HANDBOUND
AT THE
UN1\ I-KSI TY OF
TORONJO PRESS
x/óo
COLECCIÓN
DE
DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
m
su ARCHIVERO,
U. Manuel de Bofarull y de Sartorio.
4-
TOMO XXVll.
6
CRONISTA CATALÁN
PEDRO MIGUEL CARBONELL,
Ilustrados y precedidos de su biografía documentada
POR
Dr MANUEL DE BüFARULL Y DE SARTORIO,
ARCHIVERO DEL GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN, SOCIO CORRESPONDIENTE
DE LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, DE NÚMERO DE LA DE RÜENAS
LETRAS DE BARCELONA Y DE OTRAS CORPORACIONES
LITERARIAS.
T«»»io I.
BARCELONA.
1864.
Fué dedicada esta obra por su autor en testimonio de respetuosa
gratitud, a la Real Academia de la Historia , que aceptó este jus-
to y propio homenaje con su acostumbrada benevolencia , y esta
circunstancia, capaz de realzar por sí sola la obra de un particu-
lar, ha contribuido en esta ocasión á que el autor , desprendién-
dose del derecho que como tal le compete , la cediera , atendida
su importancia histórica y diplomática, á la Colección oficial que
actualmente dirige como Archivero general de la Corona de
Aragón.
t.21
JUL 2 O 1961 )]
-4''{*í/
7(i3343.
PROLOGO.
Para proceder con acierto al completo y fructuoso
estudio de la historia de cualquier pais es absoluta-
mente indispensable, después de bojeada no muy so-
meramente la general de todas las naciones, descen-
der á la mas detenida y metódica lectura de todos
los autores que han tratado hasta nuestros dias de
la particular ó propia que constituye el objeto de
nuestras miras. Pero aun así no puede prescindirse
de comenzar por los mas antiguos é ir bajando gra-
dual y cronológicamente hasta los mas modernos, si se
quiere que la severa crítica , madre de todos los ade-
lantos en esta materia, comunique su clara luz á nues-
tra inteligencia. Y aplicando este tan admitido prin-
cipio á nuestra Cataluña, es imposible entrar en el
Heno y exacto conocimiento de todos los pasos que
han dado nuestros mayores y de las diferentes fases
que en el decurso de los siglos ha presentado nuestra
TOMO XXVII 1
( n )
patria, sin empaparnos en la lectura de las crónicas é
historias que nos lian legado nuestros predecesores,
desde los dos anónimos monjes de Ripoll en sus pre-
ciosísimos M. SS. de mediados del siglo XII y fines
del XIII , publicados por el erudito Arzobispo de Pa-
rís en su Marca Hispánica , hasta el escogido ramillete
que de todas ellas y de las que siguieron hasta la épo-
ca presente formó nuestro distinguido , concienzudo
é incansable amigo D. Pablo Piferrer y Fábregas en
sus Recuerdos y bellezas de España.
Ciertamente el que haya acometido tan arduo y
trabajoso estudio, después de admirar la severidad de
estilo délos citados monjes, el castizo lenguaje de don
Jaime el Conquistador, la mucha exactitud de Ramón de
Muntaner, la circunstanciada narración de Bernardo
Desclot y la buena fé de Pedro Tomich, no podrá de-
jar de hacer alto en las Croniqíies de Espanya de Pedro
Miguel Carbonell. Es indudable que este cronista so-
brepujó en mérito á todos los que le hablan precedi-
do, ya fuese porque encontró trillado el camino , ya
por haber bebido de la rica fuente del Real Archivo
hasta entonces no beneficiada , ora porque generalizó
sus trabajos no ciñendose á un hecho ó reinado solo,
como lo verificaron aquellos, sino abarcando todas las
épocas desde los fabulosos tiempos de Tubal hasta los
de I). Juan 11 inclusive, ora finalmente por haber sido
el primero en adoptar el sistema de apoyar la mayor
( in )
parte de sus dielios en documentos que aetualmente
siguen los historiadores de mas nota.
Estas ventajosas consideraciones y la particular cir-
cunstancia que reunia Carbonell, tan interesante ])a-
ra nosotros, de haber corrido á su cargo por espacio
de 40 años á fines del siglo XV y principios del XVI la
custodia del mencionado Archivo, hicieron nos detu-
viésemos mas y mas en su lectura, admirando la flui-
dez y naturalidad de su narración y la exactitud de
sus datos, y gozándonos no pocas veces en sus mismas
digresiones y lunares, que tan inconsideradamente le
echan en cara algunos de sus plagiarios, sin hacerse
cargo del gusto y fisonomía especial de la época en
que escribía su crónica.
Nos aguijoneó entonces y por mucho tiempo el de-
seo de traducir aquella obra al castellano, adicionán-
dola y corrigiéndola á la vez con el único objeto de
generalizarla; y aunque no desconocíamos la dificul-
tad que ofrecía semejante empresa, la hubiéramos aco-
metido con ánimo resuelto, y procurado llevarla á ca-
bo, si á aquella dificultad no se hubiesen acumulado
otras y otras menos superables, que nos han obligado
á aplazarla para otra época mas oportuna. Como nues-
tro objeto es dar á conocer tan solo la parte inédita de
las obras y trabajos del cronista archivero , alcanzará
fácilmente el lector que, no correspondiendo por su ín-
dole la reproducción de una obra impresa en una co-
( IV )
lección de doeumentos inéditos, prescindamos esta vez
de aquella, ya que, á pesar de la escasez de ejempla-
res, puede ser leída y examinada en diferentes biblio-
leeas públicas ó particulares, y reservemos en tal caso
su reproducción ó traducción para cuando, sin carác-
ter oficial, consideremos oportuno hacer este obsequio
á la memoria de Carbonell.
Posteriormente y con el decurso de los años, entre
los códices y registros del Archivo general de la Co-
rona de Aragón hallamos algunas otras producciones
históricas de su activa pluma, que no hablan visto la
luz pública, y nos propusimos'^desde luego dar á la im-
prenta. Dedicámonos con asiduidad en todos los ratos
de ocio que se nos ofrecían á la mas escrupulosa bus-
ca de todas cuantas pudiese haber dejado escritas ; y
tuvimos la satisfacción de ver muy en breve corona-
dos nuestros trabajos del mejor éxito , y á la verdad
mucho mayor del que jamás hablamos esperado. A
mas de la detallada relación de la enfermedad, muer-
te y magníficos funerales de D. Juan II de Aragón,
que presenció y describió de orden del hijo y sucesor
de este monarca, D. Fernando el Calólico, de los minu-
ciosos estractos y apuntes de los procesos y demás ac-
tos de la Inquisición, y de un crecido número de car-
tas relativas á diferentes puntos históricos, dimos con
algunas producciones poéticas, que si bien no del to-
do j)erfectas en la parte métrica, tienen la inestimable
(V)
particularidad do trazar un exacto bosquejo de las
costumbres de los cortesanos y altos funcionarios pú-
blicos de su época. Bajo este aspecto jamás fué cono-
cido Carbonell ; asi es que este descubrimiento se nos
hizo tanto mas interesante y grato cuanta mayor no-
vedad ofrecia.
Además de todos los materiales que acabamos de
enumerar y que se custodian en el Archivo de la Co-
rona de Aragón, otros tuvimos ocasión de ver fuera
de él , y en especial el códice que, bajo el título ex-
terior de Petri Michaeli Carhonelli adversaria, 6 , según
la portada del mismo, Codex epigrammata epístolas et
alia quamplurima continens iii quo siint alíqua rapíim
scripta qu(£ siint emendationa digna quasi per totum m,anu
mea scripta^ se conserva en el archivo de la catedral
de Gerona, á cuyo ilustrado cabildo, y en su repre-
sentación á los SS. canónigos de la misma Matute,
Ruscalleda y Murtra, debemos consignar aquí nues-
tra gratitud por sus atenciones y cooperación al logro
de nuestra tarea literaria.
Sabedores de cuanto importa evitar la menor con-
fusión en esta clase de trabajos, y estribando su pri-
mera calidad en el mejor orden posible, separamos las
obras históricas de las poéticas y de las literarias, sin
que á ninguna hayamos dejado de añadir las notas
que nos parecieron convenientes , ya para su mayor
claridad, ya también para corregir algunos leves des-
( VI )
cuidos del autor, á quien sin duda sorprenderia la
muerte antes de dar á aquellas la última mano. Pero
debemos advertir á nuestros lectores que nos ceñimos
constante y estrictamente al original, cuyo descifre
nos fué muy á menudo engorrosísimo por estar escri-
to en mal borrador, peor letra y enredado con inume-
rables acotaciones. Nos pareció asimismo muy oportu-
no dar en sus respectivos lugares noticias de algunas
obras, que no puede dudarse compuso Carbonell , por
mas que hayan desaparecido para siempre.
Tampoco dejamos de hacer algunas reflecsiones so-
bre la Crónica y demás obras ya publicadas , aunque
traspasemos los hmites de nuestro propósito. Al me-
nos no podemos prescindir de desvanecer la equivo-
cación que padecieron D. Nicolás Antonio en la })ág.
210 del tom. 2." de su Blblioleca hispana nova, y el P.
]\Ianuel Marcillo en la 362 de su Crisi de Caíahña, al
asegurar que en Barcelona se hicieron de la Crónica
dos ediciones ; y en su lugar oportuno probaremos
que no hubo mas que una.
Al practicar tales investigaciones, dimos con no po-
cos apuntes ó notas autógrafas puestas al margen, en
las cubiertas y aun intercaladas las mas de las veces
en el testo mismo de sus opúsculos, relativas al inte-
rior de su familia é indicadoras de su carácter, las cua-
les nos sugirieron la feliz idea de irlas reuniendo in-
sensiblemente con el objeto de poder mas adelante
( vil )
bosquejar unos lijeros apuntes biográficos. Tan inte-
resantes se fueron haciendo aquellos y llegaron á un
número tan copioso y considerable que, contra lo que
jamás habríamos previsto, nos hallamos en disposición
de estender, nó ya unos meros apuntes como nos pro-
pusimos al principio, sino una biografía, y tan comple-
ta cual pueda apetecerse , de una persona que flore-
ció hace cuatro siglos. La detenida lectura de su
Crónica , el contesto de algunos documentos que
hemos rastreado entre los infinitos que abrazan los
registros , escrituras y demás papeles del Archivo
general de la Corona de Aragón , y el examen de su
28. <^ memorial ó protocolo que posee actualmente uno
de los escribanos públicos de esta ciudad , han enri-
quecido también el caudal de preciosos datos que ya
poseíamos. Costoso trabajo ha sido á la verdad el de
uiúrlos y combinarlos ; pero su minuciosidad y profu-
sión mismas' nos fueron allanando el camino, y hoy dia
el exacto conocimiento de su carácter llega á repre-
sentar á menudo á nuestros ojos casi la imagen del
Cronista.
Quizás el lector echará á menos en esta biografía el
juicio crítico de sus producciones: bien sabemos que
él debe llevarse la parte principal cuando se trata de
un escritor conocido, pero nosotros lo omitimos de
intento, convencidos de que tendrá lugar mas á pro-
pósito al frente de cada una de aquellas.
( VIH )
La niavor recompensa de nuestra penosa tarea es la
convicción que tenemos de que no sentamos un solo
dicho sin que venga en su apoyo un documento inta-
chable ó una nota escrita de su propio puño. Esta
circunstancia y el deseo de no interrumpir la narra-
ción con la lectura de unos y otras nos hicieron em-
plear el medio de continuarlos todos en seguida de
la biografía, poniendo en esta las correspondientes
llamadas ó números, y separando las notas autógrafas
de los que deben considerarse como meros documen-
tos. De esta manera, al paso que se favorece la clari-
dad, el lector encontrará fácilmente los comproban-
tes de nuestros asertos cuando ocurra consultarlos : el
conocerá si hemos andado ó no acertados en la adop-
ción de este sistema ; que si quedare complacido , no
puede caber mayor galardón á nuestros desvelos.
BIOGRAIIA.
Pedro Miguel Carbonell naci;) en Barcelona en la Casa
yran de la Plaza nueva el lunes 8 de febrero de 143i.
{NM 1.^) Fueron sus padres Francisco Carbonell (N. %
y Juana dez Soler (N. 3 y i 8), que murió de perlesía en
d7 de noviembre de 1496 en la casa principal de su hijo,
situada entonces en la calle den Serra. (N. o) Casó en
primeras nupcias con Engracia (N. 2) y tu\o de ella al-
gunos hijos. Su número y sus nombres los ignoramos por
haber desaparecido el fól, Sv^o del Menioriale n.49en que
ios tenia apuntados. Aunque sabemos que fué padre de
tres hijas y que uno de los varones se llamó Francisco de
Asís, otro Pedro Miguel y otro Baltasar, no podemos afir-
mar que fuesen todos habidos de aquella. Esta circuns-
tancia consta respecto de Francisco (N. 18) , único que
sobrevivió al padre, y que presumimos seria el mayor, por
llevar el nombre de su abuelo paterno. Los demás igno-
ramos si los tuvo de Engracia ó de su segunda esposa Eu-
lalia, viuda de Pedro Morer, mercader de Barcelona (N. 4)^
aunque por el modo con que habla de ellos en diferentes
notas nos inclinamos á creer que todos fueron de la pri-
mera.
(2)
Ninguna luz nos ha podido dar el minucio«;o examen que
liemos practicado de las copiosas ñolas autógrafas que íe-
li/.mcnle se nos han venido á las manos para descubrir en
qué pudo emplear Carbonell los veinte y cuatro primeros
años de su vida. Suponemos los invertiria en su educación
y en el estudio de las humanidades y de la historia , que
mas adelante le vemos desc?<volver con tanta maestría y
buen tacto, que admiran al lector y se lo representan co-
mo uno de los espíritus mas observadores de su época.
El primer carácter de que se nos presenta revestido es
el de notario público, cuyo nombramiento le fué espedido
por D. Alfonso V de Aragón, desde Benavente, en5 de mar-
zo de li58 (D.toj.o)^ habiéndole declarado apto para ejer-
cer esta carrera los consejeros Jaime Pau, doctor en leyes
y tio suyo, y Juan Peyró, lugarteniente del protonotario de
la ciudad de Barcelona, comisionados ambos ad hoc por el
mismo rey (D. 2), Posteriormente el hermano y sucesor
de este monarca, D. Juan II, le conümió y amplió esta
gracia en Barcelona á 13 de octubre de 1478. (D. o).
Muy sentada y general reputación debió tener en ¡a car-
rera, cuando le vemos formar de sus escrituras la consi-
derable colección de veinte y ocho manuales ó protocolos.
El úllimo le posee en su numere: o y bien coordinado ar-
chivo el actual escribano público y de número de esia ciu-
dad D. José Maria Torrenty Sayrols. (*) Le titula Carbo-
(') No podemos menos de repetir aquí las mes espresivas gracias al
Sr. Torrenl por la frannueza y fina atención con que, después de .eiitciado
tlt' nuestro objeto, nos lacilitó en su despaciio el cxáineu del citado pro-
loeolü y de todos los demás papeles que creímos podriau convenirnos;
sintiendo íi la par ({ue la conducta muy distinta observada por otro de sus
(3)
noli Viccsimiim octavK)}} Mmiuale mci P, Micha eli Carhone-
ili ScrJ ilonfini /?<v//.v Scrilm ejus auctoritate Not. P. Bar-
cinona\ y decimos ser el líltiino, porque las íVclias que
abraza llegan hasla el año mismo de su muerte , porque
están en blanco sus últimos [óleos, que no los bubiera de-
jado en aquel estado si continuara en el ejercicio de su
notaría, y finalmente porque termina con una nota autó-
grafa de su bijo y sucesor Francisco, en que espresa la
muerte de su padre. No dudamos que aun mayor número
de escrituras bubiera dejado al morir, á no baber prescin-
dido de estender la mayor parte de las que se le presenta-
ban desde el año loU, para atender con mas esmero á la
custodia del Real Archivo que le confió el mismo D. Juan II,
como mas adelante veremos. Así lo espresa al fól. 84 v. <-o
del mencionado protocolo, con asiento del 2o de abril de
1315. Hic mutatur amms, dice, ct aviditas recipiendi per
me instrumenta ccssat quia non curo nisi de Regio Archivo
ton pus perderé scu raro ipsa recipio ct ultra meam volun-
ta tcm.
Una de las circunstancias que le darían mas realce en
su carrera y que quizás debió de contribuir á que se le
agraciase con la plaza de archivero, fué el hermoso carác-
ter de letra que poseía. En aquellos tiempos en que la im-
prenta estaba en su infancia, un buen pendolista tenia ase-
compañeros de proicsion Laya lal vez privado á nuestros lectores de algu-
nas otras noticias no menos interesantes que las espuestas. De todos mo-
dos, al Sr Torreiit debtí caberlo la salisraccion do haber conlri buido con
s 1 loalde coiuloscendomia al justo elo^'io y couociuiioiilo de un sujeto
<iue honró la clase á que pertenece, y [)iiudc contar sici)ii)ro con el reco-
nuciniicnlo del autor do esta bio''ra1'ia.
(4)
gurados su subsistencia y porvenir, mientras que iioy dia
la profusión de los productos de aquella y lo muy gcnera-
li/ada que se halla esta habilidad, casi la han convertido
en insignificante para esta clase de destinos. Afortunada-
mente nuestro cronista unia la inteligencia de la dirección
á la destreza mecánica del escribiente. Que tuvo un her-
moso carácter de letra queda demostrado lomándose la
pena de hojear los inumerables escritos suyos que se con-
servan en el Archivo general de la Corona de Aragón, y que
él mismo daba gran valor á esta circunstancia se despren-
de de los elogios que repetidas veces hace en el margen
de los documentos escritos con la no menos hermosa letra
deD. Pedro el Ceremonioso (*), y de las numerosas escusas
que dá cuando su cansada mano iba entorpeciéndose con
los años (N. 5.)
La brillante opinión que gozaba Carbonell entre sus con-
ciudadanos y los buenos informes que de su aptitud dio á
D. Juan II su abogado fiscal micer Juan Ros, decidieron á
este monarca á confiarle las llaves de su Real Archivo, al
vacar esta plaza por muerte de su antecesor Jaime Garcia
(D. 4). Los términos en que el Rey le espidió el nombra-
miento, desde Zaragoza á 9 de diciembre de 1476, reasu-
men el mas eminente elogio de su persona é idoneidad,
(') Carbonell fué entusiasta admirador do aquel rey c incansable en
aprovechar las ocasiones de encomiarle. Llevó ú tal estremo su pasión
hacia él, que trató de imitarle en la costumbre que aquel tenia y le valió
el renombre de Perc delpunyalet, que la posteridad le dio. Véase al fin
de la coluna 1.» del fól. 100 de su crónica: E per scmblanl yodit Archi-
vcr lie dellibcrat portar punyalet íanl com viuré é jal comenf portar en-
atra quen sia motejat del punalet.
(5)
qiie pudiéramos hacer, E! monarca, después de ponderar
en él la imporlancia y mérito de su Archivo y la conve-
niencia de que el nombramiento del encargado de su cus-
todia recayese en perso-na probada, selecta é idónea, y ma-
nifestando cuanto y cuan detenidamente habia discurrido
para echar mano del sujeto qne reuniese tales circunstan-
cias, dice: Tándem ad vos fidelem noslrum Petriim Michac-
Icm Carboncll notarium cívem Barchinoneintuitumconside-
rationis nostrc convertimiis quem plurium fidedignorum tes-
limonium ac comunis fame preloqio noscimus fide prohítat •
ct aninii sinceritaie aliisque viriulibus cssc ornatmn valde-
quc ahtum el ydoneum non modo ad ípsum officium exer-
cendiim sed multo etiam maiora onera suheundum; his igi-
ttir considcrülionibus indncii de vestrís eisdcm fide probifa-
te ydoncytale el industria plenissime confidentes vos dictum
Petrum Michaelem Carbonellum, ¿t, ¿i'. Nombróle al propio
tiempo Scribam domus nosfre, por ser este un requisito
que indispensablemente debia reunir el que desempeñase
aquel cargo, en virtud de la Real pracmática dada por el
célebre D. Pedro el Ceremonioso en Tamar¡te,á 12 de mar-
zo de i 584- , vigente entonces aun en toda su fuerza (D.
5). A las 10 de la mañana del dia 7 de enero de 1477 to-
m j posesión de su cargo, en presencia de Bartolomé Veri,
consejero y regente la Cancillería del Rey, Andrés de Pe-
guera, Maestre Racional de la corte en la ciudad de Bar-
celona, Principado de Cataluña, reino de Mallorca , islas
adyacentes y reino de Sicilia, Pedro Baucells, lugartenien-
te del sobredicho Maestre Racional, Monserrat Torres, pres-
bítero, y Bernardo Audor, escribano del Rey, que autorizó
el acto, siendo lestigos Juan Viastrosa, mercader y ciuda-
dano de Barcelona, yerno del anteces'^r de Carbonell, Jai-
me Garcia, y otras personas. Prestó después juramento v
( o )
honifínajfi on manos del Rcíícnle la Cancilloría del Rey ya
mencionado, ;í tenor délos usajes de Barcelona y conslilii-
eiones generales de Cataluña (N. 6). Posteriormente don
Fernando r! Católico, desde Jerez, á "Sode octubre de 1477,
confirmó en todas sus partes el nombramiento de Carbo-
nell (D. 6). Tanta era la confianza que este monarca le
dispensaba, tal el convencimiento que tenia de que jamás
abusarla de ella, y tan persuadido estaba de su celo por la
custodia del Arcbivo; que no vaciló en concederle, desde
Tara/ona, á o de marzo de 1484, el mas amplio permiso
para que , siempre que lo exigiesen sus negocios y en
toda época en que se declarase la peste en Barcelona (tan
frecuente en aquellos tiempos"*, se auséntasele ella á cuan-
ta distancia quisiese, con la única prevención de que, á su
partida, confiase las llaves del Archivo á alguno de los em-
pleados que le designó, para que su Real servicio no que-
dara desatendido (D. 7).
La brillante posición que ocupaba Carbonell, su impor-
tante deslino, las buenas relaciones que tenia en la corte,
su mucho saber y su bien sentada opinión le grangearon
las mas altas consideraciones por parte de los personajes
de mayor rango y valía. Para convencerse de esto no hay
mas que hojearlas copiosas cartas que recibia, muchas de
las cuales se conservan aun en el legajo de autógrafos
custodiado en el Archivo general de la Corona de Aragón.
En la que el Condestable de aquel reino le escribía desde
Tora á 20 de julio de 1485, pidiéndole copia de un docu-
mento del Archivo, le dá el título de magnifich e de mi
simiular amich. El canónigo de Tortosa P. Juan Lobera,
desde el monasterio de S. Juan de las Abadesas, á 1(5 de
setiembre de 1484, le titula Mossenycr molt magnificJi e de
gran saviesa. El Regente la Cancillería de Aragón, Martin
(7 )
RIarlinez Teme!, en carta escrita desde Zaragoza á 8 de se-
tiembre de 1488, le dá el dictado de Miuptif/irlio y sprcial
amigo. D. Alfonso de Aragón, arzobispo de Zaragoza, des-
de aquella ciudad, á 1 .« de octubre de 1490, le denomina
Special amigo. El Condestable y Conde de Cardona, desde
Arbeca, á 27 de febrero de 149!, comienza su ca'rta Molt
magnifich e singular amich. D. Juan de Aragón, conde de
Piibagorza, en su carta fechada en Luna á 10 de noviembre
de 149i, le llama Virfuoso mi spccúd amigo & Ce. Son in-
finitas las que espresan dictados parecidos y que dejamos
de citar en obsequio de la brevedad.
Pero si tales distinciones podían justamente halagar su
amor propio, sin embargo, esta noble satisfacción debieron
acibararla no pocas veces la envidia y la calumnia. Bien
amargamente se queja de los sinsabores que aquellas ene-
migas incansables de todo hombre de mérito le acarreaban,
en la caria que desde Barcelona escribía á su primo Geró-
nimo Pan el dia i'iltim.o de abril de 1477 (D. 8). Sus ene-
migos le echa!)an en cara que, á la par de! cargo de Ar-
chivero, ejercía el de escribano de! Rey, cosa que asegura-
ban no haberse usado hasta eiU nces; pero Carbonell, con
sus útiles investigaciones practicadas en los papeles mis-
mos que tenia encomendados á su custodia, y ausiliado de
sus buenos é influyentes amigos Bartolomé Veri, Juan Pey-
ló, Juan Yilar y Pedro Baucells les dio el mas solemne
mentís «N. 7). También compuso unos metros ó coplas
contra los reprensores de su vida, que desgraciadamente
se han perdido, como veremos al tratar de sus obras poé-
ticas, y otros contra los que, movidos esclusivamenle del
deseo de perjudicarle y perseguirle, aconsejaron áD. Fer-
nando (i Católico la constitución que dictó en las prime-
ras Cortes celebradas en Monzón á 2 de setiembre de
(8)
1510, relativa á los registros ilcl Archivo Real y salarios
(juc corrcspoixlian á su Archivero. Pero el mejor tcslinio-
nio de que Carboncll fué el hlanco de la maledicencia y
de la calumnia es el estilo fuerte y reprensivo de algunas
cartas que le dirigió el mismo D. Fernando, que tanto le
habia elogiado y distinguido anteriormente. Para no mo-
lestar á nuestros lectores nos concretamos á recomendar-
les la lectura de la que le escribió desde Zaragoza á 27 de
dici'^mbre de 1488 (D. 9j. Sin embargo , solo una impre-
sión muy pasajera debieron producir las intrigas de los
enemigos del calumniado en el corazón del Rey , cuando
á los pocos dias, admitiendo una leve escusa alegada por
Carbonell, le devolvió toda su gracia (D. iO).
La exactitud, aplicación, inteligencia y celo de Carbonell
en el ejercicio de su cargo de Archivero tiene una convin-
cente é incontrastable defensa que ni la calumnia pudo en
su tiempo acallar ni el largo período de cerca cuatro si-
glos ha sido bastante á destruir. Hojee el curioso los mu-
chos registros y las numerosas escrituras que posee el Ar-
chivo general de la Corona de Aragón correspondientes á
los condados y reinados desde D. Vií"redo el Velloso hasta
principios del segundo año del de D. Carlos I el Máximo^
en cuya época murió Carbonell; y en bien pocos de ellos
dejará de v'jr algún rastro de su inteligente y laboriosa
mano, siendo además copiosos y abundantísimos los índi-
ces, notas y memorias que nos ha legado de existencias,
ingresos, pérdidas, reclamaciones y vicisitudes de aquellos
pre^osos papeles que hoy dia admiramos.
El cuidado material que ponia Carbonell en la custodia
y conservación del rico depósito que le tenia confiado el
Rey lo atestiguan palpablemente las dos apocas registra-
das á los fól. 37 y 87 de su 28." protocolo ó manual que
(0)
hemos citado anteriormente (D. 11 y 52). La primera cor-
responde á la cuenta de 46 s. y 6 d. invertidos en repo-
ner y asegurar la puerta del Real Archivo, que se hallaba
en muy mal estado ú 11 de diciembre de lo06, y la segun-
da á la de 150, s. satisfecha á lo de diciembre de 1511,
por la construcción de nuevas estanterías, escaleras y de-
más para colocar los registros que de nuevo habian ingre-
sado. No es nada reducido el número de las notas que ha
dejado y que atestiguan haber satisfecho de fondos suyos
particulares el coste de algunas mejoras practicadas en su
tiempo y por disposición suya en el Archivo.
Pero uno de los rasgos que mas honran el carácter de
Carbonell es la suma delicadeza y gran desprendimiento
con que se portaba al exijir sus derechos por la espedi-
cion de los testimonios, copias y noticias de los papeles
que custodiaba y que en aquella época constituían el mas
considerable emolumento de su destino. A las personas
notables por consideración y respeto á su rango y posición
les dispensaría el todo ó parte de sus derechos , mientras
que su compasivo corazón no podia admitir los que la ma-
no del pobre le ofrecia. Y esta generosidad resalta tanto
mas, cnanto que sus sueldos lijos ó quitaciones le eran
satisfechos con enormes atrasos (N. 8, 9 y 10.)
Carbonell ejerció su empleo durante cuarenta años cum-
plidos, que mediaron desde su nombramiento hasta su
muerte, y en tan largo espacio de tiempo no descuidó un
momento las atenciones que aquel le ofrecia. Igual celo é
igual constancia hemos notado en el principio y en (ú fin
de su arehiverato, á pesar do que en el líltimo tercio de
su vida su avanzada edad y los progresos de la terrible en-
fermedad de asma que padecía ponían algún obstáculo á
sus constantes desvelos. Aun teniendo el descanso y con-
TOMO XXVII 2
( 10)
suelo de su hijo Francisco , que reunía por autorización
Real la circunstancia de ser coarcliivero y coadyutor suyo,
economizó cuanto pudo el echar mano de este alivio.
Invertia todos los ratos de ocio en escribir las concien-
zudas é iuteresantes obras que nos dejó y de las cuales
nos ocuparemos mas adelante, y en estudiar los autores
clásicos y los demás libros cuya lectura estaba mas en bo-
ga en aquella primitiva época de la imprenta, gastando, á
pesar de su escasa fortuna, sumas considerables en adqui-
rir ediciones de tanto valor entonces por su novedad como
le tienen hoy dia por su antigüedad y rareza. Los biblió-
grafos hallarán en la Biblioteca pública de Barcelona un
crecido número de aquellos preciosos libros que !a inago-
table generosidad de Carbonell distribuyó entre las de los
conventos de esta ciudad y de sus alrededores, y que des-
pués de los incendios de aquellas casas religiosas se reu-
nieron en aquella. Recomendamos especialmente á los afi-
cionados el examen del magnífico ejemplar en gran fóleo
de las obras de Séneca, impreso en Ñapóles en 1475, que
nuestro cronista donó al convento de Menores de Barce-
lona en obsequio á su estimado amigo, el célebre predica-
dor, religioso de aquella orden, F. Francisco Sagarra, según
la carta autógrafa que continuó en su primer fóleo á 6 de
los idus de enero de li87. (N. 11)
Tal es el bosquejo que hemos trazado de la conducía de
Carbonell como funcionario público ; réstanos solo añadir,
¡rajo el punto de vista de la política, que fué ornante y
agradecido hasta lo sumo para con los reyes que hablan
depositado en él su confianza, como lo espresa repetidas
veces en el decurso de su crónica, y que no quiso admitir
ningún otro cargo público, no solo por no distraerse de sus
principales obligaciones y estudios, sí que también porque
( 11 )
el ejercicio de algunos repugnaba á su carácter y convic-
ciones.
Pasemos ya á considerarle como simple particular en el
interior de su familia, y hablemos de su moralidad. Carbo-
nell fue buen hijo, buen esposo y buen padre. Lo primero
lo atestiguan el respeto y cariño con que habla siempre de
sus padres, en falta de otras pruebas mas directas que no
dudamos hallariamos en el fól. 6:2 del Memorialen. 49, á
no haber aquel desaparecido. No obstante el cuidado y es-
mero con quo compuso el epilaíio de su padre, cuyos res-
tos yacian en el convento de Dominicos de esta ciudad
(N. 2.), los minuciosos detalles que nos reíiere de la en-
fermedad, agonía y muerte de su madre ;, y la veneración
hacia ella que nos indica la circunstancia de haber muerto
aquella hi cameram m.aiorem domus maioris domorum mea-
rum iN. 5.j, corroboran la exactitud de nuestro aserto. Pa-
ra probar que fué buen esposo, nos sobran poderosas ra-
zones que esponer respecto á su segunda mujer Eulalia,
aunque con relación á Engracia la primera, únicamente
podamos alegar el cuidado que tuvo de incluirla en la tum-
ba y en el epitafio que dedicó á siipadre,yelepiteto queen
aquel la dá de Conjugi benemerenti (N. 2.). Carbón ell co-
metió sin d<:da la imprudencia de casarse de segundas
nupcias con una mujer joven, ó tuvo la desgracia de que
no reuniese esta la genialidad y buenas circunstancias que
tanto son de apetecer en la compañera de nuestra vida. No
hay mas que leer el breve y original pero tal vez demasia-
do severo y libre prefacio sobre el matrimonio con que en
cabeza su 28.° Memorial ó protocolo, ya citado, para con-
vencerse de que en el que contrajo segunda vez no fué tan
feliz como en el primero íN. 12í- Y es preciso disculpar á
Carbonell este arranque de mal humor, considerando que
( Í2)
pudo escribirlo en circunstancias críticas y desagradables
en que. el hombre mas pacifico salta todas las vallas de la
reflecsion. Y cnanto mas irritado y descontento le consi-
deremos, tanto mas paciente y generoso se nos presenta
cuando, quejándose amargamente déla conducta de su hi-
jo para con él, dice, yo ley perdó: faca yo lo que clec axi
vcrs ell com vcrs nostra midler e ells nunca facan res per mi
que de co so contení (N. iZ). ¿Podrá pues, dudarse, que
Carbonell fué un buen esposo?
Todo el amor de que era capaz su noble v afectuosa al-
ma se ve reconcentrado en el entrañable cariño que pro-
fesó á sus hijos y á sus nietos. Los primeros fueron seis,
según hemos indicado en el principio de esta biografía,
tres varones y tres hembras. La sola vez que de estas ha-
bla lo hace manifestando al Rey el sentimiento que tenia
de no poderlas dotar como deseaba (D- 15). De los varones
Pedro Miguel quedó ciego mientras mamava , se dedicó á
la música, y á los veinte y siete años de edad la peste lo
arrebató á su padre, el viernes 2 de julio de 1490. El ca-
riño que tuvo á este desgraciado hijo lo atestigua la tierna
octava que le dedica en su continuación á la Danca de la
Mort, Baltasar marchó á Ciutadella de Menorca, para estar
al cuidado de un tio suyo, indudablemente materno , que
parece le quería mucho y trataba de hacer su felicidad;
pero la muerte cortó su vida en llor, y Carbonell perdiJ
otro objeto de su cariño. El contenido de la carta que.
Francisco le escribía desde Zaragoza á 50 de setiembre de
ii84, de la que 'hemos sacado las noticias que acabamos
de esponer, son un cumplido lesiimonio de los cuidados
y desvelos que el padre pasaba por la suerte y porvenir de
aquel malogrado hijo (D. 14}. Pero concretándonos á Fran-
cisco, este fué el línico varón que le sobrevivió, perpetuó
( i3)
su nombre y le sucedió en bienes, carrera y tleslino. De-
bió de ser estremada la constante solicitud con que Car-
bonell cuidó de darle una educación adecuada á los hono-
res y al cargo á que naturalmente habia de destinarle , y
sino es una clara indicación de esto, no sabemos qué otra
esplicacion pueda darse á las severas máximas que le dejó
escritas, sin duda para que jamás las olvidara, al fól. 481
del Memoriale n. 49, y son las siguientes.
Fui charissime hec serva mándala.
Loquere pauca, ut facis.
Verax esto.
Ne sis velox.
Iram seda»
Lili cede.
Turpia tace.
Deroga nulli.
Misericors esto.
Memento mor i.
Ni olvidó tampoco inculcarle las sanas máximas de la re-
ligión cristiana, como lo prueba el contenido de la carta
que el hijo dirigia al padre desde Córdova á 30 de mayo
de 1482. (D. 15).
Apenas cumplió Francisco los diez y ocho años, su pa-
dre suplicó á mossen Gaspar de Arinyó, consejero y secre-
tario del Rey, le admitiese en su servicio, ponderando sus
buenas costumbres y conocimientos, como es de ver de la
carta que desde Barcelona le escribió en 12 de enero de
1479 (D. 10,1. Los deseos de Garboneil quedaron muy en
breve cumplidos, puesto que vemos que el mencionado
Francisco salió montado en una (jentil muía para Valencia
el márles 28 de setiembre de aquel mismo año, en servi-
cio y compañía de mossen Gaspar de Arinyó y también en
( i-i )
la del otro sccrclario del Uey, mosseii Peyró. Kste dcbia por
encargo del padre vigilarle, tenerle á an lado y satisfacer
los gastos de su manutención (N. 14), bien qne después lo
recibió en su casa y lo tomó definitivamenle por escri-
biente mossen Gaspar de Arin)('), el sábado 51 de marzo de
■1481 iN. lo). Carbonell correspondió ú este obsequio con
el regalo que hizo al sobredicho Arinyó de un libro de un
valor considerable y cuyo título sentimos no r.os dejase
consignado, ya que así lo hizo de otras circunstancias no
menos curiosas.
Carbonell tuvo que vencer ia repugnancia de su hijo á
seguir la corle (N, 14). Como hombre de talento y espe-
riencia preveía que, á favor de las relaciones que en ella
contrajese y con su aplicación y buena conducta, no le se-
ria difícil alcanzar una posición ventajosa. En efecto: no
habían transcurrido aun cuatro años desde su partida,
cuando D. Fernando et Católico^ á solicitud de Carbonell,
con el apoyo de sus buenos é influyentes amigos y en
atención a ios servicios que Francisco habla ya prestado
á la corte en clase de escribiente á las órdenes de su se-
cretario Arinyó, le agració con el nombramiento de coar-
chivero y coescribano de mandamiento, desde Córdova en
23 de mayo de i Í83, concediéndole los mismos derechos,
preheminencias y emolum.entos que disfrutaba su padre,
reservando sin embargo esclusivamente para este la qui-
tación ordinaria ó sueldo y el ejercicio de decretar las sú-
plicas, poner los maiidaíos, actuar los procesos y ha-
cer todos los actos propios á los escribanos de man-
damiento. Dispuso también que, en caso de muerte, ce-
sión ó abdicación de cualquiera de ellos, la plaza quedase
iníegramenle el ipso facto para el sobreviviente, sin es*-
pcrar nueva })rovision, mandato, consulta ni confirmación
( 15 )
alguna (I). 17). (*) Esta gracia fué coníirmada y ampliada
por D. Carlos I, el Máximo, y su madre D.» Juana, la Loca,
en Valladolid á 50 de enero de 1348 (D. 18 y 19.)
Carbonell tampoco quiso que sus manuales ó protocolos
quedasen Iiucrlanos á su muerte ni pasasen á manos es-
trañas. Y este deseo lo vio también cumplido en 28 de
abril de 1 i83, con el nombramiento de notario público que
el mismo D. Fernando, d Católico, otorgó desde Madrid á
favor de Francisco (D. 20}, ampliando esta gracia después
en Córdova á 25 de agosto del propio año (D. 21).
Condecorado ya Francisco con estos dos títulos, poco
tardó en regresat al lado de su padre, como nos lo indica
la toma de posesión de su nueva plaza en ci Archivo, el
último dia del año 1484 (D. 22). Entonces, considerando
asegurado ya su porvenir, trataria de tomar estado, pues se
nos presenta casado con Juana, hija, indudablemente úni-
ca, de Rafael de Riudor, también notario púbiico ('a Bar-
celona, quien, en atención á este enlace, le donó para des-
pués de su muerte las escrituras propias y agenas que po-
seía (í). 23 y 24). Murió su esposa á los pocos años, sin
dejarle hijo alguno, pero sí unas casas situadas en la calle
del Garrofa' de ia propia ciurjad, instituyéndole en su tes-
tamento heredero á sus libres voluntades (N. 16). A poco
contrajo segundas nupcias con Isabel, hija de JuanUlzina,
boticario (N. 17), y esta dio á Carbonell la satisfacción de
(*) Igual gracia dispensó D. Carlos 1 . el Máximo, en Barcelona á 30
de agosto de 1519, ú Francisco Miguel, nieto de Pedro Miguel, cen res-
pecto á su padre Francisco, como es de ver del fól. 117 del OífitiaUum'i,
Caroli I, TI. oS78, en el Arcliivo general de la Corona de Aragón, cuya
custodia corrió por lo tanto consecutivamente á cargo do tres generacio-
nes do la familia de Carbonell.
( 16 )
verse reproducido en oclio nietos, entre ellos cinco varones
y tres hembras, cuyo nacimiento, nombres^ pérdidas y de-
rmis circunstancias omitiremos por no corresponder á
nuestro principal objeto. Si el lector repasa las notas aii-
lügrafas queá ellos se refieren (N. 16, 17, 18, lU, 20, 21,
22 y 23), admirará la generosidad con que regalaba alha-
jas á los recien nacidos y á su nuera en cada uno de sus
alumbramientos, y verá en esto otra prueba de la bondad
del corazón que á tales demostraciones se entregaba. Es-
tos repelidos obsequios que Garbonell prodigaba á su nue-
ra y el dictado que le dá de venerandos nuruimec (N. 17],
indican que su amor paternal alcanzaba á todos sus hijos
y nietos. No le faltaron en el seno mismo de su familia
contratiempos que acibarasen estos puros goces. Precin-
diendo de los que ya hemos indicado anteriormente, turbó
su tranquilidad algún rasgo de ambición é interés por par-
te de su hijo Francisco (N. 13), dimanado mas de su ines-
periencia que de su índole; pero Garbonell siempre noble
y generoso corrigió á su hijo confundiéndole con actos re-
pelidos de desprendimiento y desinterés. En el fól. 83 v.
de su protocolo 28.° otorgó los mas amplios poderes á su
favor, constituyéndole procurador suyo, cierto , especial y
general para reclamar y cobrar toda cantidad que acredi-
tase en razón de sus sueldos devengados, derechos etc. en
Barcelona á 15 de abril de lolO, y lo que es mas todavía,
en el mes de marzo de loí6 le entregó una doble llave
de la puerta del Archivo, que habia mandado hacer con
este objeto, diciéndole que cuantos derechos se cobrasen
en adelante por la espedicion de títulos, copias etc. serian
suyos esclusivamente, y que rogaba á Dios le conservase
por muchos años en aquel deslino y rej>ortase de él tan-
tas ventajas cuantas su cora/on ambicionaba ( N, lo).
( 1' )
Elocuente lección que lioura mucho al que es capaz de
darla!....
Pasemos ya á examinar la moralidad de Carbonell. Como
era muy apto, activo y celoso en el desempeño de sus
obligaciones y de los destinos que los reyes le contiaron,
detestaba á los que no le imitaban en este punto, y siem-
pre que se le presentaba ocasión oportuna criticaba fuerte-
mente su conducta, descuido, malas costumbres ó falta de
aplicación. Véanse sino algunas de sus obras poéticas,
especialmente la continuación á la Danai de la mort^
que es una terrible crítica de las costumbres de los em-
pleados de la corte en su tiempo, y la curiosa nota puesta
al fól 105 del Mcmorialc n. 49 contra los protonotarios y
secretarios del Rey (N. 2o). Una consecuencia de su seve-
ridad en esta parte es la breve pero enérgica declamación
que escribió en la 2.a coluna del fól 215 de su Crónica
contra el abuso que existia ya en su tiempo de echar ma-
no para el servicio Real de personas influyentes y podero-
sas, sin atender á si eran ó no aptas para el buen desem-
peño de su cometido,
Carbonell fué generoso y desinteresado sobremanera, y
iii todas las riquezas del mundo, ni las consideraciones
mas poderosas eran suticientes á separarle de sus convic-
ciones y deberes. ¿Hay nada mas esplícitQ ni significativo
que sus palabras puestas de propio puño al fól. 70 y ulti-
me v.t''» del Maiioriale n. 28?... E nxi (dice) podeiii dir
que ambitio es mare de perdilio e de peccat en la qual so-
vint caen e senfanguen moUcs genis com feu Pons-Pilal que
per lemor de perdre lo offici eom li digueren los Jueiis (cnon
cris amicus Cesaris» ama mes cometre tan gran peccat en
dar falsa e scelerada sentencia contra Jesu-Crist qne no per-
dre lo offici.
( 18)
La compasión era otra de las dotes de sn alma ¡ Cuan
conturbado estaría su espíritu al escribir en el fól. 43 del
Memoriale ii. 25. Memoria lene quod die Mercvrii XII de-
cembris anuo a nativilate Domini MCCCCLXXXXII fuÜ
lata qucdam crudelisima sententia advet^siis prefatiim Joan-
nem Canyamas rusticum mentecaptum qui ipso el eodem die
fuit membralim Inmcalus el ita diré quod cius alrocilatcs si
scribere vellem lachryynis continere vix polueriml Y no
seria porque Carboneü fuese indiferente al crimen que
aquel miserable habia cometido hiriendo de una cuchillada
en la garganta á D. Fernando d Católico, el dia 7 de di-
ciembre de 1492, en las escaleras que aun hoy dia vemos
en la plaza del Rey ; pues que la carta que al siguiente dia
escribió á su amigo, el Dr. Rejente la Cancillería del Rey,
misser Bartolomé Veri (fól. 255v.to de su Crónica, col. 2. a)
es un modelo de la mas acrisolada fidelidad y del mas
acendrado amor por parte de un subdito á su Rev.
El que reunia tantas y tan relevantes virtudes no podia
dejar (le ser religioso. En efecto: en la mayor parte de srs
obras invoca repetidas veces el nombre de Dios, de la
Virgen, y de algunos Santos de quienes era especialmente
devoto, y en alguna de ellas, que dedicó esclusivamenleá sa-
grados objetos, demostró basta la evidencia cuan honda-
mente arraigadas estaban en su corazón las creencias de
la religión que profesaba. Pero hombre de talento y de es-
tudios al propio tiempo, no podia en manera alguna profa-
nar aquella con ningún esceso de fanatismo. Por esto fué
muy severo con los malos eclesiásticos , cuyas corrompi-
das costumbres tan ásperamente reprende en los fó!.s 67
v.tt^ y 68 de su Crónica. Finalmente, sus saludables y cris-
tianas doctrinas y el conocimiento de que se iba acercan-
do su última hora, le hicieron despojarse de todos sus de-
( 19 )
reehos y consideraciones sociales á favor do su hijo, para
entregarse escliisivamentc á los consuelos de la religión y
á la dulce esperanza de ver muyen breve reconíipensadas
sus virtudes. Antes de cerrar los ojos aleg') estos justos
motivos á su Rey, y ampliando este en 17 de octubre de
iiOl la gracia que concediera á Francisco en 21 de mayo
de 1485, dispensó indirectamente al padre de las obliga-
ciones que su deslino le imponia, y que ya eran muy pesa-
das para sus débiles y cansados hombros (D. 2o, 26 y 27).
Demos, pues, cima á nuestra tarea, diciendo que un ataque
de asma puso fin á sus dias, entre cinco y seis de la tarde
del 2 de abril de 1317 , en casa de su hijo <N. 26), ha-
ciendo la muerte del justo, y dejando á la posteridad uti
buen nombre por sus virtudes, por sus servicios públicos,
por sus talentos y por sus obras históricas y literarias:
por mas que la revolución, que todo lo destruye, haya bor-
rado hasta la humilde lápida de su sepulcro, que hemos
Ijjdo repelidas veces antes del año 1855, en una de las pa-
redes del claustro del bello cuanto malogrado convento de
Dominicos de Barcelona.
^21
DOCUMENTOS Á QUE SE HACE REFERENCIA EN LA
lílOGRAIÍA.
N. 1
Varia 12. Notariorum -1. Alfonsi IV,
n. 2951, fól. 62 v.
Petri Michaelis Carbonell.
Nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum Sicilie citra
et ultra fariim Valentie Hierusalem Hungarie Maiorica-
rum Sardinití et Corsice Comes Barchinone Dux Atíie-
narum et Neopatrie ac etiam Comes Rossilionis et Ce-
ritanie. Attendentes vos fulelem nostrum Petrum Mi-
chaelis Carbonell oriumliim Civitatis Barchinone esse
ydoneum et sufíicientem ad tabellionatus officium exer-
cendum prestito prius per vos in Cancellaria nostra
juramento quod bene et legaliter vos habebitis in exer-
cendo officio memórate constituimus et creamus vos
eundem Petrum Michaelis in notarium publicum per
totam terram et dominationcm nostram itaquodin uni-
versis et singulis loéis et terris ditioni et jurisdiclioni
nostre subiectis possilis recipere et coníicere testa-
menta acta altestationes senteniias et queiibet instru-
menta quorumcumque coniractuum fuerini ctquaslibet
( 22 )
alias scriptiiias publicas et auctenlicas et eas sciibere
et scribi faceré per substitutiim aut substilutos a vobis
júralos tamcn de quibus quideni prolhocola sive ca-
pibrevia íaciatis notularum ut etenie memorie comen-
detur. J\os enim ipsis testamenlis aclis atteütationibus
sententüs instrumentiseí alus scripluris publicis et auc-
tenticis per vos bene et iegaüter coníiciendis eí scri-
bendis aut scribi faciendis per jaralos substitutos a vo-
bis autoriíalem noslrara impendimus pas'iter et decre-
tum ita quod eisdem in judicio et extra judicium fides
j)lenaria adhibealur et omniíiiodam obteneant roboris
íirmitatem laniquam publica manu facía dum lamen
subscriptionem veslram eí signuir. apposueritis in eis-
dem qua vos auctorilate regia notarium et ipsis con-
íractibus interesse teneamini confiteii. Serenissimis
igitur quibuscumque nostris locuiuleiieiitibus genera-
ijbus nosírum super his significamns intentuni. Man-
dantes de certa scientia et expresse gubernatoribns
nostris goneralibus eorumque vices gerentibus vicariis
baiulis justiciis curiis suprajuncíariis (;almedinis meri-
nis juratis et universis et singulis alus officialibus et
subdilis nostris nbiiibet consíitntis preseníibus et fu-
tuíis dictorumque officialium locatencntibus ut vos
dictum Petrum pro notario publico habeant et teneant
per totam terram et dominationem nostram ac in tes-
tamenlis et scripturis vestris publicis et auclenticis
adhibeant plennm fidcm. Adjicimiis lamen quod testa-
menta codicillos instrumenta illoruíuque notas el tran-
sumpta acta attestationes teslium et alias scripturas
publicas et auctenlicas quos quas et que receperitis
(23 )
oonfecerilis et sciipseritis aut scribi feceritis intra Co-
mitalus Rossilionis et Ceritanie ac térras Corifluentis
et Vallispirii vestris sumptibus faceré et de medietate
preciorum iiide habendoruní secundum ordinationes
regias procuralori iioslro Rossilionis aul quibiis volue-
rimus teneamini responderé. In quorum tesíiinonium
presentem carlaní íieri jussimus nosíro comuni sigillo
impendenti muniíí.m. Üatumio Civitate Beneventi die
lercio mensis Marcii anno a nativitate Domiiii Mülesi-
mo CCCCLYIÜ Rcgoique noslri huius Sicilie ciíra fa-
rum anno vicésimo quarto aüorum vero Regnorum
nostrorum anno quadragesimo tercio. Paíriarcha ef
Cancel! arius.
Petrus Puguriol mandato Regio facto
per Palriarcham et Cancellarium qui
eum habuit pro suíTicienti.
P.
N. 2.
Fól. G3.
Eiusdem comissio.
^Vlfonsus ele. Dilectis et fidelibus Consiliariis nostris
Jacobo Pauli legum doctori et Joanni Peyro locumte-
ncnti Protbonotarü Civitaíis Barcbinone salutcm et di-
leccionem. Pro óptima informatione quamde íideli nos-
( 2M
tro Petro Miehaeli Carbonell oriundo dicte Civilatis
Rarchinone habuimus eidem rartaii) concessimus no-
tarie j)cr totam terratn et dominationcm nostram iil in
padem est videre. Quia vero eius sufíiciencie examina-
lio eliam et juramentum et cautio que in similibus re-
quiruntur non potuerunt haberi et tieri propter suam
absentiam comniitlimus et mandamus vobis quod ac-
ceptis presentibus una cuní carta notarie eiusdem quam
sub eadem plica ■vobis dirigimus munitam nostro co-
muni sigillo sigillatam de predicto Petro Michaele Car-
bonell examinationem recipiatis et si suí'ficiens reperia-
tur cautione et juramento per ipsum more sólito et
consueto prestitis in posse vestri Joannis Peyro pro-
thonotarii Locumíenenlis predicti extunt cartam ean-
dern absque alicuius juris solutione per vos eidem libe-
ran mandamus. Committentes vobis super his vices
nostras cum presentí instrumentum vero examinatio-
nis sufñcientie jui-ameníi et cautionis sive obligationis
per dictum Petrum Michaelem prestandum cum presti-
lum fuorit per vos dictum prothonotarii locumtenen-
tem certifican et recipi ac in registris vestri officii soli-
tis continuari et scribi volumus atque jubemus. Datum
in Civitate Beneventi die tercio 3Iarcii Anno a nativita-
te Domini MoCCGCLYUIo. — Patriarcha et Cancella-
rius.
Petrus Puguriol ex provisione facía
per Patriarcham et Cancellarium.
P.
( 25 )
N. 3.
Notariorum 2. .loaniüs 11.
n. 5471, fól. 76.
Petri Micaelis Carbonelí.
Nos Joannes Dei gratia Rex Aragonum Navarre Sici-
lie Valencie Maioricarurn Sardinie et Corsice Comes
Bai'chinone Diix Athenarum et Neopatrie ac etiam Co-
mes Rossilionis etCerilanie. Attendentes Serenissimurn
Dominum Regem Alfonsumbonememorie fratrem nos-
ti'um eiiis caria suo sigillo inpeadenli munita data ia
civitate Beneventi die tercio mensis Marcii anno a na-
tivilate Domini millesimo CCGCLVÍIÍ constiíuisse et
(reasse vos íideiem Peírum idicaelem Carbonelluní nunc
sci'ibam eL Archivarium nostrum in notarium pubii-
cum per totam terram et dominationem regianí ita
quod in universis et singub's terris locis dictioni et jii-
rlsdiccioni regie subiectis possetls recípere et coníicere
testamenta acta attesladones sentencias et quelibet
alia instrumenta quorumcumque contractuum essent
et quaslibet alias scripluras auctenticas et pubb'cas et
eas scribere ac scribi faceré per substitutum aut subs-
titutos a Yobis juratos tamen prout bec et alia in ipsa
carta lacius exarantur. Attendentes etiam per vos fuis-
se nobis humiliter suplicatum ul auctoritalem et de-
TOMO XXVII o
^ ( 20 )
cretum hiiiusmodi vobis ut premittitiir concessa quo-
dammodo ampliare de benignitate regia dignaremur.
Ideo supplicationi vestre benigne annuentes attentis et
consideratis sufíiciencia ydoneitate et fama vestris quas
in conspectu nostro et alias pluriés novimus comenda-
biles et experlas tenore presentís Carte nostre conce-
dimus Yobis dieío Pclro Mieaeli Carhoncllo ex nostra
regia potestate et auctoritatem et liceiiciam plenissi-
mam vobis conferimus cum eadcm quod in universis
et singulis terris et locis dicioni et jurisdiccioni nos-
tre subjectis positis per vos aut substitutum vel subs-
titutos aut substituendum seu substituendos a vobis
júralos tamen recipere ac conficere ac scribere et re-
eipi confici ac scribi faceré acta attestaciones senten-
tias et quelibet alia instrumenta quoruncunque con-
tractuum fuerint et quaslibet alias sciipturas publicas
et auctenticas civiles judiciales videlicet et criminales
exceptis testamentis codicillis et alus ultimis volunta-
tibus in quibus vos habeatis personaliíer inieresse.
Nos enim ipsa acta attestaciones sentencias instrumen-
ta et alias scripturas publicas et auctenlicas per dictos
juratos et substitutos per vos assumptos et imposte-
rum assumendos recipiendas dictis testamentis codici-
llis et alus ultimis voluntatibus quibus vos interesse
volumus ut preffertur valere volumus et tenere ac si
per vos recepta essent personaliter seu confecta et eis-
dem auctoritatem nostram impendimus pariter et de-
crelum itaquod eisdem in judicio et extraindicium fi-
des plenaria adhibeatur et omnimodam obtineant robo-
ris firmitatem dum lamen vos subscripcionem véstram
(27)
et signum veslrum aposueritis in eisdeni. Manijantes
per hanc eandem Gubernatori nostro generali eiusque
vicegereníibus vicariis baiulis curüs jusliciis consilia-
riis paciariis procuratoribus juratis consulibus et uni-
versis alus officialibus et subditis nostris ad quos spec-
tet presentibus et futuris dictorumque ofíicialium lo-
ratenentibus qualenus hanc nostraní concessionem et
auctoritatis ampliacionem íirmam habeant et teneant
ipsisque instrumentis et alus vestris publicis et aucten-
licis seripturis adhibeant plenam íidem quibusvis or-
dinacionibus et statiitis geneíalibus et specialibus in
contrarium edilis sive factis etiam si talia essent de
quibus oporteret inpresenti specialem fieri mencionem
qua et que hic haberi voiumus pro expressis de verbo
ad verbum nuUatenus obslituris. In cuius rei testimo-
nium presenten! fieri jussimus nostro comuni sigillo
inpendenti munitam. Data Barcliinone XIII"^ die men-
sis octobris anno a nativilate Domini MoCGCCLXX oc-
tavo Regnique nostri Navarre anno Lili" aliorum vero
Kegnorum nostrorum anno XXÍ" — Pages Yicecance-
llarius.
Joannes Peiro mandato
Regio facto per Pages Vicecancellarium.
P.
(28)
N. 4.
Legajo de Cartas Reales
y autógrafas.
Al amat e feel Archiver noslre en la ciutat de Bar
celona En P. M. Carbonell notari de Baichinona.
Lo Rey.
Amat nostre. Per la bona relacio que de vos nos ha
fet e de vostra sufficiencia e aptitud nostre Advocat
fiscal micer Joan Ros vos havom proveliit a supplica-
cio sua del offici de Archiver de nostre Archiu en
aqueixa ciutat com ho veureu per nostra cerliíicacio
que sera ab la present. Pregara e encarregam vos en lo
US e administracio del offici vos haiau ab la cura e pru-
dencia que requer lo offici y de'vos nos ha confirmat lo
dit micer Ros e confiara fareii la ciau vos manara ia
donar per la viuda muller quondam de vostre prede-
cesor y perqué liavem mester los actes ques son fets
per los maridatges de les Infantes Darago vos manam
ne comuniquen ab En Pere Baucells qui iaus hen ha
trames algunes coses que no basten e lo que trobareu
e el! nou haia trames nos ho enviaren lo que desijara
saber es cora paga en los dots de les Infantes cada un
Regne e cada una ciutat e la forma del exigir per que
(29)
aquella mateíxa volem servar per la dot de la Serenis-
sima Reyna de Napols nostra carissima filia. Data en
(]aragoga a XVIIII de Deembre del any Mil CCCG
LXxVi.
Rex Joannes.
Galcerandus Bertrandus.
Recepta die fasto Sancti Stephani 1477.
N. 5.
OfBcialium i. Johaonis II.
n. 3360, fól. 14.9.
Petri Michaelis Carbonell Scribe mandamenti et Re-
gii Archivara.
Nos Joannes etc. Vaccaute superioribus diebus officio
Scribe ac lenentis claves nostri Regii Archivi in pala-
cio Regio civitatis Barchinone ab antiquissimis annis
pro conservacione regestorum instrumentoriim et ce-
terorum monumentorum predecessorum nostrorurn
instituti videlicet per mortem Jacobi García ipsius of-
ficii ullimi possessoris qui in mense oclobrio anni a na-
tivitate Dornini millesimi CGCC.» septuagesimi quinii
debilurn nature persolvit. Et cuín nos sepe numero se-
creto nostre mentís scrulínio ad ípsum tanli ponderis
(30)
officinm qiiod non nisi probnte electe üc fide persone
cointti debet personam ydoneam quereremus quam in
eiusmodi quondam Jacobi locum ipsi ofíicio prefficere-
mus visque hac distulerimiis de dicto officio alicui
providere nortdum certi de ydoneytate ac plena suí'íi-
ciencia illius persone cui comiltendum esset tándem ad
vos íidelem nostriim Petrnrn Michaelcm Carbonell no-
tarium civem Barchinone intuhitum consideracionis
nosti'c convertimus quem pluriuin íidcdignorum testi-
monio ac comunis fanie proloquio noscimus fide probi-
tate et animi sinceritate aliisque virtutibus esse orna-
tum valdeque abtum el ydoneum non modo ad ipsum
ofñcium exercendum sed multo etiam maiora enera
subeundum.His igitur consideracionibus inductide ves-
tris eisdem fide probitate ydoneytate et industria ple-
nissime confidentes vos dictum Petrum Michaelem Car-
bonellum quem die presenti in carta porcionis domus
nostre promemoralo officio scribi fecimus in Scribam
nostrum ac tenentem claves memorati Arcbivi nostri
Barchinone preficimus preeligimus et assumJmus ip-
sumque officium vobis dum vilam duxeritis in huma-
nis scienter delliberjUe et .consulto concedimus presti-
to tamen prius per vos anlequam exercicio ofíicii pre-
libati vos inmisceatis juramento per predecessores ves-
tros prestari sólito iuxta formam ordinacionis domus
nostre et quemad modum pi'othonotarius noster presta-
re consuevit non obstante pragmática et seu ordinacio-
ne domus nostre qua síatutum est quod unus ex scri-
bis et de nostra scribania preffato oílicio deligendus
seu ueputandus sit quoniam pro liac dumiaxat vice in
( 31 )
his dispensamus eique pracnialíce seu ordinacioni om-
nino derogamus sic quod ex nunc in antea predicta
pracmatica seu ordinacíone non obstante vos dictus Pe-
trus Michael Carbonellus et nemo alius dum vixeritis ut
est dictum dictum officium teneatis regatis et exercea-
tis ceteraqne omnia faciatis ad que ratione dicti officii
et illius exercicii iuxta ipr^as ílcgie domus ordinacio-
nes sitis slrictus cum quitacione ordinaria vestitu ju-
ribus pertinenciis emolumentis bonoribus preheminen-
ciis prerogativis exerciciis et alus universis et singuiis
eidem officio quomodobbet competentibus ac juste et
debite recipi sobtis et consuetis siculi vestri in officio
ipso predecessores et signantcr ipse Jacobus García
meHus et utibus tenuerunt rexerunt et exercuerunt ac
iuste et debite receperunt regereque et exercere ac
percipere potuerunt. Ubistrissimoque propterea Ferdi-
nando Regi Castelle Legionis et Sicibe et primogénito
ac gubernatori generab et post nostros felices dies in
Regnis ac tenis nostris indubitato successori nec non
Johanne Regins Sicibe ínfantisse Aragonum filie et
lociim léñente nostre generab in principalu Catbalanie
Regno Maioricarum et Insulis ei adjacentibus intentum
nostrum hoc incomutabile nunciamus Cancellarioque
vicecancellario regentique canccllariam vicemque ge-
rentibus ipsorum gubernatoris generabs etiam guber-
nacionem regentibus et insuper baiubs goneralibus vi-
cariis justiciis proihonolario ibeseurario seu ipsam ihe-
seurariam regenti Scribeque porcionis ac in diclis offi-
ciis locatenentibus secretariis judicibus curie alguziriis
scriptoribus portariis virgariis nunciis ceterisque uní-
versis ct singulis officialibus et subditis nostris ubique
dicionis nostre eorumque locatcnentibus cücimus ct de
certa nostra sciencia et consulto mandamus sifb iré et
indignacionis nostre incursu ac ad penam Mille fioren-
norum auri quod provisionem presentera per nos fac-
ta-Ti firmara habentes et efficacissirae observantes et
observan facientes vos dictum Petrum Michaelem Car-
nonelliim pro Scriba nostro ac tenente predicti Archivi
nostrí claves et nerainem alium ex nunc in antea ves-
tri vita durante habeant teneant reputent aíque trac-
tent rosque in possessionem exercicium régimen et
administracionem dicti officii una cura pleno illius exer-
cicio inducant pariter et admittant et inductura et in-
missum manu teneant et deíTendant contra cunctos illi-
que eorum ad quos spectet respondeant et responden
faciant cura oraniraoda integritate de quitacione vesti-
tu et alus juribus et emolumentis ad dictum oíFicium
quoraodolibet períinentibus et spectantibus et aliter
provisionem graciam et concessionem nostram huius-
raodi omniaque et singula in ea contenta teneant ílr-
miter et observent tenerique et observan faciant in-
violabiliter per quoscumque et non contraveniant aut
aliquem contravenire sinant aliqua occasione seu causa
quoniam nos eis et eorum cuilibet peragendi contra-
lium tollimus omne posse irritumque et inane decer-
nimus ac nu'lius efíicacie seu vigoris si quippiam in
adversum fuerit gestum aut aliter quoraodolibet atemp-
tatum, In cuius rei testimonium presentera fieri jussi-
mus sigillo nostro comuni irapendenti munilara. Data
Cesarauguste nono die decerabris anno a nativitate Do-
(33)
mini Millesimo CCCC" septuagésimo sexto Regnique
nostri Navarre anno Lí" alioriim vero regnorum nos-
troruní XYilll.»
Rex Johannes.
Dominiis Rex inandavit michi Galceran-
do Rertrando visa per Johannem de Ma-
drit pro Regente thesaureriam et Rosell
pro conservatore.
P.
N. 6.
Itinerum í. Infantis Fcrdinandi,
Locumtenentie Joannis II. n. 3318,
fól. 80 y 81.
Después de copiar integra y exactamente el documen-
to precedente, pone á su pie la confirmación que se
sigue.
Et nos Ferdinandus eadem gratia Rex Castelle Le-
gionis Sicilie etc. visa carta paterna Regia et contentis
in ea moti eisdem respectihus quibus dictus Serenis-
simus dominus Rex genitor nosier motus extitit in
concedendotenoiepreseniium deque nostra certa scien-
tia et expresse cartam preinsertam ac omnia ct singula
( 34 )
in eadem contenta laudamus approbamus ratifficamus
et confirmamus ac de novo concedimus nostreque lau-
dationis aprobationis ratiííicacionis et confirmationis ac
nove concessionis mnnimine roboramus in quorum
testimoninm presentem lleri jussimus sigillo guberna-
tionis nostre generalis quo antequam ad apicem horum
Regnorum assumpti essemus utebamur cum alia non-
dum fabi'icata fuit inpendenti munitam. Datum in Ci-
vitate de Xerez die XXIIÍo mensis octobris anno a na-
tivitate DQinini MoCCCCLXXVIÍo Regnorum nostrorum
videlicet Castelle et Legionis anno quarto Sicilie vero
décimo.
Yo el Rey.
DominusRexel primogenitus mandavit michi
Gaspari Darinyo visa per Gabrielcm Sánchez
Locumtenentem generah's Thesaurarii et Jo.
Danchias pro conservatore generali.
P.
N. 7.
Diversorum \. Ferdinandi II.
n. 5348. ful. 199.
Peiri Michaelis Carhonelli.
Nos Ferdinandus etc. Volentes vos dilectum et fide-
lem Scribam nostrum ac tenentem claves nostri Archi-
( 35 )
vi ¡n Civitate Barchinono Petnini Michaelem Carbo-
iiellum favore et libértate prossequi infrascripta qua
scimus vos pro moderatione vestra non nisi ad ncces-
sitatem et températe usurum. Presentium tenore et de
nostri certa scientia et consulto concedimos vobis et
permittimus qiiod quocienscumque et quandocumque
volueritis pro negociis vestris afit tempore insalubrila-
lis aeris seu pestis in dicta civitali quem Deus avertat
liceat vobis a dicta civitate quam longius volueritis ex-
cederé et quantum fuerit vobis necessarium morari
dum tamen in discessu vestro claves ipsius Arcbivi
relinquatis Protonotario nostro vel eius locumtenenti
aut alicui ex Scribis mandati et in casu eorum absen-
tie Magistro rationali (lalbalonie vel eius locumtenen-
ti aut alicui ex scribis officii eiusdem qui si interim
exquirendum aliquid sit in dicto officio curie nostre
nesessarium aut parti alicui prívate exquirat et funga-
tur officio vestro. Et in bis absenciis vestris pro pre-
sente et serviente a dicto protonotario et Scriba por-
cionis domus nostre habeamini et íiat vobis computum
et solucio quitacionis vestre si tnnquam non recessis-
setis ordinationibus aut pragmaticis sanctionibus si
que forte essent que absenciam vestram prohiberent
Miper qiiibus pro hac vice dispensamus in aliquo non
obstantibus. viandantes diclis protonotario et Scribe
ijorcionis universisque et singulis oííicialibus nostris
maiorüius aut minoribus ad quos spectet quod nos-
tram huiusmodi provisionem et singula in ca contenta
ad unguem teneant et inviolabiüter observent quoníam
liec est voluntas nostra. In cuius rei testimonium pre-
(36)
sentem fieri jussimus nostro comuni sigillo a dorso
munitam. Data in nostra civitate lirassone clie tertio
mensis marcii anno a iiütivitate Domini Millesimo qua-
diingenlesimo octuagesimo quarto.
Yo el Rey.
Dominus Rex mandavit michi Gas-
pari Darinyo visa per thesaurarium
generalem et locumtenentem con-
servatoris generalis.
P.
N. 8.
Memoriale n. 49, fól. 29.
Ad Hieronymiim Pauhim Pefrits Michael Carhonellus
hanc episíolam miltü iihi scrihuntur Regie prccminentie
et auctoritaícs officii Regii Archivi apuU urbem Rarci-
nonensem cui nuper est prefecíiis nec non contra siios
ohtrectatos res versipellesqiie.
Petrus Michael Carhonellus Hieronymo Paulo cla-
rissimi viri Jacobi Pauli civilis iuris cónsul tissi mi gua-
to suavissimo S. P. D. Superioribus diehus ternas ad
te litteras tabellario dedi latino sermone editas quihus
responderé usque hac distulisti. Ego quidem sine in-
( 37 )
termissione litteras scribo tu vero contra mi Hierony-
me obmuíescis iam din quod mihi non parum moles-
tum est. Si latine rescripseris una saltem lineóla con-
tentus ero. Non te ignarum arbitror quo pacto sacris
scriniis Regis que vulgo Regium Archivum vocant fue-
rim per Rep:iam maiestatem prepositus verum enimve-
ro id te scire velim pallaciam maliciam invidiam mor-
talium hac tempestate indies in me adeo vigere ut ob-
trectatorum morsus vipéreos efñigere baud valearn
emuli undique assunt qui vitam qui mores qui accio-
nes meas suis morsibus lacerare audeant. Quicquid in
buccam venit in me expectorare non verentur intuen-
tes nam quipiam eorum me uti officio Scribe domini
Regis if] pati non possunt inquiunt namque Jacobum
Garciam amicum et contubernalemnostrum carissimum
aliosque in huiusmodi Arcbivi officio predecessores
nusquam usos fuisse licet concedant eum qui Archi-
notarius sive Archivarius est seu claves ipsius Regii
Arcbivi tenens domini Regis Scribam (quem vulgo
nníudati Scribam apellaiit) semper existeie. Bailbolo-
mous profecto Verinus vir doctissimus ac inacte virtu-
tis Consiliarius ac Regens Cancellariam domini Kems
qui me imprimis amat charumque babet cupiens me
adtam bonestum exercitium adniitti priusque ad id me
inlroduceret videro et perlegere voluit una cum egre-
gio ac prefacundo viro Joanne Peyrono Locumtenente
protbonotarii Domini Regis an is Jacobus Garcías pre-
decessor meus officio Scribe mandati uteretur nec ne.
Ego sane ut eorum desyderio satisffacere et ab horum
conscribarum Regiorum morsibus cavere valerem haud
(38)
incuria maximis matutis singulis diebus etiam festis
Regum rogesta in eodem Archivo Regio recóndita vol-
vere et revolvere enixus sum et quum iam nihil in hac
re comperiissem post omnipotentem Deiim (quem pre
ceteris venerari amarique oportet) Sanctum diviimque
Angeliun Raphaelem mihi patroniim tutorem defenso-
rem deligens amore gratia et benivolentia sua multa
decreta que vulgo mandaía nuncupant íííi actis et Re-
giis litteris tam per Jacobum Gartianri quam alios pre-
decessores in hoc Archivo apposita (que in ipsis reges-
lis exarantur cosque hoc oíHcium exercuisse) mullo
tempere comperi. Que omnia el Bartholomeo Verino
et Joanni Peyrono quos prediximus ítem Joanni Villa-
rio eloquentissimo viro tibi et mihi amico et necessa-
rio precipuo ac Petro Bancells Locumtenente Magistri
rationalis viro utique circunspecto iucundissime com-
mostravi quippe qui sua virtute ab adversariis meis in
omnes parles ad me defendendum pulant. Idcirco ut
mihi et successoribus meis in ipso Archivi officio tan-
quam lumen ardeat íeterneque memoria) commendetur
hanc rem omnem in papyro folio impreso in Armariis
Catalonie (ubi pleraque ad huiusmodi offilium perti-
nentia rnanu propria annotavi) depingere mihi placuit.
Te etiam qui alter ego es harum rerum compotem fa-
ceré. Vale decus et unicum solatium meum antiquita-
tumque amator. Pridie Calendas Maias anno Christia-
ne Religionis M^CCCG septuogesimo séptimo. Ex urbe
Barcinone.
( '39 )
N. 9„
Legajo de carias reales y autógrafos.
Al Archiver de nosti'e real archiii de Barchiiiona
Pere Miquel Carbonell.
Lo Rey.
Archiver: scrit vos havem e manat que ab una gran
diligencia cercasseu en aquoix nostre real Archiu tols
los actes contractes e provisions que facen per la ba-
ronía de Torroeila de Mongri e de 90 que Irobarieu
trametesseu copies autentiques a nos o a nostre treso-
rer general. Sabem aquesta letra nostra ha dies vos fou
donada e que ni hajau scrit ni trames res stam gran-
ment maravellats e fora rabo que havent vos ho axi
encarregat e tractant se de coses nostres vos hagues-
seu ab altre collor e ab altre siudi e no portanles ab
tanta negligencia e tarditat y encara que tengam rela-
cio perdeu gran lemps en parlar y en coses no molt
nécessaries tenint entre mans negocis nostres seria ra-
bo que tot ho dexasseu e nietesseu tot lo temps en
aquellas e axius hi obliga vostre oñici. E per que ha-
vem molt necessari lo que demanat vos havem e to-
ta tarditat es deservey noslre vos tornam manar que
ab altre cura que no haveu fins ac,ú cerqueu les di-
tes coses ens trametau en forma auctentica lo que
trobareu altrament vos certiíicam hi provehirem com
cumple a nostre servey. Data en la ciutat de Ca-
( ^^0 )
rago^a a XXVII de deembie any mil CCCCLXXXVI1I.
Yo el Rey.
L. Gongales Secrelaríus.
N. 10.
Legajo de cartas reales y autógrafos.
Al amate feel Scriva nostre e tenint les claus de
noslre leal Archiu en la ciutat de Barchiaona En Pere
Miquel Caibonell.
Lo Rey.
Amat nostre : vostra letra havem reebut resposta de
altra sobre lo que demanat vos havem que locas Tor-
roella de Mongri e dieu haveu irobat un coneambi fet
ab un Rocaberti e consultan nos si es axo lo que vo-
lem e sins ho trameteu. E dexat lo que satisfcu sobre
la manera del scriure queus fem mostrant esser stada
sinistra informado a nos felá de vos sobre lo qual nos
ha plagut la satisfactio vosti'a e noy fretura mes repli-
car, Quant al dit coneambi volguerem nos ho hagues-
seu trames e no bagues enlrevengut aquesta dilatio de
consultar nos e sperar nostra resposta perqué respo-
nent a la dita vostra consulta vos diem e nianam molt
stretament que la present vista nos tramelau lo dit
coneambi que dieu e si altra cosa haureu apres trobat
que toque alienacio o titol algu de Toiroella de ]\Ion-
gri diem los Iranslats e poreu ho dar a Monfort Re-
( ^^1 )
íí>ent la Tresoreria que cll nos ho trametra decontineiit.
E noy Iiaia mes consulta ni dilalio. Data en r^arago(,»a
a XV de janer any mil CCCCLXXXYIH.
Yo el Rey.
Galcerandus Bertrandiis.
N. li.
Legajo de cartas reales y aulógralus.
Die veneris XI niensis decembris anno piedicto (i500).
Apoca de XXXXVí solidis et sex denariis expensis
in fieri faciendis portis portalis Regii Archivi Bar-
c i non a?.
Sit ómnibus noluni. Quod Ego Pelrus Michael Car-
bonellus Serenissiini domini Regis Scriba Regiusque
Archivarius et seu tenens claves Regii Archici Barci-
nonse confíteor et recognosco vobis Magnifico Bartho-
lomeo Ferrer Regiam Thesaurariam Regenti. Quod de-
distis restiluistis et solvislis mihi numerando omnes
illos Quadraginta sex solidos et sex denarios monete
Barcinonc quos ego solveram personis et causis ac ra-
tionibus exaratis in quodam computo per me vobis tra-
dito cuius verba liec sunt. Compte de les despeses fe-
tes en e per les portes del portal del Real Archiu de
TOMO XXVH 4
( ^2 )
Barcelona per Pere Michael Carbonell Archivor del
Rey nostre Senyor en lo mes de octobre any MD e sis.
Primo per refer dites portes mudant hi barres noves e
faen les lornar de dues a una planajar e cimentar
aquellas. E per clnus e port de portarlos a casa del
fuster e per tornar les a son loch. E axi per jornals e
cuix ha pagat a Joan Xamniar fuster XXÜÍl solidos e
sis diners. ítem ha pagat a Pere Bofill alias Alguer fer-
rer per les tancadures ^.o es pany e dues claus ab mol-
tes guardes e 1 anell gran de ferro car les primeros
tancadures de dites portes eran tan dolentes que ab
una águila facilment si obrire. Et ideo renuntiando ex-
ceplioni non numérate et ex causis et rationibus pre-
dictis non solutíe pecunie et doli mali fació vobis de
predictis quadraginla sex solidis et sex denariis pre-
senten! apocam de soluto in testimoniuní premissorum.
