Skip to main content

Full text of "Colección de documentos inéditos"

See other formats 


HANDBOUND 
AT  THE 


UNIVERSITY  OF 
TORONJO  PRESS 


^/oo 


COLECCM 


DE 

ÜOCIMEMOS  l.\ÉDITOS  DEl  ARCHIVO  fiEMRAL 

DE   LA 

POR 

SU  CRONISTA 

D.  Próspero  cíe  BofaruU  y  llas>caró. 
TOMO  V. 


PROCESOS 

m  iTim  mm 


Y  PARLAMENTOS 


DE 


CUSTODIADOS  EN  EL  ARCHIVO  GENERAL 


CORONA  DE  ARAGÓN, 

7  PyB!y©ií\S©g  DZ  ñ'EAL  ©Í132IÍ1 

POR 

SU  Cronista  - 


Tomo  1^. 


En  el  establecimiento  litográflco  y  tipografleo  de 
B.  JOSÉ  eusbbio  MonroRT. 


18aO. 


t  .  :> 


76?'~ 


/ 


ADVERTENCIA. 


Anteriores  á  las  ordenaciones  de  la  Casa  Real ,  que  promulgó  el 
señor  rey  don  Pedro  el  Ceremonioso,  existen  en  este  Archivo  y  verán 
tamhien  la  luz  ¡¡ública  varias  disposiciones  de  diferentes  reyes  sobre 
determinados  oficios  de  su   corte. — ¿Hubiera  sido  mejor  anticipar 
su  publicación   á  la  de  las  ordenanzas  de  don  Pedro? — Asi  lo 
reclamaba  en  efecto  el  orden  cronolóf^ico  que  generalmente  nos 
hemos  propuesto  seguir  en  esta  Colección :  pero  las  del  Ceremo- 
nioso forman  un  reglamento  general  y  un  cuerpo  completo   de 
doctrina;  son  la  copia  ú  el  modelo  de  las  de  don  Jaime  de  Ma- 
llorca, que,  traducidas  al  latin,  publicaron  los  Bolandos  sacán- 
dolas de  un  códice  que  bajo  el  número  9169  se  conserva  toda- 
vía en   la  biblioteca  de  los  duques  de   Borgoña ,   y    tienen   por 
lo  mismo  una  importancia  doblemente  mayor;  mientras  que  las 
anteriores,  aparte  del  mayor  ó  menor  interés   histórico  que  cada 
una  en  si  ofrezca,  su  conjunto  lo  tiene  solamente  para  probar, 
que  en  el  gobierno  de  la  Casa  Real  de  Aragón  se  seguian  desde 
muy  antiguo  ciertas  reglas  escritas  ó  consuetudinarias,  que  quizás 
no  hicieron  mas  que  recoger  y  sancionar  para  el  buen  régimen 
de  sus  respectivas  cortes ,   don  Pedro  4. o  en  Aragón,  y  don  Jai- 
me 2.0  en  Mallorca.   Por  estas  razones  nos  hemos  decidido  á 
publicar  antes  que  las   otras  las  ordenanzas  de  don  Pedro  el  Ce- 
remonioso. 

Aunque  para  su  impresión  hubiéramos  deseado  tener  á  la  vista 
el  códice  original  apostillado  de  puño  propio  del  rey,  que  exis- 
lia   antes    en    osle  Archivo   y   fué   luego   remitido  á   la  primera 


secretaría  de  Eslado  en  virtud  de  Real  (uden  de  20  de  noviem- 
Jüre  de  1787;  no  han  podido  verse  satisfechos  nuestros  deseos, 
por  Iwber  sido  on  vano  cuantas  investigaciones  se  han  practica- 
do ahora  jiara  su  hallazgo ,  asi  en  dicha  secretaría  de  Eslado  , 
como  en  la  Biblioteca  Nacional  y  otros  establecimientos  análogos. 
Hemos  debido,  pues,  atenernos  á  la  copia  fehaciente  que  se  depositó 
entonces  y  se  conserva  en  este  Archivo  en  reemplazo  del  precioso 
manuscrito;  porque,  además  de  su  autenticidad,  la  hemos  ha- 
llado mas  correcta  y  completa  que  ninguna  de  las  otras ,  algu- 
nas de  ellas  casi  coetáneas  del  original,  que  hemos  examinado 
para  su  cotejo. 


PARTE  SEGUNDA. 


GOBIERNO  Y  CASA  REAL  DE  LOS  MONARCAS 
DE  ARAGÓN. 


DOS  PEDRO  El  CEREMOMOSO. 


I. 


OrDENACIONS  FETES  per  lo  MOLT  ALT  SENVOR  EN  PeRE 
TERQ  (1)  REY  DaRAGO  SOBRA  LO  REGIMENT  DE  TOTS 
LOS   OFFICIALS    PE   LA    SCA    CORT. 

Beg.  lo29. 

Nos  en  Pere  per  la  gracia  de  Deu  rey  Darago  de  P^'''^  segd.» 
Valencia  de  Mallorcha  de  Cerdenya  de  Córcega  e  Conté  l"'"^^^-^- 
de  Barcalona  de  Rossello  e  de  Gerdanya.  A  memoria 
eternal  e  dreta  dispensacio  de  regiment  molt  se  pertany 
a  la  diligencia  del  President  que  a  les  coses  faedores  e  ais 
officis  regidors  sufficients  oíTicials  aordon  ais  quals  officials 
singularment  e  departida  sengles  officis  a  cascun  coman 
a  regir  servp.t  empero  diligentment  segons  ques  pertany  e 
segons  que  la  manera  deis  offici»  o  requer  grau  degut  e 
convinent    orde  deis  officials:  e   axi  convinentment   serán 

(1)  Como  conde  de  Barcelona,  3"  ;  como  rey  de  Aragoo,  4°. 


(8) 
uminislrats  e  regits  los  ollicis  si  orde  degut  tis  serval  de 
diferencia  entréis  oíTieials  qo  es  quels  menors  ais  mayors 
obeesquen  e  quels  mayors  ais  menors  en   go  que  fallirán 
o  fallir  porien  corrigen.  En  apres  se    deu   haver    esgart 
en    la  distribucio    de    sengles    oííicis    que   a   una  persona 
quant  que  sia  exercitada  e  apta   no  sien   ensemps  coma- 
nats  molts  officis    per  tal  com   no  es  leu   de   creure  que 
una   persona    a   raolts  oííicis   ben   regir   puga    bastar  con 
envides  negun   no  puga  a   un  tan  solament  ben   complir 
per  tal  cor  quant  al  regiment  de  un  entendre  del   altre 
de  necessitat   se  haura  de   sostrer  e  axi   volen  en  cascun 
entendre  negun  no  complira  segons  ques  pertanyera.    En- 
cara con    sengles  oíTicis   son    per  sengles   oííicials  distri- 
buits  aquell  tjui  specialment  pensara  si  esser  a  qualque- 
sia  offici  deputat  pus  curosament  e  pus  diligent  en  aquell 
atendrá  et  de  la  cosa  a  ell  comanada  lo  perill  a  ell  pertan- 
yen  pus  temerosamefft  regonexera  et  encara  que  varietat 
de  officis  en  diverses  persones  distribuyda  noblea  alguna 
e  bellea  en  lo  regiment  representa  cor  bella  e  plaent  es 
disposicio  de  regiment  quant   les  varietats  deis  officis   son 
en  atretantes  persones  distribu\des   a   semblanra    de  cors 
buman    en    lo   qual    per  varietat    de  membres  a  diverses 
officis  deputaís  resulta  elcgant  bellea  de  tot   lo   cors   en 
axi  encara  per  exempli  del  Rey  deis  reys  Salvador  nostre 
som  instruits  qui  segons  la  vera  sentencia  del  Apóstol  les 
gracies  diverses    segons  que  ell   vol  a   diverses  distribuen 
divisions  dobres  e  divisions  daministracions  esser  disposa  e 
ell  empero  ver  regidor  e  senyor  tot  sois  en  tots  obra.  Em- 
peramor  daco    per   exempli  dell  ensenyats  del   qual    tota 
accio  deu  esser  nostra  instruccio  de  present  bavcra  ordo- 


(9) 

nat  scngles  officis  de  nostra  casa  e  cort  soparadamont  per 
si  divisir  e  que  perlanyera  a  cascuii  per  dcutc  de  son 
offici  e  que  liaura  cascun  a  fer  regir  et  ministrar  c  quiri 
poder  haura  e  en  quals  persones  e  en  quals  coses  e  en 
quins  cases  e  encare  en  quinya  manera  e  quant  c  con 
cascuns  en  sos  ofíicis  ordonadament  dej^en  servir  liavem 
disposat  aordonar  per  tal  que  axi  que  raesclant  los  fets 
de  les  coses  lo  un  ab  laltre  los  officis  no  sien  torbats  c 
cascun  pusca  convincntment  usar  de  son  offici  e  que  indi- 
ferentment  o  no  deguda  nos  mésele  en  offici  daltre  e 
encara  que  cascun  ministre  doffici  en  les  coses  faedores 
esdevenga  plus  instruit  e  encare  per  so  que  a  les  coses 
faedores  que  a  son  regiraent  pertanyen  pus  diligent  cura 
liaj.»  que  no  havia:  e  oltra  la  usanza  de  nostres  predc- 
cessors  alscuns  officis  novellament  liavem  ordenáis  e  a  als- 
cuns  antichs  officis  mes  persones  que  no  era  acostumat  ha- 
vera  ajustades  e  de  les  observacions  ^aentras  servades  alscu- 
nes  navem  innovades  ajustants  a  aquelles  e  detralients  ais- 
cunes  coses  o  suplents  e  alscunes  vegades  removents  de 
tot  o  mudant  e  segons  que  la  utilitat  de  les  coses  mes 
val  o  la  conveniencia  pus  decent  de  nostre  estamcnt  faedor 
o  demana  e  requer.  E  cortes  en  quatre  officials  principal- 
ment  lo  regiment  de  la  cort  nostra  liavem  devesit  los 
quals  en  los  officis  regidor»  pus  senyoreyants  serán  meses. 
Con  los  maYordomens  nostres»en  tots  e  sengles  qui  de 
casa  nostra  e  de  la  companyona  nostra  serán  e  les  com- 
panyes  generalment  liauran  axi  con  a  majors  en  nostre 
hostal  o  cort  segons  la  manera  e  íorma  en  son  loch  en 
nostres  ordonacions  anotada  e  en  asso  a  totz  nostres  offi- 
cials serán  majors.  Mas  empero  en  special  sots  si  liauran 


(40) 
lots  los  familiars  de  casa  iiostra  los  quals  empero  ais  ca- 
marlenclis  o  al  canceller  o  al  maestre  racional  no  sera» 
sotsraeses.  En  apres  los  carnarlenchs  quant  a  custodia  c 
a  familiar  assistencia  de  nostra  persona  pus  poderoses  de 
totz  altres  serán  enteses  qui  devaut  serán  a  tots  altres 
officials  alcun  offici  en  la  cambra  noslra  o  rebosls  excr- 
cents  et  encara  qui  a  servey  sens  miga  de  nostra  persona 
a  nos  farailiarment  están  entorn.  En  apres  lo  canceller 
quant  a  ordonacio  de  nostre  consell  sobre  tots  los  altres 
sera  lo  qual  encara  devant  sera  en  special  a  tots  litte- 
rats  e  clergues  qui  en  nostra  cancellaria  o  en  altre  loch 
qualsque  officis  nostres  aministraran.  En  apres  lo  maestre 
racional  quant  a  laministracio  de  nostre  patrimoni  e  de  qual- 
que  altre  procuracio  de  proíit  peccuniari  et  quant  a  solli- 
citar  aquells  qui  serán  aytals  coses  a  procurar  a  tots  sera 
major  e  ell  davant  esser  a  els  declarara.  Deis  quals  tots 
segons  son  orde  e  daquells  qui  entorn  deis  havem  or- 
donats  de  cascuns  per  orde  en  les  nostres  ordinacions  es 
insert  les  quals  nostres  ordinacions  en  nostre  consell  plena- 
ment  lestes  segons  que  en  scrit  de  nostre  manament  son 
posades  per  tots  segons  que  a  cascan  se  pertany  des- 
tretament  manara  esser  observades:  E  si  alscunes  ordina- 
cions o  observacions  están  daqui  sol  que  no  contrasten  a 
aqüestes  nostres  ordinacions  aquelles  per  aqüestes  revocar 
no  entenem  ans  aquelles  en  tot  go  que  a  les  dites  nostres 
ordinacions  no  serán  contraries  velera  esser  observades. 
Data  Barchinone  quinto  décimo  Kalendas  Novembris  anno 
Domini  millesimo  trecentesimo  quadragesimo  quarto. 


(  n  ) 

Deh  Majordomens. 

ütilitat  e  ornament  de  nostra  cort  real  concernens 
havem  cogitat  molt  esser  necessari  que  alscunes  coses 
que  per  lo  offici  de  majordom  caentras  degudaraent  sens 
constitución  real  estants  per  adjutori  de  nostra  aucto- 
ritat  sien  aprovades  e  aquelles  altres  coses  no  deguda- 
raent observades  sien  corregidos  per  reraey  de  nostra  se- 
renitat  ab  savi  consell  introduit:  don  ab  aquest  edicte 
decernim  observador  que  en  la  nostra  cort  tres  nobles 
cavallers  la  un  en  lo  regne  Darago  laltre  en  los  regnes 
de  Valencia  e  de  Maliorcha  e  laltre  en  Cathalunya  e 
dos  altres  simples  cavallers  dofüci  del  majordom  sien 
ennobleits  e  entres  aquests  empero  evidenment  se  perta- 
nyen  los  nobles  cavallers  cor  con  alscunes  coses  quis  per- 
tanyen  al  offici  daquests  faedores  sien  de  magnificencia 
c  mayors  pus  alt  estament  requeren  daquell  qui  exer- 
cexs  loffici.  De  necessitat  encara  es  dos  esser  cavallers  de- 
coráis del  offici  dessus  dit  cor  con  soven  per  moltes  coses 
esdevenir  se  pusqua  un  dells  al  qual  continuament  ne- 
cessitat de  servir  es  iraposada  per  necessitat  o  per  qualque 
altra  manera  esser  absent  per  lo  present  e  romanent  los 
serveys  se  pusquen  complir  nel  absent  no  baja  a  altre 
cometra  ses  veus.  Cor  con  altres  coses  ne  aytals  nos  degen 
per  altre  fer  ne  espatxar  sino  per  bu  daquests  los  quals  per 
singular  industria  examinada  la  fe  dells  e  la  granea  a  la 
magnitut  daquest  offici  prenem  los  damunt  ditz  empero 
cavallers  al  noble  majordom  de  la  térra  on  nos  serem 
mentre  nos  hi  serem   ^o  es  que  si  tom  en  lo  regne  de 


( l-> ) 

Aragón  al  majordom  noble  daquell  regnc  o  per  semblanl 
manera  si  som  en  Cathaiunya  al  noble  majordom  de  Ca- 
thalunya  e  si  som  en  lo  regne  de  Valencia  o  de  Ma- 
llorcha  a  cascun  deis  nobles  majordomens  estants  nos  en 
la  majordomia  de  cascun  obcyran  en  totes  aquelles  coses 
qui  sesguarden  en  lurs  officis  e  axi  con  a  majors  hauran. 
E  al  offici  daquests  son  imposats  los  serveys  quis  seguexen 
cor  lo  majordom  serven  segons  la  nostra  volentat  la  qual 
cascun  dia  sia  tengut  de  saber  quines  viandes  volrera  men- 
jar  e  aquelles  mau  apparellar.  E  sia  euros  ab  acabament 
que  les  viandes  e  altres  coses  en  nostre  palau  aministra- 
dores  sien  a  hora  deguda  apareylades.  Fa^a  encara  nos  ma- 
nans  en  nostre  palau  taules  e  altres  coses  aqui  neces- 
saries  fer  e  con  serem  prop  dañar  a  taula  no  tart  de 
pendre  nostre  raanament  per  lo  qual  sia  iraposat  quals 
persones  ne  per  quin  orde  en  nostra  taula  fara  seer  da- 
vant  e  apres  nos.  Encara  anants  per  raho  de  menjar  en 
palau  e  daqui  tornan  sia  tengut  dañar  e  vaja  ab  Imn  porter 
a  la  cuyna  e  ab  lo  sobrecoch  exercent  loffici  e  per  tal 
que  tola  perversa  occasio  de  mesclar  coses  nocivos  en  nos- 
tres  viandes  a  qualque  qual  malvada  persona  sia  tolta  ab 
molt  gran  diligencia  per  los  damunt  dits  no  tan  solament 
per  csgardament  de  feeltat  aprovada  los  perils  de  nostra 
vida  esquivans  encara  de  la  vida  propia  perils  esdevenir 
no  poch  esguardants  e  per  tal  que  si  la  desús  dita  més- 
ela se  fahia  per  qualque  macula  de  legea  de  tan  gran  crnn 
se  pogues  demostrar  ans  que  les  dites  viandes  a  la  nostra 
presencia  pervenguessen  volem  e  manam  que  lo  dit  ma- 
jordom davant  totes  coses  en  la  cuyna  al  sobrecoch  e  al? 
portants  lo  taylador  c  ais  rochs  de  totes  les  viandes  que 


( io) 

a  nos  serán  iiportades  diligcnlment  taslar  faca  r  daqui 
avant  aíiucll  matcix  majonlom  daqucUcs  matexcs  viandes 
laca  tast  :  el  dit  majordom  tornan  de  la  cuyna  seguesca 
los  sobrecochs  e  los  portants  los  tayladors  ais  quals  lo  dit 
porter  davant  vaja.  El  dit  majordom  escudelles  c  talla- 
dors  sia  tengut  de  posar  en  nostra  taula  e  apres  faca  lo 
tast  de  les  viandes  e  donne  a  tastar  a  aquell  o  a  aquells 
qui  les  ditas  escudcllas  e  talladors  hauran  portats  e  aqües- 
tes coses  per  ell  volem  que  sien  fetcs  en  cascuna  vianda 
la  qual  en  un  menjar  aportadora  o  posadora  sera  davant 
hos.  E  volem  encara  que  al  nostre  boteller  panicer  e 
rcboster  del  vin  e  del  pan  c  de  fruytes  e  de  les  altres 
coses  que  per  sos  officis  davant  la  nostra  taula  hauran 
aportados  per  rahon  daministrar  a  nos  daqueles  ans  que 
a  nos  en  la  taula  o  en  altre  manera  ne  sien  aminis- 
trades  aja  cura  de  donar  tast  e  ell  matcix  pendre  e  de  les 
aygues  de  les  mans  a  donar  a  nos  ans  que  sigam  a  taula 
sie  tengut  o  daquella  pendre  e  donar  tast  a  aquell  qui 
la  portara.  E  axi  mateix  ans  qucns  levem  de  taula  baja 
encara  mentrc  que  nos  raenjarem  a  anar  per  lo  palau 
e  provehir  que  baja  bastament  de  viandes  e  daltres  coses 
segons  ques  pertanj  a  real  raagestat  e  que  orde  degut 
en  totes  coses  en  lo  palau  sia  observat.  E  si  defalliment 
hi  veura  en  alcuna  manera  los  deííalliments  corregesca 
degudes  maneres  observades.  El  demunt  dit  majordom  em- 
pero mentrc  servirá  port  verga  congruent  en  senyal  de 
mostrar  auctoridat  de  manar  exercici  de  servir  e  encara 
per  ell  sia  a  nos  muiistrat  lo  pan  e  les  fruytes  e  les  al- 
tres viandes  les  quals  no  pertanguen  al  ofGci  del  ap- 
pothccari.  On  si  en  alcuna  manera  sesdevcndra  nos  menjar 


(li) 

olira  la  taula  los  serveys  desús  dits    per   los  camailcnchs 
disposam  de  fer.  Ordonam  que  en  les  festes  de  la  Nativitat 
de  nostre  Senyor    de  Pascha   e  de   Pantegosta   e   encara 
quant  que  quant  solemne  convit   farem  servesca   lo  ma- 
jordom  noble  cavaller  del  regne  on  serem  los   altres  ma- 
jordomens   a    cU   acompayants  per  tal   que  la  solemnitat, 
de  aylals  dies  convinentment  sia  decorada.  Si  empero  ses- 
devendra  algunes  vegades  en  los  dits  dies  lo  noble  ma- 
jordom  esser  absent  o  esser   present  empedit  per  alcun 
accident  lavors  servesque  aquell  majordom  qui  primer  en 
lo  dit  offici  sera  appellat  laltre  cavaller  majordom    a  ell 
acompanyant.  En  los  quals  dies  ais  darnunt  dits  sobrecochs 
et  los  portants  lo  taylador  de  la  cuyna  segons  que  dit  es 
ab  les  viandes  tornants  dos  porters  vagen  davant  ells:  en 
los  altres  empero  dies  continuament  sia  tengut   de  servir 
un  deis  dits  dos  cavallers   qo  es  aquell  qui  primerament 
haura  pres  loffici  desús  dit  lo  qual  absent  o  present  em- 
patxat  de   servir  per  algún  accident  baja  a  servir  laltre 
cavaller  lo  qual  orde  entre  los  dits  cavallers  per  a?o  ob- 
servara cor  de  veus  pars  e  dignitats  per  consideracio  tan 
solament   de   temps   devant  anar.  Si  empero   en  los   ditz 
altres  dies  no  solemnes  vol  servir  lo  dit  noble  a^o  pusque 
fer  quant  que  quant  a  ell   plaura  e  a  ell  baja  a  fer  loch 
aquell  deis  dits  cavallers  al  qual  segons  les  coses  damunt 
dites  convendrá  en  altra  manera  servir.  E  nos  pens  aquell 
cavaller    de   sa   honor    alguna  cosa  esser  detreta  con   lo 
grau  jusa  lo   merit  del  sobiran  regonexer  sia  tengut.  Si 
empero  los  dits  dos  cavallers   esdevenien  esser  absens   o 
presens  empaxats  de  servir  quant  que  quant  al  dit  noble 
majordom  present  e  no  empaxat  e  encara  en  los  dits  altres 


(lo) 
dies  no  solemnes  necessitat  de  servir  ab  aqiiest  edicle  im- 
posam.  E  encara  volem  que  quant  en   lo  paiau    les  mans 
deis  pobres  en  la  laula  estants  lavarem  instruits   per  di- 
vináis fets  e    doctrines  laygua   e    les  altres  coses   en    a^o 
necessaries  a  nos  degen  esser  aminislrades  per  los  major- 
domens.  Prerogaliva  donor  al  noble  majordom  e  apres  ell 
a  aquell  cavaller  qui    primer  sera  reebut    al  offici  desús 
dit  segons   ques   pertany  sia  observada.  En  apres  per    tal 
que   lo   grau  jusa   tots  temps  segons  ques  cove  lo  merit 
regonega   de  son  sobiran  ais  dits  majordomens  segons  lo 
grau  atribuit  a  cascun  en  tots  aquells  qui  alcun  offici  han 
concernen  lo  nostre  palau  donam  poder  co  es  en  los  copers 
boteylers  panicers  escuders  qui   tallen  davant  nos  sobre- 
cochs  e    los  portants  lo    taylador   comprador  cavallerices 
sobreazembler  e  falconer  major  los  quals  tots   si   en  lur 
offici  hauran  fallit  poran   de   lur  quitación  privar  per  un 
mes  o  menys  segons  la  manera  de  lur   negligencia:  e   en 
apres  maiiam  que  a  aquells  qui  de  nostra  casa  serán   per 
lo  majordom  qui  servirá  sien  dades  licencies  de  partir  cor 
ell  la  qualitat  e  la  quantitat  deis  serveys  ab  diligencia  cogi- 
tan pora  convinentmet  arbitrar   a  quals  les  dites  licencies 
sien  otorgadores:   mas   laltre  majordom  no    serven  licen- 
cies  no   pusque  donar   en  neguna    manera   sino  lo  noble 
majordom  qui  no  serven  les  damunt  dites  licencies  pusque 
donar  áppellat  empero  laltre  qui  servirá  per  tal  que  per 
son  consell  sapia  si  son  raolt  necessaris  en  los  serveys  de 
la  cort  aquells  qui  les  damunt  dites  licencies  demanaran. 
No    volem    empero    que    ais  sotsmeses    al   regiment  deis 
camarlenchs   e  deis  algutsirs  encara   del  canceller   e   del 
maestre  racional  per  algún  majordom  sia  donada  licencia 


( Ití ) 

«Ir  partir  nc  a  nnguii  qiii   «lo  uostrc  consell  o  iloffici  deis 
escrivans  nosircs  sccrctaris  sia  onnoblcit  cor  a  nostra  ma- 
gestat  avtal    licencia  de   conscUers   c    deis  escrivans  da- 
munt  dits  degudarnent  retenim.  En  apres  per  los  dits  ma- 
jordomcns    licencies   sien   donadeS    de    trer    pan   e   vin    e 
carns  e  altres  viandes  de  la  nostra  cort  segons  que  a  ells 
sera  vist  rahonable  e  con  olfici  de  majordom  en  discutir 
la  rahon  de  la  aministracio  de  nostres  officials  convinent 
cosa  es  per  alguns  officials  de  nostra  cort  ^o  es  lo  compra- 
dor  boteller  panicer  reboster  sobrazerabler  e    museu   de 
la  aministracio  lur  rabo  retuda  e  per  lo  majordom  ab  lo 
escriva    de   racio   aquell  sia   discutit    e    hoit   axi   que    la 
faeltat  deis  bons  ab  laor  sia  clarificada  e  la  cubdicia  des- 
frenada deis   mals  sia  espaventada.   Mas  un  majordom  al- 
menys  una  vegada  al  dia  ab    lo  dit  escriva  de  racio  cove 
present  esser  en   aquest    negoci    per   tal  que   la  rabo  de 
la   aministracio   la   qual   en   tantes   varietats  se   posa    per 
juhy  de  dos  mils   sia  conservada.  En  que  en  lo  dit  negoci 
lo  majordom  noble  sia  present  a^o   cometem  a  sa  volen- 
tat  necessitat    empero   a    ell  en  aq.o   no  posam    deferents 
al   seu    grau    o    estament    cor  jatsia   que   aquest    negoci 
sentena  esser  loable  empero  sovinerament  es  enujos.  E  en- 
cara tots  los  majordomens    proveesquen  diligentment  que 
per    los  officials  de  la  boteylaria   de  la  paniceria  del   re- 
bost  e  de  la  cuyna    totes   coses  emposades  a    lurs   officis 
sien  fetes   aquelles  coses  injunctes  a  lurs  officis  los  quals 
ais  serveys  del    paiau  sendrecen:  e  per  tal  quels  dits  ma- 
jordomens aquesta  provesio  mils  pusquen  complir  tenguen 
translats   de   les  ordinacions  disponents  les   coses  concer- 
ncnts   lo   servcy  del  palau   e  assignacions    deis    hostals  e 


(17) 
del  posador  que  son  ais  oKicis  deis  damnnl  dils  imno- 
sades.  E  en  aprcs  ajustam  cobecjans  obviar  a  ¡¡eriis  que 
de  tots  los  servidors  de  la  botcylcria  e  de  la  paniceria 
e  de  la  cuyna  e  del  menescal  et  de  la  escuderia  c  del 
sobrazembler  e  azemblers  e  deis  falconcrs  lo  noble  niu- 
jordom  de  la  térra  on  nos  sercm  o  ell  abser»t  o  prescnt 
empaxat  lo  inajordom  cavaller  los  servevs  faen  liomenat- 
ge  ab  sagrament  faelment  recbra  que  aytan  com  poran  e 
sabrán  tots  perils  que  a  nostra  persona  son  possibiis  esde- 
venir per  aquelles  coses  les  quals  per  els  exercents  lurs 
officis  serán  tengudes  esquivaran:  encara  que  els  perils  pcr- 
vinents  a  noticia  dells  en  qualquc  manera  a  nos  no  tri- 
garan  de  manifestar  o  a  nostres  raajordomens  si  a  nos 
dir  no  o  podien.  Daquestes  coses  empero  ordonades  per 
excepcio  deguda  son  remoguts  aquests  officials  botellers 
majors  panicers  majors  e  sobrecochs  e  cavallerices  e  fal- 
coner  major  qui  per  rabo  de  lurs  officis  a  nos  sens  miga 
de  fer  bomenatge  son  constrets.  En  apres  ajustam  que  tots 
los  majordoms  a  nos  bomenatge  per  adjulori  de  sagra- 
ment roborat  faens  prometer  sien  obligáis  que  aytant  con 
poran  e  sabrán  esquivaran  tots  los  perils  que  a  nostra 
persona  serien  possibles  esdevenir  los  quals  encara  perils 
a  la  noticia  deis  pervinents  en  qualque  manera  a  nos  cuy- 
tosament  manifestaran  e  no  han  fet  ne  faran  alguna  cosa 
per  que  a  les  coses  desús  promeses  sens  violacio  obser- 
vadores puga  obviar:  e  ells  encara  mayordomens  a  nos  per 
sagrament  tan  solament  promelrc  sien  tenguts  que  ben 
e  faelment  loffici  lur  exerciran.  E  con  scgotis  la  nostre 
reyal  ordonacio  deis  consellers  los  mayordomens  conseylers 
nostres  sien  enteses  volem  quel  sagrament  en  la  dita  or- 
TOMO   V.  2 


(18) 
(lonacio  ordonat  los  desús  dils  mayordomcns  nostres  a  nos 
facen  ab  acabament. 

Deis  Copers. 

Si  aquels  officis  qui  al  nostre  palaii  reyal  se   pertanyen 
a  singulars  e  a  certes  persones  cometem  regidors  per  tal 
que  ab  pus  dret  acabament  se  puguen  complir  aytant  mes 
se  pertany   de  nostra    real   altea   que   ab    estudi    special 
en  aquelles  coses  entendre  cur  que  sesguarden  pertanyer 
a  nostra  magestat  e  ais  estans  en  nostra  presencia  davant 
tots  altres  elegir  que  no  tan  solament  per  decorat  esguar- 
dament  se  esclaresquen   ans    per    bones  costumes  e  pre- 
rogativa  de  linatge  sien  decoráis  e  que  la  nostra  pensa  en 
la  presencia  dells  alegrament  se  repos.  E  donchs  ab  aquesta 
nostra  constitucio  perpetual  estatuim  que   dos  nobles  es- 
cuders  per  esguardament  decoralz  de  bones  costumes  sien 
elegits  per   lo  beure   en  la  taula  e  en   altre  altre  loch  a 
la  nostra  celsitut  ministrar    los    quals  dos   de   linatge   de 
noble  o  de  baronia  volem  esser  reebuts    no   empero    de 
cint  de  cavalleria  environats:  deis  quals  lo  primer  reebut 
al   offici    desús  pus  prop  contengut  tota  vegada  que  nos 
estants   a    taula    o    en   allre    loch    beure    volrem    don   si 
donchs  en  nostra  cambra  privadament  no  erem  cor  lavors 
per  un  deis  escuders  de  la  cambra  volem  sia  fet  e  al  dre- 
gador   on  lo  nostre  v¡n   sera  appellat  per  ell  lo  boteller 
major  e   un  porter  per  fer  tirar    la   gent  devant  perso- 
nalment  vaja  e  abans  que  del  dit  vin  en  nostra  copa  reeba 
lo  dit  nostre   coper    del   dit  vin    tast   pendre  faga  al  dit 
boteller  e  al  sotzbotellcr  e  ell  mateix  tast  semblantraent 


(  49  ) 
rccba   por  co  cor  com    en    !a    nostra   salut   la  saInt   deis 
sozmeses  cobcjam  conservar  aquella  de   les   coses  nocivos 
illesa  puscam  guardar:  c  apres  lo  dit   coper  ab  lo  vin  en 
la  copa   e   apres  ell   lo  boteller  ab    lo  pitxcr  del   ayjíua 
vinguen    devant    nos    e    con    serán   aqui    lo    dit    boteller 
aygua  metre    baja  en  la    copa   c  lavors  lo  dit    coper  del 
vin  tast  faga  devant  nos:  e  ik)s  bavents  begut  encontinent 
en  aquella  matexa  forma  que  serán  venguts  sen   tornen. 
Axi  mateix    la    copa    nostra    ab    pimcnt    quant   neules    o 
coses  que  ab  piment  son   costuinades  de  menjar    pos   de- 
vant nos  en  la  taula:  lo  primer  empero  desús  dit  absent 
o  en  altra  manera  lo  dit  servev  no  faent  laltre  cur  diliíjent- 
ment  complir  aquelles  coses  quel   desús   dit  primer   era 
faedor:  daquelles  coses  encara  que  a  lur  offiei  pertanyeran 
e   en  presencia  c  en  absencia  del  dit  primer  res  de   fer 
no  lexan.   Si  empero   en   algún   cas   sesdevenia  que  algu 
deis  copers  present  no    fos  lavors  volem   quel   majordom 
regonega  tots  los  officis  de  nostra   casa  qui  dobles  son  e 
triu  un    daquells  qui  sera    derrer  reebut  al  dit   offiei    lo 
qual  servesca  a  nos  de  la  dita  copa:  e  si  no  ni  es  trobat 
algu  daquesta  condicio  en   aquest  cas  sia  comanat  lo   dit 
servey  a  un  deis  escuders  de  la  nostra  cambra.  Los  da- 
munt  ditz  empero  copers  a  tols  aquells  del   rebost  de  la 
botelleria  e  de   la  paniceria  en  aquelles  coses  que  a  lur 
offiei   pertanyen   volem   esser   majors    e    a    ells    obeyran: 
salvant   empero    que    si    de    nostre   hostal    algunes   coses 
traure  volien  en  ago   ells  obeyr  no   sien  tenguts.  En  les 
coses  desús  dites  ells  encara  no  tan  solamcnt  en  manament 
axi   con   los   altres  familiars  nostres  ais  majordomens  son 
sotzraescs  ans  en  la  pensa   per  rabo  de  lurs  officis  a  ells 


(20) 
ubejr  son  tcnguls:  sagramcnt  empero  de  íaellat  e  liortie-» 
natí^c  (le  bocea  e  de  mans  comendat  a  nos  la(;en  que 
no  tan  solament  la  salut  noslra  illesa  per  lur  poder  con- 
servaran ans  aytant  com  poran  les  coses  a  ella  contraríes 
esquivaran  et  si  a  lur  coneguda  aytals  coses  esdevenien 
decontineut  o  intimaran  e  que  res  no  han  fet  ne  daqui 
avant    faran    que    no   o   puguen    observar. 

Deis  Boteyhrs  majors. 

Aquells    per   rahon   officis    pus    perfectament    per    lur 
orden    son   regits   qui  o    singulars  e   certes   persones  son 
comeses  a  regir:  cor  jatsia  que  un  cors  de  diverses  mem- 
bres  sia  ornat  empero  a  cascun  dells  cert  c  limittat  oíTici 
es  adoptat:  e  axi   con  desonor   en  cors  huma  es  reputat 
que  lun   membre   del  offici  del  altre  us  axi  massa  nociu 
ensemps   e   molt   leig  es  reputat  si  sengles   officis  de  les 
cases  en  aytanles   matexes  persones   no    serán  distribuitSi 
E  donchs   cobeejans  sengles   officis  en   nostre    paiau  real 
ab  madur  et  digcst  coiiscU  esser  instituits   e   per  a  avant 
segons  que  oporlun  sera   faedor  ab   dret  orde  e  cors  re- 
gits e  que   ncgun  constituit  en  loffici  de  noslra  boteyla- 
ria  ab  vana    en    alguna    manera  cuberta  que  deja   fer  no 
puga   ignorancia   allegar:   quals  coses  a  la  cura   dell   per- 
tanyer  sesgarden    per    la  present  constitucio    o    ordinacio 
volem   que    sia    manifest.     Emperamor  da^o  per    aquesta 
nostra  general  constitucio  per  totz  temps  duradera  ordo- 
nam  que  dues  bones  generoses  persones  per  honestat  de 
bones   costumes    e    per   faeltat  enclarides  al    damunt  dit 
offici   per  nos  sien  deputodes   a   nostre  arbitre  eligidores 


(21  ) 
qiii  dtí  la  '<\)'¿ua  c  del  viii  de  noslra  bocea  custodia  liajcn 
diligent  e  la  dita  aygua  e  vin  ncdcament  e  en  posls  e 
tovayles  e  tovayloles  entircs  e  nedecs  ministren  a  noslre 
coper  destinat  lo  vin  a  nos  ministrar.  E  cor  en  nos  mcnys- 
prear  no  devem  salut  conservar  qui  ais  sotzmescs  nostrcs 
aytant  con  nostre  SenArtr  permet  en  pan  c  en' salut  con- 
fovem:  volem  que  tota  hora  quel  dit  boteller  al  desús 
dit  coper  nostre  les  damunt  dites  coses  per  beure  a  nos 
aministrara  aytantes  vegades  deis  desús  dits  aygua  e  vin 
separadament  o  ensemps  no  tart  de  tastar  per  tal  que  si 
aqui  alguna  cosa  nociva  la  qual  cosa  Deu  no  vuylla  hi 
havia"  pusca  esquivar  e  la  salut  a  profit  de  nostrcs  sotz- 
meses  conservar  no  oblit  ans  saviament  e  diligent  se  guart 
que  negun  al  qual  per  son  offici  no  pertanga  c  mayor- 
ment  estrany  al  repositari  o  drecador  lo  qual  la  taula 
del  argent  es  uoraenada  de  vin  c  daygua  en  la  dita  taula 
o  en  altre  loch  ministrada  a  trcar  e  tastar  no  jaquesca 
e  daqui  en  nenguna  manera  pcrtractar.  Volents  empero 
que  tota  vegada  que  vin  en  nostra  boteylaria  sesdeven- 
dra  deteriorar  axi  que  no  sia  convinent  dévant  los  nos- 
tres  domestichs  a  posar  lo  dit  boteller  a  la  almoyna  nos- 
tra decontinent  cur  ab  diligencia  liurar:  cuant  empero  nos 
per  cami  anar  se  convendrá  c  en  loch  en  lo'  qual  nos 
reebrem  nostra  refeccio  vi  en  alguna  manera  romandra 
ais  almoyners  aqui  de  contincnt  per  ells  sia  liwrat  e  los 
dits  almoyners  ais  pobres  de  Christ  encontinent  distribuir 
aquell  volem  e  manam.  Ordonam  encara  que  lo  dit  bo- 
teller de  tot  vi  de  la  nostra  cort  real  baja  custodia  diligent 
e  per  ell  a  la  nostra  cort  scgons  loffici  dell'  discrctament 
esser  dispensáis  lo   piment  e  scmblants  coses  que   de  vin 


se  fan:  ell  esser  present  aytanl  con  nccessari  por  la  nostra 
taula  serán  volera  e  manam:  al  iis  empero  de  la  cort  per 
los  allrcs  de  la  botellaria  acó  sens  defallimctit  e  nota 
de  reprensio  volem  esser  complit.  Si  empero  sesdeve  nos 
de  loch  a  loch  en  los  regnes  comtats  e  Ierres  nostres 
anar  al  loch  lo  qual  haurem  assignat  lo  boteller  o  lo 
sotzboteller  nostrc  manant  a  aquell  que  les  coses  que  a 
son  offici  pertanyen  sien  procurades  e  compiides  primer 
vage  per  tal  que  si  pus  tart  anava  algunes  coses  a  ell  incura- 
bents  no  romasessen  imperfectes  la  qual  cosa  molt  cobe- 
jam  esser  esquivada:  e  de  les  coses  aministrades  e  des- 
peses per  lo  dit  boteller  segons  que  a  son  offici  pertanyer 
sesguarda  al  majordom  e  scriva  nostre  de  racio  rabo  e 
comte  ordonara  esser  retut  tota  vegada  que  al  dit  nostre 
majordom  o  scriva  sera  vist  faedor.  E  per  tal  cor  mol  gran 
infeeltat  dalguns  ministres  e  negligencia  dells  la  qual  es 
de  tot  be  enemiga  a  aquella  aministrant  son  lexades  les 
coses  tíiolt  guardadores  hajam  oyt  moltes  vegades  axi  en 
reys  con  en  princeps  molts  grans  perils  esser  esdevenguts 
la  qual  cosa  es  molt  sobiranament  esquivadora  e  de  la 
infaeltat  desús  dita  de  tot  en  tot  atraedora  volem  e  fer- 
mament  estatuim  que  los  desús  dits  botellers  sagrament 
de  faeltat  e  homenatge  a  nos  facen  ab  boca  e  mans  co- 
mendat  que  la  persona  nostra  e  la  salut  sana  e  salva  per 
son  poder  conservaran  e  les  coses  contraríes  de  tot  extir- 
paran e  si  algunes  coses  majorment  per  raho  de  son  offici 
a  la  persona  e  a  la  salut  nostra  nocives  se  poden  esde- 
venir decontincnt  revelaran  e  que  res  no  han  fet  perqué 
les  damunt  dites  coses  no  pusquen  e  no  degen  complir: 
e  no  resmenys   sagrament  faran  a  nostre   majordom  que 


(  25  ) 
lotes  aquelles  coses  que  a  son  offici    pertanven    per   son 
poder  feelment  exerciran.  E  per  tal  que   pus  perfectament 
e  pus  liberal  les  coses  desús  dites  cumplir  se  pusquen  ells 
o  el  sotzboteller  en  la  boteliaria  damunt  dita  continuament 
¡agüen  per  tal  que  estranianse   del   dit  offici   alguna  lesio 
no  soffira.  Los  desús  dits  pero  botellcrs  a  tots  los  aitres  de 
la  boteliaria  volem  mayors  esser  e  manam  que  nostres  co- 
pers  ordonats  en  aquelles  coses  que  tocaran  lur  offici  apres 
los  majordoms  obeesquen  fermament  e  entenen:  ordonans 
encara  a  noslra  boteliaria  esser  deputada  una  abte  e  suf- 
ficient   persona  qui   sotzboteller  sia  appellat  e  ajut  ais  bo- 
tcvlers  en  aquelles  coses  que  pora  tocans  son  offici  fael- 
raent  e  apte.  E  tota  vegada  quels  botellers  per  malaltia  o 
per  absencia  damdos  o  per  altra  necesitat  a  son  offici  fae- 
dor  entendre  no   poran  o  absens  serán  los   dits  botellers 
lo  sotzboteller  lo  dit  ofici  exercesca  plenerament  e  entegra: 
salvant  empero  lexercici    del  pitxer  lo  qual  per  un   deis 
officials  dobles  derrer  recbut  si  lavors  en   la  nostra   cort 
present  sera   o    en    absencia  daquell   per  un   escuder  de 
la  cambra  volem    esser  fet.    E    en   apres   lo   sotzboteller 
aquelles   coses  que  reebudes  o   despeses  liaura   tota   hora 
que    degudament  fer  se  pusca  scrive  diligentment:  c  per 
tal   que    de    totes    coses   que   son    faedores    per   los   ditz 
officis  noticia  plena  hage  translat   ab  si  tinga  daquelles  e 
aquell  sagraraent  et  homenatge  al  raaiordom  fa^a  et  obe- 
dien^a  serve  quels  botellcrs  fer  c  servar  son  eslretz  a  nos. 


(Iá4) 
Déla  Boteyler»  comuns. 

Digna  cosa  e  acordant  a  raho  estimam  que  totes  aque- 
lles  coses  les  quals  dins  lo  palau  nostre  son  faedores 
ab  tal  orde  eximent  reeben  que  neguna  cosa  inperfecta 
seguir  no  sen  pusca  ans  mes  segons  que  es  possibil  lotes 
perfectannent  per  lur  orde  sien  dregades.  Emperawior  dago 
ab  aquesta  present  coustitucio  per  tots  temps  valedora 
statuira  que  en  la  nostra  sala  o  palau  real  dos  boteylers 
comuns  deis  doníiestichs  nostres  assats  jovens  bons  e  ho- 
mils  sien  reebuts  per  nos  elegidors  qui  vin  e  aygua  a 
posarse  estudien  perfecta  e  ordonadament.  E  per  tal  que 
nengun  defallimen  de  les  coses  damunt  dites  noy  sia 
preguarden  diligentment  e  atesa  per  les  taules  discur- 
rent  e  molt  diligentment  en  les  coses  desús  dites  esguar- 
dant:  los  quals  ais  boteylers  e  sotzboteller  nostres  engir 
lurs  officis  obeyr  sien  tenguts  e  sengles  dies  de  dejunis  a 
nostres  doraestichs  en  lo  vespre  volents  beure  en  lo  palau 
o  en  altre  loch  en  nostre  alberch  ajustáis  vi  e  aygua 
appareylen  e  aministren  abundantmenl  e  alio  mateix  facen 
tota  hora  que  presents  ab  nostres  domeslichs  sesdevendra 
demanar  nos  a  beure.  E  si  sesdeve  nos  de  loch  a  loch 
anar  un  dells  al  loch  al  qual  liaurem  ordonat  dañar  de 
continent  ivagosamenl  davant  vaja  per  tal  que  per  occa- 
sio  de  lur  triga  engir  lur  offici  alguna  cosa  no  ben  feta 
sia  sotsseguida.  Volem  encara  que  almenys  la  un  dells 
dins  la  botellaria  nostra  o  almenys  prop  aquella  jaga  si 
dins  fer  nos  pot  ab  bona  manera  per  tal  que  distancia 
de  loch  algún  embargament  donar  no  pusca  a  lur  offici 


(23) 
damunt  dit  perqué  liberament  nos  pusca  complir:  si  em- 
pero los  botevlers  nostres  e  sotzboteyler  iiostre  special 
absents  esser  sesdevenia  aquellos  coses  que  ells  deuricn 
fer  sestudien  diligcntment  de  complir  e  age  per  aquell 
volem  que  sia  fet  qui  en  loffici  sera  primerament  reebut 
don  en  escrit  aquclles  coses  que  per  nostres  boteylers  son 
faedores  ab  si  tenguen  e  en  lo  cas  aquest  diiigentment 
observen  e  ais  copers  a  donar  a  nos  a  beure  deputats  en 
les  coses  tocans  lur  ofíici  apres  los  majordomes  obeyr 
sien  tenguts.  E  per  tal  con  en  lo  present  cas  e  en  altrcs 
poden  moltes  vegades  los  vins  nostres  e  altres  coses  de 
les  quals  la  nostra  celsitud  usa  pertractar  e  per  tal  que 
en  ells  lexar  negligentment  no  siam  vists  aquellos  coses 
les  quals  en  los  altres  a  nos  aministrans  havera  davant  es- 
guardat:  ordonam  que  aytal  sagrament  e  homenatge  a  un 
deis  majordomes  nostres  de  fer  sien  estrets  lo  qual  lo 
boteyler  nostre  special  a  nos  fer  es  obligat  axi  que  oca- 
sio  de  rabia  no  deydora  de  les  coses  nocivos  ministra 
pugan  tant  .  con  puscam  esquivar. 

Del  Portant  aygua  a  la  hoteylaria. 

Per  orde  de  raho  som  estrets  que  diverses  officis  de 
nostre  palau  a  diversos  persones  acabadors  cometam  per 
tal  que  per  defallimont  de  ministres  los  officis  no  ro- 
manguen  no  complits  et  confusio  la  qual  en  nostre  palau 
en  los  nostres  temps  aborrem  aytant  con  porera  esquivera. 
E  emperamor  da^o  per  la  present  nostre  perpetual  or- 
denacio  stablim  que  un  o  si  mestor  es  pus  ministres  bons 
c  faels  quil  boteyler  deputara  sien   elegits  c  deputats  ios 


(2(i) 
quals  aygua  a  la  botellaria  nostra  hagen  a  portar  c  encara 
lo   damunt   dit   palau   de  la    damunt  dita  aygua  abundat 
degen   teñir  e   complit   axi  e   tan   copiosament  que  nen- 
gun    defalliinent    en    algún    deis   lochs   damunt   dits  nos 
puga  apparer.  E  no  res  menys  sien  curoses  c  atents  quels 
vexells  en  los  quals  laygua  sesdevendra  ministrar  nedeus 
estiguen   e  de    coses  inraundes  sovinerament  reentats:  la 
qual  cosa  mayorment  en  estiu  volem  esser  observat:  orde- 
nants    quels  dits    ministres    ais    copers    nostres  a  nos  lo 
beure  rainistrans  e  al  boteyler  e  sotsboteyler  nostres  spe- 
cials  en   aquelles   coses    que  a    eils   pertanyen   apres   los 
majordomens  obeyr  no  recusen  los  quals  encara  boteylers 
comuns  del  palau  e  deis  domestichs  nostres  no  recusen  en 
lur  offici  ajudar  per  tal  que  aquells  qui  quaix  companyons 
son  de  la  consolación  sien  fets  companyons  del  Irabayl.  E 
per  tal  con  sovinerament  sesdeve  nos  de  loch  a  loch  per  lo 
cami  auar  volem  e  noresmenys  ordonam  que   un  daquests 
davant  vaja  e  loffici  dells  axi  con  mils  pora  ne  sabrá  com- 
plesca.  En  apres  con   dupte  no  sia  que  moltes  vegades  los 
damunt  dits  ministres  laygua  de  la  qual  la   nostra  serenitat 
es  usadora  primerament  ells  han  a  pertractar  ordonam  que 
aytal  sagrament  e  homenatge  a  un  deis  majordomens  pres- 
tar sien  tenguts  lo  qual  lo  boteyler  e  sotsboteyler  nostre 
special  en  la   nostra  constitucio  desús  es  estat  ordonat. 

Deis  Panicers  majors. 

Considerans  saviaraent  e  entesa  entre  les  altres  coses 
per  divinal  disposicio  a  vida  humana  ordenades  lo  pan 
esser  per  pus   principal   e  maravellosa  rcleccio   del    cors 


(27  ) 
del  hom  elet  axi  que  dell  per  sosteniment  de  vida  coti- 
dianaraent  es  usador  car  sens  aquell  nengun  cors  human 
no  es  dubte  puga  lo  carrcch  corporal  sostenir:  per  qo 
jassia  que  per  ordonacio  sobirana  estament  de  cadira  real 
en  aquest  mon  obtingam  pero  semblantment  quels  al- 
tres  filis  de  homens  daquesla  refeccio  de  pan  som  per 
necesitat  de  natura  usadors.  Donchs  aqüestes  coses  axi  en 
considerado  deduytes  esguardants  que  la  salut  e  pro- 
teccio  de  la  cosa  publica  principalment  esta  en  la  salut 
del  princep  terrenal  :  per  tal  curosament  es  proveydor 
que  engir  aquelles  coses  que  per  nos  a  refeccio  de  la 
nostra  persona  son  sumidores  per  tais  e  tan  aprovats  mi- 
nistres sien  a  nos  en  la  nostra  taula  real  arainistrades  que 
sospita  de  coses  nocives  de  tot  en  tot  sia  foragitada  e  la 
salut  de  nostra  persona  mils  puga  esser  conservada.  Em- 
peramor  dago  per  aquesta  nostra  general  constitucio  per 
tots  temps  duradora  ordonam  que  dues  bones  persones 
generoses  per  honestat  de  bones  costumes  e  per  faeltat 
enclarides  al  offici  de  nostra  paniceria  per  nos  sien  de- 
putades  a  nostre  arbitre  elegidores  qui  del  pan  de  la 
nostra  bocea  en  especial  cura  hagen  diligent  co  es  que 
tota  hora  que  a  taula  seer  volrem  apparellat  estiga  ab  lo 
pan  a  la  nostra  taula  posador  cubert  ab  tovayloles  nc- 
dees  e  entires  e  aquell  al  majordom  nostre  ans  quel 
vers  de  la  benediccio  comenQ  liurar  no  oblit  e  daquell 
tast  per  lo  dit  majordom  axi  mateix  donar  faca.  Cura 
encara  hagen  diligent  ensemps  ab  nostre  pastador  de  les 
panades  neules  empastats  e  altres  coses  que  per  la  per- 
sona nostra  o  taula  real  en  los  fórns  o  en  allra  manera 
sapparellen  que  savianient  c  nedea  se  facen  e  separament 


(28) 
c  secreta  per  lo  pastador  desús  dit    perqué   alcunes  coses 
nocives  mesclar  no  si  pusquen  que  a  la  salut  nostra  c  de 
nostres   sotsmeses    poguessen    en   alcuna    manera    obviar. 
Volem  empero  que  tota  hora  que  pan   en   la   nostra   pa- 
niceria  sesdevendra  a  deteriorar  axi  que  no  sia  convinent 
devant  los   nostres  domestichs  a  posar  lo  dit  panicer  a  la 
almoyna  nostra  cur  ab  diligencia  liurar:  cuant  empero  nos 
per  cami  anar  sesdevendra  en  loch   en   lo  qual   nos  ree- 
brem  nostra  refeccio  lo  pan  daquella  qui  en  alcuna  ma- 
nera romandra  ais  almoyners  aqui   distribuesca  e  encon- 
tinent  ais  pobres  de  Christ  distribuir  per  los  dits  almoy- 
ners volem  specialment    e  manam.  Ordenam  encara  quels 
dits    panicers    de   tot    pan   de  la   nostra  cort  real  hagen 
custodia    diligent  aquell   segons   lur   offici   en   la    nostra 
cort  discretament  dispensan:  e  per  ta!  que  pus  perfecta- 
ment  e  pus  liberal    la   custodia   dessus  dita   se  complesca 
ells  o  el  sotspanicer  en   la  paniceria  dessus  dita  continua- 
ment  jaguen  per  tal  que  estranyanse  del  dit  offici  alcuna 
lesio  aqueils  no  suffira.    Con   empero  sesdeve  nos  de  loch 
a  loch   en    los   regnes   comtats   e  terres   nostres    anar   al 
loch   lo  qual  haurem  assignat  lo  panicer  o  lo  sotspanicer 
nostre    manam    que  per    aquelles    coses    que    a  son   offici 
pertanyen   procuradores    o    complidores    primer    vaja    per 
tal  que  si  pus  tart  anava  algunes  coses  a  ell   incumbents 
no    romasessen   inperfetes   la    qual    cosa    molt    cobeejam 
esser  esquivada:  e  de  les  coses  aministrades  e  despeses  per 
lo    dit  panicer  segons   que    a   son   offici    pertayn  al   ma- 
jordora   e  scriva  nostre  de  racio  raho  e  compte   ordonam 
esser  retut  tota  hora  que  al  dit  majordom  o  scriva  sera 
\ist   faedor.    Volem    encara    al  oftici  délls  pertanyer  qti€ 


•       (  á9  ) 
con  scsdcvcndra  alcun  domesticli  nostrc  perdrc  en  scrvey 
nostre  bestia  alcuna  reebut  per  ell  lo  cuyr  daquella  o  les 
orevies  si  lora  uostra  cort  la  liaura  perduda  e  sagrament 
daquell   qui  la   dita  bestia  haura  perduda   que   per  colpa 
o  negligencia  sua  no  sera  raorta  sia  tengut  de  fer  albara 
testimonial  ab  son  segell  segellat  contenen  la  dita  bestia 
en  servcy  nostre  esser  perduda:  e  per  tal  que  niolt  gran 
facltat   en   ministrar    les   dites   coses   sens  dubte   lurs    es 
comesa  volem  e  fermament  cstatuim  quels  desús  dits  pa- 
nicers  sagrament  de  faeltat  e  homenatge  a  nos  facen  ab 
boca  e  ab  mans  comanat  que  la  persona  e  salut  nostra 
sana  e   salva  per  son  poder  conservaran  e  les  coses  con- 
traríes de    tot  en   tot   extirparan  e   no  res  menys  sagra- 
ment faran  a  nostre  majordom  que  son  offici  e  aquelles 
coses  que  a  son  ofíici  pertanyen  per  son   poder  faelment 
exerciran.  Los  desús  dits  pero  nostres  panicers  a  tots  los 
altres  de  la  paniceria  e  al   pastador  del   pa   de  la  nostra 
boca  volem  majors  esser.  En  apres  per  tal  con  al  pus  an- 
tich  per  lo  pus  novell  en  loffici  honor  es  deguda  manam 
et    ordonam    quen    totes    coses  tocants  loffici    lo    primer 
davant  al  altre  de  prerrogativa  gausesca.  Ordonam  encara 
a    nostra   paniceria   esser  deputada    una    apte   persona    e 
sufficient  qui  sotspanicer  sia   appellat  e  ajut  ais   panicers 
en  aquelles  coses  que  poran  tocans  son   offici   faelment  e 
apta  e  tota  vegada  quels  panicers  per  malaltia  o  per  ab- 
sencia  damdos  o   per  altre  necessitat  a  son   offici  faedor 
enlendre  no    poran   o  absents  serán  los   dits   panicers  lo 
sotspanicer  lo  dit  offici  exercesca  pleneraraent  e   entegra 
salvant  empero  lexercici  del  portar  lo  pa  a  la  nostra  taula 
pera  nostra  refeccio   et   neules  et  altres  coses  semblants 


(50) 
la  qual  cosa  per  un  deis  officials  dobles  derrer  reebut 
si  lavors  en  la  nostra  cort  present  sera  o  en  absencia  da- 
qucll  per  un  deis  escuders  de  la  nostra  cambra  per  nos 
elegidor  esser  feta  manam.  En  apres  lo  dit  sotspanicer 
aquellcs  coses  que  rebudes  e  despeses  haura  tota  hora 
que  degudamcnt  l'er  se  pusque  scriva  diligentment:  e  per 
tal  que  de  totes  coses  que  son  faedores  per  lo  dit  offici 
noticia  plena  hage  translat  ab  si  tengue  daqueiles  et 
aquell  sagrament  e  homenatge  face  al  majordom  e  obe- 
diencia serve  quels  panicers  fer  e  servar  a  nos  son  as- 
iréis. 

Deis  Panicers  comuns. 

Con  de  nostra  cort  e  casa  real  se  pertanga  en  totes 
coses  a  aquella  per  necessitat  incumbents  esser  per  orde 
complidament  proveyda  e  alcunes  coses  al  offici  de  nos- 
tres  panicers  sesguarden  les  quals-  no  poden  ne  es  de- 
cent per  ells  segons  nostra  ordonacio  esser  complides:  per 
tal  curosament  nos  cove  que  per  aquelles  coses  exegui- 
dores  coadjutors  suíficienls  per  tenor  daquesla  nostra 
constitucio  assignem.  Perqué  ordonam  que  en  la  nostra 
sala  o  palau  real  dos  panicers  comuns  deis  domestichs 
nostres  assats  jovens  bons  e  homils  sien  reebuts  per  nos 
elegidors  qui  pan  a  posar  ais  nostres  domestichs  menjants 
en  nostre  palau  ordonadament  sesludien.  E  per  tal  que 
negun  defalliment  de  les  coses  damunt  dites  noy  sia 
preguarden  diligentment  e  atesa  per  les  taules  discurrent 
que  pan  bastantment  hy  sia:  e  ells  ais  nostres  panicers  e 
al  sotspanicer  engir  lur  offici  obeyr  sien  tenguts.  E  con 


(?1 ) 

sesdevcndra  nos  de  loch   a    loch    anar    un   dells  al    loch 
al   qual     liaurem    ordonat   decontinent   yvaQosament    da- 
vant    vaja   per   tal   que   per    occasio  de   lur   triga  en  lur 
offici  alcuna  cosa  no  ben  feta  sia  sotsseguida.  Volem  en.- 
cara  que  almenys  la  un  dells  dins  la   panigaria  nostra  o 
almenys  prop  daquella  jaga  si   en    aquella   no    pot  jaure 
per   tal  que   per    distancia   de   loch   algún   embargament 
donat  no  sia  a  lur  offici  damunt   dit   perqué  liberfllment 
nos  pusca  complir:  si    empero    los    panicers   nostres  e  lo 
sotspanicer   abscnts   esser   sesdevenia    aquelles   coses    que 
ells  deurien   íer  per  lo  un  dells  go  es  lo  pus  antich    en 
lo    dit  offici  volera  esser  diiigentraent   complides:   perqué 
en  escrit   tinga   aquelles  coses  que   per   nostres   panicers 
son   raedores    e    en   lo   cas    aquest  aquelles   diligentment 
observan:  e  ak  panicers  nostres  obeyran  en  totes  coses  lo 
dit  offici  tocants,  E  per    tal   con   en  lo  present  cas  e  en 
altres  poden  moltes  vegades  lo  nostre  pan  e   altres  coses 
de    les  quals   la  nostra  celsitut   usa    pertractar  e  per   tal 
que   en  ells   lexar   negligentment    no  siam    vists   aquelles 
coses  les  quals  en  los  altres  a  nos  aministrants  havem  da- 
vant  esguardat:  ordonam  que  aytal  sagrament  e  homenat- 
ge  a    un   deis    majordomens    nostres    fer  sien   estrets   lo 
qual  lo  panicer  nostre  special  a  nos  de  fer  es  obligat. 

Del  Pastador. 

Experiencia  maestra  de  les  coses  nos  ha  ensenyats  e 
la  f\  de  les  coses  manifestament  o  demostra  que  aquelles 
per  pus  perfet  exiraent  fi  reeben  les  quals  per  especial 
delegacio   e   industria    de    persona    elegida    son    elegides 


(52) 
esser  fotes.  Empcramor  dago  ab  aquesta  noslra  present 
ordonacio  ordonam  quel  pastador  o  llaquer  de  la  nostra 
casa  real  lo  pan  panades  e  empastáis  e  totes  quantes  al- 
tres  coses  que  per  la  persona  nostra  a  taula  real  en  los 
forns  o  en  altra  manera  se  appareylen  que  saviament  e 
nedea  se  facen  e  separada  e  secreta  per  lo  pastador 
desús  dit  perqué  negunes  coses  nocives  mesclar  no  si 
pusquen  que  a  la  salut  nostra  e  de  nostres  sotsmeses 
poguessen  en  neguna  manera  obviar.  Ordonam  encara 
quel  dit  pastador  o  flaquer  lo  pa  del  qual  en  nostra 
taula  usarem  o  aquells  qui  en  la  dita  taula  siuran  empa- 
nades  o  empastats  e  toles  altres  coses  les  quals  a  la  sua 
art  pertanyer  son  mostrados  per  si  pastar  e  en  altra  ma- 
nera apperellar  deja  e  no  per  altre  en  qualque  manera 
sino  axi  com  dejus  es  ordonat  molí  gran  diligencia  haven 
que  saviament  e  nedea  se  fassen  e  en  loch  de  tot  en 
tol  separal  en  tal  manera  que  via  de  malignar  per  difí- 
cil entrament  a  cascu  sia  preclusa:  e  con  a  taula  per 
manjar  irem  o  abans  a  convinent  hora  al  panicer  major 
lo  pan  lo  qual  menjar  deurem  no  lart  de  ministrar:  ell 
empero  primerament  en  alcuna  manera  fer  tast  daqueü 
no  oblit  ne  ignor  a  ell  pertanyer  aquelles  coses  que  al 
dit  offici  de  panicer  e  de  pastador  sesguarden  per  tots 
los  familiars  e  domestichs  nostres  en  la  sala  nostra  ab  lo 
sotspanicer  procurar  sobre  les  quals  coses  tal  diligencia 
cur  de  haver  que  per  lo  seu  ministeri  defalliment  en  al- 
cuna cosa  no  sofira.  E  de  toles  aquelles  coses  que  per 
rahon  de  lur  offici  liaura  procurados  e  en  ^altra  manera 
aministrades  compte  retre  no  tari  al  nostre  majordom  o 
escriva  de  racio;  si  pero  per  malaltia  o  per  altre  manera 


( '-^ ) 

sera  embargat  aquelles  coses  que  per  ell  pera  nostra  per- 
sona raedores  son  ab  licencia  del  mojordom  lavors  lo 
servy  faent  e  ab  conscicncia  de  nostrc  mayor  panicer  a 
aigu  bo  e  soficient  pastador  coman  :  ell  empero  en  les 
coses  tocants  son  offici  al  panicer  e  al  sotspanicer  depu- 
tats  de  la  nostra  boca  apres  los  majordomens  obebir  re- 
gonega  si  esser  obligat:  scmblant  pero  sagrament  e  ho- 
menatge  a  nos  sie  tengut  de  fer  lo  qual  lo  panicer  nostre 
a  nos  en  la  precedent  nostra  constitucio  es  obligat  de  fer. 

Deis  Esciiders  davant  nos  tallar  ordonals. 

A  rabo  acordant  e  convinent  cosa  daltilut  real  jutjam 
SI  aytals  en  nostre  esguardament  c  scrveys  desigam  los 
quals  en  loffici  reebut  esperiencia  maestra  de  les  coses 
moslra  haver  ensenyat  e  encara  militar  natura  de  linatge 
a  les  damuntdites  esguarda  baver  dins  meses:  cor  aytals 
e  per  raho  al  nostre  servey  digna  cosa  elegir  reputam 
que  compensades  totes  coses  los  altres  sobremunten. 
Eraperamor  daco  ob  aquesta  present  nostra  sanccio  volem 
esser  instituyt  que  dos  escuders  de  lur  natura  a  tallar 
davant  nos  o  altres  coses  faedores  que  davant  nos  per 
nostre  menjar  serán  posades  sien  reebuts  qui  aytals  coses 
pus  esperts  serán  vists:  ne  encara  ignoren  a  la  sollicitut 
dells  pertanyer  que  coltells  nets  e  ben  taylants  hagen 
prevehir  per  tal  que  per  inhabilitat  de  tallar  o  en  altra 
manera  algún  fastig  a  nos  no  puga  esser  engenrat.  E 
per  tal  con  les  viandes  de  les  quals  usa  la  nostra  altea 
abans  que  a  nos  pervenguen  per  diverses  cove  per  moltes 
maneres  passar  per  tal  quel  pcrill  de  la  nostra  salut 
TOMO   V.  3 


( .v^ ) 

esquivem:   staluim    i'ermamcnt   observador    que   de   totes 
qualsque   viaiides   que   a    nos    serán   posades  los  damunt 
dits  nostres  escuders  no  relexen  dabuns  tastar:  fet  encara 
priraerament  tast  per  aquells  qui  les  dites  viandes  a  nos 
ministradores   ais   dits    nostres    escuders   hauran  liurades. 
En  les  coses  empero    dessus  ordenades   aquell  qui  en  lo 
dit  offíci  sera  primerament  posat  volem   davant  esser:    sí 
pero  cas   sesdevenia  que  abdos  aquells  absens   fossen  qui 
tallar  a  nos  deuen  la  un  deis   officials  dobles  derrer  re— 
ebut  si  lavors  en  la  cort  present  sera  o  absencia  daqueU 
la  deis  escuders  de  la  cambra  tallar  davant  nos  deja.  En 
los  damunt  dits  pero  cases    duem  declarador  que  negun 
lo  seu  offici  propri  a  ell  pertanyent  per  altre  offíci  ser- 
vir no   leix  iraperfet;  sobre  los  quals  tots  officis  per  veu 
daltre   faedors    orde    de   prioritat   manam    esser  observat 
com   sie   cosa   loable  e  encare  digna  que  aquells  sobre- 
pugen   los  altres   los  quals  prioritat  de  temps  e  qui   per 
lonch  temps  en  servir  lo  dit  ofíici  han  fet  davant  anar. 
Volem  encara  ells  axi  con   los  altres  nostres  familiars  ak 
majordomens  esser  sotsmeses  et  sens    tot  mija  per  raho 
de  lur  offici  a  ells  fermament  obeesquen  et  atenen  e  per 
tal  con  una  raetexa  raho  en  aquells  es  coneguda  la   qual 
en  los  copers   a  nos   beure  ministrants  es  esguardada  em- 
peramor  dasso  semblant  segrament  e  homenatge  per  ells 
a  nos  prestador  ordonam  lo  qual  en  los  damondits  desús 
es  insert. 


( ^^ ) 

Dds  Sohrecochs. 

A  la   honor  noslra    esguardar   creem  quels  sobrecochs 
a  servey  de  noslra   persona   diputáis   mayormcnt   aquells 
qui  a  nos  viandes  ministraran  sien  abtcs  c  avists  e  esperts 
e  sien  en  ministrar  aquellos  discrels  que  defalliment  alcu 
4¡gne    de    reprensio    noy    puga    esser   alrobat :  entre  los 
quals  aquells  en   especial  aytals  esser  volem  qui  a  la  es- 
cudella  o    escudelles  a  nos  en  la   taula  port:idores  serán 
destináis  :  e  axi  ordonam  e  establim  que  dos  escuders  de 
linatge   de  cavallers  qui   sobrecochs  sien  appellats  per    la 
dita  noslra  cscudella  o  escudelles  portadores  sien  en  nos- 
lra cort  deputats  los  quals  lotes  les  viandes  que  a  escu- 
della  o  escudelles  perlanven   a   nos  portar  sien  tengnts  e 
aquelles    liurar    al   maestre   del    hostal    o    majordom    per 
posar  en  la  taula:  e  con  los  menjars  davant  nos  serán  po- 
sáis los  dits  sobrecochs  sien  curoses  diligents  e  ateses  que 
per  lo  majordom  qui  les  haura  posades  assi  faca  donar  a 
tastar  per  tal  que  per  acó  nos  en  ells  freturem  de  suspi- 
ta.  Axi  mateix  de   les  dites  viandes  fer  tast  lo  majordom 
sia   estret  quant  aquelles  serán   posades  davant  nos:  e  en 
apres  per  tal  que  los  majors  davant  sien   ais  menors  se- 
gons  que  orde  de  dret  o  requer  volem  quels  dits  sobre- 
cochs davant  en  son  offici  a  cascun  de  la    cuyna  mayors 
sien  e  aquells  manar  pusquen  aquelles  coses  que  hauran 
vist    espedients.     E    gardense    qucl    trencament    de    les 
carns   o    en    altre    manera    frau    cometre    nos   pusca   en 
qualque   manera    e    que    totes    coses    e    sengles    axi    eos 
pcrtany  a  real  cort  be   e  degudament  sien  apparcylades: 


(36) 
encara  que  deis  dils  dos  sobrecochs  aquel  qui  es  pri- 
mer cu  loffici  tota  hora  que  sera  present  loffici  aquell 
degudament  fer  pora.  Declaram  encara  e  volem  que  si  am- 
dos  los  sobrecochs  diverses  escudelles  porten  a  nos  aque- 
lles  axi  mateix  liurar  degen  al  majordom  e  ell  recbcnt 
lescudella  primerament  del  primer  reebul  en  loffici  c 
aquella  posada  devant  nos  reeba  laltre  del  altre.  Orde- 
nara encara  que  aquell  qui  primer  sera  reebut  en  loffici 
tovalloles  belles  e  netes  en  apparell  baja  e  aquelles  en 
lo  seu  coll  pos  e  ab  aquelles  lescudella  cobra  e  axi  co- 
berta  port  davant  nos:  si  empero  en  alcun  cas  sesdeve- 
nia  que  nengun  deis  sobrecochs  nostres  present  no  fos 
un  deis  oificials  dobles  derrer  reebut  si  en  la  nostra 
cort  present  sera  o  en  absencia  daqueil  un  o  dos  deis 
escuders  de  la  cambra  lescudella  o  escudelles  nostres  apor- 
tar degen  c  ministrar  les  coses  tocants  loffici  :  volents 
encara  elis  axi  con  los  altres  nostres  familiars  ais  major- 
domens  esser  sotsmeses  per  rahon  de  lurs  officis  c  a  ells 
óbeyr  sien  estrets.  Los  damunt  dits  empero  sobrecochs  ans 
que  lur  offici  exercescan  sagrament  e  homenatge  a  nos 
facen  segons  la  forma  espressada  en  lo  sagrament  lo  qual 
a  nos    fan    lo    beure    a  nos  aministrants. 

Deis  Coymrs  mayors. 

Cuant  mes  los  officis  a  servey  de  nostra  persona  son 
proismes  aytant  ab  pus  diligent  cura  a  faels  persones  son 
comanadors  per  tal  que  aquell  de  tota  frau  trobador  e 
vie  tots  bens  enemich  lo  diable  ab  son  malignari  enginy 
a  raolts  ligams  prefulsit  a    la  salut  deis  homens  aguayts 


(37  ) 
per  aposicio  de   coses  iiocives  preparar  no    piisca  la  qual 
cosa  a  nos  gardar  molt  digne  e  necessaria  rcputam.  E  per 
tal  que  l«s  coses  damunt  dites   pus  leugcrament    esqui- 
vem  ab  aquesta  nostra  present  ordinacio  statuim  que  dos 
bons   homens    e   faels  cochs  per  la  nostra  special   cuyna 
sien   reebuts    per   nos    elegidbrs   qui    en    loffici    damunt 
dit   molt   sabens   sien   e    esperts    los    quals    les   viandes 
nostres  per  nos  e  per  aquells    los  quals  la   nostra   sere- 
nitat  elegirá  reebcdores  hagen    a  «oure   e  en   altra    ma- 
nera ab  molt  gran  diligencia  saviament  e  nedea  apareylar 
en  tal  manera  que  les  coses  damunt  dites  en  loch  secret 
€   segur    e   en    alguna  manera  separat   sien  apparevlades 
axi  que   per  ells  a   pochs  entrament  sia  donat  e  occasio 
<ie  mal  aytant  con  es  possible  sia  restreta.  Con  a  nos  les 
damunt  dites  viandes  serán  aportadores  tastar  no  preter- 
meten    c    con    de  loch  a    loch    nos  deurcm  anar  la   un 
deis   cochs   damunt    dits    al    loch   al   qual    deurem    anar 
devant  vaja  per   tal   que   les  coses  que  al   offici  dells    se 
pertanven    hagen  pogudes  provchir:  cor  pus  preable  cosa 
es  reputat    prevenir,  que  esscr  per   temps  preverigut.  Los 
quals  encara  cochs  apres  los  majordoraens  ais  sobreoocíis 
nostres  obeyr  ordonam  aytant  con  a   lur  offici  pertanyera 
e   que  un   dells   en  la   cuyna  damunt  dita  jaga    o   prop 
aquella  duem  ordonador.  Semblantment  empero  sagrament 
c   homenatge   a   nos    facen   lo   qual  los  botejlers  nostres 
specials  a  nos  fer  desús  son  cslrcts. 


(38) 

Del  Argentcr  de  la  nostra  cuyna. 

Rahonablcment  esguardades  aquellos  coses  que  son 
fiíedorcs  no  poques  per  los  cochs  a  les  viandcs  de  la 
nostra  boca  dispensants  magistralment  esscr  apparey lado- 
res  per  tal  que  aquelles  coses  complidament  axi  com  se 
pertany  totes  sien  ben  fetes,  Empcramor  daro  un  hom 
aptc  voiem  a  ells  esser  liurat  qui  de  la  cuyna  de  la  boca 
real  argentar!  sia  nomenat  e  cascun  dia  a  hores  degudes 
en  la  dita  cuyna  foch  encendre  no  oblit  e  olles  e  cal- 
deros ab  aygua  pos  sobraquell  les  gallines  e  la  voleteria 
plom  e  les  altres  carns  e  peix  lau  e  deneig  e  encara 
ast  menar  e  ais  dits  cochs  de  nostra  bocea  ajudar  procur 
diligentment  segons  que  a  ell  per  aquells  e  per  lo  so- 
brecoch  sera  manat :  e  encara  aygua  necessaria  per  les 
nostres  viandes  tan  solament  appareyladores  a  la  dita 
cuyna  per  eyl  volera  esser  portada  volents  que  ais  nostres 
sobrecochs  en  les  coses  tocans  lur  offici  apres  los  ma- 
jordomens  obeir  sie  estret  e  al  majordom  sagrament  e 
homenatje  fassa  axi  con  los  diís  niajors  cochs  fer  son  ten- 


guts  a  nos. 


Deis  Cochs  comuns. 

Per  tal  con  havem  esguardat  esser  digne  e  concordant 
a  raho  que  en  la  nostra  casa  o  cort  neguns  officis  va- 
gans  no  estien  que  no  sien  en  aquels  faels  e  certs  m'v- 
nistres  assignats  per  los  quals  los  dits  officis  degudament 
puguen  esser  gobernáis  :  emperamor  dago  duem  ordona- 


(59) 
dor  que  dos  coclis  faels  e  bons  en  la  cuyna  comuna  de 
nostra  compariya  sien  posats  qui  les  viandes  per  los  do- 
raestichs  e  familiars  nostres  reebedores  curen  ab  vigilant 
sludi  nedeament  e  savia  appare>lar  per  tal  que  mes  pu- 
gnen esser  eomendats  que  en  neguna  cosa  represes:  la  un 
deis  quals  nos  anans  a  loure  davant  vaga  axi  que  a  cosa 
no  perfecta  loch  no  sia  relexat.  Si  pero  sesdevenia  que  ab- 
dos  los  cochs  de  la  nostra  boca  especiáis  absens  fossen 
en  alcun  cas  o  causa  iminent:  en  aquell  cas  no  ignoren 
la  cura  a  elis  pertanyer  de  appareylar  nostres  viandes 
per  la  manera  e  forma  damunt  dites  ais  cochs  de  la  nos- 
tra bocea  en  la  precedent  constitucio  assignats.  Alscuns 
encara  de  la  cuyna  axi  raajors  com  raenors  ayudar  ells 
volem  con  en  propri  offici  no  serán  occupats:  ordonants 
que  a  nostres  sobrecochs  apres  los  majordomens  obcesquen 
en  les  coses  tocants  loffici  damunt  dit.  E  per  tal  com  pe- 
rils  passats  los  quals  a  molts  no  es  dupte  esser  esdeven- 
guts  nos  pus  diligents  fan  en  esdevenidor:  statuym  quels 
damunt  dits  cochs  aytal  sagrament  e  homenatge  al  raa- 
yordom  nostre  presten  lo  qual  los  cochs  de  la  boca  nostra 
a  nos  fan.  E  en  escrits  aquelles  cose^  que  per  los  dits 
cochs  de  la  nostra  boca  son  faedores  ab  si  haver  no 
obliden. 

Dd  Moseu. 

Sobre  totes  coses  a  us  nostre  e  ornament  necessa- 
ries  cura  e  diligent  custodia  a  certes  persones  esser  co- 
mesa  havem  ordonat:  necessaria  cosa  esser  esguardan  e 
coiísonant   a  raho  que   sobre  les  coses  per  nostre  mcnjar 


(40) 
e  vitayla   comprades  a  algún  fael    la  custodia  daquelles 
comctre  dejam.  E   axi  ordonam  e  volcm  que  algún  hom 
bo   e  Icyol  que  sia  nomenat  museu  per  nos   elegidor  sia 
deputat  qui  la  clau  del  reservatori  de  la   noslra   museria 
tcn'^a  c  port  ct  encara  cascun  dia  les  carns  qui  compra- 
des  o  portadcs   a  la  cuyna  per  comprador  e   sotscompra- 
dor   serán   abans   del    trancameut    daquelles    presents   lo 
majordom  e  lo  comprador  o  sotscomprador  repesar  fael- 
men    no  oblit;  les  quals  axi  repesades   facen  certes  peces 
e   tayll    e   trench  diligentment  aquelles  e  encara  el   peix 
trencar  sia   tengut   et   aquelles  que   per   nostra   persona 
serán  comprades    e  trencades  ais  cochs  per  menjar  a  la 
dita    nostra    persona    appareyladores   e    les    altres    carns 
comprades  e    trencades   a  obs  de  nostres  domestichs   ais 
cochs  aquelles  appareyladores  deputats  liure  ordonadament. 
Les  dites  empero  carns  per  a  nos  apart  e  no  sino  los  da- 
vant    nomenats  presents  repes  e  trench   perqué    freytura 
de  suspicio  de  mesclar  coses  nocivos  hi  sia:  e  ais  dits  cochs 
de  les  coses  en  lo  dit  reservatori   estants  segons  que   ais 
dits   menjars   appareyladors    necessari   sera    ministre    sens 
triga.   E  con  los  dits  menjars  serán  appareylats  e  nostres 
domestichs  serán  a   taula  anats  al  palau   ensemps   ab    lo 
manucier  qui  les  carns  els  peis  portaran   tro  al    dre^ador 
entrar  procur  sens  miga.  Aquelles  coses  empero  que  en  l^es 
cuynes  cuytes  apres  lo  nostre    menjar  e   de   nostres  do- 
mestichs sobraran   a  la  almoyna   o   ais  servidors   daquella 
cur  de  liurar   sens  frau:  decerncnts  e  volents  que  conti- 
nuament  en  lo  dit  reservatori  de  les  coses  dejus  escrites 
copia  sia  atrobada  ^o  es  de  sucre  de   gingebre  e  daltres 
especies  picades  de  rael  doli  de  carn  salada  de  froraatíjes 


(41  ) 
lie  peis  sakts  de  vinagre  de  sagins  e  daltres  coses  sem- 
blants  menjadores  ais  dits  menjars  pertanyenls  qui  sens 
dubte  de  cotidiana  distribucio  se  poran  e  han  acostumat 
de  reservar.  E  si  alcuna  cosa  daquesles  defallir  veura  en- 
contiiient  sollicit  los  damunt  dits  comprador  e  solscom- 
prador  que  alio  compren  e  en  la  dita  despensa  o  reser- 
vatori  reposen  ab  acabament.  E  aqüestes  coses  totes  lo 
dit  museu  en  sa  diligent  e  feel  custodia  baja  e  tenga  e 
a  nos  sagrament  e  homenatge  axi  con  los  cochs  a  nostres 
menjars  appareyladors  destinats  fer  sia  estret.  Los  nostres 
sobrecochs  apres  los  majordomens  en  les  coses  tocans  son 
«ffici  a  ell  davant  esser  regonega. 

Del  Manucier. 

Cor  refeccio  de  cors  human  requer  totes  coses  al 
menjar  de  aquell  no  solament  que  sien  appareyladcs  ans 
encara  per  peces  congruens  segons  la  condicio  deis  men- 
jants  en  temps  c  hores  degudes  esser  arainistrades  :  per 
go  varietat  de  officis  per  raho  nos  enduu  quel  regiment 
de  aquelles  diverses  persones  cometam  per  tal  que  aquells 
segons  ques  cove  a  hores  convinents  mils  pusquen  esser 
servits.  Perqué  engir  del  servey  de  nostre  palau  real  duem 
aordonador  que  sia  una  bona  persona  jove  e  avista 
que  per  lonchs  trebayls  no  sie  agreviada  la  qual  menu- 
cier  sera  appellada  qui  quan  los  menjars  serán  appa- 
reylats  e  nostres  domestichs  serán  a  taula  apres  que  ais 
nostres  solirecochs  les  viandes  per  ells  a  nos  portadores 
serán  liuradores  encontinent  en  lo  palau  enscmps  ab  lo 
museu   qui   les   carns  els    peis   portara   tro   al   dregador 


(  -Í2  ) 
•entrar  procur  scns  miga  e  aqui  layladors  de  les  dites 
•carns  o  peys  segons  !a  tenor  de  la  nostra  ordonacio  sobre 
ago  feta  de  la  qual  copia  ab  si  baja  ordon  c  faca  ab 
acabament  c  aquells  axi  fets  liure  ais  servidors  en  lo 
palau  qui  aquells  aordonadament  posen  davant  los  men- 
jants:  e  cascun  dia  lo  dit  menucier  sie  tengut  retre  comte 
al  nostre  majordom  e  scriva  de  racio  de  les  peces  que 
servides  haura  e  semblaut  sagrament  e  homenatge  ais 
nostres  majordomens  prestara  lo  qual  lo  museu  a  nos 
prestar  es  tengut.  Encara  altre  sagrament  a  clls  íara  que 
ben  e  lealment  son  offici  exercira. 

Deis  Argenters  de  la  cuyna  comuna. 

Per  tal  quels  cocbs  comuns  de  nostres  domeslichs  no 
sien  vist  freturar  per  defalliment  de  coadjutors  :  empe- 
ramor  da^o  en  la  cuyna  daquells  domestichs  dos  en  a^o 
aptes  horaens  volem  esser  deputats  qui  argenters  de  la 
dita  cuyna  sien  nomenats  e  serán  diligents  e  atents  que 
cascun  dia  a  hores  degudes  en  aquella  cuyna  fochs  en- 
cenan  e  calderes  ab  aygua  posen  sobre  aquelles  e  galli- 
nes  e  al  tres  voleteries  plomen  e  encara  altres  carns 
e  peys  laven  e  appareylen  a  coure  e  aquelles  en  calde- 
ros e  en  asts  posen.  Encara  de  les  carns  decoquedores 
en  los  asts  cura  bajen  diligent  de  manar  aquells :  largent 
del  qual  nos  cascun  dia  usam  hores  degudes  lavaran:  e 
aqüestes  coses  fetes  per  ells  los  cochs  damunt  dits  en 
aquelles  coses  que  poran  ajuden  especialment  lo  manucier 
en  los  menjars  portadors  en  lo  palau  ajudar  no  olviden: 
volents  que  a  nostres  sobrecochs  c  ais  cochs  a  les  coses 


C  45  )     , 
,locans  lur  ottici   obecsqucn   o   cntcncn  faelmenl  al)    aca- 
bament:  e  sagrament  e  homenatge  faran  al  raajordom  lo 
qual  fan  los  cochs. 

Del  Portador  daygua  a  la  cuyna. 

Con  en  la  cuyna  de  nostres  domestichs  sien  alcuncs 
coses  raedores  que  per  los  cochs  o  argenlers  en  aquella 
disposals  per  pensa  degudament  no  poden  esset  fetes: 
cmperaraor  da^o  oltre  los  damunt  dits  disposara  dues 
persones  o  pus  quant  necessari  sera  qui  sapellen  porta- 
dors  daygua  en  la  dita  cuyna  esser  reebuts  ordonam.  E 
porten  aqüestes  dues  persones  aygua  a  la  cuyna  aytanta 
cora  sera  raester :  les  calderes  encara  e  les  escudelles 
apres  los  raenjars  de  nostres  domestichs  laven  e  munden 
diligentraent:  encara  la  cuyna  escombren  quant  raester  hi 
sera  e.  altres  coses  facen  semblants  les  quals  e  segons 
quels  nostres  sobrecochs  e  los  argenters  de  la  dita  cuyna 
o  la  un  dells  a  ells  o  a  alguns  dells  manaran:  ais  quals 
obeir  apres  los  majordomens  sien  tenguts  e  semblant  ho- 
menatge e  sagrament  faran  al  raajordom  lo  qual  fan  los 
cochs. 

Deis  Escuders  portants  lo  taylador  real. 

En  totes  les  coses  que  a  nos  se  proposen  en  raenjar 
es  convinent  cosa  per  lo  portaraent  daquelles  elegir  per- 
sones provades  de  feeltat  los  quals  sapien  diligentraent  e 
nedea  les  viandes  que  en  tayladors  davant  nos  son  posa- 
dores  a   la   nostra  taula  portar.  E  per  tal  que  go   que 


( '^i ) 

lexam   no    iiam   vists    menyspresar    de    la    manera    del», 
servidors  de  la  Dostra  persona  real  duem  ordenador  qael» 
escuders  que  aportar  nostres  viandes  o  tayladors  per  nos 
serán   constituits   dretament  a   la   taula  nostra  davant  nos 
venguen    e   devant  estien   e    aquelles   coses    empero    per 
s¡  posar  no  presumesquen    per  tal  que    mesclan  los   fels 
los  officis  de  les   coses  nos   torben   e   go  quel  majordom 
es  tengut  de  fer  no  sie  per  altre  fet  com    per  b  major- 
dom voiem  lo  posament  deis  tayladors  esser  fet  esguar- 
dans  que  qo  que  a  molts   es    comes   pus   segurament    se 
espeega.    Empero   con    los   menjars    serán  posats    davant 
nos  los  dits  portadors  sien  enroses  diligents  e  atents  qael 
majordom    assi  facen  donar  a  tastar  per  tal  que  per   qo 
nos  deyls  freturem  de  sinistra  suspicion.  E  per  tal  que  res 
inordinat   no   romanga  o    confus   dos  escuders  en  aquest 
oflici  destinam   deis   quals  aquell  qui  primer   sera  reebut 
en    aquest   offici   lo    servey  faga    en   portar  per   tal   que 
aquest   de   grau    laltre    sobrepuig    al    qual   assiduytat   de 
trabayl  ajuda  e  si  dos  serán  tayladors  a  portar  aquests 
sois   facen   lo    servey   estants.   Qui    empero    lo    principal 
taylador  nostre  portara  en  lo  col  tovaylons  portar  no  oblit 
ab  los  qaals  les  viandes  cobra:  e  per  tal  cor  en  necessitat 
ley   servar  nos   cove   en  aquelles  coses  que  son   duns  ais 
uses   deis   altres  soplesquen.  Si  cas    sesdevenia    que    tots 
defallissen  un  deis  oficiáis  dobles  derrer  reebut  si  en   la 
nostra  cort  present  sera  e  en   absencia  daquell  un    deis 
escuders  de  la  cambra  per  nos  elegidor  lur  offici  faga  o 
dos  en  aquell   cas  on   mes  tayladors  hi  bagues:  e  íio  tan 
solament    en   jurisdicción    ais    majordomens    axi    com   los 
altres  nostres  familiars  son  sotsmeses  aus   sens  mijan  per 


(45) 
rahon    de    lur  oífici  obeyr   si   regoncgucn  csser  obligáis. 
Aqiicsts  empero  axi  con  los  copers  sagrament  c  homenat- 
ge  a   nos  facen  segons  ques  pertayn. 

Del  Comprador. 

