Skip to main content

Full text of "Colección de documentos inéditos"

See other formats


HANDBOUND 
AT  THE 


UN1\  I-KSI TY  OF 
TORONJO  PRESS 


x/óo 


COLECCIÓN 

DE 

DOCUMENTOS  INÉDITOS  DEL  ARCHIVO  GENERAL 

DE   LA 

CORONA  DE  ARAGÓN, 

PUBLICADA    DE     REAL    ORDEN 

m 

su  ARCHIVERO, 

U.  Manuel  de  Bofarull  y  de  Sartorio. 


4- 


TOMO  XXVll. 


6 


CRONISTA    CATALÁN 


PEDRO  MIGUEL  CARBONELL, 

Ilustrados  y  precedidos  de  su  biografía  documentada 


POR 


Dr  MANUEL  DE  BüFARULL  Y  DE  SARTORIO, 

ARCHIVERO  DEL   GENERAL  DE  LA   CORONA  DE  ARAGÓN,  SOCIO  CORRESPONDIENTE 

DE  LA  REAL  ACADEMIA  DE   LA  HISTORIA,  DE  NÚMERO  DE  LA  DE  RÜENAS 

LETRAS    DE   BARCELONA  Y  DE   OTRAS   CORPORACIONES 

LITERARIAS. 


T«»»io  I. 


BARCELONA. 


1864. 


Fué  dedicada  esta  obra  por  su  autor  en  testimonio  de  respetuosa 
gratitud,  a  la  Real  Academia  de  la  Historia ,  que  aceptó  este  jus- 
to y  propio  homenaje  con  su  acostumbrada  benevolencia  ,  y  esta 
circunstancia,  capaz  de  realzar  por  sí  sola  la  obra  de  un  particu- 
lar, ha  contribuido  en  esta  ocasión  á  que  el  autor  ,  desprendién- 
dose del  derecho  que  como  tal  le  compete ,  la  cediera ,  atendida 
su  importancia  histórica  y  diplomática,  á  la  Colección  oficial  que 
actualmente  dirige  como  Archivero  general  de  la  Corona  de 
Aragón. 


t.21 


JUL  2  O  1961      )] 


-4''{*í/ 


7(i3343. 


PROLOGO. 


Para  proceder  con  acierto  al  completo  y  fructuoso 
estudio  de  la  historia  de  cualquier  pais  es  absoluta- 
mente indispensable,  después  de  bojeada  no  muy  so- 
meramente la  general  de  todas  las  naciones,  descen- 
der á  la  mas  detenida  y   metódica  lectura  de  todos 
los  autores  que  han  tratado   hasta  nuestros  dias  de 
la  particular   ó    propia    que  constituye   el  objeto   de 
nuestras  miras.  Pero  aun  así  no  puede  prescindirse 
de  comenzar  por  los  mas  antiguos  é  ir  bajando  gra- 
dual y  cronológicamente  hasta  los  mas  modernos,  si  se 
quiere  que  la  severa  crítica  ,  madre  de  todos  los  ade- 
lantos en  esta  materia,  comunique  su  clara  luz  á  nues- 
tra inteligencia.  Y  aplicando  este  tan  admitido  prin- 
cipio á  nuestra  Cataluña,   es  imposible  entrar  en  el 
Heno  y  exacto  conocimiento    de  todos  los  pasos  que 
han  dado  nuestros  mayores  y  de  las   diferentes  fases 
que  en  el  decurso  de  los  siglos  ha  presentado  nuestra 

TOMO  XXVII  1 


(  n  ) 
patria,  sin  empaparnos  en  la  lectura  de  las  crónicas  é 
historias  que  nos  lian  legado  nuestros  predecesores, 
desde  los  dos  anónimos  monjes  de  Ripoll  en  sus  pre- 
ciosísimos M.  SS.  de  mediados  del  siglo  XII  y  fines 
del  XIII ,  publicados  por  el  erudito  Arzobispo  de  Pa- 
rís en  su  Marca  Hispánica ,  hasta  el  escogido  ramillete 
que  de  todas  ellas  y  de  las  que  siguieron  hasta  la  épo- 
ca presente  formó  nuestro  distinguido  ,  concienzudo 
é  incansable  amigo  D.  Pablo  Piferrer  y  Fábregas  en 
sus  Recuerdos  y  bellezas  de  España. 

Ciertamente  el  que  haya  acometido  tan  arduo  y 
trabajoso  estudio,  después  de  admirar  la  severidad  de 
estilo  délos  citados  monjes,  el  castizo  lenguaje  de  don 
Jaime  el  Conquistador,  la  mucha  exactitud  de  Ramón  de 
Muntaner,  la  circunstanciada  narración  de  Bernardo 
Desclot  y  la  buena  fé  de  Pedro  Tomich,  no  podrá  de- 
jar de  hacer  alto  en  las  Croniqíies  de  Espanya  de  Pedro 
Miguel  Carbonell.  Es  indudable  que  este  cronista  so- 
brepujó en  mérito  á  todos  los  que  le  hablan  precedi- 
do, ya  fuese  porque  encontró  trillado  el  camino  ,  ya 
por  haber  bebido  de  la  rica  fuente  del  Real  Archivo 
hasta  entonces  no  beneficiada ,  ora  porque  generalizó 
sus  trabajos  no  ciñendose  á  un  hecho  ó  reinado  solo, 
como  lo  verificaron  aquellos,  sino  abarcando  todas  las 
épocas  desde  los  fabulosos  tiempos  de  Tubal  hasta  los 
de  I).  Juan  11  inclusive,  ora  finalmente  por  haber  sido 
el  primero  en  adoptar  el   sistema  de  apoyar  la  mayor 


(  in  ) 
parte  de  sus  dielios  en  documentos  que  aetualmente 
siguen  los  historiadores  de  mas  nota. 

Estas  ventajosas  consideraciones  y  la  particular  cir- 
cunstancia que  reunia  Carbonell,  tan  interesante  ])a- 
ra  nosotros,  de  haber  corrido  á  su  cargo  por  espacio 
de  40  años  á  fines  del  siglo  XV  y  principios  del  XVI  la 
custodia  del  mencionado  Archivo,  hicieron  nos  detu- 
viésemos mas  y  mas  en  su  lectura,  admirando  la  flui- 
dez y  naturalidad  de  su  narración  y  la  exactitud  de 
sus  datos,  y  gozándonos  no  pocas  veces  en  sus  mismas 
digresiones  y  lunares,  que  tan  inconsideradamente  le 
echan  en  cara  algunos  de  sus  plagiarios,  sin  hacerse 
cargo  del  gusto  y  fisonomía  especial  de  la  época  en 
que  escribía  su  crónica. 