Actum est hoc Barcinone die undécimo mensis decem-
bris anno a nativitate üomini Millessimo Quingentes-
simo sexto. Sig^num Petri Michaelis Carbonelli pre-
dicti qui hec laudo et firmo.
Testes buius rei sunt Franciscus Ca¡])onellus scriva
et Archivarius Ilegius ac Potrus Castello notarii Cives
Barcinone.
N. 12.
Legajo de cartas reales y autógrafos.
Die sabbati XIU mensis DecembrisannoMD undécimo.
Apoca pro operibus Regii Archivi Barcinone.
( ^^3 ).
Sil ómnibus notum. Quod ego Antonius Carboiielliis
faLer lignarius Domini Regis et Civis Barcinone con-
fiteoí' et rccognosco vobis Magnifico Ludovico Sánchez
Thesaurario gencrali Serenissimi domini Regis quod
modo infrascripto causis que et rationibus in quodam
computo exaratis tenoris sequentis. Segueixse lo comp
te de les despeses fetes en obrar les coses necessaries
del Real Archiu situat en lo palau major Real de Bar-
celona. Primo per un fust de Pallas anomenat quoren-
te comprat de mossen Pong de Balaguer per XXXVllI
s. Ítem per lo serrar aquell per ferne posts a ops de
posar e collocar los registres de la Real Cauceilaria no-
vament porlats en dit Archiu pagul an Steve lo serra-
dor set solidos. ítem compri fusta per fer los permo-
dols per teñir les posts den Mattheu Aymerich deu
solidos. ítem compri una cana tres pahns de lela ver-
da den Bnrthomeu Dans a raho de líl s. Vi diñéis
quatre solidos e 'deu. Ítem per tiretes per guarnir hun
taulell o caxa del dit Arxhiu dos solidos e quatre. ítem
per tatxes per clavar la guarnicio del dit taulell dos
solidos e sis. ítem per cent claus taulats dos solidos,
ítem per cinquanta barcarols e quattre, claus mayáis
per tots I solido. Ítem per la fusta de una scala de faix
havia manester en lo Archiu per puiar los libres en les
posts quinze solidos. ítem per les mans del dit Antoní
Carbonell en que stigue tres dies e mig en obrar e
posar aquelles a raho de V s. lo dia per tol desset so-
lidos e sis diners. ítem a mestre Jacmc 011er rnestre
de cases per dos dies e mig per fer los forats per po-r
sar los permodols e posar aquells e per un quintar de
( 44 )
guix per tot quattorse solidos. Dedistis et solvistis mi-
hi numerando per manus Magnifici Bartliolomei Fer-
rer Regentis Regiam Thesaurariam centiim triginta so-
lidos monete Barcinone. Et ideo renuntiando exceplio-
ni non numérate et ex causis predictis non salutc pe-
cunia et doli mali in testimonium premissorum fació
vobis presentem apocam de soluto. Actum esthoc Bar-
cinone die tercio décimo mensis decembris anno a na-
tivitate Domini M. quingentessimo undécimo. Sigi^nunj
Antonii Carbonelli predicíi qui hec laudo et firmo.
Testes huius rei sunt honorabilis Jacobus Seguí
Regius Scriba et Antonius Comte pelliparius Cives
Barcinone.
N. 13.
Legajo de|car reales y autógral'os.
S. R. M.
Yo imprimis bes peus e mans a Y. gran Senyoriao
De la contentatio monstra teñir de la mia resposta so-
bre la sinistra informatio contra mi a aquella feta de
negligent e verbos car yo S. molt excellent de mon
Rey e Senyor no merexia tan benigne e amorosa le-
tra com hir rebi sobre dita contenlacio encara que en
mi no sien tais defectes per los quals lo servey de V.
Ser.t vengues a menys. No vull S. en aro altre testi-
moni sino nostre S. Deu Jesu Christ e les obres mies
les quals si V. M. totes les sabia so cert yo seria a
aquella molt pus accepte e no permettria yo passas
( -45 )
tanta fretura e stigues en tanta congoxa com stich per
lo casar que he fer de tres filies e no tinch manera de
dotarles. Tota la mía speran^a es en Den e en vostra
Altesa qui es plena de justicia charitat e piotat e ha
acustumat de subvenir al servidor e vassal posat en
tanta necessitat com so yo que may me pusch cansar
en servir de continuo a tanta Magestat a la qual he ja
tremes Iransumpt del concambi de Torroeila segons
aquella ha manat e encara altra cosa faent per dit cas-
tell. limo. S. yo may fas altra cosa sino cercar si res
mes ne trobare per ferne mes servey e contentatio a
V. Mt. la qual nostre S. Deu vulla mantenir per anys
dilata ts a!) augmentatio de la Real Corona e extermi-
natio e victoria de tots los moros de Granada breu-
ment tornan t hi vostra Altesa que man a mi sempre lo
que plasent li sia. De Barcelona a XXIlíí de janer any
MCCCCLXXXYIIÍ.
D. V. R. M.
Vostre humil e obedient vassall e servi-
dor que besaní los peus e mans daque-
11a es promptissimo a tots los Reals ma-
naments.
P. Miquel Carbonell.
Nunque fas minutes de respostes face al S. Rey si-
no daquelles quim toquen a la costera on porie esser
repres.
(40)
N. 14.
Legajo de cartas reales y autógrafos.
Al dorso: Al molt magnifich y car pare moSvSenyer
Pere Miquel Carbonell.
Recepta Vlllí octohiv 1484,
Mossenyer.
Apres de haver vos respost e fet lo present plech
reebi una vostra quem feu donar mossenyer Guillem
Sánchez el qual me feu anar a sa posada y essent en
ella li digui quem mane vostra Senyoria car yo so
Carl)onell lavors ell se alegra molt en conexer me car
nom conexia offerint se molt a mi y si havia menes-
ter diners et alia y yo li fiu gvacies a costum de pala-
cio y axi som reslats bonchs amichs. Siaus avis quant
sera aqui hon deu esser molt prest eii dita leti'a mos-
senyer me avisan que per el galant Comajoncosa me
scriviu largament de les quals letres ni Comajoncosa
íins aei no he vist ell se vindra mes avisan en vostra
letra com Bret esta en Monserrat per causa de les ay-
gues y quant haureu les letres me respondreu yous ne
SHplich que en aqueíles y en les al tres me respongau
mes me avisau en dita letra com lo cosin gérma de la
Senyora ma tia ISa Gagrau tindria voluntat de fer ma-
trimoni de una sua neboda ab Baltesar haveu de creu-
re mossenyer que nunque mejor dia a dit Baltesar
vingue que anar alli y yous prech que non stigau ab
(47 )
ancia de dit Baltesar car mon lioncle es tal persona
que ab ell no pot sino en totes maneres molt aprofi-
tar y nous dolgue si nol haveu fet heme de sciencia
car be li valia tant baja lo saber que sab mon honcle
y en apres deis bens y com diu dit mossenyer Lussa-
no leniu ho en vos y non fagau cars gran es lo pler
y molí gran com axi sta en gracia de dit mon honcle
y lia y crech be que ma tia de mestre Ferrando per
sa bona condicio noy troba pler y conech ho ab son
fill quim solia scriure de tant que li he scrit may ne
veig resposta Deu lo endreg com desija. En apres mos-
senyer Jayme Ximenez me dona una altra vostra ja
velleta a la qual ja he respost al quem scriviu sobre
lo matrimoni de burles tinch gran pler com me avi-
san haveu comprat un saltiri en vulgar per dita ma tia
den (Jagrau y que non voleu res molt be haveu fet
mes avant tinch grandissim pler y alegria del queus
sciiu mossenyer G. dez Valí lochtinent de governador
de Menorques den Baltesar ^agrau com ha renunciat
lo nom de Carbonell be mostré esser discret sim faria
si altre tal boci trobas empero no dexaria per la vida
lo de Carbonell y axi mossenyer feu gracies a Deu com
tant es volgut En Baltesar y com es arribat a tant l)ona
part y dexaulo a Deu y a mon honcle que indubitada-
ment dantli Deu vida nol podem veure sino honrat
heme y teniu totes coses dell queus scrivan secret y
non fagan cars per les enveges que vuy tenim y noves
se reporten. Nosaltres forem ja partis per la cort sino
que el secretari ses purgat y se ha donat dos cedanys
en les carnes sta un poch enujat stant be molt prest
( .i8 )
partirá y creyeu que stam ab prou y prou treball y
sens profit despenent temps y quant tenim empero
coníiam de la misericordia de Deu que iions desampa-
rara. Ab lo Jayme Ximenez parlare de nostres fets lar-
gament y per no enojarvos mes fas ñ comanant y sa-
ludant me a tots y sia nostre Senyor vostra cuslodia.
De (laragoca a XXX de setembre i 484.
Lo mossenyer Guillem ell mateix me dix que scri-
gues y li doni les leíres.
Mossenyer lo vostre humil íill ([ue
besant vostres mans molt se co-
mana.
Francescb Carbonell.
N. 15.
Legajo de cartas reales y autógrafos.
Al dorso : Al molt magniíicb y car pare mossenyer
Pere Miquel Carbonell Sciiva de monament y Arcbiver
del Rey nostro Senyor devant Sanct Jaume en Barce-
lona.
Detur.
Recepta V junii 1482.
Jesús cum beato Hieronymo.
Molt magnifich mossenyer y car pare. A vis vos com
merce a Deu so arribat sa y alegre y a pler aci en
( -iy )
Cordova nieree a Den y essent aci he agudos tantes
lelres vostrcs que no les pusch comptar qui de febrer
mnvv abril y ara derrerament per un correu ab una de
mossenyer Payro tanta es stada la alegría que ne agu-
da que nous ho pensarieu he rebut una letra vostra ab
lo poder que enviau a mossenyer Bar. Darinyo per ree-
bre los registres de Sicilia ya per mossenyer Beren-
guer vos he scrit eli deya queus bi daria recapte si
nou ha fet ayisaumen y yo fare quels hayau. Mes he
rebuda una voslra letra ab lo senyal que voleu pren-
gue quant sia notari Jesús Christus ab letres molt me
ha plagut. Mes he rebuda una vostra ab una letra lati-
na de aic;o molt alegant ya le mesa en nion registre.
Mes he rebuda una vostra ab una de micer Hieronym
Pau ab uns metres que ha fets in laudem Rmi. Car-
dinalis Vieecancellarii. Mes he reebuda una vostra ab
una aiustant y moltes pro salule anime et corporis go
es de audiendo missam de dejunio etc. feta lo dijous
Sanct y per En Bemon de la Senyora dona Isabel y per
En (iacomella que parla molt be de lo quem diu si es
veritat del oífici que diu yom parlare ab Gaiceran Ber-
trán y fare tot quant me aconsellara. Moltes ne reebu-
des de queus dieh tench gran eonsolacio en legirles y
mes per les bones amonestat ions y diclats que düicu.
Lo fill den Girgos es ya content ])restar me lo seu stil
tentost mi despondre en transladar lo ya li doni vostra
letra comanas molt per satisfer al que demanau fas a
lots vostres amichs una letra axim veureu si voleu le-
giu les abans de la andant mia vos avis que no spe-
ram sino micer Alfonso car altrament ara laus embia-
( 50 )
re. Aí^ii noy ha sino doctors castellans e no volem
agrests. í.o prothonotari diu que vos teniu Ylll Iliures
X s. ya li doni vostra lelra mirau ho be lo libret de
Vita tirannica et privata may nol he vist lo de Badia
tol ho he reebut la olleta encara no le reebuda car no
he vist lo reboster. Pres he pler com diheu que En Ja-
ner ha dat marit a sa filia micer Oliba XXII millia so-
lidos mes he hagut enuig com lo bo den Sallares es
mort los lili ducats nols he haguts y es esta la causa
diu lo bonissim de mossenyer Galceran yo no tinch
sino aquost que aport per que dema o laltre devem
anar en camp es oraduia portar res de bo per avant
veurem que sera mentrem pore ab aquest afluxar nous
enujare et veure entretant sil poria guanyar y axi per
ara nols prench den Pere ara fare que haya recapte.
Castella no es ten mala térra com la feyan ab tot que
amarla mes star aqui pa y aygua que aci ab gallines
merce a Deu nosaltres stam tots be no penseu que ha-
yam caminal sino cent y vint lleguas a vostron pler de
les L liures diheu vos ha consignat lo Rey per los tre-
balls del marquesatyau he dit a Galceran. La letra que
enviaveu a Peralta sobre la Scrivania de Monserrat noy
era he la squexada pus es aqui dat orde que la hayau
y haveu master moltes manyes car lo Faver es un dia-
ble y es gran amich del Peralta. Feume tant de pler
quem perdonen com ten mala letra fac a^i car stich
niolt cansat de scriure per a les altres mi mirare mes.
Pres he pler com haveu agudes les letres de Casafran-
ca y de micer Geraldino per avant vos scriure per
amor mia scriviume sovint de noves noy ha res sino
(51 )
que aquests senyors se aparellen per anar lo mes que
ve a la guerra el Rey y Rey na nostres senyors ab lo
Princep stan molt be Deus los ne conserva la sanilat
y vulla augmentar lo stat Reyal. A madona nostra ama-
dastre y au En Pere Morer me comaneu molt a tols
mes germans moltes saluts. De Cordova a XXX de
Maig 1482.
Lo vostre humil fiU que besantvos
les mans molt se comana.
Francesch Carbonell.
IN. 10.
Meraoriale n. 49. fól. 500 v.
Al muy spectable. e magnifico S. m.os?en Gaspar de
Arinyo Conseiero c Secretario del limo, e muy poten-
te S. lo S. Rey e Principe de les Spanyes.
Scnyor mossen Arinyo : poi* mosseu Peyro Lugarte-
niente de Protonotario he scrito a vuestra merce lar-
gamente de mis fagendas. E en verdat que he olvida-
do de posar en dicha lettra el kalendario qui es de la
dada de la presente. Agora S. vos reduescho a la men-
te e demando de gratia a V. S. que le placia fager me
screvir en carta de ration por la quitation de mi officio
( 52 )
el qual vuestra nierce me íIqo confirmar por la maies-
tat del S. Rey y en pues fer dar la certificación dem..
al dicho mossen Peyío el qual por su humani-
da na tomado cargo. E mas a V. S. reputare a singu-
lar graiia que mi íijo quiera acceptar por servidor el
qual es de edat de degeocho anyos e scrive sufíicient-
mcnte e todos días se apura e tiena buenas condiciones
e es bien acostumbrado de lo qual vuestra S. si le se-
ra piasente sen pora informar largamente por el dicho
mossen Peyro en tanto que si V. S. aquel! querrá ac-
ceptar conocerá lo que yo scrivo ser verda e confirma-
ra en mi hun otro servidor. Assimesmo S. si algunos
motes son en la presente por mi mal scritos por no te-
ñir la lengua castellana V. S. no se maravilla car es la
primera que may fizo en esta lengua e dellibero conti-
nuar en ella por me abilitar e responder a V. S. por la
mesma manera. De Barcelona a XXíI de janer any
MCCCCLXXIX.
De V. S. Ínfimo servidor el qual en gra-
cia e merce de aquella se commanda.
Pedro Miguel Carbonell.
Apres he pensat que es grosseria scriure daltra len-
gua sino de la sua mateixa o aldamenys en la ti. E per
ro aquesta es la primera e sera la derrcra que fare en
lengua stranya.
53
N. 17.
Offic. 2. Ferdinan. II.
n. 3539. ful. 69,
Nos Ferdinandus etc. Tenet et possidet dilectus et
fidelís noster Petrus Michael Carbonell officium Scribe
niaiidati ordinarii cancellerie nostre et tenentis claves
Archivi regii in Civitate riostra Barcinone volentesque
beneffacere vobis fideli nostro Francisco Carbonello fi-
b*o dicti Petri Michaelis Carbonelli de nobis beneméri-
to qiii jamdiu in curia et servitio nostro permanelis
scriptor sub magnifico et dilecto consiliario et secreta-
rio nostro Gaspare Darinyo fideliter et dilicenter neao-
tia curie nostre scribendo eodeni patre vestro volente
et M?jestati nostre supplicante presentium tenore et de
nostri certa scientia et consulto quamvis hoc ipsum
continuari dudum in carta portionis domus nostre et
expediri per certificationem jusserimus verumtamen ut
cautius et tutius agalur dictum scribanie mandali et
tenentis claves nostri archivi predicti eo modo quo dic-
to patri vestro concessum fuit ad vos dictum Francis-
cum Carbonellum una et in solidum cum ipso exten-
dimus ampliamus ét propagamus quadam regia prag-
mática sanctione disponente huiusmodi oliicium non
nisi scribe nostre cancellarie cum vacet concedi et qui-
( 54 ) . ^ ^ ^
busvis alus pragmalicis oidinacionibus aut provisioni-
Lms sub quacumque verborum expressione contrarium
forte d¡sponentil)us quibus pro hac vice dumtaxat dis-
pensantes vobiscum super eisdem derogamus et dero-
gatum esse volumus obstantibus ullo modo ita quod
vos sitis cum dicto patre vestro una et in solidum
Scriba et tenens claves predictas non ut dúo Scribe et
léñenles claves dicti Archivi sed unus oííiciumque ip-
suní una et insolidum cum eo teneatis i egatis et exer-
cealis fideliter legaliter atque bene omnia et singula
modo infrascripto fticiendo et libere exercendo que ad
dictum oñlcium pertinere quomodolibet dinoscantur
quodque per unum inceplum fuerit per alterum con-
tinuari possit et finiri. Nos enim ofíicium ipsum vobis
simul et insolidum cum eodem patre vestro eis melio-
ribus via modo et forma quibus ñeri possit conferi-
mus cum exercitio auctoritate transcribendi et clauden-
di in dicto Archivo emolumentisque preheminenciis et
juribus ad ipsum pertinenlibus personara enim ves-
tram etillius de offlcio eodem providemus et vos am-
bos eidem officio preficimus ita quod per cessum vel
decessum alterius aut aliam quamcumque dimissionem
dictum ofíicium non censeatur vacare in totum vel in
partem sed in superstite et non cedente seu non se ab-
dicante remaneat integrurn el unus vestrum per ces-
sum decessum abdicacionem aut aliam quamcumque
alterius dimissionem solus continuet et adminislret
illud dum vivat nulla alia nova provisione mandato
consulta seu coníirmatione desuper expectatis quia nos
ex superabundanti cautela post cessum vel decessum
( 55 )
vesti'um yltei'i superstiti vel non cedente aut non seab-
dicanti coníerimus nunc pro tune et e converso et col-
lalum intelligi volumus cuní juribus et pertinentiis
suis. Providentes turnen et¡expresse dumtaxat retinen-
tes quod quitatio ordinaria dicti ofíicii dicto patri ves-
tro soli remaneat seu reservetur et exercitium supíica-
liones decretandi mandata apponendi et processus ac-
tuandi et ah'a que per Scribas mandati ordinarii nos-
tre cancellerie solent el possunt oxerceri ne ampliari
numerus Scribarum mandati videatur in quibus ómni-
bus succedatis atque ea omnia peragatis auctoritate
presentium sineque alia concessione seu provisione no-
va eodem patre vestro decedente si ve cedente seu ab-
dicante se ab ofíicio eodem. Mandantes locumtenenli
generali nostro in dicto principatu Cathalonie cancella-
rio vices regenti Cancellarie protbonotario et alus ofíi-
cialibus domus nostre eorumque locatenentibus nec
non Gerenti vices nostri generalis Gubernatoris et
Baiulo generaü in Cathalonie principatu vicario et con-
siliariis Uarcinone ceterisque officialibus et subditis
nostris presentibus et futuris ad quos spectet et cui-
libet eorum quod vos dictum Franciscum Carbonellum
quam diu vixeriiis pro Scriba mandati et tenente cla-
ves dicti nostri Archivi cum dicto patre vestro et sine
eo liabeant et toneant et illi ad quos spectet in posses-
sionem ofíicii i[>sius prestito per vos sólito juramento
vos inducant privilegiumque nostrum huiusmodi dili-
genter inspeclent et singula in eo contenta ad unguem
teneant et inviolabiliter observent et facient per quos
deceat observan. In cuius reí testimonium presentes
( 5G )
íieri jussimus nostro coinuni sigillo inpendenti muni-
tas. Datum in Civitate Cordube die vicésimo primo
niensis Maii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXIII
rei^norumque noslrorum videlicet Sicilie anno sexto
décimo Castelle et Legionis décimo Aragonum vero et
aliorum quinto.
Yo el Rey.
Dominus Kex mandavit miclii
Gaspari Darinyo visa per ihe-
saiirarium generalem et lo-
cumtenentem conservatoris ge-
neralis.
P.
N. 18.
Offic. 1. Caroli 1.
n. 3877. fól 27. v.
Nos Joanna et Carolus etc. Tenetis et possidetis ad
vite vestre decursum vos dilectus noster Franciscus
Corbcnel/us fdius quondam Petri Carboneüi ex privi-
legio et concessione Serenissimi Regis Ferdinandi pa-
tris avi et domini nostri memorie inmortalis dato Cor-
dube die vicésimo primo mensis maii anno a nativita-
te Domini millesimo quadringentesimo octoagesimo
(57 )
tercio officium sive oíTicia Scribe mandati et Arcliiva-
lii scu tenentis claves nostrí regü Archivi Barchinone.
Cumqiie pro ])aite vestra fiieiit Majestatihus nostris
humiliter supplicatum ut predictam rogiam concessio-
nem et privileíiium laudare approbarc ratificare et con-
firmare atque predictum olliciiim seu officia Scribe
mandati et tenenlis claves prefati archivi Barchinone
quatenus opus sit de novo vobis concederé ex nostra
sólita benignitate et munificencia dignaremur de ves-
tiis siquidem fide sufiiciencia et probitate re ipsa cog-
niiis admoduin confisi nec non habentes respectum ad
servicia per vos in dicto oííício prestita et inpensa sup-
pliccacioni eidem libenti quippe animo duximus an-
nuendum. Tenore igitur presentis ex nostra certa scien-
tia delibérate et consulto pi'efatam regiam concessio-
nem quam bic pro tam suílicienlcr inserta haberi vo-
lumus et habt-mus ac si de verbo ad verbum presentí
insererelur atque omnia et singula in eadem contenta
laudamos approbamus raliíiicamus et confirmamus at-
gue quatenus opus sit pjodictum officium seu oííicia
scribe mandati et Archivarii seu tenentis claves predic-
ti Archivi Barchinone vobis dicto Francisco Carbonello
de novo concedimus cum salario sive stipendiis juri-
bus lucris emolumentis auctoritate privilegiis potesta-
tibus prerogativis et aüis ad dictum officium seu offi-
cia pertinentibus et spcctantibus sic et prout codem
officiovcl otiiciis usus fuistis et cstis in eorum posses-
siono juxta formam seriem et tenorem priviiegii et re-
gle concessionis prccalendate nostreque iaudacionis ap-
probacionis ratificacionis et confirmacionis atque novp
TOMO XX vil 5
( 58 ) _
concessionis munimine seu presidio roboramus el va-
lidamus. Quo circaReverendis in Christo palribus mag-
nificis dileclis consiliai-üs atque fidelibus nostris mag-
no cancellario canceliariis vicecancellariis et regenti-
bus nostram cancellariam pmtonotario scribe porcionis
domus nostre ceterisque universis et singulis officiali-
bus et subditis nostris atque eorum locatenenlibus re-
quirendis tamen ex eis requirentes dicimus et distinle
precipiendo mandamus ex nostra certa scientia ad nos-
tre gracie et amoris obtentum penamque florennorum
auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quo-
tenus huiusmodi nostram laudacionem approbacionem
ralificaciom et novam concessionem atque omnia et
singula in ea contenta teneant firmiter et observent te-
nerique et observari faciant ab ómnibus inconcuso et
non contrafaciant vel veniant nec aliquem contrafacere
vel venire sinant racione aliqua sive causa si gracia
nostra eis cara est et preapositam penam cupiunt non
subiré. In cuius rei testimonium presentes fieri jussi-
mus nostro comuni sigillo inpendenti munitas. Data
in villa Vallis Oleti die XXX mensis januarii anno a
nativitate Domini millesimo quingentésimo décimo oc-
tavo regnorumque nostrorum videiicet nostre dicte Re-
gine Castelle Legionis Granate etc. décimo quinto Na-
varre quarto Aragonum vero utriusque Sicilie Jheru-
salem et aliorum tercio Regis vero omnium tercio.
Yo el Rey.
Dominus Rex mandavit micbi Ugoni
(59 )
de Urries visa per Cancellarium Au-
gustinum Vicecancellarium genera-
lem Thesaurariuin de Gualbis Re-
genlem et Conservatorem generalem.
P.
N. 19.
Oflic. 1. Caroli I.
n. 3877. Fól. 70 v.
El Rey.
Mossen Pedro y Rodrigo Celdran nuestros Scrivanos
de ración y qualquiere de vos. Nos havemos confirma-
do segund que con la presente confirmamos al amado
nuestro Francisco Carbonell el officio de Archivero de
la nuestra ciudad de Barchinona que tenia y exercia
por privilegio de conjunción con su padre Pedro Mi-
guel Carbonell quondam del Catholico Rey mi Señor
y agüelo que en gloria sea. Mandamos vos por ende que
lo assenteys en carta de ración de nuestra Casa y li-
bros de vuestro olficio por escrivano de mandamiento
y de nuestro Real Archivo de Barchinona con quatro
sueldos Barchinonenses de quitación ordinaria en cada
un dia y con las gracias y privilegios y exercicio y
honras y en el grado y lugar que stuvo y lo tenia en
vida de la dicha Catholica Maiestad el dicho Pedro Mi-
guel Carbonell quondam su padre conforme a las or-
( 60 )
(liiiaciones de la dicha Cancillería et Casa de Aragón
y de vuestro officio dándole la certificación necessaria
faziendole cuenta y librándole los albaranes dendel
vintidoseno dia del mes de enero del año mil quinien-
tos y diz e seis que su Catholica Maiestad falleció e:i
adelante segund lo que por el officio de prothonotario
se os certificara conforme a las diclias ordinaciones.
Dada en la Ciudad de (^^aragoca a XVI del mes de
enero del año Mil DXVlllI.
Yo el Rey.
Soria locumtenens prothonotarü.
Vidit Cancellarius. Vidit Yicecancellarius.
N. 20.
Notariorum 1. Fcrdinandi 1!.
n. 5tí79. Fól. 131. v.
Francisci Carbonelli.
Nos Ferdinandus etc. Attendentes vos fidclem Scri-
bam nostrum Francisciim Carhonellum filium fidclis
nostri Petri Michaelis Carbonelli sci'ibe mandamenti
ac tenenlis claves Regii Archivi nostre Civilatis Barci-
none oriundum dicte Civitatis Barcinone esse ydoneum
et sufficientem ad tabellionatus officium exercendum
prestito per vos in Cancellaria nostra juramento quod
bene et legaliter vos babebitis in excrcendo officio me-
(01 )
niorato constituimus et crcamus vos dictiim Frrnicís-
cum CurboneUum ¡n iiotarium piibliciim per totam tcr-
lam et dominationem nostram ita qiiotl in imiversis cj
singulis terris et loéis dietioni ac jiirisdictioni nostrc
subieetis possilis recipcre et coníicerc acta attestationes
sentencias et quelibet alia instrumenta quorumcumque
contractuiim fuerint et quaslibetalias scriptnras aiicten
ticas et ¡)ublieas et eas scribere aut scribi facera per
substitutum aut substitutos a vobis juratos tamen de
quibus prolocolla siquidem sive capibrevia faciatis no-
tularum ut eterne niemorie eommendentur. Nos enim
ipsis testamentis aclis attostaiionibus sententiis instru-
meniis et alus scripturis publicis et auctenticis por vos
bene et legaliter recipiendis coníiciendis et scribendis
ac scribi fociendis per juratos substitutos a vobis auc-
toritatem nostram impendimus pariter et decretum
ita quod in iuditio et extra iuditium fides plenaria ad-
bibeatur et omnimodam obtineant roboris firmitatem
tanquam publica manu focta dumtamen subscriptionem
vestram et signum apposueritis in eisdem qua vos auc"
toritate nostra notarium et ipsis contraclibus interfuis-
se teneamini confiteri. Mandantes igitur per presentem
cartam nostram Gubernatori generali nostro eiusque
vices gerentibus vicariis justitiis baiulis curiis supra-
iunctariis calmedinis merinis juratis universis el siii-
gulis alus officialibus et subditis nostris presenlibus et
íuturis dictorumque officialium localenentibus (juod
vos Francisciim Carbonellum pro notario publico ha-
beant et teneant ¡)cr totam tcnam et dominationem
nostram el in inslrumcntis ac scripturis veslris publi-
( G2)
c¡s et auctenticisadliibeantplenam fidem. Adjicimus ta-
men quod testamenta codicillos instrumenta illorum-
quc notas et transumpta acta attestationes testium et
alias scripturas publicas et auctenticas quos quas et
que receperitis confeceritis et scripseritis aut scribi fe-
cei'itis intra Comitatus Rossilionis et Ceritanie ac tér-
ras confluentes et Yallispirii vestris tamen sumptibus
et expensis faceré et de medietate preciorum inde ha-
bendorum secundum ordinationes regias procuratori
nostro Rossilionis aut quibus voluerimus teneamini
responderé. In cuius rei testimonium presentes fieri
jussimus nostro sigillo comuni inpendentimunitas. Da-
te in Yilla de Madrit die vicésimo octavo mensis Apri-
lis anno a nativitate Domini millesimo CCCCLXXXIII
Regnorum nostrorum videlicet Sicilie anno sexto dé-
cimo Castelle Legionis etc. décimo Aragonum vero et
aliorum quinto. — Johannes Moner Vicecancellarius.
Gaspar Darinyo mandato Regio
facto per Jobannem Moner Vi-
cecancellarium qui eum habuit
pro suficienti.
P.
Fól. 13:2
#
Dictis die in dicta Villa de Madrid.
It piedictus Franciscus C arbonellus notavius noviter
(03)
per dominiim Kegem crcaliis convenit el sponte se
obligavit quod pro quocumque erimine per eum co-
misso vel comittendo neo alia quavis causa civili et
criminali non allegabit tonsuram nec recurret ad bra-
chium ecclesiaslícum et hoc sub pena CCC morabali-
norurn regio erario aplicandorum et pro maiori tuitio"
ne dedit in fideiussorem discretum Franciscum Vila-
nova regium scribam presentem qui talem etc. Et pre-
dicti notarius et fideiussor ad predicta tenendum suas
obligarunt personas et bona renunciantes etc. Fiat lar-
ge ad voluntatern Regie Curie.
Testes fuerunt Johannes Salat et Dominicus
de Sancta Criis de scrivania Domini Regís.
N. 21.
Notariorum 1. Ferdinandi II.
n. 3679. fól. 134 v.
Francisci Carbonelli.
Nos Ferdinandus etc. Attendentes nos cum carta
nostre sigillo inpendenti munita data in Villa de Ma-
drit vicésimo octavo die mensis Aprilis anno presenti
et infrascripto constituisse et creasse vos fidelem scri-
bam nostrum ac tenentem claves Regii Archivi noslrí
apud Civitatem Barchinone Franciscum Carbonellum
( 04 )
in notarium puhlicum per tolam torram ct dominatio-
nem mcam ¡ta qiiod in uiiivcrsis terris et locis dicioni
ct jui'isdictioni nostre siibicctis possitis roe ipere et
conficere testamenta codicillos acta attes'.ationes sen-
tentias et qui?libet alia instrumenta quorumcumque
contractuum essent ct quaslibel alias sciiptnras auc-
tenticas et publicas ct eas scribcre ac scribi faceré per
subslitutum aut substitutos a vobis júralos tamen
¡)rout hec et alia in carta ipsa latius continentur. At-
tcndentes etiam per vos fuisse nobis bumiliter suppli-
catum ut auctoritalem et decretum huiusmodi vobis ut
predicitur concessa ampliare de benignitate nostradig-
naremur. Nos vero supplicationi veslre benignius an-
nuentes attentis et consideratis sufficiencia yduneylate
ac fama vestris quas in conspectu noslri et alias plu-
rics novimus comendabiles et expertas tenore prescn-
tis carie nostre concedimus vobis dito Francisco Car-
honelh ac plenam licentiam impartimur quod in uni-
versis et singulis terris et locis dicioni et jurisdictio-
ni nostre subieclis possitis per vos aut substilutum vel
substitutos aut substituendum vel substituendos a vo-
bis tamen juratos recipere et conficere ac recipi et
confici faceré acta attestationes sententias et quelibet
alia instrumenta quorumcumque contractuum fuerint
■^t quaslibet alias scripturas publicas ct auclenlicas ci-
viles et criminales exceptis testamentis codicillis et
alus ultimis voluntatibus in quibus vos babeatis per-
sonaliler interesse. Nos enim ipsa acta et attestationes
per dictos juratos aut substitutos per vos assumptos et
imjíostcrum assumendos recipienda el rccipicndas dic-
( 05)
lis testameiitis codicillis ct alus uítimis voluntatibus
quibus vos interesse volumus iit pieffcrluí' exceptis
valei'c vülimius et tenerc ac si per vos recepta esscnt
personaliter aiit confecta sen in manu et posse vestri
firmata et eisdeni auelonlalem nostram interponimus
pariter el decretuiii ita quod in jiiditio et extra judi-
tiiim íides plenaria adhibealur et omnimodam obli-
neant roboris firmitatera duní tarnen vos subscriptio-
nem vestram et signum apposueritis in eisdeni. Man-
dantes igitur per presentem cartain nostiam guberna-
lori nostro íjenerali eiusque vices gerentibus vicariis
justiciis l)aiu]is curiis supraiunctariis calmedinis ine-
rinis juratis et universis et singiilis alus ofíicialibus et
subditis nosti'is presentibus et futuris dictorumque offi-
cialiuín locatenentibus quatenus hane nostram conces-
sionem et auctoritatem ac ampliationem et omnia et
singula in piesenti caria nostra contenta firma habeant
toneant ac inviolabiliter observent et non contrafaciant
quavis causa et ipsis instrumenlis et aliis veslris pu-
blicis et auctencis sciipturis adhibeant jílcnam fideni
quibiisvis oi'dinationibus sen statutis generalibus vel
specialibus in conlrarium factis obsistcntibus nullo mo-
do. In cuius rei testinionium présenles fieri jussinius
nostro sigillo comuni inpcndcnti niiniitas. Date in Ci-
vitate Coi'duba die XXIII mensis Angustí anno a na-
tivitate Doinini millesimo quadringcntesimo octoagesi-
mo terlio Kegnorumque nostrorum videlicet Sicilie
.anno XVI Castelle et Lcgionis décimo Aragonum ve-
ro et alioi'um quinto. — Joannes Moner Yicecancella-
lius.
(66)
Galcerandus Bertrandus man-
dato regio facto per Joannem
Moner Vicecancellarium qui
eam signavit.
P.
N, 22.
Memoriale n. 49.
Fól. 71.
Hic transcribere curavi ego quidem Petrus Michael
Carbonellus instrumentum possessionis Scribe man-
dat¡ et Archivarii tradite Francisco Carbonello filio
meo precharo.
Noverint universi : Quod anno a nativitate Domini
MCCCCLXXX quarto die vero Mercurii XXXI mensis
decembris vigilia circuncisionis domini noslri Jesu-
Christi presente et vocato me Galcerando Bertrando
Ser.™i domini Regis Scriba Regiaque auctoritate no-
tario publico per totam terram et ditionem ipsius
domini Regis et presentibus etiam et vocatis magnifi-
co Joanne Aybri burgensi ville Perpiniani honorabi-
libusque Antonio de Puigdangoles mercatore et Fran-
cisco Nicolao de Molis notario publico civibus Barci-
none testibus ad hec vocatis specialiter et rogatis co-
( 07 )
ram niiiltum magnifico et circunspecto viro domino
Joanne Pagos milite legumque professore Vicecance-
llario predicti domini Uegis sedente in Regio Archivo
Barcinone ^ersoniiVitev consútutus Franciscus Carbone-
//(is Regius Scriba ac tenens claves ipsius Regii Ar-
cbivi una et insolidum cum Petro Micliaele Carbone-
11o patre suo Scribaque Regio ac tenente claves dicti
Regii Arcbivi obtulit et presentavit debita cum reve-
rentia et per me dictum et infrascriptum nolarium le-
gi publice petiit et requisivit eidem quandam certiíi-
cationem in papyro scriptam et per magniíicum Ludo-
vicum de Santangel Scribam porlionis dicti domini
Regis expeditam et directam magnifico domino Plii-
lippo Clementi eiusdem domini Regis Prothonotario
que dala fuit in villa de Madrit XXIII die mensis Apri-
lis anno proxime lapso in et cum qua predictus domi-
nus Rex cum volúntate et supplicatione predicti Petri
Michaelis Carbonelli mandavit scrivi in charta portio-
nis domus sue predictum Francisciim pro Scriba man-
dati Cancellarie dicti domini Regis et tenente claves
Arcbivi predicti una et insolidum cum dicto patre suo
prout bec et alia in dicta certificatione continentur et
que certificatio iam fuit prius per dictum Francisctim
preséntala predicto protbonotario qui etiam acceptavit
eam et admisit dictum Franciscum in Scribam manda-
menli dicte Cancellarie ac tenentem claves dicti Ar-
cbivi cum exercilio quitatione et prerogativis quibus uli
valeat modo et forma in ipsa cerlificalione cxpressis
(juem.admodum bec continentur in pede dicte certifica-
tionis. Et niliilomiüus dictus Franciscas Carbonellus
(C8)
ibidem obtiilit et presentavit debita cum reverentia ac
per me dictiim et infrascriptum uotariuin legi publice
petüt etreqiiisivit prefalo donJno Vicecancellai'io quod-
dam privilegiiim ¡n debita forma expeditum et per dic-
tum dominum Regem de et super diclis cerlificatione
et provisione dicti officii Scribe mandamenti et Regii
Archivi factum et concessum dicto Francisco Carbone-
llo ¡n quadam membrana soiiptum Regioque sigillo
inpendenti munilum que data fuit in civitate Corduboe
die vicésimo primo mensis Maii anno proxime decur-
so. In et cum quo prefatus dominus Rex inter ceteros
mandavit predicto domino Vicecancellario ut dictutn
Franciscum Carhoncllum quamdiu vixerit pro Scriba
mandamenti ac tenenle claves dicti Archivi cum dicto
Petio Michaele Carbonello eius patre et sine eo habe-
ret et teneret ülumque in possossionem ipsius officü
prestito piius per cundem Frmicisciim sólito juramen-
to induceret prout hec et alia in dicto privilegio latius
exarantur. ínsuper predictus Francisciis Carbonellns
huuíiliter supplicavit et etiam requisivil dictum domi-
num Vicecaiicellarium ut in vim predicte certificatio-
nis et privilegii ¡psum Franciscum in possessionem
dicli officü Scribe mandamenti et Regii Archivarii
poneret et inducerel quoniam ipse erat presto el j)aia-
tus parere mandatis dicti domini Regis et dicli domi-
ni Vicecancellarii ac tenere faceré et complere omnia
et singula ad que Regius Archivarius dicti Archivi te-
neatur et quemodmodum celeri Archivarii tenuerunt
fecerunt el complcverunt. El lecta de verbo ad verbum
ac publicata per me diclum ct infrascriptum notarium
(69)
predicta ceitifirafione cum prefatum privilogiiim lege-
i"e Yoluissem tliclus dotninus Yicecancellariiis cercio-
ratiis ad plenum de tolo ipsius tenore liahuit illud pro
lecto et publicato. Mandavit que iüco ut prius quan»
possessio dicti ofíicü traderetur ego dicius et iiifras-
criplus notarius legerem et publicaren! quandam ordi-
nationera Ser.'"' domini Petri recolende mcmorie Re-
gis Aragón iim in quodam regesto dicli Ai'< hivi sciip-
tam. Que data fuit apud locum vulgo dirturu Tamarit
de Litera duodécimo die Martii anno a nalivitale Do-
mini MCCC octogésimo quarto in et cum qua habe-
tur totum id et quantum ipse Archivarius dicti Arcbi-
vi faceré tenetur. Ita demum quod sacramentum et ho-
magium Cancellario prestare teneretur modo et forma
quibus illud protbonotarius regius prestare tenetur.
Et incontinenti lecta et publicata per me dictum et
infrascriptum notarium predicta ordinatione preftitus
dominus Yicecancellarius attentis piedictis ut dixit
liabuit el tenuit ac habet et tenet dictum Franciscum
Carhondlum pro Scriba mandati Cancellarie domini
ílegis ac tenente modo predicto claves dicli Archivi
sicut in dictis certificatione et privilegio continetur. Et
processit ad tradendam dictam possessionem dicto
Francisco Carhoncllo in bunc qui sequitur modum re-
cepit prius dictus dominus Yicecancellarius ab ipso
Francisco sacramcnlum cuiusvirtute piomisit et jura-
vil predicta omnia et singula se tenere et faceré que-
madmodum ceteri alü Archivarii tenueruntet fererunt
et faceré debuerunt et etiam dictus dominus Yicecan-
cellarius rccepit bomagium ore et manibus juxta usa-
{ -o )
ticos Barcinone et constitutiones Cathalonie commen-
datum ab ipso Francisco statimque mandavit dicto Pe-
tro Michaeli Carbonello patri dicti Francisci ut claves
dicti Archivi eidem dicto domino Yicecaiicellario Ira-
deret pro illis tradendis dicto Francisco qui eas una et
insolidum cum dicto patre suo teneat juxta formarn
dicti Regii privilegii. Quiquidem Petrus Michael Car-
bonellus confesiim tradidit dictas claves dicto domino
Vicecancellario pro obtemperandis Regiis mandatis et
dicti domini Vicecancellarii sed antea protestatus fuit
quod per ipsam clavium traditionem et possessionem
predictam non fieret eidem Petro Michaeli Carbonello
preiuditium ñeque derogatio in exercitio Scribe man-
damenti quitationeque sua et alus juxta et sCcundum
formam ac tenorem dictorum certificationis et privile-
gii et quemadmodum serenissimus dominus Rex in eis-
dem fieri et servari iussit. Et dictus dominus Vice-
cancellarius recipiens cum dicta protestatione et reser-
valione claves dicti Archivi tradidit incontinenti pos-
sessionem dicti officü Scrihe mandamenti et Archivarii
predicto Francisco cum exercitio Scribe mandamenti
quitatione et alus prorogativis in dictis certificatione et
privilegio enarratis quibus ipse Francisciis uti valeat
modo et forma in ipsis privilegio et certificatione con-
tentis. Et in signum ipsius possessionis seu quasi dicti
ofticii ac aliorum predictorum dictus dominus Vicecan-
cellarius tradidit dictas claves dicto Francisco Carbo-
nello ut eas teneat una et insolidum cum dicto patre
suo juxta formam Regii privilegii snpradicti. Et qui
dictus Franciscus cas cum debita reverentia et honore
( 71 )
modo et forma predictis et cum reservatione et proles-
taíione superius mentionalis accepit eas et cum eis
clausit et aperuit portas dicti Archivii in signum recep-
te possessionis omiiium et singulorum prediclorum. De
quibus ómnibus et singulis peliit et requisivit dictus
Franciscus sibi et dicto patri suo fieri et tradi unum et
plura publicum et publica inslrumentum et instru-
menta per me dictum et infrascriptum notarium. Que
fuerunt acta Barcinone die mense anno et loco predic-
tis presentibus me et infrascripto notario et testibus
predictis ad premissa vocatis specialiter et rogatis ut
superius continetur.
Sigggnum mei Galcerandi Bertrandi Serenissim
domini Regís Scribe eiusque auctoritüte per univer-
sam ditionem suam publici notarii qui premissis óm-
nibus dum sicut est dictum agerentur interfui caque
in hanc publicam formam redigens scribi feci el clau-
s¡. Constat de raso et correcto in linea XX recepit
prius. Et de suprapositis in lineis XXI et etiam XXlllI
Vicecancellarius.
P.
N. 23.
Legajo de cartas Reales
y autógrafos.
Nos infans Ilenricus etc. Consucvit Regia Ma.t^s do-
(72)
nationibus seu alus contraclibus legitime factis con-
ccssionis graliam impertiri. Cum itaqiie ut accepimus
Raphaelem de Riudor notarium publicum Barcinono
(loiiationem post obitum suum fecisse vobis dilecto et
fideli dicti domini Regís ac nostro Francisco Carhone-
llo Regio Seribe notarioque et Archivario ipsius domi-
ni Regis contemplatione matrimonii vestri et Joannpe
domicelle íiliaesue non modo de scriptiiris notario eius-
dem Raphaelis sed etiam notariaruin aliorum tabellio-
num quas dictus Raphael tenebat et possidebal quem-
admodum de dicta donalione constat instrumeiiio ca-
pitulorum dicti matrimonii confecto apud Joannem
Geraldum notarium publicum Barcinone die nono ju-
lii anno presentí et infrascripto. Et quamquam ipsa
donatio sic facta nulla indigeat confirmatione tamen ut
oblreclatorum morsus vipéreos effugere valeatis et ea
suis viribus semper persistat ad supplicationem nomi-
ne vestro nobis factam qui vices Regias in hac parle
gerimus lenore presentís charle nostre íirmiter perpe-
tuo valiture predictam donationem ob causam matri-
monii ut predicitur factam laudamus approbamus et ad
caiitelam confirmamus ac eliam si et ubi opus fuerit
predictas omnes et singulas scripturas et etiau) quas-
vis alias quas dictus Raphael de Riudor in dicta do-
natione penes se retinuerit de quibus nihil ordinaverit
vobis de novo donamus comittimus et concedí mus ¡la
quod vos absque Vicarii Barcinone seu alterius ofíicia-
lis liccntia instrumenta testamenta codicillos pvotoco-
11a capibrevia notularum et scripturas dicli Raphaelis
de Riudor et dictorum aliorum notariorum teneatis et
( 73 )
rebatís ac in miindiim cum cxpedieritredícatis et clau-
datis ac partibiis qiiibus tradenda fucrint tiadatis et
salaria debita recipiatis aliaque omnia et singula su-
per bis peragalis quir dictus Uapbacl de Riudor duin
vivebat poterat. Mandantes per hanc eandeni universis
et singuiis Regiis officialibus et eorum locatenentibus
ut huiusmodi concessionem nostram teneant et obser-
vent ratamque et íirmam habeant et contra eam non
veniant seu aliqueni contraveniíe permittant aliqua
ratione. In cuius rei testimoninm etc. Dalum Barcino-
ne XV die julii anno x^ICGCCLXXXVL
Fuit mandatum expediri per Joannem Peyro Lo-
cumtcnenloru protonotarii qui voluit banc ordinari })er
me P. M. Carboncllum.
Legajo do cartas reales y autógrafos.
Licentia claiidendi.
Nos Infans Henricus etc. Ad vestri fidelis Regii et
nostri Francisci Carbonelli dicti domini Regis Scribe
notarütíue et civis Barcinone supplicationem pro subs-
criptis bumiütcr nobis factam concedimus vobis quod
libere licite et impune possitis instiumenta et contrac-
tus quoscumque notarie Raphaeüs de Riudor quon-
dam notarii publici Barcinone soceri vestri et notaria.
rurn aliorum notariorum quorum scripturas una cum
TOMO xxvii. 6
_ ( 74 ) ^
siiis vobis dono dedit si ¡n ssedis non fuerint largo mo-
do notatEe notare et in mundum redigere et claudere
illa tamen cautela servata qiiod in contraclibus ipsis
sustanciale aliquod non mutetur sed fiant et fieri vo-
liimus predicta per vos bene et íideliter sicut deceí.
Nos enim ipsa instrumenta et contractus quoscumque
ac etianí testamenta el codicillos per vos notancios et
claudendos et omnia et singula que cirea predicta fe-
ceritis lantam vim obtinere tantümque valere voiumus
ac si per dictum Raphaelem de Riudor et aliorum no-
tariorum quorum scripturas ipse tenebat dum viverent
facta extitissent. Mandantes per banc eandem Guber-
natori Catalonie principatus aliisque officialibus nos-
tris et eorum locatenentibus presentibus et futuris ut
concessionem et licentiam nostras huiusmodi teneant
íirmiter et observent et non contraveniant seu aüquem
contravenire permitlant aliqua ralione. In cuius rei
testimonium etc.
N- 25.
llineniiu 18. Fci'dinamli II.
n. 5(}i9. ful. Ii2. V.
Francisci Carbonelli.
Nos Ferdinandus etc. Concessimus nuper vobis di-
( ^^ )
locJo el íideli nostro Francisco Carhonello filio dilccli
et íidelis Sci'ibe mandati ordinarü Cancellaric nostro
et tenentis claves Archivi Regii nostri Petri Micliacüs
Carbonelli eodem pati'O vestro siiper his no])¡s hunn-
liter suppHcante vestris exigentibus mcritis et sci viciis
quod una simul et insoliduní cum eodem genitore ves-
tro sitis Scriba mandati et tenens claves nostri Archi-
vi in Ci vita te Barcinone non ut duo Scribe et tenen-
tes claves nostri Archivi sed nt unus ofliciumqiie ip-
sum una et in solidum cum eo tenendo regendo et
exercendo omnia que et singLda ad ipsum ofíiciuin per-
tinencia el spectantia faciendo et libere exercendo cum
exercicio el auctoritate transcribendi et claudendi in
dicto Archivo ita quod per cessum vel decessum alte-
rius aut aliam quamcumque dimissionem dictum offi-
cium non censeretur vacare in totum vel inpaitern sed
in superstile et non cedente seu non se abdicante re-
maneret integrum et unus vestrum per cessum deces-
sum abdicationem aut aliam quamcumque alterius di-
missionem solusillud coníinuaret et administraret nul-
la alia provisione nova mandato consulta aut confir-
matione expoctatis prout hec et plura alia ex tenore
piivilegii super eis vobis per nos concessi quod daíum
fuit Cordube die vicésimo primo Maii annoa nativiíate
Domini millesimo quadiingeníesimo octogésimo tercio
ad quod nos referimus latius et seriosius patero v¡-
dentur. Ycrum quia ut pro piedicli Petri Michaelis
Carbonelli palris veslri intelleximus quod ipse genitor
vester crescente etate circa ea que ad commodum ani-
me et spiritualia sunt magis quam temporalia animum
( "O )
dirigens cupit intenditquo a mundanis negociis et tem-
poralibus aliquantuliim abdicare iit meliiis spirituali-
hiis vacare possit cupitque vos de cuius fide probitate
et ydoneitate ad modiim confidimiis in lociim simm ad
régimen et exercicium einsdem ofíicü Scribe mandati
preíJcere ut vos dictuiri Francíscum Carbonellnm eius
filiiim conscribam et conarchivarium una simul et in-
solidiim cum eo in exercicio videlicet suppl ¡cationes
decretandi mandata apponendi et processus actuandi
et alia ñiciendi que per scribas mandati nostre Cance-
llarie possunt et debent exerceri faciendi el exercen-
di loco sui poneré constituere et sufficere remanente
tamen eodem patre vestrouna simul et insolidum vo-
biscum in dicto Scribe mandati ac tenentis claves nos-
tri Archivi officio cum exercicio et auctoritate solum
et dumtaxat transcribendi et claudendi in dicto Archi-
vo. Et cum retentionequitationis ordinario ratione dic-
ti officii Archivarii que eidem patri vestro durante eius
vita reveretur et quod altero cedente decedenle offi-
cium prefatum a se abdicante siipersles sit et rema-
neat in dicto officio et eius pleno iisu et exercicio
nulla alia provisione seu mandato expectatis fuitque
super bis nostre Maieslali humiliter suplicaíum ut pie-
dicta de nostri Regia sólita benignitate eidem genitori
vestro et vobis concederé dignaremur. Nos vero diclis
supplicationibus benigniler inclinati prospectisque me-
ritis et serviciis dicti patris vestri atque vestris tenore
presentís et de nostri certa scientia delibérate et con-
sulto vos dictum Franciscum Carbonellnm in exercicio
supplicationes providendi mandata apponendi proces-
sus actuandi et alia que per Scribas mandati nostre
Cancellarie et possunt exerceri et íieri in loeum dicti
patris vestri ponimus prefieimus et ordinamus ita quod
deinceps tos dictas Frauchciis Carhoncllus exercicium
dicti Sci'ibe mandati officii faciatis et exerceatis sic et
prout dictus pater vester hacienus faciebat et faceré et
exercere polerat anle huiusmodi nostram concessionem
et provisionem et quod omnes processus acta el scrip-
turas que ratione dicti officii et exercicii scribe man-
dati dictus pater vester babet et hactenus fecerit et
alios processus et scripturas nostre Canceüerie sibi
dimissas sint et tradantur vobis eidem Francisco Car-
bonello et illarum salaria et emolumenta habeatis exi-
gatis et recipiatis et in vestros usus et utilitates con-
veitatis et idem genitor vester sit una simul et inso-
lidum vobiscum Scriba mandati et tenens claves nos-
tri Arcbivi cumexercicio ct auctoritate dumtaxat trans-
cribendi et claudendi in dicto Archivo et cum quita-
tione et vestito que durante eius vita eidem reservan
volumus prout superius continentur. Et quod altero
vestrum cedenle decedente anta se officium abdican-
te supersles sit et remaneat in dicto officio et eius ple-
no jure usu et exercicio in ceteris autem privilegio
memóralo in suo robore permansuro. Mandantes per
bañe eandem magnifico et dilecto consiliario el pro-
thonotario nostro Pbilipo Clementi et eius locumte-
nenti in dicto ofíicio scienter ct expresse quatenus a
cetero vos dictum Francisciim Carbonellum ad dictuin
exercitium Scribe mandati mándala provisiones privi-
legia litteras rescripta et omnes alias scripturas que
{ 78 )
per scribas maiidati nostre Cancel larie fieri spediri et
provideri consueverunt admittant proiit liactenus dic-
to patri vestro admiserunt nullo alio mandato a nobis
expeetato quibusvis ordinationibus domus nostre prag-
inaticis sancionibns et alus quibusvis premissis for-
san contrariis quibus pro bac vice dumtaxat vobiscum
dispensamus et dispensatuní esse volumus nuUatenus
obslituris. lilustri proplerea Infanti Enrico patrueli
et locumtenenti generali nostro carissimo intentum
nostrum declarantes dicimus neo non venerabili in
Christo patri magnificis et dilectis consiliaHis nostris
Cancellario vicecancellario et Regenti Cancellariam
nostram prothonotario et eius locumtenenti ceterisque
universis et singulis officialibus nostris dicimus preci-
pimus et jubemus expresse et de certa scientia ad
nostre gracia et amoris obtentum penamque floreno-
rum auri Aragonum mille nostris inferendam erariis
requirendos tamen requirentes ut nostram huiusmodi
provissionem et omnia et singula in ea contenta te-
neant firmiter et observent et faciant ab ómnibus in-
concusse observa! i et non contrafaciant vel veniant
aut aliquem co nrafacere vel venire sinant rationeali
í]ua sive causa. In cuius rei testimonium presentem
fieri jussimus nostro comuni sigillo in dorso munitam.
Data in nostris felicibus Castris agri Civitatis Gránale
die XVlí mensis ocíobris auno a nativitate Domini mi-
llcssimo quadringentesimo nonagésimo primo.
Yo el Rey.
(70)
Domiiius Rex inandavit miclii
Joanni de Coloma. Visa per
Thesaurai'ium et conservatores
generales.
P.
N. 26.
Menioriale n. 49.t'ól. 73. v,
Presentatio predicte provisionis fuete Prothonotario.
Die XXIII Martii anno a nativitate Domini MCCCG
LXXXXIl in Civitate Gi-anate fuit huiusmodi Regia
[)rovisio per infrascriptum Francismm Carbonell no-
mine suG proprio ac pro parte dicti patris sui absentis
preseniata eidem magnifico domino prothonotario qui
R. etc. obtemperando ac obediendo iit decet mandatis
Regle Maiestatis admisit eandem Regiam provisionem
juxta sui seriem et tenorem et signanter dictum Fran-
ciscum Carbonell ad exercitium et alia assueta dicti
officii Scribe mandati juxta regias ordinationes et alias
prout in ea latius continetur. Mandans ita continuari
prout factum fuit per me Johannem Domingues Scri-.
bam mandati eiusdem Regie Maiestatis ac notarium
publicum presenlibus ad licc pro testibus Jocobo Cli-
ment ct Jacobo Remiro Regiis scrib¡s„ — F. Clemens
Protbonotarius.
(80)
Memorialc ii. 49. F61. 74.
Presentatio predícte provisionis facte locumtenenii
Prothonotario.
Die Lune XXÍ Maii Anno a nativitate Domini MCCCG
LXXXXÍÍ in Civitate Barchinona per prefatum Fran-
ciscum Carbonelliim fuerunt preséntate huiusmodi l¡t-
tere mihi Johanni Peyro Locumlenenti prothonotarii
Serenissimi ac polentissimi domini Regis qui recepta
etc. paratus sum Regüs obedire mandalis. — Joannes
Peyro locumtenens prothonotarii manu propria.
81
NOTAS AUTÓGRAFAS Á QUE SK HACE REFEílENClA EN LA
BIOGRAFÍA.
N. 1.
Memoriale ii. 51.
Es una nota autógrafa puesta en la parte interior de las
cubiertas de pergamino que preceden al primer folio.
Pere Miquel Carbonell nasque a VIH de febrer any
MCCCCXXXIíII e era dilluns com nasque en la casa
gran de la plassa nova que huy que comptam Y!lí de
setembre any MDXlí posseex la dita casa mestre An-
drcu Gastara Chirurgia e bo hon yom fas la barba. He
ha dit a mi la mia bona mare que lo dimarts apres lo
dilluns yo fuy nat era festa del ventre 90 es Carnestoltes.
Et obiit die jovis secundo mensis Aprilis auno a
nativitate Domini MDXVH cuius anima requiescat in
pace. (Autógrafo de su bijo Francisco.)
Su nacimiento lo confirma también Carbonell en otra no-
ta autógrafa puesta al fól. i42v. del Memoriale N. 55. A.
ídem en otra al fól. oi del Memoriales. 55. B.
(82)
N. 2.
Varia 25. Privilegia Uniipioiiuruni. Jacobi II.
pars 2. a 11.310. t'ól. 2 v. de los que precodeu
á la numeración.
Petrus Michael Carbonellus Rcfjíns Archivarius Bar-
i'inone (1) ortus die Mercurü XIX Februarií quadragesi-
ma insurgente Auno salutis MCCCCLXXXXIII hoc epi-
gramma litteris maiusculis per prefatum Petrum Oliva
sciilptum in lapide reposito in pilori claustri Monasterii
predieatormn Barcinone ante simm moniimentiim novum
eidem Monasterio dono dedit.
Deo. Omnipotenti. Máximo.
D. O. M.
F. CARB. PARENTl ÓPTIMO
GRATIAE CONIYGI BENE
MERENTI. P. MICH. GARBO
NELLYS REG. ARCHIVARI
YS CIYIS BARC. SIBI ET
SVIS POSTERISQYE ANN.
CHRISTL M GCGCLXXXXIIL
.XL KAL. MART. FERRANDO II,
FOELICÍTER REGNANTE.
sua pecunia facieiulum curavit
S. P. F. G.
(i) ÜL-rivaUii' a líaicinj Darcino.iis csl aJjKiUvi cablis el sic esl iiilerro-
( 83
llieronyinus Paulus Barcinonensis.
Qiiis me adeo pulcliris emendatumque íiguris
Scripsei'it ut noscas est opere prelium
Himc CaibonelliiiD vocitant que ni Regia cura
Archivi voluit scepira tenore sui.
Alexander Geraklinus Infaiilium
Regurn Hispanie Preceptor egregius.
Si quem formosse delectant forte figura3
Has Carbonelli noscat habere manus.
Patria Barcino terris el notus Iberis
Archivo Regum Rege volente praest.
N. 3.
?.k"i)iuriaic ii. 49. iül. IW.
Anno Cíirisli MCCCCXXVISI in Civitate Barcinona
t3rrLemotus factus est ita grandis quod lapides operis
jíaüo (ic untle soilicct do IJarcinona. SoJ si iu j,'eiiilivo ponatur puta Bar-
cinonae tune dcrivatiir a narcinoiK' priiii:r (Icclinalionis ct ost gciiitivi ca-
sus et scril)i dcht-t time ( um di|)lilliuiigu Ijaiciiioiie ct est lime iiilenoga-
ti(» de ulti scilicet in líareinoiía.
( 84 )
vulgo niincupati la (). quod erat ut mine est reíeclum
in pariete fasto siipra portam Ecclesie beate Mariae de
maii Iiiiius Urbis respiciens occidentem versus rue-
runt ex qiia dii'utione XXYllI hondiies ¡nler mascLdos
ct femiiias mortem obiere. ííic enim terremotus dura-
vil in memorata Urbe annos dúos mensis sex. Sic quod
nulla dies sine tensemotu illuxerat. fía3C autemhabui a
viris senio confractis et ínter alios a veneranda Geni-
trice mea nomine Joanna tune a3tnlis sustí anno VIII.
Quae annos YIÍí et hebdómadas sex paralysi morbo in
cubili laboravit computando a superioiibus diebus us-
que diem Jovis XVII Novembris anno salutis MCCGC
XCVI quo mortem obiit vixit annis LXXXIII mensibus
sex diebus XXVIIII.
Verumtamen ipsa religiossisima domina mater mea
prefato mcrbo sic oppresa et etiam ipso crescente ex-
titit cum ferré in agonia mensibus sex et XXVIIII die-
bus diem clausit extremum predicto die jovis XVII No-
vembris paulo ante pulsationem primfe horae posl in-
tempestam noctem ipsius diei anno ut predicitur Chris-
ti MCCCC Nonagésimo Sexto apud Cameram maiorem
domus maioris domorum mearum sitarum invico vul-
go dicto den Serra Urbis Barcinonensis cuius anima in
pace requiescat. Vixit ut predixi annis LXXXIII men-
sibus sex diebus XXIX. lia quod morbus paralysiseam
compressil ad extremum eius vite diem usque scilicet
annis ut predixi octo hebdómadas sex.
Nota quod hec veneranda Mater pi'iusquam ab hoc
seculo migrasset paralysi morbo in cubiü persisteris
máximo cum dolorc ct palientia laboravit per annos
( 85 )
ocio ct hebdómadas sex. Cuiíis anima rcquiescat in
pace et credo eam iam in pace requiescei'C.
N. 4.
Memorialc n. 49. fól. 4:2.
Muaer de P. M. Carbonell.
Die Mercurii XV Januarii Anno salutis MCíXCL
XXXXí prefatus dominus Infans Henricus ex predicta
domina uxore sua fdiam nomine Helisabet suscepit
nataque fuit ipso quidem die Mercurii paulo post puí-
sationem primse horíE post meridiem ipsius diei in do-
mibus ab eo nuper emptis sitis apud uibem Barcino-
ne in vico lato satis prope caenobium divi Fiancisci.
Quíc quidem domus ab eodem domino Infante empte
pretio XLV milia solidorum fuerunt primo Petri Mo-
rer quondam mercatoris Civis Barcinone mariti uxoris
me» nomine Eulaliae ullinfo vero GasparisMayjno Lo-
cumtenentis Baiuli generalis Catalonie qui primo fuit
notarius nunc vero equcs....
N. 5
Mmoriak' n. ."i,j. B. lól. I'J.
Per causa del frct la mía ma que es indisposta ha
^ ( 80 )
scrit e scriura no axi bo com ha scrit e scrivia Deo
opitulanle stant calda e per ^o nos meravell lo lector
si en aquesl Uegislre trobara scriptura mal scrita.
Id. lól. 22.
Aquesta scriptura es per mi ab ruina tincía e cuy-
tadament e ab gran fret scrita.
N. 6.
Memoriale n. 4^9. fól. C9.
Possessio Regii Arcbivi Barcinonae.
Memoria teneto mi gnate Francisce quod die Martís
die festo divi Julianí Vil Januari Auno a nativitate Do-
mini Millesimo quadringeníesimo septuagésimo sepli-
nio paulo post pulsationem decimíe hora? ante meri-
diem eiusdem diei: ex máxima tuve térra madescente
ego Petrus Michael Carhonellus Regia apostólica eí im-
periali auctoritatibus notarius publicus Barcinone adep-
íus sum possessionem Regii Archivi Barcinonensis: ad
quod Arcliivum e domo subscripli Bartholomei Yeri-
ni una cum ipso et ceteris pluente semper nive in má-
xima quaníitate accederé non recusavi. Et sic in ipso
Archivo ipsis die hora mense et anuo presentes fuerunt
magnifici honorandique et probi viri dominus Bartho-
lomeus Yerinus Consiliarius et Reorens Cancellariam
( 87 )
Serenissimi Domini Rei;is Andicas de Peguera Maí^is-
ter rationalis Curie eiusdem tlomini Regís in Civitate
Barcinona principatu que Catalonie Regno Maiorica-
rum et insulis ei adiaeenlibus ac in Regno Sardinie
Peti'us Bancells locumtenens ipsius Magistri rationalis
Montserratus Torres presbiier Bernardus Andor domini
Regis Scriba: qui rogatus et rcquisitus ipsam posses-
sionem scripsit et penes se testatus est et Joannes
Viaslrosa mercator Civis Barcinone Jacobi Garcia viri
quidem optimi et cordati predecessoris mei in diclo
cilicio gener ac alii viri qui ibidem aderant. Et nibilo-
minus fere, paulo post ego idem Carhonellus prestiti
sacramentum et boinagium penes eundem magnificum
Regen tem Cancel lariem Bartholomeum Verinum ore
et manibus comendatum juxta Usaticos Barcinone et
Constitutiones Catalonie generales: ac modo et forma
quibus magnificus domini Regis Protonotarius illud
prestat seu prestare tenetur. Idcirco Sacratissimam di-
vamque Virginem Mariam et divum Hieronymum cum
divis Juliano Raphaele Honorato aliisque paradisii ci-
vibus ut ad omnipotentem Deum preces prorigere dig-
nentur pro me peccatore suppliciter oro et obsecro.
Adeo quod ipsis precibus mei misereatur meque ad-
iuvet defendat ac optime ferat mihi Carhonello quam
diu anima hos reget artus meque eliam ad suam glo-
riam pcrducat eternam per sécula cuneta. Amen.
Vale.
88
N. 7.
Memoriale P. M. Carbonelli
ad sui usum, fól. 68.
Ne quispiam me P. M. Carhonellum predecessores-
que et successores meos inpreñito Archiviiofficio mor-
deré studeat (seu si momerderit penilus coiifundatm')
Kegum Regesta in ipso Archivo recóndita multis ma-
luris ac sumptis prandiis ego quidem recens in ipso
oíficio volvere et revolvere curavi adeo ut aliqua ex
Regestis decreta per omnes predecessores meos ap-
posita etems memoriai commendentur et deinde invi-
diosus omnis in Archivarios male loqui sinat. Iccirco
veré utendum estimo per me et alios mihi in hoc offi-
cio succedentes exercitio Scribe domini Regis et quod
sun extra XII Scribarum Regiorum numerum quum
iuxta ritura vetustissimum mihi in hoc officio prefecto
licet tali exercitio uti postquam Scriba mandamenti do-
mini Regis ralione ipsius oíficii sum et appellor ve-
runtamen si quis dicat quare tali exercitio tam rara
utebantur predecessores mei bene dicendum puto quod
i«^suni oííicium totum hominem occupat et máxime
rotroaclis temporibus quibus in ipso Archivo máxima
commoda eisdem Archivariis obveniebant etiam quia
dudum ante annum MCCCCXVIIII tempore mcmorati
( 8<0 )
Regís Alfonsi nullum aliud Arcliiviini erat in Regnis
ditioiiis domini Regís preter hoc. Nam postea ípsíus
Regís teinpore fuerunt facta ex uno tria scílícet lioc
Barcínone uniim Valenlie et alíud apud urbem Cesa-
rangustam Regní Aragonum. Multa alia díci possent
ad hanc rem tutandam que nc aures audíentíum ob-
tundereni et brevitatís gratía lelínquenda potíus exís-
tímavi. Vale. Archivi custos et lux Regum ac populi
foeliciterque vílaní agito.
N. 8.
Meinoriali! n. 5o. A. iól. 10!).
Nota de cercar.
Si ses devendrá algu venir a mí dient yous do per
cerca de tal cosa tants rals e sí ho trobau vos daré
tant crech yo esser justa cosa trobant ho pendre la
promesa ultra son salarí. Empero sis seguirá que per
la cerca haura bestret e apres veent que yo no trobe
la cosa demanada tornara e dirá yo que haguera pogut
dir en la primera vegada e dar tant sis troba yous da-
re nom semble cosa honesta acceptar tal promesa. Mas
dir si lo treball ha esser maior de la cerca yo vull mes
per lo cercar del quem haveu donat om dareu algu-
na cosa m.es si yo ho trobare que sia rahonable mas
TOMO xxvii. 7
(90)
no acceptar promesa apres de la bestreta (juantnos tro-
be car pories seguir si apres se trobave infamia per a
mi que havia primer dit que nou trobave encara que
ab veritat you hagiies dit perla presumptio que facil-
ment sen hauria diíuit la gent axi mirau bona prag-
tica de Arcbiver fas bestraure per la cerca. E apres
diu yo no ho puscb trobar per que li prometten algu-
na bona quantitat de pecunia e promesa lavors el! diu
jau he trobat donau me ultra mon salari lo quem ba-
veu promes. Dagos seguiría gran infomia encara que
ab veritat fos dit yo nou trobe per quant les persones
enveioses e mal dienis ans presumexcn e dien lo mal
que !obe. Jíhti ha seguit a mi que hun borne Sart ap-
pellat Bonanno per cercar una sua legitimatio en los
registres de Sardenya del Rey don Joan segon me do-
na per la cerca mig ducat. E apres com yo li referí
que ho havia cereal en los libres de Sardenya e nou
trobave promes me que ho tornas cercar e on aquesís
e en altres registres que siu trobave daría a mí cent
ducats per quanl siu trobas guanyara la heretat de son
pare que era de valor de mes de X raülia ílorins e per
mi li fon replical que no plagues a Cou yo pendren
ultra mon salari si aquella trobas mas fora jahonable
que si yo havie a cercar tots los altres registres com
son ¡tinerum et Diversorum que per la cerca bi afí'egís
altre mig ducat. E ell no volent ho fcr tenint sos tret-
ze que- ell podía dar go ^^^ seu e per go yon podía
pendre los C. ducats yol lexi star que no hi volgui
perdre mes tenips. E siu bagues trobat o may ho tro-
bav(; no men faria pagar per salari e treball mes de í
( Í>1 )
clucat. E iiqo he volgut at^'i posar per que mon fill
Francesch que te ensemps ab mi el insolidum aquest
ofíici encara tenga bona eonseientia vaia por aquest
cami o altre millor si a ell semblara car ques vulla se
diga noy lia tal libre per molts quens tengam com lo
libre de la Consciencia. E axi no prengam sino la cer-
ca raunal)le e jusl salari.
N. ÍK
Mt'iniiir.il' II. Ü». lól. 1()7.
Per quaiií sens bona causa sino al) pussions e favors
mundanes han fets Archius en preiudici de aquest
Real Arclíiu situat per los Serenissimos Reys de Ara-
go en la pi-esent ciutat de. Barcelona com a principal
e mes insigne ciutat de les altres e hon los dits Reys
han cregut íenir e pus guardats los registres e scrip-
tures Reals faenls per llurs grans Senyories pobles e
ierres e per qo íii faeren fer ai'maris uns per Aragoe
Valentia altres per Catalunya e altres per Mallorques e
altres per Sardenya e altres illes e Ierres tots en gran
onde. Yo Pere Miqueí Carbonell Archiver del Rey nos-
Ire Senyor e notari publich de Barcelona una et inso-
lidum cum Francisco Carboneüo fiüo connotario et
Coarchivario meo ab bon perdo deis legidors no deli-
ber perdre molt temps en scriure e fer memorials per
(92)
díts Regnes e terres disniembrades daquest Real Ai'-
chiu. E axi su per eis non sérvalo ordine brcvi me ex-
pediam e maiorment que so mal pagat de la quitatio
quem pertany peí* dit offici de Archiver e de Scriba
de manament. E noresmenys que sens causa alguna e
mes per complaure a alguns detractors enveiosos e
mals parlers ses feta Constitutio en les Corts celebra-
das per lo Rey En Ferrando segon en lany Mil cinc
cents e deu en la Yila de Montso contra mi Pere Mi-
quel Carbonell Archiver del Rey noslre Senyor qui
havia acostumal de fer moUcs giaties deis saiaris e
treballs quem pertanyen deis transumpts e copies deis
privilegls e scriptures de dit Archiu quem demanasen
e les mes vegades sens demanar res de cerques cer-
cava. Ara pensant me fer mal han me fet be car hau-
re cercas ab constitutio que non havia nen demanava
yo sino molt atart ut patet in memoriali quod teneo
de ómnibus emolumentis scripturarum ipsius Regii
Archivi. Es ver que han few un be a la república so-
bre los registres que nos acostumaven mettre en lo
Archiu nisi post mortem Regis. E ara confirmanl la
Constitutio sobre acó feta per lo dit Rey En Ferrando
en lo monastir de Sanct Francesch de Rarcelona en
lany MD e tres son tenguts prolonotaris e secretaris de
donar los registres e posar los en lo Real Archiu de
deu en deu anys go es los qui son stats fets e acabats
íins en lany MCCCCLXXXXIIl e apres de X en X anys
e no sen son curats de metrels en dit Archiu sino de
una part deis Registres de la Loctinentia del Infant
don Henrich Comte de Empories. E per lo temps ques
( 93)
passat son tengut ara donar c mettre dins lo present
Real Archiu tots los registres comen^ant a comptar del
regnat del Senyor Rey huy beneventuradamcnl regnant
fins en lany Mil D e tres inclusive e axi de deu anys
ut supra. E en aquest mettre de registres si si posaran
sera utilitat mia per les copies quen daré. Es ver que
dita nova constitutio fara be e mal al Archiver be que
demanara es fara pagar de copias en paper auctenticas
sens fer gratias com faea de privilegis o scriptures quis
son stades e serán en la Gancellaria o en poder de dits
protonotaris e secretaris expedites en pergami quattre
rals per fulla mal de alguns privilegis o scriptures que
recayan o recauran en migs salaris e occuparaii poques
fulles no sen pora exigir dits migs salaris sino quattre
rals per fulla com dit es e segons vol la dita nova cons-
titutio. En lo fet de les cercas hon diu ques halan a
tacxar per Canceller o Vicicanceller e per aquelles sia
tengut lo Archiver prestar jurament e oirne sententia
de excomunicatio es cosa damnosa ais damanants que
haian anar ais dessus dits en fer les taxar e no poder-
se concordar ab dit Archiver sens que primer no sia
taxat per los dits taxadors que hi saben e sabrán ¡joch
per ignorar los treballs que si mettran e axi los dama-
nants haian axi rodar la cinia e perdre temps en lo dit
taxar maiorment com sera mester cuytat lo que dama-
naran stants en hostal e voients sen tornar en luis ca-
ses o lo temps los passara que tendrán limitat. Eapres
encara feta dita taxa hiiuran pagar al Archiver tot lo
que sera taxat ans de posar se ell en cercar. Et forte
si tendrá mala conscientia referra que jau ha cereal e
( 8i )
nos troba dirá e axi los clamanants serán frusírats. E
(le oír en lo fet de les cerques senientia de excoiruni-
catio es cosa demasiada e imperlinent (]ue prou hasta
hi prest lo jiirament. E axi lio he dellibeíat de prestar
que mi haure íidelitcr damanantlo quem semblara
per treballs de cercas. E ara pus hi ha constilnlio per
Gascuña vegada que serán demanades sciiptures da-
quest Arcliiu ara les tenga memoriaíades ara no de-
manare primum et ante omniaquem sia pagada la cerca
car en los registres nos pot cercar arreu segons lo ca-
lendari darán sino a disperatis que no son com los
Manuals deis notaris que encontinenl traben juxta lo
calendar! lo ques demanatper que soq posats serialim
los calendaris. E si nos pot concordar de la cerca sera
cosa pertinent lavors se recoirega ais dits taxadors
que tacxen mas yo ho fare Deu volent de. tal modo
com he be acostumat que no hi aíiVeturara recors de
fer les taxar com es dit facen e dignen ques vulla que
en fer se pagar dit Archiver del que li sera damanat
noy basta altra constrictio sino la bona consciencia e
ayo mateix ha dit lo Senyor Rey que la sua intencio
en fer dita coustitulio no es stada sino aquesta yo pos
agí en lo fet de les cercas. En lo fet empero de fer se
pagar de les dites copies sia servada aquella a la ungle
encara que los quin han mogut noy haian hagut la in-
tencio recta sino insidiosa contra mi qué noy so stat
appellat ne examinat lo compte yon tenia segons nros
predecessors en fer me pagar molí nienys que el!s no
faen que en veritat en les mes vegades de X parts que
podía exigir non exigia la mitai e encara mes del
(05 )
qiiart. E axi no es persona que pusca dir ab veritat
que de m¡ sia partida sino be contenta e pusch dir
ab voritat máxime deis homens de honre sen anaven
de mi be contents e yo reslave dells mal content no
de tüts mas de alguns que massa se amaven e volian
yo ho reputas a gratia ells ho rebessen gratis pro Deo.
