Google
This is a digital copy of a book thaï was prcscrvod for générations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project
to make the world's bocks discoverablc online.
It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the public domain. A public domain book is one that was never subject
to copyright or whose légal copyright term has expired. Whether a book is in the public domain may vary country to country. Public domain books
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover.
Marks, notations and other maiginalia présent in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journcy from the
publisher to a library and finally to you.
Usage guidelines
Google is proud to partner with libraries to digitize public domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the
public and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we hâve taken steps to
prcvcnt abuse by commercial parties, including placing lechnical restrictions on automated querying.
We also ask that you:
+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use thèse files for
Personal, non-commercial purposes.
+ Refrain fivm automated querying Do nol send automated queries of any sort to Google's System: If you are conducting research on machine
translation, optical character récognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encourage the
use of public domain materials for thèse purposes and may be able to help.
+ Maintain attributionTht GoogX'S "watermark" you see on each file is essential for informingpcoplcabout this project and helping them find
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it.
+ Keep it légal Whatever your use, remember that you are lesponsible for ensuring that what you are doing is légal. Do not assume that just
because we believe a book is in the public domain for users in the United States, that the work is also in the public domain for users in other
countiies. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we cani offer guidance on whether any spécifie use of
any spécifie book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner
anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe.
About Google Book Search
Google's mission is to organize the world's information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps rcaders
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full icxi of ihis book on the web
at |http: //books. google .com/l
^000966770
3o3 K /(
^
CHRE8T0MATHIE PROVENÇALE
ACCOM?AONËE
D'UNE GRAMMAIRE ET D'UN GLOSSAIRE
KABL BABT8CE.
Densième ídltìon, augmentés et entiéreneat refondne.
ELBEEFELD.
R, L. FRIDEKICHS, ÉDITEUR,
■ ;
Imphneríe de R. L. FRimiOBS k Ci», à EIBIBPELD.
i
PRÉFACE.
La deuxième édition de ma Chrestomatkie provençale, que je présente
actuellement aux amis des études romanes, a subi un tel remaniement
qu elle peut à bon droit passer pour un ouvrage entièrement nouveau.
Le choix qui, grâce à> une impression compacte, a pu être notablement
augmenté, offire maintenant un tableau plus riche et plus varié de la
littérature provençale. Les suppressions ont été relativement peu nom-
breuses : lorsque, en certains morceaux, j'ai fait des coupures, c'est qu'il
m'a semblé que les parties conservées donnaient de l'ouvrage une idée
suffisante.
Ce qui frappera tout d'abord, c'est qu'à la classification par genres
adoptée dans la première édition j'ai substitué l'ordre chronologique. En
nûson du grand avantage de cette disposition, il a fallu laisser de côté
toute hésitation en des cas oii il était difficile, voire môme impossible de
déterminer exactement la date de la composition. Un choix plus consi-
dérable que la première fois a été fait parmi les monuments du XTV*
siècle et du XV% et représente maintenant dans ses directions variées la
seconde floraison de la Uttérature provençale.
A peu d'exceptions près les textes sont publiés d'après les manuscrits,
et lorsqu'il en existe plusieurs, d'après les meilleurs que j'aie pu con-
sulter. Par une heureuse coïncidence, il s'est trouvé que j'étais justement
à Paris lorsque mon éditeur m'a demandé cette nouvelle édition, circon-
stance qui m'a permis de faire les copies et collations nécessaires. Je dois
aussi diverses indications à mon ami PaulMeyer, qui m'a également aidé
a déterminer les équivalents français de plusieurs mots difficiles. J'ai dû
IV
prendre dans la copie de Sainte-Palaye les morceaux que j'ai tirés du
manuscrit de Modène, n'ayant pu faire usage de l'original en temps op-
portun. *)
Au lieu de l'introduction littéraire de la première édition, j'ai donné
un court exposé de la flexion provençale, qui, à défaut d'autres secours,
sera, je l'espère, bien accueilli des maîtres comme des élèves. A peu d'ex-
ceptions près j.'ai exclu du Glossaire les noms propres, parce qu'il fallut,
pour la commodité des recherches, y admettre toutes les variantes ortho-
graphiques, ce qui a augmenté l'étendue qui est déjà assez considérable.
Cette fois encore, de môme que dans ma Chrestomathte ýrançaisej j'ai
eu aussi en vue l'utilité des lecteurs qui ne sont point Allemands; mes
compatriotes ne m'en voudront donc pas d'avoir écrit en français le texte
de ce Recueil ni d'y avoir joint un Glossaire français et allemand. Puisse
ce livre, avec lequel j'ai inauguré il y a douze ans mes études romanes,
recevoir sous sa nouvelle forme un bon accueil de tous ceux qui s'intéres-
sent aux Uttératures du moyen âge!
RosTOCK, août 1867.
Karl Bartsch.
*) Il faut ainsi corriger d après le manuscrit les passades suivants: 45, 5 /. o sol; SO,
27 t*ieis; 82, 3 d'Artus; 203, 9 qu'anz m'anes laatrer entorn (cod. tant entorn); 204, 3 m.
Iota: cota: pelota.
POEME SUB BOEGE.
Jkrmnaniêche Sprachdenkmale htrushtigt wnd erklàrt von IHedrich Diezj Bonn 1846, P. 39 --72.
Noe jove omne, quandios que nos estam,
de gran follia per folledat parllam:
qoar no nos membra per cui vinri esperam,
qui nos soste tan quan per terra annam
e qui nos pais que no murem de fam, 6
per cui salv esmes per pur tan quell clamam.
Nos jove omne menam ta mal jovent,
que us non o preza, sis trada son parent,
senor ni par, sill mena malament,
ni r us y es Taitre sis fai fais sacrameni lo
quant o a fait, mica no s*en repent
e inrers deu lion fai emendament.
Pro non es gaigre, si penedenza *n pren.
dis que Ta presa, mica nonqua la te,
que, epslor for&iz, sempre fai epsamen, a
e laisa *n deu lo grant omnipotent
kils mortz et vins tôt a in juijamen.
eps li satan son en so mandamen:
ses deu licencia ja non faran tonnent.
En&nts, en dies foren ome fello. to
mal ome foren, a ora sunt pejor.
volg i Bœcis mètre quastiazo:
auYent la gent fazia en so sermo,
creessen deu qui sostenc passio,
per lui aurien trastut redemcio. ss
mas mal s*en penet, quar non i mes foiso,
anz per eveja lo mesdren e preiso.
Donz fo Boecis, corps ag bo e pro,
cui tan amet Torquator Mallios.
10 vdl*aitre. 11 a manque Ma. 12 e ni vers
deu. Hbresa ii«. 16 forfaz e sempre; (2an«
le mi. for far ze sepre. 16 e manque, laisan.
17 kîl mort Ms, 20 mal] molt Ma,
BARTSCH, Clm«toiaftthi«.
to
de sapiencia no fo trop nuaUos,
tant en retenc que de tôt non fo blos.
tan bo essemple en laiset entre nos,
no cuid qu*e Roma om de so saber fos.
Coms fo de Borna e ac ta gran valor
aprob Mallio lo rei emperador:
el eral mêler de tota la onor,
de tôt Temperil tenien per senor.
mas d*una causa u nom avia genzor:
de sapiencia Tapellayen doctor.
quan veng la fis Mallio Torquator,
donc ?enc Boeci ta gran dolors al cor,
no cuid aprob altre dois li demor.
Morz fo Mallios Torquator dunt eudig:
ecvos e Boma Temperador Teiric;
del fiel deu no volg aver amig.
No credet deu lo nostre creator:
per zo nol volg Boecis a senor
ni gens de lui no volg tener s'onor.
eu lo chastia ta be ab so sermo,
e Teirix col tôt e mal sa razo:
per grant evea de lui volg far fello.
fez u breu faire per gran decepcio
e de Boeci escriure fez lo nom
e sil tramet e Grecia la regio.
de part Boeci lor manda tal raizo,
que passen mar, guamit de contenço:
eu lor redra Boma per traazo.
lo sens Teiric miga no fo de bo,
fez SOS mes segre, silz fez mètre e preso.
11 alinéa. 14 sawt alinéa. 29 sent Ma.
1
Xe SIECLE.
10
15
SO
El capitoli lendema al di clar,
lai solien las altras leîs jutjar,
lai veng lo reis sa felnia menar.
lai fo Boecis e foren 1 soi par.
lo reis lo près de felni' a reptar, 5
qu' el trametia los breiis ultra la mar,
a obs los Grex Borna volia tradar.
pero Boeci anc no venc e pesât,
sal el en estant e cuidet s*en salvar,
Tom nol laiset a salvament annar.
cil li faliren quel solient ajudar,
fez lo lo reis e sa charcer gitar.
EcYOS Boeci cadegut en afan,
e granz ledenas qui l'estan a pesant,
reclama deu de cel lo rei lo grant:
'domne pater, e tem fiav' eu tant,
e cui marce tuit peccador estant,
las mias musas qui ont perdut lor cant —
de sapiencia anava eu ditan,
plor tota dia, faz cosdumna d'efant:
tuit a plorar repairen mei talant.
Domne pater, tu quim sols goernar,
e tem soli* eu a toz dias fiar,
tum fezist tant e gran riqueza star,
de tota Boma Temperi aig a mandar, ' 20
los savis ornes en soli* adomar
de la justicia que grant aig a mandar.
not servie be, no lam volguist laisar:
per aizom fas e chaitiveza star,
non ai que prenga ne no posg re donar^so
ni noit ni dia no faz que mal pensar:
tuit mei talant repairen a plorar*.
Hanc no fb om, ta gran vertut agues,
qui sapiencia compenre pogues.
pero Boecis non fo de tôt mespres,
anc non vist u qui tant en retegues.
la inz els carcers el jaxîa près,
la inz comtava dol temporal, cum os,
de sol e luna, cel, terra e mar, cum es.
Nos e molz libres trobam legen,
dis Boecis esso gran marriment,
quant e la carcer avial cor dolent:
molt val lo bes que l'om fai e jovent,
com el es velz, qui pois lo soste.
quan ve a Tora quel corps li vai franen,45
per be qu*a fait deus assa part lo te.
86
40
Nos de molz omnes nos avem veut,
om per veltat non a lo pel chanut:
es eferms a afan agut.
Gellui vai be qui tra mal e jovent,
e cum es velz, donc estai bonameut.
deus a e lui mes so chastiament
Mas quant es joves et a onor molt grant
et evers deu no torna so talant,
cum el es velz, vai s^onors descaptan:
quant se reguarda, non a ne tan ne quant,
la pelz li rua, hec lo kap te tremblant,
morir volria e es e gran masant.
trastota dia vai la mort reclaman;
ella nol pren ne nol en fai semblant.
Drez es e bes que Tom e deu s^esper,
mas non es bes ques fi e son aver.
ta mala fe nulz om no pot veder:
Tom Ta al ma, miga no Ta al ser.
cum Tus lo pert, a Taltre ve tener.
e la morz a epsament mala fe:
Tom ve u ome quaitiu e dolent,
es malaptes altre près lo te,
non a aver ni amie ni parent,
e dune apella la mort ta dolzament,
crida e ucha *morz, a me quar no ves?'
ellas fen sorda, gens a lui non atend;
quant menz s'en guarda, no sap mot, quan los
Si cum la nibles cobrel jorn lobe ma, [prent.
si cobre avers lo cor al christia,
qui tant i pessa que al no fara ja;
e deu nos fia ni deus e lui no ma,
quan se reguarda, pero res nol rema.
Molt fort blasmava Boecis sos amigs
qui lui laudaven dereer euz dis antix,
qu*el era coms molt onraz e rix
et evers deu era tôt sos afix,
Molt lo laudaven e amie e parent,
c'ab damrideu se ténia forment,
pero Boecis trastuz los en desment:
no s*es acsi cum anaven dicent.
cel non es bos que a frebla scalas te,
qui tota ora sempre vai chaden:
aquel qui Ta non estai fermament.
e quais es Tom qui a ferma schalas te?
Bos christias qui cre perfeitament
deu la patema, lo rei omnipotent,
1 dia. 15 de cel Ma: del cel D. 37 e las.
38 cotava Ms,: contava 2>. 39 cel e terra
mar dis.: e terra mar U.
4 sans alinéa, 6 a mes e lai Ms. 7 sans
(Uinéa, 24 la manque Ms. 31 e loi e no Ms.
34 dias. 37 sans alinéa. 43 qui la.
BOECB.
6
et en Jhesn que ac tan bo talent,
chi nos redems de so sang dolzament,
e sanctom spiritnm qui e bos emes desend,
que quel corps iaça, eu li vai Tanna dozen.
bos crìstiiúis qui a ta! eschalas te, s
cel non quaira ja per negu tonnent.
Cum jaz Boecis e pena charceral,
plan se sos dois e sos menuz pecaz,
d'una donzella fo lains yisitaz,
filla's al rei qui a gran poestat. lo
ella's ta bella, reluz ent lo palaz.
lo mas intra inz es granz claritaz:
ja no es obs fox issia alumnaz,
yeder ent pot Tom per quaranta ciptaz.
qnal oras vol, petitas fai assaz. is
cum eUa s*auça, cel a del cap polsat.
quant be se dreça, lo cel a pertusat,
e ve lainz tota la nuyestat.
Bella*s la domna el vis a tautpreclar,
dayan so vis nulz om nos pot celar; so
ne eps li omne qui sun ultra la mar
no potden tant e lor cors cobeetar
qu'ella de tôt no vea lor pessar.
qui e leis se fia, morz no Tes a doptar.
Bella*s la domna, mas molt es de longs dis, ss
nos pot rascundre nulz hom denant so vis.
hanc no vist omne, ta grant onor agues,
sil forfez tan dont ellas rangures,
808 corps ni s' anma miga per ren guaris ;
qnoras ques vol, s'en a lo corps aucis, so
e pois met Tarma en efifern el somsis.
tal li comanda qui totdias la bris.
ella smetessma tels claus de paradis,
qnoras ques vol, lainz col sos amigs.
Bel Sun li drap, no sai nomnar lo fil,86
mas molt per foren de bon e de sobtil.
ella se fez, anz avia plus de mil.
tan no son vel, miga lor prez avil.
Ella medesma teiset so vestiment,
que negus om no pot desfar neienz. «o
pnr Tuna fremna qui vers la terra peut
no compruri*om ab mil liuras d'argent.
ella ab Boed parlet ta dolzament
'molt me derramen donzellet de jovent,
que zo esperen que faza a lor talen. 46
primas me amen, pois me van aissent;
la mi* amor ta mal vau deperden.'
5 aital Mi, 25 dias. 33 tels] ten las;
Diez jprapoêe clans paradis. 39 teiset if*.
41 rert if 9, 44 aie Ùdiu», 47 mia mort Ms.
Bel sun li drap que la domna vestit,
de caritat e de fe sun bastii
il sun ta bel, ta blanc e ta quandi,
tant a Boecis lo vis esvanuit
que el zo pensa, uel sien amosit.
El vestiment, en Tor qui es repres,
desoz avia escript u pei iï grezesc:
zo signifiga la vita qui enter' es.
sobre la schapla avîa u tei 6 grezesc,
zo signifiga de cel la dreita lei.
Antr' ellas doas depent sun l'eschalo;
d'aur no sun ges, mas nuallor no so.
per aqui monten cent mili auzello;
alquant s'en tomen aval arreenso;
mas cil qui poden montar al 6 al cor,
en epsa l'ora se sun d'altra color.
ab la donzella pois an molt gran amor.
Cals es la schala, de que sun li degra?
fait sun d'almosna e fe e caritat,
contra felnia sunt fait de gran bontat,
contra peijuri de bona feeltat,
contr' avaricia sun fût de largetat,
contra tristicia sun fait d'alegretat,
contra menzonga sun fait de veritat,
contra lucxuria sun fait de castitat,
cobtra superbia sun fait d'umilitat.
quascus bos om si iai lo so degra.
cal sun li auzil qui sun al tei montât,
qui e la scala ta ben an lor degras?
zo sun bon omne qui an redems lor peccaz,
qui tan se fien e sancta trinitat,
d'onor terrestri non an gran cobeetat.
Cal an li auzil significacio,
qui de la schala tornen arreenso?
zo sun tuit omne qui de joven sun bo,
de sapiencia qui commencen razo,
e, cum sun vell, esdevenen fello
e fan perjuris e granz traicios.
cum poisas cuida montar per l'eschalo,
cerqua que cerca, noi ve miga del so :
ven lo diables qui guardal baratro,
ven acorren, sil pren per lo talo,
fai l'acupar a guisa de lairo,
fai l'aparer, de tôt nol troba bo.
Bella 's la domna e granz, per ço sedenz ;
no vist donzella de son evaiment.
3 e ta blanc Ms. 9 escript avia Mi.
11 sam alinéa. 12 so] snn Ms, 13 miri Mi.
14 arrenso Ms. 33 signifacio Ma, 34 anenso
Mi.
11 XI* SIÈCLE. 12
me meesme, mas lo paer pennanens e me que voe crepz cnm sera &it. Ja no par-
meesme, el fai las obras. No créez que larái ab vos montas cháusas, car loprin-
eu el paer el paer es e me; sobrequetot ceps d*aquéstmun vé e non a emé alcnna
per me es, mas las obras créez. Veramen, chánsa. Mas per zó que lo múnz oonóscha
ver amen vos die: cel chi cre e me, las s que en ám lo paer e que aissi cnm lo
obras que en faz cellas &ra e maor d*a- paer me donét lo comandamén aissi o fáz ;
questas las fara; car en vanc an paer, e leváz, anném de ici.
calque chansa reqnerret el men nnm, aizo Ego sum vitis vera, en soi yéra viz
farai, que sia dari^jat lo paer en ffll. Si el mens paer es lo contivadre. Tôt Teisser-
alcnna chansa me qnerrét el men nnm, aizdio men no portán Mith e mé tolra lo, e tôt
farai. Si diligitis me, si t<5s me amát, aqnéll chi porta Mih pnijara 16 que port
gardáz ios mens comandamens, e en pre- plúis f]*úith. Vos esz ja népte per la
jarái lo paer, e dara vos antre acosselli- paránla que ai parláda a tòs. Permaaéz
addr que permánia ab vos dnrablamen, e mé e eu e vos. Aissi cnm Teissermens
Tespirith de vertát, lo cal no pot lo múnzis no p<5t portar Mith de se meésme, si no
recébre, car no lo vé ni lo sáb. Mas vos permanrá en la viz, aissi âchamen e vos
lo conoisseréz, car ab vos permanrá e e si e mé no permanrét. Cén chi perma
vos er. No vos grupirai drfes ; yenrái a e mé e en en lui , aquest porta mont
vos. Engnéra petith el múnz ja no me Mith; car ses mé neén podéz far. Si
Té; mas vos me veez, car en vin e vésso alcús no perroanrá e mé, sera fors mes
vinrét. Vos conoisseret en aqnel dia que aissi cnm Teissermens e sechará, e cnlliran
eu soi en paer e vos e me e en e vos. lo e metran lo eu fdc e ardrá. Si per-
Ceu chi á ios meus comandamens e Ios manrét e mé ellas mias paránlas per-
gárda, aquell es chi mé áma. E chi me manran e vos, cal que chansa volret quer-
áma sera amáz del mén paer, e eu Tama- 2s réz e sera vos fáita. En aiso es clarifiât
rai e demostrarái li me meésme.* Dii|is li lo meus paer que vos portét meut Mith
Judas, non aquéll d*Escarìòth, 'dòm, cals e que siás fiait méi disciple. Aissi cnm
chansa es fiicha , car a nos te es a de- lo paer me amét e en yos améi. Permanét
mostrár e au mnn no?* Bespondét Jésus en la mia amdr. Si yos g^ardarét los
e diiss li ^81 quis diligit me, si alcusto meus comandamens, permanrét en la mia
me áma, gardará la mia paránla, el meus amdr , aissi cum en gardéi los comanda-
páer amara 16 e venrém a lui e fsixém mens del meu paer e permain en la s<5a
maisé chas lui. Ceu chi no m*áma no amdr. Aquéstas cháusas vos ai parládas
garda las mias paráulas. E la paráula que lo meus jans sia e yos el y<5sá*e jáuis
qn^ayét anvida non es mia, mas d^aqnellss sia umpliz. Hoc est preceptum meum,
chi mé tramés, del paer. Aquéstas chán- aizó es lo mens comandamens que yos
sas YOS ai parládas permanéns chas yos; améz Tus Tántre aisi cum eu Yés améi.
mas Tacoselliadre sainz espiriz, lo cal Negús dm non a madr amdr d*aqu6sta,
trametrá lo paer en meu núm, el Yds do- , que pause s'arma alcús per sds amix. Vos
zerá tdtas chansas e yos sdzministrará td- 4o ész li méi amie, si farét aquellas châusas
tas aqnéllas châusas que eu Yds dirai, que eu Yds comán. Ja no yds die sers,
Paz YOS laise, la mia paz yos dd. Eu no car lo sers no sab que faza sds séiner ;
la Yds do aissi cum lo múnz la ddna. No mas Yds diissii amix, car tdtas las chau-
sia turbaz lo Ydstre cdrs. Auyìsz car eu sas que auYÌi del meu paer yos fezii co-
Yos diissii: Yanc e Yéin a Yds. Si yos 46 nogúdas. Vos no me elesqnész, mas eu
me amassáz, yos certas esjauYÌráz, car eu Yds elesqnéi e pansei Yds que annét e
Yáuc au paer; car lo paer es maer de mé. portez Mith el Ydstre Mith permánia,
E adra yos o dissii anceis que sia fait, que calque cháusa yos requerrez lo paer
8 nâ. 10 nû. 26 demostraránli. 32 a lia. 8 Ycrá. 10 pórtan. 84 nóstre.
18 EVANGILE DB SAINT JEAN. 14
ea men núm vos do. Hec mando vobiêy mún es jutjáz. Engiiém vos ai a dir mdutas
aquéstas cháusas vos comán que vos améz cháusas ; mas non o podét portár aóra.
Tus lantre. Si lo múnz vos aira» sabchát Mas cnm venrá Tespirith de vertát, esse-
qne me ác en ira primer de vos. Si vos niará vos tóta vertát; car no parlará de
foesis del mún, lo múnz améra zo qae s se meésmo, mas cal que cháusa auvirá
era bô; mas car v<58 non ész del mún, parlará, e anunciará vos aquéllas cháusas
eu vos elesquéi del mnn, per zo vos que sún a venir. £1 më darifjaráy car
aSn lo múnz. Membre v<^ délia mia del méu o recebra e anunciará vos d.
jNuinla que eu vos diissii: non es lo sers Tòtas las chausas que lo páer á sun mias;
Biáer de b6 senior. Si me persegruéren, eio per zo dissii que del méu o recebra e
VQ6 persegTán« Si gardéren la mia paraula, anunciará vos o. MocUcum etiam^ petit
ella Ydstra gardarán. Mas tdtas aquéstas e ici no me veirét e des cháp petit e
cháuBaa vos fìurán, car no sáben cellúi chi voirez mé, car eu vauc au páer.* Per zo
mé tramés. Si eu no vengfués e agués dizien alcánt de sôs disciples entr*éuz
parlât a éu2, non igren péchât; * aórais 'qu'es aizó que nos dii: petit e ja no me
acértas ei viren e airéren e mé eu méu veirét e des cháp petit e voirez mé, e car
páer. Mas que sia umplida la paráula vauc au paer?* Per zo dizien 'que es
chi 6ê escriata en la lor léi, que de gráth aizé que dii petit? No sabém que parla.*
me iguên en òdi. Cum autem venerù Gonog acértas Jhesus que lui volien de-
paraclàus, mas cum venra Tacosselliadre %o mandar, e diiss a éuz 'd'aizé querét entre
ecd en vos trametrai del páer, Tespiríte vés, car dissii: petith e no mé veirét, e
de vertáth, cM procé del páer, ei portará des cháp petit e voirez mé. Yeramén, vera-
testîmoni de mé. E vos portaréz testiméni, mén vos die que ploraret vos, mas lo
car am me ész déis lo comenzamen. munz jauvira. Vos serez entristat; mas la
Aiuéstas chausas parléi a vos, que nos6 vdstra tristicia sera trastornáda en jáu.
lî&zeecandalizáth. Fors las sinagégas vos La fémna cum efanta a tristicia que la
fuin; mas la dra vé que trastdt céll chi séa ora vé; mas cum efantat á Ve&n, ja
vtfi auGÎ se jutge donar servizi a déu. E nolli mémbra de la dolér per lo jáu, car
aquéstas chausas, car no conóguen om es náz el mun. E per zé vos avét
lo páer ni mé. Mas aquéstas chausas aiso adra tristicia; mas des chap vos voirai el
a VÓ8 parládas, que cum vonrá la lor dra vdstre cdrs s'esjauvira , e lo vdstre jau
raaembrét que en vds o diissii. Aquéstas negus dm no tolrá de vds : en aquéu dia
.ckiusas acértas déis lo comenzamen no vos vos no mé dcmandarét alcúna cháusa.
dissii, car ab vds éra. Vado ad eum Amen ameti dico vobis, si quid pe-
qui misit me, mas adra vauc a celluiss tierùis, veramen, veramen vos die: si al-
chi me tramés , e negus de vds no mé cúna cháusa querréz lo páer eu meu num,
demanda : o vas ? Mas car vds dissii dará a vds. Trecia que adra no quesisz
aquéstas chausas, tristicia umplith vdstre alcúna cháusa eu meú niim. Queréz que
cdr. Mas eu vds die la vertát : vos cové vdstre jáuis sia plés, e recebréz. Aquéstas
que eu an, car si eu non irai, racosse-4o chausas ai parládas a vds e semblánzas.
liádre no venrá a vds. Mas si eu irai, Ve la dra cum eu no pariarai ja a vds
ieu lo trametrai a vds. E cum éll venra, en provérbis , ma aubértamen vos annun-
repenrá lo mun de pochât e de drechúra ciarái del páer. En aquell dia querréz eu
e de jútjamen : de pecchát acértas, car no meu num. E no vos die que eu prejarái
creéren e mé: de drechúra acértas, car 45 lo páer de vds, car meésmes lo paer vos
eu vánc al paer e ja no mé veirét: do áma, car vds me amáz e creész que eu
jutjamen acértas, car lo princeps d'aquész ,_ . . - «^ . .
22 veram veram. 26 efantara. 80 ueira.
31 iaufl; a de la main du correcteur, 37 que
15 la lacune rCeèt pa$ indiquée, 16 meu. aóra que: le 2^ que est^ effacé par le correcteur.
24 âme. 38 intge. 30 ehásas. 4A íutiam. 38 chasa. 43 ememnu.
16 XI« SIÈCLE. 16
eissii de déa. Eissii del paer e veng^ii Tein a të. Pácr sáinz, garda los cals eu
eu mún: des chap grnp lo mún, e vauc to nom me donist, que sien una chansa
al paer.' Dizen li si disciple 'ec, adra par- aissl cum em nos. Giun eu era ab euz los
las aubertamén e no diz alcú provérbi. gardáva eu to nnm: los cals me donist
Aòra sabém que tótas cháusas sábs, e no s gardéi e negús d'aquész no perith mas lo
t'es dbs que alcús te demande. En aiz<5 fQls de perdicio, que la escríptára sia
creém que de déu eissist.' Bespondét a aumplida. E a óra vein a té e aquéstas
évLz Jésus 'aòra créez; ec, ve la dra e ja cháusas parle eu mún, que ájen lo méu
vé que vos siáz devis cháscbús e sas prd- jaui umplit e se meésme. Eu donéi a éuz
prias cháusas e me grnpáz soi; e no sòiio la tda paráula, e lo múnt ac éuz en odi,
8<51s y car lo paer es ab mé. Aquéstas car no sún del mún, aissi cum eu no soi
cháusas vos ai parládas que ajiz páz e del mún. No prdc que los tóUas del mún,
mé. El mún aurez pressura ; mas iiaz vos : mas que los gardes de mal. No son del
eu venquéi lo mún.' mún aissi cum eu no soi del mun. Sancti-
8úblev<xtÌ8 oculù, aquéstas cháusas par- is fQa lés e vertát, la téa paráula es yertát.
lét Jésus e sozlevaz los élis eu cél diss Aissi cum tu me tramesist eu mun, e eu
'paer, la éra Té, clari^ja lo to fQl, que lo lés tramesii el mun. E per éuz eu sancti-
tés ffllz te clarifige ; aissi cum tu li do- fige mé meésme, que e ill sien sancti^ât
néz poestát de téta chám, que tôt zo que e yertát. E no préc tant solament per
ta li donést, des a éuz vitaetema. Yitato aquész, mas per aquéuz chi an a créer
etema es aquésta, que ill té conéschen e mé per la paráula d'éuz; que túith sien
sél e Jesum Crist lo cal tu tramesist. Eu una cháusa aissi cum tu, paer, es en me
te clarifigéi sobre terra , la ébra cosméi e eu en té, que ill sien e nés una cháusa»
que tu mé donést que faza. E aéra tu, que lo munz créa que tu me tramesist. E eu
p&er, clariiija mé près te meésme de la «s donei a euz la clardat que tu me donist,
dardât que eu agúi près té ancéis que que sien unacháusa, aissi cum e nos em
fés lo munz. Lo to num manifestéi auz una cháusa, eu en euz e tu e me, que sien
émes que tu mé donist del mun. Toi éren cosmat en una cháusa, e lo munz conoscha
e donist los mé e gardéren la téa paráula. que tu me tramesist e amest los aissi cum
Aéra conégnen que tétas las cháusas quoso me amest. Paer, voll que aquill quem
tu mé donist sun de té, car las paráulas donist aqui o eu soi e ill sien ab me, que
que tu mé donist donei a éuz , e ill re- veen la mia clardat, la cal me donist, car
céuben e conégnen yeramén que de té issii amést me avan lo costituemen del mun.
e creéren que tu mé tramesist. Eu préc Paer jusz, lo munz no té conég, mas eu
per éuz , no préc per lo mun , mas pér ss te conoguii, e aquist conoguen que tu mé
aquész que mé donist, car toi sun. E tramesist. E fezii a éuz conogút lo to
tétas las mias cháusas sun téas e las téas num e farai lé conogut, que la amers per
sun mias, e soi clari^áz en éuz, e ja no cal tu me amést sia en éuz e eu en éuz.
séi eu mén, e aquist sén eu mun, e eu
CHANSON PIEUSE.
Pond Meyer, anciennes poines religieuses en langue doc y Boris 1860, P. 16—17. Dans le
rkythme et la mélodie de Vhymne latin In hoc anni drculo. J'ai omis les strophes latines, fpii
alternent avec les provençales.
Mei amie e mei fiel, 40 aprendet u so noel
laisat estar lo gazel: de virgtne Maria.
2 uanc. 4 aubertám. 6 chásas. 7 créem.
9 chas chúi. 13 más mas. 19 poéstat:
Paceenit n'est pas sûr.' 20 des] dos. 26
aguú. 31 sum. 83 verám. 8 ai en. 20 mas mangue. 84 oisz.
17
PRIERE À LA VIERGE.
18
Lais Tom dire chi non sab,
qu'en loi dirai ses nnl gab:
mont n'em issit a bo cbab
dt virgme Maria.
So salgat, re qn'es be ver,
no chai c'om s'en desesper:
dens i yen per nos maner
m te, virgo Maria.
'Non perdrai virginitat,
tos temps anrai chastitat,
si enm es profetizat,
pois er virgo Maria.'
'En soi l'angels Gabriel,
aport vos saint fiel:
dens descen de sns don col
ni te, virgo Maria.^
Cnm la reina l'enten,
8Ì1 respon tan piamen
*aco sia an so talen
e virgine MariaJ
10
iê
so
Cum la reina l'auvit»
si l'amet e sin janvit:
'aco sia an so chansit
tVi te, virgo Maria.
Tu es mesa^ee al rm,
si cnm tn o dit, o crei:
a lui me do e m'antrei
egOj virgo Maria.
Ancela soi damrideu
si cum tn dit cre en:
maire serai damrideu
e pois virgo Maria.'
L'angels es den cel vengut
e la dompna Ta creut:
per tal n'esmes ereubut
de virgine Maria
Eu Yos ai dit mon talan,
e vos dijat en ayan
chasqus vers nous ab non can
de virgine Mariai
PBIÈRE À LA VIERGE.
I^Btul MeyeTf aneienneê poétieê reHgieuêes en langue doc,
Veisis Miete Mtrie.
1860, P. 18-19.
Maria, deu mure,
dens t'es e fils e paire:
domna, preja per nos
to fil lo glorios.
E lo pair' aissamen
pr^a per tota jen;
e c'el no nos socor,
tomat nos es a plor.
Eva creet serpen,
un agel resplanden;
per so nos en vai gen:
dens n'es om reramen.
Car de femna nasquet,
dens la femna salvet,
e pre quo nasquet hom
que garit en fos hom.
SB
80
S»
Eva, moler Adam,
quar creet lo Setam,
nos mes en tal a&n
per qu'avem set e fam.
Eva mot foleet
quar de quen frut nuuŷett
que dens 11 deyedet,
e cel que la creet.
E c'el no lan crées
e deu fruit no manjes,
ja no mûrira hom
chi âmes nostre don.
Mas tan fora de gen
ch'aner' a garimen,
cil chi perdut sera»
ja per re no foran.
9 fatU-U ranger cette êtropke aprèê 18, 12 ?
L2 er mangue. 13 Gabriels. 14 apor. fiels.
L9 talent. 82 nés.
6 mesatjes, al rei if. 10 tn o dit.
15 erambnt. 19 chaqnes. nos jan. 84 ch*
aner* Rochegude: ch* an er' M.
19
XI« SIÈCLE.
20
Adam meiŷet lo trmt
per que fom tnit perdut:
Adam no creet dea,
a tôt nos en vai greu.
Dens recenbt per lui mort
e la crot a gran tort,
e resors al tert dia,
si com dii Maria.
Aut apostols cumtet
e dis c'ap deu parlet,
qu'eu poi de Galilea
viu lo verem angera.
Vida qui mort aucis
nos donet paradis;
gloria aisamen
nos do deus yeramenl
CONFESSION.
Baul MeffeVf cmcienneê poéeieê religieuêeê en langue étoc, Paris 1860, P. 10 — 12.
Deus, receb me, qu*eum ret a te
cofes e penent des pecaz, lo
qu'ai fsûi e diz e cosiraiâs,
e del mesprendement
de Tora que fui naz
e e fous babtizats
tro en est jom présent. 15
tu si est vers prestre et vers deus
et eu pecaire, qui soi teus,
a tim cofes membradament.
pos fui naz de ma maire,
comensei mal a faire m
contra teu mandament.
e eu lo fis e eu lo dis
el diables Tescris
pel meu acusament.
80 qu'el escris e tu delis *&
e toma a neient.
De ma longa malesa,
de ma laja oreesa
te fas cofesament;
de tantas guisas laias so
ai oreezas faitas,
las, pecaire dolent:
ei en dol e mo cor*
e ira e maniment.
eu mesis m'en acus 35
que anc om non fes plus
ni ac 80 cors entent:
e d'aiso, so cofes,
2 perdut tuit? 10—11 peut-être Cofes e
peneoent Des pecaz qu*ea ai las B diz e
cesiraz. 19 Mes. 83 la lacune rCeft pas
indice, 87 ni ac.
mensungas die ades
e ment mo sagrament,
que jur ti e ta maire,
et tôt lo teu afaire
d'aso don sei que ment,
engans et laironias,
traisios et bausias
ei fait mon esient.
e Teir et bauvir,
e bajar ee sentir
ai mespres mot soent.
se re vei que m'agrat
ei mala volontat
e d'aiso sim repent.
de tôt aisom penet
et a merset m'en ret,
qu'en fasas to talent,
fait ei pecat mortals,
dignes soi de toz mais,
se ti pietat no'n prent
des mais e des deleit
qu'ai fait pes teus despeit
m'en feri en est peit,
mia colpa dizent.
mia colpa 'n die eu,
e si la'n &8 vas deu
e ma colpa'n entent.
Jhesus bos, Jhesus dolz,
mercet quer per tos noms
e ver castiament.
1 Aut Ms: ans M. 22 repen.
pren. 80 faL despeia. 82 dizen.
86 douz. 37 tôt.
28 no n*
iiô enten.
91
LE MABTTBE DE SAINT ETIENNE.
32
meroet qner per ta maire
a ti e a to paire
del mal oontenement
que ei tengut e ei agnt
ades e mo jovent.
îaÂB me merce tuh très,
que al diable pes
del meu melnrament
Jbera» per ta bontat
gmram de lait pecat,
de blasme e d*auniment.
e d*aquel8 que ei fat
(d'aqnels i a asat)
fai me perdonament.
6 bos dens, so vee,
panes es mos bee
que e mi es,
e nula res estre merces
menar nom pot a salvament.
paubr'es ma fes^
el mal gran es
10
LE MAETYBB DE SAINT ETIENNE.
Saymmardf choix des poUieê oriffinales des troubadours, Tome 2, P. 146 — 151.
PUach ëe saii Istore.
Sezets, senhors, e ajats pas,
so que direm ben eecoutas,
car la lissos es de vertat;
non h y a mot de folsetai
Esta lisson que legirem
delà fochs dels apostols trayrem.
lo die san Luc recontarem:
de sant Estere parlarem.
En aquel tempe que deus fo mit
et fo de mort ressuscitât
et pois el cel el fo pujat,
sant Esteve fo lapidât.
Aiyats, senhors, per quai razon
lo lapideron li fellon,
car oonnogron, deus en el fou
et fec miracla per son don«
Encontra el corron e van
li fellon Libertinian
e li crudel CiUcian
e li autre Alexandrian.
Lo sers de deu e las yertuts
los a messongiers conoguts,
loe plus sayis a rendut mutz,
los paucs, los grans totz a vencutz.
Quant an auzida la raso
e conogro que vencut so,
d'ira lor enflo li polmo,
las dens cruysso cuma leo.
2 a ta maire. 8 de. 18 lisson. 19 dieos
eic 21 pueys. 28 los fêlions Losbertinians.
29 e los crudeli Cilicians. 30 els autres
AkcnuiâTiaiis. 81 ser. 86 Tencuti. 87 lo
polmo. 88 cum al leo.
Cant lo sant yi lor voluntat,
no quer socors d'ome armât,
sus en lo cel a regardât:
aigats, senhors, cum a parlât.
16 'Or escotats, nous sia greu,
que sus el cel ubert vec eu
e conosc la lo filh de deu,
que crucifixeron juzeu*.
D^aisso foron fort corrossat
so li fais juzeu et an cridat
'prengam lo, que trop a parlât,
gittem lo for de la ciutat*.
No se pot plus Torgolbs celar,
lo san prenon per lo penar:
s6 déferas els lo van menar,
comensson a lo lapidar.
Yecvos qu*als pes d'un bachallier
pauson lur draps per miels lancier:
Saul Tapeleron li premier,
80 San Paul cels que vengron darrier.
Lo sant vie las peyras venir,
doussas li son, non quer fùgir:
per son senhor sufifri martyr
e comensset aysso a dir
85 'Senher deus, que fezist lo mon
e nos trayssist d*infer prion
e nos donest lo teu sant nom,
recep mon esperit amon*.
2 &it. 5 paubres m*a fes. 9 non. 15 no
vos. 16 yeu. 18 juzien. 20 los fais juienz.
28 Torguelh. 86 mont 87 domnest^
38 amont.
23 XI» SIÈCLE. M
Apres son dich 8*aginolhet, 'lo mal quem fan perdona lor,
don a nos exemple donet; no*n ajan pena ni dolor.'
car per sos enemics preguet, Quant aquest sermos fo fenit,
e 80 que vole el accabet. el martyri foc adymplit,
'Senher deus, pies de gran doossor', s sanct Esteve foc exausit
80 dis lo sers a son senhor, el regnum deu s'es adormit.
DEUX SERMONS.
Jahrhwih fur ramaniêcKe und engUêchê LUeratur VII, 81—84 (pMiéa par M. Paul Meyer),
I. nostre s. et Abietar Tevesqnes era al sobira
Hodie nota est beata virgo Maria altar. Del primer altar tro a Taltre avi»
cujus vUa tnclùa cunct(M illustrât xv gras, e quant efas en pojava dos
ecclesias. Oi es la nativitaz de la bon-io gras o très, om o ténia a gran meravila
aurada virgina Maria qne per la sua richa e dizio que grans signes faria. E cmn.
vida onra totas las gleisas. Per gran pasero alz gras, nostra dona sancta Maria»
meravila fo nada aquesta dona, qne nos pojet toz los xv gras tro que yeng a^
trobam que Joachim sos paire et Annua Taltar on era Abietar Tevesques; e dis
sa maire avion estât gran termtni essemsis toz lo pobles que granz meravillas aqnél
e no podio ayer efifant, tant qne Abiaatar, efifas faria. Pro jos fo nurida ab las
que era preire de la leg, soanet la offerta altras verges dol temple , et ac tan gran
de Joachim , vezent tôt lo poble ; et ac sapiensa que Tevesques Abietar li mandava
tal verguina Joachim que s'en fugi ab sas tota ora coseil, tant li dizia granz paraulas
bestias ab sos pastors, et anet s'en moltto e bêlas. El servizi del temple estet tro
long en una montana, e laiset sa moler que Joseph l'esposet per comandament
per zo que Abiatar lo preire Tavia dit d'angel; e nostre seiner près çham en
que deus Tavia adlrat, quar nol dava ella. Aquesta gloriosa dona pregem qne
efant. Et estet gran temps que de sa nos plaig ab lo seu fil sine fine in se-
moler non audi novas. Et un dia la dona ts cula secuhrum. Amen.
estava sola a la fenestra de sa chambra
e vi una basser sus en u laurer, que U.
s'esgausia ab sos poucis, et ac molt Postquam consummati sunt dies octo
gran dol e dis ^o deus celi et terre, usque circumcideretur. Auzir , soinor,
unicuique créature dasfructum, et mthiso podet que nos demostra sans Lux evange-
misere abstulisti virum meum. seiner lista ; car zo nos diz que nostre s. quant
deus, reis de cel e de terra, ad unaquega ac compliz los vin dias de la sua nati-
creatura donas fruit, et a me lassa as vitat si fo circucis, et enn aquela circum-
tolt mo senor'. E jetet se a soleit e cisio fo apelaç Jhesus , quar zo era
nostre s. ac pietat de la dona, et eviet son 36 comandat e la leg que tnz li efant mascle
angel al mant que tomes a sa moler. que naisio, quant avio viii dias compliz,
E si fez, e nostre s. donet lor efant: zo que il fosso circumcis, et en aquella cir-
fo nostra dona sancta Maria. Ara, a cumcisio om lor trenchava la superfluentat
chap de dos anz que fo nada, portero de la charn essi lor pausava lo nom per
la al templum domini e giquiro la a 40
3 sermo. 6 dieus. 90 que vos. 89 eharm
5 plen. 6 ser. 28 poncis. 86 mêler. e ssi
SERMONS.
. apellaz aquel efas. E n. s. que zo es 'eul devet*. Senor, quam pauc te
gxLz el mond per adimplir la leg aquel mandamentl quar ta yiaz oo Tefiis
diz el avangeli *nan vent solvere pod anar e parlar et es em poder de sos
sed adimplere, eu no veng per talanz a £eu:, adonc laisa den el seu stnrizi,
la leg, mas adimplir^ et el medeis s e pausa se el poder de diable et el deleit
1 dia de pos la sua nativitat n. s. del segle. E laisa encore los pairis eli
ser circumcis, et en aquella circum- covinenz que faiz avio , on los avia mes,
fo appellaz Jbesus. Jhesus la- vas n. s. pel sou servizi &r e gardar,
alvator dicitur: Jhesus e lati quar il nos gardo de peijurar ni de lor
t es appelaz, e nostra leg n. s. £10 fe mentir, ni de neg^ pediat a faire tes
10 el fo appellaz salvaire que el gardo que nol &»>• £ pauso lor amor
igutz per nos salvar e gerir. £ e las manentias d'aquest segle, et A deleit
lest nom lo avia mandat Tangels de la charn don ja nol yenra nula re se
fos appellaz quant venc a nostra mais no , que zo dis aisi ^quid prodêêi
lancta Maria. £t el aportet lo tb homini si universum munaum lueretury
lel pare esperital sil dis ^ecce anima sua detrimerUum patíaturV Zo
umciines in utero et paries JiHum dis 'que profeita ad ome si tôt lo mon
ibis nomen ejus Jhesum: yec te gazanava ni Taur ni l'argent ni tota la
concebras en lo ventre et offantaras riqueza del segle , que s' arma en sia
)t appellaras lo nom d'el Jhesu.' to pausada e las penas d'eftm, on ja redemcio
senor , devem saber que aquella non aura\ si com diz aizi lo bos om Job
isios corporalment signifia lo nostre ^quia in infemum non es redempidOy
le esperital, et en aisi co enn quar en efem*, zo diz, 'non a neguna
circumcisio era lo nonz pausaz de redemptio'. E per aquo, senor, amaz n. s.
e la superfluentat de la charn tren-:i6 aitant com avez temps de lui senrir, que
tôt en aisi el nostre baptisme es no sabez coras vos traspasarez d'aquest
re nomz pausaz,* zo es la super- segle, que em petit d*ora serez vengnz a
dels vidis devo esser de nos dese- la fi; e laisaz diable e totas las suas
i^uar lo preire enterva Tefant e obras, e trastomem nos a deu, clamem
a li d*aital guisa ^abrenuncias^^ 11 merce que el nos do durable repaus et
£ et omnibus operibus ejus et aisi nos lais pers^n^ aquel babtisteri que
is 2^o^pÌ9 ejus? negas tu diable\ nos receubut avem, per que nos poscam
lo preire, 'e totas sas obras e toz pervenir al seu durable règne sine fine
iz?* £11 pairi que so fizansaâ in secula secuhrum. Amen.
per refont, e diz ^abrenuncio\ %6
GUILLAUME IX, CONTE DE POITIERS.
e Paris 7226 (C); Ma, de Modène (D); Ms, de Paru 7698 (E), II. if«. de Parte
ni. Mahn, Oedichte der Troubadours 296. IV. Ms. de Paris 7226 (CJ, 7225 (^X;,
La VaUihe 14 (^J,
I.
ToUl que sapchon 11 pluzor
rs, si*s de bona color,
6 dia el de pos. s. qae vole,
sta. 14 fo. 20 d^l] de. 26 enaisi
27 la lacune n'est pas indiquée,
îta. 33 toz ses. 37 Ar D. auzon D,
€. un verset de bella D.
qu'eu ai trait de mon obrador,
qu'eu port d'aicel mestier la flor,
et es yertaz,
1 eul] el. 2 aquelx. 17 toi. 18 argenz.
26 c'ora.s. 36 qae D. de bon E, 37 daqaest />.
m
Xle -^ TtU SIÈCLE.
e pose en tarair lo vers anctor,
quant er lassaz.
En conosc ben sen e folor
et aneta conosc et honor,
et ai ardiment e paiM*; 5
e 8im partes un joc d'amor,
no son tan ikz
non sapcha triar lo meillor
entrels malvaz.
Eu oonosc béa cd qui bem di 10
e eel quim vol mal atressi,
e conosc ben celui quem ri,
e s*il pro s^azautan de mi
conosc assaz,
qu*atressi dei Toler lor fi is
e lor solaz.
Ben aja cel que me noiri,
que tan bon mestier m'eschari,
que anc a negun non failli,
qu'eu sai jogar sobre coissi to
a tos tocax;
mas no sai de nuill mon vezi,
qualquem vejaz.
Deu en lau e saint Julia,
tant ai après del joc doussa ti
que sobre toz n*ai bona ma;
e cel qui conseill me querra,
noill er vedaz,
ni us de mi non tomara
desGonseillaz. so
Qu*eu ai mon maistre certa;
ja m'amiga noit nom aura
que nom voiir aver lendema,
qu'eu son d'aquest mestier, som Ta,
tan enseignaz as
que ben sai guazaignar mon pa
en toz mercaz.
1 puesc CK ne B, lo vers en trac ad a.
D. 3 Ben c. sen />. 4 e conosc anta CE.
8 qeu no tries ben lo D. 9 d^entrels Ef vers **
lo 2>. 10 sel Ej selh C. que E. Ben c. qui
mal me di D. 11 sel Ej selh C. qnem E.
e oui ben me di a. 2>. 12 quim C. 13 e
selhs qui (que) CE. 14 e c. E. 15 qn"
manque R qeu dei ben v. D. 17 Mas ben
C quem n. CDE. 19 et anc de re noi me
failli D. 20 que de j. CE. 22 noj en C.
de manque D. s. que ncdh C. 24 Dieus CE,
Lau en deu D. JuUan etc. D. 27 ma ia hom
que E. qui -mi C. 28 non 1er CE. 29 un
CE. ne ja negus non D. 81 Eu 2>. 82 e ja
donna moiz D. nueg CE.
Pero no m'auzetztan gabier
qu*eu non fos rauzaz lautrier,
que jogava un joc grossier
quem fo trop bos al cap premier,
tro fui taulaz,
quan gardei no m'ac plus mestier,
sim fo camjaz.
Mas elam dis un reprovier:^
'don, vostre dat son menudier,
et eu revit vos a doblier.*
fis m'en 'quim dava Monpeslier,
non er laissaz.*
e levei un pauc son taulier
ab ams mos braz.
E quan Taie levât lo taulier,
enpeis los daz,
eill dui foron caramaillier
el terz plombaz;
E fils ben ferir al taulier,
e fo jogaz.
n.
Farai chansoneta nova,
ans que vent ni gel ni plova:
ma domna m'ass^'em prova
consi de quai guiza Tam;
e ja per plait que m'en mova
nom solvera de son liam.
Qu'ans mi rent a leis em liure,
qu'en sa cartam pot escriure:
e no m'en tengaz per iure
s'eu ma bona dompna am;
quar senes leis non pose viure,
tant ai près de s'^nor gran fam.
Quai proi aurez, dompna conja,
si vostr' amors mi deslonja?
par queus voillaz mètre monja;
e sapchaz, quar tan vos am,
tem que la dolors me pouja,
si nom faiz droit dels torz qu'eus cl
1 E pero sim vousist g. D. 2 rali
Cy lauzatz £. toz en fui r. />. 8 qei
un D. 4 e fo tant D. el C. 5 fo />. €
latz E. 6 quem g. C. e a. gardei D.
manque D. 10 et er revidaz a />. 1
ieu C. monpenser D. 18 et ac li levât
14. 15 manquent D. 16 enpeinz D, c
C, espeis E. 17. 18 manquent D. cairai
C. 19 fis E. fort D. 23 nueva etc. 25
plueua. 26 quossi. 27 plag. 29 liey
81 tengoatz. 82 ieu etc. 88 puesc. 86
87 numatz. 40 dreg.
GUILLAUME DC, COMTE DE P0ITIEB8.
Que plus efaz blanca qa*evori,
qa*eo aatra non aeori:
gin bren non ai igatori,
CM ma bona dompna m^am»
mornû pel cap saint Gregori, 5
si nom baiz' en cambr' soz ram.
Qnal proi aurex s'en m'enclostre
enxQ retenez per vostre?
tn b jois del mon es nostre,
dompna, s'amdoi nos aniam. 10
hi al men amie Danrostre
dk e man que clian e que braro.
Per aquesta M e tremble,
quar de tan bon' amor Tarn,
qa'anc no cuit qn'en nasques semble is
en semblan del g^'an lign nAdam.
in.
' Compaigno, nonposc mudar qu'en ncmiesfirei
de Borelas qu'ai anddas e que vei, [a meL t«
qu'uni domna s'es clamada de ses gardadors
BÍZ que ill non ydo prendre droit ni lei,
ans la tenon enserrada quada trei:
tant l'us noill larga l'estaca que l'autre
plus no laill pleL ts
£t aqnill fan entre lor aital agrei:
l'os es compains gens a for Mandacairei»
e mmo trop major nauza que la mainada
del rei.
Et eu vos die, gardador, e vos castei,so
e aer» ben grans foliaqui nom crei : [somneL
greu TMrez neguna garda que ad oras non
Qn'en anc non vi nulla domn' ab tan gran
jai no vol prendre son plait sa mercei, [fei,
s'omraloigna deproessa, qu'abmalvestatnon ss
E sil tenez acarcat lo bon conrei, [plaidei.
idobas d'aquel que troba yiron sei:
Ú non pot aver . . . caval, compra palafrei.
Don ja cuit negus de vos lam desautrei,
3*oin li yedava vi fort per malavei, [de sei. 40
non bègues enanz de l'aiga ques laisses morir
Chasens beuri' ans de l'aiga ques laisses
[morir de sei.
S dm. 5 sanh. 9 tôt lo joy. 12 e bram.
14tam. 15 CQg. 16 linh. 19 puoas m. queo
B. eArei. 20 do novellas q. anzidai. 22 ill
wtmnque. 23 teno ess. 24 largn. laltre.
27 foc. 28 naata. 31 gran. 82 uerres.
lonei. 35 malvestatz. 38 oumpra. SB ja negu.
40 seni.
Pos de chantar m'es près talens,
farai un vers don sni dolens;
no serai mais obediens
en Peitau ni en Lemosi.
Qu'era m'en irai en eissill,
eu guerra laissarai mon fill,
en £n*an paor et en perill,
e faran li mal sei vezi.
Lo départira m'es aitan greus
del seignoratge de Peiteus:
en garda de Falco d'Angeus
lais la terra e son cozi.
Si Falcos d'Angeus nol socor
el rois de oui en tenc m'onor,
mal li teran tuit li pluzor,
car lo veiran joye meschi.
Si mont non es savis e près,
gais e vezis et artillos,
tost l'anran atoissat en jos
fello Gascon et AngeyL
De proeza e de valor fui,
mas ara nos partem abdui;
et eu irai m'en a celui
on tuit peccador penran fi.
Aissi lais tôt quant amar soill,
cavalaria et orgoill,
e yau m'en lai ses tôt destoill
on merce damon pelegri.
2 Puois 1/, pus CB. 4 mas n serai L,
5 de- de C. 6 Eras men uau ieu JR, ieu men
anaray C, 7 1. en g, O, 8 en guerra et en
gran perilh B. 9 guerreyaran tntz siey B.
10 Pus lo partira C, gieus C\ 12 folcon L.
esgarda lai F. C. en g. laisel coms d. B.
13 La t. et a son B, tota ma t. e mon C.
14 fidco C, fol tos L. Sil pros coms B,
15 el bo rey B, en manque A 16 faran li
mal L, tut L, tug C ^ uerregar lan siey
sordeior R 17 quel v. jovenet C. can lo
e. ioue fray B. 17^21 L. 18—21 manque B.
moH Oj lien L. ni L. 19 quant eu serai
partit! de tos L. 20 uiats L tomat L,
21 m L, 22 e de ioi 2/. suy C, 28 a. p.
ambedui L, 24 uauc men lay Cl 25. 29 inter-
vertu C tut X. troban L, 22 — ^25 De proesa
e dardimen. soy auut may uau men parten.
et ieu a seluy yray men. on toz p. p. fi JB.
26 laysi so camar B, Tôt ai guerpit q. L.
28 naac C, e pois dieu platz tôt acnoill
A e de drap de color me tuelh B, 29 pellegri
C e prec lui quem retengab si Z^, e bel
caussar e sembeli B,
81
Xn«81ÈCIiB.
Merce quier a mon compaignon,
s'anc li fi tort qa*el ]n*o perdon,
et eu prec ne Jezu del tron
en romans et en mou latL
Mont ai estât coindes e gais,
mas nostre seignor nol yol mais;
ar non pose {dos soffirir lo Cûs,
tant sni apropcbatz de la fi.
Toz mos amies prec a la mort
que il vengan toit e m*onien fort,
qu'en ai s^Tut joi e déport
6 loing e près et a mon aizi,
Aissi guerpisc joi e déport
e vair* e gris e sembelL
bomân de girâbt de ROSSILHO.
Girartz de Êoisilho, naeh der Bartêer Hàndschrift herausgegében vott Dr, Conr. jïoj
Berlin 1855—57, F. 1909—2049 et 6639--694d. Au deuxième passage fat ajouté les variam
des mss. dOxford (0) et de Londres (L),
Yecvos per miei Testom lo ?ilh Itongo,
lo paire don Girart, Tonde FolcOi
e sis el chaval bai qu'ac de Mnoo; it
ac vestit un ausberc gran frranilOy
onques per negon' arma falsatz no fo.
i ac lassât un elme de barato,
obrat ab aur i ab p«ras tôt d'eviro,
plus resplan que estela que Ihntz el tro, is
e ac sencba la spasa de Marbio,
escut portet e lansa de Marbio,
e venc los santz menutz pel plan cambo;
mas de gen retenir semblet baro,
e escridet al rei en sa razo so
'per un sol chavalier garda nom do.*
vecYOS lo duc Terric denan Karlo:
'don reis, conoissetz vos est Bergonho?
80 es Draugues lo Tilbs de Bossilho,
lo paires don Girart, Tondes Folco. ss
el me tolc ja ma terra e ma rejo,
set ans n'estiei faiditz en un boisso,
tenetz mi per revit a vdpilho,
pos batalha demanda, s*ieu no lalh do.*
e Karles respondet 'ieus abando: so
trop n*avetz près lonc terme de vengaso.'
Yecvos lo doc Terric dd renc partit,
e sis el alferan amoravit,
e ac de bonas armas son cors garnit,
e venc los sautz menutz pd prat fiurit: as
siei ome lo segneren, que son ardit.
1 dam J?. Per me mrec m. L, 2 san 0.
fis t. que lom C. me jB. S eu] il Xk en L.
4 son 2/. et en r. et en L C. 4—7 manque
CR. cuendes L. 31 pretz.
Terrics cridet 'auriu vilh eau musit,
de la cavalairia vos vei giqnit,
tan vos vei entrels vostres qnens an eobri
e Draugues respondet 'vous mi issit
iien no amiei anc home que me mal gui
e brochet lo caval, ve los salhit,
vous Talferan d camp e Tarabit;
e Ihi vassan s'en so aisi ferit,
lor escut son traucat, frah e partit
e Ihi ausberc iausat e descofit.
vous Draugo per lo camp mort e ddit,
mais d'un' auna perpres de freselit
la lansa el gon&inos de lui issit.
mas Terris fetz que savis, que lalh geqoi
quar Tescut e Tausberc essems^t^osît;
mas nol tochet en carn, dieus Tescaiit.
Draugues retoma als sens que so maril
vecvos Terric de Taigua del jdan issit.
lor escalas van jondre de tal estrit,
viratz escut traucar, tan pihs ubrit
e tanta testa ab elme de brucs partit
e tan pe e tan ponh e tan aurit;
la Clara aigua d'Arcen tota *n CQÎ>rit,
dd sanc que ieis dels mortz en rogesit
ben agro Ihi Drauguo Testom bastit;
se lor senher no fos, fosse garit,
qu'era se tec Terris per escamit,
que non ac de vint milia mil acomplit.
1 wianoue CB. 2 Mos enemicx C. ea
3 Sian de mi e moron B, que sîon met
mon oofort C. 4 quancse amey C. 5 el
e p. dd m. 12, L de me et en m. C. 7 nar
8 aurine Ms: arive i^ 35 4 XX. M.
9S
6IBABT DE BOSSILHO.
84
li&nces î Angevi e Toronjatz,
ceih foro davas Earle vint milia armatz,
j Testits los blancs ausbercs, elmes lassatz,
808 los elmes enclis e enbronchatz.
de ^n batalha far van cossiratz, 6
corn veltres en cadena, que es amorsatz.
10 coms Janfres lor senher los a gnidatz,
I per mieh lo ga d'Arcen oltr' a passatz,
11 après passet Earles e sos bamatz.
' enquar no sal Girartz, ni fo membratz io
per lo dol de son paire, que es grans assatz,
qnan Folqnes paranlet cnm om senatz
'a la fe dien, Girart, lo dol laissatz,
po6 lo ducs es absoutz e cumergatz,
e qumt el poira estre, sia vengatz.* is
adonc es e la sela Folqnes pojatz
e sobre nna asta nova s'es apojatz,
\miet s'en vas los sens e ditz lor 'patz!
senhor, franc chavalier, or m*eecoltatz :
<tnant seretz en Testom ab els mesclatz, so
bretz i ancietz e derocatz
tan que vos en siatz d*oltra passatz,
e puis trastnh essems sobr*els tomatz.
nais val assatz proesa qne malvastatz/
e siei home respondo 'que predicatz? ss
mas anem los ferir davas totz latz.*
adoncas fo Testom fort abduratz.
Bos e Folqn* e Segnis e Ihi melhor
foro mais de vint milia comensador.
îiiatz d*anr e d*argen ta gran lugor, so
d'asîer e de vemitz tal resplandor,
tanta lansa trencan ab aoriflor
e tan donsel adreh envaidor.
en après so vengut Ihi feridor,
Pons e Bicartz e Coines, bon ponhador. «s
dou8 Odils venc sos oncles nn pau en por.
d'aquesta reiregarda vos trai anctor,
qoe 80 seisanta milia abdurador,
qœ 80 be de sembel apropchador.
on sab son enamic, sobre Ihui cor 40
si lo vai ferir de tal vigor
qne del caval lo porta a terra por.
or chavalgua Glrartz ab gran baudor
contra Karlo Martel Temperador,
e Karles venc vas Ihai ab sa feror : 45
îocvos una enquansa de gran dolor.
'5 cossirat. 7 g^dat 8 passât. 13 lais-
ist. 22 passât. 23 sobre is. 29 XX. M.
98 M.
Lai on las oz s'encontren en un plan b^,
noi ac fossat ni barra, bos ni ramel.
Angevi van pmmier e Ihi Mancel,
lo coms JauiVes d*Angieu e Torongel.
ab Girart so vint milia en un sembel,
no'n i a un trop vilh ni barbustel:
Bos e Folqu'e Segnis en so capdel.
Ihi un crido Talea, Ih* autre Bossel,
e Ihi pltisor la senha Earlo Martel,
si com faix pren sa ponha, quan fer ausel,
de tal eslais se corro li jovencel:
noi a ta fort escut non escantel,
no fonda no pertus no arcel,
asta reida de fraisser que no astel,
noi a ta fort ausberc no desclavel.
viratz tan dol levar fresc e noel,
tanta coissa caer ab lo turmel,
e tan pe e tan ponh e tan budel;
mais en a remasutz en plan estel
non a ni vins ni mortz dedins Bordel,
qui ferit en Testom d*aquel masel,
dieu ac a Salvador e Gabriel.
Ben i feren Manses i Angevi,
no lor so Ihi Girart de ren acli.
Folqu'e Bos e Folchiers ab don Segui,
seilh guido lor companhas pel brulh fresni,
gonfainos ab aurfìres e nou polpri,
las flors denan lor foro fer aceiri,
don tan noble vassal receubro fì.
d'ira que ac Girartz ac lo cor gri,
e fìchet sa senheira latz un marbri,
un peiro d'antix tems, devins lo fi,
c*avia castel lonc Vaigua el Bovesl.
Lotoixs Ta fondut per un mati,
quant el desoretet aquel aisi.
Girartz es au peiro lo gran devi,
de las iras que ac, Karlo maudi:
'a reis, dieus te cofunda, cor de masti.*
BABTBCH, Chrestomathle.
Era s*en vai Girartz engal soleilh
per un estreh semdier lat un caumelh,
e trobet una fon desot un telh
e colget s^i a Tumbraper lo soleilh;
e vole se cumdurmir, que ac somelh;
mas non cugetz del comte gaire dormel,
5 XX. M. 16 frecs. 23 »ans aZtnáa.
30 que] qn^eru] H, 32 antifix Ms: antifx K
41 rameu /y. 42 troue une fontaine L,
43 manque L, sen lonbrer O. 44 endormir
L, quil LO. 45 quidaz LO, gaire i O.
2
35
Xne SIÈCLE.
86
abans plora dels oilhs, tirai cabelh,
ditz, mais volgra estre mortz e un campeil
quel reis Tagnes aucit e siei foeilh.
e sa molher Ihi ditz 'no far, donzel;
mas preja damredieu que nos cosselh/ &
D*aqui s*en son anat a un repaire,
don so mort de la guerra Ihi filh elh paire,
lai auzissatz maldire e filha e maire
e maudire Girart cum se fos laire.
entre lo dol e Tira e lo maltraire, lo
si no fos sa molher, no visques gahre.
ela es savia je corteza e de bon aire
e no paraula milhs nulhs predicaire.
'senher, laissa lo dol, si t*en esclaire:
tostemps f^ orgolhos e gueregaire, i6
batalhiers e engres de mal a &ire,
i as plus omes mortz no sabs retraire
e los as paubrezitz e tôt lor aire,
era en pren dieus justizia lo drehs jutgaire.
membre te del prodome del bos de Chaire, «o
que te det penedensa de mal retraire,
enquer auras ta onor, si la vols faire.*
D^aqui son albergat ans ortz dauratz
on parte Ihi cami d*aquels comtatz.
lai aprendo tais noyas don fo vertatz. 25
aqui es us messatges tresier passatz:
Karles n*ac cen trames davas totz latz.
'qui trobara Girart, si Tamenatz,
d*aur e d^argen Ihi er set vetz pesatz.*
'senher,* ditz la contessa, 'quar me creatz, so
esquivem los chastels e las ciptatz
e totz los chavaliers els poestatz,
que la feunia es grans el cobeitatz.
quar senher, vostre nom si lo camgatz.*
1 tire /y. 2 d. que m. K melz OL. en
plan c. OL. 8 et leust le rei mort L, feeil
L: feilh fff fiell 0, 6 pregen 0, preiez L,
damedrieu H, damlideu 0, damledcx L, quil
OL, 6 E de qiii erbeijet OL, 7 sa OL,
et f. et L. 8 lai]e OL, lo filh la m. //.
9 manqué OL, 13 ej que 0. no] si L. cun
p. Z. 16 de ton afairé OL, 18 lor OL, is
0, ers L, apouriz L^ 30 saint ome OL, del
sarmonaire L, 21 cô il te conseilla del L,
23 £ daiqui erberiet a (as) porz cairez (miraz)
OL, 24 e passent (passe) OL, de set c. OL,
25 aiqui aprent OL, qui fun O, qui it L,
26 par iqui est m. OL, 27 que i, a mesagis
tramis t^l, L, envers 0. 28 si Ta.] si est
m. Oj seit 11 m. //. 29 cenz vez 0, un veis
L. pezatz B, comblaz L. 82 els] les L,
38 mançfue L, la mangue H, ec. H, 34 biau
sire Z. car le X, car o O.
et el Ihi respondet 'si cum vos platz.*
a qui eis s'apelet Jolcun Malnatz.
ab un lucrier felo es albeijatz:
fels es, mas sa molhers es plus assatz.
lai Ihi pren malaudia don fon grejatz,
que de uchanta dias non fo levatz
tro la nuh de nadal que dieus fo natz.
Testes lo fetz gitar de son palatz
en Tarvolt d*un celier desotz us gras,
aqui ac la comtessa dolen solatz.
Girartz jac en Tarvolt, noi ac sirven
mas so molher quel sierre molt dossamen.
ab tau vous un digiet que a lui ven:
dieus lo Ihi a trames tôt veramen.
cel Ihi portet un drap, denan lolh ten:
'dompna, per amor dieu omnipoten,
que nasquet per tal nuh en Besleen,
me talhasetz d*est drap un vestimen.*
ela ditz 'voluntiera,' sempres lo pren,
talhet lo el coset de mantenen.
al oste comtero cilh seu sirven: ^
'la pautoniera cos mol vistamen.'
el Ihi trames vestir d'un seu paren,
mandet quel cozes tost e non jes len.
ela ditz al messatge molt umilmen
'amies, ieu en cos un a plus manen
e puis penrai lo seu, si tan m'aten."
e cel recomtet tôt aisamen.
il s'en venc pels degras viassamen
a lei de Satanas iradamen
e gitet los de tôt son casamen.
2 mezeis H, ea OL, lapeleit L, sapele O,
iocel OL, maniaz A mauiaz O. 8 chies - sest
L, 4 felonesse feme a Z, ca felnesse muller
O, e el mauuaz OL, 5 maleuez 0, enferte
L. e maus (mal) assaz OL, 6 iorz //,
ior 0, 8 il lo fest devalar OL, 9 soz
uns degraz L. 10 a OL, 11 ni a OL,
12 fors OL, sert m. bonement OL, 13 vous]
les Oj es L, migahel (-ei) OL. 14 que d.
li a OL, 15 e li aporte OL, lesten OL,
17 a tal 2/. 18 me tail e cos dissel is t. O,
me taillez e coseiz is v. L. 19 volnnters OL,
20 e t. e c. OL, molt uistement L, 21 lont
comte demantenent L, 22 molt OL, couinent
Oj isniaumont L, 23 e li 0, sirven JI,
24 ra. 11 quel (que le) cosest (cose) OL, jes
manque OL, 25 molt manque OL, umili-
ment O. 26 men 0, 28 0] li OL, recontei-»
rent L, 29 eu Z, a 0, par OL, aual corent
OL. 31 li del L, bastiment OL.
37
GIBABT D£ BOSSILHO.
88
Aita mal crestîa no vistes anc;
qiutf gitar los a fahs foras el fìuih.
lo ooms non ac vertat ni carn ni sanc.
la oomtessa lo près per miei lo flanc,
ela fo febla e cassa, de carn estanc : 5
ambedni son caeh dedins lo fanh.
us prodop los gardet, que ac lo cor fîranc.
fisti de losta son fac ostar on banc
eMz IM fiedre lieh molet e blanc:
pois Ihi det venazo e peish d'estanc. 10
E quant foren caeh amdoi el brac,
ki esblesmet la dompna de dol que ac.
loprodom Tesgardet si cum dieu plac,
e fetz l'en aportar toi freh e iiac,
feti &r de latz son fnc un lieh un jac; i&
pois Ihi det carn de bos e peis de lac
e tenc lo tant ab si tro guérit Tac.
Girartz se regardet e jac erers
e non ac mas los os el cur els ners.
'a dieus/ ditz el, 'tant iest vas mi tenersl so
las obras que ai fâchas mol lah me mers.
Folqa*e Landrix m*o dis, cel de Nivers.
Beniart, Folchier, Segui, Bos e Gilbers,
pofi Tisquiei après vos , molt fui culvers.*
e la soa bona dompna lo cap Ihi ders : t6
'quars senher, laissa estar la honor que pers;
qaar, sil mal culhs en grat, melhor desers.*
e puis despon del salme David très vers
e oomtet Ihi de Job cum fon deu sers,
e son sermon on ditz sainz Bigobers so
que 80 fou us miracles grans e apers
l^Aitant Of Itant X. maie moillier OL,
2 eo les a fait getar fores 0, cô ele a fait,^
g. foler L, fah(s) H, 3 devant ce vers [La
comtessa non ac ni carn ni sanc] ff. 4 prent
X. 5 manque L, ile fun feoile cause e chauns .
anc O. 6 manque OL, 7 les gardet (-e)
OL. 8 fúìst de ioste OL, costar L, son L.
9 hàt OL. xm lit L, 10 Done 11 v. peison
Z^ 11 Quant O, Q. il L, chaaçat 0.
12 aiqui pasmet 0, si se pasme L, del doel
SnéL L, 13 un Z. 14 fait OL, 15 loo
, ors) li fes (fait) 1. OL, elet 0, 16 done U
▼eneuon peisaon L. 17 vumque L, retet 0,
ab n manque 0, 19 ot sor les os L, lo cuir
eus O, fors c. e L, 20 manque L, envers ff,
21 las quels oures ai L, molt 0, tant 2/.
22 Folques L. Tiebert L, 25 e sa bone
moiUers OL, ders] ters ff, 27 si 0, se L.
mal] ta L, conquers OL, 28 P. li d. des
saomes OL. 29 qui f. OL, desers ff.
30 — S8,3 manque H. rogebevs L.
que deus fetz per est comte qui tant fo fers;
quar s'el no fos faiditz e tant desers,
ja no partis de mal ne fos convers.
Qui vos acomtaria los encombriers
e las fams e los setz totz per entiers!
aisi cum ditz Tescnhs que es els mostiers,
vint e dos ans fo si lo fortz gueriers
que non ac de sa terra quatre deniers;
ans es en Alamanha don fo Folchiers.
un jom entra en us gas grans e pleniers
et auzit una nausa de charpentiers,
e seguet tant la via per los ramiers
que trobet a un fuc dos charboniers.
li us fo grans e lahs e tenhs e niera
i ac nom Garis Brus, Tautre Bainiers:
cel fon us petitetz, us ramponiers.
el apelet Girart e ditz prumiers
'amies, digatz don es, penedensiers?
quar portatz est carbo, siatz coliers
e siatz del gazanh drehs parceriers.*
e Girartz respondet 'don, voluntiers.'
Ab Girart son Ihi dui trei companho.
cascus a près son faihs el coms lo so,
e son issit del bosc per un cambo,
veno a Orliac sotz Troilo.
cascus seten denier ven son carbo,
cilh non an plus de Ihui miga un bilho.
Girartz vit lo gazanh e saub Ihi bo.
er Ihi do dieus estai e tal maiso
per que pusca venir a gariso.
Els ruas d*Orliac, en la sobriera,
en una maiso pauca e estremiera
es albergatz Girartz latz la sauniera,
las una bona femna, dieu almomiera:
de Ihies feiro sirventa e chamberiera.
Girartz saub ben d^Ardena la gran chargera.
1 est] is 0, cest L, 3 del L. 4 Sieu vos
comtava totz H, los] tanz O. 5 e (les) des-
torbiers OL, 7 sil i)ois L. 8 quil L.
9 manque H, donc fmcmers A don fu lohers
0, 12 voiz LO, 13 quil L, 14 cil uns O.
15 Bru Hj Bruns LO, 16 manque H. ram-
uroners 0. 17 manque L, £ 0. 18 espena-
diers OL. 20 de H, parconiers OL. 23 son
sac li quens L. 21 per plan OL, 25 a] en
Ly manque 0. aurilac OL, torilon O.
27. 28 intervertis OL, boton L, 28 semblât
11 X. 30 phoissent 0, 31 £ las ^ £s OL.
32 en] aveit L, 33 la herberge L, latz]
chies OL, 34 cest une veve f. bone a. OL.
35 sirvent OL, 36 gran manque L.
2*
3^
Xlif SIÈCLE.
40
el ac bona vertut fort e pleniera,
e portet major fais d*ana saumiera
e vai soen la rua de la osteliera.
aqui fo la comtessa puis corduriera
que anc nou vistes de mas ta fazendiera. 6
noi a tan richa dompna no la requiera,
de sas obras a far no Ihi profiera,
don dizo Ihi donzel e gens lichiera,
parlen tôt son auzen e en dereira
'esgardatz quai beutat de carbonieral lo
sil vilas del carbo no la fes niera,
n'agues ta genta dompna tro a Baviera
e domna pros e savia e bona obriera.
per que près a marit charbofaziere?*
ela respon, que fo savia parliera, 15
e qui ben lo saup esser e mensongiera:
'senhor, merce per dieu e per sau Hère,
trobet me orfanina, pauca bergiera,
e près mi a molher, dieus Ihi miera,
e puis mi fetz apenre a corduriera. so
no sai plus gentil ome de Ihui on quiera,
qu*el non es de sai mar d*esta ribiera,
no*n i a ta felo de mala tiera
ab sa dolsa razo tôt nol conquiera.'
Lo gaanhs del carbo venc per talen: ss
ilh lo fan, cil lo porta e si lo yen.
vint e dos ans s*en van aisi viven
entre a una festa karesme intran
que om basti quintana grau esforsan.
fai la lo coms Groltelmes el duxs d*Aiglen. so
2 manque OL, 3 ou herbergiere L, ober-
gere 0. 4 iluec L, esloc 0. poi H. pois
manque OL, taillendere OL. 5 con no O,
quanques ne fîi L, tal OL, fazîendera ff,^^
6 ni a dame t. r. OL, 7 afere X, faire 0,
8 e diunt cil OL, el L, legiere OL, 9 parolent
son L, 10 la b. ca c. OL, 11 Ses OL, de
OL. 12 bêle L, dedinz L^ dinz 0, 13 ni
0. dona ff. Corteise e proz L, gente OL,
14 qiias p. OL, charbo&ziera ff, 15 saive
0, feme L, 16 manque If, lor sat 0, le sot
L. e manque 0, 17 saint Père (Piere) OL:
samiera Ê, 18. 19 me -près manque H, poore
L, 19 me prest 0, lo li OL, Iho desierva
H, 20 costuriere OL, 21 en<][aera H,
22 qail L, ges en sa tera H, 23 m a on t.
OL, ni de mal eira H, terre 0. 25 talan
H, etc 26 cil le OL, e lo yen 0, 27 se
tient L, vont 0. uilmement L, 28 entrosqua
0, desi qua 0, quarempneat Lj car en
pement 0, 29 uassaas (nasal) qui doit rdeit)
t. OL, lo lor la rent OL, 30 uait la li
HZ îociaumes li d. X.
Girartz la yai yezer ab Tautra gen.
e fo lonhet dels autres en son jazen
entrels bratz sa molher que char lo ten.
la dompna los vassals yit burdissen
e membret Ihi de lonh del noirimen,
de Girart que solia far issamen.
tal dol n*a a son cor, per pauc no fen;
Taigua Ihi chai dels oilhs e Ihi Assen,
sus la barba Girart Ihi yai chazen.
e lo coms la'ndresset, ditz son talen
'dompna, er sai de ton cor que si repen.
quar t*en yai, dompna, en Fransa e mantenen,
e ieu te jurarai suis sanhs yerten,
ja mais nom i yeiras ni tiei paren/
'era auh,' so ditz la dompna, 'sen de joyen.
ja damridieu non plassa omnipoten
que ja yos degurpisqua a mo yiven;
certas abans salhdria en fuc arden.
senher, per que parlatz ta malamen?*
e lo coms la baizet de mantenen.
'Senher, se mos cosselhs en fos auzitz,
nos tomassam en Fransa on fos noiritz.
ier ac yint e dos ans qu*en fos issitz
e es totz de mal traire rotz e frunitz;
e si podetz trobar Temperairitz,
a oui yos fustes ja amies pleyitz,
ja non er ta fels Karles lo sens maritz
no yos en quiera plah don ers garitz.'
e Girartz respondet 'ben es que ditz;
e ieu lai m*en irai, totz soi gamitz.*
Lo coms Girartz en pren son cosselh breu:
'no laissarai per re per man non Ieu.'
el ac la messa auzida a sanh Andreu,
i a prejat lo saint e damlideu:
'reis del cel, met en cor al senhor meu
quem perdone sa ira, el e Ihi seu,
1 ab] e L, S molhers ff, G-41, 29 manque
L. del manque 0, 7 e ac tal dol el cor O,
S e len 0, 9 sor 0. 10 se drecet 0. 11 ke
tes cors uers moi r. 0, 12 care ten y. en f.
senz maitenent O, 13 e manque O, sor sains
0, vertans JST, ver cent O. 14 ne me O.
15 senz 0, cen JT, 16 damidrieu ff.
17-19*19. 17. 18 O, que eu ja vos gerpis
0, 18 ne mais can me s. 0, 20 de] senz
0, 23 X. X. n. 5; or a 0, que nés O,
26 e essez de 0, fraitiz O. 27 K, sos m. O.
28 en] i 0, et H, 29 bens O. ben avetz
ditz H, 30 e manque 0. 31 brien etc. H,
32 manque H, 33 e a O, 85 p. sancta
Maria e dieu H, 36 que me payant O,
41
GIRART DE ROSSILHO.
42
per qnem renda m*òfior e tôt ino fen/
puis 86 met el cami, molt o M g^reu:
ttl d|joe de la cena, semblan romeu,
alb^ a Orlhes al ost Aryen.
Airens li ostaliers fon ben antis: s
d apelet Girart e si Ihi dis
'don est^ vos, amie, de qnal pais?
qoar amitz a la cort, si es esmis,
eprejatz la reina que vos vestis/
^r dieu,* so ditzGirartz, 'non soiapris.'io
'senher,' ditz la comtessa, 'siatz pervis,
6 no vos esmaguetz, cars dos amis ;
pariatz ab la reina per qoalqne gis.*
ki n*es anatz lo coms molt a envis,
enlrds autres romieus Girartz s'asis. k
ab tan vecvos Aimar, clerc de Paris ;
e quant el vit Girart, fet un fin ris:
'vezetz aizel truan ab cel cap g^ris;
ben pogra gazanhar don el visques.'
d<mc ac paor Girartz quel conoguis, so
d no fo ges segurs qu'en ânes vis.
lo clercs si trai vas lui, pel ponh lo pris:
'don vila pautonier, sai que quesis?
si no m'era per dieu, ieu vos ferís.*
e levet lo del renc e lo partis. st
gran joi en ac Girartz quan lo g^rpis.
el Tenc a la comtessa e si li dis
'pechat nos a menatz en cest pais.'
'Senher,' ditz la comtessa, 'sabs que dirai?
per dieu, no te quai mètre en tal esmai:8o
qnar ieu ai bon cosselh que te dirai.
dema sera divendres que om per dieu fai.
enca nuh la reina en cercha vai:
qnan sera au mostier, anatz en lai,
bailatz Ihi est anel que ieus pessa ai; as
ela lo vos donet de cor verai
ab tôt sa drudaria vezen Gervai
1 mes terres O, tôt manque O. 2 mes 0.
3 de] a J7. 4 orlins chies loste gréa 0.
6 Arvius Bj Erueus 0. 6 E 0. molt genz
li O. 7 es 0. 8 si serez mis 0. 12 du
cars 0. 13 paraulaz o lei ,0. 16 a tan es
A. O. 17 fai lun fein O, 18 veez uos ceu
t. a eea 0. 19 cnqael pont e. de quel garis
O. 22 6 cil se 0. per poin 0. 28 ke ca O,
25 e len 0. 26 a O. 27 uen O. 28 en is
O, 29 sa bas 0. 31 trobe X. ai OL,
32 per dea le sai L. 34 e cum er au 0.
35 Mille OL, quen te dirai 0, que te dorrai
X. 36 que ele vos OL, vezen gervai H.
37 de cor verai ff.
el gonfono de Fransa e Bortelai.
senher, bailes lo mi, ieu lo gardai:
per nulh besonh que agues no lo laisai.'
e Girartz respondet 'meravilh n'ai,
quan vos l'anel avctz, lai m'en irai.'
Lo joms es espasatz el sers vengutz.
quan la nubs fo veng^da, l'escurs cazutz,
adonc fo grans la noisa e lo tabust
de monges, de canorgues, de clercs menutz.
la reina au mostier en va pes nutz:
e Girartz se levet, lai n' est vengutz.
a un altar desotz us arcs voltutz
lai la trobet oran ab pauc de Ibutz.
ben prop de lies si trais, no se fetz mutz :
'domna, per amor dieu que fai vertutz
e per amor dels sanhs que avetz quesutz
e per Girart lo comte que fon tos dmtz,
dompna, te quier merce, que tu m'ajutz.'
la reina respon 'bos om barbutz,
que sabetz de Girart que es devengutz?'
'Dompna, per totz los sanhs que vos prejatz
e per amor del dieu que adoratz
e per aquela verge don el fo natz,
si vos Girart lo comte si teniatz,
quar me digatz, reina, qu'en fariatz?'
la reina respon 'bos om barbatz,
molt fazetz gran pecbat quem conguratz.
donat i volgra aver quatre ciptatz,
per que lo coms fos vins i agues patz
e tota la honor don fo gitatz.'
donc s'es lo coms de Ihies fahs plus privatz
e bailet Ihi l'anel e ditz 'vejatz!
ieu son aquel Girartz don vos pariatz.'
e quant ela lo tenc, conoc lo assatz.
1 manque H, 2 tu (tu el) me bailaz
(baillas) OL, gel te g. L, 3 p. b. queusson
L, onc nel A annon 0. 4 quar ben lo sai
OL. 5 e despos lo volez 0, pois aue vos le
V. L. 6 Car le jor es passaz 0, tcel j. est
Í). L. % L. 7 que OL, raeiade OL, Tescors]
or 1er (loi) OL, 8 tambuz OL. 10 en
ma.nque L, toz noz L, 12 manq^ L, 13 et
la reine orot soz lars volaz L, 14 si fehi
0, 15 dona H, 16 lamor L, 17 lo comte
manque 0, e p. lamor g. L, 18 te cri 0,
tu] re 0. 19 li dist OL. 22 lamor OL,
24 ci ueiaz A îs loc v. 0. 28 1 manque 0,
gi voldrie avoir mis L, trente OL, 29 ves-
quist Zr. 30 e trestote lenor L, 33 queu
sui 0, ge foi g. cel comte L, diiaz 0. 34 el
tint lanel L,
43
XHé SIÈCLE.
44
10
adonc uoi fo divenres sanhs redopdatz,
en cel Iqc fo Girartz cen vetz baizatz ;
i apelet Aimar, clerg^e letrat:
'oest om es de ma terra noirìtz e natz
i apertenc al meu sos parentatz.
queretz me Benacis, sil m*amenatz.*
cel ditz 'yoluntiers, dompna/ lai n*es anatz,
fetz sas donzelas totas traire a un latz.
La reina Girart près per lo col
e baiset lo soen, que amai* lo sol;
trais lo a una part desotz Tarvol
e demandet llii tôt que auzir vol:
e cum el Ih'o comtet ac ne gran dol.
'Senher, on es ma sor?' 'dompna, lai for
en Tospital Arveu l'albergador. n
anc mais om no vi dompna de sa valor.
de mil vidas non agra jes la mener;
mas ela m'a guérit per sa dolsor
e per son bon cosselh e per s*amor
e m'a sai fah venir ab gran paor.' so
'don, no vos esmaguetz, qu'eu ai la flor
del cosselh de la cort l'emperador.
tan bon aver de pretz e monedor
lor ai donat que m'amen tuh Ihi melhor.
non queiratz ja vos autre mantenedor,
se ieu ad est besonh no vos socor;
tôt aital cum ieu yulh iei mossenhor.'
apelet Benacis lo cantador
del mostier de la crotz al Salvador:
'albejatz est romieu, Ihui e s'oisor.
de ma terra fo natz, si n'ai tendror,
e foro d'un Ihinatge nostre ancessor.
e fazetz lo per mi tan celador
que nol sapchan la fors cilh gabador,
chavalier ni sirven lauzenjador.'
e cel ditz 'voluntiers'. de joi lai cor:
dins sas cambras lo mes, en la melhor,
lai intret la reina ab sa seror
e remairo defors siei menador.
no vos quier ja comtar lo dol nil plor
ni las razos que tenon lai entre lor.
no'n parti la reina tro vi lo jorn.
CERCALMONT.
Mi, de Modène, fol, 196^.
Per fin' amor m'esjauzira
tant quant fai chaut ni s'esfrezis:
toz tems serai vas lois aclis,
mas non pose saber enquera 26
si poirai ab joi remaner
om voldra per seu retener
cella cui mos cors dezira.
1 venres M, onques lais ^la) lo d. ni fa
g. OL, 2 en is loc Oy mamtenant L. set^^
OL. Si manqua OL, naimar 0. clers bien
1. L, 4 aiquit (iquist) est de la terre dun
eu sui naz OL, 6 a mei L, 6 cil H^ siu
0, menmenaz L. liea aese L, 7 e cil d. y.
OL, la est L, 8 traire totas ff, 9 près g.
M, £le (oTé) baiset (e) g. près lo per col
OL. 10 e ni li bon asaz OL, 11 e trait
la u. OL, 12 tôt] 00 OL, 13 e si cô il li
comte L. aie en a dol LO, 14 por OL,
15 ostal de araiu K 16 anne vit mais d.
O, gêna vi onqaes d. L, 17 mile 0, jes]
pas Lj manque 0, 19 e a (o) OL (HsJ.
8*onor JJ. 20 fait ca OL, 21 que mai O,
quant ge ai L, 23 chant. 25 puosc.
28 mon cor.
Seignors e dompnas gerpira
s'a loi plagues qu'eu li servis,
e quem diria m'en partis,
fariam morir des era,
qu'en autra non ai mon esper
noit ni jorn ni matin ni ser,
ni d'als mos cors no consira.
Ges tant Ieu no l'enquesira
s'en sabes tant Ieu s'afranquis;
anc res no fo no s'umelis
vas amor, mas ill n'es fera,
e donna non pot ren valer
3 tnh manque 0, grant et menor L. 4 e
non (ne) qrez iamais m, LO, 5 se deu aquest
0, se aiqaest L, 6 comme v. 0, 9 manque
H, 10 de la melhor H. 12 et siel faites
eissi por mcie amor L, 15 ioie i cor L,
16 les met L, gcncor OL, 17 c sa Zr.
18 li m. L, 19 uoil L, acomtar OL, del d.
le p. L, 20 manque HL, lai macaque 0,
21 tros 0, ainz L, 27 nuoit. maitin.
28 mon cor.
45
CEBCALMONT.
46
per rìquessa ni per poder,
se jois d*amor no la spira.
Ja de S08 pes nom partira
ail plagues ni m*o consentis;
6 sol qne d'aitant m^enreqnis
que disses que ma donna era,
e del plus fos al sen plazer,
de la menzoïga o del ver,
c*ab sol son dig m'enrequira.
Entre joi remaing et ira
ades qnant denan lei partis;
qu*anc pois no la yï qu'elam dis
qae, si âmes, mi amera.
mas en no sai lo seu voler;
mas ben pot ma donna saber
qa*ea morrai si ganrem tira.
Genoer en es mon nos mira,
bell' e blancha plus c*ns hennis.
plus fresca que rosa ne lis:
ren als no m*en désespéra,
hai, si poirai Fora reder
qu*eu posca près de lei jacer!
5 eu non, quar vas mi nos vira.
Toz mos talenz m'aemplira
ma donna, sol d'un bais m*aizis,
qu'en guerrejera mos vezis
en fora lares e donera
10 em fera grazir e temer
e mos enemics bas chader
e tengral meu el garnira.
E pot ben ma donna saber
que ja nulz hom de mon poder
1« de meillor cor noill servira.
E sim fezes tant de placer
quem laisses près de si jaser,
ja d^aquest mal non morira.
CHARTES.
Jfon^Mier, carhUaire de Saint- ChiÎUem du Déêert foi 182. Copie de M, Baul Meyer;
U. Layetteê du trésor des chartes par A, Teulet, Boris 1863, Tome 1, p, 45.
L Charte àt 1122.
Zai aujas, hom que as num Guillelmso
abbas de Oelloj heu Ouilelmus Assaillitz
de Braixac desci enant amix e fidels te serai
e bona fedeltath te tenrai, et aquel aver
et aquella honor que ara has ni adenant
conquerras non te tolrai ni t'en tolraî, ni s»
heu ni hom ni femena per mo coseill; e
si fazia, eu Guillems Assailitz lai un o
sabria per ti o per to messaitgue, eu t'o
emendaria o m'en plaejaria a ta volontat
enfra los primeirs quaranta dias. Aisiso
corn escriit es desuhres, eu Guilelms As-
saillitz per hona fe t'o atendrai e non t'en
enganarai per aquestz sainz.
as
2 ioi, 6 dizes. 9 dix.
n. Charte antérieiire à 1129.
Securitas facta Bemardo Aioni IV a Fttro
Bostagni pro Castro de Bemiz.
De ista hora in antea ego Petrus
Rostdgniy ni eu Ouilelmus Bostagni,
ni eu EmenuSf íìlu BeUieldis, a ti Ber-
narz Atton, filu Ermeniardis ^ lo castel
de Bemiz non ti tolrai ni t'en tolrai ipsas
fortedas que hodie ibi sunt ni adenant
factas i erunt per nom de castel. Et si
om vel femina aquest castel suprascripti
ti toUia t'en toUia, ab aquel o ab aquella,
ab aquels o ab aquellas finem ne «o-
cietatem ctitn iUo vel cum illis non auria,
fors quant per lo castel a recobrar. Et
si recobrar eu lo potuero per nuUum
ingenium, a ti Bernard At lo redrai sine
lucro et sine deceptioney j>er ipsa con-
venientia, per fidem et sine inganno.
4 puosca. dellei 8 guarreiera.
47
XII« SIÈCLE.
BERNART DE VENTADORN.
48
I. Mê, du Vaticain 5232, fol, 87b (A), Mas. de Paris 7226, fd. 51» (Q, 7698, p, 248 (EJ,
7225, fol 29d (^Z;; II. Ms. du Vaticain 5232, fol, 94b ^4;, Jf,,. de Paris 7226, /o/. 50* (^C;,
suppl franc. 2033, /o/. 49« (^O;, te Fa«. 14, M 68<^ (BJ; III. Jfw. de Paris 7226, /j/. 52*
fC;, 7225, fol. 28« f X;, «Mpjp/. /r. 2083, fol. 44* (^O;, te VaU. 14, /o/. 58b (^iy,. IV. C 47b, j&
28», 39b, ^ 56*.
I.
Be m'an perdnt lai enves Yentadom
tait mei amie, pos ma domna nom ama,
et es be dreitz que jamais lai no torn,
qu'ades estai vas mi salvatg' e grama. 6
vens par quem fai semblan irat e mom,
quar en s'amor mi deleit em sojorn,
ni de ren al nos rancura nis clama.
Aissi col peis qui s'eslaiss' el cadom
e no sap re tro que 8*es près en Tama, 10
m'eslaissei eu vas trop amar un jom,
qu'anc no saup mot tro fui en mei la flama
que m*art plus fort que no fai focs de fom ;
e ges per so nom pose partir un dorn,
aissim te près s*amors que m*aliama. is
Nom merayilh si s'amors mi te près,
que genser cors no cre qu'el mon se mire ;
bels es e blancs e frescs e gais e les,
e totz aitals cum eu volh e dezire:
no pose dir mal de leis, que non i es; so
quel n*agra dig de joi, s*eu Ti saubes,
mas no Ti sai: per so m'en lais de dire.
Totz temps voirai sa honor e sos bes,
elh serai hom et amies e servire,
e Tamarai, be li plass' belh pes, S5
qu'om no pot cor destrenher ses aucire.
no sai domna, volg^es no volgues,
sim volia, qu*amar no la pogues;
mas totas res pot hom en mal escrire.
A lafi autras sui aissi escazutz:
laquais si vol mi pot vas si atraire,
per tal coven que nom sia vendutz
l'onors nil bes que m'a en cor a faire;
qu'enojos es prejars, pos es perdutz:
per mius die, que mais m'en es vengutz,
qu'enganat m'a la bêla de mal aire.
En Proensa tramet mans e salutz,
e mais de bes qu'om no lor sap retraire,
e fatz esfortz, miraclas e vertutz,
car eu lor man de so don non ai gaire;
qu'eu non ai joi mas tan com m'en adutz
mos Bels Yezers en Faituratz sos drutz
en Alvergnatz lo senher de Belcaire.
Mos Bels Vezers, per vos fai deus vertutz
tais e'om nous ve que no si' ereubutz
dels bels plazers que sabetz dir e faire.
n.
Quan la douss'aura venta
deves vostre pais,
vejaire m'es qu'eu senta
un ven de paradis,
per amor de la genta
vas cui eu sui aclis,
en cui ai mes m'ententa
e mon coratge assis;
quar de totas partis
per leis, tan m'atalenta.
3 pois A: csa L. 4 per qniea non ai
mais talan que lai (quella) tom CL. 5 car
tant A. 6 irat] marit L. 8 que de C.
9 qui serca lo chan dorn C. al L. 10 que no
L. re] mo A. 11 ves] de C. envers loi trop
un L. 12 nom gardiei CL. 13 m' manque
A. fort no feira C. de] en CEL. 14 et ab
tôt so L. tom C. 15 caissim L. 17 car L.
tan gent C. 18 fres A. bels e gens es e
guays 6 blancs (7, b. es e gais e Uancs e
francs EL. 19 eu] lo C. 20 nô sai L. mal
dir C, quar CL. noi es gea C. 21 se li L.
22 per queu L. 23 sas honors Z, e sonor
C. 24 e serai li hom a. C. 25 bel pi. L,
e bel pes ^, li pes C. 29 tôt a C,
1 soi sai A. sui hom escazegutz L. 2 que
cals L. pot a sos ops traire CL. 3 no C.
4 els bes que man C. 5 quant es L, 6 et ieu
(eu 0) sui ben CL. 7 castiat ma L.
8 mans] joy C. 9 e] ab L. plus A. joy CL.
lor no pot L. quieu no vos sap C. 10 mi-
racles A. 11 li C. aiso CL. 12 tant qant
A. 13 fai iratz C, faitura E. 14 alvergna
C. 15-17 manque CE. 16 nos L. 17 de
L. 20 freidaura A. 22 mes veiaire CH.
23 un ram 0, odor E. 25 a coi 0. 26 on
raeza ai (ai m.) OB. 28 De tôt autram O.
29 Mon cor B. tan] qe O.
4B
BEBNABT DE VENTADOBN.
60
Sol lo be quem présenta,
ses bels olhs el francs vis,
que ja pins nom consenta,
mi den aver conquis:
no sai per qnens en monta, s
qnar de re no sui fis;
mas greu m'es qoem repenta,
que ona retz me dis
que près hom s'afortis
e malvatz s'espaventa. lo
De doumas m'es vejaire
que gTKBL fiedhimen fan,
per so quar no son gaire
amat li fin aman.
eu no dei ges retraire 15
mas 80 qu'elas volran :
mas gieu m'es c'us trichaire
d'amor aj'ab engan
o plus atrestan
cum cel qu'es fis amaire. 10
Domna, que cuidatz faire
«de mi qui vos am tan,
c'aissim vesetz mal traire
e morir de talan?
ai, francha de bon aire, ts
fessetz m'un bel semblan
tal don mos cors s'esclaire,
que moût trac grau afan;
e noi dei aver dan,
quar no m'en pose estraire. so
Si no fos gens yilana
e lauzengier savai,
eu agr'amor certana;
mas no m'en recreirai:
de solatz m'es humana, as
1 Si lo ioi JS, sel ioi ^e ma p. 0. 2 sos
bels cors A, s. esgarts B, siei bel buelh'C clars
OS, 3 Ja res pas nom B. 4 sim B. degr
O. cre dieu C, 5 qe men 0, 6 Qe OB.
7 m'es] er OB. 8 que] per OB. ditz C. qem
d. O. 9 ho8 B. 11-20 e< 21-30 intervertis
17. 13 de 80 B. nois fant A. H amar a
A^ 15 mas ieu non aos (dei) OB. 17 Tan
— que tr. B, Qiea sai ben qons chantaire 0.
18 a damor 0. a ab A, aia joi ab B. 20 cô
fins O. 21 Domnas 0. 22 queos B.
23 per qem fatz tan OB, 24 e] ni OB.
26 laçetz 0, faitz me A. 27 tal qe 0.
2S qe penae mal trac gran 0, pel mal que
trac tan gran JS. 30 qiea 0. 31-50, 19 manque
O. 33 nagr A, 34 mas aisso men retrai C.
35 solas mens B,
quan locs es ni s'eschai.
per qu'eu sai qu'a sotzmana
n'aurai enquera mai:
qu'astrucs sojom' e jai
e malastrucs s'afana.
Cel sui que no soana
lo be que deus li foi,
qu'en aquela setmana,
quant eu parti de lai,
mi dis en razo plana
que mos chantars li plai.
tôt' arma crestiana
volgra agues tal jai
cum eu agui et ai,
car sol d'aitan se vana.
Si d'aisso m'es certana,
d'autra vetz lan croirai,
O'si que no, jamai
no croirai orestiana.
m.
Tant ai mon cor plen de joja
tôt me desnatura;
flors blanca, vermelh' e bloja
m sembla la freidura,
qu'ab lo vent et ab la ploja
me creis l'aventura,
per que mos chans mont' e poja
e mos pretz melhura.
tant ai al cor d'amor
de joi e de doussor,
que l'ivems me sembla flor
e la neus verdura.
Auar pose ses vestidura
nutz en ma cbamiza
que fin' amors m'assegura
de ]a freida biza;
2 que cre qae cb m. B. de qaenqoer
naarai mai B. 5 ú B. 7 los bes - me B.
8 qaen eysa la B. 12 tota gen B. 13 que
es desotz lo rai B. aital C. 14 volgragaes
tan de jai B. 15 son A, com ieu ses fencha
vana B. 16-19 manque B. 17 autra v. la C.
22 Quant L. 23 mi es de n. 0. 24 Manque
vermeiUa groia L. 25 me par la L, me
sembla CB. 27 mi uen a. 0. maventura C.
28 mon pretz CO. 29 mos chanz OC.
32 lenuertz L^ la nieus 0. per quel gel C,
que lo gels J?. 33 e liuems 0. 36 qar OB^
me segura L. 37 fresca Lj fera C,
51
XUe SIÈCLE.
68
et es fols quis desmezura
e nos ton de gaiza:
per qu*eu ai près de mi cura,
pos que aie enquiza
la plus bêla d'amor,
don aten gran honor,
quar en loc de sa ricor
no volh aver Friza.
De s'amistat m'esraiza;
mas eu n'ai fiansa
que sivals eu n'ai oonquiza
la bêla semblansa:
et ai ne a ma deviza
tan de benenansa,
que jal jorn que Taja viza
non aurai pezansa.
mon cor ai en amor,
e resperitz lai cor,
et eu sim sui sai alhor
lonh de leis en Fransa.
Tan n'aten bon' esperansa
ves que pauc m'aonda,
qu'atressi sui en balansa
cum la naus en Fonda,
del maltrag quem dezenansa
no sai on m'esconda:
tota noit me vir'em lansa
de sobre l'esponda.
tan trac pena d'amor
qu'a Tristan Tamador
non avenc tan de dolor
per Tzeut la blonda.
1 Mas tôt hom se C, fais J?. qui L, des-
natura 0. 2 e] si CO, nous 0. 3 quem ai
R, 4 deis qaeu A p* agoi C. 6 don ieu
0. naten R. tan donor LR, 7 si quen-ma
L, quieu-maior R, 8 piza C, 9 menraisa
L, me ressiza C7, tenc assiza R, 10 et ai ne
L. que ai esperansa R. 11 qîeu 0. Sivals
que aurai R, 13 en LO, et ai a la mie R,
15 qiea 0. laurai 00. 17 lo CO, quel R,
près damor CO, 18 que O. qe mos esp. 0.
pus de nulh amador R. 19 sai manque L.
e lo cors estai O, el c. e. sai 0. car l^iperitz
en laj cor^. 20 près O. mi R» 21 En nai
la b. CO, 22 mas petit CO. uos L, 23 qaa-
tressim ten L, 24 sus JD. 26 non trop L,
27 aerelansa R. 29 Paeis CO. 30 de CO,
qnanc JS. 31 non ac R. que sofri manta
CO.
Ai deus, ar semblés ironda,
que voles per Taire,
qu'eu vengues de noit prionda
lai al seu repaire!
6 bona domna jauzionda,
mortz es vostr'amaire ;
paor ai quel bors mi fonda,
s'aissom dura gaire.
domna, vas vostr'amor
10 jonh mas mas et ador.
bel cors ab fresca color,
gran mal me faitz traire.
Qu' el mon non a nulh afaire
don eu tan consire,
15 ni aug de leis ben retraire
que mon cor noi vii*e
e mos semblans no s'esclaire,
que qu'eu n'auja dire,
si qu'ades vos es vejaire
to qu'ai talen de rire.
tan l'am per fin'amor
que mantas vetz en plor,
pero que melhor sabor
m'en an li sospire.
t6 Messatgier, vai e cor
e dim a la gensor
la pena e la dolor
qu'eu trac el martire.
.0 IV.
Quan vei la laudeta mover
de joi sas alas contrai rai,
que s'oblid'es laissa cazer
per la doussor qu'ai cor li vai,
85 ailas, quais enveja m'en ve
1 A d. quar me fos A dieus ar s. yeu R,
2 quieii L, SE CO. questiers non sai com;
resconda R, 4 dios son CO. danar el r. R.
5 Belha CO. G rauor sel L. Vostre fin CO.,
7 A paor-li CO. 8 saissira iî, saissil CO*
9 vas manque R, per CO. 10 las mas CO»
oas cuy aozor R. 11 Gen CO. 12 mi fat
0. 13 El CO. es CO. U De quieu A
15 Seu L. Ni tant am de la (bell) r. CO^,
16 de joi nom CO. 17 sestraire 0. 18 ci *
que Ta. CO. que quen R. 19 mi es CO^
20 del dire CO, dezire R. 21 Talan de boA
CO. 22 que soven en plane en plor IL
23 per so car R. 25-28 manque CO*
27 pêne la LR. 28 cai per lei el L. 32 la«
0. 33 quan C. e 0. soblida laiftsas R^
35 tal R. pre 0.
58
BERNABT DE VENTADORN.
54
de coi qu'en veja jaazion!
meraTÌlbas ai, quar desae
lo cors de dezirier nom fon.
AilaSy tan cnjava saber
d*amor, e tan petit en eai!
quar en d'amar nom pose tener
celleis don ja' pro non aurai;
tout m*a mon eor e tout m'a se
e mi mezeis e tôt lo mon;
e quan sim tolc, nom laisset re
mas dezirier e cor volon.
Ane non agui de mi poder
ni no fui meus deslor en sai,
qoem laisset en soe olhs vezer
en un miralh que moût mi plai.
miralhs, pos me mirei en te,
m*an mort li sospir de preon,
qn'aissim perdei cum perdet se
lo bels Narcisus en la fon.
De las domnas mi dezesper,
jamais en lor nom fiarai,
qu'aÎBsi cum las solh captener,
enaÎBsi los descaptenrai:
pofi vei que nulha pro nom te
Tes leis quem destrui em cofon,
totas las dopt e las mescre,
que ben sai qu'atretals se son.
10
15
so
S5
D'aissos fai ben femna parer
ma domna, per qu'eu l'o retrai,
quar vol so qu'om no deu voler,
e so qu'om li deveda fai.
cazutz sui en mala merce
et ai ben fiût cum fols en pon,
e no sai per que m'esdere,
mas quar trop pogei contana mon.
Merces es perduda per ver,
et eu non o saubi ancmai,
quar cil que plus en degr'aver
non a ges, et on la querrai?
a quan mal sembla, qui la ve,
que aquest caitiu deziron,
que ja ses leis non aura be,
laisse morir que no l'aon.
Pos ab mi dons nom pot valer
precs ni merces nil dreitz qu'eu ai
ni a leis no yen a plazer
qu'eu l'am, jamais no loi dirai,
aissim part de leis em recre:
mort m'a e per mort li respon,
e vau m'en, pos ilh nom rete,
faiditz en eissiih, no sai on.
Tristans, ges non auretz de me,
qu'eu m'en vau caitius, no sai on:
de chantar me gic em recre,
e de joi e d'amor m'escon.
CHARTE ANTÉRIEURE À 1144.
A. Teuletf layettes du trésor des chartes^ tome I, Paris 1863, p. ô4.
Eu Girauldz de Peira et eu Richard
a te Berenguer Raimun lo castel de Gre- so
den, las forzas queisson e que &itas i se-
1 Cui quieu ne C qem 0, 2 meranilh
me quar al C 8 dedenz e uer L,
4-11 manque L. 6 damor C 7 de leys
se, cdla on CO, 8 qaar (que) t. mal cor
CB. en bona fe R. 9 si li, 10 laissa
O, 12 Ane pueissas non pogni aver C
18 de me poder de lor C. despueis 0. H eue
X. qoelam fetz a mos hueihs C, qe li plac
r laisses O, pus elam mostret son voler
16 en quem mire B. 18 aissim B,
19 narcius O, marcezis C, marsili B, intz O.
22 ÌM L, mantener LB. ?3 atressi B, des-
maatenrai LB, 24 Qaar O. cana pro nom en
te L. nnll pro no men ne 0, 25 Ab L, de
es. auci CB, 26 Aisi B. las autras ne (en)
m. CB, 27 quar sai que COB,
ran, not tolrem ni no t'en tolrem, ni nol
te devedarem ne no t'en decebrem, ne om
ne femna ab nostr' art ne ab nostr' engen,
1 Daiso L, Aissi se fai f. 0. 2 segon
qom r, 0. 8 Que CB. so vol qe O.
Quanc no uolc so com deu L, 4 e tet
so-ueda L. aedela B, 6 vengatz es e C
6 on pon B. aquest las caitiu deziron C.
7 sesdeve OB, e sai be tôt dire per que C,
8 qe 0. tan puega B, quar cngei pniar
contrai mon C, 9 Amors 0. 10 Mas-conuc
0. haeymai B. 11 mais 0, manque L. que
la degra B, coiaaer 0. Que no la qui la d.
C. 12 ges] ren L. non la aylas on B, et]
doncs 0, mais C, 18 ben grani peccatz es
qui ue B, 14 Qoil L, qe sest las 0,
15 que non lausa clamar merce L, 16 lais
m. qen re no 0. 17 a LO. vol B, 18 Deus
L. 20 lo À loi B, 21 lays C, damor CL.
24 caitius L. en e. caitius 0.
55
XUe SIÈCLE.
ne ab nostre cossel. E se om era o femna
quel te tolg^es o que t*en toiles, ab aqnel
ne ab aquela fin ni societad non aurem
ni no tenrem al teu dan, nostr' ecient,
fors pel castel a reoobrar, e dreiz lyntori 6
t*en cerem per fed essas engan. Ellai un
recobrar lo podrem, nos lo recobrarem et
en ta fedaltat lo tenrem. E se toi nos
demandas per te o per to mes o per tos
mes, nos lot rendrem sas logre de tonio
aver e de ta onor, et adenant en eus sa-
grament t'estarem, e de somoniment no
non devedarem, et aquel que per te non
somonra, regard noi aura de nos ne de
nostre poder. Eu Giraldz de Peira et euis
Richard a te Berenguer Baimun, tôt aissi
t*o tenrem e t*o atendrem, sas enga
per atretal coTenenza con ^ci es se
criut, del castel de Greden, per a
covenenza o tenrem e t'o atendreo
castel de Baldasse, e per atretal
nenza del castel de Montrodad, e
atretal covenenza el castel de Mo
dos mes, genueir e febreir, elz dog
quedas en Taltra part, marz e jun
tolrem ; e per atretal covenenza del
de Maurcastel très mes, febreir o ma
abril, et aquelz quedas ell altra par
noembre e dezembre e genuer not te
Tôt aissi t'o tenrem e t*o atendrei
Giraldz de Peira et eu Bicardz per f
sas egan a te Berenguer Baimun.
MAECABBUN.
I. M8, de Parii 7226, fd. 78«; II. id. fol, 176« (CJ, 7225, fol. 120« (L), La VaU. V
5» (BJi UL Mê. du VaHcain 6232, fol 27» (A), Mas, de Paru 7226, fol, 177» (C), La
14, fol, 5^ (B). — 1* se rapporte h la croisade de 1147,
A la fontana del vergier,
on Terb' es vertz jostal gravier,
a Tombra d'un fnst domesgier,
en aiziment de blancas flors
e de novel chant costumier,
trobei sola, ses companhier,
cela que no vole mon solaiac.
So fon donzel' ab son cors bel,
filha d'un senhor de castel;
e quant eu cugei que Tauzel
li fesson joi e la verdors,
e pel dous termini novel,
e que entendes mon favel,
tost li fon SOS afars camjatz.
Dels olhs ploret josta la fon
e del cor sospiret preon.
'Jhesus*, dis ela, 'reis del mon,
per vos mi creis ma grans dolors,
quar vostra anta mi cofon,
quar li melhor de tôt est mon
vos van servir, mas a vos platz.
Ab vos s'en vai lo meus amies,
lo bels el gens el pros el ries,
sai m'en reman lo grans destrics,
so lo deziriers soven el plors.
ai mala fos reis Lozoics
que fai los mans e los prezics,
per quel dois m'es el cor intratz.'
Quant eu l'auzi desconortar,
»5 ves lois vengui jostal riu clar.
*bela', fi m'eu, *per trop plorar
afola cara e colors;
e no vos quai dezesperar,
que cel que fai lo bosc folhar
ao vos pot donar de joi assatz'.
'Senher', dis ela, *ben o cre
que deus aja de mi merce
en l'autre segle per jasse,
quon assatz d'autres peccadors;
85 mas sai mi toi aquela re
don jois mi crée: mas pauc mi te,
que trop s'es de mi alonhatz.'
5 foB. 8 t*6n rem. 19 ora.
été, 24 selha. voL 27 ieu etc,
95 gran.
22 novelh
82 huelhs.
4 et 0. 17 amicz etc, 18 els
20 els. 25 lieis. 29 selh. fiilhar. 31
etc, 86 joy.
Hf
MABCABBUK.
66
n.
L'autrier jost' una sebissa
trobei pastora mestissa,
de joi e de sen massissa,
e fon filha de YUana,
cap* e goneY e pelissa
TeBt e camiza treslissa,
loilars e canssas de lana.
Tes leis vinc per la planissa:
toza, fi m*eu, res faitissa,
dd ai gran del ven qama fissa.
'senher*, so dis la vilana,
Wce dea e ma noirissa,
|Miuc m'o pretz sil vens m'erissa,
qu^alegreta std e sana*.
Toza, fi m*eu, cauzá pia,
destontz me sui de la via,
per far a vos companhia ;
qnar aitals toza vilana
no pot ses parelh paria
pastorgar tanta bestia
en aital loc tan soldana.
'Don', fetz ela, 'qui qnem sia,
ben oonoBC sen o folia;
la Tostra parelharia,
senher'y so dis la vilana,
*lû on se tanb si s'estia,
qœ tais la cuj* en bailia
tener, non a mas Tnlàna.'
Toza de gentil afìtire,
caTaliers fon rostre paire
qnens engenret en la maire,
car es corteza vilana;
c*on plus vos gart m'es belaire,
e per vostre joi m'esclaire,
si fossetz un pane humana.
'Don, tôt mon linb e mon aire
vei revertir e retraire
al vezoig et a Taraire,
senher', so ditz la vilana:
B 'mas tais se foi cavalgaire
qu'atrestal dearia fieiire
los seis joms de la setmana/
Toza, fi m'en, gentils fada
vos adastret, qnan fòs nada,
10 d'una beutat esmerada
sobre tôt' antra vilana:
e serians ben doblada
sim vezi' nna vegada
sobeiras e vos sotrana.
16 'Senher, tan m'avetz lauzada,
que tota 'n sui enojada.
pos en pretz m'avetz levada,
senber', so dis la vilana,
'per 80 n'auretz per soudada
to al partir „bada^ fol, bada''
e la muza meliana'.
Toza, fel cor e salvatge
adomesg'om per uzatge.
ben conosc al trespassatge
15 qu'àb aital toza vilana
pot hom far rie companbatge
ab amistat de coratge,
quan l'us l'autre non engana.
'Don, hom coitatz de folatgo
80 jur' e pliu e promet gatge.
sim fariatz homenatge,
senher', sp ditz la vilana;
'mas ges per un pauc d'intratge
no volh mon despiuzelatge
86 can^ar per nom de putana'.
3 tozeta fàitisa L, 4 manque L. 5 si
un X. 8 e] ab X. 9 Alleis L, oins X,
ne Cj oau B. chamina L. 10 Bella fich L,
Lttíaa L, 11 eran manqìie M, d. a. car lo
-ctx nos pisa L, 12 som L, 16 Bella fich
dea doace L, 17 destors L. 18 ab L.
9 cane a. toseta L, 20 dec L. plazen C,
1 gardar aitanta L, 22 loc tan] terra L.
3 dis C. fajsela qui que B, 26 sô L.
7 L on sestana L, 28 car //. 30 Bella per
f miev ueiaire L, 33 tan fon c. ÔB.
é on A eom B, 85 pel B. et eu per lo
li X. 36 sim X.
1 Senher mon genh CB, ling L, 2 renerdir
B, reuerilir C, reuenir L. et atraire CB,
8 a la uia del CB, 4 som L. 5 que tais
L. 6 que deuria atretal L, 8 tiella L,
9 astret C, faisonet L. 10 fina beutatz L,
11 es en vos bella v. L, 13 ab sol una tre-
pellada L. 14 sobiras CB, sotiraina C, Mi
sobre e nos sotaua L. 16 manque CB, après
17 qnar uostramor tan magrada C, 18 som
dit L, so ditz la toza v. B, 19 per tal B,
mauretz L, 21 manque L, 22 estraing cor
L, 25 daital tozeta L. 27 paratge L,
28 Se X. 29 cuitat L, cochât CB, 30 jura
p. L, hieus (eus) promet eus pleuisc g. CB,
31 Tant L, 82 som L, 33 mas ieu L,
85 perdre L.
69
Xn» SIÈCLE.
Toza, tota creatura
revertis a sa natnra.
parelhar parelhadura
devem eu e vos, vilana,
a Tabric lonc la pastnra:
que melhs n*estaretz segora
per far la canza doossana.
'Don, oc: mas segon dreitura
cerca fols sa folatora,
cortes cortez* ayentarai
el vilas ab sa vilana.
en mans locs fài sens firaitnra
don hom non garda mezora,
so ditz la gens andana'.
Toza, de vostrà iignra
non Ti antra pins tafnra
ni de son cor plus trefana.
'Don, lonh aneiz; non s*atura,
que tais bad' en la peintura
qu'autre n'espéra la mana.
m.
Dirai Tos en mon lati
de so qu'eu vei e que vi:
1 segles non cuit dure gaire
segon qu'escriptura di;
qu'eras faill lo fills al paire
el pair' al fill atressi.
DesTÎat a son cami
jovens que torn' a decli;
e donars qu'era sos fraire,
?a s'en fugen a tapi,
10
15
SO
S5
80
c'anc dons Costans l'enganaire
joi ni joven non jauzL
Soven de pan e de vi
noiris ries hom mal vezi;
e sil tengues de mal aire,
segurs es de mal mati,
si noi met lo gazaignaire,
don lo reproviers eissi.
Lo meuniers jutgal moli,
qui ben lia ben desli;
el vilans ditz tras l'araire:
bons iruitz eis de bon jardi
et avols fills d'avol paire
e d'avol caval rossi.
Eras naisson dui poilli,
beill burden ab saura cri,
ques van volven de blanc vaire
e fan semblan aseni:
jois e jovens n'es trichaire
e raalvestatz eis d'aqui.
Moilleratz a sen cabri,
c'a tal para lo coissi,
don lo cens esdeven laire;
que tais ditz 'mos fills mori',
que anc ren noi ac a faire:
gardatz s'en ben bedoL
Be nom val s'en los chasti,
c'ades retomon aqui,
e pois un non vei estraire
moillerat del joc coni,
an lo tendres contrai raire
Marcabrus d'aquel trahi.
UGO CATOLA.
Ma, de Modène foL 206.
'Non pose mudar, bels amies, qu'en chan-
nous enqueira consi m'aven de vos, [tanz
1 Bella //. 2 reuorta a C, reaert segon ^^
M. 3 parlem ab paraola pura CB, 4 fim
iea tozeta v. CB, 5 alombra //. 6 plus
L, 7 far pareilla L, 9 en tais sols L. la
C. 10 c. cor et a. L, 11 e v. a sa L,
12 quon tal loc L, sofraitura CB, 13 que
non (noy) esguardon (esgardo) CB, 14 cres-
tiana L, 15 Tosa an de L, Bêla B. 16 una
L, 17 en tota gen crestiana L, 18 locaues
nos aura L, 19 bada la L, 23 en] de A,
que vei CB, 25 1 mangue CB, cuioh A, cug
CB, 26 que Te. CB, 30 toraen C,
82 uati A, 83 Nom pois. 34 cossi.
qu'estât m'avez adreiz et amoros,
francs et humils e blos de toz enjanz;
e s'aissi es perduz lo bos talanz
que m'aviaz quant nos pai*tim amdui,
si per altra m'avez en refiii.
4 hom] so CB, 5 e si
aire C, e si ben n. t. ad
CB. 8 issi ACB. 9 Cura
11 destra C, 12. 20 hieis
15 noisson A, 16 belh e
que C. V. blanc en v. C.
30 de CB, 31 am C, per
pueys noi ten
aize B, 7 ni
m, CB, oiral C
A, 13 maire C
b. C. 17 aeis
26 sen de C
lo r. CB. 34 t
61
JAUFRB BUDEL.
62
8*al prim vos fi ren que nons foe a grat, mas eu de vos sui jauzenz esloinanz,
si m'ajut deus, ben o ai car comprat.' e vos de mi no vos blasmaz, som cui:
Bella amiga, ensegnamenz es granz per so fai ben qui la mala fin foi,
de dompnejar qnin sap esser geignes, car toz faiz creis en la fin o s*abat,
que tnit s*ajoston gai e voluntos ; b per c*ab lo ben prenc de vos comiat.
mas al partir en es chascuns blasmanz.
JAUFRE BUDEL.
ifii. de Parié 7614, foL 73« (BJ, 7226, foL 214» (Ck 7698, p. 149* flT^ 7225, /o/. 122* (LJ,
tuppL franc. 2038, fol, 165« (OJ, La VaU. 14, fol. 63« (B).
Qnan lo rius de la fontana
sWlarziSy si cnm far sol,
e par la flors aiglentina,
el rossignoletz el ram lo
Tolf e reiraing et aplana
son doos chantar et afina,
dreitz es qu'eu lo meu refraigna.
Amers de terra loingdana,
per vos totz lo cors mi dol; ib
e non pose trobar meizina,
si non vau al seu reclam
ab atrait d'amor doussana
^na vergier o sotz cortina
ab dezirada compaigna. so
Po8 del tôt m'en faill aizina,
iu)m meravill s*eu n'aflam;
car anc genser crcstiana
no fo, ni deus non la vol,
JQ7ieya ni sarrazina; 95
et es ben paisutz de mana
Qui ren de s'amor gazaigna.
De dezir mos cors non fina
^ cella ren qu'eu plus am,
. e ère que volers m'engana so
4 dopneiar qîm. 7-15 mutilé datu E»
10 pel ram B. 12 el CB. 13 beys C, ben
^ bes ii. es fnanqnt CB, 17 sien L. si nom
^ i?, si non al CB, tro vengal 0. vostre
(^^OU. 18 maltrait CE. 19 en B. tras 0,
dÎBs B, part CE. 21 A E. tôt jom C, totz
jonn EO, qnecx jom B. me B. 22 sin (7,
«■ BB. m* B. ai fam C. 24 ni] que B.
aoQ C 26 per qaes L. Ben es (er B)
CSOB. doncs OJ?, selh C. astmcx qui sen
UùB. E. 27 ni re E, de samor ven C. Si
M drutz samor B. 28 uoler 0. Mon cor del
denr B. 29 De B. tant am iS^. 30 sai OB.
8êî que volootatz E.
si cobezeza lam toi;
que plus es poignens qu'espina
la dolors que ab joi sana,
don ja non voill c'om m'en plaigna.
Senes breu de pargamina
tramet lo vers que chantam,
plan et en lenga romana,
a'n Hugou Brun per Fillol.
bon m'es car gens peitavina
e totz Angeus e Guiana
s'esjau per lois e Bretaigna.
1 jauszenz e loinanz. 2 chom cni. 3 zo.
5 pren. 7 £ EB. 8 qaar EO, et es
pus B. despina COB. 9 Ma O. per C. cap
nn jojr B. cal cor mi mena E. 10 e ja negus
Siuls homs) no men EB. mi p. 0. O aj^Ue
uan pensar men fai aizina. adoncs la bais
e lacol mas pueis tom en revolina. jper quem
nespert en aflam. qnar so qne floris non
grana. lo joj que mi natayna. tôt mos ci^'atz
afaitanha; O Sin soi de loiiija taina. e mais
seinha non safrainh. ço dis 11 gen anciana.
qab snfrir uma saois foL qades sen nen de
rabina. mas îen aten causa uana. qailhor
remanc en la fainha; B Car lo peûamen
mafama. don yen labras e lacoL ma tomat
trop aroyna. per qnem pert mas no men
clam, car sai que no floris ni grayna. lamors
on mos cors saclina. ni hom nos quei re-
manha. 11-17 manfue B, 12 mon uers C.
en CE. 13 En plana CEOB. latina B.
14 manque L. ugol O. £n uas lo Bm mon
f. E. '15 bom sap qe O. e sapcba gens
crestiana EL. 10 viana OL, que totz
peitens EL. bî guazanba E. de berria
(berrí) e de bretaigna BC. 17 Val mais
L, m nal mais neis E, en guizana C, e
guianna B.
6d
Xlle SIÈCLE.
64
RAIMBAUT m, CONTE D'ORANGE.
I. Mt. de Fàrii 7226, fol, 178^ (C), Ms. Laurent, Plut, XLI, cod, 43, Herrig 36, 449 (K),
Ma, de Paru 7225, foÎ, 145c (L) et fol, 147» (l), auppl, franc, 2033, fol. 136* (OJ; U. 7228^
fol, 2010 ("C;, «4JRP?. /ranç. 2033, fol. 135c (^O;, Za VaU, 14, /oi. 8* fi^.
I.
Pos tais sabers mi sortz em creis
que trobar sai et eu o die,
mal estara si nom pareis,
et er me blasmes si m'en gic;
que cant hom ditz ab la lenga
so que ben en pes non tenga,
non pot aver sordejor dec,
can ditz so que nos covenga.
Ar ai gang, car s*esbrondal fì^is
e remanon sol li abric
e li auzelet en lor leis
cascus de cantar no se trie;
usquees s'alegr'en sa lenga
pel novel temps quelh sorenga,
e dels albres qu'eran tuit see
lo folhs pels branquils s*arenga.
E qui anc jom d'amar se feis,
era non tanh s'en desrazic,
mas per lo gai temps que pareis
deu quees aver son eor plus rie;
e qui non sap ab la lenga
dir so ques eoven, aprenga
eonsi ab novel joi s'esplee,
c'aissi Tol pretz ques captenga.
Estât ai fis amies adreis
d'una que m'engoanet ab trie;
e car anc s'amors mi destreis,
totz temps n'aurai mon cor enie:
2 mi uen CKO, 8 mo die O, Ô man^fuê
L, mi blasmat /. 6 qnar so quom uana ab
lengoa CIO, 7 tanh be que cm pes o (lo) t.
CIO. 8 que (car) n. p. a. peior CIO.
9 qom dir ço a, qui ditz re- avengua CIO.
10 can sebram es fr. L. sebrandel /, sabron
dei O, aeblan lo jE: 12 Els i; del C, li 0.
e es lur CO, et es /. 18 Que us (huei 0)
mais -nos (non K) tr. CKO. qe negus de c.
noÌB gic L 14 qasqecs OK, quecs L, 15 per
K. que lur v. CKO. 17 frug C, e f. l,
brancutz Ij. 18 damor 0. se] nos K
19 deraie L. Nos (non Kl) t. queras CKIO.
20 Quab lo novel t. CKIO. que ses preys C,
qui sespeis JT, que es freis /. 22 sap dir ab
K. 23 quel CÎO, Ço qeus c. K, 24 ab lo
nou (ab loua JE) temps esplec CKO. 25 vol
temps CO. 27 mengannava K,
per qu'eu no volh ab la lenga
dir que s'amors mi destrenga,
per c'us autres ab leis s'abree
et eu cas so que el prenga.
6 Ab leis remaignal malaveis
et engans et ab son amie,
que tais m*a a sos ops conqueis,
don ja non creirai fais prezie;
ans volh qu'om me talh la lenga,
10 s'en ja de leis crei lauzenga
ni de s'amor me desazec,
sin sabia perdr* Aurenga.
Ben tanh qu*eu sia fis vas leis,
quar ancmais tant en aut non cric,
15 que nostre senher el mezeis
ab pane de far non i Mhic,
qu'a penas saup ab la lenga
dir 'aitals volh ques devenga'
la grans beutatz qu'en leis parec:
90 non vole qu'autra si espenga.
Domna, non cal far lones plaideis,
que de me podetz far mendie
plus rie que anc no fo reis;
del tôt sui en vostre eastie,
s6 sol quem digatz ab la lenga
eonsi volretz quem captenga,
1 Quaras n. CKIO. quab sa Cl. 2 maia
(aner K) dig per quem d. CKIO. 3 per so
(tal /) cautre CKIO, estec CO, 4 que il L,
quaissel CO, qi aiqel K^ cautre /. 5 reinhal
O. 6 el e. Kl, et elh (il) estei ab CO.
7 tais jois ma près em (e 0) rezeys CKO.
8 que anc non crezet fol CKO. 9 E KO,
ieu C, 10 crezi C. 12 sim Ly sieu /. saubrià
K. 18 - 20 et 21 - 65, 2 intervertit K. Bes K.
Bem deu plaser et es ben dreis CO. 14 Cane
L, tant enan (auan) OE, autra îï L, trie
KO, 15 E L, 16 Per CO, del L, qen leis
fai non f. K. 17 sap KL, 18 que IK.
19 Qua (quar C, quen K.) la beutat CKIO.
assec COI, 20 taing L^ uol CO, enpenga
Lf esprenga O, depenga K, 21 nous (non 0)
sai dir CKIO, 22 Mas CKIO, far de mi
podetz ly fairem p. be C, ben me p. far O.
28 On 0, rie plus CO. 24 De L, 25 que
CO, vos Kl, 26 uolez L. Domna corn eu
mi c. /.
a
BAMBAUT m, COMTE D*OBANGE.
66
qo'en ai cor qu^enaissi cstec
e que ja d'aatra nom fenga.
Domna, nous quier ab la lenga
mas qu'en baizan vos estrenga
en tal loc on ab vos m*azec, 6
e que d*am8 mos bratz vos senga.
n.
Escoutatz, mas no sai que s*es,
senhors, so que volh comensar: lo
vers, estribot ni sirventes
non es, ni nom nol sai trobar,
ni ges no sai col me fezes,
8*aital nol podi' acabar.
Que hom mais no vis fach aital péris
home ni per femna en est segle ni en
Tautre qu'es passatz.
Sitôt m'o tenetz a foies,
per tan nom poiria laissar
que eu mon talan non disses; so
no m'en poiri' om castiar:
tôt quant es no pretz un poges,
mas 80 qu'ades vei et esgnar.
E dir vos ai per que : quar s* eu vos o
avia mogut e nous o trazia a cap, ten-ss
riatz m'en per fol ; quar mais amaria seis
taiîer en mon punh que mil sols al cel.
Ja nom tema ren far quem pes
moe amies, aquol volh pregar,
s'als ops nom vol valer mânes, so
po8 m'o profer ab lonc tarzar;
1 qacn cor ai L, quaissî C, mestec CO,
2 ja ves vos CKO, 3 Donnais KO, no (7, nos
L. alB ma (7, ma O. 5 qe ab 0, quab C.
6 de roo8 CO, E dambdos mos K, 10 aisso
qeot V. contar O. 11 vers ni chanços 0.
12 noil sa nom O. puesc JR. 13 ni ren non
sai cossil O. 14 sital 0. 15 Que ja JR. Qe
ane non fos fag per 0. ad h. ni a B.
17 aqest O. 18 fades 0. 19 Ges per aisso
non nneilh 0. 20 Qica-non uos 0.
21 poiria (coies) hom CS, De so qara nos
nneilli mostrar 0. 22 So qe fon non 0.
28 Ves 80 qaras 0, 24 dirai vos p. q. vos o
ai mognt qe si non uos o 0, 25 tenria men
hom O, 2S presa hom-el poinh qe cen CT,
87 soHz el C, 28 nen 0. deman C. 29 aissol
O. 30 nÔ ^. 31 Qant hom promet 0.
al C.
plus leu que cel que m'a conques
nom pot nulh autre gualiar.
Tôt aisso die per una domna quem fai
languir ab bêlas paraulas et ab loncs
respeitz, no sai per que : pot me bon es-
sor, senhors?
Que ben a passât quatre mes,
oc, e mais de mil ans, som par,
que m'a autrejat e promes
quem dara so que plus m'es car.
domna, pos mon cor tenetz près,
adoussatz me ab dons l'amar.
Deus, ajuda, in nomine patrù et JUii
el spiritus sanctiy aisso que sera, domna!
Qu'eu sui per vos gais, d'ira pies,
iratz, jauzens mi faitz trobar:
e sui m' en paHitz de tais très
qu'el mon non a, mas vos, lor par;
e sui fols chantaires cortes,
tan qu'om m'en apela joglar.
Domna, far ne podetz a vostra guîza,
com fetz n'Aima de Tespatla, que l'estuget
lai on li plac.
Er fenisc mon no sai que s'es,
qu'aissi l'ai volgut batejar:
pos mais d'aital non auzi ges,
bel dei enaissi apelar;
e digal, quan l'aura après,
cui que s'en volha azautar.
E si hom li demanda qui Ta fach, pot
dir que cel que sap ben far tota fazenda,
quan se vol.
1 Pas leu CR, ges roeilhs 0. 2 nulha res
engannar O. 3 morir O. 4 loncx esperd pot
mi 0. 8 £ a mi cen antz so mi par 0, 10 De
samor so 0. mes plus OR, 11 bon cor maues
0. 14 sancti a*s amen estas donna e qe
deabols er aisso 0. 16 sim far tr. 0. 17 me
0, 18 mas vos non ha 0. 19 en fatz chanços
e seruentes O. 21 en 0. 22 quo CR, na ponsa
O. que -plac manque 0, £ non sai qieu
mânes al re contan qa gesor mor non puesc
morir si muer per dezirers de vos 0. 25
qaissil deu hom ben b. 0. 26. 27 manque
O, 28 e chan lo 0. 29 Cell qe sen uolra O.
30 Yai ses nom e qit demanda qi ta fag
digas li den rainbaut qe sap ben far una
balla de fondât qan si uol 0. 31 totas fazen-
das R.
BARTSOH. CbrMtomatliia.
&
67
68
BEATRICE, COMTESSE DE DIE.
M88. de Paris 7614, fol. 104d (BJ, suppl franc 2033, fol 204c (0), La VaU. 14, fol. 22» (BJ,
A chantar m'er de so qu'eu no volria,
tant me raucur de lui cui sui amia;
car eu Tarn mais que nuilla ren que sia :
vas lui nom val merces ni cortezia,
ni ma beltatz ni mos pretz ni mos sens; 5
c'atressim sui enganad' e trahia
com degr'esser, 8*eu tos dezavinens.
D'aissom conort, car anc non fis faillensa,
amies, vas vos per nuilla captenensa;
ans vos am mais non fetz Seguis Valensa, 10
e platz mi moût que eu d'amar vos vensa,
lo meus amies, car etz lo plus valons;
mi faitz orgoil en digz et en parvensa,
e si etz irancs vas totas autras gens.
Meraveill me cum vostre cors s'orgoilla, 15
amies, vas me, per qu'ai razon quem doilla ;
non es ges dreitz c'autr'amors vos mi toilla,
per nuilla ren queus diga nius acoilla.
e membre vos cals fol comensamens
de nostr' amor: ja dompnedeus non voilk
qu'en ma colpa sial departimens.
Proeza grans, qu'el vostre cors s'aizina,
e lo ries pretz qu'avetz m'en ataina;
c'una non sai, loindana ni vezina,
si vol amar, vas vos no si' aclina:
mas vos, amies, es ben tant conoissens
que ben devetz conoisser la plus iina;
e membre vos de nostres partimens.
Valer mi deu mos pretz e mos paratges
e ma beutatz, e plus mos fins coratges;
per qu'eu vos man, lai on es vostr' estatges,
esta chanson, que me sia messatges;
e voill saber, lo meus bels amies gens,
per que m'etz vos tant fers ni tant salvatges ;
no sai si s'es orgoills ni mais talens.
Mas aitan plus voill li digas, messatges,
qu'en trop d'orgoill ant gran dan maintas
gens.
JEU-PARTI ENTRE GUILHEM AUGIER ET GUILHEM.
Mê. de Parisj La Vallière 14, fol. 23^.
Guilhem, prims est en trobar a ma guiza; so
troban volh doncs saber
ta voluntat, pos sai tau l'ajas miza:
cal volgras mais aver:
esser ries de terr' e d'aver
entrels plus ries, la sciens' apriza s6
ab lo saber que las set artz deviza.
Mais volgr' aver la sciensa conquiza
quem degues remaner,
1 mos daisso — 'deuria 0. 2 Qar 0, mot JS, so
cel 0, leys B. 3 que] de ^. 4 E nom M,
Ni ab lai trueb merce 0. ô ni no mi val
ma b. ni mos sens O, G Qatreissi 0, quen-
aissi B. trahida B. 7 silh B. 8 Dacom B.
9 per] e B. 10 ans manque B. 11 meut]
ben O, quicu del amar B, 12 etz pros e v.
O. 14 etz] es vos B. 17 Ni non es d. 0.
18 ocuoilla B, 19 cal fol B, lo bels O.
20 iest. guia. 21 vuelh etc. 23 volrias.
2ô pus etc. siensa priza. 26 la set ars.
que la rictat, que cauza es deviza
c'als ries pot pauc valer,
e leu pot bom d'aut bas cazer;
el sciensa non chai, pos es assiza:
cel c'al saber es ries en sa camiza.
Cel qu'entrels ries a gran ricor pleneira,
vol e quer plus en sus,
que cen savis pot metr' en una teira
sol c'a cascun don plus;
c'Aristotils sobrels prims us
près dons, e Virgilis qu'en la ribeira
jai a Napols: mai am donar que queira.
4 m'en] vos 0. 5 Nulla 0. 6 se fos lames
— fos 0. 7 et B. 9 membreus del nostre B.
12 ostaties B. 13 e ma ch. uueilh que s.
0. 15 mi es t. 0, mestatz B. 16 si es O,
ni] OB. 17 M. tan e plus uos uos diça
le m. 0. V. queus dial m. B. 18 Que-fai
mal a m. B. 24 sel etc. 29 prims el us.
30 p. d. dels licx e V. que ditz eu. 31 Lay.
JEU-PABTI. — GUILLEM DE CABESTAING.
70
Goilhem, per Icnga polida parleirâ,
nlngier, non lais mon us,
goel sciensa vai tota vetz premeira
e ten los ries conclus,
c'Aleissandre venquet Porus 6
e sa gran ost el tomet en paubreira
ab son saber, per qu'en sec en cadeira.
Gnilhem, sil ries pot perdre manentia,
crenser pot atressi,
per qnel destrics contrai creisser pars sia,io
el segles vai aissi;
qnel ries viven tro a la fi
pot dar als sens tôt lo mon, si Tavia,
80 e'al savi deus no vole donar mia.
L'artz el sabers c'Aristotils avia
viu, sitôt el mori,
e porton lin man prim clerc guerentia,
e Tescriptura di
c'a Salamon près enaissi,
qu'el ac lo sen el rictat en bailia
et ab lo sen fes tôt cant far volia.
Sen de natur'e de lati
a en Bomeus, e platz li que ries sia,
e preguem li que d'aquest plag ver dia.
En Bomeus per jutjamen di
que be val mais sabers que manentia;
pero a si la rictat mais volria.
GUILLEM DE CABESTAING.
Mês. de Pàrii 7614, /o/. 53c (B), 7226. /o/. 212« (C), 7698, p. 142b (E), 7225, fol. ' 105* (L),
La VaU. 14, foL 95» (BJ,
Lo dons consire i6
quem don'amors soven,
domnam fai dire
de vos maint vers plazen.
pensan remire
Tostre cors car e gen, so
cui eu dezire
mais que non fatz parven.
e sitôt mi deslei
per vos, ges nous abnei,
c*ade8 vas vos soplei ss
ab fina benvolensa.
domn', en cui beutatz gensa,
maintas vetz oblit mei,
que lau vos e mercei.
Totz joms m'azire so
l'amors queus mi defen,
fl'eu jal cor vire
vas autr*entendemen.
1 p. gen p. 8 rie. 10 des trie. pela.
12 quels rici vivon. 17 fan L. 20 eors
oovinen B, 21 qam e d. B. 22 Fias EL.
qmea E. 24 ges per so (tan) CB, nos Ly
nom K namnei E. 25 Anceis L, 2G Per
EL, franca CEB. 29 Qeu L, e] cuy B.
90 Tostemps LE, tôt jorn B. cossiro B..
31 r manque C\ 32 Si j. B. 33 autra nim
desmc: C
tout m'avetz rire
6 donat pensamen.
plus greu martire
nuills liom de mi non sen.
quar vos qu'eu plus envei
d'autra qu'el mon estei,
dezautorc e mescrei
e dezam en parvensa:
tôt quan fatz per temensa
devetz en bona fei
penre, neus quan nous vei.
En sovinensa
teing la cartel dous ris,
vostra valensa
el bel cors blanc e lis;
s*eu per crezensa
estes vas deu tan fis,
vins ses faillensa
intrer*en paradis.
1 Tart el saber. 2 vieu. 8 mans. 7 cen.
8 natura de. 12 sabcr. 13 assi. 18 De mi
n. h. C, 19 per vos B. cm EL. 20 de ren
EL, dona B. 21 desaeort B, au tore B, de
say B, 23 per cortezia B. 26-71, 7 et 71, 8-22
intervertis CE. A BC, 28 La gran v. B,
la captenensa B. 29 Del BB, e L. gen c.
li, COIS gay B. 30 Si L. 31 Fos-aitan E,
3*
71
XII» SIÈCLE.
qu'aissim sui ses totz cutz
de cor a vos rendutz
qu^autra joi nom adutz;
qu'una non porta benda
qu'eu prezes per esmenda
jazer, ni fos sos drutz,
per las vostras salutz.
Tôt jorn m'agensa
1 désirs, tan m'abelis
la captenensa
de vos cui sui aclis,
bem par quem vensa
vostr*amors, qu'ans queus vis
fo m'entendensa
queus âmes eus servis,
c'aissi sui remazutz
sai senes totz ajutz
per vos, e n'ai perdutz
mains dons, quis veillais prendaî
qu'a mi platz mais c'atenda
ses totz covcns saubutz
vos don m'es jois vengutz.
Ans que s'encenda
sobrel cor la dolors,
mcrces deissenda
en vos, domn', et amors;
jois vos mi renda
em loing sospirs e plors,
nous mi defenda
paratgcs ni ricors.
10
15
30
S6
80
c*oblidatz m'es totz bes,
s'ab vos nom val merces.
ai, bêla doussa res,
molt fora grans franqueza,
s'al prim queus aie enqueza
m'amassetz, o non ges,
qu'eras non sai cum s'es.
Non trop coutenda
contra vostras valors;
merces von prenda
tais qu'a vos si'ouors.
ja nom entenda
deus mest sos prejadors,
s'en voill la renda
dels catre reis majors,
per c'ab vos nom valgues
merces e bona fes;
quar partir nom pose ges
de vos, en cui s'es meza
m'amors, e si fos preza
en baizan, nius plagues,
ja no volgram solses.
Ane ren qu'a vos plagues,
franca domn'e corteza,
no m'estet tan defeza
qu'enans non la fezes
que d'als mi sovengues.
En Baimon, la beleza
el bes qu'en mi dons es
m'a sai lassât e près.
1-7 et 16-22 intervertis CE. caisi i?. su
manque L, ses escutz B, 2 a vos de cor
ER. 4 Del mon nin p. J5, ni crey quen R,
5 Quieun Ci?, quen L. G baizar B, nin C\
en X. fos] esser E. 8-11 et 12-15 intervertis
R. Quec j. E, ades B, comensa CEB, 9 la-
mors CELB. tan] e RB. 10 bevolensa R.
11 per cui languis L, 15 e R, 16 quab vos
sui CE. 17 sols EL, ses t. mais a. CEj s.
autres a. //. e s. totz a. R. 18 ab vos CL.
queu nai L, et eyn C. Et ai naillors Ef e ay
dautres R. 19 bens L. quils £R. uol los R.
20 mot R. qu am mais queus a. L. 21 c
ses t. manz s. L. 22 on RB. mer E. gaugz
E. laus B. rendutz B. 24 En mon c. B.
25 mercey B. 26 domnen vos LC. 27 que
joi mi CEL. 28 e lais R. 29 no E. mi] o
L. 30 Belleza C.
2 Sa V. non pren C, si nous en p:
3 doussa franca C. 4 ben B. feiratz
que corteza B. 6 e non B. 7 qui(
Bj qar que L. nos C. que ses B. ]
B. ial m. p. E. 11 queus sia C. de
mi B. 12 j. dicuH n. RE. prenda R.
sos C. entrels siens R. aquest sîeu p
E. 14. 15 matique R. 16 Per Tnanqu
que ab L. no mi E. 17 amors E.
18 doncs R^ que //. 19 en qui R, e (
20 sius R. 21 en manque R. ni vos
B. 22 solves CEB. CEB ajmitmt i
strophe interpolée. 24 pros dompna
bona dompna c. C. 26 qez eu anc lo -
icu n. B. no E. "2,1 ab que far o san]
28-80 manque B. 29 pretz C. De m
cui ioi es E. 30 manget 1. L. rai ten <
(dautren) defes CE.
78
74
PEIRE D'ALVERNHE.
I. }Uí. d^ Paris 7698, />. 4\)^ (K), mppl franc. 683, fol 42 (T); II. 7226, /o/. 183» (C),
7225, /o/. JDôd (L), La Vall 14, /oi. 6»^ f^^.
I.
Bossinhol, en son repaire
m'iras ma domna vezer,
e diguas lil men afaire;
et ill diguat del seu ver,
qoern man sai com Testai;
mas de mill sovenha,
que ges lai per nuill plai
ab si not retenha;
Que tost nom tomes retrairo
son estar, son captener,
qn'en non ai amie ni fraire
don tant o voilla saber.
ar s'en vai Tauzel gai
ab gaug on que venha
ab essai, ses esglai,
tro qu'en trop ensenha.
Tan quan Tauzels de bon aire
^ sa beutat aparer,
dons chant comenset a braire
si com sol far contrai ser.
pois se tai que non brai,
fias do leis engenha
col retrai son pantai,
80 qu'ill auzir denba.
*Cel queus es verais amaire
▼olc qu'eu el vostre poder
^OD^es sai esser chantaire,
per 80 queus fos a plazer.
e sabrai, quan voirai
de vos cor quem venha,
^eill dirai, si ren sai
per qu'el lai s'en fenha.
£ sill port per ques n'esclaire,
gran gaug en podetz aver,
c*anc hom no nasquet de maire
tan de beus posca voler.
4 digal el m. afar T. 5 te son voler T.
6 e man T, Xai combiné les deux petits vers
p«f épargner de la place. 10 Cades T.
Il Son star e T, 12 parent T, 17 Te. T,
!8 Tan manque T. 20 faire T. 22 e piieis
«r E, 23 enginha E, 26 Sel E, liai T,
7 vol-e T, 31 manque T. 32 q. dirai
lanque T. 33 lai] plat 2\ 35 deues T.
eu mourai et irai
ab gaug on que venha;
no farai, quar non ai
dig quai plag en prenha.
6 D'aisso serai plaidejaire
qu'en amor a son esper.
nos deuria triguar gaire
tan quan l'amors n'a lezer,
que tost chai blanc en bai
10 coma iiors en lenha;
e val mai quil fag fai,
ab c'om l'en dcstrenha'.
Ben a tengut dreg viatge
l'auzols lai on eul tramis;
16 et ill enviam messatge
segon que do mis jauzis :
*molt mi platz, so sapchatz,
vostra parladura;
et aujatz queill diguatz
so so don mi pren cura.
Fort mi pot esser salvatge,
quar s'es lonhatz mos amis,
c'anc hom de negun linhatge
no vi que tan m'abelis.
85 trop viatz fol comjatz;
mas s'en fos segura,
mais bontatz n'agr'assatz,
per qu'eu n'ai rancura.
Que tan Tam de bon coratge
80 c'ades lai entr'on dormis
et ab lui ai guidonatge,
joc e gaug e joi e ris.
el solatz c'ai en patz
no sap creatura,
86 tan quan jatz e mos bratz,
tro ques trasfigura.
Tostems mi fo d'agradatge
pos lo vi et ans quel vis;
e ges de plus rie linhatge
40 no voill autr'avor conquis.
1 iem nirai e maurai T. 4 em T. 6 ha
E. 10 cora f. 1. E, 12 ian E. 13-76, 20 manque
T, ha. 14 lauzel. el. 22 amici. 23 hom] jois.
30 soi entrendormis. 33 E. em.
76
Xn« SIÈCLE.
76
mos cuidatz es ben fatz,
nom pot far tortura
vens ni glatz ni estatz
ni caut ni freidura.
Bon* amors a un uzatge
col bos aurs quan ben es fis,
que s'esmera de bontatge
qui ab bontat li servis,
e crezatz c'amistatz
cascun jorn meillura;
meilluratz et amatz
es cui jois aura.
Dous auzels, en son estatge
iras, quan venral matis,
e diguas Ten dreg lenguatge
de quai guiza Tobedis*.
abrivatz n*es tomatz
trop per gran mezura;
doctrinatz, emparlatz
de bon* aventura.
n.
Chantarai d^aquest trobadors
que chantan de maintas colors,
el sordejer cuida dir gen;
mas a chantar lor er alhors,
qu'entremetre n'aug cent pastors,
qii'us no sap ques mont* os deissen.
D'aisso mer mal Peire Rotgiers,
per que n*er encolpatz premiers,
quar chanta d*amor a prezen;
e covengral melhs us sautiers
en la gleiz' o us candeliers
portar ab gran candel' arden.
El segons Guirautz de Bomelh 35
que sembr oire sec al solelb
ab son magre cantar dolen
qu*es chans de velha portaselh;
e sis vezia en espelh,
nos prezari* un aguilen.
El tertz Bernartz de Ventadorn
qu'es meures d'en Bornelh un dorn;
1 bons. 5 ha. 12 aora. 15 linhatge.
25 sordeyor CR, peier- mot gen L,
27 quenteraetren uei /. 28 menton (mon
tôt) dizen CR. 30 ques L, 81 chantet CR,
8*2 e nalgra li mais L, 83 et en R,
manque R, 34 tener L, 36 odre R. sembla
drap C a L, 37 ab] q C. chantar magre
L, 38 que (quo) canta vielhas (-a) p. CR.
89 que ses mirava L, 42 de L,
mas en son pair ac bon sirven
per trair' ab arc manal d*alborn,
e sa maire calfaval forn
et amassava Tissermen.
B El quartz de Brival Lemozis,
us joglars qu'es plus prozentis
que sia tro qu'en Benaven;
e semblariaus pelegris
malautes, quan cantal mesquis,
10 qu'a pauc pietatz no m'en pren.
En Guillems de Eibas lo quins,
qu'es malvatz defors e dpdins,
e di totz SOS chans raucamen;
per qu'eu non pretz res sos retins,
16 qu'atrestan s'en fari' us chins,
e dels olhs sembla vont d'argen.
El seizes nElias Gausmars
qu'es cavaliers es fai joglars;
e fai mal qui loi consen
90 nil doua vestirs bels e cars,
qu'aitan valrials agues ars,
qu'enjoglaritz s'en son ja cen.
E Peire Bremons se baisset
pos quel coms do Tolozal det,
26 qu'anc no soanet d'avinen;
per que fon certes quil raubet,
e fe mal, quar nol talhet
aquo que hom porta penden.
E l'oches Bernartz de Saissac
80 qu'anc negun bon mestier non ac
mas que vai menutz dos queren ;
c'anc despois nol prezei un brac
pos a'n Bertran de Cardalhac
ques un velh mantel suzolen.
1 mas manque L, 2 ar L, dart /?. 3
calfaval L. 6 joglaretz C. qu'es manqtie L,
querentis L, 7 tros R, qu' manque C,
8 us manque C. 10 cab L, 11 briues CB,
40 13 sos vers L, 14 p. qe es auols sos X.
15 chis Ry pinz L, 16 e loill senblon de
not Clarion L. 17 grimoartz L, gauman
LR. 18 e uai CR. 19 e prega dieu qui lo
L. 20 uertz ni uars L, 21 que tais er
adobatz semprars L. 22 seran cen Ij,
23-28 au lieu de cette strophe L donne la
huitième de la pièce du Moine de Montaudotk
Pos Peire d'Alvernh 'a chantât. Bermon OB,
29 ochen CR, Li huich es L. 30 un sol bon
L. 31 mais danar L, 32 Que d. C, et ape
?ois L, prezen L, 34 queri un m. C, \áú
\ uU B,
T7
PEIRE ROGIEB.
78
El noves es en Baimbautz
ques fai per son trobar trop baiitz ;
mas eu lo torni a nien,
que non es alegres ni cautz,
et eu pretz trop mais los pipautz
que van las almosnas queren.
£n Ebles de Sanhal dezes
a cai anc ben d'amor non près,
sitôt se canta de Coiden;
TÎlanetz es e 'fais pages,
e diiz bom que per dos poges
sai se logua e lai se ven.
E Tonzes Guonsalbo Bozitz
qnee fai per son trobar formitz,
tan que cavalaria'n fen;
et anc no fon tan ben guamitz
10
16
que per el fos bos colps feritz,
si doues uol trobet on fugen.
El dozes us pelitz Lombartz
que cliima sos vezis coartz,
et el es d'aquel ois parven;
per qu'us sonetz fai gualiartz
ab motz amaribotz bastartz,
e lui apeV om Cossezen.
Peire d'Alvernhe a tal votz
que canta cum granolh* en potz,
e lauzas trop a tota gen;
pero maistres es de totz,
ab qu'un pauc esclarzis sos motz,
qu'a penas nulhs bom los enten.
Lo vers fo faitz als enflabotz
a Poivert tôt jogan riden.
' PEIEE KOGIER.
Mê$. de Paru 7226, fol. 194^ (C), 7225, fol. 13 (L), mppl. franc. 2033, fol 19ô»> (0),
Gres en bon vers non pose falhir
a Vora que de mi dons chan;
consi poiri' eu ren mal dir?
qn'om non es tan mal ensenbatz, «o
si parr ab leis un mot o dos,
que totz yUas non torn certes.
per que sapchatz be que vers es
quel bon qu'eu die tôt ai de leis.
De ren als no pens ni consir «s
ni ai dezirier ni talan,
mas de leis, quoi pogues servir
e j^ tôt quant Tes bon nil platz,
qa en non cre qu'eu anc per als fos
mas per leis far so quel plagues; so
2 de son X. 3 a] en L» 4 qil non L.
5 Tibantz B, per so pretz aitan los pipatz
X. 8 anc damor no uenc bes L, 9 toi
d«n L, 10 us v. enflatz plaignes L. 11 dis
nom R. que dison L. 12 lai -chai L.
13 guoss- CR. gonzalgorotz L. 14 de son
ehantar L. 15 -ia R. per quel caualaria i
feu L. IH. 78, 1 et anc per lui n fo feritz bons
colps tant fort no fo garnitz L, 17 non
pueëC en bon vers C\ 18 nulh hora quieu G.
19 poiria ren L, 22 totz] ses L, 28 sapcha L.
24 ai tôt C, 25-30 manque L. 29 cug qe
der ren als 0. 30 per far tôt so 0,
que be sai qu onors m'es e bes
tôt quan fatz per amor de leis.
Ben pose los autres oscamir,
car aissim saubi far enan
quel melbs del mon saupi chauzir;
eu die e sai qu'es vertatz;
ben leu moutz n'i aura gilos
que diran 'mens, e non es res\
non m'en cal, ni d'aco nom es,
qu'eu sai ben consi es de leis.
Bona domna, per vos sospir
e trac greu pen' e gran afan
1 bos] dos C, dois R. 3 uns uiels L. L,
4 cl. si souen (souen si) c. CR. 5 et] mas
C. et eissent delef»pauen L. 6 per so s. g.
//. 7 am.] maire moinz e Zr. 8 apellon L.
cosseden L. 10 em C. que non ch. sus ni
desoz L. 11 mont L. 12 per so L. es
manque L. 14 Apena L. \h. 16 manque
CR. enflabes. 17. 18 manque L. e sai ben-es
0. 20 qu aissim suy sauputz C. trair CO.
21 que m. que tuit L. 23 ni aura moût 0.
pero manz ni C. 25 daqel 0. Daisso nom cal
ui no mes ges C. 26 qaissi 0. Quieu me say
c. ses C. -^7-79, 6 et 79, 7-14 intervertis C.
Dousa L. per vos manque X, soven 0. 28 en
tinc L. gran 0,
79
Xn« SIÈCLE.
80
per vos cui am moût e dezir;
e quar nous vei, non es mos gratz.
e si ben m'estau lonh de vos,
lo cor el sen vos ai trames,
si qu'aissi no sui, on tum ves;
els bes qu^eu ai totz ai de leis.
Greu m'es lo maltraitz a sofrir
el dolors qu'ai per leis moût gran,
don lo cors nom pot revenir
per nulb plai d'autras amistatz,
c'autre jois no m'es dous ni bos,
ni non volh jam sia promes;
e s'en n'avia con conques,
ren nols pretz mas cel qu'ai de leis.
Ailas. 'que plangz?' ja tem morir.
*que as?' am. *e trop?' eu oc, tan
qu'eu mor. *mors?' oc. 'non potz guérir?'
eu no. 'e cum?' tan sui iratz.
10
16
'de que?' de Ipî*' don sui aissos.
'sofre'. nom val. 'clamai merces'.
sim fatz. 'non as pro?' pauc. 'not pes,
sin tras mal: nonc' o fas de leis'.
Conselh n'ai, 'quai?' volh m'en partir.
'no far', si farai. 'quers ton dan',
qu'en pose als? 'vols t'en ben jauzir?'
oc moût, 'cre me', aras digatz.
'sias bumils, francs, lares e pros'.
sim fai mal? 'sofr' en patz'. sui près.
'tu?' oc. 's' amar vols, e sim cres,
aissit poiras jauzir de leis'.
Mon Tort-n'avetz prec, s'a leis platz,
qu'aprenda lo vers si es bos,
e si vol que sia trames
mon Droit -n'a -leis lai on saves:
deus sal e guart lo cors de leis.
t
t
c
GffiAUT DE CABREIEA, ENSENHAMEN.
Bartsch, DenkmMer der Provenzaliichen lAtteratur, Stuttgart 1856, P. 88, 11—90, 19.
Cabra juglar,
non pose mudar
q'eu non chan, pos a mi sap bon;
e voirai dir,
senes mentir,
e comtarai de ta faison.
mal saps viular
e pietz cbantar
del cap tro en la fenizon.
non sabz finir
al meu albir
a tempradura de Breton,
mal t'ensegnet
cel qet mostret
20
t6
80
1 am tant 0. 2
0. 6 tu 0. 6 el
tu ueis tôt es 0.
pot lo cors C,
manque 0, pero
11 m mais jois C,
14 mais aquels de
qe tems 0. laissim
0. 18 eu -cum
29 mieu.
qe si 0. 3 mas C si tôt
ben -tôt es C Mas so qe«*
8 de liey moût C, 9 nom
10 nil autr a. L, 7-14
nom platz autr*. a. C.
12 quem C. 13 que s. C.
C. 15 quet C, plang L,
C. 17 qe 0. ieu oc poz
manque L. 20 puesc.
los detz a menar ni l'arson.
non saps balar
ni trasgitar
a guisa de juglar guascon.
ni sirventesc
ni balaresc
non t'auc dire nuOla fazon:
bons estribotz
non tiers pelz potz,
retroencha ni contenson.
ja vers novel
bon d'en Rudel
non cug quet pas sotz lo guingnon,
de Markabrun
ni de negun
ni d'en Anfos ni d'en Eblon.
jes gran saber
non potz aver.