Nos  aguijoneó  entonces  y  por  mucho  tiempo  el  de- 
seo de  traducir  aquella  obra  al  castellano,  adicionán- 
dola y  corrigiéndola  á  la  vez  con  el  único  objeto  de 
generalizarla;  y  aunque  no  desconocíamos  la  dificul- 
tad que  ofrecía  semejante  empresa,  la  hubiéramos  aco- 
metido con  ánimo  resuelto,  y  procurado  llevarla  á  ca- 
bo, si  á  aquella  dificultad  no  se  hubiesen  acumulado 
otras  y  otras  menos  superables,  que  nos  han  obligado 
á  aplazarla  para  otra  época  mas  oportuna.  Como  nues- 
tro objeto  es  dar  á  conocer  tan  solo  la  parte  inédita  de 
las  obras  y  trabajos  del  cronista  archivero  ,  alcanzará 
fácilmente  el  lector  que,  no  correspondiendo  por  su  ín- 
dole la  reproducción  de  una  obra  impresa  en  una  co- 


(    IV    ) 

lección  de  doeumentos  inéditos,  prescindamos  esta  vez 
de  aquella,  ya  que,  á  pesar  de  la  escasez  de  ejempla- 
res, puede  ser  leída  y  examinada  en  diferentes  biblio- 
leeas  públicas  ó  particulares,  y  reservemos  en  tal  caso 
su  reproducción  ó  traducción  para  cuando,  sin  carác- 
ter oficial,  consideremos  oportuno  hacer  este  obsequio 
á  la  memoria  de  Carbonell. 

Posteriormente  y  con  el  decurso  de  los  años,  entre 
los  códices  y  registros  del  Archivo  general  de  la  Co- 
rona de  Aragón  hallamos  algunas  otras  producciones 
históricas  de  su  activa  pluma,  que  no  hablan  visto  la 
luz  pública,  y  nos  propusimos'^desde  luego  dar  á  la  im- 
prenta. Dedicámonos  con  asiduidad  en  todos  los  ratos 
de  ocio  que  se  nos  ofrecían  á  la  mas  escrupulosa  bus- 
ca de  todas  cuantas  pudiese  haber  dejado  escritas  ;  y 
tuvimos  la  satisfacción  de  ver  muy  en  breve  corona- 
dos nuestros  trabajos  del  mejor  éxito  ,  y  á  la  verdad 
mucho  mayor  del  que  jamás  hablamos  esperado.  A 
mas  de  la  detallada  relación  de  la  enfermedad,  muer- 
te y  magníficos  funerales  de  D.  Juan  II  de  Aragón, 
que  presenció  y  describió  de  orden  del  hijo  y  sucesor 
de  este  monarca,  D.  Fernando  el  Calólico,  de  los  minu- 
ciosos estractos  y  apuntes  de  los  procesos  y  demás  ac- 
tos de  la  Inquisición,  y  de  un  crecido  número  de  car- 
tas relativas  á  diferentes  puntos  históricos,  dimos  con 
algunas  producciones  poéticas,  que  si  bien  no  del  to- 
do j)erfectas  en  la  parte  métrica,  tienen  la  inestimable 


(V) 

particularidad  do  trazar  un  exacto  bosquejo  de  las 
costumbres  de  los  cortesanos  y  altos  funcionarios  pú- 
blicos de  su  época.  Bajo  este  aspecto  jamás  fué  cono- 
cido Carbonell ;  asi  es  que  este  descubrimiento  se  nos 
hizo  tanto  mas  interesante  y  grato  cuanta  mayor  no- 
vedad ofrecia. 

Además  de  todos  los  materiales  que  acabamos  de 
enumerar  y  que  se  custodian  en  el  Archivo  de  la  Co- 
rona de  Aragón,  otros  tuvimos  ocasión  de  ver  fuera 
de  él ,  y  en  especial  el  códice  que,  bajo  el  título  ex- 
terior de  Petri  Michaeli  Carhonelli  adversaria,  6  ,  según 
la  portada  del  mismo,  Codex  epigrammata  epístolas  et 
alia  quamplurima  continens  iii  quo  siint  alíqua  rapíim 
scripta  qu(£  siint  emendationa  digna  quasi  per  totum  m,anu 
mea  scripta^  se  conserva  en  el  archivo  de  la  catedral 
de  Gerona,  á  cuyo  ilustrado  cabildo,  y  en  su  repre- 
sentación á  los  SS.  canónigos  de  la  misma  Matute, 
Ruscalleda  y  Murtra,  debemos  consignar  aquí  nues- 
tra gratitud  por  sus  atenciones  y  cooperación  al  logro 
de  nuestra  tarea  literaria. 

Sabedores  de  cuanto  importa  evitar  la  menor  con- 
fusión en  esta  clase  de  trabajos,  y  estribando  su  pri- 
mera calidad  en  el  mejor  orden  posible,  separamos  las 
obras  históricas  de  las  poéticas  y  de  las  literarias,  sin 
que  á  ninguna  hayamos  dejado  de  añadir  las  notas 
que  nos  parecieron  convenientes  ,  ya  para  su  mayor 
claridad,  ya  también  para  corregir  algunos  leves  des- 


(    VI    ) 

cuidos  del  autor,  á  quien  sin  duda  sorprenderia  la 
muerte  antes  de  dar  á  aquellas  la  última  mano.  Pero 
debemos  advertir  á  nuestros  lectores  que  nos  ceñimos 
constante  y  estrictamente  al  original,  cuyo  descifre 
nos  fué  muy  á  menudo  engorrosísimo  por  estar  escri- 
to en  mal  borrador,  peor  letra  y  enredado  con  inume- 
rables  acotaciones.  Nos  pareció  asimismo  muy  oportu- 
no dar  en  sus  respectivos  lugares  noticias  de  algunas 
obras,  que  no  puede  dudarse  compuso  Carbonell ,  por 
mas  que  hayan  desaparecido  para  siempre. 

Tampoco  dejamos  de  hacer  algunas  reflecsiones  so- 
bre la  Crónica  y  demás  obras  ya  publicadas ,  aunque 
traspasemos  los  hmites  de  nuestro  propósito.  Al  me- 
nos no  podemos  prescindir  de  desvanecer  la  equivo- 
cación que  padecieron  D.  Nicolás  Antonio  en  la  })ág. 
210  del  tom.  2."  de  su  Blblioleca  hispana  nova,  y  el  P. 
]\Ianuel  Marcillo  en  la  362  de  su  Crisi  de  Caíahña,  al 
asegurar  que  en  Barcelona  se  hicieron  de  la  Crónica 
dos  ediciones  ;  y  en  su  lugar  oportuno  probaremos 
que  no  hubo  mas  que  una. 

