Skip to main content

Full text of "Colección de documentos inéditos"

See other formats


HANDBOUND 
AT THE 



UNIVERSITY OF 
TORONJO PRESS 



^/oo 



COLECCM 



DE 

ÜOCIMEMOS l.\ÉDITOS DEl ARCHIVO fiEMRAL 

DE LA 

POR 

SU CRONISTA 

D. Próspero cíe BofaruU y llas>caró. 
TOMO V. 



PROCESOS 

m iTim mm 



Y PARLAMENTOS 



DE 



CUSTODIADOS EN EL ARCHIVO GENERAL 



CORONA DE ARAGÓN, 

7 PyB!y©ií\S©g DZ ñ'EAL ©Í132IÍ1 

POR 

SU Cronista - 



Tomo 1^. 



En el establecimiento litográflco y tipografleo de 
B. JOSÉ eusbbio MonroRT. 



18aO. 



t . :> 




76?'~ 



/ 



ADVERTENCIA. 



Anteriores á las ordenaciones de la Casa Real , que promulgó el 
señor rey don Pedro el Ceremonioso, existen en este Archivo y verán 
tamhien la luz ¡¡ública varias disposiciones de diferentes reyes sobre 
determinados oficios de su corte. — ¿Hubiera sido mejor anticipar 
su publicación á la de las ordenanzas de don Pedro? — Asi lo 
reclamaba en efecto el orden cronolóf^ico que generalmente nos 
hemos propuesto seguir en esta Colección : pero las del Ceremo- 
nioso forman un reglamento general y un cuerpo completo de 
doctrina; son la copia ú el modelo de las de don Jaime de Ma- 
llorca, que, traducidas al latin, publicaron los Bolandos sacán- 
dolas de un códice que bajo el número 9169 se conserva toda- 
vía en la biblioteca de los duques de Borgoña , y tienen por 
lo mismo una importancia doblemente mayor; mientras que las 
anteriores, aparte del mayor ó menor interés histórico que cada 
una en si ofrezca, su conjunto lo tiene solamente para probar, 
que en el gobierno de la Casa Real de Aragón se seguian desde 
muy antiguo ciertas reglas escritas ó consuetudinarias, que quizás 
no hicieron mas que recoger y sancionar para el buen régimen 
de sus respectivas cortes , don Pedro 4. o en Aragón, y don Jai- 
me 2.0 en Mallorca. Por estas razones nos hemos decidido á 
publicar antes que las otras las ordenanzas de don Pedro el Ce- 
remonioso. 

Aunque para su impresión hubiéramos deseado tener á la vista 
el códice original apostillado de puño propio del rey, que exis- 
lia antes en osle Archivo y fué luego remitido á la primera 



secretaría de Eslado en virtud de Real (uden de 20 de noviem- 
Jüre de 1787; no han podido verse satisfechos nuestros deseos, 
por Iwber sido on vano cuantas investigaciones se han practica- 
do ahora jiara su hallazgo , asi en dicha secretaría de Eslado , 
como en la Biblioteca Nacional y otros establecimientos análogos. 
Hemos debido, pues, atenernos á la copia fehaciente que se depositó 
entonces y se conserva en este Archivo en reemplazo del precioso 
manuscrito; porque, además de su autenticidad, la hemos ha- 
llado mas correcta y completa que ninguna de las otras , algu- 
nas de ellas casi coetáneas del original, que hemos examinado 
para su cotejo. 



PARTE SEGUNDA. 



GOBIERNO Y CASA REAL DE LOS MONARCAS 
DE ARAGÓN. 



DOS PEDRO El CEREMOMOSO. 



I. 



OrDENACIONS FETES per lo MOLT ALT SENVOR EN PeRE 
TERQ (1) REY DaRAGO SOBRA LO REGIMENT DE TOTS 
LOS OFFICIALS PE LA SCA CORT. 

Beg. lo29. 

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de P^'''^ segd.» 
Valencia de Mallorcha de Cerdenya de Córcega e Conté l"'"^^^-^- 
de Barcalona de Rossello e de Gerdanya. A memoria 
eternal e dreta dispensacio de regiment molt se pertany 
a la diligencia del President que a les coses faedores e ais 
officis regidors sufficients oíTicials aordon ais quals officials 
singularment e departida sengles officis a cascun coman 
a regir servp.t empero diligentment segons ques pertany e 
segons que la manera deis offici» o requer grau degut e 
convinent orde deis officials: e axi convinentment serán 

(1) Como conde de Barcelona, 3" ; como rey de Aragoo, 4°. 



(8) 
uminislrats e regits los ollicis si orde degut tis serval de 
diferencia entréis oíTieials qo es quels menors ais mayors 
obeesquen e quels mayors ais menors en go que fallirán 
o fallir porien corrigen. En apres se deu haver esgart 
en la distribucio de sengles oííicis que a una persona 
quant que sia exercitada e apta no sien ensemps coma- 
nats molts officis per tal com no es leu de creure que 
una persona a raolts oííicis ben regir puga bastar con 
envides negun no puga a un tan solament ben complir 
per tal cor quant al regiment de un entendre del altre 
de necessitat se haura de sostrer e axi volen en cascun 
entendre negun no complira segons ques pertanyera. En- 
cara con sengles oíTicis son per sengles oííicials distri- 
buits aquell tjui specialment pensara si esser a qualque- 
sia offici deputat pus curosament e pus diligent en aquell 
atendrá et de la cosa a ell comanada lo perill a ell pertan- 
yen pus temerosamefft regonexera et encara que varietat 
de officis en diverses persones distribuyda noblea alguna 
e bellea en lo regiment representa cor bella e plaent es 
disposicio de regiment quant les varietats deis officis son 
en atretantes persones distribu\des a semblanra de cors 
buman en lo qual per varietat de membres a diverses 
officis deputaís resulta elcgant bellea de tot lo cors en 
axi encara per exempli del Rey deis reys Salvador nostre 
som instruits qui segons la vera sentencia del Apóstol les 
gracies diverses segons que ell vol a diverses distribuen 
divisions dobres e divisions daministracions esser disposa e 
ell empero ver regidor e senyor tot sois en tots obra. Em- 
peramor daco per exempli dell ensenyats del qual tota 
accio deu esser nostra instruccio de present bavcra ordo- 



(9) 

nat scngles officis de nostra casa e cort soparadamont per 
si divisir e que perlanyera a cascuii per dcutc de son 
offici e que liaura cascun a fer regir et ministrar c quiri 
poder haura e en quals persones e en quals coses e en 
quins cases e encare en quinya manera e quant c con 
cascuns en sos ofíicis ordonadament dej^en servir liavem 
disposat aordonar per tal que axi que raesclant los fets 
de les coses lo un ab laltre los officis no sien torbats c 
cascun pusca convincntment usar de son offici e que indi- 
ferentment o no deguda nos mésele en offici daltre e 
encara que cascun ministre doffici en les coses faedores 
esdevenga plus instruit e encare per so que a les coses 
faedores que a son regiraent pertanyen pus diligent cura 
liaj.» que no havia: e oltra la usanza de nostres predc- 
cessors alscuns officis novellament liavem ordenáis e a als- 
cuns antichs officis mes persones que no era acostumat ha- 
vera ajustades e de les observacions ^aentras servades alscu- 
nes navem innovades ajustants a aquelles e detralients ais- 
cunes coses o suplents e alscunes vegades removents de 
tot o mudant e segons que la utilitat de les coses mes 
val o la conveniencia pus decent de nostre estamcnt faedor 
o demana e requer. E cortes en quatre officials principal- 
ment lo regiment de la cort nostra liavem devesit los 
quals en los officis regidor» pus senyoreyants serán meses. 
Con los maYordomens nostres»en tots e sengles qui de 
casa nostra e de la companyona nostra serán e les com- 
panyes generalment liauran axi con a majors en nostre 
hostal o cort segons la manera e íorma en son loch en 
nostres ordonacions anotada e en asso a totz nostres offi- 
cials serán majors. Mas empero en special sots si liauran 



(40) 
lots los familiars de casa iiostra los quals empero ais ca- 
marlenclis o al canceller o al maestre racional no sera» 
sotsraeses. En apres los carnarlenchs quant a custodia c 
a familiar assistencia de nostra persona pus poderoses de 
totz altres serán enteses qui devaut serán a tots altres 
officials alcun offici en la cambra noslra o rebosls excr- 
cents et encara qui a servey sens miga de nostra persona 
a nos farailiarment están entorn. En apres lo canceller 
quant a ordonacio de nostre consell sobre tots los altres 
sera lo qual encara devant sera en special a tots litte- 
rats e clergues qui en nostra cancellaria o en altre loch 
qualsque officis nostres aministraran. En apres lo maestre 
racional quant a laministracio de nostre patrimoni e de qual- 
que altre procuracio de proíit peccuniari et quant a solli- 
citar aquells qui serán aytals coses a procurar a tots sera 
major e ell davant esser a els declarara. Deis quals tots 
segons son orde e daquells qui entorn deis havem or- 
donats de cascuns per orde en les nostres ordinacions es 
insert les quals nostres ordinacions en nostre consell plena- 
ment lestes segons que en scrit de nostre manament son 
posades per tots segons que a cascan se pertany des- 
tretament manara esser observades: E si alscunes ordina- 
cions o observacions están daqui sol que no contrasten a 
aqüestes nostres ordinacions aquelles per aqüestes revocar 
no entenem ans aquelles en tot go que a les dites nostres 
ordinacions no serán contraries velera esser observades. 
Data Barchinone quinto décimo Kalendas Novembris anno 
Domini millesimo trecentesimo quadragesimo quarto. 



( n ) 

Deh Majordomens. 

ütilitat e ornament de nostra cort real concernens 
havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses 
que per lo offici de majordom caentras degudaraent sens 
constitución real estants per adjutori de nostra aucto- 
ritat sien aprovades e aquelles altres coses no deguda- 
raent observades sien corregidos per reraey de nostra se- 
renitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte 
decernim observador que en la nostra cort tres nobles 
cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes 
de Valencia e de Maliorcha e laltre en Cathalunya e 
dos altres simples cavallers dofüci del majordom sien 
ennobleits e entres aquests empero evidenment se perta- 
nyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis per- 
tanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia 
c mayors pus alt estament requeren daquell qui exer- 
cexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers de- 
coráis del offici dessus dit cor con soven per moltes coses 
esdevenir se pusqua un dells al qual continuament ne- 
cessitat de servir es iraposada per necessitat o per qualque 
altra manera esser absent per lo present e romanent los 
serveys se pusquen complir nel absent no baja a altre 
cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen 
per altre fer ne espatxar sino per bu daquests los quals per 
singular industria examinada la fe dells e la granea a la 
magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero 
cavallers al noble majordom de la térra on nos serem 
mentre nos hi serem ^o es que si tom en lo regne de 



( l-> ) 

Aragón al majordom noble daquell regnc o per semblanl 
manera si som en Cathaiunya al noble majordom de Ca- 
thalunya e si som en lo regne de Valencia o de Ma- 
llorcha a cascun deis nobles majordomens estants nos en 
la majordomia de cascun obcyran en totes aquelles coses 
qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. 
E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen 
cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual 
cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrera men- 
jar e aquelles mau apparellar. E sia euros ab acabament 
que les viandes e altres coses en nostre palau aministra- 
dores sien a hora deguda apareylades. Fa^a encara nos ma- 
nans en nostre palau taules e altres coses aqui neces- 
saries fer e con serem prop dañar a taula no tart de 
pendre nostre raanament per lo qual sia iraposat quals 
persones ne per quin orde en nostra taula fara seer da- 
vant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en 
palau e daqui tornan sia tengut dañar e vaja ab Imn porter 
a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal 
que tola perversa occasio de mesclar coses nocivos en nos- 
tres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab 
molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament 
per csgardament de feeltat aprovada los perils de nostra 
vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir 
no poch esguardants e per tal que si la desús dita més- 
ela se fahia per qualque macula de legea de tan gran crnn 
se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra 
presencia pervenguessen volem e manam que lo dit ma- 
jordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e al? 
portants lo taylador c ais rochs de totes les viandes que 



( io) 

a nos serán iiportades diligcnlment taslar faca r daqui 
avant aíiucll matcix majonlom daqucUcs matexcs viandes 
laca tast : el dit majordom tornan de la cuyna seguesca 
los sobrecochs e los portants los tayladors ais quals lo dit 
porter davant vaja. El dit majordom escudelles c talla- 
dors sia tengut de posar en nostra taula e apres faca lo 
tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells 
qui les ditas escudcllas e talladors hauran portats e aqües- 
tes coses per ell volem que sien fetcs en cascuna vianda 
la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant 
hos. E volem encara que al nostre boteller panicer e 
rcboster del vin e del pan c de fruytes e de les altres 
coses que per sos officis davant la nostra taula hauran 
aportados per rahon daministrar a nos daqueles ans que 
a nos en la taula o en altre manera ne sien aminis- 
trades aja cura de donar tast e ell matcix pendre e de les 
aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula 
sie tengut o daquella pendre e donar tast a aquell qui 
la portara. E axi mateix ans qucns levem de taula baja 
encara mentrc que nos raenjarem a anar per lo palau 
e provehir que baja bastament de viandes e daltres coses 
segons ques pertanj a real raagestat e que orde degut 
en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment 
hi veura en alcuna manera los deííalliments corregesca 
degudes maneres observades. El demunt dit majordom em- 
pero mentrc servirá port verga congruent en senyal de 
mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara 
per ell sia a nos muiistrat lo pan e les fruytes e les al- 
tres viandes les quals no pertanguen al ofGci del ap- 
pothccari. On si en alcuna manera sesdevcndra nos menjar 



(li) 

olira la taula los serveys desús dits per los camailcnchs 
disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat 
de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara 
quant que quant solemne convit farem servesca lo ma- 
jordom noble cavaller del regne on serem los altres ma- 
jordomens a cU acompayants per tal que la solemnitat, 
de aylals dies convinentment sia decorada. Si empero ses- 
devendra algunes vegades en los dits dies lo noble ma- 
jordom esser absent o esser present empedit per alcun 
accident lavors servesque aquell majordom qui primer en 
lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell 
acompanyant. En los quals dies ais darnunt dits sobrecochs 
et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es 
ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en 
los altres empero dies continuament sia tengut de servir 
un deis dits dos cavallers qo es aquell qui primerament 
haura pres loffici desús dit lo qual absent o present em- 
patxat de servir per algún accident baja a servir laltre 
cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per a?o ob- 
servara cor de veus pars e dignitats per consideracio tan 
solament de temps devant anar. Si empero en los ditz 
altres dies no solemnes vol servir lo dit noble a^o pusque 
fer quant que quant a ell plaura e a ell baja a fer loch 
aquell deis dits cavallers al qual segons les coses damunt 
dites convendrá en altra manera servir. E nos pens aquell 
cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo 
grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si 
empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o 
presens empaxats de servir quant que quant al dit noble 
majordom present e no empaxat e encara en los dits altres 



(lo) 
dies no solemnes necessitat de servir ab aqiiest edicle im- 
posam. E encara volem que quant en lo paiau les mans 
deis pobres en la laula estants lavarem instruits per di- 
vináis fets e doctrines laygua e les altres coses en a^o 
necessaries a nos degen esser aminislrades per los major- 
domens. Prerogaliva donor al noble majordom e apres ell 
a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desús 
dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal 
que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit 
regonega de son sobiran ais dits majordomens segons lo 
grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han 
concernen lo nostre palau donam poder co es en los copers 
boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobre- 
cochs e los portants lo taylador comprador cavallerices 
sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur 
offici hauran fallit poran de lur quitación privar per un 
mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en 
apres maiiam que a aquells qui de nostra casa serán per 
lo majordom qui servirá sien dades licencies de partir cor 
ell la qualitat e la quantitat deis serveys ab diligencia cogi- 
tan pora convinentmet arbitrar a quals les dites licencies 
sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licen- 
cies no pusque donar en neguna manera sino lo noble 
majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque 
donar áppellat empero laltre qui servirá per tal que per 
son consell sapia si son raolt necessaris en los serveys de 
la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. 
No volem empero que ais sotsmeses al regiment deis 
camarlenchs e deis algutsirs encara del canceller e del 
maestre racional per algún majordom sia donada licencia 



( Ití ) 

«Ir partir nc a nnguii qiii «lo uostrc consell o iloffici deis 
escrivans nosircs sccrctaris sia onnoblcit cor a nostra ma- 
gestat avtal licencia de conscUers c deis escrivans da- 
munt dits degudarnent retenim. En apres per los dits ma- 
jordomcns licencies sien donadeS de trer pan e vin e 
carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells 
sera vist rahonable e con olfici de majordom en discutir 
la rahon de la aministracio de nostres officials convinent 
cosa es per alguns officials de nostra cort ^o es lo compra- 
dor boteller panicer reboster sobrazerabler e museu de 
la aministracio lur rabo retuda e per lo majordom ab lo 
escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la 
faeltat deis bons ab laor sia clarificada e la cubdicia des- 
frenada deis mals sia espaventada. Mas un majordom al- 
menys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove 
present esser en aquest negoci per tal que la rabo de 
la aministracio la qual en tantes varietats se posa per 
juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci 
lo majordom noble sia present a^o cometem a sa volen- 
tat necessitat empero a ell en aq.o no posam deferents 
al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci 
sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E en- 
cara tots los majordomens proveesquen diligentment que 
per los officials de la boteylaria de la paniceria del re- 
bost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis 
sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals 
ais serveys del paiau sendrecen: e per tal quels dits ma- 
jordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen 
translats de les ordinacions disponents les coses concer- 
ncnts lo servcy del palau e assignacions deis hostals e 



(17) 
del posador que son ais oKicis deis damnnl dils imno- 
sades. E en aprcs ajustam cobecjans obviar a ¡¡eriis que 
de tots los servidors de la botcylcria e de la paniceria 
e de la cuyna e del menescal et de la escuderia c del 
sobrazembler e azemblers e deis falconcrs lo noble niu- 
jordom de la térra on nos sercm o ell abser»t o prescnt 
empaxat lo inajordom cavaller los servevs faen liomenat- 
ge ab sagrament faelment recbra que aytan com poran e 
sabrán tots perils que a nostra persona son possibiis esde- 
venir per aquelles coses les quals per els exercents lurs 
officis serán tengudes esquivaran: encara que els perils pcr- 
vinents a noticia dells en qualquc manera a nos no tri- 
garan de manifestar o a nostres raajordomens si a nos 
dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per 
excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers 
majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e fal- 
coner major qui per rabo de lurs officis a nos sens miga 
de fer bomenatge son constrets. En apres ajustam que tots 
los majordoms a nos bomenatge per adjulori de sagra- 
ment roborat faens prometer sien obligáis que aytant con 
poran e sabrán esquivaran tots los perils que a nostra 
persona serien possibles esdevenir los quals encara perils 
a la noticia deis pervinents en qualque manera a nos cuy- 
tosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa 
per que a les coses desús promeses sens violacio obser- 
vadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per 
sagrament tan solament promelrc sien tenguts que ben 
e faelment loffici lur exerciran. E con scgotis la nostre 
reyal ordonacio deis consellers los mayordomens conseylers 
nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita or- 
TOMO V. 2 



(18) 
(lonacio ordonat los desús dils mayordomcns nostres a nos 
facen ab acabament. 

Deis Copers. 

Si aquels officis qui al nostre palaii reyal se pertanyen 
a singulars e a certes persones cometem regidors per tal 
que ab pus dret acabament se puguen complir aytant mes 
se pertany de nostra real altea que ab estudi special 
en aquelles coses entendre cur que sesguarden pertanyer 
a nostra magestat e ais estans en nostra presencia davant 
tots altres elegir que no tan solament per decorat esguar- 
dament se esclaresquen ans per bones costumes e pre- 
rogativa de linatge sien decoráis e que la nostra pensa en 
la presencia dells alegrament se repos. E donchs ab aquesta 
nostra constitucio perpetual estatuim que dos nobles es- 
cuders per esguardament decoralz de bones costumes sien 
elegits per lo beure en la taula e en altre altre loch a 
la nostra celsitut ministrar los quals dos de linatge de 
noble o de baronia volem esser reebuts no empero de 
cint de cavalleria environats: deis quals lo primer reebut 
al offici desús pus prop contengut tota vegada que nos 
estants a taula o en allre loch beure volrem don si 
donchs en nostra cambra privadament no erem cor lavors 
per un deis escuders de la cambra volem sia fet e al dre- 
gador on lo nostre v¡n sera appellat per ell lo boteller 
major e un porter per fer tirar la gent devant perso- 
nalment vaja e abans que del dit vin en nostra copa reeba 
lo dit nostre coper del dit vin tast pendre faga al dit 
boteller e al sotzbotellcr e ell mateix tast semblantraent 



( 49 ) 
rccba por co cor com en !a nostra salut la saInt deis 
sozmeses cobcjam conservar aquella de les coses nocivos 
illesa puscam guardar: c apres lo dit coper ab lo vin en 
la copa e apres ell lo boteller ab lo pitxcr del ayjíua 
vinguen devant nos e con serán aqui lo dit boteller 
aygua metre baja en la copa c lavors lo dit coper del 
vin tast faga devant nos: e ik)s bavents begut encontinent 
en aquella matexa forma que serán venguts sen tornen. 
Axi mateix la copa nostra ab pimcnt quant neules o 
coses que ab piment son costuinades de menjar pos de- 
vant nos en la taula: lo primer empero desús dit absent 
o en altra manera lo dit servev no faent laltre cur diliíjent- 
ment complir aquelles coses quel desús dit primer era 
faedor: daquelles coses encara que a lur offiei pertanyeran 
e en presencia c en absencia del dit primer res de fer 
no lexan. Si empero en algún cas sesdevenia que algu 
deis copers present no fos lavors volem quel majordom 
regonega tots los officis de nostra casa qui dobles son e 
triu un daquells qui sera derrer reebut al dit offiei lo 
qual servesca a nos de la dita copa: e si no ni es trobat 
algu daquesta condicio en aquest cas sia comanat lo dit 
servey a un deis escuders de la nostra cambra. Los da- 
munt ditz empero copers a tols aquells del rebost de la 
botelleria e de la paniceria en aquelles coses que a lur 
offiei pertanyen volem esser majors e a ells obeyran: 
salvant empero que si de nostre hostal algunes coses 
traure volien en ago ells obeyr no sien tenguts. En les 
coses desús dites ells encara no tan solamcnt en manament 
axi con los altres familiars nostres ais majordomens son 
sotzraescs ans en la pensa per rabo de lurs officis a ells 



(20) 
ubejr son tcnguls: sagramcnt empero de íaellat e liortie-» 
natí^c (le bocea e de mans comendat a nos la(;en que 
no tan solament la salut noslra illesa per lur poder con- 
servaran ans aytant com poran les coses a ella contraríes 
esquivaran et si a lur coneguda aytals coses esdevenien 
decontineut o intimaran e que res no han fet ne daqui 
avant faran que no o puguen observar. 

Deis Boteyhrs majors. 

Aquells per rahon officis pus perfectament per lur 
orden son regits qui o singulars e certes persones son 
comeses a regir: cor jatsia que un cors de diverses mem- 
bres sia ornat empero a cascun dells cert c limittat oíTici 
es adoptat: e axi con desonor en cors huma es reputat 
que lun membre del offici del altre us axi massa nociu 
ensemps e molt leig es reputat si sengles officis de les 
cases en aytanles matexes persones no serán distribuitSi 
E donchs cobeejans sengles officis en nostre paiau real 
ab madur et digcst coiiscU esser instituits e per a avant 
segons que oporlun sera faedor ab dret orde e cors re- 
gits e que ncgun constituit en loffici de noslra boteyla- 
ria ab vana en alguna manera cuberta que deja fer no 
puga ignorancia allegar: quals coses a la cura dell per- 
tanyer sesgarden per la present constitucio o ordinacio 
volem que sia manifest. Emperamor da^o per aquesta 
nostra general constitucio per totz temps duradera ordo- 
nam que dues bones generoses persones per honestat de 
bones costumes e per faeltat enclarides al damunt dit 
offici per nos sien deputodes a nostre arbitre eligidores 



(21 ) 
qiii dtí la '<\)'¿ua c del viii de noslra bocea custodia liajcn 
diligent e la dita aygua e vin ncdcament e en posls e 
tovayles e tovayloles entircs e nedecs ministren a noslre 
coper destinat lo vin a nos ministrar. E cor en nos mcnys- 
prear no devem salut conservar qui ais sotzmescs nostrcs 
aytant con nostre SenArtr permet en pan c en' salut con- 
fovem: volem que tota hora quel dit boteller al desús 
dit coper nostre les damunt dites coses per beure a nos 
aministrara aytantes vegades deis desús dits aygua e vin 
separadament o ensemps no tart de tastar per tal que si 
aqui alguna cosa nociva la qual cosa Deu no vuylla hi 
havia" pusca esquivar e la salut a profit de nostrcs sotz- 
meses conservar no oblit ans saviament e diligent se guart 
que negun al qual per son offici no pertanga c mayor- 
ment estrany al repositari o drecador lo qual la taula 
del argent es uoraenada de vin c daygua en la dita taula 
o en altre loch ministrada a trcar e tastar no jaquesca 
e daqui en nenguna manera pcrtractar. Volents empero 
que tota vegada que vin en nostra boteylaria sesdeven- 
dra deteriorar axi que no sia convinent dévant los nos- 
tres domestichs a posar lo dit boteller a la almoyna nos- 
tra decontinent cur ab diligencia liurar: cuant empero nos 
per cami anar se convendrá c en loch en lo' qual nos 
reebrem nostra refeccio vi en alguna manera romandra 
ais almoyners aqui de contincnt per ells sia liwrat e los 
dits almoyners ais pobres de Christ encontinent distribuir 
aquell volem e manam. Ordonam encara que lo dit bo- 
teller de tot vi de la nostra cort real baja custodia diligent 
e per ell a la nostra cort scgons loffici dell' discrctament 
esser dispensáis lo piment e scmblants coses que de vin 



se fan: ell esser present aytanl con nccessari por la nostra 
taula serán volera e manam: al iis empero de la cort per 
los allrcs de la botellaria acó sens defallimctit e nota 
de reprensio volem esser complit. Si empero sesdeve nos 
de loch a loch en los regnes comtats e Ierres nostres 
anar al loch lo qual haurem assignat lo boteller o lo 
sotzboteller nostrc manant a aquell que les coses que a 
son offici pertanyen sien procurades e compiides primer 
vage per tal que si pus tart anava algunes coses a ell incura- 
bents no romasessen imperfectes la qual cosa molt cobe- 
jam esser esquivada: e de les coses aministrades e des- 
peses per lo dit boteller segons que a son offici pertanyer 
sesguarda al majordom e scriva nostre de racio rabo e 
comte ordonara esser retut tota vegada que al dit nostre 
majordom o scriva sera vist faedor. E per tal cor mol gran 
infeeltat dalguns ministres e negligencia dells la qual es 
de tot be enemiga a aquella aministrant son lexades les 
coses tíiolt guardadores hajam oyt moltes vegades axi en 
reys con en princeps molts grans perils esser esdevenguts 
la qual cosa es molt sobiranament esquivadora e de la 
infaeltat desús dita de tot en tot atraedora volem e fer- 
mament estatuim que los desús dits botellers sagrament 
de faeltat e homenatge a nos facen ab boca e mans co- 
mendat que la persona nostra e la salut sana e salva per 
son poder conservaran e les coses contraríes de tot extir- 
paran e si algunes coses majorment per raho de son offici 
a la persona e a la salut nostra nocives se poden esde- 
venir decontincnt revelaran e que res no han fet perqué 
les damunt dites coses no pusquen e no degen complir: 
e no resmenys sagrament faran a nostre majordom que 



( 25 ) 
lotes aquelles coses que a son offici pertanven per son 
poder feelment exerciran. E per tal que pus perfectament 
e pus liberal les coses desús dites cumplir se pusquen ells 
o el sotzboteller en la boteliaria damunt dita continuament 
¡agüen per tal que estranianse del dit offici alguna lesio 
no soffira. Los desús dits pero botellcrs a tots los aitres de 
la boteliaria volem mayors esser e manam que nostres co- 
pers ordonats en aquelles coses que tocaran lur offici apres 
los majordoms obeesquen fermament e entenen: ordonans 
encara a noslra boteliaria esser deputada una abte e suf- 
ficient persona qui sotzboteller sia appellat e ajut ais bo- 
tcvlers en aquelles coses que pora tocans son offici fael- 
raent e apte. E tota vegada quels botellers per malaltia o 
per absencia damdos o per altra necesitat a son offici fae- 
dor entendre no poran o absens serán los dits botellers 
lo sotzboteller lo dit ofici exercesca plenerament e entegra: 
salvant empero lexercici del pitxer lo qual per un deis 
officials dobles derrer recbut si lavors en la nostra cort 
present sera o en absencia daquell per un escuder de 
la cambra volem esser fet. E en apres lo sotzboteller 
aquelles coses que reebudes o despeses liaura tota hora 
que degudament fer se pusca scrive diligentment: c per 
tal que de totes coses que son faedores per los ditz 
officis noticia plena hage translat ab si tinga daquelles e 
aquell sagraraent et homenatge al raaiordom fa^a et obe- 
dien^a serve quels botellcrs fer c servar son eslretz a nos. 



(Iá4) 
Déla Boteyler» comuns. 

Digna cosa e acordant a raho estimam que totes aque- 
lles coses les quals dins lo palau nostre son faedores 
ab tal orde eximent reeben que neguna cosa inperfecta 
seguir no sen pusca ans mes segons que es possibil lotes 
perfectannent per lur orde sien dregades. Emperawior dago 
ab aquesta present coustitucio per tots temps valedora 
statuira que en la nostra sala o palau real dos boteylers 
comuns deis doníiestichs nostres assats jovens bons e ho- 
mils sien reebuts per nos elegidors qui vin e aygua a 
posarse estudien perfecta e ordonadament. E per tal que 
nengun defallimen de les coses damunt dites noy sia 
preguarden diligentment e atesa per les taules discur- 
rent e molt diligentment en les coses desús dites esguar- 
dant: los quals ais boteylers e sotzboteller nostres engir 
lurs officis obeyr sien tenguts e sengles dies de dejunis a 
nostres doraestichs en lo vespre volents beure en lo palau 
o en altre loch en nostre alberch ajustáis vi e aygua 
appareylen e aministren abundantmenl e alio mateix facen 
tota hora que presents ab nostres domeslichs sesdevendra 
demanar nos a beure. E si sesdeve nos de loch a loch 
anar un dells al loch al qual liaurem ordonat dañar de 
continent ivagosamenl davant vaja per tal que per occa- 
sio de lur triga engir lur offici alguna cosa no ben feta 
sia sotsseguida. Volem encara que almenys la un dells 
dins la botellaria nostra o almenys prop aquella jaga si 
dins fer nos pot ab bona manera per tal que distancia 
de loch algún embargament donar no pusca a lur offici 



(23) 
damunt dit perqué liberament nos pusca complir: si em- 
pero los botevlers nostres e sotzboteyler iiostre special 
absents esser sesdevenia aquellos coses que ells deuricn 
fer sestudien diligcntment de complir e age per aquell 
volem que sia fet qui en loffici sera primerament reebut 
don en escrit aquclles coses que per nostres boteylers son 
faedores ab si tenguen e en lo cas aquest diiigentment 
observen e ais copers a donar a nos a beure deputats en 
les coses tocans lur ofíici apres los majordomes obeyr 
sien tenguts. E per tal con en lo present cas e en altrcs 
poden moltes vegades los vins nostres e altres coses de 
les quals la nostra celsitud usa pertractar e per tal que 
en ells lexar negligentment no siam vists aquellos coses 
les quals en los altres a nos aministrans havera davant es- 
guardat: ordonam que aytal sagrament e homenatge a un 
deis majordomes nostres de fer sien estrets lo qual lo 
boteyler nostre special a nos fer es obligat axi que oca- 
sio de rabia no deydora de les coses nocivos ministra 
pugan tant . con puscam esquivar. 

Del Portant aygua a la hoteylaria. 

Per orde de raho som estrets que diverses officis de 
nostre palau a diversos persones acabadors cometam per 
tal que per defallimont de ministres los officis no ro- 
manguen no complits et confusio la qual en nostre palau 
en los nostres temps aborrem aytant con porera esquivera. 
E emperamor da^o per la present nostre perpetual or- 
denacio stablim que un o si mestor es pus ministres bons 
c faels quil boteyler deputara sien elegits c deputats ios 



(2(i) 
quals aygua a la botellaria nostra hagen a portar c encara 
lo damunt dit palau de la damunt dita aygua abundat 
degen teñir e complit axi e tan copiosament que nen- 
gun defalliinent en algún deis lochs damunt dits nos 
puga apparer. E no res menys sien curoses c atents quels 
vexells en los quals laygua sesdevendra ministrar nedeus 
estiguen e de coses inraundes sovinerament reentats: la 
qual cosa mayorment en estiu volem esser observat: orde- 
nants quels dits ministres ais copers nostres a nos lo 
beure rainistrans e al boteyler e sotsboteyler nostres spe- 
cials en aquelles coses que a eils pertanyen apres los 
majordomens obeyr no recusen los quals encara boteylers 
comuns del palau e deis domestichs nostres no recusen en 
lur offici ajudar per tal que aquells qui quaix companyons 
son de la consolación sien fets companyons del Irabayl. E 
per tal con sovinerament sesdeve nos de loch a loch per lo 
cami auar volem e noresmenys ordonam que un daquests 
davant vaja e loffici dells axi con mils pora ne sabrá com- 
plesca. En apres con dupte no sia que moltes vegades los 
damunt dits ministres laygua de la qual la nostra serenitat 
es usadora primerament ells han a pertractar ordonam que 
aytal sagrament e homenatge a un deis majordomens pres- 
tar sien tenguts lo qual lo boteyler e sotsboteyler nostre 
special en la nostra constitucio desús es estat ordonat. 

Deis Panicers majors. 

Considerans saviaraent e entesa entre les altres coses 
per divinal disposicio a vida humana ordenades lo pan 
esser per pus principal e maravellosa rcleccio del cors 



(27 ) 
del hom elet axi que dell per sosteniment de vida coti- 
dianaraent es usador car sens aquell nengun cors human 
no es dubte puga lo carrcch corporal sostenir: per qo 
jassia que per ordonacio sobirana estament de cadira real 
en aquest mon obtingam pero semblantment quels al- 
tres filis de homens daquesla refeccio de pan som per 
necesitat de natura usadors. Donchs aqüestes coses axi en 
considerado deduytes esguardants que la salut e pro- 
teccio de la cosa publica principalment esta en la salut 
del princep terrenal : per tal curosament es proveydor 
que engir aquelles coses que per nos a refeccio de la 
nostra persona son sumidores per tais e tan aprovats mi- 
nistres sien a nos en la nostra taula real arainistrades que 
sospita de coses nocives de tot en tot sia foragitada e la 
salut de nostra persona mils puga esser conservada. Em- 
peramor dago per aquesta nostra general constitucio per 
tots temps duradora ordonam que dues bones persones 
generoses per honestat de bones costumes e per faeltat 
enclarides al offici de nostra paniceria per nos sien de- 
putades a nostre arbitre elegidores qui del pan de la 
nostra bocea en especial cura hagen diligent co es que 
tota hora que a taula seer volrem apparellat estiga ab lo 
pan a la nostra taula posador cubert ab tovayloles nc- 
dees e entires e aquell al majordom nostre ans quel 
vers de la benediccio comenQ liurar no oblit e daquell 
tast per lo dit majordom axi mateix donar faca. Cura 
encara hagen diligent ensemps ab nostre pastador de les 
panades neules empastats e altres coses que per la per- 
sona nostra o taula real en los fórns o en allra manera 
sapparellen que savianient c nedea se facen e separament 



(28) 
c secreta per lo pastador desús dit perqué alcunes coses 
nocives mesclar no si pusquen que a la salut nostra c de 
nostres sotsmeses poguessen en alcuna manera obviar. 
Volem empero que tota hora que pan en la nostra pa- 
niceria sesdevendra a deteriorar axi que no sia convinent 
devant los nostres domestichs a posar lo dit panicer a la 
almoyna nostra cur ab diligencia liurar: cuant empero nos 
per cami anar sesdevendra en loch en lo qual nos ree- 
brem nostra refeccio lo pan daquella qui en alcuna ma- 
nera romandra ais almoyners aqui distribuesca e encon- 
tinent ais pobres de Christ distribuir per los dits almoy- 
ners volem specialment e manam. Ordenam encara quels 
dits panicers de tot pan de la nostra cort real hagen 
custodia diligent aquell segons lur offici en la nostra 
cort discretament dispensan: e per ta! que pus perfecta- 
ment e pus liberal la custodia dessus dita se complesca 
ells o el sotspanicer en la paniceria dessus dita continua- 
ment jaguen per tal que estranyanse del dit offici alcuna 
lesio aqueils no suffira. Con empero sesdeve nos de loch 
a loch en los regnes comtats e terres nostres anar al 
loch lo qual haurem assignat lo panicer o lo sotspanicer 
nostre manam que per aquelles coses que a son offici 
pertanyen procuradores o complidores primer vaja per 
tal que si pus tart anava algunes coses a ell incumbents 
no romasessen inperfetes la qual cosa molt cobeejam 
esser esquivada: e de les coses aministrades e despeses per 
lo dit panicer segons que a son offici pertayn al ma- 
jordora e scriva nostre de racio raho e compte ordonam 
esser retut tota hora que al dit majordom o scriva sera 
\ist faedor. Volem encara al oftici délls pertanyer qti€ 



• ( á9 ) 
con scsdcvcndra alcun domesticli nostrc perdrc en scrvey 
nostre bestia alcuna reebut per ell lo cuyr daquella o les 
orevies si lora uostra cort la liaura perduda e sagrament 
daquell qui la dita bestia haura perduda que per colpa 
o negligencia sua no sera raorta sia tengut de fer albara 
testimonial ab son segell segellat contenen la dita bestia 
en servcy nostre esser perduda: e per tal que niolt gran 
facltat en ministrar les dites coses sens dubte lurs es 
comesa volem e fermament cstatuim quels desús dits pa- 
nicers sagrament de faeltat e homenatge a nos facen ab 
boca e ab mans comanat que la persona e salut nostra 
sana e salva per son poder conservaran e les coses con- 
traríes de tot en tot extirparan e no res menys sagra- 
ment faran a nostre majordom que son offici e aquelles 
coses que a son ofíici pertanyen per son poder faelment 
exerciran. Los desús dits pero nostres panicers a tots los 
altres de la paniceria e al pastador del pa de la nostra 
boca volem majors esser. En apres per tal con al pus an- 
tich per lo pus novell en loffici honor es deguda manam 
et ordonam quen totes coses tocants loffici lo primer 
davant al altre de prerrogativa gausesca. Ordonam encara 
a nostra paniceria esser deputada una apte persona e 
sufficient qui sotspanicer sia appellat e ajut ais panicers 
en aquelles coses que poran tocans son offici faelment e 
apta e tota vegada quels panicers per malaltia o per ab- 
sencia damdos o per altre necessitat a son offici faedor 
enlendre no poran o absents serán los dits panicers lo 
sotspanicer lo dit offici exercesca pleneraraent e entegra 
salvant empero lexercici del portar lo pa a la nostra taula 
pera nostra refeccio et neules et altres coses semblants 



(50) 
la qual cosa per un deis officials dobles derrer reebut 
si lavors en la nostra cort present sera o en absencia da- 
qucll per un deis escuders de la nostra cambra per nos 
elegidor esser feta manam. En apres lo dit sotspanicer 
aquellcs coses que rebudes e despeses haura tota hora 
que degudamcnt l'er se pusque scriva diligentment: e per 
tal que de totes coses que son faedores per lo dit offici 
noticia plena hage translat ab si tengue daqueiles et 
aquell sagrament e homenatge face al majordom e obe- 
diencia serve quels panicers fer e servar a nos son as- 
iréis. 

Deis Panicers comuns. 

Con de nostra cort e casa real se pertanga en totes 
coses a aquella per necessitat incumbents esser per orde 
complidament proveyda e alcunes coses al offici de nos- 
tres panicers sesguarden les quals- no poden ne es de- 
cent per ells segons nostra ordonacio esser complides: per 
tal curosament nos cove que per aquelles coses exegui- 
dores coadjutors suíficienls per tenor daquesla nostra 
constitucio assignem. Perqué ordonam que en la nostra 
sala o palau real dos panicers comuns deis domestichs 
nostres assats jovens bons e homils sien reebuts per nos 
elegidors qui pan a posar ais nostres domestichs menjants 
en nostre palau ordonadament sesludien. E per tal que 
negun defalliment de les coses damunt dites noy sia 
preguarden diligentment e atesa per les taules discurrent 
que pan bastantment hy sia: e ells ais nostres panicers e 
al sotspanicer engir lur offici obeyr sien tenguts. E con 



(?1 ) 

sesdevcndra nos de loch a loch anar un dells al loch 
al qual liaurem ordonat decontinent yvaQosament da- 
vant vaja per tal que per occasio de lur triga en lur 
offici alcuna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem en.- 
cara que almenys la un dells dins la panigaria nostra o 
almenys prop daquella jaga si en aquella no pot jaure 
per tal que per distancia de loch algún embargament 
donat no sia a lur offici damunt dit perqué liberfllment 
nos pusca complir: si empero los panicers nostres e lo 
sotspanicer abscnts esser sesdevenia aquelles coses que 
ells deurien íer per lo un dells go es lo pus antich en 
lo dit offici volera esser diiigentraent complides: perqué 
en escrit tinga aquelles coses que per nostres panicers 
son raedores e en lo cas aquest aquelles diligentment 
observan: e ak panicers nostres obeyran en totes coses lo 
dit offici tocants, E per tal con en lo present cas e en 
altres poden moltes vegades lo nostre pan e altres coses 
de les quals la nostra celsitut usa pertractar e per tal 
que en ells lexar negligentment no siam vists aquelles 
coses les quals en los altres a nos aministrants havem da- 
vant esguardat: ordonam que aytal sagrament e homenat- 
ge a un deis majordomens nostres fer sien estrets lo 
qual lo panicer nostre special a nos de fer es obligat. 

Del Pastador. 

Experiencia maestra de les coses nos ha ensenyats e 
la f\ de les coses manifestament o demostra que aquelles 
per pus perfet exiraent fi reeben les quals per especial 
delegacio e industria de persona elegida son elegides 



(52) 
esser fotes. Empcramor dago ab aquesta noslra present 
ordonacio ordonam quel pastador o llaquer de la nostra 
casa real lo pan panades e empastáis e totes quantes al- 
tres coses que per la persona nostra a taula real en los 
forns o en altra manera se appareylen que saviament e 
nedea se facen e separada e secreta per lo pastador 
desús dit perqué negunes coses nocives mesclar no si 
pusquen que a la salut nostra e de nostres sotsmeses 
poguessen en neguna manera obviar. Ordonam encara 
quel dit pastador o flaquer lo pa del qual en nostra 
taula usarem o aquells qui en la dita taula siuran empa- 
nades o empastats e toles altres coses les quals a la sua 
art pertanyer son mostrados per si pastar e en altra ma- 
nera apperellar deja e no per altre en qualque manera 
sino axi com dejus es ordonat molí gran diligencia haven 
que saviament e nedea se fassen e en loch de tot en 
tol separal en tal manera que via de malignar per difí- 
cil entrament a cascu sia preclusa: e con a taula per 
manjar irem o abans a convinent hora al panicer major 
lo pan lo qual menjar deurem no lart de ministrar: ell 
empero primerament en alcuna manera fer tast daqueü 
no oblit ne ignor a ell pertanyer aquelles coses que al 
dit offici de panicer e de pastador sesguarden per tots 
los familiars e domestichs nostres en la sala nostra ab lo 
sotspanicer procurar sobre les quals coses tal diligencia 
cur de haver que per lo seu ministeri defalliment en al- 
cuna cosa no sofira. E de toles aquelles coses que per 
rahon de lur offici liaura procurados e en ^altra manera 
aministrades compte retre no tari al nostre majordom o 
escriva de racio; si pero per malaltia o per altre manera 



( '-^ ) 

sera embargat aquelles coses que per ell pera nostra per- 
sona raedores son ab licencia del mojordom lavors lo 
servy faent e ab conscicncia de nostrc mayor panicer a 
aigu bo e soficient pastador coman : ell empero en les 
coses tocants son offici al panicer e al sotspanicer depu- 
tats de la nostra boca apres los majordomens obebir re- 
gonega si esser obligat: scmblant pero sagrament e ho- 
menatge a nos sie tengut de fer lo qual lo panicer nostre 
a nos en la precedent nostra constitucio es obligat de fer. 

Deis Esciiders davant nos tallar ordonals. 

A rabo acordant e convinent cosa daltilut real jutjam 
SI aytals en nostre esguardament c scrveys desigam los 
quals en loffici reebut esperiencia maestra de les coses 
moslra haver ensenyat e encara militar natura de linatge 
a les damuntdites esguarda baver dins meses: cor aytals 
e per raho al nostre servey digna cosa elegir reputam 
que compensades totes coses los altres sobremunten. 
Eraperamor daco ob aquesta present nostra sanccio volem 
esser instituyt que dos escuders de lur natura a tallar 
davant nos o altres coses faedores que davant nos per 
nostre menjar serán posades sien reebuts qui aytals coses 
pus esperts serán vists: ne encara ignoren a la sollicitut 
dells pertanyer que coltells nets e ben taylants hagen 
prevehir per tal que per inhabilitat de tallar o en altra 
manera algún fastig a nos no puga esser engenrat. E 
per tal con les viandes de les quals usa la nostra altea 
abans que a nos pervenguen per diverses cove per moltes 
maneres passar per tal quel pcrill de la nostra salut 
TOMO V. 3 



( .v^ ) 

esquivem: staluim i'ermamcnt observador que de totes 
qualsque viaiides que a nos serán posades los damunt 
dits nostres escuders no relexen dabuns tastar: fet encara 
priraerament tast per aquells qui les dites viandes a nos 
ministradores ais dits nostres escuders hauran liurades. 
En les coses empero dessus ordenades aquell qui en lo 
dit offíci sera primerament posat volem davant esser: sí 
pero cas sesdevenia que abdos aquells absens fossen qui 
tallar a nos deuen la un deis officials dobles derrer re— 
ebut si lavors en la cort present sera o absencia daqueU 
la deis escuders de la cambra tallar davant nos deja. En 
los damunt dits pero cases duem declarador que negun 
lo seu offici propri a ell pertanyent per altre offíci ser- 
vir no leix iraperfet; sobre los quals tots officis per veu 
daltre faedors orde de prioritat manam esser observat 
com sie cosa loable e encare digna que aquells sobre- 
pugen los altres los quals prioritat de temps e qui per 
lonch temps en servir lo dit ofíici han fet davant anar. 
Volem encara ells axi con los altres nostres familiars ak 
majordomens esser sotsmeses et sens tot mija per raho 
de lur offici a ells fermament obeesquen et atenen e per 
tal con una raetexa raho en aquells es coneguda la qual 
en los copers a nos beure ministrants es esguardada em- 
peramor dasso semblant segrament e homenatge per ells 
a nos prestador ordonam lo qual en los damondits desús 
es insert. 



( ^^ ) 

Dds Sohrecochs. 

A la honor noslra esguardar creem quels sobrecochs 
a servey de noslra persona diputáis mayormcnt aquells 
qui a nos viandes ministraran sien abtcs c avists e esperts 
e sien en ministrar aquellos discrels que defalliment alcu 
4¡gne de reprensio noy puga esser alrobat : entre los 
quals aquells en especial aytals esser volem qui a la es- 
cudella o escudelles a nos en la taula port:idores serán 
destináis : e axi ordonam e establim que dos escuders de 
linatge de cavallers qui sobrecochs sien appellats per la 
dita noslra cscudella o escudelles portadores sien en nos- 
lra cort deputats los quals lotes les viandes que a escu- 
della o escudelles perlanven a nos portar sien tengnts e 
aquelles liurar al maestre del hostal o majordom per 
posar en la taula: e con los menjars davant nos serán po- 
sáis los dits sobrecochs sien curoses diligents e ateses que 
per lo majordom qui les haura posades assi faca donar a 
tastar per tal que per acó nos en ells freturem de suspi- 
ta. Axi mateix de les dites viandes fer tast lo majordom 
sia estret quant aquelles serán posades davant nos: e en 
apres per tal que los majors davant sien ais menors se- 
gons que orde de dret o requer volem quels dits sobre- 
cochs davant en son offici a cascun de la cuyna mayors 
sien e aquells manar pusquen aquelles coses que hauran 
vist espedients. E gardense qucl trencament de les 
carns o en altre manera frau cometre nos pusca en 
qualque manera e que totes coses e sengles axi eos 
pcrtany a real cort be e degudament sien apparcylades: 



(36) 
encara que deis dils dos sobrecochs aquel qui es pri- 
mer cu loffici tota hora que sera present loffici aquell 
degudament fer pora. Declaram encara e volem que si am- 
dos los sobrecochs diverses escudelles porten a nos aque- 
lles axi mateix liurar degen al majordom e ell recbcnt 
lescudella primerament del primer reebul en loffici c 
aquella posada devant nos reeba laltre del altre. Orde- 
nara encara que aquell qui primer sera reebut en loffici 
tovalloles belles e netes en apparell baja e aquelles en 
lo seu coll pos e ab aquelles lescudella cobra e axi co- 
berta port davant nos: si empero en alcun cas sesdeve- 
nia que nengun deis sobrecochs nostres present no fos 
un deis oificials dobles derrer reebut si en la nostra 
cort present sera o en absencia daqueil un o dos deis 
escuders de la cambra lescudella o escudelles nostres apor- 
tar degen c ministrar les coses tocants loffici : volents 
encara elis axi con los altres nostres familiars ais major- 
domens esser sotsmeses per rahon de lurs officis c a ells 
óbeyr sien estrets. Los damunt dits empero sobrecochs ans 
que lur offici exercescan sagrament e homenatge a nos 
facen segons la forma espressada en lo sagrament lo qual 
a nos fan lo beure a nos aministrants. 

Deis Coymrs mayors. 

Cuant mes los officis a servey de nostra persona son 
proismes aytant ab pus diligent cura a faels persones son 
comanadors per tal que aquell de tota frau trobador e 
vie tots bens enemich lo diable ab son malignari enginy 
a raolts ligams prefulsit a la salut deis homens aguayts 



(37 ) 
per aposicio de coses iiocives preparar no piisca la qual 
cosa a nos gardar molt digne e necessaria rcputam. E per 
tal que l«s coses damunt dites pus leugcrament esqui- 
vem ab aquesta nostra present ordinacio statuim que dos 
bons homens e faels cochs per la nostra special cuyna 
sien reebuts per nos elegidbrs qui en loffici damunt 
dit molt sabens sien e esperts los quals les viandes 
nostres per nos e per aquells los quals la nostra sere- 
nitat elegirá reebcdores hagen a «oure e en altra ma- 
nera ab molt gran diligencia saviament e nedea apareylar 
en tal manera que les coses damunt dites en loch secret 
€ segur e en alguna manera separat sien apparevlades 
axi que per ells a pochs entrament sia donat e occasio 
<ie mal aytant con es possible sia restreta. Con a nos les 
damunt dites viandes serán aportadores tastar no preter- 
meten c con de loch a loch nos deurcm anar la un 
deis cochs damunt dits al loch al qual deurem anar 
devant vaja per tal que les coses que al offici dells se 
pertanven hagen pogudes provchir: cor pus preable cosa 
es reputat prevenir, que esscr per temps preverigut. Los 
quals encara cochs apres los majordoraens ais sobreoocíis 
nostres obeyr ordonam aytant con a lur offici pertanyera 
e que un dells en la cuyna damunt dita jaga o prop 
aquella duem ordonador. Semblantment empero sagrament 
c homenatge a nos facen lo qual los botejlers nostres 
specials a nos fer desús son cslrcts. 



(38) 

Del Argentcr de la nostra cuyna. 

Rahonablcment esguardades aquellos coses que son 
fiíedorcs no poques per los cochs a les viandcs de la 
nostra boca dispensants magistralment esscr apparey lado- 
res per tal que aquelles coses complidament axi com se 
pertany totes sien ben fetes, Empcramor daro un hom 
aptc voiem a ells esser liurat qui de la cuyna de la boca 
real argentar! sia nomenat e cascun dia a hores degudes 
en la dita cuyna foch encendre no oblit e olles e cal- 
deros ab aygua pos sobraquell les gallines e la voleteria 
plom e les altres carns e peix lau e deneig e encara 
ast menar e ais dits cochs de nostra bocea ajudar procur 
diligentment segons que a ell per aquells e per lo so- 
brecoch sera manat : e encara aygua necessaria per les 
nostres viandes tan solament appareyladores a la dita 
cuyna per eyl volera esser portada volents que ais nostres 
sobrecochs en les coses tocans lur offici apres los ma- 
jordomens obeir sie estret e al majordom sagrament e 
homenatje fassa axi con los diís niajors cochs fer son ten- 



guts a nos. 



Deis Cochs comuns. 

Per tal con havem esguardat esser digne e concordant 
a raho que en la nostra casa o cort neguns officis va- 
gans no estien que no sien en aquels faels e certs m'v- 
nistres assignats per los quals los dits officis degudament 
puguen esser gobernáis : emperamor dago duem ordona- 



(59) 
dor que dos coclis faels e bons en la cuyna comuna de 
nostra compariya sien posats qui les viandes per los do- 
raestichs e familiars nostres reebedores curen ab vigilant 
sludi nedeament e savia appare>lar per tal que mes pu- 
gnen esser eomendats que en neguna cosa represes: la un 
deis quals nos anans a loure davant vaga axi que a cosa 
no perfecta loch no sia relexat. Si pero sesdevenia que ab- 
dos los cochs de la nostra boca especiáis absens fossen 
en alcun cas o causa iminent: en aquell cas no ignoren 
la cura a elis pertanyer de appareylar nostres viandes 
per la manera e forma damunt dites ais cochs de la nos- 
tra bocea en la precedent constitucio assignats. Alscuns 
encara de la cuyna axi raajors com raenors ayudar ells 
volem con en propri offici no serán occupats: ordonants 
que a nostres sobrecochs apres los majordomens obcesquen 
en les coses tocants loffici damunt dit. E per tal com pe- 
rils passats los quals a molts no es dupte esser esdeven- 
guts nos pus diligents fan en esdevenidor: statuym quels 
damunt dits cochs aytal sagrament e homenatge al raa- 
yordom nostre presten lo qual los cochs de la boca nostra 
a nos fan. E en escrits aquelles cose^ que per los dits 
cochs de la nostra boca son faedores ab si haver no 
obliden. 

Dd Moseu. 

Sobre totes coses a us nostre e ornament necessa- 
ries cura e diligent custodia a certes persones esser co- 
mesa havem ordonat: necessaria cosa esser esguardan e 
coiísonant a raho que sobre les coses per nostre mcnjar 



(40) 
e vitayla comprades a algún fael la custodia daquelles 
comctre dejam. E axi ordonam e volcm que algún hom 
bo e Icyol que sia nomenat museu per nos elegidor sia 
deputat qui la clau del reservatori de la noslra museria 
tcn'^a c port ct encara cascun dia les carns qui compra- 
des o portadcs a la cuyna per comprador e sotscompra- 
dor serán abans del trancameut daquelles presents lo 
majordom e lo comprador o sotscomprador repesar fael- 
men no oblit; les quals axi repesades facen certes peces 
e tayll e trench diligentment aquelles e encara el peix 
trencar sia tengut et aquelles que per nostra persona 
serán comprades e trencades ais cochs per menjar a la 
dita nostra persona appareyladores e les altres carns 
comprades e trencades a obs de nostres domestichs ais 
cochs aquelles appareyladores deputats liure ordonadament. 
Les dites empero carns per a nos apart e no sino los da- 
vant nomenats presents repes e trench perqué freytura 
de suspicio de mesclar coses nocivos hi sia: e ais dits cochs 
de les coses en lo dit reservatori estants segons que ais 
dits menjars appareyladors necessari sera ministre sens 
triga. E con los dits menjars serán appareylats e nostres 
domestichs serán a taula anats al palau ensemps ab lo 
manucier qui les carns els peis portaran tro al dre^ador 
entrar procur sens miga. Aquelles coses empero que en l^es 
cuynes cuytes apres lo nostre menjar e de nostres do- 
mestichs sobraran a la almoyna o ais servidors daquella 
cur de liurar sens frau: decerncnts e volents que conti- 
nuament en lo dit reservatori de les coses dejus escrites 
copia sia atrobada ^o es de sucre de gingebre e daltres 
especies picades de rael doli de carn salada de froraatíjes 



(41 ) 
lie peis sakts de vinagre de sagins e daltres coses sem- 
blants menjadores ais dits menjars pertanyenls qui sens 
dubte de cotidiana distribucio se poran e han acostumat 
de reservar. E si alcuna cosa daquesles defallir veura en- 
contiiient sollicit los damunt dits comprador e solscom- 
prador que alio compren e en la dita despensa o reser- 
vatori reposen ab acabament. E aqüestes coses totes lo 
dit museu en sa diligent e feel custodia baja e tenga e 
a nos sagrament e homenatge axi con los cochs a nostres 
menjars appareyladors destinats fer sia estret. Los nostres 
sobrecochs apres los majordomens en les coses tocans son 
«ffici a ell davant esser regonega. 

Del Manucier. 

Cor refeccio de cors human requer totes coses al 
menjar de aquell no solament que sien appareyladcs ans 
encara per peces congruens segons la condicio deis men- 
jants en temps c hores degudes esser arainistrades : per 
go varietat de officis per raho nos enduu quel regiment 
de aquelles diverses persones cometam per tal que aquells 
segons ques cove a hores convinents mils pusquen esser 
servits. Perqué engir del servey de nostre palau real duem 
aordonador que sia una bona persona jove e avista 
que per lonchs trebayls no sie agreviada la qual menu- 
cier sera appellada qui quan los menjars serán appa- 
reylats e nostres domestichs serán a taula apres que ais 
nostres solirecochs les viandes per ells a nos portadores 
serán liuradores encontinent en lo palau enscmps ab lo 
museu qui les carns els peis portara tro al dregador 



( -Í2 ) 
•entrar procur scns miga e aqui layladors de les dites 
•carns o peys segons !a tenor de la nostra ordonacio sobre 
ago feta de la qual copia ab si baja ordon c faca ab 
acabament c aquells axi fets liure ais servidors en lo 
palau qui aquells aordonadament posen davant los men- 
jants: e cascun dia lo dit menucier sie tengut retre comte 
al nostre majordom e scriva de racio de les peces que 
servides haura e semblaut sagrament e homenatge ais 
nostres majordomens prestara lo qual lo museu a nos 
prestar es tengut. Encara altre sagrament a clls íara que 
ben e lealment son offici exercira. 

Deis Argenters de la cuyna comuna. 

Per tal quels cocbs comuns de nostres domeslichs no 
sien vist freturar per defalliment de coadjutors : empe- 
ramor da^o en la cuyna daquells domestichs dos en a^o 
aptes horaens volem esser deputats qui argenters de la 
dita cuyna sien nomenats e serán diligents e atents que 
cascun dia a hores degudes en aquella cuyna fochs en- 
cenan e calderes ab aygua posen sobre aquelles e galli- 
nes e al tres voleteries plomen e encara altres carns 
e peys laven e appareylen a coure e aquelles en calde- 
ros e en asts posen. Encara de les carns decoquedores 
en los asts cura bajen diligent de manar aquells : largent 
del qual nos cascun dia usam hores degudes lavaran: e 
aqüestes coses fetes per ells los cochs damunt dits en 
aquelles coses que poran ajuden especialment lo manucier 
en los menjars portadors en lo palau ajudar no olviden: 
volents que a nostres sobrecochs c ais cochs a les coses 



C 45 ) , 
,locans lur ottici obecsqucn o cntcncn faelmenl al) aca- 
bament: e sagrament e homenatge faran al raajordom lo 
qual fan los cochs. 

Del Portador daygua a la cuyna. 

Con en la cuyna de nostres domestichs sien alcuncs 
coses raedores que per los cochs o argenlers en aquella 
disposals per pensa degudament no poden esset fetes: 
cmperaraor da^o oltre los damunt dits disposara dues 
persones o pus quant necessari sera qui sapellen porta- 
dors daygua en la dita cuyna esser reebuts ordonam. E 
porten aqüestes dues persones aygua a la cuyna aytanta 
cora sera raester : les calderes encara e les escudelles 
apres los raenjars de nostres domestichs laven e munden 
diligentraent: encara la cuyna escombren quant raester hi 
sera e. altres coses facen semblants les quals e segons 
quels nostres sobrecochs e los argenters de la dita cuyna 
o la un dells a ells o a alguns dells manaran: ais quals 
obeir apres los majordomens sien tenguts e semblant ho- 
menatge e sagrament faran al raajordom lo qual fan los 
cochs. 

Deis Escuders portants lo taylador real. 

En totes les coses que a nos se proposen en raenjar 
es convinent cosa per lo portaraent daquelles elegir per- 
sones provades de feeltat los quals sapien diligentraent e 
nedea les viandes que en tayladors davant nos son posa- 
dores a la nostra taula portar. E per tal que go que 



( '^i ) 

lexam no iiam vists menyspresar de la manera del», 
servidors de la Dostra persona real duem ordenador qael» 
escuders que aportar nostres viandes o tayladors per nos 
serán constituits dretament a la taula nostra davant nos 
venguen e devant estien e aquelles coses empero per 
s¡ posar no presumesquen per tal que mesclan los fels 
los officis de les coses nos torben e go quel majordom 
es tengut de fer no sie per altre fet com per b major- 
dom voiem lo posament deis tayladors esser fet esguar- 
dans que qo que a molts es comes pus segurament se 
espeega. Empero con los menjars serán posats davant 
nos los dits portadors sien enroses diligents e atents qael 
majordom assi facen donar a tastar per tal que per qo 
nos deyls freturem de sinistra suspicion. E per tal que res 
inordinat no romanga o confus dos escuders en aquest 
oflici destinam deis quals aquell qui primer sera reebut 
en aquest offici lo servey faga en portar per tal que 
aquest de grau laltre sobrepuig al qual assiduytat de 
trabayl ajuda e si dos serán tayladors a portar aquests 
sois facen lo servey estants. Qui empero lo principal 
taylador nostre portara en lo col tovaylons portar no oblit 
ab los qaals les viandes cobra: e per tal cor en necessitat 
ley servar nos cove en aquelles coses que son duns ais 
uses deis altres soplesquen. Si cas sesdevenia que tots 
defallissen un deis oficiáis dobles derrer reebut si en la 
nostra cort present sera e en absencia daquell un deis 
escuders de la cambra per nos elegidor lur offici faga o 
dos en aquell cas on mes tayladors hi bagues: e íio tan 
solament en jurisdicción ais majordomens axi com los 
altres nostres familiars son sotsmeses aus sens mijan per 



(45) 
rahon de lur oífici obeyr si regoncgucn csser obligáis. 
Aqiicsts empero axi con los copers sagrament c homenat- 
ge a nos facen segons ques pertayn. 

Del Comprador. 