1 on 0. 2 sofro C. non 0. clamar O, clam'
L. 3 noy CO. 4 non cofos L, noquas fai^
C. 5 n' manque C. 8 eram L, 10 e sim
L. tort 0. 12 aissi CO, 13-17 manque LOA
14 bôs es. 16 lai en.
81
OIBAUT DE CABBEIBA. - ALPHONSE n.
82
si fors non eis de ta rejon.
pauc as après,
qe non sabs jes
de la gran jesta de Carlon,
con entrels portz
per son esforiz
intret en Espaigna abandon;
de Bonsasyals
los colps mortals
qe ferol dotze conpaignon,
con foron mort
e près a tort,
trait pel trachor Ganelon
al amirat
per gran pechat
et al bon rei Marselion.
del Saine eut
c'ajas perdut
et oblidat los motz el son.
ren non dizetz
ni non sabetz :
pero noi ha meillor chanson.
e de Botlan
sabs atretan
coma d^aiso qe anc non fon.
conte d'Arjus
non sabes plus
5 ni del reprojer de Marcon.
ni sabs d'Ajolz,
com anet solz,
ni de Machari lo félon;
ni d'Aufelis
10 ni d'Anseis
ni de Guillelme lo baron;
de Florisen
non sabs nien
ni de las ganas de Milon.
16 del Loerenc
non sabs co venc
ni sabs d'Erec
con conquistec
to Tesparvier for de sa rejon.
ni sabs d'Amie
consi gnaric
Ameli lo seu conpaignon.
ALPHONSE n, ROI D'ABAGON.
Msê. de Fàriê 7226, fol. 360^ fC), 7225, /o/. 108b (L), Xa VaU. 14, fol, 21c fnj.
Per mantas g^as m'es datz
jois e deportz e solatz;
que per vergiers e per pratz
e per foillas e per flors,
e pel temps qu'es refrescatz
aug alegrar chantadors:
mas al meu chan nous ni glatz
nom notz ni m'ajuda estatz
ni res for deus et amors.
E pero ges nom desplatz
lo bels temps ni la clartatz
1 ieis. 5 en trasportz. 25 ganz X. d . .
jusqu'à qn^es (28) mutilé dans C, 26 que
manaue R. 27 e manque B. foilles L,
29-31 êeulement . . dors, mas ... ni glatz C.
nej R. 31 nom aiuda ni e. R, 32 for] mas
L. d. damors R, 33 per so //. 34 bel LR,
belh e.
nil dous chans qu'aug pels plaissatz
%b dels auzels ni la verdors;
qu'aissim sui al joi lassatz
ab uua de las meillors:
en lois es sens e beutatz,
per qu'eu li don tôt quan fatz,
30 e jois e pretz et honors.
En trop ricas voluntatz
s'es mos cors ab joi mesclatz;
mas no sai si s'es foudatz
ardimens o paors
fs grans sens amezuratz
si s'es astre d' amors;
qu'anc de l'ora qu'eu fui natz
8 Marchari. 11 Guillemes. 23 siea.
24 ques pel L. 28 quen L. 80 I. els p. e
las L, 81 volnntatz manque R. 32 laissatz
L. 34 Mardimenz L. 36 si es L. 37 que R,
88
Xlle SIÈCLE.
81
mais nom destreis amistatz
nim senti mais ni dolors.
Tant mi destreing sa bontatz,
sa proez' e sa beutatz,
qu'eu n'am mais sofrir en patz
penas e dans e dolors,
que d'autra jauzens amatz
grans bes faitz e grans socors:
SOS homs plevitz e juratz
serai ades, s'a leis platz,
10
davan totz autres seignors.
Quan mi membra dels comjatz
que pris de leis totz forsatz,
alegres sui et iratz;
qu'ab sospirs mesclatz de plors
me dis 'bels amies, tornatz
per merce vas me de cors',
per qu'eu tomarai viatz
vas leis quar autr' embaissatz
nom es deleitz ni sabors.
PEIRE RADION DE TOULOUSE.
Msi. de Paru 7614, fol. 106b (B), 7226, fol, 242»> C^Jy 7225, fol. 85» {L), êuppl. franc.
2033, foL 185d (0).
Atressi cum la caudela
que si meteissa destrui,
per far clartat ad autrui,
chant, on plus trac greu martire,
per plazer de l'autra gen: i»
e car a dreit escien
sai qu'eu fatz folatge,
c' ad autrui don alegratge
et a mi pen' e tormen,
nuilla res, si mal m'en pren, to
nom deu plaigner del dampnatge.
Car ben conosc per uzatge
que lai on amors s'aten
val foudatz en loc de sen;
doues pos tant am e dezire s&
la gensor qu'el mon se mir,
per mal quem déjà venir
nos taing quem recreja;
car on plus m'auci d'enveja,
plus li dei ma mort grazir, so
1 n L. 3 destrenh Ci?, destreis L.
4 bontatz L. 8 secors CB. 9 sieus son p.
L, 10 e serai a. seis p. L. 1.5 manque
0. Quand eu plus B, 15 plazer] conort
B. 17 q. f. B. Faz tan gran 0. 18 don
iauzimen 0. 22 Pero ben sai 0. 23 sen
ten C, enten 0. 25 E pois L. tant] ieu
0. Qoill L. désir B CO. 27 qen puesoa sufrir
0. 28 non LO. 29 manque C. car] et B^
anz 0. em greaa 0, em gaerreia L. 30 mas
A ben C.
sil dreit d'amor voill seguir,
qu'estiers sa cortz non plaideja.
Doncs pos aisso quem guerreja
conosc que m'er a blandir,
ab honrar et ab sofrir
li serai hom e servire;
e s'aissim vol retener,
vec me tôt al seu plazer,
fin, franc, ses bauzia;
e s'ab aital tricharia
pose en sa cort remaner,
el mon non a nuill saber
per qu'eu camjes ma folia.
Lo jorn que sa cortezia
m mostret em fetz aparer
ab un amoros plazer,
quem fetz me cujet aucire;
qu'ins cl cor m'anet sazir,
el cor mi mes lo dezir
que m'auci d'enveja;
1 denan Z/. 2-10 manque Z. 3 près i?. 10 nom
deleytz ni soiorns B, delietz Cil sai qel dei
mamor graçir O. 12 nos /.. 13 E pos O.
a so X, ara so C, aiqo 0. 15 celar CO,
seruir L. 16 Sieus O. suffire C. 17 sol sim
C. 18 Yeus L. Venc lien a tôt son O.
19 francs fins LO^ fin e franc C. senes ÇO.
21 merse caber 0. 25 m] mi BC^ manque
LO. nim LO. parer BÇ. 20 un pauc d*a.
CO. 27 parec ben quem vole CO. 28 sailhir
0. 29 ma L. lo] un B. mes lo corai»! d. 0.
85
PEIRE RADION. — GARIN LE BRUN.
86
et en GTun fols qno foleja
fui leus ad enfoletir,
car cigei so per albir
qu*eii eis nom pens qn*68ser déjà.
Si per nniir antra qne seja
mi pognes pins enriquir,
bem nagra cor a partir;
mas on pins fort m*o consire,
en tant quant lo mons perpren,
non sai nna tant valen
de negun paratge;
per qn*en el seu seignoratge
remaing tôt vencndamen,
pos non trob meillnramen
per fors' o per agradatge.
10
IB
Chansos, al port d'alegratge,
on pretz e valors s'aten,
al rei qne sap et enten,
m' iras en Aragon dire
c'anc mais tant jauzens non fni
per fin' amor cum er sui;
c'ab rems et ab vêla
poj' ades so qne nos cela:
e per so non fatz gran brui,
ni Yoill c'om sapcha de cui
m'o die, pins que d'un' estela.
Mas vos am, ges una mêla
nom pretz, car ab vos non suL
pero als ops vos estui
quem siatz governs e vêla.
GARDi LE BRUN, ENSENHAMEN.
Jahrbueh fur romaniêche und englische Literatur 3, 402 m. ef. 5, 404.
Dins sa maizo s'escbai
a leis que ben o fai,
que si' a tota gen
de bel acolhimen:
mas no sian tug engal «o
li bon aissi col mal.
quar mont home seran,
qui lor fai bel semblan,
ques faran demanes
(tan seran mal après) ss
coindes de s' amistat
e'n levaran gran glat
per que no lor tanh gaire
ni lor devon trop faire,
qn'ap un breu saludar so
les pot hom gent pagar.
E quant ira als sanhs,
sia tais lo companhs
qne ges d'anta nol fassa
1 qan f. 0. 2 faz len 0, 3 quant crezei
«o X, e ieii^ crei o 0. 4 qucnquers n. C.
no cre L. q. pens qesser non poiria 0.
6-16 manque 0. 6 mais C, 7 bcn a. L,
agra en C, 8 m. cum B, fort] ieii L, m'o]
eu B, arbire L. 9 corn L. 11 ni de tant
aat rie p. L, 13 forsadamen L, 14 quar
C. nolli C> noi L. 16 fortz ni B, foso L,
cui que trob en la plassa;
et an dreit e suau
e de petit esclau,
quar non es oortezia
que domn* an tost per via
ni trop fassa grans pas
qne per anar se las.
Domna volh sia gaja,
mas en bon pretz s'assaja,
qu'ab un pauc de gajeza
yen a mai de proeza.
Domna, quius ve vezer
ab somos de sezer,
vos al comensamen
gardatz premeiramen
qui es ab cui parlatz.
sas paraulas aujatz;
e segon qu'auziretz.
3 qi aug 0. 4 m* manque 0. 6 qez anc
tan Ô. B De L. fin' manque 0. ara 0.
7 manque -L. qa-a 0. 8 so] cora L. qell
non 0, nom C. 9 Pero ieu n. 0, P. noquan C,
10 ni non 0. c'om manque CO. sancha hom
C, sapchon 0. 11 Nin d. quel de Ve. L, de
est. È. 12 Mas ges n. pauca 0. Ihezus ges
ieu u. C 14 per so L, ad C.
87
X1I« SIÈCLE.
88
e vos li respondretz,
qu'en eis lo seu parlar
vos podetz assenar,
qnals i tanh lo respos,
si coYe mais o bos;
quar homs savis e mois
fol al parlar conois,
e qui bo mot li ditz,
es en lui sebelitz;
quar nol sab ges triar,
ni, sil conois, membrar;
qu*a tais deu esser ditz,
per cui sia gauzitz.
Far deretz carestia
de parlar tota via,
que melhs veno de grat
dit, quan son ben pensât,
don devetz loc gardar
e, quant es locs, parlar
bonament e de pas,
non trop aut ni trop bas.
e no siatz leugeira,
que parletz ges premeira
de negu g^an solatz,
que falhir i pogratz.
ni prengatz gran companha
ab tal que nol atanha,
ni siatz trop privada
de menuda mainada.
qui trop privadas fai
d'orne que nol eschai,
leu li's a mal tomat
e fai levar fol glat.
10
16
to
S6
30
Segon qu'ome veiretz,
d'eis semblan li seretz:
fS
quan saubretz son talan,
siatz li d'eis semblan.
siatz gaja als gais,
e valretz ne trop mais,
e cortez' als certes,
e sera vos grans bes.
mas entr' omes senatz
devetz estar en patz:
savi captenemen
devetz far en parven
e gardar de trop rire
e de foudatz a dire,
lires, quan non a loc,
toma tost ad enoc.
sazos es qu'om deu rire
e sazos qu'om consire.
qui entr' omes senatz
vol trop parlar foudatz
ni entrels fols grans sens,
non es be conoissens.
fols no sap que responda
qui de sen Tapreonda.
Nous semble panes gazanhs
honrar homes estranhs.
faitz lor doncs bel semblan
outra vostre talan,
e mais lor faitz vejaire
que no lor volretz faire,
quar moût azaut gazanha
qui per bona companha
pot gazanhar amie
e noi pren nulh destric.
s'us cavaliers valens
se part de vos jauzens,
tostemps mais a sa vida
seretz per lui grazida.
ARNAUT DE MAROILL.
I. M$ê de Am. 7226, fol. 116« (C), La VaU. U, fol, 79d (B); IL La Vall, 14, fol. 134;
ef Mahn 1, 151—166.
Bel m'es quan lo vens m'alena
en abril ans qu'intre mais,
e tota la noit serena
chantai rossinhols el jais;
quecs auzels en son lenguatge.
S7 Belh a 38 majrs etc. Ç
37 nuegz C, naeg B. 39 auzel CB.
ABNAUT DE MABOILL.
90
per la frescor del mati,
van menan joi d'agradatge,
com quecs ab sa par s'aizi.
£ pos tota res terrena
s'alegra quan folha nais, s
non pose rondar nom soirena
d*nn' amor per qu'eu sui jais;
per natur' e per uzatge
me ve qu'eu vas joi m'acli
lai quan &i lo doua auratge 10
qnem rêve lo cor aissi.
Plus blanca es que Elena,
belazors que flors que nais,
e de cortezia plena,
blancas dens ab motz verais, i»
ab cor franc ses vilanatge,
color fresc* ab saura cri;
dans quel det lo senhoratge
la sal, qu'anc gensor non vi.
Merce fara si nom mena so
d^aissi enan per loncs plais,
e don m'en un bais d'estrena
e segon servizil mais;
e pois farem breu viatge
sovendet e breu cami, ts
quel seus bels cors d'alegratge
me a mes en est trahi.
n.
Domna, genser que no sai dir, fo
per que soven planh e sospir,
est vostr' amies bos e corals,
assatz podetz entendre cals,
niand' e tramet salutz a vos;
nias a sos obs nés cobeitos: s»
jamai salutz ni autre be
non aura, si de vos nol ve.
domna, loncs temps a qu'eu consir
cous disses vos fezes dir
mon pensamen e mon coraije, 40
per mi meteis per messatje;
nia^s per messatge non aus ges,
3 con B. am C. 4 pus CB, Ô faelha etc,
CE, 6 nom C, sovenha B, 7 don yeu B.
9 mauen B, 12 blancha C, 13 belhazors
C, 17 fresca pcls sauras crins B, saursa C.
18 dieus CB. anero B, 19 ienser nom B.
26 sleu belh (bel) CB. 27 manetz en aquest B.
20 Doua etc. 32 bd coral (: cal). 88 cossir
etc. 39 tob] ous.
tal paor ai c'ades nous pes;
ans dissera eu meteis,
mas tan sui d'amor entrepreis
can remir la vostra beutat,
tôt m'oblida cant m'ai pensât.
messatjeus tramet mont fizel,
breu sagelat de mon sagel;
no sai messatje tan certes
ni que melhs celés totas res.
est conselh m'a donat amors
a cni deman tôt jom secors;
amors m'a comandat escrire
so quel boca non auza dire.
eu nous aus far esdig ni ganda
en so que amors me comanda.
er aujatz, domna, si vos plai,
so que mos breus vos guida lai:
corteza domn' e conoissen,
e de bon grat a tota gen,
apreza de totz benestars
en fatz, en ditz et en pensars,
la cortezi' e la beutatz
el gen parlars el bels solatz,
l'ensenbamens e la valors,
el gens cors el fresca colors,
li bel ris, l'esgart amoros,
e l'autri benestar de vos,
el bel fait el dig agradiu
mi fan la noit el jorn pensiu.
car non ai loc de vos vezer,
joi ni déport non pose aver;
non pose aver joi ni déport,
peritz sui si non venh al port;
quel loncs espers el loncs consirs
el trop velhars el pauc dormirs
el deziriers de vezer vos
me ten aissi lo cor aissos,
cen vetz prec deu la noit el jor
quem do mort la vostr' amor.
domna, sim do vostr' amor deus,
cen tans sui vostre melhs que meus;
car de vos sai, domna, quem ve
tôt cant en fas ni die de be.
lo premier jorn qu'eu auc vos vi
2 metes (:pre8). 3 soi etc. 6 mot etc.
9 mielhs seles. 14 iea etc. esdig ni garda
Mahn, CRcrit ni landa B. 23 parlar el bel
etc. 26 Bel ris el e. 28 els bels faitz. agra-
dieuete. 29 nneg etc, 31 puesc etc 33venc.
38 jom. 41 mielh.
91
XII* SIÈCLE.
92
m' intret el cor vostr' amors si
qnHns en un foc m'aves assis,
c'anc no mermet, pos fon empris;
pos fon empris, pois non s'esteis,
de jorn en autre dobl' e creis.
e can me sui de vos lonhatz,
creis e dobla plus Tamistatz:
mas can se pot endevenir
qu'eu vos vei, domna, eus remir,
son aissi que mai res nom sen;
per que sai bo qu'es falhimen
lo repropchiers c'om dire sol:
que olh no vezo, cors non dol.
lo cors mi dol, domna, per ver
can nous podon mei olh vezer;
mas del vezer conselh noi sai:
pero mos cors que remas lai
lo premier jorn que anc vos vi,
anc pois de vos no si parti;
non si parti de vos un torn,
ab vos sojoma noit e jorn.
ab vos estai on qu'eu esteja,
la noit el jorn ab vos domneja.
per que m'endeve mantas vetz
que autr' afar pensar nom letz.
can cuit pensar en autras res,
de vos ai messatje certes,
mon cor, qu'es lai vostr' ostaliers;
me ven de vos sai messatgiers,
quem ditz em reniembr' em retrai
vostre gen cors coindet e gai,
las vostras bêlas sauras cris,
el vostre fron plus blanc que lis,
los vostres olhs vairs e rizens,
el nas qu'es dreitz e be sezens,
la fassa fresca de colors,
blanca, vermelha plus que flors,
petita boca, blancas dens,
plus blancas qu'esmeratz argens,
menton e gola e peitrina
blanca corn neus ni flors d'espina,
las vostras bêlas blancas mas,
els vostres detz grailes e plas,
pois la vostra bêla faisso
3 pus fo épris. 4 pueys ete, s* mançfue,
7 pus. 12 le. 13 baelhs. 15 miej bnelb.
17 que] es. romas. 18-21 manque, 25 les.
26 cug. autra. 31 cuende. 33 pus etc,
84 huelhs etc, 40 mento. 41 co. 44 e
pueys.
on non a res de mespreizo,
los vostres gaps plazens e bos,
el gen solatz el franc respos,
el bel semblan quem fetz al prim,
6 can s'esdevenc c'abdui nos vim.
can som remembrai cors nim ditz,
adoncs remanc si esbaitz,
no sai on vauc ni on me venc;
meravilh me car me sostenc,
10 quel cors me falh e la colors:
sim destrenh, domna, vostr' amors.
tôt jorn sofre esta batalha,
mas la noit trac pejor trabalha;
que can me sui anatz jazer,
16 e cuit alcun plazer aver,
adonc me tom em volv em vir,
pens e repens, e pois sospir.
e pois me levi en sezens,
après retomi m'en jazens,
so e colgui me sobrel bras destre,
e pois me vire el senestre,
descobre me soptozamen,
pois me recobre belamen.
e can me sui pro trebalhatz,
25 eu get defor abdos mos bratz
e tenc lo cor els olhs aclis,
mas jointas, deves lo pais,
on eu sai, domna, que vos es :
tot.aisso fas c'auzir podes.
80 ai, bona domna benestans,
si voira ja est fis amans
a son viven lo jorn nil ser
que a celât o per lezer
vostre gen cors coind' e prezan
f6 entre mos bras remir baîzan
olhs e boca tan doussamen
que sol un bais fassam de cen
et eu pel joi pasmar me lais!
er ai trop dig, mas no pose mais,
40 s'una vetz sola ai parlât
so quel cors a loncs temps pensât.
cant aisso die, non pose plus dir;
mos olhs clauzens fas un sospir,
en sospiran vau endormitz;
46 adoncs s'en vai mos esperitz
tôt dreitamen, domna, vas vos
1 mespreio. 5 cabdos. 12 suefre. 15 cug.
27 joutas. 31 fin. 33 selat. 34 cuend.
3G dossamen. 38 blasmar m.
^
ARNAUT DE MAROILL. - CHARTES.
94
de cui vezer es cobeitos.
tôt enaissi com eu dezir
la noit el jorn, can in'o consir,
a son talan ab vos domneja,
embrass' e baiza e maneja.
ab que dures aissi mos soms,
no vobi' esser reis ni coms.
mai Yolria jauzens dormir
qae velhan deziran languir.
e Rodocesta ni Biblis,
Blancaflors ni Semiramis,
Tibes ni Leida ni Elona
ni Antigona ni Esmena
nil bel' Yseus ab lo pel bloi
non agro la meitat de joi
ni d*alegrier ab lors amis,
com eu ab vos, so m'es avis.
per vostr' amor fas un sospir,
e pois trebalh al resperir,
obre mos olhs soptozamen,
gart sai e lai tôt belamen,
trobar vos cuit, domna, latz mei,
mas jes nous trop ni no vos vei;
mas clan mos olhs, tomi m'arreira,
mas mas jointas, d'aital maneira
vezer si poiria dormir;
mas jes noi pose endevenir:
ans tom en eissa la batalha
d*amor que m'auci em trebalha.
domna, nous pose lo cente dir
de las penas ni del martir,
de! pantais ni de la dolor
qa'eu trac, domna, per vostr' amor.
10
15
SO
S6
80
per vostr' amor totz vins aflam,
mas per merceus, domna, reclam
quem perdones, s'eu falh ni pec.
aujatz et entendetz est prec,
domna, la genser criatura
que anc formes el mon natura,
melhor que non pose dir jii sai,
plus bêla que bels joms de mai,
solelhs de mar, ombra d'estiu,
roza de mai, ploja d'abriu,
flors de beutat, miralhs d'amor,
claus de fin pretz, escrins d'onor,
mas do do, capdels de joven,
cims e razitz d'ensenhamen,
cambra de joi, locs de domnei,
domna, mas jointas, vos soplei:
prondes m'ai vostre servidor,
e prometes me vostr' amor.
de plus nous prec ni nos cove,
mas tôt si' en vostra merce.
e pos de me vos fas ligansa,
prometetz me vostr' esperansa.
de Tesperans' aurai cofort,
mon bon esper tro a la mort;
mai volh e bon esper morir
no volh dezesperatz languir,
domna, nous aus de plus prejar,
mas deus vos sai e deus vos gar;
sius plai, rendetz me ma salut:
pos amors m'a per vos vencut,
vensaus per mi tôt eissamens
amors que totas cauzas vens,
domna!
CHAKTES.
A. Teulety layettes du trésor des Chartes^ Tonie I, Paris 1863 p. 108, et 120.
I. Chirte de 1174.
Ans tu Aldebert, fil de Maria, bispe de 8&
Nemse, d'aquesta liera adenant eu Bernartz
2 co. 6 Per qne-ses. 7 no volgresser
senher de rems. 10 re de setanibel ris.
11 semararois. 12 tiba ni lena ni eledina.
14 ysscns. 15 mitât. 16. lors. 20 hobre.
23 niea8 vey. 24 torni ma cara. 25 juntas.
29 damors quem aussi 30 sente.
d'Andusa, filz d'Azalaiz, tos fidelz serai
sens egan, con om deu esser de son segnor,
e ton cors non requerrai ab forfag ni sens
forfag, e aitoris ti serai contre totz omes,
9 mars. 12 e crim. 16 juntas. 18 e
manque. '29 ma manque. 33 domna
manque.
9( XII« SIÈCLE.
eissetz de mos ornes naturals, que a dreg aquel hom. E si degus om prendia de
te poirai aver. E qui la gleisa de Sancta home da Yilamur ni deguna femna qui
Maria de Nemse ni las maisons avescals s*en iria e la via ni rel tolia, que tng
ni la claustra dels cannonegues nil castel senhor e 11 cavaler da Yilamur e li ba
de San Marzal ni la yila de Garonz om s lo demando comunalmenz per bona
te tollia, aitoris t'en serai per totas las tota ora, entre que souz sia sos cors e i
sadons que m'en comanras per te o per avers. E si degus om ni femna de Yi
ton messatgue, ni non esquivarai que non mur, d'aquels que s'en volrio anar, tei
posca esser somons per te o per ton mes- terra de negu cavaler de Yilamur ni d's
satgue, per aquestz sanz evangeliSi per feio tre home, ni honor de so senhor, e fc
e sens engan aisi t'o atendrai. E r^gonosc que aquel cavalers o aquel proshom
que tenc a feu del bispe de Nemse lo castel laude ad aquel a cui aquel hom o vol
de Monpesat el castel de Lecas, el castel que s'en voidria anar, de cavaler e fc
de San Bonet el segnorieu que pertang al o de preveire, ab sas senhorias qu'en í
castel et al mandament del castel, e la garda et 16 a be e a fe. E si degus hom ni feme
la defension qu'eu ai el monestier de Tor- de las vilas s'en volia intrar a Yilam
nac, el molin de Magal e totz los mases per estar, sia tota ora en eissa la fra
que eu ai ni om a de me en Salaves et qnetat da Yilamur coma li autre prohoi
en Andusenc, que tu trobas en tas cartas de Yilamur, a be e a fe, ab sa terra q
antigas. Factum est hoc anno dominiceto lais a so senhor de cui la tendria, e d'
incarnationis m. c. lxx. un. mense marcii, qui enant que servisca a so senhor i
xim. kalendas aprilis, juxta castrum de conoissensa dels proshomes baijas de Yil
Salvannanicis, videntibus istis: Bemardo mur^ a be e a fe. E si degus hom
Nemausensi preposito, Bonopari archidia- femna venia a Yilamur per estar, e se
cono, Baimundo sacrista, Bernardo vestia- as hor noi avia , que aquel sia francs «te
rio etc. ora, e que fassa las costumas del caste!
be e a fe, ab los autres proshomes (
II. Franchises des habitants de Vlllemur (1178). castel. E si degus hom ni femna de 1
Aisso es contra escriuz de la carta de lamur moria senes conte, que sos avère
la franqueza e de la costuma dels homes so sa honors fos a sos efanz, s'en avia; e
de Yilamur, laquai lor dero li senhor e li moler avia que agues sos dreiz; e si d'ai£
cavaler, tug essems, e fo aitals: que tug no avia re, que fos als plus probdas p
li senhor e li cavaler de Yilamur mandero renz, s'en avia; e se parenz no avia, q
e covengo a toz les homes e a las fem- fos d'aquel senhor ab cui dévia. Et i
nas de Yilamur, e a toz les barjas, ques6 aisso dero e autrejero tug li senhor e
adonc i ero ni per aenant y serio per toz cavaler de Yilamur, que so mentagut {i
temps, que ja no los prengo ni los forso lor noms e la carta de la franqueza, 1
lor corses ni lor aver, e neguna guiza, quai B. Boquers fe e escrius a toz 1
dinz lo castel ni déferas, el ni om ni proshomes barjas de Yilamur e a t
femna per lor, ni per lor gein ni per lor 4o les homes e a las femnas, presens e aver
cossell ni per lor consentiment neguna ora. dors , e lor o jurero sobrels evangelis
Ei si degus dels homes ni de las femnas part aisso que o mande li us per 1' autr
de Yilamur s'en volio anar vas autra part e si degus re i passava que o devo f
neguna ora, que s'en ano vas on se volran, adobar, li autre, a conoguda dels proshom
segurament lor corsi, ab tôt lor aver e ab 46 de Yilamur e a la carta, a trops de prosh
aco que aurio lor deudes pagaz. El senhor mes en testimoni. E la encarnatios q
ab cui séria el castel deu lo guidar se- mentau anno m. c. lxx. vm^.
gnrament per bona fe la on el volria anar
98
ALBA.
Mahuj Oedichte der Troubadours Nr, 132.
1 Tin vergier sotz folha d'albespi
la dompna son amie costa si,
a gaita cnda que Talba vi.
ms, oi deus, de Talba! tan tost ve.
lagnes a deu ja la noitz non faillis,
nens amies lonh de mi nos paiiis,
i gaita jom ni alba no vis !
eus, oi deus, do V alba! tan tost ve.
els dous amies, baizem nos eu e vos
els pratz on ehantols auzellos;
} fassam eu despeît del gilos :
eus, oi deus, de Talba! tan tost ve.
10
Bels dous amies, fassam un joc novel,
ins el jardi on chanton li auzel,
tro la gaita toque son earamel.
oi deus, oi deus, de Talba! tan tost ve.
Per la douss' aura qu*es venguda de lai,
del meu amie bel e cortes e gai,
del seu alen ai begut un dous rai:
oi deus, oi deus, de Talba! tan tost ve.'
La dompna es agradans e plazens,
per sa beutat la gardon mantas gens,
et a aon cor en amor lejalmens.
oi deus, oi deus, de Talba! tau tost ve.
GUmAUT DE BORNEIL.
fu. de Paris 7226, fol. 30« fC;, 7698, p. 56» (EJ, La Vall. 14, fol 8? (^); II. 7614, fol.
(B), 7225, fol. 20b (L)y suppl fraiiç, 2033, M 9c (OJ, Ms. Douce p, 124 fSj; III. Ms.
nHaiin 5232, fol. 13»», JJerrig 33, 315 (A), Mss. de Paris 7614, fol. 5» (BJ, 7226, fol.
23c (CJ; IV. Les mêmes, fol. 18» (A), 13»» (^J, 20» (CJ ; cf Uerrig 33, 320.
I.
ieis glorios, verais luras e clartatz,
poderos, senher, si a vos platz,
lea companh sias fizels ajuda,
1 non lo vi pos la noitz fon venguda,
les sera Talba.
îl companlio, si dormetz o velhatz,
dormatz plus, suau vos ressidatz,
i orient vei Testela creguda
nenal jorn, qu'eu l'ai ben conoguda,
les sera Talba.
A companho, eu cbantan vos apel,
lormatz plus, qu'eu aug chantar l'auzel
vai queren lo jom per lo boscatge,
paor quel gilos vos assatge,
les sera Talba.
lella. 4 oy dieus etc. 5 naeitz. 6 lonc.
ici etc. 11 despieg. 14 clardatz C.
tz poderos R. 17 nucitz E, niiech CR.
•rmis suau C. plus senher si a vos platz
21 aurien R. 22 cadus lo R. 27 asetge
•8 sias consec enans lalba E.
BARTSCH, Chrestomathie.
Bel companho, eissetz al fenestrel,
e regardatz las estelas del eel;
15 eonoisseretz sius sui fizels messatge:
si non faitz, vostres n'er lo dampnatge,
et ades sera Talba.
Bel companho, pos mi parti de vos,
eu non dormi nim moc de ginolhos,
uo ans preguei deu lo filli sancta Maria,
queus mi rendes per lejal companhia,
et ades sera Talba.
Bel companho, la foras als peiros
me prejavatz qu'eu no fos dormilhos,
%% enans velhes tota noit tro al dia;
aras nous platz mos chans ni ma paria
et ades sera l'alba.'
3 caramelh. 5 doss. 6 belh. 13 - 17 et
18-22 intervertu ER. 13 issetz CER. 14 et
esgardatz (enguardatz) RE. ensenhas ER.
16 se C. vC mnnque R. après 22 C ajoute.
Bel companho quar es trop enueyos. que
quant intreni pel portai ambedos. esgardetz
sus vis la gcnser que sia. de mi us parti tz lai
tenguetz vostra via. et ades sera lalba.
23 al peiro ER. 25 ad R.
4
99
Xn« SIÈCLE.
'Bel dous companh, tan sui en rie sojorn
qu*ea no volgra mais fos alba ni jorn,
car la gensor que anc nasques de maire
tenc et abras, per qu*eu non prezi gaire
lo fol gilos ni Talba/ 6
n.
Un sonet fatz malvatz e bo,
e re non sai de cal razo
ni de cui ni cum ni per que, lo
ni re non sai don mi sove,
e farai lo pos nol sai far,
e chant lo qui nol sap chantar.
Mal ai, qu'anc hom plus sans non fo,
e tenc malvatz home per pro, is
e don assatz quan non ai re,
e Yoill mal celui quim vol be;
tant sui fis amies ses amar
c'ancsen pert quim vol gazaignar.
Ab celui vauc qui nom somo, t«
e quier li quan non a quem do;
per benestar sui ab Jaufre,
qu'aissi sai far so quem cove,
qu'eum leu quand mi degra colgar,
e chant de so don dei plorar. ts
Detorn mi vai e deviro
foudatz, e sai mais de Cato;
deves la coail vir lo fre,
s'altre plus fols no m'on rete,
c*aital sen me fich enseignar so
al prim c*aram fai folejar.
Drutz ai estât una sazo
senes engan ab tracio;
ab orgoill ai clamât merce
a Tautrui ops si cum per me, «s
qu^estra mon grat cuit acabar
e quier so que non voill trobar.
1-5 manque CE. dos. soj. 3 genser. 10 ni
qom ni de cui 0. 11 no sai ren 8. de quem
sove LO. 14 qu' manque L. 15 auol-bo
LO. 16 ai q L. 17 acell 0. 19 cancsem
B, sen prem 0. 20 A c. vai qe 0. 21 li
manque S. qe S. 22 a 0. 23 Aissi 0, c
non L. 24 queu L. qan autre uan c. 0.
25 daso L, daso 8. e plor so don degra
chantar 0. 26-81 manque L. 27 qe maisai
8. 29 scntre 8. 30 seing B. fes 0, fi 8.
32 longa s. LO. 33 ses e. e ab 0. 34 ad
8. 35 az a. 0. 36 Estiers L. qieu uauc
lai on non uueilh anar 0. 37 serc 0. qaieu
B. nom aol donar S.
Domna sai, ja no voill quem so
ni sim fai mal que lom perde;
sis volia colgar ab me,
a pauc no vos jur per ma fe
que pro m'en faria prejar;
mas non deu hom trop soanar.
Ë quim fai ben a guizerdo,
eul sai ben trobar ochaizo,
per quel servizis s'en recre:
aissi sai eu far de mal be;
per malvestat • cuj' om levar
e mais valer per sordejar.
No sai de que m'ai fait chanso
ni cum, s'autre nom o despo,
car tant fol a saber m'ave,
re non conosc quem aperte;
cela m'a fait outracujar
que nom vol amie apelar.
Eu cuit chauzidamen parlar,
e die so quem fai agaitar.
Elam pot e mon sen toniar
sim deigna retenir en car.
m.
Ops ma'gra si m'o consentii
la sazos del temps entenerc
qu'en calque solatz m'esgauzis,
que contrai freit m'agr' ops vestirs
e contrai tort qu'eu prenc merces,
e contrai trop tazer chantars,
e contrai camje dels baros
francs soigner e certes e bos.
1 satia B. sai que nom L, Ben ai
0. 2 nol mal ia lo p. L. ni sillai to
mo 0. 4 ab 8. nos die L. ien nos
ben par 0. 5 prouetz men B. 7 Quan
fai ben en L^ Qim fezes ben ni 0,
fezes ben 8. 8 eu L8. Be saupra
ochaio B, 9 si recre BO, 10 mant^
mot (mas) son daqoistz (daqeus)
(dariers) semple L8. 11 qab m. O.
1. 0. 12 e meilhur qan cug 0. 13 h
14 si a. nom d. B. Si doncs a. no
negus a. nomo S. 15 que tan forsatz
Ly qaitals sabers foldatz 0. 16 qv
no sai qui L. e ia re non sabres per
17 qe cul 0. 18 et nom uol 8, qam
uolc 0. 19 £ c. 8, 22 degnaua ten(
19-22 Sim nolgaes amie apelar. anqar
mon sen cobrar 0. 25 cossentis
27 que cal C. 28 quencontral C. fn
freich B, freg C. 29 pren C. 30 tai:
31 contrais cambis C. 32 pros C.
m
GUIBAUT DE BOENEEL.
109
£ jagra plus chaut los matis
siin sentÎB mos ops dins Talberc,
que ja forsatz fors non eissis,
que pena m*es a mainz grazirs ;
e qui soferre s*en pogues,
ben fora nauja demandars:
empero si donars non fos,
janon sanbr' om qnis fora pros.
E plagra mais a mos vezis
manens qne panbres, que pos cerc
mos opsy us no m*er tant fis,
Yetz noil enoi l'escondirs ;
e qai trop cerc' autruis coures,
wfraignerail cals que disuars,
e po8 si ficha ses somos, .
semblaU failla pans e maisos.
Bes pagra geuseis, so m*es vis,
ancaras sobre son ausberc,
8'aiitra madaula li faillis,
del seu, que trop n'es bels servirs;
6 qnis fai del autrui certes,
pos del seu sera sobravars,
g«6 nom es vis aport razos
e'a lui repairel g^uizerdos.
Oes m'agra forsa l'autrui vis;
Mn a s'en m'oblit ni m'esperc
^kt aisso c'om mi grazis;
^pero sil bels acuillirs
non doua pretz mas lui cui es,
^ cum chascus es plus cars,
<l6§fra YoÎer quel bels ressos
(^is ans de lui que de vos.
S'om agra- men nom acuiUis,
un ponc ni manei ni m'esterc
bsjoYencels nils enantis,
imers en paregral forbirs;
Btts qui fara semblan queil pes
Quaignamens ni chastiars,
. t T08 trebaiUatz c'autre fos,
hûgner i podetz mil bastos.
1 maiiÎB AR 2 dinz AB. 3 issis ABC.
^Car C 6 naozes C 7 ab so que si C,
.12 enoeg esc. C, 13 fressautnii C, 14 so-
haber la C. 15 q pos saficha de somos C,
16 C 17 Beis AB, e plagra genser C,
ritz AR 18 enqaerre C, 20 que mot
22 pois AB. 23 uist li port C.
25-32 manque C, 28 bes AB. 32 issis anz
•^. 33 aigramen non (nÔ) AB, 36 furnirs
C, 37 e qds-queas C, 39 qus tr. pos
cautra fos C.
Per sagra- men c'om me plevis
non creiria, qu'ans tem quoi perc
mos chastics, que totz bes assis,
pos trop l'esfreda l'apedirs,
6 ja coiir ardit desc' aura mes
s'entencion en sos affars,
que montre qu'es mancips e tos,
l'eschai solatz e pretz e dos.
Podagra, don ja non garis,
10 grans mescaps en plan coderc,
aitals quel plus loindans l'auzis
faitz don si sec escamirs,
peitz Yolria l'avengues
cui jois non platz ni deportars,
16 que mains pensamens enojos
loigna de si bona chansos.
Soigner Sobretotz, ries pensars
e jois e bona sospeissos
cresc' ades mon soigner e vos.
so Qu'eum clam anquera dels Navars,
car anc deschauzitz sofraitos
mi fon entr' eLs contraries.
IV.
s6 Quan la brun* aura s'eslucha
pel suau termini franc,
eras si de joi m'estanc,
si bes someilla nis clucha
l'amors quem fara languir,
so si no lam desloign' oblitz,
mal m'er, e si faill mos chans,
vos n'auretz tort, mal' amiga.
Car vos m'etz un pauc esducha,
m'avetz virât de brun blanc,
86 non per re qu'eu disses anc,
don m'ajatz tal ir' aducha;
ans s'en auzes descobrir
cum vos ma domnam plevitz,
que destrics ni mais ni dans!
40 nos taing que plus vos en diga.
1-8 manque C. 6 en] ai AB. 7 etors
Af e bos B, 11 tal miel plus lonhadas C.
12 mal don se fenh 0. 14 a cui-deportz
AB, 15 pcssamens ABC. 17-22 manque C.
22 fo X 26 soau AB. 28 sonilha C.
31 sim C, 32 tort nauretz vos C, amia etc.
AB, 34 en brun C. si queni viratz C,
3ô re] 80 A. 36"mauetz C. 37 £ C. sieus
B. 40 nois AB, nom letz C.
108
XII* SIÈCLE.
Lo cors dins me crid' em hncha
que nol rompa nil desbranc
de vostr* amor, et eu plane,
car vei que ren nom afrucha,
ans sai quem n'er a fugir
si viuro non voill aunîtz,
e tem lo sobriers afans
quem toi repaus em destriga.
Tal m'avetz menât c'a luclia
nom defendria d'un manc;
e vitz anc greu clop ni ranc
si per mal pas non trébucha
leu non pose' avan fugir?
aissi m'en vauc flebezitz
cum cel desamatz amans
qui de joi se desraziga.
La noit quan lo sons me trucha
dorm sobr* arca o sobre banc
tro que m'en dolon li flanc,
per qu'es ma valors destnicha,
car en leit non pose dormir,
ans m'en leu totz esbahitz,
5 e pens do vos en estans
contra que m'otz tant eniga.
Ab ma voluntat pa\irucha
no m'ai laissât carn ni sanc,
pustel' en son oil e cranc,
10 quius me cuid' aver forducha,
qu' enans m'en er a fenir
mou vers que sia complitz,
e sui de so plus damans,
car anc mi noc gens mendiga.
Qu'eu vi l'or' e vos la vitz,
non cuidera us amiranz
mi nogues: deus los maudiga!
16
PEIEE VIDAL.
Peire VidoTs Lieder heratisgegeben vmi K. BartRch, Berlin 1857, P. 28 — 30. -49-— 51. 6
JjQ première cfumion a été imitée par le mlnnesinger Rudolf comte de Nexienhurg
I.
Pos tomutz sui en Proensa so
et a ma domna sap bo,
ben dei far gaja chanso,
sivals per reconoissensa :
qu'ab servir et ab honrar
conquier hom do bon senhor so
don e benfait et honor,
qui bel sap tener en car:
per qu'eu m'en dei esforsar.
Ses peccat pris penedensa
e ses tort fait quis perdo so
e trais de nien gen do
et ai d'ira benvolensa
e gaug entier de plorar
1-8 cinquième strophe C. Quel oor-uclia'*
C, 2 esbranc C. 4 sai C» nom manque C,
6 enans men er a partir O. 7 los A, sobres
AB. et es tan sobriers lafans C. 9-1(5 irai-
êième trophe C, 10 ad un C, 11 nis C,
12 per] a C. 14 tan sui vas enfreuolitz C.
16 desrahia A, desraicha J?. 17-104,(5 qua-
trième itrophe C, ma clucha C.
e d'amar doussa sabor
sui arditz per paor
e sai porden gazanhar
e, quan sui vencutz, sobrar.
E quar anc no fis falhonsa,
sui en bona sospeisso
quel maltraitz me tom en pro,
pos lo bes tan gen comeusa.
e poiran s'en conortar
en mi tuit l'autr' amador,
qu'ab sobresforsiu labor
trac de neu freida foc clar
et aigua doussa de mar.
Estiers non agra garensa,
mas quar vei que vencutz so:
sec ma domn' aital razo
que vol que vencutz la vensa;
qu'aissi dou apoderar
franc' umilitatz ricor,
1 tro quem d. ams mey f. C. 2 ]
o. 3 quen lieg n. p. ieu ('. G eau
7 Cap C. 8 ma C. 10 qns C. i
daisso sui C. 15-17 manque C.
105
PEIRE VIDAL.
106
e quar no trob valcdor
qu'ab leis me pose' njndar,
mas precs e merce clamar.
E pos en sa mantenonsa
aissi del tôt m'abando,
j& nom den dire de no ;
qne ses tota retenensa
m sens per vendr'e per dar.
e totz hom fai gran folor
que di qu*eu me yir alhor :
mais am ab leis mescabar
qii*ab autra joi conquistar.
E cel que long' atendensa
blasma fai gran falhizo;
qu'er an Artiis li Breto,
on avian lor plevensa:
et eu per lonc esperar
ai conquist ab gran doussor
lo bais que forsa d'amor
me fetz a mi dons emblar,
qu'eras lom denh' autrejar.
Bels Rainiors, per ma crezensa
nous sai par ni companho,
quar tnit li valen baro
▼alon sotz vostra valcnsa.
« pos deus vos fetz ses par
^ det mi per servidor,
««Tirai vos de lauzor
6 d'als quant o poirai far,
bels Eainiers, quar etz ses par.
n.
Baros Jezus, qu'en crotz fo mes
per salvar crestiana gen,
nos manda totz comunalmen,
qu^anem cobrar lo saint paes,
on venc per nostr' amor morir.
e si nol volem obezir,
lai on fcniran tuit 11 plag,
n^anzirem maint esquiu rctrag.
Quel saint paradis queus promes,
on non a pena ni tormen,
vol ara liurar francamen
a cels qu'iran ab lo marques
outra la mar per deu servir.
e cels que nol volran seguir,
noi aura negim brun ni bag,
que non pose' aver gran esglag.
Ar vejatz del segle quais es,
qne quil sec plus al peitz s'empren;
pero noi a mas un bon son:
qu'om lais les mais o prendals bes.
que pos la mortz vol assalhir,
negus noi pot ni sap gandir,
5 que pos tuit morrem atrazag,
bon es fols qui vin mal e lag..
Tôt lo segle vei sobrepres
d'engan e de galiamen:
e son ja tan li mescrezen,
10 qu'apenas renha dreitz ni fes.
que chascus ponba en trair
son amie per si enrequir:
perolh trachor son aissi trag,
cum cel qui beu toissec ab lag.
ts Catalan et Aragones
an senhor honrat e valen
e franc e lare e conoissen,
humil et ardit e certes,
mas trop laissa enmanentir
»0 SOS sers cui deus bais et azir,
qu'a totz jorns estan ou agag,
per far en cort dan et empag.
Reis aunitz val moins que pages,
quan viu a lei de rocrezen
s& plorals bes qu'autre despen
e pert so quel pair' a conques,
aitals reis fari' ad aucir
et en lag loc a sebelir,
quis defen a lei de contrag
so e no pren ni doua gamag.
Domnas velbas non am eu ges,
quan vivon descauzidamen
contr' amor e contra joven,
quar fm paratg' an si mal mes,
35 greu es de comtar e de dir
e greu d'escoutar e d'auzir;
quar fin domnei an aissi trag,
qu'entre lor non trobon escag.
Domna, sim tenetz en defes,
40 que d'al re non ai pensamen
mas de far vostre mandamen.
e s'en grat servir vos pogues
entrel despolhar el vestir,
jamais mais nom pogr' avenir,
45 quar vostre dig e vostre plag
m' an sabor de roza de mag.
Rei de Léon, senes mentir
doYotz honrat protz recolhir,
cum cel qui semen' en garag
60 temprat d'amor ab dous complag.
107
XII* SIÈCLE.
106
ni.
Drogoman senher, s'enagnes bon destrier,
en fol plag foran intrat tnit mei guerrier,
qu'aissi mezeis quant hom lor me mentau,
mi temon plus que calha esparvier, s
e no prezon lor vida un denier,
tan mi sabon fer e salvatg* e brau. ^
E s*eu agues caval adreg corsier,
suau s*estes lo reis part Balaguier
e dormis si planamen e suau; lo
qu'eu tengr'en patz Proens' e Monpeslier,
que raubador ni malvat rociuier
no rauberan mais Vvnaissi ni Crau.
Quant ai vestit mon blanc ausberc doblier
e cenh lo bran quem det Guigo Tautrier, is
la terra crotla per aqui on eu vau,
e non ai ges enemic tan sobrier
que tost nom lais la via el sendier,
tan mi dupton quan senton mon esclau.
D'ardimen valh Rotlan et Olivier lo
e de domnei Berart de Mondesdier,
e car sui pros, per aco n'ai bon lau.
moût mi Tenon sovendet messatgier
ab anel d'aur, ab cordo blanc e nier,
ab tais salutz, don totz mos cors s*e8jau.
E si consec janglos ni lauzengier,
qu'ab fais conselh gaston Tautrui sabrier
e baisson joi a prezent et a frau,
per ver sabran quai son li colp qu*eu fier,
que s*aTÌan cors de fer o d'acier,
no lor yalra una pluma de pau.
En totas res sembli bon cavalier,
sim sui e sai d*amor tôt son mestier
e tôt aisso qu*a drudari* abau:
qu*anc en cambra no vist tan plazentier
ni ab armas tan fer ni tan sobrier,
don tais mi tem qu*era nom ve nim au.
E sil reis torn' a Toloz' el gravier
en eis lo coms e sei caitiu dardier
que cridon tug 'ad espazas tomaul'
d'aitan mi van, qu'eu n'a\irail colp premier,
e farai tan que n'intraran doblier
et eu ab lor, qui la porta nom clau.
Na Yiema, merce de Monpeslier
en raina sai amaretz cavalier,
don jois m'es mais cregutz per vos, som lau.
BALADE.
M: de PariSf St Germain 1989, fol. 79.
A Tentrada del tems clar, eya,
per joja recomençar, eya,
e per jelos irritar, eya,
vol la regina mostrar
qu'el' est si amoroza.
alavi' alavia, jelos,
laissaz nos, laissaz nos
ballar entre nos, entre nos.
El' a fait per tôt mandar, eya,
non sia jusqu'à la mar, eya,
piucela ni bachalar, eya,
que tuit non venguan dançar
en la dansa jojoza.
Lo reis i ven d'autra part, eya,
per la dansa destorbar, eya.
24 entrade, tens. 25 pîr joie. 26 pir
jalons. 28 kele-amorouse etc. 30 lassaz.
83 sia 34 pncele. 86 vengoent. 88 pir.
que el es en cremetar, eya,
15 que om no li voill' emblar
la' regin* aurilloza.
Mais per nient lo vol far, eya,
qu'ela n'a sonh de viellart, eya,
mais d'un leugier bachalar, eya,
80 qui ben sapcha solaçar
la domna savoroza.
Qui donc la vezes dançar, eya,
e son gent cors deportar, eya,
ben pogra dir de vertat, eya,
85 qu'el mont non sia sa par,
la regina jojoza.
alavi', alavia, jelos,
laissaz nos, laissaz nos
ballar entre nos, entre nos.
24 que il est. 25 on ne 11 vaelle. 27 pir
neieni 28 kele na soig. 29 legeir. 30 kl
b. sache. 82 veist. 34 bien puist dire de
vertar. 35 kel. sie.
109
110
BERTRAN DE BOBN.
L Mêê. de ParU 7614, ýoL 116b (B), 7226, foL 142^ (C), 7698, p. 98* (E), 7226, foL 182b i^X;,
n. SuppL franc, 683, /o/l 59 (TJ; cf. Mahn 1, 283; III. 7226 (G), 7698 fJÇ;, 7225 (L);
IV. 7614, /oi 116» (B), 7226, /k 141b (C), 7225, /oil I78c (^z;, la VaU. 14, /o/. 20^ (BJ;
V. 7226, /oi. 140* CÇ)t -^ ^^«^ 1*. /»^- W» f-S<^- ^ «' ^« '«*^« <i« ^ attribuent cette ehan$<m
h QuiUem Magret^ maii dans R elle est précédée tTune chanson de Bertran de Bom,
I.
En m'escondisc, dompna, que mal non
de 80 qneus an dîg de mi lanzengier ; [mier
per merccus prec que non poscan mesclar
lo Yostre cors fin lejal vertadier, 5
hmnil e franc, certes e plazentier
ab mi, domna, per mensonjas comtar.
Al premier- get perd' eu mon esparvier
ol m*aucion el poing falcon lanier
e porten Ten quel lor veja plumar, 10
8*6Q non am mais de vos lo consirier
que de nuiir autr* aver lo dezirier,
quem don s*amor nim reteign*al colgar.
Autr' escondig vos farai plus sobrier,
e no mi pose orar plus d'encombrier: 15
s*ea anc failli vas vos neis del pensar,
quant serem sol en chambr' dins vergier,
faillam poders deves mon compaignier
de tal gniza que nom pose* ajudar.
S'en per jogar m'aset près del taulier^io
ja noi posca baratar un denier
ni ab taula preza non pose' intrar,
anz get ades lo reirazar derrier,
8*eu autra dompna deman ni enquier
mas vos cui am e dezir e tenc car. ss
Soigner si' eu de castel parsonier
et en la tor siam quatre parier,
3 quan dîg de mi fais C. de mi dig EL,
4 merce EL, ce m nÔ EL. posca LE, 5 cor
JB. V. gent c. adreg e plazentier C. 6 franc
et h. CE. leyal e drechurier C. 7 dona B.
cncontral miea per C. 8 lans C, 9 el C.
quel EL. lainier B, 10 que Ion p. C, porton
tous les ms8. quiel E^ qeil B. 11 mais non
am E. sieu mai de vos ont ai mon c. C.
12 lo] mon B. Non am totzteraps aver C.
13 que de nulha samor ni son c. C,
14-19 manfitte B, septième strophe C. 15 e
n . . . er E, e pus nom sai C, mais C.
16-27 manque E, sieu tenc ma domna que
la puesca brassar C, 17 serai sols dins C,
20-25 manque C, jutgar L. 22 nom L,
23 lorreiarar L, derier B. 24 d. mais d. B,
26-110, 4 sixième strophe C, del B, dun C, ab
parier C, 27 e quen C, sion B, parcier L,
parsonier C,
e ja Tus l'autre nous poscam amar,
anz m'ajon ops totz temps arbalestier,
metge, sinren e gaitas e portier,
s'en anc aie cor d'autra domna amar.
Ma dompnam lais per autre cavalier,
e pois non sai a que m'aja mestier,
e faillam vens quan serai sobre mar;
en cort de rei me batan li portier
et en cocba fass'al fugir primier,
si nous menti cel queus anet comtar.
Dompna, s'en ai mon austor anedier
bel e mudat, ben prenden e mainier,
que tôt auzel posca apoderar,
sign'e grua et aigron blanc e nier,
voirai lo donc, mal mudat gallinier,
gras, debaten, que non posca volar.
Fais envejos fementit lauzengier,
pos ab mi dons m'avetz mes destorbier,
beus lauzera quem laissassetz estar.
n.
Si tuit li dol el plor el marrimen
e las dolors el dan el caitivier
que hom agues en est segle dolen
fosson ensems, sembleran tuit leugier
1 seulement . . . lau . . J?. q ia S. e lus
en lautre non si puesca fizar C, 2 seulement
. . ion E, 8 seulement siruen E. m. guaîtas
c s. et arquier C, 4 sieu ans aie Bj manque
E, si ieu vengui per vos a gualiar C. 8 bâton
C, 9 falsa L, cocham uey hom fugir C.
10 e sieu agui cor dautra domnamar C» si
nÔ L. queus ho E, 11-16 manqu>e Ey trot'
sième strophe C, 12 bon e volant e p. C,
14 agro L. nier C, 15 volria B, donc
manque B, 16 Guort C, C ajoute ici
Escut acolh caualgieu ab tempier
e port saUat capairo trauersier
c régnas breus quom no puesca longuar
et estrueps loncs en caual bas trotier
et en ostal trnep îrat ostalier
si nous menti quius anet comtar.
17-19 manque C. fem.] mensonger E, 19 ben
EL, 22 tut M (Mahn) T. 24 com T.
25 semblaran IT, sebleran T, tut MT,
m
Xlle SIÈCLE.
contra la mort del jove rei ongles,
don reman pretz e jovîBns doloiros,
el mons escurs e tenhs e tenebros,
seras de tôt joi, pies de tristor e d'ira.
Dolent e trist e plen de marrimen s
son remanzut li certes soudadier
el trobador el joglar avinen;
trop an agnt en mort raortal guerrier,
que toit lor a lo jove rei engles
vas cui eran li plus lare cobeitos: lo
ja non er mais ni non crezatz que fos
vas aquest dan el segle plors ni ira.
Estenta mort, plena de marrimen,
vanar te pods quel melhor cavalier
as toit al mon qu'anc fos de nulha gen;i&
quar non es res qu*a pretz aja mestier,
que tôt no fos el jove rei engles :
e fora meils, s'a deu plagues razos,
que visques el que mant autr enojos
qu*anc no feron als pros mas dol et ira. 20
D'aquest segle flac, plen de marrimen,
s'amors s'en vai, son joi tenh mensongier,
que ren noi a que non torn en cozen;
totz jorns veiretz que val mens oi que ier:
cascus se mir el jove rei engles 35
qu'era del mon lo plus valons dels pros.
ar es anatz sos gens cors amoros,
dont es dolors e desconortz et ira.
Celui que plac per nostre marrimen
venir el mon, e nos trais d'encombrier, so
e receup mort a nostre salvamen,
com a senhor humil e dreiturier
clamem merce, qu'ai jove rei engles
perdon, sil platz, si com es vers perdes,
el fass' estar ab onratz companhos ss
lai on anc dol non ac ni aura ira.
m.
Ges de far sirventes nom tartz,
ans lo fatz senes totz afans,
2 jouent M, quen T. ténèbres T. 3 mon M,
Esc. e tintz e nègre doloros T, 4 Sem-plen 31 T.
8 emort agut T. 9 aie T, 10 li plosor e.
T. 11 creatz ÎT, crezas M, 13 Senta T.
14 poi T. 18 miels Mj mieltz T. 19 envios
M. 22 s'amor M T. 23 car noi a 71 e core
T. 24 uoi T, huei J/. 25 cascun M T.
27 son gen cor MT, 28 desconort MT.
29 plane T. 32 co 3fT. 33 clamen 3f,
clam T, 35 oratz T, 36 non ac dol T. nei
3Í. aura man^e T, 40 fas C, fauc £,
quenans les f. ses tortz affauz L,
40
tant es subtils mes genhs e m'artz
quez eu n'ai i^rcs ai tais engans,
et ai tan de sort
que vous mi estort,
quel comte nil rei
nom forfeiron rei.
E mas lo rois el coms Bichartz
m' an perdonatz lors mais talaus,
jamais Guirautz ni nAudoartz
nom don treguas nin Talairans,
ni ja d'Autafort
non laissarai ort,
quis vol m'en guerrei,
pos aver lo dei.
Quant es fis deves totas partz,
a mi resta de guerr' uns pans,
pustel' en son olh qui m'en partz^
sitôt m'o comensei enans;
patz nom a conort,
ab guerra m'acort,
qu'eu non tenh ni crei
negun' autra lei.
E noi guart dilus ni dimartz
ni setmana ni mes ni ans,
nim tais per abril ni per martz
qu'eu non tracte cum venha dans
a cels quim fan tort;
e jamais per fort
noi conqucrran trei
lo pretz d'un correi.
Quais que fassa sos bos issartz,
eu m'en sui mes tostemps engrans
cum pose' aver cairels e dartz,
elms et ausbercs, cavals e brans;
qu'ab aissom cofort,
em trac a déport
assaut e tomei,
donar e domnei.
Mos parsoniers es tan gaillai*tz
que vol ma terr'a sos enfans,
et eu volh l'en dar, tan sui gartz;
pois diran que mais es Bertrans,
2 Per quicu E. aital enans CH, que m
gardar de totz e L. 3 e sai //. -1 vcc
m* L. 7 mais C. Pois-e lo Z^. 9 E ma
Naimara ni Naychartz L. 10 ni //. lli
fas (faac) drcjrt ni tort CE, 15 Tani
16 guerral vans CF. 18 men c. C 2
us CE. 39 gualarz C, gamatz L. 4'
terra mos C, las terras mos E. 41 et mai
C. darai len L. lin C
113
BERTRAN DE 60RN.
lU
10
qr.ar tôt non loi port;
mas a malvat port
venra, sous autrei,
ans qn'ab mi plaidei.
Jamais d'Autafort
no fatz dreit ni tort,
quis vol m*en guerrei,
pos aver lo dei.
Lo jutgamen crei
de monsenhel rei.
IV.
Pos als baros enoja e lor peza
d'aquesta patz qu'an faita 11 dui rei,
farai chanson tal que, quant er apreza, i»
a cadaun sera tart que guerrei;
e no m'es bel de rei qu'en patz estei
dezeretatz, ni que perda son drei,
tro la demanda que fai a conqueza.
Ad ambedos ten hom ad avoleza, to
car an fait plait don quecs de lor sordei;
cinc dugatz a la corona franceza,
e sils comtatz, son a dire li trei:
e de Giortz pert lo ces e l'esplei,
e Caersîns reman sai entre pei t&
e Bretaigna e la terra engolmeza.
Jes aitals patz no meillura proeza
«un aquesta ni autra c'om li grei,
ûi deu soflfrir c'om li bais sa riquoza,
P08 Eissaudun a tomat doves sei ao
lo reis Henrics e mes en son destrei,
Mon cuit jes qu'a son home s'autrei,
sil feu d'Angeu li merma una cresteza.
Sil reis engles fetz mais don ni largueza
al rei Felip, dreitz es qu'el Ten mercei,
qu'el fetz liurar la moneda cngleza,
qu'en Fransa 'n son carzit sac e correi,
e non foron Angevin ni Mansei,
que d'esterlins foroil primier conrei
que desconfi la lor gen campaneza.
Lo sors Henrics dis paraula corteza,
quan son nebot vi toniat en esfirei:
totz dezarmatz volgra 'n fos la fins preza,
quan fon armatz non vole penre plaidei;
e non semblet ges lo seignor d'Orlei
que dezarmatz fon de pojor mercei
que quant el cap ac la ventailla meza.
A rei armât lo ten hom a flaqueza,
quant es en camp e vai penre plaidei:
ben an camjat honor per cobeiteza,
segon qu'aug dir, Bergoignon e Francei,
e valgra mais, per la fe qu'eu vos dei,
al rei Felip, comensos lo dcsrei
que plaidejar armatz sobre la gleza.
Vai, Papiol, mon sirventcs adrei
me portaras part Crespin el Valei
mon Izembart en la terra artoza.
E digas li qu'a tal dompna soplei
que marves pot jurar sobre la lei
queil meiller es dei mon eil plus corteza.
V.
Moût mi plai quan voi dolenta
la malvada gent manenta
qu*ab parât ge mou contenta;
em plai quan los vei desfar
de jorn en jorn, vint o trenta.
!• 2 tant ca raaluatz port nauran la lar
sort L. 3 eu lo li a /. 4 quais cab L,
6 Nom cal d' L, 6 uo fas CE, mas far L.
7. 8 manque X. 9 Quel L. senhor lo EL,
13 11 baron son irat CB. 17 non es dregz
<[K. dei L. 18 e que CR. 19 trol d. C. qa
«ita B. aja C. 20-26 sixihne strophe CR,
20. 21 manquent CR. 22 cinc] a ^. 23 e
delà c. CR. 24 niort CR, la rende CR, 25 a
mercej CR, 26 guolmeza C, 27-33 qtta-
^^ième strophe CR. Reis L. fi no mes reys en
P^ CR, 28 lo B, nil autra nol agrey CR,
«enon es dregz CR, 30 esaudun (ess-)
-oA yss- C. qls saudu R, a fag virar ab
«y CR, 31 e tengra si elenhiers en defey
C^» 32 cui^ B, cuges L, e non o diff per so
nias qpar mi peza CR, 33 manqué CE. una
test L,
1-7 troisième strophe CR, li fes don L, a
fait don CR, 2 que CL, lolh C, li /?.
5 manque CR, 6 quar CR, fon lo CR,
7 descofiron la g. CR, 8 guenris C, 9 cab
so R, 10 que d. volgrauer la fin CR.
11 for L. 14 cap C, 15-21 deuxième strophe
CR, 15. 16 et 17. 18 intervertis CR, ho ieu
a (0 tenh yeu) auoleza CR, 16 vai qucren
L, q. es armatz qna playdeyar lestey (estey)
CR, 17 auoleza CR, 19 e fora mielhs CR,
que vos LR. 20 que mogues CR, 21 sa
L, greea R, largueza C, 22 V. sirv. papiola
de rey CR 23 tu ten iras a leo part V.
CR. 24 (larteza CR, 25 lim- mautrey CR.
26 iurar puesc marues Ci?, ma CR. 27 gensor
CR. 31 estar falsa B. 33 mermar B,
34 XX CB,
115
Xn« SIÈCLE.
116
els trop nutz ses yestimenta,
e van lor pan acaptar;
e s'en ment, m'amiam menta.
Yilas a costnm de troja,
que de gent yinre s'enoja;
e quan en gran ricor poja,
Tavers lo fai follejar:
per qnel deu hom la tremoja
totas sazos tener voja,
el deu del seu despensar
e far sofrir vent e ploja.
Qui son vilan ben non serma
en deslejaltat lo ferma;
per qu'es fols qui non Tamerma
quan lo ve sobrepojar:
quar vilas, pos si conforma
e*n tan ferm loc si referma,
de maleza non a par,
que tôt quan consec aderma.
Ja vilan no deu hom planher,
sil ye bras o camba franher
5 ni ren de sos ops sofranber,
quar vilan, si deus m^ampar,
a cel que plus 11 pot tanher,
per planher ni per complanber
nuls hom nol deu ajudar,
10 enans deu lo fait refranher.
Bassa, vilana tafura,
plena d'enjan e d'uzura,
d'orgoill e de desmezura,
lor faitz non pot hom durar,
16 quar deu geton a non cura
e lejaltat e dreitura,
Adam cujon contrafar:
deus lor don mal' aventura!
QUILLEM DE BERGUEDAN.
Mahrif Oediehte der Troubadour$ Nr. 162.
Chansoneta leu e plana,
leugereta ses uiana,
farai eu de mo marques,
del trachor de Mataplana,
qu^es d'engan farsitz e pies,
a marques, marques, marques,
d^engans es farsitz e pies.
Marques, ben ajon las peiras
a Melgurs de près Someiras,
on perdes de las dens très;
ni ten dan que las primeiras
i son e noi paron ges.
1 Pueys los vej B, 2 Anar del pan B,
lur C 8 sin B, sieu C, 4 Vilan ab te de
B, tnieja etc CB, 5 que destar ne de s. B,
7 laver CB, forssenar B, 8 p. com li deu
B, len t. C, 9 mantas B. 10 apanar B,
11 safrir (7. 12 v. non aenna C, 13 deslialtat
CB. 14 folhs C, et es pecx qui bel nol
merma B. 15 vetz C, trop aut montai B.
16 vilan CB, can se referma B, coferma C,
17 ni en fort B, coferma B, 21 eo] e.
23 frasitz etc plcns etc.
a marques, marques, marques,
to d^engans es farsitz e pies.
Del bratz nous pretz una figa,
que cabrella par de bîga
e portatz lo mal estes;
obs i auriatz ortiga
15 quel enervius estendes.
a marques, marques, marques,
d*engans es farsitz e pies.
Marques, qui en vos se fia,
n*i a amor ni paria,
80 gardar se deu totas ves,
com ques ana de clar dia,
de noit ab vos non an ges.
a marques, marques, marques,
d'engans es farsitz e pies.
1 non ha de m. B, 2 cossec CB. 4 qui'-
B. vetz C. ni B. 6 me gar B. 7 moniju^
C. sel que pus B, 8 manque B. 9 noUl^
C. nouol del sieu a. B. 10 fag C, per coim
deu los faitz B, 11-18 manque B. 14 lor
C. 15 dieus C. 16 drechura C. 18 lor C.
24 auratz. 25 enervi vos, 32 nueg.
«7
FOLQUET DE MAfiSEILLE.
118
Marques, ben es fols qnis vana
c'ab Yoe tenga méliana
neins de brajas de cort ves,
et anc fils de cristiana
pejor costuma no mes.
a marques, marques, marques,
d*engans es farsitz e pies.
FOLQUET DE MARSEILLE.
L M$ê. de Paru 7614, fol 40« (Bl 7226, fol 5« CCJ, 7225, fol. 63* (L); II. 7614, fol 86* (BJ,
7226, fol le (CJ, 7225, fol, 61* CL), La première ehan$on a été imitée par les minnetinger
£udolf comte de Neuenburg et Fridrieh de Huten, la ieeonde par Rudolf de Neuenburg,
I. 6
En chantan m*ayen a membrar
80 qu*eu cug chantan oblidar;
d per so chant qu*oblides la dolor
el nud d'amor;
et on plus chan plus m*en sove, lo
qii*en la boca nulha res nom ave
mafi sol merce:
per qu*es vertatz, e sembla be,
iu*ins el cor port, domna, vostra faisso
luem chastia qu*eu no vir ma razo. is
£ pos amors mi vol honrar
tan qu'el cor vos mi fai portar,
per merceus prec quem gardetz de Tarder;
Weu ai paor
de vos moût major que de me. to
e pos mos cors, domna, vos a en se,
^ mais Ten ve,
pos dins etz, sufrir lo cove;
ompero faitz del cors so queus er bo,
el cor gardatz si cum vostra maizo. ts
Qn'el garda vos eus ten tan car
<inel cors en fai nesci semblar,
^n'el sen i met Tengenh e la valor,
*i qu'en error
Wssal cor pel sen qu*el rete: so
qu'om me parla, maintas vetz s*esdeve^
qu'en no sai que,
7 que cug C, 8 Mas L, 10 Mas C. mi
»»e X. 11 Quà la C, Ni ma b. en al res
»on L, 12 sol] de C, e L, 13 sembla L,
W auel C, queus L, 20 moût] trop C,
21 dmi se L, 23 ins C. les (7, loi! L,
^ Pero d. c. faicb so qa uos B, 25 e ç.
Il^ >i X. 26 e ten X. 27 cors sen fai nescis
^' 28 quar el y C7. 29 quinz en L,
W quen L.
em saluda qu*eu non aug re ;
e ja per so nuls hom nom occaizo,
sim saluda et eu mot non li so.
Perol cors non si deu clamar
del cor per mal queil sapcha far;
que tomat Ta al plus honrat senhor,
e tout d'alhor
on trobav* eujan e non fe:
mas dreitz toma vas son senhor ancse;
per qu'eu non cre
quem denh, si merces nom mante,
quelh intr' el cor tant qu'en loc d'un rie do
denh' escoutar ma veraja chanso.
E si la denhatz escoutar,
domna, mercei degra trobar;
pero obs m'es qu'oblidetz la ricor
e la lauzor
qu'eu n'ai dig e dirai jasse:
pero ben sai mos lauzars pro nom te,
cum quem mal me,
que l'ardors mi creis em rêve,
el focs, quil mou, sai que creis a bando,
e qui nol mou, mor en pauc de sazo.
Morir pose be,
nAziman, qu'eu nom clam de re,
5 em 8. hom L, 6 Pero jamais n. B.
8 E jal j^. Mas ja lo c. nos d. blasmar C.
9 per ren que C. De ren quel cors lipaosca
L, 10 ma a C. 11 vont C, 13 Que C.
14 Pero L, mas ieu (7. 15 quiel-nol sove
C, 18 Quar C. sim deigna B, 19 mi donz
B, merce deurai C. 21 De sa B, 22 n'
manque C, 23 Mas autre pro m. 1. noquara
te L. SOS B, 25 La dolors mengraiss L,
26 mou creis ades a L, 27 Ab quom nol
toc mat um pauc per razo C. 28-119, 2 mutilé
dans C, 29 que L.
119
Xn» SIÍCLE.
1
neis sim doblaval mais d'aital faisso
corn doblal poins del taulier per razo.
Chansos, desse
vas Monpeslier vai de part me,
a don Guillem dir, sitôt noil sap bo, s
808 protz, car creis, lim fai quorre perdo.
n.
Sitôt me sut a tart aperceubutz,
aissi com cel qu'a tôt perdut e jura lo
que mais no joc, a gran bon' aventura
m.'o dei tener, car me sui conogutz
del grant engan qu'amors vas mi fazia;
qu'ab bel semblan m*a tengut en fadia
mais de dotz ans a lei de mal deutor 15
qu'ades promet, mas re non pagaria,
Ab bel semblan que fais' amors adutz
s'atrai vas leis fols amans e s'atura,
col parpaillos qu'a tan fola natura
ques met cl foc per la clartat quei lutz:2o
mas eu m'en part e segrai autra via,
SOS mal pagatz, qu'estiers no m'en partrìa,
e segrai l'aip de tôt bon sofridor,
cum plus s'irais e plus fort s'umilia.
Pero nos cuit, si bem sui irascutz, sb
sitôt me die en chantan ma rancura,'
jal diga ren que si' outra mezura;
mas ben sapcha qu'a sos ops sui perdutz,
qu'anc sobre fre nom vole menar un di
ans mi fetz far mon poder tota via:
et anc sempre cavals de gran valor,
quil biorda, trop soven colh founia.
Fols for' eu ben, mas sui m'en retengu'
quar qui al plus fort de sis desmezura
fai gran foldat, e n'eis en aventura
neis de son par, qu'esser en pot vencui
e do plus freul de si, es vilania:
per c'anc nom plac nim platz sobransari
pero en sen deu hom gardar honor,
car son aunit no pretz plus que folia.
Per so, amors, me sui eu recrezutz
de vos servir, que mais non aurai cura
c'aissi com prez' om plus laida peintun
de lonh no fai quand es de près vengui
prezav' eu vos mais quan nous conoissi
e s'anc n'aie pauc, mais n'ai qu'eu non volri
c'aissim n'es près com al fol orador
que dis qu'aurs fos tôt quant el tocari
Bels nAzimans, s'amors vos destrenh:
vos en Tostemps, eu vos conselharia,
sol vos membres quant eu n'ai de dol<
ni quant de ben, jamais nous en calr
En Plus-Lojal, s'ab los olhs vos ve:
aissi com fatz ab lo cor tota via,
80 qu'eu ai dig poiri' aver valor,
qu'eu quier conselh e conselh vos daria
PONS DE CAPDOILL.
M88. de Parii 7614, foL 37b (B), 7226, fol 119b (C), 7225, fol, 197^ (L).
T)e totz cbaitius sui eu aquel que plus
ai gran dolor e sofre gran tormen;
per qu'eu volgra morir, e fora gen
qu'eu m'aucises, pos tant sui esperdus;
2 cois B. 3-6 maiique CL, 9-19 mutilé
dam C. 13 dels grans engans L. 15 e Ici
L, 17 Cab L. 19 parpaillols B, 20 qeis
BL, quis C, fer el C. que Bj queil //.
21 Mas iea C, 24 Que sirais fort si com
fort C, 25-120, 28 manqua C, que sia i. L,
27 Nil L, 29 aisselh (7, aicel L. 30 tra
C. soffxi greu L, 81 que L, forara L.
32 Que L, pus que tant ai perdut C, car
trop viu e. L. esperdatz B,
que viures m'es marrimens et esglais,
30 pos m or ta es ma domna n'Alazais;
greu pensar fai Tira nil dol nil dan.
mortz tnihiritz , ben vos pose en ver d
que non poguetz el mon meillor aucire
9 frevol BL, 15 mais L. 18 non »/w»n^
L. 19 n' manque L. 21 n maiique
22 en] nira L. eus en c. L. 23 Ad m
m. — aie L. 24 Ni tant-ia plus L. 25 M
L. 27 ai manque B. 28 quieus L. 21
L. 30 nazalais L. 31 pensarai C sofi
fai L, el-el L. 33 quanc n. p. m. don:
a. L,
131
PONS DE CAPDOILL. - RAIMBAUT DE VAQUEIEAS.
1^
Ai, corn fora garitz et ereabus
s'a deu plagies qu'eu fos primeiramen
mortz, las caitius ; non voill mais longamen
Tinr' âpres leis. reis, perdonail, Jhesus,
deos poderos, droituriors e veraLs, 5
salYÛre Crist, nomnatz sobre totz gais,
Tarma rendetz saint Peir'e saint Johan,
que tuit li ben i son c'om posca dire,
e de totz mais la pot hom escondire.
Seigner, ben la devem plaigner chascns, 1
qn'anc no fon liom ne vis tant avinen;
qui aura mais tan bel captenemen!
qoe Tal beutatz ni bos pretz mantengus,
ni que val sens, honors ni solatz gais,
gens acoillirs ni nuills certes essais,
ni que valon franc dicli ni fait prezan !
segles dolens, de bon cor vos azire.
15
mout valetz pauc, pos lo meils n*e8 a dire.
Aras podem saber que Tangel sus
son de sa mort alegre e jauzen,
qn*auzit ai dir, e trobam ligeu:
cui lauza pobles lauza dominus,
per qiio sai be quill es el rie palais,
on flors de lis, eu rozas et en glais
la lauzon Tangel ab joi et ab chan.
cel la deu be, qui anc no fo mentire,
eu paradis sobre totas assire.
Ai, cals dans es de mi dons n'Azalais 1
non pose als far, mas de tôt joi mi lais
e prenc comjat de chantar derenan,
e plaing e plor maint coral sospire
m'an mes per lois en angoisses martire.
Amies uAudreu, camjat son mei dezire,
ni ja d'amor non serai mais gauzire.
RAIMBAUT DE VAQUEIRAS.
I. M», de Paris 7226, foi 129«! (CJ, 7225, fol, 77«» W, La VaU. 14, fd. 61* (B); II. tuppl
fr(niç, 2033, fol. 107»> (OJy La VaU. 14, foL 142« (lij. La première pièce êe rapporte h la
croisade de 1202.
I.
Era pot hom conoisser e proar
qne do bos faitz ren deus bon gazardo, ao
qn'al pro marques n'a fait esmeud'e do,
<inel fai son pretz sobrels melhors pojar,
si quel crozat de Frans' e de Campanlui
lan quist a deu por lo melhor de totz,
e per cobrar lo sepulcr'e la crotz so
^ fon Jhesus, qu'ol vol en sa companha
l'onrat marques, et al deus dat poder
^ bos vassalhs e de terr' e d'aver
1-9 manque L. ercubutz BC. 4 lui C.
^ Cars C. 6 salua la O. non la s. ton lays
^. 7 e ren Taraia C. 8 tuich -B, totz C.
Iw be» a 9 lan C. 10 mout la Z. 11 q.
dîeus non fetz el mon t. L. 12 manque È.
*i Qnal auia C. 13 ni que val jois ni ries
P> X. mantengutz B^ mentagus X, mentau-
S<iti C. 14 en que C. ni nuls bos fags ni
»ttb cortes assais L. lô manque L. vers ni
^utasos ni lais L. 16 ni plazen ditz ni auinen
«mblan C. 17 de bon mampie C. 21 pros
^^. l>2 Que R. 23 Tan L, quels crozatz
Ci^. 26 uenc J. C, J. fon L. vole L. 27 Lo
VT08 R. 27 et el al dat H, e. dieus al d. C.
e de rie cor per melhs far so quel tanha.
Tant a d'onor, e vol onratz estar,
qu'el onra deu e pretz e messie
e si mezeis, que s'erou mil baro
ensems ab lui, de totz si sap honrar;
qu'el honrals sens et honra gent estranha,
per qu'es desus quan autre 'son desotz,
qu'a tal honor a levada la crotz
que nompens mais que bonors l'en sofranha,
qu'az honor vol est segl' e l'autr' aver,
2-10 manque B. £ podem be 8. C. 4 troba
hom 1. L. 5 p. 80 1. C, manque L. 6 el
manque L. 8 ab gran joy C, 11 Deus />.
12 far de t. solatz V. tôt joi men L,
13 chansos L, 14 Que L. 15 An mes mon
cor en L. sospire C. 16 n manque L. consire
L. 17 Que //, 18 de ricor -&, dardit cor
C. far m. L. 19 ia Z/. 21 sera A sis fan
R. 22 £1 semblan sieu R. 23 Et h. C.
24 quan] els R. autres CJ?, lautre L.
25 Quaital L, quab tal R. 26 pes C. q. non
par ges mais h. L. per que non eng conors
mais R. lin R^ li C. 27 quab R.
123
Xll^ SIÈCLE.
e deus al dat genh e fors* e poder
quels aj* amdos, quar tant quan pot s'en
lanha.
Col que fetz air* e cel e terr* e mar
e caut e freit e veut e ploj*. e tro 5
vol qu el seu guit passen mar tuit li bo,
si cum guidet Melchion e Gaspar
eu Bethléem, quel plan e la montanha
nos tolon Turc, e deus non vol dir motz ;
mas a nos tanh, per cui fo mes en crotz,io
que lai passem ; e quais que sai remanha
vol s'avol vid' e sa greu mort vezer,
qu'en grans peccatz estam qu*om deu temer,
don quecs er sais qu*el fium Jordan se banha.
Mas tan nos fan nostre peccat torbar is
que mort vivem e re no sabem quo,
qu*un non i a tan galhart ni tan pro,
qu a un plazer non aj* autre pesar,
ni es honors qu*az anta non s*afranha,
quar contr'un gaug al plus ries mil corrotz ; so
mas deus es gauz per qu*om si senh* en
crotz,
per que non pot perdre qui lui gazanha:
per qu*eu am mais, s*a lui ven a plazer,
morir de lai que sai vius'remaner
en aventura, fos mi* Alamanha.
Deus se laisset vendre per nos salvar,
en receup mort en sofri passio,
el auniron per nos juzeu fello,
en fon batntz e liatz al pilar
t5
80
1 forse gieng e saber L, g. forsa e p. C,
sen e f. e p. ^. 2 cols L, e tant X. per
que pretz la companba JR. 4 lajr O, aer sel
B. 5 fr. e c. e pi. e v. X. 6 qua son C,
passem B^ passen CL, 7 Dreit em beslem
C. lo plan £, 8 Qaens B, tolols C, mas
dieus B, 9 M. eraa t car el fos B, 11 P.
de la Cj quel aiudem B, coi que Z, salques B,
sai] ne ^. 12 Pot sa gran vida e sa m. B.
13 Que C laig pechat L. Cassatz uezem
peccat B, 14 aoncs C, car ^. es B, sotz L.
qoil C, quen B^ sen L. 15 fai L, nostres
peccatz ÔB. trobar L» 16 uezem e uieus B.
e nd sai dire L, 17 Carun g. B, galhar C,
18 Sa J?. Si a un gaug X. 19 £ sa honor
que a. nol B. nos C, sofranha B, 20 per
un C, nal C, 21 £ d. es gais q fon mezes
en B. 23 £ re C, qui el B. 24 sa dieu C.
ven per C, denha B, 25 De 1. m. L, M. per
luy i. 26 ad a (7 e fos B. 27 p. n. v. L.
per nos en crotz levai C, 28 L B. sofri.
reseup L. e B. 29 aussiron B, en fo aunitz
per fais j. C. 30 £ B.
en fo per nos el trau, qu*er en 1
martiriatz de correjas ab notz,
e coronatz d'espinas en la crotz:
per qu a dur cor totz hom quel
quens fan li Turc que volon rete:
la terr*on deus vole mortz e vins
don nos eschai grans guerr*<
mesclanhî
Nostr* estol guit sans Nicolaus
el Campanhes dressen lor gonfain
el marques crit Monferrat e Léo,
el coms flamencs Flandres als gra
e feira quecs qu*espaz* e lansa fr
que leu aurem los Turcs sobratz
e cobrarem el camp la vera crotz
qu'avem perdud*, el valen rei d*Eí
fassan grans osts sobre Maurs co
quel marques vai ost e setge ten
sobrel Soudan e pass' en breu B
Nostre senher nos mand* eus di
qu*anem cobrar lo sepulcr'e la en
e qui voira esser de sa companhs
moira per lui, si vol vins remane
en paradis, e fassa son poder
de passar mar e d*aucir la gen c
Francs Cavaliers, per cui fas sos
no sai sim lais per vos om leu 1;
ni sai cum an ni sai consim rems
quar tan mi fai vostre bels cors
qu'en mor sius vei, e quan nous pc
cuit morir sols ab tôt' autra corn]
n.
Truan, mala guerra
sai volon comensar
l E Jî. el fust a f. levatz el t.
tormen et en f. -B. 2 E correiatz a
M. e correjatz B. 4 fcl cor tôt (
mal B. 5 que cuion C. que sans v.
6 viens e mortz B, 10 dresson CL
B. lo X, li B. 11 elleo LCB,
rajniers B, crit FI. als c. CB. lî
lansa fr. L, 14 Que tost C, quels
descofitz B. sobratz] mortz L, 15 1
C. en L. 16 Quaves C. rey vi
17 mors L, Ponha de lai los moros
CB. 18 fai B. 19 solda est ps
Sassem b. B, 20 -2ô manque L. s.
. B, 23 per el sab el uol r. B. 2
seruir B. 26 Bels Cavaziers C. cui
s. B, 27 leu-lays B, nô leu L, 28
comen r. L, 29 Que L, gen c. B,
30 Quieu L. Muer can uos v. ^. 3:
sols e ses tota c. C 34 volo say h
196
BAIM6AUT DE YAQUEIBAS.
126
10
16
domnas d'esta terra
e TÛas contrafar ;
en plan o en serra
caidan ciutat levar
ab tors :
quar tan poja Tonors
de leis qne sotzterra
lor pretz, el seu ten car,
qu'es flore
de totas las melhora
na Biatritz ; car tan lor es sobreira
qa*eDcontra leis faran totas senheira
6 guerr' e foc e fum e polvereira.
La cintatz s*ajosta
e fan mnrs e fossatz ;
doumas ses semosta
i Tenon dans totz latz,
8i que pretz lor costa
ejoYens e beutatz;
em pes
qnel filha del marques
nWa dura josta,
car a conques en patz
totz bes,
e totz bos aibs certes : ts
qiutr es pros e francb* e de bon aire,
non estara plus en patz que sos paire,
qne tomatz es a lansar et a traire.
Domnas de Yersilha
volon venir en l'ost, 30
Sebeli e Guilha
e na Biqueta tost;
la mairie la filha
d'Amsiza, quan que cost:
après as
▼en de Lenta n' Agnes,
de Yentamilha
^ Gaîlbelm* a rescost.
to
^ la ciutatz en pes;
^ Canaves i yen molt gran companha,
4 volo S, 11 mas tan 0. 12 volon levar
■• B. 13 Guerra B. 15 Per far M.
J« Vielhas B. sens 0, a if. 17 de B.
^ Tan i?. 20 e pes 0. 22 manta j. B,
^ ûh es plazens e B, 27 no vol estai en
P*ti pas B, 28 car uengut es al -al B.
jl Sibeli 0. 32 Rixenda B, 35 ades B,
2 y es de B, naii^s 0. 37 vintimilha 0.
^ifudemerU rescost B. 41-126, 2 et 126,
30-32 intervertis B. canaver B.
40
de Surian e domnas de Bomanha,
na Tomazîn* el domna de Suranba.
Engles e Garsenda
e Palmeir'e n'Auditz,
n'Aud'e na Berlenda,
n*Agnes e n* Ëloitz,
Yolon que lor renda
joven na Biatritz ;
sino,
las domnas de Ponso
en querran esmenda,
e lai part Mon Senitz
somo
la ciutatz contenso,
qu'ades guerrei leis qu'es tan bon* e bêla,
que SOS gens cors toi a la damizela
et a totas color fresqu*e novela.
Maria la Sarda
el domna de San Jortz,
Berta e Bastarda,
mandon tôt lor esfortz,
que joves Lombarda
no rest de sai los portz:
e sai
qu'a na Biatritz plai
quar lor reiregarda
non pot esser tan fortz
qu^esglai
lo seu fin pretz verai.
don an lor senh, cavalcon ab gran joja,
fag an ciutat et an li mes nom Troja,
poestat fan de mi dons de Savoja.
La ciutatz se vana
de far ost en arreuc,
e sonal campana,
e lo yelhs comuns venc;
e ditz per ufana
que cbascuna desrenc;
pois ditz
1 De Toscana el dona B. 2 Tomazina B,
8 et 5 intervertis B, Engleze na g. B, 4na
Palmier B. 5 b*landa B, 6 naines e naluitz
0. 10 panso B, 11 Lin B. qeran 0.
12 Car B, Senis 0. 15 leis] ill 0. tan
manque B. 16 Qae lor beutat B, 17 De
las autras B. 18-32 et 33-127, 8 intervertie
B, 20 Engleze B, el 0. 24 car sav B.
26 que ies el r. 30-82 et 125, 41-126, 2 inter-
vertis B» de totas partz y venon k B. 32 e
fan poestat B, 38 La poestat B. 84 e 0.
87 dis 0. 38 derrenc 0.
127
ITII* SIÈOLR
quel bela Biatritz
es tan sobeirana
de 80 quel comuns tenc
c'aunitz
n*es totz e desconfìtz.
trompas sonou e la poestatz cria
'demandem li beutat e cortezia,
pretz e joven'. e totas cridon 'sia!'
La ciutatz si voja
e movon lor carros,
el velhs comuns poja,
e geton en lor dos
cuirassas de troja
ab que cobron lor os:
gambais
an et arcs e carcais,
e non temon ploja,
ni mais temps no lor nos.
oimais
veirem de grans assais.
de totas partz comenson a combatre,
na Biatritz cuidan de pretz abatre;
mas non lor val, s'eran per una quatre.
Per lor murs a fendre
fan engenlis e carels,
e calabres tendre,
gossas e manganels,
foc grezosc acendre
e fan volar cairels:
de jos
trencan murs ab bosses.
per tal nos vol rendre
lo sens gentils cors bels
jojos,
ft fatz de bêlas faissos.
totas cridan, 'ajuda tras Tesponda!*
Tun' a Tautra; la tersa ten la fronda
e trazon tuit li genh a la redonda.
Na Biatritz monta,
10 e vas de pretz garnir;
ausberc ni porponta
non vol, e vai ferir,
ceF ab cui s'afronta
es certa de morir;
16 e jonh
et abat prop e lonh.
fait a mainta jouta
si que Tost fai partir.
pois ponh
Bo tant quel carros desjonb.
tanta n'a prez*e derrocad*e morta,
quel velhs comuns s'esmaj* es descono
si qu'a Troja Tenclaus dedins la portî
Na Biatritz, bem plai quar etz est(
26 a las velhas, quel vostres gens cors p<
pretz e joven qu'a lor proeza morta.
Bels Cavaliers, vostr' amors mi corn
em dona joi e m'alegr' em déporta,
quant autra gens s'esmaj' es desconor
80
LE MOINE DE MONTAUDON.
L Mat, de Paris 7226, /a/. 187» (C), 7698, p. 157b (R), 7225, fol, 137» (L);
187d (C), 7226, fol. 195b (L\ La VaU. 14, fol. 40b (R).
IL 7226,
I.
Lautrier fui en paradis,
per qu'eu sui gais e jojos,
2 esta R, 4 c* manque 0, 5 mans R.
6 La trompas van ^. 7 li jovent R, 8 Près
0. valor R, 10 Gieto fors R, 11 Gieton
sobre R, 15. 16. après 20 R. Carcais R,
16 fan-garabays R. 18 ni aigua R. notz
OR. 20 faran O. 25 et castels ii. 26 e
trabuquetz R. 28 esendre R. 29 ion volar
e carels 0.
car tan mi fon amoros
deus a cui tôt obezis,
2 e per tant R. 3 joves
6 adrecha part R. 7 lun a
0. 8 reonda 0. 10 es va
encontra R. 14 serta R^ qc
16 près R. 17 e fai tanta R.
R. 19 e ponh R. 20 Si R.
22 e O. 23 tro dins T. len
R. 24 est 0, es R. 25 car
26 qar lor O. 27 coforta R.
e O. 31 me fetz tant L.
R. 5 Pies
terssa e lai
0. 13 sela
près 0. del
18 Que-desc
21 Tantas
enclaus pei
vostra vaîoi
29 laiitra
m
LE MOINE DE IfONTAUDON.
180
terra, mars, vais e noontanha;
em dis 'monge, quar venguis,
ni cmn estai Montaudos,
lai on as miŷor companha?'
Senher, estât ai aclis 5
en elaas^a nn an dos,
per qtt*ai perdntz les baros;
soi car vos am eus servis,
me fan lor amor eetranha:
en Bandes cui es Paris 10
Bo fon anc fais ni ginhos;
el e mes cors crei qa*en planha.
'Monge, ges eu non grazis
s^estas en claustra rescos
ni Tols guerras ni tensos i»
ni pdej* ab tes vezis,
per quel bailiat remanha ;
ans am eu lo cbant el ris,
el segles en es plus pros
6 Kontaudos i gazanha.* to
Senher, eu tem que &lhis,
s'en &tz coblas ni chansos,
qn'om pert vostr* amor e vos
qû son escien mentis;
per quem part de la barganha: 15
pel segle que nom n'abis
OM tomei a las leizos
en laisse! Tanar d'Espanba.
Ilonge, be mal fezis
<iue test non aniest coitos so
d rei cui es Salaires,
^ tant era tos amis:
per que lau que t*o afiranba.
ka, qoans bos marcs d'esterlis
^nra perdutz els teus dos, 85
^n'el te leyet de la &nba.'
Senher, eu Tagra be vis
A per mal de vos no fos,
^ anc sofris sas preizos:
>uu la naus dels Sarrazis 40
iKRia membra ges cousis banha;
<Pttr si dins Acres colhis,
iqnan CBB. 8 quar sol EB. e B,
'•«natie CEB. après 10 C ajouU uas cuy
lAa fies non sofranba. 12 que JE, e crey
^ nos cors elh ni. C, 18 net B. 16 sos
1^ 18 be iea A 19 er L. qaen es C.
g 81 a e X. 26 _per X. 27 men B.
^ qoar C. 89 las A 41 barganha B.
^ anc res C acrasquils L.
BABTSCH, Chrtstonutthie.
proi agr* enquer Turcs felos:
fols es quius sec en mesclanha.
n.
Fort m*enoja, s*o auzcs dire,
parliers quant es avols servire,
et hom que trop vol autr* aucire
m*enoja, e cavals que tire,
et enojam, si deus m'ajnt,
joves hom quan trop port* escut,
que negun colp noi a avut,
capellan e monge barbut,
e lauzengier bec esmolut.
Ë tenc domna per enojoza,
quant es paubra ni orgolhoza,
e marit qu* ama trop s'espoza,
neis s*era domna de Toloza.
et enojam de cavalier
fors de son pais u&nier,
quant en lo seu non a mestier
mas sol de pizar el mortier
pebre d^estar al foguier.
Et enojam de fort maneira
hom volpilhs que porta baneira,
et avols austors en ribeira,
e pauca cams en grau caudeira.
et enojam, per saut Marti,
trop d'aiga en petit de vi,
e quan trob escassier mati
m^enoja, e d*orp atressi,
car nom azaut de lor cami.
Enojam longa tempradura
e cams quant es mal coit* e dura,
e prestre que men nis perjura,
e velha puta que trop dura,
et enojam, per sant Dalmatz,
avols hom en trop gran solatz,
e correr ab caval per glatz,
1 pro agron que t. CBB. b Be C, Mot
B, su a. //. 6 hom p. ques dauol s. CB,
7 vol trop a. assire O, 10 ries hom q. t.
porta L, que trop B. 11 quant sol un colp
Zf. 14 Enoia me domna e. L, 15 ni] et £,
21 de sol C^estar eu L, 22 e C. de tastar
sabrer L, 23 dautra L. 24 qant L, porte
B. 25 manque C e dauol L, 26 pauc
maigar L, 29 eschacher L. 80 e trop O,
81 manque L. trav B. 84 Es C. 35 puta
V. quant L, 87 dauol home L, 88 per nia
quant a gl. L.
131
Xne SIÈCLE.
e fugir ab caval armatz
ni'enoja, e maldir de datz.
Et enojam, per vit' eteraa,
manjar ses foc, qnan fort iverna,
e jazer ab velha cazerna,
qnan m'en yen flairors de tavema.
et enojam e m'es trop fer
qnan cel qne la vol la enqner,
et enojam de marit fer,
quant en li vei bêla molher,
e qni nom dona nim profer.
Et enojam, per sant salvaire,
en bona cort avols vinlaire,
et a pauca terra trop fìraìre
et a bon joc paubre prestaire.
et enojam, per sant Marcel,
doas penas en un mantel
e trop pariers en un castel
e ries hom ab pane de revel
et en tornei dart e cairel.
Et enojam, si deus mi valha,
longa taula ab breu toalha,
et hom qu'ab mas ronhozas talba,
et ausbercs pezans d'avol malha.
et enojam estar a port,
quan trop fai greu temps ni plou fo
et entre amies dezacort
m'enoja em fai peitz de mort,
6 quan sai que tenson a lor tort.
E dirai vos que fort me tira:
velha cazals qu'a trops si gira
e paubra soudadeir' a ira,
e donzels que sas cambras mira.
10 et enojam, per sant Aon,
domna grassa ab magre con,
e senhorat que trop mal ton,
que no pot dormir quant a son:
major enoi no sai el mon.
16 Encar i a mais quem enoja:
cavalgar ses capa de ploja,
e quan trob ab mon caval troja
que sa manjadoira li voja.
et enojam e nom sap bo
10 de sela quan crotlon l'arso,
e fivela ses ardalho,
e malvatz hom dins sa maizo,
que no fa ni ditz si mal no.
ABNAUT DANIEL.
I. M88. de Paria 7226, fol 206» (C), 7226, fol, 65^ (L), La Vall 14, fol, 27c (BJ; IL
foL 24* (B), 7226, fd. 203^ fCJ, 7225, foL 66b (LJ.
l.
15
L'aur' amara fais broills brancutz
clarzir quel dons" espeiss' ab foills
els letz becs dels auzels ramènes
te balbs e mutz pars e non pars,
per qu'eu m'esfortz de far e dir plazers se
1 mangue L, 2 el //. 5 cum v. galema
L. qne cerna C. 6 ne sent f. B, qoa ella
flaira en la t, L, 7 car es de f. L. 8 auols
hom qna beUa moiller L, 9 e ]^r gelosia
la fer L, 10 lin C e fai o ben <^m la enquer
L, 11 Can re n, B. e no lo lais per marit
fer L, 12 Et manaue LB, enoia me X.
14 ab By en L, apret 15 e quans qni mord
enanz qe laire L, 21 Enoia me L. 23 ab
mans roinos quant t. L, 26 brancx B,
27 clairir L, esclarzir B, 28 lecx C, leytz
B, 29 trembrar e m. i?. 30 p. que C, que
per osfors B,
a mains per lei qui m'a virât bas (
don tem morir si l'afans nom aso!
Tan fo clara ma prima lutz
d'eslir leis, don crel cors los oills
non pretz necs mans, don ai gon
1 au X. 2 trop manque B, cor greu
L, e LB, 3-5 aquel enois mes pe
mort L. 6 vos ben que maira L, 1 %
can trop satira B, ueilla gaal que fai ii
L, 8 e soldadeira mal ganiia L, 1(
L, 12 manque L, 13 e no L. 16 ca^
— ab p. L, 18 maniaura L. 19 quar
L, 20 crotla CB, li arso L. 21 ardi(
22 ma B. 23 nom fa nim B, car i
ni fai si noi non L. B ajoute el so
rassa, cf Mahn 1, 270. 26 sîls LB, 28
C, leis manque C. cren C, 29 prccx C,
B, mans - gonencs manque C, doncs L
aguilens B,
ARNAUT DANIEL.
134
s*e8datz rars mos prejars,
eportz m'es ad auzir volers
tz ses grei de leis don tan m'azaut,
u servir sni del pe tro c'al coma.
)rs, gara, sui ben vencutz, 6
tem iar, sim dezacoills,
% precs que t'es meils quet trencs,
âuî fìs drutz cars e non vars;
cors ferms fortz me fai sofrir
mans vers, lo
ot lo nei m'agr'ops us bais al caut
frezir, que noi val autra goma.
n'ampara cil quem tralutz
si qu'es de pretz capdoills,
letz precs c'ai dedins a rencs, ts
rt rendutz clars mos pensars;
3ramortz, mas fam sofrir l'espers
)rec quem brei , c'aissom te let e baut,
als jauzir nom val jois una poma.
ssa car'a totz aibs volgutz, to
m'er per vos mains orgoills,
itz decs de totz mos fadencs,
mains brutz pars e gabars;
nom tortz nim fai partir avers,
non amei ren tant ab meins de faut, t&
s dezir plus que deus cil d'Edoma.
t para, chans e condutz,
al rei que t'er escoiUs,
etz secs cbai, lai es doblencs
tengutz dars e manjars, to
lat portz, son anel mir, sil ders,
: non estei jorn d'Arago quel saut
Igrues ir, mas sai m'an clamât Roma.
3 lutz a 2 ad] et C. 3 segrei X."
al C, la L, 5 cinquième ttrophe L,
i, uengutz C. 7 dex C, dest R, ter
îc C\ que R, 8 avars CLR, 9 Quel
8 C, fores R, men L, quem R. 11 uei
3 R. 12 a refreydir car no R, aura
L, 13 troisième strophe L. era tray a lutz
elutz C. 14 dayzir silh ques daisi
Ì, 15 del quecx C, 16 pensamenz L.
près CL, 18 q. pr. manque C, grey C.
/. leyt R. 19 ausir L. 20 quatrième
! L, cara ab t. CL. E ma c. semblans
21 me seran mant erguelh R. 22 mos]
C, defens A desrencx R, 25 a R, an
08 manque C, dufaut CL, 27 Er airara
ab c. R, 28 a lo ^. 29 precx C,
ir precx secx R, cbai] sai CE, lai on
lai R. doblatz C. 31 lay C, sis LR,
X 32 assaut R, 33 no uol guérir R,
Faitz es Tacortz, qu'el cor remir,
totz sers
leis cui domnei ses parsonier Arnaut,
qu'en autr' albk n'es fort m'ententa soma.
U.
Lo ferm voler qu'el cor m'intra
nom pot ges becs escoissendre ni ongla
de lauzengier, sitôt de maldir s'arma;
e pos no l'aus batr' ab ram ni ab verga,
sivals a frau, lai on non aurai oncle,
jauzirai joi en vergier o dins cambra.
Quan mi soven de la cambra,
on a mon dan sai que nuills hom non intra,
ans me son tuit plus que fraire ni oncle,
non ai membre nom fremisca, neis l'ongla,
aissi cum fai l'enfas denan la verga:
tal paor ai nol sia prop de l'arma.
Del cors li fos, non de l'arma,
quem consentis a celât dins sa cambra,
que plus me nafral cor que colps de verga,
car lo sens sers lai on il es non intra;
totz temps serai ab leis cum cams et ongla,
e non creirai castic d'amie ni d'oncle.
Ane la seror de mon oncle
non amei plus ni tan, per aquest' arma,
c'aitant vezis cum es lo detz de l'ongla,
s'a lei plagues, volgr' esser de sa cambra ;
de mi pot far l'amors qu'ins el cor m'intra
meills a son vol qu'om fortz de frevol verga.
Pos flori la secà verga
ni d'en Adam foron nebot ni oncle,
tant fin' amors cum cella qu'el cor m'intra
non cuit qu'anc fos mais en cors ni en arma;
on qu'il estei, fors en plass' o dins cambra,
mos cors nos part de leis tant cum ten l'ongla.
1 la crotz CLR, 3 que R, 4 nO esfort
L, non ten fonnen sa soma R, 8 non B,
ges] mais B, ies escondre B. 9 qui pert per
maldir sarma BL. 10 e car ^. 11 ab B.
aura C, 13 Tan L, 14 sai quom del mon
noy C, hom manque L, 15 Amie son L,
nebot C, 16 ni ongla BC, 18 Quar C. a
L, nol] queil B^ que L, trop BC. sarma L,
20 Mas B, a] ma B, 21 Quar C. 23 Delleis
serai si con es c L, 24 Ja C 26 tan ni
plus C. 30 miels 80 voler cam C, 32 de
adam hyssiron bot et C. mogron B, fraire
L, 34 foa en cors no neis L, non cug fos
mai ni en C, 35 queu L, Cal estet B, fors]
C, plan CL, 86 de L nos p. C,
135
XHé SIÈCLE.
laa
C'aissi s'empren e s'enongla
mos cors en loi cum Tescors'
verga,
qn^il Tn*es de joi tors e palais e cambra,
e non am tant paren, fraire ni oncle.
qu'en paradis n'aura doble joi m'arma,
en la si ja nuills hom per ben amar lai inlan^^
Amautz tramet son chantar d'ond'
d'ongla
B ab grat de leis que de sa verga l'arma.,
son Dezirat qn'a pretz dins cambra intrs^
PEmOL.
L Mss. de Paris 7226, /o/L 102c (C), 7225, /oZ. 57b (LJ, La VaU. U, fol. 13« (B); IL
du VaHcam 6232, fol. 181b, Herrig 34, 184 f^Jy Mê, de Paris 7225, fol. 156« (LJ,
L
Cora qu'amors volha
eu chan,
qu' autra flor ni folha
non i vauc gardan;
ben es dreitz quem dolha
aman,
sol qu'en grat m'acolha
cU cui me coman:
perdut ai e cobrarai,
ges nom recre per tan,
qu'aissi val segles camjan.
Deus m'ajut em vallia,
qu'antan
aie d'amor ses falha
mais non ai oguan,
qu'eram mou baralha
trop gran
al cor em trebalha
dormen e velhan.
p«* c'o fai? qu'ai melhs qu'eu sai
la serv e la reblan:
per 80 vei qu'eu mi ai dan.
Mos cors salh e trembla
soven,
m'amia lom embla
si qu'eu non o. sen ;
qu'ilh m'ama, so sembla,
comen
quels sens ditz assembla
10 al meu pensamen:
donc dirai qu'amors mi fai
sofrir aquel turmen,
don eu tan rie joi aten.
Nuls hom be non ama
iB ni gen,
que d'amor si clama,
sitôt mal l'en pren;
cum plus m'enliama
greumen,
20 e m^art e m'aflama,
n'ai melhor talen.
aissim trai mos volers lai
el fol contenemen
on m'es manta vetz parven.
s5 Ben bas fora meza
valors,
deportz e gajeza,
si no fos amors,
que mante proeza
80 totz jors
e fai que corteza,
quar pren los melhors.
no s'eschai d'ome savai
1 AÌ88Ì L, 2 m. c. el sien B. 5 fraire
paren B, et am la mais no fas cozin C. 8 Coras
B. 12 Dregz es quieu men dnelha C.
14 pus nas me sorguelha C, 15 selha CB,
18 caisis L, 22 mas CL. ayc B. 23 quar
me C. 24 man^iie I*, tan C. 27 per queu
C. quen sai Z/. 29 so sai C. 30-136, 13 et 136,
14-24 interveriiê L. sai ero L. 83 no sen L.
2 amar pert sarma B. 3 sachansson
dongla e doncle C 5 a BC. 6 desirar c^^
prêta en ch. B. quab L. 7 som L. 9 ^!^
siens digz ressembla C. 10 Lo m. O^
11 doncz By don L. que mont mi plai ^^
12 aital C. 17 lin C. 18 mi 1. L. 22 quai*-'
sim C. 23 chaptenemen O. 24 don C. mantâ^
Tes X. 25 Mont C. 27 £ d. i?. 29 quar C^
PEIROL.
188
yenga tan d'onors,
qiie d'amor senta dolors.
Erans qnier, amia,
enans i moma
cixa'en qaezes alhors.
a^satz trobaria
^oa etz 868 fadia
csa.iMS de las mel^ors.
mos cors jai en gran esmai
exEtre soepirs e plors:
mas tôt m'es jois e dousscurs.
Peirols M fin e verai
lo Bonet per amors,
on 808 cors estai totz jors.
n.
Benarti ie VeiUulm •■ PeMf.
Peirol, cum avetz tant estât
q.iie non fezetz Yera ni chanso?
r<e8pondetz mi per cal razo
P<eman que non avetz chantât,
8*o laissetz per mal o per be,
peu ir' per joi o per que,
qiae saber en Yoill la vertat.
Bernart, chantars nom ven a grat
ni gaîres nom platz nim sab bo;
Di^as car yoletz nostra tenso,
K&^ai era mon talan forsat
psiriic val chans que del cor non ve;
^ po8 jois d'amor laissa me,
ai chant e déport laissât.
Peirol, moût i faitz gran fondât
s'o laissatz per tal ocaizo;
s*eu agaes avut cor fello,
mortz fora un an a passât,
6 qu'enquer non pose trobar merce:
ges per tant de chant nom recre,
car doas perdas no m'an at
Bernart, ben ai mon cor mudat,
que totz es autres c'anc non fo:
10 non chantarai mais en perdo;
mas de vos voill chantetz jasse
de cellei qu'en grat nous o te,
e que perdatz vostr' amistat.
Peirol, maint bon mot n'ai trobat
16 de leis, c'anc us no m'en tenc pro;
e s'il serva cor de leo,
nom a ges tôt lo mon serrât,
qu'en sai tal una per ma fe
qu'am mais, s'un baizar mi coye,
to que de leis sil m'agues donai
Bemart, ben es acostumat,
qui mais non pot, c'aissi perdo,
que la volps al sirier dis o:
quan Tac de totas partz cercat,
18 las sireisas vie loing de se,
e dis que non valion re:
atressi m'avetz vos gabat.
Peirol, sireisas sont o be,
mas mal aja eu si ja cre
to que la volps non aja tastat.
Bemart, nom n'eutramet de re,
mas pesam de ma bona fe,
car non i ai ren gazaignat.
1>
i'.
GAUCELM PAIDIT.
ï- Jfw. de Paru 7226, fol 63 (C), 7698, p. 13 (BJ, 7225, fol 35 (L); U. Ms, du Vaticain
Sî232, fol 78 (AJ, Mis. de Faria 7226, fol 66 (CJy 7225, fol, 36 (LJ; 111. 3itt. de Farts
7614, /o/. 45 (BJ, 7226, fol 72 (C), 7698, p. 10 (ÉJ,
I.
_ Lo rossinholet salvatge
^ aozit, que s'esbaudeja
1 ^ue aia t. C 5 quenansas m. C, que-
**»8i m. X. 6 queres B, qaeris C 8 anc
*wi -6. 19 e den peirols L, 20 Peirols etc.
£; 26 vertart L. 27 Bemartz etc, L,
f sabon X. 31 dal AL. 32 pois AL,
% rossinhol K 86 ques C,
per amor en son lenguatge,
86 em fai si morir d'enveja,
1 moût fezest X. 3 ahut A. 8 Bernât etc.
A, 11 chantar X. 12 no uos te X. 16 Ella
serva X. 18 qien A, sa X. autra X.
22 caisso X. 23 eDa v. X. sirieis A, sérier
X. 25 la X. sirieias A, sereisas X. vi X.
28 sirieias A, seriesas X. 31 nomen tramet
X. 83 hi ^. a X. 35 e fai me mûrir d*e.
Ef e pren men tan grans e. X.
139
Xlle et XlUe SIÈCLES.
140
car leis cui dezir
no vei ni remir
ni nom volgr' ogan auzir.
pero pel dons chan
qu'el e sa par fan 5
esfortz nn pauo mon coratge,
e vau conortan
mon cor en chantan,
80 que no cugei far ogan.
Ëmpero nul alegratge 10
nom dona res que eu veja,
per qu'eu conosc mon folatge.
ben es dreitz qu'aissim n*esteja,
e deu m'avenir,
car per fol consir 15
laissei mon cor ajauzir,
don sui en afan
e n'ai ir'e dan
e conosc en mon coratge
qu'ai perdut est an, to
que non aie joi gran
ni re quem vengues a talan.
E sitôt planh mon damnatge,
mos cors aclin' e sopleja
vas leis que a senhoratge ts
en mi, e tanh qu' esser déjà,
qu'anc nom poc plus dir,
quan venc al partir,
mas sa caralh vi cobrir,
em dis sospiran to
*a deu vos comanî'
e quan pens en mon coratge
Tamor el semblan,
a pauc en ploran
nom auci, car nolh sui denan. 86
Mi dons, que te mon cor gatge,
prec, si com cel que merceja,
1 que L. 3 e no E, uolc C, e uolgra L,
4 mas Dcr lo L. 5 quilh C. pars L, 7 em
Ey en L, alegran L. 8 em conort catan />.
9 quieu EL. 10 Pero mais E, mas pero L,
11 que enueia L. 12 ans conosc bi E. e car
Senei mon dampnage L, 13 et es C, 14 em
enh E, em deia uenir L, 15 qan X.
16 achauzîr C, 18 don ai E, ira tan L,
20 estât EL, un an L. 21 noi C, 23 plane
E, 24 mon cor acli C. 26 en tenh E, e mi
taing qe serdoia L, e tanh be que e. d. C,
33 lamoros s. Z. 35 quan li sui C 36 te]
a L, coratge E. M. d. ma per heretatge C.
37 pre L, bon eu selh hom ques C.
que nom aja cor salvatge,
ni fais lauzengiers no creja
de mi, ni s'albir
que vas autram vir,
que per bona fe sospir
e Tarn ses enjan
e ses cor truan,
e non ai ges tal corat>ge
com 11 fais drut an,
que van galian;
per qu'amors toma en soan.
Ane no falsei mon viatga
vas leis, cui mos cors s'autreja,
pos Taigui fait bomenatge,
e non ai cor quem recreja
ja del seu servir,
cui qu'enoi ni tir,
sens sui e no pose giquir
de leis tan ni quan,
qu'autra no deman,
ni non es en mon coratge
res qu'eu volba tan:
per que la reblan,
mas mas jonta^, bumilian.
Chansos, de te fatz messatge
e vai ades e despleja
lai on jois a son estatge,
a la bêla don me greja,
que nom pose partir
ges del seu servir,
mas sit volgues acolhir,
no Tans desmembran,
e non ans tarzan,
lo meu deziros coratge,
que per te li man,
don mor deziran,
car no la remir en baizan.
Na Maria, tan
avetz de pretz gran,
4 quieu E, 5 quar de bon cor la rei^H
EL. 8 que non aicor volatge E. ai aî'*^
a 11 tomen E, tome L, 12-24 rnan^^^
L. 17 a cui CE. 18 partir E. 21 f?
manque E. 23 blan E. 26 et espleia ^^*
27 e son E. 28 ha mi dons que tan magr^^*
fme çr.) EL. 29 poiras li tan dir E, e p^ ^
air Z. 30 quîèu muer de désir EL. §% *
cil te deina cuillir LE. 32 vai li remenbf*?
EL. 33 e no tans EL. 34 lo conririer ^*
c. EL. 35 ran C. el araor tan gran J^^'
37 en manque EL, 38-141, 4 manque CS"
GAUCELM FAIDIT.
142
qne son toit d'agradatge
nxci dich e mei chan,
peT la lanzor gran
qi.ixe en die de vos en chantan.
6
n.
Ara nos sia goitz
lo vers deus Jhesn Critz,
car de franca gen gaja
sni per loi partitz, lo
on ai estât noiritz
et honratz e grazitz.
pei sol precs nol desplaja,
8*611 m*en part marritz.
ai, gentils Lemozis, is
el Tostre dous pais
lais de bêla paria
sonhors e rezis
e domnas ab pretz fis,
pr«8 de gran cortezia, so
^on planh e languis
e sospir noit e dia.
Mas qnalsque sial critz
^el remaner auzitz,
ja. nuls bes quem n'eschaja, i6
^i ries loes aizitz
^om tenra ni eonquitz,
s*avials votz complitz,
^ri^apres ealenda maja
<^o sia gamitz so
^eil torn, si dens Taizis
o s*a loi platz, m'afis
®ïi lejal romania.
ïo tôt li grazis,
Pero mas juns aclis »b
Pirec vas sa senhoria
^JiÚB portz els eamis
'^cs adreis vas Suria.
Honratz es e grazitz
^iii dens non es falbitz, 4o
V^ deus vol et assaja
^08 pros els arditz,
®t aquels a chauzitz,
i queu. 7 Oiinais A, 10 lieys C. 14 uauc
OL. 16 a CL, 16 uostronrat CL. 17 De
drossa coupaignia A, 18 £ s. ^. 20 flore
^ C. 23 Ë A 24 de ^. 25 ia negus bes
<l«ieu aia CL, 31 maizis A. 82 e CL,
83 romeria L, 36 Vir CL, 38 nés L, endres
CL,
e laissa los aunitz
et avol gen savaja
per cui es traitz.
ai caitiu, mal assis,
vos eis vos etz aucis,
qu'avers e manentia
vos toi paradis,
qu'avars etz e ressis,
tan qu'us far no poiria
qu'a deu abolis:
per que deus vos desfía.
Oimais es Antecritz
al dan del mon eissitz,
que totz lo bes s'esmaja
el mais es salhitz,
quels fais prins a sazitz
e près et endormitz
escartatz quels esglaja
els te moms e tritz.
quel reLs cui es Paris,
vol mais a saint Daunis
lai en Normandia
conquerr' esterlis
que tôt quan Safadis
a ni ten en bailia:
don pot esser fis
qu'aissi com deura sia.
Ar laissem los giquitz
remazutz escarnitz,
et ab obra veraja
de bona razitz
sia per nos servitz
lo vers sains esperitz,
cui pregem quens atraja
ab faitz afortitz
a dan dels Sarrazis,
si qu'en sia conquis
lo sains locs, e la via
fass' als pelegris
que nos tolc Saladis,
don la vergena pia
3 qae A, 4 ai] e C, 5 cum vos etz taich
a. ^. 6-7 matiqure CL, 9 tan quom res
noi trobaria C. 12 Queiraais C. 16 prins]
ncs A, prensatz saitz L, 17 pretz L. 18 En
techatz C, el pecatz L, 19 ren L. 22 en]
L, lombardia C, 25 Ha e A, 26 don pot
ben saber A, 28 gaerpitz L. 31 rahitz A.
32 Qae A, 35 als fais A. 36 al CL. can Ç.
41 oui la verges Maria CL,
143
Xne et Xnie SIÈCLES.
144
cui deus benezis
nos sia garentîa.
Bels dous Maracdes fis,
vos els pros Peitavis
sal deus e na Maria
qu'a bon pretz conquis,
e ma domna Ëlis
sapcha be ses bauzia
qu'eu li sui aclis,
on qu'eu an ni m'estia.
m.
Al semblan del rei ties
quan l'ac vencut Temperaire,
el fetz tirar, quan l'ac près,
sa carret' e son âmes,
don el chantay' al maltraire,
vezen la roda plorar,
el ser plorav' al manjar,
chant, on plus ai malanansa,
quan consir qu'en alegransa
me pot mos maltraitz tomar,
e plor, quan vei joi ni be
als autres e mi sove
qu'eu n'aie pro, er non ai re.
Qu'en aital trebalham te
près amors en gran balansa,
e no sai dire per que,
mas car aten sa merce,
vencutz ses dezesperansa,
e car nom recre d'amar;
que d'als nom pot encolpar,
tan sui fis lejals amaire
vas vos, cui non aus retraire
ni descobrir mon pensar,
pros domn' ab gen cors certes,
tan tem lo pretz qu'en vos es
e las grans valors els bes.
Pero nom dezesper ges
ni m'es semblan ni vejaire
qu'en vos no sia merces.
1 que A, 3-10 manque A, 7. 8 manque
C, 10 quiea sni sieus on quieu sia C, 13 A
E, 16 la C. 18 manque B. 20 ieu eh. E,
22 me podol maltrag C, mon maltraich B,
25 que C. 27 amors près E, gran] tal C.
28 e re nom sap dir E, dire] ren dir B,
33 tant 11 sni fizels B. 34 vas] a By de E.
liais qien B. 36 cors gen C, 38 honora B,
e las lauzors {c<mpéj E,
quel vostre cors ben après,
humil, franc e de bon aire
vei el rie pretz valen car
el dous ris el gen parlar,
5 jojos ab gaja semblansa;
e car non trobatz egansa
de beutat el mon, mi par,
aissom ten aissi en fre
em toi l'ardit em rete,
10 que nous aus prejar de re.
Car maintas sazos m'ave
qu'ab tota fait' acordansa
domnaus cug prejar de me,
e pois, quan mos cors vos ve»
16 m'espert e non ai membransa
mas sol de vos esgardar,
e nous sai nius aus prejar
ni m'amor nous pose estraire:
doncs gran merce pogratz faire
so sim dessetz ses demandar,
que non es tan pauca res
qu'eu del vostre don agues,
quez a gran no lam tengues.
Per qu' enans quel bruitz vengne0
16 ni fais lauzengiers trichaire
l'amor queus ai conogues,
fora gen, s'a vos plagues
de conoisser mon afaire,
pos eu nol vos aus mostrar;
80 qu'un honrat dom pogratz far
si ses tota malestansa
sofrissetz qu'a vostr' onransa
fosson mais tuit mei chantar.
el plus lais, que bes cove,
66 mas d'aisso no cug ni cre,
s'en l'enquer, que mi malme.
1 Quan C, ients cor B, 4 dons] gai B,
*^ rire E. dous B. 5 cortes C. 7 ni de E,
8 tira si el B, mi ten enaissi C. 9 lardir
Ef ardit B, 10 qieu B, de me E, clamar
merce C, 11 Que E. 18 lamor B, 19 donc
C, be E, 21 quey C. el mon non es E.
22 de vos en don E, 23 quieu CE, a] la Q
en E. no la E. 24 Pero ans E, 27 gen]
dreigz C, ben estera sius E, 29 nous am
pregnar E, 30 do C, Ben rie do me E. dar
E. ' 31 Senes E. 32 sius plaçues E. 33 fot
0. mais] fait E, 34 ques descove C, qaar
bes c. É. 36 mas] quieu C, pero ieu no B,
36 en prec E. que so quenqoier Ç. men B.
BAIMON DE MIBAYAL.
146
de vos nom recre
vostra fiansa,
kutrei per jasse
fit e ma Icrjal fe,
▼alors m*emui8a,
os er ses doptar.
tz cos tanh a far,
as die ni pauc ni gaire,
qn'umils mercejaire
vos soi ab cor fin e clar.
e s*aesmes ni sanbes
qn'auzes mais dir ni degues,
del plus me for' entrâmes.
De Yentadom Tolh retraire
que la domna non a par
de bentat ab complitz bes,
e sin Maracdes saubes
so qn'eu sai, bel fora près.
BÂDfON DE MIBÂYAL.
i Vaticain 6232. foi. 46» (A), Herrig 33, 486, Mêê, de Parié 7226, fol. 82 ((^, 7225,
0; n. 7^26, foi. 76 (CJ, 7226, /oi. 72 (LJ, La VaH U, foL 84 (R); DI. Mu. de
Paru 7226, foL 76 (C), 7698, p. 32 (E), 7226, foi. 68 (L).
I.
robars dus ni braus
aver pretz ni laus,
faitz per vendre,
sonetz suaus
aissi com euls paus,
1 aprendre,
ditz clars e gen claus,
far entendre
trop contendre.
m prenon cabans
entrels fis los fans,
' deissendre,
L tanh que las cans,
>t en tôt nom ans
lan estendre.
quem ten en repaus
tortz défendre
ns dnitz vei prendre,
lan mi dons vol volh,
m li platz acolh
CE. en nostra raerce E. 2 manque
en ▼. E. 3 manque C. et un do
ei per ase E, 4 mos chans B^ mon
CE. 6 ea E. 7 e vos E. gardatz
Ì, queu8 O. tanh] fai B. 8 quier E.
irs L. 13 Que A. 16 per A. 17 d.
)tz c. C. 18 que C. 19 noi A.
m p. C 21 contrais A. 23 nos Ç,
. las encans C. 24 manqtie A, de
26 destendre L. 27 contendre C.
Ib manque AL.
10 en patz ses rancura,
pos alhors nom destolh
e josta leis me despolh
nutz ses vestidura.
ai tan tenc de rie capdolh
15 que bon* aventura
nom pot far fraitura.
Pos tan Tam e la volh,
en trac peitz e plus m'en dolh,
car cilh non pren cura,
so e s'en anc dis orgolh
vas domnas, aras m'en tolh
e tom a mezura.
e drutz qu'es d'aital escolh
conquier joi, e dura
,5 sin bon loc s'atura.
No sai per quais mestiers
s'amon domnas cavaliers,
s'amors me soana.
nom sai gabar estiers,
80 que moins en par vertadiers
qui totz SOS bes vana.
per qu'eu volh plus volontiers
dir cortez' ufana
que vertat vilana.
1 fin cor CE. e car C 2 e sieu esmes B.
e sazimes E. e sauzes dir ni degues C. 8 que
de plus vos sovengues C. 4 de E. mais B.
5-9 manqtie C, A B. 8 e sill ma razon s.
B. 9 quien E. 23 queys. 25 siem. 87 amon
A. 29 non uaoiU ii. 30 car C.
147
XII« et Xme SIECLES.
Los majors lauzengiers
tenc vas mi dons plazentiers
e cil quels apana.
e sil menres portiers
fos tan gais ni bobanciers
qu'auzes vestir grana,
plus fora ries sos dobliers,
qu'en tela ransana
jagr* en sa cabana.
n.
Si tôt s'es ma domn' esquiva
nim mostr' orgolh ni soan,
ges del seu servir nom las;
ans car eu vas leis non pas,
li trametrai lai on es
chanso faita de merces,
car per solatz e per chan
nais amors e brot* e rama.
Dins lo cor me nais la flama
qu'eis per la boca chantan,
don domnas e drutz abras.
elh sonet son dous e bas,
coind'e leagier e certes,
per que de grat son après: 25
que tais amera tiran
que per mos bels ditz s'abriva.
Per la lenguam recaliva
so don eu ai près lo dan,
en so vengutz près del vas,
qu'aïs fais fenhedors escas
ensenh so don lor ve bes,
qu'a mi degr' esser promes.
sis fora s'en agues tan
de sen cum cel que non ama.
Mas fin' amors me liama,
qu'en mi non a ponh d'enjan.
ni falsetat non amas;
qu'ab tal domna son remas,
qu'anc no falhi ni mespres,
ni non amet dos ni très;
B per qu'eu autra non deman,
ni farai ja tan quan viva.
Mas car crezet gen badiva,
que de mi s'anes lonhan,
que m'an levât en tal clas
10 qu'a pauc de joi no m'an ras,
ma domna no saup ques fes,
qu'anc soferc qu'om lim tolgues,
que tal perdera lauzan
que per autra nos reclama.
15 Mas lo deziriers m'afama
ques vai cascun jom doblan,
tan quem poja sobrel nas.
cala, fols, trop en diras,
no farai, qu'anc no fo res.
80 ma domn'e ma bona fes
me valra el temps d'antan,
que me fos d'alques aiziva.
S'a mon Audiart plagues,
tomar volgr'e mon paes
vas leis que tôt las ra'abriva.
Ben l'en deu penre merces,
qu'anc nolli fi quel desplagues,
nulha re petit ni gran,
80 qu'ins e mon cor non escriva.
1 pejors C 2 per mi C7. 3 cel C. que
saplana A, 4 si lo C montre L. 5 prezen-
tiers C 6 portar C. 7 tan f. C. loguiers C.
12 mes R, 13 nim L, 14 lajs C, 17 fassa
L, 19 Creis L, 20 lo] el X, del B. 21 en
ch. L, 22 abas L. quan doncz adutz a. C,
23 dons] aut H, 24 Icugier] befag R, 25 p.
quiea sai damar a. R, qaan de bon grat son
a. C 28 lenga L. 29 après L. yeu eis prenc
R, don ma douât lo C, 30 tan per pon (ca
λauc)no ucng al uas LR. 31 Ca R, el C.
ois L, 32 80 aua lor es bes L, 33 quan
me L, 34 si fera seu sabes L, e sis fora
8*a. R. 35 Corn fai aiscd L, 36 menliama R,
m.
Be m'agradal bels temps d'estiu
e dels auzels m'agradal chans,
35 elh follia m'agrad' els verjans
elh prat vert mi son agi-adiu;
e vos, domna, m'agradatz cent aitans,
3. 4 intervertis C, ni no C. 4 que non
6 ja] ges L. farai aitan R. 7 E L. '
crezet en g. R. 8 saue de mi L, iem
de samor R. 9 leuat man R. tornat-cas
10 cab L, ma C 11 mas mi dons R,
ques es C, 12 qnar suf&irs qaom miof
cant sofri R, quelam t. L, 13 Sella p. Z, 1
R, perderatz C, lauzan manque L. 14 sel
per antras r. R, 16 Es L, auem R, 17
mes puiatz R. que ia lieys ae s. C, 19
no CC 20 dona na R. 21 Mais R. valj
LR, 22 daqnelh C, cant uos nom (
antiua R. 23-30 manque LR, 33 ]
agral L, dous C, 36 el nert fuclh magrj
C. 37 mas L, mil L.
CHARTE DE 1202.
150
10
im qnan fatz vostres comans:
non platz quem denhetz re grazir,
idaus car me mor de dezir.
a dezir, domna, reviu,
de totz dezirs plus grans,
dr quel ries benestans
>r8 deziran m'aiziu,
dezirs se dobles en baizans:
n beus dezir ses totz enjans,
aissetz al dezirier aucir,
•an deu hom d'amor janzir.
uzir d'autr' amor esquiu,
^08 a jaiizir m^enans,
i los bes e cel los dans
uem faitz jauzen pensiu. i&
jauzens, domna, que nnlhs afans
janzir, quel vostre bels semblans
s tan quel jorn que vos remir
estar ses gang, vas on quem vir.
Iques an virât mon brin ,o
rs que virols amans
as domnas prezans
gais viron en caitiu.
ratz, domna, per mal parlans,
1 pretz tem que s en vir truans, ts
per qnes viron plazer en escamir
e grans laozors se vir' en gran maldir.
Mas eu die que, si totz temps vin,
totz temps dirai vostres comans,
e sim dizetz 'vai o non ans',
als vostres bels ditz m'nmilin,
sol nom digatz que remanbal demans,
qne totz mos ditz eu passarai enans
que per nulh dig, domna, pogues partir
lo cor nils ditz, nils faitz de vos servir.
Per servir en rie senhoriu
es bos servires benanans,
per quens volh servir totz mos ans,
et anc servidor moins antiu
non ac la bel' a cui servi Tristans,
ans vos farai de bels servizis tans,
tru mos servirs me fass' en grat venir,
vos diretz *mon servidor azir'.
De grat dezir, domna, queus jauzis ans
ques vir per ditz mos servirs en soans,
que servires ditz hom qu'a droit servir,
s'ab gang no vol sos deziriers grazîr.
Lejal, bem platz de mon Estiu l'enans,
mas de mi dons es sa valors tan grans
que eu e tug li devem obezir,
per qu'eu nolh volh ges Miraval mentir.
CHABTE DE 1202.
Collection Ségur à Paris.
omine domini noatri Jhesu
anno ab ejus tncarnatione
II ? notum ait omnibus homù
im preserUtbus qtiam futurisso
samz de Vertfoil ei donat a deu
icta Maria et a s Peire et al
e Moissac et a la majodal Segur
ne denhes g. ^., que rem d. g. L,
iara L. 4 renenh £. 5 dautres d. C.
7, si X. 7 raausiu K S elh miens
(:tot enganj C. 11 Quar C 13 quar
lesiauzi enans C, 15 Per L, 16 de
Í Ej j. de vos que L. 17 que E,
18 que cel j. quens E. 23 mant
25 1. cors tem ques v. E, ries L,
f. p. quauetz se v. C.
et als tenedors de la majo, ad aqnelz qne
aras i so ni per adenant i seran, la quarta
part que eu avia e la capella del castel
de s Marcel, ab tôt lo glejastgue que s'i
1 niroill E, 2 Que E, se manque C, sen L.
niron L, 3 beus C. Ben pot dir E» 8 quar C,
pasarienans Ey desdiria e. E, 9 dreg E,
crue ja pogues donma de vos p. C, 10 n. f.]
dona E. 11 en loc C, 12 servizis E, ben
amans L, 13 quieu semirai E, 15 serait
E. 16 e farai vos E, per quieus uuel far C,
17 fasson coy O. 18 mazir 'E. digatz mos
servidors L, 20 e souans L. 21 qne (qua)
seraizis (-1) EC, adreg ques nir C. 22 qui
ab joi - son dezirier C. quant hom uol totz
s. È, Qui son seruir ab gauch noi uol g. L,
23-26 manque CL,
161
Xm« SIÈCLE.
U»
aperte et ab iota la seinnoria que eu i
avia, senes retegnaà que non i ei fâcha
de neguna re; aquest do ei donat per
amor de deu e per m'arma per redempcio
de mos peccatz a deu et a sancta Maria &
et a s Poire et a la majo del Segnr et
al prior, per nom a*n Ugo, et ad aquelz
que seguentre lui seran tenedor de la majo;
et ei l'en mes en tenezo, lui e la majo, e
l'en ei reduda aquesta carta. Aquest dos
fo fagz a 8 Marcel el pla sots Foim.
NAdemar de la Bestor, en W. de s Daanig,
Gaillaii de Catmar, Bamon de Montant,
nAimeric de Salas, Peiro Samon, Samoi
de la Bestor, Bertran de Montkat, W.
Aimeric, Peiro Matâre, W. Emergau, Du-
rant Eabre, Bernât Pellicer, Peiro d'Oigas,
Isam de Beissac et autres.
JEU-PASTI ENTEE SAVAKIC DE MAULEON, GAUCELM FAIDIT ET TO
DE LA BACALAKIA.
Mês. de FàrU 7226, fol. 391 (CJ, 7698, p. 143 (E), 7225, fol. 162 (L).
Gaucelm, très jocs enamoratz lo
partisc a vos et an IJgo,
e chascus prendetz lo plus bo
e laissatz me qualqueus yolhatz:
qu'una domn'a très prejadors,
. e destrenh la tan lor amors 15
que, quan tuit trei li son denan
a chascun fai d'amor semblan:
Tun esgard' amorozamen,
Tautr' estrenh la man doussamen,
al tertz caussigal pe rizen: so
digatz al quai, pos aissi es,
fai major amor de totz très?
Senhen Sayaric, bon sapchatz
quel amies recep plus gen do,
qu'es firancamen ses cor felo t»
dels bels olhs plazens esgardatz.
del cor mou aquela doussors,
per qu*es cen tans majer honors.
e de la man tener die tan,
que non li ten ni pro ni dan, so
qu'aital plazer comunalmen
M domna per acolhimen.
e del caussigar non enten
que la domn' amor li fezes,
ni deu per amor esser près. 86
12 prenda C. 18 quai nos C. 19 a laotr
L. 20 chanzial EL. 23 Senher en CEL.
ben manqué O. 24 recen plus rie E, 26 dous-
amen gardatz L. 27 aquesta E. 28 lamors
L. 29 del-aitan E. 32 fan douas E.
34 domna damor f . C. car la E.
Gaueelm, vos dizetz so queus plati,
for que non mantenetz razo,
qu'en l'esgardar non conosc pro
al amie, que vos razonatz;
e s'el i enten, es folors,
qu'olh esgardan lui et alhors,
e nulh autre poder non an.
mas quau la blanca mas ses gan
estrenh son amie doussamen,
l'amors mou del cor e del sen.
en Savarics, car part tan gen,
mantengal caussigar certes
de pe, qu'eu nol mantenrai ges.
NUgo, pos lo melhs mi laissatz,
mantenrai l'eu ses dir de no;
don die quel caussigars que fo
faitz del pe fo fin' amistatz,
celada de lauzenjadors,
e par be, pos aital socors
près l'amics rizen caussigan,
que l'àmors es ses tôt enjan.
e quil tener de la man pren,
per major amor fai nonsen.
10 80 manque L. G. d. 80 ^ue nos t
12 lesguar non c. mûh pro O, noi E. 14 ^
es nescies e f. C, 15 que hudh gardon C
17 ses] del C. 19 e deissen L. 20 qm
part E. 23 Enugo L, Senher CE. 25 do»
L. 26 es C 28 be que mont gran s. (J
29 pren C. 30 fo L. pus tan li fai damo;
semolan C. 31-32 mangue C. retener de l
man. pren per amor (ai non nosen L.
ISS
JEU-PARTI.
154
e fen Gaxicebn nom es parven
que resgart per rnelhor prezos,
Ú tan com dits d'amor sanbes.
Senher, vos qne Tesgart blasmatz
dds olhs e lor plazen faisso,
no sabetz qne messatgîer so
dfll cor quels i a enviatz ;
qo'olh descobron als amadors
80 qne leten el cor paors ;
don totz los plazers d*amor fan.
e maintas vetz rizen gaban
eanssigal pe a mainta gen
domna ses antr* entendemen;
en Ugo mante f^himen,
qnél teners del man non es res,
ni non cre qn*anc d*amor mognes.
Gancelm, encontr* amor parlatz,
?08 el senher de Malleo,
e pareis ben a la tenso,
quels olhs qae vos avetz triatz
e que razonatz pels melhors
an trahitz mains entendedors.
e de la domn' ab cor tman,
sim canssigaval pe nn an,
non anria mon cor janzen.
e de la man es ses conten
ft quel estrenbers val per nn cen,
car ja, si al cor non plagues
TamorSy nol agral man trames.
Ganoelm, Yoncntz etz el conten,
vos en Ugo, certanamen,
10 e volh qn*en fassal jntjamen
mos Gardacors qne m*a conques,
e na Mari* on bos pretz es.
Senher, vencutz no sni nien,
et al jutgar es ben parven,
iB per qu'en volh quoi si* eissamen
na Gnilhelma de Benangues
ab SOS ditz amoros certes.
Gaucelm, tant ai razo valen
qn*amdos vos fortz e mi defen;
20 e sai un* ab gai cors plazen
en quel jutjamens fora mes,
mas pro vei, qne n'i a de très.
UC DE SAEÎT-Cma
L Herrig 35, 439 ; cf. Mahn % 148 ; II. Mb, du VaHeain 5232, fd. 184«, Herrig 34> 185.
I.
Très enemics e dos mais senbors ai,
nsquecs ponha noit e jom que m*aucia:ifi
Tenemic son mei olh el cors quim fai
voler celeis qu*a mi non tanheria;
Tns senher es amors qu*en bailia
^ mon fin cor e mon fin pensamen,
Tautres es vos, domna, en cui m'enten, so
a coi non ans mon cor mostrar ni dir
^ m*ancizetz d'envej' e de dezir.
Que farai eu, douma, que sai ni lai
^ pose trobar ses vos ren quem bon sia?
9M &rai eu, cui serion' esglai se
l non C aprèê 3 C ajoute selh ag^es auut
JMlhor sen C. 3 quon C. 6 saubes L.
MM lo8 a C. 8 qaeill nelh Ey q luelh C.
^MMsobrals C, 9 en C. Il vetz manque L,
^ dels mans £, de man C. 19 parec C,
« pet C. 80 m' manque. 33 Qem. 84 tr.
dig en nos qem.
tuit autre joi, si de vos nols avia?
que farai eu, cui capdella e guia
la vostr' amors quem fui em sec em pren ?
que farai eu, qu'autre joi non aten?
que £euuì eu ni cum poirai gandir,
si vos, domna, nom voletz acolhir?
Cum durarai eu^ que non pose morir,
ni ma vida non es mas malenansa?
cum durarai eu cui vos faitz languir,
dezesperatz ab un pane d'esperansa?
cum durarai en que ja alegransa
mais non aurai si non mi ven de vos?
2 Mi a 4 del C es] die C. senes C. 7 Y
manque C. noi L. 8 etz] ses E. del L.
10 que C. 12 Na Maria on mos cors es C.
14 iorar L. 15 qne L. quoi manque E. sia
CE. 17 certes manque L. 20 nnn ab L. et
am nna ab cor C. 22 qne pro nei ni ha
mais de très E. n*i a] ma L, 23 non lania
27 pòrrai eu g.
155 XlUe SIÈCLE. 16
coin durarai en donc, qu'eu sui gilos elh dig cortes elh semblan de plazer,
de tôt home qui vas vos va ni ve, an ma chansos, quar cella de coi es
e de totz cela a oui n'aug dire be? me comandet qn*a leis la trameses.
Cum viurai eu que tan coral sospir
fatz noit e jorn, que m*aonda pesansa? 5 II.
cum viurai eu, que non pot far ni dir ^ ^^ *« «**■ Ci" «1 «•■£ de Rodes,
autra mas vos, ren quem tenh' ad onransa? Seîgnen coms, nous cal esmajar
cum viurai eu qu^als non port en membransa per mi ni estar consiros,
mas vostre cors e las plazens faissos qu'eu non sui ges vengutz a vos
els cortes ditz hnmils et amoros? 10 per ren querre ni demandar;
cum viurai eu que d'als non prec de me que ben ai so que m'a mestier,
deu, mas quem lais ab vos trobar merce? e vos vei que faillon denier,
Que dirai eu, domna, si nom mante per qu'eu non m en cor queus queira le
franca merces, sivals d'aitan que vensa ans, sius dava, faria gran merce.
ab mon fin cor et ab ma lejal fe 16 NUc de sain Cire, bem deu grevar
vostra ricor e vostra gran valensa? qu'eus veja que ogan sai fos
que dirai eu si vos nom faitz sufrensa? paubres e nutz e sofraitos,
que dirai eu, c'autra non pose vezer et eu von fi manen anar;
qu'en dreit d'amor mi pose' al cor plazer? que maim costetz que dui archier
que dirai eu, qu'autr* en est mon non esso non feiron dui cavallier:
quim doues joi per nul joi quem fezes. pero ben sai, sius dav' un palafre,
A la valen comtessa de Proensa, deus que m'en gart, vos lo penriatz be.
quar son sei fog d'onor e de saber.
AIMERIC DE PEGULHAN.
I. MȐ. de Paris 7226, fol 93 (CJ, 7225, foi 50 (Ll n^l franc, 2033, fol. 264 (0)
n. 7614, /oi 79 C^J, 7226, fol 89 (Cl 7225, fol 51 (LJ; lÛ. 7614, fol. 81 (BJ, 7226, /0
98 (C), 7225, fol. 199 (LJ.
I. domna, ja es ma vida peitz de mort.
Domna, per vos estauc en greu turmen. «5 'senher, som platz, sol qu'eus non aja tort
'senher, que fols faitz, qu'eu grat nous en domna, de vos non ai mas desconort.
domna, per deu ajatz en cbauzimen. [sen'. 'senher, e doncs cujatz qu'eus am per fort'
'senher, vostres precs i anatz perden'. domna, ab un semblan m'agratz estori
bona domna, jaus am eu finamen. 'senher, respeit non ajatz ni conort'.
'senher, et eus volh peitz qu'a l'autra gen\ so Domna, vauc doncs {ilhors clamar merc*
domna, per so n'ai eu lo cor dolen. 'senher, anatz de sai: qui vos rete'?
*senher, et eu alegre e jauzen'. domna, no pose, que vostr' amors me t
Domna, ja mor per vos ses nulh confort. *senes conselh, senher, fa de me',
'senher, ben trop n'auretz feg lonc acort'. domna, trop mal mi respondetz ancse.
35 'senher, car peitz vos volh qu'az autra re
1 donc] donna. 5 Faî. mauonda e p.
8 qaltr-de. 16 vostra mistat. 17 non faz. 8 cossiros. 18 eu non. 24 ja men (
20 qautra est. 22-156, 8 manque» 26 S. folls 25 qiea 0. que nous naia C, 27 e don
es qe null grat 0. "JS manque C. ananz L. seinner 0. 30 doncs] men 0. daman i
30 eu Jv. . 33 ja] eu L, D. por nos raorrai 31 sait qi iaus O. a. e doncs qui <
ses tôt 0. 33 scinhtr senes c. 0. fas L,
187
AIMERIC DE PEGULHAN.
168
e doncs, domna, nom fiuretz ja nnlh be?
^senher, aLssi er cum dizetz, so cre\
Amors, g^tat m'avetz a no m*en cal.
'amies, per deu nons en pose far ren al*.
mors, 6 T08 ja meretz de toi mal. 5
'amies, per sous en trairai san e sal*.
amoTS, per qnem fetz chauzir domn' aital?
'amies, en tos mostrei so qne mais val*.
amors, no pose sofHr Tafan coraL
'amies, per so qneiram antre logaF. 10
Amors, en tôt qnan faitz vos yei falhir.
'amies, a gran tort me voletz laidir*.
amors, e doncs per qnens voletz partir?
'amies, car gren m*es qnan vos vei morir*.
amors, ja no cug^tz qn*alhors me vir. 15
'amies, per so pensatz del ben sofrir*.
amors, semblaus si jan poirai jauzir?
'amies, oc vos, sufren et ab servir*.
n. ,0
Si cnm Talbres que per sobrecargar
franh se mezeis e pert son fruit e se,
ai en perdut ma bêla domn*e me,
e mes engenhs se franh per sobramar.
pero sitôt me sui apoderatz, <&
anc jom no fi mon dan ad escien,
enans cuit far tôt so que fatz ab sen:
mas er conosc que trop sobral foudatz.
E non es bo qu'om sia trop senatz,
<IQe a sazos no sega son talen, to
6 si noi a de cascun mesclamen,
Aon es bona sola Tuna meitatz.
car ben deven hom per sobresaber
Deseis, en vai maintas vetz folejan;
P«r que s*eschai qu'om an en loc mesclan s»
MHS ab fondât, quil sap gen retener.
Las, qu*eu non ai mi mezeis en poder,
ans van mon mal enqueren e cercan.
3 00 nos d. 0. 4 nO puesc faire O. 6 so
^ C. 7 a. e per que fezes cauzir domna
^ L, 10 qerres O. 12 maldir O. 13 e
^<%G8 amors O. 14 qar uos 0. 15 nos O,
16 de ben LO. 17 sabrai si 0. 22 frag
J*f sobramar L. 23. 24 manque L. ai per-
dttdt C. 24 e mon entier sen frag C.
^ deapoderatz C, 26 ab ensien L. 27 anceis
^ch B, en cug L, qnei L, 29 trop] tan
^' 31 no ia L. 33 bcs C. bon esdeven B.
34 moutas C, 85 an locs L. 36 qoils B,
^^ 8. r. C. 38 mon dan B. cenqnan C.
40
e volh trop mais perdre e far mon dan
ab vos, domna, qu*ab autra conquerer.
qu*ades cuit far en aquest dan mon pro
e qne savis ab aquesta folor;
pero a lei de fol fin amador
m*avetz ades, on peitz mi faitz, plus bo.
No sai nulh oc per qn*eu des vostre no,
pero soven tomon mei ris en plor,
et eu cum fols ai gang de ma dolor
e de ma mort, qnan vei vostra faisso.
col bazalesc qn*ab joi s*anet aucir,
quant el miralh se remiret es vi,
tôt atressi etz vos miralbs a mi,
que m*aucietz qnan vos vei nius remir.
£ nous en cal quan mi vezetz morir,
abans faitz de mi tôt atressi
cum del enfan qn*ab un maraboti
fai hom del plor laissar e départir;
e pois, quant es tornatz en alegrier
et hom Testrai so quel donet el toi,
et el adoncs plor* e fai major dol,
dos aitans plus que no fetz de primier.
Teriaca, ges vostre pretz no col
de melhurar, qu*oi val pro mais que hier.
m.
En aquel temps quel reis mori nAnfos,
e SOS bels fllhs qu*era plazens e bos,
el reis Peire de cni fon Aragos,
en Diegos qu*era savis e pros,
el marques d'Est el valons Salades,
ladoncs cugei que fos mortz pretz e dos,
si qu*eu fui près de laissar mas ehansos :
mas ar los vei restauratz ambedos.
Pretz es estortz qn'era gastz e malmes,
e dos garitz del mal qu'avia près,
qu*un bon metge nos a dens sai trames
deves Salern, savi e ben après,
que conois totz los mais e totz los bes
e meizina cascun segon que s'es,
1 et en uoill mais L, 2 «que aatra C.
3 cancse cuig B, en] ab C. 4 ab] en B.
onesta L, 5 fi fol C, 6 mânes totz temps
2/. 8 per qae C. toma mens L, 9 joi B,
11 basalencs B, 13 eissamen L. de mi C.
14 mauzises C, 15 Auos non cal C, 16 en
aissi CL, 18 sebrar e B. 21 mais nés iratz
et ha mil tans de dol C, 22 e plora mais
qne (?. 28 Beys castellas C, 24 pro manque L.
valetz mus B, 28 f. plazens certes B
80 dego L, 32 adoncs B, ladonc OL.
169
XnU SIÈCLE.
m
et anc log^ier non demandât nin ques,
ans los loga, tant es fìrancs e certes.
Anc hom no vi metge de son joven,
tan bel, tan bon, tan lare, tan conoissen,
tan coratgos, tan ferm, tan conqneren,
tan ben parlan ni tan ben entenden:
qnel ben sap tôt e tôt lo mal enten,
per que sap melhs meizinar e pins gen,
e fai de dea cap e comensamen,
que Tensenha gardar de falhimen.
Aquest metge sap de metgia tan
et a Tengenh el sen el saber gran,
qu*el sap ensems gazanhar meizinan
deu el segle: gardatz valor d'enfan;
quel seu perden yenc meten e donan
10
1»
sai conquérir Temperi alaman.
oimais cre ben, cum quoi ânes doptan,
lo fag qu'om ditz d'Alixandre comtas.
Aquest metge saris de qu'eu vos die
fon filhs del bon emperador Enric,
et a lo nom del metge Frédéric
el cor el sen d saber el f&g rie:
don seran ben meizinat sei amie
ei trobaran conselh e bon abric.
de lonc sermo devem tar breu prezic,
que ben cobram lo gran segon Tes^e.
Ben pot aver lo nom de Frédéric,
quel dig son bon el fag son aut e rie.
Al bon metge maistre Frédéric
di, metgia, que de metgar nos trie.
GUILLEM DE SADîT-GREGORL
Mêê. de Paru 7614, Mahn, Oedichte der Trmhadaurê 136 (B), 7226, fol. 842^ (C) 7225, >
176« (L)y êuppL franc. 2083, fol, 242« (Ok La chanson est atírUmée dans C à Lanfraim
Cigala, dtms L à Beriran ae Bom, et dans à Ouillem Augier,
Bem platz lo gais temps de pascor
que fai foillas e flors venir,
e platz mi quand aug la baudor
dels auzels que fan retentir
lor chan per lo boscatge; to
e platz me quand vei sobrels pratz
tendas e pavaillos fermatz,
e ai gran alegratge
quand vei per campaigna rengatz
cayaUiers e cavals armatz. %t
E platz mi quan li corredor
fan las gens e Taver fùgir,
e platz mi quand Tel après lor
gran ren d'armatz ensems venir;
e platz m*e mon coratge to
quand vei fortz chastels assetgatz
1 ni C. 2 lor L, francs es ^. 4 tant
lare tant bon tant bel B. 6 bel p. C
11 miziaitan X. 14 d. e C. 16 douz L,
del O. 17 Quan CO. ney O. 18 ud L.
20 lo B, 21 £m platz q. L. per los ^ sus
els C 23 e plai mi en mon coratge CO.
24 campaignas B, 26 e] ab C. 27 la gen
O. els avers C, 28 aprop C. 29 ensems]
après BC, 80 et ay gran alegratge CO, me
mont en L,
els barris rotz et esfondratz,
e vei Tost el ribatge,
qu'es tôt entom clans de fossatz
ab lissas de fortz pals serratz.
Et atressim platz de soigner
quand es primiers al envazir,
en caval, armatz, ses temor,
c'aissi fsà los sens enardir
ab valen vassalatge;
e pos que Testorns es mesclatz,
cbascus deu essor acesmatz
e segrel d'agradatge,
que nuills hom non es ren prezatz
tro qu'a mains colps près e donatz.
2 quei amies L, 3 los faitz B, dalixandr^
CL. 7 el afic ^. 9 e Z. al bon L, 10 àm
hom C. 15 mezina-mengar L. 16 el bts
totz es L, emors fondre e derocatz O, 17 pi
C, 18 E tôt C, Tôt 0. de] ambos O. 19 Ì
f.] e am 0. ficatz C, 20 Totas ues me pli
O, Et manque C. de bon C 21 es] uen C
22 Ab C, 23 lo sien enantir C. 25 £ qnas
elh es el (es en lo) camp ininrats 0€
26 assermatz C, 27 De seguir (s^re) CO
28 Qoar CO, nuills mangue O, rea
adreg O.
m
GUIRAUT DE CALANSO.
162
Massas e brans, elms de oolor,
escutz traocar e desgarnir
veirem al intrar del estor,
e mains vassals ensems férir;
don anaran a ratge
caTal dels mortz e dels nafratz :
e quand er en Tester intratz
chascus hom do paratge,
non pens mas d^asclar caps e bratz,
que mais val mertz que vins aobratz.
fins die qne tant no m'a sabor
manjars ni benre ni dormir
com a quand aug cridar 'a lorM
d'ambas las partz et aug bruir
caTals voitz per Tombratge,
et aug cridar 'aidatz, aidatzM
Tel cazer per les fossatz
paucs e grans per Terbatge,
e vei les mortz que pels costatz
ant les tronçons ab los cendatz.
Pros comtessa, per la meillor
6 c*anc se mires ni mais se mir,
vos ten hom e per la gensor
domna del mon, segon qu*aug dir,
Biatritz, d'aut lignatge,
bona domn' en ditz et en fatz,
10 fons lai on sortz tota beutatz,
bella ses maestratge,
vostre ries pretz es tant pojatz
que sobre totz es enansatz.
Baron, metetz en gatge
15 castels e viias e ciutatz
enans qu*usquecs nous guerrejatz.
GUIRAUT DE CALANSO.
Mi, de Paris 7226, fol. 251» fC;, if*, de Modène fol. 191 (DJ, Mss. de Paru 7698, p.
13Jb (E), 7225, fol. 142c (L).
A leis cul am de cor e de saber,
domn'e seignor et amie, voirai dir
^^ ma chanso, sil platz qu*o deign* auzir, so
del mener tertz d*amor son gran poder,
per 80 car vens princes, ducs e marques,
comtes e reis, e lai on sa cortz es
lion sec razo, mas plana voluntat,
6 ja nuil temps noi aura droit jutjat. ts
Tant es subtils qu'om non la pot vezer
8 corr tan tost que res noil pot fugir,
^ fer tan dreg que res noil pot gandir,
ab dart d'acier, don fai colp de plazer,
^ noi ten pro ausbercs fortz ni espes, so
1 Lansas CL. 2 asclar CO. 4 maint
'«•al B. Gran ren v. C. 5 donc B. 6 Ca-
^^n m. e dcrrocatz (7. 7 E paeis qne (ia
Wlestom (-ms) or meaclatz CO. 8 Negus
^ ia nulls O. daut C. 9 No ponch d'à.
}■• c a 11-162, 3 manque CO. 14 enguir L.
U lerbatge L. 16 aiatz aiatz L. 18 Cella
A Bella L. quieu CE. 19 Dons e C. volgra
^ 20 que C. 24 noy C. 26 T. fer C.
27 tan fort D. noi DL. 28 fort E. com
8*8 E, noi DL, non E. guérir E, ganchir D.
w fer colp DL. 30 On B. no E, noill L.
BARTSCH. ChreitoiDAthis.
si lansa droit, e pois trai demanes
sajetas d*aur ab son arc estezat,
pois lans* un dart de plom gent afìlat.
Corona d'aur porta per son dever,
e no vo ro mas lai on vol ferir;
no faill nuill temps, tan gen se sap aizir,
e vola leu e fai si meut temer,
e nais d'azaut que s*es ab joi empres,
e quan fai mal, sembla que sia bes,
e viu de gaug es defen es combat,
e noi garda paratge ni rictat.
1 lombrage L. 3 ab los penons L.
4-13 manque L. 5 Quhom puesc en tôt lo
mon cbauzir CO. 6 tenon ar p. C. 7 Quanc
se mires ni ar (ia) se mir CO. 8 paratge
CO. 9 faitz B. 10 P. on soiorn (sorçon)
totas CO. 12 V. fin C. prezatz C. 13 Sobre
totas es coronatz C. 14-16 manque C,
Donzella dan linhage. tal ë oui es tota beutatz.
am fort e sui per leis amatz. e donam tal
corage. qe ia no pens esser sobratz. per nn
dels plus outracuiatz 0. 15 o — o Zr.
16 nos L. 18 Tan CE. fer DL. 19 destensat
DL. 20 trai C. afinat DEL. 23 Ni D,
noil L. sen DE, manque L. 26 semblal C.
27 Quar ab gaug viu C. ioi e d. en c. DL.
28 Mas E.
163
Xrae SIECLE.
En son palais on ela vai jazer
a cinc portais, e quils dos pot obrir
len passais très, mas greu s'en pot eissir,
et ab gaug viu cel qu'i pot remaner;
6 pojai hom per quatre gras moût les,
mas noi intra vilans ni mal après,
c'ab los fais son el barri albergat
que ten del mon plus de Tnna meitat.
Fors al peiro, on elas vai sezer
a un taulier tal com sai devezir,
que negus hom no sap nuill joc legir,
las figuras noi trob a son plazer,
et ai mil poinz, e gar que noi ades
hom malazautz de lait jogar mespres,
quar li point son de veire trasgitat,
10
lù
e quin fraing un, pert son joc envidat.
Aitan quan mars ni terra pot tener
ni soleils par, se fai a totz servir,
los us fai ries, els autres fai languir,
los us ten bas, els autres fai valer.
pois estrai leu so que a -gen promes,
e vai nuda, mas quan d*un pane d*auif
que porta seing, e tuit sei parentat
naisson d*un foc de que son aflamat.
Al segon tertz taing franquez' e merc
el sobeiras es de tan gran rictat
que sobrel cel eissaussa son régnât.
A Monpeslier, an Guillèm lo marque
t'en vai, chanso, fai Tauzir de bon gn
qu'en lui a pretz e va'lor e rictat.
RICHAET DE BERBEZILH,
Mss, de Paria 7614, Mahiy Gediehte der Troubadours 34 (B), 7225, fol. 88» (LJ^ suppl, fra
2033, fol. 100c (0)y La VaU, 14, fd, 60« (R).
Atressi cum lo leos
que es tant fers quan s'irais
de son leonel, quan nais
mortz ses alen e ses vida,
et ab sa votz quan Tescrida
lo fai reviur' et anar,
atressi pot de mi far
ma bona domn' et amors,
e garir de mas dolors.
Totas las gujas sazos
venon et abrils e mais:
ben degra venir oimais
1 cinquième strophe C. Lay [el p. C. allas J).
2 vol £>L. 3 leu-partir E. mas non pot leu
yssir C. 4 Quar C, mas E. e viu ab joi DL,
5 intrai C. e pois pueie hom DL, 6 E CE.
7 Quar li CL. fols C. al E. 8 Qan L. pren
Dy près L. mais de C, tota I)L, 9 sixième
strophe C. Lai al CL, A son E. 11 Non
es nulhs h. que ioy ne sapchaeslir C. pot los
ponz UL. eslir L. 12 non D. de C, voler
CE. 13 mas guart E, egaJs DL. 14 e del
j. DL. 15 Que DL. 17 ques fai t. O. tan
ricx e tan iays li. 18 que sos leonetz Ji.
19 entro qa s. v. 1. 0, tro pueys s. v. 1. B.
20 el OB. sorçer 0. amar X, sanar B.
24 g. mas greus B. 25 troisième strophe OB.
autras 0. 26 en abril O. 27 Doncx B,
la mia bon' escarida;
trop s'es amors endormida
quem donet poder d'amar
ses ardimen de prejar.
90 ai quantas bonas honors
m'a tout temens' e paors!
Eics fora lo guizardos
e mont fis e mont verais,
per que m'abellis lo fais,
35 si sa merces nom oblida.
1 sin E, qui L. lun fraing L. falh
enteirat C. 2 quatrième strophe C. En
E. cum C. Tôt cant clau mars DL. 3 1
DL. tôt er al sieu s. C, fai per tôt obezir
tener L. 4 fai] ten DL. los a. E. mnrir
5 manque C. los a. E. 6 Et CE. quaura C. (
gent ha E. 7 dorfres CE, 9 de f. E. alum:
Ef assemblât C. 10-12 et 13-15 intervertie
El DL. sofraing qerre m. DL. 11 de grand:
C. 12 essaia E) assaîa C. 13-15 manque 1
14 Vuelh far auzir ma cansos de C. 15
E. V. retragt E. Quar a rie p. e fin ,
enteyrat'C. 17 adurmida B, 18 dona
20 a i/. e mantas bellas (vetz las) h. C
21 man OB. 22 deuxième strophe OB. m<
es bos 0, ben es ricx B. 23 e fis e v. i
dous e cars c v. O. 24 mas tan plazen i
(s. pi.) li fais OB. 25 si sol B. non B,
qcs sa ualors complida O,
GUI D'UISEL.