Es ver que sera altra taxa si no volran les dites copies
en paper sino en pergami. Lavors pora demadar lo Ar-
chiver molt mes de dita taxa segons la pratica que ell
e sos predecessors bi han servada. Car dar dites co-
pies se enlen de paper e no de pergami. E en totes
les dites coses ad futuram earum memoriam be vol-
gut extendre la ploma mes no pensava car sera lum e
regle no solament de mi e de Francescb mon íill mes
encara deis altres Archivers que apres de nosalíres bi
succehii'an.
N. 10.
Memoriale n. 49. fól. OH v.
Per bons respectes yo dit Archiver no he servat ne
serve ne delliber servar dita taxa encara sia iusta en
fer pagar axi integrament los salaris com es taxat ans
molt menys faent ne moltes gratics c cortesies máxi-
me si es lo damanant home pobre o de honre o de pa-
ratge lo qual yo sempre he tractat e delliber tractar
l)enignemcnt e a tant baix salari com ha volgut c vol-
(9G)
la car yo ame mes aqiiell lal damanant sen vaia mes
content de mi q ue yo dell dempto que aqucst tal da-
manant venga a mi per la maniadora e bonament e
nom faca destexir dient páranles iniurioses o infiuc-
tuoscs donant me algún carrech de esser dur o cruell
exigidor et ultra modum car en tal cas no li ñuia I di-
ner de gratia ans li fare pagar tot lo que per justicia
ne })usch exigir e haver. E veus a^i la mia pratica e
conditio que a bones sen portaran de mi e bens e ro-
ba que tal som que fas en fots mes que en páranles
e monsonoííueries.
N. H
Epistola Regii Arcbivarii ad venerabilein fratrem
Franciscum Segarra divini verbi preconem eximium.
Regius Archivarius Pctrus Michael Cnrbonellus fre-
tri Francisco Segarra ordinis Minorum viro inprimis
docto P. S. D. Non equidem sum oblitus: Quam tibí
imper in Regio Archivo affectionem circa rem meam
aliquam tuo Monasterio impendendam ostenderim : et
tu quanta me : non modo humanitate: sed etiam be-
nignitate persaepe exceperis: Itaque cogitanti mihi vir
suavissime an ex codicibus meis Senece opera; An
Marci Tullii Ciceronis in bybliothecam istius Monas-
terii reponcrem. Ubi tu declamator acérrimo quotlidie
( 97 )
volvere et revolvere non cessas sacrariim scriptura-
rum libros : Tándem in mentem venit Senece opera in
uno volumine contexta quibus ea bybliotiieca carere
videtur me repositurum : opere pretiam íore, Quando
qiiídem ea lectitantes virtutis gloria emicueiitit. Nihil
enim mihi obtabilius contingere possit quamque vitse
tempusnobis breve datumrdiebus: quibus secularia ne-
gotia conticescunt: legendo et annotando cum voliip-
tate tereré. Non ab re barbatum Hieronymum in vitas
patrum ita transeripsisse comperitur. Sicenimex carna-
libus escis alitur caro: ita ex divinis eloquiis bomo
interior nutritur et pascilur. Sed ille beatissimus est:
qui divinas scripturas legens: verba vertit in opera va-
ca lectioni vaca meditationi scripturarum vaca in lege
Dei. De bis quidem satis. Quocirca Francisco frater
divini verbi preco egregio accipe accipe SeneciB volu-
men : quod tanti facis et Ínter alios memoratse bybllo-
thecae libros locare cures. íloc divum quippe volumen
gratis et Dei amore isti tam Sanctíc bybliothecae dono
dure mihi libet in presentiarum. Tu autem disertissi-
me frater Francisco cum preces ad omnipotentem
Deum fuderis: memineris nostri. l\am te et ceteros
venerandos tui ordinis fratres vehementer oratos velim
ut quando me decedere contigerit non vos pigeat pro
anima mea omnes dicere Réquiem aeternam dona ei
Domine. Vale meque ut facis ama nam te puro amo
affectu. Ex urbe Barcinona die sexto idus januaiias:
Quo tuum audivi Sermonem mirificum apud ícdem sa-
cram Sanctimonialium Ilierusalem buius Urbis Bar-
cinonis. — Anno Salulis millesimo quadringentesimo
( 98 )
octogésimo sexto. Ferrando II fa'liciter regnante.
1^ E A o i'.
Petrus Michael Carbonellus Serenissimi domini Re-
gis Scriba ac tenens claves Regü Archivi Barciiione
hiiiusmodi libros sive opera Senecw comparavit biblio-
polas Antonio Ramundo CoiTono mediante scilicet die
presentí XVÍ mensis soptembris anno Salutis MCCCG
LXXVH pretio exoluto. Et posiea eos ligari et rniniari
fecit dictas Carbonellus maiore multo pretio : quod
etiam fuit exolutum. Deo gratias et Sacratissime Sem-
per Virgini Marise Matii domini nostri Jesu Christi et
etiam cunctis cojlestis Patria) Civibus Amen.
Yerum hoc anno , salutis M. I). Xí volvi et revolví
bunc codicem et ipsum inveni deturpalum et male
tracfatum in aliquibus eius partibus seu foliis. Quis
stultus fecerit nescio. Si tempus Beus mihi dederit
reparabo postea quamquam nuUus Ca'nobiífraler repa-
rare voluit cum sua desidia.
N. 12.
lESUS.
Kuic coniugio mibi libet (iit soleo) pra^faciunculam
buiusmodi faceré. Imprimís ausím dicere quod coniu-
giiim est genus quoddam servitutis naní et uxor viro
et vír uxori obstrictus obügatiis et ita annexus est
iit nemo quitlem siim:iie dignitatis ac auctoi'itatis ni-
si sonticis obvenientibus causis separari possit. Obli-
galionem banc declarat ille quoque mos antiqíms quo
miplie per coemplionem fiebant ut vir uxorem et
uxor virum quasi emere videretur. Quod Vergilius aii-
tiquilatum peritissimus tcligii quum dixit. Teque sibi
geneium tetbisemat. Et alio in loco ac dominum Aene-
am in regna recepit et iioc esse aiunt quod queritur
Juvenalis de Ursidio que stolta marilali iam porrigat
ora capistro. ct quod libertas magna dote cmatur et
ccrte ita est viri nam tales ex nupíiis fmnt quales ii
qui ab amazonibus victi oiim diceliantur. Ergo quum
solus sapiens liber sit (ut dicunt Stoici) ducenda uxore
lie liberíatem amittat abstinebit. Hanc uxoriam ser-
viíutem illa pregravant. molesiia sciliset foeminaruní
loquacitas importunitas insaturabilitas. Ex coniugio
igitur quam dii inmortales infamia sequitur vel sequi
potest nam bine adulteria illinc filiorum et fiüarum
stupra que et si rara lamen masiíos pulchro vxoris et
formóse prolis pater semper timet semper anxius esr.
Quotiens versum illum pronunciare audit Cornua mu-
lantur sed cornu non varialur totiens animus iiiius
mulalur et variatur scit nam litem magnam pudicicite
essc cum forma scit omnia matiimoniorum ah'eno-
rum corona esse subsessoribus. Augustus iiie Cesar:
qui etiam... in numerum deorum relatus fuit non po-
tuit banc efugerc infamiam habuil nam fiüam et nep-
lem adulleram. Sane igitus- ülud Biantis viri sapienlis
( 100 )
responsum que cum interrogatus esset a quodam de-
beret ne iixorem diicere dixit pulchram duces aut
deformem si pulchram habebis communem si tur-
pem habebis poenam neutrum autem b.... non est
ergo viro sapienti ducenda uxor. Prelerea muheris
preclara nature dona sunt illa scilicet ingenium acu-
tum memoria tenax el longa vita que iihidine seu
frequenti coitu máxime minuuntur consumuntur et
pereunt. Nihi! profecto tam celeriter senescere cogit
homines quam crebra geniturae profusio quod non ín
hominibus tamen sed in alus quoqne animalibus vi-
dero licet et piantis nam que sunt salacia et libidino-
sa nimis animaba cito deficiunt et moriuntur ut pas-
seres et perdices. Lactuce quoque et alie herbé quum
primum in semen abierunt arent et amarescunt. Ho-
minem vero coniugalum temperare a venere perdifici-
le est et volenti per uxorem non licet. Ideo bene. Q.
Cicero. M. Ciceronis frater dicere solebat Libero lec-
tulo nihil iocundius. Quod dictum quisque sapienlissi-
mus in fronte seu fulcro lecti sui habere scriptum de-
beret. Uxorem ergo vir sapiens ne ab oíFicio suo de-
ficiat non ducet. De bis quidem satis. Christi domini
nostri Jesu ac Sacratissime Yirginis nominibus implo-
ratis. XXYIII Protocollum sive Manuale mei Petri Mi-
chaelis Carbonelli Regii Archivarii et notarii pul)]ici
Barcinone atque ubique terrarum dilionis domini Re-
gis foeiiciter incipit. Qiii meum quo utor in publicis
hic appono Si i^gnum.
incipit Foeiiciter.
Annus a Nat. Domini. M. Quingentesimus quartus
( 101 )
Ferrando secundo eiusque coniuge Helisabet auspicato
conreanaulibus.
N. 13.
Memoriale n. bo. B. fól. 66. v.
Record com en lo dit mes de Marr; any Mil DXYI
fia fer una clau al pany de la porta del Reyal Archiu
de Barcelona la qual en dil mes doni a Francesch mon
fill pus es Archiver de dit Archiu una et insolidum
mecum dient li que de tot quant hi gonyara axi de
cercas com de dar e auctenticar privilegis provísions
e altres scriptures de dit Archiu sia tot seu axi que
hi faga tanta residentia com es mester e volra e prec
a nostre S. Deu que per molts bons anys posseesca lo
dit offici ab mi e sens mi en haia tant guany e profit
com son cor desija. E placía al Senyor li vulla alargar
la vida per mes be a fer. Amen.
E per quant lo dit mon fill es de conditio ques ama
molt mes que no deuria e jol haia molt endressat e no
te tanta conexenca com deuria he li dada la dita clau
ab tots los guanys quey fara dient com es dit que tots
sien seus ab tot que si fos liberal deuria dir com hi
guanyava mon pare veus agi quey he gonyat preneune
( 102 )
aquella part que volreu raay ho ha fet neu fara yo ley
perdo faga yo lo que dec axi vérs ell com vers nostra
muliei" e ells nunca fayan res per mi que deyo so con-
tení. Deo gracias.
Esta nota sigue inmediatameule á la anterior y su des-
cifre nos ha sido muy costoso, por hallarse cuidadosamente
lachada sin duda por la mano misma del padre ó mas bien
del hijo, después de la muerte de aquel.
N. i 4.
Memoriale P. M. Carbonolli ad sni
nsuní, fól. antepenúltimo.
Aquest mon fill ha desistit de no seguir la Cort.
Pos en record com dimarts vigilia del glorios Ar-
changel mossen Sant Miquel e comptaven XXVIII de
Setembre del any MGCCCLXXYíIÍI partí mon fill
Francesch de Barcelona en companya e servey de
mossen Gaspar de Arinyo Secretari del S. R. e de mos-
sen Gaspar Peyro aximatex Secretari del dit S. R. e
tira ensemps ab ells la via de Valencia hon va lo S.
R. per prestar lo jurament per la nova successio. E
parti ja lo dit S. R. a XXIII del dit mes e any de la
present Ciutat. Es ver que per quant lo dit mossen
( io:j )
Peyro ía e desempatxe les mes faenes de mossen Arin-
yo e es home docte e que veui'a líiillor sobre lo dit
mon íill lo dit rnon fill stara de continuo nb lo dit nios-
sen Peyí'o lo qual ¡i fiivd la despesa a ell e una gentil
muía que yo li he comprada. Deus dirigat eos et dej;
suam gratiam. Amen.
N. 15.
Memorialo n. 2 i. fól. 1. en pergarai;.o.
Pos .en memoria com dissapte que comptam XXXI
de Marg any MCCGCLXXXI mon fdl Francesch co-
menca de star en casa de mossen Gaspar de Arinyo
Secretari del S. R. que! ha accéptat en servey seu per
serivent e doni al dit mossen Arinyo un libre esti-
mai.. .. LXXXX Iliures per micer Antoni Geraldino e
mestre Francisco qui apres es stat bisbe de (^sefelo.
E mes despengui XXIÍ Iliures X s. per 1 muía que
doni al dit mon fdl com entra en dit servici.
N. 1G.
Memoriale n. 49. fól. 102.
Memoria tena quod omnes prefati ct infrascrípti
( 104 )
gnali et gnatae nepotes mei et neptes mei ex filio fue-
runt nati et nate in edibus sitis in vico vulgo dicto del
GajTofcr CivilatisBarcinonai que fuerunt venerabiiis et
discreti Raphaelis de Riudor quondam notarii publici
Barcinonensis eiusdem filii Soceri qua filiam suam no-
mine Joannam heredem suam universalem instituit et
ipsa Joanna predictum filium meum marituní suum ad
omnimodas voluntates suas. Quemadmodum de heren-
tiapríedictse nurus liquido constat in Capilulis matiimo-
nii predictorum filii et Joannae penes discretum Joan-
nem Geraldum notarium publicum Barcinone. De he-
rentia vero filii mei plene constat ullimo testamento
predictae Joannaeconfecto et eiusdem Joanna3 manu pro-
pria scripto penes discretum ac venerabilem Stepha-
num Malet Regium Scribam et notarium publicum
Barcinonse.
N. 17.
Memoriale n. 49. fól. 101.
Die dominico VIH mensis octobris anno Salutis M.
quingentessimo terlio Ferrando secundo foeliciter reg-
nante et in comitatibus Roscinonis et Cerritaniae pro
Gallorum bello rejiciendo personaliter cum magno
exercitu peditum et equilum existente Reverendissi-
mus dominus Petrus Gartia Episcopus Barcinonensis
( 105 )
conílrmavit nepotes meos ex filio dúos sciücet Pctriim
Micliaelem Carhonellwn et Francisciim Michaelcm Car-
buncllum apud Episcopale palaliuní Barcinononsem
constituios. Et prefati Petri fuit compater ego Avius et
Commater egregia Barona de Queíallo nomine Yioians
filia Magnifici Joannis Ros quondam Legum professoris
prefati vero Frcmcisci fuit compater magnificus Joan-
nes Guillclmus Jorda Legiim professor Civis Barcino-
ne et Commater uxor magnifici ílieronymi de Colle
Legum professoris Civis Barcinonse. Et dono dedi ipsi
Pt'fro pro encseniis et bono amore argenti aurati taceam
si ve xapam factam cum gallonibus sive gafions ponde-
ris unius marci ad marcam Barcinone. Solveram pro
ea Iliuras acto et X sofidos.
Id. V.
Et eodem die et anno prefatus dominns Episcopus
Barcinonensis sedens in prefato Episcopali palatio pre-
dictum Petrum nepotem meum corona illustravit et sic
chartam Cnronse ci concessit et tradi fécit in crastinum
per notarium eius Vicariatus.
ítem die festo SanctiFrancisci quo computatur lilí."^
dies octohiis anno Chrisli M. quingentésimo quarto an-
ticipando dedi pro filio seu filia primogenituro seu ge-
nitura ex prefatis coniugibus loco encaeuiorum duplam
unicam ducati valentem ducatos dúos Hefisabet vene-
randa? nurui mese ipsoquideni die personaliter repente
in anlibus domini patris sui Joannis lllzina apothccarii
TOMO XXVII 8
( 106 )
sitís corám fonte Aníícli jiixta littus maris huius Urbis
RarcinoníP.
N. 18.
Meiworial»^ n. -iO. fól 101
Die dominico vicésimo qiiarto septcnibiis |iíiii1o pos
piilsationem quintse horse postmeridiem ipsius diei an.
no a natali Chrisliano tertio supra milesimum quingen-
tesimiim Ferrando secundo foeliciter reinante et gene-
rales Curias tenenle in et pro facto Guerríe contra Re-
gem Francorum Charol um apud Coenobium Sancti
Francisci Rarcinoníe
Helisabet nurus mea filiam peperit cui nomen inditum
fuit scilicet Helisabet Gratia. Et fuerunt coinpater et
commater Magnificus Michael Peiez Alma^an Regum
Secretarius ordinis divi Jacobi de Spata et magnifica
domina Alduncia uxor Magniíici Hieronymi Alb-anell
Legum professoris Regenlisque cencellariam domini
Regis quorum alter scilicet Secretarius ab Ecclesia bea-
le Mai'ie de Pinu (ubi baptízala fuit) recedens peracto
baptismo predictse Helisabet Gratia; misit ad prefatam
Helisabet commatiem suam pro enganiis ducatos de-
cem in quinqué peliis auri vocatis duplis ducali nuper
cum insigniis domini nostri Regis in eis sculptis et
mpressis. Commater vero nihil dono dedit. Ego vero
( 107 )
pi'cTÍ'ata^ niu'iii meaí die í'esto SancüMichaelisin crasti-
num baptisnii pro encajniis dono dedí petiam única in
auri valentem ducatos dúos quam vulgo bullunyes ap-
pellant. Fuit baptizaía die jovis XXVI U predictorum
melláis et anni per Barlholomeum Uos piesbyíoium
príeíatícEcclesiaidc Pinu Yicaiium. Quo quidem die do-
minus noster Rex discessit ab bac Urbe Barcinona
magna comitante caterva ad agros Gerundensem Em-
poritanum comilatus que Roscinonis et Cerritanie pro
fado praifata? Guerra? Francorum.
Memoria teñe quod die veneris XIX mensis januarii
Anno salutis M. quingentésimo quarto dono dedi buic
Helísabet Gratise nepti mea? jocale unicum auri in cu-
ius medio est locatus lapis dictus jacynlhus cum pe-
rula in calce pendens quod nuper comparavi abJoanne
Rovirola argentario precio LXX solidorum moneta?
Barcinonensis jam exoluto. Quod quidem jocale tradi-
di Domine Helisabet nurui mese eius matri in commen-
dam quousqueipsa Gratia ad annumpuberlatis venerit.
Sin autem illud tradendum voló íilio meo Francisco
eiusdem Gratia; patri et seu eiusdem filii heredibus pro
suis et eorum voluntatibus libere faciendis.
Obiit praífata Gratia neptis mea morbo epidemise in
turri prcdicti tibi mei sita juxta Monasteria Monialium
Monlisalacris et fratrum beale Marie de Xazaret ordi-
nis Cisterciencis in Suburbio Barcinone die veneris
XXI Maii anno a nativitate Domini MDVII. Et in cras-
linum die sabbati XXÍÍ predictorum mensis et anni
fuit sepulta in sepulcro sive monumento meo sito in
( 108 )
claustro Monasterii predicatorum Bareinone ubi luít
sepultus Ludovicus frater germanus suus et ib¡ jaccut
ossa patris mei et fratrum ac sororum germanorum
meorum et Gratise primíc uxoris mesematris Fraucisci
filii mei verum omnes íilü et íiiie niei dempto filio
Ballhesare qui jacet in Monasterio fratrum Minorum
oppidi sive \ille Ciuladille insule Minoricarum jacent
in sepulcro sito in capella Sancli Antonii que est co-
ram fronte clauslri SedisBarcinoníc cum signo de Avi-
bus quod est m introitu ipsius capellíe ad partem si-
nistram sive squerra et quod sepulchrum et benefi-
cium ipsius capelle instituerat quidam cognomento
Galopa Locumtenens Magistri rationalis Guria? Domini
Regis Givis Bareinone quique fuit consobrinus Avi mei
Bartholomei dez Soler de prefato ofíicio Magistri ratio-
nalis. Ubi etiam jacent sepulta corpora domine Joannse
matris meífi et domine EulaliseAvÍEe mea) que fuit uxor
prefati Bartholomei dez Soler. Et memoria teñe quod
est perquirenda dotaba predicti beneficii quod est de
genere predicti Galopa ubi invenietur ad quem pertineat
jus patronatus predicti beneíicii el crediíur quedad pre-
di ctam avum nostrum eiusque heredes et successores.
N. 19.
Momsrialc n. -49. f(ñ. 101 v.
Die sabbati YI. Nonas Maias quo numci'alur dies se-
( iOO)
cundus Maii paulo ante pulsationem undécima} horíepost
meridieni ipsius diei et erat festum Sancti Athanasii
Episcopi Alexandrini et doctoris Grecorum anno sei-
licet a nativitate Domini M. quingentésimo sexto Fer-
rando secundo ñrliciter regnante
tnemorata Helisabet nurus mea filium peperit cui no-
men inditum f u\t Liidovicus Onophríus Benedictus Frmi-
cisciis fuitque compater Magniíicus atque prestantissi-
mus vir dominus Ludovicus dez Pía Archidiaconus
maior Ecclesia) Barcinonensis Commaler vero domina
Anna Ros uxor Magnifici Joannis Lull minoris dierum
Civis Barcinone. Et fuit baptizalus in praefata Ecclesia
Barcinone per venerabilem Antonium Ribes hebdo-
madarium ipsius Ecclesia? die veneris VIII predicti
mensis Maii festo apparitionis Sancti Michaelis Ar-
changeli. El pro encgeniis et bono amore prtefata com-
mater dono dedit predicto Ludovico eius filiólo Caste-
llanam auri unicam valentem XXX solidos et sex de-
narios Compater vero nihil. Ego vero (ut in próxima
columna scripsi) iam duplaui unicam ducati eidem
dono dederam. anticipando. ítem ultra ipsam duplam
dono dedi hoc die dominico X Maii anno predicto ei-
dem nurui mea? pro encaíniis ducati duplam. Et sic te-
net pro hoc partu ducati duplas duas. Nota quod par-
tus accipitur hic pro prole. ítem ultra praídicta encse-
nia dono dedi predicto Ludovico nepoti meo ex filio
íructuariam sive fruytera argenti aurali ponderis unius
marci et duarum unciarum in cuius medio est sculp-
tus Leo cum uno arborc vulgo dicto noguera et cum
alus operibus in girum cuius argentum est íinissimum
( MO )
Regni Portugaliaí quam hic Barcinonaí inaurari feci de
ducatis venelis tribus. Ideo precium eius fuit XIS lliu-
res et X solidos licet sit maioris valoris quas solví Hn-
phaeli Pcregri aurifabro sive argcntcr d¡e salibali
VIIIí proxime dictorum niensis et anni ¡n mensa iium-
mulana sive depositaria Civitalis Barcinoiiíe. Et sic hec
enca^nia sive dona summan) capiunt XYli lliurarum et
Vi. Est verum quod propter errorem calculi restituit
mihi predictus Raphael Peregrinus solidos ocio et
quod jocale sive friictuariam per prsedictos párenles
custodiri voló doñee ipse Ludovicus nepos meus ado-
leverit et in bonorum administratione bonus pater fa-
milias fuerit. Et eo tune illud eidem nepoti tradatur li-
bere et absoluto.
Obii hic Ludovicus XV mensis Martü paulo ante
pulsationeni Xe horse post meridiem ipsius diei festi
Sanctíe Matronse anno Christi MD séptimo apud tur-
rim íilii mei Francisci eius patris sitam juxta Coeno-
bia Monialium Montisalacris et beatse Mariíe de Naza-
reto morbo vulgo dicto de spasmo et hoc tempere
peslis vigebat in hac urbe Barcinona.
N. 20.
Mcinoriale n. 49. fól. 105.
Die Mariis festo Sancti Agapiti quo computabalur
{ 111 )
XVIIl meiisis Angustí anno Christi MD sexlo Ferrando
secundo foeüciter regnante Reverendus frater Guillel-
mus Serra ordinis Sancti Francisci Episcopus Hyppo-
nensis (quem episcopatum Aphri scu Sarraceni possi-
denl et propterea ést episcopus nulla tenencis vulgo
dictus de gratia) hic enim Episcopus de gratia gerit
vices Barcinonensis Episcopi confirmavit in edibussuis
sitis coram dormitorio Monasterii Sancti Francisci Bar-
cinonensis nepotem meurn ex filio vocatuní Francis-
cum Hieronymum Carhonellum licet non appelletur ni-
si uno nomine scilicet Hieronymus. Et fuit compater
magnificus Joannes Roiz de Calcena Regius Secreta-
rius Commater vero fuit domina ( hay un blanco) uxor
magnifici Bartholomei Ferrer Regentis Regiam The-
saurariam quse fuit filia honorabilis Guillelmi Miro
quondam mercatoris Civis Barcinone.
Anno Christi MDX. Henricus Episcopus Barcino-
nensis contulit huic Hieronymo coronam seu pro eo
Episcopus Serra ordinis fratrum minoruui
vulífus dictus Bisbe de Gratia.
N. 21.
Menitirialc ii. 45. fól. 102.
Die veneris VI calendas Martias quo numeratur dies
XXV februarii festo Sancti Mathia; i>aulo [K)st pulsa-
( 112 )
tionem duodécima? horíu post merediem ipsius diei
anno a natívitate Domini M. quingentésimo octavo Fer-
rando secundo ííeliciter regnante Helisabet nurus mea
fiíiam peperit apud edes príedictas quse fuerunt prse-
dicti Raphaelis de Riudor cui indilum fuit nomen Au-
na Müthia vulgo Matiana et etiam Francisca. Et sic in-
dita sunt tria nomina scilicet ul vulgo dicamus Anua
Maciana Francesca fuitque compater Magnificus Fran-
ciscus Franc legum professor Regens Regiam Cance-
llariam Commater vero domina Angela Alexa uxor
magniíici Burgués domicelli que fuit fi-
lia maguifici Jacobi Pios quondam Civis Barcinonae. Et
fuit baptizata in Ecclesia parrochiali beatse Marise de
Pinu Barcinona? pervenerabilem Petrum MuntQO praes-
biterum Yicarium praedictai ecclesia? de Pinu die Mer-
curü primo mensis Marlii anno predicto M. quingen-
tésimo octavo. Et ipsi compater et ' commater nihil
filiolíB dederunt sed ego avus pro enceniis eidem Anuos-
Mathm sive Mañanee quondam paleram sive xapam
novam argenteam et in aliquibus partibus auratam ac
in medio est sculptus unus Ángelus cstque ponderis
duorum marcorum unius uncia? et Vil argentium. Cu-
ius valor est ad rationem YIIII librarum pro marcho
XX libras seu circiter. Ultra quam dono dedi predicta?
nurui mea? petiam unicam auri valoris duorum duca-
torum quam vulgo appellant Noble de ñau. Et quam
pateram per predictos parentes custodiri voló doñee
ipsa Auna Matiaua adoleverit. Et facta adulta cidem
Iradendam voló pateram ipsam libere et absoluto.
( 11^)
Obüt prefata Amia Matiana Francisca morbo inopi-
riato cadendo super scabelliim et puella super illam ob
quod febris oppressit eam sic quod infra V^ dies mor-
tem obtulit die veneris XXXI augusti paulo post pul-
sationem quinte horse post meridiem ipsiíis diei anno
a nativitate Domini M quingentésimo nono.
N. 22.
Memoriale n. 49. fól. i02. v.
Die jovís nono calendas Nevembris quo numeratur
dies XXIllI Octobi'is paulo ante pulsationem VIIIÍ bo-
rae post meridiem ipsius diei anno a nativitate Domini
31. quingentésimo décimo Ferrando secundo foliciter
regnante Helisabet nurus mea filiam peperit apud
aídes memorati filii mei contiguas aedibus quaí fuerunt
Rapbaelis de Riudor quondam notarii publici Barcino-
nae sitis in vico vocato del Garroíer contiguas prefatis
aedibus pranlicti Rapbaelis de Riudor quas nuper eme-
rat. Cui nomen inditum fuit Joauna Francisca Paula
Anlica (Iioc nomen Antbica solum appellatur quotidic)
fuit compater Magniíicus Barlboloineus Ferrarius The-
saurariam Regian) Regens commaler Magnifica Paula
( 114 ) ^
uxor Magnifici Joannis Guillelmi Jordani legum pro-
fessoris filia Magnifici Galcerandi Ferrarii domicelli.
Fuitque baptízala in Sede Barcinonensi per venerabi-
lem JoannemCamps canonicum Hebdomadarium eius-
dem Sedis die sabbati XXVI Octobris anno prsedicto
et nihil filióla) dederunt sed ego Avus pra^false nurui
meíe die dominico XXVÍÍ proxime seriptorum mensis
et anni dono dedi eidem nurui mete pro exeniis pe-
cianí unicam auri valoris duorum ducatorum quam
vulgo apellant Bolunyes prsediclaí autem nepti mese
nihil dedi quam pro patre suo hoc in mense sum solu-
turus impensas cuiusdam fenestrae reponendíe ex la-
pidibus et fustibus in fronte parietis domuncula? suae
domibus suis maioribus contiguse et studio ipsarum
domorum aliasque impensas pro rebus meis tulandis
etiam el augendis multoque reformandis.
N. 23.
Memofiale n. 49. fól. 102. v.
Die Mercurii XIIII decembris paulo ante pulsalio-
nem primae horíB noctis intempestaí diei proxime de-
cursi anno Chrisli M. quingentésimo tredécimo religio-
sissimo et serenissimo domino Rege Ferrando foelici-
ter regnanle pra^fata Helisabet nurus mea filium pe-
perit apud sedes memóralas me Pelro Michaele Carbo-
nello Yolente et rogante inditum fuit ei nomen Sevenis
( li5 )
Francisciis Stephamis et fuerunt in baptismo facto in
fonte aqua) benedictae sito in sede Barcinonaí compater
Illustris dominus Joaniies de Aragonia locumtenens ge-
neralis prefati domiiii Regis in Piincipatu Catalonia)
comilatibusque Uoscilionis et Cerilaniai comitis Ripe-
curci£e sed postea erectus fuit in ducem Lunae et com-
mater Illustris frugique domna Joanna de Cardona fi-
lia quondam egregii Comitis Treven^i uxor Illustris
domini Peíri de Cardona vicesgerentis Gubernatoris in
Principatu Calalonise filii Illustris domni Joannis Ful-
conis a Cardona Ducis Ducatns Cardonaí. Diesque bap-
tismi fuit die martis XX praedictorum mensis et anni.
Et ipsi compater et commater eidefn filiólo dederunt
nihil sed ego Avus príefate nurui dono dedi ipso et
eodem die baptismi Alfonsinuin auri valentem duca-
tum unicum et semis et jam mense próximo lapso ei-
dem dederam pro exeniis pregnatus eiusdem filii sui
decem ducatos valentes XI I libras in una vitriaria fi-
nestre camerse maioris domus ubi jacet. Et sic tenet
ipsa nurus pro exeniis per me eidem datis in ipsis vi-
triariis et Alfonsino ducatus XI et semis Deo cralias.
N. 24.
Mcmoriale a. i'J. íól lOá. v.
Record que yo he donat entre di verses vegades a mos
( m)
nets e netes e per ells a morí fill Francesch ultra al-
tres coses xapas dargent quatre los quals huy te que
comptam XXVIl de Octubre any MDXV.
N- 2í
Memoriale n. 49. lól. 103.
Si de matrimoniis e de altres particularitats quís
ían es seguexen en casa del Senyor Rey nos tro-
baran en aquest libre continuados sia imputat ais
pi'Otonotaris e secretaris del Senyor Rey qui tot llur
studi es adquirir honres o pecunies e be pompaiar
e curar mes del temporal que del spirilual e tant
nols he pregat que yo qui bat les mates e ells pre-
ñen los cunills jatsia yo no sia tengut en continuar
tais coses pegues haver dells avisos e memorials per
fer ne servici a Deu e al Senyor Rey e a la repú-
blica numqua obtenir ses pogut. E üqo poch per mi
continuat ho he hagut et per visum et per auditum
aliorum proborum virorum dicentium veritatem re-
rum gestarum máximo cum labore ac perditione lem-
poris.
( H7 )
N. 25.
Memoriale n. 5o. B. í'ól. 70. v.
De morte P. M. Carbonelli.
Fas memoria jo Francesch Carbonell com dijous
que comptavem dos de abril any Mil DXVÍI mosseii
mon pare mossen Pere Miquel Carbonell mori entre
sinch y sis apres mig jorn de mal de asma. Anima
eius requiescat in pace y mori en les mies cases que
tinch situades en la ciutat de Barcbinona en lo carrer
del Garro fe y en la cambra en que sta lo queragol
prop la cuy na.
Si el nombre de Pedro Miquel Carbonell ha llegado has-
la nosotros se debe segnranjente á la publicación de las
Croniques de Espanya„ obra que le colocó en el primer tér-
mino de Ids historiadores de su época, cuyo privilegio re-
tuvo por mucho tiempo, á pesar de la crítica de algunos de
sus sucesores, que fueron muy inferiores á él.
Estudioso y reflecsivo hasta lo sumo, justo por carácter,
investigador incansable, entusiasta por las glorias de su pa-
tria y custodio del panteón de estas, debió natural y ne-
cesariamente entregarse á los estudios y trabajos históri-
cos. Si el lector nos sigue en el examen y lectura de es-
tos, se hará cargo del gran partido que supo sacar de las
dotes de su carácter y de su ventajosa posición.
Aunque nuestro principal objeto es el de presentar al
público las obras inéditas del referido autor, no podemos
prescindir de dar antes algunas noticias de las que han
salido hasta hoy dia á luz, cuales son las Chroniques de
Espanya fias aci no divuUjudes: que Irada deis Nobles c Iti-
victissims Reys deis Gots : y gestes de aquells: y deis Cortiles
de Barcelona : e Reys de Arayo: ah moltes coses dignes de
( 120 )
perpetua memoria; el cpiscopologio de la iglesia de Bar-
celona, bajo el tílulo de Ejyiscoporum Barcinoncnskim qui
(jradLilim post doriiini noslri Jesu-Christí passionem fucrunt
¿am tempore Gentüium et Gotiorum ac Imperatorum. tuno
regnantium et Christianospersequentium quametiam Chris-
tianitatis tempore ordo et numerus (1), y el pronóstico ó
juicio de la ciudad de Barcelona, ó sea, De la conservatio
^ duratio de la ciutat de Barcelona (2).
De estas dos últimas solo se nos ofrece decir que el P.
Florez fué el primero que publicó el cpiscopologio en la
pág. 559 del lom XXIX déla España Sagrada, y D. Prós-
pero de Bofarull y Mascaró quien dio á luz, en la pág. VII
de la Introducción á Los Condes de Barcelona Vindicados ^
el pronóstico ó juicio de la ciudad de Barcelona. El mé-
rito y exactitud del cpiscopologio le han ensalzado y de-
primido á su vez diferentes autores, á los que»remitimos
al lector, puesto que no es este nuestro propósito, mien-
tras que le aconsejamos vea el pronóstico de Barcelona,
pues su valor aparece de su simple lectura. Está escrito
de puño propio de Carbonell, y aunque no dice ser obra
suya, no puede en manera alguna dejársele de atribuir, por
estar lleno de correcciones y cambios de cláusulas enteras,
y guardar muchísima relación con el contenido de una
carta que, sobre la etimología del nombre de esta ciudad,
le escribió su primo Gerónimo Pau, desde Roma, en los idus
de junio de 447o, y es el ultimó documento que publica
(1 ) Archivo de la Corona de Aragón, al fól. 65 del Memorialc n. 49.
(2) ídem, al fól, 16 v. del Registro n. 1529, parte II.
( 121 )
Marca en el Apéndice á su Marca Hispánica. Pasemos ya á
tratar de la Críínica.
Seguramente iria reuniendo Carboncll en los diez y ocho
primeros años de su archiverato los conocimientos y no-
ticias necesarias para escribir su Crónica, que comenzó en
o de febrero ó 19 de mayo de 1495 (1), ausiliado del in-
teligente literato Gerónimo Pau, natural de Barcelona, doc-
tor en ambos derechos, canónigo de esta Catedral y cubi-
culario del Papa Alejandro YI, que la revisó y corrigió úni-
camente hasta el reinado de Pedro III el Ceremonioso.,
por haberle sobrevenido la muerte en 12 de marzo de
1497 (2).
Llegó á oidos de D. Fernando el Católico que su archi-
vero se dedicaba á tan útil é interesante trabajo, y en su
Real caria, dada en Barcelona á 7 de agosto de 1496, le
suplicó, encargó y mandó, que la continuara, acabaray cus-
todiara en su Real Archivo (o). Pero conociendo Carbonell
todas las dificultades que ofrecia el estender la historia
del monarca reinante, y temiendo por otra parte ofender la
susceptibilidad y el amor propio de los cronistas especiales
que el Rey tenia para escribir sus hechos, no pasó del rei-
nado de i>. Juan II, padre de D. Fernando (4).
Para conocer cuanto vale esta obra, basta leerla deteni-
(1) Fól. 1 V. col. I, y 2.i7 V. col 11, Chroniquesdc Espanya, per Pe-
re Miquel Carbonell.
(2) Fól. 1 V. col. I, 6 V. col. I, y 257 v. col. II , id.
(3) Fól. 1 V. col. I, y II, id.
(4) Fól. 6 V. col. II, y 237 v. col. II, id.
TOMO XXVII 9
( i22 )
damente, sin perder de vista la época en que fué escritay
sobre todo sin acliacar al autor un sin número de crasísi-
mos errores que en su contesto se notan y que en mane-
ra alguna pudo cometer, atendidos los conocimientos que
poseía, y que corria á su custodia la fuente de las verda-
des históricas. No dudamos en hacer esclusivo cargo de
ellos al impresor y editores de la misma.
El recomendable bibliógrafo D. Nicolás Antonio, en la
I col. de la pág. 219 del tomo II de su Biblioteca Hispa-
na nova^ dice, hablando de la mencionada Crónica, que se
hicieron de ella dos ediciones en Barcelona, ambas en fó-
leo, la una en 1556, y la otra en 1547. (1) Respetamos
cual cumple la opinión de este reconocido escritor, pero
nos atrevemos á asegurar que no existe otra edición que
la costeada por los cvudadanos y comerciantes en libros
de Barcelona Jaime Manescal, Rafael Deudor, Juan Guar-
diola y Juan Trinxer, estampada en fóleo en la misma ciu-
dad por Carlos Amorós, en 15 de noviembre de 1546 y pu-
blicada el siguiente año de 1547, fundando nuestra opi-
nión en las incontestables y siguientes razones; 1 .^ Por-
que las mas detenidas investigaciones y cotejos que he-
mos practicado y mandado practicar entre la mayor parte
de los ejemplares que existen en las bibliotecas de Espa-
ña y Francia, han dado constantemente por resultado el
ser todas iguales á la única que admitimos. 2.a Porque
(1) Del mismo parecer es el P. Manuel Marcillo, en la pág. 562 de su
Crisi de Cataluña, pero su opinión se reduce á copiar exactamente el di-
cho do Nicolás Antonio.
( i23 )
lodos los auloros que citan la Crónica de Carbonell indi-
can una misma foliación, que conviene siempre con la que
marca la impresión d(í Amonis, siendo imposible que aque-
lla fuese enteramente igual en dos ediciones, á menos que
se quiera suponer que se cambiaron solo las portadas y
los tíñales. ¿Quien sabe si Nicolás Antonio fundaria su
dicho en las palabras novamcnt imprimida^ que se notan
en la portada de la edición de 1346 ? Pero debe tenerse
entendido que, en el lenguage catalán, antiguo y castizo, el
advervio nouameiit equivale al castellano recientemente. Por
lo demás, no podemos calcular do donde tomó dicho bi-
bliógrafo la fecha deio56, cuya edición no reconoceremos
hasta que se nos presente un ejemplar de la misma.
Prac'icado ya este ligero examen de las obras de Car-
bonell hasta hoy dia conocidas, pasaremos á ocuparnos de
las inéditas, siguiendo el mismo orden que damos á su pu-
blicación.
Cuando el rey D. Juan ÍI de /Vragon se hallaba en los
últimos momentos de su vida, afectado de la penosa en-
fermedad que le acarrearon las imprudeníes fatigas de una
cacería en que tomó parte á la avanzada edad de ochenta
años, fué consultado Carbonell por los deudos y favoritos
de este monarca y por las autoridades del Principado, con
el objeto de preparar el ceremonial de las honras funera-
les y demás que deberían celebrarse después de su muer-
te. En vano practicó las mas detenidas investigaciones en
el Archivo Real que corria á su cargo, pues nada pudo
encontrar relativo á la demanda que se le hacia, y persua-
dido de cuan conveniente fuera evitar para lo sucesivo la
falta de tales noticias, y corregir la omisión ó descuido que
en aquel punto se habia cometido hasta entonces, se pro-
puso presentar todo cuanto se practicase en aquella oca-
{ i24 )
sion, y enterarse de los acios privados, por los dichos de
las personas que mediasen en ellos, formando de todo nna
circunstanciada relación desd^ la fecha en que D. Juan
dejó la ciudad de Barcelona para asistir ala cacería, hasta
el momento en que descansaron sus restos con los de sus
mayores en el monasterio de Poblet. Emprendió esta obra
con la constancia propia de su carácter, apuntando los he-
chos á medida que pasaban con su acostumbrada exactitud
y minuciosidad. Muy en breve supo el rey D. Fernando el
proyecto de Carbonell, y para estimularle á realizarlo, le
dirigió la honorifica carta con que encabeza su obra, fe-
chada en la misma ciudad de Barcelona á 15 de setiembre
de 1479, en la que, después de elogiar sobremanera el ob-
jeto de aquella y ponderar la utilidad que podría seguirse
de su ejecución , concede al autor la honra de considerar-
la digna, después de puesta en limpio por mano del mis-
mo, de ser colocada entre los registros de su Real Archi-
vo, con la prevención de reservarla al publico, y la prohibi-
ción absoluta de dar de ella copia á persona alguna, á me-
nos de recibir Real mandato en contrario. Carbonell dio
felizmente cima á su propósito , pero cuando comenzaba
á eslender una preciosa copia del borrador de su manus-
crito, le alcanzó la muerte, dejando este tan plagado de cor-
recciones y acotaciones, que nos ha sido sobradamente en-
gorroso y difícil su decifre. Por fortuna, la larga y constan-
te práctica que tenemos en esta clase de trabajos, el per-
fecto conocimiento que nos hemos formado del lenguaje
del autor, y por fin las repelidas comprobaciones y consul-
tas que hemos practicado nos ponen felizmente en el ca-
so de presentar al público un resultado exactísimo que de-
ja del todo tranquila nuestra exigente conciencia.
Esta obra lleva el título De exequiis sepultura et infirmi-
( 125 )
tale Bcíjis Joannis sccundi, y este y la carta que acabamos
(le indicar preceden al prólogo, en el que el autor atribu-
ye la falta que del ceremonial de las exequias de los mo-
narcas se ñola en las perfectas y acabadas ordenaciones
de la Casa Real de Aragón, al reparo que estos tendrian de
ocuparse en disponer pompas mundanas para después de
su muerte y á su voluntad de reservar este cuidado para
sus sucesores, mayormente cuando no olvidaron consig-
nar en aquellas lo que debia practicarse al ocurrir la
muerte del Papa, la de los reyes de otros estados, si eran
parientes suyos, y la de sus primogénitos, bijos, obispos,
etc. etc. Manifiesta también en él la estrañeza que le cau-
sa el observar que ninguno de sus antecesores en el car-
go de Arcbivero se liubiese ocupado de aquel asunlo , se
queja de que los Concelleres de Barcelona no quisieran
prestarle un libro que lenian en la casa de la Ciudad re-
ferente á sepulturas Reales, indica que de la relación de
los médicos y manumisores de D. Juan sacó los datos de
los hecbos que no babia presenciado, y finalmente espone
baber emprendido este trabajo á instancia de mucbas per-
sonas de respetable nombre y fama, especialmente del
obispo de Gerona, Juan de Margarit, que babia sido canci-
ciller del difunto rey. Sigue al prólogo el índice de los
noventa y cuatro capítulos en que la dividió para bacer
mas agradable su lectura (I), de los cuales los nóvenla v
(1) Carbniícll dice al fól. 50 v. de su manuscrito lo siguiente. «Nota
» que si aquesta obra scrita en lo present libre fos consecutivameut scrita
«portara tedi ais legidors o par a mi luillor haie yo divisit aíjucUa per
Dcapitols per enamorar los legidors de a<iuella. E conté LXXXXlü cap. »
( 126 )
tres primeros versan sobre el asunto que se propuso tra-
tar y el último lo reservó á probar, contra la oponion de
algunos, que las sepulturas pomposas pueden celebrarse
en obsequio y alabanza de Dios y en provecbo y sufragio
de las almas, á escusarse de haber invertido tanto tiempo
en este trabajo, por resultar del mismo grande honra á
Dios y el Rey, á describir esíensamente las exequias que
en la antigüedad hicieron los Egipcios á sus reyes, y final-
mente á celebrar la piedad, la liberalidad , el valor y la
caballerosidad de D. Juan. A continuación de este último
capítulo pone Carbonell un estracto de todas las cosas que
se necesitaron para las exequias de D. Juan, con el objeto
de hacer menos trabajosa al lector la adquisición de esta
noticia y sin duda para que sirviera de pauta en los ca-
sos de igual naturaleza que pudieran ocurrir en lo suce-
sivo ; una nota de los personages que fueron invitados á
acompañar con luces el cuerpo del Rey; los nombres de
los caballeros encargados de correr las armas Reales y
practicar las restantes ceremonias.; y dos diarios del cur-
so de la enfermedad, el primero absolutamente facultativo,
que creemos ser el mismo á que se refiere el cap. 54, y
el segundo, ampliado por el autor, que lo estendió sobre los
datos suministrados verbalmente por Gabriel Miró, médico
de cabecera del Rey.
El lenguaje á la par que correcto es muy elegante y flui-
do, las descripciones brillan por su naturalidad y preci-
Pero debe tenerse presente que entonces no hahia estendido aun el 9i,
que lo verificó en la última época de su vida, como se conoce muy bien
por la falla de pulso que se advierte en sus caracteres.
( 427 )
sion, lan difíciles de reunir, mientras que la exactitud his-
tórica es sobresaliente. Las primeras calidades se notan
á la simple lectura, y con objeto de comprobarla última,
hemos creido oportuno publicar , como en apéndice, lo
que sobre los mismos hechos nos refiere Pedro Juan Co-
mes en el cap. 24 del lib. II del manuscrito titulado Libre
de algunes coses assanyalades siicceydes en Barcelona y en al-
tres parts — I080, existente en el Archivo Municipal de
de esta Ciudad, y lo que va continuado al fól. 74 v. del die-
tario de la antigua Diputación de los tres Brazos ó esta-
mentos de Cataluña, correspondiente al trienio de 1476 á
79, custodiado en el Archivo general de la Corona de
Aragón.
También escribió Carbonell dos cartas en latin á su
amigo el presbítero Gabriel Yilell, desde el Real Archivo,
la primera á tres de los idus de junio de 1312, y la se-
gunda ;'( diez de las calendas de diciembre de 1514, espo-
niendo en ambas la vida y milagros del obispo de Barcelo-
na S. Severo, y la traslación de su cuerpo desde el mo-
nasterio de S. Cucufate del Valles, en que se hallaba, á es-
ta Santa Iglesia Catedral. En la primera, después de salu-
dar á su amigo, de manifestar que á su instancia empren-
día aquel trabajo y que únicamente para complacerle pa-
saba á ejecutarlo, á pesar de las ocupaciones que tenia
en el Real Archivo, del poco lugar que estas le dejaban
para entregarse al estudio de las humanidades, y de la
avanzada edad de 78 años q^e á la sazón contaba ; refie-
re el milagro que el Santo hizo, sanando radicalmente la
gangrena que estaba ya declarada en la pierna del Rey
D. 3Iartin de Aragón, de resultas de la infiamacion de la
inveterada é incurable llaga que en ella tenia, precisamen-
te en la noche anterior al dia señalado por los cirujanos
( I'IS )
para ejecutar la amputación; y sucintamente la traslación
del cuerpo del Santo. Pone en seguida la vida de este
desde su elección en obispo de Barcelona, incluyendo to-
dos los milagros que hizo, y concluye con una nota ó ca-
l;ílogo de los que le precedieron en el obispado, añadien-
do sus dos inmediatos sucesores, Paciano y Berengario, v
con la pasión y muerte de aquel. Al pie de esta carta con-
tinua el autor un himno al Santo, que lo copió, según di-
ce, de un códice antiquísimo, y la oración que acostum-
braba rezarle^ esponiendo que, por la gran devoción que le
profesaba, puso su nombre en la pila á uno de sus nietos,
y mandó construir, en el jardin de su casa de la calle den
Serra, una capillita dedicada á nuestro Señor Jesu-Cristo,
á su inmaculada Madre, al Arcángel S. Miguel, á S. Seve-
ro y á Sta. Eulalia, El contenido de la segunda carta se
reduce á esplanar mas circunstanciadamente la misma vi-
da del Santo. El estilo de ambas es correcto y tiene cláu-
sulas elegantes.
En la misma lengua escribió Carbonell otra carta, tam-
bién desde el Beal Archivo, el dia anterior á las calendas
de noviembre de 1493, á Miguel Pérez Almazan, secretario
de D. Fernando el Católico, sobre la espulsion de los he-
rejes y judíos de todos sus reinos, decretada por este mo-
narca, sobre la conquista de Granada y sobre la paz esta-
blecida entre los reyes de España y Francia y la recupe-
ración de los condados de Rosellon y Cerdaña, que con tan
buen éxito habia agenciado el referido Almazan. El conte-
nido de esta carta es un entusiasta elogio del Rey Católi-
co, y como el corazón del autor, en los momentos en que
la escribía, se hallaba verdaderamente inspirado, su estilo
es espontáneo y elegantísimo. La mas vasta erudición re-
bosa en ella por todas parles, y en nuestro concepto es
( Í29 )
una de las mas bellas páginas latinas de nuestro Cronista,
y una convincente prueba de que en su juventud babia
leido y estudiado con niucbo aprovccbamiento las obras de
los grandes maestros de la antigüedad. ¡Con cuanto patrio-
tismo ensalza la conquista de Granada ! ¡Con cuanta fé ce-
lebra la espulsion de los enemigos del cristianismo! ¡Con
cuanta satisfacción contempla solidada la paz en su pa-
tria 1... Al pie de esta carta copia un epigrama escrito en
elogio de Almazan, añadiendo otro que él compuso á igual
objeto.
A mas de estos trabajos, hizo Carbonellun minucioso es-
tracto de los procesos originales seguidos por la Inquisi-
ción en las diócesis de Barcelona, Tarragona, Vicb, Gero-
na y Elna desde el dia 14 de diciembre de 1487, hasta el
5 de marzo de lo07, cuyo examen le facilitaron los mis-
mos inquisidores, intercalando en él todas las disposicio-
nes que hablan dictado y continuaban dictando los reyes
relativas á este asunto, y le dio el título de Líber descrip-
iionis recoHsiliationisque purgationis el condemnationis he-
reticorum, alias, De (jcstis hereticornm (1). Su mérito con-
siste en la minnciosidad con que nota los nombres , los
oficios y hasta el domicilio de los acusados ó reos, en la
exactitud con que refiere las ceremonias practicadas por
aquel trtbunal en los diversos casos que se presentaban, y
en los interesantes detalles que nos dá de las costumbres
(l) Este estrado forma parte del registro n. HOSt del Arcliivo general
de la Corona de Aragón, que lleva el título oslerior Jlvgisíro sobre negocios
de 1(1 Inquisición. Fernando lí.
( 130 )
de los judíos, y de los cargos que se hicieron á algunos he-
rejes de nombradla, cuyas sentencias copia integramente.
En general guarda este estrado el orden cronológico, y nos
admira sobremanera la constancia con que le continuó
hasta un año ó dos antes de su muerte, en los que la in-
quietud de la peste que reiuaba entonces en Barcelona y
el mal estado de su delicada salud no le permitirían se-
guramente pasar adelante. Usa en esta obra mas comun-
mente la lengua latina que su idioma nativo, pero es cierto
que su mérito no consiste en el estilo, sino en los curiosos
datos que contiene, mayormente siendo tan escasos los que
DOS han suministrado hasta el dia los pocos escritores que
han tratado, nunca con imparcialidad, de la historia y ac-
tos de aquel célebre tribunal.
Hemos dado hasta aquí todas las noticias que sabemos
relativas á las obras inéditas de Carbonell que vamos á dar
á luz; réstanos únicamente añadir las que hemos adquiri-
do de otras cuyo paradero ignoramos, que no dejarán de
ser leídas con interés por nuestros lectores, quienes esta-
mos seguros se condolerán con nosotras de su pérdida.
Parece que Carbonell quiso devolver á los Inquisidores
el obsequio que le dispensaran franqueándole los procesos
originales seguidos ante su tribunal, formando espresa-
mente , para uso de los mismos y á instancia de uno
de ellos, llamado Francisco Pais de Sotomayor , un es"
tracto del celebre proceso seguido en el reinado de
D. Jaime II de Aragón contra los Templarios de su
Corona, con el título de Snper factis Tauplaríorum. Asf
lo espresa la nota autógrafa que se lee en el primer
folio del registro n. 291 del Archivo general de la Co-
rona de Aragón, que á mas lleva cstcriormente el tí-
tulo de Varia 5.^ Proccstts contra Mayiatriim milites-
( i31 )
que Militioe Templí anuo MCCCVII regnante Jacobo II
(1). Pero el mencionado estrado no existe ya en el Archi-
vo, y seguramente no le devolvió alguno de los inquisido-
res, á quien se le prestaría en lo sucesivo, insiguiendo la
voluntad de su autor.
Según se deduce del contenido de una nota autógrafa
continuada al fól. 65 del Memoriale n. -49. (^2) dejó tam-
bién Carhonell un volumen en forma mayor (y tal vez otro
en forma menor) de varias cartas dirigidas á distintas per-
sonas sobre diferentes materias, entre las que se hallaban
(1) Tal es el contenido de esta nota. «Aquest libre ó registre es del
i>P»eal Archiu de Barcelona pretilulat Rcgeslum super negotiis Templario-
»rtim: lo qual libre o registre fo comenc^at en lany de nostre Senyor Mli
» CCCVII regnant lo Rey de Arago Jaeme segon e lo qual libre o registre era
» lot deturpal e maltractat e tot desligat e yo Pere Michael Carbonell Ar-
» c'hiver del Serenissimo ü. Ferrando huy beneventuradanient regnant Rey
» de Arago de Casteila de Leo etc. el fet ligar e aflegir paper a despeses
» mies encara n o hi fos yo obligat huy ques divendres e coraplam tres del
)) mes de abril del any de la nativitat de nostre Senyor Mil cinccents e sis
lílo Sermo. D. Ferrando segon benevcnturadanient regnant. E mes le tot pa.s"
»sat de c barta en charta nonibrant aquellos e per no haver tant treball en
slegir tan gran libre e a pregarles del.reverend pare en Cbrist Inquisidor
i» de la herética pravitat Francesch Pais del Soloniaior he fet scriure un
» sumniari per mi fet de aquest libre faent lo ligar tot a despeses mies
» pretitulat Supcr faclis templariorum e servirá a i)rcstarlo al dit reve-
);rend Inquisidor e a qualsevol altre inquisidor qui sera apres dcll.»
(2) He a(|ui la nota. «Et ne memoria excidat si qnipiam vitam et mo-
» ros huius Sancti Severi scire voluerit legat epistolam qnam divino Spiri-
» tu attracUis edidi lll idwsjuuii anno Cliristi MDXll. Ego quidem P. Mi-
» cbncl Carboncllus et iilam manu pr(q)ria scriptam ad piobum virum (>a-
>brielem Vilell presbiicrum barcinonensem dore non dísluli eamque repe-
))ricl iu códice meo uiaioiislonua' epislularuin incarum por me cdilaruni.»
( 132 )
las dos ya indicadas relativas á S. Severo, por fortuna co-
piadas en otro lugar. Probablemente el autor mismo ó su
hijo y nielo reservarían en su casa este manuscrito, como
cosa particular, y con las vicisitudes de los pasados tiem-
pos se habrá estraviado y destruido.
En conclusión: ofrecemos á nuestros lectoreslas siguien-
tes noticias y advertencias que nos ha sido dable reunir
relativas á otra obra inédita y autógrafa de Pedro Miguel
Carbonell, cuyo paradero se ignora, titulada Memorables.
El autor que por primera vez la cita y nos dá las únicas
y escasas noticias que de ella existen es el Dr. Gerónimo
Pujades en la l.a parte de su Coránica universal del Prin-
cipal de Catalunya., impresa en Barcelona en folio por Ge-
rónimo Margarit en 1609, en cuya composición, es decir,
en la parte relativa á inscripciones y lápidas romanas , le
sirvió de mucho el contesto de aquella. Túvola en su po-
der algún tiempo mientras compuso la crónica (1) pero de-
jó de tenerla antes de acabarla ('2). El modo como vino á
parar y salió de sus manos no lo esj)reáa, pero nos incli-
namos á creer que se la prestarían y reclamarían después
los descendientes de Carbonell, que tenían alguna relación
de parentesco por linea materna con el Dr. Pujades, según
asegura esteal fól. 89 v. de su mencionada Cr<ínica «aven-
thi ( dice ) ab ells y mos avis maternos alguna gota de
sanch. » Pero, dejando aparte estas conjeturas , lo cierto
y tristemente cierto es que nos ha sido absolutamente im-
posible hasta hoy descubrir su paradero.
(1) Fól. 100, 116 y ^201 V.
(2) Fól. 17-2 V.
( 133 )
Cilan también Las memorables Esteban .1. r k
Cataltiüa ilustrada (^) el P IÍTTT . '^^'^ '" '"
'* rio r , j ~ V. ^ ' • ^^»"uel Marc o on sn A/e/
(íe Cataluña i'^) n inc,; f;.. . , '"«"suü>^s¿
su Bmmeca ^pana No.a ( 5 L 1 r/'"""'" «"
leleroncia al Dr i),.,-,j„ ,.- ' P«'o siempre con
1^^.. ■•■>' í"l"P<les. que l„é el primero y único que
Las Memorables ciue citm inc . ,
""-«'ecc¡o„de,.piias:::„:r/;7e:c:;:r;r
que existen en el Prineinado típ Po. , ^/'^''^''''^"^" <'e las
los veinte v un lugares en ^ ' ^'"''^' ^"^ ^"
3. , 4 , "' '^)' ^í"^ ^" 1«« años J829 30
31 } o2 publicaron D. Félix Torrp« \ . i^ '
-í:.rr;;:rp:ts:.::::r:::r--
no volvi, , cUarla Pujades e' el deeurs del r/nr::
L::|V^"'---— -'adePedroCrCa:
Euire otras de las acepciones que Ducange dá á la n,
bra Menoria se encuentran «<,«»».™/«„,^,, ,L /I"
es n,e,l la conjetura de que, aun cuando Carboiell rdie'
(a) Fól. 100, lOü V. 11(1 1(0 ir. ,,.,
„ acaso e, no.bre de «^">^^^^^^ '^^ :t:TZÍ:S>
pas sepulcrales , lo inventaran los m^HJ^' ,^,„,
,a que «-'^; ; ;¿ ;,,, ,„„ estas palabras: £,«>,«'»-
dicndo dudarse (le qu'^ apdicatoria ó adrertencia
de Carbonell, si se at.ende a l»^;" e^presándo-
que hace á continuación a ^" '»)»/ ""^'XV^.L-e vdsio
le de esta manera : Accipe Frmmsce fiU ^l""2\^ „,,.
„ando pane de - g n^ como son, primero: el Libe-
carlas de caracleí hislonco, . . c„rbonell con la
tedewus «íte.si i ,1 trazar las b,o-
idea que guio .^ ''"^"'"" segundo: la eorres-
,,anas de los ^'^¿^^ ^J^ealogias y otros
pondenca -" ™ ^ " , '..toria del Principado. Uno
asuntos <1"^ >"~; ^,, ,„„ de esta sección h.sto-
V otra liemos (olocaao . ^^^ ^¿^,.
^'--^^^'"ni'.>rtaM^^^^^^^^^^^^^^^
;:;crr:as^'re'S--- — ^^^'^*^'^'"-
"Í insuficiencia de nuestras escasas luerzas nos ha
( 135)
retraído diferentes veces dn n. .
teria sobre n„e versa el" ' ""''^ «"^ '=• ™-
'^ '"--ria /e „..e ^ p Lr;':¡V."'" "^^™^ ^''^^'^ ^
nios irihular á la buenf ^ '"'""' 1"'' ''«^'^''l'a-
-^elaani'actrarCr;'^^""'^'»--^»'''-
-^0 por „„ , r::, rer;--.™;- -; ba„ a,,.
gWa á nuestros esfuer,.,, I , ''"'"'"*''" ""'""a acó-
( 137
De exeqüiis sepultura et infirmitate Regís Joanpíis
SECUNDi. Líder f(»:lic]ter incipit.
En aqiiest Registre per manament del Senyor Rey es
transcrita la obra novament composta e acabada de la
malaltia exequias e sepultura del Illustrissimo Senyor
don Joan per la gratia de Deu Rey de Arogo de Na-
varra de Sicilia de Valentía de MaUorques de Sarden-
ya e de Corgaga Comte de Rarcelona Duch de Alheñes
e de Neopatria Comte de Rossello e de Cerdanya E en-
cara Marques de Oristany e Comte de Gociano de me-
moria immortal E per qiies monstre tots temps lo dit ma-
nament del Senyor Rey segueix se la le tira Real hon
aquell es contengut sots la forma seguent {\).
Don Ferrando per la gracia de Deu Rey de Castella
de .\rago de Leo de Sicilia de Toledo de Valentía de
(1) Refiérese á esta carta el autor en su Crónica , fól. 248 v., y á la
obra, en conjunto, de las exequias del Rey don Juan, en su nieniorijl n
49, íóleo 105, con estas palabras:
Fueruut nonnulii qui mea tcnipcstate pleraque de huius Regis JoauDis
TOMO XX Vil. 10
( 138 )
Portugal de Galicia de Mallorques de Sivilla de Sar-
denya de Cordova de Corgega de Murcia de Jaén deis
Algarbes de Algez¡i*a de Gibialtar Comte de Barcelona
Senyor de Yiscaya e de Molina Duch de Alhenas e de
Neopatria Comte de Uossello e de Cerdanya Marques
de Oristany e Comte de Gociano. Al amat e feel scriva
nostre e lenint les claus de nostre Arcliiu Real de Bar-
celona En Pere Miquel Carbonell salut e dileecio. Per
quant som ceriifficats que stant lo lllmo. Senyor Rey
don Joan de memoria inmortal pare nostre colendissi-
mo en la agonía de la mort e sens speran^a de vida
vos fos molt instat e solicitat en cercar en lo dit nostre
Archiu ordinacions o scriptures quiparlassen e faessen
mencio de sepultures c exequies deis gloriosos Reys
de Arago predecessors nostres per qo que seguint se lo
cas sens treball ne allres informacions tais exequies be
et honorablement ab les serimonies e circunstancies
necessaries e acostumades se poguesen mlllor fer. E
Exequiis scriptitarunt (quippe qui diem clausit extrcmum apud Episcopale
palalium Barcinonae die martis decimonono mensis Januarii anno Chrisli
MCCCC septuagésimo nono). Sed non ita largiflue et regio jussu ut ipse
Regius Archivarius qui non modo ab ore Regiorum Secretariorum Physi-
corum que et executorum ultims voluntaiis eiusdem domini Regis sed
etiam a me ipso qui illis affui ea omnia didici et in quodam ex regestis
memorati domini Regis Joannis pretitulato Regiarum Sepulturarun» grada-
tim ac vernácula lingua et per Capitula scribenda curavi ubi vita et mo-
res huius mansueti et optimi Regis describuutur quos qui scire voluerit
huiusmodi scripla mea legal et perlegat.
( i39 )
vos axi com be haveu acostumat ah summa diligencia
o cerquas e nunque ses trobat en lo dit archiu conli-
niiar eorn en les ordinacions de la nostra Real Casa
no ñissa mencio de lals sepultares sino tan solament
de luniinaries quis fan en sepultares de nostre Sant
Pare de fdls de Reys prelats e daltres persones lexaot
aqüestes coses a la discrecio deis manumessors do la
Majestat Real ais quals e nosaltres se pertany ordenar
serablants sepultares. E considerant por vos tan grant
treball de cerquar no haver fet fruyt vos com aquell
qui tots temps penssau investigau e treballau que los
actes e coses nostres qui son en aqueix Archiu c enca-
ra les altres qui rahonablement se deuen recondir e es-
ser stiguen en son orde degut e en tal modo que com
nos o los qui vendrán apres volrem o volran sceber
aquelles axi promptamení com es mester se pasquen
trobar e haver de continent que lo dit Senyor Rey pa-
re nostre passa desta vida per fer servey a nos e lo tre-
ball ja p'vU' vos sostengut no romangues axi perdut de-
liberas pendre altre mayor tiebail en aquest fet po-
sant en memorial axi com a ystorial totes les coses
punt per punt quis son seguides e fetes no solament
en la sepultura e exequies del dit Rey pare nostre e
senyor mas encare aquelles quis son subseguides e fe-
tes en la sua malaltia commengant vos a descriure
aquests actes del principi de la sua malaltia fins al dia
de son obií e apres immediadament hystoriant e scri-
vint totes les exequies e actes quis scguiren del dit
Senyor Rey pare nostre fins aquell derrer quel leixa-
ren los seus marmessors en lo nostre Monastir de Po-
( í/iO )
I)let hon ses leixat c lo seu cors Real e los alties deis
nltres gloriosos Reys de Arago predccessors nosties
reposen les qiials coses totes e sengles segons som in-
formáis vos liaveu conpostes e ordenades en un libre
per capitols per (;o que pus facilment e sens treball se
pusquen trobar. E com tais coses no deguen ne pu-
gnen star en altre millor loch que en lo dit nostre Real
Archiu on les grans antiquitats ordinacions privilegis
constitucions e altres actes deis gloriosos Reys de Ara-
go e comtcs de Barcbinona predecessors nostres se
troben e reputant esser digna cosa que sien entre
aquells collocats e recondits. Per tant ab tenor deis
preseiits vos pregam encarregam e manam que si lo
dii libre de les predites coses no es acabat per nos-
tre servey entengau en aquabar aquell posant hi
totes les dites coses per causa deis dites nialaltia
e exequias fetes e subseguides punct per punct e
ab tot son conpliment e veritat com de vos se spe-
ra. E acabada que sia la obre del dit libre aque-
lla en algún registre del dit nostre Arcbiu de ma
vostra volem sia transcripta e continuada manant a
vos e a vos tres successors lo registre hon sera la
dita obra continuada sia per vos be guardat e no
donasseu copia a persona del mon de la dita obra
per maior stima e reverencia de aquella sens es-
pressa licencia e manament nostre e de nostres su-
cessors ne traurela del dit Archiu e divulgar car
nons semble que tais coses se deguen axi scam-
par. Dada en Barcbinona a XIll de setembie any
( 1^1 )
de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXXVlllI.
Yo el Rey.
Dominiis Rex inandavit michi
Gaspari Darinyo.
P.
w-'mmmmm^
Quant son loables e de molta commendacio dignes
les ordinations fetes per los Illustrissimos e molt glo-
riosos Reys de Arago de tot lo regiment e orde de viu-
re de llur Casa Real nos poria dir ne scriure los quals
en les dites Uurs ordinations nos troba de sepultures
de Reys haver hi feta mentio. E creu se que aquelles
han volgut ometre per no esser interpretáis curiosos e
( 142 )
caygiits en alguna arrogantia e pompa lexants aqües-
tes tais sepultures e exequies reals a la providentia e
ordinatio de llurs hereus e successors y deis qiii leñen
lo govern per la Maiestat Real en los Regnes ciutats e
terres de llurs seny oríes. E eom per la gran molestia
treball e sollicitud en la qual yo Pera Miquel Carbonell
Scriva de manament del Senyor Rey e teninl les claus
del Archín Real de Barcelona so stat constituít per al-
guns díes ans que passas desta vida aquell glorios Rey
de Arago de memoria inmortal don Joan pare del in-
victissimo Senyor don Ferrando per la gratia de Den
Rey de Castella e de Arago huy beneveniuradament
regnant. E apres decontinent que lo dit Senyor Rey
bague finit sos derrers dies cercant yo e investigant
continuamení de tais sepultures Reals sis trobara en
lo dit Real Archiu algún record per quant si troben
diverses antiquitals ordinations e scripíures qui fan
gran servey no solament a la Maiestat Real e a tots e
sengles vassalls e subdits de aquella mas encara a tot
lo univerg no contias'.ant yo dubtas per lo que he dit
no trobar hi de tais sepultures mentio jatsia cregues
que no podia esser que per algu deis Archivers passats
que íron stats homens fidelissimos e molt oculats entre
los quals es stat fidelissimo bell scriptor e de bon re-
nom e fama En Jacme Gartia predecessor meu no si
bagues fet de aquesta materia algún memorial. E axi
yo dit Scriva e Archiver del Senyor Rey stava íiiolt
aturat que no podia dar complida rabo si en lo dit Ar-
chín Real se trobara tal record. En tañí que fet tot lo
díscus a mi possible en cercar en lo dit Archiu Real
( US )
memoi'ials scripliires e ordinations de lu Casa Real
qiiin fessen alguna mentio no he trobat sino en les or-
dinations de la dita casa del Senyor Rey fer mentio
de lurninai'ies quislian a fer a sepullures de nostre Sant
Pare e de Reys parents e de la sane de nostre Rey e
Senyor e de primogenits e filis llurs e de Bisbes e al-
tres e encara de algunes commemorations per animes
feels defmictes mas no de luminaries de elis mateixos
quant moren Reys de Arago ne molt menys de llurs
sepultures. E per tant considerat aquest tan gran tre-
Lall per mi sostengut no haver fet fruyt ha convengut
adonchs pendre per mi altre maior treball per lo qual
a perpetual memoria sien redigides en scrits totes les
coses qui son necessaries fer en les sepultures Reals e
de aquelles sia dada complida raho a tots los qui en
esdevenidor de sepultures de Reys ordenar lo cairech
tendrán. Per qo yo dit Scriva e Archiver qui a ull he
vist les serimonies de la sepultura del dit Senyor Rey
a ab summa diügentia discus de temps e treball he
entes en mettre en orde aquelles e tot lo proces de la
nialaltia contra voluntat deis qui en aquest temps te-
men lo gobern en la casa del Consell de la Ciutat de
Barcelona que may volgueren permettre fos a mi com-
municat un memorial que de sepultures de Reys fet
tenien e per relalio del metge e manumissors del dit
Senyor Rey don Joan e per la gran instancia e prega-
rles de moltes persones de gran renom e fama e spe-
cialment del Reverendissimo pare en Christ e Senyor
En Joan de Margarit per la gracia de Deus Bisbe de
Gyrona ultimadament Canceller del dit Illmo. Senyor
( 144 )
Rey (Ion Joan be dclliberat a laor e gloria de nostre
Senyor Deu e de la Sacratissima verge Sánela María
mare sua e de la suprema cort celestial e per fer ne
servey a la Maiesíat Real continuar e descriure no so-
lament les serimonies de la dita sepultura e les altres
(pii si son subseguides deles quals alguns han scrit e
fet memorial mas encara aquellos qui son fetes e sub-
seguides en la malaltia del dit Senyor Rey de les quals
no sce algu sia quin haiá scrit sino yo totes de punct
en punct e per llur orde e iornades en e per la forma
e manera contenguda en los capitols seguents (1).
(1) Omitimos en este lugar la reproducción del índice que el autor
dejó sin referencia á las páginas del manuscrito, esperando ponerlo eu
limpio mas adelante ; y preferimos colocarlo al final, para poder así refe-
rirnos á la paginación general de este volumen.
( Itó )
Capital primer que tracta com lo Senyor Rey partí do
Barcelona per anar a cassar vers los castells e viles
de Citges de Vilanova de la Gealtruu e de Cuhelles e
de Vilafranca de Penedes. E com lo primer dia ana
a dormir a la Vila de Sant Boy.
Consyderant lo d¡t Sermo. Senyor Rey don Joan tro-
bant se ja en provecta edad <;o es de LXXXIll anys e
mig e VIIII dies com nasques a XXIX del mes de juny
del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCXCV
(1) e desijant per alguns dies reposar e appartarse de
N. del E. (I) Como el Cronista Carbonell no llegó á dar la última mano
á esta obra, de la que tan solo dejó puestos en lini|)io de su puño los
seis primeros folios, no es de admirar quedase aun en ella alguna equivo-
cación involuntaria, fácil de desvanecer, pero que no corrigió ni hemos cor-
regido, por no faltar á la exactitud del borrador autógrafo que publi-
camos.
D. Juan I. de Aragón el Grande, de (piien aquí se trata, fué indudable-
mente el liijo segundo y nó primero del Infante de Castilla D. Fernando
de Anlequera y de Doña Leonor de Alburquerque, llamada la rica hembra,
qne le dio á luz muchos años antes de que su esposo, á falta de la linea
de D. Martin, fuese declarado Rey de Aragón por los compromisarios
reunidos en el castillo de Caspc el dia 25 de junio de H12.
Cenia D. Juan la corona de Navarra por su enlace con doña Blanca, lija
y sucesora de Carlos el noble de aquel reino, cuando murió su padre Don
Fernando 1 de Aragón en Igualada el dia 2 de abril de líK!, en cuyos es-
tados sufeJió iunu'diatanientc d prini(igi''iiiln D. Alfonso el Sabio, quien.
( 146 )
negocis fins a les prop vinents fesles de Nadal e haguí
consell de metges e de altres persones a sa Majeslat
molt familiars criades e acceptes que per conservacio
de la sua sanitat dellibera anar cassar e pendre pler
vers los castells e viles de Ciges de la Vilanova de Ca-
belles de la Jultruu e de Vilafranca de Penedes. E axi
dijous que coinptavem X dies del mes de selembre (1)
del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCC
LXXVIII oída missa matinal e dinal que fo prenent
solag en la sua cambra del Palau Episcopal de la dila
según el mismo Carbonell, al fól. 223 de sus Chroniques deEspanya, con-
taba entonces unos 15 años de edad, es decir, que habia nacido según su
opinión en el año 1400 con esta diferencia. Apesar de esto y de recono-
cer el cronista en D. Alfonso la calidad de primogénito y primer sucesor
del padre en Aragón, refiere en este capítulo el nacimiento de D. Juan,
hermano segundo al dia 29 de junio de 1595, y partiendo de esta primera
equivocación, incurre necesariamente en la de dar 8i y medio años con 9
dias de edad al rey D. Juan II de Aragón, cuando murió en el palacio epis-
copal de Barcelona el 19 de enero del de 1479, sin reparar el anacronis-
mo en que incurre por separarse déla opinión general comprobada de ha-
ber nacido este monarca de Navarra y Aragón en Medina del Campo el dia
29 de junio de 1398, según lo que es evidente, que cuando D. Juan II fa-
lleció en Barcelona en 19 de enero de 1479, contaba tan solo 80 y medio
años y 20 dias de edad, y es admirable que en ella se hallase aun este
monarca con vigor bastante para recorrer montes y perseguir liebres y ja-
valies en lo mas riguroso de la estación de invierno, como refiere el
cronista.
N. del E. (1) En este capítulo y en el siguiente padeció la pluma del
Cronista un desliz, poniendo selembre Qi\ vez de dcembre, como lo eviden-
cia el mismo testo y lo salvó ya en el o."
{ m )
ciutat (le Barcelona hon stava posentat ab sos criats e
familiars com axi ho tenia acostumat mettentse a dor-
mir lio (lespulat mas vestit sobre una cadira. Car apres
diñar qui vol dormir e reposar es mes sanitat e millor
no posarse en lit mas reposar o dormir no mol mas
poch com lo dit Senyor Rey faea sobre una cadira o
litera o banc. E dormit e reposat bague e confabulat
ab los seus criats e familiars de coses plasents e" vir-
tuoses com ho tenia axi acostumat apres del diñar ans
ques mettes a dormir e apres axi que dormit bague en
lo dit dia circa la una hora apres mig jorn partí del
dit palau Episcopal e ana sopar e dormir a la vila de
Scnt Boy de Lobregat en la qual vila troba ja tots los
falcones e munteros de la sua Real Casa quil speraven
])er darli solac en cassar axi com la prefata Real Ma-
jestat havia ordenat.
Capítol II qui tracta de la retgla que lenia lo Senyor
Rey en son viiire e com ana a cassar al Prat.
E venint lendema que era divendres e comptavem
Xí del prop dit mes de setembre del any MCCCC
LXXVííl levat que fou del lit per lo mati a Hes V ho-
res com axi acustumas en tal hora per cascun dia le-
var se del lit e diñar a les VIH o VIlll hores e sopar
a les Vi e apres circa les X hores de nit se metia al
lit tcnint tots lemps tal regle en son viure. Oida que
bac la missa circa les VI hores se parti de la diUi vila
de Sanf Bov c lira la via del Prat'hon cassa e axi cas-
( 148 )
síint sen ana a diñar a la vila de Gava. E de continent
que llague reposaten son lit apres del diñar cavalcant
ab tota la sua gent falconers e m untaría sen torna la
via del Prat hon pres solac cassant e apres en la nit
sen ana a sopar e dormir a Castell de feels.
Capítol III qui tracta com lo Senyor Rey fou detengut
de puagre en la vila de Citges.
E apres venint lo dissapte que comptavem Xll del
dit mes de setembre any MCCCCLXXYIIl lo dit Sen-
yor Rey de gran mati axi com havia acustumat hoi la
missa en la Església de nostra Dona del dit Castell de
feels e oida decontinent cavalca ab la dita sua gent e
anant per lo cami de Garraf vene a la vila de Ciges
hon se dina e trobant se anuyat e fatigat per lo mal ca-
mi e montanyes de Garraf lo comenta a pendre en los
peus la puagre que acustumava haver donantli moita
dolor ab alguna poca de febre e destrempament que li
sobrevengueren per causa deis quals accidents al cors
Real sobrevenguts lo dit Senyor Rey tot lo dit dia de
dissapte e lo prop seguent digmenge stech reposant en
son lit dins la dita vila e castell de Ciges.