Con  salut  e  proteccio  de  la  cosa  publica  la  salut  del 
princep  principalment  esguarden  e  encara  les  leys  fetes 
deis  princeps  cura  de  carn  pu  vi  peix  e  altrcs  coses  ne- 
cessaries  compradores  al  prcfet  de  la  ciutat  pertanyer 
per  salut  deis  sotsmeses  estatuesquen:  aytant  mes  eyl  me- 
teix  princep  qui  la  salut  del  poblé  defen  esguardar  deu 
que  la  cura  de  la  carn  pan  e  vin  e  peix  en  la  sua 
sacra  casa  ministradora  a  certs  seus  feels  especialment 
sia  comesa  quils  officis  lurs  ab  aquella  ques  cove  dili- 
gencia exeguesquen.  E  donchs  aqüestes  coses  axi  en  con- 
sideracio  deduytes  statuim  quel  comprador  de  la  casa 
iiostra  qui  es  e  per  temps  sera  en  les  carns  pan  peix  e 
vins  compradors  a  la  nostra  cort  necessaris  diligentment 
vetle  e  inste:  e  per  co  que  niils  totes  aquelles  coses 
pusca  complir  a  bastament  de  la  nostra  cort  volem  que 
áe  les  nostres  rendes  sufficient  quantitat  reeba  per  tres 
terces  del  any  de  la  qual  vin  compre  e  aquell  liure  a 
nostre  boteyler  e  pa  axi  mateix  liurantlo  al  nostre  pa- 
nicer  et  encara  carns  e  peixs  los  quals  al  nostre  museu 
liurara  lo  qual  aquells  procur  ais  nostres  cochs  liurar. 
Encara  al  dit  comprador  se  pertanyera  comprar  fruytes 
fromatge  ortalices  tovalles  e  tovayloles  quant  que  quant 
necessari  sera  e  asso  al  reboster  nostre  liure  e  cera  e 
pobil  o  bleses  e  sucre  e  especies  e  altres  coses  necessa- 


(4G) 
ríes  a  fcr  confits  scmblantment  comprara:  les  quals  coses 
al  nostrc  apothecari  cll  liurar  manam:  e  sagins  oli  carn 
salada  peixs  sechs  e  semblans  coses  ell  comprar  si  obli- 
gat  regoiiexera  e  al  museu  nostre  liurara  e  ordi  e  civada 
comprar  a  son  offici  pertanga  e  aquella  liurara  al  sobra- 
zembler  noslre  e  reeba  totes  les  cenes  que  en  diners 
serán  pagadores  et  aquells  diners  convertesca  en  la  pro- 
visio  del  nostre  raenjar.  Volem  encara  ell  no  ignorar  a 
la  cura  dell  pertanyer  les  damunt  dites  coses  e  altres 
les  quals  serán  a  servey  de  nostre  paiau  e  a  la  nostra 
cuyna  e  ais  officis  servidors  en  aquell  axi  per  nos  con 
per  los  noslres  domestirhs  serán  necessaries  com  mils  e 
pus  profitosament  pora  comprar  feelment  ensemps  ab  lo 
sotscomprador  tota  hora  que  aquelí  bonament  haver  pora 
e  liure  e  liurar  face  totes  aquellos  coses  ais  dits  ofíicis 
segons  que  damunt  es  declarat.  E  de  totes  aquellos  coses 
que  comprades  haura  cascun  mati  retre  compte  per  me- 
nut  al  majordom  et  escriva  de  racio  estants  presents  tots 
aquells  officials  a  qui  les  coses  haura  liurades  sia  tengut: 
e  no  res  menys  de  cascuna  terga  que  haura  reebuda 
cascun  any  al  maestre  racional  devant  lescriva  de  racio 
reta  compte.  Volem  encara  al  offici  dell  pertanyer  dili- 
gentment  soUicitar  lo  majordom  lavors  offici  faent  de  les 
viandes  que  lendema  deurera  menjar.  E  per  tal  con  ay- 
tant  mils  sanitat  en  alcu  es  conservada  con  de  mellors 
viandes  se  nodreix:  sia  euros  et  attent  que  les  mellors  que 
trobar  se  poran  procurar  no  ees  con  digna  cosa  estimem 
la  nostra  sala  reyal  aytals  coses  haver  mellors:  ajustants 
que  con  sesdevendra  nos  per  cami  anar  lo  dit  comprador 
o  sotscomprador  primer  vaja  et  faga  aquellos  coses  ques 


(47  ) 
pcrtanyen  a  son  offici  c  ab  si  la  ordinacio  de  los  viandcif 
port  et  aquella  diligentment  observe.  E  per  tal  que  pus 
feelment  son  offici  exercesca  vol«m  que  al  majordom 
sagrament  faga  et  a  nos  tan  solament  homenatge  axi  con 
lo  boteller  de  la  nostra  boca.  E  encara  una  persona  vo- 
lem  esser  elegida  qui  sotscomprador  sia  nomcnat  et 
aquelles  coses  que  per  lo  dit  comprador  se  compraran 
scriure  sia  tengut  tota  hora  que  degudament  fer  se  pora 
et  sera  convinent  de  fer  e  al  comprador  en  son  offici 
ajut.  E  encara  dos  ajudants  volem  al  sotscomprador  esser 
acompanyats  qui  les  coses  que  per  lo  sotscomprador 
complir  nos  poran  facen  et  en  la  sua  absencia  son  ofüci 
plcnaraent  exercesquen  et  sagrament  presten  et  home- 
natge ais  nostres  majordomens  e  a  ells  attenen  et  obees- 
quen  axi  con  lo  dit  comprador.  E  per  tal  que  aqüestes 
coses  mils  complir  pusquen  en  escrit  aquelles  coses  que 
per  lo  dit  comprador  serán  faedores  no  jaquesquen 
havcr. 

Deis   Cavallerices. 

Con  a  honor  de  princep  se  pertanga  en  ornament  de 
cavalls  et  de  palafrens  et  de  muís  a  ell  condecénts  et  de 
diverses  linatges  de  besties  habundar  et  encara  de  diverses 
ornaments  de  cavalls  es  pertanga  a  la  gubernacio  et  cus- 
todia de  les  coses  dessus  dites  alscuns  instituir  presidents 
qui  usen  doffici  de  stractor  per  la  cura  deis  quals  ct  solli- 
citut  les  coses  damunt  dites  et  sengles  sien  guardados:  em- 
peramor  dago  les  damunt  dites  coses  esguardadcs  volem 
et  ordonam  de  la  casa  nostra  al  damunt  dit  oflici  preesser 


(/*8  ) 
c  cura  haver  de  les  coses  damunt  dites  axi  co  es  que  sien 
diligents  et  attents  quels  cavalls  et  les  altres  besties  que  a 
cavalcar  tenim  les  coses  necesaries  hagen  et  per  persones 
suficients  ben  sien  pensades  et  guardades  et  que  en  son 
temps  sien  sagnades  e  si  malaltia  los  esdeve  procuren  ab 
requesta  diligencia  per  los  menescals  esser  curades  et  re- 
meys  fer  covinables  en  tal  manera  que  de  negligencia  no 
puguen  en  alcuna  manera  esser  represes.  E  com  volrem  ca- 
valcar cúrennos  certificar  qual  cavall  o  quals  cavalls  se  ap- 
parellaran  a  cavalcar  :  abans  empero  del  dit  cavalcar  los 
esperons  calgar  et  puys  nos  descavalcat  descalcar  en  alguna 
manera  no  ometen  :  en  ago  empero  a  demanar  et  en  fer 
et  en  altres  prerogatives  donor  aquell  volem  esser  pus  po- 
deros qui  primerament  aquest  offici  haura  conseguit.  En 
apres  ajustam  quels  dits  cavallerices  sobre  sien  et  majors 
a  tots  aquells  qui  son  del  estable  et  ells  a  eíls  obeyr  sien 
tenguts  e  pusquen  aquells  condempnar  la  on  en  lur  offici 
sesdevendra  ells  haver  delinquit  a  perdre  la  quitacio  de  deu 
dies  per  cascuna  vagada.  En  apres  aquell  qui  pus  antich 
sera  en  loffici  et  en  absencia  dell  laltre  qui  en  lo  dit  offici 
apres  ell  sera  reebut  cascun  any  de  nos  saber  sia  tengut 
lo  nombre  deis  cavalls  et  deis  palafrens  et  de  les  altres 
besties  les  quals  teñir  volrem  et  haver  tota  hora  que  guerra 
esperariem  o  per  dons  que  daquells  haurem  fets  o  en  altra 
manera  en  lo  gran  nombre  daquelles  sabrien  paucitat  nos 
lavors  daquelles  solliciten  ab  acabament  et  nostra  voluntat 
daqui  saber  procuren:  e  ago  axi  mateix  facen  de  les  selles 
de  les  armes  de  nostre  senyal  reyal  decorades  per  fer  en 
aquelles  cavalcar  de  nostres  barons  et  cavallers  quant  ago 
expedient  esser  decerniem  :  e  hagen  ab  si  et  tenguen  la 


(49) 
ordinacio  la  qual  havem  feta  de  les  altrcs  selles  teñidores 
et  faedores  el  daiscunes  altres  coses  ordenadament  la  nnul 
observen  et  sien  tenguls  observar  sots  pena  de  la  quitacio 
de  raig  any  perdedora  per  alcun  dells  qui  trobat  aqui  sera 
en  colpa  :  volents  que   aquell  qui  primer  liaura  aconsoguit 
aquest  offici  damunt  dit  tenga  les  damunt  dites  selles  frens 
et  altres  ornaments  de  besties:   mas  empero    laltre  de  les 
damunt  dites  coses  baja  inventan  et  en  absencia  del  pri- 
mer  ell  tenga   et   guart  les  coses  damunt  dites.   Empero 
sien  diligents  que  en  les  selles  nostres  ne  en  les  regncs  o 
en  ornamens  de  besties  qualsque  quals  alcuna  cosa  nociva 
no  sia  imposada:  ans  axi  sien  diligents  que  con  sesdevendra 
nos  cavalcar  ans  que  cavalquem  les  selles  damunt  dites  et 
les  regñes  et  los  altres  ornaments  diligentment   sien   pres- 
crutats  et  mundats  en  tal  manera  que  de  totes  coses  no- 
cives  de  tot  en  tot  sien  separáis.  En  apres  ab  diligencia 
regoneguen  queis  frens  et  les  altres  coses  per  les  quals  es 
semblant  de  veritat  que  perill  se  pot  apparer  sien  fermes 
et  forls  acó    regoneixen   tota    hora    que  volrem    cavalcar. 
En  apres  ordenam  que   en  les  festes  en  la   nostra  ordina- 
cio contengiides  la  qual  ab  si    tenguen  per  temps  nos  fa- 
cen membrant  quels  selles  frens  regnes  et  altres  appare- 
llaments  de  cavall  en  la  dita   nostra   ordinacio  contenguts 
facen    que    en  aquell   dia  sien   feles  e  dallo  que  costaran 
albara  descriva  de  racio  haver   cura   hagen  et  la   moneda 
que  costaran  del  nostre   tresorer    haver  noobliden:  e  com 
nos  covendra    per  cami   anar    sien   diligents   quels  cavalls 
nostres  a  cavalcar  diputáis  lochs  covinents  et  utils  hagen 
en  tal  manera  faents  que  tots   temps  almenys  un  cavall  o 
dos  prop  sien   de  la  cambra  on  nos  jaurem:  e  tots  temps 
TOMO  V.  4 


(  '^iO  ) 
lacen  lur  poder  que  sien  pus  prop  scgons  que  fer  se  pora 
covinentnicnt.  E  per  tal  con  la  on  major  perül  sesguarda  pus 
saviamcnt  es  la  cosa  fahedora  volem  que  en  temps  de  guerra 
et  dost  pus  diligents  sien   et  pus  altents  quels  dits  cavalls 
de  costa  nos  en  nulla  manera  nos  lunyen  ans  costa  nos  tols 
temps  sien  et  jaguen:  e  encara  volem  a  lur  offici  perta- 
nyer  los  cavalls  de  nostre  cors  guarnir  les  armadures  del 
armador  reebudes.   En  apres  si  necessari  sera  sia  legut  a 
ells  ab  voluntat  nostra  haver  macips  conducticis  a  pensar 
et  procurar  les  besties   dessus   dites  quan    go    es   assaber 
aquells  qui  en  asso  son  deputats  bastar  no  poden:  e  sia  a 
ells  legut  los  macips  conducticis  no  tan  solament  corregir 
mas  de  tot  remoure.  Noresmenys  donam  a  ells  licencia  con 
a  ells  sera  vist  fahedor  de  cavalcar  los  dits  cavalls  noslres 
con  nos  per  infirmitat  o  per   altra  manera  aquells  caval- 
car no  porem.   Volem  encara  al  dit  offici   pertanyer  que 
quant  sesdevendra   per  alcun  de  nostres  domesticbs  retre 
besties  aíToUades  a  la  nostra  cort  aquellos  los  nostres  cavalle- 
rices  volem  ells  reebre  e  teñir  entro  que  per  lo  menescal 
sia  certificat  de  la  incuracio  daquelles:  e  lavors  ais  nostres 
almoyners  aquelles  per  ells  volem  esser  liurades  pero  alba- 
ran  testimonial  a  aquell  qui  la  dita  bestia  haura  retuda  ab  lo 
segell  del  cavalleriz  qui  en  lo  dit  offici  primer  sera  rebut  o 
ell  absent  laltre  segon  reebut  al  offici  fer  sia  tengut:  reebut 
pero  primerament  sagrament  que  la  dita  bestia  a  colpa  o 
negligencia  lur  no  esser  alfoliada  :  volents  que  no  tan  sola- 
ment axi  con  los  altres  nostres  domesticbs  ais  majordomens 
son  sotsmeses  mas  encara  a  ells  sens  mija  per  rahon  de  lur 
offici  sien  tenguts  obeyr  e  sngrament  e   homenatge  a  nos 
acen   que    per  fet  dells  negnn   noymen  en  nostra  persona 


IM  ) 
no  csdevendra  nc  cosa  nociva  ne  ais  caváis  o  ais  ariioses 
(Jaquells  no  melran  ans  que  noy  sien  meses  per  tot  lur 
poder  esquivaran  e  a  nes  decontinent  o  revelaran  e  que 
no  han  fet  ne  faran  tai  cosa  perqué  aqüestes  coses  no 
puguen  observar.  Encara  al  dit  ofíici  una  apta  |)ersona 
sabent  be  cavalcar  volem  esser  reebuda  la  qual  sotsca- 
valleriz  sia  nomenada  e  en  absencia  de  abdos  los  cava- 
llerizes  totes  aquelles  coses  que  al  dit  offici  se  pertanycn 
sie  lengut  de  fer  e  ab  diligencia  complir.  E  per  tal  que 
ignorancia  no  puga  allegar  de  co  que  sera  tengut  de 
fer  copia  del  inventari  de  totes  les  coses  nostres  que 
per  aquest  offici  se  teñen  encara  de  tota  la  ordinacio  de 
les  coses  tocants  lo  seu  offici  ab  si  tenga  e  sagrament 
e  homenatge  al  noslre  majordom  faca  semblants  daquells 
los  quals   los  dits  cavallerizes  fer  a   nos  son  astrets. 

Del   Menescal. 

La  cura  deis  cavalls  no  tan  solament  esta  en  vitalles 
aministradores  ans  encara  en  ferrad ures  ais  peus  delles 
posadores  en  malalties  curadores  e  en  sagnies  faedores 
les  quals  totes  coses  se  solen  per  los  menescals  espatxar: 
e  axi  ordonam  que  en  nostra  cort  deja  esser  persona 
alguna  feel  e  sabent  en  les  coses  desús  dites  qui  loffici 
de  la  menescalia  exerccsca  e  menescal  sia  nomenat:  loffici 
del  qual  estia  en  fer  totes  coses  que  son  ais  cavalls  ne- 
cessanes:  lo  qual  encara  menescal  nos  anants  per  cami 
de  nostra  comitiva  nos  partesca  appareylat  de  claus  e  de 
feries  e  de  altres  coses  semblants  mayorment  en  temps 
de  guerra  con    en   host  sericín  e   els  cavalls   nostres  pus 


(  S2  ) 
sovenejar  molles  vcgades  en  aquel!  tcmps  no  oblit:  e 
di;u  übeyr  ais  cavayierices  apres  los  majordomens  en  aque- 
llas coses  que  al  offici  dell  pertanyer  sesguarden.  Volem 
encara  per  tal  com  ha  sovent  en  los  estables  conversar  que 
fa^a  sagrament  e  homenatge  al  majordom  segons  la  for- 
ma en   loffici  deis  cavallerices  desús  expressada. 

Deis  Homens  de  la  esciíderia. 

Decent  cosa  e  a  honor  nostra  covinenl  reputam  si  los 
cavayls  per  lo  servey  de  nostra  persona  preelegits  son 
tractats  e  pensats  davant  totes  altres  coses  curosament  é 
encara  que  a  pensar  los  cavalls  a  cascun  sengles  macips 
sien  destinats:  e  axi  ordonam  que  en  nostres  estables 
ordinariament  sien  vuit  en  nombre  macips  destinats  per 
nostre  arbitre  elegidors  al  offici  deis  quals  se  pertanga 
pensar  deis  cavayls  nostres  e  de  les  altres  besties  a  nos- 
tre servey  aordonades  a  cascun  dells  a  pensar  liurades 
axi  que  a  hores  degudes  guardan  la  qualitat  del  temps 
sien  nedejades;  qo  es  que  en  temps  del  esliu  per  lo  mati 
encontinent  que 'el  lum  del  dia  esclarira  per  gardar  aque- 
Ues  descülfamcnt  les  estrijolen  e  nedegen  et  con  lo  sol 
comensara  los  seus  rays  per  térra  escampar  aquelles  al 
aygua  ab  les  mantés  cubertcs  menen  a  espau  guardants 
aquelles  de  correr  e  malmcnar.  En  temps  pero  del  yvern 
quant  en  estrijolar  e  menar  al  aygua  los  cavayls  e  besties 
damunt  dites  aquesta  manera  no  es  servadora:  car  ^o  quel 
un  temps  requer  laltre  per  raho  o  rebuja:  e  si  en  loch 
serán  lavors  que  ago  bonament  fer  se  pusca  aquelles  en 
loch  appartat  al    sol   rayant  estrijolaran  c  espolsaran    cor 


(  ^i3  ) 
en  aquest  temps  la  calor  del   sol  es  gran  plaer  c  rccrca- 
cio  a    totes  les  coses:   e  quant  lo  so!  sera  passat  de  ihít 
día  avxnt  en  la  manera  damunt  dita  los  dits  nostres  cavalls 
e  besties  menaron  abeurar:   e  tornants  a  son   pas  ans  del 
entrament    del    estable    ab    manils  o  altres  draps   a    afo 
covinents   los    braces   e  carnes  de   les    dites   besties   sien 
tenguts  exugar   per  tal   que   entrants    banyats  en   aquells 
ronya  o  malananga  alcuna  no  sen  pognes  engenrar:  e  ci- 
vada  a  aquelles   hauda  primerament  sobre  acó  certificacio 
del  nostre  cavalleriz  lavors  loffici  regent  en  quanta  quan- 
titat  a  cascuna   ne  donaran  ab   diligencia  feelment    mi- 
nistraran: e  en  tal  manera  en  les  dites  coses  diligents  se 
mostren  quels  cavalls   e  les  allres  besties  nostres  damunt 
dites  en  les  necessaries  coses  dells    alcun  deíTalliment  no 
hagen,  Volem  encara  e  ordonam   quels  dits   macips  o  dos 
almenys  dells  jaure  sien   tenguts  dins  lestable    si   avinen- 
tea    hi   haura  o    almenys  con   pus    poran   prop  de   aquell 
per  tal  que  si   alcuna   de    les   dites  besties  de   nits  ses- 
devenia    desfermar   aquella    encontinent    fermen.    Volem 
encara  quels  dits  macips  ais  nostres  cavallerices  apres  los 
majordomens  obeyr  sien    tenguts    e  sagrament   e    home- 
natge  facen  al  mayordom  segons  la  forma  del  offici  dells 
inserta.   E  totes   aqüestes  coses   volem  encara   esser   fetes 
per  los  macips   logadors  en  nostres  estables  a  servir  de- 
puta ts. 

Del  Falconer  mayor. 

No  deu  esser   jutgada  cosa  reprenedora  si  apres  massa 
grans   trcbayls   los   quals    per    la    cosa   publica   nodridora 


(54) 
volentaris  plaers  apelim  per  tal  que  ais  sotsmeses  nostres 
repos  apparcllom  ab  cura  vellan  les  nits  passan  alcuna 
recreacio  deguda  e  honesta  cerquem  que  a  la  nostra  pensa 
en  lo  peleclí  pregón  de  la  mar  per  gran  multitud  de  ne- 
gocis  navegam  e  quaix  per  bufament  de  vent  dubtem  re- 
creacio almenys  algún  poch  duradora  pugam  appareylar:  cor 
carrech  importable  pres  en  altra  manera  lonch  de  temps  no 
sofer  sostenedor.  E  axi  per  aquesta  nostra  present  ordonacio 
slaluim  que  unescuderexpert  en  aytals  coses  falconer  nos- 
tre  raajor  sia  elegit  qui  de  nostres  falcons  astors  e  daltres 
qualsque  quals  aucells  a  cassar  depulats  cura  haja  e  diligen- 
cia ministran  a  ells  les  coses  necessaries  sens  defalliment:  e 
no  resmenys  sesgart  diligentment  quels  damunt  dits  aucells 
cascun  per  son  temps  sien  axi  trobats  apparellats  que  teiti- 
prats  esliguen  a  volar  e  complidament  fer  aquelles  coses  a 
que  serán  afaytats  con  sesdevendra  nos  ab  los  damunt  dits 
aucells  voler  alegrar  en  tal  manera  que  dclla  hon  esperam 
per  rabo  esser  recreats  daqui  no  pugam  negun  oíTendiment 
reportar.  E  per  tal  que  les  coses  damunt  dites  pus  leugera- 
meiit  se  pusquen  esquivar  abans  de  la  cassa  a  nos  demanar 
conseyl  no  oblit  ab  quins  aucells  segons  lur  temps  anar  a 
caca  perpensarem  per  tal  que  aquells  mils  puga  haver  ap- 
pareylats:  ab  los  quals  aucells  encara  sens  nos  pusca  cassar 
segons  que  veura  ais  dits  aucells  esser  expedient.  E  no  ignor 
a  la  cura  dell  pertanyer  totes  les  coses  a  ells  necessaries  pro- 
curar co  es  loures  capells  longues  e  altres  arneses  que  al 
bech  et  a  les  mans  de  aquells  appareyladors  e  altres  quals- 
que coses  necessaries  veura  de  les  quals  coses  lescriva  de 
racio  certiffich  que  costaran.  Manant  a  aquel!  cscriva  que 
encontinent  del  preu  que  costaran  li  faga  albara  certifira«t 


( ^'>'> ) 

lo  thesorer  que  dallol  deja  pagar  :  la  moneda  empero  pera 
les  gallities  e  per  altres  canis  e  medicaments  necessaris  ais 
aucells  dessus  dits  del  nostre  comprador  reeba  e  al  dit 
scriva  de  racio  per  si  o  per  altre  deis  altres  falconers  al 
qual  la  compra  de  les  carns  e  de  les  raedecines  cometra 
raho  e  compte  reta  de  les  coses  dessus  dites.  Lo  damunt 
dit  empero  falcouer  nostre  major  a  tots  los  altres  falconers 
e  ais  cacadors  nostres  e  a  aquells  qui  los  nostres  cans 
guardaran  preesser  volem  e  manara  en  tal  manera  que 
aquells  de  reebre  lurs  quitacions  sospendre  pusquc  per 
quinze  dies  e  no  pus  si  en  lur  offici  liaura  trobats  aquells 
negligents:  e  con  sesdevendra  lo  dit  falconer  esser  absent  a 
la  un  deis  escuders  de  la  nostra  casa  al  qual  mils  veura 
expedient  son  offici  cometre  pusca  regidor.  Si  empero  era 
tanta  la  copia  deis  aucells  damunt  dits  que  tots  nostres 
falconers  no  bastassen  a  aquells  governar  lavors  lo  damunt 
dit  falconer  altres  logaters  se  cuvt  de  procurar  los  quals 
per  sa  voleiitat  licenciar  pusca  quant  que  quant  a  ell  plaura: 
e  si  per  alcona  rabo  o  causa  alcuns  aucells  a  alcun  deis  ca- 
vallers  o  escuders  nostres  comanam  governadors  a  aytals  lo 
dit  falconer  preesser  ordonara  e  a  ell  per  aytals  aytant  con 
toca  lo  regiment  deis  aucells  damunt  dits  manam  obeyr  e 
ell  empero  ais  raajordomens  per  rahon  de  lur  offici  obeyr 
no  oblit.  Empero  con  necessariament  se  cove  esdevenir  que 
qui  ab  lo  falconer  major  qui  ab  los  altres  moltes  vegades 
havem  familiarment  a  conversar  e  los  aucels  e  les  altres 
coses  qui  a  lur  offici  pertanyen  axi  en  cassar  con  en  altra 
manera  pertractar  :  ferraament  duem  ordenador  quel  dit 
major  falconer  sugrament  de  fccltat  e  homenatge  a  nos  fafja 
que  lüt  perill  a  nostra  persona  apparent  per  son  poder  es- 


(56) 
quivara  e  encara  si  ho  sabrá  a  nos  ho  revelara  mayorment 
engir  aquellos  coses  que  per  son  offici  per  opposicio  porien 
esdevenir. 

Deis  Falconers. 

No  es  noveyll  ne  descordant  a  raho  que  aquelles  coses 
qui  per  sengles  nos  poden  complir  per  molts  coadjutors 
fin  reeben  preoptada  :  con  deficil  ans  encara  quaix  ira- 
posible  sia  moltes  coses  e  diverses  per  un  mayorment  en 
una  metexa  hora  fin  perfecta  reportar.  Emperamor  dago 
liavem  previst  inslituydor  que  sis  altres  falconers  no  em- 
pero generoses  en  nostra  casa  sien  reebuts  per  nos  elegidors 
qui  cura  hagen  diligent  de  noslres  falcons  e  deis  altres 
aucells  a  cagar  deputats  segons  que  lo  nostre  falconer 
raajor  a  ells  ordonara.  Al  qual  apres  los  majordomens 
obeyr  volem  per  aquells  gardanse  be  que  per  negligen- 
cia alcuna  cosa  pertanyen  no  sia  lexada  la  qual  pogues 
lo  manameíit  de  nostre  coratge  provocar:  per  los  quals 
encara  sagraraent  e  homenatge  ais  majordomens  nostres 
volem   esser  faedor. 

Deis  Cagaiors  o  Guarda  de  cans. 

Aquelles  cogitacions  e  consolacions  pus  agradablement 
son  preses  les  quals  no  engir  una  cosa  tan  solament  ans 
engir  diverses  legudes  empero  e  honestes  occupacio  pendre 
se  demostré  e  aytant  pus  fort  cascun  ab  occiositat  enemiga 
de  tot  be  salonga  quant  en  diverses  coses  legudes  empero 
es  preocupat.  Emperamor  da^o  ab  aquesta  present  rna»*í . 


(57) 
tucio  duem  ordenador  que  dues  bones  persones  en  la  nos- 
Ira  casa  real  sien  reebudes  qui  ca^adors  sien  nomenals  e 
estiguen  los  quals  los  noslres  cans  de  caca  guarden  e 
daqueiis  cura  hagen  ab  los  quals  tota  hora  que  convinent 
sera  e  a  nos  plaura  nostra  pensa  alegren:  en  ló  qual  cas 
ab  nos  ab  los  cans  damunt  dits  vagen  al  loch  on  sera 
ordonat  cagar.  Encara  cura  hagen  acabada  de  totes  aque- 
Ues  coses  que  a  la  caga  segons  son  temps  e  natura  de 
la  caca  damunt  dita  pertanyera  no  lexan  negligentment 
de  les  coses  damunt  dites:  pan  empero  necessari  cotidia- 
nament  a  us  e  provisio  deis  dits  cans  reeben  cascun  dia 
de  nostre  panicer  e  collars  cadenes  e  totes  altres  coses 
ais  dits  cans  necessaries  del  nostre  comprador  ab  diligen- 
cia tota  vegada  que  obs  sera  procuren  e  deraanen  e  io 
dit  comprador  totes  les  dites  coses  complidament  a  ells 
sie  tengut  donar  ab  acabament.  E  ells  al  dit  falconer 
apres  del  majordom  obeyran:  e  per  tal  con  esquivar  no  po- 
dem  que  cagant  o  en  altra  manera  ais  dits  cagadors  no 
conversem  e  cans  e  les  altres  coses  que  a  caga  pertanyen 
per  tal  que  perils  encorrer  ans  mes  nostre  Senyor  ajudan 
esquivar  puscam  los  quals  a  molts  grans  princeps  havem 
oyt  esdevenir  :  volem  e  destretament  ordonara  quels  dits 
cagadors  sagrament  e  homenatge  al  majordom  facen  quant 
en  son  offici  serán  reebuts  que  a  tot  perill  que  a  nos  per 
oposicions  o  en  altra  manera  pogues  esdeveoir  raayorment 
per  rahon  de  son  offici  feelraent  esquivaran  e  que  no  han 
fet  alcuna  cosa  per  que  los  damunt  dits  síigrament  e  ho- 
menatge servar  non  pusquen  ne  faran  daqui  avant. 


(58) 

Del  Sohreazembler  e  sotsazemhler. 

Esguardant  ioffici  de  sobreazembler  en  nostra  cort 
reyal  esser  útil  e  convinent  segons  que  per  la  tenor  de 
les  coses  dejus  scrites  se  prova  :  per  fo  un  preesser  al 
sotzazembler  e  ais  azemblers  nostres  volem  lo  qual  sobre-- 
azembler  deja  esser  nomenat  e  de  les  nostres  azembles 
sia  axi  diligent  segons  que  a  la  industria  del  offici  se 
pertany.  E  encara  quant  nos  per  canrrins  a  alcuns  lochs 
deurera  anar  totes  les  besties  e  carretes  e  navilis  en  pas- 
sant  daygues  con  anar  per  camin  per  us  de  nostra  cort 
logades  ell  logar  sia  estret  e  ell  per  la  vianda  daquelles 
besties  e  deis  homens  qui  aquelles  seguexen  despeses  fer 
e  loguers  daquelles  pagar  sia  tengut  segons  la  nostra 
ordinacion  sobre  a^o  feta  la  qual  ab  si  tenga  en  escrit 
e  observe  diligentment  e  fa^a  observar  usan  de  son  offici 
deinunt  dit.  E  en  apres  sia  diligent  con  nos  voler  anar 
per  cami  sesdevendra  e  mudar  de  un  loch  a  altre  que 
totes  aquelles  coses  que  ab  nos  son  portadores  e  al  us 
de  nostra  cort  necessaries  en  les  besties  sien  carregades  e 
que  res  en  alcun  loch  daquelles  coses  per  negligencia 
apres  nos  no  romanguen  en  nuUa  manera  :  atorganls  al 
dit  sobreazembler  quel  sotsazembler  e  los  ajudants  del 
offici  e  los  azemblers  axi  aquels  qui  de  nostra  casa  serán 
con  los  logadors  si  en  les  coses  a  ell  tocants  inobedients 
haura  trobats  o  negligents  a  perdre  la  quitacio  daquells 
de  sinch  dies  o  de  menys  segons  que  a  ell  sera  vist  fae- 
dor  pusca  condempnar.  Encara  volem  e  ordonam  quel  dit 
sobreazembler  o  sou  loctiuent  reebuda  del  comprador  ci- 


(59) 
vada  iiocessaria  pera  nostres  besties  don  ais  noslres  cava- 
ilerizes  avtanla  con  per  les  dites  besties  de  la  noslra 
escuderia  necessaria  sera  e  no  resmenys  ais  azemblers  de 
nostra  casa  per  les  azembles  nostres  domestiques  proveyr 
axi  inateix  civada  e  palla  liure.  E  con  se  convendrá  nos 
caminar  preñen  cenes  o  convits  volem  quel  dit  sobrea- 
zembler  reeba  pa  vi  carn  civada  e  palla  de  scriva  de  racio: 
la  qual  caro  pa  e  vi  ais  homens  logaders  en  racions  se- 
gons  la  nostra  ordinacio  c  la  civada  e  palla  per  proveyr 
les  besties  de  loguer  a  ells  liurar  no  oblit :  abaten  pero 
ais  dits  homens  del  loguer  per  les  racions  sis  diners 
jaccenses  si  en  Arago  serem  e  vuit  diners  barchelonesos 
en  Gatlialunya  e  en  regne  de  Valencia  o  dotze  diners 
mallorquins  en  Mallorca  e  dotze  diners  alfonsins  en  Sar- 
denya  e  per  palla  e  per  civada  si  son  en  Arago  vuit 
diners  jaccenses  e  en  Calhalunya  o  en  regne  de  Valencia 
setse  diners  barchelonesos  e  en  Mallorca  e  en  Sardenya 
dos  solidos  de  mallorquins  o  alfonsins  menuts.  E  con  lo 
dit  sobreazembler  o  son  lochtinent  pagara  los  homens 
de  besties  de  loguer  pac  aquellos  en  presencia  de  nostre 
scriva  de  racio  per  tal  que  ocassio  de  sospita  del  seu  offici 
sia  tolta  o  remoguda.  E  de  totes  les  dites  coses  e  altres 
pertanyents  a  son  offici  al  majordom  e  al  nostre  scriva  de 
racio  compte  retre  sia  estret:  e  per  tal  que  mils  e  pus  feel- 
inent  se  baja  en  son  offici  faga  a  un  deis  noslres  major- 
doms  sagrament  que  sera  en  son  offici  feel  e  lial  e  ais  dits 
majordomens  obeesca  ab  accabament.  En  apres  cobeejans 
quel  dit  offici  ben  sia  regit:  emperamor  dafo  una  persona 
qui  sotzazembler  sie  nomenat  e  un  allre  qui  ajudant  sia 
nomenat  los  auals  per  nos  tots  sien  elegits  qui  al  damunt 


(60) 
dit  sobreazcmbler  en  son  offici  diligentment  ajuden  c  a 
ell  apres  los  majordomens  obeesquen  e  entenan  acabada- 
ment  en  les  coses  tocans  son  offici  e  en  absencia  daquell  lo 
dit  offici  lo  sotzazembler  en  totes  coses  fer  no  ees  e  en 
absencia  dabdos  lo  damunt  dit  ajudant  lo  damunt  dit  offici 
complesca  ab  acabament:  declarans  los  dits  sotzazembler  e 
ajudant  prestar  al  damunt  dit  majordom  aquell  mateix 
sagrament  lo  qual  lo  damunt  dit  sobreazembler  prestar  es 
tengut. 

Deis  Azemhlers. 

A  les  azerables  nostres  en  aquelles  majorment  que  porten 
nostres  ornaments  diligent  cura  es  deguda  la  qual  volem 
per  especiáis  e  certs  azemblers  esser  presa:  e  axi  ordonam 
que  en  loffici  aquest  quatre  hottiens  sufficients  sien  assig- 
nats  deis  quals  se  pertanga  a  les  azembles  nostre^  les  co- 
ses necessaries  procurar  lo  sobreazembler  sobre  aqüestes 
excitan  e  ells  sots  lo  sobreazembler  esser  volem.  Encara 
sesguart  a  lur  offici  ajudar  a  plegar  e  a  desplegar  los  lits 
nostres  e  altres  appareylaments  que  per  les  nostres  aiera- 
bles  se  portaran.  Deuen  encara  anar  e  si  tener  ab  les  azem- 
bles e  deuen  esser  diligents  que  cascun  dia  bona  hora  sien 
en  lo  loch  on  la  jornada  nostra  complirem  con  sesdeven- 
dra  nos  caminar  et  en  tal  loch  posen  les  carregues  que 
sien  avinents  a  portar  on  deuen  servir  et  no  pusquen  reebre 
alcun  dan  per  colpa  lur:  e  ells  empero  ais  nostres  majordo- 
mens sens  mija  sotzmetres  sien  tenguts  e  encara  sagrament 
li  facen  axi  con  lo  sobreazembler  damunt  dit. 


(Gl  ) 

Deis  Juglar s. 

En  les  cases  deis  princeps  segons  que  mostra  anliquitat 
juglars  degudament  poden  esser  cor  lur  offici  dona  alegria 
la  qual  los  princeps  molt  deuen  desijar  e  ab  honestat  servar 
per  tal  que  per  aquella  tristicia  e  ira  foragiten  e  a  tots  temps 
se  mostren  pus  gracioses.  Perqué  volem  e  ordonam  que  en 
nostra  cort  juglars  quatre  degen  esser  deis  quals  dos  sien 
trompadors  e  lo  ters  sia  tabaler  el  quart  sie  de  trompeta 
al  offici  deis  quals  sesguart  que  tots  temps  nos  publicament 
merijants  en  lo  comencament  trompen  e  lo  tabaler  et  lo  de 
la  trompeta  son  offici  ensemps  ab  els  exercescan  e  encara 
alio  metex  facen  en  la  fi  de  nostre  menjar:  si  donques  juglars 
estranys  o  nostres  qui  empero  astruments  sonen  en  la  fin  del 
raenjar  nos  aquells  oyr  voliem.  En  apres  no  volem  que  en  la 
cuaresma  ne  en  dia  de  divenres  si  doncbs  gran  festa  no  era 
quels  dits  trompadors  trompeta  e  tabaler  lur  offici  facen  en 
lo  comensament  de  la  taula  ne  en  la  fin:  los  altres  empero 
juglars  sien  qui  sapien  sonar  esturments  en  les  festes  et  en 
los  altres  dies  segons  que  sera  convinent  lurs  estruraents  so- 
nar manam  davant  nos  e  a  aquests  nombre  de  necessidat  no 
posam:  los  dies  empero  deis  divendres  e  de  cuaresma  per 
aquella  manera  que  desús  es  dit  tan  solament  exceptats. 
Manam  encara  que  en  temps  de  guerra  axi  trompadors  con 
altres  si  donques  no  era  juglar  de  tal  estrument  lo  qual  la- 
vors  sonar  no  fos  covinent  raes  que  no  hauran  acostumat 
sien  diligents  en  lur  offici  e  axi  a  nos  estants  que  con  ops 
sera  ells  appareylats  trobem  a  lur  offici  a  fer.  Los  majordo- 
mens  encara  no  menysprecn  ans  ferraament  obeesqucn. 


(02) 

ACI   COMBNCA   LA  SEGONA  PART  DEL  LIBRE   E  PRIMERAMENT 
DEL  OFFICl 

Deis  Camarlenchs. 

Si  de  les  coses  foranes  degudament  governadores  ab 
vigilant  estudi  a  nos  apparer  deja  diligent  cura:  no  menys 
ab  entenedora  pensa  curar  nos  cove  que  axi  a  custodia 
de  nostra  persona  con  a  servesis  faedors  los  quals 
a  nostre  estament  rahonablement  se  pertanyen  mayorment 
a  continua  asistencia  a  nostre  costat  e  encara  a  domes- 
tica de  noslres  familiars  secretes  persones  provades  per 
feeltat  e  destament  no  minués  deputem.  Emperamor  da^o 
ordonam  a  les  coses  damunt  dites  majors  esser  camar- 
lenchs los  quals  lacostament  de  nostre  costat  en  no- 
bleesca  e  los  quals  sien  a  la  custodia  de  nostra  persona 
especialment  deputats:  e  volem  esser  dos  en  nombre  axi 
quel  defalliment  de  la  absencia  o  de  la  occupacio  de  la 
un  laltre  reparar  pusca  e  soplir:  e  ells  lots  consellers  nos- 
tres  e  de  nostre  conseyl  esser  declaram.  Empero  abdos 
serán  de  cint  de  cavalleria  ennobleits :  mas  lo  primer 
empero  sera  avant  posat  al  altre  tota  hora  que  en  la  cort 
present  sera  so  es  en  tener  lo  sagell  secret  e  en  liurar 
a  nos  la  oblacio  quant  la  missa  oyrem  e  en  jaure  al 
costat  dol  nostre  lit  segons  nostra  ordinacion  sobre  a(jo 
feta  la  qual  en  escrit  tenguen  :  liurar  especies  confits  e 
fruytes  e  semblants  coses  a  offici  de  apothecari  e  de  re- 
boster  pertanyents  los  quals  fora  de  la  taula  nos  raenja- 
renv  fet  lo  tast  a  nos  ministraran  e  encara  con  bonament 


(03) 
fer  se  pora  prop  del  iit  nostre  jaer  segons  qne  havcm  d¡t 
e  en  los  secrets  de  natura  enlorn  estar  axi  con  se  per- 
tanycra:  et  aqucll  absent  o  occupat  laltre  son  offici  exer- 
cesca.  E  con  nos  empero  ai  offerir  algunos  vegades  bo- 
nament  anar  no  porem  javors  aquell  qui  fara  loffici  axi 
con  dit  es  la  obiacio  al  mayor  noble  baro  qui  present 
sera  sol  empero  que  sia  cavaller  o  persona  qui  en  loch 
de  cavaller  per  la  magnitut  de  aquell  en  loch  de  cava- 
ller fes  haut  liure  o  aquella  en  loch  nostre  offira.  En  lo 
cas  empero  que  noble  aytal  noy  fos  el  mateix  per  nos 
a  la  obiacio  oíferidora  vaja:  la  moneda  empero  que  per 
nostres  oblacions  necessaria  sera  del  protonotari  nostre 
tinent  los  segells  procur  reebre  ab  acabament.  Ajustanls 
que  en  festes  damunt  dites  e  tota  hora  que  solempne 
convit  farem  lo  primer  camarlench  si  present  sera  o  en 
la  sua  absencia  laltre  confits  e  totes  les  altres  coses  al 
ofíici  áel  apolhecari  pertanyents  portar  e  posar  davant 
nos  no  pretermeta  qui  lavors  tast  davant  nos  faca.  Enca- 
ra nomenys  los  damunt  dits  camarlenchs  manam  esser 
diligents  mayorment  aquell  qui  loffici  fara  e  lo  sagell 
portara  que  cascuna  nit  les  portes  regoneguen  del  hostal 
on  nos  sesdevendra  pernoctar  per  si  meteix  o  per  altre 
deis  escuders  de  la  cambra  o  deis  uxers:  e  aquell  qui 
haura  regonegut  les  claus  de  la  casa  man  diligentment 
guardar  per  tal  que  co  que  Deu  no  vuyla  per  no  cauta 
custodia  occasio  de  escandels  fos  donada.  Abdos  pero  los 
camarlenchs  nostres  dins  la  nostra  cambra  jaer  poran  con 
se  volran:  lun  empero  deis  si  san  o  present  sera  a  ago 
per  deute  sia  estret  mayorment  quant  cascun  deis  jaer 
covendra  davant    nos.    Empero    cascun   deis  qui   dins   la 


(  64  ) 
tiostra  cambra  en  qualque  manera  jaura  per  mellor  segur» 
tat  de  nostra  persona  armes  militars  ab  si  c  de  prop  tot8 
temps  appareylades  baja  e  complides:  e  si  en  a^o  fer  sera 
negligent  de  la  quitado  sua  de  un  dia  per  cascunes  ve- 
gades  les  quals  les  dites  armes  appareylades  haver  segons 
que  damunt  es  dit  hauran  lexades  ells  decernim  esser 
punidors.  Sobre  tot  a^o  encara  a  qualque  loch  nos  irem 
tots  temps  los  camarlenchs  deuen  engir  estar  a  nostre 
costat  davant  nos  anants  o  en  altra  manera  segons  que 
loch  hi  haura  a  nos  de  prop  están  :  e  a  ells  injungim  es- 
guardar que  davant  nostre  esguardament  reraoure  facen 
aquelles  coses  ques  pensaran  esser  indecents  o  nocives. 
Aqüestes  coses  encara  al  offici  deyls  pertanyer  declaram 
^0  es  nos  vestir  e  despullar  e  aygua  ministrar  con  los 
peus  lavarem  ais  pobres  o  altres  coses  semblants  exer- 
cirem  les  quals  a  la  taula  no  sesgarden.  Volem  empero 
que  en  la  exhibicio  daquests  serveys  prerogativsf  donor 
entre  ells  sia  servada  quel  primer  camerlench  davant 
laltre  tots  temps  en  lo  servey  del  offici  sia  en  aytals 
serveys  davant  anant  al  pus  jove.  E  encara  mes  ordonam 
los  dits  camarlenchs  los  quals  per  molt  major  familiar 
exhibicio  de  servey  a  moltes  prerogatives  havem  reebuts 
haver  poder  en  los  hostals  ais  quals  nos  declinar  sesde- 
vendra  e  aquelles  persones  qui  han  per  ordonacio  nostra 
dins  la  nostra  casa  jaer  a  cascun  segons  la  congruencia 
del  alberch  cambres  assignar  e  encara  de  ordonar  engir 
les  obres  les  quals  en  nostre  alberch  serán  construydores. 
En  apres  cor  la  hon  mes  perill  appar  pus  saviament  es 
faedor  ais  ditz  camarlenchs  diligentment  manam  curar 
quen  temps  de  guerres  con  a  qualque  host  personalment 


(fi5) 
nos  nnar  sesdevendra  engir  les  tendes  nostrcs  lols  irmps 
sia  provehit  e  mayorment  de  nits  a  segurtat  de  noslra 
persona  de  totes  coses  necessaries  mayorment  de  suflícient 
custodia  domens  armats.  Hageti  encara  nos  sollicitar  que 
al  fre  de  nostre  cavall  homens  suficients  per  aplitut 
darmes  en  cert  nombre  sien  deputats  e  encara  servents 
per  covinent  nombre  e  siifficient  custodia  de  nostra  per- 
sona en  aquell  temps  que  cavalcarem  en  la  host  e  sens 
la  host  aordonar  en  nulla  manera  no  relexen.  Afo  mes 
avant  ordonam  quel  primer  camariench  enventari  de  totes 
les  coses  que  son  en  la  nostra  cambra  e  ques  teñen  per 
larmador  en  si  tenga  e  encara  daquelles  coses  les  quals 
per  servey  tot  dia  ais  officials  a  ell  sotsmeses  son  come- 
ses  axi  con  lo  reboster  e  ais  altres  diligencia  en  guardar 
ajust  opportuna:  guardanse  ben  que  a  negun  sens  carta 
ab  nostre  sagell  segellada  no  do  en  nulla  manera  de  les 
coses  desús  dites.  E  sertes  ell  absent  relex  la  custodia 
ab  inventari  al  altre  camariench  :  abdos  empero  absents 
al  pus  antiquit  deis  escuders  de  la  cambra  si  es  present 
la  custodia  en  les  coses  damunt  dites  ab  enventari  per 
ells  sia  comesa.  Yolera  empero  que  aquell  qualque  sia 
qui  per  la  major  part  del  any  les  damunt  dites  coses 
totes  sots  custodia  sua  haura  tengudes  al  maestre  racional 
de  la  casa  nostra  present  laltre  si  pero  en  la  cort  nostra 
lavors  sera  una  vegada  lany  de  totes  les  coses  raho  retre 
sia  tengut.  En  apres  per  tal  que  lo  grau  jusa  tots  temps 
segons  ques  coven  lo  merit  regonega  de  son  sobiran  ais 
dits  camarlenchs  segons  lo  grau  attribuit  a  cascun  en 
tots  aquells  qui  alcun  offici  han  concernen  la  cambra 
donam  poder  go  es  en  los  escuders  de  la  cambra  aju- 
TOMO  V.  5 


(GG) 
(Jans  barbcr  mctges  ciurgians'  secrctaris  escrivans  uxers 
posador  porters  armador  real  sastre  costurer  apothecari 
reboster  guarda  de  les  tendéis  e  escombradors  del  palau: 
los  quals  tols  si  en  lur  offici  hauran  fallit  poran  de  qui- 
tación privar  per  un  mes  o  menys  segons  la  manera  de 
la  negligencia:  encara  si  alcun  delenqueix  dins  la  cambra 
nostra  aquell  pendre  faran  e  liurar  al  nostre  algutzir:  e  a 
aquests  sobrenomenats  licencia  de  partir  de  la  cort  poden 
donar  exceptats  ais  secretaris  ais  quals  per  la  nostra  ma- 
gestat  tan  solament  es  licencia  atorgadora.  E  per  tal  que 
les  vestidures  nostres  e  los  altres  appareylaments  de  les 
quals  a  les  vegades  usas  tots  temps  con  delles  volrem 
usar  appreyllades  sien  segons  conveniencia  del  nostre  es- 
tament:  volem  quels  dits  camerlenchs  en  escrit  hagen  la 
ordonacio  per  nos  sobre  ago  feta  per  tal  qué  per  color 
de  ignorancia  dalcun  defalliment  contingent  nos  pusquen 
escusar:  ans  declaram  pena  de  privacio  de  tots  sos  drets 
que  reeben  per  raho  de  lur  offici  si  en  la  forma  de  la 
dita  nostra  ordonacio  sobre  aquesta  preparacio  de  vesti- 
dures e  ornaments  per  defalliment  trobats  serán  transgres- 
sors.  E  con  per  alcun  cas  embargáis  lavar  los  peus  deis 
pobres  al  dijous  de  la  cena  segons  que  havem  acostumat 
bonament  no  porem  lavors  aquell  qui  de  prioritat  en  lof- 
fici  salegrara  si  present  sera  o  en  lur  absencia  laltre  en 
loch  nostre  la  damunt  dita  ablucio  complesquen  en  nostra 
presencia  si  bonament  fer  se  pora  per  tal  que  aquelles 
coses  les  quals  embargats  fer  no  porem  almenys  aquelles 
vehen  a  devoción  siam  provocats.  Sien  encara  los  camar- 
lenchs  que  con  nos  en  tal  manera  per  malaltia  la  qual 
cosa  Deu  no  vuUa  seriem  agreviats  que  no  poguessem  de 


(67) 
aytals  coses  remembrar  que  en  loffici  davant  nos  o  on 
la  porta  de  nostra  cambra  sia  celebrat  per  hores  dc^ui- 
des  e  oportunos  per  tal  que  per  la  nostra  infirmitat  la 
divinal  labor  no  sia  lexada:  en  apres  con  sabrán  nos  voler 
per  lanima  dalcun  dcíTunt  solienpna  missa  fer  cantar 
manen  ais  nostres  rebosters  que  juxta  la  ordinacio  per 
nos  l'eta  sobre  la  lumenaria  deis  deíTunts  la  qual  en  es- 
crits  tenguen  appareylen  brandons  per  aquells  encendre 
en  la  missa  damunt  dita,  Ajustam  encara  a  aqüestes  or- 
dinacions  que  tots  los  camarlenchs  nostres  sengles  capitols 
daquesla  nostra  constitucio  aytant  con  ells  e  aquells  a  qui 
ells  son  sotsmeses  toquen  facen  escriure  ordonadament  e 
aquells  ligen  sovinerament  o  ells  liger  se  facen  per  tal 
que  no  ignoren  ans  observen  co  que  a  lur  offici  per- 
tanga  :  e  encara  si  per  colpa  deis  allres  defalliment  en 
alcuna  cosa  sesdevendra  degudament  ells  pusquen  corre- 
gir les  negligencies  deis  jusans  ministradors.  E  encara  si 
alcuna  secreta  infirmitat  la  qual  Deu  no  vulla  se  esde- 
vendra  a  nostre  cors  aquella  a  neguna  persona  sens  nostra 
licencia  no  revelaran:  encara  mes  que  ab  lo  sagell  nostre 
secret  lo  qual  a  ells  comanam  no  sagellaran  en  alcun 
loch  si  donchs  aqui  no  vesien  'la  impressio  de  nostre  anell 
o  altre  senyal  nostre  del  qual  lavors  en  semblants  coses 
usassem.  Et  encara  novellament  estatuim  quels  dits  camer- 
lenchs  et  qui  per  temps  serán  en  lo  comcnsament  de  lur 
offici  sobre  los  sants  evangelis  de  Deu  a  nos  juraran  c 
per  exhibicio  de  homenatge  a  nos  personalment  prestar 
serán  estrets  que  ab  tot  lur  poder  e  enginv  dampnatge 
de  nostra  persona  lo  qual  poder  esdevenir  sabrán  esqui- 
varan e  la  salut  nostra  e  estament  aytant  con  a  ells  pos- 


(08) 
sibil  sera  conservaran  e  si  dalcun  qual  que  qual  damp- 
natge  de  nostra  persona  o  del  estaraent  nostre  sabrán  o 
per  semblaiit  de  veritat  hauran  oyt  procurar  aquell  a  nos 
al  pus  tost  que  poran  revelaran.  Encara  mes  que  alcuna 
cosa  no  faran  ne  han  feta  perqué  no  pugnen  plenerament 
totes  aqüestes  coses  compiir.  Ne  es  maraveyla  si  en  aquest 
cas  en  lo  qual  de  la  conservacio  de  la  nostra  salut  ho- 
menatge  prenam  cor  certes  per  custodia  de  un  petit  cas- 
tell  exegit  es  estat  homenatge  tots  temps  sa  entras  de 
nostra  costuma.  E  con  segons  la  nostra  reyal  ordinacio 
deis  consellers  los  camarlenchs  conseilers  nostres  sien  en- 
teses: volem  que  lo  sagrament  en  la  dita  ordinacio  de- 
clarat  los  dessus  dits  camarlenchs  nostres  a  nos  facen  ab 
acabament  :  en  apres  encara  injungira  ais  dits  camarlenchs 
que  aquell  dells  qui  lo  segell  secret  portara  corporal  sagra- 
ment preña  e  homenatge  reeba  en  lo  comen^ament  con 
primerament  ais  officis  serán  appellats  qo  es  deis  ajudants 
de  cambra  et  del  sastre  et  sos  coadjutors  deis  rebosters 
corauns  et  deis  altres  del  rebost  deis  porters  e  sotsporters 
del  escombrador  del  palau  e  de  qui  al  offici  de  les  tendes 
es  diputat  e  deis  adjutors  daquell  que  be  et  leaiment  en 
son  offici  se  hauran  et  speciSilraent  engir  la  salut  e  conser- 
vacio de  la  persona  et  estament  nostres  los  dampnatges  per 
lur  poder  esquivan  et  les  coses  utils  procuran  e  encara 
revelan  a  nos  si  alscunes  coses  dampnoses  sabien  contra 
nos  per  qualsque  altres  esser  procurades  o  si  a  nos  reve- 
lar no  ho  podien  ago  revelaran  a  alcu  deis  dits  camar- 
lenchs en  tal  manera  que  pusquen  a  nostra  noticia  per*- 
venir. 


(  <í9  ) 
Deis  Escuders  de  la  cambra. 

A    domestich   servey    de  la  nostra  persona  en  lo  qual 
los  escuders  de  la  cambra  dins  los  secrets  de  nostre  coi- 
gament   a   nos    familiarment    obsegueixen    sis  en  nombre 
volem  esser  deputals  lo  primer   deis    quals  reebut  en   la 
cambra  deura  les  vcstidures  et  los  calciaments  de  nostra 
persona  nedeament  guardar  et  les  joyes  de  les  quals  tots 
dies  usara  ab  inventar!  sots  nostres  camarlenchs  teñir.  Los 
dits  escuders  de  la  cambra  serán  sotsmeses  et  obeiran  ais 
camarlenchs  en  aquelles  coses  qo  es  ques  pertanyeran    al 
offici    dells.    En   apres   per   tal    quel  offici  a  ells  injunct 
pusquen  sens  greuge  pus  leu  supportar  statuim  dos  dells 
los  pus  antichs  en  loffici  de  necessitat  jaer  en  nostra  ree- 
carabra  cascuna  nit  e  ab   licencia  nostra  o  de  nostre  ca- 
marlench  dos  deis  altres  per  divisides  nits  o  sctmanes  per 
tal  que  nos  qo  es  saber  calcen  et  descalcen  et  altres  ser- 
veys  sembiants  facen  los  quals  a  nos  familiarment   fer  se 
cove  et  privada.  E  con  nos  cascuna  nit  sesdevendra  en  lo 
lit  entrar  lo  dit  primer  reebut  deura  comoure  et  demanar 
a  nos  quals  vestedures  lendema  ordenarem  de  portar  per 
tal  que   aquelles  lo  vespre  apparell  les  quals  mes  durem 
elegidores.  En  apres  encara  a  ells  injungim  et  manam  que 
en   qual    que   loch  que  ells  dins  la  casa  nostra  pernoctar 
se  convendrá  tots  temps  prop  si  hagen  les  armes  a   lurs 
persones  covinents  et  complides  per  tal  que  si   alcun  cas 
de  necessitat  sesdevenia  no  fossen  trobats  de    tot  en   tot 
inprevists  :  e   si  a  a^o  fer  negligencia  hauran  de  la  qui- 
tacio   dun    dia   cascuna  vegada  sien   punits.   En  apres   al 


(70) 
olíici  dells  dits  scuders  pertany  disposam  lespasa  nostra 
a  nos  con  cavalcar  volrem  ministrar  o  aquella  davant  nos 
portar  si  a^o  haurem  manat  faedor.  Portaran  encara  lo 
capell  de  sol  o  de  pluja  e  encara  les  vestidures  quals 
que  quals  portar  farem  devant  nos:  e  ells  en  aquests  et 
en  semblants  serveys  tots  temps  volem  esser  apparellats. 
Ajustants  encara  que  aytant  con  ells  bonament  poran 
apres  los  camarlenchs  vagen  prop  de  nos  davant  anants 
o  en  altra  manera  axi  con  mils  sera  covinent  et  opportu. 
En  apres  manam  encara  dos  dells  per  nos  esser  elegits 
a  portar  lelm  lescut  et  la  langa  ab  la  pocha  senyera  les 
quals  coses  continuament  costa  de  nos  per  costuma  portar 
fera  axi  en  temps  de  guerra  con  en  altre  et  en  lochs  et 
temps  opportuns.  E  aquell  go  es  lo  primer  elegit  a 
aquest  ministeri  faedor  et  en  absencia  dell  laltre  et  en 
absencia  dabdos  un  deis  dessus  dits  escuders  per  nos 
elegidor  en  temps  de  guerra  en  la  host  et  en  altra  ma- 
nera volents  caminar  de  nos  saber  no  oblit  per  tal  si  per 
ell  volrem  o  per  altre  les  coses  damunt  dites  esser  por- 
tados per  go  que  nos  esguardada  la  qualitat  del  loch 
et  del  temps  dago  mils  ordonar  puscam.  En  apres  per 
tal  con  a  rabo  es  consonant  diverses  officis  sots  un  ma- 
teix  duch  o  cap  con  cas  per  ventura  sesdevendra  deure 
los  uns  ais  altres  ajudar  et  el  defalliment  dun  laltre  com- 
panyo  sia  tengut  per  egualtat  regir  et  supplir  :  emperaraor 
dago  staluim  que  si  los  copers  botellers  panicers  oís  qui 
tallen  devant  nos  o  rebosters  o  sobrecochs  o  los  portants 
lo  tallador  sesdevendra  absents  esser  o  en  altra  manera 
occupats  en  aquell  cas  los  escuders  de  la  cambra  lo 
portar  vi  et  lo  pitxer  de  laygua  que  beure  volrem  et  del 


(71  ) 
pa  a  la  iiostra  taula  o  axi  matcix.  los  baciiis  pera  nos 
donar  aygua  et  portar  la  fruyta  et  la  vianda  et  les  altres 
coses  que  son  a  servey  de  nostra  persona  per  los  officis 
damunt  dits  volcm  esser  fet  et  manam  si  per  lo  ma- 
jordom  los  sera  comanat.  Encara  cura  elis  volem  haver 
diiigent  que  totes  coses  que  a  nostra  persona  son  apro- 
pinquadores  et  per  nos  en  qualque  manera  contractado- 
res  en  tai  manera  sien  procurades  que  de  totes  coses 
nocives  a  nostra  persona  de  tot  en  tot  sien  alienes:  c 
acó  majormenl  per  ells  sia  observat  en  les  ^abates  et  en 
altres  coses  que  per  alcun  de  la  cort  nostra  o  casa  nos 
faran  les  quals  ^abates  reebuda  primcrament  moneda  deis 
camarlenchs  fer  manam  per  aquells.  E  encara  en  absen- 
cia  de  tots  los  nostres  camarlencbs  o  ells  axi  en  altra 
manera  empatxats  que  no  poguessen  en  lur  offici  servir 
volem  que  aquell  qui  primer  sera  appcllat  en  loffici  ex- 
hibesca  a  nos  totes  aquelles  coses  que  al  offici  deis 
camarlenchs  havem  ordenat  pertanyer.  Degen  encara  los 
dits  escuders  los  lits  nostres  fer  et  apparellar  et  guardar 
que  la  nostra  cambra  sia  convinentment  ornada  et  guar- 
dar encara  aquelles  coses  que  hi  son  degudament  oriia- 
des  et  semblants  serveys  a  aquells  comeses  ells  en  la 
cambra  exercir  manam.  A  llur  sollicitud  encara  se  ])er- 
tanga  que  cascuna  nit  se  preñen  guarda  que  alcun  defa- 
Uiment  en  la  cambra  nostra  no  sia  daquelles  coses  que 
aqui  son  acostumades  de  metre  co  es  que  sia  aqui  vi 
et  aygua  suficient  a  beure  et  acó  per  cases  qui  a  vega- 
des  de  nit  sesdevenen  inprevisament  cándeles  et  tortices 
a  illuminar  especies  et  confits  a  menjar  et  armes  encara 
covinents  a  la  nostra  persona  complidcs  dun  cavallcr  les 


(  72  ) 
quals  deuen  cascuna  nit  prop  de  nos  posar  per  los  pe- 
rills  qui  alscunes  vegades  de  nit  se  porien  esdevenir  pre- 
guardar  no  obliden.  Les  quals  coses  totes  et  sengles  ree- 
ben  deis  altres  oí'ficials  de  la  casa  nostra  ais  quals  pertany 
sengles  coses  daquestes  singularment  ministrar.  Aygua 
encara  beneyta  a  satisi'er  a  la  nostra  devocio  manam  ells 
cascuna  nit  posar  en  lo  cap  del  nostre  lit:  e  daquestes 
coses  et  semblants  cura  hagen  diligent.  E  per  tal  que  en 
ios  dits  serveys  no  sien  negligents  volem  que  cascu  deis 
dits  escuders  de  la  ordinacio  nostra  feta  del  offici  deis 
camarlenchs  et  encara  daquesta  present  translat  en  escrits 
hagen  et  tenguen  per  tal  go  es  que  mils  en  les  coses  fae- 
dores  pusquen  esser  savis  et  diligents,  Statuim  encara 
quels  escuders  de  la  cambra  damunt  dits  sagrament  et 
homenatge  a  nos  facen  con  primerament  a  aquest  offici 
serán  reebuts  sots  la  forma  per  la  qual  los  camarlenchs 
lo  deuen  fer  segons  aquelles  coses  que  per  nos  son  en 
altre  loch  deis  camarlenchs  specialment  ordenades. 

Deis  Ajudants  de  la  cambra. 

Con  les  cambres  de  tot  princep  no  tan  solament  se 
pertanga  que  sien  de  belles  cortines  et  draps  ornados  e 
per  bellea  daqueils  decorades  ans  encara  convenga  que 
aquelles  sien  ordenadament  aparellades  segons  la  nostra 
ordinacio  sobre  ago  feta  et  tengudes  a  prop  que  de  totes 
coses  inmundos  sien  ab  diligencia  guardades:  perqué  engir 
lo  regiment  daquestes  coses  sis  bons  homens  volem  esser 
per  nos  deputats  qui  ajudants  de  la  cambra  serán  nome- 
nats  deis  quals  los  dos  en  la  cambra  del  lit  dapperella- 


(73) 
raent  tots  temps  de  necessitat  jaer  manara:  ordenants  que 
con  nos  alcun  viatge  fer  o  en  altra  manera  caminar  o  en 
altre  loch  mudar  se  convendrá   un  dells  davant   nos  vaja 
ab  ornaments  dun  lit  nostre  per  tal  que  con  al  dit  loch 
destinat  serem  venguts  trobem  aqui  per  la  persona  nostra 
cambra  apparellada:  e  compren  totes  les  palles  comprado- 
res axi  a  obs  deis  lits  de  la  nostra  persona  apparelladors 
con  per  aquelis  qui  en  nostra  cambra  et  reecarabra   deu- 
ran  jaer  quals  que  quals.  E  encara  nos  caminants  procuren 
haver  diligentment  draps  per  ais  lits  en  la  nostra  cambra 
et  reecambra   faedors.   Decernents   a  lur  offici   pertaiiyer 
lits  de  les  dites  palles  fer  per  nos  et  per  los  altres  con 
dins  la  nostra  cambra  jaer  sesdevendra  segons  que  per  los 
nostres   camerlenchs   o    per   alcun   dells  los   sera  manat. 
Volem   encara  que  sesguart  a  lur  offici   ajudar  a   plegar 
et  a   desplegar  los  lits  nostres  els  altres   apparellaments 
que  per  nostres  azembles  se  portaran  e  que  en   lalberch 
en    lo  qual  nos    posarem  banchs  en  los  quals  ab  nostres 
companyes  seure  puscam  complidament  sien  trobats  :  e  si 
en  aquell  alberch  banchs  no  haura  procuren  que  ni  sien 
aportats.  E  encara    a  lur  offici  volem  pertanyer  que  en 
estiu  jonch  et  altres  coses  verdejants  e  en  ivern  coses  en 
lo  sol  necessaries  o  entre  los  peus  a  teñir  haver  procuren 
e  lenyes  per  fochs  en  nostres  cambres  faedors  et  encen— 
dre  aquelis  e  apparellar  de  la  festa    de  tots  Sans  tro  a 
la  festa  de  Pascha   aquelles  coses  e   serablants  segons  la 
qualitat  del  temps.  Lo  dia  de  Rampalm  encara  rams  qui 
en  la  processio  serán  portats  procurar  per  nos  e  nostres 
familiars  sien  estrets.  Ordenants  encara  que  per  les  coses 
damunt  dites  axi  faedores  de  nostres  camerlenchs  mone- 


(  74  ) 
da  pendre  no  ometen  e  daquella  compte  et  raho  retre 
al  noslre  scriva  de  racio  sien  estrets.  Et  volem  quels  ap- 
parellaments  et  les  cortines  posen  en  torn  de  nostres 
lits  et  encara  sitis  nostres  los  quals  liavem  acostumat  de 
teñir  en  consell  et  en  taula.  E  guárdense  que  sobre  la 
posicio  deis  apparellaments  la  ordinacio  nostra  sobre  ago 
ja  feta  observen  la  qual  en  escrit  hagen  per  tal  que  en- 
gir  acó  no  pusquen  ignorancia  allegar.  E  volem  encara 
al  offici  daquests  pertanyer  con  caminarem  sella  per  los 
secrets  de  natura  e  aquelles  coses  que  hi  serán  necessa-- 
ries  fer  secretament  a  les  azembles  portar.  En  apres 
ordenara  que  per  los  peus  a  lavar  aygua  apparellar  no 
obliden  con  sera  necessari  o  a  ells  sera  manat  per  un 
deis  nostres  caraerlenchs.  Ordenara  encara  que  les  cara- 
bres  nostres  en  temps  e  hores  degudes  escombrar  et 
mundar  sien  tenguts  e  facen  los  lits  deis  escuders  de  ia 
cambra  los  quals  en  la  nostra  reecambra  jaer  sesdevendra 
e  encara  con  caminaren!  la  un  dells  primer  vaja  per  tal 
que  faga  son  offici:  sotsmeses  empero  sien  ais  caraer- 
lenchs en  aquelles  coses  que  per  ells  son  faedores  en  la 
carabra  et  a  ells  obeesquen  ab  acabament.  En  apres  no 
sien  peresoses  con  engir  lur  offici  vagar  los  convendrá 
ais  escuders  de  la  carabra  si  raester  sera  ajudar.  Ais 
caraerlenchs  empero  sagrament  et  horaenatge  facen  que 
per  loffici  dells  mal  a  la  nostra  persona  no  esdevendra 
ans  lo  esquivaran  el  revelaran  sil  sabrán  e  que  res  per 
ells  fet  no  es  nes  fara  qui  sia  vist  contrastar  a  observa- 
cio  de  les  coses  damunt   dites. 


C  7íi  ) 

Del  Barher. 

Per  humaríais  necessitats  de  les  quals  natura  alcun 
hom  raunit  de  quantas  vulla  potencia  no  ha  fet  exempt 
nos  de  offici  de  barbers  freturam :  lo  qual  un  esser  vo- 
lem  en  nostre  servey  diputat  qui  certaraent  ais  camar- 
lenchs  sotsmes  sera  e  obevra.  E  aquest  engir  aquelles 
coses  que  sesgarden  lur  offici  deu  esser  diligent  engir  lo 
servey  de  nostra  persona  qo  es  aquell  lo  cap  nostre  pinten 
e  en  temps  degut  iau  con  a  nos  sera  vist  expedient 
primerament  fet  tast :  e  semblants  coses  faga  a  les  quals 
es  specialmeiit  deputat.  Deu  encara  teñir  nedeamen  e 
decent  lo  baci  els  altres  estruments  deis  quals  hal  usar 
son  offici  excercen.  En  apres  lo  barber  sera  en  loffici  de 
la  cambra  ajudant  ais  ajudants  en  la  preparacio  e  ordi- 
nacio  del  lit  nostre  e  daltre  qual  que  qual  ornament  de 
cambra:  e  con  sesdevendra  los  ajudants  absents  esser  tots 
los  serveys  que  a  aquells  pertanyen  en  la  cambra  aquest 
barber  fara  c  suppiira:  e  dins  nostre  alberch  ab  los  es- 
cuders  de  la  cambra  e  no  alloure  lo  dit  barber  jaer 
sera  estret:  e  con  nos  en  alcun  loch  transmudar  sesde- 
vendra lo  dit  barber  segons  ques  covendra  portara  ab 
si  la  maleta  ab  les  vestidures  de  nostre  cors  les  quals 
manarem  portar  de  la  qual  cosa  demanar  nos  primera- 
ment deura.  En  apres  si  en  fer  les  coses  damunt  dites 
e  en  altres  incumbents  ais  dits  serveys  fallirá  per  cascuna 
vegada  en  la  quitacio  dun  dia  sera  punit.  En  apres  per 
tal  con  exigent  loffici  lo  qual  ha  a  fer  lo  barbar  sovine- 
rament  a  la  persona  nostra  mes  quels  altres  se  apropinca  : 


C7G) 
ordonam  que  en  la  novitat  de  la   receptio   del  servey  lo 
dit   barber   aytal   sagrament    faga    e   horaenatge  lo   qual 
havem  disposat  los   camarlenchs  de  prestar. 

Deis  Meges  de  phisica. 

Aquels  qui  la  varietat  dretaraent  pensan  de  humana 
fragilitat  devesexen  per  qual  qo  es  assaber  discurriment 
de  infirmitat  sens  enterraessio  de  falla  o  per  cauta  con- 
tinua greuguia  denfermetat  en  estremetat  de  corrupcio 
se  decorre  encontinent  regonexeran  quina  es  la  utiiitat 
deis  metges  e  quina  sia  la  necessitat  de  aquells  dema- 
nada per  lart  deis  quals  e  per  la  industria  moltes  vega- 
des  la  sanitat  ja  hauda  es  conservada  e  encara  la  per- 
duda  es  restaurada.  E  donchs  ordonam  que  en  la  cort 
uostra  ordinariaraent  sien  dos  metges  instruyts  e  provats 
en  medecina  o  phisica  qui  diligentment  insisten  per  la 
conservacio  de  la  nostra  salut  e  a  nos  parlen  e  diguen 
sens  dubte  que  proceesquam  e  usem  daquelles  coses  que 
serán  a  nostra  salut  profitoses  et  encara  aquellos  que 
nocives  serán  esquivem  :  e  cascun  dia  de  mati  la  urina 
nostra  esgaarden  per  tal  que  la  disposicio  de  nostre  cors 
regonegen  e  si  hauran  vist  en  nostre  cors  alcun  piyora- 
ment  decontinent  curen  de  reraey  salutari  proveyr:  e  en- 
cara si  per  alcuna  corporal  necessitat  o  per  qualque 
altre  infirmitat  lo  cors  nostre  agreviat  esser  veuran  de  la 
nostra  curacio  ab  no  enujada  e  curosa  diligencia  curar 
facen.  E  si  per  aventura  alscunes  coses  medicináis  reebe- 
dores  a  nos  hauran  ministrados  primerament  daquelles 
tast  facen  devant  nos.  En  apres  encara  ais  metges  nostres 


(77) 
injungim  que  con  alscuns  deis  domestichs  nostrcs  o  fa- 
miliars  serán  cahuts  en  alcuna  malaltia  daquesls  encara 
cura  liagen  diligent  e  aquells  per  restauracio  de  salut 
proveesquen  segons  que  mils  poran  segons  esperiencia  de 
la  sua  art  e  mayorment  de  les  persones  a  nos  acostados 
per  sanch  o  per  alcun  grau  de  parentesch.  E  encara  nos 
en  la  taula  menjants  los  nostres  metges  aquí  appareylada- 
ment  manara  devant  estar  e  que  nos  diligentraent  encan- 
ten per  guardar  de  naenjars  incompetents  e  nocius:  e  si 
€n  qualque  manera  alcuna  cosa  davant  nos  veninosa  posar 
o  en  altre  qualque  manare  present  esser  \egen  aquella 
tantost  gitar  facen  daqui  e  remoure.  Si  empero  ^o  que 
Deu  no  vuyla  en  alcun  cas  o  per  fet  sinistre  aquella 
cosa  veninosa  no  previsament  e  soptosa  preniem:  de  con- 
tinent  remeys  preñen  segons  que  hauran  vist  expedient. 
En  apres  un  deis  metges  dins  la  casa  nostra  jaer  deura 
^)er  tal  que  si  per  aventura  aquella  hora  a  nos  o  a  qual 
se  vulla  deis  nostres  domestichs  alcun  acciden  sesdevenia 
lo  metge  sia  appareylat  no  de  luny  reraey  covinable  do- 
nar. En  apres  si  deis  metges  nostres  la  un  tan  solament 
sera  maestre  en  medecina  aquell  en  prerogativa  donor  al 
altre  sera  davant  anant:  si  empero  arados  maestros  o  en 
altra  manera  de  par  condicio  serán  lavors  aquell  deura 
esser  en  la  honor  pus  poderos  qui  primerament  al  nostre 
servey  sera  appellat.  Conseguentraent  empero  sapien  quel 
apothecari  nostre  e  son  coadjutor  a  ells  obeyra  en  quant 
aquelles  coses  les  quals  a  ells  faedores  hauran  manades 
los  dits  metges  concernents  lur  sciencia  de  medecina;  els 
dits  metges  pero  sotsmeses  serán  ais  camarlenchs  los  quals 
camarlenchs  a  la  cura  de  totes   coses  que   sesguarden  a 


(  78  ) 
la  custodia  de  nostra  persona  pus  especialment  son  reebuts. 
En  apres  con  los  metges  primerament  a  nostre  servey 
serán  reebuts  sagrament  a  nos  e  homenatge  prestaran 
que  be  e  lialment  lur  offici  exerciran  esv^'uivan  totes  coses 
les  quals  a  nostra  salut  contraríes  e  perilJoses  veuran  e 
si  sabien  alcun  a  la  nostra  salut  insidiar  a  nos  a^o  al 
pus  tost  que  poran  revelaran  e  nostres  malelties  secretes 
a  alcun  no  manifestaran  sino  de  nostra  licencia  special: 
encara  que  res  no  han  fet  ne  faran  perqué  los  damunt 
dits  sagrament  e  homenatge  no  pusquen  observar. 

Deis  Meges  de  cirurgia. 

Per  tal  en  medicina  dues  parts  haver  no  es  no  cone- 
guda  cosa  la  qual  una  phisioa  e  laltre  sirurgia  es  appe- 
Uada  e  ja  sobre  la  primera  hajam  provehit  ordonants 
quels  metges  de  phisica  sien  en  nostra  cort:  sobre  la  sego- 
na  part  de  present  en  los  cases  que  a  nos  o  ais  nostres 
familiars  esdevenir  porien  proveer  duem  ordonador  que 
dos  en  sirurgia  experts  en  la  nostra  cort  hajam  e  ells 
aquelles  coses  que  necessaries  han  segons  Inr  art  ab  si 
tenguen  per  tal  que  del  offici  a  ells  injunt  a  nos  si  cas 
lo  qual  Deu  no  vuyla  sesdevenia  e  ais  familiars  nostres 
servir  mils  pusquen.  E  si  en  temps  de  pau  engir  daques- 
tes  coses  per  ells  diligencia  haver  volem  molt  pus  fort  en 
temps  de  guerra  con  nos  en  host  serem  cura  a  ells  esser 
deu.  Ajustants  que  prop  les  tendes  nostres  o  el  loch  en 
lo  qual  nos  estarem  lavors  jaguen  et  romanguen  e  encara 
totes  coses  que  degudament  tastar  poran  abans  que  a  la 
nostra  persona  posen  tasten  feelraent.  Ais  camarlenchs  axi 


(  79  ) 
con   los  pliisiciaiis  sotsmeses  serán:  e   afo  per  luí  ron  en 
nostra    persona   obrar   han  segons  lur   offici  sagrament  e 
homenatge   axi   con   los  phisicians  presten  a  nos. 

Deis  Escrivans  secretaris. 

Conseguens  ñoras  a  les  coses  e  estudiants  esser  congrua 
imposicio  de  nom  del  offici  deis  secretaris  esser  la  qua- 
litat  del  dit  offici  o  testifica  cor  moltes  coses  secretes  a 
la  feel  industria  deis  exercents  lo  dit  offici  son  comeses. 
Perqué  en  tal  manera  provehens  disposam  que  dos  notaris 
bons  e  sufficients  al  offici  de  secretaria  sien  deput'als  qui 
a  nos  letres  secretes  escriven  e  totes  escripturcs  les  quals 
ab  nostre  secret  sagell  deuen  esser  segelladcs:  e  a  nnana- 
ment  de  cascun  de  nostre  conseyl  letres  facen  axi  con 
aquelles  veer  e  segellar  hajam  e  aquelles  coses  que  en 
conseyl  nos  presents  axi  sobre  supplicacions  con  en  altra 
manera  se  escriuen  la  un  dells  escriure  sia  tengut  e  deis 
fets  que  en  nostre  conseyl  se  determenaran  o  a  memoria 
se  reduran  daquelles  que  lavors  determenar  nos  poran 
memorial  facen  per  tal  quels  determenats  a  execucio  per 
aquell  al  qual  pertanyen  sien  menats  e  los  altres  en  loch 
e  en  temps  oportuns  sien  discutits:  e  per  a^o  un  tots 
teraps  de  necessitat  con  consell  tendrem  volem  esser  pre- 
sent  jatsia  que  amdos  esser  y  hagen.  En  apres  con  escriure 
letres  van  e  sens  fruyt  seria  si  donchs  les  dites  letres  a 
aquells  a  qui  se  drecen  nos  trametien:  volem  que  ais  cor- 
reus  en  trameten  ells  ab  nostres  letres  sien  majors  e  si 
en  negligencia  ells  troben  a  quitacio  dun  mes  ells  privar 
segons  que  a  ells  sera  vist  faedor  pusquen.   Ells   empero 


(  80) 
secretarls  sots  los  camarlenchs  esser  si  estrets  regoneguen 
exceptat  que  ne  ais  camarlenchs  ne  a  negun  sens  nostra 
licencia  scrits  secrets  no  mostren  en  nulla  manera:  e  la 
un  dells  almeyns  de  necessitat  dins  nostre  hostal  en  loch 
covinent  per  tal  que  si  necessitat  sesdevenia  a  escriure 
qualque  sia  hora  haver  puscam  jaga.  Cometre  encara  a 
scriure  en  cas  en  lo  qual  de  moltes  letres  occupats  bastar 
no  porien  a  aquelis  de  la  scrivania  pusquen :  sol  que  no 
fossen  coses  molt  secretes  en  lo  qual  cas  no  volem  que 
sia  fet  sens  nostra  licencia  special.  Volem  encara  e  sots 
pena  de  perdre  la  quitacio  de  dos  meses  a  ells  roanam 
que  totes  letres  les  quals  per  ells  fer  sesdevendra  regis^ 
tren  :  e  encara  aquelles  les  quals  nos  ab  ma  nostra  propia 
escriurem  si  donchs  de  nostra  volentat  no  les  lexavem.  Ells 
encara  declaram  de  totes  quantitats  per  ells  reebedores 
daquelles  letres  que  per  preu  espatxaran  sien  tenguts  retre 
comte  cascun  any  al  nostre  maestre  racional.  Volem  en- 
cara que  de  nostra  cort  no  sabsenten  en  nulla  manera 
sino  obtenguda  de  nos  special  licencia.  En  apres  per  tai 
con  al  pus  antich  per  lo  pus  novell  honor  es  deguda  per 
tal  que  laltre  qui  primer  sera  estat  en  loffici  damunt  dit 
sia  honrat  manam  e  ordonam  quen  totes  coses  tocans 
loffici  lo  primer  davant  al  altre  de  prerogativa  gausesca: 
e  sagramen  a  nos  facen  que  be  et  lialment  en  loffici  lur 
se  hauran  e  que  aquelles  coses  que  de  nostre  secret  son 
les  quals  ells  axi  per  letres  les  quals  escriuen  con  en 
consell  sabrán  secret  tendrán.  E  encara  per  tal  con  per 
rahon  de  lur  offici  en  diverses  maneres  ab  nos  han  a  par- 
ticipar e  per  nos  letres  escritos  e  altres  coses  per  ells 
escrites  son  contratados  discretament  proveents  manam  que 


(  81  ) 
sagrament  c  homcnatge  a  nos  facen  de  esquivar  aquclles 
coses  les  quals  a  nostra  saliit  serien  contrarics  e  si  les 
sabien  a  nos  aquclles  degen  revelar.  Ajustans  que  per  ells 
no  es  feta  ncs  fara  cosa  per  que  los  damunt  dits  sagra- 
ment et  homcnatge  no  pusquen  en  lur  fermclat  estar. 

Del  Armador  real.< 

Allitut  de  real  cadira  mayormcnt  establida  en  reclitut 
p3r  conservacio  o  sotsministracio  daquella  molt  frctura  de 
armes  axi  ^o  es  que  nos  en  aquclles  volents  entendrc 
perqué  les  armes  mayormcnt  de  nostre  cors  ab  pulcritut 
de  bellea  e  congruents  sens  lesio  sien  servades  e  enlires 
go  es  assabcr  que  no  sien  corroses  per  roveyl  o  per  altre 
csdeveniment  foran  nos  consumen  ordonam  que  a  custo- 
dia de  nostres  armes  un  hom  sufíicient  e  feel  sie  dcputat 
qui  armador  per  la  conveniencia  del  offici  sia  nomenat 
quiles  armes  nostres  diligentment  guart :  et  guartse  que 
aquclles  nedeamcnt  tenga  e  onesta.  Veja  encara  soven  si 
freluren  de  reparacio  o  de  renovacio  per  tal  que  de 
continent  lo  defalliment  corregesca  o  faca  ais  menestrals 
de  la  art  esmenar.  E  da^o  que  costaran  de  reparar  o 
fer  de  nou  cur  haver  albara  de  scriva  de  racio  contenen 
la  quantitat  que  costaran  la  qual  quantitat  ab  diligencia 
procur  haver  del  tresorer.  E  encara  en  la  reparacio  de  les 
armes  nostres  faedoro  lo  dit  armador  ajtal  cautela  haver 
manam  quel  fabre  ol  faent  lart  al  loch  on  les  armes  se 
servaran  os  reposen  amen  o  si  aytal  reparacio  hi  sera 
faedora  que  sia  obs  que  de  nccessitat  se  hagen  a  portar 
a  la  casa  del  dit  fabre  o  art  facn  lavors  no  manifesta- 
TOMO.    V.  6 


C«2) 
inctit  mas  en  socrct  loch  aquclles  faca  reparar:  cor  no  es 
covinent  a  nostra  honestat  que  aquelles  coses  les  quals 
son  a  US  de  nostra  persona  deputades  per  diverses  mana 
axí  palentment  discorreguen  que  cascun  per  son  voler  les 
puga  coiitractar  :  ordenants  que  per  lo  servey  de  nostra 
persona  almenys  armes  complides  de  les  mellors  que  tro- 
har  ne  fcr  se  poran  per  diverses  maneres  almenys  per 
vuit  cavallers  et  a^tanls  mateixs  cavails  dcgudament  armats 
per  larmador  dessus  dit  sien  tengudes  continuament  appa- 
rellades  entre  les  quals  alscunes  secretes  esser  no  oblit 
les  quals  secretament  et  en  lochs  opportuns  portar  pus- 
cam.  Tenga  encara  vuit  apparellaments  militars  et  altres 
vuit  de  cavails:  e  aquesls  volem  sien  tenguts  oltra  aquells 
qui  per  ralio  de  donar  o  per  altre  raho  teñir  volriem. 
Encara  tenga  senyeres  poques  et  grans  segons  que  nostre 
estaraent  ho  dura  requeridor.  Statuents  que  si  defalliment 
sesdevéndra  per  colpa  dell  la  raeytat  de  la  quitacio  de 
íui  any  perda  la  qual  de  la  cort  nostra  ha  acostumada 
de  reebre.  Conseguentment  encara  ordenam  que  cascuna 
nit  larmador  deja  liurar  a  un  deis  escuders  de  la  nostra 
cambra  armes  complides  de  la  nostra  persona  per  tal  que 
aquelles  posen  de  prop  lo  nostre  lit:  e  si  per  aventura  per 
álcuna  cosa  manariem  les  armes  nostres  costa  nos  en  al- 
cun  loch  esser  portades  oltra  aquelles  les  quals  los  escu- 
ders han  a  portar  lo  dit  armador  aquelles  ab  si  port  axi 
prop  nos  que  con  les  demanarem  sien  apparellades.  E 
aquest  armador  sera  ais  camarlenchs  sotsmes  ais  quals 
encara  con  demanaran  de  les  armes  nostres  compte  haura 
a  retre  et  raho.  Perqué  guartse  que  totes  les  armes 
preña  ab  invenlari  et  reeba  et  sia  diligent  que  en    escrit 


(83) 
pos  con  a  alcuna  persona  alscunes  armes  haurcm  mana- 
des  liurar  o  donar:  empero  diligeiitment  se  giiart  que  a 
algu  no  prest  ne  liure  de  les  coses  damunt  diles  seiis 
carta  ab  nostrc  segell  segellada.  En  apres  con  sesdeven- 
dra  nos  voler  armes  pendre  majorment  en  temps  de  guerra 
sia  larmador  molt  diligcnt  et  no  peresos  que  les  armes 
a  nos  necessaries  tenga  tols  temps  apparellades  e  encara 
que  aquelles  en  tcnips  de  guerra  pus  sovinerament  re- 
gonega  e  armes  comphdes  de  nostre  cors  et  totes  altres 
dins  la  nostra  tenda  meta  et  complides  armes  de  cavalls 
a  nostre  cavallerig.  liurar  no  ometa :  eres  no  menys  de 
les  dites  nostres  tendes  cura  liaja  que  per  los  homens  a 
acó  dcputats  aquelles  parar  et  fermar  faca  en  lo  loch  on 
lo  nostre  peno  posader  sera  fermat.  E  per  tal  que  con 
daquclles  volrcm  usar  algún  defalliment  no  puga  csser 
trobat  e  sil  armador  sera  alscunes  vegades  per  enfermetat 
o  per  absencia  o  per  altra  manera  rahonablement  embar- 
gat  en  aquel!  cas  son  offici  coman  a  un  deis  escuders  de 
la  cambra  et  linventari  que  ha  de  les  armes  liure  a  aqucll 
lo  qual  nos  o  nostres  camarlenchs  cascuna  vegada  durem 
nomenador.  En  apres  volem  que  a  nos  larmador  faca 
sagrament  et  homenatge  que  per  fet  scu  dampnatge  a 
nostra  persona  no  vendrá  ans  esquivara  per  son  poder 
aquell  lo  qual  sabes  a  nos  en  qualque  manera  poder  es- 
devenir  majorment  per  aquelles  coses  les  quals  a  la  sua 
custodia  son  comeses  e  alio  a  nos  no  resmenys  revelar  no 
trigara.  Encara  que  res  no  ha  fet  ne  fara  perqué  les  coses 
dessus  dites  no  pusca  degudament  observar. 


(84) 
De  la  guarda  de  les  tendes. 

Per  excciiclo  de  justicia  per  la  qual  les  Ierres  et 
sotsmeses  nostres  de  no  degudes  offenses  o  trebalis  de- 
fensar  som  tenguts  posada  a  nos  quant  que  quant  neces- 
sitat  de  guerrejar  per  contrastar  ais  enemichs  per  ventura 
o  per  altres  semblants  rahons  per  les  quals  en  armes 
nos  cove  a  entendre  ops  havem  a  vegades  a  hostejar  et 
sois  les  tendes  et  pavallons  nostres  estar.  E  per  tal  que 
aqüestes  coses  sien  en  apparell  con  cas  daytal  necessitat 
se  ocorrera  ordenara  tres  liomens  esser  per  nos  diputáis 
soptils  et  aples  qui  en  les  ciutals  de  Caragoga  et  de 
Valencia  e  en  la  vila  de  Perpenya  en  los  quals  lochs  per 
causa  les  nostres  tendes  teñir  havem  ordenat  los  quals 
tota  hora  encara  en  tcmps  de  pau  les  tendes  nostres 
custodesquen  et  guarden  entegres  et  apparellades  et  aque- 
lles  regoneguen  sovincrament  et  apparellen  de  exarcies 
si  alcuna  cosa  hi  haur^i  esquincada  o  en  altra  manera 
reparadora  reebuda  per  ells  deis  bailes  generáis  o  pro- 
curadors  reyals  fo  es  cascun  dells  daquells  qui  fer  ho 
deuran  moneda  en  acó  necessaria  de  la  qual  per  ells  al 
nostre  racional  compte  retre  manam.  E  con  nos  de  ne- 
cessitat sois  aquelles  tendes  esser  sesdevendra  lavors  aquell 
qui  guarda  sera  daquelles  tendes  que  lavors  usar  haurem 
diligentment  et  savia  mes  que  en  altre  tem[)s  aquelles 
regonega  e  de  dia  et  de  nit  custodesca  e  si  alcun  defa- 
lliment  o  esquin^adura  hi  veura  encontinent  aquell  repar 
et  esmen.  E  volem  que  lavors  ab  si  haja  alscunes  altres 
persones  en  ago  cxperles  qui  sapien  et  puguen  a  ell  con 


(85  ) 
necessari  sera  en  lals  coses  ajudar.  Eli  encara  en  aquell 
temps  tota  hora  prop  de  la  nostra  tenda  conlinuament 
jaga  et  transnuyt:  e  volem  que  per  totes  les  coses  que 
ell  deu  fer  sia  sotsmes  al  nostre  armador  reyal ;  c  ais  nos- 
tres  camerlenchs  sagramcnt  et  homenatge  fara  lo  qual 
larmador  nostre  reyal  es  tengut  a  nos  fer. 

Del  Sartre  et  sos  coadjutor s. 