Al  practicar  tales  investigaciones,  dimos  con  no  po- 
cos apuntes  ó  notas  autógrafas  puestas  al  margen,  en 
las  cubiertas  y  aun  intercaladas  las  mas  de  las  veces 
en  el  testo  mismo  de  sus  opúsculos,  relativas  al  inte- 
rior de  su  familia  é  indicadoras  de  su  carácter,  las  cua- 
les nos  sugirieron  la  feliz  idea  de  irlas  reuniendo  in- 
sensiblemente  con   el    objeto  de  poder  mas  adelante 


(  vil  ) 
bosquejar  unos  lijeros  apuntes  biográficos.  Tan  inte- 
resantes se  fueron  haciendo  aquellos  y  llegaron  á  un 
número  tan  copioso  y  considerable  que,  contra  lo  que 
jamás  habríamos  previsto,  nos  hallamos  en  disposición 
de  estender,  nó  ya  unos  meros  apuntes  como  nos  pro- 
pusimos al  principio,  sino  una  biografía,  y  tan  comple- 
ta cual  pueda  apetecerse  ,  de  una  persona  que  flore- 
ció hace  cuatro  siglos.  La  detenida  lectura  de  su 
Crónica ,  el  contesto  de  algunos  documentos  que 
hemos  rastreado  entre  los  infinitos  que  abrazan  los 
registros  ,  escrituras  y  demás  papeles  del  Archivo 
general  de  la  Corona  de  Aragón  ,  y  el  examen  de  su 
28. <^  memorial  ó  protocolo  que  posee  actualmente  uno 
de  los  escribanos  públicos  de  esta  ciudad  ,  han  enri- 
quecido también  el  caudal  de  preciosos  datos  que  ya 
poseíamos.  Costoso  trabajo  ha  sido  á  la  verdad  el  de 
uiúrlos  y  combinarlos ;  pero  su  minuciosidad  y  profu- 
sión mismas' nos  fueron  allanando  el  camino,  y  hoy  dia 
el  exacto  conocimiento  de  su  carácter  llega  á  repre- 
sentar á  menudo  á  nuestros  ojos  casi  la  imagen  del 
Cronista. 

Quizás  el  lector  echará  á  menos  en  esta  biografía  el 
juicio  crítico  de  sus  producciones:  bien  sabemos  que 
él  debe  llevarse  la  parte  principal  cuando  se  trata  de 
un  escritor  conocido,  pero  nosotros  lo  omitimos  de 
intento,  convencidos  de  que  tendrá  lugar  mas  á  pro- 
pósito al  frente  de  cada  una  de  aquellas. 


(    VIH    ) 

La  niavor  recompensa  de  nuestra  penosa  tarea  es  la 
convicción  que  tenemos  de  que  no  sentamos  un  solo 
dicho  sin  que  venga  en  su  apoyo  un  documento  inta- 
chable ó  una  nota  escrita  de  su  propio  puño.  Esta 
circunstancia  y  el  deseo  de  no  interrumpir  la  narra- 
ción con  la  lectura  de  unos  y  otras  nos  hicieron  em- 
plear el  medio  de  continuarlos  todos  en  seguida  de 
la  biografía,  poniendo  en  esta  las  correspondientes 
llamadas  ó  números,  y  separando  las  notas  autógrafas 
de  los  que  deben  considerarse  como  meros  documen- 
tos. De  esta  manera,  al  paso  que  se  favorece  la  clari- 
dad, el  lector  encontrará  fácilmente  los  comproban- 
tes de  nuestros  asertos  cuando  ocurra  consultarlos :  el 
conocerá  si  hemos  andado  ó  no  acertados  en  la  adop- 
ción de  este  sistema ;  que  si  quedare  complacido ,  no 
puede  caber  mayor  galardón  á  nuestros  desvelos. 


BIOGRAIIA. 


Pedro  Miguel  Carbonell  naci;)  en  Barcelona  en  la  Casa 
yran  de  la  Plaza  nueva  el  lunes  8  de  febrero  de  143i. 
{NM  1.^)  Fueron  sus  padres  Francisco  Carbonell  (N.  % 
y  Juana  dez  Soler  (N.  3  y  i 8),  que  murió  de  perlesía  en 
d7  de  noviembre  de  1496  en  la  casa  principal  de  su  hijo, 
situada  entonces  en  la  calle  den  Serra.  (N.  o)  Casó  en 
primeras  nupcias  con  Engracia  (N.  2)  y  tu\o  de  ella  al- 
gunos hijos.  Su  número  y  sus  nombres  los  ignoramos  por 
haber  desaparecido  el  fól,  Sv^o  del  Menioriale  n.49en  que 
ios  tenia  apuntados.  Aunque  sabemos  que  fué  padre  de 
tres  hijas  y  que  uno  de  los  varones  se  llamó  Francisco  de 
Asís,  otro  Pedro  Miguel  y  otro  Baltasar,  no  podemos  afir- 
mar que  fuesen  todos  habidos  de  aquella.  Esta  circuns- 
tancia consta  respecto  de  Francisco  (N.  18)  ,  único  que 
sobrevivió  al  padre,  y  que  presumimos  seria  el  mayor,  por 
llevar  el  nombre  de  su  abuelo  paterno.  Los  demás  igno- 
ramos si  los  tuvo  de  Engracia  ó  de  su  segunda  esposa  Eu- 
lalia, viuda  de  Pedro  Morer,  mercader  de  Barcelona  (N.  4)^ 
aunque  por  el  modo  con  que  habla  de  ellos  en  diferentes 
notas  nos  inclinamos  á  creer  que  todos  fueron  de  la  pri- 
mera. 


(2) 

Ninguna  luz  nos  ha  podido  dar  el  minucio«;o  examen  que 
liemos  practicado  de  las  copiosas  ñolas  autógrafas  que  íe- 
li/.mcnle  se  nos  han  venido  á  las  manos  para  descubrir  en 
qué  pudo  emplear  Carbonell  los  veinte  y  cuatro  primeros 
años  de  su  vida.  Suponemos  los  invertiria  en  su  educación 
y  en  el  estudio  de  las  humanidades  y  de  la  historia  ,  que 
mas  adelante  le  vemos  desc?<volver  con  tanta  maestría  y 
buen  tacto,  que  admiran  al  lector  y  se  lo  representan  co- 
mo uno  de  los  espíritus  mas  observadores  de  su  época. 

El  primer  carácter  de  que  se  nos  presenta  revestido  es 
el  de  notario  público,  cuyo  nombramiento  le  fué  espedido 
por  D.  Alfonso  V  de  Aragón,  desde  Benavente,  en5  de  mar- 
zo de  li58  (D.toj.o)^  habiéndole  declarado  apto  para  ejer- 
cer esta  carrera  los  consejeros  Jaime  Pau,  doctor  en  leyes 
y  tio  suyo,  y  Juan  Peyró,  lugarteniente  del  protonotario  de 
la  ciudad  de  Barcelona,  comisionados  ambos  ad  hoc  por  el 
mismo  rey  (D.  2),  Posteriormente  el  hermano  y  sucesor 
de  este  monarca,  D.  Juan  II,  le  conümió  y  amplió  esta 
gracia  en  Barcelona  á  13  de  octubre  de  1478.  (D.  o). 