Capítol IIII qui tracta com lo Senyor Rey se atura en
la Vílanova de la Gealtnm e com ana a correr una le-
bra vers lo castell de Cuhellcs,
E lo seguent dilluns que comptavem Xlllí del prop
( 149 )
dit mes e any per lo mati oída que hague lo Senyor
Rey missa en la viln de Ciges trobant se ja millor de
sos accideuts jatsia faes molt gran fret e gran vent vol-
gue cavalcar e anar sen com de fet ana a la vila de la
Yilanova de la Gealtruii en la qual vila stecli assats
reposadameiit tol lo dii dia e nit seguent. E sobreve-
nint laltre dia que era dimarts e comptavem XV del
prop dit mes c any lo Senyor Rey leyat que fo decon-
tinent boi devotament missa es dina raonablement e
mes se a dormir. E dormil que hach munta a cavall
ab tota la gent de !a sua Real Casa qui en companya
de la sua Real Majestat se trobava e ana eorrer una
lebra al castell de Cubelles. E quant fo bora tarda
aquell matcix dia sen torna a sopar e dormir a la pre-
dita vila de la Vilanova en la qual molt repusadament
sopa e dormi aquella nit.
Capítol V qui tracta com lo Senyor Rey mata lo porch
salvatge en lo terme del castell de Calafell hon lo
dit Senyor pres gran fret e sen torna molt mal de-
litos a la Vilanova.
E no resmenys en lo seguent dia de dimecres que
comptavem XVI dies del dit mes de deembre any dit
MCCCCLXXVIII lo Senyor Rey se leva per lo mati
axi com bavia acustumat e oída missa cavalca e anas-
sen a diñar al castell de Calafell en lo terme del qual
castell li tenien ja conccrtat bun porcb salvatge lo
qual porcb lo Senyor Rey ab gran jocundiíat mata lo
( 150 )
dit flia. E per quant en aquell (lia fahia gran fret e
mo!t vent e molt nuvol e pingos lo dit Senyor Rey
se refreda es consuma molt. E sentint se axi mal sa
e pocli delitos parli aquest dia del dit loch hon havia
mort lo dit porch e tornasen a la vilanova de Cubelles.
E junct que fo a la dita Yilsnova sopa aquella nit ab
poch delil per ^'O oom nos trobava be per dila rao e
aximatcix per quant li bavia sobrevengut mal de ca-
xal e haver sopat lo dit Senyor Hey se mes en lo scu
lit Real ab pocii delit e dormi molt poeb aquella nit.
Capítol VIqni tracta del mal temps que la Majestat
Real hague en lo bosch del castell de Camjelles hon
li tenien concertat un porch salva f ge e com ¡i fou for-
zat de retraures en lo dit castell.
Apres seguint se lo dijous que oomptavem XVII del
prop dit mes e any fou reportat al Senyor Rey com
li tenien concertat un gran porcb salvatge en lo bosch
de Canyelles. E scebut nqo de continent lo Senyor Rey
se leva del lit monstrant haver bona convalescentia
no obstant aquell dia faes grian fret molt nuvolat lo
temps e insupportable vent mana li apperellassen de
maniar al castell de Canyelles e que li tenguessen la
missa presta e la muía per go que de continent oida la
missa pogues cavalcar. E vestit que fo apoch instant
hoi la missa. E oida que hac aquela decontinent ca-
valca e feu lo cami del bosch de Canyelles per anar
trobar lo dit porch. E esser junct lo dit Senyor Rey
( 151 )
en lo (lit bosch troba los Mimteros los qunls li digue-
ren com lo dit porch que tenien conceríat se era al-
gún lant desviat per lo bosch e que fos plasent a la
su excellentia no pendre anuig volerse algún poch de-
tenir que prestamenl ells íornarien trobar lo porch que
ja 1¡ anaven en rastre. E lo bon prhom de Rey no po-
dent mes sostenii* la aspredat del dia ne lo gran vent
e insuportable fret que fahia un fort gran accident lo
pres que mal son grat descavalca e aqui abngat lo
tengueren una stona quasi per mort tañí era lo fret
que tenia. E tornant algún tant recrear puja a cavall e
lexant lo dit porch e concert seu ana a retraure al dit
castell de Canyelles lo qual es de mossen Franci Ter-
re cavaller de Tarragona. En lo qual castell deconti-
nent hi fo arribat troba un gran foch que li fou appe-
rellat per 3'ecrear lo cors Real hon stech hun quart de
hora per scalfarse que may se poch be scalfar. E stant
axi prop del dit foch se dina e manja poch per causa
del mal appetit que tenia e nunqua si be lo foch era
gran pogue scalfar lant com havia mester ans mons-
trava que lo fret li crexia. E per c^o li covengue met-
ires en lo lit per reposar empero aquell despres diñar
no dormir poch ni molt tant stava fret e lassat.
Capítol VII qui tracta com lo Senyor Rey axi indispost
com era sen vingue a Vilafranca de Pcnedes hon
vendí en piinct de morir.
Poch apres stant axi lo dit Senyor Rey fret y lassat
( 152 )
sesforna a cavalcar e no contrestant la soa ¡ndisposi-
tio e la gran tempeste de vent e de fret que fahia axi
a cavall tot be cubert e entocat sen vengue aquell des-
pres diñar a la vila de Vilafrancha de Penades circa
les dues hores edescavalca a casa den Terre de la di-
ta vila. E com bagues gran fret lo dit Senyor se mes
ab una eadira devant una xeinenea que es en la sala
de la dita casa en la qual bavia gran focb e no podent
se prou scalfar per lo gran fret que aquell dia venint
del dit castell de Canyelles a Vilafrancba sera mes en
la persona de la prefata Real Majestat e no podent lo
dit Senyor Rey supportar la gran dolor tenia per cau-
sa de la puagra quil bavia repres en los peus e maior-
ment per la gran devotio que tenia a nostra Dona per
quant lo prop seguent dia era la festa quis appella la
speran^a de la dita nostra Dona no volgue sopar mas
feu collatio de un tro^et de pa e feta que hac la colla-
tio decontinent se mes en lo Real lit bon no pogue dor-
mir sino pocb per occasio de la gran dolor quil cons-
tranya axi per la puagra deis peus com per la molta
dolor de la sua barra que tenia com encara per lo molt
fluix de ventre qui li dona salt a causa de la gran fre-
dor que com dit es rebuda bavia de ques segui
que lo dit Senxor Rey aquella nit vench en punct
de morir.
Capítol VIII qui tracta del mal de la barra del
Senyor Rey stant en la vila de Vilafranca de Pe-
( i53)
n'des hon se feu venir de Barcelona niesí.re Ga-
briel Miro acompaiijjat de un ci/rurgich.
En lo segiient ciia del divendres que comptavem
XVIII del dit mes e any lo dit Senyor Rey no podcni
comportar lo gran dolor que tenia en la barra stnnt axi
en la dita vila de Yilafranca de Penades malalt tremes
a Barcelona per fer venir a sa Majestat lo magr.ifich
mestre Gabriel Miro mestre en arls e en medecina ciu-
tada de Barcelona metge del dit Senyor Rey acompan-
yal de un hon cyrurgich de la dita ciuíat lo qual mes-
tre Miro per manament de la Real Majestat molt cuy-
tadament ab lo dit cirurgich de Barcelona vengue a la
dita vila de Vilafrancha e axi los dits phisieh e cyrur-
gich li miraren la barra e veents al parer llur dintre
aquella una esquerda de os del hun caxal lo dit cyrur-
gia present lo dit pbysich ab unes tanalles pelites de
barber lant leuger e delicadament com pocb li arrenca
la dita esijuerda de os e no pas lo caxal axi com volen
dir alguns. E stant axi en aquesta forma agreujat lo
Senyor Rey la sua Real Majestat certament passa tot
aquell dia e nii molt gran perill de morir per causa
deis quals accidenls lo dit Senyor Rey bague aturar
en la dita vila de Vilafrancha per tot lo dit divendres e
per tots los dissapte e digmenge immediadament apres
seííuents.
Capítol IX fjid tracía com lo Senyor Rey paríi de Vila^
TOMO XXVII 1 1
•
( 154 )
franca de Penedes e sen torna a Barcelona ja mi-
llorat.
E venint lo diluns que comptavem XXI del dit mes
de deembre any dit lo Senyor Rey trobanlse millor so
vesti e levat que fonch del lit decontiiient hoi niissa de-
votament con fos festa del glories apóstol Sant Thomas
e dita que fou la missa cavalca c vench sen a diñar a
la vila de Sent Sadorni la qual posseix vuy lo noble
mossen Jordi de Heredia criat seu e tot aquest dia e
nit seguent reposa la prefata Majestat del Senyor Rey
en casa del dit mossen Jordi de Heredia situada dins
la dita vila de Sant Sadorni. E lendema que era di-
marls e comptavem XXII del prop dit mes e any hoi-
da per lo Senyor Rey la missa sa Majestat parti de la
dita vila de Sant Sadorni e vench se a diñar a la vila
de Martorell hon reposa tot lo present dia enit. E len-
dema que era dimecres e comptavem XXÜI del dit mes
de deembre oida per lo dit Senyor Rey la missa sa Al-
tesa parti de la dita vila de Martorell e vench se a di-
ñar a la vila de Sant Andreu de la barcha hon se feu
la barba e dinat vench sen a sopar e dormir en la pre-
sent ciutat de Barcelona hon bague en aquella nit e
seguent dia una poca dolor de puagra en los peus e
dura li fort pocb.
Capítol X qui tracta del vellar e oir matines que feu
( 155 )
lo Senyor Rey en la vigilia de Nadal e lo cav alear
que feti per la ciutaL
Trobant so dispost pera cavalcar lo Senyor Rey si
ravalca api-es en los dies de la vigilia e festes de Na-
dal per la ciutat de Barcelona. E per quant eil era
niolt devot de la Sacratissima tols temps verge mado-
na Sancta Maria mare de Deu en la dita vigilia de Na-
dal nos volguc mettre en lo lit ne reposar ans com
aquell qui era tot humil e devot deis misteris de la
Nativitat del beneyl Jesús e de la sua intemerada e be-
neyta mare sua madona Sancta Maria se feu dir per los
capellans e xandres en la sala maior del dit palau epis-
copal comencant circa les X hores ans de la mija nit
de la dita vigilia les matines de Nadal ab algunes can-
sons honestes e portants alegria de lal nativiíat del fill
de Deu. E a\i lo Senyor Rey en reverentia de Deu e
de la sua beneyta mare volgue en la dita sala star e
devotamenl tota aquella nit fins que sobrevengue lo
(lia. E apres vengut lo dia de Nadal feu celebrar en la
sala mateixa del dit palau molt devotament e ab ale-
gría les tres misses les quals ell aítentament e ab de-
votio axi com bavia acostumat oir volgue. E oides
aquelles per sa Majestat se dina de continent e dinat
que fou cavalca e vengueseo circa les VíIII hores a la
Esglesia hon lesperaven de la dita ciutat. E arribat que
ib en ía Esglesia comentaren lo oíiici lo qual no gosa-
ren comentar íins ell hi fo vengut e stant en la Es-
glesia monslra la sua Real cara qui solia esser tots
temps fresca e colorada molt esblanqueida e alterada
( 156 )
que apparia Inguessen dessotcrrat. En tant que per vo-
ler fer ell mes de poder en la séptima edat sua ap-
pelleda en lati decrepitudo e no planyent la sua per-
sona posar a pluja e a vent c a temps molt fort e
destrempat per anai axi com dit es a cassai* e apres
vellar e no dormir axi com havia acustumat e tenint
encara el en si algunes reliquies de la predita malal-
tia dona del cap al lit en lo dit palau Episcopal hon
acustumaba teñir la habitado sua bon continuament
stecli malalt íins que passa desta vida en e per la for-
ma seguent. (1)
Capítol XI qui tracta del principi de la mahltia del
Senyor Rey apres que fou recruat.
Lo principi de la malallia del recruar que feu lo
Senyor Rey tornat que fou del cassar en Barcelona fou
dimarts en lo introit de la nit e comptavem Vdel mes
de janer del any MGCCCLXXVllII e clamas molí aque-
lla nil lo dit Senyor Rey de la reuma que tenia ab tos
(1) VII sunt etates. Prima est infantia a die nativitatis iisque ad VII
annnm. Deinde usque XIHI est piieritia. Ítem a XIIII ad XXV annum est
adulcscentia. Preterea ab ipso XXV anno usque ad XL annum vocatur ju-
ventus. Insuper ab ipso XL anno usque annum. . . . virilis vocatur
Postmudum ab ultimo anno ipsius virilis etatis usque LXX annum vocatur
senectus. Et complecta ipsa senectutis elate qui est VI etas vocatur alia
elas que est VII decrepitudo ubi et amplius non speratur nisi labor el
dolor.
( 157 )
e dormí molt poch aquesta nit e fou li gran ajuda aque-
lla nit lo bon regiment qui li dona lo dit mestre Ga-
briel Miro qui appellat per la lllustre dona Beatriu in-
fanta de Arago e de Sicilia muller relicta del lllustre
Infant don Enrich (1) de Arago e de Sicilia Mestre de
Sent Hyago mare del Infant don Enrich duch de So-
gorb e Comte de Empories e aximateix appellat per
tot lo sacre Consell Real feu a la dita Infanta e Consell
aquella nit relatio que lo Senyor Rey tenia gran reu-
ma e tos los quals accidents segons dix al parer seu
no venien de bon rael.
Capítol XII qid tracta de la indispositio del Senyor Rey
e de la relatio feta al consell Real per mestre Miro.
E venint lo seguent dia de dimecres que comptavem
VI de janer any dit la gran tos persevera en la Majes-
íat Real e fou prostrat lo appetit de manjar e lo Sen-
yor Rey feu dues camfcres. Es ver que Y dies ja abans
del dit dimarts qui es principi de aquesta malaliia lo
dit Senyor Rey bague molt íluix de ventre en tant que
en una nit e meytat dun dia deis dits V dies feu YIII
(1) Memoria tiene qnod die vencris tcrtia niensis julii anno a nativilatc
Domini MCCCCLXXX... lUmus. doininus Infaiisllenricus Comes Eniporiarum
iutravit Kcgium Aichivuiu liarciaoiie pro videudo illum cuín numiuain vi-
dlsscl.
( 158 )
cambres. E aquest flux declinava a una specia de ma-
laltia appellada en latí lianteria lo qual fluix fon per
bon regiment corregit del esser del qual Senyor Rey
fou feta relatio a la dita í Ilustre Infanta e Consell Real
per lo dit mesíre Miro lo dit dia de dimecres dient com
ell nos altava molt de aquest proces que tenia la ma-
la Itia del Senyor Rey.
Capítol XIII qui tracta delproces de la dita malaltia.
Quant vench lo dijous que comptavem VII del dit
mes de janer sobrevengue a la Majestal Real apres mig
dia febre ab fret precedent e durali la febre XIIIl ho-
res. En tant que lo dit mestre Gabriel Miro feu relatio
a la dita Ulustre infanta e Consell Real que ccrlament
lo Senyor Rey se encruscava.
Capítol XIIII qui tracta del proces mateix e del pronos-
tich de aquell.
En semblant manera sobrevengue en lo divendres
que comptavem YSII del dit mes de janer al Senyor
Rey la dita febre perseverant hi tots temps tos ab af-
guna diííicultat de arrancar aquella tos e foren orde-
náis axarops e let convenients a la dita malaltia e en
aquest dia fouli administrat un crestyli per quant lo
dit Senyor Rey era molt dur de ventre e no podía exir
a cambra e pres que hac lo dit crestili feu dues cam-
( 159 )
bres. E visitat lo Senyor Rey per lo dit mestie Miro
en aquest dia lo dit mestre Miro faent relacio a la dit
Illiislre Infanta e al Consell Real dix en presentia de
tots que consyderada la febre e la multitud de la ma-
teria fleumatica congregada en los pits del Senyor Rey
la qual debitament no podia expellir e encara consi-
derada la decrepitud del Senyor Rey e altres particu-
laritals de la dita malallia ell certament pronosticava e
judicava esser la Majestat Real en molt gran perill de
morir de aquesta tal malaltia.
Capítol XV qui tracta del procos mateix de la dita ma-
laltia.
Dissapte apres seguent que comptavem VIIII de ja-
ner any dit en lo Senyor Rey se monstra la febre pus
fort ab !a tos e noy bague hora del dia que roman-
gues quiti. Era aquesta febre pudrida appellada quot-
tidiana entremesclada de que lo dit dia per lo dit mes-
tre Miro fou feta a ia dita Senyora Infanta e Consell
Real semblant relatio de la prop dita stant en la opi-
nio de star en gran perill de morir la prefata Majestat
Real.
Capítol XVI qtd tracta com mestre Miro demana que
li fossen ássociats los millors metges quis trohas-
sen per quant lo Senyor Rey stava en yran ^-
( ÍOO )
r/// de morir e de la collatio qnes tenc 'per raho de
aqiiest tant gran perill.
Venint lo digmenge que comptavem X de jnnerany
tlit MGCGCLXXÍX considerat lo perill en que staYa lo
Senyor Rey per causa de la sua malaltia que de dia
en (lia anava pijorant instant e requerint ho lo dit ines-
Ire Gabriel Miro fou convocat en lo dit palau Episco-
p d en presentía de la dita Senyora Infanta lo Consell
Real ab los magnifichs Consellers de Barcelona e di-
putáis del General de Gathalunya e molts daltres nota-
bles e generoses persones. E aqui fou feta relatio per
lo dit mestre Miro denunciant esser gran perill de mort
molt evident en lo cors Real e per go lo dit mestre
Miro supplica de continent la dita Infanta e tot lo dit
Gonse'.l que li fossen applicats e convocats en aquesta
malaltia toís los millors roelgesquis trobassen axi dins
la dita ciutat de Barcelona com fora la dita ciutat. E
de continent los dits Consellers de Barcelona se pro-
f jriren de fer tot co e quant la prefata Majestal bagues
mester en medecines e nietges e de vellar e teñir a
prop la prefata Majestat ab alguns prohomens ciuta-
dans de la dita ciutat. E de fet a instancia deis dits
Gonsellers de Barcelona en la nit del dit digmenge
vengueren a la cambra hon reposava lo dit Senyor Rey
molts metges de la dita ciutat per yisitar la Real Ma-
jestat e consellar en lordenar de les medicines e regi-
ment del dit Senyor Rey. E aqui aquella nit fou ten-
guda gran collatio per lo dit mestre Miro ab los dits
metges e bagut entre ells consell foren proseguits e
( ^01 )
dats alguns remedis a la Majestat Real segons ja eran
stats ordenáis per lo dit mestre Miro e no resmenys
tols los dits metges foren concordables e no discre-
panis en lo pronostich dessus dil ^o es de morir lo Sen-
yor Rey de aquesta malaltia loant los remeys en ayo
ja applicats e applicant ni al tres. E los dits Consellers
acompanyats cascu de dos piohomens ciutadans vella-
ren cascuna nit lo dit Senyor Rey fins lo dia que pas-
sa desta vida partints entre ells lo dit vellar e acom-
panyar com dit es un Conseller ab dos ciutadans pro-
homens.
Capítol XVII quí tracta de la denuntiatio feta al Sen-
yor Rey per mestre Miro que faes tot orde de Christia
e de la resposta que feu lo Senyor Rey e com se
confessa.
Apropinquantse axi lo Senyor Rey a la mort quant
vench al dilluns prop seguent que comptavem XI del
dit mes de janer lo dit mestre Miro supplica la Majes-
tat del Senyor Rey que attesa la sua iníirmitat e se-
nectut e la pratica e obligatio deis metges qui es de
persuadir e conduir los patients apres dues vegades
que han visitat aquells en confessar e rebre los altres
sacraments de Sancta Mare Esglesia altrament llur vi-
siíatio deu cessar per qo que noslre Senyor Deu sia.
venerut e temut e lo patient qui axi primer recorrara a
Deu aconseguesca de anima e de corscuratio fos merce
sua de confessar e rcebre tots los altres sacraments
( 102 )
de la Esglesia que a bon christia se perlany. Car lo
misericordios nostre Senyor Deu qu¡ es metge sobre
tots los metges li restituirá la sanitat dient li que per
ago la sua AI tesa non prengues alteratio e que li per-
donas. E feta la dita denuntiatio decontinent lo Senyor
Rey respes que prenia pler en toles les dites páranles
per quant procehien de bon ^el e amor e de bon vas-
sall e proisme e si lo contrari bagues fet bo reputara
a desservey. E axi no divertintse en altres coses mana
que molt prest anas algún uxer al Monastir de Fra-
inenors de la present ciutat de Barcelona e que li fes
venir lo predit Reverend mestre Marcb Berga qui es
gran mestre en tbeologia e borne molt bonest virtuos
e de gran scientia e de fet lo dit dia mateix lo dit Sen-
yer Rey se feu venir lo dit mestre Reverent e confes-
sas ab ell molt devotament e per loncb spay que stech
en la confessio.
Capítol XVIII qui tracta del pronos tich de la dita ma-
laltia e del combregar del Senyor Rey e com es ca-
nonge de Barcelona e de Valentía.
E seguintse lo dimars que comptavem XII del dit
mes e any tots los dits metges ensemps ab dos metges
jueus molt scients e praticbs en medecina los quals
demanats per los dit Consell Real ais dits Consellers
de Barcelona vengueren a carrecb e instantia de la di-
ta ciutat foren ajustats en la cambra bon lo Senyor Rey
reposava e en presentía de la dita Senyora Infanta e
( 163 )
Conscll Real diguercn e feren relatio qae tots concor-
dablement perseveraven en lo dit pronostich e aqui en
un mateix instant continuaren llurs receptes e medica-
ments. E axi en lo mateix dia lo dit Senyor Rey de-
llibera reebre lo cors precios de Jesu-Christ e per ^.o
decontinent li fou apporlat per lo venerable bonest e
devot preveré beneficiat en la Seu de Barcelona mos-
sen Bernat Planas acompanyat lo dit precios cors do
Jesu-Christ de una solemne e bonorable processo de
tots los venerables canonges de la dita Seu per quant
lo dit Senyor Rey era canonge de la dita Seu com per
privilegi aposlolical lo qui es Rey de Arago e Comte
de Barcelona es canonge de la dita Seu e encara de la
Seu de Valencia e reeb la portio canonical de canonge.
E noresmenys acompanyat de molts venerables bene-
ficiáis de la dita Seu. E arribada que fou la dita pro-
cesso en la cambra hon lo Senyor Rey reposava bon
bi eren presents los lllustres nets del dit Senyor Rey
e la dita íUusti'e Senyora Infanta e tot lo dit consell
Real e lo dit reverend mestre Marcb Berga confessor
del dit Senyor Rey e mestre Jacme Rois e frare Pere
Gilbert mongos de Poblet loctinents del Elmoyner del
vSenyor Rey com tots temps lo abbat de Poblet del or-
de de Cistells sia Almoyner elo abbat de Sanctes Creus
(•apella maior del Sermo. Rey de Arago qualsevol que
sia. E axi mateix hi foren presents mestre Joan Mar-
ques del orde de Sant Domingo mestre Gabriel dez
Clapers canonge e domer de la dita Seu mestres en
Ibeologia de molí honesta vida c de gran scientia e fa-
ma. E axi mateix bi foren presents los lionoi-ables Con-
( lU )
sellers de la dita ciutat de Barcelona e moltes altres rc-
verendes nobles magnífiqíis e notables persones lo dit
mossen Planas demana si lo dit Senyor Rey era dispost
en reebre ¡o cors 'precios de nostre Senyor Jesii-Christ
e respost que per causa de la gran idispositio que te-
nia lo dit Senyor Rey en los piís e la gran tos la sua
Real Majestat deliveraba solament adorar lo dit precios
cors de Jesu-Crist. E axi de continent en presentía
deis dessus dits lo dit Senyor Rey axi com a bon cbris-
lia adora aquell ab gran reverenlia e lagremes en tant
que ans del adorament dix lo dit Senyor Rey e proferí
de la sua boca tantos orations e páranles de gran de-
votio que no era algu en la dita cambra per dur cor
que tangues que no ploras e bagues [)ietat de tant ex-
cellent Majestat e virtuos e bon Rey e Senyor.
Capítol XIX qiii ir acta del día qiiels canongcs de la
Seu portaren lo vel de nostra Dona al Senyor Rey (]),
Apres venint lo dimecres que comptavem Xííí del
dit mes de janer e lo dijous que comptavem XUII del
dit mes tots los dits metges congregats en la dita cam-
bra Real en presentía de la Senyora Infanta e del Con-
sell Real digueren e faeren la relatio semblant a la prop
N- del E. (1) Todavía se custodia esta sagrada reliquia en la sacristía
de la Catedral de Barcelona.
( IG5 )
dita stants c persevcrants en lo dit pronostich. E en
lo dit dia de dijous lo dit Senyor íley demana li fes-
sen aportar lo vel de la Sacratissima e tots temps ver-
ge madona Sancta Maria mare de Den de la qiial ell
era molt devot en tant que decontinenl fon denuntiat
ais canonges de la Seu de Barcelona e tols ells ab so-
lemne processo e acompanyats de molt gran nombre
de beneficiüts de la dita Seu vengueren en la cambra
hon reposava la Magesiat Real e aqui li monstraren lo
vel de nostra Dona lo qnal vel ans de besar aquell lo
dit Senyor Rey proferí e dix moltes devotos e santos
paraules plorant e suspiranl e ab tanta de devotio que
tols los circunstants provocava a plorar e a pregar lo
beneyt Jesús Salvador nostre per lo dit Senyor Rey en
lant que no era sino un gran trencament de cor veure
una tanta Real Majestat axi vivament e devota parlar
plorar é suspirar.
Capítol XX qiii tracta de la dcnuntiatio feta al Senyor
Rey que fes testament e ordenas de les coses temporals
pus era ja passat per les spirituals.
E tornada que sen fo la dita processo ab lo dit vel
a la Seu decontinent sens divertirse en altres coses la
dita Senyora Infanta mestre March Berga confessor del
Senyor Rey e lo noble mossen Rodrigo de Rebolledo
Camerlcnch maior del dit Senyor Rey e algunes altres
persones del Consell Real qui alli se trobaven presents
supplicaren la Majestat Real que atles havia reebut los
( íGG )
sagraments de la confcssio c de la Eucaristía e recor-
regut a Dcu e a nostra Dona e atiesa la sua indisposi-
tio restava ara disposar e ordenar de sos regnes Ierres
bens e senyories car axi faent lio satisffera al orde
que cascun bon christia den teñir quant Deu lo visita
qo es primer provehir a la anima e apres al cors e a
les coses temperáis e en aquesta manera fora loat e be-
neyt lo creador quil havia format e aconseguira pus
prest sanitat en la anima e en lo cors. E ditos aqües-
tes páranles lo Senyor Rey respes que ja en dies pas-
sats pensant morir e no volent ho sperar al derrer
punct havia ordenat en poder de mossen Joan de Co-
loma secretan seu la sua ultima voluntat e testament
empero per quant li occorrien algunes coses ordenar
mes avant per salut de la sua anima e utilitat de tot
lo poblé que Deu li habia commanat e pus a quescu
es licit testar e fer son testament e codicils e aquells
mudar fer e abolir una e moltes vegades fins al pas de
la mort per c^o ell havia delliberat per descarrech de
sa conscientia loar e approvar dit son testament e fer
de nou alguns codicills qui satisfaessen totes e sengles
coses per sa Majestat omeses posar e fer scriure en lo
dit testament e de fet feu tres o quatre codicils en po-
der del dit mossen Coloma en los quals entre les al-
tres coses ha disposat que alguns bens de la Esglcsia
deis quals lo dit Senyor Rey sera planit fossen tots
restiluits e feu vot aqui en presentía deis dessus dits
que si nostre Senyor Deu li tornava la sanitat may pus
levaría un peí a la Esglesia car daqui avant volia e or-
denava-que les coses qui eran de Cesar fossen de Ce-
( !«■' )
sar e les coses que eran de Deu fossen de Den. E no
resmenys lo dit Scnyor Rey en los diís codicills rego-
negue tots sos criats familiars e servidors manant los
fosen consignáis de sos bens CXX millia florins. E ab
dits codicills commana aquells com a bons e fidelissi-
mos servidors al dessus dit íllmo. íill sen Rey de Cas-
tella.
Capiíol XXI qui tracta del proces de la dita walalfia.
E lo divendres seguent que comptavem XV del dit
mes de janer los dits metges faeren semblant relatio íil
dit Consell Real del qual era cap la dita Senyora Infan-
ta stants e perseverants en lo pronostich dessus scrit.
Capítol XXII qui tracta de la condusio feta entre los
metges que lo Senyor Rey havia a morir e en hreii
temps.
Quant vench en lo dissnpte seguent hora ja molt tar-
da e de nit que comptavem XVI del dit mes de janer
los dits metges tengueren collatio molt streta en lo dit
palau Episcopal e faeren entre ells conclusio que en
lo dit Senyor P^ey apparien molls senyals de mort e
per <}0 era de pronosticar que necessariament havia
morir e en breu temps. E axi decontinent aquella nit
per los dits metges fou denuntiat al Consell Real.
( 168
Capitol XXIII qid tracta de la reí alio fefa al Consell
Real per los metges que fos denuntiat al Senyor Rey
que ell havia a morir en breu e que reebes lo sacra-
ment de la extrema unctio. E coni per aquesta vegada
no li gosaren parlar sino de la extrema imctío. E de
la resposta feta per la Real Magestat.
Seguint se lo digmenge que comptavem XVII del
dit mes de jnner lo dit Senyor Rey persevera en la di-
ta sua malaltia ab la apparitio deis dits signes e evident
demonstratio e per yo los diis metges que aquoll dia
de digmenge circa les Víll hores ans de la mija nit-
foren congregáis en lo dit palau Episcopal hon tengue-
ren Uur colatio conclogueren entre ells en presenlia
del dit Consell Real que pus a nostre Senyor Deu eia
plasent de appellar al seu regne en breu lo Senyor Rey
li fos denuntiat per salul de la sua anima tot lo seu
esser dient li clarament que reebes lo sagrament de la
extrenia unctio e ques afíarras ab la sacratissima pas-
sio de Jesu Christ com ell fos mortal e no podia cam-
par de aquesta malaltia la qual realment era rnalakia
natural e no altra segons tots concordes digueren. E
llavors tots los del dit Consell Real stigueren molt
trists e torbats e romangueren en gran pensament si
fora be fet ne rahonable portarli tal missatgeria ni qui
foralo missatger de aquella. E axi conclogueren que
ab debites circunstancies li fos parlat sol de la extre-
ma unccio dientli si sa Majestat com fos manester fora
( I(J9 )
contenta li fos administrada aquella coníbrtanl e met-
teiitlo en bona vSperan^a. E fcta la dita conclusio circa
les VIIIl llores de !a dita nit deconlinent stanls en gir
e entorn del lit Real hon reposava lo Scnyor Rej la di-
ta Scnyora Infanta e los Illustres neis del Senyor Rey
e quasi iots los del consell Real e hun conseller de la
dita ciutat que acunipanyat de dos ciutadans prcho-
niens hi vellaba lo dit Revercnd mestre March Berga
confessoí' del Senyor Rey acompanyat deis Reverends
ja dessus dits mestre Jacme Rois e mestre Joan Mar-
ques denuntia al Senyor Rey com era de rnolta virtut
e efíicatia lo sagrament de la extrema unecio dientli
ab mol tes debites pertinents e apropiades lahons e ab
les circunstanties necessaries si li fora plasent reebre
lo dit sagrament. E lo Senyor Rey axi com a bo e ca-
tholich christia respos decontinent molt virilment e ab
constant animo que tal sacrament a ell playa molt ree-
bre e pregava a ell qui aquell li bavia denuntiat que
quant conegues fos hora ley faes venir car per axo ell
no sespantava de la mort caí' seebia be que communa
rosa es morir e per (¡o tota la sua confianza era en Deu
10 qual supplicava humilment li alargas la vida per be
a fero hon volgues que axi prest moris li donas clara
conexenga de la mort e de les sues faltes e defalliments
conformantse en tot c per tot scmpre ab la voluntat de
Deu. E axi passada la n)ija nit lo dit Senyor Rey ab
niolta attentio e devotio reebe lo dit sant sacrament
de la extrema unecio responent ell mateix sens instruc.
tor a totes les coses necessaries de aquest sacrament e
per cascuna vegada que lo nom de Jesús era anomenat
TOMO xxvii. 12
( ™ )
lo dit Senyor Rey al) lo polzo de la siia ma drola foca
10 senyal de la eren e aquell reverentmenl bcsava eo
tanl que baver fet ell aquest senyal de la creu e hcsat
per molles vegades defallinl 1¡ la virtud que ja nos po-
día acostar sino ab gran Ireball lo polro a la boca en-
cara lo dit Senyor Rey per la gran devolio que lenia
dehesar e adorar la creu quant hoya nomenar lo sant
nom de Jesús se perforcava de inclinarlo cap perfer-
11 honor e reverenlia. E axi mirants e altenents tots
los circunstants aquesta forma de receptio del dit sa-
crament de extrema unccio tant devotament e catho-
lica feta per la Majestat Real lots de un acort digue-
ren e conegueren que lo dit Senyor Rey tenia tota la
sua pensa en Deu convertida hon monstrava certament
baver avorrit totes les coses vanes e transitories de
aquesta vida mundana e esser en stat de gratia.
Capital XXIIII qiii tracta de la conclvsio feta alíra
lu'jjada per los mefges qne lo Scn:ior Rey no podía
molt viure e que per algii del covsell Real ago li
fas revela t per que m'illor se preparas a ben morir.
Com vengue lo diluns seguent que comptavem XVIII
del dit mes de janer any dessus dit consyderants los
dits metges en lo dit palau Episcopal congregáis que
en lo dit Senyor Rey eran tants senyals qui necessa-
riament denuntiaven mort al Senyor Rey de la qual
per los dits senyals ells veen claiament que sa Majes-
tat no podia campar de aquesta malalíia e staven ad-
( 17i )
mir-ats com tant se differia la niort per star lo Seiiyor
liey ja havia dos dies axi mal e en tal punct e fora to-
ta speraiHM. E per co liaguda priiijer collalio de aqües-
tes coses entre los dits metges fou conclos que clara-
menl ab debites circunstanties fos revelat per algii del
consell Real al Senyor Rey que los metges lo daven
per mort e que non tenien speran^a alguna e a^o ba-
gues per cert persuadint lo a ben morir e teñir la sua
pensa tota en Deu e avorrir totes cogiíations si algunes
lo dit Senyor Rey tenia en les coses mundanos.
Capítol XXV qui tracta de la couclnsio feta en lo con-
sell Real qui facra la amhaxada al Senyor Rey que
havia prest morir e del amhaxador en aQO elet,
E feta la dita eonclusio deis dits metges deconlioent
fou congrega t e celebrat en lo dii palau Episcopal tol
lo consell Real sobre lo qui seria aquel I qui tal nova
aportara a la Majestat Real e com molt haguessen par-
lat fou entre ells conclos nomine discrepante que déla
(lita nova fos lo tüissalgei' e embaxador al Senyor Rey
lo molt magniíich mossen Joan Pages cavaller doctor e
vicicanceller del dit Senyor Rey lo qual decontinent
manifestas la dita nova al Senyor Rey en presentía del
Reverend mestre Marcb Rerga confessor del dit Sen-
yor Rey e en presentia deis altres qui eran del dit con-
sell Real.
f n2)
Capítol XXVI qid tracta de la acceplatio de la dita am-
baxada e com aquella fon feta al Senyor Rey ah cla-
ra demmtiatio que //avia en bren morir de aquella
malaltia.
E lo dit Vicicanceller tement no abreviar tanta Ma-
jestat e quasi volent recusar tal empresa e anibaxada
sobre de prechs e per quant era stat axi dellibeíat en
lo dit consell Real pres en si mateix gran sfor§ en mel-
ire en executio tal ambaxada confiant de la gratia del
Spei it Sant quil illuminaria en expliear ab debites cir-
eunstanties les coses contengudes en les instruccions
verbalment per lo consell Real a ell fetes de denuntiar
al Senyor Rey com eli havia a morir de la di la malal-
tia e en breu temps que per ventura no visquera un
dia. E axi aquest dia de dilluns en presentia del dit
consel! Real lo dit Vicicanceller explica al dit Senyor
Rey ab moltes debites circunstancies la dita ambaxada
dient li entre les nltres ceses. «Senyoi' del queus be a
dir e explicar en presentia de aquests IHuslres reve-
rends nobles espectables e magnificbs Senyors vos ne
deman perdo car a mi es forgat desengañar Y. M. axi
com oireu, A nostre Senyor Deu plau appellar vos a la
gloria de paradis e traureus de aquesta miseria mun-
dana com los molges al consell Real e a mi bo bajen
axi divulgat no trobants medecina alguna vos pusca
valer ne ajudar sino la misericordia de nostre Senyor
üeu quius vol collocar en lo seu Sanl Regne e han
volgul Senjor yous ho digues axi ciar e distinclamenl
per ^.0 que vos Senyor postposant totes cogitations e
pcnsaments sin tenia en les coses transitories de aquest
mon e no havent sperangsi en la vida del cors vos afer-
reu ab la sacralissima passio de aquell Senyor jesu-
Christ ver Deu e ver home queus ha tant carament
comprats ab la sua preciosissima sancli car merils vos-
tres ne altres noiis poden portar a paradis sino tanísola-
ment los merits de la sacratissima passio sua. E vos
Senyor preñen aquesta mort ab molta patientia e ab
esforg com a bon chr istia faent graties a Deu corn vos
ha fet viure tant longament en vostres ierres e Regnes
en les quals lexau glorios e bon fill Rey Senyor e suc-
cessor e fentli aximateix moltes graties com vos ha dat
spay de reebre tots los sacraments de Sancta mare Es-
glesia e haver conexenga de vos mateix qnc no os po-
ca crratia. »
Capítol XXVII qui trarfa de la singular e catholica
resposta que [eu la Majestat del Senyor Rey com lí
fon explicat que havia en bren morir e delreplicat
que li fou fet e com hi satisfeu la Real Majestat.
E explicada la dita ambaxada de la mort deconli-
nent lo dit Senyor Rey ab gran sforr: e animo córistant
respos e dix que gertament ja ell conexia que de aque-
lla sua malaltia havia de morir c axi que pus nostrc
Senyor Deu ho havia axi disposat que ell no havia a dir
altra cosa sino fíat voluntas tua e conformarse en tot e
( \1\ )
per tot ab la volunlat divina repiitant a gran fidelitat
esser 11 fetn tal denuntiaíio de la mort la qual ell pre-
nia ab molla pacientia e tenia gran fe e confianí^a en
lo Senyor beneyt quel havia creat que pus axi havia
ordenat de ell no rnes viure en aquest mon lo eolloca-
ria en bon loch per merits de lasua sacratissima passio
enol punlria segons lospeecats e demerits seusinnume.
rabies. Mas usaria vers ell de la sua aeiist amada cle-
mentia e pietat axi com fins agi havia usal. E aquesta
ambaxada de morir en bren fon al dit Senyor Rey tant
accepta que per aquella non pres alteralio alguna ans
la dita resposta feu axi com es dit ab tant sforg cons-
tant e viu animo que mes dir nos poria. Dient encara
mes avant al dit Vicicnnceller que de tal ambaxada ne
denuntiaíio no li volgues demanar perdo car a gran
servey e complacentia ley repulava e que ell dit Vici-
canceller no dubtas en aquest transpas de la. mort la
sua Majestat spantar se per quant tota la sua pensa era
en Deu e tenia ferma conrianc>a en ell e en la sua sa-
cratissima mare advocada deis peccadors que maligne
sperit algu no haguera poder sobre ell ne sobre la sua
anima la qual ell commanava a son Senyor e Redemp-
tor. E lavors lo dit Vicicanceller replicant dix molt hu-
milment e ab gemechs senglots e veu piadosa. « Ha
Real Majestat e mon bon Senyor bon dia ha vengut
a vostra gran Senyoria com teniu tanta constantia e
bon proposit en morir e voler lo que Deu vol placia
aldemenys a V. R. Majestat de pregar nostre Senyor
Deu per mi. » Al qual Vicicanceller lo dit christianissi-
mo e bon Rey e Senyor nostre ab gran sforg e molt
( "5 )
piadosament respos e dix. « O vos Vicicanceller los vos-
tres loables e bons serveys ja preguen Deii per vos. »
Capítol XXVIII qiii tracta del acte e contemplatio
molt singular que feu lo Senyor Reij tenint abras-
sat lo Crucífix plorant e suspirant.
E acabat lo dit rahonament lo dit Senyor Rey rnons-
tra esser cansat e dix al dit Vicicanceller e ais altres
aqiii circunstants que ell los pregava lo lexassen un
poch reposar per quant ell volia assajar si poguera dor-
mir. E axi lo Senyor Rey stech que no parla per spay
de una hora e mija en tant que fou vist a tots los cir-
cunstants que dorniia. E pasat lo dit spay del dit re-
pos lo dit Senyor Rey sens altres paraules precedents
demana la creu gran stant sobre lallar qui era bastit
assats prop lo lit hon reposava lo dit Senyor Rey en la
qual creu era la imatge e figura del Crucifix e aquella
ab gran devotio e plorant ell besa e les mes apres en-
tre los seiis pits e brassos conlinuament orant e dema-
nant a noslre Senyor Deu venia de sos peccats ab molts
grans suspirs gemechs e lagrernes e ab tanta devotio
e manera que nos poria dir ne scriure. E certarnent
fou aquest acte o manera de orar tant piados e de tan-
la devotio e contrictio que no era algu per poch o gran
que fos en la cambra hon lo dit Senyor Rey jahia nia-
lalt que no sanglotejas e ploras. x\xi que íbu necessari
( no )
dir al dit Senyor Rey que lexas la dita eren e reposas
per algún spay car apres com hora fora la tornara co-
brar. E de fet lo Senyor Rey se leixa del orar o feu
tornar la creu en son loch.
Capítol XXVIIII quí tracta ^^el manamcvt fet per la
Majestat Real a son Secretari quescrívis una epís-
tola axí com lo Senyor Rey lí dígnera.
Subseguides ax¡ calholicament e piadosa les dites
coses decontinenl lo dit Senyor Rey deniana mossen
Joan de Coloma secretari seu al qual mana que aqui
de continent en presentía sua scrivis una epístola la
qual la sua Altcsa volia fos tremesa decontinent al II-
lustrissimo don Ferrando fill seu Rey de Castella e
priraogenit de Arago. E deconlinent lo dit mossen Co-
lonia pres la ploma e sci-ivi la dita epístola en lengua
castellana axi com lo Senyor Rey li deya e ordenara
de mot a mot. Aqo íou cosa de gran maravella et Dei
donum que stant axi lo dit Senyor Rey vexat e prop
lo terme deis seus derrers dies se recordas en tanta
manera del dit lllmo. Rey don Ferrando fill seu ordo-
nant e faent scriure axi catholicament e be tot lo que
li volia dir en presentía. Aquesta epístola fora stada
^nolt pus piadosa e millor ordenada si lo dit Sen-
yor Rey fos slat constituit en major dispositio e
convalescentia la qual opistola axi ordenada per lo
( n7)
dít Senyor Rey es del tenor seguent (1).
Epístola en vulgar castella tremesa per la Majestat
del Seuijor Rey al Illustrissimo don Ferrando Rey de
Castella e primogenit de Arago fill sen en la qual U
dona la paternal henedictio.
Serenissimo Rey nuestro muy caro e muy amado
fijo. Pues a la divina Majestat es plagíente que en nues-
tros días no vos veamos que era la cosa después de la
salvation de la anima por nos mas desseada por aques-
ta carta que sera como postrero comiale entendemos
fazer el officio de padre a quien nuestro Senyor por su
infinida bondat ha dado fijo tan obedientissimo e de
tanta viríut y excellentia. Recebido havemos por spe-
cial dono de quien teñe el poder los sanctos sacramen-
tos de la Esglesya e fecho todos ordenes de christiano
no con aquella contriccion e arrepentimiento que de-
viamos por ser tan grandes las offensas que fecho le
havemos e tan poco el reconocimiento de tantas e tan
N. del E. (1) Esta carta la recibió su hijo D. Fernando en el lugar de
Cassares del Reino de Castilla, y cu el mismo después de breves dias
la noticia de la muerte de su Padre.
Veáse la 2." coluna del fól. 249 de las Chroniques de Espanya del
mismo autor, en cuyo lugar copia también esta carta en castellano, po-
niendo en seguida una exortacion á los Reyes, Princii)es y Señores de vi-
vir bien.
( 478 )
senyaladas gratias como de su omnipotontia havemos
recebido mas segiuid ha podido alcanzar la fragilitat
nuestra confiamos empero en la summa clementia su-
ya que por aquel derramamiento de sangre que por no-
sotros peccadores fizo en el árbol de la vera cruz hau-
ra misericordia deste su siervo que es tierra e figura
de sus manos e no querrá con el entrar en juizio pues
es cosa cierta que ante tal juez ninguno justificar se
puede. Fijo ya podéis consyderar en el puncto en que
stamos que ni regnos ni subditos ni potentias algunas
humanas por grandes que sian ayudar ni valer nos
pueden salvo aquel Creador e Redemptor del mundo
en cuyas manos stamos y es este passo tal que quer-
ríamos haver seydo uno de los mas ínfimos hombres
de nuestros regnos e senyorios. Recordat vos pues que
quando a el sera plazienle haveys de venir a esto mes-
mo e que vos dolra lo que en offensa de nuestro Sen-
yor fecho haureys de dolor tal que en sanidat cogitar
no se dexa y assi mesmo del bien que habreys podi-
do fazer e no haureys fecho. Vengaus en la mente de
quanta grandeza son los regnos e senyorios en que soys
e haveys de ser inmediato lugarteniente suyo e que
quanlo son mayores mayor e mas strecho sera el cuan-
to que dellos le haveys a dar. No vos enganye el mun-
do como faze a los mas que en qualquiere edat sean
siempre piensan haver tiempo a emendar sus faltas.
Levat siempre ante los ojos el temor de Dios e passen
vos alguna vez en el dia por la memoria los tan gran-
des dones e gratias que fecho vos ha por que conos-
ciendo le soys grato vos faga fazer su sancta voluntat.
( 179 )
La justicia sobre todas cosas sea el spejo dé viiestre
corazón faziendo la sin exception de [)ersonas. La de-
fensión de la fe cathoüca y de la Iglesya Sancta de
continuo se vos represiente los regnos e subditos con-
servat en paz y en justicia sin injuria del próximo evi-
tando quanto al mundo podays todas guerras y discen-
siones e no vos olvideys la humildat que es cosa ac-
ceptissima a nuestro Senyor que por sola aquella la
gloriosissima Virgen Maria mereció ser madre suya. E
por no divertir nos mas en las cosas del mundo con
la presente vos damos nuestra paternal benediccion
supplicando a la immensa potentia que de su mano
sanctissima vos bendiga e la benediccion suya e nues-
tra sean siempre con vos por que como buen Rey e
cathoiico principe rijays e governeys los Regnos e tier-
ras a vos encommendados de manera que rendays bue-
na razón a nuestro Senyor de los talentos que vos ha
dado e vuestros dias sean feciios luengos sobre la faz
de la tierra a su sancto servitio e veays íijos de vues-
tros fijos fasta la tercera e quarta generation e adve-
niendo el termino por el statuido vos colloque en su
sancto Regno al qual plega levarnos por su sancta mi-
sericordia. A nuestro Secretario havemos enconnnen-
dado vos diga cierta cosa en fe de su officio e por la
crianza que del havemos fecho sea le dada entera fe. E
guárdeos nuestro Senyor como tiene el poder. Dada en
Barcelona a XVIII de-janero xMil CCCCLXXIX (1).
N. del E. (1) Aunque el aulor tacha en su niaiiuscrilu la Iraduccjioii (juc
180
«Serenissimo Rey nostre molt char e molt amat íill.
Pus a la divina Majeslat es plasent que ara en noslres
derrers dies nous vejam com ago fos cosa apres la sal-
valio de la anima per nos mes desijada. Per aquesta
epistola que sera lo derrer comiat que preném de vos
entenem per oíTici de pare al qual noslre Senyor Deu
per sa infinida bondat ha (!at fill tant obedientissimo
com sou vos e de tanta virtut e excellentia dotat noti-
ficam vos com havem reebut per special gratia de nos-
tre Creador e Senyor quin te lo poder los sanls sacra-
ments de Sancta maro Esglesia. Axi que havem fet tot
orde de chrislia no empero ab aquella contriccio e do-
lor de cor que deviem per esser tan grans les offenses
que contra la Majestat divina porpetrat havem e la co-
nexcnga tan poca de tantos e tant assenyalades gralies
les quals de la sua omnipotentia havem reebut mas ab
aquella major humilitat e devotio que la fragilitat nos-
tra nos ha companyat confia m empero en la sua gran
clementia e tenint tota la speran^a de nostra salvatio
fundada en la sua sacratissima passio axi que per
aquell scampament de sanch que ha fet en larbre de
hizo de esta carta al vulgar catalán y dice en una nota «Es demos posar
en cataía la dita epistola e per (;o es liniada » nos ha parecido convenien-
te copiarla, para que de su comparación con el original se deduzca el pro-
fundo conocimiento que tenia de anü)os idiomas, en una época en que el
castellano era bien poco conocido en Cataluña.
( 181 )
la Vera Crcni per nosaltres peccadors liaura misericor-
dia de nos miuiíuo servent de la siia divinal Majestat
qui som térra o figura de ses mans e no volra entrar
ab nos en iuy com sia cosa certa que devant tant e tan
poderos juy algu qualsevulla sia justificar nos pot. Vos
fill meu molt char ja podeu consyderar en lo puncl en
que nos ara stam que ne regnes ne subdits ne poten-
ties algunes humanes per grans que sien ajudar e va-
ler nons poden sino tantsolament aquell Creador e Re-
domptor del mon en les mans del qual tots stam. E no
sens gran dolor de cor referim com aquest transpas de
la mort es tal que volguerem e estimaren! esser stats
hu deis mes inferiors e subdits homens deis nostres
regnes e senyories per quant non haguerem dar ne re-
tre tan gran compte a Deu com havem. Recordam vos
Rey e fill nostre molt char recordam vos que quant a
Deu sera plasent vos haveu a venir en nqo mateix e no
sabeu quant ne a hon ne com e llavors vos dolra tot
^0 e quant en offensa de nostre Senyor Deu fet haureu
de tal manera que en sanitat dir e cogitar nos poria e
aximateix del be que haguereu pogut fer e no haureu
fet. Vinguen vos donchs Rey e fill nostre molt char
aqüestes coses totes a la pensa e encara sovint vullau
recordar de quanta grandesa son los regnes e senyo-
ries en que sou ara constituit e sou inmediat loclinent
(le Deu e que quant son majors major e mes stret se-
ra lo compte que de aquells li haureu a donar nous
engan lo mon com fa a molts homens qui en en qual-
scvol edat sien tots temps pensen haver temps en sme-
nar llurs faltes mas teniu tots temps devant vostres ulls
( '182 )
lo temor de Den que es principi e saviesn e passen
vos algiines de vegades lo dia per la memoria los tan
grans dons e graties que lo Senyor beneyt e Creador
del mon fetes vos ha car liavent vos conexenga de
aquests dons e graties li sereu agradable e molt accep-
te eus fara fer tots temps la sua voluntat. La justitia
sobre toles coses sia lo miral e figura del vostrc cor
faent aquella sens acceptio de persones e nous oblit
per res la defensio de la fe catholica e de la Esgiesia
militant e continuament aman los regnes terres e sub-
dits vostres e teniu e conservau tots aquells en pau
concordia e justitia sens injuria del proisme exbortant
vos que avorriau tant quant vos sera possible totes
guerres e dissentions e nous oblideu per res la humi-
litat la qual es molt accepta a nostre Senyor Deu car
per aquesta sola la sacratissima e toi's temps verge ma-
dona Sánela Maria advocada nostra e de tots los pec-
cadors meresque esser mare de Deu. E per no diver-
tirnos mes avant en les coses del mon ab tenor de la
present vos donam nostra paternal benedictio suppli-
cant lo Senyor e Rey deis Reys que de sa ma sanctis-
sicna vos beneesca e la benedictio sua e nostra sien tots
temps ab vos e sobi^e vos a fi que com a bon Rey e ca.
tholich princep e Senyor pugau regir e governar tots
los regnes e terres que teniu per Deu en commanda
en tal forma que de aquests beus de fortuna pugau
dar bona rao e compte a nostre Senjor Deu. Los vos-
tres dies sien fets loncbs ab beneventuran^a sobre la
fag de la térra e al seu sant servey e queus vejan filis
de vostres filis fins en la terca e quarla generatio e
( 183)
quanl vendrá a vos lo lerme de la mort lo qual Deu vos
ha ja consiiliiit li placía dar vos esforr; contra lestemp-
tations del dimoni e fer tot orde de christia collocant
la vostia anima en lo seu eternal regne lo qual a nos
j)eccador per merits de la sua sacratissima passio nos
viilla dar e no punir nos segons nostres peccats com
el! no vulla la mort del peccador mas ques converlcs-
ca e visca. A nostre Secretari havem commenal queus
diga cei'la cosa en fe de son ofíici e per lo nudriment
(¡ue dell havem feí sia li donada plenissima fe e crehen
va. Dada en Barcelona a XVIll de janer del any de la
nalivitat de nostre Senyor Deu MCCCCLXXIX í (1)
Urdínatio Regis Petrí Jll.
Vide in regesto Graliarum MCCCLXXVI folio LXIX
ordinalioncm quam facit dominus Kex pro sepulturis
N del E. (1) En el Momorlale n. iO fól. TiOO v. , donde pone una copia
de esla carta en castellano, añade Carbonell la siguiente nota. « Aquesta
letra yo Pere Miquel Carbonell he esplanada e traduida en lengua catha-
lana affegintlii alguns raols qui certamenl segons los qui si son trobats
com lo S. Rey la mana fer son procedonts e encara allres de mes pon-
derosital e devotio de la Majestat Real qui lia flnat sos dcrrers dies tan
gloriosament que nos creu que niay Rey de Arago passas desla vida nii-
llor. E acó be fet per quant desliber mettre aquella en la obra (¡ue fas
de tots los actes quis son seguils en la maiallia e mort del dit S. Rey
e encara en la sepultura la qual li es stada teta tant solemnemont e pia-
dosa com may sia stada fete a Rey. Cuius anima in pace rcquiescat. «
( 18.4 )
eius et alioíum Regum Aragonum ¡ta quod eorum cor-
pora per Abbatem et Monachos Monasterü Populeti se-
peliri habeant in dicto Monasterio ubi quamplurinio-
rum Regum Aragonum corpora requiescunt mandan-
tes vassallis et subditis dictorum Regnorum ui nonju-
rent dlctos Reges in initio eorum novi domÍDÜ doñee
suam in dicto Monasterio sepulturam elegerint modo
et forma in dicta ordinatione expressatis que ordinatio
hic inseratur (1).
In Del eterni nomine universis paleat evidenler. Quod
Nos Petrus Dei gratia Rex Aragonum etc. Exemplo
Sanctorum patrum nostri videlicet primi parentis et
Abrace Issach que et Jacob qui in catalago fidelium an-
tiquorum vita et meritis prepollentes propriam elege-
runt sepulturam certum locum inducimur eligere ¡n
quo noslrum et cunctorum Regum Aragonum futuro-
rum peracto curso vite huius corpora tumulenlur. Sa-
ne Ínter cetera Monasteria et loca Religiosa nostri do-
mini que devotis affectibus amplexamur ad monaste-
rium Populeti ordinis Cisterciensis veluti sánete reli-
gión! s decore conspicuum status nobilitate prepullens
N. del E. (1) Realizando los deseos del Cronista de insertar en este lu-
gar la ordenación que aquí se cita, la copiamos á continuación tal cual se
llalla registrada al fól. 61 del registro n. 950, del Archivo general de la
Corona de Aragón.
( 185 )
vennstate decoriim et a nostris fundatum progenílori-
bus et amplis dotatum beneficiis ac gratiis et privile-
giis comiinltum etin quo plurium ex nostiis piedeces-
soi'il)us Hegibus Aragonum corpora conquiescunt ge-
i'imiis intime devocionis affectuni. Et ideo voleiites
Monasterium ipsutu sepidturis noslri et suecessoiiim
nostrorum Regum Aragonum insigniri ex eerta seieii-
tia motil propi'io et dicte devolionis instinctii nostram
el dictoruai successorum noslrorum iii dicto Monaste-
rio elegimos sepuliuram corpusque nostrum cum mi-
graverit ab bac luce et nunc pro tune eidem Monaste-
rio scpeliendum inibi concedirnus alque damus. Sta-
tuentes ordinantes ac volentes omnino quod in dicto
Monasterio et non alibi sit et babeal esse sepulcrum
nostrnm et omnium predictorum successorum nostio-
lum Regum Aragonum nostrum que et eoruní corpora
per abbatejn et Monachos dicli Monasterii sepeliantur
et sepeliri habeant in eo solemnilate et bononíicencia
quibus decet. Exortantes etiam in Domino et admo-
nentes sub paierne benediccionis obtentu inclilum et
magnificum Infantem Johannem carissimiim "^rimoge-
nitum ac in Regnis et terris nostris universalem suc-
cessorem et omnes alios nostros post eum suecessores
Reges Aragonum quod eleccionem ordinacionem et
statutum nostra luiiusmodi tenaciter observantes et j>ro-
sequenles in biis volunta! em nostram corpus nostrum
cuní sublatum fuerit ab bac luce in dicto Monasterio
lumulari íaciant et in illo suam utique eligant sepul-
turam adjicientes quod si extii dictum Monasicrium
ubicumque nos mori conligerit corpus scu ossa nostra
TOMO wvii 15
( i86 )
cum carnibus fuerint destituía ad ipsiim Monaslerium
transportentur. Nos enim dictos noslros siiccessores
el eojiim quemlibet siicressivc ad predicta buius nos-
tr¡ rescripti serie in biis vini legis seu incomutabilis
voluntatis ultime obtinere volurnus astringimus quan-
tumcumque possumus et efficaoiter obligamus abba-
tem etiam et convenlum dicti Monasterii specialem
inde concessionem irrcvocabibter facienles.- Et ut
predicta maioris íirmitatis robore fulciantur vovemus
domino nostro Jbesu-Cbristoet beatissime virgini Ma-
rie eius matri sub cuius invocatione dictum Monaste-
rium fundatum est ac etiam juramus per dominum
Deum ct eius sánela quatuor evangelia nostris mani-
bus tacta quod eleccionem donacionem ordinacionem
et statutum nostra buiusmodi et aba supradicta et in-
frascripta lenebimus et observabimus tenerique et ob-
servan faciemus quantum in nobis fuerit inconcusse
et ea non revocabimus nec alias ronírafaciemns jure
aliquo sive causa imponentes nobis legera qua predic-
fa mutare vel ab eis recedere nobis non üceat ullo
modo. Et ulterius mandamus ñrmiter ot expresse uni-
versis et singulis vsssallis et subditis nostris cuius-
cumque status et conditionis existant ])resentihus ct fu-
turis cosque affectuose rogamus quod nostris in biis
adherentes affectibus illos qui nobis in Regali succés-
serint dignitate in eorum Reges et dóminos non jurent
doñee suam in diclo Monasterio sepulturam elegerint
modo et forma superius expressatis vel alus quibus
melius et firmius valeat ordinari hec quidem disponi-
mus volurnus et precepimus íicri quibusvis ordinacio-
{ 187 )
iiibus juribus statiitis et provisionibiis alüsque hiis con-
trarüs seu adversantibiis qiias et que tollimus et je-
vocamus ac locum non babere decernimus quo ad is-
ta obsislentibus nullo modo. ín cuius lei testimonium
presontem rarlam fieri et síü;í11o bulle nostre plumbee
impendenli jiissimus comuuiri. Data Barcbinone se-
cunda die januarü anno a nativitafe Doniini MCíiC
LXXVII. íleíinique nostri quadragesimo secundo. Rex
Petius. — Signum Petri Dei gratia Regis Aragonum
Valencie Majorice Saidinie et ('orsice Comitisque Bar-
cbinone Rossilionis et Ceriíunie. — Testes sunt. —
Luppus Cesnrauguste Arcblei)iscopus Cancellarius. —
Infans Martinus Comes de Xeiica et de Luna. — Jo-
bannes Comes Impuriarum milites. — Petrus Comes
Urgelli et Vicecomes Agerensis domicellus. — Pelrus
Galcerandi de Pinosio miles. — Dominus Rex manda-
vit mihi Bartholomeo Sirvent.
Capitúl XXX qni tracía de fcr bonos obres cascun
Princep Reí/ Senyor e vassall oi^emorant aquella
egregia e sancta anctoritat de Hugo de Sancío Vir
fore sobre la morí.
O com es cosa piadosa qui voi pensar en contemplar
en les catboliques e sanctes pei-aules contengudes axi
en la dita epistola Real com encara en los sobrescrits
capilols. E per c^o deurien tots los Reys princeps e
Senyors e tots llurs vassalls e subdits fer bones obres
e star be ad Deu lant com casen ba spny. de reconsiliar
( 188 )
vivinl en aquesta m ¡seria mundana. Prengam donchs
e memorem sovint aquella singular auctoritat de Hu-
go de Saneto Victore en lo prinier libre qui tracta de
anima dient axi Quid profuü illi inanis (jluria: brevis
letitia: mundi pompa: carnis vohiptas: falge diriíie -'
magna familia: et mala concupiscentia. Ubi risus? Ubi
jocus? Ubi jactantia? Ubi arroganda? De tanta letitia
guanta tristitia: post taníam voluptatem tam yravis
miseria: de illa exidtatione ceciderunt in magnam rui-
nam et magna tormenta. Quicquid illis accidií tibi ac-
cidere potest qui a homincs homo de humo limiis de limo
de térra es et de térra vivis et in terram reverteris
guando veniet dies ultima que súbito venit et forsitan
hodie erit certum est quia morieris sed incertum quan-
do ant quomodo vel ubi quia mors ubique te expectat
tu quoque si sapiens fueris ubique eam expectabis. E
transportados del lati en romans les dites paraules ve-
len tant dir. « Que aproíita a aquell quant mor la vana
gloria la breu letitia e goig la pompa del mon los vans
delits de la carn les faises riqueses la gran familia e la
mala concupiscentia. Hon es lo riure hon es lo joch hon
es la jactantia hon es la arrogantia. De tanta letitia e
goig quanla tristitia. Apres tant de delit e pler quantu
miseria. De aquella exaltatio e alegria son cayguts en
gran ruina e grans tornients go que a aquell es seguit
pot seguir a tu per tant com som homens. Home de
la térra lim del lim de térra est e de térra vius e en la
tena tornaras quant vendrá lo teu derrer dia lo qual
sobtosament ve e per ventura vuy sera cert es que
morras mas es incert quant e com e en quin loch car
( 189 )
la mort en tot loch te spera. Tu empero si savi seras
en tot loch aquella spei-aras. E per co lo dit glorios Rey
com aquell qni volenterosament e ab animo constant
sperava la mort quia bene morí nihil aliud est quam li-
bentcr morí volent tant dir que ben morir no os altra
cosa sino volenterosament morir nos altera no murmu-
ra quant fou desanganat clara nient que havia en broa
morir de la dita sua malaltia ans respos com a bon
christia molt piadosament e calbolica axi com dessus
en los predits capitols es largament scrit. E per qo cas-
cun christia deuria continuament pensar en la mort
axi com faea lo beneventurat Sant Hieronym que deya
sive comedo sive bihosive quodcumque aliud opus fado
semper aiiribus meis insonare videtiir illa terrihlUs tiiha
surgite mortui venite ad jiidit'mm volen tan dir o yo
menge o bega o qualsevol altre obra yo face tots temps
es vist sonarme en les orelles aquella trompa terrible
levau vos morts veniu al juy. Car segons ell mateix
diu en lo seu prolech de la biblia facile omnia contem-
nit qid se semper cogitat moriturus volen tant dir que
la persona qui tots temps cogita en la mort de la qual
algu escusar nos pot facilment tal persona avorreix to-
tes coses que res de vanitals ne dalits de aquest mon
no li fan goig. E axi no pora esser que la tal persona
no fassa bones obres e no visca en gracia de Deu e
fassa bona fi axi com ha feta lo dit Illmo. e glorios
Rey e Senyor noslre don Joan qui tots temps es stat
molt huma virtuos e liberal Senyor e scs conformat en
tot e per tot ab la voluntnt de Deu.
( 190 )
Capítol XXXI gui tracta com es de notar e digne de
commendatio la bened'ictío dada per lo Senyor Bey
al Illmo, Rey fill sea e de la altra epístola tre-
mesa per lo Senyor Rey a la Serma. Senyora Reyna
de Sicilia daga far filia siia.
Finalment es de notar e de commendatio digne la
benediccio la qual com dit es en la dita epistola lo dit
Senyor Rey don Joan stant axi en la agonia de la nioit
com es dit volgue donar al Illmo. Senyor don Ferran-
do Rey de Casíella fill seu per dar bon eximpli de si-
mateix al dit Senyor Rey íiU seu e a tots los qui ven-
drán apres ell e succeiran en los seus Regnes e Ierres
que fassan semblant e lenguen e serven totes e sengles
coses contengudes en la dita epístola si prosperar lon-
gament en aquest mon e eternalment viure en laltre
segle dosigen. E es veiitat que scrita la dita epislola e
ordeniKÍa per lo dit Senyor Rey com dii es decontinent
per sa Majestat íbu manat al dit Secretari seu que sci'i-
vis segons lo dit Senyor Rey ordenara una altra epis-
tola ab la benediccio paternal c semblant a la propdita
la qual volia fos decontinent tremesa a la íllma. dona
Joana filia sua Reyna de Sicilia daga far. E axi es slat
fet. Empero per no replicar una maleixa cosa non so
volgut curar en insertar aquella en lo present libre.
Capítol XXXII qai tracta de les derreres páranles que
( »^J1 )
dix lo Senyor Rey ja cunstituit en la agonía de la
morí tenint lo Crucifix en/re los brassos e de la pro-
testatio contra lo maligne sperit per esser ferní en
la san ota fe catholica. *
E dada conclusio en fer la preinserta Epístola axi
piadosa e ab totes les circunstancies necessaries e fets
alguns codicills per lo dit Senyor Rey en poder del dit
magnifich Secretari seu mossen Coloma lo qual ja en
dies passats havia reebut lo testament del dit Senyor
Rey quant vench en la hora, tarda e molt vespre del dit
dia de dilluiis lo dit Senyor Rey sentint se ja prop de
la mort de la qual veya no pedia en alguna manera cam-
par deniana que li fos dat lo Crucifix qui stava sobre
laltar segons ja es dessus dit lo qual decontinent li fou
mes entre los brassos e aqui lachrimajant e molt pia-
dosament e ab gran devotio e reverentia besava molt
sovint los peus del Crucifix dient. «Senyur ver Deu e
ver hom contemplant yo aquesta imatge lúa te clam
merce e misericordia quet placia emparar la mia anima
e collocar aquella en lo loch hon les altres animes be-
neventurades reposen. » E entre les altres preg:,ries e
devotes oracions per ell fetes al Senyor dix ab devotio
la protestatio seguent. € Senyor Deu Jesu-Christ yo
peccador proteste ara e tols temps e per lo transpas
de la mort contra lo maligne sperit que si per alguna
temptatio o illusio diabólica me desviaba deis articles
de la fe catholica que no bi conseiit e ara per llavors
hi disscnt caí mon bou proposit tol temps es slal e es
ara de viurc e morir en la saiicta le catholica. E dicli
( '192 )
humilment in manus tuas Domine commendo spiritum
rneum reJimisti me Deus veritatis. »
Capítol XXXIII quí tracta del día del obít del Senyor
Reij e del dol e tristura romasa en la cíutat.
Estant axi lo Senyor Rey en la agonía de la mort
fou li dat í poch de broa ab una pipa e era ja quasi
hora de la mija nit del dit dia de dilluns de ques seguí
que perde la páranla e may parla pus e stech axi pe-
nant en la ogonia de la mort fins al mati seguent que
era dimarts e comptavem XYIHl de janer any dit
MCCCCLXXIX e axi tocades les set hores demati ans
de mig jorn del dit dia de dimarts lo dit lilmo. huma-
nissimo e bon Rey e Senyor nostre don Joan rete la
anima a nostre Senyor Deu de ques segui decontinent
en dit palao Episcopal e per iota la dita cintat de Bar-
celona un tan gran dol plor e tristor com may sia stal
vist e totes faenes e negocis tancades les portes deis
obradors cessaren per- tros dies continuus que no er;i
algu pogues res fer en la eiutat tant stava tot lo poblé
trist e desconsolad E aquest tancar de portes e cessar
de tols negocis fou fetper ordinatio deis Consellers de
Barcelona ab veu de publica crida feta per tots los lochs
acustumats de la dita eiutat.
Capítol XXXIIII qui tracta com al Protono tari o al
Secrclarí del Senyor Rey se prríany continuar totes
( io;j )
les relations que acostmnen de fer los Me t (jes al Con-
sell Real deis uccidenís e uidispositio de la Majestat
Real fius lo día que passa desta vida inclusive,
E per quant es cosa acustumada que en les malal-
ties e inilisposicions lleals los Metges eníreveninls en
aquelles fan per cascun dia relatio una e moltes vega-
des (ant com es necesari al Consell Real en lo punct
que sta e troben la M:)jestat Real. E de cascuna relatio
j)er los dits Metges feta sen fa scriptura e acle auten-
tich en poder dol protonotari o del Secretar! tenint lo
primer loch en casa del Senyor Rey. E anos fa per dar
t omplida rao de la malallia accident e obit de la Rea!
Majestat axi ais Illustrissimos muller e íills Reys e al-
ires princeps e Si nyors qui son en grau e parentela
de tal Majestat Ueal com encara a les ciutats castells
viles e lochs criáis familiars domestichs servidors offi-
(ials e vassalls de la prefata Real Majestat tota hora e
quant se demana es vol sceber e llavors coneix cascu
si tal Rey piincep e Senyor es moií de mort natura-
íJ dallra mort ne si mort catliolicament e com a Chris
tia o no. E per c-o de totes les dites relations fetes axi
per lo dit mcstre Miro com per los altrcs metges a eil
associals sen ha fets actes certificats per lo dit mossen
Joan de Coloma Secretari del dit Serenissimo Rey nos-
tre e Senyor tots per orde e per jornades axi com se
perlany en lo dit Consell Real continuar e scriure ho
requería per llur honor e dsscarrech.
194
Capítol XXXV gilí tracta de les marragues fetes ais
familíars domestíchs scrvídors of/ícíals e ministres
de la casa del Semjor Rey.
Morí lo dit Senyor Rey de contineiit los manumis-
sors se digueren al thesorer mossen Giiillem de Peral-
ta e al Scriva de ralio mossen Pau Piossell que fessen
íer per alguns sartres tantes marragues com fossen
mester a ells e a tots los faiiiiliars douiestichs servidors
oíFicials e ministres de la casa del dit Senyor Rey. E
apres si los diners gastaven que passat I mes que cas-
cu bagues portal marragues se p rengues per lo luto
tant drap negre com fos manester donant ne a cascu
deis que marragues haurien poitat una gramalla ab son
copiron. Es veritat que per quanl los diñéis no ban
bastat ne lo Senyor Rey de Castella fill del dit Senyor
Rey don Joan nos trobava a^i lo dit dia del obit del dit
Senyor Rey com fos en Castella en la ciutat de Trusi-
11o los dits manumissors no pogueren dar a cascu sino
de les dites marragues. Empero alguns e yo enlre los
altres apres 1 mes que les diles marragues foren por-
tades sen faeren a llurs despeses gramalles e capirons
de bruneta axi com yom fui la mia la qual pagui de
mos diners propris per fer bonor al Senyor Rey e a
mi mateix car a molta vergonya yo reputava posar les
marragues e no vestirme de luto. E es veritat que tot
lo dit dia de disnarts e la piop seguent nit lo cors Ueal
del dit Senyor Rey molt richament vestit e be acom-
( 195 )
panyat de diverses preveres religiosos qui dehien ofíi-
ei e orations ab multitud de entorxesalli cremants sti-
gue dins lo dit palau del Bisbe e en la cambra hon era
mort sobre lo seu Real lit.
Capiíol XXXVI qui tracta del embalQamar e aroma-
tizar lo cors del Senyor Reí/.
En lo predit dia se aplega tot lo dit Consell qui vi-
vint lo dit Senyor Rey se deja Real en lo dit palau
Episcopal p¿r del liberar si los dits manumissors eran
tenguts o no en fer balcemar lo cors del dit Senyor
Rey attesa la ultima voluntat del dit Senyor Rey qui
en sos codiciils havia ordenat e manat que en alguna
manera nos bal gemas. Final ment haguda sobre iiqo
molla disseptatio íbu conclos e delliberat que lo dit
cors Real fos balgemat altes lo gran discurs de temps
([ues bavia fer per teñir aquell en la sala del {)aiau Real
major e encara per aportarlo al Monaslir de Pob'.el no
contraslant la dita ultima volunlat com fos impertinent
e no profitable ne poderse tollerar teñir lo dit cors
mort tant de lemps sens balcamar. E axi lo dit cors
Real decontinent fon balgemat en la foi'ma antiga e
acustumada fer per los cbrislians molt be e sumptuo-
sament.
Capítol XXX\ II qui tracta del ornamenl fct en lo ya-
( 19G )
lan maior Real de Barcelona per lo cors e sepulíu
ra del Senyor Rey.
En apres lo dit dia mateix de dimarts fou apparellat
en la gran sala del palau maior Real de la predita ciu-
tat un bell cadafal e sobre lo dil cadafal un noble lit o
litera molt be levorat e bastit de ílll matalafs e cubert
lot de I rich cubertor de drap de ras. E sobre aquest
lit o litera fou mes un bell pavello o alquella blancha
pampolat dor (ja e Ha a manera de roses lo qual pon-
yaya en lo sostre e oceupava tota la redor del dit lit.
E fou la dita gran sala tota empaliada de richa e molt
bella tapi^^aria de draps de ras texits dor e dargent e
de seda de diverses colors e de diversos slams molt
fins 90 es en aquesta forma que quiscun costat de la
dita sala e alt e baix Ilahon es lo sitial Real de fuste
que alli es bastit e stava ja en vida de la prcfata Ma-
jestat Real e encare laltre fiont de la sala bon es pin-
tada una bella e gran imatge de nostra Dona tot stava
molt richament empaliat com dit es de molts richs
draps de ras nous e bclls entre los quals eren los draps
deis set goigs e los draps de la historia de Alexandre
molt subtilment imagináis e figurats de moltes riques
e delicades figures e imatges de homens e de dones de
Sanis Angels e de Ueys e daltres di verses figures. E
mes hi bavia molts altres richs draps de ras e molla
altra nova tapicería que lo Senyor Rey mentre vivia
per son propri us e servey havia íets venir de Flandes
e de fira de Medina del Campo. Ítem en la dita gran
sala havia nou altars eo es dos al enfront hon fo la dita
( 19' )
¡matge de iiostra Dona e 1 en laltre íVont sobre lo dit
sitial Real e tres en cascun costal de la dita sala los
qiials VHIl altars eren aquí novellameni edificáis per
la celebratio de les misses celebradores per la bona
anima del dit Illmo. bon Rey e Senyor nostre don
Joan.
Capítol XXXVIII qui tracta de la processo de la Seu
que vench en la cambra del palau Episcopal hon
stava morí lo cors Real per portarlo a la gran sa-
la del palau major Real.
E lo prop seguent dia que era dimecres que comp-
tavein XX del predit mes e any vers les X hores ans
de mig jorn en la sala del dit palau del Bisbe la qual
es devant la petita cambra en la qual mori lo dit Sen-
yor Rey appiegats los Reverends Bisbe de Gerona de
Urgell e de Yich e los U lustres nets del Senyor Rey 90
es don Jaycme de Navarra e de Foix Infant de Navar-
ra fill del Illustre don Joan Comte de Foix e Senyor de
Bearn e de la Illma. dona Elionor fdla del dit Senyor
Rey don Joan ía qual decootinent que lo dit Senyor Rey
fou pasat desta vida se intitula Reyna de Navarra coin
abans se intitulas Infanta e princessa de Navarra e la
qual no passaran XII dies qne mori ab lo dit titol de
Reyna de Navarra. E appiegats axi mateix en lo dit
locli don Alfonso fill tantum natural del dit Sermo. don
Ferrando Rey de Arago e de Castella e don Phclip o
don Joan de Arago e de Navarra gerinans filis bastards
( i98 )
del Illuslre princep don Karles de gloriosn memora fill
maior legitim e natural del dit Senyor Rey don Joan e
de la Illusma. Senyora Reyna de Navarra dona Blancha
jjrimer muller del dit Senyor Rey don Joan e don Joan
Come de Rippacorca fdl bastard del lllustre don Al-
fonso de Araiío olim mestre de Calatrava e ara duch de
Vilaformosa e don Ferrando de Arago Prior de Catalun-
ya fill bastard del prop dit Mestre e gerraa del dit don
Joan Comte de Rippacorga lo noble mossen Requesens
dez Soler porlant veus de Governador en lo Principal
de Catalunya lo Mestre rational en lo Principal de Ca-
talunya mossen Andrcu de Paguerae son loctinenl mos-
sen Pere Baucells e molts altres diverses prelats nobles
barons cavallers gentils homens ciutadans burgesos e
persones ecclesiasliques e seculars qui occupaven tot
lo dit palau Episcopal sobrevench la gran processo de
la dita Seu ab tol lo Clero e canonges de aquella ab
multitud altra de preveros los quals cantants grans
psalms e a altes veus portants ab si lo Reverend don
Gonsalvo per la gratia de Deu Bisbe de Anguello e con-
fesscr maior de la Majestat del dit Senyor Rey don Joan
veslit en pontifical ab sa mitra en lo cap e crossa en
la ma entraren molt solemnement en la cambra dins
la qual stava bajagut lo cors mort del dit Senyor Rey
e aqui fetes Uurs absolulions e soleninitats ecclesiasli-
ques sen tornaren en processo segons en lo prop se-
guent tapitol es contengut.