Con salut e proteccio de la cosa publica la salut del 
princep principalment esguarden e encara les leys fetes 
deis princeps cura de carn pu vi peix e altrcs coses ne- 
cessaries compradores al prcfet de la ciutat pertanyer 
per salut deis sotsmeses estatuesquen: aytant mes eyl me- 
teix princep qui la salut del poblé defen esguardar deu 
que la cura de la carn pan e vin e peix en la sua 
sacra casa ministradora a certs seus feels especialment 
sia comesa quils officis lurs ab aquella ques cove dili- 
gencia exeguesquen. E donchs aqüestes coses axi en con- 
sideracio deduytes statuim quel comprador de la casa 
iiostra qui es e per temps sera en les carns pan peix e 
vins compradors a la nostra cort necessaris diligentment 
vetle e inste: e per co que niils totes aquelles coses 
pusca complir a bastament de la nostra cort volem que 
áe les nostres rendes sufficient quantitat reeba per tres 
terces del any de la qual vin compre e aquell liure a 
nostre boteyler e pa axi mateix liurantlo al nostre pa- 
nicer et encara carns e peixs los quals al nostre museu 
liurara lo qual aquells procur ais nostres cochs liurar. 
Encara al dit comprador se pertanyera comprar fruytes 
fromatge ortalices tovalles e tovayloles quant que quant 
necessari sera e asso al reboster nostre liure e cera e 
pobil o bleses e sucre e especies e altres coses necessa- 



(4G) 
ríes a fcr confits scmblantment comprara: les quals coses 
al nostrc apothecari cll liurar manam: e sagins oli carn 
salada peixs sechs e semblans coses ell comprar si obli- 
gat regoiiexera e al museu nostre liurara e ordi e civada 
comprar a son offici pertanga e aquella liurara al sobra- 
zembler noslre e reeba totes les cenes que en diners 
serán pagadores et aquells diners convertesca en la pro- 
visio del nostre raenjar. Volem encara ell no ignorar a 
la cura dell pertanyer les damunt dites coses e altres 
les quals serán a servey de nostre paiau e a la nostra 
cuyna e ais officis servidors en aquell axi per nos con 
per los noslres domestirhs serán necessaries com mils e 
pus profitosament pora comprar feelment ensemps ab lo 
sotscomprador tota hora que aquelí bonament haver pora 
e liure e liurar face totes aquellos coses ais dits ofíicis 
segons que damunt es declarat. E de totes aquellos coses 
que comprades haura cascun mati retre compte per me- 
nut al majordom et escriva de racio estants presents tots 
aquells officials a qui les coses haura liurades sia tengut: 
e no res menys de cascuna terga que haura reebuda 
cascun any al maestre racional devant lescriva de racio 
reta compte. Volem encara al offici dell pertanyer dili- 
gentment soUicitar lo majordom lavors offici faent de les 
viandes que lendema deurera menjar. E per tal con ay- 
tant mils sanitat en alcu es conservada con de mellors 
viandes se nodreix: sia euros et attent que les mellors que 
trobar se poran procurar no ees con digna cosa estimem 
la nostra sala reyal aytals coses haver mellors: ajustants 
que con sesdevendra nos per cami anar lo dit comprador 
o sotscomprador primer vaja et faga aquellos coses ques 



(47 ) 
pcrtanyen a son offici c ab si la ordinacio de los viandcif 
port et aquella diligentment observe. E per tal que pus 
feelment son offici exercesca vol«m que al majordom 
sagrament faga et a nos tan solament homenatge axi con 
lo boteller de la nostra boca. E encara una persona vo- 
lem esser elegida qui sotscomprador sia nomcnat et 
aquelles coses que per lo dit comprador se compraran 
scriure sia tengut tota hora que degudament fer se pora 
et sera convinent de fer e al comprador en son offici 
ajut. E encara dos ajudants volem al sotscomprador esser 
acompanyats qui les coses que per lo sotscomprador 
complir nos poran facen et en la sua absencia son ofüci 
plcnaraent exercesquen et sagrament presten et home- 
natge ais nostres majordomens e a ells attenen et obees- 
quen axi con lo dit comprador. E per tal que aqüestes 
coses mils complir pusquen en escrit aquelles coses que 
per lo dit comprador serán faedores no jaquesquen 
havcr. 

Deis Cavallerices. 

Con a honor de princep se pertanga en ornament de 
cavalls et de palafrens et de muís a ell condecénts et de 
diverses linatges de besties habundar et encara de diverses 
ornaments de cavalls es pertanga a la gubernacio et cus- 
todia de les coses dessus dites alscuns instituir presidents 
qui usen doffici de stractor per la cura deis quals ct solli- 
citut les coses damunt dites et sengles sien guardados: em- 
peramor dago les damunt dites coses esguardadcs volem 
et ordonam de la casa nostra al damunt dit oflici preesser 



(/*8 ) 
c cura haver de les coses damunt dites axi co es que sien 
diligents et attents quels cavalls et les altres besties que a 
cavalcar tenim les coses necesaries hagen et per persones 
suficients ben sien pensades et guardades et que en son 
temps sien sagnades e si malaltia los esdeve procuren ab 
requesta diligencia per los menescals esser curades et re- 
meys fer covinables en tal manera que de negligencia no 
puguen en alcuna manera esser represes. E com volrem ca- 
valcar cúrennos certificar qual cavall o quals cavalls se ap- 
parellaran a cavalcar : abans empero del dit cavalcar los 
esperons calgar et puys nos descavalcat descalcar en alguna 
manera no ometen : en ago empero a demanar et en fer 
et en altres prerogatives donor aquell volem esser pus po- 
deros qui primerament aquest offici haura conseguit. En 
apres ajustam quels dits cavallerices sobre sien et majors 
a tots aquells qui son del estable et ells a eíls obeyr sien 
tenguts e pusquen aquells condempnar la on en lur offici 
sesdevendra ells haver delinquit a perdre la quitacio de deu 
dies per cascuna vagada. En apres aquell qui pus antich 
sera en loffici et en absencia dell laltre qui en lo dit offici 
apres ell sera reebut cascun any de nos saber sia tengut 
lo nombre deis cavalls et deis palafrens et de les altres 
besties les quals teñir volrem et haver tota hora que guerra 
esperariem o per dons que daquells haurem fets o en altra 
manera en lo gran nombre daquelles sabrien paucitat nos 
lavors daquelles solliciten ab acabament et nostra voluntat 
daqui saber procuren: e ago axi mateix facen de les selles 
de les armes de nostre senyal reyal decorades per fer en 
aquelles cavalcar de nostres barons et cavallers quant ago 
expedient esser decerniem : e hagen ab si et tenguen la 



(49) 
ordinacio la qual havem feta de les altrcs selles teñidores 
et faedores el daiscunes altres coses ordenadament la nnul 
observen et sien tenguls observar sots pena de la quitacio 
de raig any perdedora per alcun dells qui trobat aqui sera 
en colpa : volents que aquell qui primer liaura aconsoguit 
aquest offici damunt dit tenga les damunt dites selles frens 
et altres ornaments de besties: mas empero laltre de les 
damunt dites coses baja inventan et en absencia del pri- 
mer ell tenga et guart les coses damunt dites. Empero 
sien diligents que en les selles nostres ne en les regncs o 
en ornamens de besties qualsque quals alcuna cosa nociva 
no sia imposada: ans axi sien diligents que con sesdevendra 
nos cavalcar ans que cavalquem les selles damunt dites et 
les regñes et los altres ornaments diligentment sien pres- 
crutats et mundats en tal manera que de totes coses no- 
cives de tot en tot sien separáis. En apres ab diligencia 
regoneguen queis frens et les altres coses per les quals es 
semblant de veritat que perill se pot apparer sien fermes 
et forls acó regoneixen tota hora que volrem cavalcar. 
En apres ordenam que en les festes en la nostra ordina- 
cio contengiides la qual ab si tenguen per temps nos fa- 
cen membrant quels selles frens regnes et altres appare- 
llaments de cavall en la dita nostra ordinacio contenguts 
facen que en aquell dia sien feles e dallo que costaran 
albara descriva de racio haver cura hagen et la moneda 
que costaran del nostre tresorer haver noobliden: e com 
nos covendra per cami anar sien diligents quels cavalls 
nostres a cavalcar diputáis lochs covinents et utils hagen 
en tal manera faents que tots temps almenys un cavall o 
dos prop sien de la cambra on nos jaurem: e tots temps 
TOMO V. 4 



( '^iO ) 
lacen lur poder que sien pus prop scgons que fer se pora 
covinentnicnt. E per tal con la on major perül sesguarda pus 
saviamcnt es la cosa fahedora volem que en temps de guerra 
et dost pus diligents sien et pus altents quels dits cavalls 
de costa nos en nulla manera nos lunyen ans costa nos tols 
temps sien et jaguen: e encara volem a lur offici perta- 
nyer los cavalls de nostre cors guarnir les armadures del 
armador reebudes. En apres si necessari sera sia legut a 
ells ab voluntat nostra haver macips conducticis a pensar 
et procurar les besties dessus dites quan go es assaber 
aquells qui en asso son deputats bastar no poden: e sia a 
ells legut los macips conducticis no tan solament corregir 
mas de tot remoure. Noresmenys donam a ells licencia con 
a ells sera vist fahedor de cavalcar los dits cavalls noslres 
con nos per infirmitat o per altra manera aquells caval- 
car no porem. Volem encara al dit offici pertanyer que 
quant sesdevendra per alcun de nostres domesticbs retre 
besties aíToUades a la nostra cort aquellos los nostres cavalle- 
rices volem ells reebre e teñir entro que per lo menescal 
sia certificat de la incuracio daquelles: e lavors ais nostres 
almoyners aquelles per ells volem esser liurades pero alba- 
ran testimonial a aquell qui la dita bestia haura retuda ab lo 
segell del cavalleriz qui en lo dit offici primer sera rebut o 
ell absent laltre segon reebut al offici fer sia tengut: reebut 
pero primerament sagrament que la dita bestia a colpa o 
negligencia lur no esser alfoliada : volents que no tan sola- 
ment axi con los altres nostres domesticbs ais majordomens 
son sotsmeses mas encara a ells sens mija per rahon de lur 
offici sien tenguts obeyr e sngrament e homenatge a nos 
acen que per fet dells negnn noymen en nostra persona 



IM ) 
no csdevendra nc cosa nociva ne ais caváis o ais ariioses 
(Jaquells no melran ans que noy sien meses per tot lur 
poder esquivaran e a nes decontinent o revelaran e que 
no han fet ne faran tai cosa perqué aqüestes coses no 
puguen observar. Encara al dit ofíici una apta |)ersona 
sabent be cavalcar volem esser reebuda la qual sotsca- 
valleriz sia nomenada e en absencia de abdos los cava- 
llerizes totes aquelles coses que al dit offici se pertanycn 
sie lengut de fer e ab diligencia complir. E per tal que 
ignorancia no puga allegar de co que sera tengut de 
fer copia del inventari de totes les coses nostres que 
per aquest offici se teñen encara de tota la ordinacio de 
les coses tocants lo seu offici ab si tenga e sagrament 
e homenatge al noslre majordom faca semblants daquells 
los quals los dits cavallerizes fer a nos son astrets. 

Del Menescal. 

La cura deis cavalls no tan solament esta en vitalles 
aministradores ans encara en ferrad ures ais peus delles 
posadores en malalties curadores e en sagnies faedores 
les quals totes coses se solen per los menescals espatxar: 
e axi ordonam que en nostra cort deja esser persona 
alguna feel e sabent en les coses desús dites qui loffici 
de la menescalia exerccsca e menescal sia nomenat: loffici 
del qual estia en fer totes coses que son ais cavalls ne- 
cessanes: lo qual encara menescal nos anants per cami 
de nostra comitiva nos partesca appareylat de claus e de 
feries e de altres coses semblants mayorment en temps 
de guerra con en host sericín e els cavalls nostres pus 



( S2 ) 
sovenejar molles vcgades en aquel! tcmps no oblit: e 
di;u übeyr ais cavayierices apres los majordomens en aque- 
llas coses que al offici dell pertanyer sesguarden. Volem 
encara per tal com ha sovent en los estables conversar que 
fa^a sagrament e homenatge al majordom segons la for- 
ma en loffici deis cavallerices desús expressada. 

Deis Homens de la esciíderia. 

Decent cosa e a honor nostra covinenl reputam si los 
cavayls per lo servey de nostra persona preelegits son 
tractats e pensats davant totes altres coses curosament é 
encara que a pensar los cavalls a cascun sengles macips 
sien destinats: e axi ordonam que en nostres estables 
ordinariament sien vuit en nombre macips destinats per 
nostre arbitre elegidors al offici deis quals se pertanga 
pensar deis cavayls nostres e de les altres besties a nos- 
tre servey aordonades a cascun dells a pensar liurades 
axi que a hores degudes guardan la qualitat del temps 
sien nedejades; qo es que en temps del esliu per lo mati 
encontinent que 'el lum del dia esclarira per gardar aque- 
Ues descülfamcnt les estrijolen e nedegen et con lo sol 
comensara los seus rays per térra escampar aquelles al 
aygua ab les mantés cubertcs menen a espau guardants 
aquelles de correr e malmcnar. En temps pero del yvern 
quant en estrijolar e menar al aygua los cavayls e besties 
damunt dites aquesta manera no es servadora: car ^o quel 
un temps requer laltre per raho o rebuja: e si en loch 
serán lavors que ago bonament fer se pusca aquelles en 
loch appartat al sol rayant estrijolaran c espolsaran cor 



( ^i3 ) 
en aquest temps la calor del sol es gran plaer c rccrca- 
cio a totes les coses: e quant lo so! sera passat de ihít 
día avxnt en la manera damunt dita los dits nostres cavalls 
e besties menaron abeurar: e tornants a son pas ans del 
entrament del estable ab manils o altres draps a afo 
covinents los braces e carnes de les dites besties sien 
tenguts exugar per tal que entrants banyats en aquells 
ronya o malananga alcuna no sen pognes engenrar: e ci- 
vada a aquelles hauda primerament sobre acó certificacio 
del nostre cavalleriz lavors loffici regent en quanta quan- 
titat a cascuna ne donaran ab diligencia feelment mi- 
nistraran: e en tal manera en les dites coses diligents se 
mostren quels cavalls e les allres besties nostres damunt 
dites en les necessaries coses dells alcun deíTalliment no 
hagen, Volem encara e ordonam quels dits macips o dos 
almenys dells jaure sien tenguts dins lestable si avinen- 
tea hi haura o almenys con pus poran prop de aquell 
per tal que si alcuna de les dites besties de nits ses- 
devenia desfermar aquella encontinent fermen. Volem 
encara quels dits macips ais nostres cavallerices apres los 
majordomens obeyr sien tenguts e sagrament e home- 
natge facen al mayordom segons la forma del offici dells 
inserta. E totes aqüestes coses volem encara esser fetes 
per los macips logadors en nostres estables a servir de- 
puta ts. 

Del Falconer mayor. 

No deu esser jutgada cosa reprenedora si apres massa 
grans trcbayls los quals per la cosa publica nodridora 



(54) 
volentaris plaers apelim per tal que ais sotsmeses nostres 
repos apparcllom ab cura vellan les nits passan alcuna 
recreacio deguda e honesta cerquem que a la nostra pensa 
en lo peleclí pregón de la mar per gran multitud de ne- 
gocis navegam e quaix per bufament de vent dubtem re- 
creacio almenys algún poch duradora pugam appareylar: cor 
carrech importable pres en altra manera lonch de temps no 
sofer sostenedor. E axi per aquesta nostra present ordonacio 
slaluim que unescuderexpert en aytals coses falconer nos- 
tre raajor sia elegit qui de nostres falcons astors e daltres 
qualsque quals aucells a cassar depulats cura haja e diligen- 
cia ministran a ells les coses necessaries sens defalliment: e 
no resmenys sesgart diligentment quels damunt dits aucells 
cascun per son temps sien axi trobats apparellats que teiti- 
prats esliguen a volar e complidament fer aquelles coses a 
que serán afaytats con sesdevendra nos ab los damunt dits 
aucells voler alegrar en tal manera que dclla hon esperam 
per rabo esser recreats daqui no pugam negun oíTendiment 
reportar. E per tal que les coses damunt dites pus leugera- 
meiit se pusquen esquivar abans de la cassa a nos demanar 
conseyl no oblit ab quins aucells segons lur temps anar a 
caca perpensarem per tal que aquells mils puga haver ap- 
pareylats: ab los quals aucells encara sens nos pusca cassar 
segons que veura ais dits aucells esser expedient. E no ignor 
a la cura dell pertanyer totes les coses a ells necessaries pro- 
curar co es loures capells longues e altres arneses que al 
bech et a les mans de aquells appareyladors e altres quals- 
que coses necessaries veura de les quals coses lescriva de 
racio certiffich que costaran. Manant a aquel! cscriva que 
encontinent del preu que costaran li faga albara certifira«t 



( ^'>'> ) 

lo thesorer que dallol deja pagar : la moneda empero pera 
les gallities e per altres canis e medicaments necessaris ais 
aucells dessus dits del nostre comprador reeba e al dit 
scriva de racio per si o per altre deis altres falconers al 
qual la compra de les carns e de les raedecines cometra 
raho e compte reta de les coses dessus dites. Lo damunt 
dit empero falcouer nostre major a tots los altres falconers 
e ais cacadors nostres e a aquells qui los nostres cans 
guardaran preesser volem e manara en tal manera que 
aquells de reebre lurs quitacions sospendre pusquc per 
quinze dies e no pus si en lur offici liaura trobats aquells 
negligents: e con sesdevendra lo dit falconer esser absent a 
la un deis escuders de la nostra casa al qual mils veura 
expedient son offici cometre pusca regidor. Si empero era 
tanta la copia deis aucells damunt dits que tots nostres 
falconers no bastassen a aquells governar lavors lo damunt 
dit falconer altres logaters se cuvt de procurar los quals 
per sa voleiitat licenciar pusca quant que quant a ell plaura: 
e si per alcona rabo o causa alcuns aucells a alcun deis ca- 
vallers o escuders nostres comanam governadors a aytals lo 
dit falconer preesser ordonara e a ell per aytals aytant con 
toca lo regiment deis aucells damunt dits manam obeyr e 
ell empero ais raajordomens per rahon de lur offici obeyr 
no oblit. Empero con necessariament se cove esdevenir que 
qui ab lo falconer major qui ab los altres moltes vegades 
havem familiarment a conversar e los aucels e les altres 
coses qui a lur offici pertanyen axi en cassar con en altra 
manera pertractar : ferraament duem ordenador quel dit 
major falconer sugrament de fccltat e homenatge a nos fafja 
que lüt perill a nostra persona apparent per son poder es- 



(56) 
quivara e encara si ho sabrá a nos ho revelara mayorment 
engir aquellos coses que per son offici per opposicio porien 
esdevenir. 

Deis Falconers. 

No es noveyll ne descordant a raho que aquelles coses 
qui per sengles nos poden complir per molts coadjutors 
fin reeben preoptada : con deficil ans encara quaix ira- 
posible sia moltes coses e diverses per un mayorment en 
una metexa hora fin perfecta reportar. Emperamor dago 
liavem previst inslituydor que sis altres falconers no em- 
pero generoses en nostra casa sien reebuts per nos elegidors 
qui cura hagen diligent de noslres falcons e deis altres 
aucells a cagar deputats segons que lo nostre falconer 
raajor a ells ordonara. Al qual apres los majordomens 
obeyr volem per aquells gardanse be que per negligen- 
cia alcuna cosa pertanyen no sia lexada la qual pogues 
lo manameíit de nostre coratge provocar: per los quals 
encara sagraraent e homenatge ais majordomens nostres 
volem esser faedor. 

Deis Cagaiors o Guarda de cans. 

Aquelles cogitacions e consolacions pus agradablement 
son preses les quals no engir una cosa tan solament ans 
engir diverses legudes empero e honestes occupacio pendre 
se demostré e aytant pus fort cascun ab occiositat enemiga 
de tot be salonga quant en diverses coses legudes empero 
es preocupat. Emperamor da^o ab aquesta present rna»*í . 



(57) 
tucio duem ordenador que dues bones persones en la nos- 
Ira casa real sien reebudes qui ca^adors sien nomenals e 
estiguen los quals los noslres cans de caca guarden e 
daqueiis cura hagen ab los quals tota hora que convinent 
sera e a nos plaura nostra pensa alegren: en ló qual cas 
ab nos ab los cans damunt dits vagen al loch on sera 
ordonat cagar. Encara cura hagen acabada de totes aque- 
Ues coses que a la caga segons son temps e natura de 
la caca damunt dita pertanyera no lexan negligentment 
de les coses damunt dites: pan empero necessari cotidia- 
nament a us e provisio deis dits cans reeben cascun dia 
de nostre panicer e collars cadenes e totes altres coses 
ais dits cans necessaries del nostre comprador ab diligen- 
cia tota vegada que obs sera procuren e deraanen e io 
dit comprador totes les dites coses complidament a ells 
sie tengut donar ab acabament. E ells al dit falconer 
apres del majordom obeyran: e per tal con esquivar no po- 
dem que cagant o en altra manera ais dits cagadors no 
conversem e cans e les altres coses que a caga pertanyen 
per tal que perils encorrer ans mes nostre Senyor ajudan 
esquivar puscam los quals a molts grans princeps havem 
oyt esdevenir : volem e destretament ordonara quels dits 
cagadors sagrament e homenatge al majordom facen quant 
en son offici serán reebuts que a tot perill que a nos per 
oposicions o en altra manera pogues esdeveoir raayorment 
per rahon de son offici feelraent esquivaran e que no han 
fet alcuna cosa per que los damunt dits síigrament e ho- 
menatge servar non pusquen ne faran daqui avant. 



(58) 

Del Sohreazembler e sotsazemhler. 

Esguardant ioffici de sobreazembler en nostra cort 
reyal esser útil e convinent segons que per la tenor de 
les coses dejus scrites se prova : per fo un preesser al 
sotzazembler e ais azemblers nostres volem lo qual sobre-- 
azembler deja esser nomenat e de les nostres azembles 
sia axi diligent segons que a la industria del offici se 
pertany. E encara quant nos per canrrins a alcuns lochs 
deurera anar totes les besties e carretes e navilis en pas- 
sant daygues con anar per camin per us de nostra cort 
logades ell logar sia estret e ell per la vianda daquelles 
besties e deis homens qui aquelles seguexen despeses fer 
e loguers daquelles pagar sia tengut segons la nostra 
ordinacion sobre a^o feta la qual ab si tenga en escrit 
e observe diligentment e fa^a observar usan de son offici 
deinunt dit. E en apres sia diligent con nos voler anar 
per cami sesdevendra e mudar de un loch a altre que 
totes aquelles coses que ab nos son portadores e al us 
de nostra cort necessaries en les besties sien carregades e 
que res en alcun loch daquelles coses per negligencia 
apres nos no romanguen en nuUa manera : atorganls al 
dit sobreazembler quel sotsazembler e los ajudants del 
offici e los azemblers axi aquels qui de nostra casa serán 
con los logadors si en les coses a ell tocants inobedients 
haura trobats o negligents a perdre la quitacio daquells 
de sinch dies o de menys segons que a ell sera vist fae- 
dor pusca condempnar. Encara volem e ordonam quel dit 
sobreazembler o sou loctiuent reebuda del comprador ci- 



(59) 
vada iiocessaria pera nostres besties don ais noslres cava- 
ilerizes avtanla con per les dites besties de la noslra 
escuderia necessaria sera e no resmenys ais azemblers de 
nostra casa per les azembles nostres domestiques proveyr 
axi inateix civada e palla liure. E con se convendrá nos 
caminar preñen cenes o convits volem quel dit sobrea- 
zembler reeba pa vi carn civada e palla de scriva de racio: 
la qual caro pa e vi ais homens logaders en racions se- 
gons la nostra ordinacio c la civada e palla per proveyr 
les besties de loguer a ells liurar no oblit : abaten pero 
ais dits homens del loguer per les racions sis diners 
jaccenses si en Arago serem e vuit diners barchelonesos 
en Gatlialunya e en regne de Valencia o dotze diners 
mallorquins en Mallorca e dotze diners alfonsins en Sar- 
denya e per palla e per civada si son en Arago vuit 
diners jaccenses e en Calhalunya o en regne de Valencia 
setse diners barchelonesos e en Mallorca e en Sardenya 
dos solidos de mallorquins o alfonsins menuts. E con lo 
dit sobreazembler o son lochtinent pagara los homens 
de besties de loguer pac aquellos en presencia de nostre 
scriva de racio per tal que ocassio de sospita del seu offici 
sia tolta o remoguda. E de totes les dites coses e altres 
pertanyents a son offici al majordom e al nostre scriva de 
racio compte retre sia estret: e per tal que mils e pus feel- 
inent se baja en son offici faga a un deis noslres major- 
doms sagrament que sera en son offici feel e lial e ais dits 
majordomens obeesca ab accabament. En apres cobeejans 
quel dit offici ben sia regit: emperamor dafo una persona 
qui sotzazembler sie nomenat e un allre qui ajudant sia 
nomenat los auals per nos tots sien elegits qui al damunt 



(60) 
dit sobreazcmbler en son offici diligentment ajuden c a 
ell apres los majordomens obeesquen e entenan acabada- 
ment en les coses tocans son offici e en absencia daquell lo 
dit offici lo sotzazembler en totes coses fer no ees e en 
absencia dabdos lo damunt dit ajudant lo damunt dit offici 
complesca ab acabament: declarans los dits sotzazembler e 
ajudant prestar al damunt dit majordom aquell mateix 
sagrament lo qual lo damunt dit sobreazembler prestar es 
tengut. 

Deis Azemhlers. 

A les azerables nostres en aquelles majorment que porten 
nostres ornaments diligent cura es deguda la qual volem 
per especiáis e certs azemblers esser presa: e axi ordonam 
que en loffici aquest quatre hottiens sufficients sien assig- 
nats deis quals se pertanga a les azembles nostre^ les co- 
ses necessaries procurar lo sobreazembler sobre aqüestes 
excitan e ells sots lo sobreazembler esser volem. Encara 
sesguart a lur offici ajudar a plegar e a desplegar los lits 
nostres e altres appareylaments que per les nostres aiera- 
bles se portaran. Deuen encara anar e si tener ab les azem- 
bles e deuen esser diligents que cascun dia bona hora sien 
en lo loch on la jornada nostra complirem con sesdeven- 
dra nos caminar et en tal loch posen les carregues que 
sien avinents a portar on deuen servir et no pusquen reebre 
alcun dan per colpa lur: e ells empero ais nostres majordo- 
mens sens mija sotzmetres sien tenguts e encara sagrament 
li facen axi con lo sobreazembler damunt dit. 



(Gl ) 

Deis Juglar s. 

En les cases deis princeps segons que mostra anliquitat 
juglars degudament poden esser cor lur offici dona alegria 
la qual los princeps molt deuen desijar e ab honestat servar 
per tal que per aquella tristicia e ira foragiten e a tots temps 
se mostren pus gracioses. Perqué volem e ordonam que en 
nostra cort juglars quatre degen esser deis quals dos sien 
trompadors e lo ters sia tabaler el quart sie de trompeta 
al offici deis quals sesguart que tots temps nos publicament 
merijants en lo comencament trompen e lo tabaler et lo de 
la trompeta son offici ensemps ab els exercescan e encara 
alio metex facen en la fi de nostre menjar: si donques juglars 
estranys o nostres qui empero astruments sonen en la fin del 
raenjar nos aquells oyr voliem. En apres no volem que en la 
cuaresma ne en dia de divenres si doncbs gran festa no era 
quels dits trompadors trompeta e tabaler lur offici facen en 
lo comensament de la taula ne en la fin: los altres empero 
juglars sien qui sapien sonar esturments en les festes et en 
los altres dies segons que sera convinent lurs estruraents so- 
nar manam davant nos e a aquests nombre de necessidat no 
posam: los dies empero deis divendres e de cuaresma per 
aquella manera que desús es dit tan solament exceptats. 
Manam encara que en temps de guerra axi trompadors con 
altres si donques no era juglar de tal estrument lo qual la- 
vors sonar no fos covinent raes que no hauran acostumat 
sien diligents en lur offici e axi a nos estants que con ops 
sera ells appareylats trobem a lur offici a fer. Los majordo- 
mens encara no menysprecn ans ferraament obeesqucn. 



(02) 

ACI COMBNCA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 
DEL OFFICl 

Deis Camarlenchs. 

Si de les coses foranes degudament governadores ab 
vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys 
ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia 
de nostra persona con a servesis faedors los quals 
a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment 
a continua asistencia a nostre costat e encara a domes- 
tica de noslres familiars secretes persones provades per 
feeltat e destament no minués deputem. Emperamor da^o 
ordonam a les coses damunt dites majors esser camar- 
lenchs los quals lacostament de nostre costat en no- 
bleesca e los quals sien a la custodia de nostra persona 
especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi 
quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la 
un laltre reparar pusca e soplir: e ells lots consellers nos- 
tres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos 
serán de cint de cavalleria ennobleits : mas lo primer 
empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort 
present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar 
a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al 
costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre a(jo 
feta la qual en escrit tenguen : liurar especies confits e 
fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de re- 
boster pertanyents los quals fora de la taula nos raenja- 
renv fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament 



(03) 
fer se pora prop del iit nostre jaer segons qne havcm d¡t 
e en los secrets de natura enlorn estar axi con se per- 
tanycra: et aqucll absent o occupat laltre son offici exer- 
cesca. E con nos empero ai offerir algunos vegades bo- 
nament anar no porem javors aquell qui fara loffici axi 
con dit es la obiacio al mayor noble baro qui present 
sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch 
de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cava- 
ller fes haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo 
cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos 
a la obiacio oíferidora vaja: la moneda empero que per 
nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre 
tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustanls 
que en festes damunt dites e tota hora que solempne 
convit farem lo primer camarlench si present sera o en 
la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al 
ofíici áel apolhecari pertanyents portar e posar davant 
nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faca. Enca- 
ra nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser 
diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell 
portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal 
on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre 
deis escuders de la cambra o deis uxers: e aquell qui 
haura regonegut les claus de la casa man diligentment 
guardar per tal que co que Deu no vuyla per no cauta 
custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los 
camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con 
se volran: lun empero deis si san o present sera a ago 
per deute sia estret mayorment quant cascun deis jaer 
covendra davant nos. Empero cascun deis qui dins la 



( 64 ) 
tiostra cambra en qualque manera jaura per mellor segur» 
tat de nostra persona armes militars ab si c de prop tot8 
temps appareylades baja e complides: e si en a^o fer sera 
negligent de la quitado sua de un dia per cascunes ve- 
gades les quals les dites armes appareylades haver segons 
que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser 
punidors. Sobre tot a^o encara a qualque loch nos irem 
tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre 
costat davant nos anants o en altra manera segons que 
loch hi haura a nos de prop están : e a ells injungim es- 
guardar que davant nostre esguardament reraoure facen 
aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. 
Aqüestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram 
^0 es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los 
peus lavarem ais pobres o altres coses semblants exer- 
cirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero 
que en la exhibicio daquests serveys prerogativsf donor 
entre ells sia servada quel primer camerlench davant 
laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals 
serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam 
los dits camarlenchs los quals per molt major familiar 
exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts 
haver poder en los hostals ais quals nos declinar sesde- 
vendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra 
dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia 
del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir 
les obres les quals en nostre alberch serán construydores. 
En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es 
faedor ais ditz camarlenchs diligentment manam curar 
quen temps de guerres con a qualque host personalment 



(fi5) 
nos nnar sesdevendra engir les tendes nostrcs lols irmps 
sia provehit e mayorment de nits a segurtat de noslra 
persona de totes coses necessaries mayorment de suflícient 
custodia domens armats. Hageti encara nos sollicitar que 
al fre de nostre cavall homens suficients per aplitut 
darmes en cert nombre sien deputats e encara servents 
per covinent nombre e siifficient custodia de nostra per- 
sona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens 
la host aordonar en nulla manera no relexen. Afo mes 
avant ordonam quel primer camariench enventari de totes 
les coses que son en la nostra cambra e ques teñen per 
larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals 
per servey tot dia ais officials a ell sotsmeses son come- 
ses axi con lo reboster e ais altres diligencia en guardar 
ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta 
ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de les 
coses desús dites. E sertes ell absent relex la custodia 
ab inventari al altre camariench : abdos empero absents 
al pus antiquit deis escuders de la cambra si es present 
la custodia en les coses damunt dites ab enventari per 
ells sia comesa. Yolera empero que aquell qualque sia 
qui per la major part del any les damunt dites coses 
totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional 
de la casa nostra present laltre si pero en la cort nostra 
lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre 
sia tengut. En apres per tal que lo grau jusa tots temps 
segons ques coven lo merit regonega de son sobiran ais 
dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en 
tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra 
donam poder go es en los escuders de la cambra aju- 
TOMO V. 5 



(GG) 
(Jans barbcr mctges ciurgians' secrctaris escrivans uxers 
posador porters armador real sastre costurer apothecari 
reboster guarda de les tendéis e escombradors del palau: 
los quals tols si en lur offici hauran fallit poran de qui- 
tación privar per un mes o menys segons la manera de 
la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra 
nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a 
aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden 
donar exceptats ais secretaris ais quals per la nostra ma- 
gestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que 
les vestidures nostres e los altres appareylaments de les 
quals a les vegades usas tots temps con delles volrem 
usar appreyllades sien segons conveniencia del nostre es- 
tament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la 
ordonacio per nos sobre ago feta per tal qué per color 
de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen 
escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets 
que reeben per raho de lur offici si en la forma de la 
dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vesti- 
dures e ornaments per defalliment trobats serán transgres- 
sors. E con per alcun cas embargáis lavar los peus deis 
pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat 
bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en lof- 
fici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en 
loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra 
presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles 
coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles 
vehen a devoción siam provocats. Sien encara los camar- 
lenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual 
cosa Deu no vuUa seriem agreviats que no poguessem de 



(67) 
aytals coses remembrar que en loffici davant nos o on 
la porta de nostra cambra sia celebrat per hores dc^ui- 
des e oportunos per tal que per la nostra infirmitat la 
divinal labor no sia lexada: en apres con sabrán nos voler 
per lanima dalcun dcíTunt solienpna missa fer cantar 
manen ais nostres rebosters que juxta la ordinacio per 
nos l'eta sobre la lumenaria deis deíTunts la qual en es- 
crits tenguen appareylen brandons per aquells encendre 
en la missa damunt dita, Ajustam encara a aqüestes or- 
dinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols 
daquesla nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui 
ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e 
aquells ligen sovinerament o ells liger se facen per tal 
que no ignoren ans observen co que a lur offici per- 
tanga : e encara si per colpa deis allres defalliment en 
alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corre- 
gir les negligencies deis jusans ministradors. E encara si 
alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esde- 
vendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra 
licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre 
secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun 
loch si donchs aqui no vesien 'la impressio de nostre anell 
o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses 
usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camer- 
lenchs et qui per temps serán en lo comcnsament de lur 
offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran c 
per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar 
serán estrets que ab tot lur poder e enginv dampnatge 
de nostra persona lo qual poder esdevenir sabrán esqui- 
varan e la salut nostra e estament aytant con a ells pos- 



(08) 
sibil sera conservaran e si dalcun qual que qual damp- 
natge de nostra persona o del estaraent nostre sabrán o 
per semblaiit de veritat hauran oyt procurar aquell a nos 
al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna 
cosa no faran ne han feta perqué no pugnen plenerament 
totes aqüestes coses compiir. Ne es maraveyla si en aquest 
cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut ho- 
menatge prenam cor certes per custodia de un petit cas- 
tell exegit es estat homenatge tots temps sa entras de 
nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio 
deis consellers los camarlenchs conseilers nostres sien en- 
teses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio de- 
clarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab 
acabament : en apres encara injungira ais dits camarlenchs 
que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagra- 
ment preña e homenatge reeba en lo comen^ament con 
primerament ais officis serán appellats qo es deis ajudants 
de cambra et del sastre et sos coadjutors deis rebosters 
corauns et deis altres del rebost deis porters e sotsporters 
del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes 
es diputat e deis adjutors daquell que be et leaiment en 
son offici se hauran et speciSilraent engir la salut e conser- 
vacio de la persona et estament nostres los dampnatges per 
lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara 
revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra 
nos per qualsque altres esser procurades o si a nos reve- 
lar no ho podien ago revelaran a alcu deis dits camar- 
lenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia per*- 
venir. 



( <í9 ) 
Deis Escuders de la cambra. 

A domestich servey de la nostra persona en lo qual 
los escuders de la cambra dins los secrets de nostre coi- 
gament a nos familiarment obsegueixen sis en nombre 
volem esser deputals lo primer deis quals reebut en la 
cambra deura les vcstidures et los calciaments de nostra 
persona nedeament guardar et les joyes de les quals tots 
dies usara ab inventar! sots nostres camarlenchs teñir. Los 
dits escuders de la cambra serán sotsmeses et obeiran ais 
camarlenchs en aquelles coses qo es ques pertanyeran al 
offici dells. En apres per tal quel offici a ells injunct 
pusquen sens greuge pus leu supportar statuim dos dells 
los pus antichs en loffici de necessitat jaer en nostra ree- 
carabra cascuna nit e ab licencia nostra o de nostre ca- 
marlench dos deis altres per divisides nits o sctmanes per 
tal que nos qo es saber calcen et descalcen et altres ser- 
veys sembiants facen los quals a nos familiarment fer se 
cove et privada. E con nos cascuna nit sesdevendra en lo 
lit entrar lo dit primer reebut deura comoure et demanar 
a nos quals vestedures lendema ordenarem de portar per 
tal que aquelles lo vespre apparell les quals mes durem 
elegidores. En apres encara a ells injungim et manam que 
en qual que loch que ells dins la casa nostra pernoctar 
se convendrá tots temps prop si hagen les armes a lurs 
persones covinents et complides per tal que si alcun cas 
de necessitat sesdevenia no fossen trobats de tot en tot 
inprevists : e si a a^o fer negligencia hauran de la qui- 
tacio dun dia cascuna vegada sien punits. En apres al 



(70) 
olíici dells dits scuders pertany disposam lespasa nostra 
a nos con cavalcar volrem ministrar o aquella davant nos 
portar si a^o haurem manat faedor. Portaran encara lo 
capell de sol o de pluja e encara les vestidures quals 
que quals portar farem devant nos: e ells en aquests et 
en semblants serveys tots temps volem esser apparellats. 
Ajustants encara que aytant con ells bonament poran 
apres los camarlenchs vagen prop de nos davant anants 
o en altra manera axi con mils sera covinent et opportu. 
En apres manam encara dos dells per nos esser elegits 
a portar lelm lescut et la langa ab la pocha senyera les 
quals coses continuament costa de nos per costuma portar 
fera axi en temps de guerra con en altre et en lochs et 
temps opportuns. E aquell go es lo primer elegit a 
aquest ministeri faedor et en absencia dell laltre et en 
absencia dabdos un deis dessus dits escuders per nos 
elegidor en temps de guerra en la host et en altra ma- 
nera volents caminar de nos saber no oblit per tal si per 
ell volrem o per altre les coses damunt dites esser por- 
tados per go que nos esguardada la qualitat del loch 
et del temps dago mils ordonar puscam. En apres per 
tal con a rabo es consonant diverses officis sots un ma- 
teix duch o cap con cas per ventura sesdevendra deure 
los uns ais altres ajudar et el defalliment dun laltre com- 
panyo sia tengut per egualtat regir et supplir : emperaraor 
dago staluim que si los copers botellers panicers oís qui 
tallen devant nos o rebosters o sobrecochs o los portants 
lo tallador sesdevendra absents esser o en altra manera 
occupats en aquell cas los escuders de la cambra lo 
portar vi et lo pitxer de laygua que beure volrem et del 



(71 ) 
pa a la iiostra taula o axi matcix. los baciiis pera nos 
donar aygua et portar la fruyta et la vianda et les altres 
coses que son a servey de nostra persona per los officis 
damunt dits volcm esser fet et manam si per lo ma- 
jordom los sera comanat. Encara cura elis volem haver 
diiigent que totes coses que a nostra persona son apro- 
pinquadores et per nos en qualque manera contractado- 
res en tai manera sien procurades que de totes coses 
nocives a nostra persona de tot en tot sien alienes: c 
acó majormenl per ells sia observat en les ^abates et en 
altres coses que per alcun de la cort nostra o casa nos 
faran les quals ^abates reebuda primcrament moneda deis 
camarlenchs fer manam per aquells. E encara en absen- 
cia de tots los nostres camarlencbs o ells axi en altra 
manera empatxats que no poguessen en lur offici servir 
volem que aquell qui primer sera appcllat en loffici ex- 
hibesca a nos totes aquelles coses que al offici deis 
camarlenchs havem ordenat pertanyer. Degen encara los 
dits escuders los lits nostres fer et apparellar et guardar 
que la nostra cambra sia convinentment ornada et guar- 
dar encara aquelles coses que hi son degudament oriia- 
des et semblants serveys a aquells comeses ells en la 
cambra exercir manam. A llur sollicitud encara se ])er- 
tanga que cascuna nit se preñen guarda que alcun defa- 
Uiment en la cambra nostra no sia daquelles coses que 
aqui son acostumades de metre co es que sia aqui vi 
et aygua suficient a beure et acó per cases qui a vega- 
des de nit sesdevenen inprevisament cándeles et tortices 
a illuminar especies et confits a menjar et armes encara 
covinents a la nostra persona complidcs dun cavallcr les 



( 72 ) 
quals deuen cascuna nit prop de nos posar per los pe- 
rills qui alscunes vegades de nit se porien esdevenir pre- 
guardar no obliden. Les quals coses totes et sengles ree- 
ben deis altres oí'ficials de la casa nostra ais quals pertany 
sengles coses daquestes singularment ministrar. Aygua 
encara beneyta a satisi'er a la nostra devocio manam ells 
cascuna nit posar en lo cap del nostre lit: e daquestes 
coses et semblants cura hagen diligent. E per tal que en 
ios dits serveys no sien negligents volem que cascu deis 
dits escuders de la ordinacio nostra feta del offici deis 
camarlenchs et encara daquesta present translat en escrits 
hagen et tenguen per tal go es que mils en les coses fae- 
dores pusquen esser savis et diligents, Statuim encara 
quels escuders de la cambra damunt dits sagrament et 
homenatge a nos facen con primerament a aquest offici 
serán reebuts sots la forma per la qual los camarlenchs 
lo deuen fer segons aquelles coses que per nos son en 
altre loch deis camarlenchs specialment ordenades. 

Deis Ajudants de la cambra. 

Con les cambres de tot princep no tan solament se 
pertanga que sien de belles cortines et draps ornados e 
per bellea daqueils decorades ans encara convenga que 
aquelles sien ordenadament aparellades segons la nostra 
ordinacio sobre ago feta et tengudes a prop que de totes 
coses inmundos sien ab diligencia guardades: perqué engir 
lo regiment daquestes coses sis bons homens volem esser 
per nos deputats qui ajudants de la cambra serán nome- 
nats deis quals los dos en la cambra del lit dapperella- 




(73) 
raent tots temps de necessitat jaer manara: ordenants que 
con nos alcun viatge fer o en altra manera caminar o en 
altre loch mudar se convendrá un dells davant nos vaja 
ab ornaments dun lit nostre per tal que con al dit loch 
destinat serem venguts trobem aqui per la persona nostra 
cambra apparellada: e compren totes les palles comprado- 
res axi a obs deis lits de la nostra persona apparelladors 
con per aquelis qui en nostra cambra et reecarabra deu- 
ran jaer quals que quals. E encara nos caminants procuren 
haver diligentment draps per ais lits en la nostra cambra 
et reecambra faedors. Decernents a lur offici pertaiiyer 
lits de les dites palles fer per nos et per los altres con 
dins la nostra cambra jaer sesdevendra segons que per los 
nostres camerlenchs o per alcun dells los sera manat. 
Volem encara que sesguart a lur offici ajudar a plegar 
et a desplegar los lits nostres els altres apparellaments 
que per nostres azembles se portaran e que en lalberch 
en lo qual nos posarem banchs en los quals ab nostres 
companyes seure puscam complidament sien trobats : e si 
en aquell alberch banchs no haura procuren que ni sien 
aportats. E encara a lur offici volem pertanyer que en 
estiu jonch et altres coses verdejants e en ivern coses en 
lo sol necessaries o entre los peus a teñir haver procuren 
e lenyes per fochs en nostres cambres faedors et encen— 
dre aquelis e apparellar de la festa de tots Sans tro a 
la festa de Pascha aquelles coses e serablants segons la 
qualitat del temps. Lo dia de Rampalm encara rams qui 
en la processio serán portats procurar per nos e nostres 
familiars sien estrets. Ordenants encara que per les coses 
damunt dites axi faedores de nostres camerlenchs mone- 



( 74 ) 
da pendre no ometen e daquella compte et raho retre 
al noslre scriva de racio sien estrets. Et volem quels ap- 
parellaments et les cortines posen en torn de nostres 
lits et encara sitis nostres los quals liavem acostumat de 
teñir en consell et en taula. E guárdense que sobre la 
posicio deis apparellaments la ordinacio nostra sobre ago 
ja feta observen la qual en escrit hagen per tal que en- 
gir acó no pusquen ignorancia allegar. E volem encara 
al offici daquests pertanyer con caminarem sella per los 
secrets de natura e aquelles coses que hi serán necessa-- 
ries fer secretament a les azembles portar. En apres 
ordenara que per los peus a lavar aygua apparellar no 
obliden con sera necessari o a ells sera manat per un 
deis nostres caraerlenchs. Ordenara encara que les cara- 
bres nostres en temps e hores degudes escombrar et 
mundar sien tenguts e facen los lits deis escuders de ia 
cambra los quals en la nostra reecambra jaer sesdevendra 
e encara con caminaren! la un dells primer vaja per tal 
que faga son offici: sotsmeses empero sien ais caraer- 
lenchs en aquelles coses que per ells son faedores en la 
carabra et a ells obeesquen ab acabament. En apres no 
sien peresoses con engir lur offici vagar los convendrá 
ais escuders de la carabra si raester sera ajudar. Ais 
caraerlenchs empero sagrament et horaenatge facen que 
per loffici dells mal a la nostra persona no esdevendra 
ans lo esquivaran el revelaran sil sabrán e que res per 
ells fet no es nes fara qui sia vist contrastar a observa- 
cio de les coses damunt dites. 



C 7íi ) 

Del Barher. 

Per humaríais necessitats de les quals natura alcun 
hom raunit de quantas vulla potencia no ha fet exempt 
nos de offici de barbers freturam : lo qual un esser vo- 
lem en nostre servey diputat qui certaraent ais camar- 
lenchs sotsmes sera e obevra. E aquest engir aquelles 
coses que sesgarden lur offici deu esser diligent engir lo 
servey de nostra persona qo es aquell lo cap nostre pinten 
e en temps degut iau con a nos sera vist expedient 
primerament fet tast : e semblants coses faga a les quals 
es specialmeiit deputat. Deu encara teñir nedeamen e 
decent lo baci els altres estruments deis quals hal usar 
son offici excercen. En apres lo barber sera en loffici de 
la cambra ajudant ais ajudants en la preparacio e ordi- 
nacio del lit nostre e daltre qual que qual ornament de 
cambra: e con sesdevendra los ajudants absents esser tots 
los serveys que a aquells pertanyen en la cambra aquest 
barber fara c suppiira: e dins nostre alberch ab los es- 
cuders de la cambra e no alloure lo dit barber jaer 
sera estret: e con nos en alcun loch transmudar sesde- 
vendra lo dit barber segons ques covendra portara ab 
si la maleta ab les vestidures de nostre cors les quals 
manarem portar de la qual cosa demanar nos primera- 
ment deura. En apres si en fer les coses damunt dites 
e en altres incumbents ais dits serveys fallirá per cascuna 
vegada en la quitacio dun dia sera punit. En apres per 
tal con exigent loffici lo qual ha a fer lo barbar sovine- 
rament a la persona nostra mes quels altres se apropinca : 



C7G) 
ordonam que en la novitat de la receptio del servey lo 
dit barber aytal sagrament faga e horaenatge lo qual 
havem disposat los camarlenchs de prestar. 

Deis Meges de phisica. 

Aquels qui la varietat dretaraent pensan de humana 
fragilitat devesexen per qual qo es assaber discurriment 
de infirmitat sens enterraessio de falla o per cauta con- 
tinua greuguia denfermetat en estremetat de corrupcio 
se decorre encontinent regonexeran quina es la utiiitat 
deis metges e quina sia la necessitat de aquells dema- 
nada per lart deis quals e per la industria moltes vega- 
des la sanitat ja hauda es conservada e encara la per- 
duda es restaurada. E donchs ordonam que en la cort 
uostra ordinariaraent sien dos metges instruyts e provats 
en medecina o phisica qui diligentment insisten per la 
conservacio de la nostra salut e a nos parlen e diguen 
sens dubte que proceesquam e usem daquelles coses que 
serán a nostra salut profitoses et encara aquellos que 
nocives serán esquivem : e cascun dia de mati la urina 
nostra esgaarden per tal que la disposicio de nostre cors 
regonegen e si hauran vist en nostre cors alcun piyora- 
ment decontinent curen de reraey salutari proveyr: e en- 
cara si per alcuna corporal necessitat o per qualque 
altre infirmitat lo cors nostre agreviat esser veuran de la 
nostra curacio ab no enujada e curosa diligencia curar 
facen. E si per aventura alscunes coses medicináis reebe- 
dores a nos hauran ministrados primerament daquelles 
tast facen devant nos. En apres encara ais metges nostres 



(77) 
injungim que con alscuns deis domestichs nostrcs o fa- 
miliars serán cahuts en alcuna malaltia daquesls encara 
cura liagen diligent e aquells per restauracio de salut 
proveesquen segons que mils poran segons esperiencia de 
la sua art e mayorment de les persones a nos acostados 
per sanch o per alcun grau de parentesch. E encara nos 
en la taula menjants los nostres metges aquí appareylada- 
ment manara devant estar e que nos diligentraent encan- 
ten per guardar de naenjars incompetents e nocius: e si 
€n qualque manera alcuna cosa davant nos veninosa posar 
o en altre qualque manare present esser \egen aquella 
tantost gitar facen daqui e remoure. Si empero ^o que 
Deu no vuyla en alcun cas o per fet sinistre aquella 
cosa veninosa no previsament e soptosa preniem: de con- 
tinent remeys preñen segons que hauran vist expedient. 
En apres un deis metges dins la casa nostra jaer deura 
^)er tal que si per aventura aquella hora a nos o a qual 
se vulla deis nostres domestichs alcun acciden sesdevenia 
lo metge sia appareylat no de luny reraey covinable do- 
nar. En apres si deis metges nostres la un tan solament 
sera maestre en medecina aquell en prerogativa donor al 
altre sera davant anant: si empero arados maestros o en 
altra manera de par condicio serán lavors aquell deura 
esser en la honor pus poderos qui primerament al nostre 
servey sera appellat. Conseguentraent empero sapien quel 
apothecari nostre e son coadjutor a ells obeyra en quant 
aquelles coses les quals a ells faedores hauran manades 
los dits metges concernents lur sciencia de medecina; els 
dits metges pero sotsmeses serán ais camarlenchs los quals 
camarlenchs a la cura de totes coses que sesguarden a 



( 78 ) 
la custodia de nostra persona pus especialment son reebuts. 
En apres con los metges primerament a nostre servey 
serán reebuts sagrament a nos e homenatge prestaran 
que be e lialment lur offici exerciran esv^'uivan totes coses 
les quals a nostra salut contraríes e perilJoses veuran e 
si sabien alcun a la nostra salut insidiar a nos a^o al 
pus tost que poran revelaran e nostres malelties secretes 
a alcun no manifestaran sino de nostra licencia special: 
encara que res no han fet ne faran perqué los damunt 
dits sagrament e homenatge no pusquen observar. 

Deis Meges de cirurgia. 

Per tal en medicina dues parts haver no es no cone- 
guda cosa la qual una phisioa e laltre sirurgia es appe- 
Uada e ja sobre la primera hajam provehit ordonants 
quels metges de phisica sien en nostra cort: sobre la sego- 
na part de present en los cases que a nos o ais nostres 
familiars esdevenir porien proveer duem ordonador que 
dos en sirurgia experts en la nostra cort hajam e ells 
aquelles coses que necessaries han segons Inr art ab si 
tenguen per tal que del offici a ells injunt a nos si cas 
lo qual Deu no vuyla sesdevenia e ais familiars nostres 
servir mils pusquen. E si en temps de pau engir daques- 
tes coses per ells diligencia haver volem molt pus fort en 
temps de guerra con nos en host serem cura a ells esser 
deu. Ajustants que prop les tendes nostres o el loch en 
lo qual nos estarem lavors jaguen et romanguen e encara 
totes coses que degudament tastar poran abans que a la 
nostra persona posen tasten feelraent. Ais camarlenchs axi 



( 79 ) 
con los pliisiciaiis sotsmeses serán: e afo per luí ron en 
nostra persona obrar han segons lur offici sagrament e 
homenatge axi con los phisicians presten a nos. 

Deis Escrivans secretaris. 

Conseguens ñoras a les coses e estudiants esser congrua 
imposicio de nom del offici deis secretaris esser la qua- 
litat del dit offici o testifica cor moltes coses secretes a 
la feel industria deis exercents lo dit offici son comeses. 
Perqué en tal manera provehens disposam que dos notaris 
bons e sufficients al offici de secretaria sien deput'als qui 
a nos letres secretes escriven e totes escripturcs les quals 
ab nostre secret sagell deuen esser segelladcs: e a nnana- 
ment de cascun de nostre conseyl letres facen axi con 
aquelles veer e segellar hajam e aquelles coses que en 
conseyl nos presents axi sobre supplicacions con en altra 
manera se escriuen la un dells escriure sia tengut e deis 
fets que en nostre conseyl se determenaran o a memoria 
se reduran daquelles que lavors determenar nos poran 
memorial facen per tal quels determenats a execucio per 
aquell al qual pertanyen sien menats e los altres en loch 
e en temps oportuns sien discutits: e per a^o un tots 
teraps de necessitat con consell tendrem volem esser pre- 
sent jatsia que amdos esser y hagen. En apres con escriure 
letres van e sens fruyt seria si donchs les dites letres a 
aquells a qui se drecen nos trametien: volem que ais cor- 
reus en trameten ells ab nostres letres sien majors e si 
en negligencia ells troben a quitacio dun mes ells privar 
segons que a ells sera vist faedor pusquen. Ells empero 



( 80) 
secretarls sots los camarlenchs esser si estrets regoneguen 
exceptat que ne ais camarlenchs ne a negun sens nostra 
licencia scrits secrets no mostren en nulla manera: e la 
un dells almeyns de necessitat dins nostre hostal en loch 
covinent per tal que si necessitat sesdevenia a escriure 
qualque sia hora haver puscam jaga. Cometre encara a 
scriure en cas en lo qual de moltes letres occupats bastar 
no porien a aquelis de la scrivania pusquen : sol que no 
fossen coses molt secretes en lo qual cas no volem que 
sia fet sens nostra licencia special. Volem encara e sots 
pena de perdre la quitacio de dos meses a ells roanam 
que totes letres les quals per ells fer sesdevendra regis^ 
tren : e encara aquelles les quals nos ab ma nostra propia 
escriurem si donchs de nostra volentat no les lexavem. Ells 
encara declaram de totes quantitats per ells reebedores 
daquelles letres que per preu espatxaran sien tenguts retre 
comte cascun any al nostre maestre racional. Volem en- 
cara que de nostra cort no sabsenten en nulla manera 
sino obtenguda de nos special licencia. En apres per tai 
con al pus antich per lo pus novell honor es deguda per 
tal que laltre qui primer sera estat en loffici damunt dit 
sia honrat manam e ordonam quen totes coses tocans 
loffici lo primer davant al altre de prerogativa gausesca: 
e sagramen a nos facen que be et lialment en loffici lur 
se hauran e que aquelles coses que de nostre secret son 
les quals ells axi per letres les quals escriuen con en 
consell sabrán secret tendrán. E encara per tal con per 
rahon de lur offici en diverses maneres ab nos han a par- 
ticipar e per nos letres escritos e altres coses per ells 
escrites son contratados discretament proveents manam que 



( 81 ) 
sagrament c homcnatge a nos facen de esquivar aquclles 
coses les quals a nostra saliit serien contrarics e si les 
sabien a nos aquclles degen revelar. Ajustans que per ells 
no es feta ncs fara cosa per que los damunt dits sagra- 
ment et homcnatge no pusquen en lur fermclat estar. 

Del Armador real.< 

Allitut de real cadira mayormcnt establida en reclitut 
p3r conservacio o sotsministracio daquella molt frctura de 
armes axi ^o es que nos en aquclles volents entendrc 
perqué les armes mayormcnt de nostre cors ab pulcritut 
de bellea e congruents sens lesio sien servades e enlires 
go es assabcr que no sien corroses per roveyl o per altre 
csdeveniment foran nos consumen ordonam que a custo- 
dia de nostres armes un hom sufíicient e feel sie dcputat 
qui armador per la conveniencia del offici sia nomenat 
quiles armes nostres diligentment guart : et guartse que 
aquclles nedeamcnt tenga e onesta. Veja encara soven si 
freluren de reparacio o de renovacio per tal que de 
continent lo defalliment corregesca o faca ais menestrals 
de la art esmenar. E da^o que costaran de reparar o 
fer de nou cur haver albara de scriva de racio contenen 
la quantitat que costaran la qual quantitat ab diligencia 
procur haver del tresorer. E encara en la reparacio de les 
armes nostres faedoro lo dit armador ajtal cautela haver 
manam quel fabre ol faent lart al loch on les armes se 
servaran os reposen amen o si aytal reparacio hi sera 
faedora que sia obs que de nccessitat se hagen a portar 
a la casa del dit fabre o art facn lavors no manifesta- 
TOMO. V. 6 



C«2) 
inctit mas en socrct loch aquclles faca reparar: cor no es 
covinent a nostra honestat que aquelles coses les quals 
son a US de nostra persona deputades per diverses mana 
axí palentment discorreguen que cascun per son voler les 
puga coiitractar : ordenants que per lo servey de nostra 
persona almenys armes complides de les mellors que tro- 
har ne fcr se poran per diverses maneres almenys per 
vuit cavallers et a^tanls mateixs cavails dcgudament armats 
per larmador dessus dit sien tengudes continuament appa- 
rellades entre les quals alscunes secretes esser no oblit 
les quals secretament et en lochs opportuns portar pus- 
cam. Tenga encara vuit apparellaments militars et altres 
vuit de cavails: e aquesls volem sien tenguts oltra aquells 
qui per ralio de donar o per altre raho teñir volriem. 
Encara tenga senyeres poques et grans segons que nostre 
estaraent ho dura requeridor. Statuents que si defalliment 
sesdevéndra per colpa dell la raeytat de la quitacio de 
íui any perda la qual de la cort nostra ha acostumada 
de reebre. Conseguentment encara ordenam que cascuna 
nit larmador deja liurar a un deis escuders de la nostra 
cambra armes complides de la nostra persona per tal que 
aquelles posen de prop lo nostre lit: e si per aventura per 
álcuna cosa manariem les armes nostres costa nos en al- 
cun loch esser portades oltra aquelles les quals los escu- 
ders han a portar lo dit armador aquelles ab si port axi 
prop nos que con les demanarem sien apparellades. E 
aquest armador sera ais camarlenchs sotsmes ais quals 
encara con demanaran de les armes nostres compte haura 
a retre et raho. Perqué guartse que totes les armes 
preña ab invenlari et reeba et sia diligent que en escrit 



(83) 
pos con a alcuna persona alscunes armes haurcm mana- 
des liurar o donar: empero diligeiitment se giiart que a 
algu no prest ne liure de les coses damunt diles seiis 
carta ab nostrc segell segellada. En apres con sesdeven- 
dra nos voler armes pendre majorment en temps de guerra 
sia larmador molt diligcnt et no peresos que les armes 
a nos necessaries tenga tols temps apparellades e encara 
que aquelles en tcnips de guerra pus sovinerament re- 
gonega e armes comphdes de nostre cors et totes altres 
dins la nostra tenda meta et complides armes de cavalls 
a nostre cavallerig. liurar no ometa : eres no menys de 
les dites nostres tendes cura liaja que per los homens a 
acó dcputats aquelles parar et fermar faca en lo loch on 
lo nostre peno posader sera fermat. E per tal que con 
daquclles volrcm usar algún defalliment no puga csser 
trobat e sil armador sera alscunes vegades per enfermetat 
o per absencia o per altra manera rahonablement embar- 
gat en aquel! cas son offici coman a un deis escuders de 
la cambra et linventari que ha de les armes liure a aqucll 
lo qual nos o nostres camarlenchs cascuna vegada durem 
nomenador. En apres volem que a nos larmador faca 
sagrament et homenatge que per fet scu dampnatge a 
nostra persona no vendrá ans esquivara per son poder 
aquell lo qual sabes a nos en qualque manera poder es- 
devenir majorment per aquelles coses les quals a la sua 
custodia son comeses e alio a nos no resmenys revelar no 
trigara. Encara que res no ha fet ne fara perqué les coses 
dessus dites no pusca degudament observar. 



(84) 
De la guarda de les tendes. 

Per excciiclo de justicia per la qual les Ierres et 
sotsmeses nostres de no degudes offenses o trebalis de- 
fensar som tenguts posada a nos quant que quant neces- 
sitat de guerrejar per contrastar ais enemichs per ventura 
o per altres semblants rahons per les quals en armes 
nos cove a entendre ops havem a vegades a hostejar et 
sois les tendes et pavallons nostres estar. E per tal que 
aqüestes coses sien en apparell con cas daytal necessitat 
se ocorrera ordenara tres liomens esser per nos diputáis 
soptils et aples qui en les ciutals de Caragoga et de 
Valencia e en la vila de Perpenya en los quals lochs per 
causa les nostres tendes teñir havem ordenat los quals 
tota hora encara en tcmps de pau les tendes nostres 
custodesquen et guarden entegres et apparellades et aque- 
lles regoneguen sovincrament et apparellen de exarcies 
si alcuna cosa hi haur^i esquincada o en altra manera 
reparadora reebuda per ells deis bailes generáis o pro- 
curadors reyals fo es cascun dells daquells qui fer ho 
deuran moneda en acó necessaria de la qual per ells al 
nostre racional compte retre manam. E con nos de ne- 
cessitat sois aquelles tendes esser sesdevendra lavors aquell 
qui guarda sera daquelles tendes que lavors usar haurem 
diligentment et savia mes que en altre tem[)s aquelles 
regonega e de dia et de nit custodesca e si alcun defa- 
lliment o esquin^adura hi veura encontinent aquell repar 
et esmen. E volem que lavors ab si haja alscunes altres 
persones en ago cxperles qui sapien et puguen a ell con 



(85 ) 
necessari sera en lals coses ajudar. Eli encara en aquell 
temps tota hora prop de la nostra tenda conlinuament 
jaga et transnuyt: e volem que per totes les coses que 
ell deu fer sia sotsmes al nostre armador reyal ; c ais nos- 
tres camerlenchs sagramcnt et homenatge fara lo qual 
larmador nostre reyal es tengut a nos fer. 

Del Sartre et sos coadjutor s. 

En bellea et composicio de vestidures es esguardadora 
condicio de persones co es los vestiments a quines perso- 
nes convenguen cor preciositat en vestidures les quals en 
persones humils ergullosa seria reputada et vana per auc- 
toritat de la dignitat en altres convinent et honesta es: 
cor cuberta de cors et comportaments denuncien hom 
savi segons que aloure lo savi lio testifica. E per tal que 
vestidures pertanyenls a nostre estament tols temps con 
ops et temps sera sien apparelladcs : ordenam que en la 
cort nostra sia un sartre sufficient qui dins la nostra 
casa fafa totes les vestidures a us de nostre cors deputa- 
dores. Et guartse que alcuna persona no coneguda o per 
qualque allra manera sospitosa aquelles vestedurcs no 
contráete e encara que en publich esguardament de gents 
aquelles no fn^a mas en qualque loch separat de comu 
entrament per tal que de cascuna part perill et tota es- 
tranya suspicio sia remogudgi. En apres encara volem 
aquest sartre tota diligencia havcr que algún dcfalliment 
no sia perqué les vestidures noves en los altres temps 
et en les festes per nos ordenades no hajam. E sobre 
acó et sobre les altres coses necessaries compradores a ago 



( !^«) 
sollicit los camcrlenchs et els altrcs ais quals perlanyer 
liaura vist e cucara si necessari sera ell mateix lio compre: 
en altra manera si ell en colpa sera que les vestidures 
no liajam en tcmps per nos lavors ordenáis pnvat ell 
esser volem de la meytat de la quitacio de dos meses la 
qual de nostra casa reebra : manants certament a ell per 
tal que no pusca ignorancia daquella ordinacio allegar 
que aquella en escrit haja et observe. En apres disposam 
que lo sartre reta raho de les reebudes et despeses les 
quals a fer ha per raho de son offici al scriva de racio 
e encara sapia si esser sotsmes ais camerlenchs: fa^a en- 
cara a nos sagrament et homenatge axi con larmador. En 
apres ordenara que dos altres jovens per nos sien elegits 
qui ell absent o en altra manera rahonablement occupat 
lo pus antich en loffici en fer les vestidures nostres sup- 
plesca les sues veus: los quals encara al dit sartre ajuden 
en cosir si opportü sera et en mundan et espalman con 
ops hi sera les nostres vestedures e scmblants coses en 
alcun loch net et secret a acó apte. Aquests pero volem 
donar honor al sartre per raho de son offici : empero 
serán sotsmeses ais camerlenchs et faran sagrament et 
homenatge a ells axi con lo sartre a nos fer es estret. 

De la Custurera et de la coadjutor a. 