Muy  sentada  y  general  reputación  debió  tener  en  ¡a  car- 
rera, cuando  le  vemos  formar  de  sus  escrituras  la  consi- 
derable colección  de  veinte  y  ocho  manuales  ó  protocolos. 
El  úllimo  le  posee  en  su  numere: o  y  bien  coordinado  ar- 
chivo el  actual  escribano  público  y  de  número  de  esia  ciu- 
dad D.  José  Maria  Torrenty  Sayrols.  (*)  Le  titula  Carbo- 


(')  No  podemos  menos  de  repetir  aquí  las  mes  espresivas  gracias  al 
Sr.  Torrenl  por  la  frannueza  y  fina  atención  con  que,  después  de  .eiitciado 
tlt'  nuestro  objeto,  nos  lacilitó  en  su  despaciio  el  cxáineu  del  citado  pro- 
loeolü  y  de  todos  los  demás  papeles  que  creímos  podriau  convenirnos; 
sintiendo  íi  la  par  ({ue  la  conducta  muy  distinta  observada  por  otro  de  sus 


(3) 
noli  Viccsimiim  octavK)}}  Mmiuale  mci  P,  Micha eli  Carhone- 
ili  ScrJ  ilonfini  /?<v//.v  Scrilm  ejus  auctoritate  Not.  P.  Bar- 
cinona\  y  decimos  ser  el  líltiino,  porque  las  íVclias  que 
abraza  llegan  hasla  el  año  mismo  de  su  muerte  ,  porque 
están  en  blanco  sus  últimos  [óleos,  que  no  los  bubiera  de- 
jado en  aquel  estado  si  continuara  en  el  ejercicio  de  su 
notaría,  y  finalmente  porque  termina  con  una  nota  autó- 
grafa de  su  bijo  y  sucesor  Francisco,  en  que  espresa  la 
muerte  de  su  padre.  No  dudamos  que  aun  mayor  número 
de  escrituras  bubiera  dejado  al  morir,  á  no  baber  prescin- 
dido de  estender  la  mayor  parte  de  las  que  se  le  presenta- 
ban desde  el  año  loU,  para  atender  con  mas  esmero  á  la 
custodia  del  Real  Archivo  que  le  confió  el  mismo  D.  Juan  II, 
como  mas  adelante  veremos.  Así  lo  espresa  al  fól.  84  v.  <-o 
del  mencionado  protocolo,  con  asiento  del  2o  de  abril  de 
1315.  Hic  mutatur  amms,  dice,  ct  aviditas  recipiendi  per 
me  instrumenta  ccssat  quia  non  curo  nisi  de  Regio  Archivo 
ton  pus  perderé  scu  raro  ipsa  recipio  ct  ultra  meam  volun- 
ta tcm. 

Una  de  las  circunstancias  que  le  darían  mas  realce  en 
su  carrera  y  que  quizás  debió  de  contribuir  á  que  se  le 
agraciase  con  la  plaza  de  archivero,  fué  el  hermoso  carác- 
ter de  letra  que  poseía.  En  aquellos  tiempos  en  que  la  im- 
prenta estaba  en  su  infancia,  un  buen  pendolista  tenia  ase- 


compañeros  de  proicsion  Laya  lal  vez  privado  á  nuestros  lectores  de  algu- 
nas otras  noticias  no  menos  interesantes  que  las  espuestas.  De  todos  mo- 
dos, al  Sr  Torreiit  debtí  caberlo  la  salisraccion  do  haber  conlri buido  con 
s  1  loalde  coiuloscendomia  al  justo  elo^'io  y  couociuiioiilo  de  un  sujeto 
<iue  honró  la  clase  á  que  pertenece,  y  [)iiudc  contar  sici)ii)ro  con  el  reco- 
nuciniicnlo  del  autor  do  esta  bio''ra1'ia. 


(4) 
gurados  su  subsistencia  y  porvenir,  mientras  que  iioy  dia 
la  profusión  de  los  productos  de  aquella  y  lo  muy  gcnera- 
li/ada  que  se  halla  esta  habilidad,  casi  la  han  convertido 
en  insignificante  para  esta  clase  de  destinos.  Afortunada- 
mente nuestro  cronista  unia  la  inteligencia  de  la  dirección 
á  la  destreza  mecánica  del  escribiente.  Que  tuvo  un  her- 
moso carácter  de  letra  queda  demostrado  lomándose  la 
pena  de  hojear  los  inumerables  escritos  suyos  que  se  con- 
servan en  el  Archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón,  y  que 
él  mismo  daba  gran  valor  á  esta  circunstancia  se  despren- 
de de  los  elogios  que  repetidas  veces  hace  en  el  margen 
de  los  documentos  escritos  con  la  no  menos  hermosa  letra 
deD.  Pedro  el  Ceremonioso  (*),  y  de  las  numerosas  escusas 
que  dá  cuando  su  cansada  mano  iba  entorpeciéndose  con 
los  años  (N.  5.) 

La  brillante  opinión  que  gozaba  Carbonell  entre  sus  con- 
ciudadanos y  los  buenos  informes  que  de  su  aptitud  dio  á 
D.  Juan  II  su  abogado  fiscal  micer  Juan  Ros,  decidieron  á 
este  monarca  á  confiarle  las  llaves  de  su  Real  Archivo,  al 
vacar  esta  plaza  por  muerte  de  su  antecesor  Jaime  Garcia 
(D.  4).  Los  términos  en  que  el  Rey  le  espidió  el  nombra- 
miento, desde  Zaragoza  á  9  de  diciembre  de  1476,  reasu- 
men el  mas  eminente   elogio   de  su  persona  é  idoneidad, 


(')  Carbonell  fué  entusiasta  admirador  do  aquel  rey  c  incansable  en 
aprovechar  las  ocasiones  de  encomiarle.  Llevó  ú  tal  estremo  su  pasión 
hacia  él,  que  trató  de  imitarle  en  la  costumbre  que  aquel  tenia  y  le  valió 
el  renombre  de  Perc  delpunyalet,  que  la  posteridad  le  dio.  Véase  al  fin 
de  la  coluna  1.»  del  fól.  100  de  su  crónica:  E  per  scmblanl  yodit  Archi- 
vcr  lie  dellibcrat  portar  punyalet  íanl  com  viuré  é  jal  comenf  portar  en- 
atra  quen  sia  motejat  del  punalet. 


(5) 
qiie  pudiéramos  hacer,  E!  monarca,  después  de  ponderar 
en  él  la  imporlancia  y  mérito  de  su  Archivo  y  la  conve- 
niencia de  que  el  nombramiento  del  encargado  de  su  cus- 
todia recayese  en  perso-na  probada,  selecta  é  idónea,  y  ma- 
nifestando cuanto  y  cuan  detenidamente  habia  discurrido 
para  echar  mano  del  sujeto  qne  reuniese  tales  circunstan- 
cias, dice:  Tándem  ad  vos  fidelem  noslrum  Petriim  Michac- 
Icm  Carboncll  notarium  cívem  Barchinoneintuitumconside- 
rationis  nostrc  convertimiis  quem  plurium  fidedignorum  tes- 
limonium  ac  comunis  fame  preloqio  noscimus  fide  prohítat  • 
ct  aninii  sinceritaie  aliisque  viriulibus  cssc  ornatmn  valde- 
quc  ahtum  el  ydoneum  non  modo  ad  ípsum  officium  exer- 
cendiim  sed  multo  etiam  maiora  onera  suheundum;  his  igi- 
ttir  considcrülionibus  indncii  de  vestrís  eisdcm  fide  probifa- 
te  ydoncytale  el  industria  plenissime  confidentes  vos  dictum 
Petrum  Michaelem  Carbonellum,  ¿t,  ¿i'.  Nombróle  al  propio 
tiempo  Scribam  domus  nosfre,  por  ser  este  un  requisito 
que  indispensablemente  debia  reunir  el  que  desempeñase 
aquel  cargo,  en  virtud  de  la  Real  pracmática  dada  por  el 
célebre  D.  Pedro  el  Ceremonioso  en  Tamar¡te,á  12  de  mar- 
zo de  i 584-  ,  vigente  entonces  aun  en  toda  su  fuerza  (D. 
5).  A  las  10  de  la  mañana  del  dia  7  de  enero  de  1477  to- 
m  j  posesión  de  su  cargo,  en  presencia  de  Bartolomé  Veri, 
consejero  y  regente  la  Cancillería  del  Rey,  Andrés  de  Pe- 
guera, Maestre  Racional  de  la  corte  en  la  ciudad  de  Bar- 
celona, Principado  de  Cataluña,  reino  de  Mallorca  ,  islas 
adyacentes  y  reino  de  Sicilia,  Pedro  Baucells,  lugartenien- 
te del  sobredicho  Maestre  Racional,  Monserrat  Torres,  pres- 
bítero, y  Bernardo  Audor,  escribano  del  Rey,  que  autorizó 
el  acto,  siendo  lestigos  Juan  Viastrosa,  mercader  y  ciuda- 
dano de  Barcelona,  yerno  del  anteces'^r  de  Carbonell,  Jai- 
me Garcia,  y  otras  personas.  Prestó  después  juramento  v 


