crissi» {ilr erTcinin) tí. m. hérisson 'M\2, 20.
hcritier r. crcticr.
Iicrini Oiriiicninni) *. m. herminr,mitrtrehlanrh€
54, I.
crmita; -an; hermitan (^^remitftnam) ». m.
ermite 381, 5; 383. I.
crrjir (»*rrftre) v. /. inlr. rrrrr 221, 1.
crror ((•rh»rciii) í». /'. rrrrur^ fauie i:í2, l:l; î{52,
25.
eni V. ar.
es r. c ri cst.
esaiar v. assaiar.
esalsar v. cissnussar.
cHaiit V. assaut
csbair; -hir (de es et bah ; c/. Kg. IÍ20) v. II^.
Ir. éhnhir, /tonner 105, 15; 11(5, 4; :U1, 15.
csbat (*. vrrh. dr esbatre) s. m. rhnt 439, 10,
(^Hbat^îineiit ; eb- (de csbatre) «. m. rhaf, rhallr-
mrni A'M\ 14, 17, m.
csbsitrc (cx-battiíere) r. ///. r///. »*rhattrr
csbandeiar (de cs et baiid ; V^xbìildîcftrc) v. I.
réfl. sê rrjouir 155, 3.
cRblesinar (dr cs r/ bl(«nic) v. /. iit/r« ir'/fVf-
iicmô* 41, 17.
escalìt (jyc. p. de escatir, de v. /i. a. 8kafjaii)
ndj., /. -iclia, êlane^ 204, 4.
csea^ (in\ ineeri.; ». rerh. ile escachar?) k. m.
p^iriie 110, 29.
(*8cala ; csch- ; sc- ; sch- (scttlani) f. /. rclielle
(î, 2, 5; 7, 87; 428, 2r>.
esc^ila (i/erm. sUara) it. /. e^ictidron , comptnjnir
:w, 21.
cscalar (r/#? escalii) v. 1. intr. écMonner 2(k'i, :i.
Hsci^lona n. propr. Atteaion :t05, 1.
escAmpar r. escapar.
e8canda1Ì7.ar (sav.^ sc&ndftllziire) r. /. ir. scan-
daiiser 14, 41.
cscantelar (de es et cantel; ^xcAntolhirc)
V. I. inir. se fendre 40, Tì.
escantir (V»xclindlrc) r. //*. <#•. éieindre 2K8,
27.
escapar : cscnmpar (de es ei capa ; ^«xc&pparc)
V. I. intr. tchapprr I8r>, 24; 102, 20; m, i:i;
m, 4.
csc4irida (pc. p. f. de escarir) s. f. pari., de»'
tinre 18ri. 18.
cscArir; csch- (de ijerm. slcarjao) v. //\ ir.
fttlrihuer, desiiner, d/partir 81. 24; :-<8. 18.
cscarn ; csqucrn (s. verb, de cscarnir) s. m. tno-
querie, plaisanterie 222. 10; 2r>5, 17; 4(NÌ, 10.
cscarnir (i/erm. slrarnjan) r. // . ir. herner,
railler :19, 1; 159. :U ; 200. 21; 840, 9.
escamire (de cscarnlr) t. m. sj, 210, 6; o. c«-
camido 424, 7, railleur, tmpqueur.
escartAr (cxqnftrtftre) r. /. ir. rcarter 159. 2:^.
escas (('xciirpsnni) adj. rhiehr, avare 1ͻ0, 7;
370, 4.
cscassier ide ijerm. slratjan) r m. rehissirr,
rylrnpi/ I IG, 20.
537
(ÎLOSSATHE.
588
escax (de pert. schah) «. m. pL Jeu dea échees
874, 37.
esch- r. esc-.
eschalo (de escala) s. m. échelon, degré 7, 30;
8, 10.
cschazer ; eschacr H2() , 28 (Cx - '^cadere) v. /.
HL, prée. iml. stj. 3. eschai 65, 12; eschay
319, 14; eúbj. stj. 3. cschaia 15H, 27; eschaya
:M)7, 22 ; Jut. »<j. 3. cscuira 276, 10 ; pc. p.
escaznt (»3, l, écìtoir, arriver, convenir 114,
4; 220, 5; réft. 65, 12; 276, 10.
escien; -nt; ecient; eBsìen; esient (sclìíntem)
». m, eseieni; absol. mon, son e.; ad e. ecietn'
uient 28, 13; 95, 6; 145, 18; 177, 25; 281,
30.
csclairar (exclftrîftre) v. I. tr. et intr, éclairer,
rélL s'tùfayer 42, 12; <U>, 3.
esclaVzir (♦éxclftrïclre) v, IP. tr. rcìaircir^
remtre clair «8, 17; 840, 83; rvjL 59, 11.
esclata {v. h. a. slahta) ». f. liffnée 221, 26.
esclau (germ. 8k1ag) », m. tracCy pas 99, 15;
120, 19; 210, 1; 271, 10.
oscoissendre; escoyss- (Sx-cûm-scînd8re) v.III.
tr. arracher^ déchirer 150, 11; 844, 4.
escola (schôlam) u. f. t^cole 207, 14.
cBCola ('^schòlftninn) a. m. écolier, tHudiant 429,
26: mcstre e. maìtre eavant 480, 28.
escolh; -oill: escuelh; escuoill (de escolhir, de
excÔllTggre) s. m. accueii, conduite, guide
149, 30; 164, 24; 239, 7.
escoltar r. escontar.
escometre (éx-cftmmïttore) v. f. 1 1. tr. défier
:í7I, 1; 426, 30.
escomprendre; escon- (r'X-cfimpréndr're) v. f. 11.
intr., prh. ituL «//. 3. esconprcn 277, (i; pc,
p. escomprcs (de foc), enjlammer, i^enHammer.
escondig; -ich {pc. p. de escondire) s. m. ex-
cuai' 123, 14; aorte de pohne 408, 3.
oscondire 135, 2íi; -ir (rîX-ctìm-dîcTíre) v. f II.
lí V. IIL tr., pn'it. imì. si/ L escondisc 123,
2; pc. prés. escundizon 40H, 6, v.cmuter, ah-
ifoiuire 123, 2; 135, 26; i<ufn/t. escondir 113,
4; ri% 408, (».
oscondre (de ilbsc5ndore) i'. IH. fr. vachvr 411,
13; réjL 07, 10; 70, 22.
cscontra (ex-cfìntra) ^nrp. contrv 10, 11.
escorsar (de escorsa) v. I. tr. i'corvhvr 223, 2^
escorssa (de ex et cÔrtTcem) s.f rcorce 151, 6.
escot (germ. skot) «. m. vcot 873, 6; 807, 82.
escoutar; escolt-; escot-; 'scotar (de anscnl-
Uire) I. I. tr. i^couter 23. 31; 39,21; 439,9.
escremire (jìe flerm. 8kirnijnn) n. 9n, sj. vscri-
meur 216. 0.
escridar (^exquíntâre) v. l. ir. appelvr, n-ier
37, 14; 185, 5; 197, 12.
escrig; escrih o, escrit.
escrin (de srinium) s. m. éerin 107, 26.
escriptnra; scrip- («ar., scnptaram) s.f éeri-
ture 10, 9; 17, 36; 57, 85; 410, 18; Sancta
Sc. Sainte ÉcHture 253, 26.
escrit; -ig: -ih; -iut (scrlptum) s.m. écrit 45,
14; 410, 14; 421, 21.
escriure :'i3, 24; escrire 62, 14; 103, 2 (scrl-
bT're) r.f II. tr., prvs. subj. «//. 1. cscriva 107,
13; parf. ifij. L escrys 410, 31; 3, C8crÌ8 22.
28; escrins 410, 28; pc. p. m. escript 7, 26;
e8crig412,24; escrit 278, 18;/. escriuto 14,
:-i3, écrire, inscrire.
escriva C^scrlbânam) s. m. éerivain 230, 28.
escudier; scu- (scQtârium) s. m. 212, 24; 238,
13; 261, 25; 431, 33.
cscuclh; escuoill r. escolh.
cscumenjar (excÒmmanTcfire) r. /. tr. excom-
munier :-i89, 7.
escupir (r. Kg. 2'i4V) r. //*. eraclter 193, 20.
escur; oscur (ôbscarum) adj. itbseur 124, 23;
257, 32; subst. obscurité 49, 80.
escura (germ. skftra) s, f écurie 316, 28.
escuramens (ôbscara mHnte) adr, obseurément
237, 1«.
escurar (ox-carâre) r. I. tr. êcurer, nettoyer
387, 2:^.
escut (scutum) «. m. écu 37, 11.
esdevenir (ex-devenlre) r. /. ///. tiiír., pris.
ind. sg. 3. esdeve 70, 1; 132, lô; -en 178, l;
pl. 3, esdevenen 8, 17, derenir, ap*rirer; réfl.
132, 15.
esdig (ox-dictum) s. m. dvdit 103, 4.
esdirc; -ir (ôx-dlcere) v. f. II. tr, acquitter,
absoudre :iô2, 24 ; ri% :il7, 10.
csduirc («x-dacfírc) s. f II. tr. lUoigner; ftc. p.
csduch Hranger 114, 2t).
esemple v. eissemple.
esenhar v. ensenhar.
eser v. esser.
osfondrar (cx-fnndftre, sims linftuence de ft»ndre)
V. L tr. ejfondrer 181, 5.
osforsar (de cs et forsar ; Tjx -♦fftrtTftre) v, I, tr.
e/I'orcvr, fairv ejfort, l'orcer; rvlL s^efforeer
110, 21; 148, 25; IHO', 25; 290, :^6.
esfortz ; -ors (s. verh. de esforsar) s. m, effòrt,
forcc (»3, 10; 91, :^; 142, 12; 228, 9; :102,
3; ^45, 18.
esfredar; -eidar; -eiar (♦îîxfrTdftre) v. I. tr.
effrager 113, :^i; 249, 4; ráfl. 84, XS.
esfrei («. verb. de esfreiar) s. m. eJ)roi 128, 13.
esfrezir (de es et freit; ♦SxfrTgTdlre) r. i/*.
rvjL rvfroidir 51, 19.
esguarar (dc os ct guarar ; *v>\ et gvrm. waron)
V. L tr. regardcr 73, 18.
esgardamen (de esgardar) s, m, regard 355, 10.
esgardar (de es et gardar ; 6x ei gertn, wardan)
580
GLOSSAIRE.
540
V. L ir. regat'det'y consùUrer 10, 2<); 46, 22;
prendre garde 98, l.'J.
os^art: -nart («. vtrh, de eBjrardar) s. m. re-
gard 103, 16; 171, 16, 18: 414, 28; égard
286, 88; 806, 14.
esgauBÌr; -zir v. esjanzir.
esglai; esglag (Sx et gl&diam ?; v. Kg. 4253)
s. m. /rayeur, douleur, ehagrin 83, 9 ; 1 18,
29; 185, 13.
esglaiar (dr esglai) r. /. (r. effrai/er, ajfìiger
142, 19; 159, 23.
cBgrnnar (de î<x ei gertn, krfnna) v. I. réfl.
s'égrener, s*éínieUer 354, 17.
esgna- v. esga-.
esient r. escicn.
esjanzìr : -vir; esganzir ; -sir (î^x et ♦gandlre p.
gaudere) v. I /•*. réfl. se rêjauir 13, 7 : 27,
22; 51, 18; 00, 25; 112, 20; 168, 7.
eslais (f. rerb. de oslaissar) s. m. éian 40, 26.
cslaissar (os ci laissar; rx-lìlxftre) v. l. réjl.
t^élanccr 61, 8.
eslire; eslir (ï^x-logcre) r. /. ///. anom. élire
149, 2.
csloignar; -oinar; -onliar {de es etXoin, l5nge)
V. í, tr. intr. éloigner 60, 5; 803, 18.
osluchar (î»x- et germ. lukkJAn ou 6x-*l0ctftre)
V. I. rcfl, 9e délivrcr 114, 21.
oslnzir (d^ ux et lllccre) v. II*. réfl. tuire
1 19, 4.
osniaginar (de Tniftgînarc) v. 1. rrfl. t^imaginer
442, 2.
osinai {8. verb. de csmaiar) s. m. émoi 49, 16.
esmaiar; -gar; -gnar (éx et germ. magan)
V. L tr, troubter, chagriner; réfi. ne déêcepérer
48, 82; 144, 19; 198, iì , 801, 12.
csmenda ; em- ; ain- (de esmendar : *rxniÇndarc)
s.f. répnraiion, amende 80, 18; 137, 7; 188.
29; 244, 2ô; 419, 23.
osmcndamcn: cm-: ain- (dc csmcndar) *. m.
ametuirnunt I, 12; 8, 32.
osmendar; cm- (♦»*xmr»ndftre) r. /. (r. nmender,
corrigrr, n'parrr 2<I0, :V3; 260,25: iV/f, 25.1,
33.
csmerar (ex-mor-ftrc) r. /. tr. rpurrr 5íJ, 26;
réfl. 85, 9; 202, 5.
csmeranda (dc smftrftgdum) #. /. rmnautlr 2!I2.
20.
esmetre (Px - mïtUîrc) «. /. //., pc. p. esmis,
rpuiser, ruiner 48, 28.
esmolre (ex-môlêrc) s. /. ///., pc, p. esmolnt,
émoudre, aiguieer 146, 10.
espacios («ar., spfttTOSum) adj. spacieux 397, 20.
espalla r. espatla.
espandre (uxp&ndQre) v. II L ir. rrpandre 80ô,
18; 338, 28.
esparcer (sp&rgcre) v. /. //. tr., pc. p. espars,
répandre 820. 9.
csparvìer (germ. 8parwílri) «. m. épervier 02,
37 ; 289, 34.
espasar (ex-pilBS-ftre) r. /. inir. passer 49, 29.
espatla; -alla (spâtttlam) s, f. épaule 74, 16;
2S)2, 14, 34.
espaven (t . verb. de espaventar) s. m, 4pou9ante,
frayeur 88, 9 ; 865, 20.
cspaventar (^óxp&vCntftre) v, I. réfi, s^effrayer
64, 14.
cspaza; 'spada; spasa (sp&tham) $. f. épée,
glaive 37. 10; 261, 85; 44:), 29.
espazar ; espcsar (de espasa) v. /. ir. iuer par
le glaive 424, 33; armer de Vépét 211, 21.
cspazi (sp&tìum) s. m. espace, iniervaUe 397, 30.
cspeçia (^Bprciam) s. f. rpice 396, 31.
especial (spìHîTftlem) adj, spécial, pariiculier
266, 34; 311, 12; 347, 17; 396, 21.
cspccialmens (spT'CÌftli mCntc) adv. spédalehíení
400, 4.
espcissar; -ieissar (^spTssftre) v. L intr. con-
denser, remplir 147, 27; réfl, 338, 26.
espelh (specQlum, s. m, miroir\ fig, 421, 14.
espenher (^xpTngÌ^re) v. f. II., prés. ind sg. 3,
espenh 198, 19; subj, sg. 3, espenga 72, 12,
potísser) réfl. surpasser 72, 12.
esper (s. verb, de esperar) s. m. espoir^ eê-
pérance 52, 24; 84, 2; IttJ, 24.
cspcransa (8iKSr&ntia) s.f. espiranee. 67, 5; 106,
15; 260, 28.
e8|>erar; ^spcrar (spQrftre) v. l, ir. espêrer^
attendre, stìutenir, tnhutger 1, 8; 207, 26;
208, 21 ; 283, 10; 834, 6; réfl. 5, 13.
esperat? (cf, Tobler, Areh. 100, 32; GP., Ro-
i tnattia XXI, Í70) 287, 33.
esperdre (ox-prrdcre) v. III. ir., prrt. intl. sg. L
espcrc 113, 18, épetflrs, ruiner, confDndre,
1.35. 12; réfi. se d,'eourager 113, 18; 161,20.
cspcrit; -irit; -it^; -ith (spirltam) «. tn, Rsprii^
esprU, dtne 10, 17; 12, 18; 15, 24; »;, 20;
67, 2.
cspcrital; sperital (^pirTtftlem) adj. spiriiuel
20. 6; 256, 30; :M6, 26; :R)9, 38.
cspero (^erm. sporoì s. m. éprran 288, 43; ad
espero rì la Me 269, 10.
csperonar (de cspero) r. /. ir, rperonner 2D4, 8.
espert (sav.^ uxprrtem) mlj. expert 43.0, 24.
espes (spTssum) adj., f. -ssa, r;Nfw, dense 183,
13; 273, 20; 337, :^1.
espesar v. espasar.
espessial (spÌH^Îftlem) s. m. rpicier 281, 6.
espiar (r. A. a. spebon) v. l. ir, épier 481, 10.
espic (spicum) s. m. épi 180, 18.
espieissâr v. eapeissar.
espiga (splcam) t, f, épi 322, 6.
541
OLOSSAIRE.
542
espina (spfnam) s. /. épine tíO, 10; i:)9, ló;
Hfí2, 81 ; tlors d'c. Jleur d'auhi'pine U»5, 5.
cspirit V. cspcrit.
i*8plc{rar; cxplicar (suv., r*xplîcftre) v, I. tr. ex-
pliquer 71, lô; 488, 4.
osplci (r^xplîcTtuni) 8. m. revenu 127, 3.8.
osplcitar {de esplcit ; ♦ríxplïcilftrc) v, 1. Ir. ex-
ploiter 09, 22.
cspouda (spfìndam) s, /. ÌHmì du iit, lit 07.
12; harriìre 144, 8.
cspos (sponsum) a, m. époux 284, 1(>.
csposar (8i)0nsftre) i;. /. tr, rpifuser 28, 10.
ospoza; 'sposu (s|K>ii8um) x. /, rpouse 140, 18;
281, 14.
osprcs {sav., oxprossum) adj. exprès 420, 24.
(^Hpulgar (♦rxpalïcftrc) v. I. tr. t'pucn' 211, 7.
(^S(|ucrn V. oscarn.
os(|UÌt<i (ijeiin. 8kolla) s, /, clochc 4.'t;i, 27.
osquina (d. h. a. 8kîna) s, /. échine 847 , 22 ;
804, 1.
08(iuintar (îîx-qnïnt-ftro) v. I, tr, déchircr 1ÎÍ3,
22; 194, 17.
(>8(|iii8sar (♦óxquintîftro) v. I, tr. drchirtr ;i4l,
10.
(•8(|uiu (de es(iuivar) adj. /urouche, dur, dritstt'
11K, 21; 10r>, 22; 210, 21 ; 8HI, 22.
(^squivar; cxqu- (tterm. 8kiulian) r. /. Ir. vviler,
/uir 42, '20; 1(W, 1; 397, .^i
osraizar (de os et razitz; rx-nidlc-rftro) v. l.
tr, tlt'i'aciner 66, 33.
Essabatat nom d'uHc gectr. rtiiijifiUfe 212, 1(1.
cssai; -aiar v, ass-.
cssas = e ssas.
ossauBÌr v. eysausir.
(*88cmpt^ V. ciss-.
o88(ím8 ; osscnliar t;. (iiis-.
(!88cr; csor 2;k(, 12; e8trc80, 17 (('•ssoi'c^. ossc)
V. aux. , prés. ind. mj. 1, soi 9, ;i(); suy
28:J, 10; 80 205, 10 (soi); Bui; suy iíOO, 20;
2. cst; ic8t44, 25; ycst 884,22; 3. ob; ost;
pl. 1. oni ; csnics 1,0; 2, ctz 120, 25; (^sz 9,
29 ; ost 354, 28 ; es 45, 26 ; cstos 48, 27 ;
.7. son 88, 11 ctc.; sun 0. 28; soiit 1.^)1,35;
sunt 2, 5; so ;18, 10; suhj. «//. / sia; scia
ilO, 18; 2. sias; 3. sia; ssia 0, 20; sic 422,
15; pi.l. siam; ;^. siatz; siats 208, 10; sias
100, 12; seiaçdOô, 4; 3, sian ; sion 105,20;
sien 7, 24; siunt 259, M\ imp/. ind. $g. I.
cra; 2. eras; 3. cra; hera 430, 24; pl. I.
eram; 2. cratz ; 3. cran; crant 2()2, 20;
eron; oren 9, 7; 17, 17; subj. sg. 1. fos ;
2. fosscs; fosas :H70, :^î; 3. fos; fossa :i'12,
28; fosa 422, 22; pl. I. fossoni; 2. fossot/.;
foBsaz 14, 10; J. fossen; foson 428, ô; fosso
28, 25; fossan4:-K), :-V8; pttr/. ind, sg. /. fui;
fuy 300, 25; 2. fost; fust 42, 18; .;! fo; fon
53, 28; fun :H80, 25; fom 364, 15; foo 380.
28; fonc 417, 4; font 41(i, 5; pL 1. fom 22.
; 2. fotz ; fos 48, (> ; ÍÌOO, 7 ; fuB m, 4 ;
fustes m\, 24; v. foron; foro ;19, 4; foron
2, 4; foront 417, 0; /ut. I. stj. 1, serai;
seray 413, 21; coray 413, 21; ;:'. scTas; v.
sera; sira 204, 1; pl, 1. serem; 2. Bcrct/.:
Boroz 28, 18; seret 10, 7; screa 444, 19;
3. soran; sorau 2r>5, 24; siran 447, 7; /ut.
II, stj. I, er 10, l(i; 2. ers 48, 12; 3. er 12,
21: 42, 27; 48, 11; cond. I. êtj. 1, fora;
2. foras; 3. fora; />i. 1. foram; 2. foratz;
v. foran ; 7/. sg. í. S(^ria ; 2. scrias ; 3. scria ;
pi, I. scriam; 2. scriutz; v. serian; Berion;
yx;. p. m estat; /. (^stada, t'tre, consister; êcrt
i) th'signtr it- pnssi/, iv ptisst' tt ie /ulur drs
vtrÌH's rijL rt itdr.\ v.. a tt i'in/, ctinrruir,
dtvoir 270, 27; o. a vonir ^. j'ut, tft vonir
1», 28; d'aco no mVs i/ ne m'isnjHtrte /hìs
80, 7.
ossctar (("•xcïtftrc) v. I. tr. excittr, inciitr íMM),
10.
8SÌ; C 880 — (» si. so.
(*S8Ìon V, oscicn.
e8si(msa (scTOntiamì 9. f. tfcitnce, distrrnnnetêt
:142, 87.
ost; 08 (îstuni) atij, tìtm. m, stj. sj, rst 102,0;
r*. cst 2i\, 28; 54, 28; cs; />/. sj, ost; o. cstx;
/. sg. ni. o. csta 301, 2; ;>/. sj, o. CBtas, cr,
cette. ccs.
(^stablimcnt (de ostablir) s, m. éUihlisêmHent,
ifttitut 237, 1.
(ístiiblir (stabïllre) v. 11*'. Hahiir 250, 22; 87:4.
34; 387, 11.
ostaca (//enii. staka) s. /. liat 84, 28.
osUicar (de cstaca) r. í, tr. litr 210, 10.
ostafizagra (sUiphis iigria) staphisaigre lOSI, ;i4.
eBtalvar (v. Kg, U032) v, l. réjL arriver ;-i.8l,
82.
ostaincn {de (^star; ^strimontum) s.m.tttUimì.
14.
(*stanc; ostjiub (stâi{num) s. m, étang, lac 44,
15; 872, ir>.
ostanc i tie estancar) atij, /atigué, épuisé 44,
10. Ap, tienM/uie s'ii faut iire: carcstanc.
ostancar (*8tft((iiîc&re) v, L réfl, itaneher,
calmer, urrùter 114, 23; 198, 15.
estar; istar 2.Ô8, 1; 'star (stâre) v, I. anom.,
prts. ind. sg. I. estau 89, 21 ; 211, 5; estaQC
*2(>8, :U); 2. estas 145, 8; 3, esta 278, 14;
cstai ô, 2; 82, 22; 104, 28; 257, 9; ÌBtai
257, 9; pL 3. estant 4,8; subj. L ostia
l(iO, 18; (>stcia 101, 28; ./. (istia r>0, 7; 310,
22; fsUíia; esU'i 70, 25; 127, 20; pt. 3. csUî-
^ont 2îìH, 5; imp/. suhj. sg. 3. (^BtcB 120, 0;
parj. sg, I. esU'c 72, 19; J.cstct 230, 5; impér.
543
QL0S8AIBB.
544
sg. 2. estal ; pe, prés. (gér.) esUn ; estant
8, 35; 426, 5; pe. p. esUt 268, 28, Hre 1,
1 ; 4, 3 ; èire debaut, e'arrêter 19, 2 ; vivre,
reeter 12(), 9; 257, 9; durer, tarder, t^ah^
stcnir 239, 13 ; se tenir 280, 5 ; ètre tran-
quiUe^ convenir, aller 69, 26; 82, 22; non pot
csUr qnc non ne peut s'empêcher âe 860,
20; en estant, -ans dehout 3, 36; 110, 5;
eomme verbe auxil. 3, 40 ete,
esUr (Btftre) «. m. manière d'être 88, 4; 818,
27; mal e. inconvenanee 208, 30.
esUt (státum) #. yn. Hat, manih'e cPêtre 414, 28.
esUt (aesUtem) s. f. été 85, 5; 98, 8; 291, 4.
esUt^e; -je (*8UtTcum) «. m. Hatfr, pìacCy de-
meure, eéjour 76, 12; 85, 15; 157, 22; 245,
10.
csteiner v. cstenber.
estel (or. incert,) ». m. champ 40, 34.
cstela ; stela (stellam) s. /. étoiU 37, 9 ; 305, 31.
cstendart {de esUndre et euff. germ. hart) e. m.
f'tendard 437, 82.
cstcndre (îíxtondorc) v. III. tr., pc, p. cstcs
I:íO, 24, étendrr, temhr, réjhmdre 130, 26;
lî)7. 0; 205, 19; 257, 89; 87.% 13; réfi.
u'rfforcrr 163, 22.
cstendre v. cstenbcr.
cstcnensa (ribBtTnSntiam) g. j. abetinenee 342,
27.
cstener (iibBtTnCre) v,f. III. réfl. e'abetenir 349,
25.
('Hlnnbrr ; t*8U>incr 21 »7, 5; ettti^ndrc (nxstTnf^n^re)
v. /. //. tr. ct intr,, prée. $ubj. sg, .7. estenha
'Mí[\ IT); par/. sg. .7. cstcis 104, 5. rteindre,
cstcr V. csticrs.
csteri^er ; esterzer (ex-tPrgere) r. /. 7/., pr^s.
ind. $Q. 1. esterc 113, 26, et^uyer, seeouer
«, 16.
esterli; -lin (angl sterling) «. m. éterlin, tterïing
128, 10; 145, 2a
csUrn (SxtSrnum) adj, étranger 311, 40.
cstern (r. Kg. 90ir>) «. m. trace 222, 15.
estesinos (de cstezar) s. m. 9òrte de coen^tique
326, 34.
Hstcve n. jtropr. h'tienne 24, 3v).
cstezar (ex-tens-ftrc) v, I, tr. tendre 183, 15.
cstiers; ester; isters (6xVkìxiB) adv. autrement
aiUeure, m dehors96, 22; 117, 15; 212, 10
.'Ul, 2; |HT c. pfir d'aulree ehfmre 341, 41
prrp. oulre 300, 24; 408, 83.
estil (stîlum) 9. m. etgle 393, 14.
rstimar (acstTmftrc) v. I. tr. eetimer, appr^der
433, 32.
cstirar {de es et tirar; 5x-*tlrftre) v. I, tr. rtirer;
pc. p. beMogneux 210, 23.
estiu; -ien; estlo (aestlvum) «. m. été 1(X7, 28;
3.33, 7; 4.34, 12.
estiyar (stlplre) «. /. inir. Jouer à la muêettê
324, 27.
estoc (germ. stoclc) «. m. eftoc 394, 16.
cstol (sUSlnm) s. m. flotte 189, 20.
cstoria {sav., hTstSriam) t. /. hietoire 286, 15;
263, 12; 439, 24.
estorn ; cstor (germ. sturm) $. m. combat, atia-
que2R, 1; 181, 14, 21.
estorser (gx-^t9rq[u]gre) v.f. II., pré». ind, ig,3.
estortz 328, 25; 9ubj. $g. 3. estorsa 228, 6;
parf gg. 3, eston 41, 2; pc. p. estort 126,
7; 176, 18; 206, 17, $auver\ $e $auver,
échapper; pe. p, éehappé.
cstout ôferm. stolt) adj. fler 125, 9; 242, 8.
estra; estre (Sxtra) prép. eonire, Hnan 24,
28; 111, 27.
estrada (straUm) $. f chemin, voiê 295, 16.
estragat (6xtray&g&tom) pe. p. extravagaeU
279, 38.
estraire (5x-*tr&gÎ5re) r.f. II., pré$. $ubj. $g. I.
cstraya 307, 24, retirer, 'délivrer 58, 34;
162, 2; ré/l. 65, 6; 307, 24.
cstrangolar (str&ngQlftre) v. I. réfl. e^étrangìer
224, 25.
estranh; estrain; eitraing (Sxtrftneum) a^J.
Hranger, itrange, farouehe 216, 21; 225, 2;
268, 18; 299, 9; 358, 2; far e. 145, 8.
estre v. esser et estra.
estreiner v. estrenher.
cstrcit; cstrcg; cstrch (strTctnm) adj, étroil,
tmV, envelopfiê 41, 26; 193, 38; 223, 22;
271, 14; 376, 26.
estrcmier (^extremarium) adj. demier, éi
46, &
estrena (strSnam) $. f. étrenne 101, 80; 884,
18 ; 413, 80.
estrengoUr (str&ngtllftre) 9. I. étrangler 484,
25.
estrenher; estreiner (strlngSre) r /. É. tr.,
prés. ind. $g. 3. eatrenh 109, 17; 368, 8;
$uhj. $g. 3. estrenga 78, 88 ; pc. p. ettreg
192,38, étreináre, eerrer, preeser, re$treindre.
cstrìbot {du rad. grrm. strip) $orte de poéeie
73, 1; 01, 22,
estriop {v. Kg. 9Í13) «. m. étrier 81», 11.
estrit (germ, strit) $. m. cambai 38, 81.
cstroloniia (tie ft8tr5ingiara) $. f. aetrologie
886, 32.
estrolomiayre {de estrolomia) $. m. attrologm
386, 89.
estros (Sxtionram) adv.\ ad e. d Vimttani 890, 88;
809, 16.
estrumen; instr-; estarmeo (mitnimSiiliini)
s, m. instrument 811, 80; 859, 23, 84; 396,
89.
18
545
QLOSSAIRE.
546
estninat (de stmmain?) adj. imhéeUU, farouelte
203, 41.
estndi; studi (eav.^ stQdium) «. m. iiude 480,
23, 26.
estudiant (de estudiar) étudiant 420, 12.
estudiar; -ziar (de Btudium; ^stQdîâre) v. I. tr.
étudier 420, 13; eubsi. 2()4, 23.
estudiozament (studlosa ml^nte) adp. eoigneuee-
merU 881, 18.
cstucira (stôream) x. /. entère, eparlerie emn-
mune fabriquie dans le Midi 281, 11.
estuiar; -gar (or. inc.\ v. Kg. 9128) v. J. tr.
mettre dans t'étui, conserver 74, 16; 98, 9.
esturmen v. estrumen.
estuziar v. estudiar.
esvanuir (*Sxyftnûlre) r. II^. évanouir, éUouir
7, 23.
esvazimen; eyaiment (de evazir, de SvftdSre)
». ìh. attaque, eourage 8, 26; 236, 7.
esvelhar (de es ei velhar; *6xvTgTlîftre) v. I. tr.
éveaier; réfl. 248, 23; 253, 25.
et «. e.
etat (sav., aetfttem) a. /. âge, vie 830, 24;
373, 18.
etcm (aetSrnum) adj. étemel 17, 0.
etz V. e.
eu V. el.
eu = en avee Vartiete.
cu ((^go) pron. pers. 1" pers. eg. sj. ton. el at.
ieu; ye(u) 283, 15; hieu 876, 18, 17; hycu
876, 16; 883, 80; iou 258, 11, je, moi.
eus V. eis.
eusament v, eissamen.
eusir V. eissir.
ev- ef. env-.
evaiment v. esvazimen.
cvangcH ; av- (irTip., uvringolium) «. m. évaugile
28, 30; 264, 18; 256, 30.
evangelista; av- («/iv., ovftngJ^lTstam) e. m.
évangélÌHte 28, 18; 409, 22.
evers v. enves.
evesque ; av- ; avisque (êpTscÔpum) s. m. évéque
27, 35; 205, 1; 321, 4; 411, 38.
evori; av- (cbOrcum) /t. tn. ivoire 33, 2S)\ 202,
83.
exausir v. eysausir.
excapitol («ap., ex-cápTtûlum) e. m. ex-capitouì,
ancien échevìu 401, 4.
excellen; exselent (eav., gxcTillgntem) adj. ex-
celteni 308, 80; 420, 5.
cxcellcncia; cxsclcnsa («av., oxcullCntia) s. f.
excfltence 398, 24; 427, 28.
exceptat (&a0., SxcSptfttum) c. que conj. e.xcepté
que, excepté 395, 42.
exemple v. eiss-.
exercici (sav., SxSrcTtium) s. m. exereice 395, 43.
cxpedicn (iar., oxpodTcntcni) adj, erpèdient,
eonveuable 431, 28.
explicar r. esplegar.
expozisio (sav.y SxpÒsTtTOnem) s. /*. expoeition
400, 24.
expres (êxprSssum) pc. p. exprimê 893, 16.
exqnivar v. esqu-.
exselent v. exc-.
cy V. oi.
cy- cf. ci-.
eya interjection 121, 7.
eysausir; essausir (Sxaudlre) r. //^, pré§.
suhj. S. eysausisqua 486, 7, exaueer 26, 31.
eyssarop (Sx et syrapum , arcUf. scharftb) «. m.
sirop 347, 26.
cz V, e.
ffablazo (fâbûlfttTOnem) s. /. fabU 885, 85.
fabre (f&brum) s. m. fabre 232, 11.
fach- V. fait-.
facia V. fassa.
fada (fâUm) s. f. fée 56, 24.
fadenc (de '^fftpTdum < vftpTdum; cf. Kg. 3660)
s. m. fadaise 149, 24.
fadia (de fada) s.f ensorcrllemeni 134,4; flal'
terie 153, 23.
fag P. fait.
faich f>. fuit
faidir {de germ. '^faihida) v. Il^, tr. bannir,
perséeuter 37, 22.
faihs V. fais.
failh-; faill- v. falh-.
faingna v. fanh(a).
faire; fayre; far; ffar 419, 14; fer 329, 12
(catal.) (f&cere) v. f. /., prés. ind. sg. 1. fax
4, 6; fatz 63, 10; 79, 8; fas 22, 30; 103, 33;
fach 425. 41; fau ( : au) 228, 17; fanc 126, S;
102, 2; 2. fas 10, 31 ete.\ 3. fai 1, 12; fa
148, 23; (frauç.) fayt 430, 17; pt. 1. fam
257, 18; 2. faitz 34, 6; 222, 6; faU 323, 18;
fazetz bO, 18; fases 444, 88; 3. fan; subj.
sg. 1. faza 7, 17; 3. faça 6, 11; fassa 09,
18; 195, 25; fasa 273, 4; facha 267, 25;
faisa 307, 3; ìmperf. ind. sg. 3. fazia; fasia
380, 20; pl. 3. fasian 415, 12; subj. sg. 1.
fezes 73, 3; 411, 17; 3. fes 46, 28; feses
266, 35, 86; pl. 2. fessetz 65, 2; 3. fees-
sunt 258, 37; fesson 53, 31; patf sg. í.
fí 83, 14; 36, 6; íis 22, 21;. fich 114, 21;
fezii 14, 10; 2. fezist 4. 10; fezis (:Ì8) 145,
23; 3. fcz 3, 10; fctz; fet 49, 8; fes 23, 8;
78, 14; fays 442, 14; fei (:ei)218, 3; fe
249, 13; fì (:i) 41, 16; fist (franç.) 443,8;
pl. 1. fozcm; fercm 116, 20; 2. fcU 105, 12;
177, 7; fezeU 220, 8; feses 277, 28; 3. feiron
126, 16; feyron 428, 13; feiro 46, 11; feroa
>
647
GLOSSAIRE.
648 ^
428, It, 12; fero 92, 4; fut. »g. 1, farai 166,
19; 3, fcra (calal.) 860, 25; condii. I. sg. 1,
feira 166, 10; 3. feira 188, 28; fera 54, 11;
7/. sg, ]. faria ; impét\ sg, 2. fai 10, 31 ;
;i/. 2. faitz 132, 8; faytz 430, 9; fazctz 52,
10 ; fasetz 448, 5 ; pc. prés. fazen ; pc. p. m.
fait 1, 11; faitb 9, 84; fag 142, 22; fach
78, 5; 265, 1; faich 802, 30; fat 24, 19; 85,
8; fah 44, 7: 255, 20; 378 27; faiç 806, 6;
/. faiU 165, 28; facha 9, 8; 266, 27, 28,
faire^ agir^ achever, choisir^ montrer ; f. rem'
pìace un verbe précédent ^ doni il reçoit la
aignifìcation et In consiruction 28, 3 eic.\
f. a(d) conpenir, faìíoir 119, 18; 352, 32; f.
quc agir vomme 38. 16; f. dc 3, 18; f. for
hannir 889, 20; ben fait hien fait^ heau 85,
3; réfi, feindre^ sapprorher ^ êlre, arriver
33, 6; 60, 5, 22; 290, 39; 419, 17; tMrleì'
290, 39.
fais; faihs (fáscem) «. m. faix^ fardeau 36,
15; 45, 81; 185, 21.
faisan (pbasîftnain) «. m. faiean 304, 12.
faÌBsa (fiisciam) s, f. hande 249, 16.
faisso; fais-; faiz-; fayss-; fays-; fazon- (fâctî0-
nem) «. /. façon, forme^ fgurty maniire 91,
6, 21; 131, 16; 138, 23; 269, 5, 7; 292, 18;
326, 8; 864, 18; 4:i3, 14.
faissonar (de faisso; ^fáctTonare) v. /. ir,
façonner, foríner 278, 28.
fait; faiz; fat; facb; fag: faicb (factnm) «. m.
/fi/ï, actiott 24, 31; OÒ, H; 84, 7; lai, 11;
182, 19; 261, 19; 26(i, 17; 311, 26; 410,25;
421, 15.
f aitamcii ; fiicb- (fàcta montc) ativ. ; aissi f. ; cuni
f. ainêi, comtnení 11, 42; 18, 26.
faitis (fi\ctlciam) adj. bien fait, beau 55, 30;
844,9.
faiturat (^factHrfttnm) pc. p. etnplojft^ cimnne
n. propr., enchanié 63, 13.
faizo V. faÌBBo.
falc V. fnlco.
falro (fiilconem) s. m., ^. falx, faucott 40, 25;
123, 9; 195, 23.
falconicr (^falcOnftrium) «. m. fauetmnier 231,
18.
falba; failba (de falbir; ^fàlliam) «. /. /a«c/e,
manijuemeni 199, 8; 817, 27; scs f. iam
dvfauij sanf doute 151, 21.
fallicnsa; faill-; failb-; fall-; faillcucba (de
falliir; ^fâlÌfSntia) #./. fauie, manquelò.S;
270, 7; 309, 12; ses f. 9anM dáfaui, eam
doute 80, 7; 858, 26.
falbida; faill- {pc. p. f. de falbir) s. f. fauie
325, 7; 8C8 f. 9an$ douU 843, 4.
falhimen; faill-; fall-; fal- (die falbir) «. m.
fauU, péché, erreur 104, 12; 171, 28; 269, 8;
306, 5; 825, 6.
falbir; faill-; failh-; falir (*f&lllre p. f&llSre)
V. II*'*. inir. faillir, manqucr, faire unefaute,
prendre fn, abandonner 3, 37 ; 32, 1 ; 59, 24 ;
72, 8; 87, 21; 108, 27; 176, 8; laS, 19; 248,
13; 256, 19; 281, 26; 324, 86; gubgi. 921, 26.
falhizo (de falhir; ^f&llltïOnem) «. /. fauit
117, 34.
fall- V. falh-.
fals; fans (f&lsum) adj. faux, ptrftdê 1, 10;
26, 2; 163, 18; 820, 36; 481, la
falsament (f&lsa mSnte) adv. avee fauêêeié 429,
4; 431, 9.
falsar; faosar (falsîire) v. L ir. fausser, rompre
37, 5; 35, 12; 167, 7; 889 25.
falsetat; falss- (f&lsTtfltem) $. /. fautseié 28,
83; 166, 14; 851, 14; .369, 11.
fam; fan (fftmem) s.ffaim, diHr 1, 6; 21, 12;
45, 18.
fama (fftmam) s, f. renommie 371, 8; 426, 25.
fangoB (de fanh. fanc) adj. yangeux IM, 21.
fanh; fanba; falgna (de goih fani?) «. m. ei f
fange 44, 7; 139, 13; 145, 30.
far V. faire.
farsir; -ssir (f&rcire) v. II^. ir. fardr, rempiir
129, 25; 340, 1.
fasenda v. fazenda.
fassa; facia (f&ciam) s.f.faee, visage 101, 37;
323, 6; 448, 6.
fastic (fftstldium) #. m. dégoûi 224, 1.
fat V. fait.
fat (f&tuum y ; r. Kg. 3660) adj., f. fada, fai,
sot,fou 31, 18; 202, 18; :190, 18.
fauda (ýtrm. falda) «./.; e. sa f. sur ses gencux
861, 29.
faala (fftbOlam) s. f. fable, eonie 194, 23; 884,
22; 409, 29.
faus (f&lcem) «. /. faux 290, 24. ^
faas; faus- v. fals; fals-.
fauta (^fftllTtam) s. f. fauie 818, 21.
fava (f&bam) s. f. fìve 200, 20.
favel (de favelar; ^ftbCllftre) s. m. paroie,
diseours 54, 21.
fay- V. fai-.
fai (f&cTem) s. f. face 260, 2a
faxenda; fas- (f&cTŶnda, pe.fui.pass.f.ds fftoSre)
s. f. affaire, occupaiion, iravaii 74. 25; 256,
19; 369, 15; 374, 8.
fasendier (de fazcnda; ^f&cTSndftriam) adj.
iravaiUeur 46, 17.
faion r. faisso.
fe ; fei (fTdem) s. j. foi, franehise, promesse 6,
15; 24, 28; 208, 18; fe mentir nmipre iafoi\
fe par ia foi 220, 18.
fe (fCnnm) s. m. foin 840, 86.
18*
549
QLOSSAntE.
650
feble V. freble.
febre (fSbrem) s, /. fièvre 198, 1, 2; 847, 2, 8.
febrier ; -eir (fSbr&riam) s. m. /évrier 212, 28.
fed V. fe.
feda (fetam) s. /. brebis 282, 2.
feeltat (fîdelTt&tem) «. / /Idélité, foi, sûreié,
8, 1.
feeilh V. fizel.
fei f^. fe.
Felip; Filip; Philip n. propr. Philippe 11, 38,
41; 128, 24.
fellonia; felnia; feunia (de felon) «. /. félonie
8, 29; 7, 39; 43, 2; 223, 16; 882, 8.
felo; -on; fello; -on (^felloneni, d'ot\ incert,)
s, m. ei adj., tj. fels, félon, cruel 2, 4; 3, 18;
35, 26; 43, 6, 7; Ô6, 38; 266, 8; 269, 8.
felonessament {de felon) mh. avec féionie, mé-
chamment 260, 21.
fem; femp (fímum) s. m. fumier 872, 20; 401, 8.
feme {de femínam) adj. femelle 303, 11; s. m.
genre féminin 214, 18.
femela (femSllam) t. / femelïe 368, 8.
femena v. femna.
fementit (fe mentit) adj. déloyalf perfide 124,
18.
femini (femîninnm) adj. féminin 213, 25, 27.
feminil (•femìnllcm) adj. fhninin 213, 2a
femna; -mena (fôminam) s. /. femme 16, 5.
fencheire v. fenhedor.
fendre (fïndgre) v. III. tr. et intr. fendre,
crever , fondre 40, 28; 47, 20; 88, 3; 148,
18; 200, 4.
fencBtra (fSnSstram) s. f. fenêtre 27, 20; 233,
22.
fenestrel ((f^fenestra; *fén(SBirìS\\nm)s.m./enêtre
109, 25.
fenhcdor {de fcnhor) s. m., sj. fenhoir», fcnchoirc,
hypocrite 166, 7; 216, 8.
fenhemen (de fenher) s. m. fction 284, 24.
fenher (f ingSre) v. f. J/r, piV«. ind. sg. 3. fenh
198, 8; 401, 17 ; 406, 3; fen 5, 24; subj. sy. 1.
fenga 72, 20; 3. fenha 83, 26; parf. sg. 1.
(faihle) feichi (?) 218, 34; 3. feis 71, 9; 823,
8, feindre, supposer, imaginet*; réfi. feindre,
se préoccuper.
fenir; flnir (flnlre) v. /i*. tr. et intr. fnir,
achever, mouHr 26,29; 74, 18; 91, 10; 118,
20.
fenizo; -ço (fmitionem) s. f, Jin, mort 01, 0;
806, 29.
fer V. faire.
fer (ferrnm) s. m. fer A\, Xì \ 120, 80; 288, 42.
fer; fler (féram) adj., f. -ra, farouche, saupage,
cruel, fier 45, 0; 63, 1; 75, 15; 147, 7, 9;
261, 11; 488, 17.
feran v. ferran.
feridor {de fcrir; *fSntOrem) s. m., ^J. ferire,
frappeur 40, 2; 216, 6.
ferir (fSrlre) v. II\ tr., prés. ind. sg. S. fier 362,
17; pc. p. ferut 205, 17, battre, frapper
23, 28; 38, 14; 276, 14, 22, 33, 35.
ferm (firmam) a^f. ferme 254, 38.
ferma (fîrmam) s. /. loge, ferme 196, 12.
fermal {de ferm; *flrmftle) «. m. fermeíure,
fortiflcation 209, 25.
fermamen ; -nt (fírma mSnte) adv. fermement
0, 4; 820, 37.
fermar (fïrmAre) v. I. tr. affermir, fortifier,
fertner, fixer 129, 14; 180, 23; 299, 19; intr.
s'affermir 201, 18; pc. p. fenne 195, 12.
fermetat (sav.f fírmîUitem) s. f fermeté, assu-
rance 209, 24.
fermezu (c/f ferm; '^fínnTliam) «././erm^.«)03,
27.
feror (fûrorem) s. f. fureur 40, 14.
ferran; fer- (♦ferràntem) adj. couletir de fer,
gris 271, 6; 293, 3.
Ferran tt. propr. Ferdinand 4A1, 80.
feaU; -o 440, 27 (fcstam) s. / féU 47. 11;
190, 4 ; dc f. solentiet 803, 18
festal (de festa; ♦fSstftlem) adj. solennei; dia f.
Jour de fête.
feu; fieu (gertn. fchu) s. m. fitf 48, 21; 296, 4.
fennia v. felnia.
far V. fairc.
fi; fin (flncm) s, f. fin, tttort 3, 7; 0, 8; 31,
21; 49, 8; 60, 7, 8; 158, 34; 288, 13; paix
36, 12; 126, 18; 128, 14; a fin que qfin que
89, 3.
fi; fin (♦flnnm, de ftnltnm) uiij., f. -na, Jin,
pur 51, 18; 85, 8; 158, 21 ; 281, 2; précieux
345, 1; Jidéie, sâr 64, 10; 159, 31; 209, 1;
276, 18.
fiansa ; tìz- (de tiar ; ♦fldántia) s. f. canfianee,
fci 66, 24; 162, 22; garant 29, 25.
fiar ; fizar (♦fldftre p. fldere) v. I. réfi. se fier,
. (en) 4, 2; :i51, 4; 372, 5.
fichamcnt (flxa mCnte) adv. Jixement 275, 5.
fichar (♦flxfire) v. I. tr. fixer, attacher 41, 15.
tìdd; liel v, tìzel.
fier; fieu v. fer; feu.
figa (^flcam) s. f. Jigue, rien 130, 22.
figura (sav., fígaram) s. f. figure, tnanière 57,
25; 184, 10; 218, 16; 363, 17.
figurar (sav., fTgarftre) v. I. tr. figìtrer; 386,
12 ; pc. Jiguréf allégorique 427, 25.
filat (fllfitum, pc. p. de fllftre) s. tn. toite 191, 8.
filet {de fllum ; *ÍIlîttnm) s. tn. filet 271, 14.
filh; fìll; fil; fiyl 829, 2 (fllium) s. tti. Jils 11,
2; 17, U; 25, 27; 35, 1«; 207, 18.
filha ; tílla (flliam) s. f. Jille 6, 17 ; 42, 6.
fillet (dim. de filh) s. m. cher Jils 11, 5.
551
GL0S8AIBE.
552
íin r. íi.
finamen (^fina mSnte) adv, fidèlemeni 175, 10.
fínansa (de finar ; ^fin&ntia) «. /. finanee, payt'
ment 421), 28.
Hiiar (♦fînare) r. /. intr, finir, ceseer (K), 12.
(inir V. fcnir.
Hrmamen («/iv., fîrmrimt^ntam^y^'rmam^i^ 838, 12.
tísel 9. fizel.
iÌBBar {de fissum, ^flBSftre) piquer, tourmenier
55, 31 ; 844, 17.
Hvella (^flbollam p. flbiilam) «. /. agrafe 148, 21.
tiyl r. fìlh.
fizansa; fizar r. fíansa; iiar.
lizci; fís-; iid-; fceilb; ficl (fîdQtcm) adj,fidrle
3, 12; 19, 1, 18; 42, 1; 102, 25; 100, 12;
161, 0; 287, 42; 488, 13.
tízica (sav., pbysTcam) 8. /. phyeiquc, médccine
875, 13.
tíac (tí&ccum) adj.fiaeque, Uìche 44, 10; 125, 17.
tíacbcza {de tíac) «. ý. lâcheié 128, 19.
tíairar (tíiigrftre) r. /. intr. flairer, emtir 271,
27; 3(JI, 31.
tíairor {de tíairar; ♦tífigrOrcm) #./. odeur 147,
0; 8(51, ;«.
tíama (tí.ammam) ». ý. fUimme 61, 11; 283, 25.
tíamenc {ŷn-m, tíaming) adj, flamand 180, 23.
tíanc (m*. inc») s. m. fianc 44, 9; 116, 1.
tíantellar (v. Kg. 3827) r. /. intr. flúter 824,
24.
tíebczir (de tícblc, tíCbïlcm) r. //*. rr. ajfaihìir
115, 14.
tíecba (^of. incert.) ». /. /f^/ie 394, 17.
tíccbczir {df tíccbir; ♦tíîîctïclrc) r. //*. Ir. dr-
tournrr 258, 20.
tíecme (pblegma) «. m. ftegme, lymphe, mueoêiU
198, 28.
tíessada (pc. p. /. de flessar, flSxare) «. /. ecm-
verture de ìaine 341, 0.
flesteliar (efe ♦fÍBtîllftre) r. /. intr. Jouer du
chalumeau 884, 27.
tíoc (tí^ccum) 9. m. fioeofì 247, 21.
tíor (tíorcm) e. f. fieur ; fig. 81, 5; 41, 11; 61,
15 : 192, 28.
tíorat (♦tíorfttnm) adj. fiorieeant, fieuri 390. a
tíorir ; tíu- (♦florlre p. tíoríre) r. IP.fieurir 160,
34 ; pc. p. couveri de fieurs 38. l ; mes florii
mois des flrurs 445, iK
tínm (tíQincn) $. m. Jleuve 138, 17. *
tínrir r. tíorir.
tíuvì (títívium) 8. m. fleuve; fig. 803, 28.
foc; fog; fnoc; fuc; fncc; foeo (fQcuin) s. m.
feu 8, 29, 34 ; 43, 31 ; 208, 22; 280, 0; 80O,
28; 801, 22\foyer 44, 20.
fogal {de foc ; fOcftlem) 8. m. fvyer 202, 20.
fognier (fOcftrinm) 8. m. foyer 146, 19.
Foib r. Foysb.
foill- r. folb-.
foiso (♦fOsIOnem p. fas-) ê.f.foieony àhondamee;
effei 2, 10.
fol (fftllem) adj. et eubsi. , f folla 1,2, fou,
folle m, 15 ; 270, 28 ; en fol foUemeni 06, 22.
folamen; foll- {de fol) adp. follemeni 883, 24;
865, 15.
folatge; folage {de fol; •fSllfttîcam) «. m. folie
57, 4; 05, 7; 100, 4; 165, 17.
folatura {de fol; ♦fSllfttttram) i.ffotie 57, 19.
foldat r. foudat.
foldrar r. folrar.
foleiar; foll-; folear (cfe fol ; fSllTcftre) r. I. tnlr.
faire folie, agir foUemeni 21, 13; 96, 14;
111, 22; 120, 8.
foles {de fol) «. m. folie 78, 8.
folesa (de fol ; ♦fSllîtiam) ». f. folie 270, 28.
folb ; foiU ; fuoill (fOlium) ». m.feuiUe, feuUìage
71, 8; 147, 27.
folba; foilla; foelba (fOlia) ». f feuiUe, feuii-
lag» 93, 4; 101, 18; 151, 10; 810, 30.
folbar {de folba; ♦fOlTftre) pou»êer de» feuUle»
55, 11 ; pe. p. feuUlé 105, 26; 283, 13.
folia; foll-; fulb- {de fol) ». f foUe 1, 2; 84,
28; 262, 85; 833, 28.
foU- r. fol-
folledat r. fondat
folor; foll- (de fol; ♦fOllOrem) e.f.folieSÌ, 0;
117, 20; 282, 8.
folrar; foldrar (ar. inc.) r. /. tr. fvurrer^
doubter 105, 20; 898, 11.
fon ; font (fOntem) «. f. foniaine, eource, foni»
21, 27; 41, 86; 868, 15; 388, 27; 414, 7.
fondar (fOndftre) r. I. ir. fonder 307, 26; 413,
1&
fondre (ftlndSre) r. IJI. ir. fondr»y rompr», dí-
iruire 41, 18; 67, 23; 400, 28.
fonsar (de fons; fûndas) r. /. ir, fonder 414,
25.
font r. fon.
fontana ; -aina (fOntftnam) ». f.fontahu 68, 81 ;
296, 22.
for; fora; foras; fors (fOris) adv. hor»^ dehor»
18, 30; 44, 7; 54, 8; la foras là dehor» 110,
14; prép. 316, 18; f. de 86, 4; 02, 87; de f.
(defora) 208, 5 ; faire fors bannir 14, 48.
for (fOram) ». m. lof', manière, ueage 34, 26;
224, 20.
íorbir ; far- {ŷerm. furbjan) r. IP. tr, fourhir,
netíoyer 113, 28; 204, 27.
forcadura (♦fQrcfttarftm) ». /. ei^ourehur» 298,
17.
forcba (fOrcam) ». /. gibeí 448, 15.
forcba r. forsa.
forduire (fOris dilcSre) r. /. /7., pc. p. f. for-
ducba, »ou9irair» 116, 10.
553
QLOSSAIRE.
554
forest (^fórestein, de fôris) ». m, Jorêt B()(>, 20.
forfaire; íorsf- (for[B] - íaire) v./. L intr,, préa,
ind. $g. 3, forfai 8, 31 ; forsfa 328, 12 ; par/.
êg. 3. forfez 6, 85; pl. 3. forsfeiron 126, 0,
/orfaire, outrager.
forfait (pc. p. de forfaire) adj. coupahU 818, 13.
forfait; -aig; -ag (de forfairc; fôris fìictuni)
«. m./or/ait, crime 1, 15; 244, 87; 300, 22.
forfaitura ; forfayt- {de forfaìre ; f5rT8 f&ctnram)
ê. /. crifne, /auU 222, 32 ; 858, ô.
forma (formam) «. /. /orme 405, 15.
formar (formftre) v. L tr. /ormer, créer 107,
20; 101, 14; 213, 2; 420, 87.
forment v. fortmen.
formir (*fOrmlre) v. //*. tr. eatis/aire, expoeer;
pc. p. achevé, arrivé 149, 80.
formit (de *fôrmlcam) s. m /ourmi.
forn (fûrnum) $. m. /our Ôl, 12.
fomatz (fOrnftcem) t. /. /oumaiee 87, ô.
fors V, for.
forsa; forcha; forza (fSrtia) s././orcf, vigueur
97, 4; 185, 25; 258, 11; /orteresee 209, 33.
forsar; forssar (de f5rtia; '*'f5rtî&re) v. J. tr.