Capítol XXXVIIII qui Iracta dr la forma rom stava
( lyy )
lo cors murt del Seayor Rey qnaiH lo trague la
processo del ¡miau Episcopal portant lo al palau
maior Real e de les persones r/fii portaren la litera
sobre la rjinil auava lo dit cors Real.
E exlnt dita pi'ocesso de la dita cambra encontinent
fon leval lo cors del Seuyor Rey del lit hon stava e mes
sobre una litera de cami per portar sen aquell ab dita
processo la qual litera era cubería de un molt rich pa-
li dor e sota lo cap del dit cors Real foren mesos dos
ricbs coxins de brocat dor e lo dil Real cors vestit de
una roba larga de vellut carmesi folrada de marls gibi-
lins e vestit encara de un jupo de seti carmesi o tc-
nint cal^ades unes calces de grana e ais peus unes sa-
bites de velliit argentat o cenros ab guaspes de vellut
negre e tenia en lo cap I bonet negre e sobre lo bonet
una corona Real e en lo ooll lo collar del duch de Rur-
gunya e en les mans diverses anells dor e en la dreta
nía 1 ceptre Real e en la ma esquerra la sua Real spa-
sa e axi sobre la dita litera lo posaren ab la cara tota
descuberta que apparia que fos viu. E stant axi aje-
gul lo dit Real cors sobre la dil.i litera decontinent
seguints e acomptinyants dita processo los diis pi-elals
illustres persones nobles barons cavallers gentiis ho-
nens ciutadans burgesos e diversos altres persones ec-
clesiastiques e seculars fou la dita litlera presa e por-
tada ab lo dit Real cars per los nobles mossen Reque-
sens dez Soler portant veus de Ciovernador en lo Prin-
cipal de Catalunya mossen Rodi'igo de Rebolledo ca-
nierlencb maior del dit Senyor Rey don Joan don Go-
( 200 )
mis Suaris de Figueroa ambaxíulor del dit Illmo. Rey
e Senyor nostre don Ferrando niossen Berenguer de
Hequescns majoidhom e mossen Ferrando de Rebolle-
(!o trinxant del dit Senyor Rey don Joan e per los mag-
niíichs mossen Franci Antoni Setanli regent la vegue-
ría de Barcelena lo dit mossen Andren de Paguera
mestre rational del dit Senyor Rey mossen Gaudíirich
P^ges cavaller fill del magnifich mossen Joan Pages
cavaller doctor conseller vicicanceller del dit Senyor
Rey e per molts altres cavallers e gentils homens criats
del dit Senyor Rey.
Capítol XXXX qui tracta de moltes notables persones
qui anavui detras e devant la dita litera Real acom-
panyant aquella.
E preccint com dit es la gran processo deis canon-
ges e Clero de la Sen de Barcelona lo dit Real cors
ajagut molt noblement sobre la dita littera e acompan-
yat de un grandissimo nombre de entorxes o siris ne-
gres cremants fou trel del dit paiau del Bisbe e apor-
tat per les sobredites persones e moltes dalíres que do
vant e detras la predita real litera plorants e mons-
trants gran dol anaven entre los quals eren los ja dits
i-everends Bisbes de Gyrona de Vicli e de Urgell los
Consellers e Consols de la ciutat de Barcelona los di-
putáis del General de Catalunya los Syndies de les ciu-
tals de Leyda de Gyrona e de Tortosa mossen Fran-
cesch Burgués procurador real del regnc de Mallorquos
( 201 )
mossen Guillem Pujades conservador de Sicilia mossen
Pere Pujades governador del Cap de Lugodor en lo
rcgne de Sardenya frare Joan Barutell comanador de
Barcelona del orde de Sant Joan del hospital de Ilie-
rnsalem mossen Guillem de Peralta tresorer general
del dit Senyor Rey don Joan e molts altres cavallers e
gentils homens ciuladans honráis e Lurgesos e altres
seculars e ecclesiastiques persones.
Ciipüol XLI quí tracta del canii que feu la dita pro-
cesso fins al palau major Real hon leixa lo dit
cors Real.
E partint se la dita processo del dit palau del Bis-
be ab lo dit cors Real acompanyat axí noblement com
dit es ab molt gran serimonia ana la via de la plagia
de Sant Jacme ana dret cami per lo carrer deis apo-
thecaris e vengue a la plaga de les cois e de la plaga
de les cois passant per la plaza del Rey arriba al gran
palau Real de la ciutat de Barcelona hon trobaren lo
dil gran palau tot empaliatde dita tapiceria en mig del
qual era lo dit bell cadafal ja bastit e apparellat ab son
lit e litera segons ja dessus es largament designat.
Capítol XLII quí tracta de la comanda feta del dit
cors Real qiiant fou portat en la gran sala del pa-
lau Real e de les processons e absolutions que per
TOMO xxvn i4
{ 202 )
cascun dia li fore>i, [cíes c de la companya deis ca-
pellans de la capella Real.
E decontinent quo lo dit cors Real fou portal e pos-
sat en la litera del dit cadaftil los canonges de la dita
Seu ab tot lo llur cleio faeren sobre lo dit cors Real
una solemne absolutio e apres la dita processo se partí
del dit palau e lo dit cors Real qui romangue sobre la
dita litera axi vestit e ornat com dit es sois special
custodia e comanda del dit noble mossen Rodrigo de
Rebolledo camerlench major del dit Senyor Rey e
acompanyat de molts cavallers e genlils homens oñi-
cials criats e servidors del dit Senyor Rey e ab molta
luminaria qui aqui cremava cascun dia e nit continua-
ment tant com lo dit cors stech axi en la dita gran sa-
la del dit palau major Real. E axi en aquest dia e en
los altres apres continuament seguidors de hora en
hora e de punct en punct se subseguiren e vengueren
dins la dita gran sala Real devant lo dit cors Real di-
verses processons de totes les parroquies e monastirs
uberts axi de homens com de dones de la dita ciutat
ab llurs creus e en la forma que acusíumen anar les
processons a sepultures de morts pomposes axi que la
Seu (le Barcelona e cascuna parroquia e cascun monas-
tir tremelia dues vegades lo dia ^o es una de mati al-
tra despres diñar llur solemne processo al dit cors
Real. E es cert segons yo dit Sciiva e Arcbiver del
Senyor Rey he vist de mos ulls que tant quant lo dit
cors Real stech en la dita gran sala axi acompanyat e
illumiuat de molls siris e ornada e acompanyada la di-
( 203 )
ta sala en la forma predita se celebraren en los dils al-
tars (])i¡ aquí eren ja apparellats com dit es en nombre
de Yiill ^0 es per cascun día comeneant de la púnela
del dia fins al mig jorn tantes misses baxes quantes dir
se ni podien que n]ay cessava la celebratio de aquelles.
E aximateix per casen deis dits dies que stecli lo dit
cors Real en la dita sala fou donat per amor de Deu e
en remissio deis peccats del Senyor Rey a cascun po-
bre quiy \enia demanar a.lmoyna un pa de dors d¡-
ners. E segons mossen Franci Ferrer criat de la cape-
l!a del dit Senyor Rey qui tenia carrech de distribuir
lo pa entre los dils pobres ha dil a mi dit Carbonell si
distribuiren per tots los X dios que siech lo dit cors
Real en diia sala passats XXX milia pans. E molts mes
sen hi foren distribuits si mes pobres venguts bi fos-
sen car may les mans del dit mossen Franci Ferrer
cessaven de donar continua ment a cascun pobre qui
venia al dit palau demanar almoyna un pa dobler com
dit es fins a tant que lo dil cors Real fou aporlat a la
Seu de Barcelona. E encara per major solemnitat e
companya del dit cors Real e relevalio de penes oue
pas'sas la anima del djt Senyor Rey tots los capellans
xandres e scholans de la sua capella Reyal stigueren
aqui lols los dies e nits contiiiuament tanl com stech
lo dil cors Real en la dita gran sala que may lo lexa-
ren cantants a conlrapunct e en aquella forma que
acustumaven cantar en la capella del dit Scnyoi- Rey
quant vivía. E en les nits eren acompanyats los dits ca-
pellans e sc'iolans de alguns frares de cascun orde deis
monastirs de Barcelona per r.o ({uc ab algún repos
( 204 )
passassen llurs vigilies es partissen aquellos entre ells
car may cessaven de dir e celebrar vespres matines e
tots los altres officis ab moltes devotissimes e innume-
rables orations pregants tols a nostre Senyor Deu per
la bona anima de llur e nosire glorios Rey e Senyor. E
en aquesta forma stigue axi be e notablement acom-
panyat lo dit cors Real en la dita sala per X dies con-
tinuus que comenearen a correr lo dit dia de dimecres
que comptavem XX del dit mes de janer qui era dia de
la festa de Sant Sebastia del any MCCCCLXXÍX e fi-
niren lo segon divendres apres seguent que comptavem
XXYIUI del dit mes e any.
Capítol XLIII qui tracta de la delliheratio que la Illus-
tre Infanta dona BeatriQ de Arago e de Sicilia e los
altres maniimissors del Senyor Retj ab llur conselí
(aeren sobre la epístola quis havia a fcr al Monastír
de Poblet notíficant los la mort del Senyor Rey e qtie
íremetessen mongos per portar sen lo dit cors Real.
Es veritat que a vint del dit mes e any applegatg
dinslo retiet de la casa del Ardiachonat de la dita Seu
de B arcelona quis te e passa ab lo palau Episcopal de
la dita ciutat hon la dejus scrita lllustre Infanta tenia
sa habitado la lUuslre Infanta dona Beatrig Darago e
de Sicilia lo bisbc de Gyrona lo porlant veus de Go-
Ycrnador en Catalunya lo Vicicanceller lo bisbe de Ur-
gell lo bisbe de Yich mestre March Berga don Tomas
Gomis Suares de Figueroa mossen Berenguer de Re-
( 205 )
queseas mcstre Jacnie Riiis lo mestre ralional de Ca-
talunya lo Scriva de ratio mossen Icar mossen Marga-
rid demanaran mossen Joan de Coloma Secretari del
dit Senyor Rey qui havia rebut en poder seu lo tes-
tament e codicills fets per lo dit Sermo. Rey don Joan
e acó per continuar les delliberations que volien fer en
lo libre apart que le lo dit mossen Coloma deis actes
e delliberations Reals faents per la manumissoria del
dit Senyor Rey. E per quant nol trobaren e fou sort
que yo dit Scriva e Archiver del Senyor Rey me tro-
bave en la dita casa del Ardiacbonat sperant lo predit
mossen Joan Pages Vicicanceller me faeren entrar dins
lo dit retret per continuar algunes delliberations les
quals per le dit mosen Coloma continui e rebi e apres
aquelles doni al dit mossen Coloma de la una de les
quals sorti una epístola quem menaren fes ais venera-
bles e religiosos los elet en abbat mongos e coveut
del Monastir de Poblet la qual epístola es del tenor se-
guent.
Epístola feta per lo Consell Real al Monastir de
Pohlet sobre lo portar del cors del Senyor Rey al dit
Monastir-
Venerables Religiosos. Be creem al reebre de la pre-
sent haureu scebut com lo Senyor Rey don Joan nos-
tre Rey e Senyor es passat de aquesta vida en laltra e
reebuts per ell los Sacraments de la Esglcsia com a feel
( 200 )
catholich ha ordenal en la derrera voluntat que lo seu
cors sia portat e collocat en aqueix Monastir ensemps
ab los altres Reys predecessors seus. E volents nosal-
tres. seguir e complir la voluntat del dit Senyor es de*
Iliberal que per dimarts o dimecres primer vinents per
tol lo dia lo cors del dit Senyor Rey pus sien fetes les
exequies devotanrient ordenades e acustumades fer a
semblant Rey e Senyor sia portat honorablement com
es acustumat en aqueix Monestir. Per tant vos pregam
e exbortam tant afíectuosament com podein queus pla-
cía cíeiíir deputar e traniettre agi Mongos de aqueix
Monastir persones dispostes e en tal nombre que lo
cors del dit Senyor sia bonorablement e deguda aquí
acompanyat e portat, E ago vos haurem a molt gran
complacentia e ultra quen fareu servey a nostre Sen-
yor Deu fareu encara honor al dit Senyor e en aqueix
Monastir lo qual per obra deis gloriosos Reys passats
os lo que es. E noy baja triga. Dada en Barcelona a XX
de janer any MCCCCLXXIX.
Capítol XLIIII qui tracta del comenQament de les seri-
monies de la sepultura Real comeuQant a tractar deis
VIH Cavallers e mimtaria qnant vmgueren cercar
lo Senyor Rey si era mort o viu e de la scrimonia que
f aeren corren ts les armes.
E fetes les dites coses apres en lo dijous que comp-
tavem XXVlíl del mes de janer any dit MCCCCLXXIX
a les tres hores apres mig jorn stant lo dit Real cors
( 207 )
molt hüiuailament e segons tal cors Real merexia jaent
en lo Real lit qui stava parat en mig de la gran sala
del d¡t palau molt aconipanyat de diverses prelats ba-
rons nobles homens cavallers e gentils homens e de
tols sos ci'iats ofíicials e servidors entre los quals foren
presents los lllustres don Jayme de Foix Infant de Na-
varra don Alfonso Daraao fill tantum natural del Sere-
nissimo Senyor don Ferrando Rey de Arago e de Cas-
tella qui vuy se troba present en la villa de Trusillo
del Regne de Castella bon li fou portada la nova de la
mort del dit Senyor Rey don Joan pare seu a XXIV de
janer any dit don Phelip de Ai'ago e de Navarra e don
Joan de Arago e de Navarra filis naturals tantum del
princep don Karles de gloriosa memoria primogenit de
Arago filllegitim e natural del dit Illmo. Senyor Rey
don Joan e de la lUma. Senyora dona Blandía Reyna
de Navarra. E mes avant si trobaren presents don
Joan de Arago Comte de Rippacorga fill natural tan-
tum del lllustre don Alfonso m.estre de Calatrava e duch
de Vilaformosa fill natural tantum del dit Senyor Rey
(ion Joan don Ferrando de Arago prior de Catalunya e
fill natural lantum del dit mestre e los revereuds bis-
bes de Gyrona de Vieb e de Urgell e mes avant los no-
bles mossen Requesens dez Soler portant veus de Go-
vernador en lo Principat de Catalunya mossen Rodrigo
de I\ebolledo Camerlench e mossen Ferrando de Rebo-
lledo írinxíuit e lo magnificb mossen Joan de Colonia
Secretari, E aximateix bi íbien presents los reverend
noble e magnificbs dc[)utats e oidors de comptes del
General del Principat de Catalunya absents empero del
( i208 )
dit loch los honorables consellers de la insigne ciutat
de Barcelona per quant eren en la casa de la dita ciu-
tat occupats en ordenar les serimonies e coses que per
expeditio de la dita Real sepultura tocaven fer a la di-
ta ciutat los quals havien dat lo carrech de ordenar la
dita sepultura exequies e totes altres coses que a la
honor de la í^eai Majestat se esguardassen ais magni-
fichs niossen Bernat Capila e mossen Gabriel Turell
ciutadans de Barcelona qui ensemps ab los dits Con-
sellers perla dita rabo staven en la dita casa de la ciu-
tat occupats. E encara stants aqui presents altres di-
verses honorables persones h ornen s e dones en nom-
bre molt gran que no cabien en lo dit palau Real e lo
qual cors Real stava circundat de moites brandoneres
en les quals cremaven un gran nombre de ciris isque-
ren de aquella part del dit palau major Real la qual
es contigua al dit Arcbiu Real quatre cavallers cu-
berts tots de marregues ab sobrevestes Reals caval-
cants sobre quatre grossos e bons cavails tots cuberts
per lo semblant de marregues ^'o es de les orelles per
tots los cossors fins ais pcus c casen de aquests cava-
llers portava en la ma una Real bandera estesa en lo
cap de una langa darmes. Lo primer deis dits IIÍI ca-
A'allers era appellat mossen Frnncesch Burgués de Sant
Climent Senyor de Yüadecans en Barcelona domiciliat
e portava una bandera real ab les armes de Sicilia e
una cota darmes de les armes mateixes. Lo segon era
appellat mossen FeíTandode Madrano natural del Reg-
ué de Navarra e portava cota darmes e una bandera
Real ab les armes de Navarra. Lo tere era appellat Lois
( 'im )
de Alberuela natural del Regne de Arago e poitava
cota darmes de les armes antigües de Arago e una
bandera Real de Arago dor e flama. E lo quart era ap-
pellat mossen Miquel de Vivers natural de la vila de
Perpinya e portava una cota darmes e una bandera
Real de Arago dor e flamma. E sapia cascu qui legira
la present obra que en aquest orde de quattre lo que
anava derrer havia mes bonor deis altres qui anaven
primers. E derrera aquests quattre cavallcrs venien al-
tres quatre caA'allers a cavall cascu deis quals portava
un scut Real a revés dicb punta amunt la bu appellat
mossen Ileredia aragonés portava un scut ab les armes
de Arago qui son lo camp de atzur ab una eren blan-
ca dargent alt en lo canto del dit scut a la part dreta.
í.altre appellat mossen Miquel de Xaus navarro porta-
va un scut ab les armes de Navarra laltie appellat Pe-
re Joan de Sent Climent c lutada de Barcelona portava
alire scut ab les armes de Sicilia e laltre appellat mos-
sen Lois Oliver cavaller natural de Barcelona portava
un scut ab les armes de Árago dor e flama. E es veri-
'jit que Sicilia anava primer apres Navarra apres Ara-
go anlich e ultimadament Arago deis quattre palls de
goles. E tota la muntaria del dit Senyor Rey don Joan
^0 es bomens e perros o cans vestits tots de marragues
ab llurs butzines e corns staven en gir e en torn del
dit Real cors. E entraren los dits cavallers (.'o es los ÍIII
primers ab les banderes drctes e vogiren per tres ve-
gades la dita littera Heal e aqui se asseguraren per una
stona tots los de la dita sala stants callants e ab gran
silenci e apres per un rey darmes qui ab ells era exit
( áJO )
ab gran exclamatio demana per tres vegades a tot hom '
general ment hon era lo Senyor Rey que nol veyen en
la dita sala axi empaliada ni en son sitial que era dell.
E no fou persona gran ni poca que fos en la dila sala
Real que li tornas resposta e lo dit Rey darmes pus
veya que algu no li responia e veent lo dit mossen Ro
drigo de Rebolledo stant coin dit es a la part dieta de
la dita littera e no res nienys lo dit mossen Lois de
Alberuela go es lo rey darmes primer e apres lo dit
mossen Alberuela digueren cridant ab veu esmrrida
« O mossen Rodrigo de Rebolledo Ha mossen Rebolle-
do O Senyor mossen Rebolledo vos qui sou Camerlench
inaior del Senyor Rey quines novelles nos direu del
Senyor Rey don Joan de Arago de Navarra e de Sicilia
nostre Senyor que es dell abon lo trobarem car nol po-
dem trobar en lo mon abon lo haveu lexat que es
dell.» E llavos lo dit noble mossen Rodi-igo de Re-
bolledo responent molt plorant e ab veu esmarrida dix.
«Ha cavallers lo Rey vostre Senyor que demanau mort
es mort. » E replicant lo Albaruela dix molt agrément
e plorant « Mort es nou crehem nosaltres com pot es-
ser que sia mort baveu lo vos vist mort o com dieu
axo. B E lladonchs lo dit mossen Rodrigo de Rebolledo
responent altra vegada plorant dix. « Si a la fe morí es
moi't « e mattent les mans sobre lo dit lit Real hon lo
cors del dit Senyor Rey jabia dix cridant e plorant
« Veus cavallers aci vostre Rey qui jan mort mirau lo
be e conexereu que es mort ploraulo doncbs cavallers
])lorau vostre Senyor lo Rey qui es mort. »
211
Capítol XLV qui tracta de les páranles que digueren
los Carallers e altres com hagueren certitud de la
mort del Senyor Rey.
E lavors los dits lili cnvallers ab lo dit Rey darmes
comen^ant a cridar ab grans crits dients < donchs lo
Rey es mort nostre Senyor lo Rey es mort » donaren
deis sperons ais cavalls ab gran plor e acalant les ban-
déres derrera e rosseguant aquelles tornaren vogir lo
dit Real cors. E lavors los dits altres ÍIII cavallers
isqueren ab los scuts cridant e plorant «donchs lo Rey
es mort» e vogiiit axi lo cors Real los altres dits ÍIII
cavallers de les banderes isqueren fora la dita sala en
la plaza. E aquests Hll que romangueren vogint lo dit
cors per tres vegades se aturaren en cascun canto de
la dita Real littera e lansaren los scuts en térra es le-
xaren can re deis cavalls sobre los scuts. E aqui los
munteros se acostaren sobre los dits scuts plorant e
cridants e faents udolar los cans e prenents los scuts
donaren ne grans cops per térra de que era tan gran
pietat e dolor de cor que tots los qui staven dins la dita
sala qui era tota plena gent ploraven cridaven e faen
gran dol per quant veyen e oien axi piadosament par-
lar cridar e plorar com dit es los dits ÍIII cavallers qui
no solament cridant c plorant proí'erien les dites pá-
ranles mas encara ab veu esmerrida e plors sospirs e
sanglots deven e cridaven a altes veus « mort es lo Rey
nostre Senyor cavallers mort es lo Rey mort es e axi
( 212 )
vosaltres tots bons vassalls qui agi son presents axi ho-
mens com dones plorau la mort del vostre Rey e Seii-
yor natural plorau lo tots o trists mesquins e que se-
ra de nosaltres que farem a lion ¡rem trobar tant no-
ble Rey Senyor e Pare clemcntissimo e molt valeres.»
E en aquest modo plorants cridanls geinegants sanglo-
tejants suspirants e enderrocants se ades e ara deis ca-
valls e batent los scuts en Ierra com dit es isqueren se
defora la dita sala los dits quatlre cavallers acompan-
yantse ab los abres quattre cavallers qui alli de fora
los speraven ab plors e crits que paria que la plassa
del Rey sen degues entrar en abis.
Capítol XLVI qui tracta del gran captaniment e dol
que faen los Munteros.
El fetes aqüestes coses decuntinent los dits Munteros
qui aqui eren presents comengaren a sonar llurs but-
zines e corns cridant e plorant llur Rey e Senyor e axi
ab grans crits e plors seguien aquells los cans o per-
ros qui agrément ladraven e udolaven que ago era un
gran spant e dolor de cor en tant que totes les perso-
nes qui en la dita sala del dit palau maior staven axi
homens com dones cridaven e ploraven la mort de
aquest tant glorios Rey e Senyor en tal forma que era
cosa de gran spant plor e dol que mes dir nos poria.
Capítol XLVII qui tracta de la serimonia deis VIH
( 213 )
cavallers e rey darmes vers la 'plaga del Rey cor-
rents les armes.
Apres finides dites serimonies en la dita sala tots los
VIH cavallers a cavall portanls devant ells dos herauds
o reys darmes la liu appellat Catalunya e laltre Laudes
rosseguants les banderes cridants e plorants e seguint
los los dits quattre scuts e los munteros ab los cans
partints se de la predila sala sen anaren a la plaga del
Rey qui es devant lo dit palau maior Real e aqni feren
semblants serimonies. E axi discorrents totes les prin-
cipáis places e caners de Barcelona tot aquell depres
diñar fins a la nit no feren sino correr les dites ariiies
e serimonies de la qual cosa tot lo poblé de la ciutat
de Barcelona resta tant ploros trist e doloros que re-
comptar nos poria car no era algu qui vees lo dit cor-
rer de armes ques pogues abstenir de plorar e sanglo-
tejar tant se faea piadosament e ab grans cí its e plors.
Capítol XLVIII qíii tracta de la ahsohtio que f aeren
los monjos de Poblé t sobre lo cors del Senyor Rey.
Subseguint se apres lo divendres que comptavem
XXIX del mes de janer ariy dessus dit MCCCCLXXVIIIl
circa les X hores ans du mig jorn del dit dia de diven-
dres vengueren en la sala predita un gran nombre de
mongos del Monastir de Poblet e de Sanctes-Creus ab
llurs habits blanchs ab una solemne processo e creu
al^-ada acoinpanyada aquesta creu de dos canalobres
( ái4 )
dargent e en lo mig de la dita proeesso venien dos
mongos de Poblet vestits ab dos capes de cor de vellut
negre e portants sengles grossos bordons daigent en
les nians e derrera tots ells venia lo Abbat de Sáneles
Creus fiare Pere Blam h vestit en pontifical poitant en
lo cap la sua mittra e al seu costat anava un diacha que
portava la crossa e un sots diacha qui portava lo libre
e venguls lo cors Real feren aqui una bella y solemne
absolutio e feta aquella decontinent sen pujaren alt al
gran sitial hon stava lo major altar parat e aqui dits
mongos comensaren lo oíTici de réquiem e lo dit Abbat
dix la missa cantada.
Capítol XLVIIII qui tracta do la conlentio del ordenar
de la sepultura seguida e moguda entre las manumis-
sors del Senyor Reij de una part e los Consellers de
Barcelona de la part altra e deis convidadors qui
foren ordenats per convidar a la dita sepultura.
E per que sia memoria en esdevenidor íiis a(.:i men.
lio com en lo dit dia del divendres circa les XII liores
dol mig dia los honorables Consellers de Baicelona
appellats co es lo cap misser Jacme dez Torrent doctor
lo segon Joan Roig ciutadans lo terg Guilem PonQ-
gem lo quart Jacme Mas notari publich de Barcelona e
lo quint March Texidor apunctador per la consuetud
anticada que pretenen teñir de ordenar en les Keals se-
pultures en son stats e son en possessio ordenai-en dot-
ze notables persones qui convidaren tots los prelats per-
( Í^15 )
sones ¡Ilustres baroiis nobles cavallers gentils homens
ciutadans e altres homens caporals de la ciutat de Bar-
celona e nobles e altrcs dones destat qucs trobaví'n Ua-
vors presents en la dita ciutat de Barcelona per í'er ho-
nor a la dita Real sepultura los quals convidadors íb-
ren los seguents.
MILITARS. CIüTADANS.
Mossen Galceran Durall. Joan Brigit Boscha.
Mossen Baltesar Romeu. Bernat Miquel.
Mossen Miquel de Gualbes. Lois Setanti.
Mossen Bertrán Ramón favall. Galceran Garbo.
Mossen Bernat Turell. Joan Ros maior de dies.
Mossen Joan BarnatTerre. Guillem Oliver.
Es veritat qne lo magnifich misser Joan Pages Vici-
canceller e los altres manumissors del Senyor Rey
preíenents que a ells com a manumissors del dit Sen-
yor Rey e no a altres pertanya lo carrech del dit or-
denar dissentiren per ago e protestaren contra los dits
Consellers en faeren levar carta publica per lo dit mos-
sen Joan de Coloma Secretari del dit Senyor Rey. Em-
pero no obstant lo dit dissentiment e proteslatio los
dits Consellers de Barcelona proceiren en ordenar la
dita sepultura c fer llurs serimonies axi com per llurs
predecessors Consellers de Barcelona fer es stat acus-
tumat.
Capítol L qu¿ iracía de les Illusfres egregies nobles e
(2IC)
cdtres persones en nombre qiiasl infinil qiiis trabaren
en la sala major lo día quel cors del Senyor Rey por-
taran a la sepultura.
Veiiint lo dissapíe prop seguent per lo mati que
comptavem XXX del prop dit mes e any aplegades que
íbren en la dita gran sala inajor del dit palau major
Real les Illustres persones seguents.
La Infama dona Beatris rauiler relicta del lllustre
quondam Infant don Enrich de Arago e de Sicilia Maes-
tre de Sant Diego.
Don Jayme Infant de Navarra fdl del quondam egre-
gi don Joan Comte de Foix e de Bigorra e de la lllus-
trissima Senyora dona Elionor muller sua la qual dita
dona Elionor de Navarra succeint per morí del Senyor
Rey en lo Regne de Navarra fou jurada Reyna de Na-
varra dijous a XXVIÍI dies del dit mes de janer any
MCCCCLXXIX. E divendres a V dies del mes de febrer
apres immediadament seguent mori la dita Reyna dins
la vila (Tudela) en lo dit Regne de Navarra
suhitament la qual nostre Senyor Deu baja trobat en
bon stament. Ha lexat aquesta Reyna tres fdls máseles
e tres filies fembres. Son los filis lo infant don Pere
Vezcomte de Narbona lo Cardenal de Foix e Linfant
don Jayme les filies son la Contessa Darmanyach la
Duquesa de Bretanya e la Infanta dona Elionor don-
zella.
Don Alfonso Darago fill natural del predit Illustrissi-
ino Senyor Rey nostre don Ferrando.
( 217 )
Don Phelip e don Joan Darago e de Navarra germans
dessus dits.
Don Joan e don Ferrando de Arago germans des-
sus dits.
Los nobles mossenRequesens dez Soler portant veus
de Governndor en Catalunya.
Mossen Rodrigo de Rebolledo.
Mossen Ferrando de Rebolledo dessus dits.
Don Pedro de Castre e de So gernia del Vezcomte
de Evol.
Lo noble don Gomis Suaris de Figueroa embaxador
del Senyor Rey de Castella e natural del dit Regne de
Castella. E los Reverends bisbes de Gyrona de Ur-
gell de Vich e de Anguello e lo abbat de Ripoll en-
semps ab los dits V Consellers de Rarcelona e niolts
daltres cíivallers e gentils honiens e les egregios nobles
e magnifiques dones qui anaren en la processo dejus
nornenades e altres diverses persones hornens c dones
oeelesiasliques e seculars e encara persones religioses
de diverses stamenís conditions e religions en nombre
quasi infinit en tal modo que certament en la dita gran
sala hoH stava lo cors del glories e bon Rey e Senyor
nostre don Joan noy cabien mes persones tant plena
de gent stava.
Capítol LI qui tracta del rompimenl deis segells Beals.
E axi stants totes les ditos persones e sobrevengu-
des en la dita sala Real totes les ereus e totes les pro-
TOMO XXVII d5
( 218 )
cessons axi de la Seu com de les parroquies e monas-
tirs de homens de tota la ciiitat e acabades les rnisses
qui en dita sala se celebraYen e vengiida ja la hora
destinada e ordenada por levar del dil Real lo cors del
dit Senyor Rey e inettrel en la processo e portar aquell
per la ciulat segons es acuslumat en la dita ciutüt por-
tar lo Senyor Rey a la sepultura stant tota la multitud
de la dita gent en la dita sala molt attentament e ab
gran silenci per veure e oir les serimonies e coses se-
guents llavos lo dit noble mossen Rodrigo de Rebolle-
do qui era aqui present e stava de peus en lo gran ca-
dafal en lo qual era la littera sobre la qual stava lo cors
mort del dit Senyor Rey don Joan (jo es ais peus de la
dita Hilera a la part dreta com a Camerlench major qui
era del dit Senyor Rey pres en la sua ma lo segell se-
cret del Senyor Rey e al^ant lo bra(j dret denant los
peus del Senyor Rey e girant la cara denant la gent
dix per tres vegades ab alta veu que tots los circuns-
lants entenien lo que dehia clarament « O cavaUers e
genlüs homens e Yosaltres tots qui sou agi presents
veus agi lo segell del Rey nostre Senyor. Aquest es lo
segell secret del Senyor Rey veus ar.i lo segell del Sen-
yor Rey» e comentan t fortment plorar dix ab gians
plants e suspirs. « Lo Rey nostre Senyor es mort mort
es lo Rey nostre Senyor plorem donchs tots pus es mort
lo Senyor Rey e los seus segells sien agi romputs pus
lo dit Senyor Rey no sen pot servir » e prenent en la
ma esquerra lo dit segell e en la ma dreta un gros mar-
tell posa lo dit segell sobre una enclusa que fou aqui
presta e donant grans colps ab dit maitell sobre lo dit
( 219 )
segell rompe aquell. E aprcs prenent en la ma esquer-
ra los grans segells comuns de Arjjgo e lo segell de
Sicilia e en la ma dreta lo dit martell ab grans colps
rompe aquells fahent hi semblant serimonia que fou en
rompre lo dit segell secret.
Capítol LlI qui tracta del rompíment deis hastons e
vergues Reals.
E fet ago vengueren decontinent niossen Antoni Pe-
re de Rochacrespa Algutzir e lots los uxers del Senyor
Rey laltre Algutzir mossen Torrent noy pogue esser
per causa de malaltia de la qual era detengut e mes
ab aquests hi vengueren tots los homens déla vergue-
ta quis diuen escuders del offici de la algutziria del
Senyor Rey e plorants e cridants altes veus romperen
e trancaren llurs baslons e vergues cuberts de marra-
gues qo es cascu lo seu basto o verga.
Cnpitol Lili qvi tracta del orde quant isque la processo
del palü'í ab los VIII Cavallers qui anaven primer s
corrents les arta es.
Fetes e subseguides les diles serimonies lo prop dit
dia del dissapte e quasi encontinent la gran processo
qui aqui slava congregada per fer e complir la solem-
nilat de la dita sepultura se comenta de moure e íer
son cami e volta ques acustuma fer a sepultures de
( 220 )
semblants Reys e Senyors la (¡ual processo stava orde-
nada e exia del dil palaii major Real en aquest orde
que denant tots e a la avanlgiiaida foren ordenáis los
YIII cavallers a cavall que lo dijous prop passat lia-
vien corregut les diles armes. Aqucsts VIH cavallers
molt esmarrits dolorosos e plorosos anant cridant e
plorant a modo deis corredors qiii van devant la gent
darmes per a descobrir selades deis enemiclis si algu-
nes sen hi trobaven anaven en tal modo com he dit
devant tota la gent que anava en dita processo cuberts
tots de marrages ab llurs capirons de marragucs ves-
tits axi com fahia tota laltra gent qui seguía la dita
processo e axi mateix los cavalls deis dils VIH cava-
llers eren tots cuberts de marragues fins a les orelles
e portaven en llurs colls les quattre Reals banderes
rosseguantse los quattre Reals scuts que lo prop dit
dia havian corregut revessats e puñetes altes anaven
Tjlorant e cridant per la ciutat denunciant al poblé que
plorassen llur Rey e Senyor natural lo qual aquella
hora derrera dells portaven a la sepultura.
Capítol LIIII qui tracta de la grandissima luminaria
,qne anava devant lo cors del Senyor Rey.
Apres de aquests dits VIII Cavallers inmediadament
venia la gran e fort bella luminaria feta a honor de
aquella Real sepultura tant per los manumissors del
dit Senyor Rey quant per la ciutat de Rarcelona quant
encara per diversos prelats barons nobles homens c
( 221 )
singulars persones sobre diverses banchs e bramlone-
res les quals bastaxos e altres homens apportaven al
coll e cascun brando tenia en si pinlades sobrel negro
les armes deis qiii aquella luminaria fahien per honor
de aquestii Real sepultura. E tots los ciris o brandons
qui anaven en la dita sepultura eran grossos cascu de
V Iliures en sus e entre tots ios ciris de la dita lumi-
naria qui anava denant lo cors Real passaven lo nom-
bre de dos milia e cinccenls ciris o brandons.
Capítol LV qui tracta de les creus qui anaven devant
lo cors Real e de llur orde.
En apres decontinent derrera la dita luminaria ve-
nien totes les creus les quals eren les seguents. Pri-
merament anava la gran bella e rica creu de la Seu
de Barcelona la qual per tots los XI dies que stech lo
cors del dit Senyor Rey en la sala major del dit pa-
lau major Real stech nit e dia plantada detras lo cap
de la Majestat Real, Apres venien ab orde totes les al-
tres creus ro es la creu major de Sancta Maria de la
Mar. ítem la creu major de Sancta Maria del Pi. ítem
la creu de Sant Pere. ítem la creu de Sent Just. ítem
la creu de Sent Miquel. ítem la creu de Sent Jacme.
ítem la creu de Sent Cugat. ítem la creu de Sancta
Ana. ítem la creu de la Merce. ítem les creus del
Carme c deis Aguslins. ítem les creus de Preicadors e
íramenors. E cascuná de aqüestes creus qui totes pre-
nien nombre de XIIII creus eren totes dargent daurat
( 222 )
molt i'iques e de novell obratge levorades e esmelUides
de diversos bells esmaltáis e anaven acompanyades
Gascuña de dos canalobres dargent los quals portaven
scholans. E cascuna eren en son orde portava en si
bella e gran processo de preveres e clergiies e frares
fio es cascuna parroquia tot lo clero de aquella parro-
quia e tots l(>s religiosos tota la religio de cascuna. E
en la fi de cascuna religio e de cascuna parroquia ha-
via diacha e sotsdiacba e un preveré en lo mig de
aquests diacba e sotsdiacba tots vestits ab ilurs dal-
maliques e capes de cor part de vellut negre obrados
de brocat dor part de vellut negre ab alguhs obrages
dor part de domas e de seti brodades dor e dargent e
part sens alguna brodadura molt belles. E es veritat
que lo dit orde era aquestque primer anava tot lo cle-
ro de les parroquies apres anaven los frares de la Mer-
ca apres los del Carme e los Agustins apres preicadors
e framenors plagats.
Capítol LVI qui tr acta deis bordons e encensers aiumis
per mig de la processo.
E per lo mig de aquesta dita processo anaven diver-
sos grans bordons los quals diverses preveres en Ilurs
mans portaven vestits ab capas de vellut negre e de
domas e de seli negre ab riques fresedures dor los
quals anants axi per lo mig de la dita processo anto-
naven e ordenaven los altres preveres e frares religio-
sos segons bavien anar e segons havien aturar per fcr
( 2^23 )
llurs commemoraüons e solemnitats a laor de Deu e
per la anima del dit nostre glorios Rey e Senyor. E
encara per !o mig de aquesta processo anaven diversos
scholans axi laics com reglars ab bells ensenses dar-
gent los quals molt spessament anaven e tornaven de-
nant lo dit cors Real e aquell encensaven ab molla re-
verencia e gest humil.
Capital LVII qui tracta del clero de la Sen ab los VI
canonges portants bordons.
E apres da^o venia decontinent tot lo gran clero de
la Seu de Rarcelona ensemps ab los canonges e capitoi
de la dita Seu en nombre copios en mig del qual clero
e canonges anaven sis canonges de la dita Seu vestits
ab sis capes de vellutat negre brocades dor e cascu
dells portava en la ma un gran bordo dargent e aquests
sis tenien carrech de ordenar tot lo dit clero e canon-
ges e axi ordenants e anants per mig dells antonaven
los [isalms e imnes que cantaven e per lo semblanl
anaven en mig de dita precesso dos que portaven dos
ensenses dargent e de lochs en lochs hon spessament
i-e fahien les grans e solemnes absolutions ells dits dos
venien devant lo cors Real e aqui ensensaven ab mol-
la reverentia aquell cors.
Capítol LVIII qui tracta del Bisbe com anava en lo gre-
mial acompauyat.
( 224 )
E proseguint aquesta processo venia decontinent e
immediadamentlo dit reverend Senyor En Joan de Mar-
garit per lo gratia de Den bisbe de Gyrona e canceller
de la prefata Majestat Real vestit en pontifical ab sa
millre blancha de domas blanch al cap e venia lo dit
senjor Bislie en mig de dos canonges de la dita Seu la
hu diacha e laltre subdiacba. Lo diacha portava en la
ma una crossa dafgent niolt be daurada e miliur levo-
rada e un altre canonge vestit ab una capa de vellut
negre qui anava en Uur companya e tots qualre ple-
gáis qui molt honorablement anaven portants devants
ells un gremial o pali de vellut brocat dor en lo qual
tots se tenien cascu tenints en la ma una baga felá de
unes trenes de seda les quals staven cosides en lo
dit pali.
Capítol .LVIIII qui tracta deis xandrcs capellans e
scholans de la capella del Senyor Rey en quin orde
e serimonia anaven dcnant lo, cors del Senyor Rey,
E derrera los dits bisbe de Gyrona canonges e clero
de la dita Seu venien immediadament tots los xandres
capellans e scholans de la capelia del dit Senyor Rey
los quals anaven tots veslits de gramalles e capirons
de drap negre les quals los manumissors de la prefa-
ta Majestat Real havien a ells dades e axi anants e
cantants a cant dorgue e conlrapunct ab gran melodía
e consonanlia cantaven los psalms e oíliciaven com si
( 225 )
fossen en la propria capella del Senyor Rey. E apres
immediadament a les spalles de aquests xandres ve-
nien dos aiitichs e venerables canonges de la dita Seu
vestits ab llurs capes de fin dnip negre folrades de
vays grises-
Capítol LX qni tracta de les persones qui portaven lo
cors del Senyor Rey a la sepultura e lorde e orna-
ment de aquell.
E tantosl derrera aquests canonges venia lo cors del
dit Senyor Rey don Joan lo qiial stava ordenat en
aquesta manera que jahia e reposava dins dues caxes
í'ctes de fusta de xiprer la una de les quals era cu-
berta de drap de grana e aquesta caxa anava dins una
altre caxa de xij)rer cuberta de vellut carmesí e era lo
cors del Senyor Rey dins la primera caxa tot em-
balsamat e veslit de un jupo de seti carmesi e deso-
bre de una roba de domas negre e tenia cal^ades unes
calges de grana e ais peus unes cabates de drap de
vellut e en cascun peu calcat un spero be daui*at e al
costat cincta una spasa ab pom creuera e guaspe be
deurada e sobre tol a^o tenia uns camis vestits e so-
bre los camis una dagmatic3 de domas blanch e ses
stoles e maniple e al cap un bonet negre e sobre lobo-
net una corona dor en la ma dreta un ceptre dor e en
la squerra un pora dor. E aqüestes dues caxes go es
una dins altre eren posades sobre una bella litera de
fust la (pial tenia quattre largues canes de larcb.a mo-
( 220 )
do de una scala e aquesta cubería e tota la dita litte-
ra eren cubertes de un drap de grana e aqüestes dues
caxes una dins altre qui axi jahien sobre la dita littc-
ra eren cubertes de una mija tomba e la mija lomba
era cubería de un ricb e molt sumptuos pali de vellut
vellutat negre brocat dor e de novel! obratge tot nou e
molt sobercli fornit lo pali al entorn de diversos scuts
de armes Reals go es de les armes de Arago de Na-
varra e de Sicilia. E sobre aquest pali go es al cap de
aquesta litera havia un coxi brocat dore sóbrelo coxi
una corona Real un ceptre e un pom dor e sobre la
littera stava una dagmalica Real maniple e stola tot
molt sumptuos e de gran valia e mes hi havia ajaguda
la spasa del Senyor Rey. E sota aquesta Real littera
anaven dotze homens criats del dit Senyor Rey tots
vestits de drap negre los quals sobre llurs caps e mus-
cles portaven aquesta Real littera. E de part de fora qo
es en los costáis e en lo entorn daca e dalla e al cap e
ais peus anaven vint e quattre persones entre cavallers
gentils homens e ciutadans honrats de Rarcelona dejus
scrits los quals per los consellers de Rarcelona foren
en ago elegits deputats e ordenats en la forma seguent
qo es que tantost al cap de la littera anaven a la part
dreta les persones quis seguexen. Primo lo eousellor
segon de la dita ciutat. ^j)res dell venia mossen Gal-
ceran Duran cavaller. Apres de aquest cavaller venia
Lois Setanli ciutada e apres de aquest venia mossen
Bertrán Ramón ^avall cavaller e apres dell venia Joan
Ros major de dies ciutada. Apres daquest venia mos-
sen Miquel de Gualbes cavaller. Apres dell venia Gal-
{ 227 )
ceran Durall ciutada. Apres daquest venia mossen Jac-
me Fiveller cavaller. E apres dell venia JacmeBalles-
ter ciiilada barbut. E apres daquest venia mossen Bal-
tasar Uomeu cavaller. E apres dell venia Guillem Oli-
Yer ciutada. E apres venia lo conceller terg de la dita
ciutat de Barcelona. De la altra part ^o es a banda si-
nistra venia tot primer al cap de la litlera mossen Joan
pariera baile general de Catalunya cavaller. E apres
dell venia BernatMiquel ciutada. Apres dell venia mos-
sen Bernat Turell cavaller. E apres dell venia Romeu
Lull ciutada. Apres venia mossen Joan Bernat Terre
cavaller. Apres dell venia Ramón Marquet ciutada.
Apres de aquest venia Franci Armenter de Sentmenat
gentil bome. E apres dell venia mossen Franci Torrent
cavaller. E apres venia Pere de Coromines ciutada.
Apres de aquest venia Joan Dargentona gentil bome»
E apres venia Joan papila ciutada. E a la fi go es al
cap debaix de la littera par egual del dit conseller teri;
de la dita ciutat venia don Gomes Suaris de Figueroa
noble e natural del Regne de Arago.
Capítol LXI qiU irada del locli hon anava lo Camer-
lench majar acompanyant lo cors Real a la se-
pultura.
Immediadament tantost derrera aquesta littera c se-
guents les prop dites persones les quals anaven vesti-
des de man-agues e ab capirons de marragues vcstits
sobre llurs caps e portants aquest Real cors en lordc
( 228 )
dessus expressat en mig de les dues carnes de la dita
üttera a peu e devant tots los altres vestits de marra-
gues anava lo noble mossen P\odr¡go de Rebolledo com
a Camerlench major e tot trist e plores com aquell
qui granment amava de cor lo dit nostre bon Rey a
Senyor e stava ab lo cap cubert de un capero de mar-
ragues e tot vestit de marragues.
Capítol LXII qui tracta deis quatre canonges acompan-
yants lo cors Real a la sepultura.
E apres encontinent e sens altra mija venien derre-
ra aquest Real cors dos altres canonges de la dita Sen.
E axi per lo ques dit eran qiiattre canonges anants
vestits de capes de fin drap negre folrades de vays los
dos tenien dignitats e los altres no e eren appellats
los de les dignitats qui anaven al cap mossen Lois dez
Pía arthiaca major e misser Gabriel Revira arthiaca de
la mar e los altres dos qui anaven denant lo dit cors
QO es ais peus eren appellats mestre Antoni Giner e
mossen Joan Comes bomens de molta p? estantia e an-
tichs de edal los quals per quant lo Senyor Rey era
canonge de la dita Seu de Barcelona axi com es ja an.
tiquat e acustumat que qui es Rey de Arago e comte
de Barcelona es fet decontinent canonge de la dita Seu
acompanyaven en lorde preditlo cors del molt alt Sen-
yor lo Senyor Rey don Joan.
Stíl)
Capítol LXJíl qui tracta deis reys darmes e del cava-
ller qui portava lo elmet e tallamar e deis uxers e
criáis e of/Icials del Seinjor Rey acompauyants lo
cnrs Real a la sepultura,
E no resmeny apres deis dessus dits venien imme-
diadamenl tres reys darmes e herauls vestits de mar-
ragues e cascu de aquests ab lo cap ciibert portava
vestida sobre la marregua una cola darmes v^.o es lo
primer una cota darmes de Arago or e flama laltre una
cota darmes de !\avarra e laltre una cota darmes de Si-
cilia. E derrera aquests reys darmes o herauds venia
encontinent lo noble don Pedro Devol de So e de Cas-
tre germa del Vezcomte de Evul a cavall sobre un bell
cavall cuborts lo cavaller e lo cavall de marragues.
Aquest don Pedro portava en lo cap un elmet be tra-
vessat e sobre lo elmet apportava un bell timbre rica-
ment deurat en lo qual havia una corona Real e sobre
la corona lo ratpinyat qui es divisa deis Reys de Ara-
go fort be obrat e daural e sobre lo muscle squerra
portava una lansa per la qual li penjava per les spalles
avall un rich guido o staudart vulgarment appellat ta-
llamar de les armes reals or e flamma e en lo bray si-
nistre apportava un Real scut de les prop dites armes.
E apres dago venien immediadament quattre uxers
darmes del Senyor Rey vestits de marragues appellats
mossen Pere Goni e mossen Guerau Castello cíivallers
Frauci Feírer e Garcia de Losa gentils homens los
( 230 )
quals portaven cascu en lo bray qo es mossen Pere Go-
ni hun scut de armes Reals de Arago dor e flamma e
mossen Guerau Castillo un scut Real de armes de Na-
varra e aquests dos anaven primers e los dos altres i^o
es Franci Ferrer porta va hun scut Real de Arago camp
de atzur ab una creu blancha e García de Losa porta-
va un scut Real de armes de Sicilia. Berrera aquests
IIIl uxers per anar acompanyats anaren tols los ofi-
ciáis de la cambre e criats e altres officials del Senyor
Rey axi com son camerlenchs cambres uxers darmes
confessors metges secretaris yo qui tench les claus del
dit Archiu Real de Rarcelona e los altres scrivans de
manament e los pelitioners segelladors e los de regis-
tre ensemps ab los spaciers barbéis porters e ajudanls
de cambra e altres consemblants oilicials e ministres
tots vestits de marragues e ab los caps cuberts de
marrasues.
Capítol LXIIII qui tracta de les Illustres persones e
deis tres Consellers de Barcelona qui anaven devant
aquelles a la Real sepultura ear los dos altres Con-
sellers ajudaven portar com dit es lo cors del Senyor
Rey a la sepultura.
Apres deis dessus anomenats immediadament venien
tres Consellers de la dita ciutat de Barcelona ^o es lo
cap e lo quart e lo quint ja dessus per llurs noms ap-
pellats tots vestits de marragues e de llurs capirons
cuberts los caps e devant los dits tres consellers ana-
( ^IM )
ven dos verguers deis Consellers de Barcelona. E ana-
ven per lo semblant vestils e cuberts de marragues ells
c les vcrgues dargenldaurades que portaven. Eaquests
tres Consellers ab los dils dos verguers quasi com asis-
tents e ministres anaveu devanl les persones lilustres
c de le prosapia Real quis seguexen los dessus dits 11-
lustres don Jaynie de Navarra e de Foix don Alfonso
Darago e de Castella don Phelip e don Joan Darago e
de Navarra gerinans la llluslre Infanta dona Beatriz de
Arago e de Sicilia muller relicta del lllustre quondam
Infant don Emich de Arago e de Sicilia Mestre de Sent
Diego e maro del llluslre Iiifant don Enrich duch de
Segorbe e Com le de Empories. E venia la dita Senyo-
ra Infama en mig del dit Infimt de Navarra e del dit
don Joan de Arago e de Navarra qui la portaven sota
les exelles e encara venien en aquesta companya los
dessus dils lilustres don Joan de Arago Comte de
Rippagorga e son germa don Ferrando de Arago
prior de Catalunya. E totes aqüestes Reals persones
sens misture de alíres persones venien plegadas. E a
les spalles de la dita lllustre Infanta quasi com a dona
assistent e ministranl a la dita Infanta venia la noble
dona Isabel de Avellaneda mare del Reverendissimo
don Diego de Avellaneda per la gratia de Deu bisbe
de Mallorqucs e lo magnificb coper del Illustrissimo
Senyor Rey de Castella o de Arago ara beneventura-
dament regnant ajjpellat mossen Guillem Sanchiz ca-
valler del regne de Arago e procurador de Tarraga
Terra(;a e Sabadell per la lllustrissima Scnyora Revna.
( 232
Capítol LXV qid tracta del ordecom anaven los Archa-
hisbe de Sacer Bisbes Governador Diputáis e altres
persones mompanyants lo cors Real a la Real se-
pultura.
E npres al detras de les dites Ulustres e daltres per-
sones acompanyants lo cors Real a la Real sepultura
decontirient venien les persones seguents ?o es lo re-
verend Archabisbe de Sasser en altra manera áppe-
llat lo dega Sos lo noble mossen Requesens de Soler
portant veus de Governador en lo Principat de Cata-
lunya lo deputat ecclesiastich appellat mossen Pere
Joan de Lobera lo noble mossen Guerau Alamany de
Cervello e un ciutada de Barcelona (fa a sceber lo nom)
elet en proliom per los Conscllers de la dita ciutat, E
apres venien los reverends bisbes de Urgell e de Yich
lo veguer de Barcelona appellat Franci Antoni Setanti
lo noble don Mattheu de Monteada diputat e un altre
ciutada de Barcelona (fa sceber lo nom) elet en pro-
bom coni lallre dessus dit. E apres de aquests venien
los reverends Gonsalvo bisbe de Anguello frare Pouv,;
Andreu deg Yilar abbat de Ripoll lo noble mossen
Ferrando de Rebolledo Franci Raniis diputat ciutada
de Barcelona e un altre ciutada per prohom elegit per
los dits CoDsellers ab los dos altres dos dessus dits.
Capítol LXVI qui tracta del ordecom anaven lo Baile
( 233 )
d(' Barcelona Consols Mostacof c altrcs anants a la
mésele e acompanyants lo dit cors Real.
Apres venien ires o qaatlre altres ciiiquenes en les
«juals íinaven ordcnats lo Baile de Barcelona aj)i)ellat
Bernat Joan de Marimon eintada los Consols de la l.ol-
ge de Barcelona ap pella ts Joan Ros ílU den I»;;mon
Ros ciutada e Joan Pj'ats mercader e lo Mostacaf de la
dila eiulal Pere Guillern ^lafabregaes mercader e al-
Ires persones caporals de la dita ciutat. Deis alcaldes
no sen fa mentio per quant no teñen locli sino del ca-
valler com es dejus serit. E íinalment venien a la mes-
de tots los officials e homeiis de la casa del Senjor Rey
e axiinaieix los homens de les cases de la ciutat e del
portanlveus de Govcrnador en lo dit Principat de Ca-
lalunya e altres diverses peisoncs vcstits e vestides
tots e totes de marragues ab llurs capirons de dites
marragues vestits en lliirs caps. Deis alcaldes no sen
la mentio com dit es per quant niossen Miquel de
Gualbes ({ui era hu deis dits alcaldes com a cavalier
era ordenai portas lo dit cors Real e axi del altre al-
calde appellat Joan Brucli mercader no sen feu mentio
e ana ab los altres piop dits a la mésele car com dit es
alcaldes en tal serimonia e graduatio no teñen loch.
Capítol LXVII f/iii tracla <le Irs cgregies nobles e
maíjni fiques dones eoni anaren acompanyants lo cors
fíeal.
E apres de tots aquests prop dits venien vint pa-
TOMO XWH 16
{ 234 )
rells de homcns vcstils de marragues ab llurs eapirons
de dites rnarragues en llurs caps los quals acompanya-
ven les egregies nobles c magnifiques dones seguents
anants pas a pas e de dos en dos denant les dites do-
nes les quals veuien per tul orde eo es pi-imeramcnt
les egregies dona Antonia de Torrelles comtessa de
Iscle dona Joana vescomlessa de Hochaberti e dona. .
de Alago e de Pinos vescomtessa de Illa
e de Canet. Apres venien les nobles dona Joana de Ar-
mendaris muller quondiim del noble mossen Bertrán
Darmendaris filia deis nobles don Fianeesch Galceran
de pinos e dona Beatriu muller relicta de aquell dona
Eufrasina de Monteada ujuller del predit noble don
Mattheu de Monteada e la muller del vicicanceller mos-
sen Joan Pages cavaller e doctor en leys. Apres venien
la noble dona Brianda mare del dit don Phelip de Ara-
íío e la muller del dit noble mossen Ferrando de Re-
bolledo la muller del tresorer del dit Senyor Rey ap-
pellat Guillem de Peralta la ñora del dit vicicanceller.
E apres se subseguien moltesbonradesSenyores dones
e donzelles de la predi ta Infanta e de les di tes comtes-
sa e vescomtpsses en grrin nombre totes cubertes axl
unes com allres deles dites fembres de man agües una
part e altra part de drap negre mantells e albernies e
porta ven totes en los caps de llurs persones vells ne-
gres soguinls lo cors Real e tota la processo.
Capítol LXVIII gyi tracta per quals carrers e lochs
pqssa la processo venint sen a la Seu.
( 285
Es veritat que la dita processo feu lo cami e volta se-
guont ^0 es exiiit del dessiis dit palau major Real de-
valla a la plassa del Rey e daqui en fora passant de-
naril la Cort del Veguer devalla a la plaga del blat e t¡-
rant tot dret per la Doria a valí sen ana a la Capella
den Mareus entrant per lo carrer de Monteada veneh al
Born e entrant a la Esglesia de Santa María de la mar
per lo portal qui es sobre lo íbssar inajor la dita pro-
cesso ana fins denant laltar niajor de la dita Esglesia
e apres passant per lo mig del cor de la dita Esglesia
sen isque per lo portal deis bListaxos lo qual es sobre lo
fossar de la font qui alli es. E passant denant la car-
niceria qne es aqui sen ana ais Carnbis vells e exint
devant la carniceria del carre ampie dita processo e los
qui portaven lo cors Real seguint aquella tiraren car-
rer ampie a munt fins denant lo Regomir. E apres en-
trant per lo cairer del Regomir tiraren carrer a munt
fins denant la casa de la present Cíutat de Barcelona e
passant dret canii avant«vench a la [dassa de Sant Jac-
me 6 anant tot dret per lo carrer del Bis!)e passant de-
nant la casa de la Üiputacio vench fins denant lo pa-
lau del bisbe e passant entre la Capella de les Verges
e la casa del Artliiaca major de la dita Seu vench la di-
ta processo fins en la dita Seu. E entrant per lo por-
tal major de la dita Seu e passant per mig del cor
vench fins a les schales de Santa Eulalia.
23G
Capítol LXVIIII qiñ tracta del cadafal ab la litera e
del fugitri o captll urdent.
E arribada la dita processo en la dila Sea aqui so-
bre les schales de Sancta Eulalia bavia j;i baslil un
rich cadafal sobre lo qual stava una bella liltera e tot
lo dit cadafal e tota la littera e encara los banchs o
strados qui entorn li staven e totes les sc;dcs del dit
cadafal foren cubertes de drup de molada negro e so-
bre aquest gran cadafal fone pujat lo cors del Senjor
Rey e mes sobre aquella Real üttera que aqui stava
appurellada. Sobre los quals cudafai e litiera fou fet
un Real e molt noble tuguri appellat en nostra lengua
catalana capel! aident e aquest capell ardent sobre lo
qual cremaven sus de siscents siris sebia sobre quatti e
molt alts pilars de fusta fets a manera de quattre co-
lones lotes negres. E a cualre catons del dit capell ar-
dent staven penjats lili pevesos e íl banderes ^-o es
E dejus aquest capell aidcnt bavia un
ricb sobrecel quis tenia clavat en lo dit Ci-pell ardent.
E era aquest sobrecel de tela blava ab gi'ans lexells de
fullatges carxofes e caris dor fi. E en lo mig de aquest
sobre cel siava levorat o pintat un gran scut darmes de
Arago or e fíamma. E a qualtre cantons de aquest so-
bre cel staven pintáis quattre menois scuts qo es bu
en cascun canto e tots quattre darmes Reals go es bun
scut darmes de Arago or e flamma e hun scut de ai'-
mes de Navarra. Laltre scut de armes de Arago camp
( Í237 )
uQ ulzur al» la crea blandía al costal dret e laltre scut
ab armes Ixeals de Sicilia. E en lo derrador de aquest
capell ardent lo qual era fet a quattre cayres staven
clavats quaítie tovallons qo es de canto a canto liu qui
eran molt richament obrats de diversos texelis dor en
los quals eren molt subtilmení e molt richa pintades
de or e de atzur e altres nobles colors diverses armes
Reals r.o es en lo tovallo de front lo qual stava sobre
lo cors del Senyor Rey eren en mig les armes Reals
de Arago or e flamma acompanyades a part dreta de
les armes del Emperador e a la part sinistre les armes
del Rey de Castella e al canto a la part dreta les ar-
mes del Rey de Franca e en laltre canto ^o es a la
part sinislra les armes del Rey de Anglaterra e en lo
costat dret vprs la Sacrestia de la dita Seu de Rarce-
lona stava clavat fort subtilment un altre consemblant
tovallo en lo mig del qual havia un altre scut de armes
Reals de Navarra acompanyades a la una part de ar-
mas Reals del Rey de Hungría e dnltra part dai'tíies
Reals del Rey Reyner e en lo un canto havia un scut
Real de Arago e en laltre canto un scul Real de Sicilia*
E en laltre costat veis la capella deis ignocents stava
un consemblant tovallo en lo mig del qual havia un
scut Real de armes de Sicilia acompanyqt de les armes
Reals de don Ferrando Rey de Napols e de les armes
del Rey de Portugal e en lo un canto havia un scut
Darago or e ílanima e en laltre canto altre scul de Ara-
go camp de atzur ab la creu Mancha. E en lo tovallo
deis pcus oi-en les armes del princep de Navari'a e les
armes del Duch de Rurgunya e les armes del Duch de
( 238 )
Bretüiiya e les armes del Marques de Ferrara e les ar-
mes del Marques de Montferrat tots parents e acostats
en grau de consanguinit'ít ab lo dit Senyor Rey don
Joan de memoria immortal.
Capital LXX qui tracta de la solemnitat del offlci fet
en la Seu quant lo cors Real hi fou apportat e com
hi celebra la missa major e sermo lo reverend Bishe
de Gerona.
E posat que fou lo dit cors Real sobre los dits gran
cadaíal e littera aqui apparellada en la manera que era
stat apportat por la ciutat se comenga decontinent lo
solemne oííici ab la gran missa cantada de réquiem
per tol lo clero de la dita Seu e lo reverend pare en
Clirist e Senyor En Joan de Míirgarit per la gratia de
Deu Bisbe de Gyrona e Canceller del dit Senyor Hey
tot vestit en pontifical dix la dita missa alta ab molta
solemnitat. E dat compliment al ofílci e missa canta-
da apres que fou acabada la missa major lo dit reve-
rend Bisbe de Gyrona com aquell qui era molt devot
e fidelissimo vassall e servidor a la prefata Majestat
Real lo qual es gran canonistee dotat de molta scien-
tia honestat e virtut munta decontinent sobre una tro-
na dins e prop la porta de la reixa del altar mnjor la
qual aqui stava apparellada cuberta entorn de un pali
de vellut negre brocat dor e aqui preica o feu un no-
table sermo e pros pey tbema Boniim certamen certav'^
cursum consmnavi fidem servaví in reliqno reposita est
( 239 )
mih¿ covuna juslitie Ad Thimoteum 11. c. IIII. les quals
páranles de latí transportades en vulgar volen tant dir
«boíia batalla he baiallat lo eos he acabat la fe he ser-
vada en cosa reslant mes posada la corona de justicia»
en lo (¡nal serino entre les altres coses quiñi venen a
la mente dix molt elegantment e ab grans e approva-
des auctorilats qual ion lo primer Rey del mon e
per que foren trobats los Keys e quant fou necessari
haver Uejs en lo morí. E apres dedulii la noble prosa-
pia e descenJentia Real la qual bague aqucst gran Rey
princep e Senyor nostre don Joan de aqnells nobles
Reys Gols primers conquisladors en Alamanya apres
en Italia e despuys en Spanya hon assitiaren llur Real
Casa e a(|u¡ peipetuaren llur regne e stat Real de la
])rosapia deis quals Reys Gotlis lo dit glories Rey don
Joan devallava per recta linea. E apres vench a dir
molt egregiament totes les virtuts de clemeníia pa-
tientia e humanitat de aquest tanl noble e bon Rey e
derrerament recita la catholica fi e mort gloriosa en la
qual aíjuest bo e glories Senyor Rey nostre havia finit
sos dies sogons ya dessus la poden veure e legir exle-
sament e axi feu íi al sen sermo. Es veri tal que im-
mediadament que fou fet lo dit sermo se feu la molt
gran absolulio sobre lo cors del Senyor Rey. Apres
dada íi |>or acjuest dia de dissapte a les Reals exequies
sen ana tol hom a diñar cerca dneshoresapres mig jorn
lexant acjui lo cors del Senyor Rey molt noblement
acompanyat de diverses criats e servidors seus e de
molla luminaria. E stcch aquí aquesl Real cors tot
aquell dissapte e lo seguent digmenge dients li cascun
( 240 )
dia c nit los xandres de la sua capella Reíd oíiici ác
moi'ts solemnement segons havien ja fet tanl quant
stecli en la gi-an sala del palau major Real de la dita
c'mtat de Barcelona.
Capiíol LXXI qui íracía del sermo e de les exequies
fet es al cors del Semjor Rey per la cinta t de Barce-
lona e com h¡ sermona lo Rever end mestre March
Benja.
En lo dilkms apres inimediadament seguent lo qual
era lo primei' dia de fehrer e vigilia de la Purificalio
de la sacratissima nostía dona mare de Den los Con-
sollers de Barcelona per rettre lo dente lo qual la in-
signe ciiitat de Barcelona ha be acustumat e acustu-
ma retre a ses Reys Princeps Comtes e Senyors natu-
rals en semblant sepultura Real hagueren fet appare-
llar e meUre en un bell orde altres molt insignes e so-
lemnes exequies segons se seguelx qo es que en lo dit
capell ardent í;o es en lo níig staven pintades dor les
armes df^ la ciutat com les altres ai-mes Reals qui abans
hi staven ne foren remogudes exceptáis los tovallons
qui ab les armes matexes ja dessus designades hi ro-
mangueren sobre lo qual capell ardent feren mellre e
ensendre altres tants siria quants en lo prop dit dia de
les di tes primeres exequies Reals hi cremaren a fi que
hi bagues allre tanla luminaria ne mes ne menjs per
honor de Deu e de la ciutat. E fnes faeren posar mol-
tes brandoneres ab molts grossos siris enscsos que sta-
( 241 )
ven al entorn del dit cadníal Real hon slava lo cors del
Senyor Rey. E aqui faercn venir aquel) dia demati to-
tes les paiToquies e totes les ivligions de hotuens e
(Iones de la ciutat ab llurs creus e pioccssons segons
en les dites i)r¡meres exeqnies vengneren. E íctes aqui
llurs serimonies e absolutions sohMnneuient axi coni
l)e havien arustumat se comentja decontinent por lo
clero de la Seu lo gran e solemne olíici e niissa ean-
f ida de réquiem. E en aquest dia de dilluns dix la
missa lo ja dit reverend Bislie de Anguello. E dit lo
Evnnaeli apres decontinent en la Irona e loch maleix
hon havia preicat lo dissapte prop passat lo dit i'eve-
r'^nd Bisbe de Gyrona preica lo demunt dit reverend
meslre March Berga confessoí- de la prefata Majeslat
Real lo qual era hii deis manumissors del dit Sensor
Rey e pres per íhema Memento Dnmiiw David et oin-
¡As mausuetudinis ch(s \\^\úmo. CLIl. (i31.) les quals
paraules transporiades de lati en vulga volen tant dir
« O Senyor David record te e de tola la mansueiud de
aquel!. » lo qual sermo consyderal que ])ora profi-
tai' a alííu e per esser tant eureíiiament fet e dictatlion
poras legir no solaincnt lol lo ques pertany fer e servar
a cascun Rey Senyor e Piincep mas encara a cascun
bou chiistia no he dubtat pendre trehall de anar a la
c::nibra del dil Alestrc March Berga e scriurc de inot
a mot (ot lo dit sermo axi comí eil lom recitava c
tenia sí lit eu ducs caites de paper de ma sua en la
forma e modo seíiuent.
( 242 )
Sermo RcvercnM Mogistri Mará Berga príestantissi-
mus (lie exequiarum dicli domini Regís factiis.
Memento Domine Davit et omnis mansuetndinis eíus.
Psalmo CXXXI. et etiam psalmo C.» incipiente Mise-
ricordiam et juditiiim cantabo tibí Domine qnod est
thema.
En la scriptura divinal nos troba aigun Rey esser
stat tan virluos e tant sant corn lo proplieta e Rey Da-
vit la vida del qual es manifestada compendiaiiament
en lo dit paiau en lo qual se monstra en quina mane-
ra se deu ha ver lo Rey per esguart de si mateix per
esguard deis seus servidors e per esguai t deis alties
axi bons conimals. Diu primerament predicto psalmo
C.o perambulabam in innocentia cordis mei hoc est ¡n
puritate conscientie in medio domns mee quasi dicat
mullo plus extra quia liomincs máxime principes et
pótenles magis sunt soliciti servare honestatem inter
exlraneos quam inter domésticos. Consequenter osten-
ditiir juslitia David erga populum et primo quantum
ad malos. Secundo quantum ad bonos. Ostenditur pri-
mo David affectus cum dicilur in eodem psalmo cen-
tesimo non proponebam ante ácidos meos rem injusfam
scilicet ad concupiscenílum st^quitur facientes prevari-
cationes odivi id est divine legis transgiessicnes odivi
eot'um maliliam detestando quia eiusdcm viitutis est
diligere bonum el odire malum ei oppositum. ítem se-
quitur Non adliesit mikí cor pravum quasi dicat et si
( á43 )
ex passione tui molus ad hoi'am ad uliquam iijalitiam
non tamen adliesit milii por obslinalionem declinan-
tem a me maliguiim id est malo igne ignilum invi-
diix? scilicet iraí supt-rbia; et huiusmodi quia talis de-
clinabat a David simiüa detestante. Non coyncscebam
per ai)probat¡onem quantumcumque esset mibi próxi-
mas sicut patet de Joab ciiius maliciam non appro-
bavit sed magis reprobnns cum intertici jussit. Etquia
David non solum puniebat peccata operis sed etiam
oris. Sequitur dcíraltvntcm secreto próximo suo sciücet
in eiiis absentia bunc persequebat. Etquia non solum
puniebat jjeccata operis et oris sed etiam epparentiam
in alus ideo dicitur superho aculo quia de-
positio eordis máxime apparet in oculis et insaciabili
eofde qualis est avarus qui non potest saciari pecunia
cum hoc non edebain id est tales non erant comensales
mei. Post ostenditur qualiter se liabuit ab bonos di-
cens OcuU mei ad /¡deles terre id est ita fui solicitus in-
quiíeie ubi tales possent inveniri et mibi sosciari ut
sedennt mecum in consiiiis judiciis et mensis. Et quia
non solum habuil l)onos Consiliarios sed eliam bonos
mmistros ideo subditur Ambalans in via immacidata
id est per vitae sanclitalem ct honestatem et sequitur
Itic mili i ministrohdt id est in domo mea serviebat. Non
habitavil in medio domus mex boc est inter ministros
nieos fjni fácil siiperbiam alios displciendo vel concul-
cmdo qui loquiíur ini,fji/n non direxil in conspccíu ora-
lonim mcunim quia tides non audcbant ioqui in pre-
srnlia Davit nec etiam apparere. Et quia aliqui sunt
itíi mali quod non solum sunt a principibus bonis re-
( í244 )
pellendi sed etiaiii vita privatidi ut justilia servetur et
alü terreantur ideo subditur in matntino id est celcri-
ter sine expectatione iie superveniret inipedimentíim.
Intvrjiciebam omnes peccatores terrw qui pro peccatis
suis erant digni morte sicut appaict de Baana el Ra-
cab qui iííterfeceruiit Isboselh intendentes placeré Da-
vid. Sed ipse íecit eos statim interfici sicut babeturlí.
Regun) ca.o lili. Et si dicatur quod non fecit sialím
interfici Joab sed post mortem expectavit precipiendo
filio Salomoni dicendum quod David non fuit ita fir-
niatus in Uegno neo ita potens sicut Salomón tilius
suus et ideo non potuit in vita sua ita puniré absque
periculo sedicionis sicut Salomón de quo fuit revelatum
David quod regnaret pacifice absque popuü seditione
et ideo punitionem rationabiliter distulit. Ad quid au-
lem David interficieljaí omnes pee; alores torrse subdi-
tur eliam in eodem psalmo centesimo nt dlspcrdcrem
de Civitate Dominí id esl Hierusaiem quam Dominus
ad cullum suum elegit omnes operantes iniquitatem
quantum polest fieri vita liuniana. Hinc debent Reges
accipere formam vivendi afque re^endi. Et nunc Reges
intelUffite ernd'tmini rpii judicafis terram justitise fruen-
dae causa non solun apud Medos ut ait Herodotus sed
apud Romanos videntiir olim bene morati Reges cons.
tituti. Nam cum prcmerotur in ocio multitudo ab iis
qui opes habebanl ad unum aliqueni
confugiebant virtutem prestantem qui cum prchiheret
injurian! tennioris equitate constituenda summós cum
infitnis pari jure letinebat El eadem fuit causa legum-
quíp Regum. Reges enim antiquitus secundum Aristo-
(245 )
toleiu V. poüticoriiDí ;i triplici oxcessu constituebun-
tur per viitiitcni j)iopriam vel generis vcl per henoíi-
lia collüta peí' ista si muí ac potciitiani. Onincs (Miim
qu¡ Hiaxirua benefilia in Civitalos geiil<'S que conlulle-
riint hoc honore potiti sunt. AI¡¡ bollo coiiservatis po-
puüs lie ¡n servitutem (ievcnireiU (]uema(lmoduin Co-
(Iriis. Alii populis a servilute libcralis ut Syrus. Alii
quod conditlicenl IJrbeni vel qiiod regionem acquisis-
sont (jucmadiDodum Lacedemoniorum et Maccdoiium
el Molossüiuní ílcges Piiimim Regniim íuit Sciciono-
jum quod fuit adtiiodiim parvum a quo doctissimns
Yairo scribens de gente populi Romani vclut anti'qiio
' tenipore exorsur. est ab bis ad Atbenieiises pervenil a
(juibiis ad Latinos deindc ad Romanos scilicet ant(í
condilam Rotnam perexigua memoianliir. Deinde ad
alias gentes facta est derivatio Regiim. Hec enim po-
lestas sicui et quevis alia a Deo est. Unde Augustinus
Y. de Civitate Dei c. XXI ait Non tríbuamns dandi Rcg-
ni ntqiie imperii potesíaíem nisi Deo vero qui dat fíeli-
citatcw Leijnum QoeJorum solis piis reijnmn vero tcrre-
num et piis et impiis sirut placet ei eui nil tujuste pla-
cet. Sequitur quod ^birio ipse Caio Ca^sari qui Augus-
to ¡pse et Neroni qui Vespasianis patri vel filio suavis-
siniis imperatoribus ipse et Üomiciano crudelissimo
qui Constantino cbristiano ipse apostata' Juliano po-
tcstas a domino Deo est sed al)usus [¡otestatis ab bo-
mine. O utinam consyderarent Reges quod scrihitur
Sapientiíc VI. Audite enjo Heges et intelligite diseite
ju dices finium térra prebete mires vos qui continetis mtil-
tiluJinew et plncetis rohif; in tvrl/is nasi'ionvw qvni da-
( 24G )
la est a Deo potestas vob/s ct virtus ah altissimo qni íii-
terrogahit opera vestra tt cogitationes scrntalitnr quem
ciim essetis minislri Regní illíus non recle jiidicastis
ñeque custodistis legem justííi(B ñeque sccundmn volun-
tatem Dei ambulastis et cito apparebit
vobis quem iuditíum durissimum in his qui presnnt fiet
exiquo cito concediíur misericordia potentes auteni po-
tenter tormenta patientur. Noy volra esser st;ít Papa o
Rey bene Hieronymus non est apud Deum personarum
acceptio non Rex apud nobilior non pauper infirmior
non dives potentior non domimis potior non servus de-
terior sed equalis ómnibus judex Dens et dominus est.
Sapientie VI. Non enim miratur magnitudinem cnitts-
qnam qni omniíim dominus est neo verebitur personam
alicuius quem pnsillum et magnum ipsefecit et equaliter
est el cura de ómnibus fortioribus aiitem fortior instat
criitiatio. Non intres in juditinm cmn servo tno Domine.
E noble Rey sed memento omms mansuetndinis eins quia
enim in te speravit et credidit non pmias eternas siisti-
neat sed gaudia sempiterna possideat. In presentí ser-
mone jiixta sententiam thernatis dúo breviter nolabun-
tur. Primo com al molt alt e cxcellent don Joan Rey de
Arago lo nom de David pertany ab qran rahoperlasua
proprietat. Secundo que Deu omnipotent nol ha mes en
oblisio donantli contrictio e penidiment de son peccat.
Dixi primo com al molt alt e excellent don Joan Rey de
Arago lo nom de David pertany ab gran ra/io per hsua
proprietat. O clementissim e molt alt Senyor si vos vis-
quesseu yo nous loara seguint lo que diu Solón hun
deis set savis de Ahenes [inem experfare oportet. De-
( 247 )
mana lo Rov Creso a Solón si ell Creso era heneven-
tunit {lor la liían riquesa que tenia o resj)os Solón O
Rex non te felicUabo nisi prius te bonum mortem ohire
audicro. Ambrosius in quadam hoiuelia lauda post pe-
riculiim predica secunun. Lauda naviganíis felicifaíeni
sed cum pervenerit ad portiim lauda dttcis virtutem sed
cum perductus est ad trinmphum. Interpretatur David
manu forlis et vultu desyderabiüs. Ha qui ha may vist
Rey lant affable beniiíne e plasent cuius facies plena
erat gratiaruní cows'^'AQWúy.n quod ait Tragicus Vos
quibus rector maris atque terre jus magnum dedit nccis
atque vil(R ponite et deponite Ínflalos tmiúdosqiie viiltus
quilquid a vobis minor exlimescit lioc vobis majar domi-
mi.s minaínr omnes sub Regno graviore Regnum esl. Fuit
manu fortis vir quidam magnus helio nulli pietate se-
cundus ut de Harnea ait Virgilius. Quo ad hellicas lau-
des socium hahuit neminem. Et quemadmodum Scipio
de victa Cathagine non rei fselicitate elatus est sic ipse
quanto magis vincebat tanto clementior et minus ela-
tus erat licel enitn sepe numero vinceret actores pacis
diügehat. ('itero in oratione quaní ad Cajuín Csesarem
hahuit sic ait Qui riclor auctores pacis diligit ís pro-
fecía de malnisse non dimicare qnam. vincerc.