(  o  ) 

honifínajfi  on  manos  del  Rcíícnle  la  Cancilloría  del  Rey  ya 
mencionado,  ;í  tenor  délos  usajes  de  Barcelona  y  conslilii- 
eiones  generales  de  Cataluña  (N.  6).  Posteriormente  don 
Fernando  r!  Católico,  desde  Jerez,  á  "Sode octubre  de  1477, 
confirmó  en  todas  sus  partes  el  nombramiento  de  Carbo- 
nell  (D.  6).  Tanta  era  la  confianza  que  este  monarca  le 
dispensaba,  tal  el  convencimiento  que  tenia  de  que  jamás 
abusarla  de  ella,  y  tan  persuadido  estaba  de  su  celo  por  la 
custodia  del  Arcbivo;  que  no  vaciló  en  concederle,  desde 
Tara/ona,  á  o  de  marzo  de  1484,  el  mas  amplio  permiso 
para  que  ,  siempre  que  lo  exigiesen  sus  negocios  y  en 
toda  época  en  que  se  declarase  la  peste  en  Barcelona  (tan 
frecuente  en  aquellos  tiempos"*,  se  auséntasele  ella  á  cuan- 
ta distancia  quisiese,  con  la  única  prevención  de  que,  á  su 
partida,  confiase  las  llaves  del  Archivo  á  alguno  de  los  em- 
pleados que  le  designó,  para  que  su  Real  servicio  no  que- 
dara desatendido  (D.  7). 

La  brillante  posición  que  ocupaba  Carbonell,  su  impor- 
tante deslino,  las  buenas  relaciones  que  tenia  en  la  corte, 
su  mucho  saber  y  su  bien  sentada  opinión  le  grangearon 
las  mas  altas  consideraciones  por  parte  de  los  personajes 
de  mayor  rango  y  valía.  Para  convencerse  de  esto  no  hay 
mas  que  hojearlas  copiosas  cartas  que  recibia,  muchas  de 
las  cuales  se  conservan  aun  en  el  legajo  de  autógrafos 
custodiado  en  el  Archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón. 
En  la  que  el  Condestable  de  aquel  reino  le  escribía  desde 
Tora  á  20  de  julio  de  1485,  pidiéndole  copia  de  un  docu- 
mento del  Archivo,  le  dá  el  título  de  magnifich  e  de  mi 
simiular  amich.  El  canónigo  de  Tortosa  P.  Juan  Lobera, 
desde  el  monasterio  de  S.  Juan  de  las  Abadesas,  á  1(5  de 
setiembre  de  1484,  le  titula  Mossenycr  molt  magnificJi  e  de 
gran  saviesa.  El  Regente  la  Cancillería  de  Aragón,  Martin 


(7  ) 
RIarlinez  Teme!,  en  carta  escrita  desde  Zaragoza  á  8  de  se- 
tiembre de  1488,  le  dá  el  dictado  de  Miuptif/irlio  y  sprcial 
amigo.  D.  Alfonso  de  Aragón,  arzobispo  de  Zaragoza,  des- 
de aquella  ciudad,  á  1 .«  de  octubre  de  1490,  le  denomina 
Special  amigo.  El  Condestable  y  Conde  de  Cardona,  desde 
Arbeca,  á  27  de  febrero  de  149!,  comienza  su  ca'rta  Molt 
magnifich  e  singular  amich.  D.  Juan  de  Aragón,  conde  de 
Piibagorza,  en  su  carta  fechada  en  Luna  á  10  de  noviembre 
de  149i,  le  llama  Virfuoso  mi  spccúd  amigo  &  Ce.  Son  in- 
finitas las  que  espresan  dictados  parecidos  y  que  dejamos 
de  citar  en  obsequio  de  la  brevedad. 

Pero  si  tales  distinciones  podían  justamente  halagar  su 
amor  propio,  sin  embargo,  esta  noble  satisfacción  debieron 
acibararla  no  pocas  veces  la  envidia  y  la  calumnia.  Bien 
amargamente  se  queja  de  los  sinsabores  que  aquellas  ene- 
migas incansables  de  todo  hombre  de  mérito  le  acarreaban, 
en  la  caria  que  desde  Barcelona  escribía  á  su  primo  Geró- 
nimo Pan  el  dia  i'iltim.o  de  abril  de  1477  (D.  8).  Sus  ene- 
migos le  echa!)an  en  cara  que,  á  la  par  de!  cargo  de  Ar- 
chivero, ejercía  el  de  escribano  de!  Rey,  cosa  que  asegura- 
ban no  haberse  usado  hasta  eiU  nces;  pero  Carbonell,  con 
sus  útiles  investigaciones  practicadas  en  los  papeles  mis- 
mos que  tenia  encomendados  á  su  custodia,  y  ausiliado  de 
sus  buenos  é  influyentes  amigos  Bartolomé  Veri,  Juan  Pey- 
ló,  Juan  Yilar  y  Pedro  Baucells  les  dio  el  mas  solemne 
mentís  «N.  7).  También  compuso  unos  metros  ó  coplas 
contra  los  reprensores  de  su  vida,  que  desgraciadamente 
se  han  perdido,  como  veremos  al  tratar  de  sus  obras  poé- 
ticas, y  otros  contra  los  que,  movidos  esclusivamenle  del 
deseo  de  perjudicarle  y  perseguirle,  aconsejaron  áD.  Fer- 
nando (i  Católico  la  constitución  que  dictó  en  las  prime- 
ras  Cortes   celebradas   en   Monzón   á  2  de  setiembre  de 


(8) 
1510,  relativa  á  los  registros  ilcl  Archivo  Real  y  salarios 
(juc  corrcspoixlian  á  su  Archivero.  Pero  el  mejor  tcslinio- 
nio  de  que  Carboncll  fué  el  hlanco  de  la  maledicencia  y 
de  la  calumnia  es  el  estilo  fuerte  y  reprensivo  de  algunas 
cartas  que  le  dirigió  el  mismo  D.  Fernando,  que  tanto  le 
habia  elogiado  y  distinguido  anteriormente.  Para  no  mo- 
lestar á  nuestros  lectores  nos  concretamos  á  recomendar- 
les la  lectura  de  la  que  le  escribió  desde  Zaragoza  á  27  de 
dici'^mbre  de  1488  (D.  9j.  Sin  embargo  ,  solo  una  impre- 
sión muy  pasajera  debieron  producir  las  intrigas  de  los 
enemigos  del  calumniado  en  el  corazón  del  Rey  ,  cuando 
á  los  pocos  dias,  admitiendo  una  leve  escusa  alegada  por 
Carbonell,  le  devolvió  toda  su  gracia  (D.  iO). 