/orcer, cantraindre, /aire violence 94, 15;
284, 7; 296, 0.
forsenat; forss- {de fors et germ. sin; fSrÌB
*BÎnnStam) adj./orcetié, fou 103, 10;8Gi, 18.
forsfaire v, forfaire.
f ort (fOrtem) adj. /ort 3ô, 7 ; 146, 20 ; per f . par
/orce 126, 31; 176, 17; 288, 27; per f. que
cambien que, quel que 827, 20.
fort; fortz (de fSrte) odv. /ort, heaucoup 36,
22; 873, 22; molt f. 5, 81.
fortaleza (de fort ; *fSrtftlîtia) ». /. /orterceee
260, 82.
forteza (de fort; '*'fdrtltiam) e. / /ortereeee.
260, 82.
fortmen; -nt; -ns; forment (de fort; fSrti
mSnte) adv. /ortement, beaucoup 5, 36 ; 382,
17; 889, 18; moat f. 103, 32.
forza V. forsa.
foBsa (fossam) s. /. /o»$e 221, 16.
foBsat (^fOssfttum) $. m. /oesé 40, 17; 141, 2;
232, 17.
foBBor (fOBSOrem) «. m. terraesier 339, 28.
foteire (de fotre, fQtQSre) s. m. sj. cditeur 216, 4.
foudat; fold-; folled- («fSUîtfttem) s././olie 1,
2; 98, 21; 134, 25; 200, 28.
fox «. foc.
foyl V. fol.
Foysh; FoysBh; Foih, nom de pngs, Foix 203,
6; 803, 4; 804, 28.
fraigner «. franher.
fraire; frayre; fratre 225, 10 (frfttrem) s. m.
frère, religieux 58, 8; 255, 14; 818, 33;
863, Ì4.
fraisBcr (fraxTnnni) s. m. Jrùne 40, 29.
fraitara (frácturam) s. /. disette; far f. /aire
défaut, manquer 57, 22 ; 164, 17.
franc (germ. frank) adj. /ratic^ libre, généreux,
nohle, sincère 39, 21; 44, 12; 75, 14; 114,
22; 841, 23.
fruncamcn (de germ. frank ; '^f ránca monte) adv.
/randiement, Ubrement 118, 24; 160, 23.
Frances ; Franses ; Francci n, propr, s, Frtm'
çais 128.22; 100,24; 429, 20; adj/rançais
127, 31.
franher; fraigner; frayner; franer (fr&ng5re)
V. /. //. tr., prés, ind. sg. 3. fraing 326, 85;
frayn 320, 1; frany 412, 14; subj. sg. 1,
franha; franga; pc. prés. franen 4, 81; pc.
p. frah 38, 11, briser, rompre.
franquctat (de franc) s. / /ranchise.
f ranqueza (de franc ; '^f rankîtiam) s. /. /ran-
chisff nobiesse, générosité 81, 16; 893, 27.
Fransa; -za n. propr. Vrance 47, 25; 428, 4.
Franses v. Frances.
fraternal C^frâtgmalem) adj. /ratemel 260, 9.
fraternitat (sav., frfitornïtfttcm) s. /. /raterniié
257, 7.
fratre t;. fraire.
frau (frandcHi) s. m. J'raude, rnsv 414, 2(); a
frau en secret 120, 28.
frayner v. franher.
frayre v. fraire.
fre (frennm) s.m./reinXn, 19; 134, 19; 231,
15.
freble ; feble (iiebîlem) adj.y f. -a, /aibìe, /ragiie
6, 2 ; 44, 10 ; 337, 4.
freidura (de freit ; '•'f rïgïdttram) #. /. /roidurcy
/roid 66, 2 ; a5, 6.
freit; freyt; freh; freg; fret; frei C^frTgidam)
adj,,/ a, 44, 19; 66, 14; 198, II; 296, 83;
subst. 71, 1; 401, 13.
fremilo (v. Kg. 3706) adj. de mailìes 37, 4.
fremir (de frgmore ; '^frèmlre) v. //*. intr. /ré-
mir 150, 19; 277, 1.
fremna (v. Kg. 3767) s. /. /range 7, 13.
fresc igerm. fri8k) adj. frais 40, 81.
freechecha (de fresc) s. /. /raìcheur 270, 31.
frescor (de îresc) s. /. /raìcheur 101, 0.
freselit (oì'. inc.) s. m. /range 38, 14.
fresni (de fraisne; *fráxTnlnum) adj. de /rêne
41, 8.
frct r. freit.
fretar (frïcUrc) r. /. //•. /roUer 360, 25.
freul r. frevol.
frevol; freul (flebílcm) adj./tible, /ragile 134,
27; 150, 33; 373, 27.
frevoleza (de frcvoi) s. /. /aíblesse 385, 24.
freyt v. freit.
555
GLOSSAIHE.
556
frirc (♦írlgêre p, frlgere) f. 111. déf, inir.
Iremhler de froidf gtler 80, 18.
Friza fi. propr, patjs dea Fritom 66, 22.
fron (frontcm) «. in. fronl l(Vl, 84.
fronda {de fUndnlam) », f. frotide 144, 4.
frontereza {de frOntem) «./. froniière, imsitutçe
265, 9.
frontier (de frontem; ♦frontàrium) <w/;. f/Trfmíi?
842, 82.
fruch r. fruit.
frucha (de fructum; ♦fructa) e, f. JruU dl22, 8.
fruit; fruyt; frut; fruch; fmich; frug; fruic;
fruih; fruith (frUctum) «. m., pL sj. fmches
m\, 81, rruit 18, lí), 2(), 21; 21, 14; 22,5;
r>8, 10; 2:W, 1; 8()3, 4; 8»). 14; 82Î), 1; 414,
m; 427, 20.
frunir (b. Uit. frunireV; r. Kg. iOíHf) v. Il^.ir.
briser, easeer 48, 8.
frutier (fractUilrium) s. m. fruitier 427, 29.
frut r. fruit
fnc; fuec r, foc.
fucUia r. folha.
fugir; fuir (de fttgore; ♦fuglrc) r. //•. tr,, prêê.
sîh 1. fug 240, 14; 3. fui 00, 7; suJb}' pl- 2,
fniatz277, 2l,/ttfV20, 14; 147. 1; 183,10;
8'en f. 27, 18; 277, 21.
fulhia r. folia.
fum (fumum) «. m. funìée 140, 84.
fuoc r. foc.
fnoill r, folh.
fnrbir r. forbir.
fu8 (fnsum) 8. m. fuseau 280, 22.
fn8t (fnstcm) s. m, boi$, arbre 58, 28; 422, 21.
ga (vAdnm? Cf Ky. i)937) e. m. yué 89, 10.
ga (germ. wa1du8) e. m, forêt 45, 18.
gaanh; gaanhar r. gai-.
gab r. gap.
gabador (de gabar) t. m. moqueur, raiileur
52, 11.
gabar (r. nor. gnbba) r. /. tr, raillrr 154,
84; réfl. »r ranter 319, 15; inf. eubsi, mo-
qurrie 149, 25.
gabaria (#/r gnbar) s, f, raitlerir 874, 88.
gabia (cáveam) e, f cage 196, 17.
gabier (dt gabar) e. m. moqueur, raitleur
82, 20.
gacha r. gaita.
gai; gay; gnay (cf, hij. 4IÍ3) tulj. ijai, Jityeux
1(«>. IC»; 292, 6; 892, 1.
gaìan (glgantcm) s. m. ijrant 287, 18.
gaicza (de gai) 8. f, gaieii 158, 8; 887, 18.
gaillart r. galhart.
gaire; gaires; gayre; gaigre (v,h, a. weigaro)
adv, guère, beaucoup 1, 18; 67, 24; 154, 2;
1(>3, 1; 296, 2; no g. rien.
gaita; gacha; guacha (germ. wahta) t. /.
ientinelle, gueí, gardien 107, 80; 123, 30;
281, 20; 289, 17; 300, 14.
gajc V. gatgc.
gal; jau (gállum) t. m. atq 11, 20; 231, 2.
galea (b, gree YoXaìa) #./. gaUe, gaìère 230, 23.
galerna (or, inc.) t. /. galeme, veni vic{nU
147, 5.
galhardia (de galhart) 8. /. gaitlardise, caurage
239, 25; 398, 32.
galhart; gaill- (or. inc.) gaiUard, hardi, outre-
cuidani 127, 7; 138, 20; 241, 28.
Oalia ft. propr. Gaìien 845, 1 1 ; 396, 7.
galiador (de galiar) e, m, trompeur 867, 24.
galiamcn (de galiar) k. m. tromperie 118, 39;
221, 29.
galiar; gua- (or. inc.) v. 1. ir. tromper 78, 28;
157, 5; 209, 10.
galina (g&llinam) t. /. gelifte, poule 207, 17.
galiot (de galea) 8, m. coreaire 229, 17.
gallinicr (g&lllnftrium) adj, dUitré 124, 11.
gamag (ar. inc) 8, m. coup 119, 21.
gambaÌB (de gertn, wampa) $, m. pmírpoini
143, 9.
gambaut (de gamba; ♦c&mbam) e. m. $aui 194, 19.
gan {germ. want) $. tn. gani 170, 23.
gana (de germ. gana ; r. Kg, 4149) $. f. ru$e,
ariifice 92, 31.
ganda (de germ, wandjan) $. f, iehappemtni
m, 4.
gandir (tferm. wandjan) t. r. //*. inir. échapper
fuir 118, 85; 173, 18.
gandire (de gandir) $, m. ^j. celui qui óchappe
804, 16.
ganhar v. gasanbar.
gannacha (de germ, warnjan) $. f, eepèce de
long earreau qui $e mettaii par de$$u$ le ^ur-
eoí 294, 8, 40.
ganre; -en; granre (gran ren) adv. beaucoup,
Inngtempe 58, 18; 210, 18; 885, 28; 418, 9.
gap; gab (r. nor, gabb) $. m. railierie, ptai-
eanierU 19, (S; 105, 10.
garag (v0rv&ctum) $, m. guéret, ierre labourée
non eneemencée 119, 40.
garan (de germ. werento) t. m. garani, me$ure
247, 88; 357 85.
garar (v. h. a. war6n) r. /. ir, gardtr, proiégtr^
regarder 24, 17; 149, 8; 275, 5.
garda (iferm. warda) t . /. garde, gardien, gar-
dienne, proteeUm 84, 29; 85, 21 ; 37, 15; 288,
11; 861, 86, 42; 866, 22.
gardador (de gardar) $, m. gardien 84, 27.
gardadnra (de gardar) $. f. regard 226, 1 ;
394, 6.
gardar; guardar (germ. wardon) r. /. tr, garder
8, 21; 206, 28; 276, 7; regarder U, Ì2; 56,
667
14; 107, 2; garattiir, prenàrt gard» 17, ttt);
80, 8, Q; obtentr 12, 15; 67, 2S, con*en>tr
40, 25; ríft. i» douUr S, 2S.
g&reoBa; goir- (d* p, A. a. werento) g. f. guéri-
lon, teeour» 117, 15; 841, 26; 388, 1&.
g&reDtUi gver- (i> r. A. a. weTeiito) i. /,
garanU», timoignage 78, 10; 212. 5; 349, 17;
409, 21; proUetÌon 160, 10.
gBrímen; gner- ((î< garir) *. M.9HA'MOf>22, 2;
2Bn, 4.
garlr; gaa-; gne-; gerir (jf«nn. w&rJaD) t). '/*.
Ir. et inlr., /tit eg. 3. gnarta 274, 11, guirir
el faire guérir 44, 23; 51, 12; 00, 1 ; 1 14, 5 ;
186, 0; 340, 8; prdiertir, iniivrr 7, 1; 21,
8; 20, 2; 38, 28; 48, 12; ieìiapptr 312, 29.
gariao {de garlr) e. f. guériiou 4&, (t.
garlaDda (v. Kg. lOSStl) t. f. gmrlanile 203,80.
garnimen; -ent (de gamlr) «. ni. éqiiipagt,
armure 208, 6; 275, 13.
gamlr; gnamír {girm. wamjaD) o. U*. Ir.
gartíir, équiper 8, 23; 37, 81; 48, Ì4; 54,
13; 88, 4.
^rnizo (dí gamir) i. f. tqiiipagt, armnrt
280, 17.
garso; gnar- (or, «'•)«.) «. m , i). gartz mnuvaít
lujtt 127, 0, garçon, valtl 889, 27.
gartz V. garso.
gaa- cf. gaz-.
Oasca; Gaaaca n. propr. Oaiconne 368, 10, 20.
gaaer o. jazer.
gut (*wSstam p. vÍHtam) adj. abandoHui
179, 10.
gutar (*wSBlKre p. Tastare) v. 1. Ir. gûttr,
dbrnire, ditiiper 120, 27; 259, 3; 810, 24;
S49, 7.
gatge; gnatge; gatghc; jfajo (gti *wadjo)
e.f.gage, enution, garanlie, fe«(am«n< 67, 5;
182, 24; 192, 18; 422, 20; 431, 28.
gatjar (ŷerm. •wa(ljao) e. /. tr. gagtr 3í2, 24.
gang; gant; ganch; gaue (gaadium) ». m.joir,
gaieli 71, 1; 130, 8; 213, 81; 27>J, 14; 2<J0,
23; 317, 1; 831. 27; 434,22; prii- aux jfii.e
fioraux 485, 2.
gaadlr v. janzîr.
gauÌDS (dt gang; *gaod10Bnm) adj., f. -uzh;
pl. m. -zet.Jogtux 397, 32; 808, 21.
gant V. gang.
ganU (g&TftUtn) s. /. jout 194, 13.
gaozir V. janzir.
gatizire (di jaucir) t. m. aj. joiiiaiinr i'Sê, 4.
gay- r. gai-.
gaymenUr (d« germ. wai) v. L ji
899, 41.
gasalgnalro (di gazanliar) i.
r. le lameiittr
gazanh; gaanh ; gnaaayD (». verb. de gasanfaar)
«. >». gaitt, profU 45, 28; 46, 4; 47, 8; 829,
2; 347, 18.
gaaaohar; gazanar; gaaaohar; gnas-; gnazai-
gnar; ga8ainar;gasaDyhar;gaaohar; ganhar
{grm}, waidanjan) t>. /. li-. gagtirr, obtmìr,
mírr/rt- 30, 13; 32, 18; 237, H; 2.t4, 3; »26,
6; 413, H; 437. 37; 4*), 3;l.
gazardo; gnizardo; gnìzerdo (^n-ui. wÌdar1on >
widardon) ». m. rácompenat 111, 85; 113, 9;
137, fi; 185, 11).
gazardoiiar; gna- (de i;ax!irdu) v. I. Ir. rfeoHi'
prnier 3(19, 2.
gazcl (or. ÌHc.) i. ni. caaierie lll, 2.
gclgnns II. ifinlios.
gein V. genh.
gel («. rtrb, de gelar) «. m, gtUr, giaee 60, 9;
298, 29.
gelar (geiKre) v. í. hilr. gtler 33, 18; 821, 18.
geloB (zelQBum) adj. jaloux 120, 26.
gen; geot; genç; Jent; Jeo (^ntem) «./. gtnt,
natioti, homme 2, 7; 20, 24; 22, 1; 67, 24;
272, 4; 276, 4; 307, 6; 330, 11; la bona g.
Ir» paiirrt» 255, 11.
gcn; jen; gent; jent (gûuitum) adj. rt ads.,
f. genta 63, 28, eompar. a/. genier, -eer 68,
19; 113, 28; o. gcozor 3, 5; geDBor 102,
11; adv. genBCÌB 113, 0, gealìl, boti, btau,
doux; bitn, aenlijneut 21, 3; 34, 25; 196, 9;
271, 0; eonvenabU 135, 11.
genedris (inv., genetricem) «. /. mirt 806, 6.
generul (inv., gSnSrSlom) adj. giniral 811, 18,
geocraiiUt («iii'., gOnSralTtStem) «./. géuiralili
311, 11.
gvneralincii ; -nl (guiii'rali munte) ade. gM~
ratement, e» giniral 396, 8; 407, 12.
generatin (»av., geoSrftllvnm) a4j- giniratif,
prodttisant 395, 10.
genli; gcin; geii 0ng''>iinni) «. m. art, ruie,
mbrnDt, espril 12«, 4; 138, 5; .S28, 22; 357,
40; cmjia 144, 5.
geiiitiD («iic, gJiDì-tlvnm) i. m. gÌHÌtif 214, 30.
genologia («nf., genetlSgiaro) i. /. ginialogi*
234, m.
gens r. ges.
gensar (•giinïtiilre) c. /. ir. tl inlr. in-mer, britltr
79, 13; 303, 4.
genBcÌB V. gen.
genser r. gcn.
geiitemen (de gent) udv. gtntimeiit 99, 23;
Z^, 10.
geutil; gentìal 431,32 (>ì eMr. gentilas'O (gB»-
lllem) adj. gentil, nobU 56, 10; g. ome
ijmtilhomme 47, 4.
559
QLOSSAIRE.
560
gentileza; -esaa (de gentil; ^gSntllltiam) t . /.
geniilUsêê, naissanee^ ncìblesse 382, 14; çrâee,
beauté 436, 14.
gentilmcns ((/r gentil) adv, ffentintcni 416, 10.
genzor r. gcn.
gequir; giqnir {gertn, jehan) v. II*^. tr., prét,
ind, sg, 1. gic 70, 21 ; pnrf. pl, 3. giquiro
27, 84; pe,p. giquit 38, 4; lôO, 83, laiêser,
quitier, ahandonner^ ce$8er 27, 34; 103, 16;
197, 13; 211, 16; ré/l. dc ae désiBÌer, renoneer
à 70, 21 ; 273, 36.
gerir v, garir.
german (gcrmftnnm) adj, ffertnain; cozin g.
cousin 880, 4.
germcnar (g^rmínftre) v. /. intr. germer 413,37.
germinos ('^g^rmînosam) adj. féeond 308, 10.
gerpir v, guerpir.
ges; gens; gcz; jes (genus) adv poini, pas,
nueunetneni, nullemeni 3, 15; 5, 24; 7, 31;
48, 27; 70, 6; 01, 31; 445, 28; ne g. même,
pa9 mhne 32 1, 10.
gesta; jesta (*g^stam) e.fgesie, hisioire, ma-
nihedí, 30; 190, 11; 234, 20; 863, 27;
365, 13.
gct («. verb, de gctar) 8. m. Jei 123, 8; tien
190, 19.
getar; gitar; jetar (jilctftre) v. L ir. jeier,
ìaneer 3, 88; 27, 28; 128, 28; 806, 81;
|K>u««fr399, 19; ehasser 26, 4; 50, 21; 800,
(5; rejrter, vomir 198, 14.
grz V, gC8.
gibct (or. inc.) «. m. gihci, poience 432, 40.
gibos (gTbbosum) adj. gihheíuc, ho$m 412, 32.
giilft {dc gidar; (fcrm. witan) s. f. guide 305,
10.
giga (germ. gîga) 8. f giguc, sorU de violon
324, 25.
gilos; jclos (zelOBum) a(\f. Jaloux 89, 5; 109,
3; 121, 0; 174, 4.
gilozesca {de gilos) s, f giloecsque, sm'ic de
poésie 408, 26.
ginebre (zTngîber) 8. m. gingembre 199, 37.
ginhos; geignos (îng(5nrosum) adj.adrmi, irom'
peur 60, 2; 145, 5.
ginhozamens {de ginhos) adr. ing^nieusement
238, 14.
ginolho {de ginolh, *grniìcnlum; *gc?nUcHloncm)
8, m. gcnon.
^çipa {arah, djonbba) *. /. Jupe li3l, 4.
gipcl {de gipa) 8, m. Jupon 231, 4.
giquir r. gcquir.
girar (gyrâre) r. /. réfl. se ioumer 278, 12.
giroflat {pc. p, de giroflar, de girofle) girofli,
parfumé de giroflc 211, 31.
giroHc (càryQphyllum) 8, m. girofle 109, 86;
210, 80.
gÌB (or. inc.; de TngSninm?) 8, m. ruse 48, 83.
Oisort ft. de ville Gieore 127, 38.
gitar r. getar.
glai (gladium) $. m, gUtyeul 136, 23; 207, 26;
203, 28.
glan (gl&ndem) 8, /. gland 850, 5.
glasi r. glazi.
glat {8. verb. de glatir, gl&ttlre) $, m, glapU-
eement, cri 1(X), 15.
glatz (glftclem) 8. f glace 85, 5; 146, 35.
glazi; glasi (gladium) 8. m. gUiirê 377, 36;
885, 6.
glazio'j (*gládT08am) adj. poignani, cruel 906,
27.
gleiza; gleisa; gleyza; -sa; glieiza; gliejrsa;
gleya («cclSiiam) 8. f êgliee 27, 6; 85, 85;
238, 2; 373, dS\ 432. 41.
glieiza r. gleiza.
gloria («ar., gloriam) e, f gloirc, eiel 22, 10;
207, 23.
gloricgar (glorTfTcAre) r. /. réfl. ee ranter 254,
20.
gloriAcar (sav., glOrTÎTcâre) r. /. réfl, se glori-
Jicr, ee ranier 873, 44.
glorioB {sar., glorlosam) a4j> glorieux 19, 26;
109, 10; 898, 5, 17; Deu g. Dieu de gMrt.
glorir (de gloria, c/. A^. 4277) v. IP. ghrifier,
rénérer 806, 28.
gloto (glattonem) sj, glotz, aéy. eubst glouUm,
aride 347, 43; 806, 2.
glotonia {de gloto) 8, f gloutonncrie 371 , 17.
glotoniar (de gloto) r, I. ir. engìoutir 375, 1.
glnt (glntcm) f. / glu 280, 30; fard 826, 34.
gocrnar r. goyernar.
gola (gOlam) f. f gueule, gorge 105, 4; glou-
tonnerU 250, 38; 371, 11, 13.
golada {de gola; '^gûlfttam) t. /. gouUe, gorgée
841, 2.
golozamens (de gola; ^gUlosa mSnte) adr. ari-
demeni 878, 12.
goma (gilmmam) 8. f gomme 149, 14.
gonel (de gona; *gtlnnêllam) «. m. robe, habUU-
meni 355, 36.
gonela; -ella (dim. de gona, gUnnam) e.f. gonstU,
robc 55, 26; 193, 22.
gonfano; -aino (germ, gnnthfano) 8, m. gon-
fanon 88, 15; 49, 24; 139, 21.
gonfaronicr (de gonfano) e. m, gonfanonUr 890,
85.
gorc (de *gìlrgani) $. m. go^ffre 375, 1.
gorga (giirgam) 8. f gorge 108, 15, 18.
gossa (de elav. kadìca) #./. ehienne, maehine de
guerre 143, 21.
gostar (gûBtftre) v. I. ir. goûter 371, 14.
gota (gtlttam) 8. f goutie 199, 5.
gotassa (de gota; *gnttilceam) t ./. goutie 847, 4.
561
GLOSSAIRE.
562
^uvern («. vcrb, de governar) jt. m. j/ouvemaU,
directìim 98, 9; 222, 14; 402, 22.
governaire (gûbornâtor) s. m., sj. et o. à cóté
de govemador, (jouvemeur^ piloie 2B4, 3;
487, ao.
governamen (de governar; gilbornâmontam) t.
m. gouvemement, direction 236, 2; 446, 6.
governar; goernar (gtibSrnSre) v. I. tr, tjouver'
ner, réft, se conduire 440, 21.
gra; gran (grftnum) a. m. (frain, poids 180,
18; 199, 34.
gra (grádum) «. m., pL grazes, degré, tmrche
21, 37; 43. 12; 816, 4.
gracia; grasia (grfttiam) «. /. yrdce, remercie-
ment 264, 27; 268, 17; 484, 22.
gracios (grâtîOsnm) adj tjracieuxSBì, 15; 389,
28; 396, 27.
gracir v. grazir.
graile (gràcïlcm) adj.,f. -la, (jrêle, svelte, mince
105, 7; 298, 42.
gram {germ. gram) adj. ennemi, hostile 61, 4.
gramatica («ap., grâmmâtîcam) a. /. grammaire
213, 6.
gran v. gra.
gran ; grant (grftndem) adj. grand, large, long
1, 2; 27, 9; 251, 26; 278, 27; 418, 2.
grana (gnìna) *. /. t^cariate 165, 17.
granar C^grânftre) v. I. intr. grener, produire
238, 2.
Gran-Assueri n. propr. le grantl Ahasvère 398
13.
granat (grânfttum) adj., /. -da, couìeur de gre-
nade 249, 28.
grandeza; -sa (de grándem) «. /. grandeur 257,
4; 388, 22.
granmen (grândi mSnte) adr. heaucoup 302,
22.
granolha (í/€ rftnficnlam) s. f. grenouille ^, 14.
granre v. ganre.
grapa {du rml. celt. ou genn. crap) 8. f griffe
223, 22; se metre en g. ^etnpreaaeì* 126, 35.
grapaut (or. inc.) e. m. crapaud 344, 14.
gras (crassum) adj. gras. 124, 12; 293, 42.
grasia v. gracia.
grasír v. grazir.
grat; grath (grfttum) *. m. (jré, tjrùci', volonté,
npprohation 89, 20; 108, ÍJ; 152, 0; 307, 32;
de g., en g. rolontiers 14, 34; 45, 4; lfi6, 1;
210, 14; en g. en grtìcc 119, 33; esscr ii g.
Mre agréahle 69, 8; venir a <de, en) g. plaire
169, 5; a, ab (de) bon (mal) grat de hon
(nuiuvaiê) gri 246, 3; 288, 32; estra mon g.
malgri moi 111, 27.
gratar (germ. '*kratton) v. I. Ir. gratter 211, 7.
gravier (de "^gravam, d'or. celí.) a. m. gravier
53, 21.
grazimen {de grazir) s. m. remercieiHení 238,
11.
grazir; -cir: -sir (♦grfttire) v. Il^. tr, êavoir
gré, rendre gráce, affedionner 54, 11; 05,
20; 145, 7; 158, 14; 211, 17; 240. 4; 308,
19; 380; 35; 414, 34; pc. p. agriabie, ai»né
305, 18.
grazire {de grazir; ♦grâtltor) «. et (uìj. tŷ.
agt*éahie, pardonnc 303, 21.
Orcc n. propr. Grec 3, 33; 221, 14; 286, 16.
grei {a. verh. de greuiar) a. m. grief, plaitUe
149, 6.
greiar v, greuiar.
greu; grieu (*grovem p. grávem) adj. et adv.,
compar. sj. greuger 216, 18, difficiíe, pinible,
itnportun 22, 8; 25, 25; 34, 29; 115, 11; 148,
2; 374, 17; fai g. il eat difjicile 135, 14;
cant greu comhieti difficileittetU 52, 28.
greuch {$. verh. de greuiar) a. m. grief 895,
«So.
greuge {e. verh. de greuiar) e. tn. grief, tort.
374, 89.
greuger r. greu.
grouiar; grciar (♦grìivïftrc) acMhier, peiner,
toutmenter, a'aggrarcr 43, 8; 127, 87; 277,
14; 346, 24.
grounien; -ns {de grcu et mcn; ♦griivi mìmto)
adv. difjiciletnettt, pinihìement 152, 26; 315,
34.
grevar (de ♦grôvem; ♦grSvftre p. ♦grftvftre) v.
/. tr. accahler, afftiger, fdcher 176, 6; 304,
20.
greveza (í/^^grovem; ♦grovïtiam) «./. gravité,
difficuiUf 407, 26.
greza (i^. h. a. greoz) s. f. sahle 128, 25.
grezesc (♦graecTscum) adj. grec. 7, 26, 28; foc
g. feu grégeoie 148, 22; 288, 22.
gri (^««m. grim) udj. triete, affligi 41, 13.
grieu V. greu.
grilh (gryllum) a. tn. gritloti 859, 17.
gris (tferm. gris) mlj. gria 86, 26; 49, 4.
groc; grucc (crÔcum) adj, Jaune 266, 21; 293,
2.
gronirc (dc gronir; griinnirc) a. m. <;. grogneur
216, 6.
groB (gròssum) atlj. gros, grosaier 221, 17;
275, 14.
grossct {de grus ; ♦grrtssTttnm) adj. grosset, aeeez
groa 200, 20.
grossier (de grus; ♦grôssârium) adj. groeeier
32, 22.
grua (♦grnam p. graem) a. f. grne 124, l';
861, 84.
grnec v. gruc.
grupir V. guerpir.
gua- cf. ga-.
563
GL08SAIRE.
564
gnaliart (c/. Kg, 3159) <idj. irompeur 88, 10.
gaardaris {de gnardar, gardar) #./. gardienne
320, 15.
^naiisar (oi-. inc.) t, 1. /f. obìt 43.H, 8.
guer- e/. gar-,
gaera v. guerra.
giieren v, guiren.
Gueric n. pr, 128, 12.
gncrida {pc. p. /. de guerir; tle germ, werjan)
fptérism, repoe 848, 15.
guerier v, guerrier.
guerpir; ger-; gur-; grupir {de «jenn, werpan)
V, Jl*'*. U\ quiUeì'y abandonner, délaisiier 12,
22; 16, 29; 88, 17, 25; 49, 12; 52, 20.
gnerr:i; guera {fjenn. wurra) e. /*. ijuerre 35,
líi; 139, 19.
gnerrciador {de guerreiar) $. tn., $J. guerre-
iaire; gueregaire, guerrier, guerroyeur 42,
. 13; 853, 24.
gnerreiar; gnirciar (de wcrra; *w5rrîcftre)
V, 1, ir, i;ucrroìjer, comhnltre 54, î); 95, 28;
I2(», l(î;*;<53, 22; 429, 10.
gncrricira (dc gnerra) s, f, cnnemie 353, 23.
guerricr; gucr- {de gncrra) s. m. guerricr, en-
fiemi 45, 15 120, 3; 212, 15; 302, 8; espèce
de poéeie {fençon) 353, 18.
(lui /1. pr. Guy 120, 15.
guia r. gniza.
Oniana n. de pay$ Guyenne 60, 24.
gnidar; gnizar; gniar {gernu wtt4in) r. J. tr,
ifuìder, comhtirc V\S, ÌO; 173, 15; 20i), 26.
gnidonatge {de gnidon; *witonHtîcnni) «. tn,
conduiie, guide, $au/-conduit 84, 27.
gningnon {nr, incert) $. m. moueiache 91, 27.
gnireiar r. guerreiar.
guiren; gueren {germ, werento) $. m, garaní
351, 59; 412, 29.
gnirensa v. garensa.
guisa V, guiza.
gnisamen {de guiza) $. m. uutnirre 287, 15.
Gnisortz nom propr, (tisi*r$ 3(K-), 20. C/.
('isort.
gnit (s. verb. de gnidar) $. m, ifuide, ctmduite
138, 9; 158, 9.
gniza; gnisa; gnia 421, 11 {gerìn. wîta) $, /,
manih'c, espècc^ meeure, avi$ 8, 28; 22, 31;
33, 20; 66, 18; 74, 15; 77, 1; de g. teilemenl
1305, 23.
gnizar r. gnidar.
gnizardo r. gazardo.
gnrpir c gucrpir.
ha-; he-; hi-; ho-; hu- r. a-; c-; i-; o-; n-.
holas (ho las, o et lAssnm) inierj. héla$ 433, 8.
I; hi; y; hy (Tbi) adv, y, là, en cela 5, 28;
23, 33; 196, 13; 302, 22.
i r. e.
ichamens v. eissamen.
ichida (pc, p,/, de ichir, eissir) $./. i$$ue, $artie
m, 24.
ychir r. eissir.
icien V, etcien.
idre {$ar,j hŷdrnm) $. m. hydre 863, 89, 41,
42.
iei = ien (cu) avec Particie tm le pronom,
icr; hier (h^ri) adv. hier 48, 7; 419, 18.
ien; hlen v. en.
ifern v. enfern.
iien V, eu.
il; ilh; ill r. cl.
ila (llia) $,/ inic$tin$ (?) 259, 28.
illnminar v, cnlnminar.
in V, en.
incorporacio {$ar,^ TncÒrp5rfttT0nem) $. / in-
corporaiíon.
indi (for., TndYcnm) adj. violet 266, 21.
infcrn v. enfcm.
informacio (tor., infnrmfttTOnem) t . /. in/or-
miUion 432, 88.
inhnman (Tnhamftnnm) adj. inhutnain 488, 19.
ins-; inz (Tntns) adr. dedane, au dedan$ 6, 19;
222, 6; la inz là dedan$ 4, 24. C/. lains.
instmmen v. estramen.
intaizi {or. inc.) adj ,/. -Ina, imfnaeulé 288, 80.
interjectio {$ar , TntCrj^tTonem) t. /. inter-
Jeetion 213, 9.
intrar; entrar (Tntriiro) r. /. intr. cfUrer 6, 19;
45, 18; 128, 22; $e rapporter 894, 29; $ub$t.
209, 2.
intratge (♦intrAtlcum) $. m. enirée, droit d^enlrée
bl, a
invern r. ivem.
invers v. envet.
inz V. ins.
ion r. en.
ir (ire) v, dé/ anotn. aller 160,5. C/. anar.
ira; yra (iram) $,/. eolère, tri$te$$e 28, 1; 882,
26; aver en |. ha'ir 14, 18.
iradamen; ens (iriiU nH*nte) adr,/urieu$ement
44, 4; 244, 5.
iraisaer ; -aysser (♦uiBC«re) v. /. 111,, prr$. ind.
$g. 3. iraÌB 134, 14; 185. 2; Irajs 352, 21;
pe. p. irascnt 134, lò; rrft. i^irrit$r, $e
/leher,
irât; yrat (inìtum) adj. irriir, trieie (»1, 5; 74,
10; 880, 6.
ironda (ffehTrOodo; ♦bTntndam) $, / hirondelle
67, 17.
iros {de Ira; ♦iríjenm) a^. tritU 292, 6.
irregnlar (tor., ♦TrrêgttUrcro) adj. irrégulier
408, 21.
irritar (tor., ïrrltftre) r. /. tr. irriter 121 , 9
565
GLOSSAIBB.
566
Isembart n. de pera, Isambert 128, 28.
isla (instilain) a. /. île 368, 18.
isnelamen (de germ. snel) adv. prompUmetU
289, 18.
Ì8B- c/, eÌBS-.
issernit (de [e]Ì88ernir, (fe^SxcSrngre?; c/. Kg.
2990) adj. prudenl, sage 348, 7.
istancia («ao., Instantiam) «./. instanee 3U3, 3.
istar V. estar.
istcrB V. estiers.
ivern; inv-; yv- (Inbernum) 9 m. hirer 222,
16; 337, 32; 338, 5.
ivemar (hîbemjlre) t». I,inh\/aire/roid 147,4.
ixir V, eisBÌr.
Izeut; Yz-; Yseu; Yzolt «. propr, heuit (i7.
1«; 106, 32; 237, 2(); 286, I.
ja (jâm) miv. d^à 9, 9; 48, 1; j. mais touj^mrs
250, 2ô; ja..no dfec /^ pr/». ue,.pa9 6,
20; ne,.jamai8 61, 3; j. no[n] <if>ec /«/ii(.
ne . . Jamaiê 2, 3; 5, 28; j. mais no 47, 27;
65, 29 ite . . Jamais; désoì'mais pas; J. suivi
du subj, quoique 114, 1; ja sia so que bim
que 257, 28.
jacer v, Jazer.
jaciaysso que (ja Bia eisso) cottj. quoique 405,
42. C/. Ja.
Jal (= Jol in/lumcé par t'adj. Jai) ». m. jofd
65, 24.
Jai (o. /i. a. g&bi?; c/ gai) «. m. Joyeux 239, 5.
Jai (or. ine.\ c/. Kg. 1718) s, m. geai 101, 7.
Jame; Jayme n. propr. Jacques 439, 20; 441,
33.
Jan V, can.
janglar {germ, Jangclon) v. /. tr. railler 209,
21 ; 337, 2a
Jardi {du rad. genn. gard) s. m. Jardin 288,
21.
Jaser; Jasser v. jazer.
Jaspe (grec ìâamç) *. m. ja«^ 293, 7.
JaBse (Jâm Sxin) adf. toujoure 55, 15; 133, 15.
Jau t^. gal.
Jau (gaudium) t. m. Joie 13, 43.
Jaucion V. Jauzion.
Jaui ou JauJ (gaudinm) s. m. Joie 13, 44.
Jauvir V. Jauzir.
Jauzimen {de jauzir) s. m. Jme 414, 6.
Janzion; Jauc- (gaudîbtíndum) adj. joyeux, gai
67, 21; 307, 12.
Janzir; -vir; gauzir; -sir; -dir (*gandire j).
gaudûre) v. 11'^. Jouir, se réjomr, poesider
(intr. réft. ou avec Vaccus.) 16, 3; 20, 4; 58,
6; 108, 10; 150, 15; 372, 2; 438, 33; pc.
prés, Janzen se réjouissant, Joyeux, gai 74,
10; 206, 19; 363, 2.
Jayme v. Jame.
Jazer 54, 5; Jaser 278, 8; Jasser; Jbaser 377,
37; gaser 277, 17 (Jàcôre) v, /. ///., prís.
ind. sg, 3. Jaz 6, 14; Jatz 84, 81; 278, 13;
Jai 65, 15; 153, 26; pl. 3. Jazon; Jaxnnt 257,
40; imp/. sg. 1. Jazia; 3. Jazia 4, 23; Jasia
366, 19; Jassia 366, 18; par/. sg. 3. Jac 43,
14; fut. sg. 1, Jairai; eond, I, sg, 1, jagra
112, 26; //. sg, 1. Jairia; pe, p. Jagat, intr,
et ré/i., gésir, eoueher; subst. 108, 13; 210,
13; pc. iirés. Jazcn gìte 47, 15.
Je- e/. ge-.
Jeiunar (Jejnnftre) r. 1. intr, Jeúner,
jeloB V. giloB.
Jh- V. ì',
Joc; Joch; Jnoc; Jnec; joec (jOcnm) s, m. 84,
28; 300, 20; 324, 31; 329, 24; 374, 15 Jeu,
Joíe\ partir un Joc (d'amor) 31, 12.
Jogar ; Jugar (^JOcâre) v. I, intr. Jouer^ s'amuser
32, 2; 324, 32; 439, 24.
Joglar (JOcÛlftre) v. I, tr, Jouer 312, 6.
Joglar; Jugl- (JOclilfttor) s. m, Jongleur BR, 12;
91, 1; 125, 3; 238, 18; 265, 28, 32; 266, 10;
313, 26.
Joglaret (dim. de Joglar) s. m, petii JongUur
839, 38.
Joglaria (de Joglar) s. /. Jonglerie 312, 18.
Joi; Joy; Jhoy (gaudium) s. m. Joie 34, 0; 84,
28; 222, 37; 307, 32; 413, 19; de Joi voUm-
tiers 02, 6.
Joia; Joya (gaudia) t. /. Joie 284, 28; Joyau
290, 11.
Joios; Joyos; Jhoyos; JugoB (de Joi; *gaudìlMam)
adj., /, sa, Joyeux, gai 121, 10; 2aH, 23; 822,
87; 413, 21.
Jonc (jUncnm) s, m. Jonc 19(i, 14.
joiihcr; Junhcr; Jondre 38, 21 GUugSre) v. /.
II, tr.^ prés. ind. sg. 1. Jonb 67, 26; 5. Jonh
144, 12; Junb 344, 12; pc. p. m.Joint; Join
158, 87; /. Jointa 105, 37; JonU 157, 10;
joincha 267, 23, Joindre^ se rsncontrtr^
assaitlir.
jonta (jûnctam) s, /, choc 144, 14.
Jorn; jor 103, 28; 153, 30 (dîurnum) s, m.Jonr
5. 26; 321, 11; l'autre J. dernièrfmeni 187,
1; pro joB depuis ce temps 28, 5.
Jornada (*dìurnátam) s. f. Jountée 251, 26.
jornal (*dîûrnâle) s. m, Journée^ iravail de la
Journée 203, 8; 330, 22.
Jortz n. propi'. Geonje 142, 10.
Jo8 V. jorn.
Jos; Jotz; Jots (déosum p, dOOrsum) adv. en has^
à bas; prép. sous 261, 37; 445, 16, 446, 21;
de J. 148, 24; cn J. 36, 13.
JoBta; Justa (^Jflxta) prép. à eôté de, près dê
58, 22; 377, 17.
567
QLOSSAIRE.
568
josta («. v€rb, de JosUr; *Jnxtllre) t. /. Jauie
141, 9.
Jotglar r. Joglar.
Jots; Jotz V. Jo8.
joaBBament (JdcOsa mSnte) adv. joyeueemeni
439, 21.
Jove; Joync 487, 83 (JnvSnem) adj.jeuue 1, l;
6, 4.
Joven; Jhoven C^JnvSntam) «. iw. jeuneeee 1, 7;
269, 12; 401, 10.
Jovencel ; -sel (♦JnvSncSllum) s, w. Jouveneeeut,
jeune homme 40, 26; 113, 27; 340, 13.
Jovenet {de Joven; ♦Jnvgnïttum) íï<y., /. -t«,
tout jeune 269, 17; 423, 23.
Joventut (jUvenlntcm) *. /. jeuneene 337, 15,
Joy- r. Joi-.
Joyne v. Jove.
Ju- cf, Jo-,
Judizi r. Juzizi.
Jucc V, Joc.
Jueu V, Juzeu.
Jugador (♦Jòcttorem) s. m. joueur 872, 38.
jugg- V. Jutj-.
jugos V. Joios.
Jujar; Jujhar r. Jutjar.
jul (Jalium) ê. m. juillet 424, 29.
Jnnctura (srrr., Jnncturam) «./. allianee 893, 36.
Juoc p. joc.
Jurar (JUràre) v. 1. intr. jurer 23, 8; pe, p.
ìié fìar sfrment 94, 11.
JusÌBÌ t;. Juzizi.
Ju8í|ua (d6-nsquc-ìid) prép, ju9qu*à 121, 10.
JuBt (Jnstum) adj. juste 18, .^; 232, 2»; :)82,
3; 422, 22.
justii V. Josta.
Justicia; -zia (sav., Justîtiam) a. /. Justiee,
vengeanee 4, 18; 8, 30; 42, 17; 208, 24.
JuBtiziar (de Justìzia) v. I. tr. Juaticier^ punir
d'une peine eorporelìe 378, 4.
Jutge; Jugge (JudTcem) n. m.Juge 385, 27; 869,
I, 3; 405, 0, 10.
Jutjamen; Jutg-; Jutzg-; Jugg- {de Jutjar;
♦Jndlcjlmentum) s. m. Jugement^ le Jugement
dernier 2, 1; 15, 90; 78, 2ô; 127, 19; 172,
16; 841, 80; 369. 2; 410, 0.
jutjar; Jntg-; Jutgh-; JuJ-; Juihar (Jodíctre) o.
/. tr. Jugrr, rondamner, apprveier^ prononeer
un jugement 3, 28; 15, 1, 22; 58, 13; 266,
6; 875, 19; 380, 6; 480, 84; 432, 9.
Juzeu; -icu; Jueu (judaeam) ». m.,f. -t^n^.juif
II, 7; 25, 28; 59, 28; 139, 11; 28(S, 7;
266, 8.
Juzizi; Jusisì; Judici («r? r., jadTcium) s. m.Juge^
ment 207, 22; 240, 3; :^^1, 3; 880, 11.
k- V. c-.
ki V. qui.
la V. lai.
labor (t(ft>., làborem) s. m. labeur, labour 117,
12; 233, 2.
laborador (l&boriltorem) s. m. travailleur, ouvrier
380, 22.
laborar {aav.^ làbortre) v. l. intr. travaiìUr
2bl, 19.
lac (làcam) t. m. ìae 44, 21.
lach p. lait.
ladoncs; ladonx (Tllac donTque oii dttnqae) adv.
alore m, 20.
lag (láctem) «. m. lait 119, 15.
lag; lah r. lait
lagotier (de goth. laigon) s. m. flaUeur 343, 1.
lagreme (l&crTmam) t. f. ìamie 832, 8.
lai; la; lay; ley (Tllac) adv. ìà 205, 21; 329,
23; 437, 28; de 1., per 1. 130, 7; 205, 15.
lai = la i. Cf. eo.
laich V. lait
laidir {de germ. laid) v. ll^. tr. outrager 177,
12.
laihar v. laisaar.
lains; lainz; layns 0& ii>8, Tliac Tntus) adv.
là dedane 4, 24; 6, 16; de 1. de là 287, 1.
lairo; -n; laire; layre; layraSdO, 8 0&tronem)
9. m. aj. et o. larron 8, 28; 42, 7; 189, 6;
318, 20; 839, 30; 373, 8; a lairo, lairon <)
h dérvb^e 252, 2; 2IU, 9.
iaironia (de lairo) e. f. larein 23, 11.
laÌB (eelt. laid) 9. m. lai 824, 17.
laisBar ; -sar ; laihar; layssar; -sar; -cJiar ; lassar
(Iftxftre) r. /. tr. laitêêr^ quittet'y dUaieêer^
abandonner^ céder^ permettre, eesser 1, 16;
2, 16; 13, 2; 33, 7; 62, 7; 120, 18; 124, 1;
253, 11; 286, 42; 295, 23; 299, 34; 818, 15;
890, 28; se 1. de renoncer à 137, 2; se 1. en
se fier de 806, 7.
lait; layt; lai; laich; lach; lag; lah {germ.
laid) adj. ei adr. laid^ vilain^ mauvais 22,
29; 24, 17; 44, 20; 45, 22; 118, 87; 185, 8;
266, 17; 297, 13; 386, 9; 352, 1; 882, 36.
lam (du rad. lamp, de lamp&dem) t . m. Mair
190, a
lampeiea {de ♦l&mpàídem) s. f. lampe 260, 25.
lana (Iftnam) «. /. laine 55, 28; 221, 9.
lancier (franç.) r. lantar.
langor O&ngQOi'cin) t. /. langueur, fmne 310,
27; 875, 0.
languir (de lAngo$re) r. //*. inlr. languir
73, 25.
lanhar (lilnTftre) v. /. réfi. 9>jrorcer (de) 188, 6.
lanier (ì&nTftrium) n. ni. lanier 188, 9.
lanta (IftocVam) s. /, lance 87, 11.
569
QLOSSAIRE.
570
lansar; lancier (Jranç,) 20, 10 (irincTuirc) v, L
tr. lancer^Jeter 141, 15; réfi. 67, 11.
lansol; lenBol (ITntSÒlum) s. m. linceul^ drap
de lit 210, 25; 341, 8.
lapidar {sav», iSpTdâre) v. I. tr. ìapider 26, 6.
larc (lárgom) adj. large 292, 17; lihéral 54, 10;
00. 12; 276, 10; adv. à Vaise 321, 28; /or/,
haut 859, 5.
largamen; -nt; -ns (l&rga mSnte) adv, large-
ment, libéralement 218, 13; 348, 80; 886, 7.
largar (*l&rgfire) v. I, tr, élargir 84, 24
largetat (aav., iSrgîtStem) a. /. largesse 8, 2.
largneza; -esa (^l&rgîtiam) s, f. largesse 128,
5; 216, 28; 808. la
las (Iftssum) adj., /. -ssa, /atigué, malheureux
22, 88; 27, 27; 167, 9.
las V. latz.
lasar v. lassar.
lassar v, laissar.
lassar (ISss&re) v. I. tr. et intr. lasser^ fatiguer
165, 25; 412, 3.
lassar; lasar (*l&cSare p. l&qngfire) lier^ enlacer,
entrelacer 81, 8; 87, 7; 82, 21; 264, 4;
278, 81.
lassns Qb. sus; îllac sarsnm) adv. là dessus
404, 2.
lat V. latz.
lat (Ifttum) adj., f, -da, large 259, 7; 321, 26.
lati (sav.^ l&tinum) t. m. latin^ savoir^ langage
28, 87; 67, 32; 78, 21; 287, 45; n. propr.
Latin 222, 5.
latz; laz; las; lat (l&tus) s. m. côté^ flanc 39,
28; 51, 2; prép. à côti, pris de 41, 15, 25;
100, 33; estar de 1. itre à côti de assister
211, 14; de l. à còii de 44, 20; 290, 7.
lau, pris, ind. sg. 1. de lauzar, v, lauzar.
lau (ifllac Unnm) pron. Pun,
laudar v, lauzar.
lauram (^]&l>OrAmen) s. m. ouvrage 203, 18.
laurier; laurer (*laurftrium) s. m. laurier 27,
21; 283, 18; 290, 16.
laus- cf. lauz-.
laus; lau (laudes) s. m. louange 120, 22; 1(3, 9.
la'UB = la V08.
lauzable (laudftbílem) adj. louable 192, 37.
lauzar; lausar; laudar; louar 439, 7 (laudftre)
V. L tr. louer, conseiller^ approuver^ vouer
5, 82, 35; 32, 6; 124, 15; 355, 28; 392, 6;
rifl. se vanter 88, 15; 228, 15.
lauzenga (^lauddmiam) s. f. calomnie 72, 2.
lanzengador; -ja- (de lauzenjar) s m., sj. -airc,
envieux^ midisant^ calomniateur fí2^ 12; 171,
9; 855, 5.
lauzengamen {de lauzenjar) s. m. caLomnie 237,
21.
lauzengier; lausenger (de lauzengar) s. et adj.,
f. -oira, midisantj calomniateur^ envieux 120,
26; 228, 15; 237, 21; 269, 8; 208, la
lauzenjar {de lauzenga) v. L tr. caìomnier 209,
4; 408, 8.
lauzeta {de &laudam; ^&laudTttam) s.f. alouette
86, 19.
lauzor {de laus) s. /. iloge 133, 14.
lavar (l&vftre) v. J. tr. laver 0, 16; 147, 8;
256, 4; se laver 324, 3.
la-y = la y.
lay; lay- v. lai; lai-.
laychar v. laissar.
laz V. latz.
le; len (l6nem) adj. doux^ glissant 62, 3;
184, 3.
leal V. leial.
lobre (ISpSrem) s, f. lièvre 195, 30.
lebros (iSprOsum) adj. lipreux 220, 16; 367, 25.
lebrozia {de lebros) $. f, lèpre 347, 4.
lechadier {de lechar, v. h. a. lekkôn) s. m.friand
342, 88.
lectoari (iSctttftrium) s. m. ileetuaire 234, 7;
347, 25; 348, 5.
leg V. lei.
leger v. lezer.
legir {de iSgore) v. 11 \ pe. p. f. ligida 255,
27, lire 4, 26; 24, :M); ilire 184, 0; réfl,
435, 26.
legista (xa«., b. L legTstam) s. m. légiste 400,
23.
legor {de leger, lezer, iTcSre) s. m, loisir 40, 4.
lei; ley; leg (ISgem) s. f. loi^ foi^ religion,
Via'iture, maniire, litige 8, 28; 7, 29; 14,
24; 27, 11; 28, '29, 82, 37; 71, 3; 126, 26;
128, 80; 297, 10; 485, 3.
Leida n. propr, Ijéda 106, 30.
Tieidier; Tjeisder n, propr. Disiri^ Dider 247,
7; 328, 6.
leiaí; ley-; le-; li- (Isg&lem) adj. loyiú^ fldUê^
juste 110, 12; 128, 5; 331, 8; 369, 2; 391, 44.
leialmen; -ns; lialmen; -ns (l6gftli mSaiè) adv,
loyalement, justement 108, 4; 110, 7; 237, 3;
288, 4; 350, 8.
Icialtat; li-; lciautat(]eglilTtslt(iiii) «./. ^yrfii/i^,
Justice 130, 16; 383, 28.
leisso; leizo (lectTOnem) s.f. leçon 23, 32; 145,
21; 191, 2.
leit; lieg; lich (loctuui) s. m. lit 27, 28; 44, 14;
116, 3; 2ô6, 22; 288, 34.
leizo V. leisso.
lcn (= luenh, lonh; I5nge) adv. loin 446, 14,
26; 448, 5.
len Or)Utum) adj. lcnt 43, 27; 815, 33.
len v. le.
lengua ; lenga (iTnguam) s. f. langue^ langage
60, 21 ; 70, 24.
571
GL088A
lcngaatge ; -atge ; -agge ; -gatge OTngaâtTcam)
8. m, langage 86, 17; 101, 8; 155, 4; 398,
16; 404, 16.
lenha (lîgna) s. f. hni» 84, (5.
lensol r. lansol.
lentUla (lentlcttlam) $. /. leìvtiUe 199, 13.
leo; -n O^nem) t. m. lion 25, 20; 154, 23;
185, 1 î 860, 5.
leonat {de leo; ^lgonfltiim) a, m. lionceau 360,
16.
leonel (de leo ; *l^oSlIaro) 8. m. lioftceau 185, 3.
leonessa (de leo; ^lgOnTssam) $. /, lionne 360,
16.
let (lactnm) tídj, Joijeux, gai 147, 28.
leticia (eav.f laetîtiam) s. /. lifase, joie 387, 6.
letra (*lltU^ram) «./. lettre, texte2\ò, 16; 410,
32; 411, 8.
letrat («iTttgrâtQm) «. m. lettré 50, 28.
letz V, lezer.
len V. levar.
Ica; licn (Irvcm) adj,, compar. leuger 210, 18,
l/ger, /acile 90, 15; adr, leu; lieu ; lio /a-
cilcfttent 52, 27; 184, l; 21MÌ. 20; 332, 6;
ben leu peut-Hre 248, 18.
lougaria r. lcnjaria.
leugeiramen ; leugieir- {de leagier) adr, /acile-
ment, Ugèremeni 248, 2&; 335, 18.
leager r. leu.
Icugeret {dim, de leugicr) ndj, /acile 120, 20.
lcugicr (♦IrîVTArium) adj. léger, /acilr, rolage
124, 20; 225, 17.
leujaria; leug- (de ♦iSvTflrium) *./. Ugèreté 188,
5; 243, 82.
Icumen; -ns (de leu; levi nir'nte) adv. Ugrre-
ment, /acilement 801, 7; 310, 2; 400, 1.
leupart (sav., leSp&rdum) $, m. léopard 430, 0.
levar (irívare) r. /. tr, lever 10, 11; 88, 8;
enlerer 40, 11 ; 330, 19; nomm^r 209, 18; $e
lerer 9, 12 ; 48, 16 ; 8C I. 1 1($. 4 ; inf, $uh$t,
277, 19; levant est, orient 400, 16.
Icy V. lai.
Icy r. Ici.
Icyal V, lcial.
lezer; lcgcr (Ilc6re) v./, III, impere., pré$, imi.
$g. 3. letz 104, 2ô; 114. 36; lez 256, 28,
Hre permi$, po$$ihlr; inf. $ub$t, loi$ir 106,
r»; 312, 12.
Ili- r. 1-.
Ihirgua (dc linum) $. /. lin 294, 2.
li Oinum) 8. m. lin 232, 7.
liadura (íîgfttQram) $. /, lien 99, 2.
lìaU V. lcial-.
liam (iTgâmen) $, m, lien 33, 22; 258, 44.
liar (lîgâre) r. /. tr. tier 58, 14; 139, 12; 191,
24; 306, 33.
KE.
572
iaanier (de Liaan, Lttgdanam) $, m. hêrHique
(de LponJ 341, 31.
iberal {$av., Ilberftlem) adj. líhéral 896, 22.
ibcralmcnt {$ar., de lìberal) adv, libéralement
397, 21.
iberar (aav., llberâre) v. I, tr, libérer, délivrer
445, 81.
ibre {$av,. iTbrum) $. m, lirre 4, 26; 398, 7.
icencia; -tia («av., iTcSntiam) $,/. licence, per-
mi$$ion 2, 3; 371, 24.
icenciat; -siat («ar., iTcSntTfttum) $.m. licencié
429, 18. 22.
ichier (de v, A. a, lekkon; ♦iSccftrium) adj,
/riattd 46, 20.
icg; lieh v, leit
ieis r. el.
iea r. leu.
igansa {de lige, germ. ledig) $, /, hommage
106, 14.
ign- V. linh-.
im (llmam) $, m. limon 402, 7.
inh ; lign (llnenm) $, m. de$eendiinc€, race, /a-
mUle 84, 10; 56, 17.
inha (llneam) $, / iigne (floHanteJ 372, 14.
inhatge; -atje; Ihinatge; lignatge; linatghe;
-age; linnage (♦llnSfttTcum) $, m. lignage,
race, de$cendance 52, 0; 86, 1 ; 182, 18; 241,
22: 867. 17; 881, 24; 431, .34.
inx {$av,, I5'nx) t. m. ìynx 304, 6.
io r. lea.
ir; liri; lis (lllium) $. m. li$ 54, 2; 204, 17;
893, 83.