166
aissi cnin de nan perida,
don res non pot escampar,
mas per foi-sa de nadar,
atressi for* en ressers,
domn', ab nn pane de socors.
Marrit mi ten e jojos,
soven chaU; soven m*irais,
soveu magfrísc et engrais,
c*aissi s*es en mi partida
amors jojoz* e marrida,
ab rire et ab jogar,
ab consir et ab pensar
mostra sas ricas valors
a mi entrels ris els plors.
10
Totas las bellas faissos
del mon son en vos e mais,
domna, c'anc bes noi sofrais,
de totas valors complida,
si fossetz d*amar ardida,
ren noi pogr' om meillurar:
ab tôt so etz vos ses par
e mnrs e castels e tors
d*onor, e de beutat fiors.
Domna, deus vos sal eus gar,
c'om ren non pot meillurar
en vostras finas laazers ;
mas per vos m'auci amors.
GUI DTISEL.
Mss. de Paris 7226, fol 218* (C), La VaU. 14, fol 91« (R),
L'autre jorn cost* una via
auzi cantar un pastor
una canson que dizia
*mort m'an semblan traidor'.
e quant el vi que venia,
salh en pes per far m'onor
e ditz ^dcus sal mo senhor,
qu*er ai trobat ses bauzia
lejal amie celador
a cui m'aus clamar d'amor/
E quant eu vi qu'ol volia
far de s'amia clamor,
eu li dis, ans que plus dia,
que sofr'en patz sa dolor,
qu'eu l'am e ges no volria
I Caysi R. la naus 0. 2 Qe 0. hom R.
BOi O. 3 tro R. esfors OR, 4 aisim fora R,
^cinquième strophe OR. Irat OR. men tenc R.
7 l'en mapac R. chan] car B. men lais 0. 8tost
n^grezisc leu (el.) e. RO. 9 Aissi OR. de mi R.
11 cab L. consir et ab pensar B. plorar OR.
12 ab r. et ab j. J5, ab plazer et ab pensar
^> ^t ftb temer de preiar R. 13 Aissim m.
^ûolors OR. mostran B. 14 E X. dentrels
^ Amors entre ris e plors O, em met en
™ et en p. R. 15 Lautrier dejnst R. 19 el
nw Ti çmea R. 20 em C. 21 dieis R.
2â fUsia R. 25 leu cant aazi que R.
27 Li dis enans quieu pas R.
15 fezes de son mal pejor
per dig de lauzei^ador;
qui ben ama ben castia,
e qui conorta folor,
vol qu*om la fassa major.
30 El pastre quel mal sentia
tornet son cantar en plor,
e ditz 'moût ai gran feunia,
quar vos aug castiador,
vos que dig avetz manb dia
95 mal de domnas e d*amor,
per qu*eu sui en gran error:
ar sai que ver ditz Maria,
quant ilh dis que cantador
son leugier e camjador.'
80 Er aujatz tan gran feunia,
fi m'en, d'aquest parlador,
que quant eul mostrei la via
1 quatrième strophe OR. 3 qantre nous
O, cane res non R. 4 tôt a valor OR.
6 esmendar R. 7 cab B. aisso est ses OR.
8 Forsa O, dona R. 9 Damar 0. 10-13
manque Ry Marma e mon cor mais nom
par. 12 noi L. 13 uostra fina lansor X.
14 mais en muer per vostramor L, 15 son
dan R. 16 ditz R. 23 Queus fassatz R.
26 So don soi R. 27 E R. 28 yel C. Can
digz R, 31 daquels parladors R.
167
Xm« SIÈCLE.
16^
d'esser franc e sofridor,
m^apelet de leujaria!
mas eu sai sufrir aor
tan que quan prenc dezonor
die que servit o avia,
et apellim peccador
on totz lo peccatz es lor.
Ab tan vi venir s'amia
lo pastre de colhir flor,
e viratz 11 tota via
camjar paraul* e color.
'bella, si anc jorn fos mia
ses par d*autre prejador,
10
er nous quier autra ricor,
mas del tort qu*eu vos avia
par vencuda e d^amor,
tro que lam fassatz major.'
Ela respon al pastor
qu*eV es sa lejals amia,
e feiralh semblan d*amor
si no li fos per paor.
Et eu qu*era sols ab lor,
quan vi qu'enoi lor fazia,
laissei lois a Tamador:
partim d*els e tinc alhor.
PEIRE CARDENAL.
L Mis. de Paris 7226, fol 275b (C), 7225, fol 171c (L), suppl franc. 2033, fol 218* (OJ ;
U. 7226, fol 286b (C), 7225, fol. 169c fL), La VaU. 14, fol. 68» (R): III. 7226, fol 273* C(7J^
7225, fol. 170d (L), La VaU. 14, fol 72* (R); IV. 7225, fol 174b (L), La VaU. 14. ""'
135, (R), suppl franc. 683, fol. 89* (T).
I.
Qui ve grau maleza faire 15
de mal dir no se deu taire;
per qu*eu volh dir e retraire
que ries hom dezeretaire
es piéger que autre laire
e fai diablia «0
pejor que negus raubaire
e plus tart si eastia.
Ries hom, quan vai per carreira,
el a una companheira,
Malvestat, que vai primeira ss
e roejana e derreîra;
e grans Cobeitatz enteira
11 fai eompanhia,
en Tortz porta la senheira
et Orgolhs la guia. so
Ries hom mais, quan vai en plassa,
que cujatz vos que lai fassa?
1 ser vider R. 2. 3 manque R. 6 apelam
R. 7 Can R. 9 pastor C. 12 sanc j. f.
mamia R. 16 si /y, son C. traire C.
17 manque C. 19 p. que negus raubaire />,
et à la marge es piéger q autre laire. 24 Mena
una O. 28 manque CL. 29 e 0. 30 e grauz
0. L ajoute quar nO sec la dreita via. 32 uos
cuiatz C. ql i.
quant autr' om ri e solassa,
a Tun mou plag, Tautre cassa,
Tun maldi, Tautre menassa
e Tautr* afolia;
e no fai joi ni abrassa
si com ^r deuria.
Ries hom, quan fai sas calendas
e sas eortz e sas bevendas,
de toutas e de rozendas
fai sos dos e sas esmendas,
SOS lums e sas offerendas,
e de raubaria;
et en guerras met sas rendas
et en plaidezia.
Ries hom mais, quan vol far festa,
aujatz consi fai sa questa:
tan bat la gent et entesta
1 Car R. 3 Patz R. e manque R. 4 Des
R. 5 respos R, 7 fora R, 8 si nO li fazia
paor R. 9-12 manque R, 17 alautre follia
O. enfulia L. 18 Qe noi f. gaug ni enbrassa 0.
19 si cO hom far solia 0. 22 manque L,
23 far L, diens C. 24 e sos- ufrenoas O.
offrendas X, ^t ajoute so bens e sas preaen-
das. 26 e de g. grai sas L. 27 gran plaidia
0. De clardessia L. 28 Mais ries hom L^
29 si com L. 30 sa O.
PEIBE CARDENAL.
170
eniers non lor resta,
;al venir tempesta
i moria;
ïara mont honesta,
onoissia.
ic ai dig de la gesta
Yolia;
grans massa n*i resta
pane embria.
n.
issa ni voutor
)lns leu cam puden
e prezicador
it es lo manen:
son sei privât,
lalautial bat,
' donatio
paren noi an pro.
s e clerc an lauzor
car ben lor en pren;
r e trachor
segF eissamen;
ntir et ab barat
lo mon torbat
i religio
apcha sa leisso.
n'endeven la ricor
ne Tan malamen?
fort raubador
lof laissara ren,
mortz quels abat,
itr* aunas de filât
t en tal maizo
on de mal pro.
per que fas tal folor
)s lo mandamen
uez es ton senhor
nat de nien?
ben el mercat
ab deu si combat,
qu'el n*anra tal guizardo
cum ac Judas lo felo.
Deus verais, plens de donssor,
senher, sias nos guiren,
6 gardatz d*enfernal dolor
peccadors e de tnrmen;
e solvetz los del peccat
en que son près e liât,
e faitz lor verai perdo
10 ab yera confessio.
m.
Ar mi pose eu lauzar d'amor,
que nom toi manjar ni dormir,
16 nin sent freidura ni calor,
ni non badalh ni non sospir
nin vauc de noit a ratge,
nin sui conques nin sui eoehatz,
nin sui dolens nin sui iratz,
to ni non logui messatge
nin sui trahitz ni enganatz,
que partitz m'en sui ab mos datz.
Autre plazer n*ai eu melhor
que non trahisc ni fane trahir,
t6 nin tem tracheiritz ni trachor,
ni bran gilos que m*en azir,
nin fane fol vassalatge,
nin sui feritz ni derrocatz
ni non sui près nin sui raubatz,
80 ni non faue lonc badatge,
ni die qu'eu sui d'amor forsatz,
ni die que mos cors m'es emblatz.
Ni die qu'eu mor per la gensor,
ni die quel belam fai languir,
85 ni non la prec ni non l'azor,
ni la deman ni la dezir,
ni nol faue homenatge,
ni nol m'autrei nil mi sui datz,
ni no sui sens endomenjatz,
40 ni a mon cor en guatge,
ni sui SOS près ni sos liatz,
ans die qu'eu li sui escapatz.
eCL. Sfam/vjlainh 0. 4faife8taX.
6 qi be nol O. 7 qu //. 8 res
K 9 qe fort petit 0. 13 tan leu R,
15 hom manen B. 16 manemen X.
far nO aisso L. 19 nO -R. 20 E
del L. 25 trobat L, 27 sapcha
ro B, 33 dun f. B, 34 lo L,
baran B. 40 trueia CB. lautreia
41 a L,
5 goarda (7. 6 nos p. L, 7 soloe C. de
B, 8 manque L, 9 lo X. 14 nO perc B,
17 ni X. 18 ni -ni By úira-nim L, liatz B.
19 nim-nim L, 21 nim L, trazitz C,
22 qn B, al miens />. 23 maior C. 24 tra-
zisc C, trasse B, nim B, trazir C 25 ni B.
tent L, tracheris L, trairis B, 27 ni L,
28 nyn d. C, desroqnatz L, 29 manqua CL.
171
Xnie SIÈCLE.
Mais deu hom amar vensedor
no fai vencut, quil ver vol dir;
quar lo venceus porta la flor,
el vencut vai hom sebelir;
e qui vens son coratge 5
de las deslejals voluntatz,
don mou lo faitz desmezuratz
et ab autre outratge,
d*aquel vencer es plus honratz
que si vencia cent ciutatz. 10
Pauc pretz prim prec de prejador
can cre quel cuja convertir,
vir vas vil voler sa valor,
don dreitz deu dar dan al partir;
si sec son sen salvatge, is
leu Tes lo lares laus lag lonhatz,
plus pretz lauzables que lauzatz,
trop ten estreg ostatge
dreitz drutz del dart d'amor nafratz:
per plus pretz plus pretz es compratz. so
No volh voler volatge,
quem volv em vir vils voluntatz,
mas lai on mos vols es volatz.
IV. »
Una ciutatz fo no sai cals,
on cazet una ploja tais
que tuit home de la ciutat
que toquet foron forsenat.
tug dessenero mas sol us, so
aquel en escapet ses plus,
que era dins una maizo,
e dormia quant aisso fo.
aquel levet quant ac dormit,
e fo se de pleure giquit, 35
e venc foras entre las gens,
e tug feiron dessenamens:
1 lauzar B, 2 nol fal 7?. 3 quel venscn
ne p. R, 4 uense s. L. 7 don yeissol fag
R. 8 e li a. i?, et ab Ta. C, 9 d' manque
R. 10 c. armatz R. 11 prec fin prec R.
12 q. cuy quier c. R. 13 nis ues uil C,
16 lis C. le leu lare L. layz C leu vey falhir
lare saui lag R, 17 pos L. ques R, 18 hos-
tatge C, 19 dels drutz R. 20 per pi. près
quon hom (com) acompratz (corapraz) CL^
Pus pauc près pus pretz es c. ^. 22 que L,
qui uol cfi uir uielh li. 23 uiratz R, 28 lome
T, 29 tochet L, dessenat RT, 30 leuat us
R, 31 ne R^ n L. e non plus L, 32 en R,
38 on T, q R. aco R. 35 se fs R.
87 On R.
Tus arroquet, l'autre fon nus,
e l'autre escupi vos sus,
Tus trais peira, Tautre astella,
l'autre esquintet sa gonella,
e l'us feri l'autre en peis,
e l'autre cuget esser reis
e tenc se ricamen pels flancs,
e l'autre sautet per los bancs;
l'us menasset, l'autre maldis,
l'autre ploret e l'autre ris;
l'autre parlet e non saup que,
l'autre fes metoas de se.
et aquel qu'avia son sen
meravilhet se moût fortmen,
e vi ben que dessenat son,
e garda aval et amon,
si negun savi i veira,
e negun savi non i a.
grans meravilhas ac de lor,
mas moût l'an ilh de lui major,
que vezon estar saviamen;
cuidon c'aja perdut son sen,
car 80 qu'ilh fan nolh vezon faire,
a cascun de lor es vejaire
que ilh son savi e sénat;
mas lui tenon per dessenat.
quil fer en gauta, qui en col,,
el non pot mudar nos degol.
l'us l'enpenh e l'autre lo bota,
el cuja eissir de la rota;
l'us l'esquinta, l'autre l'atrai,
el pren colps e leva e chai,
cazen levan, a grans gabautz,
s'en fug a sa maizo de sautz,
1 lus fo uestis e lautre nus R, 2
L. Lautrescupi uas lo cel sus R.
p. R. peiras Z, peira e R, astelas R
quîsset sas gonelas R. 5-6 manque .
ferit e jT. 6 euges L. 7 lautres tei
8 e manque R, 10 iuret L. 11 s
12 meinas L. 14 moût manque R.
L, 16 e gardaual c gardamon R,
manque T. ni v. L. 18 neni ha L
autre noy uezia R. 19 e ac merauil
R. 20 lan els R, lasaill L. 21 quel
el esta s. R, suaumen L T, 22 cuidon
-B, cuna L. 23-26 manque R. 25 e b
T. 28 nos p. R, nis L. 29 e ma
li trai lo T. 31. 32 manque R. 33
Ly gftbautz R, a manque T. escall
34 Fugit R. de] a R,
178
DAUDE DE PBADAS.
174
fiuigOB e batutz e meg mortz,
et ac gang car lor fon estortz.
Cist faula es az aqnest mon
semblan, et als homes quei son.
aqnest segles es la cintatz
quez es totz pies de forsenatz;
quel majer sens c'om pot aver
si es amar deu e temer
e gardar sos comandamens :
mas ar es perdutz aqnel sens,
la ploja sai es cazeguda,
cobeitatz, e si es yenguda,
us orgolhs et una maleza
que tota la gen a perpreza.
e si deus n'a alcun gardât,
Tautrel tenon per dessenat
6 e menon lo de trop en bilh,
car non es del sen que son ilh;
quel sens de deu lor par folia.
e lamics de deu, on que sia,
conois que dessenat son tut,
10 car lo sen de deu an perdut.
et ilh an lui per dessenat,
car lo sen del mon a laissât.
DAUDE DE PBADAS, LI AUZEL CASSADOB.
iff. de la bibliothèque Barberini à Home 2777, fol. 5, 21 et 24; d après la copie de
Ste, Balaye.
Cora e consi trag'^on aizel de ni.
Oimais deu hom dire consi
« coras lo trag' om de ni: 15
»prop non joms que seran nat;
car adoncs son alques fermât
^ an de forsa lor cap près
QQe las planetas hi an mes.
Í0 matinet ah la frescor, 20
car son deju e ses calor,
ab mas nudas los deu hom penre,
^t suau e gen, car son tenre.
^ deu gardar ben autressi
îueill paire no sion prop d'aqui; 95
Cîtr tais n*i a, son tan esquiu
que pois non tomon a cel niu.
^ falco gran batailla rendon
* cels que lors auzels lor prendon.
^^ rams foillatz fass' aportar so
c*8cuns per si ah gent anar.
* portels hom en un pauc desc,
® desobre sion li ram fresc,
X f. b. e dimiez m. T. 2 can T. 3 Aquesta
': es el m. B, aquist fama es per lo m. T.
^l>la L. 4 ad B, et a tug silh quei L.
^ ^uîlh X, caquest T. 6 dessenatz BT.
^si manque L. dieu fort e L. 9-14 manque
**- 12 unna c. es T. 14 Hueimais. 16 jom
^-^ atm. lur etc. 19 auns. 22 lo. 27 pueis,
*^1 cte. 29 ausels prendon. 30 ramps. fan.
e per dedins sion folrat
ah pels de lobre de cat
d'autra calque pel moleta,
qu'en l'anar nol nafre vergueta.
cant a maizo es hom tomatz,
de gent pauzar sia membratz.
frevol son, nos podon sufrir,
maizo lor cove a bastir,
que hom apella per so ferma*,
e tôt por so que meills hi cresca
metai hom jonc e foilla frosca,
lo tenga hom que no Tafol
nil trenc la pena nil degol,
aver deu gans en ambas mas
de cuer que sia mois plas.
pero de noit s'en fai a traire,
car adoncs es de meillor aire,
e no vai fugen sai ni lai,
e pren l'om meills ses tôt esglai.
no deu portar blanc vcstimon
ni polsar que lui espaven,
mas tôt suavet e ses gap
1 que 0. e grauz m. T, 3 onrat B.
4 lantril B, lautra A deszisnat L. 5 de tom
B. 6 as manque T, son B. 11 an] ab T,
Ilh tenon B. 12 an L. 13 per manque.
fohratz : catz. 15 moneta. 17 tomat. 23 fueilla.
24 que sublimen lo: lacune? 28 dennueitz.
antraîre.
175
XU1« SIÈCLE.
176
lo deu penre al meills que sap.
cascuns lo pren a son talen;
mas qui lo trai segon mon sen,
sobre las alas lo penra,
car enaissi nos debatra. 6
que la noit que s'en déjà traire
nol pasc' om lo jorn avan gaire,
mas solamen un petitet
de carn iresca lo matinet.
cant hom Ta de ferma gitat, lo
li nozel sian apareillat;
mas d'aital cuer los cove far
que non duriscon per moillar,
amples per pes, estreitz desus;
mei pe de lonc et un pauc plus 15
devon aver cill del austor,
e d'esparvier seran mener.
longamen torn noi deu faillir,
mas hom no pot so per legir
tan ben apenre com vezen, so
si tostemps anava legen.
GoBsi deo hom tener l'auzel etn Ta gitat de gab|a
en enseignar d'esser privât.
Aissella noit com Taura près, ^5
pos que 11 get 11 seran mes,
gran pesa lo deu hom tener;
mas pois lo deu hom far sezer
en tal perga que s*an crotlan,
car adoncas non a talan so
de moure, ans cuida cazer,
et esforsas de meills tener.
abans de jorn deu hom levar
per son auzel a regardar.
e tenga Tom tro al mati ss
abans qu^en la perga torn si.
et entre tan c'om lo tenra,
la man senestra crotlara
el man destra meneill denan,
per so que s'an adomesjan, 40
ab un bastonet bel e pla
adop las penas, s'ops li a.
pois que sHra aprivadan,
hom li mostre la carn denan.
e s'el hi vol lo pe estendre, 45
hom non loi deu per re défendre,
mas laisse laill e mange la
6 nueit etc, deo. 20 uezer. 23 ensenar.
4 priuan. 80 aoans. 36 si manqtie, 39 e la.
a son plazer sobre la ma.
e qui vol aver son auzel,
gart si be que ja no Tapel
ni Tescrit nil fassa venir,
entro que Tauze ben gequir;
tôt sol tant Taja privadat,
car molt Taura tost adobat.
pois er privatz e faitz maniers,
mas ges . . . can Ta mestiers;
que ges per coita d'auzelar
nol fassa trop per temps volar.
car aital us coma penra
de premier, aital lo tenra.
per so fail gardar del malvetz;
mas tota la premeira vetz
que nuills auzels penra per se,
laisse loiU, e per nuilla re
no venga ves lui trop corren,
mas tôt suau e belamen
s*an apropchan e senes brui;
car si trop breumen cor ves lui,
malvezar Va dresser ratier.
aissi deu far lo jorn premier,
a son talan deu manjar pro,
c'aissi Ta hom privât e bo.
tôt aquel jorn e lendema
non penra plus, mas can venra
dreit al ters jorn, seguramen
pot auzelar a son talen,
e pois tôt jorn, si com voira,
aitan com sas ben estara.
Cant aozels a febre.
Si vostr' auzel febre destrenh,
ges d'esser malautes nos fenh,
ans es malautes per daveras ;
et aujatz las ensenhas veras
per que conoisseretz leu:
lo cap te bas et er fort greu
que un pauc no Taja enflât;
sa pluma li trembla eill bat,
e si nocas se te tôt dreg,
ben fai parer que aja freg.
e los oills te claus per dormir,
so que pren non pot degerir,
az oras gieta so que manja,
14 fai a gardar. 15 premiera. 16 nuill
auzel. 21 breu. 23 deu hom far. 38 auseL
41 sL 44 haeiUs.
DAUDE DE PBADA6.
)rga ree no aestanca.
Liỳa coitozamen,
vol manjar nten.
: a sa gorga te,
pcnli neguDa re.
te et afamatz
estai eamagatz.
auzel veiretz aital,
Lie febres li fai mal.
sol hom saiiciiar: i
|ui be DO sap far
1 per re entremetre,
L puiria mètre
fleciiie en vona,
, poiasas graiiB pena. i
mcnar Ten vnlia,
Ireital liaria
ab una correja;
fort clar hi veja,
las son tant sotils i
uns prima fils.
la camba d'à van
)ta pins gra,n
tra3 venas non so
laron deviro; i
' febre trenca cill,
ris dVqnel péril),
le an' autra n'a
ti^ea trencara.
aobrel talo i
tra queill fai gran pro,
per gota sanc l'en trai.
L febres dirai,
aancnar nol vos cailla,
e non aura failla.
sarsenizaill datz,
carn li nioillatz.
faretz eissamon
)tz bona e valen,
que a nom tentllla,
nais per meravilla,
r tôt l'an verdeta
1 e redondeta.
ùtz e mange ne
la, e garis lo be.
ha en aquel bro
leis, ea li fort bo.
en la gorga. 11 hom manque.
16 aancn&s. 13 coreia. 26 c'
r si. 46 ansel. 46 qaeiL
Cut MMb « Bil I* réf.
Car une mais soi un altr' adnire,
can non ea qui premier es vire,
après fehres solon aver
g auzel grang mais per uon cnler.
ref e tesga son li p^or,
car per ref sofhin tal dolor
el cap quel cap els oills . . .
fore de la testa
« la raitz de) rafe penretz,
très petitas ne triaretz.
e d'estalizagra très gras,
de pebre dos entiers e sas,
e de girofle très clavols,
I de gingebre que sia bals
tôt lo pezan de dos deniers,
de serbe trenta gras entiers,
s'aisso tôt ensemps trusaretz,
et en aprop vos hi metretz
aitan de sain d'una troja
que de porsel fo plen' e voja.
de tôt l'als si posca défendre:
cant Taures fait en l'ola fendre,
en aquel sain buillira
B tôt enaempa e cant covenra
ab un pauc d'aiga solamen
que s'i matra premeiramen,
que tas raitz amenuziacon
e que totaa envanesiacon.
« cant er cueit, ans que sia freg,
colatz per un drap estreg,
et en agr' opa coiiseill qnea meta
en una boissa bella e neta.
lo premier jom ne donaretz
B aitan can lavar ne poiretz
ab la poncheta d'an contel
sus en la cam a voatr' auzel.
e lendema doas pinholetas
que aion doas favas groasotus
a l'on donaretz e pois quec jorn
donatz l'en très, tro que sas tom.
Segon so c'am promes
mos romas del tôt complitz es.
1 pero si n^un n'i avia
7 BuefroB. 8 huoills. 12 e matijue. 16 tôt
mangue. 20 de trueia. 21 Toeia. 'i2 pueaca.
24 et en. 25 coaeia. 81 on monfuc S2 op.
US boÎM.
179
XlUe SIÈCLE.
mais ne saubes e meills dizia,
ja nos pense que me graves
nel mal d*enveja Ten portes,
mas tais n'i a ques fan parlier
e no volon aver mestier
mas de mal dir e de blasmar
so que no sabon esmendar
ni non entendon neis que s'es.
e so ave de nescies,
car ben es nesis veramen
qui blasma so que non enten;
e qui faill per tal nosabensa,
ges non es quitis de faillensa,
car nuills hom no fai major pecca,
de cel que per nonsaber pecca,
el proverbis consent hi be
que ditz aissi ^fer qui non ve\
car cecs e pecs an tal maneira
que negus non garda on feira;
que cel qu*es cecs no ve defor
e cel qu es pecs no ve de cor.
et a n*i pro d'aitals cecs pecs
outracujatz travers bavecs,
paire ni fill de vilania,
auripelat de parlaria,
c'ades van metjan e megen
e cujon esser maldizen,
e ges noi podon avenir
c'adreitamen sapchont mal dir;
e lor maldigz non es neis mais,
qu'en droit posca esser digz tais,
car en maldig a obs sabers,
6 sial maldigz o fais o vers,
car mais digz ses ben dig no fem
per si mezeis desvai e merma,
e maldigz ditz adreitamen
vens bendig dig nesciamen.
10 maldig bendig non tenc a mal,
car maldigz bendig soven val,
e per maldig, cant es certes,
s'esmera es meillura bes.
maldig ben deu totz hom prezar,
15 car a ben auza contrastar.
ja de bendig non er paniers
maldigz, si non es prezentiers,
e prezentiers non sera ja
si queacom bendig noi a,
to e cel noi dira ja ben re
que non enten autrui ni se.
ben es doncas moins que non res
avols maldigz que maldigz es.
per so nom fan nuilla paor
S6 vezat, badoc maldizedor:
fat maldizen giet a mon dan
et a gen cortezam coman.
CHANSON DE LA CROISADE ALBIGEOISE.
Histoire de la croisade contre Us hérétiques Albigeois^ écrite en vers provençaux^ ptihlié
M. a Fauriel, Paris 1837, P. 212-224, V, 2970-3139. Le passage choisi raconte la l
de Muret (1213).
Li donzel van tost diire al conselh quel bos reis lor o manda ab cor emp
principal ao qu en Simos i vindra avan de Tavefi
qu'els fassan de Murel issir Tost comunal e vol lo lains pendre mais qu'en autre
e que noi trenquen plus ni bareira ni pal,
liias quels laisse lains estar totz de cabal,
e que s'en tom cascus als traps per son
cabal, 95
els baros, cant o auzo, eisson tuit cou
e van s'en per las tendas cascus va
fogal,
2 graves] gones.
auD. 29 cosselh.
14 ne. 18 secx e pecx
2 dig. 3 mais. 8 mal dig. 9 2e 2m
manque, nesiamen. 11 soven] un ben. 1
manque, 21 erten. 24 fai. 30 avespn
181 CHANSON DE LA CROISADE ALBIGEOISE. 182
e maDJon en e beyon li pauc el majorai, ers sia oous vulhaiz, c'abans de ranoitar
e cant agron manjat, viron per un costal veirem be cals sira darriers al camp levar/
lo comte de Montfort venir ab so senhal ab tant cridan 'ad armas' ! e van se toit
e mont d'autres Frances, que tuit son a caval. armar,
la ribeira resplan co si foFso cristal 6 entro sus a las portas s'en van esperonar,
dels elmes e dels brancs, qu'eu dig per si que an los Frances trastotz faitz
sant Marsal, ensarrar,
anc BD tan pauca gent no vis tan bon vassal, e per meja la porta van las lansas gitar,
e intran a Murel per mei lo mercadal, si quel dins el de fora contendon sul
e van a las albergas com baron natnral, lo luindar [donar,
e an pro atrobat pa e vi e camal. es gieton dartz e lansas es van grans colps
e pois a lendema, can viro lo jornal, d'entrambas las partidas no fan lo sanc
lo bos reis d'Arago e tuit il seu capdal, rajar,
eison a parlament de fora en un pradal, que trastota la porta viratz vermelhejar.
e lo coms de Tholoza el de Foih atertal, 15 can aicels de la fora no pogron dins
e lo coms de Cumenge ab bon cor e lejal, intrar, [tomar.
e mont d'autres baros, en Ugs lo senescal dreitament a las tendas s'en prendo a
borzes de Toloza e tuit li menestral: vels vos asetiatz totz euscms al dinnar.
el reis parlet primers. [parlar. mas Simos de Montfort fai per Murel
Lo reis parlet primers, car el saup gentto cridar,
'senhors', so lor a dit, 'aujatz queus vulh per trastotz los osdals, que fassan enselar
monstrar. e fassan las cubertas sobrels cavals gitar,
Simoe es lai vengutz e no pot escapar. que veiran dels défera sils poiran enganar.
mas pero eu vos vulh d'aitant asabentar, a la porta de Salas los no fan totz anar.
<Iiie la batalha er abans de l'avesprar. s5 e cant foron de fora près so a sermonar
e vos autres siats adreit per capdelar. 'senhors, baro de Fransa, nous soi nulh
sapiatz los grans colps e ferir e donar^ conselb dar,
V^f si eran detz tans, sils farem trastornar'. mas qu'em vengutz trastuit per nos totz
e lo coms de Toloza se près a razonar perilhar.
^seoher reis d'Arago, sim voletz escoutar, 30 anc de tota esta noit no fi mas perpensar,
w Yon diirei mo sen ni que n'er bo per far. ni mei olh no dormirou ni pogron repauzar.
bssam entom las tendas las barreiras e ai aisi trobat e mon estuziar
dressar, [intrar. que per aquest semdier nos covindra passar,
V^ nulhs om a caval dins non posca e anem droit als tendas com per batalha dar;
d si yenoilh Frances, quens vulhan asautar, as e si eison de foras, qucns vulhan asaltar,
e nos ab las balestas los farem totz nafrar. e si nos de las tendas nols podem alunhar,
eut auran los cabs voutz, podem los noi a mas que fngam tôt dreit ad Autvilar.'
encausar, ditz lo coms Baudois 'anem esajar;
9 poirem los trastotz aisi desbaratar.' e si eisson de fora, pensem del be chaplar,
80 ditz Miquel de Lnzia 'jes aiso bo nom par 4o que mais val mortz ondrada que vius men-
die jal reis d'Arago fassa cest mal estar. diguejar.' [senhar,
• «moût grans pecatz, car avetz on estar ab tant Folquets l'avesques los a près a
• per vostra volpilhaiis laichatz deseretar.' Guilheumes de la Barra los près a capdelar
'saihors' so ditz lo coms, *al8 non pusc e fels en très partidas totz ensems escalar
acabar. 45 e totas las senbeiras el primer cap anar,
e van dreit a las tendas.
1 manenjon e. 4 motz. 5 cristalh.
J^îuieu etc. 12 puis. 17 mot daatri baro.
^ aap. 21 quoQS. 84 poesca. 42 mot. 18 vel. essems ete, 27 cosselh. 80 per-
^ e manqué. pessar etc 34 a las.
188 Xm« SIÈCLE.
Tnit s*en van a las tendas per mejas Mont fo grans lo dampnatges
las palutz, el perdei
senheiras desplegadas els penos destendutz, cant lo reis d'Arago remas mortz e
dois escutz e dels elmes on es li ors e mont d'autres baros, don i
batutz, [lutz. ft rannime:
e d'ansbercs e d'espazas tota la preasa'n a tôt crestianesme e a trastotas
el bos reis d'Arago, cant los ag per- els ornes de Tholosa totz iratz e
ceubutz, aicels qui son estortz, que no son r
ab petits companhos es vas lor atendutz. s'en intran a Tolosa dedins los b
el orne de Tolosa i son tuit corregutz, lo en Symos de Montfort alegres e
que anc ni coms ni reis non fon de ren a retengut lo camp, don ac mans gi
creutz. [vengutz, e mostra e retra trastotz sos pa
e anc non saubon mot trois Frances son e lo coms de Tolosa es iratz e «
e yan trastuit per lai on fol reis conogutz. ez a dig al capitol, ez aquo bas
el escrida 'eu sol reis*! mas noi es enten-is que al mielhs ques els poscai
e fo si malament e nafratz e ferutz [dutz, acordamc
que per meja la terra s*es lo sancs espan- que el ira al papa far sos quen
dutz; qu'en Simos de Montfoii; ab i
e loras cazec mortz aqui totz estendutz. cauzimer
e Tautri, cant o viro, tenos per deceubutz ; so Ta gitat de sa terra ab glazios
qui fug sa, qui fiig la, us no s*es defendutz. poih issic de sa terra e sos filhs i
e li Frances lor corro e an totz los destrutz, els homes de Tolosa cum caitius
e an los malament de guiza combatutz: s'acordan a'n Simo e li fan sagi
car cel qui vins n^escapa se te per ereubutz. e redos a la gleîza a totz bos ci
entre sus al Rivel es lo chaples tengutz, s» el cardinals trames a Paris icha
el ome de Toloza, c'als traps son remazutz, al filh del roi de Fransa c'ad(
estero tuit ensemps malament desperdutz, correns.
en Dalmatz d'Enteiselh es per Taiga ez el i es vengntz bautz e alegi
embatutz [cregutz, ez intran a Toloza trastot comur
e crida 'dieus, ajnda! grans mais nos esso e perprendo la vila e los albergi
quel bos reis d'Arago es mortz e recrezutz, ez albergon ab joja dedins los ]
e tant baro dels autres que so kiortz e els omes de la vila dizon 'slam
vencutz : suffram so que deus vol trastot pazi
jamais tan grans dampnatges non sera quedeusnos potaidarqueesnostre
receubutz.' 85 el filhs del rei de Fransa, qu'e^
ab tant es de Garona fors de Taiga issutz, consente]
el pobles de Toloza, e lo grans el menutz, Simos el cardenals en Foies mesc
s'en son trastuit ensems ves l'aiga corregutz, an dig en lor secret c'an lo bai
e passon cels que pogon, mas monts n'a per trastota la vila e pois lo foc;
remazutz, 4o en Simos se perpensa que es mais
l'aiga qu'es rabineira n'a negatz e perdutz, que si destrui la vila, non er sos ss
e remas ins el camp trastotz lo lor trautz: que mais val sia sens totz l'au]
don fo lo grans dampnatges per lo mon Targens.
retendutz, e poih fo entre lor aitals emprei
car mans om i remas totz morts e estendutz, «s
don es grans lo dampnatges.
2 perdementz. 3 mort. 8
15 qaal. puescan. 21 paeih. 2i
14 per manque, 22 los] lor. 28 dSoteisebl. 23 an] ab en. 29 cominalmens. 33
39 ni a. 41 penitz. 37 en Simos. 44 paesh.
M IZABN. M6
qnM mni^ii los ralatz, e nulhs om en Simos de Montfort remas terra tenens
défendons de trastotas las terras ques eran apendens
00 si poBca défendre ab negos gamimens, al comte de Tholoza ni als sens ben volens,
etnstotas las tors els murs els bastimens qu*cl es deseretatz ab fais prezicamens;
que sian derrocatz e mes en fondemens. » el reis toma s*en Fransa.
aisi fo antrejatz e ditz lo jui|jamens,
IZABN, LAS NOVAS DEL HERETGE.
Mè. de Parié, La VaUière 14, foL 123.
Di me de cal escola as tu aisso avut e muratz ni destmgz, be sofrirai en patz
<tne l'esperitz del home, cant a lo cors totz los autres tormens, si d^aqnestz me
perdnt, [cornnt, gardatz. .[partatz
N meta en buon o'n aze o en moutoio e s*ien pose esser fis que de vos nom
n porc en galina, el premier c*a yezut, e qnem tenguatz onrat, que no sia forsatz,
8 Ta de Tun en Tautre, tro quei a cors tant auziretz de mi dels nostres enbaissatz,
nascut, que per ver die a vos quem n*ajan
â*ome o de femna, aqui a loc sauput. lauzenjatz.
Hoi fiii penedensa et a lonc temps tengut 15 Beritz e Peire Bazols non sabon ab us datz
9 losiems tenra, tro sia endevengut segon qu'ieu vos dirai de tôt can demandatz
10 dia del juzizi, que deu cobrar salut de crezens ni d'eretjes, mas volh n^esser
9 tomar en la gloria el loc que a perdut. celatz,
U8M) h8 tu conoisser al home deceuput que s*ieus die mos secretz ni m'en des-
e'as donat al diable el as de dieu mogut, to e ma cofessio e nom recebiatz [cobriatz
qoe Ta de Tun en Tautro et espéra salut vos nils prezicadors, séria i gualiatz.
t eiija recobrar aco que a perdut. e dirai vos per que, be volh que sapchatz :
Ml locs e tota terra que t'aja sostengut qu*ieu ai be cinc cens homs d'aquestas
^ra périr e fondre, que tan mal as mas salvatz
tescut, S5 e mes en paradis, mai fui bisbes levatz.
wèt e semenat lai on hom t'a crezut. sim sui partitz de lor els ai desamparatz,
^ agaesses la fe d'en Bemart Montagut trastotz aquels cinc cens auria dessalvatz
ofoiBaimon Vilar d'en Bemart Pagut, e liuratz als diables per far lor voluntatz,
ht ibras cofessatz. en las penas d'ifem cazutz e condampnatz,
Oimai d'aissi avan no seras esperatz : so que jamai us d' aquels non séria salvatz.
A ans not cofessas, lo focs es alucatz, e que faria ieu, si pois er' encontratz
^ eoms va per la vilal pobles es amassatz per los amies d'aquels e nom recebiatz
ftr vezer la justizia, c'ades seras crematz. et er' en yostra cort escamitz e janglatz
'^ttn* 80 ditz Teretje, ^si vos m'asseguratz e perdial loc de so en que ieu sui pauzatz
^ faitz assegurar que no sia crematz >&
3 siens. 7 be farai. 9 parcatz.
10 puesc. 13 que ies per dir. 15 Berit
S %. 7 aiso etc. 8 lesperit. 10 en. e P. 17 vaelh etc. 20 non. 23. 27 Y. C.
^ tôt loc. V manque. 27 B. 28 R. — B. 26 soi de lor manjfu«. 28 lieuratz. 31 poejs.
^ Hnejmai daisi. 81 foc etc, 32 yoboL 32 amicz ete, 34 soy etc.
187 Xni« SIÈCLE.
e caber noi podia ; séria gtans foldatz. be val peis avol carn, e bos vi
e per aco volria quei fos la fermetatz val be vi de tonela, e pas ban
del laissar o del penre, mai vengutz sui val be mîchas de claustra, et eu
goizatz. molhatz
mai tôt en primaria volh be qne sapiatz t, val mais a las vegadas que cai
qu'ieu per fam ni per set no mi sui al ven o a la ploja ni venetz ta
prezentatz, ieu m'estau dins cobert belamen
ni per nulha panbreira, que vos so sapiatz. ab les nostres cofraires, que son
vers es que totz nos autres a hom entre- quem espulgo em grato can
celatz, [citatz, 10 volontai
quens gardem del esclau d*aquels c'om a e ben a las veguadas, can m'en '
que non trobon adop que lor sia onratz si es cozis o cozina, no costa r(
ni nulh plaidojamen senes covens fermatz. qu'ieu meteis m'en absolvi, ci
que qui pron un beretje, on que sia trobatz, devalatz
lo deu redr'a la cort, si vol estr' escapatz. is non i a descrezensa ni tan morta
aisso so meravilhas majors que nous pensatz, qui quels digua nils fassa, qi
que li plus car amie els plus endomergatz salvatz,
que nos autri acsem, nos n*an desamparatz s'a nos autres s'en ve, aissi o
e 80 fach adversari et enemic tornatz, per me o pel diague quem estar
quens prendo ens estaco, cant nos an so vecvos la benanansa en que ieu si
saludatZy [natz. e s'ieu la volb giquir, car co)
per 80 qu'els sian qoiti e nos autres dam- peccatz,
aissi cujon ab nos rezemer lor peccatz. e prenc la fe de Boma, volh qui
mai ans que cocham fassa m'en sui e que sia receuputz, coma us ho:
aconselhatz, ss Ermengautz de Figueiras fo
que sui vengutz en cort de grat e non apelatz,
forsatz. cavaliers pogr'ieu esser si astres
e fag vos ai amor niajor que nous pensatz, e s'ieu no sui el segle gamitz n
qui sap la benanansa en la cal sui pauzatz. volh o esser de dieu , mas
6 dir vos ai un pauc si no von enojatz. so conselh^
ieu ai ganre d'amies manens et assazatz a vos o die, nlzarn, car es enr
e non i a negu ques tengua per paguatz, de rimas, de romans et es en(
s'a deniers o argen, tro quels m'a comandatz. que nulhs homs de las terras en
d'avers e de comandas sui be atessaratz, assajatz
que totz nostres crezens ne tenc acabalatz ; ss de nove questios que denan me
que pauc n'i trobaretz paupres ni eatiratz. em prezicatz tôt jorn, me sui a(
de vestirs a dobliers sui be apparelhatz, que totas las croirai e mai,
de camizas, de braguas, de lansols bugadatz, mostrat
de Gobertors , de vanoas a mos amies per los bos testimonis que vos mt
privatz, [covidatz. 4o e per las guerentias que denan m
quels en pose ben servir, can los ai per las vostras paraulas volh ess<
sim dejuni soven, ja d'aco nom planguatz, e tornatz a la fe que vos me i
que be mangi soven de fort bos cozinatz, vos e fraire Ferriers, a qui pod(
de salsas, de girofle e de bos empastatz. de liar e de solvre, cals que sii
3 issutz que. 5 val be maii
5 - airia. 6 cet. 8 lunba etc, so manque, manque, soj. 18 enaissi. 25 mo. l;
12 lur etc. 13 plaieiamen. 16 pessatz etc. 30 coss-. 33 terras e ^ia qniei
17 pus etc. amicx. 23 aichi. 25 acocelhatz. derimas de romans non es.
38 taussols. 36 aeoc-.
1» UC PAIDIT. 190
d'era^* de Baudes o dels essabatatz. los clnzels e las balmas els passes els
e qni de mius demanda, qui es lo cofessatz, seudiers
T08 lor podetz dire, car sera veritatz, e ben las cavarotas on rescondols deniers,
que Sicartz de Figaeiras, lo cals es cam- e nom podon guérir qu'ieu nols tenga
de trastotz ses mestiers. [biatz s premiers.
Caissi coma sol esser enemic^ e guerriers ja nous i calra esser vos ni fraire Ferriers,
de la gleiza de Boma, oimai ira estiers, si covertir nos volo vistz nostres messat-
qnencanssarai heretjes crozens e lauzen- giers.*
giers, [deniers, Sicart, ben ajas tu: aquel dieus drechuriers
que ja amor ni tregua, que valhan dos lo que formot cel e terra, las aiguas els
non trobaran ab mi : e s'anc fui plazentiers tempiers
I Pdre Capella ni a sos captaliers el solelh e la luna ses autres parsoniers,
ni a Joan del Colet amies ni parsoniers, te done que tu sias d'aquels lejals obriers
mû d'aissi enan lor serai aversiers. que dieus mes en la vinha, c'aitan det
n eoTertir nos volon, ans que vengais als deniers
febriers, can los ac alogatz, coma fetz als premiers,
trastotz los farai penre a nostres escudiers. tu seras us d'aquels, si vols esser entiers,
Beritz e Pëire Razols e Bicartz lo portiers c'aissi com as estât pervers e mensorguiers,
sahran be las estradas els camis traversiers, que sias vas la fe lejals e vertadiers.
UC FAIDIT, GRAMMAIKE PROVENÇALE.
Orammaires provençaUa, Deuxième édition par F, Ouessardy Paris 1858, P. 2 — 6.
%tit et lo Donatz proensals ftlft per U rtiïOgo d'alqun verb, si cum es bontats. Déri-
de trobtr. vatius uom es aquel que ven d'altre loc.
Las oit partz que om troba en gra- si cum bos que ven de bontat, que bos
ïo»tica, troba om en vulgar proensal, so non pot hora esser ses bontat.
•8: iwmi, pronom, verbe, adverbe, particip, Genus es de cinq manoras: masculis,
^imctios, prepositios, interjectios. «s feminis, neutris, cornus, omnis. Masculis
Nom es apelatz per zo que signiiica es aquel que perten a las masclas causas
^Wtantia ab propria qualitat o ab comuna; solamen, si cum bons, mais, fais. Feminis
^ largamen totas las causas a lasquals es aquel que perten a las causas feminils
Adams pauset noms podcn esser noms solamen, si cum bona, bêla, mala e falsa.
Stìladas. El noms a cinq causas: s/jeeies^so Neutris es aquel que no perten a Tun ni
Jiww, nombre, jBgiira, cas. a Tautre, si cum gaugz e bes. Mas aici
Species es primitiva o es derivativa : no sec lo vulgars la gramatica els neutris
^imitius es apelatz lo noms que es per substantius, ans se dizen aici cum se
^f e non es vengutz d'alqun nom ni fossen masculi, si cum aici: 'grans es lo
85 bes que aquest m'a fait*, e 'grans es lo
2 miens. 3 lur podetz. 7 glieiza.
■wymaj. 13 parders. 14 hueymai. 13. 19 liais, 18 mess.
m xm« SIÈCLE.
mais que m*es vengntz de lui*. Coniun la fi, si es el semblans al nomii
son aquelh que pertenen al mascle e al menz en sillabas et en letras,
feme ensems, si cum son li participi que aver aitals e tantas cum lo noi
fenissen in ans o in ens; q*6u pose dire trait sol s en la fi.
'aquestz cavalers es presans, aquesta domna s Pero de la régla on fon dit d
es presans, aquestz cavalers es avinens, nominatius cas no vol s en la fi
aquesta domna es avinens*. Mas el nomi- plurals, voilh traire fors totz los
natiu plural se camja d'aitan que conven que non es dit mas solamen dels
a dire 'aquelh cavaler son avinen, aquelas e dels neutris, que son semblan
domnas son avinens*. Omnis es aquel queio per totz locs, sitôt s'es contra gr
perte al mascle e al feme e al neutri Ë lai on fo dit del nominatiu
ensems; q*eu pose dire 'aquestz cavaliers que vol s pertot a la fi, voilli tri
es plasens, aquesta domna es plazens', e totz aquels que fenissen en aire,
'aquestz bes m^es plazens'. emperaire, amaire, et en eire,
Nombres es singulars o plurals: sin-15 Peire, beveire, radeire, tondeire, ]
gulars, quan parla d'una causa solamen ; fenheire, bateire, foteire, prendeire,
plurals, quan parla de doas de plusors. et en ire , si cum traire , co
Figura es simpla composta: simpla, escarnire, escremire, ferire, groni
si cum coms; composta, si cum vescoms, albires vol s e conssires e desires
qu*es partz composta, so es apostiza deso 'm* son trait de la regola.
ves e de coms. E devetz saber que tut aquill <
Li cas son sois : nominatius, genitius, dit, don lo nominatius singulars
datius, accusatius, vocatius, ablatius. Lo aire et en eire, fenissen totz
nominatius se conois per lo, si cum 'lo singulars en dor, trait lo voci
reis es vengutz'; genitius per de, si cum 25 sembla lo nominatiu, si cum es d
'aquestz destriers es del rei'; datius per E de la régla del nominatiu singi
a, si cum 'mena lo destrier al rei'; accu- vol s a la fi, voilh ancar tra
satins per lo, si cum 'eu vei lo rei armât', maestro, prestre, pastre, seingner.
E no se pot conoisser ni triar Taccusatius pejer, sordejor, majer, menre, s
del nominatiu, si non per so quel nomi- .k. genser, leuger, greuger, et totz los
natius singulars, quan es masculis, vol s ncutris, quan son pansât senes su
en la fi, e li autre cas nol volen; el si cum 'mal m'es, greu m'es, 1
nominatius plural nol vol, e tuit li altro esquiu m'es, estranh m'es, q'el
cas lo volen el plural. Pero lo vocatius mal de me'. E voDh en traire fo
deu somblar lo nominatiu en totas las 35 dels pronoms alcus, si cum eu,
dictions que fenissen en ors, et en las qui, aquel, ilh, cel, aicel, aquest
autras dictions queus dirai aici : deus, reis, vostre, que no volon s en la fi, e
francs, pros, bos, cavaliers, cansos. Et nominatiu ^ingular.
els altres locs on lo vocatius non a s en
POLQUET DE ROMANS.
àfês. de ParM 7226, fol, 218»> (C), 7698, p. 131b (EJ, 7225, fol, 190d (LJ,
Far volh un non sirventes, 40 e dirai de pretz on os,
pos razo n*ai granda, s'om tôt nol demanda;
10 donas. 13 dona. 35 nominatius. 40 eu
un 8. L, 41 Que L, 25 nominatius. 41 nol mi d. CE,
199
FOLQUET DE ROMANS.
194
jnretx sojom* ab los cortes
e noi quier linranda
mas joi e valor,
e ten celui per melhor
qiiil da tal Tianda.
Pretz Yol home conoissen
ab fina largaeza,
franc et hmnil e plazen
e ses avoleza;
a celui se don' es ren
ei a s'amor meza.
mas panes n'a conques,
qu'en cent baros non a très
oomplitz de proeza.
Jamais nulhs de mes amies
no Yolh ries devenha,
pos mos senher Frédérics
que sobre totz renha,
era lares ans que fos ries;
er li platz que tenha
la terr' e l'aver:
aisso m'en comta per yer
eascns qui qu'en yenha.
Mas d'una re sia cert
qu'aïs savis aug dire:
qui tôt vol tener tôt pert.
en aisso se mire
e tenha donar ubert,
quel roda nos Tire,
80 desus desotz,
10
16
SO
86
SO
qu'ai virar faria totz
SOS enemics rire.
E lau deu que sus l'a mes
e l'a dat corona,
e mo senhor lo marques,
que cascus razona
que venir l'en deu grans bes;
e razos es bona,
qu'eu vi, sous autrei,
SO quel marques d'Est li fei
el coms de Yerona.
Per qu'eu li volh conselhar,
quar l'am ses bauzia,
que SOS amies tenha car
e ries tota via,
que ben a poder de far
melhs qu'om qu'el mon sia
fatz d'ome valen:
vec vos doble falhimen
si non fazia.
Emperair', eus volh prejar
que ja mal nous sia,
s'eus die mon talen,
que quar vos am coralmen,
vos mostr' aital via.
Otz del Carret, beus tenc car,
quar en Lombardia
no sai plus valen,
ni negus no m'en desmen
de ben qu'eu en dia.
PEIEE DE BAKJAC.
^ de Paris, la VaU, 14, fol. 86* (BJ^ sous le nom de B. de pararols.
242-244, Fam, Occit, 35 et Herrig 35, 457.
Cf. Raynouard S,
Toi francameu; domna, venh denan vos
P^oiB comjat per tostems a lezer;
* ^rans merces, car anc denhetz voler
1 lor L, 4 tenc E, seingnor L, 5 Qui es
\Sm) daital CL, aida C. 8 e leial L. 11 en
J^ ba J?. 18 Qui c. L. 15 negos mos L.
^etdevenha E. 17 Per mo C. seingnS L,
'^ teingna L. 19 Quera C. Fon 1. enanz L.
)^ i?. 20 par ques C, reingna L, 22 canta
^* 24 M. ben aoul q sapcha L, 27 soremire
^ 31 domna manque R. 33 e mil R,
vnbeB R.
BARTSCU, Chrestomathi«.
qu'eu mi tengues en dreg vostr' amor gai,
tan can vos plac; mas aras, pos nous plai,
es be razos que, si voletz aver
1 Quel C. 8 Et am L. 5 son cosin L.
9 £ uic SOS L, 10 Lamor que sel dest L.
que al C, quel al ^. li mangue CE. 12 queill
V. E, lo C, 14 son amie E, 15 rie E, 16 del
-&X. dar a 18 far CE, 19 veus CE, gran
d. C. f. fai E, 20 fai si no f. C. 22 greu
L, 23 sius L, sien E, 24 iinamen C,
26-30 mafng[ue CE, 31 Que R, vos amors R.
38 r. pus vos v. R,
195 ïm«6
drnt d'antra part qneos sapcha mais valer,
qn'eul vos autre! : ja peite nODB en voirai,
ans aurem poia gai solatz entre nos,
et estarem com ai anc rea non foa.
Mas vos cnidatz, car en sni aziros,
qn'aissi del tôt nons o diga de ver ;
mas derenan vos o farai parer:
qn'eu ai chauzit en leis cni amarai,
e vos avetz chanùt, qu'ieu ben o sai,
en un tal drnt qneua fara decaxer, i
et eu en leis que vol pretz mantaner,
on a'apropcha jovens e de vos vai ;
sitôt non es de loc tan paratjos,
sivals el' es plos bêla e plus pros.
Pero bens die, tostems serai clamos i
del vostr' afar, qu'aisaon volh retener,
qu'eu non lo poac gltar a non chaler,
enana sapchatz, tostems vos servirai,
fore que jamais vostre dmtz no serai,
si bem devetz enquera lo jazer s
quem promezetz can n'anriatz lezer;
e non o die per ao car sonb no'n ai,
ans s'en n'agnes eetat tan poderos.
tal ora vi qn'en fora pins jojos.
E sil jarars nil plevirs de nos doe
pot al partir de l'amer dan tener,
anem nos en en las mas d'un prever,
e solvetz mi, qu'en vos en sc4veni;
e pois poirem casons d'aqni en lai
plus lejalmen autr' amor mantener:
e s'anc fis ren qu'a vos déjà doter,
perdonatz me tôt so qne m'en eecai
tôt francamen; qn'estiers non er ja boa
si de bon cor non es faits lo perdos.
Mala domna, tro qnera fezetz gilos
non fezi ren mas al vostre plaur;
mas anc gilos noii ac sen ni saber.
ni ron no sap gilos quea ditvi^^J^
ni Jiom no sap los it '
ni patz non a gUnn
ni en nulh loc gilos
per que vos den jila?
qn'aasatz val meliiii i
que ges sivals tu<,' n
Fe quem devetz, si bel
prendetz comjat de mi qj
GUILLEM FIGUEIRÁ.
Mu. de fàrù 7614, fol. 117« fSJ, La Vall. 14, /o!. 956 C^
D'un sirventes far
en est son qne m'agensa n
nom voill plus taraar
ni far longa bistensa,
e sai ses doptar
qn'en n'aurai malvolensa,
car feue sirventee s.
1 may B. 2 Qnieii loua S. 8 enans a.
Sty B. 4 co S. 6 troitième tlrophe B.
en 1«u i)C9atz rï beu» ui a. ii. 6 uns n nous
_ .n leu pcaatz si beua ui a. ii. 6 pns q n. ...
unelh DOD d. per ner S. 7 ù fos yen be e
ÎUay -g. Ji. S qn dons autra ay c. que
a. B. 9 avetz manqua B, si qaien per ver o
say B. 11 dreg fl. 13 e si n. B. cabalo*
■A. 15 qiuUrième ttropht B. 16 nustte cors
caÌRÌeas S. 17 mays re del tôt nous lay« a
B. 18 atnaray S. 19 mas pus j. B. drutz
mangu» B. 1% yen noua B. c. nO lo ay B.
24 Sirventes vaelh far B. SG noi B. 29 qne
n. B. 30 si ffts B.
dois fais mal après,!
de Rom a qne os
caps de la decbai
on dechai totz bea.
Nom mernviU
Boma, si la gens
quel aegl' avetz mes|
en trebaill el. en gU'
car pretz e inercea
per vos mor e aosterra,
3 deu^hme ttroph', B. 6 en mm;
8 Biens fi te en dreg de desplaaer B, 10 '
séria B. 11 si lialniena n. B. 18 Bobb
pus me B. 13 amiey r. central t. B. 14 C
B. 18 Itinh II. 19 nous B. 20 car trop
miels a sel que es B. 21 eneios B. a3q
B. 23 c. dona quici B. 24 denisns plea .
27 Que B. 32 £ B. 33 Hor per vos e»
m
GUILLEM FIGUEIRA.
196
Bom' enganairitz,
qn*etz de totz mais gaitz
e cim* e razitz,
quel bons reis d'Englaterra
fon per vos trahitz.
Borna trichairitZy
cobeitatz vos engana,
c*a vostras berbitz
tondetz trop de la lana.
lo sains esperitz
que receup carn hnmana,
entenda mos precs,
e fraigna tos becs;
Borna, nom entrées,
cnm es fais' e trafana
vas nos e vas Grecs.
Bom\ als homes pecs
rozetz la carn e Tossa,
e gnidatz les cecs
ab vos Ins en la fossa,
e passatz los decs
de deu, car trop es gi^ossa
Yostra cobeitatz,
car TOS perdonatz
per deniers pechatz.
de trop mala trasdossa,
Borna, vos cargatz.
Borna, ben sapcbatz
que vostr' avols barata
e voetra fondatz
fetz perdre Damiatà.
malamen reignatz, ,
Boma, dens vos abata
en dechazemen,
car trop follamen
reignatz per argen,
Boma, de mal* esclata
e de mal coven.
Boma, veramen
sai en senes doptansa
c'ab galiamen
10
16
so
S6
30
86
40
de falsa perdonansa
liuratz a tormen
lo barnatge de Fransa,
la gen de Paris,
el bon rei Lois,
Bom*, avetz aucis,
c'ab falsa predicansa
1 traissetz del pais.
Bom', als Sarrazis
faitz vos pane de dampnatge,
mas Grecs e Latis
metetz e carnalatge:
ins el foc d'abis,
Bom', avetz vosta*' estatge
en perdicion:
ja dens part nom don,
Boma, del perdon
ni del pelegrinatge
que fetz d'Avignon.
Boma, ses razon
avetz mainta gen morta,
e jes nom sab bon
car tenetz via torta,
qu'a salvacion,
Boma, serratz la porta:
per qu a mal govem
qui sec vostr* estem,
d'estin e d'invem,
car diables l'enporta
ins el foc d'enfem.
Boma, bes decern
lo mais c'om vos deu dire,
car faitz per esquem
dels crestians martire;
mas en cal quadern
trobatz c'om dej' aucire
Bomals crestians?
dens qu'es verais pans
e cotidians
mi lais so qu'eu dezire
vezer dels Bomans.
1 roma trichairitz B, 2 E de i?. 6 en-
riritz B. 8 car a B, 10 sel qs dieu
enstz B, 14 rome nomO precx B.
B «ur lest B. 18 car B. 19 secs BB.
^ trop B. 22 car es tant B, 26 Boma
«B ttn gran tr. B, 27 De mal vos B. 31 la
Hilta È. 34 manque B. 35 malamen B,
^ eseata B. 38 et ab fais c. B, de m.
^^iriaen B. 40 sabem B,
1 predîcanssa B. 4 loing de paradis B,
6 Fon per vos a. B, 7 car ab i?. 81 manque
B. de paris B, 10 f. petit de B, 12 gitatz B.
13 el potz B, 14 roma faitz B, 15 a. B.
19 d* manque B, 23 estorta B. 26 que m.
B. 27. 28 intervertis B, que s. B. 29 quel
diable uon p. B. 31 beis Bj ben B. 32 los
m. c. ne pot B. 38 Vers d. e vers pas B,
39 e vers c. B, 40 me do B,
199
Xm« SIÈCLE.
doo
Eoma, vers es plans
que trop fos angoissosa
dels predics trafans
que fetz sobre Tolosa.
trop rozetz las mans 6
a lei de rabiosa,
Eoma descordans;
mas sil coms prezans
viu ancar dos ans,
Fransa er doloirosa lo
dels Yostres engans.
Borna, tant es grans
la vostra forfaitura,
que deu e sos sans
en gitatz a non cura; 15
tant etz mal renhans,
Boma fais' e tafura:
per qu'en vos s'escon
es magr' es cofon
Tenjans d'aquest mon, so
e faitz gran desmezura
del comte Baimon.
Boma, deus Taon
eil don poder e forsa,
al comte que ton t6
los Frances els escorsa,
e fan planca e pon
quand ab els se comorsa;
et a mi platz fort,
Bom\ a deu recort so
del vostre gran tort,
sil platz el comt' estorsa
de vos e de mort.
Borna, bem cenort
quez en abans de gaire «»
venretz a mal port,
si Tadreitz emperaire
men' adreit sa sort
ni fai 80 que deu faire:
Boma, eu die ver 40
quel vostre poder
2 foz Bj es B. 3 e dels B, perdons B.
4 faitz B, 5 Lach B. S E B. 9 Pot vieure
X. ans B, 10 ner engoissoza B, 14 sains
B. 15 Gitatz a nomen c. B. 16 es mais
eians B, 19 eis magra eis B, el bajsses c.
B, 20 l6ian B, lo iois B. 21 Tant B.
22 al B, 27 els pg e faj pon B, 28 Ab lor
fa c. B, 31 los yostres grans B. 32 plaj ql
c. nestorsa B, 35 cabans â trigue g. Ê.
88 adressa sas sortz B, 3d E B,
veirem dechazer.
Boma, lo vers salvaire
m'o lais tost vezer.
Boma, per aver
faitz mainta vilania
e maint desplazer
e mainta fellonia:
tant voletz aver
del mon la seignoria
que ren non temetz
deu ni sos devetz,
ans vei que fazetz
mais qu'eu dir non poiria
de mal per un detz.
Boma, tan tenetz
estreg la vostra grapa
que so que podetz
tener, greu vos escapa;
sin breu non perdetz
poder, a mala trapa
es lo mons cazutz
e mortz e vencutz.*
Boma, la vostra papa
fai aitals vertutz.
Boma, cel qu'es lutz
del mon e vera vida,
e vera salutz,
vos don mal' escarida;
car tans mais saubutz
faitz, per que lo mons crida:
Boma deslejals,
razitz de totz mais,
els focs enfernals
ardretz senes faillida,
si non pensatz d'als.
Bom', als cardenals
vos pot hom sobreprendre
per los criminals
pecatz que fan entendre,
que non pensan d'als
mas cum poscan revendre
deu e sos amies,
e noi val castics.
Boma, grans fastics
2 romal y. B, e dieu del mon a. JBL
8 lays mo tôt B. 5 felonia B, 7 yilaate
B. 12 manque B, failletz B. 13 ans faite
bS cascon dia B. 15-24 manque B, 21 mon.
80 f. don tôt lo mon B, 37 hom h9 repeut
B, 89 faitz B. 41 pnscatz B. 48 manqn9 R
aoi
6UILLEM FIGUEIBA.
202
es d'anzir e d'entendre
lo6 Yostres prezics.
Bom*, eu sui enics,
car vostre poders monta
e car grans destrics
ab vos totz nos afronta,
car Yos etz abrics
e caps d*engan e d*onta
e de deshonor,
eil vostre pastor
son fais trichador,
Borna, e qoils aconta
&i trop gran follor.
Borna, fol labor
fal papa qnar tensona
ab Temperador
pel droit de la corona,
nil met en error
nils sens gnerriers perdona,
car aitals perdes,
qne non sec razos,
Borna, non es bos,
ans, qnil yer en razona,
reman vergoignos.
Bornai glorios
qne sofri mortal pena
en la crotz per nos
T06 done mal' eetrena;
car totas sazos
portatz la borsa plena.
Borna, de mal for;
que tôt Yoetre cor
ayetz en trésor:
don cobeitatz vos mena
10
15
se
86
10
el foc qne no mor.
Boma, del mal cor
qne portatz en la gola
naissol sicamor
don lo mons s*estrengola
ab donssor de cor,
de qnel savis tremola
qnan conois e ve
lo mortal vene
qne portatz el se:
Boma, del cor vos cola,
don 11 pins son pie.
Boma, ben ancse
ha hom anzit retraire
quel cap sem vos te,
per quel faitz soven raire:
per que cug e cre
c*ops vos auria traire,
Boma, del cervel,
car de mal capel
etz vos e Cistel,
c*a Bezers fezetz faire
mont estranh mazel.
Bom', ab fais sembel
tendetz vostra teznra,
e man mal morsel
manjatz, qui que l'endura;
car' avetz d*anhel
ab simpla gardadura,
dedins lop rabat,
serpen coronat,
de vibr' engenrat,
per quel diableus atura
comal seu privât.
QUILLEM DE LA TOB.
Mê. de Modène, fol, 188«.
TJna, doas, très e quatre, as
cinc e sois e set e ueich
1 es auzir et e. JR, 5 grans] mal B,
6 Tots ab vos B. tost B, 8 de Ta gran onta B,
10 S -8. 11 e trachor B. 12 acointa B,
loaHk qmeus ne a B, 14 mal B, 15 qan B.
16 14 B. 19 Car sos B. 20 E B. 23 Enans
«I kn jB. 24 Es trop B, 26 mort e p. B,
9è àolà m, B, 29 car noletz totz lors B.
80 portar B. 31 d*aaol B. 32 car jB. 34 on B.
m'avenc lautrer a combatre
ab m'osta tota una jiueich;
2 tor B, 3 portas en ta i?. 4 nais de s.
Bf nays lo faoc do mor B. 5 lo mais e s'
e. B, 6 cab B. del B. 7 Per B,
lai ne J?. 11 dola B, 12 11
13-84 inanquê^B, 21 es. 22
26 mans. ^ cauetz. 30 rftbat.
36 nnicb.
10 e de
pieitz B.
cab ezcs.
33 apela.
20B
Xni* SIÈCLE.
e sim trobes fol mal dneich,
fe que dei a deu, bel fratre,
ben fora toz mos pans cneich,
si me volgues esbatre.
E non vos cuides, bel' osta,
quet eu mais ogan chai torn,
cant per la vostra somosta
non puosc meilz estar un jorn;
tant que me chalfes la costa.
anc non cngpei vezer jorn:
tant me fo mal en posta.
N'osta, vos non es ges lob
ben conoc al montar.
si nom tengues a la coba,
ja non pogra sus estar.
tant haut me fezes levar
con 8*eu fos una peloba.
toz tems fai mal cayalcar
SOEDEL.
Ms. de Parié 7226, foL 265« (C); Ms. du Vatieain 3207, fol 3* (H); Mb. de Paru
fol, 188d (LJ; La VaU. 14, fol 2l^(R),
Plaigner voill en Blacatz en aquest leu-
gier so,
ab cor trist e marrit, et ai en be razo,
qu'en lui ai mescabat seignor et amie bo,
e car tuit Taib valen en sa mort perdut so: is
tant es mortals lo dans qu'eu noi ai sospeisso
que jamais si reveigna, s'en aital guiza no
qu'om li tragua lo cor, e qu'en mai^jol baro
que vivon descorat, pois auran de cor pro.
Premiers mange del cor, per so queso
grans obs l'es,
Temporaire de Boma, s'el yoI los Milanes
per forsa conquistar, car lui tenon conques,
e viu deseretatz malgrat de sos Ties.
e deseguentre lui manj'en lo reis frances, ss
pois cobrara Castella que pert per nescies;
mas si pes' a sa maire, el no'n manjara ges,
car ben par a son pretz qu'el non fai ren
quel pes.
Del rei ongles me platz, car es paucso
coratjos,
que manje pro del cor, pois er valons e bos
e cobrara la terra, per que viu de pre
quel toi lo reis de Fransa, car
nuaHlos.
e lo reis castelas taing qu'en mai\je ]
car dos regismes ton e per l'un non i
mas s'el en vol manjar, taing qu'en
rescos,
que sil mair' o sabia, batrial ab
Del rei d'Arago voill del cor déjà i
que aisso lo fara de l'anta descari
que pren sai de Marseilla e de
qu'onrar
nos pot estiers per ren que pospa dir
et après voill del cor don hom al rei
que valia mais coms que reis, i
comtar:
tortz es quan dieus fai home ei
ricor pojai
pos sofracha de cor lo fai de pretz 1
Al comte de Toloza a obs qu'en m;
sil membra so que sol tener ni so
quar si ab autre cor sa perda no
1 fol ni mal ^uich. 3 cuich. 5 coich.
7 somostra. 14 ai manque H, & L, 15 tug
Cy manque L. Car t. li valenz aibs H, 16 non
HR, 17 cunca mais se H, sen B. 18 so
cor H. 19 del L. 22 silh (7, qe H. 24 mal-
gratz C. 25 manje L, et après loi en mange
InoDratz reis dels F. H, 26 qel H, 27 sa
manque L, elh C. 28 senbla son H. 80 Pel
L, Lo H,
7 fazias. 10 la rime fut prohaUeme
11 qel H. 12 tolc H, saup L, 14 Pc
qel c. reis en H, 15 ni per H,
silh C, sil L. que L, maia C, mai
18 mairel H. 19 Pel L, Lo H, 2(
21 sai près H^ sai aroch L. dem
honrar È, cOtar L, 23 non H, %
loi taing H. 29 de pretz lo fay B.
L, 32 qe si H.
906
GUIRAUT DE SALINHAC.
206
nom par que la reveigna ab aquel qu'a en se.
elcoms proensals taing qu*en manje, sil sove :
coms qu'es deseretatz viu gair' e no val re,
e sitôt ab esfors si defen nis capte,
obs l'es mai\je del cor pel gréa fais qu'el
soste.
Li barom volran mal de so que en die be ;
mas ben sapchan qu'iels pretz aitan pane
com il me.
Bel Bestaur, sol qu*ab vos posca trobar
merce,
a mon dan met cascan que per amie nom te.
GUIBAOT DE SALINHAC.
Mêi. de Paru 7226, fol. 357* (C), La VaU. 14, fol. 96« (B): G. de solonlift.
Per solatz e per déport
me conort
em don alegransa;
e ja no feira descort
s'en acort
e bon' acordansa
trobes ab lois qn*am pins fort,
qu'antre tort,
vos die ses duptansa,
Bol ai mas Tamor quel port;
peitz de mort
lœ Tol per semblansa.
Mas de lanzengiers mi lan,
qoar &n cuidar qn'eu am alhor,
e pois demandom que fau
ni on ai panzada m'amor.
^ eu, qnar son mal e brau,
tem los tant que dirai la lor :
h genser es qu'om mentau
• la melher de sa ricor ;
Francba, de bella paria,
gvn parlan, de bel solatz,
1a trobaretz cascun dia,
t tôt quan fai ni ditz platz :
9^ e pretz e cortezia,
S^V e fina beutatz.
1 qnelU L. el se L. 3 que CB, 9 do C.
Jl tîeu CB ttc. 13 lieys CB etc. ca B. pus
Wi. 16 quiel B. 19 laus B. 20 alhors
(îamoTs) a 21 demandon 0. 28 soy B.
ntah a 27 Flanque B. 28 parlans o de belh
^ 29 quascun C.
estan ab lois noit e dia,
sitôt enojals malvatz.
D'al re no consire,
10 mas s'amor dezire
quem des;
sei dous plazen rire
m'an donat martire
engres;
16 on qu'eum an nim vire,
el cor la remire
ades,
e pens e consire,
e nol ans ges dire
20 m' âmes:
Quel sobramors qu'eu l'ai m'en te
e paors quel enog desse,
mas en loc de clamar merce
l'ai fin' amor e bona fe.
s& qu'en tant quan mars ni terra te,
non a tan fin aman cum me.
la valons reina mante
domnei, fina beutat, ab se,
part totas las dompnas qu'om ve;
30 e non ai sobredig de re.
de Monferriol no die re,
mas valor e fin pretz mante.
1 barO L. quez L. per aiso qeu ff, 2 quels
L. 6 qui L. n5 C. 7 en B. nueg (7, nuech
B. 8 enuejals (7, onueja als B. 9 res C.
cossire CB. 12 SO dos B. dois C. 13 ma B.
15 quieu B. 18 pes e cossire CB. 20 que
marnes CB. 21 Que B, 22 cnueg C, enuecb
B. 28 laec C. 25 Que-e B. 26 Nom B.
co B. 27 rete B. 28 D. e f. iî. 30 e
man^e B.
207
XUIe SIÈCLE.
»
PEIRE DE COBBIAC.
I. JfM. de Paru 7226, fol. 373« fOJ, 7225, foL 149« ("Jy, Z« ValL 14, /o/L 29b ^iî^- IL Jf
d« Pam, Zo VaU. 14, /oi 121 f4;; if«. aw Vatùsain 3206 fit;.
I.
Domna, dois angels regina,
esperansa dels crezens,
segon quem aonda sens,
chan de vos lenga romana; b
quar nnlhs hom justz ni peccaire
de vos lauzar nos deu traire,
cum SOS sens mielhs Taparelha,
romans o lenga latina.
Domna, roza ses espina, lo
sobre totas flors olens,
verga seca frug fazens,
terra que ses labor grana,
estela del solelh maire,
noirissa del vostre paire, ,6
el mon nulha nous semelha
ni londana ni vezina.
Domna, joves enfantina
fos a dieu obediens
en totz SOS comandamens, ,o
per que la gens crestiana
cre ver e sap tôt Tafaire
queus dis Tangels saludaire,
quan receubes per Taurelha
dieu oui enfantes vergina. „
Domna, verges pura e fina,
ans que fos Tenfantamens,
et après tôt eissamens,
receup en vos cam humana
Jhesu Crist nostre salvaire, ao
si com ses trencamen faire
intral bels rais quan solelha
per la fenestra veirina.
Domna, vos etz Taiglentina
que trobet vert Moysens, at,
entre las flamas ardens,
e la toizos de la lana
ques moillet dins la sec' aire,
4 comanda CB. 8 cfi X. 9 ol ab B.
12 virge L. 14 de C, 15 de C. 16 una L,
no Jt. someilla L, 18 e mesquina L.
21 manqtie L. 22 per so crezen tôt L,
24 que consebras L. 25 que B. 26 verges]
vera CB, 29 De vos trais sa 7^. 31 quon
C. frachnra L. 32 aai e uen r. que L.
33 uerina L. 35 cui L. 38 en la L.
don Gredeons fon proaire;
e naturas meravelha
com remazetz intaizina.
Domna, estela marina,
de las autras plus luzens,
la mars nos combat el vens;
mostra nos via certana:
car sins vols a bon port traire,
non tem nau ni governaire
ni tempest quens destorbelha
nil sobem de la marina.
Domna, metges e mezina,
lectoaris et enguens,
los nafì^tz de mort guirens,
la vilheje onh e sana;
doussa, pia, de bon aire,
vos me faitz de mal estraire,
quar perdutz es qui somelha,
que la mortz Tes trop vezina.
Domna, espoza filh^ e maire,
mandai filb e pregal paire,
ab Tespos pari' e conselha,
com merces nos si' aizina.
Nos dormem, mas tuns revelha
ans quens sia mortz vezina.
n.
Lo tezAors (fli).
Faulas d'auctors sai ieu a miliers
a cens,
mais c*anc non fetz Ovidis ni Taies
mentons ;
mais tan n'an fach auctor trobas e feB
bemens,
non poiria comtar a totz mos joms viven;
1 f. Ged. L, 2 e] mas L. 3 entérina J
4 e marina L, 5 — 25 mutilé éUmi C
9 nil C 10 ni] lo L. tempier L, estorbeiO
L. 11 nil stobi L. 14 nos-temenz J
15 . . letge C, laaelia L, 17 fai nos totti
18 quis Jb. . . nelha C, sonelha B, foidD
L, 19 pos la L. aizina L. 20 Dieu esp. 1
23 nous azina L. 24 Pos LB, 25 quen 1
29 d*actors A. roilhiers A. 31 mai J
33 tant han li a. B, actor A. feignemeg
Mi. de Modène: feniroens AB, 35 porioii J
vivens man^fue A,
S09
PEIRE DE COBBUC.
210
Lu lor genologitts e los probamamens, sa mair* e so maistre aucir fetz malamens.
las artz ela artificis e los trasgitamens e can fo fach al pobol d^aqnel desliu-
ni las ellazios d*aqaels decebemens. ramens,
mm las gestas majors sai be triadamens, Yespazias e*n Titus, coi fol governamens,
de Troja e de Tebas corn fol destruimens, s passeron la gran mar ab grans navejamens,
6 €om en Lombardia yenc Eneas fugens, dreg ves Jberusalem, abdui comunalmens.
com fetz SOS filhs Alcanis d'Albanais tant estet enviro lo lor assetjamens
bastimens. tro grans cocha de fam fetz cels de-
aqni doret Temperis quatorz* engenramens, dins rendens.
tjr« que Bemus e Bomulus que foron delsio aqui fon de juzieus grans enviliamens,
parens, trenta per un denier: so fon lo yeiyaniens
n un pauc reoepte, e fon lor guerimens: del mercat c'ap els fetz Judas lo descrezens,
fon Borna la grans, pauc cadapauc que vendet Jbesu Crist trenta deniers
creissensy d'argens.
de trastot lo mon e senhorejamens. i6 dotze Cezars ac Borna tôt enteiradamens :
de guerras soM e moutz esvazimens: Ck>stantis fol dotzes, que per revelamens
foron sei yencut, anc us non fon
vencens.
De Cezar, de Pompieu sai ieu perfie-
chamens
Yidas e las mortz els entrecaussamens,
trebalhs e las guerras e los descofimens
mùgro Tus a Tautre entrecapiadamens.
en patz eeteron e acordadamens.
so
conoc signe de crotz e fon en dieu crezens;
so fo als crestians molt grans eissaus^
samens.
L'estoria dels Grex nom toi oblidamens,
qu'ieu sai com Alexandris, lo fortz el
conquerens
conques dotze regismes en dotze ans
solamens.
fo Tins Marchus Crassus qui moricts e can saup que sa mortz séria prop-
aur bevens, danamens,
ciii tag Tome del mon feron aclinamens. parti als dotze pars totz sos conqueremens,
^^<Â remas hom ni femna nol doues car Tavian servit molt honorablamens.
annalmens D'estorias de Francs sai ieu continuamens,
^stdans per son cap denier d'aur cessalmens. so e del fort Glodoier, que pels sermonamens
Neros renhet après, mais lo sieus ren- san Bemezi, que fon arcivesques de Bems,
hamens crezet la lei de dieu els sens establimens,
^^ a crestiandat molt grans destorbamens e de Carie Martel que tolc los demamens,
^^ a iot Tautre mon grans empejuramens. de Pépin lo petit, com visquet lejalmens,
-^^nna la gran fetz ardre per fols efa- ss de Carie, de Botlan los grans conqueremens,
chamens,
1 lor «MMijiie A. genolosias B. ne B. pro-
uninamens A, 2 ne los B, els A. 8 d^q.l
\ bë jB, 6 de tebes e de tr. B. co A.
eo feretz A, dalbanlos B. 9 qatorzes ans
jB. 10 très qtL B, romos AB.
B. 12 foron A. on fo B, lurs A,
^^ paue e pauc acr. R 15 cap AB, mons
Bontz JBL e lo ^. 16 trop na g. soffert
glioti B. mot A 17 après 23 A. 19 ieu]
B. 21 e los atraitamentz B, 23 entrée.
e&trech&pablamentz B, 24 manque A.
fue mon dan A. 27 q toit B, 28 noi
ia B. noi B 30 Eram argent e anr per'
ijcap ç, B. 31 Hero A, 33 mot A grant
P^ttaments B. 34 manque B. 85 essaja-
B.
1 aussir A. aucis mult cruelmenz B.
2 Qant daiqest fo al pople faitz lo d. B.
4 Tag coi fon A 5 ab lors B, 6 comin. A
7 los A lors B, lors A 8 fams A. sels A.
10 dels jadeus tan gran auilamentz B. 11 le
A. 12 mescreszenz B, 13 manque B. 15 doz
c. bac a. r. B. ateiradamenz B. 16 en] de
B. 17 manque A, cho-mult grant eissancba-
menz B. 20 Ges lestoyra B, 23 rejanraes B.
25 prochainamenz B, 27 els XU. partz A,
totz conqistamenz R 28 qi Ibauia B, mot
A, amiablamentz B, 29 lestoira dels F. s.
continuadamentz B. 30 Del f. rey clodoer B,
pel A. 81 sans AB, 82 qi c. la lei d. B.
38-211, 1 après 211, á A. 34 co X 35 e de
rolantz B, conquérons A
211
Xni* SIÈCLB.
e sai be mo mestier apercenbads
tôt caresme carnal, quatre temps' <
e sai be cansonetas e vers bos €
pastorelas ab precs amoros e pla:
6 retroensas e dansas gentet e coii
de totas gens del mon sai aver gr
de clercs, de cavaliers, de domnas
de borges, de joglars, d'escud
servens ;
que feron en Espanha ab las pajanas gens,
e del rei Lodoic que s'aucis enferens:
anc no fo negus reis qu'estes plus engalmeus,
c*anc non gazanhet terra nin perdet au-
tramens.
Las estorias englezas sai ben perfie-
cbamens,
de Bruto lo truant co afbrtidamens
arribet en Bretanha ab grans navejamens
e venc en Englaterra per ûir pobolamensno e sai esser del segle ben e ginh(
lai yenquet Comilieu lo gajan encorrens; retenc los fols els savis, a a
quant ac la terra preza ses contradisamens, plazens,
fo partida per sortz en mains deguisamens. em sai guarar d'enueitz e de <
de Merli lo salvatje con dis escuramens zimens,
de totz los reis engles los prophetizamens. 15 em tenc en gent parlar et en
delamortArtus sai per que n'es doptamens, hamens.
de Galvan so nebot los aventuramens, e qui aisso non a non pot esser
de Tristan e d'Tsolt los enamoramens, ab totz me sai aidar, ab fols et ab
e del clerc lauzengier, per quais lauzen- ab fols passi com puesc, ab savi
gamens 20 mens.
de lois e del rei March partil maridamens, Senhors, so es mos tesaurs
de Gruillelm lo perdut com fo terra tenons, amassam<
del bo rei Aroet, com fo lares e metens, mos jois e mos repaus e mos delec
e d'aquels reis en sai que sabonautras gens, e quem tanh si no ai d'aver grans co
Senhors, encar sai ieu molt be uza- 25 quem tengua en paor ni en consi
damens set joms de la setmána m'estau ale^
cantar en sancta glieiza per ponhs e per que non ai consirier ni negus pei
accens, senher dieus, ja nous quier tro
triplar sanctus et agnus e contrapon- tezauram*
chamens, so mas santat a mon cors et assaci
entonar secularum, non es menhs us tan cant viurai al segle vianda e y(
amens, e quem des far las obras qu>
e fiur dons chans et orgues e contrapoin- salvamem
tamens, al dia del juzizi, ifer dieu omnip<
1 qi foro conbatentz ab ^. 2 e d. bo rei
loicio B, eferens A, 8 qJlc reis no tenc i^isme
negas p. B, pus A, 4 qel no S. nel perdec
B, 6 Èstoyra dels engles B. pleneiramenz B.
8 troyan B. 10 puois ?. B. apoblamentz B.
11 conbatentz R 12. 13 manque A, 16-24
manque A. lOlansenger per qal laus. 21marr.
22 lo manque, 24 en chai. 25 mot A eto,
m. aminablamentz B. 27 legir B. 29 cantar
B, triblar c. . . tenz R 81 q nO faill B.
Qzamens A, 88 manqtie A. et orgues Ma. de
Modène: e . . rgen2 B,
2-9 manque A, 10-17 manque 1
A. 11 soi ^. 15 essenh. A, 18 aida
e siruens A. 21-24 manque A. 25
A. 0088. AR 26 après 19 A. set] s
e VII A, de manque A. sSmana A^ s*
mesta -4, mestei B, 27 manque B
negu pess. A. 28 qer gr. tesaoriza;
30 manque A, 31 cO serai B. v. e]
A. 32 e datz me far A. 34 manq%
818
2U
RAIMON VIDAL, NOUVELLE.
Mê. de Ibris, ia VaiL 14, /oL 130 (A), Mê. du Vatie. 3206 (BJ,
En aqnel temps c*om era jais
e per amor fis e verais,
cnendes e d*ayinen escnelh,
en Lemozi part Essidnelh
ac nn cayalier moat oortes, 5
dàxeg e franc e ben après
e en totz afars pro e rie;
e car ades son nom nons die,
estar m*en fai so car nol sai,
e car jes en la terra lai 10
non era dels baros majors,
per qne sos noms non ac tal cors
coma de comte de rei;
car el non era jes, so crei,
senber mas d*nn castel basset. 15
nias nobles cors qu'en mans se met
de rie loc
* . . loc e de bas azaut
e d'ayinen tôt cant anc fetz,
foe mai puget, qne qu'en dizetz, «0
per gen tener, per cortezia,
per pretz e per cavalairia
W baros qu'en la terra fos,
^MB qn'el sera de companbos
menet ab si e voluntiers. «5
tant ac de covinens mestiers
V^ cavalier fan rie e bo,
^'en la terra non ac baro
& qni taisses que de bon grat
^fH fezes de sa cort privât so
^ poderos ab si ensems.
^ membram be qu'en aquel temps
quel cavaliers fon pros aissi
^ nna domn' en Lemozi,
rica de cor e de linhatje, 35
^ ac marit de senhoratje
• f aver rie e poderos.
^M fol cavaliers coratjos
V^ celei amet per amor,
^ U domna, que de valor «o
1-214, 16 mançite B. 5 cavaier mot.
^ pros e riez. 9 fa. 12 son nom. 15 senhor.
16 noble cor. 17 la Uicune n'est pas indiquée,
y festz. 20 e quen. 23 baron. 27 cavajer
Í0. 88 caiiaiers etc. 34 don eUs, 38 mot etc.
tek/.
lo vi aital e de proeza,
noi esgardet anc sa riqueza,
ans lo retene lo premier jom,
qu'en Bemartz dis de Ventadom
'amors segon ricor no vai';
e nous pensetz vos doncx de lai
que cant se tenc per retengutz
que no fos plus aperceubutz
e plus pros que d'abans non era.
si fo e de melhor manera,
plus larcx e plus abandonatz.
car bon' amors fiig als malvatz
e dona als bos metedors.
e domn' en que treva valors
ni a valor ni conoissensa,
com auza far desconoissensa
ni drut recrezen per aver
tal que ja non ans aparer
ni en cort venir ni anar?
sabetz cal drut deu domna far
qui per pretz vol menar joven?
adreg e franc e conoissen,
ardit et en cort prezentier.
e gart, cant penra cavalier
a si servir, que sens paresca
e que s'amor melhur' e cresca,
qu'enaissil pot fer de paratje:
c'anc malvatz no fo de linbatje
ni hom galbartz de vilania;
mas lai on valors ven e tria
ven paratges, e de lai fui
on avols cors soven s'adui,
qne mans n'a faitz d'ant bas baros.
e per so dis en Perdigos
'en paratje non conosc ieu mai re
mas qu'en a mais cels qui mielhs se capte:'
e podetz conoisser qu'es dreitz.
4 c/. J/oAn 1, 42. amor etc. 6 pessetz.
8 pus etc, 10 manieira. 13 douais. 17 recre-
zens. 18 ni tal qui za no aos ualer B.
20 donamar A. 21 que A. 25 assi j4, a sel
B. sien A. 26 e qen B. 30 qar lai B.
31 paratie A 32 auol A, paubre B. 33 bas
dbaatz B. 36 mais pins en ba B. sel A.
37 e chascun pod saber B, dretz A, dreich B.
215
Xm« SIÈCLE.
e per sol cavaliers adreitz
a qui jois tanh e cortezia,
can vie c'a si dons non tanhia
per paratje ni per ricor,
vole tant enantir sa valor 5
c'ab lieis s'engales pane moût.
e nos tenc pas a lei de Yout
vestitz pascutz a un départ,
ans se carguet guerr* e regart
e fetz a sos vezis assautz, 10
aisi corn dis en Baimbautz,
e cels quim vol auzir m'escout:
Ter mi dons ai cor estout
et humil e baut;
e s*a leis no fos d'azaut, 15
ieu m'estera en luec de vont,
que d*als no pensera mont,
mais manger' e tengram caut
et agra nom Raimbaut.'
no vole aver nom Baimbaut so
lo cavaliers, mas bon e bel.
e la douma, per far cembel
ad aquels qu'en van devinan
vole lin sofrir tôt son deman
per tal e'om plus bas no lin des; %b
car greu er pros domna c'ades
hom calque drutz no lin devi.
e si non voletz croire mi,
aujatz d'en Miravalh qu'en dis,
qui saup mai d'amor que Paris so
ni hom de c'auzissetz parlar:
'Sabetz per que deu domn' amar
tal cavalier quel sia onors:
per paor de mais parladors,
c'om non lan puesc' ocaizonar ss
1 adretz A, adreieh R 2 on rie cor noi-
rie c. B, 3 qar jB. vit B, vi A, cassi A,
5 enanchar tan B. 7 ges en luec B, 8 v.
ni jpast az ona part B. 10 fes per A. 11 i?.
éP Orange; cf. Èerrig 33, 486. 12 e sel A,
aicel B qaem A, m* manque B. 13 ay lo
cor A, 14 e B. que a ley lay h. A, 15 ven-
faes A. 16 mangtie A, zen B, 17 ja no p.
al re ^. 18 mas que A. 19 nom en A,
21 bo e belh A 22 sembelh A, 23 a la gcn
qui vai B, 24 lo s. a so B, 25 e qhom p.
b. noill en dones B, 27 qalqae drutz hom
noill en ^. 28 a mi B, 29 de B, 30 qae
A, mais saup B. 31 h. qanc a. contar B.
32 (f. Mahn, GecUchte 735, 4. 736, 4. 33 tais
cavajers A, 35 qlins no B, après 35 B ajoute
ni de neguna re blasmar.
de so c'ad onrat pretz s'atanh;
quar pus en bon' amor s'enpren
nulhs hom nom pot far reorezen
que ves autra part se vergonh.*
aisi par issida del ponh
als mais parliers donuia prezans.
e aisil tenc mai de set ans
la domnal cavalier queus die,
que près del sieu e li soMc
SOS demans e qu'el la prejes.
et en esdemieg que portes
anels e manjas per s'amor,
adenan un joru de pascor,
c'aisi servial cavaliers,
anet, car n' era costumiers,
si dons vezer en son repaire,
e sius pensatz qu'ilh saubes ûdre
tôt so c'a bon solatz cove,
ja non crei quoi falhatz en re;
c'anc domna mielh no s'en captenc.
el cavaliers desse que venc,
josta lei s' anet asezer.
e no foron mas c'a plazer
las premieiras novas d'abdos;
mais cels i^u'en era bezonhos
e per sobramor apensatz,
com hom certes et ensenhatz
a si dons deu far, li comensa
l'amor e la long' entendensa
que el a fag el lone servir,
e com tostemps li deu grazir
l'onor el be que en lui es,
car be sap e concis mânes
que per lieis Tes tôt avengut;
e sîl tengues a lei de drut
a son jazer ni per privât,
non eugera agues peccat
1 daicho B, pretz manque A, 2
A, 3 far manque A. pod pois f. c
B. 4 ques a. A, sen B. 5 aissii
6 ab mal parler ^. 9 e qe\ sofric B, :
deman e ae B. 11 e q lai donet qi
14 servi al cauayer A, servi el chauale
15 era A, 16 v. s. d. B. 17 siens ei
CQszatz B. quel A. qella i saub B.
qant a bel B. 19 crc A, cuig B, 21 sei
qi v. B. 22 lui A, 23 qan p. B. 25 c
cel B, sel A, 26 sobramar B. apessatz
27 co A, 28 cassi A. la comensans
30 qen leis ha B, 31 e car A, li dei
temps B. 32 lo bel e lonor qoen B. 35
en luec B, 87 no cuiges q zhagues B.
RAIMON VIDAL.
818
ìcha nnlha leugaria:
lar lo dis, per mercel sia,
no 80 tenha a nulh mal,
ars Ten fors* e non pot al,
r tostemps a auzit dir s
mon non a tan greu martir
lonc esperar qoil sec fort,
nol respos nulh conort
omna, mas malvaizamens.
dieu', dis ela, * malamens lo
lessa Tamor quens ai fâcha,
û anta m'avetz rotracha
pensassetz c'ab mins colgues.
avia pro qneus âmes
tengues per mon cavalier? 15
i m'en tom que mal m'en mier;
per Yos vos n'ai laissatz mans ricx:
i en Bemartz lo fis amicx
9 ben per ver, qn'ieu sai:
s m'en desconosc, tan bem vai, so
)m sabia en cui m'enten."
n'ai fag per ensenhamen
totz vos n'etz desconogutz.
qnar voletz esser drutz,
tnelh mo solatz e m'amor. 2&
insatz de conquerr' alhor
na c'ab sios denha colgar:
mi non podetz mai trobar
enda, patz ni fi ni treva.'
tan de josta lui se leva so
c'als autres doues solatz.
avaliers remas iratz,
nus, e tenc son cap vas terra,
s per amor en manta guerra,
mant pensamen enojos, 86
enet se, car fon cochos
hmha A, 2 e cals A, loi dich B. 8 e
no loi tome B, lonh X 4 oamar A^
iors B, non re al ^. 5 e pois tôt zor pod
X B. 7 col 1. attendre B, 8 aia nO B,
fort B. 9 iradamen B. 10 fai cela B.
lonor qieus B. 13 nieos A, pessesz qanch
B. colqnes A, 14 nO hauiasz p. qieus B.
lue B, man rie A, 18. 19 quen. b. dis lo
imic. ueraiamens que jeu A, 20 deconosc:
Miûm, 1, 46. 21 sbO A e si sabiatz en
08 pren A, 23 vos es A, 24 corn
rues A, 25 scias A, 27 colcar A,
podes A. 30 aitan B. 31 vol far s. B,
34 inlervertis B. e t. lo c. pessin B.
Biens A, 34 e per jB. 36 eras penet B,
a si dons tan de dir son cor,
e maldis cel que a nulh for
amet anc, car tôt cant avia
fag en set ans pert en un dia
ses forfag, e no sap per que.
en la sala, que bem sove,
on aiso fo c'a celui peza,
ac una donzela corteza,
nepta del senhor del castel.
azaut cors ac e gent e bel
e jove, que non ac quinz' ans.
e aperceup be per semblans
e ap fag las novas d'abdos;
car vil cavalier consiros
per la domna que s'en levet,
e conoc be, c'anc noi ponhet,
c' auzit ac so que nol fon bo.
ves el s'en vai per occaizo
e per semblan d'aver solatz.
el cavaliers fon ensenhatz:
josta si li fetz bel estatje,
com a donzela d'aut paratje
deu hom far, cant es pros e bêla.
aisi com hom se renovela
novas per traire cor d'autrui
li dis tan entre que l'adui
en las novas c'auzir volia.
et el li dis ^per dieu, amia,
car conosc que de vos nom gart,
ans car paretz de bona part
e tais que noi a malvestat,
vos dirai, e sia'n celât,
de vostra domna com n'es près;
car sai que tant avetz après,
non per joms, mas per plan coralje,
que ben sabetz que per linhatje
ni qu'ieu cuges esser sos pars
non amei, e si anc cujars
1 vas si B, 2 celuy qa B, 7 seluy A.
9 niesza al B, 11 XV A, uit B: vint? 13 e
conog las B, 14 e v. B, cossiros A ete, 16 e
Sessa qSc sol noi B. 18 uas loi B. 19. 20
haner solasz el chaualers des qil la uit molt
volonters B. 23 richa e B. 24 co X
25 solasz per B, 26 li uai diszen ta q J3.
28 el chaualers li disz a. B. 29 qant
conosch de B, 30 qar msemblasz B. 31 cui
nos taing maluestatz B, 32 en sia celatz B,
34 zea aug que B. 36 paratge B. 37 que
c. B, 38 siam c. A,
219
XIII* SIÈCLE.
10
in
ac Yostra domna, mor* uns jorns:
mas amors, que non es sojorns,
que fai en tant aut loc amar,
la fetz tant en mon cors membrar
que mal mon grat loi aie a dir.
e pus m*ac fag en lieis chauzir,
a lieis servir non gardei re,
ni nueg ni jom, ni mal ni be,
ni dans ni pros, ni pauc ni res ;
e membram be, cals c'o disses,
e cug fos nAmautz de Maruelh
que saup mai qu'aicel de Nantuelh
d'amor ni d'autre al mieu albir:
^'E can me pens cals es quim fa languir,
consir Tonor et oblit la foldat
e lais mo sen e siec ma volontat."
aisi m'a amors enganat
e fag amar set ans en van:
e ar can cugei penre plan
e leu so c'avia servit,
es m*avengut so c*ai auzit,
que dis en Folquetz Tamoros:
Per qu'er peccatz, amors, so sabetz vos
sim aussizetz, pus vas vos nom azire;
mas trop servirs ten dan mantas sazos, ss
que son amie en pert hom, so ang dire;
qu'ieus ai servit et encar no m'en vire:
e car sabetz qu*en gnizardo enten,
ai perdut vos el serviz' eissamen/
'aiso nom par del vostre sen*, so
dis la donzela, 'bels amicx:
trop me parlatz de bas aficx
vas que de rie cor semblatz autz.
e auzetz qu'en dis en Girautz
que saup mai d'amor que Tristans: ss
so
l
I anc-mori A nolssitz v. d. mor zoms B,
3 celui qui vol trop haut a. B, 4 fes A. lam
f. t. soven remembrar B. 6 e qar anc mi
noie acuellir B, 7 qeu la pretges noi B,
8 a leis servir ni ^. 9 ni tortz ni dreich
al q i plages B. 10 e membret me qalqhon
, B. Il marruelh Ay meruell B, 12 mais
sab B. m. damer que n. A. 13 ne B, ni
nolh autre al A. 14 pes AB, qnem A,
15 cossir AB, 16 e fug B. 17 uolers B.
18 Eras qan B. 23 ques manmie AB ; cf.
Mfzhuj Oedickfe 26, 2. peccat AB. 25 mais
B, car A. 26 e son B. 27 qa' manque B.
28 e] mais B. qel gierdon menten B. 29 ser-
virs B. 80 non A. 32 assasz cOtatz B.
88 semblan A. de c. s. azhautz B, 34 auzis
4. Auzasz cho q. B, 35 mais sap B.
''E com ja semblari' eiyans
aitals bobans
c'om ben âmes e no sofris."
e car ma domna no s*en ris
al premier deman ni dis d*oe,
cujatz que per sous torn en joc
vostr' afar nius datz consirier.
ni d'en Guillem de san Leidier
qu'en dis non auzitz anc parlar:
''Cels que obra d'amor sap far
jes per un dig nos desesper;
car bona domna son voler
cela soven per essajar."
voletz n'en mon conselh estar
non?' *oc ieu moût voluntiers,
donzela,' dis lo cavaliers,
'e prec vos que m'en conselhetz'.
'aras vuelh doncx queus remembretz
aquesta cobla per intrar,
c'avetz d'en Guillem Ademar
auzida dir et en mans locx:
''Bem fara canezir a flocx,
si nom secor abans d'un an,
car jam dis hom quem van brnillaB
canotas, e nom sembla jocx:
e sim fai joven canezir,
tôt canut m'aura, can que tir,
car bos esfortz malastre vens."
e vuelli queus membre eissamens
aquesta entre nos dos ams:
''E cujatz que so sia clams
ni qu'ieu m'en rancur? non fatz jee.
tota ma rancura es mer ces,
si bes passai ditz les garans;
no sui damans;
mas be volria ella chauzis
que no falhis.
A,
1 cf. Herrig 33, 320. 2 aital 4A 8«^
5 ni nuinque A. motz e nous disz ec ^
6 per cho c. qeus t. B. 7 datz mamM ^
8 e den-discer B. 9 auzis A. 10 Sel À^^
cel B. 14 n' manque B, 16 JW -j
16 amiga B, 17 coc. A. roacoseiuei ^
18 ades B. 20 qanzi a g. B. adiemtf ^'
21 maingtas vesz a. en B. 22 cf. Le». f«J
1, 345. 23 enans A. 24 qne B. ia ang ^
A. brotan A. 28 qe B. esfors A, 29 t n^
remenbr e. B. 30 qes entre n. a. B, 31 «*•/•*
de Oiraut de Bornelh; cf. Herrig 88» Wj*
Cdatz uos caisso A, 38 rancorajs in. ^
34 bem p. dirs lo B. dreitz lo gatanh ^
86 aolgra que las A,
RAIMOK VIDAL.
222
dcha e ben estans
pans
aira si nol soste yertatz,
1 us fis cors ves dos latz/'
r vuelh que siatz,
ionzelal respoii.
lo senhor del mon,
es d'orne qui ama
e si tôt s'en clama.'
1, qu'ieu von serai bona.
îg jorn ad ora nona
emanretz aisi;
3tz c'al bo mati,
lutz nil solelhs s'espanda,
en vostra demanda,
; amicx deu far;
1 por vos essajar
ronges de sazo
t aital de no ;
vos a, so cuit,
so que jes tuit
n dir sim ne suelh,
n Girautz de Bornelh,
5 afortidamen:
z e sufren
jauzira
valen,
aen,
savai,
îsglai
judera,
iatz ;
1 iratz,
senatz,
lei tardan
s enan.
ofertera
z assatz,
quan m*en fiii loignatz
en sui esfreidatz;
per qu'eus prec eus man
que sofratz aman.
6 Bem platz queiU aman
s'anon sofFertan;
Car cilh venceran
que mielh sofriran."
e vos qui avetz sufert tan
jo non perdatz per sol un ser/
aisil fetK la nueg remaner
la donzela que dieus ampar.
e non oblidet c'al colgar,
cais consi d'als ânes parlan,
15 c'a sa domna non disses tan
qu'en las novas la fetz venir,
mas ela qu'en près son albir
com cela qu'era trop sabens
levet la ma, fier l'en las dens
so quel sanc ne fetz issir mânes,
'vai', dis ela, 'maldicha res,
vil senes sen, estai en pauza.
com auzas parlar d'aital cauza
que non la compres ses devet.'
95 e la donzela s'en calet
e tenc se per envilanida
e dis que mala fon fenida,
c*anc sa domna re non auzi.
aisi remas trol bo mati
80 que tuit levan per la maizo.
el cavaliers can vie sazo
c'a si dons degues mai plazer
josta lei s'anet assezer,
e tornet li a son deman:
35 mas no l'en cale auar enan,
c'al premier mot auzi tal re
que per tôt cant hom au ni ve
el no parlera mai un mot
3 cuend e A, 4 e pueya ei A. si
3. 6 donzella B. 8 dolor A.
A, 9 mangue B. 10 no ni
molt h. B. 11 m. es de m. zor
12 es manque A, E se vos B,
issasz qal bel B. 14 caut-solelh
louasz nel chaut s'e. B. 15 tomes
a B. 16 co A. 18 e car A.
m. B. cug: tug A. 22 n. ne
!3 cf. Mahn 1, 194. 25 Selan e
si A, sem B. 33 qe B. 35 car
A. 36 puins B, près e pois A,
A. 38 maior dan A,
2 manque A, 5. 6 manquent A, 7 sels A,
8 qi be -B. 9 qil -B. E pus cavetz A, 11 fe
A. 12 cui B, 14 cossi A, qais qis uaî
dantraffar p. B, 15 cassa X a si donsz non
demandes B, 17 mais B, e A, 18 aissi co
sera B. 19 fer ne lais B. lassens A^ 20 ne]
11 B, fe A. 21 dio] fai B, 22 sen q nos
mauses parlar de tal causa qadea B. 24 non
compressesz B, 27 qanc mala B. 28 que
sa B. 29 tro al m. ^. 80 tug-maio A.
81 nit B, ni A. 85 mais B, e A. li B.
86 qal comenchar a. B. 87 h. el mon ne j?,
88 ^on ausera mais dir B,
228
Xme SIÈCLE.
mai sol aitan, e fon fag tôt c'al major broi celarai ma rancnra.'
com cels c'apenas s*asegara: 'e vos o faitz, qu'ieu non ai cura
^'Cortezia non es als mas mesura, ab sol que denan mius ostetz/
e vos, amorSy no saupes anc que fos; dis la douma, 'e que pensetz
per qu*ieu serai tan plus cortes que yos, 5 d*autre vostr' a&r per jamais*.
CHANSONS ANONYMES.
Ma, de Parié, franc, 844, (onc 7222), foL 198c et 199d.
I. ChaiMi d'iue iamt,
Quan vei los praz verdesir
e pareis la flors granada,
adoncas pens e consir
d*amors qu'aissi m*a lograda, 10
per un pauc non m'a tuada.
tan soyen sospir
c*anc non vi tan fort colada
senes colp ferir. aei!
Tota noit sospir e veill ik
e tressalh tôt' endormida,
per oc car vejaire m'es
quel meus amies se ressida.
a deus, com serai garida
s'aissi devengues, to
una noit per escarida
qu'a me s'en vengues. aeil
Domna qui amors aten,
ben deu aver fin coratge.
tal n'i a qu'ades la pren, ss
pois la laissa per folatge:
mas eu l'en tenh fin coratge
aissi lejalmen
qu'anc domna del mien paratge
non fetz tan gen. aeil so
Domna qui amie non a,
ben si gart que mais non aja,
2 sel ^. 4 mais vos B. ques A, 6 de tos
B, 7 les. 8 et parens la flor gnranea ete.
9 adonqs. et etc. 10 quainsi malegrea. 11 pou.
12 soen souspir. 13 cainc. for, 15 nuit
souspir. veill] pes? 16 tressai tote. -ia ete,
17 ?eraire. 18 amis, resia. 19 dex. seri.
20 sensi. 21 nuit par. 28 amor saten. 24 de.
coraie etc. 26 puis. 27 maiz. ten. 28 enai
lealment. 29 cainc dosna. 80 oa fiz tant
gent. 31 Dosna.
qu'amors ponh oi e dema
ni tan fort qu'anc non s'apaja:
senes colp fai mort e plaja,
ja non garira
per nul metge qu'el' en aja,
s'amors non loi da. aei.
Messagier, levaz mati
e yai m'en la gran jornada,
la chançon a mon ami
li portatz en sa contrada:
digas li que moût m'agrada
quan membres del son
qu'el mi ditz quan m'ac baizada
soz mon payeillon. aeL
Dins ma chambr' encortinada
fon el a lairon;
dins ma chambra ben daurada
fon el en preison. aei.
n.
Eissamen com la pantera
qui porta tan bon' odor
et a si bêla color
que non es besta salyatge
qui per fors' e per outratge
sia tan mala ni fera
que si loing com pot chauzir
non ânes près lo morir:
3 mas que d. me yos B, estes A, A
penses A, respond la B, 6 pou yie d
7 fort] tu. quan n. sapia. 9 tal ja n. {
10 mege que ie naia. 11 se mors. 12 1
13- aa etc. 14 amie. 16 mol. 17
18 dist mot. 21 fu il alarron. 22 •
23 fn il en prison. 26 Ensement. pan
27 porte etc. 29 -âge ete, 30 par fo
par. 32 loig. puet cnoisir. 33 auges.
RÈGLE DE ST. BENOIT.
226
et en altretal semblansa
mi ton amors en balansa,
qnein M segre so que non pose aver,
e sec mon dan per far lo seu plazer.
iNi ja per so nom planhera
negr^m jorn al cort d^amor,
aas prendrai en gang dolor
de son gent cors de paratge,
mas qn'el agues en coratge
merce, que non es enqnera.
aissi nom pot res garir
de mon maltrait e merir
6 fors ab sa simpla semblansa
et ab sa dons' acoindansa
on a tan gran beltat en son poder,
per qne non pose laissar de lois yeder.
TRADUCTION DE LA RÈGLE DE ST. BENOIT.
M9, de Parié, franc, 2428 (anc. 8087. 2),/o/. 1 et 26.
l>ciFit régula keaU Beieáicti transltU de UUbo
il Yvigari LeeUo print. lo
Ho senher s. Beneih al comensamen de
^& régla fai sos amonestamens e ditz
^naichi: Bels filhs, escota yoluntiers los
conunandamens de to major, e so qne
t'amonestara rete fort en ton coratge, eis
inet ho en obras, per so qne tn vas dieu,
^e cui feras partitz per desobediensa,
pnscas tomar per obediensa. Ion fai cél
parli ab aqnel que vol laychar sas volun-
^te e vol eser cavaliers de nostre senhor ao
^ea Jesn Crist e penre las armas d*obe-
^ensa. Filhs, quan tu voiras comensar
^cu be, tn pregua al comensar nostre
8«iihor, qne t'ajut e ta obra perfassa e
^^^be, per so que dieus lo paire, quenss6
denha apelar sos filhs, no trobe en nos
^ per qu'el nos aire. E devem Ihi tos-
^oins obedir e servir dels bes que el nos
^Q&a, per so qu'el no nos deserete dels
^ de paradis, nins Ihiure a durabla pena so
<^iuii fora aquels que nol volo segre a
irloria.
JLectío secunda. Esvelhem nos donc
^, que la sancta scriptura nos rechida,
<luen8 ditz 'hora es que levem de durmiras
^ ubram los olhs vas dieu que es verta-
diera clardatz, e augam que nos ditz .
La votz de dieu nos ditz totz joms e crida
que no siam ges de dur coratge, quant
auvirem la soa paraula, cum so aquelh
que per castiar no s*esmendo. E ditz en
autre loc 'qui ha aurelhas auga que ditz
s. esperit a sancta gleiza: venetz, Ihi meu
filh, escotatz me, que eu vos esenharai
cum doptetz dieu, corretz démontre que
avetz lo Ihum de vida, per so que a la
mort no cagatz en tenebras.* Nostre
senher quer e demanda entre la gen, qui
vol essor lo sens obriers, e ditz *qui es
aquel hom que vol gaanhar vida durabla?
quar quis vol logar a far la mia obra,
eu Ihi darai vida durabla.' e si tu res-
pondes 'senher, eu volh essor aquel,' e
dieus te ditz 'garda ta boca que no digas
mal, ni sias bausios. part te del mal e
fai be e ama patz e la enquer, e si fas
aiso, Ihi meu olh te gardaran e las mias
aurelhas auviran las toas pregarias, e quan
m'apelaras, eu serai ab te.' Car fraire,
be dossamen nos covida nostre senher eus
demostra la via de vida.
Lectto tercia. Garnih doncas de fe e
de bonas obras segam nostre senhor pel
sendier que Tavangelis nos demostra, per
1 -ce etc. 2 amor. 8 q fas s. che. pos
*ber. 4 dap. lou. plaser. 5 Ne ia por ce
ynk plantere. 6 jorn al manque, cor. 7 ainz.
jpi 8 de manque, gentil cor del. 10 Te.
BARTSCH, ClirestoiuaUiie.
1 mes sel abes. 2 merces. encore. 3 ensinc
non pog. 5 fors manque, a. 6 a sa douce
acoînt. 7 ou. 8 pos. del veder. 17 cum]
ô.* 25 6er.
227 Xrae SIÈCLE.
so que nos lo poscam yeire el seu règne, se sol demostrar als bas homes
on hom no pot venir mas per bonas obras. d'oste. Lo saludar sia fahz
Quar si tu demandas a nostre senhor so humilitat, e quan los estes irai
que David Ihi demandet 'senher dieus, qui venrau, nos devem en soplejan
habitara el teu abitacle?' e el te respon 5 lor Jhesu Christ que es en lor
^aquel que es nedes e fai bonas obras, Quan Ihi oste serau receubutz, s
qui es vertadiers, qui no ha lenga dobla primieramen a la orazo e puih
ni bauziosa ni maldizen, qui sap venser lor lo priors aquel cui el co
e mesprezar las temptacios del diable, qui e aqui sia ligida la sancta esci
de sa bona vita nos gloriega ni s'en 10 pois fassa Ih'om tota humai
orgolhozis/ e ditz nostre senher en Tavan- Ih'aministre hom so que mestier
geli que 'qui au las soas paraulas e las humilmen e alegramen. Lo prior
met en obras es semblans a aquel que lo dejunh per amor del oste, s:
bast sobre ferma peira e nolh pot dan dejunhs comandatz al segle. l
tener aigas ni ventada de vens/ e nostre 15 Taiga a las mas dels estes e la
senher aten totz los jorns que nos per pes Tabas e tôt lo covens, E q
los sens s. amonestamens fassam bonas lavât, digo aquest vers ^Suscepm
obras e que nos tomem da mal a be, quar Mas grans cura sia presa dels ]
el no vol la mort del pecador, mas ques dels romieus, quar Ihi rie home
coverta e viva. Ben avetz doncas tuh 20 be servir. La cozina del abat e
auvit quai comandamen fa nostre senher sia per se apart, per so que Ib
a aquel que vol habitar ab Ihui que fasse enueh als flaires, en aques
fassa be en terra, per que aja los bes aja dos fraires que fasse tôt T
del cel. de la cozina. e baile lor hom so
2:, a mestier. e quant aurau pauc a
De hospltibus snsdpiendis. autre comandamen: e aiso sia
En aquesta sentensa ditz mosenher s. totz los autres afars del mostiei
Beneih que nos aculham e recepcham los aura mestier solaz e ajutoris, (
estes enaissi coma dieu, quar nostre senher e cui falhira fazenda sega autr
dira 'eu fui estes e alberguetz me\ eao damen. Apres la cambra en que
onrem los totz, e majormcn la bona gen jazer sia bailada a tal fraire (
e los romieus. E tan tost cum nos sabrem dieu e s* arma, e aqui sio Ihi lie
que alcus estes es vengutz ane tost lo honestament, e la maizos de die
priors vas Ihui qualque fraire, e sia savis governada saviamen.
receubutz amigablamen ab la orazo qu'om 86 s'acumpanhe ni s' ajuste ab los
li deu far. Lo baizar de patz no sia jes comandat no sera ; mas si los
donatz tro la orazos sia fâcha pels escarns encontra, salude los liumilmen e
que diables en sol far, qu'as alcunas vetz nolh lez parlar ab los estes, e
TRADUCTION DU LIBER SCINTILLARUM DE BEDE.
Ma. de Paru, franc, 1747, anc. 7G9á, fol, 19c.
Le segle pert hom mas tant quant del mont, que negus deleiz no
parla de deu ou cossira. Fugez los deleiz «e pena. A altre perdona, mas
27 S. B. 17 ds niiaz. t. 28 .II.
TRADUCTION DE BEDE. 230
perdonar ja, quant faras qne fois. L*oil no mont, si volez den amar, car li membre
íoríuai re celui qne a son coratge em de deu jazunt per lo mont. Car enaissi
pocier. Deus di a home 'chastia te\ mas cum lo cors del home es morz cant es
no li iMTomet ges. lendema. A toz homes ses esperit, enaissi es morta li arma cant es
sia^ profeitos e a petiz pnvaz. Li très s ses charitat, e aquil que sunt ses chantât
pz±mier pechat dels set principals, [es] non podunt pas istar essems ni permaner
ergroilfl» eveja e ira, sunt apellat esperital, en deu, mas solament aquil podunt istar
([iiar moYont d'esperit d*ome o de diable, essems e permaner en deu, que ant
AJLtïre dui après, tristicia et avaricia, charitat. Ara sia so que aquil que non
looTunt éd. mont. Li altre dui, gola eio ant perfeita charitat estengont essems, il
loucuria, moYent de la cham. sunt ades murmures e moleste e turbolent
De charitat prima. Nostre segner dis e plen d'aissa.' Ambrosius dis 'Si cum
en Tavangeli 'negus hom non a major hom non pot pervenir lai unt yai ses via,
eliaritat que aquel que met s*arma per atressi non pot anar ses charitat, mas
80S amies*. Peire Tapostols dis -'ajazi& marrir; et aquels que li charitaz de deu
eontinuosa charitat en vos davan totas dona forsa per sufrir las grans passios
ebansas, car charitaz cobre la grandesa non pot corrumpre negus deleiz de cham
àéla pechaz\ Pauls Tapostols dis 'charitaz ni nenguna mala volontaz'. Gregorius dis
es paciens e benigna, eamat ades la charitat 'una sobeirana proansa os de charitat cant
de fraternitat*. Johans Tapostols dis 'deusso es amaz aqael que fai mal; car sos proimes
68 charitatz, e qui istai en charitat estai deu hom amar e deu hom aver charitat
on deu e deus en lui. En aisso apparec li ab toz homes, ab los estrains e ab les
charitaz de deu e nos, car el liuret s^arma privaz. Nequedonc per aquela charitat
per nos, e nos devem atressi nostras no si deu hom pas flechezir de Tamor de
ttmas liurar per nostres fraires*. Salamos 35 deu ; car atressi co molt ram eissunt de
dis 'odis mou tenso, e charitaz cobre la raiz d'un arbre, enaissi charitaz engenra
^i^Ufitoz deleiz*. Augustis dis 'si volem las altras virtuz, nil rams del bon arbre
uuu: per la yia de charitat, nos podem non a ges de verdura, si non istai en la
^etm a la durabla vida, e tôt aquo que raiz de charitat. Aquel a veraja charitat
nos £un ses charitat no nos profeita, eso que ama son amie en deu e ama son
l^boram vanament si non avem charitat, enemic per deu. Be non quer per son
U quais es deus, car li chamals cobeeza enemic qui de charitat non preja per lui.
^^^a. aqui ont non es li charitaz do deu. Charitaz d'unitat es li leis deu. Totas
A^donc es hom perfeiz cant es pies de nostras obras no sunt res, si non avem
charitat; e ja sia so que chascus hom 95 charitat, li cals ten Tauteza dels coman-
crea be, non pot pas pervenir a bon- damens de deu.' En altre loc di que
^nxetat ses l'amor de charitat; car tan 'charitaz es li amors de deu e del prosme
STfans es li virtuz de charitat que ses leis de tôt lo cor e de tota la pessa, e que
^on es tengut a re profecia ni martiris, nos fassam a toz homes aquo que volriam
^ si li virtuz de charitat defail, las altras 40 que il feossunt a nos; car aisso es lo
^rtuz sont vanas, e s'il i es, las altras comandamens de la lei e de las prophetas'.
*^îit bonas. E aquel que ten charitat E après di que 'a tôt home que a charitat
Bià sas cosdumnas sap tôt aquo que es es plus donat, car aquel que a charitat
^Bcor ni es apert en las divinas paraulas. a totas altras virtuz, e cel que non a
^goet donc charitat, li quais es dolsa 46 charitat, si el a alcuna altra bona vertut,
^'^^da e saludables dos, ses la quai lo el la perdra. Grant mesteir nos a donc
^cx es paubres el paubrcs ricx. Aquil que velliem vers lo liam de charitat; car
^^e clauzout lor oils contra charitat un plus tost lo cors del pechador leva
donnent en lor cobeezas e el deleit de lor
^^arns. Estendet charitat per tôt lo so 5 ses] sas. 10 ant manque. 45 a manque.
8
«
231 Xnie SIÈCLE.
per Tentalantament de charitat, tant es ment de vertut, car non aesmnnt ]
plus tost gastaz lo rails del pechat. Oant de charitat; car charitaz a la :
hom s*iimilia e a charitat vas son prosme, de totas altras virtuz.* De rec
adonc se esalsa vers deu. Li yirtuz de ^tuit home devant caminalmen
vera orazo es 11 alteza de charitat. Lada 6 charitat, e tant cam chascus se
es li charitaz qae prent Tamor dels del mont li a mesteir que s'aj
enemix. Li fratemals charitaz sofire les la compania dels bos. Charitaz es
mais lonjament ; car vera charitaz es amar amors en dea e al prosme. Aqael
son amie en deu e son enemic per amor Tamor de deu que a charitat v
de deu. Qui non a charitat pert tôt loio prosme. Qui se départ de fraten
ben que a. Charitaz aministra lo be que pania es partiz de la compania
non poders toi. Charitaz es a la vejada Aquel se part del règne de deu
d'alcunas ocupacios empaitada, e ja sia so départ de charitat. Charitaz es 1
que non poscha esser mostrada per obra, de deu e del prosme; car tota
il a bona odor el coratge. E si co I015 mou de charitat e d'umilitat.' Ci
soleils que luz ades non pot luzir sobre 'cel que concis et ama lo liam de
terra cant li nubles lo cobre, atressi deu chaptener sa lengua de ms
charitaz non pert pas sa vertut cant es Basilius: 'cel que es pies de chai
occupada de non poder, e a bon coratge, am pazible coratge e ab alegra fa2
si tôt non pot mostrar per obra. An- 20 que es pies d'ira vai felonesi
quara es charitaz maistra de toz bes e Cesarius: 'ajam vera charitat e ol
uo sap neguna maleza ni alcuna mala e esperansa en la misericordia
aspredat ni alcuna confusio. E qui se non pas e nostras forsus. Aitals e
planta en la raiz de charitat, non perdra ses charitat cals es lampeza ses
ja sa verdura ni non er ses frut; car ilas6 non avem charitat re nous pro
proz non pot perdre Tobra de plantât.' trabails de veliar ni de laborar.
Jeronimus: 'Li longesa de la terra non val cant hom trabalia sou cors c
part pas aquels que charitaz ajostet.' a charitat e son cors. Si non avei
Jsidorus: 'Ja sia so que alcun home siunt charitat, re nous profeita Tal
vegut partendeir de la fe e de las obrasso religio.* Effrem: 'cliaritaz es co'
dels sains, car il non ant la charitat de fortaleza en la sainta arma, e p
la fratemal amor, non ant negun croisse- seguet e amat charitat.'
BIOGRAPHIES DES TROUBADOURS.
I. M9. de Paris 7614; II. Peire Vidal' s lAederj herausgegeben von K Bartich, Berl
f, 1—3; m. M9, de ParU 7^6, fol. 179d et 180d.
I. que avia nom ma dompna Soi
Guillems de Cabestaing si fo us caval- moiller d'en Raimon de Castel-R
liers. de Tencontrada de Rossillon que 35 que era moût gentils e mais e
confinava ab Cataloigna et ab Narbones. fers e ries et orgoillos. En Gui]
moût fo avinens hom de la persona e Cabestaing si amava la dompna pi
prezatz d'armas e de cortesia e de servir, e chantava de lieis en fazia sas ch
Et en la soa encontrada avia una dompna
16 coniois. 35 y a-t-il une lani
16 soleis. gentils?
BIOGRAPHIES DES TROUBADOURS. 284
e 1a dompna q'era joves e gaja e gentils desseignar desobrel monrunen cnm il! erant
e l3ella sill volia ben major qne a ren estât mort; et ordenet per tôt lo comtat
del mon, e fon dich a'n Raimon de Castel- de Rossillon qne tnich li cavalier e las
Roesillon. et el cnm hom îratz e jelos dompnas lor vengnesson far anoal chascnn
enquérie lo faich e sanp qne vers era, e & an ; en Raimons de Castel-Rossillon moric
fetz gardar la moiller. E qand venc nn dolorosamen en la preîson del rei d* Aragon,
dia, Baimons de Castel-Rossillon trobet
passaii Gnillem de Cabestaing ses gran n.
oompaignia, et aucis lo, e fez 11 traire lo Peire Vidais, si com ien vos ai dig,
cor del cors e fez li taillar la testa, e laio s*entendia en totas las bonas doumas e
testa el cor fez portar a son alberc. lo crezia qne totas li volgnesson be per
eor fez ranstir e &r a pebrada e fez lo amor. e si s^entendia en ma domna n'Alazais,
dar a manjar a la moiller. E qand la qu'era molher d'en Barrai, lo senhor de
dompna Tac manjat, Raimons de Castel- Marselha, lo quais volia melhs a Peire
Boflsillo li diâ 'sabez vos qne vos avetzi5 Vidal qn'az ome del mon per lo rie trobar
manjat?' et ella li dis 'no, si non qne e per las ricas folias que Peire Vidais
mont es estada bona vianda e saborida*. dizia e fazia, e clamavan se abdui Rainier.
et ^ li dis q*el era estatz certanamen lo E Peire Vidais si era privatz de cort e de
cors d'en Gnillem de Cabestaing so qne cambra d'en Barrai plus qu'ome del mon.
ella avia manjat; e a so q'ellal crezesto En Barrais si sabia be que Peire Vidais
bon, si fetz aportar la testa denan lieis. se entendia en la molher, e ténia loi a
E qand la dompna vie so et auzic, ella solatz e tuit aquilh qu'o sabion e si s'ale-
perdet lo vezer e l'auzir tan tost; e qand grava de las folias qu'el fazia ni dizia. e
revenc, et ella dis 'soigner, ben m'avetz la domna o prondia en solatz, si com
^t si bon manjar que ja mais non man- a» fazian totas las autras domnas, en que
jarai d'antre'. E qand el auzi so, el Peire Vidais s'entendia, e cascuna li dizia
correc sobre lieis ab l'espaza e vole li plazer elh prometia tôt so quelh plagues
^ar 808 en la testa, et ella correc ad un e qu'el demandava. et el era si savis que
balcon e laisset se eazer jos, et enaissi tôt o crezia. E quan Peire Vidais se
xnoric. La novella cors per Rossillon eso corrossava ab ela, en Barrais fazia ades
per tota Cataloigna, q'en Guillems de la patz elh fazia prometre tôt so qu'el
^^abestaing e la dompna eran enaissi demandava. E quan venc un dia, Peire
inalamen mort, e q'en Raimons de Castel- Vidais si saup qu'en Barrais s'era levatz
^ssillon avia dat lo cor d'en Gnillem a e que la domna era tota sola en la
iitai^ar a la dompna. Mont en fo gransso cambra. Peire Vidais intra en la cambra
dois e grans tristessa per totas las encon- e venc s'en al leit de ma domna n'Alazais
éludas, el reclams venc davan lo rei e troba la dormen, et aginolha se davan
d^Aragon, que era soigner d'en Raimon de ella e baizet li la boca. et ela sentit lo
Caatd-Rossiïlon e d'en GuiUem de Cabes- baizar e crezet que fos en Barrais, e
^aiiig; e venc s'en a Perpignan en Ro8-4o rizen ella se levet, e vit qu'el eral fols
sillon, e fetz venir Raimon de Castel- de Peire Vidal e comenset a cridar et a
fioesillon denan si. e qan fo vengutz, sil far gran rumor. e vengron las donzelas
Pi^dre fetz e tolc li totz sos ehastels de lains, quant o auziron, e demanderon
^ fetz des&r, e tolc li tôt qant el avia, 'quez es aisso?' E Peire Vidais s'en issit
^ lui en menet en preison. Gnillem de a fagen, e la domna mandet per en Barrai^
^^bestaing e la dompna fetz penre e fetz e fetz li gran reelam de Peire Vidal, que
^^8 portar a Perpignan e mètre en un la avia baizada; e ploran l'en preguet
^omiinen denan Tuis de la gleisa, e fetz qu'el en dogues penre venjansa. Et en
^ paissan. 33 en qen. 6 dolorrosamen.
235 Xnie SIÈCLE.
Barrais, si com valons hom et adregz, si , 'Pos tomatz sui en Proensa
près lo fait a solatz e comenset a rire [la quai vos aaziretz.]
et a repenre la molher, car ela avia faita
rumor d'aisso quel fols avia fait: mas lU.
non la poc castiar, qu'ela non mezes en s Ben avetz eutendutz los malí
gran rumor lo fait, e cercan et enqueren Bertrans de Born remembret qi
lo mal de Peire Vidal, e grans menassas d'Aragon avia faitz de lui e d'autr
fazia de lui. Peire Vidais per paor cap d'una gran sazon qu'el n'a
d'aquest fait montet en una nau et anet d'autres mais qu'el avia faitz, si
s'en en Genoa. e lai estet tro que pueisio retraire en un autre sirventes; e
passet outra mar ab lo rei Eichart, quelh a'n Bertran c'un cavallier avia en
fo mes en paor que ma domna n'AIazais que avia nom nEspaingnols, et
li volia far perdre la persona. Lai estet bon castel molt fort que avia nom G
longa sazo, e lai fetz maintas bonas et era proprietat d'en Espaingnol,
chansos, recordan del baizar qu'el aviai& en la forteressa de Sarrazins, don
emblat. e dis en una chanso que dis grant guerra als Sarrazis; el
'Ajostar e lassar,' entendia molt en aquel cliastel, e
que de leis non avia agut negun guizardo jom en aquella encontrada per s
'mas un petit cordo e per envidar lo al sien castel <
si aigui, qu'un mati 90 lo charament, lui ab tota soa g(
intrei dins sa maizo reis quant fon dedinz lo castel
elh baizei a lairo penre et menar déferas e tolc li 1
la boca el mento.' . E fon vertatz que quant lo reis
Et en auti-e loc el dis servizi del rei Enric, lo coms de
Tlus honratz fora qu'om natz, ss sil desconfis en Gascoingna, e tol<
sil bais emblatz mi fos datz cinquanta cavalliers ; el reis Enric
-neis autrejatz.' tôt l'aver queill cavallier devian pî
Et en autra chanso el dis la reenson, et el nol paguet l'a
'Bembatamorsablasvergasqu'eucolh, cavalliers, anz l'enportet en Arag
car una vetz en son rejal capdolh 30 cavallier isseron de preisson e
l'embleiunbais, don tanfortmisove: l'aver. E fon vertatz c'us jogl
ai ! tan mal viu qui so qu'ama no ve.' avia nom Artuset, li prestet d
Aissi estet longa sazo outra mar, que non marabotis, e menet lo ben un ai
auzava venir ni tomar en Proensa. E'n e noill en det denier; e cant 1
Barrais que li volia aitan de be, com avetz 35 dia, Artuset jogiars si se mesclei
auzit, si preguet tan sa molher, qu'ela li juzieu, eill juzieu li vengron 1
perdonet lo fait del baizar e loi autreget nafreron Artuset malamen, lui et
en do. E'n Barrais si mandet per Peire conpaingnon; et Artuset et us s
Vidal e sil fes mandar gracia e bona paings auciseron un juzieu, don ]
volontat de sa molher, e que yenguos a4o aneron al rei e pregueron lo (
sa molher. et el venc ab gran alegreza fezes vendota e que lor des Ì
a Marselha, et abgran alegrezaforeceubutz conpaingnon per aucire, e qu'ill 1
per en Barrai e per ma domna n'Alazais. dos cens marabotis; el reis los h
et autreget li lo baizar en do qu'el li amdos, e près los dos cens marab<
avia emblat, [e fo li tôt perdonat.] don 45 juzieu les feiron ardre lo jom de
Peire Vidais fetz esta chanso que ditz vitat de Crist, si com dis Guil
17 cf. Peire Vidal 7, 1. 19 P. Vidal 7, 24. 1 c/. P. Vidal 13, 1. 7 darragon.
26 c/. P. Vidal 20, 25. 29 cf. P. Vidal 11 arragon etc. 22 li manque. 32. 4î
37, 13. 39 accuseron.
2S7 BALLADES ET DANSES. 288
Bergaedam en un sien seryenieB, dizen presenz, el li mandet pregan qu'el fezes
en el mal del rei: si qu'el fezes mndar los edeficis e far
E fetz una mespreison traire eu autra part, quel murs on il
don om nol deu razonar, fcriou era tôt rotz. Et cl, per gran ayer
quel jom de la naision » del rei Ëuric li dis tôt so qu'en Bertrans
fetz dos crestias brusar, Tavia mandat a dir. El reis Enrics si
Artas ab autre son par, fetz mètre dels edificis eu aquella part on
e non degra aicl jutgar saup quel murs era rotz, e fon lo murs
a mort ni a passion ades per terra el casiels près ; e*n Bertrans
dos per un juzieu fellon. lo ab tota sa gen fon menatz al pabaillon
Don us autre que avîa nom Poire del rei Enric. El reis lo receup molt
jo^lar li prestet deniers e cavaus, et mal; el reis Eurics sil dis 'Bertrans,
aqoel Peire joglars si avia grans mais Bertrans, vos avetz dig que anc la meitatz
ditz de la veilla reina d*Englaterra, laquais del vostre sen nous ac mestier nulls temps ;
ténia Fontebrau, que es una abadia oui^ mas sapchatz qu'ara vos a el bon mestier
88 rendon totas las veillas ricas; et totz\ 'Seingner,' dis en Bertrans, 'el es
ella lo fetz ausire per paraula del rei ben vers qu'eu o dissi, e dissi ben vertat/
d'Aragon. £ totz aquestz laich &ich el reis dis 'ou cre bon qu'el vos sia
remenbret en Bertrans de Born al rei aras faillitz'. 'seÌDgner,' dis en Bertrans,
d'Aragon en aquest sirventes que dis so *ben m'es faillitz.' 'e com?' dis lo reis.
'Quant vei per vergiers desplejar 'seingner,' dis en Bertrans, 'lo jom quel
los cendaus grocs indis' et cetera. valons joves reis, vostre fillz, mori, eu
— - — perdi lo sen el saber e la conoissensa.'
Lo reis Enrics d'Englaterra si ténia El reis quant auzi so qu'en Bertrans 11
assis en Bertran de Born dedins AutafortsA dis en plorandel fil, venc li granz dolors
cl combatia ab ses edeficis, que molt li al cor do pietat et als oills, si que nois
volîA gran mal, car el crezia que tota la poc tener qu'el non pasmes de dolor. E
gnerra quel reis joves, sos fillz, l'avia quant el revenc de pasmazon, el crida e
^cha, qu'en Bertrans laill agues faita dis en ploran 'en Bertran, en Bertran,
^ ; e per so era vengutz douant Autafort 30 vos avetz ben drech et es ben razos, si
Por loi deseritar. El reis d'Aragon venc vos avetz perdut lo sen per mon fiU,
®n Tost del rei Enric douant Autafort. qu'el vos volia meills que ad home del
^ cant Bertrans saub, si fo molt alegres mou; et eu per amor de lui vos quit la
<liiel reis d'Aragon era en Test per so persona e l'aver el vostre castel, e V03 ren
mi'el era sos amies espocials. El rois 35 la mia amor e la mia gracia, e vos don
d'Aragon si mandet sos messatges dinz cinc cenz marcs d'argon per los dans que
Í0 casteli qu'en Bertrans li mandes pan vos avetz receubutz'. En Bertrans sil
® vin e cam ; et el sil en mandet assatz ; cazec als pes, referrent li gracias e merces ;
® per lo messatge per cui el mandet los el reis ab tota la soa ost s'en anet.
BALLADES ET DANSES.
^ — m. Mg. du Vaticain 3206 (NJ; Mg. de la hiblioth. Riccard. (Q); IV. Ma. du Vati^in
3206, fol 105».
I. 40 Qu'eu non trob conseil s'en de li non l'ai;
Mort m'an li semblan que ma donam fai per qu'eu joinchas mas denant li venrai,
^ li seu bel oil amoros e gai. 37 bertran. 40 coseil. 41 deiant per N
ajoute raort, ». e. les deux vers 1. 2 sont
21 cf. Mahn 1, 294. 24 dengleterra. répétés après les vers h 2 et 4 de chaque
^^ desiritar. i2 oih NQ, aniors^, amos Q. strophe. 41 maíiyiic Ç. mais ioinchas AT. ueraiAT
239
Xnie SIÈCLE.
240
prejant humilment, quant far o poirai,
quem fâcha socors sevals d*un dolz bai.
Loseus cors es blancs com nous sobre glai,
fresca sa colors cum rosa de mai,
el seu cabeil sanr cum aurs, de quem plai, 5
dolza e plaisens plus qu'eu dir non sai.
Ane deus non en fes de tant bêla mai
ni non voie que fos, per qu*eu Tamarai
de bon cor toz temps tant quant eu viurai
e poissedi mort, s'en lo poder n*ai. 10
Mos Bels Conorz val d'autras tantas mai
cuma aurs vil veire soz un rie palai.
n.
D'amor m'estera bel e gent
s'en ma dona vis plus sovent.
Balada faz ab coindet son,
qu'a ma bêla dona randon,
quar ai estât tant loigament.
E prec, si plaz, nom ochaison,
quar estauc sai en Aragon
ab lo rei qu'a bon prez valent.
Mais on qu'eu sia sens mi son,
e vauc m'en lai ad esperon
per descolpar de falliment.
Gen me feiron mei oil rie don,
quant mi mostreron sa faison
e sa bêla bocha rizent.
Bella domna, gentil faizon,
non credaz lausénger félon,
que baisson amor per nient.
Balada, vai ad esperon
e saludam leis de cul son,
quar manten valor e jovent.
m.
Coindeta sui, si cum n'ai greu cossire,
per mon marit, quar nel voil nel désire.
Qu'eu bons dirai per que son aissi drusa:
1 prejant manque Q, 3 seu NQ. blanc-neu
NQ. 4 la Q. color etc. NQ, 5 cabil sor
KQ. 9 toz manque Q. eu magique Q,
10 poiserda morz NQ. loi ie N^ te Q. 12 cum
versum veire (verre) NQ. 15 Amor N.
16 vist NQ, 17 son damor: i, e. le refrain
(v. 1. 2) est répété après le 1^ et 4^ vers de
chaque strophe. 18 radon NQ. 22 valen NQ.
23 seu mi N, se ami Q. 26 iiron mei oilz
NQ. 28 rient NQ. 31 basson NQ. 33 les
NQ. 38 pel N. 39 aisi NQ. Le rrfrain est
répété après le 1, 2« et 4« vers de chaque strophe.
16
so
ts
ao
86
40
quar pauca sou, joveneta e tosa,
e degr' aver marit dont fos jojosa,
ab cui toz temps pogues jogar e rire.
Ja deus mim sai, si ja sui amorosa:
de lui amar mia sui cobeitosa,
anz quant lo vei ne son tant vergoignosa
qu'eu prec la mort quel venga tost aucire.
Mais d'una ren m'en son ben acordada,
sil meus amies m'a s'amor emendada,
vel bel esper a cui me son donada;
planz e sospir quar nel vei nel remire.
E dirai vos de quem sui acordada:
quel meus amies m'a longament amada,
ar li sera m'amors abandonada
el bels espers qu'eu tant am e désire.
En aquest son faz coindeta balada
e prec a toz que sia loing cantada
e que la chant tota domn' ensegnada
del meu amie qu'eu tant am e désire.
IV.
Dtnsâ.
Près soi ses faillencha
en tal bevolencha,
don ja nom partrai;
e quan m'en pren sovenencha
d'amor cossim vai,
tôt quan vei m'es desplazencha,
e tormenz qu'ieu n'ai m'agencha
per leis qu'ieu am mai.
bai, s'en brieu no la vei, brieumen morraL
En amor londana
ha dolor probdana:
per mi eis sai,
que set jors de la setmana
sospir en dis hai.
mortz fos ieu, quel via es plana,
quar non hai razon certana
d'anar soven laL
hai, s'en brieu no la vei, brieumen morrai.
Ses par de proecha
es e de belecha,
ab fi prez verai;
1 qant N. 2 dunt NQ. 4 mî sai N. ae
N. 5 cubitosa NQ. 7 quen N. 9 sel' N.
meu amie NQ. 12-15 et 16-19 intervertia
NQ. 13 meu amie NQ. 14 le-mamor NQ.
15 bel esper NQ, 17 tut NQ. 26 m prQ
29 nhai. 39 so aten lai.
ROMAN DE JAUFRE.
242
natnrak blanchecha
íìSL nìenfi quant chai,
colors noi m mecha
pegnen, anz sobra freschecha
de roza de mai.
hai, s'en brieu no la vei, brienmen morrai.
ROMAN DE JAUFRE.
de Fúritf franc. 2164, ane, 7988, /o/. 73« (AJ-, franc, 12571, pa^- 81b fB); Ms. du
VoHcain 3206 (O)-
dirai Yos de Brunessen
ieis del castel ricamen s
lonzellas, ab cavaliers,
nescals vai s'en primiers
L sec lo cavalcant
n bel palafre fdrant,
tom de cavalqnar nos dol; lo
ibla si que par qne vol,
t e jent, droit e suau
)enas an om son esclau.
Q yestida cosdament
cisclaton mont avinent; ts
n cabel delgat e saur
gent estreit d'un âlet d'aur;
bella cara plasent,
Ac non ac affiûtament,
€8 ben fina per natura 30
1 nnlla sason non pejura
al matin que al colgar,
ben la ve om mellurar,
si e geta clardat,
tnit en son enluminât ss
qne Tanavon environ.
un capel de paon
on cap mes per la color,
ciet en man una flor
\ bella e moût ben flairan; 30
aissi vai s'en pensan
poira Jaufre retener
Ax C, Bnmesenz AB. Ô ieus A, rica-
\ AB. 7 éïa C. vaissen A. premiers C.
lafren A. 10 non A. 11 ansz a. C. 12 e
âxeîg C. 13 pena B. qab p. aug C.
ieham^t BC. 15 mot A. Il ab un fil
18 61 a J3. 21 que n. B. 22 colcar A.
es A, uei C. meiUorar B. 24 menet B.
mi e gitar C. 25 enlomînat ^. 29 en
i) man AB. 31 sen va C. 32 con poria
anû'en A.
ni col fara son cor saber,
ni cant er ab el, quel dira
ni de cal guisa respondra.
'si m'escomet de nnlla ren,
ades li respondrai ab ben;
e ses clama car lo tinc près
ni del mal que ma jentz li fes
ni car lo menassei a pendre,
d'aisso consim poirai défendre?
ab blandir et ab jent parlar,
c'aissi pot om tôt cor domptar.
e, si dieu platz, ieu domtarai
aquest, tanz plasers li dirai.*
E Jaufì-es ven dans l'autra part
pensan ques ciŷa que fort tart
poira Brunesen convertir,
nis cuja que puesca avenir
qu'ella per ren s'amor li don,
car tant es de bella faisson
e tant es rica de coraje
e de terra e de linnage
c'an pauc non es desesperatz:
mais en aisso s'es affermatz
que dis que non es ses merce,
pos totz autres bons a en se.
Moncs non poira ella suffrir
quem veja per s'amor morir,
4 colz A. qar molt lo uolria neszer G.
5 el manque B, que à. A. 7 si lacomet B.
8 respon^a B. ab] en A. 9 sis C. 10 ni
sanc fei re qeill desplages C. 11. 12 inter-
vertie C. di qar C, e car B. menasava A.
12 deuendre A. 14 tôt] son A. 15 sa C.
plat A. 16 tan C. plazer BC. 17 venc de
BC. 18 parlant BC. 19 puesca B. 20 ni
B. pensa A. quel C, que ia A, venir B.
21 q za per re C. 25 qab C, ca B. 26 s'
manque 0. 27 senz A, 28 tutz A. 29 poiria
ill C. de nos n. p. s. A. 30 quen A.
248
Xin* SIÈCLE.
M
que mortz sui o tota Tarirai:
mais merce n'aura si diea plai.'
e aissi anet longament
peusan, qu'en ai re non entent,
tro que vi Brunesen venir. 5
el senescal vai s'enantir
e venc s'en a Jaufre correntz:
'seiner, ma domna Brunesentz
es aici tôt per vostr' amor
l)er so queus fasa mais d'onor, 10
e vec laus queus ven acuillir.'
dis Jaufre 'bel fai a grazir'.
Ab tant Brunesentz es venguda,
que moût coindamen lo saluda,
e Jaufres ella eissament 15
e après tota Tautra gent,
cavaliers, domnas e pulcellas,
car moût n'i avia de bellas.
e Brunesentz Testent la flor:
Momna', dis el, per vostr' amor 20
la penrai, pos vos lam donatz.'
e pueis cavalcon latz e latz,
e las jentz estan entom els
de cavaliers e de donzels,
de pulcellas e de borges. 35
e tant i estavon espes
c'om noi pot nuUa ren parlar,
si fort non l'aven a cridar:
don enueja moût a JauiVe
e a Brunessen mais, so cre; so
car non son en luoc on parlar
poguesson miellz de lor afar.
ez enaissi son s'en vengutz
a Monbrun, on an receubutz
Jaufre a gran procesion. 35
pueis Brunesenz e siei baron
an l'en menât sus el palais;
1 soi manque JB. e A, 2 sa C. 3 enaissi A,
4 altre B. res non s'e. ^1. 6 per cui el es en
tal coisir B, va enantir A. 7 manque C,
jaufren corren A, el senescals venc totz
corentz B. 8 — 34 manque A branese C,
9. 10 nO manda grantz salutz per me ez es
aiqi p. V. a. C, 10 qoieus B, 11 la uos C.
sen uen ues nos q. vol B. 14 coindamentz
B. 15 iaofre B. ausiroent B, 18 en hania C,
19 det u la C. 23 es tan grantz e. e. B,
27 no pod C, 28 de qe enoza fort a C,
30 e Br. atresse C. 32 mais C. 33 sen son
C. 35 6 fai mut gr. profecion A, 36 pois A,
e non cre que vis hom anc noiais
miels apparellat de manjar.
mais no m'o letz aras comtar,
car enant fai meillor auzir:
e per aquo voill m'en giquir.
e cant agron assatz manjat,
il an lor solatz comensat,
e Jaufre a lor mogut
cos n'anet, cant Tagron batut,
ni con SOS ausbercz lo guari
el drapz, que res non Tenvasi.
pueis demandet del cavallier
quel venc residar el vergier
très vetz el venia ferir,
s'es garitz si pot garir.
dis lo senescals 'ben guarra,
sonner, car ja mal non aura:
mas per la fe que dei a vos,
enantz n'i eron vengut dos,
qu'ieu e Symonz i fon vengutz,
que a cascun par els escutz
que cascuns voides dels arsos,
e n'aguem los vestirs terres,
e de totz aquelz de Monbrun
feratz altrestal un e un
entre qu'ieu dis que lai anesson
tuit ensems e queus n'amenesson:
adonx cre que aguest paor.'
*o ieu, que anc non Tac major,'
dis Jaufres, 'sim sal dieus ni fes.
diable cugiei m'aguesson près,
que sai fosson d'enfem ixitz,
cant los vi entom mi garnitz.
mais quant m'agron sai sus pojat
ni ac am ma donna parlât
1 e an n. c. q. v. h. mais A, hom nis €>
com uis B, 3 me les B, araz A, a reoonttf
a 5 aicho a 7 \ui A. 8 lur A. ha loliï
C, 9 cons BC, annet A, 10 e con BC.
11 els,^. les uazi B, 15 garit A, ne si C.
ses B. 16 guara AB, 17 que BO. ttd
manque B. 18 dietz B. 19 ni avia B, A
foss (7, eram B^ vengut B, 21 e par i &
BC, en lescut B. 22 cascun AC. voidet los
a. Bj en uoiget larchos C. 23 negnem i>
c nac lelme e lanberc t. BC. 24 aioeU i»
de manque B. 25 ferat aital dan en im A*
26 la A, anasem BC, 27 trestuig ernseni
eus C. amenassem BC. 28 e docs B, wf0^
BC, 29 oc C, an A. 32 que ca iB. 33 t**
vi denan me C. lo vi R 34 portât €, S6 i>
BC. a] ab B, a C,
BOMAN DE JATJFBË.
246
cors, 8om fon avis
ab dieu en paradis,
is non ac de ren temensa:
os die per ma cresensa,
qu*elas tengues ab me,
pogra nozer, so cre.'
inesenz a sospirat
acharnent garât
I aitan dousament
Is ins el cor li deisent;
pujet el vis
dei cors, si qu'en rogis.
on malament nairatz
•t qu'es d'amor enpennatz,
non pot son colp veser
menz nol pot tener,
prim, mais lo colp es gros,
a mesolla ni os,
nervi que nol senta.
ira can Tatalenta
t e jent e suau,
vo om son colp ni Tau,
is sanat non sera,
r aquel quel colp fara.
't ferir ne naffrar
! lo aven a sanar?
rai ieu ben per que.
naffrat vos e vos me,
li nos podem garir,
los laissarem morir;
Í es de garir cochos
mal, tant es angoissos.
fi Tuns nafra solamenz,
mestier mais de senz,
â'atz a obz que enqueira
qui Taura ferit foira,
s non pot per ren guérir,
vos col pot ferir:
r et ab gont parlar,
fus Â. 3 de ren pneîs non ac B,
, A, 5 qlha t. C. 6 noi re A. 8 hal
ment C, finament A. 10 que o. A,
q z'enz C. U ez az el £. 12 que
t que d'à. J5. 15 dun on A, 16 gar-
lul A, 19 non AC, 20 con B. 24 q
fera BC, 25. 26 intervertis A, ni
26 loi C. coven A. 27 acouz A^
\ aicho U8 C. dirarai A. ieu marujpie
Eu ^. 29 sâbdos nos en C, 80 nO
qâ nés C, 33 Ion A, 34 cenz A,
\ es C. quera B, 37 que pers A,
Q 8. A.
ab blandir, ab hnmiliar,
e ques gart de íÌEur avolesas,
e fassa con poira proesas
e que sia a totas genz
ft humils, amoros e plasenz,
per so que tuit en digan ben,
e gart si sobra tota ren
d'enueg e de far yîlanias,
d*erguil e de sobransarias,
10 e sia larcz quan s*escaira
segon lo poder que aura,
e ques tenga asaut e jent
es gart de pacha d'avol gent,
que non lor sia trop privatz:
15 mais de tôt si* abandonatz
ves celui que naft-ar voira,
e qu'en digua ben can poira
e sia finz e vertadiers
e a totz aquels plasentiers
20 que ab leis li puiran valer,
e cels quel poiran dan tener
am atressi e tengua car,
e que sapcha son cor celar.
e veus cal son li dart d'amor
26 que nafron suau ab dousor,
ez enaissi pot hom nafrar
lo plus dur que Ter ad amar.
andui son d'aquest dart ferit
et amdui seran Ieu garit,
30 sol qu'ensems sian ajustât,
car cascun n'a gran voluntat.
El palais tenon lor solatz,
car cascuns conta, so quel platz.
mas Brunesentz non au ni ve
36 faitz ni ditz, mais cels de Jaufre,
ni en ren altra non enten:
don plaing e sospira soven,
e trasal e frémis e mor
e pensa ades en son cor
1 ez ab h. BC, 2 aolesas A, anolecha:
proecha C 3 cant BÇ, 8 vilania (:-ia)
BC, 10 si esc. A. 12 e manque (7. 13 e
gart A, e g. se B. parlar BC. 14 ni non
C. Inr A. 15 del B. 16 aiql C, cels B,
18 el £. 19 plausentiers A. 22 els C,
23 sapza A, ^ ez mangue A, 29 am A.
30 que sen A. 32 Al C. lor A. 83 manque
C. e case. B, 84 ni au BC, 85 faich ne
dich C, deitz B, 86 ren aire A, re als re C,
ren alte B, senten A. 37 dun A, 38 e sallie
A, e reuiu Bj e uiu C.
247
XIHe SIÈCLE.
^
cor poira la sason yeser
qnel puesca entre sos bratz tener.
e Jaufre plain de Tantra part
e mor et esconpren et art,
can Te son cors gai e certes, s
qu^ades mor car ab lui non es.
Aissi an aquel jom estât,
e Brunesenz a comandat
c'om fassa leitz aparellar,
qn^ira jazer e repausar; 10
car la calors que n*es annada
l*a nn petit de mal greujada.
pueis venc a Jaufre mantenent
e dis li tôt suàu e gent
'seiner, vos vos n*iretz gaser, 15
e dieus vos don anuit bon ser
e al matin meillor levar,
qu*ieu m'irai atressi pausar.
mais paor ai queus enfujatz
anca nuit, can serem colgatz, so
aissi con l'autra ves feses.'
*non farai ja,' so dis Jaufres,
que, si m'ajut dieus ni sos sanz,
anz sai istaria detz anz
quom n'anes senz vostre comjat 25
ni menz de vostra volontat.'
dis Brunesentz 'en bon aur,
que ben dormirai plus segur.'
e es s'en ab aitant intrada
e fes castiar sa mainada so
que non fasson bruida ni nausa
e que laisen dormir en pansa
Jaufre si com pro cavallier,
que ben cre que Taja mestier.
Jaufre an ricament colgat ss
en un lieg gent aparellat.
1 can Bj q C. puesca C, 2 col poges en
C. son A. 3 Jaurrenz A. 5 cor A, 6 cant
ab B. lei C, el B, 9 leig C, faissal lieg B.
10 q_aira8 B, dormir A. 11 sen es Aj que es
B, q ÌA C. 12 grevada C, graaada B,
15 seine-iret A. 16 dins A. 19 que uos B.
20 colcatz A, 21 laatre A. ve^ B: nueig C,
manque A, 22 ja manque B. 24 sa .à,
chainsz C, VU A. 25 que A. nSne (7. 26 ni
a m. (7. 27 e J3, ab C, bona ora A.
28^30 que miels mcn tenrai per segura e
miels dormirai plus segur. e laîset lo en bona
aur BC. 31 qui B, 32 quel A. 33 jue J.
con pros A, 34 ql ba gran mestier C.
35 colcat A,
en que pogra suau dormir,
s'amors nol vengues assaillir,
mas yes amor non pot yaler
benestansa de ben jaser;
c'aitan ben dormiria en pailla
totz bom, pueis amors lo trebailla.
e el es ne si treballatz
que cent ves s'es la nueit giratz,
que non sent si jatz mol dur
ni gaire non esta segur,
c*ades pensa de la faisson
de Brunesen, quel cor li ibn,
que totz sos faitz e totz sos ditz
Ta sus sagellatz e escritz.
e pensa s'en nulla maniera
puesca conoiser la carriera
col puesca son cor descobiîr
ni Famor c' aissil fai languir,
e cant a pro pensât, noi ve
via mais de clamar merce,
e dis qu'enaissi lo dira
tan tost con veser la poira:
'Donna, la vostra grantz beutatz
el vostre cors jent faissonatz,
vostre oil, vostra boca plasent
el gais ditz c'al cor mi deissent
m'a si destreit, près e lasat,
que no m'avetz poder laissât
de neguna ren qu'el mon sia,
que totz es en vostra bailia
mon cor, mon saber e mon sen,
ma proesa, mon ardimen,
mon delieg e ma voluntat.
de tôt m'aves poder enblat,
que tôt es vostre mielz que mieu.
e sius avia dig: de dieu,
non deuria a mal tener,
car el vos a donat poder;
2 ves B. asallir A. 3 que vas C. 5 du
mira en pala A. 6 tutz homz por A, trabi
A, 7 nés C, aissi C, ensi B, 8 nés .
9 iat A, q no sab C. 11 délia A, 13 «
cor AB, 13 tatz-tutz A. fach-dicb C. dd
B, 14 la el cor s. escritz A, escrioh
16 conoise la cariera A. poira ja c. car. J
17 col A, 19 pron B, prou h A. .21 loi
25 vostre bels gabs plaszens C. 26 vis qi
B. vostra bella bocha riszens C. 27 liât
29 nulla B. que el B. mun A, 35 e tat .
36 si eus C, si B. 37 nun A, so JBC.
manque B, 38 nha C.
ROMAN DE JAUFRE.
2d0
r s*amor, douma cortesa,
voB a dat tant de proesa,
•resy de sen e de bentat,
tz aver hmnilitat
lOy c*aissi m'aves conques 5
streit e lassât e près
non veg: ni entent ni ang
aesc aver delieg ni gang
Yostr' amor, e si non l'ai,
lag vos die que morai. 10
r den, bêla domna pros,
Toillatz quUeu mora per vos,
nom podetz mostrar ni dir
1 per quem dejatz aucir,
car vos am: vens tôt lo tort. 15
per so voletz ma mort,
it farez a mon vejaire.
nuil dreit nom val ab vos gaire,
tôt es en vostre voler.
merces mi degra valer 20
\a qner, bella domna cortesa.
sni folz e ben die folesa,
ja cnit s*amistat aver.
lai ansaria querer,
1 no sui d'aqaela valor x&
1 mi fos be messa s'amor,
' es riqua e de gran affar
is de bentat non a par;
on non a nolla persona
s'ella s*amistat li dona, so
non s'en tengna per pagatz.
non sni ieu ben estragatz,
mi cnit qne a mi la don,
î mais nom vi ni sap qnim son?
i'en, que ja non s'avenria. as
t*en e ten deman ta via.
3118, e con puoc anc dir?
a ja cujava ades morir
son certes cors non vesia,
t jom plorava e plagnia, 40
B jB. 2 tant dat A, 5 m* manque BC,
rancnt BC, 10 vos manque C, qieu C,
ona B. 12 uulatz A, 13 non A, nO C,
sen A. 15 am vos B, 18 non A^ no C.
O. 19 tat A etc. 20 deza C, 24 com
msaiai iea en(][iierer BC, 29 qael BC,
eia UÍ. 31 81 tenues C, 33 car B,
on ^ qi C7. 37 dieus con paesc B,
I dis el col puosc C, 38 des B^ manque
1Á> to A, Qades ploraua CB. plannia A,
e ara cant ab ella son
quem n'anes, non tenc a bon.
adonx e quai consel penrai?
que quant la veg, lom dobla mai
mon mal, mon trebal, ma dolor.
aisso non fo lo anc amor,
anz es lo pejer mal del mon,
qu'en totas guisas mi confon
e m'auci em ten en destreg,
atrestan ben can non la veg
con can puesc ab ella parlar.
e aisso con puesc ieu durar?
tôt m'er a soffirir mond:
mas merce cre que trobarai,
que jam fes ella bel senblant
em a servit et onrat tant,
jent acullit e jent profert
que ben pose conoiser apert
que per entendensa d'amor
fetz c'a mi donet la flor.
ara conosc que non ai sen:
aissi vai de la folla gen,
que montas sasons s'esdeven
c'uns folz hom si cujara ben,
s'una pros domnal vol servir,
que de s'amor ^ja désir
e cuja ben esser amatz,
e aquo es fina foudatz.
de me puesc atrestal veser,
que s'aquesta m'a fait plaser
ni gent aculit ni onrat,
mi fas scgur de s'amistat.
per quai valor, per quai proesa,
per quai beutat, per quai riquesa,
que aja ni que en me sia,
aurai s'amor? noi conosc via
mais aquesta c'om ditz d'amor,
que non vol ergoil ni ricor:
1 car ab X 2 nmic tenc ^. 3 e manque
B, en p. B, perai A, 4 qoam A 6 fa lo
Aj fon B, 7 m» A, 9 em X destreig: veig
AC. destreitz : veitz B, 14 cuig CB, 15 que-
ram B, 18 pose A, en apert C, 19 entenensa
A, 21 aÌBSi conac qnieu A, 22 manque A,
24 homz A. 25 près A, amar ni servir per
son bon estar A, 26 aprèi ce vers A ajoute
e ia non i cnida faUbr. 27 ctiian C, anz c.
^ ben] déliai. 27,2S%fUervertÌ8 A. 28 aicho
C. 29 pus ^ 32 si massegnr C, 88 noler
A, 35 a. en me ni sap quem s. B,
251
Xm« SIÈCLE.
donx Taurai eu, que non son ricx,
mais ben serai verais amicx
senz erguel e senz tôt engpan
ell servirai de bon talan/
Aissi tota la nuit si plais
e estet en aquel pantais
que anc de sos oils non dormi,
e Brunesenz plang atressi
e sospira soven e greu
e prega amor e pois deu
que d' aquel mal consel li don,
c'aissi Tauci contra rason.