En  bellea  et  composicio  de  vestidures  es  esguardadora 
condicio  de  persones  co  es  los  vestiments  a  quines  perso- 
nes convenguen  cor  preciositat  en  vestidures  les  quals  en 
persones  humils  ergullosa  seria  reputada  et  vana  per  auc- 
toritat  de  la  dignitat  en  altres  convinent  et  honesta  es: 
cor  cuberta  de  cors  et  comportaments  denuncien  hom 
savi  segons  que  aloure  lo  savi  lio  testifica.  E  per  tal  que 
vestidures  pertanyenls  a  nostre  estament  tols  temps  con 
ops  et  temps  sera  sien  apparelladcs  :  ordenam  que  en  la 
cort  nostra  sia  un  sartre  sufficient  qui  dins  la  nostra 
casa  fafa  totes  les  vestidures  a  us  de  nostre  cors  deputa- 
dores.  Et  guartse  que  alcuna  persona  no  coneguda  o  per 
qualque  allra  manera  sospitosa  aquelles  vestedurcs  no 
contráete  e  encara  que  en  publich  esguardament  de  gents 
aquelles  no  fn^a  mas  en  qualque  loch  separat  de  comu 
entrament  per  tal  que  de  cascuna  part  perill  et  tota  es- 
tranya  suspicio  sia  remogudgi.  En  apres  encara  volem 
aquest  sartre  tota  diligencia  havcr  que  algún  dcfalliment 
no  sia  perqué  les  vestidures  noves  en  los  altres  temps 
et  en  les  festes  per  nos  ordenades  no  hajam.  E  sobre 
acó  et  sobre  les  altres  coses  necessaries  compradores  a  ago 


(  !^«) 
sollicit  los  camcrlenchs  et  els  altrcs  ais  quals  perlanyer 
liaura  vist  e  cucara  si  necessari  sera  ell  mateix  lio  compre: 
en  altra  manera  si  ell  en  colpa  sera  que  les  vestidures 
no  liajam  en  tcmps  per  nos  lavors  ordenáis  pnvat  ell 
esser  volem  de  la  meytat  de  la  quitacio  de  dos  meses  la 
qual  de  nostra  casa  reebra  :  manants  certament  a  ell  per 
tal  que  no  pusca  ignorancia  daquella  ordinacio  allegar 
que  aquella  en  escrit  haja  et  observe.  En  apres  disposam 
que  lo  sartre  reta  raho  de  les  reebudes  et  despeses  les 
quals  a  fer  ha  per  raho  de  son  offici  al  scriva  de  racio 
e  encara  sapia  si  esser  sotsmes  ais  camerlenchs:  fa^a  en- 
cara a  nos  sagrament  et  homenatge  axi  con  larmador.  En 
apres  ordenara  que  dos  altres  jovens  per  nos  sien  elegits 
qui  ell  absent  o  en  altra  manera  rahonablement  occupat 
lo  pus  antich  en  loffici  en  fer  les  vestidures  nostres  sup- 
plesca  les  sues  veus:  los  quals  encara  al  dit  sartre  ajuden 
en  cosir  si  opportü  sera  et  en  mundan  et  espalman  con 
ops  hi  sera  les  nostres  vestedures  e  scmblants  coses  en 
alcun  loch  net  et  secret  a  acó  apte.  Aquests  pero  volem 
donar  honor  al  sartre  per  raho  de  son  offici  :  empero 
serán  sotsmeses  ais  camerlenchs  et  faran  sagrament  et 
homenatge  a  ells  axi  con  lo  sartre  a  nos  fer  es  estret. 

De  la  Custurera  et  de  la  coadjutor  a. 

Alio  quen  les  vestidures  nostres  manara  et  volem 
observar  qo  es  que  nos  facen  sino  per  sartre  cert  en  a^o 
diputat  et  jurat  dins  lalberch  nostre  molt  mes  en  les 
camiscs  et  semblanls  coses  que  mes  que  les  altres  vestedu- 
res a  la  nostra   persona  se  aproismen  serval  esser  volem  : 


(87) 
ordenanls  que  una  bona  Icmbra  custurera  en  iioslru  coit 
sia  icebiida  que  diiis  iiostie  albcrcli  les  comises  nostres 
et  semblanls  coses  tall  et  fa^a  diligentment.  E  aquella 
encara  con  covinable  sera  los  draps  del  nostre  lit  et  de 
la  taula  en  loch  secret  iau  et  nedeig  ab  acabament  en 
tal  manera  que  aqüestes  coses  sien  axi  secretes  que  per 
alscuns  no  puguen  esser  vistes  o  manejades:  et  la  moneda 
iiecessaria  per  les  camises  lan^ols  tovallcs  et  altrcs  coses 
lavadores  de  nostre  camerlench  exigir  et  reebre  no  ometa. 
Ais  camarlenclis  sia  sotsmcsa  et  a  nos  sagrament  et  home- 
nalge  fa^a  axi  con  lo  sartre.  La  coadjutora  empero  sua 
per  nos  elegidora  en  la  sua  absencia  o  en  altra  manera 
embargada  aquellos  coses  que  serán  de  nostra  persona 
lavar  sia  tenguda  et  les  altres  coses  faca  segons  que  pora 
les  quals  la  dita  custurera  era  faedora  :  e  encara  en  la 
sua  presencia  a  aquella  ajut  et  tovalles  les  quals  en  nostra 
taula  se  teñen  et  draps  de  lits  daquells  qui  en  nostre 
alberch  jaén  con  necessari  sera  Iau:  c  sia  sois  los  camer- 
lenchs  e  a  la  un  dells  fa^a  liomenatge  ab  sagrament  axi 
con  la  costurera  damunt  dita. 

Del  Apothecari, 

Qualsque  coses  per  manera  de  medicina  o  de  nienjar 
per  nos  prenedores  o  devant  nos  posadores  sesdevendra 
presentar  deguda  cosa  es  no  per  no  coneguda  persona  mas 
per  feel  et  provada  sien  confites  et  contrastad  es  per  la 
qual  go  es  assaber  mes  nedeament  et  lionesta  sien  confites 
per  tal  que  alguna  nos  pusca  aquí  notar  suspicio  nc 
alguna  occasio  no  sia  donada  a  algún  estrany   de  mesclar 


(88) 
jiqui  alguna  cosa  nociva  et  no  ncdea.  E  ax¡  ordcnam  que 
en  la  nostra  cort  sia  tots  lemps  un  bo  et  feel  apolhe- 
cari  principal  lo  qual  qualsque  quals  confits  per  la  persona 
noslra  ell  personalmcnt  confesca:  e  si  per  alcuna  necessitat 
de  nostra  persona  freturavem  dalscuns  lelouaris  et  de 
axarops  o  de  qualsque  altres  medicines  lo  dit  apothecarí 
aquellcs  personalment  fa^a  et  secretament  et  tast  daque- 
lles  faca  si  son  coses  tastables  abans  que  a  nos  prene- 
dores  o  per  altra  qualque  manera  sien  presentades.  Encara 
provehir  deura  lapothecari  que  ell  confesca  et  faca  o  de 
iilloure  procur  confils  o  especies  per  les  altres  persones  e 
aquelles  ais  nostres  camarlenchs  o  ais  escuders  de  la 
cambra  deja  liurar  e  encara  de  illuminaris  de  cera  tortes 
et  tortices  et  de  cándeles  serva  ordenacio  nostra  la  qual 
sübre  a^o  havem  feta  et  la  qual  ordinacio  baja  en  escrit 
per  tal  que  aquella  mils  sens  violacio  guart  et  observar 
baja  et  aquelles  ais  rebosters  do  et  liure.  Guartse  encara 
lo  dit  apotbecari  a  la  cura  del  qual  specialment  a^o  per- 
tanyer  sapia  que  de  les  damunt  dites  confeccions  et 
luminaris  algún  defalliment  en  nostra  cort  no  sia.  En 
apres  con  caminan  en  alcun  loch  irem  deura  lapotbecari 
lo  coadjutor  seu  davant  trametre  per  tal  que  en  lo  loch 
don  partirem  ne  en  lo  loch  destinat  al  qual  irem  de 
confils  et  illuminaris  fretura  et  defalliment  no  sia  trobat: 
ne  encara  volem  que  aqüestes  coses  o  altres  les  quals  a 
son  olTici  pertanyen  cometa  a  altres  sino  a  aquell  qui 
sera  reebut  a  ell  coadjutor.  En  apres  ordenara  quel  prin- 
cipal apotbecari  o  son  coadjutor  tots  temps  en  la  casa 
nostra  jague  apparellats  si  alcun  cas  sesdevenia  de  son 
offici  en  totes  coses  exercir.  En  apres  deura  obcbir  lapo- 


(89) 
thecari  ais  megcs  en  aquelles  coses  que  per  ell  serán 
faedorcs  concernents  medecina  mas  sera  sotsraes  ais  camar- 
lenchs  :  empero  daquelles  coses  que  aministrara  compran 
o  distribuen  al  mayordora  o  al  escriva  de  racio  de  la 
nostra  cort  sia  tengut  de  retre  rahon  e  del  tresorer  con 
mester  hi  sera  reebre  moneda  per  les  damunt  dites  coses 
necessarla.  Sagrament  empero  e  homcnatge  a  nos  fa^a  axi 
com  larmador:  ajustat  que  si  per  raho  de  son  offici  enfer- 
metat  secreta  en  nostra  persona  sabia  aquella  a  negun  no 
revelara.  En  apres  volem  quel  apothecari  un  coadjutor 
baja  per  nos  elegidor  en  lofíici  de  la  sua  apolhecaria 
intelligent  o  en  alcuna  manera  scient  qui  a  cll  en  confe- 
gir  si  necessari  sera  o  altres  coses  faen  ajut  al  qual  encara 
en  la  sua  absencia  cometa  aquelles  coses  que  a  son  offici 
son  incumbents  o  comeses:  lo  qual  coadjutor  deja  ajudar 
ais  altres  officials  con  en  son  offici  propri  ell  entendre 
no  caldra:  e  aquest  coadjutor  jurara  et  homenatge  fara 
ais  camarlencbs  e  a  ells  obeyra  axi  con  lo  dit  apothecari 
fer  e  obeir  es  estret. 

Deis  Rehosíers  majar s. 

Con  res  no  es  dit  perfet  si  donchs  de  totes  les  sues 
parts  no  fa  mencio  e  per  tal  que  aro  que  lexam  no 
siam  vists  menysprear  e  que  ignorancia  no  pusca  esser 
allegada :  de  la  manera  deis  servidors  del  nostre  palau 
reyal  duym  ordenador.  Emperamor  da^o  en  la  nostra  cort 
ducs  bones  persones  generoses  e  feels  volem  esser  depu- 
tades  la  cura  deis  quals  sia  principalment  del  primer 
reebut  en  loffici  guardar  tota  la  vaxella  daur  e  dargent 


(90) 
la  qual  acostumam  usar  en  nostrc  palau  axi  de  nostra 
persona  con  de  nostres  domcstichs  c  aquella  reebra  ab 
inventari  de  nostres  camarlcnchs  e  tendrá  aquella  per  clls: 
e  encara  sien  tengiits  que  la  vexella  que  a  nostre  beure 
e  a  la  taula  nostra  real  posar  sera  aordonada  a  hora 
convinent  el  meteix  al  dracatori  port  c  aquella  que  per 
nostres  domcstichs  sera  usadora  per  lo  sotsreboster  e 
altrcs  del  offici  portar  faga:  guardantse  molt  diligentment 
que  la  damunt  dita  vexella  uedea  e  de  coses  inmundes 
soven  reguardada  axi  sia  que  negunes  coses  no  si  pugnen 
esstir  perpensades  ais  uostres  huyls  abhominables  :  e  les 
damunt  dites  coses  totes  a  hora  convinent  al  nostre  rebost 
en  la  manera  que  portades  les  hauran  per  ells  sien  re- 
tornades.  Tenguts  encara  serán  de  guardar  o  fer  guardar 
fruytes  fromatges  tortes  cándeles  sucre  salses  sal  e  sem- 
blants  coses  qui  axi  per  nos  con  per  los  nostres  familiars 
en  nostra  cort  serán  usadorcs:  e  les  dites  fruytes  fromat- 
ges sal  tro  a  la  taula  on  nos  menjarem  portar  degen  e 
aquelles  liurar  al  nostre  majordom  per  posar  davant  nos: 
e  apres  del  aygua  o  del  vi  ab  lo  qual  serán  lavades 
aquelles  que  bonament  lavar  se  poden  feelment  lo  tast 
facen.  Volem  encara  que  tota  hora  que  fruytes  e  fromatges 
sesdevendra  afollar  en  tal  manera  que  a  nostres  domestichs 
no  fossen  competents  a  posar  per  los  dits  rebosters  de- 
continent  ais  almoyners  sien  distribuits  e  per  los  dits 
almoyners  ais  pobres  de  Jesu-Christ  donar  manara:  e  axi 
meteix  con  sesdevendra  nos  anar  per  cami  volem  ells 
aqüestes  coses  servar.  Les  coses  encara  damunt  dites  guar- 
den tota  hora  e  escriven  servada  la  ordinacio  ja  per  nos 
feta  sobre  a(;o  la  qual   en   escrit  hagen  et  observen  :   e 


(91  ) 
gardcnse  que  last  facen  sobre  les  coses  damiint  dites  les 
quals  a  nos  prenedorcs  en  qualque  manera^  serán  davant 
nos  posades.  E  con  nos  sesdevendra  caminar  la  un  deils 
ol  sotsrebosler  o  un  del  offici  en  absencia  del  sotsrebos- 
ter  tots  temps  primer  vaja  per  tal  ques  guart  que  defa- 
lliraent  de  lenya  e  de  palla  al  palau  on  nos  menjarem 
esser  no  pusca  divern  e  destiu  jonchs  o  altres  coses  ver- 
dejants  sia  euros  de  haver  e  axi  de  banchs  con  de  taules 
con  daquelles  coses  que  sesguarden  a  lur  offici  en  lo 
diñar  e  en  lo  sopar  no  baja  defaliiment  alcun:  decernents 
que  al  nostre  palau  argent  o  vaxella  dargent  tovayles  de 
•les  quals  nostres  domeslicbs  menjants  usen  lo  sotsrebosler 
portar  sia  tengut  e  anaps  e  copes  e  altres  coses  al  beure 
necessaries :  e  aquella  vexella  nedea  e  bella  conservar 
procur  axi  que  neguna  cosa  leja  noy  sia  que  pogues  ofen- 
dre  los  huyls  deis  menjants  en  lo  nostre  palau  si  volra 
esquivar  venjan^ia  condigna  :  e  daqui  aquell  e  aquelles  al 
rebost  reportar  no  oblit.  Largent  pero  portador  a  la  cuyna 
liure  a  aquclls  a  ago  diputats  deis  quals  apres  los  men- 
jars  recobrar  sia  tengut  diligentment.  Encara  ab  diligencia 
ell  manara  baver  e  tener  en  escrit  la  manera  ques  serva 
en  teñir  lo  damunt  dit  argent.  Encara  en  lo  rebost  ell 
o  un  del  offici  jaher  volem  e  manam:  teñir  encara  aygua 
appareylada  con  a  la  taula  anar  deurem  per  nostres  mans 
a  lavar  e  deis  altres  qui  aqui  serán  baja  cura:  encara 
de  luminaries  de  cera  tortes  o  brandons  et  tortices  e 
cándeles  bastament  tenga  servada  la  dita  ordonacio  nostra 
la  qual  sobre  acó  havem  íeta  e  la  qual  ordonacio  baja 
en  escrit  per  tal  que  aquella  mils  sens  violacio  guart  e 
observe.  Guartse  encara  lo  dit  reboster  c  a  la  cura  dell 


(92) 
cspecialmcnt  a^o  pertanyer  sapia  que  de  les  damurit  ditos 
luminarics  alcun  defalliment  no  sia.  En  aprcs  con  sabrá 
nos  voler  per  lamina  dalcun  deffunt  missa  solemne  fer 
celebrar  per  tal  que  sapia  noslra  volentat  sobre  lo  nom- 
bre de  les  tortes  illuminadores  en  la  dita  missa  los  nostres 
camarlenchs  sollicit  diligentment  e  aquelles  tortes  e  en- 
cens  haver  curosament  procur  del  apolhecari.  Los  rebosters 
c  los  altres  empero  del  offici  del  rebost  qui  per  nos 
serán  deputats  en  les  coses  pertanyents  a  lur  offici  per 
lo  dit  comprador  faedores  de  les  coses  damunt  dites  si 
deure  reebre  personalment  e  aquelles  scriure  regoneguen 
obligats  esser  de  retre  compte  tots  dies  al  mayordom  e 
al  escriva  de  racio.  E  en  temps  en  lo  qual  sesdevendra 
nos  caminar  ell  o  aquell  qui  primer  ira  axi  faca  que  en 
qualque  loch  on  irem  axi  com  de  nostra  celsitut  se  per- 
tayn  compliment  dargent  e  de  luminaries  tovayles  e  altres 
appareylaments  a  servey  nostre  trobem.  E  no  resmenys 
sagrament  e  homenatge  a  nos  faran  que  lur  offici  e  aque- 
lles coses  que  si  pertanyen  per  lur  poder  feelment  exer- 
ciran:  e  si  alcunes  coses  mayorment  per  rahon  de  son 
offici  a  la  persona  e  a  la  salut  nostra  nocives  se  poden 
esdevenir  decontinent  revelaran  e  que  res  no  han  fet  ne 
faran  perqué  les  desús  dites  coses  no  puguen  complir.  E 
per  tal  que  pus  perfectament  e  pus  liberal  les  coses  desús 
dites  complir  se  pusquen  ells  o  el  sotsreboster  en  lo  rebost 
damunt  dit  continuamen  jaguen  per  tal  que  estranyantse 
del  offici  alcuna  lesio  no  sofira:  los  desús  dits  empero 
nostres  rebosters  a  tots  los  altres  del  rebost  volem  mayors 
esser.  Ordonans  encara  en  nostre  rebost  esser  deputat  un 
apte  e  sufficient  hom  qui  sotsreboster  sia  appellat  e  ajut 


(93) 
ais  nosircs  rcboslers  en  aquellos  coses  que  pora  tocants 
lur  oíTici  feclment  e  apte:  e  tota  vegada  quels  dits  rebostcrg 
per  malaltia  o  per  absencia  de  amdos  o  per  altra  necessi- 
tat  a  son  offici  faedor  entendre  no  poran  al  sotsrebosler 
tota  hora  que  necessari  sera  pusca  cometre  exercidor. 
Salvant  empero  lo  portar  del  aygua  al  lavar  de  nostres 
mans  e  la  fruyta  e  formatge  e  semblants  coses  a  nos  ami- 
nistradores  en  la  taula  deis  officials  dobles  derrer  reebut 
si  lavors  en  la  cort  present  sera  o  en  absencia  daquell 
que  per  un  deis  escuders  de  la  cambra  volem  esser  fet. 
Encara  tovayloles  entires  e  netes  aminislrar  a  nostre  sobre- 
coch  e  portant  lo  taylador  qui  les  viandes  devant  nos 
aportar  son  tenguts  liurar  no  oblit:  e  ais  camarlenchs  los 
dits  rebosters  majors  e  solsreboster  volem  esser  sotsmeses. 
E  en  temps  pero  que  nos  caminar  sesdevendra  lo  sotsre- 
boster  aportara  o  en  absencia  dell  un  deis  ajudants  del 
rebost  alscuns  appareylaments  e  ornamenls  e  vexella  dar- 
gent  ab  les  quals  passar  puscam  a  us  nostre  per  la  taula 
si  per  aventura  les  azembles  portants  los  arneses  a  hora 
deguda  no  eren  vengudes.  En  apres  lo  sotsreboster  aquelles 
coses  que  reebudes  e  despeses  haura  tota  hora  escriure 
diligentment  sia  tengut:  e  per  tal  que  de  totes  coses  que 
son  faedores  per  los  dits  officis  noticia  plena  baja  translat 
e  ab  si  tenga  daqueiles  e  aquell  sagrament  e  homenatge 
fa^a  al  camarlench  e  obediencia  serve  quels  rebosters  fer 
e  servar  son  a  nos  estrets.  E  lo  damunt  dit  sotsreboster 
los  rebosters  majors  si  regonega  a  ell  per  majors. 


(94) 

Deis  licboslers  comuns. 

Digna  cosa  e  acordant  a  rabo  eslimam  que  totes  aquelles 
coses  les  quals  dins  lo  paiau  nostre  ab  tal  orde  eximent 
reeben  que  neguna  cosa  imperfecta  seguir  nos  pusca  ans 
mes  segons  que  es  possibil  totes  perfetament  per  lur  orde 
sien  condregades.  Emperamor  dago  ab  aquesta  present 
constitucio  per  tots  temps  valedora  sanccim  que  en  lo 
nostre  rebost  dos  rebosters  comuns  deis  domestichs  nostres 
assats  jovens  bons  e  homils  per  jios  elegidors  sien  reebuts 
qui  totes  aquelles  coses  les  quals  a  offici  de  reboster  se 
pertanyen  estudien  perfetament  e  ordonadament  compíir. 
E  per  tal  que  negun  defalliment  de  les  coses  damunt  dites 
no  sia  preguardense  diligentment  e  atent  per  les  taules 
discurrents  e  molt  diligentment  en  les  coses  desús  dites 
esguardan:  los  quals  ais  rebosters  e  al  sotsreboster  nostres 
engir  lur  offici  obeyr  sien  tenguts.  E  encara  aygua  a  nos- 
tres  domestichs  abans  de  menjar  e  apres  de  menjar  exhibir 
sien  estrets  si  donchs  lavatori  convinent  e  opportu  aqui 
no  es.  E  sí  sesdevendra  nos  de  loch  a  loch  anar  un  dells 
al  loch  al  qual  haurem  ordonat  de  anar  continuament 
cuytan  davant  vaja  per  tal  que  per  occasio  de  lur  triga 
engir  lur  offici  alguna  cosa  no  ben  feta  sia  sotsseguida. 
Volem  encara  que  almenys  la  un  dells  dins  lo  rebost 
nostre  o  almenys  prop  nostre  alberch  jaga  si  fer  se  pot 
ab  bona  manera  per  tal  que  distancia  de  loch  algún  em- 
bargament  donar  no  pusca  a  lur  offici  damunt  dit  perqué 
liberalment  nos  pusca  complir.  Si  pero  los  rebosters  e 
sotsreboster  nostres  especiáis  absens  esscr  sesdevenia  aque- 


(05) 
lies  coses  que  ells  deuricn  fer  sestudien  dillgenlmciit  de 
complir.  A^o  per  aquell  volem  que  sia  fet  qui  cu  luKici 
sera  primeramcnt  reebut:  do.n  en  scrit  aqueiles  coses  que 
per  nostres  rebosters  son  faedores  ab  si  tenguen  e  en  lo 
cas  aquest  dijigentment  observen  e  ais  camarlenchs  obeyr 
sien  tenguls.  E  per  tal  con  en  lo  present  cas  e  en  altres 
poden  nioltes  vegades  les  fruytes  nostres  e  altres  coses  de 
les  quals  la  nostra  celsitut  usa  pertractar  per  tal  en  ells 
lexar  negligcntmcnt  no  siam  vists  aqueiles  coses  les  quals 
en  los  altres  a  nos  ministrans  havem  davant  esguardat:  or- 
donam  que  aytal  sagrament  e  homenatge  a  un  deis  camar- 
lenchs nostres  de  fer  sien  estrets  lo  qual  los  rebosters 
nostres  especiáis  a  nos  son  tcnguts  de  fer  axi  que  rabia 
no  desidora  de  coses  nocives  pugam  aytant  con  porem 
esquivar. 

Del  Escomhrqdor  del  palau  e  lavador  del  argent. 

De  la  nostra  sercnital  molt  se  pertanyn  que  pus  en 
lo  denejament  de  nostres  cambrcs  havem  desús  ordonat 
que  en  lo  nostre  palau  en  lo  qual  per  raho  de  raenjar  ab 
nostres  domestichs  cascun  dia  de  necessitat  nos  cove  usar 
entenam.  Per  so  un  hom  jove  espert  en  la  nostra  cort  volem 
esser  deputat  lo  qual  escombrador  del  palau  sia  nomenat 
qui  lo  nostre  palau  on  menjorem  e  los  porlhes  e  altres 
cases  on  nos  ab  nostres  companyes  apres  menjar  serem 
cascun  dia  per  lo  mati  agran  e  en  temps  e  hores  degu- 
des  largent  lau  del  qual  en  nostre  palau  los  nostres 
domestichs  en  menjar  usaran.  E  quan  en  aqüestes  coses 
ell   enlendre  no  haura   ell   nianam  si  mcstcr  sera  ajudar 


(9G) 
en  los  serveys  facdors  en  loffici  do  nostrc  rcbosl.  Et  rcgo- 
nexcra  si  esscr  sotsmes  ais  camarlenchs  e  al  primer  reebut 
dells  en  loffici  sagrament  e  homenatge  fara  que  tota  ad' 
versitat  que  sabrá  a  la  nostra  salut  poder  esdevenir  quant 
Q  ell  possible  sera  esquivara  e  a  nos  con  pus  yvagosament 
pora  revelara  :  e  que  res  no  ha  fct  ne  fara  perqué  lo  dit 
sagrament  no  puga  enviolablement  observar. 

Deis  Uxers  dar  mes. 

Per  tal  con  a  real  estament  nos  cove  que  sens  diífe- 
rencia  faedora  de  persones  a  cascun  de  apropincar  a  la 
sua  persona  sia  manifestat  entrament  mes  digna  cosa  sia 
que  axi  per  rabo  donor  con  encara  per  esquivar  perill 
segons  los  graus  e  condicio  de  persones  licencia  de  pro- 
pincar  a  cascuns  sia  atribuyda  :  emperamor  daco  ordonam 
que  quatre  per  tal  que  mils  lo  trebayl  jo  qual  per  loffici 
dells  hauran  sostener  pusquen  anar  detras  nos  axi  cavalcan 
con  a  peu  per  tal  que  guarden  que  a  totes  persones  sino 
axi  con  expedient  sera  segons  nostre  estament  e  condicio 
e  encara  segons  lo  temps  entrament  a  nos  no  sia  consentit 
sien  deputats,  E  per  tal  que  mils  alcunes  coses  les  quals 
segons  lur  offici  a  ells  pertanyen  pugnen  complir  verga 
per  cascun  dells  portar  manam  e  uxers  darmes  ells  volem 
esser  appellats  per  tal  quels  noms  convinents  sien  a  les 
coses.  E  per  tal  con  en  aquells  qui  han  experiencia  e 
qual  que  sia  fet  es  creedor  ordonam  quels  damunt  dits  sien 
persones  militars  no  pero  de  cint  de  cavalleria  ennoblcilz: 
cor  les  militars  persones  axi  per  linatge  con  per  experiencia 
aquelles  coses  les  quals  a  les  armes  sesguarden  es  per- 


(97  ) 
tanyen  saber  c  fer  davant  tots  los  altrcs  no  es  cosa  no 
íoiíeguda.  Encara  que  ais  lochs  ais  quals  per  qualque  raho 
entrar  haurem  e  per  ells  e  per  los  porters  scgons  quels 
lochs  serán  al)  diligencia  provecsqucn  que  ügua\ls  noy 
sien.  E  dos  deis  damunt  dils  o  un  almenys  de  nccessitat 
jagucn  defora  davant  la  porta  de  la  cambra  en  la  qual 
nos  jaurem  :  e  quant  que  quant  da\ant  la  dita  porta  de 
la  cambra  sesdevendra  ells  tots  jaer  la  qual  cosa  los  dos 
o  la  un  havem  declarat  esser  de  necessitat  armes  militars 
complides  en  lo  cap  de  lur  lit  tenguen:  espasa  pero  tots 
temps  porten  e  altres  armes  uxi  secretament  con  apparent 
quant  e  segons  que  sera  opportu  cor  en  aro  condicio  de 
loch  e  qualitat  de  temps  son  esguardadors  cor  a  ells  e 
per  ñora  e  per  offici  davant  los  altres  a  servey  e  custodia 
de  nostra  persona  deputats  evidentment  se  conve.  E  si 
les  dites  armes  portar  e  tener  segons  que  damunt  es  ordo- 
nat  liauran  negligit  per  pena  de  quitacio  de  un  dia  sengles 
vegadcs  aquells  declarara  esser  punits.  E  al  offici  dells 
encaras  pertany  que  quant  los  divináis  officis  davant  nos 
se  dien  en  la  porta  del  loch  on  nos  eslarera  o  prop  la 
cortina  del  nostre  oratori  un  dells  defora  estie.  Si  empero 
davant  nos  en  conseyl  estranyes  personas  proposar  haurien 
o  pledejarien  lavors  ells  dins  a  custodia  de  nostra  persona 
intren  si  donchs  a  ells  per  rahon  nols  era  manat.  Cora 
nos  empero  ab  aquells  de  la  cambra  secretament  esser 
volrem  axi  con  nos  colgan  o  levan  o  en  aitra  manera  nos 
visten  pintinan  o  semblants  coses  faen  e  encara  si  nos  cx- 
pressament  o  manavera  un  tan  solaraent  dells  dins  lo  loch 
on  les  damunt  dites  coses  farem  esser  pusca  qui  cura 
baja  que  lavors  alscuns  noy  entren  sino  aquells  qui  de  la 
TOMO   V.  "i 


(98) 
cambra  serán  o  aquclls  los  quals  per  especial  rahon  en 
acó  admctrem.  E  si  ullra  los  damunt  dits  aqui  alcuns 
esser  trobaria  si  donclis  per  rabo  nos  nou  vedavem  exir 
ell  faga:  cor  de  honestat  esser  no  jutjariem  si  a  nostres 
secrcts  sino  aquells  qui  hic  son  deputats  o  admeses  eren. 
Los  porlers  e  solsportcrs  en  loffici  lur  delcnquien  a  la 
quitación  de  quinse  dies  tan  solament  condempnar  ells 
per  cascuna  vegada  poden.  Ells  empero  son  sotsmeses  ais 
camarlenchs:  e  per  tal  con  aquests  axi  con  dit  es  a  custo- 
dia de  nostra  persona  son  annexes  de  sagrament  e  de 
homenatge  a  nos  prestadors  no  voiera  ells  esser  franchs 
mas  volem  que  sagrament  et  homenatge  a  nos  facen  quels 
perills  que  a  nostra  persona  esdevenir  sabrien  per  lur  poder 
esquivaran  e  a  nos  revelaran  e  que  be  e  lialment  en  lur 
offici  e  tuicio  de  nostra  persona  se  hauran  e  encara  que 
nostres  especiáis  e  espresses  manaments  ab  acabament 
exiguiran  e  si  secrets  de  nostra  persona  o  de  noslre  con- 
seyl  sabrien  o  oyrien  o  en  altra  manera  sabrien  no  reve- 
laran e  que  nuyl  temps  no  feeren  ne  faran  tal  cosa  que 
contrast  a  aqüestes  coses  observadores. 

Deis  Porlers  de  massa. 

Pertanyse  que  real  magestat  la  qual  los  sotsmeses  ab 
diverses  maneres  en  pau  e  en  justicia  defen  a  custodia 
de  la  sua  persona  en  diverses  maneres  e  ab  diverses  officis 
preveen  proveesca.  Emperamor  dago  oltra  los  uxers  d armes 
porters  a  custodia  de  la  nostra  persona  vuit  esser  ordonam 
deis  quals  dos  dins  lo  hostal  on  nos  jaurera  jaguen :  e 
apres  per  go  con  no  tan  solament  per  los  uxers  Qntra- 


(90) 
mcnls  no  deguts  a  la  nostra  persona  sien  vedáis  clls  davant 
nos  ncguns  ultrcs  entre  nos  c  clls  exceptáis  los  camar- 
lenchs  e  anant  e  tornant  de  la  laula  los  majordomens  los 
quals  per  especial  raho  esser  volcm  anar  permctcnts  a\¡ 
cavalgan  con  en  altra  manera  anar  manam.  E  a  ells  encara 
manam  que  dos  dells  continuament  nos  monjants  davant 
la  nostra  taula  eslíen  guardant  que  sino  aquells  que  deuen 
a  la  nostra  laula  no  sapropinqucn  el  que  un  daquells  vaja 
a  la  cuyna  davant  aquells  qu¡  la  nostra  vianda  deuen  apor- 
tar ell  tornant  davant  les  viandes  les  quals  a  nos  aportaran: 
cor  tanta  e  tal  multitud  poria  esser  de  genis  e  molts  estar 
davant  la  taula  que  en  anant  e  tornant  les  viandes  de  la 
cuyna  porien  reebre  triga  desordenada.  E  per  go  car  a  la 
experiencia  del  dit  offici  se  perlanye  fer  desar  les  genis 
davant  la  nostra  presencia  en  tot  loch  volem  esser  porlades 
per  ells  maces:  a  manament  empero  deis  dils  uxers  los 
dits  porters  anar  e  complir  los  manamcnts  daquells  sien 
tensuts  e  encara  a  manament  de  nostrcs  consellers  e  secre- 
taris  en  la  vila  on  nos  serem  la  on  tramelre  los  volran 
anar  no  recusen :  les  portes  de  nostres  cambres  foranes  per 
ells  volem  esser  guardades  quan  per  altres  aífers  no  serán 
occupals  en  lo  qual  cas  per  guardar  les  dites  portes  ne- 
cessariamcnt  dos  daquells  h¡  romanguen  axi  que  sino 
segons  que  degul  sera  en  nostres  cambres  a  alcun  entra- 
ment  per  ells  no  sia  donat.  Volents  que  al  nostre  camar- 
lench  sagrament  e  homenatgc  facen  que  tot  pcrill  de  la 
nostra  persona  esquivaran  el  totes  coses  les  quals  a  nos 
nocives  esser  poguessen  a  nos  aquelles  deconlinent  reve- 
laran e  qucls  nostres  manaments  expresscs  e  especiáis 
fermamcnt  cxcguiran  c  perill  de  mort  per  tuyrio  de  nostra 


(  400  ) 
persona  no  esquivaran  c  que  per  ells  alciina  cosa  feta  no 
es   nes  fara   perqué  les  coses  damunt   dites   no  pusquen 
fermament  observar. 

Deis  Porters  de  porta  forana. 

E  per  tal  cor  la  guarda  de  nostra  persona  la  qual  ais 
porters  es  comanada  axi  per  anar  devant  nos  com  per 
guardar  les  portes  de  nostres  cambres  deguda  cosa  no  es 
que  sovinerament  porters  sien  trameses:  per  c»  provehim 
eSser  ordonat  que  dotse  a  custodia  de  les  portes  de  nostre 
hostal  foranos  sien  deputats  los  quals  sotsporters  sien 
nomenals  los  quals  maces  ab  forres  sens  gallons  pusquen 
portar  e  no  totes  cubertes  dargent:  deis  quals  lots  qui  en 
la  nostra  cort  serán  o  almenys  los  dos  necessariament 
diligentment  guarden  les  dites  portes  en  manera  que  a 
alcuna  persona  entrament  no  dfegut  a  nostre  hostal  sia 
donat.  Ordonam  que  hagen  cura  de  estar  a  la  porta  forana 
del  nostre  hostal  mentre  nos  o  nostres  domeslichs  menja- 
ran  per  tal  que  guarden  largent  del  qual  en  postre  servey 
e  deis  menjants  ab  nos  se  usara.  Volents  part  ago  que  un 
dells  continuament  sia  a  la  dita  porta  guardant  que  per- 
sones qui  noy  degen  intrar  noy  intren  ney  pusca  esser 
tret  res  ne  emblat  ne  lalmoyna  del  nostre  palau  no  puga 
esser  defraudada  ni  en  altra  part  portada.  E  encara  a 
manament  del  canceller  vicecanceller  consellers  secretaris 
uxers  e  porters  irán  dins  la  vila  en  lo  loch  on  nos  serem 
la  on  de  manament  nostre  los  trametran  :  ells  empero  ais 
uxers  volem  esser  sotsmeses  e  sagrament  e  homenatge  al 
camarlonch   faran  semblant  qucls  dits  porters  deuen   fer 


(101  ) 
segons  que  lianiuiit  es  ordonat. 

Del  Posader. 

No  tan  solament  alberclís  convinents  ais  grans  princeps 
e  grans  senyors  son  assignadors  ans  encara  a  tots  aquells 
qui  ptr  servir  les  sues  persones  per  raho  de  hirs  officis 
les  sues  corts  seguexcn  es  necessari.  Per  go  ordonam  que 
quan  nos  caminar  sesdevcndra  un  porter  lo  qual  posader 
sera  nomenat  ira  davant  al  loch  predeslinat  nos  deure 
anar  qui  do  e  assigne  dos  hostais  a  nos  deis  meylors  del 
loch  (;o  es  la  un  per  nostre  menjar  ab  nostres  domeslichs 
e  laitre  per  nos  dormir  e  reposar  e  encara  entorn  de 
nostres  hostais  assignar  sic  estret  de  donar  hostais  convi- 
nents ais  nostres  offkials  e  a  lurs  officis  los  quals  per 
offici  han  a  regir  e  servir  en  nostre  palau.  En  apres  a 
prelats  barons  consellers  cavaylers  e  altres  domestichs  nos- 
tres  e  a  altres  persones  generoses  qui  nostra  cort  seguirán 
segons  sa  condicio  esguardada  la  granea  del  loch  c  la 
multitut  e  poquea  de  les  companyes  assignar  sie  tengut. 
E  no  resmenys  per  tal  que  aquells  a  qui  les  posades  per 
ell  assignades  serán  pusquen  pus  tost  en  cascun  loch  tro- 
bar  ago:  haja  cura  diligent  que  totes  les  posades  que  assig- 
nades haura  e  los  noms  daquells  pera  qui  serán  cascun 
dia  nos  caminan  en  lo  loch  en  lo  qual  romandrc  deurem 
a  la  porta  de  nostre  hostal  en  un  paper  per  escrit  pos. 
Encara  en  cascuna  de  les  dites  posades  lo  ñora  de  casca 
al  qual  assignada  la  haura  co  es  en  la  porta  forana  scrisca: 
e  si  la  posada  que  a  un  assignada  haura  altrc  per  sa  te- 
mcrilat  occupara  ago  deja  encontinent  al   nostre  alguazir 


( ím ) 

denunciar  qui  sobre  a^o  punesca  los  conlrafacdors  per 
la  manera  que  nos  ordcnarcm :  e  si  lo  dit  posader  en  no- 
tificar aqüestes  coses  ai  dit  alguazir  sera  negligent  per 
cascuna  vegada  sie  privat  de  la  quilacio  de  un  dia.  En- 
cara volem  que  lo  dit  posader  jur  en  poder  de  nostres 
camarlenchs  o  de  un  daquelis  que  en  fcr  lo  dit  seu  offici 
be  e  lialment  tota  parcialitat  foragitada  se  baura  a  cascun 
segons  sa  condicio  e  de  son  offici  esguardada  la  granea 
del  loch  posada  convinent  donan. 

Deis  Álgutzirs. 

Digna  veu  es  del  regnant  per  magcslat  a  leys  per  les 
quals  aquella  inestimable  virtut  de  justicia  que  es  cons- 
tant  e  perpetual  volentat  son  dret  a  cascun  donant  ne- 
gligen  propria  utilitat  per  tal  que  serve  comuna  equilat 
es  col  princep  confessar  si  meteix  olligat  e  verament  mes 
al  regne  nostre  estimam  sotsmetre  senyoria  a  les  leys.  Don 
jacsia  que  per  totes  corts  leys  axi  nostres  com  altres  per 
nos  approvades  observar  cobeegem  molt  pus  fort  en  la 
fcort  de  nostra  casa  la  qual  a  nos  pus  propinca  es  guardar 
desijam :  cor  mentre  que  les  coses  per  nos  manades  obser- 
vam  ais  altres  aquelles  no  menyspreadorcs  demostram.  Per- 
qué duem  proveydor  dret  orde  de  dret  amplectan  quen 
la  cort  nostra  dos  cavallers  los  quais  algotzirs  volem  esser 
nomenats  sien  instiluits  entre  los  estants  de  nostra  casa 
e  de  la  regina  e  en  familiars  o  seguidors  daquelis  o  sien 
del  regne  nostre  o  daltres  terrcs  nostres  o  sien  de  reg- 
nes  o  terres  estranyes  lo  damunt  dit  offici  baja  tota  jure- 
diccional  potcstat  la  qual  cosluma  conccrnents  per  aquest 


(  i03  ) 
prescnt  edicto  manifesl  a  tots  fcm  que  qualque  qual  cslarít 
del  regne  nostrc  o  daltres  Ierres  nostrcs  o  eslanl  eslranV 
segons  que  dit  es  reebut  sera  de  casa  nostra  o  de  la  re- 
gina entena  per  aquell  fet  de  la  recepcio  damunt  dita  si 
esser  sotsmes  a  tota  jurediccional  legitima  potestat  deis 
dits  alguatzirs  o  a  tota  franquea  o  privilegi  dalcun  loch 
o  Ierres  si  hauer  renunciat  en  quant  los  dits  alguatzirs  en 
alcuna  cosa  empatxar  poguessen  con  a^o  a  la  dita  recep- 
cio entenam  ques  pertanga  jassia  dago  en  la  recepcio  ne- 
guna  expressa  mencio  sia  hauda  en  alcuna  manera.  En 
la  dita  jurediccional  poteslat  legitima  declarants  ordcnam 
quels  dits  alguatzirs  de  totes  causes  civils  e  crimináis 
conexenga  hagen  segons  que  la  tenor  de  les  coses  que 
davall  direm  explicara.  De  totes  donchs  causes  poqués 
civils  e  crimináis  conexen^ia  abdos  ensemps  o  per  un  da- 
quells  ab  un  deis  oydors  primerament  per  qualsevol  ins- 
tancia de  actors  o  de  accusadors  requests  o  request  o  ais 
quals  o  al  qual  deis  crims  comeses  denunciacio  primera- 
ment sera  estada  feta  o  ais  quals  o  al  qual  per  nos  o  per 
nostre  canceller  o  vicecanceller  en  absencia  daquell  can- 
celler o  oydors  nostres  remesa  sera  supplicacio  de  les 
dites  causes  feta  deja  esser  espatxada.  De  les  grans  empero 
causes  civils  e  crimináis  la  conexen^a  se  baja  a  fer  per 
lo  nostre  consell.  E  aquell  qui  primerament  lo  dit  offici 
haura  aconseguit  per  aquest  certament  sia  feta  la  cone- 
xen^a  ab  lo  dit  oydor.  Si  abdos  los  dits  alguatzirs  sien 
presents  lavors  con  de  les  dites  coses  sera  feta  requesta 
per  instancia  de  actor  o  accusador  qual  que  qual  o  quant 
sera  feta  denunciacio  deis  crims  comeses  o  quant  per  nos 
o  el  canceller  o  el  vicecanceller  segons  que  dit  es  o   per 


(  101  ) 
los  oydors  nostres  sera  remesa  a  aquells  supplicacio  daque- 
Ues  coses  íeta.  yV  aqüestes  coses  ajnstam  utilmcnt  provcens 
quels  algiialzirs  solliciten  lo  canceller  que  un  deis  ojdors 
lo  qual  volra  en  assessor  liure  a  ells  conexents  de  poques 
causes  civils  o  crimináis  en  lo  comenrament  de  la  causa 
presen t  esser  covenga  o  en  la  fi:  principi  empero  de  causa 
no  dcim  esser  dentro  al  ador  o  accusador   lo   convengut 
haura  respost  segons  ques  cove  o  on  en  causa  criminal  no 
acensan  mas  en  altra  manera  es  proceyt  dentro  confessions 
reebudes  serán  deis  dalats  :  fi  empero  de  causa  deim  esser 
per  prolacio    de  sentencia    diffinitiva   la   qual  per   aquells 
alguatzirs  assistent    lo   dit    assessor  manam   esser  prolada 
axi  que  per  altre  pusca  ais  parís  en  juhiy  esser  recitada. 
Ajustam  encara  que  per  aquells  maseys  alguatzirs  assistent 
lo  sobrcdit  assessor  sentencies  interloqutories  sien  pronun- 
ciades  :,  a   les  damunt  dites  coses   enadents   que  quanles 
vegades  los  dits  alguatzirs  per  raho  de  lur  offici  de  scriva 
freturaran  un  deis  cscrivans  de  la  nostra  escrivania  assumir 
no  ometen  :  declaracio  empero   de  les  paraules  premeses 
ajustam  de  aquest   edicte  sen    pus    ciar  retre    cobeejants 
perqué  presents  los  alguatzirs  esser  deim  aquells  qui  nos 
seguexen  estnnts  en  lo  loch  on  nos  serem  o  pertinencies 
daquell  a  nostres  serveys  apparellats.  No  es  encara  ignora- 
dor  que    entenam   majors  causes   crimináis   esser  aquelles 
les  quals   de   custuma  de  dret  o   ordinacio  nostra  donen 
pena   de   mort  o  abscisio   de  membre   o    exill  perpetual 
de    publlchs  crims  son   proposats:   poques   empero  causes 
esser  aquelles  entenem  les  quals  daltres  crims  son  agitadas: 
e  grans  civils  esser  aquelles  que  son  de  quantitat  de  sinch- 
ccntes  libras  barchclonesas  o  de  trccentas  libras  jaccenses 


(  10o  ) 

o  slscentas  libras  de  mallorquins  o  dalíonsins  de  cosa  la 
qual  sia  afirmat  per  lactor  valer  la  dita  quantitat  o  mes 
a  la  dita   ralio.    Altres   empero  causes  civils   deim    esser 
poques:   imposants  al  actor  necessitat  de  oxprimir  en  la 
supplicacio  o  querimonia  o  libell  quant  preu  esser  de  la 
cosa  estimara  per  tal  que  per  ñ^o  aquells  qui  conexer  hau- 
fan  segons  la  tenor  de  les  coses  damunt  dites   decernes- 
quen.  A^o  maseyx  volem  generalment  esser  observat  si  sia 
demanat  fet  o  altra  cosa  lo  preu  de  la  qual  pusca  en  alcuna 
manera  esser  observat.  Congrua  cosa  per  a^o  esser  sanccim 
que  sentencia  alcuna  donan  derrer  supplici  o  toliment  de 
membre  o  exili  o  privacio  doflici  o  de  benefici  de  nostra 
casa  los  alguatzirs  no  promulguen  contra  alcun  deis  nostres 
domestichs:   quant  que    quant  empero  alcuna  causa  civil 
o  criminal  contra  alcun  deis  sotsmeses  ais   oflicis  de   ma- 
jordom  camarlench  canceller  e  maestre   racional  sera  en- 
dre^ada   los  alguatzirs  conexents  en  principi  de  la  causa 
e  en  la  fi  degen  assistencia  de  un  deis  raajordoms  camar- 
lenchs  canceller  o  en  absencia  sua  del  vicecanceller  o  maes- 
tre racional  adhibir  :  e  si  causa   alcuna  civil   o  criminal 
contra  alcun  estant  de    casa  de  la  reyna  sera   proposada 
los  alguatzirs  conexents  en  principi  e  en  principi  e  en  la 
fi  de  la  causa  haver  hagen  assistencia  del  raajordom  de  la 
reyna.  E  av^'uestes  matexes  coses  disponem  esser  observa- 
dos si  contra  alcun  deis  familiars  o  sequaces  deis  damunt 
dits  causa  alcuna  sera  drenada.  E  de  la  causa  principi  e  fi 
declaracio  les  sobre  dispostes  coses  clarament  testimonie- 
gen.   Volents  part   acó  a  perill   de  fuyta  deis  criminoses 
provehir  ajustara  que  on  que  on  deis  criminoses  de  nostra 
cort  ixents  de  qualque   estament  offici  o  grau  fuyta  sia 


(  406  ) 
duptadora  cascun  alguatzir  pusca  pendre  lo  crimiiios  jatsia 
encara  en  causa  daytal  criminos  procehir  absoliilament  no 
pusca  ultra  la  jurediccio  sobreposada  en   la  qual  nos  cove 
sino  ¡udicialment  procehir  ne  encara  ultra  forma  de  dret 
per  causa  de  la  correccio  dessus  dita  alcu  deis  barons  ca- 
vallers  e  consellers  qui  son  de  nostra  sacra  casa  prenguen 
nos  no  demanats  o  incients  :  ordenants  quels  dits  alguat- 
E¡rs  per  la  conexenga  de  les  causes  crimináis   ne  civils  al- 
cun  salari  prengan  car  los  drets  del  dit  offici  lus  donam  en 
satisfaccio  deis  treballs  que  han   per  les  dites  causes.    E 
aquells  tenguen  lo  nostre  carcer  real  e  prenguen  e  facen 
pendre  aquelles  persones  criminoses  o  altres  axi  estranys 
cora  domestichs  que  nos  o  nostre   conseyl    raanarem.    E 
facen  encara  pendre  tots  aquells  de  nostra  cort  que  nostres 
raayordomens  o  nostre  canceller  e   nostres  camarienchs  o 
nostre  maestre  racional  cascuns  en  lur  offlci  lurs  requerran 
e  aquells  facen  guardar  be  e  diligentment  que  per  negli- 
gencia nos  pusca  o  per  altra  manera  justicia  esser  deperida. 
E  tenguen  en   presons  e  carcers  deguts  cascun  segons  son 
delicte:  volents  los  dits  algotzirs  o  la  un  dells  esser  curoses 
de  sollicitar  nos  que  provehiam  de  comissari  saben  dret 
per  tal  quels  furs  e  constitucions  deis  nostres  regnes   e 
Ierres  sien  servats  qui  ab  el  ensemps  a  les  confessions  ree- 
bedores  deis  dits  encarcerats  o  presoners  e  a  tot  lo  proces 
e   enantament   que    contra   aquells   sera    fet    per  lo    dit 
comissari  e  a  la  difíinicio  e  relacio  deis  processes  e  ais 
juhis  e  sentencies  daquells  sia.  En  apres  los  dits  preso- 
ners o  encarcerats  facen  punir  per  penes  degudes  segons 
que  per  nostra  provisio  o  juhi  real  sera   declarat  e  ells 
meteys  anar   tro  al   loch  on   la    punicio   sera   ordonada 


(  i07  ) 
faedora  qo  es  de  mort  o  enderrocament  de  cases  o  alberchs 
o  destruyment  de  bens  seents  o  mutilacio  dalcun  raembre 
si  donchs  oreyla  no  es:  decernents  que  lo  dit  ofüci  exer- 
cesca  lo  pus  antich  en  loffici  dementrc  que  arados  presenta 
serán  en  la  nostra  real  cort  e  lo  pus  antich  absent  per 
laltre  volem  lo  dit  ofíici  esser  regit:  e  aquelis  de  son  offici 
licencies  de  partir  de  la  cort  donar  pusquen  e  punir 
aquelis  de  son  offici  si  faliit  hauran  en  lur  offici  de  la 
quitacio  dun  mes  o  menys  scgons  lo  delicte  que  fet  hau- 
ran. E  volem  encara  los  dits  algotzirs  esser  estrets  de  fer 
a  nos  sagrament  que  en  lo  dit  lur  offici  se  hauran  be  e 
lialment  e  les  confessions  processes  sentencies  e  tots  altres 
enaritaments  que  davant  ells  se  faran  secrets  tendrán  e 
horaenatge  fer  encara  que  tot  dan  nostre  e  de  nostra 
persona  de  tot  lur  poder  esquivaran  e  que  tot  profit  nostre 
e  de  nostra  persona  que  a  lur  noticia  pervendra  a  nos 
con  pus  tost  poran  revelaran  e  que  no  han  fet  ne  faran 
alscunes  coses  perqué  les  coses  desús  dites  no  pusquen 
coinplir. 

Deis  Homens  del  offici  del  algotzir. 

Per  tal  que  sia  obviat  a  propinquitut  sovinerament  inhe- 
rent  de  fugir  ais  delats  per  temor  de  penes  emposadores 
deis  crims  comeses:  per  ^o  en  la  nostra  cort  per  los  cri- 
rainoses  pendre  al  offici  del  algutzir  vuit  homens  destinara 
los  quals  volera  que  sien  guardes  deis  presoners  o  encar- 
cerats  en  nostre  carcer  reaf  per  qo  que  deis  crirainoses 
o  altres  presoners  qui  en  lo  nostre  carcer  serán  pugan 
teñir  justicia  c  fer  dret  ais  claraants:  los  quals  homens  al 


(408) 
al"otz¡r  manam  csscr  sotsmeses.  No  tan  solament  empero 
los  dits  homens  a  manament  del  algutzir  ans  encara  a 
nianamcnt  deis  nostres  mayordomens  deis  camarlenchs  del 
canceller  del  maestre  racional  o  de  qualsevol  daquells  o 
dalcun  de  nostre  conseyl  degen  pendre  e  guardar  aquelles 
persones  que  per  qualsevol  deis  sobredits  lus  sera  manat : 
pero  sens  manament  del  algutzir  absolvre  alcun  daquells 
no  gosen.  E  que  aquells  presoners  qui  per  nos  o  nostre  con- 
sell  sera  ordonat  punir  segons  lo  delicte  en  que  sera  cahut 
manam  ells  mateix  al  loch  on  la  sentencia  sera  ordonat  per 
dar  menar  degen  ab  bones  presons.  Encara  los  dits  homens 
volem  esscr  diligents  que  cant  nos  covendra  cavalcar  per 
la  ciutat  o  en  altre  manera  si  ja  per  cami  no  era  los  dits 
homens  o  dos  almenys  lo  nostre  carcer  provehir  de  guardes 
sufficients  davant  nos  ab  vergues  congruents  vagen.  En 
apres  manam  quels  dits  homens  del  algotzir  porten  axi  con 
a  senyal  de  lur  offici  vergues  e  aquells  estiguen  a  la  porta 
forana  de  nostre  hostal  per  guardar  que  si  barayla  si  es- 
devenia  poguessen  no  esperat  manament  de  negun  los 
barallants  pendre.  Encara  que  les  besties  a  la  porta  forana 
de  nostre  hostal  teñir  no  lexen  per  manera  que  ais  entrants 
e  ixents  de  nostre  hostal  carrera  e  entrada  fos  embargada. 
Manam  encara  quels  dits  homens  del  algutzir  en  lo  comen- 
Cament  de  la  recepcio  de  lur  offici  sagrament  e  homenatge 
facen  al  algutzir  primerament  reebut  en  loffici  e  en  ab- 
sencia  daquell  al  altra  que  ben  e  lialment  guardaran  los 
encarcerats  e  que  en  lur  offici  frau  ne  malicia  no  con- 
sintran  ne  faran  ne  per  aliviament  de  presons  o  de  carcer 
alcuna  cosa  no  demanaran  ne  reebran. 


(  «09) 

ACI  COMENTA  LA  TERCERA  PART  DEL  LIRRE. 

Del  Qanceller. 

Per  tal  cor  magestat  real  de  grau  molt  gran  es  exal- 
tada e  moltes  vegades  en  grans  negocis  se  gira  per  ^o  les 
letres  della  proceents  son  per  julii  de  hom  excellent  cor- 
regidores e  a  forma  congrua  de  dret  e  de  raho  tomadores. 
E  axi  manam  per  aquesta  profitosa  sanccio  que  en  la  nostra 
cancellaria  liaja  un  canceller  lo  qual  volem  esser  arque- 
bishe  o  bisbe  qui  sia  doctor  en  leys  e  en  cas  que  arque- 
bisbe  o  bisbe  doctor  en  leys  no  los  volem  que  altre  doc- 
tor en  leys  no  contrastaiit  que  prelat  no  sia  sia  reebut 
qui  les  letres  nostres  liger  e  corregir  a  forma  sufficient  re- 
duyr  e  de  sa  man  propria  en  la  fin  de  cascuna  ab  menys 
letres  que  pora  son  nom  sotsescriure  sie  tengut  e  sotses- 
crites  per  un  escriva  de  manament  o  de  registre  o  per  lo 
missatgc  de  verga  de  la  cancellaria  o  per  altre  porter  tra- 
metre  aqucllcs  decontinent  no  oblit.  Tota  hora  pero  se 
guart  que  en  lo  manament  de  cascuna  de  aquelles  sia 
contengut  que  son  manades  per  nos  o  de  part  nostra  ais 
escrivans.  de  manament  de  nostra  escrivania  per  alcun  de 
nostre  conseyl  o  secretaris:  e  encara  aquelles  que  per  nos- 
tres  oydors  serán  provehides  o  manades  justicia  tan  sola- 
ment  contenents  e  comissions  de  aquella:  pero  sia  diligent 
e  attent  que  aquelles  que  gracia  contendrán  qualque  qual 
a  la  cancellaria  venguen  closes  ab  lo  sagell  daquell  qui 
manades  les  haura  segellades  en  la  clausura  :  e  en  lo  ma- 
nament daquestes  sia  contengut  con  serán  vistes  per  aquel! 


(  dio  ) 

qui  les  haura  manades.  Sia  encara  dillgcnt  de  totes  aquclles 
coses  les  quals  a  la  cancellaria  nostra  pertanyer  en  alcuna 
cosa  sien  conegudes :  volents  pero  que  si  per  nos  sens  mijan 
o  de  part  nostra  per  alcun  de  nostre  conseyl  o  deis  secre- 
taris  son  manades  o  per  los  oydors  axi  con  per  lur  offici  ells 
poder  manar  havera  ordonat  no  contrastant  que  de  part  nos- 
tra nos  manariem  al  damunt  dit  canceller  o  vicecanceller  o 
ais  escrivans  de  la  dita  escrivania  o  a  alcun  dells  alcunes 
letres  les  quals  injustes  o  per  qualque  manera  no  degudes  a 
arbitre  del  canceller  reputados  recus  aytals  letres  subsignar 
si  donchs  lo  segon  manament  nostre  de  certa  sciencia  noy 
era  subseguit.  En  apres  per  tal  cor  a  aquell  al  qual  go  que 
es  mes  satorga  go  que  menys  es  consentir  enich  no  repu- 
tara letres  justicia  contenens  encara  summaria  expedicio  o 
sens  plet  per  son  propri  moviment  manar  e  subsignar  pusca 
axi  con  les  manades  per  los  altres  se  esguarda  poder  cor- 
regir. Guartse  pero  de  la  present  concessio  en  tal  manera 
no  abus  quel  offici  deis  oydors  sen  pogues  anichilar  o  en 
qualque  manera  evidentment  embargar.  E  per  tal  que  oltra 
la  nostra  ordinacio  alcuna  cosa   per  nostre   protonotary  o 
per  alscuns  deis  escrivans  de  la  dita  scrivania  per  cartes 
o  letres  en  aquella  faedores  no  sia  atrobada  o  feta  lo  dit 
canceller  transcrit    de   la  dita   ordinacio   e    de   les   coses 
faedores   per    los   dits   vicecanceller   protonotary   e    altres 
scrivans  de   la  nostra   scrivania  ab  si  tener  no  ometa.  E 
per  tal  con  en  nostres  conseyls  per  los  nostres  conseylers 
en  les  coses  dcidores  per  ells  conseylan  sia  orde  degut  per 
raho  observador;  duem  statuydor  ab  aquest  eviicte  que  tota 
hora  que  en  nostres  conseyls  se  discutirán  alscunes  coses 
sobre  les  quals  cascun  deis  conseylers  clergues  tan  sola- 


(111 ) 

ment  o  Cüscun  deis  conseylers  quals  que  qiials  dir  son 
conseyl  convendrá  lo  dit  canceller  injunga  primerament 
ais  altres  que  no  ais  majors  que  diguen  go  que  sabrán 
conseylan  car  meylor  es  que  los  dits  deis  altres  sien  cor- 
regits  per  los  dits  subseguents  deis  majors  que  si  los  dits 
deis  majors  se  corrcgien  per  los  dits  apres  subseguits  deis 
altres  :  e  si  els  mayors  primerament  deliien  aquelles  coses 
que  veurien  esser  conseyladores  per  aventura  aytal  occa- 
sion  de  mala  absordidat  se  donaria  quels  altres  no  volents 
per  favor  o  no  gosans  per  temor  partir  daquelles  lexarien 
a  dir  aquelles  coses  les  quals  cogitarien  esser  conseyladores 
lenteniment  propri  en  ornament  subvertens.  En  apres  volem 
quel  canceller  ordon  les  altres  coses  les  quals  present  nos 
en  lo  conseyl  serán  faedores  manera  de  estar  e  de  propo- 
sar  e  semblants  coses  esguardanls  aqui  estaraenls  de  per- 
sones segons  la  nostra  ordinacio  sobre  ago  feta  de  la 
qual  copia  ab  si  haja:  e  encara  espedicions  de  supplicacions 
escrividorcs  en  les  foranes  parts  dicte  e  aordon  segons 
que  sera  concordat  e  atorgat  per  nostra  real  magestat. 
En  apres  respostes  faedores  en  lo  dit  conseyl  de  part  nos- 
tra quals  que  quals  si  donchs  a  altre  daquells  espressaraent 
aquelles  no  cometiem  de  paraula  fer  sapia  si  esser  obligat. 
Volem  encara  si  alcun  domestich  nostre  mostra  a  ell 
albara  del  panicer  major  nostre  con  la  sua  bestia  sera 
raorta  en  servey  nostre  o  del  cavalleriz  nostre  con  sera 
retuda  a  la  cort  nostra  per  aíTollada  albaran  sageliat  ab 
son  sagell  manam  ell  sia  tengut  manar  fer  cartes  debito-  , 
ries  si  es  cavall  de  sinquanta  libras  barchelonesas  e  si  es 
rocin  de  vint  y  sinch  libras  e  si  muí  o  palafre  de  quinse 
libras  les  quals  al  tresorer  nostre  sien  endregades.  Orde- 


(112) 
nans  encara  e  volenls  a  son  offici  pcrtanyer  que  tols  quals 
que  quals  ais  quals  public  offici  de  jtidicatura  o  de  notaria 
sera  atorgador  de  la  sufficiencia  e  de  les  altres  coses  de- 
cents examin  diligentmet  e  aquells  los  quals  sufficients 
veura  esser  espeech  liuran  a  ells  loffici  destinat.  Si  empero 
sesdevenia  lo  dit  canceller  per  alcun  cas  no  poder  seguir 
la  nostra  cancellaria  lavors  lo  loch  seu  al  nostre  vicecan- 
celler  cometre  no  ometa.  Declarara  a  ell  esser  sotsmeses 
prelats  capellans  clergues  doctors  savis  en  dret  de  conseyl 
o  de  casa  nostra  estants  en  los  cases  empero  en  los  quals 
no  contradien  canoniques  sanccions  e  los  oydors  e  los 
promovedors  cavallers  scrivans  nostres:  los  escrivans  pero  al 
maestre  racional  de  nostra  cort  per  raho  de  son  offici 
sotsmeses  tan  solament  foragitats:  e  a  aquests  licencia  de 
partir  de  la  nostra  cort  segons  que  a  ell  sera  vist  puscha 
donar  exceptáis  aquells  qui  de  nostre  conseyl  serán  enno- 
bleits  cor  ais  resplandenls  conseylers  nostres  e  secretaris 
scrivans  per  nos  tan  solament  es  aytal  licencia  consenti- 
dora. E  pusca  lo  dit  canceller  los  sotsmeses  a  aquell  si  haura 
Irobats  ells  negligents  en  lur  offici  corregir  a  quitacio  de 
un  mes  o  enjus  segons  que  a  ell  sera  vist  faedor  perdedora 
condempnan.  E  per  tal  que  be  e  lialment  les  coses  damunt 
dites  sien  perfetes  per  lo  dit  canceller  lo  dit  canceller 
sagrament  a  nos  fer  sia  estret  que  en  totes  les  coses  da- 
munt dites  lealment  se  haura  e  que  res  no  ha  fet  per 
que  al  dit  sagrament  inviolablcraent  observador  pusca 
obviar.  Encara  no  oblit  deis  escolans  de  la  cappella  e  de 
la  almoyna  e  deis  infants  qui  de  la  almoyna  son  nodrits 
sagrament  e  homenatge  reebre  que  per  fet  o  conseyl  dells 
dampnatge  a  nostra  persona  no  venra  mayorment  per  aque- 


prinuTrt  ti: pora. 

el 

(/'f'/u/(J  ■   'r^/'f/-*r//<<^  /U  .Á/^  er^/o^/i^ 

diá 

mes 

(U(¿d' '   /h?¿/reJ. 

dj4 

11 

raes 

c/ 

-ino 

39;; 

J 

WIFREDO  1.1  Vello  su                        Parfre 

H 

Aoosti» 

898 

1 

\V1FREÍ)0  11  o  RORRELLI            Hip 

2  (i 

Abril 

,^i'¿ 

26 

AKnl 

:m'í 

3 

S^JNIARJO  0  S^IÑER  I           f/.rmduo 

IJ 

Ortuk 

'»'L 

i 

BORRELL  U                               H.jo 

JO 

i^ttiem 

■'í^S 

Ah 

Octub 

951 

■> 

M1R0>'    1            ..         .Hermane 

31 

Ortuí, 

3  6  ti 

30 

íebím 

^íJíS 

G 

R.\MON  BORRELL  III .Urmo 

2j 

Febre 

101 S 

Ih 

FeLrfr 

1018 

7 

RERENGJER  R.\MO>í  lelCuwo        Hijo 

26 

Mavo 

108-, 

2r. 

jVuvo 

ioh: 

0 

RAMÓN  RERENGUERl  elY.ejo     Hrjo 

27 

Mav  0 

)07h 

í) 

R.\MON  BERENGMI  Ca^deE^opa   ..iíijo 

J 

üiaeni 

1032 

27 

Mayo 

107(3 

10 

BERENG'^RXMON  llelFrahicida       fíp/m 

J 

dmtnn 

10"?!) 

.!) 

Drcre 

lf'^}(i 

.).') 

■ 
RAMOIS  BERENG"I1I  elGrande         Sotimo 

19 

íut.o 

113! 

19 

Julio 

ll'U 

.•2, 

RAMO^BERENC^rV  el  Sanio          Hijo 

Í1 

Aóosto 

11Í2 

r 

5tHíun5n  dpiKa. 

mes. 

ano 

1161 

J/¿/i  .    i/^m/'kj 

,í,a 

mps. 

ano. 

Í3 

ALFONí;n  I  el  C«ito Hijo 

2J 

.Uní 

11'Jli 

2.Í 

Ur,l 

llOtí 

u 

PEDRO  I    el  Caiohco H,jv 

i3 

Vtipm 

111] 

1.^ 

.5i-ííem 

1Ü13 

u 

JAYME   I     elConcjinsU  tío! Hijo 

6 

Judo 

11 7G 

G 

Judo 

I27rn 

i6 

PEDRO  11    elGidude JJjjo 

11 

ííovie 

12  8J 

11 

iVovie 

128:, 

n 

ALFONSO  II  el  Liberal        .    -^  Hjjo 

17 

Jumo 

li31 

17 

Jumo 

12í)l 

i« 

JAÍME  11    el  Jusio Bermano 

«1 

5<.y/V, 

13 '2  7 

0 

AoAie 

1327 

i5 

ALFOTÍSOIII  elBenigno Hijo 

lA, 

Enero 

1J3J 

11 

Enfio 

1335 

10 

PEDROlIlel  Ceremonioso    Hijo 

5 

Enero 

1381 

./ 

Liiero 

1387 

U 

JUANl  elCaxador...    Hijo 

i:í 

Ma^ü 

USG 

1 
19 

iMayo 

1396 

n 

>WRTIN  1  el  Humano Htrménn 

31 

xMayo 

lUO 

n 

Majü 

lUO 

15 

FIRK^DO  I  deAnlequera Sohvino 

2^ 

Abrií 

lilG 

2 

AU,! 

li.16 

lU 

ALFONSO  IV  el  Sabio Hijo 

17 

Junin 

ILSG 

17 

•j  uuio 

Uj8 

IS 

•JUAN  11     el  Grande f/erman-i 

fí 

Enero 

1L73 

i9 

Jíjnero 

U73 

ic 

FER^AIN'DOII   el  C&ti.hco Hijo 

i:; 

Enero 

1.ÍIG 

^* 

mes 

ano 

Jw  .  Íc/zj/uj 

11 

año 

27 

.rjANA  I  la  Loca                         %j 

23 

íneio 

15lb< 

' 

2Í 

CARLOS  I  elMacsimo                 Hijo 

16 

Ene  10 

UjÓ 

16 

Eníio 

1ÁJ6 

23 

FELIPE  I     el  Prudente                    Hijo 

IS 

Sebtm 

15^)8 

13 

Sclieiii 

1598 

30 

FELIPE  11  el  Pío                            Hijo 

31 

MiJio 

IbÜl 

31 

Mario 

Ibül 

31 

FELIPE  m  el  Grande                    Hijo 

17 

Setitm 

ififir, 

17 

Stliem 

ItíGá 

.12 

CARLOS  tt    el  Paciente                Hijo 

i 

Suvitm 

1700 

1 

Sovif 

liOO 

33 

FELIPE  \S  el  Animoso        Sohnm 

9 

Julio 

1746 

li 

Enero 

mu 

Jif 

L^JIST    el  Liberal     Hi^o 

31 

A^oíU 

mk 

3 

Julio 

17i.tí 

3J 

FER]VA^^)Om    d  Juslo.  Hermano 

10 

Ao  asi» 

i, 

17,í'í 

10 

.\oosii 

Mí) 

.K 

CARLOSm  el  Politico...  Hprmano 

14 

Dicte 

1788 

1!. 

Bifií 

1788 

.37 

CARLOSIVpí  Cazador .Rip 

19 

Mírn 

1805 

19 

Mano 

1808 

38 

FEímANDOrV'  clDeseado f/¡,« 

■J? 

.^efiBíTi 

m\ 

19 

Stliem 

1833 

J5 

M*7S.\BEL  I   Ta  Conlranada Hi,^ 

(  113  ) 
lies  coses  que  ells  cotiiracten  c  que  nos  encara  conlraclam 
e  que  res  no  lian  fet  ne  faran  per  que  les  coses  damuiil 
dites  no  pusqncn  fermament  observar.  Encara  que  con  do, 
iiostre  conseyl  segons  nostra  ordonacio  deis  conseylers  esser 
sia  sanccit  volem  qucl  sagrament  damunt  dit  segons  que 
en  lu  dita  ordonacio  es  ordonat  a  nos  fa^a  ab  acabamenl. 

Del   Vicecancdler . 

Con  huníiana  fragilitat  no  sufira  usar  hom  de  continua 
sanitat  corporal  cobeejants  quel  oftici  no  poch  de  nostra 
cancellaria  en  la  qual  tots  los  negocis  justicie  concernenls 
ios  quals  a  la  nostra  cort  devoluts  son  espeegadors  per 
alcun  accident  no  puscn  frelurar  de  governador  ;  empera- 
mor  daco  ordonam  quen  la  damunt  dita  cancellaria  un 
hom  fecl  e  espert  lo  qual  sia  doctor  en  leys  apres  lo  can- 
celler sia  posat  qui  no  ligat  de  negun  ligam  de  sacre  ordc 
per  tal  que  qo  que  per  aventura  per  lo  canceller  en  cas 
que  fos  archcbisbe  o  bisbe  o  altre  prelat  o  clergue  qui 
en  crimináis  coses  fer  no  poria  per  aquest  sia  supplit.  E 
per  tal  que  en  la  dita  cancellaria  lotes  coses  degudament 
sien  fetes  engir  aquelles  apres  lo  canceller  entena  ab  aca- 
bament.  Encara  ell  volem  haver  diligencia  que  les  letres 
les  quals  sobre  les  supplicacions  son  manades  compHdament 
contenents  lo  fet  en  la  supplicacio  contengut  sien  dili- 
gentment  espatxades  en  tal  manera  que  en  acó  deííalliment 
Jo  qual  a  nostres  gens  greuge  no  poch  poria  donar  no 
sia  alrobat.  Ordonants  en  apres  que  tota  hora  que  sesde- 
venga  nostre  canceller  no  poder  seguir  nostra  cancellaria 
aquelles  coses  que  per  lo  dit  canceller  son  ordonades  e 
TOMO   V.  8 


(  lli  ) 
altrcs  coses  facdorcs  en  loCfici  de  la  dita  canccllaria  lo 
dit  vicecanceller  teñir  e  complir  en  totes  coses  no  ometa 
e  lotes  les  altres  coses  les  quals  lo  dit  canceller  en  escrit 
haver  es  tengut  ab  si  en  escrit  haver  no  releix.  E  los 
sagraments  los  quals  lo  canceller  es  faedor  lo  vicecanceller 
a  nos  faga  ab  acabament. 

Del  offici  del  Prothonotari  timnl  los  segells. 

E  si  de  la  provisio  e  subsignacio  faedores  en  les  caries  o 
letres  e  privilegis  de  la  nostra  cort  real  proceydores  perso- 
nes dignes  letrados  e  sufficienls  ab  cura  diligent  havem 
ordonades  per  tal  que  les  continencies  o  tenors  de  aquelles 
degudament  segons  que  a  la  nostra  celsitul  se  pertayn  en 
justicia  per  lotes  les  sues  parís  sien  fundades :  no  ab 
menor  sollicitut  es  per  nos  perpensador  que  a  custodia  e 
guarda  deis  noslres  segells  en  los  quals  la  nostra  real 
magestat  es  presentada  e  per  impressio  deis  quals  les  dites 
letres  e  caries  son  obeydes  e  segellades  e  encara  a  cor- 
reccio  e  a  esmena  de  aquelles  si  en  bella  retorica  o  bon 
lali  e  juxta  lo  nostre  eslil  serán  corregidores  una  bona 
persona  de  feeltat  aprovada  e  almenys  en  sciencia  grama- 
tical be  inslruyda  per  nos  volem  esser  aordonada.  Perqué 
volem  e  ordonam  que  en  la  nostra  scrivania  sia  un  escriva 
bo  e  sufficient  qui  tols  los  noslres  segells  e  la  bulla  tenga 
salvant  lo  sagell  sacrel  lo  qual  per  los  noslres  camarlenchs 
teñir  havem  declarat  qui  protonolari  tinent  los  nostres 
segells  volem  esser  nomenat  lo  qual  lotes  les  letres  que 
de  casa  del  canceller  o  vicecanceller  a  la  scrivania  vendrán 
signados  per  nos  o  noslrc  canceller  o  vicecanceller  o  allra 


(  n"> ) 

persona  a  acó  ordenada  registrar  per  los  ajudanls  de  la 
scrivania  faca  e  apres  aquelles  ab  lo  registre  conproii  c 
corregesca  si  a  vortader  lati  serán  esmenadores  e  lreba\l 
e  proveesca  diligentment  que  ben  e  ornadament  segons 
ques  conve  sien  dictades  e  puys  aquelles  segellar  faca  e 
espeech  ais  demanants  aytant  con  ell  pora  efTectualment  e 
sens  triga.  Guartse  empero  que  letres  alcunes  no  segell 
salvant  aquelles  que  on  lo  manament  en  lo  dors  de  la 
letra  veura  per  nos  o  alcun  de  nostre  conseyl  de  part 
nostra  o  per  los  secretaris  scrivans  esser  manades  :  en- 
cara aquelles  que  per  los  oydors  nostres  serán  provises 
justicia  tan  solament  contenents.  E  per  tal  que  totes  co- 
ses segons  nostra  volentat  mils  proceesquen  al  dit  proto- 
notari  nostre  manam  que  alscuns  réscrits  privilegis  per- 
petuáis confermacions  de  privilegis  o  donacions  de  coses 
no  mobles  o  de  jurediccio  contenents  segellar  no  pre- 
sumesca  si  donchs  de  nostra  boca  a  la  sua  manament  dago 
no  havia  o  ab  lo  segell  de  nostre  anell  closes  e  segella- 
des  no  vehia.  Volem  encara  e  ordonam  que  de  totes 
aquelles  letres  cartcs  e  privilegis  que  de  la  nostra  scri- 
vania exiran  reeba  lo  preu  e  salari  lo  qual  sobre  les  taxa- 
cions  de  les  letres  havera  ordonat :  e  per  tal  que  aquell 
pusca  mils  inviolablement  observar  volem  que  copia  de 
aquell  en  si  tinga  e  de  la  moneda  que  daqui  exira  cas- 
cun  ayn  volem  ell  compte  retre  al  maestre  nostre  racio- 
nal. E  si  alcunes  letres  taxadores  a  arbitre  serán  qui  en 
la  dita  taxacio  declarades  no  sien  lo  dit  protonotari  nos- 
tre observada  moderacio  e  taxacio  congruent  aquelles  a 
arbitre  seu  taxar  pusca  cor  la  consciencia  dell  sobre  acó 
de  tot  en  tot  carregara.  Volem  encara  que  ais  escrivans 


(  HG  ) 
de  manamcnt  en  fcr  toles  cscriplurcs  facnls  per  la  iios- 
tra  cort  c  ais  ajudants  de  la  scrivania  en  totes  les  co- 
ses que  al  oílici  de  la  scrivania  se  pcrtanyen  manar 
pusca  :  e  si  en  afo  serán  ncgligenls  que  aquells  en  la 
quitacio  de  sinch  dies  o  menys  per  cascuna  vegada  que 
en  a^'O  failit  hauran  cascun  deiís  punir  puscha.  Volem 
encara  que  lots  los  dits  adjudants  de  la  scrivania  en  totes 
aquellos  coses  que  al  offici  se  pertanyen  lo  dit  protonotari 
iiostre  obcyr  sien  tenguls.  Alorgam  encara  a  ell  que  sí 
los  correos  nostres  engir  hir  oífici  exercidor  negligents 
haura  trobats  pusca  ells  de  la  quitacio  de  quinse  dies  o 
raeyns  punir  segons  que  a  la  sua  discrecio  haura  vist  fae- 
dor.  E  perqué  a  ell  gran  fe  li  es  coraesa  en  teñir  nos- 
tres  segells  e  per  rahon  de  son  offici  moltes  vegades  ab 
nos  ha  a  contractar  volem  que  lo  sagrament  a  nos  faga 
lo  qual  lo  vicecanceller  a  nos  prestar  es  tengut. 

Deis  Scrkans  de  manament  de  la  nostra  scrivania. 

La  escrivania  nostra  cobeejants  en  tal  manera  disposar 
que  a  tots  per  lurs  negocis  en  aquella  anants  despatxada 
expedicio  sia  appareylada  e  per  tal  quel  offici  del  escriure 
pus  leugeraraent  e  pus  perfeta  sia  complit :  sanccim  e  or- 
donam  que  daqui  avant  en  la  dita  nostra  scrivania  ordi- 
nariament  sien  dotse  scrivans  de  manament  bons  e  suffi^ 
cienls  e  feels  qui  letres  escrisquen  e  totes  altres  escriptu- 
res  a  la  scrivania  pertanyents.  Encara  volem  que  en  les 
letres  les  quals  sobre  supplicacions  serán  atorgades  es  fa- 
ran  lo  fet  en  la  supplicacio  contengut  breument  dins  me- 
ten en    suma    no    que  la  supplicacio   segons  que  jau    hi 


(117) 
encloesquen.  Volem  encara  que  en  les  lelrcs  escrividore» 
deguda  manera  serven  segons  la  nostra  ordinacio  sobri- 
ia  dita  manera  de  scriure  ja  feta  la  qual  per  los  diU 
scrivans  en  escrit  manam  haver.  Manam  encara  que  a  ma- 
nament  de  tots  de  nostre  conseyll  encara  del  canceller  i 
vicecanceller  nostres  fet  de  part  nostra  o  per  los  oydon 
e  secretaris  escrivans  sens  nostre  manament  segons  que 
al  offici  dells  pertayn  letres  e  altres  scriptures  a  ells  in- 
junctes  facen:  mas  los  noms  daquells  qui  les  letres  de  pa- 
per  fer  hauran  manades  en  aquelles  posen  so  es  en  aquesta 
manera  que  on  lo  sagell  deura  esser  posat  meta  son  nom: 
Yo  aytal  per  manament  del  senyor  rey  fel  a  mi  per  aytal. 
Encara  que  quan  priviiegi  o  carta  de  pergami  nos  a  quals- 
que  quals  o  de  qualque  atorgament  farem  ab  sagell  pen- 
dent  manam  que  en  la  jusana  part  qo  es  en  la  partida  on 
se  comenta  legir  sots  lo  doblench  de  la  dita  carta  o  pri- 
viiegi son  nom  per  les  paraules  desús  dites  escrisqua  ajus- 
tant  que  aquell  qui  la  haura  manada  la  ha  vista  e  rego- 
neguda.  Volem  empero  que  quant  se  manaran  a  ells  pri- 
vilegis  o  letres  per  alscuns  de  nostres  conseylers  de  part 
nostra  qualque  gracia  o  justicia  favorable  contenents  ans 
que  aquelles  letres  sagelladores  sien  portades  les  mostren 
a  aquells  qui  les  hauran  manades  per  tal  que  aquells  ma- 
nants  vegen  si  segons  nostre  manament  proceexcn  e  en 
lo  dit  manament  se  contenga  axi  con  damunt  es  dit  qut 
aquelles  han  vistes  e  regonegudes.  Ajustants  en  a^o  qut 
en  tots  privilegis  o  cartes  de  donacio  perpetuáis  per  nos 
atorgadores  qui  ab  sagell  flaho  o  ab  bulla  serán  segella- 
dores  sots  la  derrera  linca  del  dit  priviiegi  o  carta  serü 
escrit   nostre    senyal   ab   titols  de-  tots   nostres    regncs    e 


(118) 
comtals  segons  que  dcjus  appar  :  e  apres  sinch  noms  de 
testimonis  de  les  pus  nobles  e  assenyalades  persones  que 
ladonchs  en  nostra  cort  presents  serán  jalsia  que  al  dit 
atorgament  presents  no  serán  estades:  e  subseguent  lo  se- 
nyal  e  clausura  del  scriva  nostre  qui  lo  manament  del  dit 
atorgament  haura  reebut  e  norresmeyns  lo  manament  acos- 
tumat  axi  com  se  seguix  :  Senyal  ^  den  Pere  per  la  gra- 
cia de  Deu  rey  Barago  de  Valencia  de  Mallorca  de  Cerdenya  e 
de  Córcega  e  comte  de  Barsalona  de  Rossello  e  de  Cerdanya. — 
Testimonios  son. — Arnaldo  archehishe  de  Tarragona. — Infant 
en  Pere  comte  etc. — Infant  en  Jacme  etc. — Infant  en  Ramón 
Ikrenguer  comte  etc. — Sanxo  hishe  de  Taracona. —-Sen)^ 
yol  den    Maten  Adria   protonotari  et  tinent  los  segells  etc. 

—  Matheus  Adriani  mandato  Domini  regis  qui  eam  vidit. 

—  Con  empero  los  oydors  daquelles  coses  les  quals  per 
rabón  de  lur  offici  usar  per  nostra  potestat  o  no  dema- 
nada nostra  serenitat  espeegar  poden  letres  bauran  ma- 
nades  per  aquelles  coses  les  quals  en  les  supplicacions  ma- 
nat  bauran  escriure  los  nomps  daquells  en  lo  locb  damunt 
dit  de  la  letra  posar  no  ometen  en  aquesta  manera  ^o  es: 
Per  los  oydors.  Escrisquen  encara  les  letres  les  quals  per 
la  part  deis  dits  oydors  per  rabo  de  lur  offici  a  qnaisque 
persones  sendrecaran.  Els  damunt  dits  pero  escrivans  Yo- 
lera esser  sotsmeses  al  canceller  e  vicecanceller  nostres  et 
al  protonotari  e  tenent  los  segells.  En  apres  guárdense 
los  escrivans  damunt  dits  que  letres  ni  altres  scriptures  a 
lur  offici  pertanyents  a  alcun  scriure  no  cometen  sino  tan 
solament  ais  seus  escrivans  e  deis  secretaris  nostres  en 
aquell  cas  que  a  scriure  les  coses  damundites  bastar  no 
porien.  Guárdense  cucara  que  les  scriptures  les  quals  ells 


(  119  ) 
faran  per  altrcs  no  puguen  csscr  esguardades  o  nísIcs  iie 
transcrit  de  letra  alcuna  prencdor  deis  registres  o  dallres 
scriptures  de  la  scrivania  sino  de  consentiment  del  can- 
celler o  vicecanceller  o  protonotari  nostre  a  alcuna  per- 
sona fer  o  liurar  no  gosen  en  alcuna  manera.  Manam 
encara  quels  damunt  dits  scrivans  sagrament  presten  e 
facen  al  canceller  nostre  si  lavors  present  sera  con  al  offici 
serán  reebuts  o  cll  abscnt  al  vicecanceller  que  en  lor  offici 
be  e  feelment  se  liauran  e  res  per  letres  o  per  altres 
scriptures  les  quals  per  lur  offici  scriure  serán  tenguts  de 
les  gens  no  reebran  sino  vuit  diners  de  carta  graciosa  de 
la  moneda  que  corra  en  la  térra  on  som :  encara  que  iicgu- 
na  favor  desaordenada  a  alcun  no  darán  sobre  aquelies  coses 
que  pertanyen  a  lur  offici  e  que  neguna  frau  en  lurs 
scriptures  no  faran  o  posaran  ne  a  algún  aquelies  coses  les 
quals  deis  secrets  nostres  per  rabo  de  lur  offici  ells  saber 
sesdevendra  no  revelaran  mas  aquells  secretament  tenran. 
E'si  per  aventura  en  nostre  conscyl  per  rabo  de  scriure  o 
per  altra  manera  ells  enteresser  sesdevendra  aquelies  coses 
que  aqui  oyran  o  percebran  ab  si  secretes  tenran  a  negun 
no  revelans  :  e  que  per  ells  res  no  es  fet  nes  fara  per  que 
lo  sagrament  no  puga  esser  observat. 

Deis  Ajudants  de  la  nostra  scrivania. 

Esguardants  ab  dreta  consideracio  que  axi  per  la  nos- 
tra magnificencia  privilegis  cartas  e  letres  gracies  e  pro- 
visions  per  diverses  manaments  son  tot  dia  atorgadores 
e  aquelies  son  per  dreta  justificacio  abans  que  de  la  nos- 
tra cort  isquen  per  certa  persona  veedores  :   iiorresmenys 


(  120  ) 
a  tolre  tota  occasio  de  mudar  la  substancia  o  falsificar 
aquelles  retincnts  transumpts  a  perdurable  memoria  en  1» 
nostra  cort  real  de  aquelles:  provehir  entenem  que  certes 
persones  sien  ordonades  per  nos  e  eletes  per  loffici  del» 
quals  sien  les  dites  coses  en  los  noslres  registres  scrites- 
e  meses.  Perqué  volem  que  en  la  dita  scrivania  oltra  los 
escrivans  de  manament  per  nos  ja  ordonats  sien  vuit  scri- 
vans  loa» quals  adjudants  sien  appellats  los  quals  volem  esser 
estrets  de  registrar  privilegis  caries  letres  scriptures  en 
nostra  scrivania  espeegadores  e  encara  scriure  e  fer  en 
bona  forma  cartes  letres  e  altres  scriptures  de  la  nostni 
cort  segons  e  per  la  manera  que  a  aquells  sera  injunt  per 
lo  canceller  o  vicecanceller  o  protouotari.  Mnnants  ais  dits 
adjudants  que  assiduament  dementre  que  serán  en  la  cort 
servesquen  e  estien  en  la  dita  scrivania  e  obeesquen  en 
totes  coses  e  per  totes  ais  canceller  e  vicecanceller  e  pro- 
tonotari.  E  si  los  dits  adjudants  serán  en  les  dites  coses 
desobedients  o  lo  servey  de  la  scrivania  ab  diligencia  no 
faran  los  dits  canceller  vicecanceller  ol  protonotari  en 
absencia  dells  pusca  aquells  punir  de  la  quitacio  de  un 
mes  o  de  menys.  E  res  no  menys  volem  los  dits  adjudants 
teñir  secretes  aquelles  coses  que  escriuran  transladaran  o 
registraran  si  aquelles  coses  comanades  lurs  serán  en  secret 
per  lur  major  ;  e  facen  sagrament  en  poder  del  canceller 
o  en  absencia  dell  al  vicecanceller  que  en  lur  offici  be  e 
lialment  se  bauran  e  que  res  no  han  fet  ne  faran  per 
que  lo  dit  sagrament  no  puxcn  teñir  e  aquell  fermament 
observar. 


(  Í2I  ) 

Deis  Missalges  de  verga  de  la  cancellaria. 

Considerants  que  engir  la  preminencia  del  offici  de  la 
nostra  cancellaria  real  manaments  diverses  son  daquella 
continuaníient  cmanadors:  per  tal  a  exe.cucio  daquells  digna 
cosa  esser  pensam  que  ccrtes  persones  qui  tota  hora  al 
canceller  e  en  la  sua  absencia  al  vicecanceller  on  que  irán 
estants  en  la  nostra  cort  davant  vagen  e  los  dits  manaments 
exeguesquen  sien  deputades.  Perqué  ordenara  que  a  les 
damunt  dites  coses  complidores  sien  destinats  tres  homens 
bons  e  sufGcients  qui  missatges  de  verga  sien  nomenats  los 
quals  tota  hora  que  lo  canceller  en  la  nostra  cort  sera 
present  o  ell  absent  al  vicecanceller  on  que  irán  devant 
vagen  e  los  manaments  daquells  e  encara  de  qualsevol 
altre  de  nostre  consell  e  del  nostre  protonotari  e  encara 
deis  oydors  con  a  ells  de  part  nostra  serán  injunctí  exe- 
guesquen ab  acabament.  Aquests  empero  al  nostre  cance- 
ller si  present  sera  o  ell  absent  al  nostre  vicecanceller  en 
lo  reebiment  del  seu  offici  sagrament  faran  que  son  ofíici 
ben  e  leyalment  exerciran  e  la  salut  de  nostra  persona 
per  son  poder  conservaran  e  que  res  no  han  fet  ne  farau 
per  que  les  coses  damunt  dites  no  pugnen  fermament 
observar. 

Del  Calfador  de  la  cera  perds  segells  pendenís. 