Ì8 (de germ. lisja) a^. li$$e} doux 80, 4.
Ì88a (llcia) $, /. lice, harrière, pa1Ì8$ade 181,
8 ; 848, 10. '
Ì88o V. leizo.
iora Olbram) t. /. lirre 7, 14.
inranda Olhtíràindam) $, /. lirraÌ8on 215, 82.
iurar; Ihiurar (llbr*rAre) r. /. tr, livrer, donner
118; 24; 2U9, 16; ^73, 23; 275, 11; 280,12;
r^. 33, 23.
lo (îllum) art, dé/, fuaec. eg, 8j. lo 3, 26, 29,
:)0, 88; 9, 5, 10 eic.; dev, roy. V 1, 10; 8,
36; 5, 13 etc.\ H; le 200, 8; 310, 85; appug/
•I 8, 3; 4, 31; 5, 26 eU.; o. lo 1, 16; 3, 12;
8, 2 eU.; le 304, 2; appugé I 4, 28, 81; A,
21; llo (chi llo) 10, 6; dev. vog. V 1, 10; 3,
II, 27 eU.; dcl « dc lo) 3, 12; 4. 24; H,
20 eU.; dal 302, 38; dca « del) 19. 19;
div. rog. de T; de 11*; al « a lo) 8, 27; 5,
16 etc; dev, vog. a V 5, 17; dev. ean$, ao
« al) 0, 16; 12, 10 eU.; a lo 415, 27;
el « en lo) 7, 26 etc; ell 12, 2; eo (< el)
9, 9; pel (< per lo); sul (< Bos lo; pl $J.
li 2, 2; 6, 28; 7, 20 eU.; Ihi 38, 10, 12; Ihi
Draogoo le$ gen$ de Ihr, 38, Vì\ der. vog.
573
QLOSSAIRE.
674
V 7, 80; Ih' 40, 28; ap^^é ì 896, 20; 'lli;
*il; 'ill; los; les 306, 20; appuyé 'ls; o, los
1, 15; les 203. 27; sus 878, 27; appuyé 'ls
2, 1; 807, 29; 308, 22; dels « de Iob); dals
306, 16, 24; deus 9, 16; deuz 10, 32; des
21, 28; als (< a los) 412, 18; aus 42, 21;
anz 17, 16; aui 11, 7; 22, 18 note; a los
412, 18 noie\ els (< en los); eus 293, 37;
euz 5, 32; pels « per los); pes 28, 27 note;
Buls (< BU8 los) — /. 8(j, $j, la 3, 7 etc, sa
378, 28; dev, voy. T; Ih' 833, 14; 11 257, 11;
appuyé i; ih; il; 'iU; o. la 1, 6 ete.; dev. voy.
r 7, 13 ete., appuyé '1; (de la >) della
(= de la) 9, 4; (a la) > al 252, 19 note;
pl. ^, las; 0. las, 3, 28 etc.\ appuyé is
(43, 1); — neutre sg. lo 280 12, 14 (?).
lobeyra (liipftriam) a. /. tanière du loup 859,
14.
loc; luoe; luc (lOcum) e, m, lieu, place, endroU
ÔO, 27; 247, 20; 382, 28; defneure 11, 27, 28;
108, 2; occaeion 65, 12; oriyine 219, 6; en
loc de au ìieu de 66, 21.
Lodoic; Lois; Loys n. propr. Louin 41, 18;
222, 1; 287, 6; 400, 35; 488, 1.
Loerenc n. propr. Lorrain 92, 82.
logal (IScftlem) e. m. local, demeure 177, 10;
201, 28.
logar; loguar; loyar (l5cAre) r. /. ir, louer,
payer 87, 20; 179, 17 ; 191, 35; aSl, 4; réfl.
t^engager 254, 4.
lograr (Ittcr&re) v. L tr. gagner 250, 27.
loguier ('^lòcfirium) e. m. ioyer, salaire^ récom'
pense 179, 16; 389, 24.
lo'i; lo'y = lo i; v. eu.
loignar v. lonhar.
loinda; -an; loingda; lonhda; londa (*i5ngî-
tûnum) adj, ioiniain, éloigné 59, 17; 76, 5;
114, 7; 233, 6; 270, 16.
loing p. lonh.
LoÌB V. Lodoic.
lonc; long (lôngum) adj. long 6, 32; 87, 16;
prép, lonc le long de 41, 17.
londa V. loinda.
longamen; -nt; -ns; lonjament; -ns (Idnga
mSnte) adv. longuement, longtemps 185, 20;
229, 29; 259, 9; 268, 28; 269, 29; 306, 6.
longesa (lôngítiam) s. /. longueur 259, 29.
longura ('^lSngaram) e. /. longueur 898, 86.
lonh ; long ; loing ; luenh ; luen (lònge) adv.
loin 21, 15; 86, 24; 57, 28; 144, 13; 221,
81; 270, 2; de 1. 47, 18; 288, 17; 422, 18;
1. de ioin de 67, 4; 296, 29.
lonhar; loignar; luiniar; lunhar {de\onh)v. L
tr, éloigner, écarter 81, 10; 114, 12; 249,3;
318, 2; ^iloigner 845, 2; rijl. 84, 18; 166,
21 ; 877, 12; 386, 24.
lonhda v. loinda.
lonhet (dim. de lonh) (tdv. un peu loin\ l. de
47, 15.
lonjament v. longamen.
lop (liipum) 8. m, loup 226, 2; 880, 8; 359,
8, 9.
lo qual (Tllum quftlem) pron. inier. et rel m., $g. $j.
lo quals, lo cals; o. lo qual, lo cal; pt. tt}. li
qual etc.; f. $g. $j. la quals; o. la qual; la
qualla 441, 24 etc, lcqucl, laquelìe etc.
lor; lur (ïllorum) pron. po$$. 5* per8. pl, m-
variable dan$ le8 iexie8 ancien8^ reçoU plu$
tard un 8 de piuriel: lors; lurB 808, 25; 840,
1 1 ; 428, 2 leur, leure,
loras (de îlla hora) adv, ahra 205, 19; 306, 85.
lorier v. laurier.
lot (or. inc.) adj. Utit, ìourd, peeant 226, 10;
892, 38; 414, 29.
louar V. lauzar.
lo-y V. eu.
loyar o. logar.
Loys V. Lodoic.
luc V. loc.
Luo n. propr. Snini Iaìv 24, 82.
lucha (hictam) 8, f. ìutte 115, 9.
lucrier (*lùcrnrium) adj. avide 48, 6.
lucxuria v. luxuria.
Inen; luenh v. lonh.
lugor (♦Ittcorera) a. /. ctariiy iclat 39, 32.
lugre V. logre.
luiniar r. lonhar.
lum; Ih- (lumen) e. m. iumière 109, 10; 189,
80 ; 253, 39.
lumdar (or. inc.) veuil 204, 6.
luua (lunaui) $. f. lune 1, 25; 354, 16.
Innh; Ihun v, nul.
lunhar v. lonliar.
luoc V. loc.
lutz; Ihutz (lacem) e.f. lumière 50, 4; 149, 1.
luxuria ; lucx- (sav., luxtiriam) 8. f. luxure 8,
5; 25(i, 83.
luxurios (sav., luxiirîosum) adj. luxurieux 356,
27.
luzir; Ih- (de lucére) i^. 1I\ luire 87, 9; 184,
10.
ma V. mas.
nia (munum) e. f. main 8, 28; 67, 26; 169, 17;
267, 23.
ma; man (mâiie) ». m. malin; lo be m. d$ hon
matin] per m. de malin 48, 16.
madaula (or. inc.) s. f. maiière? 118, 11.
inadur (iiiûturum) atlj. miir.
maer v. maior.
maestre v. maistre.
;)tfO
(;lo8saiiîk.
576
maestratge {tU maestre; *mâgT8trfitlciim) t.
m. orgueilf hautcur 182. 22.
mag r. mai.
mngor r. maioi*.
magrc ^m&cnraro) adj. tmitjre í^, 1; 148, 11.
magrir (de magre) c. //•*. inir, maigrir 186,
5 ; réfì. 8*ftmtncir 222, :ì6.
mai r. maÌ8.
mai: may; mag (mrijnm) s. m. mai 101, 5; 110,
87; 267, 27: 418, 14.
iiiai (mrijtim) adj.y f. -ia, de mai 158, 81.
maicstat (íar., mAjr'Stritfiii) «. f, mnjesiê 0. 26;
410. :m.
maicstn' r. maistrc.
mai'm — mais iiic (70, 10.
main; manh; man; mant (de celt. manti) adj.
ind/íf., /. -ta, fnaint, plu9ieur$, heaucoup 88,
10; 79, 14; 81,1; 112,29; 148,26; 187,25;
225, 4; :V25, îl; 82λ, 16; 446. 26.
inainada; may- (^mfinsTOnfttam) s. /. maiêon,
compagnie, famille, domeftique 34, 26; 277,
:^2.
mainicr; man- (mrmsTOnîlrinm) fff/;. apprivoisé
124, 8; 197, 16.
maio r. maizo.
maior ; maor (mftjorem) adj. compar., tj. maer,
maier, magers, plm (irand 10. 6; 12,9; 82,
fi; 194, 27; 216, 17:' 819, 14; $ubai. ancêtre,
chef 253, 6; 4:i8, 2.
maioral (*mftjorAlem) adj. primiptil 202, 21.
íiiaiormcn; -118 (iii;ijorc montc) fn/r. princi-
paicment 265, 10; 297, 12.
mairc; mayre (mâtrcm) $. f mère 19. 2:^; :-W2,
(\\ 424, 8:^.
maÌB ; mai ; inays ; may (inrigìs) adv. plu$, da^
vantage 11, 21; 318, 26; :i92, 80; dé$ormai$
162, 17; lc pluê 177, 8; 289, 2; pluiùi 77,
4 ; no-m.. ja mais no ne . . Jamai$, ne . . ja-
mai$ plus 36, 18; 47, 27; tostemps m. à Ja-
mai$; cor\J. depuis que, puisque 209, 18, 26;
no m. cant $i cr n'esi que, ne rien que ^584,
11; m .. qae plutM que 41, 81; m. que m.
surioui.
maiso r. maizo.
maistre; maestre; maiestre; mayestre; mestre
413, 2; 429, 19 (mâgTstrnm) $. m., f. maistra
259, 23, maíire, gouvemeur 9, 85; 32, 13;
88, 16; 216, 16; 235, 22; :tô7. 14; 410, 28.
maitin v. mati.
maizo; mnyzo; -on; maiso; -on; maysson;
mayBo; maio (mAnsTOnem) $. /. nMÌ$on,
dcmeure 11,26; 46.5; 182,9; 380, 15; 381,
24; 444, 40.
mal (miilnm) aiij. m/charUj maurai$ 1, 7;
$. m. mal 18, 7; 21, 38; 23, 24; malheur 199,
22; aver m. $e trourer mai 111,5; maladie;
déplai$ir 218, 15; colhir e mal prendre cn
mauvai$e pari 8, 17; mal dir médire^ hlâmer
189, 3; mal metre maliraiier 119, 25; cf.
nìalmctrc; adv. nial maì, pen^ en vain 2, 10;
70, 7.
mal (m&llenm) $, m. mail 299, 27.
mala (milla $e. hôra) adr. mal à propo$; à male
heure 55. 8; 250, 4.
malanien; -nt; -ns (milla mcnte) adv. mal,
méchammcnt, n-ueìlemeni 1, 9; 48,3; 191,4;
205, 17; 23Ò. 22.
mnlan (mlílam :ìnnum; miile rmtx; Kg.) $. m.
tnaUteur 346, 11; 3(t9, 9;
malanan; malcnan (mal anan) ntlí.mai/ttureux,
nuUade 'MS. 15; 3($7, 25.
malanansa: -cnan8a((/<' malaoan) $.f. malheur,
$ouírrancc 160, 28; M-y 21; 367, II.
malapte v. malautc.
malastre (mrilum ABtnim) $. m. dé$a$tre^ mai-
heur 247. 27.
malaatmc (de malastre) adj. dt$a$treux, fnai-
heureux 65, 16; 418, 22.
malauros (de malaur, miilnm augUrJum) adj.
malheureux 367, 23.
malaute; malapte; malaude (mrile hftbTtum) adj.
malade 5, 20; 86, 15; 198, 4; :-K)4, 20; Mì, 4.
malautia: -dia {de malaute) $.f. maíadie 48, 8;
190, 21; m. :W; 'm, 18; 348, 11, 24, 87.
malavci (t. rfrò. de malaveiar; ef. Kg. 5833)
j*. m. malatiie, mallieur 71, 25.
malavcntura (mâlam'^ridvriitnrnm) $.f. nutlheur
347, 27.
malazaut (mal azant, mìllc *ildìiptum) adj,
maiadroii 184, 12.
malcor (mìilum cAr?) $. m. poi$on? 224, 24.
maldig (pc. p. de maldir) $. m. m/di$anc$, hlthne
201, 16. 17, 21.
maldire 42, 6; maudire 42. 7; maldir 147, 2;
150, 12 (m&le dlcì^re) v. f. II., pré$. iná.
$g. 3. mandi 41 , 21 ; $yàíj. $g. 3. maodiga
116, 17; parf. $g. 3. mandis 874, 29; pc. p.
f. maldicha 249, 23, maudire ; médire, caìom'
nier.
maldizedor (de maldire) $. m. nUdi$ant 202, 17.
malecia (tar., roálitiara) t . /. maliee 4lS7y 24.
malenan v. malanan.
malcnansa r. malanansa.
malcnconi (mclânchOlTcum ) adj. mélancolique
850, 4.
malestan (mal cstan) adj. maletani 409, 12.
malcstansa (de malestan) t. /. me$9éanee 162,
15.
maleta (de germ. malha) $. f peiiie malle 442, 8.
maleia; -sa (mÌilTtiam) $.f. malice, méehanceié
22, 28; 269, 24.
roalfadat (ro&le ^itAtum) $. m. $eélérai :^d, 3.
19
577
(ILOSSAIRE.
578
malgrat (do) (miiluin grâtnm) pt*ép, maìijré 226,
20.
malha (m&ctllam) «. /. maHU 147, 24.
malignitat («av., m&llgnYtfitem) 8, /. maligniié
m, 12.
malmenar (mal meuar, miile ^mTnfire) v. /. tr.
maUraiter 162, 20; 802, 14; 419, 10.
malmetre (m&le mîttere) p. /. II. tr.^ pc. p.
malmes, maltrailer 179, 10.
maltraire (male ^trágSre) v. / IL maltraiter;
êubat. 42, 8; 160, 25; 889, 24.
maltrait; -ag; -ach (pc. p. de maltraire) s. m.
mauvaÌM traitement, peine, mcUheur 67, 9; 89,
9; 117, 8; 252, 25; 811, 27.
malvasament; malyaizamens (adv. de malvatz)
adv. mécfêamment, à tort 432, 2.
malvat; -ats; -az; -as; -ays; -etz (ef, Ktf. 1200)
adj., /. malvada 128, 84; malvayza 3(k), 10,
mauvais, méchant 81, 15; 64, 14; 107, 22;
806, 16;
malvestat; -astat (d^ malvas) «./. méchanceti,
lâcheté 85, 2; 39, 26; 58, 24.
malvezar (de malvetz) v. I. tr. mal habituer
197, 80.
malvolcnsa (eav., m&lévÒlSntiam) s.f. malveil-
lanee, inimitié 220, 20.
mun 'i^. ma et main.
nian {§. verb, de mandar) e. m. meeeage 63, 8.
mana (hébr. manna) e.f. (: ana et ainha) manne
57, 80; 60, 10; 65, 13.
manal (m&ntlâlem) adj. manuel 86, 9.
manc (m&ncum) adj. mnnc/^ot 115. 10.
mancip (eav.t mftncîpium) adj. pubère 114, 3.
mandacarrei (de mandar et carrei) e. m. char-
retier 34, 25.
mandamon (de mandar; ^mrindâmontnm) e. m.
mandementf commandement 21, 84; 29, 28;
191, 12; 891, 27; 431, 12; dimmine, reesort,
pouvoir 2, 2; 300, 1.
mandar (m&ndAre) i^. /. tr. mander^ commander,
faire eavoir, faire venir, envogei' 3, 22; 4,
11; 28, 7; 63, 11; 142, 12; 2îW, 16; 266, 34;
86, 37; m. per envoyer chercher 203, 29.
mandat (mándatuni) s. m. ordre 8(i8, 23.
mandil (mantlle) e. m. eerviette 322, 1.
mandurar (de pdndaram) jouer de la tnandore
324, 29.
maneiar; manear (*m&nîcâre) v. I. tr. manier^
tûter, caresêer ICÍ), 28; 300, 8; iruiter 113,
26.
maneira; -ieru; -icira; -ieyra; -eru; (man[ûj-
ftriam) $. f. maniòre, eorie, façon, habitude
107, 6; 213, 24; 241, 4; 278, 19; m, 4; 431,
82; 442, 7; de fort ni. fort, fortcment 14(»,
20.
manema (mftne mftne) adv. aussitôt 11, 5.
manoii (pe. prés. de mancr) adi.,f -«'uta, fnanant,
rie/te 43, 20; 113, 2; 128,* 34; 210, 18.
manentia; -cia (m&ngntia) s. f. richesse 80,7;
78, 1;
maner (m&nere) v. f. II., prés. ind. sg. 3. ma
5, 29, detneurer 19, Jl.
manes (de manu ipsum) adv. aussitôt 78, 20.
manescal (getyn, mnrahslcallc) s. m. maréclMÌ
232. 9.
manganel (de manganuin; m&ngântíllum)
s, m, tnangonneau 143, 21.
mangar v. manjar.
manh v, maiu.
manicorda (mSnSchiSrda) s. m. monocorde 324,
80.
manier v. mainier.
maniera; -ieira; -ieyra v. mancira.
manifestar; meni- (sav., munîfrïStHre) v. I. tr.
tnanifester, montrer 17, 16; 330, 28; 388. 3.
manja (manîcam) s. f. tmndte 243, (K
manjadoira (de manjar; *m&ndacâtOriam) s.f
auge 148, 18; 340, 36.
manjur; mangar; menjar (m&nducâre) v. I. tr.
anom., prés. itui. sg. S. munduiu 10, 10; pl^ S.
inunjuio 202, 21 ; subj. sg. 3. manjuc 3ò7, 2,
mimger 21, 14, 18; 22, 5; 418, 19, ÎR.súbst.
lf)0. 2; 2(U, 32; 322, 4; .%7, 21.
Maiiscs; -ccs: -sei; -cel n. propr. habitant de
ta Maine 89, 3; 40, 18; 41, 4; 128, 0.
mant v. main.
mantel (m&nUíllum) s. tn. manteau 87. 8; 147,
17.
mantenedor; -nedo; -nido (de mantener) s.tn.,
sj. munteneire, tnainteneur, protecteur ò2, 2 ;
435, 28, 29.
mantencn; -nt (mrmu toncnte) adv. tnaintenani,
aussitòt 47, 25; 443, 11; de m. 43, 28; 417,
13.
mantenensu (de inuntenor) s. f tnaitUenanes,
pouvoir 117, 24; 842, 5.
muntener (manu tSnSre) i;. /. ///. tr., prés,
ind. sg. 3. munte 188, 8; 230, 19; mantenh
44.') 29; pl. 2, muntenetz 170, 17; pe. p.
niantengut lôO, 2; muntcngu 18(), 12, tnain-
ienir, soutenir, protéger.
muntenh {dc inuntener) s. m. tnaintien, seeaurs
808, 20.
muor V. muior.
mur (mìlre) s. f mer 3, 82; 148, 82.
mur V. mus.
muruboti (arub. morubi'ti) s, m. tnaravédi 178,
23; 2(55, 40.
murucde (sniilrngdum) d. m. émcruude 1()0, 11.
niurbri (^inarinôrinuiiì) s. m. pi^ce de tHnrhre
41, 15.
murc (germ. mark) s. m. tnarc 145, 28.
579
GL08SAIRE.
580
marce r. merce.
marchant (^mgrcantem) t . m. tnarehant 427, 20.
raari (mftrinam) adj., /. -na , marin, de tner
283, 31; 306, 31.
niaridamen (^mriritrimr'ntum) s, m. mariage 237,
22.
marina (mlirlnam) s, f. plagc, mer 234, 5.
marit v. marrit.
marit (marltam) s. m. tnari, épaux 27, 30; 48,
11; 820, 11.
marqaes (*marken8em, de germ. marka) $. m.
tnarquÌB 118, 25.
raarrimen (de marrir) s. tn. iristesse, afflietion
*4, 27; 23, 1; 124, 27.
niarrir [qertn. marrjan) v. ll^. rrrer , s^éijarer
268, 10.
marrit; mar- {pc. p. de marrir) adj.,f. -da, Uiète,
tniaérahle, éijaré 38, 19; :MI, 17; :W3, 13.
mars v. martz.
Marsel n. pr, Marcel 147, 16.
^larsclha >#. jn'ojyr. MarsriUe 227, 11.
martire; -iri; -yri; -ir; -yr (milrtYrium) s, m.
tnariyre, peine 2(», 15, :iO; 70, 22; 107, 12.
martz; niarz; nìars (mnrtinm) 9. tn. tnara 107,
23; 120, 28.
marves (de golh. manvas?; v. Kg, C^931) adv.
itntììédiaietnent 128, 30.
mas; mar; ma 16, 22; mes 430, 7 (mâgis) conj,
mai8, tie-que (avec la tiégation), ai ce n*esi
que, puisque, quatui 54. 20; no solament . .
nias twn pas seuletnnit, maig encore 0, 25;
pius que 0, 28; e.vcepié 43, 15; mas qne
fìOHrrn que 406, 17; mas qaan si ce n'esi
ifue, e.vcvptf que, en dchors de 184. 20. Cf.
mais.
mas (mânsum) s. m. mas, tnai^on G, 10; 1Q7,
27.
masant {ov. inc.) s. tn, lapage, déireifse 5, 10.
maschar (mrtstîcrtre) r. 7. ir, tnâc/ier 305, 11.
masclr (mftscQlum) adj. tndle, masculin 28,
23; 21:î, 26.
masculi (sar., masriilinnm) adj. mascuiin 213,
24, 25.
inasrl r. mazel.
massa (mfiBsam) s. /. tnaiíse 100, 13.
massa (*matteam) s. f. tnassue 181, 10.
inassis (de massa) adj , /. -issa, tttassif, piein
55, 24.
niasti (^mruisiiQtlnnin) s. m. nuìiin, groif chien
41, 22.
inatc r. mati.
matería (líti.) s. /. tnaiirre 410, 2.
mati; -in; maitin; mayti; mate 291, 10 (mft-
tntlnum) s. m. ttuUin 41, 18; 52, 26; 85, 16;
443. m; bo m. de honne heure :^2, H9.
mntinas (mfttutinas) s. /. pi. tiMiines 872, 20.
matinet (dim. de mati) s. m, poinie du Jour
196, 15.
roaadire r. maldir.
manta (maltham) s. f. moriier, tnalt 220, 22.
may- v. mai-.
maysansa (or, inc.) s. f. mallieur 420, 11.
mayti v. mati.
mazel ; mas- (mácgllam) t . m. carnage, baucherie
41, 2; 226, 2
mazelier (mftcglUrium) s. m. boucher 229, 28.
me pron, pers, ton. V* pers. sg. o. tne, moi\
mi, mei 34, 20; 107, 8; at. dai. et acc. me,
mi, der, voy. m\ appugé 'm ttte,
medccina; medi88ina;medi8cina; melzina; met-
zina; mezina (m(^dîclnam) s.f. médeeine,nri
de la médecine 50, 10; \\ÌQ, 8; 2B4, G; 347,
23; 418, 2.
medeis v. mezeis.
mediclnal (sav., modîclnftlem) adj. tnédieimtl
848, 85.
mcesme r. niezeis.
meg r. mei.
mege; megge v. metge.
mcgir (♦medïclrcy) v. /i*. inir. mégir, traiier
201, 10,
mei; meg; mieg; miei; mieh; miech (mOdiaro)
adj. mi, demi 194, 21; 408, 16^ qui ett au
tnilieu, milieu 31, 1; 89, 10; en roei aumiUeu
rfe 61, 11; per meg à trarers de 206, 16;
in. jorn midi, sud 308, 11.
mcia (inr*dTAnam) cuìj. tnoyen, du miliiu 180,
13.
meìlh-; meill- r. mclh-.
meìlluramen; mel- (de melharar; *mr*lTQrArorn-
taro) s. m. améitoraiion 24, 15; 07, 8.
roeite; roeils r. melhs.
roeins; roenhs; nienhz; mens; mcnx; roeyns
(rolnns) adr. moins, iemoitts 5, 25; 110, 14:
292, 6; 317, 28; m2, 1; al m. du moins
215, If); roens es il manque 238, 4; m. dr
sans 132, 1 ; 277, 28.
roeitat; roey-; roi-; roy- (mr*dR^Utem) s. /.
moiiié m, 8:4; 177, 31; 267, 0; 298, 80;
318, 80; 347, M; 302, II.
roeizina r. roedecina.
roeizinar (*ro^dTclnftrc) r. I. ir. iraiUr, tfuérir
179, 15.
mel i;. mcllis.
mela (ou 'mcla; amygdâlam) s. f. amatuie
08, G.
roelhor; roeillor; roilh-; rael- ; miyl- (mèlTDrero)
adj. compar , sj. roeler 8, 8; roelher 288,
22; roielher 283, 22, meUieur, pUs braoe
31, 14; 30, :«; 54, IG; 15:4, 13; 829, 23;
353, 20; 436, 11.
lO^
581
GL0SSA1HE.
582
melhorier (de melhorar; ^m^lTdrftrium) a. m.
atnélioraiion 349, 0.
melhs; meiHs; meils; meilz; mcyls; mel; mieihs;
miels; mielz; mieills; miellz; milhs; mîlh
(mélÌQs) adv, compar. mieux, plutót, davan-
tage 26, 10; 42, 11; 57, 16; 103, 81; 126,
14; 140, 10; 196, 13; 218, 10; 225, 16; 273,
26; 270, 3; 829, 18; 392, 82, 33; U mieux
354, 21 ; 489, 7; al m. le mieux 151, 27; 206,
24; cam . . . m. du mleux 282, 25.
melhnrar; meill-; meilh-; mell-, melhorar;
milh- (mSlîDrnre eí *-arare) v. /. tr. intr,
améliorer, élever, accroHre, t^améliorer 85,
12, 18; 127, 86; 186, 22; 241, 20; 271, 20;
850, 14; 366, 25; 401, 19.
meliana {or. inc) s, /. amilioration (Ba.) 131,
0; (de mllia) millier {Ap.) 56. 37.
mellarar v. melhurar.
melodia {aav,, mêlodiam) e.f. m^lodie 398, 38.
melaramen v. meilluramen.
membradament {de membrat; mSmÒrfita mSnte)
adv. sciemment 21, 81.
membransa (mSmQrântia) s. /, souvenir, con-
naieeance 161, 29; 174, 11; 351, 25.
membrar; nembrar 380, 26 (mémôrâre) r. I,
tr, et intr. rappeler, retenir en mémoire 131,
8; impera, $e amivenir 1, 3; 14, 23.
membrat (mSmÒrStum) adj. considérant, se
aouvenant 39, 12; 196, 9.
membre (mSmbramì a. m. membre 150, 19; 257,
40.
memoria {aav.^ mgmSriam) mémoire, aouvenir
431, 41.
mena {de mcnar) a. f. mine 414, 36; numih'c
97, 29.
menador {de menar) s. m, conducteur.
menar (mînftre) v. 1. tr, mener, cfmduire, traiter
1, 7, 9; 3, 29; 24, 29; 34, 26; 116, 9; 317,
13.
menassa (mTnficia) a, /. menace 381, 27.
menassar; -sar {de menassa; ^mlnâcTftre) v, 1,
intr. menacer 189, 22; 193, 27; 325, 9.
mendic (mfindlcnm) adj. et abst., / -ga, men-
diant, per/ide, trompeur 72, 14; 116, 14;
423, 28.
mendigaeiar {de mendic) r. /. intr. mendier
204, 31.
menestral; menestairal; -ayral (mTnisterTftlem)
8. m, artiaan 203, 9; 310, 88; 389, 2u.
menhs v, meiDB.
menifestar v, manifestar.
menjar v. manjar.
menor (mTnOrem) «((;. cowi/>ar., aj menre; -res,
le moindre, plua petit^ plua jcune 61, 11; 8(),
6; 165, 15; 188, 4; 216, 17.
mens r. mcins.
mensio (aav., mSntTOnem) a. /. meniion 405, 16.
mensonar {de mensio; ^mSntTOnftre) v, I, tr.
appeler 812, 2.
mensongier; mess-; messorguier (de mensonga;
*m8ntTon6ârium) adj, et abat, m., / -iera 46,
28, menteur, menaonger2bj 14; 125, 18; 214,
4; 842, 26.
mensonja; -nnga; menzonga; mrssonja; -ga
(^mentTDneam) a. /. menaonge 8, 4; 23, 6;
53, 10; 12;$, 7; 293, 5; 337, 10.
mentaver (mSnte habere) c. /, III., préa. ind.
pl, 2. mentavetz 296, 12, mentionner, appeler.
mentidor (mentltorem) a, ni., aj. mentire 186,
25, menteur 339, 80.
mentir (mentlre) v. Il^. intr., /ut, ag. 1. men-
trai 29â, 81, mentir, /auaaer, aouatraire 280,
40; m. de 64, 9 /aire défaut 170, 7; tr, 23, 7;
30, 5.
mento (^mSntOnem) a. m, menton 105, 4; 264,
10.
mentre (qae) ([dtt]m TntSrim) co^J. tandia que,
pendant que 114, 3; 389, 17.
menudier (mTnatftrinm) adj. petit 38, 4.
menut (minatum) adj. menu, petit 87, 12;
/réquent 6, 16.
menz v. meins.
menzonga; -ja i\ ineiis-.
meravilha; -illa; -ila (mirabTlia) a./.merveille
27, 6, 38; 28, 4; 199, 14; 210, 6; 319, 33;
331, 28; a m. d merveitte, merveilieuaement
386, 11, 15; aver m. a'émerreiiler 194, 5.
meravilhar; -illar; -elhar; -eillar {de mera-
vilha; ^mlrfibTlTftrc) r. I. réjl. ^hnerveiíler,
eétimncr 50, 25; 62, 1; 76, 16; 105, 17;
285, 4:
mcravillios; -Hos ((i«ineravillìa; '^inlrftbllTOsam)
adj.y /, -oza, merveitleux, étonné 332, 88;
420, 36.
meravillozamens {de meravilhos) adv. merteUr
íeuaement 331, 23.
mercadal {de mercat; ^mSrcfttftlem) t.m. marehé
20rA, 28.
mercadan {de mercat; '^mcrcfttftnam) «. «1.
murc/iand 339, 29.
mercadanier {de mercadan; ^mSrefttftnftríam)
a, m. marchand 230, 20.
mercadier; merch- {de inercat; *mSrcfttftrìam)
a. m. marchand 300, 32; 310, 40; 834, 11.
mercat (mcrcâtum) a. m, marché, prix 32, 10 ;
191, 15; 236, 9; 296, 13.
mercc; mcrcei; merse; -et; marce (mSrcQdem)
a./ merci 65, 33; f/râee 4, 3; 23, 21; 30,
26; 122, 3; mala m. mauraiav grdce 60, 21;
/aveur 36, 1; pitié 846, 6; m. per grâce à
40, 2i.
588
GLOSSAIHB.
584
merceiaire {de merce; *m6rrCdfttor) 8, m. ^f,
celui qui demande merei 163, 2.
merceiar; merseyar (de merce) crief merci, de-
tiMndcr grácf 79, 15; 150, 19; faire gráee
888, U\rۓnercier 128, 6.
merir {de m«r8re) v, II*, tr,, prés, ind, $g, 3,
mier 827, 30, récompenser, mérUer 262, 26;
/aire payer 44, 20; mal m. démériter 86, 81 ;
123, 2; 177, 5.
merite; -i (sav,, mî^rïtum) 8,m, mériie, récom-
petiee, saiaire 8. 37; 881, 16.
merle (mernlam) 8, m, merle 860, 38.
mermar (♦mlnïmftre) v. I. tr, diminuer 128, 4;
207, 5: prirer m\ 7; ôfcr 351, 15; intr.
déeroHre l(M, 2; 201, 10.
mcrse; merseyar v. merce; mcrceiar.
mes (mSnsem) s. m. moie,
mes (mrssam) e. m. mee^ager 3, 20.
mes V. mas.
inesatje r. mesBatgc.
mescabamen (de mescabar) s. m. malheur
408, 1.
mescabar (de mcscAp) r. /. intr, écìtauer 117,
31; tr.perdre 226, 19: 318, 8.
inescap (mînus ♦câpnm p. câpnt) *. tn, malheur
114, 6.
meschant (mlnus cádentem) adj./ranç. méchani
434, 1.
mescladamens (dc mesclar; *mT8cQlâta mente)
oflv. ensetnble 207. 11.
tnesrlaini^na r. mcsclanha.
inesclamen (dc mesclar; ♦mïsculamèntum) f. m.
ììu^lange 177, 30.
inesclanha; -ainj^na (de nicsclar; ♦misciiliiiica)
í./. mèlie. dÌ8puie 130, 19; 146, 38: 181, 14.
inesclar (♦miscUlrire) r, I. ir. tnéler, hrouiller,
engager 30, 22; 93,20; 94, 17; 123, 4; 290,
23; réfl. se di8puier 266, 82.
mescrezensa (mínus ♦credrmtia) 8. /. tnécréanee
382, 9.
mcscrczcr (mlnus crôdOre) r. III. ir., prée.
ind. 8g. 1. mescre (: te) 69, 16; mescrei (:fei)
79, 26, mrcroire, ne pae croire, dé^avouer,
pc. prés. mescrezen mtcréani 118, 40.
inesis p. mczeis.
mesolla (môdftllam) s. /, tnoelìe 275, 16.
mcspreizo ; -ciso (mTiins prensTOnem) 8. /. mé-
pri8e; dé/aui, blâme lOò, 9; 2ii6, 1.
mesprendcmen (de mcsprcndre) s. m. tnanvaiee
conduite 21, 2ô.
mesprendre (minus prendere) r. /. II. inir.
tniprendre, /aire errettr, iomher en /aute 28,
16; pc p. mespres égaré, cot\fu8 4, 21; con-
pable 184, 12.
incsprezar; -sar; meynspresar; -pr^N* (mes et
presar; mTnus ♦prStTftre) r. /. tr. mêprieer,
dédaigner 264, 28; 829, 6; 870, 8; 881, 26.
mesqui (arah. meslcin) adj. meequin, mieérable,
faihle, pauvre 3(î, 4; 86, 16.
mess- c/. mens-.
messa (mTssam) e, /. me88e 48, 17; m. maior
gran(t me88e 321, 6.
messatge; -atje; -age; -atgne; -aitgae; -agge;
mesatje (♦mTssfttTcnm) 8, m. meeeage 84, 11;
me88ager 20, 7; 42, 24; 102, 18; 867, 16;
396, 18.
messatgier (de messatge; ♦mTssfttTcftriam) t.
tn, me88ageref^, 18; 104, 30; 212, 31.
incBSÌo (ear., inTssTQncm) t. /. tni88Ìon 137, 17.
mest (mTxtum) prép. parmi 82, 4; d. m. 295,
11.
mestier; -eir (mTnTstêrium) t. m, métier, o/fiee,
emploi 81, 5; 166, 8; 212, 14; 240, 8; mini-
8tère 865, 12; mestier a i7 y a moyen 88, 1 ;
i{ /aui {ee prendre) 124, 2.
mesUs (mTxtlcium) s. m. titéti8^ hátar^ 66, 23;
344, 18.
mestre r. maistre.
mcBtressa (de maistre) 8,/. tnaitree^e 436, 14.
mesora v. mezura.
nietalh (8av,, mSUÌllum) s, m. mMal 394, 20.
metedor (de metre; ♦mTttTtOrem) 8. tn, celui
qui mei, qui place, homme ginéreux 241, 7.
meteis; -eys; -eysh v. meseÌB.
metgc; incggc; nicge (modTcnm) h. m. tn/deeiu
128, 80; 2:10, 20; 234, 6; 330, 26; «96, 7.
metgia (de metge) «. /. art de ta médeeine
180, 3, 22.
inctjar; mctgar (miidicarc) n. /. intr. guérir
180, 22; 201, 10.
metoa (leç. douteuee) 8, /. grimaee (Ba,) 193,
da
metre (mTttere) r. /. //., iné. 8g. 3. met 48,
22; 68. U; 868, 4; 8uhf. pri8. ind, 8g. 3.
mcta 399, 31 ; imp/. ind. pí. S. meUen 422
28, 24; 8uitJ. sg. 3. mezes 263, 38; par/.
8g, 3. mcB 2, 10; 9, 16; 182, 3; pl, 3, mesdren
2, 11; (faihle) meseron 425, 2; pe. p. m.
mes 6, 3; 18, 30; 62, 14; 124, 14; 196, 19;
mis;/. meza 82, 10; messa 244, 7; 279, 32;
media 270, 30; mixa 77, 3, mfiire^ poeer^
ifHttallfT, mener^ emptoger^ /eAre 2, 6; m,
fora mettre dehors 13, 30; m. nom appeler
142, 22; ri/t. ee faire 34, 8; 136, 86; se m.
premiera prmdre les dtvani8 420, 30; m.
mort tuer 360, 30.
metzina r. medecina.
meu (moum) pron. po88. i". pers., maee. 8q. ^J.
meuB, mieus ; o. mea, miea ; i*/ pi, mei 4, 7 ;
miei ; 0. meu3, miças ; /. 8g. ^, o, mia 12,
585
(U.088AIRE.
586
89; 28, 2iì; 24, 1; niiena; pl. aj, o. mias 12,
38; mienas, mon, itui, mi'eii, miêítne ête.
mey- <?/. mei-.
meyls r. melhs.
meynspresar; -prear 9. mesprezar.
meyBsh (de mïssum) «. m, meta, pUH 390, 20.
mczeis; -eys; mcteis; -eys; -cyBh; medeis;
niesis (mut Tpsum); niedesme; meesme; sme-
tessme (mct îpsfmum, sQmct ïpslmnm) adj.
indéf. même 7, 6, U; U, 4; 12, 4; 16, 20;
28, 2; 28, 33; 68,32; 102, 18; 211, 10; 286,
10; 350, 7; aissi m. quant quand seulement
120, 4; enayssi quo . . ayssi m. ainêi que . .
de méme 407, 15; u. m. le même 403, 14.
meznra; mes- (menstlram) s.f. mesure 57, 28;
85, 20; 164, 28; 401, 7.
meznrar; mes- (mCnsarârc) v. l. tr. meaurer
387, 21; pe. p. réguUer 364, 28.
mia; miga; miia (micam) 8. /. mie; en aucune
manière 7, 10; avec la négation, pas^ poini
1, 11, 14; 8, 25.
mial V. mil.
micha (germ. milcka) «. / miche 211, 2.
midons (mi dons, v. ma) ma dame 157, 23.
inie- V. me-.
miech; mieg; mieh; miei v. mei.
micills; micls t^. mclbs.
miga; miia v. mia.
mil; mial (mllle) nombr. card. miìle 7, 9; 39,
2; 73, 17; 240, 4; 293, 27.
milh- V. meih-.
milh (mîlinm) s. m. millet.
mili; milia; miri' 7, 32 (mlllia) nombr, curd.
miìle, au plur. 39, 2; 364, 26.
milier (mllTftrium) s. m. millier 234, 22; 321,
22.
Millan n. de lieu Milhaud 227, 11.
millezima (mlleslmam) h. f. millésime 434, 26.
minima (êav., mTnTmam) a. /. minime^ terme
de musique 403, 38.
minimat (sav., *mTnïmStuin) adj. ; so m. air en
minimeê 408, m.
ministrar (êav., inTnTstrure) v. í, intr. servir
806, 12.
ministre (mTnTstrum) «. m. serviteur 335, 2.
miracla («nv., mlrScùlaì s. f. miraele 25, 8;
63, 10.
miracle (sav., mlracûlum) s. m. miraele 45, 8;
381, 8.
miralh (mlr&cQlum) s. m. miroir 69, 4, 5;
361, 15.
mirar (mlrâre) v. I. tr. regarder^ admirer;
réft. se mirer 69, 5; 361, 19; être mt 63, 19.
miri V. mili.
misericordia (sav,^ mTserTcdrdiam) s. f. miséri-
carde, pitié 260, 23.
mitat V, mcitat.
mitigar (sav.^ mltTgftre) r. I. tr, mitiger,
adoucir 446, 11.
mixtura (sav., mTxtaram) s,/. uiixturcy mcíange
804, 19.
miyler v. mclher.
nio; mon ('*'mìíni p. mi*mì\) udj. pnss. f.^tcrs.,
masc. sg. sj. nius; o. nio; nion; pl. mo»;
/. sg. ma, dev. vog. in*; nii (/aii«i mi dons
iiifi dame\ pl, mas, mon^ ma.
moill- V. molh-.
mois; moih ('*'mQccTdum ? Cf. Kg. 6329) adj.
moiU, faihle, infidèle 204, 30.
mol V. moutz.
mol (m51lem) adj.^ f. -lla, moti 07, 25; adv.
278, 18.
niolcr V. molhcr.
moleste (sav.y môlostuiu) adj. fácheux 258, 6.
molet (dìm. de mol ; *m511îttnm) adj. moiUt 44,
14; 195, 31.
molhar; moill-; mulh-; molllar (^mÒllTftre) v.
I. tr. mouiller 10, 27; 211, 2.
molher; moill-; moll-; mol-; muyler; molhcr
(iniilTì^roni) s. /. femme, êpouse 21, 9; 27,
16; 42, 2; 43, 15; 261, 0; 329, 12; 378, 17.
molherat; moill- {de molher; ^mttlTSriitum) cíâj.
marié 58, 25; 311, 37.
moli; -in (m51lnum) s. m. moidin 58, 18;
282, 8.
molìiar v. molhar.
molt; molz v. mout.
mon; mond; mont; munt (mûndnm) s, m, monde
9, 6, 8; 12, 19; 18. 4, 5, 6; 28, 29; 96, 22;
124, 23; 224, 25; 255, 31.
mon (in5ntcm) s. m. mont\ contra mon en haut
70, 2.
nioncda (ni^nStain) s.f, monnaie, argent 128. 7.
monedor (de moneda) s. m, monnaie 51, 17.
monegue v. monge.
monestier v. mostier.
mongc; monegue; niorgue; morge (mfin&chnm)
s. m. moine 49, 82; 144, 27; 145, 7, 23; 351,
17; 381, 5.
monia (de *m5nricìiam) s. f. religìeuse 34, 3;
chanson d'une religieuse 406, 7.
monstrar v. mostrar.
montanha; -ana (^mòntrmeam et m5ntftnam) s,
/ montagne 27, 15; 138, 11.
montansa (^môntántia) s, f, montée, hauteur
338, 11.
montar (♦môntâre) v. l. intr. monter 7, 32;
389, 13; monter á cheval 144, 6; tr. faUre
monter 389, 14.
moiiumcn (sav., nHlnuimiiituni) s. m. tombeau
2<)2, 2(».
morcel v. morsel,
587
<JL<)88AJRE.
588
morgue v. monge.
moria (de morir) s, /. mortaiit/, peste 190, 8.
morir 138. 21; murir 808, 20 (^Srlre p. mSri)
r. //., prf8, itìiì, Mff, /. mor 00, 1; Hì7,
22; 'J. mors 90, I; .9. mor (57, 22; laîJ, 20;
Hi4, 88; /)/. /. murem 1, 5; siibj, sg, 1,
mora 270, 18; .7. moira 140, 0; fut, atf, 1,
morrai 88, 33; morai 279, 16; 280, 21; |n;.
p, m, mort 42, 15; 69, 0; f. morta, mourir^
faire mourir, tuer; rêfl, mourir 67, 22;
167, 22.
morn {germ, murni) aW[/. marne, Mste 61, 5;
150, 24.
mornit (or, inc.) adj. à lèvrrs épaiêses 848, 29.
mors (morsnm) s, m, morsure 359, 16.
morsel ; niorc- (^morsollum) s, m, morceau 225,
4; 802, 42.
mort (môrtem) s, /. mort 5, 18.
mort (m^rtuum) adj, mort 2, 1; 8, 10.
mortaì (mOrtalem) adj,, f, -la 487, 11, mortel
28. 23; 02, 8; 225, 21; 411, 5.
mortaudat (mtlrtftlîtfttcm) b, J, piêle ^(58, l(i.
morticr (mortilrium) k. m. mortier 140, 18.
mossonlior (mo senlior; m[(*]um sì'nîorem) a.im.,
sj. mosenhcr, mosscn, monaeigiieur 52, 4;
263, 3; 445, 18.
mostela (mttstelam) s. f, belette 800, 18, 19.
mostelo (de mostcla) s. m. belettou 360, 10.
mosticr; moster; moncstier (mOnâstQrium) s. m,
moutier^ cglise 49, 20; monastère^ couvent
45, 14; my 5.
mostrar; monstrar (mOnstrftre) v, I, tr, motUrer,
prouver 96, 8; 121, 11; 203, 12; 429, 6.
inot (muttuin ; cf. Kg. 6424) s, m. mot, paroUy
texte 5, 25; 92, 18; 301, 4.
mot V. mout.
motet (dim, de mot) s, m, motet 404, 1.
mounier (mòlln&rium) s, m, meunier dS^ 13.
moure r. mover.
mout; molt; moì; mot (mOltum) adj, indé/,,
/. monta 4, 88; 11, 25, beaucoup 258, 21;
adv. tti^s fort 4, 20; 19, 7; 21, 18; 43, 25;
245, 15; 891, 8.
mouto (^milltoncm, de ^miitllonem) s, m, mou'
ton 207, 16.
movemen (de mover; *m5vTméntum) s. m, mouve-
ment 888, 8.
movcr (movcrc) 08, 19; mourc 10<;, 24; 384,
28 (♦movorc) v. f, ìlì, tr y prés. ind. sg. 3.
mou 188, 10, 20; 109, 25; muou 128, 85; pl. 3.
movon: movnnt 2ô6. 80, 82; movcnt 256,
:VI; subj. sg. 1. mucva 83, 21; pl, 2. movatz
248, 15; parf, sg. 1. moc 110. 10; 3, mocc
8íì0, 20; pì. 3. mogron 150, 85; mogrt» 235,
12; fut. sg. í. mourai H8, 31 ; ;>r. p, m.
liiogiit 78, 15} 207, 2ò;/. moguda 88r>, 33,
moiirotV, agiter^ rsmuêr, eommsnesr, éearter^
cauêer^ excitsr^ provettir, rewtr, partir; deS'
cendre 150, 85; réfl, a*en aller 248, 15.
mudar (mutârc) v. I, tr. cÌMngrr 154, 15; dé-
tourner 266, 40; 3(X), 20; muer 124,8; rifl,
ae diapenaer.
mnlhar v. molhar.
multiplicar (sav,, miiltíplicrire) v. I, tr. multi'
plier 414, 18.
multiplicatiu (sav,, mUltTplTcfttlvum) adj, mul-
tiplicatif 403, 23.
mnn v. mon.
mnr (mUrum) s, m. mur, muraiUe 141, 2;
267, 8.
mnrar (mnrftrc) r. /. tr. murer 229, 20.
morir v, morir.
murmuros (de mnrmurar, mtirmOrftre) a^f,
grondeur 858, 6.
murtrier (de germ. [goth.] manrpr) a, m, meur-
trier 488, 18.
murtrir (de ninrtrc. gotU. manr|»r) r. /i*. tneur-
trir 849, 10.
mnsa (musam) a, f. musc 4, 4.
mnsar (♦mUeilrc) v. í. intr, Jouer de la eor-
ncmuse 824, 28.
mnsit ipc. p. de musir, mttc6re) adj, moiai, gria
88. 8.
mut (mQtum) adj. muet 25, 15 ; 50, 5 ; 317, 9.
muyler v. molher.
nuza (masam) a. f. vaine atíente 56, 37. Cf,
musa.
muzar (^mlUáre) v. I. intr, attendre en vain
349, 6.
musical (aav., *mU8Tc&1em) ac(/. muêieal 397, 27.
mytat v, neitat.
n V, en.
n' = ni.
na; n' ([dOmTtnam) a.f, dame, dana faUbcution.
nadal (nftUlem) a. f, Soèl 43, 10.
nadar (nJlUre) v. !. intr, nager 185, 25; 416, 2.
nafrar; naffrar (de nafra, du rad, germ, narf)
V. I, ir. narrer, bíeaaer 150, 24 ; 203, 26 ;
276, 22.
naicher v, naisser.
naision (de naisser ; ♦nftscTOnem) a, /. NatíviU
266, 3. .
naÌBsensa; nays-; naysh- (nAscoutia) a. f,
naiaaanee, origine 320, 15; 348, 2; 887, 34;
427, 31.
naÌBser; naiser 28, 24; naysaer d(>4, 1 ; naisher
887, 85 (♦nAsccre) v,f. III, anom., préa, ind,
ag. 3. nai8 101. 18; 224, 25; pL 3. naÌ88on
58, 10; naicho 291, b\impf, ind, pL 3, naÌ8Ìo
28, 24; auhj. sg, 3, nasqne^ 84, 15; 110, 21;
parf, sg, I. nasqiei 876, 82; 3. nasqnet 21,
589
GLOSSAIRE.
590
6; 411, 11; nasqaec 402, 7; pL 1. nasquom
401, 20; pc, prés. naishen 387, 35; pc. p. m.
nascnt 207, 18; nascud 800. 22; nat 10, 9;
/. nada, nattre, pravenir.
nas (niisum) s. m. nez 104, 36; 166, 80; 292,8.
nativitat {aav., niitlvït&tem) s. f. nativUé 27,
4; 265, 43; 386, 16, 21.
natura («ar., iifttararo) s. /. uature, caractère,
créature 57, 12; 134, 0; 484, 31
iiatnral {itav., nfttarfilem) adj. naturcl, véritabìe
2(Ki, 1 ; 270, 28.
nau (navcm) s. /. ne/, bateau 67, 8 ; 145, 34 ;
263, 41.
nau V. nou.
nauia; nausa v. nauza.
naut (în-<um) aétí. ìuiut 398, 14.
nauza ; nausa (nanseam) 8. /. noise^ bruit, ta-
page, «nnut 84, 20; 45, 19; 277, 33; 291, 12.
naveiamen (*nftvîgftmcntum) s. m. nef; vaieeeau
236, 3.
nay- v. nai-.
naysemen {de naisser; ^nftscîmentum) «. m.
naiasance 401, 24.
nayssedura ({f^naisser; ^niiscTtUram) 9./. ex-
croissance 348, 12.
ne V. en et ni.
ncbot (nJ^pOtcm) a.m., 8J. nops, nevm 128, 13;
150, 35.
nec (c/ Kg. 6530} a<{;. niaie; secret'^ 149, 8.
necessitat ($av.. nccSssItâtem) e. /. nécesaité
297, 15.
neci r, nesci.
nede i^. net.
neen i^. nien.
neeps v. neis.
negar (nSgâre) r. i. tr. nier ; retumcer à 29, 23.
ncgar; ncguar (nScare) v. I. tr. noyer 200, 7;
réfl. 871, 28.
neglegen (sav., nSgfógSntem) aty. nigligmt 348,
17.
negligensa; neglegentia {nav., nSglôg5ntiam)
ê. / négligence 341, 28; 848, 20.
negoci; negossi («av., nfigotium) e. m. négoce^
affaire 386, 1 ; 374, 16.
negosan (aav., *negOtî&ntem) e. m. négociant
300, 32.
negre («a»., nïgrum) ailj., /. -gra, noir 292, 82.
negu ; -un ; degu ; nengu ; dengu (nôque anum ;
c/Kg.297ï) pron. et adj. iìvdé/.^/. -na, aucun,
nui 6, 18; 91, 29; 258, 13; 372, 8; 384, 20;
426, 16, 22.
nei {de neiar, negar, ncg&re) «. m. re/us 149,
18.
neien v. nien.
neis ; neys ; neus ; neeps (nSc Ipsum) adv. mêtne,
eneare, au$9i 123, 16; 264, 14; 304, 5; non
solamen . . mas n. non eeuiement . . maiê eneore
9, 25; n. quan mhne quand 79, 80; n. no paa
mime 309, 24.
neisu (nSque îpsum Unum) adj. indéf.f / -na,
non . . n. nul 322, 28.
nembrar v. membrar.
ncngu V. negu.
neps r. nebut.
nepta (^noptam) 8. / nièce 245, 4.
neptc r. net.
nequcdunc (nr^c (|uïd donïtiuc) couj. nénnMOinu
258, 19.
nervi ; ner (nSrvium et nfirvum) *. m. ner/ 44,
24; 130, 26; 275, 16.
nerviH {ile nSrvum) adj. nerveux 196, 28.
nesci ; neci ; nesi (nnscium) adj. niaie, ignorant
132, 11; 200, :i6; mJO, 22.
nescies; nesies (n58ciens) s. m. niaieerie 200,
35 (: es) ; 226, 22 (: frances).
nesiamen (ngscia mSnte) adr. niaieetnent 202, 1.
nesietat {/ornv. sav.. *no8CîStfttem) e. /. igno-
rance 421, 23.
net; nede; nepte (nîtídum) a^. net, propre
9, 29; 200, 14; 254, 25; :«)7, 24.
neu; nieu (ntvem) e. / neige 06, 10; 270, 29.
neula (nSbQìam) m. / brouillard 388, &3.
ncns V. ncis.
neutri (*neutrinum) m(;. neu're 218, 2n.
neys v. neis.
neyt; nhot r. noit.
ni; ny; ne (nec, nHque) conj. ni, et^dane dee
phraees conditionelìes) 4, 16; 892, 11; 490,
4; ni-ni, ne-ne ni-ni 4, 17; 5, 7; 269, 15.
nible {de nobtilam) s. /. brouiliard, bt'ume 5, 26.
nien; neient; neen (ncc ^ntcm; c/. Kg. 648U)
néanl, rien^ point, nulletneíit 7, 12; 13, 28;
22, 27 ; 87, 11; :í84, 1 1 ; per nient eu eain
269, 9.
nier (nïgrum) adj. noir 4.ô, 22.
nien v. neu.
niu; nis (nldum) $. m. nid 195, 8, 10; 802, 26.
niva (*nabam) e. / nuage 445, 8.
nivol {de nUbîlum) 8. / nue^ nuage 387, 31 ;
d:-)8, 16.
no; non (non) partic, de nêgatian^ ne,wm\áin
de no dire non 117, 26; no-qne ne-^ue 4,
17; ptéonoòt. (pour l*aUemand) aprèê le eom-
par.
noblament (udv. de noble) adv. nobìemeni 397,
17.
noble (nobilem) adj., f. -bla, nobU 41, 12: 289,
20; 4IÔ, 22.
nobleza; -cssa (de noble; *nDbïlìtiam) «./. no-
bleese m, 6; 44ô, 2i).
noca; nonca; nocas; nonqua (nancquam) adv,
Jamai^ 1, 14; 198, 10; 296, 1.
591
GL0S8AIRE.