Alio quen les vestidures nostres manara et volem 
observar qo es que nos facen sino per sartre cert en a^o 
diputat et jurat dins lalberch nostre molt mes en les 
camiscs et semblanls coses que mes que les altres vestedu- 
res a la nostra persona se aproismen serval esser volem : 



(87) 
ordenanls que una bona Icmbra custurera en iioslru coit 
sia icebiida que diiis iiostie albcrcli les comises nostres 
et semblanls coses tall et fa^a diligentment. E aquella 
encara con covinable sera los draps del nostre lit et de 
la taula en loch secret iau et nedeig ab acabament en 
tal manera que aqüestes coses sien axi secretes que per 
alscuns no puguen esser vistes o manejades: et la moneda 
iiecessaria per les camises lan^ols tovallcs et altrcs coses 
lavadores de nostre camerlench exigir et reebre no ometa. 
Ais camarlenclis sia sotsmcsa et a nos sagrament et home- 
nalge fa^a axi con lo sartre. La coadjutora empero sua 
per nos elegidora en la sua absencia o en altra manera 
embargada aquellos coses que serán de nostra persona 
lavar sia tenguda et les altres coses faca segons que pora 
les quals la dita custurera era faedora : e encara en la 
sua presencia a aquella ajut et tovalles les quals en nostra 
taula se teñen et draps de lits daquells qui en nostre 
alberch jaén con necessari sera Iau: c sia sois los camer- 
lenchs e a la un dells fa^a liomenatge ab sagrament axi 
con la costurera damunt dita. 

Del Apothecari, 

Qualsque coses per manera de medicina o de nienjar 
per nos prenedores o devant nos posadores sesdevendra 
presentar deguda cosa es no per no coneguda persona mas 
per feel et provada sien confites et contrastad es per la 
qual go es assaber mes nedeament et lionesta sien confites 
per tal que alguna nos pusca aquí notar suspicio nc 
alguna occasio no sia donada a algún estrany de mesclar 



(88) 
jiqui alguna cosa nociva et no ncdea. E ax¡ ordcnam que 
en la nostra cort sia tots lemps un bo et feel apolhe- 
cari principal lo qual qualsque quals confits per la persona 
noslra ell personalmcnt confesca: e si per alcuna necessitat 
de nostra persona freturavem dalscuns lelouaris et de 
axarops o de qualsque altres medicines lo dit apothecarí 
aquellcs personalment fa^a et secretament et tast daque- 
lles faca si son coses tastables abans que a nos prene- 
dores o per altra qualque manera sien presentades. Encara 
provehir deura lapothecari que ell confesca et faca o de 
iilloure procur confils o especies per les altres persones e 
aquelles ais nostres camarlenchs o ais escuders de la 
cambra deja liurar e encara de illuminaris de cera tortes 
et tortices et de cándeles serva ordenacio nostra la qual 
sübre a^o havem feta et la qual ordinacio baja en escrit 
per tal que aquella mils sens violacio guart et observar 
baja et aquelles ais rebosters do et liure. Guartse encara 
lo dit apotbecari a la cura del qual specialment a^o per- 
tanyer sapia que de les damunt dites confeccions et 
luminaris algún defalliment en nostra cort no sia. En 
apres con caminan en alcun loch irem deura lapotbecari 
lo coadjutor seu davant trametre per tal que en lo loch 
don partirem ne en lo loch destinat al qual irem de 
confils et illuminaris fretura et defalliment no sia trobat: 
ne encara volem que aqüestes coses o altres les quals a 
son olTici pertanyen cometa a altres sino a aquell qui 
sera reebut a ell coadjutor. En apres ordenara quel prin- 
cipal apotbecari o son coadjutor tots temps en la casa 
nostra jague apparellats si alcun cas sesdevenia de son 
offici en totes coses exercir. En apres deura obcbir lapo- 



(89) 
thecari ais megcs en aquelles coses que per ell serán 
faedorcs concernents medecina mas sera sotsraes ais camar- 
lenchs : empero daquelles coses que aministrara compran 
o distribuen al mayordora o al escriva de racio de la 
nostra cort sia tengut de retre rahon e del tresorer con 
mester hi sera reebre moneda per les damunt dites coses 
necessarla. Sagrament empero e homcnatge a nos fa^a axi 
com larmador: ajustat que si per raho de son offici enfer- 
metat secreta en nostra persona sabia aquella a negun no 
revelara. En apres volem quel apothecari un coadjutor 
baja per nos elegidor en lofíici de la sua apolhecaria 
intelligent o en alcuna manera scient qui a cll en confe- 
gir si necessari sera o altres coses faen ajut al qual encara 
en la sua absencia cometa aquelles coses que a son offici 
son incumbents o comeses: lo qual coadjutor deja ajudar 
ais altres officials con en son offici propri ell entendre 
no caldra: e aquest coadjutor jurara et homenatge fara 
ais camarlencbs e a ells obeyra axi con lo dit apothecari 
fer e obeir es estret. 

Deis Rehosíers majar s. 

Con res no es dit perfet si donchs de totes les sues 
parts no fa mencio e per tal que aro que lexam no 
siam vists menysprear e que ignorancia no pusca esser 
allegada : de la manera deis servidors del nostre palau 
reyal duym ordenador. Emperamor da^o en la nostra cort 
ducs bones persones generoses e feels volem esser depu- 
tades la cura deis quals sia principalment del primer 
reebut en loffici guardar tota la vaxella daur e dargent 



(90) 
la qual acostumam usar en nostrc palau axi de nostra 
persona con de nostres domcstichs c aquella reebra ab 
inventari de nostres camarlcnchs e tendrá aquella per clls: 
e encara sien tengiits que la vexella que a nostre beure 
e a la taula nostra real posar sera aordonada a hora 
convinent el meteix al dracatori port c aquella que per 
nostres domcstichs sera usadora per lo sotsreboster e 
altrcs del offici portar faga: guardantse molt diligentment 
que la damunt dita vexella uedea e de coses inmundes 
soven reguardada axi sia que negunes coses no si pugnen 
esstir perpensades ais uostres huyls abhominables : e les 
damunt dites coses totes a hora convinent al nostre rebost 
en la manera que portades les hauran per ells sien re- 
tornades. Tenguts encara serán de guardar o fer guardar 
fruytes fromatges tortes cándeles sucre salses sal e sem- 
blants coses qui axi per nos con per los nostres familiars 
en nostra cort serán usadorcs: e les dites fruytes fromat- 
ges sal tro a la taula on nos menjarem portar degen e 
aquelles liurar al nostre majordom per posar davant nos: 
e apres del aygua o del vi ab lo qual serán lavades 
aquelles que bonament lavar se poden feelment lo tast 
facen. Volem encara que tota hora que fruytes e fromatges 
sesdevendra afollar en tal manera que a nostres domestichs 
no fossen competents a posar per los dits rebosters de- 
continent ais almoyners sien distribuits e per los dits 
almoyners ais pobres de Jesu-Christ donar manara: e axi 
meteix con sesdevendra nos anar per cami volem ells 
aqüestes coses servar. Les coses encara damunt dites guar- 
den tota hora e escriven servada la ordinacio ja per nos 
feta sobre a(;o la qual en escrit hagen et observen : e 



(91 ) 
gardcnse que last facen sobre les coses damiint dites les 
quals a nos prenedorcs en qualque manera^ serán davant 
nos posades. E con nos sesdevendra caminar la un deils 
ol sotsrebosler o un del offici en absencia del sotsrebos- 
ter tots temps primer vaja per tal ques guart que defa- 
lliraent de lenya e de palla al palau on nos menjarem 
esser no pusca divern e destiu jonchs o altres coses ver- 
dejants sia euros de haver e axi de banchs con de taules 
con daquelles coses que sesguarden a lur offici en lo 
diñar e en lo sopar no baja defaliiment alcun: decernents 
que al nostre palau argent o vaxella dargent tovayles de 
•les quals nostres domeslicbs menjants usen lo sotsrebosler 
portar sia tengut e anaps e copes e altres coses al beure 
necessaries : e aquella vexella nedea e bella conservar 
procur axi que neguna cosa leja noy sia que pogues ofen- 
dre los huyls deis menjants en lo nostre palau si volra 
esquivar venjan^ia condigna : e daqui aquell e aquelles al 
rebost reportar no oblit. Largent pero portador a la cuyna 
liure a aquclls a ago diputats deis quals apres los men- 
jars recobrar sia tengut diligentment. Encara ab diligencia 
ell manara baver e tener en escrit la manera ques serva 
en teñir lo damunt dit argent. Encara en lo rebost ell 
o un del offici jaher volem e manam: teñir encara aygua 
appareylada con a la taula anar deurem per nostres mans 
a lavar e deis altres qui aqui serán baja cura: encara 
de luminaries de cera tortes o brandons et tortices e 
cándeles bastament tenga servada la dita ordonacio nostra 
la qual sobre acó havem íeta e la qual ordonacio baja 
en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart e 
observe. Guartse encara lo dit reboster c a la cura dell 



(92) 
cspecialmcnt a^o pertanyer sapia que de les damurit ditos 
luminarics alcun defalliment no sia. En aprcs con sabrá 
nos voler per lamina dalcun deffunt missa solemne fer 
celebrar per tal que sapia noslra volentat sobre lo nom- 
bre de les tortes illuminadores en la dita missa los nostres 
camarlenchs sollicit diligentment e aquelles tortes e en- 
cens haver curosament procur del apolhecari. Los rebosters 
c los altres empero del offici del rebost qui per nos 
serán deputats en les coses pertanyents a lur offici per 
lo dit comprador faedores de les coses damunt dites si 
deure reebre personalment e aquelles scriure regoneguen 
obligats esser de retre compte tots dies al mayordom e 
al escriva de racio. E en temps en lo qual sesdevendra 
nos caminar ell o aquell qui primer ira axi faca que en 
qualque loch on irem axi com de nostra celsitut se per- 
tayn compliment dargent e de luminaries tovayles e altres 
appareylaments a servey nostre trobem. E no resmenys 
sagrament e homenatge a nos faran que lur offici e aque- 
lles coses que si pertanyen per lur poder feelment exer- 
ciran: e si alcunes coses mayorment per rahon de son 
offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden 
esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet ne 
faran perqué les desús dites coses no puguen complir. E 
per tal que pus perfectament e pus liberal les coses desús 
dites complir se pusquen ells o el sotsreboster en lo rebost 
damunt dit continuamen jaguen per tal que estranyantse 
del offici alcuna lesio no sofira: los desús dits empero 
nostres rebosters a tots los altres del rebost volem mayors 
esser. Ordonans encara en nostre rebost esser deputat un 
apte e sufficient hom qui sotsreboster sia appellat e ajut 



(93) 
ais nosircs rcboslers en aquellos coses que pora tocants 
lur oíTici feclment e apte: e tota vegada quels dits rebostcrg 
per malaltia o per absencia de amdos o per altra necessi- 
tat a son offici faedor entendre no poran al sotsrebosler 
tota hora que necessari sera pusca cometre exercidor. 
Salvant empero lo portar del aygua al lavar de nostres 
mans e la fruyta e formatge e semblants coses a nos ami- 
nistradores en la taula deis officials dobles derrer reebut 
si lavors en la cort present sera o en absencia daquell 
que per un deis escuders de la cambra volem esser fet. 
Encara tovayloles entires e netes aminislrar a nostre sobre- 
coch e portant lo taylador qui les viandes devant nos 
aportar son tenguts liurar no oblit: e ais camarlenchs los 
dits rebosters majors e solsreboster volem esser sotsmeses. 
E en temps pero que nos caminar sesdevendra lo sotsre- 
boster aportara o en absencia dell un deis ajudants del 
rebost alscuns appareylaments e ornamenls e vexella dar- 
gent ab les quals passar puscam a us nostre per la taula 
si per aventura les azembles portants los arneses a hora 
deguda no eren vengudes. En apres lo sotsreboster aquelles 
coses que reebudes e despeses haura tota hora escriure 
diligentment sia tengut: e per tal que de totes coses que 
son faedores per los dits officis noticia plena baja translat 
e ab si tenga daqueiles e aquell sagrament e homenatge 
fa^a al camarlench e obediencia serve quels rebosters fer 
e servar son a nos estrets. E lo damunt dit sotsreboster 
los rebosters majors si regonega a ell per majors. 



(94) 

Deis licboslers comuns. 

Digna cosa e acordant a rabo eslimam que totes aquelles 
coses les quals dins lo paiau nostre ab tal orde eximent 
reeben que neguna cosa imperfecta seguir nos pusca ans 
mes segons que es possibil totes perfetament per lur orde 
sien condregades. Emperamor dago ab aquesta present 
constitucio per tots temps valedora sanccim que en lo 
nostre rebost dos rebosters comuns deis domestichs nostres 
assats jovens bons e homils per jios elegidors sien reebuts 
qui totes aquelles coses les quals a offici de reboster se 
pertanyen estudien perfetament e ordonadament compíir. 
E per tal que negun defalliment de les coses damunt dites 
no sia preguardense diligentment e atent per les taules 
discurrents e molt diligentment en les coses desús dites 
esguardan: los quals ais rebosters e al sotsreboster nostres 
engir lur offici obeyr sien tenguts. E encara aygua a nos- 
tres domestichs abans de menjar e apres de menjar exhibir 
sien estrets si donchs lavatori convinent e opportu aqui 
no es. E sí sesdevendra nos de loch a loch anar un dells 
al loch al qual haurem ordonat de anar continuament 
cuytan davant vaja per tal que per occasio de lur triga 
engir lur offici alguna cosa no ben feta sia sotsseguida. 
Volem encara que almenys la un dells dins lo rebost 
nostre o almenys prop nostre alberch jaga si fer se pot 
ab bona manera per tal que distancia de loch algún em- 
bargament donar no pusca a lur offici damunt dit perqué 
liberalment nos pusca complir. Si pero los rebosters e 
sotsreboster nostres especiáis absens esscr sesdevenia aque- 



(05) 
lies coses que ells deuricn fer sestudien dillgenlmciit de 
complir. A^o per aquell volem que sia fet qui cu luKici 
sera primeramcnt reebut: do.n en scrit aqueiles coses que 
per nostres rebosters son faedores ab si tenguen e en lo 
cas aquest dijigentment observen e ais camarlenchs obeyr 
sien tenguls. E per tal con en lo present cas e en altres 
poden nioltes vegades les fruytes nostres e altres coses de 
les quals la nostra celsitut usa pertractar per tal en ells 
lexar negligcntmcnt no siam vists aqueiles coses les quals 
en los altres a nos ministrans havem davant esguardat: or- 
donam que aytal sagrament e homenatge a un deis camar- 
lenchs nostres de fer sien estrets lo qual los rebosters 
nostres especiáis a nos son tcnguts de fer axi que rabia 
no desidora de coses nocives pugam aytant con porem 
esquivar. 

Del Escomhrqdor del palau e lavador del argent. 

De la nostra sercnital molt se pertanyn que pus en 
lo denejament de nostres cambrcs havem desús ordonat 
que en lo nostre palau en lo qual per raho de raenjar ab 
nostres domestichs cascun dia de necessitat nos cove usar 
entenam. Per so un hom jove espert en la nostra cort volem 
esser deputat lo qual escombrador del palau sia nomenat 
qui lo nostre palau on menjorem e los porlhes e altres 
cases on nos ab nostres companyes apres menjar serem 
cascun dia per lo mati agran e en temps e hores degu- 
des largent lau del qual en nostre palau los nostres 
domestichs en menjar usaran. E quan en aqüestes coses 
ell enlendre no haura ell nianam si mcstcr sera ajudar 



(9G) 
en los serveys facdors en loffici do nostrc rcbosl. Et rcgo- 
nexcra si esscr sotsmes ais camarlenchs e al primer reebut 
dells en loffici sagrament e homenatge fara que tota ad' 
versitat que sabrá a la nostra salut poder esdevenir quant 
Q ell possible sera esquivara e a nos con pus yvagosament 
pora revelara : e que res no ha fct ne fara perqué lo dit 
sagrament no puga enviolablement observar. 

Deis Uxers dar mes. 

Per tal con a real estament nos cove que sens diífe- 
rencia faedora de persones a cascun de apropincar a la 
sua persona sia manifestat entrament mes digna cosa sia 
que axi per rabo donor con encara per esquivar perill 
segons los graus e condicio de persones licencia de pro- 
pincar a cascuns sia atribuyda : emperamor daco ordonam 
que quatre per tal que mils lo trebayl jo qual per loffici 
dells hauran sostener pusquen anar detras nos axi cavalcan 
con a peu per tal que guarden que a totes persones sino 
axi con expedient sera segons nostre estament e condicio 
e encara segons lo temps entrament a nos no sia consentit 
sien deputats, E per tal que mils alcunes coses les quals 
segons lur offici a ells pertanyen pugnen complir verga 
per cascun dells portar manam e uxers darmes ells volem 
esser appellats per tal quels noms convinents sien a les 
coses. E per tal con en aquells qui han experiencia e 
qual que sia fet es creedor ordonam quels damunt dits sien 
persones militars no pero de cint de cavalleria ennoblcilz: 
cor les militars persones axi per linatge con per experiencia 
aquelles coses les quals a les armes sesguarden es per- 



(97 ) 
tanyen saber c fer davant tots los altrcs no es cosa no 
íoiíeguda. Encara que ais lochs ais quals per qualque raho 
entrar haurem e per ells e per los porters scgons quels 
lochs serán al) diligencia provecsqucn que ügua\ls noy 
sien. E dos deis damunt dils o un almenys de nccessitat 
jagucn defora davant la porta de la cambra en la qual 
nos jaurem : e quant que quant da\ant la dita porta de 
la cambra sesdevendra ells tots jaer la qual cosa los dos 
o la un havem declarat esser de necessitat armes militars 
complides en lo cap de lur lit tenguen: espasa pero tots 
temps porten e altres armes uxi secretament con apparent 
quant e segons que sera opportu cor en aro condicio de 
loch e qualitat de temps son esguardadors cor a ells e 
per ñora e per offici davant los altres a servey e custodia 
de nostra persona deputats evidentment se conve. E si 
les dites armes portar e tener segons que damunt es ordo- 
nat liauran negligit per pena de quitacio de un dia sengles 
vegadcs aquells declarara esser punits. E al offici dells 
encaras pertany que quant los divináis officis davant nos 
se dien en la porta del loch on nos eslarera o prop la 
cortina del nostre oratori un dells defora estie. Si empero 
davant nos en conseyl estranyes personas proposar haurien 
o pledejarien lavors ells dins a custodia de nostra persona 
intren si donchs a ells per rahon nols era manat. Cora 
nos empero ab aquells de la cambra secretament esser 
volrem axi con nos colgan o levan o en aitra manera nos 
visten pintinan o semblants coses faen e encara si nos cx- 
pressament o manavera un tan solaraent dells dins lo loch 
on les damunt dites coses farem esser pusca qui cura 
baja que lavors alscuns noy entren sino aquells qui de la 
TOMO V. "i 



(98) 
cambra serán o aquclls los quals per especial rahon en 
acó admctrem. E si ullra los damunt dits aqui alcuns 
esser trobaria si donclis per rabo nos nou vedavem exir 
ell faga: cor de honestat esser no jutjariem si a nostres 
secrcts sino aquells qui hic son deputats o admeses eren. 
Los porlers e solsportcrs en loffici lur delcnquien a la 
quitación de quinse dies tan solament condempnar ells 
per cascuna vegada poden. Ells empero son sotsmeses ais 
camarlenchs: e per tal con aquests axi con dit es a custo- 
dia de nostra persona son annexes de sagrament e de 
homenatge a nos prestadors no voiera ells esser franchs 
mas volem que sagrament et homenatge a nos facen quels 
perills que a nostra persona esdevenir sabrien per lur poder 
esquivaran e a nos revelaran e que be e lialment en lur 
offici e tuicio de nostra persona se hauran e encara que 
nostres especiáis e espresses manaments ab acabament 
exiguiran e si secrets de nostra persona o de noslre con- 
seyl sabrien o oyrien o en altra manera sabrien no reve- 
laran e que nuyl temps no feeren ne faran tal cosa que 
contrast a aqüestes coses observadores. 

Deis Porlers de massa. 

Pertanyse que real magestat la qual los sotsmeses ab 
diverses maneres en pau e en justicia defen a custodia 
de la sua persona en diverses maneres e ab diverses officis 
preveen proveesca. Emperamor dago oltra los uxers d armes 
porters a custodia de la nostra persona vuit esser ordonam 
deis quals dos dins lo hostal on nos jaurera jaguen : e 
apres per go con no tan solament per los uxers Qntra- 



(90) 
mcnls no deguts a la nostra persona sien vedáis clls davant 
nos ncguns ultrcs entre nos c clls exceptáis los camar- 
lenchs e anant e tornant de la laula los majordomens los 
quals per especial raho esser volcm anar permctcnts a\¡ 
cavalgan con en altra manera anar manam. E a ells encara 
manam que dos dells continuament nos monjants davant 
la nostra taula eslíen guardant que sino aquells que deuen 
a la nostra laula no sapropinqucn el que un daquells vaja 
a la cuyna davant aquells qu¡ la nostra vianda deuen apor- 
tar ell tornant davant les viandes les quals a nos aportaran: 
cor tanta e tal multitud poria esser de genis e molts estar 
davant la taula que en anant e tornant les viandes de la 
cuyna porien reebre triga desordenada. E per go car a la 
experiencia del dit offici se perlanye fer desar les genis 
davant la nostra presencia en tot loch volem esser porlades 
per ells maces: a manament empero deis dils uxers los 
dits porters anar e complir los manamcnts daquells sien 
tensuts e encara a manament de nostrcs consellers e secre- 
taris en la vila on nos serem la on tramelre los volran 
anar no recusen : les portes de nostres cambres foranes per 
ells volem esser guardades quan per altres aífers no serán 
occupals en lo qual cas per guardar les dites portes ne- 
cessariamcnt dos daquells h¡ romanguen axi que sino 
segons que degul sera en nostres cambres a alcun entra- 
ment per ells no sia donat. Volents que al nostre camar- 
lench sagrament e homenatgc facen que tot pcrill de la 
nostra persona esquivaran el totes coses les quals a nos 
nocives esser poguessen a nos aquelles deconlinent reve- 
laran e qucls nostres manaments expresscs e especiáis 
fermamcnt cxcguiran c perill de mort per tuyrio de nostra 



( 400 ) 
persona no esquivaran c que per ells alciina cosa feta no 
es nes fara perqué les coses damunt dites no pusquen 
fermament observar. 

Deis Porters de porta forana. 

E per tal cor la guarda de nostra persona la qual ais 
porters es comanada axi per anar devant nos com per 
guardar les portes de nostres cambres deguda cosa no es 
que sovinerament porters sien trameses: per c» provehim 
eSser ordonat que dotse a custodia de les portes de nostre 
hostal foranos sien deputats los quals sotsporters sien 
nomenals los quals maces ab forres sens gallons pusquen 
portar e no totes cubertes dargent: deis quals lots qui en 
la nostra cort serán o almenys los dos necessariament 
diligentment guarden les dites portes en manera que a 
alcuna persona entrament no dfegut a nostre hostal sia 
donat. Ordonam que hagen cura de estar a la porta forana 
del nostre hostal mentre nos o nostres domeslichs menja- 
ran per tal que guarden largent del qual en postre servey 
e deis menjants ab nos se usara. Volents part ago que un 
dells continuament sia a la dita porta guardant que per- 
sones qui noy degen intrar noy intren ney pusca esser 
tret res ne emblat ne lalmoyna del nostre palau no puga 
esser defraudada ni en altra part portada. E encara a 
manament del canceller vicecanceller consellers secretaris 
uxers e porters irán dins la vila en lo loch on nos serem 
la on de manament nostre los trametran : ells empero ais 
uxers volem esser sotsmeses e sagrament e homenatge al 
camarlonch faran semblant qucls dits porters deuen fer 



(101 ) 
segons que lianiuiit es ordonat. 

Del Posader. 

No tan solament alberclís convinents ais grans princeps 
e grans senyors son assignadors ans encara a tots aquells 
qui ptr servir les sues persones per raho de hirs officis 
les sues corts seguexcn es necessari. Per go ordonam que 
quan nos caminar sesdevcndra un porter lo qual posader 
sera nomenat ira davant al loch predeslinat nos deure 
anar qui do e assigne dos hostais a nos deis meylors del 
loch (;o es la un per nostre menjar ab nostres domeslichs 
e laitre per nos dormir e reposar e encara entorn de 
nostres hostais assignar sic estret de donar hostais convi- 
nents ais nostres offkials e a lurs officis los quals per 
offici han a regir e servir en nostre palau. En apres a 
prelats barons consellers cavaylers e altres domestichs nos- 
tres e a altres persones generoses qui nostra cort seguirán 
segons sa condicio esguardada la granea del loch c la 
multitut e poquea de les companyes assignar sie tengut. 
E no resmenys per tal que aquells a qui les posades per 
ell assignades serán pusquen pus tost en cascun loch tro- 
bar ago: haja cura diligent que totes les posades que assig- 
nades haura e los noms daquells pera qui serán cascun 
dia nos caminan en lo loch en lo qual romandrc deurem 
a la porta de nostre hostal en un paper per escrit pos. 
Encara en cascuna de les dites posades lo ñora de casca 
al qual assignada la haura co es en la porta forana scrisca: 
e si la posada que a un assignada haura altrc per sa te- 
mcrilat occupara ago deja encontinent al nostre alguazir 



( ím ) 

denunciar qui sobre a^o punesca los conlrafacdors per 
la manera que nos ordcnarcm : e si lo dit posader en no- 
tificar aqüestes coses ai dit alguazir sera negligent per 
cascuna vegada sie privat de la quilacio de un dia. En- 
cara volem que lo dit posader jur en poder de nostres 
camarlenchs o de un daquelis que en fcr lo dit seu offici 
be e lialment tota parcialitat foragitada se baura a cascun 
segons sa condicio e de son offici esguardada la granea 
del loch posada convinent donan. 

Deis Álgutzirs. 

Digna veu es del regnant per magcslat a leys per les 
quals aquella inestimable virtut de justicia que es cons- 
tant e perpetual volentat son dret a cascun donant ne- 
gligen propria utilitat per tal que serve comuna equilat 
es col princep confessar si meteix olligat e verament mes 
al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don 
jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per 
nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la 
fcort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar 
desijam : cor mentre que les coses per nos manades obser- 
vam ais altres aquelles no menyspreadorcs demostram. Per- 
qué duem proveydor dret orde de dret amplectan quen 
la cort nostra dos cavallers los quais algotzirs volem esser 
nomenats sien instiluits entre los estants de nostra casa 
e de la regina e en familiars o seguidors daquelis o sien 
del regne nostre o daltres terrcs nostres o sien de reg- 
nes o terres estranyes lo damunt dit offici baja tota jure- 
diccional potcstat la qual cosluma conccrnents per aquest 



( i03 ) 
prescnt edicto manifesl a tots fcm que qualque qual cslarít 
del regne nostrc o daltres Ierres nostrcs o eslanl eslranV 
segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la re- 
gina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si 
esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat deis 
dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch 
o Ierres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en 
alcuna cosa empatxar poguessen con a^o a la dita recep- 
cio entenam ques pertanga jassia dago en la recepcio ne- 
guna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En 
la dita jurediccional poteslat legitima declarants ordcnam 
quels dits alguatzirs de totes causes civils e crimináis 
conexenga hagen segons que la tenor de les coses que 
davall direm explicara. De totes donchs causes poqués 
civils e crimináis conexen^ia abdos ensemps o per un da- 
quells ab un deis oydors primerament per qualsevol ins- 
tancia de actors o de accusadors requests o request o ais 
quals o al qual deis crims comeses denunciacio primera- 
ment sera estada feta o ais quals o al qual per nos o per 
nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell can- 
celler o oydors nostres remesa sera supplicacio de les 
dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero 
causes civils e crimináis la conexen^a se baja a fer per 
lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici 
haura aconseguit per aquest certament sia feta la cone- 
xen^a ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien 
presents lavors con de les dites coses sera feta requesta 
per instancia de actor o accusador qual que qual o quant 
sera feta denunciacio deis crims comeses o quant per nos 
o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per 



( 101 ) 
los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daque- 
Ues coses íeta. yV aqüestes coses ajnstam utilmcnt provcens 
quels algiialzirs solliciten lo canceller que un deis ojdors 
lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques 
causes civils o crimináis en lo comenrament de la causa 
presen t esser covenga o en la fi: principi empero de causa 
no dcim esser dentro al ador o accusador lo convengut 
haura respost segons ques cove o on en causa criminal no 
acensan mas en altra manera es proceyt dentro confessions 
reebudes serán deis dalats : fi empero de causa deim esser 
per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells 
alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada 
axi que per altre pusca ais parís en juhiy esser recitada. 
Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent 
lo sobrcdit assessor sentencies interloqutories sien pronun- 
ciades :, a les damunt dites coses enadents que quanles 
vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva 
freturaran un deis cscrivans de la nostra escrivania assumir 
no ometen : declaracio empero de les paraules premeses 
ajustam de aquest edicte sen pus ciar retre cobeejants 
perqué presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos 
seguexen estnnts en lo loch on nos serem o pertinencies 
daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignora- 
dor que entenam majors causes crimináis esser aquelles 
les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen 
pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual 
de publlchs crims son proposats: poques empero causes 
esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitadas: 
e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinch- 
ccntes libras barchclonesas o de trccentas libras jaccenses 



( 10o ) 

o slscentas libras de mallorquins o dalíonsins de cosa la 
qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes 
a la dita ralio. Altres empero causes civils deim esser 
poques: imposants al actor necessitat de oxprimir en la 
supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la 
cosa estimara per tal que per ñ^o aquells qui conexer hau- 
fan segons la tenor de les coses damunt dites decernes- 
quen. A^o maseyx volem generalment esser observat si sia 
demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna 
manera esser observat. Congrua cosa per a^o esser sanccim 
que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de 
membre o exili o privacio doflici o de benefici de nostra 
casa los alguatzirs no promulguen contra alcun deis nostres 
domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil 
o criminal contra alcun deis sotsmeses ais oflicis de ma- 
jordom camarlench canceller e maestre racional sera en- 
dre^ada los alguatzirs conexents en principi de la causa 
e en la fi degen assistencia de un deis raajordoms camar- 
lenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maes- 
tre racional adhibir : e si causa alcuna civil o criminal 
contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada 
los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la 
fi de la causa haver hagen assistencia del raajordom de la 
reyna. E av^'uestes matexes coses disponem esser observa- 
dos si contra alcun deis familiars o sequaces deis damunt 
dits causa alcuna sera drenada. E de la causa principi e fi 
declaracio les sobre dispostes coses clarament testimonie- 
gen. Volents part acó a perill de fuyta deis criminoses 
provehir ajustara que on que on deis criminoses de nostra 
cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia 



( 406 ) 
duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo crimiiios jatsia 
encara en causa daytal criminos procehir absoliilament no 
pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove 
sino ¡udicialment procehir ne encara ultra forma de dret 
per causa de la correccio dessus dita alcu deis barons ca- 
vallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen 
nos no demanats o incients : ordenants quels dits alguat- 
E¡rs per la conexenga de les causes crimináis ne civils al- 
cun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en 
satisfaccio deis treballs que han per les dites causes. E 
aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen 
pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys 
cora domestichs que nos o nostre conseyl raanarem. E 
facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres 
raayordomens o nostre canceller e nostres camarienchs o 
nostre maestre racional cascuns en lur offlci lurs requerran 
e aquells facen guardar be e diligentment que per negli- 
gencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. 
E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son 
delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses 
de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret 
per tal quels furs e constitucions deis nostres regnes e 
Ierres sien servats qui ab el ensemps a les confessions ree- 
bedores deis dits encarcerats o presoners e a tot lo proces 
e enantament que contra aquells sera fet per lo dit 
comissari e a la difíinicio e relacio deis processes e ais 
juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits preso- 
ners o encarcerats facen punir per penes degudes segons 
que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells 
meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada 



( i07 ) 
faedora qo es de mort o enderrocament de cases o alberchs 
o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun raembre 
si donchs oreyla no es: decernents que lo dit ofüci exer- 
cesca lo pus antich en loffici dementrc que arados presenta 
serán en la nostra real cort e lo pus antich absent per 
laltre volem lo dit ofíici esser regit: e aquelis de son offici 
licencies de partir de la cort donar pusquen e punir 
aquelis de son offici si faliit hauran en lur offici de la 
quitacio dun mes o menys scgons lo delicte que fet hau- 
ran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer 
a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e 
lialment e les confessions processes sentencies e tots altres 
enaritaments que davant ells se faran secrets tendrán e 
horaenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra 
persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre 
e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos 
con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran 
alscunes coses perqué les coses desús dites no pusquen 
coinplir. 

Deis Homens del offici del algotzir. 

Per tal que sia obviat a propinquitut sovinerament inhe- 
rent de fugir ais delats per temor de penes emposadores 
deis crims comeses: per ^o en la nostra cort per los cri- 
rainoses pendre al offici del algutzir vuit homens destinara 
los quals volera que sien guardes deis presoners o encar- 
cerats en nostre carcer reaf per qo que deis crirainoses 
o altres presoners qui en lo nostre carcer serán pugan 
teñir justicia c fer dret ais claraants: los quals homens al 



(408) 
al"otz¡r manam csscr sotsmeses. No tan solament empero 
los dits homens a manament del algutzir ans encara a 
nianamcnt deis nostres mayordomens deis camarlenchs del 
canceller del maestre racional o de qualsevol daquells o 
dalcun de nostre conseyl degen pendre e guardar aquelles 
persones que per qualsevol deis sobredits lus sera manat : 
pero sens manament del algutzir absolvre alcun daquells 
no gosen. E que aquells presoners qui per nos o nostre con- 
sell sera ordonat punir segons lo delicte en que sera cahut 
manam ells mateix al loch on la sentencia sera ordonat per 
dar menar degen ab bones presons. Encara los dits homens 
volem esscr diligents que cant nos covendra cavalcar per 
la ciutat o en altre manera si ja per cami no era los dits 
homens o dos almenys lo nostre carcer provehir de guardes 
sufficients davant nos ab vergues congruents vagen. En 
apres manam quels dits homens del algotzir porten axi con 
a senyal de lur offici vergues e aquells estiguen a la porta 
forana de nostre hostal per guardar que si barayla si es- 
devenia poguessen no esperat manament de negun los 
barallants pendre. Encara que les besties a la porta forana 
de nostre hostal teñir no lexen per manera que ais entrants 
e ixents de nostre hostal carrera e entrada fos embargada. 
Manam encara quels dits homens del algutzir en lo comen- 
Cament de la recepcio de lur offici sagrament e homenatge 
facen al algutzir primerament reebut en loffici e en ab- 
sencia daquell al altra que ben e lialment guardaran los 
encarcerats e que en lur offici frau ne malicia no con- 
sintran ne faran ne per aliviament de presons o de carcer 
alcuna cosa no demanaran ne reebran. 



( «09) 

ACI COMENTA LA TERCERA PART DEL LIRRE. 

Del Qanceller. 

Per tal cor magestat real de grau molt gran es exal- 
tada e moltes vegades en grans negocis se gira per ^o les 
letres della proceents son per julii de hom excellent cor- 
regidores e a forma congrua de dret e de raho tomadores. 
E axi manam per aquesta profitosa sanccio que en la nostra 
cancellaria liaja un canceller lo qual volem esser arque- 
bishe o bisbe qui sia doctor en leys e en cas que arque- 
bisbe o bisbe doctor en leys no los volem que altre doc- 
tor en leys no contrastaiit que prelat no sia sia reebut 
qui les letres nostres liger e corregir a forma sufficient re- 
duyr e de sa man propria en la fin de cascuna ab menys 
letres que pora son nom sotsescriure sie tengut e sotses- 
crites per un escriva de manament o de registre o per lo 
missatgc de verga de la cancellaria o per altre porter tra- 
metre aqucllcs decontinent no oblit. Tota hora pero se 
guart que en lo manament de cascuna de aquelles sia 
contengut que son manades per nos o de part nostra ais 
escrivans. de manament de nostra escrivania per alcun de 
nostre conseyl o secretaris: e encara aquelles que per nos- 
tres oydors serán provehides o manades justicia tan sola- 
ment contenents e comissions de aquella: pero sia diligent 
e attent que aquelles que gracia contendrán qualque qual 
a la cancellaria venguen closes ab lo sagell daquell qui 
manades les haura segellades en la clausura : e en lo ma- 
nament daquestes sia contengut con serán vistes per aquel! 



( dio ) 

qui les haura manades. Sia encara dillgcnt de totes aquclles 
coses les quals a la cancellaria nostra pertanyer en alcuna 
cosa sien conegudes : volents pero que si per nos sens mijan 
o de part nostra per alcun de nostre conseyl o deis secre- 
taris son manades o per los oydors axi con per lur offici ells 
poder manar havera ordonat no contrastant que de part nos- 
tra nos manariem al damunt dit canceller o vicecanceller o 
ais escrivans de la dita escrivania o a alcun dells alcunes 
letres les quals injustes o per qualque manera no degudes a 
arbitre del canceller reputados recus aytals letres subsignar 
si donchs lo segon manament nostre de certa sciencia noy 
era subseguit. En apres per tal cor a aquell al qual go que 
es mes satorga go que menys es consentir enich no repu- 
tara letres justicia contenens encara summaria expedicio o 
sens plet per son propri moviment manar e subsignar pusca 
axi con les manades per los altres se esguarda poder cor- 
regir. Guartse pero de la present concessio en tal manera 
no abus quel offici deis oydors sen pogues anichilar o en 
qualque manera evidentment embargar. E per tal que oltra 
la nostra ordinacio alcuna cosa per nostre protonotary o 
per alscuns deis escrivans de la dita scrivania per cartes 
o letres en aquella faedores no sia atrobada o feta lo dit 
canceller transcrit de la dita ordinacio e de les coses 
faedores per los dits vicecanceller protonotary e altres 
scrivans de la nostra scrivania ab si tener no ometa. E 
per tal con en nostres conseyls per los nostres conseylers 
en les coses dcidores per ells conseylan sia orde degut per 
raho observador; duem statuydor ab aquest eviicte que tota 
hora que en nostres conseyls se discutirán alscunes coses 
sobre les quals cascun deis conseylers clergues tan sola- 



(111 ) 

ment o Cüscun deis conseylers quals que qiials dir son 
conseyl convendrá lo dit canceller injunga primerament 
ais altres que no ais majors que diguen go que sabrán 
conseylan car meylor es que los dits deis altres sien cor- 
regits per los dits subseguents deis majors que si los dits 
deis majors se corrcgien per los dits apres subseguits deis 
altres : e si els mayors primerament deliien aquelles coses 
que veurien esser conseyladores per aventura aytal occa- 
sion de mala absordidat se donaria quels altres no volents 
per favor o no gosans per temor partir daquelles lexarien 
a dir aquelles coses les quals cogitarien esser conseyladores 
lenteniment propri en ornament subvertens. En apres volem 
quel canceller ordon les altres coses les quals present nos 
en lo conseyl serán faedores manera de estar e de propo- 
sar e semblants coses esguardanls aqui estaraenls de per- 
sones segons la nostra ordinacio sobre ago feta de la 
qual copia ab si haja: e encara espedicions de supplicacions 
escrividorcs en les foranes parts dicte e aordon segons 
que sera concordat e atorgat per nostra real magestat. 
En apres respostes faedores en lo dit conseyl de part nos- 
tra quals que quals si donchs a altre daquells espressaraent 
aquelles no cometiem de paraula fer sapia si esser obligat. 
Volem encara si alcun domestich nostre mostra a ell 
albara del panicer major nostre con la sua bestia sera 
raorta en servey nostre o del cavalleriz nostre con sera 
retuda a la cort nostra per aíTollada albaran sageliat ab 
son sagell manam ell sia tengut manar fer cartes debito- , 
ries si es cavall de sinquanta libras barchelonesas e si es 
rocin de vint y sinch libras e si muí o palafre de quinse 
libras les quals al tresorer nostre sien endregades. Orde- 



(112) 
nans encara e volenls a son offici pcrtanyer que tols quals 
que quals ais quals public offici de jtidicatura o de notaria 
sera atorgador de la sufficiencia e de les altres coses de- 
cents examin diligentmet e aquells los quals sufficients 
veura esser espeech liuran a ells loffici destinat. Si empero 
sesdevenia lo dit canceller per alcun cas no poder seguir 
la nostra cancellaria lavors lo loch seu al nostre vicecan- 
celler cometre no ometa. Declarara a ell esser sotsmeses 
prelats capellans clergues doctors savis en dret de conseyl 
o de casa nostra estants en los cases empero en los quals 
no contradien canoniques sanccions e los oydors e los 
promovedors cavallers scrivans nostres: los escrivans pero al 
maestre racional de nostra cort per raho de son offici 
sotsmeses tan solament foragitats: e a aquests licencia de 
partir de la nostra cort segons que a ell sera vist puscha 
donar exceptáis aquells qui de nostre conseyl serán enno- 
bleits cor ais resplandenls conseylers nostres e secretaris 
scrivans per nos tan solament es aytal licencia consenti- 
dora. E pusca lo dit canceller los sotsmeses a aquell si haura 
Irobats ells negligents en lur offici corregir a quitacio de 
un mes o enjus segons que a ell sera vist faedor perdedora 
condempnan. E per tal que be e lialment les coses damunt 
dites sien perfetes per lo dit canceller lo dit canceller 
sagrament a nos fer sia estret que en totes les coses da- 
munt dites lealment se haura e que res no ha fet per 
que al dit sagrament inviolablcraent observador pusca 
obviar. Encara no oblit deis escolans de la cappella e de 
la almoyna e deis infants qui de la almoyna son nodrits 
sagrament e homenatge reebre que per fet o conseyl dells 
dampnatge a nostra persona no venra mayorment per aque- 








prinuTrt ti: pora. 




el 


(/'f'/u/(J ■ 'r^/'f/-*r//<<^ /U .Á/^ er^/o^/i^ 


diá 


mes 




(U(¿d' ' /h?¿/reJ. 


dj4 

11 


raes 

c/ 


-ino 

39;; 


J 


WIFREDO 1.1 Vello su Parfre 


H 


Aoosti» 


898 


1 


\V1FREÍ)0 11 o RORRELLI Hip 


2 (i 


Abril 


,^i'¿ 


26 


AKnl 


:m'í 


3 


S^JNIARJO S^IÑER I f/.rmduo 


IJ 


Ortuk 


'»'L 








i 


BORRELL U H.jo 


JO 


i^ttiem 


■'í^S 


Ah 


Octub 


951 


















■> 


M1R0>' 1 .. .Hermane 


31 


Ortuí, 


3 6 ti 


30 


íebím 


^íJíS 


G 


R.\MON BORRELL III .Urmo 


2j 


Febre 


101 S 


Ih 


FeLrfr 


1018 


7 


RERENGJER R.\MO>í lelCuwo Hijo 


26 


Mavo 


108-, 


2r. 


jVuvo 


ioh: 





RAMÓN RERENGUERl elY.ejo Hrjo 


27 


Mav 


)07h 








í) 


R.\MON BERENGMI Ca^deE^opa ..iíijo 


J 


üiaeni 


1032 


27 


Mayo 


107(3 
















10 


BERENG'^RXMON llelFrahicida fíp/m 


J 


dmtnn 


10"?!) 


.!) 


Drcre 


lf'^}(i 


.).') 


■ 
RAMOIS BERENG"I1I elGrande Sotimo 


19 


íut.o 


113! 


19 


Julio 


ll'U 


.•2, 


RAMO^BERENC^rV el Sanio Hijo 


Í1 


Aóosto 


11Í2 



r 


5tHíun5n dpiKa. 








mes. 


ano 

1161 


J/¿/i . i/^m/'kj 


,í,a 


mps. 


ano. 


Í3 


ALFONí;n I el C«ito Hijo 


2J 


.Uní 


11'Jli 


2.Í 


Ur,l 


llOtí 


u 


PEDRO I el Caiohco H,jv 


i3 


Vtipm 


111] 


1.^ 


.5i-ííem 


1Ü13 


u 


JAYME I elConcjinsU tío! Hijo 


6 


Judo 


11 7G 


G 


Judo 


I27rn 


i6 


PEDRO 11 elGidude JJjjo 


11 


ííovie 


12 8J 


11 


iVovie 


128:, 


n 


ALFONSO II el Liberal . -^ Hjjo 


17 


Jumo 


li31 


17 


Jumo 


12í)l 


i« 


JAÍME 11 el Jusio Bermano 


«1 


5<.y/V, 


13 '2 7 





AoAie 


1327 


i5 


ALFOTÍSOIII elBenigno Hijo 


lA, 


Enero 


1J3J 


11 


Enfio 


1335 


10 


PEDROlIlel Ceremonioso Hijo 


5 


Enero 


1381 


./ 


Liiero 


1387 


U 


JUANl elCaxador... Hijo 


i:í 


Ma^ü 


USG 


1 
19 


iMayo 


1396 


n 


>WRTIN 1 el Humano Htrménn 


31 


xMayo 


lUO 


n 


Majü 


lUO 


15 


FIRK^DO I deAnlequera Sohvino 


2^ 


Abrií 


lilG 


2 


AU,! 


li.16 


lU 


ALFONSO IV el Sabio Hijo 


17 


Junin 


ILSG 


17 


•j uuio 


Uj8 


IS 


•JUAN 11 el Grande f/erman-i 


fí 


Enero 


1L73 


i9 


Jíjnero 


U73 


ic 


FER^AIN'DOII el C&ti.hco Hijo 


i:; 


Enero 


1.ÍIG 























^* 


mes 


ano 


Jw . Íc/zj/uj 


11 




año 


27 


.rjANA I la Loca %j 


23 


íneio 


15lb< 














' 


2Í 


CARLOS I elMacsimo Hijo 


16 


Ene 10 


UjÓ 


16 


Eníio 


1ÁJ6 


23 


FELIPE I el Prudente Hijo 


IS 


Sebtm 


15^)8 


13 


Sclieiii 


1598 


30 


FELIPE 11 el Pío Hijo 


31 


MiJio 


IbÜl 


31 


Mario 


Ibül 


31 


FELIPE m el Grande Hijo 


17 


Setitm 


ififir, 


17 


Stliem 


ItíGá 


.12 


CARLOS tt el Paciente Hijo 


i 


Suvitm 


1700 


1 


Sovif 


liOO 


33 


FELIPE \S el Animoso Sohnm 


9 


Julio 


1746 


li 


Enero 


mu 


Jif 


L^JIST el Liberal Hi^o 


31 


A^oíU 


mk 


3 


Julio 


17i.tí 


3J 


FER]VA^^)Om d Juslo. Hermano 


10 


Ao asi» 

i, 


17,í'í 


10 


.\oosii 


Mí) 


.K 


CARLOSm el Politico... Hprmano 


14 


Dicte 


1788 


1!. 


Bifií 


1788 


.37 


CARLOSIVpí Cazador .Rip 


19 


Mírn 


1805 


19 


Mano 


1808 


38 


FEímANDOrV' clDeseado f/¡,« 


■J? 


.^efiBíTi 


m\ 


19 


Stliem 


1833 


J5 


M*7S.\BEL I Ta Conlranada Hi,^ 









( 113 ) 
lies coses que ells cotiiracten c que nos encara conlraclam 
e que res no lian fet ne faran per que les coses damuiil 
dites no pusqncn fermament observar. Encara que con do, 
iiostre conseyl segons nostra ordonacio deis conseylers esser 
sia sanccit volem qucl sagrament damunt dit segons que 
en lu dita ordonacio es ordonat a nos fa^a ab acabamenl. 

Del Vicecancdler . 

Con huníiana fragilitat no sufira usar hom de continua 
sanitat corporal cobeejants quel oftici no poch de nostra 
cancellaria en la qual tots los negocis justicie concernenls 
ios quals a la nostra cort devoluts son espeegadors per 
alcun accident no puscn frelurar de governador ; empera- 
mor daco ordonam quen la damunt dita cancellaria un 
hom fecl e espert lo qual sia doctor en leys apres lo can- 
celler sia posat qui no ligat de negun ligam de sacre ordc 
per tal que qo que per aventura per lo canceller en cas 
que fos archcbisbe o bisbe o altre prelat o clergue qui 
en crimináis coses fer no poria per aquest sia supplit. E 
per tal que en la dita cancellaria lotes coses degudament 
sien fetes engir aquelles apres lo canceller entena ab aca- 
bament. Encara ell volem haver diligencia que les letres 
les quals sobre les supplicacions son manades compHdament 
contenents lo fet en la supplicacio contengut sien dili- 
gentment espatxades en tal manera que en acó deííalliment 
Jo qual a nostres gens greuge no poch poria donar no 
sia alrobat. Ordonants en apres que tota hora que sesde- 
venga nostre canceller no poder seguir nostra cancellaria 
aquelles coses que per lo dit canceller son ordonades e 
TOMO V. 8 



( lli ) 
altrcs coses facdorcs en loCfici de la dita canccllaria lo 
dit vicecanceller teñir e complir en totes coses no ometa 
e lotes les altres coses les quals lo dit canceller en escrit 
haver es tengut ab si en escrit haver no releix. E los 
sagraments los quals lo canceller es faedor lo vicecanceller 
a nos faga ab acabament. 

Del offici del Prothonotari timnl los segells. 

E si de la provisio e subsignacio faedores en les caries o 
letres e privilegis de la nostra cort real proceydores perso- 
nes dignes letrados e sufficienls ab cura diligent havem 
ordonades per tal que les continencies o tenors de aquelles 
degudament segons que a la nostra celsitul se pertayn en 
justicia per lotes les sues parís sien fundades : no ab 
menor sollicitut es per nos perpensador que a custodia e 
guarda deis noslres segells en los quals la nostra real 
magestat es presentada e per impressio deis quals les dites 
letres e caries son obeydes e segellades e encara a cor- 
reccio e a esmena de aquelles si en bella retorica o bon 
lali e juxta lo nostre eslil serán corregidores una bona 
persona de feeltat aprovada e almenys en sciencia grama- 
tical be inslruyda per nos volem esser aordonada. Perqué 
volem e ordonam que en la nostra scrivania sia un escriva 
bo e sufficient qui tols los noslres segells e la bulla tenga 
salvant lo sagell sacrel lo qual per los noslres camarlenchs 
teñir havem declarat qui protonolari tinent los nostres 
segells volem esser nomenat lo qual lotes les letres que 
de casa del canceller o vicecanceller a la scrivania vendrán 
signados per nos o noslrc canceller o vicecanceller o allra 



( n"> ) 

persona a acó ordenada registrar per los ajudanls de la 
scrivania faca e apres aquelles ab lo registre conproii c 
corregesca si a vortader lati serán esmenadores e lreba\l 
e proveesca diligentment que ben e ornadament segons 
ques conve sien dictades e puys aquelles segellar faca e 
espeech ais demanants aytant con ell pora efTectualment e 
sens triga. Guartse empero que letres alcunes no segell 
salvant aquelles que on lo manament en lo dors de la 
letra veura per nos o alcun de nostre conseyl de part 
nostra o per los secretaris scrivans esser manades : en- 
cara aquelles que per los oydors nostres serán provises 
justicia tan solament contenents. E per tal que totes co- 
ses segons nostra volentat mils proceesquen al dit proto- 
notari nostre manam que alscuns réscrits privilegis per- 
petuáis confermacions de privilegis o donacions de coses 
no mobles o de jurediccio contenents segellar no pre- 
sumesca si donchs de nostra boca a la sua manament dago 
no havia o ab lo segell de nostre anell closes e segella- 
des no vehia. Volem encara e ordonam que de totes 
aquelles letres cartcs e privilegis que de la nostra scri- 
vania exiran reeba lo preu e salari lo qual sobre les taxa- 
cions de les letres havera ordonat : e per tal que aquell 
pusca mils inviolablement observar volem que copia de 
aquell en si tinga e de la moneda que daqui exira cas- 
cun ayn volem ell compte retre al maestre nostre racio- 
nal. E si alcunes letres taxadores a arbitre serán qui en 
la dita taxacio declarades no sien lo dit protonotari nos- 
tre observada moderacio e taxacio congruent aquelles a 
arbitre seu taxar pusca cor la consciencia dell sobre acó 
de tot en tot carregara. Volem encara que ais escrivans 



( HG ) 
de manamcnt en fcr toles cscriplurcs facnls per la iios- 
tra cort c ais ajudants de la scrivania en totes les co- 
ses que al oílici de la scrivania se pcrtanyen manar 
pusca : e si en afo serán ncgligenls que aquells en la 
quitacio de sinch dies o menys per cascuna vegada que 
en a^'O failit hauran cascun deiís punir puscha. Volem 
encara que lots los dits adjudants de la scrivania en totes 
aquellos coses que al offici se pertanyen lo dit protonotari 
iiostre obcyr sien tenguls. Alorgam encara a ell que sí 
los correos nostres engir hir oífici exercidor negligents 
haura trobats pusca ells de la quitacio de quinse dies o 
raeyns punir segons que a la sua discrecio haura vist fae- 
dor. E perqué a ell gran fe li es coraesa en teñir nos- 
tres segells e per rahon de son offici moltes vegades ab 
nos ha a contractar volem que lo sagrament a nos faga 
lo qual lo vicecanceller a nos prestar es tengut. 

Deis Scrkans de manament de la nostra scrivania. 

La escrivania nostra cobeejants en tal manera disposar 
que a tots per lurs negocis en aquella anants despatxada 
expedicio sia appareylada e per tal quel offici del escriure 
pus leugeraraent e pus perfeta sia complit : sanccim e or- 
donam que daqui avant en la dita nostra scrivania ordi- 
nariament sien dotse scrivans de manament bons e suffi^ 
cienls e feels qui letres escrisquen e totes altres escriptu- 
res a la scrivania pertanyents. Encara volem que en les 
letres les quals sobre supplicacions serán atorgades es fa- 
ran lo fet en la supplicacio contengut breument dins me- 
ten en suma no que la supplicacio segons que jau hi 



(117) 
encloesquen. Volem encara que en les lelrcs escrividore» 
deguda manera serven segons la nostra ordinacio sobri- 
ia dita manera de scriure ja feta la qual per los diU 
scrivans en escrit manam haver. Manam encara que a ma- 
nament de tots de nostre conseyll encara del canceller i 
vicecanceller nostres fet de part nostra o per los oydon 
e secretaris escrivans sens nostre manament segons que 
al offici dells pertayn letres e altres scriptures a ells in- 
junctes facen: mas los noms daquells qui les letres de pa- 
per fer hauran manades en aquelles posen so es en aquesta 
manera que on lo sagell deura esser posat meta son nom: 
Yo aytal per manament del senyor rey fel a mi per aytal. 
Encara que quan priviiegi o carta de pergami nos a quals- 
que quals o de qualque atorgament farem ab sagell pen- 
dent manam que en la jusana part qo es en la partida on 
se comenta legir sots lo doblench de la dita carta o pri- 
viiegi son nom per les paraules desús dites escrisqua ajus- 
tant que aquell qui la haura manada la ha vista e rego- 
neguda. Volem empero que quant se manaran a ells pri- 
vilegis o letres per alscuns de nostres conseylers de part 
nostra qualque gracia o justicia favorable contenents ans 
que aquelles letres sagelladores sien portades les mostren 
a aquells qui les hauran manades per tal que aquells ma- 
nants vegen si segons nostre manament proceexcn e en 
lo dit manament se contenga axi con damunt es dit qut 
aquelles han vistes e regonegudes. Ajustants en a^o qut 
en tots privilegis o cartes de donacio perpetuáis per nos 
atorgadores qui ab sagell flaho o ab bulla serán segella- 
dores sots la derrera linca del dit priviiegi o carta serü 
escrit nostre senyal ab titols de- tots nostres regncs e 



(118) 
comtals segons que dcjus appar : e apres sinch noms de 
testimonis de les pus nobles e assenyalades persones que 
ladonchs en nostra cort presents serán jalsia que al dit 
atorgament presents no serán estades: e subseguent lo se- 
nyal e clausura del scriva nostre qui lo manament del dit 
atorgament haura reebut e norresmeyns lo manament acos- 
tumat axi com se seguix : Senyal ^ den Pere per la gra- 
cia de Deu rey Barago de Valencia de Mallorca de Cerdenya e 
de Córcega e comte de Barsalona de Rossello e de Cerdanya. — 
Testimonios son. — Arnaldo archehishe de Tarragona. — Infant 
en Pere comte etc. — Infant en Jacme etc. — Infant en Ramón 
Ikrenguer comte etc. — Sanxo hishe de Taracona. —-Sen)^ 
yol den Maten Adria protonotari et tinent los segells etc. 

— Matheus Adriani mandato Domini regis qui eam vidit. 

— Con empero los oydors daquelles coses les quals per 
rabón de lur offici usar per nostra potestat o no dema- 
nada nostra serenitat espeegar poden letres bauran ma- 
nades per aquelles coses les quals en les supplicacions ma- 
nat bauran escriure los nomps daquells en lo locb damunt 
dit de la letra posar no ometen en aquesta manera ^o es: 
Per los oydors. Escrisquen encara les letres les quals per 
la part deis dits oydors per rabo de lur offici a qnaisque 
persones sendrecaran. Els damunt dits pero escrivans Yo- 
lera esser sotsmeses al canceller e vicecanceller nostres et 
al protonotari e tenent los segells. En apres guárdense 
los escrivans damunt dits que letres ni altres scriptures a 
lur offici pertanyents a alcun scriure no cometen sino tan 
solament ais seus escrivans e deis secretaris nostres en 
aquell cas que a scriure les coses damundites bastar no 
porien. Guárdense cucara que les scriptures les quals ells 



( 119 ) 
faran per altrcs no puguen csscr esguardades o nísIcs iie 
transcrit de letra alcuna prencdor deis registres o dallres 
scriptures de la scrivania sino de consentiment del can- 
celler o vicecanceller o protonotari nostre a alcuna per- 
sona fer o liurar no gosen en alcuna manera. Manam 
encara quels damunt dits scrivans sagrament presten e 
facen al canceller nostre si lavors present sera con al offici 
serán reebuts o cll abscnt al vicecanceller que en lor offici 
be e feelment se liauran e res per letres o per altres 
scriptures les quals per lur offici scriure serán tenguts de 
les gens no reebran sino vuit diners de carta graciosa de 
la moneda que corra en la térra on som : encara que iicgu- 
na favor desaordenada a alcun no darán sobre aquelies coses 
que pertanyen a lur offici e que neguna frau en lurs 
scriptures no faran o posaran ne a algún aquelies coses les 
quals deis secrets nostres per rabo de lur offici ells saber 
sesdevendra no revelaran mas aquells secretament tenran. 
E'si per aventura en nostre conscyl per rabo de scriure o 
per altra manera ells enteresser sesdevendra aquelies coses 
que aqui oyran o percebran ab si secretes tenran a negun 
no revelans : e que per ells res no es fet nes fara per que 
lo sagrament no puga esser observat. 

Deis Ajudants de la nostra scrivania. 

Esguardants ab dreta consideracio que axi per la nos- 
tra magnificencia privilegis cartas e letres gracies e pro- 
visions per diverses manaments son tot dia atorgadores 
e aquelies son per dreta justificacio abans que de la nos- 
tra cort isquen per certa persona veedores : iiorresmenys 



( 120 ) 
a tolre tota occasio de mudar la substancia o falsificar 
aquelles retincnts transumpts a perdurable memoria en 1» 
nostra cort real de aquelles: provehir entenem que certes 
persones sien ordonades per nos e eletes per loffici del» 
quals sien les dites coses en los noslres registres scrites- 
e meses. Perqué volem que en la dita scrivania oltra los 
escrivans de manament per nos ja ordonats sien vuit scri- 
vans loa» quals adjudants sien appellats los quals volem esser 
estrets de registrar privilegis caries letres scriptures en 
nostra scrivania espeegadores e encara scriure e fer en 
bona forma cartes letres e altres scriptures de la nostni 
cort segons e per la manera que a aquells sera injunt per 
lo canceller o vicecanceller o protouotari. Mnnants ais dits 
adjudants que assiduament dementre que serán en la cort 
servesquen e estien en la dita scrivania e obeesquen en 
totes coses e per totes ais canceller e vicecanceller e pro- 
tonotari. E si los dits adjudants serán en les dites coses 
desobedients o lo servey de la scrivania ab diligencia no 
faran los dits canceller vicecanceller ol protonotari en 
absencia dells pusca aquells punir de la quitacio de un 
mes o de menys. E res no menys volem los dits adjudants 
teñir secretes aquelles coses que escriuran transladaran o 
registraran si aquelles coses comanades lurs serán en secret 
per lur major ; e facen sagrament en poder del canceller 
o en absencia dell al vicecanceller que en lur offici be e 
lialment se bauran e que res no han fet ne faran per 
que lo dit sagrament no puxcn teñir e aquell fermament 
observar. 



( Í2I ) 

Deis Missalges de verga de la cancellaria. 

Considerants que engir la preminencia del offici de la 
nostra cancellaria real manaments diverses son daquella 
continuaníient cmanadors: per tal a exe.cucio daquells digna 
cosa esser pensam que ccrtes persones qui tota hora al 
canceller e en la sua absencia al vicecanceller on que irán 
estants en la nostra cort davant vagen e los dits manaments 
exeguesquen sien deputades. Perqué ordenara que a les 
damunt dites coses complidores sien destinats tres homens 
bons e sufGcients qui missatges de verga sien nomenats los 
quals tota hora que lo canceller en la nostra cort sera 
present o ell absent al vicecanceller on que irán devant 
vagen e los manaments daquells e encara de qualsevol 
altre de nostre consell e del nostre protonotari e encara 
deis oydors con a ells de part nostra serán injunctí exe- 
guesquen ab acabament. Aquests empero al nostre cance- 
ller si present sera o ell absent al nostre vicecanceller en 
lo reebiment del seu offici sagrament faran que son ofíici 
ben e leyalment exerciran e la salut de nostra persona 
per son poder conservaran e que res no han fet ne farau 
per que les coses damunt dites no pugnen fermament 
observar. 

Del Calfador de la cera perds segells pendenís. 

Períjue irapressio de segeils pendents ab cera calent 
deu esser fcta: per tal al apparellamcnt de aquella un hom 
bon c cspert volcm esser per nos ordenat qui calfador 



( 122 ) 
de cera sia nomenat lo qual calfara c apparellara cera a 
ops deis segells pendents qui en les cartes que en nostra 
scrivania sespatxaran son penjadors. Encara cubertes faga 
ais segells qui en les letres de paper serán posadors. E con 
carainarem tots temps ab les azembles que los nostres 
segells e registres portaran vaga: e regonexara se esser 
sotsmes al nostre protonotari en totes coses tocants lo 
servey de la nostra scrivania lo qual lo dit protonotari 
pusca punir en la quitacio de deu dies o enjus segons la 
qualitat del exces si en son offici exercir aquell haura 
trobat iiegligent. E continuament en la scrivania estiga e 
daqui nos partesca sens licencia del dit protonotari: e al 
canceller sagrament fa?a lo qual al canceller los misatges 
de verga damunt dits prestar son tenguts. 

Ojfici deis Sagelladors de la scrivania. 

Experiencia demostra que les gents que Deu ha creades 
sien sufficients pero no a totes coses. £ con nos hajam ja 
ordonat de teñir scrivans e sia necessari que per fer bulles 
de or e de plora e de segells de majestat e altres segells 
aptes pefsones hi sien deputades: per qo ordonam que dues 
persones deis pus sufficients del registre de la nostra scriva- 
nia sien per nos deputades los quals segelladors de la nos- 
tra scrivania sien nomenats los quals sien tenguts de fer 
les coses davall scrites : co es que tots los dies con loffici 
del comprobar se fara la un de aquells ^o es lo primer 
en lo dit offici reebut e en defalliment de aquell laltre 
apres reebut sia en la dita scrivania prop del nostre pro- 
thonotari o son lochtinent per segellar totes les letres o 



(423) 

cartes de pergami que en la dita scrivania se hauran a es- 
peegar scgons que per lo nostre prothonotari o son loch- 
tinent les sera raanat: e si abdosos hi serán la un de aquells 
qui no segellara sic tengut de scriure les quantitats ques 
reebran o aquelles qui en deute necessariament se hauran 
a escriure en los libres ordonatas a acó en la dita nostra 
scrivania: e si menester sera de ajuda a comprobar. E en- 
cara sien tenguts la un almenys jaure en la dita scrivania 
en la cambra on estaran nostres registres ab lo escalfador 
de la cera per qo que si de nits sesdevenie cas opportu que 
letres o cartes si havian a segellar sien atrobats apparellats 
de exercir lur offici. No resmenys volem que sien tenguts 
de fer los coretes ais correus de la nostra scrivania e de 
tols aquells qui en la nostra scrivania se quitaran segons 
veuran esser fahedor de veritat : e sien tenguts cora ne- 
cessari sera de procurar correus per trametre les nostres 
letres: e encara con se esdevendra cas necessari et que en 
lur offici non hauran a entendre sien tenguts de ajudar a 
registrar ais serivans de registre : e con nos caminarem 
sien tenguts de procurar aczerables ab un deis verguers de 
la nostra cancellaria per portar los registres e les altres 
coses necessaries a servey de la nostra scrivania los quals 
registres tinguen en scrit per inventari e aquells sien ten- 
guts teñir encung e de recosirarlos si hauran mester adob 
o reparacio e si reparacio hauran mester qo es aquells 
qui irán en la nostra scrivania aquells adoben e reparen o 
adobar e reparar facen de licencia del dit nostre protho- 
notari : e si lo dit nostre prothonotari ago dilatara fer a nos 
alio sien tenguts moltes vegades de notificarnosho queu 
fa^am fer tro atant quey hajam proveyt. E sien tenguts 



( 124 ) 
per carai anar ab los cofres e encarregues de la nostra 
scrivania e aquellos dar bon recapte: axi mateix sien ten- 
guts <lc instar e fer son poder ab un deis verguers de la 
cancellaria de liaver et procurar bisties si obs sera ais vuit 
scrivans de registre dessus dits pera cavalrar e acompanyar 
la nostra scrivania e totes altres coses fer que al offici 
dessus dit se pertanyen. Empero en totes les dites coses baja 
prerogativa lo primer reeBut en lo dit offici: e serán sois 
obediencia del nostre prothonotari et de son lochtinent los 
quals aquells segelladors puxen condempnar si en lur offici 
serán negligents en la quitacio de quinse dies o enjus se- 
gons la qualitat del fet: e sagrament en poder del can- 
celler o vicecanceller faran que be e lealment en lo dit 
offici se hauran e si res sabrán ques fa^a contra nos o lo 
dret de la nostra scrivania alio per son poder encontinent 
a nos lo notificaran o notificar faran. 