Períjue  irapressio  de  segeils  pendents  ab  cera  calent 
deu  esser  fcta:  per  tal  al  apparellamcnt  de  aquella  un  hom 
bon  c   cspert  volcm   esser  per  nos  ordenat  qui   calfador 


(  122  ) 
de  cera  sia  nomenat  lo  qual  calfara  c  apparellara  cera  a 
ops  deis  segells  pendents  qui  en  les  cartes  que  en  nostra 
scrivania  sespatxaran  son  penjadors.  Encara  cubertes  faga 
ais  segells  qui  en  les  letres  de  paper  serán  posadors.  E  con 
carainarem  tots  temps  ab  les  azembles  que  los  nostres 
segells  e  registres  portaran  vaga:  e  regonexara  se  esser 
sotsmes  al  nostre  protonotari  en  totes  coses  tocants  lo 
servey  de  la  nostra  scrivania  lo  qual  lo  dit  protonotari 
pusca  punir  en  la  quitacio  de  deu  dies  o  enjus  segons  la 
qualitat  del  exces  si  en  son  offici  exercir  aquell  haura 
trobat  iiegligent.  E  continuament  en  la  scrivania  estiga  e 
daqui  nos  partesca  sens  licencia  del  dit  protonotari:  e  al 
canceller  sagrament  fa?a  lo  qual  al  canceller  los  misatges 
de  verga  damunt  dits  prestar  son  tenguts. 

Ojfici  deis  Sagelladors  de  la  scrivania. 

Experiencia  demostra  que  les  gents  que  Deu  ha  creades 
sien  sufficients  pero  no  a  totes  coses.  £  con  nos  hajam  ja 
ordonat  de  teñir  scrivans  e  sia  necessari  que  per  fer  bulles 
de  or  e  de  plora  e  de  segells  de  majestat  e  altres  segells 
aptes  pefsones  hi  sien  deputades:  per  qo  ordonam  que  dues 
persones  deis  pus  sufficients  del  registre  de  la  nostra  scriva- 
nia sien  per  nos  deputades  los  quals  segelladors  de  la  nos- 
tra scrivania  sien  nomenats  los  quals  sien  tenguts  de  fer 
les  coses  davall  scrites  :  co  es  que  tots  los  dies  con  loffici 
del  comprobar  se  fara  la  un  de  aquells  ^o  es  lo  primer 
en  lo  dit  offici  reebut  e  en  defalliment  de  aquell  laltre 
apres  reebut  sia  en  la  dita  scrivania  prop  del  nostre  pro- 
thonotari  o  son  lochtinent  per  segellar  totes  les  letres  o 


(423) 

cartes  de  pergami  que  en  la  dita  scrivania  se  hauran  a  es- 
peegar  scgons  que  per  lo  nostre  prothonotari  o  son  loch- 
tinent  les  sera  raanat:  e  si  abdosos  hi  serán  la  un  de  aquells 
qui  no  segellara  sic  tengut  de  scriure  les  quantitats  ques 
reebran  o  aquelles  qui  en  deute  necessariament  se  hauran 
a  escriure  en  los  libres  ordonatas  a  acó  en  la  dita  nostra 
scrivania:  e  si  menester  sera  de  ajuda  a  comprobar.  E  en- 
cara sien  tenguts  la  un  almenys  jaure  en  la  dita  scrivania 
en  la  cambra  on  estaran  nostres  registres  ab  lo  escalfador 
de  la  cera  per  qo  que  si  de  nits  sesdevenie  cas  opportu  que 
letres  o  cartes  si  havian  a  segellar  sien  atrobats  apparellats 
de  exercir  lur  offici.  No  resmenys  volem  que  sien  tenguts 
de  fer  los  coretes  ais  correus  de  la  nostra  scrivania  e  de 
tols  aquells  qui  en  la  nostra  scrivania  se  quitaran  segons 
veuran  esser  fahedor  de  veritat :  e  sien  tenguts  cora  ne- 
cessari  sera  de  procurar  correus  per  trametre  les  nostres 
letres:  e  encara  con  se  esdevendra  cas  necessari  et  que  en 
lur  offici  non  hauran  a  entendre  sien  tenguts  de  ajudar  a 
registrar  ais  serivans  de  registre :  e  con  nos  caminarem 
sien  tenguts  de  procurar  aczerables  ab  un  deis  verguers  de 
la  nostra  cancellaria  per  portar  los  registres  e  les  altres 
coses  necessaries  a  servey  de  la  nostra  scrivania  los  quals 
registres  tinguen  en  scrit  per  inventari  e  aquells  sien  ten- 
guts teñir  encung  e  de  recosirarlos  si  hauran  mester  adob 
o  reparacio  e  si  reparacio  hauran  mester  qo  es  aquells 
qui  irán  en  la  nostra  scrivania  aquells  adoben  e  reparen  o 
adobar  e  reparar  facen  de  licencia  del  dit  nostre  protho- 
notari :  e  si  lo  dit  nostre  prothonotari  ago  dilatara  fer  a  nos 
alio  sien  tenguts  moltes  vegades  de  notificarnosho  queu 
fa^am  fer  tro  atant  quey  hajam  proveyt.  E  sien  tenguts 


(  124  ) 
per  carai  anar  ab  los  cofres  e  encarregues  de  la  nostra 
scrivania  e  aquellos  dar  bon  recapte:  axi  mateix  sien  ten- 
guts  <lc  instar  e  fer  son  poder  ab  un  deis  verguers  de  la 
cancellaria  de  liaver  et  procurar  bisties  si  obs  sera  ais  vuit 
scrivans  de  registre  dessus  dits  pera  cavalrar  e  acompanyar 
la  nostra  scrivania  e  totes  altres  coses  fer  que  al  offici 
dessus  dit  se  pertanyen.  Empero  en  totes  les  dites  coses  baja 
prerogativa  lo  primer  reeBut  en  lo  dit  offici:  e  serán  sois 
obediencia  del  nostre  prothonotari  et  de  son  lochtinent  los 
quals  aquells  segelladors  puxen  condempnar  si  en  lur  offici 
serán  negligents  en  la  quitacio  de  quinse  dies  o  enjus  se- 
gons  la  qualitat  del  fet:  e  sagrament  en  poder  del  can- 
celler o  vicecanceller  faran  que  be  e  lealment  en  lo  dit 
offici  se  hauran  e  si  res  sabrán  ques  fa^a  contra  nos  o  lo 
dret  de  la  nostra  scrivania  alio  per  son  poder  encontinent 
a  nos  lo  notificaran  o  notificar  faran. 

Deis  Promovedora. 

Axi  com  leden  negligencia  los  negocis  son  deperits  axi 
assisten  diligencia  los  negocis  fi  bona  reeben.  Emperamor 
dago  offici  deis  promovedors  per  diligencia  deis  quals  molts 
negocis  sendrecen  molt  expedient  decernim.  Perqué  dos 
cavallers  e  dos  sufficients  doctors  en  dret  civil  qui  en 
crimináis  causes  si  mesclar  no  rebugen  volem  esser  promo- 
vedors nom  convinent  assumen  de  la  qualitat  del  offici 
exercidor  los  quals  damunt  dits  promovedors  los  negocis 
en  nostre  conseyl  proraoguen  daquelles  persones  les  quals 
en  les  terres  nostres  exceptat  aquella  en  la  qual  nos  pre- 
sents  serem  liavcr  domicili  esguarden  diligencia  haven  que 


C12d) 
sien  cspatxaJes  e  a  convineiits  acabamcnts  perduitcs.  Enca- 
ra con  en  nostres  conseyls  degcn  noslres  cor)sc\llcrs  en 
aquelles  coses  que  han  consellari  a  dir  covinent  orde  ob- 
servar disposam  ab  aquesta  molt  aconseylada  sanccio  que 
tota  hora  que  en  nostres  conseyls  absens  lo  canceller  e 
vicecanccller  serán  discutides  alscunes  coses  sobre  les  quals 
cascun  deis  conseylers  clcrgues  tan  solamen  o  cascun  deis 
conseylers  quals  que  quals  dir  son  conseyl  convcnra  lo 
promovedor  cavaller  qui  primer  a  aquest  offici  sera  reebut 
lo  qual  absent  laltre  cavaller  injunga  primerament  ais 
altres  que  ais  majors  que  dignen  qo  que  sabrán  conseylan  : 
cor  mils  es  quels  dits  deis  altres  sien  corregits  per  los 
dits  deis  majors  apres  subseguits  que  si  los  dits  deis  majors 
eren  corregits  per  los  dits  deis  altres  apres  subseguits. 
Ajustants  encara  a  les  coses  damunl  dites  que  con  sesde- 
vendra  absens  lo  canceller  e  vicecanceller  en  nostres  con- 
seyls alscunes  coses  esser  espeegades  de  les  quals  de  páranla 
a  alcun  deja  esser  respost  acó  baja  a  fer  lo  promovedor 
cavaller  qui  primer  a  aquest  offici  sera  appellat  lo  qual 
absent  a^o  fer  deja  laltre  cavaller  si  donques  no  haviem 
manat  alcuna  vegada  ago  per  altre  nostre  conseyler  esser 
complit.  En  apres  attenents  pertanyer  de  cadira  real  a 
cultivament  de  justicia  per  Lo  Pus  Alt  destinat  que  vetle 
engir  la  correccio  deis  excessos  de  sos  officials  per  tal 
quels  diets  de  la  térra  e  deis  faels  daquella  per  oífenses 
de  justicia  no  pusquen  pereclitar  :  emperamor  da^o  aor- 
donam  quels  dits  promovedors  nos  cascun  any  opportu- 
nament  e  importuna  que  reformadors  a  les  terres  nostres 
de  les  quals  absents  serem  sien  Irameses  sollicilar  curen 
ab  acaboment  entro  que  effeclualment  sien  destináis  o  per 


(  120  ) 
qualque  rabo  hajam  finat  a^o  quant  a  lavors  no  caler  fer. 
E  encara  ordenara  que  de  tres  en  tres  anys  sien  lenguts 
de  solücitarnos  que  nos  sobre  lo  maestre  racional  els 
cscrivans  daquell  offici  ordenem  persones  que  sapien  veri- 
tat  los  comptes  quel  maestre  racional  els  escrivans  del  dit 
ofíici  reeben  si  son  diligentment  e  leyal  espatxats:  car  axi 
con  tots  los  nostres  fets  en  que  diners  corren  fenexen  en 
lo  dit  offici  axi  esta  en  rabo  que  nos  dells  sapiam  si  alio 
hauran  be  et  diligentment  fet.  Volem  encara  que  con  de 
cert  sabrán  en  les  terres  nostres  de  les  quals  absents  serera 
alcun  official  nostre  majorment  jurediccio  exercen  esser 
menys  sufficient  decontinent  entro  que  de  sufficien  najara 
provehit  soUiciten  encessantment:  per  les  quals  letres  pro- 
curar volem  tota  hora  que  aytal  cas  sesdevendra  per  aquells 
en  aqüestes  coses  tota  aquella  que  poran  hagen  diligencia 
e  cura.  En  apres  los  daraunt  dits  promovedors  per  sagra- 
raent  a  nos  prometre  sien  tenguts  que  lur  offici  exerciran 
be  e  feelment  e  diligent:  sagrament  pero  facen  lo  qual 
los  nostres  conseylers  a  nos  fer  son  astrets  segons  la  forma 
en  la  ordinacio  nostra  deis  conseylers  expressada  con  segons 
el  tenor  de  la  dita  ordinacio  los  damunt  dits  promovedors 
en  nostres  conseyls  sien  reebuts. 

Deis  Endregadors  de  la  conciencia. 

Per  tal  con  divinal  clemencia  ordona  cadira  la  qual  nos- 
tra reyal  majestat  obten :  digna  cosa  es  que  a  aquell  per  lo 
don  del  qual  sobrepuyam  de  tot  en  tot  obeescam  en  bones 
obres  faents  e  totes  aquelles  que  a  dreta  consciencia  con- 
trariegen  segons  divináis  ensenyaments  esquivants.  Perqué 


C  i27  ) 
los  endrccadors  de  nostra  consciencia  rcyal  csser  dispossam 
bisbes  e  altres  prelats  e  maestres  en  theologia  e  doclors  en 
decrets  e  homens  religioses  conseylers  nostres  eslants  aquí 
altre  offlci  en  nostre  conseyl  no  havents  los  quals  savents 
vcrtaderament  o  daltres  ausents  alscunes  coses  nos  fer  en 
qualque  manera  o  haver  fetes  o  voler  fer  quant  que  quant 
les  quals  coses  segons  les  divináis  regles  se  cogiten  en  al- 
cuna  manera  contrastar  a  justa  consciencia  a  nos  aquelles 
los  altres  conseylers  presents  o  tots  absents  o  alscuns  dir  o 
escriure  sien  tenguts  per  lur  arbitre  feelraent  conseylants. 
E  per  tal  que  aqüestes  coses  fcelment  a  nos  complesquen 
a  nos  sagrament  e  encara  sagrament  del  conseyl  segons 
nostra  ordinacio  fagen. 

Deis  Oydors. 

Laudable  es  loffici  deis  oydors  per  lo  qual  les  demandes 
deis  supplicanls  acabaments  covinables  reebcn  e  axi  per 
ministeri  daquell  offici  alcunes  vegades  les  coses  passades 
per  adjutori  de  justicia' son  corregides  e  moltes  vegades 
ais  dignes  gracies  son  atribuydes.  Emperamor  daco  dispo- 
sam  ab  aquest  edicte  que  en  nostra  cort  sien  tres  cavaylers 
e  dos  savis  esperts  en  dret  civil  e  un  altre  en  dret  cano- 
nich  erudit  los  quals  oydors  volem  esser  apelláis  e  a  ells 
sien  liurades  les  supplicacions  les  quals  a  la  nostra  altesa 
Sendregaran  :  e  tots  ensemps  daquests  alscuns  tres  o  dos 
Co  es  un  cavaller  e  laltre  clerch  o  savi  en  dret  bajen  es- 
patxar  les  supplicacions  axi  con  los  sotscrits  parlaments  o 
testifiquen  :  e  aquelles  supplicacions  per  exercici  de  justicia 
dirimidorcs  remeten  a  aquells  qui  han  per  lurs  officis  co- 


(  128  ) 
ncxer  de  aquellos  o  comelen  a  aquells  los  quals  volran  axi 
con  a  delegáis  daquclles  conexer.  Pusquen  encara  quant  que 
quant  a  ells  sera  vist  opportu  en  remeten  o  cometen  ajus- 
lar  que  sumariament  o  simplament  e  de  pía  e  sens  figura 
de  juhi  e  cessant  plet  e  escrits  sia  provchit:  mas  per  un 
deis  escrivans  en  aquest  offici  per  nos  ordenats  en  les  fo- 
ranes  parts  de  les  dites  supplicacions  scriure  facen  aque- 
lles  coses  les  quals  remeten  o  cometen  hauran  ordonades; 
encara  los  noms  deis  dits  oydors.  En  apres  les  damunt  dites 
suplicacions  cloir  e  ab  sagell  del  oífici  deis  oydors  facen 
comunir.  Sobre  aqüestes  empero  suplicacions  closes  segoiis 
que  damunt  es  dit  les  quals  se  cometran  a  alcuns  qui  axi 
com  delegats  nauran  a  conexer  escriure  facen  per  aquesta 
manera:  A  la  escremnia.  En  apres  aquelles  ais  supplicants 
liurar  per  lo  dit  escriva  facen  les  quals  daqui  los  dits  sup- 
plicants ais  altres  escrivans  de  la  nostra  escrivania  porten  per 
tal  que  letres  de  nostre  comissio  real  conseguesquen.  Sobre 
aquelles  empero  supplicacions  closes  axi  com  damunt  es 
dit  les  quals  se  remeten  a  aquells  estants  en  lo  loch  en  lo 
qual  nos  lavors  serem  e  en  altres  lochs  no  distants  oltra 
tres  legues  aquells  quin  deuran  per  lurs  officis  conexer  los 
noms  daquells  escriure  manen:  e  apres  aquelles  ais  sop- 
plegants  liurar  no  obliden  les  quals  los  supplicants  daqui 
porten  ais  damunt  dits  los  noms  del  quals  veuran  sobre- 
scrits.  E  sobre  les  altres  supplicacions  closes  axi  con  damunt 
es  posat  les  quals  serán  remeses  a  alcuns  estants  en  los 
]ochs  distants  del  loch  en  lo  qual  lavors  nos  serem  oltre 
tres  legues  los  quals  ne  deuran  per  lurs  officis  conexer 
aquesta  páranla :  A  la  escrevania  escriure  manam  e  daqui 
ais  soplegants  aquelles  liurar  facen   sens  triga   les  quals 


(  129  ) 
daqui  los  suppÜcants  ais  dits  altres  cscrivans  de  la  noslru 
scrivania  porten  Ictres  de  nostra  comissio  rcyal  obtcnents. 
Les  romanoDts  pero  supplicacions  a  nos  cnscun  deis  oydors 
aport  axi  que  un  apres  laltre  segons  orde  de  seor  en  lo 
conseyl  contingent  sia  Icngut  de  fer  relación  de  una  tan 
solament  daqucUcs  supplicacions  que  tendrá:  e  ordonat  per 
nos  co  quev  raanarem  alio  escriurc  en  les  foranos  parts 
de  les  dites  supplicacions  e  encara  aqüestes  paraules:  Per 
lo  rey  sois  escriven  per  alcun  deis  nostres  secretaris  o  altre 
qui  ajustar  farem.  En  apres  aquellos  supplicacions  cloir  e 
ab  sagell  del  oíTici  deis  oydors  sanccim  esser  sagellades  c 
sobre  elles  closes  per  un  deis  dits  escrivans  de  la  audien- 
cia axi  com  damunt  es  dit  aquesta  paraula:  A  Ja  escrivama: 
e  si  a  la  scrivania  rcmetre  no  las  caira  los  noms  daquclls 
ais  quals  es  remesa  escrisquen  e  ais  sopplegants  sien  liura- 
des  les  quals  los  dits  ^upplicants  ais  escrivans  de  la  nostra 
scrivania  portcr»  per  tal  que  letres  nostres  reals  contenents 
les  coses  damunt  ditcs  per  nos  aordonades  conseguesquen 
o  altres  ais  quals  sendrecen  porten  per  tal  que  expedicio 
segons  les  coses  per  nos  aordonades  breument  consegues- 
quen. Pero  si  lescrrvania  o  escrivans  de  la  dita  audiencia 
con  hauran  scrites  les  expedicions  de  les  dites  supplicacions 
segons  la  volental  deis  dits  oydors  les  letres  les  quals 
dnqui  serán  faedores  de  dins  o  de  fora  la  escrivania  scriure 
o  les  dites  supplicacions  espatxades  a  l;i  dita  scrivania  por- 
tar volran  :  aquellos  lavors  cloir  e  segellar  no  veem  que 
cayla  cor  aquesta  damunt  dita  clausura  de  les  damunt 
dites  supplicacions  ab  lo  sagell  del  offici  deis  oydors  per  es- 
quivar despeses  deis  offerents  aquellos  per  portar  la  on 
eren  portadores  per  certes  persones  no  degudes  despeses 

TOMO    V.  O 


(  430  ) 
convenga  segons  que  havem  entes  fer  tan  solamcnt  liavem 
duyla  proveedora.  Disposam  encara  un  esser  sagcU  del 
offici  deis  oydors  deis  quals  tres  dits  cavaylers  oydors  lo 
pus  antlch  en  loffici  tenga  e  en  absoncia  dell  lo  segon 
e  axi  del  altre  per  aquest  orde  volcm  esser  teñidor  e 
aquell  guarden  düigentment.  E  cascun  dells  segellar  deja 
segons  que  la  ordinacio  de  les  coses  desús  dites  lio  testifica. 
En  apres  un  cavaller  e  un  clerch  o  savi  en  dret  oydors 
almeyns  jaer  sien  tenguts  en  la  ciulat  o  castell  en  la  qual 
qualque  nit  se  convendrá  nos  jaer  :  si  empero  aqui  jaer 
no  poden  per  la  poquea  del  loch  o  per  fretura  embargats 
lavors  en  loch  dins  distancia  de  una  legua  posat  jaer  hagen 
en  qualque  manera.  En  apres  nos  estants  en  alcun  loch 
en  lo  i^'ual  exercici  de  jurediccional  potestat  hajam  dos 
deis  oydors  daraunt  dits  un  dia  de  cascuna  semana  al 
carcer  de  la  nostra  cort  anar  sien  estrets  :  e  aqui  presents 
los  jutges  e  els  altres  presidents  a  la  dita  cort  e  procu- 
radors  fiscals  e  guardes  del  carcer  vegen  los  enrarcerals 
les  querimonies  dells  ab  pasciencia  oents  :  e  si  deffolliment 
veen  de  alscunes  coses  aquells  reprenen  segons  que  es  covi- 
nent  totes  les  coses  a  estament  degut  reduents.  E  ells 
sabents  tot  quant  tro  en  aquell  dia  sera  estat  proceit  en 
les  causes  deis  encarcerats  diffugis  judicials  sesforcen  de 
tot  en  tot  esquivar  per  tal  quels  encarcerats  convictes 
cascun  sa  pena  sen  port  o  els  deliuradors  longa  custodia 
carceral  no  deprema  iniquamcnt  e  injusta.  Observaran 
encara  los  oydors  que  sien  prop  nos  estants  en  los  lochs 
en  los  quals  alscunes  supplicacions  lurs  porlants  attes  a 
nos  haver  no  poran  quant  que  volran  :  per  tal  que  axi 
los  dits  oydors  sien  appareylats  deis  damunt  dits  les  sup- 


(  i31  ) 
plicacions  rccbrc.  Encara  con  scsdeveiulra  absents  lo 
canceller  e  vicecaiiceller  en  nostres  conseyls  supplicacions 
alscunes  cspcegar  un  deis  oydors  clercli  o  savi  en  dret 
sía  tengut  de  dictar  per  quals  páranlas  en  les  foranes  parís 
daquelles  mesexes  supplicacions  serán  escrites  aquelles  coses 
que  espatxadores  serán  aordonades.  E  per  tal  que  profit 
de  nostres  sotsmeses  negligir  no  siam  vists  dccernim  esser 
observat  que  quant  que  quant  a  ciutat  o  castell  o  vila 
de  les  terres  nostres  caminar  o  en  altre  manera  sesde- 
vendra  nos  venir  e  aqui  alscuns  dies  o  alcun  dia  o  alcuna 
part  de  dia  romandrem  dos  deis  oydors  cavaylers  e  altre 
clerch  o  savi  en  dret  alcuns  probomens  aqui  domiciii  ba- 
venls  jurats  e  conseylers  o  pacrs  o  consois  si  aqui  nha 
degen  appellar  ajustants  encara  lo  rector  de  la  esgleya 
mayor  daquell  locb  si  per  ventura  útil  cosa  sera  de  pensar 
c  a  ells  dir  no  ometen  que  cogiten  si  alscunes  coses  son 
en  aquell  loch  utiis  o  nocives  e  si  creximent  en  aquell 
locb  ferse  pot  en  qualque  manera:  e  aquelles  coses  que  per 
loffici  deis  oydors  poran  esser  espatxades  ells  aquelles  com- 
plesquen  e  les  altres  que  provisión  requeren  a  la  real  ma- 
gestat  recontaran  car  som  nos  cobeejans  de  fer  totes  coses 
que  en  qualque  manera  serán  opportunes.  No  resmenys 
aordonants  que  tots  los  damunt  dits  oydors  e  cascun  dells  si 
els  officials  nostres  de  la  térra  en  la  qual  serem  mayormcnt 
jurisdicción  exercents  ^\en  de  sufficiencia  premunils  en- 
trametense  saber  diligentment :  e  si  alcun  daquells  menys 
sufficient  liauran  atrobat  nos  de  continent  entro  que  de 
sufficient  ne  bajam  provebit  sollicitar  en  nuUa  manera  no 
ometen.  En  apres  tots  los  oydors  a  nos  per  sagrament  pro- 
metre  sien  tenguls  que  feelracnt  son  offici  excrciran. 


( i55í ) 

Deis  Escrivans  deis  oydors. 

Per  tal  quel  offici  deis  oydors  per  lo  qual  ais  claraants 
justicia  jiromptament  es  e  den  csser  cxhihida  per  injuria 
de  ministres  triga  en  lo  seu  spalxament  no  recba  :  ordo- 
nam  que  dos  escrivans  aj)tes  e  sufficients  e  expcrts  sien 
assignats  qui  per  lo  mati  al  loch  diputat  en  lo  nostre  hostal 
per  la  audiencia  teñir  venguen  e  aqui  presents  los  damunt 
dits  oydors  los  dits  scrivans  un  apres  altre  ligen  les  peti- 
cions  que  a  la  dita  audiencia  serán  oíTertes  e  sobre  aque- 
llos scrisquen  les  coses  per  los  oydors  en  aquelles  manades 
e  los  noms  daquells  qui  les  hauran  proveydes.  Entre  les 
altres  coses  atenen  diligentraent  que  si  donchs  dos  almenys 
de  dits  oydors  deis  quals  la  un  sia  cavaller  e  laltre  savi 
en  dret  en  spatxar  les  dites  supplicacions  concordablement 
no  consentien  en  aquelles  coses  en  les  quals  serien  discor- 
dants  a  negun  dells  no  obeesquen  en  neguna  manera  :  a 
ells  pero  obeyran  e  seguirán  en  e  per  aquelles  coses  que 
a  la  audiencia  e  al  offici  dells  se  esguarden  :  e  les  peticions 
proveydes  ells  o  la  un  dells  segellades  pero  ab  lo  sagell  del 
offici  deis  oydors  a  la  nostra  scrivania  aporten  en  la  qual 
entréis  scrivans  de  manament  per  fer  letres  de  aquelles  se 
deuen  devesir.  Mes  encara  scriuran  los  manaments  penáis 
e  altres  los  quals  per  los  missatgers  de  laudiencia  a  mana- 
ment deis  oydors  alcunes  persones  se  faran  per  tal  que  si 
contra  aquells  fot  sera  los  transgressors  puguen  segons  le- 
tres degudament  csser  punils.  E  res  no  menys  faran  quaern 
e  memorial  deis  enantaments  deis  encarcerats  qui  en  la 
presen  real  o  comuna  del  loch  on  nos   present  serem  de- 


(  i5r>  ) 

lenguls  serán  en  quin  cslament  serán  lo  dia  qtíols  oxiors 
aquella  segons  nostra  ordinacio  visitada  liaurnn  o  rom  c 
per  quinya  manera  tro  a  lallra  visitación  enantat  lii  scrn- 
e  quan  los  dits  scrivails  engir  les  damuid  ditcs  coses  ni- 
lendre  no  caldran  volem  e  a  ells  expressamcnt  manam  que 
ajuden  a  registrar  e  espeegar  los  aíTers  de  la  nostra  scri- 
vania  a  la  qual  cosa  si  regonegan  esscr  obligáis  :  e  obees- 
can  e  sian  sotsmeses  en  totes  coses  e  per  totes  al  canceller 
et  vicecanceller  e  prolhonotari.  E  si  los  damunt  dits  scri- 
vans  serán  en  les  dites  coses  desobedients  o  lo  servcv  nb 
diligencia  no  faran  los  dits  canceller  vicecanceller  o  lo  ])ro- 
thonotari  o  oydors  pusquen  aqnells  punir  de  la  quitacio  de 
un  mes  o  de  menvs:  e  sagrament  al  canceller  faran  que 
be  e  leyalment  les  provisions  cscriuran  e  lur  olíici  servirán. 

Deis  Porters  o  sotsporlers  que  son  Imrats  ais  oydors. 

Semblantment  per  exeguir  los  manaments  deis  ovdors 
damunt  dits  en  quant  al  seu  offici  pertanyera  a  execucio 
sien  menats  e  per  guardar  que  sino  aquells  qiii  dejen  a  la 
audiencia  non  sacosten  cor  grant  multitud  lo  común  pro- 
fit  poria  tost  destorbar:  volem  e  ordonam  que  dos  sotspor- 
ters  nostres  al  servir  de  la  dita  audiencia  sien  aordonats 
los  quals  a  manament  deis  dits  oydors  iran  la  on  a  ells  din- 
tre  la  vila  on  nos  serem  trametran  per  aquelles  roses  que 
loffici  deis  oydors  tocaran  e  los  manaments  daquells  ab  di- 
ligencia e  cura  fcclment  excguiran.  E  quant  al  servey  dn- 
quést  offici  necessaris  no  serán  volem  c  a  ells  manam  que 
engir  la  guarda  de  les  portes  foranes  de  noslre  ho-uA  e 
de  les  altres  coses  al  seu  offici  pcrtanyents  sien  diligcnls  e 


C  «S4) 
altents  ab  los  altrcs  sotsporters  enscmps:  et  per  rahon  del 
oftici  sagrament  al  canceller  faran   que  engir  la  cxequcio 
deis  dits  manameiits  be  e  feelment  se  hauran. 

Del  Confessor, 

No  menys  per  langor  de  les  animes  que  deis  corsés  saví 
deu  esser  metge  esquesidor  del  qual  qo  es  assaber  lo  pre- 
mut  e  malaltiz  deman  a  son  decorrimenl  congruent  me- 
dicina :  e  encara  la  on  major  perill  apar  aquí  tots  temps 
pus  saviament  es  la  cosa  faedora.  E  donques  proveydor  ma- 
yorment  es  a  nos  de  covinent  metge  de  la  anima  noslra 
confisants  que  con  a  nos  sera  de  spiritual  salut  proveyt  a 
remey  de  corporal  msdicina  pus  saludablement  serem  dis- 
posals.  Emperamor  dago  a  nostres  confessions  oydores  un 
discret  cappellan  en  la  nostra  casa  volem  esser  diputat  re- 
ligios  o  seglar  lo  qual  mes  a  ago  durem  elegidor  qui  en 
theologla  o  en  dret  canonich  covinentment  instruit  sia  e  de 
costumes  canceres  resplandesca  e  de  honestat  de  vida  be 
oiga:  e  aquest  tots  temps  deura  present  esser  con  los  di- 
vináis officis  devant  nos  se  dicn  e  en  absencia  deis  mon- 
gos de  la  nostra  capella  lo  test  del  evangeli  e  lo  besament 
de  la  pau  en  lo  cas  que  aquells  si  presents  fosscn  acó  fer 
porien  a  nos  portar  e  donar  sic  tengut.  En  apres  lo  dit 
confessor  nostre  volem  esser  stret  que  nos  sollicit  a  obras 
de  pictat  e  en  aqueiles  coses  les  quals  enduen  devoción:  e 
si  veuru  que  lexassem  alcuncs  coses  daquelles  raayorment 
les  quals  havera  acostumades  de  fer  per  aventura  per  obli- 
vio  o  per  altre  manera  deu  a  nos  acó  a  memoria  reduyr 
c  a  vegades  increpar  secretament  specialment  si  alcuna  cosa 


(  i35) 
la  qual  Deu  no  vulla  liaura  vista  a  nos  fer  o  dir  la  qual 
en  oíTensa  de  Deu  pogues  caer  en  qualque  manera.  E  lo 
dit  coníTesor  nostre  en  la  casa  nostra  jaer  volem  si  en  bona 
manera  spossibil  almenys  aytant  con  mes  pora  de  prop  per 
tal  que  si  alcun  cas  ocurrent  soptosament  freturariem  dell 
puscam  ell  prop  nos  Irobar.  Mas  per  tal  com  per  lesde- 
veniment  de  les  coses  passades  provchidor  es  a  les  esde- 
venidores  segons  que  es  lig:  Bcnauyrat  es  aquell  ¡o  qual  fan 
los  conlraris  perills  csser  guardat :  ordonam  quel  confessor 
nostre  a  nos  faga  sagrament  e  homenalge  que  tot  damp- 
natge  lo  qual  podria  saberse  sdevenir  a  la  nostra  persona 
per  son  poder  esquivara  e  encara  que  aquell  a  nos  al  pus 
test  que  pora  revelara  ne  encara  fet  ne  paraula  ne  consen- 
timent  donara  en  alcuna  cosa  per  la  qual  a  nos  pogues 
qualque  dampnatge  esdevenir  e  que  no  ha  fet  ne  fara  al- 
cuna cosa  perqué  les  coses  damunt  diles  fer  no  pusclia. 

Del  Abhat  de  Sandas  Creus. 

Pus  liavem  tractat  deis  officis  temporals  con  en  la  nos- 
tra casa  son  regidors:  molt  mes  devem  ordonar  de  la  nos- 
tra cappclla  en  la  qual  se  contracta  de  consagrar  lo  cors 
de  nostre  Senyor  Deu  mayorment  pus  Irobam  que  en  lo 
Novel  Testament  quel  fil  de  Deu  Jesuchrist  volch  usar  mes 
de  estament  de  sacerdot  que  de  dignitat  real  axi  con  se  lig 
lo  dijous  de  la  cena  quant  pres  lo  pa  el  trenca  ais  dexe- 
bles  e  dix:  Hoc  est  corpus  mciim  etc.  Perqué  quant  deu  esser 
aquest  ministeri  per  honesta  persona  ab  dreta  e  pia  devocio 
fahedor  la  nostra  lig  ho  testifica.  Per  ro  en  la  nostra  cap- 
pella  declarara  csser  cappella  nostre  mnjor  labbat  de  Sen- 


(  136  ) 
tes  Creus  lo  qual  per  privilegi  deis  nostrcs  antccessors  es 
a  tots  tcmps  rcebut  per  cappella  mujor  de  lols  los  rey» 
Darago  :  lo  qual  abbat  en  totes  les  festes  del  any  qo  es 
en  aquelles  que  segons  nostra  ordonacio  lo  retaule  dargent 
deu  csser  posat  missa  en  nostra  presencia  celebrar  deja  e 
exercir  los  altres  officis  divináis  si  a  aquells  nos  presents 
serem  :  si  donchs  per  nos  no  era  ordenat  que  la  dita 
missa  e  los  dits  officis  aquell  dia  celebrats  e  dits  per  alcuii 
archebisbe  o  bisbe  presents  lavors  en  la  cort  fossen.  En- 
cara tots  dies  la  taula  nostra  ans  que  mengem  beneesca 
e  apres  nostre  menjar  íer  no  oblit  gracies  a  nostre  Senyor 
segons  la  nostra  ordonacio:  en  los  altres  dies  pero  en  los 
quals  missa  davant  nos  celebrar  no  haura  nos  aquella 
oents  lo  test  del  evangeli  a  nos  a  besar  aport  encara  lo 
besament  de  pau  a  nos  donar  no  oblit.  Volem  empero 
que  tota  vegada  que  arquebisbe  o  bisbe  aqui  present  sera 
ees  lo  dit  abbat  les  dites  coses  exercir  con  aquelles  per 
un  daquells  volem  esser  fetes:  car  covinent  cosa  esser 
reputara  que  los  dits  prelats  quant  en  la  nostra  cort  venen 
per  raho  de  sa  dignitat  por  la  nostra  presencia  aquesta 
prerrogativa  reeban.  Empero  lo  dit  abbat  de  nos  prime— 
rament  saber  deja  per  qual  deis  dits  prelats  qui  presents 
serán  volrem  les  dites  coses  esser  fetes  :  e  no  resmenys 
proveesca  ab  soüicitut  quels  moiíges  cappellans  cscolans 
els  altres  deputats  al  servey  de  la  nostra  cappella  sien 
attents  e  curoses  en  totes  coses  tocants  al  servey  de  aquella 
e  a  aquells  man  expressament  que  de  aquelles  hagen  cura 
diligent:  e  si  fallirán  en  les  coses  a  lur  exercici  pertan- 
ycnts  aquells  punir  pusca  er»  la  quilacio  de  vuifc  dies  per 
cascui»a  vegada  que  fallit  hauran.  Encara  a  la  sua  cura  e 


(  1-^7  ) 
solücitut  sapia  lo  dit  abbat  pertanyer  nos  interrogar  del 
locli  e  hora  on  cascun  dia  missa  en  la  nostra  presencia  vol- 
rem  esser  celebrada.  E  si  per  occupacio  de  alscuns  grans 
aíTers  o  per  altra  manera  tardariem  massa  o  lexariem  de 
hoyr  lo  divinal  ministeri  deja  lo  dit  abbat  a  nos  les  dites 
coses  a  memoria  redoyr.  Esi  per  ventura  volentat  nostra 
no  era  per  alcun  cas  de  oyr  les  hores  del  divinal  offici  e 
que  nos  pogucs  ab  decencia  dir  solemnialment  davant  nos  en 
aquell  cas  guartse  no  lexar  per  a^o  que  en  la  cappella  nos- 
tra totes  les  dites  borcs  del  divinal  offici  solemnialment  nos 
dignen  axi  com  si  nos  aqui  presents  fossem  per  tal  que  la 
loor  de  Deu  no  sia  lexada.  En  apres  con  nos  caminar  ses- 
devendra  lo  dit  abbat  lo  vespre  precedent  deja  a  nos  in- 
terrogar on  lendema  volrem  oyr  missa  e  la  el  devant  anar 
man  a  un  o  molts  qui  davant  vagen  perqué  con  nos  serem 
venguts  totes  les  coses  sien  axi  com  se  pertany  aparella- 
des.  Proveesca  encara  que  tots  temps  nos  caminants  un 
deis  escolans  de  la  cappella  o  de  la  almoyna  de  mati  ans 
que  missa  hajam  oyda  cavalcan  ab  nos  vaja  ab  ornaments  e 
ab  libres  e  ab  altres  coses  necessaries  en  tal  manera  que 
si  al  loch  en  lo  qual  lo  vespre  haurera  disposat  missa  hoyr 
degudament  anar  no  podiem  o  en  altra  manera  proposit 
mudariem  en  qualque  loch  missa  oyr  poguessem.  En  apres 
con  sera  dia  solemne  en  lo  qual  vespres  e  matines  soUem- 
nement  hoyr  deurem  apparaments  del  altar  segons  la  or- 
donacio  la  qual  havem  feta  sobre  acó  lavors  lo  dit  abbat 
com  damunt  es  dit  en  temps  covinent  deura  a  nos  anants 
dir  quens  apparellem  degudament  a  oyr  lo  divinal  offici:  e 
si  per  ventura  sera  dia  de  pus  celebrant  festivitat  deura 
nos  interrogar  si  e  per  qual  prclat  o  altre  persona  volrem 


(  158  ) 
que  sia  preicada  devant  nos  la  paraula  de  Deu  e  el  offici 
fet  de  nostra  volentat.  En  apres  saber  no  leix  de  quines 
persones  aniversari  cascan  anyn  volrem  esser  fet  sera  de 
nostra  pia  devocio  per  tal  que  aquells  en  los  tenops  en 
los  quals  serán  a  nos  a  memoria  reduguen  c  el  prelat  per 
lo  qual  loffici  volrem  esser  fet  si  present  lavors  sera  de 
nos  sapie;  e  generalment  pertanyera  a  ell  cura  haver  del 
offici  ecclesiastich  e  de  lot  co  ques  perlanyn  a  la  capeila 
e  tot  defalliment  corregir  si  alcun  naura  esser  vist  aqui. 
En  apres  con  sesdevendra  nos  reebre  la  sancta  comunio 
del  cors  de  nostre  Senyor  lavors  lo  dit  abbat  deura  abans 
elegir  e  appareylar  la  hostia  consagradora  axi  que  elegida 
a  ago  per  ell  sens  frau  una  hostia  de  molles  de  una  altra 
a  aquella  semblantment  per  combregar  la  hostia  elegida 
sia  tocada  e  apres  daquella  per  ell  sia  fet  tast :  e  al  escola 
qui  en  la  custodia  les  hosties  te  tast  axi  mateix  faca  fer. 
Axi  mateix  del  vin  del  qual  apres  la  comunio  deurem  la 
bocea  lavar:  cor  a  vegades  esforgat  lo  semenador  de  tots 
mals  es  estat  atrobat  alguns  malvats  en  aquest  salutar 
sagrament  ab  abominables  insidies  machináis.  Mes  encara 
lo  dit  abbat  deura  ab  nos  les  hores  canonicals  dir  e  el 
offici  de  la  missa  legir  davant  nos  no  oblit  quant  que  quant 
ell  aquella  no  celebrara.  Guartse  empero  lo  dit  abbat  que 
en  scrit  haja  e  inviolablement  observe  la  ordonacio  nostra 
sobre  los  paraments  e  altres  ornamenls  de  la  cappella 
posadors  e  mudadors  segons  la  varietat  deis  dies  sollennes 
o  de  les  festes  conseguentment.  En  apres  ordonam  ell 
esser  sotsmes  al  canceller  nostre:  e  volem  ell  a  nos  sagra- 
ment e  homenatge  prestar  que  per  fet  o  consell  dell  damp- 
natge  a  nostra  persona  no  vendrá  majorment  per  aquelles 


(  Í59  ) 
coses  les  qiials  ell  tráete  e  les  quals  nos  encara  tractam: 
e  que  res  per  ell  no  es  fet  nes  fara  perqué  aquest  sagra- 
ment  e  homenatge  no  pusca  observar. 

Dds  Monges  de  la  cappella. 

Per  tal  que  les  presents  nostres  ordonacions  en  totes  les 
sues  parts  sien  vistes  perfetes  e  per  defalliment  de  ministres 
no  puguen  esser  en  lo  servey  opportu  en  alcuna  cosa  der 
preses:  per  ^o  esguardants  quel  dit  abbat  continuament  per 
lo  carrech  de  son  raonestir  bonament  no  pot  la  nostra  cort 
seguir  e  car  tots  los  divináis  officis  segons  costuma  de  lur 
orde  antigaraent  en  la  nostra  cappella  observada  son  cele- 
bradors:  per  tal  de  necessitat  ordonara  que  continuament 
estien  en  nostra  cort  dos  monges  de  son  monestir  los  quals 
honests  e  de  honesta  vida  esser  volem  qui  ab  los  altres 
cappellans  e  almoyners  nostres  per  devesides  semnanes  rais- 
ses  e  altres  divináis  officis  hores  go  es  canonicals  canten  e 
celebren  cascun  dia.  Encara  volem  que  la  un  dells  ^o  es 
lo  primer  reebut  al  offici  lo  baci  tenga  con  nos  oíferir  se 
covendra  e  no  oblit  hosties  vi  aygua  e  tota  cosa  al  sagra- 
ment  de  eucaristia  e  al  cappella  celebrant  necessaria  fa^a 
diligentment  tota  hora  que  diaque  no  sera  vestit  en  la 
missa:  cor  lavors  per  aquell  volem  que  sia  fet.  Deura  encara 
per  si  o  per  leseóla  de  la  cappella  e  encara  com  missa 
oyrem  ministrar  a  nos  libres  del  quals  som  acostumats  de 
usar  en  misses  e  en  altres  hores  divináis.  Encara  ordonam 
pertanyer  a  cura  daquell  deis  dits  monges  qui  pus  antich 
sera  en  loffici  apparellaments  e  ornaments  de  nostra  cap- 
pella  quals  que  quals  ab  diligencia  guardar  los  quals  fet 


(  140  ) 
cnventari  de  lo(s  tenga:  mas  laltre  monge  qui  segon  sera 
reebut  baja  copia  daquell  cnventari  per  tal  que  ell  aquellcs 
coses  guart  c  serve  con  lo  primer  absent  sera  o  en  altra 
manera  empatxat:  e  en  absencia  deis  monges  lo  cappeila 
almovner  segon  reebut  al  offici  baja  axi  mateix  cnventari 
en  la  manera  mateixa  deis  monges.  Guárdense  encara  que 
en  escrit  bajan  e  inviolablement  observen  la  ordonacio  nos- 
tra  sobre  los  paraments  e  altres  ornaments  de  la  cappeila 
posadors  e  mudadors  segons  la  varietat  deis  dias  sollen- 
nes  e  de  les  festes  conseguentment.  E  encara  aquell  monge 
qui  los  ornaments  guardar  deu  proveesca  engir  la  repara- 
cio  daquells  con  menester  hic  sera  o  faent  encara  alcuns 
fer  de  nou  segons  la  ordonacio  la  qual  bavem  leta  engir 
aqüestes  coses  baja  albara  del  escriba  de  racio  contenent  lo 
preu  que  pujaran  les  dites  coses  e  ab  diligencia  reeba  los 
diners  del  thesorer  per  pagar  aquelles.  E  con  segons  dit 
bavem  lo  dit  abbat  per  lo  carrecb  de  son  monastir  no  pot 
en  la  nostra  cort  continuament  esser  present:  volem  e  or- 
donam  que  lun  deis  dits  monges  ^o  es  lo  primer  reebut 
e  ell  absent  laltre  fa^a  complesca  e  exercesca  totes  e  sen- 
gles  coses  a  la  cura  e  ministeri  del  dit  abbat  pertanyents 
en  e  per  la  forma  en  lo  seu  capitol  pus  prop  dessus  scrit 
del  qual  translat  ab  si  baja  contenguda  e  expressada.  Ajus- 
tants  empero  a  a^o  que  si  abbat  alcu  present  sera  o  maes- 
tre en  tbeologia  en  nostra  presencia  aquell  deura  a  nos 
donar  lo  besament  de  pau  e  del  test  del  evangeli  e  fer  la 
benediccio  de  la  nostra  taula.  E  en  apres  ordonam  ells 
esser  sotsmeses  al  canceller  e  a  ell  deure  obeyr:  los  esco- 
lans  empero  de  la  cappeila  e  encara  los  escolans  de  la  al- 
moyna  e  tots  qui  en  la  cappeila  usen  al   dit  abbat  e  en 


(Ui  ) 
tibsencia  siia  al  dils  monjes  obevr  deuran  cuant  al  servcy  lo 
qual  a  fer  han  en  la  capella:  los  quals  cscolans  de  la  cap- 
pella  los  damunt  dils  monges  si  inobcdients  o  negligenls 
en  lo  dit  servy  hauran  trobats  a  perdre  la  sua  quitacio  de 
tres  dies  o  enjus  pusquen  condempnar.  E  en  apres  encara 
volem  ells  a  nos  sagramenl  e  bomenatge  prestar  lo  qual  lo 
dit  abbat  a  nos  prestar  es  tengut. 

Del  Escolan  de  la  cappella. 

Digna  cosa  c  a  Deu  agradable  csser  perpensam  si  aque- 
lles  coses  les  quals  a  divinal  cultivament  son  destinades 
saviament  e  honesta  sien  tractades  e  ab  diligent  custodia 
conservades  que  per  negligencia  o  per  error  falliment  alcun 
no  apparega  en  aquelles.  E  per  tal  que  a  la  cappella 
nostra  sobre  aqüestes  coses  pus  afluenment  sia  provehit: 
staluim  e  ordonam  que  un  escolan  en  la  cappella  nostra 
sia  constiluit  al  oíTici  del  qual  se  pertanga  rcebre  deis 
monges  de  la  cappella  primer  reebut  al  offici  ornaments  a 
la  dita  capella  pertanyents  e  aqueUs  deja  en  laltar  posar 
per  tal  que  daquells  sia  tengut  de  usar  axi  con  en  lallra 
nostra  ordinacio  es  espresat;  la  qual  ordinacio  scrita  ab  si 
tenga  e  aquella  diligentment  observe.  Encara  volem  ell 
custodia  haver  diligent  de  les  curlines  e  altres  appure- 
Uaments  los  quals  per  lo  scer  e  recoudar  en  nostre  oratori 
ohen  lo  divinal  offici  serán  ordenáis:  la  qual  seylla  o  oratori 
ensemps  ab  leseóla  de  la  almoyna  ab  les  corlines  e  ab  los 
altres  appareylaments  ans  del  entrament  de  la  missa  ses- 
ludy  a  ordenar  segons  la  varietat  del  temps  axi  con  per 
nos  es  aordonal  de  la  qual  ordonacio  aytant  con  ago  toca 


(  142  ) 
copia   en  escril   haja  per  tal  que  aquella  pusca  mils  sens 
defallimcnt  observar  :    e    acó  meteix   volem  esser  fet   en 
les  vcspres  e  en  les  matines  sollennes  en  les  quals  segons 
lallra  ordonacio  laltar  noslre   en    les  damunt  dites  vespres 
c  matines  sera  aornador.  Caminan  empero  totes  aquelles 
coses  les  quals  engir  loratori  damunt  dit  per  les  maneres 
dessus  dites  sestudien  diligentment  complir.  Deura  encara 
lo  dit  escola  reehre  del  nostre  reboster  la  luminaria  a  us 
de  nostra  cappella  necessaria  segons  la  forma  sobre  los  dits 
luminaris  ordenada.  Encara  con  nos  per  lanima  dalcun  def- 
funt  volrem  esser  celebrat  ago  al  dit  reboster  no  tart  re- 
velar per  tal  que  sobre  les  tortices  degudament  sia  prove- 
hit.  A  la  cura  encara  daquell  se   pertanga  que   apres  los 
monges  a  la  cappejla  deputats  se  deja  entrametre  que  no 
sia  defalliment  en  la  cappeyla  daquelles  coses  les  quals  ne- 
cessaries  hi  son  a  la  cappeyla.  Encara  que  en  propia  per- 
sona fer  deja  aquelles  coses  les  quals  no  son  honestes  ne 
es  degut  ais  monges  de  fer.  Volem  encara  quel  dit  escolan 
apres  lo  canceller  sia  sotsmes  e  obeesca  al  abbat  de  Sentes 
Creus  e  ais  monges  de  la  capella:  e  si  mester  sera  que  a 
son  offici  entendre  lo  dit  escola  degudament  no  pora  deja 
cometre  diligentment  les  sues  veus  al  escola  de  la  almoyna: 
acó  exceptat   que  sens    paraula    feta    ais  dits   monges  no 
pusca  cometre  al    dit  escola  o  a  altre  los  dits  appareyla- 
ments  et  les  altres  coses  de  les  quals  comunament  e  quaix 
cotidiana  ha  a  usar  les  quals  coses  sots  los  monges  damunt 
dits  tenga  ab  inventari  e  guart.    Sia  encara   tengut  lo  dit 
escolan  de  ajudar  los  damunt  dits  monges  al  ofíici  celebrar 
e  a  dir  les  hores  reglarment  en  la  missa  nostra  cantant  tota 
hora  que  poran  e  que  per   a^o  non  sia  en  son  offici  em- 


(  413  ) 
bargat  :  lo<>  libres  encara  al  offici  de  la  cappclla  necessaris 
per  ell  esser  tenguts  e  guardáis  volem :  volenls  encara  que 
cura  diligent  haja  que  con  nos  caminarem  libres  necessa- 
ris a  hores  deydores  en  appareyl  apport  axi  que  en  quai- 
quc  locli  on  a  nos  mes  plaura  hores  oyr  puscam.  E  ell  en- 
cara a  la  elevacio  del  cors  de  nostre  Senyor  les  torticcs 
teñir  no  oblit  ensemps  ab  leseóla  de  la  almoyna  si  donchs 
no  era  la  un  dells  veslit  aquell  dia  per  sotsdiaque  en  lo 
qual  cas  laltre  escola  qui  veslit  per  üiaque  no  sera  haja 
e  procur  deis  fadrins  de  lalmoyna  qui  a  teñir  les  diles  ter- 
lices ajuden  segons  ques  convendrá.  Lencencer  encara  ab 
encens  e  ab  carbons  enceses  al  diaque  o  a  aquell  qui 
a  nos  daquell  sera  donador  per  ell  volem  esser  aminis- 
trat.  Maiiam  encara  que  per  tal  que  con  lo  dit  escolan 
moltes  coses  ha  tener  e  tractar  de  les  quals  nos  usam  qo 
es  libres  qui  per  los  monges  e  cappella  de  la  cappella 
alscunes  vegades  a  ell  son  comeses  e  semblants  coses:  faca 
al  canceller  o  ell  absent  al  vicecanceller  sagrament  segons 
la  forma  en  lo  sagrament  lo  qual  fan  los  dits  raonges 
expressada. 

•  Deis  Almoyners. 

Comesa  auctoritat  a  nos  per  nostre  Senyor  de  dispensar 
de  les  coses  temperáis  sesforga  requerer  que  daquelles 
aytant  con  a  nos  covinent  sera  a  personas  freyturans  sos- 
leniment  dalmoynes  donem  a  la  distribucio  de  les  quals 
dos  bons  e  prous  cappellans  volem  esser  deputats  qui  al- 
moyners  sien  nomcnats  la  cura  deis  quals  esser  deu  que 
les  frementes  de  les  taulcs  de  la  nostra  cort  honestameut 


(  lU  ) 
per  tai  que  no  percsqucn  rccollir  facen  ;  c  en  apres  dis- 
Iribuyr  per  leseóla  de  la  almoyna  segons  que  sera  oppor- 
tun.  Deuran  encara  soliicitar  los  mayordomens  que  aque- 
lles  coses  que  serán  posades  a  les  laules  per  aportar  a 
lalmoyna  degudament  facen  guardar  per  tal  que  per  als- 
cuns  lecadors  per  aventura  e  goloses  alcuna  cosa  daquelles 
al  dret  de  la  almoyna  no  puga  esser  sostreta:  la  un  pero 
dells  con  eos  menjarem  davant  la  taula  nostra  estar  deura 
e  la  ñau  del  argent  en  la  qual  les  goriguoles  alcunes  se 
posen  pos  e  la  dita  ñau  e  tovayles  de  la  taula  nostra  levar 
no  oblit  e  aquelles  coses  les  quals  de  la  taula  nostra  serán 
levades  si  donques  en  altra  manera  aordonar  no  voliem 
sens  excempcio  reeben  e  per  leseóla  de  la  almoyna  tota  la 
almoyna  facen  deportar.  Empero  lalmoyner  pus  antich  en 
lofíici  deura  la  moneda  e  totes  les  altres  coses  segons 
nostra  ordonacio  a  la  almoyna  deputadcs  reebre  e  en  uses 
piadoses  per  amor  de  Deu  distribuyr  la  on  mils  sera  co- 
vinent  sobre  la  qual  cosa  sobre  la  consciencia  dell  carre- 
gam  :  laltre  empero  capella  almoyner  totes  les  coses  reebu- 
des  distribuydes  per  laltre  en  scrit  pos  e  en  absencia  del 
altre  primer  loffici  daquell  exercesca  en  la  presencia  pero 
a  aquell  ajut  en  fer  aquelles  coses  les  quals  al  offici  dell 
pertanyeran :  e  cascun  encara  daquells  la  nostra  ordonacio 
la  qual  havem  feta  de  les  coses  deputadcs  a  lalmoyna 
en  scrit  haja  per  tal  que  aquella  mils  tenguen  e  obser- 
ven e  nos  si  mester  sera  a  servar  solliciten  e  induguen. 
E  en  apres  con  per  nostra  costuma  los  peus  e  les  mans 
deis  pobres  lavarem  o  fets  semblants  farem  los  almoyners 
deuen  a  nos  prop  estar  que  en  lavar  los  peus  apres  los 
camarlenchs  e  la  ablucio  de  les  mans  apres  los  majordo- 


(  1^*'i  ) 
mens  aquests  aquellos  coses  les  quals  necessaries  serán  sub- 
ministren: donen  encara  a  aquclls  pobres  axi  per  ren'eccion 
con  per  altrcs  coses  les  coses  aordonades  sobre  a^o  per 
nos  en  la  ordonacio  la  qual  havem  feta.  En  aquests  empero 
serveys  faedors  lo  pus  anlich  en  loffici  al  pus  novell  tots 
temps  sia  baut  major.  En  apres  aordonam  que  aquests 
almoyners  davant  sien  al  escolan  o  al  servidor  de  la  al- 
moyna  e  aquells  corregesf^uen  sils  veuran  en  lur  offici 
errar  o  esser  en  qualque  manera  negligents:  los  dits  empero 
almoyners  al  canceller  sien  sotsmeses:  la  moneda  empero 
distribuydora  segons  nostra  ordinacio  en  les  almoynes  de 
nostre  tresorer  reeben :  mas  empero  al  maestre  racional 
de  les  dados  e  reebudes  comptc  retre  serán  tenguts.  En- 
cara volem  ells  esser  tenguts  misses  davant  nos  celebrar  e 
fer  semmanes  alternes  ab  los  monges  a  la  cappella  depu- 
tats  €  ells  ajudar  axi  a  la  missa  con  ais  altres  officis  di- 
vináis davant  nos  sollempnialment  celebradors:  et  encara 
en  la  benediccio  de  la  taula  e  en  les  gracies  en  la  fin  de 
la  taula  faedores  presents  esser  axi  cant  los  monges  de 
la  capella  ells  volem  e  manam.  E  en  absencia  deis  monges 
deura  lo  baci  per  nostre  oblacio  en  ell  reebedora  en  la 
missa  teñir  tota  vegada  que  en  la  missa  diaque  sollemnial- 
ment  non  sera  vestit:  deura  encara  lavors  lo  servi  de 
hosties  e  de  vin  al  sagrament  de  eucaristia  necessari  fer 
diligentment.  Encara  per  tal  cor  per  exercici  de  lur  offici 
mol  tes  vegades  han  a  nos  entorn  estar  volem  que  a  nos 
facen  sagrament  e  homenatge  que  dampnatge  de  nostra 
persona  per  lur  poder  esquivaran  e  que  per  res  que  ses- 
guart  a  son  offici  perill  a  nos  no  vindra  e  si  o  sabrán  a 
nos  esser  procurat  al  pus  tost  que  poran  o  revelaran  :  c 

TOMO    V.  10 


(  i4G  ) 
«]ue  res  no    han   fct   ne    faran   perqué   afo  observar  no 
pusquen. 

Del  Escolan  de  la  almoyna. 

Molt  loable  e  ben  encara  consonant  a  caritat  adjudicara 
que  aquelles  coses  les  quals  en  la  taula  nostra  per  refec- 
ción axi  a  nos  con  ais  altres  ea  aquella  seents  son  posades 
part  ais  raolts  bons  nostres  conapanyons  pobres  de  Crist 
ans  pus  vertaderament  a  ell  del  qual  totes  coses  reebem 
donem  per  tal  que  no  nafrem  lo  coraensament  de  la  Sacra 
Scriptura  la  qual  amonesta  axi  que  a  aquells  que  non  poden 
appareylar  ne  pugam  donar.  Emperamor  daco  per  tal  que 
pus  leugerament  acabament  preñen  aquelles  coses  que 
desijam  e  que  la  part  ais  pobres  de  Crist  aordonada  mal- 
vadament  nos  puga  deperir:  ab  aquesta  nostra  ordonacio 
havem  duyt  provehidor  que  un  clergue  covinentment  jove 
leuger  e  apert  de  vida  e  de  bones  coslumes  ornat  ais  cap- 
pellans  nostres  almoyners  e  a  la  nostra  almoyna  assiste  e 
a  ells  apres  lo  canceller  obesent  sia  reebut  qui  les  Tremen- 
tes totes  de  la  taula  nostra  reeba  per  los  almoyners  nostres 
damunt  dits  primerament  recuyletes  e  en  lo  loch  a  les 
coses  damunt  dites  destinat  cur  reposar  cuytosament:  e  per 
tal  que  les  damunt  dites  Trementes  no  peresquen  cura  vigi- 
lant  procur  haver  e  de  la  damunt  dita  almoyna  cura  haura 
diligent.  Ajustara  encara  quel  escolan  damunt  dit  ais  cler- 
gues  de  la  cappella  nostra  sia  tengut  en  les  hores  e  en 
los  altres  divináis  officis  ajudar  e  lapislola  reglarment  en 
la  missa  nostra  cantar  quant  manat  li  sera  per  lo  regent 
la  nostra  eoppclla:  e  con  no  sera  vcstit  pera  que  la  dita 


(  i^7  ) 
epístola  cantnr  tenga  im  torlic    qnant  lo  cnrs  de  iioslrc 
Scnvor  se  elevara  e  la  part  deis  libres  a  les  hores  deydures 
o  cantadores  enscmps  ab  Icscolan  de  la  cappella   port  en 
tal  manera  que  la  on  a  nos  mils  plaura   les  hores  puscam 
ovr.  Si  empero   per   alcun   cas  sera  embargat   perqué   les 
coses  damunt  dites  no  pusca  fer  son  offici  totes  les  coses 
per  ell   faedores  en   absencia  sua   deja  fer   leseóla  de   la 
capclla :  e  volem  ells  esser  sotsmeses  al   canceller  et  ais 
monges  de  la  cappella  c  ais  cappellans  almoyners  obeyran. 
E  per  tal  con   per   les  coses  damunt  dites  clarament  se 
manifesla  quals    coses   ha   appareylar  e   en    altra   manera 
sovinerament  pertractar  les  quals  assats  a  la  persona  nostra 
son   propinques:  emperamor  daco  a  prestar  sagrament  de 
feeltat  e  homenatge  al  canceller  sia    estret   que    la  salut 
nostra  sana  e  salva  mayorment  aytant  quant  a  son   offici 
pertanyer  sesguarden  per  son  poder  conservara  e  el  contrari 
esquivara  segons  son  poder:  e  noresmenys  si  aytals   coses 
sabrá  revelara  et  que  no  ha  fet  ne  fara  perqué  les  coses 
damunt  dites  no  pusca  fermament  observar 

Del  Sermdor  de  la  almoyna. 

Vincle  de  necessitat  nos  estreny  que  per  aquelles  coses 
les  quals  per  sengles  nos  poden  profitosament  complir  tais 
c  tants  quey  basten  hi  reebam  mayorment  la  on  de  tal 
csdeveniment  es  considerat  lo  qual  lexat  al  offici  de  pietat 
alcuna  lesio  portara.  Emperamor  da^o  ab  aquesta  present 
ordonacio  statuim  que  daqui  avanl  un  servidor  sufficient  e 
feel  a  lalmoyna  sia  elegit  qui  de  les  fracmentes  deis  men- 
janls  en  les  taules  del  palau  nostre  per  tal  que  no  peres- 


(  U8  ) 
qucn  fcelmcnt  en  lo  loch  destinat  rcciiylcga  c  axi  rccuy- 
letes  cautamcnt  no  oblit  guardar.  E  en  apres  a  manament 
deis  almoyners  desús  dits  devant  la  porta  del  nostre  alberch 
les  fracmentes  damunt  dites  ais  dits  pobres  despuylats  deis 
bens  daquest  segle  ab  feel  cura  sestudiu  de  donar:  lo  qual 
apres  lo  canceller  ais  cappellans  nostres  almoyners  damunt 
dils  si  sotsmes  regonega.  E  con  se  esdevendra  nos  cami- 
nar o  alloure  anar  ell  en  lo  loch  on  serem  tots  temps 
present  sia  per  lo  damunt  dit  offici  diligentment  faedor 
per  tal  que  per  defalliment  dell  los  feels  pobres  de  Crist 
de  lur  frevol  solag  no  pugnen  esser  defraudats. 

Deis  Correus. 

Com  US  deis  correus  sia  necessari  negun  noy  dupte:  car 
cor  los  princeps  a  diverses  parts  del  mon  hagen  lurs  letres 
endregar  e  molts  negocis  nunciar  los  quals  per  aventura 
celeritat  requeren:  covinent  cosa  es  que  aquells  qui  corren 
pus  espeegadaraent  quels  altres  les  coses  damunt  dites 
degen  explicar.  E  axi  ordenara  que  correus  sien  ordina- 
riament  en  nostra  cort  vint  qui  les  nostres  letres  trame- 
tedqres  portar  degen:  guardantsc  ben  que  a  aquells  ais 
quals  serán  trameses  res  no  demanen.  Deuen  encara  obeyr 
a  nostres  canceller  vicccanccller  protonotari  c  secretaris 
escrivans. 


(  149  ) 

ACI  COMENCA  LA   QüAllTA   PAHT   DEL  LIBRE   E    PRIMERAMENT 

Del  Maestre  racional. 

Entre  les  sollicituts  reyals  per  les  quals  a  la  utilitat 
de  la  cosa  publica  es  consevlat  e  honor  real  es  conser- 
vada aquelles  mes  lo  cor  del  princep  deuen  estrenyer  que 
la  sua  casa  per  totes  coses  saviament  sia  disposada.  E  con 
la  casa  real  en  senyal  de  preheminencia  universes  a  ella 
recorrents  liberal  esser  deja  e  uberta  e  per  aro  axi  a 
infinites  despeses  es  posada  les  quals  a  envides  per  huma- 
nal enginy  se  poden  moderar:  molt  se  conve  del  princep 
<ieure  guardar  quen  lo  regiment  de  la  casa  sua  mesura 
davant  toles  altrcs  coses  sia  observada  per  tal  que  no 
sesdevenga  ^o  que  sescriu  :  Envides  sens  mesura  dura  la 
real  cura.  E  per  tal  con  nos  pot  en  les  despeses  mayor- 
ment  reals  mesura  laugerament  pendre  si  donques  al  prin- 
cep no  ve  en  ciar  quant  en  suman  monten  les  rendes 
e  obvencions  e  altres  drets  fiscals  los  quals  en  son  erari 
cascun  any  son  aportats :  emperamor  dago  necessari  esser 
se  mostra  que  en  la  casa  de  cascun  princep  alcuna  persona 
feel  e  savia  davant  posada  esser  deja  al  offici  del  qual  se 
pertany  de  les  rendes  e  proveniments  e  drets  reals  de 
cascun  ayn  encercar  veritat  e  de  la  summa  daquell  al 
princep  retre  rahon.  Emperamor  da^o  nos  cobeejants  la 
casa  nostra  reyal  e  tots  los  fets  nostres  ab  mesura  dis- 
posar e  manera  c  via  querer  ab  les  quals  mesura  puscam 
congrucntment  observar  sabens  que  per  ago  a  la  honor 
nostra  es  guardat  c  al   profit   deis  sotsmcses  es  provehit: 


(  í^o  ) 

statuim  e  ordonam  qucii  la  nostra  cort  sia  alcun  en  loffici 
deis  comples  retcdors  a  nos  principaiment  institiiit  lo  qual 
maestre  racional  sia  nomenat:  en  lo  qual  ofíici  tal  persona 
volem    esser  reebuda  que  sia  feel   e  avista   e   encara  en 
comptes  c  en  rahons  aordonadores   e   en    altrcs   coses  les 
qnals  al  offici  daquest  se  pertanyen  ben  sia  sabent  e  esperta 
axi  que  algún  no  deja  engañar  ne  per  los  altres  lauge- 
rament  puga  esser  enganat.  E  per  tal  quel  maestre  racional 
per  oblivio  o   per  ignorancia  alscunes  coses  daquestes  le» 
quals  al  offici  dell  se  petanyen  no  pusca  pretermetre   les 
quals  son   molles   aquelles  ordenadament    descriurem.    E 
primerament  lo  maestra  racional  sapia  a  sollicitut  de  son 
óffici  pertanyer  que  oja  comptes  e  rabo  reeba  deis  camar- 
lenchs  de  les   nostres  joyes  que   ministren :  encara  reeba 
compte  del  protonotari  e  deis  secretaris  cscrivans  et  del 
thesaurer  e  del  escriva  de  racio  e  encara  del  comprador 
de  casa  nostra  e  deis  procuradors  reyals  nostres  e  batles 
generáis  e   aministradors  de   les  nostres  rendes  e  veguers 
justicies  e  procuradors  locáis  e  de  quals  que  quals  nostres 
officials  e  persones  altres  per  aministracio  de  lur  offici  o 
per  altra  manera  deis  drets  nostres  alcuna  cosa  reebents 
o  despenents  en  qualque  manera  sino  daquells  que  en  part 
o  en  tot  al   escrivan   de   racio   retre  son   estrets.   Mas  si 
volra  los  comptes  daquells  majorment  per  causa  examinar 
fer  bo  pot ;    e   si   per   aventura   trobava   que   alcun   deis 
officials  damunt  dits  apres  los  comptes  retuts  ais  drets  de 
nostra  cort  sia  tengut  solicitar  aquella   persona   que  nos 
cascun  any  li  nomenarem  que  reeba  en  si   totes  aquelles 
quantitats  de  diners  que  baura  trobats   quels  officials  da- 
munt dits  dcgcn  restituir  a  la  cort.   Al  qual  manam  que 


( líJl ) 

reebudes  en  si  les  (lites  restes  pach  pnmerament  deis  dits 
diners  los  dits  maestre  racional  lochtinent  escrivans  e 
verguer  del  dit  offici  liir  quitacio  ordinaria  y  veslit;  e  si 
alguna  cosa  Un  romandra  dallo  respona  al  nostre  tresorer: 
e  a  ell  manam  retre  compte  de  les  dites  restes  que  liaura 
reebudes  al  nostre  escriva  de  racio  lo  qual  baja  a  mostrar 
en  retiment  de  son  compte  certificacio  del  maestre  racio- 
nal de  les  quantitats  a  les  quals  montaran  les  dites  restes: 
la  qual  certificacio  ensemps  ab  les  cauteles  que  haura  re- 
ebudes baja  a  reiré  al  dit  escriva  de  racio.  E  donam  poder 
al  reebedor  de  les  dites  restes  de  costrenyer  e  forsar  tots 
los  oficiáis  damunt  dits  qui  per  rabo  de  lurs  aministra- 
cions  bagen  alcuna  cosa  cosa  a  tornar  a  la  nostra  cort:  e  si 
Co  que  deu  retre  contradirá  costrenga  aquell  per  capción 
de  penyores  o  per  altres  remeys  convinables:  e  con  baura 
restituit  e  complit  ^o  que  deu  lavors  lo  maestre  racional 
auda  certificio  per  ell  que  la  resta  li  es  pagada  faca  a  ell 
albaran  de  compte  relut  per  ell  e  quel  remeta  espeegat. 
Si  pero  fet  compte  appar  alcuna  cosa  esser  restituydura  a 
aquell  compte  reten  lavors  lo  maestre  racional  a  ell  laca 
dos  albarans  un  testimonial  de  compte  per  ell  retut  e  altre 
per  lo  qual  sia  pagada  la  quantitat  a  ell  reslituydora.  En 
apres  esgartse  ben  lo  maestre  racional  que  si  els  officials 
qui  de  la  sua  ministracion  ab  ell  comptaran  no  moslren  o 
no  liuren  a  ell  complidament  les  cartes  o  les  apocbes  o  els 
albarans  per  aquell  compte  necessaris  o  al  compte  espec- 
tans  o  en  altra  manera  defectivament  compiaran:  decon- 
tinent  lo  dit  racional  los  dits  defalliments  de  scriptures  e 
altres  en  son  memorial  repos  los  qiials  no  determen  sens 
compliment  de  caries  letres  apocbes  e  altres  cauteles  a  de- 


(  152  ) 
clarado  deis  dits  comptes  necessaries :  e  sils  relens  los 
comptes  uquelles  haver  no  poran  o  altres  duptes  hi  haura 
per  los  quals  lurs  comptes  no  puxen  ser  espetxals  aquells 
comptes  lo  maestre  racional  no  defenesca  sens  consciencia 
e  volentat  nostra  e  entretant  los  comptes  havens  aytals 
duptes  romanguen  iiidifinits:  e  ultra  a^o  si  fet  lo  compte 
appar  ells  alcuna  cosa  deure  decontinent  a  a?o  restituyr 
sien  costrets.  En  apres  los  batles  generáis  e  procuradors  reals 
e  ministradors  de  les  rendes  nostres  de  qualsque  terres  nos- 
tres  en  los  comptes  lurs  los  quals  retran  cascun  any  per  lo 
dit  racional  sien  costrets  mostrar  al  dit  racional  apoches  e 
albarans  de  pagues  les  quals  se  deuen  fer  dany  en  any  per 
salaris  qui  ais  gavcrnadors  nostres  e  procuradors  justiciers 
qui  a  jutges  o  assesors  e  batles  e  a  veguers  a  justicies 
merinos  e  a  castellans  e  a  notaris  e  altres  ais  quals  se  do- 
nen c€rts  salaris  o  annuals  pensions:  deis  quals  salaris  o  pen- 
sions  annuals  les  quantitats  escrites  tenga  lo  dit  raciona! 
en  lo  libre  seu  de  notaments:  e  escrites  encara  teiiga  totes 
coses  les  quals  los  dits  procuradors  e  batles  generáis  e  amí- 
nistradors  nostres  ordinariament  son  tenguts  de  pagar  a 
qualssevol  persones  cascun  any.  Sia  encara  tengut  lo  racio- 
nal donar  fe  ais  dits  nostres  procuradors  reals  e  batles  ge- 
neráis e  ministradors  en  sos  comptes  sobre  les  despeses  les 
quals  aíTermaran  si  haver  fetes  per  justes  coses  e  rahona- 
blcs.  Sia  encara  euros  lo  maestre  racional  que  reeba  en 
escrit  de  nostres  procuradors  reals  et  batles  generáis  et 
aministradors  los  preus  de  qualsque  sien  rendes  nostres  en- 
continent  con  les  dites  rendes  cascun  any  serán  venudes 
per  los  procuradors  batles  et  aministradors  damunt  dits  e 
apres  los  dits  preus  escrisca  c  repos  en  son  libre:  c  encara 


( 1^3) 

sia  euros  avtant  com  pora  que  sapia  la  veritat  dclls  de  les 
falles  les  quals  se  faran  axi  per  nostres  domestichs  com 
per  altres  nostres  officials  falles  faents  e  aquelles  a  exc- 
cucio  deguda  faca  menar  per  ío  quels  dits  domestichs  e  cls 
altres  officials  no  hagen  ocasión  de  fallar.  Regonega  encara 
el  racional  que  de  mig  en  mig  any  e  tota  hora  ques  volra 
e  obs  sera  lotes  les  reebudes  per  los  procuradors  reyals 
batles  generáis  e  aministradors  nostres  e  les  pagues  fetes  e 
encara  cant  sera  envers  ells  en  moneda  cant  sera  degut 
per  ells :  proveesca  encara  e  ais  procuradors  et  batles  et 
aministradors  damunt  dits  sollicit  que  en  lo  cap  de  cascun 
any  complit  sien  appareylats  los  dits  procuradors  batles  et 
aministradors  sens  defalliments  lurs  a  retre  comptes  per  tot 
aquell  any  complidament.  Manam  encara  quel  maestre  ra- 
cional haja  e  tenga  tres  libres  ordinaris  deis  quals  la  un 
sia  appellat  libre  de  notaments  comuns  en  lo  qual  not  c 
escrisca  totes  coses  les  quals  regonexera  haver  reebudes  lo 
tesaurer  e  els  altres  officials  nostres  a  fin  que  en  los  comp- 
tes ab  ells  faedors  vcer  pusca  el  maestre  racional  aquellos 
coses  les  quals  donen  a  ell  per  reebudes.  Axi  meteys  not 
en  lo  dit  libre  totes  altres  coses  les  quals  fer  poguessen  a 
instruccio  del  dit  racional  e  daquells  qui  ab  ell  deuen 
comptar.  Tenga  encara  segon  libre  qui  sia  appellat  libre 
dalbaran  deis  comptes  en  lo  qual  not  e  escrisca  les  finan- 
ees  de  tots  los  comptes:  retenga  encara  ab  si  aquell  libre 
o  escriptura  ab  lo  qual  lo  compte  reten  haura  comptat  ab 
ell:  e  encara  retenga  apoches  e  albarans  ab  los  quals  faran 
a  ell  fe  de  les  dades  e  pagues  aquells  qui  retran  lurs 
comptes.  Haja  encara  lo  tere  libre  qui  sia  appellat  libre 
ordinari  on  lo  qual  escrisca  tota  la  suma  de  les  reebudes 


(  454  ) 

nostres  e  de  les  dados  de  tots  los  comptes  que  difinira: 
lo  qual  libre  tenga  lo  mestre  racional  o  son  lochtinent 
secretament  dejus  clau  e  aquell  no  dege  monstrar  ne  reve- 
lar a  neguna  persona  sino  a  nos  con  per  nos  li  sera  manat. 
E  res  no  menys  siat  tengut  de  fer  enfilar  totes  les  letres 
nostres  de  manamens  apoches  e  altres  cauteles  necessaries 
ais  dits  comptes  les  quals  cauteles  dege  fer  scriure  e  con- 
signar en  los  margens  deis  dits  comptes  que  difinira  per  ma- 
nera que  puxa  esser  trobat  e  vist  que  les  dites  cauteles 
sien  per  ell  o  per  los  seus  scnvans  cobrades  daquells  qui 
los  dits  comptes  retran  per  tal  que  daqui  saber  puscam 
quant  crexen  o  minuen  cascun  any  les  rendes  de  nostre 
patrimoni  e  les  despeses  compensáis  los  carrechs  de  les 
expedicions  nostres  les  quals  segons  mes  e  menys  serán 
esdevangudes  e  quant  sera  de  resta  cascun  any.  Reeba 
encara  el  racional  de  nostre  thesaurer  compte  de  sis  en 
sis  meses  cascun  any  e  reeba  en  compte  totes  les  quanti- 
tats  les  quals  li  dirá  si  haver  pagades  per  dons  los  quals 
haurem  fets  entro  a  quantitat  de  cent  solidos  jacsia  que 
de  la  quantitat  daquella  o  menor  negun  albara  no  mostré 
o  manament  cor  a  la  sola  paraula  sua  volem  esser  creegut : 
oltre  la  quantitat  empero  desús  dita  en  altra  manera  en 
compte  no  reeba  si  donques  no  mostrava  albaran  o  letra  o 
manament  nostre  escrit  e  deis  nostres  segells  comu  o  secret 
segellat  o  si  donchs  lo  dit  tresorer  albara  del  dit  maestre 
racional  o  del  escriva  de  racio  dalcun  deute  no  mostrava. 
Retut  pero  el  compte  per  lo  tesaurer  e  finat  lo  racional  sia 
tengut  a  ell  fer  albaran  testimonial  e  complit  segons  la 
forma  del  qual  e  continencia  nos  pugam  fer  al  tesaurer 
carta  de  quitación  e  fin  de  bon  e  de  ver  compte  retut:  lo 


(  155) 
dit  empero  luestrc  racional  sia  tengut  de  fer  fer  notamenls 
al  thesourer  de  totes  quantituts  que  trobara  esser  liurades 
al  dit  thesaurer  per  los  altres  comptes  que  reebra.  E  sien 
monstrats  per  lo  tesaurer  tots  encara  els  cambis  que  con- 
tractats  e  fets  haura  e  dits  de  consentiment  del  dit  racional 
o  en  allra  manera  de  nostre  manament  baja  contractat  e  fet 
e  servades  les  coses  dessus  dites  e  altres  les  quals  en  tan  gran 
cornpte  per  verificacio  daqueil  baura  vist  servadores.  E  los, 
officials  qui  al  regiment  del  mestre  racional  son  sotsmeses 
e  los  quals  a  ells  deu  esser  el  major  son  aquests  tresaurer 
scrivan  de  reccio  e  lurs  scrivans  e  procuradors  reyals  e 
batics  generáis  e  ministradors  de  les  rendes  nostres.  Donam 
poder  de  corregir  tots  e  sengles  qui  a  son  offici  son  sots- 
meses si  excesses  hauran  comeses  e  punir  de  quitacio  de  un 
mes  o  menys  exceptat  lo  tesaurer  o  escriva  de  racio  procu- 
radors e  batles  demunt  dits  los  quals  no  pusca  punir  sens 
manament  e  licencia  nostra.  Atorgam  encare  al  mestre  ra- 
cional que  si  alcun  qui  compte  deja  retre  no  vuylla  o  retre 
lo  contradiga  pusca  a  cll  la  quitacio  la  qual  de  nos  reeb 
emparar.  Haja  encara  el  mestre  racional  ab  si  en  scrits  totes 
aquelles  coses  les  quals  son  tenguts  de  fer  per  rabo  de  lur 
offici  los  demunt  dits  officials  qui  a  ell  son  sotsmesos  per 
tal  cor  si  deffallien  o  erraven  en  son  offici  mils  ne  pora 
saber  veritat  e  pus  covinablement  corregir  e  punir.  Fa^a 
encare  memorial  de  tots  los  cambis  los  quals  lo  tesaurer 
fara  de  consentiment  del  dit  racional  e  les  maneres  e  ab 
quals  aquells  se  faran  per  tal  que  en  lo  temps  lo  qual  lo 
tesaurer  retra  compte  daquelles  coses  li  sia  ciar  plenera- 
ment.  Sapia  encare  a  son  offici  pertanyer  que  tots  los  fal- 
saris  de   les  monedes  nostres   c   els   dclinquenls  cngir  ell 


(  156  ) 
faca  pendre  e  aquells  liiirar  al  algolzir  e  els  ordinaris  deis 
delinquents  a  requisicio  dell  los  delinquents   sien  tenguts 
de  pendre.    Si  empero  el  delinquent  es   de  companya  e 
de  casa    nostra  lavors  lalgotzir  a  requisicio  dell  lo  delin- 
quent faca  pendre  e  el  nostre  alguatzir   a  raanament  del 
racional  aquell  pendre   fer  sia  tengut.  Mes   volena  que  si 
lo  protonotari  e   secretaris  scrivans  en   lo  compte  lur  al- 
cuns  deutes  meten  al  mestre  racional  qui  a  ells  per  quita- 
cio  o  vestits  ordinaris  no  serán  deguts  aquells  no  reebe  lo 
racional  ans  remanguen  sobre  ells:  si  donchs  per  ventura 
aquells  deutes  no  eren  manáis  esser  reebuts  de  nostre  spe- 
cial  manament.  En  apres  ordonants  quel  demunt  dit  mes- 
tre racional  ans  del  entrament  de  la  sua  aministracio  sa- 
grament  a  nos   prestar  sia  tengut  que  en  son  offici  be  e 
feelment  se  haura:  jurara  encara  e  a  nos  homenatge  fara 
que  a  neguna  persona  sino  a  nos  e  a  aquells  ais  quals  per 
occasio  e  per  rabón  de  lur  offici  pertanyera  no  revelara  la 
quantitat   annual  de  nostres  rendes  e  proveniments  ne   la 
quantitat  del  nostre  tresor.  En  apres  sera  tengut  en  nostre 
conseyl  proraoure  les  causes   e  els  drets  de  nostre  patri- 
moni  e  aquelles  defendre  segons  son  poder:  guartse  pero 
en  acó  que  per   ell  alguna  calumpnia  noy  esdevenga  mas 
allech  per  lo  nostre  dret  qo  que  pora  justicia  en  res  no 
oífesa.  E  encara  con  en  nostre  conseyl  lo  maestre  racional 
segons   nostra  real  ordinacio  deis  conseylers   sia  reebut   a 
nos    lo  sagrament  per  los  conseylers  expressat  en  la  dita 
ordinacio  faca  e  fer  sia  tengut. 


(i57) 

Del  Lochtinent  e  scrivans  del  maestre  racional. 

Per  tal  con  loffici  de  maestre  racional  de  molles  e 
diverses  expedicions  es  carregat  les  quals  de  necessitat  se 
deuen  fer  per  escriptura  per  tal  que  lo  dit  racional  en 
les  dites  escriptures  massa  no  sia  occupat  e  que  per  a^o 
la  expedicio  nos  tart  deis  negocis :  statuim  e  ordonam 
que  al  offici  del  racional  sia  un  lochtinent  sufficient  e 
feel  a  nostre  arbitre  elegidor  al  offici  del  qual  se  pertanga 
fer  en  absencia  del  dit  maestre  racional  totes  aquelles 
coses  les  quals  lo  dit  maestre  racional  es  tengut  de  fer 
ab  comissio  per  letra  nostra  feta  a  ell  o  per  lo  dit  nostre 
maestre  racional :  ajustants  al  dit  offici  dotse  scrivans  per 
?o  que  mils  sia  servil  los  quals  sien  tenguts  de  scriu- 
re  tots  temps  comptes  e  de  baver  aquells  sil  dit  maes- 
tre racional  los  ho  haura  manat  axi  en  absencia  sua  con 
en  presencia  :  los  quals  escrivans  a  ell  obeesquen.  Sagra- 
ment  encara  lo  dit  lochtinent  a  nos  sots  aytal  forma  sots 
la  qual  es  tengut  de  jurar  lo  maestre  racional  faga:  excep- 
tat  quel  secret  del  consell  servar  jurar  no  es  opportu:  los 
altres  pero  escrivans  al  racional  sagrament  e  homenatge 
faran  que  la  quantitat  o  summa  de  les  nostres  rendes 
anuals  a  neguna  persona  no  revelaran  sino  a  nos  o  a  aquells 
los  quals  per  rahon  de  lur  offici  la  dita  quantitat  saber 
poden. 


(  i'^i8  ) 
Del  Tesaurer. 

Axi  con  de  liberalitat  de  princep  proceeix  tesaur  c  mo- 
nedes on  e  cant  se  pertany  ab  mesura  moderada  despendre: 
axi  a  la  providencia  dell  se  cove  aquells  honestament  con- 
gregáis en  lo  opportu  daquell  ententivolment  conservar. 
Emperamor  dago  el  tesaur  nostres  reebedores  e  conser- 
vadores volem  esser  comeses  a  un  feel  e  industries  hom 
qui  tesaurer  per  la  covinencia  de  la  cosa  sia  nomenat 
lo  qual  en  tal  manera  en  ajustant  e  en  reeben  sia  diligent 
que  ab  massa  gran  asperitat  no  exigesca  e  en  conservant 
e  en  distribuent  los  nostres  profits  no  malmeta  ne  menys- 
cap.  Haura  encara  lo  tesaurer  moneda  deis  procuradors 
nostres  reals  et  bailes  generáis  et  aministradors  rendes 
aministrans  e  la  part  a  nos  perlanyent  deis  emoluments 
dé  la  scrivania  e  condempnacions  pecuniaries  per  nostre 
conseyl  adjutjadores  en  los  nostres  regnes  e  dallres  persones 
reeba  e  daqui  liurar  ais  oi'ficials  los  quals  per  loffici  a 
ells  incumbent  aquella  a  despendre  e  a  pagar  hagen  a 
aquell  qui  per  nos  1¡  sera  manat  graciosament  e  de  quitacio 
o  en  altre  manera.  Encara  si  per  compra  per  nostre  nom 
felá  o  per  altre  causa  de  la  qual  sia  a  ell  manifest  a  alcun 
siam  tenguts:  volem  -que  dallo  per  ell  sia  satisfet  e  per 
ell  esser  pagat  ahuda  daqui  apocha  de  paga  :  mas  fore 
les  causes  damunt  scrites  inhibim  a  ell  que  a  neguna  per- 
sona de  la  moneda  nostra  no  pach  a  un  ollra  summa  de 
cent  solidos  sens  nostre  albaran  ab  nostre  sagell  del  offici 
de  scriva  de  racio  segellat  o  ab  carta  ab  alcun  de  nostres 
segells  roborada.  Encara  a  ell  inhibim  que  a  alcu  no  faca 


(  iíi9  ) 

pagues  donant  una  moneda  per  altra  sens  sabuda  dol  mes- 
tre  racional  c  ell  abscnt  del  lochtinent  del  dit  racional:  si 
donclis  ago  en  altra  manera  esser  iet  de  nostrc  manament 
no  proceia  o  licencia  especial  la  qual  encara  apparcga  per 
scriptura.  E  con  lo  ihesaurer  compte  haura  relrc  per  un 
mes  o  quinse  dies  abans  procur  haver  albarans  letres  o 
allres  cauteles  neccssaries  al  retiment  de  son  compte  les 
quals  contenguen  quanta  summa  de  peccunia  haura  liurada: 
e  daqui  sia  tingut  de  sis  en  sis  meses  al  maestre  racional 
segons  la  forma  al  dit  racional  liurada  retre  ralio  cor  en 
acó  volem  lo  thesaurer  a  aquell  esser  sotsmcs  encara  deure 
obeyr  a  aquell  quant  ago.  Empero  si  el  dit  thesaurer  a 
vcgades  absentansc  convenia  esser  fora  de  nostra  cort  no 
cometa  a  altre  les  sues  veus  sino  tan  solament  al  lochti- 
nent de  son  offici  e  en  absencia  daquell  al  pus  antich  en 
son  offici  qui  lavors  loffici  dell  excercesca  si  donchs  nos 
no  voliem  en  altra  manera  ordenar.  En  apres  encara  a  son 
offici  sapia  de  thesorer  pertanyer  defendre  e  promoure  en 
nostre  conseyl  aquelles  coses  les  quals  sesguarden  a  nostre 
patrimoni:  gartse  pero  da^o  que  alguna  calumpnia  per  ell 
noy  esdevenga  mas  allech  de  nostre  dret  co  que  pora  justicia 
en  alcuna  cosa  no  offesa.  En  apres  volem  e  manam  que  si 
per  lo  canceller  o  vicecanceller  a  alscuns  comissaris  nostres 
o  jutges  o  encara  per  oydors  nostres  per  vigor  de  execu- 
cio  dalcuna  sentencia  contra  nos  donada  manar  sesdevenga 
o  requerer  lo  tresorer  que  alcuna  moneda  a  la  qual  per 
ventura  els  procuradors  e  aministradors  nostres  per  nostre 
nom  serán  coudempnats  a  alcuna  persona  pach  aquella  el 
dit  tesaurer  decontinent  e  a  aquells  en  acó  haja  obeyr:  cor 
consonant  es   a  rabo  que  de  nos  matcix  prompta  justicia 


(  160  ) 
mostrem  qui  els  altres  encara  a  a?o  destrenyem  segons  que 
per  deute  ne  som  estrets  e  tenguts.  E  per  tal  quel  tesau- 
rer  daquelles  coses  les  quals  per  aquesta  rahon  haura  pa- 
gades  al  maestre  racional  pusca  ler  fe  :  baja  abans  que 
aquelles  pach  deis  dits  canceller  o  vicecanceller  comissaris 
o  jutges  o  oydors  manament  o  la  requcsta  en  escrit  e  de 
les  persones  a  les  quals  les  monedes  se  pagaran  apecha  de 
paga.  En  apres  sagrament  e  homenatge  a  nos  prestar  deura 
el  tresorer  quel  tresor  e  les  monedes  nostres  feelment 
guardara  encara  que  les  monedes  nostres  en  sos  uses  pro- 
pris  en  alguna  manera  non  convertirá  ne  aquelles  a  algún 
no  prestara  sens  nostra  licencia  special  la  qual  en  escrit 
pusca  mostrar  encara  que  res  no  ha  fet  ne  fara  perqué  no 
pusca  los  dits  sagrament  e  homenatge  servar  e  encara  que 
la  summa  de  nostre  tresor  e  de  les  rendes  nostres  a  algún 
no  revelara  sino  a  nos  o  al  maestre  racional  o  al  lochti- 
nent  o  escrivans  de  son  ofíici  ais  quals  per  lur  offici  per- 
tanyer  ac  lo  saber.  E  encara  con  segons  la  nostra  real  or- 
donacio  deis  consellers  nostres  lo  tresorer  en  nostre  consell 
sia  reebut  volem  quel  sagrament  faedor  per.  los  consellers 
en  la  dita  ordonacio  posat  lo  damunt  dit  tresorer  a  nos  fcr 
sia  tengut :  encara  mes  que  no  reeba  vestedures  de  negun 
ne  violaris  ne  sera  de  casa  ne  de  conseyll  de  negun  de 
qualque  condicio  sia  sino  de  nos  demanada  licencia  e  ob- 
tenguda. 