592
nocora (no ei oora) s. /. ; getar a. n. néçUçer
130, 16.
noel; noell v, novel.
nocmlirc r. nov-.
noi = no et no i.
noirim (ntlirlmen) «. in, nourriiure 822, 8.
noirimen; noyriment (^ntltnmSntam) «. m. édU'
catioíi 47, 18; 330, 12.
noirir; noyrir; nnrir (♦ntítnrc) r. II*. ir, nour-
rir, étever 28, 5: 81, 23; 58, 8; 886, 31; prc-
duire 241, 33.
noirissa; noy- (ntitriciam) e, f, nourrice Ô6,
33; 283, 4; 306, 22.
nois = no ge.
noisa; nueiza (nanseain) s,/, noiêe, hruii^ iapoffe
49, 31; 105, 25; 866, 30.
noit; noitìi; nueit; nnet; nnit; ncyt; nhot;
nueili; noh; nuech; nueg; nug (n5ctem)«./.
nuii 4, 17; 10,88; 48, 10; 49,30; 225, 8;
278, 12; 332, 28; 874, 23; 435, 4.
noi = no io, Ìa, li.
nois = no lo8, las.
nom; num; non (nOmen) e, m. noni 8, 5; 12, 11;
29, 10; 426, 6; nome ei nom n<m, partíe du
discour8 2Vò, 8, 11.
nombre (nitmorum) s. m, nontbre 213, 16; 214,
22; 404, 83.
nominatin («ar., nOmînâtlvum) s, m. nofninati/
214, 30.
nomnar; nonar; nonear (DOmînâre) v. L ir,
nominrr, (titi*eierlj; 1.%, 23; 411, 25; 44:1,0.
non (nonum) notnbr. m-d, neuviènie\ ora nona
none 248, 12.
non V. no W noni.
no'D = no8 cn et no cn.
nonar r. nomnar.
nonoa v. noca.
nonchalensa (non chalensa; non cili^ntia) «./.
nonehaleneef négUgenee 842, 21.
nonear v, nomnar.
nonqna v. noca.
nonsen v, nosen.
no8 (n08) pron. pers. pL êj. o. ion\ at, dai, et
acc,; appuyé *n8; non (= nofl en) nouê en.
no*8 = no sc, no us 8 i9, 2.
no8aben8a (no 8abcnsa) «. / ignorance 20, 88.
nosen; nonsen (no[n] sen) a, m. non-sen$ 171,
14; 319, 1.
no8tre (nÒ8trum) pmn, ei adj, po$s., mase. sg,
sj. no8tre, -8 ; o, no8trc ; ;;/. mase, ^J, nostre ;
o. -8 ; / sg. ^}, 0. nostra ; p/. $J. o. nostras.
notre, nòire.
not (nodum) s, nu nosud 139, 14.
notar («av. , nÒtAre) v, I, ir. noier, /aire eom-
prendre (par des pantomimes) 8i4, 26.
;iotori {sav,y notorium) adj, notoire 436, 28.
noo; nove; oao (nOvem) nombre eard. neu/ 195,
11; 212, 1; 486, 28.
noo; nau; noo (nOvom) adj, nen/ nouveau 20,
21; 71, 15; 448, 8; dc noo de nouveau
291, 8.
DO'08 =:■ nO V08.
novas (nOvas) s. /. pl, nouveUeSf diseours 27,
19; 42, 28; 248, 18.
nove (^nÓvTmom) adj, numér. neuvième 87, 9.
nove V. noo.
novel; noel; noell (nOvSllom) a4f. nouveau^
inouì 11, 9; 19, 3; 295, 8; 398, 18.
novela; -ella (nffvollam) s,/, nouvelle 2B1, 88;
858, 8.
noy- c/. nol-.
noyridora; -tora (*nOtrltaram) s, f, uourriture
446, 27; deseendanee 434, a3.
noîser 276, 3 (nOcêre) r. /. ///., prés. ind,
sg, 3, tìoir, 93, 8; nos (: os) 148, 12; imp/.
subj. sg. 3. nogoes 116, 17; par/, sg. 3,
noc 116, 14, nuire.
noallos; nua1ho8(ifeDagilen)ai^.,comjNir. noal-
lor 7, 81 (nOgftÌTOrem), mauvais^ paresseux 2,
14; 227. 4.
nuble (nnbTlom) s. m. brouiUard 269, J9.
noech; noeg; noeich; noeit v, Doit
noeia (*Tn9dia) s. /, ennui 8ô8, 7.
noeisa v, noisa.
Doet; nog; noh; noit v. noit.
nnì; nnlh; nnilì; nnil;nay1;1nnh;1hnn(nullam)
pron et adj. indé/, /• -a, nul, aueun 82, 4 ;
«8, 1; 183, 8; 279, 24; 285, 29: nol omc
personne 5, 15; 79, 28; aHO, 15; noilla ron
rien 75, 18.
nom V, ììoïïì.
na*m = no me 11, 15.
Domeros (sav,, nûmì&mum) adj. nombreux 808,
18.
Doo V. noo.
noog r. noit
norìr v. noirir.
not; no (nndom) adj. nu 193, 19; pes noii
nu'pieds 60, 1.
noyl V, nol.
ny V, ni.
O, interj. ò, oh 10, 28.
0, ho 410, 27, 28, 33; vo 423, 18; oi <aat)
eonj. ou 406, 8; o-o ou-on 5, 20.
o V. oc.
o (Qbi) adv. interrog, H rel, oò 6, 19; 2119, 9,
18.
obediensa {sov,<, ObedlSntiam) t. /. obéissance
253, 10; 841. 24.
obedir; -sir; hobeir; -yr (ÒbOdire) v. IíKintr.
(iLtlSSATRR.
504
'A 118, 19;
) «. m.
-M^ - -^
« a
Mii«.r "ç.C lAÌ. 21 ;
114» SB.
^.
\
^' jh^-^cr^/ -. *. mrrwr Î18, 4;
uv ^'.-v. •««: vi kHi :}74, 24;
v^ -, «îpi. -^; »M, V* \)òc) prmi,
..„ ^. l.»4 9; 246, 13;
^aa«4i«/u«u \tiit oc\'4Ìto; *Oc€ft-
'. .*w^*«.. '•*^i(rwA#r 182, 18;
.*. 'u^^^tAMà) *. /^ 0í*ivtié 874,
sx«jígwv y. /. fr. iWtiper 269,
V,. »v.Mv** •♦"í kHftièmê 87, 8.
s>i)|iatiOiHmi> <. f' ticcupaiion
vïM.M V *,, ^#.M<r 2ft7j U; Aver en
. v^v;u >- ^•W*2fC\ 7; 2Ô0, 17.
s.v-^.iuuni^ *ivi». *HÌoraHi 845, 24.
\ , .^lvii.íCiv .. N/, h\ off$ìi8rr 874,
V . ,, .V4kt%usíiu«^ ;i f\ itfraHtie 189, 30
. ^ . »A. y '. ií/ ofrir; n)frrrïtaiii)
>ì/. U. 411. 1Î8.
>ihsiUHi^ X. m. oft'ké 371, II
^».ì:. .'iii» ,lKH? .umoì in/i'. <v7/<; íii#ii/r
^v\. ;i. UKS 14. m 28,
oi; oy iii/cry. o/i 108, JU); 388, 8.
oi-; uei; uey; ey; liuoi; huey (hôdie) an-
jourd'hui 27, 3; 125, 20; 208, 9; 390, 3;
410, 16; al jorn iPey 428, 35.
oian r. ogan.
oilh; oiì r. olh.
oimais; -ai; ueimais; hueymay (hòdie màgis)
<i</ií. dè^ aujoitrd'hui, désonmi», 148, 13;
186, 12; 208, 21; 2 «8, 15.
oire (ûtreni) *. m. outre 8ô, 38.
ois ou oi's = se 301, 23.
oisor (rtxOrem) e. f. épouse 62, 7;
oit; ueicìi (ôcto) nombr. eard. huit 218, 6;
226, 0.
O'l = avec Varticle.
ola; olla (ollam) s. f. pot, marmite 147, 8;
200, 4; 28Î), 10; 417, 10.
ola; liolas (oh et la) interject. holà 443, 20.
Olairos M. propr. Oiéron (ìle d') 145, 26.
oler (ÔlOre) r. /. ///. intr. seniir 232, 28.
olh; oill; oil; oilh; oyl; oll; uolh; uelh; uel;
huelh; huel (Ocnium) s. m. ceil 17, 4; 41,
30; 04. 6; 116, 0; 257, 37; 268, 5; 292, 7;
203, 40; 322. 21 ; 380, 8; hnelh de veire nofii
d'un oiseau 3<»1, I.
olla r. ola.
olm (tilmnm) s. m. ormc.
oltra V. outra.
o*m = o me.
onie; Iiome; omne 1, 1 (hômïnem) «. wi., ny. ^j.
om 4, 34; 8, 7; 11, 34; hom 21, 7, 8; homs
04, U; 260, 21; on 305, 8; 421, 13, 14;
ome 203, 2; pl. »j. omne 1, 1; ome; home;
homen 100, 31; omes 206, 16; o. omnes
4, 3:î; homs 20Í), 12, homme, époux 38, 7;
ofi 27, 38; 60, 18; 806, 8.
omhra; umbra (umbram) a. /*. ombre, ombratje
41, 27; 283, 13; 397, 9.
ombratge ('*'ambrfttIcom) «. m. omhrage 182, 8.
homenatge (*hômïnâtïcum) s. m. hommage 67,
6; 157, 9; 192, 15.
homicida {sav., hômïcldam) e. m. /umieide,
meuririer 373, 4.
omilitat V. uniiUtat.
omnipoten (suv., OmnípOttintem) adj. omnipoteni,
iout-puÌ88aut 1, 16; 43, 19; 240, 8.
on; hon; un; ont; unt; vont (Onde) tidv. inierr.
et rei. ou 44, 20; 83, 8; 183, 13; 190, 19; 257,
21; 2Ô8, 8; 329, 23; 416, 15; 418. 1; on qne
conj. oà que; on plus . . plus plus . . plue
131, 12.
on V. om.
onchura (uncturaui) s. /. ouction 347, 20.
oiicle (aviiiiciiiuiii) n. m. onch 37, 2; IfiO, 14.
onda (undani) s. f. onde 67, 8.
ondransa; ondrar i^. onransa; onrar.
rm
UI.088A1KB.
596
onest; honest (hOngstnm) adj, honnêie 100, 9;
875, 14.
Iiunestament (hdnSsta mrnte) adv, ItonnHemmi
2r)(î, 22.
un^la (iln^Ulam) «. /. oi^jlv 150, 11.
unher (Unguere) v. f. 11. tr., prés. sy. H. onh,
oindre 234, î>.
onur; honor (hônorem) «. /., pl. o. honos 436,
25, honneur; dotnaine, terre 3, 3; 31, 10.
hunurablamens (de honorable) adv. /tonorable-
meni 236, 20.
honorable («ar., hÒnOnlbîlem) adj. honorable
438, 36.
honorar v. onrar.
onqucs v. anc.
lionradamen (liònorâta monte) adv. honorable-
meni 332, 81.
unransa; ondr- (h5n0rrintia) <. /. honneur 162,
16; 888, 32.
onrar; honrar; ondrar; hondrar;honorar(h9no-
rftre) v. I. tr. honorer 5, 33; î)5, 25; 204, 31 ;
my 6; 388,24; :»1), 11. 12; 413, 21; t^. p.
honorable 210. 2.
unt 17. on.
unta; onUìs r. anta; antos.
onze (Onducîmam) nombr. ord. onzihne 88, 1.
oppinio; oppunyo; opnnio {aav., dplnlonem)
8. /. opinion 429, 24; 481, '22; 432, 17.
upprcmir (de SpprtmSre) v, II^, ir. opprimer
438, 27.
ups; obs; oliz; hops (ftpns) s. m. beêoin; a o.
suivi du gén. pour 3, 83 ; 1 11, 28 ; per nostres
u. pour nous 402, 1 1 ; avcr , esser o. avoir,
vtrc besoin 10. a5; 130, 25; 275, 82.
optenir (Ôb-tCnÇre) v. /. III. ir., parf, sg. 3,
optenc, obienir 308, 3.
or (^Orum) s. m. marge, liêière 7, 25 ; 205, 8.
or; ora; hora (hora) a. f. heure, iempê 4, 81;
6, 21; 258, 27; ad oras; az oras, horas; a
horas parfois 198, 14; 304, 11, 4; tota ora;
tot (cotr. tot') ur 3:)0, 8 ioujours 0, 8.
uracion v. orazo.
urador (orfttOrem) s. m. celui qui prit 135, 7.
orar (Orfirc) v. I. tr. jmer, supplier 50, 4;
123, 15.
orazo ; oracion (orâtîonem) s. /. oraison, prière
255, 15; 872, 28.
ordc ; hurdc (Ordîncm) a. m. ordre, compréifntion
229, 27; 410, 10.
urdenar (Ordínâre) v. 1, tr. ordonner, éiabltr
202, 21.
urdir (♦ordlre) v. 11\ ir. ourdir 208, 17 ; 893,
U).
ore (hOrrídam) adj. êouillé 378, 16.
oreeza; -sa (de ore; ♦hOrrïdïtiam) s. f. souil-
lure 22, 29, 32.
oresar (de oreeza) v. I. ir, aouUler 377, 22.
orfanina (^Orphftninam) *. /. orpheline 47, 1.
orfanol (de Orphânum) s. m. orphelin 300, 84.
orfe (orphîínnm) adj. orphrlin 12, 22.
orfrcs V. aorfres.
orgoil ; -oill ; -olh ; ergoil ; erguelh ; -oilh ; -ull
(de germ. DrgOli) s. m, orgueil, arroganee 86,
5; 36, 18; 75, 13; 256, 29; 276,0; 281, 12,
15 ; 285, 30.
orgoillar (de orgolh) v. L rifl, s'enorgueiUir
75, 15.
orgolhos; -oillos; ergolhos; -ulos (de orgolb)
adj. orgueiUeux, fier 42, 18; 146, 12; 261,
12; 802, II; 860, 24.
orgolhozir (de orgolhos) v, W. r^fi, s^enorgu-
eillir 254, 80.
orgoe (Org!\nam) *. m. orgue 288, 5.
Orlci n. pr. Orleix 128, 16.
ornar; hornar (OmAre) r. /. ir. omer 414, 6,
21.
orp (»rbnm) adj. aveugle 14«;, 27; 232, 21.
orríble (stiv., hOrrïbTlem) adj. horribfe 433, 211.
ort (hOrtnm) s. m. Jardin 42. 21; 803, 4.
ortiga (♦llrtlcAm) s. f. ortie 130, 25.
ortolana (hOrtOlinam) s. f. Iiorioiane, Jardinièrs ;
sorie de poésie 406, 82.
08 (Ossom) s. fn. os 44, 24; 143, 8; 275, 16.
oscnr V. escor.
osdal; osde v. ost-.
ospiUl (hffspîUlle) s. m. hòpital; hôiel 51,9.
ossa (^a) s. f. ossemenis 221, 15.
08t (hô8tem) s. f. armée 40, 16 ; 77, 27 ; 140, 4.
o8t (hnspîtpm) s. m. hòU 48, 24. Cf. o8te.
oflU (de 08t) s. f. hôiesse 225. 8; 226, 10; 340,
20.
08tal; ho8t-; osd- (hOapîUle) s. m. hâíel, mai"
son, demeure 46,5; 204, 14; 843, 11; 417, 1.
hoflUlaria; -ie (de ofltal) s. f. hòieUerie, aubtrge
441, 28.
usUlicr (de osUl, '*'h58pìtAlririam) s. m. ItMeiier,
hôte 48, 25 ; 104, 21).
oflUr; hf>8Ur (cf. Kg. 0643) v. I. ir. áíer,
reiirer 44, 13; 383, 28; 380, 82; réfl. s^éloigner
250, 23.
oflUtge (^bflïditîcam) t. m. oiage 192, 88.
08te; hoflte; oflde (hòspltem) s. m. hóte4S^ 11;
255, 8; 296, 15; 896, 20.
o8t4«licra {de o8tal; ef. osUlicr) s. f. hôiesse
46, 15.
ootra; oltra; nltra; otra (Hltra) prép- ouire
3, 32; 6, 28; 118, 26; 268. 43; 281, 25; 347.
10; adv. 89, 10; d'o. à iraeers 890, 29.
ootracaidar; -coiar (Qltra cOgTUre) v. l. intr.
exiravaguer 1 12, 8 ; pc. p. exiravagani 201 , 7.
outratge; outrage; aoirage (*ultrîktîcom) s. m.
597
GLOSSAIRE.
598
iMUrage, excès, lìéiÌMnneur 102, 28; 252, 10;
442, 1.
OJ 9. OÌ.
ojrl V, olh.
iìfz p. eí ost.
pa; pan (pftnem) s, m. pain 10, 11; 58, 7;
118, 8; 222, 22; 22ô, 11.
pabalho; -aiUu; pavailío; pavilho 2(17, 0; pa-
veillon (pâpTlTOnom) s.tn, pavUlon, tente 180,
28; 251, 82.
pacha (pActa) «. /. traiié, soeiéU 276, 13.
pacien (eav.t p&tlSntem) adj. paiient 257, 6.
paer v, paire.
paes V, pais.
paga; paia; paya (pâgAnnm) «. m. et adj,y gén,
pl, payanor 8(>5, 24, /. -na, payetí 287, 5;
488, 22
pagar; pagnar; payar (paìcâre) v. I, tr. payer,
êaUs/aire 210, 19; 265, 24, 25; 329, 10.
pagela (or. incert ) $, /. mesure, getire 406, 31.
pages (pftgSnsem) s. m. payean 87, 18; 810, 85;
889, 17.
paia i\ paga.
paiher t^. paisser.
pailla (p&leam) e. / paille 278, 0.
pairar (parî&rc) v, l. tr, payer 835), 28.
pairc; payre; pare; paer (pâtrem) «. m, père
9, 6; 19, 24; 29, 6; 87, 20; 865, 9; plur.
parentê 195, 2.
pairi (^patrlnum) e m parrain 29, 25.
pairol ior. inc.; cj', Kg, tí87ii et tíUSl) s. m.
cfMUílroH 231, 24.
pais; paes; pays (pftgQnsc) u. m. pays, rtUfion
48, 27; 118, 17; 400, 15; 420, 83.
paÌBScr (pA8C4*rc) «./. ///. intr., prée. iml, »g, .v.
paÌB 1, 5; 822, 21 ; paih 295, 82; êubj, 8g. 1,
paica: cond, I. ttg. 3. pagra 113, 9 (V); pc, p.
pagut 00, 10, repaftre, nourrir.
pal (pAlam) «. m. pal 181,8; 201, 28; 848, 16.
palalre; -cn 09, 20; -ci (pârftvSrSdum) e, m.
paítfroi 85, 5; 176, 12; 271, 6.
palatx; -a%; -aii; -aytz (|iìilfttinin) h, m. palai*,
ealle 6, 18; 48, 11; 180.22; 8(^5,19; 398,5.
palhier (de pallla; ^p&leftrinm) s. m. grenier à
pailleê 816, 27.
palhola (Ue palUa; *pftl2»lam) paiUe 366, 18.
pali (p&llium) tf. m. drap d*or ou de soie rayée
865, 19
palut (páludcm) e. / maraiu 205, (K
pan V. pa.
pan (pAnnnro) ». m. l<inU>eau 12(>, 19; 248, 8.
panior (panaiium) «. m. p<inier 2:)2, 22.
pantals (de pantaisar) 8. m. trouble, eouci, an-
yoieee 8}), 17; 107, 18.
pantaysar ; -zar (*p[h]&ntft8l&re) v, I. inír. rêper
365, 13, 27.
pantera (pantheram) 8. /. panthère 252, 6; 361,
30.
pao; pau (pftvonem) 8. m. paon 120, 81; 871,
24.
paor (p&TOrem) s. / peur, crainte 81, 11: 968,
41.
paoruc; paurnc (de paor) tuy., / -ucha (:for-
ducha), peureux^ crainti/ 110, 7; 386. 40.
papa (pftpam) 8. m. el f, pape 206,25; 223,27.
papagai ; -ay {c/, Kg. 6841) 8, m. perroquet 288,
14; 285, 6, 15; 286, 14, 84 etc.
papal (pftpalem) adj, papal 481, 15.
papalhon; parpaillo (de pftpíllonem) 8, m. pa-
paion 134, 9; 352, 16.
par (p^rem) aiìj. pair, pareil, eetnblable, égal
78, 8; 148, 24; sa p. eon égtd 74, 12; aa p.
ea/emélU 101, 11; 863, 6; tubêt. m. puir,
parent, eotnpagnon 1, 9; 8, 30; 236, 19;
266, 5.
paradis {eav., pâr&dlsnm) 8. m. paradiê 7, 5;
•209, 13.
parai* (parftre) v. I. tr, préparer, ot*ner C8, 26 ;
414, 24; réji. 149, 24.
paratge; -atje; -aggc; -age (^pàrfttícnm) «. m.
paragc, ram/, noblceee 76, 10; 90, 24; 245,
17, 31; 367,' 10; 894, 8.
paratjos {dc paratje ; *p&rfttlc08um) adf. nobiê,
arielocralique, élevé 219, 6.
parauia (p&r&bòlam) e, /, paroie, diecoure, dii-
pute 12, 3; 384, 17.
paraular (ile paraula; pftrabOlilre) v. I. inir,
parler 89, 14. C/, parlar.
parccrier (^partíftrTririum) e, fft. participttuíj
compagnon 45, 28; 212, 21.
pardonar v, pcr-.
pare v. paire.
pareisser (^pftrOacere), i>. /. lll. intr., pré8. ind.
8g. 3, pareis 69, 26; 71, 11; eubj. eg. 3. pa-
resca; par/. sg. 3. parec 72, 11; cond, 8g,3.
paregra 118, 28. apparattre, ee montrer,
parclh; -el (p&rlcQlum) s.m. paire, eoupte294j
42; 370, 15; adj. pair, pareil 55, 40.
parelhadura (de parelhar; *párTcOlfttllram) t.
/. accoupiement 57, 18.
parelliament (de parelh; p&rlcula mênte) adv.
pareiHetnent 441, 85.
parelhar (de parelh; *pìirTcìilftre) apparier 57,
13.
parelhariu (de parelhar) e. /. compagnie 56, 5.
paren; -cnt (parontcm) », tn. pareni i, 8;
88, 5.
parcntat (paruntâtum) «. m. parentc 50, 30.
parentatge (de parcnt; parSntftlTcum) 8, nf,
parenté 415, 24,
rmt
p»rer (plr«re) r. /. UI. iHtr., prét. ind. w/. 3.
par 59, 12, parallre, apparaître, unumtrer
ee, 17; 06, 8; 184, 16.
poret (*pAr«t«iD p. pârTPtcm) *. •". paroi, mur,
muraitle ;-)61, 4.
pRrnftTiil (pergHminuin] *. tii, pardimin 282,
17; 410, 28.
pargamina [pftg&m\tii,) t. /. parehemin 00, 19.
parÌB (de pftrem) *./ compagmt, aeeouplement
66, 40; 110, 17; 228, 28; 307, S4; 863, fl.
parler {de par; *piiráriam) *. m. eopartageant,
eopropriflair, 123, 27; 147. 18; 202, S.
partarlor (<(« parlar; *piirribSlitrirem) r. m.
jMirb-ur, harard 188. 2: 'iVi, 2!>.
partadura (rf* iiarlar; ♦pirilliílliltnraiii) ». /.
langage 84, 14.
parlamcn (de parlar; *pilrâbStítmSnttim) >. m.
parìtment, eonvtraation, eonfh-tfiu 208, 5;
28H, 44.
parlar; parllar; perlar S80, 25 (*pârAbfiliire)
r. I. iiilr. parler 1, 3; 7. IB; mal p. atlom-
nier 1(», U\; e/. paranlftr.
parlaria {de parlar) i. /. pfiTlagt 201, fl.
parlier (de parlar; •p.'iràbftlArinm) r. ti o((/. «i.,
/, -eira; -ÌerA, parleur, ■eute, havard, de 46,
27; 77, 22; 146, 8; 200. 80; 242, 8<t; 286,
15.
parptillo r. papalhon.
paroonier; paraonler (de parso, 'pùrUDnem)
(. m. partieipant, attoeié, eompaçnon 12H.
20; 127. 7; IfiO, 7.
pnrt(parUm)»./.p(irt»,24;;iartir4,;-B;p<)r(ioii;
pnrlie du rligeoitrs, mol 214. 28; pitrti; a. p.
') j«i»í aat, 10: part(/rt-r>) </b cM dr I2J,
0; :'1'.!1, 29; au rfíMut rfc 2d0. II; tro p.
juequ'à 2l»4, 84; de p. de la part dt :í, 22;
de p. me de ma part Ì'M. 26.
part«nileir [de partenda) ». m. partieipant 259,
82.
participi; -ip (Mr.. piirtTcIpinm) *. nt. purtiapt
218, g.
parUdn (;ie. p. /. dt partir) pariie, portim,
paii 204, 8; 206. 8; .%?, 14; cn p. cn partit
425, 43.
partimen (rfcpirtir; *pártlinjïntiim) i. m. «^im-
ralion, diriHon. jeu paHi 76, 9; 2U6, 21;
406, 29.
partir (pìlrtire) r. //'., eond. tg. 3 partria i:-M,
12, pariir 42, 22; eortir ;«, 28; parUtffer;
pro/ioter 81, 12j i^parer m, Z1; 49. II; te
trjtartr ,1(î, 10; adjuijtr; rffi. parlir, tt
sfparrr 58, 18; 441, 20.
parven idt p«r*re; tí/. Kg. 6866) adj. ttm-
blant, appartnl; t. m. apiMrenet 820, 10; e>
p. apparait, lembU 153, S: 171, 15; 172, 20;
wntrtr 79. B.
parreiiM (de pamn ; «/. Kg. 6866) t. /. appa-
rtnce, temhíant, manièrr 75. 13; en p. TR,
27.
parsonler e. parsonicr.
paa (piiHnm) «. m,, pl. ». paaace 313, 27,
pat, pattaçt, dAroit R9, |R; S61, 27; com-
pliment de la néçation, pat.
pas f. pati.
paaar r. passar.
paMtgo (ilt pMBar; *puaatTcDmì *. m, pat
438, 84,
Paaca (paacliam) i. /. l'iìquei 9, 4.
Paacor (dt pasca) *. m. ipoqut de Páqutt,
prinlemp* 17«, 24; SOl, 14.
paalonai (if* paasio . plMfiinera) r. /, Ir. marlf-
Haer 8UB. fí.
Iiaamar ('apianiarc) r. /. intr. te jnhntr 268, 0.
paamaao (de paamar; *spftsraEtTSnem) «./. pd-
moiion antt, 7.
paatada (pe. p. /. de pasaar) *. /. pattaçt 488,
22.
pasaar (*pilssiire) r. /. Ir. pauer, Irarerter,
dipatter, turpotter 8, 38; 80, II ; 78, 7; Bl.
27; iW>, 26; 191, 12; 26t, 22; 206, 6: 894,
10; a panat U y a IM. 11; vipre 2,«, 30;
iprouttr tab, II, la
passio (p&SiTSnem) a. /. patiion, lonffranee 2,
8; l:ni, 10; 258, 12.
pastor (pilatsrem) >. m., ý. pastre, btrger 37,
14 ; 86, 29; 8.Í9, 31
(MStora (ile pilstOrem) *. /. berŷirt 66, 28.
pMt«rela (dt pistsren; 'plsiarVDan) *. f.
pattourdle 288, 9; 406. 14.
paatorgar (*pìiatl)rleilte) r. /. Ir. /airt paHrt
56. I.
paatnra (piBtnram) *. /. pMuragt 67, 16.
paten (lar., piítiíntem) adj. patent, otireri, pw-
»Ac 397. 5.
patema {tar., pftl«rnam) >./. pertonne dn pèrt
6, 7.
pata; pax; pas (pilcem) *./. paix, repot 18,
2; 84, 29; 242. ;■!; baisar de p. baitir tiiur-
giquê 261), 16; 3119. 23; tOmce! 80, 30; aTcr
p. Hr» Iranquilii 23, íX),
pan r. pao tt panc.
paobre; paapre; paare (panpSrem) ad>. pattrr*
21, 23; 118, 2; 310. 28; 211, 28; 297, 18.
pubreira; -iejra (rf* panbrc; ^panpeririam)
«. /. panj^* 77, 87; 3W, 28; 870, 3a
panbrciÌT (rf* panbre) r. //*- 'r. ii;ipi>tipWr
42, 19.
paao (paacnm) adi- pelil, paum 34, 34;
25, 16: 886. 28; 418, 8S; ajc ptu, peu di
limpi 11, 0; on panc «m pm 88, 8; 40, 6;
a, ab panc bo, per paac m piu r'«N /«Mt
60S
û-o— '-^ -«»utiMBniua) a^ ■!. nH^atoMrf 4G, 9.
„.«..M^*i-fc '^.■W«iâii«»> *. ■». nMj/abotide -l'A,
^^^_^_ >»i»* .yiiiiiinni' *. '. •^í"»», «/«1« Í0.1,
^ i.ii-r- jMitMM) r / li', jMunr, ptactr,
., .«^í «v««y. IS; II, l»î 14,
X ">- ■»•- *'• t«)a. IS: ai», 22; 228,
^ *»y . *■•■ » "|w*n- 374, aO; rifi. *e
..«r' '■' ^' ^- f" *"t»fnillt 407, 21.
.ùliv. >*«;ith>ti. p«viUtu r. p»balho.
I, (Myàuuiii) t. /.
V*«il>)cl iiilr. paitìbltiMnt
\i- ■*.
.. ..U.V vt'*>^a»iW<H-> .hO. fNimftb SGO, 211.
.i...;«^a ...■ -«■; * ■"■ •vMi- (V) 21)7, 6.
, ls\ivM.> ». •» fH.<f It, lU; 38H, 21; en pes
,. ,.„..*, í.»**! h», lli; Hl, 27.
^.. »'k* ■•' vs'*t»îv, •i*liitlPiim) ». iii./c»-»ii>f
. ,■...»", .«', t»
■v.i'tJH ,t»)>>'t')U>"l «./.ntuetpoÌi'réf2(ìl,'Jíì.
y.'bv ^v'b''*'^^ "■ "*■ (^''''''r 140, lU.
.V k>«'V V-*'* V<*^*^ >"('■ *"'i «'HpiVí 201, 2;
:_'!. t,i, #U, l
.„^.» V" l*v«u-l ». ,/. ,/.i«lí 800. 40.
„,,„».tm, vvi' \ inn'h- (|«0('«U>Km) t. m., y.
vív, ^ítv, i>Muur 4, !ti 21, 80; 36, 12;
-W\ 4. ««1, Htl; IHM, ao.
.■..«.tltlU l.'v iwi'llirti) «i(í. *í »./■ piclierrítr
mV ■'!.
V.v>-*>. (Hi' U*>iMre)ti, t . inh: pfcher, faillir
U'. ti', 'JIIO, -II 1 40;t, •â\.
v,.-*\, Mv , |ii>oli-i ptivuh- (paociìtiim) ». mi.
r.,>., «.iMJf (l. Ih; tt, tO; 14, :tO; iX, 28;
ÌU. I', 110, :rJ; IXlrt. ìll; 24:(. 31; 80H, .'i.
t>.<lii>k, fl l>''' ^V "'"'J *"*. biditt, cruehe,
,,.. Il.i, 10; 4ltl, 10, ÍHI; 440, 110.
l.,ni»'i vHiímTBÌ f. /. 11. U:, pe. prf». pegnen
ifO, ílì . firiHilrr.
^.|'||llf*H {<le IHIIU») «. / /i>'" ift'l, ''■
pei 'ii /(■/'!'(■ /1 7, 26.
pelntnrs; penchura (*pînctlirftiB p. pTctnnro'
ï, /. peinturt 67, 29; 135, 3; 362, 1.
peior; pigor (*pEjor«in) adj. eomp., tj. pjeger 180
(t; peier 210, 17; o. pieier 8ó, 27, pire 2
b; IS7, 16; 339, 24.
peira; peyrft; -ro (pGtrdm) «./.pinTe,púrm-ii
28, 13; 37, 8; 264, 83; 880. 4, 0; 304. 90
peireU (dim. de peira) «. /. peiite pierre 801
:19.
peiro (pètrOneni) ».m. perron 41, IB; 110, 14
peiB; peish (pTacem) «. m. poiuím 44, 16, til
210, 31.
licis ■>. peitz.
peitftví II. propr. ailj. de l'ùitou GO, 23.
pcitr»! (piìctftrrilo) «. m. poih-ail 203, 1».
pcitrina (*]ri'<clìirïnftin) ». /. poilrine lOTi. 4.
peitx; peiz; peit 28, 28; )ieia; pihfl; pieiti
(pC-ctus) (, m. poilriiit 10, 25 ; 88. 22, 224, .<W
peitz; pictz (pejus) adj. neutt: et iidr. pis 91
8; 114, 0; pluB al p. U plui mal 118, 31.
peturar (•pôjnrflre) v. I. intr. eaipirer, derenh
pirt 271, 18.
peinrier {de peiurar) ». m. dflMmation 'XìlA
lÔ.
pel = per lo, I&.
pcl (pìíllcni) ». /. peiitt 5. I).
pel; pcftl 201, 33- (pïliim) f-
4, 3-1; 11)5. ;«, 31.
pelegri; pellerin) iiellegrin (tiìíregrlDHm) *. m
pita-in IGO. fi; 441, 27; 443, 87.
pelegrinatge (líi pelegri ; *pí-riSgniiìttTcnm) »
m. ptleìi»a<it 22-2. 9a
peleia; -ga (iir. i«m'.; e/. K,t.eT8U) querellt
diepute 146, 10; 342, 7; 420, 86.
pelìssa (pTiltÌcÌam) »./.pelii»e T)», 2ti; 814, Ifl
pcllecicr; |iclicicr (*pellTciru'iaui) *. m. pelMin
'm, 11; 3r>l, 2:t.
pellica; -un (aap., pelTCHnnm) s. m. piliem
m-i, 7.
peluta (*pïlitttiini) ». /. pelolc 226, 15.
pcls = per los, Us,
lirlut (*pIlQtum) iidj.,/. -da, pi>Uu, mIu 313, 2.H
poiiu (iMlniiuin) n. /. pliimt. /ouiTure 147, 17.
peiitt (peiinni) (. /. p«i'iir, tourvtent 6, 14; 2fl
28; 8U. 15; 112, 89; a penaa ò petHt 72,
271, 10; 373, 11; 423, 10.
]ienar Idt lKna) r. I. tr. peiner, tourmenlt:
2IÌ, 0; ré/l. te priner, ee íourmenter 2, 10
244, 82..
pcni'lie (púctTncm) s. tn. ptiijne 230, 28.
penclieire 21t>, 3 à corr. en penheire.
pencbenairc (pÒctTiiiittir) «. m. »j. peígneu.
232, 7.
penchura v. peintara,
pendenaa v. penedcnsa.
. poil, t
603
GL08SATRE.
604
pendre v. prendre.
pendre (pî?ndî5re) v. III, intr, pendre 7, 13;
87, 2. •
pcncdcnsa; -za; pcnd- (sar., iHrnîtÌíntiam) í.
/. pénitefier 1, V\\ 42, I!); 116, 22; 2(17, 20;
341, 38.
pcncdcnsicr («or., p<riiTti*ntTrmuni) s, tn. péni"
teneier^ qni aecomplit une pénilence 46, 28.
penedir (de poenïtere) r. //•. réfl, ae repenlìr
28, 10; 308, 22; 368, 12.
penc.nt (?) (p<pnlt6ntem ?) adj. pénitent 21, 28.
penheìre {ms. pencheire; de penher) e. m. sj,
peintre 216, 3.
peno (de pcna; ♦pCnnOncm) tt. m, penon^ f>etit
drapeau qui se termine en queue^ eneeigne du
êimple chevalier 205, 7.
penos (de pcna; ♦pícnosum) ad;. pe iwrtix, pénilde
397, 32,
penre v. prcndre.
pensa; pessa (p^nsam) «./. pensée^ esprit 2ô8,
36; 334, 27; 3;î7, 18; 353, 21.
pcnsamen; pcnss- (de pensar) f. m, pensée^
avis, souci 79, 21; 1(12, 17; 301, 24.
pcnsansa v. i^czansa.
pcnsar; pcssar (pensare) v. I. tr, et intr, pcnaer^
songer 4, 17; 6, 28; 7, 24; 87, 29; 288, 29.
pensier {de pQnsJire; *p9nsfiriam) s. m. penêée
386, 10.
pensin; pess- (♦penslvura) adj. pensif \0à^ 19;
168, 4; 310, 7.
pcr; prc 21, 7 note (|H''r r/ prO) pr^p, d/aigne
le but, le moti/y le mogen^ Vinstrument^ ta
mnnièrc^ d, à causr de^ aprín, d*ùprìs^ dans,
rn^ par^ parmi^ pendant^ pour^ sur^ au tiru
de 1, 4; 2, 11; 10, 17; 11, 18; 24, 5, 7; 26,
6; 3:^, :W; 38, 18; 70, 16; tener p. 3, 4;
rctcner p. 34, 8; per-a suivi de Vinf,
j*our 196. 27; pcr xo (so) qtie parce que
10, 9; 130. 10; 289, 18; per qne potirquoi
11, 17; 73, 14; 394, 23; per qae, per par
tan qnc pourvu que 1, 6; 31M, 23; p. qne
afn que 30, 28; cascuns pcr si ehaeun pour
901, chacun à part 105, 26; per 80 e'eêt
imtrquoi ; per (renforçant) heaueoup^ bien
7, 8.
pera (pïra) s. f. poire 438, 28.
percassar (pcr et cassar; prO et *c&ptîftre) v. 1,
tr. pourchasscr; rifl. srdonnerdu mouvement
pour HC proeurrr une ehose^ sê pourroir
359, 19.
jicrccbrc (pTîrcTpr'rc) r. /. ///., pe. p. pcrceabnt
205, 10; 314, 20, apercevoir, distinguer.
perda (p<*rdìtam) s. /. pertCf dommage 228, 5.
pcrdcmcn {dr pcrdre) s, m, perte^ destruction
200, 12; 407, 10.
perdevant (per devant) prép. devant.
perdìcio; perdecio (<a«.. pSrdTtlonem) «./. i^-
ditton 17, 36; 222, 7; 334, 24; 88ô, 38;
434, 11.
perditz (iiTtrdlccm) s f. perdrix 340, 81.
pcrdo ; -on {de perdonar) s. m. pardon^ indul-
genee, absolution 116, 23; 126, 30; 222, 9,
2í\; 2îr7, 19; 817, 2; cn pcrdo en vain 154,
17.
perdoa {de perdre) s.f. perte^ dommage 419, 85.
perdonamen {de perdonar) s. m. pardon 24, 21.
perdonansa {de perdonar; *p8rdon&ntía) t. /.
pardon 221, 29; 888, 32.
perdonar; par- (pSr-dOnAre) r. /. tr. pardonner,
remettre, ménager 30, 27; 48, 20; 220, 5;
224, 12; 422, 4.
perdre (pSrd^re) v. III. tr. et intr. perdre;
rift. 69, 7.
perdarablamens {d% per et dnrable) adv. dura-
btemsni, itemelìement 888, 20.
pcreza (pTgrTtiam) s. f. paresse 421, !?6.
pcrfaire (por-fftcere) v. f. /., pris, snbj. sg. 3.
perfassa 253. 17, iHtrfain.
perfeit (p<^rfcctom) adj. parfait 257, 22.
pcrfeitament; perHechameas (perfr«ta mr*nf«)
adv. parfaitement 6, 6: 286, 9.
perga (pgrtîcam) s. f. peìxhe 196, 29.
perllh; -ill; periyl (p^rlcnlam) s. m. péril 8ô,
17; 108, 41; 803, 16; 814, 30; ."»0, 1.
perilhar {de perilh) r. /. tr. mettrs en péril
204, 20; 814. 7.
perilhos (perlcUlosum) aij.^ /. -za, piritteHS
314, 18; 827, 25.
lH»rir (íH«rlrc) r. //•*. intr. jtt^rir^ rtre perdn,
fterdre 17, 85; 103, 28; 185, 28; 306, 28.
perjnrar {sav.^^ pnrjarâre) rift. se parjurer,
renier par ùn parjure 30, 4; 146, 81.
perjari («nv., p?*rjariam) s. m. parjurs 8, 1.
pcrlar r. parlar.
permaner 258, 8 (pt^rmanere) r. /. //. intr., pn's.
ind. sff. î. permain 13, 42; pcrmane 385, 24;
fut. sg. 3. permanra 38.'), 17; pl. 2. per-
manret 13, 40; impir. pt. 2. permanet 18,
38, rester^ demeurer.
permierament ; permier v. prem-.
pero (per o ; prO liôc) eonj. pour eela^ pourtant,
mais^ puisque 3, 34; p. qne patxe que 68,
II.
perpensar (purptnsâre) r. /. rift. penset^ mé-
dtíer, rifiéchir 204, 21 ; 20S, 1 ; 884, 12.
pcrprendrc (por-prOndì^re) v. f. 11. tr. #/• tnlr.,
pris. ind. sg. 3. perpren 96, 2ì\ pl. 3. per-
prendo 807. 5; pc. p. perpres 38, 14; /. -sa
195, 3, eomprendre, cotUenir^ prendre.
pcrsan {de Prrsa) s. m. homme de qualiié (per*
san) 368, 19.
,,rm^*9ti
(SO(i
-ii-
;«iii.
«*«••
, .y.-***»
^-. *K *
..jHr'>«««.*
•^ V'
" ■' . ^^\ :3S5. I; réfl. se
mritn* n* jvf(/jt lOi), «^; in/. sitbnt. pezai'
p«,,. «M^-ii 139, 1 ; 340, 28.
NiiiiAitMihf Mfv., pliTJuBÔphum) s. m. philosophr
«fe ::
«NitajHUilaft v«r<r., pliîlfísòpliîam) s,f,phHouophie
«l»iiHiiMaua («<i9., 6. /a^, physîÔ^iiOmiam) «. /.
mtmtmomie 30;), 9.
1) (lunm) ir. m. f)if« 287, 44.
muitfa vpïa mr'iitc) adv. pieuêetnent 10, 22.
«naM yde piotat) »((/., /. -za, miséficordienx
íll^. 4.
uii»Mamens ((/(^ piatos) adv. miséricordieuse-
iM/ 332, 16.
lo: (plcnm) jr. m. piV, p/Ver/ 362, 25.
^ttíider V, pechier.
I*^r; pieier v. peicr.
|ìet«n<;a {de pietat; *pT(^tuntìam) «. /. pitié
305, 14.
pìetat (sao.y pietâtem) s. /. piViV, eomp^ssion,
miséricorde 23, 25; 268, 4; 304, 22; 367, 0.
pietz; pieitz v, peitz.
pìeozela v. piucela.
pi^or r. peior.
pilis V. peitz.
pilar (pîlârem) s, tn, pilier 130, 12.
pilhart (de pilhar, ♦pTlTâre) «. im. pillard 432.
20.
pinholeta (de plneam) s. f, petite piUule 200,
19.
pipautz (de plpnre) a, m. jouetir de eorfiemuse
87, 13.
piu (pïum) «(//, /. pìa, pieux 55, 36; 160, 8.
piuzela; picuzela; •ssela; pulcela; -ella (*pallT-
ccUam) s.fpueeìle^ vierge 121, 17; 273, 11;
305, 30; 361, 25.
pizar (plnsâre) v. I. tr. pìler 146, 18.
pla; plan (plfinum) adj. plun^ clair, pluin^poli^
/acile, simph 37, 12; 65, 21; 105, 7; 222,
25; adc, 246, 17.
pla; plan (plûnum) s, m, plaine 38, 20; 13K,
1 1 ; 423, 5.
placer v. plazer.
placli; plag v. plait.
plaeiar i>. plaideiar.
plaga; plaia (plftgam) s.f. plaie 251, 21; 348,
12.
plagner t;. planher.
plah; plai v. plait
plaia V. playa.
plaidei (s. verb. de plaideiar) s, m. propos^
disconrs, plaidoyer 72, 13; 128, 16, 20.
plaideiairc \de pîaidciar) s, m. sj, plaideur
84, 1.
plaideiamen (de plaideiar) s, m. plaidoirie
210, 3.
607
QLOSSAIBE.
608
plaideiar {de plaid ; *plácîtTcjire) r. /. tr. plaider,
traiter, aecommoder^ raeeommoder 95, 22;
128, 26; 800, 21.
plaidczia (dr plaidciar) «. /. phiidoirie 100, 2.
plaigar (plûcnrc) r. /. lt\ raceomtnoder, réeon'
eilier 28, 13.
plaifpier r. planhcr.
plaing V. planh.
plaisen v, plazer.
plaÌBsat (*pláx&tnm) «. m. haie 98, 12.
plaissen r. plazer.
plait; playt; plai; plag; plah; plach (plácîtum)
8, m. procès, diepute, querelfe 38, 21 ; 78, 24;
83, 34; 101, 29; 297, 11; 874, 16; traiU. 48,
12; 83, 1; 127, 80.
plan r. pla.
planamen (plíma mî»nte) adv. elairemeni, tran-
quillement, doucemenl 120, 10.
planca (pl&ncam) s. /. pìanche 223, 8.
planeta (sav., plàn9tam) s, /. plflnète 196, 14.
plang V. planh.
planh; plaing; plang; plangh (plnnctnm) «. tii.
phtinte, complainte 138, 1; 407, 8; 488, 3.
planhcr; plaigncr 95, 11 (piringr;rc) r. /. 11,
intr., prh. ind. sg, /. planh 102, 8; planc
115, 8; 804, G; 2. plangz 89, 25; 3, planh;
plang 281, 20; plaing 276, 87; plain 277, 5;
plan 0, 15; subj. sg. 3. planha 60, 18; p/. 2,
planguatz 210, 28; imparf, sg, 3, plagnia
280, 8; itarf. sg, 3, plais 281, 17, plaindre;
réfl. nvfc VareustUif fi, 16.
plaiiÌHsa {de plftnam) « /. piainf, pré 55, 29.
planta (pl&ntam) s. /. plante 805, 8.
plantar (plrmtare) r. /. tr. planter 259, 26.
plantat (plrmtfttum) s. m, plani, plantage 259,
29.
plasa V, plassa.
plaser r. plazer.
plassa; plaza (^plâtteam) s. f. place, rue 99,
13; 151, 8; 205, 9.
plnssansa v plazcnsa.
playt V. plait.
plaza r. plassa.
plazensa; plassansa (phicSntia) s, /. plaisir,
grdce :«>5, 22; 440, 19.
plazentier; plas- (plâcentâriom) at^f, açf^abte,
hienreiìlant, gracieux 120, 35; 165, 13; 212,
lî»; 270, 10.
plazcr; plaacr 424, 22 (plìMrc) r./. ///. inir.,
prés. ind. sg. 3. platz 43, 4; 128, 83; 217,
6; plato m\ 10; plas 371, 20; plai 65, 22;
:^)9, 24; subj, sg. .?. plassa; plaia mì, 4;
impf. subj. sg. 3. plagnes 82, 14; 108, 27;
203, 11; parf. sg, 3. plac 44, 18; 309, 28;
fui. sg. 1. plairai; 3, plazera; eand. I. sg. i.
plagra 113, 1; //. plairia, plaire; pe, préê.
plazen 79, 4; 406, 28; plaissen 261, 16;
plasen; plaisen 267, 2b adj, agréàbU, graeieux,
heau; inf. subst, m. pladsir, vbUmÌé, grâee
53, 9; 54, 17; 63, 17; 300, 23; 424, 22;
plasir 444, 88; vcnir a p. plaire 76, 13.
ple; plen (plenom) aéy. plein, eniier 16, 19;
26, 25; 315, 16.
plegar; pleiar; pleyar (pllcâre) v, I. tr. pUer,
resserrer, toumer 84, 23; 817, 29; 860, 12.
plenier (plenftriom) <m(/., /. -eira^-iera, denêe
46, 18; 77, 16; 382, 11.
plevensa (de plevir) s, f. garantie, eof^nee
117, 36; 341, 86; 866, 1.
plevir (de ♦plgbcre, ef, Kg, 7240) engager,
promeUre 48, 10; 57, ô; 286, 21; réfi. s^en-
gager 327, 20; pc. p. engagé 94, 11.
ploia; plueia (*pl6viam) s, /. pluie 66, 8; 107,
24; 211, 4; 338, 84.
plom; plnm (plttmban) s. m. píomb 183, 16;
232, 20; 294, 28; 861, 13.
plombar (pliimbftre) r. /. tr, plomber, sonder
38, 13.
plor (#. retb. de plorar) s, m. pleur, ìarme,
génríesetneni 20, 26; 52, 17; 66, a
plorar (plorârc) r. /. tr. pleurer 4, 6, 7; 16,
2; 119, 16; 3G2, 88.
ploros (de plor ; ^plorosum) adj,, f, -la, éplaré
433, 6.
plonre (^plòvdre) r. /. ///. impers., prée. ind.
sg. 3. plou 148, 2; subj. sg. 3. plueva 83, 18,
pieuvoir,
plncia r. ploia.
pluis r. plu8.
plum r. plom.
pluma (plamam) s, f. plume 120, 31; 350, 80.
plumar (plom&re) v, 1, tr. plumer 123, 10;
839, 17.
plural (eav.f plarftiem) s. m. pluriel 214, 22.
plu8; plui8 1.3, 21; pu8 (plo^) adr. plue, davan-
tage; sert à former le eompar. et le superL;
li plu8 la plupart; 868 pla8 tout eeul 198,
12.
plovier (^I9vftriam) e, m. pluvier 861, 8.
plnxor; p1u8or (de plus), 1i, pron, indif, ìa
plupart 31, 2; 40, 24; 214, 26; 867, 19.
poblar (pOptilftre) v, I. tr. étabtir 316, 25.
poble; pobol (pOpttlum) s. m. peuple 27, 12;
28, 4; 186, 21; 319, 81.
pobolamcn (de pobol) s, m. peuptemeni, p^tpu-
ìatìan 237, 12.
podagra (tor., pOd&gram) s.f. podagre 114, 6.
poder (^pOtere p, pòsse) v. /. ///., v. aux,,
prés, ind, sg. 1, po80 11, 17; 136, 16;
174, 9; 191, 28; posg 4, 16; puMC 288, 20;
podi 43t 89; 446, 10; 2. poi 11, 15; poU
90, 1; 125, 10; poti 829, 18; B. pot 6, 27;
20
«05
.•ÌOS^áUìE.
610
rLutn I-
persogrc ^p?r-*srMiuoii' .■. ///. : ^
30, -•?; /iirícVii/tr II. :-*5: :W7 "
perteverar {tnr , iit'i&.' vêi.trt-i •■ '
pemoiiA; prt>si>n;i: pu^^uiui íjtfJr' .h, .u /o '-'^:
prr*onnf, i-or/.s. t.nòuur -•*• .^ .jj 3a...8i:iia
37Û, 8; piTihv l.i p. pcrifri Ií "' '" .,. " . pus-
pfrsona|!e \tit ii'Msòuìi: "in isúiiìií'- * ^^^ 4 ;jy;
H..yf 441*. ;t8. ;.„;, >4-. 5:
pertener (prr-iiiiort) 1./. iìl. /»•• " ■ ;; j po-
<y. Jí. perif LM î -S, ^v. ^-r,-. ■ ■■ * '.^.JìÌh^,
1*7. uppjrituit. ■■.. ^ 17;
pertut '.\H'r loiiuiu n/ . purti ■• ' ' ' ^p. ii;
♦ t
II. .
pertra^ vl»»itr.ii'tii]ii)
;í57, ;î.
pertuis; -us *p. rli'.-^iu':. iii'
ptrtuis^ trou i'**ii J: :•■... 11.
pertusar ^*l>i-rtuMri-' . .'. ,
percrry xtn yi^C' '• " '. . » .
pervenìr pi-iv mrr
30. 28; iVìT. Li^
pervers ^s^tv., i-rv. r«M"
liervis v*W'i^i>''' •
4S. 31.
piTvnicn irî j iiii) V
pes ^p$n^u:i. >. m. /-
pec vP^"su"'' *■ •"< '-
pes = iHÎà
pes- e/, iHz-
pesa (. pis^ ..
pesal p.r>.-.-
peso^iirt : \
pess- ■•-
p«'S^.\: 1 <.»
pir\'f c".»_.
|K'átt«.
ptStrL j:î* :
peiiî V : . -
Ò -■-: .
peiitt :
pe\ • ;
K>" • ■
pe>s t
}V>í.:. V
■
:SH.ihá5i), ;
43. 1;
i^
^l. J>: 39U 31);
• . ••
s&ia
m
^ "1. 4ì7. 17.
^' s.
Ji
Vx.m:
- 1
_ «
iMilvcra (*piilv(íram p. iMiIvr'rt'in) y. f. p^nuìre
ltW. 17.
iHjlvereira (*pulvrTriri:im< ^. f, tourbî/tun tte
poutíitre 140. .'U.
pomu ipuuia) ir. /. pvmme 140. 21.
|K>iuior (pOniâriuin) «. //1. pommier 'MVi. 'M.
pon; pont (i>Onteni) v. ni. pont tìi). 22; 223, 3;
428, 12.
poni'li f. ponli.
Iioneiit (iiónciiti'nii ji. m. ifU('j>/ 4<M). iri.
INiiili; pojn; iMHit ; imnt: ihmicIi; puii>t i*pnnt*-
tam) 4. m. pointf point Uiu jouri \:i:\. 24:
184, 11, 18; 2;W. 2: 'XM. ;W; 444. 1: i-uiii-
plênt, iìe Iti nrtjittiim,{iu* pifini lOlS. l;^: ;K^ì.
2:1; 414, 2î): 4^2. 5
ponh; puiih; iHÛn^ 1 |iii^uini) ^. fii. poimi,main
;W. 24; 73. 17: 12.*.. î»: 211'. iV»
ponhu ipu^naiii' s, i. cift/it, tlan. essor 40. 25:
311, ;ì8.
puiihatlor i pùt^nfttOrem • n. m, ijuerrier 40. ;V
ponhar; poi^'nar ^pùirnare) t*. /. intr. i'eiforcer,
^emprmtr \\\r. 2: 173. 3; 245. 11; ;Vi:V
10. '
ponher; poitrniT iiiunirí-reì v. r ïl, tr., pt-t'^,
inti. tf'/. i. p4iiic 11:1. Jli; j, iKiii1i 144. lii:
251, 111, ;í62, :;:<: puin :i2iî. 24: suij. «./. i.
]hiiiha; ■»'. iMiiJ:! :>4 . ;'i; px yrtM. |Niiilirii
t<0. 10; pc p. iiitint. pi'iiitr, pvimirv.
poDt r. pon et iioiih.
populos •tfur.. piipulOsunu mlj., j', -a. poputenx
;i08. 10.
por vpru> iiiir. en iivant 4i). 11; rn por 40. 5.
porc ^pórcuni j m, pi'rc 207. 17: ;i40. 'M:
'Mì, 2.».
porcel: pon$i'l .(ii'trrr-Uuiii) «. m. /louivnia. /nìi'/
pvrc iMi». 2: 2.i2. X
]M)riH)nta 1« iiiunct.iiiL .^ /. p"urp%jiut 144. 8.
pitniuicr .iMU'i.iiuiiii e. m ivn'her. *tar'iicn *it
pvrca 2^i2. li.
pori|iiii:ru ^ii'u»Mri.ir.t í. /' ix'rchtr»': ch':m:'H
tie Oí '■t*/«#tf 4'»î. 'ò\
porsil r |-tiicl
pori ^{■ortiiii. a "I. iit. /■: '.'T. ."1; 15S. :tt»; ;*».S.
lii; ^N/íe 14.N 1: -.'^/íi. , Lii 112. 14: '»«
i íi/'- 'i. t'o '.*1. »7
portu i>t.r::in:) rf. / ^'ì'îc 11*2. 2
portai^.irn ii • rt.i v.\irn i- rt.it i'urnt lu) jt. m.
p*r:t~.':t,iir. i.i ■!,/■■ Lji^:*/ ll'Ví 17.
pi^rtul ^*iortA.'. lî'^ o. •'* £'■■/■:..' 1:^*. 11». 2^*S4.
;w. M^. U'.
lH)rtaii:. ii I 't i«;".i; j- •'!. "'ni* :.'.-4i'i.. /a.^iit,
iv«. ■■.*:.'-.■ 4it». 2 U'. !■'.
|H>rtAr (iiivr "^ . 1 :«. f »./■:*.'■. • r..jtr. j.'tt-
^. /£,.■ ! V J*. ; . .ì '. '"•. 'i:-. vi:. II . in
p. i'Mi^. / :n :ri:2. lù . Jí'.'v liiî . /l^-/ m rendre
lòi^ 3.