'car outra rason m'ausi ben
amors, qu*en me no faill de ren,
qu*ieu fas tôt so quem manda far
e am cel cui mi mand' amar.
e s'ieu fas son comandament,
a tort m'auci mon escient,
a tort? no fa, anz a gran dreg,
qu'ieu non o faz si con far deg.
si fas: non am ieu donx Jaufre?
non ieu, car ren nol fas. per que?
de tôt so que tain ad amie
cuig lo ben amar, car o die.
non fas ges, als i a mestier,
mon parlar non val un denier,
si fai. non fai; ans die foUor
en ai l'enemistat d'amor;
car s'ieu Tai convengut que Tarn
e non o fas, a tort m*en clam,
que si m*auci nim dona mort,
el aura dreit es ieu n'ai tort,
e donx, lassa, que m'en farai
s'amors nom conseilla? non sai;
del tôt mi met en sa comanda
e farai tôt so qu'elam manda,
amors manda que a Jaufre
renda m'amor, mon cor e me,
e tôt lo meta en abandon
per far so que li sia bon,
que ja de ren non Ten desdiga,
qu*enaissi o deu far amiga.
6 aquo farai ieu volonteira,
sol quel plassa que m*o enqueira,
car amors non deu jes voler
qu'ieu Tan pregar ni enquerer,
que mos pretz s'en abaissaria.
10 donna deu aver seinoria
d'aitant que hom la deu pregar,
e ela deu o escoutar.
e s'aqueir amor non Tagi-ada,
non Tescout mas una vegada,
15 que nol deu jes so far entendre
que non Ta en cor as atendre.
e sil agrada ni tant es,
fassa s'en apregar très ves,
car ja vergoigna non sera
so a aquel que l'amor querra,
s'ella s'en fa très ves preguar,
ans lan deura tenir plus car;
c'ades es om plus envegos,
plus cobes e plus volontés
s& de causa quel ven a plaser,
can ve que non la pot aver,
e puis can l'a es miels garada
que cela que non es presada;
car causa vil non es trop bona:
30 per que domna, se s'amor dona
ses querre, non es tant honrada
con es cella que n'es pregada.
e per so es dreit qu'ieu esper
qu'el me vengua m'amor querer.
35 e si non lam quer, con sera?
laissarai me morir? non ja.
e annarai l'en pregar eu ?
hoc, ans quem lais morir, per den.
1 qieu C, 8 plais B, 10 e poisas B,
14 fai A, 15 fas manque A: fach O, faitz
B. 16 que mi BC, 17 mandament A, 18 ecient
A. 19 na BC, dreit A, dreig C, dreitz B,
20 deig AC, deitz B, 22 non -B, noi C,
23 qstaing C, 25 ges manque C. qalre C.
aire ma B. 27 fait-fait A, sol faich no fach
(', sils faitz non faitz B, 28 V manque B,
29 q silhai C, cant se lai B, qnea B. 82 el
na (nha lo) BC. n'ai] lo C. 33 que m'en]
doncx q C, ieu e quem B, 34 non consela A,
36 qela C, qnel mi J8. 37 qieu BC, a]
ani AC.
1 ein bandon B. 2 tôt so quel B. 4
e. deu BC, 5 aicho C. 6 me 3. 9
sen A, 10 donor daner de ^. 11 lam
12 dci C. 15 dei C, 16 nenoa en
17 si A. 18 pregar A. 19 vergonn» A,
B. 20 saraor B, 22 len deu B. dreg«
23 uolontos B. 24 cubert A, deaircM
26 aei C. 27 mils A, 29-32 manquem a
loi B. 34 qem uenga m'a. euq aérer (aqiMi]
CB, 35 lan A, 36 laisar mai m. nom
ja a
ÂRNAtJT DE CARCASSES.
264
li eu desonor?
que forsa d'amor
ing, que m'en pot forsar
es ieu non la puesc contrastar,
car en me vol &r aparer
sa seinoria e son poder.*
ARNAUT DE CARCASSES, NOUVELLE.
m. de Paru, La VaU. U, /o/. 148.
verdier de mur serrât
l'un lorier folhat
dr' un papagai
corn yeus dirai.
don' es vengutz
le lonh salutz
ma, dieus vos sal,
y, nous sapcha mal
per que soy aissi
vos en est jardi.
cavayer c'anc fos
itz el pus joyos,
lo filhs del rey,
bastit lo torney
salutz cen mil vetz
per mi que l'ametz,
^os no pot guérir
imors quel fay languir,
c may per ma fe
^vetz aver merce:
lay, morir vol per vos
autra viure joyos.'
dona li respon
*araic, e don
futz e que sercatz?
retz enrazonatz,
zetz dir que dones
le las prezentes
)me crestia.
debatutz en va.
s vey tan prezentier,
li en sest verdier
r 80 que volres,
rai C. 2 forsaraen B. 3 az en
d. B. destreig A, m'en] em B,
15 azaut. 16 filh. 17 a per
qaem. 24 siens, et souvent ieu
25 per autre. 27 dig. 36 volretE.
que noy seretz forsatz ni près.
5'e pezam per amor de vos,
car es tan azautz ni tan pros,
car m'auzetz dar aital cosselh.'
'dona, et ien m'en meravelh,
car vos de bon cor non l'amatz.'
10 'papagay, be vuelh sapiatz
qu'ieu am del mon lo pus aibit.'
*e vos cal, dona?' *mo marit.'
*jes del marit non es razos
que sia del tôt poderos:
15 amar lo podetz a prezen;
après devetz seladamen
amar aquel que mor aman
per vostr' amor, ses tôt enjan.'
'papagay, trop es bels parliers;
«0 par me, si fossetz cavayers,
que jen saupratz dona preyar:
mas jes per tan nom vuelh laissar
qu'ieu nous deman per cal razo
dey far contra luy trassio
25 a cuy ay plevida ma fe.'
'dona, so vos dirai yeu be:
amors non gara sagramen,
la voluntatz sec lo talen.'
*vos be dizetz, si dieus m'ajnt:
80 ab tan vos ay ieu doncx vencut;
qu'ieu am mo marit may que re
que si' el mon, de bona fe,
e lunh autr' amador no vuelh.
com auzas dir aital ergnelh
85 qu'ieu am la on mos cors non es?'
*dona, erguelh non die yeu ges;
par me queus vulhatz corrossar.
pero sim voletz escotar,
1 nol p. ies B. lo Â. 3 se-sen B. 2. 3 quen
me vol mostrar lo poder quel seus am quei
deu auer A. 6 azaut. 19 bel. 28 voluntat.
255
Xin« SIÍX^LE.
ja per razo nous defendretz
d'Antiphanor que non Tametz.
bon die et es dreitz veramen
que devetz amar a prezen
•vostre marit may c'autra re;
après devetz aver merce
de luj qui mor per vostr' amor.
no vos membra de Blancaflor
c'amet Floris ses tôt enjan,
ni d'Izeut que amet Tristan,
ni de Tibers cant al pertus
anet parlar ab Piramus,
c*anc nulhs hom non lan poc tornar?
en liejs vos podetz remirar.
cal proy auretz, s*Antiphanor
languis per vostr* amor ni mor?
lo dieus d'amor e las vertutz
say que von rendran mais salutz,
et yeu meteys, que dezir n'ay
de vos tôt lo mal que poirai,
s'en breu d'ora nom autreyatz;
que s*el vos ama, vos Tamatz.*
'papapay, si dieus m'acosselh,
encaraus die quem meravelh,
car vos tan gent auzi parlar.
e pus tant me voletz prejar
d'Antiphanor vostre senhor,
luy reclami pel dieu d'amor.
anatz vos en, qu'ieus do comjatz,
e pregui vos que li digatz
qu*ieu en breumen m'acordaray
que pels vostres precx Tamaray.
e si tant es quem vuelh* amar,
d*aitan lo podetz conortar
que ja de luy nom partiray*
e portatz lim aquest anel,
qu'el mon non cug n aya pus bel,
ab sest cordo ab aur obrat,
quel prengua per ma amistat.
e gardatz vos que non estetz,
en sest verdier m'atrobaretz/
ab tan lo papapays respon
'dona', fay sel, *si dieus m*aon,
mot a aisi azaut prezen,
et ieu portar Tay veramen;
e car avetz tan bel esgart,
saludar Tay de vostra part,
dona, sel dieus que no mentic
5 vos do d'Antiphanor amie,
em lays vezer c*abans d*un an
Tames de cor ses tôt enjan.*
ab tan parte lor parlamen
de layns, car ac gran talen
10 de la don* e d'Antiphanor.
del verdier joyos ses demor
dreg a son senhor es vengutz
e comtal co s'es captengutz,
. e pueys Ta dit *senher, jamays
ifi non er noiritz tais papagays,
que tan digua per son senhor,
com yeu ay dit per vostr' amor.
dins el verdier m*anei suau:
no voila qu'en mon esdau
80 se pogues mètre nulha res;
may volri' esser soutz que près,
la dona trobey veramen,
de vostr' amor li fi prezen,
e tramet vos aquest anel,
25 qu'el mon non cug n'aya pus bel,
ab sest cordo ab aur obrat,
quel prendatz per sa amistat.
e prendetz lo per sa amor,
que dieus von do be et honor.
se mas jes no say per cal razo
nos prenguam sonh ni ochaizo
que puescam el verdier intrar:
jes no vos en say cosselhar.
mas ieu metray foc a la tor
86 et al solier per vostr' amor;
e can lo focs er abrassatz,
poiretz intrar be per espatz
ab vostra dona domneyar
6 lieys tener et abrassar.'
40 Antiphanor respon breumen
'tomatz premier al parlamen
a lieys parlar, si a vos platz:
doncx sestas razos li mostratz.'
ab tan parte s'en ambeduy
1 nol. 2 lames. 3 veramens. 4 amar
iUUiòle. 8 no illisiòle. 10 dizeutz. am. Tr.
ccupé. 11 tua coupa 18 lan man^e. 17.23
dieu. 2ô auzi manque, 81 m^ac. en br.
39 mamistat. 42 papagay. 48 m*aon] bem don.
2. 3 esgartz: partz. 4 dieu. § />cu/-^irep«J^
de lor. 11 ses lonc d. 12. 18 veiig>«'
captengut. 14 dig. -ay(:-ay). 15 *^
17 dig. 18 miray. 27 samistat. 28 per 1» !
soamor. 29 dieu. 33 aon say. 96 ^
37 be manque. 44 abeduy.
ARNAUT DE CARCASSES.
258
apagays vas luy
e ses enjan.
er s'en vay volan.
)et sotz un pi,
n son lati:
ieus que vos crietz
que may voletz
mal e d'encombrier,
^ostre cavayer
T tan lialmen
vos ses falhimeu/
m acosselh dieus,
Ì0 mons era mieus,
de bon cor
t d'Antiphanor.
verdiers es trop claus
3 non an repaus,
tro al mati,
ueg non prendo fi.*
f sabetz cosselh?'
10 m'en meravelh,
Ih non y sabetz.'
a: ar m'entendetz.
' vas mo senlior
cossiros d'amor.
eg Ten menaray,
lur l'en aduray;
; portaray, sius play,
ray fuoc al cloquier
et al solier.
)cs sera enpres,
1 tug demanes,
i per fort escantir.
etatz lonc albir:
luy e faitz l'intrar,
îtz ab luy parlar.
osselhs vos par bos,
t qu'en ajal gilos
uy aver delieg
el en un lieg.'
loua ditz *platz me,
querre desse.'
>apagays vay s'en
inor quel aten.
aval l'a trobat,
len. r> (lieu, criet. 7 do so
13 trastot \o mon. 16 verdier
. 31 foc. 32 coiTon. 37 cosselh
lay.
>CH, Chrestoniathie.
de son garnimen adobat,
elm et ausberc viest sobre si
e caussas de fer atressi,
80S esperos d'aur tenc caussatz,
b s'espaza sencha a son latz.
el papagays li venc denan.
'senlier,' fay sel, *al mieu semblan
a nueg veiretz aisela re
que may amatz per bona fe.
10 vostra donaus manda per mi
c'anetz vas lieys tôt dreg caml
viatz, e cavalguatz suau:
lunhs hom no sapcha vostr' esclau,
ni lunha res ses devinar
»
16 no puesca saber vostr' afar.
mas fuoc grezesc nos fay mestier
en ola de fer o d'assier;
ieu l'enpenray entre mos pes,
faitz mel liurar tost et ades.'
»0 Antiphanor isnelamen
lin fay liurar a son talen.
tan cavalguero per viguor
que la nueg foro prop la tor.
las gaitas sono pel cloquier,
s 6 l'una va e l'autra i'enquier.
devo velhar tro al mati,
car lunha nueg non prendon fi.
ab tan Antiphanor dissen,
et a pauzat son garnimen
30 de près son caval tôt entier,
mas solamen son bran d'assier
que vole portar senh a son latz;
e nol es ops, d'aissom crezatz,
car ses temens' ab cor segur
86 es vengutz tro al pe del mur.
el papagays de l'autra part
intr' el verdier, car trop es tart
de mètre foc, car so senhor
laisset tôt sol senes paor.
40 denan la dona venc premiers,
aisi com si fos esparviers,
s'anet pauzar denan sos pes
e pueys l'a dit tôt en après
'dona, mo senhor ai laissât
46 al portai major dezarmat.
pessatz de luy e faitz Tintrar,
qu'ieu vauc lo castel abrandar.'
6 -ay. 25 sen enquier. 27 luna. prendian.
36 -ay. 40. 41 -ier. 43 dig.
259
XUIe SIÈCLE.
'papagay, per mon essien,
fag u'ay tôt assenhadamen.
las claus del castel ai près mi,
vec las vos sus aqnest coissi.
anatz mètre foc al castel/
anc may no cug per luuh auzel
fos aitan ricx faitz assajatz,
com aquest er, ni comensatz.
el papagays seladamen*
de las la tor prop del terrier
lor vay mètre foc al solier.
de vas quatre locx s*es empres,
el critz se leva demanes:
*a foc î' crido per cominal.
e la dona venc al portai
e a ubert ses comiat
de las gâchas e mal lor grat.
Antiphanor intr* el vergier:
en un lieg de jos un laurier
ab sa dona s'anet colcar.
e lunhs homs non o sap comtar
lo gaug que fo entre los dos^
cals pus fo del autre joyos.
vejaire lor es, so m*es vis,
c'aquo sia lor paradis;
grans gautz es entre lor mesclatz.
el focs fo totz azamortatz,
ab vinagrel fan^ escantir.
el papagays cuget morir,
tal paor ac de son senhor.
5 al enans que poc venc vas lor
e es se prop del lieg pauzatz
e a lor dit 'car nous levatz?
anatz sus e departetz vos,
quel focs es mortz tôt ad estros/
10 Antiphanor ab cor marrit
s'es levatz e pueys li a dit
*dona, quem voldretz vos mandar?*
*senher, queus vulhatz esforsar
de far que pros tan can poiretz
15 en est segle tan cant viuretz,*
fay se vas el, baizal très vetz.
Antiphanor s'en torna leu
com filhs de rey ab son corrieu.
so dis nArnautz do Carcasses
so que precx a faitz per mantas res
e per los maritz castiar
que volo lors niolhers garar,
quels laissen a lor pes anar,
que may valra,
t» e ja degus noy falhira.
PEffiE GUILLEM, NOUVELLE ALLÉGORIQUE.
Ms. de Iàri8, la VaU. 14, fol. 147.
Lai on cobra sos dregs estatz
que naicho las âors per los pratz,
e brotono bruelh e boscatge,
e son gai li auzel salvatge
e li albre vestit de nuo,
ieu m'estava a Castelnuo.
e levie me un jom mate:
era dos temps, clars e sere,
ses bruma e ses ven e ses nauza,
el temps que chanta la alauza,
lai en pascor.
et ieu volgui vas mo senhor
2 tôt lassemamen. 7 tan. 9 -ay. 13 crît.
19 iotz. 26 Inr. 34 ensere. 35 ces ven.
36 lalauza. 38 et manque.
anar, que te cort a Murel,
per que Tanar me fo plus bel,
e cochie fort mos cavaliers
80 que digo a lors escudiers
que prenguan lors armas de brin,
qu'enquer passarem Corbairiu,
sil dia dura.
ab tant anie m'en Tanbladura
86 tôt mon cami,
parlan d'en Folcuens e d'en Gui,
cal amet mai.
ab tant vec vos venir de lai
1 foc. adz-. 3 -ay. 7 ac lor dig. 9 ^
11 levât, la dit. 18 filh. 19 nftr. 23
la laisse. 33 cil dias.
PEIRE GUILLEM.
262
e fort e sobrier
'eg e ben talhatz.
a quel conoscatz:
ve de Ihni fa festa,
bloy sus eu la testa,
a cara vermelbs,
ac lo solelhs,
fo del clar mati;
18 bom que fos aqui
; gay ni menbs iros.
ac vars i amoros,
«Is e gen formatz,
foro, 80 sapcbatz,
s que non es argens,
3ca e rizens ;
col, la gola blanca
eus ni flors sus en branca,
illas e costatz,
» fon gros e cairatz,
dalgatz per sentura,
per la forcadura,
x)icbas de faisso.
t un sabato
g ab esmerauda:
le anet en caussa,
vestit de flors,
versító colors,
liai de violas
ibrecot de rozas,
de vermelhas flors,
hom non vi gensors,
^p una garlanda
gaug ab alamanda.
del palafre
e non mentrai de re:
negra e Tuna anca,
om avori blanca;
drecba ac biza
Ta tota griza,
testa vermelha,
gua la una aurelha,
res el fo ferrans,
rop pauc ni trop grans.
lel. 7. 8 ces deux vers 8<yiit imités
le Jaufre: e fon per la cara ver-
'erit 11 ac lo soleiL 54^. 13 fo,
J ç/. Jaufre 81* qae nena gelada
ica. 39 e mnnfpt^. 41 cli.
de la sela senes messonja
puesc ¥08 dire cossi fo conja:
tug li arsso foro de jaspe
e la sotzsela d*un diaspe,
& el cuer fo d*una serpentina
que valc tôt Taver de Mecina.
Tus estriop fo de calssadoine
e l'autre fo de cassidoine.
lo fre nil peitral ses doptausa
10 comprar no poirial rei de Fransa,
e que Ihi valgues Temperaire;
car tôt lo tesaur del rei Daire
valo doas peiras quel so
et anc lauram d*aital faisso
16 non vi mais nuls hom batejatz;
que Taver de trenta ciotatz
val lo carboncles qu'es al fre,
que la nug escura al sere
viratz cum pel bel jom d'estiu.
so anc cavasier plus agradiu
no vitz, plus bel ni plus auzart.
et anet li de Tautra part
una doua mial tans plus bêla
que glai ni flor, can renoela;
s6 ni neu ab gel, can cai en branca,
non es de la mitât tant blanca
cum la gola nils pes nils mas.
e de la cara soi certas
qu'es plus blanca e plus colorada
80 que roza de mai brotonada:
veus tota sa fina color.
e portot garlanda de flor
eus cabels que son lonc e saur,
que per ma fe sembleron d'aur,
85 tant foron belh e resplandens.
huels amoros, gais e plazens
ac, e non cara estrunada,
e fon graila e grassa e dalgada,
e no portet vestir de sbrgua,
4 ans portet be vestir de Ihirgua,
mantel e blial e gannacha.
plus fo escaflcha e be fâcha
que doua que hom puesca trobar;
car anc dios non formet sa par
45 de gran beutat e de cunhtia.
e que voletz que plus vos dia?
1. 4 cela. 10 no poiria comprar lo rei.
11 qui. 18 isso. 29 colrada. 31 tota
tnantiue, 39 dessirgua. 42 plus] e.
9*
263
XlIIe SIÈCLE.
2M
quel fre el peitral e la sela
val mai que Taver de Castela
ab los V regemes d'Espanlia.
el palafre fon de Bretanha,
e es plus vertz que erba de prat,
e fo vermelha la mitât,
e la cri e la coa saissa;
e per la cropa una faissa
ac plus blanca que flor de lir;
e valc dos tans senes menti c
quel palafre del cavasier.
ab tant vec vos un escudier
e una donzela après.
e fom vejaii'e que portes
un arc d'alborn bel per mezura
e très cairels a la sentura:
laus es resplendens d'aur fi
e r autre d'acier peitavi,
gent furbit e gent afilat,
el ters es de plum roilhat,
ab una asta toi*ta de boih,
ab que fier tôt amador moih
e amairitz cant vol trair.
de la donzela ses mentir
no sai si s*es bruna ni blanca,
quels cabels li van tro part Tança,
si que cobren tota la sela,
qu'om non ve arsso ni sotzsela;
davan li van tro al artelh.
e portet un blial vermelh;
mas ieu no sai si s'es be fâcha,
que, cum si agues capa o ganuacha,
la cobro per tôt li cabelh.
et anc no vitz plus bel parelh
del donzel et de la donzela.
e que cujatz que faria ela?
anet chantan un clian noel,
si qu*entindol boi e li auzel,
e s'en laissavo de chantar.
e chantet gent azaut e clar,
e dih *dona ses amador
e cavasier senes amor
deuria 'n aze cavalguar,
per tal qu'om los pogues triar
de mest cels qu'amon lejalmen;
e dona c'ama per argen
1 cela. 9 ac manque. 24 ces.
27. 28 cela. 38 en tindo li.
41 ces.
25. 31 ces.
39 essen.
ni sap son mercat al colgar,
volgra Tavengues ad anar
en camia desafiblada.'
Ab tant vec vos per meg Testruda
5 venir la dona el cavasier.
et ieu saludie los premier
e dissi 'senher, dios vos sai
e vos gart d'ira e de mal,
vos e la vostra companhia.'
10 et el dih 'dios vos benezia,
Peire Guillem, eus laih trobar
dona queus am de cor lejal,
que tant lonc tems Tavetz sercada.'
*senher, et ieu ja Tai trobada,
16 do cui soi ieu mial tans que mieus.'
*e vos podetz ben esser sieus,
Peire Guillem, qu'ilh non es voetra.'
'senher, pel bel semblan quem mostra
me teni de lies per paguatz.'
to 'aichi paih hom d'amor los fatz/
dih la dona, 'bels amies fraire.'
'dona, e s'ieu Tam ses cor vaire,
no me pot be valer merces?'
*amics, e merces en que n'es,
Ì5 que anc noca fo en son repaire?'
*ei fo, dona, ges non a gaire,
que vole qu'eu fos ses autre siens.'
'a mal senhor laissa hom sos fieus^
amies,' so dili lo cavasiers.
so *e qui no pot passar estiers,
senher, per que los laissara?'
Teiro Guillem, car servira
cum hom forssatz, c'als non pot faire.'
*senher, per Tarma vostre paire,
86 diguatz me don me conoissetz,
mas ta soven me mentavetz?
car remanetz enuegh ab mi,
car anc per ma fe non aigui
un osde que tant m'abolis.'
40 *ni anc nulh tems home no vis
que ta be fos per tos tems vostre.'
'doncs estatz ab mi qu'eus o mostre,
qu'eu vos o quior per amor dio.'
*e no remanra aitant lio,'
46 s'a ditz la dona, 'mas li platz.
9 vostra] dona e la. 11 eic. Peire H
15 tant. 17 qucla. 27 quen. 37 car mamqm
39 un manque, 42 estât, queu soi vostn
43 queus o. 41 nos remanh.
BEBTRAN CARBONEL.
266
is de fontaina e de pratz
tetz, e près de boscatge,
;astel nos so salvatge,
3 partim dels Catalas,
nhs ii*i trobam de vîlas
gentils de Tencontrada.'
m bêla alberguada
estaretz, e luenh de castel.
en un verdier, claus de rauzel,
estaretz sotz un bel launer,
on cor fontaina sul gravier,
6 fresca, freja, clara e genta.'
*aital fontaina m'atalenta/
dih la dona el cavasier.
œBLAS ESPAKSAS DE BEKTRAN CARBONEL.
iler der provenzaiùchen Litteratur von K Bartteh, Stuttgart 1856, P. 5 8$. Str, 20.
26. 32. 41. 59. Comparé avec le ms. franc, 12472, fol. 1* (hj.
1.
trops es mais, e qui lo trop
non peza, io
cabals; per c*om deu totas ves
ils, mezura en tôt meza:
» als mas mermar so quez es
îreisser y tota via
I failh, per qu'en fa folia 15
despen que non ha de poder;
LS n'ai vistz en vey d'aut bas cazer.
2.
homes trobi de mal plach,
ms c'o son per paureza;
'es non esta fort lach
3ls que an gran riqueza;
tz ditz que necessitatz
By, et es veritatz.
tz dreitz que cor d'atendre
i comtar per fach e prendre;
18 paures deu atrobar perdo
iii, cant falh promessio.
3.
\8 say ques van rebuzan,
avutz bon e certes;
I. 9 qai a trop sa deza b, 11 es b.
. 13 que D. 14 creiser b, 15 qu'en
anque D. que fay b. 16 qui non b,
i con b. 22 estan />. 25 et] aise b,
b. dretz 6, dreg D, 27 per f c. p.
XI b. 29 can pasal iorn de sa p. b.
que b, 33 agur bons ez adreg b.
to
«5
30
e s'anc los lauziei nulha ves,
ar los puesc ben anar blasman.
car qui fay mal e layssa be,
non deu aver lauzor per re
del be que fes, pos qu'es laissatz;
car bes pren fin, cant mal es comensatz.
4.
Bertran lo Ros, yeu t'auch cobla retraire
en tant cars rims que huey non es persona,
qu'en lo semblan respost te pogues faire:
per que tos cors a saber no s'adona.
no fai valor sel qui nus vol sobrar,
cant es armatz, ni deu nulhs comensar
segon razo obra c'a fi no venha:
per qu'ieu ti prec hueimay tos cors s*en tenba.
5.
Savis homs en re tant no falh
com can cre lauzengeira gen,
qu'ieu ai vist e vey dar trebalh
ses colpa sovendeyramen.
per que totz homs que savis sia
deu saber la vertat enans
de tôt fach, e pos la sabria,
deu punir et esser jutjans.
8 vetz D. e sieu anc 1. 1. adreg b, 12 el
be D, pus que Z>. 16-23 manque b, 23 ton.
26 res Z>. 27 con en cres b. 28 nai v. en b,
29 Bouemeiramen b. 32 totz fatz b. pus D,
267
XlIIe SIÈCLE.
2B
CHASTEL D'AMOKS.
Ms, du Vaticain 3306, fol, 1 : la première page eêt effacée.
Las portas son de parlar
al eissir et al entrar:
qui gen non sab razonar,
defors Taven a estar.
e las clans son de prejar:
ab cel obron li certes.
Dedinz la clauson qu*i es
son las maizos dels berges,
on Testraing fan lor conres:
se son trop adreitas res,
jojas et anels trames
per entreseignas d'amor.
Lainz son li vavasor,
cels qui servon lor seinbor,
donzellas de gran valor,
qu'om prega per grant doucher
de son be e de s*onor,
aqui on es majoratz.
L'autre portais es fermatz
totz temps d*estar als privatz
de baisars soau donatz,
no ges com voillan a patz:
e pois aquest es passatz,
pois noi ha nuil defensal.
Mas qui pass' aquest fermai
e plus aenant non sal
aferir fa res a mal;
e cil qui met retenal,
pois hom en aitan i fal,
non sap gaire pro d'amar.
Lainz se deu gran seing dar
qu'om nol puescha engignar
qui Yol a forcha gardar;
que sel pas laissa passar,
ja pois aenan nol gar,
mais métal en chausimen.
2 e al. 4 liae. 8 maszos. 9 o-lur.
10 adreita. 11 e etc. 16 qho. 18 o es.
19 portai. 20 al pluatz. 21 basar. 22 uillan.
29 e aitan. 31 Âinsz se de. 32 qho nol en
p. gignar. 34 lassa.
Dedinz aquest mandamen
estan dolcess* e joven:
d'acuillir e de presen
son e de respondre gen
5 e d'atendre convinen:
pois ja noi er fais negus.
Las salas el tom desns
son de manear les plus
e de jazer en luec dus,
10 totas nudas ab los nus,
e las fenestras e Tus
son faitas de bels semblans.
Primer li mur fan enjans
de gran mal e de afans,
16 que fan sofrir als amans,
très ques ajan lor talans,
quar non Tacordon enans:
don Tan ben reconogud.
Las chambras son de salud,
'.'0 al partir qu'il an agud,
e de plaidejar lor drud,
quan forfaig i es nascud,
e de celar car tengud
ester aqui on a loc.
î& Lor celarer e lor coc
son tuit de ris e de joc
e de parlar ses enoc:
lainz non cal autre foc
mas amor, per que o moc
to qui lor fai estui tôt Tan.
Lainz non venon ni van
merchadier ni negosan,
ne ja re qui a talan.
hom per aver noi deman,
35 mas sol se qu'es de gran fan,
qu'aise tenrian a mal.
2 reuen. 3 dacngn e. 6 faill. 12 b(
semblan. 13 lo. en nan. 14 afan. 16 vbM
16 q sazan lor talan. 17 enan. 18 i^
nogad. 20 q lan. 21 lors. 24 o a 1>*
25 e lur coec. 26 joec. 27 enuec. 28 fe*
29 u moec. 30 lar. tôt manque, 8S ••
chadier. 35 ce. 36 qaico.
\
270
BONIFACI CALVO.
Baynouardj choix des poésies originales des troubadours 4, 226-227.
10 m*es g^eu s'en non sui ren prezatz doncs qui venz tan descabdelada gen,
tengutz entr* esta gen savaja non fai esfortz don pneg en pretz valen.
, nim platz ges s'amistatz, E si no fos la follors el pecchatz
cab hom a cni proeza plaja; que nais del vostre descort, tais s'asaja
tôt so mi peza fort qu'il es s leumen a far so que mais vos desplatz,
ianz, car s'il esser volgues queus for' aclis, car res tant non esglaja
acort, SOS grans poders leumen vostres guerriers ni tant lor desplai ges
totz cels per cui mal en pren. com farial vostr' acortz, s'el pogues
Genoes, on es Tautz pretz honratz entre vos tant durar enteiramen
soletz sobrel gen que par qu'aja lo que poguessetz d'els penre venjamen.
itres faitz decazutz e sobratz Car il sabon que léger nous donatz
b que totz vostr' amies s'en esmaja. de vos veiy'ar, mostron que lor desplaja
icortz qu'entre vos es jos mes, so que pro vetz los avetz malmenatz,
iz vos luec a tornar los fîres tant que greu es luecs on hom nol retraja,
bochas de cels que per conten i» que trenta d'els non esperavon très
: mest vos si van desconoissen. de vos, per c'ab pauc non es dieus repres,
lo contenz es tant mest vos pojatz car de tal guiza vos a tout lo sen
L non chai, greu er que nous dechaja, queus sobron cil que no valon nien.
ros guerreja, vos vos guerrejatz Venecian, ben sapchatz qu'obs vos es
os venz, ar nous cug quel n'eschaja 20 que si' ab vos dieus cohtrals Genoes,
bon pretz, car nous platz vostres bes; car ab tôt so qu'el vos lii val granmen,
a gang quant al'autr' es mal près: vos an il tout tan qu'en vivetz dolen.
BERTOLOMEU ZORGI.
Archiv filr dos Studium der nèueren Spraehen 84, 182.
col fuocx consuma totas res, qu'il es tant pros, fi'ancha, bella e certes,
\ amors lo cor ois deigna assire c'aissi cum es d'un fruich gensatz uns ortz,
ssamen queil pogues contradire, s 5 es lo segles de lieis totz enansatz;
del tôt al cor vencut e près; qu'en lieis reviu jois, dompueis e deportz
mos cors contradir noi pot ges, que moriron quand fui del gaug mermatz,
1 en lui assis ab tal esfortz qu'en lieis m'er gen, s'a dieu platz, restauratz.
ot eu m'era ab lui acordatz, E car aten que mon gaug restaures,
quem fetz autan la dura mortz,to ben dei poignar d'esser adreich servire;
lar chan et amoros solatz, per qu'ai pausat mon cor e mon désire
is qu'er chant e sia enâmoratz. en far e dir tôt so qu'a lieis plagues.
d'aitan puosc dir que m'es ben près, mas si ja fos que grazir lom deignes,
m'a faich tant plazen dompna eslire tôt atressi cum guida ries conortz
ch ne pot totz hom esser chausire, 8& cellui qu'en mar es a perill estatz,
lieis es complidamen totz bes, quan ven en luoc on aisitz l'es bons portz,
ran a totz. 14 luecs. 23 faosz. 12 lur.
271
XlIIe SIECLE.
272
guideram gaugz e conortz da totz latz,
e seriam de tôt mal esloignatz.
Mas si nois taing que grazir loin degues,
per merceil prec que mos digz non Tazire;
c'aissi cum es de quant dieus vol grazire
rendutz qu'estai penedens e confes,
enten grazir tôt cant fairem volgues,
qu'estiers fora trop sobranciers mos tortz,
car de Tafan qu'en s'amor fos donatz
séria honratz cel cui s'ataing guisortz,
tant sobreval sos adreitz cors prezatz,
per que m*es bel tôt aisso qu'a lieis platz.
Qu'ab tal voler sui a lieis servir mes
que d'als non ai penssamen ni cossire
mas cum pogues tant per lieis far e dire
qu'en retener mi per sieu s'acordes;
e del mais fos cum a lieis agrades,
car sol fos faitz en lieis aitals acortz,
aissi cum es senes par sa beutatz,
volria amors c'a mi vengues la sortz
d'esser de joi senes par avondatz
sobre totz fins amans afinatz.
Pero tais m'a ses tôt aisso conques
quem plagra neus o si 'lam volia aucire;
per qu'eu nom plane si 'lam fai greu martire,
ben c'a morir m'en avenra, som pes,
10
si no m'en val chausimens e merces;
car mi destreing us désirs qu'es tant foria^
qu'ieu sui aissi de paor tormentatz
cum tormenta temenssa e desconortz
5 lo faisan qu'es en tal albre pausatz
on ve l'austor qui es sobremontatz.
Ai, pros dompna sobrevalens, nous p^^^s
si 'naissius sui de m'amor descobrire,
qu'estiers non puosc de mort esser gandirea^ ^
tant m'a greumen mos désirs sobrepres;
car en vos a so qu'estort m'agra ades,
sol vos proses d'omilitat recortz:
per c'atressi cum malautes grevatz
quier lai socors don pot esser estortz,
vos clam merce per dieu e per pietatz
que de la mort estorser mi dejatz.
Amors, breumens serai jojos o moriz,
tant fortz désirs avetz en mi pausatz;
mas car convens totas res vostr' esfbrtz^
•io en bon osper m'en romane conortatz,
car segon dreich valer m'en deuriatz.
Si bem desplai trop mais anta que mort^
per vos, dompna, covons e digz paissais ^
car vos etz pretz, capdels, valors e pori& ^
•jô sons et abries, estatges e beutatz,
per qu'ieu non puosc a dreich esser blasmatc*
ib
POÉSIES RELIGIEUSES.
Békker, provenzalische geistliche Lieder des 13. Jckhrhunderts (Abhandlungen der Berliner
Akadeniie der Wîssenschaften 1842) P. 397, Xo. 16 et 17. La première pièce est une imitation
de la atrophe sapphique.
Santa Maria,
de deus amia,
de l'arma mia
merce, raina.
Genedris santa,
del mal del' anta
ai fruie et planta
merce, raina.
Vergen honrada,
encoronada de jois
I.
. vergen gloriosa,
sor tôt degnitosa,
sejaç piatosa.
per honor vos plaja,
qu'ai faiç perdes aja.
de tôt ben c'en aja.
3U
86
de corona degna.
domna preçada, de mi vos sovegna.
merce, raina.
Sor mi dexenda la vostra pietança,
mos mais estenda em don alegrança,
et mi defenda d'infer de pesançA.
merce, raina.
Vergen gracida en cel, de deu maire,
sejaç mi gida en tôt mon afaire^
bai benedida da deu nostre paire,
merce, raina.
21 deser. 28 Sancta. 38 amta. 37 d'iois
encoronada.
13 malautres. 24 portz] pretz. 80 mon.
34 toç mes.
POÉSIES RELIGIEUSES.
274
)ssopleja
ne seja
déjà
iina.
1 cortesa,
ai mesa
apresa,
dna.
pulcela,
tela,
evela
kina.
mon cor sens bistença.
en vos hai timença.
la vostra valença.
vida vertadera,
voluntat entera,
qu'a la mar non pera.
de gracia plena,
gardaç nos de pena, lo
quel mnnd guida e mena.
15
n.
1 santa Margarida,
. . an,
la deu graçida,
i ren et coman.
>eccador prejar
A, que perdonar so
mos falimens
; vers lui longamens.
ue fos enprisonada
tan greu dolor,
men pasionada ^^5
santisme amor
ei de paradis,
defenderis,
non aja part
ar negun esguart. to
;um deos ves penduda,
Tos dais malvas sers,
verges batuda,
^lada ab fers,
gen, m'ajudaç. as
reit segner prejaç,
ri tan far qu*eu soi deng
al seu sant reng.
Q veramen glorida,
fustes dais dragons 4o
eu tormen asida
ils ardens brandons,
%. voluntaç enteira. 7 mar] m.
etc. 11 rens eucUa. 16 plena de
!9 quel eDemic. 30 neguns. 53 Fanas,
s talladas. 38 saint. 39 vcraiamen.
il tormens. 42 des arden.
ausi, domna, per merce
prejaç Yesu Crist per me,
que nom las a feniçon
venir sens confesion.
En iredas aiguas gittada
fos, vergen, col cap en jos,
los pes et las mans liada:
mais lo segner glorios
fos gardet loras de mort,
domna, sejaç li recort,
si cum il vos fes secors,
qu a mil faisa per dolçors.
Per tormens non fus vencuda,
vergen, de Yesus amar.
ceUa genç malvaissa cruda
vos fes lo blon cap tallar.
Marchus, cel quel vos tallieit
pel vostre prec se salveit.
vaillam tant vostre prec jen,
vergen, qu'eu trop salvamon.
Corona d'aur jaucionda
lai sus el reng precios
avec en la testa blonda
pel greu tormen doloros.
hai, vergen de grant vertut,
la vostre merce m'ajut.
prejaç deu quem lais en ver
el seu servis permaner.
La soa merce dexenda
sor mei per sas umiltaç.
dels mais obrar me defenda,
d'orgoills et de greus peccaç.
en deu lo segner verais,
vergen, et en vos mi lais,
quem defendaç de faillir
et de mala fin venir.
Acels secors que demanda
prejaç deu que lo li man.
la soa pietaç granda
vaillam, quar eu la deman.
ai vergen, clamaç merce
per totas gens et per me
a deu, que de mal nos gar
et déjà nos perdonar.
7 mains. 12 mi el. 15 cellas. 21 jaudo^
nada. 30 amilitaç. 32 greu.
276
Xin* SIÈCLE.
GUIRAUT RIQUIER.
Mahn, die Werke der Troubadours, T, 4, Berlin 1853, P. 80, 97, 175—177, et 221—224.
I.
Lt primeirt retroencht d>n Guirtut Riqnier,
en Tan 1270.
Pus astres no m'es donatz
que de mi dons bes m'eschaya,
ni nulbs mos plazers nol platz,
ni ai poder quem n'estraya,
ops m'es qu'ieu sia fondatz
en via d'amor veraya;
e puesc n*apenre assatz
en Cataluenha la gaya
entrels Catalas valens
e las donas avinens.
Quar dompneys, pretz e valors,
joys e gratz e cortezia,
sens e sabers et honors,
belhs parlais, bella paria
e largueza et amors,
conoyssensa e cundia
troban mantenh e socors
en Cataluenha a tria
entrels Catalas valens
e las donas avinens.
Per qu*ieu ai tôt mon acort
que d'elhs lurs costums aprenda,
per tal qu'a mon Belh Déport
done razon, que m'entenda,
que non ai autre conort
que de mûrir me defenda,
et ai cor, per penre port,
qu'en Cataluenha atenda
entrels Catalas valens
e las donas avinens.
E s'ieu entr'elhs non aprenc
so per qu'amors guazardona
servir als sieus, don dan prenc,
noy a mas qu'om me rebona;
quar tant d'afan ne sostenc,
que m'a gitat de Narbona,
e per gandir via tenc
en Cataluenha la boiut
entrels Catalas valens
e las donas avinens.
Tan suy d'apenre raissos
so que d'amar ai fallensa,
87 mas, qaom.
que nulhs pessars nom es bos
fâcbt . may selh qu'aïs verays agensa;
e quar nol say ad estros,
vau per bona entendensa
5 querre e trobar cochos
en Cataluenha valensa
entrels Catalas valens
e las donas avinens.
10
15
iO
35
30
IL
Bren doble d>n Guirtnt Riqnier» Vtm 1265. ,
Amors m'auci, quem fai tant abelhir
sella quem plai ; quar neys nom n'eschai
ni ai poder ni cor qu'allor me vir,
et es ma mortz qu*ieu ben am non am&'t^,
per que mos chans diversa.
Moût ai chantât, que anc no plac bjxlMjw
a lieys quHeu am : per quem suy acord&.'t^y
pus mas chansos ab precx no vol graû^r»
qu'est breu doble fassa, e si li platz,
tenrai via traversa.
Nueg e jorn pes co pogiies avenir
en far son grat; per quem suy assajata
en tans chantars, qu'estiers non li ans
los mais qu'ieu tray, et on pus suy sol
yeu la truep pus enversa.
Mos Belhs Deportz, est noms me fameikrt^û',
qu'ab desconort lo die : quar no m'ai(
mos dobles mais se tersa.
m.
Serent d'en Guirtnt Riqnier, Ttii 1263.
Ad un fin aman fon datz
per si dons respiegz d'amor,
35 el sazos el luecx mandatz.
el jorn quel ser dec l'onor
penre, anava pessius
e dizia sospiran
*joms, ben creyssetz a mon dan,
40 el sers
aucim e sos loncx espers.'
Tant era Tamans cochatz
de la deziran ardor
del joy que l'er' autreyatz,
45 qu'elh se dava gran temor
15 ma] me.
GUIRAUT BIQUIER.
278
ir non atendes vins,
sospiran etc.
s hom non era de latz
n, que sa dolor
gnes, tant torbatz
semblan de plor;
eral jorns esquius
sospiran etc.
es greu turmen astratz
qu'ab nnlh valedor
valer, donc gardatz
oan, en qnal langor
n d*afan aizius,
sospiran
en crejsses a mon dan,
} SOS loncs espers.'
IV.
r diversamen
iges apelar,
sabon uzar
as per als^
menestairals
meteis semblan,
rcadiers que van
atertal
îls borzes nom cal
rlar estiers),
los cavaliers
aen nomnar,
gués apelar,
m pot, pus onran,
is divarian;
ai dig dcsus,
l devers el us
dreg acorsat,
eneralitat
especials,
eus gênerais
ina razo,
de regio,
vilas e gens,
ropriamens
dever nomnat:
m ai albirat
que fora covinen
de uzar eissamen
de noms entre joglars;
que non es benestars,
5 car entr* els li melhor
non an de nom honor
atressi com de fach.
qu*ieu ne tenc a maltrach
c'us homs senes saber
10 ab sotil captener,
si de calqu*estrumen
sab un pauc de prezen,
s*en ira el tocan
per carrieiras, sercan
13 e queren c'om li do;
autre ses razo
cantara per las plassas
vilmen, et en gens bassas
metra queren sa ponha,
80 en totas ses vergonha,
privadas et estemas,
pueys iras n*en tavemas,
ab sol qu'en puesc' aver;
e non auzan parer
3 à en deguna cort bona,
car hom aquels mensona
ses autre nom joglars,
ni sels que trasgitars
es lor us ses als far,
80 ni cels que fan joglar
cimis ni bavastels,
ni d'autres, que capdels
bos non lur es donatz:
car per homes senatz
35 sertz de calque saber
fon trob'ada per ver
de premier joglaria,
per metrels bos en via
d'alegrier e d'onor.
40 Testrumen an sabor
d'auzir d'aquel que sap
tocan issir a cap,
e donan alegrier:
per quel pro de premier
46 volgro joglar aver,
et enquer per dever
n'an tug li gran senhor.
}, 4 partie de la supplication que le poète
au roi Alphonse de CastiUe (1274), 2 manque, 8 maltrag. 26 mens son».
>50. 20 diversamens. 24 o. 36 si nos. 44 pros.
279
XUIe SIÈCLE.
pueis foron trobador,
per bos faitz recontar
chantan e per lauzar
los pros et enardir
en bos faitz: car chauzir
los sap tal que nols fa
ni ges dovor non a
del far, tal los cnsenha:
per qu'ieii, que qu'en aveuha,
nom puesc tener del dir.
aisi a mon albir
comenset joglaria,
e cadaus vivia
ab plazer entrels pros.
Mas er es tais sazos,
et es lonc temps avuda,
c*una gens s'es moguda
ses sen e ses saber
de far, de dir plazer
e senes conoissensa,
que prendo captenonsa
de cantar, de trobar
d'esturmens tocar
d'als ses tôt dever,
ab que puesca querer,
per enveja dels bos.
e son tan tost gilos,
can vezols bos onrar
als pros, e yen afar
mantenen del maldir.
e nos degra sofrir
per ren a mon semblan;
e vey que hom los blan
els tem may quels senatz.
e pueis t^nt es baisatz
le noms de joglaria
d'onor, que noy solia
caber aquola gens,
es me greu dels sabens
trobadors, car clamât
non an el temps passât
80 qu'er m'aven a dir :
que fesson devezir,
a oui que mielh taisses,
que cascus nom n'ages
per 80 que saupra far,
e tuch fosson joglar
15 tal. 28 vezon los bos.
35 cant. iO trobador.
en gênerai estar
per sol un fag a far,
si pus non y AgneSy
si com es de borgnes.
5
V.
'En son palais, on ela vay jazer,
ha cinc portais, e quils dos pot hubrir,
greu passais très, mas leu n^es per partir,
10 e viu ab gaug sel quey pot remaner.
e poja y hom per catre gras moût les,
e noy intra vilas ni mal après:
c'ab los fais son el bari albergat,
que ten del mon pus de Tuna mitât.*
16 Moût y ay cossirat
d'aquest palais, cals es,
e trobi en mon pes
c'aiso es la persona
de oui Tazautz s'adona
20 en Tautra per vertat.
el portai perilhat
son aquist queus vuelh dir:
far saber lo dezir
per amoros semblans
s 6 per ditz moût doptans
per si per autrui.
pero mielhs es de lui,
sis pot gent ayzinar;
car amors ses selar
80 non pot venir a port.
veus lo premier trop fort
e perilhos d'intrar.
el segons es, som par,
d'umils precx perceubutz,
$b que sia retengutz
per servir ad honor:
aquest deu far temor
e dopte gran d'obrir.
el ters-es per ver dir
40 servirs ab gran aizina,
que vezis ni vezina
non la puesca saber,
conoisser ni vezer,
car moût grans perilhs es.
45 el cartz es moût cortes:
80 es baizars de grat.
1 en esser gênerai. 7-282, 48 fragment de
iexpoëition de la chanêon de Ouir<tut de
34 quel Cakmêon; cf. 163, 1—8. 10 vieu etc, 11 mot
leiis. 15 Mot etc, 83 segon. 34 d'mnil eie-
GUIBAUT RIQUIER
282
10
16
costumât
aazes aqui,
non agra il
'a tan len.
qainz es trop greu,
faitz, per que mor
c*om te al cor
l'en es passatz.
iutz com senatz
ibertamen.
) d'avinen,
•s vay jazer,
al mieu parer
na amada;
portai d*intrada
que dig vos ai.
s portais dis mai
iutz ses mentir:
dos pot hubrir,
ssals très, mas leu n'es per partir/ so
saup azaut dir;
son perilhos
ab qne pels dos
leu intratz.
a totz passatz, «s
Ion cove,
dczir a pie,
ai dig desus.
dis bel e dus
en sabial ver. so
b gaug sel quey pot remaner/
, car poder
mer non ha
3US quel desva
rs, com dig es. as
y hom per catre gras moût les.*
segon quem pes,
ruep cossirau.
on benestan:
Lers es onrars,
18 es selars,
BS gen servirs,
z es bos sufrirs.
I es moût lens
i pueja greumens
elenegar.
ertat e par
5 lo. V. trop. 13 El. 15 els V.
23 dels. 45 quel.
40
4»
selh que la chanso fes:
^e noy intra vilas ni mal a]>res.*
ver dis, quel descortes
vilan, mal essenhat,
mal noirit, empachat
noy intran per poder
el palais^ on jazer
vai amors, ni sajar
non auza de pujar
los grazes per Innli fag;
ni cre c'ua s'en empag,
car de lor nos cove.
e dis enquer trop be
so de que ditz vertat:
'c'ab los fais son el barri alberguat,
que ten del mon pus de l'una mitât.'
ben ditz sa voluntat
e pogra de mais dir,
que las nou partz m'albir
quel barris ten del mon»
e que tug aquel son
albergat malamen.
barris es veramen
ditz so que foraa vila
es bastit senes guila
entom e près del mur,
per 80 que pus segur
tôt cant y es estia,
que ben leu no faria,
e pus assolassat.
el barri son poblat
silh que venon derrier.
ey 80 fag li palhier,
escuras e boals,
ey fa hom los cortals,
per tener bestiar.
car gren veyretz estar
en barris los melhors
homes dels locx ausors,
ans son moût gen cazat.
per que fon comparât
a barris gent e be.
ad ayso nom cove
pus dir, c'assatz s'enten,
mas que dey belamen
de la quinta parlar
cobla, segon quem par,
en declaran lo ver.
1 fe. 2 uila. 25 guiza. 40 moût man^e.
288
Xm^ SIÈCLE.
^
SERVERL
Ms8. de Paris 7226, fol. 311 (C), la Vall. 14, fol 77 (BJ,
Totz hom deu far aco quel vielhs sers fa,
que la serpen manja enveriuada,
e beu d'aigua d*una fon, e pueis va
tan sa e la tro Taigua s'es mesclada
ab lo yeri quel fai renovelar
e las onglas els pels el cors mudar
e leu tomar, jove, corren e sa.
Motz deu hom dir, que sian ver e pla
e covinen entre gent ensenhada,
e mos chans er tan plas que s'entendra,
ses mot vila e ses rima trencada;
quels plas deu hom planamen castiar,
et als soptils suptilmens ensenhar,
e sen mostrar e saber qui ges n'a.
Sotz sel non es negus homs ni sera
qu'en pauc joven no dones gran soldada
al derrier jorn quan sos tortz retraira,
quil tornava atras una jomada;
e no volon de la serpen manjar:
si inanjon, mas non la podon gltar,
car nos pot far si Taiguans i rema.
Dotz es que dieus de paradis nos tra
d'aigua plazen, benezeit' e senhada;
e pus los sieus lavet en flum Jorda,
huey, non dema, pus serp avem manjada,
serquem la fon per beur' e per lavar,
ans quel veris nos puesc' apoderar,
qu'ab mal obrar peccatz vidans sostra.
Potz ampl' e fer, nier e preon veira
del foc arden ab l'aigu' envinagrada
sel qu'a la fon de l'aigua non penra
ab tal cobla que sia ses tornada;
1(1
ir.
so
35
80
doncx tug vulham lo vielh ser ressemblai
quil pel vielh voJ el mal qu'a tôt laissai
qu'estiers jutjar ben Jhesus non voira
Crotz, aigu'e pas e fes nos condnir
a salvamen, si bons gardam d'errada
que dignamen recebam l'aigu' el pa,
ens défendra de la mal* albergnada
que près Adam pel mandamen passar,
que ses aisso negus hom si salvar
ni guazanhar paradis no poira.
Glotz de maldir e de far que dir
al jutjamen quan la cortz er mandada
on dieus daral plus rie don qu'om aura
beu estara ab car' envergonhada
e discendra en infern alberguar;
d'aital ostal nos lais dieus totz guardar
e lay intrar on sos amicx metra.
Rotz er mos noms quant a Jhesi
s'era seiT en veri sera camjada [plair*
Tentensios del nom que dieus segra,
e servira, quar totz sers ser en ba^
cum Serveri, es vol enverinar,
si del ser pot lo veri ostar,
far m'ai nomnar Ser, e Veri non j&
Ab lo ser vuelh eras merce mesclar,.
e poira me Server a dreg nomnar
hom apelar, eras Ser quis voira.
A la domna dels Cartz lais dieus be :tf
e gent guardar Sobrepretz l'onor qvt'
El rei Peire a dreg ses tort regrnar
e comensar e finir si sen n'a.
4 sai e lai C. 5 quHh B. sai C, 6 el pel
B, 9 covinens C, 11 motz B. uilan O, uilas
B, 12 quel pla B, 13 et als subtils mielbs
c. B. 14 sens C. 15 sol C, 16 ioue C.
21 si] ses B, hi C. 25 pueys si evs B,
30 ama .... grada B. 31 nos peneda B.
32 6 q uira ab cobla ses B.
3 DODs B. 4 condua B, 7 Nos C. àetetii
B. 10 podia C. 14 cara verg. B, 17 «
meta lai on C. 18 er mas mos car lea
dieu plairia B. ^20 mon C. 21 «blad»
23 e sel del cel B. 24 fay mal n.
25 mètre m. B, 26 poiran B. 27 apela.
29 sobrel pretz C, 30 ses tort a cireg
31 se sen lia B.
GUI POLQUEYS, LES SEPT JOIES DE NOTRE DAME.
Mii, de Paris, la VaU. 14, foL 126 (A), 7693, fol. 125 (B).
286
z gaitz déchet ■• senheii Gai Fol^aeyi, e
ces Jons de perden ^ai 1m dira, caa fea
apoitalis.
crig trop et aissi es vers,
le dieu ven totz bos sabers, 6
val tan argen ni aurs
,bers qu'es us lies thezaurs,
le gen sia despendutz ;
[ui pro n'a e'n esta mutz
)ot esdï de cobezeza; lo
quel despen en vaneza
3s larcx, ans es degalhiers:
[ues tanh c om lo men estiers.
* hom Ta el ten de dieu,
es c'om lin serva so fieu, i5
B despenda son saber
d amar, en lai temer,
d lanzar, en lui servir,
li onrar et obezir.
Qy sitôt m'en ai petit, so
[ue del pauc Tai mal servit;
m'es lunhs razonamens,
iascus del mais o del mens
u servir segon que n'a;
forfaitz qui non o fa. ts
el qu'es totz pies de merce
d que sas falhas rêve,
[u'îeu en so que mot li plai
cors e mon sen plejarai,
t en sa maire lauzar, so
z&n voirai la pregar
ne, qui o legira,
ol, per se pregar poira.
te, verge sancta Maria,
en em coman nueg e dia, 3&
k; te que pregues per me,
nos precs no val re ses te.
n'an lunhat li miei peecat
)n filh que ai mescabat
n, pessan e cossenten. 4o
i rubrique manque B, 7 que es ries B.
] et B. 11 que d. en auareza B, 14 e
^ue A, el temps B. 15 li serve B.
lai A, 24 lo A. 26 ell tos B, 27 el
que A. sa falha B. 36 prec que tu p. B,
ien aj despagatz B, 40 pessan parlan B,
e tan son gran miei falhimen
qu'ieu non cug atrobar perdo,
si tu non prendes ma razo.
razo ai dig? donc es razos
que de lui me vengra perdes?
oc, razos, car el a promes
que ja no falha sa merces
a cels que querre la volran,
ja tan forfaitz non li seran.
et enaissi o preziquet
et en escrig nos o laysset,
e det nos en senhal certan,
can perdonet al publican.
e si fetz a la Magdalena,
c'adoncs era de peecat plena.
et al layro que mercel quis
promes e donet paradis,
et a sant Peire perdonet
si tôt très vetz lo renegnet.
tôt aysso sai et ai legit.
et enquéri ai mai auzit
que sant Paul vole tirar a se,
si tôt nol fazia per que.
be say donc qu'el deu perdonar
quil sap nil vol merce clamar,
e par qu'en sia pus tengutz,
depus qu'en ton cors fon vengntz,
qu'enans era nostres creaires;
d'aqui enant fon nostres fraires.
e si nosens nos fa falhir,
deu nos o plus leumens partir,
pero car a tu tanh trop pus
el qu'es tos filhs, so sab cascus,
es mos entendemens certas,
qu'ieu aja perdo per tas mas.
dir de no a te non pot ges,
car si tôt s'es dieus, tos filhs es.
e cel que mandet mair' onrar,
2 que ieu non trobarai la B. 4 razos que
ay digz es doncs B. 5 vengra B, 6 orazo
B, 7 falho sas B, 9 non ceran B. 10 aysso
nos B. 11 En eys escrigz B, 12 e donet
nos s. A, 14 sis B. 15 c^ manque B.
16. 17 et 18. 19 intervertis B. merce B, 20 Et
A, auzitz B, 21 legitz B, 29 payres B,
30 no B. 31 parzir B. 32 te B. 33 Que
t. f. es A, 34 £ B. 37 manque A,
287
XIIIo SIECLE.
288
ges en te non o pot bercar.
6 pos lunh' autra tan no val
ni aguist anc par ni engal,'
ayssi, dona, com vales mai,
magers poders cre que t^eschai.
ges ieu nom vuelh de tan gabar,
qu'ieu sanpes tas lauzors comtiir.
ni per temensa de pane dir,
nom vuelh nim deg del tôt giquir.
al mielh donc que dir o sabrai,
de te lauzar m'entremetrai.
Legit ai qui fo Mojzes,
e plac a dieu que li mostrcs
un boisso de foc escompres,
pero no s'en gastava res.
encar ay mais après ligen,
com lo fraire de Movzen
ac una verga c*om pauzet
ab d autras on dieus li mandet,
e de la verga viron tug
que portet flor e fuelh' e frug;
so vi lo pobol dlsrahel.
pueis vole dieus ad Ëzecliiel
autra meravilha mostrar,
per nostra fe mielhs cofermar.
le sans hom comta que vezia
una porta que no s'obria,
e dis li dieus 'clauza sera
totz temps que hom noi intrara,
mai solamon lo rei dels reis
que la retenc a si mezeis/
en très cauzas que dichas ai,
s'enten aissi com ieu dirai,
com fust maire de Jhesu Crist
e tostemps verge remazist.
aissi col boissos no fon ars,
si tôt lo foc y fon espars,
6 per ver fon ta vergenetatz
salva can dieus y fon intratz.
aissi co la verga flori
ses tôt humor que non senti,
aguist tu filh que ses semensa
10 d'ome venc a vera naissensa.
e la porta quel sans hom vi,
que a lunh home no s'obri,
mas al gran scnhor solaraen,
iest tu, dona, certanamen. ^
i& maire fust e verges ades,
adonc et enant et après,
e ja negus non an doptan,
co verges poc aver ofan.
car qui sap lo poder del filh
»0 ja del naisser nos meravilh.
ben pot naisser de verge pura
cel qu'a poder sobre natura,
et aissi co vezem del rai
que d'otra per lo veire vai,
8 6 ses tôt dan al veire tener,
aissi fo del tien filh per ver,
qu'intret en te per sa vertut,
que anc re noy ac cornimput;
e per vertut tôt atressi
3u senes corrumpre s'en issi,
et es fais e fora de fe
qui fermamen aisso no cre.
ROMAJÍ DE FLAMENCA.
Le Roman de Flamenca, publié par Paul Meyer, Parti 1865, P. 15—19, V. 467— €08.
Lendema fo la sanz Joans,
una festa rica e grans,
es anc per el no s'amermet.
1 Et en te nom pot ges b. B, 2 Car JS,
3 Non R 5 major A, honors B, 6 vanar
B. 8 entendensa A, 10 m. qai donc dir A.
15 ges B. 19 lay hon d. m. B. 26 sant A,
Quel s. B, 29 que ho ml e res B. 31 rete B.
38 que ieu A. 34 L*cndeman. 36 non etc.
Tevesque de Clarmon chantet
as aquel jorn la messa major,
sermo fes de nostre senor,
2 et après B. 4 y] si B. 5 fom per
B. 6 Clauza A. 7 Et aychi B, 13
AB. 16 a. enan et cnapres B. 17 nos
B. 23 Que en ayssi B. 26 de to B, 27 Int
B. 28 que re non y slc B, 29 ueritat a.
30 ses ren c. si ni si A. 32 finamen A,
ROMAN DE FLAMENCA.
290
i Joan tan'amet
que prophetal clamet.
)det de part lo rei
Q cascns cre sa lei
mz homs nos partis
t per re qaee auzis,
vol qo'aitan dnreil cortz;
folz, non dis a sortz,
i hom non ac talan
partis ne ges d'un an.
Yol^es tant estar,
an el cais gelar.
n tuit la mess' auzida,
Flamenca çausida
Q ab lois del mostier;
van be très millier
)r8 que donas menon.
ns al palais s'en venon
Djars fon adobatz.
fo e granz e latz:
la pogran caber
ers e lare sezer
donas e las donzellas,
gen ques era ab ellas,
donzelz els servidors
m servir los seinors,
s juglars eissamen
)lus de mil e cinc cen.
an lavât tuit son asis:
ac banc mais de coissis
uit cabert de diaspres:
enses negus fos aspres
dils on ensugolz mas,
e cascus belz e plas.
donas foron acisas,
mjar e moutas guisas;
[lom cal ques aiso diga.
nos pot far d'espiga
:as ni de rasim
iclia ni de uoirim
ques aers suffris
ni mars ni abis,
mai^ar posca ni déjà,
lègues portar enveja
3 menor part n avia
j plus rie lai vezia.
Be son servit a lor talen:
mas ben i ac plus de cinc son
que cascus esgarda e mira
Flamenca, e can plus cossira
6 sa faiso ni sa captenenza
e sa beutat c'ades agenza,
SOS oilz ne pais a Tesgardar
e fai la bocca dejunar:
e pergal deus -bï grat Ten sap!
10 mai si pogues traire a cap
que sol un mot ab lei parles
noil calgra si pois dejunes.
moût s'en levon boca dejuna.
mais non i ac doua neisuna
15 no volgues Flamenca semblar;
qu'aissi com es soleils ses par
per beutat e per resplandor,
tais es Flamenca antre lor;
quar tant es fresca sa colors,
so siei esgart douz e pie d*amors,
siei dig plazent e saboros
que la bellazers el plus pros
e que plus sol esser jugosa
estet quais muda et antosa.
95 noil fo vejaire que re vailla,
anz dis per nien si trebailla
tôt* autra dona d' esser bella
lai on es cesta damaisella.
Tautrui beutat tein es effassa
ao li viva colors de sa fassa,
c'ades enlumena e creis.
anc de nulla re no si feis
deus cant el la formet tan gcnta;
ades plaz mais et atalenta
35 a celz que la vezo ni l'auzon.
quan las donas sa beutat iauzou,
be podes saber bêla es,
qu^en tôt lo mon no n'a ges très
en que las autras s'acordesson
40 que del tôt lor beutat lauzesson,
anz dizon 'mielz conoissem nos
beutat de dona no fatz vos:
vos antreus tenes per pagat
si dona es de bon agrat
46 e queus sone gent eus acueilla;
mais qui la ve quan si despueijla,
2. 10 gêna etc. lOiiiiller. 17 donnas.
'.. 21 milleir. 41 qa[e] aers.
ftTSCH, Cbrestomathie.
1 lor. 2 cenz. 18 lur. 25 valla. 29 effaza.
36 domuas. 40 lor. 42 fahz. 44 dorona.
4.5 acuilla.
10
291
XlUe SIECLE.
quan si colca o quau si leva,
ja no dira pois tanta rêva,
si savis eS) a las serventas/
aissi 80 malas e dolentas
e Yolon baissar es estreiner
lo be que a dat nostre seiner
a cella que plus vol ni ama.
ges d'aizo Flamenca nos clama
ni no s*en deu per re clamar,
que leis no volon ges blasmar,
quar non i trobon lo per que,
e no so laisson per mai re,
car si tan ni quan n'i trobesson,
ja nous pessetz que s'en laissesson.
Quant an manjat autra ves lavon,
mais tôt atressi con s'estavon
remanon tuit e prendon vi,
car vezat era en aisi;
poissas levet hom las toaillas,
bels conseillers ab granz ventaillas
aportet hom davan cascu,
ques anc us no failli ad u:
aquis poc quis vol acoutrar.
après si levon li juglar:
cascus se vol faire auzir.
adonc auziras retentir
cordas de manta tempradura.
qui saup novella violadura
6 ni canzo ni descort ni lais,
al plus que poc avan si trais.
Tus violai lais del cabrefoil,
e Tautre cel de Tintagoil;
Tus cantet cel dels fins amanz
le e Tautre cel que fes Ivans.
Tus menet arpa, Tautre viula.
Tus iiautella, l'autre siula;
Tus mena giga, Tautre rota,
Tus diz los motz e Tautrels nota;
16 Tus estiva, lautre iiestella,
Tus musa, l'autre caramella;
Tus mandura e Tautr' acoi-da
lo sauteri ab manicorda;
Tus fai lo juec dels banastelz,
10 l'autre jugava de coutelz;
l'us vai per sol e l'autre tomba,
l'autre balet ab sa retomba;
l'us passet sercle, l'autre sail:
negus a so mestier no iaiL
TRAITÉ DE POÉTIQUE.
M9. du VaHcain 3207, fol. 49» (H),
Aqestas coblas mostran qe las gransss
autas dompnas no creson poder faillir, e
si mostra con lo faillimen de i'anta dompna
es majer qe cel de la bassa; q'aisi con
il es grans de ricor, aissi es grans lo
faillimens, e si con ella val pauc, es pauca so
la faillida. e qi perdona la pena, lo blasme
no pot perdonar, e menasa a mantz cel qe
fai ad un torz. car cascuns si garde d'aqel :
per qe pren major dan cel q'engaina qe
cel q'es enganatz.
'Mas vos no par poscatz far faillimen' etc.
'Blasme n'a hom e cascuns sel a sen' etc.
86
Lo coms de Rodes si era mont ad
e moût valens, e si era trobaire, e n
de Sain Cire fetz aqesta cobla:
'Soigner coms, nous cal esmajar
per mi ni estar consiros,
q'eu no sui ges vengutz a vos
per ren qerre ni demandar,
qe beu ai so qe m'a mestier,
e vos vei qe faillon denier:
per qe non ai en cor qeus qeira re,
anz sius dava, faria gran merce.*
Lo coms si respondet aqesta cobla:
6 sener. 14 pesses. 18 uezat. 19 toallas.
32 po. 36. 37 strophes de Folquet de Mar-
seille, cf. Mahn, Oedichte 80.
28 cf. ci -dessus 156, 7 et Mu. de
dène 313^ (DJ. 31 ren manque H. 32 m
D. 33 fallon H, 34 qieu A. qera if.
TRàlTÉ DE POÉTIQUE. - 294
Sain Cir, bem deu ^re?ar car senes gein e senes cobertura
1 qe ojaii sai fos fai a totz parer
e nuz e sofraitos * com poin en si deschaer.
« fi manent anar, e dompna c'ab tant s'asaja
m costets: que doi arqier 5 nos cuig mais qe m*alezer
1 du! cavalier: qe ja de lei ben retraja,
i sai, sius dava un palaft'e, ni voill qem puesca eschaer.*
m'en js^ar, vos lo prendriatz be/ NUc de Sain Cire:
^bla de rancura. Tassada es la sasos,
a cobla es d'amie a qi non platzio qe fasias cols e cais,
bentat ni pcr joven ni per valor e ja nous gen sera mais
a dompna, qe done entension a lo blanqet nil vermeilles
i qella pregon que salvan s'onor nil gluz nil estesinos,
una bona gasainar amies e far qe la caraus ru' e fì'aing,
son prcz e sa valor. Nue dei& qe no pot penre color,
:: ni non pot traire douçor
pna, eu sui d'aital faiso' etc. nuill liom c'ab vos s'acompaing,
bels captenemens ni mais de vos non venra alegriers
ortes parvens a vostre drut si noill davas deniers.'
gir follors SA Aqestas coblas blasmon dompna qes fai
lom las nieillors, trop prejar, pos ve qeil es gen d'aman;
blans fai parer mas la bontatz es qant sap qi deu causir.
al cors voler : e s'ella causis un drut descovinen a sine
de far folia ans a VI plus s'avilis qe s'el primier
ven volontatz, 85 an âmes un avinen. Mas las falsas eil
)lan no fassatz. fais fan un mai mercat qe sai n'amen un
^ qe plus en dia.' ellai autre e dellor a mai qi plus lor
lompna sai q'es de tant franc usatge dona. Guilems de Sain Leisder :
m gardet honor sotz sa centura, 'Blasmar deu hom un usatge qe cor' etc.
es siens, s'ieu en die vilanatge: so 'S'ella tria un dnit a desonor' etc.
COMPILATION D'APRÈS LE CODE DE JUSTINIEN.
BarÌM, espagnol 254 (anc. 8164. 2), fol, 15c (A), français 1932 (anc. 789.1 2. 2. A)^
fol. 17* (B).
câBt lo flki pot ronpre lo festaneat de Ja mort, que il devent laissar lor bes, so
sofl paire f eant bon. es lor aver e lor honor, a lor efans,
*als razos vol que li paire li sia que il sian mascle sia qu'il sian
li avis li avia, cant il vant a femenas; e non es desebransa si il son
. . „ o j ui rr 4 .85 en las poestatz alcuna de las personas
ui la ^. 3 e dauer blos H. 4 vosl x 1 • , , , x
li vos en rie tornar U. 5 mai D, ^s morta ah tiiteatato, so es ses gatge:
, sans que H. costes DH, 8 qui D.
U beutatz. 14 po. 16 sansil.
#. de Modène, fol. 257 (DJ, 19 ez 2>. 4 tans. 11 et. 15. 16 po. 18 nom.
H. 22. 23 tnaiiquent D, 24 donc 28 goielms de lobsder. 29. 30 c/. Mahn 2, 54.
nous en pren I). 26 fasatz H. 31 so es] B. lors auers e lors honors B.
30 tort. 33 mascle feme B. 86 So es gadi B,
10*
296
Xnie SIÈCLI.
totz lo sens bcs, so es la soa heretatz, so mortz aisi que el non aguee fà
es totz SOS avers e sa honors, den essor testament ni negon ordenament,
de totz SOS efans ciiminahnont. Mas si es en aquest issemple. Si us ona
lo paire o la maire o alcuna d*aquelas mort et el a dos en&ns et el non
personas que son desobre ditas fsLH testa- » autre aver e honor mas trenta Hnr
men, so es si dona son gatge, pot ordenar iaissar ad aques dos enfans la ter
los seus bes segon so que el vol; mas de tôt so que el a, so so X lin
en aital guisa que il fassunt de totz lor enaisi aura eadaus c. sol., so es 1
enfans lor ères nominativadament et a part de XV liuras, car XV llu
chascun devunt donar la falcidia per droit i o ben del paire venrunt a cascnn
de heretat. Sil paire o la maire o 1* lor paire fos mortz ses testament. A
avis la avia donet son gatge et om pot X liuras devunt esser partidas en
trobar alcun de sos enfans a oui el non dos egalment. So que es dit desob
laisset ren a gatge, egalment devunt lo paire e la maire e li avis e
tnit partir las causas del mort, ancaraiò devunt a lor mort Iaissar a cadaui
non i sia negus que non aja ben en autra efans la tercia part de so que li •
guisa tant cant es la falcidia de las del ben del mort, si el fos mo
causas del mort, si cum es o per dotalici testament, so es vers cant el non
per esposalici o per légat o por fidei- catre efans, eadaus de lor deu a
comis per don que om fai a sa mort, 20 las causas del mort la meitat de
mas non Ta si cum deu aver ered per que li escaegra, si aquela pers(
heretat. Mas so es vers si aquel de la morta ses testament, so es tie
cni heretat es lo plaitz nol desereta quel mortz avia cant el venc a m
nominativadament dizent en aisi Teire,
sias deserotatz de ma honor*, et ancara lo 35 Alel dltz cils son aqaelas euisas per la
doseret el, non es assatz si non di nomi- *!« • 1* fl'l* P«t »««>■ desheretâti
nativadament la causa e la razon per que Aquelas causas per que pot lo
el lo vol deseretar e gitar de son aver e la maire e li avis e la avia desen
do sa honor, e si deu faire escritire a enfans sunt catorze. Si cum es
son testament, si el fai testament perso mes sas mas e so paire per mal 1
escrit, e si el a fait aiso, valra sos testa- I. si el li fetz gran contume^
mens, si aquela persona a cui el laisset es gran aunta. 11. si el acus
sa honor dira per nom per que lo mortz paire de crim, isters si el Taci
desheretet son fil, e sobre aiso provara ciim que el avia fait contra Tem
sin es dobtansa. «» contra lo comun de la terra:
non pot esser per aquo deshereta
Aid ditz cals es la falcidia.
La falcidia quel paire la maire las
autras sobeirauas personas son destreitas
de Iaissar a lor enfans, so es la tercia 4 si lo fils fara engein ab que <
partz d'aqiiela partida queil apertenra, sia aucirc sou paire. V. si el jain
qu'el de la cui heretat es lo plaitz fos mairastra ab la concoa de son pa
si el istara lo fils ab maleficis f
de malefico, so es ab omes qui
mala art, lo pot desheretar sos pai
1 les seus A, 5 restaurament B, 6 donc lorgadi
pot cascus 0. B, 8 tal B, el fassa B, 9 soa
effanz sos heretz nonadament B, 10 deu B.
U de la heretatz B, Si lo p. e B, 12 gadi
etc. B. 14 a son gadi B. deu tuch B,
16 bes B. 17 lo B, 22 de cui la heretatz B.
24 nnnadamet B, 25 c Ogrfi B. 26 nOnadamSt
B, 29 e se deu far R 37 aici ditz manque
B. 41 partz ql pertenra daquela paaiida B,
1 fag so t. B. Ai effanz el non B, I
entre A. XXX AB. 7 so s' -à: aiss
9 de XXX Ib'r. del ben B. 10 ì
21 escaidegra aaer si B. 25 Aici ditz
B. es a. causa per la quai B. 28 soi
desheretar B. 30 mal far B. 34 avia
B. 3:'« q adonc B. 3G desher. per aquo à
10 fiih istara ab B. 38 fan B. 40 u
41. 42 V- paire mantjue B.
6UILLEM DE CEBVEIBA. 298
fils met en plait son paire per si ela es filia que sia menre de XXV
ia^ 80 es a tort son icient e per ans el paire li vol donar tal marit cmn
ent qael fils demanda en aquel li tain et ela non lo vol penre, mas ten
paire en recep gran dan. Vn. mal setgle ab autre orne. XI. si lo
paire es en preison per aver que s paire es furiosus e lo fils non lo vol
)t el prega son fil que el intre eonresar ni vestir et adunc si om Ten
iiisa per el et el non i vol intrar somon et el non o vol faire, pert la
la fermansa per lo paire de tant heretat del paire, ancara nol deseretes lo
lo vol penre en fermansa, mas paire. XII. si lo paire es près de
^rs solament dels filsnmscles. YIII. lo Sarrazis e lo fils noil vol donar rezenso
l vedet a son paire que el non et adunc sil paire mor en poder de
ia gatge. VIIII. si el esta ab Sarrazis, la heretatz, que séria del fil si
ses volontat de son paire, mas so agues donada la rezenso, deu esser de la
sil paire non es jotglars eusament, gleisa. XIII. sil paire es de dreita fe
en pot deseretar son fil. X. i6 e lo fils es eretges. XIY.
GUILLEM DE CERVEIEA.
\Î8, de la bibliothèque de Saint- Marc h Venise, franc. I (CIV, 6), foL 5« -6».
arbre fan fruyt tal per qne la per pujar en honor porta mants homs
brancha frayn: cilicis.
pren pajre mal en loc d*altre So quepar senjoria esgranssubjeccios:
guasayn. tais n'a cuy meyls séria que paubre
autra casti deu hom si castiar: to romen fos. [d'u:
fa e ben di, si eys vol gualiar. Un say que pot aver dos e duy no may
vols meynsprear, essw vols d'ayso podon saber lo ver per lor cascu.
meynspresats : Cant seras covidats, derrer vuyles ceser :
roi autre honrar no vol esser aven umilitats vey bas aut romaner.
honrats. [a dieu: «s Lay es cap de la taule lion seon li
tom es pus car, so es pus vil miylor : Po pigor.
rois mays amar, poras perdre pus deus lo joch t'entaule no prendes
pus leu. [bestada : Car hom bon pus alts es es en periyl
;art com la mar tenras femna major, [dolor.
[K)ras donar que jan sia imyada. so et bon mays a conques del perdr* a mays
bs asaget c*ab diables bestes: Qui dona senyoria a fol, obra'n axi
dr quils uget ans que fer se com si peyres metia al mon de Mercuri.
pogues. Si gran compte tenets entre mans e
Ì dignitat la quai no pots aver comptats, [bats.
) e sens peccat, mays te val 35 s'una peyre hi motets, lo compte er tor-
pauc d'aver. Can hom al layra tray los oyls, sab
e ricor es guardaris de vicis: bo al orp: [corp.
tôt or so quel lops fay ve a plaser al
t B, 9 quant hom B. 13 ses la B,
B, 16 en manque B, 33 poques. 1 XXXV B. 3 nol vol B, 7 pert de la B.
37 guardans. 10 non v. B, 18 gran. 19 pabre.
299
XlUe SIÈCLE.
Qui savis vol usar savis coven que sia :
qui ab foyls vol enar apendra de folia.
Trebucansa de geiits ve per mal regidor :
bos hom als noyriments ensenyon li
senyor. 6
Tu volrias aver bes e no esser bos:
bes no pot romener mas ab los valoros.
Nuyls homs re no volria de mal dins
sa maysOy [pro.
e plats li mala via : guardat« com vol son i o
Nuyla causa non es tant vils com mala
vida : [delida.
pauc e trop an après tais c*an Tarma
Aytant can es malvats en major dignitat,
deu esser meyns preats e qui Ti a pujat. 15
Un' obra de just val cen mil de peccador :
no perdon lur jomal li bo laborador.
Mays es menifestats del savi us sol dia
que la tota etatz de ceyl qui sec folia.
Lo foyls fera tal re don hom
mays [i
que sil savis fay be: mas de
Si com al cors es bos le a
fermetat,
a r arm* es seboros aver mal d(
Beys cesen en cadeyra de jnd
a la gen dretureyra dona be lo^
Trop es enjanayrits la gloria c
guarda las trixarrits, cals an esi
De 80 qne cuyderas mays en <
aver [dev
meyns e pus t>art n'auras, donc
Guarda que no ajusts aver do:
plor:
les lagremes dels justs pujon
Tota aygua avayl cay, aques
amon: [d'
pus lieu que res s'en vay 1î
VIE DE SAINTE DOUCELINE.
Mi. de Paris, franc, 13503 {(me. 766^), fol. 88. Copie de M. Paul Meyer.
Le ^iiinzeis eapltols es deh miracles ^ae ëiens Tes ^o
per la saaeta après lo slea traspassaraent.
Ar s'alegri Bobaut dleras e de Marsella,
car tan digne cap ha agut en son comen-
sament, con servi lo seinnhers en tota
sanctitat, con tostemps i sia amatz 625
servitz puramen per los gracios meritis de
la maire que Ta edifîcat, per los cals
meritis dieus a acorregut a mot de gens
segon ques auzires. En Prohensa era un
noble baron ques avia nom Rainant, seinn- 30
hers d'un castell ques a nom Cabrier, et
ell e li donna ques avia nom Oostansa
deziravan fill meravillozamens, e nol podian
aver; et am gran fe voderon a la sancta
lo pes de l'enfant en siéra, si lur volgues as
dar fill. Non triguet gaire ques agron
un bell filh que lur fes mot gran gauch,
car el si fes tan savis que per meravilla
auzia hom sas paraulas, que non semblava
enfant, e ben paria que fils era de gracia, 40
tan sotils era en son entendement,
si d'un autre iilh ques agron, <
malautia, per la quai fon menât;
ponch de la mort, en tant que c(
li viron far los tratz, e neis ores
rarma fos partida dell cors. Al
maires de mot gran dolor plena an
critz si tornet a la sancta, e vode
coi* que son sépulcre ill i vezitari
li portaria l'enfant am son suz
aissi fach son vot, l'enfiis fon rest
plenicra salut, et onaissi con per loi
de la benaurada sancta lo pem
dieus lur avia donat, aissi per ]
meritis aquest que crezian que fo
piatozamens lo lur va restaurar.
maires am gauch li atendet s
e comtava e dizia que i)er cert 1
l'avia ressuscitât.
* A Marsella era una femena 1
los enfantz ques avia perdia tan 1
19 dona estatz del.
1 don] hon.
M>1
FOLQUET DE LUNEL.
902
eraB natz, et era en tan marrida qae non
semblava remazes en son sentz de dolor
que menava a cascnn dels enfantz. K una
Tes qn*i]I era près de son enfontament,
era mot consiroza, car doptava de la mort 5
de l'enfiinty e plorava lo enans qne fossa
nat; et ona nnech en sompni lo li aparec
li benaorada maire, si trezena de donas
de Robant que Vacompainhavan mot honra-
damenSy traspassadas totas d'aquest mont, 10
et eran totas de merarilloza beutat. E dis
11 li sancta mot benignamens ^sapias,
femena, qne tu portas un filh del cal
seras alegra, e per cert sapias que grans
bens t*en venra, car ieu ti fas saber que 15
aquest ti viura, qn*ieu ai pregat a dieu
qae lo ti salvi/ Adoncs li femena li
deinandet qui era. 'Ieu*, so dis li sancta,
'sui Doucelina de Dinnha, beguina de
Robaut e sorre de fraire Hugo de Dinnha,
qu*en aquest an sui transpassada d*aquest
mont a dieu, e la quai tu avias réclamât.*
Adoncs li femena si gitet a sos pes, e
reques li am gran devocion que benezis
son ventre, e li sancta adoncs pauzet sa
man sobr' ella e benezi la, e pu^ parti
si d*ella ; e li femena remas mot consolada,
et ac pleniera fe en las paraulas quel
sancta li ac dich, e speret que per los
siens meritis trobera gracia am dieu.
Azimpli si le sompnis quel femena ac vist,
et enfantet un filh de ques ac mot gran
gauch, car aquel li visquet e li fes mot
de bens, qu'ell fon bons mercadiers e lonc
temps la noiri.
FOLQUET DE LUNEL.
M$. de Paris, la VaU, 14, /ol, 139.
Tant es lo mons ar pies d*engan,
c'om auci si e son paire,
el paires lo filh mal menan
el cozin german el fraire.
la maire auci son efan
®1 efims aunis sa maire.
®1 clerc tolon escumenjan
de 80 que lur es vejaire.
Temperador grans tortz fan
*l8 reis, sol c'o puescon faire,
®I rei als comtes atrestan,
*i comte de gran afaire
Cretois baros tôt l'an,
®ï baro mant bel repaire
^® lors cavaliers a tort an,
®|* cavaliers a gran aire
^^ols caitius pages pluman.
We n'i a neus del araire
'^ï* levols buous, non dreg gardan,
^** pages per bolas traire
se perdon, els pastors talan,
so que no s* en sabon estraire,
els fossors, car demandon gran
loguier, per lur fais maltraire,
el metge lur mestier faisan,
aquilh que no sabo gaire
26 cujon guérir et auciran,
per qu'es mal c'om lor paire;
el menestral el mercadan
tug so mentidor laire.
Tus vas Tautre ab bel semblan
30 d'amor, per aver atraire.
el joglaret el viandan
si perdon per mal retraire,
e veus d' aquest segle truan
com engana mant peccaire.
Tant es aquest segle farssitz
de gens mot dezordenadas
qu' engana molhers e maritz
tan c'aucis Tus Tautr* en badas.
86
l8 8o] sa. 19 le. ar manqxie, 20. 23 aussi
J9- 25 clercx. 29 els reys al comte.
^ dezeretab. 33. 34 cavayers. 35 caitieus ete.
6 bezenis. 8 bezeni. 26 els per ques.
31 /e deuxième el manqiie, ^ 36 mot manque.
303
XlIIe SIECLK
mas las molhers eugauairitz,
can son dois drutz cmpreiihadas,
fan entendre las tricliairitz
do lurs maritz son cargadas.
e cujon aver escarnitz
lurs maritz las dcsastradas,
cant an pordutz lors esperitz,
e remanou enganadas
por jovensols enfoletitz
e mais per sols c an clergadas.
arans parlem dois descausitz
alberguiers, co son malvadas
gens: mot scrotz bon aculhitz
per els c per lurs mainadas
al venir e mot obezitz.
las estas auretz privadas,
e las sirventas pcccairitz
tenran vos apparelhadas.
e can vos seretz reculhitz
ab els e seran sermadas
las viandas, er faitz Tenvitz,
que manjon totas vegadas
ab vos que seretz gen noiritz
e lur trametetz onradas
prentalhas, segon que aizitz
ne seretz, e s'enviadas
lur avetz auca ni perditz
carns irescas e saladas
e pans blancx e vis esclarzitz,
vendran vos avols sivadas
mal liuradas e fes poiritz
c manjadoiras traucadas.
pueis auran vos les porcx aizitz
e truassas afamadas.
e can vos seretz adormitz,
manjaran a grans goladas.
e jairetz en lensols blezitz
e en cossers dezonradas
e seretz mal e lag cabitz
de coissis e de ilessadas.
pueis al comtar seretz malditz
si de las doas soudadas
non lur datz quatre sous complitz
de lurs falsas denairadas.
vous cous er lo prezens grazitz
de las viandas delgadas
de que vos los auretz servitz.
tant son gens desarengadas
eu aquest segle qu'esbaitz ^
5 sui don seran restauradas
las armas dels angels marritz
c'ab Lucifer son dampnadas.
Grans deu esser lo cossiriers
c'aver devem ses falhensa,
10 c£u: al senhor qu*es drechuriers
de nos fam desconoissensa,
qu'el nos es francx e drechuriers
e nos ses obediensa
ves lui, que mans tormens sobriers
15 sofri per nostra guirensa.
pauc fam dels mandamens premiers
qu'el nos fei, per negligensa
nos en laissam, per qu'els deniers
jutjamens n'aurem pendensa.
so Tus es vaudes e liauniers
e de mala conoissensa,
Tautr' eretges, Tautr' usuriers,
Tautre rote ses temensa
cartas pagadas o deniers
tb comandatz en sa plevensa.
rautr*es molheratz bagassiers
ses lei e ses penedensa,
e l'autre dels quatre cartiers
de dieu dira descrezensa.
80 per cass' o per joc, per estiers
a son tort pren defalliensa,
Tautr' es a sas gens mais terriers,
Tautre son senhor bistensa
de son dreg el es corturiers,
85 s'es d*un rei en mantenensa.
Tautr* es a senhor lauzengiers
tan que mot peleg' e tensa
entre lui e sos companhiers,
tro'n geta la bevolensa.
4u Tautr* es ricx homs que volontiers
servissials covenensa,
que a cap de trent' ans entiers
non auran mas lur vivensa.
46
1 la inolher engaiiairi». 3 -is.
^ueiras. 13 gent. 25 s. caizitz.
jadoyra«. 43 IIII. 45 prezen.
12
32
albcr-
enian-
1 de la, le reste est illisible, 2 los aur^ J"
iUUible. 3 gen. 10. 12 la répétitûm de^^
même rime est sans doute fautive, 16 i*^^^*
18 quel. 19 pedensa 22 esuriers. 25
mandas. 81 cort ou tort. 41 peut-êtrt
00 vensa.
re
NAT DB MOKS.
m;
tare alœoiniers
9I fa Yalensa
;x, e pueis si mestiers
sovinensa.
lies peatgiers,
fai tôt creissensa
an Tes plazentiers,
arm' en nonchalensa,
corneos bandiers,
en mal despensa,
•astors boYÌers
38 conoîssensa.
)baires messongiers,
^ d*estenensa
qui dons ufaniers
ses retenensa.
penre prezentiers
draps deniers a crezensa,
pueis al pagar sera frontiers,
queus dira ses reverensa
que vos es us grans renoviers,
5 si Tavetz &g avinensa.
Tautr* es alcavotz mercadiers
de femnas ses essiensa,
Tautr' es trichaires lechadiers,
que d'al3 non a sa chalensa.
10 Tautr* es paures, ricos parliers,
que totz jorns breg^is comensa,
Tautr' es maldizens lagotiers
d'autres e de sa naissensa,
Tautr* es ribautz e tavemiersy
15 que tôt Tan fa sa despensa
per tavernas e per seliers,
qu*en als non a s'entondçnsa.
NAT DE MONS.
Ms, de Paris, la Vallière 14, fol, 97^.
to
es grans e l'onors
lig el bel semblan
ne e benestan
dels autres senhors;
dich ni semblan plazentier
non dono pretz entier
Ihir tan c*om fay mais e tortz,
pretz que dona bos esfortz. is
fora grans la lauzors
siral ben que fan;
ir se plevon tan
toi al laus son cors,
plus de faillir prezentier,
s hom vedar so que reys quier;
rey cuy falhirs es deportz
itz en perilhozas sortz.
fos tan grans temors
i a sels que forfan,
a tan ni can
30
S5
negus per fort quel fos sabors.
faillir apel so don blasme se mier,
c'autre falhir no sai nulh cossirier;
mas can cossir del dan, cals es plus fortz,
mais notz blasmesque ros, neis que la mortz.
Morirs es mais sim falh valors
e val tan can destrigua dan,
ni forssa ... tôt Tan;
mas qui no val, mortz Tes secors:
doncx per blasme valer a mortz mestíer,
mas part blasme no vey nulh pejurier,
ni leu no ven paors ni desconortz
de si meteis qui del blasm* es estortz.
Blasmes es grans e déshonora
a rey que leu man ni desman,
car sembla de leugier talan,
e leu par bes so qu*es folors.
reys deu aver dur cor e dreiturier,
que non aja voler ni cug leugier
!. 6 tort. 11 boy ers. 16 retensa.
26 g[<^n. 30 pus. 81 aedar.
penlhoza.
4 renoyers. 17 sentensa. 21 pas. 28 nolhs.
29 nom. paor. 83 semblan. 85 rey.
307
Xnie SIÈCLE.
80B
ni cainje leu sos sens ni sos acortz;
car qui leu vol leu falh e leu s'estortz.
Rey d'Arago, senher, on pretz se mier,
vos voles be so que liom vos profier;
doncx ja de dieu que tant es grans e fortz
servir nos vir vostre valons esfortz.
BAIMON D'AVINHO.
Raynouardy choix 4, 462—465. Comparé avec le Ms. la Vall. 14, fol, 23* (jRJ.
Sirvens suy avutz et arlotz,
comtarai totz mos mestiers,
e portacam e galiotz
e roíìan e balestiers
e prestaires et escudiers,
e say ben de peira murar;
pero de cozir non truep par,
e mouta portey mantas ves,
et ai mais de mil auzels près;
e ííiiy joglar dels avinens
e de set ordes suy crezens.
Ë fuy mazeliers e ils datz,
e corregiers fuy lonjamens,
e say far anels belhs e gens
e rateiras per penre ratz,
e far ausbercx e gonios,
e sai far putas e lairos
e semnar blatz, e ftiy boviers,
e mais d*un mes mercadaniers,
e sai f&r arcas o vaissels,
penches e fus o cascavels,
e sai far guabias e naus,
cotels et espazas e feus;
e sai esser pestres e cocx,
e sai mètre geis, quant es locx.
Ë sai far selas et escutz,
e suy clergues e cavalliers
et escrivas e tavemiers,
e sai penher e faire glutz,
e sai teisser e far carbo,
e sai ben far de gai capo,
6 e sai far toulcs e capels,
e sai far jupas e jupels,
e sai far lausas o bordos,
e suy espessiers trop bos,
e sai batre lana e deniers,
10 e suy trop certes agulliers,
6 suy cambiaires leyals,
e suy enves las femnas fais.
Ë serquei aur e pueis m^assis
a cavar argen per très ans,
15 e fis estueyras e tamis,
e fuy corrieus arditz e grans,
e sai far fres et esperos,
e budelliers suy a sazos,
e fis caus e f^y campaniers,
so e sai ben esser falconiers,
e fuy portiers e barrafaut
e guacha per freg e per caut,
e biliaires e berretiers,
e fuy de seda bos obriers,
36 et engienhs fi, si dieus me gar,
e cordas e pairols sai far.
Ëncar n'ay avutz de melhors,
qu'ieu gardiey fedas et anhels,
e fuy crestaires de i)orcels,
30 e tenh fil de mantas colors
e toquei azes e saumiers,
e ftiy may de dos mes porquiers,
2 sestors. 7 rossian /•'. 11 e nianta Jiayn.
12 de c. H. 13 deHauinens H. 19 fis B.
21 soi boiers E, 22 dti il B. 2:j vaysselhs :
cascavelhs Bayn. 26 « otelhs Bayn. 29-31
daru cet ordre 30. 31, 2d B et Bayn. cellas
Bayn, 30 cauayera B. 32 R^'i Bayii. be p.
e far B,
4 galh Bayn. h capelhs cjupelhs) Tîfljf*'
8 U manque une ëylkibe. 13-15 dani ^
ordre If». 13. 14 B et Bayn. sorgaiey B»9^
macis B. 14 ben III. ans B. 19 et fis ct^
paniers B, 21 baru faut Bayn., barruf»'^**
B. 25 engens fis B. 27 de plus belhs Itof*r
29 porcelhs Bayn. 30 teys fils B, 31 toq^^^
Bayn. 32 mays B,
RAMON ESCRtVAN.
810
nchenayre de li,
9j may d*un an moli,
irescals de cavals
^y eguas per las vais,
é fîiy fabi'ês e pelleciers
e ballestiers e sabatiers ;
qui m'en vol creyre, bos fols suy
e savis be, quan truep ab cuy.
RAIMON ESCRIVAN.
Mas. de Barù 7226, fol 372* fC;, la ValL 14, fol. 95« (BJ,
'S, Tautrier vi ses falhida
[ue ges nom oblida,
airad' e mielhs garnida,
a ley dissernida,
trabuquet aital
f e nom podetz far mal,
ssas farai portai,
la vila vuelb ostal/
abiiquet 'diableiis guida,
dolenta, marrida;
aurai très colps ferida,
non auretz guerida;
Ëissatz de sai lo pal,
le vostre cuer quan val,
n darai un colp mortal,
x)8siec sus costal/
at la cata s'es moguda,
ac pus de retenguda;
la tost fo venguda,
b sa cara peluda;
uau celadamen,
apauc prenden, e pren
noy ac retenemen,
lins lo vielh bastimen.
n Tac vist' e conoguda
', ditz 'cata morruda,
iurai tost abatuda\
denant sa barbuda
5 tal colp que iota Tescoyssen.
pueys a li dig *ben as fol sen,
cata, qu*ab mi prendas conten,
e farai t'o ades parven/
Ab tan la cata s'en erissa,
10 qu'es grass' e grossa e faitissa,
e ditz qu'enquer a fort pelissa,
e venra, si pot, tro la lissa.
e junb los pes e fes un saut,
et a cridat 'el mat! en aut!
lA trabuquet, not pretz un grapaut,
que prop vos suy al mieu assaut.'
Ab tan lo trabuquet s'crissa,
qu'es fers e fortz, e fer e fissa,
et a dig *ua cata mestissa,
30 fort pel auretz s'ar nous esquissa.'
e tramet l'un cairo raspaut,
que nol leveran trey ribaut,
et a loi mes el cors tôt caut,
don tug foron alegr' e baut.
85 £ la cata quel colp senti,
a per pauc de dol no mori,
e dis 'trabuquet, malat vi,
ieu te lais, e tu laissa mi.'
El trabuquet respondet li
80 'na cata, non er enaissi,
qu'ab mi non auretz treu ni fi,
enans vos aucirai aquî.'
B. S manescalc de cavalhs Bayn,
iayn. 6 qui B. 7 miels C. 8 ley
?. 10 podes C. 11 las inanque C.
ab mi gandida B. 17 £ i?. sa B,
ui soi B, 26 prenden manque B.
[H C. 80 dis C 32 sa] la A
1 fuy maïujue Bayn. 2 Si maint dieus e B,
7 prônas C, 11 dis C 14 e ha J?. e mot
C. 15 près C. 16 près B, 17 sarissa B.
19 et ha dich B. 20 ser B, 22 leveron B.
25. 26 sentie: moric B.
811
Xm« SIÈCLE.
m
DANTE DA MAJANO.
Arehiv fur d<u Studium der neueren Sprcichen 33, 411.
Las, 80 que m'es al cor plus fins e cars,
ades vai do mi parteii e loiguan,
e la peiia ol trebail ai tôt ses pars,
on niantas vetz n'ai greu languir ploran.
Quel fis amors mi ten el cor uns dars
on eu cre quel partirs non er ses dan,
tro qu a mi dons, ab los siens gens parlars,
prenda merses del mal qu'eu trag tan gran.
Len fora sim volgues mi dons garir
de la dolor qu'ai al cor tan 80?en,
quar en lei es ma vida e mon morir.
Merse Tenquer a ma domna yalen,
que per merse déjà mos precs coillir
e perdon fassa a] mieu gran ardimen.
MATFRE ERMENGAU, LO BREVIABI D'AMOR
I. M», du BriiUh Muséum, reg. 19. 0, 1, foL 127»> (A); Ms, de Fàris 12^27, fol 127* (B);
Mi. Harlei, 4940, foL I30b fCJ; II. Mahn, Oedichte der Troubadours 1, 184—186; </. JQhr-
biich far roma/nische lAteratur 6, 402.
I.
Dels netges.
Los metges peccan eyssamen
eu manta guiza, quar seguen
las doctrinas de Galia,
per so que puescan vieure sa,
lonc temps et ab cor vigoros,
son mot ardent e mot euros
de seguir tôt delieg camal,
e del esperit no lor cal.
mas en so qu'es plazent al cors
meton nueg e joru lor esfors;
don volon aver palafres,
bêlas raubas e bels arnes
e viandas delicadas
e trop ben aparelhadas,
et auzir esturmens e cans
e sentir cauzas odorans;
e tôt aysso volon seguir,
quar es profieg a retenir
al cors la calor natural,
mas al esperit es mortal.
et esquÌYO cum lo malan
so qu'es a l'arma profeclian;
quar al cors séria nozen,
10 del quai an cura majormen.
e dono per cosselh leyal
als autres que faisan ajtal,
e per corporal sanetat
cosselhan qu'om fassa peccat.
t& e soven fan mant home bo
morir senes cofessio;
quar si an greu malautia,
no sosteno qu'om lor dia
quez els se dejan cofessar,
:o per duptansa de may greujar.
e euro mays de corporal
sanetat que d'esperital.
d'autra part quan vezo trebalh
d'alcun home cuy mais assalh,
S6 dolors febres cartana
febres cotidiana,
gotassa lebrozia,
autra greu malautia,
ja non auran compassio
80 ni desplaaer, ans lor es bo;
1 ço. gars. 2 lungian. 3 aieu toi. 4 mantes
ueç. 5 qor un. 6 eus. partir. 7 ab loien p.
11 segen C: sonen AB. 12 ^alias (:sas) AÌ,
17 espirit A, lor ne quai C\ l\) lors A,
25 bon odorans B, 27 profieg es de C,
28 a lor cors la color C. 30 le A.
1 merseis. 2 sem. donc. 5 lencer a bû^
6 qa p. merseis d. mon p. acoiUir. 7 Ht^
grans. 11 liai AB, 15 fa mans C, 16 ses it
17 gran C. 18 quezom ABC. diga i^-
20 greueiar A, 24 dalqunh A, dalca Bf
dalcns C, homes aqu m. C. 27 oj ab ^
MATFSE BRMiaiOÁU.
614
-0 qo«2 ilh anran
i salaii grau,
iig gran salari
ypotecari
ion hom pendra
[ue mestiers fkra
laute trebalhat.
a fag ior morcat
ari, lo quai
i per especial,
irtisca son gazanh.
nalante si planh
lolor que senta,
fort lo turmenta
• eu Tesquina,
il medissina
jrpotecari,
ire lectoari,
isarops onchoras
malayentnras,
uo pro nol tendra;
, petit sera,
laan ve al comtar,
I fay pagar
cm a de Iny agut
que no li'n es degui,
dir volia.
[iiela raubaria
Bs sa bona part,
la meytat ol quart.
! a Ior gandir
i recepta legir
ris dels banhs,
• an per noms estranhs,
antidotari,
del lectoari,
) no las entendatz
^iza ni puscatz
has cauzas saber,
'jon outra dever.
)r gran bauzia
alari C, 3 outra Â, b hom] ne
C, prenda JB, 6 que manque A,
8 aurai) fag B, 14 le A, la B.
quina AC. 17 oz C, 18 eroplaustz
ABf ans C. o onch.] onch. A, unch.
0. 20 manque B, 26 lenes C, lui
ui A, le AC. 80 le AB, 32 fan
'. e B, bans : estrans BC. 34 nomps
idoctari B. 36 de C. 37 les B.
jue B, 40 pezon A,
fan gre^jar la malantia,
sia plaga o nayssedura,
et alongaran la cura,
per may aver salari gran
» del home caytieu malenan.
après quant an agut Targent,
son en la cura neglegent,
don mant home veno a mort,
que foran vengut a bon port,
10 si no fos Ior neglegentia;
per fouta de sdentia,
quant auran preza la cura,
obraran ad aventura
en alquna malautia,
1» que noy saubran pendre via
certa, veraya ni fina
segon Tart de medisdna;
et al malaute prometran
qu'el per cert del mal lo gnerran,
so per so quels pague largament.
e quant els an tirât Targent,
fan Ior compte; si val, valha,
si que no, no m'en calha.
e dono bevenda mortal
tft en loc de la médicinal;
faran antra bauzia,
que siens vezo malautia
e sabo que nos pot curar
qu*el noy podo cosselh dar,
ao pendran sobre se la cura,
tôt per avareza pura;
et abans noy toqnarian
entre que be pagat sian.
e faran vos un temps muzar
86 et en fol vostre argent gastar;
e quan tôt er fag en derier,
noy conoysseretz melhorier.
et ayssi murtrisson la gent
e la raubo de Ior argent.
40
1 greueiar A, 2 si B. plaguas o n — as 0.
3 las curas C, 5 malauan B, 6 nan auat
B, an gut A, agut C, 14 malicia ii. 15 sa-
bran prene B, 18 prometan C. 19 de B,
le AC. 20 quel B. 21 hU an B, trag C.
22 Ior manque AB. conte A. 23 que manque
C. 26 e B. 27 siu B. 29 aquel A, oquilh
BC. 33 pagatz Ay paguan C. 38 et en ayssi
A. murtneyssbon A^ nmrtrycho B, las gens
B. 39 las B. argens B.
M
315
XIU* SIÈCLE.
816
U.
Kyssi parlM H maldizeo.
Arani dizon li maldizen:
nous potz gcs escapar tan gen,
quar ab soi qu ab nos estias^ »
nos t*aurem pro guerentias
qu'an dig per les fols castiar,
qu'amors toi rnays que no vol dar,
e ses far socors ni plazer
dona trebalh e desplazer: m
don trobaras, ab qu^enquieyras,
qu*en Rianibaut de Vaquieyras
dis d*aquest' amer ses temer:
'Mas per so m'en vuelh estener,
qu'amors toi mays que no vol dar» is
qu'iel voy per un be cent mais far,
e mil pezars contr' u plazer;
et anc no dec joy ses trebalh:
mas cum ja vuelha so egalh,
qu'ieu no vuelh sou ris ni son plor, ao
pueys non aurai gaug ni dolor,
sivals nol seray mais ni bos,
e lays m'estar dezamoros/
Respoii .VatfreM âis naldixens. ,g
Per dieu, non agra 'n Kiambautz
razo que fos ta mal azautz
ques prezes a mal dir d'amors
quel avia fag tantas honors.
emperol dig testimoni, so
que fetz ab cor malenconi,
no val ges de dreg una glan,
si gardatz so que dis denan
en cela mozeyssa ciuiso.
dieus, quan tost oblidat li fa s»
qu'el avia dichas grans lauzors
dels bes qucz om pren per amors,
et avia 'n dig enayssi ver:
Tero be say, sim dezesper,
quel mielhs de i>rctz y dezampar, «o
qu amors fais mcUiors melliorar
els pus malvatz pot far valer,
e sab far de volpilh vassalh
el dezavinent de bon talh,
e don* a mans paubrcs ricor; 45
2 mal diâzcn, et nouveiu 8z*=z. 4 nous pot.
5 sol maiique, que nos. 13 dieys etc. 14 cf.
Mahn, Oedichte 2TÓ. 52t<. Herrig 35, 413.
16 qui], be vmitque. 17 mial. plaszers. 20 som
plor. 25 mais. 'Ì2 hona. 39 fiui. 45 mas.
e pus tant y trop de lauzor,
ieu soy tan de pretz evejos
que ben amera si amatz fos.*
pus doncx amors ta fort lauzet,
si pueys tan tost amor blasmel,
e de so qu'ac beu dig dis mal,
SOS testimoni re no val,
qu'es contraris a se mezeys,
segon que dizon nostras leys.
on Aymeric de Pegula
ditz reprenden cel qu'aysso f&:
*qu'aycel que si inezeys desment,
del be qu'a dig nom es parvent,
pueys qu'es trobatz ben dizen &l8,
quel dojam creyre dizen mais.'
A)ssi parlon li naldiica.
Que dizetz, dizolh mal parlier,
a'n Peir Vidal le cavaver
que per amor trebalhec tan
e per amors près mal e dan,
es ne clamée de trascio,
per que dis en una canso:
*A vos mi clam, senhor,
de mi dons e d'amor,
qu'aquest duy traydor,
quar me fizava en lor
mi fan vieui*e ab dolor,
per be e per honor
qu'ay fag a la gensor,
que nom val ni m'acor.'
Respon Natfres als mMium»,
Ad aquest vos die ieu breumen
quez a sa vida non ac sen,
per que ges ieu non daria
un ])loui en sa guerentia,
quar per falsetat proada
li fo la lenga mermada,
per qu'en dis d'aquesta razo
le bos morgues de Montaudo
en un dechat qu'el compilée,
on seyze trobadors blasmec:
4 £ pus. lauzetz: bla8roetz. 12 ef. U^
Mam. 1, 432. 13 non. 15 deian. 19 aspe*
20 tant 22 e uc. 24 cent une chanton d»
Bemart de Ventadom, cf. Mahn 1, 13. Ì^
eit aitrUniée à P. VieUU par les m»8. 0^^'
26 quaquestz. 33 mais. 34 bream»^
37 unh. 39 Usso. 43 XVI.
MATFRE SEMfiNGAU.
818
eB le derrière,
108 membres entiers.
lenga d'argen
a peliciers,
s se fe cavaliers :,
s membransa ni sen/
fssi parlan li naldizen.
n li maldizen:
podeoi proar lo
3 g^ereii tôt clar,
savis e mot bos
1 soas cansos
) fo en Folquetz
m cantar que fetz t&
nblans qn'amors adutz:
80 mi soy ieu recrezutz
r, que mays non auray cura;
pus près* hom layda penchnra,
enh, que quant li's près vengntz, «o
nays vos quan nous conoyssia :
lelc, mays n'ay que non volia ;
i près cnm al fol queridor
urs tôt fos quant el toqnaria/
S5
ttn Matfres aU MâlëiKeBs.
A guerentia
Q Folquetz fetz clamor
r de fais' amor,
'ententio
3yssa quanso,
i e somogutz:
blant que fais' amor adutz
lieys fols aymans e s'atura,
ns qu'a tant fola natura
bc pcr la clai'tat quel lutz:
l'en part u sigray autra via,
tz, ([u'cstiers no m'en partria,
rp de tôt bo suflfridor
fort si cum fort s'urailia/
doncx eutendia
canso mal dir
2, 61. 3 dargent. 4 manque.
8 Ay8»o. 11 car. 11. 16 unh.
9. 16 semblant. 11 cf, ci -dessus
nos. 22 uuele. 23 en ayssi.
26 mais. 28 folquet. 31 cela]
-dessus 119, 17. Al. 34 vays.
38 mais. 39 lay. 40 le dm-
vnque. 41 folquût.
3U
35
40
de fais' amor, la quai esdir
ieu no vuelh de mais ni d'errors,
quar fais' amor non es amors
ni fais sestiers non es sestiers
ni fais diniers non es diniers,
segon que dizon nostras leys;
mas de ver* amor el mezeys
dis que falhiment non pot far,
que mays en fari'a blasmar,
si fezes lunh error o mal,
quez un' antr' aytant quan mays val:
don dis az est* amor tôt gent:
'Mas vos nom par puscatz far falhiment;
pero quan falh eel qu'es pros ni prezatz,
tant quant val mays tan n'es pus encolpatz,
qu'e la valor pneja colp'e deyssen.
e sitôt hom perdonat forfaytura,
ja del blasme nol sera fagz perdes,
quar eel rema e malas sospeyssos
qu'a mans met eel que vas un desmezura.*
Ayasi f arlaa li naldiieii.
Encaras di^ renvejos
que tant blasmon los amoros:
nos avem un autre guoren
qu'a digz mais d'amors per un cen
non a dig dds antres negns;
aujatz doncx qu'en dis Marcabrus:
Tams ni mortaudatz ni guenra
no fan tant de mal en terra
que amors qu'ab engan serra;
escoutatz !
quan vos veyra sns la bera,
non sera ses huelhs mulhatz.'
Kfspon Matfrfs als maldizens.
Ar, senhors, sia ieu escoutatz:
auc en Marcabrus non ac par
de mal dire, per que nom par
quez el sia dignes de fe,
quar d'amor no poc saber re,
quar doua lunh temps non amec ,
segon qu'ol mezeys cofessec
8 «0111. 9 fera b. 12 adz. 13 cf. Mahuy
Oedichie 80. puscat. 18 blasmes. 19 roma
e mala sospeyssios. ^Oesdesmezarar. 24 amors.
29 ^. Makn 1, 50. gaera. 32 esc. que dieys
peyre pegula. 33 berra. 36 mais. 39 inanque,
40 de laanque.
819
Xnie SIÈCTiE.
en aquel mezeys cantar cert,
e dis ayssi tôt ad ubert:
^Brus Marcx le iilh Marcabruna
fon engendratz en tal luna
que sab d*amor que s*engran&:
escoutatz !
pero anc non amec nna
ni d'autra non fon amatz/
JOHAN DE PENA.
Mê. dé Fa/rii, franc, 12472, foL 26b.
Un guerrier per alegrar
vuelh comensar, car m'agensa,
que non lo dey plus celar,
trop Tauray tengut en pensa;
e guerrejarav d*amor
endomensque ma guerrieira
a trobat guerrejador
que guorreja volontieira.
Guerrier, ben vuelh gnêrrejar
ab Yos d'amor ses failhensa;
car sapchas non puesc trobar
hom de milhor entendensa
ni ja plus fin aimador
qui milh sapcha la karrieira
de ben amar per amor
ni tengua sa laus entieira.
Guerrieira, sobrelauzar
mi Yoles per benvolensa:
ben vos Tuelh dir ses duptar
e jur vos per ma crezensa
que vos est de beutat fior,
que non sai, on ieu mi quieira,
5 en Tharascon bellazor
que miels del dart d*amor fìeira.
Mon guerrier, cortes d'amar,
sapchas que gran penedensa
sufiri, car nous aus mostrar
10 Tamistat gran de valensa
qu'ieu vos port, car gran secor
mi fora, si la manieira
non fos del lanzengador
maldizen qu'es trop sobrieira.
1» Ma guerrieira, am près clar,
plena de gran conoissensa,
non vulhas per so laissar,
qu'ieu suy en vostra plevensa;
car qui ama sa honor
so lialmens ni vertadieira,
non deu pas avor temor
de presona lauzeugieira.
Guerrier, per vostra valor
vos seray liai guerrieira;
t6 car vos portas per lauzor
de savia la banieira.
AMANIEU DES ESCAS, ESSENHAMEN DE LA DONZELA.
M9. de Fàrh, la VaU. 14.
De vostr' esgardamen
vos man, cant al mostier
seretz per lo mestier -
e per la mess* auzir,
3 c/. Herrig 83» 336. 7 la. 9 gueriaray
dam ors. 10 gaer- etc. 16 homs. 17 ni sia.
18 ni m. karieira. 20 se. 26 hon.
quels huelhs sapchatz tenir
de folamen gardar,
mas jos vas Tautar,
so si gandir y podetz;
%
3 an. 11 qnieas. 13 dels. 14 m\
17 laisar. 19 ama a sa. 26 bSuiein
m
AMANIEU D£S ESCAS.
822
6 lay no bastiretz
parlâmen ni cosselh,
qu'ieu pel vostre sen velh
en bona cbaptenensa.
e can faitz de plazensa
siatz per tôt g^razida.
enpero s'az ichida
vol deguna solatz,
lau c'ab sela n'ajatz
et ab sels qnel voldran,
e no sobreguaban
que torne ad enuey,
ab nueiza ni ab bmey;
car donzela cridiva
non es fort agradiva
ni Testa d'aTÎnen;
e li pus conoissen
dizon qne non es bel.
sobrecot ni gonel,
qnens sia conogut,
no portetz descoznt
ni Innh antre vestir.
e si voletz bastir
solatz de jocx partitz,
nols fassatz descauziias,
mas plazens e certes,
can vendras, bêla res,
sobre tanl' al manjar,
lan qneus fassatz portar
aigna fresca denan.
lo vi atrempatz tan
que jes nous fassa mal;
car dona res no val
ni donzel* atressi,
pus se cargua de vî,
ans es mestiers ontos,
el for luxurios
nais d'aquel et assatz
d'autres mestiers malvatz
qu'ieu non die ni diria.
sobre manjar, amia,
jes vostre companho
nils autres deviro
non anetz covidan,
car non par benestan
c'om covit home sa;
mar sel que denan n a
be vuelh manjuc, sil platz,
aportar.
BARTSCH, Chrestomathie.
pero s*il n'a pertratz
denan faitz azauteza,
el covitz er pegueza.
e tenc per vostr' onor,
» sieus falho servidor,
que vos talhetz premieira
que vostra companhieira;
pero si companhs es,
fort sera mal après,
10 si no ser vos e si.
jes adreg nol noiri
so maestro veramen.
mal noyrir mal apren
et es leu conogut.
16 e can veiretz vengut
temps de taulas levar
e de las mas lavar
ni veiretz rezensada
vostra don' e lavada,
so refrescatz vostras mas,
quel lavar es fort sas
après manjar e netz.
et ajatz totas vetz
al lavar companhîa,
S6 si podetz, que no sia
mal jutjat per nogu
ni per vayr ni per bru.
e cant iretz sezer,
vuelh vos aperceber
fo queus en anetz pus bas,
si podetz a nulh cas,
de vostra don' aitan
que ab lieys d'un garan
no siatz vostre vol.
fs e s'aizinaus o toi,
ajan doas o dos
entre de lieys e vos.
si podetz ab bel genh,
bêla, may vos ensenh,
40 si en aquela sazo
nogus homs vos somo
eus enquier de domney,
jes per la vostra ley
no vos siatz estranha
45 ni de brava companha.
defendetz vos estiers
ab bels ditz plazentiers.
4 et el per. 14 congut. 19 leuada.
38 gienh.
11
828
XlUe SIECLE.
e si fort vos enueja
son solatz eus fa nueja,
demandatz li novelas:
'cals donas son pus bêlas,
Gascas o Englezas,
ni cals son pus cortezas,
pus liais ni pus bonas?*
e 8*il vos ditz *Guasconas',
respondetz ses temor
'senher, sal vostr* onor,
las donas d'Englaterra
son gensor d'autra terra/
e s'il vos ditz *Engleza',
respondetz 'si nous peza,
senher, genser es Guasca':
e mètre Tetz en basca;
si apelatz ab vos
dels autres companhos
queus jutjen dreg o tort
de vostre desacort.
10
i&
so
e negus queus enquieira
nous truep mala parlieira,
neys s*era enemicx
de totz vostres amicx.
car si com es grazitz
hom, cant es afortitz
contra sos mais guerriers,
er grazitz a sobriers
vostre pretz ab bo laus,
s'es certes e suaus
et humil e plazens
a totas bonas gens,
c'om nous conosc' erguelh,
donzela, qu'ieu no vuelh
siatz de brau respos.
d'autras defensios
podetz far avinens,
siens play, may de cinc cen
ses dir deschauzimeu
e ses far falhimen.
TRADUCTION DU NOUVEAU TESTAMENT.
Archiv /tir das Studium der neueren Sprachen 28, 77 — 78.
Ad Ephesios.
(I) Pauls, apostols de Jhesu Christ per
la voluntat de dieu, a totz los santz, li
cal son ad Ephesi, et als fizels en Jhesu
Christ. Gracia sia a vos e pas de dieu 26
lo paire et del senhor Jhesu Christ. Sia
beneses lo cals benezic nos en tota bene-
dictio esperital en las celestials cauzas en
Christ ; si com elegi nos e lui meteis denant
Testabliment del mon, per aysso que nosso
fossem sang e non laysat en Tesgardament
d'el en caritat: lo cals denant destinet
nos en Tafìlhament del filh per Jhesu
Christ en el meteis segon lo prepauzament
délia sieua voluntat, e lauzor de gloriass
de la sieua gracia, e la cal fes nos
agradables el sien amat filh, el cal avem
redempcio per lo sanc d'el e redempcio de
peccat segon las manencias de la sieua
gracia, la cal sobreaondet en nos en tota 4o
16 mètre'.
savieza et en pruzencia de dieu: i
que el fes conoyser a nos lo sa^
de la sieua voluntat segon lo be
de lui, lo cal prepauzet a el. I
denament délia plenetat del temps r<
en Christ totas aycellas causas, 1
son el cel e las cals son en terra
meteis: el cal neis nos em apel
sort, avant destinât segon lo prcpar
d'aycel, lo cals obra totas cauzas
lo concelh de la sieua voluntat:
que nos, li cal denant esperem en
siam en lauzor de la gloria de lui
vos ancar, carisme, con aguesses
la paraula de veritat de Tavan^
vostre salut, el cal vos neis creî
ensenhat el jorn de la promissio d
esperit, lo cals es heretiers de la
heretat, en redempcio de conquerei
18 .V.C. 19. 20 -ens: -ans. 21 pr
M. WoUenberg propose prouensa. 25 \
S26 LAS NATURAS D'ALCUS AUZELS E D'ALCUNAS BESTIAS. 326
la laozor de la glona d*el. Per aisso cals sian las manencias de la gloria de
Mia ien anzent la vostra fe, la cal es el la heretat d'el el santz.* sobre tôt princi-
senhor Jhesu, e Tamor en totz los santz, pat e poestat es eissausatz en senhoria e
non cessi ÊLzent gracias per vos, fazent , sobre tôt nom, lo cals es nomnat non
remembransa de vos e las mieoas oracions, 5 solament en aquest segle, mas neis en
p^T aiso que die'ns de gloria, paire de Tayenidor ; e sotzmes totas cauzas sotz los
nostre senhor Jhesu Christ, done a vos sieus pes, e donet el meteis cap sobre
esperit de savieza e de revelacio en la tota la gleyza, la cals es cors d'el e
conoycensa d'el ; enlnmenat los huuels de plenetat d'el, lo cals adnmpli totas canzas
vostre cor, per so que vos sapias, cal siaio en totz.
1^ esperansa dell* apellament de lui, e
JiISO SON LAS NATURAS FALCUS AUZELS E D'ALCUNAS 3ESTIAS.
Ms, de Fàriê, la VaU. U, /o/. 140.
l>el pol. La natura del pol es que canta Lo simi vol contrafar tôt cant ve far. E
lo vespre, can sent venir la nuech, pus cant hom lo vol penre, hom se met en
^oven el mati, can sen venir lo jom, canta loc qu el veya, e caussa unas sabatas
pua soven; e vas la mieja nueg engrueissais ab corregas e pueys laissa las sabatas e
sa. vot e canta pus tart e pus clar. — vas mètre a una part: el simi va e fey
^el aze. La natura del aze es que canta aital ; e cant es caussatz hom lo pren. — .
<^iit a fam et on mais se trebalha. — Del corp. Lo corp cant a sos corbatos
1^1 lop. La natura del lop es que can que son ses pluma e no semblan paire ni
^® hom enans c*om lo veya, el li toi lo «o mayre, ja non lur donara clam ni cosselh,
Pcurlar. E si Tome lo ve enans, Tome li tro que an pluma e quels semble ; e cant
^I la forsa. Et al col tan rot que nol troba home mort, premieiramen li manja
pot plegar, e so que cassa va fort luônh los huelhs e per los huelhs lo servel. -—
^^ sa lobeyra; e cant vol intrar en cortal Del leon. Can lo leon a preza e home li
^& fort snau, e can mena segle ab sos 25 passa denan, ja nol tocara, que passar y
P®8, el pren son pe a mors fort e rege et pot set vetz, sol quel home nol regarde ;
*yài s'en venja. — Del grilh. Lo grilh a mas si l'ome lo garda, el es tan senhorilli
^ natura que tant ama son cantar e tan que cuj' esser deceubutz, car esgart d'ome
^ On delecha que nos percassa de vianda es tan senhoril, e per so cl laisa la cassa
* ïïior cantan. — Del signe. Lo signes so e cor vas hom el cofon. E cant hom lo
* tal natura que can deu morir canta cassa que ve que nos pot défendre e Taven
^^ clar que si hom li ve denan ab a fugir, el cobri sas pezadas ab la coa
^^'fecirmens, el si acordara ab los esturmens; dereire, per so c'om no veya son esclau;
î*Oîicx conoys hom que deu morir. — e can la leonessa a leonat, el nais mort
^1 ca. Lo ca cant a manjat et es sadol sa e très jorns lo paire crida e rugis sobre
^ ^les, el geta so que a manjat ; e cant el e fay lo vieure. — De la mostela. Can
? ^«m, tom' a manjar. — De la vibra, la mostela a son mostelon qu'es natz, elal
^^ vibra can ve home nut, ela non Tauza muda per paor c'om no loy emble ; e si
J^^^»rdar de paor; e cant lo ve vestit, nol hom loy mena mort, ab c'om loy rendes,
re e sauta li desus. — Del simi. 40 elal revieu. — Del calandri. Sil calandri
X8 cm. 23 p. ê, et ab so. 14 unas] .1. 16 .1. 26 .VIL
U*
327 XlIIe SIÈCLE.
porta hom denan un malaute et hom lo tro qu'es mort per la flairor del ]
geta sol lieg e lo calandri gara lo malaute De las gruas. Gruas an tal natc
en la cara, senhal es de guérir; e sil gira s'ajuston en grans tropels; e lur
la coa, es senhal de mort. — Serena fa los trop dormir e la una &y b
canta tan dossamen que tôt hom que s can las autras dormo; e per tal
Tauja, ven vas luy, e non pot estar que garda no s'adorma, ela met a sos
no s*adorma, e cant es adormit, elal met petitas peiretas, per tal que non
mort — De aspis. Aspis es la serp que estar ferma, car lur natura es que '
garda lo basme ; e cant hom vol a?er del en pes. — Del paon. Paon, tota h
basme, hom lo adormis ab esturmens eio que a, es en regardar sa coa.
pren hom del basme ; e can ?e que es argus. Argus es homs que a cen
enganatz, el se clau la una aurelha ab e dorm de dos en dos huelhs et
la coa e fréta tan Tautra per terra tro velha tostemps. — De la randola.
que tota Ta clauza, per so que non auja dola, qui trazia los huelhs a sos r
los esturmens e velha. — Del merle. i6 els y tomava, la maire los fay rev
Merles noins hom volontiers e non canta no manja ni pais mas en volans,
mas très mes del an e fÌEd pus plazen a paor d'auzel de cassa. — Del
can que auzel que sia. — Del huelh de Pellicans es us auzel que ama m
veire. Huelh de veire es un petitet auzel poletz; e cant sos pois lo senton
blanc e vert, et a la pus sotil vista que so els bâton lurs alas e donon ne al j
res que sia, que be veiria tras un paret per los huelhs ; el pellican es tan ei
— De la talpa. Talpa no ve, ans a los e de tal natura que totz los aussi ;
huelhs desotz lo cuer, e sen pus fort ve que son mortz el a gran dol
d'autra bestia e vieu de pura terra. — Tala et ab lo bec obri son costat et a
Del pluvier. Pluvier vieu de pur aire del ts de son sanc e tornon viens. — Del
cel. — De la salamandra: Salamandra Lo castore es una bestia que a un i
vieu de pur foc, e de son pel fo hom un que porta medecina e per aco lo
drap que foc nol pot cremar. — De Teranh. hom; e can ve c'om lo cassa, i
Eranh vieu de pur* aiga. — De la trida. paor de mort e sap que per lo i
Can la trida a sos cadels els cassadorsso es cassatz, c*aital es sa natura; e
la casson quel volon emblar sos tridos, pren ab las dons et arraba los e 1
els meton miralhs per aqui on els van e cazer el sol, els cassadors venon a
prendo sos tridos; e cant la trida a can vezon lo membre prenon lo e
perdutz sos cadels, ela toma forssenada anar; enpero denan an remet lo m
e sec per esclau los cassadors e troba los as — Del pic. Pic a aital natura (
miralhs e mira se et a tal gang can se son nis en albre cavat, e cant ]
ve que tota sa dolor pert et aisi s'oblida tapa son nis ab que que sia, el va p
de sos tridos. — Del unicom. Hunicom erba e toca Ion e tantost es hubc
es la pus salvatja bestia que sia, que non Del erisso. Erisso a tal natura <
es res que Tauzes esperar, ab un com4o met en las grans bai'tas et en las
que a sul cap ; et a ta gran plazer de rodas d*espinas que nol puesca hom
flairor de pieuzela e de verginitat que que per totas partz ponh; e gare
cant los cassadors lo volo penre, els li sia en loc près de pomier, que d
meton el pas una pieussela; e can la ve la barta puesca manjar. — De h
el s'adorm e s'afauda et adoncx es près. 46 di'illa. Cocodrilha es una bestia n
— De la pantera. La pantera a tan dous can ve hom elal dévora tôt, e cai
aie e tan be fiairan que tôt* antra bestia, mai\jat ela lo plora totz los tem;
pueys que Ta vista, nos vol d'ela partir vieu. Et estalva se que una serp
26 Del la. 28 pot manque, 18 Pellicani. 34 dfi S S. 48 et est a
RAIMON FERAUT. 330
nom idre, ven vas la cocodrilla e fa se reman prenhs de doas vibraci, mascle e
%doniiitz; e can la cocodrilla ve quel idres feme; e can devon naysser, els salhon
donn dal dévora en un morcel; e can lo per Tesquina e la maire mor et euaisi
idre Te qu'ee el ventre de la cocodiilla, el mon non son mas dos. — De la simia.
el li trauca los costatz e va fora gauzens s La simia fay dos simos e cant hom la
e la cocodrilla mor. — Del idre. Idre es cassa, ela met sel que mens ama sul col
nna serp que cant hom li talha una testa e tenga se sis vol, e sel que mays ama,
el ne met doas e d'aquel idres a paor la lo major, met enlá*e sos bras e tag ab
cocodrilla. — De la vibra. Can la vibra dos pes. E cant ve que non li val re,
Tol aver paria de sa par el li met sonio per tal que puesca mielhs fngir ab catre
cap en la terra bayan la femela; e la pes, ela laissa sel que mays ama e fug
femela estrenh li tan fort lo bec el cap s'en ab lo mener.
al mascle que mantenen mor e la femela
RAIMON FERAUT, VIE DE ST. HONORAT.
Jfw. de Fixriê, la VaH 152, fol. 15* (A); fond franc, 13509, fol. 2* C^).
^y»l dis l'eftorU eti Herenbtre U reina, nayre prince de Cumania e de tota Tonor,
•• tnet HMwrat, mm ea heregia l'emperadtr e ^ frayre Léon lo Grec que fom de gran ricor
Ma Biarit frayres. e de gran manentia,
El temps ancianor, so retray Tescriptura, Heremborc la plus bella de cara, de faysson,
^^e Mahomet de Meca, malvayza creatura, huels vars e saura testa con fild*anr environ,
® Jehan Gaunes feron ley de falsa figura, bel vis, boca rizent e colorât menton,
^® peccat e d'error, to fior do tota Castella;
don foron verinat mot duc e mot persant, roza fresca de may non es plus colorada,
-^nabels de Bugia e Sidracs d*Oriant, gent cors e bellas mans, de faysson me-
^^^arsilis de Marroc an son frayre Aygolant, surada,
^pe foron rey clamât gent parllant e plazent qu*a totas gens
d Agen e de Girona, de Mnrcia la bella, 25 e sa beutat retray. [agrada
d® Tholeta la gran tro ins en Compostella, des milia combatens ac per ella d'ajuda
^i^nada, Saragossa, de trastota Castella, Temperayre Leons tro que agues vencuda
o rey de Pampalona: la guerra de Budac que avia lonc temps
^JlUeste crezien la ley de la malvajrza gesta, qu*era reys veramens [aguda,
^^ffnm e Tervagant honravan en lur festa. 30 de Sur, do Nicosia, d'Acre e d*Escalona,
^^ 80 qu'els cristians poguessan far con- de Domas, de Nichea, d*Antiocha la bona.
^ menar a desrey, [questa Temperayre Leons li baysset la corona
*^ Andrioc d'Ongria doneron lur seror, e li tolc la Turquia
a Bandrioc son frayre, prince de Cumania,
j^ 1 fasse. 11 bayan de la. 14 ruhriqite dan$
ÍJ^ I>e lerror de raafnmet. 18 maáunet B.
j^ fezeron B. 20 derror e deregia granda 14 primpce B. 17 helemberc A. e de f. B.
^- 21 motz ducs e motz presans A, magna 18 testa saura B. tìïL A. 24 que a A. 25 e
hU^ magQg persant B. 22 borgia B. 24 ela- manque B. sas beatas retras A. r. a flor de
^^t e foron de fach B. 25 e de M. B. flis florida B. 29 que era A. v. amsi en
^ ^. del pays de nauarra B. 80 hondravan escrich si troba B 31 nichoa A. e d'A. B,
^ 31 que de crestians B, 32 manque B. 32 li i b. ^. 33 T. am trastota sa terra B.
^0 rey dongna B. 34 am B. primpce B.
831 Xm^ SIÈCLE. 382
que la bella Heremborc avia en sa baylia. que de tota Castella e d'Espanha la grant
tant s'esforset li domna que mes en heregia encaussava la seuta Mahom e Tervagant..
l'emperador el frayre. [dolor, la bella Herenborc avia mot gran paor
ay Jhesu Crist lo payre, quai dan e quai que, si saupes lo reys la vezion major,
que per aquesta donna perdan tant gran 6 fezes aucir Tenfant a mot gran dezonor.
senhor, aras layssa lo reys la guerra de Turqma„
Andrioc e son frayre, la ley christianor cavalca sas jornadas tro que fom en
e trastot lur repayre ! e trobet qu'en palhola Herenborc si
aliurada jasîa d'un precios enfant,
AyssI dis la gesU eon Herenbore pinityset ciiit,o net, de clara faysson e de belleza grant
era prens de sanct Honorât, que on ray de flama Andronic li mes nom lo reys, car Tamet tan
Il eyssia del cors qne si estendia entro al eel en noyrissas fes venir e gardas li queria
fonna de eolompna. que gardessan Tenfant, car gran paor
Pueys non tardet gran temps quel domna que per la vezion la mayre Tauciria,
si sentia [miais aras creys e meilhura Andronix lo plazeni
ensencha de son cors : domens qu'ella dor- lo reys li fes venir escudiers e sirvens,
dins son palays ausor sotz palis de Suria, que trastotz sos plazers li aguessan preze
vi una vesion de mot grant espavent: près de Nicomedia avia fach Constantis
eyssir vi de son cors una flama luzent lo payre d' Andrioc, el forest en jardis
en forma de eolompna que tro al cel s'estent, so un gran palays rial bon si noyr Andron
lo rays d'aquesta flama an la bella clayror Andronix lo plazens s'es noyritz el p«i?fc ;js
venia tro en Espanha e la ley payanor de solas, de baudor aytantcon vole emaji^^s:
vincia et encaussava e gîtava d'onor. mays hanc non si donet a nulh malv£^*>jrs
et Andriox lo reys que era en Turquia rellays.
pantayzet aquel ser quel dona si jassia. 85 un dia s'esdevenc que Andronix lo plaz^^is
una flama luzent del ventre li eyssia. manjava en la forest amb alcun de sas gemMS,
et aquesta clardatz d'Espanba e d'Aragon c'uns cristians li venc e ques li humilm^xis
encaussava la seuta de Mahom lo gloton, 'almoma, fllh de rey, mi fay far a ta g^^^\
de tota payania tro a Montmelion. per Jhesu Crist lo rey de paradis plazenB-^
en gran pensament son lo reys e la reynaso tantost li fes douar trastot son complim»:^^^
d'aquesta vezion e cascun s'atayna. ' enfans de pietat e de gran esperansa
non restet en lur terra ni devins ni devina, es lo bels Andronix e de gran aondaa.^*^''
l'uns non o dis a l'autre, en son cor o celava, a paures vergonhos, a gent de malanaiu^^
als savis de lur seuta cascuna o entervava cant tomet al palays, el atrobet sa may *^*
d'aquesta vezion: tôt lo plus s'acordava as la bella Herenborc e dis li son vejayr^- ,
que Herenborc la reyna portava un enfant 'car fllh, que aves fach de foras el repayr"'^ ^
*donna, venc de déport et ay vist un m<
de Jhesu Crist lo rey que es de gran
1 helemborc^. 3 el] e son 5. f. e trastotz ^ ^j ^^^^^^ ^^^ins ni de nostre
808 vanadors B. 4 quais dans e quais dolors
JjB. 5 perdam B, grans senhors AB, 7. 8
la-repayre mangue B, xpristianors. 10 rubrique 2 la ley A. 5 desonor -4, deyzonor -^'
dans B Ayssi retray lestoria del pantays 8 que en ^. e trobet heremborc quen P*yl^^^ŶÎ
de la beUa heremborc e del rey andrioc. iascia B, 9 alliurada A^ alieurada B, 10 ^^^zl
14 Paey A, lonc B. quil B, que la A. ques B, clayra A. 15 meilhuyra A, p]
16 ementre que d. B. 17 en son B. sos A, A, plazentz B. 17 en prezent B, 18 :
19 flamma A, 20 qnen tro B. - 21 flamma maoia B, constantîns AB. 19 en f. B,
A, am B, 22 en tro en B. 23 e A, en iardins AB, 20 nojnri B, andronix — -.
casaaa B. 24 rey A, qnera B, 25 que la 21 plasent A, joyos B, 22 atant A, noal. ^
(li) AB, sa iassia B, 26 flamma A. 27 e 23 am B. 25 cant B, 26 alcunas -^'
A, clerdat (atz) AB,q mangue A, 28 cassava 27 humilment AB, 34 el B, el vay tro^^^
AB. la cresensa A, mafumet B, 31 si sa B, 36 e quaves uist B, 37 e hajT ^^*
attayna A, 34 lur ley A, demandaua A, 89 cosins A, cozintz B,
SENECÁ. 834
a mon pajre ni a Temperador? quant dieus lo glonos aparec verament
de paradis, so dizon li pluzor/ atres verays corssanctsqa'estayanpenedent
/ disHerenborz/benparllasdefolor. lonc temps el mar de Creta en una isla
assa a Baffumet qne cest Jhesn plazent.
Crist sia s aysso fom sanct Capracis, sanct Mayons,
fre ni reys ni de lur compagnia: sanct Lions,
n malauros, pendatz per sa folia. que de gran sanctitat eran e Inms e fons ;
e crezon en el son fais galiador, mays pins complitz esta?a sanct Gaprassis
3 malanant e vivon a dolor: le dons,
banhon en sanc de filh d'enperador.'io aquests eran agut philozophe nomnat:
)rc fom marrida e penset son afar las riquezas del mont avian dezamparat,
fill Andronic non pogues atrobar amies foron de dieu, plens de gran sanctitat.
Taquesta ley an qui pogues parlar. ^anas/ dis Jhesus Crist, 'lay en Nicomedia,
imentfomfachtantost départie rey en la forest del rey tenes la drecha via:
homs que crezes en so que Jhesus fey 1 6 trametray vos dos filhs d*Andrioc rey
mala mort ho renegues sa ley. d*Ongria,
m cristians an tota lur companha: e menares les en lay on aures mandat;
règne d*Ongria e per tota Alamanha aquest eyssaussaran tota crestiandat.'
re los sancts tro en la granEspanha ;
SENECA, OU LO SAVI.
Bartschj Denkmàler der provenzalUchen lAtteratur, P. 199, 3 — 201, 27.
igge que servisi pren so ges can se vol nol pot cohrar.
ra liai jnggamen. de tas fasendas for ti tracha,
n'en droit absol lo tort, que de trop parlar ve sofracha.
it se lia a la mort. très causas malditz Salamos,
laissa per dieu mal far hom viel neci, luxurios
per la pena sessar. %b et «home manent messongier
er las autrus foldatz e paubre ergulos mal parlier.
les bos mal trabalatz. le savi am son gent parlar
entiers autrus malan se fa a tota gent amar,
^seta, no s'engan; el fol conquista enemixs,
dizen ditz falssetatz so can parla, e pért ses amicxs.
cobre las vertatz. am lo fol no t*acompanhar,
luenha d'autru huis si not vols am lu degolar.
gâcha pel pertuis. fols es qui vol esser privatz
ta savi ses fasenda, d'ome que vol seguir foldatz.
s troba on se prenda. as si fil de dieu devenir vols,
) son temps de son pro far, ajas merce dels orfanols.
calât, si parlar no sabias, ^
5or A 3 80 dis B 4 placia a ^^ ^^ aisso soptatz no sias. ^
i B. 6 emperadors B, manencia A, ^ '^ '^
1 per B. 8 cill B, luy B, galiadors
malannant A. 10 tro A. el B, den- 8 plus manque B.- stava A. 9 dorops AB,
13 dengun B. am B. 14 dapart A. 10 agns philosophes nomas A. 13 lay en]
. 17 am B. près de È. 18 tota] la sancta \B.
3d5
X1V« SIÈCLE.
a coYÎt en autru maiso
sapjas grasir el pauc el pro.
tôt paubre ques te per pagatz
a may quel rie trop assedatz.
liais homs salva son vesi
el fais tôt en risen Taosi.
ton coragge e tas maisos
garda d'orne qu'es bausios.
e gara be la tua causa,
quel savi te la sua clausa.
bon cossel, si fol le te dona,
nol mespreses per la pressona.
80 que a tostems vols establir
de lonc temps deus veser consir.
a far amie fay lonc demor,
mas pueiss Tama de tôt ton cor.
Tamic cant as lonc temps amat,
amal cant poyras a ton grat.
re no près pueiss aquel parel,
c*an renhat lonc temps d'un cossel,
can les veg pueissas sopartir,
que Tus degra l'autre sufrir.
fizels amie lun temps no fal
per paubrieyra ni per trebal.
aquel amie tenc per estranh
que a la gran cocha sofranh.
a la cocha conoicheras
si val tos amix ni si l'as,
als faitz conoicheras las gens,
que las paraulas van mentens.
paranla dossa fai amix
et asuauja enemix.
ajas amix, mais no d'un for,
un ajas cul digas ton cor.
doas forsas ha e sa ma ^
qui pot aver amie certa.
ft fizel amie la vida val,
e qui ama dieu a l'aital.
l'amie castia e sel^
e Tenemic en desfizan.
l'amie castia aspramen
fo e Tenemic en cossenten.
a tos amix sias liais
a la cocha, ho seras Mb.
el mon non a tan dossa causa
d'amie am cui hom parlar ausa.
1» l'amie castia en apert
e pueiss lausa lo en cobert.
aquel es vertadiers amix
que t'esenha com te castix.
l'amie que te castia t'ama:
so aquel creiss ton be e ta fama.
aquel amie a cui non cal
si tu fas be o si fas mal,
te lausara tôt quant faras,
e ja de lui not gausiras.
sft en ton amie te fizaras
que pus liai l'en trobaras.
e qui e son amie nos fia,
de far engan lo met en via.
de tôt t'acossela am un,
10 non ges am tôt ho am degnn.
non laisses ges l'amie privât
pel novel que no as vezat.
TRADUCTION DU LIVRE DE STDRAC.
Ms, de Paris 7384 (fond franc. 1158); 3. S, /oL 101*-103b.
Lo rey demanda : que val mai a heure,
lo vis Ih'aiga? Sydrac respon: Lo vis
es una pressioza cauza e digna, e es a as
salut del cors e de l'arma, quar per lo vi
pot hom saJvar son cors de moltas malau-
dias e s'arma d'issamen; quar vis es bos
per las savias gens que lo bevo atrempa-
damen et a razo, e no fan per Ihay nnlh
dampnatge a lor ni ad autra gen : per que
aitals gens aprofiecha mais trop heure vis
que ayga. Mas als fols que bevo lo vi
folamen, ilh ne gasto en perde lo lor e
n'aucio la gen e la deraubo en prendo
l'autrui cauza, e s'en fan aucire en fiui
14 veser] p, ê. n'a ver. 84 toujours abrégé
8y R.
3 essa. 7 esselan. 16 en apert. 34 avtiaft.
35 tro. uix.
LIVRE DE 8YDRÁC. 888
baralhas e d'autras fnlhias assatz. bona razo, plus que hom no fo ; quar
gen valria mais benre Tayga de femna a lo sanc e la serrela plus leugiei-
ae lo vis, quar non perdnon lo lor ramen que hom, e es aissi coma la syma
n ni fsuian mal a lor ni als autres, en Tarbre que s'enclina pel ven ad aquela
)n8 non deuria heure vi, ni drehs s partída on sy yoI; e femna es tais que
non es que o &sso, quar lo vis de petita cauza que veja o auja, ela
pas &h8 per els, ans lor es trembla tota per lo sanc que a; quar la
z. Lo Yis fai als bos lo cors sa frevoleza de so sen Ihi M tost aver joja
net coratge, e als malvatz fai e tost dol ; e si fos savia coma hom feira
cor e fol, e lo cors n'es destruhsio ne hom bailieus e senesquals e jutges
vetz, per que dizem nos que als e senhors; e per aquesta razo quar non
mais lo vis et als mal?atz Taygua. an gaire de sen ni fermetat en lor, ans
ey demanda: cant hom es ardens so volatgas de coratge, sy demora afar,
har d*aver paraulas ab alcuna quar mantenen descuebri so que aura vist
cossi s'en pot hom e6quivar?i6 e auzit; e per so sy dona tost joja e leu
respon: Cant hom es ardens de dol, et enans serion desseubudas cen
d'aver paraulas ab alcuna femnas que us savis hom. — Lo rey
ladoni deu hom cossirar en dieu, demanda : deu hom anar vezer soen son
n sovenir de s'arma, e no fassa amie? Sydrac respon : Certas no ; quar tu
le tome a dampnatge del cors nito i poirias anar ta soen que tu lo coros-
'io de Tanna ni ad anta de se ni sarias e lo enojarias ; mas tu lo deves
amix ; e deu cossirar en altra anar vezer a horas e a sazos, non pas soen,
combatre se ab son coratge e quar toh trop so mal; e per aventura el
[a pessa de se, e si de tôt no sy aura a far al res que de te vezer, e si
sidar^ el sy deu moure fors de las» tu venes adonx, tu Ihi venras al-desus e
arlar ab si mezeis, e batalhar e faras Ihi enuoc. E aisso podem saber
r ab se mezeis, aissy cum si fos per te mezeis: sy tu eras en ton ostal o
)la persona; e sela arsura, la quais en autre luoc e fazias tos negossis secretz,
x)r e lo ventre, sy desenilara per tu no volrias pas que nulhs hom vengues
e pels membres e per lai on loso sobre te, e que fos ancaras tos filhs o
ira ades eflar ; et en aital manieira tos iraires ; atretal faras tu a ton amie
ïura si refreydara. — Lo rey sy trop sœn lo vas vezer; mas cant hom
. : si fa mal qui si vanta de son vol anar al ostal de son amie hom Ih'o
Sydrac respon: Cilh que de son deu far a saber, e sel que aissy o fai
à vanto son ministre del diable, •» es certes e ben essenhatz. — Lo rey
1 Ihi mal veno del diable. E silh demanda: deu hom &r layda cara a son
vanto de so que lo diables Ih'aura amie quan ve e son ostal? Sydrac respon:
%i ben es dreh que sia apelatz Si tu es en ton ostal ab ta mainada e
) dels diables, quar ilh anuncio tos amix ve sobre te que ti desplassa, tu
s del diable a la gen ; e sel fai 40 nolh deves pas mostrar* bel semblan e far
d e gran peccat e fay peccar los plazer e honor a ton poder; quar tro es
3r so vantamen, quar tal peccat aura mielhs que tu sîas corossatz en ton coratge
aventura, per so vantamen, sel que el sapchas retener per ton amie que si
lo fara que ja nol feira, e lo van- Ihi fazias nilh dizias anta s ni verguonha.
ra colpables del peccat. — Lo rey 4b Car si tu Ihi mostras malvatz semblan,
k: per que femna sy dona leu joja tu le corrossaras, et aura ti mala voluntat
iol? Sydrac respon: Femna en et auras corossat te e Ihuy, e pueis t'en
segle si dona leu joja e dol per repentiras ; mas sy tu vols tôt so esquivar
) nés. 2 sanx. 8 cen. 23 so trop mal. 28 tos]. .11.
889 XlVe SIÈCLE.
fai fermar ta porta, e negus no si poyra per un que Ten cre, dos non
sobre te mètre. — Lo rey demanda: cossis La tersa manieira es de rie fol que
pot far que a las vetz .j. hom vencera .ij(j. sas fulhias e sas bordas, e aqi
homes o .iiij. e alcuna vetz sera vencutz per Tauzo l'en janglo e Ihi bufon en ]
un sol? Sydrac respon: Batalha es coma s e Ih'autrejo can que ditz per sa
dyeus, quar silh que dyeu crezo et adoro de -— Lo rey demanda : cossi'*' lat
tôt lor cor e so servizi £ui, non an en autra son tant espessas en estieu coma
cauza lor entendemen ni lor pessa, ni aver e aitan escuras e plus altas que
no la devo. Tôt atretal deu far cel que las sazos de Tan qu'elas no so e
batalha fai, quar el deu lo cor el coratgeio partidas d'autra gen, que de t
e sa pessa mètre entieiramen en la batalha, sazos de Tan non falho jamaif
e deu oblidar de tôt en tôt sos autres ivern ni en estieu. Quar can 1
negossis, e molher e efans e sa riqueza, mens fai son tom e so movemen e
e deu cossirar cossy vencera sa batalha. pren son altre tom, fa estieu ;
E si el es caitieus ni paorux, el serais yvern als autres jens del mon.
vencutz. >— Lo rey demanda: es santatz el fa son autre tom, fa estieu w
de ma^jar totas viandas? Sydrac respon: e yvern a nos; en tal manieira n
Totas cauzas que dieus fetz per manjar jamais yvems ni estions al mon
so sanas, quar la vianda que es eferma, sazo del an. E aquel toms quel
non es mas de Tefermetat del cors on 20 fai, non es ges de la montansa d'u
intra e del temps: quan lo cors es sas, la alteza del firmamen nos ap
so que el manja Ihi es Ba e bo. E cant regardamen. — Lo rey demandi
el es febles malaudes, pauc de vianda una nivols apar petita, cossi esc
Ihy fai mal; i(er aisso bona vianda e grans que cuebri grau cantitat de 1
sana no mou mas del cors sa e pur 025 Sydrac respon: La nivols que apa
net; que can lo cors es sas, tota vianda a la vista a son cors es molt gra
Ih'es bona e sana; e al cors malaude sa grandeza hom non pot saber
pauc de vianda Ihi notz. — Lo rey alteza que a, per que par a sa se
demanda: quais so las gens que plus si petita a la vista, e pauc e pauc s
vanto del mon? Sydrac respon: Aquilhso e esdeve grans, et efla aissi 1:
que mai si vanto que gens del mon, so nivols sa grandeza encontra lo
son très manieiras de gens, pramiers fols aut, e hom no la pot vezer ; mat
vielhs queis vanta de sa joventut e que es en contraria davas nos e s'e
recomta de sou cors, cant el era joves, hom no la pot pas vezer ni de
vertatz messongas, e recomta sas baudors 85 de travers, e per sa alteza lo ven
e sas fulhias, e si vanta de sa gajeza e e enfla e la fai creisser e espandn
de sa pessa, que las gens Ten crezo; e e ploure eu la terra et abeurar
non ciga pas que aquilh a cuy comta quey so. E non entendatz que s*
l'en chuflo ni l'escamisco. La segonda venha ni yesca de Taire, ans y i
manieira es de fol estranh que recomta 40 la mar, e a la vetz del fum que
bordas e fulhia, que el a estât e son pais geta, e esdeve neula e plueja ai:
rix e manens, que sia vertatz no: vos podetz vezer.
15 el el es. 18 cauzas répété. 2i es sana. 32 per manque. 38 encontra ara
38 CQJar.
342
TRADUCTION DU LIVRE DES VICES ET DES VERTUS.
Mi, de Paris fond fr, 1049 («ne 7887), fol. 48».
D« peeett de gola. cant s'es levatz, can tart que sia, enans
cap de la bestia d'enfern es que diga sas Gracions ni sas matínas, el
gola. Li boca d'orne a dos pensa de son ventre e demanda 'que
3tar, so es assaber mai^jar e poyrem huey manjar? poyrem ren manjar
arlar. Per amor d'ayso farem s de sazon?' Et après remembra que fort
a .ij. tractatz principals. Le fon bons le vins d'anueg: 'poyrem en
en peccat de glotonia en beure trobar d^aytal o de melhor? Li testa m'a
njar; Tautre es peccat de la dolgut anueg, ja non seray ad ayze tro
i 68 fol parlar. Peccat de que aja begut.* Aquest peccat mena home
» .j. vici que mot plas alio'a tota pauretat et a tota vergonha.
not desplas a dieu. Per aquest Premiéramens lo fa glot et hubriac, et
• dyable mot gran poder en home, après jugador e luxurios e degastayre,
trobam en Tavangeli que li mal despendeyre del sieu, e pueys vendre
manderon licencia a Jhesu Crist sa heretat et endeutar. E pueys esdeven
ssan intrar els porx. E Jhesu 15 ribautz e layres e malfadatz et homicida
it lur en licentia. E deman- e justiziatz, et el mezeys que si dezespera
I ilh forou intrat, tut li porcx essi aucis e si destruy. Aytal escot fa
indemoniatz si nogueron tut el soven pagar le dyables del servizi del
[gnificansa que tut li home glot ventre. Aquest peccat si partis en .v.
1 maniera de porcx, son donatz al so brancas segon sant Gregori, car en .v.
le puescan habitar en els, e que manieras pot hom peccar en beure et en
n far negar en abis en lo mar manjar: qui manja denant hora; qui en
Mot a gran poder sobre son pren ses mezura; qui manja golozamens;
i lo ten a la gola ; atressi a le qui fa aparelhar de manjar trop per
ot gran poder en home cant los5 sobrefluitat; qui fa aparelhar son manjar
ccar per aquest peccat de gola. trop curiozament e trop delicadament. Li
fables vol home de tôt sosmetre premiera branca d'aquest peccat es manjar
r plus volontiers a la gola; car denant hora. Trop esta layt ad home pos
pot pueys escapar. En aysi que es vengutz a madura état, et es sans
1 et Eva en paradis terrestri. so e delichos, que non pot esperar ora de
ccat es Tazesc e li linha an que manjar ; et esdeven li de gran glotonia,
es d'enfem pren los peysons en per mala costuma, per malvayza
'aquest mont, e pren los per la companhia, pos que es sans e fortz
< desplas a dieu aquest vici, car delichos, si non es alcuna ves per cauza
glotz fa son dieu de son ventre; 85 razonabla, E motz de peccatz esdevenon
grans desplazer e gran abomi- per aquesta costuma c'om cura en sa
lieu, c*om fassa son dieu d'un vida aysi com bestia muda. Aytals homs
le fems e que hom temia mays dis que non pot dejunar ni far penedensa,
ventre que dieu. Dieus comanda car a frevol testa et el dis ver, car el a
t abstinencias, e le ventres 40 malvays cor e ïtialvayza volontat, qui sou
[ue hom mangi pron e de pas; cap dezarma et es ses bon cor, el non pot
omanda matin levar, el ventre dejunar ni far autre ben, esson malvays
ray plens, a dormir mi coven cor li fa trencar son dejuni, que es gran
dSgerir mon condug.' E pueys peccat e greu dezobediencia de sancta
30 terresti. 5 renembra. 23 golaozamens.
343 XIVc SIÈCLE.
gleya que o a comandat et establit. E follias, gabarias e mais enpren
fora pron sufertador, si aytal persona o£fendon dieu e fan motz de {
dampnes solamens si mezeys, mas el vol lur cors, don s^amerma lur vida, e
aver companhons en sa glotonia, e toi lur lurs armas. La segonda branca
de ben a far e vol los menar an si en 5 de gola es manjar e beure otn
enfem, fazent las glotonias. Mot homes Aytals son propriamens glotons,
son malvays per avol companha, car totz glotonian com fst le gorx de
homs glotz ha propriamens sobre totz Gran sens e gran sanetat co
antres peccadors Tufici del dyable, que es esperital es manjar e beure pei
retrayre home de far ben, neis al re, que 10 car motz homes en moron davant
s'en nzon e s'en glorifican cant podon per manjar per beure otra i
alcuns retrayre de dejunar e de far ben, pueys en vivon en grans lange
e chiflau et escarniysson aquels que non greus malautias. E qui d'aquesi
los volon creyre cant los vezon dejunar vol apenre, el deu saber qi
far autres bons, et apellan los layronsis manieras son de viure el moni
et ypocritas, e deurian si mezeys apellar vivon segon la cam, li autre 1
enemix de dieu; car ilh podon ben far joventut alegramens, li autre se§
soven major dejunis, e plus podon trebalhar rizia, li autre segon lur avaricia,
en las fazemias d'aquest mont, e mostran segon fizica, li autre segon lur
que fort an pauc de l'amor de dieu, e tutto en bona vida et onesta, li autre
son sebelitz en la vana amor d'aquest penedensa segon que lur peccat
mont, car mays curan del plazer de la li autre segon l'amor de dieu,
cara de la gloria del mont que d'âquella los régis le santz esperit. Sil c
de dieu. Alcuns homes podon ben dejunar segon la cam son condampnal
tro a la nueg per cassar per playtz 0t5 Paul los juja a mort, car fai
per juox per alcuns negocis tempérais ventre lur dieu. Aytals non
per alcunas vanetatz, mas per dieu lur ràzon ni mezura, per que auran *
séria grieu de far. Ad aquel jom que segle penas e turmens ses mez
deurian dejunar son tornat enfant, que que vivon en lur joventut, vole
volon a totas horas tenir lo pan en laso las follas companhias e non poc
man. Atressi com hom pecca per trop mezura. Silh que vivon segon
manjar, pot hom peccar per trop sopar. son martir del dyable: aytals
Home a cuy plas trop velhar de nuetz mezuras, car dos dyables an
gastau lur temps en occiozitatz; ilh si turmentan esson mot contraris <
colcan tart essi levan tart e peccan en 35 Tuns dyables li dis 'manja pron
motas manieras. Premieramens en so que ben fortz e non t'afreoliscas' ; 1
trastornan lo temps, car fan de la nueg dis 'non faras, dejuna per so qui
jom e del jorn nueg, e dieus maudis los bons e santz et homs de penede
per la propheta. Lo jorn deu hom ben enaysi coven a la ypocrizia doas
fayre; e la nueg deu hom pauzar de las4o una petita et escassa, de que hu:
obras del cors e deu hom dieu lauzar e la geut, et autra gran e large
pregar. Mas ilh non fan ni lo jorn ni huza privadamens cant hom n
la nueg so per que dieus ha tôt lo temps Aquel que es cobees et avars m
establit, e perdon tôt lur temps; e non lo mandament de la borsa. Li b<
tan solamens perdon lo temps del ben, «s comandayris de tôt Testai, per <
que poyrian far, mas fan motz de mais, la borsa et home glot ha trop 1
jugar a taulas, ad escax et a datz e dire putacion. Le ventres li dis qi^'el
10 nescalre. 18 plus] pueys. 21 en laua 2 dieus. 7 de sataliers. 1
amor, 41 dieos. 19 fozica.
BARLAAM ET JOSAPHAT. 346
liens. In borsa dis 'et bien yuelh ostal, bona e larga, e la mezura de la
ma e non mi ynelh vnydar*. Le borsa en son ostal fort dolojroza et escassa.
conselba 'hyen vuelh qne bevas Silh que vivon segon fizica tenon la mezura
3 pron e despendas\ In borsa d'Tpocras, que es petita et estrecha, et
ÎBLSSBS, bien vuelh que tu gardes & esdeven fort seven que cilh que vivon per
I restrenhas'. E que fara aquest fizica moron atressi per fizica. Tantpurgan
us que es sers d'aquest dos mais las catre humors que li Y humors si gasta,
per far pas li coven far doas so es la vida.
la mezura del ventre en autruy
LÉGENDE DE BABLAAM ET JOSAPHAT.
Mi. de Fàriê 7337, fol. 180«.
nel temps que hom comenset losio de Jhesu Crist e que non doptavan morir,
"S edificar els monegues els her- mot fon plen de gran yra e de gran
omenseron a creyser la renomada tristor e comanda per tota sa terra a sos
»tiandat, fon luenh saupuda que bayions et a sos senescals que totz sels
en la terra dlndia. Motz hy que poyrian trobar que creyrian el nom
I que desampareronlurs possessions 16 de Jhesu Crist, que per diversas mortz
m a conversion. Esdevenc si que los fezessan morir. E sertas li benahurat
la terra ac un rey que avia nom amie de nostre senbor s'en annavan davant
aquel era de mot gran poder e lo rey e reprenon li la soa fellonia e la
gran riqueza, e gentil hom e soa mescrezensa. E cant lo rey o auzi,
X)ntra sos enemix, e de la riqueza io de gran yra era plens e fazia los morir
mont ben azondos; mays encar per diverses martiris.
,rma era mot mal azomatz, car Cant la terra dlndia era en aytal error,
las ydolas. E domens qu'el vivia un prebost del rey que mot era de gran
sament el joy et el delich d' aquest poder e de gran gentOeza e de gran près
e avia aquo que si volia, vejeyre ss en la cort del rey, cant el auzi aytal
ne una cauza tant solament li fellon comandament, mesprezet la vanetat
e mot Tagreujava e mot li mer- d'aquest mont tan fortmens que prezent
gloria, so es a saber que non si mezeys Tabit de religion près e mes
3r enfant. Lo glorios linage dels si en un dezert e la soa vida era en
e las mayzons dels monegues Oso dejunis et en vigilias. Lo rey Avenis
oitans mesprezavon lo coutivament amava lo mot e mot li portava d*onor
e per menassas ni per paor de gran. E cant lo rey auzi aytal cauza de
I laysavan a prezîcar la ley de luy, non vos pot hom dir lo gran dol que
ist ardidament e ses paor. Et el ac en son cor, car aytal amie avia
i la ley s'apertenia, estudiozament ss perdnt, e de tôt en tôt crée adonx la soa
prezicavan lo nom de Jhesu Crist. yra contra los morgues. Adoncx trames
rey Avenis auzi aquesta paraula sos sirvens per los puetz e per los dezertz
Is gens s'eran levadas que mes- e per motz luox quel quezessau amablamens
las ydolas e prezicavan lo nom e quel li amanessan. E cant venc a cap
menseron. 14 tara. 15 despamareron. 18 assos. 16 benehurat. 30 Aueniuir.
r. 29 linSge. 38 quels. 39 que li.