Et ideo Deus illum exahavit quia quise humiliat cxal-
tabilur. O supcrhia insana superbia lurrim evertis lin-
guam confudil Farabonen) suhmersit Senacherip inter-
íccit Aman snspendit Coliam prostravit. Sedes supcr-
borum evertit deposuit inquil potentes Deus de sede
paiet de Nabuchodonosor de Anthioco de Nichanore
si vis videre exitus principinn superborum lege de or-
( ^248 ) '
iDesta mundi ílorosiiiiii. Tiogum Pom|!eium Josephum
Suetonium Quinium Curcium Cornelium Tacitum Ti-
tuní Liviusn SeraiJum Tianquillum el alios. Fiiit eniín
ipse Kox Johannes David videlicel riiaiiu foitis iii be-
llo spiíituali in qiio tanquaüi aller David Goüam de-
monem tribus lapidibus videlicel fido sj^e el eliaiiíate
devieit. Narri per saeramentum penilentise nauíVagium
¡ndubilanler evasit. Quotnodo eonfessus eat quam de-
vele quam niemoriter paucis explicare non possem os-
tendebat enim que cogitaverat de sal ule animse suíe
ultra confessionem prineipalem bis me aecersivit et
peceata quse in eius mentem facta grandi examinatione
venerant cum sumtna eonlrictione expiessit Cbrisli
Corpus bina vite adoiavit. Non ne eral dispositus abun-
dante fleuíuate ad suscipiendnm saeramentum eucba-
ristiíe exíremam unclionem cum ardenti devoiione sus-
cepit. Nec me prelerit invictus ille animus. Nam mor-
le ei denuntiata nulla tuibatio nullaque alteratio visa
est quinimmo per doníinnm Joannem Pages eius Vi-
eecancellai'ium respondit. « Nil sibi gtalius nilque sa-
lubrius potuisse sibi denuntiari et (juod maius obse-
quium ab eodem Yieecancellario non poteral exhibe-
ri. » O gloriosum Uegem qui de morte eogitavitqua ni-
liil est terribilius III ethicorum UHimuní terrihilium
cst mors exhorruit morlem culpe qua nihil est deterius
cíim enim bomines peccant nibil fiunt teste Agustino
super Joanne declarante illud Sinc ipso factum cst ni-
hil. linde peccatum nil aliud est quam carentia modi
speciei et ordinis quia nullutn peccatum habet relatio-
nem ad Deum tanquam ad causam eñicientem nec
( 249 )
exumplarem nec íinalcni. Pensitavit iu iiiorte gcennae
quia nil esl intollerabilius Isaye XXXIII Quis ex vobis
potcrit habitare ciim ardoríbus sempiternis primom
inoi'lcín et si non evadit nostcr Illmus. Uex quia sta-
tuium esl lioniinibus semel inori. Nulla lamen aliarum
euiii Dotuinus tantam gratiam con-
íulit felix nam iuxta sententiam Senecse qiii non pecca-
vit nec tajiien in felix qaem peccasse peniíuit nam qiiem
penitet peccasse pene ignuccns est eltganter quídam
(locior [jarisiensis nomine Joanncs Cliniaclius vulgo
Climaiíes ciuosdam versus cdidit sic inuens.
Mortales Dominus cunctos in luce crea vi t
Ut capiant nieritis gaudia summa poli
Felix ille quidein qui mentem jugiter illuc
Dirigit atque vigil noxia queque cavet
Nec lamen infelix sceleris quem penitet acti
Quique suum facimus plaiigere sepe solet
Sed vivunt homines tamquam raois nulla sequatur
Et velunt infernus fábula vana foret
Cum doceat sensus viventes morte resolví
Atque herebi pa^nas pagina sacra probet
Quas qui non metuit infelix proi sus et amens
Vivit et extÍDCtus sentiet iile rogum
Sic igitur cuncti sapienter vivere certent
Ut nihil inferni sit metuenda palus.
Quo circa dubium non est cum ad aeternam felicita -
lem venturum. Nam ui ait Séneca Tragicus in ultima
tragedia Nunquam ad sliyias feriar umbras inclila vir-
tiis. Vívele fortes nec lelos seva peramues vos fata irahent
sed cum summas exiget oras consumpta dies ítem et su-
TOMO xxvii. 17
( 250 )
peros gloria pandef. O quant es stada excellent Rey la
Yostra mansuetud. Lo pus mansuet sou stat del mon.
Ilíl sethicorum deffinitur mansuetudo quod est medio-
critas circa iram qui igitur pro qiiíhus oportet et guando
et quanto tempore landalnr mansuetus hic utique erit.
Si qiiidcm mansuetudo laudatur viilt nam mansuetus
qnietus esse nec a perturbatione deferri sed ita iit ratio
precipit et in his et in tantum tempus infensiim esse
magisque in defectu peccare videtur. Non enim vindex
est mansuetus. Sabieu vos molt alt Senyor quod animus
iratus non potest tenere illam mediocritatem que pla-
cel Stoicis que est media ínter nimium et parum vic-
toria que comuniter insolens est atque superba vacabat.
iracundia. Recte quidem nam ut ait poeta Si quotiens
peacant homines sua fulmina mittat Júpiter iniqíio tem-
pore inermis erit. Quid sanguinem altissimum huius
clarissimi Regis commemorem. Non sunt Reges chris-
tianae religionis qui cum viverent non essent sibi con-
sanguinitate et vincti omnes linese Regiíe esse noscun-
lur ascendens descendens et transversalis filius Regis
pater Regis frater Regis avunculus Regum pater Re-
ginae el germanus duarum Reginarum scilicel Castelle
el Portugalie. Taceo dicere de domo Franciíe Angliaí
Hungaria? Burgundise quibus necessitudine parentelíe
eral coniunctus. Et sicut Davit morluus in senectute
íilium sapientem Salomón reliquit heredem sic iste
Ferdinandum Illustrissimum Regem Castellse sapien-
tem atque pacificum reliquit beredem cum Rex iste
Joannes íllustrissimus mortem obivit solutum est vin-
culum et non ruptum. Anima ipsa ut ait Macrobius non
( 251 )
déficit que iminortalis atque ])er[)etua esl sed iinpletis
lUiiKeris corporis fatiscit nec anima lassalur animando
sed olliciam suum deserit corpus cum jam non possit
aniínari. Ilincillud cst doctissimi vatis Splcbo nwnerum
reddamquc tcnehrís. Hec igiliir naturalis veré mors
cum finem corporis solus numcrarum suorum deí'eclus
apporlat non cum oxtorquetur vita coi'pori adhuc ido-
neo ad continuationem. O gioriosum Kegem et picdi-
lum ómnibus bonis quíe homincm felicitant in hac vi-
la scilicet nobilitas pulchritudo sobóles potentatus et
tándem longeva vita et ultra solitum naturíe cursum
senuit noster Davit e lia finit sos dies en la insigne
cmlat de Barcelona et sepultus est cum patribus suis
in monasterio Populeti quod potest dici Civitas David
ubi Christus babilat per specialem cultum. Fuit nam
Betlem Civilas David et Betlem domus pañis interpre-
tatur. Et ibi conficilur ille qui dicit Ego sum pañis vi-
rus qui de celo descendi. O tu Rex Regum et Domine
dominantium memento eius dando bona glorise. Verum
si orationibus eget alque suffragüs vos populi qui fuis-
tis tanti Regis eífundite ad Deum assiduas preces ut
ipse pius alque misericors qui ipsum fecit regnare in
terris facial beatius regnare in Caslis ¡n sécula seculo-
rum amen.
T K A o V.
VA Autor, en su manuscrito, pone al pie de este sermón
la siguiente ñola.
( 252 )
Per quant lo dit revereiid niestre March Berga en lo
dit serme ha commendat lo dit Scnyor Rey don Joan
de la gran mansueíud que tenia nom vull omettre la
episiola que feu ais Consellers e al Consell de Cent ju-
ráis de Barcelona siants desviáis de la fidelitat a la
qual eran e son tenguts e obligáis de servar a son na-
tural Rey e Senyor exortant e requerinl aquells no
com a Rey e Senyor mas com hun llur frare e geroia
mansuet humil e benigne ques reduissen a sa Majes-
tat la qual fou tant accepte que poch apres qo es di-
vendres que comptavem XVI de oclobre del any M
(XGCLXXII a la dita fidelitat e obedientia del dit Rey
e Senyor la dita ciutat fou reduida. E per ques pusca
mosirar millor lo que he dit segueixse la dita Episloia
de mol a mol axi com es registrada en un registre del
qui es dins lo Archiu Real de Barcelona.
E insiguiendo la intención del Antor, que dejó sin reali-
zar, copiamos exactamente la mencionada carta del fol. 20
del Registro n.» 5467 , cuyo tenor es el siguiente.
Itinerum Sigilli Secreti. Joannis 11.
n. 3467. fól. 20.
Ais amats nostres los Consellers Consell e proho-
mens de la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
xVmats nostres : notoria es la gran calamitat en la
( 253 )
qual aquest nostre Piincipat es constituyt lo qual axi
com en lo passat era tant insigne e florent ara per la
siin tanta ruyna instigant lo mal spirit subseguida es
fet pi'opinguc a total extcrmini e desolatio e no es dup-
te que si vosaltres volreu reduyr vos a nostra obedien-
cia no solament cessaran les dites coses ans per nos
ab ajuda deis altres nostres regnicoles e de vosaltres
se entendra en augmentar e prosperar aqueixa ciutat
e lo dit Principal go que fácil ment nostre Senyor Deu
mijanc,'ant se aconseguira pus aquell sia restituyt en
pau e tranquilital. E jatsia nos tostemps siam stats
promptes reebreus a nostra obediencia é usar en vers
vosaltres de tota clemencia e amor axi com sap nostre
Senxor Deu lii havem per iotes nostres forces treballat
e de present ireballam. Es empero necessari per acon-
seguir acó en la forma que desijam a saíut e benavenir
de aqueixa ciutat que vosaltres per lo semblant consi-
deren nostra recta e sincera intencio e desijeu lo bene-
fici tranquilitat e repos de la dita ciutat e del dit Prin-
cipat e penseu quant merit 2:uanyareu de nostre Sen-
yor Deu gracia de nos e gloria en lo mon si per obra
de vosaltres la dita ciutat sera a nos reduyda e tant be
com es la pau li sera procurat. Fem vos certs que ba-
vem gran dolor mirar la dita ciutat qui era la pus prin-
cipal de nostres i-egnes e terres e tan famosa e glorio-
sa entre les altres ciutats del mon que sia portadi en
lo punt c angustia que es e axi deven al) summa pru-
dencia e cura entendre en fer la dita reduccio. Per co
de part de nostre Senyor Deu vos requerim e nos vos
pregam exortam e encarregam que principalment per
(254)
fer tant sacrifici e servey a noslre Senyor Deu e usar
en vers nos del que per ordinacio divinal sou teuíiuts
e per fer o procurar tant benefici a \osaltres e suble-
var de tanta angustia e misseria lo dit Principat vu-
llau reduyr e tornar vos a nos vostre Rey e Senyor na-
tural offerint vos que usarem vers vosaltres de amor
paternal eus reebrem e liactarem com a lilis ab tota
caritat e amor e a fe de Rey e Senyor vos promettem
e donarn paraula reyal e invocam nostre Senyor Deu
en testimoni que axi com speraní de la sua clemencia
remissio e perdo de noslres failiments que vers ell ha-
vem comesos axi ab tota veritat e sana iiitencio nos
obüdarem de totes coses passades. Si empero aqüestes
tan justes e paternals exortacions e offertes no accep-
tareu ne la dita redúcelo volreu fer vos fem cerls que
nos prosseguirem aquesta nostra tan justa intencio e
proposit fins que la dita ciutat haiam subjugada a nos-
tra obediencia e per aconseguir e atenyer ago farem e
usarem de totes aquelles stretures vexacions e rigors
que sera necessari. E sia nostre Senyor Deu jutge en-
tre nos e vosaltres quens compelliu en fer qo que fer
no volriem com lo animo nostre sia tot inclinat a cle-
mencia en vers vosaltres e aqueixa ciutat. Dada en
Pedralbes a YI de octubre del any MGCCCLXXIÍ.
Rex Jobannes.
Coloma Secretan US
P.
255 )
E finil lo dit sermo se acabii lo gran ofíici e missa de
réquiem es feíi de'continent una molt solemne absoln-
tio sobre lo cors del Senjor Rey. E tantost apres tot
hom sen ana a diñar lexant lo cors del Senyor Rey
acompanyai de alguns criats e servidors seus e daga e
della ab niolts ciris e brandons cremants. Lo qual cors
Real stecb aqui tot aquest dia e tot lo prop seguent
dia que era dimarls dia de la festa de la puriñeatio de
la Sacratissima tots temps Verge madona Sancta María
mare de Deu e comptavem dos dies de febre any dit
e mes hi stech tot lo seguent dia de dimecres festa de
Sant Blay que comptavem 111 del prop dit mes e any.
E per que es digne cosa que los qui obren be e son
abiis e disposts e teñen gran peritia e intelligentia de
ordenar e mettre en son orde degut tais sepultures. e
exequies Reals sien scrits en aquesta obra e commen-
dats ara e tots temps pos a^i a memoria com los dits
honorables Consellers de Barcelona ab llur Consell de
probomens donaren daco exprés carrech ais honorables
mossen Benet Capila e mossen Gabriel Turell ciuía-
dans honrats de Barcelona qui les dites exequies e se-
pultuia ordenaren en la forma preexpressada. Es veri-
tat que nos curareu de posarho en scrits pus ells lio ha-
vien ordenat en tenien llur memorial sino que yo dit
Scriva e Arcliiver del dit Scn}or Rey per ferne scrvey al
Senyor Rey ab gran treball e diligcntia com dit he en lo
prolech de la presentobra ho he ab verilat volgut meltre
axi historiant en scrits punctperpunctaxi com espassat.
( 25() )
Oratio apnd Illustrem domhium Ferdinandum Coste-
llm et Aragomim Regem prcefati Illustrissimi domini
Joannis Regís Arogonum gnaliim facía per prcedictmn
Reverendiim fratrem Marcmn Berga dicto domino Rege
Ferdinando pro prestando juramento Catalanis ratione
snm nova} successionis in urbe Rarcinona personaliter
residente Anno Christi MCCCCLXXVIIIL
Tanta est tuíe ímperialis excellentissitna ac clarissi-
ma digriitas dive Rex ut v¡x pre timore queam lahra
moveré et frigidus obsistat circum precordia sanguis.
Non enim nescio parvitatem meam minime dccuisse te
coram aliquot verba faceré cuius horienda ac tremen
da Maiestas non solum meas sed oniniíim ut reor mor-
talium vires exuperat at cimi siimnise dignitati stu-
pendeeqiie potestate incredibilis qusedam et supra quam
dici possit maior humanitas atque faciblas juncia si
mcarum virium oblitus orationem tamelsi incultam de-
promere non verebor. Koo igilur mibi succenseat Re-
gia celsitudo si quid impresentiarum ame parum com-
positíe aut minus eleganter de })rompíum sit sum pre-
fecto bomo ineruditus et eloquium Kom;mum a me
alienissimum est. Si tua preclara facinora laudare ins-
tituissem latina liltevíe omnes non satis essent. Nullus
tantum flumen ingenii nulla dicendi aut scribendi tan-
ta vis tantaque copia quse non dicam exornare sed
eliam narrare res tuas gestas possit succumberet in his
laudandis docta Maronis elegantia c\ copia eloquentia
( 257 )
Ciceronis longe impar ossct. At si millo pacto possum
Serenissime Rex et principunn florenlissime aliquid la-
men conabor eííicere quo gratum animum meum os-
teníiani. Tantam cnim mansueliulincm tam inusitatam
roiliauditariiqiie clementiam tauliim in sumnia polesta-
lererum omnium modiim tacitiis millo modo preteriré
possum. Solent pleriqíie ciim rerimi digriiíatem com-
mendanl sepe plus equo justocjue amplifícale et res
gestas magis populari rumore quam interna libratione
mctiri et nunc quidem supi'a propriam digniíatem
constituunl nunc extrinseca ac penitus aliena sectan-
tur. Ita ii magis libito contra doctrina m Senecse quam
lei natura cuneta celebrant obscurant que. Verum ego
si tua3 celsitudinis sola vera non ficta exacliore medi-
taíione contendam jiriusquam quasi ordiar hic omnino
dies pfíluet. Quid dicam de justitia? de confinentia? de
prudentia? de magnitudine animi? de magnificentia? de
magnanimitate ? de pietate? de amicitia? de officio?
ceterisque virtulibus? Itemque de abundauti reipubli-
ce acnore? de re militari? et disciplina civitatis? De
Iiis tacere magis prestat qu.?m parum loqui. Exultate
o felices populi sub tanto Kege habctis Regem etate
floridum sed animo senem qui Deum colit patriam
amat justitiam scrvat sine qua Regnum quanivis opu-
lentissimum staro noquit. MI ¡n terris obtat nisi bo-
nam mentem nil sjierat nisi bonam famam nil nisi de-
ducus refbrmidat. Sed (piid verlds immoror? Qui pru-
dens est omnes virluies babet. Videtur prudentis esse
l)ene consulere circa illa (pie sibi bona et utilia sunt
non [larliculariter puta qualia ad sanitatem vel robur
( 258 )
sed universaliter ad totius vitte statiim bene diiigen-
dum. Ob hoc Pericleni et alios huiusmodi prudentes
dicimus quod illa qui sibi et alus utilia siint prospi-
cere valent esse autem buiusmodi putamiis illos qui
publicis privatisque rebus administrandis sunt apti.
Tua magnificentia prestantissime Rex divitiis recte uti
tua excellentia gladium justissime sumere prudenlis-
sime exercere sapientissime poneré novit. Senum cón-
sul o sapientum consortio bonorum virorum contuber-
nio facillime que sunt recta perages. Cavenda estadu
lescenlium animositas borum nam confidentise pericu-
losissime committuntur domesticorum ficta probitas
internuntiorum fallaces delationes relationesque non
facile approbentur. Solent nam nonnunquam dicenda
íacere tacen da dicere accusanda defenderé deffendenda
acensare pro commodo autem comissa seu referre seu
differre seu etiam peni tus auferre plerique consuerunt.
Nihil Regiae Maiestati magis cavendum est quam do-
mesticorum corruptio. Nibil nam bonorum famam prin-
cipum magis ledit quam íamiliaiium domumque pas-
sim pro libito discurrentium occulta perversitas simú-
lala juslitia. JNon nulli simplices aures principum et ex
sua natura alios estimantes callida fraude decipiunt.
Janus ad quem solum Regnum Italiíe redactum est po-
nitur geminam faciem prelulisse ut queque ante que-
que post tergum essent intueretur. Quod proculdubio
ad prudentiam Regís solertiamque referendum est qui
et pretérita noscet et prefutura providere!. Nunc redit
illa virgo que jam pridem cede madebat redeünt Sa-
turnia Regna. Rerum omnium Plato et actuum naturam
( 259 )
penilus inspiciens advertit ¡n onini sermone suode rei
publicíc iiKstitutione proposito infuiulendum animis
justitia' amorein sine qiia non solum milla respublica
sed ne exigíais honiinuin Cictus nee domiis quidcm
parvo constabit. Ad huno porro juslitiai affectum pec-
toribus ¡nculcandum nil eque patrocinalurum vidit
quamque si fruclus eiiis non videretur cum vita homi-
nis terminari. Cicero etiam postquam in omni rei pu-
blica» ocio alque negotio palrnam jiistitiíe disputando
dedit sacras immortalium animorum sedes et caíles-
tium arcbana regionum in fastigio consumati operis de
Sipionibus judicans quo. . . perve-
niendurn sit quia rempublicam cum prudentia justitia
fortitudinc atque moderatione tiactaverunt. Tu Rex Se-
renissime es cusios justi jiistarum videlicel legum quas
si servaveris benediclionem dabit tibi legis lator ibis
de virtute in vii tutem et tándem videbis Deum Deo-
rum in Sion. hiducaturabs te Rege justissimo charitas
illa complexionalis sine qua mistici corporis vita fatis-
cit. Celebre est illud quod Rcgnum a gente in gentem
transfertur propter iniustitias et contumelias et univer-
sos dolos. Sed cum tua Illustrissima Maiestas omnia
gubernet et moderetur prudentia nil nobis poterit eve-
nire adversi eritque suavissimum tante virtutis alimen-
lum laus decus et gloria nam sicut ca3terorum animan-
tium peculiares (juosdam cibos natura pareos instituit
ita pi'¡nci[)es et qui sapia prediti sunt Iionorihus alun-
tur el gloria. Sed quid dicam de corporis óptima ba-
bitudine es (juidem Serenissimc princeps val ¡Indino
prospera ut nullius omnino membri detrimentum aut
( 260 )
inaculam patiaris venusta facie validis brachiis firmis-
simo corpore levis pernicibus plantis corpore non ad-
modum procero sed tarnen pulrherrimo atque robusto.
Nobiülatem altissimeque prosapie sauguinem quis nar-
rare sufficiat? si ineepero ah initio reruin ot conlinuam
nunationem a>! finem usque perduxero plusquan. sa-
tis mea procedet oratio. Ab Aragonum et Castellse Re-
gibus ortus es excellentissinia proles digna laudatis
cum ex vetustissimis imaginibus antiquitatum tum ex
recentibus dignitatum fulgorihus de quibus superse-
dendum censeo. Nec me preterit ille elementissimus
in rebus belüois nulli Regi secundus qui vigebit memo-
ria seculorum Rex Joannes pater tuus cuius gloriosam
mortem commemorarem nisi lúe Maiestati crebro re-
lata celeris autvisu aut caelebri fama innotuisset. Re-
liíiiosissimum eius íinem dicta ae facta memoratu di"-
nissima luce clarius manifestanta nima illa patratorum
peccaminum penitudine expiata eterna requie non ca-
rebit. Postremo hanc Urbem tuse altitudini est animo
commendare pro tua igitur diva clementia eam erige
ne invidiai morsibus discerpta deiscatcam defende quse
ab universis Aragonia? Regibus electa et prelecta est
et apud exteras nasciones prsecunctis Hispanice civita-
tibus predicata laudalaque ut florentissimis vegetata
auctaquc ¡n evum annis quamdiu mundi machina sta-
bit maneat et secundescat florons et pacis fructu beata
quam feliciorum ostendes et illud primum conlinget
quod tu Rex potissime cupis ut carus sis tuis deinde
non unicus erit tuse virtulis buceinator sed omnes viif-
íutem Hegiam decantabunl auge civitatem tibi autem
comparabis potenliam si hoc egeris nil tibi obesse po-
terunt inimici posl longiim desiderium
ex diutui'nis tenebris bec chitas solem mundo erum-
pcntLMii asnexit. ÍNiinc mérito tuo aspedu consolar! jam
sperat. Vidisti nempe potentissime Hex tanta alacritate
quanta omnium exnltatione quanto totius civitatis gan-
dió quibns honoribns qua luorum bominnm frequentia
exceptus lueris. Omnes enini sola ingentis dilectionis
ac venorationis cansa te videre nbi manus deosculari
te nisi proliiberet pudor complecti gestiebant ob que
summum tui desyderium vix te coram aspicere cum
coram stares credebant máxima plebem et populum
Barcilonensem spes ac letilia simul invasit fruitur tuo
aspectu bec civiías dum licet optat nt semper liceat.
Valeat Regia altiludo et bcati Francisci boc monaste-
rium quod pro tanti Regis incolumitate iugiter orat fa-
vore debito prosequatur.
Capítol LXXII qiii tracta del dia que isqiie lo cors Real
de lo Sen per portar aquell al monastir de Poblet e
de les coses aquí prcparades e com fou acompamjat.
E venint lo dijous seguent que comptavem quattre
del dit mes de febrer any dit MCCCCLXXIX stants
aplegats dins la Sen de Barcelona los Illustrcs ja des-
sus nomenats don Jayme Infant de Navarra don Pbe-
lip e don Joan de Arago germans e don Alfonso lili del
dit Senyor Rey ñostre don Ferrando los Consellers de
Barcelona e los Diputáis de Catalunya ensemps ab los
( 2(>2 )
reverends BisLes de Gyrona de ürgell de Vich e de
Anguello e los nobles mossen Requesens dez Soler
portanl veus de Governador en lo Principat de Cata-
lunya don Gomos Suaris de Figucroa mossen Rodrigo
de Rebolledo mossen Gueran Alemany de Cervello
mossen Ferrando de Rebolledo lo Yieicanceller e mol-
tes daltres notables e honrades persones ensemps ab
tots los criats officials e servidois del dit Senyor Rey
don Joan per dar compliment a les Reals serimonies e
exequies e encara a la testamentaria dispositio de la
prefata Majestat Real la qual ha ordenat e manat que
lo seu Real cors fos tremes e tumulat en lo monastir
de Poblet hon jauen tumulats e recondits los cossos
Reals deis Illustrissimos Reys de Arago foren prepara-
des e ordenades aqui totes les creus e processons de
les parroquies e religions demuní anomenades e les
quattre banderes e quattre scuts los quals a cavall lo
dia de la sepultura Real anaren devanl lo cors de
Senyor Rey. E no resmenys totes les confraries deis
officis de la dita ciutat ab llurs grans luminaries e en-
cara les luminaries de les brandoneres que la ciutat de
Barcelona e los raanumissois del Senyor Rey havien
aqui apparellats per acompanyar lo Real cors e totes
al tres coses necessaries seguints tot lorde e serimo-
nies de la procésso feta al dit Real cors lo dia quel
portaren del dit palau Real a la dita Sen de Barcelona
foren preparades e ordenades en la dita Seu molt so-
lemnement e ab m.oltes orations e psalms que canta-
ven totes les religions e clero qni precehia e los xan-
dres de la capella del dit Senyor Rey qui immediada-
( 2(33 )
ment anavcn devant iHiiiell Real cors cantants tonti-
nuamenl a contrapunct psalms e orations. E axi molt
noblement e solemne lo piop dit dia de dijous poch
apres que foren tocatles tres hores aprcs mig jorn del
dit dia lo cors del Senyor Rey cubert del dessus dit
rich pal i brocat dor e axi acompanyat com dit es fou
tret de la dita Seu de Barcelona per portar aquell en
lo Monastir de Poblet.
Capítol LXXII quí irada per qual portal isqiie lo cors
Real e qual cami feu per anar al portal ds Sent
Antoni.
Isque lo dit cors Real per lo portal major de la di-
ta Seu ab la dita processo e acompanyat com es ja
dessus designat e tira la vía del palau del Bisbe e del
palau del Bisbe cami dret a la plassa de Sent Jacme e
de la plassa de Sent Jacme a la Cort del Baile e de la
Cort del Baile passant per lo (iall tira ais banys nous
e deis banys nous al portal de la Bocaria e anant de
aqui per lo carrer del Hospital de Sancta Creu arriba
al Pedro e del Pedro al portal de Sant Antoni e aqui
se atura la dita processo ab lo dit cors e gent e coses
dessus dites.
Capital LXXIIII quí tracta com fou rebut lo cors Real
al portal de Sent Antoni per lo Ahbat de Sáneles
( 204 )
Creiis e monjos del dit Monastir e del Monastir de
Pohlet.
E ariibats que foren lo dit cors Real e processo al
dit portal de Sent Anloni aqui denant la Esglesia del
dit portal troba: en lo abbaí de Sáneles Creus veslit en
pontifical go es porlant la siia mitra en lo cap stant en
mig de dos mongos Yeslits qo es la hu com a diacha
e laltre com a sotsdiacha. E lo diacha aportava en la
ma una crossa daigent e aqui apres de aquests havia
una gran multitud de mongos deis monastirs de Po-
blet y de Sanctes Cieus los quals constituils aqui en
bella processo e portants denant ells la creu aleada to-
ta de pur argent e molt be levoiada acompan3'a(la de
dos bells canalobres dargent reberen e prengueren lo
dit Real cors lo qual la dita gran processo havia aqui
acompanyat.
Capítol LXXV qui tracta qiiant fon portal lo cors Real
del portal de Sent Antoni al monastir de Valldonzella.
E restants devant la dita Esglesia de Sant Anloni
totes les dites creus e clero de la Sea de Barcelona e
de les dites parroquies e de totes les dites reügions
los dits abbat e mongos decontinent felá primer per
ells aqui una solemne absolutio per la Lona anima del
dit Senyor Rey traguerea lo dit cors Real fora la dita
ciutat de Barcelona e aquell acompanyat de la gran
luminaria e de tota la prop dita gent e ab la mateixa
( 265 )
seiimonia canlants e dients sempre los mongos psalms
e oralions portaren al monastir de les monges de Vall-
donzella qui es no molt liiny del dit portal de Sant An-
toni e metieren aqiiell dins la Esglesia del dit monas-
tir de Valldonzella posant lo de\ant laltar major. E fe-
tes aqui dues solemnes e devotos absolulions ^.o es una
per los mongos de Poblet e de Sáneles Creus e altra
per la Abbadessa e monges del dit Monastir de Yall-
dünzella per aquella nit fon lexat lo dit cors Real dins
la prop dita Esglesia de Valldonzella sois custodia e
comanda deis predits abbat e mongos de Sanctes Creus
e de Poblet.
Capítol LXXVI qui tracta del ilia de les absolutions
fetes al cors Real síant dins la Esglesia del monastir
de Valldonzella.
E lo seguent dia que era divendres e comptavem
cinch dies del dit mes de febrer per lo mati dita pri-
inerament la missa cantada de réquiem dins la dita
Esglesia de Valldonzella e fetes aqui dues solenmes
absolutions ^o os una per lo Abbat e mongos de Sáne-
les Creus e de Poblet e altra per la Abbadessa e mon.
ges del dit monastir de Valldonzella fou levat de aqui
lo dit llenl cors e mes axi com sestave dins la Real li-
tera la qual fou posada sobre los m úselos de XV bo-
mens los quals ab allres molts bomens en nombre de
cinquanta staven aqui prests e apparellats per portar
dit Real cors al monastir de Poblet.
TOMO XXVII. 18
200
Capítol LXXVII qni Ir acta de la forma e companya ab
la qual fon trel lo cors Real del monastir de Vall-
donzella per portarlo a Pohlet.
E decontinent acompanyat lo dit I\eal cors de diver-
ses persones lllustres reverends nobles e altres entre
jes quals hi eren los lllustres don Jaycme do Foix e
de Bearn Infant de Navarra don Phelip de Arago e de
Navarra don Joan de Arago e de Navarra lo ja dit molt
reverend senyor e pare en Christ En Joan de Margarit
bisbc de Gjrona conceller del dit Senyor Rey los no-
bles mossen Rodrigo de Rebolledo camerlench major
e mossen Ferrando de Rebolledo trinxant del dit Sen-
yor Rey don Joan lo reverend frare Pere Blanch ab-
bat del monastir de Sanctes Creiis ab companya de un
gran nombre de mongos deis dits monastirs de Sanctes
Creus e de Poblet e mes hi eren molts altres cavallers
e genlils homens criats e servidors d"l dit Senyor Rey
preceint primeres les quattre bandercs les quals por-
taven los quattre cavallers qui aquelles dins Barcelona
corregueren e venint apres la creu diíl dit monastir de
Poblet la qual denant lo dit cors Real portava a cavall
1 mongo de Poblet. E apres venia tantost lo dit cors
Real cuben de 1 drap de melada negre ab una gran
creu blancha sobre lo dit drap negre. E tantost seguint
lo dil cors un cavaller qui portava lo elmet ab la co-
rona e lo ratpenal al cap e sobre lo musclo e brag es-
querra I scut de armes de Arago go es de les barres
( 207 )
dor e ílamma. E sobre lo musclo drul portava lo Real
guido o standart dor e flamnia cnfilat en una lan^a e
penjavali per les espalles. E apres de aquest cavaller
vcnien los qiiattrc uxers darmes qui portavcn los qiia-
tre scuts que lo dia de la dita sepultura havien portat
perla dita ciutat de Barcelona. E denant la dita litera
anaven dos gentils lioinens a cavall que portaven dues
grans lanteines e derreía aquesta littera anaven altres
dos a cavall que portaven altres dues lanternes e en
cascuna de dites lanternes havia un brandonet de sera
qui cremava fou tret lo dil cors Keal del dit monastir
de Yalldonzella.
Capítol LXXVIII qui tracta del cami que feu lo cors
Real fins al Ilospitalet e com reehercn aqnell,
E axi lo!s ensemps los dessus dits acompanjants lo
dit cors Real e sots la predita forma faeren la vía del
Coll de la Creu c daqui en fora anaren a la carnaceria
del Sants e venint al Hospitalet los isqueren a cand la
creu e tots los eapellans de la Esglesia del dit ilospi-
talet e aconipanyarcn lo dit cors Real fora la vilao loch
del dit Hospitalet e feta una absolutio sobre lo dit cors
Real sen tornaren los dits capellans ab la llur creu dins
la dita llur Esglesia.
Capítol LXXVIII I qid tracta del honor que /'¿ren, al
cors I leal vcHÍnl a Molíiidareuj.
( 268 )
E lirants ab lo dit cors Real tots los dessus dits de-
dicats en compaiiyar aquoll 50 es dret cami fins en la
vila de Molindareig quant íbren en vista de la dita vila
comentaren en la dita vila de repicar totes les campa-
nos de la vila e isque la creu de la dita vila ab los pre-
veres de aquella vila e lo abbat de Sáneles Creus e tots
los predits mongos ensemps ab lo mongo qui porta va
la creu de Poblet se apiojaren es meteren en proces-
so e axi tots ensemps entraren per la dita vila cantants
psalms e orations. E axi vengueren a la Esglesia de la
dita vila en la quai feta solemne e devota oratio e ab-
solutio per I poch spay detengueren lo dit Real cors e
apres tots hom refresca e feu collatio en la dita vila
per QO que pusquessen supportar lo treball del cami.
Capítol LXXX qui tracta de la solemnitat feta al cors
Real passant per la Barca e per Sant Andreu de
Aygiies-toses e venint a Martorell.
Feta la dita collatio e refrescament tots los sobredits
que acompanyaven lo dit cors Real se parti: en ab lo
dit cors decontinent de la dita vila e liraren dret cami
lilis a la barcha de Lobregat e passada la dita barcha
vengueren a la vila de Sant Andreu de la barcha de
Lobregat al de Aygues-toses e passant per lo mig de
la vila sonants les campanes de aquella vila e feta aqui
llur absolutio dret cami feren la via de Martorell e de
continent foren en vista de la dita vila totes les campa-
( 2(j9 )
nos sonaren e repicaren. E exintla creu e lo clero de la
predita vila se aplegaren los dits abbat e mongos e tots
ensemps ab bella proccsso e fort ordenadament can-
tanls psalíns e dient orations entraren per la dita vila
de Martorell. E faents lo cami de la Esglcsia metieren
fort soleinnemenl aquell Real cors dins la Esglesia de
aquella vila en la qual felá solemne absolulio fou lo dit
cors lexat aquella nil e tots los de la Real eompanya
aquella nit se aleuiaren e reposaren. E venint lo se-
guent dia que era dissapte e complavem sis del pro}»
dit mes de febrer per lo mati fou aqui dins la predi la
Esglesia de Martorell apparellada una missa la qual
fou dita alta ab la solemnitat deguda e acabada que fou
la dita missa decontinent sobre lo dit cors Real fou fe-
ta una absolutio la pus solemnement que fer se pogue.
Capítol LXXXI qid tracta de les absolutions jetes al
cors Real quant fou junct en Vilafranca de Penades.
E feta la dita absolutio fou pres lo dit Real cors e
tret de la dita Esglesia de Martorell e axi acompunyat
deis seus com dessus es dit feu lo cami de Vilafranclia
de Penades. En la qual vila per causa de les mol tes
aygues que en aquell cami se Irobaren e a causa deis
barrancbs e mal cami que attrobaren arribaren hi de
nit boia ja molt tarda. E mes solemnement e ab mul-
ta sci-imonia lo dit Real cors dins la major Esglesia
parroíjLiial de dita Vilafrancha e feíes les solemnes ab-
solutions tola la dila noble eompanya sen ana aleuiar
{ 270 )
cascu en sa posada e tot lo seguent dia que era d¡g-
menge e comptavem YII del dit mes de febrer resta
lo dit Real cors dins la dita Esglcsia de Vilafrancha en
la qual vila aquell digiiicnge li forcn feles nobles e
Reals exequies ab missa cantada vespres completes e
matines.
Capítol LXXXII qui íracta de les solemnitats fetos al
cors Real quant fon junct a Vilarodona.
E lo dllluns prop seguent que comptavem VIíI del
dit mes de febrer dita primer missa cantada e feles so-
lemnes absolutions al cors Real e acompan^at de la
dessus dita companya fou remogut e portat de la dita
Esglcsia de Yilafrancha de Penades a Vilarodona e mes
lo dit dia solemncment dins la Esglesia de la prop dite
vila en la qual Esglesia resta tota la nit seguent del dit
dia. E venint lo dimarts per lo mati que comptavem
VIIIÍ del prop dit mes de febrer dita dins la dita Es-
glesia de la dita vila de Yilarodona solemne missa can-
tada ab les Reals exequies absolutions e serimonies
acostumades subseguides.
Capítol LXXXIII quí tracia del serme e exequies fe-
tes al cors Real en la vila de Monthlanch.
E fet a^o decontinent lo dit cors Real fou remogut
de la predita Esglesia e vila de Vilarodona passant per
( 271 )
lo niig de h vila de Cabra molt solcninement e fon ap-
portat aqiiell dia a la vila de Muntblancli. E aqui tan-
tost applcgantse lo abbat de Sanctes Creiis e tots los
mongos (iiiil acompaiiyaven canlants diversos psalms e
ojalions ab grans repicamenls de campaiies e ab fort
bell orde e bella processo fou lo dit cors Real per los
veguer baile jurats e prohomens e per tot lo clero de
la dita vila de Montblarich reebut e mes dins la dita
vila e portat ab gran solemnitat a la major Esgiesia
parroquial de la dita vila en la qual Esgiesia apres de
esser fetes les Reals nbsolutions fou per aquella nit
aqui conservat lo Real cors. E lo seguent dimecres
que comptavem X del prop dit mes de febrer per lo
mati foren fetes en dita Esgiesia de Montblanch molt
belles e Reals exequies al cors Real ab solemne oíli-
ci missa alta e moltes misses baxes ab moltes absolu-
tions. E feu hi sermo aquest dia de les exequies lo dit
reverend e honest religios mestre Marcb Rerga confes-
sor e manumissor de la Majestat Real qui pres per
thema Dormivit ifjitur David rvm paíribvs suis et ¿v-
pulíus est in civilate David. III Regum c. II.
Capítol LXXXIIII qui tracto, de la processo exiut del
monastir de Poblct al cors Real feta hon vengue
aquest dia.
E passat lo mig dia del prop dit dimecres e diñáis
que foren tots los dessus dits acompanyants lo dit cors
Real conlinuades c fetes les serimonics dcmunt dites
( 272 )
lo sobre dit Real cors fou trel de la prop dita Esglesía
6 vila de Muntblanch e acompanyat de les persones ja
dites arriba en aquest dia ja bora molt tarda en lo mo-
nastir de Poblet ab niolta solcmnitat. E posat lo dit
cors Real devant la porta del dit monastir fou aquí ap-
parellada una molt noble processo de mongos e de ca-
pellans en companya deis quals era lo reverendissimo
Senyor don Pedro Durrea patriarcba de Aiexandria e
archabisbe de Tarragona vestit en pontifical en mig de
dos mongos vestits de vesüments de diacha e sotsdia-
cba e lo dit patriarcba portava en lo cap una bella e
ricba mitra lo diacba una crossa dargeni daurada molt
be subtilment obrada. E axi tots aquests mongos e ca-
pellans de Poblet ab lo dit patriarcba que anava en
mig deis dits diaclia e soísdiacba ab gran e solemne
processo acompanyats de diversos cavallers e genlils
homeris e altres notables persones e de molts pagesos
e bomens de viles bonrats e de molts vassalls del dit
monastir reeberen la dita altra processo qui ja anava
ab lo dit Real cors. E ajustados enscmps aqüestes dues
processons ^o es la una bon presidia lo dit Abbat de
Sanctes Creus e laltra bon presidia lo dit Patriarcba
ab gran brogit de senys e campanos e cantants molts
psalms e dients moltes orations metieren lo dit Real
cors axi cubert del gran pali de brocat dor que stecb
cubert quant lo portaren a la dita Seu de Rarcelo-
na lo dia de la sepultura dins la Esglesia del dit mo-
nastir de Poblet.
273 )
Capítol LXXXV qui tracta del crniafal apparcllal al
cors Real en la Esglesia de Pohlel.
E venints ax¡ les dites dues processons njustades la
via del altar major trobaren entre lo chor e lo major
altar de la dita Esglesia de Poblet un gran cadafal ha-
via una littera molí bella cubeita de diversos draps
axi de ras com dor com de imperial s. E axi pujaren
aquest Real cors ab la litiera ab la qual era vengut
sobre lo dit cadafal el posaren molt honorablement so-
bre la predita littera la qual stava parada sobre lo dit
cadafal e metteren les quatre banderes e los quattre
scuts ab los quals havien corregudes les armes Reals
per la ciutat de Barcelona a quattre cantons del dit ca-
dafal e en lo cap de dita littera lo guido o standart ab
lo Real scut de armes de Arago dich les barres Reals
dor 6 flamma. E fetes aquello hora dins la dita Esgle-
sia solemnes absolutions aquest Real cors be acompan-
yal o ab gran luminaria fon aqui dins la dila Esglesia
e sobre lo dit cadafal aquella nit lexat.
Capítol LXXXVI (]ui tracta de la míssa alta e anníver-
sarí qíiís dííjnercn en la Esijlesía de Poldel lo día de
les exequíes e com Jtí sermona lo reverend mestre Pe-
re Lopís.
E lo scgucnt dia que era dijous e complavem XI del
' ( 274 )
prop dit mes de febror any dit vengudes dins la dita
Esglesia del dit monastir de Poblet totes les sobrediles
lllustres Reals nobles magnifiques e venerables per-
sones les qiials de Barcelona fins en lo dit monastii*
de r*oblel e en la foi'ma demunt dita havien seguit e
acompanyat lo dit Real cors e totes les altres persones
les quals per fer honor eren vengudes personalment a
les dites Reals exequies fou comen^at dins la dita Es-
glesia de Poblet un solemne ofíici e general anni ver-
sari cantat per tots los mongos de Poblet qui eran en
gran nombre. E aquel) dia vestit en pontifical lo dit
l*atriarcba canta aqui la missa molt soleminement. E
dit lo evangeli per lo diaciía qui ensemps ab lo sots-
diacha ministraven al dit reverendissimo Patriarcha
munta a la trona per sermonar lo reverend mestre Pe-
re Lopis faniosissimo mestre en tlieologia e molt doc-
te del orde deis frares menors de Sant Francesch de
Barcelona lo qual en lo principi del sermo pres per
thema Vicíete Regem Salomonem in diademate quo co-
ronavit illum mater sua die dcsponsafionis illins et in
die ¡ctitie cordis eius. Canticorum líl. les quals páran-
les transferidss en romans volen tant dir veniu vejan
lo Rey Salomo lo qual sa mare ha coronal de diadema
en lo dia de la solemnitat. E axi procei e feu molt sin-
gular sermo e entre les altres coses que dix foren les
virtuts e nobleses de la prefata Majestal Fieal comme-
morant la catholica c christiana religio en la qual lo
dit Senyor Rey don Joan havia viscut e la ferma devo-
tio e constant speranga que tench tant com li duraren
los accidents deis quals mori en la passio de Jesn-
( 275 )
Christ e en la purissima e intemerada tots temps ver-
ge madona Sancta jMaria mare de Deu. E apres recita
molt egregiament la gi-an e ampia prosaj)ia Real del
dit Senyor Rey e la deseendentia de aquell qui era
proceida tola constituida en Ueys e Ueynes car lo íill
primer fou lo íllmo. don Karles Rey de Navarra laltre
íill es vuy lo Serenissimo Senyor e Rey nostre e de
Castella don Ferrando e la filia primera apres morí lo
dit Senyor Rey es stada Reyna de Navarra muiler qui
íbu del romte de Foix. Laltra filia es vuy muiler del
ülmo. don Ferrando Rey de Napols e axi es intitulada
dona Joana Infanta de Arago e Reyna de Napols. E axi
#
finit lo dit seimo fou proceit en la celebratio de la di-
ta missa per lo dit reverendissimo Patriarclia la qual
foissa acabad;! que fou de continent foi'en feles algunes
absolutions sobre lo dit cors Real molt solemnemente
piadosa. E axi fou dada ñ en lo prop dit dia. en to^es
les dites Reals exequies.
Cf'piíol LXXXVII qui tracta del diñar apres les exe-
quies donat per lo mojiasíir de Poblet a tota la gent
qui en dites exequies se traba,
E fetes totees les dites coses ab tot son orde serimo-
nies e compliment a])parel!ades que foren les taules
j)era diñar dins lo dit monastir tots los qui trobaven
en la dita sepultura e monastir anarense a diñar a les
dites taules e molt abundosament lo venerable frarc
(Juan) Stany;» novament elct en Abbatdcl dit monastir
( 276 )
e no encara confirmnt per nostre Sant Pare ensemps
ab los mongo;^ del dit inonastir donaren a diñar a tota
la dita gent qui aquis trobava.
Capital LXXXVIII qui tracta de les páranles que dix
lo Camerlench qiiant devallaren lo cors Real del Ca-
dafal el posaren entre los altres cossos Reals.
E lo mateix dia apres diñar qoasi hora de vespres
molt solcmnement fou devallat lo dit Real cois del
gran cadafal hon lo havien posat e fou mes al costat
del altar major ais peus del Serenissimo Rey don Fer-
rando pare del dit Illustrissimo Rey e Senyor nostre
don Joan de gloriosa recordatio. E de continent dix lo
noble mossen Rodrigo de Rebolledo que ell com a Ca-
merlench e manumissor del Senyor Rey don Joan des-
sus dit e per complir la voluntat e testamentaria dis-
positio de aquell havia acompanyat e portat lo cors
aqui ensemps ab los altres dessus dils per que tos co-
llocat entre los cossos deis altres gloriosissimos Pieys
de Arago de la prosapia deis quals per recta linea lo
dit Senyor Rey don Joan devallava.
Capitol LXXXIX qui tracta de la rcsposta que feu lo
dit monastir do Poblet al dit Camerlench sobre lo
acceptar e reehre lo dit cors Real.
E ditos aquestos paraules decontinent lo venerable
( 277 ) ^ ^
frare (Joan) Stanya elet demunt dit aqui en presentía
de les sobreditcs Ulustres Keals persones e deis dils
reverendissimos scnyors Palriarcba e bisbe de Gyrona
e de nioitcs iiltres persones a([u¡ prescnts dressant les
sues páranles al molt spectable c noble mossen Ro-
drií^o de Rebolledo dixtals o semblants páranles. «Mos-
sen Rebolledo vos cpm a Camerlench e manumissor
del Seronissimo Senyor lo Senyor Rey don Joan de
memoria immortal haveu dit que per complir la vo-
luntal e testamentaria dispositio de la prefala Majestat
nos baveu a^i aporiat lo cors del dit Senyor dins aques-
ta caxa o tombe pero ar.o yo no sce si es veritat que
aquell Pieal cors sia agi o no car nol he vist. E axi yo
e tot aquest covent del present monaslir qui som agi
sino veem al ull aquest Real cors que dieu es agi nol
tcnim per rebut ne crehem que hi sia e axi si voleu lo
tengam per rebut per quant yo e lo dit covent ne ha-
rem a dar compte al Serenissimo Senyor Rey de Ara-
go e de Castclia nostre Senyor monstraulons e vist quel
bajam tendremlo per rebut e no en altra manera. »
Capítol LXXXX qui tracta de la manifestaíio del cors
Real (¡ne feu lo Camerlench al monastir de Poblet
prenent les claiis de les caxes han stava recondit lo
cors Real e faent ohrir aquclles.
Dites aqüestes páranles per lo dit elet de continent
replicant respes lo dit mossen Rodrigo de Rebolledo
camerlench e dix « No moure (¡ue susara vos sera mons-
( 278 )
trat lo dil cors Real e conexereu al ull com es aquell
gloi ios e mon Senyor lo Rey don Joan » e giras vers lo
qui tenia les claus de les caxes dins les quals slava
aJLigutlo dit eors Real e demana aquelles les quals de-
conlinent li foren liurades e axi en presentía deis dils
elet e covent de Poblet e de tots los altres dessus dits
qui alli se trobaven feu obrir en les dites caxes e pri-
inerament la caxa que era cubeita de vellut carmesí
dins la qual fou trobada una altra caxa cuberta de drap
de grana la qual segona caxa uberta fou dins aquella
ti'obat ajagut lo cors del dit Senyor Rey don Joan ves-
tit de una bella dalmaticha de domas blanch e de uns
camis ab ses stoles e dessota vestit com a cavaller ab
la roba de domas ja demunt mentionada e ab la sua
spasa cincta sperons deurals e un bonot e una corona
en lo cap en la ma un septre e en laltra ma un poin ab
una creu.
Capítol LXXXXI qui tracta com fou rebut e accep-
tat lo cors Real per lo monaslir de Poblet ab les
serimonies e cerlijications necessaries .
E regonegut e vist al ull per los dits elet c covent
del dit monastir de Poblet lo dit Real cors lo qual per
(;o com stava molt alterat no podien be conexer que fos
lo dil Senyor Rey don Joan decontinent lo dit elet gi-
rantse vers les diles lllustres persones e ais prelals e
ais dits mossen Rodrigo de Rebolledo nobles cavallers
e gentils homens e altres qui eren criats c seividors
( 279 )
ilel Senyor Rey aquí trobants se presents los dix o
i'cspos replicant tais o semblants paraules. « Vosaltres
senyojs yoiis deinan eus requer que fassau cei ts a mi
e tot aquest coveuí si scebeu que aquest cors Real lo
qual me piesente lo dit noble mossen Rod/igo de Re-
i)olledo sia lo cors del dit Senyor Rey don Joan.» E
(lecontinent fou respost per tots los circunstants. «Hoc
mossen lo elet aquest es lo cors del Senyor Rey don
Joan de gloriosa memoria aquest es verladerament lo
cors Real del Senyor Rey nostre Senyor no hi posea
dubte algu que tots quanls som agi vos fem certs e tes-
tificara que aquest es lo cors del dit Senyor Rey don
Joan.» E llavors lo dit venerable elet replicant respes
e dix tais o semblants paraules. « Pus tots vosaltres
iiiolt íllustres reverends nobles e magnifichs senyors
me feu cei t em adveran que aquest es vertaderament
lo cors del Senyor don Joan Rey de Arago de Navarra
e de Sicilia en aqueix nom e en fe e relacio de vosal-
tres tots yo e tots los mongos e covent del dii raonas-
tir de Poblet m^i presents acceplam e havem per ree-
but lo dit cors »
Capítol LXXXXII qui tracta del tancar de les caxes
han jaya lo cors Real e del loch /ton posaren aqnell.
E fet acó deconlinent tancaren les ditos caxes en
clau e axi una dins altra com slaven e acostants les
com dit es al major altar do la dita Esglcsia de Poblet
les posaren en los peus de la caxa o to;iibe dins la qual
( 280 )
era lo cors del Serenissimo Rey don Ferrando de pre-
excelsa memoria pare del d¡t Senyor Rey don Joan. E
tanlost cobriren ab dues les lorabes del rich e siunp-
tuos pali de brocat dor del qual en la dita ciutat de
Barcelona e per totes les sglcsies del cami era stat cu-
bert lo cors del dit Senyor Rey don Joan.
Copitol LXXXXIII quí tracta de la requesta felá al
notari de fer una e moltes chartes publiques de les
coses preditcs.
E donant compliment en totes les exequies e coses
dessus dites tant lo dit venerable elet en Abbat del dit
monaslir de Poblet per lo interés seu e de tot lo dit
inonastir quant lo dit noble mossen Rodrigo de Rebo-
lledo camerlench axi mateix per lo seu interés en pre-
sentía de tots aqueils qui aquis trobaren presents de-
manaren instaren e requeriren a memoria perpetua es-
ser feta de les prop dites coses tocants lo lexar aqui
del dit cors Real una e moltes cartes publiques per lo
venerable mossen Guarino des Novellis preveré de ca-
pitel de la Seu de Gyrona e notari e Secretan del p,re-
dit reverendissimo bisbe de Gyrona.
Capítol LXXXXIIlIe ultimo del prcsent Ubre qui tracta
de les sepultures pompases ques poden fer a laor de
Den e son sufragis a les animes contra la opinio de
ahjuns tenints lo contrari. E mes tracta per qual ra-
( 281 )
ho si ha dcspes tant de tcmps en compondré lo pre-
seut libre commemorant les exeqnics que antigvamcnt
sr faijen ais Reijs de Egi/píc e com lo Seuyor Rey don
Joan es slat molt piados liberal ánimos valent e bon
cavaller.
Ejatsiaper molts se diga que sepultura pomposa
no faca profit a la anima per la qual se fa tal sepultura
allegants aíjut Ha auctorilal de Sanct Agosti contcugu.
da en lo libre de Civitale Dei a XI capitols dient ax¡
Proinde omnia isla id est ciiratio funeris conditio sepnl-
tdrce pompa exeqiiiarum magis siint vivoriim solatia
qaam subsidia mortuorum. E en un altre libre ha fet lo
dit Sanct Agosti pielilulat de cura pro mortius agen-
da diu aro mateix. E per (^o tais parlers e interpreta-
dors poran dir mal de mi com me so dispost en posar
e scriure aqüestes coses pomposes faents per sepultu-
les de Reys princeps e senyors empero yo a tais inter-
pretadors e mal dients responch que la dita auctoritat
de Sanct Augusti nos enten axi com ells ho dien e en-
tenen car lo beneventurat Sanct Agosti ho enlen a dir
de les animes qui son damnades e no de les animes
que son en purgatori car a tais animes stants en gra-
tia tais sepultures encara que sien pomposes nols pot
sino aprofitar per lo be que sen segueix car moltes
misses SI celebren cbaiitats e almoynes si fan que nos
farien si sabien que nols aprofitas e encara lals sepul-
tures inciten los altres en be obrar en vida e be morir.
E si en 01 denar e scriure aqüestes coses volran dir al-
guns conlia mi de haver hi perdut yo lant de temps o
TOMO XXVII i 9
( 2S2 )
que valguera mes bagues scrit altres coses de les quals
reportas profit responr yo que tais mal dients e de-
tractors zelen poc la honre de nostre Senyor Deu e
del Rey Senyor e piincep nos(re temporal. Com yo no
pens haver hi perdut temps mas gonjatposaut e scri-
vint a memoria eterna tais coses e en tant orde que
son totes a reverentia lahor e honor de la immensa
Trinitat e a servici de la Real Majestat e a honor en-
cara de tota la república car per sdevenidor aqüestes
coses axi ordenades se trobaran en lo Real Archiu de
Barcelona e lo Archiver qualsevol que sera apres mi
sera remogut de treball e nos seguirán difíerenties e
desordes en lo ordenar de semblants sepultures e se-
ran''com"dit es molt gran servici norma e regle ais
Reys primogenits princeps e successors e n)anumissors
deis Reys princeps e senyors los quals ho trobaran tot
ordenat e en son orde per capitols axi com dessus es
expressat. E veus la cosa quem ha induit e forí^^at en
compondré la present obra segons en lo prolec nes fe-
ta mentio. E per major corroboratio del que he dit so-
bre aquesta materia de sepultures sapian los que
aqüestes coses ignoren com a mi recordé haver legit
en lo dit traclat que lo dit Sanct Augusti ha fet de
cura agenda pro mortius lo quis segueix. Cum ergo sa.
crificia sive altar is sive quarummmqiie elcmosynarum
pro babtizaíis defunctis ómnibus offerenUir pro valde bo-
nis gratianim actiones sunt pro non valde malis prop-
ciaíiones sunt pro valde malis etiam milla sunt adiu-
menta mortuorum qualescumque sint consolationes vivo-
rum. Les qual páranles en nostre vulgar volen dir.
( 283 )
« Com (Iones los sacrificis o sien del altar o sien de
qiialsevol almoynes qiii serán oíTerts per los batcjats
dcfuncts aquests tais sacrificis per los que son niolt
bons son actio de gralies e per aquells que no son
molt ma!s son propicialions acostaments e siiffragis e
per aquells qui son molt mals qo es quí son daninats
no son sufragis de morts car a tais nols aproíila res.»
E si encara volras millor entendre la dita auctoritat de
Sanot Aucusli posada en lo XÍI ca])itol del dit libre de
(Üvitate Dei com se enten axi e millor que yo no he
dit lix tot !o Xlll capítol de dit libre de Civitate Dei e
aqui veuras pus claramenl com tais sepultures no son
prohibides ans sis fan son a laor de Deu e donen suf-
fragis a les animes que son en via de salvatio no a les
damnades /juia in inferno nidia est redcmptio. E axi [)o-
dem verladerament dir que la dita sepultura al dit Sen-
yoi' Rey pomposament feta no li ha pogut noure ans li
ha molt aprofitat apres ques passat desta vida major-
ment com dcssus es scrit per esser mort tant gloriosa -
ment com may sia mort Rey princep e senyor per
(juant se creu per esser se lant be regonegut en la sua
malaltia e haver ell mateix damanat e presos tots los
sacraments de Sancta mare Esglesia que la sua anima
es en via de salvatio o ja coUocada en la gloria de pa-
radis. Quia ut ait Joannes Apostolus LI Apocalypsis
cap. Xini. Beati mortui qid in Domino moriuntur. Les
quals paraules volent lant dir « Ikneventurats son los
morts qui moren en lo Senyor lo qual es nostre Senyor
Deu.» E no resmenys per haver ell exercii molt be les
obres de pietat. E sobre nqo fa molt al fct la auctori-
( 284 )
tíit del glories Sanct ¡lieronym dient. Non memini me
Ipgisse male moríunm qni libenter exercuit opera pieta-
fis habet nam inultos iníerccssores et impossihile estmul-
torum preces non exaudiH les quals paraules volen tañt
dir. «Nom recordé haveí' legit af|nell morir mal qiii
liberalment ha exercit les obres de misericordia o pie-
tat car ha molts intercessors e es impossible pregarles
de molts no esser exaudites.» Be cree yo com molts
creen que mes fan proíit a les animes les exequies deis
morts no pomposes car com pus simple e sens pompa
se fan son mesprofitoses ais defuncts. Mas tais sepul-
tures no pomposes nos poden axi praticar en los Reys
princeps e grans senyors les quals antiguament e apres
e tols teinps son stades fetos pomposes e insignes. E
si bem recordé haver yo legit en lo libre de Diodoro
historial en lo segon libre hon elegantment lo quis se-
gueix es scrit Nam cum quis Regiim decedit e vita Egyp-
tii omnes mortem commmn mes tifia Ingent vestes lace-
rant templis clausis forvm non frequentant festa solem-
nia non ogimt dies septnaginta dnos luto i-eturpantes ca-
pita ac sindone subtus manimas ciincti una viri mulieres-
que ducenti firme aut trecenti circum amlnilant bis in
die V ovantes luctum atque ad numerum cum cGnín virt li-
tes Regis commemorantes cibis amiantiiim coactisqiie ac
vino omnique mense apparatu abstinent non lavacris non
migucntis non stratis lectis non veneréis utimtur sed tan-
quam defnncto filio per eos dies merentes lugent. Hoc
temporh que ad pompam funeris spectant prepuratis pos-
trema die Corpus in archa condditum ante sepulchri adi-
tum ponunt ibi breviarium in vita ab Rege gestormn de
( 285 )
mure recittuitur volenli facultas daturdefuncti accusandi.
Astant Sacerdotes mortiii recle facía laudantes popiilus
.'o ¡jcrniagíius est que exequias circuasíat applaudet ve-
ris laudíbus in reliquis magno reclamat tunudtu. Quo
accidit íit plures Reges repugnante multítudine solido ca.
ruerunt sepulchri Jionore ac magnificentia. Is íimor coe-
gít Egijpti Reges juste vivere veritos futuram post mor-
tem plehis iram atque odiiim sempitermim. Volen tant
dir aqiiestes paraules « quant algu deis Ueys mor los
¿mobles de Egypte que en aquell temps en semblanis
coses e en Uiir modo de viure eren molt commecidats
tots la mor de llur Rey e Senyor ploren esqueixen llurs
vestedures los csglesies e temples stan tancats e nos
te cort ni jiiy ais litigants ne festes solemnes no fan e
per LXXII dies deturpense los caps ab fanc e senyts
dejus les mamelles de drap o cubertor de li de doeents
Fins en CCC homens e fembres van axi entorn del cors
Uoal. E acó fan dues vegades per cascun día deis dits
LXXII dies renovants aqiii lo plor e dol de Ja mort del
dit Senyor Rey e ab cant denimtiants e commemoranls
totes les viítiUs de una a una qui son stades en lo dit
Rey. E durant lo temps del dit plor e dol per los dits
LXXII dies de les viandes de coses animados e do les
forgades e axi mateix de vi e de tot tot altre appare-
llament de la taula se abstenen. E no usen de alguna
manera de lavamenls ne de anguents ne dormen en
lits ne usen de luxuria ans viuen castament durant lo
dit temps e ploren com si a cascu dells los bagues
mort un fill. E en aquesls LXXII dies de plor e dol
preparan toles les coses necessaries a la pompa del
( 28G )
cors Real e sepultura, E en lo deíTer dia deis dits
LXXll dies lo cors Real que han tengut recondit en la
tomba o caxa o littera pósenlo devant la entrada del
sepulehre hon ha esser posat. E aqui aquell dia hn
llurs solemnes exequies e sermo e lots e cascu dells
narren e divulguen aqui tola la vida del Rey. E si be
e virtuosament ha viscul commendenlo molt e si mal
ha viscut disfámenlo. E aqui son presents tots los sa-
cerdots loant les coses be e rectament fetes per lo dit
Rey. E aqui axi matex ha gran multitud de poblé stant
en gir e entorn de les exequies e quant oen recitar ve-
res lahors de llur Rey repercuten les mans unes ab al-
tres monstrants haver ne alegría com axi virtuosament
e be ha obrat e es mort llur Rey. E si les laors no son
veres e les oen axi recitar ab usura ab grans crits tots
criden e fan gran brugit dients e divulgants tol lo con-
trari en deslaor e vituperi del dit llur defunct Rey. De
ques seguiex que a molts Reys qui lian viscul viciosa-
ment e no han be regit ne governat repugnant tal mul-
titud de poblé nols es stada feta tal pomposa sepultura
sino quels solerraven axi simplement e vil sens pom-
pa com aquells que no la merexian. Aquesta temor ha
forgat los Reys de Egypte viure justament dubtants
que apres llur mort si mal vivien no incorreguessen la
ira de llur poblé e odi perpetual en tal forma que fos
denigrada llur fama e perdessen tanta honor e pompa
com era feta per tots los p obles a llur cors Real e se-
pultura quant morien en bona fama qo es de haver be
viscut e obrat en aquest mon. » E per ^o tais Reals
sepulturas no poden esser sino molí commendades e
( 287 )
proliloses majorment aquesta Real sepultura la qual
es stada feta a tan virtuos bon Rey e Senyor nostre
don Joan lo qual per sos bones obres e vi!'luls ha mc-
rescut aconseguir e haver tais c tant solemnes e insig-
nes exequies quals son damunt scrites e sera tots
temps de aquclles memoria im mortal e encara de la
Serenissima e Real persona sua eom nos trobe scrit
Rey de Arago sia stat mes ánimos valent e bon cava-
Uer e mes liberal piados e mansuet. Empero nom vuil
oblidar agi alguna part de la sua liberalitat e patrimoni.
Lo dit Senyor Rey don Joan tant era liberal que quant
passa desta vida no li trobaren sino molt poca pecunia
jatsia li trobassen molta muntaria e joyells de gran
valia que son coses les quals ornen molt lo Rey e prin-
cep. E per quanl se agradava molt de donar deya que
pus beneventurada cosa era donar que rebre concor-
dantse en lo qnes scrit per los savis doctors e philo-
sops com dien Qiiod heatius est daré quam accipere. Car
tot borne de bon enteniment ho pot e deu conexer e
atorgar quel donador en lo donar monstre majoritat de
sa valor honor riquesa e liberalitat e lo rebedor en son
demanar e en son rebre demostra da^i poquesa mes-
quinesa pobresa poca veigonya e altres miseries. E axi
per les dites e altres bones obres que lo dit Senyor Rey
ha fetes nostre Senyor Deu sempre la guardat e en-
dressat en tanls infortunis c adversitats que ses vist
donant li tots temps apres de dits iníbrtunis victoria
de sos inimics e perdonant li los seus peccats appor-
tant lo a be morir e fer tota orde de christia com es
ja dcssus expressal e per (;o cree lo predit glorios íiey
( 288 )
esser mort en gralia de nostre Senyor Den lo qunl li
ha (iat la perpetual gloria de paradis ad quam ipse
Deus perducat me peccatorem qiiando ei placuerit et
interim me vivere facial in suo servilio.
Amen.
RUBRICA
De tots los capitols del present libre.
(Véase la nota de la pág. 144 )
Pág.
Capitel primer que traeta com lo Senvor Rey
parii de Barcelona per anar a cassar vcrs los cas-
tells e viles de Citges de Yilanova de la Gealtruu
e de Cubelles e de Vilafraiica de Pencdes. E com
lo primer dia ana a dormir a la Vila de Sant Boy. 145
Capitel II qui traeta de la retgla que tenia lo
Senyor Rey en son viure e com ana a cassar al
Prat ,147
Capitel III qui traeta com lo Senyor Rey foude-
lengut de puagre en la vila de Citges . . . .148
Capitol Ilíí qui traeta com lo Senyor Rey se
atura en la Yilanova de la Gealtruu e com ana a
correr una lebra vers lo castell de Cubelles. . . id.
Capitol V qui trac la com lo Senyor Rey mata
lo porch salvatge en lo termc del castell de Cala-
fell hon lo dit Senyor pres gran fret e sen torna
molt mal delitos a la Yilanova 140
( 289 )
Capítol VI qiii tracla del mal lemps que la Ma-
jestat Real hague en lo hoseh del castell de Can-
yellós hon 1¡ tenien concertat un poi'(;h salvatge c
com li fon foi'zat de retraures en lo dil castell. . 150
Capítol Vil qui tracta com lo Senyor Rey axí
indispost com era sen vingue a Vílafranca de Pene-
des hon vench en punct de morir 151
Capítol VIH qui tracta del mal de la barra del
Senyor Rey stant en la víla de Vílafranca de Pe-
iiedes hon se feu venir de Rarcelona mestre Ga-
briel Miro acompanyat de un cyrurgich. . . . 153
Capítol (X qui tracta com lo Senyor Rey partí
de Vílafranca de Penedes e sen torna a Rarcelona
ja millorat 15i
Capítol X qui tracta del vellar e oír matines que
fou lo Senyor Rey en la vigilia de Nadal e lo caval-
car que feu per* la ciutal 155
Capítol XI qui tracta del principi de la malal-
tía del Senyor Rey apres que fou recruat . . . 156
Ca|)itol XII qui tracta de la indísposítio del
Senyor Rey e de la relatio feta al consell Real ¡»er
mestre Miro 157
Capítol XIII qui tracta del proces de la dita ma-
lallía 158
Capítol Xllll qui tracta del proces mateíx e del
pronostich de aquell id.
Capítol XV (jui tracta del proces mateíx de la
dita malaltía 159
Capítol XVI qui tracta com mestre Mii'o dema-
na que li fosscn assodats los mílloi's metges quís
( 290 )
trobassen per quant lo Senyor Rey stava en gran
perill de morir e de la collatio ques tenc per raho
de aquest tant gran perill ÍGO
Capítol XVII qui tracta de la denuntiatio feta al
Senyor Rey per mestre Miro que faes tot orde de
Christia e de la leposta que feu lo Senyor Rey e
corn se confessa 161
Capitol XVlfl qui tracta del pronostich de la di-
ta nialaltia e del combregar del Senyor Rey e com
es canonge de Barcelona e de Valentía .... 162
Capitol XIX qui tracta del dia quels canonges de
la Seu portaren lo vel de nostra Dona al Senyor
Rey 164
Capitol XX qui tracta de la denuntiatio feta al
Senyor Rey que fes testament e ordenas de les co-
ses teniporals pus era ja passat per les spirituals. 165
Capitol XXI qui tracta del proces de la dita ma-
laltia 167
Capitol XXII qui tracta de la conclusio feta en-
tre los metges que lo Senyor Rey havia a morir e
en breu temps id
Capitol XXIII qui tracta de la relatio feta al con-
sell Real per los metges que fos denuntiat al Sen-
yor Rey que ell havia a morir en breu e que ree-
bes lo sacrament de la extrema unctio. E com
per aquesta vegada no li gosaren parlar sino de la
extrema unctio. E de la resposta feta per la Real
Magestat 168
Capitol XXlllI qui tracta de la conclusio feta al-
tra vegada per los metges que lo Senyor Rey no
( 291 )
podía molt viure e que per algii del consell Real
ago 1¡ fos revelat per que millor se preparas a ben
morir 170
Capítol XXY qui tracta de la conclusío feta en
lo consell Keal quí faera la ambaxada al Senyor
Rey que havia prest morir e del cmbaxador en
aro elet 171
Capítol XXVI quí tracta de la acceptatío de la
dita ambaxada e com aquella fou feta al Senyor
Rey al) clara denuntiatío que havia en breu morir
de aquella malaltia 172
Capítol XXVII qui tracta de la singular e caiho-
líca resposla que feu la Majestat del Senyor Rey
com li fou explíc'at que havia en breu morir e del
replicat que li fou fet e com hi satisfeu la Real
?.]ajestat 173
Capítol XXVIll qui tracta del acte e contempla-
tío molt singular que feu lo Senyor Rey tenint
abrassat lo Crucifix plorant e suspírant. . . .175
Capítol XXVIilI qui tracta del manament fet
per la Majestat Real a son Secrctari que scrivis
una epístola axi com lo Senyor Rey li díguera. . 170
Capítol XXX qui tracta de fer bones obres cas-
cun Príncep Rey Senyor e vassall memorant aque-
lla egregia e sancta auctoritat de Hugo de Sancto
Victore sobre la mort 187
Ca{)ílol XXXI qui tracta con» es de notar e dig-
ne de commendatio la bencdictio dada per lo Sen-
yor Rey al limo. Rey ííll seu e de la allra epístola
tremesa peí- lo Senyor Rey a la Serina. Scnyora
( 29.2 )
Reyna de Sicilia da^-a far filia sua i90
Capítol XXXII qui tracta de les derreres parau-
les que dix lo Senyor Rey ja constituit en la ago-
nía de la moi't tenint lo Crucitix entre los brassos
e de la protestatio contra lo maligne sperit per es-
ser ferin en la Sancta fe catholica 191
Capítol XXXIIl qui tracta del dia del obit del
Senyor Rey e del dol e tristura romasa en la
ciutat 192
Capítol XXXIIIÍ qui tracta com al Protonotari o
al Secretari del Senyor Rey se pertany continuar
totes les relations que acostumen de fer los Metjes
al Consell Real deis accidents e indispositio de la
Majestat Real fins lo dia que passa desta vida in-
clusive 193
Caapitol XXXY qui tracta de les marragues fe-
tes ais farniliars domesticbs servídors officials e
ministres de la casa del Senyor Rey. . . , . 194
Capítol XXXVÍ qui tracta del embalQan)ar e aro-
matizar lo cors del Senyor Rey 195
Capítol XXXVil qui tracta del ornament fet en
lo palau maior Real de Barcelona per lo cors e se-
pultura del Senyor Rey id.
Capítol XXXYííl qui tracta de la processo de la
Seu que vench en la cambra del palau Episcopal
hon stava mort lo cors Real per portarlo a la gran
sala del palau major Real 197
Capítol XXXVIÍÍl qui tracta de la forma com
stava lo cors mort del Senyor Rey quant lo trague
la processo del palau Episcopal poi tant lo al palau
( 203 )
maior Real e de les persones qiii porlaven la lite-
ra sobre la qual ana va lo dit cors Real . . . .408
Cupitol XXXX qui tracta de nioltes notables
persones qui anaven detrás c dcvant !a dita lilera
Real aeompanyant aquella 200
Capítol XLI qui tracta del carni que feu la dita
processo fins al palau major Real hon Icixa lo dit
cors Real 201
Capítol XLU qui tracta de la comanda feta de!
dit cors Real quant íbu portat en la gran sala del
palau Real e de les processons e absolutions que
per cascun dia li foren fetes e de la companya deis
capellans de la capella Real id.
Cnpitol XLI II qui tracta de la delliberatio que
la lllustre Infanta dona Beatriz de Arago e da Si-
cilia e los aUres maiuimissors del Senyor Rey ab
llur consell faeren sobre la epístola quís havia a
íer al Monastir de Pobletnotíficanl los la mort del
Senyor Rey e que trenietessen mongos per por-
tarsen lo dit cors Real 204
Capitol XLIIII qui tracta del comencament de
les serimonies de la sepultura Real comen^ant a
tiactar deis Víll Cavallers e munlaria quant ven-
gueren cercar lo Senyor Rey si era mort o viu e
de la serimonia que faeren corrents les armes. . 200
Capítol XLV (}ui tracta de les páranles que di-
gueren los Cavalleis e altres com bagueren cei*-
titud de la mort del Senyor Rey 211
Capítol XLYl qui tracta del gran captaniment
c del que faen los Munteros 212
{ 294 )
Cai)¡tol XLVll qui tracta de la serimonia deis
VIH cavallers e rey darmes vers la plaga del Rey
corrents les armes id.
Capítol XLVIII qui Iracta de la absolutio que
íaeren los monjes de Poblet sobre lo cors del Sen-
yor Rey 213
Capítol XLVíllI qui tracta de la contentío del
ordenar de la sepultura seguida e moguda entre
las manumissors del Senyor Rey de una part e los '
Conseliers de Barcelona de la part allra e deis
convidadors qui foren ordenats per convidar a la
dita sepultura 214
Capítol L qui tracta de les Illustres egregies no-
bles e altres persones en nombre quasi iníinit quís
trobaren en la sala major lo dia quel cors del Sen-
yor Rey portaran a la sepultura. ...... 215
Capítol Ll qui tracta del rompiment deis se-
gells Reals '. ... 217
Capítol LlI qui tracta del rompiment deis bas-
tons e vergues Reals 219
Capítol IJII qui tracta del orde quanl isque la
processo del paiau ab los VIH Cavallers qui ana-
ven primers corrents les armes ¡d.
Capítol LlIU qui iracta de la grandissima lumi-
naria que anava devant lo cors del Senyor Rey. . 220
Capítol LV qui tracta de les creus qui anaven
devant lo cors Real e de llur orde 221
Capítol LVl qui tracta deis bordons e encensers
anants per mig de la processo 222
Capitel LVII qui tracta del clero de la Seu ab
( 295 )
los VI canonges portants bordons 22í]
Capítol LVIil qiii tracla del Bisbe com aiiava
en lo gremial acompanyat id.
Capiiol LVil'l qiii tracta deis xandres capellans
e scholans de la eapella del Senyor Rey en quin
orde e serimonia anaren denant lo cors del Sen-
yor Rey 224
Capiiol LX qiii tracta de les persones qui por-
taren lo cors del Senyor Rey a la sepultura e
loi'de e ornament de aquell 225
Capítol LXI qui tracta del locli hon anava lo
Camerlencli major acompanyant lo cors Real a la
sepultura 227
Capítol LXII qui tracta deis quatre canonges
acompauyants lo cors Real a la sepultura . . . 228
Capítol LXIll qui tracta deis reys darrnes e del
cavaller qui portava lo elmet e tallariiar e deis
uxers e criats e oñicials del Senyor Rey acompan-
yants lo cors Real a la sepultura 229
Capítol LXIIÍI qui tracla de les Illustres perso-
nes e deis tres Consellers de Barcelona qui ana-
ven devant aquelles a la Real sepultura car los
dos altres Consellers ajudaven portar com dít es lo
cors del Senyor Rey a la sepultura 230
Capítol LXV qui tracta del orde com anaven
los Archabisbe de Sacer Bisbes Covernador Dipu-
táis e allres persones acompanyants lo cors Real
a la Real sepultura 232
Capítol LXVI qui tracta del orde com anaven
lo Baile de Barcelona Consols Mosta^af e altres
( 290 )
anants a la mésele e acompanyants loditcors Real. id.