611
GLOSSAmE.
612
portaselh (porta selh, pSrtat ♦sïtûlain) #. /.
pm'ie'Beau 86, 2.
portier (pôrtftrium) «. m. poriier 124, 4."
pos: pns (p58t) conj. puisque 319, 11; depuiê
que, quami, iorsque 21, 32; 63, 6. C/. depos.
possession («ar., pôsscssîoncm) s. /. po8êes9Ìon
381, 9.
possihle (sav., pftssîbïlem) adj. possible 4H3, 15.
posta (pfisitam) s. f. posiey posiiion 226, 9.
postat r. pocstat.
potz; poz (pUtilam) s. m. puits 88, 14; abhne
378, 5.
potz (pftstcs) s. m. pi. poieauT, U'vres 91. 23.
pouci (piillTc^iiniu) *. m. jHmssin, petit 27, 22.
P<>y- c/. poi-.
poyssansîi (^/r poissant, ♦possîlintcm) «././;u»«-
5íiwcr 437, 10.
poz V. potz.
pradal (♦prâtftle) «. m. pr<f 203, 5.
prat (prâtum) s. m. pré :38, l ; 249, 27; 291, 5.
praticar ($av., *prìictïcâre) v, l. ir. pratiquer;
r^fl. 4;i5, 27.
l)re V. per.
prear v. pregar.
prebost (pracpfisïtum) s. m. prévôi 882, 18.
prec (s. verb, de pregar) s, m. prière, suppli'
cation 70, 12; 107, 18; 158, 16; 286, 26.
prrrar v. prezar.
prccenlier (praecïngore) r. /. //. <r. ; parf, sg.
.?. prcceis 0, 14, crindre.
piTcios; prcss- (^fdt?., protîOsnm) <ify., /. -«a,
précieux 307, 13; .'»3, 15.
proclar (««//•., pracclftrum) adj. resplcndissani 0,
20.
prcd- cý. prez-.
predicansa (sav., praedTcántia) «. /. j>r/f/ica/tofi
222, 2.
prcgar: -iar; -gnar; -yar; prear; priar (prC-
càrc) V. I. tr.j prt's. ind. S(j. 1. prec; priec, ^i>r,
suppiin' 12, 10; 1«, 20; 73, 19; 103, 28;
25:í, 15; 285, 17; 392, 12; 418, 3; 441, 28,
37; ju'. pcr pricí' pour 2Í», 23.
prcgaria (♦procsìriaiu) s. /. prih'e 254, 12.
prohon t\ preon.
preiador (procâtorcm) s. m., sj. preiaire, sup-
piiant, amant 82, 4; 169, 12.
prciar r. pregar.
prcirc r. preveirc.
prcizí»; -80 ; -sson; preso (♦prensTOnem) $. /.
prison 2, 11; 3, 20; 145, 83; 262, 16; 266,
27.
prclat {sav.y praclfttnm) s. m. prélat 427, 37.
prcmciramcn; -icramcn; -ns; -iciramen; pri-
meiraincn; -ieramen; -ieyrament; permiera-
mcnt (fíf premeir) adv. premiirement^ p<mr
la première fois, tVahord 186, 19; 200, 8;
256, 25; 360, 8; 872, 37; 892, 16; 440, 16.
premier; primier; -er; -eir; promier (pnmS-
rium) nombr. ord.^ /. -ra, prsmier 26, 11;
40, 18; 45, 25; 77, 24; 124, 6; 203, 11; al
cap p. du premier eoup 82, 22; de p. au'
paravant 178, 28; p. de, qne aiHtnt, plus iôt
que 14, 18; 357, 8; p. qne avaní que 395, 9.
prendre; pendre 201, 28; penre 79, 80; 426,
31 (prendere) r. /. //. /r., prés. ind. sg, /.
prenc 60, 9; 112, 22; pren 220, 19; 2. pren-
des 818, 7; 3. pren 1, 18; prent; p/. 3. prenon
26, 6; 163, 17; subj. sg. 1. prenga 4, 16;
2. prenas 877, 7; 3. prenda 81, 1; prenna
421, 14; impf. intl. sg. 1. prendia; pL 3,
prenian 426, 'M\; subj. sg. 3. preses 171, 16;
preses 304, 19; parf. sg. 1. pris 94, 15; 116,
22; 3. pres 3, 31; 78, 12; prÌB 49, 8; pí. J.
preron 882, 32; (faiHé) preseron 427, 18;
fut, sg. 1. prendrai; eond. sg. 3. pendria
395, 9; pL 2. jicnriatz 176, 18; impér. sg. 2.
pren; p/. 2. prendetz 220, 19; pe. p. pres
m. 61, 14; 82, 21; 302, 1; pria; /. preza
82, 11; presa 1,14; prendre, saisir, ac-
CHeiUir, eommsnesry impers. prendrs^ aUer^
nrriver.
prendreire (ds prendre) s. m. sj. prsnsur
216, 4.
prenh; pren (ds ^praegnftre) a<{/. /. eneeinis
m, 10; 865, 14.
prcntalha (de prOndore; *pr9ndTUilia) «. /. prá-
senti eadeau 840, 29.
preon ; prehon; prion (prfffQndam) adj.^ /• -onda,
profoìid 26, 18; 67, 19; adv. 413, 11; de p.
du profond 09, 6.
preparar (praepHrJire) v. I. tr. pr ép artr 895,
11.
pres r. prendre.
pres (prj^nm) adv, et prép. près^ auprès^ sur
17, 14; 30, 24; 252, 13; 289, 43; p. de 906,
7; de p. fn-ès de 129, 27.
pres V. prest.
pres- r/. prcx-.
preso r. preizo.
presona; press- r. peraona.
presonier (de preizo; '*'pr9n8P9nftrium) s. m.
prisonnier 481, 11.
pressioB V. precios.
pressura (prSsstlram) s, f, supprsêêicn^ psins
17, 1.
prest (praestum) adj,^ f -sta, prH 896, 88.
prestaire (praestfttor) s. m. sj. prêtsur 147, 15.
prestament (ds prest) adv. prH^ vite 440, 1, 17.
prestar (praestìlre) v. I. tr, prHsr 265, 29.
prestre; pestre (prQsbJiêr) s, m. prHrs 31, 29;
146, 31; 216, 16.
20*
613
QL08SAIRE.
614
pretz; prez (prStiam) «. m. priXt poleur^ ntéritê
7, 11; 51, 17; 71, 16; 12Ô, 83; 141, 5.
preveire; preire; prever (prSsbŷtSrum) 8. m.
prêtrê 27, 11; 219, 20.
previlegi («av., prlvTlegiam) s. m. priviìège
429, 26.
preyar v. pregar.
preza (pc, p. /. de prendre) «. /. prise^ proie
360, 6.
prezar; pres-; preç- (♦prfitïâre) v. L tr, priêer,
eêtimer, appréeier 1, 8; &5,84; 78, 12; 181,
17; 261, 6; 288, 5; 805, 12; pe.prie. ayant
du pHx, prieieux 106, 6; 136, 15; 214, 12.
prezen; pres- (praesSntcm) adj' présent^ prêt
21, 28; 366, 27; a prczen franchement 85,
88; 120, 28; en préaence (du mande) 285, 11.
prezen; presen (t. verb. de prezentar) s, m.
préeent, cadeau 266, 38; 286, 86.
prezentar (praesSntâre) e, L ir. préeenter^
offrir 64, 5; 284, 28; 807, 80; rèfi, 209, 27.
prezentier (dtf presentar) adj, agréable^ graei-
eux 202, 9, 10; 241, 17; 284, 26; p. de disposé
à 842, 80.
prezic; pred- («. verb, de prezicar) $. m. prùeìte^
eermon^ exhortation 55, 4; 71, 28; 224, 2.
prezicador; pred- (eav., praedîc&torem) e. m.,
^*. -caire, prédieateur 42, 11; 100, 18; 200,
10.
prezicamen Çêav., praedTc&mSntum) $, m. prédi'
cation 208, 13.
prezicar («av., praedTcâre) v. I, tr, prêeher
39, 27; 212, 2; 318, 14.
prezomtaos («av., praesQmptQOBam) adj. pré-
êomptueux 406, 11.
priar v. pregar.
prieo V, pregar.
prim- c/. prem-.
prim (pnmam) adj, premier^ fin^ diUcat, eubtil
77, 1; 102, 31; 198, 35; p. ho de tart tát ou
tard 480, 9; al p. au commettcement 59, 8;
105, 12; al p. que dèê que 81, 17.
primaria (prlmâriam) adj, /.; en p. en premier
lieu, tout d'abord 209, 26.
primas (prlmas) adv, d^abord 7, 18.
primitia (eav,, primïtlvum) adj., /. -va, primitif
213, 17, 18.
princep; prince (princTpem) e,m. prinee 18, 11;
183, 5; 864, 15; 803, 8. Cf prim.
princessa (*pnncTpT88am) e. /. prineeeae 436,
12.
principal [eav,, pnncTpftlem) adj, principal,
capital 201, 21; 256, 29; 371, 16.
principat {eav,, princTpâtum) e. m. prineipauté,
prins (de pnncTpem) e. m. prinee 150, 21.
printems (prlmum tSmpus) m, m. printemps
446, 8.
prion V, preon.
prior (aav,, prTOrem) 8. m, prieur 255, 13.
privadamens {de privat; prlvftta mSnte) adv.
priviment, eecrètement 876, 6.
privat (pnvâtum) a4J, privi, intime 100, 20;
210, 26; apprivoisi 197, 17; proche 50, 22.
pro; pron (pro) adv. aesez, beaucoup 105« 84;
872, 24; pro jos depuis lars 28, 5; pro vetz
assez souvent 302, 14.
pro; pros; proz (*prOdem) a^. preux, vertueux,
ginéreux 2, 12; 81, 19; 86, 1; 250, 28;
240, 9.
pro; prod (*prDdem) s, m. profit, avantage 1, 18;
34, 7; pro tener tenir compte, faire profiUr
69, 13; 133, 16.
proaire (prôbâtor) s, m. essayeur 288, 28.
proansa (pròbántia) s. /. preuve 258, 15.
proar ; provar; pruevar (prôbftre) v, L tr. prou-
ver, démontrer, éprouver, convainere 33, 10;
137, 5; 851, 14; 434, 1.
probainamen {de probain, prOpftgToem ; ^propft-
gTnftmgntum) s. m. propagation 284, 26.
probda (*pr8pTtânum) adj,, f. -na, proche, pro-
clMÌn 270, 17.
procedir ; -zir {de procddgre) v. li^. intr. pro-
venir, avaneer 14, 87; 4(è, 4.
procesio {sav,, procSssTDnem) s. f, proeessian
278, 29.
prod V, pro.
prodom v, prozom.
proecha v, proeza.
proensa (prOvfnciam) s. /. provinee 308, 20.
Proensa; Prohensa (provTnciam) s, f, Provsnee
63, 8; 831, 10.
proensal; provenchal (prOvTnciftlem) aéfj» pro-
vençal 213, 7 ; 228, 7.
proeza; -csa; -cssa; -echa {de pro, *prOdem;
*prOdTtiam) s, /. prouesse, valeur, gïnirosité
85, 2; 36, 9; 39, 26; 76, 3; 270, 25; 276, a
profecia (sav,, prOphStiam) s. /. prophétis 257,
28.
prof eitar ; profechar (^prOfSctâre) v, L inír. pro-
fiter 30, 12; 257, 19; .S46, 12.
profeitos ('*'prOf6ctOsum) adj, profitabie, uiUe
265, 37.
proferre (prOfSrre) v, f, IJL tr,, pris. ind,
sg. 3. profer 73, 21 ; 147, 11 ; profier 8^ 27;
subj. sg. 3. proiiera 46, 19; pc, p. profert280,
25, offrir.
profetisar {sav.^ prSphdtlzftre) v, L tr, prophi"
tiser 19, 15.
profieg: profíech (profSctam) s. m. profit 845,
26; 383, 39.
prohome v. prozom.
proime v. prosme.
promessa (promTssam) s. f, promesse 108, 10.
615
GLOSSAIRE.
616
promessio (êav., promîssTOnem) 9. /. promeêêe
297, 20.
prometre (promlttSre) r. /. IL tr,y pr^e. ind.
Sff. î. promcti 425,87; .9. promot 57,5; parf.
pL 2. promczctz 219, 14; pc. p. promcs 74,
8. pratneiire.
pron P. pro.
pronom («a«., pronomen) e. m. pronotn 218, 8;
216, 28.
prop (pr9pe) adv. prèe^ proche 144, 18; 391,
12; prép. p. de prèê (fe 60, 5; e prop de
auprèê de 386, 33.
propaten (pro pftt^ntem) adj. évideni 482, 19.
propdanamens (^prSpTUina mSnte) adr. pro-
cfiainetnent 236, 18.
propheta (sav,, pr9pbetam) «. /. proplièie 258,
38; 821, 8.
prophetizamen {de prophetizar) ê. m. proplUtie
287, 17.
proporcionat (saio., propOrtlonfttam) adj.,f. -da,
proporiionné 396, 11.
propri; propi (pr9priam) adj. propre 16, 87;
218, 12; 384, 29; 482, 1; eubsi. proprUU
396, 37.
propriamcn; -ns (prôpria mcnte) adv. propre-
nteni 311, 17; 373, 41; 374, 43; 407, 81.
proprietat {sav., prOpriì^tfttem) e. f. propriéié,
qualiié 265, 8; 893, 25.
proB V. pro.
proshom v. prozom.
proRmc ; proimc (prOxTmum) f . m. proclMÌn 258,
16, 84.
proyar v. proar.
provcrbi (»av., prOvrrlïiuni) e. m. proverhe 200,
42; sytnboie, paraboU 16, 22.
provesíon {sav., provlsionem) 9. f. provieion.
proz V. pro.
prozome; prosh-; prohome, -ome (de pros ei
home; ef. Kg. 7451); ^j, prozom; prodom;
-me, prud^hamme 42, 18; 44, 12; 416, 18;
432, 83.
pram- v. prem-.
pablican (pablTcftnam) s. m. publicain 318, 17.
padir (de putSre) v. JI". intr. puer 190, 17;
378, 16.
pue- V. po-.
paeg V. poi.
puch ; pucs ; pucis ; pucys v. |m)Ì8.
pnct V. poi.
pngar r. poiar.
pniíi; pnÌB r. pois.
puiar; puihar v. poiar.
pnlcela; -clla r. piacela.
punh r ponh.
punir (pnnire) r. //*. tr. punir.
punt; pnnyt v. ponh.
pnois V. poÌ8.
pnr (parnm) adj., f. -ra, pur 233, 15; adv.
seuUment 7, 13; per pnr tan qne pourvu
que 1, 6.
pnramcn (pnra mnntc) adv. puremeni 331, 15.
purgar; -jar (pnrgftre) v. I. ir. purger^ net'
loyer 13, 20.
purtat (pnrTtfttem) 8. f pureU 890, 1.
pu8 V. plns ei po8.
pustela (^pttstTllam) 9. f, pueiúU 116, 9; 126,
20.
puta (pUtTdam) 8. f puiain 146, 82.
putage (de puta; ^pntTdfttTcnm) 8. m. jìro9ti'
tution 100, 5.
putana (^pntTdânam) «. /. puiain 57, 10.
pnys V. poÌ8.
qna- cf ca-.
quada v. cada.
qnadem (^qaâtSrnum) f. m. cahier {de quatre
fueilUe) 222, 20.
qnairel v. cairel.
qual; qualh; cal (quftlem) pron. reL ei inierr. m.
et f, 9g. tj. qaals 6, 5; cals 7, 87; 9, 80; 75,
19; o. qual; qualh 419,2. cnl; pl. 9J. qual;
quals; cals; o. qnals; cals, quel^ queUe eto.,
qui, que; q. qne (calqne) quelque 12, 11;
112, 20; 113, 6; lo qaal; lo cal U quel, la-
quéUe 12, 18. Cf lo qual.
qualiUt (qaftlTtfttem) v, f. qualiU 218, 12;
m, 6.
quam (quftm ou quantum?) adv. combien 29,
27. Cf qnan.
qnan; can; qaant; cant; quand; qand (qniindo)
adv. quand, lorsque 1, 11; 25, 17, 21 ; 70, 24,
27; 111, 15; 261, 21; 277, 3, 7.
qnan ; quant (qnftntom) aé(f. interr. ei rú. quani,
combien 1, 4; 30, 17; 52, 28; qnant a fiMiiil
à 405, 85, 36.
quandi (eav., cándTdum) a^y. blane 7, 22.
qnandius (quftmdiu ei 8 paragog.) eanj. ; q. quc
au88i Umgiempe que 1, 1.
quantitat; can- {eav., quàntTtfttem) 8. f quan-
tiU 888, 15; 396, 10; 427, 32.
quaranta (qu&drft(gT]nta) n<mbr. eard, qua-
ranie 6, 21.
qnari; cart (quftrtum) nombr. ord.^f -ta, quari,
quairième H6, 11 ; 814, 81 ; 847, 87; 409, 26.
qaascu v. casco.
quastiaso («rir., cftatlgfttTunem) 8, f eorreeiitm
2, 6.
qnatorze; cat- (qa&ttaOrdMm) nombr, eard.
quaiorMe 835, 2.
qaatre; catre (qaáttOor) noMÒr. eard. quaire
45, 16; 82, 6; 813, 86; 341, 89.
quajsh 9. cais.
^iLOtfBATRR
618
-»
aiâ. 4M*I y»*- í«*- ^
ì^^i'y^ '' A 5. 3111,
4» -ïf
h»«
«iteUMMM 44;*
^ -:>, i:?; *^' ^ f
.. . ..;•
,•«■..1
d€
<»
N^-
,^>*.»'
^ •»
.»% •
^ . ., ^ • '* *K H. 4, 5;
♦ *
;-,..., . ■• ■• l*»"^»». >"
I • • *
«imimen (quliiitrîcimuin) uombr, ot-d. quingiètne
331, 8.
qviUr (♦qultïdftre; c/. Kg. 7684) v, I. ir, guUter,
fmire (jfrâce de 268, 12.
qniii (♦qultïdum) adj. qnitte, abeotts 200, 39;
210, 11.
quo; quo- v. co; co-.
quo (ou [pi']equo?; occufm] hôc) cela 21, 7.
quossi V, consi.
rabat (♦rábâtum) adj. enrayê 226, 2.
rabinier (♦ràpinârium) aâj. impétueux 206, 7.
rabios (aav.^ râbíosum) aâj. enragé 222, 27.
radeirc (râdïtor) «. m. */ raaeur 216, 3.
radel (♦ratoUum) s. wi. ríiííeíiM 232, 18.
rafe (rìíphrinum) s. m. raifort 199, 32.
rai; ray (radium) s. m. rayon^ soleil 68, 30;
110, 8; 233, 21; 365, 15.
raiar (radíâre) v, I. intr, jaillir 204, H.
raina (rápinam ?) a. /. diapute 122, 4.
raina v. reina.
raire (râdêre) v. /. I/. tr, raaer 224, 82; tw/.
auhat. ô8, 35; jic. p. ras dénué 166, 28.
raissos (</. A'//. S//::.') adj. désireux 809, 11.
raitz; raiz r. razitz.
raizo V. razo.
ram (ràmiim) «. m. ramean^ braneJte 8î), 84;
59, 13; 150. 18.
ramar (*râmâre) v. L intr. pouaaer 165, 30.
ramel (râmêllum) s. m. rameau 40, 17.
ramenc (♦râmînquum) adj. habitant lea brancheê^
perché 147, 28.
ramier (râmftrium) a. m. rameau^ branche 45,
20.
ramponier {or. incert.^ cf. Kg. 774'J) a. m.
railleur 45, 24.
ran (or, inccrt.) s. m. rang^ valeur (í); fermeté
(Ba.) 300, 35.
ranc (de germ. ranc) adj. conirefait 115, 11.
rancura {de rancOrem) a. f. aentiment amer^
haine, chagrin 84, 24; 134, 16; 325, 85.
rancurar; rang- (de rancnra) o. I, réfl. êire
chagrinf courroucé^ se ptaindre 6, 35; 61,
7; 75, 2.
randola (de hTrûndlncm) s. f. hirondelle 862, 2.
randolo (de randula) s. m. hirondeau 362, 4.
randon {dv yerm. raiid) a. m.; a r. tout de auite,
en hâte 208, 27.
rangurar r. rancurar.
rar (rârum) adj. rare 149, 4.
ras r. raire.
rascundrc v. rcscondrc.
rasim (iricéniuiii) s. m. raisin 322, 7.
rasu i\ ra/u.
raspaut (de germ. raspôn) adj. ramaaaé 844, 20.
I rassa (de ♦ràptíâre) s. /. race 130, 11.
619
QLOSSAIRB.
620
rat (germ, ratto) «. m. rat 230, 16.
rateira {de rat; ^r&tt&riam) 8. /. raiièrê 230,
16.
ratíTc (rribToîii) s. f, rage^ fìésordrr 181, 28;
lî)l, 32.
ratier (de rat; ^r&ttârium) a<î/. ratier^ eapri-
cieux 197, 30.
rauba {jjevm, rauba) «. /. rohe 346, 20; 394,
12.
raiibador [de raubar) «. m., «;. ranbaire, voleur
120, 12; 189, 8; 191, ,5.
raubar (qerm, rauban) r. /. ir, déróber, piUer
86, 32; 120, 13; r. de priver de 349, 11.
vaubaria (de niubar) «. f. piìlnffe 181, 39; 347,
raucameu (rauca mSnte) adv. rauquemetit 80,
19.
raustir {germ. raustjan) r. //*. rôtir 2(51, 2I>.
rauzel {de qerm, raus) «. m. roseau 290, 30.
ray- r. rai-.
razitz; -ia; raitz; raiz (rsídlcrm) s, f. rarittt'
IOK, I; lf)9, 30; lîH), 32; 258, 22; .322, 7;
m\ 39.
ra/o; ras-; raiz-; rais-; rays- (riitlOnrin) s. /,
rnisou^ bon aenSy raisonttement 3, 17; 8, 16;
170, 17; 2<W, 9; 279, 20; 318, 7,8. 10; 444,
41 ; nrgument^ SHJet^ propos^ lanriage 3, 22;
25, 17; 110, 26; 410, 29: justification, prin-
cipe, eause 25, 5; 75, 16; 117, 17; remire r.
rendre eompte 384, 14.
razouablc; ras- (rritTonâbïlciii) attj.^ /. -bla,
raisonnable 373, 23; 430, 22.
razonamen (de razonar) s, m. excuse 317, 22.
razonar (de razon; ♦rritîOiinre) ». /. tr, et intr,
raisonner, parlrr 170, 19; 203, 19; 217,22;
r. de disculprr 2(^6, 2.
rc ; ren ; rei ; rre ; rcs (rïím) s. f. chosr^ saisoftf
pe*'sonnCy qnaniité^ un peu^ quelque eìtose;
nrrc la négcUion^ rien^ point 55, 80; 126, 9;
181, 2; 2Ò2, 12; 880, 30; 39:i, 15; no mai
|ȒT ro nr jnmais pour rirn 32.3, 34; al re
no ih\, 1(), rcn als 54, .3 ef. al; pcr rc (no)
point dn iout 22,4; 392, íU>; rcn al rc rien
d'au/rr r.hnse 276, iM».
rcal r. reial.
rcalnic (♦rQgâlimen) s. m, royaume 399, 4.
rebec (aretb. rabab; cf, Kg. 7ti94) 8. m. rebee^
Rortr dr jìo/sir 4<l8, 2.^».
rcblandir (rc-*biriiidlrc) v, //•. tr. flatter
152, 8.
rcbonrc (rCpOncrc) v. f. II. tr,^ prés. sttbj, sg, 3,
rebona, enterrer 309, 4.
rcbuzar (or. inc.) v, I, rifl. radoter 297, 22.
recalivar (rê et ♦cTillvftre) «. /. /r. réehauffer^
ranimer 166, 4.
recebre (rgcïpêre) v, f, 111, ír., préê. ind, sg. 3,
recep 10, 14, 15, 16; 169, 22; $u/,J. pl. 1.
recepcbam 255, 6; parf. sg, 3. recenp 126,
27; 238, 18; recenbt 22, 0; pl. 2. recenbes
28íl, 18; 3. rcccubro 41, 12; reccnben 17,
22; impér. sg. 2. reccb 21, 21; recep 26, 20;
jìe.p, m, recenpnt 211, 18; /. recenbnda 10,
87, reeevoÌTy concetoir,
recepta («ar., rScSptam) s. f. reeetU 348, 1 .
reccpte (sav.^ rScSptnm) 9, m. réeeptaele^ ffyle
235, 4.
recbap, de (re et cap, cbap) loe, adv. de reehef
260, 3.
recbidar; recitar v. ressidar.
roclani (dr roclamar) s. m. réclamaiion^ plainte
59, 20; 262, 7; 265, 37.
reclamar («ar., rOcliimrire) v. I. tr. réelamer
4, 1 ; 5, 11 ; 286, 19; 338, 11; se r. êe plaindre
166, 27.
recobrar (rt»cttp5râre) v. I, tr. reeouvrer^ re-
gagner 2(fìy 27; reeottqu^^rir 187, 11.
recobrir (rc et r^brir; ro-côflpTîrlrej v. //•.
rreourrir 105, 83.
rcr^lhir; -ulbir (rrîfííllT^rrc) v. 11'.^ prU. ittd.
eq. I. rccnelb 893, 87, reetieillir^ aeeueUlir
119, 89; 340, 23.
rccomandar (re ei comandar; ♦recfimmandftre)
r, I. tr, recomtttander 442, 17.
rccomen<;ar (rc ei comenvar; ♦rucÔmTnltTAre)
r. /. tr, reeommencer 121, 8.
rccomtar; recontar (re ei comptar; ♦rSc5mpa-
târo) 9. /. tr, raeonter 24, 32; 44, 2; 812,
*25; 837, 15.
reconfort (re ei confort) e, tn, eottfort 445, 2R.
rcconoissensa (de reconoisser) »./. reeonnais-
sance 115, 23.
reconoisser; reg- (rocognoecSre) v, f, IIL ir,,
pc. p. recgonognd 800, 18; reconognt 428,
32, reeonnaítrr,
recordar (rScOrdare) r. /. ittir. perê. $e rap^
prler 264, l; itnpere. se êouvenir 22^-^, 5.
rororsa (rccUream) s. /. reeaurs 404, 80.
recort (s, verb. de recordar) ». m. souvenir
804, 19; 307, 1.
rccrczer (re et crcRcr; r5-cr0dore) v, /. ///.
réfl., pr/s. ind. sg, 3, recre 111, 87; eubj,
»g. î. recreia 95, 18; fut. sg. 1. recreirai
65, 10; pe. p. recreznt 185, 1; 851, 35, ee
déeourager^ reitoneer, délaiseer 205, 80; pe,
prés. recresen déeouragé^ réeréani 119, 15;
241, 11.
rcctorica (sar.j rbOtQrTcam) «. /. rhétorique
485, 24.
recnlhir r. recolhir.
redemcio v. rezenso.
redemer v. resemer.
redon (rOtandain) atfj^ rond 232, 21.
621
QLOSSAniE.
622
redonda (rÒttlDdam) ». /. roiide 144, 5.
redondel CCrStQndgllam) «. m. rondeau 403, 88.
redondet (^òtûndîttam) adj, rondelet 199, 16.
redopdar (re et doptar; i'redûbTtare) v. L tr.
redouter.
redre v. rendre.
redresBar (re et drcssar; r(5-'''drîctTSrc) r. L tr,
redreaeer 396, 18.
reenso; reenzo v. rezeniso.
rofairc (re et f aire) v. /. L 1r., fh'h. ind. p/. 2.
refatz 890, 12; eubj. ag. 3. refessa 433, 15,
rétablir.
refermar (rSfîrmare) v. I. tr. refermer. ren'
foreer 129, 18.
referre (refîSrre) v. IIL tr., pc. prés. refercu
268, 7, rendre.
retfrenar (<«ir., rSfronare) v. L tr. refréner^
modérer 418, 85.
refranh ; reff- (de ref ranher) «. m. refrain 403,
2; 485, 1; 436, 27.
refranher ; refraigner (re et franher ; r&-fránggre)
V. /. //. (r., préa. ind. sg. 3. refranh 59, 14;
anhf, eg. L refranha 59, 16, répéter, réprimer^
empêeher.
refreidar; -eydar {de re et freit; ^rSfrîgîdftre)
V. L rêfl. se refroidir 334, 28, 35.
refrescar (de re et frcsc) r. /. tr. réfraìcfiir
93, 5; 857, 22.
refrezir {de re et freit; ♦refrïgTdlre) v. lí^.
refroidir 149, 14.
refui (rSfttgiam) s. m. refuge, réserve 59, 7.
refasar (♦rgfosîire) v. L tr. refuser 442, 5.
regardamen (de regardar) s. m. regard^ vne
338, 12.
regardar; regaardar (re et gardar; té et germ.
wardon) v. L tr. regarder 5, 7; 25, 23; 44,
23; 392, 44.
regart; regard (de regarder) s. m. regard^
périt 242, 4.
regeme v. regisme.
rege (rìgTdam) adj. raide 8ô9, 16. Cf reide.
regidor (de regir) s. m. gouvemtur 330, 11.
regina v. reina.
rcgio V. rcio.
regir (de regere) //•*. tr. rêqir, gouremer 376,
17; 399, 7.
regisme ; regeme (^regluien) s. m. régime, rug-
aume 227, 6; 294, 11.
regla; regola {sav.^ rSgùtam) s. /. règle 215,
18; 2Ô3, 4; 414, 5.
reglar («uv., rSgûlftre) r. /. tr, régler 390, 8.
regnar v. reuhar.
regnat {sav.j rêgnâtum) s. m. règne 184, 25;
390, 7.
regne; reyne (sav.^ rQgnum) s. m. r^gne 30,
29; 254, 20; 429, 10.
regonoisser v. reconoisser.
reguardar v. regardar.
rei V. re.
rei; rey (rSgem) $. m. roi 124, 4; 125, 5;
381, 3.
reial; real; rial (rSgftlem) aéff. royal 8, 88;
264, 17; 866, 30; 400, 30.
reidc (rTgTdam) adj. raide 40, 29. Of. rege.
reignar v. renhar.
rcina; rcyua; raina; rcgina (rSglnam) «./. reine
19, 21; 121, 10; 266, 12; 805,5,9«^.; 860,
4 ; 445, 23.
reio; regio (rSgïOnem) s.f. régian, pags 8, 21;
37, 21 ; 91, 83.
rcinizar (reir et azar; retro eí arab. assar)
8. m. ^arrière-dé, jet 123, 23.
reiregarda (reire et garda) s. f. arrihre-yarde
40, 6; 142, 17.
relays; rell- {de relaissar, rSlftzâre) «.m. relaiê,
retáche, rémissim 367, 2; sorte de poésie
408, 25.
religio; religion; relegion (sav., rSlTgl?niem) e.
f. religion, ordre religieux 191, 1; 882, 18;
424, 13.
reluzir; rellosir (relacSre) r. //*. reluii'e, briìler
6, 18; 271, 21.
rem (romum) s. m. rame 08, 1 ; 305, 32.
remaner; romaner 329, 22 et romener 380, 14
(cataì.) (r6m&ncre) v. f. IL intr,, préê. imd.
sg. L remaing 53, 12; remanc 106, 15; 3.
rema 5, 80; 124, 22; reman 55, 1 ; 158, 86; pl.
3. remanon; eubj. sg. 3. remaidia 188, 14;
remaingna 145, 1 1 ; impf, tubj. sg. 3. remaics
314, 34 ; parf sg. 2. remazist (: Orist) 320,
7; 3. rcmas 104, 18; 206, 12; pL 2. rema-
zeU 233, 30; 3. remairo 52, 16; fut. sy. 3.
rcuianra 290, 20; pc. p. remas 166, 16;
417, 7; remazat 206, 6; remasnt 40, 34;
125, 2; remarat 417, 11 , rester, €€uer,fimr;
pc. prés (remanen) s. m. reete 401, 1.
remembransa (de remembrar) $. /. êímvenance.
remembrar; renembrar (*rSni^m5râre) v. I. ir,
rappeler, ee souvenir 15, 5; 101, 81; 157,
27; 264, 39; 206, 17; réfl. 247, 17.
remeuar (re et menar; rS -^Tnâre) r. I. ír.
ramener 413, 24.
remetre (rSmTttere) r. /. II. tr. , prêe. imd. sg,
3. remet; pc. p. remctut (faSble) 447, 7,
retnettre, repremire.
Hemezi n. propr. Retng 236, 28.
reuiirar (re et mirar; ^remlrftre) v. L tr.
regurder, mirer 79, 5; 102, 28; 260, 27;
réfi. 178, 18; 286, 5.
reiiiudar (re c7 uiudar; ^rémutáre) v, L tr.
transporter 430, 25.
ren v. re.
628
GL08SAIRE.
624
renc ifferm. riiig) 8. m. ranfj, ligne 87, 28 ; 49
11; 149, 17.
renda (^rendîtam) «. /. renUf revenu H2, 5 ;
190, 1 ; 342, 20.
rendre; redre (rSddSre) r. II I. tr., prés, ind,
sg. 1. rent 38, 28; ren 187, 6; ret 21, 22;
896, 2; 3. rent 8, 37; rcn; rct ; pl 3.
redo 200, 31 ; rendon 266. 14 ; 8ubj. 8g. 3.
renda 48, 21 ; redda 41^^ 22; /ui. sg. 3.
redra 8, 24; pc. prés. renden 236. í»; pc. p.
rendut 25, 15 etc, rcndre, donner, produire ;
réfl. 8e rendre 143, 26; 266. 14.
rendnt (pe. />. de rendre) s. m. moine.
renof(ar (rnne^ârc) t>. 7. tr. renier 318, 23;
868, 1\ pe. p. renégat 4íJ8, 10.
rcnembrar v. rcmembrar.
rcng (regnnm) «. nu rhjne 306, 22. Cf. rcgnc.
rengar {de rcnc) r. 7. ir. ranger 180, 25.
renhamen (de renhar) s. m. règne 285, 18.
renhar; reignar; regnar (regnire) v. L intr.
régner, dominer 119, 1; 217, 4; 221. 28;
285, 18; 370, 16.
Reni; Rene n propr. Rhin 898. 12, 32.
renoelar p. renovelar.
rcnomada (pe, p. f. de renomar, rP-uomïnftre)
8. f. renommée 381, 6.
renovelar; renoelar (rgnSvellftrc) v. I. ifUr. ee
renoupeler, commeneer 298, 28; r^/7. 246, 19.
renovier (de renovar; *r8n9vftrinm) s. m. usu-
rier 190, 26; 842, 84.
rcnsa, -ana n. propr. adj. de Heims 1(»5, 19.
Cf. noie.
repairar (rî^p&trYftre) r. /. intr. retoumn% re-
commencer 4, 18; 113, 1(».
repairc; -ayre (s. verb. de repairar) 8. m. re-
paire, demeurCt retraiie 42, 4; 67, 20; 305,
12.
rcpaus (e. rerb. de rcpansar) s. m. repos 30, 26;
105, 23; 115, 8; 164, 6; 288, li.
repauzar; -sar (rSpausftre) v. I. inir. repoêer
204, 22 ; 277, 12 ; réfl. 433, 9.
repenre v. reprcndre.
repcnsar (re et pensar) v. I. intr. repenser
105, 27.
repentir (de ♦rgpenïtere) r. //•. réfl. se re-
pentir 1, 12; 336, 23.
replicar (ínv., r)îplTcftre) r. /. ir. répliquer 430,
17.
reprendcmcii (de reprendre) *. m. reproehe 406,
38.
rcprcndre; repenrc 263, 85 (rcprênderc) v. f.
II. tr. prés. ind. pl. 3. reprcnon 382, 8 ; fuL
sg. 3. rcpenra 15, 16; pe. p. repres 7, 25;
reprendre, r^pritnander, bldmer, repriser 7,
26.
reproar (réprôbftre) v. I. ir. réprouver 406, 18.
repropchier; reprovier; reproier (de repropchar,
♦reprSpTare, ei rcprovar) *. m. dieUm, pro-
verbe 83, 3; 68, 12; (ou reprojcr?) 92, 22;
104, 13.
cptar (ri^ptitftre) v. I. tr. blámer, aeeuêer 8,
31.
eqnastenar {de re ei c&stlgftre) v. L ir. re-
procher 380, 7.
eqnerre (de rg et quaerSre) v. /. U. ir.j prée.
ind. pl. 3. requeron 375, 16 ; euh). eg. 3. re-
quiera 46, 18; fut. pì. 2. requerret 12, 11;
pe. prée. requiren 434, 8 , requérir, demandêr.
eqnesta (rS-*quaesît4im) e. /. reqMe 398, 17 ;
448, 2.
escondre; rascundrc (rSftbscSndcre) v. /. //.
tr., pc. p. rescoB 145, 8 caeher 141, 26; a
rescost en eaehette; réfl. 6, 83.
eservar («a«., rgservftre) v. I. ir. refueer, ren-
voyer^ rebuter 441, 36.
esidar v. ressidar.
esorger; ress-; resorzer (rSBflrgSre) •. /. //.,
parf. sg. 3. resors 22, 11; pc. p. ressors 181,
6, reêêuêciter.
espeit; -ieg; rcspit (respèctum) 8. m. attente
73, 28; 108, 17; 176, 19; 810, 4.
esperir {de rSspirAre; ♦rSepinre) v. II*. intr.,
s'eveiUer 106, 37.
esplandor {de rS ei spl^ndorem) s. f. êpiendeur
39, a3; 322. 81.
esplandir {de rfispfóndêrc) v. 11'^. intr. ret-
plendir. briller 21, 2; 37, 9; 202, 26; 293,
39; 294. 26; 487, 9.
cspondre (r^sponderc) v. f. II., prée. ind. êg.
/. respon 70, 16; 2, respondcs 264, 6; 3.
respon; parf. eg. 3. respos 244, 4; (/aible)
respondet 9, 19; pe. p. respoDdnt, répondre.
espos; -ost (rStpOnsam et par analogie ♦rt-
sposîtum) 8. m. réponee 99, 29 ; 298, 10 ; 368,
40; refrain 4^3, 3.
essemblar; -mlar (re et semblar) v. I. inir.
reeeembler 898, 36.
essidar; res-; rech-; recitftr (rSsQscTÌftre) v.
I. ir. éveiHer 268, 26; 274, 8; inir. reetue-
citer 880, 10; réfl. ^éveiller 109, 16; 261, 4.
cssis (or. ineeri.) adj. lâehe (Ba.) 169, 13.
essorger v. resorger.
rcjsso {de ressonar, rSssÒnftre) 8. m. renommie
113, 23.
essuscitar; resussitar; -citar («ov., r6fttlscltftre)
V. L tr. et intr. reeeuecUer 26, 2; 822, 19;
380, 4, 34.
csUr (rSsUre) v. I. inir. reeter 126, 19;
190, 6, 18.
restauraoio («ar., rSfttaarfttlonem) 8, /. reêtem'
ration 396, &
21
601
QLOSSAIRE.
602
47, l^; 86, 1(); íQi\, 0; panc c panc peu à
peu 838, 20.
panpre v. panbre.
paaramons {áe panbre) adv, paurrement «S82
88.
paure v, panbre.
pauretat (de paure; ^pauporltîltem) «. /. pau-
vreté 372, 36.
paureza {de paure; *paupSrltiam) 8,/. pau'
vreU 297, 12.
padruc v, paoruc.
paus- V, pauz-.
pautonier (^pâlïtonârium) s, m. vagaband 40, 9.
pautoniera (^pillîtonariam) 8, m. vaqahonde 43,
25.
pauza; pausa (pausam) «./. repos, w7enc«403,
12; 433, 4.
pauzar; pausar (pansiìre) v. I. tr. po8er, placer,
tnettre, établir, dt^po8er 0, 13; 11, 19; 14,
12; 28, 27; 29, 31; 163, 12: 209, 22; 228,
18; 808, 11; intr. ee rep08er 374, 30; réfl. 8e
repoeer 217 j 20; pc, p. tranquHle 407, 21.
pavaillo; paveillon; pavilbo v. pabalho.
pay- r. pai-.
payania {de paian, pngânum) ». /. paganisme
866, 8.
paz V. patz.
paziblamens (de pazible) adv. paieihlenxent
207, 8.
pazible (pl&cîbTlem V) adj, paisihle 260, 20.
pazimen {or, inc.) 8. m. cour (?) 207, 6.
pe (pSdem) ». m. pied 0, 16; 288, 21; en pes
8ur pUd8, dehout 70, 25; 141, 27.
peal r. pel.
peatgicr (de peatgc, ^pedfitícum) s. m.ferniier
de pédge 342, 18.
pcbrada (pTpìírâtam) «./. 8auce poivrée 261, 2().
pebre (pTpSrem) e. m. poin'e 146, 19.
pec; pex {de piícuB) adj, eot, stupide 201, 2;
221, 15; 402, 4.
pecca {de pQccâre) s. /. faute 200, 40.
peccador; pec-; pech- (pdccâtDrem) 8, m., sj.
-aire, -ayre, pécheur 4, 3; 21, 30; 36, 12;
259, 2; 839, 36; 300, 80.
peccairitz {de peccaire) adj. et 8. f. péchercase
340, 21.
peccar; pec- (pCccâre) v, I, intr. pécher, failiir
107, 17; 200, 41; 40:í, 21.
peccat; pec-; pech-; pecch- (p^ccûtum) 8. m,
péché, faute ^, 15; 8, 10; 14, 30; 21, 23;
92, 9; 116, 22; 203, 31; 243, 31; 308, 5.
pechier; pi- (c/. Kg. 1130) 8. m. hichet, cruchCy
pot 415, 10; 418, 16, 36; 440, 30.
pegner (pTngìSre) i;. /. //. tr,, pc, pré8. pegnen
270, 31 , peindre.
pegueza {de pecus) é. / folie 357, 5.
pei la ìctlre /» 7, 26.
peintura; penchura (^pTnctnram p. pTctnram)
8. / peinture 57, 29; 135, 3; 362, l.
peior; pigor (^pî^jorem) adj, eomp., ^. pieger 180,
6; peier 216, 17; o. pieier 85, 27, pire 2,
5; 187, 16; 320, 24.
peira ; peyra ; -re (pStram) 8. /. pierre, pierrerie
26, 13; 37, 8; 254, 83; 830, 4, 6; 394, âO.
peireta {dim, de peira) 8, f. petite pierre 861,
39.
peiro (pStrOnem) «. m. perron 41, 16; 110, 14.
peis ; peish (pTscem) e. m. poi8êon 44, 15, 21 ;
210, 31.
pcis V. peitz.
peitavi n. propr. adj. de Poiiou 60, 23.
pcitral (poctòrâlc) 8. m. poitrail 2ÍK), 13.
peitrina (♦pTHîUìrTnam) 8, /. poitrine 105, 4.
peitz; peiz; peit 23, 28; peis; pibs; pieitx
(pìk:;tu8) ê. m. poitrine 10, 25 ; 38, 22, 224, m.
peitz; pietz (pt*jus) adj. neutr. et adr, pi8 01,
8; 114, 9; plus al p. le ptu8 mal 118, 31.
peiurar (♦pojurâre) v, I, intr, empirer, derenir
pire 271, 18.
peinrier {de peiurar) 8, m, détérim'ation H28,
15.
pel = per lo, la.
pel (pollem) 8, f. peau 5, 0.
pel; peal 201, 33~ (pTlum) 8. m. poit, cheveu
4, 34; 105, 30, 31.
pelegri; pellerin) pellegrin (purôgrlnum) 8, m.
pèlerin 160, 6; 441, 27; 443, 87.
peleg^inatge {de pelegri; ♦p^rggrlnâtTcum) e.
m, pèlerÍ9iage 222. 90.
poleia; -ga («r. incert,; cf, Kq, 6789) quercUe,
di8pute 145, 10 ; 342, 7 ; 42(), 85.
pelissa (prtUTciam) 8,f,peli88e 55, 2(); S44, 10.
pellecicr; pclicier (♦pellTcïârium) 8, m, pelletier
232, 11; 3r)l, 23.
pellica; -an (^ar., pelTcânum) e. m. pétiean
362, 7.
pelota (♦pTlOttam) 8. f. pelote 226, 15.
pcls = per los, las.
pclut (♦pTlatuni) adj.,f, -da, poUu, vetu 8i8, 23.
pcna (i)ounani) 8, f, plume, fourrure 147, 17.
pena (penam) 8. f. peinc, tourmeni 6, 14 ; 26.
28; 30, 15; 112, 29; a penas àpeine 72, Oj
271, 10; 372, 11; 423, 10
penar (de pena) r. 1, tr. peiner^ Umrmenîer
26, 6; réfl. ee peiner, 8e tourmeníer 2, 10;
244, 32..
pcnclie (pcctïnem) s, m. peigne 230, 22.
pencheire 21(), 3 à corr. en penheire.
penchenaire (pectTmltor) ». m. tj. peigneur
232, 7.
penchura v. peintura.
pendensa v, penedensa.
603
OLOSSAIRE.
604
pendre v, prendre.
pendre (pÇndgre) r. IJI. inir, pendre 7, 13;
87, 2. •
pcncdensa; -za; pcnd- («r/r., iHrnTtíîntiam) s.
f. péniiefiee 1, i:J; 42, lî>; 116, 22; 2(17, 20;
341, 38.
pcncdcnsicr («or., p(i'nïti'«ntTririuni) s. tn. péni'
ieneier^ qni aecomplii une pénilence 46, 26.
pencdir (de poenîtere) r. //•. réfl. se repeftiir
28, 10; 803, 22; 368, 12.
pennnt (?) (p<pnltôntem ?) adj. péniieni 21, 23.
penheire {ma. penchcire; de penher) e. m, sj.
peinire 216, 3.
peno {de pena; *|)SnnOncm) s, m. penon^ j>eiii
drapeau qui se iermine en queue^ enseigne du
simple chevalier 205, 7.
penos {de pena; ♦poînosum) a<î;. pei «««c, pénilde
397, 32.
penre v. prcndrc.
pensa; pessa (p^nsam) s.f, pensée^ eêprii 258,
36; 334, 27; 3;J7, 18; 363, 21.
pcnsamcn; pcnss- (de pensar) s. m, fìensée^
avia, souci 79, 21; 1(V2, 17; 301, 24.
pcnsansa v. i>czansa.
pcnsar; pcssar (pensare) v. I. ir. ei inir, pcnser^
songer 4, 17; 5, 28; 7, 24; 87, 20; 288, 29.
pensier {de pensâre; ^pSnsilrium) s. m. penêée
386, 10.
pensiu; pess- (^pénsivum) culj, pensif ÌCJSj 19;
ir>8, 4; 310, 7.
pcr; prc 21, 7 noir (i»î't ci prl») pr^fu dénigne
le bui^ ie moiif le moyen^ Vinsirumeniy in
mnnièrCy ày à enuse dcy aprtM, d'aprts^ dans,
cuy ;)(!»•, jHirmi, pendani^ pour^ sur^ au iicu
de 1, 4; 2, 11; 10. 17; 11, 18; 24, 6, 7; 2(î,
6; 3:^, :W; 38, 18; 70, 16; tener p. 3, 4;
rctencr p. 34, 8; per-a suivi de Vinf.
fH)ur 106. 27; pcr zo (so) qne paree que
10, 0; 130. 10; 239, 18; per que ponrquoi
11. 17; 7:^, 14; 394, 23; per que, per pnr
tan quc pourvu que 1, 6; :U)4, 23; p. quc
aJÌH que 30, 28; cascuns pcr si ehacun pour
80iy chacun à pari 105, 26; per so c'esi
fìourquoì ; per (renforçani) beaucoup, bien
7, 8.
pera (pTra) s. f. poire 486, 28.
percassar (pcr ci cassar; prO ei ^c&ptTAre) v, I,
ir. poiirchasscr; r/fl. scdonnerdu mouremetii
pour itc procurcr une ehose^ se fmurvoir
360, 19.
pcrccbre (pTîrcTiirre) r,f, III,^ pc. p. perceubut
21)6, 10; 314, 20, apercevoiry disiinguer.
perda (pr»rdìtam) s. f. pcrie, dommage 228, 6.
pordemcn (dc pcrdre) s, m, perte^ desirueiion
2O0, 12; 407, 10.
pcrdevant (per devant) prép. devani.
perdicio; perdecio {sav,, pSrdTtTOnem) t,f. per^
diiion 17, 36; 222, 7; 334, 24; 386, 38;
434, 11.
perditz (iH^^dlccin) s f, perdrix 840, 81.
pcrdo; -on {de pcrdonar) s, m, pardon^ indul»
gence, absolution 116, 23; 126, 30; 222, 9,
26; 297, 19; 817, 2; cn pcrdo en vain ir>4,
i7.
perdoa {de perdre) s,f. peric^ dommage 410, 86.
perdonamen {de perdonar) s, m. pardon 24, 21.
perdonansa {de perdonar; ^pgrdon&Dtia) s. f,
pardon 221, 29; 888, 32.
perdonar; par- (pSr-donftre) r. /. ir, f>ardonner^
rcmeiire, m/nager 20, 27; 48, 20; 220, 6;
224, 12; 422, 4.
perdre (pSrd^re) r. ///. ir, el inir. perdre;
réfl, 60, 7.
perdurablamens (de per ei durable) adv. dura-
blement, éierneltement 888, 20.
pcreza (pTgrTtiam) s. f. paresse 421, *25.
pcrfaire (pîîr-fàcere) v, f /., prés, snbj. sg, 8.
perfassa 263, 17, fìarfaire,
perfeit (pi^rfcctum) adj, parfaii 267, 22.
pcrfeitament; pcrHechamcns (porfocta mr<nt«)
adv, parfaitement 6, 6: 235, 0.
perga (pSrtTcam) s. f. perehe 196, 20.
perilh; -ill; periyl (p^rlcntum) s. m, j}éril 8ô,
17; 108, 41; 803, 16; 314, 30; 380, 1.
perilhar {de perilh) r. /. ir, meiire en périt
204, 30; 814, 7.
perilhos (porlcUlOsuin) adi.t f» "^^ p^rillensr
314, 18; 827, 2».
|HTÌr (iHirlrc) r. //•*. inir, /vV/r, t'irc fìcrdu,
fiertìre 17, 85; W\ 23; m, 28; 306, 28.
perjurar {sav,y^ pTîrjarâre) réfl, sc parjurer,
renier par ùn parjure 30, 4; 146, 31.
perjuri (sav,^ p^jjnriam) s, m, parjure 8, 1.
perlar r. parlar.
permaner 258, 3 (pTTmânere) r.f, II, intr,, f^t's.
ind. stj. î, permain i:^, 42; pcrmane 385, 24;
fut. sg. 3. permanra :-^'i, 17; pi, 2, per-
manret 13. 40; impér, pi. 2. permanct 18,
38, resier^ defneurer.
|)ermierament ; permier v. prem-.
pero (per o ; prO hôc) eonj. pour cela^ pouriani,
maisy puisque 3, 84; p. que paree que 68,
11.
pcrpensar (pcrpSnsiire) r, I, r/fl. f)enser<t mé*
dtíer, rifléchir 204, 21 ; 20S, 1 ; 384, 12.
pcrprendrc (pr»r-pr5ndî5re) r. /. //. tr, et, intr,^
prés. ind. sg. 3. perpren S)6, 22; jft. 3. per-
prendo 207. 6; pe. p, perpres 38, 14;/. -la
19», 8, comprendre, eonlenir, prendre.
porsan {tie rr*r8a) s, m, hotnme de qucdité (per*
sa>0 363, 10.
605
CnX)SSAIRK.
(K)G
perBogre (pSr-*tôqaérc) «. IIL h\ jioursuivt'ù
80, 27; perséeuiêr 14, 25; 887, 8; gagner.
perseverar (sav., pSrsSyerAre) v. J. intr, per-
êévérerf peraister 898, 85.
persona; presona; pressona (pSrBOnam) s. /.
peraonnt, eorpsy extérieur 261, 5; 856, 5;
870, 8; perdre la p. penirv ìa vie 268, 46.
personage (de p^rsona; ^pcrsOnritTciim) person-
nage 442, 88.
pertener (por-tSnQre) v. /. ///. intr,^ práa, iiid.
sg, 3. perte 218, 28; pe. prés. pertenen 804,
27, appartenir,
pertot (pgr tottnm) adr. partout 21ô. 25.
pertrag (purtrdctnm) s. m, attirait (lia,)
857, 8.
pertaÌB; -as (^pêrtasiam ou pSrtasam) «. m,
pertuiiy trou 286, 2; 869, 14.
pertasar (^pdrtasAre) r. /. ir, et intr, perforer,
pereery itre percé 6, 24; 40, 28.
pervenir (pSrvï^nlre) r. /. ///. intr. parveuir
80, 28; 257, 25.
pervers {aav,^ pdrvi5rsum) </((/. perver» 214, 4.
pervis (^pgrvisum et prOvlsum) ac^*. prudent
48, 81.
perymen {de perir) s. m. perte^ ruine 488, 7.
pes (pensum) a. m. peuêée 814, 8.
pes (pQnsam) s, m. poids 881, 25.
pes = pels.
pes- 0/. pez-.
pesa V. pessa.
pesat (pgnsfttum) s, m, penaée 8, 84.
pescaire; pescayre; -s (pTscâtor) s. m. sj.
pêeheur 229, 19; 872, 14.
pess- cf. pens-.
pessa; pesa (*pettiam, d^or. eelt; ef. Kg. 7106)
pièee, espaee de tempu 106, ^; 882, 80.
pestre v, prestre.
pestre (pTstor) s. m, bonìanger 280, 25.
petit (ííV. eett; ef. Kg, 7106), /. -U, pftit
0, 22; peu de 205, 11; petith un pea 12, 28.
petitet (dim. de petit) adj. tout petit 45, 24;
861, 2.
pex V. pec.
pey- c/. pei-.
peys 9. pois.
peyson i^pTscTOnem) s. m, poisson 872, l^.
pesada; pes- (p$dfitam) s. /. traee de pied 860,
14; 424, 1.
pesansa; pea-; pesança; pensansa (pensantia)
s. /. peine, ehagrin 66, 80; 805, 16; 876,
85; 890, 10.
pezar; pesar (pensâre) v, I. intr, p^ser^ avoir
du poids 42, 27; ehagì'inery fâeher, déplaire
24, 14; 62, 10; 127, 22; 285, 1; réfl. se
ehagriner 251, 1; pc, prés. pezan adj. lourd
147, 2i; estar a pesant peser sur 8, 40;
Hubst. m. poids 100, 88; inf. subst, pezar
peine^ ehagrin 189, 1; 849, 28.
philozophc (suv.y phTlOsÔpham) s. m. phiiosophe
868, 17.
philozophia (snv., phTlòsAphTam) s.f.phitosophie
898, 10.
phizonomia («uf., 6. /a/., physTÒgnOmiam) «. /.
physionomie 808, 9.
pi (pmum) s. fft. pin 287, 44.
piamen (pTa mentc) adv. pieusement 19, 22.
piatos (de piotat) «((/., /. -za, misérieordieux
805, 4.
pìatozamens (de piatos) adv. miséricordieuse-
ment 882, 16.
pic (plcnm) s. m. pic^ pivert 862, 25.
pichier v. pechier.
pieger; pieier v. peier.
pietança (de pietat; ^pTStantiam) s. f. pitié
805, 14.
pietat (sav.^ pîì^tâtem) s. /. pitii^ eompwion,
miêéricorde 28, 25; 268, 4; 804, 22; 867, 9.
pietz; pieitz v. peitz.
pieuzela v. pincela.
pigor V. peior.
pihs V. peitz.
pilar (pTlfirem) e. m. pilier 189, 12.
pilhart (de pilhar, ^pTlTnre) s. m. pillard 481
29.
pinhoteta (de plneam) s. /. petite pillule 200,
19.
pipautz (de pipSre) s. m. Joueur de cornemuse
87, 18.
pia (pTum) udj.y f. pia, pieux 55, 86; 160, 8.
piuzela; pieazela; -ssela; palcela; -ella (^pUllT-
cSllam) s.f.pucelle^ vierge 121, 17; 278, 11;
805, 80; 861, 25.
pizar (plnsÂre) v. I. tr. piler 146, 18.
pla; plan (plânum) adj. plun, elair^ ptuiu^poli^
facile, simple 87, 12; 05, 21; 105, 7; 222,
25; adv. 246, 17.
pla; plan (plânum) s. m. plaine 88, 30; 188,
11; 423, 5.
placer v. plazer.
plach; plag v. plait.
plaeiar v. plaideiar.
plaga; plaia (plftgam) s.f. plaie 251, 21; 848,
12.
plagner v. planher.
plah; plai v. plait
plaia V. playa.
plaidei (s. verb. de plaideiar) s, m, propoê^
discours, plaidoyer 72, 18; 128, 15, 20.
plaìdeìairc (de plaideiar) s, m. íŷ, plaideur
84, 1.
plaideiamen (de plaideiar) s, m. pHaidoirie
210, 8.