Del  Lochlinent  e  scrivans  de  ihesaurer. 

Lo  lochtinent  e  escrivans  de  tresorer  per  nos  elegidors 
los  quals  sien  sis  hagen  seriare    en  los  libres  les  rahons 


(  lOí  ) 
del  d¡t  ihcsaiirer  e  en  abscncia  del  dit  lesorcr  loíTici  dell 
fura  lo  loclitinent  o  en  absencia  daquell  lo  pus  anlicli 
en  loííici  si  donchs  per  nos  ais  no  li  ere  manat :  e  los  dils 
lochtinciit  e  scrivans  al  dit  thesaurer  obeyran  e  faran  sa- 
gramcnt  c  homcnatgc  lo  qual  deu  fer  lo  thesaurer  excep- 
tat  lo  sagrament  lo  qual  sesguarda  al  conseyl  al  qual  aquests 
lochtinent  e  scrivans  no  son  cstrets. 

Del  Escriva  de  roció. 

Si  ais  reys  en  temps  de  pau  ha  plagut  guardar  ordona- 
cio  en  ses  continúes  despeses  no  grans  molt  mes  en  aque- 
lles  que  son  grans  e  alcuna  ordonacio  ne  mesura  no  poden 
reebre  per  lo  gran  nombre  de  moltes  viandes  e  gens  qui 
aquelles  han  a  menjar  necessaria  cosa  es  que  en  distribuyr 
aquelles  orde  degut  sia  servat  per  ^o  que  aquelles  egual- 
ment  ais  stipendiaris  e  altres  servidors  seus  sien  departides. 
Emperamor  daco  un  hom  leal  c  verlader  e  diligent  qui 
comptar  e  scriure  sapia  volem  esser  assignat  profitosament 
proveens  lo  qual  scriva  de  racio  disposam  esser  nuncupat 
al  oíTici  del  qual  declaram  pertanyer  teñir  quatre  libres 
co  es  lo  primer  lo  qual  carta  de  racio  volem  esser  nome- 
nat  en  lo  qual  no  haja  ais  escrit  sino  tan  solament  los 
noms  daquells  qui  per  domestichs  nostres  haurem  reebuts 
deis  quals  en  special  lo  nombre  de  les  beslies  a  les  quals 
volrem  esser  a  ells  fet  compte  e  de  la  quantitat  de  la 
quitacio  axi  ais  de  bestia  de  racio  con  de  bestia  de  loguer 
e  de  peu  sia  tengut  fer  expressa  mencio ;  guarlse  pero  que 
sens  nostre  special  manament  en  lo  dit  libre  scriure  alcun 
no  prcsumesca.   Lo  segon  libre  tendrá  encara  qui  libre  de 

TOMO    V.  1  1 


(  102  ) 
notamenls  sera  appellat  en  lo  qual  escrisca  e  not  co  es  ais 
camarlenchs  totes  joyos  draps  daur  de  seda  e  altres  setn- 
biants  coses  spaes  vaxella  daur  dargent  e  totes  altres  joyes 
e  coses  que  elis  per  son  offici  en  guarda  e  custodia  teñir 
son  strcts  :  al  cappella  major  los  vestiments  e  perellaments 
retaules  e  totes  altres  joyes  daur  e  dargent  e  reliquies 
de  la  nostra  cappella  :  ais  sobrecochs  calderes  asts  ferres 
e  altres  ostiles  e  coses  del  servey  de  la  cohina:  ais  rebos- 
ters  largent  de  que  continuament  nos  e  nostres  companyes 
en  lo  palau  nostre  menjants  usam  e  tovalles  e  altres  coses 
al  seu  offici  adjunctes:  ais  cavallerices  selles  frens  sporons: 
al  armador  real  espaes  cuyraces  asperchs  e  elnns  guarniments 
de  cors  jubets  e  espatleres  e  lorigues  de  cavall  e  perpuntes 
e  altres  coses  segons  que  liurades  per  son  offici  li  serán: 
al  panicer  tovalloles  e  totes  altres  coses  les  quals  al  offici 
de  cascun  dells  custodir  serán  liurades:  del  qual  libre  a  nos 
un  translat  ne  sie  liurat  salvant  daquelles  coses  les  quals  per 
continuu  servy  e  us  se  deterioren  les  quals  a  la  almoyna 
son  liuradores  axi  con  son  tovalles  tovalloles  escudelles  e 
latladors  de  fust  los  quals  en  aquest  cas  que  ais  almoyners 
serán  íiurats  ais  dits  officials  cancell  e  desnot.  E  lo  ter^' 
libre  en  lo  qual  no  sescrisca  sino  la  messio  de  nostra  casa  ' 
real  lo  qual  libre  de  comtes  manam  esser  nomenat  e  aquell 
cascun  any  sia  tengut  mudar  en  lo  dia  de  ninou.  Lo  quart 
libre  lo  qual  registre  appellat  sera  volem  esser  en  lo  qual 
los  albarans  de  quitacio  de  vestir  e  de  gracia  e  encara  da- 
curriments  serán  e  deuran  esser  registrats  e  escrits.  Volem 
encara  ell  haver  cura  e  diligencia  fer  seer  tots  los  menjants 
en  nostre  palau  per  orde  degut  axi  que  a  cascu  sia  guar- 
dada  sa   honor  segons  son  estament   salvant  los  menjants 


(  "!^>  ) 
en  nostra  ínula  los  qiials  por  lo  nostre  majordom  volcm  e 
mamam  csscr  ordonats:  c  sia  Icngut  de  comptar  e  de  saber 
lo  nombre  daquells  e  de  guardar  que  noy  menucii  alcun  sino 
aquells  qu¡  menjar  hi  deuen  segons  la  nostra  ordonacio  sobre 
oco  feta:  e  si  alcun  hi  menjave  qui  menjar  noy  deja  man  ais 
porters  que  aquell  ne  giten:  e  del  nombre  deis  dils  men- 
janls  en  lo  libre  del  compte  de  la  messio  de  casa  fafa 
mencio.  Encara  les  viandes  davant  los  menjants  en  lo  nostre 
palau  posar  fa^a  diligentment  e  ordonada  ais  portadors  da- 
quelles  e  cura  baja  que  de  les  dites  viandes  en  lo  nostre  pa- 
lau falliment  alcu  no  sia  e  que  daquelles  menjades  no  sien 
fora  nostre  palau:  e  car  rahonable  cosa  es  que  si  en  la  messio 
de  nostre  palau  certa  ordonacio  feta  bavem  que  en  temps 
de  host  on  majors  despeses  se  conve  a  fer  fagam  provisio 
salutar  per  la  qual  les  viandes  no  poques  en  a^o  necessa- 
ries  ab  diligencia  sien  distribuydes  e  guardades:  per  qo  or- 
donam  que  lo  dit  escriva  de  racio  tols  temps  que  host  me- 
narem  e  viandes  ais  stipendiaris  o  persones  de  nostra  host 
per  lur  sou  donar  ordonarem  volem  e  daclaram  lo  dit  scriva 
de  racio  haver  cura  diligent  de  fcr  albarans  ais  dits  stipen- 
diaris lo  qual  a  aquells  qui  la  fariña  vin  bcscuyt  cibada 
c  altres  viandes  nostres  en  la  host  tendrán  man  a  aquells 
en  paga  o  acorriment  de  sa  quitacio  o  sou  axi  daquells 
qui  servil  hauran  con  daquells  qui  servir  hauran  liurar  per 
ro  que  dallo  que  servit  hauran  sien  satisfets  e  del  temps 
que  servir  deuran  hagen  paga  bastant  :  axi  que  guartse  lo 
dit  escriva  que  les  dites  viandes  no  sien  liurades  ais  dits 
stipendiaris  sino  segons  la  ordinacio  que  nos  sobre  acó  ha- 
vem  feta.  E  norresmenys  ajustam  a  son  offici  per  albarans 
de  quitacio  de  tres    en  tres  meses  ais  domcstichs  nostres 


(  104  ) 
del  temps  que  liauran  servil  segons  los  galgos  ais  quals  en 
lo  dit  libre  de  racio  serán  escrils  e  albarans  de  vestir  a 
cascun  deis  dils  noslres  domcsticlis  cascun  any  en  lo  pri- 
mer dia  dabril  a  cascun  dells  segons  sa  condicio  e  grau 
juxta  la  noslra  ordonacio  sobre  ago  felá  :  encara  albarans 
dacurriment  e  de  gracia  con  e  quant  per  nos  li  sera  ma- 
nat.  Empero  tota  vegada  se  guarí  que  albara  de  gracia  a 
alcu  no  faca  ollra  cantilal  de  vint  y  cinch  libres  barche- 
loneses  los  quals  al  nostre  tresorer  serán  endre^ats  axi  em- 
pero que  aquella  gracia  no  sia  sino  de  quitado  o  de  ves- 
tir :  e  con  nos  convendrá  e  volrem  pagar  los  nostres  sol- 
dejats  de  la  hosl  en  diners  lo  nostre  scriva  de  racio  alba- 
rans a  aquells  de  mes  en  mes  faga  del  sou  o  quitacio 
que  nos  en  aquella  hosl  haurem  ordonat  e  atorgat  dona- 
dor los  quals  al  nostre  tresorer  sendrecaran  e  lo  dit  tre- 
sorer  a  ells  pac  e  reeba  mostra  ensemps  ab  lalguazir  e 
menescal  e  altres  per  nos  assignadors  deis  cavalls  e  armes 
deis  dits  slipendiaris  :  guartse  pero  que  si  daquelles  perso- 
nes de  les  quals  rebuda  haura  mostra  ni  ha  alguns  que 
sien  tenguts  anar  ab  nos  en  host  deis  cavalls  e  armes  da- 
quells  no  faga  estima  e  aquells  que  estimáis  hauran  en  es- 
crit  mete  per  tal  que  si  leslima  daquells  volrem  o  deurem 
esmenar  aquella  fa^am  segons  la  estimacio  reebuda.  Encara 
dehim  al  dit  escriva  de  racio  perlanyer  que  tota  vegada 
nos  hostejants  deja  assignar  e  ordonar  certes  persones  axi 
de  cavall  con  de  peu  per  dies  nits  e  hores  segons  que  per 
nos  li  sera  manat  qui  fagen  la  vetla  o  guaytes  e  escoltes 
per  la  hosl  axi  que  segons  les  companyes  que  ab  nos  en  la 
hosl  serán  sia  felá  la  guayta  covinent :  esguardants  pero 
que  los  dites  guaytes  e  escoltes  sien  per  tal  manera  divi- 


(  165) 
sidcs  qiiel  carrech  sia  entre  ells  comparlit  egiialmeiil:  em- 
pero con  lo  dit  escriva  de  racio  la  guayta  liaura  ordenada 
abans  que  daquella  fa^'a  manament  aquella  a  nos  mostrar 
deja  si  nos  en  aquella  volrcm  alcuna  cosa  mudar.  Encara 
dehim  al  dit  offici  de!  eseriva  de  racio  pertanyer  reebre  e 
ministrar  les  cenes  que  nos  reebrem  e  reebre  manarem  en 
presencia  e  aquelles  si  serán  en  viandes  de  partir  c  de  dis- 
tribuir ais  domestichs  de  nostra  casa:  e  en  lo  distribuyr 
daquelles  viandes  seguesca  la  nostra  ordonacio  sobre  asso 
feta  la  qual  manara  a  ell  conlinuament  ab  si  portar  per  tal 
que  aquella  en  alcuna  cosa  no  romanga  imperfecta  ans 
aquella  sia  en  totes  maneres  complida  e  seguida  segons 
que  de  nostra  volentat  es  ordonada  e  la  qual  al  profit  deis 
nostres  domestichs  havem  feta.  E  encara  volem  al  offici  dell 
pertanyer  que  encontinent  fet  per  nos  alcun  viatge  se  en- 
form  ab  lo  sobrazemblcr  de  nostra  cort  del  nombre  de  les 
besties  les  quals  haura  logados  per  causa  del  nostre  viatge 
dessus  dit  e  del  loguer  e  de  la  messio  daquelles  reebra 
compte  del  dit  sobrazcmbler  e  de  son  lochtinent  e  faca 
pagar  en  presencia  sua  ais  homens  de  les  besties  de  lo- 
guer tot  co  que  degut  les  sera  per  la  cort  e  fassa  albara 
al  dit  sobrazembler  de  tot  qo  que  1¡  sera  degut  per  raho 
del  dit  viatge  e  per  altres  messions.  Sia  encara  tengut  lo 
dit  scriva  de  racio  de  comptar  per  cascun  dia  la  messio  de 
casa  nostra  ab  la  un  deis  majordomens  si  esser  hi  pora  e 
ab  los  officials  majors  e  enserch  diligentmcnt  que  en  lo 
dit  compte  alcuna  cosa  no  sia  sobremesa:  encara  enquira 
que  en  alcun  offici  de  casa  frau  alcuna  nos  fa^a  aytant  con 
en  el  sera:  albaran  debitori  al  comprador  de  aquelles  vian- 
des que  haura  manlevades  a  obs  de  nostra  cort  per  cas- 


( Itiü ) 

cuii  mes  faga  quen  menester  sera.  E  noresmenys  deis  noslres 
cavallerices  e  del  sobrazembler  e  sartre  per  cascun  mes  o 
de  dos  en  dos  meses  comle  lo  dit  escriva  de  racio  reeba 
de  les  messions  que  cascun  haura  feles  en  son  offici  re- 
ebent  daquells  segons  ques  conve  sagrament  que  en  lo  dit 
com'pte  frau  alcuna  no  es  comesa.  Encara  a  manament  deis 
majordomens  deU  algutzirs  del  canceller  e  del  maestre  ra- 
cional los  quals  ells  hauran  condempnats  en  la  quitado 
segons  lo  poder  a  ells  donal  ú  fer  deis  albarans  deduyr 
sie  lengut:  pusca  encara  lo  dit  scriva  de  racio  a  aquells 
qui  compte  retre  a  ell  son  tenguts  los  dits  comptes  recu- 
sar e  contradir.  Stablim  encara  quel  dit  scriva  de  racio  les 
condempnacions  ques  faran  per  los  havents  poder  a  ago  de 
nostres  e  contra  nostres  domestichs  officials  en  lurs  quita- 
cions  aquells  encontinent  not  a  cascu  e  en  apres  deis  dits 
notaments  faga  albara  debitori  al  nostre  almoyner  e  aquells 
pusca  ais  pobres  de  Christ  larguir  e  degudament  distribuyr. 
Ajustam  encara  quel  damunt  dit  scriva  de  racio  a  nos  que 
be  e  l'eelment  se  haura  en  son  offici  faga  sagrament  e  que 
res  no  ha  fet  ne  fara  perqué  lo  dit  sagrament  no  pusca 
en  totes  coses  observar. 

Del  Lochtiiienl  e  Scrivans  de  racio. 

.  Reebre  compte  enujosa  cosa  desem:  moltes  vegades  es 
pero  necessari  jutgam  aquell  oyr.  E  per  tal  que  mils  ho 
pusca  portar  lescriva  de  racio  ordonam  que  en  son  oíñci 
un  escriva  qui  sotsescriva  de  racio  sia  nomenat  et  dos 
altres  qui  scrivans  del  dit  offici  serán  nomenats  del  qual 
se  pertanga  escriure  totes  aquellos  coses  les  quals  lescriva 


(  l«J7  ) 
de  racio  los  manara  c  es  tengut  de  scriuie  c  de  íer :  e 
majorment  en  absencia  del  escriva  de  racio  lo  loclitinent 
e  si  aquell  noy  era  lo  pus  anlich  en  loffici  escriva  e  faga 
qo  que  lescriva  de  racio  es  tengut  de  fer  per  raho  de  son 
offici  si  donchs  en  altra  manera  daquell  offici  no  ordonavem: 
e  a  aquell  en  totes  coses  tocanls  lur  offici  los  dils  loch- 
linent  e  escrivans  obeesquen  per  rahon  de  son  offici  e 
sagrament  encara  al  mestre  racional  aytal  con  a  nos  es 
tengut  de  fer  lo  dit  scriva  de  racio  los  dits  lochtinent  e 
scrivans  sien  estrets  prestar. 

Deis  Convils. 

Jacsia  que  aqueils  convits  sien  represes  los  quals  sens 
caritat  e  temor  divinal  a  glotonía  servexen:  empero  aquelles 
coses  que  de  caritat  sola  nos  a  Deu  fan  agradable  pro- 
ceexen  en  los  quals  neguna  vida  no  es  morduda  de  absents 
nons  troben  represes  mas  laudables.  Emperamor  da^o  nos 
qui  caritat  e  encara  dileccio  entre  nos  e  el  poblé  a  nos 
comes  per  aquell  al  qual  per  gran  caritat  e  amor  son  íill 
en  térra  traraetre  plach  conservar  desigam  havem  exco- 
gitat  prudentment  que  en  les  festivitats  de  la  Nativitat  de 
nostre  Senyor  de  Apparici  de  Pascha  e  de  Panthegosta 
convit  fagam  per  tal  que  nos  qui  alegría  ais  sotsmeses 
comunament  mostrar  no  podem  per  tal  que  ells  no  se  regí- 
rassen  de  temor  de  disciplina  si  al  nostre  regíment  frens 
de  alegría  relexassem  cor  mentre  que  nos  aqueils  leero- 
sament  alegres  guardariem  pus  ardidament  ells  a  coses  no 
degudes  se  regírarien:  alraenys  ais  dies  aquesls  la  nostra 
cara  alegra  tots  hagen   facultat  de    guardar  cor   per  aro 


(ÍG8) 
dilcccio  entre  princcp  e  solsmeses  molt  se  conserva  cof 
ax¡  con  dit  havem  axi  con  massa  alegria  nou  ais  solsme- 
ses c  a  vegades  profita  ais  princeps  que  en  temps  deguts 
leticia  e  alegria  demostren  car  aquells  presidents  ais  pobles 
si  volem  ferm  seer  la  cadira  sots  alegria  e  gracia  esguar- 
daments  plens  mostren  per  tal  que  per  arrogancia  de  rigor 
no  encorreguen  odi  del  poblé:  e  age  en  los  dies  empero 
o  festivitats  daraunt  dites  esser  fet  determenam  per  tal 
que  tais  dies  e  tan  sollennes  al  nostre  poblé  axi  con  dit 
es  damunt  sens  solennitat  no  passen.  E  en  la  festa  encara 
de  sent  Johan  evangelisle  si  en  la  ciutat  de  Valencia  e 
del  martiri  de  sent  Pere  apóstol  si  en  la  ciutat  de  Leyda 
e  de  sánela  Anna  si  en  la  ciutat  de  Mallorca  e  de  la 
assumpcio  de  nostra  dona  sánela  Maria  si  en  la  ciutat  de 
Barchelona  e  de  la  exaltacio  de  sancta  Creu  si  en  la  vila 
de  Perpinya  e  de  sent  Marti  si  en  la  ciutat  de  Ceragoga 
serem  personalment  contituits  sollempnes  convits  per  les 
festcs  les  quals  fem  a  honor  deis  dits  sancts  e  de  les  reli- 
quies  sáneles  qui  son  coUocades  en  les  capelles  nostres  deis 
dits  lochs  moguls  per  devocio  pia  manam  esser  fels  :  en 
aquests  convits  empero  per  los  nostres  majordomens  bones 
notables  e  honrades  persones  de  les  quals  los  dits  ¡nostres 
convils  raes  sien  honráis  que  deshonráis  velera  que  sien 
appellades  e  convidados. 

De  les  viandes. 

Jacsia  ques  perlanga  les  corts  deis  reys  e  deis  prin- 
ceps de  diverses  e  varíes  coses  habundar  cor  pero  moltes 
vegades   moltes   viandes    especiaimciil  ab   Irebal!   e   gran 


(  Ifií) ) 

ministcri  conquesides  malallies  cngenren  ebelen  lo  seny 
vicis  dins  meten  virluts  foragitan  sino  son  remesials  per 
medecina  de  temperan^a  la  qual  es  mare  de  castetat. 
Cobeejants  donchs  axi  a  la  salut  de  la  pensa  con  del  cors 
per  remey  salutable  proveyr  statuim  que  la  cort  nostra 
regladament  en  lo  diñar  de  dos  menjars  apparellats  tan 
solament  sia  contenta:  volem  pero  ollre  ago  aleones  vega- 
des  a  conexen^a  del  raajordom  de  la  nostra  cort  dalcun 
antremes  esser  appareylat.  En  lo  sopar  de  un  continuament 
o  de  dos  alscunes  vegades  segons  que  al  dit  majordom 
sera  vist  expedient:  pero  con  convit  farem  tres  viandes  sien 
donades  e  un  entremés  e  lavors  los  cochs  els  altres  de 
la  cuyna  ministres  mes  que  no  han  acostumat  sien  diligents 
que  totes  coses  e  sengles  a  la  dita  cuyna  pertanyents  di- 
ligentment  e  ben  e  sens  macula  de  reprehensión  sien 
appareylades.  En  apres  volem  e  manam  que  en  la  cort 
nostra  sien  donats  menjars  los  mellors  ques  poran  atrobar 
axi  de  volateries  con  daltres  carns  grosses  axi  que  en  la 
setmana  divern  a  la  taula  nostra  e  a  tots  aquells  qui  men- 
jaran  en  aquella  quascun  dia  gallines  e  en  stiu  polis  con- 
tinuament en  dues  maneres  si  donchs  nos  per  nostre  plaer 
aqüestes  viandes  per  altres  no  raudavem  e  a  la  taula  deis  ca- 
vallers  qui  fora  la  nostra  taula  menjaran  e  els  altres  qui 
a  la  taula  daquells  seuran  tres  dies  de  quascuna  setmana 
50  es  dicmenge  dimarts  e  dijous  les  dites  gallines  en  ivern 
e  polis  en  estiu  manam  esser  donades  cor  aquests  els  altres 
menjars  volem  esser  apparellats  segons  la  qualitat  del  temps 
en  ivern  aquelles  ques  convenen  a  ivern  e  en  estiu  aquelles 
qui  son  congruents  al  estiu:  ajustants  que  deis  dits  menjars 
la  un  sia  cuyt  en  aygua  laltrc  en   ast  o  en  allra   manera 


( ™ ) 

en  axi  quels  dits  menjars  de  tot  sien  no  semblants  e  di- 
verses. Quant  deis  dits  menjars  axi  de  carns  grosses  con 
de  volateries  devant  nos  e  prelats  cavallers  e  altres  per- 
sones de  qualque  condicio  sien  serán  posadors  aquest  orde 
volem  esser  serval  qo  es  quel  dit  niajordom  de  la  cort 
nostra  guart  düigentment  que  abundantment  e  sens  vici 
de  exces  quascun  deis  dits  menjars  sia  posat  en  tal  manera 
engir  acó  son  oífici  exercen  que  indigencia  fuscha  e  sobre- 
fluitat  de  tot  en  tot  esquiu  :  e  per  tal  con  en  lo  posar 
demunt  dit  se  pertany  a  alscuns  segons  la  condicio  de  lur 
stament  mes  que  ais  altres  esser  honrats  volem  que  en  lo 
tallador  nostre  per  vuit  persones  vianda  sia  posada  e  en  los 
deis  filis  de  reys  de  nostra  casa  e  de  archabisbes  deis  reyals 
de  nostra  casa  si  cavallers  serán  e  de  bisbes  sotsmesos 
nostres  per  sis  e  deis  altres  prclals  e  cavallers  de  nostra 
senyoria  qui  a  nostra  taula  siuran  e  menjaran  devant  ells 
per  quatre  de  les  dites  viandes  sia  posat :  e  aquest  borde 
hi  sia  servat  que  a  tots  los  menjants  en  la  dita  taula  que 
sia  posat  un  tallador  entre  dos  menjadors  si  donch  no  era 
alcun  arquebisbe  qui  per  causa  donor  volguessem  seer  a 
taula  primer  de  nos  et  a  aquell  un  tallador  devant  sia 
posat  ab  la  quantitat  de  la  carn  damunt  en  lo  seu  grau 
espressada  :  e  si  se  esdevendra  que  alcun  bisbe  aquell  dia 
haura  celebrada  missa  devant  nos  volem  que  aquella  honor 
li  sia  feta  que  es  feta  a  archabisbe  seent  en  nostra  taula . 
Mas  si  a  nos  convendrá  convidar  persones  de  gran  stament 
volem  que  en  lo  nombre  de  les  viandes  la  dita  nostra 
ordinacio  no  sia  servada  mas  habundantment  lo  nostre 
paiau  sia  servit  e  los  menjadors  en  aquell  complidament 
provehits.  E   per   ^o   con  se   pertany  de  la  nostra   reyal 


(  i71  ) 
magcslat  pus  sollennialment  esser  servils  «quells  dies  quels 
allres  acustumats  volcm  que  en  los  lalladors  de  nos  e 
daquells  qui  en  nostre  paiau  inenjaran  aytal  orde  sia  serval 
go  es  que  en  nostre  tallador  deis  reys  filis  de  re\s  pri- 
roogenits  e  de  cardenals  per  vint  persones  de  les  dites 
viandes  sia  posat  e  en  los  lalladors  de  filis  de  reys  no 
primogenits  de  palriarches  e  de  archabisbes  per  selze  e 
deis  bisbes  e  deis  qui  de  sanch  reyal  Icdesraamenl  deva- 
naran qui  no  serán  filis  de  reys  e  que  sien  cavallers  per 
dotze  e  deis  allres  prelats  e  de  cavallers  quan  a  la  nosla 
taula  siuran  per  vuit  a  quascun  sia  posal.  Empero  declaram 
que  los  dils  lalladors  sien  posáis  segons  la  nostra  ordinacio 
demunt  spressada  el  en  los  dils  lalladors  no  melem  nombre. 

De  la  manera  de  dar  racions. 

E  si  engir  les  viandes  en  lo  nostre  palau  e  casa  reyal 
ais  menjanls  aminislradores  orde  degul  observador  havem 
disposal:  molt  mes  necessari  esser  juljam  que  quant  que 
quant  les  dites  viandes  ais  nostres  domestichs  per  racions  e 
majormenl  en  host  on  los  princeps  majors  despeses  no  po- 
den esquivar  que  en  dislribuyr  e  divisir  aquelles  lerapranga 
e  mesura  molí  mes  lavors  es  necessari  sia  observada.  Perqué 
ordonam  que  con  a  nos  se  convendrá  ostejar  on  no  es 
custura  los  nostres  domestichs  devant  nos  menjar  o  per 
cami  ananl  on  per  defalliment  dalberchs  los  nostres  do- 
mestichs menjar  nos  nons  poden  bonament  acompanyar  o 
en  cas  que  per  necessitat  o  volenterosament  nos  volents 
ordenar  que  devant  nos  no  mengen  :  en  aqucU  cas  orde- 
nam  quel  escriva  nostre  de  racio  lus  do  racio  en  aquesta 


(  i72) 
manera  co  es  lo  cafiz  de  forment  a  mesura  de  Valencia  a 
cent  vint  persones  lo  dia  del  qual  a  cascuna  persona  vendrá 
trenta  unces  de  pa  cuyt  e  el  cafiz  de  la  civada  a  la  dita 
mesura  a  setze  besties  lo  dia  e  vendrá  per  bestia  tres  al- 
muts  e  lo  quarter  del  vin  a  mesura  de  Valencia  en  que 
ha  tres  ferrades  de  cort  a  sis  persones  lo  dia  e  un  molto 
a  divuit  persones  lo  dia  :  vaques  porchs  carn  salada  gallines 
cabrits  e  peix  e  totes  altres  coses  a  consciencia  e  a  bon 
arbitre  del  escriva  de  racio  comanam  e  la  sua  consciencia 
daíjo  carregara. 

Deis  frens  e  altres  apparellamerUs  de  cavds. 

Per  tal  con  aquelles  coses  les  quals  per  los  princeps  se 
fan  pus  leugerament  per  los  sotsmeses  son  tretes  en  exem- 
ple :  esguardador  esser  jutgam  que  en  tots  los  nostres  fets 
axi  com  real  altea  no  poch  ho  requer  honestament  e  tem- 
prada  nos  hajam  axi  que  los  savis  en  ben  sien  conformats 
e  els  no  savis  e  a  vanitats  entenens  en  tempranea  sien  pro- 
vocats.  Hon  sobrefluitats  esquivants  majorment  en  aqüestes 
coses  les  quals  ordinariament  san  a  fer:  volem  que  ordi- 
nariament  si  donchs  per  altra  causa  en  altra  manera  fer  no 
ho  manavem  quatre  selles  palafrenals  ab  lurs  frens  de  les 
quals  les  dues  ab  nostre  senyal  real  e  les  altres  dues  la 
una  ab  senyal  de  sent  Georgi  e  laltra  ab  senyal  antich  de 
rey  Darago  sien  a  servey  de  nostra  persona  apparellades 
les  dues  de  les  quals  hagen  cuyrs  cuberts  de  velluts  daur 
e  de  seda  comunits  e  les  altres  dues  romanents  hagen  cuyrs 
no  cuberts  de  velluts  segons  manera  apparellada  accedent 
a  nostre  dcsijament :  de  les  dites  empero  dues  selles  ha- 


(  175  ) 
venís  cuyrs  cuberts  de  vcllut  cascun  any  la  una  prop  la 
festa  de  la  Nativitat  del  glorios  Salvador  del  liunianal  l¡- 
natge  sia  feta  e  altra  prop  abans  de  la  festa  de  Pentacosta 
aximateix  sia  feta  e  les  romanents  dues  selles  havents  cuyrs 
no  cuberts  de  veilut  cascun  any  prop  ans  de  la  festa  de 
la  rcsurreccio  de  nostre  Senyor  la  una  esser  feta  ab  aquest 
edicte  laudable  manam  e  laltra  prop  de  la  festa  de  Om- 
nium  Sanctorum  volem  esser  complida:  e  apres  sis  almenys 
selles  darmes  destinades  per  servey  de  nostra  persona  ba- 
jara de  les  quals  dues  sien  de  nostre  senyal  real  de  tot 
en  tot  decorades  e  les  altres  a  senyal  de  sent  Jordi  e  les 
dues  altres  romanents  al  dit  senyal  antich  de  rey  Darago. 
Manam  encara  que  quatre  mantés  almenys  continuament 
sien  appareylades  a  cobrir  les  dites  selles  a  servey  de  nos- 
tra persona  destinades  les  dues  de  les  quals  sien  a  nos- 
tre senyal  real  en  totes  les  lurs  parts  e  les  altres  la  una  a 
senyal  de  sent  Jordi  e  laltra  al  senyal  antich  Darago.  En 
apres  subjungim  a  les  coses  damunt  dites  que  continuament 
h¡  sia  copia  de  mantés  e  daltres  coses  necessaries  a  caváis 
e  a  les  altres  besties  damunt  dites. 

De  les  vestidures  e  altres  ornaments. 

Reyal  saviea  cobeejants  toles  coses  ben  disposar  molt 
deu  entendre  que  en  vestidures  e  altres  ornaments  tempre 
son  comportament  sobrefluitat  excessiva  de  vestedures  la 
qual  mes  a  erguí  es  escrita  que  a  laor  majorment  repre- 
mcnt  en  los  altres  encara  ornaments  a  honestat  deguda 
observan  cor  res  no  es  pus  loable  engir  estament  de  prin- 
cep  atrobat  que  ordonar  son  comportament  en  tal  manera 


(  Í7.l  ) 
que  agradable  a  lots  aparega  c  lionest  cor  per  afo  a  lols 
acó  vehents  se  tolra  occasio  inordonada  de  elacio  e  sera 
impremuda  affeccio  de  honesta  conversacio.  Empcramor 
daco  cobejaiits  per  les  coses  damunt  dites  e  rahons  en 
omamenls  e  en  gests  nostre  comportament  amesurat  esser 
et  honest  no  per  ago  que  a  despeses  sobre  acó  perdonar 
entenarn  mas  per  ago  que  bon  exemple  ais  altres  apparey- 
lem  :  statuim  e  ordenam  e  servar  manam  que-per  la  per- 
sona nostra  vestidora  sien  fetes  cascun  any  ordinariament 
vesledures  en  les  feslivitats  ques  seguexen  :  de  la  Nativitat 
de  nostre  Senyor  de  Epiphania  de  la  Purificacio  de  sánela 
Maria  de  la  Resurreccio  de  la  Ascencio  de  Pentacosta  de 
Corpus  Chrisli  de  sent  Johan  Baptista  de  la  Assumpcio  de 
santa  Maria  de  la  Nativitat  de  sancta  Maria  de  Tols  Sants 
de  sant  Andreu :  les  quals  vestedures  segons  ques  pertany 
sien  complides  e  de  penes  de  vayres  sien  folrades  excep- 
tades  les  vestedures  de  Pentacosta  de  Corpus  Christi  e  de 
sent  Johan  qui  de  cendat  sien  folrades.  Volera  encara  que 
ab  aquelles  ques  faran  en  les  dites  festivitats  de  Nadal  ct 
de  Epiphania  de  la  Resurreccio  de  nostre  Senyor  e  de 
Pentacosta  sien  fets  mantels  ab  los  quals  los  reys  per 
solenne  comitiva  decorada  se  han  acostumat  de  embellir. 
Encara  sien  fetes  quatre  vegades  lany  vestedures  e  dues 
vegades  lany  capells  de  sol  deis  quals  usera  cavalcants  :  e 
les  primeres  vestedures  empero  ab  capell  de  sol  sien  fetes 
en  la  festa  de  sent  Miquel  e  les  altres  empero  menys 
de  capell  de  sol  lo  dia  de  sent  Marti  e  les  altres  ab  capell 
de  sol  lo  dia  de  sancta  Maria  de  marg  e  les  altres  sens 
capell  de  sol  lo  dia  de  sent  Phelip  e  sent  Jacme  e  no  sien 
oblidatz  daver  e  de  esser  tenguts  capells  de  sol  de  belles 


(  i7"»  ) 
obres  c  de  margantes  decoráis.  Manam  encara  cascun  any 
per  lo  dia  de  divendrcs  sant  vestedures  de  drap  quaix  escur 
esser  fetos  scns  aicuna  folradura  les  quals  nos  aquest  dia 
no  per  abelliment  mas  en  comemoracio  de  la  passio  del 
nostre  Redcmptor  qui  en  aylal  dia  volch  murir  per  salvar 
lumanal  linatge  portar  duem  ordonador  e  aquelles  en  laltre 
dia  seguent  per  lo  nostre  almoyner  a  un  pobre  de  Jesu- 
christ  manam  esser  donades.  Ordonam  encara  que  de  sis 
en  sis  anvs  en  la  festa  de  Nativitat  de  nostre  Senyor  sia 
flippareylat  e  fet  noveliament  un  lit  de  drap  daur  e  de  vellut 
o  daltres  draps  de  seda  ríchs  ab  cobertor  lo  qual  en  la 
cambra  on  nos  deurcm  dormir  sia  appareliat:  encara  sinch 
coxins  daquell  mateix  drap  obra  e  color  per  seer  e  en 
aquells  et  recoudar  quant  nos  en  cambra  serem  esser  fets 
declaram  deis  quals  los  dos  majors  quels  altres  serán. 
Norresmenys  draps  de  lana  per  estendre  en  térra  deure 
esser  injungim  los  quals  en  totes  les  sues  parts  en  colors 
e  obrages  sien  semblants  al  dit  lit:  e  volem  encara  que  de 
quatre  en  quatre  an\s  en  la  festa  de  Pentacosta  se  face  un 
lit  ab  sos  appareylaments  deguts  de  cendat  de  nostre  se- 
nyal  real  lo  qual  lit  se  pertany  parar  en  la  cambra  nostra 
de  consell  tota  hora  que  dues  cambres  se  apparellaran.  En 
apres  volem  altres  dos  pus  pochs  esser  fets  de  cendat  de 
qualsevol  color  de  quatre  en  quatre  anys  la  un  deis  quals 
en  la  festa  de  Paschua  e  laltre  en  la  festa  de  Omnia  Sén- 
ior esser  fets  declaram  los  quals  quant  que  quant  caminarem 
e  en  alcuns  lochs  no  solemnes  per  alscuns  dies  aturarem 
a  nostre  dormir  servirán:  e  a  quascun  daquesls  lits  tres  co- 
xins del  drap  color  e  obra  deis  lits  e  sis  draps  de  lana  pera 
posar  en  Ierra  a    cascun    lit  de  la  color  matexa  daquells 


(  i7C  ) 
csser  fcls  exprcssament  decernim.  Ordonam  encara  que 
de  quatre  en  quatre  anys  en  la  festa  de  sancta  Maria  da- 
gost  tres  cortines  de  cendat  o  de  drap  de  seda  e  quatre 
coxins  de  vellut  o  de  drap  de  seda  dos  grans  e  dos  altres 
cayrats  pus  pochs  e  un  drap  de  seda  qui  les  parets  deis 
oratori  cobra  e  dos  draps  de  lana  quils  banchs  e  lo  sol 
cobren  daquella  color  que  a  nos  pus  plasent  sera  ornats 
del  nostre  senyal  real  o  del  senyal  antich  deis  reys  Darago 
o  de  sent  Jordi  sien  fets  e  honradament  apparellats.  Volem 
encara  que  sien  tenguts  draps  de  lana  ab  istories  qui  ser- 
vesquen  a  nos  quant  serem  en  la  íaula  posanlos  detras 
nos  en  les  parets  e  fican  encara  ells  en  lo  cap  del  lit 
nostre  posan  con  sesdevendra  nos  en  tal  loch  esser  on  no 
se  appareylaria  per  nos  lit  ab  sobreposat  appareylament: 
deis  quals  draps  alscuns  dells  sien  per  gran  belea  e  altres 
preeminents  per  tal  que  ais  pus  solennes  dies  axi  con 
nostra  altea  ho  requer  sens  deturpacio  de  soicnnitat  pus- 
quen  servir.  Ordonam  encara  que  sien  fets  bancals  de  lana 
ben  de  diversa  color  obrats  qui  a  nos  servesquen  en  lo 
seti  nostre  en  lo  qual  siurem  con  menjarem  e  a  taula 
serem.  E  encara  se  facen  coxins  part  aquells  del  lit  de 
drap  dor  e  de  vellut  lonchs  de  vellut  daytal  color  de  la 
qual  son  les  nostres  armes  reyals  qui  a  nos  servesquen 
per  seer  tota  hora  qu9  menjarem  e  en  la  taula  serem. 
Manam  encara  que  sien  fets  resostenidors  e  bancals  e  dos 
coxins  lonchs  e  quayrats  que  sien  de  drap  daur  qui  a  nos 
servesquen  con  nos  al  poblé  nostre  alcuna  cosa  parlar 
deurem  e  ells  a  nostra  presencia  appellarem  o  en  altre 
US  a  nos  servesquen  segons  que  a  nostra  volentat  plaura. 
Ordonam    encara    que   un    cobertor    de    drap   dor   o    de 


(  177) 
volliils  al)  pciios  dcrminics  se  faca  c  allre  tic  lana  ab  jkmios 
vavres  lolrat  c  allres  dos  íolruls  de  penes  grises  lus  quals 
sien  posats  sobre  noslre  lit  con  nos  de  nit  o  de  dia  jaer 
sesdevendra  o  dormir.  Volem  encara  que  conlinuament 
sien  hauts  c  tenguts  en  appareyl  vanoes  e  lansols  per  los 
lils  nostres:  e  totes  les  damutit  dites  coses  saivant  aquelles 
de  les  quals  es  dit  en  quines  festes  se  deucn  fer  sien 
mudades  e  allres  de  nou  sen  facen  tota  hora  que  ncccs- 
sari  sera  e  encara  opportu  e  ais  nostres  camarlenchs  sera 
vist  faedor  :  esguardants  los  damunt  dits  camarlenchs  que 
en  soílicient  nombre  daquelles  tols  temps  sien  haudes 
segons  quels  fets  ais  quals  les  coses  damunt  dites  ordcnam 
ho  requeren  :  en  tal  manera  faents  que  no  tan  solament 
de  un  ornament  per  cascun  fet  siam  coutents  ans  de  diver- 
ses e  de  cascuna  color  per  nos  desús  ordenades:  en  tal 
manera  que  con  se  esdevendra  nos  per  fet  en  diverses 
lochs  apparejlaments  preparar  per  fretura  de  les  coses 
damunt  dites  la  ordonacio  nostra  ne  en  manera  ne  en 
colors  no  puga  en  neguna  manera  esser  mudada. 

« 

De  les  OUacions. 

Attenents  que  davant  los  huyis  de  Dcu  nulí  temps  la 
man  no  es  vacua  de  don  si  lenteniment  del  cor  sia  de 
bona  volentat  plena  deis  dons  de  Abel  perqué  los  dons 
offerts  de  Abel  foren  plasents:  axi  volents  donchs  les  obla- 
cions  les  quals  en  les  misses  e  en  les  mans  oíferi  del  cappe- 
11a  ordenar  no  a  quantitat  axi  con  aquells  que  co  fjue 
ais  cappellans  lurs  donen  en  alcuna  manera  si  mostren 
liurada  a  oblivio  aquella  páranla  dominical  en  la  qnal 
roMü  V.  12 


(  178  ) 
se  monstra  fjuc  la  man  sinistra  no  sapia  lalnnoyna  la  qual 
fara  la  drcla  c  axi  mateix  del  altre  lot  en  oblación  que 
offeren  a  les  misses  posey :  mas  a  significacio  tan  solaraent 
pus  que  axi  con  se  pertany  ais  cappellans  nostres  en  altra 
manera  provehim  esguart  haven:  ordcnants  que  en  los  dies 
de  la  nalivitat  de  nostre  Senyor  de  Pascha  de  la  Ascencio  de 
Pantagosta  de  Corpus  Christi  e  de  Tots  Sants  e  de  quatre 
festivitats  de  madona  sancta  Maria  un  diner  daur  a  oblacio 
de  la  missa  major  a  nos  sia  appareylat  e  haut:  a  les  altres 
empero  misses  si  alcunes  ne  oyrem  tres  diners  dargenl. 
En  la  festa  empero  de  la  apparicio  de  la  estela  cor  aquell 
dia  per  reys  aur  mirra  e  ensens  foren  oíTerts  a  Jesuclnist 
Salvador  nostre  volem  que  oíEram  en  la  mayor  missa  un 
diner  daur  dins  una  capsela  ensens  dins  altra  e  mirra  en 
altra  en  poca  quantitat  cor  sol  asso  a  significanca  fem  deis 
tres  reys  qui  en  semblant  dia  les  sobredites  coses  en  Bet- 
lem  oíferiren  a  nostra  dona  santa  Maria:  les  quals  offerren 
cascun  per  si  qo  es  primerament  laur  e  puix  lencens  e 
apres  la  mirra:  e  en  les  altres  misses  si  alcunes  aquell  dia 
ne  oiem  tres  diners  dargent:  e  en  lo  dia  pero  de  diveiires 
sant  trenta  diners  dargent  con  a  orar  la  Creu  irem  oíferir 
volem  per  tal  que  axi  con  aquell  traydor  Judes  raalvada- 
ment  lo  Salvador  Redemptor  nostre  per  trenta  diners  dar- 
gent vene  nos  piadosament  aquells  oíferen  la  tradicio  e  la 
sua  mort  daquen  seguida  en  nostra  real  pensa  remembrem. 
En  les  festes  empero  de  ninou  e  de  la  trinitat  car  son 
festes  de  nostre  Senyor  on  que  siam  volem  que  offiram 
tres  diners  dargent;  encara  en  la  festa  de  sant  Johan  evan- 
gelista si  en  la  ciutat  de  Valencia  serem  e  en  la  festa  de 
sent  Pere  si  en  Leyda  e  en  la  festa  de  sancta  Anna  si  en 


(  Í7Í)  ) 
Mallorca  e  en  la  fesla  de  la  Exaltado  de  saticla  Crcu  si 
a  Perpinya  c  en  la  festa  de  serit  Marti  si  en  Caragora 
personaiment  erenr»  constituils  per  esguardament  e  reve- 
rencia que  les  nostrcs  cappelles  deis  dits  lochs  a  invocacio 
daquells  sants  son  nomenades  tres  dincrs  dargcnt  aquesls 
dies  volem  e  ordonam  per  nos  esser  offerts:  a^o  pero  a  la 
primera  missa  car  si  altres  misses  mes  avaiit  oyrem  volem 
per  nos  esser  ofl'ert  a  cascuna  vegada  un  diner  dargent  tan 
solament.  En  les  altres  empero  lestes  o  dies  en  la  missa 
o  misses  un  diner  dargent  tan  solament  offerir  de  present 
ordenam :  ab  aytal  empero  consideracio  en  les  damunt  dites 
festes  nomenades  de  nostre  Senyor  de  sancta  Maria  e  de 
Tots  Sants  aur  offerir  havcm  ordonat  que  axi  con  al  fill 
de  Deu  alguna  cosa  no  es  comparadora  ne  a  la  sua  be- 
nauyrada  mare  de  lo  qual  el  volch  en  aquest  mon  reebrc 
carn  humana  e  encara  de  tots  sants  perqué  aquell  dia  del 
fill  de  Deu  e  de  la  sua  mare  e  de  tots  altres  sants  de 
j)aradis  es  general  festa  aquell  dia  celebrada  per  tal  aur 
lo  qual  pus  excellent  e  precios  a  tots  los  altres  metalls 
del  mon  e  alcun  comparable  no  es  atrobat  a  aquell  aquests 
dies  offerir  havem  ordenat  axi  que  lun  diner  daur  o 
dargent  a  honor  de  la  deitat  e  los  tres  diners  dargent 
damunt  dits  a  honor  de  la  trinitat  offerir  son  enteses. 

Deis  H(ynors  a  alcuns  con  se  perlanyen  faedors. 

Quals  que  quals  coses  les  quals  per  causa  de  honor 
procesir  son  conegudes  esser  de  raellor  manera  son  sancci- 
des:  on  honor  deguda  concernen  per  la  present  ordinacio 
promulgam.  Perqué  quant  reys  cardenals  o  palriarches  o 


( Í8<> ) 

iircabisbcs  ab  nos  sesdcvcndra  mcnjar  orí  cascun  loch 
volem  ells  a  nos  en  seer  davant  esscr  si  donchs  dos  o  raes 
no  fossen  cor  en  aquell  cas  la  un  solament  pot  devant 
seer  perqué  entre  les  molt  grans  laors  real  dignitat  a 
manera  de  la  estela  rayant  resplendex  que  per  esguarda- 
ment  de  la  sancta  fe  en  moltes  mañeros  maifestava  reve- 
rencia a  aquesls  qui  tantes  dignitats  ecclesiastiques  son 
ennobleits.  Si  empero  los  reys  o  los  cardenals  ab  nos 
irán  alcunes  vegades  e  ensemps  anar  no  poriem  ab  ells 
covinent  cosa  arbitrara  esser  a  nos  aquests  davant  anar. 
En  apres  bisbes  qualsque  sien  en  la  taula  nostra  seguen 
primers  que  nos  menjants  aqúells  dies  en  los  quals  ells 
davant  nos  sesdevendra  preicar  o  fer  ioffici  de  la  missa: 
e  si  alcu  raestre  en  theologia  aquell  dia  preicara  volem 
que  sega  a  la  nostra  taula  cor  ells  per  la^ament  de  la 
honrada  religio  ais  divináis  serveys  continuadament  inhe- 
rents  en  aquells  dies  reeben  de  raolt  gran  nostra  utilitat 
e  no  de  pocca  auctoritat  exercici  demostrar  divináis  par- 
laments  proferents  per  rahon  deuen  esser  decorats  de  honor 
mes  que  ais  allres  dies.  En  apres  cor  reys  o  frares  de  reys 
o  altres  filis  de  reys  o  cardenals  patriarches  et  archabisbes 
et  bisbes  pero  legats  del  papa  entraran  en  alcuna  vila  de 
les  ierres  nostres  o  en  alcun  castell  o  en  alcuna  ciutat 
nos  lavors  aqui  cstants  exirem  a  ells  reebens  ells  ab  honor 
segons  que  sera  vist  opportu  cor  cohobejadora  cosa  es 
exhibicio  de  honor  con  aquell  a  qui  la  dita  honor  ais  al- 
tres dignes  faga  ab  clamor  de  laor  ennobleir.  E  a  bisbes 
encara  si  legacio  del  papa  apportaran  aquesta  honor  ma- 
tfixa  volem  per  nos  esser  dada. 


( 1^1 ) 

De  les  Fruytes  en  la  taida  ministradores. 

Jacsia  que  menjar  de  fruytes  no  sia  per  megcs  molt 
approbat  elles  pero  per  gracia  deis  homens  son  perduytes 
a  tast  humanal  naturalment  son  ordonades:  perqué  en  les 
regions  en  les  quals  se  fan  de  bona  costuma  c  en  diñar 
e  en  sopar  comunament  son  ministrades.  Statuim  donchs 
e  manam  que  en  temps  destiu  e  encara  en  altres  segons 
que  les  dites  fruytes  covinents  e  degudament  poran  esser 
trobades  en  per  tots  temps  sia  donat  de  aquelles  en  lo 
comensament  del  diñar  de  dues  e  en  lo  comencament  del 
sopar  de  una  tan  solament:  e  en  la  fi  empero  del  diñar 
no  sien  donades  "alcunes  fruytes  ordinariament  sino  a  nos 
e  a  aquells  qui  en  la  taula  nostra  siuran  e  lavors  encara 
sien  donades  fruytes  segons  que  lavors  per  nos  sera  ordenat. 
En  los  dies  empero  en  los  quals  se  fara  convit  els  dies 
deis  dejunis  sien  donades  de  una  o  de  dues  fruytes  en 
temps  congruents  e  en  la  fi  de  la  taula  si  donchs  neules 
ab  piment  no  eren  ministrades:  en  la  fin  pero  del  sopar 
sien  donades  per  tots  temps  de  una  o  de  dues  fruytes  si 
poden  esser  trobades  o  almenys  en  loch  de  fruyta  formatge 
sia  aministrat.  Guárdense  pero  los  officials  ais  quals  se 
pertanv  la  aministracio  de  les  dites  fruytes  que  les  fruytes 
damunt  dites  axi  seques  con  madures  bones  e  cenceres 
hagen  e  ministren. 


(   182  ) 
Üe  la  Illaminacio  de  la  corl  real. 

Cor  celsitnt  reyal  per  eminencia  e  estament  ennobleit 
per  rallón  en  la  cort  daquella  illuminacio  magnifica  es 
observada :  emperamor  dago  ab  aquesta  noslra  sanccio 
manam  que  aytal  copiosa  illuminacio  toles  nits  en  lo  nostre 
paiau  nos  menjants  o  els  nostres  domestichs  sia  hauda. 
Primerament  que  quant  nos  menjarem  costa  la  nostra  taula 
quatre  brandons  o  tortes  sien  tengudes  :  en  apres  un  tortÍQ 
de  una  un^a  e  mija  en  lo  cap  de  la  nostra  taula  sia  haut 
e  un  altre  entre  nos  e  aquell  qui  pus  prop  jusan  de  nos 
siura  :  e  entre  tots  los  altres  menjants  en  la  dita  taula  de 
dos  en  dos  un  tortiz  de  una  unga  sia  posat.  E  en  la  taula 
deis  altres  cavallers  qui  en  nostra  taula  no  menjaran  entre 
quatre  menjants  sia  posat  un  tortiz  de  una  un^a:  en  les 
altres  empero  taules  entre  quatre  menjants  un  parell  de 
cándeles  sien  posades.  En  apres  si  en  alcun  loch  apres 
sopar  anan  o  están  serem  dins  nostre  alberch  ordenam 
que  quatre  brandons  o  tortes  devant  nos  sien  tengudes  e 
si  en  nostra  cambra  on  solem  dormir  e  repos  nocturnal 
haver  volrem  en  qualsevol  cas  esser  en  aquell  cas  devant 
nos  de  les  dites  tortes  dues  tan  solament  ne  sien  tengudes. 
Si  empero  de  fora  lalberch  de  nostra  habitacio  cavalcan  o 
a  peu  irem  en  lo  temps  damunt  dit  deu  brandons  enceses 
ab  aquesta  nostra  sanccio  covinent  manam  esser  portats  : 
pero  con  en  temps  de  nit  quant  dormirem  en  la  cambra 
en  la  qual  jaurem  un  estadal  fet  observada  similitut  de 
candela  lo  qual  scrvesca  nos  durment  de  nit  e  dos  ciris 
cascun  de  dues  unces  e  longueo  de  dos  palms  de  cana  de 


C  185  ) 
Barchelona  enceses  continuament  sien  tcnguts  costa  els 
quals  dotsc  cándeles  volcm  esser  haudes  les  quals  sien  a 
servici  de  les  nostres  canabres.  Declaram  encara  la  qnan- 
titot  de  les  coses  desús  dites  que  cascun  brando  sia  liaut 
de  pes  de  set  liures  de  Valencia  les  cándeles  empero 
disposann  esser  aytals  que  sinquanta  ajustades  sien  justes 
de  pes  de  una  libra  de  Valencia.  Disposam  encara  esser 
observat  que  cascun  any  en  la  festa  de  la  Purificacio  de 
la  Verge  Maria  nos  divinal  e  solennial  missa  hoents  tingam 
un  ciri  de  cera  blancha  de  pes  de  una  libra  c  a  tots 
aqui  estants  oents  los  divináis  e  solennes  oíficis  damunt 
dits  sien  donáis  ciris  de  diverses  peses  segons  varíes  qua- 
litats  deis  estamenls  daquells  co  es  a  reys  cardenals  et  filis 
de  reys  primogenits  si  aqui  serán  ciri  de  una  libra  axj 
con  a  nos  mateix  e  a  patriarches  arquebisbes  e  fdls  o 
frares  de  reys  qui  primogenits  no  sien  de  miga  libra  e  a 
bisbes  e  ais  reyals  e  a  comtes  de  quatre  un^es  et  a  ves- 
comtes  e  a  barons  e  a  cavallers  c  a  abats  e  al  tres  prelats 
nn  ciri  de  tres  unces  sia  donat  e  sia  tribuit  a  cascun  deis 
escuders  e  altres  anants  cavalcant  ciri  de  pes  de  dues 
unces:  sia  liurat  engara  a  cascun  deis  altres  ciri  de  pes 
de  una  un^a.  En  apres  subjungim  a  les  coses  damunt  dites 
que  tots  los  ciris  de  pes  de  una  libra  els  altres  de  mija 
els  altres  de  pes  de  quatre  unces  els  altres  de  pes  de  tres 
els  altres  de  dues  els  altres  de  una  per  nostre  reboster 
sien  apparellats  per  lo  divinal  servey  en  la  nostra  cappella 
a\i  con  se  pertany  faedor. 


(  184  ) 
De  la  ¡ Iluminar ia  quant  per  defunts  se  celebra. 

Ab  pía  (levocio  pensanls  que  si  per  salut  deis  feeis 
ilefiints  ais  quals  profilen  devant  totes  coses  solennitats  de 
misses  e  ecclesiasticlis  sagraments  aquests  inisteris  celebrar 
fem  a  nos  guoannyan  merits  de  vida  e  ais  noslres  succes- 
sors  e  ais  altres  profitan  per  exemple.  Perqué  en  aqüestes 
coses  se  pertany  de  la  nostra  reyal  magestat  que  la 
csgleya  o  cappella  en  la  qual  aqüestes  coses  sesdevendra 
celebrar  a  laor  e  gloria  del  divinal  nom  sia  de  diverses 
Inminaris  illustrada  e  de  varis  resplandors  hornada.  E  axi 
ordonam  que  quant  farem  cantar  offici  de  defunts  et 
missa  per  pare  o  per  mare  o  predecessors  nostres  sien 
hauts  enceses  en  la  solennitat  de  les  misses  e  deis  altres 
divináis  officis  cent  brandons:  per  lo  sant  pare  encara  que 
ab  nos  no  baja  ajustament  de  sanch  o  per  qualque  rey  o 
reyna  que  a  nos  sia  tengut  de  parentiu  vuitanta  brandons: 
e  per  cascun  fill  de  rey  primogenit  sexanta  brandons:  per 
los  altres  filis  o  filies  de  reys  no  primogenits  o  cardenals 
o  altres  reals  e  encara  patriarches  e  arquebisbes  per 
cascun  daquells  quaranta  brandons:  e  per  cascun  bisbe 
abbat  o  baro  trenta  brandons  en  la  forma  damunt  dita 
sien  hauts.  Ago  pero  declaram  esser  fet  co  es  la  primera 
vegada :  e  si  altra  o  altres  vegades  per  los  dils  nostres 
predecessors  o  altres  reys  damunt  dits  o  filis  primogenits 
daquells  los  dits  officis  fahiem  celebrar  en  lo  loch  on  lo 
cors  daquell  per  qui  aqo  fer  volrem  sie  soterrat  lavors 
quaranta  brandons  sien  hauts:  e  axi  matcix  si  per  filis  de 
reys  no    primogenits   e    els    altres   desús    nomenats  lo  dit 


(  185  ) 
offici  faliiem  celebrar  vint  brandons  en  cascuna  vegada 
serán  tenguts:  pero  si  en  altra  manera  los  dils  olficis  le- 
liiem  celebrar  en  nostrc  hostal  segons  que  havem  acostu- 
mat  o  entre  lany  per  los  dits  reys  o  filis  de  rcys  primo- 
genits  vint  brandons  volem  esser  ordonats:  e  per  tots  los 
aitres  demunt  dits  den:  car  acó  solament  per  devocio  havem 
ordcnat  e  los  dits  brandons  de  pes  de  qiiatre  liures  casen 
declaram  esser.  Pero  si  alcun  deis  sobredits  eren  soterráis 
fora  nostra  seeyoria  a  nos  per  alcun  cas  erem  en  aquell 
loch  on  alcun  o  alscuns  daquells  serien  soterrats:  volem 
que  aquesta  nostra  ordinacio  no  sia  servada  mas  segons 
que  de  la  nostra  reyal  magestat  se  pertanyera  e  la  honor 
daquells  ho  rcquerra  manam  esser  fet. 

Del  Argcnl  de  la  cort  noslra. 

Jacsia  ques  covenga  a  reyal  magestat  que  la  cort  daque- 
lla  axi  de  vaxella  daur  con  dargent  sia  decorada:  deguda 
cosa  pero  es  engir  los  sotsmeses  grau  e  orde  observar  per 
tal  que  aquests  per  prerogativa  de  vaxella  se  alegren  los 
quals  noblea  de  linatge  o  eminencia  de  dignitat  o  proximi- 
tat  de  princep  ennoblexen.  Emperamor  dago  statuim  que 
tots  en  lo  nostre  palau  de  qualque  estament  sien  qui  ca- 
valcant  vagen  en  escudelles  c  platels  dargent  mengen  e 
en  tases  no  empero  daurades  beguen:  empero  los  cavallers 
abbats  c  priors  e  encara  comtes  vescomtes  e  barons  jacsia 
que  cavallers  no  sien  taces  dargent  daurades  e  roajors  de 
les  aitres  hagen  per  lur  beure  e  menjars  a  ells  en  talla- 
dors  dargent  sien  apportats.  Declaranls  empero  que  tallador 
aicu  no  venga  cubcrt  al  noslrc  tinell  oxccplal  lo  nostre  si 


(  18(i  ) 
donclis  aqui  rey  altrc  o  cardenal  o  íill  de  rey  primogenit 
menjanls  no  havia.  A  tots  empero  cavallers  doctors  o  cap- 
pellans  o  altres  persones  destament  ab  bacin  e  ab  pitxer 
dargent  en  la  fi  de  taula  sia  donada  facullat  de  lavar. 

Deis  Consellers  nostres. 

Lo  regiment  de  nostres  sotsnieses  nos  axi  havem  que 
aquells  no  dampnificats  servera  faent  justicia  e  encara  el 
profit  de  la  cosa  publica  cobeejants.  Emperamor  dago  engir 
tants  grans  coses  e  aytals  deuen  suffragis  de  provisio  ajus- 
tar  que  ab  conseyll  de  hom  de  saviea  e  de  experiencia  de 
coses  de  proposit  feels  resplandents  esser  endregalz  nos 
cove:  cor  aquelles  coses  qui  ab  conseyl  son  fetes  fins  ben- 
auyrables  reeben  ne  mereix  sotsmeses  regir  qui  neglegex 
estar  a  conseyl  de  savi.  Perqué  a  lan  gran  offici  de  conse- 
llers de  la  nostra  serenitat  real  sien  reebuts  canceller  e 
vicecanceller  majordomens  camarlenchs  maestre  racional 
tresorer  e  promovedors  e  encara  secretaris  qui  puguen 
esser  en  aquells  e  encara  altres  quals  que  quals  a  ago 
conexerem  merexedors  :  statuents  per  utilitat  de  la  cosa 
publica  la  qual  en  nostres  temps  cobeejam  conservar  que 
negun  de  nostres  consellers  del  loch  en  lo  qual  serem 
personalment  constituits  nos  gos  absentar  ne  gos  anar  a 
alcun  convit  ne  altres  coses  en  sa  persona  fer  per  les 
quals  son  venir  a  nos  si  era  appellat  se  pogues  en  alcuna 
manera  embargar  si  donchs  primerament  de  la  nostra 
serenitat  no  havia  obtenguda  sobre  les  coses  damunt  dites 
licencia  special.  En  apres  ordenam  quels  nostres  consellers 
a  nos  per  sagrament  prometre  sien  tcnyuts  que  aytant  com 


(  i87  ) 
poran  a  nos  bou  conse>I  e  feel  darán  dients  aquelles  coses 
que  sabrán  conseylladores  favor  odi  e  temor  de  tota  per- 
sona de  tot  foragitats.  Encara  secn't  de  nostre  conseyl 
señar  feelment  entendran  e  encara  que  no  han  feta  alcuna 
cosa  ne  faran  per  avant  que  a  les  coses  daraunt  dites  sots 
sagrament  promescs  observadores  obviar  pusquen  en  qual- 
que  manera. 

De  la  manera  del  seer  e  propasar  en  consell  nostre. 

Si  engir  la  ordenacio  de  la  cosa  privada  de  la  casa 
iiostra  cura  havem  hauda  e  Deu  actor  en  aquella  res  aytHnt 
con  en  nos  es  no  havem  lexat  imperfet:  quant  mes  engir 
lo  grau  e  orde  daquells  qui  entorn  de  nostre  costat  cava- 
lleregen  e  part  de  nostre  cors  esser  son  enteses  obra 
donar  deuem  per  tal  que  a  alcu  no  sia  legut  la  ordenanca 
deis  graus  destorbar  c  no  esguardada  rahon  del  temps  ais 
raentras  militants  esser  davant  posat :  que  axi  con  del 
humanal  cors  los  membres  de  la  part  dreta  del  dit  cors 
raajors  nodriments  reeben  e  per  major  forca  son  reformáis 
axi  reyals  comtes  barons  e  altres  cavallers  de  la  part  dreta 
de  nostre  cors  en  conseyll  sien  decoráis:  e  los  prelats  els 
altres  clergues  de  la  part  sinistra  en  lurs  seyles  sien  hon- 
drats.  E  per  tal  con  moltes  vegRdes  en  nostre  conseyl 
alscuns  de  nostres  conseyllers  per  si  o  per  conjunctes 
persones  usen  de  ofíici  de  avocats :  digna  cosa  jutgam  quels 
dits  conseylsers  aytant  quant  en  alcuna  cosa  proposar  o 
allegar  volran  o  alscuns  per  ells  en  loch  acostumat  no 
seguen  mas  decontinent  se  leven  e  del  cercle  del  conseyll 
isqucFi  si  donchs  nos  per  qualquc  causa  moguts  a  aquells 


(  188  ) 
donar  honor  no  voliem  cor  egual  cosa  esser  entenem  que 
pensada  la  qualitat  de  estar  de  peus  o  de  seer  leugerament 
sia  conegut  que  sostenga  part  de  conseller  o  davocat.  Si 
empero  alcun  deis  dits  conseylers  per  son  offici  o  per 
nostra  comissio  alcunes  coses  al  dit  conseyl  proposar  sien 
eslrets  seent  en  lur  loch  acostumat  les  coses  damunt  dites 
proposar  pusquen.  En  apres  quals  que  quals  de  qualque 
condicio  sien  qui  a  la  corapanya  de  nostres  conseylers  no 
serán  agregats  si  per  si  o  per  altre  davant  nos  en  lo  dit 
conseyl  volran  alscunes  coses  proposar  o  per  allres  pos- 
tular de  peus  de  necessitat  hagen  estar:  si  donchs  per 
aventura  nos  esguardada  la  dignitat  dells  no  volrem  ells 
en  seer  especialment  honrar.  Empero  si  alcun  ni  ha  de  tan 
gran  dignitat  que  mes  quels  altres  deja  esser  honrat  per 
qualque  raho  a  la  nostra  presencia  se  convendrá  venir :  en 
aquest  cas  la  present  nostra  ordenado  no  volem  haver  loch 
avans  nos  a  aquell  esguardada  la  sua  dignitat  puscam  fer 
honor  en  aquesta  part  segons  que  de  nos  e  dell  se  pertan- 
yera.  En  apres  los  embaxadors  de  ia  persona  del  papa 
del  emperador  deis  reys  e  cardenals  e  patriarches  archabis- 
bes  de  filis  o  frares  de  reys  o  de  ciutats  solemnes  o  a 
aquells  semblants  en  lo  cercle  deis  conseylers  nostres  seer 
pusquen:  e  si  alcun  deis  dits  embaxadors  sera  archabisbe 
o  bisbe  segué  axi  con  los  altres  de  conseyl  nostre  axi  con  si 
res  no  volia  proposar:  e  si  alcun  deis  damunt  dits  em- 
baxadors per  son  propri  fet  alcuna  cosa  proposar  volra  sia 
observada  la  manera  desús  prop  ordenada  o  deis  altres 
magnats  los  quals  specialment  per  causa  volrem  honrar. 


C  189  ) 

Deis  Serveys. 

Jassia  que  tres  sien  acccptacions  cTe  dons  per  los  quals 
la  humana  natura  contre  justicia  militar  es  concguda  favor 
damistats  fo  es  saber  adulacio  de  laor  e  acceptacio  cor- 
poral de  don :  pus  laugerament  empero  se  gira  lo  coratge 
per  don  de  la  cosa  corporal  que  per  favor  de  gracia  e  de 
laor.  Hon  volents  esquivar  quels  conseylers  nostres  qui  son 
estimats  part  del  nostre  cors  no  facen  algunes  coses  per 
les  quals  en  donar  a  nos  ^o  q.ue  Deu  no  vulla  consell  pus- 
quen  esser  torbats  :  volem  e  ordonam  quels  dits  nostres 
conseylers  de  dons  e  de  serveys  qui  los  huyls  deis  jutges 
enveguen  si  doncz  no  era  de  parent  o  de  conseyler  se  abs- 
tenguen  ab  acabament  cor  oblacio  e  molt  pus  fort  recep- 
cio  de  don  corch  es  de  regiment:  pero  per  tal  que  massa 
no  siam  vist  ells  estrenyer  e  per  tal  que  ais  dits  consey- 
lers qo  que  per  nostra  prohibicio  farien  no  pusque  esser 
per  los  ignoranls  o  estranys  en  altra  cosa  esser  notat  que 
segons  la  forma  ques  segueix  pusquen  tan  solament  pendre 
per  la  present  laudable  sanccio  a  ells  licencia  atribuim  go 
es  totes  coses  menjadores  sol  pero  que  una  persona  oltra 
vint  solidos  de  la  moneda  corrent  en  lany  en  la  térra 
hon  serem  summa  no  subrepuig  ^o  que  haura  reebut.  E 
per  tal  con  condicions  de  persones  son  molt  esguardado- 
res  la  on  les  coses  damunt  dites  menjadores  se  darien  per 
prelats  o  barons  o  universitats  de  viles  o  daltres  cor- 
sés de  clergues  o  de  lechs  o  de  juheus  o  daltres  colegís 
approvat  o  no  approvat  sol  que  no  sia  reprovat  la  da- 
munt  dita  summa  de  vint  solidos  entro  a  sinquanta  soli- 


(  190  ) 
dos  en  lany  eslencm  oltra  encara  les  coses  menjadores  jojes 
valents  deu  solidos  e  no  pus  a  ells  tribuini  facultat  de 
pendre.  En  lo  cas  empero  en  lo  qual  alcun  princep  o  al- 
tre  al  qual  per  nos  fossen  trameses  alcun  don  a  els  o  ves- 
tedures  fer  volien  pusquen  aquell  o  aquelles  reebre  aquesta 
sanccio  o  constitucio  reyal  no  contrastan  a  honor  del  prin- 
cep o  del  altre  dessus  dit:  cor  si  niissatges  per  princep  o 
grans  senyors  a  nos  trameses  don  a  ells  de  part  nostra 
exhibit  reebre  recusaven  ago  a  nostres  volers  desagradable 
per  raho  occorreria  e  a  nos  no  ternaria  a  lionor.  Empero 
cor  libertat  de  argüir  es  vist  perdre  e  pert  qui  daquell 
pren  qui  per  ago  dona  que  no  sia  corregit:  la  damunt  dita 
licencia  loch  haver  no  volem  en  aquelles  persones  les  quals 
en  nostra  cort  en  aquell  temps  pleyt  menarien  o  breu- 
ment  sesperarien  de  menar  si  empero  a  sabuda  dells  sera 
pervengut  jacsia  que  fossen  cosins  o  conseylers  ans  expres- 
sament  ho  vedam  e  si  alcun  en  alcuna  cosa  sens  nostra 
expressa  licencia  la  qual  en  escrits  letra  ab  nostre  segell 
segellada  baja  contra  o  oltra  la  Corma  damunt  dita  liaura 
reebut  de  nombre  de  nostres  conseylers  sera  delit  e  oltra 
ago  a  nostre  arbitre  sera  punit. 

Deis  salaris  deis  Comissaris. 

Qui  dretament  jutgen  o  guardo  de  peccuniaria  remu- 
racio  speren  frau  en  alcuna  manera  perpetren  cor  justicia 
la  qual  de  grat  impartir  deurien  per  accepcio  de  moneda 
mercadegen  e  es  encara  occasio  de  tols  mals  e  comenga- 
ment  de  tota  nequicia  quan  per  jutges  de  les  parts  aytal 
sufragi  se  reeb  no  la  benvolenga  del    donant  mas  cupida 


(  i9l  ) 
avaricia  del  reebent  per  la  quantitat  e  per  la  manera  del 
don  reebut  es  demostrada:  pero  ais  delegáis  jutges  per  nos 
qui  ne  del  fisch  noslre  o  en  altra  manera  de  la  cosa  pu- 
blica salaris  preñen  mas  per  nostra  delegacio  guardo  ree- 
ben  de  jutgar  no  es  deguda  cosa  de  tot  en  tot  sens  loguer 
trebavl  liaver  mas  mes  cove  que  a  ells  axi  moderades  es- 
portules  per  les  parís  sien  ministrades  que  esguardada  la 
condicio  de  la  causa  la  qual  en  juhi  se  du  greuge  no 
gran  ais  pledejants  sia  ingerit.  Ordonam  per  so  seguents 
en  afo  cosluma  antigament  observada  que  quant  alguna 
causa  per  delegacio  nostra  a  alcuna  persona  jutgadora  co- 
metem  per  la  qual  alcuna  quanlilat  de  moneda  judicial- 
meiit  per  alcun  es  demanada  lavors  lo  jutge  delegat  co- 
iiegut  lo  negoci  e  fenit  de  les  dites  parts  abdues  vuyt 
diners  ^o  es  de  cascuna  tan  solament  quatre  diners  per 
libre  de  tota  la  quanlilat  en  juhi  deduyta  axi  pero  que 
tola  la  summa  que  per  les  esportules  del  jutge  delegat 
sera  exida  encara  per  cascuna  de  les  parís  no  sobrepuig 
trenta  libres  de  moneda  jaquesa  en  lo  regne  Darago  o  sin- 
quanta  libres  de  mallorquins  en  lo  regne  de  Mallorcha  o 
quaranta  libres  de  reyals  o  barceloneses  menuts  en  lo  regrve 
de  Valencia  o  en  Cathalunya  les  esportules  aqüestes  vo- 
lem  poder  muntar  e  no  pus  a  avant.  Volem  encara  que  de- 
continent  en  lo  comencament  del  dit  pleiteo  es  quant  sera 
pleit  contestat  la  hon  se  proceix  serval  acostumat  orde  de 
juhis  o  la  on  es  respost  ais  articles  o  alcuna  cosa  la  qual 
per  loch  de  demanda  se  preposa  cant  se  proceeix  per  na- 
tura de  la  causa  o  per  tenor  de  la  nostra  comissio  sim- 
plement  e  de  pía  e  sens  estrepit  e  figura  de  juhi  o  en 
altra  manera  sens  cscrit  e  piel  la    tercera   part  daquesta 


(  192  ) 
rpianlilat  se  pusclia  exigir  de  les  parís  e  la  allra  terrera 
part  al  temps  de  la  publicado  deis  tcslimonis  c  la  ter^eta 
part  romanent  lavors  con  la  cosa  sera  senlencialment  ter- 
menada:  si  pero  la  causa  aquesta  per  amigable  composi- 
cio  o  en  altra  manera  en  o  per  diífiniliva  sentencia  fin 
prenia  lavors  si  ans  del  plet  contcstat  per  les  manercs 
dessus  dites  del  juhi  sia  departit  res  de  les  parts  no  vo- 
lem  esser  reebut:  e  si  lo  plet  sera  contestat  acó  se  faga 
ans  que  los  testimonis  sien  publicáis  la  tercera  part  tan  so- 
lament  de  les  esportules  lo  jutge  aquell  reebre  pusca  e 
no  pus  avant  e  si  encara  apres  la  publicacio  abans  de  la 
sentencia  les  dues  parts  reeba:  si  pero  ja  sera  en  la  causa 
conclus  lavors  entires  esportules  pusca  exegir  jacsia  que 
encara  no  baja  donada  sentencia  con  daqni  avant  per  e!l 
no  estia  que  aqui  sentencia  nos  don.  Si  pero  sia  tan  pocca 
quantitat  aquella  ques  demana  que  les  esportules  exigi- 
dores  a  deu  solidos  no  raunten  :  lavors  lo  jutge  qui  dará 
la  sentencia  pusca  deu  solidos  exigir  e  haver.  Con  per 
alcuna  cosa  pero  se  demana  no  moneda  nombrada  axi 
con  qualque  sia  cosa  no  moble  o  de  sol  o  encara  moble 
o  si  movent  o  per  aventura  alcun  dret  incorporal  haut 
esguart  a  vera  e  dreta  estimación  de  la  cosa  aquella  a\tant 
sia  rebut  per  esportules  quant  se  poria  demanar  si  a  esti- 
macio  peccuniaria  se  demanava:  e  si  per  possessori  juhi  se 
pledeja  lavors  la  meitat  de  les  esportules  la  qual  en  la 
causa  de  la  proprietat  se  reebria  tan  tolamcnt  reeben  los 
delegáis:  mas  la  on  de  pocca  cosa  se  pledejaria  guardantse 
que  les  coses  aquelles  no  estimen  imoderadament  sobre  la 
qual  cosa  les  consciencies  deis  dits  jutges  carregam.  Si  pero 
en  taxacio  o  en  estimacio  de  salari    alcuna  part  reputara 


(  193) 
SI  agrcviada  lo  canceller  noslre  deura  lo  saiari  ab  cpiial 
raoderamcnt  reglar:  c  si  de  libertat  dalcun  liom  se  pledoja 
axi  vo  es  que  de  servitut  en  libertat  se  reclam  o  per  lo 
contrari  lavors  feta  extimacio  en  avtant  quant  aquell  val- 
ria  si  verament  scrs  era  e  no  en  plus  aytant  sia  reebut  e 
no  j)lus  per  esportules  quant  poria  esser  reebut  si  exti- 
macio peceuniaria  dell  era  demanada.  En  apres  si  de  spc- 
cial  nostra  comissio  nlcun  delegat  conega  de  alcun  articlc 
axi  con  car  la  causa  principal  no  es  comanada  mas  alcun 
article  es  comanat  axi  con  si  era  conegut  esser  comanat 
si  alcuna  caucio  sia  donada  justament  o  no  o  sis  pladeja 
si  caucio  en  alcun  cas  sia  donada  o  no  e  axi  de  semblants 
coses  lavors  si  es  conegut  summariament  e  de  pía  no  sia 
demanat  per  esportules  de  cascuna  part  o  entre  amdues 
les  parts  ultra  deu  libres:  mas  si  la  causa  breu  sera  c  la 
conexenca  breument  espeegada  majorment  si  de  poca  cosa 
o  entre  persones  de  poch  estament  lavors  volem  menys 
encara  per  les  esportules  esser  reebut  e  sobre  ago  encara 
les  consciencies  deis  reebents  carregam  que  manera  raho- 
nablc  no  passen  :  e  si  alcuna  querimonia  per  la  part  feta 
sera  lo  canceller  nostre  lo  exces  deja  moderar.  En  apres 
encara  en  les  causes  de  les  appellacions  axi  duem  ordena- 
dor que  si  les  parts  la  qucstio  de  les  appellacions  vullen 
justificar  o  impugnar  per  los  actes  del  primer  juhi  axi  que 
alguna  produccio  de  testimonis  o  de  cartes  noy  sia  feta  de 
nou  en  acjuell  cas  volem  que  ultra  la  meytat  dequell  lo 
qual  en  la  causa  principal  es  prestat  nos  pusca  estendre 
tola  la  (juantitat  de  les  esportules:  e  axi  mateix  volem 
esser  observat  si  sien  productes  cartes  poques  e  breus  e 
les  quals  no  freturen  de  gran  examinacio.  En  allra  manera 
TOMO   V.  13 


(  19i  ) 
si  eren  molles  o  qno  ab  gran  examinacio  e  Ireball  csgardar 
c  vcurc  se  liaurien  lavors  volcm  que  a  arbitre  del  canceller 
pusquen  esser  crescudes  per  lo  trcbavl  les  esportules  axi 
empero  que  la  quantitat  en  la  causa  principal  laxada  en 
alcuna  manera  no  sobremunten:  pero  si  en  la  causa  de  la 
appelliício  se  faga  noveyla  produccio  de  testimonis  o  sien 
produits  alscuns  o  alcun  preces  approbacio  per  aventura 
oltra  el  proces  principal  de  la  causa  lavors  lo  salari  o  les 
quantitats  de  les  esportules  puscha  a  major  summa  muntar 
Co  es  entro  a  la  quantitat  desús  espressada.  En  apres  con 
en  les  causes  crimináis  o  de  pena  o  de  mort  corporal  o 
de  mutilacio  de  membres  infligidora  se  pladeja  a  vegades 
sesdevc  exces  esser  fet  en  la  exaccio  de  les  esportules  per 
los  dits  jutges  delegats:  volem  que  si  los  bens  de  la  persona 
delada  del  orim  sien  pocbs  ^o  es  entro  a  cent  libres 
valents  baja  tan  solament  en  bens  lavors  cent  solidos  daqell 
se  pugnen  exegir  e  no  pus  :  e  si  de  cent  libres  entro  a 
doscentcs  en  bens  hagen  pugnen  esser  demanades  deu 
libres  e  no  pus:  si  empero  en  bens  baja  ultra  doscentes 
libres  lavors  salari  entir  se  pot  demanar:  salvant  empero 
que  en  les  causes  de  la  appellacio  en  les  crimináis  causes 
sia  serval  q.o  que  en  lo  piel  civil  es  desús  ordenat  axi  que 
si  no  fa  alcuna  produccio-  salari  sia  mirmit  en  la  meytat 
o  sia  augmentat  entro  a  manera  deguda  segons  la  manera 
de  la  produccio  felá  en  aquesl  piel  o  del  trebayl.  On 
empero  causa  se  pledejaria  de  emposadora  altra  pena  poca 
axi  com  de  relegacip  o  de  semblanl  lavors  encara  sien 
diminuides  les  esportules  en  la  meytat  daquell  lo  qual  per 
gran  e  corporal  pena  es  acostumat  de  reebre :  o  si  de  pena 
de  bens  o  daltra  pena  peccuniaria  emposadora  sia  pledeját 


(  195  ) 
lavors  a  la  dita  moneda  sia  liaut  esguart  en  la  exaccio  de 
les  csportules  o\i  con  si  altre  deute  peccuniari  ere  demanat 
por  tul  que  sia  serval  {o  que  es  en  avtals  coses  desús 
ordenat.  En  les  exaccions  pero  de  les  esportules  per  rela- 
cions  davant  nos  faedores  ax¡  duem  ordenador.  Que  si  a 
supplicacio  dalcun  o  a  instancia  dient  per  aventura  alcuna 
cosa  csser  feta  en  prejudici  dell  contre  les  privileges  o 
lelres  de  nos  o  deis  predecessors  nostres  atorgades  aquells 
privilegis  o  letres  vecr  o  legir  hajam  manat  e  a  nos  relacio 
esser  lela  de  la  tenor  daquells:  en  aquell  cas  ordenam  e 
volem  que  lo  canceller  nostre  en  ago  deja  esser  tengut 
per  son  ofiici  con  daytals  letres  se  deman  les  quals  de 
nostra  cancellaria  qualque  vegada  exiren  e  que  aquelles 
veja  e  lesea  e  a  nos  feelment  relación  faga  algunes  espor- 
tules daqui  no  haudes  ne  exegits  quals  que  quals  salaris 
o  serveys  de  part  o  parts  ne  demanats  directament  o  in- 
directa per  si  ne  per  altre  reebuts:  si  pero  alcunes  cartes 
o  letres  quals  que  quals  produytes  davant  nos  o  en  altra 
manera  per  qualsevol  raho  de  manament  nostre  o  del  can- 
celler nostre  sien  comeses  a  alcun  de  nostre  consell  veedo- 
res o  legidores  axi  que  de  la  tenor  daquelles  relacio  faga 
davant  nos  a  nostra  aventura  informacio  o  del  consell 
nostre  sobre  alcun  fet  a  fifi  que  mils  siam  instruits  que 
devem  fer  en  ajtal  negoci  axi  que  tan  solament  sia  comesa 
visio  de  cartes  o  de  letres  o  relacio  de  la  tenor  daquelles 
tan  solament  faedora  :  lavors  sia  una  o  sien  moltes  cartes 
aquell  del  consell  o  altre  al  qual  sera  comes  res  de  tot  en 
tot  no  exigesca  per  aquesta  causa  ne  en  altra  qualque 
manera  per  aquella  occasio  reeba  de  part  o  de  parts  les 
(juals  aro  toca:  ()ero  si  alcun  proccs  let  davant  alcun  julge 


(  196  ) 
sotsmes  nostre  o  ullre  a  alcun  de  nostre  consell  veedor 
haurem  comes  a  íin  que  sobre  aquell  davant  nos  se  aordon 
qual  cosa  sogons  justicia  ne  sera  faedora  :  lavors  si  aquell 
proces  tan  solament  contendrá  alcuna  informacio  feta  per 
offici  solemnitat  de  juhi  no  servada  o  no  ovdes  plenerament 
les  rahons  e  les  allegacions  de  les  parts:  lavors  de  la  part 
que  ago  request  ha  faedor  tant  solament  volem  esser 
reebuts  cent  solidos  e  no  pus:  pero  si  el  proces  oquell 
sera  complit  e  les  rahons  de  les  parts  plenerament  oydes 
e  les  allegacions  de  cascuna  part:  lavors  pusca  tan  solament 
reebre  deu  libres:  salvant  empero  que  si  el  proces  era 
massa  lonch  per  aventura  per  longues  e  difuses  attestacions 
de  teslimonis  o  en  altra  manera  per  multitut  de  contrasts 
o  de  questions  :  lavors  si  a  la  noticia  del  canceller  sera 
vist  que  mes  per  la  multitut  del  treball  ne  sia  degul 
volem  que  pusca  esser  crescut  per  lo  canceller  en  cent 
solidos  axi  que  al  mes  quinse  libres  per  tota  la  relacio 
tant  solament  pusquen  esser  demanades:  empero  si  els 
proceses  sien  molts  a  una  metexa  determinacio  anans  sobre 
els  quals  es  relacio  faedora  si  en  tot  sia  perfet  les  allega- 
cions per  ventura  de  les  parts  no  oydes  deu  libres  ne  sien 
reebudes  tant  solament:  si  pero  sien  molts  processes  en 
los  quals  encara  plenerament  les  allegacions  de  les  parts 
sien  oydes  lavors  al  mes  quinse  libres  sien  reebudes:  si 
encara  per  multitut  de  tcstimonis  o  altra  manera  per 
magnitut  de  treball  sia  vist  al  canceller  mes  esser  degut 
en  aquell  cas  lo  dit  canceller  pusca  tan  solament  en  cent 
solidos  lo  salari  augmentar.  Aqüestes  coses  empero  desug 
dites  observar  volem  quan  en  processes  en  allrcs  lochs  fets 
o  altres  jutgcs  sera  relacio  faedora.  Si  empero  plet  davant 


(107  ) 
aquclls  de  nostre  conseyl  sera  menat  erigir  la  exaccio  de 
les  esporlules  no  entenem  res  innovar  perqué  nos  serve 
e  aytant  sia  reebut  per  esporlules  quant  si  la  causa  era 
per  ell  meteix  sentencialment  termenada.  E  encara  mes 
ron  a  vegades  supplicacio  a  nos  per  alcun  endre^ada  manara 
a  alcun  del  conscll  nostre  ques  inform  sobrel  fet  en  la 
supplicacio  contengut  o  en  qualsevol  manera  tocant  aquel! 
e  a  nos  relacio  faca  a  Gn  que  pus  segurament  e  pus  de- 
liberada responam  a  aquelles  coses  les  quals  serán  en  la 
supplicacio  demanades:  lavors  volem  encara  e  manara  que 
res  no  sia  reebut  per  alcuna  occasion  per  la  informacio 
aquesta  faedora :  e  los  Iransgressors  daquesta  constitucio  e 
ul  salari  degut  ab  ago  que  ultra  hauran  reebut  restituidor 
sien  constretz  e  de  nostre  consell  e  de  offici  qualque  serán 
deleilz. 

De  la  manera  de  scriure  letres  a  diverses  persones. 

Per  tal  con  en  letres  escrividores  les  quals  per  nos  a 
diverses  persones  e  de  diverses  estaraents  per  causes  diver- 
ses e  varies  per  totes  parts  son  trameses  es  manera  covinent 
observadora  qo  es  axi  en  orde  de  premetre  o  de  postposar 
persones  con  encara  en  forma  o  titol  de  cognominar  aque- 
lles e  encara  en  salutacio  sotsscrividora  segons  grau  e 
estament  vari  daquelles  go  es  saber  que  la  honor  daquell 
al  qual  les  letres  sendrecen  no  sia  diminuida  eiFres  segons 
la  exigencia  de  son  estament  e  que  la  decencia  de  nostre 
estament  per  totes  coses  sia  observada  :  emperamor  daco 
per  tal  que  per  ignorancia  o  en  altra  manera  per  impericia 
dalcuns  cscrivans  clls  en  aviáis  coses  errar   no  scsdevcnga 


(  108  ) 
ordenam  e  volem  qucu  la  caiiccllaria  iioslra  ongir  la  ma- 
nera de  scriiire   sia  servada   la  forma   cti   lo   subseguents 
anotada. 

Quals  persones  deuen  esscr  davanl  posadcs. 

Adonchs  com  letres  endrecarem  al  senyor  papa  o  a  al- 
cun  cardenal  o  al  coUegi  o  encara  con  escriurem  al  em- 
perador o  a  alcun  rey  o  fdl  de  rey  primogenit  totes  les 
damunt  dites  persones  en  letres  les  quals  trametrera  volem 
esser  davant  anant  escrites. 

Quals  person<>s  deuen  esser  postposades. 

Con  a  alcuna  persona  altra  exceptados  les  damunt  dites 
scriure  nos  se  convendrá  axi  con  a  patriarches  primats 
arquebisbes  abbats  e  priors  o  qualsque  altres  persones  de 
jusan  grau  o  encara  ais  maestres  generáis  de  quals  que 
quals  ordens  e  encara  si  escrivim  a  altres  qualsevol  capitols 
generáis  de  esgleyes  e  dordens  e  de  qualsque  altres  ex- 
ceptades  les  desús  nomenades  e  encara  en  les  letres  les 
quals  traraetrem  ais  filis  de  reys  no  primers  engenrats  o 
duchs  marqueses  o  comtes  o  a  altres  qualsevol  persones  de 
grau  jusa  seglars  o  reglars  militars  o  plebeys  e  encara  si 
escriscam  a  alcuna  comunitat  o  universitat  de  qualsevol 
ciutat  o  loch  altre  tots  temps  en  les  letres  les  quals  tra- 
metrem  lo  nom  nostre  volem  davant  esser  posat.  En  apres 
con  escriurem  a  alcuna  dona  sia  servada  aquella  matexa 
manera  ques  servaría  si  ais  raarits  delles  letres  Irametiem. 


(  <í>0  ) 

Com  ac  (leu  sicriure  a  diverses  persones  segons  gran  de  eascuii 
e  primeramenl  qui  en  lelres  deiien  esscr  preposats. 

En  manera  e  en  lilol  de  scrinre  e  de  cognominar  per- 
sones a  les  quals  se  trameten  letres  molt  es  consideradora 
condicio  e  estament.  Emperamor  da(;o  dicernim  la  forma 
en  les  coses  davall  scrites  ordenada  esser  servada.  Al  se- 
nvor  papa  scrivim  en  aquesta  manera: — Al  molí  sanel  e  molí 
heneyhural  pare  en  Christ  el  senyor  en  Climenl  per  digna  pro- 
videncia de  Den  de  la  sacra  sancta  romana  e  universal  Es- 
gleija  sd/ira  avescha.  Lo  devot  fill  del  en  Pcre  etc.  besamens 
deis  bcneuyraís  peus. 

De  la  manera  de   scrinre  ah  Cardenals. 