La  exactitud,  aplicación,  inteligencia  y  celo  de  Carbonell 
en  el  ejercicio  de  su  cargo  de  Archivero  tiene  una  convin- 
cente é  incontrastable  defensa  que  ni  la  calumnia  pudo  en 
su  tiempo  acallar  ni  el  largo  período  de  cerca  cuatro  si- 
glos ha  sido  bastante  á  destruir.  Hojee  el  curioso  los  mu- 
chos registros  y  las  numerosas  escrituras  que  posee  el  Ar- 
chivo general  de  la  Corona  de  Aragón  correspondientes  á 
los  condados  y  reinados  desde  D.  Vií"redo  el  Velloso  hasta 
principios  del  segundo  año  del  de  D.  Carlos  I  el  Máximo^ 
en  cuya  época  murió  Carbonell;  y  en  bien  pocos  de  ellos 
dejará  de  v'jr  algún  rastro  de  su  inteligente  y  laboriosa 
mano,  siendo  además  copiosos  y  abundantísimos  los  índi- 
ces, notas  y  memorias  que  nos  ha  legado  de  existencias, 
ingresos,  pérdidas,  reclamaciones  y  vicisitudes  de  aquellos 
pre^osos  papeles  que  hoy  dia  admiramos. 

El  cuidado  material  que  ponia  Carbonell  en  la  custodia 
y  conservación  del  rico  depósito  que  le  tenia  confiado  el 
Rey  lo  atestiguan  palpablemente  las  dos  apocas  registra- 
das á  los  fól.  37  y  87  de  su  28."  protocolo  ó  manual  que 


(0) 
hemos  citado  anteriormente  (D.  11  y  52).  La  primera  cor- 
responde á  la  cuenta  de  46  s.  y  6  d.  invertidos  en  repo- 
ner y  asegurar  la  puerta  del  Real  Archivo,  que  se  hallaba 
en  muy  mal  estado  ú  11  de  diciembre  de  lo06,  y  la  segun- 
da á  la  de  150,  s.  satisfecha  á  lo  de  diciembre  de  1511, 
por  la  construcción  de  nuevas  estanterías,  escaleras  y  de- 
más para  colocar  los  registros  que  de  nuevo  habian  ingre- 
sado. No  es  nada  reducido  el  número  de  las  notas  que  ha 
dejado  y  que  atestiguan  haber  satisfecho  de  fondos  suyos 
particulares  el  coste  de  algunas  mejoras  practicadas  en  su 
tiempo  y  por  disposición  suya  en  el  Archivo. 

Pero  uno  de  los  rasgos  que  mas  honran  el  carácter  de 
Carbonell  es  la  suma  delicadeza  y  gran  desprendimiento 
con  que  se  portaba  al  exijir  sus  derechos  por  la  espedi- 
cion  de  los  testimonios,  copias  y  noticias  de  los  papeles 
que  custodiaba  y  que  en  aquella  época  constituían  el  mas 
considerable  emolumento  de  su  destino.  A  las  personas 
notables  por  consideración  y  respeto  á  su  rango  y  posición 
les  dispensaría  el  todo  ó  parte  de  sus  derechos  ,  mientras 
que  su  compasivo  corazón  no  podia  admitir  los  que  la  ma- 
no del  pobre  le  ofrecia.  Y  esta  generosidad  resalta  tanto 
mas,  cnanto  que  sus  sueldos  lijos  ó  quitaciones  le  eran 
satisfechos  con  enormes  atrasos  (N.  8,  9  y  10.) 

Carbonell  ejerció  su  empleo  durante  cuarenta  años  cum- 
plidos, que  mediaron  desde  su  nombramiento  hasta  su 
muerte,  y  en  tan  largo  espacio  de  tiempo  no  descuidó  un 
momento  las  atenciones  que  aquel  le  ofrecia.  Igual  celo  é 
igual  constancia  hemos  notado  en  el  principio  y  en  (ú  fin 
de  su  arehiverato,  á  pesar  do  que  en  el  líltimo  tercio  de 
su  vida  su  avanzada  edad  y  los  progresos  de  la  terrible  en- 
fermedad de  asma  que  padecía  ponían  algún  obstáculo  á 
sus  constantes  desvelos.  Aun  teniendo  el  descanso  y  con- 

TOMO    XXVII  2 


(  10) 
suelo  de  su   hijo  Francisco  ,    que  reunía  por   autorización 
Real  la  circunstancia  de  ser  coarcliivero  y  coadyutor  suyo, 
economizó  cuanto  pudo  el  echar  mano  de  este  alivio. 

Invertia  todos  los  ratos  de  ocio  en  escribir  las  concien- 
zudas é  iuteresantes  obras  que  nos  dejó  y  de  las  cuales 
nos  ocuparemos  mas  adelante,  y  en  estudiar  los  autores 
clásicos  y  los  demás  libros  cuya  lectura  estaba  mas  en  bo- 
ga en  aquella  primitiva  época  de  la  imprenta,  gastando,  á 
pesar  de  su  escasa  fortuna,  sumas  considerables  en  adqui- 
rir ediciones  de  tanto  valor  entonces  por  su  novedad  como 
le  tienen  hoy  dia  por  su  antigüedad  y  rareza.  Los  biblió- 
grafos hallarán  en  la  Biblioteca  pública  de  Barcelona  un 
crecido  número  de  aquellos  preciosos  libros  que  !a  inago- 
table generosidad  de  Carbonell  distribuyó  entre  las  de  los 
conventos  de  esta  ciudad  y  de  sus  alrededores,  y  que  des- 
pués de  los  incendios  de  aquellas  casas  religiosas  se  reu- 
nieron en  aquella.  Recomendamos  especialmente  á  los  afi- 
cionados el  examen  del  magnífico  ejemplar  en  gran  fóleo 
de  las  obras  de  Séneca,  impreso  en  Ñapóles  en  1475,  que 
nuestro  cronista  donó  al  convento  de  Menores  de  Barce- 
lona en  obsequio  á  su  estimado  amigo,  el  célebre  predica- 
dor, religioso  de  aquella  orden,  F.  Francisco  Sagarra,  según 
la  carta  autógrafa  que  continuó  en  su  primer  fóleo  á  6  de 
los  idus  de  enero  de  li87.  (N.  11) 

Tal  es  el  bosquejo  que  hemos  trazado  de  la  conducía  de 
Carbonell  como  funcionario  público ;  réstanos  solo  añadir, 
¡rajo  el  punto  de  vista  de  la  política,  que  fué  ornante  y 
agradecido  hasta  lo  sumo  para  con  los  reyes  que  hablan 
depositado  en  él  su  confianza,  como  lo  espresa  repetidas 
veces  en  el  decurso  de  su  crónica,  y  que  no  quiso  admitir 
ningún  otro  cargo  público,  no  solo  por  no  distraerse  de  sus 
principales  obligaciones  y  estudios,  sí  que  también  porque 


( 11 ) 

el  ejercicio  de  algunos  repugnaba  á  su   carácter  y  convic- 
ciones. 