607
QLOSSAIRB.
608
plaidei&r {de plaid ; ^plácTtîcftre) r. /. /r. pìaider,
traiier^ aecommoder^ raecommoder 95, 22;
128, 25; 800, 21.
plaidczÌA (de plaideiar) a, /. pMdoirie 100, 2.
plaigar (plriciire) r. i. /r. raceomModer, vhon-
eilier 28, 18.
plaigner r. planher.
plaing r. planh.
plaisen v, plazer.
plaissat (^pl&xfttam) 8. m. haie 98, 12.
plaissen r. plazer.
plait; playt; plai; plag; plah; plach (plâcTtamj
8. m. proeèe, di8puU, quereììe 38, 21 ; 78, 24;
83, 34; 101, 29; 297, 11; 874, 16; iraiti A%,
12; 83, 1; 127, 80.
plan r. pia.
planamcn (plaìna m^nte) adv. elairemetU, iran-
quUlemeni, doucemeni 120, 10.
planca (pl&ncam) e. /. planche 223, 8.
planeta (ear., plánêtam) 8. /. plflnHe 195, 14.
plang V, planb.
planh; plaing; plang; plangh (plânctam) «. tit.
pìainte, complainte 138, 1; 407, 8; 488, 3.
planher; plaigncr %, 11 (plangriro) r. /. i/.
intr., pi'h, iml, 8tj. /. planh 102, 8; planc
115, 8; 804, G; 2. plangz 8», 25; 3. planh;
plang 281, 20; plaing 276, 87; plain 277, 5;
plan 0, 15; eubj. 8g. 3, planha 60, 18; p/. 2,
planguatz 210, 28; imparf. eg. 3. plagnia
280, 8; parf. «//. 3. plais 281, 17, plamdre;
r^lì. nvee Vaceueatif fi, 15.
planissa {de plftnam) • /. pìaine, pré 55, 29.
planta (pì&ntam) 8. /. plante 805, 8.
plantar (plfintare) r. /. tr. planier 259, 26.
plantat (plantfttam) 8. m. plani, planiage 269,
29.
plasa V. plassa.
plaser r. plazer.
plassa; plaza (^plâtteam) 8. /. place, rue 99,
13; 151, 8; 205, 9.
plassansa v plazcnsa.
playt V. plait.
plaza r. plassa.
plazensa; plassansa (placSntia) 8. /. piaitir,
grdce 355, 22; 440, 19.
pìazentier; plas- (plácentftriam) aâj. agréable,
bienreillant, gracieux 120, 35; 165, 13; 212,
lî»; 270, 10.
plazcr; plasor 424, 22 (plìicSrc) r./. ///. intr.,
prée. ind. eq. 3. platz 43, 4; 128, &3; 217,
6; plats 3-10, 10; plas 371, 20; plai 65, 22;
:^)1), 24; 8ubJ. eg. 3. plassa; plaia 301, 4;
impf 8ubJ. eg. 3. plagaes 82, 14; 108, 27;
2G3, 11; parf. eg. 3. plac 44, 18; 309, 28;
fui. 8g. 1. plairai; 3. plazera; eomL I. eg. i.
plagra 113, 1; II. plairia, piaire; pe. prát.
plazen 79, 4; 406, 28; plahMen 261, 16;
plasen ; plaisen 267, 25 a4f. agréabU, graeieux,
beau; inf. tubei. m, pUdeir, volonté, grâce
53, 9; 54, 17; 63, 17; 300, 23; 424, 22;
plasir 444, 88; vcnir a p. plaire 76, 13.
ple; plen (plenam) adj. plein, entier 16, 19;
26, 25; 315, 16.
plegar; pleiar; pleyar (plTcftre) v. I. tr. pUtr,
reeeerrer, Ummer 84, 23; 817, 29; 850, 12.
plenier (plenftriam) adj., /. -eira^-iera, deme
45, 18; 77, 15; 382, 11.
pleyensa (de pleyir) 8. f. garantU, eonfianee
117, 86; 341, 86; 856, 1.
plevir (de ^plSbere, cf. Kg. 7240) engager,
promeUre 48, 10; 57, 5; 285, 21; réfL ^en-
gager 327, 20; pc. p. engagé 94, 11.
ploia; plaeia (^plOviam) e. /. pluU 66, 8; 107,
24; 211, 4; 338, 84.
plom; plam (plQmbam) ». m. pUmib 183, 16;
232, 20; 294, 28; 851, 13.
plombar (plûmbftre) r. /. /r. pìomber, eonder
38, 13.
plor (f. rerb. de plorar) t. m. pl€wr, ìarme,
gémieennent 20, 26; 52, 17; 55, a
plorar (plorârc) r. /. tr. pleurer 4, 6, 7; 16,
2; 119, 16; 3G2, 88.
ploros {de plor ; ^plorosam) a4f», f -za, éphré
433, 6.
ploare (♦plOvOre) r. /. ///. impere., prée. ind.
8g. 3. ploa 148, 2; eubj. eg, 3. plaeva 83, 18,
pleuvinr.
placia r. ploia.
plais r. plas.
plam r. plom.
ploma (plamam) 8. f. p/tMne 120, 31; 350, 80.
plomar (plamftre) r. /. ir. plumer 123, 10;
839, 17.
plaral («o«., plorftlem) ». m. pluriel 214, 22.
plas; plaÌB 1.3, 21; pas (plQs) odr. plue, davan'
iage; eeri à former U eompar. ei U euperL;
li plas la plupari; ses plos Umt $eul 198,
12.
plaTÌer (^lOyftriam) e. m. piuvier 861, 8.
plazor; plasor (de plas), li, pron, inHf. Ì0
pXupan 31, 2; 40, 24; 214, 25; 867, 19.
poblar (pOpOlftre) v. /. ir. éUMblir 816, 25.
poble; pobol (pOpOlam) e. m. peupU 27, 12;
28, 4; 186, 21; 319, 81.
pobolamen (de pobol) t. m. peuplement, pitpU"
lation 237, 12.
podagra (tar., pOdftgram) e.f. podagre 114,5.
poder (^pOtOre p. pOsse) r. /. ///., v. aux,,
prée. ind. eg, 1. poec 11, 17; 136, 16;
174, 9; 191, 28; posg 4, 16; paeM 288, 20;
podi 431, 89; 446, 10; 2. poi 11, 16; pote
90, 1; 125, 10; poU 829, 18; 3. pot 6, 27;
20
LOáSAIRS.
610
vi
'(<
v\
« X » K «A
.... ». 'o; ái^» lî;
.... . ocs :: iMMÌtii 7, '
1
. . >«u^dUh '.AH. tO;
.04.1:.* 0«^« li^; pugischa
>«M«.il<à; IH. X pus-
.^N^,/. ;,. •. poicuon 4,20;
.■ta , ;,. :. puoc ^tíÛ, 5;
... ni^iiuciA Idí)» 17; ií. po-
,. Uk .»; •••. vxy. / puìrai 54,4;
îiì.. X ' 'Hía* .<M, 17; 376, 17;
u<i. îí; í, poirau «70, 21;
., îiu. V, .*..•»*. ' jy. X pogra 112,
. ... .. m/aia. jH^tnhtù': i^f. 9uhíst,
' . . «,**.*^* ïîí. .U . ;kH, 8; 88, 20; 255,
s». .^.u xva i», 'Ut*»' 'V ^iHt4ÌbU 140, 10.
..*.v- V » iv*U4^ •**(/• iw*<*#a#ií, muHre, lihre
..x..i^i. uoav*i»4t \|»OlO»UU'U)) ». /. puiisance,
;,..,.»»...'« lì, 1.*; 1/, 7; 5^Néwmn«r 43, 1;
i'o^w \yyu. *#**.) • •*• moHnaie dfargent de
po» . HM* *i » !»"*''• vW^»wuO 9. m. puy, numt 22,
i.ì. i(i;ï, >ÎY. 4AU. liX
poiui, |*0è4»*». I»«*"»i imihur; puoiar; pugar;
uuvàia^ i^p(ullAio> »»■ i. intr, monter 25, 8;
H Jl. /1K !:!; anu. 2Ô; 274, 20; 880, 20;
:lMi>, iv
p\»ii;«a». oï V p4»iihav; -t»r.
p(>ih ». p«»lM.
polUi ^^puUiiium) ¥. «N. pouluin 58, 10.
piillt V. piMlh.
poluu ¥* pi>uh.
P4»uii, po.viU l*putnn0 r, ll'. intr, pourrír
iMi). itlM 101, 14
puU. poih; punU. pui*lH;puoy8;pucÌ88;pueyBh;
pulM, pulh; piu'hi puyn; pue8; peys; (♦pÔ8-
touiiO iii'i* put», itrpHÌ¥, aitrh 4, 80 ; 89, 25 ; 58,
.11, r.Hl. 10 i ÌÍOO. :í8; 20.'), 25; 2fi3. 18; 870,
l'), 101, IMi 480, 5; aiic p. no ne januiis
l^tHê Hí, 0, pHi¥iiHr, qHiiml 278, 10; p. que
^HéMiiHi »>, IJ. 877. 12; 4:«), 80; 4:J7, 17.
poiuMaH. poliiaM; pulnhaH: pucissas; pueyssas
^t^ pdMÌi'a) ii(/i'. ittpuie, eneuite 8, 10; li)8, 29;
MUI. 11; 8/0. IV; 892, 22; 411, ;J5.
piil (piiiiuuO «. iM. coq .%9, 1; petit 862, 8.
piiiri \i/éiM. i/tf pol; ♦pullittuni) ií. m.petit 862,8.
piilli ^Kiiliii) «*. //^ tr. polir .-i92^ 84; pc. p.
piiili H» 77, 22.
piiiiiiiHi \pliiiiuiuoiii) « m. jHmmon 25, 19.
poipil (pUipiinuuui) i/((y. cuuleur de pimrpre
41, 10
pohiar (pubarii) v. i. tr, Jrapper 6, 28.
polvcra (♦pùlvSram p. pnlvorcm) s. /. pttuiire
lOtl, 17.
polvereira (♦piilvgrâriam) *. /. tourbilJon de
pou88Ìh'e 140, 84.
poma (poma) s. /. pom$ne 149. 21.
pomier (pomârinm) s. m. pimimier 862, 84.
pon; pont (pontem) «. m. pon/ 60, 22; 228, 8;
428. 12.
ponch V. ponh.
|K)nciit (ponoiitcm) «. m. ouest 400, 15.
ponh; poin; iM)nt; punt; ponch; punyt (♦pìliic-
tum) 8. m. point, point (du jour) 18:i, 24;
184, 11, 18; 288, 2; 881, :14; 444, 1; cotn-
ptém. dela néýutiim, (ne) point 166, 18; 890,
2:1; 414, 2í); 4:^2, 5.
ponh ; punh ; poing (pûgnnm) s. m. pointf, main
:18, 24; 78, 17; 12.Ì, 0; 242, 25.
ponha (pUgnam) «./. ejff'ort, élan, f«M)r40, 25:
311, 88.
ponhador (pagnitorem) 8. m. guerrier 40, 3.
ponhar; poignar (pûgnâre) «. /. intr. i^efforcer,
8'empre88er 119; 2; 178, 8; 245, 11; 3a3,
10. *
ponher ; poigncr (pùnggre) v. /. II, tr., pri»,
ind. 8!f. L poiic li:^, 26; 3. i)onh 144, 16;
251, 19; mi, iiA; poin :i26, 24; 8uhf. 8y. 1.
poiiha; :t. ponia .'U, 5; pc prv8, iMiiilirn
(«0, 16; pc. p. point, piquer, poimire,
pont V. pon et i>onh.
popuios (8av.y pÔpiOosnm) adj., f. -a, populeux
398, 10.
por (pro) adv. en avant 40, 11; en por 40, 5.
porc (pQrcum) 8. m. pinrc 207, 17; 840, 37;
:^71, 25.
porccl; porscl (p^rcT^lum) «. m. pouretau^ petit
porc 2IK), 2; 2:{2, îi.
pori)onta (iMírpunctam) 8. /. pmrpoint 144, 8.
poniQÌer (pòrcârium) 8. m. porcher, guittien de
porc8 2:t2, ().
porquiera (pôrcâriam) 8. / porchère; chumoH
de porchère 406, 81.
porscl V. porcel.
port (portum) «. m, port 07, 5; 168, 39; 803,
1«; porte 148, 1; défilt', col 142, 14; /«í
ISfrhìéea 01, :{7.
porta (i)ôrtam) 8, / porto 122, 2.
portacarn (porta carn; pòrtat cámcm) 9, m.
porte-chair, pourvoyeur 229, 17.
porUl (♦pôrUlem) 8, m. pifrtail 183, 26; 389,
38; 34:^, 10.
I>ortamcii (de portar) 8. m. hahitmie, façon,
comluite 400, 2; 441, 10.
portar (i^firtfirc) r. I. tr, porter, diriger, sup-
portcr 18, 24; 11, 89; 1.0, 23; 127, 11; un
p. empitrter 222, 16; 265, 26; rijt. 99r9ndre
150, 8.
portMelh (porU selh, pSrUt *snDlniii) «. /.
P'irtí-teau 80. 3.
lii>rli?r (|iÔrtarium) í. m. portier 124, 4.-
pOR pna (pnat) cimj. piiitgue 319, U; depuù
<ìuf, qitaml, lurrque 21, 32; 68, 6. C/. depog.
pnBBPSSÌOD (íac, pOïBl'SsIOinitn) «. /. potiet»ion
381, 9.
imBSÌMe (fiif., pìinïbììein) adj. poMibUAlìÒ, 15.
IHista (i'ítsitam) f. f. potie, pmiiim 226, 9.
Iiostnt p. pocstaL
potz; poi (paUíDm) t. m. puitt 88, 14; iibíme
•m, f).
]iiitr. ()>nstfB) «. m. pl. jiolrauj; Uvret !)l. 8R,
pinicl <pii!tíreiiiiiii) ». iH. fioutfin, petií 27, 22.
V.iy- e/. |H>Ì-.
tiiiyBsaiiHiL (''<■ iHiiBSitiit, 'iHlssIíiiitcm) ». /. jihú-
xma- 4:i7. 1».
pnz V. putx.
pradal («praUle) t. m. pré 2(B, 5.
pmt (prntuin) s. m. p.-^ 38, 1 ; 249. 27 ; 291, 6.
]iri\tlcar (tav.. *practíciirc) c. I. tr. pnitiquer;
r/ft. 4:», 27.
prear c pregnr.
preboRt (priMpAsItnm) t. m. prMt 882, 18.
prec (». eerb. de pregar) «. m. priirt, tvppìi-
caiion 70, 12; 107, 18; 158, 16; 28«, 26.
prpçar e- presîar.
preccnlwr (prBecIngSrc) o. /. II. tr.; parf. tg.
.1. prcccìB O. 14, erinitre.
prrclos pri-sH- («ri'., prctlOBnm) i«íí., /. -««,
prfeitux 8(í7, lil; :í*). Ifi.
jiri^lnr (*ir., prncrlKrnm| 'irf/. retplendittiint fi,
2U.
pred- e/. prez-.
predicansa (*<ir., pracdTcÁntia) a. /. ^HVrficdtinn
222. 2.
profrnr; -iar; -((iinr; -yar; prenr: iirinr (prì!-
ti\te\ 1. 1. tr,, prrt. itìd. tfl. 1. prec; prirc, príïc,
tiipplhr Vì, I»; Ifi, á'.; 78. I!l; UB, 28;
L'&TÍ, 15; 280, 17; 3!I2. 12; 418, A; 441, 28,
n7; pr. per prirr pour 2(î, 2.S.
pre).'nrin ('prriciìrinin) ». /. prifre 264, 12.
prehon v. preon.
preiiulur (pr&M'itflrcm) n. m., rj. preiaire, tup-
pliant, amant 82, 4; I6!l, 13.
prciar f. pregnr.
preirc c. preveirc.
jireij:ii; -so; -sson; preso (*pr{nsTOnem) ■. /.
priaoii 2, 11; H, 20; 145, 83; 262, 16; 266,
27.
prelat (siiu., prarlttnm) >. m. pi-ilai 427, 37.
prcmciramen; -iernnicn; -hb; -ieiramen; prl-
nteiramcn; -ieramen; -ieyraineut: jicrmiera-
ment {de premeir) adv. prentifrement, pMir
>1BB. 612
la premièr, foit, iVtthorú \Vb, 10; 200, 8;
256, 26; 360, 8; 872, 37; 392, 16; 440, 16.
premier; primier; -er; -eir; prnmler (pnmt-
rinm) nombr. ord., f. -ra, prtmier 26, 11;
40, 18; 46, 3IÍ; 77, 24; 124, 5: 303, U; «I
cap p. du premier eoup 82, 22; de p. oii*
paratant 178, 28; p. de, qne aranl, plui lôt
que 14, 18; ;-íli7. 8; Ji. qnc >iv<inl ^ue 3tB>. 9.
prcndre; pendre 201, 2fi-, jiciir'> 7(1. 80; 426,
31 <prSnd(re) r. /. //. fr.. prés. ind. tg. 1.
prcDo 60, 0; 112, 22; prcn 220, 19; 2. pren-
des8l8, 7;^. pren i. 18; [ironl;p/..3, pienon
20, fi; 163, 17; tu^. «^. ;. preDff* 4, 16;
2. prenas 877, 7; .}. prenda 81, 1; prcnna
421, 14; imp/. ind, tg. 1. prcudia: pl. .ï.
prcninn 426, M; tubj. tg. 3. proBes 171 , 16;
ItrcseS^IM. l!l; ,«./ íy. í prÌBÍH, 16; 116,
22; 3. pres 3, »1; 78, 13; prla 49, 8; pL3.
preron 882, 82; (/aible) preieron 427, 18;
/nf. tff. 1. prendraÉ; eontl. »g. 3. pendrla
39fi, d; pL 2. (lenriaU 170, 18; impir. tg. 3.
pren; pl. 2. pronitetz 220, 19; pe. p. prea
m. 61, 14; 82, 21; 302, 1; pris: /. prexa
82, 11; presa 1,14; prendre, »airir, a&-
eiuiUir, eommtnetr, imptr». prtndrt, alttr.,
prendreire (de prendre) «. m. »j. prtniur
21G, 4.
prenb; pren {de *praegnlre) adj. /. tnetinl»
m, 10; 866, 14.
jtrenUlha (de prSndcre; 'prtndTtAlia) «./. j>r^
tenl, eitdeau 840, 39.
preon; prehon; prioníiirfitnndom^arf/.i/.-ODda,
pio/ond 26, IH; Ii7, 19; adv. 418, 11; de ^
lÍH pr^ond 09, 6.
preparar (praepilrnre) v. 1. Ir. pri p art r 896,
11.
pres r. prenitrc.
prea (prfìtsnm) adv. el prip. prèa, auprèt, tur
17, 14; m, 24; 252, 13; 289, 48; p. de 896,
7; dc ji- in-it ,le 129, 27.
prei p. presL
prea- r/. pre«-.
preeo r. preiio.
prcaona; press- r. persona.
presontcr (de preiso; 'prCnsTSn&riDm) «. m.
prieoiinier 481. 11.
prcstÌoB V. precioe.
pressnra (prissnmm) «. /. >tipprt««ioH, peini
17, l.
prest (praestom) adj., f. -sta, prH S9B, 88.
l.ríRUitc' lprii-»1;,1.T' ». ni. tj. priltur 147, 16.
prcstaiii"nl t<U pr. sl i ad*. prH, piti 440, 1, 17.
pipflUr ([.r!»i-»t,.rpi i. I. tr. prHir 265, 29.
prestre; pestre (preibytu) «. m. pritre 21, 29;
I4C, .<)1; 216, Ifi.
20*
609
184, 1; L'-ís
11, H'à: .'.
ÌJ. podoii 1
34; 21.^, ;
I2:i, 1 : ■
Bllìì 4'''.'
/'/■ •
|iUÌl..
1:'.:
:í."' .
{loil' ;
li-.
'V.
>-■■*
iii
^iiV-
^ ,1 -.jh t tòt ou
.... »4 pvtmier
*.
. • \Á, priimtij
^ ■• *• " .
w. < ■• •
..ii«i' .•'»' principul,
X 4 1. Hì
. n * wi ftnncifHiutr.
.' , V IM». :îI.
•^ - 614
.: . jrrin.
. ,i'.. prlGrcin) ìí. m. prieur 255. 13.
:..uji':=â (f/f privat; prlvâta monte) (ií/p.
.. -•# '«6 .1-*, secrètentent 376, H.
■ u ^rîvâtum) aí//. privé, intime 190, 20;
Jtì: apprivoisé U)7, 17; proche 50, 22.
:•• jr-:n ipri)) <i(/t>. aimez, beaucoup 105, 34;
ri. 24 : pro joa depuis ìors 28, 5 ; pro vetz
dfii'j iouvent 302, 14.
!■ Lrus; proz (♦prodeia) íií/^'. preux, vertueux,
.t'û^eux 2, 12; 31, 19; 36, 1; 259, 28;
M. 9.
ïr-j; prod (♦prodem) *. »m. pro/ìi, araniage 1. 13;
>4. 7; pro tciier tcnir compie, faire profiivr
p9. 18; I:ì3, 16.
7r\*aire (probâtor) a. m. essayeur 283, 28.
'jroansa (pr^biíntia) s, /. preuvc 258, 15.
proar; provar; pruevar (próbàre) v. 1. ir. prou-
ccr, démonirer, éprouvcr, convaincre 33, 19;
i;^7, 5; 351, 14; 4M, 1.
probainamen {de probain. prOpAgÎDem; *prOpà-
gïnftnulntum) n. m. propagaiion 234, 26.
probda (*prftpïtânuin) udj., f. -na, proche, pro-
chain 270, 17.
procedir; -zir {de procôdîîre) v. II''', inir.pro-
venir, avancer 14, 37; 405, 4.
proccsio {nav., prOcossTOnein) s. f. pntcession
273, 29.
prod {'. pro.
prodoin v. prozoin.
proecba i;. proeza.
proensa (provínciain) 9. f prorinee 398, 29.
Vroensa; Prohensa (provïnciam) s. j. Provmce
63, 8; 331, 19.
proensal; provenchal (provînciâlem) adj, pro-
vençal 213, 7; 22«, 7.
proezu; -osa; -essa; -echa (de pro, ♦prodem;
♦prodïtiain) i\ /. prouesae, vaicur, yénéroêitc.
aó, 2 ; M, 9 ; 39, 26 ; 76, 3 ; 270, 25 ; 276, 3.
profecia {sav.^ pròphgtiatii) s. /. propliéiie 257,
2H.
profeitar; profechar (♦prOf6ctare)t^. I.inir.pro-
Jìier :M), 12; 257, 19; :^6, 12.
profeitos (♦profíctosunì) adj. profitabie, uiile
255, M.
proferre (profcrre) v. f IIL ir., prés. ind.
ay. .7. profer 7:^, 21 ; 147, U ; proiìer 828, 27;
subj. sy. 3. ])rotìera 46, 19; pc. p. profert280,
25, ojTrir.
profrtisar {aav., pr5i>bôtlzare) v. I. ir. prophé-
tiser 19, 15.
I^roíìcíí: i»roHecb (profr»ctnm) s. m. profit 345,
2ti; :w;i, ;w.
proh(Mne v. prozoin.
proiine r. prosme.
promesBa (promïssam) s. f promesse 108, 16.
616
GLOSSAIRE.
616
promessio (aav,, promÎBsTOnein) «. /, promeêse
297, 20.
prometre (promlttore) v. /. IL <r., pr^8. ind.
sij, t. prometi 425,87; .9. promct 57,5; parf,
pl. 2. promczctz 219, 14; pc. p. promcs 74,
8, profneiire.
pron P. pro.
pronom (sav., pronomen) «. m. pronom 218, 8;
216, 23.
prop (prSpe) culv. pris^ proche 144, 13; 391,
12; prép. p. de prU de 60, 5; e prop de
auprèe de 386, 33.
propaten (pro pftt^ntem) adj. évident 482, 19.
propdanamcns (♦prftpTtftna m^nte) adr. pro-
chainetnent 236, 18.
propheta (sav,, prOpbetam) 8. /. propliète 258,
38; 821, 8.
prophetizamen (de propbetizar) r m. prop/téiie
287, 17.
proporcionat (eav., propOrtîonfttam) aey.,/. -da,
proporiionné 396, 11.
propri; propi (pr9prium) adj. propre 16, 87;
218, 12; 384, 29; 482, 1; subsi. propriéU
.396, 37.
propriamcn ; -ns (prôpria mente) adv. propre-
ment 311, 17; 373, 41; 374, 43; 407, 81.
proprietat {sav., prOpriÌ^tfttem) 8. /. propriéié,
qualité 266, 8; 893, 25.
pro8 V. pro.
proshom v. prozom.
proRnic ; proimc (prOxTmnm) 8, m. %ìroclMÌn 258,
10, 34.
provar v. proar.
provcrbi (mv., prOvrrbiuni) *. m. jn'overbe 200,
42; eymbole, parabole 16, 22.
provesion (sav., provlsionem) 8. /. provieion.
proz V. pro.
prozome; prosh-; probome, -ome (de pros ei
home; c/. Kg. 74òi)\ ^j. prozom; prodom;
-mc, prud^homme 42, 18; 44, 12; 416, 18;
432, 33.
pnim- V. prem-.
pnblican (pnblTcftnnm) s. m. publicain 318, 17.
pudir (de putSre) v. JP. intr. puer 190, 17;
378, 16.
pue- V. po-.
pueg V. poi.
pncli ; pucB ; pucis ; pucys r. ]m)Ì8.
puct V. poi.
pugar p. poiar.
puih ; pui8 r. poÌ8.
puiar; puihar v. poiar.
pulcela; -ella r. pincela.
punh t' ponh.
punir (pnnlre) r. J/*. tr. punir.
punt; punyt v. ponh.
pnois V. poÌ8.
pnr (pamm) adj., /. -ra, pur 233, 15; adv.
seulemeni 7, 13; per pur tan que pourvu
que 1, 6.
paramcn (pnra montc) adv. puremeni 331, 15.
pnrgar; -jar (pnrgftre) v. I. ir. purger^ nei-
toyer 13, 20.
purtat (pnrTtfttem) 8. / pureié 890, 1.
pn8 V. pla8 eí pos.
pa8tela (^pttstTllam) ». f. pueiule 116, 9; 126,
20.
puta (pHtTdam) 8. /. puiain 146, 82.
putage (de pata; * pHtTdfttTcam) 8. m. i^roeii'
tuiion 1(X), 5.
putana (^patTdilnam) «. /. putain 57, 10.
pny8 V, poÌ8.
qna- c/. ca-.
qaada v, cada.
qaadem (^qaâtSrnam) 8, m. cahier (de quatre
/ueiUes) 222, 20.
quairel v. cairel.
qual; qaalh; cal (quftlem) pron. rel et interr, m.
et /, 8g. 8j. quals 6, 5; cal8 7, 87; 9, 90; 75,
19; 0, qnal; qaalh 419,2. cni; pl, ej. qnal;
qaal8; cals; o, qaal8; cals, quel^ quette eto.,
qui, que; q. qae (calqae) quelque 12, 11;
112, 20; 113, 6; lo qaal; lo cal U quel, la-
queUe 12, 18. C/, lo qaal.
qaallUt (qaftlTtfttem) v. /. qualiié 218, 12;
396, 6.
qaam (qaftm ou qn&ntum?) adv, combien 29,
27. C/. qaan.
qnan; can; qnant; cant; qnand; qand (qoilndo)
adv. quand, lorsque 1, 11; 25, 17, 21 ; 70, 24,
27; 111, 15; 261, 21; 277, 3, 7.
quan ; qnant (qaftntom) a^J* interr. et rét. quani^
combien 1, 4; 30, 17; 52, 28; qnant a fiMifil
à 405, 85, 36.
qnandi (eav., cándTdam) aey. hlane 7, 22.
qnandin^ (quftmdin et 8 paragog.) eonj. ; q. qnc
au88i longiempe que 1, 1.
qnantitat; can- {eav., qnàntTtfttem) 8. / quan-
tité 888, 15; 396, 10; 427, 32.
quaranta (quadrft(gT]nta) nombr. eard. qua-
rante 6, 21.
qnari; cart (qnftrtom) nombr. ord.y/ -ta, fuart,
quatrième H6, 11 ; 814, 81 ; 847, 87; 409, 20.
qaasca v. cascn.
qnastiaso (<rir., cftatlgfttTunem) «. /. correetifm
2, 6.
qnatorxe; cat- (qa&ttoOrdMm) nombr. eard.
quatOTMe 835, 2.
quatre; catre (qaáttOor) nombr. eard. quaire
45, 16; 82, 6; 813, 86; 341, 89.
I quajsh v. cals.
618
*V
'i;
. ra .«^ • •4
■^...•^C ■■*S(Í'
«1/. ,àMê
«^ mp-
••>
N. X *- ^' ' ^ii^rna 70,
. S4, 4U.MWl tâ. 18;
' ...♦*- <. . 4**^» fíhn-cher,
.^ ^ ^iv> •^^rrfwim< de
..^^*^M.Í * • ^w/#V)ii 212,
* ^^ w' V», »w^imtii4, ifiUneienx
^-
..^s
.^ *••••■ V' *»'• •*** *'^' ^' **' ^í
,.,. V . .^.. » i^> ^tto 10, }W; ncHtrv
'^J cy .. ^ U. 4IU. 1, v**ò (/í*«;
^^i SH. y» •«. «f'y* <^ •% -*» •'>;
í, . ìv\ l\V ki :í, l; que 6,2,8;
"^* . .iA* K* >>í; qtti>. i«fM<#e que 8j,
" v.v .ì »>M. t.H; aOT), 21.
^ ' x....^*^ ^ *•** î^^ t2; H99, 19.
.^ìUuìuhO i*tMi«^f'. un/. cinquihne
..,*,* y4rt\MMktt^A»w^ *, t\ qHintaine, jm
«WH« (qulnitocìmain) nombr. ord. quingihne
5A. &
iiuUr (^ultTd&re; c/. iîrí/. 75Ô4) v. I. tr. quUter^
/mre gràce de 268, 12.
Iiúftì (^nltTdum) adj. qnitte, absous 200, 39;
ÌIO, 11.
4110; quo- V. co; co-.
i|tto {ou [pi'']equoV; occnfm] liÒc) cela 21, 7.
q«088i V, consi.
rabat (♦lábiltum) atlj. enrayé 226, 2.
rabinier (^ràpinâriam) adj. impétneux 206, 7.
rabios {eav.^ râbtosam) adj. enragé 222, 27.
radeirc (rndîtor) «. m. ir;. raaeur 216, 3.
radcl (♦ratcUam) s. i/i. radeau 232, 18.
rafe (rriphanum) s. m. raifort 199, 32.
rai; ray (radinni) s. m. rayon^ soleil 08, 20;
110, 8; 233, 21; 865, 15.
raiar (rádíâre) r. I. intr, jaillir 204, H.
raina (râplnam ?) «. /. disptUe 122, 4.
raina v. reina.
raire (râdêre) v. /. 7/. /r. ra«er 224, 32; inf.
subsf. Ô8, 35; pc. p. ras (/(fiiu^ 166, 23.
raissos (</. A'//. 5//:;.') adj. désireux 309, 11.
raitz; raiz r. razitz.
raizo «. razo.
rani (ríinuim) ^. m. ramean^ branehe 3î), B4;
59, 13; 150. 18.
ramar (♦râmâre) v. L intr. pouaser 165, 30.
ramel (râmêllam) s. m. rameau 40, 17.
ramenc (♦râmînqnum) adj. hubìtant les braneheê^
perché 147, 28.
ramier (ríím&riam) a. m. rameau^ branehe 45,
20.
ramponier (or. incert., cf. Kg. 774'J) ». m.
railleur 45, 24.
ran {oi\ inccrt.) s. m. rang^ valeur (í); fermeté.
(Ba.) 300, 35.
ranc {de germ. ranc) adj. contrefait 115, 11.
rancura {de rancOrem) s. f. sentiment amet\
haine, chagrin 84, 24; 134, 16; 325, 85.
rancurar; rang- {de rancura) 0. I, réfl. ètre
chagrinf courroucé^ se píaindre 6, 35; 61,
7; 75, 2.
randola {de hïrûndîncm) s. f. hirondelle 862, 2.
randolo {de randula) s. m. hirondeau 362, 4.
randon {dc yerm. rand) s. m.\ a r. tout dc euite,
en hàte 2()8, 27.
rangurar r. rancurar.
rar (rârum) adj. rare 149, 4.
ras r. rairc.
rascundrc r. rcscondrc.
rasim írâcdmuin) s. m. raiain 322, 7.
rabo v. ra/o.
raspaut {de germ. raspôn) adj. ramaseé 344, 20.
rassa {de ♦râptiâre) s. /. race 130, 11.
619
GLOSSAIRB.
620
rat (germ. ratto) «. m. rat 230, 16.
ratcira (de rat; ^r&tt&riam) *. /. ratièrê 230,
16.
ratíTc (r:ìbTom) s. f, rage^ áézoràre 181, 23;
lUI, 32.
ratier {de rat; ^r&ttArinm) adi. ratier^ eapri-
cienx 197, 30.
rauba (fferni. rauba) s. /. robe 346, 20; 394,
12.
raubador (de raubar) s, m., aj. raubaire, tfoleur
120, 12; 189, 8; 191, 5.
raubar ((fertn. ranban) p. I. tr. dérober, pilìer
86, 32; 120, 13; r. de priver de 349, 11.
raiibaria (de nuil>ar) «. f.piìlaqe 181, 39; 347,
:M).
raucamen (rauca mSnte) adv. rauquemetit 80,
19.
raustir {gertn. raustjan) v. II^. rôtir 2(51, 2I>.
rauzel {de fjerm. raus) b. m. roseau 290, 30.
ray- r. rai-.
razitz; -ia; raitz; raiz (rníllcrm) h. f. rarinr
IOK, I; im), 30; IIH), 32; 258, 22; 322, 7;
m\ 39.
razo; nis-; raiz-; rais-; ra^s- (rìitlOnrni) *. /.
laisott, boit neiis, raifiontietneiit 3, 17; 8, 16;
170, 17; 2<>8, 9; 279, 20; 318, 7,8. 10; 444,
41; nryiimettt^ SHJet^ propoSy latigage 3, 22;
25, 17; 110, 26; 410, 29; jutitifieatioti, priti-
cipe^ caii8e 25, 5; 75, 16; 117, 17; remlre r.
rendre compte 384, 14.
razonablc; ras- (rritTbnjìbïIom) oiy., /. -bla,
raisotittable 373, 23; 430, 22.
razonamen (de razonar) ». m. exeuse 317, 22.
razonar {de razon; ♦rHtîOnjlrc) v. I. it\ et ititr.
raisoniier, parlrr 170, 19; 203, 19; 217,22;
r. de disculper 2(i6, 2.
rc; ren; rei; rre; rcs (rum) s.f.chose^ saisotit
pe*'sonne^ quatttité^ un peu^ quelque ehose ;
nrec la négatioti^ ritfti, point 55, 80; 12fi, 9;
181, 2; 202, 12; 880, ;W; 39:i, 16; no mai
|M»r rp tir jntunis pottr rien .•V2.H, 34; al rc
no îùì, l(», rcn als 54, .3 ef, al; pcr rc (no)
pnint dn tout 22,4; 392, îU»; rcn al rc rien
d'aiilrr rliose 276, :M».
rcal r. reial.
rcalnìc (♦regftlimcn) s. m. royaume 399, 4.
rebcc (arab. rabab; ef. Kg. 7fi94) s. m. rebee^
sortr dr jìoésie 4(18, 25.
rcblandir (rr-*blandlrc) v. II', tr. flatter
152, 8.
rclionrc (roponorc) v. /. //. /r., prés, subj. sg, 3,
rebona, entetrrer 309, 4.
rcbuzar (or. inc.) v. I. rifl. radoter 297, 22.
recalivar (rè et ♦callvftre) r. /. tr. réehauffer^
ranimer l(î6, 4.
recebre (rScïpêre) v. f. III. tr.^ préê. ind^ sg. 3*
recep 10, 14, 16, 16; 169, 22; sul*j. pl. 1.
recepcham 265, 6; parf. sg. 3* recenp 126,
27; 238, 18; receabt 23, 9; pì. 2. receubes
2851, 13; 3. rcccubro 41, 12; roccnben 17,
22; impér. sg. 2. reccb 21, 21; recep 26, 20;
)K.p. m. recenpnt 211, 18; /. recenbnda 10,
87, reeevoir, concetoir.
recepta (sar., rgcSptam) s. /. reeette 348, 1 .
rcccpte («af ., rScSptnm) i. m. réeeptaele^ asyle
2:^, 4.
rechap, de (re et cap, chap) loe. adv. de reehef
260, 3.
rechidar; recitar v. ressidar.
rcclam (dr rcclamar) s. iii. réelamaiion^ plaiuie
69, 20; 262, 7; 205, 37.
rcclamar («ar., ruclâmâre) v. I. tr. réélamer
4, 1 ; 5, 11 ; 286, 19; 3:^, 11 ; se r. se plaindre
166, 27.
recobrar (rîîCttpTîrftre) v. I. tr. reeouvrer^ re-
gagner 2(flj 21 \ reeotiqu/rir 187, 11.
rccobrir (rc et r^brir; rrî-côflporlre) v. II'.
rreourrir 105, 33.
rcr^lhir; -nlhir (rîîf^llTj^nrc) v, 11*.^ prls. ind.
sq, I. rccnclh 89: (, 87, reeueiUir^ aeeuiUlir
119, 89; m, 23.
rccomandar (re ei comandar; ♦recfimmrindftre)
r. /. tr. recommander 442, 17.
rccomcn<:ar (rc ei comcnvar; ♦rScOmTnltîftre)
r. /. tr. reeommencer 121, 8.
rccointar; rccontar (re ei comptar; ♦rSc5mpa-
tjìre) V. I. ir. raeonier 24, s\2; 44, 2; 812,
26; 837, 16.
reconfort (re ei confort) s. tn. eonfori 445, 26.
rcconoissensa (de reconoisser) s.f. reeonnais-
sance 115, 23.
reconoisser; reg- (rScognOscSre) v, /. IIL ir.,
pc. p. recgonognd 800, 18; reconognt 428,
32, reeonnaîtrr.
recordar (rSc5rdArc) r. /. intr. ptrs. se rap-
peìer 2(ì4, 1 ; itnpers. se souvenir 223, 5.
rcr4>r8a (rcciiream) s. f, reeours 404, 80.
rccort (s. verb. de recordar) s. m. soHvenir
804, 19; :W, 1.
rccrezcr (rc ei crciicr; r5-credore) v. f. III,
réfl,, prh. itìd. sg. 3. recre 111, 87; suhj,
sg, î. recreia 96, 18; fut. sg, I, recreirai
()6, 10; pe. p. recreznt 186, 1; 851, 36, se
déeourager^ renoneer, áélaisser 206, 80; pe.
prés. recresen déeauragé, réeréani 119, 15;
241, 11.
rcctorica (sar.^ rh5t5rTcain) s, f. rhitoriqne
486, 24.
recnlhir r. recolhir.
redemcio v. rcEenso.
redemer v. resemer.
redon (r5tttndaiii) adj, rond 232, 21.
621
GL0S8AIRE.
622
redonda (r5tQndam) a. /. ronde 144, 5.
redondel C^rStttndSUam) a. m. rondeau 403, 88.
redondet (''hrÔtûndTttam) adj. rondelet 199, 16.
redopdar (re et doptar; '^rSdtibïtare) v. I. tr,
redouter,
redre v, rendre.
redressar (re et dressar; r5-'*drTctTirc) v, I, tr.
redreaaer 396, 18.
reenso; reenzo v, rezenno.
rcfairc (re et faire) v. /. /. /r., jìréa, ind. pl, 2.
refatz 890, 12; avlý. ag. 3. refessa 483, 15,
rétablir,
refermar (rgfTrmare) v. I, tr, refermer, ren^
foreer 129, 18.
referre (rcfSrre) v. III. tr,^ pc. préa. referen
268, 7, rendre.
reffrenar (aav.j rSfrcnare) v. í, tr, refréner^
modérer 413, 35.
refranh ; reff- {de ref ranher) a, m. refrain 403,
2; 435, 1; 436, 27.
refranher ; refraigner (re et franher; rS-fr&ngSre)
V. f, II, <r., préa. ind, ag, 3. refranh 59, 14;
auhj, ag. i. refranha 59, 16, répéter^ réprimer^
empéeher,
refreidar; -eydar {de re et freit; '^rSfrTgTdftre)
V. I, réfl, ae refroidir 334, 28, 35.
refrescar (de re et ficsc) v. I. ir. réfraiMr
93, 6; 857, 22.
refrezir {de re et freit; ♦rgfrTgïdlre) v. II ^,
refroidir 149, 14.
refni (rSftigiam) s. m. refuge, riiterve 59, 7.
refasar (♦rgfnsâre) v, I. tr. refuaer 442, 5.
regardamen (de regardar) a. m, regard^ vue
338, 12.
regardar; regaardar (re et gardar; r6 et germ.
wardon) v, I. ir. regarder 5, 7; 25, 23; 44,
28; 392, 44.
regart; regard (de regarder) s, m. regard^
piril 242, 4.
regeme v. regisme.
rege (rìgTdam) adj, raide 859, 16. Cf. reide.
regidor (de regir) s. m. gouvemeur 330, 11.
regina v. reina.
rcgio V. rcio.
regir (de rggere) //•*. tr. régir, gouremer 375,
17 ; 399, 7.
regisme ; regeme (*rêglmen) s. m. régime, roy-
aume 227, 6; 294, 11.
regla; regola («av., regûlam) s. f. règle 215,
18; 253, 4; 414, 5.
reglar (aav.^ regûlftre) v. I, tr. régier 390, 8.
regnar v, renhar.
regnat {aav,y rêgnâtum) a. m, rigne 184, 25;
399, 7.
regne; reyne (aav.^ rSgnam) a. m, règne 30,
29; 264, 20; 429, 10.
regonoisser v. reconoisser.
regaardar v. regardar.
rei V, re.
rei; rey (regem) a, m. roi 124, 4; 125, 5;
381, 3.
reial; real; rial (rSgftlem) adj, royal 8, 88;
264, 17; 866, 30; 400, 30.
reide (rTgTdam) adj. raide 40, 29. Cf, tege.
reignar v, renhar.
rcina; rcyna ; raina; rcgina (reglnam) #./. rcifte
19, 21; 121, 10; 266, 12; d05,5,9ete.; 866,
4; 445, 23.
reio; regio (rSgîOnem) #./. rigion, paya 8, 21;
37, 21 ; 91, 83.
rcirazar (reir et azar; rotro et arab. azsar)
a. m, ^arrière-dé, jet 123, 23.
reiregarda (reire et garda) a. f, arrièrt-garde
40, 6; 142, 17.
relays; rell- (de relaissar, rSlftzâre) f.m. reHaia,
relàche, rimiaaion 367, 2; aorta de poiaie
408, 25.
religio; religion; relegion (aav.^ rSlTgîOnem) «.
/ religion, ordre religieux 191, 1; 882, 18;
424, 13.
relazir; rellasir (rSlacSre) v, II\ reìuire, brtíìer
6, 18; 271, 21.
rem (rômum) a, m. rame 98, 1 ; 305, 32.
remaner ; romaner 329, 22 et romener 880, 14
(catal.) (rSm&nôre) v. f, II. f'itir., priê, ML
ag. 1. remaing 53, 12; remanc 105, 15; 5.
rema 5, 80; 124, 22; reman 55, 1; 158, 86; p/.
3. remanon; auhj. ag. 3, remaiúia 188, 14;
remaingna 145, 11 ; impf. aubj, ag, 3, remases
314, 34 ; parf, ag, !i. remazist (: Orist) 820,
7; 3. remas 104, 18; 206, 12; pl 2. rema-
zetz 233, 30; 3. remairo 52, 16; fiU, ag. 3.
remanra 206, 20\ pe, p, remas 166, 16;
417, 7; remazat 206, 6; remasnt 40, 34;
125, 2; remarat 417, 11 , reater, ceaêer,JÍ$dr;
pc. pris (remanen) a, m. reete 404, 1.
remembransa (de remembrar) a. f, aauvenanee.
remembrar; renembrar C^rSmSmSr&re) v, J. (r.
rappeler^ ae aouvenir 15, 5; 104, 81; 167,
27; 264, 39; 266, 17; rifl. 247, 17.
remenar (re et menar; rg -*mTnftre) v, J. (r.
ramener 413, 24.
remetre (rêmTttSre) v. /. II, tr, , pria. mâ, ag,
3. remet; pc, p, remetat ffaíble) Hl^ 7,
remettre, reprendre.
Remezi n. propr. Remy 236, 28.
reuiirar (re et mirar; *remlrftre) 9, L tr,
regarder, mirer 79, 5; 102, 28; 269, 27;
réfl. 178, 18; 286, 5.
reniudai* (re ci uiudar; *rÔmUtftre) «• í. tr.
transporter 430, 25.
ren v. re.
623
QL08SAIRE.
624
renc [fferm. riiig) a. m. rantj, ligne 87, 28 ; 49
11; 149, 17.
renda (♦rendTtam) s, f. rente, revenu 82, 5 ;
190, 1 ; 342, 20.
rendre; redre (rSddSre) v. III. tr., prés. ind,
ag. 1. rent 38, 28; ren 187, 6; ret 21, 22;
896, 2; 3. rent 8, 37; ren; ret ; pl 3,
redo 206, 31 ; rendon 266. 14 ; $ubj. sg. 3.
renda 48, 21 ; redda A\S\ 22; fut. sg. 3.
redra 8, 24; pe. préê. renden 236. f»; pc. p.
rendnt 25, 15 ete., rcndre, donner^ produire;
réfl. se rendre 143, 26; 266. 14.
rendnt {pe. />. de rendre) s. m. moint.
renogar (rrîneírâro) v, I. tr, renier 318, 23;
868, 7\ pc, p, rcnéijat 4:J8, 10.
rcnenibrar v, remembrar.
rcng (regnum) $. nu rhjne 306, 22. Cf. rcgiie.
rengar (de renc) v, I. tr, ranger 180, 25.
renhamen (de renhar) s, m. règne 285, 18.
renbar; reignar; regnar (regnftre) v. L intr.
régner, dominer 119, 1; 217, 4; 221. 23;
285, 18; 370, 16.
Reni; Rene n propr. Rhin 898. 12, 32.
renoelar v, renovelar.
rcnoniada {pc, p. f. de renomar, r(^-nomtnftre)
ê. f renommée 381, 6.
renovelar; renoelar (rSnSvellftre) v. I. ifUr. ae
renouveler, commencer 298, 28; r^/7. 245, 19.
renovier {ds renovar; *r8n9vftrinm) a, m. usu-
rier 190, 26; 842, 84.
rcnsa, -ana n. propr, ttdj. de Ueims 1(»5, 19.
Cf note.
repairar (r^pfttrtftre) r. /. intr. retoumer, re-
coinmenceì' 4, 18; 113, 1(5.
icpairc; -ayre («. verb. de repairar) s. m, re-
paire, demeure, retraite 42, 4; 67, 20; 365,
12.
repaus (#. rerh. de rcpaasar) «. m. repns 30, 26;
105, 23; 115, 8; 164, 6; 288, 11.
repauzar; -sar (rSpaasftre) v. I. intr. reposer
204, 22; 277, 12; rêfi, 433, 9.
rcpenre v. reprendre.
repensar (re et pensar) v. I. intr. repenser
105, 27.
repentir (de ♦rgpenîtíre) r. //•. réfl. se re-
pentir 1, 12; 386, 23.
replicar (sav,, rî5plTcftrc) r. /. tr. répliquer 430,
17.
reprcndemcii (de reprendre) s. m. reproche 406,
38.
rcprondrc; rcpenrc 263, 85 (rî^príndCrc) v. f
II. ir, prés. ind, pl. 3, reprenon 382, 8 ; /uL
sg. 3. repenra 15, 16; pc. p. repres 7, 25;
reprendre, réprimander, bUïmer, repriser 7,
25.
reproar (rgprObftre) v. I, ír. réprouver 406, 18.
rcpropchier; reprovier; reproier (de repropchar,
♦reprSpTare, et reprovar) s. m. dieUm^ pro-
verbe 83, 3; 58, 12; {ou reproJerP) 92, 22;
104, 13.
reptar (rc^ptttftre) v. I, tr. blâmer, accuêsr 8,
81.
reqaastenar (de re et c&stlgftre) v. L tr. re-
procher 380, 7.
reqaerre (de rg et qaaerSre) v, f II, <r., prés,
ind, pl. 3. reqaeron 375, 16 ; subf, sg. 3, re-
qaiera 46, 18; fut, pì. 2. reqaerret 12, 11;
pc, prés. reqairen 4:)4, 8 , requérir, demander.
reqaesta (rg-^qaaesTtAin) s, f reguête 398. 17 ;
448, 2.
rescondre; rascandre (rSftbscOndere) v. f, II.
tr., pc. p. reficos 145, 8 caeher 141, 25; a
rescost en eaehetts; réfl. 6, 83.
reservar {sav.y rSeervftre) v. I. tr, refuser, ren-
voyer^ rebuter 441, 36.
residar v. ressidar.
resorger; ress-; resorzer (rSstlrgSre) v, f 11,,
parf sg, 3. resors 22, 11; pc. p. resaors 181,
6, ressusciter,
respeit; -ieg; rcspit (respectam) s, m, attente
73, 26; 108, 17; 176, 19; 810, 4.
resperir (de rSsplrAre; ♦r68pinre) v. li*, intr.,
s'eveiUer 106, 37.
resplandor (de r6 et splSndorem) s. f êpiendeur
30, a3; 322. 81.
rcsplandir {de rôsplSnderc) v. II'^, intr, ree-
pltndir, hriìler 21, 2; :H7, 9; 202, 26; 293,
39; 294. 25; 487, 0.
rcspondrc (ri^spondorc) v, f U, , prés, ind. sg.
i. respon 70« U>; 2. respondcs 254, 6; 3.
respon; parf sg. 3, respos 244, 4; {faible)
respondet 9, 19; pc p. respondat, répandre^
respos; -ost (responsam et par analoçie ^H-
spOsTtam) s. m. réponee 99, 29 ; 296, 10 ; 358,
40; rejrain 403, 3.
ressemblar; -mlar (re et semblar) p. I, éntr,
ressembler 898, 36.
ressidar; res-; reoh-; recitar (rOstlBcTtftre) p.
I. tr. éveUler 258, 26; 274, 8; intr. ressuê-
citer 880, 10; réfi. s^h^Ur 109, 16; 261, 4.
ressis (or. ineert.) adj. lâche (Ba.) 159, 13.
ressorger v. resorger.
resBo {de ressonar , rSssOnftre) s. m. renommée
m, 23.
resBascitar; resossitar; -citar («or., rOfllscltftre)
V. I, tr. et intr. ressusdter 25, 2; 822, 19;
380, 4, 34.
rcsUr (rOsUre) v. I. intr. reeter 126, 19;
100, 6, 18.
restaoracio (mp., rêstaorfttTOnem) s. f. reêtúU'
ratian 396, 8.
21
625
GL0S8AIRE.
626
restaararoen {de restaurar, '^r^taarflmSntum)
f. m. rutauration 395, 80.
restaurar (rSstaurare) v. I, tr. regtaurer 179t
9; 308, 8.
Restaur («. verb. de restaurar) n. propr. rem-
plaçatU 228, 13.
restrenher (rgstrïnggre) v. f. IL, préê. subj.
80, 2. restrenhas, restreindre 876, 18.
retalh («. verh. de retalha) t. m. coupure,
roçnure 894, 16.
retenal {de retener) a. m. retenue 299, 28.
retendir v. retentir.
retenemen {de retener) e. m. arrét, retenue,
réaerve 343, 26.
retenensa (rS-tSnSntia) e. f. réeerve 117, 27;
342, 29.
retener; -nir 87, 13; 346, 26 (rg-tSnere) p. f.
III. tr., prée. ind. ag. 3. rete 111, 20; pl. 2.
retenez, 84, 8; prés. aubj. »g. 3. retenha 83,
2; retenh' 123, 18; pL 2. retenguas 108, 6;
impf. auhj. ag. 3. retegues 4, 22; parf. ag.
3. retenc 2, 15; 240, 25; 385.81; impér. ag.
2. rete 258, 7, retenir, garder, empêeher;
réfl. e^abatenir.
retenguda ; reteg- {pe. p. f. de retenir) a. f.
retenue, réaerve 343, 21.
retentir; -dir (r8 et ♦tïnnltirc) ÍP. intr. retentir,
réaonner 179, 27; 324, 4; tr. répandre 206, 9.
retin {de retlnnire) a. m. hruit, retentiaaement
86, 20.
retomba {de retombar; rS et germ. tumbon) a.
f. vaae de terre d'une forme ronde, houteiiie
824, 84.
retornar (re et tornar) v. I. intr. retoumer 38,
19; réfl. 105, 29.
retrag (rStrftctum) a. m. rapport 118, 21.
retraire; -ayre (♦rOtrágSre p. rStr&hSre) v. J\
II., préa. ind. ag. 3. retrai 69, 18; pc. p. f
retracha 244, 8, retenir 873, 42; retoumer
56, 18; rapporter, raconter 42, 15, 19; 69
18; 265, 4; reprocher, ineetUer^ réciter 298, 8'
retroensa; -oha; retroncha (♦rêtrÒTSntiam) a.f
aorU de poésie 91, 24; 238, 10; 307, 19 j
406, 35, 42.
retronchar {de retroncha) v. I. tr. répéter 403,
24, 27; 406, 43; 407, 6, 7.
rensar (rScllsare) v. 1. tr. récuaer, refuaer 32,
21.
reva {or. ine.) a. f. rêve 823, 24.
revelacio {aav.t rSvelfttîOnem) a. f. révéìation.
revelamen {de revelar; ♦ruvôlftmôntum) a. m.
révélation 236, 12.
reveìar {aav.j rQvelâre) v. I. tr. révéler.
revelhar (re et velhar) v. I. tr. réveiUer 234,
la
revel {<^. Kg. 7826) a. m. régal, lutepUatiiê 147,
19.
revendre (rSvBndSre) v. IIL tr. revendre 228,
88.
revenir 80, 11 (rSvSnire) v. f. I. tnlr., préa.
ind. ag. 3. reve 101, 19; 188, 18; 228, 5;
817, 27; aubj. ag. 3. reveigna 225, 22; parf.
ag. 3. revenc 261, 81 , revenir, retoumer, ré-
parer, ranimer, rétabìir.
revcrensa; -cia; -bìvl {aav., revSrgntíam) «. /.
révérence 342, 33 ; 385, 31 ; 429, 28.
reversari {aav., ♦rSvSrsHrium) a. m. aorte depoéeie
408, 24.
revertir {de revSrtSre) r. //•*. intr. retoumer
56, 18; r. a. conduire à, eonvenir à 100,5.
revestir (rSvfístlre) II\ tr. inveatir 399, 3.
revczer (rSvîdere) v. f. I. tr. roir de nouveau
362, 5.
revidar {or. inc.) v. L tr. renvier 33, 5.
reviure; revieure (rSvlvgre) v. f. III. mtr.,
préa. ind. ag. 1. reviu 167, 23; 3. reviu 803,
6; revieu 860, 22, revivre; tr. faire re-
vivre.
rey v. rei.
reyne; -a v. regne.
rezemer 210, 12; red- (rSdfmSre) p. /. 11. tr.,
parf. ag. 3. redcms (», 9; (faible) rczumct 409,
33; pc. p. redems 8, 10, raeheter, réparer.
rezensar (♦ rScSntîâre) v. I. tr. nettoyer 367,
20.
rezenso; redemcio; redemptio; reenso {eav.,
rSdSmptîOnem) a. f. rédemption, détivrance,
rançon 2, 9; 30, 16, 19; 266, 24.
rezidentia {aav., rSsTdSntia) t. /. réaidence, de-
meure 398, 8.
rial V. reial.
ribatge (♦ripÂtTcum) a. m. rivage 181, 6.
ribaut {de v. h. a. hrîba; cf. Kg. 464á) $. m.
rihaud, libertin 348, 3; 344, 21.
ribeira; -iera; -ieira (♦rlpâriam) a. f. rivage,
bord, valiée dana laqueile une rivière eoule
47, 5; 77, 20; 146, 22; 202, 25; 416, 7.
ric (gemi. rlkja) adj., f. richa puiaaant, riche,
grand, nobie 5, «J; 27,6; 77, 15; 244, 13;
262, :^; 413,34; 423, 12.
ricamen ; -nt {de ric) adv. richement, nobtement
193, 25; 271, 2.
ricor {de ric) a. f. ricìieaae, nobleaae, h onneur
66, 21; 77, 15; 188, 17.
ricos {de ric) adj. hautain {Ba.) 242, 40.
rictat {de ric) a. f. richease, nohìeaae 77, 10;
183, 24; 184, 28.
rim {v. h. a. rîm) a. m. rime 298, 9; 403, 28.
rima {de rhythmum) a. f. ritne, poème 211,
24.
rimada {de rimar) a. f. rime 406, 6.