Deis Promovedora. 

Axi com leden negligencia los negocis son deperits axi 
assisten diligencia los negocis fi bona reeben. Emperamor 
dago offici deis promovedors per diligencia deis quals molts 
negocis sendrecen molt expedient decernim. Perqué dos 
cavallers e dos sufficients doctors en dret civil qui en 
crimináis causes si mesclar no rebugen volem esser promo- 
vedors nom convinent assumen de la qualitat del offici 
exercidor los quals damunt dits promovedors los negocis 
en nostre conseyl proraoguen daquelles persones les quals 
en les terres nostres exceptat aquella en la qual nos pre- 
sents serem liavcr domicili esguarden diligencia haven que 



C12d) 
sien cspatxaJes e a convineiits acabamcnts perduitcs. Enca- 
ra con en nostres conseyls degcn noslres cor)sc\llcrs en 
aquelles coses que han consellari a dir covinent orde ob- 
servar disposam ab aquesta molt aconseylada sanccio que 
tota hora que en nostres conseyls absens lo canceller e 
vicecanccller serán discutides alscunes coses sobre les quals 
cascun deis conseylers clcrgues tan solamen o cascun deis 
conseylers quals que quals dir son conseyl convcnra lo 
promovedor cavaller qui primer a aquest offici sera reebut 
lo qual absent laltre cavaller injunga primerament ais 
altres que ais majors que dignen qo que sabrán conseylan : 
cor mils es quels dits deis altres sien corregits per los 
dits deis majors apres subseguits que si los dits deis majors 
eren corregits per los dits deis altres apres subseguits. 
Ajustants encara a les coses damunl dites que con sesde- 
vendra absens lo canceller e vicecanceller en nostres con- 
seyls alscunes coses esser espeegades de les quals de páranla 
a alcun deja esser respost acó baja a fer lo promovedor 
cavaller qui primer a aquest offici sera appellat lo qual 
absent a^o fer deja laltre cavaller si donques no haviem 
manat alcuna vegada ago per altre nostre conseyler esser 
complit. En apres attenents pertanyer de cadira real a 
cultivament de justicia per Lo Pus Alt destinat que vetle 
engir la correccio deis excessos de sos officials per tal 
quels diets de la térra e deis faels daquella per oífenses 
de justicia no pusquen pereclitar : emperamor da^o aor- 
donam quels dits promovedors nos cascun any opportu- 
nament e importuna que reformadors a les terres nostres 
de les quals absents serem sien Irameses sollicilar curen 
ab acaboment entro que effeclualment sien destináis o per 



( 120 ) 
qualque rabo hajam finat a^o quant a lavors no caler fer. 
E encara ordenara que de tres en tres anys sien lenguts 
de solücitarnos que nos sobre lo maestre racional els 
cscrivans daquell offici ordenem persones que sapien veri- 
tat los comptes quel maestre racional els escrivans del dit 
ofíici reeben si son diligentment e leyal espatxats: car axi 
con tots los nostres fets en que diners corren fenexen en 
lo dit offici axi esta en rabo que nos dells sapiam si alio 
hauran be et diligentment fet. Volem encara que con de 
cert sabrán en les terres nostres de les quals absents serera 
alcun official nostre majorment jurediccio exercen esser 
menys sufficient decontinent entro que de sufficien najara 
provehit soUiciten encessantment: per les quals letres pro- 
curar volem tota hora que aytal cas sesdevendra per aquells 
en aqüestes coses tota aquella que poran hagen diligencia 
e cura. En apres los daraunt dits promovedors per sagra- 
raent a nos prometre sien tenguts que lur offici exerciran 
be e feelment e diligent: sagrament pero facen lo qual 
los nostres conseylers a nos fer son astrets segons la forma 
en la ordinacio nostra deis conseylers expressada con segons 
el tenor de la dita ordinacio los damunt dits promovedors 
en nostres conseyls sien reebuts. 

Deis Endregadors de la conciencia. 

Per tal con divinal clemencia ordona cadira la qual nos- 
tra reyal majestat obten : digna cosa es que a aquell per lo 
don del qual sobrepuyam de tot en tot obeescam en bones 
obres faents e totes aquelles que a dreta consciencia con- 
trariegen segons divináis ensenyaments esquivants. Perqué 



C i27 ) 
los endrccadors de nostra consciencia rcyal csser dispossam 
bisbes e altres prelats e maestres en theologia e doclors en 
decrets e homens religioses conseylers nostres eslants aquí 
altre offlci en nostre conseyl no havents los quals savents 
vcrtaderament o daltres ausents alscunes coses nos fer en 
qualque manera o haver fetes o voler fer quant que quant 
les quals coses segons les divináis regles se cogiten en al- 
cuna manera contrastar a justa consciencia a nos aquelles 
los altres conseylers presents o tots absents o alscuns dir o 
escriure sien tenguts per lur arbitre feelraent conseylants. 
E per tal que aqüestes coses fcelment a nos complesquen 
a nos sagrament e encara sagrament del conseyl segons 
nostra ordinacio fagen. 

Deis Oydors. 

Laudable es loffici deis oydors per lo qual les demandes 
deis supplicanls acabaments covinables reebcn e axi per 
ministeri daquell offici alcunes vegades les coses passades 
per adjutori de justicia' son corregides e moltes vegades 
ais dignes gracies son atribuydes. Emperamor daco dispo- 
sam ab aquest edicte que en nostra cort sien tres cavaylers 
e dos savis esperts en dret civil e un altre en dret cano- 
nich erudit los quals oydors volem esser apelláis e a ells 
sien liurades les supplicacions les quals a la nostra altesa 
Sendregaran : e tots ensemps daquests alscuns tres o dos 
Co es un cavaller e laltre clerch o savi en dret bajen es- 
patxar les supplicacions axi con los sotscrits parlaments o 
testifiquen : e aquelles supplicacions per exercici de justicia 
dirimidorcs remeten a aquells qui han per lurs officis co- 



( 128 ) 
ncxer de aquellos o comelen a aquells los quals volran axi 
con a delegáis daquclles conexer. Pusquen encara quant que 
quant a ells sera vist opportu en remeten o cometen ajus- 
lar que sumariament o simplament e de pía e sens figura 
de juhi e cessant plet e escrits sia provchit: mas per un 
deis escrivans en aquest offici per nos ordenats en les fo- 
ranes parts de les dites supplicacions scriure facen aque- 
lles coses les quals remeten o cometen hauran ordonades; 
encara los noms deis dits oydors. En apres les damunt dites 
suplicacions cloir e ab sagell del oífici deis oydors facen 
comunir. Sobre aqüestes empero suplicacions closes segoiis 
que damunt es dit les quals se cometran a alcuns qui axi 
com delegats nauran a conexer escriure facen per aquesta 
manera: A la escremnia. En apres aquelles ais supplicants 
liurar per lo dit escriva facen les quals daqui los dits sup- 
plicants ais altres escrivans de la nostra escrivania porten per 
tal que letres de nostre comissio real conseguesquen. Sobre 
aquelles empero supplicacions closes axi com damunt es 
dit les quals se remeten a aquells estants en lo loch en lo 
qual nos lavors serem e en altres lochs no distants oltra 
tres legues aquells quin deuran per lurs officis conexer los 
noms daquells escriure manen: e apres aquelles ais sop- 
plegants liurar no obliden les quals los supplicants daqui 
porten ais damunt dits los noms del quals veuran sobre- 
scrits. E sobre les altres supplicacions closes axi con damunt 
es posat les quals serán remeses a alcuns estants en los 
]ochs distants del loch en lo qual lavors nos serem oltre 
tres legues los quals ne deuran per lurs officis conexer 
aquesta páranla : A la escrevania escriure manam e daqui 
ais soplegants aquelles liurar facen sens triga les quals 



( 129 ) 
daqui los suppÜcants ais dits altres cscrivans de la noslru 
scrivania porten Ictres de nostra comissio rcyal obtcnents. 
Les romanoDts pero supplicacions a nos cnscun deis oydors 
aport axi que un apres laltre segons orde de seor en lo 
conseyl contingent sia Icngut de fer relación de una tan 
solament daqucUcs supplicacions que tendrá: e ordonat per 
nos co quev raanarem alio escriurc en les foranos parts 
de les dites supplicacions e encara aqüestes paraules: Per 
lo rey sois escriven per alcun deis nostres secretaris o altre 
qui ajustar farem. En apres aquellos supplicacions cloir e 
ab sagell del oíTici deis oydors sanccim esser sagellades c 
sobre elles closes per un deis dits escrivans de la audien- 
cia axi com damunt es dit aquesta paraula: A Ja escrivama: 
e si a la scrivania rcmetre no las caira los noms daquclls 
ais quals es remesa escrisquen e ais sopplegants sien liura- 
des les quals los dits ^upplicants ais escrivans de la nostra 
scrivania portcr» per tal que letres nostres reals contenents 
les coses damunt ditcs per nos aordonades conseguesquen 
o altres ais quals sendrecen porten per tal que expedicio 
segons les coses per nos aordonades breument consegues- 
quen. Pero si lescrrvania o escrivans de la dita audiencia 
con hauran scrites les expedicions de les dites supplicacions 
segons la volental deis dits oydors les letres les quals 
dnqui serán faedores de dins o de fora la escrivania scriure 
o les dites supplicacions espatxades a l;i dita scrivania por- 
tar volran : aquellos lavors cloir e segellar no veem que 
cayla cor aquesta damunt dita clausura de les damunt 
dites supplicacions ab lo sagell del offici deis oydors per es- 
quivar despeses deis offerents aquellos per portar la on 
eren portadores per certes persones no degudes despeses 

TOMO V. O 



( 430 ) 
convenga segons que havem entes fer tan solamcnt liavem 
duyla proveedora. Disposam encara un esser sagcU del 
offici deis oydors deis quals tres dits cavaylers oydors lo 
pus antlch en loffici tenga e en absoncia dell lo segon 
e axi del altre per aquest orde volcm esser teñidor e 
aquell guarden düigentment. E cascun dells segellar deja 
segons que la ordinacio de les coses desús dites lio testifica. 
En apres un cavaller e un clerch o savi en dret oydors 
almeyns jaer sien tenguts en la ciulat o castell en la qual 
qualque nit se convendrá nos jaer : si empero aqui jaer 
no poden per la poquea del loch o per fretura embargats 
lavors en loch dins distancia de una legua posat jaer hagen 
en qualque manera. En apres nos estants en alcun loch 
en lo i^'ual exercici de jurediccional potestat hajam dos 
deis oydors daraunt dits un dia de cascuna semana al 
carcer de la nostra cort anar sien estrets : e aqui presents 
los jutges e els altres presidents a la dita cort e procu- 
radors fiscals e guardes del carcer vegen los enrarcerals 
les querimonies dells ab pasciencia oents : e si deffolliment 
veen de alscunes coses aquells reprenen segons que es covi- 
nent totes les coses a estament degut reduents. E ells 
sabents tot quant tro en aquell dia sera estat proceit en 
les causes deis encarcerats diffugis judicials sesforcen de 
tot en tot esquivar per tal quels encarcerats convictes 
cascun sa pena sen port o els deliuradors longa custodia 
carceral no deprema iniquamcnt e injusta. Observaran 
encara los oydors que sien prop nos estants en los lochs 
en los quals alscunes supplicacions lurs porlants attes a 
nos haver no poran quant que volran : per tal que axi 
los dits oydors sien appareylats deis damunt dits les sup- 



( i31 ) 
plicacions rccbrc. Encara con scsdeveiulra absents lo 
canceller e vicecaiiceller en nostres conseyls supplicacions 
alscunes cspcegar un deis oydors clercli o savi en dret 
sía tengut de dictar per quals páranlas en les foranes parís 
daquelles mesexes supplicacions serán escrites aquelles coses 
que espatxadores serán aordonades. E per tal que profit 
de nostres sotsmeses negligir no siam vists dccernim esser 
observat que quant que quant a ciutat o castell o vila 
de les terres nostres caminar o en altre manera sesde- 
vendra nos venir e aqui alscuns dies o alcun dia o alcuna 
part de dia romandrem dos deis oydors cavaylers e altre 
clerch o savi en dret alcuns probomens aqui domiciii ba- 
venls jurats e conseylers o pacrs o consois si aqui nha 
degen appellar ajustants encara lo rector de la esgleya 
mayor daquell locb si per ventura útil cosa sera de pensar 
c a ells dir no ometen que cogiten si alscunes coses son 
en aquell loch utiis o nocives e si creximent en aquell 
locb ferse pot en qualque manera: e aquelles coses que per 
loffici deis oydors poran esser espatxades ells aquelles com- 
plesquen e les altres que provisión requeren a la real ma- 
gestat recontaran car som nos cobeejans de fer totes coses 
que en qualque manera serán opportunes. No resmenys 
aordonants que tots los damunt dits oydors e cascun dells si 
els officials nostres de la térra en la qual serem mayormcnt 
jurisdicción exercents ^\en de sufficiencia premunils en- 
trametense saber diligentment : e si alcun daquells menys 
sufficient liauran atrobat nos de continent entro que de 
sufficient ne bajam provebit sollicitar en nuUa manera no 
ometen. En apres tots los oydors a nos per sagrament pro- 
metre sien tenguls que feelracnt son offici excrciran. 



( i55í ) 

Deis Escrivans deis oydors. 

Per tal quel offici deis oydors per lo qual ais claraants 
justicia jiromptament es e den csser cxhihida per injuria 
de ministres triga en lo seu spalxament no recba : ordo- 
nam que dos escrivans aj)tes e sufficients e expcrts sien 
assignats qui per lo mati al loch diputat en lo nostre hostal 
per la audiencia teñir venguen e aqui presents los damunt 
dits oydors los dits scrivans un apres altre ligen les peti- 
cions que a la dita audiencia serán oíTertes e sobre aque- 
llos scrisquen les coses per los oydors en aquelles manades 
e los noms daquells qui les hauran proveydes. Entre les 
altres coses atenen diligentraent que si donchs dos almenys 
de dits oydors deis quals la un sia cavaller e laltre savi 
en dret en spatxar les dites supplicacions concordablement 
no consentien en aquelles coses en les quals serien discor- 
dants a negun dells no obeesquen en neguna manera : a 
ells pero obeyran e seguirán en e per aquelles coses que 
a la audiencia e al offici dells se esguarden : e les peticions 
proveydes ells o la un dells segellades pero ab lo sagell del 
offici deis oydors a la nostra scrivania aporten en la qual 
entréis scrivans de manament per fer letres de aquelles se 
deuen devesir. Mes encara scriuran los manaments penáis 
e altres los quals per los missatgers de laudiencia a mana- 
ment deis oydors alcunes persones se faran per tal que si 
contra aquells fot sera los transgressors puguen segons le- 
tres degudament csser punils. E res no menys faran quaern 
e memorial deis enantaments deis encarcerats qui en la 
presen real o comuna del loch on nos present serem de- 



( i5r> ) 

lenguls serán en quin cslament serán lo dia qtíols oxiors 
aquella segons nostra ordinacio visitada liaurnn o rom c 
per quinya manera tro a lallra visitación enantat lii scrn- 
e quan los dits scrivails engir les damuid ditcs coses ni- 
lendre no caldran volem e a ells expressamcnt manam que 
ajuden a registrar e espeegar los aíTers de la nostra scri- 
vania a la qual cosa si regonegan esscr obligáis : e obees- 
can e sian sotsmeses en totes coses e per totes al canceller 
et vicecanceller e prolhonotari. E si los damunt dits scri- 
vans serán en les dites coses desobedients o lo servcv nb 
diligencia no faran los dits canceller vicecanceller o lo ])ro- 
thonotari o oydors pusquen aqnells punir de la quitacio de 
un mes o de menvs: e sagrament al canceller faran que 
be e leyalment les provisions cscriuran e lur olíici servirán. 

Deis Porters o sotsporlers que son Imrats ais oydors. 

Semblantment per exeguir los manaments deis ovdors 
damunt dits en quant al seu offici pertanyera a execucio 
sien menats e per guardar que sino aquells qiii dejen a la 
audiencia non sacosten cor grant multitud lo común pro- 
fit poria tost destorbar: volem e ordonam que dos sotspor- 
ters nostres al servir de la dita audiencia sien aordonats 
los quals a manament deis dits oydors iran la on a ells din- 
tre la vila on nos serem trametran per aquelles roses que 
loffici deis oydors tocaran e los manaments daquells ab di- 
ligencia e cura fcclment excguiran. E quant al servey dn- 
quést offici necessaris no serán volem c a ells manam que 
engir la guarda de les portes foranes de noslre ho-uA e 
de les altres coses al seu offici pcrtanyents sien diligcnls e 



C «S4) 
altents ab los altrcs sotsporters enscmps: et per rahon del 
oftici sagrament al canceller faran que engir la cxequcio 
deis dits manameiits be e feelment se hauran. 

Del Confessor, 

No menys per langor de les animes que deis corsés saví 
deu esser metge esquesidor del qual qo es assaber lo pre- 
mut e malaltiz deman a son decorrimenl congruent me- 
dicina : e encara la on major perill apar aquí tots temps 
pus saviament es la cosa faedora. E donques proveydor ma- 
yorment es a nos de covinent metge de la anima noslra 
confisants que con a nos sera de spiritual salut proveyt a 
remey de corporal msdicina pus saludablement serem dis- 
posals. Emperamor dago a nostres confessions oydores un 
discret cappellan en la nostra casa volem esser diputat re- 
ligios o seglar lo qual mes a ago durem elegidor qui en 
theologla o en dret canonich covinentment instruit sia e de 
costumes canceres resplandesca e de honestat de vida be 
oiga: e aquest tots temps deura present esser con los di- 
vináis officis devant nos se dicn e en absencia deis mon- 
gos de la nostra capella lo test del evangeli e lo besament 
de la pau en lo cas que aquells si presents fosscn acó fer 
porien a nos portar e donar sic tengut. En apres lo dit 
confessor nostre volem esser stret que nos sollicit a obras 
de pictat e en aqueiles coses les quals enduen devoción: e 
si veuru que lexassem alcuncs coses daquelles raayorment 
les quals havera acostumades de fer per aventura per obli- 
vio o per altre manera deu a nos acó a memoria reduyr 
c a vegades increpar secretament specialment si alcuna cosa 



( i35) 
la qual Deu no vulla liaura vista a nos fer o dir la qual 
en oíTensa de Deu pogues caer en qualque manera. E lo 
dit coníTesor nostre en la casa nostra jaer volem si en bona 
manera spossibil almenys aytant con mes pora de prop per 
tal que si alcun cas ocurrent soptosament freturariem dell 
puscam ell prop nos Irobar. Mas per tal com per lesde- 
veniment de les coses passades provchidor es a les esde- 
venidores segons que es lig: Bcnauyrat es aquell ¡o qual fan 
los conlraris perills csser guardat : ordonam quel confessor 
nostre a nos faga sagrament e homenalge que tot damp- 
natge lo qual podria saberse sdevenir a la nostra persona 
per son poder esquivara e encara que aquell a nos al pus 
test que pora revelara ne encara fet ne paraula ne consen- 
timent donara en alcuna cosa per la qual a nos pogues 
qualque dampnatge esdevenir e que no ha fet ne fara al- 
cuna cosa perqué les coses damunt diles fer no pusclia. 

Del Abhat de Sandas Creus. 

Pus liavem tractat deis officis temporals con en la nos- 
tra casa son regidors: molt mes devem ordonar de la nos- 
tra cappclla en la qual se contracta de consagrar lo cors 
de nostre Senyor Deu mayorment pus Irobam que en lo 
Novel Testament quel fil de Deu Jesuchrist volch usar mes 
de estament de sacerdot que de dignitat real axi con se lig 
lo dijous de la cena quant pres lo pa el trenca ais dexe- 
bles e dix: Hoc est corpus mciim etc. Perqué quant deu esser 
aquest ministeri per honesta persona ab dreta e pia devocio 
fahedor la nostra lig ho testifica. Per ro en la nostra cap- 
pella declarara csser cappella nostre mnjor labbat de Sen- 



( 136 ) 
tes Creus lo qual per privilegi deis nostrcs antccessors es 
a tots tcmps rcebut per cappella mujor de lols los rey» 
Darago : lo qual abbat en totes les festes del any qo es 
en aquelles que segons nostra ordonacio lo retaule dargent 
deu csser posat missa en nostra presencia celebrar deja e 
exercir los altres officis divináis si a aquells nos presents 
serem : si donchs per nos no era ordenat que la dita 
missa e los dits officis aquell dia celebrats e dits per alcuii 
archebisbe o bisbe presents lavors en la cort fossen. En- 
cara tots dies la taula nostra ans que mengem beneesca 
e apres nostre menjar íer no oblit gracies a nostre Senyor 
segons la nostra ordonacio: en los altres dies pero en los 
quals missa davant nos celebrar no haura nos aquella 
oents lo test del evangeli a nos a besar aport encara lo 
besament de pau a nos donar no oblit. Volem empero 
que tota vegada que arquebisbe o bisbe aqui present sera 
ees lo dit abbat les dites coses exercir con aquelles per 
un daquells volem esser fetes: car covinent cosa esser 
reputara que los dits prelats quant en la nostra cort venen 
per raho de sa dignitat por la nostra presencia aquesta 
prerrogativa reeban. Empero lo dit abbat de nos prime— 
rament saber deja per qual deis dits prelats qui presents 
serán volrem les dites coses esser fetes : e no resmenys 
proveesca ab soüicitut quels moiíges cappellans cscolans 
els altres deputats al servey de la nostra cappella sien 
attents e curoses en totes coses tocants al servey de aquella 
e a aquells man expressament que de aquelles hagen cura 
diligent: e si fallirán en les coses a lur exercici pertan- 
ycnts aquells punir pusca er» la quilacio de vuifc dies per 
cascui»a vegada que fallit hauran. Encara a la sua cura e 



( 1-^7 ) 
solücitut sapia lo dit abbat pertanyer nos interrogar del 
locli e hora on cascun dia missa en la nostra presencia vol- 
rem esser celebrada. E si per occupacio de alscuns grans 
aíTers o per altra manera tardariem massa o lexariem de 
hoyr lo divinal ministeri deja lo dit abbat a nos les dites 
coses a memoria redoyr. Esi per ventura volentat nostra 
no era per alcun cas de oyr les hores del divinal offici e 
que nos pogucs ab decencia dir solemnialment davant nos en 
aquell cas guartse no lexar per a^o que en la cappella nos- 
tra totes les dites borcs del divinal offici solemnialment nos 
dignen axi com si nos aqui presents fossem per tal que la 
loor de Deu no sia lexada. En apres con nos caminar ses- 
devendra lo dit abbat lo vespre precedent deja a nos in- 
terrogar on lendema volrem oyr missa e la el devant anar 
man a un o molts qui davant vagen perqué con nos serem 
venguts totes les coses sien axi com se pertany aparella- 
des. Proveesca encara que tots temps nos caminants un 
deis escolans de la cappella o de la almoyna de mati ans 
que missa hajam oyda cavalcan ab nos vaja ab ornaments e 
ab libres e ab altres coses necessaries en tal manera que 
si al loch en lo qual lo vespre haurera disposat missa hoyr 
degudament anar no podiem o en altra manera proposit 
mudariem en qualque loch missa oyr poguessem. En apres 
con sera dia solemne en lo qual vespres e matines soUem- 
nement hoyr deurem apparaments del altar segons la or- 
donacio la qual havem feta sobre acó lavors lo dit abbat 
com damunt es dit en temps covinent deura a nos anants 
dir quens apparellem degudament a oyr lo divinal offici: e 
si per ventura sera dia de pus celebrant festivitat deura 
nos interrogar si e per qual prclat o altre persona volrem 



( 158 ) 
que sia preicada devant nos la paraula de Deu e el offici 
fet de nostra volentat. En apres saber no leix de quines 
persones aniversari cascan anyn volrem esser fet sera de 
nostra pia devocio per tal que aquells en los tenops en 
los quals serán a nos a memoria reduguen c el prelat per 
lo qual loffici volrem esser fet si present lavors sera de 
nos sapie; e generalment pertanyera a ell cura haver del 
offici ecclesiastich e de lot co ques perlanyn a la capeila 
e tot defalliment corregir si alcun naura esser vist aqui. 
En apres con sesdevendra nos reebre la sancta comunio 
del cors de nostre Senyor lavors lo dit abbat deura abans 
elegir e appareylar la hostia consagradora axi que elegida 
a ago per ell sens frau una hostia de molles de una altra 
a aquella semblantment per combregar la hostia elegida 
sia tocada e apres daquella per ell sia fet tast : e al escola 
qui en la custodia les hosties te tast axi mateix faca fer. 
Axi mateix del vin del qual apres la comunio deurem la 
bocea lavar: cor a vegades esforgat lo semenador de tots 
mals es estat atrobat alguns malvats en aquest salutar 
sagrament ab abominables insidies machináis. Mes encara 
lo dit abbat deura ab nos les hores canonicals dir e el 
offici de la missa legir davant nos no oblit quant que quant 
ell aquella no celebrara. Guartse empero lo dit abbat que 
en scrit haja e inviolablement observe la ordonacio nostra 
sobre los paraments e altres ornamenls de la cappella 
posadors e mudadors segons la varietat deis dies sollennes 
o de les festes conseguentment. En apres ordonam ell 
esser sotsmes al canceller nostre: e volem ell a nos sagra- 
ment e homenatge prestar que per fet o consell dell damp- 
natge a nostra persona no vendrá majorment per aquelles 



( Í59 ) 
coses les qiials ell tráete e les quals nos encara tractam: 
e que res per ell no es fet nes fara perqué aquest sagra- 
ment e homenatge no pusca observar. 

Dds Monges de la cappella. 

Per tal que les presents nostres ordonacions en totes les 
sues parts sien vistes perfetes e per defalliment de ministres 
no puguen esser en lo servey opportu en alcuna cosa der 
preses: per ^o esguardants quel dit abbat continuament per 
lo carrech de son raonestir bonament no pot la nostra cort 
seguir e car tots los divináis officis segons costuma de lur 
orde antigaraent en la nostra cappella observada son cele- 
bradors: per tal de necessitat ordonara que continuament 
estien en nostra cort dos monges de son monestir los quals 
honests e de honesta vida esser volem qui ab los altres 
cappellans e almoyners nostres per devesides semnanes rais- 
ses e altres divináis officis hores go es canonicals canten e 
celebren cascun dia. Encara volem que la un dells ^o es 
lo primer reebut al offici lo baci tenga con nos oíferir se 
covendra e no oblit hosties vi aygua e tota cosa al sagra- 
ment de eucaristia e al cappella celebrant necessaria fa^a 
diligentment tota hora que diaque no sera vestit en la 
missa: cor lavors per aquell volem que sia fet. Deura encara 
per si o per leseóla de la cappella e encara com missa 
oyrem ministrar a nos libres del quals som acostumats de 
usar en misses e en altres hores divináis. Encara ordonam 
pertanyer a cura daquell deis dits monges qui pus antich 
sera en loffici apparellaments e ornaments de nostra cap- 
pella quals que quals ab diligencia guardar los quals fet 



( 140 ) 
cnventari de lo(s tenga: mas laltre monge qui segon sera 
reebut baja copia daquell cnventari per tal que ell aquellcs 
coses guart c serve con lo primer absent sera o en altra 
manera empatxat: e en absencia deis monges lo cappeila 
almovner segon reebut al offici baja axi mateix cnventari 
en la manera mateixa deis monges. Guárdense encara que 
en escrit bajan e inviolablement observen la ordonacio nos- 
tra sobre los paraments e altres ornaments de la cappeila 
posadors e mudadors segons la varietat deis dias sollen- 
nes e de les festes conseguentment. E encara aquell monge 
qui los ornaments guardar deu proveesca engir la repara- 
cio daquells con menester hic sera o faent encara alcuns 
fer de nou segons la ordonacio la qual bavem leta engir 
aqüestes coses baja albara del escriba de racio contenent lo 
preu que pujaran les dites coses e ab diligencia reeba los 
diners del thesorer per pagar aquelles. E con segons dit 
bavem lo dit abbat per lo carrecb de son monastir no pot 
en la nostra cort continuament esser present: volem e or- 
donam que lun deis dits monges ^o es lo primer reebut 
e ell absent laltre fa^a complesca e exercesca totes e sen- 
gles coses a la cura e ministeri del dit abbat pertanyents 
en e per la forma en lo seu capitol pus prop dessus scrit 
del qual translat ab si baja contenguda e expressada. Ajus- 
tants empero a a^o que si abbat alcu present sera o maes- 
tre en tbeologia en nostra presencia aquell deura a nos 
donar lo besament de pau e del test del evangeli e fer la 
benediccio de la nostra taula. E en apres ordonam ells 
esser sotsmeses al canceller e a ell deure obeyr: los esco- 
lans empero de la cappeila e encara los escolans de la al- 
moyna e tots qui en la cappeila usen al dit abbat e en 



(Ui ) 
tibsencia siia al dils monjes obevr deuran cuant al servcy lo 
qual a fer han en la capella: los quals cscolans de la cap- 
pella los damunt dils monges si inobcdients o negligenls 
en lo dit servy hauran trobats a perdre la sua quitacio de 
tres dies o enjus pusquen condempnar. E en apres encara 
volem ells a nos sagramenl e bomenatge prestar lo qual lo 
dit abbat a nos prestar es tengut. 

Del Escolan de la cappella. 

Digna cosa c a Deu agradable csser perpensam si aque- 
lles coses les quals a divinal cultivament son destinades 
saviament e honesta sien tractades e ab diligent custodia 
conservades que per negligencia o per error falliment alcun 
no apparega en aquelles. E per tal que a la cappella 
nostra sobre aqüestes coses pus afluenment sia provehit: 
staluim e ordonam que un escolan en la cappella nostra 
sia constiluit al oíTici del qual se pertanga rcebre deis 
monges de la cappella primer reebut al offici ornaments a 
la dita capella pertanyents e aqueUs deja en laltar posar 
per tal que daquells sia tengut de usar axi con en lallra 
nostra ordinacio es espresat; la qual ordinacio scrita ab si 
tenga e aquella diligentment observe. Encara volem ell 
custodia haver diligent de les curlines e altres appure- 
Uaments los quals per lo scer e recoudar en nostre oratori 
ohen lo divinal offici serán ordenáis: la qual seylla o oratori 
ensemps ab leseóla de la almoyna ab les corlines e ab los 
altres appareylaments ans del entrament de la missa ses- 
ludy a ordenar segons la varietat del temps axi con per 
nos es aordonal de la qual ordonacio aytant con ago toca 



( 142 ) 
copia en escril haja per tal que aquella pusca mils sens 
defallimcnt observar : e acó meteix volem esser fet en 
les vcspres e en les matines sollennes en les quals segons 
lallra ordonacio laltar noslre en les damunt dites vespres 
c matines sera aornador. Caminan empero totes aquelles 
coses les quals engir loratori damunt dit per les maneres 
dessus dites sestudien diligentment complir. Deura encara 
lo dit escola reehre del nostre reboster la luminaria a us 
de nostra cappella necessaria segons la forma sobre los dits 
luminaris ordenada. Encara con nos per lanima dalcun def- 
funt volrem esser celebrat ago al dit reboster no tart re- 
velar per tal que sobre les tortices degudament sia prove- 
hit. A la cura encara daquell se pertanga que apres los 
monges a la cappejla deputats se deja entrametre que no 
sia defalliment en la cappeyla daquelles coses les quals ne- 
cessaries hi son a la cappeyla. Encara que en propia per- 
sona fer deja aquelles coses les quals no son honestes ne 
es degut ais monges de fer. Volem encara quel dit escolan 
apres lo canceller sia sotsmes e obeesca al abbat de Sentes 
Creus e ais monges de la capella: e si mester sera que a 
son offici entendre lo dit escola degudament no pora deja 
cometre diligentment les sues veus al escola de la almoyna: 
acó exceptat que sens paraula feta ais dits monges no 
pusca cometre al dit escola o a altre los dits appareyla- 
ments et les altres coses de les quals comunament e quaix 
cotidiana ha a usar les quals coses sots los monges damunt 
dits tenga ab inventari e guart. Sia encara tengut lo dit 
escolan de ajudar los damunt dits monges al ofíici celebrar 
e a dir les hores reglarment en la missa nostra cantant tota 
hora que poran e que per a^o non sia en son offici em- 



( 413 ) 
bargat : lo<> libres encara al offici de la cappclla necessaris 
per ell esser tenguts e guardáis volem : volenls encara que 
cura diligent haja que con nos caminarem libres necessa- 
ris a hores deydores en appareyl apport axi que en quai- 
quc locli on a nos mes plaura hores oyr puscam. E ell en- 
cara a la elevacio del cors de nostre Senyor les torticcs 
teñir no oblit ensemps ab leseóla de la almoyna si donchs 
no era la un dells veslit aquell dia per sotsdiaque en lo 
qual cas laltre escola qui veslit per üiaque no sera haja 
e procur deis fadrins de lalmoyna qui a teñir les diles ter- 
lices ajuden segons ques convendrá. Lencencer encara ab 
encens e ab carbons enceses al diaque o a aquell qui 
a nos daquell sera donador per ell volem esser aminis- 
trat. Maiiam encara que per tal que con lo dit escolan 
moltes coses ha tener e tractar de les quals nos usam qo 
es libres qui per los monges e cappella de la cappella 
alscunes vegades a ell son comeses e semblants coses: faca 
al canceller o ell absent al vicecanceller sagrament segons 
la forma en lo sagrament lo qual fan los dits raonges 
expressada. 

• Deis Almoyners. 

Comesa auctoritat a nos per nostre Senyor de dispensar 
de les coses temperáis sesforga requerer que daquelles 
aytant con a nos covinent sera a personas freyturans sos- 
leniment dalmoynes donem a la distribucio de les quals 
dos bons e prous cappellans volem esser deputats qui al- 
moyners sien nomcnats la cura deis quals esser deu que 
les frementes de les taulcs de la nostra cort honestameut 



( lU ) 
per tai que no percsqucn rccollir facen ; c en apres dis- 
Iribuyr per leseóla de la almoyna segons que sera oppor- 
tun. Deuran encara soliicitar los mayordomens que aque- 
lles coses que serán posades a les laules per aportar a 
lalmoyna degudament facen guardar per tal que per als- 
cuns lecadors per aventura e goloses alcuna cosa daquelles 
al dret de la almoyna no puga esser sostreta: la un pero 
dells con eos menjarem davant la taula nostra estar deura 
e la ñau del argent en la qual les goriguoles alcunes se 
posen pos e la dita ñau e tovayles de la taula nostra levar 
no oblit e aquelles coses les quals de la taula nostra serán 
levades si donques en altra manera aordonar no voliem 
sens excempcio reeben e per leseóla de la almoyna tota la 
almoyna facen deportar. Empero lalmoyner pus antich en 
lofíici deura la moneda e totes les altres coses segons 
nostra ordonacio a la almoyna deputadcs reebre e en uses 
piadoses per amor de Deu distribuyr la on mils sera co- 
vinent sobre la qual cosa sobre la consciencia dell carre- 
gam : laltre empero capella almoyner totes les coses reebu- 
des distribuydes per laltre en scrit pos e en absencia del 
altre primer loffici daquell exercesca en la presencia pero 
a aquell ajut en fer aquelles coses les quals al offici dell 
pertanyeran : e cascun encara daquells la nostra ordonacio 
la qual havem feta de les coses deputadcs a lalmoyna 
en scrit haja per tal que aquella mils tenguen e obser- 
ven e nos si mester sera a servar solliciten e induguen. 
E en apres con per nostra costuma los peus e les mans 
deis pobres lavarem o fets semblants farem los almoyners 
deuen a nos prop estar que en lavar los peus apres los 
camarlenchs e la ablucio de les mans apres los majordo- 



( 1^*'i ) 
mens aquests aquellos coses les quals necessaries serán sub- 
ministren: donen encara a aquclls pobres axi per ren'eccion 
con per altrcs coses les coses aordonades sobre a^o per 
nos en la ordonacio la qual havem feta. En aquests empero 
serveys faedors lo pus anlich en loffici al pus novell tots 
temps sia baut major. En apres aordonam que aquests 
almoyners davant sien al escolan o al servidor de la al- 
moyna e aquells corregesf^uen sils veuran en lur offici 
errar o esser en qualque manera negligents: los dits empero 
almoyners al canceller sien sotsmeses: la moneda empero 
distribuydora segons nostra ordinacio en les almoynes de 
nostre tresorer reeben : mas empero al maestre racional 
de les dados e reebudes comptc retre serán tenguts. En- 
cara volem ells esser tenguts misses davant nos celebrar e 
fer semmanes alternes ab los monges a la cappella depu- 
tats € ells ajudar axi a la missa con ais altres officis di- 
vináis davant nos sollempnialment celebradors: et encara 
en la benediccio de la taula e en les gracies en la fin de 
la taula faedores presents esser axi cant los monges de 
la capella ells volem e manam. E en absencia deis monges 
deura lo baci per nostre oblacio en ell reebedora en la 
missa teñir tota vegada que en la missa diaque sollemnial- 
ment non sera vestit: deura encara lavors lo servi de 
hosties e de vin al sagrament de eucaristia necessari fer 
diligentment. Encara per tal cor per exercici de lur offici 
mol tes vegades han a nos entorn estar volem que a nos 
facen sagrament e homenatge que dampnatge de nostra 
persona per lur poder esquivaran e que per res que ses- 
guart a son offici perill a nos no vindra e si o sabrán a 
nos esser procurat al pus tost que poran o revelaran : c 

TOMO V. 10 



( i4G ) 
«]ue res no han fct ne faran perqué afo observar no 
pusquen. 

Del Escolan de la almoyna. 

Molt loable e ben encara consonant a caritat adjudicara 
que aquelles coses les quals en la taula nostra per refec- 
ción axi a nos con ais altres ea aquella seents son posades 
part ais raolts bons nostres conapanyons pobres de Crist 
ans pus vertaderament a ell del qual totes coses reebem 
donem per tal que no nafrem lo coraensament de la Sacra 
Scriptura la qual amonesta axi que a aquells que non poden 
appareylar ne pugam donar. Emperamor daco per tal que 
pus leugerament acabament preñen aquelles coses que 
desijam e que la part ais pobres de Crist aordonada mal- 
vadament nos puga deperir: ab aquesta nostra ordonacio 
havem duyt provehidor que un clergue covinentment jove 
leuger e apert de vida e de bones coslumes ornat ais cap- 
pellans nostres almoyners e a la nostra almoyna assiste e 
a ells apres lo canceller obesent sia reebut qui les Tremen- 
tes totes de la taula nostra reeba per los almoyners nostres 
damunt dits primerament recuyletes e en lo loch a les 
coses damunt dites destinat cur reposar cuytosament: e per 
tal que les damunt dites Trementes no peresquen cura vigi- 
lant procur haver e de la damunt dita almoyna cura haura 
diligent. Ajustara encara quel escolan damunt dit ais cler- 
gues de la cappella nostra sia tengut en les hores e en 
los altres divináis officis ajudar e lapislola reglarment en 
la missa nostra cantar quant manat li sera per lo regent 
la nostra eoppclla: e con no sera vcstit pera que la dita 



( i^7 ) 
epístola cantnr tenga im torlic qnant lo cnrs de iioslrc 
Scnvor se elevara e la part deis libres a les hores deydures 
o cantadores enscmps ab Icscolan de la cappella port en 
tal manera que la on a nos mils plaura les hores puscam 
ovr. Si empero per alcun cas sera embargat perqué les 
coses damunt dites no pusca fer son offici totes les coses 
per ell faedores en absencia sua deja fer leseóla de la 
capclla : e volem ells esser sotsmeses al canceller et ais 
monges de la cappella c ais cappellans almoyners obeyran. 
E per tal con per les coses damunt dites clarament se 
manifesla quals coses ha appareylar e en altra manera 
sovinerament pertractar les quals assats a la persona nostra 
son propinques: emperamor daco a prestar sagrament de 
feeltat e homenatge al canceller sia estret que la salut 
nostra sana e salva mayorment aytant quant a son offici 
pertanyer sesguarden per son poder conservara e el contrari 
esquivara segons son poder: e noresmenys si aytals coses 
sabrá revelara et que no ha fet ne fara perqué les coses 
damunt dites no pusca fermament observar 

Del Sermdor de la almoyna. 

Vincle de necessitat nos estreny que per aquelles coses 
les quals per sengles nos poden profitosament complir tais 
c tants quey basten hi reebam mayorment la on de tal 
csdeveniment es considerat lo qual lexat al offici de pietat 
alcuna lesio portara. Emperamor da^o ab aquesta present 
ordonacio statuim que daqui avanl un servidor sufficient e 
feel a lalmoyna sia elegit qui de les fracmentes deis men- 
janls en les taules del palau nostre per tal que no peres- 



( U8 ) 
qucn fcelmcnt en lo loch destinat rcciiylcga c axi rccuy- 
letes cautamcnt no oblit guardar. E en apres a manament 
deis almoyners desús dits devant la porta del nostre alberch 
les fracmentes damunt dites ais dits pobres despuylats deis 
bens daquest segle ab feel cura sestudiu de donar: lo qual 
apres lo canceller ais cappellans nostres almoyners damunt 
dils si sotsmes regonega. E con se esdevendra nos cami- 
nar o alloure anar ell en lo loch on serem tots temps 
present sia per lo damunt dit offici diligentment faedor 
per tal que per defalliment dell los feels pobres de Crist 
de lur frevol solag no pugnen esser defraudats. 

Deis Correus. 

Com US deis correus sia necessari negun noy dupte: car 
cor los princeps a diverses parts del mon hagen lurs letres 
endregar e molts negocis nunciar los quals per aventura 
celeritat requeren: covinent cosa es que aquells qui corren 
pus espeegadaraent quels altres les coses damunt dites 
degen explicar. E axi ordenara que correus sien ordina- 
riament en nostra cort vint qui les nostres letres trame- 
tedqres portar degen: guardantsc ben que a aquells ais 
quals serán trameses res no demanen. Deuen encara obeyr 
a nostres canceller vicccanccller protonotari c secretaris 
escrivans. 



( 149 ) 

ACI COMENCA LA QüAllTA PAHT DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional. 

Entre les sollicituts reyals per les quals a la utilitat 
de la cosa publica es consevlat e honor real es conser- 
vada aquelles mes lo cor del princep deuen estrenyer que 
la sua casa per totes coses saviament sia disposada. E con 
la casa real en senyal de preheminencia universes a ella 
recorrents liberal esser deja e uberta e per aro axi a 
infinites despeses es posada les quals a envides per huma- 
nal enginy se poden moderar: molt se conve del princep 
<ieure guardar quen lo regiment de la casa sua mesura 
davant toles altrcs coses sia observada per tal que no 
sesdevenga ^o que sescriu : Envides sens mesura dura la 
real cura. E per tal con nos pot en les despeses mayor- 
ment reals mesura laugerament pendre si donques al prin- 
cep no ve en ciar quant en suman monten les rendes 
e obvencions e altres drets fiscals los quals en son erari 
cascun any son aportats : emperamor dago necessari esser 
se mostra que en la casa de cascun princep alcuna persona 
feel e savia davant posada esser deja al offici del qual se 
pertany de les rendes e proveniments e drets reals de 
cascun ayn encercar veritat e de la summa daquell al 
princep retre rahon. Emperamor da^o nos cobeejants la 
casa nostra reyal e tots los fets nostres ab mesura dis- 
posar e manera c via querer ab les quals mesura puscam 
congrucntment observar sabens que per ago a la honor 
nostra es guardat c al profit deis sotsmcses es provehit: 



( í^o ) 

statuim e ordonam qucii la nostra cort sia alcun en loffici 
deis comples retcdors a nos principaiment institiiit lo qual 
maestre racional sia nomenat: en lo qual ofíici tal persona 
volem esser reebuda que sia feel e avista e encara en 
comptes c en rahons aordonadores e en altrcs coses les 
qnals al offici daquest se pertanyen ben sia sabent e esperta 
axi que algún no deja engañar ne per los altres lauge- 
rament puga esser enganat. E per tal quel maestre racional 
per oblivio o per ignorancia alscunes coses daquestes le» 
quals al offici dell se petanyen no pusca pretermetre les 
quals son molles aquelles ordenadament descriurem. E 
primerament lo maestra racional sapia a sollicitut de son 
óffici pertanyer que oja comptes e rabo reeba deis camar- 
lenchs de les nostres joyes que ministren : encara reeba 
compte del protonotari e deis secretaris cscrivans et del 
thesaurer e del escriva de racio e encara del comprador 
de casa nostra e deis procuradors reyals nostres e batles 
generáis e aministradors de les nostres rendes e veguers 
justicies e procuradors locáis e de quals que quals nostres 
officials e persones altres per aministracio de lur offici o 
per altra manera deis drets nostres alcuna cosa reebents 
o despenents en qualque manera sino daquells que en part 
o en tot al escrivan de racio retre son estrets. Mas si 
volra los comptes daquells majorment per causa examinar 
fer bo pot ; e si per aventura trobava que alcun deis 
officials damunt dits apres los comptes retuts ais drets de 
nostra cort sia tengut solicitar aquella persona que nos 
cascun any li nomenarem que reeba en si totes aquelles 
quantitats de diners que baura trobats quels officials da- 
munt dits dcgcn restituir a la cort. Al qual manam que 



( líJl ) 

reebudes en si les (lites restes pach pnmerament deis dits 
diners los dits maestre racional lochtinent escrivans e 
verguer del dit offici liir quitacio ordinaria y veslit; e si 
alguna cosa Un romandra dallo respona al nostre tresorer: 
e a ell manam retre compte de les dites restes que liaura 
reebudes al nostre escriva de racio lo qual baja a mostrar 
en retiment de son compte certificacio del maestre racio- 
nal de les quantitats a les quals montaran les dites restes: 
la qual certificacio ensemps ab les cauteles que haura re- 
ebudes baja a reiré al dit escriva de racio. E donam poder 
al reebedor de les dites restes de costrenyer e forsar tots 
los oficiáis damunt dits qui per rabo de lurs aministra- 
cions bagen alcuna cosa cosa a tornar a la nostra cort: e si 
Co que deu retre contradirá costrenga aquell per capción 
de penyores o per altres remeys convinables: e con baura 
restituit e complit ^o que deu lavors lo maestre racional 
auda certificio per ell que la resta li es pagada faca a ell 
albaran de compte relut per ell e quel remeta espeegat. 
Si pero fet compte appar alcuna cosa esser restituydura a 
aquell compte reten lavors lo maestre racional a ell laca 
dos albarans un testimonial de compte per ell retut e altre 
per lo qual sia pagada la quantitat a ell reslituydora. En 
apres esgartse ben lo maestre racional que si els officials 
qui de la sua ministracion ab ell comptaran no moslren o 
no liuren a ell complidament les cartes o les apocbes o els 
albarans per aquell compte necessaris o al compte espec- 
tans o en altra manera defectivament compiaran: decon- 
tinent lo dit racional los dits defalliments de scriptures e 
altres en son memorial repos los qiials no determen sens 
compliment de caries letres apocbes e altres cauteles a de- 



( 152 ) 
clarado deis dits comptes necessaries : e sils relens los 
comptes uquelles haver no poran o altres duptes hi haura 
per los quals lurs comptes no puxen ser espetxals aquells 
comptes lo maestre racional no defenesca sens consciencia 
e volentat nostra e entretant los comptes havens aytals 
duptes romanguen iiidifinits: e ultra a^o si fet lo compte 
appar ells alcuna cosa deure decontinent a a?o restituyr 
sien costrets. En apres los batles generáis e procuradors reals 
e ministradors de les rendes nostres de qualsque terres nos- 
tres en los comptes lurs los quals retran cascun any per lo 
dit racional sien costrets mostrar al dit racional apoches e 
albarans de pagues les quals se deuen fer dany en any per 
salaris qui ais gavcrnadors nostres e procuradors justiciers 
qui a jutges o assesors e batles e a veguers a justicies 
merinos e a castellans e a notaris e altres ais quals se do- 
nen c€rts salaris o annuals pensions: deis quals salaris o pen- 
sions annuals les quantitats escrites tenga lo dit raciona! 
en lo libre seu de notaments: e escrites encara teiiga totes 
coses les quals los dits procuradors e batles generáis e amí- 
nistradors nostres ordinariament son tenguts de pagar a 
qualssevol persones cascun any. Sia encara tengut lo racio- 
nal donar fe ais dits nostres procuradors reals e batles ge- 
neráis e ministradors en sos comptes sobre les despeses les 
quals aíTermaran si haver fetes per justes coses e rahona- 
blcs. Sia encara euros lo maestre racional que reeba en 
escrit de nostres procuradors reals et batles generáis et 
aministradors los preus de qualsque sien rendes nostres en- 
continent con les dites rendes cascun any serán venudes 
per los procuradors batles et aministradors damunt dits e 
apres los dits preus escrisca c repos en son libre: c encara 



( 1^3) 

sia euros avtant com pora que sapia la veritat dclls de les 
falles les quals se faran axi per nostres domestichs com 
per altres nostres officials falles faents e aquelles a exc- 
cucio deguda faca menar per ío quels dits domestichs e cls 
altres officials no hagen ocasión de fallar. Regonega encara 
el racional que de mig en mig any e tota hora ques volra 
e obs sera lotes les reebudes per los procuradors reyals 
batles generáis e aministradors nostres e les pagues fetes e 
encara cant sera envers ells en moneda cant sera degut 
per ells : proveesca encara e ais procuradors et batles et 
aministradors damunt dits sollicit que en lo cap de cascun 
any complit sien appareylats los dits procuradors batles et 
aministradors sens defalliments lurs a retre comptes per tot 
aquell any complidament. Manam encara quel maestre ra- 
cional haja e tenga tres libres ordinaris deis quals la un 
sia appellat libre de notaments comuns en lo qual not c 
escrisca totes coses les quals regonexera haver reebudes lo 
tesaurer e els altres officials nostres a fin que en los comp- 
tes ab ells faedors vcer pusca el maestre racional aquellos 
coses les quals donen a ell per reebudes. Axi meteys not 
en lo dit libre totes altres coses les quals fer poguessen a 
instruccio del dit racional e daquells qui ab ell deuen 
comptar. Tenga encara segon libre qui sia appellat libre 
dalbaran deis comptes en lo qual not e escrisca les finan- 
ees de tots los comptes: retenga encara ab si aquell libre 
o escriptura ab lo qual lo compte reten haura comptat ab 
ell: e encara retenga apoches e albarans ab los quals faran 
a ell fe de les dades e pagues aquells qui retran lurs 
comptes. Haja encara lo tere libre qui sia appellat libre 
ordinari on lo qual escrisca tota la suma de les reebudes 



( 454 ) 

nostres e de les dados de tots los comptes que difinira: 
lo qual libre tenga lo mestre racional o son lochtinent 
secretament dejus clau e aquell no dege monstrar ne reve- 
lar a neguna persona sino a nos con per nos li sera manat. 
E res no menys siat tengut de fer enfilar totes les letres 
nostres de manamens apoches e altres cauteles necessaries 
ais dits comptes les quals cauteles dege fer scriure e con- 
signar en los margens deis dits comptes que difinira per ma- 
nera que puxa esser trobat e vist que les dites cauteles 
sien per ell o per los seus scnvans cobrades daquells qui 
los dits comptes retran per tal que daqui saber puscam 
quant crexen o minuen cascun any les rendes de nostre 
patrimoni e les despeses compensáis los carrechs de les 
expedicions nostres les quals segons mes e menys serán 
esdevangudes e quant sera de resta cascun any. Reeba 
encara el racional de nostre thesaurer compte de sis en 
sis meses cascun any e reeba en compte totes les quanti- 
tats les quals li dirá si haver pagades per dons los quals 
haurem fets entro a quantitat de cent solidos jacsia que 
de la quantitat daquella o menor negun albara no mostré 
o manament cor a la sola paraula sua volem esser creegut : 
oltre la quantitat empero desús dita en altra manera en 
compte no reeba si donques no mostrava albaran o letra o 
manament nostre escrit e deis nostres segells comu o secret 
segellat o si donchs lo dit tresorer albara del dit maestre 
racional o del escriva de racio dalcun deute no mostrava. 
Retut pero el compte per lo tesaurer e finat lo racional sia 
tengut a ell fer albaran testimonial e complit segons la 
forma del qual e continencia nos pugam fer al tesaurer 
carta de quitación e fin de bon e de ver compte retut: lo 



( 155) 
dit empero luestrc racional sia tengut de fer fer notamenls 
al thesourer de totes quantituts que trobara esser liurades 
al dit thesaurer per los altres comptes que reebra. E sien 
monstrats per lo tesaurer tots encara els cambis que con- 
tractats e fets haura e dits de consentiment del dit racional 
o en allra manera de nostre manament baja contractat e fet 
e servades les coses dessus dites e altres les quals en tan gran 
cornpte per verificacio daqueil baura vist servadores. E los, 
officials qui al regiment del mestre racional son sotsmeses 
e los quals a ells deu esser el major son aquests tresaurer 
scrivan de reccio e lurs scrivans e procuradors reyals e 
batics generáis e ministradors de les rendes nostres. Donam 
poder de corregir tots e sengles qui a son offici son sots- 
meses si excesses hauran comeses e punir de quitacio de un 
mes o menys exceptat lo tesaurer o escriva de racio procu- 
radors e batles demunt dits los quals no pusca punir sens 
manament e licencia nostra. Atorgam encare al mestre ra- 
cional que si alcun qui compte deja retre no vuylla o retre 
lo contradiga pusca a cll la quitacio la qual de nos reeb 
emparar. Haja encara el mestre racional ab si en scrits totes 
aquelles coses les quals son tenguts de fer per rabo de lur 
offici los demunt dits officials qui a ell son sotsmesos per 
tal cor si deffallien o erraven en son offici mils ne pora 
saber veritat e pus covinablement corregir e punir. Fa^a 
encare memorial de tots los cambis los quals lo tesaurer 
fara de consentiment del dit racional e les maneres e ab 
quals aquells se faran per tal que en lo temps lo qual lo 
tesaurer retra compte daquelles coses li sia ciar plenera- 
ment. Sapia encare a son offici pertanyer que tots los fal- 
saris de les monedes nostres c els dclinquenls cngir ell 



( 156 ) 
faca pendre e aquells liiirar al algolzir e els ordinaris deis 
delinquents a requisicio dell los delinquents sien tenguts 
de pendre. Si empero el delinquent es de companya e 
de casa nostra lavors lalgotzir a requisicio dell lo delin- 
quent faca pendre e el nostre alguatzir a raanament del 
racional aquell pendre fer sia tengut. Mes volena que si 
lo protonotari e secretaris scrivans en lo compte lur al- 
cuns deutes meten al mestre racional qui a ells per quita- 
cio o vestits ordinaris no serán deguts aquells no reebe lo 
racional ans remanguen sobre ells: si donchs per ventura 
aquells deutes no eren manáis esser reebuts de nostre spe- 
cial manament. En apres ordonants quel demunt dit mes- 
tre racional ans del entrament de la sua aministracio sa- 
grament a nos prestar sia tengut que en son offici be e 
feelment se haura: jurara encara e a nos homenatge fara 
que a neguna persona sino a nos e a aquells ais quals per 
occasio e per rabón de lur offici pertanyera no revelara la 
quantitat annual de nostres rendes e proveniments ne la 
quantitat del nostre tresor. En apres sera tengut en nostre 
conseyl proraoure les causes e els drets de nostre patri- 
moni e aquelles defendre segons son poder: guartse pero 
en acó que per ell alguna calumpnia noy esdevenga mas 
allech per lo nostre dret qo que pora justicia en res no 
oífesa. E encara con en nostre conseyl lo maestre racional 
segons nostra real ordinacio deis conseylers sia reebut a 
nos lo sagrament per los conseylers expressat en la dita 
ordinacio faca e fer sia tengut. 



(i57) 

Del Lochtinent e scrivans del maestre racional. 

Per tal con loffici de maestre racional de molles e 
diverses expedicions es carregat les quals de necessitat se 
deuen fer per escriptura per tal que lo dit racional en 
les dites escriptures massa no sia occupat e que per a^o 
la expedicio nos tart deis negocis : statuim e ordonam 
que al offici del racional sia un lochtinent sufficient e 
feel a nostre arbitre elegidor al offici del qual se pertanga 
fer en absencia del dit maestre racional totes aquelles 
coses les quals lo dit maestre racional es tengut de fer 
ab comissio per letra nostra feta a ell o per lo dit nostre 
maestre racional : ajustants al dit offici dotse scrivans per 
?o que mils sia servil los quals sien tenguts de scriu- 
re tots temps comptes e de baver aquells sil dit maes- 
tre racional los ho haura manat axi en absencia sua con 
en presencia : los quals escrivans a ell obeesquen. Sagra- 
ment encara lo dit lochtinent a nos sots aytal forma sots 
la qual es tengut de jurar lo maestre racional faga: excep- 
tat quel secret del consell servar jurar no es opportu: los 
altres pero escrivans al racional sagrament e homenatge 
faran que la quantitat o summa de les nostres rendes 
anuals a neguna persona no revelaran sino a nos o a aquells 
los quals per rahon de lur offici la dita quantitat saber 
poden. 



( i'^i8 ) 
Del Tesaurer. 

Axi con de liberalitat de princep proceeix tesaur c mo- 
nedes on e cant se pertany ab mesura moderada despendre: 
axi a la providencia dell se cove aquells honestament con- 
gregáis en lo opportu daquell ententivolment conservar. 
Emperamor dago el tesaur nostres reebedores e conser- 
vadores volem esser comeses a un feel e industries hom 
qui tesaurer per la covinencia de la cosa sia nomenat 
lo qual en tal manera en ajustant e en reeben sia diligent 
que ab massa gran asperitat no exigesca e en conservant 
e en distribuent los nostres profits no malmeta ne menys- 
cap. Haura encara lo tesaurer moneda deis procuradors 
nostres reals et bailes generáis et aministradors rendes 
aministrans e la part a nos perlanyent deis emoluments 
dé la scrivania e condempnacions pecuniaries per nostre 
conseyl adjutjadores en los nostres regnes e dallres persones 
reeba e daqui liurar ais oi'ficials los quals per loffici a 
ells incumbent aquella a despendre e a pagar hagen a 
aquell qui per nos 1¡ sera manat graciosament e de quitacio 
o en altre manera. Encara si per compra per nostre nom 
felá o per altre causa de la qual sia a ell manifest a alcun 
siam tenguts: volem -que dallo per ell sia satisfet e per 
ell esser pagat ahuda daqui apocha de paga : mas fore 
les causes damunt scrites inhibim a ell que a neguna per- 
sona de la moneda nostra no pach a un ollra summa de 
cent solidos sens nostre albaran ab nostre sagell del offici 
de scriva de racio segellat o ab carta ab alcun de nostres 
segells roborada. Encara a ell inhibim que a alcu no faca 



( iíi9 ) 

pagues donant una moneda per altra sens sabuda dol mes- 
tre racional c ell abscnt del lochtinent del dit racional: si 
donclis ago en altra manera esser iet de nostrc manament 
no proceia o licencia especial la qual encara apparcga per 
scriptura. E con lo ihesaurer compte haura relrc per un 
mes o quinse dies abans procur haver albarans letres o 
allres cauteles neccssaries al retiment de son compte les 
quals contenguen quanta summa de peccunia haura liurada: 
e daqui sia tingut de sis en sis meses al maestre racional 
segons la forma al dit racional liurada retre ralio cor en 
acó volem lo thesaurer a aquell esser sotsmcs encara deure 
obeyr a aquell quant ago. Empero si el dit thesaurer a 
vcgades absentansc convenia esser fora de nostra cort no 
cometa a altre les sues veus sino tan solament al lochti- 
nent de son offici e en absencia daquell al pus antich en 
son offici qui lavors loffici dell excercesca si donchs nos 
no voliem en altra manera ordenar. En apres encara a son 
offici sapia de thesorer pertanyer defendre e promoure en 
nostre conseyl aquelles coses les quals sesguarden a nostre 
patrimoni: gartse pero da^o que alguna calumpnia per ell 
noy esdevenga mas allech de nostre dret co que pora justicia 
en alcuna cosa no offesa. En apres volem e manam que si 
per lo canceller o vicecanceller a alscuns comissaris nostres 
o jutges o encara per oydors nostres per vigor de execu- 
cio dalcuna sentencia contra nos donada manar sesdevenga 
o requerer lo tresorer que alcuna moneda a la qual per 
ventura els procuradors e aministradors nostres per nostre 
nom serán coudempnats a alcuna persona pach aquella el 
dit tesaurer decontinent e a aquells en acó haja obeyr: cor 
consonant es a rabo que de nos matcix prompta justicia 



( 160 ) 
mostrem qui els altres encara a a?o destrenyem segons que 
per deute ne som estrets e tenguts. E per tal quel tesau- 
rer daquelles coses les quals per aquesta rahon haura pa- 
gades al maestre racional pusca ler fe : baja abans que 
aquelles pach deis dits canceller o vicecanceller comissaris 
o jutges o oydors manament o la requcsta en escrit e de 
les persones a les quals les monedes se pagaran apecha de 
paga. En apres sagrament e homenatge a nos prestar deura 
el tresorer quel tresor e les monedes nostres feelment 
guardara encara que les monedes nostres en sos uses pro- 
pris en alguna manera non convertirá ne aquelles a algún 
no prestara sens nostra licencia special la qual en escrit 
pusca mostrar encara que res no ha fet ne fara perqué no 
pusca los dits sagrament e homenatge servar e encara que 
la summa de nostre tresor e de les rendes nostres a algún 
no revelara sino a nos o al maestre racional o al lochti- 
nent o escrivans de son ofíici ais quals per lur offici per- 
tanyer ac lo saber. E encara con segons la nostra real or- 
donacio deis consellers nostres lo tresorer en nostre consell 
sia reebut volem quel sagrament faedor per. los consellers 
en la dita ordonacio posat lo damunt dit tresorer a nos fcr 
sia tengut : encara mes que no reeba vestedures de negun 
ne violaris ne sera de casa ne de conseyll de negun de 
qualque condicio sia sino de nos demanada licencia e ob- 
tenguda. 

Del Lochlinent e scrivans de ihesaurer. 

Lo lochtinent e escrivans de tresorer per nos elegidors 
los quals sien sis hagen seriare en los libres les rahons 



( lOí ) 
del d¡t ihcsaiirer e en abscncia del dit lesorcr loíTici dell 
fura lo loclitinent o en absencia daquell lo pus anlicli 
en loííici si donchs per nos ais no li ere manat : e los dils 
lochtinciit e scrivans al dit thesaurer obeyran e faran sa- 
gramcnt c homcnatgc lo qual deu fer lo thesaurer excep- 
tat lo sagrament lo qual sesguarda al conseyl al qual aquests 
lochtinent e scrivans no son cstrets. 

Del Escriva de roció. 