Sabedora  cosa  es  que  entréis  cardenals  son  tres  graus 
cor  alscuns  son  bisbes  cardenals  alcuns  preveres  cardenals 
c  altres  diaches  cardenals:  perqué  en  escriure  a  aquells  no- 
tadora  es  differcncia.  Ais  bisbes  cardenals  escriurem  en 
aquesta  manera: — Al  revcrent  pare  en  Christ  lo  semjor  en 
Pere  per  la  divinal  providencia  hisbe  de  Penestre  special  amich 
nosíre.  En  Pere  per  la  gracia  de  Deu  rey  Barago  etc.  salut 
e  creximent  donor.  Ais  preveres  cardenals  axi  sescriura: — 
Al  revcrent  pare  en  Christ  lo  senyor  en  Bernat  per  la  divinal 
providencia  del  lilol  de  Saut  Ciriach  en  Termes  preveré  carde- 
nal amich  nostre  special.  En  Pere  per  la  gracia  de  Deu  rey 
Barago  etc.  salul.  Axi  con  dessus.  Ais  diaches  cardenals  ses- 
criura axi : — .4/  reverent  pare  en  Christ  lo  semjor  en  Ramón 
per  la  divinal  providencia  de  Senl  Adria  diachc  cardenal  spc- 


(  200  ) 
rial  amich  noslre.  En  Pcrc  ele.  Axi  com  dossus  en  los  allres 
cardenals.  Al  sacre  collegi  deis  cardenals  axi  sescriura  i — 
Ais  reverents  pares  en  Christ  lo  sacre  collegi  deis  cardenal  ¡^ 
de  la  esgleya  de  Roma  specials  amkhs  noslres.  En  Pere  per  la 
gracia  de  Deu  rey  Barago  etc.  Axi  com  dessus  deis  carde- 
nals. Quant  pero  scriurem  al  emperador  sescriura  en  íixi: 
— Al  molt  excellent  pritwep  en  Caries  quarl  per  la  gracia  de 
Deu  emperador  de  Roma  tols  temps  crexedor.  En  Pere  per 
aquella  matexa  gracia  rey  Barago  etc.  salul  e  creximerú  de 
successimis  henaventurats .  Empero  sil  emperador  no  es  co- 
ronal en  la  ciutat  de  Roma  no  li  deu  esser  escrit  empera- 
dor mas  en  loch  demperador  sia  mes  rey  deis  romans.  Guar- 
dant  tota  hora  que  si  lemperi  de  Roma  haura  alcun  regne 
deuli  esser  escrit  apres  lo  titol  del  emperi  lo  titol  daquell 
regne  o  regnes  que  haura.  Per  aquella  mateixa  manera 
sescriu  a  la  emperadriu  feta  mutacio  en  femeni  en  axi:^ — 
A  la  molt  excellent  princesa  Maria  per  la  gracia  de  Beu  em- 
peradriu de  Roma  tols  temps  crexedora.  En  Pere  etc.  Les  al- 
tres  coses  axi  com  dessus.  Ais  reys  christians  sescriura  axi: 
- — Al  molt  seré  e  magnifich  princep  en  Phelip  per  la  gracia  de 
Beu  rey  de  Franca  illustre.  En  Pere  etc.  Axi  com  dessus  al 
emperador.  A  la  reyna  sescriura  axi  ; — A  la  molt  serena  et 
magnifica  princessa  Johanna  per  la  gracia  de  Beu  reyna  de 
Franca  illustra.  Pere  etc.  Axi  com  dessus  a  la  emperadriu. 
Si  empero  al  rey  al  qual  scrivim  es  a  nos  conjunt  en  alcuna 
manera  per  parentiu  lavors  sescriura  apres  la  paraula  de 
Franca:  molt  car  cosi  noslre.  Notadora  cosa  es  pero  que  a  tots 
aquells  empcradors  c  reys  qui  en  les  letres  per  ells  a  nos 
trameses  escriurem  aquesta  paraula  senyor  quan  nos  aquells 
scriure  sesdevendra  per  aquella  matexa  manera  senyor  vo- 


I 


(  201  ) 
lem  esser  posat  e  no  allres  alguns.  Ais  filis  deis  reys  pri- 
mer engenrats  sescriu  axi : — Al  incUl  e  magnifich  en  Johan 
del  rey  de  Franca  primer  engenrat  e  duch  de  Normaudia. 
Pere  etc.  Axi  com  en  los  re>s  dcssns  es  dit.  Semblanmont 
sia  escrit  a  la  muller  sua  Teta  mutacio  en  femeni.  Ais  filis 
de  tots  los  reys  Despanya  axi  con  de  Castella  e  de  Portu- 
gal sescriura  axi : — Al  inclit  e  magnifich  linfanl  en  Pere  del 
rey  de  Castella  primogenit  e  les  altrcs  coses.  Ais  reys  pero 
sarrayns  sescriu  en  romans  per  tal  que  mils  sia  lesl  a  ells 
per  mercaders  e  per  allres  lechs  ^o  que  en  les  letres  se  con- 
ten:— Al  molt  aU  primep  Albufacen  rey  de  Marrochs:  de  «os 
en  Pere  per  la  gracia  de  Deu  rey  Barago  etc.  sahd  com  a 
rey  per  qui  volriem  honor  e  molla  hona  ventura.  Mes  avant 
es  veedor  de  la  manera  del  escriure  a  aquelles  persones 
les  quals  son  postposades  a  nos  en  les  lelres  segons  aquelles 
coses  les  quals  son  devall  ordenades.  Ais  patriarchcs  pri- 
merament  sescriu  en  aquesta  manera: — En  Pere  etc.  Al  re- 
verent  pare  en  Crist  Anrich  per  la  divinal  ¡yrovidencia  de  la 
sancta  sgleya  de  Canslantinoble  patriarcha  salut  e  affeccio  de 
cordial  dileccio.  Ais  primats  fora  nostra  senyoria  sescriu  axi: 
— En  Pere  etc.  Al  rever ent  pare  en  Crist  per  la  divinal  provi- 
dencia archehishe  salid  etc.  Axi  com  ais  patriarclies.  Ais  pri- 
mats dins  nostra  senyoria  sescriu  axi: — En  Pere  etc.  Al  re- 
verent  pare  en  Crist  en  S.  per  la  divinal  providencia  arche- 
hishe de  Caller  salut  e  dileccio.  Ais  archebisbes  fora  nostra 
senyoria  sescriu  axi : — En  Pere  etc.  Al  reverent  pare  en  Crist 
eit  Phelip  per  la  divinal  providencia  archehishe  de  Sancgo  salul 
e  desig  damor.  Si  pero  larquebisbe  al  qual  es  escrit  le  al- 
cuna  cosa  en  fcu  de  nos  o  es  imi  noslra  senyoria  sescriu 
en  axi: — En  Pere  etc.  Al  reverent  pare  en  Crist  en  Pere  per 
TOMO   V.  14 


(  20^2  ) 
la  dwinal  providencia  aríjuebiée  de  Saragossa  salut  el  dilec- 
cio.  Ais  bisbes  qu¡  son  fora  los  regnos  e  Ierres  noslres  ses- 
ciiiira  axi  : — En  Pere  elr.  Al  venerable  pare  en  Crist  Arnau 
per  la  divinal  providencia  bit^he  de  Pampalona  salut  e  cenccra 
dileccio.  Si  pero  sia  bisbe  en  lo  regne  o  tcrres  nostres  o 
altre  bisbe  qui  pero  de  nos  alcuna  cosa  tenga  en  feu  ses- 
criura  en  aquesta  manera: — En  Pere  ele.  Al  venerable  pare 
en  Crisl  Ramón  per  la  divinal  providencia  bishe  de  Valencia 
salut  e  dileccio.  Ais  mestres  dorde  de  caballeria  íora  nostra 
térra  sescriura  axi : — En  Pere  etc..  Al  venerable  e  religios  haro 
frare  Elio  de  Vilanova  de  la  sacra  casa  del  Espilal  de  sant 
Johan  de  Jerusalem  maestre  salut  e  cernerá  dileccio.  Ais  maes- 
tres pero  dorde  de  cavalleria  dins  nostra  térra  sescriura  axi: 
—  En  Pere  etc.  Al  venerable  e  religios  frare  Pere  de  TJious 
maestre  de  la  casa  de  la  cavalleria  de  samia  Maria  de  Man- 
tesa salul  e  dileccio.  Ais  abbats  qui  son  caps  dalcun  orde 
axi  com  de  Crunyecb  o  de  Cistell  o  qui  en  altra  manera 
son  de  gran  nom  notablament  per  la  nobeiitat  deis  lurs 
monestirs  sescriura  en  axi: — En  Pere  etc.  Al  venerable  e  reli- 
gios frare  Pere  abbal  de  Crumjech  salut  e  dileccio.  Si  empero 
sien  abbats  deis  regncs  o  Ierres  nostres  o  en  altra  mane- 
ra per  nos  tengan  feu  ajuslarsi  a  axi: — En  Pere  etc.  Al  ve- 
nerable religios  et  amal  frare  Pons  abbat  del  monestir  de  Po- 
bkt  salut  e  dileccio.  Ais  priors  eslrariys  reglars  sescriura 
axi : — En  Pere  ele.  Al  religios  e  amat  nostre  frare  Arnau  de 
Vilamur  prior  de  Marlres  salut  e  dileccio.  Si  ])ero  dins  nos- 
tra senyoria  o  alcuna  cosa  per  nos  en  feu  tenga  sescriura 
axi  •.—En  Pere  etc.  Al  religios  e  amat  nostre  frare  Arnau  de 
Vilaragut  prior  del  monestir  de  Monserrot  salut  e  dileccio.  Si 
pero  sescriura  a  alcun  clergue  seglar  en   dignilat  alcuna 


(  203  ) 
conslituit  oxi  con  dega  o  artiaquc  o  semblant  sescriura  axi: 
si  pero  ha  fora  nostres  terres  la  dignitat  aquella: — En  Perc 
de.  Al  amat  lujslre  I* ere  ard'mche   de  Narbona  salut  e  d(- 
leccio.  Ais  altres  pero  qui  han  dins  nostres  terres  dignitats 
escriuras  segons  ques  seguex : — En  Pere  ele.  Al  amat  M\- 
chael  ardiaclie  de  Saragoca  salut  e  dileccio.  Si  pero  es?  escri- 
vidor  a  alcun  altre  clergue  simple  o  altre  qualque  qual  no 
havent  dignitat   sescriura  en  axi: — En  Pere  etc.  Al  amat 
noslre  en  Bernat  canonge  Durgell  salut  e  dileccio.  Si  es  scrivi- 
dor  a  generáis  ministres  o  maestre  dalcun  orde  mendicant 
o  altre  qui  no  son  abbats  mas  per  aventura  priors  generáis 
dalcun  orde  lavors  sescriura  axi : — En  Pere  etc.  Al  vene- 
rcdÁe  e  religios  frare   Guerau  del   orde   deis   frares  nienors 
general  ministre  salut  e  dileccio:  o  frare  Hug  maestre  general 
del  orde  deis   frares  preicadors  salut  etc.  Axi  com  dcssus. 
Ais  priors  e  ministres    provincials    dordes  mcndicans  ses- 
criura axi  : — En  Pere  etc.  Al  venerable  e  religios  frare  Ber- 
nat etc.   salut  e  dileccio.  Pero    ais  comanadors  dalcun  orde 
militar  sescriura  axi : — En  Pere  etc.  Al  religios  e  amat  nostre 
Fr.  salut  e  dileccio.  Ais  capitols  generáis  o  provincials  deis 
religiosos  sescriura  axi: — En  Pere  etc.  Ah  religiosos  e  amáis 
nostres  lo  capítol  general  del  orde  deis  frares  menors  salut 
€  dileccio.  Ais  capitols   pero  de  las   esgleyas    catedrals  de 
fora  les  terres  nostres  sescriura  en  axi  : — En  Pere  etc.  Ais 
amats  e  devots  nostres  lo  capitol  de  la  esglea  de  Sane  salut  e 
dileccio.  Ais  capitols  pero    de  las  esgleyas  cathedrals   les 
quals  son  en  les  terres  nostres  sescriura  en  axi: — En  Pere 
etc.  Ais  amats  nostres  capital  de  la  esglexja  de  Valencia  sa- 
lut  e  dileccio.   Si  pero  sescriura  al  capitol  dalcuna  esgleya 
collegiada  seglar  fora  nostra  senyoria   sescriura  axi : — En 


(  204.  ) 
Pere  etc.  Ais  amáis  e  devots   capitol  de  la  Esgleya  salut  e 
dikccio.  Si  pero  es  dins  riostra   térra  sia  oscrit  ax¡  : — En 
Pere  etc.  Ais   amats  noslres  capitol  de  la  esgleya  de  Mun- 
tarago  salut  e  dileccio.  Si  empero  a  alcun  convent  de  qual- 
que  religio  sescrisque  scriurase  axi : — En  Pere  etc.  Ais  re- 
ligioses  amats  nostres  frares  del  convent  del  monestir  etc.  Ais 
altres  pero   filis  de  reys  qui  no  son  primogenits  (o  es  de 
Franga  o  Danglaterra  o  daltres  reys  a  qui  no  es  acostumat 
descriure  infant  mes  prense    aytal    manera  con  devall  es 
scrita.  Ais  filis  de  reys  qui  no  son  primogénita  al  quals  no 
es  acostumat  descriure  infants  : — En  Pere  etc.  Al  inclit  en 
Phelip  fll  del  rey  de  Franca  salut  e  cordial  affeccio  damor. 
Axi  com  demunt  ais  altres  filis  de  reys.  A  fill  de  rey  de 
nostra  casa  o    qui  ten   en  feu   per  nos  sescriura  axi :  — 
En  Pere  etc.    Al   inclit  infant  en  Pere  de  Ribagorca  e  de 
les  Muntanyes  de  Prades   comte   salut  ah  affeccio  de   sen- 
cera  mlentat.  Si  es  dona  muller  del  serali  axi   mateix  es- 
crit  feta  mutacio  en  femeni  exceptat  aquesta   paraula  in- 
fanta si  ja  no  era  filia  de  rey  Despaña.  Si  pero  era  fill  de 
rey  mort  ajustar  sa  en  lescrit  axi  : — En  Pere  etc.  Al  in- 
clit en  Jolian  del  illustre  rey  de  Sicilia  de  hona  memoria  fill 
duch  de  Athenes  salut  e  cordial  affeccio  de  amor.  Tots  temps 
pero  es  esguardador  que  no    escrisquen  infant  sino  a  filis 
daquells  reys  deis  quals  es  acostumat  de  fer  axi  com  da- 
munt  es  dit.  Si  pero  sien   frares  dalcuns  reys  deis  quals 
lo  pare  no  fo  rey  scriurase  axi: — En  Pere  etc.  Al  inclit  en 
Caries  del  illustre  rey  de  Franca  germa.  Axi  com  en  los  al- 
tres. Ais  filis  deis  infants  e  devallants  de  la  sanch  reyal  de 
part  masculina  qui  no  sien  de  la  nostra  casa  reyal  sera  es- 
crit  axi: — En  Pere  etc.  Al  egregi  Karlcs   comte  Destampes 


(  ^2ory  ) 

salid  ah  affccrlo  de  sencera  volnnlal.  E  si  es  do  la  nostra  casa 
reval  serali  escrit  axi: — En  Pere  etc.  Al  egregi  c  amat  nahol 
noülre  en  Pere  comle  Durgell  sahit  e  dileccio.  Esguardadora 
cosa  es  empero  que  ultra  los  titols  demunt  dils  sia  ajustat 
titol  de  ducat  o  de  comlat  o  dallre  litol  sil  han  aquells 
ais  quals  sescriu:  e  s¡  aicu  daquells  haura  deule  de  sanch 
ab  nos  apres  lo  seu  litol  sia  especificat  en  la  forma  seguent: 
Car  frare  o  onde  o  cosi  o  segons  que  haura  dente  ab  nos. 
En  apres  com  escrinrem  letrcs  a  alcun  duch  o  per  aventura 
a  alcun  comte  o  marques  o  dalfin  sescriura  a  ells  per  la  ma- 
nera dejus  escrita : — En  Pere  ele.  Al  egregi  e  poderos  Not  duch 
de  Borgonya.  Axi  com  dessus.  Pero  si  escriurem  al  duch 
de  Venecia  o  altre  duch  temporal  sescriura  axi : — En  Pere 
etc.  Al  egregi  baro  Nandreu  Dandido  diwh  de  ^'enecia  sahu 
e  sencera  dileccio.  En  apres  com  escriurem  a  alcun  marques 
o  comte  grans  no  sotsmes  nostres  escriuras  axi : — En  Pere 
ele.  Al  egregi  haro  en  Jacmc  comle  de  Flamlres  salul  e  dilec- 
cio. Si  es  en  nostra  senyoria  o  ten  feu  per  nos  escriuras  axi: 
— En  Pere  ele.  Al  egregi  e  amat  noslre  en  Gasto  comte  de 
Foix  salul  e  dileccio.  Ais  comtes  qui  comunament  no  son 
de  molt  notables  terres  heretals  qui  son  eslran\s  sera  es- 
crit axi  : — En  Pei^e  etc.  Al  noble  baro  en  Bertrán  comte  de  la 
Illa  salut  et  dileccio.  E  si  es  dins  nostra  senyoria  o  tenga  fcu 
de  nos  li  sera  escrit  axi  : — En  Pere  etc.  Al  noble  e  amat 
noslre  en  Bamon  Boger  comle  de  Pallars  salut  e  dileccio.  Sem- 
blantment  sera  escrit  ais  marcheses  que  havem  ordenat 
del  comte:  e  a  vescomte  fora  nostra  senyoria  sera  escrit  axi: 
— En  Pere  etc.  Al  noble  en  Johan  vescomte  de  Malcu  salul  e 
dileccio.  Si  es  en  nostra  senyoria  csli  axi  escrit: — En  Pere 
etc.  Al  noble  e  amat  noslre  Nuguel  vescomte  de  Cardona    salul 

TOMO    V.  15 


( m> ) 

f  dileccio.  Esgardadora  cosa  es  que  a  lols  los  damunl  dils 
qui  nostres  sotsmeses  sien  apres  lur  titol  de  comtat  marque- 
sat  ho  vescomtat  ho  baronía  lus  sera  escrit  si  liauran  reebut 
lorde  de  cavalleria  aquesta  páranla  cavcdler  e  si  nol  hauran 
reebut  serals  escrita  aquesta  páranla  donccll  ho  escuder.  Ais 
cavallers  fets  sia  escrit  axi : — En  Pere  etc.  Al  amat  nostre  en 
Garúa  de  Lorig  cavalkr  salid  et  dUeccio.  E  a  tots  los  al- 
tres  homens  de  paratgc  e  generosos  qui  no  serán  cavallers 
fets  sia  scrit  en  aquesta  forma: — En  Pere  etc.  Al  feel  nos- 
tre en  Ramón  de  Thous  doncell  salut  et  gracia.  Empero  si 
serán  Barago  sia  posat  la  on  ha  doncell  aquest  vocable  scu- 
der.  E  a  tots  ciutadans  c  altres  homens  de  vilas  sia  que 
sian  consellers  o  de  consell  o  oííicials  nostres  sia  scrit  axi: 
—  En  Pere  etc.  Al  feel  nostre  en  Francesch  Cásala  ciutada 
de  Leyda  salut  et  gracia.  Empero  per  tal  com  los  doctors 
qui  han  reebut  lo  barret  en  qualsevol  sciencia  han  grau  de 
dignitat  volem  que  a  aquells  sia  scrit  axi  : — En  Pere  etc. 
Al  amat  nostre  en  Francesch  Roma  doctor  en  leys  salut  et  di- 
leccio. Al  senescal  empero  dalcun  rey  o  alcun  major  sem- 
blant  oííici  si  es  noble  sescriura  axi; — En  Pere  etc.  Al  'no- 
ble en  Rernat  senescal  de  Carcassona  per  lo  rey  de  Franca  sa- 
lut et  dileccio.  E  si  no  es  noble  dirá  : — En  Pere  etc.  Al  amat 
nostre  senescal  etc.  salut  et  dileccio.  Ais  altres  empero  ofíi- 
cials  deis  altres  princeps  qui  pero  no  son  generoses  o  en- 
cara a  qualsque  quals  conscyiers  daltres  reys  que  pero  ba- 
rons  no  son  jacsia  que  no  sien  nobles  per  linatge  scriuse 
axi: — En  Pere  etc.  Al  amat  nostre  etc.  Axi  com  dessus  prop: 
o  si  era  persona  notable : — Al  prndcnt  amat  nostre  etc.  Quant 
pero  scriurem  a  alcuna  comunitat  a  nos  no  sotsmesa  ses- 
criura axi: — En  Pere  etc.  Ah  amats  c  drvots  nostres  a  la 


(  ^'07  ) 
comunitat  de  la  ciutal  de  París  aalul  e  dikccio.  Segoiis  pero 
diversitats  de  Ierres  en  diverses  maneres  sescriu  cor  a  olcuns 
sescriu:  Consols  e  unkersitats  alscunes  vegades  a/s  prohomeus 
e  imiversitat  alscunes  vegades  ais  ciutadans  e  poblé  perqué  en- 
gir  acó  sia  serval  so  que  sera  acosturaat  salid  etc.  axi  con  en 
los  barons  dessus  prop.  Con  empero  sescriura  a  potesta  o 
a  capila  dalcuna  ciutat  si  es  molt  insigne  sescriura  axi: — 
En  Pere  etc.  Al  noble  barón  potestal  de  la  ciutat  de  Fhrenra 
salut  etc.  Axi  con  en  los  barons  dessus  prop.  Si  es  pero 
ciutat  mijana  scriurase  axi :  —  En  Pere  etc.  Al  noble  Iwm. 
Quant  escriurem  ais  jurats  de  Saragora  de  Valencia  o  de 
Mallorcha  o  ais  consellers  de  Barchelona  o  ais  paers  de 
Leyda  sescriura  axi : — En  Pere  etc.  Ais  amats  e  feels  nos- 
tres  jurats  de  Saragoca  salut  e  dileccio.  Encara  mes  con  es- 
criurem a  altres  jurats  paers  o  consols  dalcunes  altres  ciu- 
lals  o  viles  noslres  sescriura  axi : — En  Pere  etc.  Ais  feels 
noslres  jurats  de  Gerona  o  consols  de  Perpinya  o  paers  de  Cer- 
rera salut  e  gracia.  Encara  mes  con  escriurem  a  alcun  of- 
ficial  nostre  si  pero  es  generosa  persona  e  consellcr  nostre 
scriurasse  a  ell  axi  : — En  Pere  etc.  Al  amat  conseller  nos- 
tre Miclmel  Peric  Zapata  governador  Barago  salut  et  dileccio. 
E  si  escriurem  a  alcuna  persona  que  sia  de  consell  nostre 
serali  scrit  axi : — En  Pere  etc.  Al  amat  e  feel  de  consell  nos- 
tre en  Ferrer  de  Manresa  salut  et  dileccio.  Si  empero  scriu- 
rem  a  official  nostre  no  géneros  o  a  altrc  qualsevol  sots- 
mes  nostre  no  géneros  scriurasse  a  ell  axi  : — En  Pere  etc. 
Al  feel  nostre  lo  C<dmedinü  de  Ceragoca  salut  et  gracia.  En- 
tcnem  empero  que  quant  scriurem  a  hom  géneros  qui  sia 
cavallcr  li  sia  scrila  aquesta  paraula  cavaller  e  si  non  es  se- 
rali scrit  donrcll.  Jacsia  (jue  linjam  ordonal  a  lol  comle  o 


(  208  ) 
marques   escriure  en  les  letres  que  nos  a  ells  trametrem 
lujble :  empero  a  alcuns    ax¡  con   lo    comte  de  Henaut  o 
semblanls  qui   per   granea  c  noblea   de  torra   son  cnno- 
Meits  volem  a  aquells  egregi  csser  scrit. 

De  la  manera  de  sageUar  ab  segells  de  cera  e  ab  bulla. 

Per  tal  com  empressio  de  segell  a  pus  plenera  le  have- 
dora  de  la  cosa  ques  fa  majorment  es  trobada  per  tal  que 
fe  a  la  letra  o  a  la  carta  se  reform  mayorment  per  lo 
segellar:  digna  cosa  e  laudable  reputan)  que  per  naajoritat 
et  varietat  de  coses  atorgadores  per  nos  e  encara  per  dura- 
cio  pus  longa  sia  induyta  e  eslatuyda  varietat  de  segells: 
per  tal  encara  que  aqüestes  coses  les  quals  ordenar  havem 
disposat  engir  la  manera  del  segellar  o  del  bullar  sia 
coneguda  la  varietat  o  falsetat  de  les  letres.  Emperamor 
dago  ordonam  en  la  cancellaria  nostra  tres  maneres  de 
segellar  go  es  que  a  vegades  ab  bulla  de  plom  o  de  aur: 
a  vegades  o  ab  gran  segell  havent  dues  empressions  egual- 
ment  de  cascun  coslat  emprcments  jacsia  que  la  empressio 
sia  no  sembiant  e  diversa  lo  qual  segell  vulgarmenl  flahon 
es  appellat  o  nomenat  :  alcunes  vegades  empero  ab  altre 
menor  segell  lo  qual  común  es  dit  ab  lo  qual  les  letres 
les  quals  de  la  nostra  cancellaria  ixen  sien  segellades  segons 
la  forma  dejus  annotada.  En  apres  declaram  que  en  la 
bulla  deu  esser  duna  part  ymage  reyal  la  qual  sega  sobre 
cadira  en  la  man  dreta  sceptre  e  en  la  siriistra  pom  reyal 
tenga  e  de  mantell  reyal  vestida  e  de  corona  reyal  en  lo 
cap  decorada  e  en  torn  letres  noslre  propri  nom  ab  litol 
de  nostre  rcgne  Darago  e  alscuns  altres  ab  aquell  conté- 


(  ¿09  ) 
nens:  e  de  laltra  part  un  escut  en  lo  qual  sien  les  armes 
Darago  que  son  aytals  una  creu  per  mig  del  escut  e  a 
cascun  carte  un  cap  de  sarray.  En  torn  empero  sien  lelrcs 
les  quals  esprimen  tots  altrcs  titols  de  regnes  e  de  comtats 
romanents.  En  lo  flahon  volem  esser  serval  que  de  la  una 
part  sia  \matge  reyal  en  la  manera  de  la  bulla  e  en  torn 
letres  qui  dirán  axi :  Dilighe  jusliliam  qui  judicatis  lerram 
et  occuli  vestri  videant  equitatcm.  De  laltra  part  cavaller  ab 
corona  en  lo  cap  armat  sobre  cavall  darmes  de  nostre 
senyal  real  espressada  decentment  e  letres  en  torn  qui 
contenen  tots  nostres  titols  de  regnes  e  de  comtats.  E  en  lo 
sagell  pero  común  reyal  ymage  sia  per  la  manera  la  qual 
en  la  primera  part  de  la  bulla  havem  dita:  mas  les  letres 
les  quals  en  torn  serán  no  tan  solament  regnes  mas  tots 
nostres  titols  contenguen.  En  apres  un  poch  contrasagell 
en  lo  qual  sia  escut  de  nostres  arraes  decorat  ab  corona 
la  qual  sia  sobre  lo  dit  escut  mas  en  torn  letres  no  sien 
cspressades.  E  donchs  con  letres  de  comuna  justicia  o 
comissions  de  causes  o  altres  negocis  havents  encara  alcunes 
clausules  especiáis  o  altres  quals  que  quals  en  paper  escri- 
tes  de  nostra  scrivania  exiran  closes  o  ubertes  lavors  ab  sol 
sagell  menor  lo  qual  es  dit  común  sagell  en  lo  dors  o 
sobre  la  apertura  de  la  letra  quis  tancara  sia  segellada. 
Si  empero  alcuna  gracia  per  nos  se  fara  per  temps  a  vida 
o  a  beneplacit  a  alcuna  persona  o  altra  cosa  semblant  axi 
que  les  cartes  sien  en  pergami  scrividores  lavors  sien  sege- 
llades  aytals  letres  ab  aquest  mateix  segell  en  pendent  ab 
corda  de  seda  segons  la  manera  devall  determenada.  Mas 
el  sagell  aquell  pendent  en  altre  part  del  dors  empressio 
haja  de  contrascgell  lo  qual  a  acó  havem  duyt  ordonador. 


(  m ) 

En  apres  la  corda  aquesta  en  la  qual  lo  sagell  peujara  de 
diverses  colors  deura  esser  de  seda  ^o  es  groga  e  vermeyla 
axi  que  sia  lata  e  prima  e  sia  tota  en  loch  quaix  de  nos- 
tres  armes  reyals  feta  contencnts  go  es  sinch  faxes  o  vies 
en  lonch  perqué  les  tres  íoranes  ^o  es  dos  e  una  mijana 
sien  de  color  groga  les  allres  pero  dos  les  quals  serán  (;o 
es  assaber  entre  cascuna  forana  e  mijana  serán  de  color 
vermeyla.  Mas  en  cascuna  de  les  dues  foranes  set  fils  de 
seda  groga  e  no  mes  ne  menys  se  contendrá:  les  tres  pero 
qo  es  assaber  dos  vermeyles  e  una  groga  contendrán  cas- 
cuna  sinch  fils  e  no  mes  ne  menys.  En  apres  si  gracies 
per  nos  faedores  serán  perpetuáis  axi  con  si  consintriem 
privilegis  miiitars  a  alcuna  persona  o  altre  cosa  semblant 
en  privilegi  e  gracia  perpetual  a  alcuna  universitat  o  per- 
sona a  la  qual  fer  volrem  per  si  e  son  succeidor  gracia 
special  o  si  alcun  procurador  per  qualque  causa  constitui- 
rem :  en  aquell  cas  les  cartes  les  quals  sobre  acó  se  faran 
en  pergami  sien  segellades  en  pendent  ab  gran  ségell  de 
cascuna  part  empressio  egual  haventjacsia  no  semblant  lo 
qual  segell  flahon  vulgarment  es  nomenat  peyng  per  lo 
dit  segell  en  corda  de  seda  de  la  color  e  de  la  manera 
per  totes  coses  daquella  altre  de  la  qual  desús  es  ordonat. 
Si  pero  les  dites  concessions  o  privilegis  serien  de  gran 
honor  o  de  pes  axi  com  de  duchat  marquesat  comtat  o 
vescomtat  per  nos  creador  ab  bulla  daur  sien  segellades. 
Empero  si  ley  fur  o  constitucions  promulgariem  en  cort 
general  a  alcun  regne  o  regnes  o  comtats  nostres  o  pri- 
vilegis o  concessions  de  atorgament  de  baronía  o  si  a  al- 
cuna universitat  alcun  privilegi  de  gran  pes  consintriem 
per  tots  temps  axi  com  inmunitat  de  talles  o  de  contribu- 


(  211  ) 
fions  o  (lc*(lecl¡nac¡o  de  fur  contra  dret  comu  o  nllrc 
cosa  la  qual  se  esgardaria  universalment  o  encara  parli- 
cularment  tots  los  ciuladans  o  altre  cosa  semblant  de  la 
qual  nos  arbitrariem :  en  aquell  cas  volem  que  caries  sobre 
a^o  faedores  ab  bulla  de  plom  sien  munides.  En  aquell 
encara  cas  appensio  de  bulla  nostra  no  en  corda  mas  en 
fils  de  seda  divises  e  separáis  divisidament  adhibem  qo  es 
vint  fils  de  seda  vermeyla  e  Irenla  fils  de  seda  groga  qui 
sajustaran  en  la  part  jusana  de  la  letra  e  serán  doblades 
dejus  e  serán  en  nombre  cent  fils  e  en  aquella  la  bulla  daur 
o  de  plom  se  penjara:  lo  qual  nombre  de  fils  res  no  ajustan 
Tie  diminuen  per  tots  temps  volem  en  semblants  coses  esser 
observat:  la  cera  empero  deis  sagells  faedors  vermeyla  sta- 
tuim  dcure  esser  e  si  aytal  no  era  en  aquelles  neguna  fe 
no  sia  haguda. 


"Tí^ 


De  hi  taxacio  de  les  cartes  e  letres  qui  exiran 
de  la  noslra  corl. 

Lavors  e  no  es  maravella  creix  mortal  anxietat  con  per 
trcbayl  alcun  conscgueix  dampnatge  o  es  sostret  de  con- 
digne  premi  o  loguer  a  son  trebayl.  Perqué  digna  cosa  es 
que  per  la  escriptura  e  dictat  de  letres  les  quals  de  la 
nostra  scrivania  ixen  axi  ais  trebaylants  loguer  convinent 
sia  donat  que  per  inmoderada  exaccio  no  sia  ais  impetrants 
les  letres  massa  carregades  majorment  con  per  aquelles 
letres  execucio  o  subministracio  de  justicia  es  manada:  cor 
con  alcun  per  nostres  letres  no  mera  justicia  mas  gracia 
per  nostra  libertat  conscgueix  egual  cosa  es  que  qui  libe- 
ralitat  reob   per  satisfaccio  de  les  letres  si  mateix  reta  pus 


(  212  ) 
liberable.  Emperamor  úa^o  engir  la  laxacio  cíe  les  lelres 
(le  la  scrivania  nostra  la  dejus  escrita  ordinacio  manam 
esser  observada  ne  per  les  letres  scrividores  o  segelladores 
nlcuna  pus  avant  sia  hauda.  Ordonam  donchs  que  per  letres 
de  simple  justicia  dalcuna  singular  persona  tan  solament 
sien  donats  sinch  solidos  daquella  moneda  la  qual  correrá 
en  la  térra  on  la  letra  sera  escrita  c  atorgada  si  empero 
en  alcuna  térra  nostra  sera  atorgada:  mas  si  fora  la  térra 
nostra  sera  escrita  e  atorgada  de  la  moneda  la  qual  corra 
en  les  Ierres  nostres  mes  propinques  en  lo  loch  on  sera 
axi  con  es  dit  scrita  e  atorgada  los  damunt  dils  sinch 
solidos  sien  pagats.  Si  alcuna  pero  universitat  o  colegi  qual 
que  qual  les  dites  encara  letres  de  simple  justicia  empe- 
traria  deu  solidos  daquella  moneda  metexa  pagar  sia  ten- 
guda.  Pero  quant  los  impetrants  son  religioses  mendicants 
o  altres  persones  miserables  lavors  res  no  volem  que  per 
aqüestes  letres  sia  exigit  daquells.  En  apres  si  la  letra 
aquella  contenia  alcuna  dispensación  o  alcuna  clausula 
especial  que  no  sia  de  mera  justicia  mes  alcuna  gracia 
contena  lavors  deu  solidos  per  la  dita  letra  sien  exigits. 
Encara  mes  si  sesdeven  nos  fer  gracia  a  alcun  remeten 
alcun  deute  peccuniari  al  qual  a  nos  seria  tengut  per  causa 
jutgada  per  aventura  o  per  qualque  altre  contráete  o  per 
causa  dalcuna  condempnacio  o  encara  per  allra  qual  que 
qual  lavors  aquell  al  qual  es  feta  la  remissio  daquesta 
moneda  pach  per  la  letra  de  la  remissio  dos  solidos  per 
cascuna  libra  de  tota  aquella  quantitat  la  qual  a  ell  sera 
remesa.  Si  pero  alcuna  pena  corporal  de  gracia  e  absolu- 
dament  a  alcun  remetiem  a  la  qual  ja  fos  estat  condempnat 
lavors  si  amissio  dorella  o  execucio  de   fustigacio  remesa 


(  213  ) 
sera  vint  solidos  pach  per  la  letra.  Mas  per  amissio  remesa 
de  ma  o  de  peu  o  de  lengua  qiiaranta  solidos  sia  tengut 
de  pagar  :  e  si  de  pena  de  mort  remesa  sera  pach  per  letra 
cent  solidos.  E  asso  volem  esser  observat  si  aquell  al  qiial 
es  feta  la  remissio  de  les  penes  daraunt  dites  haja  en  bens 
cent  libres  o  enjus:  cor  si  era  pus  rich  mes  dell  sia  exigit 
per  les  dites  letres  handa  rahon  de  la  quantitat  deis  bens 
los  quals  sera  trobat  haver  scgons  la  manera  prop  ja  laxa- 
da. Mas  pero  si  per  remissio  daquesta  pena  corporal  per 
nostre  tresorer  hauda  sera  alcuna  moneda  per  aventura  o 
per  mutacio  de  pena  degudament  felá:  lavors  daqui  sia 
reebut  tant  solament  la  meytat  daquell  preu  lo  qual  se 
degra  reebre  si  la  remissio  fos  feta  de  grat  scgons  les 
coses  prop  ordenades.  E  con  a  alcun  remelrem  exili  per- 
petual pach  per  letra  la  meylat  daquella  quantitat  la  qual 
se  deuria  pagar  si  fos  remesa  pena  de  mort:  per  temporal 
pero  exil  si  de  dos  anvs  o  enjus  sera  remes  vint  solidos 
si  oltra  des  anys  tro  a  quatre  anys  Irenla  solidos  e  de 
quatre  anys  entro  a  quant  que  sia  quaranla  solidos  pach 
per  letra:  hauda  pero  rahon  de  la  riquea  daquell  al  qual 
sera  remesa  la  pena  del  exili  segons  que  damunt  es  dit 
con  se  remet  pena  a  allre  corporal.  Mas  si  alcun  en  juhi 
sera  condempnat  per  crim  mas  en  fuvta  eslan  de  nos  per 
aventura  a  prechs  dalcuna  persona  remissio  obtenía  de  pena 
la  qual  fos  a  ell  per  crim  imposada:  lavors  cor  no  deu  esser 
de  meylor  condicio  \(^  fugenl  que  el  delengut  sia  considerat 
lo  crim  per  lo  qual  ses  consliluit  en  fuyta  e  si  es  tal  crim 
per  lo  qual  morí  se  degues  esser  donada  aquell  provat  lo 
crim  contra  ell  lavors  aytant  pach  per  letra  rom  si  vera- 
menl  fos  condempnat    Si  pero  no  pena  de  mort  mas  allra: 

TOMO    V.  I() 


(214) 
lavors  aytant  pac  con  per  remissio  de  mulilament  de  peu 
o  de    ma  es   damunt  ordcnat.    E  a^o   entenem    de   pena 
solament  corporal:  cor  si  son  remeses  per  nos  bens  ja  a 
nos  per  annotacio  del  fugent  acquisits :  lavors  sia  observat 
go   qui   es  estat  ordonat  dessus   de  la  remissio   de  deute 
peccuniari.  Mas  si  nos  a  alcuna  persona  volcnts  gracia  fer 
alcuna  summa  de  moneda  esser  donada  manam  una  vegada 
pero  esser  pagadora:  lavors  sia  reebut  per  la  letra  a  raho  de 
dotse  diners  per  libra:  e  la  on  dariem  violario   a  alscuns 
anys  molts  alcuna  quantitat  de  moneda:  lavors  per  lo  preu 
de  la  letra  sien  reebuts  dos  solidos  per  libre  de  la  summa 
la   qual   en   les   letres   es   contenguda.    Si  «pero    donavem 
terres  a  tots  temps  o  rendes  a  algu  e  ais  seus:  lavors  feta 
extimacio  de  la  cosa  donada  tres  solidos  per  libre  per  la 
letra   sia    pagat.    Mas    pero    si    sobre    alcuna    peccuniaria 
causa  o   sobre  altra  cosa  en   speciai   consistent  qual   que 
qual   sentencia   donada  sia  de  manament  nostre  o  devant 
nos  quaix  en  persona  nostra  e  dago  sien  demanades  cartes 
o  letres  una  o  molles:   lavors  per   lo   preu   daquelles  se 
pagara  deu  solidos  daquella  moneda  que  correrá  en  aquell 
loch  ou  la  sentencia  se  dará  si  lo  plet  sera  de  mil  solidos 
enjus:  e  si  sera   de   mil  solidos   ensus   pagara  a    la    dita 
raho.  Si  pero  se  dona  sentencia  sobre  alcun  dret  axi  con 
sobre  privilegi   o  altre  dret  del   qual  es   contencio  entre 
les  parts:   lavors  si   es   pladejat  entre  grans  persones  axi 
con  entre   alcunes   universitats  notables  o  potents  o  entre 
prelats  o  barons  entre  si  o  contra  alcuna  universitat  lavors 
hauda  rahon  del  negoci  e  de  íes  persones  entre  les  quals 
se  pledeja  pora  esser  reebut  mes  o  menys:  saul  empero  que 
setcentas    cinquanta    libres    per  cascuna  letra   en   negtinn 


( ^^''J ) 

manera  no  sobrcpuig.  E  encara  mes  si  per  Ictres  nostres 
se  demana  esser  manat  de  tudor  o  de  curador  donador  a 
persona  o  a  coses  dalcun  si  los  bens  ais  quals  se  provehira 
valen  cinquanta  libres  o  enjus  sien  pagats  per  letra  sinch 
solidos:  si  pero  mes  valen  entro  a  cent  libres  lavors  deu 
solidos  sien  reebuts  per  la  letra  c  ten  axi  daqui  avant 
entro  a  cinquanta  solidos:  e  volem  que  oltra  cinquanta 
solidos  en  aicuna  manera  lo  preu  de  la  letra  no  munt. 
Encara  mes  si  aicuna  singular  persona  demana  de  nos  letres 
de  sagur  conduyt  per  terres  nostres:  sia  reebut  per  letra 
deu  solidos  per  cascuna  persona  si  son  mercaderies  o  altres 
coses  per  les  quals  encara  segur  conduvt  sia  demanat: 
empero  si  es  consentit  per  nos  a  alcun  conduyt  o  assegu- 
racio  co  es  que  no  puga  esser  pres  per  rahon  de  deute 
civil  al  qual  axi  con  a  principal  o  axi  con  a  ferman^a  es 
alcun  j)er  aventura  obügat :  lavors  per  libre  pach  dotse 
diners  si  es  ccrt  tcmps :  pero  si  es  a  beneplacit  pach  sin- 
quanta  solidos:  pero  si  qo  del  seu  val  de  mil  libres  enjus. 
E  si  val  co  del  seu  de  mil  libres  ensus  pach  per  la  letra 
de  sinquanta  solidos  tro  en  sinchcents  e  dago  carregam 
la  consciencia  de  nostre  protonotari.  Encara  mes  con  s* 
de  gracia  atorgam  a  alcun  que  no  sia  tengut  a  talles  o 
a  collectes  o  altres  conlribucions  temporalment:  lavors 
hauda  extimacio  deis  seus  bens  e  de  la  gracia  pach  per 
letra  a  rahon  de  dos  solidos  per  libre.  Si  pero  a  alcun 
a^o  es  atorgat  perpelualment  per  si  els  seus  o  si  per  aven- 
tura satorgara  per  nos  a  alcun  privilegi  militar  hauda  encara 
rahon  deis  seus  bens  los  quals  se  eximirán  de  talles  o  de 
collectes:  pagara  per  letra  a  rahon  de  tres  solidos  per  libre. 
Pero  con  a  alscuns  homens  qui  en  temps  en  lo  qual  guerra 


(  210  ) 
liavem  son  appellats  per  nos  a  host  o  a  cavalcada  gracia 
íer  volrem  que  per  aquella  vegada  noy  vagen  mes  que  per 
acó  alcuna  moneda  paguen  al  tresorer  noslre:  lavors  per 
la  letra  daqui  faedora  paguen  si  <¡o  del  seu  valra  cinquanta 
libres  o  enjus  deu  solidos  e  no  pus  si  entro  a  cent  libres 
donen  vint  solidos  per  la  letra  la  qual  hauran  e  axi  de 
grau  en  grau  si  don^jda  sera  major  summa:  si  pero  de  grat 
sens  paga  de  moneda  aytal  cosa  sia  remesa:  lavors  si  ha 
en  bens  cent  libres  o  enjus  vint  solidos  pach  per  letra : 
si  pero  mes  a  avant  ha  en  bens:  lavors  sia  muntada  la 
quantitat  que  de  doscentes  libres  quaranta  solidos  sien 
pagats  e  axi  de  grau  en  grau  si  mes  munten  los  bens 
daquell.  E  si  la  dita  gracia  sera  íeta  a  alcuna  universitat 
o  universitats:  axi  matex  sia  hauda  consideracio  ais  bens 
de  la  dita  universitat  o  universitats  e  segons  la  valor  deis 
bens  sia  exigit  per  la  letra  segons  la  dita  ordinacio. 
Encara  mes  de  ietres  de  gracia  la  qual  alcunes  vegades  fem 
de  trer  alcunes  coses  vedades  de  les  terres  nostres  quals- 
que  coses  sien  feta  extimacio  de  les  coses  les  quals  se 
deuran  trer  paguen  per  letra  a  raho  de  quatre  diners  per 
libre  de  la  valor  a  la  qual  la  cosa  aquella  sera  estimada. 
En  apres  con  alscuns  crearem  notaris  publichs  specials 
empero  a  fer  cartes  en  alcunes  certes  terres  nostres  serán 
pagats  per  la  letra  sinquanta  solidos  daquella  moneda  la 
qual  correrá  en  les  terres  aquelles  nostres  on  hauran  espe- 
cialment  les  cartes  a  fer:  cor  si  eren  creadors  en  Arago  de 
jaqueses  e  si  en  lo  regne  de  Valencia  o  en  Calhalunya 
reals  o  barcheloneses  e  si  en  Cerdenya  o  en  Córcega  de 
moneda  dalfonsins  o  daquella  moneda  que  lavors  hi  correrá 
c  si  en  Mallorcha  de  mallorquins  serán  los  sinquanta  solidos 


(  -M7  ) 
per  aquella  letra  pagadors.  Si  pero  son  creáis  a  toles  les 
Ierres  nostres  nolaris  cent  solidos  daquella  moneda  que 
lany  correrá  en  la  térra  on  ell  sera  creat  per  la  letra  sien 
pagáis.  Encara  mes  con  a  alcun  locli  atorgarem  que  iner- 
cats  o  fíres  fer  pasquen  sia  reebut  per  letra  hauda  rulion 
del  loch  al  qual  satorgara  a  ralion  de  multitud  de  cases 
o  de  fochs  que  per  cascun  focli  aquell  al  qual  fires  o 
mercal  satorgara  dos  solidos  sien  pagáis  per  letra  daquella 
moneda  la  qual  corre  en  lo  loch  al  qual  la  gracia  sera 
atorgada.  En  apres  si  alongament  que  a  cert  temps  no  sia 
constret  a  sos  creedors  pagar  atorgam  si  el  deute  es  sin- 
quanla  libres  o  enjus  lavors  qumtse  solidos  per  cascun  any 
del  alongament  serán  pagáis :  e  si  lo  deute  es  de  cent 
libres  lavors  trenta  solidos  per  cascun  any  sien  pagats:  e 
axi  daqui  ensus  de  major  quantitat  segons  la  rahon  dcmunt 
dita  major  quantitat  per  letra  sera  pagada.  Consegueiit- 
ment  encara  si  alcun  nostre  offici  regidor  atorgam  o  bene- 
fici  ecclesiastich  si  a^o  per  propri  nostre  moviment  ator- 
guem  per  la  letra  res  no  pacli:  si  pero  a  supplicacio  sua 
o  daltre  ho  cometiem  lavors  rahon  hauda  da^o  que  rceb 
per  salari  a  un  any  a  rahon  de  dotse  diners  per  libre  pach 
per  la  letra  la  primera  vegada:  cor  per  les  altres  vegades 
res  no  volera  quen  sia  pagat  si  aquell  meteix  ofíici  a 
aquella  melexa  persona  o  encara  altre  offici  cometam. 
Mes  encara  si  a  universitat  alcuna  atorguem  per  alcuna 
causa  per  aventura  per  necessitat  alcuna  daquella  a  la  qual 
aro  atorgam  c  que  pusca  en  aquell  loch  talla  o  sisa  o  qual 
que  qual  conlribucio  en  les  quals  estranyes  persones  o 
privilegiades  no  contribuesquen  a  temps  a  certs  homens 
imposal:   lavors  deu  solidos  tant  solament  com  a^o  quaix 


(  i>18  ) 
¡uslicia  esgart  per  preu  de  la  lelra  sien  pagáis.  Si  pero 
eslranyes  persones  o  privilcgiades  segons  les  coses  per  nos 
atorgades  haurien  coiitribuyr:  lavors  dotse  diners  per  llura 
de  la  quantitat  a  la  qual  la  dila  exacciq  muntar  pora 
per  les  letres  sien  hauts  :  no  volem  empero  qtie  a  mes 
ultra  sincliccntas  libras  munt  la  summa.  Pero  on  prelats 
o  barons  o  allres  quals  que  quals  gracia  de  nos  obtenrien 
que  deis  homens  aquells  subsidi  pusquen  exegir  dotse 
diners  per  libra  de  aytal  gracia  per  letra  sien  hauts.  En 
apres  moltes  vegades  atorgam  a  alcunes  persones  religioses 
per  aventura  o  universitats  privilegis  per  tots  temps  dona- 
dors  o  encara  a  vegades  los  antichs  privilegis  confimnam 
o  encara  a  certes  persones  faens  aleun  cors  de  les  quals 
volem  esser  reebut  per  la  letra  a  arbitre  rahonable  del 
protonotari  nostre  liauda  rabo  de  la  cosa  o  del  privilegi 
lo  qual  se  atorga  e  daquell  a  qui  es  atorgal  cor  en  aytals 
coses  nos  pot  degudameiit  certa  regla  esser  donada.  Part 
asso  cor  aquellos  coses  qui  de  major  fermetat  salegren 
mes  se  poden  agreviar :  volem  quels  privilegis  los  quals 
segons  nostra  ordonacio  deuen  esser  segellats  ab  bulla  daur 
ultra  h  quantitat  la  qual  per  rabón  del  privilegi  sera  vint 
libras  a  la  almoyna  sien  applicadores:  e  si  ab  bulla  de 
plom  serán  segellats  setanta  solidos  sien  exigits  deis  quals 
tres  libras  al  almoyna  sien  donadores.  Yolera  encara  e 
manam  quel  nostre  protonotari  consider  diligentment  les 
condicions  de  les  persones  per  tal  que  ais  pobres  los  preus 
de  les  letres  rahonablement  sien  moderats:  mas  en  tots 
sesgart  quels  preus  no  pugen :  ans  la  hon  just  e  rahonable 
ho  veura  mes  lo  diminuesca  que  nol  puig.  No  volem  pero 
que  deis  familiars  nostres  o  de  nostra  companyona  la  reyna 


(  -'15>  ) 
per  letics  do  justicia  o  per  altres  do   preclis  alcudu  cosa 
sia  exigida. 

Deis  licmfids  donador s. 

Con  segons  la  monicio  e  doctrina  deis  sants  pares  beno- 
ficis  ecclesiasticlis  no  degen  esser  donáis  sino  a  sutíicients 
e  bones  persones  c  per  los  princeps  qui  per  Deu  en  les 
Ierres  son  ordonats  per  tal  que  governen  aytals  coses  so 
degen  mes  observar  que  violar;  emperamor  daco  nos  ab 
deliberat  conseU  per  gran  securilat  de  nostra  anima  c  a 
exoneracio  de  propria  consciencia  ordonam  que  daqui  avant 
quant  de  beneficis  en  los  quals  tan  solament  presentacio 
havem  o  daquells  de  les  quals  la  collacio  a  nos  se  pertany 
quant  que  quant  volrem  provehir  de  nostre  propri  movi- 
ment  o  a  prechs  dalcun  o  quant  al  sant  pare  de  nostre 
propri  moviment  o  instancia  dalcun  o  a  qualque  altre 
scriure  volrem  per  alcun  o  per  alcuns  per  qualque  benefici 
ecclesiastichj:  aqüestes  coses  no  sien  fetes  sino  priraerament 
examinado  feta  de  la  vida  c  costuraos  daquells  o  daltres 
coses  segons  ques  pertany  per  quatre  bons  homens  a  afo 
per  nos  cascunes  vegades  deputats  los  dos  deis  quals 
almenys  de  sciencies  de  tlieologia  dret  canonich  o  de  leys 
sien  erudits:  los  quals  quatre  si  covinenlment  no  podien 
esser  diputats  lavors  per  tres  e  per  dos  la  examinacio 
aquella  se  fa^a  deis  quals  almenys  la  un  fos  covinent  en 
sacra  theologia  e  en  dret  canonich  erudit  o  que  fos  doctor 
en  dret  civil  sol  pero  que  tengues  estament  clerical  e  en 
sacres  ordens  fos  constituit  e  en  altra  manera  no:  la  qual 
cosa  encara  en  cas  on  fossen  quatre  ago  volem  esser  ob- 


(  titiO  ) 
serval:  si  doiiclis  un  o  mes  daquells  no  eren  en  ultra  scien- 
cia  crudils  cor  lavors  encara  s¡  vida  clerical  no  tenia  o  no 
era  en  sacres  ordens  consliluit  volem  ell  poder  esse  le- 
gista. E  si  aquell  al  qual  volem  esser  proveliit  o  per  lo 
qual  deura  esser  escrit  sera  absent  la  exaniinacio  daquell 
se  fa^a  per  testimoni  de  vida  de  bones  costumes  daltres  deis 
quuls  se  pertany  per  los  damunt  dits  quatre  o  per  altres 
coses  axi  com  damunt  se  diu  qui  sots  sagrament  relación 
lacen  segons  lur  parer  si  ab  bona  e  ab  segura  consciencia 
aquell  se  pot  presentar  o  benefici  esser  donat  a  ell  o  esser 
escrit  o  pregat  per  aquell:  e  si  en  altra  manera  sino  axi 
com  damunt  es  dit  les  coses  damunt  ditos  sien  obtengudes 
casses  e  irrites  esser  volem  e  de  neguna  fermetat  alegrar 
si  donchs  de  certa  sciencia  e  no  en  fet  dun  mas  de  tots 
la  ordonacio  nostra  prcsent  no  cassavem. 

De  la  ordinacio  de  la  Cappella. 

No  liaven  vergonya  los  reys  en  los  primers  temps  de  les 
coses  divináis  si  entrametre  officis  e  altres  coses  necessaries 
al  cultivament  divinal  ordonaren  en  tant  quel  cappellan 
daquell  per  lo  qual  la  dreta  disposicio  deis  sacerdots  e 
imperi  se  distribuexen  e  per  la  gracia  del  qual  los  regnes 
nostres  governara  lo  rey  de  Salem  rebujar  en  les  Sacres 
Scriptures  no  es  atrobat:  mas  pan  e  vin  a  aquell  en  lo  qual 
nos  sadollam  e  som  pascuts  offrir  segons  que  cappella :  es- 
guardans  que  aytant  com  pus  habundantment  lo  Donador 
deis  dons  envers  alcun  ses  haut  aytant  mes  aquell  per  na- 
tural raho  es  obligat  no  es  cosa  no  coneguda  majorment  a 
taü  gran  dispensador  de  gracies  per  la  sola  permissio  del 


i 


(  2^21  ) 
qual  aquelles  coses  les  qnals  a  nos  lia  donades  csser  ser- 
vades  conlessam.  Considerans  nos  que  de  la  ordinacio  de  la 
iiostra  cappeila  ordoncm  haver  vegonya  no  cal  mas  quel 
servey  daquell  lo  qual  voluntariament  a  nos  eslament  de  ho- 
nor ha  plagiil  donar  honradamént  en  nostra  presencio  per 
tal  que  no  siam  desconoxents  de  tan  gran  benefici  sia  fet 
obligáis  nos  regoncgam  car  debadcs  cstamcnts  en  luma- 
nal  linatge  aquells  qui  carn  humana  preñen  deis  molts  alts 
lochs  ais  jusans  davaylen  ogra  posat  si  donchs  differencia  los 
mavors  deis  menors  en  honran  ells  no  fahien:  a  la  qual  cosa 
Cumplidora  per  tal  que  ornaments  axi  de  draps  con  dor  e 
dargent  bells  e  nobles  segons  qui  a  les  coses  desús  dites 
a  oblivio  no  liurades  considerada  la  decencia  de  nostre  es- 
tament  no  poch  requer  hajam  no  van  mas  vertaderament 
de  necessitat  esser  nostra  pia  devocio  es  forjada  estimar  c 
per  tal  que  tanta  e  axi  sufficient  copia  sia  e  de  tanles  va- 
rietats  que  segons  la  divcrsitat  deis  temps  e  de  les  Pestes 
axi  con  subtilment  e  rahonable  per  tal  que  no  tant  sola- 
ment  loch  sia  a  auctoritat  mas  encara  principalment  a  raho 
c  a  congruitat  ordonam  dejus  no  per  negligencia  totes  co- 
ses nafrants  e  escureyts  oblivio  de  tot  foragitada  la  nostra 
diligencia  no  lex  cor  tant  honorable  cosa  mas  molt  devot 
jutgam  cor  quan  los  huyls  diferencia  e  varietat  guardaran 
per  ques  fa  lo  corage  cogita  e  axi  la  devocio  creix  e  lanima 
a  gracia  se  appareyla.  Les  varietats  pero  deis  draps  en  sinch 
colors  estar  convinentment  reputam:  en  vermeyls  los  quals 
axi  en  les  festes  de  nostre  Senyor  en  les  quals  propriament 
color  vermeyla  per  les  rahons  e  significacions  degudes  con- 
venga e  encara  en  les  solemnitats  deis  sants  qui  han  segui- 
dos les  petjadcs  da(]ucll  qui  carrera  si  csser  testifica  per 


(  í2^Já  ) 
martiri  lo  sanch  escamparen  demostren:  e  en  blandís  per 
tal  que  la  virginitat  daquella  qui  apres  lo  part  de  la  nos- 
tra  redempco  verge  romas  e  encara  de  les  sanctes  verges 
les  quals  lanyel  on  que  sia  anat  segucxen  e  en  les  sollen- 
nitats  daquelles  demostren  c  en  les  altres  dies  honradors 
en  los  quals  no  per  vana  considerado  se  pertanyen  puguen 
esser  tenguts;  en  verts  encara  axi  en  les  iéstivitats  de  nos- 
tre  Senyor  en  les  quals  se  pertanga  e  en  los  dias  daquells 
con  jaspi  es  de  color  vert  jaspidents  propugnacles  per  lo 
triumphant  son  posats  deis  sants  doclors  e  de  les  altres 
confessors  qui  contra  els  adversaris  per  la  defíensio  de  la 
sancta  Esgleya  han  preliat  e  los  quals  per  eternals  desigs 
verdejants  e  qui  per  sequetat  de  mal  temps  no  sequen  sien 
tenguts:  e  en  blaus  los  quals  en  dies  de  divenres  e  en  los 
altres  dies  festináis  axi  de  nostre  Senyor  con  deis  sants;  e 
encara  en  negres  quant  per  defunts  offici  se  fa  en  los  quals 
honestat  e  mortificacio  no  inconvenientment  mostrar  se  deu 
demostrar  covinentment  se  poden.  E  daquestes  colors  no 
tan  solament  de  cascuna  de  una  cappella  siam  contents 
mes  de  diverses  per  tal  que  segons  quels  dies  en  los  quals 
de  una  matexa  color  paraments  per  propia  significacio  deuen 
esser  tenguts  pus  sollennes  quels  altres  alscuns  ne  serán 
trobats  ab  pus  sollennes  paraments  jacsia  daquella  color 
matexa  sien  decorats  haver  desigam:  ordonants  que  en  la 
nostra  cappella  de  draps  de  seda  vermeyla  ab  istories  de 
vellut  vermeyls  ab  fres  daur  o  de  draps  daur  trahents  a 
color  vermeyla  o  dñ  draps  vermeyls  de  seda  ab  obres  seme- 
nades  daur  o  de  draps  de  seda  vermeyla  sens  obres  e  de 
draps  blanchs  de  seda  ab  istories  o  de  vellut  blanch  ab 
fres  daur  o  de  draps  daur  trahents  a  blancor  o  de  draps 


(  2i>.>  ) 
blandís  de  seda  ab  obres  semenadcs  daur  o  de  draps  de 
seda  blandís  sens  obres  c  de  draps  de  seda  veris  ab  is- 
tories  o  de  vellut  vert  ab  fres  daur  o  de  draps  daur 
trahenls  a  color  vert  o  de  draps  veris  de  seda  ab  obres 
semenades  daur  o  de  draps  de  seda  veris  sens  obres  ab 
fres  daur  e  de  draps  blaus  e  negres  de  seda  sens  obres 
daur  sennenades  ab  fres  dargent  complides  capelles  daqui 
avant  tengudes  sien.  E  es  dita  complida  cappclla  pali  c 
realtar  e  vestiments  de  preveré  de  diache  e  de  sosdiache 
e  tres  capes  e  tovaylola  de  faristol  e  de  draps  de  seda  ver- 
meyls  blanchs  veris  e  blaus  sens  obres  e  paradura  pali  e 
reraltar  e  vestiments  de  preveré  en  lo  qual  fres  diiur  tan 
solament  haver  volem  e  dargent  en  los  blaus  e  de  draps 
de  seda  a  color  groga  trahenls  sens  obres  a^o  mateix  en 
postra  cappella  esser  manani.  Encara  tovayloles  c  coxins  e 
frontals  e  altres  coses  de  les  quals  en  lesgleya  se  usa  co- 
piosament  esser  haudes  de  nostra  entencio  es.  E  per  tal  con 
daquell  del  qual  forma  fe  nostra  crea  totes  coses  ordena- 
dament  proceexen  en  la  obra  del  sanluari  lo  qual  a  culti- 
vament  divinal  en  lo  veyl  testament  fo  constituit  vexella  c 
encara  delires  coses  daur  e  dargent  a  honor  del  sancluari 
esser  ordenades  recordants  axi  com  devem  tota  oblivio  axi 
com  se  pertany  de  la  nostra  reyal  magestat  de  tot  foragi- 
tada  :  en  nostra  cappella  axi  vexella  con  altres  ornamcnts 
a  divinal  servey  e  honor  daquell  qui  tant  nos  en  Ierres 
honrar  li  ha  plagut  que  per  nom  dell  rey  esser  appellats 
merescara  daur  e  dargent  e  encara  ab  pedrés  precioses  per 
tal  que  niils  a  obra  del  sanctuari  sia  semblant  cobeegera 
esser:  manans  donchs  que  sien. primcrament  dos  bells  rere- 
taules  dargent  ab  ima^cns  c  un  reraltar  e  un  pali  de  drap 


( "221  ) 
(lor  isloriat  los  quals  la  solleiinilat  I»  qual  no  scns  ralio  en 
los  dies  dedicáis  a  la  divinal  et  alta  magestat  e  a  honor 
de  la  sua  mare  e  fdl  ha  ordonats  sien  celebráis  ais  esguar- 
dans  ¡gnoral  no  permes:  e  encara  necessari  exlimam  que 
a  la  sollennital  monslradora  alscunes  coses  sien  demos- 
trades  per  lal  que  aquells  qui  per  sciencia  de  lelres 
saber  no  ho  poden  per  esguardamenl  duyls  aytals  coses 
vegen  la  qual  a  ells  soplesca  e  esníien  qo  que  freluren  per 
ciencia  de  lelres  cor  pintures  e  aytals  coses  letras  de  pa- 
gases esser  manifest  es:  e  per  tal  en  les  esgleyes  a  infor- 
niacio  e  doctrina  daquells  qui  no  saben  letres  les  coses 
demunl  dites  no  sens  raho  son  posades  comunament  axi 
daur  e  dargent  com  de  cristal  tres  creus  ab  pedrés  pre- 
cioses  e  al  tres  obres  per  tal  que  axi  con  la  creu  demostra 
salut  per  tan  preciosa  e  no  corruptible  margarita  del  fiil 
daquell  qui  al  propri  fill  no  perdona  fo  onrada  axi  aqües- 
tes les  quals  a  representacio  daquella  fetes  sien  ab  corrup- 
tibles pedrés  margarites  ornades  manam  esser.  E  per  tal 
con  moltes  ne  ordonam  segons  que  appar  esser  haudes  ago 
havem  fet  per  tal  que  segons  los  dies  o  toles  o  alcunes 
una  tan  solament  segons  que  covinent  en  noslra  ordinacio 
dejus  seguidora  a  nos  sera  visl  esser  sien  lengudes.  En  tal 
manera  empero  se  peftany  esser  ordenat  de  les  creus  e  de 
les  altres  coses  que  diferencies  axi  con  havem  dit  rahona- 
blemenl  puguen  esser  fetes.  A  les  reliquies  axi  de  noslre 
Senyor.con  deis  sanls  tenedores  sis  encastaments  esser  or- 
donam co  es  un  a  forma  de  custodia  en  la  qual  lo  cors  de 
nostre  Senyor  Jesu-Christ  en  alscuns  lochs  es  portal  fo  es 
de  cristall  dargent  daurat  guamil  ab  obres  covinents  e 
altre  guarnimcnl  de  cristall  a  forma  de  canons  en  los  quals 


C  22-; ) 

lespines  per  tal  que  mils  puguen  esser  vistes  sian  portados: 
los  quals  garniínents  sien  fots  daur  a  manera  de  peu  de 
copa  c  un  altra  garniment  dor  fet  a  manera  de  peu  de 
copa  en  lo  qual  sia  cncastat  un  cano  ampia  de  cristall  fet 
a  manera  de  capsa  en  lo  qual  estiguia  la  camisa  de  Jesu- 
christ  e  tres  de  cristall  jen  forma  de  capsa  per  tal  que  pus 
copiosament  en  aquelles  les  reliquies  puguen  esser  tengu- 
des  e  vistes  declaram  e  aitre  rcralaula  dargent  daurat  ab 
la  image  de  la  incorrupto  verge  Maria  en  lo  mig  loch  da- 
quel  posada  mostrantse  dins  tabernacle  per  tal  que  en  les 
festes  e  en  les  altres  covinents  dies  memoria  della  no  sia 
relaxada  e  quatre  tests  e  dos  bacins  dargent  ab  ymagcs  de 
nostre  Senyor  e  deis  sants  daurats  ab  bellesa  e  ornament 
de  nostre  altar  de  nostra  cappella.  Ultra  aquelles  coses  que 
dites  havem  necessari  en  alcuna  manera  estimam  tres  cal- 
zes  ab  lurs  canadelles  deis  quals  los  dos  sien  daur  e  la  un 
sia  pus  precios  que  laltre  lo  qual  en  les  grans  festes  ser- 
vesca:  cor  cosa  covinent  a  nos  sembla  que  pus  quels  prin- 
ceps terrenals  a  usar  en  taula  de  copes  daur  dignes  si  ma- 
teix  estimen  que  a  la  sanch  de  nostre  Senyor  Jesu-Ghrist 
consegradora  en  la  taula  del  altar  en  la  qual  no  de  pan 
corruptible  mas  de  \ida  usam  calze  daur  sie  deputat:  lal- 
tre pero  dargent  daurat  esser  pot:  pero  per  tíil  que  serves- 
que  si  necessitat  sesdevenia  :  sis  canalobres  dargent  qui  so- 
bre laltar  serán  e  sis  bordons  dargent  los  quals  per  aquells 
qui  de  capes  serán  ais  divináis  olTicis  revestits  serán  tenguts 
e  dos  encensers  ab  ses  naus  a  teñir  lencens  diputades  la 
un  deis  quals  sia  daurat  e  pus  noble  quel  altre  e  do^s  ba- 
cins dargent  blanch  ab  esmalts  e  tres  tests  obrats  de  música 
ab  orles  dargent  e  esmaltados  c  un  vaxell  dargent  al  oygua 


(  220  ) 
de  ia  benediccio  ab  son  ysop  a  servey  de  noslra  cappella 
esser  covinent  e  mitra  croía  anell  micanes  cendalies  et  tot 
compliment  dun  bisbe  per  celebrar  missa  manam  :  sobre- 
fluitat  jutgans  alguna  cosa  compendre  e  fer  si  dones  per 
distinccions  e  ordinacions  no  sien  divisides  per  tal  que  la 
cosa  confusa  e  inútil  axi  útil  e  bona  sia  feta  cor  no  es 
incerta  cosa  que  poch  los  elements  hagen  profitar  si  el 
sobran  faedor  per  diverses  varietuts  saviament  nols  bagues 
distinchs.  Com  donches  en  les  damunt  dites  coses  para- 
ments  de  draps  e  ornaraents  daur  e  dargent  quants  e  quins 
sien  havem  declarat :  van  pero  estimariem  si  donchs  en 
quina  manera  los  deu  hom  usar  clarament  no  jutgavem 
e  debades  les  coses  damunt  dites  hauriem  si  donchs  delles 
convinentment  no  usavem  cor  tliesaur  amagat  a  algnn  no 
profita :  perqué  con  aquell  qui  la  ordinacio  del  tabernacle 
de  la  federacio  a  Moyses  declara  en  lo  pug  a  nos  aministrara 
de  les  festes  e  deis  altres  dies  sots  regles  per  tal  que 
massa  a  especiáis  coses  no  devallem  provehirem:  cor  alcunes 
vegades  sesdeven  que  encara  els  savis  redargüir  de  dis- 
sensio  coses  massa  especiáis  o  de  peccat  no  fretura  qui  en 
aytals  coses  de  moltes  paraules  usa.  Pero  cor  alcunes  coses 
son  les  quals  sots  generalitats  e  regles  contener  nos  poden 
deis  dies  festináis  de  nostre  Senyor  e  deis  sants  los  quals  si 
donchs  singularment  no  dehiem  dubitacio  no  pocha  e  per 
conseguent  defalliment  no  poch  importarien.  Emperamor 
dago  alcunes  coses  particularment  e  especialment  havem 
posades. 


(  227  ) 

De  la  vigilia  e  de  la  Nalwitat  de  noslre  Senyor. 

La  vigilia  de  la  natividad  daquell  qui  per  nos  reemedors 
no  avorri  en  lo  ventre  de  la  Vergc  venir  e  vinent  la  me- 
moria daquell  dia  es  faedora.  Don   per  tal  quel  part  de 
la  Verge  lo  qual  ab  sobirana  pnritat  procehi  al  esguarda- 
ment  nostre    e   daqui   niateix   al    cor   devotament   distiila 
sia  presentat  axi  en  aparellament  dallar  con  en  veslimenls 
blanchs  esser  volem :   volenls  los  mijanccls  pero  e  quatre 
capes  esser  terigudes:  e  a  mayor  memoria  de  la  dita  Verge 
qui   tan   salutari   fruyt   lendema  seguent  aquell  dia  a  nos 
moslra  per  tal    que   en    ell  viscam    e    siam  e  dell  usem: 
ordenam  quel  reraltar  istoriat  en  lo  qual  la  ymage  en  lo 
mig  loch  daquell  es  figurada  en  lo  pus  alt  locli  del  altar 
e  quatre  tests  los  pus  bells  dos  del  mig  junts  e  los  dos  ais 
costáis  seperats  e  entre  aquells  los  bacins  daurats  en  lallar 
sien   allogats.  Lo  dia  empero  de  Nadal  de  nostre  Senyor 
a  la  damunt  dita  pnritat  del  part  demostradora  e  encara 
la  virginilat  de  la  mare  la   qual  c  abans   e  apres  lo  part 
verge  romas  consideradora  sermo  aquest  dia  sia  fel  e  apres 
aquell  la  camisa  de  nostre  Senyor  descuberla  sia  mostrada 
e   los   aparellamenls  blanchs   axi  mateix  volem   que  sien 
tenguls:  mas  per  tal  con  lo  dia  a^o  requer  los  pus  exce- 
llenls  esser  manam  declaranls  quels  aparellamenls  blandís 
pus  nobles  ab  sis  capes  sien  tenguls  e  els  veslimenls  en  les 
vespres  de  h\  vigilia  e  del  dia  e  en  la  primera  missa  e  en 
la  mayor.  En  la  segona  pero  missa  per  tal  con  no  es  de 
tan  gran  sollennitat  aquells  veslimenls  blanchs  que  en  la 
vigilia  luuiran  servil  c  quatre  capes  tan  solameiit  sien  liauts: 


(  228  ) 
E  per  tal  que  tan  gran  dia  segons  ques  perla ny  no  lan 
solament  de  significacio  de  paraments  sia  honrat  mas  de 
copiositat  de  reliquies  e  de  joyes  daur  e  darg'int  sia  enno- 
bleida:  volem  que  en  lo  pus  alt  grau  del  reraltar  lo  taber- 
nacle ab  la  ymage  de  nostra  Üona  dargent  e  a  cascuna 
part  daga  e  della  dos  tests  junts  e  en  lo  segon  grau  lo 
rerataula  dargent  en  lo  terg  o  jussa  grau  tots  los  bacins 
e  altres  tests  e  creus  que  en  la  nostra  capella  serán  volem 
que  sien  posats:  e  apres  les  spines  e  la  camisa  de  nostre 
Senyor  que  sia  en  lo  mig  loch  les  veres  creus  nostras  que 
sian  la  una  a  la  part  dreta  e  laltra  a  la  part  squerra  e 
les  spines  apres  cascuna  veracreu  e  les  altres  pus  honrades 
reliquies  sien  posades  on  pus  prop  costa  les  sinch  reliquies 
damunt  dites:  e  les  altres  creus  bacins  e  tests  e  les  altres 
reliquies  les  quais  no  poran  caber  en  lo  realtar  sien  posades 
en  loch  sobre  laltar  on  pus  covinentment  loy  poran  esser 
allogades. 

De  la  fesla  de  sent  J olían  evangelista. 

Jacsia  que  sent  Johan  evangeliste  coiifessor  de  la  fe 
catholica  sia  trobat:  pero  cor  verge  es  axi  elegit  e  la  verge 
Maria  a  ell  fo  comanada  no  sens  raho  axi  con  de  vergens 
no  martirs  volem  sia  usat :  e  per  go  deis  mijancers  blanchs 
vestiments  usar  volem  e  lo  reraltar  menor  dargent  e  lo 
istoriat  estes  en  aquest  dia  sia  posat  e  quatre  capes  sien 
tengudes.  Pero  cor  la  cappeila  del  nostre  real  de  Valencia 
a  invocacio  daquest  benauyrat  saíít  es  edificada  si  en 
aquesta  festa  aqui  presents  serem  volem  sermo  e  pro- 
cessio  esser  fets  e  quels  pus  nobles  vestiments   blanchs  e 


(  i20  ) 
paraments  ab  sis  capes  sien  tenguts  c  lo  rerelaulc  daiíjent 
major  sobre   laltar  sia  posat  e    lo    tabernacle    de    noslra 
Dona:  e  en  totes  les  altres  coses  sia  fet  axi  con  en  lo  dia 
de  Nadal. 

De  la  fe  sia  de  la  Circuncisio  de  noslre  Senyor. 

Jacsia  que  aquesta  festa  huytava  de  Nadal  de  nostre 
Senvor  sia  perqué  seria  usador  de  paraments  blanchs; 
considera!  quel  Salvador  nostre  qui  nat  era  sots  ley  la  ley 
complen  la  propria  sane  en  aytal  dia  per  circuncisio  es- 
campar li  plach:  justament  ordonam  que  sermo  aquest  dia 
sia  fet  e  lo  reretaule  dargent  major  hi  sia  posat  e  quels 
paraments  e  vestiments  vermeys  meylors  sien  tenguts  e  ¥ 
quatre  capes  sien  haudes :  a  la  qual  encara  significacio  una 
creu  en  lo  mig  loch  del  realtar  sia  posada  e  altres  dos 
creus  entréis  tests  scparats  deis  quals  dojns  se  dirá  e  lo 
reraltar  istoriat  en  lo  qual  es  la  ymage  de  la  Verge  estes 
hi  sia  posat  per  tal  que  memoria  de  la  nativitat  sia  hauda 
e  a  cascu  cap  del  altar  per  gracia  dornament  dos  tests 
separats  deis  mellors  en  lo  reraltar  divisidaraent  e  oltra 
los  dits  tests  en  laltar  los  dos  bacins  daurats  hi  sien 
posats. 

De  la  festa  de  la  Epiphania. 

Per  tal   con  per  lestela  aorar   lo  fill   de  Deu   los  revs 

dorient  son  menals  la  qual  estella  segons  que  havem  lest 

per  inestimable  claretat  c  resplandor  resplandia  e  per  tal 

encara  cor  en  aytal  dia  aquell.qui  ¡no   ho  freturava  en  lo 

TOMO   V.  17 


(  2r)() ) 

Üuní\  Jorda  per  aygua  de  baptisme  fo  laval  perqué  lo 
coratge  iiostrc  es  araonestat  a  ordouar  que  a  la  claretat 
de  la  damunt  dita  estela  e  a  mundicia  del  babtisme  no 
obscureyda  ab  paraments  e  ab  vestiments  blandís  aquest 
dia  en  nostra  cappella  sien  tenguts  devotament:  mananls 
que  en  totes  coses  axi  con  en  la  festa  de  la  nativitat  de 
nostre  Senyor  sia  observat  exceptat  quel  reataula  menor 
noy  sia  posat. 

De  la  Conversio  de  sent  Paid. 

En  la  conversio  de  sent  Paul  cor  aylal  dia  divinalment 
la  gracia  raerexe  reebre  per  la  qual  a  conexen^a  vench 
de  la  fe  cristiana  e  feelment  aquella  fe  axi  per  obres  con 
per  preicacio  de  la  qual  cosa  molts  no  poch  se  maraveylen 
es  confessat:  lo  reraltar  istoriat  sia  posat  e  deis  paraments 
e  vestiments  verts  mijancers  ab  dos  capes  aquest  dia  manam 
esser  usat.  E  en  lo  mig  del  rerealtar  sien  posats  tests 
juncts  mellors  e  eii  cascun  cap  de  rerealtar  altres  tests 
separats  los  mellors  e  en  lo  mig  deis  tests  los  bacins  blanchs 
deca  c  della  sien  posats. 

De  la  Caclira  de  sent  Pere. 

E  per  aquesta  matexa  rabón  moguts  cor  aytal  dia  con  es 
la  cadira  de  sant  Pere  fo  nostra  fe  ampliada  e  axi  la 
confessio  deyl  mes  formada  e  per  aquella  matexa  manera 
con  en  la  conversio  de  sant  Paul  manam  esser  fet  en  totes 
coses. 


(  231  ) 

De  la  [esta  de  Ram  e  Palma. 

A  nenguii  tlubte  no  es  considerat  lo  notn  daquesla 
festivitat  e  l.i  cosa  qo  es  assaber  quels  rams  fossen  taylats 
deis  abres  raentre  que  aquell  qui  en  larbre  de  la  creu 
nos  feu  sauls  en  la  ciutat  de  Jerusalem  sobre  la  somera 
homilment  entra  de  paraments  c  de  vesliments  verts  vo- 
lem  sia  usat  e  que  aquell  dia  sermo  e  processio  volera 
esser  fets  e  quel  reraltar  istoriat  hi  sia  posat  e  los  pus 
nobles  vestiments  e  paraments  verts  ab  quatre  capes  sien 
tenguts.  E  per  tal  con  aquell  dia  la  passio  se  lig  e  a  reebre 
el  calze  de  la  passio  Jesuchrist  avtal  dia  en  Jerusalem  axi 
con  es  dit  entra:  tres  ci'eus  la  Veracreu  en  lo  mig  e  les 
allres  en  les  estremes  parís  del  reraltar  esser  manam  e 
encara  per  gracia  de  la  sollenitat  dos  tests  juncts  deis 
meliors  un  de  la  una  part  e  altre  del  altrc  entre  les  creus 
en  lo  dit  reraltar  sien  posats. 

Del  dijous  de  la  Cena. 

Consideranls  que  avtal  dia  aquell  Redemplor  nostre 
Jesuchrist  lo  cors  seu  ais  apostols  reebedor  liura  e  la 
sanch  sua  sacrifica  e  aquella  a  beure  sots  specie  de  vi  liura: 
e  encara  consideranls  que  aquella  nit  fo  trahit  e  ell  m^teix 
per  un  deis  seus  ho  testifica  si  esser  liurador  de  la  qual 
cosa  no  poca  contristacio  entre  ells  fo  nada  lavors  esser 
havem  lest  perqué  no  sens  raho  ja  la  passio  aquest  dia 
representar  devem:  perqué  ordenara  que  lo  reraltar  istoriat 
In  sia  posat  cls  paraments  e  vestiments   vermeyls  meliors 


(  á52  ) 
ab  quatre  capes  sien  lenguts  per  la  qual  cosa  encara  una 
creu  en  lo  mig  sia  posada  del  rereallar  c  los  bacins  daurats 
en  los  e.strems  del  reraltar  ab  los  tests  juncls  mellors  de 
Gascuña  part  entréis  bacins  e  la  creu  sien  posats  en  lo 
reraltar  demunt  dit. 

Impar aceve  de  iwstre  Senyor. 

Jacsia  que  aquest  dia  de  mort  infernal  per  la  mort  da- 
quell  al  qual  no  perdona  lo  patibol  deliurats  siara  e  a  vida 
appellats:  empero  neguna  soUennitat  no  es  faedora  aquell 
dia  mas  mes  per  coses  hayents  rabón  de  dolor  e  de  tristi- 
cia  son  demostradores  cor  aytal  dia  les  coses  no  havents 
rabón  contristacion  mostraren  cor  lo  sol  e  la  luna  obscu- 
rats  e  pedrés  trencades  e  térra  tremol  esser  estats  havem 
lest:  perqué  sermo  aquest  dia  en  la  nostra  capella  sia  fet  e 
lespina  de  nostre  Senyor  sia  ab  la  Veracreu  monstrada  e 
que  en  laltar  paraments  e  ornaments  no  sien  posats  sino  la 
Veracreu  la  qual  deu  esser  aorada:  los  vestiments  pero  a 
la  damunt  dita  tristicia  mostradora  blaus  go  es  los  meylors 
sien  tenguts:  mas  lo  diache  e  sotsdiachc  no  sien  vestits  de 
dalmatiques  e  sola  una  capa  sie  tenguda  go  es  per  lo 
preveré. 

De  ia  vigilia  e  del  dia  de  la  Resurreccio  de  nostre  Senyor. 

Que  en  la  resurreccio  de  nostre  Senyor  de  vestiments 
e  paraments  blanchs  se  deja  usar  a  glorificacio  del  cors 
lo  <jual  en  la  resurreccio  bac  els  angells  qui  en  blanchs 
vestiments  a  les   fembres  en  lo  sepulcre  apparegren  a  la 


(  ^-233  ) 
nostra  real  devocio  molt  nianifeslament  c  evident  demos- 
tren.  Perqué  axi  dueni  aordonador  que  en  la  vigilia  sien 
tenguts  los  vesliments  hianchs  mijancers  :  e  per  tal  que 
la  memoria  de  la  passio  encara  de  tot  no  sia  lexada  los 
paraments  vermeyls  mijancers  sien  hauts  e  quatre  capes 
sien  tengudes  de  les  quals  les  dues  sien  deis  vestiments  e 
les  allres  dues  deis  paraments.  E  per  tal  que  a^o  mils  en  lo 
cors  deis  esguardants  empremedor  una  creu  en  lo  mig  del 
leraltar  sia  posada  e  lo  reraltar  istoriat  en  lo  qual  la  ymage 
de  la  beneuyrada  Verge  es  figurada  a  la  qual  ccrt  es  tola 
la  fe  solament  esser  romasa  lii  sia  posat.  En  apres  los  tests 
juncts  mellors  en  cascun  cap  del  reraltar  e  entre  aquells 
e  la  creu  en  lo  dit  reraltar  los  bacins  daurats  sien  allo- 
gats.  El  dia  pero  de  la  resurreccio  de  nostre  Senyor  de 
pus  dignes  es  usador:  perqué  axi  paraments  con  vestiments 
blanchs  los  pus  nobles  ab  sis  capes  aquest  dia  sien  tenguts 
e  los  reataules  dargent  el  tabernacle  dargent  de  nostra 
Dona  hi  sien  posats  et  de  reliquies  et  dargent  et  daur 
axi  con  en  la  festa  de  Nadal  de  nostre  Senyor  laltar  sie 
ennobleit:  e  noresmenys  sermo  en  la  nostra  cappella  aquest 
dia  sia  fet.  • 

Del  dilluns  e  del  dimars  seguents. 

Lo  diluns  pero  e  lo  dimarts  seguents  los  paraments 
e  vestiments  blanchs  mijancers  ab  quatre  capes  sien  ten- 
guts e  una  creu  hi  sia,  posada  e  lo  reraltar  on  la  ymage 
de  la  verge  Maria  es  figurada  la  qual  lo  gog  que  hac  de 
la  resurreccio  del  seu  fill  a  espremir  nos  dignes  no  esti- 
mam  estes  hi  sia  parat  e  en   les  estremitats  del  aliar  los 


( ^^34 ) 

tests  junts  mellors  e  los  bacins  lii  sien  posáis  daurats  pero. 

De  la  festa  de  la  Invencio  de  sanda  Creu. 

Cosa  dubtosa  no  es  que  con  la  festa  de  sancta  Creu  se 
celebra  memoria  de  la  passio  esser  h¡  deja  mayorment  cor 
la  festa  de  la  Creu  no  celebrariem  sino  per  tal  con  en  ella 
fo  nostra  redempcio  et  a^o  per  mort  daquell  qui  en  aquella 
per  molt  gran  caritat  nos  amants  volé  esser  crucificat. 
Perqué  aquest  dia  sermo  et  processio  en  la  nostra  capella 
sien  fets  et  la  Veracreu  sia  mostrada  per  qo  cor  en  aquell 
dia  fo  trobada  et  aquell  dia  sen  fa  representacio  en  la 
sancta  Esgleya:  e  a  presentacio  de  sane  la  qual  en  la  creu 
lo  dit  Redemptor  nostre  escampar  li  plach  et  per  reveren- 
cia de  la  Veracreu  la  qual  en  la  nostra  capella  portam  de 
paraments  et  de  vestiments  vermeyls  deis  pus  nobles  ab 
sis  capes  volem  esser  usat  e  los  rerataules  hi  sien  posats  o 
en  les  altres  coses  axi  con  en  lo  dia  de  Nadal.  Axi  em- 
pero que  las  Veracreus  sian  posades  en  lo  mig  locli  del 
altar  et  la  camisa  de  nostre  Senyor  a  la  part  dreta  et  les- 
¡)ina  a  la  part  esquerra  daquella. 

De  la  festa  de  la  Ascensio  de  nostre  Senyor. 

Si  loch  de  auctoritat  es  atrobat  en  aqüestes  coses  les 
quals  per  princeps  terrenals  se  fan  molt  mes  en  aquelles 
les  quals  per  lo  rey  celestial  se  fan  auctoritat  donan  axi 
mateix  ha  loch :  cor  jacsia  que  totes  coses  puga  pero  res 
sino  rahonable  no  pot  voler  con  sia  sobiran  be  no  creat. 
Perqué  en   la   nostra  cappella  sermo  e  processio  sien  fets 


(  ^'35  ) 
e  un  deis  roataiiles  e  tabernacles  dargciit  hi  sien  posáis: 
e  que  vestiments  blandís  e  apparellamenls  en  aquesl  dia 
se  deja  usar  posar  raho  es  verament  cosa  supcrílua  cor 
basta  per  raho  (;o  que  per  la  disposicio  divinal  en  la  As- 
censio  fo  monstrat  daqiiells  barons  qui  en  vestadurcs  blan- 
ques  aparogren.  Per  co  volcm  quels  vestiments  c  paraments 
blanchs  raellors  ab  sis  capes  sien  tenguts  c  en  les  altres 
coses  sia  fet  axi  con  en  lo  dia  de  Nadal. 

De  la  vigilia  de  Penlacosta  e  del  dia  e  del  dilum 
e  del  dimarts  seguenls. 

Per  tal  cor  vincnt  Lesperit  sant  sobréis  apostols  appare- 
gren  a  ells  lengues  de  focli  de  partides  cortes  a  nos  es 
mostrat  que  a  les  damunt  dites  lengues  de  focli  significa- 
dores  de  paraments  e  vestiments  vermeyls  aquest  dia  es 
usador:  pero  entre  aquests  dies  differencia  axi  volem  esser 
ordonants  que  en  la  vigilia  e  dos  dies  apres  la  festa  v¡- 
iicnts  los  paraments  e  vestiments  vcrmevls  niijancers  ab 
quatre  capes  sien  tenguts  e  lo  reraltar  istoriat  en  lo  qual 
es  figurada  la  ymage  de  nostra  dona  sánela  Mana  la  qual 
Lespirit  sant  ab  los  apostols  reebe  hi  sia  posat  e  una  de  les 
creus  en  lo  mig  loch  del  reraltar  hi  sia  hauda  e  en  les  es- 
tremitats  del  reraltar  los  tests  junts  mcllors  e  entre  la  creu 
los  tests  els  bacins  daurats  en  lo  reraltar  sien  hauts.  En  lo 
dia  pero  de  Pentacosta  sermo  en  la  nostra  cappella  sera 
fet  c  los  reretaules  dargent  e  lo  tabernacle  dargent  hi  sien 
posats  e  aquells  vestits  e  apparallamens  vermells  pus  no- 
bles ab  sis  capes  esser  tenguts  manam  e  axi  com  en  lo  diu 
de  \adal  de  nostre  Senyor  lo  (jual  Deus  lo  fill  scu  (ramos 


(  áSG  ) 
(íii  Ierra  aquest  dia  en  lo  qual  li  plach  Lesperit  sant  sobréis 
apostols   escampar   quant  a  les   reliquies  e  ornaments  axi 
tlaur  con  dargcnt  e  altres  volcm  esser  serval. 


'&' 


Del  dicmenge  de  Trinitat. 

Molt  es  temedor  con  de  la  Trinitat  se  tracta  cor  en  res 
pus  perillos  en  negun  loch  nos  pot  errar  e  ab  major  tre- 
bayl  res  no  es  encercat  ne  tant  fructuos  atrobat:  pero  con 
en  trinitat  no  creada  en  la  qual  tota  egualdat  regna  interna 
caritat  esser  fermamcnt  creem  e  simplement  confessam  a 
la  damunt  dita  ardor  de  caritat  demonstradora:  per  qo  deis 
vestiments  e  paraments  vermeyls  mijancers  ab  quatre  capes 
es  usador  e  sermo  aquest  dia  en  la  nostra  cappella  esser 
i'et  declaram  e  lo  reraltar  istoriat  sera  posat :  volents  que 
de  reliquies  e  altres  ornaments  exceptats  los  reretaules 
dargent  axi  con  en  lo  dia  de  la  Invencio  de  la  Creu  en 
aquest  dia  sie  usat. 

De  la  [esta  del  Cors  de  noslre  Senyor. 