Capítol LXVII qui Iraeta de les egregies nobles
e magnifiques dones com ana ven acompanyants
lo cors Real , 233
Capitel LXVIll qui tracta per quals earreis e
lochs passa la processo venint sen a la Seu. . . 234
Capítol LXVIÍÍÍ qui tracta del cadafal ab la lite-
ra e del tuguri o capell ardent 236
Capiíol LXX qui tracta de la solemnitat del oíTi-
cí fet en la Seu quant lo cors Real bí fou appor-
tat e com hi celebra la missa major e sermo lo re-
verend Bisbe de Gerona 238
Capítol l.XXI qui tracta del sermo e de les exe-
quies fetes al cors del Senyor Rey per la ciulat
de Barcelona e com hi sermona lo Reverend mes-
Ire Marcb Rerga 240
Capítol LXXlí qui tracta del dia que isque lo
cors Real de la Seu per portar aquell al rnonestir
de Poblet e de les coses aquí preparades e com
fou acompanyat 201
Capítol LXXIII qui tracta per qual portal isqu'e
lo cors Real e qual cami feu per anar al portal de
Sent Antoni. . . 203
Capítol LXXilii qui ti acia com fou rebullo cors
Real al portal de Sent Antoni per lo Abbat de
Sanctes Creus e nionjos del dit Monastir e del xMo-
nastir de Poblet id.
Capítol LXXV qui tracta quant fou portatlo cors
Real del portal de Sent Antoni al monastir de Vall-
donzella 204
( 297 )
Capítol LXXYI qui tracta del día de les absolu-
tions fetes al cors Real stant dins la Esglesia del
monastir de Valldonzella 205
Capítol LXXYI! quí tracta de la forma e com-
panya ab la qual fou tret lo cors Real del monas-
tir de Valldonzella per portarlo a Poblcl. . . . 2CG
Capítol LXXVIH quí tracta del camí que feu lo
cors Real fins al Hospitalet e com reeberen aquell. 207
Capítol LXXVnil qui tracta del honor que fe-
reu al cors Real venint a Molindareig ¡ti.
Capítol I. XXX quí irada de lasolemnítat feta al
cor¿ Real passant per la Barca e per Sant Andreu
(le Aygues-toses e venint a Martorell 2G8
Capítol LXXXI qui tracta de les absoliilions fe-
tes al cors Real quant fou junct en Yílafranca de
Penedes 209
Capítol LXXXII quí tracta de les solemnitats fe-
tes al cors Heal quant fou junct a Yílarodona . . 270
Capítol LXXXllí qui tracta del sermo e exequies
fetos al cors Real en la vila de Montblanch.. . . ¡(J.
Capítol LXXXliU qui tracta de la processo exint
del monas! ir de Poblet al cors Real felá hou ven-
gue aquest día , 271
Capítol LXXXV qui tracla del cadafal appare-
llat al cors Real en la Esglesia de Poblet. . . . 273
Capítol LXXXYI quí tracta de la míssa alta e
anniversari quis digueren en la Esglesia de Poblet
lo dia de les exequies e com hi sermona lo reve-
rend mestre Pere Lopis ¡,I,
Capítol LXXXVIl qui ti-.icta del diñar apres les
TOMO XXVI I 20
( 298 )
exequies donat per Jo monastir de Poblel a tota la
£:ent qiii en di tes exequies se troba . . » . . 275
Capiíol LXXXVIll qui tracta de les páranles que
dix lo Camerleiich quant devallareii lo cors Real
del eadafal el posaren entre los altres cossos Reals. 27G
Capítol LXXXIX qui tracta de la resposta quo
feu lo dit monastir de Poblet al dit Camcrlench so-
bre lo acceptar e reebre lo dit cors Real ... id.
Capítol LXXXX qui tracta de la manifestatio del
cors Real que feu lo Camerlench al monastir de
Poblet prenent les claus de les caxes hon stava
recondít lo cors Real e faenl obrir aquelles. . . 277
Capitel LXXXXI qui tracta com fou rebut e ac-
ceptat lo cors Real per lo monastir de Poblet ab
les serimonies e ceriifications necessaries . . . 278
Capítol LXXXXÍI qui tracta del tancar. d(! les
caxes bon jaya lo cors Real e del loch hon posa-
ren aquell 279
Capitel LXXXXIll qui tracta de la lequesta felá
al notari de fer una e moltes charles publiques de
les coses predítes 280
Capítol LXXXXliil e ultimo del present ubre
qui iracia de les sepultures pomposes ques poden
fer a laor de Deu e son sufragís a les animes con-
tra la opinio de alguns tenints lo contrari. E mes
tracta per qual rabo si ha despes tant de temps en
compondré lo present libre commemorant les exe-
quies que anligament se fayen ais Reys de Egiyp-
te e com lo Senyor Rey don Joan es stat molt pia-
dos liberal ánimos valent e bon cavaller , . . ¡d.
29y
Aqí son ser ¿tes per vía de memorial totes les coses
necessaries a les exeqnies de la sepultura del Illustrissi-
mo Senyor don Joan de gloriosa memoria Rey de Ara-
go de Navarra de Sicilia etc. Les qnals coses yo Pere
Miguel Carbonell Scriva del Senyor Rey e tenint les
claiis del seu Are Mu Real de Rarcelona per remotire de
trehall los Icgidors de la dita sepultura en no legir
aquella axi c-piosament com es posada si legir no la
volran a ffi que com sera mester e volron vsar de brcvi-
tat pus promptament se pvsca trohar he delliberat snm-
mariament c de grau en grau posar axi com es mester
e es staf ordenat.
Per lo Capel lardent.
Primo per lo sobrecel del capell ardent se ha de fer
en m¡g hun gran scut de les armes de Arago corona-
des. E a quüttre canlons del dit sobrecel quattre pe-
tits o menors sculs I de Arago de les barres qo es or
e flamma altre sciu de Arago de la creu qui será to-
la blanca e feta en aquesta forma (1) e slnra en lo
camper qui sera tot de adzur o blau (;o es en lo can-
(1) Es la misma cruz (jue lleva el primer escudo de los tres que se
encuentran en la portada de los Anales de Aragón por Zurita.
( 300 )
to superior de la part dreta. E altre scut de Navarra.
E altre scut de Sicilia.
ítem en los tovallons e alarrodor del capellardent
quaranta scuts ^o es vint de fora e vint de dintre de di-
verses armes Reals de Aiago de Navarra e de Sicilia
del emperador e deis altres princeps Reys duchs mar-
quesos e comtes qui son parents e acostáis en grau de
consanguinitat ab lo dit Senyor Rey don Joan de me-
moria immortal.
De les banderes per arrossegar.
Ítem quattre banderes per arrossegar ^o es dues de
Arago una de Navarra e una de Sicilia per lo dia ques
correrán les armes e cascuna de aqüestes banderes
portara I home a cavall.
Deis scuts pera correr.
Ítem quattre paveses o scuts go es í de Arago dor
e fíamma altre de Arago camp de atzur ab la creu
blanca en lo canto dret. Altre de Navarra e altre de Si-
cilia. Aquests per lo semblant portaran quattre homens
a cavall go es cascu dells 1 home qui tots plorants e
cridants per les places de la ciutat batran la térra deis
dits scuts.
De les cotes darmes
Ítem se han a fer tres coles de armes pera tres He-
( 301 )
lauts o Ruys darines qui irán denant aquoUs qui cor-
reiMii les armes.
Deis scuts per anar a peu derrera lo cors.
Ítem se han a fer quatlre altres scuts de les pro[)
dites armes e irán aquests UU scuts lo dia de la se-
pultura derrera lo cors Real e portar los han quatlre
homens a peu cuberts de marragues.
Del heme a cavall anant derrera lo cors
e portant scut e standart al coll e I elm
en lo cap.
Ítem en lo mateix dia de la sepultara deu anar der-
rera lo cors Real hun noble home a cavall ab un bon
cavall e tots cuberts de marragues lo cavaller e lo ca-
vall deu portar e deu portar lo cavaller en son coll
penjat sobre lo brag squerre hun scut ab armes Reals
tic Arago dor e ílamma e en la ma dreta deu portar
una langa en la qual deu esser enfilat un Gallard o Ta-
llamar de or e flamma molt be acabat. E aquest Ga-
llard o Tallamar deu portar lo cavaller lansat sobre lo
musclo dret quasi a forma de home quil rossega c al
cap deu portar aíjucst cavaller hun elmct e sobre
aquest elmet deu haver una corona c sobre la corona
deu star lo ratpenat. E denant aquest cavaller en aquest
dia deuneu anar los Reys darmes.
( :jo2 )
De les brandoneres per porlar los siris
a la sepultura.
ítem deurn esser fetcs moltes brandoneres en les
quals irán tots los brandons o siris de aquells prelats
senyors barons e eavallers oílicials e persones quiu fa-
ran per fer honor al cors del Senyor Rey.
De les persones qui deuen esser convi-
dades per fer luminaria.
ítem deuen esser avisats de part deis manumissors
del Senyor Rpy tots los prelats senyors de casa Real
b;H'ons nobles homens eavallers e gentils homens e
oíTicials principáis que segons es acustumat facen lu-
minaria per acompanyar lo Real cors.
Deis homens que irán debaix la litera
portants aquella.
líem se deuen preparar Yuyt fms en deu homens
vestits de negre qui vajen debaix la litera per portar lo
Real cors per go com de part de fora dega e della irán
les primáis e magnats barons nobles eavallers e gen-
tils homens los Consellers de Barcelona e altres sem-
blants persones qui portaran o serán vists portar lo
Real cors a la sepultura.
{ 303 )
Deis scuts de diverses armes Reals e
altres per cosir al puü qui ira sobre
lo cors.
llem se han a fer XVI scuts de catuy go es tres al
cap tres ais peiis e sinch a cascuii costal en los quals
deuen esser be pintats e dor e flamma dor e dari^ent
dor e datzur segons la natura de les armes que serán
armes de Arago de les barres ^o es or e ílamma. ítem
armes Darago de la creu blanca e de les armes de INa-
varra e de Sicilia. E aquests sculs deuen esser cusils
molt subtilment en lo drap dor o pali del qual sera cu-
bert lo cors Real.
De la scala o litera per portar lo cors a
la sepultura.
Ítem deu esser feta una bella litera la qual deu te-
ñir íicades e junctes ab ella quattre largues barres a
modo de la scala ab la qual se acostuma portar la cus-
todia e servirá a portar lo cors del Senyor Rey lo dia
de la sepultura.
De les cándeles e diners per la offerta.
ítem deuen esser fetes moltes cándeles grosses de se-
ra e preparar moneda de diners menulspcr a dar a cas-
cu quis trobara en la solemnitat lo dia dessus dit de la
missa alta celebradora per la sepultura.
( ?M )
Dols scuts o senyals per los siris.
Ítem deiien esser fots en paper dos cents petits scuts
C-o es XXXIU darmes de Arago trenta e tres de armes
de Navarra trenta e tres de armes de Sicilia e cent de
armes de Castella que sien íicats en dos cents siris de
la manumissoria del Senyor Rey qui ali llurs brando-
neres vajen denant lo cors Real.
De la almoyna faedora lo dia de la se-
pultura.
ítem fet que sera en la Seu lo primer offici en lo
niig dia deu esser donada complida almoyna a tots e
sengles pobres qui en aquest dia se trobaran presen ts
en lo palau Real.
De les moltes misses quis dirán lo dia
de la sepultura.
ítem en lo dia de la sepultura se deuen celebrar en
Ja Seu de Rarcelona e en case una capella diverses
misses de réquiem deis apostols de la Verge Maria deis
Angeís de les Verges deis Martirs e deis confessors e
encara de la Tiinitat e per cascuna missa se deu dar
caritat.
Deis bastaxos portants les brandoneres.
ítem sia fet preparatori de bastaxis ab manuelles per
( 305 )
portar los banchs o brandoncres hon staran los siris qui
ijan a la sepultura.
Del rompre deis Reals segells.
ítem en lo dia de la sepultura en la gran sala del pa-
lau hon es lo cors del Senyor Rey apres de haber dat
compliment a les serimonies Reals lo Camerlench nia-
jor deu esser aqui lo qual sobre una enclusa ab gran
seriinonia deu trencar los secells Reals secrets e com-
o
muns axi de Arago com de Sicilia los quals lo protho-
notari e Secretaris hauran aqui apportats e serán pre-
t^ents e imniediadamcnt apres tots los algutzirs e uxers
del Senyor Rey deucn aqui mateix trancar tots llurs
Lastons e vergues de liui s oílicis plorants ab molta se-
i imonia.
Quanl va lo cors Real a la sepultura.
Ítem fetes totes les sobredites coses deu esser de-
continent leva I lo cors del Senyor Rey del gran cada-
fal hon sta e dat a les persones qui en aro serán or-
denades per portar aquell Real cors a la sua Real se-
pultura.
Deis VIÍI cavallers qui han correr les
armes del Senyor Rey.
ítem deuen esser emprats VIII cavallers o gentils
homens qui vajen a cavall per correr les armes del
( 30() )
Senyor Rey yo es dos qui porten al coll dues banderes
de Araíío rossegants ])ei' térra e dos altres la hu deis
quals portara una bandera de Navarra laltre la bande-
ra de Sicilia lotes rossegants. E mes hi deuen esserlos
altres quatlre cavallers qui porten cascu un scut a ca-
vall puñetes altes la hu deis quals deu portar un scut
de armes de Arago dich de les barres dor e ílanima lo
segon deu portar un altre scut de Arago camp de at-
zur ab una eren en lo canto dret que sera petita e
blanca a forma quasi de les que porten los cavallers
de Sant Joan car no hi ha altra diíferencia de la una a
laltra sino de una cueta que aquesta creu blanca de
Arago ha teñir en lo peu axi com es aquesta aci pin-
tada (l).Lo terQ cavaller deu portar un scut de Navar-
ra e lo quart cavaller un scut de Sicilia. E aqüestes ar-
mes se deuen correr rossegar e rompre per los carrers
e per les plages.
Deis tres herauts anants denants los dits
VIH cavallers.
ítem deuen anar denant aquesls corradors darmes
tres herauts Reys darmes e portenants ab llurs coles
darmes vestits sobre llurs marragues de aqüestes co-
tes darmes la una cota sera sola darmes de Arago lal-
tra sola de armes de Navarra e laltra sola de armes de
Sicilia.
(I) Véase la nula de la pág. "299
(307 )
Deis munteros.
ítem ultF' a^o deiien acompanyar aquests qui corre-
rán les armes molts munteros a peu e altres pahons
al) marragues e capirons al cap e eiicaia deuen apor-
tar los cans de la muntaria ab ells cuberts aximateix:
de marragues.
Deis quattre homens a peu porlants
quallre scuts.
ítem derrera lo dit noble cavaller qui portara lo el-
met e tallamar deuen anar a peu quattre homens ves-
tits do marragues e cascu de aquests deuen aportar
í scut en lo l)rag squerre yo es lo primer darmes de
Araso dicli del or e flamma. Lo seijon darmes de Ara-
go Qo es lo scut datzur ab la creu blanca ja dessus de-
signada. Lo ter(^; scut deu esser durn^es de Navarra e
lo quart scut deu esser darmes de Sicilia.
De la gent qui seguirá lo cors a la
sepultura.
ítem apres de aquesls deu venir la gent qui acom-
pinyaran lo Real cors a la sepultura segons per los
miriurnissors del Senyor Rey e per los Consellers 'de
líarcelona sera ordenada juxta llur gran condilio e
natura.
aos )
Los prelats e persones a qni dea esser notificat fas-
sen luminaria si fer ne volran per acompanyar lo cors
del Senyor Rey a la septi¡tura son los seguents. E los
qui han fet luminaria teñen barra de bresil. ( Se ha
substituido con este signo — en el margen.)
Primo líi Ulustrissima Senyora Infanta de Arago
cunyada del dit Senyor Rey don Joan.
- ítem lo Senyor don Jaycme Infant de Navarra.
• ítem lo Senyor don Plielip de Arago e de Navarra.
- ítem lo Senyor don Joan de Arago e de Navarra.
■ ítem lo Senyor don Joan de Arago comte de Rip-
pacorga fiil del comte de Yilaformosa olim mes-
tre de Calatrava.
■ ítem son germa lo Senyor don Ferrando de Ara-
go prior de Catalunya.
- ítem lo Senyor bisbe de Girona.
- ítem lo Senyor archabisbe de Sacer.
ítem lo Senyor bisbe de Urgell.
- ítem lo Senyor bisbe de Vich.
ítem lo Senyor bisbe de Auguelo.
ítem mossen abbat de Ripoll.
- ítem mossen abbat del Stuny.
ítem mossen lo prior del Coll.
ítem mossen lo prior de Santa Anna.
Ítem mossen lo prior de Sant Paul.
■ ítem mossen lo Arthiaca major de la Seu.
( 309 )
— ítem lo Senyor Governador de Catalunya.
— ítem lo Tresorer del Senyor Rey.
— ítem los ("onsellers de Barcelona.
— Ítem lo noble don Mattheu de Monteada,
ítem lo noble mossen Dalmau de Queralt.
— Ítem mossen lo Mestre rational.
— ítem lo procurador Real de Mallorques.
— ítem lo Governador de Sardenya en lo cap de
Lugodor.
— ítem lo Conservador de Sicilia.
— Ilem don Gomes Suaris de Figueroa.
— ítem mossen lo Vicicanceiler misser Pages.
Ítem lo Regent Ja Cancellería misser Ros.
— ítem mossen lo Veguer de Barcelona.
— Ítem mossen lo Baile general de Catalunya,
ítem lo Protbonotari delSr, Rey mossen Cristian.
— ítem lo noble mossen Rodrigo de Rebolledo.
— ítem lo noble mossen Ferrando de Rebolledo.
Ítem la Senyora Vezcomtessa de Rochaberti
Ítem mossen Joan de Coloma Secretan.
Iiem la senyora viuda de Anglesola.
— ítem la ciutat de Tortosa.
ítem la ciulat de Gyrona.
ítem la ciutat de Leyda.
— ítem mossen Francesch Burgués e de Sent-Cli-
ment.
ítem molts daltres.
Los VIII cavallcrs ordenáis pera correr les armes
Reals son los seyuenís.
310
Aragonesos.
Albaruela.
Heredia.
Catalans.
Mossen Miquel de Vives.
Mossen Loís Oliver.
Navarros.
Mossen Ferrando Medrano
Miquel de Xaus.
Catalans per les armes de Sicilia.
Mossen Francesch Burgués de Sent-(]liment cavaller.
Pere Joan de Sent-Climent ciutada honrat de Barcelona.
Per aportar a cavall lo standnrt o tallamar
e lescut e elmet derrera lo cors del Senyor
«ey.
Lo noble don Pedro Devol de So e de Castre germa
del Vezcomte de Evol.
Los cavalls ab los quals correrán les armes deuen
( 311 )
esser emparamentáis o tots cuberts de inarragues o de
saques.
E lo cavall qui derrera lo cors aportara lo cavaller
ab lo scut de Arago standart e lo elmet per lo sem-
blant deu portar parameuts de marragues e de saques.
De infmnitate domini Regís Joannis et eius obilii apud
Episcopalem palacium urbis Barcinonw.
Principium egrotationis Regie Majestatis Áragonum
fuit die !nartis circa noctis introitum V mensis janua-
rii auno a nativitate Domini MCCCCLXXVIIII que con-
questa fuit ex reuníate cum lussi ¡sta nocte parum dor-
mivit fuit sibi antidotum conveniens régimen.
Et sequenti die tussis perseveravit fuilque prostra-
tus appetitus concedendi. Assellavit vire bina et proces-
seral Y diebus ante egrotationis principium fluxus ven-
tris. Asseliaverat una nocte el medietate diei sequentis
VIH vicibus erat fluxus declinans ad licateriam fuit bo-
no legimine correctus.
Die j<JYÍs post meridiom supervenit febris cum fri-
gore precedente duravit febris illa Xllll horis.
Et consimili modo supervenit ipsa febris die vene-
i'is perseverante semper tussi cum aliqua hanelitus di-
íTicullate fuerunt ordinati syrupi et loliot convenientes
ad boc et cetera necessaria fuit eliam illa die adniinis-
tratum suppositorium (juia ventris beneíicium non ac-
ceperat fecit duas sellas rationabiliter pronosticatum
( 312 )
est ab Gabriele Miro medico domini Rogis viro egre-
gio máximum mortis periculiim ratione febris et muí
titudinis materiíe fleugmaticje in pectoralibus congré-
gate que non poterat debite expelli. Et sic ipsius do-
mini Regis simili etate consydeíata alus que particu-
laribus fuit ab eodem medico indicatum in eum peri-
culum grande.
Die sabbati IX januai'ii eodeni modo se habuit pro-
xismavit febris consimili modo et hora non remaiisit ve-
re mundus a febribus erat febris pútrida dicta quotti-
diana interpólala.
Die dominica X januarii fuit instante prefato Gabrie-
le Miro ipsius domini Regis medico convocatum ccn-
silium Regium cum magniíicis deputatis generalis Ca-
talonie et consiliariis civitatis Rarcinone multisque alus
in presentía lllustris domine ¡níantissíe fuit per eun-
deni dominum Gabrielem Miro nuntiatum periculum
mortis valde evidens fuit etiam supplicatum ut convo-
rarentur medici quamplures tam buius civitatis quam
extra ipsam civitatem. Fuerunt illa nocte convocati lífl
ex mediéis dicte civitatis cum quibus ftiil collationa-
tum latissime et habituin consilium fuerunt remedia
prosecuta uti prius erant ordinata fueruntque omnes
unanimiter concordes in egritudine et in remediis ap-
plicandis.
Die lune XI januarii visum est preñUo Regio me-
dico cum suis annexis quod resprocedebat ad deterius
et sic fuit nuntiatum et per eundem medicum fuit sup-
plicatum quod procederetur ad sacramenta Ecclesie et
sic fuit factum.
( 3J3 )
Die martis XII januarü perscverarunt omnes rnedici
in eodeni pronostico el continiiarunt sua medicamcnta.
Die mercui'ii XIll januaiii ct die jovis Xllil januarü
ídem qiiod prius.
Die venei'is XV januarü eodem modo.
Die sabbati XYI januaiü hora serótina per prefatos
médicos concordiler fuit nunciatum quod appaiebant
signa mortis vi quod taHbus apparenlibus pronostican-
dum eral qi:od necessario debebat mori ct in brev¡
tempore.
Die dominica XVlí januarü eodem modo persevera,
vit ipse dominas Uex cum a})paritione prefatorum sig-
norum et evidentiore demostratione fuit datum consi-
siüum per prefatum Regium medicum et aHos médi-
cos quod nuntiaretur Majestati suse status eius et ita
fuit factum cum debitis circunstanciis.
Die lune XVIIl januarü deterius se habuit mullum
jam se apropinquans ultimo vitíe termino.
Die mailis mane circa septimam horam spiravit qua
computabatur XVllII januarü anno MCCCCLXXYIIIÍ.
Hmc qii (B seqimíur de íransitu vitce Regís Joannis ad
vitam (Etcrnam cgo Pelrns Michael Carbonellus habui
ab honorabili ct cirninspccto viro domino Gabriele Mi-
ro in artibus et medicina Magistro qiii summarie que in
his scicbal mihi retulit quorum verba Jmc sunt siglo ín-
fimo et raptine exarata.
Ad monstrandum ciarissime et apei'te quod Serenis-
TOMO XXVII 21
{ 314 )
simus dominus Joannes Rex Aragonum quam catholí-
ce et quam libentissime mortem obierit coiisyderandus
videtur modus procedendi in sacramentis alüsque ne-
cessariis circa ipsius domini Regís transiíum.
Die lune XI januarii \él die eius egroiationis Ilegia
ipsa Maiestas proposiiit peccata sua sacerdoti confiteri
et Corpus Christi recipere reverentcr ul bonum decet
clirislianum.
Postea ipso et eodem dio pro confessore suo quesi-
vit reverendum et eximie circunspeccionis virum do-
minum fratremque reJigiosum et conventualem Ceno-
bii divi Francisci Barciiiünensis Marcum Berga in sa-
cra pagina professorem cui prefatus dominus Rex pee-
cala sua confessus est quam devotissime longoque-
spacio.
ítem YIII die egrotaüonis ex beneficiatis Ecclesie
Barcinonensis quem Bernardum Planas presbiterum
honeste viventem vocant Christi Corpus ad dominum
Regem detuht curn ipsius Ecclesie concanonicorum
csetu quippe qui propter maximam pecioralium indis-
positionem tussimque validam ¡psum Christi Corpus
recipere non poluit sed tanquam bonus christianus
eum adoravit. Et priusquam adorasset niirarda prot'j-
lit verba que assistentes omnes in maximam devolio-
nem lachrymarumque effusionem provocarunt.
Deinde YIIII die égrotationis canonici memorati cum
magna canonicorum et aliorum beneficia in Ecclesia
Barcinone oblinentium processione sacratissime sem-
per virginis Marie velum ad ipsum dominum Regem
(315 )
altiilerunl quod cum vidisset quanta devotione ósciiln-
tus est haud fucile qiiis dicere f)Osset.
Et cxpost incontinenti per Illustiissimam dominnm
Infantissam confessoremque ipsius domini Regis ot no-
l)ilein Rodericum de Rebolledo et alios de consiJio Re-
gio fuit snpplicatum ipsi domino Regi ut suum tesla-
mentum conderet qui respondendo dixit quod jam du-
dum illud ordinaveral verunt;imen ut suam conscien-
tianí exouiMai et codicillos faceré intendebat ut de facto
feeit quihus aliqua in testamento omissa implevit res-
tilutionesque rerum ecclesiasticarum aliquas quas ipse
assumpserat íieri jussit vovilque ibidem domino Deo
el eiüs divíe matri semper Virgini Marice quod si sa-
nitatem recuperasset nunquam in rebus Ecclesiasticis
manum imjioneret. Nam exinde volebat que sunt Ce-
saris Cesari et que sunt Dei Deo impenderetur. Et ni-
bilominus muñera multa ac retribuliones tam genera-
liter quam specialiter servitoribus ac alumnis suis fieri
et dari jussit. Et ad ipsa muñera el retribuliones fa-
ciendas centum viginti inille florenos eis consignavit et
mirum in n)undum ipsos et alumnos et servitores tan-
quam bonos et fidelissimos lllmo. domini Re^i Caste-
llíc filio suo commendavit.
ítem die dominico in nocte et erat XVll dies dicti
mensis januarii circa lioram oclavam extitit in Regio
Consilio delliberalum de administratione extrema? unc-
tionis et quod ea nuntiaretur domino Regi quod factum
extitit post mediam noctem. Et assistentibus in circui-
tu Regalis lecti quamplurimis ¡n sacri eloquii magis-
tris reverendus magister Marcus Rerga ordinis Sancti
( 31G )
Franeisci confessor ejiísdcm domini Regís mygister Ja-
robus Rois el fiatei' Petrus Gilbert monachi Populetí
locumtcnentes elemosynarii ipsius domini Rcgis ordi-
nis Cisterciensis inagister Joannes Marquesius ordinis
Sancti Dominici el magisler Gabriel dez Clapers ca-
nonicus et Hebdomadarius Ecclesie Barcinonensis cum
multis doctissimis canonicis et alus viris Ecclesiasticis
dicta m denuntiationem fecerunt. Et facía dicta niinlia-
tionc extreman unctionis dictse RegiíE Majestali dicen-
do si sibi placeret prefatum extremas unctionis sacra-
mentum qui \iriliter et devotissime ut bonus ortodo-
xas respondit quod si eis ibidom assistentibns videi.'a-
tur tale sacramentum esse eidem administrandum illud
libenter reciperet et sic circa nociis médium fuit pro-
cessum ad dandum ipsi domino Regi extremas unccio-
nis sacramentum cuius verba omnia sanctissima idem
dominus Rex semper atiente et bene audivit et perce-
pit sic quod ómnibus necessariis huius ultimi sacra-
menti devotissime ore proprio respondit crucem manu
sua faciendo et semper et quoliens nominabalur Jesús
eam osculando et tándem jam sibi deíiciente motiva
virtule et ipso jam non valente manum ad os ducere
conabatur tolis viribus capud deprimere ut ci ucem o::--
cularetur tantam in osculanda cruce devotionem habe-
bat. Et taliter circa sacramenti receptionem se habuit
quod omnes assistentes lotam ejus mentem ad Deum
convertam omniaque mundana ab eodem domino Rege
penitus semota esse proculdubio cognoscebant.
ínsuper die XÍIII suse egrotationis que erat die lu-
ne XVlll dicti mensis intuentes medici quod in ipso
( 317 )
domino Uege erant signa necessario mortem nuntiantia
habita prius collatione inter eos concluderunt ui Ma-
jestali Uegie debitis circiinstancüs el liquido nuntia-
retiir qiiod ad mortem per médicos pronosiicatus erat
idque pro firmo haberet neo ab inde alia spes de ipso
Rege habeatur nisi quod mentem suam eonverteret ad
summum creatorem et omnia mundana a suis cogita-
tionibus si qua essent abraderet.
Et ipsa conclusione medicorum facta ilico Regium
consiüum inde celebratum fuit et ibidem fuit conciu-
sum quod tale novum domino Regi denunliaret mag-
nificus dominus Joannes Pages Vicecancellarius ac in
presentia confessoris el aliorum de Consilio Regio pro-
palaret.
Quod fuit pedetentim executioni mandatum nam ip-
se dominus Yirecancollarius cum multa modestia et
circunstanciis optimis claro sermone Majestati Regia
mortem de próximo subsecuturam nunciavit veniam-
que ibidem postulans ab eadem Majestati sibi dari pro
tali nuntialione mortis snpplicavit.
Et confesíim Regi;i ipsa Majestas respondit forti ani-
mo et valde constanti sic inquiens quod se moriturum
ab illa egritudine cognoscebat et quod postquan) per
Creatorem nostrum ila dispositum erat quod forti ani-
mo et constanti aU\uv. vivo mortem expectabal et divi-
na misericordia quam plenissime fretus ({ue post(ju.".m
ordinaverat se amplius non vivitmum cum in bonum
locum poneiet et non ipsum puniret sccundum pecca-
ta et demerita sua innumerabilia sed cius soliía cle-
mentia in eum uleretur ut jam usque hac usus esthec
( 318 )
nam fuerunt tam accepta ¡psi domino Uegi quod inde
alterationem aliquam non accepit immo ipsa verba ut
supra fertur forli et constanti alque vivo protulit di-
cens postea Yicecancellario suo prefato quod de tali
nuntialione venianí non quereret nam ipse Rex illud
ad máximum servilium eidem Yicecancellario reputa-
Lat et quod ipse Vicecan cellarius nan dubitaret nam
malignus spiritus nullaní potentiam in eum haberet.
Cui tune Yicecancellarius replicando dixil cum gemitu
ac pia voce. «Ha Sacra Regia Majestas salíem orabilis
pro me ad dominum Jesum Christum. » Qui dominus
Rex iterum respondit eidem Yicecancellario sic in-
quiens. «Quod ejusdem Yicecancellarii laudabilia ser-
vitia pro ipso Yicecancellario jam orabant.»
Et bis verbo prolatis ac peractis Regia Majestas ipsa
dixit prefato Yicecancellario et alus ibidem circunslan-
libus quod nihil dicerenl nam eis significavit quod pa-
rum dormiré ac quiescere inlendebat et sic idem do-
minus Rex per spacium hore et medie fuit in quiete
íaüter quod nullum protulit verbum et inde assistenti-
bus qui ibi aderant vidcbatur ipsuní dominum Rcgem
dormiré. Et lapso ipso spacio requiei idem dominus
Rex nuUis alus precedentibus verbis sibi tradi postu-
lavit crucem magnam existeniem super altare quod
compositum erat prope cubile Regie Majestatis in qua
cruce ¡mago Christi crucifixi afíixa erat quam accepit
et osculatus est devotissime cum multis orationibns
singultibusque. Demum ipsam inter peclus et brachia
apposuit continué orando et veniam de peccatis suis
postulando et magnis suspiriis et gemitibus sive sin-
( 319 )
guliibus lach¡')Mnan(lo. Fiiit nam ¡s actiis seu modiis
oíandi lanle devotionis et contrictionis quod nullus
erat ¡n Camera ubi Rex ipse jacebat quin lachrymas
continore valeret sic quod fuit opus eidem Regia; Ma-
jestali dicero quod ipsaní crucem per aliquod spacium
dimitteret el quiesceret.
Et deniun his peractis confestim prefatus dominus
Rex magniíicum Joannern de Coloma Secretarium suum
ad se venire jussit cui aceersito jussit ut in ipsius Re-
gis presenlia eoque domino Rege summarie suam in-
tenlionem dicenle unam scriberet epistolam Serenis-
simo domino Ferdinando Regí Castella; filio suo. ín
qua quidem epístola híec ínter alia miranda scribi vo-
luit atque jussit scilicet nuncians ípsi Regí filio suo ut
cognoscerct se de próximo moriturum et quod si Deo
placuisset summe optabat eum videre post-
quam Deo non placuerat ípsum Regem filium horlaba-
tur admodum ut mundana negligeret sed non existí-
mantem máximum sed minimum et justiiiam coleret
et cunctis tam parvís quam magnis subditis et vassa-
llis eam adminislraret et quod jurata et promissa optí-
me et inviolabiliter teneret et servaret mentique suae
semper imprimeret ut quocumque bona ín ejus vita
faceré posset non difíerret nec ad futuruin tempus re-
mílteret nam id est ut díxít quod animum suum in hac
hora máxime conturbübat et moleslabat scilicet cum
memoria Icneret se multa bona potuisse faceré que non
fecit sed ad futura rejecit el sic minime ímpleie po-
tuit. Quod mcntem suam aíficit et dolorem intensum
sibi majorcm inferí quam cogitatio mortís. Inquit etíam
( 320 )
quod subditos ac vassallos suos oblivioni non traderet
sed eos ut sanguinem proprium charos haberet cun)
de eis summo Creatori daturus esset rationem ipsos
debite gobernando et in pace servando. Muitaque alia
annotatione digna ut in dicta Espislola inscriberenlur
dixit que solertie prefati Secretarii sui commisit.
Et incontinenti ipse secietarius Columba vernácula
lingua secundum idiomatem Regni Castellaa prefatam
epistolain composuit quam ego quidem Carbonellus in
linguam Catalanam traduxi aliqua alia apropriata verba
subjungens quaí ab ore domini Regis ut medicus pre-
fatus et etiam ipse Columba et alii teslati sunt pro-
cesserant et qua3 ipse Columba propter ipsius epis-
tolae rapentinam ordinationem et ejusdem Columbe
perturbationem quia dominum suum eidem precharum
perdebat omiserat.
Et postea miro modo et máxima cum patientia la-
bores agoniamque mortis sustinuit et finaliter orare
non cessavit verbo quam diu proferre potuit et ¡p-
so verbo predito nulibus atque signis oravit usque
ad ultimum vita? terminum. Et sic cum devotione spi-
ritum emisit.
'.m
APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS.
Libre de algunas coses assenyalades
succehides en Barcelona y altres parís.
Pere Joau Comes. A. M.
Libre 2. Cap. 24. De la nialaltia.dcl Senyor Rey En
Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que
1¡ fono feta.
Diumenge que comtavem a X del mes de jener any
MCCCCLXXIX sentint e sabutperlos honorables con-
sellers que la Majestat del Senyor Rey En Joan se era
ajegut de malaltia ab molta febre en una cambra epis-
copal de la dita ciutat en la qual lo dit Senyor havia
pres posada seguint los vestigis e bons coslums deis
antichs e per retre lo deute que la ciutat acostuma en
semblants casos de continent tots V consellers se ajus-
taren en la casa del consell de la present ciutat e ajus-
táis partiren de la dita casa per viscilar lo dit Senyor
lo qual Irobaren ajagut en la dita cambra en un Hit de
camp en lo qual lo dit Senyor acostumava jaurc e vi-
sitant aquell e sentint la disposcicio sua ab los mel-
gcs que del dit Senyor liavian cura tornaren a la casa
de la dita ciutat e de continent trameteren llurs ver-
32!2
gues per haver conscll de promeiis de la dita ciutat. E
ajustáis en la dita casa del consell de XXXII ensemps
ab los dils promens lo honorable Micer Jaume Deztor-
rent conseller en cap fou expost e notificat lo cas de la
dita malaltia demanant en aquells quels \olguesen
aconsellar e dir lliir parer ells consellers com se de-
vian regir en lacte de la malaltia com fos cosa a tots
notoria que la ciutat per fer lo que deu e letra lo deu-
te a son Rey e Senyor sentint tais cassos se acostuma
interposar e fon consellat quels dits consellers tots o
alguna part dells lots jorns duas voltas tant quant la
malaltia al dit Senyor duraria devian anar visiiar lo
dit Senyor e veura e enlremetres axi de la indisposi-
cio sua com de metges e medecines com encara de
allres coses qui haguesen sguart a la cura e conser-
vacio de la persona del dit Senyor. E que lo bu deis
dits consellers roinangues tots joins en la nit acom-
panyat de dos promens ciuiadans tant quant la dita
malaltia duras e la dispuscicio requerid. E de fet los
dits honorables consellers seguint lo dit parer e con-
sell desliberaren proseguir aquell e per so la nit del
matex dia lo conseller en cap en companya de dos ho-
norables ciutadans feu la vella del dit Senyor fins lo
dia apres seguent e axi fou tingut lorde de la dita vet-
11a un conseller y dos ciutadans ^o es comensant lo
cap sempre y apres los altres ab son orde fins a XIX
de dit mes de jener e encara los dils honorables conse-
llers hoyns dir que a Solsona havia un solempne met-
ge jueu trameteren ab corren volant al dit metge fos
de continent asi per vcure la dita Majestat e esser en-
( ^m )
semps ab los que ya y eran en la cura de aquell e lo
dit rnelge de eontinent rebuda la lletra deis díts hono-
rables consellers fou asi e visita lo dit Senyor e en-
semps ab los altres metges bao carrech de la cura del
dit Sonyor e tots jorns feya relacio ais dits bonorables
consellers de la disposicio del dit Senyor e tant com
la malaltia dura lots jorns los dits consellers una ve-
gada ans de diñar e altra apres diñar foren solieits e
curosos de visitar lo dit Senyor donant lot cndres
quant en ells bera en las cossas nescesarias a la salut
tlel dit Senyor.
E lo dimars que corntavem a XII del mes de jener
lo dit Sensor Rey coníessa e sens (^erimonia alguna
combrega adorant tant solament lo cors precios de Je-
su-Cbrist consagrat en la missa que un preveré bavia
yelebrada en la cambra bont lo dit Senyor jeya malalt
e lo matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit Senyor
lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell reli-
quiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fou posat
sobre los ulls e cap.
E lo dilluns que corntavem a XVIII de jener lo dit
Senyor aprohismanse a la mort per lo reverent mes-
tre March Bergua del orde deis frares menos fou de-
songanat de la sua mort las quals cosas lo dit Senyor
pres ab molta paciencia e gran esfors sens fer mutacio
o moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.
Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit mes
de jener lo dit Senyor veis les III bores de mati perde
la |)araula e tocades les Vil boras del dit dia ans de
nn'fg join rete la anima a nosiro Senjor Deu qui
( 32i )
per sa clemencia laura colocada en son Regne.
E pasal lo dit Senyor de la present vida lo seu cors
fou embalsamat e apres vestit en la forma seguent t;o
es que li mudaren camisa e li vestiren gipo carmesí
calsas de grana ben tirad es una roba de vellut carmesí
folrada de mars gibelins barreta negra al cap e fou tor-
nat sobre lo Hit hon lo dit Senyor muri sobre lo qual
Hit fon posat cubert de un drap brocat de or molt bell
e foren posats tres coxins lo hu de brocat e los dos de
domas blancb e tench lo dit cors lo cap sobre lo coxi
de brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dre-
la ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de or
ab una creu petita e no fou fet e mes li fou posada la
espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e
lo matex dia e poch apres que lo dit Senyor hac retul
lo deute de natura a son Creador los dits honorables
consellers ajustáis en casa de la ciutat per llurs ver-
gues feren ajustan lo consell ordinari de XXXII e ajus-
tat lo dit cousell per lo honorable conseller en cap fou
en aquell exposa t lo cas sobre dit de la mort del dit
Senyor e demanaren llur consell e acort sobre la ciri-
monia per los dils honorables consellers en nom de la
ciutat servadora e feta la dita propocicio e aguts diver-
sos coioquis entre los dits honorables conseller e con-
sell fou desliberat que totas las cosas que se havian de
executar per part de la ciutat e axi del nombre deis
promens qui han de ser vestits de gramalles e de la
cera com altres coses tocant a la dita sepultura que
per part de la ciutat deuen esser fetas fos fet tot axi
com es ocostumat.
( 3:25 )
E lo dimurs apres segucnt que comtavem a XX do
jcner MCCCl^.LXXIX los dits honorables consellers de-
manats per part deis marmasors del dit Seuyor viii-
guesen al palaii Episcopal en lo qual lo dit Senyor le-
luda la anima a son Creador com desliberasen poitar lo
coi's a la sala del pahiu lleal la qual sala era estada
niolt bellament e de bells draps empaliada e fou fet al
mitg de la dita sida un Hit alt ab bancals al entorn e
cubeit de malalaf sobre lo qual fou posat un bell drap
de ras c fou posada una travaca penjada sobre lo dit
Hit Hígada a una de les areades de la dita sala e al cap
del Hit fou jjosada la creu major de la Seu e foren cons-
tiluhits en la dita sala YIllI altas co es tres a cascun
costal e dos al cap baix de la dita sala e bu sobre lo
dit sitial o tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint
seya en sa cadira Real quant tenia audiencia a sos
pobles.
E per quant traure lo eos del dit palau per portarlo
a la sala del palau Real qui era aparellada segons da-
munt apar aquel 1 no recaya en cerimonia fou deslibe-
rat que no tingut oí de algu de ordenar fos tret lo eos
del dit palau Episcopal e aportat al dit palau Heal e
;;xi fou íet es ver que los dits hop.orables consellers
ab llurs vergues ab vergues alcades se meteren en lo
Hur lloch co es inmediadament tras lo dit eos ab orde
sens que altre orde fos serval e fou portal lo dit eos
per alguns deis neis e familiars del dit Senyor no ser-
vada entre ells orde alguna e exint lo dit cors del dit
palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol i^o es jireve-
res e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca
( 32(3 )
cascu en la ma ab la creu alsada devant lo dit eos por-
taren aquel! en la dit.í sala sobre un Hit cubert de un
drap de brocat de or o de ^eda nei^re mo!t bell e ves-
tit lo dit Senyor en la forma damunt dita ab la cara
descuberta e alli sobre lo llii demunt mencionat fou
mes lo dit drap de brocal e sobre aquell fou posat un
coxi de brocat al cap. E en lo cap del dil Senyor te-
nia corona en la ma dreta ^eptre en laltre la espasa e
manca lo pom com non linguesen de fet e estech lo
dit cors descaral sobre lo dil Hit del dit día dimecres
fins al altre dimecres axi estec VHI jorns e lo vuite
jorn fou mes dins duas caxas com comensas a sentir
e la derrera fou cubería de drap vellut de carmesí.
Apres lo dijous ans de la solempnitat de la dita se-
pultura fou ordenat que fosen carregades les armes
del dit Senyor Rey en aquesta forma qo es que feren
preparar VIH cavallers ab lurs cavalls ab cuberles de
saques e foren fetes lili banderes Reals duas ab armes
de Arago e una ab armes de Cicilia e altra ab armes
de Navarra e 1111 pavesos ab ditas armas los lili cava-
llers portaren les diies lili banderes ab llurs astes lian
sades al coU e los dits lili pavesos go es bras squerra
lots al revés axi que lo que avia de annr alt anavebaix
ais peus e axi nialex feren preparar los mu úteros del
dit Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab llurs
cans deis quals ni havia veslits de canamas e preparat
en la dita forma tots los dits cavallers go es primera-
ment los qui aporiaven les banderes intraren a cavall
dins la sala gran del dit palau Real ab las banderes al-
<;ades go es asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres
( 327 )
vegades lo dit eos del dit Senyor e a la deriera cridant
per tres voltas diiiiieren tales o semblants paraules
dresant aquelles a M. Ilodrigo de Ueboliedo (^amar-
lench del dit Senyor. «M. Rodrigo senyor Camailech
X jorns a nostron Rey e Senyor e noi trobam hauriau
lons vist. » E fet lo dit erit per los dits cavailers ab
jdois molt grans per lili voltas lo dit Camerlenc ab
gran erite molt agrament plorant responent dix «Mort
es veulo asi hon jau mort» E los dits cavailers repli-
cant digueren « com mort» e lo dit eamarlench dix
« boc mort.» E oyda per los lili cavalles la resposta
llavors los di(s lili cavailers ab crils asjtres e ab gran
plor brocaren llurs cavalls vers lo dit eos enderrocans
ciris e brandoneres e calades les astes de las banderas
sobre llurs colls roseguans ditas banderas per térra e
axi matex los altres lili cavailers qui ya estavan pre-
paráis prest de la dita sala brocaren llurs cavalls vers
o dit eos llansant los pavesos en Ierra e casi llantsant-
se de llurs cavalls en térra. E per semblant tots los
munteros cornant e los cans odulant e tots ensemps
cridans ab crils de plor e llagrimes dients «abont lo
trobarem lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereu aquiplos
e llamentacions que era gran pietat ais boints e mira-
dors. Apres los dits cavailers ensemps ab los munteros
exints del dit palau discorrent tota la ciutat corregue-
ren per totas las plasas les dites armes comensant a la
Pla^a del Rey. -
Disapte a XXX de dit los honorables consellers se
ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e acompan-
yats de promens ab caperons vestits anaren al palau
( 328 )
del Rey hon lo dit eos era e no deteninse en altres ae-
tes colocades primerament XXllll personas qui havian
carrech e eren estades amprades per portar lo dit eos
e posat cascu en son llocli despres lo dit eos exint la
professo de la dita sala ordenaren los qui en la dita
sala foren per acompanyar lo dit eos e totes coses sots
lorde seguent.
E primerament ordenaren Iluminaría devant lo eos
e foren lo nombre deis brondons entre los partículas
de la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor
Rey tenian un senyal Real posat al revés.
Apres anaren los Yllí cavallers qui lo dia de dijous
havian corregudas las armas a cavall e portavan las di-
tas banderas rosegant ab llurs escuts al revés al bras.
Apres anaren les creus que foren Xlíl entre les de les
parroquies e monestirs e apres lo clero de las parro-
quies apres los frares e apres lo clero de la Seu apres
los reverent bisbe de Girona vestit episcopalment qui
celebra la missa e feu las obsequias e cirimonia apres
foren ordenats XXVllI homens de la casa del Senyor
Rey qui a peu portaven sengles brondons de ^era ne-
gra ensesos apres los capellans e altres de la capella
del Senyor Rey vestits lots de drap negre ab sengles
ciris en la ma ensesos qui anaven salmejant molt de-
votament.
Apres devant lo eos inmediadament dos canonges de
la Seu ab capes ab llur vestit e altros dos derrera
lo COS.
Apres vench lo eos ab tots los portants ordenats se-
gons demunt es ver que per rellevar de Iravalls los
( 329 ) '
conviduts del cürrech del portar ligiieren dolze homcns
|j;iíials per los inaimac-ois los qiials foreii vestí Is do
neiíre eo (>s cotes e caperu^es tan solamciit pagades
per los diis iiiarmasors. E los dils honieiis nos ii.oslra-
veii com estignesen jus lo bastimeut.
Apres ana la llliislre Senyora luíanla relicta del ÍI-
lustre don Henricli iiiestre de Sant lago jerma del dit
Senyor Roy eiisenips ab tols losricts del dit Scnyor.
Don Jaiiíue de Xavarra legitim net.
Don Alfonso de Arago íill hastart del Senyor Rey non
suceesor del damunt dit Senyor.
Don Felip de Arago — Don Joan de Arago filis bas-
tarts del Illustre don Caries fil! quondam legitim del
dit Senyor.
Don Joan — Don Ferrando íills de Don Alfonso de
Arago íill bastart del dit Senyor.
Apres ana lüolta genf illustre que per no ser lant
llarcb e dexat.
E dix la missí'. major lo rcverent bisbe de Girona lo
qual feu per semblant lo sermo lo dit dia.
Es ver empero que ans de exir lo dit eos de la sala
Real M. Rodrigo de Rebolledo earnerlench del Senyor
Rey eslant dalt en lo bancal del Hit fet al dit eos en
la sala damunt dita ans ({ue lo dit eos ios mogut en
presencia de tots los que alli eran ab gran plor e Ua-
mcntacio tranca lo sngell del dit Senyor ab martell e
encara trenca les vergues deis uxers o aguatzils dient
paraulas de dolor pertinents al dit aete.
E totes les coses íins asi fetes per causa de lu dita
TOMO wvii. í22
( 330 )
sepultura pagua la marmasoria salvo his llniuinarias
particulars damur.t ditos.
E lo rnatex día de dis;ipíe que coníaven a XXX del
dit mes de jeuer los honorables consellers lereu con-
vidar per los honorables obres de la dita eiutat acom-
panyats.de dos ab gramalles e caparons vestils en lo
entrevan que lo ofici divinal se deya en la Seu j)er ob-
sequias de la dita sepultura la dita Senyoia Infanta e
tnts los nets del dit Senyor diputats oydors de comp-
te prelats barons nobles homens eavailers gentiis ho-
uiens ciutadans honrats mercaders que lo dia del di-
lluns priíuer vinent fosen a la casa de la eiutat hon los
honorables consellers se ajustarían pera venir a la Seu
a fer honor al aniversari celebrado per part de la ciu-
lat per anima del Senyor Rey e lo dit aniversari fou
fet en !a forma acostumada.
Apres lo dijous que contaven a íílí del mes de fe-
brer de MCCCCLXXIX dia assignat en irauía lo eors
de la Seu per poi'tar aquell al monestir de Polílet en
lo qual lo dit Senyor se heía lexat los dits honorables
consellers lo dia abans feren fer una crida que lo dit
dia pasat mitg jorn no fos algu qui paras obiador ni
obris portas de aquells y axi fou fet.
E peí' semblant los dils honorables consellers per
honrrar e honorifiear la exida del dit eors e ampraren
totas las Ilumina! ias de las confraries de la eiutat la
qual fos en gran e copios nombre e mes trameteren
los hobres de la present eiutat al vicari del Senyor
bisbe de la Seu li plagues írametre a les parro-
chias fosen lo dit dia ab Uurs crcus e processo duas
( 331 )
horas .'ij)res mitg jorn per aconipanyar lo dit eos e mxí
ton fet.
E mes tramcteien eonvidür les dannint dilas XXílll
persones qu¡ eran estades convidados e ordonades por-
tar lo dit cors que lo dit dia c dita hora fosen a la Seu
per portar lo dit cors íins al nionestir de Valldonzclla
fora ciutat.
E ordenados e preparades totes les dites coses lo dit
dia de dijous vers los tres hores pasat mig jorn lo dit
íors fon tret de la dita Seu ab lo matex orde e cerimo-
nia e ab tots los aeompanyants qui si Irobaren per llurs
írats que lo disapte prop pasat eríi estar portar a la
(lila Seu per la eeclesiastica sepultura.
E exint de la Seu lo dit cors fon poitat e exinf per
lo portal major íiirant la via del palau Episcopal fent
la via de Sant Jaume e volla vcrs lo Cali e feu la via
del portal de Saní Antoni pasant canii dret per la Bo-
queria e devant lo ospital de Santa Creu e tira lora lo
portal íins al nionestir de Yalldonzella ont per las mon-
jas fou rebut e exint al pati ab (]reu processionalnient.
Es veritat que lo clero de la Seu ne les ordens c par-
rochies ne llurs creus pasaren ne exiren fora ciutat ans
se aluiaren dins lo dit portal salvo que lo senyor bisbc
de Girona liisque ab los canonges de la Seu fort poch
fora lo dit ¡)Oi'tal e feu absolurio al dit cors c axi sen
torna tot lo clero.
E coMi lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant
la casa del moneslir de Sant Antlioni XXVI fnircs del
moneslir de Poblet qui eran vinguls de llur nionestir
bisqneren de la dila esglesia de Sant Anlhoni ab creu
( ^32 )
alsada ab llur abat veslit j3oi'tant mina e cíosa e aqiir
rebeien lo dit cois o mo'cnse devant !o cors ab tota la
Iluminaría demiint dita que era bella cosa de venia ti-
raren la via do Validonzella e alli cstecli aquella nit.
E lo dia apres diveiidres que complavem a Y de fe-
brer sens (;erimonia alguna los dits fiares sen portaren
lo dit cors a coll de bomens est<perjdiats jier los dits
marmasors e de aquí avant cesa la ^eiimonia de la jire-
sent sepultuia.
Los honorables consellers posaren las gramallas de
saques o tcrlis lo diumenge apres segucnt que comía-
vem a Yll del dit mes de febrer e prengueren grama-
Has negras les quals aportaren fins a lili de mars apres
seguent.
E posades les dites gramalles foren feles ais dits
consellers samarres de contray folrades de ales de 9a-
thi negre.
E fou encara ordenat per los dits consellers que fos
feía crida que algu no gosas fasteyar de trompas sons
bayls moms ne jocbs íins a la Pascba primer vinent
donant sen\al de dol e tristicia.
Archivo de la antigua Diputación
de los tres Estamentos de Cataluña,
fol. 74 V. del dietario del trienio
de 1476 á 79.
En aquest dia de dimarts toquades sel hores de mati
<;o es abans de mig jorn la Majestat del Serenissimo
( 333 )
Seiiyor Rey don Johan de immortal memoria tetes to-
tes oi'des de chrislia regonegudament e eontrila com a
verladcr caíolich e fet e fermat codicil coiii dies havia
hagiies testal íiní gloriosamenl sos derres dies en lo
palau del l\. bisbe de Barchinona en lo qual labora re-
sidía. En apres lendema dimecres íoncb ab solemne
professo de totes les Seu parroquies e ordens de Bar-
chinona e acompanyat do prclats magnats familiars de-
putats de Catalunya consellers de Barchinona e altres
molts fonch portat lo seu cors al palau Boyal e major
de la dita ciutai e mes en la gran sala en lo mig ab lit
pava! lo ceptre pom en la ma corona al cap insignies
Reyals empaliat de bells draps de or e de ras e cons-
triiits en dita sala nou altars en los quals tots los ma-
tins fins al mig jorns se celebraven misses e totes les
Seu parroquies e ordens venien alli dues vegades lo
dia demati e pres diñar fent absolutions e orant conti-
iiuamcnt per la sua anima hon stech fins lo disapte
XXX del dit que ab solemne professo fonch portat a
la Seu de la dita ciulat de Barchinona en la qual fonch
fet solemne oífici capell ardent e ab gran luminaria
com es de costum en semblants solemnitats. Sermona
dit dia lo R. bisbe de Gerona. Lo diluns seguent prisner
de febrer del dit any per los magniíichs consellers de
Barchinona fonch fel solemne aniversari en la dita Seu
per la anima del dit
Nota. Con la leuiíuela el encuadernador cortaria inilu-
dablemente media linca qne falla para lerminar e8le
apunte.
(335 )
Ad G.vruielem Vilell puesrytkiium de vita et jura-
culis DIVI SeVERI BaUCINONüNSIS AmISTITIS f) EPÍSTOLA
ET ETIAM DE EIUS CORPORIS TRANSLATIONE (**)
Petrus Mlchael Carbonellus Regius Archivarius Ga-
biieli coi;nomenlo Yilell presbytero multum venerabi-
li P. S. D. Elíaüitasti stene numero v¡r iiitcíierrinie iit
ea qiiíe ex codicibus anticjuis de miraculo tibiíe Marti-
iii Regís Aragonum vernácula lingua sumpsisti ¡n lali-
N- del E. (*) Véase lo que dicen sobre este Santo el P. Florez en su
España Sagrada, tomo 29, tratado 5o, cap. i, especialmente desde el §
78 hasta el 93 inclusive, y el P. Caresmar en su disertación histórica con
preferencia en las pá.;. 97 y 98.
N. del E. (*') P. M. Carbonell refiere en su Crónica al fol. 209, el mi-
lagro une San Severo lii/.y en la pierna del Rey D. Martin, la cesión que
le liizu el MoüüsUm-ío de S. Cucufate del Valles del cuerpo de dicho San-
to, por cuyo motivo el Rey concedió al Monasterio la jurisdicción civil y
criminal que le pertenecía en sus castillos, villas y lugares y linaliuenlo re-
fiere también aunque suscinla mente el martirio de aquel Santo. Y en la
S(?gunda columna de aquel mismo fol. v. dice. «Y perqué sia major m;-
moria del dit bonaventurat y glorios martyr mossonycr Sanct Sover instai
yo per lo Vencraiile e niolt devot del sobre dit glorios martyr niosscnyer
Sancl Sever mossen Gabriel Vilell preveré : yo he composta una letra la-
tina dirigida al dit mossen Vüell y posada ad lougum en la fi de un re-
gistre del Rey En Marti prelitulat Propinni : hon f s designada tota la
historia mo't exf^nsivament y larga drl dit glorios y benaventurat niartvr
sanct Sever Bisbe y pairo de la insigne ciulat de Barcelona . . . , .
De este códice hemos lomado la copia que publicamos.
( 336 )
iiiim traducerem etiam adderem qua? de Sancti Severí
Barcinonensis Episcopi vitainvenirepotiiisscmego vero
quamvis ab iumianitatis studüs dislractus cum ob oc-
cupaliones Regü Archlvi tuin ingravescenle aetatc
quando quidem octavum et septuagesimiim annum no-
tiís sum ¡d i'ecLisaro potiiissem tamen iit tuíe morem
gerain volunta ti qoam inihi provinciam demandasti
aggressus siuim. Accipe proinde vir siiavissime liiinc
Regcm Martinum (lU in eodicibus antiquis legimus )
í'uisse ^grotum plagam ¡n libia habeníeni adeo ut om-
nes moritururn exislimarent. Qua propter médicos phy-
.nícos et chirurgos (!) omnes in urbe Bai'cinona eo tune
(lomos foventes ad libiatií curandam accersiri jussit.
Qui in dies magis atqiie magis intendentes pro Regis
tibia curanda senecíuíeque deíardunda nuUum aíiud
íintidotum reppevere nisi hoc unum duntaxat seiiicet
quod tibia praescindereior ne ignis in tibia ¡din acccn-
í:;us totiini Uegis corpus ndolescere!. Hoc itaquereme-
dium eidem Martino Regi in regio palacio majori prai-
faíe urbis sic »groli existenti ¡i medi< i physici et clii-
ruí'ci máxima cum tristitia el cordis dolore retulerunt
et ad tibiam scindendam diem orastinam assignarunt.
Ea quidem relatione facta Rex ipse Martinus prospi-
eiens in tam parva temporis mórula tibiam scindendam
totam supervenientem noctem insomnem et lacbrymif>
et singidtibus agebat et proptcrea máxima devolione
N. del A. (1) Chirurgus et Cliirurgicus ulrunuiuc dici potcst.
( 337 )
pemiotus Sanctum Seveium nostrye urlús Barcinonen-
sls Pastorem gloriosum invoca le ot reclamare salage-
bat sic íienibus mentís flexis orans. « O beatissime Se-
vere obsecro intercedas pro bae mea iníirrriitate ad do-
minum nosliuiu Jesiim-tJH'istum qucinsiipjdicitcr oro
utab ea curalus evadam nam voveo me operam dalu-
i'um quod corpus tiium apiid caMiobium Sancti ("luu-
fatis nunc reconditum in buius iirbis Barcinonensis
Eeclesiam (ubi jam suí> tuo nomine constructa est ea-
pella)honoriíicentiiistr¡msíci'ati:retciistodiaturiri eiim.»
Tándem die ultimo assignalo ad tibiam prícscindtndam
ipse Rex Martinas qui per prius noctes insoiiines ía-
ciebat circa horam intempestam ilHus diei assignati in
somno seu in éxtasi vidit beatum Severum Antislitem
memoratum quem tanti laciebaí et reclamabal Epis-
copalibus vestibus indutum mitramque in capite por-
tantem bmiinariis per multis cui-uscantem qui remotis
a libia fascüs et medelis facioque super tibia cruj^cis
signo e vestigio dispai'uit. Uex vero Martinas a somno
experscfactus continuo voce sonora el iniíenti yaudio
in b.Tc proiumpens verba ait. «O vos fideies custodes
hic vigilantes venite huc cum lamine et videbitis tibiam
meam per Sanctum Severum curatam. Quippe qui sua
piclate et potestate a Deo collata rué indignum pccca-
lorcm exaudivit. » Tune omnes ibidem vigilantes cum
riereis et candelis venientes tibiamque discooperientes
jam bene curatam reppoi erunt quem.admodum Uex ij»-
su prít'dixerat et gavisi sunt gaudio magno. Medici au-
tcm pbysici el cbirurgici aurora rubescente diei assig-
iiationis cum ferris aliísnue apparatibus ad Regís ca-
( 338 )
meram adventantes et miracuíum grande audientes ilí-
co dixenint «date lumen» liimineque dalo tibiam re-
visei'unt el bcne curatam repperere et sic jubilantes et
immensas gratias Summo Deo et beato Severo facien-
les osculatisque manibusipsius Regis ad edes suas re-
diere. Ccterum llex Marlinus cupiens translationem fa-
eiendam (ut voverat) de corpore beali Severi bulla jam
babita a Summo Pontiíiee pro ipsa translatione ut p>íe-
dicitur facienda et x\t Abbasetconventus memorati cse-
nobü Sancti' Cucufatis (juicquam commodi pro ipsius
c'orporis traditione assequerentur civileni criminalem-
qiie jui'isdictionem castrorum villarum oppidorum et
locorum eiusdem ca?nobii ad Reges Aragonum el co-
mités Barchinone pertinentes nonullis adjectis condi-
tionibus eis donavit quemadmodum de bae donatione
(ubi ipsa transbitio expresse enarratur) liquido constat
instrumento publico die secundo mensis augusti anno
salutis mülessimo quadringentesimo quinto confeclo
et in quodam ex regeslis Regii Arcbivi Barcinone exa-
rato. f) Demde ipsa ¡ranslacio sanclissimi corporis bea-
ti S'neri felicissimi Prsesulis buius urbjs Barcinone
acta fuit die quíirto mensis augusli anno salutis M. qua-
dringentesimo quinto. Cuius festum translationis in Ec-
clesia Barcinonensi colitur primo die dominico augusti
N. del E. (*) Hemos creído conveniente publicar este documento des-
pués de las dos cartas de Carboncll.
vel ultimo dominico julii eiusque nuutyiium VI iio-
vembris. (1) Pso qua qiiidem translatione prius facta
fuit : scilicet die tertio próximo dictoriim mensis etan-
ni devota et pereximia piocessio recedens ab Ecelcsia
Bai'cinoiiense iterque í'aciens ad cyenobium Saiicli Cu-
cufatis Vallensis qiiam sequebatur Martinus Aragonum
el Martinus Sicilia} eius filius reges eiiam episcopi ab-
bates canonici presbyteri et clerici duces comités mi-
lites cives magnaque vivorum et mulierum caterva. Et
postquam ad ipsum casnobium applicuere pra^í'atum
Corpus Sacratissimum acceperunt per multisque cereis
et luminariis atque funerum pompa ( ut est de more)
ab eodem csenobio (in quo pernoctarunt ) sequenti die
discesserunt et fessi (2) sed non defatigati ad Barcino-
nensem Ecclesiam rediere ubi missa major seu alta ac
sermo cum órgano musicorum quorum cantus el cíe-
tere ?í)lemniiates exvoto celebratíe fuere recóndito
proprius Severi corpore cum XVIIl clavis sui martyrii
tnfrascripti in quadam urna posiía ad latus dextrum
>'. del A. (1) NtHa quud festum niurlirii Santti Severi colitur anno quo-
libet VI novembris et eius corpus ul infra scrihilur fuil pi)siliim una cum
XVllI clavis sui martyrii in quailain urna [sita ad latus dextorum rctabuli
Sánete Crucis Sedis Barcinoneusis. Postea auteni die primo eius festi post
vésperos clerici ipsius Sedis cum Episcopo magna cum processione et lu-
minariis acci[)iunl eius urnam et in girum Sedis cuntes illam su|)ra altare
eius capelle Iík ¡iiit ubi moratur [n-r dios octo. Vá die octavo rum magna
processione it luniinariis de ifiso altari illam capiunt et in eius loco re-
ponunt.
N. del A. [i] Nota: quod eranl fcssi sed ncm dcfaligali.
( 340 )
retabuli Sanctíe Crucis Ecclesiaí Barcinonensis. Praete-
rea ne viía beati Sevcri memoria oxcidat sciro te velim
mi Gabriel cliai'issime quod bic Severus lanificii sive
tcxtoris laníe oílicio ulel)atiir eratqiie Barciiiona oitus
et christiaiiorufii conjugLim íilius heneque moratus ac
conjugatus (I) nam illo tempore ecclesiastici uxores du
ceban t et cum uxore et única filia vitam agebat. Acci-
dit aiitein eo tempore Barcinonam urbem pastore ca-
rere quandoqnidem pastor illiiis mortem obiisset cuius
quidem pastoris eleccio (non utnunc) sed per Spiritum
Smctum uf columbam ^eleslem apparentem fiebat ora-
lionibus Episcoporum prsemissis et quum pro ipsa
electione visenda jam populi multitudo ad Ecclesiam
convenisset Severus ab uxore licentiam peliit ad Ec-
clesiam eundi et cokmibíe miraculum spectandi iixor
vero ipsum redarguens respondobat quod talis visio ad
eiim non pertinebat sed potius foret ul in suo lai)ora-
ret oíficio et ab illo non discederet nam sive iret sive
non in Episcopum non ebgei'etur. Cumque Severus
impporlune instaret se ad Episcopi electione m iturum
uxor furibunda i'cspondens nunc ridiculo missa facía-
mus prophetavit ironice dicens « qua bora illuc porve-
neritis super caput vestrum columba resedebit. » Ve-
niens ergo Seveius ad Barcinonensem Ecclesiam vili-
busquf^ vestibus ut pauper indutus inter alios de popu-
lo ibideíD existentes apparere non audens post valvas
N. del A. (1) Nota: (iiiod hoc tempore ccck'&iastici uxoies ducebanl
( Sil )
Ecclesiaí hitilabat el columba? advciUuai expectabnt
qua3 orationibiis Ej)iscoporuiii devole ad Dcuní et cuín
lachrymis fusis per unarn ex fencstris Ecclesiai solitaiii
ingrediens et per eandcm Ecclesiam eiicumvolans su-
per caput Scveri latitantis lesedit. Qui (ut territus) earn
ab se repelleiet et illa iteruní ad Severem redüt et iu
eius vértice resedit ac requievit. Tune ab Episcopis in
Episcopali eathedra ut est de more locatur et Episeo-
l)us consecratur. Qui dum esset idiota et litterarum ig-
narus divina iiispií-atione Aposíoloruuj exemplo sacris
litteris repente imbutus non modo divina misleria el
Pontiíicis oíiicia exercebat sed etiam predicator egre-
gius factus oves suas Christi divino salutifero sermone
et vita? sua3 sanctitale mirum in modum docebat et
quampUu'imis miraculis coruscabat. Efíectum est pau-
lo post quod dum ipse Severus in Ecclesia Barcino-
iiensi missaín celebraret subdiacono Epistolam legente
in Spiritu rapitur. Et completa lectione post morain
aliquam a ministris excitatur quippe qui erectus ipsos
ministros apprime redarguit dicens parcat vobis Deus
quare me excitasti nam scire vos velim me exequiis
illius Sancti Geminiaoi Mutinensis Episcopi nuper de-
functi interfuisse et eius animam Cbristo Jesu com-
it.endasse ac eius corpus in túmulo colloeasse. Hisque
dictis missam celebrare continuavit. Cives vero Barei-
nonenses besitantes ne boc miraculum in cassum ve-
jitatem continerct qui jam illius diem el horam anno-
taveranl ad Erbem Mulinensem sitam justa Bononiam
nuncios miserunt et omnia et singula ut bic noster Se-
verus praedixerat secuta invcneruut et retulerunt. Fer-
( ;]4-2 ) ^ ^
Inr etiam de Iioc nostro beatissimo Severo quod non
modo se fuisse sancUe honestseque conversationis sed
etiam alus quampluiirnis in exemplum et recti vivendi
iioi'mam ínter quos in ed¡í)us suis Eraclianum virum
Sanctum Pesauriensem Episeopum a cunabulis educa-
vit qui postquaiii Ecclesiam sibi comissam foeliciter gu-
bernasset pltniís sanctitate beato fine quievit. At ubi
scripturus sum miracula per Sanclum Severum facta
me adhue continere non possum quin impi'imis mira-
culum mihi secutiim insciibam quodque fuit paulo
ante noeíem inteiiipestam diei festi Sanctorum Petri ct
Pauli apostoloíuní mensis junii anni salutis iní'rascrip-
ti millessimi quingetilesimi duodecimi corrigendo banc
epislolam in códice mearum epistolarum insertam ei-
que addendo mirüculum próximo scri[)tum accidif-
quod somnus me rapuit scribendo sic quod candela
que in candelabro ardebat cecidit* cum códice supcr
papyrum epistolse ipseque continuo experge facius a
somno vidi eara papyrum flamentem ex luinine can-
delae et perterritus clamitavi « Sanctum Severum»
ut ab ipso incendio epistolam liberaret abjiciens in
ferram papyrum sic incensam una cum códice et
ea suffocala ipsius papyri ílamma ad larem sinc lu-
mine cucurri. Susceploque inde lurnine regressus sum
ad locurn ubi epistolam cum códice dimiseram et
repperi eam ita lantam et mundam siculi erat prius-
quam lumen eam accendisset. Quo miraculo viso ge-
nibus flexis domino Deo etsanc¡o Severo gralias egi et
ago ingentes oralione dominica mediante meque sem-
per dicente «O beate Severe sis semper mecuru etora
( 343 )
pro me peccatore. » Procesu vero temporis defiuicla-
qiie Sevcri iixoro i-oium filia diciii clausit cxtn miiin
ot quLim ilüus exequias Severus celebrassct corpus que
lili.T juxta niatris corj)us poni deeievissot ajiertoqiie il-
lius sepiilchio visusfuit loeus ita exiquus quod eoi'pus
íiliie ibidem collocari minime poteral. líoe quidem Se-
vero nunlialo ipse Severus ad Ukuijí ilcí' arripuit el
eidem uxoii ( ut íilie locum daret) mandavit. Et con-
tinuo coipus uxoris quod supinum eral iii latus seces-
sil et íiliíe locum diujisit que ibidem cnnclis stupenlJ-
bus et spectantibiis juxta uiauem íViil deposita. In su-
per áccipe aüud mii'aculum. Quum quídam patci* fa-
milias ¡níirmus Iccto decumberet et jam in exti'emis
laboraos ad se vocari fecisset Severum ut eum de
confessione audiret ipse quidem Severus inputanda vi-
nca (quaíM unicam Iiabebal) laboiabat Nunciis ( ut se
aniecederent ) rcspondissel et postea tcmpus veniendi
aliquantis per distulisset veniens ad íegrotum eum rep-
perit jam deí'unctum quod ille cernensiüco eontremuit
m.agnisque vocibus se interfeetórem illius clamare qc-
})it. Quiimque corjus dofuncti lamcntari ct in lenaní
cajjud contiuidere non cessaret repente qui defunclus
fiierat animam reccpil ct in pedes se erexit quod óm-
nibus ibidem existenlibus admiralioni íiiit laudantinus
omnipoteniem Deum et benediccntibus qui tam Sanc-
tum pastorem luiic urbi Barcinonensi donaverat. ítem
.aliud miraculum acc¡[)e di\ino nutu per molus Severus
fiijíam arri[)iens al) uibe liarciriona ad caslellum Octo-
viani situm jíixta cocnobium Sanclj Cucnfatis Yalensis
ne ab Satellitibns Daciani caplioni daretiir insj)eralo
( ;-r{-4 )
invenit in rure qucndum rusticum cbristianum fabas
seminantem Emiteiium nomine vulgo Medi. Cui se di-
xisse feí'tur. « O boiie vir si quis te rogaverit vidistis
Severum per hanc viam fugientein dicito vidi modo
quando has fabas seminaban!, a Yenenmt hoc dicto Sa-
tellites Daciani dicentes rustico « est ne mórula mulia
qua Severus iiinc transivit. » Hespondit rusticus « mo-
do quando hic fabas seminaban!. » Et ibco fabae que
illo die seaiinalSB fuere visse sunt florida? et ad erana
emittenda proxirnte. (¡) Qui Daciani Saíellites croden-
tes ipsum rusiicum ridiculose respondisse in iilum in-
dignati captum ad predictum castellum duxerunt. Qui
illuc tractus quum idolum adorare contemneret juxta
judiéis sive Pretoris sentenliam fustibus caísus marty-
rio coronatur. Sed priusquam ad Severi martyrium ve-
niamus qui et quot fuerunt Episcopi Barcinonenses
ante ipsum Severum libet mihi numei'are. Primus qul-
dem Barcinonensis Episcopus fuit post domini nostri
Jesu Christi passionem Tueodosils. Et obiit anno do-
mini tricésimo tercio Octaviano Augusto imperante.
Secundus vero Barcinonensis Episcopus fuit Víctor
obiit XVIII calendas maii anno domini quadragesimo
secundo imperante prsefato Octaviano Augusto Ghris-
tianos insequente. Tertius Barcinonensis Episcopus fuit
N. del E. (1) De esle niilagra nació indudablemente la máxima lan usa-
da y seguida de los labradores de este Principado « Per Sant Sever fa-
vos á fer. »
( 345 )
Etiüs. 01)i¡tXIX calendas seplembris annoDomini quin-
quagesimo leiiio Octoviano Augusto etiam imperante*
Quai'tus Barcinonensis Episcopus í'uil Deoticus. Obüt
XVIIl calendas januarii anno Domini sexagésimo Octo-
viano Augusto etiam imperante. Quintus Barcinonen-
sis Episcopus fuít Lucius. Obiil kalendas Augusti anno
Domini sexagésimo nono Octoviano Augusto etiam im-
perante. Sextus Barcinonensis Episcopus fuit Fuciia.
Obüt kalendas octobris anno eodem sexagésimo nono
Octoviano Augusto imperante. Seplimus Barcinonen-
sis Epi.^copus fuit Deodatus. Obüt XYÍIÍ kalendas ja-
nuarii armo Domiui septuagésimo octavo Oc toviano Au-
gusto etiam imperante. Octavus Barcinonen sis Episco-
pus fuit Theodoricls. Obüt X kalendas ja nuarü anno
Domini nonagésimo primo Tiberio imperante. Nonus
Barcinonensis Episcopus fuit Deodatus. Obüt duodé-
cimo kalendas apcilis anno Domini ce ntesimo octavo
Tiberio etiam imperante. Et sicfuerunt Episcopi Bar-
cinonenses dúo hoc nomine Deodati appellati. Decimus
Barcinonensis Episcopus fuit Le^gaudus. Obüt tertio
nonas maü anno Domini centesimo vigésimo Tiberio
etiam imperante. Indecimus Barcinonensis Episcopus
fuit LucRs. Obüt teriio calendas Augusti anno Domini
centesimo (juadragesimo sexto. Duodécimos Barcino-
nensis Episcopus et cardinaüs fuit Alexander. Obüt
annoDomini centesimo sexagésimo secundo Tiberio
etiam impcranie. Tredecimus Barcinonensis Episcopus
fuit Alreutls. Obüt tertio nonas maü anno Domini cen-
tesimo se})tuagesimo secundo Claudio icnperante. Quar
tus decimus Barcinonensis Episcopus fuit Armengaldus.
T0310 xxvn. 2ó
( 340 )
Obiit octavo kalendas aprilisannoDomini centesimo no-
nagésimo primo Claudio etiam imperante. Quintus de-
cimus Barcinonensis Episcopus fuit Gaudimarus. Obiit
octavo idus novembris anno Domini ducentésimo déci-
mo Nerone imperante. Sextusdecimus Barcinonensis
Episcopus fuit GuiLELMUs. Obüt tertio nonas maii anno
Domini ducentésimo vigésimo secundo Nerone etiam
imperante. Decimus septimus Barcinonensis Episcopus
fuit Severüs quem praídiximus conjugatus. Obiit sex-
to idus no.vembris anno Domini ducentésimo octogési-
mo octavo Diocletiano imperante. Et nihilominus mihi
Regio Archivario scribere libet de duobus Episcopis
Barciiionensibus buius Severi successoribus eorum nu-
men et obitus. Quorum unus fuit et decimus octavus
Barcinonensis Episcopus successor eidem Severo in-
raediatus nomine Pagíainus. Obiit séptimo idus martii
anno Domini irecentesimo nonagesitno octavo Theodo-
sio primo imperante. Alter vero et decimus nonus Bar-
cinonensis Episcopus fuit Berengarius qui habuil uxo-
rem nomine Peratam ex qua genuitíiliam unicam quam
nubtui tradidit Tarraconensi Archiepisc opo et dono de-
dil eidem filia? sue in doiem et pro dote sua que eidem
Archiepiscopo constituit et apportavii quinqué buius
agri Barcinonensis parochias eo tune sic nuncupaias
scilicet Parochiam de Francac Parocbiam de Altafulla
Parochiam de Vilabelba Parochiam de Abrasim et Pa-
rocbiam Turris den Barra. Hic enim Episcopus Beren-
garius obiit idus novembris anno Domini quadringen-
tesimo vigésimo. De bis quidem Barcinonensibus Epis-
copis finem fació. Sed de aUis Barcinonensibus Epis-
( 347 )
copis post praídictos Episcopos in Episcopatu Baici-
nonensi succedenlibus alio in loco Deo opiíuiaiUe si
haud lempus mihi deerit me araturum ciirabo. f) Ve-
rum enimvero redeamiis unde diggressi suirílis. Quan-
doqiiidom de nostri S;mcti Severi martyrio qiiicquam
me diclurum opere pieciuin crit. Ideo memoria lenea-
mus qiiod hic Sanctus Seveius temporc Dioclcciani Im-
peratoris martyrium cum quatuor coronatis sciücet
clericis írqiio animo pro Christi amore recusare nolnit
sic quod eo et ipsis quatuor coronatis captis existenti-
bus in Castello Ocíoviani ccrnobii Sancti Cucufatis Va-
llensis Dacianus Judex seu pretor pro ipso ímperatore
eos quinqué corrigiis plumbatis cedi deinde ipsos qua-
tuor coronatos decollan jussit. Sed Severus jam decre-
pitus ex XVllI clavis ferréis acutis in girum eius ca-
pitis aífixis uno clavo grandi in medio capitis ¡Ilius cum
malleo férreo magno transfixo martyrium consumavit
sexto mensis novembris auno Domini ducentésimo oc-
togésimo octavo. Magis atque magis scire le velim mi
Gabriel vir provissime quospiam ore daré non bunc
sed alium fuisse Severum (1) nunc Sanctum qui in mi-
raculis ct martyrio huic noslro Severo siniilis fuei'it.