Si ais reys en temps de pau ha plagut guardar ordona- 
cio en ses continúes despeses no grans molt mes en aque- 
lles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden 
reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui 
aquelles han a menjar necessaria cosa es que en distribuyr 
aquelles orde degut sia servat per ^o que aquelles egual- 
ment ais stipendiaris e altres servidors seus sien departides. 
Emperamor daco un hom leal c verlader e diligent qui 
comptar e scriure sapia volem esser assignat profitosament 
proveens lo qual scriva de racio disposam esser nuncupat 
al oíTici del qual declaram pertanyer teñir quatre libres 
co es lo primer lo qual carta de racio volem esser nome- 
nat en lo qual no haja ais escrit sino tan solament los 
noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts 
deis quals en special lo nombre de les beslies a les quals 
volrem esser a ells fet compte e de la quantitat de la 
quitacio axi ais de bestia de racio con de bestia de loguer 
e de peu sia tengut fer expressa mencio ; guarlse pero que 
sens nostre special manament en lo dit libre scriure alcun 
no prcsumesca. Lo segon libre tendrá encara qui libre de 

TOMO V. 1 1 



( 102 ) 
notamenls sera appellat en lo qual escrisca e not co es ais 
camarlenchs totes joyos draps daur de seda e altres setn- 
biants coses spaes vaxella daur dargent e totes altres joyes 
e coses que elis per son offici en guarda e custodia teñir 
son strcts : al cappella major los vestiments e perellaments 
retaules e totes altres joyes daur e dargent e reliquies 
de la nostra cappella : ais sobrecochs calderes asts ferres 
e altres ostiles e coses del servey de la cohina: ais rebos- 
ters largent de que continuament nos e nostres companyes 
en lo palau nostre menjants usam e tovalles e altres coses 
al seu offici adjunctes: ais cavallerices selles frens sporons: 
al armador real espaes cuyraces asperchs e elnns guarniments 
de cors jubets e espatleres e lorigues de cavall e perpuntes 
e altres coses segons que liurades per son offici li serán: 
al panicer tovalloles e totes altres coses les quals al offici 
de cascun dells custodir serán liurades: del qual libre a nos 
un translat ne sie liurat salvant daquelles coses les quals per 
continuu servy e us se deterioren les quals a la almoyna 
son liuradores axi con son tovalles tovalloles escudelles e 
latladors de fust los quals en aquest cas que ais almoyners 
serán íiurats ais dits officials cancell e desnot. E lo ter^' 
libre en lo qual no sescrisca sino la messio de nostra casa ' 
real lo qual libre de comtes manam esser nomenat e aquell 
cascun any sia tengut mudar en lo dia de ninou. Lo quart 
libre lo qual registre appellat sera volem esser en lo qual 
los albarans de quitacio de vestir e de gracia e encara da- 
curriments serán e deuran esser registrats e escrits. Volem 
encara ell haver cura e diligencia fer seer tots los menjants 
en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guar- 
dada sa honor segons son estament salvant los menjants 



( "!^> ) 
en nostra ínula los qiials por lo nostre majordom volcm e 
mamam csscr ordonats: c sia Icngut de comptar e de saber 
lo nombre daquells e de guardar que noy menucii alcun sino 
aquells qu¡ menjar hi deuen segons la nostra ordonacio sobre 
oco feta: e si alcun hi menjave qui menjar noy deja man ais 
porters que aquell ne giten: e del nombre deis dils men- 
janls en lo libre del compte de la messio de casa fafa 
mencio. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre 
palau posar fa^a diligentment e ordonada ais portadors da- 
quelles e cura baja que de les dites viandes en lo nostre pa- 
lau falliment alcu no sia e que daquelles menjades no sien 
fora nostre palau: e car rahonable cosa es que si en la messio 
de nostre palau certa ordonacio feta bavem que en temps 
de host on majors despeses se conve a fer fagam provisio 
salutar per la qual les viandes no poques en a^o necessa- 
ries ab diligencia sien distribuydes e guardades: per qo or- 
donam que lo dit escriva de racio tols temps que host me- 
narem e viandes ais stipendiaris o persones de nostra host 
per lur sou donar ordonarem volem e daclaram lo dit scriva 
de racio haver cura diligent de fcr albarans ais dits stipen- 
diaris lo qual a aquells qui la fariña vin bcscuyt cibada 
c altres viandes nostres en la host tendrán man a aquells 
en paga o acorriment de sa quitacio o sou axi daquells 
qui servil hauran con daquells qui servir hauran liurar per 
ro que dallo que servit hauran sien satisfets e del temps 
que servir deuran hagen paga bastant : axi que guartse lo 
dit escriva que les dites viandes no sien liurades ais dits 
stipendiaris sino segons la ordinacio que nos sobre acó ha- 
vem feta. E norresmenys ajustam a son offici per albarans 
de quitacio de tres en tres meses ais domcstichs nostres 



( 104 ) 
del temps que liauran servil segons los galgos ais quals en 
lo dit libre de racio serán escrils e albarans de vestir a 
cascun deis dils noslres domcsticlis cascun any en lo pri- 
mer dia dabril a cascun dells segons sa condicio e grau 
juxta la noslra ordonacio sobre ago felá : encara albarans 
dacurriment e de gracia con e quant per nos li sera ma- 
nat. Empero tota vegada se guarí que albara de gracia a 
alcu no faca ollra cantilal de vint y cinch libres barche- 
loneses los quals al nostre tresorer serán endre^ats axi em- 
pero que aquella gracia no sia sino de quitado o de ves- 
tir : e con nos convendrá e volrem pagar los nostres sol- 
dejats de la hosl en diners lo nostre scriva de racio alba- 
rans a aquells de mes en mes faga del sou o quitacio 
que nos en aquella hosl haurem ordonat e atorgat dona- 
dor los quals al nostre tresorer sendrecaran e lo dit tre- 
sorer a ells pac e reeba mostra ensemps ab lalguazir e 
menescal e altres per nos assignadors deis cavalls e armes 
deis dits slipendiaris : guartse pero que si daquelles perso- 
nes de les quals rebuda haura mostra ni ha alguns que 
sien tenguts anar ab nos en host deis cavalls e armes da- 
quells no faga estima e aquells que estimáis hauran en es- 
crit mete per tal que si leslima daquells volrem o deurem 
esmenar aquella fa^am segons la estimacio reebuda. Encara 
dehim al dit escriva de racio perlanyer que tota vegada 
nos hostejants deja assignar e ordonar certes persones axi 
de cavall con de peu per dies nits e hores segons que per 
nos li sera manat qui fagen la vetla o guaytes e escoltes 
per la hosl axi que segons les companyes que ab nos en la 
hosl serán sia felá la guayta covinent : esguardants pero 
que los dites guaytes e escoltes sien per tal manera divi- 



( 165) 
sidcs qiiel carrech sia entre ells comparlit egiialmeiil: em- 
pero con lo dit escriva de racio la guayta liaura ordenada 
abans que daquella fa^'a manament aquella a nos mostrar 
deja si nos en aquella volrcm alcuna cosa mudar. Encara 
dehim al dit offici de! eseriva de racio pertanyer reebre e 
ministrar les cenes que nos reebrem e reebre manarem en 
presencia e aquelles si serán en viandes de partir c de dis- 
tribuir ais domestichs de nostra casa: e en lo distribuyr 
daquelles viandes seguesca la nostra ordonacio sobre asso 
feta la qual manara a ell conlinuament ab si portar per tal 
que aquella en alcuna cosa no romanga imperfecta ans 
aquella sia en totes maneres complida e seguida segons 
que de nostra volentat es ordonada e la qual al profit deis 
nostres domestichs havem feta. E encara volem al offici dell 
pertanyer que encontinent fet per nos alcun viatge se en- 
form ab lo sobrazemblcr de nostra cort del nombre de les 
besties les quals haura logados per causa del nostre viatge 
dessus dit e del loguer e de la messio daquelles reebra 
compte del dit sobrazcmbler e de son lochtinent e faca 
pagar en presencia sua ais homens de les besties de lo- 
guer tot co que degut les sera per la cort e fassa albara 
al dit sobrazembler de tot qo que 1¡ sera degut per raho 
del dit viatge e per altres messions. Sia encara tengut lo 
dit scriva de racio de comptar per cascun dia la messio de 
casa nostra ab la un deis majordomens si esser hi pora e 
ab los officials majors e enserch diligentmcnt que en lo 
dit compte alcuna cosa no sia sobremesa: encara enquira 
que en alcun offici de casa frau alcuna nos fa^a aytant con 
en el sera: albaran debitori al comprador de aquelles vian- 
des que haura manlevades a obs de nostra cort per cas- 



( Itiü ) 

cuii mes faga quen menester sera. E noresmenys deis noslres 
cavallerices e del sobrazembler e sartre per cascun mes o 
de dos en dos meses comle lo dit escriva de racio reeba 
de les messions que cascun haura feles en son offici re- 
ebent daquells segons ques conve sagrament que en lo dit 
com'pte frau alcuna no es comesa. Encara a manament deis 
majordomens deU algutzirs del canceller e del maestre ra- 
cional los quals ells hauran condempnats en la quitado 
segons lo poder a ells donal ú fer deis albarans deduyr 
sie lengut: pusca encara lo dit scriva de racio a aquells 
qui compte retre a ell son tenguts los dits comptes recu- 
sar e contradir. Stablim encara quel dit scriva de racio les 
condempnacions ques faran per los havents poder a ago de 
nostres e contra nostres domestichs officials en lurs quita- 
cions aquells encontinent not a cascu e en apres deis dits 
notaments faga albara debitori al nostre almoyner e aquells 
pusca ais pobres de Christ larguir e degudament distribuyr. 
Ajustam encara quel damunt dit scriva de racio a nos que 
be e l'eelment se haura en son offici faga sagrament e que 
res no ha fet ne fara perqué lo dit sagrament no pusca 
en totes coses observar. 

Del Lochtiiienl e Scrivans de racio. 

. Reebre compte enujosa cosa desem: moltes vegades es 
pero necessari jutgam aquell oyr. E per tal que mils ho 
pusca portar lescriva de racio ordonam que en son oíñci 
un escriva qui sotsescriva de racio sia nomenat et dos 
altres qui scrivans del dit offici serán nomenats del qual 
se pertanga escriure totes aquellos coses les quals lescriva 



( l«J7 ) 
de racio los manara c es tengut de scriuie c de íer : e 
majorment en absencia del escriva de racio lo loclitinent 
e si aquell noy era lo pus anlich en loffici escriva e faga 
qo que lescriva de racio es tengut de fer per raho de son 
offici si donchs en altra manera daquell offici no ordonavem: 
e a aquell en totes coses tocanls lur offici los dils loch- 
linent e escrivans obeesquen per rahon de son offici e 
sagrament encara al mestre racional aytal con a nos es 
tengut de fer lo dit scriva de racio los dits lochtinent e 
scrivans sien estrets prestar. 

Deis Convils. 

Jacsia que aqueils convits sien represes los quals sens 
caritat e temor divinal a glotonía servexen: empero aquelles 
coses que de caritat sola nos a Deu fan agradable pro- 
ceexen en los quals neguna vida no es morduda de absents 
nons troben represes mas laudables. Emperamor da^o nos 
qui caritat e encara dileccio entre nos e el poblé a nos 
comes per aquell al qual per gran caritat e amor son íill 
en térra traraetre plach conservar desigam havem exco- 
gitat prudentment que en les festivitats de la Nativitat de 
nostre Senyor de Apparici de Pascha e de Panthegosta 
convit fagam per tal que nos qui alegría ais sotsmeses 
comunament mostrar no podem per tal que ells no se regí- 
rassen de temor de disciplina si al nostre regíment frens 
de alegría relexassem cor mentre que nos aqueils leero- 
sament alegres guardariem pus ardidament ells a coses no 
degudes se regírarien: alraenys ais dies aquesls la nostra 
cara alegra tots hagen facultat de guardar cor per aro 



(ÍG8) 
dilcccio entre princcp e solsmeses molt se conserva cof 
ax¡ con dit havem axi con massa alegria nou ais solsme- 
ses c a vegades profita ais princeps que en temps deguts 
leticia e alegria demostren car aquells presidents ais pobles 
si volem ferm seer la cadira sots alegria e gracia esguar- 
daments plens mostren per tal que per arrogancia de rigor 
no encorreguen odi del poblé: e age en los dies empero 
o festivitats daraunt dites esser fet determenam per tal 
que tais dies e tan sollennes al nostre poblé axi con dit 
es damunt sens solennitat no passen. E en la festa encara 
de sent Johan evangelisle si en la ciutat de Valencia e 
del martiri de sent Pere apóstol si en la ciutat de Leyda 
e de sánela Anna si en la ciutat de Mallorca e de la 
assumpcio de nostra dona sánela Maria si en la ciutat de 
Barchelona e de la exaltacio de sancta Creu si en la vila 
de Perpinya e de sent Marti si en la ciutat de Ceragoga 
serem personalment contituits sollempnes convits per les 
festcs les quals fem a honor deis dits sancts e de les reli- 
quies sáneles qui son coUocades en les capelles nostres deis 
dits lochs moguls per devocio pia manam esser fels : en 
aquests convits empero per los nostres majordomens bones 
notables e honrades persones de les quals los dits ¡nostres 
convils raes sien honráis que deshonráis velera que sien 
appellades e convidados. 

De les viandes. 

Jacsia ques perlanga les corts deis reys e deis prin- 
ceps de diverses e varíes coses habundar cor pero moltes 
vegades moltes viandes especiaimciil ab Irebal! e gran 



( Ifií) ) 

ministcri conquesides malallies cngenren ebelen lo seny 
vicis dins meten virluts foragitan sino son remesials per 
medecina de temperan^a la qual es mare de castetat. 
Cobeejants donchs axi a la salut de la pensa con del cors 
per remey salutable proveyr statuim que la cort nostra 
regladament en lo diñar de dos menjars apparellats tan 
solament sia contenta: volem pero ollre ago aleones vega- 
des a conexen^a del raajordom de la nostra cort dalcun 
antremes esser appareylat. En lo sopar de un continuament 
o de dos alscunes vegades segons que al dit majordom 
sera vist expedient: pero con convit farem tres viandes sien 
donades e un entremés e lavors los cochs els altres de 
la cuyna ministres mes que no han acostumat sien diligents 
que totes coses e sengles a la dita cuyna pertanyents di- 
ligentment e ben e sens macula de reprehensión sien 
appareylades. En apres volem e manam que en la cort 
nostra sien donats menjars los mellors ques poran atrobar 
axi de volateries con daltres carns grosses axi que en la 
setmana divern a la taula nostra e a tots aquells qui men- 
jaran en aquella quascun dia gallines e en stiu polis con- 
tinuament en dues maneres si donchs nos per nostre plaer 
aqüestes viandes per altres no raudavem e a la taula deis ca- 
vallers qui fora la nostra taula menjaran e els altres qui 
a la taula daquells seuran tres dies de quascuna setmana 
50 es dicmenge dimarts e dijous les dites gallines en ivern 
e polis en estiu manam esser donades cor aquests els altres 
menjars volem esser apparellats segons la qualitat del temps 
en ivern aquelles ques convenen a ivern e en estiu aquelles 
qui son congruents al estiu: ajustants que deis dits menjars 
la un sia cuyt en aygua laltrc en ast o en allra manera 



( ™ ) 

en axi quels dits menjars de tot sien no semblants e di- 
verses. Quant deis dits menjars axi de carns grosses con 
de volateries devant nos e prelats cavallers e altres per- 
sones de qualque condicio sien serán posadors aquest orde 
volem esser serval qo es quel dit niajordom de la cort 
nostra guart düigentment que abundantment e sens vici 
de exces quascun deis dits menjars sia posat en tal manera 
engir acó son oífici exercen que indigencia fuscha e sobre- 
fluitat de tot en tot esquiu : e per tal con en lo posar 
demunt dit se pertany a alscuns segons la condicio de lur 
stament mes que ais altres esser honrats volem que en lo 
tallador nostre per vuit persones vianda sia posada e en los 
deis filis de reys de nostra casa e de archabisbes deis reyals 
de nostra casa si cavallers serán e de bisbes sotsmesos 
nostres per sis e deis altres prclals e cavallers de nostra 
senyoria qui a nostra taula siuran e menjaran devant ells 
per quatre de les dites viandes sia posat : e aquest borde 
hi sia servat que a tots los menjants en la dita taula que 
sia posat un tallador entre dos menjadors si donch no era 
alcun arquebisbe qui per causa donor volguessem seer a 
taula primer de nos et a aquell un tallador devant sia 
posat ab la quantitat de la carn damunt en lo seu grau 
espressada : e si se esdevendra que alcun bisbe aquell dia 
haura celebrada missa devant nos volem que aquella honor 
li sia feta que es feta a archabisbe seent en nostra taula . 
Mas si a nos convendrá convidar persones de gran stament 
volem que en lo nombre de les viandes la dita nostra 
ordinacio no sia servada mas habundantment lo nostre 
paiau sia servit e los menjadors en aquell complidament 
provehits. E per ^o con se pertany de la nostra reyal 



( i71 ) 
magcslat pus sollennialment esser servils «quells dies quels 
allres acustumats volcm que en los lalladors de nos e 
daquells qui en nostre paiau inenjaran aytal orde sia serval 
go es que en nostre tallador deis reys filis de re\s pri- 
roogenits e de cardenals per vint persones de les dites 
viandes sia posat e en los lalladors de filis de reys no 
primogenits de palriarches e de archabisbes per selze e 
deis bisbes e deis qui de sanch reyal Icdesraamenl deva- 
naran qui no serán filis de reys e que sien cavallers per 
dotze e deis allres prelats e de cavallers quan a la nosla 
taula siuran per vuit a quascun sia posal. Empero declaram 
que los dils lalladors sien posáis segons la nostra ordinacio 
demunt spressada el en los dils lalladors no melem nombre. 

De la manera de dar racions. 

E si engir les viandes en lo nostre palau e casa reyal 
ais menjanls aminislradores orde degul observador havem 
disposal: molt mes necessari esser juljam que quant que 
quant les dites viandes ais nostres domestichs per racions e 
majormenl en host on los princeps majors despeses no po- 
den esquivar que en dislribuyr e divisir aquelles lerapranga 
e mesura molí mes lavors es necessari sia observada. Perqué 
ordonam que con a nos se convendrá ostejar on no es 
custura los nostres domestichs devant nos menjar o per 
cami ananl on per defalliment dalberchs los nostres do- 
mestichs menjar nos nons poden bonament acompanyar o 
en cas que per necessitat o volenterosament nos volents 
ordenar que devant nos no mengen : en aqucU cas orde- 
nam quel escriva nostre de racio lus do racio en aquesta 



( i72) 
manera co es lo cafiz de forment a mesura de Valencia a 
cent vint persones lo dia del qual a cascuna persona vendrá 
trenta unces de pa cuyt e el cafiz de la civada a la dita 
mesura a setze besties lo dia e vendrá per bestia tres al- 
muts e lo quarter del vin a mesura de Valencia en que 
ha tres ferrades de cort a sis persones lo dia e un molto 
a divuit persones lo dia : vaques porchs carn salada gallines 
cabrits e peix e totes altres coses a consciencia e a bon 
arbitre del escriva de racio comanam e la sua consciencia 
daíjo carregara. 

Deis frens e altres apparellamerUs de cavds. 

Per tal con aquelles coses les quals per los princeps se 
fan pus leugerament per los sotsmeses son tretes en exem- 
ple : esguardador esser jutgam que en tots los nostres fets 
axi com real altea no poch ho requer honestament e tem- 
prada nos hajam axi que los savis en ben sien conformats 
e els no savis e a vanitats entenens en tempranea sien pro- 
vocats. Hon sobrefluitats esquivants majorment en aqüestes 
coses les quals ordinariament san a fer: volem que ordi- 
nariament si donchs per altra causa en altra manera fer no 
ho manavem quatre selles palafrenals ab lurs frens de les 
quals les dues ab nostre senyal real e les altres dues la 
una ab senyal de sent Georgi e laltra ab senyal antich de 
rey Darago sien a servey de nostra persona apparellades 
les dues de les quals hagen cuyrs cuberts de velluts daur 
e de seda comunits e les altres dues romanents hagen cuyrs 
no cuberts de velluts segons manera apparellada accedent 
a nostre dcsijament : de les dites empero dues selles ha- 



( 175 ) 
venís cuyrs cuberts de vcllut cascun any la una prop la 
festa de la Nativitat del glorios Salvador del liunianal l¡- 
natge sia feta e altra prop abans de la festa de Pentacosta 
aximateix sia feta e les romanents dues selles havents cuyrs 
no cuberts de veilut cascun any prop ans de la festa de 
la rcsurreccio de nostre Senyor la una esser feta ab aquest 
edicte laudable manam e laltra prop de la festa de Om- 
nium Sanctorum volem esser complida: e apres sis almenys 
selles darmes destinades per servey de nostra persona ba- 
jara de les quals dues sien de nostre senyal real de tot 
en tot decorades e les altres a senyal de sent Jordi e les 
dues altres romanents al dit senyal antich de rey Darago. 
Manam encara que quatre mantés almenys continuament 
sien appareylades a cobrir les dites selles a servey de nos- 
tra persona destinades les dues de les quals sien a nos- 
tre senyal real en totes les lurs parts e les altres la una a 
senyal de sent Jordi e laltra al senyal antich Darago. En 
apres subjungim a les coses damunt dites que continuament 
h¡ sia copia de mantés e daltres coses necessaries a caváis 
e a les altres besties damunt dites. 

De les vestidures e altres ornaments. 

Reyal saviea cobeejants toles coses ben disposar molt 
deu entendre que en vestidures e altres ornaments tempre 
son comportament sobrefluitat excessiva de vestedures la 
qual mes a erguí es escrita que a laor majorment repre- 
mcnt en los altres encara ornaments a honestat deguda 
observan cor res no es pus loable engir estament de prin- 
cep atrobat que ordonar son comportament en tal manera 



( Í7.l ) 
que agradable a lots aparega c lionest cor per afo a lols 
acó vehents se tolra occasio inordonada de elacio e sera 
impremuda affeccio de honesta conversacio. Empcramor 
daco cobejaiits per les coses damunt dites e rahons en 
omamenls e en gests nostre comportament amesurat esser 
et honest no per ago que a despeses sobre acó perdonar 
entenarn mas per ago que bon exemple ais altres apparey- 
lem : statuim e ordenam e servar manam que-per la per- 
sona nostra vestidora sien fetes cascun any ordinariament 
vesledures en les feslivitats ques seguexen : de la Nativitat 
de nostre Senyor de Epiphania de la Purificacio de sánela 
Maria de la Resurreccio de la Ascencio de Pentacosta de 
Corpus Chrisli de sent Johan Baptista de la Assumpcio de 
santa Maria de la Nativitat de sancta Maria de Tols Sants 
de sant Andreu : les quals vestedures segons ques pertany 
sien complides e de penes de vayres sien folrades excep- 
tades les vestedures de Pentacosta de Corpus Christi e de 
sent Johan qui de cendat sien folrades. Volera encara que 
ab aquelles ques faran en les dites festivitats de Nadal ct 
de Epiphania de la Resurreccio de nostre Senyor e de 
Pentacosta sien fets mantels ab los quals los reys per 
solenne comitiva decorada se han acostumat de embellir. 
Encara sien fetes quatre vegades lany vestedures e dues 
vegades lany capells de sol deis quals usera cavalcants : e 
les primeres vestedures empero ab capell de sol sien fetes 
en la festa de sent Miquel e les altres empero menys 
de capell de sol lo dia de sent Marti e les altres ab capell 
de sol lo dia de sancta Maria de marg e les altres sens 
capell de sol lo dia de sent Phelip e sent Jacme e no sien 
oblidatz daver e de esser tenguts capells de sol de belles 



( i7"» ) 
obres c de margantes decoráis. Manam encara cascun any 
per lo dia de divendrcs sant vestedures de drap quaix escur 
esser fetos scns aicuna folradura les quals nos aquest dia 
no per abelliment mas en comemoracio de la passio del 
nostre Redcmptor qui en aylal dia volch murir per salvar 
lumanal linatge portar duem ordonador e aquelles en laltre 
dia seguent per lo nostre almoyner a un pobre de Jesu- 
christ manam esser donades. Ordonam encara que de sis 
en sis anvs en la festa de Nativitat de nostre Senyor sia 
flippareylat e fet noveliament un lit de drap daur e de vellut 
o daltres draps de seda ríchs ab cobertor lo qual en la 
cambra on nos deurcm dormir sia appareliat: encara sinch 
coxins daquell mateix drap obra e color per seer e en 
aquells et recoudar quant nos en cambra serem esser fets 
declaram deis quals los dos majors quels altres serán. 
Norresmenys draps de lana per estendre en térra deure 
esser injungim los quals en totes les sues parts en colors 
e obrages sien semblants al dit lit: e volem encara que de 
quatre en quatre an\s en la festa de Pentacosta se face un 
lit ab sos appareylaments deguts de cendat de nostre se- 
nyal real lo qual lit se pertany parar en la cambra nostra 
de consell tota hora que dues cambres se apparellaran. En 
apres volem altres dos pus pochs esser fets de cendat de 
qualsevol color de quatre en quatre anys la un deis quals 
en la festa de Paschua e laltre en la festa de Omnia Sén- 
ior esser fets declaram los quals quant que quant caminarem 
e en alcuns lochs no solemnes per alscuns dies aturarem 
a nostre dormir servirán: e a quascun daquesls lits tres co- 
xins del drap color e obra deis lits e sis draps de lana pera 
posar en Ierra a cascun lit de la color matexa daquells 



( i7C ) 
csser fcls exprcssament decernim. Ordonam encara que 
de quatre en quatre anys en la festa de sancta Maria da- 
gost tres cortines de cendat o de drap de seda e quatre 
coxins de vellut o de drap de seda dos grans e dos altres 
cayrats pus pochs e un drap de seda qui les parets deis 
oratori cobra e dos draps de lana quils banchs e lo sol 
cobren daquella color que a nos pus plasent sera ornats 
del nostre senyal real o del senyal antich deis reys Darago 
o de sent Jordi sien fets e honradament apparellats. Volem 
encara que sien tenguts draps de lana ab istories qui ser- 
vesquen a nos quant serem en la íaula posanlos detras 
nos en les parets e fican encara ells en lo cap del lit 
nostre posan con sesdevendra nos en tal loch esser on no 
se appareylaria per nos lit ab sobreposat appareylament: 
deis quals draps alscuns dells sien per gran belea e altres 
preeminents per tal que ais pus solennes dies axi con 
nostra altea ho requer sens deturpacio de soicnnitat pus- 
quen servir. Ordonam encara que sien fets bancals de lana 
ben de diversa color obrats qui a nos servesquen en lo 
seti nostre en lo qual siurem con menjarem e a taula 
serem. E encara se facen coxins part aquells del lit de 
drap dor e de vellut lonchs de vellut daytal color de la 
qual son les nostres armes reyals qui a nos servesquen 
per seer tota hora qu9 menjarem e en la taula serem. 
Manam encara que sien fets resostenidors e bancals e dos 
coxins lonchs e quayrats que sien de drap daur qui a nos 
servesquen con nos al poblé nostre alcuna cosa parlar 
deurem e ells a nostra presencia appellarem o en altre 
US a nos servesquen segons que a nostra volentat plaura. 
Ordonam encara que un cobertor de drap dor o de 



( 177) 
volliils al) pciios dcrminics se faca c allre tic lana ab jkmios 
vavres lolrat c allres dos íolruls de penes grises lus quals 
sien posats sobre noslre lit con nos de nit o de dia jaer 
sesdevendra o dormir. Volem encara que conlinuament 
sien hauts c tenguts en appareyl vanoes e lansols per los 
lils nostres: e totes les damutit dites coses saivant aquelles 
de les quals es dit en quines festes se deucn fer sien 
mudades e allres de nou sen facen tota hora que ncccs- 
sari sera e encara opportu e ais nostres camarlenchs sera 
vist faedor : esguardants los damunt dits camarlenchs que 
en soílicient nombre daquelles tols temps sien haudes 
segons quels fets ais quals les coses damunt dites ordcnam 
ho requeren : en tal manera faents que no tan solament 
de un ornament per cascun fet siam coutents ans de diver- 
ses e de cascuna color per nos desús ordenades: en tal 
manera que con se esdevendra nos per fet en diverses 
lochs apparejlaments preparar per fretura de les coses 
damunt dites la ordonacio nostra ne en manera ne en 
colors no puga en neguna manera esser mudada. 

« 

De les OUacions. 

Attenents que davant los huyis de Dcu nulí temps la 
man no es vacua de don si lenteniment del cor sia de 
bona volentat plena deis dons de Abel perqué los dons 
offerts de Abel foren plasents: axi volents donchs les obla- 
cions les quals en les misses e en les mans oíferi del cappe- 
11a ordenar no a quantitat axi con aquells que co fjue 
ais cappellans lurs donen en alcuna manera si mostren 
liurada a oblivio aquella páranla dominical en la qnal 
roMü V. 12 



( 178 ) 
se monstra fjuc la man sinistra no sapia lalnnoyna la qual 
fara la drcla c axi mateix del altre lot en oblación que 
offeren a les misses posey : mas a significacio tan solaraent 
pus que axi con se pertany ais cappellans nostres en altra 
manera provehim esguart haven: ordcnants que en los dies 
de la nalivitat de nostre Senyor de Pascha de la Ascencio de 
Pantagosta de Corpus Christi e de Tots Sants e de quatre 
festivitats de madona sancta Maria un diner daur a oblacio 
de la missa major a nos sia appareylat e haut: a les altres 
empero misses si alcunes ne oyrem tres diners dargenl. 
En la festa empero de la apparicio de la estela cor aquell 
dia per reys aur mirra e ensens foren oíTerts a Jesuclnist 
Salvador nostre volem que oíEram en la mayor missa un 
diner daur dins una capsela ensens dins altra e mirra en 
altra en poca quantitat cor sol asso a significanca fem deis 
tres reys qui en semblant dia les sobredites coses en Bet- 
lem oíferiren a nostra dona santa Maria: les quals offerren 
cascun per si qo es primerament laur e puix lencens e 
apres la mirra: e en les altres misses si alcunes aquell dia 
ne oiem tres diners dargent: e en lo dia pero de diveiires 
sant trenta diners dargent con a orar la Creu irem oíferir 
volem per tal que axi con aquell traydor Judes raalvada- 
ment lo Salvador Redemptor nostre per trenta diners dar- 
gent vene nos piadosament aquells oíferen la tradicio e la 
sua mort daquen seguida en nostra real pensa remembrem. 
En les festes empero de ninou e de la trinitat car son 
festes de nostre Senyor on que siam volem que offiram 
tres diners dargent; encara en la festa de sant Johan evan- 
gelista si en la ciutat de Valencia serem e en la festa de 
sent Pere si en Leyda e en la festa de sancta Anna si en 



( Í7Í) ) 
Mallorca e en la fesla de la Exaltado de saticla Crcu si 
a Perpinya c en la festa de serit Marti si en Caragora 
personaiment erenr» constituils per esguardament e reve- 
rencia que les nostrcs cappelles deis dits lochs a invocacio 
daquells sants son nomenades tres dincrs dargcnt aquesls 
dies volem e ordonam per nos esser offerts: a^o pero a la 
primera missa car si altres misses mes avaiit oyrem volem 
per nos esser ofl'ert a cascuna vegada un diner dargent tan 
solament. En les altres empero lestes o dies en la missa 
o misses un diner dargent tan solament offerir de present 
ordenam : ab aytal empero consideracio en les damunt dites 
festes nomenades de nostre Senyor de sancta Maria e de 
Tots Sants aur offerir havcm ordonat que axi con al fill 
de Deu alguna cosa no es comparadora ne a la sua be- 
nauyrada mare de lo qual el volch en aquest mon reebrc 
carn humana e encara de tots sants perqué aquell dia del 
fill de Deu e de la sua mare e de tots altres sants de 
j)aradis es general festa aquell dia celebrada per tal aur 
lo qual pus excellent e precios a tots los altres metalls 
del mon e alcun comparable no es atrobat a aquell aquests 
dies offerir havem ordenat axi que lun diner daur o 
dargent a honor de la deitat e los tres diners dargent 
damunt dits a honor de la trinitat offerir son enteses. 

Deis H(ynors a alcuns con se perlanyen faedors. 

Quals que quals coses les quals per causa de honor 
procesir son conegudes esser de raellor manera son sancci- 
des: on honor deguda concernen per la present ordinacio 
promulgam. Perqué quant reys cardenals o palriarches o 



( Í8<> ) 

iircabisbcs ab nos sesdcvcndra mcnjar orí cascun loch 
volem ells a nos en seer davant esscr si donchs dos o raes 
no fossen cor en aquell cas la un solament pot devant 
seer perqué entre les molt grans laors real dignitat a 
manera de la estela rayant resplendex que per esguarda- 
ment de la sancta fe en moltes mañeros maifestava reve- 
rencia a aquesls qui tantes dignitats ecclesiastiques son 
ennobleits. Si empero los reys o los cardenals ab nos 
irán alcunes vegades e ensemps anar no poriem ab ells 
covinent cosa arbitrara esser a nos aquests davant anar. 
En apres bisbes qualsque sien en la taula nostra seguen 
primers que nos menjants aqúells dies en los quals ells 
davant nos sesdevendra preicar o fer ioffici de la missa: 
e si alcu raestre en theologia aquell dia preicara volem 
que sega a la nostra taula cor ells per la^ament de la 
honrada religio ais divináis serveys continuadament inhe- 
rents en aquells dies reeben de raolt gran nostra utilitat 
e no de pocca auctoritat exercici demostrar divináis par- 
laments proferents per rahon deuen esser decorats de honor 
mes que ais allres dies. En apres cor reys o frares de reys 
o altres filis de reys o cardenals patriarches et archabisbes 
et bisbes pero legats del papa entraran en alcuna vila de 
les ierres nostres o en alcun castell o en alcuna ciutat 
nos lavors aqui cstants exirem a ells reebens ells ab honor 
segons que sera vist opportu cor cohobejadora cosa es 
exhibicio de honor con aquell a qui la dita honor ais al- 
tres dignes faga ab clamor de laor ennobleir. E a bisbes 
encara si legacio del papa apportaran aquesta honor ma- 
tfixa volem per nos esser dada. 



( 1^1 ) 

De les Fruytes en la taida ministradores. 

Jacsia que menjar de fruytes no sia per megcs molt 
approbat elles pero per gracia deis homens son perduytes 
a tast humanal naturalment son ordonades: perqué en les 
regions en les quals se fan de bona costuma c en diñar 
e en sopar comunament son ministrades. Statuim donchs 
e manam que en temps destiu e encara en altres segons 
que les dites fruytes covinents e degudament poran esser 
trobades en per tots temps sia donat de aquelles en lo 
comensament del diñar de dues e en lo comencament del 
sopar de una tan solament: e en la fi empero del diñar 
no sien donades "alcunes fruytes ordinariament sino a nos 
e a aquells qui en la taula nostra siuran e lavors encara 
sien donades fruytes segons que lavors per nos sera ordenat. 
En los dies empero en los quals se fara convit els dies 
deis dejunis sien donades de una o de dues fruytes en 
temps congruents e en la fi de la taula si donchs neules 
ab piment no eren ministrades: en la fin pero del sopar 
sien donades per tots temps de una o de dues fruytes si 
poden esser trobades o almenys en loch de fruyta formatge 
sia aministrat. Guárdense pero los officials ais quals se 
pertanv la aministracio de les dites fruytes que les fruytes 
damunt dites axi seques con madures bones e cenceres 
hagen e ministren. 



( 182 ) 
Üe la Illaminacio de la corl real. 

Cor celsitnt reyal per eminencia e estament ennobleit 
per rallón en la cort daquella illuminacio magnifica es 
observada : emperamor dago ab aquesta noslra sanccio 
manam que aytal copiosa illuminacio toles nits en lo nostre 
paiau nos menjants o els nostres domestichs sia hauda. 
Primerament que quant nos menjarem costa la nostra taula 
quatre brandons o tortes sien tengudes : en apres un tortÍQ 
de una un^a e mija en lo cap de la nostra taula sia haut 
e un altre entre nos e aquell qui pus prop jusan de nos 
siura : e entre tots los altres menjants en la dita taula de 
dos en dos un tortiz de una unga sia posat. E en la taula 
deis altres cavallers qui en nostra taula no menjaran entre 
quatre menjants sia posat un tortiz de una un^a: en les 
altres empero taules entre quatre menjants un parell de 
cándeles sien posades. En apres si en alcun loch apres 
sopar anan o están serem dins nostre alberch ordenam 
que quatre brandons o tortes devant nos sien tengudes e 
si en nostra cambra on solem dormir e repos nocturnal 
haver volrem en qualsevol cas esser en aquell cas devant 
nos de les dites tortes dues tan solament ne sien tengudes. 
Si empero de fora lalberch de nostra habitacio cavalcan o 
a peu irem en lo temps damunt dit deu brandons enceses 
ab aquesta nostra sanccio covinent manam esser portats : 
pero con en temps de nit quant dormirem en la cambra 
en la qual jaurem un estadal fet observada similitut de 
candela lo qual scrvesca nos durment de nit e dos ciris 
cascun de dues unces e longueo de dos palms de cana de 



C 185 ) 
Barchelona enceses continuament sien tcnguts costa els 
quals dotsc cándeles volcm esser haudes les quals sien a 
servici de les nostres canabres. Declaram encara la qnan- 
titot de les coses desús dites que cascun brando sia liaut 
de pes de set liures de Valencia les cándeles empero 
disposann esser aytals que sinquanta ajustades sien justes 
de pes de una libra de Valencia. Disposam encara esser 
observat que cascun any en la festa de la Purificacio de 
la Verge Maria nos divinal e solennial missa hoents tingam 
un ciri de cera blancha de pes de una libra c a tots 
aqui estants oents los divináis e solennes oíficis damunt 
dits sien donáis ciris de diverses peses segons varíes qua- 
litats deis estamenls daquells co es a reys cardenals et filis 
de reys primogenits si aqui serán ciri de una libra axj 
con a nos mateix e a patriarches arquebisbes e fdls o 
frares de reys qui primogenits no sien de miga libra e a 
bisbes e ais reyals e a comtes de quatre un^es et a ves- 
comtes e a barons e a cavallers c a abats e al tres prelats 
nn ciri de tres unces sia donat e sia tribuit a cascun deis 
escuders e altres anants cavalcant ciri de pes de dues 
unces: sia liurat engara a cascun deis altres ciri de pes 
de una un^a. En apres subjungim a les coses damunt dites 
que tots los ciris de pes de una libra els altres de mija 
els altres de pes de quatre unces els altres de pes de tres 
els altres de dues els altres de una per nostre reboster 
sien apparellats per lo divinal servey en la nostra cappella 
a\i con se pertany faedor. 



( 184 ) 
De la ¡ Iluminar ia quant per defunts se celebra. 

Ab pía (levocio pensanls que si per salut deis feeis 
ilefiints ais quals profilen devant totes coses solennitats de 
misses e ecclesiasticlis sagraments aquests inisteris celebrar 
fem a nos guoannyan merits de vida e ais noslres succes- 
sors e ais altres profitan per exemple. Perqué en aqüestes 
coses se pertany de la nostra reyal magestat que la 
csgleya o cappella en la qual aqüestes coses sesdevendra 
celebrar a laor e gloria del divinal nom sia de diverses 
Inminaris illustrada e de varis resplandors hornada. E axi 
ordonam que quant farem cantar offici de defunts et 
missa per pare o per mare o predecessors nostres sien 
hauts enceses en la solennitat de les misses e deis altres 
divináis officis cent brandons: per lo sant pare encara que 
ab nos no baja ajustament de sanch o per qualque rey o 
reyna que a nos sia tengut de parentiu vuitanta brandons: 
e per cascun fill de rey primogenit sexanta brandons: per 
los altres filis o filies de reys no primogenits o cardenals 
o altres reals e encara patriarches e arquebisbes per 
cascun daquells quaranta brandons: e per cascun bisbe 
abbat o baro trenta brandons en la forma damunt dita 
sien hauts. Ago pero declaram esser fet co es la primera 
vegada : e si altra o altres vegades per los dils nostres 
predecessors o altres reys damunt dits o filis primogenits 
daquells los dits officis fahiem celebrar en lo loch on lo 
cors daquell per qui aqo fer volrem sie soterrat lavors 
quaranta brandons sien hauts: e axi matcix si per filis de 
reys no primogenits e els altres desús nomenats lo dit 



( 185 ) 
offici faliiem celebrar vint brandons en cascuna vegada 
serán tenguts: pero si en altra manera los dils olficis le- 
liiem celebrar en nostrc hostal segons que havem acostu- 
mat o entre lany per los dits reys o filis de rcys primo- 
genits vint brandons volem esser ordonats: e per tots los 
aitres demunt dits den: car acó solament per devocio havem 
ordcnat e los dits brandons de pes de qiiatre liures casen 
declaram esser. Pero si alcun deis sobredits eren soterráis 
fora nostra seeyoria a nos per alcun cas erem en aquell 
loch on alcun o alscuns daquells serien soterrats: volem 
que aquesta nostra ordinacio no sia servada mas segons 
que de la nostra reyal magestat se pertanyera e la honor 
daquells ho rcquerra manam esser fet. 

Del Argcnl de la cort noslra. 

Jacsia ques covenga a reyal magestat que la cort daque- 
lla axi de vaxella daur con dargent sia decorada: deguda 
cosa pero es engir los sotsmeses grau e orde observar per 
tal que aquests per prerogativa de vaxella se alegren los 
quals noblea de linatge o eminencia de dignitat o proximi- 
tat de princep ennoblexen. Emperamor dago statuim que 
tots en lo nostre palau de qualque estament sien qui ca- 
valcant vagen en escudelles c platels dargent mengen e 
en tases no empero daurades beguen: empero los cavallers 
abbats c priors e encara comtes vescomtes e barons jacsia 
que cavallers no sien taces dargent daurades e roajors de 
les aitres hagen per lur beure e menjars a ells en talla- 
dors dargent sien apportats. Declaranls empero que tallador 
aicu no venga cubcrt al noslrc tinell oxccplal lo nostre si 



( 18(i ) 
donclis aqui rey altrc o cardenal o íill de rey primogenit 
menjanls no havia. A tots empero cavallers doctors o cap- 
pellans o altres persones destament ab bacin e ab pitxer 
dargent en la fi de taula sia donada facullat de lavar. 

Deis Consellers nostres. 

Lo regiment de nostres sotsnieses nos axi havem que 
aquells no dampnificats servera faent justicia e encara el 
profit de la cosa publica cobeejants. Emperamor dago engir 
tants grans coses e aytals deuen suffragis de provisio ajus- 
tar que ab conseyll de hom de saviea e de experiencia de 
coses de proposit feels resplandents esser endregalz nos 
cove: cor aquelles coses qui ab conseyl son fetes fins ben- 
auyrables reeben ne mereix sotsmeses regir qui neglegex 
estar a conseyl de savi. Perqué a lan gran offici de conse- 
llers de la nostra serenitat real sien reebuts canceller e 
vicecanceller majordomens camarlenchs maestre racional 
tresorer e promovedors e encara secretaris qui puguen 
esser en aquells e encara altres quals que quals a ago 
conexerem merexedors : statuents per utilitat de la cosa 
publica la qual en nostres temps cobeejam conservar que 
negun de nostres consellers del loch en lo qual serem 
personalment constituits nos gos absentar ne gos anar a 
alcun convit ne altres coses en sa persona fer per les 
quals son venir a nos si era appellat se pogues en alcuna 
manera embargar si donchs primerament de la nostra 
serenitat no havia obtenguda sobre les coses damunt dites 
licencia special. En apres ordenam quels nostres consellers 
a nos per sagrament prometre sien tcnyuts que aytant com 



( i87 ) 
poran a nos bou conse>I e feel darán dients aquelles coses 
que sabrán conseylladores favor odi e temor de tota per- 
sona de tot foragitats. Encara secn't de nostre conseyl 
señar feelment entendran e encara que no han feta alcuna 
cosa ne faran per avant que a les coses daraunt dites sots 
sagrament promescs observadores obviar pusquen en qual- 
que manera. 

De la manera del seer e propasar en consell nostre. 

Si engir la ordenacio de la cosa privada de la casa 
iiostra cura havem hauda e Deu actor en aquella res aytHnt 
con en nos es no havem lexat imperfet: quant mes engir 
lo grau e orde daquells qui entorn de nostre costat cava- 
lleregen e part de nostre cors esser son enteses obra 
donar deuem per tal que a alcu no sia legut la ordenanca 
deis graus destorbar c no esguardada rahon del temps ais 
raentras militants esser davant posat : que axi con del 
humanal cors los membres de la part dreta del dit cors 
raajors nodriments reeben e per major forca son reformáis 
axi reyals comtes barons e altres cavallers de la part dreta 
de nostre cors en conseyll sien decoráis: e los prelats els 
altres clergues de la part sinistra en lurs seyles sien hon- 
drats. E per tal con moltes vegRdes en nostre conseyl 
alscuns de nostres conseyllers per si o per conjunctes 
persones usen de ofíici de avocats : digna cosa jutgam quels 
dits conseylsers aytant quant en alcuna cosa proposar o 
allegar volran o alscuns per ells en loch acostumat no 
seguen mas decontinent se leven e del cercle del conseyll 
isqucFi si donchs nos per qualquc causa moguts a aquells 



( 188 ) 
donar honor no voliem cor egual cosa esser entenem que 
pensada la qualitat de estar de peus o de seer leugerament 
sia conegut que sostenga part de conseller o davocat. Si 
empero alcun deis dits conseylers per son offici o per 
nostra comissio alcunes coses al dit conseyl proposar sien 
eslrets seent en lur loch acostumat les coses damunt dites 
proposar pusquen. En apres quals que quals de qualque 
condicio sien qui a la corapanya de nostres conseylers no 
serán agregats si per si o per altre davant nos en lo dit 
conseyl volran alscunes coses proposar o per allres pos- 
tular de peus de necessitat hagen estar: si donchs per 
aventura nos esguardada la dignitat dells no volrem ells 
en seer especialment honrar. Empero si alcun ni ha de tan 
gran dignitat que mes quels altres deja esser honrat per 
qualque raho a la nostra presencia se convendrá venir : en 
aquest cas la present nostra ordenado no volem haver loch 
avans nos a aquell esguardada la sua dignitat puscam fer 
honor en aquesta part segons que de nos e dell se pertan- 
yera. En apres los embaxadors de ia persona del papa 
del emperador deis reys e cardenals e patriarches archabis- 
bes de filis o frares de reys o de ciutats solemnes o a 
aquells semblants en lo cercle deis conseylers nostres seer 
pusquen: e si alcun deis dits embaxadors sera archabisbe 
o bisbe segué axi con los altres de conseyl nostre axi con si 
res no volia proposar: e si alcun deis damunt dits em- 
baxadors per son propri fet alcuna cosa proposar volra sia 
observada la manera desús prop ordenada o deis altres 
magnats los quals specialment per causa volrem honrar. 



C 189 ) 

Deis Serveys. 

Jassia que tres sien acccptacions cTe dons per los quals 
la humana natura contre justicia militar es concguda favor 
damistats fo es saber adulacio de laor e acceptacio cor- 
poral de don : pus laugerament empero se gira lo coratge 
per don de la cosa corporal que per favor de gracia e de 
laor. Hon volents esquivar quels conseylers nostres qui son 
estimats part del nostre cors no facen algunes coses per 
les quals en donar a nos ^o q.ue Deu no vulla consell pus- 
quen esser torbats : volem e ordonam quels dits nostres 
conseylers de dons e de serveys qui los huyls deis jutges 
enveguen si doncz no era de parent o de conseyler se abs- 
tenguen ab acabament cor oblacio e molt pus fort recep- 
cio de don corch es de regiment: pero per tal que massa 
no siam vist ells estrenyer e per tal que ais dits consey- 
lers qo que per nostra prohibicio farien no pusque esser 
per los ignoranls o estranys en altra cosa esser notat que 
segons la forma ques segueix pusquen tan solament pendre 
per la present laudable sanccio a ells licencia atribuim go 
es totes coses menjadores sol pero que una persona oltra 
vint solidos de la moneda corrent en lany en la térra 
hon serem summa no subrepuig ^o que haura reebut. E 
per tal con condicions de persones son molt esguardado- 
res la on les coses damunt dites menjadores se darien per 
prelats o barons o universitats de viles o daltres cor- 
sés de clergues o de lechs o de juheus o daltres colegís 
approvat o no approvat sol que no sia reprovat la da- 
munt dita summa de vint solidos entro a sinquanta soli- 



( 190 ) 
dos en lany eslencm oltra encara les coses menjadores jojes 
valents deu solidos e no pus a ells tribuini facultat de 
pendre. En lo cas empero en lo qual alcun princep o al- 
tre al qual per nos fossen trameses alcun don a els o ves- 
tedures fer volien pusquen aquell o aquelles reebre aquesta 
sanccio o constitucio reyal no contrastan a honor del prin- 
cep o del altre dessus dit: cor si niissatges per princep o 
grans senyors a nos trameses don a ells de part nostra 
exhibit reebre recusaven ago a nostres volers desagradable 
per raho occorreria e a nos no ternaria a lionor. Empero 
cor libertat de argüir es vist perdre e pert qui daquell 
pren qui per ago dona que no sia corregit: la damunt dita 
licencia loch haver no volem en aquelles persones les quals 
en nostra cort en aquell temps pleyt menarien o breu- 
ment sesperarien de menar si empero a sabuda dells sera 
pervengut jacsia que fossen cosins o conseylers ans expres- 
sament ho vedam e si alcun en alcuna cosa sens nostra 
expressa licencia la qual en escrits letra ab nostre segell 
segellada baja contra o oltra la Corma damunt dita liaura 
reebut de nombre de nostres conseylers sera delit e oltra 
ago a nostre arbitre sera punit. 

Deis salaris deis Comissaris. 

Qui dretament jutgen o guardo de peccuniaria remu- 
racio speren frau en alcuna manera perpetren cor justicia 
la qual de grat impartir deurien per accepcio de moneda 
mercadegen e es encara occasio de tols mals e comenga- 
ment de tota nequicia quan per jutges de les parts aytal 
sufragi se reeb no la benvolenga del donant mas cupida 



( i9l ) 
avaricia del reebent per la quantitat e per la manera del 
don reebut es demostrada: pero ais delegáis jutges per nos 
qui ne del fisch noslre o en altra manera de la cosa pu- 
blica salaris preñen mas per nostra delegacio guardo ree- 
ben de jutgar no es deguda cosa de tot en tot sens loguer 
trebavl liaver mas mes cove que a ells axi moderades es- 
portules per les parís sien ministrades que esguardada la 
condicio de la causa la qual en juhi se du greuge no 
gran ais pledejants sia ingerit. Ordonam per so seguents 
en afo cosluma antigament observada que quant alguna 
causa per delegacio nostra a alcuna persona jutgadora co- 
metem per la qual alcuna quanlilat de moneda judicial- 
meiit per alcun es demanada lavors lo jutge delegat co- 
iiegut lo negoci e fenit de les dites parts abdues vuyt 
diners ^o es de cascuna tan solament quatre diners per 
libre de tota la quanlilat en juhi deduyta axi pero que 
tola la summa que per les esportules del jutge delegat 
sera exida encara per cascuna de les parís no sobrepuig 
trenta libres de moneda jaquesa en lo regne Darago o sin- 
quanta libres de mallorquins en lo regne de Mallorcha o 
quaranta libres de reyals o barceloneses menuts en lo regrve 
de Valencia o en Cathalunya les esportules aqüestes vo- 
lem poder muntar e no pus a avant. Volem encara que de- 
continent en lo comencament del dit pleiteo es quant sera 
pleit contestat la hon se proceix serval acostumat orde de 
juhis o la on es respost ais articles o alcuna cosa la qual 
per loch de demanda se preposa cant se proceeix per na- 
tura de la causa o per tenor de la nostra comissio sim- 
plement e de pía e sens estrepit e figura de juhi o en 
altra manera sens cscrit e piel la tercera part daquesta 



( 192 ) 
rpianlilat se pusclia exigir de les parís e la allra terrera 
part al temps de la publicado deis tcslimonis c la ter^eta 
part romanent lavors con la cosa sera senlencialment ter- 
menada: si pero la causa aquesta per amigable composi- 
cio o en altra manera en o per diífiniliva sentencia fin 
prenia lavors si ans del plet contcstat per les manercs 
dessus dites del juhi sia departit res de les parts no vo- 
lem esser reebut: e si lo plet sera contestat acó se faga 
ans que los testimonis sien publicáis la tercera part tan so- 
lament de les esportules lo jutge aquell reebre pusca e 
no pus avant e si encara apres la publicacio abans de la 
sentencia les dues parts reeba: si pero ja sera en la causa 
conclus lavors entires esportules pusca exegir jacsia que 
encara no baja donada sentencia con daqni avant per e!l 
no estia que aqui sentencia nos don. Si pero sia tan pocca 
quantitat aquella ques demana que les esportules exigi- 
dores a deu solidos no raunten : lavors lo jutge qui dará 
la sentencia pusca deu solidos exigir e haver. Con per 
alcuna cosa pero se demana no moneda nombrada axi 
con qualque sia cosa no moble o de sol o encara moble 
o si movent o per aventura alcun dret incorporal haut 
esguart a vera e dreta estimación de la cosa aquella a\tant 
sia rebut per esportules quant se poria demanar si a esti- 
macio peccuniaria se demanava: e si per possessori juhi se 
pledeja lavors la meitat de les esportules la qual en la 
causa de la proprietat se reebria tan tolamcnt reeben los 
delegáis: mas la on de pocca cosa se pledejaria guardantse 
que les coses aquelles no estimen imoderadament sobre la 
qual cosa les consciencies deis dits jutges carregam. Si pero 
en taxacio o en estimacio de salari alcuna part reputara 



( 193) 
SI agrcviada lo canceller noslre deura lo saiari ab cpiial 
raoderamcnt reglar: c si de libertat dalcun liom se pledoja 
axi vo es que de servitut en libertat se reclam o per lo 
contrari lavors feta extimacio en avtant quant aquell val- 
ria si verament scrs era e no en plus aytant sia reebut e 
no j)lus per esportules quant poria esser reebut si exti- 
macio peceuniaria dell era demanada. En apres si de spc- 
cial nostra comissio nlcun delegat conega de alcun articlc 
axi con car la causa principal no es comanada mas alcun 
article es comanat axi con si era conegut esser comanat 
si alcuna caucio sia donada justament o no o sis pladeja 
si caucio en alcun cas sia donada o no e axi de semblants 
coses lavors si es conegut summariament e de pía no sia 
demanat per esportules de cascuna part o entre amdues 
les parts ultra deu libres: mas si la causa breu sera c la 
conexenca breument espeegada majorment si de poca cosa 
o entre persones de poch estament lavors volem menys 
encara per les esportules esser reebut e sobre ago encara 
les consciencies deis reebents carregam que manera raho- 
nablc no passen : e si alcuna querimonia per la part feta 
sera lo canceller nostre lo exces deja moderar. En apres 
encara en les causes de les appellacions axi duem ordena- 
dor que si les parts la qucstio de les appellacions vullen 
justificar o impugnar per los actes del primer juhi axi que 
alguna produccio de testimonis o de cartes noy sia feta de 
nou en acjuell cas volem que ultra la meytat dequell lo 
qual en la causa principal es prestat nos pusca estendre 
tola la (juantitat de les esportules: e axi mateix volem 
esser observat si sien productes cartes poques e breus e 
les quals no freturen de gran examinacio. En allra manera 
TOMO V. 13 



( 19i ) 
si eren molles o qno ab gran examinacio e Ireball csgardar 
c vcurc se liaurien lavors volcm que a arbitre del canceller 
pusquen esser crescudes per lo trcbavl les esportules axi 
empero que la quantitat en la causa principal laxada en 
alcuna manera no sobremunten: pero si en la causa de la 
appelliício se faga noveyla produccio de testimonis o sien 
produits alscuns o alcun preces approbacio per aventura 
oltra el proces principal de la causa lavors lo salari o les 
quantitats de les esportules puscha a major summa muntar 
Co es entro a la quantitat desús espressada. En apres con 
en les causes crimináis o de pena o de mort corporal o 
de mutilacio de membres infligidora se pladeja a vegades 
sesdevc exces esser fet en la exaccio de les esportules per 
los dits jutges delegats: volem que si los bens de la persona 
delada del orim sien pocbs ^o es entro a cent libres 
valents baja tan solament en bens lavors cent solidos daqell 
se pugnen exegir e no pus : e si de cent libres entro a 
doscentcs en bens hagen pugnen esser demanades deu 
libres e no pus: si empero en bens baja ultra doscentes 
libres lavors salari entir se pot demanar: salvant empero 
que en les causes de la appellacio en les crimináis causes 
sia serval q.o que en lo piel civil es desús ordenat axi que 
si no fa alcuna produccio- salari sia mirmit en la meytat 
o sia augmentat entro a manera deguda segons la manera 
de la produccio felá en aquesl piel o del trebayl. On 
empero causa se pledejaria de emposadora altra pena poca 
axi com de relegacip o de semblanl lavors encara sien 
diminuides les esportules en la meytat daquell lo qual per 
gran e corporal pena es acostumat de reebre : o si de pena 
de bens o daltra pena peccuniaria emposadora sia pledeját 



( 195 ) 
lavors a la dita moneda sia liaut esguart en la exaccio de 
les csportules o\i con si altre deute peccuniari ere demanat 
por tul que sia serval {o que es en avtals coses desús 
ordenat. En les exaccions pero de les esportules per rela- 
cions davant nos faedores ax¡ duem ordenador. Que si a 
supplicacio dalcun o a instancia dient per aventura alcuna 
cosa csser feta en prejudici dell contre les privileges o 
lelres de nos o deis predecessors nostres atorgades aquells 
privilegis o letres vecr o legir hajam manat e a nos relacio 
esser lela de la tenor daquells: en aquell cas ordenam e 
volem que lo canceller nostre en ago deja esser tengut 
per son ofiici con daytals letres se deman les quals de 
nostra cancellaria qualque vegada exiren e que aquelles 
veja e lesea e a nos feelment relación faga algunes espor- 
tules daqui no haudes ne exegits quals que quals salaris 
o serveys de part o parts ne demanats directament o in- 
directa per si ne per altre reebuts: si pero alcunes cartes 
o letres quals que quals produytes davant nos o en altra 
manera per qualsevol raho de manament nostre o del can- 
celler nostre sien comeses a alcun de nostre consell veedo- 
res o legidores axi que de la tenor daquelles relacio faga 
davant nos a nostra aventura informacio o del consell 
nostre sobre alcun fet a fifi que mils siam instruits que 
devem fer en ajtal negoci axi que tan solament sia comesa 
visio de cartes o de letres o relacio de la tenor daquelles 
tan solament faedora : lavors sia una o sien moltes cartes 
aquell del consell o altre al qual sera comes res de tot en 
tot no exigesca per aquesta causa ne en altra qualque 
manera per aquella occasio reeba de part o de parts les 
(juals aro toca: ()ero si alcun proccs let davant alcun julge 



( 196 ) 
sotsmes nostre o ullre a alcun de nostre consell veedor 
haurem comes a íin que sobre aquell davant nos se aordon 
qual cosa sogons justicia ne sera faedora : lavors si aquell 
proces tan solament contendrá alcuna informacio feta per 
offici solemnitat de juhi no servada o no ovdes plenerament 
les rahons e les allegacions de les parts: lavors de la part 
que ago request ha faedor tant solament volem esser 
reebuts cent solidos e no pus: pero si el proces oquell 
sera complit e les rahons de les parts plenerament oydes 
e les allegacions de cascuna part: lavors pusca tan solament 
reebre deu libres: salvant empero que si el proces era 
massa lonch per aventura per longues e difuses attestacions 
de teslimonis o en altra manera per multitut de contrasts 
o de questions : lavors si a la noticia del canceller sera 
vist que mes per la multitut del treball ne sia degul 
volem que pusca esser crescut per lo canceller en cent 
solidos axi que al mes quinse libres per tota la relacio 
tant solament pusquen esser demanades: empero si els 
proceses sien molts a una metexa determinacio anans sobre 
els quals es relacio faedora si en tot sia perfet les allega- 
cions per ventura de les parts no oydes deu libres ne sien 
reebudes tant solament: si pero sien molts processes en 
los quals encara plenerament les allegacions de les parts 
sien oydes lavors al mes quinse libres sien reebudes: si 
encara per multitut de tcstimonis o altra manera per 
magnitut de treball sia vist al canceller mes esser degut 
en aquell cas lo dit canceller pusca tan solament en cent 
solidos lo salari augmentar. Aqüestes coses empero desug 
dites observar volem quan en processes en allrcs lochs fets 
o altres jutgcs sera relacio faedora. Si empero plet davant 



(107 ) 
aquclls de nostre conseyl sera menat erigir la exaccio de 
les esporlules no entenem res innovar perqué nos serve 
e aytant sia reebut per esporlules quant si la causa era 
per ell meteix sentencialment termenada. E encara mes 
ron a vegades supplicacio a nos per alcun endre^ada manara 
a alcun del conscll nostre ques inform sobrel fet en la 
supplicacio contengut o en qualsevol manera tocant aquel! 
e a nos relacio faca a Gn que pus segurament e pus de- 
liberada responam a aquelles coses les quals serán en la 
supplicacio demanades: lavors volem encara e manara que 
res no sia reebut per alcuna occasion per la informacio 
aquesta faedora : e los Iransgressors daquesta constitucio e 
ul salari degut ab ago que ultra hauran reebut restituidor 
sien constretz e de nostre consell e de offici qualque serán 
deleilz. 

De la manera de scriure letres a diverses persones. 

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a 
diverses persones e de diverses estaraents per causes diver- 
ses e varies per totes parts son trameses es manera covinent 
observadora qo es axi en orde de premetre o de postposar 
persones con encara en forma o titol de cognominar aque- 
lles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e 
estament vari daquelles go es saber que la honor daquell 
al qual les letres sendrecen no sia diminuida eiFres segons 
la exigencia de son estament e que la decencia de nostre 
estament per totes coses sia observada : emperamor daco 
per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia 
dalcuns cscrivans clls en aviáis coses errar no scsdevcnga 



( 108 ) 
ordenam e volem qucu la caiiccllaria iioslra ongir la ma- 
nera de scriiire sia servada la forma cti lo subseguents 
anotada. 

Quals persones deuen esscr davanl posadcs. 

Adonchs com letres endrecarem al senyor papa o a al- 
cun cardenal o al coUegi o encara con escriurem al em- 
perador o a alcun rey o fdl de rey primogenit totes les 
damunt dites persones en letres les quals trametrera volem 
esser davant anant escrites. 

Quals person<>s deuen esser postposades. 

Con a alcuna persona altra exceptados les damunt dites 
scriure nos se convendrá axi con a patriarches primats 
arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de 
jusan grau o encara ais maestres generáis de quals que 
quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols 
generáis de esgleyes e dordens e de qualsque altres ex- 
ceptades les desús nomenades e encara en les letres les 
quals traraetrem ais filis de reys no primers engenrats o 
duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de 
grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si 
escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol 
ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals tra- 
metrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres 
con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa 
manera ques servaría si ais raarits delles letres Irametiem. 



( <í>0 ) 

Com ac (leu sicriure a diverses persones segons gran de eascuii 
e primeramenl qui en lelres deiien esscr preposats. 

En manera e en lilol de scrinre e de cognominar per- 
sones a les quals se trameten letres molt es consideradora 
condicio e estament. Emperamor da(;o dicernim la forma 
en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al se- 
nvor papa scrivim en aquesta manera: — Al molí sanel e molí 
heneyhural pare en Christ el senyor en Climenl per digna pro- 
videncia de Den de la sacra sancta romana e universal Es- 
gleija sd/ira avescha. Lo devot fill del en Pcre etc. besamens 
deis bcneuyraís peus. 

De la manera de scrinre ah Cardenals. 