Pasemos  ya  á  considerarle  como  simple  particular  en  el 
interior  de  su  familia,  y  hablemos  de  su  moralidad.  Carbo- 
nell  fue  buen  hijo,  buen  esposo  y  buen  padre.  Lo  primero 
lo  atestiguan  el  respeto  y  cariño  con  que  habla  siempre  de 
sus  padres,  en  falta  de  otras  pruebas  mas  directas  que  no 
dudamos  hallariamos  en  el  fól.  6:2  del  Memorialen.  49,  á 
no  haber  aquel  desaparecido.  No  obstante  el  cuidado  y  es- 
mero con  quo  compuso  el  epilaíio  de  su  padre,  cuyos  res- 
tos yacian  en  el  convento  de  Dominicos  de  esta  ciudad 
(N.  2.),  los  minuciosos  detalles  que  nos  reíiere  de  la  en- 
fermedad, agonía  y  muerte  de  su  madre  ;,  y  la  veneración 
hacia  ella  que  nos  indica  la  circunstancia  de  haber  muerto 
aquella  hi  cameram  m.aiorem  domus  maioris  domorum  mea- 
rum  iN.  5.j,  corroboran  la  exactitud  de  nuestro  aserto.  Pa- 
ra probar  que  fué  buen  esposo,  nos  sobran  poderosas  ra- 
zones que  esponer  respecto  á  su  segunda  mujer  Eulalia, 
aunque  con  relación  á  Engracia  la  primera,  únicamente 
podamos  alegar  el  cuidado  que  tuvo  de  incluirla  en  la  tum- 
ba y  en  el  epitafio  que  dedicó  á  siipadre,yelepiteto  queen 
aquel  la  dá  de  Conjugi  benemerenti  (N.  2.).  Carbón ell  co- 
metió sin  d<:da  la  imprudencia  de  casarse  de  segundas 
nupcias  con  una  mujer  joven,  ó  tuvo  la  desgracia  de  que 
no  reuniese  esta  la  genialidad  y  buenas  circunstancias  que 
tanto  son  de  apetecer  en  la  compañera  de  nuestra  vida.  No 
hay  mas  que  leer  el  breve  y  original  pero  tal  vez  demasia- 
do severo  y  libre  prefacio  sobre  el  matrimonio  con  que  en 
cabeza  su  28.°  Memorial  ó  protocolo,  ya  citado,  para  con- 
vencerse de  que  en  el  que  contrajo  segunda  vez  no  fué  tan 
feliz  como  en  el  primero  íN.  12í-  Y  es  preciso  disculpar  á 
Carbonell  este  arranque  de  mal  humor,  considerando  que 


(  Í2) 
pudo  escribirlo  en  circunstancias  críticas  y  desagradables 
en  que. el  hombre  mas  pacifico  salta  todas  las  vallas  de  la 
reflecsion.  Y  cnanto  mas  irritado  y  descontento  le  consi- 
deremos, tanto  mas  paciente  y  generoso  se  nos  presenta 
cuando,  quejándose  amargamente  déla  conducta  de  su  hi- 
jo para  con  él,  dice,  yo  ley  perdó:  faca  yo  lo  que  clec  axi 
vcrs  ell  com  vcrs  nostra  midler  e  ells  nunca  facan  res  per  mi 
que  de  co  so  contení  (N.  iZ).  ¿Podrá  pues,  dudarse,  que 
Carbonell  fué  un  buen  esposo? 

Todo  el  amor  de  que  era  capaz  su  noble  v  afectuosa  al- 
ma se  ve  reconcentrado  en  el  entrañable  cariño  que  pro- 
fesó á  sus  hijos  y  á  sus  nietos.  Los  primeros  fueron  seis, 
según  hemos  indicado  en  el  principio  de  esta  biografía, 
tres  varones  y  tres  hembras.  La  sola  vez  que  de  estas  ha- 
bla lo  hace  manifestando  al  Rey  el  sentimiento  que  tenia 
de  no  poderlas  dotar  como  deseaba  (D-  15).  De  los  varones 
Pedro  Miguel  quedó  ciego  mientras  mamava  ,  se  dedicó  á 
la  música,  y  á  los  veinte  y  siete  años  de  edad  la  peste  lo 
arrebató  á  su  padre,  el  viernes  2  de  julio  de  1490. El  ca- 
riño que  tuvo  á  este  desgraciado  hijo  lo  atestigua  la  tierna 
octava  que  le  dedica  en  su  continuación  á  la  Danca  de  la 
Mort,  Baltasar  marchó  á  Ciutadella  de  Menorca,  para  estar 
al  cuidado  de  un  tio  suyo,  indudablemente  materno  ,  que 
parece  le  quería  mucho  y  trataba  de  hacer  su  felicidad; 
pero  la  muerte  cortó  su  vida  en  llor,  y  Carbonell  perdiJ 
otro  objeto  de  su  cariño.  El  contenido  de  la  carta  que. 
Francisco  le  escribía  desde  Zaragoza  á  50  de  setiembre  de 
ii84,  de  la  que 'hemos  sacado  las  noticias  que  acabamos 
de  esponer,  son  un  cumplido  lesiimonio  de  los  cuidados 
y  desvelos  que  el  padre  pasaba  por  la  suerte  y  porvenir  de 
aquel  malogrado  hijo  (D.  14}.  Pero  concretándonos  á  Fran- 
cisco, este  fué  el  línico  varón  que  le  sobrevivió,  perpetuó 


(  i3) 
su  nombre  y  le  sucedió  en  bienes,  carrera  y  tleslino.  De- 
bió de  ser  estremada  la  constante  solicitud  con  que  Car- 
bonell  cuidó  de  darle  una  educación  adecuada  á  los  hono- 
res y  al  cargo  á  que  naturalmente  habia  de  destinarle  ,  y 
sino  es  una  clara  indicación  de  esto,  no  sabemos  qué  otra 
esplicacion  pueda  darse  á  las  severas  máximas  que  le  dejó 
escritas,  sin  duda  para  que  jamás  las  olvidara,  al  fól.  481 
del  Memoriale  n.  49,  y  son  las  siguientes. 

Fui  charissime  hec  serva  mándala. 

Loquere  pauca,  ut  facis. 

Verax  esto. 

Ne  sis  velox. 

Iram  seda» 

Lili  cede. 

Turpia  tace. 

Deroga  nulli. 

Misericors  esto. 

Memento  mor  i. 
Ni  olvidó  tampoco  inculcarle  las  sanas  máximas  de  la  re- 
ligión cristiana,  como  lo  prueba  el  contenido   de   la  carta 
que  el  hijo  dirigia  al  padre  desde  Córdova  á   30  de  mayo 
de  1482.  (D.  15). 