347 XlVe SIÈCLE.
de pessa, aquil que Tanavan querent, a vejeyre als fols que aqnellas cai
serqneron tant que troberon lo; preron lo son divinas, qne hom non pot ves
6 meneron lo davant lo rey. Qtaxda, le hom mesprezar atressi corn si n<
rey e vi lo pauramens vestit, seluy que et aqnellas qne son d'aqnest mo
tant resplandens vestirs solia vestir e tant b hom amar e car tener atressi com
delicadamens solia vinre, e vi lo lag e durablas. non conoyses per qnal cai
mesprezat e vestit a gniza d'ermitan. ay dezamparat aquest mont? car 1
De la tristor e de la yra que avia lo rey rana apellation m'a apellat a vida <
parlava e dizia a seluy 'Oy tu fol* arma e cant plac a la benignitat de
perduda, per quai cauza tu as mndada taio senhor Jhesu Crîst quem vole c
gloria ni ta honor que solias aver en mon del poder del dyable, el mi fes m
règne, car tu eras premiers en ma cort, la vanetat d'aquest mont, et ad
onratz davant totz los autres; en aytal mi consiriey que aquest mont
dezonor et en aytal viltat as mndada ta mays cant nient e vanetat e pe
gloria^ e que cujas gazanhar? car totz i s mi per que yen era fatz e quem
nostres dieus e tôt lo joy d'aquest mont ad annar davant mon senhor pei
as laysat per un home que es apellat razon, et adonx dezampariey tôt a
Jhesu Crist — per que as ayso fag?' e segui lo e fas li gracias, car
Cant le bons homs auzi ayso, alegrament quem desliures del poder del dyal
e sanament respondet e dis 'reys, si tu 20 las tenebras d'aquest segle e
vols de mi auzir razon, gieta de ton palays demostret via per on podia annai
tos enemix et adonx respondray ti d'aquo e die ti que neguns autres bens ni
que tu voiras demandar, que tant com autra via non es bona mays cant
aquilh y seran neguna paraula tu non don tu caytieus reys yest partitz
poyras recebre en pas que yen ti dieyses ; sb peratz, per que nos em partitz d<
per razon vuelh que m'aucias fay de conpanhia; car nos ti vezem a di
mi que ti voiras/ Lo rey respondet e gradable per so car tu mespreza
dis 'e qui son aquist enemix que mandas senhor Jhesu Crist que es senhe:
hostar?' El benahurat li respont 'so es cant es et es égals a dieu lo pa;
yra e cobeeza, aquestas doas cauzas tollon so sel e la terra establi e de sas
ad home que non pot entendre razon; mans formet home el mes en pai
mas si tu hostas aquestas desobre tu, e dyable per sa enveja decep lo,
per aquestas doas cauzas tu as en tu bénigne senher que nos formet,
saviza e lialtat, verayament tota cauza si a las obras que avia fâchas
diray a tu.' El rey respont *hyeu tiss mans e vole per nos sufertar
autrey que yra e cobeeza giete de mon passion per la quai nos desliur
cor e que y fassa aver saviza e lialtat. poestat del dyable. E tu cav
digas mi don t'es venguda aytal error ofifendes en la cort de celuy qu(
que aquo que vezem et auzem, ajas laysat fach dignes d'aytals bens ad av<
per nuUa esperansa.' Respont Termitans «o yest el delieg de ton cors totz e;
e dis 'reys, si tu vols auzir lo comensa- e de las ydolas que yen veg que
ment, escouta. dieus. oy e tu tant solament no
Els joms de mon jovent, cant eu era als crestians ben, que abans £a
joves, auzi una paraula que mot es bona aquels que als tiens comandamens ol
e de profiech e de gran salut e que mot 45 e sapiàs en ver que hyeu non ti
mi intra el cor aytant fort que hane pueys ni non consentiray als tiens cornai
non parti, la paraula es aquesta: so es d'aquesta maniera ni encontra d
•
7 mesprezant. 25 diyses. 29 benehurat. 15 qaen. 19 qucn. 24 parti
39 uezez, fUr uezSz. oyets tu.
BARLAAM ET J08APHAT. m)
féDonia ni mon bon&ytor ni mon Domens quel rey era en aytal error et
salyador non renegaray, si tn a en aytal pensier, un filhs li nasqnet a
8 salyagas mi linravas per devorar merayilhas bels, e la gran beatat de luy
flaii a fnoc mi fazias morir. non figurava aquo que de luy era a esdevenir.
ni non am la prezent vida que plena 6 e dizian que en tota la terra non era vist
yanetat o d*enfermetat tant fortment tant bel enfant ni tant ag^dable. Le rey
)nga cauza séria a dire, mays per ac a merayilhas gran gaug de la natiyitat
paraula ensenha mo senher sant de luy et apèlleron Tenfant Jozaphat. e
que tôt lo mont es pauzatz en lo rey si corn autre fol annet s'en al
nitat e que non yuelba hom lo montio temple de sas ydolas &r gracias e lauzor,
I cauzas que y son, que tôt cant es e le caytiu non conoysia a quai senhor
nt es cobeeza de la cam et enyeja coyenia rendre lauzor per lo gaug de la
hnelhs e lo mont traspassa en la nativitat de son filh. E lo rey fes far
m de luy, et aquel que faza la festa et ajustet ganren dels coutiyadors
at de dieu, permanra en durabletat. 15 de cels que azoravan las ydolas e de
far la volontat de dieu ay dezan- Tautre pobol ajustet ganren, et a celebrar
totas cauzas, e de totz aquels que la festa el fes ausir ganren de taurs al
1 dieu nostre senhor en ay fag mos sacrifizi far e donava sos dons als grans
e mos frayres e mos parons, e et als paucz et als rix et als paubres en
ûa que ja foron mieu amie e mien %o la sollempnitat de la festa quel rey &zia.
, et yen m*en soy lunhatz e permane Et esdevenc si que aquil cinq barons qui
soleza et esperi nostre senhor quem si fazian savis de l'art de la estrolomia,
yenir salut/ aquels lo reys fazia estar e prop de si e
as aquestas paraulas e mays d*autras demandava a cascun d'aquels que dizessan
D dis le bons homs al rey. e cantss d'aquel enfant cals dévia esser. et ac n'i
r Tanzi fon mot sosmogutz en 3rra e motz que dizian que Tenfant séria de gran
lo ferir, mays per honor e per riqneza e de gran poder e sobre totz los
ncia de si mezeys et el s'en retenc autres reys que enans hy avian estât,
lenset li a dire 'Caytiu, e don t*es Un dels estrolomiayres que fon plus savi
la aytal perdicion que tant as aguda so dels autres, dis al rey 'si con sels que
nga a recontar aquesta fablazon? m'ensenheron d'estrolomia, en tant com
si al comensament de tas paraulas yeu puesc conoyser, trobi que aquest
i agues promes que partis yra de mi, enfant non sera en ton règne, mas en
i liurera ta cam, mas car al comen- autre règne melhor ses compte et es mi
t de tas paraulas mi conjuriest ess a veje3rre que la religion dels crestians
amor que solia aver an tu, snfì*e ta que tu persegues el recebra, e que el
leva ti e fug denant los mieus mezeys y aura sa esperansa.' Cant le
Ì que jamays non ti vejon e que non reys auzi, mot receup greu e tornet
strua.' Adonx le bons homs s'en sa leticia en tristor.
el désert mot corrossatz, car lo4o En aquella ciutat on el era, basti un
i non avia sufert; ans sertas cascun palays a merayilhas bel, et en aquel fes
mffertava martire et en sa consciencia cambras mot bellas e mot resplandens ;
> las temptacions del dyable. E cant e cant Tenfant ac la état d'enfanteza, el
is homs s'en fon annatz, lo rey fon lo mes el palays et establi li servons e
Tatz e consiret si de diverses tnr-46 ministres, e aquilh eran joves mot e de
encontra los monegues et honorava gran beutat, e comandet ad aquels que
largamens que non solia sos dieus negun home de la ins non intres e que
dolas. neguna cauza d'aquesta vida que pogues
ihages. 22 quen. 23 p. ê. a salut. 11 après senhor (Vune autre main aqui.
351
XlVe SIÈCLR
engenrar yra non li manifestes hom, ni
mort ni vilheza ni enfermetat ni panretat
ni neguna antra canza, si non era joyoza
6 delichabla, non li aportes hom denant
per so que non pogaes consirar neguna
cauza ad esdevenir. e comandet que neguna
cauza pauca ni gran de Jhesu Orist
li deches hom; et aquo que Tesiroloni
li avia dig, mandava que sobre
cauzas fos celât. £ cant neguns
ministres era malautes el rey lo co
dava gitar foras.
ABNAXJT VIDAL.
Monumens de la liuérahtre romane^ publ. par Qatien-AnumU, seconde publication, P, I
Cirventes, loqial fe'n Arnautz Vidal dal Casitliou-
darri, e gazanhet ne la violeta d'aur, a Toloza: so
es assaber la premiera que si donet, e fa en l'an
M. CGC. XXIV.
Mayres de dieu, verges pura,
vas vos me vir de cor pur,
ab esperansa segura,
tal qu'ab merse m*assegur,
que m'escur
say tan qu'a la û s'atur
m'arma lay on gaugz s'atura.
verges, ab dreyta mezura,
prec preguetz dieu nom mezur,
car per dreg en loc escur
m' arm* aui'ia cambr'escura;
e car de vos nom rancur,
dels gaugz dels sels non endui*.
Verges, ses par de plazensa,
per nostr' amor fos plazens
a dieu, tan qu'en près nayshensa,
dont pueys per nos fo nayshens.
humilmens
vos prec quem siatz guirens,
e quem portetz tal guirensa
qu'ieu an lay, ses defalbensa,
on gaugz non es defalhens:
car yen de cor soy crezens
que, qui'n vos ba sa crezensa,
no mor perdurablamens,
ans er ab gaugz revivons.
Begina dels sels, d'ondransa,
car totz homs queus es ondrans,
ondratz sera ses doptansa,
sol sia ferms no doptans,
4 aportet.
10
15
20
S6
80
86
40
mil aytans
per vos, qu'etz fons aondans,
on dieus trobec aondansa
de totz bes: vostr' amparansa
requier, quem si' amparans
vostre filhs e perdonans
mos pecatz; car perdonansa
fay als sieus fizels damans:
tant es dous e merseyans.
Verges, us gaugz me coforta
tôt jom d'amoros cofort;
car per la virginal porta
intret dieus dins vostre port,
don estort
em tug a durabla mort:
que nostra vid' era morta,
quar Adams tenc via torta,
manjan del frug a gran tort,
mas yeu en vos ay conort,
ab taJ esper quem conorta
que vostra bontatz me port
mest manh glorios déport.
Flors de paradis, ondrada
per los arcangels ondratz,
flors sus els tros aut montada,
flors que vostr' amie montatz,
flors de patz,
flors on gaugz s'es encastratz,
flors en puriat encastrada,
flors que no fo desflorada
pel frug, ans remas floratz
vostre cors, quan dieus fo natz
de vos, verges ses par nada,
prec vos que merse m'ajatz,
tan quem n'an ab los salvatz.
LUNEL DE MONTEG.
354
lay autreyatz
kutreyada,
ra ondrada
Y ondratz
mans desfagz si quels refatz.
prec Yos que de la re fada,
verges, per qu*om es damnatz,
sius plats, guirens nos siatz.
JNEL DE MONTEG, ESSENHAMEN DEL GUARSO.
')enkmàier der provenzalinchen Litteratur, Stuttgart 1856, P. 114-117.
itre ques ieu m^estava
b cocirava
im fasia for,
nps
fossem essemps
cociros
h venc eu cami
e gracios
luem fo davan
cap ostec,
I avetz cocir,
[a hom siatz,
t cortes sonio?*
atressi
no dopti de re
yeu auria pro
n m'aniey jaser.
r plus leu levatz,
js tost quem laishes,
:reu.
l'en poiria len
ChrestoiDfttlii*.
5 dins mon castel,
ades me platz e m*es plus bel
tôt sol anar;
per que no volgra amenar
que fos iratz
10 home Ihun, que mal companhatz
fora de me.
es adoncas el per merce
mi preguet mot,
que si m'avia dig degun mot
15 quem desplagues,
ques aperdonar le yolgues.
som dish per dieu;
es adoncx le vauc dire ieu:
re nom desplatz
<o que m'ajas dig, ans fort me platz.
e preguit trop
qu'en est castel quens es tan prop
ânes am me,
es aqui tu dinnaras te
s5 en trop bel loc.
*senher,' dis el, 'ieu vos die d*oc,
car solassar
vos vuelh es am vos trop parlar,
si vos sap bo.
so senher, silh que passât ne so
antiquamen,
an fag man bel ensenhamen,
ben ho sabetz;
es ausic dire ques avetz
85 d'en Amanieu,
que d'amor s'apelaval dieu,
com essenhec
la donzela que la siguec,
el escudier;
40 e car a mi m^or mestier
1 en deux verê danê réditûm.
12
365
XIV» SIECLE.
ques leu agues,
me fana ieu com cortes
am tôt senhor,
e car Ihun temps ....
degus guarsos
non ac qne fos ni pros ni bos,
vuelh vos preyar,
senher, quem denhetz ensenhar,
com captendre;
car ieu, seiiher, bon de cert se
qne Ihuns homs natz
no foc anc pus aventuratz
d*amor ni d'als
que vos etz, ni foc plus liais-
ni pus valons
ni d'amor no foc pus jauzens
ni foc plus guays,
ades doncx vos deu plaser mays
qu^aisso fassatz;
e car, senher, vos etz senatz,
podetz ho far,
sieus platz, e faretz von lausàr
a totas gens.*
amicx, sapchas, ges ta grans cens
ni ta grans bes
com tu dises en mi non es
ni la mytat;
mas poyslias que tu m*as preguat
ques ieu do cen,
faray ho volontieramen,
SI say en rre.
premieramen acocelh te
que tal cenhor
causiscas don ajas honoi^,
6 e gnarda cuy;
que cant aurias estât am luy
dos mes o très,
que poishas no lot covengues
ges a laishar.
10 vuelhas trastotas vetz be far
unadamen,
car ieu aug dir cominalmen
de tôt guarso,
c'om non pot trobar degun bo
15 mas quant Vin dias.
encaras te prec may que sias
ben arvezatz,
car trop ne seras miels prezatz
e mielhs cabitz.
so tos arnes sia bels e politz,
e guarat be
que nol enpenheses per rre,
si far potz.
per rre dal mon no sias lotz,
S5 mas bo mayti
te levés e vay ton rossi
veser que fa.
e si davan manjar non ha,
tu dona Ton,
80 e vay so reguardar soven.
RAIMOND DE CORNET, LA GESTA.
Lexique Roman \, 464-4G7, êtr, 1-6. Raynouard cUtribue cette pièce à Pierre Cart
cf. Joyca del gay naher p» 247.
Car motz homes fan vers,
ieu voly esser divers,
que vuelh far una versa;
lo mon es tant revers
que fa del drech evers*
tôt cant veg es gorbilh,
quel pa3rre ven lo filh
e Tun l'autre dévora;
lo plus gros blat es milh,
SK
lo camels es conilh;
lo mons dins e défera
es plus amar que thora.
Lo papa veg falhir,
car vol rie enriquir
els paubres no vol veyre.
lo aver vol reculhir
e fay se gent servir,
en draps daurats vol seyre;
35 la lacune n^&it point indiquée, 37 que lo. 20 tôt. 35 enriquesir.
RAIMOND DE CORNET.
358
et es bos mercadiers,
que dona per deniers
avesquatz e inaynada;
tramet nos ranatiers,
qn'istans am lors letriers
dono perde per blada
qne fan empojezada.
Los cardenals ondrat
estan apparelhat
iota la nuog el dia
per tost far un mercat:
si voletz ayescat
o voletz abadia,
si lor datz gran aver,
els vos £aran aver
capel vermelh o crossa;
am fort pane de sabe'r,
a tort a dever,
Tos anretz renda grossa,
may que pauc dar noy noza.
Dels avesques m'es bel,
car escorjon la pel
sis cappelas que an renda:
els vendo lor sagel
«n un pauc de cartel;
dieu sab se y cal emenda.
€ fan trop may de mal,
que a un menestayral
An per deniers tonsura.
tôt es mal cominal
10
15
so
%b
a la cort temporal,
que y pert sa drechura
el glieyza ne pejura.
Ades seran trop may
clergues, pestres, so say,
que no so boayralha;
cascus son par decay;
ben so letratz, so say,
ja dire no m'o calha.
cascus son defalhens,
que vendo sagramens
et may que may las messas.
cant co£fesso las gens
laygas, non malmerens,
donan lor grans destressas,
non pas a preveyressas.
Los ordes fan semblans
de penedensas grans;
may per cert non fan gayre,
car mielhs vivo dos tans
que no fazian avans
en Tostal de lor payre.
mielhs vivo atressi,
mal fan corn querenti,
jotz Tabit fan la berta,
e mot home mesqui
en orde meton si,
car non an renda certa:
jotz Tabit fan cuberta.
80
ELUCIDARI DE LAS PROPRIETATZ DE TOTAS RES NATURAI5.
^^lioC^^e SairUe-Oeneviève 1523-*/* (1580). I. DébtU du poème dédicatoire, Denkmaier der
prwenzalischen Litteraiur P, 57-59. II. fol 72 d, 75d et 164.
I.
le paltytz de saviezA fayt a btâieit del
■okle prineep Giaste eeapte de Fojsh.
Dins un palaytz mi sezen Tautre dia
^1 donzel vi garnit de gran cundia,
^^ legent, entendre nol podia :
^ fort dezir de saber tôt ardia.
^n m'avize de sa phizonomia,
^ et es] e als. 5 quistans. G qne dono.
^11 manqtie, 8 ondratz. 9 apparelhatz.
semlec ordit per la philozophia;
mantel portée gent foldrat d'azautia,
d'armas senhal, sembel de valentia.
De cor humil Tenglozec son vizagge,
85 em dissh 'l'estil del libre m'es salvagge,
escur, subtil; yeu requier declaragge,
seram util, exprès en mon lenguagge.*
Quan yeu auzi sa corteza requesta,
estranh mi fo, novel mot e de festa.
3 e la. 17 semblan. 18 penedensa gran.
12»
859
X1V« SIÈCLE.
a mon avis jom semlec de tempesta,
tôt eviro in*anet rodan la testa.
Ma dona vie le donzel a la porta
hnrtan, cridan, et non ges ab vctz morta.
ses tng me dissh que baysses la conporta : 6
'intre dedins, quar nostras armas porta.'
Stvieza depinh las proprietttz del eovte.
'Ceptre d'honor, corona de nobleza,
castel segur, colmnpna de fermeza, lo
font de dossor et flnyi de franqneza,
cintel d'amor et anel de proeza.
De drech capdel, flor de cavalaria,
amie iizel, miralh de cortezia,
saphir de pretz, cèdre de galhardia, lo
liri clars netz, ténor de melodia.
Thesaur s'acuelh de valor et s'atura
en son capduelh, ayssol ve per natura.
el vens erguelh, ab hnmils ha junctura,
per quel recuelh dedins nostra dausura.' *o
Que ?e le coate dios le p«lA7tx,
£1 dins que fo remirec le caragge
de la dona que parlée de paragge.
emperial semlec son senhoragge, %5
libre portée et ceptre d'avantagge.
Linx no fo par a lies en gardadura
ni le solelh, mas semlec nuech escura.
talh cert no hac ni dex en sa statura,
al sieu voler mermee, crée sa mezura. so
A vetz son cap les cels passée d'auteza,
mi no sobrec ad horas de grandeza.
sa rauba fo partida, be lare teza,
balagtz robis no si fan de beleza.
Mot fo subtil et prima la textura, as
uzar nos pot ni nimpre sa costura.
d*estox, retalhs, de scindons* es segura;
per eolp de dart, de flécha no pejura.
El sieu miralh vi totas creaturas,
dels elemens lors virtutz et mixturas, 4o
herbas, peyras, metalhs, ni quais naturas
han cels, mars, mons et totas lors mezuras.
Ela mi dissh, auzi de mas aurelhas:
'Guasto de Foyssh, mostrar t*e, per que
vuelhaSy 45
no's tan plazent ambra nil frug d'abelhas:
lunh temps no vist tan grandas maravelhas.*
n.
De lis eauis perteaeos ad hiuMMl eaai
Resta après le tractât de las
intrans en humanal compozicio, qu<
de las cauzas pertenens adz h
conservacio. Entre aquestas prumie
de la vianda, quar del ayre tracta
son loc. De vianda aliment. G
Yianda aliment es substanda con^
al corrs douant noyriment, creysf
et sostenement, ses conversio d<
aliment le corrs per accio de cal
tament si degastaria et a corrupeio ^
quar aquo que tôt jorn si degasta, resi
no pendria. Mas prumier que ayt
verssio si fassa, cove que la viai
preparada, après que sia maschada
que el loc de digestio sia alogada;
cove que sia digerida, et la partid
de la no pura separada, après c
distribuida et ves quaseu membre i
et destinada, après que per ac
natura en semlansa dels membres sit
mudada, quar autrament en lor sub
no poyria estre eneorporada. Ei
tôt aysso si fa sa conversio et sa
poracio talment que aquo que en la
es caut et humit si convertissh en
de sane et de carn, aquo que es
sec, en natura de nervis et d'os
semlantement de las autras partids
eneorporada la vianda en corrs j*
dona creyssho et noyriment; eneoi
en corrs vielh li dona en calor i
temprament, noyriment, duracio et
rament, que mantas codicios so de
Et sapias que viandas que en 1
natural calor et humiditat, si convc
de leu en sane, quar ab el han se
et conformitat; mas viandas que
ab el semlansa si convertissho ab dii
et algunas engendre trop sane,
pane, las quais may dono greu<
noyriment. Et sapias que aquela
que es de sane subtil generativa <
a natura convenient que autra, e
que may es convenient ad aquel
82 hobras. 47 maraoilluis.
16 fassia. 87 se manque.
ELUCIDARI. 362
cercici et tnbalh, yianda de gros podem dire que cena pren son nom de
9rativa. Et aten que yianda cenos, que vol dire nmbra, cum quascu
t trop sanc ret pauca superfluitat, per granda avareza fossa en loc rescost
rant pauc sanc tropa. Oostanti. et umbros sa cena, [o es dita cena de
dment segon las diversitatz de s cenos, que yol dire ca, car trops homes
18 so varias las complexios dels fan lor cena a guiza de ca.] cum tota lor
lors qualitatz et dispozicios. yianda vuelho deyorar ses far adz autre
i^er que deyes saber que megge partida. Las condicios conyeniens al dinnar
B reglar yita et sanetat corporal so conyeniens a cena. Ëmpero aquela
re la substancia de la yianda, it cena es mot noblament ordenada, quan si
t, sa quantitat et si es al qui fà en temps convenient, no trop tost
oporcionada el temps el quai es ni trop tart, en loc suficient, segur,
delicios et be espacios,
quan le senhor joyos dona liberalment,
De eofit del diiutr. ,8 quar a totz bêla cara del hoste es plazent;
et beuragge a coyit o a dinnar quan sols meysshes diverses et apte
z talment que prumier las viandas ministratz [platz;
das, après las personas covidadas, per que de laun manje hom si Tautre nol
les setis els redresse, taulas, quan les vis so plazens, aptes les servidos,
leto, prumier els so lavatz, so et quascu covidat al autre gracies,
[après quan so auzitz diverses muzicals instrumens,
ites el senhor so el loc principal, torchas so alumnadas claras et resplandens;
en après han loc especial. [tida, viandas ministradas, leugieras delica-
tz et las filhas han loc en lor par- das, [cochadas,
messagges ponch le senhor noss d*espazi prezentadas, et non ges trop
oblida. quar vianda oochoza de ser es mot
saliners pauzo prumierament, dampnoza
) enaps porto segundament. [zes, et non es be gaujoza, quan d'escot es
sshes diverses, grans et be copie- penoza; [das:
servidors aptes et graciozes. so quan colchas delicadas après so adapta-
a l'autre et parle bel essems ; ay tais so aproadas cenas per totz lau-
alegrier sono les instrumens. zadas, [figura
utres meysshes soven so variatz, cum crida la scriptura déclarant en
t fruches a la fi ministratz. del rey Granassueri qui optenc tôt
Q es del tôt le dinnat afinat, ss Temperi.
tantost presta et quascu es lavât,
m al hoste, mas a dieu tôt ' D'AlMiahi. Yiidori.
prumier, [darrier. Alamanha es nobla aglorioza régie en
els porto heure al prumier et Europa, que pren aytal nom del fluvi dit
in totz begut assatz et per talent, 4o Alaman, près del quai aquel poble fe
m al propri quascu alegrament. prumier rezidentia. Autrament es dita
Germania, quar es en gens germinoza et
e It cent o sopar. Yzidori. mot populoza. Deves orient ha le fluvi
I talment dita, quar cenon, don dit Danubi, deves miech jom le fiuvi Reni,
nom, vol dire comu. et antiqua- «5 deves occident et septentrio la mar major,
ostuma de cenar o sopar en loc Et es una Germania nauta que dura entrols
iomunal per exquivar deshonestat. mons Ripheis et entre la mar medùerranea;
Mas quant als temps prezent
4c les mots entre crochets se trouvent h la
Dzas. 84 fruchas. 37 dietu. marge, écrits d'une aiUre main.
863
XlVe SIECLE.
Tautra es de sa le fluvi Reni. Cascnna
es mota rica aglorioza et en gens
d'armas es fortz numeroza. grandas so
de statura, ardidas per natura, so
grans cassadors et trebalhadors; de 5
cara graciozes, alegres et gaujozes,
lian saurs pels en color, so libéral de
cor. Mas les Saxos entre els en totas
aquestas cauzas han major excellencia,
qui so ditz Saxos, quar ayshi cum saijcum, to
qui es peyra, contra lors enemics so durs
et fortz batalhan, per mar et per te:
Mas sobre totz autres pobles valo en n
Autras proensas ha en cascona Genm
mot excellons, cum es Anstria et Bava
près del Danubi, Suevia et Alzacia ]
del René, et tropas autras. Dels Ss
Germas les Angles descendero, le lina
dels quais en Bretanha la major perses
et ressemlo de longura et costumas se
que ditz Beda.
POËME SUR LA MORT DE ROBERT ROI DE NAPLES (1343).
Bartschj Denkmâler der provemaiUchen lÀUeratur, Stuttgart 1856| P. 55-57, Str, 19-^
15
Amb umil cor lo rey, si con podia,
ans que fenis, dis 'nos meravilhes
si ay revestit lo rey Andrieu c'uey es
del reaime, car dreg es e razon,
Carie Martel lo sieu avi que fon;
e mon frayre de mi fon premier nat,
degra régir miels que yeu lo régnât,
consiensa del tort per cert avia,
per que yeu cre que als sieus tornat sia.' 20
Adonx feni, don fon mot gran pezansa,
qui vi raubas trencar e mans vestirs,
caras, cabels, plorar e far grans cris,
noy ac negun non menés gran dolor,
dizent aysi 'mot perdem bon senhor; >&
la sieua arma non puesca sufrir pena.'
gran fon lo dol que tota sa gent mena.
Gran dolor fon qui auzi la depertida*
del rey Robert am la donna gentil,
la regina va gitar un gran quil: so
'ay, bona amor, temps es que nos partam.
si a dieu plagues, volgra essor avan
morta que vos ! mays pueys que dieu lo payre
ho vol aysi, yeu non puesc al re fayre.'
Lo rey auzi que la donna planhia: as
aysi com poc el la va confortar.
*huey es lo jorn, dieus mi vol apellar;
el sia grazit, que pron sa ay vescut.
pueys que a col son voler m'es salut.
40
1 dossa. 3 et fortz. 4 so manque.
a sel mi rent, quan quel peccayre si;
m'arma, mon cors meta en sa baylia.
Ben deu planher tota la sancta gl(
la sieua mort, car en tôt son vivent
de la gleya es agut son sirvent,
gonfaronier do papa quin Clément,
e del seyzen el fora eysament,
si agues vescut, captengra lo tôt dya
fe sperital en el bon pe avia.
De la razis el es mogut de Fran»
per que Frances lo devon sospirar
e de sa mort planher e gaymentar.
lo rey Robert, mant hom lo planbeni
tais portamens en sa vida fach a
que tota gent en deu aver pezansa,
especialmens lo noble rey de Fransa.
Com de Yelli, aquel planh e soepii
la mort del rey, el n'a dreg e rason
car l'amava de fin cor e de bon.
an pauc lo cor de trastot nol &Uii,
cant aus la mort, el ha dig cap ewi
'bel senher dieus, bon m'as descapdél
de bon senhor, mas dieus en sia lau
e la verge humil santa Maria
la sieua arma tenga en sa baylia.'
Complansa, vay senes tota beetens
per lo pays, de levant al ponent.
per Proensa passa premierament,
dedins Nissa tu t'en vay comensar,
tro la verge sancta Mari' a la mar;
PONS DE PRINHAC. 366
selha passaras e per Arle, aqui es cap e razis de la fe,
s'estent lo poder del rey Carie. lo veray dieu que tôt lo mont soste.
IL t'en vay, complancha, senes falha, Tanna del rey non sufra nulha pena :
grans homilmens saludar, totz en preguem humil de gracia pleua.
dels Inox quel rey volia amar s A sant Loys, ver cors, sans de Masselha,
isa: preguem devotament complancha, vay an gran devocion.
ara per lo bon rey valent, aquel senher que sufri passion,
lis avocada li sia, pregue, sil play, per lo rey cabales
damans de destric gardât sia. que aja l'arma el règne glorios,
inbon t'en vay pueys alsantpayre, 10 e l'acuelba el sieu digne repayre,
1 es, e pueys als cardenals, bon gaug ses fi a tôt fizel peccayre.
e, pueys a totz los reals; Amen.
PONS DE PEINHAC.
Las joyoê del gay saber F, 10-12.
fers M. Pons de Prinhae, ex-e«pitol de com la flors pot, segon quem par atz uelh:
gaassaihec It vUietU del aor, l'ta per que n'es pexs qui leva gran erguelb,
M. CGC. XLV. 15 el quai, si mor, laysbara l'arma trista.
m bel prat, compassat per mesura, Pel fomps don naybs la flors quens fay
nays, qu'ieu say, en pane de femps; la brusca,
I lay que régna lo gay temps, es entendutz le lims del quai nasquec
boven pren guayba noyridura; Adamxs, que pueys los payres engendrée,
près, quar es frevols e tenra, to dels quais prendem nostra captiva rusca;
tôt jora en ventan la decay; e pueys sercam mant pueg e manta comba
( le freytz que la fa tomar lay per nostres bops, don sufrem gran trebalh;
poyrir, del cal davan s'engendra, e, can morem, tôt l'aver nos defalb,
bel prat, on la flors pren naysensa, tant que nos met tots nutz dedins la tomba,
lutz lo mons fais, quens enpenb 25 Le cruzel vent qu'entom de la flor venta,
ratz; quar malvestatz nos fenb die yeu de sert quez es cobeytatz grans,
ion es, ens tolb la conoysensa, quens fay bayshar lo cap en far engans,
no vei que milhorem de vida, don cug per so c'avol gen nos turmenta.
3nsar no volem don nasquem: e le grans fì*eytz que pueybs la flor ne porta,
crey tôt le mal que sufrem so die qu'es la mortz, veus la quai, fais companh,
, dieus, quar malvestat nos guida, quens fay tomar, al sieu melbor guazanb,
rar vuelh a la flor per semblansa en terra vil, quan nostra carn es morta.
m est mon prendem lo naysemen. Mes ferms govems, bos espers me conorta
^rumier avem gay noyrimen, de venir lay on lunh bes no defranh:
nixs en peccatz nos avansa; ss per queus sopley nom tengats per estranh,
dieus fay de paradis la vista, can me veyretz près la divinal porta.
8 si plays. 16 fay brusca. 20 prendrem.
solia. 23 als. 30 mais. 33 pren- 21 naut pueg. tomba. 30 veus] quens.
31 sieu al. 34 defalh.
867 XIT* SIÈCLE.
LAS LETS D'AMOBS.
Jifonumentê de la littérature romane depuit le XI V^ siècle, publiée par M. Gatíen
Ir« publication, T. I, p, 340-350.
La difinitios de dansa. Dansa es us per pauzar e destantar lo contrari,
dictatz gracios que conte un refhmh, so nos varia del compas de dansa.
es un respos solamen, e très coblas sem- La diffinitios de descort. Dei
blans en la fi al respos, en compas et en dictatz mot divers, e pot baver
acordansa, e la tornada deu esser semblans & coblas coma vers, so's assaber de
al respos, el comensamens do cascuna las quais coblas devon esser s
cobla deu esser d'un compas, e quis vol, dezacordablas e variablas, en aco
d'una acordansa o de diversa; li quai et en lengatges. E devon est
comensamen devon esser del tôt divers d'un compas o de divers. E der
d'acordansa del respos. Quar no séria lo d'amors o de lauzors, o per ma
bêla cauza quel comensamens de la cobla rancura, quar mi dons no mi ai
fos de la consonansa del respos ; ysshamens cum sol, o de tôt aysso essenu
li dig comensamen podon esser d'à meteysh vol e qui voira far tornada, i
compas de divers am lo dig respos. el maniera lassus dicha, can tractem
respos deu esser del compas de meja cobla i s en la quai tornada deu hom trac
quaysh, so es mays o mens de dos vol, de totz los lengatges losqual
bordonetz. E li bordo que son en dansa ba pauzatz ayssi atiera cum los ha
no devo passar YIII sillabas; et en cas que E si aysso far li tomava greu,
aytal'bordopassessoyinsillabas, séria irre- dicha tornada del lengatge de la
gulars aytals dansa anormals, e fora souso cobla. E si la tornada l'aparia ]
propri compas, e si doux li rim no seran tractar de totz los lengatges, pot
multiplicatiu. E quis vol pot retronchar très recorsa del compas de la una de 1
bordos ses plus o mens del respost; pero denan pauzadas, o d'autra, sol
sil respos es de très bordos solamen, nol passe lo compas, so es lo non
deu hom retronchar mas dos ses plus o ts bordos que cobla deu haver. E de
mens. E deu tractar d'amors, e deu haver de totz los lengatges ayssi <
so joyos et alegre per dansar, no pero ta estât pauzat dessus atiera, e deu
lonc coma vers ni chansos, mas un petit acordansas que son en la fî de casci
plus viacier per dansar, segon qu'es estât La diffinitios de tenso. Tensoe
dig. Enpero huey ne uza hom mal eugo trastz o debatz, en lo quai casci
nostre temps d'aquest so ; quar li chantre e razona alcun dig o alcun fag ;
que huey son no sabon apenas endevenir dictatz alqunas vetz procezih p
en un propri so de dansa. E quar noy rimadas, et adonx pot haver XX
podon endevenir, han mudat lo so de dansa cobblas o may, et alcunas vetz p<
en so de redondel am lors minimas et am 85 et aquest conte de VI coblas
lors semibreus de lors motetz. Le remanen doas tornadas , en lasquals de
de dansa trobaretz lassus en cobla et en eligir, lequals difinisca lor pla
autre loc, can tracta de coblas retron- tenso. El jutges per aquel meteys
chadas. Alqu fan dansas de coblas de coblas o per novas rimadas i
tensonadas, laquai adonx appelan dans; 40 son jutjamen; enpero per novas
pero entre dans e dansa no fam lunha es huey mays acostumat; en
differensa. et alqu fan desdansa e desdans jutjamen alqu volon seguir forma
fazen mensio d'avangelis e d'autras
acostumadas de dire en sentencia
11 comensamen. 25 ses] es. 29 qu es] que.
42 fan] fam. 20 la pana.
169 LAS LEYS D*AMORS. 370
etau nos no reproam; pero be dizem que quar tru&r se pot hom am femna e far
ajBSO iH> es de nécessitât, qnar abasta esqnern laun a Tautre, ses dire e ses
Bolamen qn'om done son jatjamen et aquel far viltat o dezonestat Pastorela requier
^Mlare per aqnela maniera que mays tostemps noel se e plazen e gay, no pero
^Axera a cel qu'es elegitz per jutge. s ta lonc cum vers o chansos; ans deu
Encaras dizem que non es de nécessitât haver so un petit cursori e viacier. E
qoae haja so; enpero en aquel cas ques d'aquesta pagela son vaquieras, vergieras,
fiuia al compas de vers o de chanso o porquieras, auquieras, cabrieras, ortolanas,
fautre dictât qu'aver déjà so, se pot monjas, et en ayssi de las autras lors
oatar en aquel vielh so. lo semblans.
Diffiiiitios de partimen. Partimens es La diffinitios de retroncha. Betroncha
({iiestios ques ba dos membres contraris, es us dictatz ayssi gênerais coma vers,
le quais es donatz ad autre per chauzir que pot tractar de sen, de essenhamen,
per sostener cel que voira elegîr; e d'amors, de lauzors o de reprendeinen, per
paeysh cascus razona e soste lo membre i s castiar los malvatz. et aquest dictatz sec
de la queetio, lo quai haura elegit. En lo compas de vers, cant al so e cant a
Mas las autras canzas, cant al compas las coblas, quar pot haver de Y a X
6 ca&t al juijamen e cant al so, es sem- coblas ; et es dicba retroncha, quar es de
Mans a tenso. Diferensa pot hom pero coblas retronchadas, no per autra cauza.
veier entre tenso e partimen, quar euto E quar lassus havem mostrat qu*^es cobla
tenso cascus razona son propri fag, coma retronchada, per so no quai ques ayssi
en plag; mas en partimen razona hom ne tractem. Enpero cant hom fa vers,
Tautru &g e Tautru questio, jaciaysso chanso o dansa per coblas retronchadas,
que soen pauza hom partimen per tenso, ges per so no se sec que déjà haver nom
e tenso per partimen, et aysso per abuzio. »b retroncha, ans lo pot hom apelar vers
Encaras devetz saber que en aytals retronchat o chanso o dansa retronchada.
dictatz ques fan per diversas personas La diffìnitios de plang. Plangs es us
oz en los quais hom fenh que sian diversas dictatz qu*om fay per gran desplazer e
personas, pot hom uzar de diverses len- per gran dol qu'om ha del perdemen o de
gatges , coma en descort ; e d*aytals so la adversitat de la cauza qu'om planh.
dictatz son tensos, partimens, pastorelas, E dizem generalmen de la cauza qu'om
vergieras, ortolanas, monjas, vaquieras, planh, qnar en ayssi quo hom fa plang
et en ayssi de trops autres dictatz. E d'ome o de femna, avssi meteysh pot hom
degun dictât d'autru lengatge nos no far plang d*autra cauza, coma si una vila
prendem en nostre jutjamen, quar prezom- ss oz una ciutatz era destruida e dissipada
tuos es qui vol jutjar Tautru lengatge, si per guerra o per autra maniera. Et es
doux no es mesclatz am lo nostre per del compas de vers, cant a las coblas,
dreg compas. quar pot haver de Y a X coblas. E deu
La diffînitios de pastorela. Pastorela haver nool so plazen e quays planhen e
es us dictatz que pot haver YI o YIU 4o pauzat; pero per abuzio vezem tôt jorn
X coblas mays, so es aytantas cum sera qu'om se servish on aquest dictât del so
vist al dictayre; mas que no .passe lo de vers o de chanso, et adonx quar es
nombre de trenta. e deu tractar d'esquern, acostumat, se pot cantar quis vol en lo
per donar solas; e deu se hom gardar en so del vers o de la chanso don se servish:
aquest dictât majormen, quar en aquest 46 la quai cauza permetem majormen per la
se peca hom mays que en los autres, que greveza del so; quar apenas pot hom
hom no diga vils paraulas ni lajas, ni trobar huey cantre ni autre home que
procezisca en son dictât a degu vil fag, sapia be endevenir et far propriamen un
23 lautre fag. 80 daytal. 37 am la. 5 vers] ven. 8 crabieres. 41 del so manque.
371 XlVe SIECLE.
80 segon que requier aquest dictatz. Plangz que en aytals dictatz pot hom far i
deu tractar de lauzors de la cauza per la coblas quos vol, ayssi coin son
quai hom fay aytal plang; eucaras deu vezios, cossirs, reversans, enu^
tractar del desplazer qu'om ha, e de la plazers, desconortz, plazers, conortz
perda qnes &y per lo mescabamen de la s relays, gilozescas, o en ayssi d
cauza qu'om planh. autres, jaciaysso que alqu fEissan gi
La diffinitios de escondig. Esoondigz al compas de dansa, e relays al co
es us dictatz del compas de chanso, cant vers o de chanso. Item alqu &n l
a las coblas et al so; e deu tractar de maniera de dansa, amb un respos et a
dezencuzatio, escondizen se en son dictât lo coblas; pero bals es divers de dam
de so de qu*es estatz acuzatz o lauzenjatz dansa no ha mas très coblas estiers I
am sa dona oz am son capdeL e la tomada, e bals ha X coblas h
Encaras pot haver autra diversité
TracUt es esUt dek dieUta prlieipals, per que bals ha SO mays minimat e viacier
tyssi es trteut dels lo priidpals. ,5 apte per cantar amb esturmens qu«
Autre? dictatz pot hom far et ad aquels Encaras ha autra diversitat, qui
nom enpauzar segon la voluntat de cel comunalmen fa et ordena lo di
que dicta e segon que requier le dictatz, dansa, e pueysh li enpauza so ; el
quar hom se poyria be pecar en la enpo- fay hom leumen en bal , qua
zitio del nom; quar si hom apelava cossir 20 primieramen trobal so amb estur
somi, per le contrari, ja le noms no pueys aquel trobat hom fa lo d
séria be enpauzatz : per que cove qu*om bal, tractan d'amors de lauzors
pauze tal nom que sia consonans et materia honesta, segon la volon
acordans a la cauza. Et en aytals dictatz dictayre.
no trobam cert nombre de coblas; per 86
L'ÉVANGILE DE NICODÈME.
J/«. de Paris 7693, fol. 106».
Sens e razos e divina escriptura, e metray y catre colonai>,
quez ay trobada boua, sancta e pura autas e fortz, bêlas e bonas:
m'a mes e motz gran pessamen, la premeyra *s de las prophetas,
cossi la puesca solamen que porta guereutias ccrtas;
de lati en romans tomar; so la segunda d'avangelistas,
car qui vol bona obra far - que nom podo fondre legistas;
quove que sia si bastida la tersa d'expozisios
que, cant sera tota complîda, que mostre motz bêlas razos;
re noy aja de malestan, la quarta faray de mo sen,
que tome ad anta ni a dan. ss car tomaray be veramen
tôt yssamen vuelh yeu bastir lo lati em plana paraula,
segon mo sen ni mon albir hon non aura bafa ni faula.
una obra bona' e covinen, Aquesta escriptura devis
e nom de dieu omnipoten
11 mays. 26 y manque. IlII. col
10 es contredîzen. 12 dona de oz. 23 uoms. 32 de pozîsios. 35 voraincns. 37
24 acordam. 27 atrobada. 34 de manqite. 38 defenis.
873
L*ÉVANG1LE DE NI(JODÈM£.
374
▼eramen cossi fon aucis
sus en la cros Jhesu Crist dieus,
hou resemet trastotz los sieus,
ni fon el sépulcre pauzatz,
6 pneys to yieus resussitatz,
can tornet el cel veramen,
ni €» venra al jntzgamen.
totz aquo que dis sans Johans
ni sans Mathieus nils autres sans
6 emmure maj que nous diray,
to^ per horde si com deuray.
el tems que dieus mori per nos,
si con dizem, sus eu la cros,
i^im adoncs gani*e fogz e digz,
qu^ nos non trobam en escrigz
nûi.s ho retrazo 11 avangeli
û cell que nos fes lo sauteri;
6 per so car ieu Tay trobada
i^xm« escriptura que es celada
® Yescoeta a motas gens,
^ ieu dirai vos totz los sens
I^^i: bona rima e romans
^ nom de dieu e dels sieus sans.
Ieu Eneas mayestre die:
i^ls Ëbrieus ay trobat escrig
*^^>B &gz que fero li juzieu
^ Jhesu Crist lo fil de dieu,
^ Nicodemus que ho vi
^o escrius tôt en pargami
^U ebrayc segon sa razo,
Pneys ieu en grec, car mi fom bo,
l^o trànslatyey e ho escrys,
^i com la letra departys.
^Xìgz auzez que per veritatz
^ue domerdieus de majestatz
tarâmes en terra lo sieu filh,
l>er Adam gitar de perilh,
^ nos autres totz issamen,
<3uez em sieu filh verayamen;
Qn receup nostra cam mortal,
2)6r que nos autres serem sal;
«1 ventre de sancta Maria,
segon que la letra nos tria,
^enc en estz mon per nos salvar,
« per lo dyable deraubar
el nasquet essems homs e dieus
per rezemer trastotz los sieus.
al Sathanas tenc esconduda
si que non Ta aperseubuda,
5 al enemic nostra semblansa.
si tost Jhesus essa efansa
fazia meravilhas tais
que no fes hanc luns homs camals.
el fazia los sortz auzir
10 e los clobs sautar e salhir,
als secs rendia lur vezer
et als forsenatz lur saber.
ganre de morts resussitet
domentre que am nos estet.
16 Cant li juzieu fello trachor
vi'ro de Cristz uostre senhor
las meravilhas que fazia,
el pobol que en ell crezia,
azirero lo tug de mortz
30 et encuzero lo mot fortz
an Pos Pilât quez era bayles
de la terra e dels reaimes,
e si que près lo li rendero.
d'u sieu descipol lo comprero
)t& trenta deniers, pueyssas liatz
Taduysero an Pos Pilatz.
El tems que Anna e Gayphas
ero avisque de Judas,
Gramaliel e Neptalim,
80 Amoroson e Benjamim
e motz d'autres que ieu nous.puesc dir,
car lassarie vos del auzir,
aduysero an Pos Pilatz
Jhesu Crist dieus près e liatz.
S5 motz fortz Tencolpo e Tencnzo,
mot crims encontra luy aduzo.
'senhor, aquest,' so dizo, *es,
que tu ayssi davan te ves,
filhs d'u fabre, Joseph per nom,
40 e de Maria, so dis hom.
so dis que reys es de totz nos,
e per aysso liuram lo vos.
nostre sabdes corrump e frany
e fay obras que no si tany,
45 e nostra loy bona e santa
nos rump, cuy nos tenem ad anta/
S ciens. 8 dis que. 10 nouos. 15 non o
troba escrigz. 21 lo cens. 24 dics. 25 trobatz
lescrigz. 26 lo. 27 xristz. 30 ebrayic.
43 dâria.
1 esems. 2 lo cieos. 6 si totz. 7 fezes.
9 lo sortzs. 12 forccnat. 22 e de. 25 pneyssa.
30 Et a. en. 31 no uos. 38 vezes. 45 sancta.
375
XlVe SIECLE.
376
Pilatz respon a los juzieas
'cest es traitz per eyss los sieus,
que so qne fa es contra vos,
de que vos autr*es autoros?*
doncs respondero li juzieu
encontra Crist lo fìlh de dieu
*en nostxa ley escrig avem,
que sabde obrar non devem,
et aquest frang lo motz soven,
so es sauput per mota gen.
encantayres es veramens
e d'aco avem pro goirens.
e nom del diable fàj auzir
los sortz, els clops corr' e salhir.
6 demoniatz, ceci e gibos
motz soven sana vezen nos
al sapte, per que lo te avem
liurat, car nos trastug volem
qne sia saupuda sa razos,
le si er es mais o si es bos/
HUC DEL VALAT.
Las JoyoB del gay sabery P. 16-19.
An aqaesU ranso e dansa neselada Hue dd Yalat,
mesire en medeeina de MoniiesUer, gasanhee la
violetu, l'an M. CCC. LXXII.
Per Tamistat, on fort mon cor se fiza,
de vos, gentils, cuj pretz e laus enansa, is
dompna, sius play, vuelh chanso far e dansa,
no per us rims, mas per novela siza,
gent deviza:
quar la dousors quel novel temps amona,
s*es tan prehon dins lo mien cor enclaiisa, so
que d'estar gays no pot jom aver pansa,
e per causa,
pus que Tauzel en may am la serena.
De tal gaug es m*arma pleua
que nom cessi d'alegrar, 36
«tz on pus me vuelh fondar
en cliantar,
mays ay d'amors joy sens pena. [estrena,
Doncs pel desduyt que m'es datz per
ceray jhoyos, hondran vos, dona cara, so
ses cossentir res per quem tom amara
Tamors de vos, qu'e mon cor jhoy semena
e remena;
quar, pauxs enfant, no sabentz l'aventura
ni l'astre bo qu'el mon aver dévia, «s
donc mon cor a vostra senhoria
lo tercz dia
que parlantz fuy segon cors do natura.
Per so doncs am bona cura
2 trayst. 4 autres es. 10 motas. 17 novel*
asiza.
chan so del vostre cors gay,
quar ayshi, dona, viuray,
si a vos play,
rixs, que jhoy m'en assegura;
e si l'amors se reffrena
de vos, pel mien cors nafrar*
d amar vos hon pretz germena. [endura
Hanc, pueys queus vy, non agui jom
de gaug entier ni de tôt ben sofracha,
ni d'amar vos no mi fec res empacha,
quar fis espers m'en donec am figura
régla pura,
que vos etz mars de jauzimen tomada,
e creys valors e fontz don pretz s'asagua,
per que m'adutz volers dreytz qu'ieu
quem apagua [retragua,
l'onor el laus de que vos etz donada.
Sus totas etz coronada,
gentils flors d'umilitat,
amb excellent castetat,
queus ha dat
lo pretz queus a'nluminada;
car vos etz de gaug la vena,
don cascus deu vos lausar,
creyser e multiplicar
e pensar
quom dreg d'amor determena.
De motz bos haips e de ricx etz omada
4 lo sortzs. 11 chanso.
deuœ vers, 31 ha manque.
enluminada. 38 haps.
16 lacuru de
32 que nos
L'EVANGILE DE L'ENFANCE.
878
e de boB faitz complidament gamida,
liondrad* etz d*ans e de vielh seu complida,
senes erg^ielli e de vertat parada
e fonsada,
ertz etz ses fran, avinens e jhoyoza,
neta de cors e d'arma fort devoia,
humils d'esg^aart e d'estat sens riota,
no punt Iota,
proa en be far etz en totz ditz aondosa.
10
La vostr' amor graciosa
m'empenh lo cor a servir
etz a lausar e bendir
e grasir
vos, flor ses par, amorosa;
e quar etz de bos fruytz mena,
pel Yostre pretz eyshansar
me Yuelh chantan deportar
e jhoy dar,
com nadan fay la balena.
L'ÉVANGILE DE L'ENFANCE.
JBartseh, DenknUUer der provenzaliêehen lAUeratur^ SiuttgaH 1856, P. 281, 36-287, 23.
Ar m'entendes et anrires
Teffant Jhesns paeyssas qne fes.
^n bon mati se vai leyar
^ Vai s'en anar deportar
foras la vila en la ribieîra,
^ passet per nna tenlieira
ont avia ganre d'nbriers
^ue farian tenles e pechiers.
^'«ffant aqui s'arestanquet,
l'obra que farian regardet;
Pueis Teffant vole lur ^udar.
^1 tenlier vai li demandar
'^i^;as, effant, de qni es vos
^iie tant es bel e gracies?
V'oa non es pas d'aqnes mestiers
qiiQ &8sas tenles ni pechiers.
î^Mx cre qne sias gentO efbnt,
^ cara n'aves el samblant.
^os me semblas de gran linhatge
^ ^6 mot noble parentatge.
PMT^c vos, mon effant, von tomes.'
^ofent respon *no farai ges'.
1 ^^nt am los obriers estet,
^*"o fon gran nueg lur ajudet.
\ Í0 tenlier era samblant
^ «ont els obres Jésus l'effant.
*^ l*efifant nuUa re non dero
^ de manjar nel convidero.
font, volgro s'en anar.
^ veritat. 16 ribiera.
Bamblan. 38 convideron.
18 pechiers.
car era ora d'elbergar;
l'obra c'an fâcha regarderon,
trestotz fortz se meravilheron,
cant viron tanta d'obre fâcha,
15 e font mot gentilmens obrada.
mai n'agro fag en aqnel dia
que de V jorn fag non avia.
pueis lo prozom tenlier va dir
a seis obriers *bem meravilh,
20 aquol effant ont es anat,
quey tôt jorn nos a ajudat?'
dis lo maistre 'gran falhensa
avem fag e desconoissensa,
qu'a TeiTant non avem re dat,
s6 ne que ferem gran malvestat.
negu de totz re non li dem
ni de manjar nel convidem.'
respondo totz 'sol quel trobem,
entre tos ben lo pagarem.'
30 d'aqui se van tantost partir
vas lur hostal s'en van venir,
am gran gaug et ab alegratge,
car avian fag tan bel obrage.
l'effant Jésus fonc remazutz
tb a la teuliera rescondutz.
e cant s'en feront totz anas,
l'effant Jésus, qu'era remas,
10 le reste manque: car les strophes qui se
trouvent à la page 20 n'appartiennent pas à
cette chanson. 25 cre que? 29 p. e. entre
nos. 36 anatz.
379
XlVe SIÈCLE.
tota Tobra que fâcha avian,
ben quatre jorn o V avia,
ola ni teule ni pechier,
ren non a remarut entier.
Teffant Jésus tôt atrenquet,
(lemantenent el s'en anet
Tes son liostal tant co podia.
e Josep son effant queria;
e car era vespre tan grau,
gran paor avia de Tefifan.
e car non lo podia trobar,
Jozep no faria mai plorar,
e dis *catiu, e que faray,
aquest efifan on trobaray'?
cant el at pro Teifant sercat
e fon ben las e trabelhat,
el vie Tefifant que s'en venia
ves son hostal tant co podia.
e Josep tantost Teffan pren
per la ma et pueis menet l'en,
nostra doua cant vit Jozep
e l'effant que am se menet,
ela ac plazer e gaug mot grant,
cant font vengutz son car efifant.
pueis nostra dona humilment
li demandet mot dossament
'mon efifant, uont aves estât
de tan gran nueg? si as albergat,
ieu vos priée que no m'o seles.'
Tefifant respon *no faray ges.
uey nmti ieu me vau levar
e volgi anar deportar
tras la vila en la ribieira,
e passiey per una teulieira
ont avien granre d'obriers
que farian teules e picbiers.'
nostra dona val demandar
*mon efifan, volrias vos pauzar'?
l'effant respont 'meiyar volria,
huey ne mangey de tôt lo dia\
e nostra dona a respondut
'mon efifan, be son malastruc
sels cui aves huey ajudat,
que lunha ren nous ajon dat.'
Jésus respon 'res no me deron
ni de mangar nom covideron.'
l'efifant Jésus vet e manget:
cant a manjat, pauzar s'anet.
e lo prozom de la teulieira
lo bo mati tent sa carreira,
6 a la teulieira s'en anet,
ganre d'obriers am se menet.
l'obra pesset aver trobada
entieira, com l'avia laissada,
et vit que res noy ac entier,
10 ola ni teule ni pechier.
el teulier cridet *que faray
ni qualh cosselh penre poiray?
e qui m'a donat tal dampnatge
que m'aje trencat mon obratge?
16 qu'ieu non li pessi aver tort:
mai me valgra quem agues mort.'
lo teulier estet corrossat
e fonc mot dolent et irat,
cant vie tota l'obra afifolada,
so aissi delida e malmenada.
pueis lo prozom teulier va dir
a sos obriers *voles aurir:
l'efifant que hier nos ajudet,
per so car ren hom nel donet,
15 sapjas que ieu vau fort doptan
que haga fag aquel afifan.'
tôt respondon *far se poria,
nos ferem mot gran vilania
qu'a l'efifant non ajam re dat;
80 de que ferem gran malvestat.
per que per sert e^ be razo
l'eifan nos redda gazardo,
car l'efifan es de gran sabenssa,
ne re afifar non a temenssa:
85 efifan fassa o mal o be,
el non pessa falhir en re.
digam l'efifant fag o agues,
lun tems amenda non aures.'
e parlet un savi juzieu
40 'senher', dis el, *no vos sia grieu,
per sert ieu acosselharia,
si conoisses que be fag sia,
davant Jozep nos no'n anem
e pueis après li contarem
45 la perdoa el dampnatge gran
que nos a fag lo sieu efifan.*
8 qnerie. 15 el] Jozep. 21 e nostra.
23 gran. 24 sont. 26 dossamen. 29 soles.
30 respondet. 37 pueis nostra. 43 a qui.
13 dampnaga. 14 mais. 20 e] ni. 26 m
efifant 28 serem. SI le. 35 affan. 39 ju
40 gieu.
VIE DE SAINT TROPHIME.
882
respondo 'mot ben dizes,
sistre, aneiDL hy addes.*
2iqui s'en van tantost partir,
Tant Jozep s*en yan venir
anero lo saludar
Jozep dos atrestal.
Jozep 'senher, que dizes?'
nher, nos te direm addes/
J'ozep tantost s'anet pessan
cï*alqQ esqnem lur a fag Teffan.
pveis lo prozom tenlier va dir
*S€iiher Jozep, voles anrir:
'ton filh Jesns venc entre nos,
& la tenlieira a^judet nos
l^e&n de bona volontat,
▼olontiers nos a ajudat.
mais pueis nos ho a car vendnt,
de Tobra non a remazat,
olas ni ténias ni pechier,
î^es noy a remaznt entier.'
pueis Jozep al teulier va dir
'ixiaistre, fort me meravilh,
Bi nostre effan vos a trencada
▼oetra obra ni affolada.'
® lo tenlier a respondnt
'senher Jozep, si dieus m'ajut,
s^pjas qne ien non ho diria
Per lunha re que el mon sia'.
^ÌB Jozep al teulier 'anem
^ la tenlieira e veirem
trencada
afifolada/
8^*aquela obra ha
^effian Jesns ni s
totz respondo *mot volontiers',
dis Jozep 'metes vos premiers*,
d'aqui s'en van tantost partir,
a la teulieira van venir:
6 la obra volgro a Jozep mostrar.
el teulier anet regardar
et estet trestos vergonhos,
e fonc per sert meravilhos
cant el vie l'obra ben formada,
10 ben cuecha e ben apparelhada,
olas e teules e pechier:
trastot troboron entier,
dis Jozep 'senher, que voles,
pus vostra obr' entieira aves ?
iB vos autres semblas truffados,
barataires, escarnidos,
quem agas fog venir vessar
ni tant luenh venir trabelhar.
mot aves fag gran vilania,
80 qu'ieu puesc anar a magistria.'
respondet lo prozom teulier
'senher Jozep, merce vos quier,
prec vos que vos me pardones
per la bontat que en vos es.'
S5 respon Jozep *perdon vos dieu,
car el o pot melhs far que ieu.'
lo teulier vai d'aqui partir,
ves son hostal s'en va venir,
e tug SOS obriers issamen
30 d'aqui partîron e van s'en
am grau gaug et ab alegrage,
car accabatz fonc lur obratge.
d
e;
e
VIE DE SAINT TEOPHIME.
Ms, de Paris, franc. 13514, XVI® siècle: copie ctun manuscrit de 1379.
^Tostems ans dir c'en deu aver conselh
8 ancians e c'en prenna espelh
lors bels fats e'n lur ditz eissament: 3&
^»r l'antic en lur comensament
>van dieu lo payre glorios,
enaysin lo devem pregar nos
e elh nos don complir nostre dechat
sa onor e senes falsetat.
6 attrestat. 8 no. 9 senei
40
tengut nos an enclaus aquest escrig
nostres cierges tro c'en lur o a dig
per pereza e per nesietat:
mas aras l'an de novel révélât,
car conoison que per lur gran pereza,
per lur delieg e per lur avareza
an perduda la renda que avien
8 ser. 11 pechiers. 16 b. o e. 20 qoieu
non p. 25 dieus. 38 o per lur anreza.
-y--
383
XIV* SIECLE.
884
en Alisquams tant corn ben lo servien,
que ieu ay anzit que gran devosion
i avien totas las gens del mon,
e ben de luen si fozien aportar
sil que morien de sa outra la mar.
con ayso sie, demandas o als viels,
els diran plus gent que ieu e miels*
pero comtan que plus aut de Layon,
encara mays plus aut que de Nascon
venien mortz que avien elegit:
en lur gaje layssavan establit
c*on los meses en un vayselh de fust,
mot fort sarat, e que fosa ben just.
cant eran mort, los metian sos parens,
pueys metien lo en lo Eoze corent,
entre avalh ad Arle deysendien*
per la vertut del sementeri sans
que dieu sagret c'om apella Alisquams.
enquaras mais reconta et es vers
que de Tolzan e de tôt Carcases
e de Franza e de tota Espanha,
foson en plan o foson en montanha,
tant com tenian los règnes de la mar,
cant eran mortz, si fazien portar
et avien tutz gran devosion
los avesques els contes el baron
que apenas alors jaser volian:
tant gT3,n fe al sementeri avien.
e il fazien tug los riez embaymar
et an cavalz uo an carris portar;
e li paures que aver non avien
a lur parens prometre si iasien,
los salesan dedintre e d^ors:
e cant fora ben saonat lo cors,
lo portesan en Arle soterrar
6 en Aliscamps, lo quai vole diens sagrar.
so es Tespelh qu'ieu desus dig avia:
el quai espelh tôt fizel si dearia
mirar en so que fasien los ancians.
mais nos semblam los jovenetz enùaiB,
10 car no siguem las pesadas dels viels
que dizien et o fasien mot miels
que nos non fam, per que laysam estar
lo santé luoc que dieus dignet sagrar.
mas ges del tôt non es nostre lo dans,
15 ans y an part selhs que rosins anblana
e bels cavals sojomatz e corens
tenon d'aquo que lur ufron las gsns.
per lur desport e per lur quavalqnar
dezamparon lo servir de Tautar
20 e non mostron tota la veritat
del santé luoc aysi com fon sagrat.
mot fan miels de las relogions:
sels que i son dison en lur sermons
q'ils sont tutz sans e lo lur eysamens:
ts per que tiran ad els totas las gens
que no sabon la vera sagrason
que Jezus fes al sementeri bon.
e per aquo quar tota gent non sap
la gran vertut qu'el sementeri cap,
80 hieu diray a tôt lo mont per ver;
sol del auzir es gran gauc e plazer.
HISTOIRE ABRÉGÉE DE LA BIBLE.
Bibliothèque Sainte- Oenemève à Faris A, F. 4. 52, fol. 46.
Com graiit baUlht fo en Romt entre els neteysses
e nori y moU grtn gent.
Enans que Jnlius Cezar nasquet, ac un
jorn gran batalha en la ciutat de Romass
entre tant que y mori tanta gent que
tota la ciutat n'era enjoncada entre homes
e femnas, que degun non podia annar
per la ciutat, si non per la gent morta,
3 mont. 26 elos contes els barons. 27 alOs.
29 e li.
ayci que era mot fera causa de vezer
Et cant aquella tant grant batalha
passada, un home rie annet per la cii
entre los homes mors, el vi una
morta que era prens e vi que la creataxT"
li ballava en lo ventre. E tost el
cendet de son caval e va trayre son
2 de foras. 8 los antics. 14 dan. 23
mon. 24 eysament. 29 cap] es. 34
manque.
HISTOIKE DE LA BIBLE. 886
a et va trayre la creatura del el amb aqnels que eran restatz, acaberon
era mascle. E aisso fo en lo so per que la era annatz an batalhas e
jul et anneron mètre nom ad an grans combatemens de villas e de
ànt Julius, per razon del mes castels, ancara qu*el gazanhet tota la
. trach del ventre de la majre, & terra. E el estant en aisso, mori sa filha
car lo jom enans qu'el nasques, que era molher de Pompieu. E saup que
tz espesatz e mors son payre e Julius Cezar venia, e vezent qu'el avia
ambe motz autras, mezeron li perduda sa molher que era la filha de
Cezar. E cant saupron qu'el Julius, adoncz comencet a tractar e dire
de bon linhatge, noyriron lo ben. lo que lo non era razon que on li fezes la
aps cant el ac vescut, ac una honor que era acostumada de iar als
ac non Jnliana et donet la per autres, pos d'enfra lo temps que dévia
Pompieu qu*era dels majors de venir, el non era vengut. E cant Julius
] en aquel temps era costuma en Cezar fo prop de Boma, fo li dich qu'el
I cant alcuna terra non lur voliais s' en tornes ayci com un autra cavalier,
le els y enviavan ost e donavan qu'els non li farian den^un' autra honor,
s ad aquel que anava'n cap del pos que enans non era vengut. Cant
d'enn*a aquel cert temps agues Julius Cezar auzi aisso, el sonct aquels
la terra on anavan; e si en que venian amb el e dys lur 'amicx, si
ps el avia conquistat, el tomava2o tôt nos nos em alegoratz, gazanhat avem
nans lo recebipn an gran honor, a Boma mays que degun dels autras que
rompian XV brassas del mur de son agutz tramesses per très vegadas; si
li trazian una carreta d'aur e tôt els son poderozes del pobol, nos em
lo sus e enayci intravan dins de major taxic, car vos sabes ben que nos
en aquel temps que vivia Julius s5 venem de terras que totz eran nostres
evonc si que agron adenviat ad enemicx, e mal lur grat lur a covengut
que lur era desobedient, e fes qu'els sian nostres; per que fassam
)ieu que Julius Cezar son suegre, d'aquestos atretal, e non intrem en la
cavalier e bon home, mas el era ciutat, mas escometan los ayci défera et
e el annet cap del ost et doneron so aytant com d'els poyrem penre en destruan
3mps, segon que era costuma, e aucizan.' E concenti li tôt Tost, e
3 preza aquella terra, e fo aital fazian ho enaici, e fazian gran dampnage
qu' el traspasset lo temps que a la ciutat, e avian en Boma gran peleja
as li avian donat, e non ac ren aici que los Bomans que vezian lo gran
El gent s*cn volian tornar dizentss dan que prenian, manderon li .dire que li
[an servit lur temps. Dys lur farian la honor que era acostumada. Et
izar 'amicx, si tornar vous en respondet Julius Cezar que non volia, car
[latz vous en eu bona hora, e si el era melhor home que aqnels a cuy
un que per lur cortezia vuelhan solian far aquella honor, mas que els li
ayci, faran lur bontat e lur4o doblessan aquo que als autras solian far;
3nt, e yeu prometi lur que ieu si non, que jamais non intraria. £ els
mb els tostemps so que yeu auray. ayci com despagatzs agron ho a far, e
cert a vos autras que yeu per enayci com solian rompre XY brassas del
)mps non tornaray en Boma, si mur els en romperon trenta e li doneron
'ach aquo per que ieu sa suy4(> totas las autras honors. E après pauc
E sobre aisso s'en tornet en de temps que foron en Boma, e fou Julius
, gent, e en partida y resteron, Cezar senher de Boma per si moteys, e
totz, e pueys fo aventura que fes aucire Pompieu que avia concelhat que
non 11 fezessan honor. Et aquest fo lo
st partida. 6o premier emperador de Boma, e aquest
ITSCH, Clirestomathie. . jg
387 XVt SIÈCJ.E.
conquistet la major partida del mont, e luoc que lur fo semblaut que y d
per la bontat que el ac totz los autras bona ciutat, mas que avia luenl
emperadors gentils que pueys foron en e envierpn ho dire a Temperadi
Borna prezeron lo sobrenom d'aquest. E Cezar, e el lur mandet que près
fes apobolar très ciutats en Ëspanha, so & trauc que cnpachier fazia al ei
es Tholedol e Sagorbia e Saragossa, e o que y fezessan venir ayga e qr
trames dos cavaliers que apobolessan una lessan la si^utat. e feron ho ena,^
gran ciutat en lo melhor luoc qu'els feron un pont mot aut, per lo a
trobarian en Espanha, e que la entito- venir Taiga^ que dura tro a la
lessan de lurs noms meteysses. E Tun i o mont , e costa Tayga demenar
dels cavaliers avia nom Ladol e Vautre aquella ciutat de XV ans, que
Toi, e ajosteron los noms e fo lo nom de dévia annar a Koma. E entitol
la ciutat Tolodol. E pueis el ac autras cavaliers la ciutat de lurs non;
dos bons cavaliers et fes lur anomnar que prezeron las V premieras 1
Tautra bona ciutat per aquella meteyssais Segorbia e las III derrieras de
maniera, e ayci meteys la entitolessan de feron en nom a la ciutat e ap<
lurs noms, e avia nom V un dels cavaliers Segorbia. e pueys fes apobolar S
Cobia e l'autre Sagorbia; e atroberon un e fes entitolar del sieu nom.
DÉLIBÉRATION DE LA COMMUNE DE TAKASCON, 27 NOVEMBK
Archives de Tarascoiu Copie de M, Paul Meyer,
Et priman in eodem eonsilio fuît ordinatom, nemine vendre vin occultamen a menut,
ipsoron diserepante, qiiod soquetam vint presentis j^ que fassa tavema publica, et arasi
ville vendttur meliori precio qao poterit ctosa mierament als culhidos del dich
solvendi creditoribos et redimendi pensiones qoibus et OCO SUS la pena de perdemeni
dicta unifersitas tenetur, qnodque soqaetam iiujas- e del vayssel que aurie vendut a
modi vendatur eujiis capitalum seqnetor. a vendre e de la fusta; et otra
Ténor capitulorum, gs la pena de hun march d'argent
Permierament fonc ordenat per tôt lo doyra la mitât al rey et Tant
dich conselh que tota persona, de qualqu' alla vila et a Tacusador.
estât condition que sie, que venda vin Item, que nenguna persona, d
a menut, o revenda en lo présent luoc de condition que sic, non auze ni pr
Tharascon o en so terrador publicamen aso vendre vin a barrais de sauma
tavema, de tal vin que vendra pague per autres barrais a nenguna persor
lo drech del soquet lo ters denier del dich licencia d'aquels que son o serai
vin vendut als culhidors del soquet o als temps esdevenidor depputatz {
depputatz per aquels, et aco sus la pena lo dich soquet o hun dels s
de conilscacion de la valor de Targentss o hun dels ditz depputatz, et occ
del vin que aurie vendut et de hun march pena de confiscation del vin qi
d'argent, la mitât applicador al senhor, vendut e de hun march d'argent
l'autra a la vila e a l'acusador. dors coma dessus; o que los dits
Item fon ordenat que neguna persona, tatz sien tengutz de donar licenci:
de calque condition que sie, non auze 40 persona que volria portar lo dicl
foras vila de son terrador
5 80 es] des. voirie per ad . . Ihar per vendn
S89 MARTI DE MONS. 890
son ostal per sa provesion sen revendre vendre vin de sou hostal a sou boste sens
a nengun. que el ^a permierament compositat o acor-
Item , que tota persona , de calque dat ambe aquels que culhiran lo soquet o
condition que sie, que fassa hosta- deputatz per aquo alla pena susdicha.
larie o abergue gens publicament o a 6 Item, que nengun menestayral o mestier,
sécréta per argent, que aytals alberguier de calque condition que sie, non auze
de hostes de tôt lo vin que veudrau als tenir denguna persona a past après sauput
bostes, tenent los a past, que de tal vin e per nengun temps se non que permie-
sien tengutz de pagar lo drech del soquet rament aja acordat o compositat ambe
per razon que se paga per los autres, etio aquel que sie depputat a culhir lo dicb
oco alla pena cascuna ves o per cascuna soquet, et aquo alla pena que dessus
vegada de huu marcb d'argent aplicador applicadoyra coma dessus,
coma dessus. Item, que lois liostaliers de Tharascon
Item, que ueiiguna persona, de qualque puescon compositar an los sindegues et an
condition que sie, que tenga hostalarie, noms los ordenados dels presentz capitols davant
auze ni presumisca tenir bome a past ni que se venda lo dicb soquet, et ambe la
donar le vin ad aquel past si non que composition facba si venda, et aquellos
i*agues comprat alla taverna, et oco sus la que non averen compositat se acordon an
pena sobredicba applicadoyra coma dessus, los comprados o stien allas ordenansas
Item, que nenguna persona que tenga bos- so sobrescrichas.
talarie, non auze ni presumisca donar ni
MABTI DE MONS.
Los jayM del gay sabery P. 105-107.
km kaf nett sirt entes figurât Mtril de Mou, mtr- Duy cardenal santamen Tan portada
cfciitdeMaleosintt(leTholosa,ga}UuiyheerenglentiBt, al noble duc Arras, bon s'es tengutz
M. CCCC. XXXVI. le bos cosselhs, bon foc reconogutz
Us ricx verdiers, de mot gran exselensa, s5 per dreyt senbor ez am patz cofermada.
pie de ihitiers, am fruts de gran savor, la paubra gent qu'era trop desolada
Busit ay dir qu'es faytz per un pastor, al jorn d'ey ha le cors mot fort joyos:
am una font, on vertatz pren naysensa ensemps veyretz Frances he Yergonyhos;
e quantitat que met gran diligensa don prec a dieus que nols do jamays guerra.
per avansar aquels motz nobles frutz, so Aras es temptz que le rey d'Anglaterra
fort odorans et plens de grans vertutz, layse lo crit qu'a portât falsament,
que d^uns homs may noy pot donar tala. que nostres reys Charles mot exselent
Per verdier prenc lo saut cosselb deBala, dieus ha monstrat com senyhors de la terra;
he pels frutiers cardenals he prelatz; si no s'en van, tugh perdran la desferra,
per lo pastor, quels ha totz am estatz, ss cum fe le reys am sos frayres e ducs,
lo payre sant qu'es montât per l'escala d'autres gran re, que vezem dezastrux
de la vertat, que jamays no ce tala, per guirejar contrai reyne deFransa. [sansa
quez an volgut declarar l'eretier L'erguelhs d'Angles es tomatz en may-
Cbarles sete coma filb vertadier per nostras gens, que tost l'an abaysat.
del rey frances am sentensa donada. 40 miracle gran dieus nos ba demonstrat,
7 de manque. 12 vegadas. 2 composât. 30 est. 31 falsoment.
13*
391 XVe SIÈCLE. aOS
am franc voler nos vol desamparansa. Confort d'amors, fons he cap de paratge,
doranavant no cal pins dart ny lansa, vostre car filh faytz que prim ho de tart
depus que diens s' es mes de nostra part; nos velha dar totz ensemps bona part
qu'a tout Terguelh al verenos leupart de paradis, le sobrier heretatge.
que ta lonc temptz nos ha donat dampnatge. 5
TRADUCTION DE L'ARBRE DE BATAILLES DE HONORÉ BONNET.
Ms. de Paria 7807. 2, foL 193 et 246.
SI on MtodiftHt angles ?cii a Paris per estndiar, lo quai hera a Roma, de la Tolontat del
si des esser apreyssonat. papa remudec a Paris, lo papa e lo reys
Mas lo quai veser d'un dopte que totz doneron previlegi grant en aquest stadi
joms s'endeven. Hom sab ben que lo de Paris. E per aquela via enmenec lo
rey de Fransa e lo rey d'Anglaterra an 10 reys de las partidas de Borna mestres
tôt jom guera ensemble. Si es vengut escolas de totas lenguas. E donc per
un licensiat de la ciutat de Londres per que non poyria el venir seguramen, puys
estudiar a Paris e per estre mestre en qu'els foron asseguratz per lo rey?' 'Siia',
decretz en teulegia, un Franses Ta âpre- so dis Tome d'armas, ^supausat que totz
sonat e la questio ven perdevant lo rey. is escolas fossan asseguratz, depuys que
So ditz lo licenciât qu'el no deu pas far guera gênerai foc jutghada per lo rey de
finansa ny esser presonier, e si fonda sa Fransa contra aquels d'Anglatera, nuls
oppinio en dreyt, disen qu'el a cas espres Angles no deu venir per estudiar ny per
de ley per sa partida, la quai dona autra causa. Car per color d'estndi vos
previlegi fort grant als escolas e si deffent2o poyriatz venir en aquesta vila he poyriatz.:
que hom no lor fassa greu ni desplaser, escriure e mandar los secretz del rey ee
mas tota honor e reverensia; e vec vos lo aseguramen del reaime a sos enemix,^
la raso que ditz la ley, quai sera? Ditz dont lo rey poyria avor dapnatghe.'
el a tais homes *que non aura merce d'un quai veser que n'es de dreyt. e segon moirMr^Dr
escola lo quai per saber e per saviesass avis, mas qu'el sia veray estudian, so
aquerre ha layssat riquesas e sos amix a dire qu'el no fos vengut ^dsament (
camals e son pays, e si s'es mes en per falsa color per espiar, yen cres
paubretat e si s'es fayt banir entre autra verayament qu'el no deu esser presonier
gent? Ben séria descortes aquel que mal si no que lo reys agues fayt mandamen'
li faria.' Mas l'ome d'armas que l'a âpre- so gênerai que negus Angles estudian n»-
sonat tantost respon 'mos amix , entre venghesan en son reaime ; e si alcun
nos Franses non avem cura de vostras si lo rey non obstan los previlegis papala-C-^^
leys ni del emperayre que las ha faytas'. autreghatz al estudi poyria far tal man -^=2«:-*n
E lo licenciât replica 'Sira', fayt el, *leys dament, yeu die que non i quai doptuM^^^^^
non sont altra causa que droytas rasosss Car si l'arcivesquat de Boams vacava • * ^
ordenadas segon sabiesa. Si vos non avetz l'avescat de Paris e los canonges ellgiar--^^-*^
cura de las leys, ja per so non es que un Engles, lo rey poyria contradir a 1-ï^ '*
los senhors de Fransa non amen raso en eloctio e en séria escotat segon la^^-»^
las causas rasonablas. E d'autra part oppunyos de nostres mestres e tôt p«-P* ^^
quant Charle-Mayne l'estudi guasanhec, 40 aquesta raso; car non es pas expedie^^-^^
2 d'oronavant. 17 so oppinio. 31 mes] nos. lai-ciucsque.
HELIAS DE SOLIER.
394
ealme ny al rey d'aver en son
on enemic.
nan troba «o Fraoees portan sas armas,
se el lo pot apelar de gatghe. 5
regardem d'un autre débat que
en soven venir. Un A]amant s'en
•aris per veser la cort del rey,
lysser las gentils manieyras de
Si troba un cavalier un scudierio
as armas de son linatghe al quai
inayssi rudament coma los Ala-
acostumat disen que per sa fe
a el sas armas. Mas lo Franses
it cortesament 'Bel senher, quei&
)tz vos? no podi be portar las
ae mon pa^re els mieus ancessors
t per tôt lo temps, que memoria
iel contrari?' *Si m'ayut dieus',
mant, 'mon linatghe es plus antic 30
es lo vostre, e aquestas armas
portatz son propias nostras, e si
lue vos las portatz malvasament.
en voletz defifendre, vec si mon
Lo Franses ditz cortesament 'yeu S6
fauc punyt de vilania e per tant
ieifendre de so que vos me disetz\
L demandi si lo rey, quant devant
venguda aquela querelha, deura
aquest dos jutghar batalha? Carso
s que hoc, per so que lo Alamant
son linatghe es plus antic:
7ol el dire que son linatghe a
portât las armas ; donc si el era
premier, el auria lo premier dreyt. E car
el non ha testemoni davant lo rey e aysso
vol proar per son cors, lo es avis que
batalha y deu aver; mas en esta opunio
non es ben Tactor acordan, e si es ben
la raso pro patent, per que non y deu
aver batalha. Car els no son pas d'un
reaime ny d'un senhor, per que entre els
en cavalguada pogessa aver ni venir ny
al rey grant dampnatghe, ny al Alamant
non es desonors en son pays, si en Fransa
son portadas sas armas per un Franses
si non que fossa fayt per grant barat.
Car supausem que un cavalier de Fransa,
home de mala vida, grant corredor e mal
pilhart, prent las armas d'un bon cavalier
Alamant, am las quais s'en ânes en Bor-
gonha botar lo foc en lo règne pendre
de las vacas e tôt home raubessa en son
cami, si lo prodome cavalier Alamant
contra aquel cavalier donessa son gatghe,
sus aquest fayt la querelha non séria pas
mala; mas ges per tant no die pas que
lo reys dogues jutghar batalha. Car si
lo rey per bona informacio trobava que
so fossa vertat, yeu non ausi pas parlar
del gibet ny de copar lo cap, car son
home de gleysa. Mas si el en fasia bona
justicia, yeu no m'en apellaria pas, mas
jutghar batalha entre els dos, jes per
home que sia criminos e que si puscha
proar de meschanta vida, yeu no vey pas
que dreyt vulha.
HELIAS DE SOLIER.
M del gay sabeVf p. 148-151. Cette pièce se rapporte au grand feu de Toulouse
(1463), sujet traité par le même auteur dans un sirventes (p, 143-147).
de plangh del gran foc de Tholosa.
Am dolor, ses trobar pauza,
:en l'engoys de Tholoza,
h cantar am votz ploroza
35
del peryment de tant bes.
holas, qui guarda la causa,
en greus sospirs se repausa,
contemplan lo foc cugres.
s. 9 gentials. 22 e si vos die
27 desso. 28 devanant.
21 donessesa. 36 guardar la guaosa.
395
XV» SIÈCLE.
S96
Qui YÌC jamay tal destressa!
ni causa tant desquausida
jamay plus no foc ausida,
qu'en senlant fajso vendues.
no*s possible ques refessa
de cent ans la gran rudessa
quel foc en dos joms cornes.
Aquela mala vesprada
nos portée a totz desayre:
le foc volava per Tayre,
noy avia mur que tengues.
el fasia per tôt passada:
ayga ni vi ni trinquada
noy poc contrastar en res.
Peusar podetz la cridesta
ques menava per la vila
de toquacen e d'esquila:
totz eran d'engoysa pies
de tal orribla tempesta.
mot es causa desonesta
le gran dapnatge quey es.
Ëstimar no ce poyria
aquel mal crusel dapnatge,
car le foc d'engual pasatge,
coma fier e descortes,
quatre cens estais ardia:
cascus de sos bes perdia
de sine partidas las très.
10
15
SO
iib
Per major tribulacio
requirens nostres pecatz
em estatz dapnificatz
de gran poble que mort es
he de frutz la perdicio
qu'es venguda sus Testio,
d'un crim a pauretat mes.
mot foc bona la yenguda
del rey de Fransa novel,
car vie l'acsident crusel
"per totas partz, si cum es.
de la sciutat abatuda
la vertat foc conoguda
per lo rey e sos cornes.
Per so le rey se déclina
donar grasia per cent ans
de talhas als abitans,
e totz autres carx remes,
comensans he prenons sima
en l'an de la millezima
quatre cens saysanta très.
Demostra nos la scrîptura
que per los crims détestables,
qu'eron al mon continuables,
dieus n'ac a degus merces;
ans peric tota natura:
Nohe, am sa noyritura,
sol demorec que visques.
PEIRE DE VILAMUR.
ZfOS joyas del gay saber, P. 214-216.
Dansâ d'amors am refrinh, per It qutl Toc jvtgtt
lo gtuch a oestre Peyre de Vilamar, bachelier en 30
leys, l'an M. CCCC. LXV.
Neyt et jorn dins en la pessa
nom puesc tenir d'alegrar,
quant mi sove la noblessa
de la flor quem fay pensar.
En mon joven me comensa
amors de far mortalz jocs;
tant m'art hem flama sos focs
qu'en passi greu penedensa,
dolor mortal e destressa,
86
40
et no puesc alz cossirar
sino que la gentilessa
de la flor quem fay pensar.
Helas, nom puesc ben deffendre
que no senta la dolor
que passi per fin' amor,
don cuda lo mieu cor fondre,
dolens et pions de tristessa,
qui no cessa de plorar,
per tal sos volers agnessa
de la flor quem fay pensar.
Prwî humilment, test' enclina,
4 senlat.
9 Louis XI.
897
BERENGAR DE L'HOSPITAL.
398
eysausisqua mon désir,
car noy a plus medecina
per me far tost engausir:
iio*s creatnra que sabessa
autra milhor co^tar,
que surmontes la princessa
de la fior quem fay pensar.
Ma blancha flors e mestressa,
sus trastot quan es ses par,
datz mel secors e Tendressa
de la flor quem fay pensar.
CITATION DU CONSISTOmE DE LA GAIE^CIENCE A TOULOUSE.
Iau Joyas del gay saber p, 235.
CiUtb doiitdâ per M. Matiea d*ArUgiialoba, elegit
dd avesqaat de Pandas, als dictados l'an
M. CCCC. LXVin, en ahost. De nandameni de
messenhos chancelier he mantenidos.
A totz espertz en Tart de rectorica
he vulguarment apelat Saber Guay,
qaes sol legir le prumier jorn de may
a la présent sciutat, hon se pratica
nobleza gran, donan très bêlas llos,
nos, chanselier he set manteuedos,
£ain a saber que dhnenge que ye
10
15
volem donar ansi cum s*aperte
hun branc d'argent am la pera d'enguoys.
He per ansi vulhat aver memoria
de far dichatz novels he ben partitz,
de très coblas tant solament complitz,
am nau bordos, que sia causa notoria
vostre bon cen entre los dictados,
car per saber vendretz a grans honos;
e sobre tôt no vos oblide pas
que tal reffranh no defalha de bas:
al cor me fier la pera del engnoys.
BERENGAR DE L'HOSPITAL.
Lob joyas del gay saber P. 89-92.
Pastorela, con.solan crestiandat contra lo Turc.
crestiandat, nostra dossa mestressa,
^^se ton dol, no menés plus ton planh, 20
^oloj^ bannis e n'ajas plus tristessa,
^^ paubre cor trop duramen se planh;
"® tion greu mal a nul plus te complauh,
^^^^ day te gauch e viou en csperansa,
ï^î^i» Jhesu Crist, ton dieu, que tan resplauh, «&
^^^5^r8 te day am molt bêla poyssansa.
In gi'an débat e divisio mortala
Italians eron y a gran discort,
lo pais avia guerra très mala;
.ns e petits se volian mal de mort,
it lo gran Turc soven te fasia tort
^%os subgetz vilanamen tuava;
^^8 que ta gen non era d'un acort,
^1 mort.
80
am pauc esfors ton pais gasanhava.
Mas Jliesu Crist, lo nostre bon salvayre
a'gut pietat de tu, paubra dolen,
oz a volgut que lo nostre sanct payre
los ha 'ccordatz, e cascun es conten,
don totz s'en van am cor joyos arden
contra lo Turc e sa gen de malecia,
per dar socors a Kagosa plasen
deffensar la cieutat de Venecia.
Lo payre sanct, en donan la crosada,
ley vay premier coma veray pastor,
ez a créât de tota son armada
lo rey Ferran cap e governador.
dels Italics y van cascun senhor;
Testendart y es de Florensa la bêla:
G flors. 7 sapreste.
399
XVe SIÈCLE.
400
joynes e viellis ley van de gran amor,
de gauch cantan, en guisa molt novela.
Ton filh Lois a bona sovenensa
de t'ajudar e sos majors seguir,
a tart son cor autra cansa se pensa,
mas be no pot explicar son désir;
en breus de joms te vendra soccorir
tan valhenmen an gran e forta guerra,
que de gran paor fara tramblar, frémir
los Sarrasins e per mar e per terra.
Don lauza dieus e la verges Maria,
qu'a ton besonh tant be t*an secorrit,
y alegra te la neyt e mays lo dia:
no menés plus ton planh e dolen crit.
aras sera lo gran Turc descoffit
en conoyssen ta ley fisel e bona;
ton Salvador Jhesus sera grasit
per tôt lo mon de cascuna persona.
fier dragol, calobre cru, salvatge,
cor serpenti, de natnra murtrier,
renégat Turc, inhumanal coratge,
diable dampnat, tigre fais, messongier,
plus no rompras lo cami vertadier:
5 aras a mort vendra ta gen pagaua,
e de gran dol crebara ton cor fier,
e florira la sancta fe crestiana.
Per que trastotz menem joyosa vida,
alegrem nos e de joya cantem;
10 secors a'gut nostre ley oppremida,
don tôt jom may gauch e scias aurem.
lo bon Jhesus devotamen lauzem,
quar a volgut de nos aver memoria;
e totz enclins de bon cor luy pregnem
16 que vuelha dar al sanct payre Victoria.
Très dossa fior, on totz nos gaudirem, ,
qu'as enfantât Jhesus, lo rey de gloria,
prega ton filh que lo Turc conquistem
y aver puscam honorabla Victoria.
LUDUS SANCTI JACOBL
Liidus scmcH Jctcobi, fragment de mystère provençal, découvert et publié par Camille Amaudk^
Marseille 1858 ; cf. Jahrhuch fiir romanische Literatur 3, 196.
Trompeta. Al bel son de ma trompeta
ieu vos diray uno serveto;
a fin que la causa sia plus neto,
de ma trompeta sonaray
e pues après beuray. (înbît)
per lo sant buon Jeusulas,
que lo mel fay mel es louas;
mes que vos ulha a tos pregar,
que mon companhon ulhas scotar,
et ieu ulho tirar ma vio.
Nuncius. Salut a tos e bona vio!
vevos aysi la companio
per vos autres bonas gens
solas et esbatement
donar:
pensas vos de vos arregar
en aquest ebatement.
un essemple vos demostren.
so
25
30
85
que vengas veyre l'esbat
de sant Jame en beritat,
que si fara joussament
en esta plassa sertament.
e si dieus nos dona Victoria,
dimenge jugaren Testoria,
e volen a dieu pregar
que nos done las obras far
que en paradis pussan intrar.
per tant vos y vendres,
tant quan vos dinat seres,
per vejrre l'esbatement,
ades aco ne portares.
mas pur si voles ben entendre,
grant eyssemplo y porres pendre.
autra causa non say que dio:
dieu gard de mal la companio.
2 molt goisa. 22 net. 23 son aray.
26 lo me. es mamiue, 33 et manque.
10 opprimada. 20 lebtement. 26 Volent.
27 que est attribué au vers précéder*^
28 passant. 30 dinat manque, 36 garde.
m
LUDUS SANCTI JACOBI.
402
^ronq>eta. lea vos &ac coBiandament
que tôt home d^aval d*amont
de entendre sio prestament
e d^escotar la rason
que YOB dyra mon conpanhon;
qoar el vol declarar
. . . e senso tarsar
lo miracle que deven jugar.
per 80 vos prege, bonas gens,
que non ulhas perdre lo temps.
^^9^diisper vtUam, Avant, avant, bona
TOB aves comandament [gens
del senhor de mantenent
e dels nostres conpanhos,
que si vos plas de bon' amor,
que vengas en nostra plassa,
e venes y tos, nous desplassa:
mes dinas vos primiejrament,
e pues venes tôt prestament,
que nos volen &r sen doptansa
un petit de plassansa,
e si vos volen demostrar
conssi on se deu govemar
ny al diable laysar tentar.
per so vos y vendres
e grant yssinple y prendres.
per so vos ulh pregar
que vos ulhas despachar.
e qui non vendra vere la festo,
li sera fiicha una enquesta;
e qui non vendra de matin
pagara un pichier de vin.
"o-mpeta. Senhors e donnas de vallor,
ieu vos prege de bon* amor
que non ulhas gayre parlar,
mes ulhas ben escotar
et entendre la rason
que vos dira mon conpanhon.
Primo nundus.
Fax et conaoUuium
vulha donar nostre senhor
aqnesto belle conpanhio,
et la vuelha per sa cortesio
danant o dament. 3 sio manque. 4 Ës-
ir. 5 conphanio. 6 déclara. 10 pedrc.
conphanios. 17 nos vos. 28 cosins.
laffesto. 36 ben estar. 87 et manque.
^^on. 38 conphanion. 43 conp. bello.
de tôt mal gardar.
dieus que nasque ....
de humana natura
e d*una berges net* e pura,
5 nos don far tal portamen
que vengan tos a salvamen.
bonas gens, an breu parlar
un miracle vos volen mostrar
de saut Jame en veritat;
lu et si voles de cor dieu servir
et a sanct Jame hobeir,
els vos gardarant de morir,
como vos veyres de très pellegrins,
coysi tos trc», un bon matin,
15 se partigron de bon corage,
per anar en romavage,
et van trobar en lur via
huna hostalaria,
en la qualla an trobada
30 una servanta nonada
per son nom Beatrix,
que lo filh del pellegrin vay priar
que li deguessa s*amor donar,
e d'autre causa li vay demandar,
%b como vos veyres aysi jugar.
mes el fonc illuminât,
de sant Jayme fonc gardât;
car avio dieu en son entendement
e la verges Maria parelhament.
30 la filha vay reservar
et aysi li vay prear
que elle lo deges layssar
et de aco non parlar;
car el volia far son viage
85 et far le volio sans autrage.
et ella si vay esmaginar
consi ella poyria far
que ella fossa vengada,
car el Tavio refusada.
40 et del démon fonc tentada
que ella degessa maniera trobar
que en sa maleta butar
degues una tassa d*argent,
affin que el fos pendut encontinent.
4 neta para. 11 voles hobeir. 12 ellos.
17 et en lur chamin van trobar. 19 van
trobar. 20 nonaya. 21 per son nom manque,
22 £ lo. vay manque. 23 le. donar de sa
amor. 84 fa on. 39 refaeso. 40 tentea.
42. 43. degues bntar.
408
XVe SIÈCLE.
404
aco ella vay far,
car lo diable la vay tentar,
et feys la cort après anar
et lo filh feys encarcerar,
et a la forcha lo van butar. 5
mes lo filh vay dieu pregar,
et a sant Jame se vay recomandar,
que lo volges de tôt gardar,
e mays la verges Maria,
que lo gardes de vilhania. lo
per so dieus 11 vay mandar
dos angiols per lo confortar,
et sant Jame per lo sostenir,
car tostens Tavia servit.
per tant vos die, grans et petis, is
que vulhas entendre a mos dichs
et non ulhas gayre parlar,
mas vulhas ben scotar;
car, si voles ben entendre,
grant esemple hi poyres prendre, so
car qui aura bona devocion
ny hi metra sa entension
enver dieu e sos sans servir
et sant James vol hobeyr,
sera gardât de tôt mal prendre. s6
per 80 vulhas ben entendre
et en vostra memoria conpendre
los personages que jugaran,
que vulhas ben auvir
e los dis retenir, so
coma sant Jame, amie de dieu,
car aissi cres ben ieu,
per la requesta de Jésus Christ
miracle fes al pellerin,
que de tôt mal lo vay gardar, as
como dessus ay déclarât.
la scrvonta nonea Beatrix,
li fero son cor marit
et si la feron cremar
e la van en lo fuec butar, 40
car ella avia ganhat.
mantonent non vos dich plus,
car vos ho ay déclarât dessus.
16 en tendres. 23 en son sans. 24 voles.
25 aprendre. 27. 28 peut-être et conpendre
en vostra memoria los personages de Testoria.
32 aussi creso. 34 al pellerin fes. 35 mal
manque, van. 36 ay manque, dcclararau.
40 en lo fuec ^nanque, 41 vo. 43 ho declay-
rarcn per d.
per vos non plus detriar
vos prege vos vulhas asetar
et vos fasses un pauc arriero,
car vos ne veyres la maniera.
et los angils faran sûete,
e qui deu comensar comense,
car es causa covenabla.
Lo fol. ola, ola, ieu venho de Fransa
et de Ënglaterra e de Patilalona,
que ay vist lo sol et la luna
que se conbatian ensenble. [trembla,
et ay agut grant paor, lo cor mi
que non mi conoguessa dieus.
ieu mi estendiey dereyre un catieu,
de paor que non me veguessa prendre
e per lo col . . . pendre.
mas s'ieu trobessa una spada
que fossa cuecha ho cremada,
ieu perdre ben aquella jornada
de aquesto en avant.
SUete.
Pater, Molher, e tu mon enfant,
ieu vos dich en veritat
que deman al plus matin
ieu vole estre lo pellegrin
de saut Jame lo bon mailiir,
et al pont del jor vole partir,
per tant ay délibérât
de demandar quere lo curât,
per acomplir mon testamen.
per so ti prege charamen,
mon filh, que lo vagas sonar.
Filins, Serta, aquo anaray ieu far,
mon payre, que ansi voles,
mes ieu voli que vos saches
que iou vos tondray conpanbia
et per ren non restaray mia,
car vos daray gran confort
e vos gardaray de la mort,
car vos s'es dega de grant âge
per far un si grand romayrage,
et si vos aves confort
de qualque un que sia plus fort.
1 non vos. 5 farcn cillate. 6 dieu. 10 soler.
12 trembla manque, 14 catie. 16 perdre.
16 pendre manque, 17 epalla. 18 foca.
19iornaya. 22 cillete. 87 conphania. 38 mia]
en via.
405
LA DONA DE VILANOVA.
406
voe ananas pendre la mort
can seres sus lo cami.
^ater. Mon filh, per la fe que ay a sant
anbe ta mayre restaras [Marti,
et conpanha tu li faras
entretant que ieu retomaray.
Filius. Par ma fe, payre, non faray,
car anbe vos m*en anaray,
si vos plas de me licencia donar,
car devocion ay del anar,
e nferta 11 aportaray,
ieu vos afi, mon payre, en lai.
Maier. He ieu restaray aysi dedins
soUeta coma los chins?
per ma fe non sera ges
et de aquo non parles,
car ieu anaray anbe vos
veyre Tapostol glorios.
ieu non say coysi Tentendes,
10
16
car vos perdes vostre temps
si a mon plasîr non fases.
Pater, Molher, per ren vos non vendreí>.
vos gardares nostra maysson,
car non séria pas rayson
de laysar Testai soUet.
Mater. Ieu anaray, et non doptes,
mon bon marit, non dotes pas,
car ieu vos lavaray los draps
et vos tendray ben netamen.
Filius. Ella dis ben sertanien,
mon payre, selo mi sembla.
Pater, Nos anaron tos très ensemble,
ieu non sabe bessonha de demandar
lo cura per deliberor
de mon filh pues que tos très anaren.
Mater, Or sus doncas, dcman partiren
entre nos très, non faren pas.
LA DONA DE VILANOVA.
La8 joyas del gay saòer P, 278.
âficsU caiM dietet la dont de Vilanova, rtii,e
M. CCCC. LXXXXVI.
Quan lo printens acampat a las nivas,
e que tenen lo florit mes de may,
?08 uffrizetz a manhs dictators gay
del gay saber las flors molt agradivas. :.>5
Bejna d'amors, poderosa Clamensa,
a vos me clam per trobar lo repaus,
que si de vos mos dictatz an un hius,
aurey la flor que do vos pren naysensa.
30
1 aasarîas. 9 donar est aitribué au vers
êtùrant, 10 de la. 12 asi. en lai] o . . .
13 dediens. 15 ges] ren. 16 parles rcn.
17 roB autres.
Jotz lo mantel d*una verges sagrada
la flor nasquet per nostre salvamen;
dosseta flor, don lo governamen
nos portara la patz que molt agrada.
Baysar la flor, fons de tota noblessa,
8cra tostems mou sobira désir;
e se del cel podi me far ausir,
mitigara del peccat la rudessa.
Maires del Christ, que sus totas etz pura,
donatz, sius platz, podor d*estre flzel;
gitatz nos len del grau serpen cruzel,
e mostras nos lo cami de dreytura.
16 mol.
407
XVe SIÈCLE.
406
BERTEAN DE ROAIX.
Laa joyas del gay saber p. 181-183.
Cinso 4e Bostra dona, per Uqaal mossen Bertrand!
de Roaix gasanhet Tenglantina noTella, qoe foc dada
per dona Clamença 1 an M. CCCC. LXXXXVIII.
Fer vos lausar secoretz mon poder,
reyna del cel, de dossor molt ornada;
sola tostems avetz tôt mon voler,
car no jamaj no semblatz corosada.
manhs hom en vos pot trobar reconfort,
sorelh luzens, dona, verges cortesa,
no cranhetz gez ly pecat e la mort,
e Jhesus Christ mantenh vostra noblcza.
Lo devis mieus n*es ny malvatz ny fais,
liberats me de ma granda destressa:
sola podetz garir me tant de mais,
vos sola qu'etz de sanetat mestressa,
advoquejatz per lo poble hnmanal,
reina dels cels, amorosa Maria,
enqadenatz lo serpen enfernal,
6 gârdats nos jots vostra senhoria.
Quan lo senhor, vostre valaros filh,
trobec en crotz la mort tant doloyrosa,
10
16
mayre d'onor, genta verges hnmilh,
avetz sufert la dolor engoysosa;
nos, sufi&isen len del palays del cel,
no trobam pas de goayha noyridura:
ayssi béni TAntechrist mot cruzel
e malvestat en tots locs fa sa cura.
Mes vos tôt jom ses nul corompamoii
demoraretz din lo san consistory,
en pregan dieu per nostre salvamen,
nos prestares vostre dolz adjutory,
e los malsfa)cz nos siran remetute
coza de vos, verges humilhs e tendra:
lo criator, lo rey de las vertuts,
sap que de vos tota vertut s*engendnu
En mas coblas vostre nau pretz résidant.
tostems mon cor sopleja vostra gracia:
iasetz, sius platz, que len del serpen grai:
lo dictator sia davan vostra facia.
so
4 troban.
16 soplejo.
14 il manque une aIropAc
de Pe^han 155.
•
e II, roi d'Aragon 81.
i des Escas 319.
de Carcasses 253.
Daniel 131.
de MaroUl 87.
Vidal 351.
107. 237.
et Josaphat 345.
, comtesse de Die, 67.
>er scintiUarum, traduction 227.
r de FHospital 397.
de Ventadom 47.
leu Zorgi 269.
de Bom 109.
Carbonel 205.
de Roaix 407.
istoire abrégée de la, 383.
hies des troubadours 231.
Calvo 269.
ont 43.
. pieuse 15.
iS anonymes 223.
7. 45. 53. 93. 149.
d*amors 267.
du consistoire de la gaie -science à
use 397.
Justinien 293.
ie Rodes 156.
on 19.
} albigeoise, cbanson de la, 179.
Danses 237.
Dante da Majano 311.
Daude de Pradas 173.
Délibération de la commune de Tarascon 387.
Elucidari 357.
Évangile de Tenfance 377.
Évangile de Nicodème 371.
Flamenca, roman de, 287.
Folquet de Lunel 301.
Folquet de Marseille 117.
Folquet de Romans 191.
Garin le Brun 85.
Gancelm Faidit 137. 151.
Girart de Rossilho, roman de, 31.
Gui Folqueys 285.
Gui d'Uisel 165.
Guilhem 67.
Guilhem Augier 67. -
Guillem de Berguedan Uf).
Guillem de Cabestaing 69.
Guillem de Cerveira 297.
Guillem Figueira 195.
Guillaume IX, comte de Poitiers, 25.
Guillem de Saint-Gregori 159.
Guillem de la Tor 201.
Guiraut de Bomelh 97.
Giraut de Cabreira 79.
Guiraut de Calanso 161.
Guiraut Riquier 275.
Guiraut de Salinbac 205.
Helias de Solier 393.
Honoré Bonnet, arbre de batailles, tra-
duction 391.
411
Izarn, novas del herctge 185.
Janfre; roman de, 241.
Janfre Budel 61.
Jeux-partis 67. 151.
Johan de Pena 319.
Leys d'amors 367.
Lndos sancti Jacobi 399.
Lanel de Monteg 353.
Marcabrun 55.
Marti de Mons 389.
Matfre Ermengaa 311.
Moine de Montaudon 127.
Nat de Mons 305.
Natnras d'alcus auzels e d'alcanas bestias 825.
Peire d'Alvemhe 73.
Peire de Barjac 193.
Peire Cardenal 167.
Peire de Corbiac 207.
Peire Guillem 259.
Peire Raimon de Toulouse 83.
Peire Rogier 77.
Peire Vidal 103.
Peire 'de Vilamur 895.
Peirol 135.
Poëme sur la mort de Robert, roi de Naples, 368.
Poésies religieuses 271.
Poétique, traité de, 291.
Pons de Capdoill 119.
Pons de Prinbac 365.
Prière à la vierge 17.
Raimbaut lU, comte d'Orange, 63.
Raimbaut de Yaqueiras 121.
Raimon d'Avinbo 307.
Raimond de Cornet 355.
Raimon Ëscrivan 309.
Raimon Feraut 329.
Raimon de Miraval 145.
Raimon Vidal 213.
Règle de Saint-Bénoit, traduction, 225.
Ricbart de Berbezilh 163.
Sainte Douceline, vie de, 299.
Saint Etienne, martyre de, 21.
Saint Jean, évangile de, 7.
Saint Trophime, vie de, 381.
Savane de Mauleon 151.
Seneca 333.
Sermons 23.
Serveri 283.
Sordel 203.
Sjdrac, livre de, traduction, 385.
Testament, nouveau, traduction, 323.
Uc de la Bacalaria 151.
Ugo Catola 59.
Uc Faidit 189.
Uc de Saint-Cire 153.
Hue del Valat 375.
Vilanova, la dona de, 405.
y . X ,%,•.-,-
TABLEAU SOMMAIRE
DES
TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES.
■ /%, .^s.'
I. SUBSTANTIF.
Partíeules tenant lieu de eoê: gén. de, da 96, 2. 227, 18; dat, a, ad, az, adz, as, atz.
Artich défini.
Masculin.
féminin.
Sing. nom, lo, T; li 293, 33, le 287, 26, ap- la, \\ Ih' 335, 34; li 229, 22, appuyi 1, Ih,
il, ill.
a la, a F, al 225, 6.
la, r, appuyé 1.
puyé^) 1 (laus 263, 17).
gén. del, de 1', dell' 10, 17, deu 17, 16, de la, de \\ délia 7, 25.
dal 356, 24.
dut. al, a r, a lo 377, 35, au 11, 7.
œc. lo, le 359, 23, appuyé 1.
Hur, nom. li, Îhi 32, 15; los, les 361, 22, las.
appuyé 1, Ih, il, ill, Is.
gén. dels, dais 273, 32, des 19, 10, de las.
dens 8, 28, deuz 9, 47.
dot. als, a los 375, 1, aus 35, 23, anz a las, als 182, 34.
10, 14, aut 10, 12. 20, 1.
ace. los, les 95, 34, appuyé Is. las.
el = en lo, en la; on trouve aussi ell 10, 46, eu 8, 22.
els = en los, en las; eus 262, 33, euz 4, 34.
pel = per lo, per la ; pels = per los, per las, pes 20, 30.
8ul = sas lo, sus la; suis = sus los, sus las.
Article indéfini.
Masculin, Féminin.
8ing. nom. us, uns; obi, u, un, hun 387, 36. una, uno 399, 21.
JPkir. nom, u, un; obL us, uns. unas.
*) J'appelle appuyé Varticle qui suit certains mots, tels que no, en, per etc., de manière
à faire corps avec eux.
BART8CH, Chreitomuthle. ]^4
.L 300, 16.
,a plupart des mot 3
cl)
•n; 0Ò/. ans.
es an lieu de s dans Us moU sul-
, na pas s: amies 67, 9; fil 93, 35; cf.
^, en orum est la terminaison or: chrîstianor
-. pay&nor 331, 22.
,=^ ^.^ subit, aiiireut la 2* décfinaiéoti : arers. obi. avei •
. yC^. '^ pensar.
„. .'S* -eiJ, oW. Karlon; Peire, -es, obi. Peiro.
■ ,l/^<'/^ isolée,
jerg^^f cierges; obi. clerc, clergue, cierge.
ohl, orae,
», homes,
^ /;•';// /"'''* </^ ^í' ^* <^^í''' ^^''1 wîO/5 mustmlina et neutres qui
;,iv '''^ 'yt?//^ devenus féminins en provençal).
v//i^'' „ íïiìr. ^^^' "*^'^- flors; ohl, flors.
^ //'"*' /,;/ /tfi ciw oí»í. re, ren, res.
.•^^'j.^»"*' J/o/< ^TMí déjilacent Caccent.
/rf/. ' ' /rp, aires, aJre 7, 26. 11, 38; J^ur. nom. ador, plus tard adors 327, 30.
fiiMý' *"*^ ubL aJ^r, alor 2, 17. 405, 21. obi. adors, -ados 382, 5. 397, S;
* * 4(kS 13; avre 372. 25. 391, 33. -ayres 350, 29.
^^ eire, eires. Plu r. nom. edor, jw/w* /ard edors. -edo s 397, 1.
fiom. ir^i ^^*^^* Pliir. nom. idor, ^y///« tard idorw,
Í- '^"^' í^/. idor. ohl. idors, -idos 362. 19. 397, 10.
-»■ ia. wi*»»^ pastre, obi. pastor. Plnr. nom. pastor, obf. pastors.
A'#iy. "^"*- ^^^' ^^*^**» baron 299, 30, roc. Ija-
ros 1(15, 33, obi. baro. on.
T^nr. nom. baro, on, obi. baro.s, ons.
/>c mrmc baile. bailes, î>/>/. bailo, on; cumpauhs on companlios, obi. companho. on;
faix, "^^' falco, on: M», oi»/. fi-ld, on. lello. oîi; glolz, 06/. gloto. on; laîrt', oU. lairo, on; et
de^ m*»/M proin'fís: Ucs. l'gs 181, 17, L'go 15;|. 14, ror. {^^o 152,23, obi. Ugo. ou; Draugnes,
obi. Draugo; Folque, vu. obi. Poleo, on î7'\
3, Moin i$o U:î<.
a. abas. obi. abat.
A. en fans, enfas, «ifas, obi. onfant, efant.
c. nL'ps, ubl. nebot.
TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES. 417
d, senher (v. glois,), seinnhers 299, 30, M. senhor; plur, senhor, obi, senhors, senhos
397, 1.
e, sor, Borre 302, 2, obL seror; plur, serors.
Remarques sur la déclinaison du substantif.
1. La règle de 1*8 au nom, sing. n'est pas observée dans plusieurs textes même anciens ^
cf, esiorn 33, 27 etc,; on en trouve des exemples dans les poèmes des troubadours
les plus célèbres.
2. Quelques substantifs rejettent fs nofnin.: maistre (rarement maistres 78, 12); prestre
pestre ; molher (rarement molhers 36, 4) ; fraire, maire (vocat, maires 406, ^), paire
(rarement paires 31, 25).
S, A la place de Fa dans la flexion^ on trouve z dans les mots dont le radical se ter-
mine par une dentale: cortz, noitz, yertutz, leitz, vertatz (ou yertaz, dreiz, bontats
190j 20); rarement filz 94, 34 etc,
4. Zr's devient souvent x dans les mots dont le radical se termine par c: locx, jocx;
on trouve aussi lox.
5. Les mots terminant en si rejettent, devcmt Ts nom,. Va du radical: Crist, nomi Critz.
Mots indéclinables,
1. Tous les mots dont le radical ou le dérivatif se termine par une sifflante: sens,
pretz, peis, ris, raitz, emperairitz, crotz (crot 19, 6), bratz, votz (vot 325, 16); plus
tard on trouve pas, plur. passes 190, 1; frucb, plur. fruches 361, 34; gras, plur,
grazes 282, 10.
2. Les mots latins neutres en us: cors, corps (corpus), (rarement corses, plur, 95, 38,
corsi 95, 45); latz (latus) (lat 34, 4); ops, obs (opus); peiz (pectus); temps, tems
(tempus).
3. dons (composé midons, sidons), maîtresse.
n. ADJECTIF.
1. Flexion avec genre.
Masculin, - Féminin.
Sing. nom, bels; obi, bel. bêla; obi, bêla.
Ptur, nom, bel; obi, bels. bêlas; obi. bêlas.
Remarques. 1. Les consonnes rejetées ou supprimées dans la forme masculine se conservent
au féminin: bos (= bons),/iw». bona ; jauzions (= jauzionds),/éii. jauzionda.
2. Les consonnes modifiées, selon les règles phonétiques, dans la forme mas-
culine, sont rétablies au féminin: lares (= largs), fém. larga; nutz (= nuds),
fém, nuda, vius (= vivs), fém. viva.
3. pius conserve au féminin la forme latine pia r)7, 16. 142, 41.
4. Les adjectifs qui en kUin ont un a devant us ne prennent pas Va flexible:
glorios, obi, glorios; on trouve, au 14® siècle, les plur, copiozes, graciozes
361, 29. 30; diverses 362, 16.
2. Flexion dénuée de genre.
Sing. nom, lejals, obi, lejal. Plur, nonu lejal (fém. lejals); obi. lejals.
Remarques. 1. Quelques adjectifs de cette classe ont, en outre, un féminin d après î ana-
logie de la \^ classe: grans, fém, grans et granda; gens, fém. gens et
genta (48, 24) ; dolens, fém, dolens et dolenta (114, 30) ; manens, fém,
14*
418 TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES.
manens et manenta (114, 31); agradable, fém. agradable et ag
plus tard aussi tals, fém. tala 889, 32; mortals, fém. mortala 39
2. Le féminin en A est la règle dans les adjectifs suivants: dous, fém,
nobles, fém. nobla; tritz, fém. trista.
Remarques sur la déclinaison de Vadjectif
Ce qui a été remarqué sur les modifications et Vomission de Ts nomin. s'appliq
à r adjectif: nom. gran 2, 12, tôt 4, 36; nntz, agatz; fidelz 94, 34 , nulz 4, 17; ricx, ri
Comparaison,
1. Comparatif péripkrasHque exprimé par plus (pus), superlatif exprimé par lo
plus: bels, comp. plus bels, plus bêla, superl lo plus bels, la plus bêla.
2. ComparaHfs organiques:
Posii. autz, compar. ausor, aussor 137, 8. 331, 17.
» manque, » belaire 57, 34, belazer, bellazers 290, 22, belazor
obL belazor.
» gens, » genser 61, 23, gensers 101, 36; oU. gensor, genz
neiUr. genseis 101, 13.
» greus, » greuger 192, 30.
> leus, » leuger 192, 30.
» manque, » nuallor 6, 12.
» manque, » sordejer 75, 25, ohl. sordejor 63, 8.
3. Superlatifs organiques: cars, superl. carisme 324, 34; sains, superl. santisme 2
4. Comparaison anomale.
Bosit, bos, bons, comp, melher; ohl, raelbor.
V mais, » pejer, piéger 167, 18; ohl. pejor, pigor 298, 27.
» grans, » majer, maer 9, 23, magers 287, 5; ohl. major, ma
> paucs, » menre, menres 75, 42; ohl, menor.
m. NOM DE NOMBRE.
NoiAS ne citons que les trois premiers nomhres cardinaux à cause de leur flexio
1. us, uns, fém. una (v. pag. 415).
2. dui, duy 298, 11, ohl. dos; /An. doas, deos 273, 31. — aras 28, 14. 65^ 6; fén
161, 14. — ambo composé avec dui fait ambedui 37, 6, ambeduy 256, 44; ohl
dos 113, 20; amdui 29, 10, andui 246, 28; ohl amdos 236, 44; abdui 30, 23;
dos 92, 25.
3. trei, trey 281, 23, très 21,. 6; M. très.
IV. PRONOM.
1. Prononia personnels.
a. absolus,
V personne. 2* personne. 3^ personne.
Sing. nom. eu, ieu, iieu 32, 12, tu —
iou225,l8,yeu253,
7, heu 45, 21, hieu
345, 1, hyeu 348, 6.
ohl. me, mi,mei 29,21. te, ti, tu 347, 33. se, si, sy 337, 24, sei
93, 22.
TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES. 419
Aw. nom, nos.' vos, vous 385, 87. —
obL nofl. vos. se, si, sei.
nof eikfqii non 56, 13; tos en = yen 156, 18. 355, 22.
3* personne (avec genres).
MMeulin. Féminin.
8in^. nom. el, ell 9, 40, elh 276, 45, en 2, 20. ela, elha, ella, elle 402, 82, ilh 54, 23 ; ill
10, 4. 44, 32; U 138, 16. 229, 41; leis.
M. d, loi, Ihni, 83, 40, la 334, 32. ela, eUa, lei 8, 2, leis, lieis, lieys 276, 18; lies
42, 14, Ihies 38, 35.
Ì1M9-. nom. ilh, ill 15, 21, 29, 22; il 6, 3. 206, elas, elhas.
3; els 179, 31, elhs, el 314, 19.
M, els, elhs 275, 25, eaz 9, 15, elos elas, elhas,
381, 6; lor, lor. lor, loi.
Keutre.
Nom. el d3> 15. 233, 18; lo 250, 4 386, 10; M. o, ho 225, 16.
b. corymnts,
1« personne. 2* personne, 3« personne.
Sing, dot. accus, me, mi, m*, te, ti, t', appuyé t. se, si, s", ce 389, 37, ap-
appuyé m. puyé s.
^^str.daL accus, ïi09t appuyé ns. vos, appuyé us. se, si, s*, appuyé s.
Bomarqne. La forme appuyée us ne /ait jamais une syllabe à elle; avec ea, ieu elle fait
eus 161, 11, ieus 31, 30; avec i depuis la fin du 13* siècle ieus, sieus (=8iiis)
314, 27 ; au lieu de nous (= no vos) on trouve plus tard nos 363, 13.
3* personne (avec genres).
Masculin. Féminin.
Si^. dot li, r, Ihi 225, 27, Ihy 339, 24, le U, 1', appuyé 1 77, 27, iU 29, 25, il 161, 27.
858, 19, appuyé 1, Ih 32, 21. 63,
15, U 73, 34. 233, 2, ill 27, 28,
il 99, 28. 119, 5.
ace. lo, r, appuyé 1, 11 1, 9, u 18, 2. la, T, appuyé 1.
^^Ettr. doL lor, lur; Is au lieu de lor 390, 29. lor, lur.
œc. los, appuyé la, I2 2, 30. las.
Neutre.
accus, lo, appuyé 1 315, 16.
^©marques. 1. Les formes appuyées ill, il ne font jamais une syllabe h elles.
2. Au lieu de euls, ieuls (eu losj on trouve aussi iels 206, 2.
3. Au lieu (2e lo li, la li on trouve ordinairement loi, loj, lai, lay 54, 20.
76, 19. 249, 24.
2. Pronoms possessifs.
a.
1* personne. 2* personne. 3* personne.
^^e. sing. nom. meus, mieus. teus, tieus. sens, sieus.
ohl. meu, m ieu. teu, tieu. seu, sieu.
^^ sing. mia 11, 85. 20, 32, toa 10, 22, tieua. soa 7, 26, sua 23, 11, sieaa.
mieua.
430
TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES.
Masc. plur. nom. mei 3, 21, toi 15, 28, tei, tiei 40, 14. soi 3, 4, sei 30, 9, 8i<
miei. seu 239, 5, si 15
obi. meus, mieus tetis, tiens. sens, sieus, seis 378,
Fém. plur, mias 11, 84, mieuas toas 15, 87, tienas. soas, sieuas.
325, 6.
Remarque. On trouve toujours mi, si devant le aubst. dons, mi dons, si dons.
1« personne.
8ing. mase, mos, chL mo, mon.
fém. ma, m\
Plur. masc. mos, fém, mas.
1« personne.
Sing. mMc. nostre, es, ohl.
fém. nostra. [nostre.
Plur. masc. nostre, obi. nostres.
fém. vostras.
b.
2* personne.
tos, toz 15, 18, obL to, ton.
ta, t\
tos, fém. tas.
Possessif de la pluralité,
2« personne.
vostre, es, obi. vostre.
vostra.
vostre, obi. vostres.
vostras.
3* personne.
808, old. 80, son.
sa, 6*.
SOS, fém. sas.
3* personne.
lor, lur invariablej pli
reçoit un s gfuai
suivi d'un plur. s,
112, 8. 275, 25.
3. Pronoms démonstratifs,
a. est, cest, aquest.
Sing.
nuise, nom. est 89, 32.
cest, sest.
aquest 24, 3, haquesi
obi. est 20, 31, es
cest, sest 253, 35.
aquest, aquesz 13, 4'i
fém. nom. esta. [45, 17.
cesta, cist 173, 3.
aquesta.
obi. esta 269, 2.
cesta.
aqnesta.
Plur.
masc. nom. est.
cest.
aquest, aquist 15, 39
obL estz.
cestz.
aquestz 45, 33, aquei
aques 296, 6, aq}iesto
fém. estas.
cestas, sestas.
h. cel, aicel, aquel.
aquestas.
JSing.
masc. nom. cel, celh, cell
aicel, aycel 824, 30, alssel
aquel, aquell 9, 42.
9,8,ceull,23,
175, 25, achel 7,
14,
sel 280, 10,
acels 274, 37.
selh 276, 2,
cels 214, 86;
celui^ cellui 9,
•
82.
olfL cel, celh, sel,
aicel, aizel 41, 18.
aquel, aqueu 14, 32,
selh 277, 10,
26.
ceyl 299, 19 ;
celui , cellui.
4,4.
fém. nom, cela, celha.cel-
aicela, aissella 175, 25.
aquela, aquella 14,
la43, 28,sela,
7, 14.
sella 276, 18;
cU54, ll,cim
145, 26.
TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES.
aqaela, aqaella.
421
obi cela, celha, se-
aicela, aissella.
la, sella, selha;
celei 213, 39,
ceUei 138, 12,
celeis 153, 27,
celleis 53, 7,
•
cffl 177, 26.
PU*r. nuuc. nom. cU 6, 15, cill
aicil, aicels 18'
175, 16, cilh
d6,21,celh83.
2, cels 241, 26,
8ild44,23,8ilh
281, 16, seilb
34, 26, sels
379, 43.
obi cels, celz 290,
aicels.
35,sels 303,10.
fém, celas.
aicelas.
aqail 229, 47, aqnilh 302, 24,
aqnill 16, 30, aqnelh 191,
2, aqaellos 390, 17.
aquels, aquelz 150,27, aquenz
16, 20.
aquelas, aqaellas.
Neutre,
1. 80, zo 14, 10. 189, 26, ço 6, 45; composé aisso, aysso 22, 34, aizo 12, 36, eizo 9, 46,
aiso 12, 25, ayso 282, 43, aso 20, 13.
2. quo 17, 34; composé aco 10, 2. 78, 25, aquo 65, 29, oco 388, 22. 24.
4. Pronoms relatifs et interrogatifs,
1. Kom, mase, et fém. qui, chi 5, 2. 9, 8, ki 1, 17, cui 66, 29; relatif aussi que {interrog.
qae 391, 24), neutre que.
obi. cui 13, 21. 43, 28; accus, que, neutre que.
2. 8ing. nom., masc et fém, quais, cals; obi quai, cal; plur. nom. quais, quai, qualh 380,
12, cals, cal; obi. quais, cals.
Jîelaf. lo quais, lo cals, loquab ; fém. la quais, la cals, laquais (la qualla, franc.
402, 19).
1. non», autre, altre, autres 138, 9, autra 297, 20; fém. autra.
obi autre, altre, aitre 1, 10; fém. autra.
plur. nom. autre, autres 152, 9. 187, 22, autras 385, 43, autri 90, 27. 183, 20;/^.
autras. — obi masc. autres, fém. autras.
2. autrui, autru 369, 23; plus tard devant un pluriel autruis 101, 13, autrus 333, 26.
3. cascus, uns, chascus, uns, chaschus 15,9, chasqus 18, 19, quascus 6, 27. 360, 21 ; /im.
cascuna, chascuna.
4. cadaus 279, 13, obi cadaun 113, 16.
6. qualsque, calsque, obi qualque, calque.
6. quecs, quecx, quex 245, 31, obi quec, fém. quega.
7. totz, toz, tutz; obi tôt, tut; fém. tota; plur. masc. tuit, tuith 10, 16, tuih 9, 11, tuich
234, 3, tut 174, 9, tuh 21, 6, tuch 279, 47, tug 95, 32, tugh 390, 34, tugz 373, 34,
tutz 384, 24, tuz 24, 35, tôt 184, 29, toh 338, 23; obi. totz, toz, tots 366, 24, tutz,
tuz 4, 39 ; fém. totas.
De même trastotz, trestotz.
422
TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES.
V. VERBE.
Les verbes se divise^U en faibles et forts; ce qui caractérise les seconds^ c^est qu^à la 1^ ei àla
3* personne du sing. au parfait Vaccent est sur 'le radical et non sur la terminaison.
Verbes auxiliaires»
1. aver.
Indicatif,
Prés, ai, ay* Impf, avia Parf, aie, aig 3, 26.* Fut. aurai, ey 405,
as, bas 44, 24. avîas agoist 287, 3. anras
a, ha 202, 14. avia, avio 402, 14. ac, ag 1,28. 183,7.* aura, haura 369,
avem aviam aguem aurem
avetz, avez 26, 25.^ aviatz, az 60, 36. agnetz auretz» ez 15, 13
an, ant 68, 18.' avian, ion 23, 15.* agron,agro32,32.' auran.»
Subjonctif.
Prés, aja, aya 255, 37.*'' Impf. agues "
ajas
aja, aje 380, 14.
ajam
ajatz,ajazl5, 12.**
ajan, ajonll0,2.*'
aguesses [45.
agues, âges 279,
aguessem "
aguessetz ^
aguessen, on 110,
2.18
1. agra
agras
agra
agram
agratz
agran, en 13, 15.
Conditionnel
2. auria
aurias, ies 300, 1^
auria, ic 387, 36.
auriam*
auriatz
aurian, ien Í, 25.
Impératif.
ajas
ajatz.
Infinitif.
aver, haver."
Partie, prés. Part, passé.
aven, avent agut, avut;^*nam.
nom. avens, nz. fém. aguda, avuda.
2 aves 249, 5, avet 10, 43, etz 323,
5 ac 244, 29. 35; faible agui 15, 26. 50,
1 ei 20, 16. 149, 31, iei 44, 6, e 369, 44.
3 han 359, 42. 4 avio 24, 36, avien 379, 35.
aigni 140, 14. 235, 20. 6 hac 359, 29, at (franc.) 379, 15. 7 aguen 13, 19. 8 a
178, 23, auret 10, 17. 9 aurau 228, 25, averen 390, 18. 10 aga 382, 17, baja 369, 7,
380, 26. 11 ajats 21, 11. 12 ajen 16, 8. 13 aguessa 396, 38. 14 ascem 187, 18.
aguesses 324, 34, aguessaz 10, 38. 16 aguessan 332, 17. 17 baver 367, 26. 18
268, 20.
2. esser.
Indicatif.
Parf fui, fuy 353, 35. Fut. 1. serai, ay*o 2. er 17,
fost, fust 35, 15.
Prés, gui, soi 9, 17.* Impf. era
est, iest 37, 20.«
es, est 42, 11. [15.
em, esmes 1, 6. 18,
etz, esz 9, 10."
son, Sun 5, 21.*
eras
era*
eram
eratz
eran,erant
234, 1.«
iVáí.8Ìa«
sias
Subjonctif.
Impf. fos
fosses
fo, fon'
fom 19, 2.
fotz, fos 40, 22. •
foron, foro 33, 2. »
Conditionnel
1. fora 2. séria
foras sérias
seras
sera"
serem "
seretz "
seran. "
ers 40,
er 11,
35,
Impératif.
sias
siatz.
15
d
12.
2a
18.
29.
TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES.
tôS
sÌA, aie 888, 6. ios <* fora
fliam fo886iD foram
aiati, siats 181, 26. ^ fossets, az 18,5. foratz
fliaD, sion 173, 25.*^ fossen.^* foran.
séria Infinitif.
sdriam caser, eser 225, 20.*'
seriatz ParL poêté,
serian. ^ estât, n. estatz, fim, estada.
1 suy 276, 18, soy 253, 11, so 183, 15, son 27, 7. 2 yest 348, 24. 3 es 38, 18, est
.9, 25, estes 41, 7. 4 sont 138, 28, sont 1, 21, so 32, 15. 5 hera 392, 6. 6 eren 7,
\. 15, 28. eron, ero 95, 36. 7 fom 330, 15, foc 24, 4. 353, 16, fonc 378, 34. 387, 26, font
"7, 34. 8 fus 274, 13, fnstes 40, 26. 273, 40. 9 foren 1, 20, feront 378, 36. 10 ceray
^5, 30. 11 sira 182, 2. 12 cerem 55, 6. 13 serez 26, 27, seret 9, 25, seres 405, 2.
l seraa 228, 6, siran 408, 11. 15 seja 85, 5. 273, 2. 16 sias 97, 16, sejaç 271, 30. 17
en 6, 5. 16, 2, siant 231, 29. 18 fossa 901, 6. 394, 13, fosa 383, 13. 19 foson 383, 22,
«80 24, 87, foBsan 392, 15. 20 serion, serio 95, 36. 21 estre 33, 15.
1* conjtyaùon faible.
Indicatif.
"et. am, ami 29,2.280, Impf. amaya
amas [17. '
ama
amam [33.*
amatz, az, ats 298,
aman, on, o 21,
37.»
arnavas
amaya
amayam
amavatz, as
amayan, ayon.^
Parf. amei, ey 353, 28.* Fut, amarai, ay
amest, iest 129, 30.^ amaras *
amet, eth 8, 23.^
amem
ametz, es 42, 2.
ameron, eren 13,
11.»
amara
amarem '®
amaretz '^
amaran.**
^. ame, am
âmes
ame, am*'
amem, en 399,37.
ametz, ez 10, 15.^*
amen, -o 179, 33.
Subjonctif, Conditionnel
Impf âmes, essa 404, 18. 1. amera 2. amaria, -ie 374, 32.
amesses ameras
, âmes, essa 394, 19. amera
amessem, am 40, 22. ameram
amessetz, az 1 1 , 46. ^* ameratz
amessen, esso 367, 19. ^* ameran.
amanas
amaria
amariam
amariatz, ias 405, 1.
amarian.
Impératif Infinitif Part. prés. Part, passé,
%j e 35, 14. amar. aman, amant 361, 3. amat, nom. amatz, ^*
^tz, az.*' nom, amans, anz. *» fém, amada.*^
1 -e 10, 17. 16, 17. 2 -as 254, 34. 3 -nnt 232, 1, -en 3, 21. 5, 44; estant 3, 17.
ayo, ayen 2, 10. 5 -iei 31, 27. 244, 31, -iey 353, 34, -yey 373, 32, -ie 259, 33, -e 357,
6 -ist 15, 28, -ez 15, 19. 7 -eit 274, 17, etz 257, 6, ec 82, 19. 8 -ero 23, 89. 171,
9 -cras 800, 11. 10 -aren 400, 25. 11 -arez 26, 26, -ares, -aret 12, 29. 12 -arau
;, 19, -arant 402, 12. 13 -i 299, 22. 341, 39. 14 -es 94, 3, et 12, 46. 15 -assetz
, 13, -asetz 36, 18. 16 -essan 332, 13. 386, 40, -esan 384, 2. 4. 17 -ats 22, 15, -as
12, -aç 273, 10, -at 15, 41. 229, 19. 18 -antz 375, 38. 19 -ats 298, 35, -az 9, 33,
24, 84, -as 378, 36. 20 -ea 403, 37.
marques.
1. La P personne du prés, indic. rejette ordinairement Ti (e), qui ne persiste
que dans les verbe» dont le radical se termine par 1 ou par r: parU (parle),
restauri (restaure). La consonne finale du radical se modifie souvent dans
ce cas, trobar-trop 93, 23, pregar-prec 90, 38, levar-leu, cuidar, cujar-cuit,
cui, cug, eut; U arrive aussi qu'elle tombe, lauzar-lau 205, 19, donar-do,
chantar-chan.
424 TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES.
2. Au présent du mbj. la l* et la ^^ personne rejettent fe de la Jlexio
même la ^ personne: ans sanes 140, 32/ troncs 133, 7, désirs 29'
Fe persiste toujours dans les radicaux terminant par 1 ou par r pr\
dune autre consonne ou dune diphthongue (parle, r^taure), et par t
bUante (h la 2« personne), passes 169, 37. Leé modifications de la ccm
finale ont lieu dans les mêmes cas comme pour t indicatif: ajatz ^ \
42, 18, leu, leua = levé, levés, precs = preges, do = donc.
3. La voyelle du rcidical est diphthonguée quelquefois quand le rad
F accent (prés, de tind sing.y prés, du subj., impér.); cette diphthon*
a lieu comme suit:
e devient ie: pregar-priec 379, 29.
dément uo, ue: trobar-truep 276, 26, truop; provar-prueva.
Verbes isolés,
1. anar, annar 348, 6, enar 299, 2. — Prés, de rind. 1« personne vau 30, 28, vauc 1<
170, 17; 2« pers, vas 10, 18; 3^ pers. vai 3, 46, va 42, 10. 69, 32" (vet 380, 1);
1« pers, anam ; 2« pers. anatz ; 3*> pers. van 6, 46, vant 293, 34. — Fut. iraL ~
prés, ane, an, vaga 404, 33 ; 2« pers. ans 130, 6 ; 5« pers. ane, an 86, 77. —
ânes. — Cond. iria 96, 3. — Impér. vai 40, 12.
2. dar: prés, ind. 1« pers, (dan), remplacé par donar; 3* pers. da, day 397, 26. ~ 2
day 397, 24.
3. estar, istar 230, 6, star 3, 24. — Prés, de Vind. estan 79, 8. 188, 7, estanc 239
2^ pers. estas 129, 14; 3^ pers, estai 4, 5, istai 229, 21, esta 248, 10; plur. 3*
estant 3, 17. — JSubj. prés, estia 57, 27. 143, 10. 282, 28, estcja 91, 22; estec 6
Supers, estia, esteja, estei 70, 20. 113,17; piur. 3' pers. stien 390, 19. — 1
estai 222, 22. — Part prés, estan, estant 386, 5.
2* conjugaison faible, ^)
Ind\
leatif.
iVAf. vend, vendi 188, Impf,
vendia
Parf vendei, i 238, 23.»
Fut. vendrai*
vendes, vens [18.'
vendias
vendest
vendras
vend
vendia
vendet*
vendra
vendem, en 400, 26.
vendiam
vendem
vendrem
vendetz,ets298,33.*
vendiatz
vendetz, es 1 16, 28. vendretz
vendon, vendo."
vendian, ion.^
venderon, cro. '
vendran.
Subjonctif
#
Condii
\ionnel.
Prés, venda* Impf,
vendes
1. vendera
2. vendria
vendas
vendesses
vendcras
vendrias
venda
vendes, -is 41, 20.
. " vendera
vendria
vendara, an 386, 29.
vendessem
venderam
vendriam
7endat2,at8 21,ll.*°
vendessetz
venderatz
vendriatz
vendan, on 109, 9."
vendessen. "
venderan.
vendrian.
ImpéraHf.
Infinitif,
Part. prés.
Part, passé.
vend
vendre.
venden, ent
vendut, nom. vend
vendetz.
nom, vendens.
fém vendnda.
y Je comprends ici les flexions de la conjugaison forte quand elles ne diffèrent p
celles de la conjugaison faiUe.
TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES. 425
I -e 349, 2L 2 -ez, 9, 15, -esz 14, 46, -es 405, 19, -et 9, 16. 8 -on 5, 22. 15, S,
m 8, 12, -ont 229, 48, -ont 229, 8. 4 -io 24, 11, -ieo 8, 2. 14, 14, -ient 8, 11. 5 -iey
>8, 14. 6 signée 854, 88. 7 -eren 18, 10. 28, 45. 8 -re 355, 9. 9 dio 400, 35. 10 -as,
b 9, 21. 17, 5. 11 -0 26, 11, -en 16, 32, -ont 180, 1, -unt 295, 8. 12 -essa 9, 40. 402.
3. 18 -esson 284, 4, -essnnt 230, 40, -essan 329, 81. 14 -nz, us 120, 82.
»em arques. 1. Dinfinitif de quelques verbes a une double former en er et en re: tazer
100, 30, taire 73, 22; crezer 291, 26, creire 215, 28; temer n'a que rin-
finitif en er. Dauires (3^ conjug. latine) ont Vinfinitif en er (non-^useefn-
tui): cozer, parcer, teisser, vencer.
2. Les verbes suivants ont Vinfinitif en re (er) e^ en ir: cozer, cozir; segre,
seguir; deyire, devezir.
8. Les verbes suivants forment le partie, passé d'après la conjugaison forte:
rescondre, partie, rescondut et rescos 204, 17, rescost 125, 38. 262, 3;
défendre, partie, defendut et defes, fém, defeza 72, 25; proferre, partie.
profert 250, 17; esparcer, partie, espars 288, 4; rompre, partie, romputz
288, 28 et rotz 40, 24. 325, 22; devire, partie, devis 68, 20. 375, 18.
4. La diphthongaison a lieu au subj. prêt, de proferre : profiera 89, 7 ; segre,
!• pers, prés, siec 219, 16. 309, 20 (sec 225, 4).
Verbes isolés.
1. creire, creyre 310, 8, crezer, creser 291, 26, créer 16, 20, creder 2, 17. — iV^. de
tind. !• pers. crei, cre 118, 14, créai 392, 27, cres 403, 32; 2' pers, cres 10, 45. 80,
II ; 3* pers. crei 29, 31. cre 4, 45. 100, 9 ; plur. !• pers. crezem, creem 15, 7 ; 2* pers.
crezetz, créez 10, 28, creet 10, 27 ; 5« pers. crezon. — Parf. 5« pers. crezet, credet
2, 17, creet 17, 29; plur. 3* pers. crezeron, creeren 13, 45. 188, 37. — Fut. creirai
i9, M, ^ SubJ. pré^. creza75,9, creda 239, 80, créa 12, 1. 16, 24. 35,30, creja 83, 28.
— - Impf. crezes, crées 1, 24. 16, 20. 18, 29. — Condit. 1. crezera. — 2. creirîa 102, 2.
— Impér. cre. — Part, passé crezat 120, 13. 185, 26, creut 18, 14. 183, 12.
2. rendre, redre: Prés, de Vind. 1^ pers. ren, rent 28, 29, ret 19, 9; 3* pers. ren, ret 86,
3. — 8ubj. prés, renda, redda 380, 32. — Part, passé rendut, redut 152, 1.
3. respondre: Perf. .9'* pers. (fort) respos 217, 8.
4. rezemer 187, 23 : Parf. 3« pers, rezemet 373, 8, fort redems 5, 2. — Partie, passé
(fort) redems 6, 30.
5. soler (défectif). Prés, de Find. 1^ pers. solh 58, 22; 2^ pers. sols 8, 22; 3'' pers. sol
61, 8. 177, 10; plur. 3* pers, solon 178, 4.
6. tazer, taire: Prés, de Vind. !• pers. tais 112, 25; 3^ pers, tai 73, 22.
7. teisser, teiser 5, 39 ; Part, passé tescut 185, 25, tes, fém. teza 859, 33.
8. vencer, venser: Prés, de Vind. 3^ pers. vens 94, 82. — Parf. venqaei 15, 14; 3* pers,
venquet 69, 5. 211, 11. — Suhj. prés, vensa 67, 11. — Part, passé vencat 104, 22.
3* conjttgaùon faUble.
a. Forme pure.
Indicatif
^^. part, parti 20, 81. Jmpf. partia Par/, parti' Fut. partirai
partes, partz 112, 17. partias partist partiras
part partia parti, -it 6, 1. 8, 24. ^ partira
126
TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROYENÇAUBS.
partem
partiam
partim
partûrem
partetz, -es 27, 6.
partiatz
partitz, -isz 11, 44.
partiretz
parton, -o 180, 32.*
partian.*
partiron, -iro 28, 40.*
partirai!.*
Subjonctif, ConditionneL
Prés, parla Impf, partis 1. partira 2. partiria
par tas
parta
partam
partatz, -ats 21, 23.
partan.
Impératif,
part
partetz.
partisses
partis
partissem
partissetz, issatz
partisseii. [35| 8.
Infinitif.
partir.
partiras
partira
partiram
partiratz, az 11, 46.
partirai!.
Fart, prés,
parten, -eut
nom. partens, -enz,
-entz.
partirias
partiria
partiriam
partiriatz
partiiiai!.^
Part poêêé.
partit,* n.iti.'
fêm. partida,
-ia 67, 6.
1 -en 263, 27, -unt 230, 26. 2 -ion 288, 4, -io, -ien 383, 1. 3 -ii 12, 44. 15, 1,
-ic 3, 28. 354, 34. 4 -ith 13, 38, -ic 64, 16, -is 41, 25. 6 -iren 3, 11, -eron 236, 30. -igron
402, 15. 6 -irau 228, 3. 7 -irion, -iriô, -irien. 8 -ih 226, 34. 9 -iz 232, 11.
b. Forme mixte.
Subjonctif. Part. préê.
iVáf. florisca, -Ì8qua40, 17. floren (bnrdissen
floriscas
florisca
florÌBcam
floriscatz
floriscan, iscon 175, 13.
40, 4, BuÍTÌsen
406, 3).
Indicatif
Prés, florisc 32, 6. 66, 24, -is 45, 11.
florisses
fions, ish 370, 41, -issh 360, 28, -ih
florem [368, 32.
floretz, -izetz 405, 24.
fioriscon, -isco 339, 39, -isson 314, 38,
-issen 8, 8. 191, 4, -issho 360, 38,
-iysson 343, 13, -ijson 348, 44.
Les autres temps suivent partir (impér, bannis 397, 21).
Remarques. 1. L'hésitation entre la forme pure et mixte est fréquente.
2. Les radicaux contenant e varient entre e eti, surtout au participe: serrir,
part prés, sirven; legir, part. prés, legen, ligen, part, passé fém. ligida
228, 9; quérir, part, requirens 396, 2; gequir, prés. 1* pers, gic 54, 27;
parf 5« pers. plur, giquiro 28, 40; inf, giquir 188, 21. 244» 5; part passé
giquit 32, 9. 142, 28.
3. La 3^ pers. du présent est en e ou en i dans cobrir : cobre 4, 28, cobri
326, 32, cuebri 338, 14, et servir: sierve 36, 12 (ser 284, 21).
4. Le parfait est fort dans sofrir; 3^ pers, soferc 148, 12.
5. Au futur n disparaît surtout quand le radical se termine par r ou par t;
garir, fut, guarrai 244, 16; morir — morrai; mentir — montrai 261, 36;
partir, cœid, partria 119, 22.
6. L'infinitif a une double forme en il et en re dans sofrir, soferro 101, 5;
quérir, querre et querer (v. conjug, forte).
7. Le partie, passé est en ut dans eissir, part, eissitz 6< eissatz, iasutz 183,
36, ferir, part, feritz et ferutz 183, 16.
TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES.
4SÍI
8. Le partie, pa$êé est en ert dans ofrir, sofrir, obrir, cobrir — ofert, so-
fert, obert, cobert
9. La diphthongaiêon a Heu comme suit:
e devient ie: ferir, fier (3^ pera.) 309, 82, merir, mier 306, 19, quérir,
quier; servir, sierve 86, 12, vestir, viest 268, 2.
e devient ei, iei, ie au prie, du euhj. ferir, feira, fieira, fiera; quérir,
queira, quieira, quiera.
deïïfient ne: cobrir, cuebri 838, 14; colhir, cnelh, subj\ cuelba.
devient oi: morir, subj. moira 124, 28.
Verbes isolés.
1. auzîr, auair 889, 27, audir 28, 25, auvir 226, 12, hauvîr 20, 17, aurir 877, 11. —
I¥éê, de rind. ang 62, 15, aucb 266, 16. 277, 21, auh 40, 15, ans 881, 88, au; 2« pers,
ans 98, 35; ^ pers. au 108, 14, ans 864, 82. -— Subj, aiq'a, anga 226, 9; ausisqua
897, 1. — Impér, an; plur. aigatz.
2. colhir, coiHir, culhir, cullir: iV^. de tind. colh 146, 80; 2« perê, coills 188, 6, culhs
37, 27; 5« pers. colh 120, 4, cuelh 359, 17, col 2, 21. — Suhj. colha 135. 14, coiUa
67, 18, cueilla 290, 45. — Impf, colhis 129, 42, cuiUis 101, 38. — Impér. cuelh 359, 20.
8. eÌBflir, eiair, eyssir, ixir (le simple ir 188, 88, e/. anar) : Prés, de Find. 3^ pers, eis, ieis
82, 31. 241, 6. — Subj. yesca 340, 89. — Part passé eissitz, isautz 183, 86.
4. fiigir. Prés, de lind. 3* pers. fog, fui 62, 8. 214, 31.
6. morir, mûrir 276, 29: Prés, de tind. 1* pers. mor 79, 17; 2« pers. mors 79, 17 ; 5« pers,
mor 118, 27. 281, 6. — FuL morrai 29, 6, morai 250, 18. — Subj. mora 249, 12,
moira 124, 23. — Pari, passé mortz, fém. morta.
6. salhir, salir: Condit. salhdria 40, 18.
Conjugaison forte.
Ette comprend des verbes latins de la ^ et de la 3* conjugaison (et guelques-tms de la
^ conjugaison); eUe offre des infin. en er (lot, ère) et en le (lai. èfre), peu en ir. L^ après le
forfait U y a trois dasses à distinguer:
1. paff. lai, i, prov. i au radical.
2« » y» 81, „ 8.
3. „ y, Vdy f, C ou cUtra/stion.
Paradigme du parfait dans les trois classes.
Par/, de Vindicatif.
l.vi
2. près
3a
. dec
3 6.
saup
TÎSt
presist
deguist
saubist
vi
près
dec
saup
vim
presem
degiiem
saubcm
vitz
presetz
deguetz
saubetz
yiron.
preiron.
degron.
saupron.
Imparf. du
subjc
mctif.
1. vezes
2. preses
8 a.
. degues
Sb.
saubes
Tezesses
presesses
deguesses
saubesses
vezes
preses
degues
saubes
vezessem
presessem
deguessem
saubessem
vezessetz
presessetz
deguessetz
saubessetz
vezessen.
presessen.
deguessen.
saubesien.
428 TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALEa
Remarques. 1. Beaucoup de parfaits oni, en outre, une forme faible dans la 1* pers. <fl
sinfful. et dans la 3* du pluriel: fezi,di8si, yengui; disseron, aucizeron.
2. La 5« pers. du plur. rejette souvent Tr dans les verbes de la 2* et S* clas^
3. La diphthongaison a lieu comme suit:
e devient ie: querre — quier.
e devient ei, iei, ie, au prés, du subj. querre — queira, quieira, quie -^
devient uo, ue: voler — vuoill, vuelb; subj. vuoilla, vuelha; doler
duoill, duelh, duoilla, duelha; mover — muova, mueva; ploure — plue^
poder — puosc, puesc, puosca, puesca.
1* classe.
faire. Prés, de Vind, 1« pers. fatz 48, 10. 69, 22, faz 3, 20, fas 19, 29. 90, 43, fach 3a% -à
fauc 170, 24, fau 205, 21; 2^ pers. fas; 3^ pers. fai 1, 12, fa 132, 2S^(franç. fayt 3S
34); plur, i« pers. fam 229, 30; 2* pers, faitz 59, 12, faiz 28, 40, fatz 290, 42, faxet
42, 27, fases 406, 2 ; 5« pers. fan. — Impf. fazia, fasia 353, 8, faria 377, 20. — Par/.
i« pers. fis 19, 22, fi 28, 19. 31, 2, fich 99, 30, fezi 196, 13, fezii 12, 44; 2^ pers. fist,
fezist 3, 24, fezis 129, 29; 3^ pers, fetz, fez 2, 23, fet 41, 17, fes 19, 36. 70, 7, fec2I,
26, fe 96, 38, fei 194, 10, feys 403, 3 (fi 34, 32) ; plur. 1« pers. fezem, ferem 378, 25;
2« pers, fetz 92, 4. 157, 7, fezetz 196, 12, fezes 204, 7 , feses 247, 21 ; 5« pers, feiion
112, 6, feyron 388, 8, feiro 38, 35, feron 111, 20. 209, 12, fero 81, 10, -- Fut îm
ferai 300, 1 (catoLJ. — Subj. prés, fassa 85, 34, fasa 243, 10, faça 5, 4, foza 5, 45.
296, 38, faisa 274, 12, fâcha 239, 2, (fessa 395, 5. — Impf, fezes 65, 13, fes 39, 11.
fées 230, 40; plur. 2^ pers. fessetz 49, 26; 3* pers, fesson 55, 28. 279, 43. — C<indiL
1. feira 168, 7, fera 46, 10. — 2. faria. — Impér. fai 9, 46; plur, faitz 117,24, fâjU
392, 2, fazetz 44, 12, fasetz 408, 17. — Injin. faire, fayre, far, fer 297, 32 (cataL).-
Fart, prés, fazen. — Part passé fait 1, 11, faitb 9, 15, fat 22, 2, fag 126, 31, î»à
65, 15, faich 269, 34; nom. faitz, faiz 1, 15, faîç 273, 22, fahs 37, 2, fahz 228, 2, &gi
152, 2, fatz 75, 1 ; fém. faita 147, 17, facta 46, 28, fâcha 7, 29, faicha 237, 29. -
Composé: desconfire: parf. 5« pers. desconfis 236, 35. — Part, passé descoffit 899, 16.
vezer. Prés, de lind. i« pers, vei, vey 279, 33, veg 249, 7, vec 22, 16 ; 2* pers, ves 79, fit
374, 38; 3^ pers. ve; plur. 1* pers, vezem; 2* pers. vezetz 49, 23, veez 4, 20; 5*f«*
?ezon, vezo 279, 28. — Impf vezia. — Parf, i« pers, vi 22, 33. 59, 24 ; 2« péri, va
3, 36. 359, 47; 3^ pers. vi 22, 11, vie 22, 31. 215, 3, Wt 38, 28; plur. !• pers. vim
92, 5; 2^ pers. vitz 103, 11. 262, 21, vis 264, 40, vistes 37, 1; 3^ pers. viron 181,2,
viro 181, 12, viren 13, 16. — Fut. veirai, verai 20, 4. — Subj, prés, veja, veya 325,
20, vea 5, 23. 16, 32. — Impf vezes, vis 65, 15. 71, 13. 97, 7. 239, 16. — ConàH'
1. vira 32, 27. — 2. veiria 827, 21, — Impér. ve, vejatz. — Infin. vezer, ve8er356,
17, veder 46, 3. 226, 8, veire 227, 1, veyre 356, 36, veir 20, 17, vere 401, 29. — làrt-
prés, vezen, vezent 386, 7. — Part passé vis, fém, viza 51, 15; vist 190, 7; vegnt
231, 30, vezut 185, 1Í, veut 4, 1, veuth 10, 40.
2* classe.
ardre. Prés. 5« pers. art 395, 38. — Parf ars. — Part, passé ars 76, 21.
aucire, ausire, aucir, aussir. Prés, de Vind. i« pers. auci 83, 29; 5« pers. auci 13, 28. 84, 30;
plur. 2* pers, aucizetz 163, 32, -es 119, 32, aussizetz 219, 24, aucietz 158, 14. — P^^f-
5« pers. aucis 20, 5 ; plur. 3« pers. (faible) auciseron 236, 39. ~ Subj, prés, aucia 109,
9. 153, 25, auciza 386, 31. — Impér, auci, plur. aucietz 33, 21. — Part, passé aucii
5, 31 (aucit 35, 3). — De même circumcire, part, circumcis, circucis 24, 33. 37.
cenher, senher, seigner. Prés, de Vind. 1* pers, cenh 107, 15. — Parf. 3® pers. ceis 8, 26. -'
Svòj, prés, cenha, senga 65, 6. — Part, passé ceins 8, 30, seing 164, 8 ; fém. sencb*
31, 16. 258, 5.
TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES. 429
ire, Ptéê. de imd, !• pera, clau 93, 24; 3^ pen, clau 108, 20. 327, 12; plur. 3* pers.
clanzont 229, 48. — Par/, 3* pera, claus 120, 23. — Part, passé claus 160, 18, fém.
daiiza 287, 28; clos 145, 11. 268, 9.
ger. Patf, 3* pers, ders 37, 25. 133, 31.
Í, diiw 179, 29, dyre 401, 5, dir 22, 34, dezir 255, 19. — Prés, de Vind, die 9, 22. 213,
8, dig 2, 14, dich 403, 42; 2« pers. dizes, dises 355, 26, ditz 40, 29, diz 10, 45, dit
18, 6; 3^ pers, ditz, diz 25, 3, di 27, 10, dii 9, 40. 19, 8; plur, !• pers, dizem 370,
31s ^ pers, dizetz, dizet 9, 16, dissetz 393, 16; 3« pers. dizon, dizo 39, 8, dizen 15,
3. - Impf, dizia 14, 14, dezia 9, 36. — Par/. 1« pers. dis 19, 22, dissi 238, 17, diis-
sii 10, 12, dishi 353, 29 ; 3« pers, dis 20, 2, diiss 8, 30, diss 9, 34, d js 386, 19, dish
354, 17, dissh 358, 35, dih 264, 10. — Stàbj, prés, diga 38, 18, dija 18, 18, dia 165,
27, digaa 73, 4. — Impf, disses 45, 6, diisses 10, 2, dieyses 347, 25 ; pluîr, 5« pers. dizes-
san 350, 24 — Condit, 1. dira, dissera 90, 2. — 2. diria. — Impér. di, digatz. — Part,
prés, dizen 371, 10, dizent 20, 32, dicent 4, 40. — PaH. passé dit 23, 22, diith 9, 33,
dig 74, 4, dich 233, 3, fém. dita 361, 44, dicha 222, 21. — De même escondire 121, 19,
escondir 101, 12. — IVés. 1* pers, escondisc 109, 2. — Part. prés, escondizen 371, 10.
benezir, bendir 378, 3. — Parf. 3* pers, benezis 143, l, faible benezic 323, 27, benezi
302, 8. — Suhj. prés, benezia 264, 10. — Impf (faiUe) benezis 302, 6. — Part, passé
beneih 225, 11, benezes 323, 27; fém, benezeita 272, 35, faible benedida 272, 35.
(le. Brés, 3« pers. dutz 48, 12 ; 3« pers, du plur. duzo 374, 36. — Parf. plur. 3* pers. duy-
sero (faible) 874, 26. — Fut. duirai 284, 4, duray 257, 27, dozerai 11, 39. — Part,
prés, dozen 5, 4. — Part, passé daeich 203, 1, fém. ducha 102, 34. 36.
-emer. Patf. 3* pers. redems 5, 2, faible rezemet 373, 3. — Part, passé redems 6 , 30.
riure 28, 30, escrire 47, 29. 90, 12. — Parf. i« pers, escrys 373, 32; 3« pers. escris 19, 23,
escrins %, 38. 373, 28. — Subj. prés, escriva 148, 30. — Part passé escrit 248, 14,
escriit 45, 31, escript 6, 7, escrig 375, 7 ; fém, cscriuta 13, 18, escricha 390, 20.
itreer. Part, passé espars 288, 4.
enher, estendre 272, 30. Parf. 3« pers. esteis 91, 4.
her. Prés. 3« pers. fenh, fen 4, 26. — Parf. 1^ pers. (faible) feichi 221, 33 ; 3« pers, feis
63, 18. 290, 32. — 8ubj. prés, fenha 73, 33, fenga 65, 2.
nher, fraigner, franer 3, 45. Prés, 3* pers, firanb, fraing 61, 11, frayn 297, 17, frany 374,
43. — Parf. 3« pers, frais 166, 3. — Subj. prés, franha, fraigna 61, 13, franga 228, 12.
— Condit, fraignera 101, 14. — Part, passé frait, frah 32, 16.
iher, junher, jondre 32, 26. Prés. 1*> pers. jonh 52, 10; 3^ pers, jonh 128, 15, janh 310,
13. — Part, passé )omt, juns 141, 35; fém, jointa 92, 27, jonta 140, 24, joincha 238, 41.
ner, remaner, permaner, romaner 298, 24, romener (cataL) 299, 7. Prés. 1* pers. remaing
45, 10, permain 12, 32, remant 92, 7. 272, 20, permane 349, 21; Supers, ma 4, 31,
perma 12, 17, reman 56, 19; plur. 3« pers, remanon 63, 11. — Parf 2« pers, rcmazist
288, 2; 3^ pers. remas 91, 17; plur. 2« pers. remazetz 208, 3; 3^ pers. remairo 44, 18.
— Fut, permanrai 11, 17. — Subj. prés, remanha 123, 11. — Impf remazes 281, 2.
— Part, passé remas 148, 2. 378, 37, remanzut 111, 6, remazut 183, 31, remasut 34,
19, remarut 379, 4.
bre. Prés, de Vind. l'^' pers, met 62, 12, meti 385, 41. — Parf. 1" i^ers. mis 74, 14, me-
sii 16, 17; 2'' pers. mesist 15, 22; 3'' pers. mes 1, 26; plur. 2*^ pers. mesetz 195, 21;
3* pers. mesdren 1, 27, faible mezeron 385, 8. — Subj prés, meta 364, 13. — Impf.
mezes 235, 5, meses 156, 3. — Part, passé mes, mis, plur. tramesses 386, 22, faible
remetutz 408, 11; /<^. meza 72, 19, messa 217, 11, mecha 241, 3, miza 67, 22.
monre. Prés, 3« pers. somo 99, 20. — Fut. somonrai 55, 14. — Part, passé somons 95, 9.
*penher. Parf. 1* pers, enpeis 28, 16.
iber, pegner 242, 1. Prés. 3« pers. pinh 359, 8, — Part, passé pent 6, 11.