Quicquid aulumant non est illis omnino fules adhi-
N. del E. (') Este fué el primer ensayo que Carbonell hizo dje su Epis-
copologio que el P. Flores dio á luz en la pii'¿. 359 del toui. 29 de la Es-
paña Sagrada.
N. del A. (I) Nota adversos illos asseveraiiles non liunc sed aliuní fuis-
se Sevenuí).
( 3i8 )
benda nisi de noslro Severo quem prsedicta miracula
el alia perniulta (qua3 scripta non reperiunlur) fecisse
credimiis etmodopra^dicto martyrium passiis est. Licet
de illo alio Severo sit possibile sic cum miraculis co-
ruscase et martyrium consumasse. De his quidem sa-
tis. Reliquum est vir scite ut si quid aliud ex Regio
Archivo Bibliothecaque mea tibi possit gratificari jus-
seris nibil frustra. Vale meque (ut facis) ama. Ex Re-
gio Archivo Barcinonse tertio idus junii (1) anno a Chris-
ti nalali christiano duodécimo supra quingentesimum
millesimum Ferrando secundo foeliciter regnante.
(2) Adhsec conticere nequiverim quin hymnum de
Martyrio huius gloriosi Severi Barcinonensis Episco-
pi aíditum in quodam códice antiquissimo repertum
sed non tersum immo barbarum in calce huius Epis-
tolae reponam. Accipe igitur ipsum sub hoc tenore.
N. del A. (1) M. D. XII. III. idus junii scilicet XI die huius raensis quo
est festum duoruiu Sanclorum scilicet Bernabse et Honophri.
N. del A. (á) Adhcc advcrbium est et una dictio et significal postea.
( 349 )
Hymnus ad Sanctum Severum.
Nescio eius qui fuit actor.
Cía vis tribus perforan
Voliiisti libere
(1) His sex tribus coronari
Sustentasti aspere
Certo fixo circulari
Miro tonsus acerbe
Juncustibi ministravit
Tune coronam spineam
Quando eara preparavil
Hícc cerebri galcam
Tua lacerant extrema
Clavi absque cúspide
Huius trucidant suprema
Concassata casside
Unde habes diadema
Cum coelesti chlamyde.
T E A o 2.
Ad heatnm Severum Barcinonensem Eptscoptim dig-
nisshmim hanc fado orationem ego qiiidem Archiva-
rius mcmoratus.
ORATIO.
O beate Severe qui in tuo martyrio (2) corcnam
N. del A. (1) Tres vegades VI f.in XVHI. Car al) XVIII claus fou niarty-
rizal e coronat.
N. del A. (2) Huius Sancti Soveri marlyriuní {(ililur in tota diócesi Bar-
ciuonensi VI dic novcnibris sub precepto. Fcstuiu trauslationis huius Sanc-
ti iu cadem Ecclcsia primo die domiuicu mensis AuguslL celebralur vcl
ultimo die dominico mensis julii.
( 350 )
XVUI clavorum super caputtiium impositamproChris-
ti aiiiore patienter ferré voluisli ora pro me misero ad
Dominum ut cor meum durum ad bene operandum
blandum fíat sic que toto tempore Yitse mese pro veri-
tato et justitia sequo animo adversa sustineam. Atque
pro salute animse mea3 in lioc sseculo contra inimicoj
visibiics et invisibiles giatia sua certare non fiigiam.
Et demum meritis et precibns tuis intercedentibus pa-
i'adisi gaudia cousequar. J¡. Ora pro me beate Severe.
T^. Ut dignus eííiciar promissionibus Christi. Amen.
Et quia veneranda frugiqíie Helisabet uxor perchari
filii mei Francisci peperit fib'urn die mercurii XIIII
mensis decembris anno Cbristi M quingentésimo tre-
décimo apud domum ipsius fdii mei sitam in civitate
Barcinone in vico vulgo dicto del Garrofer ideo ego
quidem Petrus Michael Carbonellus devotione motus
ad S. Severum ut in baptismo acto in ^ede Barcino-
ne nsi Severi nomen eidem imponeretur O'peram dedi
die lune Xl'X eiusdem mensis anno memorato. Deo
gratias.
Memoria teñe quod hoc in mense angusti anno Cbris-
ti MDXílí construi feci ego quidem Petrus Micbael Car-
bonellus ad laudem gloriam et bonorem Domini nostri
Jesu-Christi et inmaculate Yirginis Marie eius matris
ac beatorum Archangeli Michaelis Severi Episcopi Bar-
cinonensis et Eulalias Yirginis Patronee nostríjc Sacellum
seu capellulam ubi est retiotabulum in quo ipsorum
imagines Sanctorum Micbaelis Severi et Eulalitr depic-
( 351 )
tie sunt apiid hortiim pensilein domiis nieie sitiv ¡n vi-
co vulgo dicto den Sorra civiíaíis Baroinonai
Ad Gabrielem Vilell presbyterum alia epístola de
vita Sancíi Severi.
Petriis Micbael Carbonellus Regius Archivarius Ga-
brieli Yilell presbytero in sacris scripturis studioso et
erudito P. S. D. Quamvis in epistola mea quam ad te
dederim tertio idus junii anno salutis millesimo quin-
gentésimo duodécimo de vita translatione corporis et
miraculis et alus commendatione dignis Sancti Severi
Barcinonensis Antistitis multa preclara facinora exara-
verim tamen die festo martyiis huius Sancti Severi
proxime devoluto mihi in mentem venit me vidisse
superioribus diebus eius historiam ¡n quodam quater-
no deturpato scriptam ileí um eam videro volui el vidi
et perlegi. Perlecto nam toto ipsius historife tenore ali-
qua ex ipsa (que in memorata epistola non doscripta
fuere ) excerpere curavi non sicut stilo suo jacebant
sed meo ita mediocri uí vides. Et ea in calce ondina-
lis ipsius epistole excripsi quorum verba hec sunt. xMe-
moria teñe quod hic Sanctus Severus bonus pastor nos-
tor nomen suum a parentibus suis traxit. Is babuit pa-
rentes chrislianos qui cives fuerunt huius civitatis Bar-
cinonaí. Et ipse etiam fuit civis eiusdem civitatis verus
et devotus christianus vitamque columbinam cum sim-
plicitate cordis agcbat i)aupcitat¡s vero el bumililatis
conspicuus. Sic tantie erat sanctitalis quod non diebus
( 352 )
nec noctibus a colloquüs divinis et oratiorie cessahat
iiam ómnibus virtutibus pollebat. Tándem de consiüo
ct assensu parenlum suoium (ut faciunt boni filii)
uxorem duxit factus jam presbyter quia boc íempore
presbyteri uxores ducebant (i). Ecclesia permitiente ex
qiia imicam fib'am suscepit que semper ¡n virginiíate
Domino servivit. Deinde ipsi conjuges castitatem vo-
ventcs ab ea nunquam recesserunt. De labore manuum
YÍtam transigebanl cum lanificii officio. Quandoquidem
ipse ut pater suus lanifex erat nihil alíud de bonis tem-
porabbus hic Sanctus Severus possidebat nisi única m
vineam parvam et celebrare missam in quodam altari
capellse virginis Marire sedis Barcinona? in dies magis
non cossabat. De miraculis quidem illius a?groti ip-
sum postulantis Severum vineam suam putantem se
confiten. Et de eius filia mortua pro sepultura nec
non de fabbis seminalis per Sanctum Emiterium jam
in prícfata epístola bec et alia conscribuntur. De eius
vero eleclione in episcopum licet in ipsa epístola jam
dixerim miraculose facta tamen largius (utrepperi)
scriptam mihi placet iterum bic describere. Cum au-
tem beatus Severus una cum conjugo sua bonesle in
sancto matrimonio vitam agerel et Den ac virgirii Ma-
ri« toto pectore inserviret audiens pastorem Barcino-
nensem ab boc sseculo migrasse ob quo pro habendo
N. del A. (1) Nota quod hoc tcmpor.; presbylcri uxoios ducebaiil.
( 353 )
probo pastore plerique ecclesiarum Episcopi (ut crat
de more) in Barcinonensem Ecclesiam comrnearunt.
Quip[)e que priusquam otlicium et missam ciim oriía-
n¡s celel)rassent diem eius celebrationis ad orandum
Deum ut signum aliquod eis mitteret pro futura Epis-
copi electione populo nunciabant. Contigit autem vir
Sanctus Severas devotione permotus visendi huiusmo-
di p]piscopi ^eütus venturam electionem licet operi la-
niílcio ¡mplicatus esset bis verbis suam añatur conju-
gem. «Bona uxor vadain si plácete vestigio ad viden-
dam visionem mirabilem quod de cíeIo columba ve-
niat ad Ecclesiam ubi príefati Episcopi cum populi
multiludine congregati existimt expectantes et depre-
cantes super que capile ipsa columba consedeat. » Ad
quem illa « sede inquit labora in tuo oílicio et noli ocio
vacare quia non expedit sive enim pergas et in loco
ípsius Ecclesiae subsistas te in Antislitem prefati Epis-
copi et populus non ordinabunt etiamque columba su-
pei' capite tuo consederet.» Ad quam ille «sineme in"
quit ut vadam quia voló videre. » Et tune illa respon-
det furibunda et derisoiie dicens «vade si placct quia
quacumque hora intraveris ocyus in Episcopum pro-
motus fueris. » Et sic ipsa mulier nesciens quid dice-
bat proplietavit. Tune ipse Severus ab loco ubi officium
lanificii exercebat discedens ad Barcinonensem Eccle-
siam ili( o gressus íecit ubi erat populi multitudo cum
Episcopis et sacerdotilius congregatis et missa Spií'itus
Sancti devoto celebrabatur. Ipse nam Severus ibi post
valvas Ecclesise se abscondit quia nolebat ut populus
eunj videret sic vilibus indutum pannis et columba) ad-
( 354 )
venlum expectans fusa oratione ad Deum ocyus de cáe-
lo descendit columba nive candior et super eius ca-
pite sic latitantis consedit. Ule autem ab eius capi-
te columbam expellans eam volitantem hinc inde per
eii'cuituní Ecclesiaí expeliere nequivit quin iterum
super eius capite resederet. Erat nam ipsa Spiritus
Sanctus qui in formam columbio venerat ac si dice-
ret «super quem requiescam nisi super humiiem li-
menternque Deum ac mundi gaudia spernentem. »
Unde jamdudum hoc venerabile proverbium vulga-
tum est per universum orbem » Beata inquit civitas
illa ubi in electione Pontificis Spiritus Sanctus des-
cendit in columba) similitudinem et ordinatur ille su-
per capite cuius requiescit. » Príeterea scire te ve-
lim quod bic Severus fuit XYIl Barcinonensis Epis-
copus. Cui successit bealus Pacianus qui fuit XYIII
Barcinonensis Episcopus Sanctus et vita et moribus
circunspectus. De bis quidem satis. Et licet multa
Sanctus Severus fecerit miracula lamen brevitatis
ü;ratia et que non reperiunlur scripta relinquo. Va-
le et pro me peccatore Deiim ora. Ex Regio Ar-
cbivo Barcinoníe décimo calendas decembris die fes-
to Sanctse Cecilise anno salutis M quingentésimo quar-
to décimo Ferrando secundo foeliciter regnante.
( 355 )
Graliariiiii 14.
Mailiiii n. -liO'2 lol. 60.
Abbatis el monaslcrii Sancti Ciicufatis Vallcnsis.
iVos Martinus Dei gratia rex Araironuin Valencie Ma-
¡orice Sardiitie et Corsice comesque Barchinone Ros-
sillionis et Ceritanie. Considerantes quod si ex dona-
tione nobis et nostiis precedente auctoritate et licencia
domini sumnii pontificis perpetuo facía per vos vene-
rabilem religiososquc et dilectos nostros fratrem Be-
rengariiim abbatem et conventum monasterii sancti
Cucuphatis Vallensis de sacratissimo corpore beati Se-
verii sánete memorie felicissirai presulis bujus urbis
qiii sub scevera tirannide Gratiani palmam martirii in
castro Octaviani victoriose el feliciter reportavit iindc
nieruit civis fieri eteine íilorie deitatis memoratum
o
sanctus corpus translatum est noviter a dicto monaste"
rio in quo in veneratione et devotione eximia velut in
templo probate teligionis et fidei diutissime bospes
ñiit in quandam novam basilicam sive capellam mira-
bili constructam artificio in latero sedis sue et in ea re-
positum in monumiento novo et in munda sindonc ut
sil ibi ejus requies in sécula seculorum non debet ob
boc dictum monasterium tam preciosissimo martire
absque aliquo digno premio denudari presertim cum
( 356 )
daré ecclesiis et monasteria munificentia regia insig-
nire sit oñicium divi principis benigne quidem ,et feli-
citer siios actus celebres eíTicaci stabilitate in Domino
disponentis. Quapropter volantes vobis ct dicto monas-
terio aliquali remuneratione grata et utili responderé
tenore presentís firmiter et perpetuo valituri per nos
et nostros perpetuo successores laudamus approbamus
ratifficamusque et perpetuo confirmamus vobis dictis
venerabili et religiosis abbati et conventui dicti monas-
lerii et eidem etiam monasterio imperpetuum omnia et
singula privilegia libertates immunitates concessiones
donationes et gratias vobis sive preteritis abbatibus et
conventum dicti monasterii ac eidem monasterio usque
nunc factas et facta quomodolibet seu indulta per nos
aut per serenissimos dóminos predecessores nostros
bone memorie reges Aragonum aut comités Barchino-
ne seu alios dóminos proxime dicti comitatus prout
melius usi fuistis hactenus de eisdem. l*reterea ut
Ídem monasterium cui sepe solent liligia nova occasio-
ne subscripto jurisdictionis una cum expensis multis
emergeré quiescat deceterovelut hujusmodi nostro ad-
junclum immo fretum beneficio in tranquillo per nos
et dictos nostros successores in premium tam inexti-
mabilis reliquie supradicte damus donatione perpetua
et irrevocabili inter vivos vobis abbati conventui et mo-
nasterio supradiclis ac vobis in eadem abbatia succe-
dentibus in futurum absque tamen derogatione et pre-
judicio effectus concessionum donationum immunita-
tum libertatum bonorumque usuum eorundem et alio-
rum predictorum merumet mixtum imperium et aliam
( 357 )
omnimodam jurisdictionem criminalem cuiusvis nature
seu speciei existat et exercitium eiusdcm excepta ta'n-
tiimodo de penjar ac de mutilalione vel dclruncatione
membroi'um et excepta etiam qiialibet alia qiia posset
ci'iminosis vel nocentibus mors iníligi quam babemus
et babere debemus et que nobis aut nostris pertinere
possint et debeant quovis modo titulo ratione jure seu
causa nunc vel postea quandocumque in dicto castro
Octoviani et in villa sancti Cucupbatis Yallensis inibi
situatis nec non in castro sive domo ac popula de Ca-
ñáis vicarie Barcbinone. ítem in castro sancti Yincen-
tü del Cauler vicarie Villefrancbe Penitensis ac in loco
del Vandrell de termino predicti castii et in terminis
territoriis parrocbiis locis et pertinentiis eorundem nec
non in bominibns et feminis babitantibus et babitatu-
ris nunc vel de cetero in eisdein et etiam in quibus-
cumque alus personis tam privatis quam extrañéis cu-
juscumque dignitatis status legis sexus secte aut con-
ditionis existant delinquentibus in ipsis castris Octo-
viani et sancti Vincentii ac in villis sancti Cucupbatis
et loco del Vandrell sive in castro vel domo ac popula
de Canalibus sive infra castrum domum villam locum
et populam supradictam términos territoria parrocbias
et pertinentias eorundem et sive delinquant aut delin-
querint in viis seu caminis publicis sive non exceptis
tantumodo illis criminibus de quibus jurisdictionem et
punilionem nobis et nostris superius expresse et spe-
cialiter retinemus. Ilanc autem donationem et ex cau-
sa donationis concessionem facimus de premissis óm-
nibus et singulis per nos et nostros perpetuo suecas-
{ 358 )
sores respectu et intuitu siiperius contenlorum vobis
dictis venerabili abbali et conventui dicti monasterii
ac singulis vobis succedentibus in dicta abbatia ét dic-
to inquam monaslerio imperpetiium sicut melius po-
test dici intelligi et sciibi ad vestri et dicli monasterii
sanum bonum stabilem favorabilemque intellectum.
Promittentes vobis et dicto convesitui ceteiisque alus
succedentibus ¡n dicta abbatia nomine monasterii pre-
dicti et eidem monaslerio quod de premissis ouinibus
et singulis per nos vobis et dicto monasteiio supra do-
natis perpetuoque concessis trademus seu tradi illico
faciemus vobis et conventui memorato nomine dicti
monasterii aut cui sive quibus volueritis vice et loco
vestri et ejusdem ad cautelan! et majorem corrobora-
tionem si eam jam habetis titulis ex antiquis ve! vigo-
re nostre nove concessionis et de novo si eam non ha-
bebatis possessionem corporaiem seu quasi libeiam va-
cuam et expeditam et a quacumque obügatione et one.
re liberatam et in ea faciemus vos dictumque conven-
tum ac monasterium sive vobis in dicta abbatia succe
denles per omnia potiores. Et nicbilominus concedi-
mus vobis et alus predictis et quibus volueritis de cer-
ta scientia cum presenti plenam et liberam potesíatem
quod vos et alü qui supra et quem seu quos volueritis
possitis el possint statim seu alias quandocumque vo-
bis vel eis fuerit bene visum per vos et procuratores
vel yconomos vestros et conventus dicti monasterii
proprio motu vel auctoritate quam vobis et eis confe-
rimus cum presenti et sine aliqua alia licentia requi-
silioneque vel fatica nostii vel nostrorum et alicujus
( 359 )
curie oíFicialisquc vcl persone possessionem corpora-
lem seu quasi premissorum omnium ct singiilorum li-
bere apprehendere et naiicisei et apprelicnsam plcna-
rie et perpetuo retiñere que apprehensio tantuin vobis
et vobis succedentibus in dicta abbatia ac dictis con-
ventui et monasterio prosit et valeat et proinde efíicax
habealur ac si per nos vobis dictis abbati et conven-
tui tradita vel quasi tradita foret ipsa possessio corpo-
ralis. Nos enim interim doñee vobis vel cuivis alii no-
mine vestri et dicii monasterii corporalem possessio-
nem seu quasi dictarum jurisdictionum superíus dis-
tinctarum tradiderimus seu tradi fecerimus premisso-
rum aut vos seu dictum monasterium eam assecuti
fueritis realiter et de facto ut superius est jam tactum
constiluimus et fatemur nos ea omnia et singula pro
vobis et dicto monasterio ac vestro et ejus nomine pos-
sidere seu quasi. Et nicliilomiñus ad uberiorem cau-
telarn et eíFicax donationis hujusmodi fundamentum
mox vos dictos abbatem et conventum ac idem mo-
nasterium in ¡psam ut pretangitur corporalem et ple-
nam possessionem vel quasi omnium predictorum in-
ducimus cum efí'ectu per expeditionem et traditionem
bujusmodi carte nostre per quam velut gerentis vicem
epistole in hac parte dicimus et mandamus de certa
scientia et expresse universis et singulis bominibus et
mulieribus cujuscumque status legis secte aut condi-
tionis existaní in castris villa et loco predictis nec non
in dictis castro sive domo ac })opula de Cañáis et in
terminis eorundem seu infra ipsos ipsasque vel ¡ps.i
babilantibus et babitaturis et alus ómnibus qui ct que
( 3í)0 )
nobis ratione eorum que vobis dictis abbati et comen-
liii ac eidem monasterio perpetuo danius et concedi-
mus cum presenli seu eorum aliquo teneantur sub de-
bito naturalitatis et fidei quibus nostre majestati as-
tringuntur quod vobis dictis abbati et conventui nec
non vobis succedentibus ¡n eisdem nomine dicti mo-
nasterii ac eidem etiam monasterio et cui sive quibus
volueritis nomine vestri et dicti monasterii in eternum
respondeant pareant obediant satisfaciant et altendant
in ac de et super ómnibus et singub's supradictis in et
do quibus nobis seu nostris ratione eorum que supra
Yobis et eidem monasterio damus perpetuo ante dona-
tionem presentem tenebantur consueverantque respon-
deré obedire attendere et parere ac vobis nomine mo-
nasterii et cui sive quibus volueritis de ac pro premis-
sis homagium ñiciant et íidelitatis prestent plenum et
efíicax juramentum non expectatis a nobis vel nostris
jussione altera seu mandato vosque dicti abbas et con
ventus per vestros seu dicti monasterii procuratores
yconomos aliosque officiales et ministros possitis eos
ad premissa compellere modis et compulsionibus óm-
nibus quibus nos ante donationem hujusmodi potera-
mus. Nos enim per nos et nostros perpetuo successo-
res absolvimus et perpetuo eosdem et ipsorum singu-
los liberamus ab omni juramento homagio naturalita-
teque et fidelitate et alia omnimoda obligatione qui-
bus nobis vel nostris nunc vel de cetero ratione borum
tantumodo que supra vobis et dicto monasterio damus
et concedimus teneantur. Et extrahimus predicta om-
nia et singula que vobis dictis venerabili et religiosis
{ 301 )
iibbati et conventui et eidem monasterio et insuper vo-
bís in dicta abbatia succcdentibus perpetuo damiis de
jure dominio proprietate possessioneque et posse nos-
tri et noslrorum perpetuo successorum eademque in
vestri et dicti conventus nomine ejusdem monasterii ac
sepetacti monasterii jus dominium proprietatem pos-
sessionem seu quasi et posse mittimus et transferimus
irrevocabiliter pleno jure ad habenclum tenendum uten
dum ac omni tempere pacifice possidcndum et ad om-
nes veslras et vestrorum in bis succedentium ac me-
morati conventus nomine dicti monasterii voluntates
inde libere faciendas tanquam de re propria et perpe-
tua dicti monasterii absque omni concliiione retentio-
ne et exceptione quam non íacimus nec fieri volumus
in donatione presenti velut ex mera liberalitate et de
certa scientia ac quodam impulsu ^onscientie el in pre.
mmm sacratissimi corporis lanti martiris procedente et
absque coulradictione et impedimicnto nostri et noslro-
rum et alterius cujuscumque curie et persone. Ulte-
rius ex causa donationis bujusmodi cedimus et man-
damus vobis abbati et conventui supradictis ac vobis
succedentlbus in premissis et eidem monasterio ac cui
sive quibus volueritis perpetuo omnia jura omnesquc
voces vices rationes et actiones reales et personales
mixtas útiles et directas ordinarias et extraordinarias
et alias quascumque nobis vel nostris perpetuo com-
petentes et debcnles ac valentes compelere in predic-
tis que vobis nomine dicti monasterii et eidem monas-
terio gratis et mérito demptis morle et nuitilalione
membrorum supra damus et conlra quascumquíí per-
TOMO xxvii "24
{ 362 )
sonas res et bonn rationc vel oecasione eornm ita quod
vos (ücti abbas et convenlus nomine dicti monasterii
ac ipsum monasterium et quem vel quos volueritis dic-
taní jurisdictionem per nos superius vobis ac eidem
monasterio datam habealis tenoatis et possideatis per-
petuo plenarie pacifice et polenter illamque faciatis
per procuratores bajulos aliosque officiales et ministros
vestri et dlcti monasterii exercere in dictis castris vi-
lla loco ac in castro sive domo et popula de Cañáis
et in terminis territoriis parrochiis et pertinentiis eo-
rundem in ómnibus et singulis personis cujusvis sint
legis sexus conditionis lUique seu status ibidem habi-
tantibus et babitaturis nec non et alus eliam quibus-
cumque extrañéis undecumque sint in dictis castris
villa loco domo popula parrocbüs terminis terriloriis
et pertinentiis eorundem delinquentibus seu quasi pro
quo quidem exercitio et ut de dicta jurisdictione un¡-
versis et singulis patefiat possint dicti officiales procu-
ratoresque seu minislri vestri in dictis castris et alus
sepe superius recitatis ubicumque voluerint erigi fa-
ceré perpetuoque tenere custellos et alia quevis signa
sepedictam jurisdictionem denolantia ac in eis execu-
liones justitie prout ad eandem jurisdictionem perti-
nuerit seu speclare polerit et debebit faceré et prout
alii in nostrum dominium simiiem jurisdictionem ob-
tinentes sunt faceré assueli facinerosos homines pu-
niendo flagellando castigando incarcerando inquirendo
condempnando vel absolvendo absentatos citando ban-
niendo annoiando et confiscando bona eorum. Et de
premissis sive de ac super quibuscumque criminibus
( aC)3 )
excossilnis sive delictis preleritis et fiituris ad sepe-
íiictam jurisdictonem por nos siipeiiiis vobis et diclo
monasterio datnm speclantibiis ¡nibi cognoscere et su-
per eis procederé perpelratores eorum pro crin inurn
«{ualita'e puniré vel cum eis coniponere pro lihito vo-
Inntatis dernptis casibus mortis vel meml)ri mulilatio-
nis snpradictis. Possitis etiam vos dicli abbas et con-
venlus nomine dicti monasterii per vos et quem sen
quos voliieiiiis in ipsa criminali et per dictos vestros
seu dicti monasterii procuraloro-s bajnlos oíTicialesque
vel ministros dicia jurisdictione et exercitio ejusdem
etiam de temporibus preteritis pro criminibus exces-
sibus et delictis penisque et calonüs ¡nibi comissis et
imposterum comittendis in ómnibus et per omnia ple-
ne uti omni appellatione supplicalione reclamalione
recursu et auxilio qnocum(|ue nostri et nostioriim suc-
cessorum et alterius cujuscumque persone noslri par-
te rejectis penitus el repulsis quibus renunciam.us ex
publico plenarie et expresse ita quod a dictis procu-
ratoribus official ¡busque et ministris vel a processibus
sententüs exequt¡on¡bus et allis quibuscumque ennn-
tament¡s eorumdem subd¡ti et d¡str¡ctuales veslr¡ et
dicti monasterü in castr¡s villa loco popula termin¡s
parrocbüs terntorüs et pert¡nenti¡s pred¡ct¡s ac qu¡cum.
que alü extranei quivis s¡nt et et¡am undccumque de-
cHnantes vel quasi ¡bidem ut superlus est relatum
quantumcumquc ex ipsis reputenl se gravalus n)in¡-
me ad nos vel uostros seu ad gubernatorem ;i;eneraleni
Catbalon¡e vel ad abquos aüos ¡nde aliqíiam babenles
val habituros nunc vel de ceteio potestatem nec eis
( 364 )
nliqualiter liceat appellare provocare siipplicare vcl
quovismodo habere recursum. Nos enim ex causa hn-
jusrnodi perpetué donationis ipsas supplicationes et
recursus perpetuo et scienter in dictos procuratores
aliosque officiales et fiiimstros vestri et dicti monaste-
rii tam presentes quam futuros transferimus el trans.
latos esse volumus de certa scientia cum presentí. Ce-
terum possitis vos sepetacti abbas et conventus nomi-
ne dicti monasterii et vobis succedentes in predic'Js
niemoratis juribus et actionibus per nos vobis et dic-
to monasterio perpetuo concessis mandatis etiamque
translatis uti et experiri agendo respondendo deíFen-
dendo excipiendo proponendo et replicando et omnia
et singula alia faciendo in judicio et extra judicium
quecumque et quemadmodum nos poteramus ante do-
nationem presentera et possemus nunc seu etiam pos-
tea quandocumque. Nos enim constituimus vos et dic-
tum conventum nomine dicti monasterii ac idem mo-
nasterium in hiis dóminos et procuratores perpetuo ut
in rem vestram eorum propriam ad faciendum inde
vestras et dicti monasterii ac ipsius conventus omní-
modas voluntates sine contradictione et impedimento
nostii et nostrorum et alterius cujuscumque persone.
Promittentes per nos et nostros abbati et conventui
prelibatis et eidem monasterio imperpetuum quod pre-
dicta omnia el singula que vobis et ipsis supradamus
faciemus vos et eos el quos volueritis perpetuo babe-
re tenere et possidere perpetuo plene libere et in pace
ac uti eisdem contra omnes personas cum donationos
ct gratie principum et signantcr ita rationabiles me-
( 3G5 )
litorie atquc juste stabili et eterna debeant obscrvalio-
ne manere. Ceterum recognoscimus vol)is ac lenore
hujusmodi nostrc carte iii boiia íide regia atteslamur
quod vos dicti venerabilis abbas et conventus nomine
dicti monasterii et idem etiam nionasterium habetis im-
perpetuum omnem jurisdietionem civilcm cum pleno
usu et exercicio ejusdem in caslris quadra villa loeo
et popula supradictis nec non in caslris de Sánela Oli-
va de Albanyana delBornar de Masquefa in villa de Bo-
nastre el in quadra de Moia dicte vioarie Villefranche
et in terminis parrocliiis tcrritoriis et pertinentiis eo-
rundem. Et ¡nsuper in hoininibus et feminis habitan-
tlbus et habitaturis nunc vel de cetero in eisdem et
etiam in quihuscumque alus personis lam privalis
quam extrañéis cujuscumque dignitatis status legis sc-
xus secte et conditionis existant in caslris villis loco et
alus predictis sive infra eadem contrahentes seu quasi
licet in instrumentis emptionum per abbates pretéritos
et conventum dicti monasterii factis dudum a nostris
predecessoribus dive memorie regibus Aragonum de
mero et mixto imperio el alia criminali jurisdictionc
omnímoda predictorum implicari et vendi per inadvcr-
tentiam notariorum qui illa fecerunt dicta civilis juris-
dictio videatur. Mandantes firmiter el expresse illustri
Martino iJei gralia regi Trinacrie ducaluum Athenarum
et iSeopatrie duci primogénito noslro cai-issimo ac in
ómnibus r2gn¡s et terris nostris generali gubernatori et
felici successori post dies nostros Deo propicio in eis-
dem ac ipsum paternali benivolentia que valemus as-
Irictius exorlando. El insuper jubemus de certa scien-
( 366 )
lia ct expresse sub ¡iicuisu iré nostre ac pena Iri'uní
mille ílorenorum auri de Aragonia ejus vices gerenti
iii Caíhalonia vicariis subvicariis Barcbinone el Vallen-
sis Villefranche et Peiiitensis el alus oííicialibiis et sub-
dilis nostris presentibus et futuris ad quos nimc vel in
futui a!íi spectet et dictorum officialium locatenenlibus
quatenus donationem el concessionem nostram hiijus- j
modi quam ¡n ómnibus et per oninia virn et robur per-
peíiiLim volumus et decernimus obtinere íirmaní ba-
beant eamque teneant et o])servent tenerique el serva-
i'i faciant inviolabiliter cum eíFectu et eoníra non ve-
niant aut faciant sive fieri aut venire conlra permit-
tant aliqua ratione. Quin potius vos dictum abbalem
et convenluiii ac idem monasterium vestrosqiie et ejus-
dem procuraiores officiales aliosque niinistros in pos-
sessionem vel quasi dicte jurisdictionis que vobis et
dicto monasterio damus in presentium superiiis ron-
tentorum manuteneant cum eam sicut pretangitur
adepta in fueiitis et deffendant nec ullo modo in ea im-
})ediant inquietent aut }>; rturbent vos aut diclum mo
nasterium nec officiales prociii'alores aliosque minis-
tros ejusdam vel eorum locatenentibus sed omnino
cunctis oppositum attentare volentibus impediantetpro-
hibeant viriliter et potenter. ín cujus re! testinionium
presenten! fieri jiissimus bulla nostra plúmbea comu-
nitam. Data Barcbinone secunda die augusti anuo a
naíivitate Domini miílesimo quadringeníesimo quinto
regnique nostri décimo. — Sig^num Martini Dei gra-
lia rcgis Aragonum Yalencie Maiorice Sardinie et Cor-
sice comitisque Barcinone Rossilionis ct Ceritanie. Rex
( 367 )
jLirtiiius. — Testes siint Garsias archiepiscopiis Cesa-
r.uiíLislo Jacobus de Frailes Bercngarius de Capraria
Petrus de Qiieíalto Georgius de Caramany. — Sig^-
num Anthonii de Fonte scriptoris dicti domini Ilcgis
qui de ipsiiis mandato hec seribi fecit et clausit cum
rasis et emendatis in lineis seeunda maitirii quarta
constructam artificio duodécima termino proxime dic-
ti castri el in terminis territoriis decimaseptima fa-
vor vigésima tertia superius distinctarum vigésima
séptima astringuntur trigésima secunda et religiosis ab-
bati trigésima nona monasterii exercerc quadragesima
prirna vestii quadragesima tertia bona eorum quadra-
gesmia quarta supradictos quadragesima quinta et
quem seu quos volueritis quadragesima séptima parte
rejectis quinquagesima perpetuo et scienter quinqua-
gesima séptima et in quadra de Moia dicte sexagésima
gratia regi sexagésima prima. Et insuper sexagésima
secunda Yallensis Villcfíancbe et Penitensis sexagési-
ma sexta bulla nostra plúmbea. — Dominus rex re-
cognita prius per Bonanatum Pelri licenciatum in de-
cretis cui diclus dominus rex remiserat hanc videndam
mandavit micbi Anlhonio de Fonte. — Pro. Pujol.
309
Archivo (ieiieral de la Corona de Aragón.
N. 28 de la caja primera, lol. 28.
SUPER FACTO EXPULSIOMS IIEllETICORUM JüDEOIlUMQUE
AB ÓMNIBUS TERRIS REGÍS CASTELLjE ARAGONUM LEGIONIS
SICILIA GRANATE ET QETERA AC SUPER DEDITIONE BEGNI
granaTíE atque pace firmata ínter IPSUM REGEM NOS-
TRmí ET REGEM FRANCORUM NEC NON RECUPERATIONE CO-
MITATUUM RUSCINONIS ET CERRITANI^ ETIAMQUE ALUS PRO
PACE SERVANDA MEMORATIJ DIGNIS PLERAQUE ALIA IIIC DES-
CRIBUNTUR.
epístola.
Petrus Michael Carbonellus Michaeli Pérez Alma^an
invictissimi et religiosissimi ac polentissimi Hispaniíc
Regís Secretario ¡mpriniis docto P. S. D. Quum res se-
cundas in dies magis atque magis Caesarem noslrurn
assequi ¡ntclligam gaudeo equidem haud mediocriter et
quantum possum ex corde congratulor tantae Maiesta-
ti. Quid autem pulchrius quid laudabilius quid iminor-
talitale dignius quam inimicitias tollere? quaní bene-
facere? quam injuriam propulsare? Non ne hice sunt
Regí nostro ínsita? Quíppe qui triginta annis et am-
plius ab Ruscinonis et Cerritaniae ('oniitatibus d¡vi(|ue
nominis Seicnissimus Rex Joannes genitor suus spo-
(370)
liati fuere nunc vero recuperati. Sed si illorum recii-
perationis formarn ac nostri Regís egregia facinora
omnia enumerare velim tempus deficeret prolixiorquc
essem. Veruntameii haud possum continere quin de
ipsius gestis quicquam memoratu dignuin conscribam.
3pse nam Rex noster conferre manum in Sarracenos
septem annis et amplios non cessavit immo die secun-
do jífruiarii anno salulis millesinio quadringentesimo
nonagésimo secundo tolum Granataí civiíatem tubis
clangentibus el pompa permagna illic adhibita perso-
naliter intravit eodemque anno MCCíXXXXXIÍ judeos
omnes ab regnis et terris suis universis expulit tan-
quam pestes mortíferas. Quid amplius. Supei'ioribus
annis etiam impresentiarum ut verus fidei cathobca;
cultor ob Chrisli ac sacratissime eius matris virgínis
Marise decus ac famulatum. Heréticos omnes intra di-
tioñem suam sistentes insecutus fuit ac flammis sup-
poni fecit aíque abegit. Deinde quum cuperet rem pu-
blicam omnem pace perfrui Secretarium suum virum
quam clarissímum Joannem Columbam (cuius tu alu¡i>
nus es et hcec non ignoras) ad Franeorum Regem mi-
sil ut de recuperatione Comilaluum Ruscínonis et Ge-
ritanise atque pace cnm ipso Franeorum Rege texeret.
Sciebat nam hic Rex noster sapientissimus nullam vic-
toriam esse majorem nullam illustriorem quam seip-
sum vincere nec non violentum nihil diuturnum. Quip-
pe qui Deo opitulanle solertiaque el auspícatu huius
nostree Columba3 ab Rege Franeorum hos comitatus
(ut memoravimus) recuperavit. Sic quod pax Ilispaniaí
restituía est. Tándem his exactis hic Rex noster cum
prseclaiissima et religiosissima coniuge sua Regina He-
livsabct fausto ¡lie die veneris XIII huius currentis
mensis si'plenibris Perpinianun) inti'avit magna conii-
tanle calerva. Quo íit ut jussu Regum liíec pax tam
ejipei^tata et Baicinonai et in tenis Hispaniaí atquo
Fi'ancia3 tubarum clangoribus maximoque aplaiisu vul-
gala esl. Quid eigo priestantius? Quid admirabilius ex-
cogitari possit principe ])rudentiss¡mo justissimo for-
tissinii) ? Quippe qui et Fiancorum Kex graliam Ínter
ipsí)s et suas universas j)lebes leeoneiliarint tanquam
deeus maxinuun et praísidia arcesque muniíissimai
Regnorum. Naní nibil esse diuturnum potest quod
simultati quod odio quod discordise sit obnoxium.
Quid vero Macedonurn impeiium aliaque olim imperia
fcxcellenüoia perdiderit quam iateus odium inimicicia3
et belloí'uní atque pugnarum genera quam plui'ijna
quí€ ¡niei' hos polenlissimos Reges sperabantur atros-
cissima nisi pax iniercessiset. Beata nasn sunt Regna
eivitates castella et oppida quíe ¡n pace bellum ti-
ment. Nam varia est fortuna belli. Yidisli nunquid Re-
gem bunc nostruní multitudine rerum oppriiiii? aut
varietate negotiorum eoní'undi? aut agi-ndoi'unj inag-
nitudiiie su[)erar¡? Magna est e({uidem sapientia sua
quandoquideni scit providere fuíuris voiuit propterea
cum Fi ancorum Rege pacem iniíe haut l)elluni ut ali-
(jui opinabantur. Hanc igiiur pacem servaiulam docet
Virgiiius beato Aurelio Augustino referente. aTu rege-
re imperio popu'.os Romana) memento. Huí lil)i erunt
artes pacique injponcre morem. Parcere subjeclis et
debellare superbos. > Vult dicere Virgiiius (ut didiee-
( 372 )
rim) quod multiplicata Roma ;Eneas cupiens in orbe
dominari quum esset dominus Uomae voluit consilium
habere quo pacto obtineie valeret desyderiiim suum
nam Orbem ambiens consilium ipsum invenire nequi-
vit. Tándem super hoc cogitavit dicens secum si pa-
trem meum invenire possem ipse consilio suo quietum
me poneret quare descendendo ad inferos Patrem in-
venit. Cui pater Anchiscs ego inquit scio ad quid ve-
nisti íili tu vis scire quo pacto posses in dominio du-
rare dominarique Orbi toti habe in tuo regimine has
regulas. In primis pacis tempore omni Populo hones-
tos mores impone sic quod te diligant omnes teque
revereantur ac te filiali amore colant et tineant. ítem
utaris pace et misericordia subjectis parce prohis su-
perbosque et impudentissimos repice. Non insulse Leo
Papa hoc retulit quodom in sermone. Ha?c est vera
pax a volúntate Dei non dividí et in his qua3 solius
Dei sunt delectari. Et licet hsec omnia tu noris quum
per te multum sapias tamen fretus amicicia noslra et
ut in codi(;e quem tu apud hoc Regium vidisti Archi-
vum ubi agitur de castellis viilis oppidis et redditibus
praedictorum comitatuum quem ego refeci ut aliqua in
illo addidi huiusmodi epistolam ut Franciscus meus
et alii litterarum amatores legere valeant memoriaque
tenere scribere placuit. Revertamur igitur unde dig-
gressi sumus. Ad Regem nam seu alium in Polentatu
existentem pertinet pro pace curam gerere quoniam
ad laudem regnantis trahitur si ab ómnibus pax ametur.
Quid profectu est quod Principem melius prse diceret
quam quielus populus concors Scnatus et universa res
( 373 )
pul)lk*a moriim honéstate vestí ta. Ob lianc causam Fre-
(Ici'icus Romanoriim Inipcratur scr¡j)s¡t ómnibus Prin-
cipibiis Marchionibus comitibus aliisque viris honore
piívditis nos tam divinas qiiam humanas leges in suo
vigore manere cupientes et ecclesias seu ecciesiarum
personas sublevare et ab incursu quorumlibet dcfen-
sare intendentes quibuscumque personis jus suum con-
servare volunuis et pacem diu desyderatam toti terrae
peí' universas regni partes habendam Regia auctorita-
te indicimus. Christus igitur qui non solum priefectus
est urbibus Mundi immo Rex paciticus veniens in hunc
mundum ut commoliones et perturbaciones sedaretet
quietaret docuit pacem dedit pacem et reliquit pacem.
Legitur autem in Gcstis Romanoi'um quod laHs con-
suetudo inolevit quod quum ibi firmar! deberet pax Ín-
ter veros magnos sive prestantes inler quos esset mag-
na discordia ascendebant montem magnum et altuní
agnusque ducebatur et occidebatur et in conspectu eo-
rum sanguis ilHus effundebatur in pacis reformatione
ac in signum quod quicumque illorum pacem rumpe-
ret máxima de eo vindicta reciperetur sanguisque eius
effunderetur. Imponannis itaque manum rebus scihcet
quod pax est finis omniuní bonorum salusque nostra
et Francorum atque ah'orum qui cupiunt in pace de-
gere vitam. Per hanc autem et Principes satius ? et
Pieges et viri potentes diutius et firmius regnant domi-
nantur timentur et amantur ac faecundi obeunl faci-
norisque homines ac sediciosi puniuntur bonique prae-
niianlur regnaque el principatus ac potentatus augen-
lur et ditiores eíliciunlur. Et nc vcrbis immorcmur íi-
( 374 )
nem fació. Verumtamen si quid in rne csse ariimadver-
teris quod vel usui tibi aiit volnptati futurum putes id
omne me facturiim intoUigas. Ex Regio Archivo Bar-
cinon^ pridie Kls. Novembi-ps anuo salutis millesirno
quudringenlesimo nonagésimo tertio.
Prefatus amicus meus Mich. Pérez Almacan obiit
apud oppidiim seu locum vulgo appellaíum Madrit
Regni Castellse die lune décimo aprilis hebdomadse
Sanctse anno salutis M. quingentésimo quartodecimo
in cuius laudem seditum fuit epigramma huiusmodi sub
tenore (1)
DEO TRINO ET UNÍ.
Michaeli Pérez Almagano a Secretis
Frd. Regis Catholici Clarissimo qui
probitatem Prudentiam ac fidem
Tanti Regis imperio ac rebus domi
forisque felicissime ac fortissime gestis.
PÁREM HARUIT.
Vixit An D. M.
Obiil quarto id. aprilis M. D. XIIIÍ.
Relicto magno sui desiderio ac cunctis colacriman-
tibus.
(1) Editum in Regno CastellíC per quondam cuius uomeii ignoro
(3-5)
AHiul epigranima exlcnsius edidit Regias Archivariuir
D. O. M.
Mich. Pérez Alma cano Bübilitano. (1)
Roligiosissimi Ferrandi 2' Ueg. Aragonum
Secrelaj'io pienlissimo: Apud opp. Madriti Reg. Cast.
Quarto id. Aprilis. M.D.XIIH. Vita functo.
Gratia Albiona eoniíige bene mcrenti relicta.
P. Mich. Carb. Ueg. Arcbivarius lacbrymas
Pi'O viro tam circunspecto amico eíFundens.
H. E. F.
(1) Nota: quotl autiquitiis Bilbilis dicta eral Calataiubia urbs qua hic
Alma^an ortus erat.
( 377 )
LIHEU DESCUIPTIONIS RECONSILIATIOMSQUE PURGATIOMS
ET CONDEMNATIONIS IIERETICORUM ALIAS DE GESTIS HERÉ-
TICO RIM.
Líber duscriptíonis reconsiliationisque piirgationis ct
condenitiationis /icreticonim quem ego Peírus Michacl
Carbonellus Regías Archivaruis et Notarius publicns
Barcinome fessits sed non defatigalus sub brevi forma
exaruvi absque aliquo domini Regís stypendio sed gra-
tis duntaxat et ex voto in Del laudem ac fideí Caíholí-
cm defensionem ac íiifidelíum opprobrinm et confussío-
nem et ut memorue commenderitur. Hoec ením fateor me
habuísse ab orígíiialíbus processíbus Sánete Inqiúsítionis
factis per reverendos inquísííores /mretícm prarítatís
tam in cívítatibns Barcínome Taraconm Víci Gerunde
et Helnensi qnam earum diocesibiis. Veruntamen non
modo ad verbum excrípsi ea qum latino sermone exa-
rantur quandoquídem processus ipsi Jueretícorum siint
partim latino sermone et partím vernácula lingua scrip-
ti sed elíam mihi placuit alio siglo síne substanticc ma-
ta tione illa edere atqiie excerpere iisque ad folia m
XLVII exclusive id ením feci ad hanc finem vt verbo-
ram significatíones cognitionesqne magis aíqae magis
memoria teneamas. Deinde a pr ce dicto XLVII folio in
antea eo modo qao proeessas hereliroram mihi ixlábe-
tur eiusquc effectas traditur continuabitur et eius pro-
secutio fiet ni hilo additti ni biloque remoto.
TOMO XXVI I t 2.')
(78)
lioverendus Alfonsus Spinn herelicse praviíatis in-
quisitor jussii Regio preeunte voluit et mandavit mihi
Petro Michaeli Carbonello Regio Archiva rio ut in hoc
regesto sive libro continuarem que faciunt [iro oíTicio
inquisitionis heréticas pravitatis tara privilegia prag-
máticas ordinationes statuta eljura quam processiones
reconsiiiationes gratias absolutiones el condemnaliones
per eiini faciendas seu fieii statueridas et mandandas
nominaque oniniíim et singularium personarum in he-
retica pravitate deprehensarum juxta ordinem modiim-
que et formam processus inde initiati inserere cu-
rare m.
Regía liceiitia inqnirendi adversiis heréticos concesa
fratri Bernardo de Podio ordinis fralrum minorum in
sacra pagina Magistro: pravitatis Eereticm Inquisitori
apud provintiam Provintioí a qiia heretici fiigiendo re-
cedentes Cataloniam petiehant.
Pelrus Dei gralia Rex Aragonum Yaleniiae Maiorica-
rum Sardinise et Corsicse Comesque Rarcinonaí Rossi-
lionis et Ceritaniíc. Yenerabili et religioso fratri Ber-
nardo de Podio ordinis fratrum minorum ni Sacra pa-
gina Magistro pravitatis hereticíe Inquisitori m provin-
tia Provintise salutem et dileclionem. Nuper percepto
per sanctissimum in Christo Paírem et dominum do-
( 379 )
minum ínnocentium divina providonlia papam sexturn
quod non niilli judei de (;.Tcitale judaica ad lumen
Christi verum pervenire cupientes qui sanclum ehris-
ma et baptisnium in lavacro icgeneíationis susccpe-
raut ut canes ad voniitum redeuntes nomen (Christi
sanctum ad fidrm ac Ecclcsiam sanctaní calholicam
abnegando deludentes de comilatu Venaysini et alus lo-
éis et terris cidem domino Paps^ immediate sulijeclis
ac de provintia Provintia^ et alus tenis et loéis vobis
dicto Inquisilori auctoiiíate apostólica decretis exive-
rant et futiendo ad Heünum nostrum Aiauonum et ter-
ras alias nobis subjectas et ad alia loca atque Regiia
se transtulei'ant et in ipsis locis ac Regnis judeisando
et secundum peifidum judaicum judeorum ritum vi-
vendo nomen Domini nostri Dei Jesu-Christi et íidcm
pra?dictarn blasphemando degebanl vos inde dominus
Papa ad nos et nostraní Uegiam maiestatem destina vit
haec nefandissima crimina expositurus et ad inquiren-
dum cum ipsis neophitis et eorum singulis scxus
utriusque de et super ómnibus antediclis cum ómni-
bus et singulis em.ergenlibus dependeniibus et conne-
xis exinde cosque quos de piíediclis cuipabilcs possi-
tis reperire capiendum carcerandum et puniendurn jux-
ta canónicas sanctiones etiam si qui ipsorum sepulti
essent exhumandum vos specialiter depulavit ac no-
bis scripsit ul vobis el vestris faxoribus consiüis et au-
xiliis quibus indigcretis circa piícfnissa subvenií'c cu-
raremus prout hxv. omnia et sir.gula in suis npostoli-
cis litteris tam apertis quam sicretis nobis [ler vos pro
parte ipsius domini PapíP prescnlatis et dir( clis plenius
( 380 )
conti'nenlur et vidimus contirieri. Vosque in nostri pre-
sentía conslitutus príedictis et quibusdam alus nobis
per vos diligenter expositis humiliter nobis siipplicas-
tis ul illis et favoribus et consiliis et auxilüs quibus
Ídem dominus noster Papa nobis scripserat pro prse-
dictis vobis fiívorabiliter per nos et nostros subditos
subvenire vellemus. Nos vero ut íiüus obedientiíB et
calholíc8B fidei seduUis zelator cupientes exhortationi-
bus apostolicis condescenderé et devotius parere et
vestris suplicationibus sequitati consonis et raíioni si-
cut decet favorabiliter annuere ac factis íidei ut fervi-
dus auxiliator assistere vobis fratri Bernardo inquisiio-
ri prediclo sequendo quantum possumus commode de
presentí ípsius domíní nostri summí Pontificis volun-
tütem plenam et liberam licentiam auctoriíatem et fa-
cultaíem damus concedimus et ímparlimur ac vos
quamdiu tamen ínfra Regna vel térras nostras prsesen-
tialiter extiterítís et non alias per vos vel alium seu
alios regnícolas tamen nostros cum diclis neopbítis se-
xus utriusque síc ut predicitur judaisantibus et eorum
singulís nec non cum quibuscumque alus judeis et ju-
deabus ac personís alus etiam cbristianis et nostrorum
regnorum ac terrarum nostrarum íncolis quí forsítan
dictíe apostasííe possunt esse ín causa et culpabíles vel
vehementer suspecti reperírí de praedictis aut parte eo-
rundem poterunt vel alias vos informare ubílibet ínfra
dicta noslra Regna et quascumque teiras alias nobis
quomodolibet subjectas inquirere ínquisitiones et in-
formalíones quascumque tam summarias et secretas
quam alias recípere et facerc et quoscunque culpabí-
( 381 )
les aut suspeclos de piaídictis seii corum síngulis ca-
pere incarcernre capique et incarcerarí faceré cosque
corrigere el puniré juxta el secundum canónicas sanc-
tiones et alias diclum inquisiíionis ollicium cum ómni-
bus et singulis emergentibus incidentibns dependen-
tibus et connexis ac incumbentibus et necessariis cir-
ca predicla et quselibet eoruodem et prout iu lilteiis
apostolicis supradictis dictíe veslise commissionis a Se-
de apostólica babetis ¡n mandatis exercere. El nihilo-
minus ut facía fidei quse favoribus multifariis prome-
rentur et privilegiata sunt ut canónicas sanctiones at-
testantur suum sicut decet et optamus Den placabilem
sorliantur efTectum universis et singulis oíTicialibus et
subditas noslris dictorum nostrorum regnorum et ter-
rai'um aliarum et locorum quoruiicunque nobis quo-
vismodo sive inrimediate vel mediate subiecloi'um prge-
sentibus et futuris et ipsorum cuiuslibet oíbcialium
locatenenlibus prsesentium tenore districte praecipien-
do mandamus qualenus ipsi et eorum singuli cum per
vos dictum inquisitorem seu deputandum vel depulan-
dos regnicolas tamen noslros super praediclis requi-
rentur vobiscum in captione diclorum judaisantium et
aliorum quoruncunque culpabiiium vel suspectorum
prsedictorum ac in praemissis alus ómnibus et singulis
exercendis faciendis et complendis assistant et consi-
lium auxilium et favorem vobis et dictis deputandis
per vos ad pr^emissa prebeant carceresque securos et
suííicientes vobis assignent et rcliqua praestent quae
per brachium saeculare iníjuisiloribus et gerenlibus
facía fidei praestari el fieri debet et est secundum juru
( 382 )
soIilLun vobisque ac vcstris per vos ut pryedicitur de-
putandis de securo et sólito conducto provideant quan-
docLinque fuerint requisili et quoscuiique nostros re-
gios et naturales laicos et domiciliatos in regnis vel
terris nostris nolis ubilibet constilutos et quos vos et
dscti vestri deputandi duxeritis eligendos quosque vos
et vestri deputandi ad predicta non exemptos seu alie-
nígenas a terris nostris notarios sumere haheatis forti-
ter compellaní si fuerit necesse ad vobiscum et cum
ipsis. deputandis el quolibet ipsorum assistendum ut
scribas et notarios in príedictis in quocumque vide-
bitur expediré vobisque et deputandis per vos ac sin-
gulos duui tamen infra térras nostras prsesentialiter
fueritis ut praífertur in ómnibus et singulis antedictis
cum emergentibus dependentibus et connexis et pra;-
dictis -et quolibet eorundem pareant efficaciter et in-
tendant sicut nobis omni niojosa dilatione et opposi-
tione ac excusatione ccssantibus quibuscumque ut
mereantur fidei catbolice zelalores reputari et ne^sen-
tentias a canone latas contra fautores hereticorum et
impeditores oííicium dicte inquisitionis et fidei nego-
tiorum nostramque indignationcm damnabiliter incur-
rant. Noslre tamen intentionis omnino existil quod
locorum ordinarii ut Episcopi seu vicarii eorundem vel
localenentes ipsorum vicariorum aut inquisitor seu iii-
quisitores dictorum nostrorum Regnorum et terrarum
seu ipsorum alter ad electioncm tamen vestram dicti
inquisiíoris et veslrorum vobiscum et cum ipsis depu-
tandis in ómnibus et singulis processibus ex dicta cau-
sa íiendis et ferendis scntenciis assislant et una vobis-
( 383 )
cum sententialiter diíliniani. In rcceplione eiiim seu
v^xaminatione teslium nostri oíliciales Regü vel alü lo-
coriim temporales coadiuvent el assistant vobis et ves-
tris deputandis cum per vos vel eos fuerint requisiti.
Volumus iusuper et per presentes decernimus quod si
per vos dictiim iuquisilorem infra térras nostras exis-
tenlem contingat ad predicta exercenda aliqíios depu-
tare quod transumpto harum nostrarum lilterarumi in
instrumento publico et sub nostro sigiilo inserto abs-
que decreto cuiusquam judiéis ordinarii per quoscun-
que subditos nostros et dictoruin regnorum et terra-
rum talis et tanta fides adhibeatur et tantam elTicatiam
et roboris et valoris íirmitatem obtineantac si presen-
tes lillere nostre originalitcr exhiberentur. Nihilominus
omnes et singulas condemnationes et alia emolumenta
inda provenientia vobis et nostro fisco applicari et per
nootrum tbesaurarium exigi levari et recipi laboribus
et mercede dictorum notariorum et aliorum circa pie-
dicta necessai'iorum et solitorum duntaxat exceptis vo-
lumus et juhemus. Datum Cervai'ie octava die novem-
bi is anno a nativitate Doniini M trecentesimo quiuqua-
gesimo nono. P. Cancela rius.
PraMusertas sanctorum doctorum et summorumPon-
tificum auctoritates constitutiones statuta et ordinatio-
nes niibi Petro Micbaeli Carboncllo Regio Aicbivario
hoc in loco transcribere libuit ad liquido monstjanda
qua3 pertinent ad heretica3 pravitatis inquisitionem
specialiter super juramento inquisiioribus ipsius here-
ticae pravitatis prestando per illos qui praesunt civitati
vel loco alio quocumque nomine conseantur. Quod qui-
( 384 )
dem juramentum modo predicto die veneris XX meii-
s¡s jiilü anuo a nativilate Domini MCCCC octogésimo
séptimo prípstiterunt persoiiíc subscripta? in civilate
Karcinona personaliter existentes reverendo in Chrislo
patri fratri Alfonso Spina (1) predictai hereticíe praví-
tatis inquisitori. Et primo lUs. Dominus Infans Henri-
cus Aragonum et S¡cil¡£e Comes Empoiiarum et caete-
ra Locumtenens generalis Serenissimi domini Regís.
Magnifici Franciscas Malet Regens Cancellariam Pe-
trus de Perapertusa Vicarius Barcinoníe Joannes Car-
riera Baiulus generalis Principatus Catalonise et cae'
teri oíficiales jiirisdictionem exercenles,
En el relato que precede, antes del párraio que empie-
za Nostre tamen, marca el autor la señal de nota, y en es-
la se extiende con el siguiente escrito, al pie del cual es-
plica en cierto modo los motivos que le han impulsado
á ello.
Nota: Quod égregius ille doctor Franciscus de May-
ronis in suo quodam tractatu de hereticis dicit here-
sim esse errorem sed non quemcumqne errorem qui
est contra fidem catholicam aut Ecclesiam ut babetur
(1) Memoria teñe quod prefatus doininus Alfonsns Spina ingrossus est
civilatem Barcinonaj die dominica quinta julii anno prsedicto MCCCC
LXXXVII.
( 385 )
in proemio de origine heresis Augustini ubi dicitur
quod non omnis error est heresis licet heresis sine er-
rore esse non possii : hec aiitem diffinitio confirmatur
per illud quod dicitur acluum Vo ubi secta saduccorum
fuit vocata lieresis quia non solum contra fidem vete-
ris lestamenti negabant resurectionem et Angelos sed
etiam contra Synagogam Phariseorum utrumque con-
fitentium. Et nota quod heresis secundum Isidorum
VIH elhimologiaruui c. Hl el XXIIII q. II c. heresis ab
electione vocatur quod scihcet unusquisque id sibi
eligat quod illi esse videtur ut philosopbi paripatheti-
ci achademici epicuiei et stoici vel sicut alii qui per-
versuní dogma cogitantes arbitrio suo ad instruenda
sive suscipienda quelibet ipsc sibi elegit. Nobis ergo
ex noslro arbitrio nihil inducere hcel nec ehgere quoJ
aüquis de arbitrio induxerit. Apostólos Dei habemus
auctores qui nec ipsi quicquam ex suo arbitrio quod
inducerent elegerunt sed acceptam a Christo discipli-
nam fideliter nationibus assignaverunt. Ita quod si Án-
gelus etiam de civlis aliter evangelizaverit anathemata
vocatur hícc ille. Ex bis patet quod heresis habuitor-
tum ab electione propri judicii quia non eügunt ea
que sunt a Christo veré tradita sed ea que sibi sugge-
rit mens propria. Atiende etiaui quod dicit Augusti-
nus in 1¡. contra Epislolam í'undamonti non credeie ¡n-
quit evangelio nisi quia Ecclesie catholice credo. Etiam
nota quod diverse opiniones docloruai Sacre Scriplurc
si non pertineanl ad fidem el ad bonos mores absque
periculo auditores utranquc opinionem scíjui possunt
in tali enim casu locum babel illud Rom. Xllil unus-
( 386 )
quisque in sensu suo abundat. In alus autem que per-
tincnt ad fidem et bonos mores nullus excusatur si se-
qualur opinionem erroneam alicuius Magistii non qui-
dem propter ignoran tiam quia tune immunes liaberen-
tur a peccato qui secuti sunt opinionem Airü Nestorii
et aliorum errantium in fide neo etiam excusari potest
propter simplicitatem et ignorantiam quia in relms du-
bJis potissime in liis que sunt íidei non est de facili
príestandus assensus. Ideo ut dicit Augustinus 1!I de
doctrina ehrisliana consulere debet aliquis regulan) íi-
dei quam de scripturarum planioribus loéis et auctori-
tate Ecclesige percipit. Príeterea legi quod utile est es-
se hereses in Ecclesia Dei licet in se hereses male sint
et hoc probalur auctoritate Aposloli I Cor. XI ubi di-
citur Oportet heieses esse ut qui probati sunt mani-
festi fiant in vobis super quo dicit glosa Oportet et
utile est etiam hereses esse sicut errant in hiis qui
dubitabant de resurrectioné etc. Et licet Apostolus di-
cat Oportet hereses esse tamen non vult nec optat ut
hereses sint sed quia sic futuruu) est dicit et quia hoc
utile est, Et atiende manifesté útiles esse hereses non
in se quia male sunt sed quia earum causa excilantur
calholici viri ad consyderandas veritates fidei calholi-
cíe et sacrse scriptuise qui primo inadvertenter quasi
somno gravi dormiebant. — An sit cum hereticis aut
alus hominibus publico disputandum de fide respon-
detnr secundum Thomam in secunda secunde q. X
quod in disputatione fidei sunt dúo consyderandaunum
ex parte dispulantis scilicel quia disputat tanquam du-
bius de fide et experiri volens veritatem tune peccat
( 387 )
})i'oculdub¡o tanquam infidelis. Si autem dispiitat ad
confulaiulum errores vel ad exercitiimí esl laudabilis-
Aliud est consyderandiim ex parle aiidientium utrum
scilicet ipsi sint inslrucli ct íiimi in fidc tune enim
nullum est periculum disputare aut si audientcs sunt
sioiplices ct in íide tilillantes ct tune circa tales distin-
guendum est quia si sunt solicítate ab iníidelibus in-
tentibus in eis íidem corrumpere tune necesse est pu-
blico disputare dnmmodo inveniantur aliqui ad hoc ido-
nei per hoc nam sinijjlices in íide firmabuntur ct lolle-
tur decipicndi facultas in fidclibus. Si veio non sunt
solicitati tune pcriculoruní est publice de fide dispula-
re coram simplicibus quorum fides etiam ex hoc esl
firmior quod nihil diversuní audierunt ct ideo non ex-
pedit eis ut audiant vci-ba iiiíidclium disputimtiuni con-
tra íidem. Prohibentur quoque omnes laici publice dis-
dutare de fide vel oculte. Qui vero contra feceritexco-
municationis laqueo innodetur extra, de hereti. C. que-
cumque li. VI. Ñola hic de modo inqnirendi heréticos
scilicet quod sí papa dat certam formam illa tenenda
est alias possunt qucii peí* accusationení inijiMsiiionem
et denuniiationem sed in examinatione testium contra
befe ticos debent interesse du£e personse religiose et si
fieri potest per publicara personara conscribi tcslium
dicta extra, de hereti. C. ut oíTicium li. VI. S. volumus
et conceditur reli^iiosis qui dum essent in s.tcuIo ta-
bcllionatus otlicium habuerunl et cxcrcuerunl et etiam
clericis si in sacris sint constituti exercere libere olli-
cium labellionalus quo ad premissa si eis injunclum
fueril ut in dicto C. ul ofiícium S. concedentcs. ítem
( 388 )
tenentur Diocesani vel Archiepiscopi vel Archidiaconi
semel saltem in anno per se vel per alios querere he-
reticos ubi fama est eos habitare et illos quos ciedunt
de hoc aliquid scire debent coinpellere jurare ut indi-
cent si quos habent suspectos propter occulta conven-
tícula vel alia signa extra, in C. excomunicamus S. ad-
dicimus. Suspectus autem si vocatus confitetur et spe-
ratur de correctione potest ei injungi penitentia salu-
taris. Si autem negat et ante sit infamatus indicetur
ei purgatio quam si non prcstiterit excomunicabitur et
usque ad salisfaclionem condignam ab ómnibus evita-
bitur. Et si per annum sic steterit extunc velut here-
ticus condemnetur . , .
Ilem illi que presunt civitati vel loco alii quocumque
nomine censeantur ad requisitionem eorum debent ju-
rare prescise attendere inviolabiiiter observare ac fa-
ceré ab ómnibus suis subditis inviolabiiiter observaii
toto tempore sui regiminis constitutiones in favorem fi-
dei a Sede Apostólica promulgatas ac etiam reproba-
tas quas qui jurare noluerit et servare ut infamis et
tanquam hereticorum fautor ac de íide snspectus offi-
ció et honore sui regiminis oxpolielur nec ulterius ad
dignitatem aliquam vel oííicium publicum assumatur
nec teneat aliquid quod fecerit ut potestas ballivus
vel cónsul vel rector extra, li. VI C. ut officium S. sta-
tuimus. Debent etiam omnes rectores in hoc negotio
parere diocesanis et etiam inquisitoribus nec aliquo
modo debent cognoscere de hoc crimine ut captus li-
berare et huiusmodi alias sunt excomunicati et si ex-
comunicationem sustinuerunt per annum condemnari
( 389 )
debent tanquam lieretici extra in C. ut inquisitionis li.
VI. ítem in negotiis heresis procedí potest simpliciter
et de plano et si periculum essct non noininatis accu-
sationihus vel tcstibus publice nisi coram aliquibus
providis precipiendo et de tcnendo secrelum sed ces-
sante periculo publicentur fit in alus judiciis extra, in
capitulo statuta li. VI. Sed numquid bereticus poleiit
appellare dico quod hereticis inbibita est appellatio eX'
tra. eodem C. ut inquisitionis li. VI. — Nota quod non
potest quispiam esse inquisitor nisi altigerit quadra-
gessimiim annum et tam ipsi quam coniissarii deputa-
ti non possunt pecnniam extorquere nec scienter ec-
clesiarum bona ob delictum clericorum fisco Ecclesise
applicarc alioquin sunt excomunicati ipso facto a qua
non possunt absolvi príeter quaní in mortis articulo
doñee illis a qudjus extorserint plene satisfecerint de
pecunia sic extorta nullis privilegiis pactis aut remis-
sionibus super hoc valituris extra, de hereticis volen-
tes in C.leinenlinis. Et nullo modo potest inquisitor
procederé contra aliquem oñicialem vel nunciuní Ro-
mana» CuriíE ut palct in Extravaganti Joan XXU que
incipit confrater. Quis proprie dicatur relapsus respon-
deturquod accusatus de heresi vel sUvSpectus vehemen-
ti suspitione qui in juditio abiuravit et postea commi-
tit ipsam talis censetur relapsus licet antea beresis cri-
men non fuerit plene [)robatum. Sed si levis fuit sus-
picio non debet judicari rela[)sus (|uamquam ex lioc sit
gravius puniendus non tamen debet ex boc in beresim
relapsorum pena puniri extra, de bcretieis accusatus
li. VI. Oui vero in una specie scire in uno íldei arti-
( 390 )
culo vel sacramento Ecclesiíe erravit et postea abjura-
vit simpliciter vel generaliter heresiin si postea erret
in aüo relapsus est judicandus Extra, eo. accusatus 1¡.
VI. Ule autem de cuiíis lapsii in hercsim ante abjura-
tionem constiterat vel nunc constat si postea herelicus
receptet deducat visitet vel associet vel numera aut do-
na eis donel vel mittat vel favorem impendat qui ex-
cusan non possit judicari debet relapsus Extra, oo. ac-
cusatus li. VI in tali casu verum est quod dicit Apos-
tolus ad Ro.Iqui talia agunt digni sunt morte non son-
lum qui faciunt sed etiam qui consenliunt ñu'ientibus.
Ítem est notandum quam penam incurrunt Episcopi
vel inquisitores vel oorum substituti si malicióse aut
fraudulenter imponant alicui crimen heresis vel aliquid
alio falso imponentes quod impediat executionem offi-
cii eorundem respondetur quod si ipsi causa odii gia-
tia3 vel amoris vel luci'i vel commodi lemporalis orai-
serint procederé vel aliquem vexarent imponendo ip-
sam heresim etc. si Episcopi sunt vel supra per trien-
nium incuiTunt suspensionem ab officio. Si inferiores
sunt excomunicati sunt a qua non nisi per papam pos-
sunt absolví preterquam in mortis articulo et eandem
penam incurrunt si omiserint contra qnemquam pro-
cederé ubi fuerit procedendum Extra, de hereticis mul-
torum in Clemen. Etiam est videndum si in aliquo ca-
su sunt heretiei tolerandi respondetur quod in pena
beresis iria possumus consyderai'c primo ipsius gravi-
tateui criminis secundo Ecclesia? corrigentis cJKirita-
tem tertio ipsorum íidelium ulilitatem. Considerando
primo criminis gravitalem statim cum heretiei depre-
( 391 )
hensi sunt essent ¡nterficiendi magis quam inccndiarii
aut falsarü unde Exodi. XXXUstatim ciim Moyses des-
cendil de monte mandavit quod frater inleríicéret fra-
trem suum et proximus proximum pro peccato idola-
tria?. Et Deutero. Yll mandatum l'uit populo Israelítico
ut aias hercticorum subverleret et sculplilia conibuie-
ret. Et III Regum XXll dieitur quod Rex Ozias vidit
sepulchra in montibus tulitque ossa eorum de sepul-
chris et combuscit illa. Si vero consydcramus in tali
crimine cbaritalem ecclesiic íunc non statim tradun-
lur herelici exterminio sed circa eos servatur ordo cor-
reclionis fraterna} quia monelur primo et secundo et si
postmodum reperiuntur relapsi non ampjius Ecclesia
eos tolerat quia nihil amplius de eorum correctione
imperat. Sed consyderando utilitatem fidclium si ali-
qui sint beretici qui sic defendunt falsitatem sententiíc
suse ut in térra muUitudineíu faciant et (onventioulo-
rum segregationes vel ecclesise conturbationes cogitent
tune absque alia dilatione vel inquisilione exterminan-
di sunt quia cum bonum commune sit preferendum
privato magis est providendum saluli communi quam
saluti alicuius vel aliquorum. Sed id unum omiseram
de pena qua sunt puniendi beretici et respondetur quod
quadrupbci pena scilicet excomunicatione depositione
rerum ablatione et militar! persecutione. Excomunica-
tione quia omnis hereticus sive occultus sive manifes-
lus ¡pso jure est excomunicatus majore excomunica-
tione XXIU q. 1. C. I et n. Extra, de lieret. C. ad abo-
lendam. Secundo depositione quia indislinctc sive cle-
ricus sive laycus etiain Papa vel impei'alor vel quili-
( 392 )
bel alius debet deponi ab omni dignitate xl. disL si
Papa XXXIIlIq.'i. qui contra pacern. Tertio rerum tem-
poralium oblatione quia omnia bona eoruin debent con-
fiscan Ecclesiaí cu¡ deserviebant si erant clerici vel
laici si in temporali jurisdictione sunt Ecclesite subjec-
li. Aliorum vero laicorum bona principibus secularibus
conüscantur. Quarto mililari persecutione si enim
propter malos puniendos oportuit Regiam maieslatem
non soliim legibus esse decoralam sed aimis armatam
multo fojtius propter heréticos exterminandos. ¡deo di-
cit gl. I. Cor. V. de Paulo quod cum videbat aliquos
protervos ad corrumpentes fidem Sathana? tradebat cor-
poraliter vexandos. Sic ergo heretici non solum exco-
municantur et deponuntur sed etiam omni officio et
beneficio debent expoliari et si clericus sit debet de-
gradan et demum quilibet talis debet reliqui arbitrio
potestatis secularis animadversione debita puniendus
scilicet crematione nisi continuo post deprehensionem
erroris ad fidem velit revertí et errorem suum abju-
rare et satisfactionem exhibere et sic redeuntes de-
bent in perpetuo carcere recludi Exlra. de hereticis
excomunicamus II. Sed quam penam incurrunt ere-
denles receptores defensores et fautores hereticorum
respondetur quod quilibet talis est excomunica tus et
si non satisfecerit infra annum ex tune ipse jure est
infamis nec ad publica ofílcia seu consilia nec ad eli-
gendos aliquos ad huiusmodi nec ad testimonium de-
bet admiti nec potest condere testamentum nec ad ali-
cuius hereditatis successionem accederé. Nullus quo-
que a super quocumque negolio sed ipse alus cogetur
( 393 )
responderé si judex est eius non valet sententia s¡ ta-
bellio non valent eius instrumenta. Et sic in similibus.
Si vero sit clericus ab omni oíTicio et beneficio debet
deponi et illi qui tales postquain fuerint ab ecclesia
denominati evitare contempserint debent excomunica-
r¡ probantur hec omnia Extra, eodem excoinunicamus
C. S. credentes. ítem omnes clerici qui talibus exibent
ecclesiastica sacramenta vel traderent ecclesiasticse se-
pultura; aut elemosinas seu oblationes eorum recipe-
rent debent privare suo oíficio ad quod nunquam res-
tituentur sine indulto Sedis Apostólica; speciali simili-
ter et regulares quorum eliam privilegia in illis dioce-
sibus non serventur eis in qui bus tales excessus per-
petrare presumpserint ut in d. c. excomunicamusS sa-
ne clerici. Et nota quod ipsi credentes eorum errori-
bus heretici sunt dicendi Extra, eodem excomunica-
mus II. Quicumque etiam bereticos credentes recep-
tores defensores ve! fa.utores eorum scienter presump-
serint ecclesiasticge tradere sepultura excomunicati
sunt nec debent absolvi nisi propriis manibus publico
extumulcnt et projiciant corpora damnatorum et locus
ille perpetuo eareat sepultura Extra, de heret. c. qui-
cunque li. VI. ítem berelici cum ómnibus fauloribus
modo dictis et ipsorum filii usque ad secundam gene-
rationem ad nullum ecclesiasticum beneíicium seu olli-
cium publicum admitlanlur alias irrilum est. Extra,
eo. c. (juicunque S. bcretici. Et si dicas ex prediclis
colligilur quod hereticus est mulliplici pena i)un¡en(liis
boc videtur irrationabile quia Deus non punit bis ¡n
id i})sum. Cum ergo omnes beretici sunt excomunicati
TOMO XXVII. 2G
( 394 )
ut dictum est et excomunicalio si pena sequatur quod
non simt alia pena puniendi respondetur quod pro uno
peccato una pena quis punitur sed si ad unum pecca-
tum plura concurrunt que sunt multa peccata vel piop-
ter relapsum eiusdem potest homo juste puniri multi-
plici pena. Sed quis ergo labitur in damnatam heresim
punitur pena excomunicationis quia ut dictum est om-
nis hereticus est excomunicatus sed si post abjuratam
heresim iterum labatur debet alia pena corporali puni-
ri vel temporali damnari. Pleraque alia in hac materia
scribi possent quse brevitatis gratia omittere placuit.
— Quse supra scribuntur ego quidem P. M*
Carbonellus excerpsi ab sacris litteris in favorem fidei
et adversus híereticos exaratis et in hunc locum ea co-
llocare curavi adeo ut in promptu qua? ad inquisitio-
nem adversum haereticos ipsos pernecessariam perti-
nere videbuntur si non in totum saltem in partem ci-
tius habeantur.
FIN DEL TOMO VIGÉSIMO SÉPTIMO DE LA COLECCIÓN, PRIMERO
DE LOS OPÚSCULOS INÉDITOS DEL CRONISTA CATALÁN
PEDRO MIGUEL CARBONELL.
3?^
ADVERTENCIA.
Siendo excesivo el número de páginas que comprende
el original de los opúsculos de Carbonell para un solo vo-
lumen de la Colección , hemos creido conveniente y mas
• cómodo para el lector repartir la materia entre dos to-
mos de cuatro cientas páginas oada uno, esto es, prescin-
dir de la división en secciones ó partes, como se mani-
fiesta en el prólogo , aun cuando parezca ser la mas pro-
pia, y preferir la de la materia ú original , para que los
los dos tomos que resulten sean iguales en volumen y no
difieran mucho de los demás que les preceden en esla
publicación. Sin embargo, para que no parezca interrum-
pida la sección empezada en las últimas páginas de este
volumen, hemos procurado acabar el tomo donde conclu-
yen los documentos que pueden decirse preliminares de
la misma, de manera que la parle narrativa ó verdadero
relato de cuanto corresponde á los sucesos de la Incjui-
sicion empieze en el tomo siguiente , al fin del cual se da-
rá el Índice completo de todos los opúsculos.
La diferencia que resulte de esta distribución, se com-
pensará proporcionalmente en los tomos sucesivos.
i.
MH ^ l ISíT:^
DP Spain. ArQhiv9 General de la
12iV Corona de Aragón, Barcelona
A15 Colección de documentos
t.27 inéditos
PLEASE DO NOT REMOVE
SLIPS FROM THIS POCKET
UNIVERSITY OF TORONTO
LIBRARY