Sabedora cosa es que entréis cardenals son tres graus 
cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals 
c altres diaches cardenals: perqué en escriure a aquells no- 
tadora es differcncia. Ais bisbes cardenals escriurem en 
aquesta manera: — Al revcrent pare en Christ lo semjor en 
Pere per la divinal providencia hisbe de Penestre special amich 
nosíre. En Pere per la gracia de Deu rey Barago etc. salut 
e creximent donor. Ais preveres cardenals axi sescriura: — 
Al revcrent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal 
providencia del lilol de Saut Ciriach en Termes preveré carde- 
nal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey 
Barago etc. salul. Axi con dessus. Ais diaches cardenals ses- 
criura axi : — .4/ reverent pare en Christ lo semjor en Ramón 
per la divinal providencia de Senl Adria diachc cardenal spc- 



( 200 ) 
rial amich noslre. En Pcrc ele. Axi com dossus en los allres 
cardenals. Al sacre collegi deis cardenals axi sescriura i — 
Ais reverents pares en Christ lo sacre collegi deis cardenal ¡^ 
de la esgleya de Roma specials amkhs noslres. En Pere per la 
gracia de Deu rey Barago etc. Axi com dessus deis carde- 
nals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en íixi: 
— Al molt excellent pritwep en Caries quarl per la gracia de 
Deu emperador de Roma tols temps crexedor. En Pere per 
aquella matexa gracia rey Barago etc. salul e creximerú de 
successimis henaventurats . Empero sil emperador no es co- 
ronal en la ciutat de Roma no li deu esser escrit empera- 
dor mas en loch demperador sia mes rey deis romans. Guar- 
dant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne 
deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell 
regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera 
sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi:^ — 
A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Beu em- 
peradriu de Roma tols temps crexedora. En Pere etc. Les al- 
tres coses axi com dessus. Ais reys christians sescriura axi: 
- — Al molt seré e magnifich princep en Phelip per la gracia de 
Beu rey de Franca illustre. En Pere etc. Axi com dessus al 
emperador. A la reyna sescriura axi ; — A la molt serena et 
magnifica princessa Johanna per la gracia de Beu reyna de 
Franca illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. 
Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna 
manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de 
Franca: molt car cosi noslre. Notadora cosa es pero que a tots 
aquells empcradors c reys qui en les letres per ells a nos 
trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells 
scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor vo- 



I 



( 201 ) 
lem esser posat e no allres alguns. Ais filis deis reys pri- 
mer engenrats sescriu axi : — Al incUl e magnifich en Johan 
del rey de Franca primer engenrat e duch de Normaudia. 
Pere etc. Axi com en los re>s dcssns es dit. Semblanmont 
sia escrit a la muller sua Teta mutacio en femeni. Ais filis 
de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portu- 
gal sescriura axi : — Al inclit e magnifich linfanl en Pere del 
rey de Castella primogenit e les altrcs coses. Ais reys pero 
sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lesl a ells 
per mercaders e per allres lechs ^o que en les letres se con- 
ten: — Al molt aU primep Albufacen rey de Marrochs: de «os 
en Pere per la gracia de Deu rey Barago etc. sahd com a 
rey per qui volriem honor e molla hona ventura. Mes avant 
es veedor de la manera del escriure a aquelles persones 
les quals son postposades a nos en les lelres segons aquelles 
coses les quals son devall ordenades. Ais patriarchcs pri- 
merament sescriu en aquesta manera: — En Pere etc. Al re- 
verent pare en Crist Anrich per la divinal ¡yrovidencia de la 
sancta sgleya de Canslantinoble patriarcha salut e affeccio de 
cordial dileccio. Ais primats fora nostra senyoria sescriu axi: 
— En Pere etc. Al rever ent pare en Crist per la divinal provi- 
dencia archehishe salid etc. Axi com ais patriarclies. Ais pri- 
mats dins nostra senyoria sescriu axi: — En Pere etc. Al re- 
verent pare en Crist en S. per la divinal providencia arche- 
hishe de Caller salut e dileccio. Ais archebisbes fora nostra 
senyoria sescriu axi : — En Pere etc. Al reverent pare en Crist 
eit Phelip per la divinal providencia archehishe de Sancgo salul 
e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit le al- 
cuna cosa en fcu de nos o es imi noslra senyoria sescriu 
en axi: — En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per 
TOMO V. 14 



( 20^2 ) 
la dwinal providencia aríjuebiée de Saragossa salut el dilec- 
cio. Ais bisbes qu¡ son fora los regnos e Ierres noslres ses- 
ciiiira axi : — En Pere elr. Al venerable pare en Crist Arnau 
per la divinal providencia bit^he de Pampalona salut e cenccra 
dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o tcrres nostres o 
altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu ses- 
criura en aquesta manera: — En Pere ele. Al venerable pare 
en Crisl Ramón per la divinal providencia bishe de Valencia 
salut e dileccio. Ais mestres dorde de caballeria íora nostra 
térra sescriura axi : — En Pere etc.. Al venerable e religios haro 
frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espilal de sant 
Johan de Jerusalem maestre salut e cernerá dileccio. Ais maes- 
tres pero dorde de cavalleria dins nostra térra sescriura axi: 
— En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de TJious 
maestre de la casa de la cavalleria de samia Maria de Man- 
tesa salul e dileccio. Ais abbats qui son caps dalcun orde 
axi com de Crunyecb o de Cistell o qui en altra manera 
son de gran nom notablament per la nobeiitat deis lurs 
monestirs sescriura en axi: — En Pere etc. Al venerable e reli- 
gios frare Pere abbal de Crumjech salut e dileccio. Si empero 
sien abbats deis regncs o Ierres nostres o en altra mane- 
ra per nos tengan feu ajuslarsi a axi: — En Pere etc. Al ve- 
nerable religios et amal frare Pons abbat del monestir de Po- 
bkt salut e dileccio. Ais priors eslrariys reglars sescriura 
axi : — En Pere ele. Al religios e amat nostre frare Arnau de 
Vilamur prior de Marlres salut e dileccio. Si ])ero dins nos- 
tra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura 
axi •.—En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de 
Vilaragut prior del monestir de Monserrot salut e dileccio. Si 
pero sescriura a alcun clergue seglar en dignilat alcuna 



( 203 ) 
conslituit oxi con dega o artiaquc o semblant sescriura axi: 
si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: — En Perc 
de. Al amat lujslre I* ere ard'mche de Narbona salut e d(- 
leccio. Ais altres pero qui han dins nostres terres dignitats 
escriuras segons ques seguex : — En Pere ele. Al amat M\- 
chael ardiaclie de Saragoca salut e dileccio. Si pero es? escri- 
vidor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no 
havent dignitat sescriura en axi: — En Pere etc. Al amat 
noslre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrivi- 
dor a generáis ministres o maestre dalcun orde mendicant 
o altre qui no son abbats mas per aventura priors generáis 
dalcun orde lavors sescriura axi : — En Pere etc. Al vene- 
rcdÁe e religios frare Guerau del orde deis frares nienors 
general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general 
del orde deis frares preicadors salut etc. Axi com dcssus. 
Ais priors e ministres provincials dordes mcndicans ses- 
criura axi : — En Pere etc. Al venerable e religios frare Ber- 
nat etc. salut e dileccio. Pero ais comanadors dalcun orde 
militar sescriura axi : — En Pere etc. Al religios e amat nostre 
Fr. salut e dileccio. Ais capitols generáis o provincials deis 
religiosos sescriura axi: — En Pere etc. Ah religiosos e amáis 
nostres lo capítol general del orde deis frares menors salut 
€ dileccio. Ais capitols pero de las esgleyas catedrals de 
fora les terres nostres sescriura en axi : — En Pere etc. Ais 
amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sane salut e 
dileccio. Ais capitols pero de las esgleyas cathedrals les 
quals son en les terres nostres sescriura en axi: — En Pere 
etc. Ais amats nostres capital de la esglexja de Valencia sa- 
lut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya 
collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi : — En 



( 204. ) 
Pere etc. Ais amáis e devots capitol de la Esgleya salut e 
dikccio. Si pero es dins riostra térra sia oscrit ax¡ : — En 
Pere etc. Ais amats noslres capitol de la esgleya de Mun- 
tarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qual- 
que religio sescrisque scriurase axi : — En Pere etc. Ais re- 
ligioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Ais 
altres pero filis de reys qui no son primogenits (o es de 
Franga o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat 
descriure infant mes prense aytal manera con devall es 
scrita. Ais filis de reys qui no son primogénita al quals no 
es acostumat descriure infants : — En Pere etc. Al inclit en 
Phelip fll del rey de Franca salut e cordial affeccio damor. 
Axi com demunt ais altres filis de reys. A fill de rey de 
nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi : — 
En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorca e de 
les Muntanyes de Prades comte salut ah affeccio de sen- 
cera mlentat. Si es dona muller del serali axi mateix es- 
crit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula in- 
fanta si ja no era filia de rey Despaña. Si pero era fill de 
rey mort ajustar sa en lescrit axi : — En Pere etc. Al in- 
clit en Jolian del illustre rey de Sicilia de hona memoria fill 
duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps 
pero es esguardador que no escrisquen infant sino a filis 
daquells reys deis quals es acostumat de fer axi com da- 
munt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys deis quals 
lo pare no fo rey scriurase axi: — En Pere etc. Al inclit en 
Caries del illustre rey de Franca germa. Axi com en los al- 
tres. Ais filis deis infants e devallants de la sanch reyal de 
part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera es- 
crit axi: — En Pere etc. Al egregi Karlcs comte Destampes 



( ^2ory ) 

salid ah affccrlo de sencera volnnlal. E si es do la nostra casa 
reval serali escrit axi: — En Pere etc. Al egregi c amat nahol 
noülre en Pere comle Durgell sahit e dileccio. Esguardadora 
cosa es empero que ultra los titols demunt dils sia ajustat 
titol de ducat o de comlat o dallre litol sil han aquells 
ais quals sescriu: e s¡ aicu daquells haura deule de sanch 
ab nos apres lo seu litol sia especificat en la forma seguent: 
Car frare o onde o cosi o segons que haura dente ab nos. 
En apres com escrinrem letrcs a alcun duch o per aventura 
a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la ma- 
nera dejus escrita : — En Pere ele. Al egregi e poderos Not duch 
de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch 
de Venecia o altre duch temporal sescriura axi : — En Pere 
etc. Al egregi baro Nandreu Dandido diwh de ^'enecia sahu 
e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques 
o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi : — En Pere 
ele. Al egregi haro en Jacmc comle de Flamlres salul e dilec- 
cio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: 
— En Pere ele. Al egregi e amat noslre en Gasto comte de 
Foix salul e dileccio. Ais comtes qui comunament no son 
de molt notables terres heretals qui son eslran\s sera es- 
crit axi : — En Pei^e etc. Al noble baro en Bertrán comte de la 
Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga fcu 
de nos li sera escrit axi : — En Pere etc. Al noble e amat 
noslre en Bamon Boger comle de Pallars salut e dileccio. Sem- 
blantment sera escrit ais marcheses que havem ordenat 
del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi: 
— En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Malcu salul e 
dileccio. Si es en nostra senyoria csli axi escrit: — En Pere 
etc. Al noble e amat noslre Nuguel vescomte de Cardona salul 

TOMO V. 15 



( m> ) 

f dileccio. Esgardadora cosa es que a lols los damunl dils 
qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marque- 
sat ho vescomtat ho baronía lus sera escrit si liauran reebut 
lorde de cavalleria aquesta páranla cavcdler e si nol hauran 
reebut serals escrita aquesta páranla donccll ho escuder. Ais 
cavallers fets sia escrit axi : — En Pere etc. Al amat nostre en 
Garúa de Lorig cavalkr salid et dUeccio. E a tots los al- 
tres homens de paratgc e generosos qui no serán cavallers 
fets sia scrit en aquesta forma: — En Pere etc. Al feel nos- 
tre en Ramón de Thous doncell salut et gracia. Empero si 
serán Barago sia posat la on ha doncell aquest vocable scu- 
der. E a tots ciutadans c altres homens de vilas sia que 
sian consellers o de consell o oííicials nostres sia scrit axi: 
— En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Cásala ciutada 
de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors 
qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de 
dignitat volem que a aquells sia scrit axi : — En Pere etc. 
Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et di- 
leccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major sem- 
blant oííici si es noble sescriura axi; — En Pere etc. Al 'no- 
ble en Rernat senescal de Carcassona per lo rey de Franca sa- 
lut et dileccio. E si no es noble dirá : — En Pere etc. Al amat 
nostre senescal etc. salut et dileccio. Ais altres empero ofíi- 
cials deis altres princeps qui pero no son generoses o en- 
cara a qualsque quals conscyiers daltres reys que pero ba- 
rons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse 
axi: — En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: 
o si era persona notable : — Al prndcnt amat nostre etc. Quant 
pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa ses- 
criura axi: — En Pere etc. Ah amats c drvots nostres a la 



( ^'07 ) 
comunitat de la ciutal de París aalul e dikccio. Segoiis pero 
diversitats de Ierres en diverses maneres sescriu cor a olcuns 
sescriu: Consols e unkersitats alscunes vegades a/s prohomeus 
e imiversitat alscunes vegades ais ciutadans e poblé perqué en- 
gir acó sia serval so que sera acosturaat salid etc. axi con en 
los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o 
a capila dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: — 
En Pere etc. Al noble barón potestal de la ciutat de Fhrenra 
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero 
ciutat mijana scriurase axi : — En Pere etc. Al noble Iwm. 
Quant escriurem ais jurats de Saragora de Valencia o de 
Mallorcha o ais consellers de Barchelona o ais paers de 
Leyda sescriura axi : — En Pere etc. Ais amats e feels nos- 
tres jurats de Saragoca salut e dileccio. Encara mes con es- 
criurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciu- 
lals o viles noslres sescriura axi : — En Pere etc. Ais feels 
noslres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cer- 
rera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun of- 
ficial nostre si pero es generosa persona e consellcr nostre 
scriurasse a ell axi : — En Pere etc. Al amat conseller nos- 
tre Miclmel Peric Zapata governador Barago salut et dileccio. 
E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre 
serali scrit axi : — En Pere etc. Al amat e feel de consell nos- 
tre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriu- 
rem a official nostre no géneros o a altrc qualsevol sots- 
mes nostre no géneros scriurasse a ell axi : — En Pere etc. 
Al feel nostre lo C<dmedinü de Ceragoca salut et gracia. En- 
tcnem empero que quant scriurem a hom géneros qui sia 
cavallcr li sia scrila aquesta paraula cavaller e si non es se- 
rali scrit donrcll. Jacsia (jue linjam ordonal a lol comle o 



( 208 ) 
marques escriure en les letres que nos a ells trametrem 
lujble : empero a alcuns ax¡ con lo comte de Henaut o 
semblanls qui per granea c noblea de torra son cnno- 
Meits volem a aquells egregi csser scrit. 

De la manera de sageUar ab segells de cera e ab bulla. 

Per tal com empressio de segell a pus plenera le have- 
dora de la cosa ques fa majorment es trobada per tal que 
fe a la letra o a la carta se reform mayorment per lo 
segellar: digna cosa e laudable reputan) que per naajoritat 
et varietat de coses atorgadores per nos e encara per dura- 
cio pus longa sia induyta e eslatuyda varietat de segells: 
per tal encara que aqüestes coses les quals ordenar havem 
disposat engir la manera del segellar o del bullar sia 
coneguda la varietat o falsetat de les letres. Emperamor 
dago ordonam en la cancellaria nostra tres maneres de 
segellar go es que a vegades ab bulla de plom o de aur: 
a vegades o ab gran segell havent dues empressions egual- 
ment de cascun coslat emprcments jacsia que la empressio 
sia no sembiant e diversa lo qual segell vulgarmenl flahon 
es appellat o nomenat : alcunes vegades empero ab altre 
menor segell lo qual común es dit ab lo qual les letres 
les quals de la nostra cancellaria ixen sien segellades segons 
la forma dejus annotada. En apres declaram que en la 
bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre 
cadira en la man dreta sceptre e en la siriistra pom reyal 
tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo 
cap decorada e en torn letres noslre propri nom ab litol 
de nostre rcgne Darago e alscuns altres ab aquell conté- 



( ¿09 ) 
nens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes 
Darago que son aytals una creu per mig del escut e a 
cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien lelrcs 
les quals esprimen tots altrcs titols de regnes e de comtats 
romanents. En lo flahon volem esser serval que de la una 
part sia \matge reyal en la manera de la bulla e en torn 
letres qui dirán axi : Dilighe jusliliam qui judicatis lerram 
et occuli vestri videant equitatcm. De laltra part cavaller ab 
corona en lo cap armat sobre cavall darmes de nostre 
senyal real espressada decentment e letres en torn qui 
contenen tots nostres titols de regnes e de comtats. E en lo 
sagell pero común reyal ymage sia per la manera la qual 
en la primera part de la bulla havem dita: mas les letres 
les quals en torn serán no tan solament regnes mas tots 
nostres titols contenguen. En apres un poch contrasagell 
en lo qual sia escut de nostres arraes decorat ab corona 
la qual sia sobre lo dit escut mas en torn letres no sien 
cspressades. E donchs con letres de comuna justicia o 
comissions de causes o altres negocis havents encara alcunes 
clausules especiáis o altres quals que quals en paper escri- 
tes de nostra scrivania exiran closes o ubertes lavors ab sol 
sagell menor lo qual es dit común sagell en lo dors o 
sobre la apertura de la letra quis tancara sia segellada. 
Si empero alcuna gracia per nos se fara per temps a vida 
o a beneplacit a alcuna persona o altra cosa semblant axi 
que les cartes sien en pergami scrividores lavors sien sege- 
llades aytals letres ab aquest mateix segell en pendent ab 
corda de seda segons la manera devall determenada. Mas 
el sagell aquell pendent en altre part del dors empressio 
haja de contrascgell lo qual a acó havem duyt ordonador. 



( m ) 

En apres la corda aquesta en la qual lo sagell peujara de 
diverses colors deura esser de seda ^o es groga e vermeyla 
axi que sia lata e prima e sia tota en loch quaix de nos- 
tres armes reyals feta contencnts go es sinch faxes o vies 
en lonch perqué les tres íoranes ^o es dos e una mijana 
sien de color groga les allres pero dos les quals serán (;o 
es assaber entre cascuna forana e mijana serán de color 
vermeyla. Mas en cascuna de les dues foranes set fils de 
seda groga e no mes ne menys se contendrá: les tres pero 
qo es assaber dos vermeyles e una groga contendrán cas- 
cuna sinch fils e no mes ne menys. En apres si gracies 
per nos faedores serán perpetuáis axi con si consintriem 
privilegis miiitars a alcuna persona o altre cosa semblant 
en privilegi e gracia perpetual a alcuna universitat o per- 
sona a la qual fer volrem per si e son succeidor gracia 
special o si alcun procurador per qualque causa constitui- 
rem : en aquell cas les cartes les quals sobre acó se faran 
en pergami sien segellades en pendent ab gran ségell de 
cascuna part empressio egual haventjacsia no semblant lo 
qual segell flahon vulgarment es nomenat peyng per lo 
dit segell en corda de seda de la color e de la manera 
per totes coses daquella altre de la qual desús es ordonat. 
Si pero les dites concessions o privilegis serien de gran 
honor o de pes axi com de duchat marquesat comtat o 
vescomtat per nos creador ab bulla daur sien segellades. 
Empero si ley fur o constitucions promulgariem en cort 
general a alcun regne o regnes o comtats nostres o pri- 
vilegis o concessions de atorgament de baronía o si a al- 
cuna universitat alcun privilegi de gran pes consintriem 
per tots temps axi com inmunitat de talles o de contribu- 



( 211 ) 
fions o (lc*(lecl¡nac¡o de fur contra dret comu o nllrc 
cosa la qual se esgardaria universalment o encara parli- 
cularment tots los ciuladans o altre cosa semblant de la 
qual nos arbitrariem : en aquell cas volem que caries sobre 
a^o faedores ab bulla de plom sien munides. En aquell 
encara cas appensio de bulla nostra no en corda mas en 
fils de seda divises e separáis divisidament adhibem qo es 
vint fils de seda vermeyla e Irenla fils de seda groga qui 
sajustaran en la part jusana de la letra e serán doblades 
dejus e serán en nombre cent fils e en aquella la bulla daur 
o de plom se penjara: lo qual nombre de fils res no ajustan 
Tie diminuen per tots temps volem en semblants coses esser 
observat: la cera empero deis sagells faedors vermeyla sta- 
tuim dcure esser e si aytal no era en aquelles neguna fe 
no sia haguda. 



"Tí^ 



De hi taxacio de les cartes e letres qui exiran 
de la noslra corl. 

Lavors e no es maravella creix mortal anxietat con per 
trcbayl alcun conscgueix dampnatge o es sostret de con- 
digne premi o loguer a son trebayl. Perqué digna cosa es 
que per la escriptura e dictat de letres les quals de la 
nostra scrivania ixen axi ais trebaylants loguer convinent 
sia donat que per inmoderada exaccio no sia ais impetrants 
les letres massa carregades majorment con per aquelles 
letres execucio o subministracio de justicia es manada: cor 
con alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia 
per nostra libertat conscgueix egual cosa es que qui libe- 
ralitat reob per satisfaccio de les letres si mateix reta pus 



( 212 ) 
liberable. Emperamor úa^o engir la laxacio cíe les lelres 
(le la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam 
esser observada ne per les letres scrividores o segelladores 
nlcuna pus avant sia hauda. Ordonam donchs que per letres 
de simple justicia dalcuna singular persona tan solament 
sien donats sinch solidos daquella moneda la qual correrá 
en la térra on la letra sera escrita c atorgada si empero 
en alcuna térra nostra sera atorgada: mas si fora la térra 
nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra 
en les Ierres nostres mes propinques en lo loch on sera 
axi con es dit scrita e atorgada los damunt dils sinch 
solidos sien pagats. Si alcuna pero universitat o colegi qual 
que qual les dites encara letres de simple justicia empe- 
traria deu solidos daquella moneda metexa pagar sia ten- 
guda. Pero quant los impetrants son religioses mendicants 
o altres persones miserables lavors res no volem que per 
aqüestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra 
aquella contenia alcuna dispensación o alcuna clausula 
especial que no sia de mera justicia mes alcuna gracia 
contena lavors deu solidos per la dita letra sien exigits. 
Encara mes si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten 
alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa 
jutgada per aventura o per qualque altre contráete o per 
causa dalcuna condempnacio o encara per allra qual que 
qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta 
moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per 
cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera 
remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absolu- 
dament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat 
lavors si amissio dorella o execucio de fustigacio remesa 



( 213 ) 
sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa 
de ma o de peu o de lengua qiiaranta solidos sia tengut 
de pagar : e si de pena de mort remesa sera pach per letra 
cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qiial 
es feta la remissio de les penes daraunt dites haja en bens 
cent libres o enjus: cor si era pus rich mes dell sia exigit 
per les dites letres handa rahon de la quantitat deis bens 
los quals sera trobat haver scgons la manera prop ja laxa- 
da. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per 
nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o 
per mutacio de pena degudament felá: lavors daqui sia 
reebut tant solament la meytat daquell preu lo qual se 
degra reebre si la remissio fos feta de grat scgons les 
coses prop ordenades. E con a alcun remelrem exili per- 
petual pach per letra la meylat daquella quantitat la qual 
se deuria pagar si fos remesa pena de mort: per temporal 
pero exil si de dos anvs o enjus sera remes vint solidos 
si oltra des anys tro a quatre anys Irenla solidos e de 
quatre anys entro a quant que sia quaranla solidos pach 
per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual 
sera remesa la pena del exili segons que damunt es dit 
con se remet pena a allre corporal. Mas si alcun en juhi 
sera condempnat per crim mas en fuvta eslan de nos per 
aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenía de pena 
la qual fos a ell per crim imposada: lavors cor no deu esser 
de meylor condicio \(^ fugenl que el delengut sia considerat 
lo crim per lo qual ses consliluit en fuyta e si es tal crim 
per lo qual morí se degues esser donada aquell provat lo 
crim contra ell lavors aytant pach per letra rom si vera- 
menl fos condempnat Si pero no pena de mort mas allra: 

TOMO V. I() 



(214) 
lavors aytant pac con per remissio de mulilament de peu 
o de ma es damunt ordcnat. E a^o entenem de pena 
solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a 
nos per annotacio del fugent acquisits : lavors sia observat 
go qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute 
peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volcnts gracia fer 
alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada 
pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de 
dotse diners per libra: e la on dariem violario a alscuns 
anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu 
de la letra sien reebuts dos solidos per libre de la summa 
la qual en les letres es contenguda. Si «pero donavem 
terres a tots temps o rendes a algu e ais seus: lavors feta 
extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la 
letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria 
causa o sobre altra cosa en speciai consistent qual que 
qual sentencia donada sia de manament nostre o devant 
nos quaix en persona nostra e dago sien demanades cartes 
o letres una o molles: lavors per lo preu daquelles se 
pagara deu solidos daquella moneda que correrá en aquell 
loch ou la sentencia se dará si lo plet sera de mil solidos 
enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita 
raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con 
sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre 
les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi 
con entre alcunes universitats notables o potents o entre 
prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors 
hauda rahon del negoci e de íes persones entre les quals 
se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que 
setcentas cinquanta libres per cascuna letra en negtinn 



( ^^''J ) 

manera no sobrcpuig. E encara mes si per Ictres nostres 
se demana esser manat de tudor o de curador donador a 
persona o a coses dalcun si los bens ais quals se provehira 
valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letra sinch 
solidos: si pero mes valen entro a cent libres lavors deu 
solidos sien reebuts per la letra c ten axi daqui avant 
entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta 
solidos en aicuna manera lo preu de la letra no munt. 
Encara mes si aicuna singular persona demana de nos letres 
de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra 
deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres 
coses per les quals encara segur conduvt sia demanat: 
empero si es consentit per nos a alcun conduyt o assegu- 
racio co es que no puga esser pres per rahon de deute 
civil al qual axi con a principal o axi con a ferman^a es 
alcun j)er aventura obügat : lavors per libre pach dotse 
diners si es ccrt tcmps : pero si es a beneplacit pach sin- 
quanta solidos: pero si qo del seu val de mil libres enjus. 
E si val co del seu de mil libres ensus pach per la letra 
de sinquanta solidos tro en sinchcents e dago carregam 
la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con s* 
de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o 
a collectes o altres conlribucions temporalment: lavors 
hauda extimacio deis seus bens e de la gracia pach per 
letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun 
a^o es atorgat perpelualment per si els seus o si per aven- 
tura satorgara per nos a alcun privilegi militar hauda encara 
rahon deis seus bens los quals se eximirán de talles o de 
collectes: pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. 
Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra 



( 210 ) 
liavem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia 
íer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per 
acó alcuna moneda paguen al tresorer noslre: lavors per 
la letra daqui faedora paguen si <¡o del seu valra cinquanta 
libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres 
donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de 
grau en grau si don^jda sera major summa: si pero de grat 
sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha 
en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra : 
si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la 
quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien 
pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens 
daquell. E si la dita gracia sera íeta a alcuna universitat 
o universitats: axi matex sia hauda consideracio ais bens 
de la dita universitat o universitats e segons la valor deis 
bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. 
Encara mes de ietres de gracia la qual alcunes vegades fem 
de trer alcunes coses vedades de les terres nostres quals- 
que coses sien feta extimacio de les coses les quals se 
deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per 
libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. 
En apres con alscuns crearem notaris publichs specials 
empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres serán 
pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la 
qual correrá en les terres aquelles nostres on hauran espe- 
cialment les cartes a fer: cor si eren creadors en Arago de 
jaqueses e si en lo regne de Valencia o en Calhalunya 
reals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Córcega de 
moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correrá 
c si en Mallorcha de mallorquins serán los sinquanta solidos 



( -M7 ) 
per aquella letra pagadors. Si pero son creáis a toles les 
Ierres nostres nolaris cent solidos daquella moneda que 
lany correrá en la térra on ell sera creat per la letra sien 
pagáis. Encara mes con a alcun locli atorgarem que iner- 
cats o fíres fer pasquen sia reebut per letra hauda rulion 
del loch al qual satorgara a ralion de multitud de cases 
o de fochs que per cascun focli aquell al qual fires o 
mercal satorgara dos solidos sien pagáis per letra daquella 
moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera 
atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia 
constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sin- 
quanla libres o enjus lavors qumtse solidos per cascun any 
del alongament serán pagáis : e si lo deute es de cent 
libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e 
axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon dcmunt 
dita major quantitat per letra sera pagada. Consegueiit- 
ment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o bene- 
fici ecclesiastich si a^o per propri nostre moviment ator- 
guem per la letra res no pacli: si pero a supplicacio sua 
o daltre ho cometiem lavors rahon hauda da^o que rceb 
per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach 
per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades 
res no volera quen sia pagat si aquell meteix ofíici a 
aquella melexa persona o encara altre offici cometam. 
Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna 
causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual 
aro atorgam c que pusca en aquell loch talla o sisa o qual 
que qual conlribucio en les quals estranyes persones o 
privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens 
imposal: lavors deu solidos tant solament com a^o quaix 



( i>18 ) 
¡uslicia esgart per preu de la lelra sien pagáis. Si pero 
eslranyes persones o privilcgiades segons les coses per nos 
atorgades haurien coiitribuyr: lavors dotse diners per llura 
de la quantitat a la qual la dila exacciq muntar pora 
per les letres sien hauts : no volem empero qtie a mes 
ultra sincliccntas libras munt la summa. Pero on prelats 
o barons o allres quals que quals gracia de nos obtenrien 
que deis homens aquells subsidi pusquen exegir dotse 
diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En 
apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses 
per aventura o universitats privilegis per tots temps dona- 
dors o encara a vegades los antichs privilegis confimnam 
o encara a certes persones faens aleun cors de les quals 
volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del 
protonotari nostre liauda rabo de la cosa o del privilegi 
lo qual se atorga e daquell a qui es atorgal cor en aytals 
coses nos pot degudameiit certa regla esser donada. Part 
asso cor aquellos coses qui de major fermetat salegren 
mes se poden agreviar : volem quels privilegis los quals 
segons nostra ordonacio deuen esser segellats ab bulla daur 
ultra h quantitat la qual per rabón del privilegi sera vint 
libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de 
plom serán segellats setanta solidos sien exigits deis quals 
tres libras al almoyna sien donadores. Yolera encara e 
manam quel nostre protonotari consider diligentment les 
condicions de les persones per tal que ais pobres los preus 
de les letres rahonablement sien moderats: mas en tots 
sesgart quels preus no pugen : ans la hon just e rahonable 
ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero 
que deis familiars nostres o de nostra companyona la reyna 



( -'15> ) 
per letics do justicia o per altres do preclis alcudu cosa 
sia exigida. 

Deis licmfids donador s. 

Con segons la monicio e doctrina deis sants pares beno- 
ficis ecclesiasticlis no degen esser donáis sino a sutíicients 
e bones persones c per los princeps qui per Deu en les 
Ierres son ordonats per tal que governen aytals coses so 
degen mes observar que violar; emperamor daco nos ab 
deliberat conseU per gran securilat de nostra anima c a 
exoneracio de propria consciencia ordonam que daqui avant 
quant de beneficis en los quals tan solament presentacio 
havem o daquells de les quals la collacio a nos se pertany 
quant que quant volrem provehir de nostre propri movi- 
ment o a prechs dalcun o quant al sant pare de nostre 
propri moviment o instancia dalcun o a qualque altre 
scriure volrem per alcun o per alcuns per qualque benefici 
ecclesiastichj: aqüestes coses no sien fetes sino priraerament 
examinado feta de la vida c costuraos daquells o daltres 
coses segons ques pertany per quatre bons homens a afo 
per nos cascunes vegades deputats los dos deis quals 
almenys de sciencies de tlieologia dret canonich o de leys 
sien erudits: los quals quatre si covinenlment no podien 
esser diputats lavors per tres e per dos la examinacio 
aquella se fa^a deis quals almenys la un fos covinent en 
sacra theologia e en dret canonich erudit o que fos doctor 
en dret civil sol pero que tengues estament clerical e en 
sacres ordens fos constituit e en altra manera no: la qual 
cosa encara en cas on fossen quatre ago volem esser ob- 



( titiO ) 
serval: si doiiclis un o mes daquells no eren en ultra scien- 
cia crudils cor lavors encara s¡ vida clerical no tenia o no 
era en sacres ordens consliluit volem ell poder esse le- 
gista. E si aquell al qual volem esser proveliit o per lo 
qual deura esser escrit sera absent la exaniinacio daquell 
se fa^a per testimoni de vida de bones costumes daltres deis 
quuls se pertany per los damunt dits quatre o per altres 
coses axi com damunt se diu qui sots sagrament relación 
lacen segons lur parer si ab bona e ab segura consciencia 
aquell se pot presentar o benefici esser donat a ell o esser 
escrit o pregat per aquell: e si en altra manera sino axi 
com damunt es dit les coses damunt ditos sien obtengudes 
casses e irrites esser volem e de neguna fermetat alegrar 
si donchs de certa sciencia e no en fet dun mas de tots 
la ordonacio nostra prcsent no cassavem. 

De la ordinacio de la Cappella. 

No liaven vergonya los reys en los primers temps de les 
coses divináis si entrametre officis e altres coses necessaries 
al cultivament divinal ordonaren en tant quel cappellan 
daquell per lo qual la dreta disposicio deis sacerdots e 
imperi se distribuexen e per la gracia del qual los regnes 
nostres governara lo rey de Salem rebujar en les Sacres 
Scriptures no es atrobat: mas pan e vin a aquell en lo qual 
nos sadollam e som pascuts offrir segons que cappella : es- 
guardans que aytant com pus habundantment lo Donador 
deis dons envers alcun ses haut aytant mes aquell per na- 
tural raho es obligat no es cosa no coneguda majorment a 
taü gran dispensador de gracies per la sola permissio del 



i 



( 2^21 ) 
qual aquelles coses les qnals a nos lia donades csser ser- 
vades conlessam. Considerans nos que de la ordinacio de la 
iiostra cappeila ordoncm haver vegonya no cal mas quel 
servey daquell lo qual voluntariament a nos eslament de ho- 
nor ha plagiil donar honradamént en nostra presencio per 
tal que no siam desconoxents de tan gran benefici sia fet 
obligáis nos regoncgam car debadcs cstamcnts en luma- 
nal linatge aquells qui carn humana preñen deis molts alts 
lochs ais jusans davaylen ogra posat si donchs differencia los 
mavors deis menors en honran ells no fahien: a la qual cosa 
Cumplidora per tal que ornaments axi de draps con dor e 
dargent bells e nobles segons qui a les coses desús dites 
a oblivio no liurades considerada la decencia de nostre es- 
tament no poch requer hajam no van mas vertaderament 
de necessitat esser nostra pia devocio es forjada estimar c 
per tal que tanta e axi sufficient copia sia e de tanles va- 
rietats que segons la divcrsitat deis temps e de les Pestes 
axi con subtilment e rahonable per tal que no tant sola- 
ment loch sia a auctoritat mas encara principalment a raho 
c a congruitat ordonam dejus no per negligencia totes co- 
ses nafrants e escureyts oblivio de tot foragitada la nostra 
diligencia no lex cor tant honorable cosa mas molt devot 
jutgam cor quan los huyls diferencia e varietat guardaran 
per ques fa lo corage cogita e axi la devocio creix e lanima 
a gracia se appareyla. Les varietats pero deis draps en sinch 
colors estar convinentment reputam: en vermeyls los quals 
axi en les festes de nostre Senyor en les quals propriament 
color vermeyla per les rahons e significacions degudes con- 
venga e encara en les solemnitats deis sants qui han segui- 
dos les petjadcs da(]ucll qui carrera si csser testifica per 



( í2^Já ) 
martiri lo sanch escamparen demostren: e en blandís per 
tal que la virginitat daquella qui apres lo part de la nos- 
tra redempco verge romas e encara de les sanctes verges 
les quals lanyel on que sia anat segucxen e en les sollen- 
nitats daquelles demostren c en les altres dies honradors 
en los quals no per vana considerado se pertanyen puguen 
esser tenguts; en verts encara axi en les iéstivitats de nos- 
tre Senyor en les quals se pertanga e en los dias daquells 
con jaspi es de color vert jaspidents propugnacles per lo 
triumphant son posats deis sants doclors e de les altres 
confessors qui contra els adversaris per la defíensio de la 
sancta Esgleya han preliat e los quals per eternals desigs 
verdejants e qui per sequetat de mal temps no sequen sien 
tenguts: e en blaus los quals en dies de divenres e en los 
altres dies festináis axi de nostre Senyor con deis sants; e 
encara en negres quant per defunts offici se fa en los quals 
honestat e mortificacio no inconvenientment mostrar se deu 
demostrar covinentment se poden. E daquestes colors no 
tan solament de cascuna de una cappella siam contents 
mes de diverses per tal que segons quels dies en los quals 
de una matexa color paraments per propia significacio deuen 
esser tenguts pus sollennes quels altres alscuns ne serán 
trobats ab pus sollennes paraments jacsia daquella color 
matexa sien decorats haver desigam: ordonants que en la 
nostra cappella de draps de seda vermeyla ab istories de 
vellut vermeyls ab fres daur o de draps daur trahents a 
color vermeyla o dñ draps vermeyls de seda ab obres seme- 
nades daur o de draps de seda vermeyla sens obres e de 
draps blanchs de seda ab istories o de vellut blanch ab 
fres daur o de draps daur trahents a blancor o de draps 



( 2i>.> ) 
blandís de seda ab obres semenadcs daur o de draps de 
seda blandís sens obres c de draps de seda veris ab is- 
tories o de vellut vert ab fres daur o de draps daur 
trahenls a color vert o de draps veris de seda ab obres 
semenades daur o de draps de seda veris sens obres ab 
fres daur e de draps blaus e negres de seda sens obres 
daur sennenades ab fres dargent complides capelles daqui 
avant tengudes sien. E es dita complida cappclla pali c 
realtar e vestiments de preveré de diache e de sosdiache 
e tres capes e tovaylola de faristol e de draps de seda ver- 
meyls blanchs veris e blaus sens obres e paradura pali e 
reraltar e vestiments de preveré en lo qual fres diiur tan 
solament haver volem e dargent en los blaus e de draps 
de seda a color groga trahenls sens obres a^o mateix en 
postra cappella esser manani. Encara tovayloles c coxins e 
frontals e altres coses de les quals en lesgleya se usa co- 
piosament esser haudes de nostra entencio es. E per tal con 
daquell del qual forma fe nostra crea totes coses ordena- 
dament proceexen en la obra del sanluari lo qual a culti- 
vament divinal en lo veyl testament fo constituit vexella c 
encara delires coses daur e dargent a honor del sancluari 
esser ordenades recordants axi com devem tota oblivio axi 
com se pertany de la nostra reyal magestat de tot foragi- 
tada : en nostra cappella axi vexella con altres ornamcnts 
a divinal servey e honor daquell qui tant nos en Ierres 
honrar li ha plagut que per nom dell rey esser appellats 
merescara daur e dargent e encara ab pedrés precioses per 
tal que niils a obra del sanctuari sia semblant cobeegera 
esser: manans donchs que sien. primcrament dos bells rere- 
taules dargent ab ima^cns c un reraltar e un pali de drap 



( "221 ) 
(lor isloriat los quals la solleiinilat I» qual no scns ralio en 
los dies dedicáis a la divinal et alta magestat e a honor 
de la sua mare e fdl ha ordonats sien celebráis ais esguar- 
dans ¡gnoral no permes: e encara necessari exlimam que 
a la sollennital monslradora alscunes coses sien demos- 
trades per lal que aquells qui per sciencia de lelres 
saber no ho poden per esguardamenl duyls aytals coses 
vegen la qual a ells soplesca e esníien qo que freluren per 
ciencia de lelres cor pintures e aytals coses letras de pa- 
gases esser manifest es: e per tal en les esgleyes a infor- 
niacio e doctrina daquells qui no saben letres les coses 
demunl dites no sens raho son posades comunament axi 
daur e dargent com de cristal tres creus ab pedrés pre- 
cioses e al tres obres per tal que axi con la creu demostra 
salut per tan preciosa e no corruptible margarita del fiil 
daquell qui al propri fill no perdona fo onrada axi aqües- 
tes les quals a representacio daquella fetes sien ab corrup- 
tibles pedrés margarites ornades manam esser. E per tal 
con moltes ne ordonam segons que appar esser haudes ago 
havem fet per tal que segons los dies o toles o alcunes 
una tan solament segons que covinent en noslra ordinacio 
dejus seguidora a nos sera visl esser sien lengudes. En tal 
manera empero se peftany esser ordenat de les creus e de 
les altres coses que diferencies axi con havem dit rahona- 
blemenl puguen esser fetes. A les reliquies axi de noslre 
Senyor.con deis sanls tenedores sis encastaments esser or- 
donam co es un a forma de custodia en la qual lo cors de 
nostre Senyor Jesu-Christ en alscuns lochs es portal fo es 
de cristall dargent daurat guamil ab obres covinents e 
altre guarnimcnl de cristall a forma de canons en los quals 



C 22-; ) 

lespines per tal que mils puguen esser vistes sian portados: 
los quals garniínents sien fots daur a manera de peu de 
copa c un altra garniment dor fet a manera de peu de 
copa en lo qual sia cncastat un cano ampia de cristall fet 
a manera de capsa en lo qual estiguia la camisa de Jesu- 
christ e tres de cristall jen forma de capsa per tal que pus 
copiosament en aquelles les reliquies puguen esser tengu- 
des e vistes declaram e aitre rcralaula dargent daurat ab 
la image de la incorrupto verge Maria en lo mig loch da- 
quel posada mostrantse dins tabernacle per tal que en les 
festes e en les altres covinents dies memoria della no sia 
relaxada e quatre tests e dos bacins dargent ab ymagcs de 
nostre Senyor e deis sants daurats ab bellesa e ornament 
de nostre altar de nostra cappella. Ultra aquelles coses que 
dites havem necessari en alcuna manera estimam tres cal- 
zes ab lurs canadelles deis quals los dos sien daur e la un 
sia pus precios que laltre lo qual en les grans festes ser- 
vesca: cor cosa covinent a nos sembla que pus quels prin- 
ceps terrenals a usar en taula de copes daur dignes si ma- 
teix estimen que a la sanch de nostre Senyor Jesu-Ghrist 
consegradora en la taula del altar en la qual no de pan 
corruptible mas de \ida usam calze daur sie deputat: lal- 
tre pero dargent daurat esser pot: pero per tíil que serves- 
que si necessitat sesdevenia : sis canalobres dargent qui so- 
bre laltar serán e sis bordons dargent los quals per aquells 
qui de capes serán ais divináis olTicis revestits serán tenguts 
e dos encensers ab ses naus a teñir lencens diputades la 
un deis quals sia daurat e pus noble quel altre e do^s ba- 
cins dargent blanch ab esmalts e tres tests obrats de música 
ab orles dargent e esmaltados c un vaxell dargent al oygua 



( 220 ) 
de ia benediccio ab son ysop a servey de noslra cappella 
esser covinent e mitra croía anell micanes cendalies et tot 
compliment dun bisbe per celebrar missa manam : sobre- 
fluitat jutgans alguna cosa compendre e fer si dones per 
distinccions e ordinacions no sien divisides per tal que la 
cosa confusa e inútil axi útil e bona sia feta cor no es 
incerta cosa que poch los elements hagen profitar si el 
sobran faedor per diverses varietuts saviament nols bagues 
distinchs. Com donches en les damunt dites coses para- 
ments de draps e ornaraents daur e dargent quants e quins 
sien havem declarat : van pero estimariem si donchs en 
quina manera los deu hom usar clarament no jutgavem 
e debades les coses damunt dites hauriem si donchs delles 
convinentment no usavem cor tliesaur amagat a algnn no 
profita : perqué con aquell qui la ordinacio del tabernacle 
de la federacio a Moyses declara en lo pug a nos aministrara 
de les festes e deis altres dies sots regles per tal que 
massa a especiáis coses no devallem provehirem: cor alcunes 
vegades sesdeven que encara els savis redargüir de dis- 
sensio coses massa especiáis o de peccat no fretura qui en 
aytals coses de moltes paraules usa. Pero cor alcunes coses 
son les quals sots generalitats e regles contener nos poden 
deis dies festináis de nostre Senyor e deis sants los quals si 
donchs singularment no dehiem dubitacio no pocha e per 
conseguent defalliment no poch importarien. Emperamor 
dago alcunes coses particularment e especialment havem 
posades. 



( 227 ) 

De la vigilia e de la Nalwitat de noslre Senyor. 

La vigilia de la natividad daquell qui per nos reemedors 
no avorri en lo ventre de la Vergc venir e vinent la me- 
moria daquell dia es faedora. Don per tal quel part de 
la Verge lo qual ab sobirana pnritat procehi al esguarda- 
ment nostre e daqui niateix al cor devotament distiila 
sia presentat axi en aparellament dallar con en veslimenls 
blanchs esser volem : volenls los mijanccls pero e quatre 
capes esser terigudes: e a mayor memoria de la dita Verge 
qui tan salutari fruyt lendema seguent aquell dia a nos 
moslra per tal que en ell viscam e siam e dell usem: 
ordenam quel reraltar istoriat en lo qual la ymage en lo 
mig loch daquell es figurada en lo pus alt locli del altar 
e quatre tests los pus bells dos del mig junts e los dos ais 
costáis seperats e entre aquells los bacins daurats en lallar 
sien allogats. Lo dia empero de Nadal de nostre Senyor 
a la damunt dita pnritat del part demostradora e encara 
la virginilat de la mare la qual c abans e apres lo part 
verge romas consideradora sermo aquest dia sia fel e apres 
aquell la camisa de nostre Senyor descuberla sia mostrada 
e los aparellamenls blanchs axi mateix volem que sien 
tenguls: mas per tal con lo dia a^o requer los pus exce- 
llenls esser manam declaranls quels aparellamenls blandís 
pus nobles ab sis capes sien tenguls e els veslimenls en les 
vespres de h\ vigilia e del dia e en la primera missa e en 
la mayor. En la segona pero missa per tal con no es de 
tan gran sollennitat aquells veslimenls blanchs que en la 
vigilia luuiran servil c quatre capes tan solameiit sien liauts: 



( 228 ) 
E per tal que tan gran dia segons ques perla ny no lan 
solament de significacio de paraments sia honrat mas de 
copiositat de reliquies e de joyes daur e darg'int sia enno- 
bleida: volem que en lo pus alt grau del reraltar lo taber- 
nacle ab la ymage de nostra Üona dargent e a cascuna 
part daga e della dos tests junts e en lo segon grau lo 
rerataula dargent en lo terg o jussa grau tots los bacins 
e altres tests e creus que en la nostra capella serán volem 
que sien posats: e apres les spines e la camisa de nostre 
Senyor que sia en lo mig loch les veres creus nostras que 
sian la una a la part dreta e laltra a la part squerra e 
les spines apres cascuna veracreu e les altres pus honrades 
reliquies sien posades on pus prop costa les sinch reliquies 
damunt dites: e les altres creus bacins e tests e les altres 
reliquies les quais no poran caber en lo realtar sien posades 
en loch sobre laltar on pus covinentment loy poran esser 
allogades. 

De la fesla de sent J olían evangelista. 

Jacsia que sent Johan evangeliste coiifessor de la fe 
catholica sia trobat: pero cor verge es axi elegit e la verge 
Maria a ell fo comanada no sens raho axi con de vergens 
no martirs volem sia usat : e per go deis mijancers blanchs 
vestiments usar volem e lo reraltar menor dargent e lo 
istoriat estes en aquest dia sia posat e quatre capes sien 
tengudes. Pero cor la cappeila del nostre real de Valencia 
a invocacio daquest benauyrat saíít es edificada si en 
aquesta festa aqui presents serem volem sermo e pro- 
cessio esser fets e quels pus nobles vestiments blanchs e 



( i20 ) 
paraments ab sis capes sien tenguts c lo rerelaulc daiíjent 
major sobre laltar sia posat e lo tabernacle de noslra 
Dona: e en totes les altres coses sia fet axi con en lo dia 
de Nadal. 

De la fe sia de la Circuncisio de noslre Senyor. 

Jacsia que aquesta festa huytava de Nadal de nostre 
Senvor sia perqué seria usador de paraments blanchs; 
considera! quel Salvador nostre qui nat era sots ley la ley 
complen la propria sane en aytal dia per circuncisio es- 
campar li plach: justament ordonam que sermo aquest dia 
sia fet e lo reretaule dargent major hi sia posat e quels 
paraments e vestiments vermeys meylors sien tenguts e ¥ 
quatre capes sien haudes : a la qual encara significacio una 
creu en lo mig loch del realtar sia posada e altres dos 
creus entréis tests scparats deis quals dojns se dirá e lo 
reraltar istoriat en lo qual es la ymage de la Verge estes 
hi sia posat per tal que memoria de la nativitat sia hauda 
e a cascu cap del altar per gracia dornament dos tests 
separats deis mellors en lo reraltar divisidaraent e oltra 
los dits tests en laltar los dos bacins daurats hi sien 
posats. 

De la festa de la Epiphania. 

Per tal con per lestela aorar lo fill de Deu los revs 

dorient son menals la qual estella segons que havem lest 

per inestimable claretat c resplandor resplandia e per tal 

encara cor en aytal dia aquell.qui ¡no ho freturava en lo 

TOMO V. 17 



( 2r)() ) 

Üuní\ Jorda per aygua de baptisme fo laval perqué lo 
coratge iiostrc es araonestat a ordouar que a la claretat 
de la damunt dita estela e a mundicia del babtisme no 
obscureyda ab paraments e ab vestiments blandís aquest 
dia en nostra cappella sien tenguts devotament: mananls 
que en totes coses axi con en la festa de la nativitat de 
nostre Senyor sia observat exceptat quel reataula menor 
noy sia posat. 

De la Conversio de sent Paid. 

En la conversio de sent Paul cor aylal dia divinalment 
la gracia raerexe reebre per la qual a conexen^a vench 
de la fe cristiana e feelment aquella fe axi per obres con 
per preicacio de la qual cosa molts no poch se maraveylen 
es confessat: lo reraltar istoriat sia posat e deis paraments 
e vestiments verts mijancers ab dos capes aquest dia manam 
esser usat. E en lo mig del rerealtar sien posats tests 
juncts mellors e eii cascun cap de rerealtar altres tests 
separats los mellors e en lo mig deis tests los bacins blanchs 
deca c della sien posats. 

De la Caclira de sent Pere. 

E per aquesta matexa rabón moguts cor aytal dia con es 
la cadira de sant Pere fo nostra fe ampliada e axi la 
confessio deyl mes formada e per aquella matexa manera 
con en la conversio de sant Paul manam esser fet en totes 
coses. 



( 231 ) 

De la [esta de Ram e Palma. 

A nenguii tlubte no es considerat lo notn daquesla 
festivitat e l.i cosa qo es assaber quels rams fossen taylats 
deis abres raentre que aquell qui en larbre de la creu 
nos feu sauls en la ciutat de Jerusalem sobre la somera 
homilment entra de paraments c de vesliments verts vo- 
lem sia usat e que aquell dia sermo e processio volera 
esser fets e quel reraltar istoriat hi sia posat e los pus 
nobles vestiments e paraments verts ab quatre capes sien 
tenguts. E per tal con aquell dia la passio se lig e a reebre 
el calze de la passio Jesuchrist avtal dia en Jerusalem axi 
con es dit entra: tres ci'eus la Veracreu en lo mig e les 
allres en les estremes parís del reraltar esser manam e 
encara per gracia de la sollenitat dos tests juncts deis 
meliors un de la una part e altre del altrc entre les creus 
en lo dit reraltar sien posats. 

Del dijous de la Cena. 

Consideranls que avtal dia aquell Redemplor nostre 
Jesuchrist lo cors seu ais apostols reebedor liura e la 
sanch sua sacrifica e aquella a beure sots specie de vi liura: 
e encara consideranls que aquella nit fo trahit e ell m^teix 
per un deis seus ho testifica si esser liurador de la qual 
cosa no poca contristacio entre ells fo nada lavors esser 
havem lest perqué no sens raho ja la passio aquest dia 
representar devem: perqué ordenara que lo reraltar istoriat 
In sia posat cls paraments e vestiments vermeyls meliors 



( á52 ) 
ab quatre capes sien lenguts per la qual cosa encara una 
creu en lo mig sia posada del rereallar c los bacins daurats 
en los e.strems del reraltar ab los tests juncls mellors de 
Gascuña part entréis bacins e la creu sien posats en lo 
reraltar demunt dit. 

Impar aceve de iwstre Senyor. 

Jacsia que aquest dia de mort infernal per la mort da- 
quell al qual no perdona lo patibol deliurats siara e a vida 
appellats: empero neguna soUennitat no es faedora aquell 
dia mas mes per coses hayents rabón de dolor e de tristi- 
cia son demostradores cor aytal dia les coses no havents 
rabón contristacion mostraren cor lo sol e la luna obscu- 
rats e pedrés trencades e térra tremol esser estats havem 
lest: perqué sermo aquest dia en la nostra capella sia fet e 
lespina de nostre Senyor sia ab la Veracreu monstrada e 
que en laltar paraments e ornaments no sien posats sino la 
Veracreu la qual deu esser aorada: los vestiments pero a 
la damunt dita tristicia mostradora blaus go es los meylors 
sien tenguts: mas lo diache e sotsdiachc no sien vestits de 
dalmatiques e sola una capa sie tenguda go es per lo 
preveré. 

De ia vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor. 

Que en la resurreccio de nostre Senyor de vestiments 
e paraments blanchs se deja usar a glorificacio del cors 
lo <jual en la resurreccio bac els angells qui en blanchs 
vestiments a les fembres en lo sepulcre apparegren a la 



( ^-233 ) 
nostra real devocio molt nianifeslament c evident demos- 
tren. Perqué axi dueni aordonador que en la vigilia sien 
tenguts los vesliments hianchs mijancers : e per tal que 
la memoria de la passio encara de tot no sia lexada los 
paraments vermeyls mijancers sien hauts e quatre capes 
sien tengudes de les quals les dues sien deis vestiments e 
les allres dues deis paraments. E per tal que a^o mils en lo 
cors deis esguardants empremedor una creu en lo mig del 
leraltar sia posada e lo reraltar istoriat en lo qual la ymage 
de la beneuyrada Verge es figurada a la qual ccrt es tola 
la fe solament esser romasa lii sia posat. En apres los tests 
juncts mellors en cascun cap del reraltar e entre aquells 
e la creu en lo dit reraltar los bacins daurats sien allo- 
gats. El dia pero de la resurreccio de nostre Senyor de 
pus dignes es usador: perqué axi paraments con vestiments 
blanchs los pus nobles ab sis capes aquest dia sien tenguts 
e los reataules dargent el tabernacle dargent de nostra 
Dona hi sien posats et de reliquies et dargent et daur 
axi con en la festa de Nadal de nostre Senyor laltar sie 
ennobleit: e noresmenys sermo en la nostra cappella aquest 
dia sia fet. • 

Del dilluns e del dimars seguents. 

Lo diluns pero e lo dimarts seguents los paraments 
e vestiments blanchs mijancers ab quatre capes sien ten- 
guts e una creu hi sia, posada e lo reraltar on la ymage 
de la verge Maria es figurada la qual lo gog que hac de 
la resurreccio del seu fill a espremir nos dignes no esti- 
mam estes hi sia parat e en les estremitats del aliar los 



( ^^34 ) 

tests junts mellors e los bacins lii sien posáis daurats pero. 

De la festa de la Invencio de sanda Creu. 

Cosa dubtosa no es que con la festa de sancta Creu se 
celebra memoria de la passio esser h¡ deja mayorment cor 
la festa de la Creu no celebrariem sino per tal con en ella 
fo nostra redempcio et a^o per mort daquell qui en aquella 
per molt gran caritat nos amants volé esser crucificat. 
Perqué aquest dia sermo et processio en la nostra capella 
sien fets et la Veracreu sia mostrada per qo cor en aquell 
dia fo trobada et aquell dia sen fa representacio en la 
sancta Esgleya: e a presentacio de sane la qual en la creu 
lo dit Redemptor nostre escampar li plach et per reveren- 
cia de la Veracreu la qual en la nostra capella portam de 
paraments et de vestiments vermeyls deis pus nobles ab 
sis capes volem esser usat e los rerataules hi sien posats o 
en les altres coses axi con en lo dia de Nadal. Axi em- 
pero que las Veracreus sian posades en lo mig locli del 
altar et la camisa de nostre Senyor a la part dreta et les- 
¡)ina a la part esquerra daquella. 

De la festa de la Ascensio de nostre Senyor. 

Si loch de auctoritat es atrobat en aqüestes coses les 
quals per princeps terrenals se fan molt mes en aquelles 
les quals per lo rey celestial se fan auctoritat donan axi 
mateix ha loch : cor jacsia que totes coses puga pero res 
sino rahonable no pot voler con sia sobiran be no creat. 
Perqué en la nostra cappella sermo e processio sien fets 



( ^'35 ) 
e un deis roataiiles e tabernacles dargciit hi sien posáis: 
e que vestiments blandís e apparellamenls en aquesl dia 
se deja usar posar raho es verament cosa supcrílua cor 
basta per raho (;o que per la disposicio divinal en la As- 
censio fo monstrat daqiiells barons qui en vestadurcs blan- 
ques aparogren. Per co volcm quels vestiments c paraments 
blanchs raellors ab sis capes sien tenguts c en les altres 
coses sia fet axi con en lo dia de Nadal. 

De la vigilia de Penlacosta e del dia e del dilum 
e del dimarts seguenls. 

Per tal cor vincnt Lesperit sant sobréis apostols appare- 
gren a ells lengues de focli de partides cortes a nos es 
mostrat que a les damunt dites lengues de focli significa- 
dores de paraments e vestiments vermeyls aquest dia es 
usador: pero entre aquests dies differencia axi volem esser 
ordonants que en la vigilia e dos dies apres la festa v¡- 
iicnts los paraments e vestiments vcrmevls niijancers ab 
quatre capes sien tenguts e lo reraltar istoriat en lo qual 
es figurada la ymage de nostra dona sánela Mana la qual 
Lespirit sant ab los apostols reebe hi sia posat e una de les 
creus en lo mig loch del reraltar hi sia hauda e en les es- 
tremitats del reraltar los tests junts mcllors e entre la creu 
los tests els bacins daurats en lo reraltar sien hauts. En lo 
dia pero de Pentacosta sermo en la nostra cappella sera 
fet c los reretaules dargent e lo tabernacle dargent hi sien 
posats e aquells vestits e apparallamens vermells pus no- 
bles ab sis capes esser tenguts manam e axi com en lo diu 
de \adal de nostre Senyor lo (jual Deus lo fill scu (ramos 



( áSG ) 
(íii Ierra aquest dia en lo qual li plach Lesperit sant sobréis 
apostols escampar quant a les reliquies e ornaments axi 
tlaur con dargcnt e altres volcm esser serval. 



'&' 



Del dicmenge de Trinitat. 

Molt es temedor con de la Trinitat se tracta cor en res 
pus perillos en negun loch nos pot errar e ab major tre- 
bayl res no es encercat ne tant fructuos atrobat: pero con 
en trinitat no creada en la qual tota egualdat regna interna 
caritat esser fermamcnt creem e simplement confessam a 
la damunt dita ardor de caritat demonstradora: per qo deis 
vestiments e paraments vermeyls mijancers ab quatre capes 
es usador e sermo aquest dia en la nostra cappella esser 
i'et declaram e lo reraltar istoriat sera posat : volents que 
de reliquies e altres ornaments exceptats los reretaules 
dargent axi con en lo dia de la Invencio de la Creu en 
aquest dia sie usat. 

De la [esta del Cors de noslre Senyor. 

Jacsia que daquesta festa ja dessus en la cena de nos- 
tre Sensor hajam ordonat: pero cor rahonablement per 
Lesgleya es ordonat que aquest dia se fü^a comemoracio 
daquesta festa mateixa per tal que sollennitat la qual lo 
temps de la passio lavors embarga no sia lexada mas que 
ab major alegría ara sia celebrada: no en la color alcuna 
cosa mudar cor molt color vermeyla covinent esser repu- 
tem per la confeccio del cors e de la sanch de nostre Se- 
nyor mas en la sollennitat ajustan ordonam que paraments 



( ^^37 ) 
e vestiments vermeyls los pus nobles ab sis capes sien ten- 
guts aquest dia e sermo e processio sien fels e un deis 
reataules dargent e lo tabernacle dargent hi sien posats e 
de ornaments axi daur con dargent e daltres coses axi 
con en la festa de la Invencio de la Creu laltar sia de- 
corat. 

De la festa de la Nativitat de sent Johan BaUisla. 

Aquells los quals apres la mort de nostre Redemptor 
en la fe catholica perseverants e en confessio daquella muy- 
rents havem trobat confesSors con per la Esgleya son cano- 
nizáis appellanm donchs quant mes aquest qui Christ con- 
fessa e nol nega e les vics dell prepara confessor con per 
la paraula del Salvador sia canonizat testifican a ell entre 
los nats de fembres mayor no csser levat verament pot 
esser dit. Donchs havem provehit en axi que en aquesta festa 
de la nativitat sua sermo sia fet e lo reraltar istoriat on 
la ymage de nostra dona sancta María es figurada a la sa- 
lutacio de la qual ell en lo ventre encara estant se alegra 
hi sia posat e los vestiments verts mellors ah quatre capes 
hi sien tenguts e un deis reataules dargent hi sia posat e 
en lo mig del reraltar tests junts mellors hi sien posats e 
dega e della sengles creus per la penitencia la qual ell 
preyca demostradora e en cascun cap del reraltar altres 
tests mellors separats e en mig deis tests los bacins daurats 
deca e della hi sien collocats. E encara con lo dia de la 
sua decollacio en paraments e altres ornaments dallar lo 
seu martiri a memoria nostra e de les gens pusca esser de- 
monstral: volem que de vestiments e paraments vermells e 



( 258 ) 
¡ib tanles capes c creus e argeiit laltar aquell dia sia ornat 
axi con nos havem ordenat esser faedor en les festes deis 
martirs deis quals lorde de Cistell fa dos misses en covent. 

De la festa de sent Pere. 

Certa cosa es que nostre Senyor Jesu-Christ a sent Pere 
principal apostolical comana pero nol volch esciisar de 
martiri ans ais altres apostols e martirs quant en lo már- 
tir! companyo lo feu: perqué esta en raho que de vesli- 
ments e paraments vermells lo dia del seu martiri sia usat 
axi con deis altres apostols martirs a avant havem ordo- 
nat. Mas per tal con nostre Senyor ell tot sol entréis altres 
apostols senyala e honra; digna cosa es que oquell dia nos 
eyl honrem e senyalem entréis altres apostols en la nostra 
capella. Donchs ordonam quels vestiments e paraments ver- 
mells mijancers ab quatre capes sien tenguts e en mig 
del rerealtar una creu e envers les extremitats sengles: e 
per tal que per la creu daquell lo qual el ha seguit lo 
martiri dell sia representat entre la dita creu mijana e les 
altres creus sien posats de cascuna part tests juncts mellors 
e en cascun cap de rerealtar siá posat un deis bacins dau- 
rats aprcs les dites creus segons que a^o en lo capítol deis 
martirs pus largament havem ordonat. Ajustants pero a ago 
que en aquest dia lo raraltar istoriat hi sia posat. Pero per- 
qué la nostra cappella del castell nostre de Leyda a invo- 
cacio daquest sant es nomenada volem e ordonam que si 
aquest dia en la dita ciutat de Leyda serem presents que 
en la nostra cappella scrmo e processio sien fets els vesti- 
ments c paraments vermeyls mcylors ab sis capes sien ten- 



( ^^'í> ) 

guls e lio resmenys un deis reataules dargent e lo taber- 
nacle dargcnt hi sien posats e en reliquics e en argent 
iallar sia ornat axi con en la festa de la Invencio de la Creu 
havcm ordenat. 

De la festa de sánela Anna. 

Jacsia que daquesta festa en lo capitol de les quatro 
tempores del any ensemps ab altres festes de part dejus 
liajam ordonat : perquen aytal d¡a de paraments e vesti- 
ments blandís inijancers ab dos capes es usador. Mas cor la 
cappella del nostre castell de la ciutat de Maliorclia a ho- 
nor daquesta sancta preciosa es invocada : declaram que si 
aquest dia en la dita ciutat presents serem en la nostra 
cappella sermo e processio sien fets els vestiments e para- 
ments blanchs pus nobles ab sis capes sien tenguts c un 
deis reataules dargent e lo tabernacle dargent lii sien po- 
Sftts e laltar sia appareylat axi con en la festa de Nadal. 

De la Trans figurado de noslre Semjor. 

En aquesta festa en la qual los vestiments del Redemptor 
quan davant alscuns deis apostols se transfigura blanchs axi 
con a neu esser fets se testifiquen rahonablcment axi vesti- 
ments con paraments blanchs los mijancers ab quatre capes 
volem esser tenguts. En apres de tres creus en lo mig loch 
del rerealtar e les altres apres los tests juncts mellors los 
quals de cascun costal de la creu mijana esser ordonam e 
deis bacins blanchs qui apres les creus en lo dit rerealtar 
sien posats ct del reraltar istoriat en lo qual es figurada 



( MO ) 
la yraage de la Verge aquest dia laltar volem esser ornat. 

De la festa de senl Lar ene. 