480 TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES.
planher, plaigner, plagner. B'és. de lind. !• pers, planh 89, 31, plane lOS, S. 271, 25, ]
240, 11; 2^ pers, plangz 79, 15; 9^ pers. planh, plang 251, 8, plaîng 246, 37, ]
247, 3, plan 5, 8. — Parf. 3« pers, plais 251, 5. — 8ubj. pris, planha, plaigni
10, plangua 187, 42.
ponher, poigner. Prés, 1^ pers. ponh, ponc 101, 34; 3^ pers. ponh 128, 19, poin 294, í
Svhj. prés, poiga. — Part, passé point.
com-ponre, des-ponre, re-ponre. Prés, 3« pers. despon 37, 28, despo 100, 14. — 8vhj. ^
rebona 275, 37, — Part, fém, composta 191, 18.
prendre, pendre 180, 31, penre 30, 25. — Prés, de Vind. 1« pers. prenc 62, 5. 100, 29,
196, 23; 2^ pers, prendes 286, 8; 3^ pers. pren 1, 13, prent; plwr. B*" pers. prenoi
24. 145, 20. — Impf. prendia, prenia 386, 35. — Par/. 1« pers. pris 84, 3. 103,
S* pers. près 3, 5, pris 41, 22; pUir. 3^ pers, preron 347, 2, /aiWc prezeron 387, i
Fut. prendrai, penrai 13, 43. 30, 25. — Suhj. prés. prenda'71, 19, prenga 3, 30, pr
381, 34. — Impf. prezes 153, 2, preses 272, 12. — Condit. penria 156, 22, pendria
15. — Impér. prcn, prendes 94, 17. — Part, passé près, pris 91, 3, preis 90, 3,
preza 72, 20, presa 1, 14, priza 67, 25.
querre, quere 404, 30, qnerer 124, 17. 158, 2. Prés, de Vind. i« pets, quer 20, 37, quiei
1; 2^ pers. quers 80, 6; 3^ pers. quer 22, 12, quier. — Par/. 1^ pers, quis 103,
2* pers, quesis 41, 23; 3^ pers, qnes 76, 34, quis 286, 16. — I\it. qaerrai 54, 12
Suhj. prés, queira 44, 4. 245, 35, quiera 39, 6, quieira 319, 26, quieyra 315, 11
Impf. quezes 137, 6. — Part, passé ques 66, 1, quis 49, 4, quels 64, 7, quist 121,
faible quesut 42, 16; fém. queza 72, 5, quiza 51, 11. — quérir (3^ conjug. faible)
1. — Parf. 3^ pers. queric 233, 5. — Condit. enquesira 44, 29.
raire. Part, passé ras 148, 10.
rire. Prés. 3* pers. ri 27, 12. — Parf, «• pers, ris 172, 10.
as-sire. Part, passé assis 287, 25, asis 9, 14; fém. assiza 68, 23, acisa 289, 35, as
273, 41.
solvre. Prés, de Vind, 1« pers. solvi 188, 13 ; 3« pers. sol 333, 22. — Subj. impf. sol8C8
22. — Part, passé soutz 256, 21, souz 96, 6.
sorger. Prés, de tind. 3« pers. sortz 63, 12. 162, 10. ~ Parf. 3« pers. sors 19, 7. — Í
passé sors 165, 4.
re-spondre. Prés, de Find. 1« pers.ies^^on 54, 22; 2« pers. respondes 226, 24; 3* pers. resj
— Parf 3« pers. respos 217, 8. — Part, passé respondut.
de-strenher, estrenher. Prés, de Vind. 3« pers. destreing 83, 3. — Pàrf 3« pers. destreis
28. 83, 1. — Subj. prés. destrenha74, 12, destrenga 64, 2, estrenga 65, 4. — Part p
destreit 248, 27, estreit 175, 14, estreg 171, 18, estreh 34, 41, estrech 346, 4.
de-struire. Prés, de Vind, 3« pers. destrui 53, 26. 83, 12. — Subj. prés, destrua 349, 39
Part, passé destruit, destrug 186, 7, destruh 337, 10, destrut 188, 22 ; fém. destr
370, 35, destrucha 104, 2.
tanher, taigner. Prés, de Vind. 3« pers. tanh 57, 27, taing 83, 28, tang 95, 14, tain 251
tany 374, 43. — Subj prés, tanha 122, 18. — Impf taisses 213, 29. 279, 44.
tenher. Prés, de Vind, l"" pers, tenh 308, 30; 3^ pers. tein 290, 29. — Part, passé tenhs
14. 111, 3.
terzer 8, 29. Prés, de Vind. !• pers, esterc 101, 54.
torser 272, 16. Prés, de Vind. 3« pers. estortz 307, 2. — Subj. prés, estorsa 199, 32. — J
passé estort 112, 4. 156, 29.
traire, trayre, trair 27, 1. Prés, de Vind, i« pers, trai 33, 37, tray 276, 25, trag 312, 1,
49, 28; 2« pers. tras 80, 4; 3« pers, trai 119, 18, tra 4, 4. 184, 12; plur, 3« pers. t
373, 16. — Impf. trazia 65, 25. — Parf i« pers. trais 103, 31 ; 2« pers. trayssist
36; 3*> pers. trais 42, 14. 292, 6; plur, 2* pers. traissetz 198, 8. — Subj. prés, t
TAfiLBAU SOMMAIRE D£S FLEXIONS PROVENÇALES. 4SI
142, 14, traga 173, 16, tngjUL 303, 18, traya 275, 7. — Pari, poMêé trait 26, 86. 192,
4; trag 106, 18, trach 385, 5; /An. traita, tracha 217, 12.
rolne. IVéê, de Vind, !• pers, ?olv 92, 16; 5« per9. volf 61, 11. — PàH, préê. voWen 60,
17. — PàH. passé vont 181, 37.
5* clause,
aver v. pay. 422; composé iiieutaver, 5« pers, mentau 96, 47; plur, 2* pers, mentaTetz 264, 36.
— Part, passé mentagut 96, 36.
heure. Brés, de Vind, 5« pers. bou 106, 14. — 8uhj, prés. b«ya 346, 3. — Impf, bègues 29,
41. — Candit, beuria 29, 42. — Part, passé begat 98, 7. 861, 40.
caber. Prés, de Vind. 3* pers. cab 269, 4. — Componé concebre, decebre, pcrcebre, apercebre
(aperceber 322, 29), recebre. Prés, de Vind. 5« pers. recep 9, 31. — Parf. S* pers, re-
cenp 111, 31, receabt 19, 5, decop (=deceup) 348, 82; 2^^^^- ^ pers. receabea 207, 24;
3« pers. receubro 34, 29, reoeuben 15, 32. — Fut. conoebrai 25, 19. -— Subj. prés, re-
ceba 284, 6, recepcha 227, 28. — Impér. receb 19, 9, recep 22, 38. — PaH. passé per-
ceabut 183, 7, receupat 188, 2á; fém. recenbuda 10, 4.
cater, chaler, qnaler. Brés. de Pind. cal 64, 21, quai 370, 21. — Pitrf. cale 222, 36. — Fut.
calra 190, 6. — 8ubJ. j^rés. calha 368, 9, cailla 177, 34. — Condît. 1. calgra 290, 12.
— 2. cabria 120, 24.
eater, chazer, cader, cbader, caer 34, 17, chaer 294, 3. Prés, de Vind. 3^ pers. cal, chai
40, 8. — Parf. 5« pers. (faible) cazet 171, 27, cazec 183, 19. — Fut. cairai 221, 3,
qaairai 5, 6. — Svhj. prés, oaja, cbaja 141, 26, ebaja 276, 5, caga 226, 19. — Condit.
1. eacaegra 296, 21. — 2. escairia 296, 16. — Part. prés, cazen, chazen 40., 9, chaden 4,
42. — Part, passé cazut 42, 7, cadegat 8, 13, caeh 87, 6. 11 (franc.).
correr, corre, corir (franc.) 399, 7. Prés, de tind. i« pers. cor 44, 6; 5« pers. cor 17, 27,
corr 161, 27 ; plur. 3'' pers. corro 34, 11. — Parf. 3« pers. correc 233, 27, cors 233,
3a — Impér. cor 52, 25. — Part, passé corregut 183, 10. 299, 28 (aecorrit 899, 12).
coter. Prés. 3« pers. cueis 177, 47. — Part. prés, cozen 111, 28. — Part passé cueit 178,
80, cueich 203, 2; fém. coita 130, 33, cuecha 382^ la
^fiaser, creysser, creyser 345, 12. Prés, de Vind. 3« pers. çreli* 50, 27. — Parf. !• pers. cric
64, 14 ; 5« pers. crée 56, 86. 359, 30. — SubJ. prés, cresc* 102, 19. 174, 22. — Part.
passé cregut 183, 29; fém. creguda 97, 21.
^*'«*. Prés, de Viiid. 1* pers. dei, deg 261, 20; S^ pers. deos, deves 361, 8; 3' pers. deu;
plur. l*" pers. derem 59, 4; Sh pers. devetz; 3* pers. devon, dcTont 232, i, devent 294,
31. — Parf. 3« pers. dec 145, 12. 276, 36. — Fut. deurai 142, 27. — Subj. prés, déjà
83, 27. — Impf. degues 67, 28, deges 402, 32. ~ Condit. 1. degra 67, 7. — 2. deoria
58, 6. — Part, passé degnt.
^«^. Prés, de Vind. l^ pers. dolb 146, 18, daelh; 3« pers. dol 61, 16. 241, 10. — Subj. prés.
dolha 135, 12, doilla 135, 12, daelha. ^ Part, passé dolgut.
r, jaser, jacer, jasser, gaser 247, 15. Prés, de Vind. 3* pers. jatz 74, 36. 246, 9, jaz 5, 7,
jai 50, 4. 137, 11 ; plur. 3« pers. jazon, jazunt 280, 2. — Tmpf. jazia, jassia 332, 8. —
Parf. 3^ pers. jac 36, 11. — Fut. jairai 296, 41. — Cmdit. 1. jagra 101, 1. — 2. jai-
ria. — Part, passé jagut.
Prés, de Vind. 3« pers. letz 91, 25, lez 228, 38.
^Ver, moore 175, 81. 337, 25. Prés, de Vind. 3^ x)er8. mou 114, 82; plur. moYon, movunt
229, 10, movent 229, 11. — Parf. i« pers. raoc 98, 19; 3« pers. moc 268, 29; plur.
3« pers. mogro 209, 23. — FuL mourai 74, 1. — 8uhj. prés. ino?a 28, 27, mueva. —
Part, passé mogut 65, 26. 185, 20.
^^Qoisser, connoisser 21, 25, conoicher. Prés, de Vind. 1* pers. conosc 67, 24, regonosc
95, 11 ; 3« pers. conois 87, 7. — Parf !• pers. conoc 204, 4, faible conognii 16, 36 ;
BARTSCH, CliroBtomatliie. 15
432 TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES.
2« per», conoguis il, 20; S^ pers. conoc 210, 17, conog 14, 19; plur, 3* pers. eonogron.^:]
conogaen 13, 29. — Fut conoisserai, conoicherai 335, 27. — Subj\ prés, conoeca 261^^
4, conoscha 12, 4. 1.5, 21. — Impf. conoguea 144, 26. — ParL pané conogut.
paisser. Prés, de tind. 5« pers. pais 1, 5. 290, 7, paih 264, 20. — Suhj, prés, pasca 17.5, T^
— Condit, pagra 101, 17. ~ Part, passé pascut 215, 8, paisut 61, 26.
pareisser. Prés, de Vind. S" pers. pareis 63, 4. — Parf. 5« pers. parec 64, 19. 301, 7. — —
Svhj. prés, paresca 215, 25. — Condu. paregra 101, 36.
plazer, plaser. Prés, de Vind. 3^ pers. platz 193, 20, plats 299, 10, plas 341, 10, plai 50, l^rr
— Parf. 5« pers. plac 37, 13. 276,117. — Fut. plairai, plazerai 369, 5. — Subj. pr^ — ,
plassa, plaja 141, 13. 269, 4. — Impf. plagues 72, 21. —• Çknulit. 1. plagra 101, 9.
2. plairia. — Part. prés, plazen, plasen, plaisen 239, 6.
ploure 340, 37. Prés. 5« pers. plou 132, 2. — Subj. prés, plova 28, 24.
poder. Prés, de rind. !• pers. pose 10, 21. 170, 13, posg 3, 30, puosc 203, 8, puesc 212, 19,
podi 393, 16. 406, 26; 2* pers. potz 79, 17, pots 297, 34, poz 10, 19, pods 111, JIMi;
3* pers. pot 5, 20, pod 26, 3; plur. l'* pers. podem 10, 35; 2* pers. podetz, podet 1i,
2. 24, 30; 3^ pers. podon 91, 15, podan 8, 12, poden 6, 15. 189, 29, potden 5, 22, jpO'
dunt 280, 0. — Parf, l"" pers. puoc 249, 37; 3^ pers. poc 139, 27 ; plur. S** pers. ^0-
guetz 120, 33; 5« pers. pogron, pogon 183, 39. — Fut. poirai 33, 15, podrai 55, 7, pu^îrai
246, 20, porrai 400, 34, porai 297, 27. — Subj. prés, posca 46, 4, pusca 38, 30. 2S5,
18, puesca 215, 36, poscha 231, 14, puescha 267, 32, puscha 394, 81, passa 400, S8.
— Impf. pogues 3, 34, poges 394, 9. — Condit, 1. pogra 87, 25. 282, 18. — 2. poîri».
e-rebre. Part, pa^sé ereubut 18, 15, -utz 48, 16, -us 121, 1.
saber. Prés, de tind. i« pers. sai 5, 35, sei 20, 13. 182, 26, say 276, 3, se 355, 10, sabe
406, 14; S"" pers, sabs 9, 3, saps 80, 20, sabz 79, 28, sabes 82, 4; 3* pers, sap, sab
33, 40; plur. 1* pers. sabem; 2« pers. sabetz, sabes, saves 80, 16; 3* pers. sabon 107,
7, saben 13, 13. — Parf Impers, saubi 54, 10. 78, 20, saupi 78, 21; 3^ pers. saup,
saub 9, 46. 237, 33; plur. 2^ pers. saubetz, saupes 223, 4; 3* pers, saupron 385, 9,
saubon 183, 13. — FSit, sabrai 9, 3. 73, 80, saubrai 88, 1. — Subj, prés, sapcba 169f
27, sabcha 13, 3, sapja 380, 25, sabja 17, 5, sapia 181, 27; plur. 2« pers. saches (franc-)
404, 36. — Impf saabes 47, 21. 146, 8, sanpes 287, 7, sabes 44, 30. 397, 4. — dmàU-
1. saupra 254, 21. 279, 46, saubra 101, 8. — 2. sabria 45, 28. — Part, passé saapu*
185, 14, fém, saupuda 345, 13.
sezer, seder 6, 45, seer 9, 47, ceser 298, 23, seyre 366, 39. Prés, de Vind. 5« pers. du pl»^-
seon 298, 25, (cotai.). — Parf. 3^ pers, sec 69, 7, sis (franc.) 31, 10. — Impér, pUsr^
sezets 21, 11.
tener, tenir. Prés, de Vind. î^ pers, tenh 111, 22, teing 70, 27, tenc 30, 15. 92, 9, tenî 264,
19; 3^ pers. te, ten 51, 2, tenh 407, 11. — Parf. 1^ pers. tinc 168, 12; 3* pers. tenC,
tec 32, 34, tent (franc,) 380, 4. — Fut. tenrai 53, 23, tendre 355, 9. — Subj pr^-
tenha 73, 9, teigna 109, 13, tenga 63, 7, tengua 187, 32. 319, 20. — Impf. tengru^^
121, 13, tegues 3, 36. — Condit. 1. tengra 107, 11. 364, 19. — 2. tenria, tendria i>^'
20. — Impér, te 22.5, 15. — Part, prés, tenen, tenent 389, 8. — Part, passé teng''^*'-
tolre. Prés, de Vind. 1^ pers. tolh 146, 11, tuelh 217, 25; 2^ pers. toiles 348, 42; 3^ per^
toi 56, 35, tolh 365, 27; plur. 3* pers, tolon 123, 9, tollon 347, 30. — Parf, 3^ pers,
tolc 53, 10. 210, 33. -- Fut. tolrai 7, 10. 54, 29. — Subj prés, tolha, tuelha, tola 7,
17, tolla 16, 12, toilla 67, 17. — Impf, tolgaes 55, 2. — Part, passé tolgnt, toit 2^^
34. 111, 9, tout 53, 8. 164, 21.
valev. Prés, de Vind, !• pers. ?alh 107, 20 ; 2« pers. vales 287, 4 ; 5« pers, val ; plur, 3* pers-
valon, valo 262, 13. — Parf. 3* pers. valc. — Fut. vahrai. — Subj prés, valha 131»
2, vailla 274, 19. — Impf. valgues 72, 16. — Condit 1. valgra 380, 16. — 2. ?alri«
76, 21. — Part, pansé valgut.
TABLEAU SOMMAIRE DES FLEXIONS PROVENÇALES. 433
ir. Pré», de tind, J" pertt, venh, vein 11, 45, venc 92, 8, venho 404, 8; ii* pers. Viens, ves
4, 26, Tencs 338, 25; 5* pert. ?e, ven 6, 41 ; plur. 3« pers. venon, venen -6, 37. —
i\ii/. !• pers. vinc 57, 9, venc 332, 37, vengai 56, 25, venguii 16, 1 ; 2« pers. vengaist,
-Ì8 129, 2; 3^2*^^' v<3nc 2, 12, veng 2, 11. 24, 13; plur. 3^ pers. vengron 236, 36,
vengo 95, 34. — Fut. venrai, vendrai 321, 27, vindrai 180, 30. — Subj. prés, venha,
veigna 203, 17, vegna 272, 27, venga 32, 3. 63, 9, vena 89, 6. ~ Impf, vengues, ven-
ghes 392, 31, vegue8 404, If). — Condit. 1. vengra 75, 32. — 2. venria, vendria 360,
13. — Part. prés, venen, venend 8, 19. — Part, passé vengut.
?r. Prés, de Find. i« pers. volh 47, 19, voill 25, 36, voilh 192, 7, voll 16, 30, voly 365,
33, vaelh 220, 29, velh 393, 38, vulh 44, 6, alh 401, 27, ulho 399, 29, voli 393, 27,
vole 404, 26; 2^ pers. vols 35, 22; 3^ pers, vol 5, 16; plur. Impers, volem 105, 38;
2* pers. voletz; 3* pers. volon, volen 191, 32. — Par/, Impers, vuelc 317, 22, faible
volgui 269, 38, volgi 379, 32; :?• i>ers, volguist 1, 28;4i« pers, vole, volg 1, 22; 3« pers.
du plur, volgron, volgro 278, 45. — Fut. voirai 12, 24, voldrai 43, 27. 257, 33. —
8ubj. prés, volha, voilla 27, 33, vuelha 362, 7, velha 392, 3, vulha 181, 36. 394 33,
ulha 399, 28; 2« pers. vuyles (cataL) 298, 23. — Impf. volgues, volges 403, 8. — Condit .
1. volgra. — 2. volria 4, 12, voldna 96, 13. — Part, passé volgat 66, 25.
Verbes irréguliers.
sser, iraysser. Part, passé irascut 119, 25.
gir. Parf. !• pers. elesqnei 9, 26 ; plur, 2^ pers. elesquesz 12, 45.
«er, naiser 24, 36, naysser 830, 2, naysher 351, 27. — Prés. 3* pers. nais 89, 5; plur,
naisson 60, 15, naicho 259, 28. — Par/, 3^ pers. nasquet 17, 33. 374, 1. nasquec 366,
18 ; pUvr, i« pers. nasqaem 366, 29. — Subj, impf, nasques 29, 15. 99, 3. — Part, passé
nascat 186, 13, nascad 268, 22, nat, natz, fém, nada.
taer v. la 3^ classe.
aer, teiser. Parf 3« pers, teiset 5, 39. — Part, passé tescut 185, 26, tes, fém, teza 369, 33.
•e, vieure 311, 13. — Prés, 3" pers, viu 199, 9, vieu 326, 40. — Parf, !• pers, visquiei 37,
24; 3" pers, visquet 210, 34. 302, 16. — Subj. impf visques 36, 11. 111, 19. — Part.
passé vescut 386, 11.
15
GLOSSAIRE.
GLOSSAIRE.
N -•XrfNrf'N^- >
S6, 17, az 12% 27, adz 860, 5,
itz 366, 13, sert à désigner le
priété, le lieUj le temps, la con-
nàszheit), la concomitance (Be-
moyen, le but, la distance, la
ivec, auprès de, en, par, pour,
iuf, bel, gemâsz, in, mit, zu; a
que, damit 233, 20.
29, 34, oA, oeÀ 34, 88.
15, 80, am 13, 24, amb 300, 26,
an 329, 23, anbe 405, 4, avec,
ab tan, hiermit 36, 13, ab pane,
nahe, ab que, ab aco qno pourvu
\asz, toenn nur 74, 12. 95, 46.
Abtei 237, 15. 357, 13.
ar, abaisser, beugen, erniedrigen
9* 390, o9.
té, Willen 252, 1; sans réserve,
It 81, 7.
mdonner, livrer, iibergeben, -las-
05, 5. 240, 14 ; part passé, hin-
11.
orher, d*a. 214, 9; a. de, en a.
or 175, 33. 199, 35; a. que,
tevor; mais, sondem, vielmekr
• ; plutôt, lieber 40, la
5 228, 14.
geniigen 369, 2.
niederschlagen 128, 16, 169, 32 ;
geii 127, 22 ; réJL ^passiv 62, 4.
\ir, geh'òren IQS, 11.
issar; abdo8, abdui v. ambedai.
'rier endurci, abgehàrt Krieger
, hart 33, 27. [33, 38.
Biene 359, 46.
lir, agréer, gefaUen 71, 9. 164,
)ergar. [24. 276, 12.
ier, trànken 340, 37.
fgrund 198, 13. 289, 42.
de, Wohnung 227, 5. [390, 39.
biter, wohnen, bewohnen 227, 5,
abit-z, -es, habit, Kleid 282, 29. 346, 28.
ablatiu-s, aUaHf 191, 28.
abnejar, abnear, renier, verleugnen 10, 25, 89,
abominacion, dégoût, Absclieu 341, 36. [24.
abrandar, brûler, in Brand setzen 258, 47.
abrasar, -ssar, embraser, verbrennen 147, 22.
256, 36. IJig. 168, 18.
abrassar, embrasser, umarmen 99, 4. 256, 39;
abregar, réfl, iabriter, Schutz suchen 64» 3.
abric-s, abri, Schutz 59, 5. 63, 12. 160^ 9.
272, 25.
abril^s, abriu-s, avrU, AprU 56, 12. 94, 10.
abrivar, hâter, in rasehe Bewegung setzen 148,
26; réfi, se hâter, sic/i beeilen 147, 26; part
hâté, raseh 75, 17. [14. 188, 18. 333, 22.
absolvre, absoudre, freisprechen, absohieren 88,
abstînencia, abstinence, EnthaUsamkeit 341, 40.
abuzio-s, abus, Missbraueh 369, 25.
acabalar, pourvoir, versehen 187, 85.
acabar, ace-, achever, voUenden 23, 4. 65, 14.
acampar, assembler, sammdn 405, 22. [225, 25.
acaptar, acheter, kaufen 115, 2.
acarcar, enchérir, vertheuem 29, 36.
accen-8, accent 211, 28.
accio-8, action, Wirhung 360, 12. 22.
accosatiu-s, accusatif 191, 23.
accordar v, acordar.
aceiri'8, acéré, stàhlem 34» 28.
acel V, aicel.
acendre, allumer, anzûnden 127, 28.
acertas, certes, sicfierlich 13, 16.
acesmar, préparer, rûsten 160, 26.
acetar v. assetjar; achel v. aicel.
acier-8, as-, ass-, 8tahl 33, 31. 161, 29. 258,
acire ». assire. , [17.
aclinamen-s, «oumÛMon, Unterwerfung 209, 27.
aclinar, intr. et réjL incliner, rendre hommage,
sich neigen 89, 9. 139, 24.
acli-8, enclin, çeneigt, gebûckt 92, 26. 129, 5;
soumis, wÙhg 34> 24; av. vas 43, 24. [78, 25.
aco, aqno, oco, ce, celof dies, dos 10, 2. 65, 29,
439
GLOSSAIRE.
440
acocelhar r. aconselhar.
acoindansa, accointancey Umgaïuf 226, 6.
acolhimen-8, accueil, Aufnahme 86, 19. 151, 32.
acolhir, acoillir, acuiilir, aculhir, -Uir, -lir,
accueillir^ aufnehmenj empýangen 67, 18.
135, 14. 227, 28. 243, 31. 250, 17; réfl. =
pa88. 359, 17.
acomensar, commencer ^ beginnen 388, 23.
acompanhar, aignar, ainhar, ciccompagnerj be-
gleiten 301, 39 ; réJL être de compagnie^ sich
geseUen 228, 35.
acomplir, accomplir j voUziehen 404, 31 ; part.
complety voUzàhlig 32, 35.
acomtar, racotUer, erzâfUen 38, 4
aconselhar, acoss-, acoc-, acosselar, cou-
seiUer, rathen, berathen 156, 2. 255, 23; réfl.
sich berathen 336, 29 ; se résoudre^ sich ent-
schlieszen (de) 187, 25.
acontar, compter, zàMen 201, 12.
acordadamens, paisiblement, eintrâchtig 209, 24.
acordamen-8, accord, Vertray 184, 16.
acordansa, accord, Harmonie 205, 12. 367, 5;
résoiuticnj Entschlusz 144, 2.
acordar, ace-, accorder, bevnUigen 268, 17;
harmonieren 112, 20; vers'ôhnen 898, 22;
réfl. sich einen 184, 23; se résûudre, sich
entschlieszen 240, 8.
acorrer, accourir, herbeilaufen 6, 42; zuHûlfe
eUen 299, 28.
acorsat-z, accmUumé, ilblich 277, 87.
acort-Z| accord, EinkUmg, Harmonie 184, 1.
205, 11 . 868, 7 ; résohuion, Entschlusz 275, 24.
acossegre, atteindre, erreichen 302, 20.
acosseliadTe, acoe-, ccnseilier, Berather 11, 18.
acosselhar, -lar v. aconselhar. [88. 13, 20.
acostamat, accoutumé, ilblich 138, 21. 968, 41.
acoutrar, appuyer, stUtzen 291, 28.
acsi V. aissi.
acsident, accident, Ereigniss 896, 10.
aculhir, -llir, -lir, acuiilir v. acolhir.
acupar, frapper, schlagen 6, 48.
acusaire, accusateur, Anklàger 887, 88.
acnsamen-s, accusation, AnHage 19, 24.
acusar, -zar, accuser, anklagen 19, 35. 296, 32.
ad V. a; ad- cf. az-. [371, 11.
adaptar, préparer, zubereiten 862, 80.
adastrar, douer, beeehenken 58, 9.
addes v. ades.
adenan, nt, aenant, à Vavenir, in Zukunft 45,
24; per a. 95, 86. 150, 28; en avant, vor-
wàrts 267, 26.
adenviar, envoyer, sehicken 885, 26.
adermar, détruire, xerst&ren, vernichteti 116,2.
ades, addes, aussitôt, toujours, sogleich, immer
20, 9. 97, 18. 881, 2.
adesar, toucher, anrithren 163, 18.
adj- cf. aj-.
adjectia-s, adjectif 192, 80.
adjntori, ory, aide, Unterstiiteung 8, 9. 408, 10.
adobar, armer, pourvoir, ausriisten, vernehen
29, 39. 96, 44. 268, 1; préparer, bereiten
289, 19; ^fier, beruhi^en 176, 42. 176, 7.
adomesgar, jar,appr»pawer, «âAmen68,28J 76, 40.
adonar, confier, ergeben 266, 19.
adonc, une, oncs, oncz, oncas, alors, da, dann
9, 44. 26, 4. 33, 27. 175, 30. 296, 36. 854, 18.
adop-s, arrangement, Zuriistung 187, 12.
adormir, endormir, einschlajen (réfl.) 24, 6.
303, 85. 827, 7; einschlâfem 327, 10.
adoussar, adoucir, versuszen 66, 12.
adreissar, aplanir, ebnen 141, 38.
adreitamen, justement, recht 180, 1.
adreit-z, eiz, eis, ei, eich, egz, cg, eh, droit,
adroit, juste, recht, gerecht, geschickt 88» 33.
GO, 33. 63, 26. 107, 8. 199, 37. 235, 1. 270,
80. 292, 25; gradewegs 114, 22; préparé,
bereit 181, 26.
aduire, uyre, ure, conduire, amener, fiihren,
bringen 48, 12. 71, 3. 257, 27. 874, 26; ci-
ter, av^Uhren 374, 86; réfl. se rendre, sich
hegêben 21^ 32.
adumplir v. azimplir; adunc r. adonc.
adverbe, Adcerbium 189, 24.
iidversari, eidversaire, Oegner 187, 19.
adversitat-z, adoersité, UnglUck 370, 30-
adyoqnejar, plaider^ vertheidigen 407, 16.
adymplir i^. azimplir; adz v. a.
aeî, interj 228, 14. [v, aire.
aemplir v. azimplir; aenant «. adenan; aers
aesmar, estimer, présumer, schàtzen, vernmAen
282, 1. 146, 2.
afaire, afar-s, aff-, affaire, Sachi, Angeiegm-
heit 20, 12. 55, 81. 102, 6; condition, Std-
Inng 249, 27. 801, 80; conduit^ Benehmen
57, 80.
afamar, affamer, vor Hunger vemehren 148,
15. 177, 6. 303, 84.
afan-8, aff-, travail, chagrin, Leid, Kummer
3, 18. 111, 40. 182, 26. 880, 26.
afanar, réfl. se fatiguer, sich aòmiihen 50, (.
afar-8 v, afoire. [45.
afaudar, réfl. se polluer, Pollution haèm 827,
aferir, atteindre, erreichen 267, 27.
afermar, afif-, affirmer, versiehem 9, 88; ré/L
sicher sein 242, 26.
aff- c/. af-; affar = a far 880, 34.
affaitamcn-8, artifice, Kunstgriff 241, 29.
affin, afin, daanit 402, 44.
afic-s, afix, effort, Streben 4, 86. 219, 82.
afilar, affiler, schàrfen 162, 20. 268, 19.
afìlhamen-8, aviation, Kindschaft 828, 3S.
afinar, finir, beenden 361, 85. [22.
afinar, éjmrer, verfeinern, làutem Qi, 1S.271.
atiitar, réJL se confier, sich anvertrauen 141, 9i
aflamar, enflammer, entflammen 186, 20. 1^^*
i); être enflammé 61, 22. 94, 1.
afolar, aff-, endommager, beschOdigen 174, ^^'
380, 19; se perdre, verderben 56, 27.
afoliar, maltraiter, schJecht behandel» I6S9 ^y
afortidamen, ns, courageusement, muthig ^^^'
8; bien, sehr 221, 24.
a for tir, affermir, muthig maehen, stàrkeit ^»
9. 324, 6; part, wacker 142, 35.
afranher, briser, brechcii 123, 19; m/anq*^^
gebrecheu 129, 88.
afiranquir, affranchir, besànftigen 44, 80.
GLOSSAIRE.
U2
aiblir, tc/m&ehen 844, 36.
iaqueTy angreifen 201, ë; réjL sieh
128, 13.
rojUeTf frtichteii 108, 4.
9cad; mnterkaU 106, 21.
achar, oè«errer, regarder, ttpàhen,
x), 20. sas, 88.
', âge, AUer 404, 41.
igels. [25. 240, 29. 290, 6.
r, char, plaire, gefailen 71, 8. 11*5.
éji, ê^agenouiUer, niederienieen 23,
7.
9rieux, berUhmt 362, 38. 368, 2.
, agréable, angen^i 328, 37.
sire, y^oi^ 20, 2. 98, 9. 148, 32.
igrétÊienty ArniehmUchkeit; esaer d'à.,
ible 74, 87. 141, 1; d'à., volontiers,
27. [198, 36. 262, 20. 321, 15.
tgréabley gefdUig, angeachm 90, 28.
igrement, herb 101, 33.
fy GrfaUeny FTuntcA 290, 44.
aiigement, Beliehen 29, 26.
fgraver, kràfikeH 845, 27.
ruit de ÎégUmtier, HagebuUe 75, 40.
^àbricarU daigtUUe^, Nodier 308, 10.
Augutt 897, 9.
Inlerj, 46, 8. 164, 20. 272, 7. 881, 4.
6f 22; aib-8 v. aip-s.
/oti, /rç^ic^ 264, 21.
f'f achel, aissel, aizd, oduiy dieaer,
26, 87. 184, 8.
; aidar v, ajudar.
engl'y englantina, églantier, églan-
e Boêe 207, 34. 889, 28. 407, 2.
le P églantier 61, 9.
on, iîaAer 110, 14.
gna, a, eau, Ì0r7i»e«, Watêtr, Thrà-
. 32, 25. 800, 17. 836, 36.
ach 52, 35.
unaire.
ayp-8, haip-8, qualité, moeurs, habi-
iuUe, Sitte, tíetoohnheit, Benehmen
125, 25. 208, 15. 817, 89. 376, 88.
ùr, hoâzen 5, 46. 129, 26.
rar.
aer-s, air, Ltrfl 52, 2. 289, 41.
Btaniére, qttalité. Art und Weise,
i 35, 12. 48, 7. 58. 1. 301, 84; /a-
18.
eissamen; aisi v. aissi, aizi-s.
in, BetrUhnisH 230, 12.
eÌ08amen; aÌHBel v, aicel.
387, 27, aisi 181, 39, ayssi 287,
K), 31. 33, ajrci 384, 32, eissi 10,
363, 10, aizi 26, 21, asi 8, 14,
), axi 298, 31, ausi 273, 31, ansi
%in»i, «od, 20; a. uae 363, 24; en
me, ebenso 25, 23 ; a*a. avan, enau,
t, wn nun an 89, 21. 185, 30; ici,
>.
aysso, ayso, aizo, eiïo, aso, ce,
2ià, 34. (v. gramm,)
aÌ880B, inquiet, bekûmmert 80, 1. 90, 37.
aita, «tim, 8o 87, 1. [542, 37.
aital-8, tel, tolch 25, 30. 44, 6 ; qudjue, manch
akan, nt, aytant, tanty autant, êo mk, so lange
26, 25. 45, 5. 164, 2. 279, 29; ab a., «Nwm-
tôt, aUbald 247, 29; d*a., en tant que, tnea-
fem 252, 11; a. ^uan mais, pha, je mekt
818, 11; cent, mil ai tans, cent, mille fois
autant 148, 87. 852, 7.
aitori-s V. j^atori-s; aitre v. autre; aizel r.
aicel; aiai v. aÎBsi. [21.
aizimen-8, lieu agréable, behagUeher Platz 55,
aizina, facilité, GeUgenheit 61, 21. 280, 40.
822, 35.
aizinar, ajr-, réfl. s'arranger, sieh eitsrichten
280, 28; demeurer, woknen 68, S. 89, 3.
aizir, aisir, arranger, zubereiten 270, 86. 306, 38 ;
pourvoir, versehen 46, 7. 803, 25; faeUiier, ge-
statten 141, 31 ; réfL s'arranger, sieh einriolien
162, 28; part, commode, bequem 141, 26.
ai2i-s,^ aim-8, demeure, Woknung 32, 5. 84, 35.
aizi-s, /. -ina, facile, leicht 208, 23.
aiziu-8, accommodant, yene^^ 148, 22 ; pourvu,
versehen 277, 13.
aizivar, accueillir, aufnehmen 149, 7.
aizo V, aisso.
^jauzir, ravir, erfreuen 139, 16.
ajostar,. -ustar, assembler, copuler, réunir, ver^
sammeki, verbinden, vereinen 61, 5. 125, 14.
228, 35. 231, 28. 235, 17. 300, 14.
a^uda, aide, HUIfe 97, 16.
ajadar, acy-, aj-, aidar, aider, hdfen, unter-
stutzen 3, 11. 61, 2. 161, 16. 184, 34. 881,
ajustai V, aiostar. [14. 893, 19.
ajntori-s, adj-, ait-, aide, BOlfe, ÙnterstiUzmig
8, 9. 29, 3. 55, 5. 94, 37. 228, 28. 408, 10.
aiut-z, aide, HiOfe 71, 17.
al, als, alz, autre, cuUre chose, ander, anderes
4, 30. 44, 28. 80, 7. 396, 29.
ala, aile, liiigel 52, 32. 175, 4.
Aladaiz v. Alazais.
Alaman-s, ant, allemand, deutsch, Deutseher
160, 1. 393, 7; n. dun ^ve 362, 40.
alamanda, amande, Jfandel 261, 34.
Alamanha, Allemaigne, Deutschkmd 38, 9.
alauza, alouette, Lerche 259, 36. [362, 38.
alavia, loin, kintoeg 107, 29.
Alazais, Aladaiz, Azalaiz, Adékàde, Adelheid,
7, 9. 94, 34. 120, 30. 234, 12.
alba, aube, Morgenroth 97, 8.
Albana, Albalonga 209, 7.
albegar v. albergar.
alberc-s, demeure, maison, Wohnung, Haus 101,
alberga, tente, ZeU 181, 10. [2. 238, 11.
albergaire, hôte, Wirth 43, 15.
albergaraen-s, maison, Haus 184, 80.
albergar, guar, jar, aberguar, albegar, jar,
elbergar, héberger, loger, beherbergen, her-
bergen 85, 23. 36, 3. 41, 4. 44, 9. 184, 31.
284, 15. 378, 11. 889, 5.
alberguada, demeure, Aufenthalt 265, 7. 284, 7.
alberguier-8, logetir, Wirth 803, 12. 389, 6.
albespi-8, aubépin, Weiszdom 97, 1.
443
GLOSSAIRE.
4U
albir, -res, aviSf opinimi, Meinung^ UrtheU79,
29. 86, 3. 134, 4. 192, 19. 279, 11; hénta-
tûm, Besinnen 257, 34. [277, 46.
albirar, réfl. aHmoffitier, denken, meifien 140, 3.
albom*s, aubiery HoUuiider 76, 2. 263, 15.
albre-8, wrbre. Saura 63, 16. 167, 21.
Alcanis, Aêcanius 209, 7.
alcant v. alquant.
alcavot-z, maquereau, Kuppler 306, 6.
alcn-s, alqu-s, algu-s, aucun, irgend ein 10, 3.
189, 34. 225, 23. 360, 42 ; plur. qudques-uns,
eirUge, manche 843, 24. 367, 39.
Aldebert, Adelbert 93, 35.
alegorar, tarder, zogem 386, 20.
alegramen, nt, ns, gaîment, fr'ôhlich, heiter 184,
28. 212, 26. 228, 12. 347, 19. [272, 30.
alegransa, -nça, ailégresse, Freude 164, 33.
alegrar, réjoìiir, freuen, erf retien 63, 14. 81,
29. 128, 28. [10. 382, 31.
alegratge, âge, j(ne, Freude, IamI 83, 18. 189,
alegre-8, gai, aUègre, froh, fròldich 77, 4. 84,
3. 122, 3.
alegretat-z, allégresse, Fr'ôhliehkeit 6, 23.
alegretz, allègre, fr'ôhlich 57, 15.
alegreza, joie, Freude 2:^5, 41.
alegrier-8, allégresse, Freude 93, 16. 158, 19.
alenar, souffler vers, anweheii 87, 38. [278, 40.
ale-8, halevne, Athem 98, 7. 16o, 19. 327, 47.
Alexandns, Alixandre, Aleissandre, Alexandre
69, 5. 160, 3. 210, 21.
alezerar, charmer, verlocken 294, 6.
alf6ran-8, cheval, Ross 31, 33.
algu-s V, alcn-8.
alhoTS, alhor, allor, alors, ailleurs, anderswo,
-wohin, anders 51, 19. 75, 26. 105, 10. 276,
aliamar, lier, fesseln 47, 15. [14. 383, 27.
alimen-s, Nahrung 860. 8.
alinrar, délivrer, enthinden 332, 9.
allor V, alhors.
almoijiier-8, ahnom-, /. iera, mendiant, Bettler
305, 1; aumônier, Âlmosenspender 38, 34.
alinosna, orna, aumône, Almosen 77, 6. 332,
28; pitié, Mitleid 6, 19.
alogar, lou^, dingen 190, 16.
alo^ar, loger, unterhringen 360, 18.
aloignar v. alonhar.
alongamen-s, délai, Hmziehen 297, 3.
aloDgar, allonger, verlëngem 314, 3.
alongui-8, retard, Aufsehub 265, 19.
alonhar, oignar, unhar, nenhar, éloigner, ent-
femen 29, 35. 56, 37. 182, 86. 333, 32.
alors V. alhors; als v. al. [47. 14, 14.
alquant, cant, qtielques-uns , eimge 6, 14. 9,
alques, un peu, etwas, ein wenig 148, 22.
alqu-8 t». alcu-s; ait- cf. aut-.
aliicar, allumer, anziinden 185^ 31.
alumnar, allumer, anziinden 5, 13. 362, 22.
al unhar, -nenhar v. alonhar ; alz v. al ; am v. ab.
ama, hameçon, Hamen 47, 10.
araaire, aim-, amante Liebender, lAebhaher 49,
20. 153, 8. 819, 17.
aroairitz, amante, Liebende 263, 23.
amanar v. amenar.
ainan-s, amant, Liebender, -e.
aniar, aymar 317, 84, aimer, lieben; a. ntis,
liorziehen 123, 24.
amaribot-z, amer, bitter, verletzend 78, 7.
amar-s, amer, bitter 66, 12. 300^ 26.
aroassamen-s, amas, AnkSufwng 21% 28.
amassar, ramasser, rassembler, anhàufén, mr-
sammeki 76, 4. 148, 1. 185, 82.
amb, ambe v, ab; ambas v. ama.
ambedoi, uy, amdni, andui, abdoi, tous deux,
beide (v. gramm,).
amblar, an-, ambler, aUer h ramble, gehen (m
Schritt) 241, 11. 384, 15.
ambra, ambre. Ambra 859, 46.
amenar, -anar. amener, herbeifShren, -hrinstn,
mitnehmen 85, 28. 48, 6. 846| 89. 354, 8;
citer, anfuhren 188, 39. [mes-L
amenda v, esmenda; amendement i^. esmenda-
amenozir, s^ amoindrir , in 8tûeke xetfoBeit
178, 28.
amermar, diminuer, t}ermindem 115, 14; «^
287, 36. 344, 8.
amezurat-z, mesuré, gemàszigt 82, 86.
amic-s, ig-8, icx, ix, is, ami, FSréund, Gdi^
ter 2, 16. 4, 33. 12, 48. 32, 2. 41, 18. 824,
14. 355, 24. [858, i
amiga, amia , amie, Freunditi, Oelieèie 87, 82.
amigablamen, amicalement, JreundUeh 287, 8&
amînistrar, fournir, verechaffen 228, 11* 8S1,
11. 337, 38.
amirat-z, ran-z, émir 81, 14. 104, 16.
amistat-z, amitié, amour, Freundiehaft, Uét
51, 9. 79, 10. 249, 23.
amon, en haut, hinauf aufwârts 22, 38. 800, 19.
amonestamen-s, adm(mition,Ermahnuttg22b, 12.
amonestar, avertir, ermahnen 225, 15.
amoravitz, more, schwarz 31, 33.
amoros, amoureux, amical, ama/iU, lièUiA,
liebreieh, liebend, verliebt 60, 33. 84, 26.
107, 28. 128, 32.
amorozament, amicalement, liebreieh 151, i^.
amor-s, amour, Lidte, LAebsehaft,
amorsar, agacer, reizen 33, 6.
amosir, s'éteindre, erloschen 6, 6.
amparansa, sauvegarde, Schutz 852, 10.
amparar, protéger, bescJifUzen 116, 6. 222, 12 î
prohiber, fíerhindem 133, 13.
ampla-s, ample, weit, breil 175, 14. 261, 1^
ams,/. ambas, tous deux, beide 28, 14. 66, & 161<
an V. ab. [14. 230, 80.
anar, annar, enar, aller, gehen, ver^eta, ^
gehen 17, 81; avec le part», avec fi»/*-»
avec rinjin. et per; n'a., vergehen 847, l»
s'en a., weggehen 23, 20; appartenir, ŷ^
ren 893, 12; a. sus, se lever, aufstehen.
anayssi v. enaîssî; anb- ef amb-.
anbladnra, amble, Passgang 260, 84.
anc, hanc 3, 33. 289, 30, onques 81, \%3^
mais, je, nie 81, 2.
anca, hanche, Hiifte 261, 37. 263, 26.
anca nuit, enca nuh, cette nuit, diète Î^^
41, 83. 247, 20.
ancar, ara, aras, encar, ara, aras, enqaar, ^>
GLOSSAIRE.
446
juera, ara, angêra, enguera, encore,
noch, firner 10, 11. 20, 4. 26, 6.
36, 22. 43, 25. 101, 18. 102, 20.
. 192, 27. 199, 9. 226, 2. 231, 20.
; même^ êelbet 338, 29; qtuAque, ob-
!95, 25.
e, aviÊirU que, bevor 9, 29.
rvaniej Magd 18, 9.
aneêtrt, Vorfahr 393, 17.
ncian-s, ancien, ak 38, 34. 44, 11. 59,
', 17.
-ai, jamaiê, je, nie 54, 10.
jourB, imtner 99, 19. 156, 34.
inta; andui r. ambedui.
à canardf Bnien-, 110, 11.
meau, Bing 41, 35. 255, 36. 267, 11.
'phmse 80, 34. 158, 27.
ngilB, angiols, agels, ange, Engel 17,
122, 2. 403, 12. 404, 5.
ancar.
-^eus, Anjou 30, 12. 34, 4. 62, 16.
-111-8, Angevinf Bewohner von Anjou
114, 5.
, engoysos, pénible, qu€UvoU 122, 15.
preêâé, bedrUngt, eifrig 199, 2. 245,
igneau^ Lamm 202, 28. [32.
arma; ann- c/. an-.
s, annuellement, jàJirlich 209, 29.
wnUversaire, jâhrlicheê Fest 234, 4.
ffnuUer, Nacht werden 182, 1.
nommer, benennen 387, 14.
I, anomal 367, 20.
-era r. ancar.
s, an, cmn^, Jahr 5, 37. 39, 27.
opant, auparavant, vor, vorher, eher
; a. que, bevor 28, 24; mais, êondem
29, 23. 236, 29; qu*a., idem 28, 29.
ssi.
ba, annta, onta, honte, Schatide, Be-
ung 27, 4. 55, 36. 123, 19. 201, 8.
[30.
n dernier, vorige» Jahr 135, 20. 2()9,
;, -critx, anteehriêt 142, 12. 408, 5.
iz, -is, antique, ancien, ait 4, 34. 34,
6. 95, 20. 381, 36. 393, 20.
1, iuUidotaire, Sammlung von Oegen-
MZ, 35. [31. 361, 45.
911, -nt, andeiinement, vor Altéré 354,
cnteux, Schande bringend 150, 14.
t08, honteux, besehàmt, schimpflich
iiitre. [290, 24. 321, 36.
ann-, annoticer, rerkunden 14, 6. 42.
s; an-z r. ans. [337, 39.
abondance, sa^lsf action, LeberflusZf
igung 332, 32. 352, 9.
?-, abonder, in Ueberjiusz sein, iiber-
165, 5. 352, 8; aider, profiter, hel-
txen 51, 22. 54, 16; mjfire, ausrei-
>7, 4; part, riche, reich Ì271, 21.
zondos, abondant, reich 345, 21. 377,
n, Abundus 132, 10. [9.
, à temps, ziir rechien Zeit 167, 3;
tant, jetzt 9, 2.
aorar r. azorar.
aordenamen-s, ordonnance, Anordnung 324, 24.
ap r. ab.
apagnar, jar, apaiser, beruhigen 224, 7; con-
tenter, lefriedigen 376, 26.
apanar, nourrir, emâhren 147, 3,
aparelhar, eillar, eUar, api>arelhar, ellar, ar-
ranger, préparer, pourvoir, bereiten, bereit'
halten, ausHisten 10, 31. 175, 11. 187, 37.
207, a 244, 2. 303, 18.
aparer, app-, apparaître, se montrer, erschei-
nen, sieh zeigen 6, 44. 73, 19. 214, 19. 229,
22. 254, 2.
apart, séparé, abgesondert 228, 21.
apedir, convoiter, begehren 102, 4.
apelar, llar, appelar, Uar, appeler, nommer,
nenfien, rufen 2, 10. 4, 24. 9, 16. 22, 29.
25, 14. 367, 40; berufen 348, 8; accuser,
aiùclagen 167, 2; a. de gatghe, demander
compte, ZUT Èechenschaft sieÀksn 393, 5; réfi.
se plaindre, sich beklagen 394, 29.
apellamen-8, appellation, Berufung 325, 11.
apellatio-8, appellation, Berufung 348, 8.
apenas, h peine, kaum, mit M4he 106, 10.
341, 29. 383, 27.
apendre, appartenir, geh^en 186, 2.
apensat-z, préoccupé, nachdenJdich 216, 26.
aperce bre, ceber, sabre, apercevoir, aviser,
wahmehmen, bemerken 119, 9. 322, 29.
374, A', partie, klug, besonn^ 214, 8.
apercenbudainens, avec intelligence, verstàndig
212, 1.
aperdonar, pardonner, verzeihen 364, 16.
apertener, appartenir, gehôren 43, 6. 100, 16.
151, 1. 295, 4. 333, 1. [31. 229, 44.
apert-z, apcrs, dair, évident, klar, offenbar 37,
aplanar, aplanir, ebnen 61, 11.
apUcador, app-, ojra, à employer, zu verwen-
den 387, 37. 388, 25. 389, 12.
apobolar, peupler, bevoOcem 387, 5.
apodcrar, soumettre, bezunngen 104,36.283,27.
apojar, appuyer, stittzen 33, 17.
aportar, apporter, bringen 17, 14. 25, 15. 233,
21; mit sich bringen 101, 23.
apostiza, composition, Zusammensetzung 191, 20.
apostoli-s, pape, Papst 285, 3.
apostol-s, apôtre, Apostel 9, 23. 229, 15.
app- c/. ap-.
appariar, Uer, verbinden 188, 8.
apregar, prier, bitten 252, 18.
aprendre, apendre, apenre, apprendre, instruire,
h'ôrefi, lemen 16, 40. 27, 25. 39, 20. 66, 28.
236, 8; partie, après, apris, instruit, hundig
41, 10. 90, 20. 158, 38; ben, mal a., wohl,
schlechi erzogen 85, 25. 144, 1.
apreondar, approfondir, ergrUnden 88, 22.
après, après, nach, nachher, dann 8, 27. 9, 44.
229, 9; en a. 33, 9. 258, 48.
apresonar, apreyssonar, emprisonner, einker-
kern 391, 7. 14.
aprestar, préparer, bereiten 10, 30. [43.
aprîvadar, apprivoiser, vertrauUch machen 175»
aproar, approuver, bewàhren 362, 31.
447
GLOSSAIRE.
44g
aprofîechar. profiter^ niiizen 336, 36.
aprop, ob, aprèt^ tiachy nàehst 2, 6. 178, 16.
328, 32; à coté, daneben 2, 13; en a., en-
mife, darauf 178, 19. [39.
apropchaire, qui ê^approche, der siek naht 33,
apropchar, se, i*approcher, sich nHÂem 176.
20; part, près, nahe 32, 1.
apte-8, apte, passend 361, 3.
aqael, ell, eu, ce, celui, jener, derjenige, (1er
4, 43. 9, 42. 11, 27. 14, 32.
aquerre, obtenir, erkmgen 391, 26.
aquest, ha-, ce, celui, dieser 7, 27. 389, 22.
aqueu v. aquel.
aqui, là, dort, hiôr 10, 38. 107, 16; là ok,
dorthin ico 365, 2; darin VÎT, 87; per a.
6, 13; après, enetiite, hierauf, da; d*a..
idem 8, 27 ; d'à. en lai, fartam, 196, 6.
aquo V. aco.
ar, ara, aras, er, era, eras. ers, maimt&nant,
jetzt, nwn 23, 88. 30, 6. 28. 31, 7. 84, 40.
38, 29. 60, 16. 80, 8. 182, 1.
arabit-z, cheval arabe, arabiêokes Roêê 82, 14*
araire, charrue, Pflug 58, 8. 801, 36.
arasonar, indiquer, anzeigen 388, 20.
arbalestier-8, arbalétrier, ArmbruetêchUtze 110,
arca, coffre, Kiste 103, 18. 807, 23. [2.
arcangei-s, archangCf Erzengel 352,30.
arcelar, pHer, sich biegen 84, 18.
arcliier-8 v. arqîer-s.
arcive«qiiat-z, archevêché, Erzbisthum 392, 85.
arcivesque-s, archevêque, Erzhischof 210, 81.
arc-8, arr^ arcade, Bogen 42, 12. 76. 2. [21.
ardalho-H, ofrdiUon, Dom in der SchnaUe 132,
ardidament, hardvnent, Mhn 846, 34. [20.
ardimen-s, hardiesse, Muth 27, 5. 82. 84. 107,
ardit-z, hardi, kûhn 7, 1. 81, 36.
ardit-z, hardiesse, Muth 144, 9. [44.
ardor-B, ardeur, Gluth 117, 18. 118, 25. 276,
ardre, brûler, enflammer, brennen, verbrennen,
verzehren 47, 13. 136, 20. 209, 86. 286, 45.
357, 37 ; part, ardon, nt, ns, brenuend 7, 3.
40, IS; avide, begierig 311, 15.
arengar, arregar, arranger, ordnen, mAcn 63,
17. 399, 35.
arestanear, se, s^arrêter, stehen hleiben 877, 19.
argen-s, argent, Silber, Oeld 6, 42. 88, 30.
arfi^s, Argus 328, 11.
arlot-z, rtbaud, Landstrelcher 307, 4.
arma, anma, âme, Seele 6, 4. 29. 228, 32.
armada, drmée 398, 29.
armar, armer, waffnen 22, 12. 184, 9.
armas, armes, Wafen 182, 8 ; Wappen 859, 6 ;
ome d'à., gendarme 391, 30.
Amant-z, Arnaud, Arnold 186, 3.
âmes, harnois, équipage, JRilstung, Ausriistung
Î43, 16. 311, 21. 856, 20.
arpa, harpe, Harfe 292, 31. [19. 293, 5.
arqier-s, archier-s, archer, BogenschUtze 156,
arrabar, arracher, ausreiszen 328, 31.
arreenso ^ a reenso ; arregar v. arengar.
arreira, arrière, arrière, zurUck 93, 24. 404, 3.
arrenc-s, ligne, Reihe 126, 34.
arribar, arriver, landen 211, 9.
arroqnar, jeter des pierres, mit Steime n tpêffen
arrozar, arroser, benetzen 828, 24. [179, l
arso-s, arsso-8, arçon, SaHeUiug 182, 20. 344,
22. 262, 3 ; archet, Fiedelhogèn 80, 19,
arsnra, ardeur, OhUh 387, 28.
arteHi-s, orteil, Zehe 268, 29.
artes, artésien, artesisch 114, 24.
artiiici-s, artifice, Kwnstgriff 209, 2.
artillos, artificieux, Ustig 80, 10.
art-z, €wt, artifice, Kunst, Kunst^ff 64, 81.
arvezatz, propre, sauber 356, 17. [67, 36.
arvol-z, arvol-8, arcade. Hotte 86, 9. 48, 11.
as V. a; as- cf. ass-, az-.
asabentar, instruire, zu wissen iinm 181, 34.
asaguar, puiser, schtpfen 876, 24.
asaatar, asaltar, attaquer, angreifén 181, Sk
asclar, fenâ/re, spaUen 161, 9. [188, 85.
asegoramen-s, assitrance, SieherheU 892, 28.
aseni-s, cCâne, 9om Esel 60, 18.
asi V. aissi; asier-s v. acier-sj aso v. aisBO.
asomar, détruire, aufreiben 132, 26.
aspis, aspie, Natter S27, 8.
aspramen, âprement, rauh 386, 9.
aspredat-E, rudesse, Hauhkeit 231, 28.
aspre-s, âpre, rauh 289, 82.
assa = a sa 3, 46; assaber »= a aaber, m ««h
c^est'à'dire, das heiszi 841, 4.
assaoiamen-s, rasseuiemem, Oen€ge 212, KX
assai-s, essai-s, essai, effort, BenMMng, à»r
strengung 73, 16. 121, 16. 127, 2a
assajar, asajar, gar, essajar, es-, ewojfir, «r-
suchen 28, 25. 86, 24. 141, 41. 1«8, 8fi.
220, 13. 259, 7. 270, 4. 297, 81 ; ptfrtk.
éprouvé, erprobt 188, 84. [2. 819, 11
assalhir, aîllir, assaiUir, angreifen 106, 8.248.
assatgar, surprendre, iiherrasthen 97, 27.
assatz, az, assez, beaueoup, gesmg, sthr, sid
5, 15. 10, 42. 36, 4. 221, 38.
assaut-z, ttssaut, Angriff 112, 37. 810, 16.
assazat-z, rassasié, woÎdhabend 187, 31.
assedat-z, avide, gierig 335, 4.
assegturar, as-, assurer, garantir, rmutênf,
sichem, sicher steUen, versi^em 60, 86. M,
34. 228, 2. 361, 14. 392, 13.
assemblar, as-, assembler, rapprocher, iwrw »
meln, gleich machen 136, 9. 840, 29,
assenar, réfi, «''apercevoir, erhemnetu 87, 8.
assenhadamen, sensément, verstàndig 2S9» 2.
assetjamen-s, assise, Belagerung 210, 7.
assetjar, gar, asetjar, tar, acetar, euseoir, fU'
cer, assiéger, setzen, bdagem 109, 20. 188,
18. 159, 81. 361, 21. 886, 24. 404, 2.
assezer, as-, asseoir, setzen 216, 22. 129, H»
assier-s v. acier-s.
assire, as-, ac-, asseoir, plaeer, setzen, mi/tiitr
gen 9, 14. 41, 15. 48, 27. 68, 28. 91, 2.
102, 3. 289, 35; fesUetzen 269, 24; «uf^fcr,
belagem 237, 25 ; mal assis, mal tourné 142,4.
assolassar, conforter, beruhigen 262, 80.
asta, pique, lance, Spitze, Lanxe 88, 17. 263,
astelar, briser, brechen 34, 14. [2i
astella, tronçon, Klotz, Tmmm 172, 8.
astrat-z, destiné, beschieden 277, 9.
QLOSSAIK&
460
litrCy destin, Stem, Schicksai 82, 36.
7. 375, 85.
heureux, gliieklieh 50, 4.
adoucir, ffers'ôhnen 835, 32.
ynia, retarder, chagriner, verziigeni.
nem 68, 4. 331. 31.
, plaire, gefaUen, belieben 48, 29. 245,
[1. 271, 10.
ataigner, convetur, ttemen 87, 27. 216,
attendre, faire attention, tenir, erwar-
wien, achien, beaehten, halten 4, 26.
45, 32. 51. 6. 56, 1. 83, 23. 252,
l, 2; se diriger, sich wenden 183, 9.
autretal-s.
pourvoir, verse^hen 187, 34.
w ordre, naeh der Beihe 868, 17.
tiirer, conduire, an sich neken, fiih-
2. 142, 34; r^. s'approcher, sich
119, 18.
%ttractMn, Amiehung 61, 18.
ière, ruehwàrts 283, 18. [10.
•zag, certaimenwwt, sicher 106, 5. 249,
stmen, modérément, maszvoU 335, 39.
tempérer, mildem 321, 31.
trancher, zerreiszen 379, 5.
it-, de même, ebenso 27, 11. 173, 24.
[49, 19. 301, 29.
autant, de même, ebensouiel, ebenso
krestal v, autretal-s. [41.
rouver, finden 169, 35. 181, 11. 255,
, 8^ appuyer, sich sliltzen 119, 18. 146,
, 16. 17 ; 8*atiira, U est sûr, es steht
18; trans. appuyer 202, 33.
n, NothwendigkeU 138, 7. 267, 18.
n, évidemment, offen 14, 42.
Gans 303, 27.
}er, erheben 6, 16.
aussir, atisire, tuer, t'òdten 5, 30.
236, 42. 237, 17. 328, 22.
itUeur, témoin, garant, SekrifisteUer,
mann 27. 1. 2t)8, 29.
azir; aumplir v. azimplir.
8, EUe 82, 19. 169, 33.
, honte, Schande 22, 1. 184, 5.
Honorer, honnir, entehren, schdmden,
103, 6. 128, 29. 801, 24; part ehr-
nta. [los 120. 12.
chanson cPun pâtre éCoies, êfënse-
d 870, 8.
soi^fie, Luft 48, 20.
jriser, beg&nstigen 76, 12.
ml, Luft, Wind 89, la
*Me, Ohr 207, 24. 226, 14.
Orange 64, 12. 1 164, 7.
froi, gddene Verbrànmng 84, 27.
orijkmme, Pahne 33, 82.
erte, munter, leicht 108, 26.
, couvert éPoripeauœ, Jlitierbehangen
air. [179, 25.
HUe, Ohr 82, 29.
fer, leicht, icindig 32, 8.
, or, GM 6, 12. 75, 6. 183, 4.
2-.
ausbèrc-s, ce, haubert, Hamisch 31, 11. 183, 6,
ausi V, aissi ; ausire, auwir ». aacire. [244, io!
au880r-8, plus haut, kôher, 187, 8. 282, 39.
331, 17.
austor-s, autour, Habicht 110, 11. 130, 25.
autar-s, altar-s, autel, Afáar 24, 8. 320, 29.
auteza, ait-, altesa, hauteur, H'ôhe 230, 35.
231, 5. 297, 87.
autoros, accusateur, Ankl&ger 375, 4.
autrage v. outratge.
autramen, nt, ns, autrement, auf andreWmse
sonst 211, 4. 360, 24. 362, 41.
autre, altre, aitre, autra, autre, ander 1, 10.
2, 13. 297, 20; nos, tos a., nous, vous 187, 9.
autrejar, egar, eyar, eghar, octroyer, accorder,
permettre, donner, asiturer, promettre, be-
vtilligen, einrûumen, hingeben, schenken, ver-
sichem, versprechen 18, 7. 66, 9. 113, 3.
145, 3. 235, 37. 340, 6. 353, 1. 392, 33.
autressi v. atressi.
autretal-8, ait-, at-, altrostal, at-, atertal, le
même, tel, ainsi, ebensoleh, ebenso 53, 27.
58, 6. 181, 15. 225, 1. 244, 25. 277, 28.
autrier. Ta., VatUre jour, jOngst, neulioh 28,
2. 57, 2. 127, 38. 309, 6.
autrui, fui est éPautrui, eines andem 83, 13.
aut-z, alt-8, haut-z, /«tu, hoch, laut 87, 21.
204, 7. 298, 28; en a., hoch 64, 14; atrf!
310, 14; d*aut, von hoch herab 68, 22.
auvir V. auzir.
auzar, ausar, oser, usagen 8, 20. 90, 13. 249, 24.
auzart-z, hardi, kiikn 262, 21.
auzelar, chasser auot oiseaux, Vogel jagen 176,
auzelet-z, oiselet, Voglein 63, 12. [10.
auzello-8, idem G, 13. 97, 10.
auial-8, ausel-8, pi. auzil 6, 28, oiseau, Vogel
34, la 55, 27.
auzir, au8-, aud-, auv-, hanv-, aurir, entendre,
h^en 1, 23. 11, 85. 20, 17. 23, 26. 377, 11.
389, 27; auzen, à Coyant de, ver den Okren
von 39, 9.
aval, avalh, avayl, là-bas, en-bas, hinab, unien
6, 14, 97, 10. 800, 17. 883, 16.
avan, nt, avant, devant, auparavant, vor, vor-
her, vorwàrtê, vam 16, 33. 103, 13. 175, 7.
324, 29; a. de, avant, vor 180, 80; en a,,
désormais, maintenant, fortan, nun 18, 8.
avangelis, -ista v. evan-. [404, 20.
avans, auparavant, vorher 368, 21.
avansar, avancer, pousser, fàrdem, antreiben
365, 35. 889, 80.
avantagge, avantage, Vortheil 859, 26.
avareza, -icia, avarice, Geiz, Habsucht 6, 22.
229, 9. 814, 31.
ayar-8, avare, geieig, habsUchtig 142, 8.
avajl V. aral.
avenidor, futur, kUnftig 96, 40. 826, 6.
avenir, arriver, parvenir, venir, gdangen, kom-
men, geschehen 51, 31. 117, 11. 179, 28.
242, 20; impers, es trigt sich, muse 59, 34.
aven-s, avent, Advent 212, 2. £248, 28. 267, 4.
aventvra, aventure, hasard, bonheur, Zufoll,
gut Gliick, GlUck, Abenteuer 50, 27. 59, 10.
451
GLOSSAIRE.
452
120, 7. 314, 13. 337, 43; bona, mala a.,
bonheur, malheur 75, 10. 116, 18; fo a.,
arriva par hasard, geschah zufHUig 385, 48.
aventuramen-8, aventure, Abeiiteuer 211, 17.
aventurat-z, heureux, glueklich 355, 12.
aver, haver, avoir, tenir, hahen, halten 2(>r),
33; aver per 174, 11; sert à désigner le
passé (av, le partie.) et le futur (av. Vinjin.
ou Vinfin, et 2k); î a, a, es gibt, ist 6, 7; a,
// y a, es ist her 5, 37; ben aja, wM er-
gehe es 27, 17; noy a mas, il ne reste
autre chose, es lieibt niehts ilbrig 375, 27.
aver-8, avoir, Besitz, Habe 4, 16. 187, 34.
aversier-s, adversaire, Oegner 189, 14.
avescal-s, épiscopal, biseh'á/lich d5, 3.
avescat-z, -quatz, évêché, Bisthum 357, 3. 12.
avespral-s, soir, Abend 180, 30. [392, H6.
avesprar, faire soir, dàmmem 181, 25.
avesques, avisque v. evesque-s.
avia, aïeule, Oroszmutfer 293, 34.
avilar, avilir, sich emiedrigen 5, 38.
avilir, idem 294, 24.
avinen-8, avenant, convenable, passend, nett
111, 7. 121, 11; d'à., convenablement, auf
passende Weise 76, 25. 281, 11.
avinensa, complaisance, OefâUigkeit 306, 5.
avi-8, aïeul, Groszvater, FaiýoAr 293, 34. 363, 16.
avis, Meinuvg, es a., es scheint 93, 17, 394, 3.
avizar, remarquer, wahmehmen 357, 38.
avocada, protectrice, Advocatin 365, 8.
avoleza, sa, méchanceté, Schlechtigheit 113,20.
193, 9. [123, 12.
avol-8, lâche, méchant, feige, schlecht 60, 13.
avondar v, aoDdar ; avori v. evori ; axi v. aissi.
ay V. ai; ay- v. ai-; a^mar v. amar; a^dar
ayze, aise, Behaglichkett 342, 8. [v. ajadar.
Azalaiz v. Alazais.
azamortar, amortir, lioschen 260, 1.
azautar, se, se charmer, entzUckt sein 27, 13.
66, 29. 130, 31.
azauteza, gracieuseté, gefalliges Wesen 322, 2.
azant-z, ad-, as-, gracieux, agréable, conve-
noble, nett, genehm, passend, anmuthig 88,
29. 213, 18. 215, 15. 241, 12. 353, 16.
azaat-z, grâce, Anmuth 162, 25.
azautia, gentillesse, Artigkeit 358, 32.
azegar, associer, gesellen 65, 5.
aze-8, âne, JSsel 185, 10.
azesc, amorce, Kôder 341, 31.
Aziman-s, aimant, Magnet 118, 29.
azimplir, ad-, aemplir, adumplir, aumplir,
adymplir, rempUr, accomplir, erfUUen, vol-
lenden 9, 27. 24, 4. 25, 2. 46, 6. 302, 13.
326, 9.
azirar, ad-, airar, haïr, irriter, haszen, erzitr-
nen 13, 3. 23, 23. 69, 30. 106, 20. 225, 27.
374, 19; r^ ziimen 219, 24.
aziros, irrité, erzUmt 195, 5.
azondos v, aondos.
azorar, ad-, a-, adorer, anbeten 29, 2. 42, 22.
170, 35. 228, 4.
azomar. ad-, orner, sehmticken 3, 26. 846, 22.
babtisme v. bapti^me.
babtisteri, baptême, Taufe 26, 31.
babtizar, baptiser, taufen 19, 14.
bachalar, bacballier, l>achelier, jeune hmmt,
junger Mann 22, 27. 107, 84. 896, 80.
bada, atteiUe, Erteartung 284, 21 ; en b., m
vain, umsonst, um niehts 302, 38.
badaihar, bâiller, gâhnen 170, 16.
badar, attendre, languir, warten, M^modUoi
58, 20. 59, 19.
badatge, folle attente, Harren 170, 3a
badia-s, /ott, thJòricht 148, 7.
badoc-s, idem 180, 25.
bafa, botirde, Luge 372, 33.
bagassier-s, débau4:hé, Hurer 304, 26.
bag-8 t'. bai-s. [228, Si
banar, livrer, donner, ûbergeben, geben 41, 86.
baile-s, bay-, baylon-s, bailli, Amtmann SO^
5. 346, 13. 374, 21.
bailia, bay-, ptiissance, Macht, Gewalt 57, 2&
129, 17. 331, 1. 364, 13.
bailieu-s, bailli, Amtmann 338, 9.
bai-s, bag-s, bai, heUbravn 31, 10. 74, 9. 106,
bais, biùser, Kuss 46, 7. 235, 26. [i7.
baisar v. baizar.
baissar, bayssar, bayshar, baisser ^ abaÌMStr^
emiedrigen, herablassen, beugen 76, 28. 106.
20. 239, 31. 330, 32. 859, 5; se baisser,
sinken 204, 29.
baizar, bais-, bays-, bajar, bay-, baisetf ieium
20, 18. 29, 6. 43, 10. 329, 11. 406, )M;
subsL Kuss 234, 39. 267, 21.
balada, baUade, Tandied 239, 17.
balagtz, diamant 359, 34.
balansa, agitation, doute, Sehwanieti, £^
wissheit 51, 23. 143, 27.
balar, bail-, danser, tanzen 80, 2a 107, 3L
292, 22; sauter, zappein 384, 37.
balaresc, ballade, Tanzlied 80, 24.
balb-s, bègue, stammelnd 181, 29.
balcoD, Balcon 233, 29.
balena, baleine, WaUfisch 378, 10.
balesta, batiste, Wurfmasehine 181, 86.
balestier-s, bail-, arbalétrier, ArmbruttsekBtit
ballar v. balar. [807, 7. 81ft l
balma, grotte, Eohle 190, 1.
bal-s, sorte de ballade, Tamlied 872, &
banastel'Z (l bavastel-z), marionneite 292» li
banc-s, bam, Bank 37, S, 108, la 289, Sa
bandier-8, sergent, Hàschêr 306, 9. [9t
bando-8, a bando, sans réserve, HUkkaiUcê 11&
baneira, -ieira, bannière, Fahnt 180, 2LMì
banbar,
banh
banir,
baptisme, babt-, baptême, Taïuft 25, 88. SSi ,
bar, baro-8, homme, seigneur, banm, Jfi"^
Herr, Baron SI, 19, S2, 11. 106, 88. ÎÈλ
Bar, Bari 124, 9 ; bar- cf, barr-. ^^
baralha, trouble, dispute, Verwirrung, Art*
135, 23. 337, 1.
barata, perfidie, TreulosigkeU 197, 29.
barataire, trompeur, BetrOger 382, 16.
1
leira, -leira, bannière, Iwine 180, 2Lw,
ibar, baigner, baden 123, 14. 129, 41. 0^
ih-s, bain, Bad 313, 19. pL
dr, bann-, bannir, verbannen 391, 28i ÌP'^i ;
GLOSSAIRE.
454
gagner ^ gewinnen 109, 21.
i. propref 31, 13.
(indéeLV, ^Mf ^'àUe 6, 4L
tromperie^ fraude^ Betrug^ Schleehtig-
»9, 24. 365, 26.
%rbe, Bart 40, Í). 340, 4.
, barlm^ hàrtig 42, 26.
museau, Schnauze 309, 32.
L-B, imberbe, unbàrtig 34, 6.
, 6aròu, bàrtig 42, 19.
i, eommeree, Handel 129, 25. [95,35.
KtbUantduJaubourg, Vorstadtbetpohner,
, noblesse^ Adel 198, 3.
, noblesse, Adel 35, 9.
bar.
irre, Biegel 34, 2.
b-a, regrattier, Tr'ôdler 308, 21.
bouteille, Flasche 388, 30.
bar-, ôorrii^c 179, 32. 181, 32.
en-8, piUage, Pliinderung 184, 38.
bari-8, rempart, BoUwerk 160, 16.
. 280, 13.
mmaiUes, Gestrûpp 328, 40.
% 6/Wer, ifeA/ beutdn 188, 2.
vi/, <»«f, niedrig, leise, herab, unten
. 82, 21. 147, 23. 278, 18. 322, 30;
en bas, unten «^98, 16.
ispute, Streii 323, 16.
baume, Balsam 327, 9.
18, en b€u, Hef, leise 184, 14.
toineau, Sperling 2'), 27.
petit, iclein 213, 15.
;, bâtard, /alseh, uneeht 78, 7.
-8, bâtiment, Oebàude, Haus 184, 9.
. 309, 28.
bestir, bâtir, former, créer, établir,
neer, composer, bauen, bilden, sehqfeìi,
lalten, beginnen 6, 2. 32, 32. 39, 29.
0. 227, 14. 253, 17. 297, 31. 321, 1.
•z, bâtonnet, St'àckchen 175, 41.
bâton. Stock 101, 40. 204, 18.
ailla, ala. combat, bataille, Kampf,
8, 19. 31, 29; b. rendre, se défendre,
rOuben 173, 28.
combattre, kàmpfen 337, 14. 364, 1.
-8, disputeur, strextsilchtig 35, 16.
hatteur, Schlâger 192, 16.
baptiser, nommer, taufen, nennen 66,
3, 41. 262, 15.
baUement, Schlagen, Schlag 177, 29.
Utre, schlagen 110, 8, 183, 5; intr.
1; tourmenter, qiUUen 169, 17.
K Valides. [33, 43. 159, 18. 332,22.
, hardiesse, joie, KUhnheit, Freude
MiitBÎos V. bauz-.
iordi, fier, joyeux, kiihn, stolz, fr'ôh-
', 2. 183, 18. 184, 28. [143, 8. 165, 22.
sia, tromperie, Betrug 20, 15. 84, 19.
Im&US-, trompeur, betrUgerisch 22lò, 21 .
8, marionnette 278, 31. [227, 8. 33ô, 8.
bamrd, Sehwàtzer 179, 23.
>ai-; bayar, baysar v. baizar.
basilie, BasUisk 158, 11.
be, ben, bien, beaucoup, gut, wofd, sehr 2,20.
6, 29. 25, 36, 41, 5; lo be ma, de grand
matin, am frOhen Morgen 4, 28; ben lea,
peut-être, vielleicht 221, 17; be-be, soit-soit,
es mag nun - oder 47, 25.
bec-8, bec, Schnabel 130, 13. 131, 28. 328, 24.
bedoînar, deviner, wahrsagen 60, 26.
beguina, béguine 302, 1.
beul-s V. bel-8; belaire, compar. de bel-s.
belaraen, bellemeiU, doucement, sehàn, sanft 92,
23. 188, 7. [240, 42. 332, 1(\
beleza, bell-, belecha, beauU, Schonheit 72, 28.
belb-8 r. bel-s; bellazers, compar, de bel-s.
bel-s, bel-z, beill-s, belb-s, beau, cher, (agréable,
schon, lieb, angenehm 5, 11. 60, 16. 87, 38.
97, 9. 262, 35. 289, 34.
beltat-z V. beutat-z.
ben V. be; benanansa v. benenansa.
benanans, heureux, glucklich 150, 12.
benaurat-z, benahorat-z, bienheureux, gesegnet
300, 32. 846, 16.
bcnda, bandeau, Kopfbiitde der IVauen 71, 4.
bendig-z, éloae. Lob 180, 9.
beudir, benedir v. benezir.
benedictio-s, bénédiction, Segen 323, 27.
Beneih-8, Benoit, Benedict 225, 11. [29.
benenansa, -anansa, bonheur, Û'/Ocjb 51, 14. 187,
benestan-s, convenable, bien fait, anstàndig,
7iett, hiibsch 92, 30. 149, 7. 281, 39.
benestansa, bien-être, Wohlbefinden 248, 4.
benestar-s, bien-être, convenance, Wohlbefinden,
Schicklichkeit 90, 27. 99, 22. 278, 4.
benezir, -dir, bendir, bénir, segnen 143, 1. 264,
10. 272, 35. 283, 23. 378, 3.
benfait-z, bimrfait, Wohlthat 103, 26.
benignamens, bénignement, giUig 301, 12.
benigne-s, bénin, giltig 229, 19. 348, 33.
benignitat-z, bonté, Qitte 348, 9.
ben-8 V. be-s; benvolensa v. beyolensa.
bera, bière, Bahre 318, 33.
berbitz, brebis, Sehaf 197, 8.
bercar, rompre, breciien 287, 1.
berge-8 v. verge-e.
bergiera, bergère, Schàferin 39, 18.
Bergonho-s, oignon, Vergonybos, Bourguignon,
Burgunder 31, 23. 114, 18. 390, 28.
beritat-z v. Tertat-z.
berretier-8, bonnetier, Kappenmacher 308, 23.
berta, tromperie, Betrug 3Ô8, 25.
be-s, ben-s, bien, richesse, fortune, avantage,
vertu. Ont, Outes, Olûck, Nutzen, Tugend
3, 43. 4, 15. 22, 6. 47, 23. 54, 15. 242, 28.
340, 37 ; en ben, bien 60, 26. [42, 3. 399, 12.
besonh-s, oins, besoin, BedUrfniss, Noth 9, 9,
bessonha, besoin, BedUrfniss 106, 14.
besta, bêu, Thier 224, 29.
bestar, contenter, zufriedenstellen 297, 28.
bestensa v. bistensa; bestir v. bastir.
bestia, bête, bétail, Thier, Vieh 23, 20.
bestiar, bétaU, Vieh 282, 36.
beoragge, breuvage, Trank 361, 16.
beore, boin, trinken 29, 41. 161, 12; subst,
breuvage, Oetrânk 361, 39.
456
GL06SAIRE.
beutat-z, bel-, beauté, Sckonheit 68, 10. 67, 6.
beveire, buveur, Trinker 192, 15. [226, 7.
beyenda, buisson^ orgie, Trank, Trinkgeloge
168, 21. 3U, 24.
bevolensa, benv-, bevolencha, bienveiUanee, ami-
tié, WohJwoUen, Freundschaft 69, 26. 108.
32. 240, 24. 304, 39, 319, 22.
bozonbos, ayant besoin, bedurfiig 216, 25.
biga, ^ar, Wagen 116, 22.
bi)ho-8, biUon, Scheidemiinze 38, 27.
bil))-s, méprise, Verachtung 174, 6.
billaire-8, faiseur de billes, Ballmaeher 306, 23.
biordar, faire jouter, twmieren lassen 120, 4.
bis, brim, braun 261, 39.
bisbe-8, bispe-s, évêque, Bischof 98, 36. 186.
25; cf. evesque-s.
bistensa, -ça, bestensa, hésitaiion, Sdtwankm,
Z()gerung 195, 27. 273, 1. 864, 37.
bistensar, troubler, beirren 304, 33.
biza, bise, Wind 60, 37.
blada, blé, Kom 357, 6.
blancbecha, blancheur, Weisze 241, 1.
blanc-8, blanc, toeisz 6, 3. 91,33. 37. 41.
blandir, flatter, schmekhéln 84, 14. 242, 13.
blanqet-z, hUanchet, Weisz 294, 12.
bla8mar, blâmer, tadeln 4, 33. 61, 6; réfl. se
plaindre, eich beschweren 62, 2.
blasme-8, blâtne, kente, Tadd, Schande 22, 1.
291, 86. 306, 22.
blat-z, blé, Kom, Oetreide 807, 21. 866, 39.
blezir, blêmir, gâter, ausbleieheny abmUaen
303, 37. {262, 41.
blial-8, hahit de soie, seidnes OeMxmd 261, 29.
bloi-8, bloy-8, hl<md, heU, 50, 24. 261, 6.
blon-s, bUmd 61, 32. 274, 16. [34. 204, 11.
blos, dépouillé^ exempt, bhsz, entiìòsMt, jfrei 60,
boal-8, étable à boeufs, KuhstaU 282, 34.
boajralha, gros bétail, Bindmeh 368, 6.
bobancier-«, prodigue, versehwenderisch 147, 5.
boban-8, ostentation, tlebermuth 220, 2.
boca, bocca, bocha, bouche, Ifund 91, 38.
boih, bois V, bosc. [239, 28. 290, 8.
boissa, boke, BUchse 178, 38.
boisso-s, bmss<m, Qebûsch, OehiMz 31, 27. 287,
bola, borne, Orenxstein 801, 88. [14.
bonamen, ent, bonnement, convenablement, gut,
freundlich, ziemend 4, 5. 87, 20.
bonanrat-z, bienheureux, gesegnet 9, 24. 23, 10.
bonauretat-z, bonheur, SdigJeeit 229, 86.
bonfajrtor, bienfaiteur, WohlthOter 849, 1.
bon-s V, bo-8.
bontatge, bonté, Oute 75, 7.
bontat-z, at-8, bonté, Giite, Prewndliehkeit,
TUchHgkeiii 6, 20. 8, 8. 387, 8 ; faire sa b., gUtig
handeln 386, 40; plaisir, VergnUgen 74, 27.
borda, bourde, LUge 339, 41. 840, 8.
Bordel-8, Bordeaux 84, 20.
bordonet-z, petU vers, hleiner Vers 367, 17.
bordo-8, vers 308, 7. 867, 17.
borges, gués, zes, bourgeois, Biirger 181, 18.
212, 8. 246, 26. 277, 2a 260, 4.
borsa, 6<mrte, Beutel, B&ree 10, 1. 201, 30.
Bo8, Boro 33, 28. [344, 44.
bo-s, bon-s, buon-s, bon, brave, agré*
tapfer, angenehm 28, 4. 60, 12. GH
28. 79, 11. 190, 27. .399, 26; frúh
380, 4; bona, adv. bonne noie, a»
Wege 8, 2.
bo8catge, bocage, GebiUch 97, 26. 159
bo8C-8, bos, boi-s, boih-s, bois, forêi
WaJtA, Udz 34, 2. 38, 24. 56, 29. 26:
b0880-s, bélier, Mauerbrecher 128, 1.
botar, butar, poussa, mettre, sioszen,
anlegen 172, 29. 391, 18. 402, 42.
bovier-8, bouvier, Ochsentreiber 805, !
brac-s, boue, Schmutz 37, 11. (3.
bragas, -uas, brigas, braies, liosen 76,
braire, crier, chanter, schreien, tonen l
bramar, bramer, tonen lassen 29, 12.
branca, cha, branche, Zweig, j1«<261,
17. 342, 20.
branc-B, branche, Zweig 398, 8; bl
brancnt-z, bnmeku, àsiig 131, 26.
brandou-s, brandon, Feuerhrand 278,
bianquil-8, rameau, Zweig 63, 17.
bran-8, branc-8, glaive, Sclaoert 107,
34. 181, 6. 258, 81.
brassa, brasse, Klafter 385, 22.
bratz, braz, bras, bras, Arm 28, 14. i
20. 247, 2. 380, 8; pénis 116, 21.
brau-8, dur, méehatU, hart, rauk, schl
7. 145, 11. 232, 35. 322, 45.
brega, querelle, Streit 306, 11. 337, 1
brejar, embrasser, umarmen 133, 18.
breumen, ns, brieomen, bientôt, brièvei
pidement, bold, kwrz, raseh, ptotú
21. 240, 31. 256, 40. 272, 17. 316,
breu-8, brieu-8, bref, court, kurz 40,
30; en bren, dans peu, in Kurzei
240, 31 ; bren doble, bref-double, dopj
espèce de poème 276, 11.
breu-s, bref, lettre, J5r#>/2, 23. 62, 11
brieu-s, brieumen v. breu-s.
brisar, tourmenter, guiilen 6, 32.
briu-s, impétuosité, Ungestûm 149, 22;
aussitôt, schneU 260, 31.
brocbar, éperonner, spomen 32, 13.
broiU-s, bruelh-8, brulh-s, bcis, Othi
bUsch 34, 26. 131, 26. 259, 29.
bro-8, bouillon, BrMhe 177, 47.
brotar, croître, treiben 147, 19.
brotonar, boutonner, eììtsprieszen, keim
brac-8, tronc, Bumgf 32, 28. [29. \
braelh-8, bnilb-s v. broill-s.
broida, bruit, Làrm 247, 31.
bmillar, bourgeonner, sprossen 220, 2j
bmir, crier, làrmen 161, 14.
bruit-z, brut-z, bnii-8, bmey-s, bruit, (h
Làrm 86, 9. 133, 23. 144, 25. 176, i
bruma, brouillard, Nebel 259,85. [!.'
bru-8, bran-s, brun, sombre, braun,
dmer 102, 25. 105, 47.
brnsar, brûler, brennen 237, 6.
brusca, rameau, Zweig 866, 17.
bratz V, bmit^z.
bucella, bouchée, Éissen 9, 44.
GLOSSAIKE.
458
, tripier^ Kutfler 308, 18.
jifaUy Gedàrm 34, 18.
fier, blasen 340, 4.
lessiver, ieanchen 187, 38.
>i%Uir, kochen 178, 24.
bo-8.
euf, Ocliêe, Rind im, 10. 301, 37.
û/er, s'amuseTy tuniieren, kurzweilen
•otar. [40, 4. 60, 16.
, si.
ipérieur, vortrefflieh 366, 8.
ibau-8, idem 145, 20. 265, 11.
mieux, dos Beste 179, 85; de cabal,
r, iàmmtiich 179, 33.
ibane, HuHe 147, 9.
eîl-s, el-8, cheveu, Haar 35, 1. 239,
16. 363, 23.
'e contenu, demeurer, Baum hahen,
187, 1. 196, 18. 269, 4. [303, 39.
ncer, fôrdem 303, 39 ; coucher, hetien
, chèvrefeuille, Geisshlatt 292, 7.
'oiê de roue, Iiade2)eiehe 116, 22.
'Âetvère, Oeisshirterdied 370, 8.
? chècre, Oeiss- 60, 21.
ap-s.
da, chaque, jeder, quada trci, tous
29, 23; pauc c pane, peu à j>eu^
eh 209, 13. 809, 2(>. [279, 13.
ïacun, ein jeder 113, 16. 209, 30.
jrra, trône, Thron 69, 7. 300, 7.
itit cP animaux, Jung es 327, 30.
laine, Kette 33, 6.
r t>. eazer.
amorce, K'ôder 47, 9.
»rr^, abgerundei 261, 20.
arrcau, ^<îî7 112, 33. 203, 16.
\erre, Stein 310, 21.
î, quaysh, quasi, presque, gleichsam,
r 217, 31. 290, 24. 367, 16.
,«, Mund-, caresse, Ziirtlichheit 294, 10.
3hait-, cayt-, quait-, capt-, eat-,
3, cayt-, eat-, captif, malheurettx,
jefangen, elend, unsêlig, erbârmlich,
21. 54, 14. 108, 16. 119, 29. 314,
15. 345, 7. 366, 20. 379, 13. 404, 14.
, malheur, Ungluck 110, 23.
m<ichine de guerre, Kriegsmaschine
, calandre, Lerche 326, 40. [127, 26.
ire, schweigen 148, 18. 222, 25. 334, 37.
aleiuie, Kalende 141, 29. 168, 20.
ha-, sotiH, Sorge 303, 9.
.1er, ehaler, impers, chaloir, faillir,
gelegen sein, sich hekummem, brau-
)thig sein, diirfen 17, 6. 41, 30. 64,
, 24. 222, 35. 290, 12. 370, 21 ; no
l, OleichgiUtigheit 157, B ; non clialcr
•
-, chauffer, échauffer, heizen, erhifzen
Ue, Wachtel 107, 5. [76, 3. 203, 10.
ouleuvre, Schlange 399, 19.
ïaUur, WUrme, Hitze 170, 15. 247,
ual-s. [11. 311, 28.
RTSCir, Clirefitomntliir.
calssadoîne, calcédoine, Chalcedon 262, 7.
camba, jambe, liein 116, 4. 261, 23.
eamberiera, ch-, femme de chambre, Kammer-
dienerin 38, 35.
cambiaire-s, (Mangeur de monnaies, Weehsler
cambîar v, carojar. [308, 11.
eambo-8, champ, Feld 31, 18. 38, 24.
cambra, ch-, chambre, Zimmer 23, 26. 29, 6. 44,
camel-8, chameau, Kameel 356, 31. [16. 224, 20.
camgar v, can^ar; camia v, camiza.
cami-s, chemin, Weg, Strasse 35, 24. 853, 14.
camiza, ch-, camia, chemise, Éemde 50, 35.
57, 7. 187, 38. 264, 3.
canyaire, volage, verânderlich 166, 29.
eanyar, -gar, -biar, changer, verândem, ver-
wandeln, tauschen 28, 7. 35, 34. 55, 31. 58,
85. 189, 4.
camje, inconstance, VerânderlicKkeit 100, 31.
campana, cloche, Olocke 126, 35.
campanes, champenois, ehampagniscli 114, 7.
campanha, -aigna, champ, Feld 159, 24.
campanier-s, sonneur de cloches, Glockenlàuter
campeil-s, champ, Feld 35, 2. [308, 19.
camp-s, champ, champ de bataille, Feld, Lager
can V, çiuan. [32, 14. 114, 16. 182, 2.
chancelier-8, chans-, chancelier, Kansler 397,
candela, chandelle, Kerze 75, 34. 83, 11. [10. 16.
candelier-8, chandelier, Leuehter 75, 33.
canetas, cheveux blancs, weisse Ilaare 220, 25.
canh-8, canin, hiindisch 124, 25.
eanonge-B, canorgnes, eannonegnes, chanoine,
Kanonikus 42, 9. 95, 4. 392, 36.
ean-8, chan-s, diant, Oesang, Lied, Mélodie
3, 18. 18, 19. 50, 28. 55, 22. 122, 9. 311, 24.
cansoneta, chan-, chansonnette, kleine Camone
28, 23. 115, 19. 211, 3.
can80-8, eh-, quanso-s, eanzo-s, chansson-8,
chanson, lAed, Canzone 68, 13. 81, 22. 86,
1. 165, 17. 191, 38. 224, 14. 232, 38. 292,
cant V. quan. [5. 817, 81.
cantaire-8, chan-, clianteur, Sànger, Cantor
44, 7. 66, 19. 73, 28. 81, 29. 166, 28.
cantar, chantar, chanter, singen 29, 12. 165,
16. 232,38; kràhenfHahnJ 10, 2i; réfl, 77, 9.
cantar-s, ch-, chant, Lied, Oesang 61, 12. 186,
cantitat-z v, quantitat-z. [3. 276, 24.
cantre, ch-, chanieur, Sdnger 867, 31. 370, 47.
canut-z, ch-, chenu, blanc, grau 4, 2. 220, 27.
eanzo-8 ». canso-s.
capa, cape, Kappenmantel 57, 6. 132, 16.
capayro-s, chaperon, Kaputze 353, 20.
capdel-8, al-8, capital, chef, seigneur, JKapital,
Haupt, AnfiUirer, Herr 34, 7. 94, 13. 181,
13. 278, 32. 371, 12.
capdelar, -llar, gouverner, diriger, beherrschen,
fiihren, lenken 154, 24. 181, 26. 182, 43.
capdoIh-8, oill-8, iielh-s, cfiûteau, rempart, Burg,
Schutz, Stiltze 133, 14. 146, 14. 235, 30. 359,
capel-8, chapeau, Hut 202, 20. 241, 27. [18.
capella, chapelle, Kapelle 150, 29.
capella-s, capp-, chapelain, Kaplan 130, 12.
capitoli-8, Capitale, Capitol 3, 1. [357, 23.
capitol-8, chapitre, Capitel 184, 14. 299, 20.
16
459
GLOSSAIRE.
chaplar, TncLSSacrerf nîedermetzeln 182, 39.
cbaple-s, carnage^ Oemetzd 183, 25.
capo-s, chapon^ Kapaun 308, 4.
cappela-s v. capella-s.
cap-s, cb-, k-, cabs, cbabs, tét€j chef^ t&mmety
boutj principe, Haupt, Kopf^ FuhreTy Spitze,
Gipfel, Anfang, JEnde 4, 11. 5, 16. 9, 8.
28, 4 29, 5. 79, 27. 137r 10. 173, 18. 181,
37. 298, 25; a cap de, au bout de, nach
Verlauf van 23, 39. 236, 8 ; des chap, de-
rechef, wieder 9, 14. 10, 32. 14, 12.
captalier-s, sectateur^ Anh&nger 189, 12.
capteneinen-s, conduite, manière, Haltung, Be-
nehmen, Weise 121, 12. 293, 18.
captenensa, chap-, captenenza, idem 67, 9.
279, 21. 290, 5. 321, 4.
captener, cbap-, maintenir, achiitzen 364, 19;
retenir, zuriickhcUten 232, 17 ; réjl. se gou-
verner, sich henehmen 53, 22. 63, 25. 355, 9.
captener-s, conduite, Benéhvien 73, 11.
captiu-s V, caitiu-s.
car, quar, car, parce que, puisque, pourquoi,
denn, weil, da, warum 1, 3. 4, 25. 9, 11.
10, 1. 18, 22. 129, 2; que, dosa 11, 44;
exhortant: donc, doch 35, 30.
cara, figure, visage, Gesicht, Miene 56, 27. 139,
caragge, visage, Oesidit 359, 23. [29.
caramaillier-8, joueur du chalumeau, ScncU-
meiblàser 28, 17.
caramel-s, chalumeau, Schalmei 98, 3.
caramellar , jou^r du chalumeau, Schalmei
blasen 292, 16.
car amen, cbaramen, nt, cJièrement, kosibar 236,
20; solennellement, hoch und theuer 404, 32.
cbarbofaziere , charbonnier, Kohlenbrenner 39,
carboncle-8, wcoroowc/c, Karfunkel 2^2, 17. [14.
carbonier-s, cbar-, cbarboniera, charbonnier,
'ière, Kohlenbrenner, -tràger, -tràgerin 38, 13.
carbo-s, charboji, Kohle 38, 19. 307, 32. [39, 10.
carcais, carquois, Kocher 127, 16.
carcer-s, char-, chartre, Kerher 3, 12. 37.
cardenal-s, cardinal-s, cardinal 184, 25. 37.
200, 36. 357, 8.
carel-s, machine de guerre, eine Kriegsma-
caresme, carêine, Fasten 212, 2. [schine 127, 25.
carestia, cherté, Theurung 87, 14.
cargar, -guar, charger, aufladen, belasten 197,
27. 215, 9. 321, 35 ; rendre enceinte, schwàn-
chariera ». carreira. [5'em303,4.
caritat-z, cbar-, charité, Liebe 6, 2. 229, 12.
camalatge, carnage, Metzelei 198, 12.
canial-s, ch-, charnel, de chair, fleiscMich, leib-
lich 212, 2. 229, 32. 311, 16; subst. viande,
Fleisch 181, 11. [26. 220, 11. 303, 28.
carn-8, cb-, chair, Fleisch 15, 19. 32, 23. 130,
carpentier-s, charpentier, Zimmermann, Holz-
hauer 38, 11.
carreira, ieira, iera, cbariera, karrieira, voie,
rue, moyen, Weg, Strasse, Mittel 38, 36.
167, 23. 248, 16. 278, 14. 319, 18.
carreta, charrette, Wageii 143, 16. 385, 23.
carri-s, char, Wagen 383, 30.
carro-8, carrosse, Streitwagen 127, 10. 128, 20.
car-8, cbar-8, quar-s, cher, de haut prix, ra^^^
theuer, lieb, kostbar, selten 35, 34. 40, ^
61, 2. 268, 23; tener car, en car, cher ternir
werth halten 109, 25. 125, 8. '
carta, papier, charte, titre. Papier, NotizbueJi^
Urhinde, Verschreibung 28, 30. 95, 9. 304^
carta-s, quartaine, viertUgig 312, 25. [24.
cartel-s, papier 357, 25.
cartier-s, quartier, Vîertel 804, 28.
cart-z V. quart-z.
cart-z, chardon, Distd 284, 28.
carx, charge, Last 396, 18.
carzir, renchérir, theuer werden 114, 4.
ca-8, chien, Hund 325, 35.
cas, cas, Fall, Casus 189, 31. 367, 18; »m-
nière, Weise 322, 31.
cas, brisé, gebrochen 37, 5.
casamen-s, hahitation, Wohnung 36, 31.
cascavel-s, grelot, Schelle 307, 24.
casca-s, un-s, cbascu-s, on-s, cbasqua, chas-
cbus, quascus, cJiacun, jeder 6, 27. 15, 9.
18, 19. 29.42. 38, 23. 61,6. 291, 83. 360,21.
cassa, chasse, Jagd 304,30; capture, dos Er-
cassaire, chasseur, Jdger 327 , 30. [jagLe 326, 29.
cassar, chasser, jagen 64, 4. 168, l.ô.
cassidoine-s, pierre précieuse, ein B^delstein 262,
castela-s, castillan, castUisch 204, 14. [B.
castel-s, cb-, cJiâteau, Schloss 35,31. 233» 43.
castetat-z, castitat-z, chas-, chasteté, Keusch-
heit 6, 25. 17, 10. 376, 30.
castiaire, correcteur, Tadler 166, 23. [20,88.
castiamen-s, cbas-, corredian, ZUchtigung i, 6.
castiar, cbas-, cliûfier, corriger, reprendre, tiw-
truire, zflchtigen, tadeln, anweisen 2, 20^ 29,
30. 60, 27. 65, 21. 117, 15. 166, 17. 247,
30 ; empêcher, abbringen 235, 5 ; réfl. Júirt
pénitence, Busse thun 167, 22.
castic-s, cbas-, improbation, avis, conseil. Ta-
del, Rorth, Wamung, 64, 24. 102, 3. 134,
castitat-z V. castetat-z. [24. ^, 43
castor-8, ore, castor, Biber 328, 25. 26.
cata, chatte, machine de guerre, JTaize 309, 6.
catieu-s, catiu-s v. caitiu-s ; catorze, catre v.
cat-z, chat, Katze 174, 14. [qnit-.
caudeira, chaudière, Kessel 130, 26.
cau-s, vide, leer 32, 8.
caus, chaux, Kalk 308, 19.
caus- cf, cauz-.
causar, aecuser, beschuldigen 145t 23.
cbausîre, celui qui choisit, Wàhler 269, 36.
caussa, chausse, Schiene, Schuh, Strumpfhl)
8. 258, 3. 261, 26.
caussar, chausser, anziehen 258, 4. 326, 14.
caussigar, presser du pied, mit dem Fuo*
drOcken 151, 20.
caut-z, cbaut-z, chnud, warm 101, 1. 215, 18;
fai cbaut, ist warm 43, 23; aiUtst, Bi^
221, 14.
cauza, causa, cbausa, coza, raistm, chose, p^
sonne, Ursache, Sache, Ding, Wesen 2, 9.
8, 23. 11, 28. 57, 16. 94, 32. 189, 30. 229,
17. 375, 22 ; c' de, h cause de, wegen 408, li
cbauzidamen, convenablement, passend 100, 19.
GLOSSAIRE.
462
8, chauz-, chaus-, égard, dÌHcréHon^
ic«, Rilckêichf, Naehsicht 155, 27.
au-, causir, chau-, voir, épier, choisiry
pâhen, ertctíhlen 78, 21. 141, 43. 195,
82. 356, 4.
aìría, chevalerie, état de chevalier,
um, Ritterlichheit, Rîttersckaft 30, 27.
213, 22.
guar, quar, quavalquar, chavalgnar,
her, reiten 33, 43. 126, 30. 204, 9.
10. 384, 18.
î, chevaucheur, Relier 58, 5.
la, cavalcade, Ritt 394, 9.
, llier-s, ler-s, chavalier-s, cavazier-s,
:avayer, chevalier, Ritter 31, 21. 57,
32. 156, 20. 191, 5. 253, 14. 261,
V, cavalcar. [1. 262, 20.
;ha-, caval-z, cavau-s, cheval, Ross
31, 10. 237, 12. 309, 3. 383, 30.
niser, fouiller, aush'ôhlen, aufgrahen
grotte 190, 3. [308, 14. 328, 36.
. caval-s; cavayer v, cavalier-s.
iu-8 t>. caitiu-s.
g. malotrue^ Weibsstiich 132, 7.
blir, hehausen 282, 40.
azer, cader, chader, quader, caer,
faUen, hereinhrechen 3, 13. 4, 42.
4, 17. 42, 7. 46, 11. 161, 17.
léhauchée, Hure 131, 5.
389, 37; ce - cf. se-.
ï, sec-s, aveugle, blind 179, 18. 374,
der 359, 15. [11. 376, 5.
ceu, ceyl, sel, selh, ce, celui, dieaer,
je, [259, 9. 309, 25.
I, sel-, secrètement, neimlieh 254, 16.
iscret, verschwiegen 165, 23; celador,
cachette, heindich 44, 12.
ar, cacher, verhergen, verheimlichen
22, 23. 86, 8. 186, 18. 280, 30; a
sn cachette, insgeheim 92, 33. 134,
élan, idem 336, 7.
céUérier, Kellner 268, 25.
célébrer, feiem 350, 16.
t, céleste, himmlisch 323, 28.
el-, ceUier, KeUer G6, 9. 306, 16.
1; celui, cellui, celui,
s, ciel, Himmel 283, 15.
sem-, combat, dispute, Streit 33,
5. 202, 24. 215, 22. 358, 33.
cent, cent, hundert 6, 13. 193, 13.
plur. cens 35, 27. 208, 30.
le, souper, Abendmahl, Abendessen
41, 3. 361, 44.
tper, zu Abend essen 361, 46.
cendau-s, taffetas, étendard, 2^ndel
offj, Fahne 162, 3. 237, 22.
lenher, Beiguer, ceindre, embrasser,
571, umschlingen 8, 30. 31, 16. 65, 6.
senhar ; cent r. cen. [107, 15. 164, 8.
enHèrne, der hwidertste Theil 93, 30.
wn-, ceinture, Oiirtel 261,2h 293,29.
eptre, Scepter 359, 9.
cercar, -quar, sercar, chercher, rechercher,
suchen, untersuchen 6, 40. 59, 9. 101, 10.
138, 24. 253, 28. 278, 14.
cercha, église, Kirche 41, 33.
certamen, ns, sertamen, nt, certanamen, cer-
tainement, sicher 154, 9. 233, 18. 288, 14.
300, 24. 400, 23. 406, 11.
certas, sertas, serta, certes, sicherlich 11, 46.
346, 16. 338, 19. 404, 34.
ccrta-8, certain, sûr, sincère, sicher, zuver-
lâssig, treu 27, 31. 49, 33. 240, 38.
cert-z, sert-z, certain, sûr, sicher, gewiss 128,
14. 193, 24. 278, 35; de cert, pcr cert,
certainement 355, 20. 366, 26. 380, 31.
cervel-8, ser-, cerveau, OMm 202, 19. 326, 23.
ces, cens, Tribut 113, 24.
ceser ». sezer.
cessahnens, h cens, als Tribut 209, 80.
cessai, sessar, cesser, aufhoren 825, 4. 896,
37; aufhoren mckcTien 888, 25.
cest, sest, cestui, ce, celui, dieser.
ceu, ceyl v. cel; ch- v, c-; chai v. saî.
chaitiveza, misère, Elend 3, 29.
charceral-s, de prison, Kerker- 6, 7.
chas, chez, bei 11, 38.
chausit-z, choix, Ermessen 18, 8.
chi V, qui; chillo = qui lo 9, 28.
chiflar, chuflar, railler, verspoUen 889, 39.
chin-8, chien, Hund 76, 16. 405, 14. [848, 18.
cieutat-z V, ciutat-z.
cilicî-8, cUice, hàrenes Oewand 298, 17.
cima, siroa, sjma, cime, sommet, tête, Gipfel,
Wipfel, Spitze, Anfang 197, 3. 838, 3. 396,
cimi-8 V, simi-8. [19.
cim-8, sim-8, dme, sommet, Gipfel, Spitze 94,
14. 221, 22.
cinc, cinq, sine, cinq, fUnf 118, 22. 190, 24.
294, 28.
cinquanta, cinquante, fiinfzig 286, 26.
cintel-8, ceinture, Ourtel 359, 12.
ciotat-z, ciçtat-z v, ciutat-z.
circucire, circumcire, circoncire, beschneiden
24, 83. 37.
circumcisio-8, circoncision, Beschneidung 24,
cirventes v. sirventes. [33.
cisclato-s, siselaton, CycUu 241, 15.
citar, ciler, vorladen 187, 10.
citatio-8, citation, Vorladung 897, 7.
ciutat-z, ciot-, cipt-, cieut-, sieut-, cité,Sladt
5, 14. 22, 22. 35, 81. 262, 16. 388, 7. 398, 26.
clamar, crier, appeler, se plaindre, rufen, an-
rufen, nennen, klagen 1, 6. 26, 29. 28, 40;
réclamer 279, 40; réfl, se plaindre, se rap-
porter, sich bekktgen, sich berufen 29, 21.
clamor-s, plainte, Klage 165, 26. [405, 27.
clamos, réclamant, sich beldctgend 195, 15.
clam-s, plainte, pitié, Klage, Mitleid 220, 81.
326, 20.
clarifijar, gar, glorifier, rerkUlren 10, 7. 15, 18.
clar-s, clair, pur, klar, hell, rein 3, 1. 133, 16.
clartat-z, clard-, clarit-, clarté, lumière, éclat,
Klarheit, Belle, Licht 5, 12. 15, 26. 81, 34.
83, 13. 226, 9.
463
GLOSSAIBE.
clarzÌT, s'éclaîrcirf klar werden 131, 27.
clas, cri, Lârm 148, 9.
claure, fermer, enfermer, schlieasen, eiii-j i^er-
schliessen 92, 43. 160, 18. 229, 48; dus,
obscur, dunkel 145, 11.
clau-8, clef, Schliissel 6, 33. 94, 12. 259, 3.
clauson-s, clôture, Verschliuta 267, 7.
claustra, cloître, Kloster 95, 4. 129, 6.
clausura, clôture, Einfriedigung 359, 20.
clavel-s, clou, Ndglein 178, 14.
clerc-8, clergue-s, ge-s, clerc, lettré, Oeiaûicher,
QeUhrter 41, 16. 43, 3. 70, 3. 277, 32.
clergada, tonmre, Tonsur 303, 10. [382, 34.
clob-8, clop-s, boiteux, hinkend 103, 11. 374,
cloquier-s, clocher, Qlockenthurm 257, 29. [10.
clucliar, dore, die Augen schliessen 102, 28.
dus r. daure.
duzel-s, caverne. Grotte 190, 1.
co V, com; co- cf. con-; ço v. so.
coa, queue, Schwanz 99, 28. 261, 37. 326, 32.
coart-z, lâche, feige 78, 4.
coba, cuve, Kufe 204, 5.
côbbla V. cobla; cobees v. cobes.
cobeetar, désirer, hegehren 5, 23.
cobeitat-z, cobeetat-z, cobeytat-z, désir, ava-
rice, Begierde, Hahsucht 6, 32. 35, 43. 173,
cobeiteza, cobeeza v. cobezeza. [12. 366, 26.
cobeitos, désireux, avare, begierig, habstichtig
89, 36. 111, 10. 240, 5.
cobertor-8, couverture, Decke 187, 39.
cobertura, couverture, Verhiillung 294, 1.
cobert-z, lieu caché, verborgener Ort 188, 7 ; en
cobert, en cachette, im Verborgenen 336, 12.
cobes, cobees, désireux, avare, begierig, hab-
suchtig 252, 14. 344, 43.
cobezeza, cobeeza, cobeiteza, désir, avarice^
Begierde, Habsucht, Geiz 62, 7. 114, 17.
229, 82. 285, 10. 347, 30.
cobla, cobbla, couple, couplet, Band, Strophe
129, 22. 220, 19. 266, 16. 283, 32. 368,34.
cobramen-s, acquisition, Erwerbung 212, 24.
cobrar, recouvrer, obtenir, erwerben, gewinnen,
erobem 105, 36. 121, 25. 135, 16. 160, 11.
cobrir, eu-, couvrir, cacher, garantir, bedecken,
verhUUen, schiUzen 4, 28. 32, 10. 289, 31;
intr, se couvrir, bedeckt sein 32, 30.
coch- V. coït-, cocir- v. consir-.
cocodrilla, ilha, crocodile 328, 44. 45.
coc-s, cocx, cuisinier, Koch 268, 25. 307, 27.
coderc-s, pelouse, Aue 102, 10.
cofesamen-s, confession, Bekenntniss 19, 29.
cofraire, confrère, Mitbruder 188, 8.
cogitar V, cuidar; coicha, coîllir v. coissa,
colhir.
coindamen, ns, gracieusement, anmuthig 212,
5. 243, 14.
coinde-8, cuen-, fém, conja, gracieux, geiUil,
aimable, joli, anmuthig, nett, liebenswurdig,
fein 28, 35. 31, 5. 85, 26. 213, 3. 262, 2.
coindet-z, idem 91, 31. 145, 15. 239, 17.
coissa, coicha, cuisse, Schenkel 34, 17. 261, 23.
coissî-s, coussin, Kissen 27, 20. 60, 22. 259,
4. 289, 30.
coita, cocha, besoin, pr esse, empressement,
dtïrfniss, Noth, Eile 110, 9. 176, 10. 18i.
24. 210, 8; c. de fam, famine, Hungt
noth 210, 8.
coitar, cochar, presser, hâter, hesehleumgt
antreiben, beeilen 260, 29. 362, 2ô; /'«k. -.
passé pressé, bedacht, begierig, bedrà>-^^
58, 29. 169, 18. 276, 42.
coitos, cochos, pressé, désireux, eilig, hegi t m
129, 30. 245, 31. 362, 26.
coitozamcn, avidement, gierig 177, 2.
col = com avec Varticle,
colada, coup, Schiag 223, 13.
colar, couler, faire couler, tr'ôpfeln, seiAen
colcar V. colgar. [178, 31. 202, 1/.
coicha, couche, Bett, Lager 362, 30.
colgar, colguar, colcar, coucher, legen, beiten,
zu Bett legen, réjl. sich legen, schlafen
gehen 34, 43. 92, 20. 99, 24. 217, 13. 241,
22. 247, 35. 259, 20. 291, 1.
colhir, coiUir, culhir, cullir, cueillir, accueUUr,
recueiUir, prendre, pflucken, sammeln, ouf-
nehm^n, aniiehm^i, nehmen, fassen 2, 21.
5, 34. 12. 21. 37, 27. 102, 5. 120, 4. 167,
9. 235, 29. 312, 6. 390, 3 ; cesser, att/Aër^,
158, 23.
colier-s, portefaix, Lasttrâger 38, 19.
collège, collège, Collegium 365, 12.
colompna, columna, columpna, coloua, colonne,
Saule 232, 30. 331, 13. 359, 10. 372, 26.
colorar, colorer, fàrben 262, 29 ; part, farhiŷ
330, 19.
color-8, couleur, manière, prétexte, Farbe,
Farbung, Art, Vorwand 6, 16. 75, 23. 392,
19; de c, bunt 161, 1.
colpa, fatUe, Schuld 20, 32. 68, 2.
colpable-s, coupable, achuldig 337, 44.
colp-s, coup, Schiag 78, 1.
col-s, cou. Hais 43, 9. 172, 27 ; accolade, Vmr
columna v. colompna. [armtmg 294, lO-
com, cum, con, quom, quon, co, quo, contiM,
comment, wie 3, 38. 10, 35. 19, 8. 25, 28.
56, 34. 81, 5. 123, 16. 238, 20. 244, la
376, 37; qu^nd, lorsque, puisque, ait, <fa»
wann 3, 44. 4, 5. 5, 7. 269, 36; comtMth
als ob 362, 6; com que, quoique, wieaM^i
c. plus, je mehr 101, 30; c. si, als ob2òi
9. 181, 5. 195, 4.
coma, cuma, como, comme, wie, gleidop^
gleiclisam 21, 38. 74, 10. 82, 2. 239, 12-
coma, chevelure, Haar 133, 4. [402, 25.
co manda, ordre, Befeld 251, 35 ; bien conjié, a»'
vertrautes Oui 187, 34.
comandamcn-s, ordre, commandement, BefeU
Auftrag, Gebot 10, 14. 11, 12. 24, 21. 228,
26.
comandar, comrtiander, confier, recommamàfi^i
befélUen, anvertrauen, empfelden 6, 32. 135»
15. 139, 31. 180, 27. 304, 25.
comandajris, maîtresse, Gebieterin 344, 46.
comanre r. somonre.
coman-s, commandeincnf, Befehl, Gebot 149, !•
comba, vallée, Thaï 366, 21.
GLOSSAIRE.
466
nen-s, attaque^ Angriff 386, 3.
(, conb-, canibcUlrej kàmpfen, bekàm-
1, 20. 127, 21. 404, 11; ré/l, se corn-
se hatlre, sich scMiigen, stch herum"
m 162, 27. 169, 41. 202, 35.
omment, toie 289, 1; c. qae, quoique,
ich 136, 8.
nen-s, comenz-, commencefiientjAnfa'nff
. 225, 11. 299, 23.
•, commencar, commencer, heginnen,
rw 6, 36. 19, 20. 65, 10.
ommissaire 396, 14.
commettre, heyeJien 395, 7.
V. conijat-z ; cominal-s v, comunal-s.
, comiat-z, congé, permission, Urlanb,
ed, ErlaubnUs 62, 5. 74, 25. 247,
^ar V. comensar. [25. 259, 16.
r, affermir, bestàrken 8, 8.
coma.
, réfl. se heurter, zusammengerathen
8.
a, conp-, compaigna, compeignie,
société, OeseUscha/t, Oemeinsâaft,
OeseUigkeU 34, 26. 61, 20. 87, 26.
5. 405, 5.
ar, (usocier, mit OeseUschaft versehen
3.
atge, assortiment, Verbindung 58, 26.
ia, compania, io, compcignie, société,
chaft, Oemeinschaft 57, 18. 98, 21.
. 399, 31.
ier-8, eira, ieira, compagnon, corn-
Genosse, OeseUe, Genossin, Gefàhrtin
. 167, 24. 304, 38. 322, 7. 109, 18.
-s, conpaing-s, companho-s, conpai-
lingnon, compagnon, Genosse, GeseUe,
1, 10. 85, 33. 97, 16. 183, 9. 236,
î, 4. 353, 30; par ni c, keinen Glei-
05, 23.
•, comparer, vergleichen 282, 41. 365, 32.
mesure, Mass 367, 4. 368, 24.
j, arranger, anlegen 365, 16.
)-8, compassion, Mitleid 312, 29.
V. comprendre.
compiler, dichten 316, 42.
z, satisfaction, Befriedigung 106, 50.
ha, sa, complainte, Klage(lied) 364,
», 6.
er, plaindre, beklagen 116, 8. 397,
>-s, organisation 361, 6. [23.
men, nt, complètement, voUkommen
î. 377, 1.
n-8, suffisance, Geniige 332, 30.
accomplir, remplir, fiillen, erfUUen,
i, vollzà/Uig machen 24, 32. 104, 12.
1; part. voUkommen 146, 7.
ir, s'arranger, sicli vereinbaren 390, 2.
o-s, compozicio-s, composition, arran-
360, 4. 390, 17.
composé, zusammengesetzt 191, 18.
!, acheteur, Kdufer 390, 19.
cum-, acheter, Imufen, erkaufen 5,
2. 29, 38. 61, 2.
comprendre, con-, compenre, comprendre^ wm-
fasaen, auffassen 3, 34. 403, 27.
comprobar, part épreuve, Beweis 8, 19.
compt- V. comt-.
coms, obL comte, compte, conte, comte, Grqf
2, 5. 34, 45. 161, 23. 357, 33. 383, 36.
comtar, compt-, cont-, cumt-, compter, ra-
conter, zâhien, rechnen, erzàhlen 3, 38. 20,
1. 36, 21. 113, 23. 246, 33. 265, 27. 298,
34. 380, 44.
comtat-z, comté, Grafschaft 35, 24. 234, 2.
comte V. coms.
comte, compte, conte, compte, conte, Bechnung,
Erzàhhing 82, 3. 298, 33. 314, 22; testa-
ment 96, 29 ; ses c. sains doute, ohne Frage
350, 34.
comtessa, cont-, comtesse, Grâfin 35, 30. 36,
10. 155, 22.
comunalmen, ns, nz, cominalmen, cnminai-
ment, eommunénient, en commun, ensemble,
insgemein, zusammen 96, 5. 105, 35* 151,
31. 210, 6. 232, 4. 295, 3. 356, 12. 372, 18.
commial-8, comin-, commun, public, gemein-
sam, ôffentUch 179, 31. 357, 30. 361,
47 ; per c, en commun, allgemein 259, 14.
comn-s, comun-8, commun,gemeinschaftlich, com-
munis 189, 27. 190, 25 ; subst. communauté,
commune, Gemeinwesen, Gemeinde 126, 36.
con V. com; conce- cf, conse-. [296, 35.
concebre, concevoir, empfangen 25, 19.
concha, Inissin, Becken 8, 27.
conclus, enfermé, .eingeschlossen 69, 4.
concoa, concubine, Peischlaferin 296, 42.
condampnar, condamner, verdammen 186, 29.
344, 24.
condicio-s, cod-, condition, condition, Bedin-
gung, Lage 360, 36. 362, 8. 387, 28.
conduire, fiihren, leiten 284, 4.
condut-z, condug-z, /e*iin, Mahl 341, 44; con-
duite, GeleU 133, 27.
confermar, cof-, confirmer, affermir, établir,
befestigen, best(Uigen,festsetzen 115, 16. 287,
25. 390, 25.
confes, cofes, confès, beichtend, der gebeichtet
hat 19, 10. 271, 6.
confessar, cof-, cofF-, confesser, Beichte fiJiren
358, 13; réfl, beichten, bekennen 19, 18. 18.5,
29; intr, bekennen 19, 38. 318, 43; cofessatz,
der gebeichtet hat 189, 2. '
confessio-s, cof-, confession, Beichte 170, 10.
186, 20. 274, 4.
confinar, confiner, angrenzen 231, 36.
confiscation, cion, Confiscierung 387, 35. 388,
36.
confondre, cof-, cofundre, confondre, détruire,
tuer, verwirren, in Verwirrung bringen, ver-
nichten, t'ôdien 34, 38. 53, 25. 55, 36. 199,
19. 250, 8. 326, 30.
conformitat-z, conformité, Conformitàt 360, 40.
confortar, cof-, conforter, tr'ôsten 112, 35. 363,
36.
confort-z, cof-, confort, confiance, Trost, Zu-
versicht 94, 23. 155, 33. 392, 1.
467
GLOSSAIRE.
coufusio-s, dénordre^ Ordnungsmdrigkeit 231,
congurar v. coigurar. [23.
conilh-s, lapiriy Kaninchen 356, 31.
coiii-8, du con 60, 30.
conja V. coinde-s.
conjunctio-s, conjunction 189, 25.
conjurar, cong-, eonjiirerj beachw'ôren 42, 27.
conogudà, escient, Wîsaen 96, 44. [349, 35.
conoissensa, oyssensa, oysensa, oycensa, con-
iiaissancCf savoir, Erhênntnisa, Whseny KLug-
heU 96, 22. 238, 28. 275, 19. 326, 9.
365, 27.
conoisscr, oicher, connoisser, connaître, recon-
naître, apprendre, kennen, erkennen, erfah-
ren 10, 16. 21, 25. 144, 26. 335, 27; nius
conosca hom, qu'on ne remarque en voua
324, 13; réfl. a^apercevoir, inné werden 119,
12 ; part. préa. veratdndig 68, 7 ; part passé
hekanrU 12, 44.
couortar, encourager, conaoler, ermuthigen, tro-
aten 67, 8. 104, 27. 128, 27. 139, 7. 166,
18. 255, 34.
concrt-z, orz, conaolation, espoir, Troat, Hojf-
nung 112, 19. 239, 11.
conp- V, coilip-.
conqueremcn-s, conquête, acquisition, Erobe-
rung, Erwerhung 210, 27. 324, 39.
conquerre, conquerer, ir, conquérir, gagner,
vaincre, erwerben, getvinnen, erobem, aiegen
39, 24. 124, 47. 158, 2. 160, 1. 210, 22.
conqnesta, conquête, Eroberung 329, 31.
conqnistar, conquérir, gagner, vaincre, erwer-
ben, geunniiên, erobem, beaiegen 82, 19. 105,
12. 203, 23. 334, 29. 385, 19.
conrci-8, conrc-s, équipage, équipement, Zurii-
atung, RiUtung 29, 36. 101, 13. 114, 6.
267, 9.
conrejar, conresar, équiper, auarûaten 298, 6.
con-s, con, weibliche Scham 60, 23.
consciencia, consiensa, conscience, Oewiaaen,
Bewuaatsein 349, 42. 363, 19.
conseç^e, atteindre, erreichen 108, 3.
conseiller-s, couvain, Kiaaen 291, 20.
conselh-8, eill-s, eil-s, el-s, concelh-s, cosselh-s,
eIl-8, el-s, coseill-s, eil-s, conaeil, deaain,
autorisation, assemblée, concile, Rath, Ent-
achluaa, Zuatimmung, Eathaveraammlung, Be-
rathung, ConcU 24, 19. 27, 27. 40, 21. 31.
45, 26. 55, 1. 80, 15, 156, 33. 250, 3. 254,
7. 321, 2. 338, 40. 389, 33.
consolhar, eillar, concelhar, cosselhar, conseil-
ler, rathen, berathen 35, 5. 120, 22. 194, 12.
208, 22. 251, 34. 386, 48.
consentiraen-s, consentement, Beiatimmung^b, 41.
consentir, concentir, coss-, consentir, accorder,
beiatimmen, einwiUigen, bewiUigen 45, 4. 76,
19. 184, 36. 283, 40. 336, 10. 348, 46. 386,
31.
consentîre, conaentant, Beiatimmer 192, 17.
conservacio-s, conaervation, ErhaUung 860, 6.
consi, conssi, cossi, cossy, coysi, comment, tcle
28, 26. 59, 34. 242, 12. 262, 2. 339, 14.
4<'l, 23. 402, 14; comme si, als ob 222, 14.
consiensa v. consciencia.
consiramen-s, aouci, Sorge 212, 25.
consirar, coss-, cos-, coc-, considérer,
ner, rêver y penser, bedenken, erd
iiherdenken, ainnen, denken 19, 11. 4
88, 16. 227, 40. 337, 18. 348, la 3^
353, 6; partie, passé songeant, bedach
consire, es, conss-, coss-, rêverie, peméi
nen, Sinnen 09, 15. 192, 19. 239, 3'
14.
consiricr-s, rêverie^ souci^ Sehnen, ií
Sorge 109, 11. 220, 7. 304, 8.
consiros, pensif, soucieux, nachdenidich, l
156, 8. 257, 25. 301, ?>, 353, 12.
consir-s = consire 90, 34. 139, 15. 35
espèce de poème, Name eines Ge
371, 20.
consistory, consistoire, Consiatorium 40t
consolar, consoler, trosten 302, 9.
consonansa, rimes, Beime 367, 12.
coBSonar, concorder, iibereinstimmen 37
conss- v. cons-; cont- cf. comt-.
contemplar, contempler, betrachten 394,
contenda, dispute, Widerrede 72, 8.
contendre, disputer, contester, soutenir,
ten, behaupten 145, 19. 182, 9. 253,^
contenemen-s, contenance, Hcdtung 21, ;
contener, contenir, enthalten 367, 2.
conten-s, en-z, contestation, diapute,
Widerspruch 154, 4. 8. 269, 15.
conten-s, content, zufrieden 398, 22.
contenso-8, ço-s, combat, dispute, tençvnf
Tenzone 2, 27. 80, 28. 126, 14.
contenta, dispute, Streit 114, 32.
continuable, continuel, fortdauemd 3%,
continuamens, de plus, femer 210, 19.
continnos, continuel, bcstàndig 229, 16.
contra, contre, vers, en comparaison,
im Vergleich mU 6, 20. 9, 47. 73, 21 ;
pendant que, wàhrend 104, 6.
contrada, contrée, Oegend 224, 15.
contradire, ir, contredire, undersprecher.
25. 27. 392, 37.
contradisamen-s, contradiction, Widen
211, 12.
contrafar, contrefaire, nachmacften 11<
125, 2. 326, 12.
contrag-z, estropié, contract 106, 29.
contrapointamcn-s, contraponch-, contre
CantrapunU 211, 29. 33.
contraria, coté contraire, entgegengesetzti
340, 33.
contrarios, dégoûtant, widerlick 102» 22
contrari-s, contraire, enfgegengesetzt,
sprechend 316, 8. 344, 34; aulat Geg
contrast-z, disptcte, Streit 368, 29. [Si
convenien-s, convenant, entsprechend, p
360, 46. 362, 8. 11.
convenir, cov-, quov-, convenir, bewiUig
34. 138, 19. 251, 29; impers, cotivient
ziemen, mUssen 13, 39. 63, 9. 182, 3:
8. 371, 32.
convenser, vaincre, besiegen 272, 19.
GLOSSAIRE.
470
retmméf bekehrt 38, 3.
>-s, converiioTL, tranêformation, Bel:eh'
Vervfandlung 845, 16. 360, 11.
île, digestif, verdaulich 390, 9.
', COV-, convertir, tourner, beicehren,
ideln 171, 12. 242, 19. 360, 28.
, COV-, inviter, eiiiladeny nùthigen 187,
1, 31. 377, 38.
-8, covinen-z, convention, promesse,
\g, Versprechen 26, 7. 268, 6.
mper, eiscHneiden 394, 27.
ibcndant, retchlich, gross 361, 29.
cor, qaoras, qunnd, tcann; c. que,
le heure que, bien que, wann auch,
2uch 6, 30. 26, 16. 73, 31. 135, 8.
3. 15. 247, 1.
, cordialement, Jierzlich 194, 24.
âge, al^e, aje, agge, courage, coeur,
', Muth, Herz, Sinn, Oesinnttng 48,
, 27. 89, 40. 242, 23. 335, 7.
tgos, courageux, muthig 159, 5. 203,
3, 38.
), petit corbeau, junger Rabe 320, 18.
rde, lacet, Strich, Saite 292, 3. 308, 26.
eoUier, Halitbtmd 108, 1. 23.5, 19. 255,
a, couturière, Niiherin 39,4. [38.
or, corne, Hom 185, 22. 327, 40.
cornu, gehomt 185, 10.
nen-s, corruption, Verderbnvfs 408, 7.
\ouronne, Krone 113, 22.
couronner, kronen 124, 3.
'*. corrossar.
nent, corporellement, fleiscidich 25, 22.
s, corporel, k'ôrperlich, leiblich 8, 6. 312,
orbeau, Rabe 298,38. 325, 18. [13.
cors; correga v. correja.
-s, ceinturier, Riemer 307, 16.
coureur, éclaireur, Herumtreiber, Vor-
S9, 26. 394, 15.
correja, ga, courroie, fouet, Riemen,
< 112, 30. 114, 4. 124, 2. 177, 18. 326, 15.
3rrc, courir, Uwfen 21, 27. 130, 38;
r, lo88tUrmen (avec le dot, ou sobrej
2. 233, 27.
, courrier, Courier 260, 19.
, corosar, attrister, courroucer, betrii-
zûmen 22, 19. 349, 40. 407, 7; réfl.
). 254, 37.
zhagrin, Aerger 123, 20.
e, corrompre, léser, rerderben, ver-
230, 17. 288, 28. 374, 43.
-s, corruption, Verderbniss 360, 18.
mr, intérieur, Jlerz, Innere 2, 12. 6,
27. 202, 2.
js, corrs, corps, Korper, Leib 1, 28.
360, 10; mon c. etc., moi, ich etc.
rs, courte, Lauf 213, 12. 305, 29;
fur-le-champ, sogleich 84, 7.
coureur, Renner 107, 8.
bfuse-cour, Viehhof 282, 35.
ntrtois, galant, h'àfisch, artig 35, 12.
Bn, cortes-, courtoisement, h'ôfiscli, ar-
!, 15. 25.
cortezia, 8ia, sîo, courtoisie^ galanterie^ H'ùf- ^
lichkeit, Artigieeit 67, 4. 231, 38. 401, 44.
cortina, courtine, rideau, Vorhang 61, 19.
corturier-s, courtisan, Hofling 304, 34.
cort-z, cour, assemblée, Hof, Hoffest, Oerichts-
hof 44, 1. 168, 21. 284, 12.
cos = com se; cos- cf, cons-.
cosdament, magnijiquemeiit, kostbar 211, 14.
cosdumna v. costuma,
coser, cosir, coudre, nàhen 32, 22. 36, 20.
coss- cf cons-.
cosser, coussin, Kissen 303, 38.
Cossezen, cuisant, Quàlgeisf 78, 8.
Costa, à côté de, neben 97, 2; de c. 37, 8.
costal-s, /anc, Seîte 309, 20; coteau, Abhang
costar, conter, kosten 125, 18. 188, 12. [181, 2.
costat-z, coté, Seite 162, 2. 261, 19. 328, 24.
costituemen-8, constitution, Orundung 16, 33.
costuma, cosdumna, coutume, habitude, usage,
Oewohnheit, Brauch 3, 20. 95, 30. 229, 43.
costumat-z, usi^é, iiblieh 281,1. [342,32.
costumier-s, accoutumé, habituel, gewohnt 55,
22. 216, 15. [115, 4. 275, 25.
costum-s, coutume, manière, Oewohnheif, Art
costura, couture, Naht 359, 36.
cotel-8 V, coutel-s.
cotidia-8, quotidien, tUglich 198, 39. 312, 26.
cous = co vos 182, 1. [36. 292, 20. 307, 26.
coutel-s, coutel-z, cotel-s, couteau, Messer 178,
coutivaire, adre, cultivateur, adorateur, Be-
bauer, Anbeter 12, 9. 350, 14.
coutivamen-s, adoration, Anbetung 345, 31.
cov- cf conv-.
covenable, convenable, ziemend 404, 7.
covenenza, convention, Vertrag 56, 2.
coven-8, condition, accord, couvent, Bedingung,
Vertrag, Kloster 48, 3. 71,21. 197, 38. 228,
covinen-s, convenable, passend 278, 1. [16.
covit-z, invitation, repas, Einladung, Auffor-
derung, Mahlzeit 322, 3. 336, 1. 361, 15.
coysi v, consi; coza v. cauza.
cozer, cozir, cuire, tourmenter, faire mal, ko-
chen, peinigen, quâlen, weh thun 111,23, 130,
33. 177, 47. 307, 10. 404, 18.
cozina, cuisine, Kiiche 228, 20.
cozîna, cousine 188, 12.
cozinat-z, mets, Gericht 187, 43. [332, 39.
cozi-s, in-s, cmisin 30, 13. 188, 12. 301, 22.
creaire, criaire, créateur, Schopfer 2, 17. 408, 13.
crear, criar, créer, schaffen 18, 28. 257, 6 ; er-
nennen 398, 29. [33. 59, 1. 94, 5. 329, 18.
creatura, cri-, créature, Geschopf, Wesen 23,
crebar, crever, bersten 400, 6.
creder, créer, creire v. crezer.
creissemen-s, creyssh-, accroissement, WacJis-
thum 231, 32. 360, 10.
creissensa, augmentation, Vermehrung 305, 6.
creisser, creysser, ser, croître, accroître, aug-
menter, arriver, wachsen, gedeihen, waclisen
machen, mehren, entstehen 50, 27. 102, 19.
laS, 30. 214, 26. 265, 14. 276, 39. 345, 12.
cremar, brûler, verbrennen 185, 33. 327, 28.
cremetar-s, peur, Furcht 108, 24.
471
GLOSSAIRE.
4-
cres- V. crez-,
crestaire-8, cMtreur, Kastrierer 308, 29.
cresteza, f rocket. Biischel 113, 33.
crestiandat-z, chrétienté, Christenheit 209, 33.
crestianesme, idem 184, 6. [334, 18.
crestia-s, an-s, cristian-s, cliristia-s, chrétien,
christlich, Christ 4, 29. 45. 5, 5. 50, 12. 37, 1.
117,4. 198,34. 237,6. 253,32. 329,31. 331,7.
crey- v. crei-.
creys8lio-8, croissance, Wachsthum 360, 33.
crezensa, cresensa, croyance, foi, crédit, Olau-
be, Tretie 70, 30. 105, 22. 245, 4. 306, 1.
351, 34.
crezer, creser, creder, créer, creire, creyre,
crmre, gUtuben 1, 24. 5, 1. 50, 17. 183, 12;
crezen-s, croyant, Olâubiger 187,35. 207,3.
criar v. crear, cridar.
cridar, criar, crier, schreien, rufen 4, 25. 127, 6.
crîdesta, cri, GescJirei 395, 15.
cridiu-s, criard, achreiend 321, 14.
crirninal-s, criminel, todtlich 200, 38.
crirninos, coupable, angeschiddigt 394, 31.
crim-s, crime, Verbrecheii 296, 33. 374, 36.
cri-8, chevelure, cheveu, Haar 60, 16. 89, 17.
Crist, Christ, Critz, Christus 15, 22. 141, 8.
cristal-s, crutaX 181, 5. [323, 22.
cristian-s v. crestia-s.
crit-z, cri-8, cri, JSckrei, Oeschrei, Buf 141, 23.
cropa, crotipe, Kreuz 263, 8. [259, 13. 363, 23.
cros V. crotz.
crosada, croix, Kreuz 398, 27.
crossa, crosse, Krummstab 357, 16.
crotlar, brailler, remuer, beben, wackeln, be-
wegen 107, 16. 132, 20. 175, 88.
crotz, cros, croix, Kreuz 19, 6. 44, 8. 284, 4.
crozat-z, croisé, Kreuzritter 121, 23. [873, 2.
cm V. crut-z.
cracifíxar, crucifier, kreuzigen 22, 18.
crudel-s, crus-, cruz-, cruel, grausam 21, 29.
336, 25. 895, 23.
crut-z, cru, cruel, grausam 274, 15. 399, 19.
cruyssar, grincer, fletschen 21, 38.
cuberta, couverture, Decl-e 182,22; riise,Arg'
list 358, 29.
cubertamen, en cachette, versteckt 28 J, 10.
cubrir v. cobrir; cudar v. cuidar.
cuende-8 v, coinde-s.
cuer-s, cur-8, cuir, Leder 174, 27. 262, 5.
cug-z V. cut-z.
cuidar, cuyd-, cud-, cuj-, cug-, cogitar, croire,^
penser, imaginer, meinen, glauben, denken,
erdenken, wàhnen 2, 4. 10, 1. 34, 45. 81,
17. 185, 22. 300, 1. 397, 5.
cuidat-z, pensée, Oedanke 75, 1.
cuirassa, cuirasse, KUrass 127, 13.
culhidor, recet^eur, Einnehmer 387, 33.
culhir, cullir t?. colhir.
culvert-z, ers, perfide, treulos 37, 24.
cum V. com; cum- c/. com-.
cumdurmir, réfl. dormir, scldafen 34, 44. [14.
cumergat-z, communié,der communiciert hat 33,
cundia, cunhtia, grâce, Anmuth 262, 45. 275,
19. 357, 35.
cura, soin, souci, cure, Sorge, Kur; prends -j
aver c, Adit haben, sicJi kUmmem 51,
120, 14; non cura, manque de soin, T^^
nachldssigung 116, 15.
curar, soucier, soigner, cultiver, guérir, sar^ ^
pfiegen, heilen 342, 36. 343, 22.
curat-z, cura, curé, Pfarrer 404, 30. 406, Xi
curiozament, soigneusement, sorgfUlHg ^43^ Sig
euros, soigneux, besorgt 311, 15.
eur-8 V. cuer-s; cursori, rapide, achnéU 3ÍO, fi.
cut-z, cug-z, pensée, doute, Oedanke, Bedisn^
cuydar r. cuidar. [ken 71, 1. 306, S6.
da V, de; dalgat-z v, delgat-z. [16. 290, 25.
damizela, damaisella, damoiselle, JFràulein 126,
damlideu-s v, dompnedeu-s. [304, 7. 354, S.
damnar, dampnar, damner, verdammen 187,22.
damnatge, dampn-, dapnatge, -ghe, dommage,
Schaden 83, 21. 98. 16. 139, 23. 183, U.
392, 23. 395, 21.
dampnos, préjudiciable, schâdlich 362, 27.
damredeu-s v. dompnedeu-s; dançar v. dansar.
dan-s, dommage-, aétriment, Schaden, Verbtst
7, 20. (;>^, 18. 110, 23; tener d., nuire, seha-
den 115,29; giet, met a mon d., mépriter,
veracluen 180, 26. 206, 6. [212, 6. 367, 1. 40.
dans, dansa, danse, Tanz, TanzUed lOT, 36.
dansar, dançar, danser, tanzen 107, 35. 367, 27.
dapnatge v. damnatge.
dapniíìcar, endommager, beschàdigen 396, 3.
dar, donner, frapper, geben, sehenken, verschm- \
ken, schlagen 11,13. 35,21. 105,8. 288,28;
d. batalha, combattre, kâmpfen 182, 84; se
dar, éprouver, etnpfinden 220, 7. 276, 4&
dardier-s, archer, Êogenschntze 108, 16. j
darrier-8 v. derrier-s.
dart-z, dars, d<ird, Pfeil 112, 33. 182, 11.311,6.
datiu-s, datif 191, 23.
dat-z, dé, Wilrfd 28, 9. 170, 22. 307, 16; tb
us datz, le moindre, das Geringste 186, 16.
Daunis, Denis 142, 21.
daurar, dorer, orner, rergolden, schmilcheii2&i
23. 224. 22. 356, 39.
dans, devers, von-her 125, 17. 242, 17.
davan, nt, avant, devant, auparavant, pf^
férablement h, vor, vorher, vor sich 5, 20.
84, 11. 229, 16. 344, 10. 356, 28; d. qae,
davas r. deves. [ùevor 390, 16-
davcras, per d., vraiment, in Wahrheit 176,36.
de, da, sert à désigner le génitif, rorigine,J^
distance, le motif, la matière, la possessioi^
la relation, le temps : de, à, avec, à cause dti
contre, depuis, entre, dans, pendant, par, «<'■»
mit, wegen, gegen, unter, in, in Bewg *v
2, 1. 5, 2. 96, 2. 227, 18 ; après le coni-
que, als 5, 37, exclam, o Uber 97, 4.
debatre, débattre, zappeln, mit den FlUgtt*
schlagen 110, 16. 175, 5; s'efforcer, sieh €»>'
strengen 258, 33.
debat-z, débat, Streit 368, 30. 393, 6.
decazer, dech-, déchoir, rtibai^ser, faUen, t^
fatten, sinken, zu Fnll bringen 195, 10. 19^
27. 209, 11. 18. 365, 21.
-s, erreur, Tìluiehtinff 209, 3.
.■BS', déefcoir, tromper, liltMcAen, be-
, 13. 183, 20. 336, IG.
fraude, Selrug 3, 23.
'Ueemer, erkenntn 196, 31.
ditari dechat-ï ». dictat-i.
dieodeofe. Ver/ail l!)6, 2fi.
Q-a, (Umdenei!, r«r/a/J 197, 34.
. deeaxer.
, explication, Erklarmig 3&8, 3C.
xpUquer, erkidren W2,4S. 317,3a
baùier, hrrabliuirTi 396, 15.
■.adenee. Ver/ail 69, 80.
irUprudenee 391, U.
, coinmaiidemeTii, ritjU, Hnûle, pice,
Îiehtichnur, Orense, Ffh/rr 63, 8.
197, 21. .159, 29.
, dedant,cUim,innerhalb,lnnen,hin-
M, 20. 37, G. 7tì, 12. 236,21. (31.
. di/atir, FeliUr, Sonde 304,31. 351,
lefaillir, manipier, fehlm 229, 40.
prolectrirr. IleiehUlseria 273, 28.
leff-, défmdre, rerih'litîgrn, leekrtn,
I, veraehren «il. Hl. 10.1, 10. 106,
19. 242. 12. 255, 1. 391, 20; rifi.
garde, tich hillen 178, 22.
■arnèrr. ITf/.r Jf,7. 2\. [16.
dé/ei,.e,Veril>,UI;r<'-i 95.16. 324,
1 106. 39; ileffon.li.- r. défendre.
défendre, rerlhridigm 398. 26.
>rs, as, defora, /wr*, dthart, drau-
ia,u 32, 25. 4), 18. 76, 12. 92, 2G.
182, 23. 267, 4.
manquer, gebrerhen 366. 34.
, tehon 4<>4, 41.
i, prodigue, Vtrtchuender 286, 12.
, iden 342, 12.
eonvmmtr, rtrzehren 360, 13. 14.
digerir; iegiM, c. dcng,
digne, vBrdig 271, 29,
rééipiler, décoller, itilrsen, erwar/fen
174, 26. 334. 32, [36. 29.
tgré, eiealier,Stu/e, li-eppe 6, 18. 29.
n-s (ou de guisamensî) maniirr.
M, 13.
:ibandonner, rerlatten 40, 17.
negn-s; deignar p. denhsr.
t>, ron-B» 13, 24 {ef. des).
. deÎHB-, deÎR-, dcjsB-, deyc-, desc-,
■ï-, dise-, i\\y.S; de-»'r,iilre. l-itAer,
, herabileîgm, -fultm, sitikni, ftU-
'ei'jen, ab'lammeyi, eindringen 6, 3.
1, 25. 76, 28. 146, 22, 245, 10. 248,
, 29. 284, 15. 318, 16, 3H4, 7. 383. 16.
!fliier,/Wi«i 187.42.290,8. [3tM,37.
(gnnhs,jn3ni, Faelen 228, 14. 311,
im, mtehum 173, 31. [4a
rii, ntlien 388, 42.
n-s, diledaiion, KrgStxung 212, 23.
■. deleitar.
elieg-z. dAlH.faiile,Yergeben,8ehibi
229, 27. 382, ;W.
UBB. 474
déleit-z, deleii, delie^-z, delich, déliée, plainr,
Freiide, Woune, Liut, Oemai 26, 5, 227, 40.
248, 33. 311. 16, 345, 24. [29.
deleitar, delechar, délecter, rrnuiten 47, 7. 3^5,
delgat-i, dalf-, delicat-i;, iMi.iitux, rechereki,
fin, tfelu, iSilHeh, autge.i.i'/ii. /eiti, echlani
241, 16. 261, 21. 304. 1. ;in. 22.
deliberar, délibérer, xich enUrl.tieiiien 404, 30.
délie adam Mit. os, délicaieniml. natgemcht 342,
26. 347, 6.
dcticat-ï r. delgat-n delich r. deloit-z.
delichable, plaieani, erfretdieh 361, 4.
delichog, delicios. Joyeux, délicieux, frdhllch,
ergUtUch 342, 80. 362, 13.
delieg-i c. deleit-i.
delir. détruirt, amoriir. zertl'òren, verniehíett,
lilgen 19, 55. 32, 18. 299, 12. 380, 20.
dellor = de lor 294, 27. [283, 26.
dema, an, demala, morgen 41, 32. 249, 36.
demamen-s, dime, Zelmter 210, .33.
demanda, demande. Fordtrang 113, 19.
dt'inandar. dtToander, rerlaiigeri, fragen 13,
37. 31, 29. 65, a 127, 7. 144, 20.
demanes, íii«mtóí, toqieich 8,5. 24. 162, 18.
deman-s. demnndr, Biue tfiO, 7. 216, 24.
dciiiantenent. iiicunlinenl. fj/ieirh 341, 16.
demenar, tnmer, hinlciten H>V^, Ui. [879, 6.
dementre qne, tandis qne, »û l-inf/c 2Ùè, 17.
deiïioniat-i, possédé, BetesaFinr :i7ll, 5.
demotiî-a, de:uou-a, démon, DSmon 314, 14.
deiDonatrar r. demoatrar [402, 40.
demorar, demeurer, retle.r, retarder, wohnen,
»irh aufhaUat, bteibea, aufkalten, 2, 13.
3eiS, 40. 338, 13. [15.
denior-B, délai, Z^erung. Verxug 256, U. 836,
dcmortrar demonstrar montrer, tlémonirer,
le^rit, imeùen 10,41.11.26.328,1. 890,40.
denairada, denrée, Jíítvoarr iXtì. 44.
denan, ant, dteanl, arant, par-devant, vor,
vorieUrtf, vora 5, 26. 46. U. 175, 39. 44;
íi.íiiiT Ttnir A. tml<\l n.-. le dal. leiii, tom-
me:! <-or Jemomlea Auge,, 139, .36. 238, 41-
deng, digne, di./nr. irrrtb. uyûrdig 20, 27. 271,
36. 273, 37. '
deiiga~a r. ncgus.
deniiar, deign-, dign-, daigner, u-erdigett, leHr-
dig ackleu, ger-d.r,, 73, 25. 100, 22. 106,
21. 118, 15. 225, 26. 269, 24. 384, 13.
donier-a, din-, denier, argent, Uiinie, Oeld
38, 8. 318, 6.
den-s, deitl, Zahn 21, 38. 89, 16. 261, 14.
(ie]iartiiiien-B, léparation, 'IVeimang 68, 2.
di'tiartir, départir, néparer, indiquer, Irtnnen,
,ckeiden. betehe.den 30. 10. 168, la 232,
10. .^73. 31; réfi. 200, b._
depart-x, lieu népari, abgeichiedener Ort 215, 8.
deiienijer, depinher, ;ie<MiIre, dépeindre, malen,
lemhràbeH G, 11. 359, 8.
deperdre, perdre, verlirren !>, 47,
depertida, dé/mr!. 8eheldeit 363, 28.
lU-pidht'r r. di'penlier.
deportar, divertir, ramr, ergoixnt, enhiicien
102, 14. 108, 33. 113, 28. 353, 37.
16'
475
GLOSSAIRE.
deport-z, divertlsítemen/fjoie, Vergniigen, Freude
32, 4. 8J, 25. 112, 36.
depus, depuys, puisque^ depuis que^ seiidem, da
286, 27. 391, 3. 392, 15. [390, 4.
deputar, depp-, députer^ depuiieren 387, 34.
deraubar, dérober^ berauben 336, 38.
dereer, dereire v. derrier-s, derreire. [195, 7.
derenan, désormais, von nun an, nun 122, 13.
derger, dresser^ éleverj aufHcht&ii, erheben 37,
25. 133,31.
derivatiu-s, dérivé, ahgeleitet 189, 32.
derocar, derr-, renverser, axis dem Sattel wer-
fen, umstiirzen 37, 25. 128, 21. 170, 28. 185, 5.
derrarnar, maltraiter, misshandeln 5, 44.
derreire, der-, dereira, dereyre, dereires, dereer,
derrière, en arrière, par derrière, hinter,
hintén, hinierm Riicken 4, 34. 39, 9. 177,
30. 326, 33. 404, 14.
derrier-s, der-, derrer-s, darrier-s, dernier,
letzte, zuletzt, hinterker 109, 23. 182, 2. 298,
23. 361, 39; en d., zuletzt 314, 36.
des V. detz; des- cf, dez-.
des, depuis, von -an 44, 25; des chap v, cap-s.
desacordau-s, désaccordant, uneinig 269, 6.
desafîblat-z, sans boucle, ohne Schnalle 264, 3.
desamparansa, abandon, Verlassen 391, 1.
desastrat-z, malheureux, unglUcklich 303, 6.
desautrejar, refuser, verweigem 29, 39.
desayre, dommage, Schaden 395, 9.
desazegar, dédire, lossagen 64, 11.
desbaratar, vaincre, besiegen 181, 39.
desbrancar, déchirer, zerreissen 103, 2.
desc* = des que, dès que, sobald 102, 5.
descapdellar, descabdelar, priver d'un chef, pri^
ver, einesFiihrers berauben, berauben 270, 1.
descaptar, diminuer, abnehmen 4, 9. [364, 33.
descaptener, abandonner, im Siiche lassen 53,
descargar, décharger, entlasten 204, 20. [23.
descauzidainen,^ro*«érewien/, unpasseud 106,32.
descauzimen-s, desch-, impolitesse, Dnpassend-
heit 212, 13. 324, 19.
descauzit-z, descaus-, deschaus-, desquaus-,
grossier, vil, roh, gemein, unpassend 102,21.
212, 13. 303, 11. 321, 25. 324, 19. 395, 2.
descendre r. deiscendre.
deschaer, rabaisser, zu Fall bringen 294, 3.
desci enant, désormais, von nun 45, 22.
desciple-8, dise-, disciple, Jiinger 8, *28. 374, 24.
desclavelar, détacher, l'ôsen 84, 15.
descobrir, découvrir, révéler, aufdecken, ver-
rathen 92, 22. 102, 37. 186, 19.
descobrire, décele^ir, EnthiiUer 272, 8.
descofimen-s, déroute, Niederlage 209, 22.
descolpar, disculper, entftchuldigen 239, 25.
desconfir, descofire, descoff-, déconfir, ruiner,
aufs Haupt schUigen, vernichten 32,17. 114,
7. 127. 5. 236, 25. 399, 15.
desconoissensa, ingratitude, folie, Undankbar-
keit, Unhlugheit 214, 16. 304, 11. 378,23.
desconoisser, méconnaître, nirht kennen, ver-
keniien 217, 20. 23. 269, 16.
desconortar, intr, et réfl. se décourager, muth-
los werden 56, 24. 128, 22.
desconort-z, découragement, Verzagen, Tro^ ,
hsigkelt 111, 28. 156, 26. 272, 4.
desconseillat-z, découragé, unberathen 27, ^£
descorat-z, sans coeur, ohne Herz 203, 19.
descordan-s, qui détruit V accord, Zvneira^^^
stiffend 199, 7.
descortes, discourtois, unliofiich 282,3. 391, ^
descort-z, dise-, discorde, sorte de poésie, Ztt>-i
Uneinigkeit, eine Dichtungsart 205, 10. ^^*
13. 292, 5. 368, 3. 397, 28.
descovinen-8, inconvenant, unpassend 294, 23,
descozer, découdre, auftrennen 321, 21.
descrezen-8, mécréant, unglUubig 210, 12.
descrezensa, incrédulité, blasphème, UnglauÒen,
Ootteslàsterung 188, 15. 304, 29.
desc-8, panier, Korb 173, 32.
desdans, desdansa, sorte de danse 367, 42.
desdir, dédire, tcidersprechen 252, 3.
desduyt-z, déduit, Unterhaltung^ 375, 29.
desebransa, différence, Untersckied 294, 34.
desebrar, séparer, trennen 25, 28.
deseguentre, après, nach 203, 25.
desendre v. deiscendre.
desenilar, réjl. se désenfler, abschweUen 337, 29.
deservir, desservir, verdienen 37, 27.
desfaire, desfar, détruire, perdre, zerstdren,su
Orunde rtchten 5, 40. 233, 44. 354, 1.
desferra, reste, Ueberbleibsel 390,34. [336,8.
desfiar, desfizar, défier, herausfordem 142, 11.
desflorar, déflorer, derBlUthe berauben 352,36.
desgamir, dégarnir, der Zierrath berauben 161>
desh- V. dez-. [2.
desjonlier, se disjoindre, sich aufl'ôsen 128,20.
deslejal-s, déloyal, ungesetzmâ:f8ig, treulo* 171, j
6. 200, 31.
deslejaltat-z, déloyauté, Ungesetzlichkeit 115,13.
deslejar, décrier, in Vernif bringen 69, 23.
desliar, délier, losbinden 60, 10.
desliuramen-s, délivrance, Befreiung 210,2. .
desliurar, délivrer, befreien 348, 10. [l^^- \
deslonjar, desloignar, éloigner, entfemen 28,36. ,
deslor, depuis r heure, seit der Stunde 63, 13.
desmandar, contre-mander, widerrufen 306,32.
desmembrar, oublier, rergessen 140, 32.
desmentir, démentir, Liigen strafen 4, 39. I94f
29. 316, 12.
dcsmezura, ^ excès, présomptûm, MasslotiffM
Uebermuth 116, 12. 199, 21.
desniez urar, excéder, a'^emparter, das Masíii^'
schreiten, sich erzù'men 51, 1. 120,6. 318,20» ^
part, démef^uré, masslos 171, 7.
dcsnaturar, changer de nature, die Katur ver-
ilndern 50, 23.
desobre, desubres, desntis, iiber, auf, oben, àfi!f'
iiber 45, IH. 51. 28. 234, 1. 295, 6; d. tn. ;
(oben) weg von dir 347, 32.
desolar, dénoler, muthlas machen 390, 26.
desonest, déshonnêfe, schimpflich 395, 20.
desotz, -oz, desot, dessous, nnter, unten 6, 7«
34, 42. 36, 9. 122, 24.
de.spachar, réfl. se déj>êcher, ftich beeik*
401, 28.
dospagat-z, méomtenf, unxufrieden 386, 42-
GLOSSAIRE.
478
dépUj mépris^ Missachtun^f Trotz
97, 11.
e, dépensier, Ausgeber 342, 13.
dépenser^ ausgebeti^ vertkeilen 106,
15.
dépemer, aiugeben, venoendeii 115,
10.
perdre, vemichten 183, 27.
;ge, dépucelage j ErUjungferting 58, 34.
lia, ermui, Verdruss 240, 28.
-ser, déplaire, ennuyer, missfallen
354, 15. 391, 21; subat. déplaisir,
^iksbehagen, Verdruns 200, 6. 312, 30.
-gar, déployer, raconter, entfalien,
n 140, 26. 183, 3. 237, 21.
ipuiê, seitdem 76, 32.
ueillar, dépouiller, déshabiller, ent-
106, 43. 146, 12. 290, 46.
*.xpliquer, auêlegen 37, 28.
plaisir, Vergnûgen 384, 18.
e V. descauzit*z.
déraciner, soustraire, entwurzeln,
i 63, 19. 103, 16.
r-s, désordre, Verioirrung 114, 20.
[38.
détaler, aus der Eeihe treten 126,
damner, in Verdammniss sturzen
titôt, alsbald 53, 2; d. que, al d.
ild als 216, 21. 353, 18.
decebre.
désigner, bezeicknen 234, 1.
i-s, folie, Narrheit 171, 37.
perdre le sewi, den Verstand ver-
1, 80.
esQs.
établir, aufsteUen 368, 1.
Mtiner, bestimmen 323, 32. 360, 22.
iélai, Aufschub 30, 28.
'fi, s'éloigner, sich entfemen 57, 17.
11-8, trouble, Verwirrung 209, 33.
troubler, st'òren 107, 38.
.r, troubler, verwirren 208, 10.
5, trouble, Storung 110, 18.
tre, droit, recht 7, 2. 92, 20.
iestrei-s, puissance, Macht 113,31.
eigner, étreindre, presser, forcer,
n, zwingen, bezwingen 47, 26. 74,
27; obliger, verpflichien 295, 39.
détresae, tourment. Quai, Ungliich
395, 1.
^eine, dommage, Pein, Schade, Ver-
19. 69, 10. 102, 39.
cheval de main, Handpferd 107, 2.
juar, détourner, tourmenter, ahwen-
len 103, 8. 306, 24.
•8, destruction, Zersiorung 209, 5.
itruire, tuer, vemichten^ tddten 25,
>. 83, 12.
desobre; desvai v. dezanar.
desus, dessus, dessus, oben 122, 24. 192, 5.
368, 16; al d., daruber 338, 25.
desviar, détourner, ablenken 59, 29.
determenar, déterminer, bestimmen 376, 37.
détestable, abscheulich 396, 23.
detorn, autour, um 99, 26.
detrîar, r^etarder, aufhalten 404, 1.
det-z, doigt, Finger 80, 19. 134, 27.
detz, des, dix, zehn 133, 7. 330, 26; per un
d., eiiis gegen zehn 200, 14.
deude-s, dette, Schuld 95, 46.
deu-s, dieu-s, dyeu-s, dio-s. Dieu, Oott 33, 13.
262, 44. 339, 6.
deutor, débiteur, Schuldner 119, 15.
devalar, descendre, faillir, fierabsteigen, êûn-
digen 188, 14.
devedar, défendre, renoncer, verbieten, entsagen
7, 12. 18, 27. 26, 1.
devenir, werden 42, 20. 64, 18. 157, 38.
dever, devoir, diirfen, soUen, mUssen, schuldig
sein 9, 18. 96, 34. 195, 20. 271, 3. 297, 6;
subst. devoir, dignité, Pflicht, Wilrde 162,
21. 277, 36; per d., vonBechts wegen 277, 45.
deves, davas, vers, devers, du coté de, naeh-
hin, von-her, von Seiten 33, 2. 26. 48, 21.
devet-z, défense, Verbot 200, 11. [109, 18.
devez ir, discerner, expliquer, unterscheiden, be-
scheiden 163, 10. 279, 43.
devina, devineresAC, Wahrsagerin 331, 32.
devinar, deviner, conjecturer, errathen, ahnen,
aUwissend sein 215, 23. 27. 258, 14. [32.
devin-s, devin, Wahrsager, Seher 34, 32. 36. 331,
devire, diviser, expliquer, theilen, eintheilen, er-
klàren 15,9. 372,38. 375,18; part décidé,
ausgemacht 68, 20. [321, 43.
deviro, environ, autour, herum, umher 177, 25.
devis, propos, Absicht 407, 12.
devîza, devise, Meinung 51, 13.
devizar, comprendre, beherrschen 67, 26.
devocio-s, sio-s, dévotion, Andacht 302, 6. 366,
6. 383, 2.
devorar, dévorer, versMingen 328, 46. 349, 3.
devotamen, ns, dévotement, andâchtig 365, 6.
devot-z, dévot, andâchtig 377, 6. [400, 12.
dex V. dec-s; dexendre v. deiscendre; dextre
deycendre, deyss- v. deiscendre. [v. destre.
dezacoillir, rejeter, verwerfen, nicht annehmen
133, 6.
dezacordable-s, discordant, abweichend 368, 7.
dezacort-z, des-, discorde, ZunespcUt 132, 3.
323, 20. [26.
dezagradable-s, désagréable, unangenehm 348,
dezamar, cesser d'aimer, nicht lieben 70, 22.
103, 15.
dezamoros, indifférent, ohne Liebe 315, 23.
dezamparar, desamp-, dezanp-, abandonner,
aufgeben, verlasuen 186, 26. 315, 40. 348,
15. 849, 16.
dezanar, s en aller, weggehen, vergehen 180, 7.
281, 34.
dezarmar, désarmer, entwaffnen 342^41; pa/rt.
toaffenlos, entwaffnet 114, 10. 258, 45.
dezastrux, malheureux, unglUcklich 390, 36.
i
479
GLOSSAIRE.
dezautorgar, désapprouver, verwerfen, tadeln
70, 21.
dezavinen-8, inconvenant, unhofiach 67, 7. 315.
dezembre, décembre, Dezember 56, 13. [44.
dezenansar, baisser, zuriiclebringen 51, 25.
dezencuzatio-s , justification, Entschuldigung
371, 10. [167, 18.
dezeretaire, ravisseur cPhéritages, Erberâuber
dezeretar, des-, desh-, deseritar, déshériter, dé-
posséder, priver, dérober, dévaster, enterben,
berauben, vertreiben, verheeren 34, 35. 113,
18. 181, 43. 203, 24 225, 29. 237, 31. 295,23.
dezert-z, des-, desers, désert, abandonné, wilste,
verlassen 38, 2. 349, 40 ; 8U>bst. désert, Wiiste
deze-8, dixième, zehnte 77, 7. [346, 29.
dezesperansa, désespoir, Verzweifiung 143, 30.
dezesperar, des-, désespérer, verzweifeln, ver-
zagen 17, 6. 53, 20. 74, 26. 143, 39. 316,
39. 342, 16; zur Verzweifiung bringen 46,2.
dezir v, dire,
dezirar, des-, désirer, verUmgen, ersehnen 43,
28. 61, 20. 140, 36. 239, 38.
dezire-s, des-, dezir-s, des-, désir, Sehneii, Ver-
langen 61, 28. 71, 9. 149, 4. 5. 192, 19.
dezirier-s, désir, Verlangen, Sehnsucht 53, 6.