Jacsia  que  daquesta  festa  ja  dessus  en  la  cena  de  nos- 
tre  Sensor  hajam  ordonat:  pero  cor  rahonablement  per 
Lesgleya  es  ordonat  que  aquest  dia  se  fü^a  comemoracio 
daquesta  festa  mateixa  per  tal  que  sollennitat  la  qual  lo 
temps  de  la  passio  lavors  embarga  no  sia  lexada  mas  que 
ab  major  alegría  ara  sia  celebrada:  no  en  la  color  alcuna 
cosa  mudar  cor  molt  color  vermeyla  covinent  esser  repu- 
tem  per  la  confeccio  del  cors  e  de  la  sanch  de  nostre  Se- 
nyor mas  en  la  sollennitat  ajustan  ordonam  que  paraments 


(  ^^37  ) 
e  vestiments  vermeyls  los  pus  nobles  ab  sis  capes  sien  ten- 
guts  aquest  dia  e  sermo  e  processio  sien  fels  e  un  deis 
reataules  dargent  e  lo  tabernacle  dargent  hi  sien  posats  e 
de  ornaments  axi  daur  con  dargent  e  daltres  coses  axi 
con  en  la  festa  de  la  Invencio  de  la  Creu  laltar  sia  de- 
corat. 

De  la  festa  de  la  Nativitat  de  sent  Johan  BaUisla. 

Aquells  los  quals  apres  la  mort  de  nostre  Redemptor 
en  la  fe  catholica  perseverants  e  en  confessio  daquella  muy- 
rents  havem  trobat  confesSors  con  per  la  Esgleya  son  cano- 
nizáis appellanm  donchs  quant  mes  aquest  qui  Christ  con- 
fessa  e  nol  nega  e  les  vics  dell  prepara  confessor  con  per 
la  paraula  del  Salvador  sia  canonizat  testifican  a  ell  entre 
los  nats  de  fembres  mayor  no  csser  levat  verament  pot 
esser  dit.  Donchs  havem  provehit  en  axi  que  en  aquesta  festa 
de  la  nativitat  sua  sermo  sia  fet  e  lo  reraltar  istoriat  on 
la  ymage  de  nostra  dona  sancta  María  es  figurada  a  la  sa- 
lutacio  de  la  qual  ell  en  lo  ventre  encara  estant  se  alegra 
hi  sia  posat  e  los  vestiments  verts  mellors  ah  quatre  capes 
hi  sien  tenguts  e  un  deis  reataules  dargent  hi  sia  posat  e 
en  lo  mig  del  reraltar  tests  junts  mellors  hi  sien  posats  e 
dega  e  della  sengles  creus  per  la  penitencia  la  qual  ell 
preyca  demostradora  e  en  cascun  cap  del  reraltar  altres 
tests  mellors  separats  e  en  mig  deis  tests  los  bacins  daurats 
deca  e  della  hi  sien  collocats.  E  encara  con  lo  dia  de  la 
sua  decollacio  en  paraments  e  altres  ornaments  dallar  lo 
seu  martiri  a  memoria  nostra  e  de  les  gens  pusca  esser  de- 
monstral:  volem  que  de  vestiments  e  paraments  vermells  e 


(  258  ) 
¡ib  tanles  capes  c  creus  e  argeiit  laltar  aquell  dia  sia  ornat 
axi  con  nos  havem  ordenat  esser  faedor  en  les  festes  deis 
martirs  deis  quals  lorde  de  Cistell  fa  dos  misses  en  covent. 

De  la  festa  de  sent  Pere. 

Certa  cosa  es  que  nostre  Senyor  Jesu-Christ  a  sent  Pere 
principal  apostolical  comana  pero  nol  volch  esciisar  de 
martiri  ans  ais  altres  apostols  e  martirs  quant  en  lo  már- 
tir! companyo  lo  feu:  perqué  esta  en  raho  que  de  vesli- 
ments  e  paraments  vermells  lo  dia  del  seu  martiri  sia  usat 
axi  con  deis  altres  apostols  martirs  a  avant  havem  ordo- 
nat.  Mas  per  tal  con  nostre  Senyor  ell  tot  sol  entréis  altres 
apostols  senyala  e  honra;  digna  cosa  es  que  oquell  dia  nos 
eyl  honrem  e  senyalem  entréis  altres  apostols  en  la  nostra 
capella.  Donchs  ordonam  quels  vestiments  e  paraments  ver- 
mells mijancers  ab  quatre  capes  sien  tenguts  e  en  mig 
del  rerealtar  una  creu  e  envers  les  extremitats  sengles:  e 
per  tal  que  per  la  creu  daquell  lo  qual  el  ha  seguit  lo 
martiri  dell  sia  representat  entre  la  dita  creu  mijana  e  les 
altres  creus  sien  posats  de  cascuna  part  tests  juncts  mellors 
e  en  cascun  cap  de  rerealtar  siá  posat  un  deis  bacins  dau- 
rats  aprcs  les  dites  creus  segons  que  a^o  en  lo  capítol  deis 
martirs  pus  largament  havem  ordonat.  Ajustants  pero  a  ago 
que  en  aquest  dia  lo  raraltar  istoriat  hi  sia  posat.  Pero  per- 
qué la  nostra  cappella  del  castell  nostre  de  Leyda  a  invo- 
cacio  daquest  sant  es  nomenada  volem  e  ordonam  que  si 
aquest  dia  en  la  dita  ciutat  de  Leyda  serem  presents  que 
en  la  nostra  cappella  scrmo  e  processio  sien  fets  els  vesti- 
ments c  paraments  vermeyls  mcylors  ab  sis  capes  sien  ten- 


( ^^'í> ) 

guls  e  lio  resmenys  un  deis  reataules  dargent  e  lo  taber- 
nacle dargcnt  hi  sien  posats  e  en  reliquics  e  en  argent 
iallar  sia  ornat  axi  con  en  la  festa  de  la  Invencio  de  la  Creu 
havcm  ordenat. 

De  la  festa  de  sánela  Anna. 

Jacsia  que  daquesta  festa  en  lo  capitol  de  les  quatro 
tempores  del  any  ensemps  ab  altres  festes  de  part  dejus 
liajam  ordonat :  perquen  aytal  d¡a  de  paraments  e  vesti- 
ments  blandís  inijancers  ab  dos  capes  es  usador.  Mas  cor  la 
cappella  del  nostre  castell  de  la  ciutat  de  Maliorclia  a  ho- 
nor daquesta  sancta  preciosa  es  invocada  :  declaram  que  si 
aquest  dia  en  la  dita  ciutat  presents  serem  en  la  nostra 
cappella  sermo  e  processio  sien  fets  els  vestiments  e  para- 
ments blanchs  pus  nobles  ab  sis  capes  sien  tenguts  c  un 
deis  reataules  dargent  e  lo  tabernacle  dargent  lii  sien  po- 
Sftts  e  laltar  sia  appareylat  axi  con  en  la  festa  de  Nadal. 

De  la  Trans figurado  de  noslre  Semjor. 

En  aquesta  festa  en  la  qual  los  vestiments  del  Redemptor 
quan  davant  alscuns  deis  apostols  se  transfigura  blanchs  axi 
con  a  neu  esser  fets  se  testifiquen  rahonablcment  axi  vesti- 
ments con  paraments  blanchs  los  mijancers  ab  quatre  capes 
volem  esser  tenguts.  En  apres  de  tres  creus  en  lo  mig  loch 
del  rerealtar  e  les  altres  apres  los  tests  juncts  mellors  los 
quals  de  cascun  costal  de  la  creu  mijana  esser  ordonam  e 
deis  bacins  blanchs  qui  apres  les  creus  en  lo  dit  rerealtar 
sien  posats  ct  del  reraltar  istoriat  en  lo  qual  es  figurada 


(  MO  ) 
la  yraage  de  la  Verge  aquest  dia  laltar  volem  esser  ornat. 

De  la  festa  de  senl  Lar  ene. 

Que  sent  Loren^;  entréis  altres  martirs  de  Jesu-Christ 
no  sia  digne  esser  honrador  pus  quels  altres  martirs  qui 
per  Jesu-Christ  la  sua  sanch  escaníiparen  no  seria  cosa 
deguda:  cor  la  sancta  esgleya  remembrant  lo  cruel  e  incom- 
parable martiri  per  ell  sufert  per  la  fe  catholica  mantenir 
egual  dapostol  en  la  vigilia  sua  dajuni  esser  fet  aordona. 
Perqué  en  la  sollennitat  daquest  dia  alcuna  prerrogativa 
mes  que  ais  altres  martirs  es  faedora :  per  tal  duem  pro- 
veydor  que  aquest  dia  deis  vestiments  e  paraments  ver- 
meyls  mijancers  ab  quatre  capes  sia  usat  e  en  mig  deí 
rerealtar  una  creu  sia  posada  e  dos  altres  creus  en  les 
estremes  parts  del  rerealtar  e  entre  la  dita  creu  mijana 
e  les  altres  creus  sien  posats  de  cascuna  part  tests  con- 
juncts  los  mellors  e  en  cascun  cap  de  rerealtar  sia  un  deis 
bacins  daurats  segons  que  aqüestes  coses  en  los  altres  mar- 
tirs colents  de  part  dejus  havem  ordonat.  Pero  per  especial 
prerogativa  aquest  dia  lo  reraltar  istoriat  hi  sia  posat. 

De  la  Corona  de  Jesu-Christ. 

Ab  pia  devocio  en  la  nostra  pensa  remembrants  con  al 
beneyt  cap  del  Salvador  nostre  Jesu-Christ  segons  ferma- 
ment  riostra  creenga  te  en  lo  dia  de  la  sua  sancta  passio 
per  los  malvats  juheus  corona  despines  fo  posada  e  a 
conmemoracio  daquesta  corona  en  los  monastirs  del  orde 
de  Cislell  festa  celebrar  es  costumat:  per  tal  a  representa- 


4 


(  2il  ) 
cío  (le  la  sancli  la  qual  per  ¡mpressio  daquesta  corona  del 
seu  cap  beneyt  isque  de  paraments  e  vestimcnts  vermeyls 
en  aquesta  festa  ab  quatre  capes  volem  esser  usat:  pero 
deis  mijancers  e  deis  altres  ornaments  e  argent  sia  fct 
con  si  ere  festa  de  mártir  coieiit:  ajnstants  a  aí:o  quel 
reraltar  isloriat  aqucst  dia  sia  tengut  c  en  lo  mig  daquell 
les  spines  de  la  corona  de  nostre  Senyor  hi  sien  posades. 

De  la  festa  de  la  Exaltado  de  santa  Creu. 

Per  aquesta  matexa  consideracio  axi  con  en  la  Invencio 

moguts  axi  con  daquesta  festa  ordenám  volem  esser  servat 
e  quel  rerataule  dargent  e  lo  tabernacle  dargent  ne  sien 
detrels  e  en  loch  daquells  lo  reraltar  istoriat  hi  sia  posat 
€  que  aquest  dia  processio  sia  feta  mas  sermo  no  sia  fct 
si  donchs  aquest  die  a  Perpenya  no  erem  con  aquest  dia 
si  aqui  serem  a  honor  de  la  nostra  cappella  la  qual  es 
aqui  en  lo  nostre  caslell  a  la  sua  invocado  intitulada  en 
totes  coses  axi  con  en  la  Invencio  manam  e  volem  esser 
servat. 

De  la  Dedicacio  de  sent  MicM. 

La  festivitat  deis  angels  ab  gran  exaltacio  es  celebradora 
cor  ells  deis  ligams  del  diable  nos  guarden  ens  defenen:  e 
jacsia  que  la  semblanza  de  la  sustancia  deis  angels  sol 
aquel!  qui  es  creador  haja  coneguda:  empero  la  natura  deis 
angels  molí  pura  esser  creem.  Perqué  a  la  damunt  dita 
puritat  angelical  demostradora  de  vestiments  e  de  para- 
ments blandís  deis  mijancers  en  quatre  capes  es  usador  e 


( ¿IL> ) 

per  tal  con  aministrans  los  angels  los  sants  patriarclics  e 
profetes  conexen^^a  del  Salvador  o  apres  de  la  passio  ha- 
gueren  tres  creus  volem  aqui  esser  una  co  es  en  lo  mig 
e  altres  en  les  estremitats  del  rerealtar  et  encara  rahona- 
blement  lo  rerallar  istoriat  on  la  ymage  daquella  que  per 
langel  fo  saludada  es  figurada  hi  sia  posat:  entre  les  creus 
pero  de  cascuna  part  en  lo  reraltar  tests  juncts  los  mellors 
sien  posats  e  en  les  estremitats  los  bacins  daurats  sien  co- 
llocats. 

De  la  festa  de  sent  Luch  evangelista. 

Cor  sent  Luch  evangelista  verge  es  atrobal  volem  que 
en  la  sua  festa  paraments  e  vestiments  blanchs  los  mijan- 
cers  ab  quatre  capes  sien  tenguts  e  laltar  axi  sia  en  totes 
coses  ornat  com  es  ordenat  de  les  vergens  no  raartirs  qui 
han  festa  colent. 

Del  dia  de  Tots  Sants. 

A  demostrar  aquella  carilat  e  ardor  damor  per  los  quals 
los  sants  e  en  la  patria  ab  noslre  Senyor  se  conjungeren 
sermo  aquest  dia  en  la  nostra  cappella  sia  fet  e  deis  para- 
ments vermeyls  mellors  ab  sis  capes  volem  esser  usat  e  en 
reliquies  e  en  argent  e  en  aur  e  en  altres  ornaments.  E 
en  aquest  sollempne  dia  en  lo  qual  de  la  Verge  e  deis 
angels  e  deis  profetes  e  deis  apostols  e  de  tots  los  altres 
sants  festivitat  se  celebra  volem  axi  con  en  la  nativitat  de 
nostre  Senyor  laltar  esser  magnificat. 


(  'í/m  ) 

De  la  Comemoracio  deis  defwUs  e  tola  hora  qm 
per  defunts  se  faca. 

Tota  hora  que  per  deífunts  offici  se  fa  mortificacio  c 
honestat  son  mostradores  cor  si  ben  la  mort  qui  nos  |)ot 
esquivar  consideravem  en  plor  viuriem  ;  perqué  duem 
provevdor  que  aquest  dia  c  encara  con  sesdevcndra  per 
defunts  oflici  celebrar  paramoiits  e  veslimenls  los  negrcs 
e  dues  capes  sien  tcnguts  c  una  crcu  en  lo  mi^  de! 
reraltar  e  dos  tests  disjuncts  sotils  do  cascuna  part  e 
los  bacins  blanchs  entréis  tests  disjuncts  dejus  en  laltar 
sien  posats. 

De  la  (esta  de  la  passio  de  la  ymage  de  Jesu-Christ. 

Per  rahon  en  aquest  die  en  lo  qual  qui  de  diverses 
miracles  lo  poblé  seu  de  Jerusalem  instruix  (;aentras  li 
placli  en  los  derrerans  tenips  lo  poblé  judaych  per  taii 
gran  miracle  que  de  la  ymage  del  Crucifix  sanch  exis  volch 
redargüir:  lo  reraltar  istoriat  hi  sia  posat  e  de  vcstiments 
e  de  paraments  vermeyls  deis  raijancers  a  la  damunt  dita 
festa  demostradora  ab  qualre  capes  volem  esser  usat.  En 
apres  tres  crcus  en  lo  reraltar  manam  esser  posados  de  les 
quals  la  veracreu  nostra  sera  la  una:  e  aquesta  volem  esser 
posada  en  lo  mig  loch  e  les  altres  en  les  estremitats  del 
reraltar  sien  allogades  :  e  entre  les  dites  creus  tests  junts 
mellors  de  cascuna  part  sien  pos&ts  :  bacins  daurats  encara 
on  los  peus  de  les  creus  en  les  estremitats  posados  sien 
allogats.    Per  rahon   encara    aquest   dia    de   moltes    creus 


(  24/1-  ) 
laltar   deu   esser  ornat   si  affectuosament   la  qualilat  del 
miracle  es  considerada. 

De  la  [esta  de  sent  Marli. 

Sent  Marti  jacsia  que  confessor  sia  atrobat  pero  sent 
Ambrosi  en  aquel  ympne  par  ais  apostols  la  decantat:  per 
tal  rahonable  cosa  es  que  en  lo  dia  daquest  en  la  nostra 
cappella  alcuna  prerogativa  mes  que  en  los  dies  deis  altres 
confessors  sia  demostrada.  Perqué  duem  preveydor  que  en 
aquesta  festa  deis  paraments  e  vestiments  verts  mellors  ab 
quatre  capes  sia  usat  e  lo  reraltar  istoriat  hi  sia  tengut  e 
en  reliquies  e  argent  e  les  altres  coses  manam  axi  esser 
fet  con  en  los  dies  deis  altres  confessors  colents  es  ordo- 
nat.  Mas  si  per  aventura  en  aquesta  festa  en  la  ciutat  de 
Caragoca  serem  con  la  cappella  de  la  Aljaffaria  nostra  de 
la  dita  ciutat  a  honor  daquest  precios  sant  confessor  ca- 
valler  de  nostre  Senyor  sia  hedificada  ;  volem  e  manam 
que  sermo  e  processio  en  la  nostra  cappella  sien  fets  e 
un  deis  reataules  dargent  e  lo  tabernacle  dargent  hi  sien 
posats  e  deis  paraments  e  vestiments  verts  pus  nobles  ab 
sis  capes  sia  usat  e  laltar  en  reliquies  e  argent  sia  clarificat 
axi  con  en  lo  dia  de  Nadal. 

De  la  festa  de  samta  Katarina. 

E  si  aquesta  benauyrada  verge  de  linatge  real  avallant 
ab  dret  cor  e  ferma  voletitat  officis  homenils  assumen  tres 
corones  o  aureoles  ais  sants  de  Deu  repromeses  ha  guanya- 
des  co  es  de  virginitat  de  martiri  escampant  la  sua  sanch 


( -^4- ) 

e  de  sants  doctors  per  la  fe  cristiana  ais  enfeels  prelcant: 
donchs  rahonablcraent  som  moguts  que  daquesta  festa  jassia 
que  de  totes  les  verges  e  martirs  en  general  de  part  dejus 
hajam  longament  ordonat  en  especial  ab  alcuna  prerogativa 
en  la  sua  sollennitat  faedora  mencio  en  la  present  nostra 
ordinacio  sia  feta.  Perqué  en  aquest  dia  per  propia  signi- 
ficacio  de  la  sua  virginitat  e  martiri  de  paramenls  dallar 
blandís  e  de  vestiments  vermells  los  niijancers  ab  quatre 
capes  damdues  aqüestes  colors  e  de  totes  les  altrcs  coses 
segons  en  les  verges  martirs  havem  dejus  ordonat  es  usa- 
dor.  Ajustans  a  ago  per  la  dita  prerrogativa  demostradora 
que  lo  reraltar  istoriat  aquest  die  hi  sia  posat. 

De  la  festa  de  sent  Nicolau. 

Per  semblant  manera  que  de  la  festa  de  sent  Marti 
havem  ordonat  daquesta  festa  de  sent  Nicholau  con  sia  axi 
mateix  confessor  en  la  Esgleya  nomenat  esser  fet  decla- 
ram:  exceptat  que  lo  reraltar  istoriat  ne  sia  detret.  Mas 
pero  con  la  cappella  del  palau  nostre  de  la  ciutat  Dosca 
a  honor  daquest  sant  sia  intitulada:  volem  e  manara  que 
si  aquest  dia  en  la  dita  ciutat  presents  serem  que  del 
rerataule  dargent  e  del  tabernacle  dargent  e  de  les  altrcs 
coses  sia  fet  axi  con  en  lo  dia  de  sent  Marti  manam  esser 
fet  si  en  la  cappella  nostra  de  Sarago^a  aquel  dia  fossem 
presents. 


TOMO  V.  18 


(  24G  ) 
De  les  qualre  festlvitats  de  la  Mare  de  Deu. 

En  les  festlvitats  de  sancta  María  en  la  qual  axi  con 
en  lo  mirayl  virginitat  e  especia  de  castetat  resplandeix  e 
la  qual  verge  enfanta  e  verge  apres  lo  part  romas:  per  tal 
encara  con  de  honor  de  tan  gran  dignitat  fo  exaltada  que 
Mare  de  Deu  esser  feta  meresques;  en  paraments  e  vesti- 
ments  e  argent  e  en  reliquies  e  altres  ornaments  axi  con 
en  la  nativitat  de  nostre  Senyor  volem  esser  observat  ío  es 
en  la  festa  dagost  e  en  les  altres  tres  festes  un  deis  reatau- 
les  ne  sia  detret.  E  en  cascuna  daquestes  festes  sermo  en 
la  nostra  cappella  manam  esser  fet:  ajustans  que  en  la  Pu- 
rificacio  e  en  la  Assumpcio  processio  sia  feta. 

Deis  Mártir s. 

En  les  festes  daquells  qui  per  Jesu-Chnst  lur  sanch 
escamparen  per  tal  que  memoria  del  raarliri  sia  hauda 
vestiments  e  paraments  vermeyls  axi  con  ja  desús  havem 
insinuat  esser  tenguts  declaram :  aquesta  manera  ^o  es 
observada  que  en  totes  les  festes  deis  apostols  deis  evan- 
gelistes  qui  martirs  foren  paraments  de  altar  e  vestiments 
los  vermeyls  mijancers  ab  quatre  capes  sien  tenguts  e  en 
lo  mig  del  reraltar  una  creu  e  envers  les  fins  altres  per 
tal  que  per  la  creu  daquell  lo  qual  ells  han  seguit  lo  mar- 
tiri  deis  sia  representat:  e  entre  la  dita  creu  mijana  e  les 
altres  creus  sien  posats  de  cascuna  part  tests  junts  mellors 
e  en  cascun  cap  del  rerealtar  sia  posat  un  deis  bacins  dau- 
rats  apres  les  dites  creus.  Pero  per  tal  cor  los  apostols  els 


(  ^^47  ) 
evangelistes  mes  quels  altres  martirs  alcuna  prerogaliva 
merexeii:  volem  que  en  los  dies  daquests  lo  reraltar  isto- 
riat  lii  sia  posat  e  si  es  fesla  colent  de  mártir  sia  axi  fet 
con  es  ordonat  damunt  deis  apostols  e  evangelistes  sal- 
vant  quel  reraltar  istoriat  ne  sia  levat.  Et  si  es  festa  de 
dos  misses  en  convcnt  cclebradorcs  segons  lorde  de  Cisteil 
los  paraments  e  vestiments  vermells  mijancers  ab  dos  capes 
sien  tenguts:  e  una  creu  en  mig  de  reraltar  sia  posada  et 
dessa  et  della  entre  la  forana  part  del  dit  reraltar  et  de 
la  creu  la  qual  en  mig  sien  posats  tests  junts  mellors.  E 
si  sera  festa  de  una  missa  lavors  los  vestiments  et  para- 
ments vermeyls  pus  sotils  sien  tenguts  e  en  lo  mig  del 
reraltar  sia  posada  una  creu  e  en  cascun  cap  un  deis 
bacins  blandís  sia  posat  e  en  lo  mig  deis  bacins  e  de  la 
dita  creu  sien  posats  dos  tests  sotils  separáis  de  cascuna 
part  qo  es  que  la  meytat  del  test  sia  de  una  e  laitra 
meytat  del  altre. 

Deh  Confessors. 

Per  tal  aquells  confessors  per  la  Esgleya  son  nomenats 
qui  de  desig  eternal  verdejants  per  neguna  cruellat  de 
temps  raalvats  no  son  trobats;  axi  con  dessus  en  lo  comen- 
gament  de  la  present  constitucio  havera  tocat  de  vesti- 
ments e  paraments  veris  volem  esser  usat  per  aquesta 
manera:  go  es  que  en  les  festes  deis  confessors  colents  o 
doctors  paraments  daltar  e  vestiments  verts  los  pus  nobles 
ab  quatre  capes  sien  hauts  e  en  lo  mig  del  reraltar  sien 
posats  tests  junts  mellors  e  en  cascun  cap  del  reraltar  altres 
tests  separáis  mellors  e  en  lo  mig  deis  tests  los  bacins  dau- 


(  248  ) 
rafs  deca  c  (lella  sien  posáis.  E  si  eren  festes  que  scgons 
lorde  de  Gistell  dos  misses  fossen  en  covent  celebradores 
los  paraments  c  vestiments  vcrts  mijancers  ab  dos  capes 
sien  hauts  et  en  lo  mig  del  reraltar  tests  separats  sotils  e 
los  bacins  blanchs  hi  sien  posats:  e  si  eren  de  una  missa 
los  pus  sotils  paraments  c  vestiments  verts  sien  tenguts  : 
les  altres  coses  pero  axi  con  damunt  es  dit  prop  exceptat 
quels  tests  no  sien  posats  en  lo  cap  del  reraltar  dessus  dit. 

De  les  Ver  ge  s. 

Que  en  los  dies  daquelles  les  quals  per  virginitat  tan 
solament  corona  haver  han  merit  paraments  e  vestiments 
blandís  en  los  dies  daquelles  les  quals  en  los  pits  feminils 
coratge  homenil  portants  corona  de  raartiri  e  de  virginitat 
per  rahon  ajustaren  vermeyls  e  blanchs  sien  tenguts  per 
los  quals  virginitat  e  martiri  clarament  se  demostren.  Per- 
qué duem  ordonador  que  en  les  festes  de  les  sanctes  verges 
les  quals  son  colents  e  martirs  no  son  sien  tenguts  los  para- 
ments en  laltar  e  vestiments  blanchs  50  es  los  mijancers  ab 
quatre  capes  daquesta  matexa  color:  e  si  martirs  son  co- 
lents paraments  daltar  blanchs  aquells  matexs  sien  posats 
e  los  vestiments  deis  ministres  vermeyls  mijancers  ab  quatre 
capes  daquestes  dues  colors  sien  tenguts  e  en  lo  mig  del 
rerealtar  una  creu  es  posadora  e  en  cascun  cap  del  reral- 
tar tests  junts  mellors  sien  posats  e  de^a  e  della  los  bacins 
daurats  sien  posats  e  en  lo  mig  deis  dits  bacins  e  deis  tests 
damunt  dits  de  cascuna  part  una  creu  es  posadora.  Si  pero 
sien  festes  que  segons  lorde  de  Gistell  dos  misses  fossen  en 
covent    celebradores  e  martirs  no  sien  paraments  e  ves- 


(  240  ) 
tímenla  blandís  mijancers  sien  hauls  ab  dos  capes  daques- 
ta  color.  Si  pero  sien  mártires  aquells  mijancers  del  altar 
blanchs  e  vestiments  vermeyls  sien  ab  dos  capes  tenguts 
e  en  lo  mig  del  rerealtar  la  creu  del  mig  loch  tan  solu- 
ment  sia  posada  els  bacins  blanchs  en  lo  mig  del  reraltar 
la  meytat  del  test  sotil  separat  sia  posat:  si  pero  son  fesles 
que  segons  lorde  de  Cistell  una  missa  sea  celebradora  e 
martirs  no  son  paraments  e  vestiments  altres  sien  blanchs 
(.'o  es  los  pus  sotils  e  que  creu  noy  sia  posada:  si  pero  son 
martirs  e  de  una  missa  los  paraments  del  altar  sien  aquells 
matexs  los  vestiments  pero  vermeyls  e  sien  los  pus  solils 
e  una  creu  sia  alogada  en  mig  loch  del  reraltar  e  en  cas- 
cun  cap  de  reraltar  bacins  los  blanchs  sien  posats. 

De  les  hiiytaves  de  les  festes  de  nostre  Senyor  e  de  la 
Verge  Marta  e  de  tots  los  allres  sants. 

En  totes  pero  les  huytaves  de  les  festes  en  les  quals 
la  Esgleya  huytaves  fer  es  monslrada  semblants  paraments 
e  vestiments  sien  tenguts  los  quals  en  les  festes  principáis 
han  tenguts  exceptat  que  axi  bons  e  excellents  esser  no 
merexen:  axi  qo  es  que  si  en  la  festa  los  paraments  e  vesti- 
ments blanchs  o  vermeyls  o  verts  meylos  serán  tenguts  que 
dins  les  huytaves  de  paraments  e  vestiments  daquella  ma- 
texa  color  go  es  deis  pus  sotils  sera  usador:  exceptat  pero 
lo  día  de  la  huytava  en  lo  qual  los  mijancers  manam  esser 
tenguts.  En  les  festes  pero  que  segons  nostra  ordonacio 
deis  mijancers  es  usador  lo  dia  de  la  huytava  deis  pus 
Sotils  daquella  mateixa  color  volem  esser  usat :  declarants 
que  si  en  la  festa  de  paraments  duna  color  e  vestiments 


(  2oO  ) 
daltre  sera  usat  aquesta  matexa  divisio  de  colors  la  huy- 
tava  per  la  manera  damunt  dita  manam  esser  servada. 
Quant  pero  a  posar  altres  ornaments  en  les  dites  huytaves 
axí  duem  particularment  estatuydor  que  en  totes  les  huy- 
taves de  les  festes  de  nostre  Senyor  en  lo  mig  loch  del 
reraltar  una  creu  sia  posada  en  lo  peu  de  la  qual  en  lo 
rereaitar  un  test  junct  es  posador  e  en  cascun  cap  del 
reraltar  tests  disjunets  sien  posats  e  entréis  dits  tests  con- 
juncts  e  separats  los  bacins  daurats  son  posadors:  e  axi 
duem  observador  dins  les  huytaves  de  les  festes  damunt 
dites  exceptat  quels  tests  separadament  en  lo  cap  del  re- 
raltar no  sien  posats  e  los  bacins  blanchs  hi  sien  tenguts 
en  loch  deis  daurats  car  los  dies  dins  huytaves  de  les  festes 
no  esser  de  tan  grant  soUennitat  con  los  dies  de  les  huy- 
taves clarament  se  manifesta.  En  totes  pero  les  huytaves 
de  les  festes  de  sancta  Maria  en  lo  mig  loch  del  reraltar 
lo  test  de  la  pedra  turquesa  es  posador  e  de^a  e  della 
prop  lo  dit  test  altres  tests  juncts  deuen  esser  posats  et 
en  cascun  cap  del  rereaitar  los  bacins  daurats  sien  posats. 
E  a^o  mateix  en  les  dites  huytaves  sia  observat  exceptat 
quel  test  de  la  turquesa  ne  sia  delret  e  en  mig  los  dos 
bacins  blanchs  a  cada  part  del  altar  hi  sien  allogats.  En 
totes  pero  les  altres  huytaves  de  sants  e  de  sanctes  mar- 
tirs  sia  posat  en  mig  del  rereaitar  una  creu  et  en  cascun 
cap  del  rereaitar  tests  conjuncts  sien  posats.  Si  pero  sien 
huytaves  de  sants  martirs  o  de  sanctes  verges  martirs  axi 
mateix  volem  esser  observat:  ago  empero  ajustat  que  lavors 
lo  test  de  la  turquesa  sia  posada  e  quels  bacins  blanchs 
en  cascun  cap  del  reraltar  e  en  lo  mig  entréis  dits  bacins 
e  lo  dit  test  altres  tests  separats  sien  collogats.  E  axi  ma- 


(  -^51  ) 
teix  dins  les  huytuves  de  les  fesles  damunt  dites  volem 
esser  observat  qnant  al  test  de  la  turquesa  e  creu  demuiit 
dites  6  que  bacins  los  blanchs  en  cascu  cap  del  reraltar  son 
posadors  e  en  lo  mig  entréis  dits  bacins  e  creu  e  test  de 
turquesa  posats  en  lo  mig  tests  sien  posats  separats.  Si  pero 
serán  huytaves  de  confessors  un  test  junct  en  lo  mig  del 
reraltar  es  posador  e  en  cascun  cap  tests  separats  son  posa- 
dors. Axi  mateix  dins  les  huytaves  volem  esser  observat:  aqo 
pero  ajustat  que  en  loch  de  tests  quis  posen  en  cascun  cap 
del  reraltar  sien  posats  los  bacins  blandís  e  no  los  tests 
damunt  dits:  declarants  quen  los  dies  qucls  bacins  blanchs 
serán  tenguts  los  tests  sotils  sien  posats. 

De  Jes  vigilies  de  les  festes. 

En  les  vigilies  de  les  festes  les  quals  segons  Lesgleya 
vigilia  han  engir  los  ornaments  e  vestiraents  axi  sia  obser- 
vat segons  que  dins  les  huytaves  de  les  festes  es  dessus  or- 
donat:  exceptat  que  en  les  festes  quels  mellors  vestimenta 
e  paraments  hauran  servir  los  vestiraents  e  pararaents  mi- 
jancers  les  vigilies  e  les  vuytaves  servesquen :  ajustants  pero 
a  acó  que  en  les  festes  que  sis  capes  havem  declarat  esser 
tengudes  que  en  les  vigilies  daquestes  quatre  capes  sien 
tengudes  e  si  en  la  festa  quatre  manam  esser  haudes  en 
la  vigilia  de  duas  tant  solament  sia  usat. 

Deis  dies  dominicals. 

A  tots  los  dies  deis  dicmenges  del  any  paraments  e  ves- 
tiraents de  ministres  los  mijancers  verts  sien  posats  excep- 


(  252  ) 
tats  los  diiimenges  de  la  cuaresma  en  los  quals  volem  esser 
usat  deis  paraments  e  deis  vestiments  blaus  raeylors  per 
tal  que!  temps  de  dolor  e  de  plor  pusquen  ais  nostres  Imyls 
presentar.  En  apres  statuim  observador  que  en  tots  los 
dicmenges  del  any  sia  posada  una  creu  en  lo  mig  del  re- 
raltar  e  en  lo  peu  de  la  creu  un  test  junt  mellor  sia  posat 
en  lo  reraltar  damunt  dit  en  los  caps  del  qual  altre  test 
mellor  separat  sia  posat  axi  que  entréis  tests  juncts  e  test 
separat  damunt  dit  los  bacins  blandís  posats:  e  en  los  dies 
dominicals  del  Avent  entro  a  la  Purificacio  de  la  Verge  lo 
test  de  la  pedra  turquesa  sia  posat  en  lo  mig  del  reraltar 
e  tests  junts  mellors  en  cascun  cap  del  reraltar  damunt 
dit  sien  posats  e  no  resmenys  dega  e  della  prop  lo  dit  test 
de  la  turquesa  los  bacins  damunt  dits.  En  los  dies  pero  do- 
minicals en  los  quals  sera  faedor  offici  dalcuna  huytava  e  no 
del  dicmenge  sien  tenguts  paraments  e  vestiments  axi  con 
en  lo  dia  de  la  festa:  si  pero  festa  sera  estada  colent  es 
fahia  de  les  huytaves  lavors  totes  les  coses  damunt  dites 
sien  tengudes  axi  con  en  lo  dia  de  la  festa  de  dos  raisses 
es  dessus  ordonat.  En  los  dies  empero  dominicals  los  quals 
dins  Lavent  sesdevenen  de  paraments  e  vestiments  blanchs 
deis  mijancers  volem  esser  usat;  e  axi  mateix  se  faga  de  la 
Nativitat  de  nostre  Senyor  entro  a  la  Purificacio  cor  en 
aquests  temps  memoria  del  part  de  la  Verge  en  lo  qual 
vivim  som  ens  movem  lo  qual  ab  molt  gran  puritat  procehi 
es  faedora  :  et  axi  mateix  se  faga  de  Paschua  tro  a  la 
Ascensio  per  tal  que  leticia  paschual  se  mostré. 


(  -^.^5  ) 

Deis  divendres. 

En  tots  divendres  en  los  quals  missa  sera  de  la  creu 
sien  tenguts  paraments  del  altar  blaus  qo  es  los  pus  sotiis 
e  veslimenls  vermeyls  los  pus  sotiis  per  tal  que  axi  mor- 
tificacio  la  qual  a\tal  dia  en  nos  devenn  haver  per  para- 
ments dallar  mostrada  la  memoria  de  la  sanch  la  qual  per 
nos  Jesuclirist  escampa  no  sia  lexada:  en  lo  mig  loch  pero 
del  altar  una  creu  sia  posada  e  en  cascun  cap  del  dit  reraltar 
los  bacins  blanchs  demunt  dits  e  entre  la  creu  els  damunt 
dits  bacins  de  cascun  costat  test  sotil  separat  sia  posat. 

Deis   dissaptes. 

En  los  dies  pero  deis  dissaptes  en  los  quals  sera  missa 
de  sancta  Maria  los  paraments  e  vestiments  blanchs  pus  so- 
tiis sien  tenguts  per  tal  que  per  a^o  molt  grant  virginitat 
della  sia  representada:  en  lo  mig  del  altar  lo  test  de  la  tur- 
quesa sia  posat  e  en  cascun  cap  test  sotil  separat  sia  posat 
e  entre  lo  test  de  la  turquesa  e  lo  dit  test  altre  test  sotil 
separadament  es  posador  e  entréis  dits  tests  de^a  e  della 
dejus  en  laltar  los  bacins  blanchs  sien  posats. 

Deis  dies  feriáis. 

En  los  feriáis  jdies  pero  sien  tenguts  paraments  e  vesti- 
ments de  drap  de  seda  color  groga  trahents:  pero  cor  segons 
lo  temps  es  faedora  diferencia  volem  que  del  Avcnt  entro  a 
la  Purificacio  a  honor  de  la  Verge  c  de  Pascua  entro  a  la 


(  254  ) 
Ascensio  per  la  leticia  paschual  sien  tenguts  aquells  blanchs 
pus  sotils  :  en  la  cuaresma  pero  aquels  blaus  pus  sotiis  en 
laltar  sien  posats  e  el  cappella  ne  sia  vestit  cor  aquests  da- 
vant  los  altres  en  lo  temps  de  la  cuaresma  havem  duyt 
elegidors.  Engir  los  altres  ornaments  statuim  que  en  los 
damunt  dits  dies  feriáis  en  los  quais  nos  fa  dalcu  festa  ne 
encara  de  huytaves  sia  posada  una  creu  en  lo  mig  loch  del 
reraltar  e  dos  tests  sotils  dega  e  della  en  les  estremitats  del 
reraltar  e  la  creu:  axi  pero  que  en  Lavent  de  nostie  Senyor 
en  mig  del  altar  lo  test  de  la  turquesa  hi  sia  posat. 

De  les  quatre  tempores  del  any. 

Mortificacio  e  plor  en  la  Esgleya  mostrar  se  cove  en  los 
temps  en  los  quals  a  vicis  de  la  carn  reprenedors  peniten- 
cia se  fa  per  dejuni:  perqué  en  los  dejunis  los  quals  qua- 
tre tempores  son  nomenats  axi  con  en  los  dies  feriáis  de 
la  quaresma  ordonam  axi  en  paraments  con  en  argent  esser 
de  tot  observador.  Empero  en  tots  los  dies  no  sapparell 
altar  ne  reraltar  en  les  vespres  ne  en  les  matines  sino  tan 
solament  en  la  missa  si  donchs  no  era  de  les  festes  da- 
munt espressades  o  altres  colents  o  deis  sants  doctors  car 
lavors  deu  esser  appareylat  en  les  vespres  e  en  les  mati- 
nes. Et  ordenam  que  en  tota  festa  colent  diache  e  sols- 
diache  sien  vestits  e  quatre  qapes  per  ministre  sien  ten- 
gudes  dé  les  quals  les  dues  sien  deis  paraments  del  altar 
e  les  altres  dues  deis  vestiments  del  cappella  si  els  vesti- 
ments  e  els  paraments  eren  diverses  e  sino  lotes  les  quatre 
capes  sien  de  la  color  deis  damunt  dits  paraments.  Sem- 
blantment  en  les  festes  de  santa  Eulalia  de  Barcelona  sent 


C  255  ) 
Thomas  de  Aquino  sent  Benet  sent  Jordi  sent  Domingo 
sent  Lovs  bisbe  sent  Bernat  sent  Loys  rey  de  Franca  sent 
Francesch  les  once  mil  verges  santa  Elisabet  santa  Barbara 
e  santa  Lucia  jassia  que  colents  no  sien  volem  que  en  to- 
tes coses  sia  fot  axi  con  si  fossen  festes  colents.  En  tots 
pero  los  dies  dominicais  c  en  les  festes  que  lordc  de  Cistell 
la  dos  misses  diachc  e  sotsdiache  sien  vcstits  mas  dos  capes 
tan  solament  sien  tengudes:  ajustans  a  ago  que  en  les  festes 
de  sent  Anthoni  sent  Blasi  senta  ApoUonia  senta  Marga- 
rita senta  Anna  senta  Clara  sent  Mauris  senta  Tecla  sent 
Cosma  e  sent  Damia  sent  Narcis  senta  Cecilia  santa  Eulalia 
de  Merita  jacsie  que  colents  no  sien  ne  festes  que  dos  mis- 
ses segons  lorde  de  Cistell  degen  esser  dites  axi  pero  vo- 
lem e  manara  en  aquests  dies  esser  fet  en  totes  coses  con 
si  fossen  festes  de  dues  misses.  Encara  mes  volem  e  ordo- 
nam  que  continuament  dos  brandons  en  la  elevacio  del 
cors  de  nostre  Scnyor  sien  hauts:  cxceptat  que  en  los  dies 
sollennes  en  los  quals  sis  capes  en  los  divináis  ofBcis  serán 
tengudes  sis  brandons  en  la  elevacio  damunt  dita  sien 
hauts  e  cascun  brandon  sia  de  pes  de  set  libres.  Encara 
mes  ordonam  que  en  tots  los  dies  feriáis  o  festes  les  quals 
no  son  coltes  sien  tenguts  en  la  missa  dos  ciris  e  en  tots 
los  dies  dominicais  e  en  los  dies  de  festes  colents  e  deis 
sants  doctors  e  festa  que  lorde  de  Cistell  en  convent  fa 
dos  misses  sien  hauts  en  la  missa  quatre  ciris  e  en  totes 
pero  les  altres  festes  en  les  quals  sis  capes  serán  tengudes 
deu  ciris  sien  tenguts:  declarans  en  a^o  que  cascuns  deis 
ciris  damunt  dits  sic  de  pes  de  raija  libra.  Encara  raes  duem 
piadosaraent  ordonador  que  oltra  los  dies  en  los  quals  en 
los  capitols  damunt  scrits  sermo  en  la  nostra  cappella  esser 


(  ¿5(3  ) 
íet  liavem  ordonat:  volem  que  en  los  (lies  subseguenls 
sermo  semblantment  sia  fet  qo  es  en  los  dies  deis  apostols 
e  de  sancta  Maria  Magdalena  de  sent  Loreng  de  sent  Loys 
bisbe  de  sent  Loys  rey  de  Franca  de  sent  Miquel  de  les 
onse  milla  verges  de  sent  Marti  de  senta  Eüsabet  de  senta 
Caterina  de  sent  Nicholau  e  tots  los  dicmenges  de  Avent 
e  de  la  quaresma  sernao  en  la  cappella  nostra  o  devant  nos 
se  faca:  aquest  orde  observat  que  deis  religioses  a  la  divinal 
paraula  preicar  diputats  sien  hauts  un  dia  deis  damunt  dits 
de  un  orde  e  laltre  dia  daltre  entro  que  tots  qui  en  lo 
loch  serán  ne  sien  passats.  Encara  mes  ordonan  duem  pro- 
veydor  que  en  los  dies  en  los  quals  de  part  dessus  processio 
en  la  nostra  cappella  havem  declarat  esser  feta  que  totes  les 
reliquies  qui  son  en  les  cappelles  nostres  reyals  e  aquelles 
les  quals  nos  en  nostra  cappella  propria  havem  ordonada- 
ment  sien  portades  e  quels  prelats  si  possible  cosa  sera 
aquelles  portar  sien  tenguts  cascun  les  pus  dignes  segons  son 
grau:  e  en  deffalliment  deis  prelats  aquelles  portar  hagen 
los  priors  e  guardians  deis  ordes  de  pobretat  o  altres  cler- 
gues  en  grau  mes  honrats.  E  sien  portades  les  pus  belles 
capes  que  poran  ab  bona  manera  e  los  cappellans  qui  la 
aministracion  han  de  la  cappella  lavors  proveesquen  dili- 
gentment  que  les  colors  de  les  capes  se  concorden  axi  con 
mils  poran  a  la  condicio  de  les  reliquies  damunt  dites  qo 
es  que  aquells  qui  reliquies  deis  martirs  portaran  capes 
vermeyles  porten  e  axi  deis  altres  segons  la  propria  sig- 
nificacio  de  les  colors  la  qual  per  nos  desús  es  estada  aor- 
donada:  e  sien  vuit  o  deu  brandons  enceses  en  les  pro- 
cessions  damunt  dites.  En  la  processio  pero  de  Corpus- 
Christi  sia  portat  lo  dit  cors  en  alcuna  custodia  raolt  bella 


(  2^7  ) 
en  lal  manera  que  pusca  csser  vist  clarament:  sobrel  qual 
lionradament  sobrecel  sia  portal  cnsemps  ab   vuil  o  deu 
brandons  datnunt  dits:  en  les  quals  totes  processions  lo  test 
de  la  turquesa  per  lo  sotsdiache  sia  portal  qui  vaja  davant 
aquell  qui  deu  fer  loffici  e  en  cascun  costal  del  dit  sotsdia- 
che sia  un  escola  ab  canelobres  e  ab  ciris  enceses  cascun 
de  pes  de  una  libra  e  dos  clergucs  o  escolans  qui  davant 
lo  sotsdiache  engens  continuamenl  e  atent  porten.  Aquell 
pero  qui  en  les  damunt  dites   processons  creu  portara  de 
dalmática  sia  vestit  e  en   cascun  costal  clergue  o  escola 
baja  qui  los  ciris  cascun  de  pes  de  una  libra  enceses  or- 
donadamenl  porten  e  honesta.  Tots  temps  pero  que  diache 
e  sotsdiache  en  la  missa  sien  dos  ciris  enceses  vagen  davant 
lo  cappella  entrant  a  la  missa  e  lavors  laltar  sia  encensat: 
la  qual  cosa  per  semblanl  manera  volem  esser  observada 
con  levangeli  se  comentara  sino  en  lo  divenres  sanl  o  si  de 
morís  sesdevenia  cantar.  Encara  mes  en  tota  festa  colent  e 
de  les  altres  axi  con  damunt    havem  dit  al  Magníficat  en 
cascunes  vespres  e  al  Benedidus  en  les  matines  e  en  la  missa 
apres  de  la  oblacio  encens  sia  ministrat  :   tots  temps  em- 
pero que  noy  baja  misses  solennes  qo  es  ab  diache  e  sots- 
diache apres  la   missa  finada  sia  dit  loffici  o  missa  secca 
de  sancta  Maria  si  donchs  aquell  dia  no  era  vigilia  o  Testa 
daltre  sanl  en  lo  qual  cas  loffici  de  la   dita  vigilia  o  del 
dit  sanl  sia  dit  loffici  de  senta  Maria  relaxat.  Si  pero  aquell 
dia  sera  festa  dalcuii  sanct  e  vigilia  o  fossen  vuytaves  en- 
semps  o  festa  de  dos  sants  ensemps  ultra  aquell  del  qual 
missa  principalmenl  sera  celebrada  sia  dita  missa  secca  de 
amdos  damunt  dits.  E  jacsia  que  missa  sollenne  ab  diache 
el  sotsdiache  no  sia  celebrada  si  donchs  aquell  dia  no  sera 


(  ¿58  ) 
lesta  (le  noslre  Senyor  o  de  santa  Maria  o  de  tots  sanls  o 
sesdevenia  prelat  davant  nos  celebrar  quant  al  offici  de  les 
vigilies  e  de  les  huytaves  e  deis  sants  axi  mateix  volera 
esser  observador:  loffici  pero  o  la  missa  secca  de  sencta 
Maria  no  sia  dita  en  los  dias  en  los  quals  missa  ab  diache 
e  ab  sotsdiache  se  celebrara  si  donchs  no  era  dia  de  dis- 
sapte  en  lo  qual  apres  la  missa  principalment  se  diga:  e 
axi  mateix  en  los  divenres  volem  esser  observat  si  missa 
mayor  de  la  creu  no  sera  celebrada. 

De  la  Almoyna. 

Esguardants  e  a  nostra  memoria  comanants  la  páranla 
dominical  la  qual  ais  seus  dexebles  dix:  Pobres  ab  vosaltres 
tots  temps  haurets  e  encara  la  paraula  del  propheta:  Trenca 
lo  pa  al  freturan  e  los  freturans  met  en  la  tiia  casa :  per 
moviment  de  pietat  e  de  caritat  som  costrets  que  a  sus- 
tentacio  deis  pobres  nostre  coratge  girem  e  ab  alraoynes 
a  ells  e  ab  altres  piadoses  acorriments  no  axi  cora  ne  som 
tenguts  mas  axi  con  podem  misericordialment  succurram. 
Perqué  ordonam  e  establim  que  cascun  any  sien  assignats 
per  almoyna  ultra  aquella  la  qual  en  altra  manera  axi  a 
religioses  con  a  altres  persones  donam  per  altres  officials 
mil  libras  barchelonesas  per  quatre  partidas  del  any  ree- 
bedores  deis  nostres  batles  generáis  e  per  los  procuradors 
reyals  e  aministradors  de  nostres  rendes  de  la  nostra  senyo- 
ria  les  quals  quatre  partides  comencen  lo  jorn  de  la  na- 
tivitat  de  nostre  Senyor  les  quals  reeba  lalmoyner  nostre 
et  aquelles  do  e  distribuesca  segons  nostra  pia  voleutat  e 
devocio.  E  encara  mes  a  la  dita  almoyna  ajustara  que  en 


(  2;í9  ) 

cas  que  nostra  volunlat  no  sera  de  teuir  tinell  ais  noslres 
domestichs  per  quascun  jorn  aytant  con  durara  que  nos  no 
tindrem  aquell  deu  solidos  jaccenses  en  Aragón  e  quinse 
solidos  barchelonesos  en  Cathalunya  e  en  regne  de  Valen- 
cia e  vint  solidos  de  mallorquins  en  lo  regne  de  Mallorches 
e  altres  vint  solidos  alfonsins  en  lo  regne  de  Ccrden>'a  e 
de  Córcega  per  los  dits  almoyners  deis  nostrcs  panicers 
cascun  dia  reebedors  de  pa  assignam  quant  nos  presents 
en  les  dites  terres  serem  lo  qual  continuament  devant  la 
porta  de  nostre  alberch  reyal  a  sexanta  pobres  de  Jesu- 
Christ  Qo  es  dos  diners  en  Arago  tres  diners  en  regne  de 
Valencia  e  en  Catalunya  c  quatre  diners  en  Mallorcha  e 
en  Cerdenya  et  en  Córcega  de  pa  a  cascun  deis  dits  pobres 
sera  donador:  los  releus  encara  los  quals  sobren  de  la  taula 
nostra  e  de  nostres  domestichs  sien  donats  e  distribuits  a 
altres  pobres  a  la  porta  de  nostre  alberch  cascun  dia  per 
lo  mati.  Et  ultra  encara  los  damunt  dits  diners  volem  esser 
donats  tots  dicmenges  ais  sexanta  pobres  damunt  dits  sinch 
solidos  jaccenses  en  diners  en  Arago  e  deu  solidos  bar- 
chelonesos en  Valencia  e  en  Catalunya  e  quinse  solidos 
mallorquins  en  Mallorcha  e  altres  quinse  dalfonsins  en 
Cerdenya  o  en  Córcega  reebedors  del  nostre  comprador 
Co  es  per  aytal  manera  que  un  diner  jaques  e  dos  diners 
barchelonesos  e  quatre  de  mallorquins  e  altres  quatre  dal- 
fonsins segons  les  terres  on  serem  a  cascu  deis  sexanta  po- 
bres damunt  dits  serán  donadors:  et  ultra  encara  les  coses 
damunt  dites  volem  a  la  damunt  dita  almoyna  en  la  porta 
de  nostre  alberch  donadora  los  releus  qui  sobraran  en  la 
cuyna  axi  en  carns  con  en  altres  menjars  esser  assignats. 
Mes  avant  pan  e  vin  los  quals  en  nostres  boteylaria  e  pa- 


(  2(10  ) 
niceria  sesdevendra  a  deteriorar  en  tal  manera  que  devant 
los  nostres  domestichs  a  posar  convinents  no  serien  e  en- 
cara fruytes  e  fromages  que  envers  los  rebosters  roman- 
drien  los  quals  convinentment  per  ells  no  poguessen  esser 
posats  a  la  dita  almoyna  tota  hora  que  aytals  coses  sesde- 
vendran  assignam.  Encara  assignam  a  la  dita  almoyna  totes 
les  besties  retudcs  a  la  cort  per  afollades  e  aquelies  lal- 
moyner  reeba  del  cavalleriz.  En  apres  assignam  a  la  dita 
almoyna  totes  les  condempnacions  de  nostres  domestichs 
ques  faran  per  los  havents  poder  les  quals  condempnacions 
los  dits  almoyners  del  tresorer  nostre  haver  procurar  sien 
tenguts  les  quals  condempnacions  ensemps  ab  laltra  mone- 
da de  la  almoyna  ais  pobres  de  Christ  sien  donades:  e  a^o 
que  per  les  bulles  de  plom  o  daur  en  los  privilegis  empo- 
sadors  en  nostra  scrivania  se  reeb  segons  les  coses  per  nos 
aordonades.  E  encara  aquell  dijous  en  lo  qual  lo  Salvador 
nostre  a  nos  exemple  relaxan  los  peus  deis  apostols  lava 
volem  esser  donat  a  tretse  pobres  ais  quals  nos  duyts  per 
exempli  lavam  a  cascun  drap  de  lana  per  dos  robes  ab 
calces  e  capero  e  drap  de  li  per  una  camisa  complida  e 
capell  e  cinch  solidos  de  barí:eloneses  en  Cathalunya  e  en 
regne  de  Valencia  e  sis  de  mallorquins  en  Mallorques  e  sis 
dalfonsins  en  Cerdenya  o  tres  de  jaqueses  en  Aragón  per 
costures  apres  la  ablucio:  ais  quals  diñar  en  la  nostra  cort 
sia  donat  e  nos  aquells  servescam  de  donar  lurs  aygua  en 
les  mans  axi  en  lo  comengament  con  en  la  ñ  del  diñar 
jonoUs  ficats  en  térra  e  les  viandes  que  ells  deuran  menjar 
en  la  forma  damunt  dita  devant  ells  posem.  En  apres  per 
tal  que  cascun  dia  nos  siam  remembrants  del  exempli  de 
humilitat  que  nostre  Senyor  ais  seus  dexebles  e  subseguent- 


(  2<í1  ) 
ment  a  nosaltres  lexa:  ordonam  oltra  les  ililes  coses  cascun 
dia  ordinariament  a  tretse  pobres  menjar  continuament 
csser  donat  en  la  nostra  cort  real  per  tal  que  dcvocio  real 
de  lavar  a  ells  les  mans  e  besarlos  aquelles  oferent  a  cas- 
cun tres  diners  barcheloneses  en  Catalunya  et  en  regnc  de 
Valencia  et  dos  diners  jaqucses  enArago  et  quatrc  diners 
mallorquins  en  Mallorques  et  quatre  alfonsins  en  Sardenya 
a  honor  daquell  en  la  man  del  qual  los  cors  deis  reys  esser 
son  demostráis  exegir  puscam  axi  con  desijam.  In  Pares- 
ceve  pero  de  nostre  Senyor  a  tretse  ais  quals  ultra  la  ablu- 
cio  de  les  mans  a  honor  daquest  Jesu-Christ  qui  per  la 
sua  passio  de  menjar  no  corruptible  de  gloria  eternal 
aquest  dia  nos  sadolla  jonoyls  plegats  menjars  posam,  Vo- 
lem  encara  ais  ordens  de  pobretat  de  la  térra  nostra  al- 
moynes  esser  donades  per  la  manera  ques  segueix  ultra 
aquelles  almoynes  les  quals  reeben  en  nostra  absencia:  qo 
es  que  con  serem  en  ciutats  o  viles  dins  la  nostra  senyo- 
ria  si  nos  presents  erem  sien  donats  cascun  any  davant  la 
festa  de  Nadal  de  nostre  Senyor  ais  monastirs  daquell  loch 
per  pietanga  vuit  diners  jacceses  o  dotse  diners  barche- 
loneses  o  setse  diners  mallorquins  o  setse  alfonsins  segons 
les  terres  on  serem  per  cascun  frare  o  sor  daquells  mo- 
nastirs. 

De  les  Fayles  e  deis  Missatges. 

Con  se  pertanga  los  princeps  ab  sabis  cngins  proveir  en- 
gir  aquelles  coses  les  quals  scmblantment  sesguarden  a  lur 
honor  axi  que  honor  no  poca  ans  despedient  a  aquell  con- 
tinuament entorn  si  haver  presencies  de  sos  domestichs  los 

TOMO    V.  10 


(262) 
quals  si  absents  de  la  sua  cort  lurs  galges  o  qultacions 
reebien  per  aventura  sovinerament  la  dita  cort  continuar 
e  acompanyar  lexarien:  emperamor  dago  statuiníi  e  encara 
ordonam  que  a  nostres  domeslichs  quals  que  quals  sino 
per  aquells  dies  tan  solament  per  los  quals  en  nostra  real 
cort  presents  almenys  alcuna  hora  del  dia  o  de  la  nit 
serán  res  de  lurs  quitacions  a  ells  per  beslies  o  per  bestia 
per  els  tenedores  o  per  menjar  donar  ordonades  no  sia  do- 
nat  e  si  contrafaran  en  la  quitacio  pee  cascun  dia  sien 
agreviats:  a  aquells  pero  qui  deuen  teñir  betia  o  besties  e 
aquella  o  aquelles  teñir  hauran  lexades  jacsia  que  cascun 
dia  presents  en  la  cort  serán  menjar  tan  solament  a  ells 
deu  esser  donat.  Encara  ordonam  que  els  reebents  moneda 
de  la  cort  nostra  per  vestir  res  sino  a  aquells  los  quals  en 
la  nostra  cort  lo  primer  dia  de  abril  presents  serán  e  los 
vuit  meses  del  any  la  nostra  cort  hauran  continuada  no  sia 
pagat:  si  donchs  en  altra  manera  generalment  a  ells  draps 
no  ordonavem  donador:  ne  encara  al  tres  drets  a  aquells  ul- 
tra les  quitacions  per  besties  assignades  si  donchs  almenys 
en  lany  la  nostra  cort  sis  meses  no  hauran  continuada  sien 
pagats  o  satisfets  en  alcuna  condicio  o  manera:  a  aquells 
pero  qui  de  nostra  cort  vin  e  cera  e  pan  reeben  per  los 
dies  en  los  quals  en  la  cort  serán  estats  sien  donats  tan 
solament:  ais  missatgers  pero  per  nos  deis  nostres  domes- 
tichs  trametedors  si  duran  aquesta  missageria  les  coses  ne- 
cessaries  a  ells  de  la  nostra  moneda  serán  ministrades  de 
la  qual  reten  comte  al  racional  facense  falles  en  totes  coses 
axi  con  damunt  exceptat  en  lo  vestir  si  dins  lo  dit  temps 
a  la  nostra  cort  ells  venir  sesdeveiidra:  pero  si  els  mis- 
satges  damunt  dits  mar  haurien  a  passar  e  per  acó  les  lurs 


(  '^63  ) 
beslies  ab  si  menar  no  porien  lavors  les  lurs  quitacions  per 
les  dites  beslies  per  aquesta  causa  lexades  e  cucara  despe- 
ses per  les  persones  reeban  entirament  e  hagen. 

De  les  loguers  de  les  beslies  logades. 

Con  aicu  a  trebayl  reebut  de  condigne  loguer  no  sia  gi- 

tador  emperamor  da?o  duem  statuydor  e  ordenador  que  a 

les  persones  quals  que  quals  acostumades  lurs  obres  e  de 

lurs  besties  logar  les  quals  ab  bestia  o  sens  bestia  per  nos  o 

per  nostres  negocis  de  grat  o  forcats  en  loffici  de  nostre 

azembler  mayor  servey  hauran  fet  convincnts  loguers  sien 

donats  segons  que  dejus  pus  plenerament  se  declara.  Ordo- 

nam  donchs  que  a  cascuna  persona  la  qual  ab  bestia  sia  de 

sella  o  de  bast  per  nostre  azembler  mayor  o  sotsazembler 

per  nostres  negocis  logadora  per  lo  dit  azembler  de  nostra 

moneda  per  cascun  dia  en  lo  qual  en  nostre  servey  sera 

axi  per  si  con  per  la  bestia  dotse  diners  barcheloneses  deu 

diners  jaqueses  e  mes  obol  barchelonesos   per   ferradures 

de  la  dita  bestia  e  encara  totes  despeses  les  quals  la  dita 

persona  per  son  viure  e  de  la  sua  bestia  haura  fetes  están 

en  lo  dit  nostre  servey  sien  donats  plenerament  e  pagats.  A 

cascuna  persona  qui  sens  bestia  per  nostres  negocis  per  lo 

dit  azembler  o  altre  per  nom  dell  logadora  sien  donats  en 

lo  día  per  loguer  a  aquel!  vuit  diners  de  barcheloneses  o 

sis  diners  jaqueses  si  donchs  mes  lo  dit  azembler  no  vehia 

esser  donador.  En  apres  ordonam  que  les  besties  logadores 

per  nostre   azembler  damunt  dit   portar  cascuna  carrega 

pesan  ultra  tres  quintars  no  sien  tengudes:  pero  si  lo  dit 

azembler  o  altre  qual  que  qual  alcuna  de  les  ditcs  besties 


(  204.  ) 
liaiira  carregada  formal  aquell  qui  la  mena  contra  aquesta 
nostra  ordonacio  et  per  ago  aquella  bestia  morra  o  debeli- 
tara  lavors  lo  dit  azembler  qui  daqui  sera  colpable  del  seu 
propri  la  valor  de  la  dita  bestia  axi  morta  o  la  menys 
valenga  la  on  no  sera  morta  mas  debelitada  sera  pagador 
al  dit  menador  per  bon  dret  si  regonega  obligat:  e  tota 
hora  quel  dit  azembler  per  los  menadors  de  les  dites  bes- 
ties  li  sera  request  pes  en  la  presencia  daquells  les  carre- 
gues  ordonades  aportar. 

Declarado  feta  sobre  totes  les  dites  oi'd'ma^ions. 

Per  tal  con  humana  natura  !io  basta  a  provehir  ais 
duptes  altercacions  e  contrasts  qui  per  temps  se  poden 
esdevenir  e  entre  los  oñicials  nostres  majors  sotsofficials 
e  ajudants  daquells  demunt  dits  axi  entre  los  majors  con 
entre  los  majors  e  menors  e  altres  domestichs  nostres  per 
raho  del  regiment  e  exercici  deis  officis  demunt  dits  al- 
cunes  discordies  altercacions  e  duptes  se  pusquen  esdeve- 
nir per  no  be  entendre  les  dites  nostres  ordinacions  o 
aquelles  ab  punts  sobtills  e  maliciosos  puntant  e  interpre- 
tant  per  lur  grosseria  o  sobtilitat  la  qual  malicia  pot  esser 
nomenada  la  qual  ab  bona  e  deguda  declarado  per  nos 
deu  esser  refrenada  e  no  reputem  esser  congruent  a  raho 
quels  subtils  ab  lur  subtilitat  engañosa  lur  intencio  iniqua 
obtenguen  neis  grossers  per  lur  grosseria  mantenguen  co- 
ses desrahonables  ne  remanguen  per  la  malicia  deis  sobtiis 
en  alcuna  cosa  dampnificats:  per  qo  desigans  quels  officials 
e  altres  domestichs  nostres  cascun  exercesca  son  offici  se- 
gons  forma  c  continencia  de  les  dites  nostres  ordinacions  e 


(  2(;r,  ) 

aquells  sens  contrast  e  discordia  en  la  iiostra  cüil  \isijueii 
e  usen  deis  officis  deraunt  dits:  decernim  e  declaram  que 
les  dites  ordinacions  nostres  en  tot  c  per  lot  sien  tengudes 
e  observades  e  exseguidcs  segons  tenor  e  continencia  da- 
quelles  e  no  partcnlsc  en  alcuna  manera  del  tenor  daqiie- 
lles:  e  si  per  vcntiira  alcuns  duptes  altcrcacions  o  conlrasls 
entréis  damnnt  dits  officials  sotsofficials  c  ajudans  daquells 
e  altres  domesliciis  nostres  ensemps  o  depertidament  los 
uns  contra  los  altres  per  les  rahons  damunt  allegados  o 
altres  sesdevendran:  volcm  c  ordenara  qiiels  dits  duples 
contrasts  e  altcrcacions  venguen  devant  nos  per  tal  quc-. 
nos  aquells  a  bon  stament  de  nostra  casa  e  a  concordia 
de  nostres  curiáis  declarem  e  posem  en  stament  pacificable 
et  profitos.  E  per  tal  que  per  aytals  duptes  o  altcrcacions 
la  ordinacio  de  nostra  casa  no  sia  torbada  ne  desviada: 
volem  e  ordenara  que  si  alcun  deis  dits  officials  nostres 
majors  o  sotsofficials  o  ajudunls  daquells  o  altres  doraes- 
tichs  e  farailiars  nostres  los  uns  contra  los  altres  hauran 
alcun  contrast  o  dupte  per  rabo  deis  officis  deraunt  dits 
que  aquell  o  aquells  al  qual  o  ais  quals  aquest  contrast  o 
dupte  sera  fet  sien  tenguts  de  requerir  tres  vegades  devatit 
dos  o  tres  testimonis  aquell  o  aquells  qui  aquests  contrasts 
los  faran  quels  dits  contrasts  degcn  dir  e  denunciar  a  nos 
e  supplicar  dins  vuit  dies  apres  la  tercera  requesta  daqui 
avant  coraptadors  que  aquells  duptes  e  contrasts  determe- 
nem  :  en  altra  manera  passats  los  dits  vuit  dies  si  age  no 
curaven  fer  tenguense  per  sospeses  deis  officis  que  per  nos 
tendrán  e  daquells  daqui  avant  no  presumesquen  usar  sens 
especial  voluntat  nostra  sots  pena  de  perdre  los  dits  officis 
o  staments  que  en  la  nostra  cort  hauran.   E  per  tal  que 


(  266  ) 
cascun  deis  dits  uCficials  sotsofíicials  e  ajudans  daquells 
sapien  e  no  pusquen  negligir  o  ignorar  la  present  nostra 
declaracio  volem  que  cascun  sia  tengut  de  pendre  trans- 
lat  de  la  present  nostra  declaracio  ensemps  ab  lo  capitol 
de  la  ordinacio  qui  fara  per  loffici  que  t-^ndra  per  nos. 


(  ^-*<í7  ) 

OrDINACIO  FETA  per  lo  MOLT  AI.T  K  MOI.T  EXr.EI.I.ENT 
PRINCEP  E  SENYOR  LO  SEiWOR  EN  PERE  TERC  REY  DA- 
RAGO  DE  LA  MANERA  CON  LOS  REYS  DARAGO  SE  TARAN 
CONSEGRAR    E    ELLS    MATEYS   SE    CORONARAN. 

Nos  en  Pere  per  la  gracia  de  Den  rey  Darago  de  Va- 
lencia de  Mallorca  de  Sardeiiya  e  de  Córcega  e  comte 
de  Barchelona  de  Rossello  e  de  Cerdanya  considerants  de 
dignitat  reyal  pertanyer  que  aquell  qui  la  reeb  sia  en  lo 
romen^iament  del  seu  rcgimcnl  ans  de  totes  coses  infor- 
mal per  qiial  forma  e  sollennitat  la  dcu  reebre  per  tal 
que  en  reebre  tan  sollemna  dignitat  per  vanilat  o  per  ar- 
guil  peccat  de  ingratitut  o  dcsconexenca  encorrcr  no  pusca 
ans  ab  gran  devocio  scgons  ques  cove  aquella  reeba  e 
axi  mateix  per  alcuna  forma  de  honor  licita  a  la  tan  gran 
e  tan  alta  digtiitat  temporal  e  reyal  sia  satisfet  en  guisa 
que  en  aquella  festa  alcunes  honors  e  magnituts  per  so- 
lemnitats  e  meriximents  daquella  mundanals  sien  fetes:  en 
fígura  daco  legim  en  lo  Vell  Testament  que  ans  que  Samuel 
levas  rey  Saúl  devant  tot  lo  poblé  informa  aquell  secreta- 
ment  e  apart  de  la  sua  eleccio  reyal  e  con  deliuraria  lo 
poblé.  Perqué  nos  volent  que  aqüestes  coses  aquells  qui 
apres  nos  regnaran  sapien  e  acó  per  fretura  de  scriptura 
no  pusquen  neglegir  o  no  saber  o  daquelles  ab  vanitat  ans 
ab  virtut  hagen  usar  con  lo  cor  human  veent  ab  sos  ulls 
aytals  coses  apenes  es  sens  perill  dalcuna  sublevacio  de 
cor  sab^r  lo  poder  e  aministracio  a  ell  per  esta  dignitat 
atribuits  e  comenats  e  per  50  dehia  lo  propheta  a  nostre 
Senyor  Deu :  Senyor  no  es  exaltal  lo  meu  cor  neis  meus  ulls 


(  áG8  ) 
nos  son  enargiülils  m  son  anal  en  grans  coses  ne  en  mará- 
vellcfses  sobre  mi  quaix  que  vulla   dir  quel  hom   qiii  va  en 
grans  coses  e  porta  sobre  si  coses  meravelloses  comunament 
se  enargullex:  no  resmenys  ab  tanta  liumilitat  la  dita  dig- 
nitat  reebre  que  per  aquells  qui  aquella  solemnitat  veen  fos 
la  reyal  dignitat  menyspreada  car  axi  con  massa  vanilals  es 
avorrible  a  Deu  axi  lo  menyspreaments  lo  qual  en  aquella 
per  los  veents  seria  vist  si  lestament  es  assaber  reyal  en 
aytal  cas  poderos  nos  mostras  li  seria  desplaent.  Perqué  es 
necessari  que  de  la  dita  cosa  tempradament  sia  usat  e  que 
la  devocio  envers  Deu  ab  la  honor  terrenal  sia  axi  mes- 
ciada  que  sia  meritoria  a  aquell  qui  la  reeb.  E  en  figura 
dago  legim  que  quant  lo  prophela  Samuel  leva  Saúl  en  rey 
de  Israel  feu  estar   tot  lo  poblé  de  Israel  per  sos  trips  e 
elegi  Saúl  qui  era  major  que  nuil  hom  del  poblé  del  muscle 
a  amunt:  empero  diu  que  Saúl  sera  amagat  en  la  sua  casa: 
perqués  demostré  aci  de  una  part  gran  solemnitat  e  mag- 
nificencia axi  en  lo  ajustament  de  tot  lo  poblé  con  en  la 
disposicio  de  la  persona  del   rey  e  daltra  part  gran  humi- 
litat  con  sera  amagat  en  la  casa.  On  nos  haven   a  tractar 
de  dues   coses  molt  solennes  la  primera  spiritual  e  laltra 
temporal:  de  la  primera  es  assaber  del  sant  sagrament  de  la 
''  unccio  la  qual  los  princeps  terrenals  reeben  per  mans  deis 
bisbes  en  lur  novella  creacio  la  qual  en  la  vella  lig  se  fahia 
per  los  princeps  deis  sacerdots  segons  que  legim  en  lo  Vell 
Testament  en  la  páranla  que  Deu  dix  al  propheta:  Únete 
aquell  que  jo  te  mostrare  e  alli  mateix  leva  e   únete  aquell 
e  pres  lo  corn  del  oli  e  uñeta  aquell   en  mig  d^is  frares 
dell.  E  en  aquesta  unccio   deuen   esser  presenls  los  sots- 
mesos  de  son  principal  e  per  ^o  diu  la  Sancta  Scriptura: 


( m ) 

)  engueren  los  barons  de  Juila  e  unclaren  David  per  (al  que 
regtias  sobre  la  casa  de  Juda  e  altre  locli:  Vencjueren  tols  los 
irips  de  Israel  a  David  e  scgucixse  :  e  unclaren  David  en  reif 
sobre  Israel:  la  qual  unccio  se  deu  fer  en  lesgleya  con  scrit 
es:  E  Sadoch  sacerdot  pres  lo  corn  del  oli  del  tabernacle  e  umia 
Salamo.  E  per  aquesta  unccio  es  quascun  rey  conslituit  prin- 
cep  en  tota  la  térra  que  es  dins  son  principal  e  per  co  es 
scrit:  Vnctaras  Azael  rey  sobra  Siria  e  Ilieu  fill  de  Namsi 
unctaras  rey  sobre  Israel  e  en  altre  loch:  l'nctat  te  rey  sobra 
Israel:  en  la  qual  unccio  deu  concorrer  gran  benediccio  dei 
poblé  axi  con  es  cscrit  de  Joas :  E  [aeren  aquell  rey  e  uncta- 
rerdo  e  levants  las  mans  dixeren :  Viva  lo  rey  :  e  per  aquesta 
unccio  es  senyal  que  Deu  ha  aquell  clcgit  en  rey  con  scrit 
es:  Vmtaren  David  rey  sobre  Israel  scgous  la  páranla  de  nos- 
tre  Senyor  la  qual  dix  nostre  Senyor  Deu  en  la  ma  de 
Samuel.  E  per  la  dcmunt  dita  paraula  la  qual  exi  de  Deu 
segons  que  dit  es  manan  al  propheta  que  uñetas  rey  sobre 
lo  poblé  de  Israel  e  encara  per  tal  con  los  princeps  terre- 
nals  son  colones  de  la  Esgleya  e  son  deputats  a  deífensio 
daquella  no  estalviat  escamparaent  de  sanch  de  si  e  de  sos 
sotsmesos  alscuns  reys  e  princeps  terrenals  foren  per  privi- 
legi  del  sobira  bisbe  es  assaber  del  sant  pare  qui  es  vicari 
e  lochtinent  de  Deu  en  térra  segons  la  paraula  que  dix 
Jesuchrist  en  lo  sant  Evangeli :  Tot  po  que  ligaras  sobre  la 
térra  sera  ligat  en  los  cels  e  tot  ro  que  solras  sobre  la  térra 
sera  soh  en  los  cels  acuUits  en  la  companya  de  la  dita 
sancta  unccio  a  semblanza  deis  dits  reys:  e  jassia  que  en  lo 
Vell  Testament  fossen  unctats  los  reys  en  lo  cap  apres  em- 
pero laveniment  de  Jesu-Ghrist  son  unctats  en  lo  muscle 
]ter  significar  la  forva  el  poder  qui  es  en  lo  principal  re- 


(  270  ) 
val  perquc  dix  lo  psalmista  :  Fet  es  lo  principal  sobre  lo 
muscle  daquell  de  la  qual  gracia  de  la  sagrada  unccio  nos- 
tra  casa  es  perpetualment  dotada  :  perqué  ordenam  que 
aquest  sagrat  e  san  sagrament  per  man  del  matropolita  en 
la  ciutat  de  Ceragoga  segons  que  en  lo  privilegi  del  papa 
Innocent  tere-  de  bona  memoria  lo  qual  ais  nostres  prede- 
cessors  e  a  nos  en  la  dita  ciutat  es  donat  daqui  avant  ais 
nostres  succehidors  sia  continuat  axi  con  los  reys  de  Israel 
deis  dits  subirans  sacerdots  o  bisbes  lo  reebien.  En  apres 
haven  a  tractar  de  la  segona  cosa  la  qual  es  temporal  go  es 
de  la  corona  la  qual  quant  princeps  terrenals  reeben  se- 
nyoria  sobrel  poblé  demonstra  e  dago  havem  figura  con 
ligse  en  la  Sancta  Scriptura:  Produi  lo  fill  del  rey  e  posa 
sobre  aquéll  corona  e  teslimoni.  E  con  corona  portar  en  lo 
cap  se  pertanga  a  la  dignitat  reyal  la  qual  corona  no  ha 
comencament  ne  fi  per  tal  com  es  radona  a  significanca 
que  en  lo  seu  cap  lo  rey  port  ab  intencio  infinida  volun- 
tat  de  fer  bones  obres  e  en  special  en  regir  lo  poblé  a  ell 
comenat  en  agualtat  e  en  justicia:  per  go  daquesta  tractar 
nos  cove  axi  con  la  Sancta  Scriptura  ho  testifica  en  lo  dit 
Vell  Testament  es  assaber  quels  reys  de  Israel  part  la  unc- 
cio corona  en  lur  comengament  de  regiment  portaren.  E 
dago  havem  figura  en  lo  dit  Vell  Testament  la  on  diu: 
E  David  pres  la  carona  de  Melchon  del  cap  daquell  e  troba 
en  aquella  lo  pes  de  un  besant  dar  e  pedrés  preciases  e  feune 
corona  a  si  mateix  :  la  qual  corona  den  portar  lo  rey  en  lo 
cap  en  significanca  que  en  la  pensa  la  qual  es  significada 
per  cap  deu  esser  fermament  posat  lo  dit  infinit  voler:  e 
per  Qo  diu  lo  psalmista :  Posat  has  en  lo  cap  daquell  corona 
de  pedra  preciosa :  la  qual  corona  deu  importar  creximent 


(  271  ) 
de  toles  virtuts  e  deffensio  de  tots  vicis  com  diu  lo  sabi: 
Dará  al  cap  teu  creximent  de  grades  e  ¡a  corona  alta  le  guar- 
dara. Deu  encara  importar  en  lo  rey  gran  temor  de  üeu 
con  ligse:  La  temor  de  nostre  Senyor  gloria  e  gloriado  e  ale- 
gría e  corona  de  exultado.  E  íinalment  importa  e  demostré 
que  en  lo  rey  deu  haver  gran  abundancia  de  virtuts  con 
legim  en  la  Sancta  Scriptura:  Corona  aquell  en  vaxells  de 
virtut.  E  specialment  importa  gloria  e  victoria  segons  ques 
lig  :  En  aquell  dia  sera  lo  Senyor  de  les  osts  corona  e  gloria 
e  garlanda  de  exultado  al  remanentg  del  poblé  seu.  On  con 
los  reys  Darago  sien  estrets  de  reebre  lo  dit  sant  sagra- 
ment  de  unccio  en  la  ciutat  de  Cerago^a  la  qual  es  cap 
del  regne  Darago  lo  qual  regne  es  titol  e  nom  nostre  prin- 
cipal: covinent  cosa  es  e  rahonable  que  axi  mateix  en  aque- 
lla los  reys  Darago  reeben  la  corona  e  les  altres  insignies 
reyals  axi  con  veera  quels  emperadors  preñen  en  Roma 
la  principal  corona  la  qual  ciutat  es  cap  de  lur  imperi. 
Data  en  Valencia  a  vint  dies  de  janer  en  lany  de  la  nali- 
vitat  de  nostre  Sen>or  mil  trecents  cinquanta  tres — Empe- 
ramor  daco  ordonam  que  en  la  setmana  ans  de  la  festa 
quel  rey  se  deura  coronar  lo  rey  dejun  tres  dies  es  assaber 
lo  dimecres  divendres  e  dissapte  e  si  tots  los  dits  tres  dies 
per  alcuna  necessitat  no  pora  dejunar  dejun  un  dia  en  tota 
manera  deis  demunt  dits:  e  la  nit  pus  prop  de  aquella  que 
deura  anar  vetlar  banyse  secretament  en  una  tina  e  en  lo 
raati  daquell  dia  en  lo  qual  deura  anar  vetlar  lo  rey  se 
confes  e  reebe  humilment  e  ab  aquella  major  devocio  que 
pora  lo  cors  de  Jesu-Christ  e  quant  tot  sera  complit  e  fet  e 
la  nit  la  qual  deura  vetlar  se  acostara  faces  adobar  de  sos 
cabclls  pintcnant  aquells  c  per  les  maneres  acustumades 


(  272  ) 
despullse  les  vesledures  que  lavores  vislra  c  vestes  la  camisa 
e  bragues  noves  e  braguer  blaiich  ab  civella  dargent  e'  ab 
trabugucres  de  seda  blancha  a  signiíicanca  que  daqui  avant 
viva  en  castedat  e  sobre  a^o  vestes  gonella  vermelia  de 
scariata  be  estant  al  cors  e  no  sia  massa  longa  per  tal  que 
no  cobra  les  partides  be  estants  ne  tant  curta  que  a  deso- 
nestat  sia  reputat  e  sobre  aquesta  gonella  vestes  una  veste- 
dura  qui  es  appellada  garnatxa  la  qual  sia  feta  de  vellut 
vermell  e  de  drap  dor  a  senyal  nostre  reyal  e  sobre  aquesta 
port  e  abrichse  un  mantell  lo  qual  sia  fet  de  drap  dor  e  de 
vellut  vermell  fet  a  senyal  nostre  demunt  dit  folrat  de  pells 
de  arminis  :  e  apres  dago  cálese  calces  vermelles  de  scariata 
e  no  port  sabates:  e  totes  aqüestes  vestadures  li  vesten  e  li 
calgen  cavallers  fets:e  axi  vestit  e  afaytat  con  dit  havem 
isque  de  sa  cambra  e  mostres  en  una  sala  ais  seus  nobles 
barons  e  cavallers  e  altres  gents  qui  aqui  serán.  E  con 
haura  aqui  stat  un  poch  encontinent  man  e  faga  cavalcar 
ses  gents  e  ell  cavaich  en  un  cavall  blanch  e  no  port  spa- 
rons:  e  quant  lo  rey  sera  cavalcat  faca  portar  la  sua  spaa  de- 
vant  si  a  un  noble  scuder  cavalcant  be  apparallat  en  cavall 
ab  los  esparons  del  rey  e  acompanyen  lo  dit  noble  qui  por- 
tara lespaa  els  esparons  del  rey  dos  nobles  un  a  cascun  cos- 
tat:  e  les  armes  es  assaber  lo  estandart  reyal  e  el  escut  a 
son  senyal  ab  lelm  ab  son  timbre  faga  portar  al  seu  senya- 
11er  cavalcant  en  un  cavall  lo  qual  vage  a  les  espatles  del 
rey  e  acompanyen  lo  dit  senyaller  dos  altres  nobles  en  la 
manera  demunt  dita:  e  entre  aquell  qui  portara  lespaa  els 
esparons  e  aquell  qui  portara  les  armes  no  vage  algún  altre 
cavalcador  sino  lo  rey  tant  solament.  E  quant  aqüestes  co- 
ses serán  coraplides  c  aportades  a  perfeccio  lo  rey  isque  de 


(  273  ) 
su  posada  o  casa  e  per  lu  manera  demunl  dila  e  ordonada 
vage  tro  a  la  Seu  ab  molts  brandons  e  luminaries  e  allres 
sollennitats  de  goig  e  de  alegría  axi  de  dia  con  en  la  nit 
que  deura  vetlar:  e  con  sera  a  la  porta  de  la  Seu  desca- 
valcli  e  vagessen  dretament  a  laltar  major  per  í»quell  orde 
mateix  que  sera  vengut  cavalcant  e  quatit  sera  apres  de 
laltar  ajonollse  e  diga  aquesta  oracio. 

Oracio. 

Senyor  Den  a  tu  ha  plagut  mi  indigne  per  rey  e  re- 
gidor daquest  poblé  elegir  la  qual  cosa  te  gracsch  moU:  c 
con  aquesta  sia  gran  carrega  de  portar  a  mi  sens  la  tua 
gracia  e  ajuda  per  qo  te  clam  merce  que  en  aquesta  dig- 
nitat  reyal  de  la  qual  dema  reebre  les  insignies  que  jo 
faca  tal  vida  e  tais  obres  que  sien  a  tu  plasents  e  profi- 
toses  e  honrades  a  la  mia  corona  per  les  quals  jo  aconse- 
guesca  la  gloria  tua  en  la  mia  fin. 

E  quant  aquesta  oracio  lo  rey  haura  dita  leuse  e  aquell 
noble  escuder  qui  portara  lespaha  posla  dreta  en  mig  sobre 
laltar  e  laltre  qui  portara  lo  estandart  reyal  poslo  arrimat  al 
altar  a  la  part  on  es  acustumat  de  dir  la  epístola  e  apres  lo 
estandart  empero  sobra  laltar  lescut  e  lelm.  E  encontínent 
acó  fet  sia  apparallat  un  siti  de  drap  dor  a  la  part  on  es  acus- 
tumat de  dir  levengeli  empero  un  poch  luny  del  altar  e  lo 
rey  posse  en  lo  dit  siti  e  aqui  prengue  confits  e  vin  per  si 
mateix  e  facen  dar  a  tots  los  altres  qui  aqui  serán:  e  los 
confits  li  sien  aportats  per  un  infant  fill  de  rey  sin  hi  haura 
e  en  cas  que  non  hi  hage  per  un  noble  cavaller  e  lo  vin 
per  altrc  infant  pus  jovc  quel  c  en  cas  que  non  hi  hage 


(  -^74  ) 
per  un  noble  scuder.  E  en  totes  mañeros  si  fer  se  pot  lo 
rey  vetie  tota  la  nit  c  sino  ho  pot  fer  siali  apparallat  un 
lit  en  la  sagrestia  o  en  altre  loch  pus  prop  de  la  esgleya 
en  lo  qual  dorme  es  repos  aquella  nit  e  los  nobles  e  ca- 
vallers  e  altres  gents  qui  ab  ell  serán  venguts  romanguen 
en  lesgleya  acompanyant  e  vetlan  tota  la  nit  les  armes  del 
rey.  E  es  en  temps  passat  lo  rey  haura  reebut  lorde  de 
cavalleria  no  li  porten  lespasa  devant  anans  las  port  ell 
mateix  cinyida  e  los  esparons  calgats:  mas  lo  estandart  e 
lelm  e  lescut  h¡  sien  portats  e  posats  sobra  laltar  en  tot 
cas  con  lo  portar  lespaa  e  los  esparons  devant  nos  fa  per 
altra  rabo  sino  perqué  deu  reebre  lorde  de  cavalleria  no- 
vellament.  E  quant  lalba  sera  venguda  lo  rey  leuse  de  dor- 
mir e  ab  aquelles  vestedures  vestit  que  la  nit  passada  haura 
portades  isque  de  la  sagrestia  o  casa  on  haura  dormit  e 
oja  una  missa  privadament  en  una  de  les  capelles  de  la 
Seu:  e  quant  haura  oyda  la  dita  missa  assegues  en  lo  siti 
que  la  nit  passada  li  hauran  apparallat  e  aqui  estia  una 
stona  monstrantse  a  ses  gents  e  quant  dia  ciar  sera  lo  ma- 
tropolila  o  archabisbe  ab  los  altres  bisbes  e  prelals  entren 
on  la  sagrestia  per  revestirse  a  dir  la  missa  e  con  serán 
vestits  clamen  lo  rey  e  ell  appellat  per  ells  entressen  en 
la  sagrestia  e  aqui  despullse  les  dites  vestadures  ax¡  que 
remangue  en  la  dita  gonella  de  scariata  la  qual  haja  lo 
cabeg  fes  devant  et  detras  ab  botons  e  aqüestes  vestadures 
sien  de  la  esgleya  e  sobra  aquesta  gonella  vestes  primera- 
ment  una  camisa  de  len?  nova  e  sia  ampia  e  longa  a 
manera  de  camisa  romana  ab  lo  cabeg  fes  devant  e  detras 
ab  botons  e  sobra  aquesta  camisa  vestas  una  tunicella 
blancha  de  drap  de  seda  feta  a  manera  de  carais  e  haja 


I 
1 


(  27n  } 

los  punyals  obrats  ab  perles  e  sobre  aquesta  cinyes  un 
cordo  de  seda  blancha  en  lo  qual  no  port  coltell  ne  ne- 
guna  manera  darraes  e  sobre  tot  ago  port  la  estola  per 
aquesta  manera  que  pertesca  del  musclo  esquerra  la  una 
part  devant  e  laltra  detras  e  ajunyensc  a  la  part  drela  axi 
con  la  acuslumen  de  portar  los  diaches  con  son  vestits  per 
dir  lavengeli  e  en  lo  bra?  esquerra  port  un  maniple  la  qual 
stola  e  maniple  sien  cuberls  de  fil  dor  e  de  perles  e  de 
pedrés  preciosas  e  sienli  cal^ades  les  cendalies  de  drap  de 
seda  vermelles  obrades  de  fil  dor  e  sobra  aquellcs  sienli 
cal^ades  gabates  de  vellut  blandí  obrades  ab  fil  dor  e 
apres  tot  ago  siali  vestida  una  dalmática  de  vellut  vermell 
e  de  drap  dor  de  nostre  senyal  reyal  decoroda  ab  raana- 
gues  ampies  aytal  con  ha  acustumada  de  portar  lo  diaclia 
con  diu  lo  sant  evangeli  a  la  missa  obrada  de  diverses 
obratges  dor  e  sembrada  de  perles  e  de  pedrés  precioses: 
e  quant  tot  afo  sera  fet  un  noble  cavaller  pintenli  lo  cap. 
E  con  lo  rey  sera  axi  apparallat  isquen  de  la  sagrcslia  los 
bisbes  ab  mitres  e  altres  prelats  e  derrera  tots  aquesls  lo 
matropolita  revestits  axi  con  es  acustumat  quant  fan  pro- 
fesso  e  derrera  lo  matropolita  isquen  dos  ynfans  e  en  deffa- 
lliment  dells  dos  nobles  cavallers  deis  quals  la  un  port  lo 
ceplre  e  vage  a  la  part  dreta  e  laltra  port  lo  pom  e  vage 
a  la  part  esquerra  e  derrera  aquests  dos  nobles  isque  al- 
tre  infant  e  en  dcíTallimcnt  daquell  altra  noble  cavaller  lo 
qual  port  un  baci  dargent  e  dintra  aquell  port  la  corona 
descoberta:  e  en  aquests  tres  sia  haut  aquest  esguart  quel 
pus  honrat  port  la  corona  e  lo  segon  lo  ceptre  e  lo  tercer 
lo  pom;  e  derrera  tots  aquests  isque  lo  rey  axi  apparallat 
con  dit  es  demunt:  c  en  aquesta  manera  deucn  anar  tro 


(  270  ) 
a  laltar  e  con  los  prclats  serán  aprcs  laltar  deuen  fer  un 
cor  o  placa  dells  mateys  entorn  devant  laltar  e  acó  fet 
entren  en  lo  dit  cor  o  pla^a  los  demunt  dits  qui  portaran 
Ih  corona  e  lo  ceptre  e  lo  pom  axi  ordonats  con  isqueren 
de  la  sagrestia  e  derrera  aquests  entre  lo  rey  dins  lo  dit 
cor  o  plaga:  e  los  demunt  dits  qui  portaran  la  dita  corona 
e  lo  ceptre  e  pom  con  serán  prop  laltar  posen  la  dita  coro- 
na ceptre  e  pom  sobre  laltar  e  ago  fet  isquense  del  dit  cor 
o  plaga.  E  complides  lotes  aqüestes  coses  romangue  lo  rey 
en  lo  dit  cor  e  aquí  fich  los  jonolls  e  los  colzes  en  guisa 
que  sia  postrat  en  térra  e  diga  la  oracio  demunt  dita  e 
lavores  los  prelats  demunt  dits  coraengen  a  dir  la  letenia 
en  la  forma  seguent. 