Que sent Loren^; entréis altres martirs de Jesu-Christ 
no sia digne esser honrador pus quels altres martirs qui 
per Jesu-Christ la sua sanch escaníiparen no seria cosa 
deguda: cor la sancta esgleya remembrant lo cruel e incom- 
parable martiri per ell sufert per la fe catholica mantenir 
egual dapostol en la vigilia sua dajuni esser fet aordona. 
Perqué en la sollennitat daquest dia alcuna prerrogativa 
mes que ais altres martirs es faedora : per tal duem pro- 
veydor que aquest dia deis vestiments e paraments ver- 
meyls mijancers ab quatre capes sia usat e en mig deí 
rerealtar una creu sia posada e dos altres creus en les 
estremes parts del rerealtar e entre la dita creu mijana 
e les altres creus sien posats de cascuna part tests con- 
juncts los mellors e en cascun cap de rerealtar sia un deis 
bacins daurats segons que aqüestes coses en los altres mar- 
tirs colents de part dejus havem ordonat. Pero per especial 
prerogativa aquest dia lo reraltar istoriat hi sia posat. 

De la Corona de Jesu-Christ. 

Ab pia devocio en la nostra pensa remembrants con al 
beneyt cap del Salvador nostre Jesu-Christ segons ferma- 
ment riostra creenga te en lo dia de la sua sancta passio 
per los malvats juheus corona despines fo posada e a 
conmemoracio daquesta corona en los monastirs del orde 
de Cislell festa celebrar es costumat: per tal a representa- 



4 



( 2il ) 
cío (le la sancli la qual per ¡mpressio daquesta corona del 
seu cap beneyt isque de paraments e vestimcnts vermeyls 
en aquesta festa ab quatre capes volem esser usat: pero 
deis mijancers e deis altres ornaments e argent sia fct 
con si ere festa de mártir coieiit: ajnstants a aí:o quel 
reraltar isloriat aqucst dia sia tengut c en lo mig daquell 
les spines de la corona de nostre Senyor hi sien posades. 

De la festa de la Exaltado de santa Creu. 

Per aquesta matexa consideracio axi con en la Invencio 

moguts axi con daquesta festa ordenám volem esser servat 
e quel rerataule dargent e lo tabernacle dargent ne sien 
detrels e en loch daquells lo reraltar istoriat hi sia posat 
€ que aquest dia processio sia feta mas sermo no sia fct 
si donchs aquest die a Perpenya no erem con aquest dia 
si aqui serem a honor de la nostra cappella la qual es 
aqui en lo nostre caslell a la sua invocado intitulada en 
totes coses axi con en la Invencio manam e volem esser 
servat. 

De la Dedicacio de sent MicM. 

La festivitat deis angels ab gran exaltacio es celebradora 
cor ells deis ligams del diable nos guarden ens defenen: e 
jacsia que la semblanza de la sustancia deis angels sol 
aquel! qui es creador haja coneguda: empero la natura deis 
angels molí pura esser creem. Perqué a la damunt dita 
puritat angelical demostradora de vestiments e de para- 
ments blandís deis mijancers en quatre capes es usador e 



( ¿IL> ) 

per tal con aministrans los angels los sants patriarclics e 
profetes conexen^^a del Salvador o apres de la passio ha- 
gueren tres creus volem aqui esser una co es en lo mig 
e altres en les estremitats del rerealtar et encara rahona- 
blement lo rerallar istoriat on la ymage daquella que per 
langel fo saludada es figurada hi sia posat: entre les creus 
pero de cascuna part en lo reraltar tests juncts los mellors 
sien posats e en les estremitats los bacins daurats sien co- 
llocats. 

De la festa de sent Luch evangelista. 

Cor sent Luch evangelista verge es atrobal volem que 
en la sua festa paraments e vestiments blanchs los mijan- 
cers ab quatre capes sien tenguts e laltar axi sia en totes 
coses ornat com es ordenat de les vergens no raartirs qui 
han festa colent. 

Del dia de Tots Sants. 

A demostrar aquella carilat e ardor damor per los quals 
los sants e en la patria ab noslre Senyor se conjungeren 
sermo aquest dia en la nostra cappella sia fet e deis para- 
ments vermeyls mellors ab sis capes volem esser usat e en 
reliquies e en argent e en aur e en altres ornaments. E 
en aquest sollempne dia en lo qual de la Verge e deis 
angels e deis profetes e deis apostols e de tots los altres 
sants festivitat se celebra volem axi con en la nativitat de 
nostre Senyor laltar esser magnificat. 



( 'í/m ) 

De la Comemoracio deis defwUs e tola hora qm 
per defunts se faca. 

Tota hora que per deífunts offici se fa mortificacio c 
honestat son mostradores cor si ben la mort qui nos |)ot 
esquivar consideravem en plor viuriem ; perqué duem 
provevdor que aquest dia c encara con sesdevcndra per 
defunts oflici celebrar paramoiits e veslimenls los negrcs 
e dues capes sien tcnguts c una crcu en lo mi^ de! 
reraltar e dos tests disjuncts sotils do cascuna part e 
los bacins blanchs entréis tests disjuncts dejus en laltar 
sien posats. 

De la (esta de la passio de la ymage de Jesu-Christ. 

Per rahon en aquest die en lo qual qui de diverses 
miracles lo poblé seu de Jerusalem instruix (;aentras li 
placli en los derrerans tenips lo poblé judaych per taii 
gran miracle que de la ymage del Crucifix sanch exis volch 
redargüir: lo reraltar istoriat hi sia posat e de vcstiments 
e de paraments vermeyls deis raijancers a la damunt dita 
festa demostradora ab qualre capes volem esser usat. En 
apres tres crcus en lo reraltar manam esser posados de les 
quals la veracreu nostra sera la una: e aquesta volem esser 
posada en lo mig loch e les altres en les estremitats del 
reraltar sien allogades : e entre les dites creus tests junts 
mellors de cascuna part sien pos&ts : bacins daurats encara 
on los peus de les creus en les estremitats posados sien 
allogats. Per rahon encara aquest dia de moltes creus 



( 24/1- ) 
laltar deu esser ornat si affectuosament la qualilat del 
miracle es considerada. 

De la [esta de sent Marli. 

Sent Marti jacsia que confessor sia atrobat pero sent 
Ambrosi en aquel ympne par ais apostols la decantat: per 
tal rahonable cosa es que en lo dia daquest en la nostra 
cappella alcuna prerogativa mes que en los dies deis altres 
confessors sia demostrada. Perqué duem preveydor que en 
aquesta festa deis paraments e vestiments verts mellors ab 
quatre capes sia usat e lo reraltar istoriat hi sia tengut e 
en reliquies e argent e les altres coses manam axi esser 
fet con en los dies deis altres confessors colents es ordo- 
nat. Mas si per aventura en aquesta festa en la ciutat de 
Caragoca serem con la cappella de la Aljaffaria nostra de 
la dita ciutat a honor daquest precios sant confessor ca- 
valler de nostre Senyor sia hedificada ; volem e manam 
que sermo e processio en la nostra cappella sien fets e 
un deis reataules dargent e lo tabernacle dargent hi sien 
posats e deis paraments e vestiments verts pus nobles ab 
sis capes sia usat e laltar en reliquies e argent sia clarificat 
axi con en lo dia de Nadal. 

De la festa de samta Katarina. 

E si aquesta benauyrada verge de linatge real avallant 
ab dret cor e ferma voletitat officis homenils assumen tres 
corones o aureoles ais sants de Deu repromeses ha guanya- 
des co es de virginitat de martiri escampant la sua sanch 



( -^4- ) 

e de sants doctors per la fe cristiana ais enfeels prelcant: 
donchs rahonablcraent som moguts que daquesta festa jassia 
que de totes les verges e martirs en general de part dejus 
hajam longament ordonat en especial ab alcuna prerogativa 
en la sua sollennitat faedora mencio en la present nostra 
ordinacio sia feta. Perqué en aquest dia per propia signi- 
ficacio de la sua virginitat e martiri de paramenls dallar 
blandís e de vestiments vermells los niijancers ab quatre 
capes damdues aqüestes colors e de totes les altrcs coses 
segons en les verges martirs havem dejus ordonat es usa- 
dor. Ajustans a ago per la dita prerrogativa demostradora 
que lo reraltar istoriat aquest die hi sia posat. 

De la festa de sent Nicolau. 

Per semblant manera que de la festa de sent Marti 
havem ordonat daquesta festa de sent Nicholau con sia axi 
mateix confessor en la Esgleya nomenat esser fet decla- 
ram: exceptat que lo reraltar istoriat ne sia detret. Mas 
pero con la cappella del palau nostre de la ciutat Dosca 
a honor daquest sant sia intitulada: volem e manara que 
si aquest dia en la dita ciutat presents serem que del 
rerataule dargent e del tabernacle dargent e de les altrcs 
coses sia fet axi con en lo dia de sent Marti manam esser 
fet si en la cappella nostra de Sarago^a aquel dia fossem 
presents. 



TOMO V. 18 



( 24G ) 
De les qualre festlvitats de la Mare de Deu. 

En les festlvitats de sancta María en la qual axi con 
en lo mirayl virginitat e especia de castetat resplandeix e 
la qual verge enfanta e verge apres lo part romas: per tal 
encara con de honor de tan gran dignitat fo exaltada que 
Mare de Deu esser feta meresques; en paraments e vesti- 
ments e argent e en reliquies e altres ornaments axi con 
en la nativitat de nostre Senyor volem esser observat ío es 
en la festa dagost e en les altres tres festes un deis reatau- 
les ne sia detret. E en cascuna daquestes festes sermo en 
la nostra cappella manam esser fet: ajustans que en la Pu- 
rificacio e en la Assumpcio processio sia feta. 

Deis Mártir s. 

En les festes daquells qui per Jesu-Chnst lur sanch 
escamparen per tal que memoria del raarliri sia hauda 
vestiments e paraments vermeyls axi con ja desús havem 
insinuat esser tenguts declaram : aquesta manera ^o es 
observada que en totes les festes deis apostols deis evan- 
gelistes qui martirs foren paraments de altar e vestiments 
los vermeyls mijancers ab quatre capes sien tenguts e en 
lo mig del reraltar una creu e envers les fins altres per 
tal que per la creu daquell lo qual ells han seguit lo mar- 
tiri deis sia representat: e entre la dita creu mijana e les 
altres creus sien posats de cascuna part tests junts mellors 
e en cascun cap del rerealtar sia posat un deis bacins dau- 
rats apres les dites creus. Pero per tal cor los apostols els 



( ^^47 ) 
evangelistes mes quels altres martirs alcuna prerogaliva 
merexeii: volem que en los dies daquests lo reraltar isto- 
riat lii sia posat e si es fesla colent de mártir sia axi fet 
con es ordonat damunt deis apostols e evangelistes sal- 
vant quel reraltar istoriat ne sia levat. Et si es festa de 
dos misses en convcnt cclebradorcs segons lorde de Cisteil 
los paraments e vestiments vermells mijancers ab dos capes 
sien tenguts: e una creu en mig de reraltar sia posada et 
dessa et della entre la forana part del dit reraltar et de 
la creu la qual en mig sien posats tests junts mellors. E 
si sera festa de una missa lavors los vestiments et para- 
ments vermeyls pus sotils sien tenguts e en lo mig del 
reraltar sia posada una creu e en cascun cap un deis 
bacins blandís sia posat e en lo mig deis bacins e de la 
dita creu sien posats dos tests sotils separáis de cascuna 
part qo es que la meytat del test sia de una e laitra 
meytat del altre. 

Deh Confessors. 

Per tal aquells confessors per la Esgleya son nomenats 
qui de desig eternal verdejants per neguna cruellat de 
temps raalvats no son trobats; axi con dessus en lo comen- 
gament de la present constitucio havera tocat de vesti- 
ments e paraments veris volem esser usat per aquesta 
manera: go es que en les festes deis confessors colents o 
doctors paraments daltar e vestiments verts los pus nobles 
ab quatre capes sien hauts e en lo mig del reraltar sien 
posats tests junts mellors e en cascun cap del reraltar altres 
tests separáis mellors e en lo mig deis tests los bacins dau- 



( 248 ) 
rafs deca c (lella sien posáis. E si eren festes que scgons 
lorde de Gistell dos misses fossen en covent celebradores 
los paraments c vestiments vcrts mijancers ab dos capes 
sien hauts et en lo mig del reraltar tests separats sotils e 
los bacins blanchs hi sien posats: e si eren de una missa 
los pus sotils paraments c vestiments verts sien tenguts : 
les altres coses pero axi con damunt es dit prop exceptat 
quels tests no sien posats en lo cap del reraltar dessus dit. 

De les Ver ge s. 

Que en los dies daquelles les quals per virginitat tan 
solament corona haver han merit paraments e vestiments 
blandís en los dies daquelles les quals en los pits feminils 
coratge homenil portants corona de raartiri e de virginitat 
per rahon ajustaren vermeyls e blanchs sien tenguts per 
los quals virginitat e martiri clarament se demostren. Per- 
qué duem ordonador que en les festes de les sanctes verges 
les quals son colents e martirs no son sien tenguts los para- 
ments en laltar e vestiments blanchs 50 es los mijancers ab 
quatre capes daquesta matexa color: e si martirs son co- 
lents paraments daltar blanchs aquells matexs sien posats 
e los vestiments deis ministres vermeyls mijancers ab quatre 
capes daquestes dues colors sien tenguts e en lo mig del 
rerealtar una creu es posadora e en cascun cap del reral- 
tar tests junts mellors sien posats e de^a e della los bacins 
daurats sien posats e en lo mig deis dits bacins e deis tests 
damunt dits de cascuna part una creu es posadora. Si pero 
sien festes que segons lorde de Gistell dos misses fossen en 
covent celebradores e martirs no sien paraments e ves- 



( 240 ) 
tímenla blandís mijancers sien hauls ab dos capes daques- 
ta color. Si pero sien mártires aquells mijancers del altar 
blanchs e vestiments vermeyls sien ab dos capes tenguts 
e en lo mig del rerealtar la creu del mig loch tan solu- 
ment sia posada els bacins blanchs en lo mig del reraltar 
la meytat del test sotil separat sia posat: si pero son fesles 
que segons lorde de Cistell una missa sea celebradora e 
martirs no son paraments e vestiments altres sien blanchs 
(.'o es los pus sotils e que creu noy sia posada: si pero son 
martirs e de una missa los paraments del altar sien aquells 
matexs los vestiments pero vermeyls e sien los pus solils 
e una creu sia alogada en mig loch del reraltar e en cas- 
cun cap de reraltar bacins los blanchs sien posats. 

De les hiiytaves de les festes de nostre Senyor e de la 
Verge Marta e de tots los allres sants. 

En totes pero les huytaves de les festes en les quals 
la Esgleya huytaves fer es monslrada semblants paraments 
e vestiments sien tenguts los quals en les festes principáis 
han tenguts exceptat que axi bons e excellents esser no 
merexen: axi qo es que si en la festa los paraments e vesti- 
ments blanchs o vermeyls o verts meylos serán tenguts que 
dins les huytaves de paraments e vestiments daquella ma- 
texa color go es deis pus sotils sera usador: exceptat pero 
lo día de la huytava en lo qual los mijancers manam esser 
tenguts. En les festes pero que segons nostra ordonacio 
deis mijancers es usador lo dia de la huytava deis pus 
Sotils daquella mateixa color volem esser usat : declarants 
que si en la festa de paraments duna color e vestiments 



( 2oO ) 
daltre sera usat aquesta matexa divisio de colors la huy- 
tava per la manera damunt dita manam esser servada. 
Quant pero a posar altres ornaments en les dites huytaves 
axí duem particularment estatuydor que en totes les huy- 
taves de les festes de nostre Senyor en lo mig loch del 
reraltar una creu sia posada en lo peu de la qual en lo 
rereaitar un test junct es posador e en cascun cap del 
reraltar tests disjunets sien posats e entréis dits tests con- 
juncts e separats los bacins daurats son posadors: e axi 
duem observador dins les huytaves de les festes damunt 
dites exceptat quels tests separadament en lo cap del re- 
raltar no sien posats e los bacins blanchs hi sien tenguts 
en loch deis daurats car los dies dins huytaves de les festes 
no esser de tan grant soUennitat con los dies de les huy- 
taves clarament se manifesta. En totes pero les huytaves 
de les festes de sancta Maria en lo mig loch del reraltar 
lo test de la pedra turquesa es posador e de^a e della 
prop lo dit test altres tests juncts deuen esser posats et 
en cascun cap del rereaitar los bacins daurats sien posats. 
E a^o mateix en les dites huytaves sia observat exceptat 
quel test de la turquesa ne sia delret e en mig los dos 
bacins blanchs a cada part del altar hi sien allogats. En 
totes pero les altres huytaves de sants e de sanctes mar- 
tirs sia posat en mig del rereaitar una creu et en cascun 
cap del rereaitar tests conjuncts sien posats. Si pero sien 
huytaves de sants martirs o de sanctes verges martirs axi 
mateix volem esser observat: ago empero ajustat que lavors 
lo test de la turquesa sia posada e quels bacins blanchs 
en cascun cap del reraltar e en lo mig entréis dits bacins 
e lo dit test altres tests separats sien collogats. E axi ma- 



( -^51 ) 
teix dins les huytuves de les fesles damunt dites volem 
esser observat qnant al test de la turquesa e creu demuiit 
dites 6 que bacins los blanchs en cascu cap del reraltar son 
posadors e en lo mig entréis dits bacins e creu e test de 
turquesa posats en lo mig tests sien posats separats. Si pero 
serán huytaves de confessors un test junct en lo mig del 
reraltar es posador e en cascun cap tests separats son posa- 
dors. Axi mateix dins les huytaves volem esser observat: aqo 
pero ajustat que en loch de tests quis posen en cascun cap 
del reraltar sien posats los bacins blandís e no los tests 
damunt dits: declarants quen los dies qucls bacins blanchs 
serán tenguts los tests sotils sien posats. 

De Jes vigilies de les festes. 

En les vigilies de les festes les quals segons Lesgleya 
vigilia han engir los ornaments e vestiraents axi sia obser- 
vat segons que dins les huytaves de les festes es dessus or- 
donat: exceptat que en les festes quels mellors vestimenta 
e paraments hauran servir los vestiraents e pararaents mi- 
jancers les vigilies e les vuytaves servesquen : ajustants pero 
a acó que en les festes que sis capes havem declarat esser 
tengudes que en les vigilies daquestes quatre capes sien 
tengudes e si en la festa quatre manam esser haudes en 
la vigilia de duas tant solament sia usat. 

Deis dies dominicals. 

A tots los dies deis dicmenges del any paraments e ves- 
tiraents de ministres los mijancers verts sien posats excep- 



( 252 ) 
tats los diiimenges de la cuaresma en los quals volem esser 
usat deis paraments e deis vestiments blaus raeylors per 
tal que! temps de dolor e de plor pusquen ais nostres Imyls 
presentar. En apres statuim observador que en tots los 
dicmenges del any sia posada una creu en lo mig del re- 
raltar e en lo peu de la creu un test junt mellor sia posat 
en lo reraltar damunt dit en los caps del qual altre test 
mellor separat sia posat axi que entréis tests juncts e test 
separat damunt dit los bacins blandís posats: e en los dies 
dominicals del Avent entro a la Purificacio de la Verge lo 
test de la pedra turquesa sia posat en lo mig del reraltar 
e tests junts mellors en cascun cap del reraltar damunt 
dit sien posats e no resmenys dega e della prop lo dit test 
de la turquesa los bacins damunt dits. En los dies pero do- 
minicals en los quals sera faedor offici dalcuna huytava e no 
del dicmenge sien tenguts paraments e vestiments axi con 
en lo dia de la festa: si pero festa sera estada colent es 
fahia de les huytaves lavors totes les coses damunt dites 
sien tengudes axi con en lo dia de la festa de dos raisses 
es dessus ordonat. En los dies empero dominicals los quals 
dins Lavent sesdevenen de paraments e vestiments blanchs 
deis mijancers volem esser usat; e axi mateix se faga de la 
Nativitat de nostre Senyor entro a la Purificacio cor en 
aquests temps memoria del part de la Verge en lo qual 
vivim som ens movem lo qual ab molt gran puritat procehi 
es faedora : et axi mateix se faga de Paschua tro a la 
Ascensio per tal que leticia paschual se mostré. 



( -^.^5 ) 

Deis divendres. 

En tots divendres en los quals missa sera de la creu 
sien tenguts paraments del altar blaus qo es los pus sotiis 
e veslimenls vermeyls los pus sotiis per tal que axi mor- 
tificacio la qual a\tal dia en nos devenn haver per para- 
ments dallar mostrada la memoria de la sanch la qual per 
nos Jesuclirist escampa no sia lexada: en lo mig loch pero 
del altar una creu sia posada e en cascun cap del dit reraltar 
los bacins blanchs demunt dits e entre la creu els damunt 
dits bacins de cascun costat test sotil separat sia posat. 

Deis dissaptes. 

En los dies pero deis dissaptes en los quals sera missa 
de sancta Maria los paraments e vestiments blanchs pus so- 
tiis sien tenguts per tal que per a^o molt grant virginitat 
della sia representada: en lo mig del altar lo test de la tur- 
quesa sia posat e en cascun cap test sotil separat sia posat 
e entre lo test de la turquesa e lo dit test altre test sotil 
separadament es posador e entréis dits tests de^a e della 
dejus en laltar los bacins blanchs sien posats. 

Deis dies feriáis. 

En los feriáis jdies pero sien tenguts paraments e vesti- 
ments de drap de seda color groga trahents: pero cor segons 
lo temps es faedora diferencia volem que del Avcnt entro a 
la Purificacio a honor de la Verge c de Pascua entro a la 



( 254 ) 
Ascensio per la leticia paschual sien tenguts aquells blanchs 
pus sotils : en la cuaresma pero aquels blaus pus sotiis en 
laltar sien posats e el cappella ne sia vestit cor aquests da- 
vant los altres en lo temps de la cuaresma havem duyt 
elegidors. Engir los altres ornaments statuim que en los 
damunt dits dies feriáis en los quais nos fa dalcu festa ne 
encara de huytaves sia posada una creu en lo mig loch del 
reraltar e dos tests sotils dega e della en les estremitats del 
reraltar e la creu: axi pero que en Lavent de nostie Senyor 
en mig del altar lo test de la turquesa hi sia posat. 

De les quatre tempores del any. 

Mortificacio e plor en la Esgleya mostrar se cove en los 
temps en los quals a vicis de la carn reprenedors peniten- 
cia se fa per dejuni: perqué en los dejunis los quals qua- 
tre tempores son nomenats axi con en los dies feriáis de 
la quaresma ordonam axi en paraments con en argent esser 
de tot observador. Empero en tots los dies no sapparell 
altar ne reraltar en les vespres ne en les matines sino tan 
solament en la missa si donchs no era de les festes da- 
munt espressades o altres colents o deis sants doctors car 
lavors deu esser appareylat en les vespres e en les mati- 
nes. Et ordenam que en tota festa colent diache e sols- 
diache sien vestits e quatre qapes per ministre sien ten- 
gudes dé les quals les dues sien deis paraments del altar 
e les altres dues deis vestiments del cappella si els vesti- 
ments e els paraments eren diverses e sino lotes les quatre 
capes sien de la color deis damunt dits paraments. Sem- 
blantment en les festes de santa Eulalia de Barcelona sent 



C 255 ) 
Thomas de Aquino sent Benet sent Jordi sent Domingo 
sent Lovs bisbe sent Bernat sent Loys rey de Franca sent 
Francesch les once mil verges santa Elisabet santa Barbara 
e santa Lucia jassia que colents no sien volem que en to- 
tes coses sia fot axi con si fossen festes colents. En tots 
pero los dies dominicais c en les festes que lordc de Cistell 
la dos misses diachc e sotsdiache sien vcstits mas dos capes 
tan solament sien tengudes: ajustans a ago que en les festes 
de sent Anthoni sent Blasi senta ApoUonia senta Marga- 
rita senta Anna senta Clara sent Mauris senta Tecla sent 
Cosma e sent Damia sent Narcis senta Cecilia santa Eulalia 
de Merita jacsie que colents no sien ne festes que dos mis- 
ses segons lorde de Cistell degen esser dites axi pero vo- 
lem e manara en aquests dies esser fet en totes coses con 
si fossen festes de dues misses. Encara mes volem e ordo- 
nam que continuament dos brandons en la elevacio del 
cors de nostre Scnyor sien hauts: cxceptat que en los dies 
sollennes en los quals sis capes en los divináis ofBcis serán 
tengudes sis brandons en la elevacio damunt dita sien 
hauts e cascun brandon sia de pes de set libres. Encara 
mes ordonam que en tots los dies feriáis o festes les quals 
no son coltes sien tenguts en la missa dos ciris e en tots 
los dies dominicais e en los dies de festes colents e deis 
sants doctors e festa que lorde de Cistell en convent fa 
dos misses sien hauts en la missa quatre ciris e en totes 
pero les altres festes en les quals sis capes serán tengudes 
deu ciris sien tenguts: declarans en a^o que cascuns deis 
ciris damunt dits sic de pes de raija libra. Encara raes duem 
piadosaraent ordonador que oltra los dies en los quals en 
los capitols damunt scrits sermo en la nostra cappella esser 



( ¿5(3 ) 
íet liavem ordonat: volem que en los (lies subseguenls 
sermo semblantment sia fet qo es en los dies deis apostols 
e de sancta Maria Magdalena de sent Loreng de sent Loys 
bisbe de sent Loys rey de Franca de sent Miquel de les 
onse milla verges de sent Marti de senta Eüsabet de senta 
Caterina de sent Nicholau e tots los dicmenges de Avent 
e de la quaresma sernao en la cappella nostra o devant nos 
se faca: aquest orde observat que deis religioses a la divinal 
paraula preicar diputats sien hauts un dia deis damunt dits 
de un orde e laltre dia daltre entro que tots qui en lo 
loch serán ne sien passats. Encara mes ordonan duem pro- 
veydor que en los dies en los quals de part dessus processio 
en la nostra cappella havem declarat esser feta que totes les 
reliquies qui son en les cappelles nostres reyals e aquelles 
les quals nos en nostra cappella propria havem ordonada- 
ment sien portades e quels prelats si possible cosa sera 
aquelles portar sien tenguts cascun les pus dignes segons son 
grau: e en deffalliment deis prelats aquelles portar hagen 
los priors e guardians deis ordes de pobretat o altres cler- 
gues en grau mes honrats. E sien portades les pus belles 
capes que poran ab bona manera e los cappellans qui la 
aministracion han de la cappella lavors proveesquen dili- 
gentment que les colors de les capes se concorden axi con 
mils poran a la condicio de les reliquies damunt dites qo 
es que aquells qui reliquies deis martirs portaran capes 
vermeyles porten e axi deis altres segons la propria sig- 
nificacio de les colors la qual per nos desús es estada aor- 
donada: e sien vuit o deu brandons enceses en les pro- 
cessions damunt dites. En la processio pero de Corpus- 
Christi sia portat lo dit cors en alcuna custodia raolt bella 



( 2^7 ) 
en lal manera que pusca csser vist clarament: sobrel qual 
lionradament sobrecel sia portal cnsemps ab vuil o deu 
brandons datnunt dits: en les quals totes processions lo test 
de la turquesa per lo sotsdiache sia portal qui vaja davant 
aquell qui deu fer loffici e en cascun costal del dit sotsdia- 
che sia un escola ab canelobres e ab ciris enceses cascun 
de pes de una libra e dos clergucs o escolans qui davant 
lo sotsdiache engens continuamenl e atent porten. Aquell 
pero qui en les damunt dites processons creu portara de 
dalmática sia vestit e en cascun costal clergue o escola 
baja qui los ciris cascun de pes de una libra enceses or- 
donadamenl porten e honesta. Tots temps pero que diache 
e sotsdiache en la missa sien dos ciris enceses vagen davant 
lo cappella entrant a la missa e lavors laltar sia encensat: 
la qual cosa per semblanl manera volem esser observada 
con levangeli se comentara sino en lo divenres sanl o si de 
morís sesdevenia cantar. Encara mes en tota festa colent e 
de les altres axi con damunt havem dit al Magníficat en 
cascunes vespres e al Benedidus en les matines e en la missa 
apres de la oblacio encens sia ministrat : tots temps em- 
pero que noy baja misses solennes qo es ab diache e sots- 
diache apres la missa finada sia dit loffici o missa secca 
de sancta Maria si donchs aquell dia no era vigilia o Testa 
daltre sanl en lo qual cas loffici de la dita vigilia o del 
dit sanl sia dit loffici de senta Maria relaxat. Si pero aquell 
dia sera festa dalcuii sanct e vigilia o fossen vuytaves en- 
semps o festa de dos sants ensemps ultra aquell del qual 
missa principalmenl sera celebrada sia dita missa secca de 
amdos damunt dits. E jacsia que missa sollenne ab diache 
el sotsdiache no sia celebrada si donchs aquell dia no sera 



( ¿58 ) 
lesta (le noslre Senyor o de santa Maria o de tots sanls o 
sesdevenia prelat davant nos celebrar quant al offici de les 
vigilies e de les huytaves e deis sants axi mateix volera 
esser observador: loffici pero o la missa secca de sencta 
Maria no sia dita en los dias en los quals missa ab diache 
e ab sotsdiache se celebrara si donchs no era dia de dis- 
sapte en lo qual apres la missa principalment se diga: e 
axi mateix en los divenres volem esser observat si missa 
mayor de la creu no sera celebrada. 

De la Almoyna. 

Esguardants e a nostra memoria comanants la páranla 
dominical la qual ais seus dexebles dix: Pobres ab vosaltres 
tots temps haurets e encara la paraula del propheta: Trenca 
lo pa al freturan e los freturans met en la tiia casa : per 
moviment de pietat e de caritat som costrets que a sus- 
tentacio deis pobres nostre coratge girem e ab alraoynes 
a ells e ab altres piadoses acorriments no axi cora ne som 
tenguts mas axi con podem misericordialment succurram. 
Perqué ordonam e establim que cascun any sien assignats 
per almoyna ultra aquella la qual en altra manera axi a 
religioses con a altres persones donam per altres officials 
mil libras barchelonesas per quatre partidas del any ree- 
bedores deis nostres batles generáis e per los procuradors 
reyals e aministradors de nostres rendes de la nostra senyo- 
ria les quals quatre partides comencen lo jorn de la na- 
tivitat de nostre Senyor les quals reeba lalmoyner nostre 
et aquelles do e distribuesca segons nostra pia voleutat e 
devocio. E encara mes a la dita almoyna ajustara que en 



( 2;í9 ) 

cas que nostra volunlat no sera de teuir tinell ais noslres 
domestichs per quascun jorn aytant con durara que nos no 
tindrem aquell deu solidos jaccenses en Aragón e quinse 
solidos barchelonesos en Cathalunya e en regne de Valen- 
cia e vint solidos de mallorquins en lo regne de Mallorches 
e altres vint solidos alfonsins en lo regne de Ccrden>'a e 
de Córcega per los dits almoyners deis nostrcs panicers 
cascun dia reebedors de pa assignam quant nos presents 
en les dites terres serem lo qual continuament devant la 
porta de nostre alberch reyal a sexanta pobres de Jesu- 
Christ Qo es dos diners en Arago tres diners en regne de 
Valencia e en Catalunya c quatre diners en Mallorcha e 
en Cerdenya et en Córcega de pa a cascun deis dits pobres 
sera donador: los releus encara los quals sobren de la taula 
nostra e de nostres domestichs sien donats e distribuits a 
altres pobres a la porta de nostre alberch cascun dia per 
lo mati. Et ultra encara los damunt dits diners volem esser 
donats tots dicmenges ais sexanta pobres damunt dits sinch 
solidos jaccenses en diners en Arago e deu solidos bar- 
chelonesos en Valencia e en Catalunya e quinse solidos 
mallorquins en Mallorcha e altres quinse dalfonsins en 
Cerdenya o en Córcega reebedors del nostre comprador 
Co es per aytal manera que un diner jaques e dos diners 
barchelonesos e quatre de mallorquins e altres quatre dal- 
fonsins segons les terres on serem a cascu deis sexanta po- 
bres damunt dits serán donadors: et ultra encara les coses 
damunt dites volem a la damunt dita almoyna en la porta 
de nostre alberch donadora los releus qui sobraran en la 
cuyna axi en carns con en altres menjars esser assignats. 
Mes avant pan e vin los quals en nostres boteylaria e pa- 



( 2(10 ) 
niceria sesdevendra a deteriorar en tal manera que devant 
los nostres domestichs a posar convinents no serien e en- 
cara fruytes e fromages que envers los rebosters roman- 
drien los quals convinentment per ells no poguessen esser 
posats a la dita almoyna tota hora que aytals coses sesde- 
vendran assignam. Encara assignam a la dita almoyna totes 
les besties retudcs a la cort per afollades e aquelies lal- 
moyner reeba del cavalleriz. En apres assignam a la dita 
almoyna totes les condempnacions de nostres domestichs 
ques faran per los havents poder les quals condempnacions 
los dits almoyners del tresorer nostre haver procurar sien 
tenguts les quals condempnacions ensemps ab laltra mone- 
da de la almoyna ais pobres de Christ sien donades: e a^o 
que per les bulles de plom o daur en los privilegis empo- 
sadors en nostra scrivania se reeb segons les coses per nos 
aordonades. E encara aquell dijous en lo qual lo Salvador 
nostre a nos exemple relaxan los peus deis apostols lava 
volem esser donat a tretse pobres ais quals nos duyts per 
exempli lavam a cascun drap de lana per dos robes ab 
calces e capero e drap de li per una camisa complida e 
capell e cinch solidos de barí:eloneses en Cathalunya e en 
regne de Valencia e sis de mallorquins en Mallorques e sis 
dalfonsins en Cerdenya o tres de jaqueses en Aragón per 
costures apres la ablucio: ais quals diñar en la nostra cort 
sia donat e nos aquells servescam de donar lurs aygua en 
les mans axi en lo comengament con en la ñ del diñar 
jonoUs ficats en térra e les viandes que ells deuran menjar 
en la forma damunt dita devant ells posem. En apres per 
tal que cascun dia nos siam remembrants del exempli de 
humilitat que nostre Senyor ais seus dexebles e subseguent- 



( 2<í1 ) 
ment a nosaltres lexa: ordonam oltra les ililes coses cascun 
dia ordinariament a tretse pobres menjar continuament 
csser donat en la nostra cort real per tal que dcvocio real 
de lavar a ells les mans e besarlos aquelles oferent a cas- 
cun tres diners barcheloneses en Catalunya et en regnc de 
Valencia et dos diners jaqucses enArago et quatrc diners 
mallorquins en Mallorques et quatre alfonsins en Sardenya 
a honor daquell en la man del qual los cors deis reys esser 
son demostráis exegir puscam axi con desijam. In Pares- 
ceve pero de nostre Senyor a tretse ais quals ultra la ablu- 
cio de les mans a honor daquest Jesu-Christ qui per la 
sua passio de menjar no corruptible de gloria eternal 
aquest dia nos sadolla jonoyls plegats menjars posam, Vo- 
lem encara ais ordens de pobretat de la térra nostra al- 
moynes esser donades per la manera ques segueix ultra 
aquelles almoynes les quals reeben en nostra absencia: qo 
es que con serem en ciutats o viles dins la nostra senyo- 
ria si nos presents erem sien donats cascun any davant la 
festa de Nadal de nostre Senyor ais monastirs daquell loch 
per pietanga vuit diners jacceses o dotse diners barche- 
loneses o setse diners mallorquins o setse alfonsins segons 
les terres on serem per cascun frare o sor daquells mo- 
nastirs. 

De les Fayles e deis Missatges. 

Con se pertanga los princeps ab sabis cngins proveir en- 
gir aquelles coses les quals scmblantment sesguarden a lur 
honor axi que honor no poca ans despedient a aquell con- 
tinuament entorn si haver presencies de sos domestichs los 

TOMO V. 10 



(262) 
quals si absents de la sua cort lurs galges o qultacions 
reebien per aventura sovinerament la dita cort continuar 
e acompanyar lexarien: emperamor dago statuiníi e encara 
ordonam que a nostres domeslichs quals que quals sino 
per aquells dies tan solament per los quals en nostra real 
cort presents almenys alcuna hora del dia o de la nit 
serán res de lurs quitacions a ells per beslies o per bestia 
per els tenedores o per menjar donar ordonades no sia do- 
nat e si contrafaran en la quitacio pee cascun dia sien 
agreviats: a aquells pero qui deuen teñir betia o besties e 
aquella o aquelles teñir hauran lexades jacsia que cascun 
dia presents en la cort serán menjar tan solament a ells 
deu esser donat. Encara ordonam que els reebents moneda 
de la cort nostra per vestir res sino a aquells los quals en 
la nostra cort lo primer dia de abril presents serán e los 
vuit meses del any la nostra cort hauran continuada no sia 
pagat: si donchs en altra manera generalment a ells draps 
no ordonavem donador: ne encara al tres drets a aquells ul- 
tra les quitacions per besties assignades si donchs almenys 
en lany la nostra cort sis meses no hauran continuada sien 
pagats o satisfets en alcuna condicio o manera: a aquells 
pero qui de nostra cort vin e cera e pan reeben per los 
dies en los quals en la cort serán estats sien donats tan 
solament: ais missatgers pero per nos deis nostres domes- 
tichs trametedors si duran aquesta missageria les coses ne- 
cessaries a ells de la nostra moneda serán ministrades de 
la qual reten comte al racional facense falles en totes coses 
axi con damunt exceptat en lo vestir si dins lo dit temps 
a la nostra cort ells venir sesdeveiidra: pero si els mis- 
satges damunt dits mar haurien a passar e per acó les lurs 



( '^63 ) 
beslies ab si menar no porien lavors les lurs quitacions per 
les dites beslies per aquesta causa lexades e cucara despe- 
ses per les persones reeban entirament e hagen. 

De les loguers de les beslies logades. 

Con aicu a trebayl reebut de condigne loguer no sia gi- 

tador emperamor da?o duem statuydor e ordenador que a 

les persones quals que quals acostumades lurs obres e de 

lurs besties logar les quals ab bestia o sens bestia per nos o 

per nostres negocis de grat o forcats en loffici de nostre 

azembler mayor servey hauran fet convincnts loguers sien 

donats segons que dejus pus plenerament se declara. Ordo- 

nam donchs que a cascuna persona la qual ab bestia sia de 

sella o de bast per nostre azembler mayor o sotsazembler 

per nostres negocis logadora per lo dit azembler de nostra 

moneda per cascun dia en lo qual en nostre servey sera 

axi per si con per la bestia dotse diners barcheloneses deu 

diners jaqueses e mes obol barchelonesos per ferradures 

de la dita bestia e encara totes despeses les quals la dita 

persona per son viure e de la sua bestia haura fetes están 

en lo dit nostre servey sien donats plenerament e pagats. A 

cascuna persona qui sens bestia per nostres negocis per lo 

dit azembler o altre per nom dell logadora sien donats en 

lo día per loguer a aquel! vuit diners de barcheloneses o 

sis diners jaqueses si donchs mes lo dit azembler no vehia 

esser donador. En apres ordonam que les besties logadores 

per nostre azembler damunt dit portar cascuna carrega 

pesan ultra tres quintars no sien tengudes: pero si lo dit 

azembler o altre qual que qual alcuna de les ditcs besties 



( 204. ) 
liaiira carregada formal aquell qui la mena contra aquesta 
nostra ordonacio et per ago aquella bestia morra o debeli- 
tara lavors lo dit azembler qui daqui sera colpable del seu 
propri la valor de la dita bestia axi morta o la menys 
valenga la on no sera morta mas debelitada sera pagador 
al dit menador per bon dret si regonega obligat: e tota 
hora quel dit azembler per los menadors de les dites bes- 
ties li sera request pes en la presencia daquells les carre- 
gues ordonades aportar. 

Declarado feta sobre totes les dites oi'd'ma^ions. 

Per tal con humana natura !io basta a provehir ais 
duptes altercacions e contrasts qui per temps se poden 
esdevenir e entre los oñicials nostres majors sotsofficials 
e ajudants daquells demunt dits axi entre los majors con 
entre los majors e menors e altres domestichs nostres per 
raho del regiment e exercici deis officis demunt dits al- 
cunes discordies altercacions e duptes se pusquen esdeve- 
nir per no be entendre les dites nostres ordinacions o 
aquelles ab punts sobtills e maliciosos puntant e interpre- 
tant per lur grosseria o sobtilitat la qual malicia pot esser 
nomenada la qual ab bona e deguda declarado per nos 
deu esser refrenada e no reputem esser congruent a raho 
quels subtils ab lur subtilitat engañosa lur intencio iniqua 
obtenguen neis grossers per lur grosseria mantenguen co- 
ses desrahonables ne remanguen per la malicia deis sobtiis 
en alcuna cosa dampnificats: per qo desigans quels officials 
e altres domestichs nostres cascun exercesca son offici se- 
gons forma c continencia de les dites nostres ordinacions e 



( 2(;r, ) 

aquells sens contrast e discordia en la iiostra cüil \isijueii 
e usen deis officis deraunt dits: decernim e declaram que 
les dites ordinacions nostres en tot c per lot sien tengudes 
e observades e exseguidcs segons tenor e continencia da- 
quelles e no partcnlsc en alcuna manera del tenor daqiie- 
lles: e si per vcntiira alcuns duptes altcrcacions o conlrasls 
entréis damnnt dits officials sotsofficials c ajudans daquells 
e altres domesliciis nostres ensemps o depertidament los 
uns contra los altres per les rahons damunt allegados o 
altres sesdevendran: volcm c ordenara qiiels dits duples 
contrasts e altcrcacions venguen devant nos per tal quc-. 
nos aquells a bon stament de nostra casa e a concordia 
de nostres curiáis declarem e posem en stament pacificable 
et profitos. E per tal que per aytals duptes o altcrcacions 
la ordinacio de nostra casa no sia torbada ne desviada: 
volem e ordenara que si alcun deis dits officials nostres 
majors o sotsofficials o ajudunls daquells o altres doraes- 
tichs e farailiars nostres los uns contra los altres hauran 
alcun contrast o dupte per rabo deis officis deraunt dits 
que aquell o aquells al qual o ais quals aquest contrast o 
dupte sera fet sien tenguts de requerir tres vegades devatit 
dos o tres testimonis aquell o aquells qui aquests contrasts 
los faran quels dits contrasts degcn dir e denunciar a nos 
e supplicar dins vuit dies apres la tercera requesta daqui 
avant coraptadors que aquells duptes e contrasts determe- 
nem : en altra manera passats los dits vuit dies si age no 
curaven fer tenguense per sospeses deis officis que per nos 
tendrán e daquells daqui avant no presumesquen usar sens 
especial voluntat nostra sots pena de perdre los dits officis 
o staments que en la nostra cort hauran. E per tal que 



( 266 ) 
cascun deis dits uCficials sotsofíicials e ajudans daquells 
sapien e no pusquen negligir o ignorar la present nostra 
declaracio volem que cascun sia tengut de pendre trans- 
lat de la present nostra declaracio ensemps ab lo capitol 
de la ordinacio qui fara per loffici que t-^ndra per nos. 



( ^-*<í7 ) 

OrDINACIO FETA per lo MOLT AI.T K MOI.T EXr.EI.I.ENT 
PRINCEP E SENYOR LO SEiWOR EN PERE TERC REY DA- 
RAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE TARAN 
CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN. 

Nos en Pere per la gracia de Den rey Darago de Va- 
lencia de Mallorca de Sardeiiya e de Córcega e comte 
de Barchelona de Rossello e de Cerdanya considerants de 
dignitat reyal pertanyer que aquell qui la reeb sia en lo 
romen^iament del seu rcgimcnl ans de totes coses infor- 
mal per qiial forma e sollennitat la dcu reebre per tal 
que en reebre tan sollemna dignitat per vanilat o per ar- 
guil peccat de ingratitut o dcsconexenca encorrcr no pusca 
ans ab gran devocio scgons ques cove aquella reeba e 
axi mateix per alcuna forma de honor licita a la tan gran 
e tan alta digtiitat temporal e reyal sia satisfet en guisa 
que en aquella festa alcunes honors e magnituts per so- 
lemnitats e meriximents daquella mundanals sien fetes: en 
fígura daco legim en lo Vell Testament que ans que Samuel 
levas rey Saúl devant tot lo poblé informa aquell secreta- 
ment e apart de la sua eleccio reyal e con deliuraria lo 
poblé. Perqué nos volent que aqüestes coses aquells qui 
apres nos regnaran sapien e acó per fretura de scriptura 
no pusquen neglegir o no saber o daquelles ab vanitat ans 
ab virtut hagen usar con lo cor human veent ab sos ulls 
aytals coses apenes es sens perill dalcuna sublevacio de 
cor sab^r lo poder e aministracio a ell per esta dignitat 
atribuits e comenats e per 50 dehia lo propheta a nostre 
Senyor Deu : Senyor no es exaltal lo meu cor neis meus ulls 



( áG8 ) 
nos son enargiülils m son anal en grans coses ne en mará- 
vellcfses sobre mi quaix que vulla dir quel hom qiii va en 
grans coses e porta sobre si coses meravelloses comunament 
se enargullex: no resmenys ab tanta liumilitat la dita dig- 
nitat reebre que per aquells qui aquella solemnitat veen fos 
la reyal dignitat menyspreada car axi con massa vanilals es 
avorrible a Deu axi lo menyspreaments lo qual en aquella 
per los veents seria vist si lestament es assaber reyal en 
aytal cas poderos nos mostras li seria desplaent. Perqué es 
necessari que de la dita cosa tempradament sia usat e que 
la devocio envers Deu ab la honor terrenal sia axi mes- 
ciada que sia meritoria a aquell qui la reeb. E en figura 
dago legim que quant lo prophela Samuel leva Saúl en rey 
de Israel feu estar tot lo poblé de Israel per sos trips e 
elegi Saúl qui era major que nuil hom del poblé del muscle 
a amunt: empero diu que Saúl sera amagat en la sua casa: 
perqués demostré aci de una part gran solemnitat e mag- 
nificencia axi en lo ajustament de tot lo poblé con en la 
disposicio de la persona del rey e daltra part gran humi- 
litat con sera amagat en la casa. On nos haven a tractar 
de dues coses molt solennes la primera spiritual e laltra 
temporal: de la primera es assaber del sant sagrament de la 
'' unccio la qual los princeps terrenals reeben per mans deis 
bisbes en lur novella creacio la qual en la vella lig se fahia 
per los princeps deis sacerdots segons que legim en lo Vell 
Testament en la páranla que Deu dix al propheta: Únete 
aquell que jo te mostrare e alli mateix leva e únete aquell 
e pres lo corn del oli e uñeta aquell en mig d^is frares 
dell. E en aquesta unccio deuen esser presenls los sots- 
mesos de son principal e per ^o diu la Sancta Scriptura: 



( m ) 

) engueren los barons de Juila e unclaren David per (al que 
regtias sobre la casa de Juda e altre locli: Vencjueren tols los 
irips de Israel a David e scgucixse : e unclaren David en reif 
sobre Israel: la qual unccio se deu fer en lesgleya con scrit 
es: E Sadoch sacerdot pres lo corn del oli del tabernacle e umia 
Salamo. E per aquesta unccio es quascun rey conslituit prin- 
cep en tota la térra que es dins son principal e per co es 
scrit: Vnctaras Azael rey sobra Siria e Ilieu fill de Namsi 
unctaras rey sobre Israel e en altre loch: l'nctat te rey sobra 
Israel: en la qual unccio deu concorrer gran benediccio dei 
poblé axi con es cscrit de Joas : E [aeren aquell rey e uncta- 
rerdo e levants las mans dixeren : Viva lo rey : e per aquesta 
unccio es senyal que Deu ha aquell clcgit en rey con scrit 
es: Vmtaren David rey sobre Israel scgous la páranla de nos- 
tre Senyor la qual dix nostre Senyor Deu en la ma de 
Samuel. E per la dcmunt dita paraula la qual exi de Deu 
segons que dit es manan al propheta que uñetas rey sobre 
lo poblé de Israel e encara per tal con los princeps terre- 
nals son colones de la Esgleya e son deputats a deífensio 
daquella no estalviat escamparaent de sanch de si e de sos 
sotsmesos alscuns reys e princeps terrenals foren per privi- 
legi del sobira bisbe es assaber del sant pare qui es vicari 
e lochtinent de Deu en térra segons la paraula que dix 
Jesuchrist en lo sant Evangeli : Tot po que ligaras sobre la 
térra sera ligat en los cels e tot ro que solras sobre la térra 
sera soh en los cels acuUits en la companya de la dita 
sancta unccio a semblanza deis dits reys: e jassia que en lo 
Vell Testament fossen unctats los reys en lo cap apres em- 
pero laveniment de Jesu-Ghrist son unctats en lo muscle 
]ter significar la forva el poder qui es en lo principal re- 



( 270 ) 
val perquc dix lo psalmista : Fet es lo principal sobre lo 
muscle daquell de la qual gracia de la sagrada unccio nos- 
tra casa es perpetualment dotada : perqué ordenam que 
aquest sagrat e san sagrament per man del matropolita en 
la ciutat de Ceragoga segons que en lo privilegi del papa 
Innocent tere- de bona memoria lo qual ais nostres prede- 
cessors e a nos en la dita ciutat es donat daqui avant ais 
nostres succehidors sia continuat axi con los reys de Israel 
deis dits subirans sacerdots o bisbes lo reebien. En apres 
haven a tractar de la segona cosa la qual es temporal go es 
de la corona la qual quant princeps terrenals reeben se- 
nyoria sobrel poblé demonstra e dago havem figura con 
ligse en la Sancta Scriptura: Produi lo fill del rey e posa 
sobre aquéll corona e teslimoni. E con corona portar en lo 
cap se pertanga a la dignitat reyal la qual corona no ha 
comencament ne fi per tal com es radona a significanca 
que en lo seu cap lo rey port ab intencio infinida volun- 
tat de fer bones obres e en special en regir lo poblé a ell 
comenat en agualtat e en justicia: per go daquesta tractar 
nos cove axi con la Sancta Scriptura ho testifica en lo dit 
Vell Testament es assaber quels reys de Israel part la unc- 
cio corona en lur comengament de regiment portaren. E 
dago havem figura en lo dit Vell Testament la on diu: 
E David pres la carona de Melchon del cap daquell e troba 
en aquella lo pes de un besant dar e pedrés preciases e feune 
corona a si mateix : la qual corona den portar lo rey en lo 
cap en significanca que en la pensa la qual es significada 
per cap deu esser fermament posat lo dit infinit voler: e 
per Qo diu lo psalmista : Posat has en lo cap daquell corona 
de pedra preciosa : la qual corona deu importar creximent 



( 271 ) 
de toles virtuts e deffensio de tots vicis com diu lo sabi: 
Dará al cap teu creximent de grades e ¡a corona alta le guar- 
dara. Deu encara importar en lo rey gran temor de üeu 
con ligse: La temor de nostre Senyor gloria e gloriado e ale- 
gría e corona de exultado. E íinalment importa e demostré 
que en lo rey deu haver gran abundancia de virtuts con 
legim en la Sancta Scriptura: Corona aquell en vaxells de 
virtut. E specialment importa gloria e victoria segons ques 
lig : En aquell dia sera lo Senyor de les osts corona e gloria 
e garlanda de exultado al remanentg del poblé seu. On con 
los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagra- 
ment de unccio en la ciutat de Cerago^a la qual es cap 
del regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre prin- 
cipal: covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aque- 
lla los reys Darago reeben la corona e les altres insignies 
reyals axi con veera quels emperadors preñen en Roma 
la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi. 
Data en Valencia a vint dies de janer en lany de la nali- 
vitat de nostre Sen>or mil trecents cinquanta tres — Empe- 
ramor daco ordonam que en la setmana ans de la festa 
quel rey se deura coronar lo rey dejun tres dies es assaber 
lo dimecres divendres e dissapte e si tots los dits tres dies 
per alcuna necessitat no pora dejunar dejun un dia en tota 
manera deis demunt dits: e la nit pus prop de aquella que 
deura anar vetlar banyse secretament en una tina e en lo 
raati daquell dia en lo qual deura anar vetlar lo rey se 
confes e reebe humilment e ab aquella major devocio que 
pora lo cors de Jesu-Christ e quant tot sera complit e fet e 
la nit la qual deura vetlar se acostara faces adobar de sos 
cabclls pintcnant aquells c per les maneres acustumades 



( 272 ) 
despullse les vesledures que lavores vislra c vestes la camisa 
e bragues noves e braguer blaiich ab civella dargent e' ab 
trabugucres de seda blancha a signiíicanca que daqui avant 
viva en castedat e sobre a^o vestes gonella vermelia de 
scariata be estant al cors e no sia massa longa per tal que 
no cobra les partides be estants ne tant curta que a deso- 
nestat sia reputat e sobre aquesta gonella vestes una veste- 
dura qui es appellada garnatxa la qual sia feta de vellut 
vermell e de drap dor a senyal nostre reyal e sobre aquesta 
port e abrichse un mantell lo qual sia fet de drap dor e de 
vellut vermell fet a senyal nostre demunt dit folrat de pells 
de arminis : e apres dago cálese calces vermelles de scariata 
e no port sabates: e totes aqüestes vestadures li vesten e li 
calgen cavallers fets:e axi vestit e afaytat con dit havem 
isque de sa cambra e mostres en una sala ais seus nobles 
barons e cavallers e altres gents qui aqui serán. E con 
haura aqui stat un poch encontinent man e faga cavalcar 
ses gents e ell cavaich en un cavall blanch e no port spa- 
rons: e quant lo rey sera cavalcat faca portar la sua spaa de- 
vant si a un noble scuder cavalcant be apparallat en cavall 
ab los esparons del rey e acompanyen lo dit noble qui por- 
tara lespaa els esparons del rey dos nobles un a cascun cos- 
tat: e les armes es assaber lo estandart reyal e el escut a 
son senyal ab lelm ab son timbre faga portar al seu senya- 
11er cavalcant en un cavall lo qual vage a les espatles del 
rey e acompanyen lo dit senyaller dos altres nobles en la 
manera demunt dita: e entre aquell qui portara lespaa els 
esparons e aquell qui portara les armes no vage algún altre 
cavalcador sino lo rey tant solament. E quant aqüestes co- 
ses serán coraplides c aportades a perfeccio lo rey isque de 



( 273 ) 
su posada o casa e per lu manera demunl dila e ordonada 
vage tro a la Seu ab molts brandons e luminaries e allres 
sollennitats de goig e de alegría axi de dia con en la nit 
que deura vetlar: e con sera a la porta de la Seu desca- 
valcli e vagessen dretament a laltar major per í»quell orde 
mateix que sera vengut cavalcant e quatit sera apres de 
laltar ajonollse e diga aquesta oracio. 

Oracio. 

Senyor Den a tu ha plagut mi indigne per rey e re- 
gidor daquest poblé elegir la qual cosa te gracsch moU: c 
con aquesta sia gran carrega de portar a mi sens la tua 
gracia e ajuda per qo te clam merce que en aquesta dig- 
nitat reyal de la qual dema reebre les insignies que jo 
faca tal vida e tais obres que sien a tu plasents e profi- 
toses e honrades a la mia corona per les quals jo aconse- 
guesca la gloria tua en la mia fin. 

E quant aquesta oracio lo rey haura dita leuse e aquell 
noble escuder qui portara lespaha posla dreta en mig sobre 
laltar e laltre qui portara lo estandart reyal poslo arrimat al 
altar a la part on es acustumat de dir la epístola e apres lo 
estandart empero sobra laltar lescut e lelm. E encontínent 
acó fet sia apparallat un siti de drap dor a la part on es acus- 
tumat de dir levengeli empero un poch luny del altar e lo 
rey posse en lo dit siti e aqui prengue confits e vin per si 
mateix e facen dar a tots los altres qui aqui serán: e los 
confits li sien aportats per un infant fill de rey sin hi haura 
e en cas que non hi hage per un noble cavaller e lo vin 
per altrc infant pus jovc quel c en cas que non hi hage 



( -^74 ) 
per un noble scuder. E en totes mañeros si fer se pot lo 
rey vetie tota la nit c sino ho pot fer siali apparallat un 
lit en la sagrestia o en altre loch pus prop de la esgleya 
en lo qual dorme es repos aquella nit e los nobles e ca- 
vallers e altres gents qui ab ell serán venguts romanguen 
en lesgleya acompanyant e vetlan tota la nit les armes del 
rey. E es en temps passat lo rey haura reebut lorde de 
cavalleria no li porten lespasa devant anans las port ell 
mateix cinyida e los esparons calgats: mas lo estandart e 
lelm e lescut h¡ sien portats e posats sobra laltar en tot 
cas con lo portar lespaa e los esparons devant nos fa per 
altra rabo sino perqué deu reebre lorde de cavalleria no- 
vellament. E quant lalba sera venguda lo rey leuse de dor- 
mir e ab aquelles vestedures vestit que la nit passada haura 
portades isque de la sagrestia o casa on haura dormit e 
oja una missa privadament en una de les capelles de la 
Seu: e quant haura oyda la dita missa assegues en lo siti 
que la nit passada li hauran apparallat e aqui estia una 
stona monstrantse a ses gents e quant dia ciar sera lo ma- 
tropolila o archabisbe ab los altres bisbes e prelals entren 
on la sagrestia per revestirse a dir la missa e con serán 
vestits clamen lo rey e ell appellat per ells entressen en 
la sagrestia e aqui despullse les dites vestadures ax¡ que 
remangue en la dita gonella de scariata la qual haja lo 
cabeg fes devant et detras ab botons e aqüestes vestadures 
sien de la esgleya e sobra aquesta gonella vestes primera- 
ment una camisa de len? nova e sia ampia e longa a 
manera de camisa romana ab lo cabeg fes devant e detras 
ab botons e sobra aquesta camisa vestas una tunicella 
blancha de drap de seda feta a manera de carais e haja 



I 
1 



( 27n } 

los punyals obrats ab perles e sobre aquesta cinyes un 
cordo de seda blancha en lo qual no port coltell ne ne- 
guna manera darraes e sobre tot ago port la estola per 
aquesta manera que pertesca del musclo esquerra la una 
part devant e laltra detras e ajunyensc a la part drela axi 
con la acuslumen de portar los diaches con son vestits per 
dir lavengeli e en lo bra? esquerra port un maniple la qual 
stola e maniple sien cuberls de fil dor e de perles e de 
pedrés preciosas e sienli cal^ades les cendalies de drap de 
seda vermelles obrades de fil dor e sobra aquellcs sienli 
cal^ades gabates de vellut blandí obrades ab fil dor e 
apres tot ago siali vestida una dalmática de vellut vermell 
e de drap dor de nostre senyal reyal decoroda ab raana- 
gues ampies aytal con ha acustumada de portar lo diaclia 
con diu lo sant evangeli a la missa obrada de diverses 
obratges dor e sembrada de perles e de pedrés precioses: 
e quant tot afo sera fet un noble cavaller pintenli lo cap. 
E con lo rey sera axi apparallat isquen de la sagrcslia los 
bisbes ab mitres e altres prelats e derrera tots aquesls lo 
matropolita revestits axi con es acustumat quant fan pro- 
fesso e derrera lo matropolita isquen dos ynfans e en deffa- 
lliment dells dos nobles cavallers deis quals la un port lo 
ceplre e vage a la part dreta e laltra port lo pom e vage 
a la part esquerra e derrera aquests dos nobles isque al- 
tre infant e en dcíTallimcnt daquell altra noble cavaller lo 
qual port un baci dargent e dintra aquell port la corona 
descoberta: e en aquests tres sia haut aquest esguart quel 
pus honrat port la corona e lo segon lo ceptre e lo tercer 
lo pom; e derrera tots aquests isque lo rey axi apparallat 
con dit es demunt: c en aquesta manera deucn anar tro 



( 270 ) 
a laltar e con los prclats serán aprcs laltar deuen fer un 
cor o placa dells mateys entorn devant laltar e acó fet 
entren en lo dit cor o pla^a los demunt dits qui portaran 
Ih corona e lo ceptre e lo pom axi ordonats con isqueren 
de la sagrestia e derrera aquests entre lo rey dins lo dit 
cor o plaga: e los demunt dits qui portaran la dita corona 
e lo ceptre e pom con serán prop laltar posen la dita coro- 
na ceptre e pom sobre laltar e ago fet isquense del dit cor 
o plaga. E complides lotes aqüestes coses romangue lo rey 
en lo dit cor e aquí fich los jonolls e los colzes en guisa 
que sia postrat en térra e diga la oracio demunt dita e 
lavores los prelats demunt dits coraengen a dir la letenia 
en la forma seguent. 

Latenia. 
Kyrieleyson. 
Christeleyson. 
Kyrieleyson. 
Christe audi nos. 
Christe exaudi nos. 
Pater de gelis Deus: miserere nohis. 
Fili redemptor mundi Deus: miserere nobis. 
Spiritus sánete Deus: miserere nobis. 
Sancta Trinitas unus Deus: miserere nobis. 
Sancta Maria: ora pro nobis. 
Sancta Dei genitrix: ora. 
Sánete Michael: ora. 
Sánete Raphael: ora. 
Sánete Gabriel: ora. 
Omnes sancti Angelí et Arcliangeli: orate pro nolns. 



( iT¡ ) 
Omnes sancli Beatorum Spirituuní orilines: víate. 
Sánete Johannes Babtista : ora. 
Omnes sancti Patiiarche et Profete : onUc pro iwbis. 
Sánete Petre : ora. 
Sánete Paule : ora. 
Sánele Andrea : ora. 

Omnes saneti Apostoli et Evangeliste : orate pro tíoftis. 
Omnes saneti diseipuli Domini : orate. 
Omnes sancti Innocentes : orate. 
Sánete Stephane : ora. 
Sánete Saturnine : ora. 
Sánete Line : ora. 
Sánete Vincenti : ora. 
Omnes saneti Mártires : orate. 
Sánete Silvester : ora. 
Sánete Gregori : ora. 
Sánete Leo : ora. 
Sánete Valeri : ora. 

Omnes sancti Pontifiees et Confessores : orate pro nobis. 
Omnes sancti Doctores : orate. 
Sánete Paule : ora. 
Sánete Anthoni : ora. 
Sánete Maehari : ora. 
Sánete Leonarde : ora. 

Omnes sancti Monachi et Heremite : órale pro nohis. 
Omnes sancti Confessores : orate. 
Sánela Maria Magdalena : ora. 
Sánela Felicitas : ora. 
Sánela Perpetua ; ora. 
Sánela Engratia : ora. 

TOMO V. 20 



( 278 ) 

Omnes sánele Virgines : orate. 

Omnes sánete Vidue ct Continentes : orate. 

Omncs Sancti ; orate. 

Propitius esto : parce nobis Domine. 

Ab ira et odio et omni mala volúntate : libera nos Domine. 

A cecitate mentis et corporis : libera. 

Ab insidiis demonum : libera. 

A morte subitánea atque eterna : libera. 

Ab ira ventura : libera. 

A dampnatione perpetua : libera. 

Per Anunciationem tuam : libera. 

Per Adventum tuum : libera. 

Per misterium sánete Incarnationis tue : libera. 

Per Passionem et Crucem tuam : libera. 

Per gloriosam Resurrectionem tuam : libera. 

Per admirabilem Ascensionem tuam : libera. 

Per gratiam Sancti Spiritus Paracliti : libera. 

In hora mortis : succurre nobis Domine. 

In die judicii : libera nos Domine. 

Peccatores : te rogamus audi nos. 

Ut pacem nobis dones : te rogamus. 

Ut misericordia et pietas tua nos semper custodiat: le ro- 
gamus. 

Ut Ecclesiam tuam sanctam regere et defensare digneris: 
te rogamus. 

Ut dompnum papam et omnes gradus Ecclesie in sánela 
religione conservare digneris : te rogamus. 

Ut archiepiscopum nostrum et omnem congregalionem illi 
comissam in luo sánelo servitio conservare digneris : íe 
rogamus audi nos. 



( ?71) ) 
Ul indulgeiiliam omnium delictorum noslroruní iiobis do- 
nare (ligncris: te rogamus. 
Ut vitam etcrnam nobis donare digneris : le roí/amas. 
Ut ómnibus bcncfactoribus nostris sempiterna bona relri- 

buas : te rogamus. 
üt ómnibus vivis ct defunctis vitam et réquiem etcrnam 

donare digneris : te rogamiis. 
Ut gentem paganam celesti virtute comprimere digneris : 

te rogamus. 
Ut loca nostra suldimarc et regere digneris : te rogamus. 
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum be- 

ne^dicerc digneris : te rogamus audi nos. 
Ut liunc presentem famulum tuum N. regem nostrum be- 

ne^dicerc et sanctificare digneris: te rogamus audi nos. 
Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum bene- 

)^dicere sanctificare et consecrare digneris: te rogamus 

audi nos. 
Ut nos exaudiré digneris : te rogamus. 
Fili Dei : te rogamus. 
Mediator Dei et horainum : te rogamus. 
Agnus Dei qui tollis peccata mundi : parce nóbis Domine. 
Agnus Dei qui tollis peccata mundi : miserere nobis. 
Agnus Dei qui tollis peccata mundi : dona nobis pacem. 
Christe audi nos. 
Christe exaudi nos. 
Kyrieleyson. 
Christeleyson. 
Kyrieleyson. 