627
GLOSSAIRE.
628
riota (or. ineert. ; c/. Kg. 8065) a, f. diêpute
414, 28.
riqueza; -esa; -essa (de ric; *rlkkTtiam) a. f.
richease, fmiamnce i , 10; 80, 14; 58, 8;
281, 8.
rire (♦rldgre) 9. f IL intr., préa. ind. ag. 3.
ri; parf. ag. 3. rÌ8 193, 28, rire, plaiaanier
68, 8; inf. aubat. 229, 7.
rÎ8 (riBnm) a. m. rire, aourire 49, 8; 103, 16.
rin (nvnm) a. m. ruisaeau, couraní 55, 7; 59,
10.
Roaix n. propr. Rouaix 445, 19.
Roam n. propr. Rauen 431, 18.
robi C^rnblnam) a. m. ruòia 894, 13.
rocinier {de germ. ro88) s. m. meneur de rous-
ains 120, 12.
roda (rOUm) a. f. roue 160, 26; fourrê 362,
31.
rodar (rOtSre) v. I. intr. rouler, ae íoumer 808.
20.
roflaii (de get^n. Iiriif) a. m. mnquerenu 229, 18.
rogir (de rojjrc; rllbcnm) v. //*. intr. rnugir
275, 9.
roilhar (♦ rtibïctilrire ou ♦ rûtTltrire ?) v. L tr.
rougir, rouiller 294, 28.
roma, roman (românum) roman, eonte en langue
romane 200, 25; 211, 24.
roman (romflnam) ac^f., f. -na, roman 60, 21 ;
231, 29.
romaner; -ener r. remaner.
romania (de roma) a. f. pèlerinage (à Rome)
158, 36.
romans (rOmânTce) a. m., Itmgue romane 36, 8;
232, 26; 409, 8.
romayage; romayrage (ò. lat. rOmgyfttTcam et
rom&rT&tTcam) a. m. pèlerinage 441, 21 ; 444,
15.
romeu ; -iea (ò. lat. roméam) a. m. pèlerin 48,
28; 49, 1; 255, 11; 329, 18; n. propr. 78.75.
rompre (rOmpTíre) v. III. tr., pe. p. rot48, 8;
139, 25, rompre, cneaer 115, 2.
ronho8 (de ronh, d'or ine.) adj., f -sa, rogneux,
gqleux 147, 28.
roquet (de germ. rokk.) a. m. roquet, manieau ne
dépaaaanl paa la ceinture 193, 10.
ro8a V. roza.
ro88Ì; ro8Ìn Ide germ. ro88) a. m. rouaain, eheval
58, 18; m, 40; 424, 6.
ro88Ìnho1 (♦lÌl8cTnT0lum) a. m. roaeignol 81,28;
101, 7.
ro88Ìnholet; ro88Ìgn- (de rossinhol) a. m. petit
roaaignol 59, 13 ; 155, 2.
rota (eelt. rotta) a. f. rote, in$trume$U eeUifue
824, 25.
rota (rOptam) a, f fouU 194, 16.
Rotlan ». propr. Roland 92, 17.
rosa; rosa (rOsam) a. f roae 54, 2; 107, 24;
270, 82.
Rose fi. propr, RMne 422, 24.
rozcnda (dr roser) a. f. rapine 189, 28.
roBcr (rOdOre) v. ÍIL tr. ronger 221, 15.
rrc r. re.
raa (ragam) a. j. rue 46, 7.
raar (rogftre) v. I. iutr. ridar 5, 9; 826, 85.
radament (de ♦radem) adv. rudemeni 48Í, 35.
rade88a (de ♦rndem; ♦radTtiam) a. f. rudaaae
433, 16; 446, 11.
rugir (♦mglre) v. IV. rugir 360, 17.
ruil (f. verh. de rolhar) a. m. rouille 259, 8.
rumor (aav.^ rumOrem) a. f rumeur 263, 26.
ruBca (♦rtl8cam) a. f. éeoree^ ecrpa 402, 9.
•a; san (8ftnam) adj., f. -na. aain, eniier 55,
35; 197,39; 8. et aal aain et eauf 177, 6.
8a V. sai, 80 et lo.
sabata (or. ine^ a. f. aavate^ aouìier 859, 84,
35.
sabatier (de sabata) a. m. aavetier. eordonnier
282, 12.
8abato (de sabata) a. m. aavate, aoulier 292, 10.
sabde r. sapte.
Babenssa {de saber; ♦iftpOntia) a.f. «ovotr, aena
419, 28.
saber (♦s&pOre p. s&pOre) t. /. JIL tr.^ pria.
ind. ag. L tai 7, 7; 72, 18; say 809, 15;
sci 23, 10; 204, 19; se 801, 40; sabe 446, 8:
'J. 8ab8 9, 21; 02, 18; saps 01, 7; sabs 91,
10; sabes 92, 21; 3. sap 801, 19; sab 12, 20;
40, 9; 819, 4; pl. L sabem; 2. sabeU; tabes;
sabes 0, 84; sabet 10, 7; 3. sabon 120, 7;
saben 14, 28; aubj. ag. L sapcb* 124, 2: 3.
8apcha 101, 2; 854, 21; pl. 2. sabohai 14,
18; tabjat 10, 0; sapJaU 208, 17; sapjaa
419, 15; sapchaa 358, 28; impf. au^. ag. L
8aabe8 62, 6; 166, 10; taapea 819, 16; tabei
52, 28; 3. saabes 164, 4: sabessa 486, 10;
pl. 2. 8ache8 (franç.) 444, 0; parf. ag. U
saubi 70, 4; 89, 2; saapi 89, 8; 3. taap 289,
22; 266, 82; ttaub 10, 82; taab 46, 4; jil. 2.
taubeti; taapet 250, 19; .?. taupron 425, 8;
taubon 205, 14; fut. ag. L tabrai 88, 28;
2. tabrat 0, 21; cond. L ag. 3. taabr* 112.
88; taopra 818, 25; pl. 2. taoprati 285, 17;
//. ag. 1. tabria; pc. p. m. taapat 207, 10;
228, 81; /. taupuda 881, 7, aavoir, enm'
prendre; t. bo, mal être agréable, déêagréet'
bìe: taubat eoMfin 206, 29; to et a ttaber
e*eat à dire 871, 14; inf. aubat. aavoir, aana^
aeienee 2, 17; 411, 22; a. gaay poíaie 485, 25.
tabieta v. tayiesa.
tabor; tay- (t&porem) «. /. aaveur, goût,
68, 11; 04, 82; 117, 2; 812, 16; 427, 20.
21*
629
GLOSSAIRE.
630
saboros; say-; seb- ('^sìiporosum) adj. savouretix,
déleetable, doux 122, lâ; 822, 86; 881, 2.
sac (sftccum) t. m. aae 128, 8; 372, 20.
sacramen v, sagramen.
sacrifizi (tav,, s&crîflciam) a. m. aacrifice 886,
27.
sadol (sátttllum) adj. raaaané 869, 26.
sadon v. sazo.
Safadi n. Ŷ^opr, Al Adel Seifeddin 169, 29.
safis [de aìav. safian) a» m. maroquin 292, 2().
sagel (sYgïllum) a. m. aeeau 102, 26.
sagelar; -ellar (sïgîllâre) v. L tr. aeeller, ca-
eheUr 102, 26; 278, 18.
sagnen (*8ángu1n8ntem) adj. aançlani 206, 13.
Sagorbia n, propr. Sigovie 427, 16.
sagramen ; sacramen (aav., s&crftmentum) a. m.
aaeremeni; aermeni 1, 10; 28, 7; 206, 30;
286, 28.
Bagrar (s&cr&re) v. 1. tr. aaerer, eonaaerer 423, 1.
sagrason (s&crfttTonem) a. /. eonaécration 424,
17.
sai; sa; za; zai; chai (8cce b&c) adv. ça, iei
49, 9; 206, 21; 226, 14; 878, 17; de 8. prép.
en deça de, de ee eôté (íe 47 , 6 ; en s. jua-
çu^iei 69, 2; 287, 26.
saiar v. assaiar.
saieta (B&gïttam) a. /. flèche 183, 16.
sain (s&gimen) a, m. aaindoux, graiaae 200, 1.
sain; saint; sanb; san; sant; sanct; sang
(s&nctnm) adj., f. sancta, aaint 9, 18; 12,43;
17, 30; 24, 82, 38; 28, 18; 33, 88; 48, 17;
110, 11; 222, 88; 2ô9, 33; égliaeOQ, 10; auperl.
santisme trèa aaint 306, 10.
Saine; Saxo n. propr. Saxon 92, 11; 898, 28.
saÌB {or, ine. ; cf. Kg. 8377), f. -ssa, adj. gria
294, 16.
sal; salv (s&lvum) a4i.,f -va auìtf 1, 6; 320,
11; 368, 16; 411, 6.
sala (de germ. sal) a. f aalle 246, 1 ; 300, 7.
salamandra (s&lftm&ndram) a. f aaìamandre
861, 9.
salar C^s&lftre) v. I. tr. aaler 840, 82; 428, 26.
salari (s&lârium) a. m. aalaire 847, 9, 10.
saliner ('^sallnftrium) a. m. aulière 8S)0, 24.
salir; salhir (s&llre) v. II'., préa. ind. ag. 3.
sal 8, 36; eond. U. ag. 1. salhdria 48, 2;
en 8. 38, 8; aaillir, aortir 169, 20.
salme (ps&lmum) a, m. paaume 46, 6.
salsa (B&lsam) a, f aauee 210, 80.
salud V. salut.
saludable (de salut; *s&lat&bílem) adj. sulu-
taire, profitahle 267, 36.
saludaire (de saludur; s&lutntor) adj, aj. qui
aalue 233, 12.
saludar (s&latSre) v. I. tr. aaluer 182, 19; it^f,
aubaU aaM 100, 22.
salut; salnd (s&latem) af aaiui 207. 22; 228,
30; 800, 19; aaluiation 19, 18; 106, 22.
salvacion (aav.f s&lvfttíonem) a, f aalui 222,
13.
salvador (s&lvâtorem) a, m., ttf, aalvadre 9, 6;
-aire 28, 87; 136, 28; -ayre 437, 19, aauveur
41, 8.
salvamen (de salvar; '^s&lvftmSntnm) a. m,
aauvemeni, aaiut, profii 3, 36; 24, 29; 126,
27; 208, 2.
salvar (s&lvftre) v. I, tr., préa, aubj. ag. 3. sal
90, 20, aauver, proiéger 3, 86; 21, 6; 29, 2.
salvatge; -atje; -age; -agge (de BÎlvâtTciim)
<*^J'f f' '^A 366, 6, aauvage, farouehe, dur,
rude 61, 4; 76, 16; 84, 17; 287, 16; 201, 7;
893, 14.
sambl V. sembl.
san V. sain ei sa.
sanament (sftna mSnté adv. aainemeni, raiaan-
nablement 388, 13.
Banar (sftnflre) t^. I. tr. ete. inir. guérir 60, 17;
234, 9.
sanc; sang (s&ngtlem) a, m, aang 6, 9; 38, 26.
sancnar (s&ngQTnâre) v. I, tr, aaigner 198, 24 ;
230, 19.
sanct V. sain.
sanctifigar; -iar (aav., BanctTfTcârc) v. L tr.
aandifier 18, 9; 11, 12.
sanctitat: santetat (<av., s&nctTtâtemì «. /.
aainteté 331, 14; 368, 16; 446, 17.
sanetat; santat (aav.^ sftnTtntem) a, f aamU
289, 4; 836, 41; 876, 2.
sang V. sain ei sanc.
sanh V. sain.
sant; san v. sain.
Bantaraen (s&nta m6nte) i%dv. aaintemeni 428,
30.
santat v. sanetat.
santetat t^. sanctitat.
santisme v. sain.
saonar (de sao; '^sftpon&re) v. I. tr, aa^otmer
423, 17.
saphir (s&pphirnm) a, m. aaphir 898, 82.
sapicncia; -sa (aav.^ s&pTfìntiam) aapienca^ m-
voir, aageaae 2, 14; 28, 7.
sapte: sabde (s&bbfttum) a. m. aa$nedi 412, 14,
84.
sarar v. serrar.
sarpenti v. serpenti.
sas V. ses.
saso V. sazo.
saumiera (siÌgmârTam) it. f aommier 46, 14.
saumier (sagmftrium) a. m, aotntnier 232, 6.
sauiiicr (*8àllufti-ium) a. m,, f -iera maaihami,
'de de ael 46, 9; 282, 16.
Baur (germ. sanr) at^j., f -ra, bUmd 58, 80.
631
(^LOSSAIRE.
682
sant (s<nm) 9. m. $aut 38, 1 ; 150, 4 ; de saotz
m êoîOant 194, ^-
santar (sálUre) v. I. itUr. sauier 193, 20; 369,
80.
santcri («a«., psâlterium) 9. m. psautier, psal-
iérian 324, 30; 410, 16.
saatier (psâlterinm) s. m. psautier 85, 84.
sayer v. saber.
Saves, n. de pays, le Saver en Gaseogne 90,
19.
savi (*8&pram) adj. sage 4, 12; 25, 15; 238,
20; 256, 24.
savia (de savi) a. /. êagesee 856, 0.
saviamen; -ns (*8ftpTa m^nt<i) adv. 8a4;ement
194, 7; 238, 20; 256, 24.
savieza; -iesa; -iza; sabiesa (de saví) #./. «</-
geese 8a% 28; 429, 31.
savor- V. sabor-.
sajBanta v. seisanta.
sazir («. h. a. sazjan) r. /i*. tr. $ai9ir 96, 11;
159, 21.
sazo ; saso ; sadon (sritTOiicni) s.f. enison, temps,
oceasion U2, 19; 129, 10: 2Ì>4. 20; 271, 18;
/oÌ9 111, 28; 161, 25; 280. 31; de B. à pro-
po9 248, 19.
BC- V. CBC-
Bchapla (^Bcâpillam) 9. f. épauìe 7, 28.
scienBa; -tia {sav., scTenttam) 9, /. 9cienee, sa-
voir 11, 6, 8, 13; .348, 21.
scindensa (scTndgntia) 9. f. /ente, d^chirement
394, 10.
BC (b6) pron. per9. réfl. 9g. et pt. 0. ton., 8Ì;
sy; Bei 128, 1; si trezena elle troisihne 382,
30; at. Bc; cc 428, 26; Bi; sy 884, 28; dev.
voy. b'; appuyé' 8.
se (sTnam) 9. m. eein 10. 22; 224, 29.
se V. BÌ.
Bc- e/. ce-.
Bebelir (BepSllre) r. //*. tr. tneevelir, enterrer
119, 19; 874, 10.
sebÌBBa {de sopem ; ^BcpîBBam) 9. J. haie 5ô,
22.
BcboroB V. saboroB.
Bec (BTccnm) adj. eec 71, 7; 150, 1.
Bec V. Begre.
Becar; Bechar (Blccftre) v. I. inír. 9/eher 18,
80.
Bccorir; Becorre; Bccors v. Bocorre; Bocors.
Bccret (sav.y sftcrStnm) adj. 9eeret .326, 2; en
B. en cachette 207, 12; 9ub9t. 209, 8; 431, 4.
scda (setam) 9. /. eoìe 231. 22.
seder; seer v. sezer.
segle (saecOlam) 9. m. siècle, tempe, monde 55,
15; 57, 84; 78, 0; vie, vie mondaine 30, 1;
238, 14; tapage 354. 15.
segn- V. senh-.
Begon (B^tindnm) prép. eelon; 8. qae eot^,
selon que 84, 12; 831, 18.
segon (sSctindnm) nombr. ord. seeond 85, 37;
814, 19.
Begre 8, 26; 11, 15; segair 95, 21; 845, 15;
Bigre (*86qagre) r. III. tr., préM. iad. 9g. i.
Bec 252, 17; 8iec 246, 14; 3. aec 407, 5;
/uL 9g. 1. Bigray 852, 20, suivre, poursuivre\
réfl. résuUer.
Begaentre (*B8qaenter) €ulv. aprèe.
Begnir v. Begre.
Begandament (86cilnda ménte) n. de nombr.
secondement 390, 25.
Bcgnr (BScarnm) a4)., /. -ra eûr, tranquille 49,
7; 57, 10; 281, 0; 894, 10.
Bcguramcn; -nt (BScara mCnte) adr. eúrement,
tranquillement 197, 30; 480, 80.
Bci (BTtem) 9. / 9oi/ 85, 9.
Beign-; Bein-; Beinn- v. Bcnh-.
BeÌB (bSx) nombr. eard. 9ix 56, 23.
BCÌBanta; BayB- (sftxágTnta) nombr. eard. ^tAx-
anie 40, 7; 434, 27.
scizc; Bcyzen (BSxVmnm) nonihr, ord, sixihne
80, 28; 899, 80.
Bcl- e/. cel-.
Bela; Bclla (Bellam) 9. /. seUe 39, 18; 148, 20;
298, 5.
Belo (6cce Tlla) pron. dém. eg. /. 9J» eelle, eela
446, 1.
8cm (de BTne V) adj. dénué 124, 24; 224, 82.
sembel v. cembeì.
Bcmbeli (du ruese 9obol9) 9. m. Mibelins 36, 26.
Bemblan; Benbl-; sambl- (pcprée. de semblar)
s. m. semblant, apparsnee, mitte 5, 12; 84,
16; 61, 5; 280, 23; 415, 20; /açon, manière
160, 21; ortt 288, 46; paràboU.
BcmblanBa; -za; BemlaoBa (de Bemblar; BÎmT-
lantTa) s. /. ressemblanes^ apparsnes, mins
66, 20; 101, 19; 227, 20; 896, 17, 30; mamère,
paraboU 10, 21.
Bemblar; Beml-: senì; Bamlar (sTmTlftre) v. I.
tr. et intr. resssmbUr, sembUr, paraiire 87,
18; 48, 28; 70, 7; 216, 9; 398, 10; 415, 21;
pe. prés. ressembUmi 298, 10; 433, 14.
Bemble (sTmTlcm) a<(/. sembUMe 84, 16.
Bemdier r. sendier.
Bemelhar (^sTmTllÌlre) v,- L intr. rssssmbler
238, 5.
semenar; semnar (aSmTnftre) v. I. tr. ssmer
119, 40; 206, 17.
semensa (sftmTnSntîa) s. /. ssmenee, graine 320,
14.
Bementeri (de ccemBterinm) s. m. eimeiière 422,
27.
semibrea (sftml-brtTem) s. m. nois semi'brève
404, 1.
633
GLOSSAIRE.
634
seml- V. sembl-.
semlantement (de semblant; sîmllánte mSnte)
adv, 9embUibl0ment 805, 25.
semnar v. semenar.
semoBta v. somosta.
sempre; -es (sSmper) adv. aans cesse, auaaiiôt
ì, 15; 48, 23; 184, 21; s. qne cof^, aussitôt
que 243, 15.
sen; cen (germ, sin) et sens ete, (sfinsum) t. m.
itens, eêptHi, f*a««cm, avùi 8, 25; 25, 18* 20,
25; 81, 0; 112. 15; 203, 21; 275, 81; 392,
8, 18.
sen- q/. cen-.
sen V, ses.
senat {degerm. Bln) a^'. aensé 39, 14; 177, 28;
302, 4.
Benblan v. semblan.
sendier; sem- (^semTUrium) a. m. aentier 41,
25; 120, 18; 204, 24.
Bener v, senber.
seneB v. ses.
Benescal; -qnal {germ. Biniskalb) a. m. aénéchat
203, 8; 271, 4; 885, 26.
BeneBtre (BïnîBtmm) adj. gauehe 8, 88; 106,
31.
Benb (Bignum) $. m. aigne, aignal 142, 21.
Benba (Bïgna) a. f, enaeigne, mot d'ordre 40,
24.
Benbal (sTipíiile) a, m. aignal, aigne 318, 16;
360, 25, 26; enaeigne 202, 23.
Benbar (Bîgnire) v, I. tr. faire aigne, appeler
10, 28; aigner, hénir 205, 1; rifl, ae aigner^
faire le aigne de ta croix 189, 4.
Benbeira (Blgnftriam) #./. enaeigne 41, 15; 140,
38.
Benbor28, 30; 125, 28; cenhor 302, 17; Benior
10, 5; senyor 830, 12; seinhor 29i), 14; seig-
nor 52, 20: senyhor 429, 6; senor 1, 9; 3,
4; 27, 28 (B$nTdrem) a, m,, aj, senher 80, 0;
Beigner 86, 14; Benner 274, 12; Bener 216,
16; seinnber (= o.) 381, 18; seiner 14, 8; 27,
25 ; 278, 2 ; Benb' en 169, 21 ; sira 480, 82
aeigneur, maltre, mari.
Benborat (de Benhor; '*^nïl>rfttam) a, m. aeig-
neurie 148, 12.
Benboratge; seign-; senboratje; -agge (desen-
bor; ^B^nTdritTcum) s. m. aeigneurie^ puia-
aanee, auMeraineté 85, 20; 97, 1; 101, 26;
156, 7; 240, 18; 894, 4.
Benboreiamen {de senboreiar; *BdnîOrîcftmgn-
tum) a, m. dominaiion; maître 285, 6.
Benboria; segn-; Beinn-; sein-; senyoria (de
Benhor) a, f, aeigneurie, pouvoir 158, 88;
260, 2; 282, 28; 829, 17.
Benboril; -ilb (de senhor; *8ènT0i*ilem) acy.
impériêU9 860, 9, 10.
Benboriu (de senbor; *B8nTdnvnm) a, m. aeig'
neurie 168, 25.
Benior; senner; senor v, senher.
sens; sensa; senso v. aea,
Bentensa; -cia (aav,, sSntSntTam) a, f. sentenee^
ordonnatice 255, 6; 405, 17; 428, 20.
Bcntir (Bontlrc) v. II*, aenth^ éprouver^ flairer
68, 21; 120, 19; 190, 17; 845, 24; b. grat
aavoir gré 175, 16.
Bcnyhor; senyor; Bcnyoria v. senbcr; Benboria.
Beparar (B6p&rftre) v, I. /r., aéparer 895, 14.
Bcptentrio (<av., 8eptgntrî5nem) a. f. aaptenMon
898, 12.
Bepulcre (sav.^ BSptllcnim) a, m, aépulcre 137,
11; 382, 8.
Ber (BSrvum) a, m. aerf 10, 4; 306, 16.
Ber (BQrum) a. m. aoir 5, 16; 49, 29; 277, 18.
Ber- cf, cer-.
Bera v, serra.
Bcrbe (de cTnâpi) a. m, aénevé 199, 89.
Bercle (clrculum) a, m. cercìe 824, 85.
sere (sSrenum) adj, aerein^ pur 101, 6; 291,
11; subat. 293, 22.
Berena (sSrenam) a, f, beau jour 418, 14.
serena (sSrQnam) a. f. aérénade 310, 2.
Bcrena (slrenam) a. f, airène 860, 27.
sermar {or, inc) v, L tr. prèparer 120, 18;
840, 24.
sermo (sSrmOnem) a. m. aerman^ diaeoura 2, 7;
26, 29; 45, 7; 321, 6.
sermonamen (de sermonar) a, m, aermon 236,
22.
sermonar (s^rmonire) v, I. tr, aermonner,prêehtr^
parler 204, 18; 212, 7.
seror (sòrorem) s. f, ^j. Borre 8;)8, 8; Borc 377,
6; Bor 51, 8; 216, 17; aoimr 62, 16; 364, 14.
serpen (sorptìntcm) a. m, aerpent 21, 1; 226, 3.
serpenti (BgrpSntinum) adj, aerpentin^ de mt-
pent 488, la
serpentina (BêrpSntlnam) a. f, d*una b. «^-
pentin 298, 9.
serra; sera (a. verb, de serrar) a, f, muUitude,
foule 241, 6; défllé 140, 24.
Bcrrar; serar; sarar (^Bôrr&re) v. I, tr, amrrer^
fermer, enfermer 164, 24; 181, 8; 222, 13;
288, 12; 854, 1; 422, 22.
Bcrta V. certa.
Bcryar (sêrvftre) v. 1. ir, garder 154, 28.
Bcrvela (cêr[g]bSlla) a. f. cervelle 885, la
Bcrven ; sir- (pc, préa, de Bcrvir) a. m, aervatU,
aerviteur^ valet, aergent 43, 14, 24; 289, 14;
288, 18.
Berventa; sir-; servanta (de serven) «./. aer*
vanU 46, 11; 328, 25; 443, 6.
Berventes v. BirventeB.
serveto (de servir) «. /. inatructien 480, 8.
635
GL08SAIRE.
686
servidor (8)^rTltOrem) s. m,, aj, seryire 62, 9;
95, 26; 168. 26; 808, 10; servitêur 118, a
servir (tórvire) r. //••. tr, et intr., préa. inâ.
sg, 3. sierve 43, 16; aerpir 30, 21; 118, 9;
méritei' 188, 8; réfl. 407, 23.
serviriz (♦Brrvltncem) s. f. servante 98, 26.
servis (BSrvttínra) n. m. service 306, 1.
8ervi88ial (89rvttTâ1em) s. m. domestique 842,
11.
8ervi2i; -8i («av., ^Srvltînm) «. m. serviee, ré-
compense 15, 1.
ses; 8en8; senz; 8ene8; sen; sen^a; senso (stne
ou de 8tnc) prép. sans, excepli 18, 28; 178,
12; 279, 15; 288, 28.
86*8 = 8i 8e 272, 3.
8e88ar; sest r. cessar; cest.
8e8tier (^extârtam) «. m. setier 352, 27.
set (8Sptem) nombr. card. 87, 22; 435, 29.
8et (8ttem) «. m. toif 21, 12; p/. 45, 13.
sete (80pttmam) nomhr. ord. septième 428, 28.
8ctge (8édtcam) $. m. aiège, inveatisaemeni
140. 4.
setgle r. 8Cglc.
8eti (de germ. 8Ìttjan) s. m. siège, chaise 896,
17.
8etmana (sdpttmftnam) s. /. semaine 65, 19;
270, 19.
sen (*8Sam, < meam) pron.poas, 3*. pers.^ maae.
sg. sj. 8ea8; 8iea8; o. 8ea; 8iea; pl. ^. 8oi
8, 30; sei 35, 18; siei 88, 2; 800 267. 28;
8i 16, 80; /. sg. sj. o. saa 27, 5; 8oa 9, 5;
sieaa; pl. sj. o. soas, 8ieaa8 son^ sa, sien^
sirnnr flr.
8cata (8eqaTtam) s. /. secte 866, 12.
8eval8 V. 8ival8.
8eyze (8«dScim) nombr. card. seiBe 851, 19.
8czer 184, 7; 8eder; seer; ce8er829, 21; (8éd9re)
t». /. ///. fw/r., prés. ind. pl. 3. 8eon 829,
28; parf. sg. 3, 8Ì8 (franç) 87, 3; fut. sg. 3.
8eira 255, 25; impér. pl. 2. 8eretx 28, 80;
/«. prés. 8eent (sbst.) 10, 32; être assis^
s'asseoir, réft. 184, 7; be 8ezen 104, 36.
8Í; 8c; -8 (81) conj. »i 28, 17; 51, 22; 59, 8;
8i bcn qitoique 89, 21; 219, 18; 8i tot quoique
73, 8; 215, 23; 8\ . tot 215, 80; 8Ì no sinon,
fxcepté .HO, 9; 8Ì no qne sinon 485, 14; 8i
qne no autrement 11, 26; 65, 89.
8i (8lc) conj. si^ ainsif aus$i 5, 27; sert àfaire
la transition 8, 26 elc.\ 8Ì cam ainsi que
5, 26; par exempls 214, 27; quoiqtte 269, 14.
8iec r. segre.
sicra (ceram) s. f. eire 831, 25.
8iea V. 8ea.
8ie-a8 ou 8iea*8 = 8i vo8.
8ieatat v. ciatat.
8igne (cŷcnam) s. m. cygne 124, 10; 869, 20,
21.
Bigne {sav.^ 8tgnam) s. m. signe, miraeU 27,
89; 286, 18.
slgniíicacio (t a«., 8tgnlftcAtt0nem) s. /. signi-
fication 8, 13.
8ÌgniAcan8a (stgntftcftntia) s. f. signe 871, 29.
8ignificar; -igar; -iar («ao., 8tgntftc&re) v. 1,
tr. aignifier 7, 27, 29; 29, 12; 213, 11.
Bigre V. 8egre.
Billaba; sil- (sav,, syUftbam) s. f. ayUabe 216,
16; 403, 19.
8im V. cim.
8iroa 9. cima.
8imi; cimi (sav.^ Bimtam) s. m. singe 312, 7;
359, 81.
8imia (sav.^ 8lmlam) s. /. ainge^ guenon 364, 8.
8Ìmo (de 8imi) a, m. psiit ainge 864, 4.
8imple (sav.y 8tmplam) n, ds nombre^ simpU
214, 26; 22B, 1.
8Ìnagoga (sav.^ 8ŷnàg0gam) t. /. aynagogus
14, 42.
8inc V. cino.
8ingalar («ov., stngttlftrem) adj. aingulisr 404,
14.
8ingalar (aav.^ 8tngttlftrem) «. m. singulisr 214,
22.
8Ìno (8Ì no; 81 non) prip. ainon; si no qae
ainon 435. 14. Cf. 8i.
8ira V. senhor.
8irei8a C^cSrSfltam; de cSr&aSa) a.f.eeriae 154,
32, 36.
8irgaa (89rtcam) a. /. aerge 294, 1.
8irier (cQrftrlom p. *o6rMriam) a. m. eariaiar
154, 80.
8irven; sirventa v. serv-.
8ÌrventM; ser-; cir-; sirrenteftc (de sirveni,
8ervcn) s. m. sirvente^ sarte ds poiais 78, 1 ;
91, 19; 215, 27; 229, 26; 265, 44.
8Ì*8 = 8Ì 80.
8i-a = 8i lo 20, 4.
8Ì'a8 = 8Ì V08.
Biolar (8lbtlAre) v. I. inír. a^fflvr.
sivada (ctbâtam) a. f. avoins 340, 84.
8ival8 ; 8eval8 (8! v8l) adv. au moina 68, 7 ; 66,
25; 267, 25; 349, 33.
'siia (corr. nover asiza ou novela *8iia) a. /.
aasiae; numière, foruH 413, 8.
8mete88ma r. mezei8.
80 ; 8on ; 88o (8ìlm p. 8tlam) cm(;. poaa^, 3* psra.
maae. ag. aj. 8oe; o. 8o; 8on; pL ai. o. 808;
8808 ; /. ag. ^j. o. 8a ; 88a, dev, voy. s' ei 8on
437, 29; 8i dans, 8i don8 m dama; pU aj. o.
8a8, aon, aa, aaa.
80; 8on (80nam) a. m. air, mélodiê, ehasMon 19,
8; 92, 18; 225, 17; 268, 26; 270, 1.
637
GLOSSAIUB.
688
80 388, 6; zo 15,30,30; ço; s' 2D6, 21 (Scce
b5c) détn, netUre ^f. o. ce, eela, 2, 20; per
zo, per 80 c'eet pourquoi 3, 14; 15, 35, 89;
per çoqne parce que 218, 11. Cf. ço.
8oan («. verb. de 8oanar) 8. m. tnéprie 157, 6;
16n, 24.
8oanar (♦sûbfánáre?) (c/. Kg. 9Î6S() v, L tr.
dádaigner, mipt-ieer 27, 11; 65, 17; 86, 31;
111, 84.
Boau V, snau.
8obeira; 8obeyra; 8obira (*8iìpgrgsnum) adi-
supéfHeur, élevé 27, 85; 56, 30; 258, 14;
446, U; élu 184, 24.
sobern (sQpSrnnm) e. m. fleuve, courant 234, 5.
sobira v. 8obeira.
8obra (8Qp8rftnnm) adj. supérieur 82, 16.
8obramar (8obr*amar, 8tiper ftmrire) v. I. tr.
aimer à Vexcèe 177, 23.
8obramor (8obr* amor, 8Qper ftmorem) «./. amour
exeeseif 230, 3.
Bobrancier (*8tlp8rantg&rinm) e. m. adj. excee-
9if 808, 24.
sobransaria (de sobransa, snpêrantia) s. /. jac'
tance, fierté 184, 28; 276, 9.
sobrar (stÌpSrSrc) v. I. tr, eurpnsecr, vaincre,
dominer 117, 5; 189, 25; 177, 27.
sobravar (sobr* uvar, sQpor rivanim) aíff. trvp
avare 113, 14.
Bobre (stiper) i^r^p. au dessus de 7, 28; 32, 28;
84, 6; vers, contre 10, 25; 40, 9; au-dessus
de, plus de 276, 7; adv. 265, 83; de sobre
V. desobre.
sobrecargar (sobre et cargar, sQper-cârrîcâre)
V. I. tr, sureharger 177, 20.
sobrecot {de siiper et germ, kotta) a. m. surcot,
manteau 292, 25.
sobredire (sobre et dire, sâper dicSre) v.f. II.
tr. dire de trop 280, 12.
sobreflnitat (sav,, sQpSrfltUítâtem) s, f super-
fluité 878, 18.
sobregnabar (sobre et gabar, stlpSr et v, nor.
gabban) v. I, inír, trop railler,
sobrelauzar (sobre et lauzar, stlper laudilrc)
V. I. tr. trop iouer 854, 24.
sobremontar; surmontar (sobre et montare,
silper ♦mSntftre) v, I, tr. surmonter, sur-
passer 804, 13; 436, 12.
sobrenom (sobre et nom, stlper-nOmen) s. m.
sumom 425, 2.
sobrepoiar (sobre et poiar, *pddtâre) v, I. intr.
trop monter 129, 16.
sobreprendre (sobre et prendre, siìper prSndère)
V, f II. tr.; pe. p, sobrepres 118, 88; 304,
17. surprendre, entourer 223, 36.
sobrequetot (stlper quam tottum) adv. surtoui,
d'aiUeurs 12, 6.
sobresaber (subre et saber, stSper ♦sápSre) r.
/. III. savQÌr trop 178, 1.
sobresforsiu {de sobre et esforçar, stlpcr et Sx-
♦fôrtïâre) adj. trop ^orcé 117. 12.
Sobretotz (sobre totz, stiper tottos) s, m. sur
tous 114, 13.
sobrevaler (sobre et valer, sùper vâlere) s,f III,
tr. et intr,, prés ind, sg, 3, sobreval 803, 27 ;
pc. prés. sobrevaìen 804, 14, survaloir, sur-
passer.
sobrier (♦stlpSrârïum) adj., f -ra, supériemr,
principal, grand, altier 46, 7; 115, 7; 128,
14; 140, 32; 291, 29; 841, 25; a sobrier à
l'excès 358, 88; subst. supériorité 120, 2"/.
sobtil V. sotil.
socorre; soccorir 138, 5; secorrir; secorir (de
sUccilrrSre) v. /. ÍIL, prés, imi. sg, 1, socor
52, 3; 3, 20, 25; impér. pl. 2, secoretz 445,
22 ; pc. p, secorrit 438, 10, secourir, aider.
socors (sticcilrsum) s. m., sj. et o., o, secor 355,
3, secours, aide 25, 22; 94, 10; 103, 1; 153,
8; 267, 25.
soen; soent v. soven.
soferrc v, sofrir.
sofcrtar ; soff- ; suf- ; suff- (♦stlffSi'îtftre) v. I. tr-
supporter, souffrir 249, 1; 384, 84; 386, 1.
sofrudia (sìiffnlctuin) s. f. numque, disetU 228,
2; 3(59, 20.
sofraitos; -achos (♦sQffràctOsnm) adj. souffre-
teux, pauvre 10,36; 102,12; 114,17; 176,8.
sofranber; -aigner (♦stÌffràngSre) v. f, II. Mr.,
prés. ind. sg, 3, sofranh 870, 22, parf. sg. 3.
sofrais 186, 14. fut. sg, 3. sofraignera 113, 6,
manquer 130, 5.
sofridor; snff-, {de sofrir, ♦ stiffsntsrem) s. m.
patient, souffrant 184, 18; 188, 4; 352, 2a
sofrir; soff-; suf-; suff-; soferre 106, 11 (sll!-
fSrre; ♦siiffSrlre) v. Il^. inir. et tr., parf. sg. 3.
soferc 166, 25 ; impir. sg. 2, sofre 90, 4; pc. p.
sufert; souffrir, supporter 26, 15; 36, 15;
132, 7; 149, 10; eonsentir, permeUre 166,25;
242, 19; ré/i, ^abstenir 112, 80; 196, 10.
soing V. sonh.
soisebre (stiscîpere) v. f IIL intr,, pe, p, ioice-
put 98, 24, retrousser.
sojorn (s, verb, de sojornar) s. m. séjour, dé-
lassement 110, 19; 245, 35.
Bojornar (♦siìbdltirnare) v. I. intr. s^foumêr,
demeurer 104, 22; 215, 31; réfl. se délaêêor
61, 6; intr. 65, 15; pc. p. reposé 424, 7.
sol (solum) udj. seul 16, 38; 92, 24; 8ol an87,
4; sol conj. si seuiement 54, 8; 803, 34; 8.
qne; si seulement, ponrvu que 275, 2.
sol; snelh (sòlum et ♦sòlit&m) s. m. sêuil 824,
83.
sol (solem) s. m. soleil 4, 25.
689
GL0S8AIRE.
640
sol; 80U (sSlTdam) s. m. sou 73, 17; 341, 9.
solamen; -nt; -ns; -nz (sola mSnte) adv, aeule-
ment 213, 27; 236. 17; 2r>8, 2; 275, 30; no
8. . . nias mm setíiefmttt . . tnaie 9, 25; no tant
8. . . mas fum eeuienteni . . tnaie 18, 14.
sulassar; solaçar (de solatz, *sOlfttîfire) r. /.
ir, ei inir, divertir 391, 17; ee divertir 122,
12; 189. 20.
solatz; -az; -as (sol&tlnm) e. ttt. êoulae, pìaieir,
agrément, entretien 81, 22; 43, 13; Oô, 11;
146, 34; 246. 20; 256, 14; 367, 1.
solda (sOlltAnnm) adj., /. -na, aolUaire 56, 2.
soldada v. soudada.
solelli; -eil; -eilli; sorcUi 445, 27 (sOlTcUlum)
a, m. aoiHl 41, 24; 85, :)8; 107. 23; 184, 16.
solelhar {de solclli; * sOlTcÌllâre) v. L ittipera,
faire aoleit 233, 21.
soler (sOlQre) r. /. ///. déject. (inir.) , préa.
ind, ag. 1, soli 4, 9; 8olh 60, 11; 2. sols 4.
8; 3, 80l 59. 11; 108, 24; pl. 3. solon 199,
24, aouloir, avoir coututne.
sotet; soll- (dim, de 8ol; sollttnm) ailj. aeutet,
aeul 380, 18; 444, 31.
soleza (*80lTtTam) a. f, aoliiude 885, 24.
solier (sOlâriam) a. ttt. plate'forme, ioit piat 288,
24.
sollempnitat (aav,, solemnTtAtem) a. f. aoienniié
386, 20.
solvre 212, (sOlygrc) v. f. 11., impf. aubj. ag, 3,
solses 82, 13; fut, ag. 3. solvera 38, 22; pc,
p, sont m, 17; 287, 17 tthaitmìrr, dHier,
déiivrer.
som; son (sdmnTam) a. tti. aotttttteil, aotige 115,
17; 251, 30.
8oma (slimmam) a, f. aomme^ fin,
somelh (sOmnTcúlam) a, m. aommeil 41, 28.
somelhar; -eillar (de someil; ^sOmnTcÌllHre) v,
I. itttr. aommeilUr 234, 12; réfl. 114, 24.
somi r. BompnL
somneiar (^sOmnTcftre) r. /. inir. aommeiller
34, 29.
somognt V. somoare.
somonre (sHmmOnSre p. sHmmÔnQre) r. /. //.,
préa. ittd. ag. S. somo 11, U; 142, 4; impér.
pl. 2, Bomonez 102, 1; aemondre^ invUer^
exciter.
somos (pc, p. de somonrc) a. m, avertiaaement^
ittvitation 100, 27; 113, 7.
somosta; se- (pe. p. de soraonrc) a. f, invi-
tntioti, arertiaaemettt 141, 3; 225, 15.
somoare (de stìmmOvi^re; ♦sttmmÔvCre) r,f. IIL,
pc, p. somogot, émouvoiv^ tranaporter 862,
13.
sompni; somì (sOmnTnm) a. iii, aottge 832, 20;
834, 8; 408, 16, 28.
somsir (or. tnc, cf, Kg, 8882) v, ll^, anfoneer^
éeraaer 7, 8; p, ê. ii vaut mieux Ure el somsis
à Vabîme.
Bon r. 8om et so.
Bonar (sOnarc) v. L Ir. et inir, aonner^ reieniir
142, 26; 289, 17; appeler^ parler, haranguer
111, 29; 132, 9; 328, 21.
sonet {dim, de aon, sOnum) a. m, méìodia. air^
chatiaon 88, 10; 110, 25; 153, 29.
sonh ; soing (^sOnTam, cf, Kg. 8878) a, m. soin,
gardf\ se d(on)ar miììg prendre aoin 97, 18;
299, 31; aver 8. ae aaueier 122, 10; 210, 15.
sopar (de germ. snppa) v. L intr, aouper 374,
22; atibat. 397, 1.
sopartir (sOb-p&rtlre) v, //*. intr, partir^ ae
aépnrer 870, 17.
sopleiar; -yar (sttpplTcftre) r. /. ir. §t intr. 255,
22; 402, 24; 448, 4; 8. yas 79, 11; aupptier,
<tdreaaer des priàrea.
soptament (^sOblta mOnte) adv. aubiiement,
protnpiemeni 895, 6.
soptar (sttbTtftre) v. L tr. aurprendre 309, 86.
soptosamen (sttbTtOBa mSnte) adv. auhitement^
tput à coiip 105, 82; 107, 1.
sor (sttper) prép, aur 805, 14 sor tot plua pte
tout 806, 3.
sor r. saar.
sor; sore; sorre v. seror.
sordeiar C^sOrdTdTare) r. /. inir. agir aardide-
menl^ devenir aordide^ empirer 112, 8; 127,
80.
sordeior (sOrdTdTOrem > a^. eotnpttr,, ^. sordeier,
pltia aordide, pire, pltta fnlain 70. 26; 216,
17.
sorelh r. solelh.
Borre v, seror.
8ort; 8or (sttrdnm) adj.^ f, -da, »ourd 5, 24;
128, 12; 821, 14; 411, 19.
8ort (sOrtem) a. f, aorty foriune^ chanee 196, 6;
228, 10.
8on V. 80.
Borzer (sargSre) v. f. IL intr., pré$. ind. ag. S.
Bortl 60, 24 ; 182, 20; aourdre, provenir, a^éte-
ver,
BOB V. Bots.
808 878, 27 r. loB.
806- V. BOtl.
Bosmover (da Bttbmòvire) v. f. III,, pe. p, bob-
mogut 885, 29; émouvoir^ irriter.
BoBpeÌBBo; -eyBBo (BttspOctnnem) a. f, eapoir,
attente 225, 21; booa 8. 114, 14; 117, 7;
mala s. 858, 7.
sospirar (BflBplrftre) v, I, intr. aoupirer 54, 24;
tr, regreiier^ aottpirer aprèa 809, 40.
BOBpire; BOBpir («. verb. de Botpirar) a, m. mm-
pir 68, 12; 60, 6.
641
GLOSSAIRB.
642
BOBtenemen (de soBtener) «. m. soutiên^ maintien
806, 4.
Bostener 405, 32; 442, 23; -ir (stts-tSnBre) v,f.
III, tr,, prÌH, ind. gg, 1. sostenc 105, 17;
3. BOBte 1, 4; 228, 10; pl. 3. sosteno 346,
22; parf. sg, 3. Bostenc 2 ,8; pc, p. sostengat
208, 15; aoutenir^ aeeoutHr, supporter, souf'
frìr^ conaerver,
BOBtraire (^sabstrâhêre) v, f, II, réfl,^ prés, ind,
ag. 3, sostra 260, 5, ae souatraire.
soterrar v, sotzterrar.
Botil; Bobt-; subt- (Bttbtllem) adj. aubtil^ minee^
fin 7, 8; 126, 4; 183, 9; 198, 34; 311, 29;
331, 31; 361, 3; difficiU 393, 15.
BOtlar (BttbtSlftre de sttbtgl) 8. m. aoulier 55,
28; 98, 16.
sotra (de Bttbter; "hittbtSrftnam) adj,^ f, -na,
inférieur 56, 30.
sotz; Boz; bob (BttbtUB) prép, 33, 34; 39, 6;
251, 32.
sotzmetre; sos- (Bttbtns mîttSre) v. f. III, tr,
aoumettre 371, 38.
BOtzsela (sttbtus séUam) a. f, aoua-aelle 298^ 8.
Botzterrar; bob-; bo- {de sttb ou sttbtas térram;
*8ttbtSrrire; BttbtOB '^térrâre) v, I. tr, enterrer
140, 28; réfl. être enUrré 221, 3.
Bon v. BOl.
Boadada; Bold- (BOlîdfttam) a. f, salaire^ paye-
ment, ricompenae 56, 35; 341, 8.
Boadadeira (^BSlTdltSrïam) a, f, putain^ fille de
joie 148, 8.
soudadier (^BÔlIdfttftrîum) a, m. aoldat^ guer-
Her 125, 6.
Boadan ((Tor. arabe) aoudanf sultan 140, 5.
soat V, Bolvre.
soven; -nt; soen; -nt (sttblnde) adv, aouvent
28, 16; 55, 2; 105, 28; 268, 2ô; 335, 85, 37.
sovendet (dim. de sovent) adv. fréquemment
102, 3; 120, 23.
Boyenencha v, Bovinensa.
soveneyramen (de soven) adv, aouvent,
Bovenir (sttbvSnire) v, f, III.^ réfl. impera,,
prea, aubj, ag, 3, sovena (:ena) 101, 14;
sovegna 305, 12, ae aouvenir.
Bovinensa; sovenensa; -cha {de sovenir; *8ttb-
vSnSntia) s, f, aouvenance^ aottvenir 80, 1;
270, 10; 342, 17; 438, 1.
Bozlevar (sttbtOB lôvftre p. sttblgvftre) v. I. tr,
aoulever 17, 4.
sozminÌBtrar (sttbttlB-mînístr&re p. sttbmïnï-
strftre) v, /. tr, donner 13, 1.
sp- cf, esp-.
spada; Bpasa v. espaza.
Bsa V. 80.
staber v. saber.
SBO; 8808 V, 80.
st- ef, est-.
Btatnra {ou ^statara; aav., st&tllram) #./. «to-
ture, taille 394, 8.
suau; soaa (sttftvem) adj, dmix, irunquiUe 163,
11; adv, tranquiUement^ doucement 99, 14;
120, 10; 290, 21.
subget; suget (sttbjQctam) s. m, ai^ 437, 16-
Bubjeccio (aav,j sttbjèctîúnem) a. f, aoumiêsian
329, 17.
BubBtancia; -antia {aav., sttbst&ntiam) s. f, atíb-
atanee 213, 12; 395, 3.
snbstantiu {aav.^ sttbst&ntlvum) a, m, aubatantif
213, 83.
subtil V, sotil.
suc (sllcum) 8, m. auc, sève 199, 9; 224. 25.
Buegre (sScrum) a, m. beau-père 425, 23.
sueìh V. sol.
suf- r/. Bof.
Bufertador {de Bofertar) adj, aupporiMe 873,
35.
suficien {sav.^ BttffïciSntem) adj. auffiêaní^ con'
venahle 397, 19.
sufrensa {de sofrir; ^sttffSrSntla) a, f, per-
misaion, toìéranee 174, 20.
Buget V, subjet
sui; BUÌB = 8U8 avee Vart
BUpauHar (Bub-pauBftro) v, l. tr, auppoaer 480,
32.
superbia {aav,, sttpSrbiam) s, f, orgueil 8, 6.
superHuitat; -etat; -entat {sav,^ 8ttp$rflfiltfttem
et *8ttper11ù8nt&tem, de sttperflttSntem) auper-
fiuiti 28, 26; 29, 17, 18.
suptilmen (sttbtlli mSnte) adv, aubtilement,
Sur; Surìa n, de pags, Sgrie 158, 40; 805,
1, 19.
surmontar v, sobremontar.
8U8 {BVLrBVLia) prip. aur, au-deaaus 446, 12; adv.
sua^ là'haut, en haut^ debout^ sua 226, 18; 808
en 25, 23; 27, 21; 409, 82; de bub de ou
desus de de dessus 19, 19; en B, en auê
77, 16.
susdich (sus dich; sarsus dlctum) aíff, auadit,
suzari (sttdârium) s. m, suaire 332, 10.
sy; sy- v. si; si-.
suzolen {de sudare; '^sndttlôntum) eouvert de
sueur^ crasseux 87, 8.
ta (tam) udv. si 1, 7.
tabust (du rad, tap; cf. Kg, 9317) s, m. bruit
49, 31.
tafur {d'or, arabe ; cf Kg, 2739) «((;. perfide^
Micliant 57, 26; 180, 11; 222, 84.
taigncr v. tanhcr.
taillar v. talhar.
taire v. tazer.
Ul (tftlem) a^. et p9on, dim., f. tala, td,
643
(ILOSSAIRE.
644
queìquey maint 66, 8; tal qne tellement que
115, 9; per tal de eelte manière, cUnsi 20, 17.
talan v, talen.
talar {de tala, d'or. bastjne ou arahe^ ef, Ktj,
îf3r>3) 9. I. 1r. tarer 339, 21 ; réfl. 428, 26.
talen; taìan (tál6ntam) «. m. envie, déêir,
voionié, penehant 4, 7; 5, 5; 23, 22; 35, 11;
64, 28; mal t. eourroux 126, 11.
talh («. vêrb. de talhar) s, m. taille, /orme,
façott 360, 17; 894, 8.
Ulha (a. verb. de Ulhar) «. /. taiUe 434, 28.
talhar ; taillar ; tallar (tàlTftre) v. L tr. taiUer^
eouper, trancher 48, 21, 23; 72, 1; 147, 28;
306, 18; ben toihat de boune tailìe 291, 30.
talment (t&li mSnte) adv, teUement, aingi, t,
qoe tellement que 895, 21.
talo (*tftlonem, de tftlum) s, m. talon 8, 22;
199, 3.
talpa (t&lpam) a. f, taupe 361, 4.
tamis (or. ine,, ef. Kg. 9363) a, m. tamia 231,
11.
tan; tant (tiintnm) tattt^ ai ttombreux^ ai grand,
fíutatitf ai, teUemettt^ pron, déttt, 272, 10; /.
-U 38, 23; adv. 2, 13, 15, 16; 4, 2; cen tans
cent foi8 autant 108, 81; tan qnan quand
88. 11; aut<tnt qtte 1, 4; 84, 4; t. qne de
aorte qtte^ juaqú*à ce que 27, 10; 245, 21;
t. tost tantôt; pcr t. pourtant 482, 5; e'eat
potirquoi 151, 17; 285, 18; tan ni quan peu
ni heaueottp^ riett 5, 7; 157, 14; 324, 1; pcr
pnr t. qae pottrvu que 1, 6.
tanher; taigner (tángSre) v. f. II, intr.^ pria,
ind, sg. 3, Unh 66, 7; 71,' 10; 228, 7; 238,
23; 819, 3; Uing 95, 18; toin 281, 35; tong
412, 15; attbj. ag. 3. tonha 187, 15; intpf,
aubj. ag. 3. taisses 240, 11; 318, 23; cond.
ag. 3. tonheria 173, 5; eonvenir^ étre néeea-
aaire, appartenir, regarder; réft. 71, 10.
tontolhar (or. inc.) v, L tr. anmller 211, 4.
topar fermer {de germ. topiH)) r. 1. tr. boucher
362, 27.
topi (de germ. toppo) adj,; a topi en tapinoia
58, 4.
tordar; tarsar r. torzar.
tort (tárdnm et tárde) adj. et adn. tardy prea-
aant, diýfieilement 127, 25; 272, 12; 289, 80;
829, 9; a i. tard 133. 30; à peine 438, 3.
tortarassa (onomatopée) a.f milan 190, 16.
torzar; -sar; -dar (tardftre ei '^tárdlire) v, L
intr. tarder^ retarder, durer 78, 21 ; 885, 17 ;
440, 5; réfl. 157, 28; 248, m.
tassa {arabe 'tassah) f . / taaae 896, 25.
ta8tar.(tAxitâre)^«. /. tr. tâter 154, 37.
toola ; -le (t&btilam) a. f tabUy table ò fouer,
planche 123, 22; 147, 22; 829, 28; 874, 87.
toalar (t&btilftre) v. L intr. Jouer au Jeu de
tablea 82, 24.
toalier (tftbtilftriam) a. m. tablier 33, 8; 128,
20.
toar (toaram) a. m. taurecm 386, 26.
toyerna (t&bSmam) a. /. taveme 147, 6; 311,
41; 844, 2.
tovernier (t&bSrnftriam) a. m. tavemier 230, 28 ;
coureur de tavemea 343, 8.
tazer ; toire (tòcêre et *t&oSre) v. f 111.^ préa.
ind. ag. 3. toi as, 15; intr. ae taire 112, 23
te (te) pron. pera. aba. 9* pera. ag. o. toi ; ti ;
ta 877, 12; 383, 28, 29; eot^. dai. et accU,
ti; dev. voy. t*; appayè *t; toi, U,
tei, la leUre t 7, 2S,
teiner r. tenher.
teira; tiera (de germ. terí) a, f êérie 77, 17;
404, 26; conduiu 47, 6.
Teiric; Thric; Terri n. propr. ThUrrg 3, 17,
25; 87, 28; 38, 16.
teÌBser 231, 1 ; teiser (tSxSre) r. /. ///. amom,
tr. parf ag. L tei8 232, 4; 2. toiset 7, 11 ;
pc, p. m. tcscut 206. 18; tes; /. tesa (?; p.