56, 20; la chose désirée, das Verlangte 109,
deziron-s, désireux, verlangend 54, 14. [12.
dcziros, idem 140, 34.
dezobedîencia, desobediensa, désobédience. Un-
gehorsam 225, 17. 342, 44.
dezonestat-z, desh-, malhonnêteté, Unschicklich-
keit 361, 47. 370, 3.
dezonor-s, des-, desh-, déshonneur, Unehre,
Schande 167, 4. 201, 9. 253, 1. 294, 30.
306, 31. 332, 5.
dezordenat-z, déréglé, unordentlich 302, 36.
dia, dya, di-s, jour, Tag 3, 1. 20. 4, 34. 166,
24. 364, 19; en dies, jadis, ehemals 1, 20.
diable-s, diable, Teufel 6, 41. 7, 29.
diablia, diablerie, Teufehwerk 167, 20.
diague-s, diacre, Diticonus 188, 19.
diaspe-s, pre-s, étoffe précieuse, ein hostbarer
Stoff 262, 4. 289, 31.
die, dich V. dit-z; dictar v. ditar.
dictat-z, deehat-z, composition, Oedicht 316,
42. 367, 2. 398, 10. [405, 24. 408, 18.
dictayre, compositeur, Dichter 369, 42. 397, 8.
diction-s, dictiofi, Wort 191, 36.
dieu-s V. deu-s. . [42. 369, 19.
diferensa, dilf-, différence, Verschiedenheit 367,
dificultat-z, difficulté, Schwierigkeit 360, 41.
difinir, déterminer, entscheiden 368> 37.
difinitio-s, diff-, définition 367, 1. 368, 3.
digerir, deg-, digérer, verdauen 176, 45. 341,
44. 360, 19.
digestîo-s, digestion, Verdauung 360, 13.
d»giet-z, messager, Bote 36, 13.
dignamen, dignement, wiirdig 286, 6.
dignar v. denhar.
dignitat-z, dignité, Wtirde 297, 34.
digne-s v. deng; dig-z v. dit-z; diire v. dire,
dyos, jeudi, Donnerstag 41, 3.
diligensa, diligence, Fleiss 289, 29.
dilns, lundi, Montag 112, 23.
dimars, mardi, Diensta^ 112, "23.
dimenge-8, dimanche, SonrUag 397, 17.
din V. dins; dinier-s i^. den-; dinar, dinni
dinnat-z, dîner, Essen 361, 35. [dií ^
dins, dinz, din, dans, dedans, innen, hinein^ j
61, 19. 95, 39. 408, 8.
dio-8 v. deu-8.
dire, dir, diire, dyre, dezir, dire, parler, sa^en,
sprechen, reden, nennen, lauten 12, 41. 22
34, 27, 10. 66, 2a 165, 17. 179, 29. 255,'
dis V, dia; dise- cf. desc-. [19. 401, 5.
disnar, dinnar, dinar, dîner, (zu Mittag) eêsen
101, 14. 182, 18. 354, 24. 400, 30; snbêt.
361, 15.
dispozicio-s, dispositioTi, Beschaffenheit 361, 7.
dispntacion-s, disputation 344, 46.
dissendre v, deiscendre.
dissipar, ruiner, vemichten 370, 35.
distnbuir, distribua, vertheilen 360, 21.
ditar, dietar, dechar, nommer, composer, sagen,
dichten 3, 19. 285, 1. 352, 2. 371, 18.
dit-z, dig-z, die, dich, mot, discours, Wort^
Rede 21, 17. 23, 1. 45, 9. 67, 13. 87, 17.
90, 21. 121, 16. 141, 2. 271, 4. 280, 25.
divariar, varier, wechseln 277, 34.
divenre-s, vendredi, Freitag 41, 32.
divers, verschieden 261, 28.
diversamen, diversement, verschieden 277, 20.
diversar, varier, verschieden sein 276, 16.
diversitat-z, diversité, Verschiedenheit 361, 5.
divinal-s, divin, g'òttlich 366, 36. [372, 16.
divi-8, idem 229, 44. 348, 2.
divisio-s, discorde, Uheinigkeit 397, 27.
doblar, doubler, verdoppeln 58, 12. 148, 16-
386, 40; intr. 91, 5. 119, 1.
doble-8, cUmble, doppelt 136, 1. 227, 7; breud,
espèce de poème 276, 11.
doblenc-s, double, doppelt 133, 29.
doblier-s, dotible, doppelt 28, 10. 107, 14; a
dobliers 187, 37.
doblier-s, pourpoint, Wamms 147, 7.
dobt- v. dopt-.
doctor-s, docteur, Lehrer 2, 10.
doctrina, doctrine, Lehre 311, 12.
doctrinar, endoctriner, belehren 75, 19.
dolcessa, douceur, Freu/ndlichkeit 268, 2.
dolçor-s V. doussor-s.
doler, souffrir, faire mal, Schmerz empfinie^
leiden, tcehfhun 61, 15. 104, 1. 241, 10;
réfi. s'affiiger, sich betruben 67, 16. 185, 12;
part, prés, affligé, misérable, betrM, er-
bârmltch 3, 42. 30, 3. 75, 37.
doloiros, dolor-, dolojr-, douloureux, af^i,
misérable, schmerzvoU, scJimerzlich, belràti
erbàrmlich 111, 2. 199, 11. 274,24. 346,2.
dolorosaraen, douloureusement, elend 234, 6.
dolor-s, douleur, Schmerz, Leiden 2, 12. 14,
28. 312, 25.
dol-s, douleur, Schmerz 2, 13. 5, 8. 184, 1.
dolsor-s, dolz, doizament v. douss-, dons,
dom i'. don-s.
Domas, DanMscus 330, 31.
GLOSSAIRE.
482
ae, domentre que, pendant que, toàh-
Jl, 16. 345, 23. 374, 14.
1-8 r. dompnedea-s.
r-8, domesHque^ einheimisch 55, 20.
ompna, donna, dona, dame^ Frau,
5, 19. 18, 14. 23, 13. 37, 25. 44,
•, 17. 237, 41. 244, 35.
don-s.
dompneis, ey-s, galanterie^ courtoi-
our^ lAebesdtenstf Liebe 94, 15. 106,
>, 26. 275, 14. 322, 42.
eyar. dompnejar, courtUer^ galan-
îcw Hof maeheny galant sein 61, 4.
93, 4. 256, 38.
. dom-.
a-s, domerdiea-8, damredîeu-s, dam-
, dieu-8, damlideu-s, seigneur Dieu^
ott 4, 38. 18, 9. 11. 35, 5. 40, 16.
1. 373, 35.
domtar, dompter^ zëhmen 242, 14 15.
t, dnnt, gén, du pron. relaiiff dont,
e làf woher^ wovon, wodurch, westoe-
*rin, daher 2, 14. 23, 2. 29, 39. 41,
28. 240, 2; de plus, femer 237, 11.
omna.
nner, douer, liorer, frapper, geben,
n, begaben, ergeben, ûberlie/em,
1 3, 30. 9, 20. 240, 10. 328, 20. 376,
d., éprouver, empfinden 205, 9; 8e
ia, regarder, a^hten 31, 21; subsU
en 59, 31.
, donation, Schenkung 169, 18.
ncas, doncs, donx, doncx, donchs,
Uors, da, dann, daher, also 2, 12. 4>
2. 214, 6. 226, 34. 249, 32. 300, 13.
domna; don-s r. do-s.
}n-z, dom, domno (voc), seigneur,
, 28. 3, 16. 9, 1. 17. 31, 9. 834, 9.
^4cl,), dame, Herrin 72, 29.
on; don-z u. don-s.
ella, damoiselle, Fràulein, Mâdchen
3, 8. 234, 42. 211, 6.
■z, jeune homme, JUngling 5, 44.
dons-, damoisel, page, Jurûcer,Knappe
179, 29; seigneur, Herr 35, 4.
1-8, doute, Zweifel 211, 16.
, dobt-, dupt-, doute, crainte, Zwei-
rcht 197, 40. 205, 15. 262, 9. 295, 35.
obt-, dupt-, dotar, douter, craindre,
%, zagen, fUrchten 5, 24. 9, 36. 53,
r, 19. 145, 6. 226, 17. 301, 5. 406, 8.
ioute, crainte, Zweifel, FurdU 280,
l, 8.
nt, désormais, von nun an 391, 2.
r, dormir, scklafen 34, 45.
i, dormeur, schldfrig 98, 24.
lur-, schlafen 90, 35. 225, 35.
ipine, Dom; petit, klein wenig 47,
42.
-8, don, présent, donation, grâce, lar-
Gobe, Oeschenk, Schenkung, Gunst,
Hgkeit 21, 26. 68, 30. 94. 13. 152, 1.
Í. 229, 46. 305, 15.
dos, Rilcken 127, 12.
dos V. dou8, dni; doss- v. donss-.
dosset-z, doux, siiss 406, 22.
dotalici, douaire, Leibgedinge 295, 18.
dotar V, doptar.
dot-z, dot, Mitgift, Gobe 283, 22. [15.
dotze, dotz, douze, zwolf 81, 10. 119, 16. 210,
dotze-s, douzième, ztpolfte 78, 3. 210, 16.
donchor-8, donçor-s v. doussor-s.
dous, douz, dois, dolz, dos, doux, siiss, lieb-
licJi, freundlich, lieb 20, 36. 22, 32. 89, 24.
41, 12. 259, 34. 290, 20.
donssamen, doss-, dousament, dolzament, dos-
sament, doucement, siiss, lieblû^, freundlich
4, 24. 5, 2. 36, 12. 226, 32. 245, 9. 327, 5.
379, 26. [15. 61, 18.
doussa-s, doux, agréable, siiss, angenehm 27,
dou88or-8, dous-, douç-, douch-, doss-, dois-,
dolç-, douceur, (agrément, SUssigkeit, Lieb-
lichkeit, Sanftmuth, AnnehmlicÎikeit 23, 5.
43, 18. 50, 31. 137, 13. 246, 25. 267, 16.
274, 12. 294, 16. 859, 11.
douz r. dous; dozer r. duire; doze-s». dotze-s.
drago-s, on-s, ol-s, dragon, Broche 273, 40.
399, 19.
drap-s, drap-z, drap, étoffe, habit, Tuch, Zeug,
Kleid 5, 35. 22, 28. 36, 15. 244, 11.
dreŷar v. dressar; drech- v. dreit-.
dreitamen, nt, droit, gradezu 92, 46. 182, 17.
dreitura, dreyt-, drech-, droit, justice, Recht,
Gerechtigkeit 13, 48. 59, 8. 116, 16. 358, 2.
406, 31.
dreiturier-s, drech-, dret-, droit, juste, gerecht,
recht, rechtmàssig 111, 82. 190, 9. 300, 8.
304, 10.
dreit-z, dreiz, dreg-z, dreg-s, dreh-s, dret-z,
drez, dreyt-z, drech, dreich, drei, droit, di"
rect, juste, vrai, recht, grade, gerecht, recht-
màssig 6, 10. 35, 14. 38, 20. 55, 5. 74, 18.
91, 35. 176, 42. 261,39. 351, 18; adv, gra-
dezu 86, 17; subst, droit, justice, raison,
Recht, Gerechtigkeit, Gericht 4, 15. 28, 40.
47, 3. 61, 13. 113, 18. 238, 30. 259, 27.
269, 35. 285, 15. 383, 22. 337, 5. 394, 1 ;
a dreit, justement, mit Recht; en dreg, à
rendrait de, im JRnblick auf 194, 31.
dressar, dreçar, dresser, élever, richten, auf-
richten 5, 17. 124, 10. [r. dreit-z.
dreturer-8 v, dreiturier-s; dretz, dreyt-z, drez
Drogoman-8, drogman, Dolmetscher 107, 2.
drudaria, galarUene, amour, Liebesdienst, Liebe
41, 37. 108, 11.
drut-z, /. druda, drusa, amant, amante, Lie-
bender, -e, Geliebter, -e 42, 17. 289, 39.
du- cf. do-.
duc-s, ducx, duxs, duc, Ilerzog 81, 22. 39, 30.
dugat-z, duché, Herzogthum 113, 22.
dui, duv, deux, ztoei 28, 17. 38, 22. 298, 21.
duire, aozer, duzir, conduire, instruire, fiùiren,
lehren, erzieheti 5, 4. 11, 89. 208, 1. 353,4.
durablamen, éternellement, ewig 11, 14.
durable, étemel, ewig 26, 80. 225, 80.
durabletat-z, éternité, Uungkeit 349, 15.
á83
glossaire:
duracio-s, durée, Dauerhaftigkeit 360, 35.
doramen, nt, durement^ fort^ hart, sehr 246,
21. 397, 22.
dorar, durer^ s'étendre, endurer, dauem, nch
erstrecken, harren, awfhcUten 59, 25. 146, 24.
250, 12. 260, 33. 362, 46.
durir, n'endurcir, hart werden 175, 13.
dur-s, dur, kart 124, 4. [v. di-.
duxs V. duc-s; duy v. dui; dazîr v. duire; dy-
e, ec, he, ei, i, et, cz, etz, es, et, und 1, 5.
8, 24. 20, 18. 31, 13. 95, 42. 184, 28. 261,
12. 854, 18. 365, 20. 389, 34; awjfi, auch
9, 18; am Anfang des Nachsaizes 178, 19.
181, 36 ; e - e, et - et, sawohl - als auch 17,
e r. en; ebatement v. esb-. [22.
ebrayc-s, hébraïque, hebrâUch 373, 30.
Ebrieu-s, Hébreu, Hebrâer 373, 25.
ec, hec, voici, siehe 2, 15. 4, 11. 15, 3.
ecien ». escien. [7.
edefici, edifici, machine de guerre 237, 26. 238,
cdificar, édifier, bauen 299, 27. 345, U.
ee V. e; ef-, eff- c/. enf-.
efachamen-8, enfantillage, Kinderei 209, 35.
efansa, enfance, Kindheit 374, 6.
eferni-s, malade, kranh 4, 3. 339, 19.
elfassar, effacer, austòachén 290, 29.
efranher, rompre, brechen 228, 12.
eg- cf. eng-.
egansa, égalité, Gleichlieit 144, 6.
egua, cavale, Stute 309, 4.
ei V, e ; ei = e i 193, 11 ; eill = e av. VarticU,
eis, eys, eps, même, seïhst, selbe, derselbe, eben,
sogar 1, 18. 6, 16. 10, 39. 78, 5. 87, 2. 297,
21; aqui eis, sur-le-champ, sofort 36, 2.
eisir V. eissir.
cissamen, nt, ns, eyssamen, eysament, ns, ais-
samen, ais-, eosament, epsament, n, issa-
men, yss-, ysshamens, icnamcns, de même,
ebenso, gleichfaUs 1, 15. 4, 20. 17, 25. 20,
7. 36, 28. 40, 6. 94, 31. 184, 21. 207, 28.
243, 15. 297, 14. 311, 10. 364, 18. 367, 12.
371, 36. 384, 24.
cissaussaiiien-s, avantage, Vortheil 210, 18.
eissanssar, sar, eyssaossar, eyshausar, esalsar,
élever, exhausser, erh'óhen, erheben 64, 12.
231, 4. 326, 3. 334, 18. 378, 7.
cissemple, ess-, ex-, iss-, eyssemplo, yssinple,
exemple, Beispiel, Vorbild 2, 3. 9, 19. 23, 2.
296, 3. 399, 37. 400, 34. 401, 26. 403, 20.
eisserraen-8, iss-, sarment, Beisig, Trieb 12, 9.
14. 76, 4.
eissetz, excepté, ausgenommen 95, 1.
eissi V. aissi.
eissill-s, ilh-8, exil 30, 6. 54, 6.
eissir, eisir, eyssir, issir, ixir, sortir, provenir,
parvenir, échapper, hinausgehen, ausgehen,
herauskommen , hervorkommen , vordringen,
gelangen, entgelien 8, 24. 10, 5. 16, 33. 17,
3. 32, 20. 60, 8. 181, 14. 216, 5. 244, 32.
331, 12.
cissut-z, pain blanc, Wei^sbrod 188, 3.
eizo V. aisso ; el = en avec ^article.
el, elh, ell, eu, il; il, es (neutre) 33, 15. 233, m:
helas, hélas, acii 396, 82.
elbergar v, albergar.
electio-8, élection, Wahl 392, 5.
elegir, élire, choisir, wàhlen, erwàhlen 9, *
323, 29. 368, 37. 369, 5.
elemen-s, élément, Elément 359, 40. [281, ^
elenegar, perdre haleine, ausser Athem komw^mt
elh V. el; ell v. el; ell' = e lo 10, 40; ell^ c-
e la 10, 34 ; ellai = e lai 55, 6.
elluzio-s, illusion, JÎiuschung 209, 3.
eis = e, en avec V article,
elm-8, elme, heaume, Helm 31, 13. 112, 34.
Eloitz, Ha(nse 126, 6.
era V, en.
embaissat-z, enb-, message, messager, BoUehaft,
Bote 84, 9. 186, 12.
embatre, s'élancer, hineinstiirzen 183, 29.
embaymar, embaumer, bal.mmieren 388, 29.
emblar, enb-, voler, dérober, reiubeny stehlen
105, 20. 235, 16. 248, 84.
embrassar, embrasser, umarmen 93, 6.
embnar, expédier, fôrdem 168, 9.
emenda, ar v. esmenda, ar. [1, 12. 7, 6.
emendamen-s, amendemen-s, amendement, Bitm
empacha, empêchement, JJindemiss 876, 20.
empachar v. eropaitar.
empagar, réfl. s'engager, sich eirdassen 282,11-
empaitar, empachar, empêcher, hindem 231,
13. 282, 5.
cmparlar, appreiidre, belehren 75, 19.
empastat-z, pâté, Pastete 187, 44. [209, 34.
cmpejuranien-8, détérioration, Verschhchiènoŷ
empenher, enp-, pousser, enfoncer, stossen, «»■
treiben, eindHicken 28, 16. 172, 29. 356,22.
305, 25. 378, 2. tl92, 14. 333, 10.
emperaire, enp-, empereur, Kaiser 2, 6. 38, 4i
emperairitz, impératrice, Kaiserin 40, 25.
emperial-s, impérial, kaiserlich 180, 29. 359, 26. .
emperi-s, empire, Reich 2, 8. 160, 1. 209, 9.
empero, enp-, pourtant, mais, jedoch, o^lOlj
7. 321, 7.
emplaustrc-8, emplâtre, Fflaster 313, 18.
empojezar, amasser, aufhàufen 357, 7.
eniprendemcn-s, enprenemen-s, ^treprise, Vn-
temehmung, Beginnen 184, 44. 344, 1.
emprendre, enp-, enpenre, commencer, prends
embraser, enfiaminer, beginnen, ergreifen, ^'
ziijiden 91, 3. 257, 31. 259,12; réjl, »'«««•
cher, sich festhalten, sich anklammem 105»
50. 135, 1. 162, 25. 216, 2.
emprenhar, engrosser, schwàngem 303, 2.
empres, aussitôt, sogleich 125, 39.
en, e, enn, em, in, en, dans, sur, comme, e^
parmi, vem, in, auf, als, unter, nach-^ 1»
17. 27. 24, 33. 26, 27. 48, 8. 225, 7. 229,
2. 289, 36.
en, ent, ne, sert à remplacer le génitif de í^
d'ici, dai:on, hinweg, fort, daruv^, dadurt^
deswegen, dariiber, in Bezug d^rauf 1, 13-
23. 2, 2. 4, 39. 5, 11. 17, 32. 81, 3. ì^
10. 3r)4, 30.
en, n, seigneur, Herr 29, 16. 77, 7.
GLOSSAIBE.
486
enayssi, enaîci, enaichi, anajssi, ainaiy
1. 225, 13. 381, 38. 385, 24. 888, 13.
V. enemic-s. [893, 12.
Dien-s, amour, lAebschaft 211, 18.
r, réfi. 8^ amouracher, sich verliebeti
0.
, en avant, vortoarts, tpeiter 244, 4;
e., désormais, von nun an 286, 29;
e., i^ava7icer, forischreiten 78, 20.
ivaneement, avantage, Oedeihen, Vor-
50, 23. 221, 81.
lanz, enantz, auparavant, plutôt, mait,
/fûker, lieber, scmdem 29, 41. 72, 26.
. 112, 18. 244, 19; e. que, avant que,
162, 16; al e. que, a%M8Ìtot que, so-
60, 5.
avancer, vortoarts bringen, fordem 162,
5,5. 270,25; réfi, vorschreiten H9, IS.
enan; enantz, enanz v. enans.
avancer, fordem 101, 35. 215, 5; réfi,
en 243, 6.
oupe, Bêcher 361, 28.
inar. [thig werden 160, 23.
enhardir, ermuthigen 279, 4 ; réJL mu-
i V, enaissi; enb- v, emb-.
ar, cacfier, verhtrgen 33, 4.
inca.
re-s, enchanteur, Zauberer 376, 1.
a, aras v. ancar.
ir, incarcérer, evnkerhem 403, 4.
0-8, incarnation, Fleischwerdung 96, 46.
, enchâsser, einfassen 352, 34. 35.
*, sar, poursuivre, ver/olgen 181, 38.
enflammer, entziinden 7, 7. 71, 23.
enfermer, einschliessen 128, 23. 376, 20.
incliner, neigen 838, 4.
n-8, incliné, courbé, gebeugt, gesenkt
364, 32. 396, 40. 400, 14.
inculper, beschuldigen 75, 30. 143,
î, 15.
er-s, ciicombre, embarras, Uindemiss
u/niss 88, 4. 109, 15. 257, 8.
nt, incontinent^ sogleich 402, 44.
contre, vers, gegen 21, 27. 125, 12.
la, contrée, Gegend 281, 35.
', rencontrer, begegnen 34, 1. 186, 31.
ancar.
r, couronner, Tcronen 271, 37.
ir, incorporer, einverleiben 360, 25.
attaquer, angreifen 211, 11.
t-z, garni de tapisseries, teppichbe-
224, 20. [309, 7.
garnir de cuir, mit Leder versehen
accuser, beschuldigen 374, 20.
at-z, démoniaque, besessen 341, 18.
endetter, verschuhlen 342, 14.
•, venir, parvenir, arriver, koinmen,
m, geschehen, werden 91, 8. 98, 27.
lar, enseigner, belehren 188, 22.
lat-z, endomergat-z , serf, soumis,
Ergebener 170, 39. 187, 17.
endomens que, pendant que, wàhrend 319, 10.
endormir, einsâUafen, einschlàfem 92, 44. 142,
17; réfl 164, 17.
endressa, direction, Leiiung 398, 5.
endressar, redresser, aufrichten 40, 10.
endura, manque, Mangel 376, 18.
endurar, supporter, manquer, ertragen, entbeh-
ren 202, 27. 351, 23.
enemic-8, ix, ic-x, ixs, enamic-s, ennemi, Feind
23, 3. 33, 40. 46, 11. 231, 7. 334, 30; Teu-
fel 365, 35.
enemistat-z, inimitié, Feindschaft 251, 28.
enervi-s, énervé, entnervt 116, 25.
enfan-8, anz, ants, antz, efanz, as, az, eifas,
enfant, Xvid 1, 20. 3, 20. 23, 16. 24, 9. 16.
26. 2. 96, 80. 112, 40. 288, 18. 300, 40.
enfantamen-8, enfantement, Niederkunft 207,
27. 301, 4. [25, 19. 207, 25.
enfantar, ef-, eff-, enfanter, gebiiren 14, 26. 27.
enfanteza, enfance, Kindheit 850, 43.
enfantî-s, enfantin, hindUch 207, 18.
enferir, frapper, schlagen 211, 2. [349, 6.
enfermetat-z, ef-, maladie, Krankheit 389, 20.
enfemal-8, infernal, hôUisch 170, 5. 200, 33.
enfem-s, ef-, eff-, inf-, if-, infer-s, enfer, HoUe
5, 31. 22, 36. 26, 20. 186, 29. 198, 30. 244,
32. 272, 31. 284, 15.
enflabot-z, flambeau, Fackel 78, 15.
enflar, ef-, enfler, anschwelleti 21, 37. 176, 40.
337, 29. 340, 80.
enfoletir, affoler, beth'ôren 85, 2. 303, 9.
enfra, d'e., dans Vespace de, innerhalh 45, 30.
enfuir, réfl, entflielieii 247, 19. [385, 18.
engalar, egalhar, comparer, égaler, gleichstellen,
atMgleichen 215, 6. 815, 19.
engalmcns, egalment, également, gleichmàssig
211, 3. 295, 14. 296, 13.
engal-s, gual-s, egal-s, égcU, pareil, régulier,
gleich, gleic/imàssig 86, 20. 395, 24; adv. à
l'égal, gleich mit 34, 40 ; subst, Oleicher 287, 3.
enganaire, trompeur, Betriiger 60, 1.
enganairitz, ei^anayrits, trompeuse, Betriigerin
197, 1. 300, 9. 303, 1.
enganar, enguanar, engainar, tromper, tàtischen,
betriigen 46, 33. 58, 28. 63, 27. 291, 34.
engan-s, enjan-s, an-z, egan-s, tromperie, fraude,
TUuHchuiig, Trug, lAlge 8, 13. 20, 14. 49,
18. 60, 84. 64, 6. 94, 35. 116, 12. 199, 20.
254, 18.
engausir, se réjouir, aich freuen 397, 3.
engenhar, engiguar, ingénier, tromper, ainnen,
tâuschen 78, 23. 267, 32.
engenh-8, engienh-s, engen-s, engein-s, adresse,
projet, List, Klugheit, An-tchlag bA, 31. 117,
28. 2i)6, 40; macfiine de guerre, Kriegsma-
schine 127, 25. 308, 25.
engenramcn-s, génération 209, 9.
eugenrar, engendrar, engendrer, erzeugen 57,
82. 202, 82. 408, 14.
engienh-s v. engenh-s; engignar v. engenhar.
englantina, -entina v. aiglentina.
englozar, manife^^ter, offenbaren 358, 34.
engolmes, dAngouUme 113, 26.
487
GLOSSAIRE.
48B
engoys, -uoys, angoUse, BedràngnxsBy Fein 398,
engoysa, idem 395, 18. [37. 395, 8. 17.
engoysos v. angoissos.
engraissar, engraUser^ fett werden 165, 8.
engran-8, empressé^ eifrig 112, 32.
engres, violent^ ardent^ heftig^ hegierig 35, 16.
206, 14. 394, 38.
engrueissar, grossir^ st'drker werden 325, 15.
engrunar, égrener , auskomen 320, 1.
engual-s, enguanar v. engal-s, enganar.
engucn-8, onguent, Salbe 208, 13.
enguera v, ancar; enguoys v. engoys.
enic-s, triste, fâché, traurig, àrgerlick 63, 29.
enja- v. enga-. [104, 6. 201, 3.
enjoglarir, faire jongleur , zum Jongleur ma-
chen 76, 22.
enjoncar, joncher, (mit Binsen) bestreuen 383, 37.
enliamar, lier, fesseln 136, 18.
enluminar, -enar, illuminar, illuminer, erlench-
tcn 241, 25. 290, 31. 402, 26.
enmanentir, devenir riche, reich werden 106, 19.
enmenar, enmener, wegfUhren 392, 9.
enn v. en.
enoi, enoi-8, enoc, enueitz, enuey, ennoc, enueg-z,
enueh-z, ennui, chagrin, souci, J.angeweU^,
Verdruss, Sfôrung 88, 14. 132, 14. 168, 10.
212, 13. 228, 22. 216, 8. 268, 27. 321, 12.
338, 26 ; sorte de poème 372, 3.
enojar, gar, enuejar, ennuyer, fâcher, attrister,
langtceilen, verdriessen, àrgem, betriiben f)8,
16. 101, 12. 113, 13. 115, 5. 187, 30. 206,
22. 243, 29. 32.% 1.
enojos, ennuyeux, fâcheux, langweilig, urger-
lich 48, 5. 102, 15. 196, 21.
enonglar, réjl. s'accrocher, sich anklammem
enp- cf. cmp-. [135, 1.
enpachier-s, empêchement, Hinderniss 388, 5.
enpauzar, imposer, heilegen ?71, 17.
enp<^niiar, empenner, hefiedem 245, 14.
enportar, empirHer, entfiihren 198, 29. 236, 20.
enpozitio-s, application, Beilegung 371, 19.
en pri sonar, emprisonner, eink^rk^m 273, 23.
enqadenar, enchaîner, fesseln 407, 18.
enquansa, commencement, Anfang 33, 46,
onquar. commencer, anfangen 8, 28.
enqnar, enquer, era v. ancar.
enquerre, enquérir, demander, chercher, recher-
cher, bitlen, fragen, sncli&n, untersuchen 44,
39. 51, 4. 5î), 34. 226, 28. 233, 5. 315, 11.
enquesta, enquête, Untersuchung 401, 30.
enrazonat-z, endoctriné, disert, kundig, heredt
188, 31. 253, 29. [85, 6. 356, 35.
enriquir, cnrequir, enrichir, bereichern 45, 3.
ensarrar v. enserrar; ensegn-, enseign- v. en-
enselar, enseUer, satteln 182, 21. [senh-,
ensemble, ensenblc, zusammen 391, 11. 404, 11.
ensems, mps, essems, mps, ensemble, zu-, bei-
sammen, zugleich 23, 15. 110, 25. 178, 25.
353, 10. 374, 1.
ensencha, enceinte, schwanger 331, 16.
ensenha, marque, enseigneme^U, Anzeichen 73,
17. 176, 37.
ensenhamen-s, enseign-, ensegn-, enseignement.
éruditionf sagacité ^ Uhterweisung, Wohkno-
genheit, Klvgheit 61, 3. 90, 24. 94, 14. 101,
38. 212, 15. 354, 32. 41.
ensenhar, eignar, egnar, enyar, esenhar, m-
êeigner, instruire, apprendre, untenteism,
lehren, belehren 27, 35. 79, 31. 99, 30. 147,
31. 226, 16. 336, 19; part, passé kiUrvit,
klug 77, 2a 240, 18. [23. 182, 7.
enserrar, ensarrar, enserrer, dnêcnHesêen 29,
ensugar, essuyer, wifichen 289, 33.
ent V, en.
entalantamen-s, penchant, Neigung 231, 1.
entaular, mettre sur table, aufsteUen 298, 27.
enteiradamens, entièremtntf vcUstàndig 210^ 15.
enteiramen, entieir-, entièrement, voQêtàn^i
ganz 270, 9. 339, 11.
entendeire, amant, lAebhaber 153, 22.
entendemen-8, intelligence, avis, but, ineUna-
tion, pensée, JKlugheit, Meinung, Abtidit,
Liebe, Gedanke 69, 33. 153, 13. 276, 4 286,
34. 300, 20. 402, 28.
entendensa, ax^is, pensée, affection, Memwag,
Simi, Streben, Liebe 71, 14. 216, 29. 250, W.
entendre, -Indre, écouter, comprendre, viser,
avoir en vue, reconnaître, kôren, horcken,
verstehen, trackten, beabsichtigen , eiicmnen
17, 17. 20, 35. 55, 30. 72, 12. 152, 14. 219,
28. 236, 17. 263, 38. 271, 7; réfl, être cm-
pris, verstanden werden 283, 10 ; aimer (en)
153, 30. 234, 10; entendutz en, bedaehtùMJ
entenerc-s, obscur, diUer W), 26. [348, 40.
enten-s, tendance, Streben 19, 37.
entensio-s, cio-s, tio-s, intention, avis, penskt
Absicht, 3feiiiung, Sinn 284, 20. 293, 12.
cntenta, intention, Streben 48, 26. [317, 30.
enter-s v. entier-s.
entervar, interroger, fragen 25, 29. 331, 34.
entestar, entêter, tourmenter, schlagen, peinigot
entieir- v. enteir-. [168, 30.
entier-s, enter-s, entier, parfait, fidàe, gai^
rollstUndig, rollkommen, Ireu 6, 8. 38, 5. 103,
33. 190, 17. 258, 30. 273, 6.
entindre v. entendre.
entitolar, intitxder, betiteln, nennen 387, 9.
entonar, entonner, intonieren 211, 31.
entom, à Ventour, autour, rir^sum, um W^
18. 181, 32. 243, 23.
cntrada, commencement, Anfang 107, 24.
entrams, tous deux, beide 182, 12.
entrametre v. entremetre; entrar r. intrar.
entre, antre, entre, parmi, ensemble, à la f^
unter, zwischen, zusammen, zugleich 2, 8. ft
11. 10, 17. 290, 18. 378, 29. 383, 87. 391,
31; entre de 322, 37; e. ta,n, pendant, iî***
rend 175, 37; e. tan que, autant quê, <*
weit dass 383, 36. [209, 2?-
entrecapiadamens, mutuellement, wemseUti^
entrecaussamen-s, dispute, Streitigkeii20d,^^'
entrecelar, avertir, benachrichtigen 187, 9.
entregar, intriguer, foppen 197, 14.
entremetre, entra-, réfl. s'entremettre^ s'e^saftfi
sich dreinnUschen, sich einlassen 75, 27. 138»
31. M6, 4. 177, 12. 287, 11.
GL08SAIfiE.
490
dre, saisir j ergieifen 90, 3.
la, signe, Zeichen 267, 22.
, autant, so lange 405, 6.
attrister, betruben 14, 24. [26.
, jusgu^à ce que, bis dass 39, 28. 218,
anait; enneg-z, enneh, enuoit-z,
enuoc v\ enoi; enuejar v. enojar.
issaiUanty Angreifer 33, 83.
, disparaître, éhouiUir, einsckwinden,
en 178, 29. [21. 244, 11.
iir, envahir, attaquer, angreifen 160,
?eja, evea, envie, désir, Neîd, Ver-
1, 27. 2, 22. 52, 35. 83, 29. 153,
lésirer, verlangen 70, 19. [32. 229, 7.
5V-, enveyos, entiietix, désireux, nei-
"^egierig 110, 17. 252, 18. 316,2. 318,
enves. [23.
bar, rendre honteux, beschàmen 284, 14.
, envenimer, vergiften 283, 2. 284, 22.
reis, renversé, opposé, verkehrt, auf
Uckeii,/eindlicJi 37, 18. 276, 26. 355,35.
ers, invers, enver, vers, contre, du
, gegen, nach^hin 1, 12. 4, 8. 47, 2.
Í. 403, 23. [153, 7. 303, 26. 385, 16.
1-, envoyer^ schicken 23, 35. 74, 15.
Inviter, eínladeìi 236, 19; commencer,
en 164, 1.
outrager, beschimpfen 222, 26.
ir, mêler de vinaigre, mit Essig mi-
J83, 30.
1, eviro, environ, tout autour, rings-
iher 31, 14. 210, 7. 241, 26. 330, 18.
malgré soi, ungern 41, 14.
nvitation, Einladung 303, 4.
V. yp-; eps v, eis.
ut h r heure, eben erst l, 15.
ras V, ar.
hareng, Hdring 327, 28.
)a, herbe, Gras, Kraut 55, 19. 359, 41.
herbage, Gros 162, 1.
mver, retten 18, 15. 48, 16. 183, 24.
^léréftie, Ketzerei 329, 1.^).
ered, héritier, Erbe 295, 9. 21.
, héritage, Krbschaft 392, 4.
, idem 295, 1.
-je, herctje, hérétique, Ketzer 185,
r, 14. 298, 15. [389, 38.
hcritier-s, héritier, Erbe 324, 38.
ergaelh-8 v, orgolh-s ; ergnllios v. or-
[310, 9.
léri'iser, das Ifaar striluben 57, 14.
hérisson, Igel 328, 39.
V. eretier-s.
hermine, Ilermelin 45, 18.
an-s, hermitan-s, ermite, Eremit 345,
n-eur, Irrthum 284, 5. [11. 347, 7.
er, irren 19Í), 29.
rreur, faute, Irrthum, Vergehen 1 17,
3, 2.
; es V. e, est; csajar v, assajar.
eissaussar.
lir, ébahir, étminer, erschrecken, er-
i 92, 7. 104, 4. 3(H, 4.
KT.SCH, ClircKt^roatlilp.
esbatement, eb-, ébat, ébattement, Freude, Zeit-
vertreib, Spielraum 399, 33. 36. 400, 31.
esbatre, réjl. s'ébattre, sich freuen 203, 4.
esbat-z, ébat, Spiel 400, 20.
esbaudejar, ré jouir , freuen 137, 36. [12.
esblesmar, s'évanouir, ohnmàchtig werden 37,
esbrondar, réfl. s'abattre, sich legen 63, 10.
escafit-z, /. icha, potelé, voll, rund 262, 42.
escag-z, partie, Theil, Besitz 106, 38.
escala, esch-, se-, sch-, échelle, Leiter 4, 41.
5, 5. 6, la 889, 36.
escala, compctgnie, Schar 32, 26.
escalar, diviser, scharen 182, 44.
Escalona, Ascalon 330, 30.
escampar v. escapar.
escandalizar, scandaliser, ârgem 13, 26.
escantelar, se fendre, spalten 34, 12.
escantir, éteindre, ausÛschen 257, 33.
escapar, escampar, échapper, entfliehen, ent-
Hnnen 165, 2. 170, 42. 181, 23. 261, 9.
escarida, destinée, Geschick 164, 16.
escarir, esch-, destiner, départir, bestimmen,
zutheilen 27, 18. 32, 23.
escamir, berner, railler, verspotten, h'ôhnen 32,
34. 78, 19. 142, 29. 186, 33. 303, 5.
escamire, moqueur, Spôtter 192, 18. 382, 16.
escam-s, moquerie, plaisanterie, Spott, Scherz
198, 33. 227, 37. 369, 43.
escartat-z, avarice, Habsu4:ht 142, 18.
escas, chiche, avare, sparsam, haòsiichtig 147,
31. 344, 40.
escassier-s, estropié, Krilppel 130, 29.
escax, jeu des échecs, Schcich 343, 47.
escazer, eschaer, échoir, arriver, convenir, zu-
fallen, zu Theil werden, geschehen, sich iref-
fm, ziemen 48, 1. 50, 1. 85, 16. 102, 8. 196,
esch- V. esc-. [9. 246, 10. 294, 7.
eschalo-s, échelon, degré, Stufe 6, 11. 39.
escien-8, nt, ecient, essien, esient, icient, es-
cient, Wissen, Bedacht, absoL mon e., cidv.
ad e., mit Wissen, Bedacht 20, 16. .^5, 4.
83, 16. 129, 24. 157, 26. 251, 18. 297, 2.
esclairar, éclairer, aufheitem 35, 14. 49, 27.
esclarzir, éclaircir, rendre clair, kluren, deut-
lich machen 61, 8. 78, 13. 303, 29.
esclata, lignée, Geschlecht, Art 197, 37.
esclau-s, trace, pas, Spnr, Schritt 86, 18. 107,
19. 187, 11. 241, 13.
escoissendre, escoyss-, déchirer, zerrelssen 134,
escola, école, Schule 185, 7. [8. 310, 5.
escola-s, écolier ^ étudiant, Schiller, Studentd^X,
20 ; mestre e., maître savant, gelehrter Mei-
ster 392, 11.
escolh-s, oill-s, escuelh-s, a<:cueil, conduite,
guide, Benehmen, SUte, FUhrer 133, 28. 146,
escoltar v. cscoutar. [23. 213, 3.
escometre, défier, herawfordem 242, 7. 386, 29.
oscomprendre, escon-, enflammer, s'enflammer,
entflammen, entflammt sein 247, 4. 287, 14.
escondig-z , excuse, Entschuldigung 109 , 14.
371, 7.
escondir, ire, exaiser, absoudre, entschuldigen,
freisprechen 101, 12. 109, 2. 121, 9. 371, 10.
17
491
GLOSSAIRE.
m
cscondre, eacherf verbergen 51, 26. 54, 28. 374, 3.
escontra, contre, gegen 9, 28. [22.
escorjar, -sar, écorcher, schinden 199, 26. 357,
escorsa, écorce, Rinde 135, 2. [362, 28.
escot-z, écot, 3cho88j Ahgahe, Zeche 342, 17.
escoatar, escolt-, escot-, scot-, écouter, hdren
21, 12. 15. 33, 19. 399, 2a
escremire, escrimeur^ Schirmer 192, 18.
escridar, appeler^ crier, echreien, anschreien,
ru/en 31, 20. 163, 20. 176, 4.
escrig-z, escrih-z v, escrit-z.
escrin-s, écrin, Schrein 94, 12.
escriptora, scrip-, écriture, livre, Schrift, Buch
9, 27. 16, 6. 59, 26. 225, 34. 373, 19.
escrit-z. ig-z, ih-s, iuz, écrit, Schrift, Quelle
38, 6. 373, 15. 382, 33; par e., schrifdich
295, 31; contra escriaz, Vidimatum 95, 29.
escriure, escrire, écrire, inscrire, schreiben, ein-
schretben 2, 24. 6, 7. 28, 30; prendre, aus-
legen 47, 29.
escriva-8, écrivain, Schreiber 307, 31.
escudier-s, scu-, écuyer, Knappe 189, 17. 212,
escuelh-s v, escolh-s. [8. 393, 10.
escumenjar, excommunier 301, 25.
escupir, cracher, speien 172, 2.
escura, écurie, Scheuer 282, 34.
escuramens, obscurerMnt, dunkel 211, 14.
escnrar, nettoyer, reinigen 351, 15.
escor-s, obscur, dunkel 111, 3. 229, 44; suhst
obscurité, Dunkel 42, 7.
escut-z, écu, Schild 31, 17.
esdemieg, en, enaitendomt, inzvÁschen 21^, W.
esdevenidor, futur, kiinftig 388, 33.
esdevenir, devenir, arriver, werden, geschehen
6, 37. 54, 7. 117, 31.
osdig-z, dédU, Wîderruf 90, 14. [10. 318, 1.
esdir, ire, acquitter, absoudre, freisprechen 285,
esduire, éloigner, entfemen 133, 1 ; part, étran-
esemple v. eissemple. [ger, fremd 102, 33.
esenhar v. ensenhar; eser v. essor,
esfondrar, effondrer, stiirzen 160, 16.
esforsar, ef or cer, faire effort, forcer, anttrengen,
zwingen 39, 29. 103, 28. 131, 30. 175, 32. 260, 13.
esfortz, ors, effort, force, Anstrengung, Kraft,
Macht 48, 10. 81, 6. 126, 21. 205, 4. 270,
2. 311, 19.
esfredar, eidar, ejar, effrayer, schrecken, er-
schrecken 29, 19. 102, 4. 222, 2.
esfreî-s, effroi, Schrecken 114, 9.
esfrezir, réjl. refroidir, kûhl werden 43, 23.
esgardamen-s, regard, Blick, Hinblickén 319,
27. 323, 31.
esgardar, esguarar, regarder, considérer, sehen,
ansehen, beriicksichtigen 9, 35. 37, 13. 39,
10. 65, 22. 214, 2.
esgart-z, -uart-z, regard, égard, Blick, Hin-
sicht, RiicksichtdO, 26. 153, 2. 256, 2. 273,
esgausir, zir v. esjauzir. [30. 377, 7.
esglaî-s, esglag-s, frayeur, douleur, chagrin,
Schrecken, Betriibnifs, Sorge 73, 16. 105,
48. 120, 29. 174, 31.
esgl^'ar, effrayer, affliger, ersdirecken, nicder-
eeÙagen 126, 28. 142, 18.
es^a- V, esga-; esient v. escien-s.
esjauzir, vir, esgauzir, sir, réjouir, freuen, er-
freuen 11, 46. 23, 28. 43, 22. 62, 17. 100,
eslais, élan, Ansturm 34, 11. [27. 149, 18.
cslaissar, réfl, s'élancer, sich stUrzen 47, 9.
eslire, élire, ausioàfUen 132, 28.
esloignar, oinar, éloigner, entfemen 62, 1. 271,
esluchar, éclaircir, aufhellen 102, 25. [2.
esmaginar, imaginer, ersinnen 402, 36.
esmai-s, émoi, BestUrsung 41, 80.
esmajar, gar, gnar, troubler, chagriner, er-
schrecken, réfl. verzagen, behiimmert sém il,
12. 128, 22. 177, 7. 269, 12.
esmenda, em-, am-, réparation, amende, Butte,
Abhûlfe, Ersatz 71, 5. 121, 21. 168, 23.
217, 29. 357, 26. 380, 38.
esmendar, em-, amender, corriger, réparer,
biltsen, bessem, verbessern, erseizen È, 29.
179, 8. 226, 13. 240, 9. [75, 7. 180, 18.
esmerar, épurer, làuiem, verfeinern 58, 10.
esmeraada, émeraude, Smaragd 261, 25.
esmetre, épuiser, ruiner, ruinieren 41, 8.
esmolre, aiguiser, schàrfen 130, 13.
espacios, spacieux, geriiumig 362, 13.
espalla v. espatla. [340^ 96.
espandre, répandre, aus-, verbreiten 18S, 17.
csparcer, répandre, verbreiten 288, 4.
esparvier-8, éperder, Sperber 82, 20. 258^41.
espassar, passer, vergehen 42, 6.
espatla, alla, épaule, Schulter 66,22. 261,19.
espatz, loisir, Musse 256, 37.
espaven-s, frayeu/r, Schrecken 331, 18. [83.
cspaventar, effrayer, erschrecken 49, 10. 174,
espaza, spada, spasa, épée, Sehweri 31, 16.
108, 17. 233, 27. 404, 17. [188, 28.
espazat-z, armé de Vépée, schtoertungiM^
espazi-s, espace, .Zwischenraum 362, 25.
especia, épice, Spezerei 361, 34.
cspecialmens, spécialement, specieU 364, 27.
especial-s, spécial, particulier, speeieU, beta^
der 237, 35. 277, 39. 313, 5. 361, 23.
cspcissar, ieissar, condenser, remplir, verâié-
ten, dicht anfiUlen 131, 27. 340, 33.
espelh-s, miroir, Spiegel 75, 39 ; fig, 881, 3i
espenher, pousser, ausstossen 177, 5 ; r^ i«^
passer, zuvorthun 64, 20.
esperansa, espérance, Hoffnung 51, 21. 232,22.
esperar, sucrar, espérer, attendre, soutenir, ••■
nager, hoffen, erwarten, bestehen, #M«M*1»
3. 185, 21. 30. 252, 33. 270, 15. 802, Hi
réfl. 4, 15.
esperdre, éperdre, zu Orunde nchten 119,8«»
réfl. se décourager, verzagen 101, 26. 144» !»•
esperital-8, sperital-s, spirituel, geistHek 2&,
16. ÍÍ29, 7. 312, 22. 364, 20.
esperit-z, irit-z, espiriz, ite, ith, esprit, àat,
Oeist, Seele 9, 33. 11, 15. 15, 3a 18, 21-
22, 3a 51, la
csperonar, éperonner, reiien 182, 5.
esper.o-s, éjicron, Spom 258, 4 ; ad espaOi •
la fiâte, spornstreichs 239, 24. [^
esper-s, espérance, Hoffnung 44, 26. 74, 6. W
cspert-z, expert, erfahren 397, 11.
GLOSSAIRE.
494
;m, iUcht 161, 30. 243, 2i>. 340, 7.
épeeevj tuer^ zerstiicken, t'ôdien 385, 7.
ï, épicier, Oewurzkrànier 308, 8.
teTf spionieren 392, 27.
w, Aehre 160, 11.
V. espeissar.
t, ^eirc 289, 38.
íne, Dom 62, 8. 124, 3. 328, 41;
$., «7»^ Bose 91, 41.
7. esperitz.
réfi. s'oceuperj aich beschàftigen 63,
evenu, Einkomruen 113, 24. [24.
bord du lit, barrière, BeUsteUe 51,
ux, Oatte 208, 22. [28. 128, 6.
donation éCépouMÌUes, Mitgift 295,
potiser, heirathen 24, 21. [19.
cotise, Oattin 130, 16. 208, 21.
eepté, ausgenommen 391, 18.
épouiUer, klauben, sàubem 188, 9.
V. escam-s.
>nfi«^, Olocke 395, 17.
c^in«, Bûckgral 313, 15. 330, 3.
déchirer, zerreissen 172, 4. 31.
déchirer, zerreiêsen 310, 20.
farouche, dur, détesté, wHd, scheu,
rhasst 105, 40. 147, 12. 192, 33.
exqa-, éviter, fuir, meiden, vermei-
31. 95, 8. 149, 12. 361, 47.
léraciner, ausrotten 51, 9.
-z, nom dune secte religieuse 189, 1.
ar V, ass- ; essas = e ses 55, 6.
^ eiss-; essems, essenhar v, ens-.
, estre, être, sein, sich verhaUen, ge-
tammen, bestehen (aus), haben (beim
i intrans.) 11, 28. 30, 22. 33, 15.
34. 134, 32. 225, 20; sert à désigner
f; le passé et le futur des verbes réfi.
e. avec a et Vinf.i convenir, miis-
, 27 ; e. a venir, fut, de venir 14, 7 ;
)m es, U ne m'importe pas, ist mir
ran gelegen 78, 25.
= e si, e 60 ; essien v. eacien-s.
citer, aufreizen 333, 29.
liscemement, Verstand 306, 7.
s (?), ce, dieser 19, 15. 45, 17. 55,
[Oesetz 210, 32. 323, 30.
s, étahUssement, statut, QrUndung,
îtablir, einrichten, besteUen 228, 32.
350, 44.
clos, Gehâge 29, 24.
nprisonîier, einstechen 187, 20.
i, staphisaigre, Mdv^epfeffer 178, 12.
éfl., arriver, gescheJien 300, 20.
état. Stand, Zustand 344, 19.
istanh-8, étang, lac, See, Teich SI,
33.
imaigri, abgemagert 37, 5.
réjl. se rassasier, s'arrêter, sich sàtti-
iben 102. 27. 177, 1.
r, star, être, être debout, s'arrêter,
ister, durer, tarder, s'abstenir, se te-
Ì tranquille, convenirf aller, stehen,
sein, bleiben, leben, dauem, zogem, sich ent"
halten, fem sein, auf sich beruhen, geziemen,
ergehen 1, 1. 3, 17. 24. 15, 41. 55, 12.
63, 3. 73, 6. 107, 9. 133, 32. 210, 7. 213,
9. 229, 21. 239, 19. 357, 5; non pot estar
qne non, ne peut s'empêcher de, Jtann nicht
umhin zu 327, 6; en estant, ans, debout,
aufrecht 3, 9. 104, 5; comme verbe auxU,
3, 14 etc,
estar-8, manière dêtre, Wesen 73, 11. 280, 1;
mal e., inconvenance^ Uhschicklichkeit 18 L, 41.
estatge-s, je, place, demeure, Platz, Wohnung
68, 12. 75, 13. 140, 27. 218, 21.
estat-z, état, manière d'être. Stand, Zustand,
Wesen 377, 7. 387, 28. 389, 8(5.
estat-z, été. Sommer 75, 3. 81, 31. 259, 27.
estela, stela, étoile. Stem 31, 16. 86, 11. 273,
estel-s, champ, Fdd, Kampfplatz 34, 19. [10.
estendart-z, étendard, Standarte 398, 32.
esteudre, étendre, tendre, répandre, ausstrecken,
darreichen, vertreiben 116, 23. 25. 175, 45.
183, 19. 229, 50. 243, 19; réfl. s'efforcer,
sich bestreben 145, 25; part passé puissant,
estendre v. estenher. \gewaltig 111, 13.
estenensa, abstinence, Eiiihattsamkeit 305, 14.
estener, se tenir, sich haiten 230, 10; ré/l,
if abstenir, sich enthalten 315, 14.
estenher, estendre, éteindre, ausloschen 91, 4.
ester v, estiers. [272, 30.
esterger, esterzer, essuyer, secouer, atioischen,
aufriitteln 8, 29. 101, 34.
esterli-s, lin-s, sterling 114, 6. 129, 34.
estem-s, étranger, fremd 278, 21.
estem-s, trace, Spur 198, 27.
Esteve-s, Etienne, Stephan 21, 18.
estezar, tendre, spannen 162, 19.
estiers, ester, isters, oiutrement, ailleurs, en de-
hors, au/ andre Weise, anders, sonst, iibri'
gens, ausserhalb 84, 12. 104, 32. 189, 7.
277, 29; per e. 304,30; prép, outre, ausser
268, 24. 296, 37. 372, 11.
estil-s, style 358, 35.
estimar, estimer, apprécier, abschàtzen 395, 22.
estirar, priver, berauben 187, 26. [7. 396, 6.
estiu-s, iea-8, estio, été, Sommer 94, 9. 340,
estivar, jou^r à la musette, Schalmei bUuen
estol-s, flotte 124, 9. [292, 15.
estoria, histoire, Oeschichte 210, 20. 329, 14.
400, 25. [8. 160, 25. 161, 3.
estom-s, estor-s, combat, Sturm, Kampf 31,
estorser, sauver, retten 156, 28. 199, 32. 272,
11. 307, 2; part passé, échappé, entkommen
estout-z, fier, stoh 215, 13. [112, 4. 184, 8.
estox, estoc, Stamm 359, 37. [99, 36.
estra, estre, contre, sinon, wider, ausser 22, 8.
estrada, chemin, voie, Strasse 189, 19. 264, 4.
estraj^at-z, extravagant 249, 32.
estraire, retirer, délivrer, entziehen, befreiea
49, 30. 60, 29. 144, 18. 275, 7.
estranh-s, estrain-s, estraing. étranger, étrange^
farouche, fremd, sonderbar, unerh'ôrt, spr'òdê
88, 24. 192, 33. 202, 23. 230, 22. 267, 9.
322, 44; far e., entfremden 129, 9.
495
GLOSSAIEE.
estre v. esser, estra.
estreiner v. estreobor.
estrcit-z, estreg-z, estreh-z, étroif^ serré, en-
veloppé , enffj dicht, fest^ eingeschnUrt 34, 41.
171, 18. 175, 14. 200, 16. 241, 17. 846, 4.
estremier-8, dernier, enilegen 88, 32.
estrena, étrenne, OescfieTik, Lohn 89, 22. 201,
28. 375, 29.
estrengolar, étrangler, erwurgen 202, 5.
estrenher, estreiner, étreindre, serrer, presser^
restreindre, schniiren, driicken^ beschrànken
65, 4. 151, 19. 291, 5. 329, 12.
estribot-z, sorte de poésie, eine Art Oedichte
65, 11. 80, 27.
estriop-s, étrier, Steigbù'gel 262, 7.
estrit-z, combat, Kampf 32, 26.
estrolomia, astrologie 350, 22.
estrolomiayre, astrologue 350, 29.
estros, ad, h t instant, sogleich, au/ einnial
260, 9. 276, 3.
estrumen-s, instr-, instrumentais, 11. 361, 32.
estrimat-z, irrité, b'ôse 262, 37.
estadi, studi, étude, Studium 391, 40. 392, 8.
estudiant, étudiant, Student 391, 6.
estudiar, -ziar, étudier, studierenÌ82, 32. 391,6.
estudiozament, soigneusement, eifrig 345, 35.
estueyra, garde-manger, Speiseschrank 308, 15.
estui, étui, accueil, Aufnahme,
estujar, gar, mettre dans Vétui, conserver, ein-
stechen, aufbetcahren 66, 22. 86, 19.
estuziar v, estudiar.
csvanuir, éblouir, blenden 6, 4.
esvazimen-s, evaimen-s, attnque, courage, An-
griff, Muth 6, 46. 209, 16.
esvelhar, éveiller, erwecken 225, 33.
et t?. e.
etat-z, âge, vie, AUer, Leben 299, 19. 342, 29.
etern-s, étemel, ewig 15, 20.
etz V. e; eu v. el; eu = en avec l'article,
eu, ieu, iieu, yeu, heu, hieu, iou, je, ich.
eus V. est; eusament v. eissamen.
ev- cf. env-; evaiment v, esvazimcn-s.
evangeli-8, av-, évangile, Evangelium 25, 3. 95,
10. 226, 36.
evangelista, av-, évangéliste 24, 30. 372, 30.
evers w. enves.
evesque-s, av-, avisquc-s, évêgue, Bischof 24,
7. 182, 42. 288, 34. 374, 28.
evori-s, av-, ivoire, Elfenbein 29, 1. 261, 38.
exausir v. eysausir. [14.
excapitol, ex-capitoul, gewesener Schoffe 365,
excellencia, exselensa, excellence, Vorzuglich-
keit, Vorzug 363, 9. 389, 25.
excellen-8, exselent, excellent, ausgezeichnet
364, 4. 390, 32.
exceptât, excepté, ausgeiiommen 360, 46.
excinple-s v. eiss-.
excrcici-s, exercice, Uebung 861, 1,
expedien-s, convenable, zutrHglich 892, 40.
explicar, expliquer, erklàren 399, 6.
expozisio-8, exposition, Auslegung 372, 32.
exprès, exprimé, ausgedHlckt 358, 37.
exquivar v. esqu-; exselent v. exe-.
ey V. oi; ey- cf. eî-.
eya, interjection 107, 24.
eysausir, exausir, exaucer, erhoren 24, 5. 391
eyssarop-8, sirop 313, 19.
ez V, e.
fablazo-s, fable, Erdichtung 349, 31. •
fabre-s, fabre, Schmied 310, 1 ; n. propr. X52,
fach- V. fait-; facia r. lassa. [^
fada, fée 58, 8.
fadenc-8, fadaise, Thorheit 133, 22.
fadia, refus, contredit, Verweigemj Wider-
spruch 119, 14. 137, 8.
fagz V. fait-z; faich v. fait-z.
faidir, bannir, verbannen 31, 27.
faihs V. fais; failh-, faill- v. falli-.
faire, fayre, far, fer, faire, agir, achever. M-
sir, montrer, dire, machen, thun, schafen,
voUendcii, zubereiten, begehen, leisten, zeîgm,
Hpreclien, lassen (arec un infin.) % 23. 7,
29. 12, 19. 28, 11. 41, 32. 44, 25. 64, 16.
67, 13. 233, 12. 297, 32. 335, 15. 363, 34;
f . remplace un verbe précédent, dont il re-
çoit la signification et la construction 19,36
etc.; convenir, falloir, ziemen, mûssen 106,
27. 318, 9; f. que, agir comme, handek,
thun wie 32, 21 ; f. de, machen mit, aut 2,
22; f. for, bannir, verbaJinen 353, 8; bfn
faitz, beau, sch'ôn 75, 1 ; réfl. feindre, s'ap-
procher, être, arriver, sich stellen, sidi fià-
hern, sein, geschehen 42, 14. 31. 380, 27.
fais, faihs, faix, fardeau, Last, Bundel 31, 7.
38, 23. 164, 24.
faisan-s, faisan, Fasan 272, 5.
faissa, marque. Mal 263, 8.
faissonar, former, bilden 248, 24.
faisso-s, fais-, faiz-,fayss-,fays-,fazon, /«;««!
figure, manière, façon, Gesialt, Ziige, Oesicht,
Benehmen, Art, Sitte, Weise 79, 24. 80, 25.
117, 16. 119, 1. 239, 29. 242, 22. 261,23.
293, 17. 330, 17. 305, 4.
faitamen, fach-, aissi f., cum f., ainsi, comr
ment, ebenso, wie 10, 45. 12, 16.
faitis, bien fait, sch^ hiibsch bl, 10. 310, 10.
faiturat-z, enchanté, bezaiibert 48, 13.
fait-z, faiz, fatz, fats, fachs, fagz, iaich, f^y
That, ffandlung, Thatsache 21, 16. 62, 4.
74, 11. 90, 21. 28. 162, 9. 233, 5. 278, 7.
282, 10. 373, 26. 381, 35.
faizo-a r. faisso-s.
falcidia, falcidie, Krbschaftsviertel 295, 37.
falco V. faix.
falconier-s, faucmmier, Falkner 308, 20.
falha, failha, faute, manquemeiU, Fehler, ^^
f chien, Mangel 177,35. 285,27; ses f., w»«
doute, ohne Zwetfel 135, 21.
falhensa, faill-, failh-, fall-, faillenclia, /o»'i
manque, Fehler, Fehle, Vergehen, Mangel 6'»
8. 70, 82. 240, 28. 275, 45. 319, 14; ses U
saiis doute, ohne Zweifel.
falhida, îvlWV, faute, Fehle 291, 31 ; ses f., ifl»*
doute, ohne Zweifel 809, 5.
GLOSSAIRE.
4d8
-s, faill-, fall-, fal-, /aWf, péché^ er-
Fehlevy Verffehen, Irrthum 91, 11. 153,
!9, 25. 273, 21. 291, 27.
.ill-, failh-, falir, faillir, manquer, faire
iutCy prendre fiih abandonner, fehlen,
'en, mangeln, es fehlen lassen, irren, im
laftsen, rerfeUèn 3, 11. 27, 19. 61,21.
l. 77, 17. 87, 25. 97, 5. 156, 12. 162,
6, 19. 22R, 29. 251, 14. 265, 15. 292,
\, faute, Fehler, Sûnde 105, 14. [24.
falh-.
8, faux, falsch, treulot 1, 10. 22, 20.
!l. 288, 31. [31. 392, 36.
it, arec fausseté, mit Folschheit 390,
ftusar, fausser, rompre, flUschen, ver^
m, rerletzen 31, 12. 32, 17. 140, 12.
!3.
z, fal<îs-, fausseté, FaUchheit 21, 14.
. 316, 38. 333, 30.
. falco, on, faucon, Falke 34, 10. 109,
mommée, Buf 336, 20. [9. 173, 28.
an-a, faim^ désir, Btinger, Begierde
18, 24. 38, 5.
iouroir, Macht 386, 24.
fangeux, achmiitzig 173, 1.
Tanha, fange, Schmutz 37, 2. 124, 1.
lire. 1 129, 36.
sir, farcir, remplir, slojifen, anfiillen
13. 302, 35.
r. fazenda.
,cia, face, vîsaqe. Gesicht 91, 36. 290,
dégoût, Ekel 200, U. [30. 408, 18.
-z V, fait-z. [26. 354, 2.
z, sot, fou, dumm, th<'yricht 27, 7. 180,
Ue, conte, Fahel, Erzahlung 173, 3. 208,
IX, Sichpl 307, 26. [29. 372, 37.
18- V, fais.
lut-z, fatUe, Fehler, Mangel 133, 25.
?<î, Bohne 178, 30. [314, 11.
parole, Bede 55, 30.
faî-; faz v. fat-z.
; Ge<icht 232, 19.
affaire, Ge^chiift 343, 19.
fas-, affaire, occupation, GesehJàft, Be-
igung 66, 31. 228, 29. 333, 34.
r-s, travailleur, arheUsam 39, 5.
faisso-s.
'. frevol-s.
/lèwc. Ficher 176, 34. 312, 26.
, eir-8, février, Fehruar 56, 8. 189, 16.
»Us, Sckaf 308, 28.
•z, fcdeltath, fceltat-z, fidélité, sûreté,
, Sicherheit 6, 21. 45, 23. 55, 8.
V. fizel-s; fei r. fe-s.
Filip-s, Philip-s, PhUippe 10, 40. 43.
felnia, feunia, félonie, SchlechHgheit
6, 20. 35, 33. 200, 7. 316, 18.
iment, méchamment, hoshaft 232. 20.
felo, on, fello, on, félon, cruel, schlecht,
wn, schlechter Mensch 1, 20. 2. 22. 30,
5, 3. 4. 58, 22. 237, 10. 239, 30.
fcme-s, femelle, féminin, Weïbchen^ Femininum
191, 3. 330, 2.
îamuvk, femeUe, Weibchen 329, 11.
femena v, femna.
fcmentit-z, déloyal, treulos 110, 17.
femînil-s, féminin, weiblieh 190, 28.
femini-8, féminin, Femininum 190, 25.
femna, femena, femme, Frau 14, 26. 45, 26.
96, 15 ; féminin, weihlich 294, 34.
fem-.s, femp-8, fumier, Mist 341, 38. 365, 17.
fendre, fendre, crever, fondre, spalten, hersten,
sergehen 34, 13. 40, 7. 77, 15. 127, 24.
178, 23.
fenestra, fenêtre, Fenster 23, 26. 207, 33.
fenestrel-s, idem 98, 13.
fenheire, hypocrite, Heuchler 147, 31. 192, 16.
fenhemen-8, fiction, Erdichtung 208, 33.
fenher, feindre, supposer, imaginer, erheueheln,
fingieren, vorsteUen 365, 26. 369, 28; réfl,
feindre, se préoccuper, sieh stellen, stch
^be^châftigen 4, 26. 63, 18. 65, 2. 78, 33.
176, 35. 290, 32.
fenir, finir, finir, a^^hever, mourir, enden, be-
enden, sterben 24, 3. 66, 24. 79, 28. 106,
39. 284, 31.
fenizo-8, ço-8, fin, mort, Ende, Tod 79, 27.
fer V, faire; feran-s v. ferran-s. [274, 8.
ferir, frapper, treffen, schlagen, stossen 20, 81.
28, 19. 246, 17. 317, 86.
ferire, frappeur, Schltlger 33, 34. 192, 18.
ferma, loge, Haus 174, 21.
fermal-8, fortification, Befestigung 267, 25.
fermamen, nt, fermement, fest 4, 43. 288, 32.
fermansa, garantie, BUrgschaft 297, 8.
fermar, affermir, fortifier, befestigen. Hait ge^
hen 115, 13. 159, 22. 180, 6. 187, 13. 267,
19 ; part passé ferme, fest 173, 17.
fermetat-z, assurance, Gewlihr, Sicherheit 187,
2. 300, 5.
fermeza, fermeté, Festigkeit 359, 10.
ferm-s, ferme, fest 115, 17. 227, 14.
feror-8, fureur, Ungestiim 33, 45.
ferran-8, fer-, gris, grau 241, 9. 261, 43.
Ferran-s, Ferdinand 398, 30.
fer-8, fer, Eisen 34, 28. 108, 7. 258, 3.
fer-s, fier-8, farouehe, sauvage, cruel, fier, wild,
rauh, grausam, schrecklich, stolz 38, 1. 44,
32. 68, 15. 131, 7. 9. 232, 36. 399, 19.
fe-8, obi. fe, fed, fei, foi, franchise, promesse,
Treue, Glaube, Versprechen 4, 17. 22, 5. 29,
33. 56, 6. 186, 27; fe ment'r, rompre la foi,
nicht iVort halten 26, 10 ; fe, par la foi, bel
der Treue 196, 22.
fe-s, foin. Heu 303, 31.
festa, o,fête, Fest 39, 28. 168, 28. 401, 29;
de f., solennel, feierlieh 358, 89.
fc8tal-8, solennel, festlich 7, 25.
feunia v. felnia.
feu-s, fieu-8, fief, Lehen 41, 1. 95, 12. 264,28.
fiansa, fiz-, confiance, foi, Vertrauen, Treue
51, 10. 145, 2; garant, Bilrge 25, 84.
fiar, fizar, réfl. se fier, sieh t^erlassen (&a,auf)
3, 16. 316, 27. 336, 27.
499
GLOSSAIRB.
6C
fichament, fixement^ tiarr 245, 8. [14.
fichar, fixer y òefestigen, festsetzen 34, 31. 101,
fideicoinis, jfidéicommii 296, 19. [feu-s.
fidel-8, fiel-8 V. fizel-s; fier-s, fîeu-s v. fer-s,
figa, figue, Feige 116, 21.
figara, figure, manière, Figur, ITaliung, Art
59, 15. 1G3, 12. 189, 31. 329, 19.
figurar, figurer, var-, darateUeii 360, 4 ; part,
passé figuré, (Megorisch 389, 22.
iilat-z, toUe, Leinen 169, 33.
filet-z, filei, Netz 241, 17. [296, 26.
filha, fiUa, fllia, fiUe, Tochter 5, 10. 36, 8.
íìlh-8, fiU-s, fill-z, fil-8, fiyl-8 (voc. fUu 46,
25), fiU, Sohn 7, 9. 10, 7. 16, 18. 22, 17.
30, 7. 93, 35. 237, 28. 297, 18.
fillet-z, cher fils, Sòhnchen 10, 10.
finamen, fidèlement, treu 165, 29.
fînansa, payement, Zahlung 391, 17.
iinar, réfi, cetser, ablassen 61, 28.
finir V. fenir; fin-s v. fi-s.
fi-8, fin-s, fin, paix, accord, Ende, Friede,
Vertrag % 11. 7, 28. 27, 15. 30, 26. 32. 1.
56, 3. 62, 3. 112, 16. 114, 10. 257, 19; a
fin que, â/mit 399, 22.
fi-s, fin-s, fin-z, fin, pur, fidèle, sûr, fein, rein,
treu, echt, sicher, getoiss 41, 17. 43, 22. 49,
6. 75, 6. 142, 26. 186, 10. 246, 18. 250,
firmamen-8, ^nTiomew/ 340, là. [28. 311, 1.
fisel-8 V. fizel-s. [57, 11. 310, 18.
fissar, piquer, tourmenter, stechen, belàstigen
fivela, agrafe, SchnaUe 132, 21.
fiyl-s V. filh-s; fizansa, fizar v. fiansa, fiar.
fizel-s, fis-, fid-, feeilh-s, fiel-s, fidèle, treu,
Oeireuer 2, 16. 15, 40. 17, 14. 35, 3. 45,
22. 90, 6. 94, 34. 97, 16. 257, 2. 399, 16.
fizica, médecine, Heilkunde 344, 19.
flac-s, flasque, lâche, schlaff, feige 37, 14. 111,
fiairar, flairer, duften 241, 30. [21.
fialror-8, odeur, Geruch, Duft 131, 6. 327, 42.
fiama, flamme 47, 12. 207, 86.
fiamar, brûler, brennen 395, 38,
fiamenc-8, flamand, flâmisch 124, 12.
fiancs, flaiic, Seite 37, 4. 104, 1.
flaqueza, lâcheté, Feigheit 114, 15.
fiautellar, flûter, fl'ôten 292, 12.
flebezir, affaiblir, schwàchen 103, 14.
flécha, flèche, PfeU 869, 38.
fiechezir, détourner, àbwenden 230, 24.
fiecme-8, artère, Arterie 177, 14.
flessada, couverture, Decke 803, 40.
fiestellar, jouer du chalumeau^ 8(^uUmei bkh-
flocx, flocon, Floche 220, 22. [sen 292, 15.
florat-z, fleuri, Uiihend 352, 37.
florir, flu-, fleurir, bliihen 134, 31 ; part, passé
Uiihend, geblumt 31, 35. 405, 23.
flor-8, fleur, Blume, Blulhcy flg, 26, 37. 34,
28. 43, 21. 171, 3.
fium-s, fleuve, liws 123, 14. 283, 24.
flurir V, fiorir.
fluvi-8, fleuve, Fluss 359, 11.
foc-s, fog-8, fox, fuocx, fuc-fl, fuccx, feu, foyer,
Feuer, Herd 7, 3. 12, 22. 37, 8. 63, 13.
186, 8. 257, 28. 269, 23.
fogal-s, foyer, Herd 180, 34.
foguier-s, idem 130, 22.
Foib, Foix 181, 16.
foill- V. folh-.
foiso-8, effet, Wirkung 1, 26.
folamen, foll-, follement, thoricht, naeh Nar-
renart 197, 36. 320, 28. 336, 37.
folatge, folie, Thorheit 58, 29. 83, 17. 139, 12.
folatura, folie, Narrheit 69, 9.
foldatz ». foudat-z; foldrar v. folrar.
folejar, foll-, folear, faire folie, thorickt ha»-
deln 18, 26. 86, 1. 99, 31. 116, 7.
foies, folie, ThorheU 65, 18.
folesa, idem 249, 22.
folha, foilla, fuelha, feuiUe, feuiUage, BUUt,
Laub 81, 27. 89, 6. 136, 10. 287, 21.
folhar, pousser des feuilles, BlàUer treiben
66, 29 ; part, passé feuille, beUaibt 178, 30.
253 6.
folh-s' fôill-s, feuille, Blatt 63, 17. 181, 27.
folia, foll-, fulh-, folie, ThorheU 1, 2. 29, 31.
234, 16. 337, 1. 344, 1.
foll- V, fol-; foUedat-z v, foudat-z.
folor-8, foll-, folie, ThorheU 27, 3. 105, 9,
251, 27. 270, 3.
folrar, foldrar, fourrer, fuUem 34, 42. 174,
13. 283, 3. 358, 32.
fol-s, fol-z, foyl-s, fou, thorickt, Thor, Narr
51, 1. 249, 22. 289, 8. 299, 2.
fondar, fonder, grunden, begrunden 276, 8.
376, 26.
fondr^, fondre, rompre, détruire, breehen, ber-
sten, zerst'ôren 34, 34. 62, 7. 248, 12. 372, 81.
fon-8, fontz, fontaine, source, fonts, QûeOe,
Taufwasser 19, 14. 334, 7. 362, 8. 369, 11.
fonsar, fonder, grUnden 377, 4. [376, 24.
fontana, aina, fontaine. Quelle 56, 18. 265, 1.
for, fora, foras, fors, hors, dehors, drauMen,
ausserhaJb, hinaus 12, 20. 22, 22. 87, 2.
43, 14. 44, 13. 82, 20. 98, 23. 282, 24; de «
f. 181, 14; faire fors, bannir, vertreiben 18, ^
26; hormis, aviser 8, 16.
forbir, fur-, fourbir, nettoyer, reinigeti, glâtten^^M
101, 36. 263, 20.
forcadura, enfourchure, Htiften 261, 22.
forcha, gibet, Oalgen 403, 6.
forcha v, forsa.
forduire, soustraire, entziehen 104, 10.
forest, forêt, Forst, Wald 832, 19.
forfaire, forfaire, outrager, sieh vergehen,
schimpfen 5, 28. 7, 5. 112, 6. 305, 36.
forfaitura, forfayt-, crime, faute, Vergei
Verbrechen 199, 13. 318, 17.
forfait-z, z, coupable, schtUdig 1, 15. 286, 9^
forfait-z, aig-z, ag-z, forfait, crime, Schuli^^
Verbrechen 94, 36. 218, 6. 268, 22.
forma, /orme, jPorw» 368, 42.
formar, former, créer, bilden, schaffen, ordneim'
94, 6. 169, 39. 190, 10. 382, 9.
forment v. fortmen.
formir, remplir, satisfaire, exposer, erfuUen^
befriedigen, auseinandersetzen71 , 14. 183,28«
formit-z, fourmi, Ameise,
GLOSSAIBE.
50â
four, Ofen 47, 13.
mamèret tuage, Ari, Brauch 29, 27.
for. (201, 31. 321, 37.
Torcha, forza, force, vigueur. Kraft, Oe-
8, 16. 85, 16. 165. 3. 230, 16. 267, 33.
forssar, forcer, contraindre, faire vio-
, zuntigen, gewaUêom bekandeln 84, 3.
M. 253, 3. 264. 33. [29. 327, 34.
t-z, forss-, forcené, fou, verriickt 171,
►rt-z, tekr 4, 33. 32, 3. 342, 33.
sa, forteresse, Feste 232, 31.
}sa, force, pouvoir, OewaU 236, 15.
, íoTieáA, forteresse, Feste 7, 15. 46, 27.
\i.
1, nt, ns, forment, fortement, beaucoup,
, sehr 4, 38. 172, 14. 346, 27. 353, 6.
fort, stark 29, 40. 130, 23; per fort,
:oup, à force, sehr, mit Oewalt 112, 28.
27. 257, 33 ; per fort que, combien que,
. forsa. [wie sehr aucJi 3^36, 18.
fosse, Oraben 197, 20.
s, fossé, Graben 34, 2. 125, 15.
ï, terrassier, Erdarbeiter 302, 21.
eoUeur, der den Coitus voUzieht 192, 16.
z, fold-, folled-, foUe, Thorheit 1, 2.
13. 88, 12. 120, 7. 187, 1.
foc-s; foyl-8 V. fol-8.
Foyssh, Foix 357, 33. 359, 44.
r V. franher.
frayre, fratre, frère, religieux, Bruder,
nsbruder 59, 31. 203, 2. 227, 34. 286,
, frêne, Etche 34, 14. [29. 329, 1.
i, disette, Mangel; far f. , manquer,
^eln 59, 12. 146, 16.
ion, frofnchement, librement^ freimUthig,
105, 43. 151, 25.
ï, Franses, Francei, Français, Franzose
18. 169, 20. 391, 14; français, franz'ô-
113, 22.
francz, franc, libre, nol>le, sincè^re, frei,
aufrichttg 33, 19. 37, 7. 67, 14. 96,
02, 26. 304, 12.
, firaigner, frayner, franer, briser, rom-
brechen 3, 45. 32, 16. 40. 294, 14.
17.
tat-z, franchise, IVeiheit 96, 17.
za, franchise, noblesse, IVeUieit, Frei"
, Eddmuth 72, 4. 95, 30. 359, 11.
za, France, Frankreich 40, 12. 383,
I V. Frances. [21.
d-s, fraternel, brUderUch 231, 7.
tat-z, /ro/emi<^ Brûderlichkeit 229, 20.
7, fraîre.
fraude, List, Trug 377, 5; a irau, en
:, heimlich 108, 5. [frevol-s.
«. franher; frayre v. fraire; freble v,
i, froidure, KdUe 50, 25. 75, 4.
freyt-z, freh-s, freg-z, fretz, frei-s,
, kalt, K&Ue 37, 14. 50, 37. 6:J, 10.
43. 266, 5. 274, 5. 365, 22.
-s, de mailles. Ring-, Ketten^ 31, 11.
frémir, beben 134, 16. 246, 48.
, frange, Besa4z 5, 41.
fre-s, frein, Zûgel 99, 2a 120, 1. 808, 17.
freschecha, fraîcheur, ISnsche 242, 1.
firescor-s, fraîcheur, Frische, KOhle 89, 1. 173,
firesc-s, frais, frisch 34, 16. [20.
freselit-z, frange, Besatz 32, 19.
fresni-s. de frêne, Fschen- 34, 26.
fretar, frotter, reiben 327, 13.
fret-z V. freit-z; freol-s v, frevol-s.
frevoleza, faiblesse, Schwàche 338, 8.
frevol-8, freol-s, fireble-s, feble-s, faible, fra-
gile, schtoach, gebreehÚch 4, 41. 37, 5. 120,
9. 134, 30. 339, 23. 342, 39.
freyt-z v. freit-z.
frire, schatteni 29, 13.
Friza, Friedand 51, 8.
fronda, fronde, Schleuder 128, 7.
fron-8, front, Stim 91, 33.
frontier-s, effronté, unverschàmt 304, 2.
fnicha, fruit, Frucht 289, 40.
fmit-z, fruyt-z, firut-z, frut-s, fruch, fraich,
frug-z, fruic, fruih, fruith, fruit, Fruehi 12,
10. 11. 18, 26. 30. 60, 12. 207, 12. 270,
24. 271,34. 297, 16. '378, 6. 389,26.
frunir, écraser, zerdriicken 40, 24.
fnitier-8, fruitier, Fruchibaum 389, 26.
frut-8 V. fhiit-z; fuc-sr. foc-s; faelha v. folha.
tngii, fuir, Jliehen, entfliehen 22, 32. 131, 1.
161, 27; s'en f. 23, 19.
folhia V. folia.
fam-s, fumée, Bauch 125, 13.
fuoc-8 V, foc-8; furbir v. forbir.
fus, fuseau, Spindel 307, 24.
fust, bois, arbre, Hoh, Baum 55, 20. 383, 12.
fusta, futaille, Fass 388, 24.
gaanhar, gaanh-s v. gaz-,
gabaire, moqueur, Sp'ôtter 44, 13.
gabar, railler, verspotten 138, 27 ; réjl, se van-
ter, sich iiberheben 287, 6; stUfSt. moquerie,
Verspottung 133, 23.
gabaria, raillerie, Spott 344, 1.
gabaut-z, enjambée, Satz 172, 33.
gabia, gua-, cage, Kâfich 175, 23. 307, 25.
gabier-8, moqueur, Spotter 28, 1.
gab-s V. gap-s; gâcha v. gaita.
gaire, gaires, gayre, gaigre, guère, beaucoup,
viel, lange 1, 13. 52, 8. 85, 2a 137, 28.
145, 8. 264, 26. 358, 19; no g., rien, nich/s,
gaillart-z v, galhart-z. [nieht
gai-8, gay-8, gaay-s, gai, joyeux, froh, lustig
30, 19. 147, 5. 261, 11. 355, 17. 365, 19.
gaita, gâcha, guacha, sentinelle, guet, Waehe,
Wàchter ^7, 3. 110, 3. 268, 24 259, 17. 308,
g^jan-8, géaiU, Riese 211, 11. [22.
g!ge V, gatge.
gajeza, gaieié, FrohlichkeU 86, 25. 136, 27. 339,
galhardia, courage, Muth S&9, 17. [36.
galhart-z, gaill-, gaillard, hardi, verwegen,
tapfer 112, 39. 123, 17. 214, 29.
galiaire, trompeur, Betrûger 333, 8.
galiamen-8, tromperie, Betrug 106, 8. 197, 41.
galiar, gua-, tromper, betrUgen 66, 2. 140,
10. 186, 21.
503
GLOSSAIfiE.
m
Galia-8, Oalenm 311, 1?. 361, 8.
galina, poule, Henné 185, 11.
galiot-z, corsairej Corsar 307, 6.
galliiiier-s, châtré^ verachnitten 110, 15.
gal-s, jau-s, coq, Uahn 10, 24. 308, 4.
gamag-s, com/?, Schlag lOf), 30.
gambais, gambeason, Wammê 127, 15.
gana, artifice^ List 82, 14.
ganda, détour^ Auaweichen 90, 14.
gandir, échapper ^ fuir, eiitweicheii , entfliehen
106, 4. 154, 27. 320, 30.
gandire, celui qui échappe 272, 9.
ganliar v. gazanhar.
gannaclia, sorte de robe, eine Art Kleid 262, 41.
ganre, en, granre, beau^coup^ lotigfemps, viel,
lange 45, 16. 187, 31. 849, 25. 37Í», 35.
gan-s, gantj Handschuh 152, 17.
gap-s, raillerie, plaisanteHe^ Spott, Scherz 17,
2. 92, 2; brtiit, Làrm 174, 34.
garag-8, gnérety sillon, Furche 106, 49.
garan-s, mesure, Mass 220, 34. 322, 33.
garar v. gardar.
garda, garde, gardien, gardienne, protection,
AchtJIiU, Wache, Wiichter, WUchterin, SchiUz
29, 32. 30, 12. 31, 21. 05, 15. 257, 17. 328,
4. 9. 332 12.
gardadurarVe^ârd, Blick 202, 29. 359, 27.
gardaire, gardien, Wiichter 29, 21.
gardar, guardar, garar, garder, regarder, ga-
rantir, prendre garde, observer, ronserrer,
bltcken, sehen, ansehen, beiracJien, beachten,
behiiten, bewahren, aufbewahren, beobachten,
HÙ-h hiiten 6, 41. 11, 12. 16, 1. 21, 10. 26,
0. 37, 7. 42. 2. 59, 13. 93, 21. 133, 5. 186,
Í). 245, 8. 246, 7; réfl. se douter, sieh ver-
sehen 4, 27.
garensa, guir-, guérison, secours, Heilung, Bet-
tiing 104, 32. 304, 15. 351, 30.
garentia, guer-, garantie, protection, témoi-
gnaqe, Garantie, Scliutz, Zeugniss 70, 3. 143,
*2. ias, 40. 315, fi. 372, 2i».
garinien-s, guer-, guérison, J/eilung, Eettung
18, 34. 209, 12.
garir, gua, gue-, gerir, guérir, préserver, sau-
ver, échapper, hcilcn, gene^en, schiitzen, ret-
ten, eiitgehen 5, 29. 17, 36. 25, 12. 32, 33.
37, 17. 40, 28. 43, 18. 79, 17. 102, 9. 103,
24. 190, 4. 312, 2.
gariso-s, guérison, Genesung 38, 30.
garlanda, guirlande 261, 33. [245, 16.
garnimen-s, n-z, équipage, Riistung 184, 11.
garnir, guamir, garnir, équiper, riisten, aus-
statten 2, 27. 31, 34. 40, 30. 46, 12. 77, 0.
garso-s, guar-, garçon, valet, Knahe, Knappe
gart-z, misérable, schlecht 112, 41. [353, 15.
ga-s, gué, Fart 33, 8.
gas, forêt, iVald 38, 10.
gas- cf. gaz-.
Gasca, (xuasca. Gasconne, Gascognerin 323, 5.
gaser v, jazer. [15.
gastar, gâter, détruire, dissiper^ rerr%ehren, zer-
st'ôren, vrrschwenden 108, 4. 231,2. 287, 15.
314, 35.
gast-z, abandonné, verlassen 158, 35.
gatge, guatge, gatghe, gaje, gage, eauiian,
garantie, testament, Pfand>, Sicherheit, Bûrg-
schaft. Testament 58, 30. 139, î^. 162, 14.
170, 40. 294, 36. 295, 6. 385, 11. 393, 5.
gatjar, gager, p/ànden 305, 11.
gaug-z, gaut-z, gauz, gauch,gauc. Joie, gaieté,
Freude, Froidichkeit 63, 10. 123, 21. 190„
31. 249, 8. 259, 26. 261, 34. 28.5, 1. 299,
37. 384, 31 ; prix aux jeux floraux 395, 29
gaudir v. jauzir.
gaujos, joyeux, erfreuend 362, 28.
ganta, joue, Wange 172, 27.
gaut-z V. gaug-z; gauzir v. jauzir.
gauz ire, jouissant, geniessend 122, 17.
gay- V. gai-.
gaymentar, se lamenter^ wehklagen 364, 28.
gazaignaire, gagneur, Geicinner 60, 7.
gazanhar, gazanar, gasanhar, guas-, gnaz^/.
gnar, gasainar, gasanyhar, gaanbar, gsaùkar,
gagner, obtenir, mériter, gewinnen, erlangen,
verdienen 26, 28. 27, 36. 211, 4. 226, 22.
293, 14. 375, 12. 389, 23. 391, 40.
gazanh-s, gaanh-s, gnasayn-s, gain, profi
Gewinn 38, 20. 39, 25. 88, 23. 297, 19. 313,
11. [35.
gazardonar, gua-, récompenser, belohnen 21h,
gazardo-s, guizardo-s, guizerdo-a, réeompente, !
lAihn 100, 7. 101, 24. 121^ 20. 164, 22. !
gazel-s, causerie, GeschicàLz 15, 41. î
geigno-s V. ginhos; gein-s v. genh-s. !
geÌR, plâtre, Gyps 307, 28. '
gelar, geler, frieren 28, 24. 289, 12. ^
gel-s, glace, Frost, Kis 262, 25. i
genedris, mère, Gebàrerin 271, 82. j
generalitat-z, généralité, AUgemeinheit 277, 38. ]
generalnien, nt, généralement, en général, aU- \
gemein, im Allgemeinen 361, 5. 370, 3L
gène rat iu-s, générât if, erzeugend 360, 45. ;
gen)i-s, art, ruse, adresse, esprit, engin, /**'»
Klugheit, Geisf, Kriegsmasehiîie db, 40. H2,
1. 123, 1. 128, 8. 294, 1. 322, 38. :
genitiu-s, génitif Vdl, 22. I
gcnologia, généalogie 209, 1.
gens V. ges.
gen-s, gen-z, gent-s, genç, jent-z, jen-s, gf^*
nation, homme, Volk, Leute, Menschen 1, 23.
17, 26. 18, 33. 59, 14. 242, 10. 246, 4. 274.
15. 299, 3; la bona g., les pauvres, dieÁr-
mcn 227, 31.
gen-s, jen-s, adv. gen, gent, jent, compar. gcn-
ser, ccr, adv. genseis, gentil, bon, 6w")
doîix, artig, giU, sclion, trefflich, sanft % ^'
17, 31. 2 ), 27. 4,5, 17. 47, 17. 85, 81. 101.
13. 36. 170, 33. 174, 18. 192, 30. 241, 12;
convenable, geziemend 119, 31; es gen, *<*
bien, gut crgeht 294, 21.
gensar, orner, briller, schmiicken, glàwun 69,
27. 270, 24.
gentet, adv. gentiment, nett 212, 5.
gentileza, essa, gentillesse, noblesse, Awiadh,
Adel 346, 24. 396, 30.
gentil mens, gentiment, schon 378, 15.
GLOSSAIRE.
606
s, gentil, noble, edd, nett 39, 21. 57, 30.
•-B, uer-s, janvier, Januar 56, 8. 13.
. gens.
giqnir, laisser, quitter, abandonner,
r, verlassen, loslassen, dherlassen, auf-
1, aufh:òren 23, 40. 32, 9. 21. 142, 28.
35. 176, 5. 188, 21; réfi. se désiiter,
chien, ablassen 54, 27. 244, 5.
. garir.
i-s, germain, leihlieh 301, 22.
lar, germer,- keimen 376, 17.
08, fécond, fruchthar 362, 42.
r. guerpir.
ins, gez, jes, point, pas, niehts, niciU 2,
4, 26. 6, 12. 36, 24. 54, 12. 80, 35.
10.
jesta, geste, histoire, manière, Geschichte,
ïfdung, Art, Treihen 81, 4. 169, 6. 209,
29, 29. 331, 10.
gitar, jetar, jeter, lancer, pousser,
ier, rejeter, vomir, werfen, sehleudem,
ierfen, ausspeien, vertreiben, ausstossen
l 22, 22. 23, 34. 42, 30. 109, 23. 176,
Ui, 5. 275, 39. 283, 20. 363, 30.
jet, lien, Wurf, Schlinge 109, 8. 175, 26.
ges.
:, gibet, Oalgen 394, 27.
bossu, bucklig 376, 5.
fuide, Fuhrung 272, 34.
ngue, Oeige 292, 13.
ielos, jaloux, eifersUchtig 78, 23. 97, 11.
26. 155, 1. 233, 4.
ca, gilosesque, sorte de poésie 372, 5.
re, gingembre, Ingwer 178, 15.
, geigDOS, adroit, trompeur, listig, be-
insch 61, 4. 129, 11.
amens, ingénieusement, klug 212, 10.
)-s, genou, Knie 98, 19.
V, gequir.
tourner, drehen 248, 8.
b-2, parfumé de girofle, mit Gewurz-
m versehen 188, 1.
, Gevríirznàglein 178, 14. 187, 44.
anière, Weise 41, 13.
?. getar.
glayeid, Sehwertlilie 122, 7. 239, 3. 262,
gland, Eiehel 315, 32. [24.
glapissement, cri, Làrm, Geschwàiz 85,
glace, Eis 75, 3. 130, 38. [27. 32.
glaive, Schwert 349, 4. [sam 184, 20.
I, poignant, cruel, durchhohrend, grau-
gîeisa, gleyza, sa, glieiza, glieyza, gleya,
e, Kirche 23, 12. 75, 33. 211, 27. 326,
43, 1. 358, 3. 394, 28.
gue, paroisse, Kirchspiel 150, 30.
glèbe, SchoUe 114, 21.
V. çleiza. [mel 20, 7. 185, 18.
gloire, ciel, Ruhm, Herrlickkeit, Him-
Ifar, se, se vanter, sich rUhmen 227, 10.
car, réfi. se glorifier, prahlen 343, 11,
{, glorieux, dieu de gloire, (Gott) der
rlichkeit 17, 24. 97, 14.
engloutir, verschlingen 273, 39.
glotonia, gloutonnerie, LUstemheit 341, 7.
glotoniar, engloutir, verschlingen 344, 7.
glot-z, gloto, glouton, avide, gierig, begierig
284, 11. 331, 28. 344, 6.
glut-z, glaz, glu, Vogelleim 807, 32; espèce de
rovge, eine Art Schminke 294, 13.
goeraar v, governar.
gola, gueule, gloutonnerie, Kehle, Lecherheit
91, 40. 229, 10. 341, 3.
golada, goulée, grosser Bissen 303, 36.
golozamens, avidement, gierig 342, 23.
goma, gomme, Soft 133, 12.
gonela, ella, gonelle, robe, Jacke, Kleid 57, 6.
gonel-8, idem 321, 19. [172, 4.
gonenc-R, lamentation, Wehldage 132, 29.
gonfano-8, aino-s, gonfanon, Fahne 32, 20. 42,
I. 124, la
gonfaronier-8, gonfanonier, Fahnentrâger 364,
gonio-s, casaque, Wamms 807, 19. [17.
gorbilh-8, perfide, treulos 355, 36.
gorga, gorge, Schlund Vil, 1.
gorx, gouffre, Schlund 344, 7.
gossa, chienne (Hûndin), machine de guerre
gostar, goûter, schmecken 341, 4. [127, 27.
gota, goutte, Tropfen 177, 32.
gotassa, goutte, Gicht 312, 27.
governaire, gouverneur, pilote, FUhrer, Sleuer-
mann 208, 9. 398, 30.
governamen-8, gouvernement, direction, Herr-
schaft, Leitung 210, 4. 406, 22.
governar, goemar, gouverner, lenken 3, 22;
r^. se conduire, sich auffiûiren 401, 23.
govem-s, gouvernail, direction, 8teuer, FUh-
rung 86, 15. 198, 26. 366, 33.
gracia, grasia, grâce, remerdment, Gnade,
Gunst, Dank 235, 39. 238, 38. 396, 16.
gracios, ^rrocttftuî, gefUUig, anmuthig 299, 26. 353,
gracir v, grazir. [16. 361, 30.
gradien-8, consentant, de son gré, unUig 8, 16.
graile-8, svelte, mince, zierlich, schlank 91, 43.
262, 38.
gramatica, grammaire, Grammatik 189, 22.
gram-8, ennemi, feindlich 47, 5.
grana, éearlate, Scharlach 147, 6.
granada, grenade, Granat- 223, 8.
granar, grener, produire, Frucht geben 207, IS.
Granassueri, le grand Ahasvère 362, 34.
grandeza, sa, grandeur, Grosse 229, 17. 340,
granmen, beaucoup, sehr 270, 21. [27.
granolha, grenouUle, Froseh 78, 10.
granre v, ganre; gran-s v. gra-s.
gran-s, gran-z, grant-z, grand, large, long,
gross, ausgedehnt, lang, vorgerUckt 1, 2. 23,
15. 224, 13. 248, 23. 379, 9.
grapa, gHffe, Kralle 200, 16.
grapaut-z, crapaud, Kr'ôte 310, 15.
gra-s, gran-s, grain, poids, Kom, Gran 160,
II. 178, 12.
gra-s, jp/. grazes 282, 10, degré, Stufe, Treppe
gras, fett 110, 15. 262, 38. [24, 9. 36, 9.
grasia v. gracia ; grasir v. grazir.
gratar, gratter, kratzen 188, 9.
grat-z, gré, grâce, volonté, approbation, Gunst,
17*
507
GLOSSAIRE.
Willet Wunsehf AnmutJi, Oenéhmigung 79,
2. 90, 19. 99, 36. 136, 5. 150, 17. 275,16;
de g., en g., loiUig^ ^rcm 13, 18. 37, 27. 147,
25. 187, 26; en g., zu Danke 106, 42 j a g.,
genehm 61, 1 ; venir a (de) g., gefailen 87,
16. 137, 27; a, ab (de) bon (mal) grat, míí,
toider WiUen 157, 88. 219, 5.
gravar v. grevar.
gravier-8, gravier, Kies 55, 19.
grazimen-8, remercîmentf Dank 212, 6.
grazir, cir, sir, savoir gré^ rendre grâce, affec-
tionner, danken, freundîich aufnehmen, Ite-
ben 46, 10. 83, 30. 88, 36. 129, 13. 141, 12.
188, 23. 878, 4; part, passé agréable, an-
muthsvoll 272, 33.
Srazire, reconnaissant, Dankender 271, 5.
rec-s, Grei, Orec, OriecheH,7. 197,16. 210,
grei-3, grâce, Chunst 133, 3. [20.
grejar v. greojar. [28. 140, 28.
grejar, agréer, plaire, bevnUigen, gefailen 113,
greuch, grief, Beschwerde 360, 43.
greuge-8, idem 344, 2.
greujar, grejar, accabler, peiner, tourmenter,
s^aggraver, beschtoeren, verdriessen, sich ver-
schlimmern 36, 5. 247, 12. 312, 20.
greomen, ns, difficilement, péniblement, schwer
136, 19. 281, 45.
greu-s, grieu-s, adv. greu, grieu, difficile, pé^
nible, importun, schwer, làstig, schlimm, mit
Miihe, schwerlich 19, 4. 22, 15. 29, 82. 80,
10. 103, 11. 132, 2. 343, 28; fai g., ist
schwer 120, 81.
grevar, gravar, accabler, affliger, fâcher, krànken,
bedràngen, verdriessen 156, 16. 179, 2. 272, 13.
greveza, gravité, Oewicht, Èehwere 370, 46.
rex «. Grec-s.
grezesc-s, grec, griechisch 6, 7. 9. 127, 28.
grieu-s «. greu-8. [257, 28.
grilh-s, griUon, GriUe 325, 27.
gri-s, triste, traurig 84, 30.
gris, grau 32, 7. 41, 18.
groc-8, gruec-s, jaune, gelb 237, 22. 261, 42.
gronire, grogneur, Brummer 192, 18.
gros, gros, grossier, stark, grob 197, 22. 24.5,
grosset-z, grosset, gross 178, 39. [17.
gr08sier-s, grossier, grob 28, 3.
grua, grue, Kranich 110, 14 328, 2.
gruec-s V, groc-s; grupir t>. guerpir.
gua- V. ga-.
gualiart-z, trompeur, betriigerisch 78, 6.
guardaris, gardienne, Bewahrerin 297, 37.
guer- cf gar-; gueren-s v. guiren-s.
guerida, refuge, Zuflucht 309, 16.
guerier-8 v, guerrier-s.
guerpir, ger-, gur-, grupir, quitter, abandonner,
délaisser, verlassen, hslâssen, aufgeben 11,
18. 15, 2. 32, 6. 41, 26. 44, 22. [391, 11.
guerra, guera, guerre, Krieg 30, 7. 124, 7.
guerrejaire, gueregaire, guerrier, gu^erroyeur,
Krieger, streitsUchtig 35, 15. 319, 11.
guerrejar, guirejar, guerroyer, combattre, krie-
gen, bekriegen, kâmpfen 46, 8. 84, 13. 112,
13. 819, 9. 890, 87.
guerrieira, ennemie, Feindin 319, 10.
guerrier-s, guer-, guerrier, ennemi,
Feind 38, 7. 107, 3. 189, 6. 270, 7;
pèce de poésie (tençon) 319, 5.
Guiana, Guyenne 62, 16.
guidar, guizar, guiar, guider, conduire,
leiten 32, 12. 123, 7. 154, 24. 187, 4.
guidonatge, conduite, Fiihrung 74, 31.
guingno-8, mousta4:he, Bart 80, 81.
guirejar «. guerrejar.
guiren-s, gueren-s, témoin, Zeuge 317, 11. ^u
guirensa v, garensa; guisa r. guiza.
Guisortz, nom. dune province 271, 10.
guit-z, guide, conduite, Fiihrer, Fiihrung
6. 141, 7.
guiza, guisa, manière, espèce, mesure,
Weise, Art, Mass, Belieben, Meinung 6
19, 30. 28, 26. 61, 2. 66, 22. 67, 20; (»_
tellement, dergestalt 183, 23.
guizar V. guidar; guizardo-s v, gazardo- .m
gurpir V, guerpir.
ha-, he-, hi-, ho-, hu- v. a-, e-, i-, o-, -«i
i, hi, y, hy, y, là, en cela, dort, dorthim^ c
ran, da^n 4, 80. 21, 13. 95, 36. 17^, 2
i V. e; ichamens v, eissamen. [270, 2.
ichida, sortie, Ausgang 321, 7.
ici, hier 12, 7.
icien v. escien.
idre-8, hydre, Hyder 329, 1. 6.
iel = eu avec Parlicle ou le pronom.
ier, hier, hier, gestem 40, 23. 880, 28.
ieu, hieu v, eu; ifem-s v, enfem-s.
iieu V. eu; il, ilh, iU v. el; ila v. isla.
illuminar v. enluminar; in v. en.
incorporacio-s, incorporation 360, 26.
indi-s, violet 237, 22.
infem-s v, enfem-s.
informacio-s, Erkundigung 894, 25.
inhumanal-s, inhumain, unmenschUch 400, 2.
ins, inz, dedaiis, au dedans, drinnen, hineif
instrumen-s v, estrumen-s. [8, 37. 5, 12
intaizi-s, immaculé, unbefleckt 208, 3.
interjectio-s, interjection 189, 25.
intrar, entrar, entrer, commencer, eintreten, an-
fangen 5, 12. 39, 28. 38, 10. 109, 22. 267
2; se rapporter, sich beziehen 360, 4.
intratge, entrée 68, 34.
invem-8 v. ivem-s; in vers v. enves.
inz v. ins; iou v. eu.
ir, aller, gehen 138, 83.
ira, yra, colère, tristesse, Zom, Trauer 19, 34
34G, 36; aver en i., haïr, hiusen 13, 4.
iradamen, furieusement, zomig 86, 80.
iraisser, aysser, s'irriter, se fâcher, sich erzUr
nen, zilmen, sich Urgern 119, 24. 25. 163
17. 317, 40.
irat-z, yratz, irrité, triste, zomig, traurig 47
6. 66, 16. 849, 45.
ironda, hirondelle, Schwalbe 52, 1.
iros, triste, traurig 261, 11.
irregular-8, irrégulier, unregélmàêtigWl, 19.
GLOSSAIRE.
510
, irriter^ àrgem 107, 26.
la, île, Inael 231, 25. 334, 3.
Den, promptementy schnell 258, 20.
'. eiss-.
z, arrachement de boU, Enthohung 112,
t-z, prudent, klttg 309, 8. [31.
=:i sia 5, 13.
ia, impuisionj ArUrieh 357, 32.
?. estar; isters v, estiers.
vre, trunhen 28, 31.
r, faire froide kalt sein 131, 4.
ï, inv-, yv-, hiver, Wînter 50, 82. 198,
340, 7. 15.
eissir.
, Yz-, Yseus, Yzolt, Iseult, Isolde 51, 32.
14. 211, 18. 255, 10.
ja, désormais, jadis, jamais, schon, etwa,
, einst, je (nie, durchaus nicht, avec une
aian) 1, 19. 4, 80. 5, 13. 8, 21. 40, 17.
27; quoique, obgleich 102, 5; ja sia so
idem 229, 35.
?. jazer.
)S0 que, quoique, obgleich 369, 23.
ioie, Freude 50, 13.
joyeux, froh 89, 7. 213, 1.
feai, Haher 88, 38.
, ai, ays, ay, jamais, je (nie, avec la
UionJ, immer47, 4. 50, 18. 224, 5. 256,
Jayme, Jacques, Jakob 400, 21. 402, 27.
r, railler, verspotten 186, 33. 340, 4.
3, moqueur, Spotter 108, 3.
, jardin, Oarten 60, 12. 253, 13.
jasser v. jazer.
Jaspia 262, 3.
toujours, immer 56, 33. 118, 22.
i-s V. jauzîon-8.
joie, Freude 12, 34.
y. gal-8.
joie, Ih-eude 12, 34.
V, janzir.
en-8, joie, Freude 376, 23.
1-8, jauc-, joyeux, gai, fr'ôhlich, froh 52,
74,^21.
vir, gauzir, 8Ìr, dir, jouir, se réjouir,
éder, geniessen, sieh freuen (intrans., réfl,
wec r accus,) U, 24. 18. 2. 60, 2. 87,
134, 12. 836, 24. 400, 16; jaazen-s, se
iissarU, freudig, froh 66, 16. 184, 10.
5.
cer, ser, sser, xer, gaser, intr. et réfl.,
', coucher, liegen, sich legen, beiliegenò,
6, 4. 17. 195, 20. 247, 15. 296, 41. 331,
jazen, gîte, Loger 40, 2.
V. Jame; je- cf. ge-.
'. gilos; jh- V. j-.
joG-x, joch-8, juec-s, juox, jeu, joie, Spiel,
vrz, Freude 74, 82. 292, 19. 298, 27.
26; partir un joc 27, 6.
jagar, jouer, í amuser, spielen, scherzen
20. 292, 20. 400, 25.
, jouer, spielen 278, 80.
joglaret-z, petit jongleur 802, 31.
joglaria, jonglerie, Jongleurkunst 278, 87.
joglar-8, jugl-, jotgl-, jongleur 76, 6. 79, 19.
111, 7. 212, 8. 286, 3. 297, 18.
joi-8, joy-8, jhoy-s, joie^ Freude 29, 9. 275,
15. 875, 32 ; de joi, volontiers, gem 47, 21.
joja, joya, joie, Freude 50, 22. 258, 81 ; joyau,
Kleinod 267, 11.
jojos, joyos, jhoyos, jugos, joyeux, gai, froh-
lich, froh 107, 36. 253, 15. 290, 23. 375, 30.
jonc-8, jonc, Binse 174, 23.
jonher, junher, jondre, joindre, se rencontrer,
assaillir, verbinden, falten (HHndeJ, zusam-
mentreffen, angreifen 32, 26. 62, 10. 128,
15. 810, 13.
jonta, choc, Angriff 128, 17.
Jornada, journée, Tag 224, 13. 288, 18.
jornal-s, journée, travail de la journée, Tag,
Tagewerk 181, 12. 299, 17.
jom-8, jom-z, jor-8, jos, jour, Tag 4, 28. 24»
16. 90, 88. 186, 30. 289, 5; l'autre j., tiei*-
Jortz, Oeorge 126, 19. [lidi 165, 16.
jos V. jom-8.
JOS, jotz, jots, en bas, h bas, prép. sous, unten,
hinunter, unter 127, 80. 288, 29. 858, 26.
29. 406, 20. 407, 19 ; de j. 259, 19 ; en j.
30, 20.
josta, près de, neben, bei 55, 19.
josta, joute, Lanzenbrechen 125, 22.
jotglar-8 r. joglar-8 ; jots, jotz v. jos.
joussament, joyeusement, fr'ôhlich 400, 22.
jovencel-8, sel-s, jeune homme, Jilngling 34, 11.
101, 35. 303, 9.
jovenet-z, tout jeune, ganz jung 240, 1. 884, 9.
joven-s, jhoven-8, jeu/nesse, Jugend 1, 7. 239,
84. 865, 19.
joventut-z, jeunesse, Jugend 889, 83.
^ove-s, joyne, jeune, jung 1, 1. 4, 7. 899, 1.
^oy- V. joi-, joi-; joyne v. jove-s.
^u- cf. J0-; judici V. juzizi.
juec-8 V. joc-s; jueu-s «.juzeu-s.
jugaire, joueur, Spieler 342, 12.
jugg- V. jutj-, jugos V. jojos; jtgar v. jutjar.
jul-8, juillet, Juli 385, 3.
junctura, alliance, Verbindung 859, 19.
jun-8, juin, Juni 56, 9.
juox V. joc-8.
jupa, jupe. Rock 808, 6.
jupel-s, jupon, Unterrock 808, 6.
jurar, jurer, schtr'ôren 20, 11 ; part, passé, Ué
par serment, eidlich verpflichtet 83, 9.
jusqua, jusque, bis 107, 33.
justicia, zia, justice, vengeance, Gerechtigkeit,
Recht, Bâche 3, 27. 7, 4. 85, 19. 185, 83.
justiziar, faire justice, richten 842, 16.
ju8t-8, just-z, jusz, juste, gerecht, paisend 16,
84. 207, 6. 800, 16. 883, 13.
jutge-8, jugge, juge, Bichter 383, 20. 338, 10.
368, 86.
jutjamen-s, jutg-, jutzg-, jugg-, jugement, le
jugement dernier, Qerickt, Éntscheidung,
jUngstes Gericht 1, 17. 18, 44. 70, 11. 113,
9. 164, 21. 284, 12. 304, 19. 388, 21. 373, 7.
611
GLOSSAIRE.
612
jutjar, jutg-, jutgh-, juj-, juŷery condamner,
apprécier^ prononcer^ richterij urtheilerif ver-
urtheilen, erkennen, beurtheilen 3, 2. 13, 28.
14, 1. 60, 9. 237, 8. 344, 25. 392, 16. 393,
30.
juzeu-s, ieu-s, juen-s, juif, Jude 10, 12. 22,
18. 61, 25. 123, 29. 210, 10. [34. 300, 7.
juzizi, judici, jugement, Oericht 186, 17. 212,
M- V, C-.
ki V. qui.
la V. lai.
laboraire, travailleur, Arheiter 299, 17.
laborar, travailler, arbeiten 229, 31.
labor-s, labeur, labour, Arbeit 104, 29. 207, 13.
lach t;. lait.?.
lac-s, lac, See 37, 16. [337, 18.
ladoncs, ladonz, alorê, damais, dann 168, 32.
lagotier-s, flatteur, Schmeichler 306, 12.
lagreme, larme, Thrâne 300, 16.
lag-z, lait, Milch 106, 14.
la|^-z, lah-z v. lait-z.
lai, la, lay, ley, là, da, dort, dahin 3, 87. 22,
17. 183, 21. 283, 4. 298, 26. 398,28; del.,
per 1., idem 123, 26. 183, 14.
lai = la i.
laich V. lait-z.
laidir, outrager, schmàhen 167, 12.
laihar v. laissar. [18. 256, 9.
lains, laînz, lajns, là dedans, da drinnen 5, 9.
laire, layre, layra, larron, Dieb, Ràuber 6, 43.
35, 9. 167, 19. 286, 16. 298, 86. 302, 28.
342, 15; a lairo, lairon, à la dérobée, ver-
stoMen 224, 21. 235, 22.
laironia, larcin, Dieberei 20, 14.
lai-8, lai, Lied 292, 5. 7.
laissar, sar, har, layssar, sar, cbar, laisser,
quitter, délaisser, abandonner, permettre, ces-
ser, lassen, verlassen, zurûcklassen, hinter-
lassen, iiberlassen, erlauben, ablassen, unter-
lassen 1, 16. 2, 3. 11, 42. 28, 12. 47, 22.
107, 18. 110, 6. 122, 12. 225, 19. 256, 6.
264, 11. 286, 11. 323, 31. 353,38; se 1. en,
se fier de, sich verlassen auf 274, 34.
lait-z, layt-z, lai-s, laich, lach, lag-z, lah-z,
laid, vilain, mauvais, hâsslich, schlecht, schànd-
lich, b'ôse 19, 28. 21, 10. 37, 21. 38, 14. 100,
6. 120, 15. 237, 18. 266, 22. 317, 19. 338,
lampeza, lampe 232, 24. [36. 347, 6.
lam-s, éclair, Bliiz 169, 3.
lana, laine, WoUe 57, 8. 197, 9.
lancier (franc.) v, lansar.
langor-s, langueur, peine, Schmachten, Quai
"211, 12. 344, 12.
languir, schmachten 66, 4.
lannar, réfl. s'efforcer, sich bemUhen (de) 123, 3.
lanier-s, lanier, Wilrg'(Falke) 109, 9.
lansa, lance, Lame 31, 17.
lansar, lancier (franc.), lancer, jeter, achleu-
dem, werfen 22, 28. 125, 28 ; impei's. 61, 27.
lansol-s, lensol-s, linceul, drap de lit, Betttuch
187, 38. 803, 87.
lapidar, lapider, steinigen 21, 22.
larc-8, larc-x, larc-z, large, libériU, bT^,frÁ-
gebig 46, 9. 80,9. 214,11. 246,10. 261,17;
lare, adv. à Vaise, beguem 289, 22.
largamen, nt, ns, largement, libéralement, ràd-
lich, freigebig 189, 28. 314, 20. 34l9, 47.
largar, élargir, erweitem 29, 24. 276, 18.
largetat-z, largesse, Freigebigkeit 6, 22.
largueza, idem 114, 1. 193, 7.
las, fatigué, malheureux, miide, unglÛckUch 19,
32. 23. 33. 148, 26.
las V. latz; lasar v, lassar.
lassar, lasser, fatiguer, ermûden, miide werden
(réfl.) 86, 22. 147, 14. 374, 32.
lassar, lasar, lier, enlacer, enirélaeer, fess^
binden, verbinden, knUpfen 27, 2. 81, IS.
72, 30. 235, 17. 248, 27.
lassus, là dessus, dort oòen .367, 37.
lat V. latz.
lati-s, latin, savoir, langage, Latein, QMf'
samkeit, Sprache 26, 9. 69, 28. 70, 8. 257,
6; n. propr. Latin, Lateiner 198, IL
latz, large, breit 231, 6. 289, 20.
latz, las, hit, coté, flanc, prép, à cUé, prés as,
SeUe, prép, neben, bei 33, 26. 34, 31. 4L
38, 34. 43, 8; de 1., zur SeUe 188, 19;
prép. neben 37, 16. 269, 10.
laudar v. laazar.
laadeta, alouette, Lerche 62, 31.
lauram-s, ouvrage, Arbeit 262, 14.
laurier-s, laurer-s, lorier-s, laurier, Lùrhett-
baum 23, 27. 263, 6. 259, 19.
laas = la vos ; laos, l'un, der eine 263, 17.
laus- cf. lauz-.
laus, lau, louange. Lob 107, 22. 145, 12.
lautrier v. autrier.
laazable-s, louahle, lobemwerth 171, 17.
lanzar, laasar, laudar, louar, louer, conteUbfi
approuver, vouer, loben, gdoben, rathen, òfl-
ligen 4, 34. 27, 24. 96, 12. 110, 19. 821,?.
855, 22. 399, 26; réfl. se vanter, sich rHk-
men 78, 11. 108, 23.
lauzenga, calomnie, Verleumdung 64, 10.
lauzengamen-s, idem 211, 19.
lauzengier-s, lausenger-s, médisant, calomnior
teur, Neider, Verleumder, verleumderis^ 205,
19. 211, 19. 239, 30. 266, 27.
lauzençaire, -jaire, idem 44, 14. 162, 27. 820, 18.
lauzenjar, calomnier, verleumden 186, 14. 871.
lauzor-s, éloge, Lob 108, 28. 118, 21. [H-
lavar, laver, waschen, baden, sich ttntschen 8,
28. 228, 16. 291, 15.
lay = la y ; lay, lay- v. lai, lai-,
laychar v. laissar.
lavc-s, lai, Laien- 358, 14.
lebre-s, lièvre. Hase VIA, 14.
lebros, lépreux, aussàtzig 196, 20. 333, 9.
lebrozia, lèpre, Atissatz 312, 27.
lechadier-8, friand, Lecker 306, 8.
lectoari, électuaire, Laticerge 2ÒQ, 13. 313,18«
ledena, peine, Drangsal 3, 14.
leg V. lei-8.
legat-z, légat, Légat 296, 19.
GL0S8AIBE.
»14
er.
Uten 3, 40. 21, 15. 176, 19 ; éHre,
163, 11.
Ute, Bechtêkundiger 372, SI.
u 98, 12. [294, 28.
nsder, Désiré, Denderïus 220, 8.
leg-8, loi, foi, religion, récriture,
litige, Oesetz, Recht, Èechtsstreit,
dem, Olaube, Beligion, (heilige)
árty WeUe 8, 2. 6, 10. 18, 18. 23,
30. 63, 12. 112, 22. 114, 26. 265,
31. [129, 27. 169, 27.
zo-8, 1ÌS80-8, leçon, Lection 21, 13.
•z, lieh-z, lU, Bett 87, 9. 104, 8.
234, 36. 257, 40.
3ÌS80-8.
18, lialmen, ns, loyalement, juste"
M, recht 98, 11. 210, 84. 257, 10.
*, li-, loyal, fidèle, juste, gereeht,
ÍU 25, 10. 98, 21. 109, 5. 300, 7.
855, 14.
li-, loyauté, justice, Oerechtigheit,
'reue 116, 16. 347, 34.
îm 406, 30. 408, 3. 17.
ndemain, der folgende Morgen 8, 1.
76, 26. 287, 34.
^a, langue, langage, Zunge, Spr<tehe
8, 6.
I, atge, agge, langage, Spraehe 75,
9. 358, 87. 368, 8.
Holz, Qeholz 74, 10.
langsam 86, 24.
3; lensol-s v. lan8ol-8.
mceau, junger L'ôwe 826, 34.
9m 163, 18.
onne, L'owin 326, 84.
L'ôwe 21, 88. 188, 16. 168. 16.
doux, glissant, weich, glatt 47, 18.
81, 44.
, Freude 850, 89.
, texte, Buchstabe, Buch, Quelle 192,
8. 43.
tré, geUhrt 43, 3. 858, 8.
trin, Fuit 357, 5.
X, froh, heiter 131, 28.
leujaria.
1, leugieir-, facilement, légèrement,
chtsinnig 221, 28. 838, 2.
facile, leicht 115, 20.
éger, facile, volage, leicht, leicht-
, 22. 110, 25. 203, 12. [1.
ig-, légèreté, Leichtsinn 167, 2. 217,
, légèrement, facilement, leicht 269,
1. 372, 20.
éopard 891, 4.
I, léger, facile, leicht, leichtsinnig 85,
JO; adv. leu, lieu, Uo, facilement,
29. 264, 44. 800, 19. 353, 40 ; heu
être, vieUeicht 221, 17.
relever, enlever, nommer, se lever,
aufheben, aush^ten, wegnehmenf er-
lufttehen 8, ^5. 9, 28. 28,, 13. 41,
26. 186, 25. 247, 17. 301, 87; w 1. 104, 4;
levant, est, Osten 864, 38.
ley ». lai; leyal-8 v. lejal-s; ley-8 v, lei-8.
lezer, impers, il est permis, ist erlaubt 91, 26.
leKer-8, leger-s, loisir, Musse 74, 8. 270, 11.
Ih- V. 1-.
Ihirgaa, lin, Leinwand 262, 40.
liai- V. lejal-.
liamar, lier, fesseln 147, 36.
liam-s, lien, Band, Fessel 28, 28. 280, 47.
liar, lier, binden, fesseln 60, 10. 128, 80. 170,
8. 274, 7.
liaaiiier-8, hérétique, Ketzer (de Lyon) 304, 20.
liberalment, libéralement, freigebig 862, l4.
Uberal-8, libéral, freigebig 363, 7.
liberar, libérer, befreien 407, 13.
libre-8, Uvre, Buch 3, 40. 357, 36.
licencia, '-tia, permission, Frlaubniss 1, 19.
841, 14. 16.
Hcenciat-z, siat-z, licencié. Licenciât 891, 12. 16.
lichier-8, friand, liistem 89, 8.
lieg-z, lieh-8 v, leit-z; lieu-s r. lea-8.
ligansa, hommage, Huldigung 94, 21.
lign- V. Hnh-.
]im-8, limon, Sehlamm 866, 18.
linba, cordeau^ Seil 841, 31.
linhatge, atje, Ihinatge, lignatge, linatghe,
âge, linnage, lignage, race, descendance^ Oe-
êchlecht, Géburt 44, 11. 74, 23. 162, 8. 218,
86. 242, 24. 832, 39. 345, 29. 898, 11.
linh-s, lign-8, idem 29, 16. 68, 1.
linz, lynx, Luchs 859, 27.
lio V. leu.
Ur, Uri, Us, lis, LUis 46, 1. 26% 9. 859, 16.
li-8, lin, Flachs 809, 1.
lis, lisse, doux, glatt, weich 70, 29.
lissa, palissade 160, 19. 809, 11.
lisso-s V, leizo-8.
liura, livre, Pfund 5, 42. 296, 6.
liuranda, livraison, Li^erung, Spende 198, 2.
liurar, Ihiurar, livrer, donner, Oberlùfemn «ta-
liefern, hingeben 28, 29. 105, 48. 186, 28.
225, 30. 229, 28. 268, 19.
lo, la, article; neutre il, le, es 260, 4; Ihi
Drauguo, les vassaux de D, 82, 82.
loba (/. Iota), fém, de lot-z 204, 8.
lobeyra, tanière du loup, Wolfsh^hle 826, 24.
loc-s, loc-x, luox, luc-s, lieu, place, endroit, de-
meure, occ€uion, origine, Ort, Stâtte, Plat»,
Stelle, Wohnung, OeUgenheit, Herhwnft 10,
80. 43, 2. 60, 1. 88, 18. 94, 15. 196, 18.
220, 21. 346, 88; en loc de, ansiaU 61, 7.
Lodoic-8, Lotoizs, Lois, Loys, Louis, Ludsoig
84, 84. 56,21. 198,6. 211,2. 866,5. 899,8.
Loerenc-8, Lorrain, Lothringer 82, 15.
logal-s, local, demeure, Aufenthalt, Wohnung
157, 10. 180, 31.
logar, lognar, loyar, huer, payer, vermiethen,
bezahlen 77, 12. 159, 2. 170, 20. 226, 28.
lo^ar, gagner, gewinnen 228, 10. [80(X 8.
logre-8, lu-, lucre, gain, Oeunnn 8, 14. 55, 10.
loguier-8, salaire, récompense, Lohn 169, 1,
802, 22.
515
GLOSSAIRE.
516
loi, loy = lo i (v. Gramm.) ; loignar v. lonhar.
loinda-s, an-s, loingda-s, londa-s, lointain^
éloigné, fem 61, 14. 68, 5. 102, 11. 207, 17.
loing V. lonh; Lois v. Lodoic-s. [240, 32.
loDC-8, long-8, loTigy lang 5, 25. 31, 31. 367,
28; prép. lonc, le long de, làngs 34, 33.
londa-s v. loinda-s.
longamen, nt, ns, loDJament, ns, longuement,
longtemps, lange 121, 3. 231, 8. 239, 19.
240, 13. 273, 22. 307, 16.
longesa, longueur, Lange 231, 27.
longara, longueur, Lange, Siatur 364, 9.
lonn, long, loing, luenh, luen, loin, fern, weit
5, 20. 23, 21. 32, 5. 59, 18. 128, 16. 240,
17. 266, 1. 383, 4; de 1. 40, 5. 253, 9.
lonhar, loignar, lunhar, éloigner, écarter, a'é-
loigner, entfemen, beseitigen, sieh entfemen
71, 28. 102, 16. 148, 8. 285, 38. 311, 2.
349, 21; réjl. 74, 22.
lonhet, loin, fem, weit 40, 2.
lonjament v. longamen.
lop-8, loup, Wolf 202, 30. 298, 38.
lor, pron. posseas., leur, ihr,
loras, cUors, dann, damais, da 183, 19. 274, 9.
lorier-8 V. laurier-s.
Lotoixs, Loys v. Lodoic-s.
lot-z, lent, lourd, langsesm, schwerfHllig 204,
3. 356, 24. 377, 8.
lonar v. lauzar; loy v. loi; loyar v, logar.
Luc, Lucas 21, 17.
lâcha, lutte, Kampf, Bingen 103, 9.
lucrier-s, riche, reich 36, 3.
luc-8 V, loc-s; lucxuria v. luiuria.
luen, Inenh v. lonh.
lugor-8, clarté, éclat, Olan» 33, 30.
lagre-8 v. logre-s.
lomdar-s, seuil, Boden 182, 10.
lum-8, Ih-, lumière, lAclU, Kerze 97, 14. 168,
24. 226, 18.
Inna, lune, Mond 3, 39. 319, 4.
lonhar v. lonhar; lonh-s, Ihun-s v. nnl-s.
Inoc-s, Inox v. loc-s.
lutz, Ihutz, lumière, Licht 42, 13. 132, 27.
lozaria, lucz-, luxure, Ueppigkeit 6, 25. 229, 11.
luxnrios, luxurieux, iippig 321, 37.
luzir, Ih-, luire, leuchten 31, 15. 119, 20.
ma V. mas.
ma, man, matin, Morgen 4, 18; per m., mor-
gens 40, 32.
madanla, matière, Stoff (?) 101, 19.
madnr-s, mûr, reif 342, 29.
maer v, majer; maestre v. maistre.
maestratge, hauteur, Eochmtuh 162, 11.
mag V. mai-s; mager v. majer.
magistria, magistrat 382, 20.
magrar, réfi. se consumer, sich abhàrmen 199,
magre-s, maigre, mager 75, 37. 132, 12. [19.
ma^rir, maigrir, abmagem 165, 8. ^
mai V. mais ; maim = mais me 156, 19.
mainada, may-, compagnie, famille, domestique,
Oe^eiUckaft, Gesinde 29, 28. 87, 29. 247, 30.
857, 3.
mainier-s, man-, apprivoisé, zahm 110, 12.
176, 8.
main-s, main-z, manh-s, man-s, mant-z,inaiit-8,
maintj plusieurs^ beaucoup, manch, vieU 52,
22. 69, 18. 71, 19. 101,4. 182, 25. 166,24.
202, 26. 291, 32. 298, 16. 407, 8.
mairastra, marâtre, Stiefmuiter 296, 42.
maire, re-s, mayre, re-s, mère, Mutter 18, IL
300, 26. 351, 11. 385, 8.
mai-s, may-s, mag-s, mai, Mai 87, 39. 106»
46. 239, 4. 375, 23.
mai-s, de mai, Maien- 141, 29.
mais, mai, mays, may, plus, davantage, mm,
désormais, le plus, mehr, lieber, femer, fortr
an, am meisten 35, 2. 67, 23. 68, 31. 119.
15. 144, 33. 157, 8. 258, 9. 356, 16; je lli
1 ; no- m., ja mais no, jamais, nie 30, 3. 40,
14 ; tostemps m., à jamais, auf immer 88^
85 ; conj. depuis que, puisque, seitdem, da 186,
25. 187, 3; m. cant, si ce n'est que, auuer
348, 14; m. que m., à qui mieux mieux, vm
maiso-s V. maizo-s. [die WeUe 858, 12.
maistre, res, ra, majestre, maestre, mayestrs,
mestre, maître, gouverneur, Meister, Lekrer,
Erzicher, Magister 9, 16. 27, 31. 78, 12.
192, 28. 210, 1. 231, 21. 322, 12. 873, 2i
375, 12. 391, 13.
maizo-s, mayzo-s, on-s, maiso-s, on-s, ni»y«-
8on-s, mayso-s, majo-s, maison, demwrt,
Haus, Wohnung 10, 28. 29. 38, 29. 117, 25.
149, 33. 299, 9. 345, 30. 406, 4.
majer, mager-s, maer, plus grand, grUm,
grossie 9, 22.23. 11,6. 72, 15. 173, 7. 192,
29. 287, 5; subst. ancêtre, chef, Vorfsk,
Vorgesetzte 225, 14. 399, 4.
maiestat-z, majesté, Majestàt 5, 18. 378, 3&>
majestre v. maistre; majo-s v. maizo-s.
majoral-s, principal, vomehm 181, 1.
majormen, ns, principalanent , hauptsdàSA
227, 31. 265, 21.
mala, maudit, verwunscht 56, 21 ; h maie hfu%
zur bosen Stunde, zum Ungluck 222, 27.
310, 27.
malamen, nt, ns, mécfiamment, crueUemtfd,
schlecht, schlimm, gottlos, grausam 1, 10. 40i
19. 169, 29. 183, 16. 210, 1.
malanan-s, malheureux, unglilcklich 888, 9.
malanansa, -enansa, malheur, Unglilek, Lfíd
143, 20. 154, 30. 332, 83.
malan-s, malheur, UnglUck 311, 80. 388, 28.
malastre-s, malheur, Unstem 220, 28.
malastruc-s, malheureux, unglUcklich, vnMS§
50, 5. 379, 42.
malauros, malheureux, unselig 833, 7.
malaute-s, malapte-s, malaude-s, malade, hnm
4, 22. 76, 9. 176, 35. 272, 13. 339. 23.
malautia, -dia, maladie, Krankheit 36, 6. 16^«
17. 300, 22. 335, 37.
malavei-s, maladie, malheur, Krankheit, P*'
gliick 29, 40. 64, 5.
malaventura, malheur, Unglûck 318, 20.
malazaut-z, maladroit, plump 163, 14.
maldig-z, blâme, Tadel 180, 2.
GLOSSAIRE.
618
au-, médift, maudire, hlâmeTf ccUam-
bses reden, tadeln, verleumdenf ver-
n 34, 37. 35, 8. 104, 17. 131, 2. 134,
8. 343, 38.
, médisant, Tadler, Sp'ôtter 180, 25.
lalice, Bosheit 398, 24.
enchanteur^ Zauberer 296, 37.
malade, hrank 314, 5.
V. malanansa.
•s, mélancolique, verstimmt 315, 31.
i, malséant, unpassend 371, 34.
i, malaise, Unhequemlichkeit 144, 31.
tite malle, Ranzen 402, 42.
., méchanceté, Schlechtígìeeit 19, 27.
:, scélérat, B'ôsewicht 342, 15.
le) malgré, trotz 203, 24.
iUe, Panzerring 131, 24.
-z, malignité, Bosheit 349, 10.
maltraiter, conduire mal, verderben,
behandeln 144, 36. 276, 13. 380, 20.
se mal conduire, sich schlecht auf-
J58, 14.
maltraiter, misshanddn 158, 35.
l, méchant, mauvais, schlecht, h'ôse,
1,7; subst. mal, méchanceté, mal-
aladie, Leid, Vngliick, Sehlechtigheit,
eit 16, 13. 20, 27. 99, 14. 178, 2;
% Missfallen 194, 22; e mal, imBo-
1 ; mal dir, maudire, blâmer ^ tadeln
mal mètre, maltraiter 106, 34 ; adv,
il, peu, en vain, schlecht, schlimm,
ergebens 1, 26. 54. 13.
rnaltraiter, soufrir, schlecht behan-
den 143, 17. 302, 22 ; subst. 35, 10.
, ag-z, ach, mauvais traitement, peine,
, schlechte Behandlung, Leid, Vn-
, 25. 79, 7. 104, 25. 226, 4. 278, 8.
mi, malvaizamens, méchamment, à
e, mit Unrecht 217, 9. 393, 23.
at-8, az, as, ays, mauvais, méchant,
27, 9. 49, 10. 114, 31. 273» 32.
329, 18.
• z, astat-z, mécJianceté, lâcheté,
igkeit, Feigheit 29, 35. 33, 24. 60, 20.
lauvaise habitude, schlechte Oewohn-
, 14.
mal habituer, schlecht gew'ôhnen 176,
i, inimitié, UebelwoUen 195, 29. [22.
%.
me, Manna 59, 20. 61, 26.
lanuel, Hand- 76, 2.
pubère, mannbar 102, 7.
anchot, Einarmiger 103, 10.
-s, rtuindement, commandement, dO"
ressort, Qébot, Botmàssigkeit, fferr-
lebiet 1, 18. 19, 21. 26, 2. 95, 15.
268, 1. 304, 16. 392, 29.
ander, commander, faire savoir, faire
nvoyer, befehlen, auftragen, ^entbie-
inden, senden, beherrschen 2, 26. 3,
18. 48, 11. 126, 21. 208, 21. 237,
per, senden nach 234, 45.
mandat-z, ordre, Befehl 334, 17.
roandil-s, serviette, Handtueh 289, 33.
mandtgar v. manjar.
roandurar, jouer de la mandore 292, 17.
maneira, iera^ ieira, ie^ra, era, manière, sorte,
façon, habitude, Weise, Art, Benehmen, Sitte
93, 25. 190, 24. 214, 10. 248, 15. 320, 12.
393, 9; de fort m., sehr stark 130, 23.
manejar, manear, palper, caresser, betasten,
liebkosen 93, 5. 101, 34. 268, 8.
manema, aussitôt, alsbald 10, 10.
manen-s, riche, reich 36, 26. 101, 10. 187, 31.
manentia, cia, richesse, Beichthum 26, 12. 69,
a 323, 39.
maner, demeurer, wohnen 4, 31. 17, 7.
mânes, aussitôt, sogleich 65, 30. 216, 33.
manganel-s, mangonneau, Mange 127, 27.
mangar v. maDJar; manh-s v. main-s.
manicorda, monocorde 292, 18.
maniera, ieira, îe^a v. maneira.
manier-8 v, mainier-s.
manifestar, meni-, manifester, montrer, kund-
thun, zeigen 15, 27. 299, 18. 351, 1.
mai\|a, rnanche, Aermel 216, 12.
mai^adoira, auge, Krippe 182, 18. 303, 32.
maigar, mangar, menjar, mandujar, maig'agar,
manger, essen 9, 27. 18, 26. 19, 1. 321, 48.
379, 39. 46. 38C^ 1; Bubst Essen, Speiêe
133, 30. 233, 25. 289, 36.
man-s v. main-s et ma-s.
man-8, message, Botschaft 48, 8. 132, 29.
Manses, ces, sei, ce], habitant de la Maine 83,
1. 34, 5. 23. 114, 5.
mantel-s, manteau, Mantel 76, 84. 131, 17.
manteneire, mainteneur, protecteiiT, Aufrecht-
halier, Schûtzer 4A, 4. 397, 10. 16.
mantenen, nt, maintenant, aussitôt, jetzt, so-
gleich 40, 12. 403, 42; de m. 36, 20.
mantenensa, pouvoir, Macht, Oewalt 105, 4.
304, 35.
mantener, maintenir, soutenir, protéger, behaup-
ten, stUtzen, hegen 121, 13. 118, 15. 188,
30. 152, 11. 206, 27.
mantenh-s, secours, Hilffe 275, 20.
mant-s, mant-z v. main-s; maor v, miger.
mar v, mais.
maraboti-8, maravédi 158, 17. 236, 33.
maracde-s, émeraude, Smaragd 148, 3.
marbri-s, de marbre, marmom 34, 31.
marce-s v, merce-s.
marchant, Eaufmann 389, 22. [887, 36.
marc-s, march, marc. Mark 129, 84. 238, 36.
marescal-s, maréchal, Pferdekneeht 809, 3.
maridamen-s, mariage, Vermâhlung 211, 21.
marina, plage, mer, MeereskiUte, Meer 208, 11«
mari-s, de mer, Meer- 208, 4. 278, 10.
marit-z v, marrit-z.
marit-z, it-s, mari, Gatte 23, 36. 40, 27. 297,
marques, marquis 105, 44. [31.
mammen-s, tristesse, affliction, Trouer, Qram
8, 41. 19, 84. 110, 22.
marrit-z, mar-, triste, misérable, égaré, traurig,
jâmmerlieh, verfOhH 32, 24. 80^ 6. 809, 14.
5id
OLOâSAîRÉ.
mar-s, mery Meer 2, 27. 129, 1.
martire, iri, yri, ir, yr, martyre, peine, Mar-
ier, Leid 22, 33. 24, 4. 70, 17. 93, 32. 229,
martiriar, martyriser, martern 124, 2. [89.
martz, marz, mars, Màrz 56, 9. 112, 25.
marves, immédiatement, sogleich 114, 26.
mas, mar, ma, mes, mais, ne-que (avec la né-
gation), si ce rCest que, puisque, quand, aber,
sondem, nur, ausser, da, weil, wann 9,1.9,
14, 42. 36, 12. 55, 38. 86, 12. 24. 821, 47.
399, 27; mas (juan, H ce n'est que, ausser
164, 7 ; cf. mais.
ma-s, main, Hand 7, 2. 52, 10. 151, 19. 238,
mas, maison, Haxts 5, 12. 94, 13. 95, 17. [41.
masant-s, tapage, Unruhe 4, 12.
maschar, mâcher, kaicen 360, 17.
mascle-s, mâle, masculin, mânnlich, mànnliehes
Eind, Mànnchen 24, 35. 190, 26. 294, 83.
masculi-s, masculin 190, 24.
masel-s v. mazel-s.
massa, masse 169, 7.
massa, m<is8ue, Keuîe 16 1, 1.
massis, plein, voll 57, 3.
masti-s, gros chien, grosser Hund 84, 38.
mate v. mati-s.
materia, matière, Staff 372, 23.
Matfre-8, Mainfroi, Manfred 152, 7.
matinas, matines. Mette 342, 2. [20.
matinet-z, point du jour, friiher Morgen 173,
mati-s, in-s, mayti-s, mate, matin, Morgen,
frUhe 34, 34. 44, 27. 75, 14. 259, 33. 404,
25; bo m., séhr friihe 356, 25.
mat-z, mai, matt (échecs) 310, 14.
maudire v, maldir; may- v. mai-, maj-.
maysansa, grand bruit, leerer SchaU 390, 38.
mayti-s v. matî-s.
mazelier-s, boucher, Fleischer 307, 15.
mazel-s, mas-, carnage, Metzelei 34, 21. 202,
medeis v. mezeis. [23.
medecina, medissina, mediscina, meizina, met-
zina, mezina, médecine, art de la médecine,
Medicin, Heilung, Heilkunst 61, 16. 177, 85.
208, 12. 313, 16. 314, 17. 328, 27. 375, 12.
medicinal-8, heilend 314, 25.
mcesme v. mezeis; meg v. mei.
megge-s v. metge-s.
megir, traiter, curieren 179, 26.
mei, meg, mieg, miei, mieh, miech, mi, demi,
qui ef*t au milieu, milieu, lialb, mittlere, in
der Mitte, Miite 31, 8. 33, 8. 47, 12. 173,
1. 175, 15. 264, 4. 367, 15; m. jorn, midi,
meilh-, meili- v. melh-. [Sûden 362, 44.
meilluramen-s, mei-, amélioration, Besserung,
Verbesaerung 21, 8. 85, 14.
meils, meîlz v. melhs.
meins, menhs, mens, menz, meyns, moins, we-
niger, am wenigsten 4, 27. 106, 23. 261, 11.
285, 23. 300, 13; al m., du moins, wenig-
ttens 192, 2; mens es, il manque, es fehU
211, 31; m. de, sans, ohne 117, 3. 247,26.
meitat-z, mey-, mi-, my-, moitié, Eàlfte 93,
15. 157, 32. 238, la 262, 26. 296, 20. 280,
14. 318, 80. 356, 27.
meizina v. medecina. *
meizinar, guérir, heilen 158, 40.
meja-8, moyen, du milieu, in der Mitte
mei V. melhs.
mêla, moelle, Mark 86, 12.*
melher, meiller, mielh-, milh-, mei-, r
meilleur, plus brave, besser, beste, tapfet
7. 27, 8. 33, 28. 46, 15. 136, 32. 205, 26
14. 298, 26. 319, 16. 397, 5.
melhorier-s, amélioration, Besserung 314»
melhs, meills, meils, meilz, meyls, mei, m
miels, mielz, miellz, milhs, milh, mieux
vantage, besser, am besten, mehr, liebe
28. 35, 13. 59, 6. 90, 41. 111, 18. 17^
203, 8. 243, 32. 248, 35. 298, 19. SIS
356, 18. 399, 26; al m., auýs beste 18£
175, 1; al m. que, so gut als 184, 15;
m., du mieux, so gut 207, 8.
melhurar, meill-, meilh-, mell-, melhorar, n
améliorer, élever, accroître, s'améliorer,
sem, emporbringen, zunehînen, sich be
75, 10. 11. 113, 27. 166, 6. 214, 26.
23. 315, 41. 332, 15. 365, 28.
melia-s, celui qui attend amélioration, ouf
serung wartend 58, 21.
mellurar v. melhurar.
melodia, mélodie 359, 16.
meluramen-s v. meilluramen-s.
membradament, sciemment, bewusst 19, 16
membransa, souvenir, connaissance, Besitm
Erinnerung 144, 15. 155, 8. 317, 6.
membrar, rappeler, retenir en mémoire, in
innerung bringen, behalten 87, 11. 117
219, 4; impers, souvenir, sich erinnem
13, 8.
membrat-z, souvenant, prudent, eingedenk,
Besinnung 33, 10. 174, 18.
membre-s, membre, Olied 134, 16. 230, 1.
memoria, mémoire, Erinnerung 393, 18.
mena, mine, Lager 378, 6.
menaire, conducteur, Begleiter 44, 18.
menar, mener, conduire, traiter, fiihren, trei
machen, behandeln 1, 7. 9. 3, 3. 22, 9.
28. 103, 9. 285, 13.
mcnassa, menace, Drohung 233, 7.
menassar, -sar, menacer, drohen, bedrohen '.
16. 172, 9. 291, 82.
mendic-s, mendiant, perfide, trompeur, Bet*
lûgnerisch 64, 22. 104, 14.
raendiguejar, mendier, betteln 182, 40.
menestral-8, menestairal-s , ayrai-s, arti
Handwerker 181, 18. 277, 24. 302, 27. î
menhs v. meins. [28. d9C
menifestar v. manifestar; menjar v. maiiji
menre, res, moindre, plus petit, plus je
kleiner, geringer, jiinger, kleinste etc. tà,
75, 42. 147, 4. 161, 21. 192, 29. 298, 1.
mens v. meins.
mensio-8, mention, Ermâhnung 368, 48.
roensonar, appeler, nennen 278, 26.
mensongier-s, mess-, mensorçuier-s, meni
mensonger, Lilgner, lûgnerisch 21, 82.
16. 111, 22. 190, 18. 805, 18.
GLOSSAIRE.
522
uii^a, iDcnzonga. messonja, ga, men-
Uge 6, 24. 20, 9. 45, 8. 1U9, 7. 262,
55.
mentiwmer, appeler, dire, erwàhnen,
tprechen 90, 36. 47. 264, 36.
intir, fauêëer, 8ou9traire, liigen, be-
iLicheii, unterschlagen 20, 10. 26, 10.
50, 26. 256, 4.
ienteur, Liigner 122, 9. 302, 28.
leiUon, Kinn 91, 40. 235, 23.
le), tandis que, pendant que, ao lange,
102, 7. 353, 5.
I, petit, itfein 28, 10.
LZ, menu, petit, gering, klein, gering-
8. 31, 18; a menut, en détaU 387,
eins; menzonga, ja v. mens-. [29.
illa, ila, merveUle, Wunder 23, 13.
187, 16. 287, 24. 299, 38; quantité,
177, 41; a m., vmnátrhar 350, 3;
BémerveiUer, aich fttmdem 42, 4.
, illar, elhar, eiliar, se, s'émerveiller,
', êich tcundem 47, 16. 61, 22. 67,
K 254, 8.
, Uos, merveiUeuir, étonné, wunderbar,
ert 301, 11. 382, 8.
Eimens , merveiUeusement, auMeror-
299, 33.
I, marché, Markt 181, 9.
3r-8, marchand, Kaufmann 307, 22.
9, idem 302, 27. [302, 16.
s, merch-, idem 268, 32. 277, 26.
az, marché, prix, Markt, Handel,
\ 37. 169, 40. 210, 12. 264, 1.
demandant merci, der um Gnade
6, 9.
merseyar, crier merci, faire grâce,
r, um Gnade rufen, Erharmen ha-
Jcen 69, 29. 114, 2. 139, 37. 352, 16.
nercei, merse-s, et, marce, merci,
aveur, pitié, Gnade, Dank, Gunst,
3, 17. 20, 24. 26, 30. 29, 34. 54, 6.
108, 21. 312, 1 ; mit Vergunst 39, 17.
ympewser, rergelten, hehhnen 37, 21.
mal m., déjnériter, Tadel verdienen
109, 2. 157, 5.
-s, mérite, salaire, Verdienat, Lohn
m»el 327, 16. [8, 4. 299, 26.
liminuer, priver, décroître, vermin-
rkiirzen, berauben, abnehmen 91, 3.
180, 7. 265, 13. 270, 27. 316, 39.
ïerseyar «. merce-s, mercejar.
Monat 56, 8.
ger. Bote 2, 30. 55, 9.
s; mesatje-8 v, messatge-s.
3n-8, maVieur, UnglUck 371, 5.
perdre, manquer, verlieren, fehlen
203, 14. 285, 39.
malheur, UnglUck 102, 10.
méchant, scMndlich 394, 32.
lens, ensemble, zusammen 184, 37.
-s, mélange, Mischung 157, 31.
, mêlée, dispute, Streit 124, 8. 130, 2.
IT3CH, ChrestomAtliie.
mesclar, mêler, brouiller, engager, mischen, in
Streit bringen, begirmen 33, 20. 82, 32. 109,
4. 160, 25. 236, 35. 259, 26.
mescrezensa, méeréance, Unglaube 346, 19.
mescrezer, méeroire, ne pas croire, désavouer,
nicht glauben, verleugnen 53, 26. 70, 21;
part, prés, unglàubig 106, 9.
mesis V. mezeis.
mesoUa, moelle, Mark 245, 18.
mespreizo-fl, eiso-s, méprise, blâme, Gering-
sehâtzung, Tadel 92, 1. 237, 3.
mesprendemen-s, faute, Fehle 19, 12.
mesprendre, faire erreur, tomber en faute, feh-
len, missgreifen 20, 19; j^^^' po^^é verirrt
3, 35. 163, 14.
roesprezar, sar, mejmspresar, -prear, mépriser,
dédaigner, verachten, verschmàhen 227, 9.
297, 22. 23. 335, 12. 345, 31.
mesani-s, nnsérablé, faible, pauvre, erbUrmlich,
schwach, arm 30, 17. 76, 9. 358, 26.
mess- cf. mens-.
messa, messe 40, 33. 288, 35.
messatge-s, atje-s, age-s, atgue-s, aitgne-s,
agge-s, mesaties, message, messager, Bot-
schaft. Bote 18, 6. 35, 26. 45, 28. 74, 15.
89, 41. 95, 8. 332, 38. 361, 25.
messatgier-s, messager, Bote 62, 24. 91, 29.
190, 7. [20.
messio-s, mise, dépense, Einsatz, Ausgabe 122,
mest, parmi, unter 72, 13; de m. 263, 46.
mestier-s, eir-s, métier, office, emploi, Geschâft,
Amt, Werk, Beschàftigung 26, 37. 146, 26.
189, 6. 213, 2^ \ minuter e, Gottesdienst SÌ9,
29; mestier &, il est nécessaire, thut noth
28, 6. 110, 6.
mestis, métis, Mestize, Bastard 57, 3. 310, 19.
mestre v. maistre.
mestressa, Tnattresse, Herrin 398, 3.
mesura v. mezora.
metalh-s, métal, MetaU 359, 41.
meteire, généreux, freigebiger 214> 13.
meteis, ejs, eysh v. mezeis.
metge-s, megge-s, médecin, Arzt 110, 3. 208,
12. 302, 23. 361, 8.
metgia, art de la médecine, médicament, Eeil-
kunst, ffeUmittel 159, 11. 160, 15.
metjar, guérir, heilen 179, 26.
metoa, grimace 172, 12.
mètre, mettre, poser, installer, mener, employer,
faire, setzen, legen, bringen, anlegen, an-
wenden, brauchen, einsetzen, ansetzen, an-
stiften, beilegen, hineinthun, fnachen 1, 22.
26. 27. 4, 6. 8, 27. 12, 20. 41, 2. 44, 16.
60, 7. 67, 22. 110, 18. 118, 1. 126, 31. 175,
26. 249, 26. 329, 8. 383, 14; réJL se faire,
sich machen 28, 37. 112, 32; se m. pre-
miers, prendre les devants, vorangehen 382,
2; m. mort, tuer, t'ôdten 327, 7.
roetzina v, medecina.
meu-s, mieu-s, mien, mein,
mey- cf. mei-; meyls v. melhs.
meynspresar, prear r. mesprezar.
meysso, mets, Gericht 361, 29.
18
523
GLOSSAIRE.
mczeisy eys, meteis, eys, eysh, medeÌB, mesis,
medesme, meesme-s, smetessme, même, setbH
5, 33. 39. 10, 9. 14, 45. 19, 35. 25, 5. 53,
9. 89, 41. 188, 13. 255, 19. 315, 34; aissî
m., eben, ebenso 107, 4. 370, 33; u m., ein
und derselbe 367, 13.
mezura, mes-, mesure, Mass, Orad 69, 13. 75,
18. 146, 22. 365, 16.
inezurar, mes-, mesurery messen 351, 19 ; part.
passé régulier, regelmàssig 330, 22.
mia, miga, mica, un peu, ein toenig 5, 88;
arec la négation, pas, point, nieht 1, 11. 14.
mial V. mil. [2, 29.
micha, miche, Laib 188, 3.
midons, ma dame, meine Herrin.
mie- V. me- ; miech, mieg, mieh, miel r. mei.
miga V. mia.
mil, mial, miUe, tausendôydl, 65, 27. 262,23.
milh- r. melh-.
milh-s, millet, Birse 355, 30. [26.
mili, milia, mille, tausend 0, ItV 32, 35. 330,
milier-8, millier, Tause7id/M)3^20. 289, 16.
millezima, millésime, Jahreszahl 396, 26.
miiiiroa, minime, terme de musique 367, 35.
miiiimat-z, précis 372, 14.
ministrar, servir, bedienen, servieren 361, 13.
ministre-8, serviteur, Diener 337, 35.
miracla, miracle, Wunder 21, 26. 48, 10.
miracle-8, idem 37, 31. 299, 20.
miralh-8, miroir, Spiegel 63, 15. 827, 32.
mirar, regarder, anse/ien 132, 9; réfl. se mi-
rer y sich spiegeln 53, 16, gesehen werden
45, 17.
miserîcordia, miséricorde, Mitleid 232, 22.
mit<at-z V, meitat-z.
mitigar, adoucir, mildem 406, 27.
mixtura, mélange, Mischung 359, 40.
miyler t?. melher; moill- v. molh-.
mois, moih, adroit, geschickt 87, 6. 232, 22.
mol V. mout-z; moler r. molher.
moleste, fâcheux, verdriesslich 230, 11.
molet-z, mollet, weich 37, 9. 174, 15.
molliar, moill-, mulh-, moUiar, mouiller, he-
netzen, befeuchten 9, 42. 175, 13. 188, 4.
318, 34.
molher, moill-, mol-, muyler, molhers, femme,
épouse, Frau, Ehefrau 18, 21. 23, 21. 35,
4. 36, 4. 233, 6. 297, 32.
molherat-z, moiU-, marié, verheircUhet 60, 21.
804, 26.
moli-8, in-8, moulin, Miihle 60, 9. 95, 17.
3(JÎ), 2.
molliar v. molhar; molt-z, molz v. mont-z.
mol-8, mou, weich 174, 27. 248, 9.
moneda, monnaie, argent, Geld 114, 3.
moiicdor, vwnnayé, gemiinzt 44, 2.
moneguc-s v. monge-s.
monestier-s v. mostier-s.
mongo-8, monegue-s, morgue-s, moine, M'ùnch
42, 9. 129, 2. 316, 41. 345, 11. 346, 36.
monja, religieuse, Nonne 28, 37.
moiija, chanson dune relif/ieuse, Nonnenlied
309, 32.
moD-s, moud, mont-z, rnonz, monde, We^^;
27. U, 15. 16, la 22, 35. 25, 2. 85, 9. MJj'
3. 228. 39.
mon-8, mont, Berg; contra mon, en haut, tm-
monstrar v. mostrar. [por 54, 8.
raontanha, ana, montagne, Qélnrge2Si,2\. 129,8.
montansa, hauteur, Hhhe 840, 20.
montar, monter, monter h cheval, augmenter,
steigen, aufsitzen, steigen mâchent, 18. 128,9.
monumen-s, tombeau, Grab 238, 48. [852,82.
morcel-8 v, morsel-s; morgne-s v monge-s.
rooria, mortalité, peste, Sterblichkeit, Pgst 169, 3.
morir, mûrir, mourir, faire mourir, tuer, ster-
bett, t'ôdten 1, 5. 29, 5. 36, 17. 53, 17. 275,
29; réjl. mourir, sterben 149, 3.
mom-s, morne, triste, dUster, traurig 47, 6. 142,
morrut-z, épais, diek, aufgeblasen 309, 30. [19.
mors, morsures Biss 325, 26. [3.
morsel-s, more-, morceati, Bissen 202, 26. 329,
mortal-s, mortal-z, mortel, tddUieh, Tod-, sterb-
lich 20, 26. 81, 9. 203, 16. 373, 40. 395, 87.
mortaudat-z, peste, Pestilenz 818, 29.
mortier-8, Mdrser 130, 21.
mort-z, morz, mort, Tod 4, 13.
mort-z, mort, todt 1, 17. 2, 14.
mo-s, mon, mein. [44, 6. 227, 27. 407, 1
mossenher, mos-, mossen, monseigneur, Se
mostela, beleUe, Ulesel 326, 86.
mostelo-s, beletton, junges Wiesel 326, 87.
mostier-s, moster-s, monestier-s, monastère,
vent, Klosier 38, 6. 41, 34. 95, 16. 149,
345, 11.
mostrar, monstrar, montrer, prouver,
betceisen 84, 25. 107, 27. 181, 22. 390,
motet-z, motet, Mofette 367, 86.
mot-z, mot, parole, texte, Wort, Text (Oegt
satz zvr Mélodie) 4, 27. 81, 19. 354, 14.
mot-z V. mont-z.
mounier-8, meunier, Millier 60, 9.
moure v. mover.
monta, malt, Malz 307, 11.
mouto-s, mouton, Hàmmel 185, 10.
mout-z, molt-z, molz, mot-z, beaucen^,
S, 40. 43. 10, 29. 230, 25; aar. raout, »<Klt,
mol, mot, motz, beatteoup, sehr A, 7. 17, ^
18, 25. 36, 22. 354, 13. 371, 28.
movemen-s, mouvement, Bewegung 340^ 18.
mover, moure, mouvoir, agiter, remuer, «>*"
m^ncer, écarter, causer, exciter, provenir, «i"^
nir, partir, bewegen, erregen, verurtoeh^"^*
beginnen, entfemen, aufhreeften, komm^^f
ausgehen, entstehen 28, 27. 52, 31. 65^ ^^
74, 1. 114, 32. 118, 26. 151, 27. 175, B^-
185, 20. 229, 8. 349, 30.
mudar, changer, détourner, différer, muer, 9^^
Undem, vertauschen, die SiefUung IHtdefh
unûiin h'onnen, mausem 110, 12. 138, 8. 2Sft
mulhar v. molliar. [2. 326, SS.
multiplicar, multiplier, rervielftiltigen 376, S6.
multiplicatiu-8, multiplicatif, vielfaeh 867, 2.
mun-s r. mon-s.
murar, murer, mauem, einmau^m 186, 7. 207,9.
mûrir v. morir.
GLOSSAIRE.
526
I, ffrondetir, murrenJ 230, 11.
nr] iiiuraUUy Mauer 125, 15. 238, 3.
5, meurtrier j JTárder 400, 1.
neurtrir, morden 314, 38.
-»e 3, 18.
uer de la eomemute, Schalm^ bla^en
noiêi, venehimnuU 32, 8. ['292, 16.
\iet, stumm 21, 33. 42, 14. 285, 9.
molher.
ne attente, thôrichte Erwartuiig 58,[21.
ttendre en vam, vergeblich tuarten
•
, mtmcal, mueikaUsch 362, 21.
>. meitat-z.
I^rau.
Wo'él, Weihnachi 36, 7.
gery scliwimmen 165, 3. 378, 10.
^ffrar, Mesêer, verwunden 134, 21. 181,
Baisser. [36. 245, 28.
Nativité, Geburt (Chnaii) 237, 5.
nays-, navsh-, naiesance, origine,
Herhunft, EnUteJiung 288, 10. 306,
, 26. 365, 24. 389, 28.
ais-, nayss-, naysh-, naicher, naUre,
r, geboren werden, enlatehen, ent-
n 14, 29. 24, 36. 268, 22. 330, 2.
Noêe 91, 36. 148, 17. 261, 13.
z, az, nativitéy Geburt 23, 10. 236,
,7.
%ttÊrey caractère, créature, Natur, Ei-
fty Creatur 59, 1. 119, 19. 396, 26.
iKiiurelf véritable, naturlich, ange-
angeboren, umhrdô, 1. 181, 10.241, 1.
i; nau-8 v. noa-s.
îja, ennui, Verdruss 101, 6. 323, 2.
; Schiff 51, 24. 129, 40. 236, 9.
lUt, hoch, Ober- 362, 46.
noisa, naeiza, bruit, tapage, ennui,
Toben, Verdruss, St'òrung 29, 28. 38,
8. 247, 31. 259, 36. 321, 13.
1-8, ne/, Schiff 210, 5.
li-.
•8, neUseance, Geburt 365, 33.
a, panaris, GeschwUr 314, 2.
U ni; nebot v, nep-s.
-z, nécessité, Nothwendigkeit 265, 24.
nesci-s. [369, 2.
, thoricht 132, 29.
net-z; neen v. nien; necps v. neis.
loncer, entsagen 25, 32.
yer, ertrànken 183, 41. 341, 18.
), négligent, nachlàssig 314, 7.
i, neglegentia, négligence, Nachlàs-
304, 17. 314, 10. [343, 26.
negos8Ì-8, affaire, Geschàft 338, 28.
, négociant,' Màndler 268, 22.
\oir, schwarz 261, 37.
1-8, degu-8, nengu-s, dengu-s, aucun,
end ein, hein 5, 6. 80, 33. 95, 42.
. 336, 30. 348, 22. 355, 5. 385, 44.
neien-z v, men-s.
nei-8, refus, Weigerung 133, 11.
neis, neys, neus, nceps, ne ges, même, encore,
aussi, selbst, sogar, auch nur 9, 7. 70, 25.
109, 16. 235, 27. 271, 24. 276, 13. 289, 10.
neÌ8a-8, nul, hein 290, 14.
nengu-s v. negu-s.
nep-s, obi, nebot, neveu, Neffe 114, 9. 134,32.
nepta, nièce, Nichte 218, 9.
nepte-s v, net-z.
ucquedonc, néanmoins, trotzdem 230, 23.
nervi-8, ner-s, nerf, Nerve 37, 19. 245, 19.
nesciamen, niaisement, dumm 180, 9.
nescies, niaiserie, Vuminheit 179, 9. 203, 26.
nesci-s, neci-8, nesi-s, niais, ignora^U, unwis-
send, dumm, th'ôricht 117, 27. 179, 10. 334,
24.
nesietat-z, ignorance, Unmissenheit 382, 35.
net-z, nede-s, ncpte-s, net, propre, reinlich,
rein 9, 10. 178, 33. 227, 6. 322, 22.
neula, brouillard, Nebel 340, 41.
ncu-8, nieu-8, neige, Schnee 50, 33. 241, 2.
neus V. neis.
neatri-s, neutre, Neutrum 190, 25.
neys v. neia; nejt-z, nliot-z v. noit-z.
ni, ny, ne, ni, und nicht, auch nichl 3, 80.
355, 27. 391, 2; et, und (in Nebensàtzen) 1,
9; ni -ni, ne -ne, weder-noch 3, 31. 4, 10.
nibIc-8, brume, Nebel 4, 28. [239, 38.
nien-8, neienz, neen-s, néant, rien, point, nul-
lement, nichis, durchaus nicht 6, 40. 12, 19
19, 26. 77, 3. 348, 14; per nient, en vain,
umsonst 108, 27. 239, 31.
nier-s, noir, schwarz 38, 14. 283, 29.
nieu-8 V» ncu-s
nia-8, ni-8, nid, Nest 173, 15. 27. 328, 36.
niva, nuage, WoUce 405, 22.
nivol-8, idem 340, 7.
no, non, ne, non, nicht, nein 105, 6; no-que,
ne-que, nur 3, 31 ; pléona^t. après le compar.
(pour VaUemand),
noblament, noblement, anstàiidig 362, 10.
noble-s, noble, edel, adlig 34, 29. 213, 16.