E la letania acabada lo matropolita diga q,o ques segueix: 

Pater noster. 



C 280 ) 

Et ne nos inducas in tcmptationem: sedUberanos amalo. 

f Salvura fac servum tuum Domine. 

v¡ Deus meus sperantem in te. 

f Esto e¡ Domine turris fortitudinis. 

b| a facie inimici. 

f Nichil proficiat inimicus in eum : et íilius iniquitatis 
non apponat nocere ei. 

v¡ Domine exaudi orationem meam: et clamor raeus ad 
te veniat. 

f Dominus vobiscura. 

b/ Et cum Spiritu tuo, 

Oremiis. 

Pretende quesumus Domine huic fámulo tuo N, dexte- 
ram celestis auxilii ut toto corde perquirat et que digne 
postulat assequi merealur. Per Dominum. 

Alia oratio. 

Actiones nostras quesumus Domine aspirando preveni et 
adjuvando prossequere ut cuneta nostra operatio et ora- 
tio a te semper incipiat et per te cepta finiatur. Per Do- 
minum nostrum Jesum-Christum filium tuum qui tecum 
vivit et regnat. Amen. 

E finida e acabada la letania ab les oracions demunt 
dites si lo rey no es cavaller dos filis de reys si presents 
serán e si no ni ha sino un aquell e en deífalliment daquells 
o daquell dos nobles cavallers calcen los esparons al rey e 
cal^ats los esparons en la forma devant dita los dits filis de 



( 281 ) 
reys o nobles qui los esparons hauran calíais al rev isquense 
de la plaza o cor detnunt dit e eiiconliiieiit lo matropolila 
diga sobre les armes del rey les oracions segueiils. 

Benedictio supeí' omnia arma regis. — Oratiu. 

Omnipotens sempiterne Deus majestatem tuam supplici- 
ter exoramus réspice propitiiis ad humilitalis noslrc olíi- 
cium et per ministcriuní nostrum hec arma bene)^dic et 
sanc)J(t¡fica quibus famuius tiius N. rex noster ornatus 
atque munitus hostes catholice fidei tuo nomini valeat sub- 
jugare colla sibi rebellium conterat et confundat. Per Do- 
minum. 

Benedktio siiper sculum. — Oraüo. 

Prolector in te sperantium Deus omnipotenliam tuam 
bumiliter imploramus iit bene^dicere digneris scutum 
istud quo famuius tuus N. rex noster tutus atque protec- 
tus hostium cuneos possit transiré securus et eorum non 
sentiens ictus de ipsis valeat semper feliciter triumphare. 
Per Dominum. 

Benedktio super lanceam. — Orado. 

Deus qui superbis resistís et humilibus das graliam mag- 
nificentiam tuam bumiliter et devote deposcimus ut super 
hanc lanceara munus tue benej^diclionis infundas quati- 
nus famuius tuus N. rex noster ca armatus supcrborum 
audaciam confodiat ct bumilium devolionem^ sub umbra 



( 282 ) 
alarum suarum degcnlium protegat et deíTendal per Do- 
minum. 

Benediclio super ensem. — Oralio. 

Deus altissime rex omnium creator et ordinator qui 
cum sis potens potentes non abicis sed eos qui in te spe- 
rant proveis et deffendis quique in hominum niultitudine 
diversitatem officioruní distincxisti iit alii preessent et allí 
subessent in conspectu Majestatis tue preces prosternimus 
non in nostris justificationibus sed in miserationibus tuis in- 
finitis poscentes humiliter ut super hunc cnsem copiam tue 
bene^dictionis infundas quatinus eo feliciter accinctus 
lamulus tuus N. rex noster voluntatis tue beneplacitum 
exequátur ecclesiam sanctam tuam fideliter deffendendo 
hereses et errores alios calholice fidei contrarios viriÜter 
destruendo pauperes orphanos et viduas deffendendo suam 
cuique justitiam conservando pie sevi ac malitiis hominum 
resistendo ut in hiis et in alus mandatis tuis et justifica- 
tionibus se assidue exercendo tibi Regi regum et Domino 
dominorum placeré valeat et in die districti judicii cum 
sanctis coronam inmarccssibilem que nunquam auferetur 
ab eo percipere mcreatur per Dominum nostrum. 

E feta e dita la benediccio sobre les armes del rey se- 
gons que dit es si lo rey no es cavaller lo matropolita diga 
sobre lo rey la oracio segucnt. 

Oralio. 

Actipc eiisem de super altari saricli Salvatoris tibi re- 
galiter imposilum nostrcque bene^diclionis oñicio in del- 



( á85 ) 
íensionem sánete Dei Ecclcsie iliviiiilus ordiuatum ct esto 
memor de qiio psalmisla prophetavit dicens: Accimjere yla- 
dio tuo supcr fémur tuum polentissime ut in hoc per euri- 
dem vim equitatis exerceas molem iniquitalis potenter des- 
truas et sanctam dei Ecclesiam e jusque fidelcs defiendas 
atque protegas nec minus sub fide falsos quam cliristiani 
nominis hostes execres ac dispcrgas viduas ct pupillos cle- 
menter adjuves et deíTendas desoíala restaures restaúrala 
conserves ulciscaris injusta confirmes bene disposita quali- 
nus in hoc agendo virtutum triumplio gloriosos justitieque 
cultor egregius cum mundi Salvatore cujus tipum geris 
in nomine sine fine merearis regnare. Qui cum Patrc et 
Spiritu sancto vivit et regnat Deus per omnia sécula secu- 
lorum. Amen. 

E acabada la dita oracio lo rey prenga lespaa del al- 
tar e ell matex cinyeles sent ajuda dalcuna persona : e 
dementre lo rey se cinyira lespaa lo matropolita diga les 
paraules seguents. 

Accingere gladio tuo super fémur tuum potentissime et at- 
iende quod sancti non gladio sed per fidem vicerunt regna. 

E cinyida lespaa segons que dit es lo rey leu les mans 
juntes en alt e faca oracio a Deu en la forma segucnt. 

Oracio. 

Senyor Deu meu clamte merce que en aquest orde de 
cavalleria que ara reeb jo faca tais obres que tu ne sias 
servil 6 la mia anima naja gloria perdurable e el meu cors 
honor e profit e la mia corona reyal e el meu poblé cre- 
ximent e defcnimcnt. 



( ¿84. ) 
E íetu aquesta oracio lo rey ab la ma sua dreta donse 
un colp en la tenftpia esquerra. E ago fet lo rey traga les- 
paha del foure e devant tot lo poblé de cara esbrandes- 
cala tres vegades. E apres lo rey descinyes lespaha sens 
ajuda dalcun e lornla en laltar. E a^o fet venguen los 
infants nobles e cavallers e menen lo rey al siti lo qual 
en la nit precedent li hauran apparellat e lavores comencse 
la missa del dia: e quant la epístola sera dita e lo respons 
ans quel evangeli se diga los dits dos prelats pus honrats 
menen lo rey al altar al siti menor qui li sia apparellat a 
un pas devant laltar e stia a la part demunt dita on se diu 
lo evangeli e aqui los infants nobles e cavallers e prelats 
c altres qui aqui serán estants de peus fagen cor de si ma- 
teys e lo rey estant axi diga devant tot lo poblé la pro- 
fessio seguent. 

Professio. 

Nos N. profitemur et promittimus coram Deo et angelis 
ejus deinceps legem et justitiam pacemque sánete Ecclesie 
X)ei populoque nobis subjecto pro posse et nosce faceré et 
conservare salvo condigno misericordie Dei respectu sicut 
cum consilio fidelium nostrorum melius invenire poterimus: 
pontificibus quoque ecclesiarum Dei condignum et canoni- 
cum honorem exhibere atque ea que ab imperatoribus et 
regibus eclesiis sibi coraissis collata et reddita sunt invio- 
labiliter conservare: abbatibus etiam conventibus ct vassa- 
Uis nostris congruum honorem secundum consilium fide- 
lium nostrorum prestare. 

E dita la professio per lo rey segons que demunt se 



( ^»'^> ) 

conté los bisbes c prelats qui aqui serán fa^en de si ma- 
levs plaga e en lo mig daqiiells sia lo rey c los dits dos 
bisbes pus honráis prenguen lo rey e diguen al matro- 
polita aqüestes paraulcs: Revereñt pare demana sancta Mare 
Esgleya que aquest alt e illustre cavaller al qual per successio 
legUima lo regne se pcrtany per dignital reyal conságrete. E 
lavors lo matropolita rcspona per aqüestes páranles: Sabéis 
vosaJíres a ell pertanyer lo regtie per legitima successio. E tols 
aquells qui aqui serán responen diguen : E nos conexem e 
creem a aquell pertanyer lo regne per legitima siu:cessio. E sia 
respost per tots los circunstants: Deo gratias. E ago acabat 
lo matropolita diga sobre lo rey les oracions seguents. 

Oratio. 

Deus in cujus manu corda sunt regum inclina ad preces 
humilitatis aures tuc misericordic et regi nostro fámulo tuo 
N. régimen lúe appone sapieiitie ut super omnia regna 
precellat. Per Dominum nostrum. 

Oratio. 

Omnipotens sempiterne Deus qui famulum tuum N. re- 
gem nostrum regni fastigio dignatus es sublimare tribue ei 
quesumus ut ita in hujus seculi cursu cunctorum in comu- 
ne salutem disponat quatinus a tuc veritatis tramite non 
recedat. Per &c. 



( 286 ) 
Oralio. 

Deus qui seis omne genus humanum nulla virtute posse 
subsistere concede propitius ut famulus tnus N. rex noster 
quem populo tuo voluisti preferri ita tuo fulciatur adjuto- 
rio quatinus quibus potuit preesse valeat prodesse per &c. 

Oratio. 

Omnipotens serapiterne Deus celestium terrestriumque 
moderator qui famulum tuum N. regem nostrum ad regui 
fastigium dignatus es provehere concede quesunius ut a 
cunctis adversitatibus liberatus et ecclosiastice pacis dono 
muniatur et ad eterna pacis gaudia te donante pervenire 
mereatur. Per &c. 

E apres dites aqüestes oracions lo matropolila inter- 
roch e deman al rey en la forma seguent: Vis fdem sanc- 
tam a cathoUcis viris tibi traditam tener e et opera justa ob- 
servare. Respondeat: Vola. Interroget : Vis sanctarum ec- 
clesiarum ecdesiarumque ministrorum tutor et deffensor esse. 
Respondeat : Voló. Interroget : Vis regnum tuum a Deo 
tibi concessum secundum justiliam patrum tuorum regere et 
deffendere. Respondeat. Voló : et m quantum divino fultus 
adjutorio ac solalio omnium meorum valuero ita me per om- 
nia jideliter acturum promito. — E ago dit lo matropolita 
girse al poblé e diga aqüestes paraules : Vis tali principi 
ac rectori te suUcere ut ex jidelitate per te alias prestita tan- 
quam su^essori legitimo in lioc regno Aragonum teneris el 
ipsius regnum firmare firma fide stabilirc alque jussionibus 



( 287 ) 
/7/fí<s oblempcrarc juxta apoatolum dicenlem : Omnis anima 
polestalibus sublimioribus sidclila sit regí quasi preccllenti . 
— E aqüestes paraules dites Iota la clcricia e lo poblé qui 
aqui sera responguen e diguen: Fiat Fiat Amen. — E apres 
lo rey inclinat devotamcnt sia d¡t per la un deis bisbes 
qui aqui serán e per lo matropoiita les bcncdiccions el 
prephaci seguens. 

Oraíio. 

Benej^dic Domine hunc regem nostrum N. qui rcgna 
omnium moderaris a seculo ct tali eum benedictione glo- 
rifica ut davitice teneat sublimatis ceptrum et glorifica- 
tus in ejus prolinus reperialur mérito: da ei tuo spiraminc 
cum mansuetudine ita regere populnm sicut Salomonem fe- 
cisti regnum obtinere pacificum: tibi semper cum timore 
sit subditus tibique militet cum quiete sit tuo clipeo pro- 
tectus cum proceribus et ubique lúa gralia viclor existat: 
honorifica eum pre cunciis regibus gentium felix populus 
dominetur ct felicitcr eum nationes adornent vivat inter 
gentium catervas magnanimus sit in judiciis equitatis sin- 
gularis locupletet eum tua predives dextera frugiferam 
obtineat patriam et ejus liberis tribuas profuturam: presta 
ei prolixitatatem vite per témpora et in dicbus ejus oria- 
tur justitia: a le robiistum teneat regiminis solium et cum 
jocunditate et justitia eterno glorieturinregno. Per Do. &c. 



( 288 ) 
Prephatio. 

Per omnia sécula seculorum. Amen. — Dominus vobis- 
cum. Et cum Spiritu tuo. — Sursum corda. Habemus ad Do- 
minum. — Gratias agamus Domino Deo nostro. Dignum et 
justum est. — Veré dignum et justum est equum et salutare 
nos tibi semper et ubique gratias agere omnipotens eterno 
Deus creator omnium rerum imperator Angelorum rex reg- 
nantium Dominus dominantium qui Abraam fidelem fa- 
mulum tuum de hostibus triumphare fecisti Moysi et Josué 
populo tuo prelatis multiplicem victoriam tribuisti humilem- 
que David puerum tuum regni fastigio sublimasti et Salo- 
monem sapientie pacisque inefabili muñere ditasti. Rés- 
pice quesumus ad preces humilitatis nostre et super huno 
famulum tuum N. regem nostrum quem supplici devotione 
in regem habemus bene^dictionum tuarum dona multi- 
plica eumque dextera tue potentie semper et ubique cir- 
cunda quatenus predicti Abrahe fidelitate fundatus Moysi 
mansuetudine fretus David humilitate exaltatus Salomonis 
sapientia decoratus tibi in ómnibus complaceat et per tra- 
mitem justitie inoffenso gressu semper incedat : tue quo- 
que protectionis galea munitus et scuto insuperabili ju- 
giter protectus armisque celestibus circundatus obtabilisque 
glorie triumphum de hostibus feliciter capiat terrorera- 
que sue potentie infidelibus inferat et pacem tibi militan- 
tibus letanter reportet. Per Christum Dominum nostrum 
qui in virtute crucis tártara destruxit regnoque diaboli 
superato ad celos victor ascendit in quo potestas omnis 
regnique cxistit victoria qui est gloria humilium et vita sa- 



( 289 ) 
lusque populorum qui lecum vivit ct regnat in unilatc Spi- 
ritus Sancti Deus per omnia sécula seculorum. Amen, 

E dites les benediccions e prephaci demunt dits lo ma- 
tropolita prenga del olí sanctificat e faent creu uncten lo 
cap deis pits del rey e apres les sumitats de cascuna de 
les spatles dient les paraules seguents : Ungo te in regem 
hujiis populi in nomine Patris el Filii et Spirilus Sancli. Amen. 
E feta la unccio segons que dit es lo malropolita ab un 
bell drap de lin torch e munde los lochs unctats e apres 
diga les oracions seguents. 

Oratio. 

Prospice oranipotens Deus huno gloriosum regem nos- 
trum N. serenis obtutibus et sicut benedixisti Abraam 
Isach et Jacob sic ilium largis benedictionibus spirltualis 
gratie cum omni plenitudine tue potenlic irrigare atque 
perfundere dignare: tribue ei de rore celi et de pingue- 
dine terre habundantiam et toti sue tcrre copiam fru- 
menti vini ct olei et omnium frugum opulentiara ex lar- 
gitate divini muneris longa per témpora ut illo regnante 
sit sanitas corporum in patria et pax inviolata sit in regno 
et dignitas gloriosa regalis palatii máximo splendore regie 
potestatis oculis omnium luigeat luce clarissiraa clarescat 
atque splendore máximo perfusa splendidissima videatur. 
Tribue ei omnipotens Deus ut sit fortissimus protector pa- 
trie ct consolator ccclesiarum atque cenobiorum sancto- 
rum máxima cum pietate regalis muniíicentie atque ut sit 
fortissimus regum triumphator omnium ad opprimendas 
rebelles et paganas nationes sitque suis inimicis multum 



( 290 ) 
tcrribilis premaxima forliludine regalis potentie oplimati- 
bus quoque ac precelsis proceribusque ac fidelibus sui regni 
sit magnificus et amabilis et pius ut ab ómnibus timeatur 
atque diligatur. Reges quoque de lumbis ejus per successio- 
ncs temporura futurorum egrediantur ad regnum hoc re- 
gendum et post gloriosa témpora atque felicia presentis 
vite gaudia sempiterna perpetua beatitudine habere rae- 
reatur. Quod ipse prestare. 

Oraiio. 

Domine Deus omnipotens cujus est omnis potestas et 
dignitas te supplici devotione atque humillima prece de- 
poscimus ut huic fámulo tuo regí nostro N. prosperum re- 
gie dignitatis concedas effectum ut in tua dispositione cons- 
tituto ad defendendam Ecclesiam tuam sanctam nichil ei 
presentía oííiciant futura nichil obsistant populum sibi sub- 
ditum equo justitic libramine regere valeat et in ómnibus 
operibus suis te semper timeat jugiter placeré concedas. 
Per Dominum. 

Oratio. 

Omnipotens sempiterneque Deus qui Azahel super Si- 
nain et Jeu super Israel per Heliam David quoque et Sau- 
lera per Samuelem prophetam in reges inungi fecisti tri- 
bue quesumus manibus nostris opem tue benedictionis et 
huic fámulo tuo N. quem hodie in te sperantem in regem 
nostrum sacro ungimine delinivimus dignam concede de- 
libutionis hujus eficaciam et virtutem: constitue Domine 



( 291 ) 
principatum super liumerum ejus ul sit forlis juslus lidolis 
providus et indefessus regni hujus et populi tui guberiialor 
infidelium expugnator justitie cultor meritorum remune- 
rator Ecclesie tue sánete ac fidei christiane deffensor ad 
decus et laudem tui nominis gloriosi. Per Dominum. 

Oratio. 

Spiritus Sancti gratia humilitatis nostre officio in te co- 
piosa descendat ut sicut manibus nostris indignis oleo ma- 
teriali pinguescis exterius oblitus ita ejus invisibili ungui- 
mine delibutus impingan merearis inlerius ejusque speciali 
unclione perfectissime semper imbutus et illicita declinare 
tota mente et spernere discas seu valeas et utilia anime 
tue jugiter cogitare optare atque operari queas auxiliante 
Domino nostro Jesuchristo qui cum Deo Patre. 

Oratio. 

Deus qui es justorum gloria et misericordia peccatorum 
qui missisti fiiium tuum preciosissimo sanguine suo genus 
humanum rcdimerc qui conteris bella et propugnatores in te 
speranlium et sub cujus arbitrio omnium regnorum con- 
tinetur potestas te humilitcr deprecamur ut presentem 
famulum tuum regem nostrum N. in tua misericordia 
confidentem in presenti sede regali bene ^ dicas eique 
propitius adesse digneris ut qui tua expetit protectione 
deíTendi ómnibus sit liostibus fortior. Fac eum domine bca- 
tum esse et victorem de inimicis suis corona eum corona 
justitie et pietatis ut ex loto corde et ex tota mente in te 



( 292 ) 
credens diligat luam sanctam Ecclcsiam deífendal el subli- 
met populumque a te sibi comissum juste regat : nullus 
insidiantibus malis eum in injustitiam vertat: accende Do- 
mine cor ejus ad amorem gratie tue per hoc unctionis 
oleum unde uncxisti reges sacerdotes et prophetas quati- 
mus justitiam diligens per tramilem familiariter justitie 
populum ducens post perada a te disposita in regali ex- 
cellentia armorum curricula pervenire ad eterna mereatur. 
Per Dominum nostrum. 

Oratio. 

Deus Dei filius dominus noster Jcsus-Christus qui a Patre 
oleo exultationis unctus est pre participibus suis ipse per pre- 
senten! sacri unguiminis infusionem Spiritus Paracliti super 
caput tuum infundat bene)$(dictionem eandemque usque ad 
interiora cordis tui penetrare faciat quatinus hoc visibili 
et tractabili dono invisibilia percipere et íemporali regno 
justis moderaminibus executo eternaliter cura eo regnare 
merearis qui solus sine peccato rex regura vivit et gloriatur 
cum Deo Patre in unitate ejusdem Spiritus sancti Deus per 
omnia sécula seculorum. Amen. 

E apres dites les dites oracions lo raatropolita endregant 
ses páranles al rey diga aquesta oracio. 

Oraíio, 

Accipe igitur coronara regni in nomine Pa ^ tris et 
Fij^lii et Spiritus^Sancti quam sanctitatis sobriam glo- 
riara et honorera et opus fortitudinis expressara signare 



( ^^«^^ ) 

intelligas el per hanc te parlicipem ministcrii noslri non 
ignores ita ut sicut nos inlerioribus pastores rectorcsquc 
animarum intelligimur ita tu quoque contra omnes adversi- 
tantes Ecclesie Christi deffensor assistas regnique tibi a Dco 
dali et per officium nostre benedictionis munite apostolo- 
rum omniumque sanctorum coniisso utili regimine execu- 
tor regnatorque proficuus scmper appareas ínter gloriosos 
athletas virtutum geminis ornotus ct premio sempiterne 
felicitatis coronatus cura redeniptore ac salvalore iiostro 
Jesu-Cbristo cujus nomine vicemque gestare crederis sino 
fine glorieris: qui vivit et imperat Deus cum Deo patrc \\\ 
unitate Spiritus sancti Deus per &c. 

E aquesta oracio dita lo rey prenga la corona de sobre 
laltar e ell matex posles en lo cap sene ajuda dalcuna per- 
sona. E deraentre lo rey se posara la corona sobre lo cap 
lo matropolita diga aquesta oracio. 

Oralio corone. 

Accipe signum glorie diadema et coronam regni in no- 
mine Pa^tris et Fi^lü et Spiri^tus sancti ut spreto anti- 
quo hoste spretisque contagiis vitiorum omnium sic justitiam 
misericordiam et judicium diligas et ita juste et miseri- 
corditer et pie vivas ut ab ipso domino nostro Jesu-Christo 
et consorcio sanctorum eterni regni coronam percipias: qui 
cum patre &c. 

E reebuda la corona per lo rey e dites les oracions 

deraunt dites lo rey prenga de sobre laltar lo ceptre sens 

ajuda dalcuna persona e aquell tenga en la man dreta. 

E dementre lo rey pendra lo ceptre lo matropolita diga 

TOMO V. 21 



( 294} 
líobre lo rey qui eslía ajonoUat la oracio seguent. 

Orado ceptri. 

Accipe virgam virtutis atque veritatis qua intelligas te 
obnoxium mulcere pios terrere reprobos errantibus viam 
docere lapsis manum porrigere disperdere superbos et re- 
levare humiles et apperiat hostium Jesus-Chrislus domi- 
nus noster qui de se metipso ait: Ego sum hostium per me 
si quis introierií salvahitur qui est clavis David et ceptrum 
domus Israel qui apperit et neme claudit claudit et nemo 
apperit sitque tibi auctor qui educit vinctum de domo car- 
ceris sedentem in tenebris et umbra morlis et in ómnibus 
sequi merearis eum de quo David propheta cecinit : Sedes 
tua Deus in seculum seculi virga equitatis virga regni tui: et 
imitando ipsum diligas justitiam et odio babeas iniqui- 
tatem quia proplerea uncxit te Deus Deus tuus ad exem- 
pium illius quem ante sécula uncxerat oleo exultationis pro 
participibus suis Jesum-Cbristum dominum nostrum qui 
cum eodem vivit et regnat. 

E reebut lo ceptre per lo rey e dita la oracio demunt 
scrita lo rey preña lo pom dor de sobre laltar lo qual tenga 
en la ma esquerra. E dementre lo rey pendra lo pom lo 
matropolita diga les oracions seguents. 

Oratio pomi. 

Accipe dignitatis pomum et per id in te caloli(;e fidei 
cognosce signaculum quia ut bodie ordinaris caput et prin- 
ceps regni et populi ita perseveres auctor ac stabilitor chris- 



( 2!j.n ) 

tianitatis et fidei cristiane ut felix in opere lootiplox ii» fnlf 
cum rege regum glorieris. Per Dominuni. 

Oralio. 

Benedic Domine quesumus hunc regena nostrum N. 
quem ad salutera populi iiobis a te credimus esse conces- 
sum: fac annis esse mulliplicem salubri corporis robore vi- 
gentem ad senectutem optatam pervenire felicem: sit nobis 
fiducia obtinere gratiam populo quam Aaron in taberná- 
culo Heliseus in fluvio Ezechias in lecto Zacharias vetulus 
impetravit in templo. Sit in eo regendi auctoritas qualem 
Josué suscepit in castris Gedeon sumpsit in preliis Petrus 
accepit in clave Paulus est usus in dogmate: et ita pasto- 
rum cura tuum proficiat ovile sicut Isach profecit in fruge 
et Jacob est dilatatus in grege. Quod ipse prestare dig- 
netur. 



Orat 



10. 



Deus pater eterne glorie sit adjutor tuus et protector 
et omnipotens benedicat tibi: preces tuas in cunctis exau- 
diat et vitam tuam longitudme dierum adimpleat tronura 
regni jugiter firmet et gentem populumque tuum in eter- 
num coDservet et inimicos tuos confusione induat et super 
te sancti)J<ficatio Christi floreat ut qui tibi tribuit in terris 
imperium ipse in celis conferat preraiura: qui vivit et reg- 
nat. 

E aqüestes oracions esplegades lo matropolita ab un 
deis prelats menen lo rey axi coronat honradament al siti 



( 29G ) 
royal major e tota la clcrecia diga alta veu un respons 
qui comenta. 

r| Desiderium anime ejus tribuisti ei et voluntatem la- 
biorum ejus non fraudasti eum. — f Domine prevenisti eum 
in benedictionibus dulcedinis et posuisti super caput ejus 
coronam de lapide pretioso. Et voluntatem labiorum ejus 
non fraudasti eum. Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto. 
— Iterum desiderium anime ejus. 

E aqui lo matropolita diga sobre lo rey la oracio seguent. 

Oratio. 

Sta et retine amodo locum tibi a Deo delegatum per 
auctoritatem Dei omnipotentis et per presentera traditio- 
nem nostram omnium scilicet episcoporum ceterorumque 
Dei servitorum et quanto clerum sacris altaribus propin- 
quiorem prospicis tanto ei potentiorem in locis congruis 
honorem impenderé memineris quatenus mediator Dei et 
hominum te mediatorem cleri et plebis in hoc regni solio 
confirmet (In hoc loco rex sedeat in suo solio regio.) et in 
regnum eternura secum regnare faciat Jesús Christus Do- 
minus noster Rex regum et Dominus dominantiura qui eum 
Deo patre. 

E ago fet lo matropolita diga e comen? alta veu los al- 
tres prelats c clergues responents. 

Imnus. 

Te Deum laudamus te Dominum confitemur te eter- 
nura patrem omnis térra veneratur: tibi oranes angelí tibi 



( 297 ) 
celi et universe potestatcs tibi cherubiii et serapliiii iii- 
cessabili voce proclamant: Sanctus Sanctus Sanclus üomi- 
nus Deus Sabaolh: pleni sunt celi et térra magestatis glorie 
tue: te gloriosas apostolorum corus te prophetarum laudi- 
bilis numerus te martirum candidatus laudat exercitus: te 
per orbem terrarum sancta confitetur Ecclesia Patrem in- 
mensa raajeslatis venerandum tuum verum et uniciim Fi- 
Hura sanctum quoque paraclitum Spiritum: tu rex glorie 
Christe tu Patris sempiternus es filius tu ad liberandum 
suscepturus hominem non horruisti virginis uterum: tu de- 
victo raortis acúleo aperuisti credentibus regna celorum : 
tu ad dexteram Dei sedes in gloria Dei Patris judex cre- 
deris esse venturus te ergo quesumus famulis tuis subveni 
quos precioso sanguine redemisti eterna fac cum sanctis 
tuis in gloria numerari: salvum fac populum tuum Domine 
et benedic hereditati tue et rege eos ct extolle illos us- 
que in eternum : per singulos dies benedicimus tibi et lau- 
damus nomen tuum in seculum et in seculum seculi : dig- 
nare Domine die isto sine peccato nos custodire miserere 
nostri Domine miserere nostri fíat misericordia tua Do- 
mine super nos quemadmodum speravimus in te: in te Do- 
mine speravi non confundar in eternum. 

Lo qual Te Deum laudamus finit responguen dos hon- 
ráis clergues e diguen aquest vers. 

y Firmetur manus tua et exaltetur dextera tua. 

v¡ Justitiam et judicium preparatio sedis tue. 

E encontinent lo matropolita diga les oracions seguenls: 

Domine exaudi orationem meam. — Et clamor raeus ad 
te veniat. 

Dominus vobiscum. — Et cum Spiritu tuo. 



( 5^98 ) 

Oratio. 

Deus qu¡ victrices Moysi manus in oratione íirmasti quí 
quamvis etate lacesceret infatigabili sanctitate pugnabat 
ut dum Amalech iniquus vincitur dum prophanus nationura 
populus subjugatur exlerminatis alienigenis hereditati tue 
possessio copiosa serviret opus manuum nostrarum pie nos- 
tre orationis exauditione confirma. Habernos et nos apud te 
sánete Pater Dominum salvatorem qui pro nobis manus 
suas tetendit in cruce per quem etiam precamur Allissi- 
me ut tua potentia sufragante universorum bostium fran- 
gatur impietas populusque tuus cessante formidine te so- 
lum timere condiscat. Per Dominum nostrum. 

Oratio. 

Deus inennarrablilis auctor mundi conditor generis hu- 
mani gubernator imperü confirmator regni qui ex útero 
fídelis amici tui patriarche nostri Habrahe preelegisti re- 
gem seculum profuturum tu presentem insignem regem 
nostrum N. cum exercitu suo per intercessionem omnium 
sanctorum uberi bene^dictione locupleta in solium regni 
firma stabilitatc connecte visita eum per interventum sanc- 
torum omnium sicut visitasti Moysen in rubo Josué in 
castris Gedeonem in preliis Samuelem ornatum in templo 
et illa cura promissione et sidérea benedictione ac sapien- 
tie tue rore perfunde quam beatus David ex psalterio 
Salomón filius ejus te remunerante percepit e celo: sis ei 
contra acies inimicorum lorica in adversis galea in prospe- 



( 299 ) 
ris sapientia in protectione clipeus serapiternus et presta 
ut gentes illi teneant fidem proceres atque opümales sui 
habcant pacem diligat caritatern abstineat se a cupiditate 
loquatur juslitiam custodiat veritatem : et ita populus iste 
pullulet coalltus benedictione eternitatis ut semper maneant 
tripudiantes animis gaudentes et in pace victores. Per Do- 
minum. 

Oratio. 

Benedicat tibi Dorainus custodiat te et sicut te voluit 
super populum suum esse regem ita in presentí seculo fe- 
licera et eterne felicitatis tribual esse consortem : amen. 
Clerum ac populum quem sua voluit opitulatione in toa 
sanctione congregari sua dispensatione et tua administratio- 
ne per diuturna témpora faciat feliciter gubernari : amen. 
Quatenus divinis monitis parcntes adversitatibus carentes 
bonis ómnibus exuberantes tuo imperio fideli amore obse- 
quentes et in presenli seculo tranquillitate fruantur et cum 
eternorum civium consorcio potiri mereantur: amen. Quod 
ipse prestare dignetur cujus regnum et imperium sine fine 
permanet in sécula seculorum. Amen. 

E totes les dites coses fetes e explegades lo rey seent 
en lo siti reyal ab les insignies reyals e axi stant ab los in- 
fants nobles cavallers ciutadans e altres qui aqui serán lo 
Evangeli se diga. E apres lo rey vaga offerir e offira aquell 
dia dotse diners dor en reverencia deis dotse apostols. 
Aquesta oracio diga lo matropolita en la secreta de la 
missa. 



( oOO ) 
Oraiio secrete. 

Suscipe Domine preces et hostias Ecclesie lúe pro salule 
famuli tui regis nostri N. supplicantis et prolectione fide- 
lium plurimorum antiqua brachii tui operare miracula ut 
superatis pacis inimicis secura tibi serviat christiana liber- 
tas. Per Dominum. 

Oratio post comunionem. 

Deus qui ad defendendum eterni regni evangelium re- 
gium aragonum solium preparasti protende fámulo tuo regi 
nostro N. arma celestia ut pax Ecclesie nulla turbetur tem- 
pestate bellorum. Per Dominum. 

Quant la pau se dará lo pus honrat prelat quiy sia 
exceptat aquell qui dirá la missa don de la pau al rey. E 
finida la missa lo matropolita venga al siti on lo rey siura e 
diga sobre lo rey les oracions seguents. 

Oratio. 

Omnipotens sempiteriie Deus qui te populi sui voluit 
esse rectorem ipse te celesti benedictione sane ^ tificans 
eterniregni faciat esse consortem. Amen. Concedatque tibi 
contra omnes fidei christiane hostes visibiles et invisibiles 
victoriam triumphalem et pacis et quietis ecclesiastice feli- 
cissimum te fieri longe lateque fundatorem. Amen. Qua- 
tinus te gubernacula regni tenente populus tibi subjectus 
christiane religionis jura custodiens undique tutus pace 



( -01 ) 

tranquilla perlrualur el te in concilio reguní beatorum 
collocato eterna fecilitate ibidem tecuní pariter gaudeie 
raereatur. Amen. Quod ipse prestare dignetur cujus inn- 
perium sine fine permanek in sécula seculorum. Amen. 

Oraüo. 

Hec Domine salutaris sacrificii perceptio famuli tul regia 
iioslri N. peccatorum maculas diluat et ad regendum se- 
cundum tuam voluntatem populum idoneum illum reddat 
ut salutari ministerio contra visibiles ct invisibiles hostcs 
reddatur invictus per quod mundus cst divina dispensatione 
redemptus. Per Dominum. — Et benedictio Dei omnipo- 
tentis Paj^tris et Fi^lii et Spi^ritus sancti super te des- 
cendat et maneat semper. Amen. 

E apres dita la missa lo rey ob les vestedures e insignies 
reyals demunt dites isque de la esgleya e vage cavalcar: e 
anans qne cavalch coman a dos nobles lo ceptre e lo pom 
e aquells vagen ais streps apres del rey. E lo cavall en que 
cavalcara sia blanch e los sobresenyals sien de vellut ver- 
mell e de drap dor nostre senyal reyal representant e la 
flocadura respona ais dits sobrasenyals. E apres sia haut 
un cordo de seda groga e vermella. E lo rey cavalcat 
prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma es- 
querra e lo dit cordo sia fermat en lo frc del cavall e 
tenguense en lo dit cordo pus prop del rey los infants e 
nobles e apres los mesnaders e apres los cavallers e apres 
los ciutadans de les ciutats de la senyoria del rey c altres 
genis. E en aquesta manera vage lo rey tro al seu alberch. 
E aquells qui lo dia precedent hauran portados lespaha e 



( 502 ) 
les armes vagen cavalcant tots sois en la manera que en 
lo vespre serán venguts e tots los altres vagen a peu. E 
com lo rey sia al seu alberch descavalch e entresen a la 
sua cambra e despullse la dalmática e la túnica e la ca- 
misa romana e descaíase les calces de vellut e les sabates 
e vestes gonella cota e mantell radon de drap dor e cal- 
ces descarlata ab sabates acustumades e isque de la cam- 
bra e vagessen al palau on deu menjar lo qual sia ornat 
e aparallat aquell dia segons ques seguex. Primerament 
la sua taula sia en loch alt posada en guisa que per totes 
les gents menjants en aquell sia vista. E en les espatles en 
la paret sia fermat un drap dor e de vellut vermell lo qual 
monstre en si lo nostre senyal estes e sobra aquell sia posat 
un sobracel daquell senyal e obra matexa. E en apres tot 
lo romament del palau sia encortinat per les parets tant 
solament de bells e de preciosos draps. E port la corona en 
lo cap e lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma es- 
querra. E anans quel rey se assega a la taula lo matropolita 
qui haura consecrat diga la benediccio qui es acustumada 
de dir al seent de la taula. E aquell dia sega lo rey tot sol 
a la taula. E apres pos lo ceptre en la taula a la part dreta 
e lo pom a la part esquerra : e sia apparallada una taula 
pus prop daquella del rey que neguna altre on seguen los 
prelats aquell dia: e tots los altres seguen segons la ordina- 
cio nostra. E con lo rey haura menjat leuse de la taula. E 
lo matropolita qui haura consagrat lo rey diga la benediccio 
la qual es acustumuda de dir al levant de la taula. E lo 
rey prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma 
esquerra e ab la corona al cap vagessen al palau o sala la 
qual li sia oppaiellada per star apres menjar ab los infants 



( 305 ) 
filis de re\s nobles prelats e altres gents sues lo qual sia 
apparallat e ornat en la forma seguent. Primerament li sia 
apparallat un siti reyal en alt en guisa que per tots es- 
tants en lo dit palau sia vist e en les espatles en la pared 
sia fermat un drap dor c de vellut vermcll demostrant lo 
noslrc senyal estes pus rich que aquell del palau de men- 
jar e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal 
mateíx e apres tot lo dit palau o sala sia encortinat per 
les parets de bells e preciosos draps c per lo sol del dit pa- 
lau o sala sien esteses tapits e altres draps bells acustu- 
mats destendra per torra e aqui lo rey pos lo ceptre e lo 
pom e tenga solameiit la corona al cap e lavors sia dat 
del vin al rey e a tots los altres ab confits. E apres lo rey 
entresen en la sua cambra la qual sia ornada en la forma 
seguent. Primerament hi sia apparallat un lit ab cobertor 
e cortines acabados de bells e richs draps de un obratge 
tot e en apres la dita cambra sia encortinada per les pa- 
rets de pus bells e richs draps que la dita sala e palau e 
axi mateix en lo sol de la cambra sien esteses tapits e 
draps pus bells e pus honrats que aquells de la sala e pa- 
lau e aqui pos la corona e do les vestedures del drap dor 
a la capella de la Aljaferia e aquell dia lo rey no cavalch. 
E lo rey aquell dia e laltre seguent tenga tinell a tot hora: 
e aquests dos dies deuen servir los infants e nobles segons 
ques seguex car si hi ha dos infants filis de reys la un es 
assaber lo major o pus antich servesca aquells dos dies de of- 
fici de camarlench o los altres nobles e barons excrcesquen 
singularment los officis del palau devall scrits es assaber de 
coper sobrecoch de boteller de raboster de panicer de tallar 
devant lo rey e de portar lo tallador de la sua vianda c de 
ventall en qual temps vulla que sia. 



( 304- ) 

Ordinacio feta per lo dit senyor rey de la manera 
con les reynes barago se faran consegrar e los 
reys darago les coronaran. 

Scrit es en la sancta Scriptura que apres lotes les coses 
creades Deu omnipotent crea lom e veent quel hom tot 
sol no era profitos dix : No es bo hom esser sol fagam a 
ell ajutori semhlant a ell. Perqué apar per la paraula de- 
munt allegada e per les seguents en qo que diu facam a ell 
ajutori semhlant a ell que Deu dona Eva a Adam per cora- 
panyona majorment con fo formada de la costella del costal 
de Adam segons que en la sánela Scriptura es demoslrat 
per les páranles seguents: E con hagues dormit pres una 
de les costelles daquell e umplila de carn e iwstre Senyor Deu 
hedifica la costella que havia presa de Adam en femhra e 
amenala a Adam, E axi apar que Eva fon dada a Adam 
per companyona cor del mig loch del cors del hom fo 
presa e formada e no de les parís jusanes a dar enlendra 
que no fos subdita al hom ne axi mateix fo presa o for- 
mada de les parís sobiranes per tal que no fos entes ella 
esser sobirana al hom. Donchs conve que axi con noslre 
Senyor Deu deputa e ordena per companyona Eva a Adam 
que les reynes Darago companyones sien deis reys Da- 
rago e daquelles gracies spirituals honors e prerogatives 
que sancta mará Esgleya los reys Darago ha insignils se 
alegren. On con entre les altres gracias spirituals de les 
quals sancta raara Esgleya ha ennobleits e exaltáis los 
reys Darago si es lo sant sagraraent de unccio en lo qual 
sancta mará Esgleya mana les reynes Darago esser parti- 



( 505 ) 
cipants : per ^o ordonam que les reynes Darago sien con- 
segrades per lo raatropolita c per los rcys Darago coro- 
nades segons que davall se conté car da^o havem figura 
espressa del rey Assuer qui corona Hester on es scrit : 
Posa la corona del regne en lo cap daquella. Per qo ordonam 
quel dia avans de la vigilia de la festa que la reyna se 
deura coronar la reyna se bany en lo vespre e apres lo diá 
de la vigilia en lo mati seguent se confes e reebe ab 
aquella humilitat e devocio que puxa lo cors de Jcsuchrist 
es mut de camisa e de totes vestedures novas: en lo qual 
dia de la vigilia a hora de completa la reyna partirá del 
alberch del rey e ira vestida ab les vestedures blanches 
e ornaments de cap acustumats saul que no port garlanda 
ne corona en lo cap e cavalcara en cavall blanc sens que 
nuil hom no la men per les regnes del cavall e axi ab 
molts brandons e luminaries e altres sollempnitats de goig 
e de alegria ira tro a la Seu c fara oracio en la Seu e aque- 
lla oracio feta ira posar e dormir en aquell loch pus apte 
e pus covinent dins la Seu o defora pus prop daquella. E 
lo dia de la festa de mati levar sa e vestida ab les ves- 
tedures e en la forma quel vespre precedent hi sera añada 
irassen a la Seu e en la porta major de la esgleya serán 
larchabisbe o matropolila e altres bisbes e prelats vestils 
in pontificalibus e tots los altres clergues en la processio 
be ornats devant anant lo sant Evangeli ab dos creus e 
ab encenser e ab luminaries et en la dita porta de la es- 
gleya lo pus honrat deis bisbes qui aqui serán diga la ora- 
cio quis segueix. 



( 306 ) 
Oratio. 

Omnipotens sempiterne Deus fons et origo totius boni- 
tatis qui feminei sexus fragilitatem nequáquam reprobando 
avertis sed dignanter comprobando potius elegisti et qui 
infirma mundi eligendo fortia queque confundere decrevisti 
quique etiam gloria virtutisque via triumphum in manu Ju- 
dith femine olim judayce plebi de hoste sevissimo resig- 
nare voluisti: réspice quesumus ad preces humilitatis noslre 
et super hanc famulam tuam N. reginam nostram que su- 
plici devolione assumpta est in reginam bene^dictionum 
tuarum dona multiplica eamque dextera tue potentie sem- 
per et ubicumque circunda ut umbone tui muniminis un- 
dique firmiter protecta visibilis seu invisibilis hostis nequi- 
tias triunphaliter expugnare valeat et una cum Sara atque 
Rabecha Lia atque Racxele beatis reverendisque femínis 
fructu uteri sui fecundan seu gratulari raereatur ad deco- 
rem totius regni statumque sánete Dei Ecclesie regendum 
necnon et protegendura: per Christum Dominum nostrum 
qui ex intemerate beate Marie virginis alvo nasci visitare et 
renovare hunc dignatus est mundum qui tecum vivit et glo- 
riatur Deus in unitate Spiritus sancti per inmortalia sécula 
seculorum. 

E apres la reyna en mig de dos bisbes ira devant laltar 
mejor e aquí siali apparallat un siti reyal ornat de drap dor 
prop laltar en la part on se diu levangeli e lo matropolita 
dirá la oracio seguent. 



( •'507 ) 
Oralio. 

Deus qui solus habes ¡nmortalitatem lucemque habitas 
inaccessibilem cujus providenlia in sua dispositione non fa- 
llitur qui fecisti ea que futura sunt et vocas ea que non 
sunt tanquam ea que sunt qui superbos equo moderamine 
deicis atque humiles dignanter in sublime provehis incfa- 
bilem misericordiam tuam supplices exoramus ut sicut Ester 
reginam israheiitice causa salutis de captivitatis sue com- 
pede solutara ad regis Assueri talamum regnique sui con- 
sortium transiré fecisti ita haiic famulam tuam N. reginam 
nostram humililatis tue benedictione christiane plebis salu- 
tis gratia ad dignam sublimemque regis nostri copulam et 
regni sui participium misericorditer transiré concedas et 
ut regalis federe conjugii semper permanens pudicam pro- 
ximara virginitati palmara continere queat tibique Deo 
vivo et vero in ómnibus et super omnia jugiter placeré 
desideret et te inspirante que tibi placita sunt toto corde 
períiciat. Per Dominum. 

E dita la dita oracio la reyua entrarsen ha en la sagres- 
tia e despullar sa aquelles vestedures ab les quals h¡ sera 
entrada e vestes primerament una camisa romana de leng 
fesa en lo cabcQ devant e detras ab botons en quascuna 
fanadura ab los quals se cieguen les fanadures del cabeg 
de la dita camisa romana: e sobre la dita camisa vestes 
lo camis de drap de seda blanch e sobre lo dit camis ci- 
nyes un cordo de seda blancha: e vestides aqüestes ves- 
tedures vestes la dalmática feta a forma de dalmática de 
sotsdiacha con diu la epistola a la missa la qual sia de va- 



( 508 ) 
llut blandí fresada e sembrada de obralges dor ab perles 
e pedrés precioses: e apres píntenla la pus honrada don- 
cella qiiiy sia: e a^o fet sia comenat lo ceptre a una dona 
e lo pom a altra les quals isquen de la sagrestia primera- 
ment en un agual axi que la pus honrada daquestes dues 
port lo ceptre en la man e vaga a la part dreta e laltra 
lo pom en la man e vaga a la part esquerra: e apres da- 
questes isque altra dona qui port en les mans un baci dar- 
gent bell e xich en lo qual port la corona ab la qual la 
reyna deura esser coronada e aquesta dona sia pus hon- 
rada que totes les altres. En apres isqua la reyna e vaga 
ab los cabells solts e no port en lo cap vel ne ligat alcun 
ne garlanda ne cordo: e persona alcuna no vaga prop la 
reyna. E en aquesta manera la reyna e les dones demunt 
dites vagen tro a laltar major de la Seu: e quant serán 
devant laltar major un deis bisbes preña la corona del ba- 
cin e posla sobre laltar e altre bisbe prenga lo ceptre e 
altre lo pom e pósenlos sobre laltar. E aqui a un pas de- 
vant laltar major la reyna remangue ab duas dongelles les 
pus honrades qui hi sien e ajonoUse e prostrada en tér- 
ra sobra un coxi ella estia e les dongelles desense della. E 
aQo fet dos honrats clergues comengen e dignen la late- 
nia segons que demunt en la consagracio del rey es ja 
scrita e contenguda salvant que en aquell pas on diu: ut 
presentem famulum tuum N. henedicere et samíifcare dig- 
neris e apres la on diu: ut ipsum regem hemdicere et con- 
servare digneris sia dit : Ut presentem famulam tuam N. 
reginam nostram hene )^ dicere et coronare digneris — te ro- 
gamus audi nos. 

E aquella latania acabada un deis bisbes diga qo quis 



( 5(VJ ) 
segueix: Pater nosler qui es iii celis. — Et iie nos iiiducas ín 
temptationem. — Sed libera nos a malo. — Salvara fac ancil- 
Jam tuam. — Deus meus sperautem in te. — Esto e i Domine 
turris fortitudinis. — A facie inimici. — Nichil proficiat ini- 
roicus in ea. — Et filius iniquitalis non apponat nocere ei. — 
Domine exaudí orationem meam. — Et clamor mcus ad te 
venial. — Dominus vobiscnm. — Et cum Spiritii tuo. 

Oremus. 

Protendc quesumus Domine famulc N. rogine nostre 
dexteram celestis auxilii ut te tolo corde pcrquirat et que 
digne postulat assequi mereatur. Per &c. 

Oralio. 

Actiones nostras quesumus Domine aspirando preveni et 
adjuvando prosequere ut omnis nosira oratio et operatio 
a te semper incipiat et per te cepta finiatur. Per &:c. 

Oratio. 

Omnipotens sempiterne Deus hanc famulam tuam N. re- 
ginam nostram celesti benedictione sancti^fica que in ad- 
yutorio regni regina extitit per te electa luamquc ubique 
sapientiam doceat atque confortet ut Ecclesia lúa fidelem 
famulam semper agnoscat. Per cundem &c. 

E dites aqüestes oracions lo dit bisbe tcnent les mans 
júneles ais pits diga ab veu mijancera lo prefaci seguent: 

Per omnia sécula seculorum. — Amen. — Dominus vobis- 
TOMO V, :á2 



( 310 ) 
ciim. — Et cum Spiriluo tiio. — Sursutn corda.; — Habemus 
ad Dominum. — Gratias agamus Domino Deo nostro. — Dig- 
niim et jiistnm ost. 

Prephalio. 

Veré dignum et justum cst equum et salutare nos tibi 
semperet ubique gratias agere Domine sánete Pater omni- 
potens eterne Deus donorum cunctorum actor ac distributor 
benedictionumque omnium largus infusor. Tribuesuperhanc 
famulam tuam N. reginam nostram benedictionis tue co- 
piam etquam humana sibi electio preesse gaudet tuesuperne 
electionis ac benedietionis infusio acumulet. Concede ei 
Domine auctoritatem regiminis consilii magnitudinem sa- 
pientie prudentie et intellectus abundantiam religionis ac 
pietatis custodiam quatenus mereatur benedici et augmentan 
in nomine ut Sara visitari et fecundar! ut Rebeca contra 
omnium muniri vitiorum monstra ut Judith in regimine 
regni eligí ut Hester ut quam humana nititur fragilitas 
benedicere celestis potius intimi roris repleat infusio ac que 
a nobis benedicitur in reginam a te mereatur obtineri in 
premio eternitatis perpetué et sicut ab hominibus subli- 
matur in nomine ita a te sublimetur fide et operatione. 
111o etiam sapientie tue eam rore perfunde quem beatus 
David in repromissione et filius eius Salomón percepit in 
locupletate. Sis ei Domine contra cunctorum ictus ini- 
micorum lorica in adversis galea in prosperis sapientia in 
protectione clipeus sempiternus: sequatur pacem diligatca- 
ritatem abstineat se ab omni impietate loquatur justitiam 
custodiat veritatem sit cultrix justicie et pietatis amatrix 



( •">»» ) 

religionis vigoatque prcscnti bencdiclione iii hoc rv<> amiis 
plurimis et in sempiterno siiic fine elcrnis. Per oniiiia sé- 
cula scculorum. Amen. 

E acó (et lo matropolita proceesca a la sacra nnccio se- 
gons ques segucx a la qual unccio sia apparallat loli sanc- 
lificat ab lo qual lo matropolita 1¡ únete lo cap deis pits 
e la sumitat de cascuna de les spatles e iipres lorchli los 
lochs unctats ab un bell drap de li. E dementre lo ma- 
tropolita fara la dita unccio diga les oracions seguents. 

Oralio. 

Deus pater eterne glorie sit tibi adjutor et Omnipotens 
benedicat tibi preces tuas exaudiat vitam tuam longitudinc 
dierum adimpleat benedictioncm tuam jugiter confirmet te 
cum orani populo in eternum conservet inimicos tuos con- 
fusione induat et super te Christi sanctificatio ac hujus 
olei infusio floreat ut qui tibi in terris tribuit benedictio- 
nem ipse in celis conferat mcritum angelorum ac bene^ 
dicat te et custodiat in vitam eternam Jesús Ghristus Do- 
minas noster qui vivit &c. 

Omtio. 

Spiritus sancti gratia nostre humiiilatis in le copiosa 
descendat ut sicut manibus nostris licet indignis oleo raa- 
teriali oblita pinguescis exterius ita ejus invisibili ungi- 
mine delibuta impingari merearis interius cjusque speciali 
unctione perfectissime semper imbuta et illicita declinare 
tota mente et sperr>ere discas et valeas et utilia anime tue 




(512) 
cogitare jngiler optare atque operari queas et operes auxi- 
liante Domino nostro Jesuchristo qui cum Patre. 

E afo fet lo rey que aqui sia present vestit ab les sues 
insignies reyals prenga la corona del altar e posla en lo 
cap de la reyna e dementre la li posara en lo cap lo ma- 
tropolita diga les oracions seguents. 

Oralio Corone, 

Officio nostre dignitatis in reginam soUemniter benedicta 
accipe coronara regalis excellentie que a manibus regalibus 
capiti tuo imponitur unde sicut exterius auro et geminis 
redimita renites ita interius auro sapientie virtntumque 
geminis decorari concedas quatenus post occasum hujus se- 
culi cum prudentibus virginibus Sponso perempni Domino 
nostro Jesus-Christo digne et laudabiliter occurrens regiam 
celestis aule merearis ingredi januam auxiliante eodem 
Domino nostro Jesu-Christo qui cum Deo patre. 

E esplegades les dites oracions lo rey liure a la reyna 
lü ceptre en la ma dreta e dementre lo li liurara lo matro- 
polita diga la oracio seguent. 

Oratio Ceptri. 

Accipe virgam virtutis et equitatis et esto pauperibus 
misericors et affabilis viduis pupillis et orphanis diligentis- 
simam curam exhibeas ut omnipotens Deus augeat tibi 
gratiam suam. Qui vivit et regnat per &c. 

E apres lo rey prenga lo pom dor de laltar e donlo 
en las mans de la reyna c téngalo en la man esquerra e 



C -"^í'" ) 

dementre aros íara lu matropolitu tljga la oracio seguenl. 
Oratio Pomi. 

Accipe dignitatis pomum et per id in te catholice fidei 
cognosce signaculum quia ut liodie ordinaris regina et prin- 
cipissa regni et populi ita perseveres auctrix et stabilitrix 
christianitatis et fidei clirisliane ut fclix in opere locuplex 
in fide cum Rege regum glorieris per evum cui est honor 
et gloria in sécula seculorum. Amen. 

E apres lo rey liure lanell a la reyna en lo quart dit 
de la man dreta qui es appellat medicus e lo malropolita 
diga la oracio scguent. 

Oratio Anuli. 

Accipe regie dignitatis anulum et in te catholice fidei 
cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris regina populi 
ita perseveres auctrix et stabilitrix christianitatis et chrisliane 
fidei ut felix in opere locuplex in fide cum Rege regum glo- 
rieris per evum cui est honor et gloria in sécula seculo- 
rum. 

E encontinent un deis bisbes comen? a dir alta veu 
aquest \mne: Te Deum laudamus te Dominum canf lémur 
segons que demunt es contengut en la consagracio del rey 
e per tot lo cor de la clerecía sia continuat sollempnial- 
ment e una de les oracions ques seguexen apres lo dit 
ymne qui comenta: Bcnedicattibi Dominus el custodiat. De- 
puys sia proceit en la missa. E dit lo evangcli quant se 
cantara lo ofertori la reyna sia manada per los dos bisbes 



( Ó14 ) 
a la olería e oíira aquell dia set diners dor en signiíicanga 
de les set virtuts cardinais contraríes ais set peccats mor- 
íais. E apres sia tornada en son siti reyal e sia proceit en 
la missa tro a la fin, E en la manera demunt dita sia feta 
e celebrada la unccio e coronacio de la reyna. Empero si 
per ventura sesdevenia quel rey e la reyna abdosos se con- 
segrassen es coronassen en un dia la manera demunt dita 
en tot c per tot sia observada en cascun delis ensemps 
segonsque demunt pus clarament es expressat: axi empero 
quel rey sia tota vegada primer en lotes coses axi en ca- 
valcar com en reebre benediccions e en la consagrado e 
en la coronacio e en reebre les altres insignies reyals de- 
munt dites. E apres dita la missa la reyna vajassen ca- 
valcant en lo dit cavall vestida ab la dalmática e ab totes 
les altres insignies reyals e vestedures demunt dites ab 
les quals haura estat en la missa e la corona en lo cap 
al alberch del rey. E lo cavall port los sobresényals blanchs 
e los pus nobles homens qui hi sien prenguen lo cavall 
per les regnes e vagen pus prop della : e apres los cava- 
llers e en apres los ciutadans pus honrats e devant la reyna 
vage tot hom a peu. E apres derrera la reyna vagen totes 
les nobles donas e altres a peu. E en aquesta manera la 
reyna e tots los altres vagen al alberch del rey. E con la 
reyna sera al alberch del rey descavalch e entresen en 
la sua cambra e despullse la dalmática e la camisa ro- 
mana e lo camis e vestes cota e mantell de drap dor e 
isca de la cambra ab la corona en lo cap e ab lo ceptre 
en la man dreta e ab lo pom en la man esquerra e va- 
jassen al palau on deura menjar lo qual sia ornat e appa- 
rellat aquell dia segons ques seguex. Primcramenl la sua 



(515 ) 
taula sia en loch eniinent posada ei) guisa (jiie per lots los 
menjans en aquell sia vista. E en les cspalles en la paret 
sia fermat un drap dor c de vellut vermell o daltre drap 
lo qual monstre en si senyal de la reyna e del rev: e sobre 
aquell sia posat un sobracel daquell senyal e obratge nia- 
teix. En apres lot lo romanenl del palau sia encorliiial per 
les paréis tant solament de beils e preciosos draps. E anans 
que la reyna se assega a la taula lo malropolita qui laura 
consegrada o altre honrat prelat diga la benediccio qui es 
acostumada de dir al seent de la taula. E aquell dia sega 
la reyna sola a la taula. E apres pos lo ceptre en la taula 
a la part dreta e lo pom a la part esquerra: e sia appara- 
llada una taula pus prop daquella de la reyna que neguna 
altra en que seguen les dones deis reyais c mullers da- 
quells: e totes les altres dones e doncellcs seguen en les 
altres segons que es acoslumat. E con la reyna haura men- 
jat leuse de la taula e lo dit matropolita o altre honrat 
preiat diga la benediccio la qual es acuslumada de dir al 
levant de la taula. E la reyna prenga lo ceptre en la man 
dreta e lo pom en la man esquerra e ab la corona al cap 
vagessen al palau o sala la qual li sia apparallada per estar 
apres menjar ab les dones e doncellcs lo qual sia appara- 
llat e ornat en la forma seguent. Primerament li sia ap- 
parallat un siti reyal en alt en guisa que per tots estanls 
en lo dit palau sia vista e en les espatles en la paret sia 
fermat un drap dor e de vellut vcrmel! o dallra drap ricli 
a senyal del rey e de la reyna pus rich que aquell del 
palau de menjar e sobra aquell sia posat un sobracel da- 
quell senyal e obratge mateix. E apres lot lo dit palau o 
sala sia encorlinat per les paréis de bells e preciosos draps 



( M6 ) 
e per lo sol del paiau o sala sien esteses tapits e altres 
draps bells acusluiíials de stendra per térra. E la reyna 
coman lo ceptre e lo pom a les pus lionrades dos dones 
quiy sien e tenga solament la corona en lo cap. E apres 
un poth sia dat del vin a la reyna e a tots los altres ab 
confits. E apres la reyna entressen en la sua cambra la 
qual sia ornada en la forma seguent. Primerament hi sia 
apparallat un lit ab cobertor e corlines acabades de bells 
e richs draps de un obratge tot. E en apres la dita cambra 
sia encortinada per les parets de pus bells e richs draps que 
la dita sala o palau. E axi mateix en lo sol de la cambra 
sien esteses tapits e draps pus bells e pus honrats que 
aquells de la sala e palau: e aqui pos la corona e no ca- 
valch ne isca de casa aquell dia. E la reyna aquell dia e 
laltre seguent tenga tinell a tot hom : e aquests dos dies 
deuen servir los infants e nobles segons ques segueix. Car 
si hi ha dos infants filis de reys la un es assaber lo major 
o pus antich servesca aquells dos dies de offici de raajor- 
dom et laltre de offici de camarlench. E los altres nobles 
e-barons exercesquen singularment los officis del palau de- 
vall scrits es assaber de coper sobrecoch de botaller de ra- 
boster de panicer de tallar devant la reyna e de portar lo 
tallador de la sua vianda e de ventall en qual temps vulla 
que sia. 



ÍNDICE 

de los documentos y demás materias que comprende este tomo. 



Pau. 

Advertencia 5. 

OrDONACIONS FETES per lo MOLT ALT SENYOR EN 
PERE TEBC REY DAR ACÓ SOBRA LO REGIMENT DE 
TOTS LOS OFFICIALS DE LA SÜA CORT. 

Deis Majordoniens 11. 

Deis Copéis I8. 

Deis Boteylers majors 20. 

Deis Boteylers corauns 24. 

Del Porlant aygua a la boteylaria 25. 

Deis Panicers luajors. . , 26. 

Deis Panicers comuns 5o. 

Del Pastador 31. 

Deis Escuders davant nos tallar ordonats 53. 

Deis Sobrecochs 35. 

Deis Coyners majors 36. 

Del Argenter de la nostra cuy na 38 

Deis Cochs comuns id. 

Del Moseu oU. 

Del Manucier 4i. 

Deis Argenters de la cuy na comuna 42. 

Del Portador daygua a la cuy na 43. 

Deis Escuders portants le taylador real id. 

Del Comprador ij. 

Deis Cavallerires '»''• 

Del Mrnoscal 'i- 



(518) 

Pac. 

Deis Homens de la escuderia 52. 

Del Falconcr major 55. 

Deis Falconers 56. 

Deis Cacadors e Guarda de cans id. 

Del Sobreazembler e Sotsazembler 58. 

Deis Azemblers 60. 

Deis Juglars 61. 

ACI COMENCA LA SEGONA PART DEL LIBBE E PRIME- 
RAMENT DEL OFFICI 

Deis GaiuarlencLs 62. 

Deis Escuders de la cambra 69. 

Deis Ajudants de la cambra 72. 

Del Barber 75. 

Deis Meges de phisica 76. 

Deis Meges de Cirurgia 78. 

Deis Escrivans secretaris 79. 

Del Armador real 8i. 

De la guarda de les leudes 84. 

Del Sartre et sos coadjutors 85. 

De la Custurera et de la coadjutora 86. 

Del Apotbecari 87. 

Deis Rebosters raajors 89. 

Deis Rebosters comuns 94. 

Del Escombrador del palau e lavador del argent. ... 95. 

Deis Uxers darmes , 96. 

Deis Porter de massa 98. 

Deis Porters de porta forana lOO. 

Del Posader 10 1. 

Deis Algutzirs í02. 

Deis Homens del offici del Algolzir. . ,. 107. 

ACI COMENCA LA TERCERA PART DEL LIBRE. 

Del Canceller 109. 

Del Vicecancellcr 1 13. 



( 319 ) 

Pac. 

l)el offici del Prothonotari linent los segoUs 114. 

Deis Scrlvans de manament de la nostra sciivania. . iiG. 

Deis Ajudanls de la nostra scrivauia 119. 

Deis Missatges de verga de la cancellaria 121. 

Del Calfador de la cera perals scgells pendents. ... id. 

Oflici deis SagoUadors de la scrivania 122. 

Deis Promovedors 124. 

Deis Eiidrecadors de la conciencia 126. 

Deis Oydors 127. 

Deis Esciivans deis Oydors 132. 

Deis Portéis o solsporters que son liurats ais Oydors. . 133. 

Del Confessor. . , 134. 

Del Abbat de Sánelas Creus 155. 

Deis Monges de la cappella 139. 

Del Escolan de la cappella 141. 

Deis Almoyners 143. 

Del Escolan de la Aliñoyna 146. 

Del Servidor de la Almoyna 147. 

Deis Correus 148. 

A5I COMENCA LA QUARTA PAIIT DEL LIBRE 
E PRIMERAMENT 

Del Maestre racional 149. 

Del Lochlinent e Scrivans del Maestre racional. . . . 157. 

Del Tesaurer 158. 

Del Lochlinent e Scrivans de Thesaurer 160. 

Del Escriva de Racio I6i. 

Del Lochlinent et scrivans de Racio IGG 

Deis Convits 167. 

De les viandes 168. 

De la naanera de dar racions I7i. 

Deis frensl' altres apparellaraenls de cavalls. . . . i"2. 

De les vestidures e altres ornamenls 173. 

De les oblacions. ¡77. 

Deis honors a alcuns con se pertanyen faedors. . . . I7í). 

De li'S fruyles en la taula ministradores 18 J. 



..A)I21196? 



DP Spain. ArchiV9 General de la 

124 Corona de Aragón, Barcelona 
A15 Colección de documentos 

t.$ inéditos 



PLEASE DO NOT REMOVE 
SLIPS FROM THIS POCKET 



ÜNIVERSITY OF TORONJO 
LIBRARY