è. pe. p. de tendre) 894, 12, Uaaer,
tela (têlam) a, f. toUe 165, 19.
telh (tnram) t. m. tiUeul 41, 26.
tomensa; -ssa; timença (de temer, tîmBre; tT-
mentía) a. f crainte, peur 79, 28 ; 274, 83 ;
804, 11; 305, 23.
tcmcr (ilmBre) v.f IL tr.,préa, ind. ag. L tem
34, 5; 89, 25, craindre, avoir peur.
temor (tîmOrem) a. f crainU, peur 181, 11;
810, 15.
tompett 284, 4; tempesto C^tSmpéstom) «. /
tempête 190, 7; 896, 19.
tempier (*témpSriam) a. m. pluie 218, 2.
temple (tSmplam) a. m. temple 28, 6; 386, la
temporal (aov., tSmpOrtlem) <m{;. temporel 4,
24; 374, 16.
tempradara (tSmpTirátaram) a. /. aUenU, retard
146, 29. modulaiion, méUdU 91, 12; 824, 15.
tempramen (tSmpSrimeotam) a. m. iempém'
ment 895, 29.
tempra (tSmpSritam) a. m. milange 119, 41.
tempi ; tems ; tempte (tSmpas) a. m. tempê, aai-
aitn 11, 40; 41. 15; 148, 12; 429, 8.
temptaoio ; -ion (aav., tSntitfìmem) a. f. ten-
iaHon 254. 28; 886, 8.
tcnda (^tSndam) a. f. tenie 180, 23 ; 202, 20.
tendre (tSndSre) v. III, tr, tendre, étendre 43,
18; 143, 20.
tendror (de tendre, tenre, tSnSram; ^tSnSiHrem)
a, f compcueion 52, 8.
tenebras {aar., tTînSbras) a. f pl. ténibree 258,
40.
645
GLOSSAIRE.
646
tenebror («af ., t6ii8br08ain) adj. ténébreux, sotH'
hre 124, 28.
teneire {de tener; *t8n6tOr) «. m. sj, postesseur
216, 4.
tener 8, 15 ; tí8, 29 ; 275, 13 ; tenir (ténâre) v,
/. IIL tr.f préê, ind, stj. i. tenh 125, 18;
teing 80, 2; tenc 85, 24; teni 295, 31; J. te
I, 14; 5, 20; 230, 8; ten 6(5, 10; 151, 4; pl 2,
tenetz 73, 8; súbj. ng. 3. tenga 70, 25; 218,
7; tengua 210, 19; 354, 23; imp/, ind, ng. 3.
tenia 5, 36; 27, 38; pl. 3, tenien 3, 4; eubj.
eg. 3. tengues 58, 9; parf. eg. 1. tinc 188,
28; 3, tenc; tec 89, 1; tent 418, 30; fut,
êg, 1. tenrai; eond, I. eg. 1. tengr* 120, 11;
II, sg, 1. tenria; impér. ag, 2.tt\ ten 280, 4;
pe, préa. tenen; pe. p. tengat 818, 80; tenir^
uvoir, poêséder, retenir, ohfterver, conserver,
arrêter, réputer, eetimer, traiter, etdvre, ae
tflumer, ae camporter; t. a réputer; eompter
(à), 27, 88; 78, 8; réfl. ^abatenir 68, 29; «e
ttnir 5, 86; pauc mi te peu m'importe 55, 18.
teoerc (òr. inc.J, adj., aj. teners, eombre,
sévère,
tenher; teiner (tïngugrc) v. f. IL, préa, ind.
ag. 1. tenh; 3. teìn 823, 5; parf, sg, 1. teis
282, 4; pe. p. tenh 45, 22; teint 124, 28,
teindre, colorer; ohacureir; pc. p. teint^fonci^
aomhre,
tenor (tSnOrem) a.f. teneur 393, 33.
tenre (tSnSrum) adj.,f. -ra, tendre 195, 18; 401,
11.
tensa {a. verb. de tensar a. f. diapute 342, 7.
tensar (tSntTâre) v. I. intr, diaputer 148, 5.
teneo; -zo (tSntlOnem) *./. diapuU 145, 9; 257,
14; tençon 154, 3; 229, 25; 405, 1.
tensonar {de tenson; ^tdntíonftre) v. I. intr,
diaputer 224, 10; pe. p. tenaonné, faitc à la
manière dea tençona 404, 5.
tentar (tSntftre) v. I. tr. tenter 440, 22.
tera v. terra.
terme (tSrmïnum) terme 87, 26.
termini (aav,, termînum) tempa 27, 9 ; 54, 20.
terra; tera 7, 27; terre, propriétéHò, 22; 208,
10; per t. par terre 267, 4.
terre (aav,, tSrrOnum) adj., J. -na, terreatre
101, 12.
terrestre; -i (tSrrSstrem) adj. terreatre 8, 12;
372, 18.
Terric v. Teiric.
terrier (tSrrârlam) a. m. terraaae 290, 7, aeigneur
terrien 342, 2.
terros (terrOsnm) adj. terreux 274, 18.
ters; tert; terz; tercz (tdrtíum) nmnbr, ord.
troiaième, tiera 22, 11; 38, 13; 86, 5; 197,
86; 418, 28.
terBar (tSrtl&re) v, L tr, tripler 309, 40.
tesa (tensam) a, f, toiae 128, 4.
tesaur v. thezaur.
tesga (phthTsTcam) a. f. phthiaie 199, 26.
testa (testam) a. f. tiU 38, 23.
testamen {aav., tSstftmSntum) a. m, teatament
444, 4.
tcstiinoni ; testemoui (tSstTmOnïum) a. tn, témoifl'
nage 14, 38; aóO, 8; thnoin 432, 15.
teu (*t8um p. ttium, < mSum) pron. poaa,2^pera.
m. ag. aj. tens; ticus; o. teu; ticu; pl. ^J.
toi 17, 17; tei; tiei 47, 27; o. teus; tieufl;
/. ag. aj. toa 11, 19; tieua; Uua 876, 38;
pl. aj, 0. toas 17, 27; tieuas, Um, tien, ta,
tienne etc
teule; teula (tOgûlam) a. f. tuiie 281, 8; 415,
10; 420, 15.
teulegia {aav., thSÔlOgTam) a. f. théoiogie 429,
20.
teulieira; -icra (tOgOlftriam) a. f, tuilerie 415,
8; 418, 8.
teulicr (tOgìllftrium) a. m. tuilier 420, 6, 17.
textura {aav., tSxtOram) a. /. tiaaure 394, 14.
tezauramen {de thezaur; ^thesaurftmSntum)
a, m. trt'aor 239, 3.
tezura (tensnram) a. f, tiaaure 225, 3.
thezaur; tes-; tresor (thêsaurum) a, m, tréaor
224, 22; 238, 21; 298, 16; 317, 7.
Tibes; Tibers n, propr. Thiabe 106, 30; 286, 2.
tiera v. teira.
ties {germ. thiudi8k) adj, tioia 160, 21.
tieu V, teu.
tigre (aav.^ tïgrem) a. m. tigre 488, 20.
timença v. temen8a.
tirar (♦tlrftre, e. J. Kg, U55l)) v, L tr. et nUr.
tirer, traìner 53, 18; 146, 5; 100, 28; 161,
22; 166, 2; entralner, arraeìter 41, 80; «r-
torquer, touelier 348, 81 ; ennuyer, vexer 148, 6.
to; ton (Hum p. tùum) adj. poaa. 2* pera., moêc.
ag. ^f, tos; o. to; ton; pl. aj. o, tos; f, êç. ^f.
0. ta; dev, vay. V\ pl, ^. o. tas, Um, ia, iêê,
toalha; -ailla; -ala; -alia {germ. thwalja) «• /.
nappe, aerviette 9, 14, 17; 147, 22; 824, 7;
396, 18.
toc4ir; toccar; toquar; tochar {germ, tQkkôn)
V. L tr, toucher 38, 18; 135, 8; 193, 10; 291,
85; Jouer 109, 7; 311, 82; condmra 232, 5.
tocat pc. p, m. de tocar) a. m. taucher, eaup
31, 2.
toìssec (tdxïcam) a. m, toxique, poiaon 119, 5.
toizo (tonsionem) a. f, toiaon 238, 26.
toire (tÔllSre) v. f. HL tr.^ pria. ind. ag, 1.
tuclh 244, 21; 2, tolle8 884, 41; 3, tol 65,
17; 236, 15; tolh 401, 18; pl. 3. tolon 138,
12; tollon 383, 25; aubj. ag, L tolha; taelha;
2, tolla8 18, 6; 3, toilla 75, 17; impf. «mòj.
ag. i. tolgae8; parf. ag. 3, tolc 68, 38; S87,
647
GLOSSAIRE.
648
2; /m/. sg. 1. iolrRÌ; itnper, sg, 2. tol 280, 8;
pe, p. m. tolgnt; tolt 27, 28; tont 42, 16;
H8, 31; 125, 5, ôter^ enlever, prendre; réfl.
ee (fétoumer, 8*en uller,
tomba (tQmbam) 8, /, tombeau 402, 18.
tombar (*tamb&re, d*or. gertn,) v. I .intr. Umber,
faire la eabriole 824, 88.
tondeire {de tondre) s, m. t(f, tondeur 216, 8.
tondre (♦tttndgre />. U3nd6re) v. III. tr, tandre
58, 85; 148, 12.
tonela {dim. de tonna, v. h. a. tnnna) s.f. Um-
nelle 211, 1.
toqnacen (tx)ca sen ; de genn. tnkkôn ei si^num)
8. m. toe8Ìn 4:18, 27.
toqnar v. tocar.
tor (tttrrem) #. /. tour 128, 27; 140, 26.
tor V. tom.
torbar; tur; (tttrbftre) t». /. tr, troubler 10, 17;
11, 28; 138, 18; pe, p. rébarbatif 377, 8.
torcha (♦tôrcam; cf, Kg, 9616) «. / iordte
397, 28.
tormen; tnrmen (tôrmgntum) t. m. tourmeni 2,
3; 6, 18; 95. 9; 139, 18; 152, 19; 206, 27;
208, 28; 270, 18; 875, 22.
tormentar; tur- {de torment; ♦tòrmentftre) v,
I. tr. tourmenter 804, 10; 347, 21; 875, 28;
376, 38.
torn; tor (tornnm) #. m. tour 100, 4; 338, 8,
6; retour 158, 83; retnpart 800, 7; inêta$U
104, 21.
tornada {pc, p. /. de tomar) 8. f, retour, envoi
4(Ï3, 5.
toniar (tôrnftrc) v. /. tr, toumer, retoumer 5,
5; 862, 4; détoumer, ehanger 20, 26; 112,
12; 286, 4; intr. retoumer 87, 80; 115, 20;
devenir 87, 26 ; 200, 22 ; 404, 27 ; ee ehanger
117, 8; t. a répéter 248, 16; t a rien tenir
pour rien 87, 1 1 ; t a mal toumer mal 243,
34; t. a manjar manger de nouveau 859, 27;
réft, ee toumer 244, 12.
tornel {s, verb. de torneiar, *t0rnTcâre) 8, m,
toumoi 127, 5.
Torongol n. de paye, Touraine 40, 19.
Toronjat n. propr. habitani de la Tourainê
89, 8.
torser (tSrq[n]Sre p. torquQre) v.f II. tr,, pe,
p, tort. tordu 294, 29; via torta détour 228,
12.
tort (tOrtnm) 8. m, tort 22, 10; 252, 19.
tortura (tdrturam) 8. f. torture 85, 4.
to8 (toncum; cf, Kg. 9532) adj.,f tosa, mfant,
jeune 114, 8; 269, 17.
tost (tSstum) adv. tôt, aueeiiùt, pnmptemeni
10, 81; 99, 17.
tostempi; -ms; -ns (toi tempt) ado, io^foure
42, 18; 84, :i3; 421, 18; 442, 24; n. propr,
allégor, 186, 2.
tot; tut (♦tOttum p. totnm) adj, et pron. indéf,
sg. 8j, Uitz; t<it8; tntz; / tota; pi. m. ^. tait
:m 22; tuith 11, 12; tuih9, 29; tuich 150,
18; tut 196, 3; tuh 24, 13; tugh 429, 7;
tutz 424, 15; tus 28, 28; toh :^, 40; o.
totz 402, 13; toz; tuts; tuz, pl. f. totas;
tout, aueun\ tot Jora Unýoure 121, 5; tot adv.
toui, totalement 8, 17; de tot; del t. du tout
4, 21; 8, 24; 59, 24; de tot en tot eniière'
meni 168, 21.
totdias (toz dlas) adv. touJour8 7, 4.
tonta {pcp.f, de tolrc; *U!i\V(t»m) $. f, epolia-
tion 189, 28.
toza (tonsam) 8. f, Jeune JUie 55, 80, 86; 56,
10, 24, 38. Cf to8.
traazo r. tracio.
trab- cf, treb-.
trabnquet {de Hrftbacare, de tran8 et germ,
bftk) 8, m. trébuehet, machine de guerre 848,
8, 29; 844, 14, 26, 28.
trachar v, tractar.
tracheiritz v. trahiritc.
trachor v, traire.
tracio; tra88Ìo; tra8cio; traiso; traiso; traazo
3, 24 (trftdltlOnem) #./ trahieion 8, 18; 28.
12; 111, 24; 285, 20; 850, 89.
tractar; trachar (trftct&re) v, 1. inir. traiter
126, 29; 395, 1; réfl. h Hrer 869, 19.
tracUt (trftctfttum) t. m. traUé, artieU 871, l(*i,
894, 28.
tradar (♦trftdftre p. trftdere) v. /. tr. livrer,
trahir 1, 8 ; 3, &3.
trafan v, trefa.
trahi (f. verb, de trahinar. Hr&glnftre) t. m;
train, direetion 58, 86; 102, 5.
trahir v. trair.
trahiritz; tracheirits (Hrâdîtncem) tratíre^
adj. f 135, 16; v*. / 1»2, 8.
traidor; traydor; trachor (♦trftdltorem p. trftdí-
torem) 8. m,, ^J, traire, traître 92, 7; 119,
4; 216, 5; 851, 8.
trair; trahir (trftdfre p. trftdSre) v. IP, tr.
trahir, Uvrer 9, 10; 75, 6; 92, 7; 119, 2;
172, 6.
traire 81, 7; 51, 2; trajrre 424, 27 (trftgSre p.
tr&hSre) v. f, II, tr., pré$. ind, eg. 1, trai
40, 6; tray 809, 86; trag 846, 2; trao 65,
4; 127, 4; 5. tra5, 1; euhj.eg, 3, trag' 196
8, 10; traga 825, 23; impf ind. eg, 1, traría
73, 15; parf, 8g. 1. trais 116, 24; 2. traittlft
86, 18; 3, trai8 50, 5; 824, 18; pL 2. trais-
setz 228, 8; fui. pL 1, trairem 24, 81; pe.
p, m, trait 81, 4; 215, 17; trag 119, 4;
tracb 424, 81;/. traiU tirer, extrairt, ar-
649
GLOSSAIRE.
650
rcusher, lancer, eimduire, ìnener^ aller, ciier,
tenir (à\ souffHr; t. mal aller mal 6, 1; t.
fon excepter 215, 20; réfl. tarder 232, 24;
8i t. yas t^approcher 49, 8.
traÌBo; traizo «. trado.
tralnsir {de tr&nslncere) v. IP, tr. éclairer 160,
16.
tramblar v. tremblar.
trametre (tr&nsmîttSre) v, /. U. tr., pris. ind,
ag. 1. tramet 60, 20; 3. tramet 3, 21; impý.
euhj. eg. i. trameses 17ô, 8; parf, ag. 1.
tramis 84, 10; (faible) trameBÌi 18, 11; 2,
trameBÌst 17, 11; 18, 11; 3, trames 10, 6;
pc.p, ag.ý, trameza 395, 16; pl. m. trameB-
868 426, 23, envaper,
tranBlatar (mh>., Hrânsl&tftre) r. /. tr. trana-
ìater 410, 31.
tranBmndar (trânBmutftre) v, I. tr. changer 395,
18.
transpaBsar v, traapaBBar.
trap (tr&bem) a. m. tente 201, 25.
trapa {germ. trappa) a. f, piège 223, 24.
tras (trftns) prép, derrière, à travera, on dehara
de 58, 15; 91, 37; 144, 8; 361, 4; 418, 7.
trasalir; tressaihir C^trftnBsallre) v. II*, intr.
treaaaillir, /rémir, trembler 251, 2; 277, 1.
trascio V. tracio.
trasdosaa (trânB dorsa) a. /. fardeau 221, 20.
trasfigorar {aav.j trftnsflgtlrftre) v. I. réfl. ae
tranafigurer, at changer 84, 32.
traBgitamen {de transgitar) a. m, tranaforma»
tion, enchantement 234, 27.
traBgìtar (tr&ns et j&ctftre) v, I, intr. jongler
91, 17; 812, 5; tr. aculpter, forger 184, 18.
trasnnchar {de traB et nnch ; ^trftnsnfictftre) v,
I. intr. paaaer la nuit 211, 3.
traapassamen {de traBpassar) a. m. tripaa^
mort 331, 10.
traspasBar; trans-; traspaBar (tras et paasar;
Hrftnsp&BB&re) v, I. intr. paaaer, tripaaaer,
maurir, partir 9, 6; 80, 22; 383, 9; 885, 16.
trasBÌo v. tracio.
trastornar (traa et tornar; ^trftnBtÔrnftre) v. I.
tr. toumer, changer, mettre en ýuite 203, 18 ;
rift, se t. vers ae donner à 30, 24.
traBtot; trestot (traB et tot; '^trftnstottam) adj,
ei pron, indif., m, pH, ^j. trastnt 2, 9; trastot
207, 4; 0. traBtoz 5, 37; Umt, toua.
trat (trftctam) a. m, apaame 831, 35.
traac C^traacam, éPor, inc.) a. m. trou 428, 9.
traacar {de traac) v. I. tr. trouer, percer 38,
22; 181, 20; 840, 36; 863, 1.
traat (trîbatam?) a, m. train 206, 8.
traverB (trftvSrBam) aéy., f. -Ba, travera, di-
toumé 201, 7; 309, 22; de t. de travera 838,
26.
traversier (trftvgrBilriam) adj, de traverae 212,
26.
traydor; trayre v, traire.
trebalh; •aìll; -al; trabail; tribalh (t. verb.de
trebalhar) a. m. travail, peine, chagrin, mal
221, 2; 260, 27; 280, 18; 298, 19; 346, 27;
895, 43.
trebaìha; trab- {de trebalhar) a. f, peine 105,
21 ; 160, 34.
trebalhador {de trebalhar) a, m. iravailíeur
398, 20.
trebalhar; -ailiar; -allar; -alar; trabaliar; tra-
belhar (♦trîpâlïftre; cf, Kg. 9635) v. I. tr.
tourmenter, agiter, fatiguer, ^efforcer, ae
tourmenter, travailler 106, 87; 107, 10; 260,
28; 278, 10, 11; 847, 14; 360, 37; 417, 23;
421, 9; rifl. ae fatiguer, a^^oreer 106, 84;
113, 31.
trebacansa {de trebacar) a. f, iribuehement,
renveraement 380, 11,
trebuchar (de trans et germ. bûk) v, L kUr.
tribucher 115, 12.
trecen (trSdgcïmam) nombr. ord., f, trezena
332, 30, treizième.
treda qae (înter Td sTat?) conj. (prip,) ju9que
11, 20; 16, 17.
trefa; trafan (or. inc.; cf, Kg. 9402 et 9658)
adj.,f, -na, trompeur 57, 27; 221, 18; 222,
26.
trega; -gaa; treva {ŷoth. triggaa) a. f. trive,
repoa 126, 18; 212, 18; 244, 25; 315, 12.
trei; tres; trey (tr6B) nombr. card. troiê 11,
21; 24, 13; 126, 32; 315, 12.
tremblar; tram- (*tr8mìil&re) v, I, intr. tremòler
5, 9; 34, 18; 152, 10; 488, 7.
tremolar {aav., ^trSmtllâre) v. I. int, trembler
224, 26.
trencamen {de trencar) a. m. eaaaure 283, 20.
trencar; -char (trîncftre p. trttncftre) v, I. tr.
trancher, taiUer, couper, briaer, rompre, riá-
truire 28, 26; 29, 18; 148, 25; 373, 32; rifl.
149, 10.
trenta (^trSgînta p. trîgínta) nomhr. card,
trente 129, 1; 302, 16.
trepei (s. verb. de trepeiar; ^trSpTdlftre) a. m.
trépignement, tumuUe 127, 34.
tresier (tres et ier) adv, 1e Jour d^aoant'hier
42, 24.
treslÌB (^trisllciam) adj. tiaaa à maiUea, maiUé
65, 27.
tresor t;. thezaar.
trespaBsatge (tres et passatge; tr&nB'^pftSBfttT-
cam) a. m. paaaage 56, 40.
treBsalhir v. trasalir.
trestot V, trastot.
treu {de goih, triggaa) a. m, tràve 844| 8(X
651
GL088AIRE.
662
treva v. trega.
trevar (c/. Kg, 9720) v. L inir. átmeurer
241, 8.
trey v, trei.
trezen v, trecen.
tria {de tnar) $, f, ehoix 308, 21.
triadameDB (du pc, p, de triar) adv, nettetneni
284, 29.
triar (ar, inc.) r. I. ir, et intr, trier, ehoiêir,
distinguer 31. 14; 172, 4; 199, .33; 215, 3;
se montrer 241, 24.
tribalh v. trebalh.
tribalacio {sav,, tnbQlAtïonem) s, f, trilmlatian
484, 7.
tric; trig («. rerb, de trigar) s, iii. truc, trom-
pefie 71, 18; retard 393, 23.
trichaire; -es (de trichar) adj, et s, m. ^, trom'
peur 58, 23; 64, 21; 162, 9; 342, 38.
trichairitz; trixarritz (de trichar) aty, et s. f.
traîtresse 221, 8; 331, 6; 840, 7.
tricharia {de trichar) s. f trieherie, tromperie
96, 3.
trida (de Tfy^iSa?) s. f, tigresse 361, 13.
trido (de trida) s. m, peiit de la tigresse 361,
15.
trig 17. tric.
trigar; -guar (or, inc; cf, Kg, 9704 et 972/)
V. I, intr, tarder 331, 26; réfl, 71, 4; 84, R;
180, 22.
trinitat (tnnTtâtem) s. f irinité 8, U.
trinqnada (pc, p, f de trenc4tr) s, f, tranclUe
488, 23.
triplar (trïplfire) v, L tr. iripler 238, 3.
trist (trlstcm) adj,, ^j. tritz, /. -sta 125, 1;
169, 24.
tristessa; -ezza; -icia (trlBtTtîam) «. /. trietessê
8, 3; 256, 32; 262. 6.
tristor (de trist) s. /. trisiesse 124, 24; 381, 36.
tro V. trop.
tro; tron (thrOnnm) s, m, trône, eiel 86, 7; 87,
9; 889, 18.
tro (s. verb, de tronar, de tOnâre) s. m. icn-
nerre 188, 8.
tro ([ln]tro) prép, t. en jusqu^à 21, 28; ju$que
t qne canj, Jusqu^à cs que 181, 18.
troba (de trobar) s. f invention 284, 24.
trobador (de trobar) s, m,, sj. trobaire, tro-
baires, iroubadour 85, 25; 125, 3; 229, 24;
312, 24.
trobar (♦trôpâre; cf Kg. 9768) v, L tr, trouver
4, 26; 213, 7; inrenter, eomposer 69, 26.
troia; trneia (^trOjam) s, f truis 129, 5; 200,
1 ; cuir (?) 148, 7.
Troia n. de vilU, Troie 142, 22.
trompa (v. h, a, tmmpa) s. f irompe, trompette
142, 36.
trompeta (dim. de trompa) t. /. irompeUe
439, 4.
tron V, tro.
troncon (^trllDcninem, de trOncam) t. m. tnm-
çon 182, 18.
trop ; tro (de germ. thorp) adv, trop, très, beau-
eoup 2, 14; 26, 8; 34, 26; 385, 40; 386, 16;
391, 11; subsi, 297, 2.
trop V. trobar.
tropel (degerm, thorp) t. m, troupeau.
troB qae (Tntro asqae) eo^f. Juequ^à ee que
800, 16.
trnan; -ant ((for. celt.; ef. Kg. 9773) adj,
truand, viìain, paurre, gueux 889, 85; t. m.
49, 4; 140, 20; 237, 10.'
tmchar (HmdTcare) v, L tr, envahir 115, 17.
tmeia r. troia.
trnop r. trobar.
trnfar (de tabSrem?) v. I. réfi. j^aiêanter 406,
24.
tmffadojr] (de trnfa) s. m. railleur 421, 6.
troiassa (de troia; Hr6jiicSam) s. f truie 940^
3a
tmsar (trOBftre) v. L tr, piler 199, 40.
ta (ta) pron. pers, 2* p. abs. et eonj, tu,
taar (or. inc) v. 1. tr. tuer 250, 28; 487, 16.
tah V. tot.
tar- <{f, tor-.
tarbolen (m«. , tQrbttl^^ntam) aty. turbulent
258, 6.
tarmel (de germ. tmmm) irtimeau, pariie ehar-
nue de la Jombe 40, 82.
tnt V. tot.
u; an (onam) nombr, eard., ^J, aa 196, 11;
ans 8()8, 4; nn e an Vun après Fauirt 274,
20; per an oen eeni pour un.
n; an (Qnnm) orL indéf un; maee. sg. ^*. aa;
ans; o, n; an; pt. ^j, a; an; o. aa; ant; /.
sg. sj. ana; ano 489, 2; pl. o. nnas, imi, une\
nnas sabatas une paire de souUers 859, 84.
ab- V. ob-.
habriac (sav., SbrTicam) a^f. ivrs 872, 87.
Uc r. Ugo.
achanta (de 6cU)gTnta) nomòr. eard. oetamie,
quairS'VÌngi 43, 9.
nchar; hachar; agar (^haccftre, de huc) v. I
inir, hucher, erier, s^éerier 5, 23; tr. appeter^
exhorter 115, 1; a. qails pousser des eri$
829, 12, appeier.
uei- V. oì',
neich r. oit.
ael eie. v, olh.
aey v, oi.
af- V, of-.
658
GLOSSAIRE.
664
nfana {de goth, ufjoV; c/. Kg. U857) s, /. ar-
roganee 56, 9; 129, 90.
nfanier (de nfana) adj. arrogatU, fanfaron,
superbe 146, 16; 842, 28.
ufant (de goth. ufjo?) e. m. arrogance 149, 27.
ufrir; uff- (♦ôfferlre) i». /!•*., prés. ind. pl. 2.
affrizetz 445, 10; 3. nfion 424, 8, offHr.
ugar p. Qchar.
Ugo ; Hugo n. propr,, ej. Uc, Huc, Ugs 60, 22 ;
160, 9; 175, 10; 203, 8; 418, 1.
ais; huis; us (Dstium) a. m. porte, iesue 262,
19; 800, 11; 869, 18.
ulh V. voler.
ultra V, outra.
hama (bamfinam) adj., /. -na, humain 65, 11.
hamanal (de human; *hamlnjîlem) adj, humain
894, 27.
hamanitat («av.. hamftnîtstem) e. /. htímoniíé
255, 28.
ambra v. ombra.
ambroB (ISmbrasam) adj. omhreux 397, 10.
amelir' {de hamil, umil; *hûmíllre) v, IP. réfl.
ê'hunnlier 52, 29.
humiditat (aav. , hamTdTtâtem) e, f. humidité
395, 83.
umil; hamil; -ilh (eav.^ htimTlem) aty. hutnbìe,
oondescendant 59, 4; 168, 2; 446, 24.
umiliar; hu-; umilivar («ai>., hûmTlTftre) v. I.
intr. t^humilier 276, 1 ; réfl. être aoumis, e^hu-
milier 184, 14; 168, 20.
umilitat; humilitat; umilta; omilitat (eav.^
hlSmTlTtStem) $, /. humilité, eondescendance,
piité 8, 6; 117, 20; 255, 20; 279, 10; 804,
19; 308, 3; 829, 22.
umilmen; hamilmen; -ns; -nt (hQmTli mSnte)
adv. humbìement 43, 28; 255, 30; 267, 24;
367, 5.
umor-; hum- («ai>. , hamorem) e, f. humeur,
humidité 820, 13; 876, 38.
amplir (de Tmplôre) v, II*. retnplir 13, 44;
208, 5.
un V. on.
un- V. u-.
unadamen (anûtft mSnte) adv. uniquetnent 3i)2,
25.
anicom; hu- (anlcOrnem) e. m. unicorne 361,
22.
uniUt (eav., QnlUtem) s, f unité 258, 29.
unt v. on.
aoi V. oi.
aolh r. olh.
urtar ; hurt (or. inc.) r. I. tr. heurter 398, 22.
us (UBam) 8. m. ueage, habitude 77, 28.
us, forme appuyée de vob.
us V. ais.
as- ef. ai-.
usqucc (ns (incc^, aulSsqnTsqnc) ailj. imìéf. tj,,
f nnaquega 27, 20, un chaeun 71, 5.
nsnrier (aBarftrinm) s. m. usuritr 341, 83.
ntil (atTlem) adj. utiìe 393, 1().
hnnei v. olh.
nzadamens (asnta mSnte) adv. ustteilement
238, 1.
nzar; nsar; hnzar (asftre) v. I. tr. fréquenter
880, 9; cottsommer intr. procéder 810, 3(î;
u. de, user de, employer 311, 21; 376, 5, 6;
réfl. s'user 394, 15.
azatge; us- (^OsAtTcnm) s. m. usage, habitude
56, 39; 95. 12: 326, 19.
nznra (aBUram) s. f. usure 130, 12.
¥' V. vo.
va; van (vftnum) udj.^ f. -na, vain, inutile 257,
30; 377, 35; en va, van en vain 246, 10;
284, 25.
vaca (v&ccam) s. f. vache 482, 32.
vacar (vâcâre) v. 1. intr. vaquer 481, 18.
vaire; vair; vayr; var; vari (v&rïam) adj., f.
varia 8%, 5; vair, de diverses eouleurs, gris^
bleii, variabíe, différetit 58, 21; 86, 26; 104,
35; 149, 11; 292, 7; 857, 29; sttbst. sorte de
pelleterie 3(), 26.
vaÌBHcl; vayselh (vâBCtíllnni) s. m. vaisseau^
vase 280, 21 ; 422, 2.
val (vftUem) s. f vaìlée 148, 32.
valaroB v. valoros.
valat (v&llâtnm) s. m- fossé 208, 5.
valedor (de valer) s. m. aide^ proteeteur 117,
21; 310, 25.
Valei tì. de pays Valois 128, 27.
valen (j)c. prés. de valer) adj. vailìant 75, 12;
118, 5; 175, 4; 240, 17; 241, 5; 268, 88;
805, 30.
valensa; -ça; valentia (vftlfintia) s. f. valsur^
vaillatìce, prix, aide 80, 3; 118, 6; 174, 19;
805, 24; 393, 12.
valer 53, 2; 70, 11 (vàlôre) v. /. III. intr., .
prés. ind, sg. 1. valh 120, 20; 2. y^Xe» 319,
13; H. val 4, 29; 208, 8; pl. 3. valon 118, 6;
valo 293, 17; snbj. sg. 1. valha; 3. vailla
308, 13; itnpf. sttbj. sg. 3. valgues 82, 7;
fnt. sg. 1. valrai; cond. I. sg. í. valgra
419, 6; 3. valgra 85, 34; //. sg. 3. valria
86, 21\ pc. p. valgut, valoir, proflter, aider.
valhenmen (de vftlgnte mSnte) adv. vaillam-
ment 438, 6.
vallier (^vâllArinm) s. m. piocheur 33, 12.
valor; vallor (vulOrem) s, f. valeur, prias^
mérite, vertti 3, 1; 81, 21; 440, 81.
valoros; -aros (de valor; v&lOrOBum) ai{/. vuleu'
reux, vaiUant 330, 14; 446, 22.
van V. va.
655
GLOSSAIBB.
656
vanament (vftna niSnte) adv, vainement 267, 10.
vanar (vftndre p. vanftri) v, L tr, vanter 16ô,
8; réfl. 86 vanter 65, 26.
vanotaí {sav.y vflnïtTitcin) *. /. raniié 374, 17.
vaneza {de van; vrinîtTam) «. /. ranterie 317,
11.
vanoa (or, ine.) *. /. eonrtepointe 210, 2(>.
vantaíre (de vantar) r. m. tý, vanteur 835, 12.
vantamen (de vantar) «. m. vanterie 335, 11.
vantar (♦vSnïtftre) v. /. réfl. ne vanter 834, 87.
vaqniera (v&ccâriam) $. /. vachire 406, 8.
var; vari r. vaire.
variable (tfrrr., v&rTnbílem) adj.,f. -bla, variable
404, 15.
variar («fir., vftrTîire) r. /. ir. varier 396, 30;
r^/. 8e di8tinguer 404, 9.
vas V. ves.
vassal; -alh; -aa (^vto&Unm, d'or, celt.) 8. m.
va88al homme brave 38, 10; 41, 12; 137, 14;
350, 16.
vassalatgc (de vassal) s. iii. vaeselage^ eourage^
bravoure 181, 13; 192, 5.
Vandes; Bandcs fi. ^opr. Vaudoi8 212, 10;
341, 31.
vavasor (vassnm vassornm) s. m. vava88etir^
va88al d*arrière'flef 209, 13.
vay- V. vai-.
vec; ve (vTde [ve] et gccnm [vec]) voiei 29, 8;
vec vos; ve'us vou8 voiei 26, 9; 87, 1, 28;
40, 15.
vcdar (vetiìrc) v. I. tr. défendre, refuêer 32,
10; 85, 7; 321, 9.
vcdcr; vccr v. vczer.
vegada; vegu-; vci- (*vTcâtam) 8. f. foi8 11, 21;
59, 29; a la vegada; a las vegadas parfoie
211, 3, 8; 259, 15.
veiada v. vegada.
veiaire; -ayre; -eyre (vTcftrinm ou vTdSfttnr
Kg. 10155) 8. m. avie, mine 279, 23; 367,
13; 381, 20; m'es v. t/ me eemble 68, 21;
64, 15.
veillar; veill- v. velh-.
veir; veire v. vezer.
veire (vTtrnm) «. m. verre 184, 18; 268, 22;
861, 1.
veirier (de veire; vTtrârinm) 8. m. vitrier 282,
10.
veiri (de veire; ♦vTtnnum) adj.^ f. -na, de
verre 233, 22.
vcl V. velh.
vela (vda) s. f. voile 98, 1; 805, 32.
velh; veill; vcll; vel; vielh; viel; vilh (•vîSclnm
;>. vfítûlum) adj., f. vielha 266, 12, 14; vieux,
laid 4, 30; 7, 10; 37, 1, 19; 142, 27; 369, 22.
velhar; veillar; velliar; veliar (vTgTlftre) v. /.
tr. veiller 108, 25; 151, 26; 258, 44; 260, 27;
355, 20.
veltat (de velh) 8. f. vieilleese 4, 84.
vcltrc (♦vCltrum ;;. vSrtrftgnm) 8. m. limier
39, 8.
ven (vSntnm) 8. m. vent 55, 84; 68, 22; 129, 12.
vcna (vQnam) 8. /. veine 198, 28; 275, 16.
venazo (vSniîtTDnem) 8. /. venai8on 44, 15.
vencer; venser (vTncSre) r. ///. tr., pré8. ind.
sg. 3. vens; 8ub}. 8g. 1. vensa 75, 11; S. 106,
5; parf. sg, 1. venquei 17, 1; 3. venqaet
77, 26; 287, 13; pc. p. m. vencnt 117, 5;
/. -nda 864, 27, vainere^ gagner.
vencudamen (du pe. p, de vencer) adv. en
vaineu 97, 2.
vendeti (vTndTctam) 8. /. vindiete 266, 88.
vendre (vgndSre) r. ///. tr, vtndre 46, 2; 840,
34.
vene (vSnenum) 8. m. poÌ8on 224, 28.
veneta (dim. de vena; ♦vQnTttam) 8. /. petiie
veine 198, 87.
venga- r. vcnja.
vengaso (vTndTcfttTOnem) «. / reugeanee 87, 26.
venguda {pe. p. f. de venir) «. /. arrivU 484,
14.
venir; benir 447, 1 (vgnire) v. f. 111. intr.,
prée, ind. eg. 1. venh; vein 18, 6; veno 106,
16; venho 299, 4; 448, 20; 2. vens; ves 5,
23; 182, 1; venes 886, 42; 3. ve; ven8, 21,
22; fd. S, vcnon; vcncn; 8ubJ, 8g, t. venha;
p/. 3. vcngan 80, 22; impf. êubf, eg. 1.
veguessa 443, 27; 3. vengues 886, S; pl. 3.
venghesan 481, 14; parf. eg. 1. vinc 56, 29;
venc 367, 16; vengui 56, 7; vengoii 16, 28;
2. venguist; venguis 144, 27; 3. venc 3, 8;
87, 16; veng 8, 7; 28, 2; pl. 3. vengron 266,
33; fut. eg. 1. venrai; 2. venras 835, 42;
vendras 356, 17; 3. vindra201, 27; eand. 1.
eg. 1. vengra; // 8g. 1. vendria; 3. vendria
895, 7; pc. prés. venen; pe. p. vengut, vtnir;
V. a. eonvcnir 299, 4; B* en v. 44, 8.
venjamen ; veng- (de ve^jar; ♦vTndTcftmentom)
8, m. vengeanee 8, 34; 286, 8; 802, 11,
venjar; vengar (vTndTcftre) v. /.' tr. vtnger
89, 17.
venfledôr (de venser; vencer) 8. m. vainqueur
192, 21.
ventada {pe. p. f de ventar) «. / ecup de vent
854. 84.
ventailla (♦vSntalia) 8. /. ventailU 128, 18;
éventail 824, S.
ventar (de vcn, vent, vSntnm) 8. v, 1. intr.
renter^ soufler 83, 18; 63, 19.
ventre (vSntrem) 8, m. venire 89, 9; 884, 1.
ver (vfrum) adj. f. -ra, vrai, r^ritable 13, 17
657
GLOSSAIRB.
658
êubêt vérité Qì, 26; 149, 12 (?); 222, 25; de
ver, per ver, vraimênt 70, 3.
verai; -ay (verftcem H ^verftcnm; de vSrum)
adj. vrai, sineère, véritable 40, 22; 88, 19;
300, 14; 368, 12.
veramen; -nt; -ns (vQra mSnte) adv. vraiment,
eineèrement 10, 8; 43, 17; 364, 29; 368, 11.
verayament (de verai) adv. véritablemeut 383,
28.
verbe; verb (vSrbum) s. m. verbe 213, 8, 20.
verdeBÌr (de vTrïdem) v. Il^. verdir 249, 27.
verdet {dim. de vTrîdem; ♦vïrïdïttum) 'adj.^ /.
-ta, verdelet 100, 15.
verdier v. vergier.
verdor (de vïrïdem; vTrldOrem) «. /. verdure^
printemps 53, 81.
verdura (de vïrïdem; ♦vïrïdnram) «./. verdure,
printempe 66, 10; 268, 24.
vere v. vezer.
verenos (v8n6nD8um) adj. venitneux 430, 0.
verga; verge (vTrgam) e. /. verge 150, 13, 20,
24 etc.\ 233, 1; 264, 16; 306, 17.
verge; vergen; berge (vTrginem) s. /. vierge
28, 6; 60, 14; 233, 15; 305, 2; 820, 20;
441, 0.
vergena; -ina; virgina (♦vïrgTnam p. vTrgïnem)
«./ vierge 21, 4; 160, 8; 283, 14.
vergenetat; vergi-; virgi- (sav.j vTrgTnTtâtem)
«. / virginité 10, 18; 320, 10; 361, 26.
vergier; verdier (vTrldlftrium et vTrTdftrium)
verger, Jardin 63, 21; 283, 12.
vergiera (♦vTrTdïfiriam) $. f. vergière, sorte de
poé9Ìe 406, 7.
vergonba; -oigna; -uina; -uonba (vSrectindiam)
8. f. vergogne, honte, pudeur 27, 13; 311,
30; 336, 19.
vergonhar (de vergonha) v. /., réft. ^humUier
242, 34.
vergonhos; -oignos (devergonba; ♦vSrScQndîO-
sum) adj., f. -sa, vergogneux, honteux 224,
16; 269, 22; 420, 35.
Vergonyhos v, Bergonbos.
vergueta (dim. de verga; ♦vTrgTttam) s.f. petite
verge 196, 7.
veri (de vSnQnum; ♦vênimen) e. m. venin.
verinar (vgnOnâre) v, I. tr. envenimer 863, 19
veritat v. vertat.
verjan (♦vTrTdTántem) tt. m. rameau^ vert 167,
17.
vermeiUo (de vermelh; ♦vTrmTctllDnem) s. m.
vermillon 826, 33.
vermelb ; -eil (vSrmTcttlum) adj., f. -Iha, ver-
nml 66, 1.
verroelheiar (de vermelb; ♦vSrmTcQlTcare) v. I.
intr. devenir rouge 204, 9.
vernitz (or, tfie.) s. m. vemie 89, 33.
vers V. vcs.
vers (vSrsum) e. m. vere, vereet, sorte de poéeie
20, 21; 45, 5; 91, 25.
vcrset (dim. de vers; ♦vSrsTttum) 8. m. ehanson
31, 3. Cf. vers.
vert (vTrTdem) adj. vert 53, 23, 86, 26.
vertadier (de vertat; ♦vQrîtíitârium) adj., f, -a,
vrai, siiicère 123, 5; 214, 5; 253, 20; 305,
26.
vertat; -ath; veritat; beritat (v6rTtâtcm) $. f.
vériU 8, 4; 11, 34; 14, 37« 31, 6; 265, 2a
vertir (de vgrtSre) v. //*. intr. ee toumer 47,
26.
vertut; virt- (vTrtatem) «./. vertu, foree, quàUié,
miraelei, 19; 25, 13; 44, 8; 50, 6; 258, 23;
304, 19.
ves; vas; vers (vôrsus) prép. vere, envere,
contre, prèe, en camparaieon de 1, 10; 7,
13; 39, 20; 239, 8; 258, 44; 260, 10; v.que
de de eorte que 67, 6; v. on que ou que
168, 8.
ves V. vetz.
vescom (♦vTcecÒmes) 8. m. $j. vicomte 214, 28.
vescr; vcsion; vcsi v. vczcr etc.
vesprada (♦vcspSrfttam) 8. / 80ir, soirie 433,
18.
vcsprc (vosiHínuii) 8. m. soir 359, 2;
vessar (vgxare) v. I. tr. tourmentei' 421, 8.
vestidura (vSstTttlram «./. vêtement 66, 11; 164,
14.
vestimen; -enta 129, 2; (eav., vSstlmSntum;
-ta) 8. m. vêtement, -ent^ 7, 11; 9, 13; 43,
21.
vestir (vêstire) v. 11% prée. ind. eg. 3. vieat
288, 41, vêMr, rcvêtir 7, 20; 48, 20; eubeí.
vHement 43, 26; 86, 20.
vetz; ves (vTcem) 8. f foie 42, 27; 130, 31;
278, 12; mantas v. maintefoie 247, 20; totas
V. toujoure 207, 3.
ve'us V. vecvos,
veuzir (de vllem) v. IP. intr. eniviUr 125, 20.
veyre v. vezer.
vczar; vcziar (vïtTâre) t;. I. tr. éprouver 372*
10; pc. p. accoutumé, habile, adroit 202, 17;
248, 33; 324, 6.
vezer; veser 392, 41; veder 5, 15; 54, 4; 252,
20; veirc254, 19; vere440, 27; veïr28, 14;
V. f I. tr.; prée. ind. 8g, 1. vei 57, 33; vey
313, 12; veig2ô, 26; veg (rdestreg) 280, 18;
2. ves 89, 23; 412, 0; 3. ve; pl. 1. vezem
2. vezetz 04, 27; veez; 3. vezon; vezo 318,
7; 8ubj. eg. 1. veia; 3. veia; veya 850, 10;
vea 6, 30; pl. 3. vccn 18, 23; impf. ind.
vezia etc.x vubj. 8g. 1. vczcs etc; 1. vi8 80,
21; 3. vi8(?) 73, 5; 108, 20 Opartis); parf.
8g. 1. vi (:lati) 57, 33; 104, 10; ». TÌSt 4,
659
GLOSSAIRE.
660
22; 304, 25; 5. vi 26, 21; 20, 18; 241, 84;
vit 46, 4; pl. 1. vim (rprim) lOô, 18; 2.
vitz 115, 11; 293, 25; vis (:abelis) 296, 16;
vistps 44, 0; .?. viroiì 202, 22; viro 203, 3;
viircn 14, 'M\/ut. stf. 1. vcirai etc.\ pl. i.
vercm 22, 16; cond. l. pl. 2. viratz 88, 22;
//. $11 . .7. vciria íiOl, 4; imper sfi. 2. vo; pl.
2. vciatz; pc. prh. vezcn; vezent426, 7; pc.
p. 8j. m. vi8 113, 9; viît 212, 81; vegnt
259, 32; vezut 207, 17; vcnt 4, 33; venth
11, ì]S; f. viza (:deviza) 60, 29; voir; anar
V. aller roirj faire visiie 47, 14; pc. p. vist
convenable 400, 17; (so) m'est vi8 ce me
êemble 118, 9, 15.
vezi ; ve8i (♦vïclnnm p. vlcinnm) adj., f -na
76, 5; voisin^ procfie, subst. w. /. voitin, -ne
32, 4; 814, 27; 370, 1.
veziat V. vezar.
vezio; vesio («av., vi8î0nem) f. f, vision 305,
20; 408, 28.
vczitar; vcs-; visitar («ar., vlsîtSre) r. /. tr.
risitet* 6, 16; 332, 9.
vczoifî (vïdttciuni) 8. m. bêche 5(5, 19.
vi V. viu.
vi; vin (vmum) $. m. viu 35, 7; 200, 36; 340,
33.
via V. vida.
via; vio 439, 10 (vïam) «, /. roie 11, 31, 84;
146, 35; 297, 6; a la v. a la voit, loin 121,
12. .. %
viacicr (♦vlvâcTor, compar. de vlvftcem) adj.
altrte^ plus v. 403, 31. Cf viatz.
vianda (vïvánda p. vïvonda) 8. f nourriture,
aliment 215, 35; 257, 34.
viandran 8. m.? 339, 33.
viassamen (de vlvftcem; ♦vlvftcTa mgnte) adv.
ríte, promptement 44, 3.
viatge ; -age (vTfttTcum) 8. m. voitj voyage, rotttê
84, 9; 441, 40.
viatz; viaz (vlvftccm) adv. vite 30, 3; 84. 21;
289, 5; ta viaz co aussitôt que 29, 28. Cf
viacicr et viassamen.
vibra (vlpcram) r.f vipère 220, 4; 359, 2a
vici; vidi (sav., vîtTum) s. m. vice 29, 19; 329,
15.
victoria (sav., vTctOrTam) 8. f victoire 438, 32.
vida; via; vit^i (vltam) s.f.rie 7,27; 11, 34;
17, 9; 147, 3; plur. 51,* II; 2:15, 10.
vidi V. viri.
virlb; vicl v. volb.
vicllart (de viclb) s m. vieiHard 122, 10.
vien; vieure v. viu; viurc.
vigilia (sav., vTgTlTam) 8. f. veilU 382, 20.
vigor; viguor (sav,, vTgOrem) «,/. vigueur^foree
40, 10; 289, 15.
vigoros (de Tigor ; ♦vTgOrOsum) adj. viçoureux
346, 18.
vil (vllem) adj. vil, bas, miprisabU 192, 33;
193, 4 ; 268, 22 ; 283, 0.
vila; villa (vlllam) 8. f viUe 426, 3.
vila; villa(íff vila; ♦viUftnum) 8. m. paysan 46,
23; paysnnne 55, 20.
vila ; -an ; villan (♦vlllânnm) adj. f ana, w7-
lageoÌ8, vilain, gro88Ìer 49, 9; 60, 13; 65, 7;
105, 11; 184, 4; 299, 22.
vilanamen (*vlllftna mSnte) adv. vHainement
487, 16.
vilanatge {de vilan; *vlllAnfttTcum) $. m. vilenie,
gro88ièreté 101, 24; 326, 21.
vilanet (dim. de vilan ; *TlUftnTttum) 8. m. petit
viiain.
vilania ; vilh- (de vilan) 8. f viUnie, gro88Ìèreté
184, 27; 201, 8; 270, 8; origine viUaine 241,
28.
vilh V. velh.
vilhania r. vilania.
vilheza {de vielh) 8. f vieiUesse 888, 3.
villa; villdn v. vila; vila.
vilmcn (vlli mSnte) adv. vHement 811, 87.
viltat (vilTt&tem) 8. f vileté, indignité 888, 8.
vin r. vi.
vinagre (vin et agre, Tinum ftcre) 8. m. vinaigre
290, 25.
vincer v. vencer.
vinha (vlnï^m) «,/. vigne 214, 1.
vint (•viginti) nombr. Mrd. vingt 89, 2; 129, 1 ;
245, 6.
vio V. via et vida.
viola (viòlam) 8. f. violetU 292, 24.
violadura (de violar) s. f air de rioU 824, 16.
violaire (de violar) 8. m. ej. joueur de vioie
147, 13.
violar ; Tiular (or. ine.) v. I. tr. jouer de la viole
91, 7; 824, 19.
violeta; -etta (dim. de viola; ♦TlOlTttam) 8. f.
vioUtte 887, 16; 401, 5.
Tirar (♦virftre de gyrftre) v. I. tr. virer, toumer
114, 80. changer; intr. 160, 26; ré/l. 54, 6; 07,
11.
virgina; virginitat v. vergena; vergenetat
virginal (eav., vTrgTnalem) adj. virginal 888,
87.
viro; Tiron (de virar) prép. autour «íe 85, 4;
do V. tout aìitour 196, 8!).
virtut V. vcrtnt
vi8 (vlsuni) 8. m. vieage, Jigure 6, 20; 04, 0;
275, 8.
vi8 (vlsum) 8. m. avie 118, 17. Çf. veser.
visitar V. vczitar.
vista (pc. p. f. de veser «. /.) vue 888, 17; 401,
27. Cf. veier.
661
GL0S8AIRB.
662
vistamen (^vlsta mSnte) adv. vite 43, 25.
vita V. vida.
vin ; vien ; vi (vlvum) aáj. vi/, vivant 2, 1 ; 22,
16; 862, ló.
vinlar v. violare.
viure 1, 3; vieure 345, 12 (vlvgre) v, f. III .
anom. intr., préa. ind. sy. 3. vin 12, 24 ; 222,
30; imp/. ntbj. $g. 3. vÌBqnes 42, 3; 125, 15;
par/. sg. 1. visquiei 45, 1; 3. visqnet 334,
10; /uí. pL 2. viuret 12, 24; pc. prés. viven
48, 1 ; pc. p. m. vescnt 425, 5, vivre; a mo
viven de mon vivant 48, 1.
vivensa (vlvSntla) t. /. vie 342, 3.
viz (vltis) »/. tj. vigne 13, 18.
vizagge (*vl8fitTcum) 9. m. visage 393, 18.
vo «• 0.
vocatiu {eav., v&câtlvum) s. m. vocati/ 214, 31.
vodar (vDtftre) v. I. tr. vouer 332, 8.
voidar ; vuydar ; voiar (♦vôcïtàre) v. I. tr. vider
148, 3; 274, 17; réfl. 376, 14.
voit (♦vôcïtnm) aty., /. voia, vide 129, 10;
182, 8.
vol («. verb. de voler) a. m. volonté 150, 33;
103, 5; vostre v. de votre gré 357, 36.
volar (vòlare) v. I. intr. voler 67, 18; 193, 5;
287, 48.
volatge (vOlntîcum) adj. e. f. -atga, volage,
cftangeant 193, 8; 335, 29.
voler 83, 30 (♦vôlíre p. v6lle) v. /. IIL tr.,
prés. ind. sg. 1. volh 02, 4; voill 31, 2; 111,
8; voih 215, 20; voU 18, 26; vnolh 219, 22;
vnelh 215, 27; 247, 17; 340, 31; velh 433,
6; vulh 52, 4; ulh 440, 25; ulho 439, 10;
voli 432, 6; vole 443, 37; 2. vols 42, 20;
3. vol 6, 22; 111,8; 215, 19; 377, 25; pl. 1.
volem 118, 19; 2. voletz 224, 19; 247, 13;
3. volon; volen 215, 6; subj. eg. I. volha;
3. voiir 82, 15; vnelha 349, 30; velha 430,
10; vulha 404, 2; vnlla 378, 3; vnella 379,
10; 2. nlhas 439, 9; vuyles 329, 21; pl 3.
vnelho 397, 13; vulhan 203, 25. imp/. ind.
80. 3. volio 441, 40; 442, 1; subj. sg. 1. vol-
gnes; volges 442, 18; 3. volgnes 112, 14;
par/, sg. 1. vuelc 352, 4; volgui 291, 15;
volgi 418,6; 2. volgnist; 3. volc; volg2,6;
p/. 3. volgron 312, 21. /ut. eg. 3. voldra 51,
23. pl 2. volret 13, 33; 3. voldran 288, 27;
cond. I. eg. 1. volgra 377, 27 ; U. sg. 1. volria
5, 10; pc. p. volgut 74, 19; vouloir, déairer;
V. be, V. mal 111, 8; subet. 246, 15.
volon {de voler; ♦v&lQndum) (k(;. désireux 68,
34.
volontat; volnntat (v5lttntfttem) s. /. volonté,
désir 23, 18; 25, 21; 77, 3; 93, 9.
volontier; volun- (vÒlQntârinm) adj. /. volnn-
tiera; -eira, de bonne voìonté, volontisrs 43,
22; 45, 29; 165, 9; 245, 15; 282, 18.
volontieramen (v51ûnt&rîa mSnte) adv. voton'
tiers 392, 14. .
volontos (vòlûntosnm) acy. désireux, dispose 60,
3; m, 1.
volpil (vftlpScillnm) a^. Uìche 146, 21.
volpilhia, lûáteté.
volpilho {de volpilh) s. m. 37, 23.
voltnt (♦vòltntnm) adj. voúté 50, 3.
volnn- V. volon-.
volvre (vÔlvSre) v. /. II. tr., prés. ind. sg. 1.
volv 105, 26; 3. volf 59, 14; jh:. prés. volven
58, 21; pc. p.yout 86. 22; 203,27; mcduler,
réfl. se tourner, se changer 58, 21 ; 105, 26.
vo*n = V08 en.
vont V. on.
V08 (vos) pron. pers. ton. pl. sj. o. vous; vo'nfl
(= vos vos) vous vous 425, 33; vo*n (= V08
en) vous en; at. dat. et acc. vos; appuyé 'UB
et *8 : e'us {ou eu's) I82:, 4; iens {ou ieu's)
37, 25 je rot4s\ no's {ou no'us < non vos)
ne vous 399, 2; si'ens Xou sie'us < 8i vos)
si rous 348, 37.
vostre (vdstrnm p. vSstrnm) pron. et adj. poss.
2* pers. pl. masc. sg. aj. vustrc; -8; o. vostro;
pl, sj. evostre; o. vostres; /. sg. ^j. 0. vostra;
pl. sj. 0. vostras, votre, vòtre.
vot (votum) s. m. ooeu 158, 30; 382, 11.
votz; vot 359, 5 (vocem) s. /. voix 88, 13;
185, 5.
voutor (♦vîlltôrem p. vOltilrcm) s. m. raiUour
190, 16.
vout (♦vòvîtum) s. m. moine 242, 2.
vout T volvre.
vulgar {suv.t vulga'irem) s. m, langage vulgaire
213, 7, 32.
vulguarment (vtllgfiri mônte) adv. vuìgairsmêfU
435, 25.
y V, i.
y- c/. i-.
ydola {sav., Idola) s. /. idole 378, 3i ; 38i, 17.
ypocrita {sav.^ hŷpôcrïtam) s. m. hypoeriU
374, 5.
ypocrizia (♦hypocrtsiam p. hŷp5crî8im) «. /.
hypocrisie 375, 12.
ypotecari ; epo- {sav.^ ftpSthOcârlum) s. m, apa^
thicaire, pftarmacien 347, 11, 24.
yu e (ebrlum) adj. ivre 33, 25.
sa; zai v. sai.
zo t;. 80.
V
j/3á
hó^' /
This book is a preservation photocopy
produced on Weyerhaeuser add free
Cougar Opaque 50# book welght paper,
which meets Ae requirements of
ANSI/NISO Z39.48-1992 (pemianence of paper)
Preservation photocopying and binding
by
Acme Bookbinding
Qia]iestown, Massachusetts
Q
1994
U£ì