377, 30.
nobleza, essa, noblesse, Adel 395, 34. 407, 11.
noca, nonca, nocas, nonqua, jamais, nienuUs
1, 14. 80, 4. 176, 42. 264, 25.
noel-8, noell-8 v. novel-s; noembre-s v. nov-,
noi = no i.
noirimen-s, noyriment-s, éducation, Erziehung
40, 5. 299, 4.
noirim-s, nourriture, Nahrung 289, 40.
noirir, noyrir, nurir, nourrir, ernâhren, fat-
tern, erziehen 24, 17. 27, 17. 60, 4. 322, 13.
noirissa, noy-, nourrice, Amme 57, 13. 207,
15. 332, 12.
nois = no se 238, 26 ; noisa v, nanza.
noit-z, noith, nueit-z, nuet-z, nuit-z, neyt-z,
nhot-z, nueih-8, nuh-s, nuech, nueg-z, nug-z,
nnog-z, nuit, Nacht 3, 31. 10, 5. 36, 7. 4%
7. 202, 36. 219, 8. 248, 8. 251, 5. 262, 18.
801, 7. 343, 33. 353, 34. 357, 10. 395, 32.
nol = no lo, la, li; nol5i! = no los, las.
627
GLOSSAIRE.
628
norabre-8, nombre, Zahl, Numerus 189, 31.
191, 15. 368, 24.
nominatia-s, nominatif 191, 22. [9. 24.
nominativadament, nommément^ namentlich2^hy
nomnar, nonar, nommer, appeler, nennen 5, 35.
121, 6. 402, 20.
nom-8, num-s, non-z, non-s, nom, Name 2, 9.
11, K). 25, 24. 385, 12; Nomen 189, 24;
per nom, namenilich 295, 33.
non V, no; non = nos en 55, 13.
nonar v, nomnar.
nonca v. noca.
nonchalensa, riégligeiice, Nichtachtung 305, 8.
nonqna v. noca; non-s v, nom-s.
non-s, neuvième, neunte 221, 11.
nonsen-s v. nosen-s.
non-z V. noin-8 ; nos = no se, no us 363, 13.
nos, nous, wir.
nosabensa, ignorance, Unkenntniss 179, 12.
nosen-s, nonsen-s, non-sens, Unsinn, Unverstand
nostre-s, notre, unaer. [152, 32. 286, 30.
notar, noter, mit Noien verseken 292, 14.
notori-s, notoire, notorisch 398, 12.
not-z, noeud, Knoten 124, 2.
nou, nove, nau, nevý, neun 173, 16. 188, 35.
398, 12; n. partz, les neuf disnèmes, neun
Zehntd 282, 19.
nou-s, nau-s, nuo, neuf, nouveau, iieu 18, 19.
406, 15; de nuo, von neuem 259, 31.
nous = no vos.
noyas, nouvelles, discours, Nachricht, Oesprâche
nove V. noQ. [23, 25. 35, 25. 216, 24.
novela, ella, nouvelle, Neuigkeit, Kunde 233,
novel-s, noel-s, noell-s, nouveau, inouï, neu,
unerkôrt 10, 14. 16, 40. 263, 37. 358, 39.
nove-8, neuvième, neunte 77, 1.
noy- cf noi-.
noyridura, tara, nourriture, descendance, Nah"
rung, Nachkommensehaft 396, 27. 108, 4.
nozel-s, noeud, Knoten 175, 11.
nozer, nuire, schaden 81, 31. 245, 6.
nnallos, naaillos, naallor, paresseux, tràge 2,
1. 6, 12. 204, 13.
nnble-s, hrouiUard, Nehel 231, 17.
naech, nueg-z, nueich, nueit-z r. noit-z.
nueiza v. uauza; nueja v. natga.
nuet-z, nug-z, nuh-s, nuit-z v. noit-z.
nul-8, nul-z, nulh-s, nuill-s, nuil-s, nayl-s,
lonh-s, Ihun-s, md, irgend ein, hein (avec la
négation) 4, 17. 27, 22. 52, 13. 67, 18. 70,
18. 161, 25. 249, 18. 254, 33. 299, 8.
nam = no me 10, 19.
numéros, nomhreux, zahlreich 363, 3.
num-s V, nom-s; nuo v, nou-s.
nuog-z V. noit-z; nuiir v. noirir.
nut-z, nu-8, nu, nackt 42, 10. 172, 1. 266, 20.
nuyl-s V, nul-s; ny v. ni.
O, interjection 17, 21.
0, ho, oz, ou, oder 364, 33. 369, l28; o-o,
entweder - oder 4, 3.
Of le, es If 8.
r. oc et on. [18.
obediensa, obéissance, Gehorsam 225, 18. 304,
obedir, zir, hobeir, yr, obéir, être soumis, ge-
korchen, untergeben sein 30, 4. 76, 16. 106,
38. 225, 28. 402, 11. 403, 24; passif 303, 15.
oblidamen-s, oubli, Vergessen 210, 20.
oblidar, oublier, vergessen 69, 28 ; réfl, 52, 33 ;
impers, 72, 1.
oblit-z, ouMi, Vergessenheit 102, 80.
obra, obre, œu/cre, ouvrage, Werh^ Arbeit 11,
2. 142, 30. 378, 14.
obrairc, ouvrier, Arbeiter 26, 36.
obrar, travailler, arbeiten 31, 14. 255, 38.
obratge-s, age-s, ouvrage, Arbeit 378, 33. 382,
obnera, ouvrière, Arbeiterin 39, 13. [32.
obrier-s, ubr-, ouvrier, Arbeiter 190, 13. 226,
21. 308, 24. 377, 17.
obrir, ubrir, hubrir, ouvrir, offnen 163, 2. 225,^
36. 267, 6. 280, 8; part, passé, ouvert, ofe
22, 16. 32, 27; ad ubert, franchement, ofe
obs, obz V. ops. [319, 2. '
obstan, non o., nonobstant, ungeachtet 392, 32 ?
oc, hoc, 0, oui, ja 59, 8. 244, 29. 252, 38
oc vos 157, 18.
oc, cela; per oc, t^est pourquoi, darum 223E
17; cf. pero.
occaizonar, oc-, ochaisonar, accuser, reproehei^
bescktddigen, vortoerfen 116, 6. 215, 3^3
239, 20.
occaizo-s, oc-, och-, occasion, cotise, prétexe^
Oelegenheit, Orund, Vorwand, Anlaês, 3— =-
sehuldigung 100, 8. 138, 2. 218, 18. 256, 3
occiozitat-z, oisiveté, Miissigkeit 343, 34.
occiden-s, occident^ Westen 362, 45.
occultamen, secrètement, insgeheim 388, 19.
occupar, occuper, einnehmen 231, 1^.
oche-s, huitième, achte 76, 29.
oco V. aco.
ocupacio-s, occupation, Beschâftigung 231, 13.
odi-s, haine, Hass 229, 26 ; aver en odi, hoir, ,
hassen 13, 19. 16, 10.
odoran-s, odorant, wohlriechend 311, 25.
odor-8, odeur, Gerucli, Dufi 224, 27. 231, 15.
oifendre, offenser, anstossen, beleidigen 344, 2.
offerenda, 'offrande, Opfer 168, 24. [348, 38.
offerta, uferta, idem 23, 17. 405, 11.
ofici-s, uf-, office, Amt 228, 23. 341, 4.
ogan, oguan, ojan, cette aimée, dies Jahr 135,
22. 139, 3. 293, 2.
oi, oy, oh, ach 97, 4. 347, 9.
oi, uei, uey, ey, huey, aujourdhui, heute 23,
10. 266, 17. 363, 14. 390, 27.
oilh-8, oil-s, oil-z V, olh-s.
oimais, ai, ueimais, hueimay, désormais, nun-
mehr, von nun an, forfan 127, 19. 168, 27.
185, 30. 266, 23.
oire, outre, 8chlav.ch 75, 36.
ois = on se 269, 24.
oisor-s, épouse, Ehefrau 44, 9.
oit, ueich, huit, acht 189, 22. 201, 36.
ojan V. ogan ; ol = o avec V article 109, 9.
ola, pot, marmite, Topf, Krug 178, 23. 258, 17.
ola, holas, koïh, hélas, holla, oc/i 394, 36. 404, 8.
GLOSSAIRE.
5S0
'1.^, êentir, riechen, duften 207, 11.
-8, oiil-8, oil-8, oil-z, oilh-8, oyl-8, oll-s,
ueUi-s, uel-8, hndh-s, hael-8, haael-8, oeii.
Auge 6, 5. 15, 16. 35, 1. 49, 2. 104, 9. 229,
48. 261, 12. 282, 36. 290, 7. 298, 36. 325,
9 ; huelh de veire, novt cCun citeau 327, 19.
^ljn-8, armCf Unie 152, 2.
Itra r. oatra.
' XD, orne, hom, home, hom8, on, homme, époux,
on, Mann, Mensch, Dienstmann, Ehemann,
man 1, 1. 20. 4, 1. 17, 35. 24, 10. 32, 12.
62, 10. 83, 9. 271, 84. 381, 33.
jn = o me 48, 27.
mbra, ambra, omlrCy ombrage, Schatten 34,
43. 55, 20. 253, 6. 362, 2.
mbratge-9, ombrage, Schatten 161, 15.
menatge-8, hommage, Huldigung 58, 31. 140,
14. 170, 37.
%somicida, homicide, M'ôrder 342, 15.
^militat-z V, umilitat-z. [16. 212, 34.
^Dnimpoten-8, omnipotent, aUmilchtig 1, 16. 36,
^)n, hoD, un, ont, nnt, uont, où, wo, wohin 4,
46. 37, 15. 169, 15. 229, 33. 230, 13. 298,
25. 378, 20. 379, 27 ; on que, ico immer 73,
15, on plus, je mehr 57, 34. 117, 10.
<n V. om.
onchura, onction, Salbting 313, 19.
oncle-8, oncle, Oheim 31, 9. 25. 134, 11.
onda, onde, Welle 51, 24.
ondransa, ondrar r. onransa, onrar.
onest, honest, honnête, ehrbar 169, 4. 344, 20.
honestament, honnêtement, ehrbar 228, 33.
ongla, angle, Naael 134, 8. 283, 6.
ouEer, oindre, scUben 208, 15.
honorablamens, honorablement, ehrenvoU 210,
honorable-8, honorable, eJirencoU 400, 19. [28.
honorar v, onrar.
onor-8, honor-8, honos, honnenr, domaine, terre,
Ehre, Besitz, Land 2, 7. 27, 4. 96, 10. 14.
onques r. anc. [398, 14.
honradamens, honorablement, ehrenvoU 301, 9.
onransa, ondr-, honneur, Ehre 144, 32. 351, 37.
onrar, honrar, ondrar, hondrar, lionorar, ho^io-
rer, ehren 4, 35. 84, 15. 182, 40. 349, 46.
851, 38. 375, 30; partie, pasaé honorable,
ehrenvoU 187, 12.
ont V. on; onta, ontos v. anta, antos.
onze-8, onzième, elfte 77, 13.
oppinio-8, oppunyo-s, opiinio-s, opinion, Mei-
nuTi^ 391, 18. 392, 39. 394, 4.
Oppremir, opprimer, unterdrilcken 400, 10.
op8, obs, obz, hops, besoin, BedUrfniês, Oe-
brauch 64, 7. 89, 35. 99, 35. 866, 22 ; aver,
esser, af^oir, être besoin, riôthig haben, n'ô-
thig aein. noth thun 3, 7. 10, 3. 116, 24. 245,
optenir, obtenir, erlangen 362, 34. [35.
or, nun, aUo 22, 15. 298, 38.
ora, hora, heure, temps, Slunde, Zeit 3, 45. 5,
15. 93, 36. 225, 35; ad oras, horas, a ho-
ras, parfois, zuweilen, manchmal 29, 32. 176,
46. 359, 32; a ora, maintenant, jetzt 1, 21.
9, 28; tota ora, toujours, immer 4, 42.
oracion-s v. orazo-s.
oraire, celui gui prie, Ditter 120, 19.
orar, prier, supplier, beten, erfiehen 42, 13.
109, 15. [5. 342, 2.
orazo-8, oracion-8, oraison, Oebet 227, 35. 325,
ordenaire, ordonnateur, Ordner 390, 15.
ordenaroen-8f disposition, Anordnung 296, 2.
ordenansa, ordre, Anordnung 390, 19.
ordenar, ordonner, établir, anordnen 234» 2.
295, 6.
orde-8, horde-8, ordre, congrégation religieuse,
Ordnung, geistlicher Orden 307, 14. 358> 17.
373, 11.
ordir, ourdir, spinnen 185, 26. 358» 31.
oreeza, sa, souillure, Beûeckung 19, 28. 31.
orfanina, orpheline, Watse 39, 18.
orfanol-8, orphelin, Waise 334, 36.
orfe-8, idem 11, 18.
orgoillar, réfl. s'enorgueiUir, stolz sein 67, 15.
orgolhos, oillos, ergulhos, ulos, orgueilleux,
fier, stolz, iïbermiithig 35, 15. 180, 15. 232,
36. 328, 21. 334, 26.
orgolhozir, réfi. s'enorgueiUir, stolz sein 227, 11.
orgolh-s, oill-s, oil-8, ergoil-s, erguelh-s, uil-s,
ull-8, orgueil, arrogance, Stolz, Uebermuih,
Anmassung 22, 23. 30, 27. 67, 13. 229, 7,
246, 9. 250, 3a 251, 3. 254, 34.
orgue-s, orgue, Orgel 211, 33.
omar, orner, sdimiicken 376, 38.
orp-s, aveugle, blind 130, 30. 298, 37.
orrible-8, horrible, abseheulich 395, 19.
or-s, lisière, Eand 6, 6.
or-8 V. aur-8.
ortiga, ortie, Nessel 116, 24.
ortoÎana, hortolane, sorte de poésie 369, 32.
ort-z, jardin, Oarten 35, 23. 270, 24.
08, ossa, os, Knochen, Oebein 37, 19. 127, 14.
245, 18. 197, 18.
osdal-8, osde-s v. ost-.
ospital-8, hôpital, maison, Haus 43, 15.
ossa 1*. os ; ossanb = o saub 9, 46.
ost, oz, armée, Heer 34, 1. 69, 6. 124, 18.
ost, hôte, Wirth 41, 4.
osta, hôtesse, Wirthin 202, 36. 303, 16.
hostalaria, ie, auberge, Herberge 389, 4. 402, 19.
ostalier-s, hôte, Wirth, Qast 41, 5. 91, 28.
390, 13.
ostal-s, host-, osd-, hôtel, maison, demeure,
Baus, AufenthaU 38, 29. 182, 21. 309, 12.
378, 31.
ostar, hostar, ôter, retirer, wegnehmen, abneh-
men, zuriickziehen 37, 8. 224, 3. 347, 29.
353, 20.
Odtatge-8, otage, Unterpfand, Geisel 171, 18.
osteliera, hôtesse, WirtJiin 39, 3.
oste-8, hoste-8, osde-s, hôte, G ost, Wirth 36,
8. 227, 29. 264, 39. 361, 22.
outra, oltra, ìútra, otra, outre, en outre, Ober,
ilber-hinaus, jenseit^, ausser, toider, hindurch
3, 6. 6, 21. 33, 8. 88, 26. 105, 45. 235, 11.
251, 13. 313, 3; d'o., hindurch, en outre
288, 24.
outracuidar, cujar, extravaguer 100, 17; part,
passé cxtracagant 179, 23.
&31
GL08SAI££.
632
oatratge-8f outrage-s» outrage, excès, déshori'
neuvy Uebermuth, Schande 171, 8. 224, 30.
402, 35.
oj V, oi; oyl-8 w. olb-«; oz v. o et ost.
pabalho-8, aîllo-s, pavaillo-s, paveillon, pa^
viUan, tente, ZeU 159, 22. 224, 19. 238, 10.
pacha, société^ Umgang 246, 13.
pacien-s, patient, geduldig 229, 19.
paer v. paire; paes v, pais,
pagar, paguar, payar, payer, êaUsfaire, be-
za/Uen, befriedigen 85, 31. 187, 32. 236, 27.
297, 30.
paga-s, paja-8, paya-s, paien, ?ieidnUohf Heide
211, 1. 331, 22. 400, 5.
pagela, genre, Art 370, 7.
pages, paysan, Bauer 77, 10. 277, 21. 301, 35.
pâmer v, paisser.
pailla, paùle, Stroh 248, 5.
pairar, permettre, gestaUen 302, 26.
paire, e-s, payre, pare, paer, père. Voter 7, 27.
17, 22. 25, 16. 31, 2ô. 331, 4; plur. parents,
Eltem, Alten 173, 25.
pairi-s, parrain, Paihe 25, 34.
pairol-8, chaudron, Kessel 308, 26.
pais, paes, pays, pays, région, Land, Heimath
41, 7. 105, 36. 364, 38. 391, 37.
paissar, accorder, beâingen 272, 23.
paisser, paiher, repaître, nourrir, emâhren,
fiUtern 1,5.61, 26. 101, 17. 215, 8. 264,20.
paja-s V. paga-s.
paîafre-s, ei-s, palefroi, Pferd 29, 38. 156,
21. 241, 9.
palat-z, az, ais, aytz, palais, salle, l'alaat,
Saal 5, 11. 36, 8. 122, 6. 331, 17. 357,32.
palhier-8, grenier h pailles, Scheune 282, 33.
palhola, jfaH^e, Stroh 332, 8.
pali-8, palis, mhd. Pfellel 331, 17.
pal-s, pal, Pfahl 160, 19. 179, 32. 309, 17.
palut-z, marais, Moor 183, 2.
panier-s, embûche, Falle 180, 16.
pan-s V. pa-s.
pan-8, lambeau, Stilck, Fetzen 112, 16. 221,2.
pantais, trouble, souci, angoisse, Unruhe, Sorge
73, 24. 93, 32. 261, 6.
pantaysar, zar, rêver, trâumen 331, 10. 25.
pautera, panthère, Panther 224, 26. 827, 46.
paor-s, peur, crainte, Fureht 27, 5. 235, 8.
paoruz, pauruc-s, peureux, craintif, furchtsam
104, 7. 339, 15.
pao-8, pau-8, paon, Pfau 108, 8. 241, 27.
papa, pape, Papst 184, 17. 200, 23. 356, 34.
papagaî-8, ay-s, perroquet, Papagei 263, 6.
255, 4.
papalhon-s, parpaillo-s, papillon, Sehmetterling
papal-s, pâpstUeh 392, 32. [119, 19. 317, 85.
paradis, Parodies 5, 33. 186, 25.
parar, préparer, orner, bereiten, schmiicken 60,
22. 133, 27. 377, 8.
paratge-8, atje, agge, ago, par âge, rang, no-
blesse, Geburi, Adel 68, 9. 85, 11. 218, 22.
332, 38. 359, 24.
parafes, élevé, adelig 195, 13.
paraula, parole, discours, dispute, Waré^ liede^
JStreii 10, 47. 337, 14.
paraolar, parler, reden 33, 12.
parcerier-8, participant, Theilnehmer 38, 20.
pardonar o. per-; pare v. paire,
pareisser, apparaître, se montrer, ereckeitten,
sich zeigen 63, 4. 20.
parelhadura, accouplement, Paarung 59, 3.
parelhament, pareillement, gleichfaUs 402, 29.
parelhar, apparier, paaren 59, 3.
parelharia, compagnie, GeseUscha/t 57, 25.
pardh-s, cl-s, i^otre, Pàar 268, 34. 385, 19;
adj. pair, gepaarl 57, 20.
pareu-8, n-z, parent, Verwandter 1, 8. 96, 32.
parentatge-s, parenté, Verwandtscha/t 377, 30. ,
parentat-z, parenté, parent, VeruHmdtsckqft, ^^
Verwandter 43, 5. 164, 8.
parer, paraître, apparaître, se montrer, tem- — ..
bler, erscheinen, sich zeigen, «c^eine» 28, 37 "
54, 1. 61, 9. 164, 3.
paret-z, mur, muraille, Wand 327, 21.
pargamina, parchemin, Pergament 62, 11.
pargami-s, idem 378, 29.
paria, compagnie, accouplement, GeseUsekafu
Paarung 57, 20 98, 26. 205, 27. 275, IT
329, 10.
parier-8, copartageant, Theilnehmer 100, 2'
131, 18.
parladura, langage, Spraehe 74, 18.
parlairc, parleur, bavard, Sprecher,
166, 31. 215, 34.
parlamen-s, conversation, conférence,
Uhterhaltimg, Verhandlung 181, 14. 256,
parlar, parllar, perlar, parler, sprechen 1,
5, 43. 300, 1; mal p., ccUomnier,
den 149, 24.
parlaria, parlage, Reden 179, 25.
parlier-8, /. eira, iera, parleur, bavard,
spriichig, beredi, Sprecher, Schwâtzer, -m
15. 69, 1. 130, 6. 179, 4. 216, 6. 254, 1»-
parpaillo-8 v. papalhon-s.
par-8, pair, semblable, égal, compagnon, f^^tr
rent, pair, gleich, àhnlich, Genosse, V^t^'
wandter. Pair 1, 9. 8, 4. 69, 10. 131, S^-
167, 12. 210, 27. 237, 7; sa par, stineêGl^^'
chen 66, 18. 89, 3. 329, 10.
parsonier-8 , participant, associé, compagn-^^*^
Theilnehmer, -liaber, Genoss 109, 26. 1 X2,
39. 134, 3. 189, 13.
partenda, moitié, Edifie 56, 12.
partendeir-s, participant, Theilnehmer 2SÎ^ ^^^
participi-s, ip-s, participe 189, 24. 191, 3-
partida, partie, portion, part, Theil, Anttm^^
Seite 182, 12. 41. 362, 8; en p., zum 3V^
385, 47.
partimcn-s, séparation, division, jeU'pc^^}h
Scheiden, Abtheilung, Tenzone 68, 9. 3-*^»
12. 369, 11.
partir, partir, partager, séparer, se stépm^^^^^
adjuger, theilen, trennen, scheiden, sich tw^'^
nen, zutheilen 27, 6. 31, 32. 32, 16. 35, -^
41, 25. 286, 31 ; réji. scheiden, reisen '^
28. 14, 24. 402, 15.
— D
ÔLOSSAIRE.
634
partie y portion , Theil, Antheil,
tei, RedethtU 2, 26. 3, 46. 9, 6.
part (prép.), outre, au-deúu9y
îT, jena^ts 96, 42. 107, 9. 218, 4.
63, 26. 289, 23; de p. me, de ma
nW 119, 4.
9areneef êemblarU, Schem^ Atueheii
s p., apparaît, semble, teigt sich,
S, 24. 153, 1. 154, 14; far p.,
9igen 69, 22.
parenee, sembtantj manière, A
tcheinung, Benehmen 67, 13. 88,
scMnhar 70, 22.
pain, Brod 9, 28. 60,* 8. 101, 16.
93, 3.
isage, détroit, Schriit^ ^^i iVw«,
0, 1. 327, 44; de pas, paittUe-
7 87, 20; avec la négation, pas,
24.
pasar v. passar.
w, Vorschreiten 396, 24.
», Ostem 7, 25.
nt^mpa, FrûhUng 159, 16. 259, 37.
rmenter, quOlen 273, 25.
amer, oimmiiehttg tterden 92, 88.
*ûmoiê<m, Ohnmacht 238, 28.
iage, Durchgang 395, 12.
r, traversery dépasser, surpasser,
iten, gehen, iiberfahren, -schreiten,
ûherireŷen, zubringen, leben, por^
irgehen 2, 27. 38, 8. 65, 17. 80,
. 138, 4. 147, 16. 169, 37. 212,
. 264, 30. 284, 8. 359, 81.
france, passion, Leiden, Bassion
, 28. 230, 16.
tr, leiden 395, 39. 896, 34.
pension, Kost 389, 8. 390, 7.
ère, SohHferin 57, 8.
MoureUe, SchâferUed 212,4. 369,
\ire paître, weiden 67, 21. [39.
r, Hirt, Schàfer 23, 20. 75, 27.
irage, Weide 59, 5. [802, 19.
^1 offen, frei 361, 47. S^, 6.
\onne du 2^ère, Voter 4, 46.
18, paix, repos, Friede, Ruhe 11,
. 227, 36; silence! stillel 38, 18;
nie sein 21, 11.
8. [8. 885, 24.
3rra, pauvreté, Armuth 69, 6. 187,
ipre-s, pauros, pauvre, arm 22,
. 187, 86. 265, 22.
tpauvrir, arm macken 35, 18.
-z, paux8, petit, pauvre, klein, ge-
21, 34. 350, 19. 375, 34; pauc,
, eine leurze Zeit 10, 10. 28, 13.
ab pauc no, per pauc no, peu
^einahe 40, 7. 76, 10 ; pauc e pauc,
allmàhlich 840, 29.
mubre-8.
muvrement, arm 847, 4.
iubre-8.
pauvreté, Armuth 342, 10.
panreza, pauvreté, Arwmth 265» 21.
paunic-s V. paonix.
pMi-8 V. paos; pans- «.pana-.
pautoniera, vagabonde, Jjandeireicherin 36, 22.
pautonier-s, vagabond, Landstreieher 41, 23.
panzs V. panc-8.
pansa, pausa, repos, silence, Buhe, Schwmgen
207, 32. 222, 22. 875, 21. 89S, 86.
panzar, pansar, poser, placer, mettre, établir,
déposer, reposer, hinlegen, setzem, stcUen, Atn-
stellen, himœnden, einsetz&n, beiMgen, ab-
legen, ruhen 8, 24. 10, 22. 12, 46. 24, 39.
96, 5. 145, 15. 186, 34. 205, 22. 247, 1&
270, 31. 848, 40; part passé, tranquille,
ruhig 370, 4a
pa?aillo-8, paveillon v. pabalho-8.
pay- V, paî-, paj-.
pajania, paganisme, Bèidensehttft 381, 29.
paz V. patz.
paziblaraens, paisiblement, friedUch 184, 33.
pazible-s, paisible, firiedHeh 232, 19.
pazimen-s, cour, JBof 184, 81.
peal-8 r. pel-s.
peatgier-8, fermier de péage, ^òUner 805, 5.
pebrada, poivre, Bfefer 283, 12.
pebre-s, idem 130, 21.
pccca, fauJte, Fekkr 179, 14.
peccaire, ayre, pec-, pech-, pécheur, Blinder
8, 17. 19, 17. 80, 25. 230, 48. 302, 84.
864, 12.
peccairitz, pécheresse, Sûnderin 803, 17.
peccar, pec-, pécher, faiUir, siindÀgen, fe/Uen
94, 3. 369, 46.
peccat-z, az, aç, pecat-z, aa, peehatz, pec-
chat-z, péché, faute, SUnde, Vergehen &, 8«
6, 80. 18, 15. 19, la 81, 14. 103, 29. 181,
42. 216, 37. 274, 32.
pechier-8, pi-, hichet, cruche, pot, Krug, TopJ
2m, 18. 379, 36. 401, 32.
pec-s, pexs, sot, stupide, dumm 179, 18. 197,
pegner, peindre, malen 242, 1. [17. 366, 13.
pegueza, foUe, Thorheit 322, 8.
pw, p 6, 7. [120, 16. 317, 19.
peintura, penohnra, peinture, Oemàlde 59, 19l
peîra, peyra, re, pierre, Siein, £delstein 22,
81. 31, 14 227, 14. 298, 82. 339, 41.
peireta, petite pierre, Steinohen 328, 7.
peiro-8,jyemm, Treppe, VorhalleBi,^. 98,23.
peis, peish, poisson, Fisch 87, la 16. 188, 1.
peis V. peita.
peitral-8, poitrail, Brustrietnen 262, 9.
peitrina, poitrine, Brust 91, 40.
peitz, peiz, peit, peis, pihs, poitrine, Bnui 9,
40. 20, 81. 32, 27. 172, 6.
peitz, pietz, J9«r0, schlechter, schlimmer, schUmm^
su 79, 26. 102, 18. 105, 50.
pejer, piéger, pigor, pire, schlechter, schlim-
mer 1, 21. 166, 16. 167, 18. 298, 27.
pejurar, devenir pire, sich versehleehtem 241,
21. 858, 3.
pejurier-8, détérioration, VersehUsumerung 806,
pel = per lo, la. [28.
pelegrinatge-s, pèlerinage, WaUfahrt 198, 18.
535
GLOSSAIRE.
536
pelegri-s, pellerín-s, pellegrin-s, pèlerin, IHl-
ger 30, 29. 142, 39. 402, 13. 403, 34.
peleja, ga, querelle, dispute, Streity Kampf 129,
15. 304, 37. 386, 33.
pelissa, pelisse, Pelz 57, 6. 310, 11.
pellecier-s, peUcier-s, pelletier, Kurschner 310,
pellican-8, pélican 328, 18. [1. 317, 4.
peloba {l pelota), paume, Bail 204, 8.
pelâ = per los, las.
pel-8, pel-z, peau, Fett, Haut 4, 11.
pel-s, peal-8, poU, cheveu, Haar 4, 2. 174, 14.
pelut-z, velu, haarig 309, 24. [261, 6.
pena, plume, Feder 174, 25; fourrure^ Pélz-
Jutter 131, 17.
pena, peine, tourment, Miihe, Quai, Leid 5, 7.
24, 2. 26, 20. 101, 4; a penas, kaum, mit
Miihe 64, 17. 241, 13.
penar, tourmenter, peinigen 22, 24; réjl. se
peiner , se tourmenter, sich mûhen, sick quA-
len 1, 26. 217, 36.
penchenayre, peigneur, Kâmmer 309, 1.
penche-s, peigne, Kamm 307, 24.
penchura v. peintura,
pendensa v. penedensa; pendre v. prendre,
pendre, hungen, hângen 5, 41. 76, 28.
penedensa, za, pend-, pénitence, Beue, Busse
1, 13. 35, 21. 103, 29. 185, 15. 304, 27.
penedensier-s, triste, traurig 38, 18.
penedir, repentir, bereuen, hiissen 20, 23. 271,
6. 334, 2.
penent, pénitent, bereuend 19, 10 (?).
penheire, peintre, Maler 192, 15.
peno-s, pennon, lishnlein 183, 3.
penos, pénible, belàstigt 362, 29.
penre v, prendre,
pensa, pessa, pensée, esprit, Gedank^ Verutand
230, 38. 319, 8. 337, 24. 339, 38.
pensamen-8, penss-, pensée, avis, souci, Oe-
danke, Meinung, Sorge 70, 16. 89, 40. 269,
25, 331, 30.
pensar, pessar, penser, songer, denken, geden-
ken, sxnnen 3, 31. 4, 30. 6, 5. 77, 25. 257,
pensier-s, pensée, Oedanke 350, 2. [35.
pensiu-s, pess-, pensif, nachdenkUch 90, 29.
149, 15. 276, 37.
per, pre 17, 35, prép. désigne le but, le motif,
le moyen, Vinstrum^nt, la manière, h, h cause
de, après, daprès, dans, en, par, parmi,
pendant, pour, sur, au Ueu de, durch, wegen,
um-tciUen, mit, nach, fur, um zu, unter,
bei (besckworend), in, als, auf, wàhrend, an-
sttttt 1, 4. 27. 2, 8. 9, 33. 10, 22. 20, 37.
22, 24. 29, 5. 8. 32, 18. 54, 22 ; per-a, pour,
um zu 175, 34; per que, pourquoi, warum
10, 21 ; per que, per pur tan que, pourvu que,
falls 1, 6. 359, 44; p. que, afin que, damit
26, 32; per si, fur sich 173, 31; per so,
c'est pourquoi, darum; per (renforçant), beau-
coup, bien, sekr 5, 36.
pera, poire, Bime 398, 8. [29.
percassar, réfi, se pourvoir, sich versehen 325,
percebre, apercevoir, distine/uer, bemerken, aus-
zeiehnen 183, 7. 280, 34.
perda, perte, dommage, Verlust, Schade 138, 7.
204, 32.
perdemen-s, perte, destruction, Verlust, Vemich-
tung 184, 2. 370, 29. 388, 22.
perde vant, devant, vor 391, 15.
perdicio-s, perdecio-s, perdition, Verderben\6,
0. 198, 15. 337, 21. 349, 30. 396, 5.
perditz, perdrix, Beblmhn 303, 27.
perdoa, dommage, Schade 380, 46.
perdonamen-s, pardon, Vergebung 22, 4.
perdonansa, idem 198, 1. 352, 13.
perdonar, par-, pardonner, remettre, ménager,^
verzeUien, vergeben, erlassen, schonen 24, 1*
40, 30. 196, 9. 201, 19. 382, 23.
perdo-s, on-s, pardon, indulgence, absolution^
Vnrzeihung, Vergebung, Ablass 103, 30. 111^
34. 198, 17. 201, 20. 265, 28. 285, 2; e^î
perdo, en vain, vergebens 138, 10.
perdre, perdre, verlieren, zu Qrunde richtes-
53, 18.
perdurablamens, éternellement, ewig 351, 35.
percza, paresse, Tràgheit 382, 35. •
perfaire, parfaire, achever, voUbringen 226, ííé,
perfeitament, perfìechamens, parfaitement, voU-
kommen 4, 45. 209, 19.
perfeiz, parfait, voUkommen 229, 34.
perga, perche, Stange 175, 29.
perilhar, mettre en péril, in Gefahr brvngen
182, 29. 280, 21.
perilhos, périlleux, gefahrvoU 280, 32. 305, 33.
perilh-s, ill-s, periyl-s, péril, Oefahr 30, 8.
177, 27. 270, 36. 280, 44. 298, 28.
périr, périr, être perdu, perdre, untergehen,
verloren sein, remichten 16, 6. 90, 33. 166,
1. 273, 7. 290, 9. [9. 130, 34.
perjurar, réfi. se parjurer, sich verschtvbren 26,
penuri-s, parjure, Merneid 6, 21.
perlar v, parlar.
perraaner, rester, demeurer, bleiben, wohnen U,
1. 14. 230, 6.
permieraraent, permier-s v. prem-.
pero, pour ce, pourtant, mais, darum, dennock,
aber 3, 8; p. que, parce que, weil 52, 23.
perpensar, réfi. penser, méditer, bedenken, sin-
nen 182, 30. 184, 40. 348, 14.
perprendre, comprendre, contenir, ergr^fen,
umfa»sen, einnehmen 32, 19. 85, 9. 174, %
184, 30. [329, 21.
persan-8, dignité turque, eine turki^tme Wûrdt
persegre, poursuivre, gagner, verfolgen, errei-
chen 13, 10. 26, 31. 350, 36.
perseverar, persévérer, fortdauem 364, 8.
persona, prcsona, pressona, personne, corps,
Per son, Aeusseres, Lében 231, 37. 235, 13.
296, 21. 320, 22. 335, 12.
personage, personnage, Person 403, 24.
pertanger, appartenir, gehôren 95, 14.
pertener, idem 190, 26. 860, 2.
pertot, liartout, durchau^ 192, 12.
pertrag-z, attirail, Oeràth, Oeschirr 322, 1.
pertuis, us, pertuis, trou, Loch 2^6, II, 333,33.
pertusar, percer, être percé, durchbohren, durdt-
dringeìì, durchbohrt werden 5, 17. 34, 13.
GLOSSAIRE.
538
parvenir^ gdangen 26, 33. 229, 36.
verJcehrty falack 190, 18.
rudentf hlug 41, 11.
-8, pertey Uhlergang 394, 35.
à, Fusa 8, 28. 257, 27; en pes, au/,
ht, empor (debout) 63, 7. 125, 40.
iée, Oedanke 280, 17.
ils; pes- c/. pez-; pesa v, passa.
pennée, Oedanke 3, 8.
, pêcheur, Fischer 341, 32.
pcns-; pestre v. prestre-s.
esa , pièce j espace de temps , Stuckj
um 41, 35. 175, 27. 347, 1.
boulanger, Bâcher 307, 27.
, txìut petit, peu, Jclein, wenig 38, 16.
. 327, 19.
petit, peu, Jdein, wenig 5, 15. 183, 9;
, un peu, ein wenig 11, 19.
)ec-8; pey- cf. pei-; peys t?. pois.
, poisson, Fisch 341, 32.
pes-, trace de pied, Fussspur 326, 32.
0.
pes-, pesança, peine, chagrin, Ver-
Kummer 51, 16. 155, 5. 272, 31.
1.
isar, peser, avoir du poids, chagriner,
déplaire, wàgen, aufwâgen, triegen,
îssen 21, 7. 35, 29. 47, 25. 113, 13.
; pezan-s, Umrd, schwer 131, 24; a
, fâcheux, beschwerlich 3, 14 ; pezan-s,
Gevncht 178, 16 ; pezar-s, peine, char
Leid, Kummer 123, 18. 315, 17.
ift-s, philosophe 334, 10.
liia, philosophie 358, 31.
lia, physionomie 357, 38.
pieusement, fromm 17, 18.
liséricordieux, sich erbarmend 271, 30.
cns, miséricordieusement, erbarmend
5.
V. pechier-s; piéger v. pejer.
-ert, Specht 228, 35.
pitié, Ei'barmen 272, 29.
aç, pitié, compassion, miséricorde,
1, Rnhrung, Erbarmen 20, 28. 238,
2, 15. 274, 39. 332, 31.
peitz; pieuzela v, piucela.
pejer; pihs v, peitz.
>Uier, Saule 123, 30.
, pUlard, Ràuber 394, 16.
, petite piUuLe, Ueine PiUe 178, 38.
joueur de cornemuse, Dudelsackpfei'
Fichte 257, 4. [fer 77, 5.
3Ìeazela, ssela, pnlcela, ella, pncelle,
Jungfrau 107, 34. 243, 17. 273, 9.
î. 44.
pia, pieux, fromm 57, 16. 142, 41.
er, stossen 130, 21.
plazer; plach, plag v, plait-z.
. plaidejar.
aja, plaie, Wunde 224, 8. 814, 2.
^ planher; plah, plai v. plaii-z.
accord, propos, Unterhandlung, Oe-
i, 21. 114,11. 16.
plaid ej aire, plaideur, Fiirsprecher 74, 5.
plaidejamen-s, plaidoirie, Verhandlung 187, 13.
plaidejar, plaejar, traiter, accommoder, rac-
commoder, unferhandeln, bequemen, versoh-
nen 29, 35. 45, 29. 84, 12. 113,3. 268,21.
plaidezia, plaidoirie, Frocessieren 168, 27.
plaigar, raccommoder, rerêdhnen 24, 24.
plaigner v. planher; plaing v. planh-s.
plaisen-s v. plazer.
plaissat-z, haie, Wiae 82, 24.
plait-z, playt-z, plai-s, plag-z, plah-s, plach,
procès, dispute, querelle, traité, manièref
Process, Streit, Anklage, Vertrag, Unter-
handlung, Art 28, 27. 40, 28. 70, 10. 73, 8.
74, 4. 89, 21. 113, 21. 26.Ô, 20. 295, 23.
plaja V. plaga. [343, 25.
planamen, dairement, iranquilleTnent , klar, ru'
hig 107, 10. 283, 12.
planca, planche, Flanke 199, 27.
planeta, planète 173, 19.
plang-z V. planh-8.
planher, plaigner, plagner, planer, plaindre,
klagen, beklagen 62, 10. 83, 21. 89, 31. 249.
40; se p. avec faccu^., plaindre à soi, bei
sich beklageii 5, 8.
planh-s, plaing-s, plang-z, plangh, plainte,
complainte, Klage, Klagelied 122, 14. 370,
27. 393, 35. 397, 20.
planissa, plaine, pré, Feld, Wiese 57, 9.
plan-s V. pla-s.
planta, plante, Pflanze 271, 34.
plantar, planter, pflamen 231, 34.
plantat-z, plant^ Fflanzung 231, 26.
pla-s, plan-s, plan, clair, plain, poli, facile,
sijnple, klar, offen, glatt, leicht, einfach 31,
18. 50, 10. 91, 43. 174, 27. 199, 1. 219, 19.
283, 12.
pla-s, plan-s, plaine, Ebene 32, 25. 123, 8.
plaser v. plazer. [152, 2. 383, 22.
plassa, place, rue, Platz, Strasse 86, 16. 134,
plassansa v. plazensa. [35.
playt-z V. plait-z.
plazensa, plassansa, plaisir, grâce, OefaUen,
Vergniigen, Anmuth 321, 5. 401, 21.
plazentier-8, plas-, agréable, bienveillant, gra-
cieux, gefàUig, anmuthig 108, 12. 147, 2.
189, 11. 246, 19.
plazer, plaser, placer, plaire, gefatten, belieben
36, 1. 234, 27; part, prés, plaze n- s , plai-
sen-s, agréable, gracieux, beau, gffâllig, an-
muthig, sch'ón 69, 18. 239, 6; inf. plazer-s,
plasir-s, plaisir, volonté, grâce, OefaUen,
Wunseh, Anmuth 45, 7. 46, 16. 48, 17. 353,
33. 406, 2; venir a p., plaire, gefallen 54, 19.
plegar, plejar, plier, resserrer, tourner, beugen,
wenden, verengem 29, 25. 285, 29. 325, 23.
plenetat-z, plémtude, accomplissement, Folle,
ErfUUung 324, 25. 326, 9.
plenier-s, complet, grand, voUkommen, gross 38,
10. 68, 25. 300, 31. [39. 23, 5. 281, 27.
ple-s, plen-8, pkin, entier, voU, vollstàndig 14,
plovensa, garantie, confiance, 8ehiUz,Vertrauen
105, 16. 304, 25. 320, 18.
18*
539
GLOSSAIRE.
540
plfïvir, engager ^ promettre^ verp/ànden, ver-
êprechen 40, 26. 58, 30. 254, 25; réfi. s'en-
gafjer, tich einlaasen 305, 28; part, passé,
engagé, verpfàndet 83, 9.
ploja, plueja, pluie, Regen 50, 26. 94, 10. 188,
6. n40, 41.
plombar, plomber, mit Blei ernfassen 28, 18.
plom-s, plum-s, plomb, Blei 162, 20. 263, 20.
316, 37. [106, 25. 328, 47.
plorar, pleurer, tceinen, beweinen 3, 20. 14, 13.
pioros, éploré, weinend 393, 38.
pi or- s, pleur, gémissement, Weinen, Seufzen 17,
2a 44, 19. 56, 20.
ploure, pleuvoir, regnen 28, 24. 132, 2.
plueja V. ploja; plai8 r. plus.
pluma, plume, Feder 108, 8. 326, 19.
plumar, plumer, rupfen 109, 10. 301, 35.
pluni-s r. plom-s.
plural-8, pluriel, Plural 191, 8.
plus, pluis, pus, plus, davaiitage, mehr 12, 12 ;
sert h former le compar. et le svperl,; li
plus, la plupart, die meisien 202, 12; ses
plus, tout seul, gant allein 171, 31.
pluvier-s, pluvier, Regenpfeifer 327, 25.
pluzor, plusor, li, la plupart, die meisten 25,
30. 34, 9. 191, 17. 333, 2.
poblar, peupler, herdlhern 282, 31.
poble-8, peuple, Volk 23, 18. 24, 15. 122, 5.
pobolamen-8, population, Bev'ôïkerung 211,10.
podaçra, podagre 102, 9.
poder, pouvoir, konnen, verm'ôgen; suhst. poU"
voir, puissance, Macht, Kraft, Oewalt 26,
3. 45, 1. 73, 27. 229, 3; possible^ M'óglich'
stes 124, 24.
poderos, puissant, maître, libre, màchtig, Herr
(de, uberj 97, 15. 213, 31. 254, 14.
poestat-z, podestat-z, puissance, juridiction,
gouverneur, Oewalt, Macht, Q erichtsbarkeit,
Befehlshaber, Machtiger 5, 10. 8, 12. 16, 19.
35, 32. 126, 32. 294, 35.
pogar V. pojar.
pogcs, mx>nnaie du Fuy 65, 22.
poignar, cr v. ponhar, er; poih v. pois.
poilli-8, poulain, Fiillen 60, 15.
poing-s V. ponh-s; poin-s, poin-z v. ponh-s.
poirir, poyrir, pourrir, verfaulen 303, 31. 365,
23. [87. 366, 21.
poi-s, pueg-z, puet-z, mont, Berg 20, 3. 346,
pois, poih, pueis, pueys, pueiss, pueyhs, puis,
puin, puys, pues, peys, puis, depuis, aprèsj
puisque, quand, nachher, dann, seitd^m, da,
wann 3, 44. 33, 23. 60, 29. 184, 21. 228,
7. 235, 10. 248, 6. 335, 16. 365, 22. 399,
24; p. que, puisque, da 9, 12. 392, 12. 897,
33.
poissas, poisas, poishas, pueissas, pueyssas,
depuis, ensuite, nachher, dann 6, 39. 177,
15. 289, 3. 335, 21. 356, 8. 374, 25.
poissedi, après, nach 239, 10.
pojar, pogar, pujar, puejar, pugar, puegar,
monter, steigen, steigen maenen 21, 21. 24,
9. 54, 8. 213, 20. 244, 84. 299, 15.
polet-z, petit, Junges 328, 19.
polir, glàtten, putzen 69, 1. 366, 20.
polmo-s, poumon, Lunge 21, 37.
polpri-s, pourpre, Purpur 34, 27.
pol-s, coq, petit, Hahn, Junges Z2by 12. 828, 19.
polsar, frapper, souffler, anstossen, athmen 5,
16. 174, 33.
polvera, poussière, Fulver 177, 44.
polyereira, tourbillon de poussière, SfaubwoUss^
poma, pomme, Apfel 133, 19. [125, 13^
pomier-s, pommier, Apfelbaum 328, 43.
ponch r. ponb-s.
ponent, ouest, Westen 364, 38. [278, 1^,
ponha, effort, élan, Bestreben, Atúauf 34, lO.
ponhaire, guerrier, Krieger 33, 35.
ponhar, poignar, s'efforcer, s'empresser, streben
106, 11. 153, 25. 218, 16. 270, 30.
ponher, poigner, piquer, poindre, stechen 2è,
89. 62, 8. 224, 6. 828, 42.
ponh-8, poin-8, poin-z, pont-z, pant-z, ponch,
punyt, point, point (au jour), Punkt, Point
(beim Spiel), Anbruch; ponb etc., point,
nichts, nicht, 119, 2. 147, 37. 163, 13. 15.
211, 27. 300, 23. 861, 25. 377, 8. 393, 26.
404, 28.
ponh-8, punh-s, poing-s, poing, Faust, Eand
82, 29. 65, 27. 109, 9. 216, 5.
pon-s, pont-z, pont, BrUcke 54, 6. 199, 27.
pont-z V. ponh-8. [888, 8.
populos, populeux, za?dreich 362, 43.
por, hors, dehors, draussen, hinaus 33, 42; en
p. 33, 86.
porcel-s, petit porc, Ferkel 178, 21. 808, 29.
porc-s, porci, porx, porc, Schwein 185, 11.
303, 38. 341, 16.
porponta, pourpoint, Wamms 128, 11. [32.
porquier-8, gardien de porca, Schiceinehirtcfí^
porquiera, porchère, Schioeinehirtenlied 2)70,1-
porsel-s r. porcel-s.
porta, porte, Thor, Pforte 108, 20.
portacarn-s, porte-chair, pourvoyeur, FleisA»
lieferant 307, 6. [309, U.
portal-s, portail. Portai, Thor 163, 2. 258, 45.
portamen-s, habitude, façon, Brauch, Betragen
364, 25. 402, .5.
portar, porter, diriger, supporter, tragen, hrin'
gen, hinbringen, ertragen 12, 10. 13, 22. 14,
2. 113, 1; réfl, se rendre, sieh begehen 183,
31.
portaselh-s, porte-seau, Wassertràgerin 75,38.
portier-s, portier 110, 3.
port-z, port, Hafen 86, 1. 141, 37. 270, 36;
porte, Thor 132, 1; Us Pyrénées 81, 5.
.126, 23.
poa, pus, puisque, depuis qtie, quand, lorsque,
da, nachdem, seit, wann 19, 19. 48, 5. 216,
2; de p., après, nach 25, 6.
possession-s, Besitzung 345, 15.
possible-8, possible, mdglieh 895, 5.
posta, position, Loge 204, 2.
potz, puits, Brunnen 78, 10. 283, 29.
potz, plur, lèvres, Lippen 80, 27.
pouci-s, petit, Junges 23, 28.
poy- cf. poi-.
GLOSSAIRE.
512
isa, puissaneey Macht 397, 26.
3, pré, Wtese 181, 14.
r, réfi. s'exercer, geUbt werden 397, 14.
praz, pré, Wiese, Aue 31, 35. 223, 7.
per ; prear v. pregar. [259, 28.
pré, Wiese 183, 6.
, prévôt, Profoss 346, 23.
V. prezar.
icr, ceindre, umgUrten 8, 24.
press-, précieux, kostbar 274, 22. 335,
•8, resplendissant, glânzend 5, 19. [35.
precz, prière, suppliccUian, Bitte, Gebet
8. 94, 4. 141, 13. 255, 32.
f. prez-.
asa, prédication, Predigt 198, 7.
jar, guar, yar, prear, priar, prier, sup-
bitten, anfiehen (Ide, um) 11, 12. 14,
3, 3. 65, 29. 225, 23. 239, 1. 254, 21.
7. 402, 22. 31.
a, prière, Oebet 226, 30.
•a V. preon-s; preire-s v. çreveire-s.
Ì, 80-8, s8on-s, preso-8, prison, Qefàng-
1, 27. 2, 30. 129, 39. 233, 45. 236, 30.
!, suppliant, amant, Bittender, AiÀeier
3. 151, 14.
V, pregar.
5, prélat 389, 34.
ramen, ieramcn, n8, ieiramen, primeira-
ieramen, ieyrament, pennierament, pre-
rnient, pour la previière fois, zuerst,
ch, zuvor, das erste Mal 86, 31. 121, 2.
27. 228, 7. 326, 22. 342, 11. 356. 7.
26. 401, 18.
-8, primier-8, er-s, eir-s, prumier-s,
ier, erste, zuerst, voran 22, 29. 28, 4.
. 38, 17. 45, 30. 69, 3. 110, 9. 181, 19;
, auparavant, vorher 158, 22; p. de,
avant, friiher aU 13, 4. 322, 6; p. que,
! que, bevor 360, 15.
re, preneur, Nehmer 192, 16.
, pendre, penre, prendre, saisir, accueil-
ommeticer, nehmen, aufnehmen, fassen,
ifen, halten (fiir), fangeii, anfangen 3,
', 25. 47, 15. 70, 25. 180, 3. 265, 27 ;
"S, prendre, ergreifen 30, 2 ; aller, ar-
ergehen, geschehen 70, 5. 146, 9. 269,
, pren-s, enceinte, schwanger 330, 1.
11.
ha, présent, Oeschenk 303, 25.
, prehon-8, prion-s, profond, tief 22,
.2, 31. 283, 29, 375, 20; de p., atis der
53, 17.
ir, préparer, bcreiten 360, 17.
samen-s, détemiinalion, Bestimmung 323,
sar, proposer, bestimmeti 324, 24. [34.
rès, au/yrès, neben, naJie bei, bei, nahe
15. 32, 5. 224, 33. 259, 3. 362, 40; de
rès de, nahe bei 115, 27.
prest; près- cf. prez-.
^ press- V. persona.
er-8, prisonnier, Oefangener 391, 17.
V. preizo-8; preasios <». pipcios.
pressura, peine, Drangsal 15, 13.
prest, près, prêt, bereit 80, 10. 361, 36.
prestaire, prêteur, Leiher 131, 15. 307, 8.
prestament. prêt, bereit 401? 3. 19.
prestar, prêter, leihen 236, 32.
prestre, pestre, prêtre, Prieiter 19, 6. 130, 34.
192, 28. 358, 5.
presumir, oser, sich unterstehen 388, 29.
pretz, prez, prix, vcUeur, mérite, Preis, Werth
5, 38. 44, 2. 63, 25. 112, 30. 125, 18.
preveire, preire, prever, prêtre, Priester 23,
17. 96, 14. 196, 4.
preveyressa, femme débauchée. Hure (mhd,
pfaffenwîp) 358, 16.
previlegi-s, privilège 391, 20.
preyar v, pregar.
preza, prise, Ìeute 326, 24.
prezar, près-, preç-, priser, estimer, apprécier,
preisen, schàtzen, werth halten, achteii (fiir)
1, 8. 57, 14. 65, 22. 160, 28. 231, 38. 252,
28. 272, 27; partie, prés, ayant du pfix,
werthvoU, schàtzbar 92, 24. 121, 16. 191, 5.
prezen-s, près-, présent, prêt, gegenwàrtig, hie-
sig, bereit 19, 15. 96, 40. 332, 17. 387, 29;
a prezen, franchement, offen 75, 81. 1C)8, 5;
en présence, vor den Leuten 254, 15.
prezen-s, presen-s, présent, cadeau, Oeschenk
238, 1. 255, 44.
prezentar, présenter, offrir, anbieten, darbieten
49, 1. 253, 32. 362, 25; réfi. sich steUen
187, 7.
prezentier-8, agréable, gracieux, dispos, gefàl-
lig, bereit 180, 17. 214, 23. 25j3, 34. 305, 17.
prezenti-s, agréable, angenehm 76, 6.
prezicaire, pred-, prédicateur, Prediger 35, 13.
169, 14. 186, 21.
prezicamen-s, prédication, Predigt 186, 4.
prezicar, prêcher, predigen 33, 25. 188, 36.
286, 10.
prezic-s, pred-, sermon, exhortation, Predigt,
Rede, Aufforderung 56, 22. 64, 8. 199, 3.
201, 2.
prezomtuos, présomptueux, anmassend 369, 35.
priar v. pregar; prim- cf. prem-.
primaria, en, en premier, zuerst 187, 5.
primas, d'abord, zuerst 5, 46.
primitiu-8, primitif 189, 32.
priîn-8, premier, fin, délicat, menu, subtil, er te,
vorziiglich, fein 07, 20. 171, 11. 177, 21.
245, 17; tôt, friUie 392, 2; al prim, à Ca-
bord, zuerst 61, 1. 92, 4; al p. quo 72, 5.
princep-8, prince- s, prince, FUrst 12, 2. 161,
22. 330, 14. 357, 33.
princessa, princesse, Prinzessin 398, 1.
piincipal-8, principal, vorzuglich, Haupt- 179,
30. 229, 6. 341, 6.
principat-z, principauté, FUrstenlhum 326, 2.
prins, prince, Fiirst 142, 16.
printems, printemps, PhrUMing 405, 22.
prion-8 V. preoii-8.
prior-S, prieur, Prior 151, 7. 227, 34.
privadamcns, secrètement, privatim 344. 4'2.
privadar. opprirolser. zuhmrn 176. 6.
543
6L0SSÂIEE.
644
privat-z, az, privée intime, apprivoisé^ geheim,
vertraut, Vertrauter^ zahm 87, 28. 169, 16.
176, 8. 187, 40; proche, tiahe 42, 31.
pro, pron, aw^cz, beaucoup j genug^ viel 1, 13.
24, 16. 92, 24. 341, 41 ; pro vctz, oft genug
270, 13.
pro, prod, profit, Nutzen, Vortheil 7, 19. 28,
35; pro tener, niitzen 53, 24. 118, 23.
proaire, essayeur, Frufer, Èrfahrender 208, 1.
proansa, preuve, Priifung 230, 19.
proar, provar, prouver, démontrer, éprouver,
convaincre, priifen, erproben^ beweisen, iiber-
fiihren 28, 25. 121, 19. 295, 34. 316, 38.
394, 32. [1.
probainanién-á, propagation, Fortpflanzung 209,
probda-s, proche, prochain, nahe 96, 32. 240, 33.
procedir, zir, provenir, avancer, ausgehen, fort-
schreiten 13, 22. 368, 32.
procesio-s, procession 243, 35. [proeza.
prod V. pro; prodom v, prozom; proecha v,
proensa, province, Provinz 364, 3.
rroensa, Prohensa, Provence 48, 8. 299, 29.
proensal-s, provençal, provenzalinch 189, 20.
205, 2.
proeza, esa, essa, echa, prouesse, valeur, géné-
rosité, Bravheit, Tapferkeit, Edelsinn, Treff-
lichkeit 29, 35. 30, 22. 33, 24. 68, 3. 240,
41. 246, 3.
profccia, prophétie, Prophetenthum 229, 39.
profeitar, profechar , profiter, niitzen 26, 17.
229, 30. 312, 8.
profeitos, profitable, niitzlich 229, 5.
pro ferre, offrir, anhieten 39, 7. 65, 31. 131, 11.
250, 17. 308, 1.
profetisar, prophétiser, verkiinden 17, 11.
profieg-z, profiech, profit, Nuizen 311, 27. 347,
prohome v. prozora ; proime-s v. prosme-s. [45.
promessio-8, promissio-s, promesse , Verspre-
chung 265, 29. 324, 37.
prometre, promettre, versprechen 58, 30.
pron V. pro.
pronom-s, pronom, Pronomen 189, 24. 192, 35.
prop, près, nahe, nahe bei 42, 14. 128, 16.
354, 22; e prop de, auprès, bei 360, 23.
propdanamens, prodiainement, nahe 210, 25.
propheta, prophète 230, 41. 289, 2.
prophetizamen-s, prophétie, Prophezeiung 211,
15. [12.
proporcionat-z, proportionné, proportioniertìiQÌ,
propriamen, ns, proprement, eigentlich 277, 44.
343, 8. 344, 6. 390, 48.
proprietat-z , propriété, qualité, Eigenthum,
Kigenschaft 23(j, 14. 359, 8.
propri-s, propi-s, propre, eigen, eigenthumUch
15, 9. 189, 27. 348, 30. 398, 22.
propri-s, j^ropriété, Eigenthum 361, 41.
pro-s, proz, preux, vertueux, généreux, wacker,
edel brav 1, 28. 27, 13. 30, 28. 231, 26.
proshom v. prozom. [37.
prosme-s, proime-s, prochain, NUe?iste 230, 20.
provar v. proar.
provcrbi-8, proverbe, Sprichwort 179, 16; sym-
bole 14, 42.
provesion, provision, Vorrtah 889, 1.
prozom, prosb-, prohome fplur.), prodom, ome,
pructhomme, braver Mann, Ènrenmarm 85,
20. 37, 7. 96, 11. 18. 378, 18. 394, 30.
prum- V. prem-.
pruzencia, prudence, Klugheit, Vorsieht 2SA, 21.
public-s, publique, dffenâieh 388, 20.
publicamen, nt, publiquement, dffetulieh 387,
30. 389, 6.
publican-s, puhlicain, ZoUner 286, 13.
pudir, ^íttcr, stinken* 169, 13.
pue- t'. po; pueg v. poi-s; pues v, pois.
puet-z V. poi-s; pugar v. pojar.
puih, puis V. pois.
pujar V. pojar; pulcela, ella v. piucela.
punh-s r. ponh-8.
punir, strafen 266, 33.
punt, punyt v. ponh-s.
puramen, purement, rein 299, 26.
purgar, jar, purger, nettoyer, reinigen, pwps-
ren 12, 11. 346, 6.
pur-8, pur, rein, bloss 6,41. 207, 26; per pw
tan que, wenn nur 1, 6.
purtat-z, pureté, Beinheit 362, 35.
pus v. plus et pos.
pustela, pustule, Eiterblatter 104» 9. 112, 17.
puta, putain, Mure 130, 35.
putana, idem 58, 35.
puys V. pois.
qua- c/. ca-.
quada, tou^, aUe 29, 23.
quadern-s, quatemio 198, 36.
qaalitat-z, qualité, Eigenschaft 189,27.361,7.
qual-s, qualh-s, cal-s, quel, qui, weleh, wer 4,
44. 6, 18. 9, 11. 67, 19. 380, 12; q. que.
quelque, irgend welch 11, 8. 100, 27, 101,
14. 278, 11; lo qu-, la q., lequel, laquelle,
welcher, welche.
quam, combien, wie 26, 1.
quan, can, quant, cant, quand, qand, quand,
lor<(qxie, aïs, wann, da 1, 4. 11. 22, 11. 63,
6. 9. 99, 24. 233, 6 ; q. a, vcu betrifft 869,
17.
quau, quant, quant, combien, wieviel 30, 26;
fors q., excepté, ausgenommen 46, 83.
quandi-s, blanc, weiss 6, 3.
quandius, aussi longtemps que, sa lang 1, 1.
quantitat-z, can-, quantité, Menge, Tkeil 340^
24. 3G1, 11. 389, 29.
quaranta, qtutrante, vierzig 5, 14. 45, 30.
quart-z, cart-z, quart, quatrième, Viertel, vierU
76, 5. 280, 45. 281, 43. 313, 30. 372, 34.
quastiazo-8, correction, Besserung 1, 22. [29.
quatorze, cat-, quatorze, vierzehn 209, 9. 296,
quatre, catre, vier 38, 8. 72, 15. 280, 11. 803,
quaysh v. cais. [48.
que, quez, ques, que, afin que, tandis çue, parée
que, car, de sorte que, quand même, dass,
damit, so dass, wàhrend, weil, denn, weitn
auch 1, 15. 29, 1. 49, 3. 112, 2. 184, 15.
262, 11. 353, 5 ; généralisant 1, 1. 5, 4 ; après
le compar. als 29, 1; et, und 6, 40.
OLOSSAIBE.
546
'on. relat, ei interrog» qai^ qu€^ juoi,
n, quelque^ irgend weleh 180, 19.
quex, chacun, chaque, jeder 68, 21.
21. 245, 31.
(?) 56, 9. 12.
qae i 160, 2 ete, ; queis = que se 889,
Q=rqae i son bSy 31. [34.
'. querre.
a, querelle, Streit 893, 29.
aroen-8, plainte, Klage 184, 17.
;i-s, avide, kabsiichtig 358, 24.
, suppliant, Bitter 317, 28.
quere, querer, ir, quérir, chercher, de-
1er, convoiter, tuchen, begehren, foUn-
, erbitten, fragen IQ, 11. 11, 10. 12,
12, 32. 31, 1. 226, 20. 230, 81. 404, 30.
recouvrement de taHleê, Steuereinirei-
168, 29.
-8, question, Frage 188, 85. 369, 12.
silencieux, siiU 133, 15. [391, 15.
celui-là, jener 18, 26.
qu€C-8; quez v. que.
, chi, qui, wer, welcher 1, 17. 5, 2, wenn
3, 44 ; qui-qui, celui-ci, celui-là, dieser,
173, 27. 183, 21.
exclamation, cri, Schrei 863, 80.
quin-2, cinquihne, fûnfte 76, 11. 281,
H, 17.
la, jeu militaire, Ritterêpiel 89, 29.
fUnfaehn 218, 11.
1-8, quinzième, fUnfzehnie 299, 20.
quitter, freigehen 238, 33.
quitte, absous, frei, freigesprochen 179,
10- V. co, C0-. [13. 187, 22.
la, aies 17, 34.
z, enragé, wtithend 202, 90.
r-s, impétueux, reissend 188^ 41.
enragé, rasend 199, 6.
, raseur, Basierer 192, 15.
raifort, Bettig 178, la
dispute, Streit 108, 22.
•• reina.
•aner^ scheren 60, 31. 202, 16; ras, dé-
entblùsst, heraubt 148, 10.
aj-s, rayon, soleil, Strahl, Sonne 52,
)8, 7. 207, 32. 331, 11.
désireux, begîerig 275, 44
aiz V. razitz; raizo-8 v. razo-8.
'aillir, hervorquellen 182, 13.
verdir, Ziceige treiben 147, 19.
t, rameau, Strauch 34, 2.
-8, branchier, Ast- (junger) 181, 28.
•s, rameau, Busch 38, 12.
iier-8, railleur, Sp'ôtter 38, 16.
rameau, branche, Zweig, Busch 29, 6.
0. 134, 10.
r-8, usurier, Wucherer (?) 857, 4.
contrefait, verwaehsen 108, 11.
i, plainte, chagrin, Klage, Kumsner 74,
19, 26. 298, 9.
rancurar, rang-, se plaindre, sieh hetìagen 5,
28. 47, 8. 67, 2.
randola, hirondelle, Sehwalbe 328, 13.
randolo-8, hirondeau, junge Sehwalbe 828, 14.
randonar, courir, laufen, eilen 239, 18.
rangurar v, rancurar.
ransa-s, garni dor, golddurehujirht 147, 8.
rar-8, rare, selten 133, 1.
ras r. raire; rascundre v, rescondre.
rasim-s, raisin, Weintraube 289, 89.
raso-8 V, razo-s.
raspaut-z, mis en pièces, zerstiicJu 810, 21.
Rassa, sobriqtiet du fils aîné du roi Henri II
d Angleterre 116, 11.
rateira, ratière, RattenfaUe 307, 18.
ratg6-8, rage, désordre, Basera, Unordnung
161, 6. 170, 17.
ratier-8, capricieux, launisch 176, 22.
rat-z, rat. Batte 307, 18.
rauba, robe, Kleid 811, 21. 359, Z^.
raubaire, voleur, B&uber, Dieb 107, 12. 167,
21. 169, 30. [314, 39.
raubar, dérober, berauben 76, 26. 107, 18.
raubaria, pillage, Bàuberei 168, 25. 818, 28.
raucamcn, rauquement, heiser 76, 13.
rausthr, rôtir, braten 233, 12.
rauzar, dédaigner, verschmàhen 28, 2.
rauzel-s, roseati, Bohr 264, 2.
ray- v, rai-.
raza, racine, Wurzel 289, 39.
razitz, is, raitz, raiz, racine, Wurzel 94, 14.
142, 31. 178, 10. 230, 26. 364, 21.
razonable-8, ras-, raisonnable, vemunftig 842,
35. 891, 39.
razonan\en-s, excuse, Entschuldigung 285, 22.
razonar, parler, disculper, sprechen, vertheidi-
gen 152, 18. 181, 29. 194, 6. 237, 4.
razo-8, ras-, raiz-, rais-, ray s-, raison, bon
sens, raisonnement, argument, sujet , propos,
langage, justification, principe, Vemunft,
Orund, Oegenstand, Sprache, Bede, Bechen-
schaft, Bechf, Bcchtfertigung, Orundsaiz 2,
21. 26. 6, 36. 21, 23. 35. 67, 16. 99, 9. 104,
34. 152, 11. 189, 20. 238, 30. 249, 14. 251,
12. 286, 8. 348, 17. 373, 30. 406, 5.
reaime, royaume, Kônigreich 868, 15.
real-8 v. rejal-s.
rebec-z, rebec, Fiedel (sorte de poésie) 872, 4.
rebiandir, adorer, anbeten 185, 28.
rebonre, enterrer, begraben 275, 87.
rebuzar, radoter, faseln 265, 82.
recalivar, enflammer, entflammen 147, 28.
recebre, recevoir, concevoir, accueillir, empfan-
gen, aufnehmen 9, 81. 151, 24. 207, 24.
recepta, recette, Becept 313, 32.
recepte-s, asyle 209, 12.
recbap, de, de reehef, wiederum 232, 3.
recbioar v. ressidar.
reclamar, réclamer, rufen 3, 15. 4, 13. 255,
28. 802, 4; se r., se plaindre, sieh beklagen
148, 14.
reclam-s, réclamation, plainte, Berufung, Klage
61, 17. 283, 37.
547
GLOSSAIRE.
548
recobrar, recmtvrerj obtenir^ tciedergeurinnen 8,
10. 46, 33. 185, 22.
recobrir, recouifrirj wieder zudecken 92, 23.
recolhir, ulhir, recueUUr, accueillirj aufnehmen,
empfangen 106, 48. 803, 19.
recomandar, recommanderj empfehlen 403, 7.
recomençar, recommencerf wieder anfangen 107,
25.
recomtar, recontar, raconter, erzâhlen, wieder-
erzOhlen 21, 17. 36, 38. 279, 2. 339, 35.
reconfort-z, confort^ Trost 407, 8. [23.
reconoissensa, reconnaissance, Dankbarkeit 103,
reconoisser, reg-, reconnattre, erkennen, aner-
kenneii 95, 11. 2G8, 18. 390, 24.
recordar, impers, ne souvenir, gedenken 199,
30; personn. 235, 15.
recorsa, recours, liecurs 368, 22.
recort-z, souvenir, Erinnerutig 272, 12. 274, 10.
recrezer, réfl. se décourager, renoncer, verza-
gen, sich lossagen, ahlassen 49, 34. 88, 28.
100, 9. 317, 17; délaisser, verlassenlQ^, ^l\
part, prés, se décourageant, récréant, entmu-
thigt, obtHinnig 106, 24. 214, 17.
rectorica, réthorique 397, 11.
reculhir v. recolhir.
redemcio-8 v, rezenso-s; redemer r. rezemer.
redonda, ronde, Runde 128, 8.
redondel-8, rondeau 367, 35.
redondetz, rondelet, rundlich 177, 43.
redopdar, redouter , scheuen 43, 1.
redre v. rendre.
redressar, redresser, zurechtsetzen 361, 19.
reenso-s v. rezenso-s.
refaire, rétablir, wiederherstellen 354, 1. 395, 6.
refermar, renforcer, befestigen 115, 17.
referre, rendre, darbringen 238, 38.
reffrenar, refréner, modérer, ziigeln 376, 15.
refranher, refraigner, répéter, wieder holen 61,
11. 116, 10. [16.
refranh-8, reff-, refrain 367, 2. 395, 29. 398,
refreidar, eydar, refroidir, abkiihlen 337, 25. 32.
refrescar, rafraîchir, erfrischen 81, 28. 322, 20.
refrezir, refroidir, abku/den 133, 12.
ref-s, sorte de maladie des oiseaux de proie,
eine Krankheit der Bauhvbgel 178, 6.
refui-8, refus, Ve^schmàhung 60, 37.
refusar, refuser, zurûckweisen 402, 39.
regardaraen-8, vue, Anblick 340, 22.
regardar, regaardar, regarder, ansehen, blicken,
betrachfen 4, 10. 22, 13. 37, 18. 356, 30.
regart-z, regard, regard, péril, RUcksicht, Oe-
fahr 55, 14. 215, 9.
regeme-s v, regisrae-s.
rege-s, rude, heftig 325, 26.
regina v. reina; regio-s v. rejo-s.
régir, régir, gouverner, regieren, lenken 344, 23.
regire, gouverneur, Lenker 299, 8. [363, 18.
regisme-s, regeme-s, royaume, Rcich 204, 15.
263, 3. [20. 225, 12. 376, 22.
régla, rcgola, règle. Regel, Ordensregel 192, 5.
reglar, régler, tegeln 361, 9.
regnar v. renhar.
regnat-z, règne, Reich 164, 12. 363, 18.
regne-s, rejne, na, idem 26, 33. 227, 1. 390,
37. 405, 26.
regonoisser v. reconoisser.
reguardar v, regardar; rei v, re-s.
reide-8, roide, stramm, stark 34, 14.
reîgnar v. renhar.
reina, rejna, raina, regina, reine, Kônigin 17,
17. 107, 27. 237, 14. 271. 31. 331, 30.
reirazar-s, jet, Wurf 109, 23. [126, 26.
reiregarda, arrière -garde, Nachtrah 3^ 87.
rei-8, rey-s, roi, Konig 110, 8. 111, 1. 300,7.
rejal-s, rcal-s, rial-s, royal, k&nigUek 8, 5.
235, 30. 332, 20. 365, 12.
rejo-s, regio-s, région, pays, Qegend, Land %
25. 31, 26. 81, 1. 277, 42.
relays, rell-, élan, Anlauf 332, 24; sorte de
poésie 372, 5.
religio-8, relegion-s, religion, ordre reUgiwx,
Religion, geistlicher Orden 169, 26. 846,28.
350, 35. 384, 22. [leuchten 5, 11. 241, U.
reluzir, rellusir, reluire, briller, wiederstraUen,
remaner, romaner, ener, rester, cesser, finir,
bleiben, zurUckbleiben, aufhoren, unterbleihek
4, 32. 34, 19. 111, 2. 137, 23. 184, 3. 264,
44. 298, 24. 299, 7; parL prés, restCfUebrige
367, 36.
remembransa, souvenance, Oedenken 825, 5.
remembrar, rappeler, se souvenir, in Erinne-
rung bringen, sich erinnem, gedenken 13, 32.
91, 30. 236, 6; réfl, 220, 18.
remenar, ramener, zuHickfûhren S7b, 83.
remetre, remettre, reprendre, wieder anseiten,
erlassen 328, 34. 396, 18.
Bemezi-s, Remigius 210, 31.
remirar, regarder, mirer, sehen, beirachten, spit'
geln 69, 19. 90, 4. 158, 12. 240, 11. 255, 14.
rem-s, rame, Ruder 86, 7. 273, 11.
remadar, transporter, verlegen 392, 7.
ren v. re-s.
renc-s, rang, ligne, Reilie 31, 32. 41, 25. 133,
15. [26. 305, 7.
renda, rente, Einkûnfte, Rente 72, 14 168,
rendre, redre, rendre, donner, produire, «wr&àr
geben, Hhergeben, geben, liefern, machen 2,
28. 8, 4. 19, 9. 21, 33. 41, 1. 121, 2a 152,
1. 184, 24. 361, 3; réfl. sich ergeben, hege-
ben 128, 2. 210, 9. 237, 16.
renegar, renier, verleugnen 280, 19. 333, 16;
part, passé renégat 400, 2.
rengar, ranger, ordnen, reihen 159, 24.
reng-s, règne, Reich 273, 33.
renhamen-s, règne, Regierung 209, 31.
renhar, reignar, regnar, régner, donnner, herr-
schen, regieren 106, 10. 193, 18. 197, 32,
209, 31. 229, 33. 284, 30. 335, 20.
Bcni-s, René, Rhin, Rhein 3G2, 44. 364, 6.
renoelar v. renovelar.
renomada, renommée, Ruf 345, 12.
renovelar, renoelar, renouveler, commencer,
sich verjiingen, anfangen 218, 24. 262, 24.
283, 5.
renovier-8, usurier, Wvcherer 169, 22, 306. 4.
repairar, retourner, zuruckkehrenS, 21. 101, 24.
GLOSSAIRE.
550
I, ajre-s. demeure^ retraite, Wohnunfff
thali, Eintamkeit 35, 6. 52, 4. 331, 8.
6.
repos, JRuhe 26, 30. 103, 8. 145, 26.
7. [ré/l. 394, 37.
, sar, reposer, ruhen 182, 31. 247, 10;
V. reprendre.
, repenser, wieder denken 92, 17,
réfi, se repentir, bereuen 1, 12. 838, 48.
répliquer, erwidem 391, 34.
men-s, reproche, Tadel 370, 14.
e, repenre, repriser, réprimander, blâ-
mnàlien, tadeln, vorwerfen 6, 6. 13, 43.
. 346, 18.
réprouver, tadeln 369, 1.
ier^s, reproTÌer-8, reprojer-8, proverbe,
itcort 28, 8. 60, 8. 82, 5. 91, 12.
ilâmer, accuser, tadeln, anklagen 3, 5.
requérir, demander, verlangen 11, 8.
344, 21. 39G, 2.
, requête. Bitte 358, 88. 403, 34.
ren, rei, rre, chose, raison, personne,
té, un peu, quelque chose , avec la né-
, rien, point, Sache, Uraache, Wesen,
i, ettcas, nichts 9, 32. 46, 2. 57, 10.
i. 159, 29. 180, 22. 291, 12. 856, 1;
(no), durchaus nicht 18, 36.
e, rascundre, cacher, rerbergen 5, 26.
.4; a rescost, en cachette, geheim 125,
garder, bewahren 402, 30. [38.
>. ressidar.
ress-, ressusciter, wieder beleben, auf-
« 19, 7. 165, 4.
, ieg-z, attente, Erwartung 66, 5. 156,
G, 35.
s'éveiller, toieder erwachen 93, 19.
)r-8, splendeur, Olanz 33, 31. 290, 17.
?r, resplandre, endre, resplendir, bril-
inzen 17, 30. 31, 15. 181, 5. 262, 35.
7. 397, 25. 408, 15.
D, répo7idre, antworten 9, 1.
)8t, réponse, Antwort 87, 4. 266, 18.
5; refrain 367, 3.
ir, mlar, ressembler, gleiehen 284, 1.
•
rea-, rech-, éveiller, aufrichten, er-
97, 20. 225, 29. 244, 13; réfl. s'é-
erwachen 223, 18.
che, feige 142, 8.
V. resorger.
"enomm^e, Ruf 101, 31.
ir, resussitar, ressusciter, toieder er-
21, 20. 300, 38. 373, 5.
ester, bleiben, iibrig bleiben 112, 16.
io-s, restauration, Wiederherstellung
aen-s, idem 360, 36. [860, 14.
, restaurer, iciederherstellen, ersetzen
t. 270, 28.
I, remplaçant, ErseUz 206, 4.
r, restreindre, zuschniiren .Î45, 6.
tranchant, Biss 359, 37.
retenue, RUchhaU 267, 28.
retendir v, retentir.
retenemen-8, réserve, Bûckhalt 309, 27.
retenensa, idem 105, 7. 305, 16.
retener, ir, retenir, garder, empêcher, zurUck-
halten, behalten, bewahren 2, 2. 3, 36. 29, 8.
31, 19. 99, 29. 100, 22. 214, 3. 311, 27;
réjfL s'abstenir, sich enthalten 349, 28.
retengnda, reteg-, réserve, BUekhalt 151, 2.
309, 22.
retentir, dir, retentir, résonner, wiederhaUen,
-t'ônen 159, 19. 183, 44. 292, 2.
retin-s, retentissement, Wiederhall 76, 15.
retomba, bouteiUe, Flasehe 292, 22.
retomar, retourner, surûekkehren 32, 24; réfl,
sich zurUckwenden 92, 19.
retrag-z, rapport, Bericht- 106, 41.
retraire, ayre, retenir, retourner, rapporter,
raconter, reprocher, inventer, dire, abhalien,
abziehen, zuriickkehren, erzàhlen, sagen, dieh-
ten, vorhalten, voncerfen 36, 17. 21. 54, 2.
58, 2. 236, 10. 266, 16. 343, 10.
retroensa, cha, retroncha, sorte de poésie 8Q,
28. 212, 5. 275, 2. 370, 11. 18.
retronchar, répéter, wiederholen 367, 22. 25.
370, 19. 26.
rêva, rêve, Schu?àrmerei 291, 2.
revelacio-8, révélation, Offenbarung 326, 8.
reyelamen-8. idem 210, 16.
revelar, révéler, enthiiUen 382, 36.
revelhar, réveiller, erwecken 208, 24.
revel-s, hospitalité, Oastlichkeit 131, 19.
revendre, wiederverkaufen 20ÍJ, 42. 387, 29.
revenir, revenir, retourner, réparer, ranimer,
rétablir, zurUckkommen, sich erholen, wieder
zu sich kommen, gut maehen, ermuthigen 79,
9. 89, 11. 118, 25. 204, 32. 233, 24. 285,
27; réfL 203, 17.
reverensa, -cia, -8ia, révérence, Aehtung, Ehr-
furcht 306, 3. 349, 2a 391, 22.
revers, envers, revers, verkehrt 355, 34.
reversari-8, sorte de poésie 372, 3.
revertir, retourner, zurûckkehren 58, 2.
revestir, investir, in Besitz seizen 363, 14.
revezer, voir de nouveau, wieder selicn 328, 15.
revidar, renvier, ûberbieten 28, 10.
revit-z, dédain. Ver aehtung 31, 28.
reviure, revieure, revivre, raviver, wieder auf-
Uben, beleben 149, 4. 270, 26. 826, 40.
reyne, a v. regne-s; rey-s v, rei-s.
rezemer, red-, racheter, réparer, loskaufen, er-
Idsen, wieder gut m^ichen 5, 2. 6, 30. 187,
23. 373, 3.
rezensar, nettoyer, reinigen 322, 18.^
rezenso-s, redemcio-s, redemptio-s, cio-8, reen-
80-8, rédemption, délivrance, rançon, Ertô-
sung, Lôsegeld, Lossprechung 1, 25. 6, 14.
34. 26, 20. 24. 151, 4. 236, 28. 298, 10.
, 323, 38.
rezidentia, résidence, demeure, Wohnung, Auf-
rial-8 V. rejaI-8. [enihaU 862, 41.
ribatge-s, rivage, Ufer 160, 17.
ribaut-z, ribaud, libertin, Landstreicher 306,
J4. 310, 22.
551
GLOSSAIRE.
552
ribeira, iera, îeira, rivage^ bord, Vfer 39, 22.
68, 30. 181, 5. 377, ]5.
ricainen, nt, richement, noblement, pràchtig,
êtolz 171, 7. 241, 6.
ricor-s, noblesse, honneur, richesse, Adel, Ehre,
Reidithum 51, 7, 68, 25. 168, 1.
ricos, hautain, stolz 306, 10.
ric-8, ricx, ric-z, rix, rixs, puissant, riche, grand,
noble, m'dchtig, reich, treffiich 4, 35. 23, 11.
130, 25. 217, 17. 234, 15. 376, 14. 383, 29.
rictat-z = ricor-s 68, 20. 162, 28.
riraada, rime, Beim 368, 33.
nma, rime, poihne, Beim, Gedicht 188, 32. 283,
rim-s, rime, Beim 266, 17. 367, 21. [11.
riota, dispute, Streit 377, 7.
riqucza, esa, essa, puissance, richesse, Macht,
Beiehthum 3, 24. 26, 19. 45, 1. 250, 34.
rire, rire, plaisanter, lachen, scherzen 27, 12.
52, 20; subst. 206, 12.
ris, rire, sourire, Lachen, Lâcheln 41, 17. 90,
27. [61, 7.
rin-s, ruisseau, courant, Bach, Flusa 56, 25.
rix V. ric-s.
Roaix, Odessa 407, 2.
Roams, Bouen 392, 35.
robi-s, ruòis, Bubin 359, 34. [12.
rocinier-8, meneur de rousvin^, Bosuhnecht 107,
roda, roue, fourré, Bad, Dichicht 143, 18. 328,
rodar, rouler, sich drehen 359, 2. [41.
rofian-8, mc^qvLereau, Kuppler ^fj, 7.
rogesir, rougir, roth werden 32, 31.
rogir, idem 245, 12.
roUhar, rouiller, rosten 263, 20.
romaner, ener r. remaner.
romania, pèlerinage, Pilgerfahrt 141, 33.
roman-s, roman, romanisch 62, 13. 207, 5.
romans, langue romane, Bomanisch 31, 4. 207,
9. 371, 30. [188, 32.
romans, as, roman, conte, Erzâhlung 178, 44.
romavage, romayrage, pèlerinage, Pilgerschaft
402, 16. 404, 42.
romeu-8, ieu-s, pèlerin, Pilger 41, 3. 15. 227,
32. 298, 20; nom propre 70, 9.
rompre, rompre, casser, zerbrechen 40, 24. 102,
2. 124, 14. 284, 18.
ronhos, rogneux, râudig 131, 23.
rosa V. roza. [10. 137, 35.
rossinholet-z, rossign-, romgnol, NachtigalKyl,
rossinhol-s, rossignol, Nachtigall 73, 2. 88, 38.
rossi-s, rosin-8, roussin. Mare 60, 14. 356, 26.
384, 15.
rota, rote, instrument celtique 172, 30. 292, 13.
Rotlan-s, Boland 81, 23.
roza, rosa, rose 46, 1. 94, 10. 242, 2.
Roze, Bhone 383, 15.
rozenda, avidité, Habsucht 168, 22,
rozer, ronger, nagen 197, 18. 199, 5.
rre v. re-s.
rua, rue, Strasse 38, 31.
rnar, rider, sich runzeln 4, 11. 294, 14.
rudament, rudement, roh 393, 12.
rudessa, rudesse, UngestUm, Oewali 395, 6.
406, 27.
rugir, hrtíUen 826, 36.
ruii-8, rouiUe, Bost 231, 2.
rumor-s, rumeur, Lârm 234, 42.
rusca, écoree, corps, Binde, Leih 366, 20.
sa V, sai.
sabata, soulier, Sehuh 826, 14.
sabatier-^ cordonnier, Schuhmaeher 310, 2.
sabato-s, soulier ^ Schuh 261, 24.
sabde-s v. sapte-s.
sabenssa, savoir, sens, Wissen, Verstand 380, 88.
saber, saver, savoir, comprendre, ttissen, ter-
stehen 11, 16. 80, 16; sap bo, mal, est agré-
able, désagréable, ge/iOU, miêê/àUt 38, 28.
354, 29; saubut-z, connu, bekannt 185, 14.
200, 19.
saber-8, savoir, sens, science, Wtssen, Versitmâ,
Wtssenschaft 2, 4. 374, 12. 897, 12.
sabiesa v, savieza.
saborit-z, savoureux, schmackhaft 233, 17.
saboros, sav-, seb-, savoureux, délectahU, doux,
wohlêchmeckend , erfretUieh, sUss 108, 31.
290, 21. 800, 6.
sabor-s, sav-, saveur, goúi, pkUnr, Oeschmoek,
Wohlgeschmack, Erg'ôtzen 52, 23. 84, 10. 104,
19. 278, 40. 389, 26.
sabrier-s, goût, plaisir, Qeschmack, Freude 106,
sacramen-s v, sagramen-s. [4.
sacrifizi-s, sacrifice, Opfer 350, 18.
sac-s, scu:, Sa^h 114, 4. 341, 38.
sadol-s, rassasié, satt 325, 35.
sadon-s v. sazo-s.
Safadi-8, Al Adel Seifeddin 142, 24.
safis, maroquin, Saffian 261, 25.
sagelar, ellar, sceller, cacheter, siegeln 90, 7.
248, 14.
sagel-s, sceau, Siegel 90, 7. 357, 24.
sagnen-s, saiiglant, blutig 184, 3,
Sagorbia, Segovia 387, 6.
sagramen-8, sacraraen-s, scusrement, sensent,
Sacrament, Eid 1, 10. 20, 10. 184, 23. 264,
27. 358, 11.
sagrar, sacrer, consacrer, weihen 383, 18.
sagrason, consécration, Weihung 384, 26.
sai, sa, chai, ça, ici, hier, kierher 41, 23. 183,
21. 203, 6; de s., diesseits 39, 22; eus,,
jusqu'ici, bis jetzt 53, 13. 211, 24
Saine-s, Saxo-s, Saxon, Sachse 81, 17. 363,8.
sain-s, saindoux, graisse, Fett 178, 20.
sain-s, saint-z, saîn-z, sanh-s, san-s, Bant-i,
san-z, sanct, sang, saint, heUig 8, 30. Ui
38. 16, 1. 21, 17. 22. 24, 5. 30. 27, 24. 40.
33. 42, 16. 95, 10. 98, 20. 199, 14. 231, 81.
323, 23. 31 ; plur. église, Kirehe 85, 32.
sais, gris, grau 263, 7.
saiar, essayer, versuchen 282, 8.
8&}etii, flèche, Pfeil 162, 19.
sala, salle, Saal 218, 6. 268, 7.
salamandra, salamandre 327, 26.
saiar, saler, salzen, einsalzen 303, 28. 384, 2.
salari-s, salaire, Lohn 313, 2. 3.
saliner-s, salière, Salz/a^s 361, 27.
GLOSSAIRE.
664
Jiir, saiUirf sortir, springen, entêprm-
erausgehen 3, 9. 32, 13. 88, 10. 142,
5, 20.
psaumef Psalm 87, 28.
Iv-s, sauf, heUy gesund 1, 6. 123, 14.
;. 373, 41; wnbeschadet 323, 10.
\uce 187, 44.
salat-z.
3-8, profitable, heilsam 229, 46.
», qui salue, Begriisser 207, 23.
saluer, grûssen 118, 5; subst. 85,30.
salud, salut, santé, salutation, Gesund-
EeU, Oruss 17, 14. 94, 29. 185, 21.
r7. 268, 19.
1-8, salut, Errettung 198, 24.
adre, ayre, sauveur, Retter, Erlòser
25, 10. 34, 22. 121, 6. 398, 19.
1-8, sauvenient, sahtt, profit, Bettung,
Erlósung, Nutzen 3, 10. 22, 9. 111,
14, 41.
sauver, protéger, retten, erl'ôsen, séhU-
tewahren 3, 9. 17, 34. 26, 12. 80, 17.
0.
-s, atje-s, age-s, agge-s, sauvage, fa^
', dur, rude, toild, rauh, grausam 47,
15. 74, 21. 211, 14. 259, 30. 349, 3.
\ sembl-. [358, 35.
t, raisonnablement, vemiinftig 347, 20.
uérir, keilen, gesunden 62, 9. 208, 36.
saigner, zur Ader lassen 177, 10,
lan^-s, sang, Blut 5, 2. 32, 31.
sain-s.
ar, jar, sanctifier, heiligen 16, 14. 17.
b-z, sainteté, Heiligkeit 299, 25. 334, 7.
z, santat-z, santé, Qesundheit 212, 30.
.3. 339, 17. 344, 8.
sain-8 et sanc-s; sanh-s v. sain-s.
saîn-s et 8a-s,
n, saintement, heilig 390, 22.
V. sanetat-z.
anté, Gesundheit 300, 4.
lan-z r. sain-s.
rassasier, nàttigen 384, 3.
, saphir 359, 15.
i, sa, sapience, Weisheit 2, 1. 24, 18.
jabde-s, samedi, Sahbath 374, 43. 376, 7.
serrar.
i, nom d'une plante 177, 36.
i-s, sain, entier, gesund, voUstândig 57,
.7, 6. 176, 31. 178, 8.
is; saso-8 V. sazo-s.
, charge dune bête de somme, Last
Lastthiers 388, 30.
i, sommier, Maidthier 39, 2.
8, idem 308, 31.
, solive, Sehwelle 38, 33.
\auter, springen 172, 8. 325, 40.
t, psautier, psaltérion, Bsalter, BstUte-
292, 18. 373, 17.
i, psautier, PsaUer Ib, 32.
ou/, Sprung, Trab 31, 18. 133, 32.
lâehe, méchant, feige, êchlecht 49, 32.
;3. 221, 29. 269, 2.
ARTSCH, Cbrefitomatliie.
saver v. saber.
savia, sagesse, Weisheit 820, 26.
saviamen, ns, sagement, weise, verMndig 172,
21. 212, 19. 228, 34.
savieza, iesa, iza, sabiesa, sagesse, Weisheit
324, 21. 347, 34. 391, 25. 36.
savi-s, sage, weise 3, 26. 21, 33.
savor- V, sabor-.
saysaDta v. seisanta.
sazir, saisir, ergreifen, umfassen 84, 28. 142, 16.
sazo-8, saso-s, sadon-s, saison, temps, occasion,
fois, Zeit, Jahreszeit, rechte Zeit, Gelegenheit,
Mal 88, 15. 95, 7. 99, 32. 100, 26. 115, 9.
144, 11. 221, 18. 235, 14. 241, 21. 250,24.
se- V. esc-.
Rchapla, couronne, Kranz 6, 9.
sciensa, tia, science, savoir, Wiêsen, YFi#«en-
schaft 67, 25. 314, 11.
scindensa, tente, déchirement, Biss 859, 87.
se V. si; se- cf. ce-.
se, si, sy, ce, se, soi, sich 337, 26. 389, 87;
si trezena, selbdreizehnt 301, 8.
sebelir, ensevelir, enterrer, begraben 87, 9.
106, 28. 343, 21.
sebissa, haie, Hecke, Hag 57, 2.
seboros v, saboros.
secar, sechar, sécher, verdorren 12, 21.
secorir, secorre, secors v. socorre, socors.
sécréta, a, en secret, insgeheim 389, 6.
secret-z, secret, geheim 338, 28; en s., th#^e-
heim 184, 38; subst. Geheimniss 186, 19.
392, 21.
sec-8, sec, dilrr, trocken 63, 16. 183, 29.
seda, soie, Seide 308, 24.
seder, seer v. sezer.
segle-s, segla, setgle-s, siècle, temps, monde,
vie, vie mondaine, Jahrhundert, Zeit, WeU,
Leben, WeUleben 26, 6. 56, 33. 59, 25. 66,
16. 212, 10. 298, 4. 300, 11.
segle-s, seigle, Boggen 325, 25.
segn- V, senh-.
segnorieu-8, seigneurie, Herrschaft 95, 14.
segon, selon, nach, gemàss 59, 8; 8. qae, me
74, 16. 299, 29.
segon-s, second, zweite 75, 35. 280, 83.
segre, seguir, sigre, suivre, poursuivre, folgen,
befolgen, nachfólgen 2, 30. 10, 19. 84, 11.
311, 16. 317, 37; réfi. résulter, folgen 370, 24.
segaentre, après, nach 151, 8.
seguir V. segre.
sogimdanient, secondement, zweitens 861, 28.
segaramen, nt, sûrement, tranquillement, si-
cher, unbesorgt 95, 45. 47. 176, 28. 392, 12.
segor-s, sûr, tranquille, assuré, sicher, gewiss,
unbesorgt, gesichert 41, 21. 59, 6. 250, 32.
369, 37.
seign-, sein-, seinn- r. senh-.
sei-s, soif, Durst 29, 41.
seis, six, sechs 58, 7. 191, 22,
seisanta, says-, soixante, sechzig 33, 38, 896, 21.
seize-8, seyzen-s, sixième, seckste 76, 17. 864|
sel- cf. cel-, [18.
sela, êeUe, Sattél 33, 16. 132, 20. 262, 1.
19
555
GLOSSAIKE.
556
selo, eekt, dies 406, 12.
sembeli-s, fourrure^ Pehwerk 32, 7.
sembel-s v. cembel-s.
semblan-s, senbl-, sambl-, semblant, apparence,
mine, façœi, avis, parabole^ Bild, Gleichnias,
Schein, Bli^k, Miene, Art, Meinung 4, 14
29, 16. 47, 6. 49, 26. 143, 13. 250, 15. 258,
7. 377, 28.
semblansa, za, semlansa, ressemblance, appa-
rence, mine, manière, parahole, Aehnlichkeit,
Anschein, Schein, Blick, Art, Gleichniss 14,
40. 51, 12. 144, 5. 205, 18. 360, 23.
semblar, seml-, senl-, samlar, ressembler, sem-
bler, paraître, gleichen, scheineii, diinhen 31,
19. 41, 3. 54, 13. 80, 25. 191, 35. 358, 31.
377, 35; part, prés, ressemblant, àhnUch,
gleick 266, 18. 395, 4.
semble-s, semblahle, àhnlich 29, 15.
semdier-s v. sendier-s.
semelhar, ressembler, gleichen 207, 16.
semenar, semnar, semer, sàen 106, 49. 185, 26.
307, 21.
semensa, semence, graine, Samen, Saat 288, 9.
sementeri-s, cimetière, Kirchhof 383, 17.
semibreu-s, semi-bref, halbhurz 367, 36.
seml- V. sembl-.
semlantement, semblablement, èihnlich 360, 31.
semnar v. semenar.
semosta v, somosta.
sempre, es, sans cesse, aussitôt, bestàndig, so-
gleich 1, 15. 36, 19. 120, 3.
sem-s, dénué, entbl'ôsst 111, 4. 202, 15.
sen- cf. cen; sen v. ses.
senat-z, sensé, verstilndig 33, 12. 88, 7. 157,
senblan-s v. semblan-s. [29. 355, 20.
sendier-s, sem-, sentier, Pfad 35, 41. 107, 18.
senes v. ses. [182, 33. 190, 2.
senescal-s, qual-s, sénéchal 181, 17. 241, 7.
338, 10.
senestre-s, gauche, linh 8, 5. 92, 21.
senha, enseigne, mot d ordre, Fahne, Parole
34, 9.
senhal-s, signe, enseigne,' Zeichen, Fahne 181, 3.
286, 17. 327, 3.
senhar, faire signe, appeler, faire le signe de
la croix, toinken, rufen, segnen, bekreuzen
9, 39. 123, 21. 182, 42. 283, 23.
senheîra, enseigne, Fahne 34, 31. 125, 12.
senher, seigner, segn-, selnh-, seingn-, senner,
seinnher-s, senor, senior, scnyor, senjhor,
cenher, senhcn, sira, seigneur, maître, mari,
Herr, Qatte 1, 9. 2, 8. 9, 23. 12, 42.
21, 11. 23, 31. 34. 31, 6. 33, 7. 44, 22. 94,
35. 111, 32. 151, 23. 192, 28. 243, 8. 244,
17. 267, 14. 288, 36. 299, 5. 24. 356, 3.
390, 33. 391, 34.
senhoratge-8, seign-, senhoratje, agge, seigneu-
rie, puissance, stizeraineté, Herrschaft, Macht
30, 11. 85, 12. 89, 18. 139, 25. 213, 36.
359, 25.
senhorat-z, maître, Herr, Mei^ter 132, 12.
senhorejaraen-s, domination, maître, Herrsclwft,
Herr 209, 15.
senhoria, 8egn-,8einn-, sein-, senjoÙA, seigneu-
rie, pouvoir, Herrschaft, Ìfticht 96, 14. 141,
36. 151, 1. 232, 2. 252, 10. 298, 18. 326, 3.
senhoril-s, ilh-s, impérieux, gebieterisch 326,
27. 29.
senhoriu-s, seigneurie, Jlerrschaft 150, 11.
' senh-s, enseigne, Fahne 126, 30.
senior, senner, senor v. senher.
seu-s, sen-z, sen-tz, cen-s, sens, esprit, raison,
avis, Sinn, Verstand, Oesinnung, Meinung,
Belefirung 2, 29. 25, 34. 27, 3. 181, SI.
245, 34. 301, 2. 355, 24. 29.
sens, sensa, senso v. ses.
scutensa, cia, sentence, ordonnance, RechU-
sprucli, Bestimmung 227, 27. 368, 44. ^
40.
sentir, sentir, éprouver, flairer, fûhlen, empfn-
den, spuren, riechen 48, 22. 107, 19. 169,
13. 311, 25; s. grat, savoir gré, Dankwis-
sen 155, 26.
senyhor, senyor, senyoria ». senher, senhoria.
separar, séparer, trennen 860, 20.
septentrio-s, septentrion, Norden 362, 45.
sepulcre-s, sépulcre, Grah 121, 25. 300, 28.
ser- cf. cer-.
sera, multitude, Gedrànge, Menge 213, 24.
serbe-s, sénevé, Seììf samen 178, 17.
sercle-s, cercle, Reifen 292, 23.
serena, beau jour, heiterer Tag 375, 23.
serena, sérénade 276, 32.
serena, sirène 327, 4. [262, 18.
sere-s, serein, pur, heiter 88, 37. 259, 34 ; suhêt.
sermar, préparer, bereiten 115, 12. 303, 21.
sermouamen-s, sermon, Predigt 210, 30.
sermonar, prêcher, parler, predigen, reden 182,
25. 1S8, 42.
sormo-s, sermon, discours, Predigt, Bede 1, 23.
24, 3. 37, 30. 288, 36.
seror v. sor.
serpen-s, serpent, Schlange 17, 29. 202, 31.
serpentina, serpentin 262, 5.
serpenti-s, de serpent, Scldangen- 400, 1.
serp-s, serpent, Schlange 283, 25.
serra, défilé^ Engpass 125, 3.
serrar. sarar, fermer, enfermer, schUessen, ver-
schliessen, einschliessen 138, 17. 160, 19. 198,
25. 253, 5. 318, 31. 383, 13.
ser-s, cerf, Hirsch 283, 1.
ser-s, serf, Knecht 9, 22. 273, 32.
ser-s, soir, Abend 4, 18. 42, 6. 247, 16.
servar, garder, behalten 138, 16.
servela, cervelle, Gehirn 338, 2.
serveu-s, sir-, serviteur, valet, sergent, Diewr,
Knecht 36, 11. 212, 9. 307, 4.
serventa, sir-, servanta, senmnte, Dienerin,
Magd 38, 35. 291, 2. 402, 20.
serventes v. sirventes. [21.
serveto, instruction, Verhaltungsmassregel 399,
servir, sennr, mériter, dienen, aufwarten, ver-
dienen 26, 25. 105, 28. 135, 28. 167, 5 ; réfl,
sich bedienen 370, 41.
servire, serviteur, Diener 47, 24. 84, 16. 150^
12. 270, 30.
657
GLOSSAIRE.
558
servis, êerviee, Dienst 274, 28.
senrissial-s, domestique, Unt^rgebener 304, 41.
serTÌ2Ì-8, si-s, service^ récompenêe^ Dienslj Lohn
13, 28. 100, 9. 333, 20.
ses, sens, senz, senes, sen, sas, sensa, senso,
sans, excepté, ohne, ausser 8, 13. 12, 19. 55,
10. 95, 11. 153, 34. 249, 9. 253, 20.
se-s, sein, Busen 9, 38. 202, 10.
ses = si se 242, 9.
sessar, sest v. cessar, cest.
sestier-s, setier, Sester (Mass) 318, 4.
set, sept, sieben 31, 27. 397, 16.
sete-s, septième, siebente 389, 39; seten, sept,
sieben (?) 38, 26.
setge-s, siège, Bekigerung 124, 18.
setgle-s r. segle-s.
seti-s, siège. Site 361, 19.
setmana, semaine, Woche 50, 8. 240, 35.
set-z, soif, Durst 18, 24 ; plur, 38, 5.
seu-s, sieu-s, «t'en, sein,
seuta, secte 331, 28.
serais v. sirals.
sejze, seize, seehzehn 316, 43.
sezer, seder, seer, ceser, sejrre, être assis, s'as-
seoir, sitzen, sich setzenQ, 45. 9, 47. 21, 11.
86, 29. 298, 23. 25. 356, 39; réjl. 163, 9;
be sezen, wohlstehend 91, 35.
si, se, si, wenn, ob, so wahr 20, 20. 43, 26.
61, 2 ; si ben, quoique, obgleich, wiewohl 79,
3. 195, 20; si no, ausser 26, 13; si que no,
autrement, sonst 10, 29. 50, 18.
si, si, ainsi, aussi, so, ebenso 4, 28. 7, 1; sert
à faire la tratisition 2, 30 etc. ; si cum, par
exemple, zum Beispiel, wie 191, 19; qtioi-
que, obgleicJi 239, 37.
sicaraor-s, sycomore, Maulbeerfeige 202, 4.
siéra, cire, Wachs 299, 35.
sieu-s V. seu-s ; sieus = si vos.
sieutat-z V. ciutat-z.
signe-s, cygne, Schwan 110, 14. 325, 30.
signe-8, signe, miracle, Zeichen, Wunder 24,
11. 210, 17.
significacio-s, signification, Bedeutung 6, 33.
significansa, signe, Zeichen 341, 19.
significar, igar, iar, signifier, bezeiehnen, be-
deuten 6, 8. 10. 25, 22. 189, 26.
sigre V. segre.
siUaba, syllabe, Silbe 192, 2. 365, 18.
siina V. cima.
simia, guenon, Afenweibchen 330, 4.
strai-s, cimi-8, singe, Affe 278, 31. 325, 40.
simo-s, petit singe, junger Affe 330, 5.
simple-s, simple, einfach 191, 18. 198, 29.
8Ìra-8 V. cim-s.
sinagoga, synagogue 13, 26.
sine V. cinc. [390, 14.
sindigue-8, egue-s, syiuiic, Syndieus 388, 34.
singular-s, singulier, einzeln 368, 6.
singular-s, singulier, Siiigular 191, 15.
sino, sinon, wenn niclU; sino que, sinon, aus-
sira V. senher. [ser 396, 30.
sireisa, cerise, Kirsche 138, 25. 28.
sirgua, serge, Sarsche 262, 39.
sirier-8, cerisier, Kirschbaum 138, 23.
sirven-8, sirventa r. serv-.
sirventes, esc-, ser-, cirventes, sirvente, sorte
de poésie 65, 11. 80, 23. 191, 40. 237, 1.
sis = si se. [351, 7.
sitôt, quoique, obgleich 65, 18. 192, 10; s*om
tôt 192, 41.
siu = si lo 18, 2 ; sius = si vos.
siular, siffler, pfeifen 292, 12.
sivada, avoine, Haber 303, 30.
si vais, scvals, au moins, wenigstens 51, 11.
siza, forme 375, 17. [239, 2. 315, 22.
smetessîna v. mezeis.
so, zo, ço, ce, cela, dies 2, 18; per so, c^est
pourquoi, deswegen 6, 45.
soanar, dédaigner, mépriser, verschmâhen, ver-
achten 23, 17. 50, 6. 76, 25. 100, 6.
soan-s, mépris, Verachtung 140, 11. 147, 12.
soau-s V. suau-s.
sobeira-s, sobeyra-s, sobira-s, supérieur, élevé,
élu, susdit, obère, erhaben, auserwiUUt, obig
24, 7. 58, 14. 164, 11. 230, 19. 296, 39.
406, 25.
sobern-s, débordement, Ueberschwemmung 208,
sobira-s v. sobeira-s. [11.
sobramar, aimer à l'excès, zu sehr lieben 157, 24.
sobramor-s, amour excessif, zu grosse lAebe
206, 21.
sobrancier-s, dominant, hervortretend 271, 8.
sobransaria, jactance, fierté, Stolz, Uebermuth
120, 10. 246, 9.
sobrar, surpasser, vaincre, dominer, beztoingen,
siegen, iiberwiegeji 104, 22. 124, 14. 157, 28.
sobravar-s, trop avare, zu geizig 101, 22.
sobre, sur, contre, iiber, auf, auf-zu 6, 9. 9,
40. 27, 20. 26. 33, 40; au-dessus de, mehr
als 246, 7; adv. 236, 36.
sobreaondar, surabonder, iiberstrdmen 323, 40.
sobrecargar, surcharger, iiberladen 157, 21.
sobrecot-z, surcot, Ueberunirf 2QÌ, 30. 321, 19.
sobredire, susdire, dire de phis, oben anfiih-
ren, zu viel sagen 206, 30. 38U, 19.
sobrcfluitat-z, superfluité, Ueberfiiuts 342, 26.
sobreguabar, trop railler, zu sehr scherzen 321,
11.
sobrelauzar, trop louer, zu sehr loben 319, 21.
sobreniontar, surmontar, surmonter, surpasser,
aufsteigen, iibertr^en 272, 6. 398, 1.
sobrenora-s, surnom, Beiname 385, 9.
sobrepojar, trop mimter, zu sehr steigen l\h, \h,
sobreprendre, surprendre, entourer, ergreifen,
ertappen 106, 7. 200, 37. 272, 10.
Sobrepretz, au'desatis du prix, iiber allen Preis
284, 29.
sobrequetot, sinon, wenn nicht 11, 3.
sobresaber, savoir trop, zu viel wissen 157, 33.
sobrescriut-z, écrit au-dessus, oben geschrieben
56, 2. 390, 20.
sobresforsiu-s, trop efforcé, zu angestrengt 104,
29.
Sobretot-z, sur tous, iiber aUe 102, 17.
sobrevaler, survaloir, surpasser, iihertreffen
271, 11. 272, 7.
19*
559
GLOSSAIRE.
560
sobrier-s, supérieur, principal, grand, akier,
îiberlegerif Haupt-, gross, stolz 38, 31. 103,
7. 107, 17. 109, 14. 125, 11. 261,2. 304,14;
a sobrier, h Vexcès, auaserordentlich 324, 8.
sobtil-s V. sotil-s.
societat-z, ad, société, Gemeinschaft 7, 19. 55, 3.
socorre, socorir, secorrir, secorir, secourir, ai-
der, helfen, wnterstiifzen 17, 27. 239, 2. 399,
7. 12. 407, 4.
socors, se-, secor, secours, aide, Hiilfe, Unter-
stiitzung 22, 12. 83, 3. 90, 11. 137, 4. 820,
aoen, soent v, soven; soferre r. sofrir. [11.
sofertar, soif-, suf-, suff-, supporter, Souffrir,
ertragen, dulden 221, 37. if22, 6. 348, 35.
349, 42. [29. 334, 22.
sofracha, rnanque, disette, Mangel 156, 17. 204,
sofraitos, achos, souffreteux, pauvre, bedUrfiig
10, 4. 102, 21.
sofranher, aigner, manquer, abandonner, /ch-
ien, verlassen 101, 14. 116, 5. 335, 26.
sofrir, soff-, suf-, suflf-, soferre. souffrir, sup-
porter, consentir, permettre, abstenir, dulden,
aushalten, ausharren, gestaflen, enthalten 22,
33. 31, 7. 80, 2. 101, 5. 117, 23. 133, 17.
148, 12. 174, 19. 215, 24.
sofrire, suff-, patient^ souffrant, Dulder, Lei-
dender 119, 23. 167, 1. 317, 39.
soing V. sonh-8.
sojomar, séjourner, demeurer, wohnen 91, 21.
193, 1 ; réfi. se délasser, sich erg'ôtzen 47, 7 ;
intr. idem 50, 4; part, passé reposé, atisge-
ruht 384, 16. [tceil 99, 1. 219, 2.
sojoni-s, séjour, délassement, Aufenthalt, Kurz-
solamen, nt, ns, nz, seulement, allein, nur 9,
6. 190,27. 210,24. 230, 7. 245, 33; mas s.,
nti/Tf au^ser 175, 8; no tant s., non seule-
ment, nicht nur 16, 19,
solassar, solaçar, divertir, se divertir, unter-
halten, sich unterhalten 108, 30. 168, 14.
354, 27.
solatz, az, as, soûlas, plaisir, agrément, entre-
tien, Scherz, Vergni/gen, Unterhaltung 27, 16.
36, 10. 49, 35. 130, 37. 228, 28. 234, 24.
soldada v. soudada. [332, 22.
80lda-s, solitaire, einsam 57, 22.
soleit-z, terre, Boden 23, 34. [32.
solelhar, imp, fait soleil, die Sonne scheint 207,
solelh-8, eil-s, eilh-s, sorelh-s, solrii, Sonne 34,
40. 75, 36. 94, 9. 164, 3. 407, 9.
soler, souloir, avoir coutume, pjlegen 3, 2. 30, 26.
8olet-z, soll-, seulet, seul, allein 353, 6. 405, 14.
soleza, solitude, WUste 349, 22.
solier-s, plate-forme, S'ôller 256, 34.
sollempnitat-z, solennité, Feierlichheit 350, 20.
sol-s, sol-z, seul, allein 15, 10.11. 82, 7; sol,
seulement, wenn nur 46, 7. 271, 18; s. que,
idem 45, 5. 245, 5.
sol-s, suelh-s, seuil, Boden 221, 22. 292, 21.
sol-8, soleil, Sonne 3, 39.
sol-s, sou-s, sou 65, 27. 303, 43.
solvre, absoudre, délier, délivrer, l'ôsen, los-
sprechen, absolvieren 8, 16. 28, 28. 72, 22.
188, 44. 196, 5. 256, 21.
somelhar, eîllar, sommeiller, sehlafen 208, 18
réfl. 102, 28.
somelh-s, sommeil, Schlaf 34, 44.
somi-8 V. sompni-s.
somnejar, sommeiller, sehlafen 29, 82.
somonimen-8, requête, Aufforderung 55, 12.
somonre, comanre, semondre, inviter, exciter,
auffordem, erregen, aufregen 55, 14. 95, 7.
9. 126, 13. 298, 7. 317, 32.
somos, avertissement, invitation, Auffordmwuf
86, 29. 101, 15.
somosta, se-, idem 125, 16. 203, 7.
sompni-s, somi-s, songe, Traum 301, 7. 302,
13. 371, 21. 372, 2.
som-s, son-8, sommeil, songe, Schlaf, Traum
93, 6. 103, 17. 224, 17.
som-s, suprême, hochste 134, 4.
sonar, sonner, retentir, appeler, parler, haran-
guer, t'ônen, klingen, rufen, sprechen, anrt-
den 100,1. 118,7. 126,35. 258,24. 290,46.
sonet-z, mélodie 78, 6. 99, a 137, 15.
sonh-s, soing-s, soin, garde, Sorge, Mûhe 267,
31; aver s., sich kûmmem 108,28. 195,22.
son-s V. sora-8 et so-s.
sopar, souper, zu Abend essen 348, 82; subsU
361, 46.
sopartir, se séparer, sich trennen 336, 21.
soplejar, yar, supplier, adresser des prières,
Jlehen, erflehen 69, 25. 228, 4. 366, 35. 408, 16.
soptaraent, promptement, schnell 3(iO, 12.
soptar, surprendre, ertapxien 334, 38.
soptozamen, subitement, plotzlieh 92, 22. 93, 20.
soquet-z, une mesure, ein 3Iass 387, 32.
sor, sorre, obi. seror, soeur, Schwester 43, 14.
44, 17. 192, 29. 302, 2. 329, 33.
sor, stir, iiber, auf 271, 29. 272, 29.
sordejar, empirer, sich verschlechtern 100, 12.
113, 21.
sordcjer, pire, plu^ vilain, schleckter, sehlech-
teste 63, 8. 75, 25. 192, 29.
sorelh-8 r. solelh-s.
sorger, sortir, provenir, entspringen, entst^ien
sorre v. sor. [63, 2. 162, 10.
sort-z, sor-8, sourd, taub A, 26. 114, 8. 289,
8. 374, 9.
&OVÌ-Z, sort, fortune, Loos, Qeschick, Qlii(Jt\\%
80-s, son, sein. [3. 199, 88.
so-s, son-s, air, mélodie 16, 40. 81, 19. 208,
sos V. sotz; SOS- v. sotz-. [12. 229, 17.
sosmover, irriter, erregen 349, 26.
sospeis80-s, cysso-s, soupçon, espoir, attente,
Verdacht, Hoffnung, Ertcartung 102, 18. 104,
24. 203, 16. 318, 19. [364, 22.
sospirar, soupirer, senfzen 55, 33 ; arec f accus.
sospire-s, sospir-s, soupir, Seufzer 52, 24. 53,
sostenemen-s, soutien, Erhaltung 360, 1 1. [17.
sostener, ir, soutenir, secourir, supporter, sosý-
frir, conserver, tragen, ìinterstiitzeiì, dulden,
erhalten, aufrecht halten 1, 4. 24. 92, 9. 185,
23. 205, 6. 312, 18. 369, 15. 403, 13.
sostraire, soustraire, entziehen 283, 28; réjL
232, 6.
soterrar v. sotzterrar.
GL08SAIBE.
562
sobt-, subt-, subtil, mincBy fin, fein,
r 5, 36. 112, 1. 161, 26. 177, 21. 278,
). 283, 13. 300, 20. 327, 20; difficile,
r verstàndlich 358, 36.
, soulier, Sehuh 57, 8.
inférieur^ untere 58, 14.
z, SOS, $ou8, unter 29, 6. 33, 4. 61, 19.
19. 283, 15.
la, plaisir secret, heimUche Freude 60, 2.
re, SOS-, soumettre^ untenverfen 326, 6.
>7.
, sotis-selle, Uniersattel 262, 4.
ar, SOS-, so-, enterrer^ begrabeii 125, 7.
r ; être enterré, begraben werden 196, 33.
, sold-, salaire, Lohn, Sold 58, 19.
16. 303, 42.
ira. fille de joie, Hure 132, 8.
ir-s, guerrier, Krieger 111, 6.
s, Soudan, Sultan 124, 19.
sol-s. [239, 16. 338, 20.
it, soen, nt, souvent, oft 20, 19. 56, 20.
k, fréquemment, oft, Mufig 89, 25. 107,
jrramen, souvent, oft 266, 29. [23.
ciia V. sovinensa. [15. 235, 31.
impers, se souvenir, sich erinnern 63,
ja, sovenensa, -cha, souvenance, souve-
Erinnerung 70, 26. 240, 26. 305, 4.
', soidever, erheben 15, 16. [399, 3.
strar, donyier, geben 11, 40.
esp-.
;pasa v, espaza.
hispirer, beseelen 45, 2.
?st-.
stature 359, 29.
soan-s, doux, tranquille, sanft, sacht,
86, 17. 107, 9. 145, 14. 267, 21.
, doux, aanft 174, iU. [397, 32.
i, saget-s, soumisy Untergebene 8, 19.
[)-s, 80umii»ion, Unterwerfung 298, 18.
Ú&, substance 189, 27. 360, 9.
:iu-s, substantif 190, 33.
r. 8otil-s.
(c, sève, Saft 117, 36.
, beau-père, h^chwiegervater 385, 28.
r. sol-s.
sof-.
or, supportable, ertraglicli 343, 2.
s, sufh''iant, passend 362, 12.
, permission, Erlaubniss 155, 17.
r. 8ubjet-z ; sul, suis = sus avec Fart.
r. si(ppos€r, vorauasetzen 392, 14.
, orgueil, Stolz, Hochrhuth 6, 26.
itat-z, etat-z, entat-z, superfluité, Ue-
r«, Ueberftiissige 24, 38. 25, 27. 361, 3.
'ns, subtilevient, subtil 283, 13.
•ia, Syrie 141, 38. 330, 30. 331, 17.
ar r. sobremontar.
p. sur, au-dessus^ adr. sus, là-liaut, en
debout, su~9, auf^ vber, ohen , hinauf,
'ht 22, 13. 23, 27. 201, 6. 373, 2. 406,
\', de sus, von oben 17, 15; en s., atif-
68, 26.
susdit, oben sncahnt 390, 4,
sazari-8, suaire, Schweisstueh 300, 29.
sjj sy- t?. si, si-.
suzolen-8, crasseux, schmierig 76, 34.
ta, si, 80 1, 7.
tabust, bruit, LârmA2, 8.
tafnr-8, perfide, schlecht 69, 16. 116, 11. 199,
taigner v. tanher; taillai v. talhar. [17.
taire v. tazer.
talan-8 v, talen-s. [19. 389, 87.
talar, voler, tarer, stelden, rerschlechtem 302,
talen-s, talan-s, an-z, envie, désir, volonté, pen-
chant, WiUe, Wunsch, Verlangen, Neigung,
Lust, Sinn 3, 21. 4, 8. 20, 25. 30, 2. 49,
24; mal t., chagrin, Aerger 112, 8.
talha, taille, Abgabe 396, 17.
talhar, taillar, tallar, tailler, couper, trancher,
schneiden, abschneiden, zu^ehneiden .%, 18.
64, 9. 131, 23. 233, 20. 273, 34; ben tal-
hatz, von sch'&ner Taille 261, 3.
talh-s, taille, forme, façon, Schnitt, Formf Art
315, 44. 359, 29.
talment, tellement, ainsi, so 360, 27.
talo-s, talon, Ferse 6, 42. 177, 30.
talpa, taupe, Maulwurf 327, 22.
tal-8, tel, quelque, soleh, manch 67, 28; tal,
tellement, so 103, 9 ; per tal, ainsi, auf sol-
che Weise 18, 15.
tarais, tamis, Sieb 308, 15.
tanher, taigner, convenir, être nécessaire, ap-
partenir, regarder, gezienien, gehoren, an-
gehen 57, 27. 63, 19. 83, 28. 163, 27. 212,
24. 286, 32.
tan-s, taii-z, adv. tan, tant, tant, si nombreux,
si grand, autant, si, tellement, so viel, so
manch, so gross, so sehr, so 1, 6. 29. 2, 2.
3. 3, 16. 32, 33. 242, 16; cen tans, cent fois
autant, hundert Mal so viel 90, 41; tan
quan, quand, als 73, 18; autant que, so
lange 1, 4. 74, 8; t. que, so dass 23, 16;
t. tost, tantôt, alsbald 233, 23 ; per t., pour-
tant, dennoch 393, 27 ; c'est pmirquoi , des-
wegen 135, 17. 254, 22; tan ni quan, peu
ni beaucoup, rien, nichts 4, 10. 140, 19. 291,
tantolhar, traverser, durchnâssen 188,6. [13.
tapar, fermer, zumachen 328, 37.
tapi-8, tapinois, verborgen 69, 32.
tardar, tarsar v. tarzar.
tart, tard, pressant, difficilement, spUt, eilig,
h'ôchste Zeit, schwer, schwerlich 113, 16. 242,
18. 258, 17. 297, 29; a t., tard, spàt 119,
9; à peine, kaum 399, 5.
tartaransa, milan, Weihe 169, 12.
tarzar, sar, dar, tarder, retarder, durer, z'ô-
gem, verzogern, dauernQ6,Sl, 140,33. 221,
35. 331, 14. 401, 7; réfl. 111, 39. 195, 26.
tassa, tasse 361, 28.
tastar, tâter, rersucheii 138, 30.
taula, le, toile, table à jouer, planche, lïseh,
Tafcl, Spieltisch, Brett 109, 22. 131, 22.
298, 25. 343, 47.
taular, attabler, sich zu Tiscke setzen 28, 5.
taulier-s, tablier, Spielbrett 28, 13. 109, 20.
563
GLOSSAIRE.
664
taur-8, taureau, Slier 350, 17.
tavema, tnvfme, Schenhe 181, 6. 278, 22. 306, 16.
tíivenìier-s , tarertiier, coureur de tavernes^
Wirthj flerictutreiber in Schenken 306, 14.
307, 31.
lazer, taire, taire, schweigen 73, 22. 100, 30.
t«i, t 6, 9.
teiner, éfmidre, ausl'òschen 290. 29.
teira, tierr., Héric, tournure, Reihe, Benehmen
39, 23. ()8, 27.
Teiric-s, ix, Terric-s, Thierry, Dietrich 2, 15.
21. 31, 22. [fig, 185, 25.
teisser, teiser, tisser, weben 5, 39. 307, 33;
tela, toile, Zetig, Tuch 147, 8.
telh-8, tilleul, Linde 34, 42.
temensa. ssa, timença, crainte, peur, Furcht
70, 23. 245, 3. 272, 4. 273, 2.
teraer, craindre, avoir peur, furchten 28, 39.
79, 15. [45. 305, 34.
tenior-s, crainte, peur, Furcht 160, 22. 276,
tempest, tempesta, tempête, JSturm 169, 2.
208, 10. 359, 1.
terapier-s, idem 190, 11.
temple-s, temple, Tempel 24, 17. 350, 10.
temporal-s, temporel, zeitlich 8, 38. 343, 26.
tempradura, attente, modulation, mélodie, War-
ten, Hinauaschiehen, Stimmung, Mélodie 79,
30. 130, 32. 292, 3.
tempramcD-s, tempérament, Mischung 360, 35.
temprar, tempérer, mischen 106, 50.
temps, tcnis, teinptz, temps, saison, Zeit, Jah-
reszeit, Weiter 10, 42. 34, 32. 127, 18. 390, 30.
temptacio-s, ion-s, tentation, Versuchung 227,
9. 349, 43.
tenda, tente, Zelt 159, 22. 180, 33.
tendre, tendre, étendre, aufspannen, ausbrei-
ten 36, 15. 127, 26.
tendror-s, compaaition, Mitleid 44, 10.
tenebras, ténèbres, Fimtemiss 226, 19.
tenebros, ténébreux, diister 111, 3.
teneire, possesseur, Inhaber 150, 27. 192, 16.
tcner, tenir, tenir, avoir, posséder, retenir, ob-
server, conserver, arrêter, réputer, estimer,
traiter, suivre, se tourner, se comporter, hal-
ten, haben, besitzen, zuriickhalten, aufhalteii,
einhalfen, behalten, einnehmen, sich beneh'
men, f>ich wenden, behandeln, verpfiichten 1,
14. 2, 8. 19. 3, 46. 60, 5. 134, 36. 168, 12.
206, 21. 213, 21. 245, 16. 249, 36. 286, 26;
t. a, réputer, halten (fvr), compter (h), an-
rechnen (fur) 24, 10. 65, 18; réji. s'abste-
nir, sich enthalfçn 53, 6; sich halten 4, 38;
pauc mi te, peu m'importe* verschlàgt wenig
tener-s, ténébreux, diister 37, 20. [56, 36.
tenezo-s, possession, Besitz 151, 9.
tenher, teindre, colorer, fàrben 3(i8, 30; part,
passé, geffirbt, finster 38, 14. 111, 3.
tenor-s, teneur, Inhalt 359, 16.
tenre-8, tendre, zart 173, 23. 365, 20.
tensa, dispute, Sireit 304, 37.
tensar, disputer, sfreiten 132, 5.
tensonar, idem 201, 15; part, passé, tensonné^
tenzonenartig 367, 40.
tenso-s, dispute, tençan, Streit, Tenzone 129,
15. 137, 29. 229, 26. 368, 29.
tentar. tenter, versuchen 401, 24.
tentilla (lentilla?), letitiUe, Wasserlime 177,
terme-8, terme, Termin 31, 31. [40.
termini-8, temps, Zeit 23, 15. 55, 29.
terra, terre, propriété, Erde, Land, Besitz 90,
13. 186, 1; per t, znr Erde, au/derJSrie
tcrraire, territoire, Qebiet 387, 30. [238, 9.
terre-s, terrestre, irdisch 89, 4.
terrestre-s, i, idem 26, 32. 341, 30.
Terric-8 v. Teiric-s.
terrier-8, terrasse 259, 10; seigneur terrien,
Landbesitzer 304, 32.
terro8, terreux, erdig 244, 23.
ters, tert-z, terz, tercz, troisième, tiers, dritte,
Drittel 19, 7. 28, 18. 75, 41. 161, 21. 176,
28. 375, 37.
tersar, tripler, verdreijachen 276, 29.
tesaur-s v. tliezaur-s.
tesga, tac, Bàude 178, 6.
testa, tête, Kopf 32, 28. 233, 10.
testamen-s, testament "1^0,^1, 295, 6. 404,31.
testimoni-8, testemoni-s, témoignage, ténujm,
Zeugniss, Zeuge 13, 23. %, 46. 315, 30.
teu-s, tieu-8, tien, dein. [394, 2.
teulegia, théologie 391, 14.
teule-s, teula, tuile, Ziegel 308, 5. 377, 18.
381, 19.
teulioira, iera, tuilerie, Ziegelei S71, 16. 378,35.
teulier-8, tuilier, Ziegelbreniier 377, 22.
textura, tissure, Oewebe 359, 35.
tezauraraen-s, trésor, Schatz 212, 29.
tezura, tissure, Oeicehe 202, 25.
thezaur-8, tes-, tresor-s, trésor, Schatz 201, 83.
212, 21. 262, 12. 285, 7.
thora, absinthe, Wermuth 356, 34.
Tibes, Tibers, ThUbe 93, 12. 255, 11.
tiera v. teira.
ties, tudesqu^, deiUsch 143, 13.
tieu-8 V. teu-s.
tigre-s, tigre, Tiger 400, 3.
timença v. temensa.
tirar, tirer, traîner, entraîner ^ arracher, en-
caisser, aller, ziehen, hinziehen, einziéien,
schleppen, gehen, raufen 35, 1. 45, 16. 130»
8. 143, 15. 147, 26. 314, 21; ennuyer, àr-
gern 132, 6.
toaiha, ailla, ala, alia, nappe, serviette, Tisek-
tuch, Handtuch 8, 26. 29. 131, 22. 192, 17.
291, 19. 361, 20.
tocar, toquar, tochar, toucher, jouer, eonáuirt,
heriihren, spielen, treiben 32, 23. 98, 3. 120,
20. 171, 29. 261, 8. 278, 13. 308, 31.
tocaz, jeu, Spiel 27, 21.
toissec-s, poison, Oift 106, 14.
toizo-s, toison, Vliess 207, 39.
tolre, oter, enlever, prendre, nehmen, toegneh-
men, entziehen, benehmen 7, 10. 16, 12. 53,
8. 210, 20; réjl. se détourner, sich entêchla-
tomba, tombeau, Grab 366, 24. [gen 249, 35.
tombar, faire la cabriole, PurzeÌbàume tchieê-
8cn 292, 21.
GLOSSAIRE.
566
tondeur^ Scherer 192, 16.
heren 60, 31. 132, 12.
nnellej Fass 188, 2.
onnire 857, 29.
s, tocsin^ Siurmglocke 395, 17.
tocar.
ir-, troubler, triiben 9, 33. 10, 27.
rchcy Faekd 362, 22. [123, 15.
n-z, turmen-8, tourment, Quai, Pein,
, 19. 5, 6. 83, 19. 136, 12. 184, 20.
240, 29.
•, tur-, tourmenter, quàlen, peinigen
313, 14. 344, 34.
'etour, envoi, Wiederkehr, Geleit 283,
, 5.
urner, retourner, détourner, changer,
se tourner, rendre, wenden, kehren,
m, zuriickkehren, vertoandebi, ausle»
rden, sich wenden, zwrikkgehen 4, 8.
23, 36. 77, 3. 22. 87, 32. 100, 21.
. 104, 25. 178, 41. 256, 13. 328, 15.
; t. en, répéter, tnederholen 221, 15;
.njar, manger de nouveau, wieder es-
», 37; réjl. se tourner, sich wenden
217, 16.
oumoi, Turnier 112, 37.
ir, retour, répétition, rempart, instant,
\g, Drehung , Wîederholung , Wall,
: 91, 20. 141, 31. 175, 18. 268, 7.
Í, Torongel-8, Touraine, Tiabitant de
-aine 33, 1. 34, 4.
-, Thurm 109, 27. 125, 5.
irt. tort-z, tordu, krumm 198, 23.
yrtftre, Pein 75, 2. [263, 21.
t, Unrecht 19, 6.
dein,
t, jeune liomme, jeune, Kind, Jung-
ig 102, 7. 240, 1.
tôt, promptement, bald, schnell 9, 46.
ms, ne, toujours, immer 35, 15. 74,
33. 403, 14; nom propre allégor.
ujours, immer 5, 32. [120, 22.
8, toz, tut-z, tnz, tout, aucun, ail,
'Âer, jeglich 24, 36. 366, 24; tôt,
t, totalement, ganz 2, 21; de tôt,
35. 6, 44. 61, 21; de tôt en tôt,
ent, gànzlich 145, 24.
iaiion, Raub 168, 22.
î fille, Màdchen 57, 10.
racio-s; trab- cf. treb-.
z, trébuchet, machine de guerre, Vo-
i 309, 9.
tractar; tracheiritz v. trahiritz.
traire.
raasio-8, trascio-s, traicio-s, sio-s,
trahison, Verrath 2, 28. 6, 38. 20,
J3. 254, 24. 316, 22.
ichar, traiter, handéln, verhanddn
360, 7; réfi, se tirer, sich ziehen
traité, Tractât 841, 6. 360, 3.
tradar, Kvrer, trahir, verrathen 1, 8. 3, 7.
trafan-s v. trefa-s; trahir v. trair.
trahiritz, tracheiritz, traîtresse, Verrâtherin
120, 32. 170, 25.
trahi-8, train, direction, Richtung 60, 32. 89, 27.
traicio-8 V. tracio-s.
trair, trahir, trahir, livrer, verrathen 8, 22.
67, 6. 81, 13. 106, 11. 153, 22.
traire, traydor, trachor, traître^ Verrâther 81,
13. 106, 11. 316, 26.
traire, trayre, trair, tirer, extraire, arracher,
lancer, conduire, mener, aUer, citer, tenir (a),
excepter, souffrir, ziehen, ausreissen, entneh'
men, ausnehmen, sehiessen, bringen, fUhren,
gehen, anfilhren, rechnen (fur), dulden 4, 4.
21, 16. 27, 1. 43, 8. 65, 25. 76, 2. 106, 13.
112, 36. 192, 4. 203, 18. 238, 3. 290, 10.
384, 38; t. fors, excepter, ausnehmen 192,
7; réfl, s* approcher, sich nâhern 41, 22.
traisio-s r. tracio-8.
traluzir, éclairer, durchleuchten 133, 13.
tramblar v. tremblar.
trametre, envoyer, senden 2, 25. 9, 24. 360, 21.
tran8latar, translater, iibersetzen 873, 32.
tran8miidar, changer, verwandeln 360, 28.
transpassar v. traspassar.
trapa, piège, Falle 200, 20.
trap-8, tente, ZeU 179, 34.
tras, derrière, h travers, hinter, quer dureh
60, 11. 128, 6. 327, 21. 379, 33.
trasalir, tressalhir, tretsaiUir, frémir, zittem
trascio-s v. tracio-s. [223, 16. 246, 38.
trasdossa, fardeau, Bilrde 197, 26.
trasfîgurar, transfigurer, verwandeln 74, 36.
trasgitamen-8, batelage, Qaukelei 209, 2.
trasgitar, bateler, barioler, gaukeln, bunt 6e-
nuden 80, 21. 163, 15. 278, 28.
trasnuchar, veiller, die Nacht wctchen 188, 5.
traspassamen-8, rnort, Tod 299, 21.
traspassar, trans-, traspasar, passer, trépasser,
mourir, partir, scheiden, sterben, ver gehen 7,
27. 26, 26. 301, 10. 302, 3. 349, 13.
tras8Ìo-8 V. tracio-8.
trastomar, tourner, changer, détruire, wenden,
verwandeln, vemichten 14, 25. 26, 29. 181,
28. 343, 37.
trastot-z, nz, trestot-z, os = tot-z, 1, 25. 4.
trat-z, spasme, Zuckung 300, 24. [39. 382, 7.
trancar, trouer, percer, durcklochem, durch'
bohren 82, 16. 161, 2. 303, 32. 329, 5.
trauc-8, trou, Loch 388, 5.
trau-s, poutre, Balken (de la croix) 124, 1.
traut-z, train, Tross 183, 42.
travers, travers, détourné, quer, verkehrt 179,
23. 276, 21. 340, 35.
traversier-s, de traverse, sich kreuzend 180, 19.
travdor, trayre v. traire,
trebalha, trab-, peine, Miihe, Quai 92, 13.
143, 26. [gend 363, 5.
trebalhaire, endurant des travaux, arbeitertra-
trebalhar, aillar, allar, alar, trabaliar, tra-
belhar, tourmenter, agiter, fatiguer, s'efforcer,
se tourmenter, travailler, qiiàlen, ermUden,
667
6L0SSAIBE.
668
aòarbeUenj sieh bemiihen, stch anêirengen 92,
24. 93, 19. 29. 232, 27. 248, 6. 7. 313, 7.
316, 20. 333, 27. 379, 16. 382, 18; réfl.
8*efforcer 101, 39.
trebalh-8, aill-s, al-s, trabail-s, tribalh-s, tra-
vaUy peinCf chagrin, mal, Arbeit, Mtïhe, Noth,
Krankheit 196, 31. 232, 26. 250, 5. 266, 29.
312, 23. 361, 1.
trèbucansa, renversement, Umêturz 299, 3.
trebucbar, trébucher, etraucheln 103, 12.
trecen-8, treizième, dreizehnte 301, 8.
trecia, trois fois, drei Mal 10, 24.
trecia que, jusque, bis 14, 37.
trefa-s, trafan-s, trompeur, betriigerisch 59, 17.
197, 15. 199, 3.
trega, gua, treva, trêve, repos, WaffenstiUstand,
Euhe 112, 10. 189, 10. 217, 29.
trei, très, trois, jArd 10, 25. 112, 29.
tremblar, tram-, tremolar, trembler, zittem 4,
11. 29, 13. 135, 30. 202, 7. 399, 9.
tremoja, trémie^ Fresstrog 115, 8.
trencaraen-s, cassure, Verletzung 207, 31.
trencar, char, tradcher, tailler, couper, briser,
rompre, détruire, schneiden, abschneiden, bre-
chen, zerbrechen, zerstoren 24, 38. 33, 32.
128, 1. 283, 11. 342, 43; réfl. 133, 7.
trenta, treìite, dreissig 114, 34. 270, 15.
trepei-s, désordre^ Vnordnung 113, 25.
très que, jusqu'à ce que, bis dass 268, 16.
tresier, le jour cTavant-hier, vorgestern 35, 26.
treslis, maillé, gesirickt 57, 7.
tresor-s v, thezaur-s.
trespassatge-8, passage, Weitergehen 58, 24.
tressalhir v, trasalir; trestot-z v. trastot-z.
treu-s. trêve, Waffenstillsfand 310, 31.
treva v. trega.
trevar, reposer, demeurer, ruhen, tcohnen 214,
tria, choiXf Waid, Belieben 275, 21. [14.
triadamens, nettement, bestimmt, deuilich 209, 4.
triar, choisir, distinguer, exposer, louhlen, un-
terscheiden, darlegen 27, 8. 87, 10. 153, 20.
178, 11. 191, 29. 214, 30. 373, 43.
tribalh-8 v. trebalh-s.
tribulacio-s, tribulation, Drangsal 396, 1.
trichaire, traître. Verràfher 49, 17. 60, 19.
144, 25.
trichairitz, trixarritz, traîtresse, Verrdtherin
197, 6. 300, 10. 303, 3. 306, 8.
tricharia, trahison, Verrath 84, 20.
tric-8, trig-s, tromperie, retard, Uinterlist, Z'ô-
gerung 63, 27. 359, 5.
trida, tigresse, Tigerin 327, 29.
trido-s, petit (Junges) de la tigrease 327, 31.
trigar, guar, tarder, z'ôgem, anstehen 74, 7.
160, 15. 299, 36; réji. 63, 13.
trig-8 V, tric-8.
trinitat-z, frinifé, Dreieinigkeit 6, 31.
trinquada, boisson, Getrank 395, 13.
triplar, tripler, triplieren 211, 29.
trist V. tritz.
tristessa, icia, tristesse, Traurigkeit 6, 23. 229,
trÌ8tor--B, idem 111, 4. 346, 12. [9. 233, 36.
tritz, trist, triste, traurig 111, 15. 142, 19.
tro V. trop.
tro, jusque, bis 19, 15 ; t. que, jusqu'à ce que,
bis, bis dass 8, 10. 160, 29.
troba, invention, Erfindung 206, 33.
trobaire, troubadour, Dichier 75, 23. 111, 7.
279, 40.
trobar, trouver, inventer, composer, finden, er
Jinden, dichtenS, 40, 63,3. 189,21.
troja, truie, 8au 115, 4. 126, 31. 169, 40.
178, 20. 209, 6; cuir, Leder (?) 127, 18.
trompa, trompette, Trompeté 127, 6. ^,
trompeta, idem 399, 20. ^
troncon-s, tronçon, SpUtter 162, 3.
tron-s V. tro-8.
trop, tro, trop, très, beaucoup, su sehf, «t,
sehr, viel, zu viel 2, 1. 22, 21. 29, 2a 8a
4. 96, 45. 338, 41. 354, 21 ; subst. 266, 9.
tropel-s, troupeau, Schar 328, 3.
tro-8, tron-8, ciel, Eimmel 31, 3. 15. 352, 31.
tro-s, tonnerre, Donner 123, 5.
truan-8, truand, vilain, pauvre, gxieux, schleeht,
treulos, arm, Bettler 41, 18. 124, 33. 211, 8.
truassa, truie, Sau 303, 34. [302, 33.
truchar, envahir, iiberfallen 103, 17.
trufar, réfl, plaisanter, scherzen 370, 1.
truffaii'O, railleur, Spotter 382, 15.
tru8ar, piler, stossen 178, 18.
tu, tu, du.
tuar, tuer, t'àdten 223, 11. 397, 32.
tuh V. tot-z; tur- cf. tor-.
turbolen-s, turbulent, ungestiim 230, 11.
turmel-8, trumeau, Keule 34, 17.
tut-z V. tot-z.
ub- V. ob-.
hubriac-s, ivre, trunken 342, 11.
ucbanta, quatre-vingt, achtzig 36, 6.
uchar, liuchar, ugar, hucher, appeler, schreten,
rufen 4, 25. 103, 1. 297, 32.
Uc-s, Ug-s, Hue, Ugo, Hugo-n, Hugues, Hugo
62, 14. 151, 11. 166, 15. 181, 17. 375, 11.
uei- V. oi-; ueich v. oit; uel-s ete. v. olh-s;
uf- V. of-. [uey v. oi.
ufana, arrogance, Anmassung 97, 29. 115, 20.
ufanier-s, fanfaron, superbe, praJilerisch, uppig
130, 19. 305, 15.
ufrir, UÍF-, offrir, bieten. opfem 384, 17. Afíò,
ugar V. uchar ; Ug-8 r. Uc-8. [24.
uis, huis, us, porte, issiie, ThUr, Ausgang 2S3,
48. 2fî8, 21. 3.^3, 32.
ulh V. voler (r. Gramm.); ultra r. outra.
humaual-8, humain, menschlich 360, 2.
humaiiitat-z, humanité, Freundlichkeit 22S, 10.
huma-s, humain, freundUch 49, 35.
umbra v. ombra.
umbros, ombreux, schaitig 362, 4.
umelir, réfl. s'humilier, sich demiUhigen 44, 31.
humiditat-z, humidité, Feuchtigkeit 360, 38.
umiliar, hu-, umilivar, humilier, demiUhigen
119, 24; réfl. s'humilier, être soumis, sich
demiithigcn, sich neigen 150, 6; inir, idem
170, 24. 246, 1.
GLOSSAIBE.
570
at-s, humilitat-z, timiltay, omili-
%miliiéf condescendance f piété , De-
trablassutig, Mitleid 6, 26. 104, 37.
49, 4. 272, 11. 274, 30. 298, 24.
buiuilmen, ns, nt, humblement^ de-
«, 25. 228, 12. 239, 1. 332, 27.
mil-s, ilh-8, humble, condescendant,
, herablassend 60, 34. 145, 9. 408, 1.
umidité, humeur, Feuchtigkeit, Saft
546, 7.
tplir, erfilUeny anfiiUm 12, 36. 185,
vfntquementy einzig 356, 11.
hu-, unicomej Einhorn 327, 38.
nité, Einigheit 230, 83.
i; tint, uont t^. on.
\pper, pochen 359, 4.
hun-s, wn, ein 171, 30. 270, 24.
un e un, Pun après tautre, evner
n andem 244, 25 ; per un cen, cent
»• une, hundert gegen eins.
habitude, Brauch, Oewohnheit 69, 2.
appuyée de vos; us v. uis; us- cf,
in chacun, ein jeder 23, 32. 63, 14.
isurier, Wucherer 304, 22.
?, niUzlich 358, 37.
olh-s.
, usuellement, nach Brauch 211, 25.
huzar, user, employer, fréquenter,
er, bratichen, sich bedienen, umgehen
brauchen 277, 22. 278, 2. 299, 1.
359, 34.
us-, usage, habitude, -BraMc/i,| Oc-
, Siite 58, 23. 83, 22.1293, 28.
"e, Wucher 116, 12.
e. Euh 394, 19.
ter, vacant sein 392, 35.
ir-s, vayr-s, var-s, vari-s, vair, de
couleurs, gris-bleu, variable, diffé-
nt, schillemd, graublau, verliniler-
ichieden 60, 17. 91, 34. 133, 8. 261,
22. 322,27. 330, 18. 361,6; suòst.
pelleterie, Buntwerk 32, 7.
rayss-, vays-, vaisseau, vase, Oefàss,
383, 12. 888, 23.
valoros.
isé, Graben 185, 1.
le, protecteur, Helfer, Beschiitzer 105,
10.
niant, brav, trefflich, tapfer 67, 12.
235, 1.
i, Talcntia, valeur, prix, vaillance,
\rth, Prêts, Trefflichkeit, Beistand 70,
25. 155, 16. 273, 3. 358, 33.
Ir, profiter, aider, gelten, werth sein,
helfen 3, 43. 44, 33. 54, 17. 105,
42.
, vaillamment, brav, tapfer 399, 8.
08, valeureux, vaiUant, trefflich 299,
20.
valor-s, vallor-s, valeur, prix, mérite, vertu,
Werth, OeUung, Trefflichkeit, Tapferkeit, Tu-
gend 2, 5. 30, 22. 72, 9. 387, 35. 401, 33.
val-8, val, vallée, Thaï 129, 1.
vanament, vainement, umsonst 229, 31.
vanar, vanter, riihmen 146, 31 ; réfi, se vanter,
sich riihmen, prahlen 27, 34. 50, 15.
vanetat-z, vanité, Nichtigkeit, Eitelkeit 343, 27.
vaneza, vanterie, Pralderei 285, 11.
Tanoa, courtepointe, gesteppte Decke 187, 39.
van- 8 V, va-s.
vantaire-8, vanteur, Prahler 337, 44.
vantamen-s, vanterie, Prahlerei 337, 43.
vantar, réfi. se vanter, sich ruhmen 337, 34.
vaquiera, vachère, Kuhhirtin, Euhhirtirdied 369,
variable-8, variable, verschieden 368, 7. [32.
variai, varier, abwechseln 361, 33; réfi, se
distinguer, sich unterscheiden 368, 2.
vari-s, var-s v. vaire-s.
va-s, van-s, vain, eitel 229, 41; en va, van,
en vain, vergebena 219, 18. 253, 33.
vas V. ves.
vassal-s, alh-s, au-s, vassal, homme brave, Va-
saU, iapferer Mann 32, 15. 34, 29. 121, 28.
315, 43.
vassalatge-s, courage, bravoure, Muih, Verwe-
genJieit 160, 24. 170, 27. [304, 20.
Yaudes, Bandes, Vaudois, Waldenser 189, 1.
vavasor-s, vavasseur, JUntersasse 267, 18.
vay- V. vai-,
vec, Ye,voici,8Ìeh2b, 18. 32, 13; vecvos, veus,
vous voici, seht da 22, 27. 81, 8. 32, 11.
vedar, défendre, refuser, verbieten, versagen
27, 28. 29, 40. 289, 3.
veder v, vezer.
vegada, vej-, fois, Mal 10, 25. 58, 15; a la
vegada, a las vegadas, parfois, manehmal
188, 5. 231, 12.
veillar, veill-s v. velh-; veir, veire v. vezer.
veire-s, verre, Glas 163, 15. 239, 12. 327, 19.
veiri-s, de verre, glâsem 207, 33.
vejada v. vegada.
vejaire-s, ayre, eyre, avis, mine, Meinung,
Miene 88, 27. 249, 17. 332, 85. 345, 25;
m'es V., il TfCest semhlant, mich diinkt 48, 22.
vêla, voUe, Segel 86, 7. 273, 11.
velhar, veillar, velliar, veliar, veiller, toaehen
90, 35. 135, 26. 223, 15. 230, 47. 232, 26;
per, fur 321, 3.
velh-8, veill-s, vell-s, vel-s, vel-z, vielh-s, viel-s,
vilh-s, vieux, laid, ait, hàsslicli 3, 44. 5, 38.
6, 37. 31, 8. 24. 126, 36. 237, 14. 283, 1.
334, 24. 383, 6.
veltat-z, vieillesse, Aller 4, 2.
veltre-s, limier, SpUrhund 33, 6.
vel-z V, velh-s.
vena, veine, Ader, Vene 177, 14. 245, 19.
venazo-s, venaison, Wild 37, 10.
vencelre, vainqueur. Siéger 171, 1.
vencer, vincer, vaincre, gagner, siegen, besiegen,
gewinnen 15, 14. 67, 11. 330, 27. 831, 2a
vencudameu, en vaincu, besiegt 86, 18.
vendeta, vindicte, Bestrafung 286, 41,
671
GLOSSAIRE.
672
vendre, verkaufen 38, 26. 303, 30.
yeneta, petite veine^ kleine Vene 117 j 23.
vene-s, poison, Qift 202, 10.
venga- v. venja-.
vengaso-s, vengeance, Boche 31, 31.
ycngiida, arrivée, Anicunft 396, 8.
venir, venir, convenir, kommen, ziikommen 296,
10; s'en v. 36, 29.
veiyamen-s, veng-, vengeance, Boche 8, 1. 210,
11. 270, 10.
venjar, vengar, venger, râchen 33, 15.
ven-8, vent, Wind 48, 23. 57, 14. 115, 11.
ventada, coup de vent, Windstosê 227, 15.
ventailla, ventaiUe, éventail, Visier, Fâcher
114, 14. 291, 20. [48, 20. 365, 21.
ventar, venter, souffler, sturmen, wehen 28, 24.
ventre-s, ventre, Bauch, Leib 25, 19. 302, 7.
verai-8, ay-s, vrai, sincère, véritable, wahr,
wahrhaftig, âcht 41, 36. 73, 26. 276, 2. 334, 2.
veramen, nt, ns, vraiment, sincèrement, wahr-
lich, wahrhaftig, wahr 9, 21. 36, 14. 330,
29. 334, 1.
verayament, véritablement, wahrhaft 347, 34.
verbe-8, verb-s, verbe, Verbum 189, 24. 190, 20.
verdesir, verdir, grilnen 223, 7.
verdet-z, verdelet, vert, griin 177, 42.
verdier-s v. vergier-s.
verdor-8, verdure, printemps, Qriine, FrUhling
verdura, idem 50, 33. 230, 28. [55, 28.
vere v. vezer.
verenos, venimeux, giftig 391, 4.
verga, verge, verge, Buthe 134, 10. 207, 12.
235, 29. 273, 33.
vergena, ina, virgina, vierge, Jungfrau 23, 11.
142, 41. 207, 25.
vergenetat-z , vergi-, virgi-, virginité, Jung-
fràulichkeit 17, 9. 288, 5. 327, 42.
verge-8, vergen, berge-s, vierge, Jungfrau 24,
17. 42, 23. 207, 26. 271, 28. 402, 4.
vergiera, vergière, sorte de poésie, Oartenlied
369, 32. [18. 258, 4.
vergier-8, verdier-s, verger, jardin, GartenòÒ,
vergonha, oigna, uina, uonh&, vergogne, honte,
pudeur, Scham, Schande 23, 19. 278, 20.
338, 44.
vergonhar, ê''humilier, sich demûthigen 216, 4
vergonhos, oignos, vergogneux, honteux, be-
schàmt, verschàmt, beschimpft 201, 24. 240,
6. 332, 83. 382, 7.
Vergonyhos v, Bergonhos.
vergueta, petite verge, kleine Buthe 174, 16.
verinar, envenimer, vergiften 329, 21.
veri-8, venin, Qift 285, 5. 27.
veritat-z v. vertat-z.
verjan-8, rameau, Zweig 148, 35.
vermeillo-s, vermillon, Both 294, 12. [14.
vermelhejar, devenir rouge, roth werden 182,
vermelh-8, eil-s, vermeil, roth 50, 24. 177, 14.
vemitz, vernis, Glanzfarbe 33, 31.
ver-8, vrai, véritable, wahr 12, 8 ; subst. vérité,
Wahrheit 73, 5. 199, 1; de ver, per ver,
vraiment, filrwahr 54, 9.
ver-8, printemps, FriihHng 133, 10.
vers V, ves.
vers, vers, verset, sorte de poésie. Vers, eine
Dichtungsart 18, 19. 25, 37. 37, 28. 80, 29.
versa, sorte de poésie 355, 32.
vertadier-8, vrai, sincère, wahr, wahrhaft 109,
5. 190, 19. 225, 36. 273, 5.
vertat-z, az, ath, veritat-z, beritat-z, vérité,
Wahrheit 6, 24. 10, 36. 13, 22. 26, 38. 236,
23. 400, 21.
vertir, tourner, sich wenden 40, 13.
vertut-z, virtut-z, az, vertu, force, qualité, mi-
racle, Kraft, Eigenschaft, Wunder, Tugend
3, 33. 21, 31. 37, 3. 42, 15. 229, 38. 359,
ves V. vetz. [40.
ves, vas, vers, vers, envers, contre, en compa-
raison de, gegen, nach-hin, im Vergleich 1,
10. 5, 41. 33, 18. 51, 22. 230, 47. 232, 9.
vescom-s, vicomte, Vizgraf 191, 19.
veser, vesion, vesi-s v. vezer etc.
vesprada, soir, soirée, Abend 395, 8.
vespre-s, soir, Abend 325, 13.
vessar v. vezitar.
vestidora, vêtement, Kleid 50, 34. 146, 13.
vestimen-8, enta, idem 5, 39. 8, 26. 36, 18.
115, 1.
vestir, vêtir, revêtir, kleiden, bekleiden, amie-
hen 6, 1. 41, 4; subst. vêtement, IMd 36,
23. 76, 20.
vetz, ves, fois, Mal 35, 29. 116, 30. 248, a
veus V. vecvos; veyre v, vezer.
vezar, éprouver, prilfen 336, 82; part, passé
accoutumé, adroit, ilblich, gewandt 180i 25.
291, 18.
vezer, veser, veder, veire, veyre, veir, vere,
voir, sehen 4, 17. 20, 17. 46, 3. 226, 8. 227,
1. 356, 27. 36. 401, 29; anar v., besueken
40, 1 ; part, passé vist , avis , gutdûnkend
369, 42.
veziat-z, content, zufrieden 221, 32.
vezio-8, vesio-s, vision 331, 18. 31. 872, 3.
vezi-s, vesi-s, voisin, proche, nahe 68, 5 ; subst.
Nachbar, -in 27, 22. 280, 41. 335, 5.
vezi-s, gai, joyeux, frbhlich 30, 19.
vezitar, visitar, vessar, visiter, besuehen 5, 9.
300, 28. 382, 17.
vezoig-s, bêche, Spaten 58, 3.
via V. vida.
via, vio, voie, Weg 10, 34. 399, 29; tota v.,
toujours, immer 87, 15. 265, 14.
viacier-s, alerte, lebhaft 367, 29.
vianda, nourriture, aliment, Nahrtmgsmittel,
Essen 193, 5. 229, 46.
viandan-s, voyageur, Beisender 302, 31.
viassamen, vite, promptement, schnell 36, 29.
viatge-s, âge, voie, voyage, route, Weg, Beise
74, 13. 140, 12. 402, 34.
viatz, viaz, vite, schnell 74, 25. 258, 12; ta
viaz 00, aussitôt que, sobald als 26, 2.
vibra, inpère, Viper 202, 32. 325> 37.
vici-s, vice, Laster 297, 37.
Victoria, victoire, Sieg 400, 15.
vida, via, vio, vita, vie, Leben 6, 38. 10, 37.
15, 20. 131, 3. 209, 21. 399, 30; plur. 43, 17.
GLOSSAIEE.
574
vice, FehleVf Laster 25, 28.
», viel-s V. velh-8.
t-z, vieillard, Greii 108, 28.
, vieu-s V. viare, viu-s.
,, veille, KachtiDuche 346, 30.
•s, vigoureux, kràftig 311, 14.
8, viguor-8, vigueur, force, Kraft, An-
ngung 33, 41. 258, 22.
iUa, viUe, Stadt 95, 5. 386, 3.
, 2^^y*o,^'^^i Bduerin 57, 6.
raen, vilainement, schandUch 397, 32.
tge-8, vilenie, grossièreté, Unhdflichkeit,
leinheit 89, 16. 293, 30.
t-z, petit vilain, Bàuerlein 11, 10.
t, vilh-, vilenie, grossièreté, origine, vi-
e, Unh'ôjlichkeif, Schlechtigkeit, niedre Qe-
120, 9. 179, 24. 214, 29. 246, 8.
an-8, villageois, vilain, grossier, bàuer-
unh'ôflich, gemein 39, 11. 41, 23. 49,
57, 19. 60, 11. 146, 34. 163, 6.
ia v. vilania.
, vilenie, faiblesse, Siindliaftigkeit 208,
i, vieillesse, Alter 351, 2. [15.
r. velh-s; villa t% vila.
1, vilement, sclileeht 278, 18.
vil, bas, méprisable, niedrig , werihhs,
f, schlecht 171, 13. 22. 239, 12. 252,29.
z, indignité, Niedrigkeit 347, 14.
e-s, vinaigre, Essig 260, 2.
V, vencer.
vigne, Wèinberg 190, 14.
7, vi-8.
ingtf 2wanzig 32, 35. 114, 34.
via et vida.
violette, Veilchen 261, 29.
ira, air de viole, Oeigenspiel 292, 4.
V, viular.
, etta, violette, Veilchen 351, 8. 365, 14.
virer, tourner, drehen, wenden 46, 5.
27. 143, 18 (sici); détourner, abwenden
3; clumger, verwajicleln 102, 34.
i, virginitat-z v. vergena, vergenetat-z.
il-s, virginal, jungfràulich 352, 18.
autour de, um 29, 37.
z V. vertut-z; vi-s v. viu-s.
in-s, vin, Wein 29, 40. 237, 38. 303, 29.
foge, figure, Qesicht, Blick 5, 19. 49, 2.
is, Meinung 101, 17. [245, 11.
V, V6zitar
vue, Gesic'ht, Anblick 340, 26. 365, 86.
en, vite, sehnell 36, 22.
vida,
e, joueur de viole, FiedeUpieler 131, 13.
violar, jouer de la viole, fiedeln 79, 25.
7.
viure, viuri, vienre, vivre, leben 1, 8. 11, 20. 311 ,
13 ; a mon viven, bei meinem Leben 40, 17.
viu-s, vieu-8, vi-s, vif, vivant, lebend 1, 17.
20, 4. 41, 21. 328, 25.
vivensa, vie, Leben 304, 43.
viz, vigne, Weinstock 12, 8.
vizagge, visage, Qesicht 358, 34.
vocatiu-s, vocatif 191, 23,
vodar, vouer, gàoben 299, 34.
voidar, vuydar, vojar, vider, leeren, râumen
127, 9. 2i4, 22 (avec U gén.J, 345, 2.
voit-z, /. voja, vide, leer 115, 9. 161, 15.
volar, voler, fiiegen 52, 2. 171, 23. 257, 3.
volatge-8, volage, changeant, verânderlich 171,
21. 338, 13.
voler, vouloir, désirer, toollen, begehren, unin-
schen 73, 37 ; be, mal 99, 17 ; srubst. vouloir,
volonté, WiUe, Wunsch 45, 14. 249, 19.
volon-8, désireux, sehnend 58, 11.
vonlontat-z, voluntat-z, volonté, Wille, Wunsch
20, 21. 22, 11. 67, 22. 82, 31.
volontier-8, volun-, de bonne volonté, volontiers,
tvillig, gem 36, 19. 38, 21. 146, 32.
volontos, désireux, disposé, verlatigend, wiUig
61, 5. 252, 24.
volontieyramen, volontiers, gem 355, 30.
volpilha, lâcheté, FeigheU 181, 43.
volpilh-8, lâche,' feige, Feigling 31, 28. 180, 24.
315 43.
vol-s, \ol<mté, WiUe 134, 30. 171, 23. 322, 34.
voltut-z, voûté, gew'ôlbt 42, 12.
volun- V. volon-.
volvre, tourner, changer, moduler, wenden, dre-
hen, verwandeliij modulieren 60, 17. 61, 11.
92, 16. 181, 37.
von = vos en 156, 18. 355, 22.
vos, vous, ihr.
vostre, votre, euer,
vot-z, voeu, Oeliibde 141, 28. 300, 30.
votz, vot, voix, Stimme 78, 9. 163, 20. 325, 16.
voutor-s, vautour, Geier 169, 12. ,
vout-z, roue, Rad 76, 16.
vout-z, moine, Monch 215, 7.
vulgar-s, langage vulgaire, Volkssprache 189,
23. 190, 32.
vulguarment, vulgairement, gemeinhin 397, 12
y V. i; y- V, i-.
ydola, idole, G'ôtxe 345, 23.
ypocrita, hypocrite, JTeuchler 343, 16.
ypocrizia, hypocrisie, Heuchelei 344, 17.
ypotecari-s, epo-, apothicaire, Apotheker 313*
4. 9.
zai 17. sai; zo t^. so.
CORBECTIONS.
Lisez 8, 18 ant; 113, 26 en trepei; 143, 18 virai; 267, 18
major atz; 268, 80 estia; 271, 24 nens si; 318, 17 perdonal; 334,
21 M, Meyer propate de tais.
M