Latenia. 
Kyrieleyson. 
Christeleyson. 
Kyrieleyson. 
Christe  audi  nos. 
Christe  exaudi  nos. 
Pater  de  gelis  Deus:   miserere  nohis. 
Fili  redemptor  mundi  Deus:  miserere  nobis. 
Spiritus  sánete  Deus:  miserere  nobis. 
Sancta  Trinitas  unus  Deus:  miserere  nobis. 
Sancta  Maria:  ora  pro  nobis. 
Sancta  Dei  genitrix:  ora. 
Sánete  Michael:  ora. 
Sánete  Raphael:  ora. 
Sánete  Gabriel:  ora. 
Omnes  sancti  Angelí  et  Arcliangeli:  orate  pro  nolns. 


(  iT¡  ) 
Omnes  sancli  Beatorum  Spirituuní  orilines:  víate. 
Sánete  Johannes  Babtista  :  ora. 
Omnes  sancti  Patiiarche  et  Profete  :  onUc  pro  iwbis. 
Sánete  Petre  :  ora. 
Sánete  Paule  :  ora. 
Sánele  Andrea  :  ora. 

Omnes  saneti  Apostoli  et  Evangeliste  :  orate  pro  tíoftis. 
Omnes  saneti  diseipuli  Domini :  orate. 
Omnes  sancti  Innocentes  :  orate. 
Sánete  Stephane  :  ora. 
Sánete  Saturnine  :   ora. 
Sánete  Line  :  ora. 
Sánete  Vincenti  :  ora. 
Omnes  saneti  Mártires  :  orate. 
Sánete  Silvester  :  ora. 
Sánete  Gregori  :  ora. 
Sánete  Leo  :  ora. 
Sánete  Valeri  :  ora. 

Omnes  sancti  Pontifiees  et  Confessores  :   orate  pro  nobis. 
Omnes  sancti  Doctores  :  orate. 
Sánete  Paule  :  ora. 
Sánete  Anthoni :  ora. 
Sánete  Maehari :  ora. 
Sánete  Leonarde  :  ora. 

Omnes  sancti  Monachi  et  Heremite  :  órale  pro  nohis. 
Omnes  sancti  Confessores  :   orate. 
Sánela  Maria  Magdalena  :  ora. 
Sánela  Felicitas  :  ora. 
Sánela  Perpetua  ;  ora. 
Sánela  Engratia  :  ora. 

TOMO  V.  20 


(  278  ) 

Omnes  sánele  Virgines :  orate. 

Omnes  sánete  Vidue  ct  Continentes :  orate. 

Omncs  Sancti  ;  orate. 

Propitius  esto  :  parce  nobis  Domine. 

Ab  ira  et  odio  et  omni  mala  volúntate :  libera  nos  Domine. 

A  cecitate  mentis  et  corporis :  libera. 

Ab  insidiis  demonum  :  libera. 

A  morte  subitánea  atque  eterna  :   libera. 

Ab  ira  ventura  :   libera. 

A  dampnatione  perpetua  :  libera. 

Per  Anunciationem  tuam  :  libera. 

Per  Adventum  tuum  :  libera. 

Per  misterium  sánete  Incarnationis  tue  :  libera. 

Per  Passionem  et   Crucem  tuam  :  libera. 

Per  gloriosam  Resurrectionem  tuam  :  libera. 

Per  admirabilem  Ascensionem  tuam  :  libera. 

Per  gratiam  Sancti  Spiritus  Paracliti  :  libera. 

In  hora  mortis :  succurre  nobis  Domine. 

In  die  judicii :  libera  nos  Domine. 

Peccatores  :   te  rogamus  audi  nos. 

Ut  pacem  nobis  dones :  te  rogamus. 

Ut  misericordia  et  pietas  tua  nos  semper  custodiat:  le  ro- 
gamus. 

Ut  Ecclesiam  tuam  sanctam  regere  et  defensare  digneris: 
te  rogamus. 

Ut  dompnum  papam  et  omnes  gradus  Ecclesie  in  sánela 
religione  conservare  digneris :  te  rogamus. 

Ut  archiepiscopum  nostrum  et  omnem  congregalionem  illi 
comissam  in  luo  sánelo  servitio  conservare  digneris :  íe 
rogamus  audi  nos. 


(  ?71)  ) 
Ul  indulgeiiliam  omnium  delictorum  noslroruní  iiobis  do- 
nare (ligncris:  te  rogamus. 
Ut  vitam  etcrnam  nobis  donare  digneris  :  le  roí/amas. 
Ut  ómnibus  bcncfactoribus  nostris  sempiterna  bona  relri- 

buas  :  te  rogamus. 
üt  ómnibus  vivis  ct    defunctis  vitam  et  réquiem  etcrnam 

donare  digneris  :  te  rogamiis. 
Ut  gentem  paganam  celesti  virtute   comprimere  digneris : 

te  rogamus. 
Ut  loca  nostra  suldimarc  et  regere  digneris  :   te  rogamus. 
Ut  hunc  presentem  famulum  tuum  N.  regem  nostrum  be- 

ne^dicerc  digneris  :  te  rogamus  audi  nos. 
Ut  liunc  presentem  famulum  tuum  N.  regem  nostrum  be- 

ne^dicerc  et  sanctificare  digneris:  te  rogamus  audi  nos. 
Ut  hunc  presentem  famulum  tuum  N.  regem  nostrum  bene- 

)^dicere  sanctificare  et  consecrare  digneris:  te  rogamus 

audi  nos. 
Ut  nos  exaudiré  digneris  :  te  rogamus. 
Fili  Dei  :  te  rogamus. 
Mediator  Dei  et  horainum  :  te  rogamus. 
Agnus  Dei  qui  tollis  peccata  mundi :  parce  nóbis  Domine. 
Agnus  Dei  qui  tollis  peccata  mundi  :  miserere  nobis. 
Agnus  Dei  qui  tollis  peccata  mundi :  dona  nobis  pacem. 
Christe  audi  nos. 
Christe  exaudi   nos. 
Kyrieleyson. 
Christeleyson. 
Kyrieleyson. 

E  la  letania  acabada  lo  matropolita  diga  q,o  ques  segueix: 

Pater  noster. 


C  280  ) 

Et  ne  nos  inducas  in  tcmptationem:  sedUberanos  amalo. 

f  Salvura  fac  servum  tuum  Domine. 

v¡  Deus  meus  sperantem  in  te. 

f  Esto  e¡  Domine  turris   fortitudinis. 

b|  a  facie  inimici. 

f  Nichil  proficiat  inimicus  in  eum  :  et  íilius  iniquitatis 
non   apponat  nocere  ei. 

v¡  Domine  exaudi  orationem  meam:  et  clamor  raeus  ad 
te  veniat. 

f  Dominus  vobiscura. 

b/  Et  cum  Spiritu  tuo, 

Oremiis. 

Pretende  quesumus  Domine  huic  fámulo  tuo  N,  dexte- 
ram  celestis  auxilii  ut  toto  corde  perquirat  et  que  digne 
postulat  assequi  merealur.  Per  Dominum. 

Alia  oratio. 

Actiones  nostras  quesumus  Domine  aspirando  preveni  et 
adjuvando  prossequere  ut  cuneta  nostra  operatio  et  ora- 
tio a  te  semper  incipiat  et  per  te  cepta  finiatur.  Per  Do- 
minum nostrum  Jesum-Christum  filium  tuum  qui  tecum 
vivit  et  regnat.  Amen. 

E  finida  e  acabada  la  letania  ab  les  oracions  demunt 
dites  si  lo  rey  no  es  cavaller  dos  filis  de  reys  si  presents 
serán  e  si  no  ni  ha  sino  un  aquell  e  en  deífalliment  daquells 
o  daquell  dos  nobles  cavallers  calcen  los  esparons  al  rey  e 
cal^ats  los  esparons  en  la  forma  devant  dita  los  dits  filis  de 


(  281  ) 
reys  o  nobles  qui  los  esparons  hauran  calíais  al  rev  isquense 
de  la  plaza  o  cor  detnunt  dit   e  eiiconliiieiit  lo  matropolila 
diga  sobre  les  armes  del  rey  les  oracions  segueiils. 

Benedictio  supeí'  omnia  arma  regis. — Oratiu. 

Omnipotens  sempiterne  Deus  majestatem  tuam  supplici- 
ter  exoramus  réspice  propitiiis  ad  humilitalis  noslrc  olíi- 
cium  et  per  ministcriuní  nostrum  hec  arma  bene)^dic  et 
sanc)J(t¡fica  quibus  famuius  tiius  N.  rex  noster  ornatus 
atque  munitus  hostes  catholice  fidei  tuo  nomini  valeat  sub- 
jugare  colla  sibi  rebellium  conterat  et  confundat.  Per  Do- 
minum. 

Benedktio  siiper  sculum. — Oraüo. 

Prolector  in  te  sperantium  Deus  omnipotenliam  tuam 
bumiliter  imploramus  iit  bene^dicere  digneris  scutum 
istud  quo  famuius  tuus  N.  rex  noster  tutus  atque  protec- 
tus  hostium  cuneos  possit  transiré  securus  et  eorum  non 
sentiens  ictus  de  ipsis  valeat  semper  feliciter  triumphare. 
Per  Dominum. 

Benedktio  super  lanceam. — Orado. 

Deus  qui  superbis  resistís  et  humilibus  das  graliam  mag- 
nificentiam  tuam  bumiliter  et  devote  deposcimus  ut  super 
hanc  lanceara  munus  tue  benej^diclionis  infundas  quati- 
nus  famuius  tuus  N.  rex  noster  ca  armatus  supcrborum 
audaciam   confodiat  ct   bumilium   devolionem^  sub   umbra 


(  282  ) 
alarum  suarum  degcnlium  protegat  et  deíTendal  per  Do- 
minum. 

Benediclio  super  ensem. — Oralio. 

Deus  altissime  rex  omnium  creator  et  ordinator  qui 
cum  sis  potens  potentes  non  abicis  sed  eos  qui  in  te  spe- 
rant  proveis  et  deffendis  quique  in  hominum  niultitudine 
diversitatem  officioruní  distincxisti  iit  alii  preessent  et  allí 
subessent  in  conspectu  Majestatis  tue  preces  prosternimus 
non  in  nostris  justificationibus  sed  in  miserationibus  tuis  in- 
finitis  poscentes  humiliter  ut  super  hunc  cnsem  copiam  tue 
bene^dictionis  infundas  quatinus  eo  feliciter  accinctus 
lamulus  tuus  N.  rex  noster  voluntatis  tue  beneplacitum 
exequátur  ecclesiam  sanctam  tuam  fideliter  deffendendo 
hereses  et  errores  alios  calholice  fidei  contrarios  viriÜter 
destruendo  pauperes  orphanos  et  viduas  deffendendo  suam 
cuique  justitiam  conservando  pie  sevi  ac  malitiis  hominum 
resistendo  ut  in  hiis  et  in  alus  mandatis  tuis  et  justifica- 
tionibus se  assidue  exercendo  tibi  Regi  regum  et  Domino 
dominorum  placeré  valeat  et  in  die  districti  judicii  cum 
sanctis  coronam  inmarccssibilem  que  nunquam  auferetur 
ab  eo  percipere  mcreatur  per  Dominum  nostrum. 

E  feta  e  dita  la  benediccio  sobre  les  armes  del  rey  se- 
gons  que  dit  es  si  lo  rey  no  es  cavaller  lo  matropolita  diga 
sobre  lo  rey  la  oracio  segucnt. 

Oralio. 

Actipc  eiisem  de  super  altari  saricli  Salvatoris  tibi  re- 
galiter  imposilum  nostrcque  bene^diclionis  oñicio  in  del- 


(  á85  ) 
íensionem  sánete  Dei  Ecclcsie  iliviiiilus  ordiuatum  ct  esto 
memor  de  qiio  psalmisla  prophetavit  dicens:  Accimjere  yla- 
dio  tuo  supcr  fémur  tuum  polentissime  ut  in  hoc  per  euri- 
dem  vim  equitatis  exerceas  molem  iniquitalis  potenter  des- 
truas  et  sanctam  dei  Ecclesiam  e  jusque  fidelcs  defiendas 
atque  protegas  nec  minus  sub  fide  falsos  quam  cliristiani 
nominis  hostes  execres  ac  dispcrgas  viduas  ct  pupillos  cle- 
menter  adjuves  et  deíTendas  desoíala  restaures  restaúrala 
conserves  ulciscaris  injusta  confirmes  bene  disposita  quali- 
nus  in  hoc  agendo  virtutum  triumplio  gloriosos  justitieque 
cultor  egregius  cum  mundi  Salvatore  cujus  tipum  geris 
in  nomine  sine  fine  merearis  regnare.  Qui  cum  Patrc  et 
Spiritu  sancto  vivit  et  regnat  Deus  per  omnia  sécula  secu- 
lorum.   Amen. 

E  acabada  la  dita  oracio  lo  rey  prenga  lespaa  del  al- 
tar e  ell  matex  cinyeles  sent  ajuda  dalcuna  persona  :  e 
dementre  lo  rey  se  cinyira  lespaa  lo  matropolita  diga  les 
paraules  seguents. 

Accingere  gladio  tuo  super  fémur  tuum  potentissime  et  at- 
iende quod  sancti  non  gladio  sed  per  fidem  vicerunt  regna. 

E  cinyida  lespaa  segons  que  dit  es  lo  rey  leu  les  mans 
juntes  en  alt  e  faca  oracio  a  Deu  en  la  forma  segucnt. 

Oracio. 

Senyor  Deu  meu  clamte  merce  que  en  aquest  orde  de 
cavalleria  que  ara  reeb  jo  faca  tais  obres  que  tu  ne  sias 
servil  6  la  mia  anima  naja  gloria  perdurable  e  el  meu  cors 
honor  e  profit  e  la  mia  corona  reyal  e  el  meu  poblé  cre- 
ximent  e  defcnimcnt. 


(  ¿84.  ) 
E  íetu  aquesta  oracio  lo  rey  ab  la  ma  sua  dreta  donse 
un  colp  en  la  tenftpia  esquerra.  E  ago  fet  lo  rey  traga  les- 
paha  del  foure  e  devant  tot  lo  poblé  de  cara  esbrandes- 
cala  tres  vegades.  E  apres  lo  rey  descinyes  lespaha  sens 
ajuda  dalcun  e  lornla  en  laltar.  E  a^o  fet  venguen  los 
infants  nobles  e  cavallers  e  menen  lo  rey  al  siti  lo  qual 
en  la  nit  precedent  li  hauran  apparellat  e  lavores  comencse 
la  missa  del  dia:  e  quant  la  epístola  sera  dita  e  lo  respons 
ans  quel  evangeli  se  diga  los  dits  dos  prelats  pus  honrats 
menen  lo  rey  al  altar  al  siti  menor  qui  li  sia  apparellat  a 
un  pas  devant  laltar  e  stia  a  la  part  demunt  dita  on  se  diu 
lo  evangeli  e  aqui  los  infants  nobles  e  cavallers  e  prelats 
c  altres  qui  aqui  serán  estants  de  peus  fagen  cor  de  si  ma- 
teys  e  lo  rey  estant  axi  diga  devant  tot  lo  poblé  la  pro- 
fessio  seguent. 

Professio. 

Nos  N.  profitemur  et  promittimus  coram  Deo  et  angelis 
ejus  deinceps  legem  et  justitiam  pacemque  sánete  Ecclesie 
X)ei  populoque  nobis  subjecto  pro  posse  et  nosce  faceré  et 
conservare  salvo  condigno  misericordie  Dei  respectu  sicut 
cum  consilio  fidelium  nostrorum  melius  invenire  poterimus: 
pontificibus  quoque  ecclesiarum  Dei  condignum  et  canoni- 
cum  honorem  exhibere  atque  ea  que  ab  imperatoribus  et 
regibus  eclesiis  sibi  coraissis  collata  et  reddita  sunt  invio- 
labiliter  conservare:  abbatibus  etiam  conventibus  ct  vassa- 
Uis  nostris  congruum  honorem  secundum  consilium  fide- 
lium nostrorum  prestare. 

E  dita   la  professio  per    lo   rey  segons  que    demunt  se 


( ^»'^> ) 

conté  los  bisbes  c  prelats  qui  aqui  serán  fa^en  de  si  ma- 
levs  plaga  e  en  lo  mig  daqiiells  sia  lo  rey  c  los  dits  dos 
bisbes  pus  honráis  prenguen  lo  rey  e  diguen  al  matro- 
polita  aqüestes  paraulcs:  Revereñt  pare  demana  sancta  Mare 
Esgleya  que  aquest  alt  e  illustre  cavaller  al  qual  per  successio 
legUima  lo  regne  se  pcrtany  per  dignital  reyal  conságrete.  E 
lavors  lo  matropolita  rcspona  per  aqüestes  páranles:  Sabéis 
vosaJíres  a  ell  pertanyer  lo  regtie  per  legitima  successio.  E  tols 
aquells  qui  aqui  serán  responen  diguen  :  E  nos  conexem  e 
creem  a  aquell  pertanyer  lo  regne  per  legitima  siu:cessio.  E  sia 
respost  per  tots  los  circunstants:  Deo  gratias.  E  ago  acabat 
lo  matropolita  diga  sobre  lo  rey  les  oracions  seguents. 

Oratio. 

Deus  in  cujus  manu  corda  sunt  regum  inclina  ad  preces 
humilitatis  aures  tuc  misericordic  et  regi  nostro  fámulo  tuo 
N.  régimen  lúe  appone  sapieiitie  ut  super  omnia  regna 
precellat.   Per  Dominum  nostrum. 

Oratio. 

Omnipotens  sempiterne  Deus  qui  famulum  tuum  N.  re- 
gem  nostrum  regni  fastigio  dignatus  es  sublimare  tribue  ei 
quesumus  ut  ita  in  hujus  seculi  cursu  cunctorum  in  comu- 
ne  salutem  disponat  quatinus  a  tuc  veritatis  tramite  non 
recedat.  Per  &c. 


(  286  ) 
Oralio. 

Deus  qui  seis  omne  genus  humanum  nulla  virtute  posse 
subsistere  concede  propitius  ut  famulus  tnus  N.  rex  noster 
quem  populo  tuo  voluisti  preferri  ita  tuo  fulciatur  adjuto- 
rio  quatinus  quibus  potuit  preesse  valeat  prodesse  per  &c. 

Oratio. 

Omnipotens  serapiterne  Deus  celestium  terrestriumque 
moderator  qui  famulum  tuum  N.  regem  nostrum  ad  regui 
fastigium  dignatus  es  provehere  concede  quesunius  ut  a 
cunctis  adversitatibus  liberatus  et  ecclosiastice  pacis  dono 
muniatur  et  ad  eterna  pacis  gaudia  te  donante  pervenire 
mereatur.  Per  &c. 

E  apres  dites  aqüestes  oracions  lo  matropolila  inter- 
roch  e  deman  al  rey  en  la  forma  seguent:  Vis  fdem  sanc- 
tam  a  cathoUcis  viris  tibi  traditam  tener e  et  opera  justa  ob- 
servare. Respondeat:  Vola.  Interroget :  Vis  sanctarum  ec- 
clesiarum  ecdesiarumque  ministrorum  tutor  et  deffensor  esse. 
Respondeat :  Voló.  Interroget :  Vis  regnum  tuum  a  Deo 
tibi  concessum  secundum  justiliam  patrum  tuorum  regere  et 
deffendere.  Respondeat.  Voló :  et  m  quantum  divino  fultus 
adjutorio  ac  solalio  omnium  meorum  valuero  ita  me  per  om- 
nia  jideliter  acturum  promito. — E  ago  dit  lo  matropolita 
girse  al  poblé  e  diga  aqüestes  paraules  :  Vis  tali  principi 
ac  rectori  te  suUcere  ut  ex  jidelitate  per  te  alias  prestita  tan- 
quam  su^essori  legitimo  in  lioc  regno  Aragonum  teneris  el 
ipsius  regnum  firmare  firma  fide  stabilirc  alque  jussionibus 


(  287  ) 
/7/fí<s  oblempcrarc  juxta  apoatolum  dicenlem :  Omnis  anima 
polestalibus  sublimioribus  sidclila  sit  regí  quasi  preccllenti . 
— E  aqüestes  paraules  dites  Iota  la  clcricia  e  lo  poblé  qui 
aqui  sera  responguen  e  diguen:  Fiat  Fiat  Amen. — E  apres 
lo  rey  inclinat  devotamcnt  sia  d¡t  per  la  un  deis  bisbes 
qui  aqui  serán  e  per  lo  matropoiita  les  bcncdiccions  el 
prephaci  seguens. 

Oraíio. 

Benej^dic  Domine  hunc  regem  nostrum  N.  qui  rcgna 
omnium  moderaris  a  seculo  ct  tali  eum  benedictione  glo- 
rifica ut  davitice  teneat  sublimatis  ceptrum  et  glorifica- 
tus  in  ejus  prolinus  reperialur  mérito:  da  ei  tuo  spiraminc 
cum  mansuetudine  ita  regere  populnm  sicut  Salomonem  fe- 
cisti  regnum  obtinere  pacificum:  tibi  semper  cum  timore 
sit  subditus  tibique  militet  cum  quiete  sit  tuo  clipeo  pro- 
tectus  cum  proceribus  et  ubique  lúa  gralia  viclor  existat: 
honorifica  eum  pre  cunciis  regibus  gentium  felix  populus 
dominetur  ct  felicitcr  eum  nationes  adornent  vivat  inter 
gentium  catervas  magnanimus  sit  in  judiciis  equitatis  sin- 
gularis  locupletet  eum  tua  predives  dextera  frugiferam 
obtineat  patriam  et  ejus  liberis  tribuas  profuturam:  presta 
ei  prolixitatatem  vite  per  témpora  et  in  dicbus  ejus  oria- 
tur  justitia:  a  le  robiistum  teneat  regiminis  solium  et  cum 
jocunditate  et  justitia  eterno  glorieturinregno.  Per  Do.  &c. 


(  288  ) 
Prephatio. 

Per  omnia  sécula  seculorum.  Amen. — Dominus  vobis- 
cum.  Et  cum  Spiritu  tuo. — Sursum  corda.  Habemus  ad  Do- 
minum. — Gratias  agamus  Domino  Deo  nostro.  Dignum  et 
justum  est. — Veré  dignum  et  justum  est  equum  et  salutare 
nos  tibi  semper  et  ubique  gratias  agere  omnipotens  eterno 
Deus  creator  omnium  rerum  imperator  Angelorum  rex  reg- 
nantium  Dominus  dominantium  qui  Abraam  fidelem  fa- 
mulum  tuum  de  hostibus  triumphare  fecisti  Moysi  et  Josué 
populo  tuo  prelatis  multiplicem  victoriam  tribuisti  humilem- 
que  David  puerum  tuum  regni  fastigio  sublimasti  et  Salo- 
monem  sapientie  pacisque  inefabili  muñere  ditasti.  Rés- 
pice quesumus  ad  preces  humilitatis  nostre  et  super  huno 
famulum  tuum  N.  regem  nostrum  quem  supplici  devotione 
in  regem  habemus  bene^dictionum  tuarum  dona  multi- 
plica eumque  dextera  tue  potentie  semper  et  ubique  cir- 
cunda quatenus  predicti  Abrahe  fidelitate  fundatus  Moysi 
mansuetudine  fretus  David  humilitate  exaltatus  Salomonis 
sapientia  decoratus  tibi  in  ómnibus  complaceat  et  per  tra- 
mitem  justitie  inoffenso  gressu  semper  incedat :  tue  quo- 
que  protectionis  galea  munitus  et  scuto  insuperabili  ju- 
giter  protectus  armisque  celestibus  circundatus  obtabilisque 
glorie  triumphum  de  hostibus  feliciter  capiat  terrorera- 
que  sue  potentie  infidelibus  inferat  et  pacem  tibi  militan- 
tibus  letanter  reportet.  Per  Christum  Dominum  nostrum 
qui  in  virtute  crucis  tártara  destruxit  regnoque  diaboli 
superato  ad  celos  victor  ascendit  in  quo  potestas  omnis 
regnique  cxistit  victoria  qui  est  gloria  humilium  et  vita  sa- 


(  289  ) 
lusque  populorum  qui  lecum  vivit  ct  regnat  in  unilatc  Spi- 
ritus  Sancti  Deus  per  omnia  sécula  seculorum.  Amen, 

E  dites  les  benediccions  e  prephaci  demunt  dits  lo  ma- 
tropolita  prenga  del  olí  sanctificat  e  faent  creu  uncten  lo 
cap  deis  pits  del  rey  e  apres  les  sumitats  de  cascuna  de 
les  spatles  dient  les  paraules  seguents  :  Ungo  te  in  regem 
hujiis  populi  in  nomine  Patris  el  Filii  et  Spirilus  Sancli.  Amen. 
E  feta  la  unccio  segons  que  dit  es  lo  malropolita  ab  un 
bell  drap  de  lin  torch  e  munde  los  lochs  unctats  e  apres 
diga  les  oracions  seguents. 

Oratio. 

Prospice  oranipotens  Deus  huno  gloriosum  regem  nos- 
trum  N.  serenis  obtutibus  et  sicut  benedixisti  Abraam 
Isach  et  Jacob  sic  ilium  largis  benedictionibus  spirltualis 
gratie  cum  omni  plenitudine  tue  potenlic  irrigare  atque 
perfundere  dignare:  tribue  ei  de  rore  celi  et  de  pingue- 
dine  terre  habundantiam  et  toti  sue  tcrre  copiam  fru- 
menti  vini  ct  olei  et  omnium  frugum  opulentiara  ex  lar- 
gitate  divini  muneris  longa  per  témpora  ut  illo  regnante 
sit  sanitas  corporum  in  patria  et  pax  inviolata  sit  in  regno 
et  dignitas  gloriosa  regalis  palatii  máximo  splendore  regie 
potestatis  oculis  omnium  luigeat  luce  clarissiraa  clarescat 
atque  splendore  máximo  perfusa  splendidissima  videatur. 
Tribue  ei  omnipotens  Deus  ut  sit  fortissimus  protector  pa- 
trie ct  consolator  ccclesiarum  atque  cenobiorum  sancto- 
rum  máxima  cum  pietate  regalis  muniíicentie  atque  ut  sit 
fortissimus  regum  triumphator  omnium  ad  opprimendas 
rebelles   et  paganas    nationes  sitque  suis   inimicis  multum 


(  290  ) 
tcrribilis  premaxima  forliludine  regalis  potentie  oplimati- 
bus  quoque  ac  precelsis  proceribusque  ac  fidelibus  sui  regni 
sit  magnificus  et  amabilis  et  pius  ut  ab  ómnibus  timeatur 
atque  diligatur.  Reges  quoque  de  lumbis  ejus  per  successio- 
ncs  temporura  futurorum  egrediantur  ad  regnum  hoc  re- 
gendum  et  post  gloriosa  témpora  atque  felicia  presentis 
vite  gaudia  sempiterna  perpetua  beatitudine  habere  rae- 
reatur.  Quod  ipse  prestare. 

Oraiio. 

Domine  Deus  omnipotens  cujus  est  omnis  potestas  et 
dignitas  te  supplici  devotione  atque  humillima  prece  de- 
poscimus  ut  huic  fámulo  tuo  regí  nostro  N.  prosperum  re- 
gie  dignitatis  concedas  effectum  ut  in  tua  dispositione  cons- 
tituto  ad  defendendam  Ecclesiam  tuam  sanctam  nichil  ei 
presentía  oííiciant  futura  nichil  obsistant  populum  sibi  sub- 
ditum  equo  justitic  libramine  regere  valeat  et  in  ómnibus 
operibus  suis  te  semper  timeat  jugiter  placeré  concedas. 
Per  Dominum. 

Oratio. 

Omnipotens  sempiterneque  Deus  qui  Azahel  super  Si- 
nain  et  Jeu  super  Israel  per  Heliam  David  quoque  et  Sau- 
lera  per  Samuelem  prophetam  in  reges  inungi  fecisti  tri- 
bue  quesumus  manibus  nostris  opem  tue  benedictionis  et 
huic  fámulo  tuo  N.  quem  hodie  in  te  sperantem  in  regem 
nostrum  sacro  ungimine  delinivimus  dignam  concede  de- 
libutionis  hujus  eficaciam   et  virtutem:  constitue  Domine 


(  291  ) 
principatum  super  liumerum  ejus  ul  sit  forlis  juslus  lidolis 
providus  et  indefessus  regni  hujus  et  populi  tui  guberiialor 
infidelium  expugnator  justitie  cultor  meritorum  remune- 
rator  Ecclesie  tue  sánete  ac  fidei  christiane  deffensor  ad 
decus  et  laudem  tui  nominis  gloriosi.  Per  Dominum. 

Oratio. 

Spiritus  Sancti  gratia  humilitatis  nostre  officio  in  te  co- 
piosa descendat  ut  sicut  manibus  nostris  indignis  oleo  ma- 
teriali  pinguescis  exterius  oblitus  ita  ejus  invisibili  ungui- 
mine  delibutus  impingan  merearis  inlerius  ejusque  speciali 
unclione  perfectissime  semper  imbutus  et  illicita  declinare 
tota  mente  et  spernere  discas  seu  valeas  et  utilia  anime 
tue  jugiter  cogitare  optare  atque  operari  queas  auxiliante 
Domino  nostro  Jesuchristo  qui  cum  Deo  Patre. 

Oratio. 

Deus  qui  es  justorum  gloria  et  misericordia  peccatorum 
qui  missisti  fiiium  tuum  preciosissimo  sanguine  suo  genus 
humanum  rcdimerc  qui  conteris  bella  et  propugnatores  in  te 
speranlium  et  sub  cujus  arbitrio  omnium  regnorum  con- 
tinetur  potestas  te  humilitcr  deprecamur  ut  presentem 
famulum  tuum  regem  nostrum  N.  in  tua  misericordia 
confidentem  in  presenti  sede  regali  bene  ^  dicas  eique 
propitius  adesse  digneris  ut  qui  tua  expetit  protectione 
deíTendi  ómnibus  sit  liostibus  fortior.  Fac  eum  domine  bca- 
tum  esse  et  victorem  de  inimicis  suis  corona  eum  corona 
justitie  et  pietatis  ut  ex  loto  corde  et  ex  tota  mente  in  te 


(  292  ) 
credens  diligat  luam  sanctam  Ecclcsiam  deífendal  el  subli- 
met  populumque  a  te  sibi  comissum  juste  regat :  nullus 
insidiantibus  malis  eum  in  injustitiam  vertat:  accende  Do- 
mine cor  ejus  ad  amorem  gratie  tue  per  hoc  unctionis 
oleum  unde  uncxisti  reges  sacerdotes  et  prophetas  quati- 
mus  justitiam  diligens  per  tramilem  familiariter  justitie 
populum  ducens  post  perada  a  te  disposita  in  regali  ex- 
cellentia  armorum  curricula  pervenire  ad  eterna  mereatur. 
Per  Dominum  nostrum. 

Oratio. 

Deus  Dei  filius  dominus  noster  Jcsus-Christus  qui  a  Patre 
oleo  exultationis  unctus  est  pre  participibus  suis  ipse  per  pre- 
senten! sacri  unguiminis  infusionem  Spiritus  Paracliti  super 
caput  tuum  infundat  bene)$(dictionem  eandemque  usque  ad 
interiora  cordis  tui  penetrare  faciat  quatinus  hoc  visibili 
et  tractabili  dono  invisibilia  percipere  et  íemporali  regno 
justis  moderaminibus  executo  eternaliter  cura  eo  regnare 
merearis  qui  solus  sine  peccato  rex  regura  vivit  et  gloriatur 
cum  Deo  Patre  in  unitate  ejusdem  Spiritus  sancti  Deus  per 
omnia  sécula  seculorum.  Amen. 

E  apres  dites  les  dites  oracions  lo  raatropolita  endregant 
ses  páranles  al  rey  diga  aquesta  oracio. 

Oraíio, 

Accipe  igitur  coronara  regni  in  nomine  Pa  ^  tris  et 
Fij^lii  et  Spiritus^Sancti  quam  sanctitatis  sobriam  glo- 
riara et  honorera  et  opus   fortitudinis  expressara  signare 


( ^^«^^ ) 

intelligas  el  per  hanc  te  parlicipem  ministcrii  noslri  non 
ignores  ita  ut  sicut  nos  inlerioribus  pastores  rectorcsquc 
animarum  intelligimur  ita  tu  quoque  contra  omnes  adversi- 
tantes  Ecclesie  Christi  deffensor  assistas  regnique  tibi  a  Dco 
dali  et  per  officium  nostre  benedictionis  munite  apostolo- 
rum  omniumque  sanctorum  coniisso  utili  regimine  execu- 
tor  regnatorque  proficuus  scmper  appareas  ínter  gloriosos 
athletas  virtutum  geminis  ornotus  ct  premio  sempiterne 
felicitatis  coronatus  cura  redeniptore  ac  salvalore  iiostro 
Jesu-Cbristo  cujus  nomine  vicemque  gestare  crederis  sino 
fine  glorieris:  qui  vivit  et  imperat  Deus  cum  Deo  patrc  \\\ 
unitate  Spiritus  sancti  Deus  per  &c. 

E  aquesta  oracio  dita  lo  rey  prenga  la  corona  de  sobre 
laltar  e  ell  matex  posles  en  lo  cap  sene  ajuda  dalcuna  per- 
sona. E  deraentre  lo  rey  se  posara  la  corona  sobre  lo  cap 
lo  matropolita  diga  aquesta  oracio. 

Oralio  corone. 

Accipe  signum  glorie  diadema  et  coronam  regni  in  no- 
mine Pa^tris  et  Fi^lü  et  Spiri^tus  sancti  ut  spreto  anti- 
quo  hoste  spretisque  contagiis  vitiorum  omnium  sic  justitiam 
misericordiam  et  judicium  diligas  et  ita  juste  et  miseri- 
corditer  et  pie  vivas  ut  ab  ipso  domino  nostro  Jesu-Christo 
et  consorcio  sanctorum  eterni  regni  coronam  percipias:  qui 
cum  patre  &c. 

E  reebuda  la  corona  per    lo   rey    e   dites   les  oracions 

deraunt  dites  lo  rey  prenga  de  sobre  laltar  lo  ceptre  sens 

ajuda   dalcuna   persona   e  aquell  tenga   en   la  man  dreta. 

E  dementre  lo  rey   pendra   lo  ceptre  lo  matropolita  diga 

TOMO  V.  21 


(  294} 
líobre  lo  rey  qui  eslía  ajonoUat  la  oracio  seguent. 

Orado  ceptri. 

Accipe  virgam  virtutis  atque  veritatis  qua  intelligas  te 
obnoxium  mulcere  pios  terrere  reprobos  errantibus  viam 
docere  lapsis  manum  porrigere  disperdere  superbos  et  re- 
levare humiles  et  apperiat  hostium  Jesus-Chrislus  domi- 
nus  noster  qui  de  se  metipso  ait:  Ego  sum  hostium  per  me 
si  quis  introierií  salvahitur  qui  est  clavis  David  et  ceptrum 
domus  Israel  qui  apperit  et  neme  claudit  claudit  et  nemo 
apperit  sitque  tibi  auctor  qui  educit  vinctum  de  domo  car- 
ceris  sedentem  in  tenebris  et  umbra  morlis  et  in  ómnibus 
sequi  merearis  eum  de  quo  David  propheta  cecinit  :  Sedes 
tua  Deus  in  seculum  seculi  virga  equitatis  virga  regni  tui:  et 
imitando  ipsum  diligas  justitiam  et  odio  babeas  iniqui- 
tatem  quia  proplerea  uncxit  te  Deus  Deus  tuus  ad  exem- 
pium  illius  quem  ante  sécula  uncxerat  oleo  exultationis  pro 
participibus  suis  Jesum-Cbristum  dominum  nostrum  qui 
cum  eodem  vivit  et  regnat. 

E  reebut  lo  ceptre  per  lo  rey  e  dita  la  oracio  demunt 
scrita  lo  rey  preña  lo  pom  dor  de  sobre  laltar  lo  qual  tenga 
en  la  ma  esquerra.  E  dementre  lo  rey  pendra  lo  pom  lo 
matropolita  diga  les  oracions  seguents. 

Oratio  pomi. 

Accipe  dignitatis  pomum  et  per  id  in  te  caloli(;e  fidei 
cognosce  signaculum  quia  ut  bodie  ordinaris  caput  et  prin- 
ceps regni  et  populi  ita  perseveres  auctor  ac  stabilitor  chris- 


(  2!j.n  ) 

tianitatis  et  fidei  cristiane  ut  felix  in  opere  lootiplox  ii»  fnlf 
cum  rege  regum  glorieris.  Per  Dominuni. 

Oralio. 

Benedic  Domine  quesumus  hunc  regena  nostrum  N. 
quem  ad  salutera  populi  iiobis  a  te  credimus  esse  conces- 
sum:  fac  annis  esse  mulliplicem  salubri  corporis  robore  vi- 
gentem  ad  senectutem  optatam  pervenire  felicem:  sit  nobis 
fiducia  obtinere  gratiam  populo  quam  Aaron  in  taberná- 
culo Heliseus  in  fluvio  Ezechias  in  lecto  Zacharias  vetulus 
impetravit  in  templo.  Sit  in  eo  regendi  auctoritas  qualem 
Josué  suscepit  in  castris  Gedeon  sumpsit  in  preliis  Petrus 
accepit  in  clave  Paulus  est  usus  in  dogmate:  et  ita  pasto- 
rum  cura  tuum  proficiat  ovile  sicut  Isach  profecit  in  fruge 
et  Jacob  est  dilatatus  in  grege.  Quod  ipse  prestare  dig- 
netur. 


Orat 


10. 


Deus  pater  eterne  glorie  sit  adjutor  tuus  et  protector 
et  omnipotens  benedicat  tibi:  preces  tuas  in  cunctis  exau- 
diat  et  vitam  tuam  longitudme  dierum  adimpleat  tronura 
regni  jugiter  firmet  et  gentem  populumque  tuum  in  eter- 
num  coDservet  et  inimicos  tuos  confusione  induat  et  super 
te  sancti)J<ficatio  Christi  floreat  ut  qui  tibi  tribuit  in  terris 
imperium  ipse  in  celis  conferat  preraiura:  qui  vivit  et  reg- 
nat. 

E  aqüestes  oracions  esplegades  lo  matropolita  ab  un 
deis  prelats  menen  lo  rey  axi  coronat  honradament  al  siti 


(  29G  ) 
royal  major    e  tota   la    clcrecia   diga  alta  veu  un  respons 
qui  comenta. 

r|  Desiderium  anime  ejus  tribuisti  ei  et  voluntatem  la- 
biorum  ejus  non  fraudasti  eum. — f  Domine  prevenisti  eum 
in  benedictionibus  dulcedinis  et  posuisti  super  caput  ejus 
coronam  de  lapide  pretioso.  Et  voluntatem  labiorum  ejus 
non  fraudasti  eum.  Gloria  Patri  et  Filio  et  Spiritui  Sancto. 
— Iterum  desiderium  anime  ejus. 

E  aqui  lo  matropolita  diga  sobre  lo  rey  la  oracio  seguent. 

Oratio. 

Sta  et  retine  amodo  locum  tibi  a  Deo  delegatum  per 
auctoritatem  Dei  omnipotentis  et  per  presentera  traditio- 
nem  nostram  omnium  scilicet  episcoporum  ceterorumque 
Dei  servitorum  et  quanto  clerum  sacris  altaribus  propin- 
quiorem  prospicis  tanto  ei  potentiorem  in  locis  congruis 
honorem  impenderé  memineris  quatenus  mediator  Dei  et 
hominum  te  mediatorem  cleri  et  plebis  in  hoc  regni  solio 
confirmet  (In  hoc  loco  rex  sedeat  in  suo  solio  regio.)  et  in 
regnum  eternura  secum  regnare  faciat  Jesús  Christus  Do- 
minus  noster  Rex  regum  et  Dominus  dominantiura  qui  eum 
Deo  patre. 

E  ago  fet  lo  matropolita  diga  e  comen?  alta  veu  los  al- 
tres  prelats  c  clergues  responents. 

Imnus. 

Te  Deum  laudamus  te  Dominum  confitemur  te  eter- 
nura patrem  omnis  térra  veneratur:  tibi  oranes  angelí  tibi 


(  297  ) 
celi  et  universe  potestatcs  tibi  cherubiii  et  serapliiii  iii- 
cessabili  voce  proclamant:  Sanctus  Sanctus  Sanclus  üomi- 
nus  Deus  Sabaolh:  pleni  sunt  celi  et  térra  magestatis  glorie 
tue:  te  gloriosas  apostolorum  corus  te  prophetarum  laudi- 
bilis  numerus  te  martirum  candidatus  laudat  exercitus:  te 
per  orbem  terrarum  sancta  confitetur  Ecclesia  Patrem  in- 
mensa raajeslatis  venerandum  tuum  verum  et  uniciim  Fi- 
Hura  sanctum  quoque  paraclitum  Spiritum:  tu  rex  glorie 
Christe  tu  Patris  sempiternus  es  filius  tu  ad  liberandum 
suscepturus  hominem  non  horruisti  virginis  uterum:  tu  de- 
victo raortis  acúleo  aperuisti  credentibus  regna  celorum  : 
tu  ad  dexteram  Dei  sedes  in  gloria  Dei  Patris  judex  cre- 
deris  esse  venturus  te  ergo  quesumus  famulis  tuis  subveni 
quos  precioso  sanguine  redemisti  eterna  fac  cum  sanctis 
tuis  in  gloria  numerari:  salvum  fac  populum  tuum  Domine 
et  benedic  hereditati  tue  et  rege  eos  ct  extolle  illos  us- 
que  in  eternum :  per  singulos  dies  benedicimus  tibi  et  lau- 
damus  nomen  tuum  in  seculum  et  in  seculum  seculi :  dig- 
nare Domine  die  isto  sine  peccato  nos  custodire  miserere 
nostri  Domine  miserere  nostri  fíat  misericordia  tua  Do- 
mine super  nos  quemadmodum  speravimus  in  te:  in  te  Do- 
mine speravi  non  confundar  in  eternum. 

Lo  qual  Te  Deum  laudamus  finit  responguen  dos  hon- 
ráis clergues  e  diguen  aquest  vers. 

y  Firmetur  manus  tua  et  exaltetur  dextera  tua. 

v¡  Justitiam  et  judicium  preparatio  sedis  tue. 

E  encontinent  lo  matropolita  diga  les  oracions  seguenls: 

Domine  exaudi  orationem  meam. — Et  clamor  raeus  ad 
te  veniat. 

Dominus  vobiscum. — Et  cum  Spiritu  tuo. 


(  5^98  ) 

Oratio. 

Deus  qu¡  victrices  Moysi  manus  in  oratione  íirmasti  quí 
quamvis  etate  lacesceret  infatigabili  sanctitate  pugnabat 
ut  dum  Amalech  iniquus  vincitur  dum  prophanus  nationura 
populus  subjugatur  exlerminatis  alienigenis  hereditati  tue 
possessio  copiosa  serviret  opus  manuum  nostrarum  pie  nos- 
tre  orationis  exauditione  confirma.  Habernos  et  nos  apud  te 
sánete  Pater  Dominum  salvatorem  qui  pro  nobis  manus 
suas  tetendit  in  cruce  per  quem  etiam  precamur  Allissi- 
me  ut  tua  potentia  sufragante  universorum  bostium  fran- 
gatur  impietas  populusque  tuus  cessante  formidine  te  so- 
lum  timere  condiscat.  Per  Dominum  nostrum. 

Oratio. 

Deus  inennarrablilis  auctor  mundi  conditor  generis  hu- 
mani  gubernator  imperü  confirmator  regni  qui  ex  útero 
fídelis  amici  tui  patriarche  nostri  Habrahe  preelegisti  re- 
gem  seculum  profuturum  tu  presentem  insignem  regem 
nostrum  N.  cum  exercitu  suo  per  intercessionem  omnium 
sanctorum  uberi  bene^dictione  locupleta  in  solium  regni 
firma  stabilitatc  connecte  visita  eum  per  interventum  sanc- 
torum omnium  sicut  visitasti  Moysen  in  rubo  Josué  in 
castris  Gedeonem  in  preliis  Samuelem  ornatum  in  templo 
et  illa  cura  promissione  et  sidérea  benedictione  ac  sapien- 
tie  tue  rore  perfunde  quam  beatus  David  ex  psalterio 
Salomón  filius  ejus  te  remunerante  percepit  e  celo:  sis  ei 
contra  acies  inimicorum  lorica  in  adversis  galea  in  prospe- 


(  299  ) 
ris  sapientia  in  protectione  clipeus  serapiternus  et  presta 
ut  gentes  illi  teneant  fidem  proceres  atque  opümales  sui 
habcant  pacem  diligat  caritatern  abstineat  se  a  cupiditate 
loquatur  juslitiam  custodiat  veritatem  :  et  ita  populus  iste 
pullulet  coalltus  benedictione  eternitatis  ut  semper  maneant 
tripudiantes  animis  gaudentes  et  in  pace  victores.  Per  Do- 
minum. 

Oratio. 

Benedicat  tibi  Dorainus  custodiat  te  et  sicut  te  voluit 
super  populum  suum  esse  regem  ita  in  presentí  seculo  fe- 
licera  et  eterne  felicitatis  tribual  esse  consortem  :  amen. 
Clerum  ac  populum  quem  sua  voluit  opitulatione  in  toa 
sanctione  congregari  sua  dispensatione  et  tua  administratio- 
ne  per  diuturna  témpora  faciat  feliciter  gubernari :  amen. 
Quatenus  divinis  monitis  parcntes  adversitatibus  carentes 
bonis  ómnibus  exuberantes  tuo  imperio  fideli  amore  obse- 
quentes  et  in  presenli  seculo  tranquillitate  fruantur  et  cum 
eternorum  civium  consorcio  potiri  mereantur:  amen.  Quod 
ipse  prestare  dignetur  cujus  regnum  et  imperium  sine  fine 
permanet  in  sécula  seculorum.  Amen. 

E  totes  les  dites  coses  fetes  e  explegades  lo  rey  seent 
en  lo  siti  reyal  ab  les  insignies  reyals  e  axi  stant  ab  los  in- 
fants  nobles  cavallers  ciutadans  e  altres  qui  aqui  serán  lo 
Evangeli  se  diga.  E  apres  lo  rey  vaga  offerir  e  offira  aquell 
dia  dotse  diners  dor  en  reverencia  deis  dotse  apostols. 
Aquesta  oracio  diga  lo  matropolita  en  la  secreta  de  la 
missa. 


(  oOO  ) 
Oraiio  secrete. 

Suscipe  Domine  preces  et  hostias  Ecclesie  lúe  pro  salule 
famuli  tui  regis  nostri  N.  supplicantis  et  prolectione  fide- 
lium  plurimorum  antiqua  brachii  tui  operare  miracula  ut 
superatis  pacis  inimicis  secura  tibi  serviat  christiana  liber- 
tas. Per  Dominum. 

Oratio  post  comunionem. 

Deus  qui  ad  defendendum  eterni  regni  evangelium  re- 
gium  aragonum  solium  preparasti  protende  fámulo  tuo  regi 
nostro  N.  arma  celestia  ut  pax  Ecclesie  nulla  turbetur  tem- 
pestate  bellorum.  Per  Dominum. 

Quant  la  pau  se  dará  lo  pus  honrat  prelat  quiy  sia 
exceptat  aquell  qui  dirá  la  missa  don  de  la  pau  al  rey.  E 
finida  la  missa  lo  matropolita  venga  al  siti  on  lo  rey  siura  e 
diga  sobre  lo  rey  les  oracions  seguents. 

Oratio. 

Omnipotens  sempiteriie  Deus  qui  te  populi  sui  voluit 
esse  rectorem  ipse  te  celesti  benedictione  sane  ^  tificans 
eterniregni  faciat  esse  consortem.  Amen.  Concedatque  tibi 
contra  omnes  fidei  christiane  hostes  visibiles  et  invisibiles 
victoriam  triumphalem  et  pacis  et  quietis  ecclesiastice  feli- 
cissimum  te  fieri  longe  lateque  fundatorem.  Amen.  Qua- 
tinus  te  gubernacula  regni  tenente  populus  tibi  subjectus 
christiane    religionis  jura   custodiens   undique   tutus   pace 


(  -01  ) 

tranquilla  perlrualur  el  te  in  concilio  reguní  beatorum 
collocato  eterna  fecilitate  ibidem  tecuní  pariter  gaudeie 
raereatur.  Amen.  Quod  ipse  prestare  dignetur  cujus  inn- 
perium  sine  fine  permanek  in  sécula  seculorum.  Amen. 

Oraüo. 

Hec  Domine  salutaris  sacrificii  perceptio  famuli  tul  regia 
iioslri  N.  peccatorum  maculas  diluat  et  ad  regendum  se- 
cundum  tuam  voluntatem  populum  idoneum  illum  reddat 
ut  salutari  ministerio  contra  visibiles  ct  invisibiles  hostcs 
reddatur  invictus  per  quod  mundus  cst  divina  dispensatione 
redemptus.  Per  Dominum. — Et  benedictio  Dei  omnipo- 
tentis  Paj^tris  et  Fi^lii  et  Spi^ritus  sancti  super  te  des- 
cendat  et  maneat  semper.  Amen. 

E  apres  dita  la  missa  lo  rey  ob  les  vestedures  e  insignies 
reyals  demunt  dites  isque  de  la  esgleya  e  vage  cavalcar:  e 
anans  qne  cavalch  coman  a  dos  nobles  lo  ceptre  e  lo  pom 
e  aquells  vagen  ais  streps  apres  del  rey.  E  lo  cavall  en  que 
cavalcara  sia  blanch  e  los  sobresenyals  sien  de  vellut  ver- 
mell  e  de  drap  dor  nostre  senyal  reyal  representant  e  la 
flocadura  respona  ais  dits  sobrasenyals.  E  apres  sia  haut 
un  cordo  de  seda  groga  e  vermella.  E  lo  rey  cavalcat 
prenga  lo  ceptre  en  la  ma  dreta  e  lo  pom  en  la  ma  es- 
querra e  lo  dit  cordo  sia  fermat  en  lo  frc  del  cavall  e 
tenguense  en  lo  dit  cordo  pus  prop  del  rey  los  infants  e 
nobles  e  apres  los  mesnaders  e  apres  los  cavallers  e  apres 
los  ciutadans  de  les  ciutats  de  la  senyoria  del  rey  c  altres 
genis.  E  en  aquesta  manera  vage  lo  rey  tro  al  seu  alberch. 
E  aquells  qui  lo  dia  precedent  hauran  portados  lespaha  e 


(  502  ) 
les  armes  vagen  cavalcant  tots  sois  en  la  manera  que  en 
lo  vespre  serán  venguts  e  tots  los  altres  vagen  a  peu.  E 
com  lo  rey  sia  al  seu  alberch  descavalch  e  entresen  a  la 
sua  cambra  e  despullse  la  dalmática  e  la  túnica  e  la  ca- 
misa romana  e  descaíase  les  calces  de  vellut  e  les  sabates 
e  vestes  gonella  cota  e  mantell  radon  de  drap  dor  e  cal- 
ces descarlata  ab  sabates  acustumades  e  isque  de  la  cam- 
bra e  vagessen  al  palau  on  deu  menjar  lo  qual  sia  ornat 
e  aparallat  aquell  dia  segons  ques  seguex.  Primerament 
la  sua  taula  sia  en  loch  alt  posada  en  guisa  que  per  totes 
les  gents  menjants  en  aquell  sia  vista.  E  en  les  espatles  en 
la  paret  sia  fermat  un  drap  dor  e  de  vellut  vermell  lo  qual 
monstre  en  si  lo  nostre  senyal  estes  e  sobra  aquell  sia  posat 
un  sobracel  daquell  senyal  e  obra  matexa.  E  en  apres  tot 
lo  romament  del  palau  sia  encortinat  per  les  parets  tant 
solament  de  bells  e  de  preciosos  draps.  E  port  la  corona  en 
lo  cap  e  lo  ceptre  en  la  ma  dreta  e  lo  pom  en  la  ma  es- 
querra. E  anans  quel  rey  se  assega  a  la  taula  lo  matropolita 
qui  haura  consecrat  diga  la  benediccio  qui  es  acustumada 
de  dir  al  seent  de  la  taula.  E  aquell  dia  sega  lo  rey  tot  sol 
a  la  taula.  E  apres  pos  lo  ceptre  en  la  taula  a  la  part  dreta 
e  lo  pom  a  la  part  esquerra :  e  sia  apparallada  una  taula 
pus  prop  daquella  del  rey  que  neguna  altre  on  seguen  los 
prelats  aquell  dia:  e  tots  los  altres  seguen  segons  la  ordina- 
cio  nostra.  E  con  lo  rey  haura  menjat  leuse  de  la  taula.  E 
lo  matropolita  qui  haura  consagrat  lo  rey  diga  la  benediccio 
la  qual  es  acustumuda  de  dir  al  levant  de  la  taula.  E  lo 
rey  prenga  lo  ceptre  en  la  ma  dreta  e  lo  pom  en  la  ma 
esquerra  e  ab  la  corona  al  cap  vagessen  al  palau  o  sala  la 
qual  li  sia  oppaiellada  per  star  apres  menjar  ab  los  infants 


(  305  ) 
filis  de  re\s  nobles  prelats  e  altres  gents  sues  lo  qual  sia 
apparallat  e  ornat  en  la  forma  seguent.  Primerament  li  sia 
apparallat  un  siti  reyal  en  alt  en  guisa  que  per  tots  es- 
tants  en  lo  dit  palau  sia  vist  e  en  les  espatles  en  la  pared 
sia  fermat  un  drap  dor  c  de  vellut  vermcll  demostrant  lo 
noslrc  senyal  estes  pus  rich  que  aquell  del  palau  de  men- 
jar  e  sobra  aquell  sia  posat  un  sobracel  daquell  senyal 
mateíx  e  apres  tot  lo  dit  palau  o  sala  sia  encortinat  per 
les  parets  de  bells  e  preciosos  draps  c  per  lo  sol  del  dit  pa- 
lau o  sala  sien  esteses  tapits  e  altres  draps  bells  acustu- 
mats  destendra  per  torra  e  aqui  lo  rey  pos  lo  ceptre  e  lo 
pom  e  tenga  solameiit  la  corona  al  cap  e  lavors  sia  dat 
del  vin  al  rey  e  a  tots  los  altres  ab  confits.  E  apres  lo  rey 
entresen  en  la  sua  cambra  la  qual  sia  ornada  en  la  forma 
seguent.  Primerament  hi  sia  apparallat  un  lit  ab  cobertor 
e  cortines  acabados  de  bells  e  richs  draps  de  un  obratge 
tot  e  en  apres  la  dita  cambra  sia  encortinada  per  les  pa- 
rets de  pus  bells  e  richs  draps  que  la  dita  sala  e  palau  e 
axi  mateix  en  lo  sol  de  la  cambra  sien  esteses  tapits  e 
draps  pus  bells  e  pus  honrats  que  aquells  de  la  sala  e  pa- 
lau e  aqui  pos  la  corona  e  do  les  vestedures  del  drap  dor 
a  la  capella  de  la  Aljaferia  e  aquell  dia  lo  rey  no  cavalch. 
E  lo  rey  aquell  dia  e  laltre  seguent  tenga  tinell  a  tot  hora: 
e  aquests  dos  dies  deuen  servir  los  infants  e  nobles  segons 
ques  seguex  car  si  hi  ha  dos  infants  filis  de  reys  la  un  es 
assaber  lo  major  o  pus  antich  servesca  aquells  dos  dies  de  of- 
fici  de  camarlench  o  los  altres  nobles  e  barons  excrcesquen 
singularment  los  officis  del  palau  devall  scrits  es  assaber  de 
coper  sobrecoch  de  boteller  de  raboster  de  panicer  de  tallar 
devant  lo  rey  e  de  portar  lo  tallador  de  la  sua  vianda  c  de 
ventall  en  qual  temps  vulla  que  sia. 


(  304-  ) 

Ordinacio  feta  per  lo  dit  senyor  rey  de  la  manera 
con  les  reynes  barago  se  faran  consegrar  e  los 
reys  darago   les  coronaran. 

Scrit  es  en  la  sancta  Scriptura  que  apres  lotes  les  coses 
creades  Deu  omnipotent  crea  lom  e  veent  quel  hom  tot 
sol  no  era  profitos  dix  :  No  es  bo  hom  esser  sol  fagam  a 
ell  ajutori  semhlant  a  ell.  Perqué  apar  per  la  paraula  de- 
munt  allegada  e  per  les  seguents  en  qo  que  diu  facam  a  ell 
ajutori  semhlant  a  ell  que  Deu  dona  Eva  a  Adam  per  cora- 
panyona  majorment  con  fo  formada  de  la  costella  del  costal 
de  Adam  segons  que  en  la  sánela  Scriptura  es  demoslrat 
per  les  páranles  seguents:  E  con  hagues  dormit  pres  una 
de  les  costelles  daquell  e  umplila  de  carn  e  iwstre  Senyor  Deu 
hedifica  la  costella  que  havia  presa  de  Adam  en  femhra  e 
amenala  a  Adam,  E  axi  apar  que  Eva  fon  dada  a  Adam 
per  companyona  cor  del  mig  loch  del  cors  del  hom  fo 
presa  e  formada  e  no  de  les  parís  jusanes  a  dar  enlendra 
que  no  fos  subdita  al  hom  ne  axi  mateix  fo  presa  o  for- 
mada de  les  parís  sobiranes  per  tal  que  no  fos  entes  ella 
esser  sobirana  al  hom.  Donchs  conve  que  axi  con  noslre 
Senyor  Deu  deputa  e  ordena  per  companyona  Eva  a  Adam 
que  les  reynes  Darago  companyones  sien  deis  reys  Da- 
rago  e  daquelles  gracies  spirituals  honors  e  prerogatives 
que  sancta  mará  Esgleya  los  reys  Darago  ha  insignils  se 
alegren.  On  con  entre  les  altres  gracias  spirituals  de  les 
quals  sancta  raara  Esgleya  ha  ennobleits  e  exaltáis  los 
reys  Darago  si  es  lo  sant  sagraraent  de  unccio  en  lo  qual 
sancta  mará  Esgleya  mana  les  reynes  Darago  esser  parti- 


(  505  ) 
cipants :  per  ^o  ordonam  que  les  reynes  Darago  sien  con- 
segrades  per  lo  raatropolita  c  per  los  rcys  Darago  coro- 
nades  segons  que  davall  se  conté  car  da^o  havem  figura 
espressa  del  rey  Assuer  qui  corona  Hester  on  es  scrit : 
Posa  la  corona  del  regne  en  lo  cap  daquella.  Per  qo  ordonam 
quel  dia  avans  de  la  vigilia  de   la   festa  que  la  reyna  se 
deura  coronar  la  reyna  se  bany  en  lo  vespre  e  apres  lo  diá 
de  la  vigilia   en  lo    mati   seguent  se   confes   e  reebe  ab 
aquella  humilitat  e  devocio  que  puxa  lo  cors  de  Jcsuchrist 
es  mut  de  camisa  e  de  totes  vestedures  novas:  en  lo  qual 
dia  de  la  vigilia  a  hora  de  completa  la  reyna  partirá  del 
alberch  del  rey    e   ira  vestida  ab  les  vestedures  blanches 
e  ornaments  de  cap  acustumats  saul  que  no  port  garlanda 
ne  corona  en  lo  cap  e  cavalcara  en  cavall  blanc  sens  que 
nuil   hom  no  la  men   per  les  regnes  del  cavall  e  axi  ab 
molts  brandons  e  luminaries  e  altres  sollempnitats  de  goig 
e  de  alegria  ira  tro  a  la  Seu  c  fara  oracio  en  la  Seu  e  aque- 
lla oracio  feta  ira  posar  e  dormir  en  aquell  loch  pus  apte 
e  pus  covinent  dins  la  Seu  o  defora  pus  prop  daquella.  E 
lo  dia  de  la   festa  de  mati  levar  sa  e  vestida  ab  les  ves- 
tedures e  en  la  forma  quel  vespre  precedent  hi  sera  añada 
irassen  a  la  Seu  e  en  la  porta  major   de  la  esgleya  serán 
larchabisbe  o  matropolila  e   altres  bisbes  e  prelats  vestils 
in  pontificalibus  e  tots   los  altres  clergues  en  la  processio 
be  ornats  devant  anant  lo   sant  Evangeli  ab  dos  creus  e 
ab  encenser  e  ab  luminaries  et  en  la  dita  porta  de  la  es- 
gleya lo  pus  honrat  deis  bisbes  qui  aqui  serán  diga  la  ora- 
cio quis  segueix. 


(  306  ) 
Oratio. 

Omnipotens  sempiterne  Deus  fons  et  origo  totius  boni- 
tatis  qui  feminei  sexus  fragilitatem  nequáquam  reprobando 
avertis  sed  dignanter  comprobando  potius  elegisti  et  qui 
infirma  mundi  eligendo  fortia  queque  confundere  decrevisti 
quique  etiam  gloria  virtutisque  via  triumphum  in  manu  Ju- 
dith  femine  olim  judayce  plebi  de  hoste  sevissimo  resig- 
nare voluisti:  réspice  quesumus  ad  preces  humilitatis  noslre 
et  super  hanc  famulam  tuam  N.  reginam  nostram  que  su- 
plici  devolione  assumpta  est  in  reginam  bene^dictionum 
tuarum  dona  multiplica  eamque  dextera  tue  potentie  sem- 
per  et  ubicumque  circunda  ut  umbone  tui  muniminis  un- 
dique  firmiter  protecta  visibilis  seu  invisibilis  hostis  nequi- 
tias  triunphaliter  expugnare  valeat  et  una  cum  Sara  atque 
Rabecha  Lia  atque  Racxele  beatis  reverendisque  femínis 
fructu  uteri  sui  fecundan  seu  gratulari  raereatur  ad  deco- 
rem  totius  regni  statumque  sánete  Dei  Ecclesie  regendum 
necnon  et  protegendura:  per  Christum  Dominum  nostrum 
qui  ex  intemerate  beate  Marie  virginis  alvo  nasci  visitare  et 
renovare  hunc  dignatus  est  mundum  qui  tecum  vivit  et  glo- 
riatur  Deus  in  unitate  Spiritus  sancti  per  inmortalia  sécula 
seculorum. 

E  apres  la  reyna  en  mig  de  dos  bisbes  ira  devant  laltar 
mejor  e  aquí  siali  apparallat  un  siti  reyal  ornat  de  drap  dor 
prop  laltar  en  la  part  on  se  diu  levangeli  e  lo  matropolita 
dirá  la  oracio  seguent. 


(  •'507  ) 
Oralio. 

Deus  qui  solus  habes  ¡nmortalitatem  lucemque  habitas 
inaccessibilem  cujus  providenlia  in  sua  dispositione  non  fa- 
llitur  qui  fecisti  ea  que  futura  sunt  et  vocas  ea  que  non 
sunt  tanquam  ea  que  sunt  qui  superbos  equo  moderamine 
deicis  atque  humiles  dignanter  in  sublime  provehis  incfa- 
bilem  misericordiam  tuam  supplices  exoramus  ut  sicut  Ester 
reginam  israheiitice  causa  salutis  de  captivitatis  sue  com- 
pede solutara  ad  regis  Assueri  talamum  regnique  sui  con- 
sortium  transiré  fecisti  ita  haiic  famulam  tuam  N.  reginam 
nostram  humililatis  tue  benedictione  christiane  plebis  salu- 
tis gratia  ad  dignam  sublimemque  regis  nostri  copulam  et 
regni  sui  participium  misericorditer  transiré  concedas  et 
ut  regalis  federe  conjugii  semper  permanens  pudicam  pro- 
ximara  virginitati  palmara  continere  queat  tibique  Deo 
vivo  et  vero  in  ómnibus  et  super  omnia  jugiter  placeré 
desideret  et  te  inspirante  que  tibi  placita  sunt  toto  corde 
períiciat.  Per  Dominum. 

E  dita  la  dita  oracio  la  reyua  entrarsen  ha  en  la  sagres- 
tia  e  despullar  sa  aquelles  vestedures  ab  les  quals  h¡  sera 
entrada  e  vestes  primerament  una  camisa  romana  de  leng 
fesa  en  lo  cabcQ  devant  e  detras  ab  botons  en  quascuna 
fanadura  ab  los  quals  se  cieguen  les  fanadures  del  cabeg 
de  la  dita  camisa  romana:  e  sobre  la  dita  camisa  vestes 
lo  camis  de  drap  de  seda  blanch  e  sobre  lo  dit  camis  ci- 
nyes  un  cordo  de  seda  blancha:  e  vestides  aqüestes  ves- 
tedures vestes  la  dalmática  feta  a  forma  de  dalmática  de 
sotsdiacha  con  diu  la  epistola  a  la  missa  la  qual  sia  de  va- 


(  508  ) 
llut  blandí  fresada  e  sembrada  de  obralges  dor  ab  perles 
e  pedrés  precioses:  e  apres  píntenla  la  pus  honrada  don- 
cella qiiiy  sia:  e  a^o  fet  sia  comenat  lo  ceptre  a  una  dona 
e  lo  pom  a  altra  les  quals  isquen  de  la  sagrestia  primera- 
ment  en  un  agual  axi  que  la  pus  honrada  daquestes  dues 
port  lo  ceptre  en  la  man  e  vaga  a  la  part  dreta  e  laltra 
lo  pom  en  la  man  e  vaga  a  la  part  esquerra:  e  apres  da- 
questes isque  altra  dona  qui  port  en  les  mans  un  baci  dar- 
gent  bell  e  xich  en  lo  qual  port  la  corona  ab  la  qual  la 
reyna  deura  esser  coronada  e  aquesta  dona  sia  pus  hon- 
rada que  totes  les  altres.  En  apres  isqua  la  reyna  e  vaga 
ab  los  cabells  solts  e  no  port  en  lo  cap  vel  ne  ligat  alcun 
ne  garlanda  ne  cordo:  e  persona  alcuna  no  vaga  prop  la 
reyna.  E  en  aquesta  manera  la  reyna  e  les  dones  demunt 
dites  vagen  tro  a  laltar  major  de  la  Seu:  e  quant  serán 
devant  laltar  major  un  deis  bisbes  preña  la  corona  del  ba- 
cin  e  posla  sobre  laltar  e  altre  bisbe  prenga  lo  ceptre  e 
altre  lo  pom  e  pósenlos  sobre  laltar.  E  aqui  a  un  pas  de- 
vant laltar  major  la  reyna  remangue  ab  duas  dongelles  les 
pus  honrades  qui  hi  sien  e  ajonoUse  e  prostrada  en  tér- 
ra sobra  un  coxi  ella  estia  e  les  dongelles  desense  della.  E 
aQo  fet  dos  honrats  clergues  comengen  e  dignen  la  late- 
nia  segons  que  demunt  en  la  consagracio  del  rey  es  ja 
scrita  e  contenguda  salvant  que  en  aquell  pas  on  diu:  ut 
presentem  famulum  tuum  N.  henedicere  et  samíifcare  dig- 
neris  e  apres  la  on  diu:  ut  ipsum  regem  hemdicere  et  con- 
servare digneris  sia  dit :  Ut  presentem  famulam  tuam  N. 
reginam  nostram  hene  )^  dicere  et  coronare  digneris — te  ro- 
gamus  audi  nos. 

E  aquella  latania  acabada  un  deis  bisbes  diga  qo  quis 


(  5(VJ  ) 
segueix:  Pater  nosler  qui  es  iii  celis. — Et  iie  nos  iiiducas  ín 
temptationem. — Sed  libera  nos  a  malo. — Salvara  fac  ancil- 
Jam  tuam. — Deus  meus  sperautem  in  te. — Esto  e i  Domine 
turris  fortitudinis. — A  facie  inimici. — Nichil  proficiat  ini- 
roicus  in  ea. — Et  filius  iniquitalis  non  apponat  nocere  ei. — 
Domine  exaudí  orationem  meam. — Et  clamor  mcus  ad  te 
venial. — Dominus  vobiscnm. — Et  cum  Spiritii  tuo. 

Oremus. 

Protendc  quesumus  Domine  famulc  N.  rogine  nostre 
dexteram  celestis  auxilii  ut  te  tolo  corde  pcrquirat  et  que 
digne  postulat  assequi  mereatur.  Per  &c. 

Oralio. 

Actiones  nostras  quesumus  Domine  aspirando  preveni  et 
adjuvando  prosequere  ut  omnis  nosira  oratio  et  operatio 
a  te  semper  incipiat  et  per  te  cepta  finiatur.  Per  &:c. 

Oratio. 

Omnipotens  sempiterne  Deus  hanc  famulam  tuam  N.  re- 
ginam  nostram  celesti  benedictione  sancti^fica  que  in  ad- 
yutorio regni  regina  extitit  per  te  electa  luamquc  ubique 
sapientiam  doceat  atque  confortet  ut  Ecclesia  lúa  fidelem 
famulam  semper  agnoscat.  Per  cundem  &c. 

E  dites  aqüestes  oracions  lo  dit  bisbe  tcnent  les  mans 
júneles  ais  pits  diga  ab  veu  mijancera  lo  prefaci  seguent: 

Per  omnia  sécula  seculorum. — Amen. — Dominus  vobis- 
TOMO  V,  :á2 


(  310  ) 
ciim. — Et  cum  Spiriluo  tiio. — Sursutn    corda.; — Habemus 
ad  Dominum. — Gratias  agamus  Domino  Deo  nostro. — Dig- 
niim  et  jiistnm  ost. 

Prephalio. 

Veré  dignum  et  justum  cst  equum  et  salutare  nos  tibi 
semperet  ubique  gratias  agere  Domine  sánete  Pater  omni- 
potens  eterne  Deus  donorum  cunctorum  actor  ac  distributor 
benedictionumque  omnium  largus  infusor.  Tribuesuperhanc 
famulam  tuam  N.  reginam  nostram  benedictionis  tue  co- 
piam  etquam  humana  sibi  electio  preesse  gaudet  tuesuperne 
electionis  ac  benedietionis  infusio  acumulet.  Concede  ei 
Domine  auctoritatem  regiminis  consilii  magnitudinem  sa- 
pientie  prudentie  et  intellectus  abundantiam  religionis  ac 
pietatis  custodiam  quatenus  mereatur  benedici  et  augmentan 
in  nomine  ut  Sara  visitari  et  fecundar!  ut  Rebeca  contra 
omnium  muniri  vitiorum  monstra  ut  Judith  in  regimine 
regni  eligí  ut  Hester  ut  quam  humana  nititur  fragilitas 
benedicere  celestis  potius  intimi  roris  repleat  infusio  ac  que 
a  nobis  benedicitur  in  reginam  a  te  mereatur  obtineri  in 
premio  eternitatis  perpetué  et  sicut  ab  hominibus  subli- 
matur  in  nomine  ita  a  te  sublimetur  fide  et  operatione. 
111o  etiam  sapientie  tue  eam  rore  perfunde  quem  beatus 
David  in  repromissione  et  filius  eius  Salomón  percepit  in 
locupletate.  Sis  ei  Domine  contra  cunctorum  ictus  ini- 
micorum  lorica  in  adversis  galea  in  prosperis  sapientia  in 
protectione  clipeus  sempiternus:  sequatur  pacem  diligatca- 
ritatem  abstineat  se  ab  omni  impietate  loquatur  justitiam 
custodiat   veritatem  sit  cultrix  justicie  et  pietatis  amatrix 


( •">»»  ) 

religionis  vigoatque  prcscnti  bencdiclione  iii  hoc  rv<>  amiis 
plurimis  et  in  sempiterno  siiic  fine  elcrnis.  Per  oniiiia  sé- 
cula scculorum.  Amen. 

E  acó  (et  lo  matropolita  proceesca  a  la  sacra  nnccio  se- 
gons  ques  segucx  a  la  qual  unccio  sia  apparallat  loli  sanc- 
lificat  ab  lo  qual  lo  matropolita  1¡  únete  lo  cap  deis  pits 
e  la  sumitat  de  cascuna  de  les  spatles  e  iipres  lorchli  los 
lochs  unctats  ab  un  bell  drap  de  li.  E  dementre  lo  ma- 
tropolita fara  la  dita  unccio  diga  les  oracions  seguents. 

Oralio. 

Deus  pater  eterne  glorie  sit  tibi  adjutor  et  Omnipotens 
benedicat  tibi  preces  tuas  exaudiat  vitam  tuam  longitudinc 
dierum  adimpleat  benedictioncm  tuam  jugiter  confirmet  te 
cum  orani  populo  in  eternum  conservet  inimicos  tuos  con- 
fusione induat  et  super  te  Christi  sanctificatio  ac  hujus 
olei  infusio  floreat  ut  qui  tibi  in  terris  tribuit  benedictio- 
nem  ipse  in  celis  conferat  mcritum  angelorum  ac  bene^ 
dicat  te  et  custodiat  in  vitam  eternam  Jesús  Ghristus  Do- 
minas noster  qui  vivit  &c. 

Omtio. 

Spiritus  sancti  gratia  nostre  humiiilatis  in  le  copiosa 
descendat  ut  sicut  manibus  nostris  licet  indignis  oleo  raa- 
teriali  oblita  pinguescis  exterius  ita  ejus  invisibili  ungi- 
mine  delibuta  impingari  merearis  interius  cjusque  speciali 
unctione  perfectissime  semper  imbuta  et  illicita  declinare 
tota  mente  et  sperr>ere  discas  et  valeas  et  utilia  anime  tue 


(512) 
cogitare  jngiler  optare  atque  operari  queas  et  operes  auxi- 
liante Domino  nostro  Jesuchristo  qui  cum  Patre. 

E  afo  fet  lo  rey  que  aqui  sia  present  vestit  ab  les  sues 
insignies  reyals  prenga  la  corona  del  altar  e  posla  en  lo 
cap  de  la  reyna  e  dementre  la  li  posara  en  lo  cap  lo  ma- 
tropolita  diga  les  oracions  seguents. 

Oralio  Corone, 

Officio  nostre  dignitatis  in  reginam  soUemniter  benedicta 
accipe  coronara  regalis  excellentie  que  a  manibus  regalibus 
capiti  tuo  imponitur  unde  sicut  exterius  auro  et  geminis 
redimita  renites  ita  interius  auro  sapientie  virtntumque 
geminis  decorari  concedas  quatenus  post  occasum  hujus  se- 
culi  cum  prudentibus  virginibus  Sponso  perempni  Domino 
nostro  Jesus-Christo  digne  et  laudabiliter  occurrens  regiam 
celestis  aule  merearis  ingredi  januam  auxiliante  eodem 
Domino  nostro  Jesu-Christo  qui  cum  Deo  patre. 

E  esplegades  les  dites  oracions  lo  rey  liure  a  la  reyna 
lü  ceptre  en  la  ma  dreta  e  dementre  lo  li  liurara  lo  matro- 
polita  diga  la  oracio  seguent. 

Oratio  Ceptri. 

Accipe  virgam  virtutis  et  equitatis  et  esto  pauperibus 
misericors  et  affabilis  viduis  pupillis  et  orphanis  diligentis- 
simam  curam  exhibeas  ut  omnipotens  Deus  augeat  tibi 
gratiam  suam.  Qui  vivit  et  regnat  per  &c. 

E  apres  lo  rey  prenga  lo  pom  dor  de  laltar  e  donlo 
en  las  mans  de  la  reyna  c  téngalo  en  la  man  esquerra  e 


C  -"^í'"  ) 

dementre  aros  íara  lu  matropolitu  tljga  la  oracio  seguenl. 
Oratio  Pomi. 

Accipe  dignitatis  pomum  et  per  id  in  te  catholice  fidei 
cognosce  signaculum  quia  ut  liodie  ordinaris  regina  et  prin- 
cipissa  regni  et  populi  ita  perseveres  auctrix  et  stabilitrix 
christianitatis  et  fidei  clirisliane  ut  fclix  in  opere  locuplex 
in  fide  cum  Rege  regum  glorieris  per  evum  cui  est  honor 
et  gloria  in  sécula  seculorum.  Amen. 

E  apres  lo  rey  liure  lanell  a  la  reyna  en  lo  quart  dit 
de  la  man  dreta  qui  es  appellat  medicus  e  lo  malropolita 
diga  la  oracio  scguent. 

Oratio  Anuli. 

Accipe  regie  dignitatis  anulum  et  in  te  catholice  fidei 
cognosce  signaculum  quia  ut  hodie  ordinaris  regina  populi 
ita  perseveres  auctrix  et  stabilitrix  christianitatis  et  chrisliane 
fidei  ut  felix  in  opere  locuplex  in  fide  cum  Rege  regum  glo- 
rieris per  evum  cui  est  honor  et  gloria  in  sécula  seculo- 
rum. 

E  encontinent  un  deis  bisbes  comen?  a  dir  alta  veu 
aquest  \mne:  Te  Deum  laudamus  te  Dominum  canf lémur 
segons  que  demunt  es  contengut  en  la  consagracio  del  rey 
e  per  tot  lo  cor  de  la  clerecía  sia  continuat  sollempnial- 
ment  e  una  de  les  oracions  ques  seguexen  apres  lo  dit 
ymne  qui  comenta:  Bcnedicattibi  Dominus  el  custodiat.  De- 
puys  sia  proceit  en  la  missa.  E  dit  lo  evangcli  quant  se 
cantara  lo  ofertori  la  reyna  sia  manada  per  los  dos  bisbes 


(  Ó14  ) 
a  la  olería  e  oíira  aquell  dia  set  diners  dor  en  signiíicanga 
de  les  set  virtuts  cardinais  contraríes  ais  set  peccats  mor- 
íais. E  apres  sia  tornada  en  son  siti  reyal  e  sia  proceit  en 
la  missa  tro  a  la  fin,  E  en  la  manera  demunt  dita  sia  feta 
e  celebrada  la  unccio  e  coronacio  de  la  reyna.  Empero  si 
per  ventura  sesdevenia  quel  rey  e  la  reyna  abdosos  se  con- 
segrassen  es  coronassen  en  un  dia  la  manera  demunt  dita 
en  tot  c  per  tot  sia  observada  en  cascun  delis  ensemps 
segonsque  demunt  pus  clarament  es  expressat:  axi  empero 
quel  rey  sia  tota  vegada  primer  en  lotes  coses  axi  en  ca- 
valcar  com  en  reebre  benediccions  e  en  la  consagrado  e 
en  la  coronacio  e  en  reebre  les  altres  insignies  reyals  de- 
munt dites.  E  apres  dita  la  missa  la  reyna  vajassen  ca- 
valcant  en  lo  dit  cavall  vestida  ab  la  dalmática  e  ab  totes 
les  altres  insignies  reyals  e  vestedures  demunt  dites  ab 
les  quals  haura  estat  en  la  missa  e  la  corona  en  lo  cap 
al  alberch  del  rey.  E  lo  cavall  port  los  sobresényals  blanchs 
e  los  pus  nobles  homens  qui  hi  sien  prenguen  lo  cavall 
per  les  regnes  e  vagen  pus  prop  della  :  e  apres  los  cava- 
llers  e  en  apres  los  ciutadans  pus  honrats  e  devant  la  reyna 
vage  tot  hom  a  peu.  E  apres  derrera  la  reyna  vagen  totes 
les  nobles  donas  e  altres  a  peu.  E  en  aquesta  manera  la 
reyna  e  tots  los  altres  vagen  al  alberch  del  rey.  E  con  la 
reyna  sera  al  alberch  del  rey  descavalch  e  entresen  en 
la  sua  cambra  e  despullse  la  dalmática  e  la  camisa  ro- 
mana e  lo  camis  e  vestes  cota  e  mantell  de  drap  dor  e 
isca  de  la  cambra  ab  la  corona  en  lo  cap  e  ab  lo  ceptre 
en  la  man  dreta  e  ab  lo  pom  en  la  man  esquerra  e  va- 
jassen al  palau  on  deura  menjar  lo  qual  sia  ornat  e  appa- 
rellat  aquell  dia  segons  ques  seguex.   Primcramenl  la  sua 


(515  ) 
taula  sia  en  loch  eniinent  posada  ei)  guisa  (jiie  per  lots  los 
menjans  en  aquell  sia  vista.  E  en  les  cspalles  en  la  paret 
sia  fermat  un  drap  dor  c  de  vellut  vermell  o  daltre  drap 
lo  qual  monstre  en  si  senyal  de  la  reyna  e  del  rev:  e  sobre 
aquell  sia  posat  un  sobracel  daquell  senyal  e  obratge  nia- 
teix.  En  apres  lot  lo  romanenl  del  palau  sia  encorliiial  per 
les  paréis  tant  solament  de  beils  e  preciosos  draps.  E  anans 
que  la  reyna  se  assega  a  la  taula  lo  malropolita  qui  laura 
consegrada  o  altre  honrat  prelat  diga  la  benediccio  qui  es 
acostumada  de  dir  al  seent  de  la  taula.  E  aquell  dia  sega 
la  reyna  sola  a  la  taula.  E  apres  pos  lo  ceptre  en  la  taula 
a  la  part  dreta  e  lo  pom  a  la  part  esquerra:  e  sia  appara- 
llada  una  taula  pus  prop  daquella  de  la  reyna  que  neguna 
altra  en  que  seguen  les  dones  deis  reyais  c  mullers  da- 
quells:  e  totes  les  altres  dones  e  doncellcs  seguen  en  les 
altres  segons  que  es  acoslumat.  E  con  la  reyna  haura  men- 
jat  leuse  de  la  taula  e  lo  dit  matropolita  o  altre  honrat 
preiat  diga  la  benediccio  la  qual  es  acuslumada  de  dir  al 
levant  de  la  taula.  E  la  reyna  prenga  lo  ceptre  en  la  man 
dreta  e  lo  pom  en  la  man  esquerra  e  ab  la  corona  al  cap 
vagessen  al  palau  o  sala  la  qual  li  sia  apparallada  per  estar 
apres  menjar  ab  les  dones  e  doncellcs  lo  qual  sia  appara- 
llat  e  ornat  en  la  forma  seguent.  Primerament  li  sia  ap- 
parallat  un  siti  reyal  en  alt  en  guisa  que  per  tots  estanls 
en  lo  dit  palau  sia  vista  e  en  les  espatles  en  la  paret  sia 
fermat  un  drap  dor  e  de  vellut  vcrmel!  o  dallra  drap  ricli 
a  senyal  del  rey  e  de  la  reyna  pus  rich  que  aquell  del 
palau  de  menjar  e  sobra  aquell  sia  posat  un  sobracel  da- 
quell senyal  e  obratge  mateix.  E  apres  lot  lo  dit  palau  o 
sala  sia  encorlinat  per  les  paréis  de  bells  e  preciosos  draps 


(  M6  ) 
e  per  lo  sol  del   paiau  o  sala  sien  esteses  tapits  e  altres 
draps  bells  acusluiíials  de  stendra   per  térra.  E  la  reyna 
coman  lo  ceptre  e  lo  pom  a  les  pus  lionrades  dos  dones 
quiy  sien  e  tenga  solament  la  corona  en  lo  cap.  E  apres 
un  poth  sia  dat  del  vin  a  la  reyna  e  a  tots  los  altres  ab 
confits.  E  apres  la  reyna  entressen   en  la  sua  cambra  la 
qual  sia  ornada  en  la  forma  seguent.  Primerament  hi  sia 
apparallat  un  lit  ab  cobertor  e  corlines  acabades  de  bells 
e  richs  draps  de  un  obratge  tot.  E  en  apres  la  dita  cambra 
sia  encortinada  per  les  parets  de  pus  bells  e  richs  draps  que 
la  dita  sala  o  palau.  E  axi  mateix  en  lo  sol  de  la  cambra 
sien   esteses  tapits  e   draps  pus  bells  e   pus  honrats  que 
aquells  de  la  sala  e  palau:  e  aqui  pos  la  corona  e  no  ca- 
valch  ne  isca  de  casa  aquell  dia.  E  la  reyna  aquell  dia  e 
laltre  seguent  tenga  tinell  a  tot  hom :  e  aquests  dos  dies 
deuen  servir  los  infants  e  nobles  segons  ques  segueix.  Car 
si  hi  ha  dos  infants  filis  de  reys  la  un  es  assaber  lo  major 
o  pus  antich  servesca  aquells  dos  dies  de  offici  de  raajor- 
dom  et  laltre  de  offici  de  camarlench.  E  los  altres  nobles 
e-barons  exercesquen  singularment  los  officis  del  palau  de- 
vall  scrits  es  assaber  de  coper  sobrecoch  de  botaller  de  ra- 
boster  de  panicer  de  tallar  devant  la  reyna  e  de  portar  lo 
tallador  de  la  sua  vianda  e  de  ventall  en  qual  temps  vulla 
que  sia. 


ÍNDICE 

de  los  documentos  y  demás  materias  que  comprende  este  tomo. 


Pau. 

Advertencia 5. 

OrDONACIONS  FETES  per  lo  MOLT  ALT  SENYOR  EN 
PERE  TEBC  REY  DAR  ACÓ  SOBRA  LO  REGIMENT  DE 
TOTS    LOS    OFFICIALS    DE    LA    SÜA    CORT. 

Deis  Majordoniens 11. 

Deis  Copéis I8. 

Deis  Boteylers  majors 20. 

Deis  Boteylers  corauns 24. 

Del  Porlant  aygua  a  la  boteylaria 25. 

Deis  Panicers  luajors.      .     , 26. 

Deis  Panicers  comuns 5o. 

Del  Pastador 31. 

Deis  Escuders  davant  nos  tallar  ordonats 53. 

Deis  Sobrecochs 35. 

Deis  Coyners  majors 36. 

Del  Argenter  de  la  nostra  cuy  na 38 

Deis  Cochs  comuns id. 

Del  Moseu oU. 

Del  Manucier 4i. 

Deis  Argenters  de  la  cuy  na  comuna 42. 

Del  Portador  daygua  a  la  cuy  na 43. 

Deis  Escuders  portants  le  taylador  real id. 

Del  Comprador ij. 

Deis  Cavallerires '»''• 

Del  Mrnoscal 'i- 


(518) 

Pac. 

Deis  Homens  de  la  escuderia 52. 

Del  Falconcr  major 55. 

Deis  Falconers 56. 

Deis  Cacadors  e  Guarda  de  cans id. 

Del  Sobreazembler  e  Sotsazembler 58. 

Deis  Azemblers 60. 

Deis  Juglars 61. 

ACI  COMENCA  LA  SEGONA  PART  DEL  LIBBE  E  PRIME- 
RAMENT  DEL  OFFICI 

Deis  GaiuarlencLs 62. 

Deis  Escuders  de  la  cambra 69. 

Deis  Ajudants  de  la  cambra 72. 

Del  Barber 75. 

Deis  Meges  de  phisica 76. 

Deis  Meges  de  Cirurgia 78. 

Deis  Escrivans  secretaris 79. 

Del  Armador  real 8i. 

De  la  guarda  de  les  leudes 84. 

Del  Sartre  et  sos  coadjutors 85. 

De  la  Custurera  et  de  la  coadjutora 86. 

Del  Apotbecari 87. 

Deis  Rebosters  raajors 89. 

Deis  Rebosters  comuns 94. 

Del  Escombrador  del  palau  e  lavador  del  argent.  ...  95. 

Deis  Uxers  darmes , 96. 

Deis  Porter  de  massa 98. 

Deis  Porters  de  porta  forana lOO. 

Del  Posader 10 1. 

Deis  Algutzirs í02. 

Deis  Homens  del  offici  del  Algolzir.    .    ,. 107. 

ACI   COMENCA  LA    TERCERA    PART  DEL   LIBRE. 

Del  Canceller 109. 

Del  Vicecancellcr 1 13. 


(  319  ) 

Pac. 

l)el  offici  del  Prothonotari  linent  los  segoUs 114. 

Deis  Scrlvans  de  manament  de  la  nostra  sciivania.     .  iiG. 

Deis  Ajudanls  de  la  nostra  scrivauia 119. 

Deis  Missatges  de  verga  de  la  cancellaria 121. 

Del  Calfador  de  la  cera  perals  scgells  pendents.    ...  id. 

Oflici  deis  SagoUadors  de  la  scrivania 122. 

Deis  Promovedors 124. 

Deis  Eiidrecadors  de  la  conciencia 126. 

Deis  Oydors 127. 

Deis  Esciivans  deis  Oydors 132. 

Deis  Portéis  o  solsporters  que  son  liurats  ais  Oydors.  .  133. 

Del  Confessor.    .    , 134. 

Del  Abbat  de  Sánelas  Creus 155. 

Deis  Monges  de  la  cappella 139. 

Del  Escolan  de  la  cappella 141. 

Deis  Almoyners 143. 

Del  Escolan  de  la  Aliñoyna 146. 

Del  Servidor  de  la  Almoyna 147. 

Deis  Correus 148. 

A5I    COMENCA    LA    QUARTA   PAIIT    DEL   LIBRE 
E  PRIMERAMENT 

Del  Maestre  racional 149. 

Del  Lochlinent  e  Scrivans  del  Maestre  racional.    .    .    .  157. 

Del  Tesaurer 158. 

Del  Lochlinent  e  Scrivans  de  Thesaurer 160. 

Del  Escriva  de  Racio I6i. 

Del  Lochlinent  et  scrivans  de  Racio IGG 

Deis  Convits 167. 

De  les  viandes 168. 

De  la  naanera  de  dar  racions I7i. 

Deis  frensl'  altres  apparellaraenls  de  cavalls.      .     .     .  i"2. 

De  les  vestidures  e  altres  ornamenls 173. 

De  les  oblacions. ¡77. 

Deis  honors  a  alcuns  con  se  pertanyen  faedors.    .    .    .  I7í). 

De  li'S  fruyles  en  la  taula  ministradores 18 J. 


..A)I21196? 


DP  Spain.     ArchiV9  General  de  la 

124  Corona  de  Aragón,  Barcelona 
A15  Colección  de  documentos 

t.$  inéditos 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
SLIPS  FROM  THIS  POCKET 


ÜNIVERSITY  OF  TORONJO 
LIBRARY