Apenas  cumplió  Francisco  los  diez  y  ocho  años,  su  pa- 
dre suplicó  á  mossen  Gaspar  de  Arinyó,  consejero  y  secre- 
tario del  Rey,  le  admitiese  en  su  servicio,  ponderando  sus 
buenas  costumbres  y  conocimientos,  como  es  de  ver  de  la 
carta  que  desde  Barcelona  le  escribió  en  12  de  enero  de 
1479  (D.  10,1.  Los  deseos  de  Garboneil  quedaron  muy  en 
breve  cumplidos,  puesto  que  vemos  que  el  mencionado 
Francisco  salió  montado  en  una  (jentil  muía  para  Valencia 
el  márles  28  de  setiembre  de  aquel  mismo  año,  en  servi- 
cio y  compañía  de  mossen  Gaspar  de  Arinyó  y  también  en 


(  i-i  ) 
la  del  otro  sccrclario  del  Uey,  mosseii  Peyró.  Kste  dcbia  por 
encargo  del  padre  vigilarle,  tenerle  á  an  lado  y  satisfacer 
los  gastos  de  su  manutención  (N.  14),  bien  qne  después  lo 
recibió  en  su  casa  y  lo  tomó  definitivamenle  por  escri- 
biente mossen  Gaspar  de  Arin)('),  el  sábado  51  de  marzo  de 
■1481  iN.  lo).  Carbonell  correspondió  ú  este  obsequio  con 
el  regalo  que  hizo  al  sobredicho  Arinyó  de  un  libro  de  un 
valor  considerable  y  cuyo  título  sentimos  no  r.os  dejase 
consignado,  ya  que  así  lo  hizo  de  otras  circunstancias  no 
menos  curiosas. 

Carbonell  tuvo  que  vencer  ia  repugnancia  de  su  hijo  á 
seguir  la  corle  (N,  14).  Como  hombre  de  talento  y  espe- 
riencia  preveía  que,  á  favor  de  las  relaciones  que  en  ella 
contrajese  y  con  su  aplicación  y  buena  conducta,  no  le  se- 
ria difícil  alcanzar  una  posición  ventajosa.  En  efecto:  no 
habían  transcurrido  aun  cuatro  años  desde  su  partida, 
cuando  D.  Fernando  et  Católico^  á  solicitud  de  Carbonell, 
con  el  apoyo  de  sus  buenos  é  influyentes  amigos  y  en 
atención  a  ios  servicios  que  Francisco  habla  ya  prestado 
á  la  corte  en  clase  de  escribiente  á  las  órdenes  de  su  se- 
cretario Arinyó,  le  agració  con  el  nombramiento  de  coar- 
chivero y  coescribano  de  mandamiento,  desde  Córdova  en 
23  de  mayo  de  i  Í83,  concediéndole  los  mismos  derechos, 
preheminencias  y  emolum.entos  que  disfrutaba  su  padre, 
reservando  sin  embargo  esclusivamente  para  este  la  qui- 
tación ordinaria  ó  sueldo  y  el  ejercicio  de  decretar  las  sú- 
plicas, poner  los  maiidaíos,  actuar  los  procesos  y  ha- 
cer todos  los  actos  propios  á  los  escribanos  de  man- 
damiento. Dispuso  también  que,  en  caso  de  muerte,  ce- 
sión ó  abdicación  de  cualquiera  de  ellos,  la  plaza  quedase 
iníegramenle  el  ipso  facto  para  el  sobreviviente,  sin  es*- 
pcrar  nueva  })rovision,  mandato,  consulta  ni  confirmación 


(  15  ) 
alguna  (I).  17).  (*)  Esta  gracia  fué  coníirmada  y  ampliada 
por  D.  Carlos  I,  el  Máximo,  y  su  madre  D.»  Juana,  la  Loca, 
en  Valladolid  á  50  de  enero  de  1348  (D.  18  y  19.) 

Carbonell  tampoco  quiso  que  sus  manuales  ó  protocolos 
quedasen  Iiucrlanos  á  su  muerte  ni  pasasen  á  manos  es- 
trañas.  Y  este  deseo  lo  vio  también  cumplido  en  28  de 
abril  de  1  i83,  con  el  nombramiento  de  notario  público  que 
el  mismo  D.  Fernando,  d  Católico,  otorgó  desde  Madrid  á 
favor  de  Francisco  (D.  20},  ampliando  esta  gracia  después 
en  Córdova  á  25  de  agosto  del  propio  año  (D.  21). 

Condecorado  ya  Francisco  con  estos  dos  títulos,  poco 
tardó  en  regresat  al  lado  de  su  padre,  como  nos  lo  indica 
la  toma  de  posesión  de  su  nueva  plaza  en  ci  Archivo,  el 
último  dia  del  año  1484  (D.  22).  Entonces,  considerando 
asegurado  ya  su  porvenir,  trataria  de  tomar  estado,  pues  se 
nos  presenta  casado  con  Juana,  hija,  indudablemente  úni- 
ca, de  Rafael  de  Riudor,  también  notario  púbiico  ('a  Bar- 
celona, quien,  en  atención  á  este  enlace,  le  donó  para  des- 
pués de  su  muerte  las  escrituras  propias  y  agenas  que  po- 
seía (í).  23  y  24).  Murió  su  esposa  á  los  pocos  años,  sin 
dejarle  hijo  alguno,  pero  sí  unas  casas  situadas  en  la  calle 
del  Garrofa'  de  ia  propia  ciurjad,  instituyéndole  en  su  tes- 
tamento heredero  á  sus  libres  voluntades  (N.  16).  A  poco 
contrajo  segundas  nupcias  con  Isabel,  hija  de  JuanUlzina, 
boticario  (N.  17),  y  esta  dio  á  Carbonell  la  satisfacción  de 


(*)  Igual  gracia  dispensó  D.  Carlos  1 .  el  Máximo,  en  Barcelona  á  30 
de  agosto  de  1519,  ú  Francisco  Miguel,  nieto  de  Pedro  Miguel,  cen  res- 
pecto á  su  padre  Francisco,  como  es  de  ver  del  fól.  117  del  OífitiaUum'i, 
Caroli  I,  TI.  oS78,  en  el  Arcliivo  general  de  la  Corona  de  Aragón,  cuya 
custodia  corrió  por  lo  tanto  consecutivamente  á  cargo  do  tres  generacio- 
nes do  la  familia  de  Carbonell. 


(  16  ) 
verse  reproducido  en  oclio  nietos,  entre  ellos  cinco  varones 
y  tres  hembras,  cuyo  nacimiento,  nombres^  pérdidas  y  de- 
rmis circunstancias  omitiremos  por  no  corresponder  á 
nuestro  principal  objeto.  Si  el  lector  repasa  las  notas  aii- 
lügrafas  queá  ellos  se  refieren  (N.  16,  17,  18,  lU,  20,  21, 
22  y  23),  admirará  la  generosidad  con  que  regalaba  alha- 
jas á  los  recien  nacidos  y  á  su  nuera  en  cada  uno  de  sus 
alumbramientos,  y  verá  en  esto  otra  prueba  de  la  bondad 
del  corazón  que  á  tales  demostraciones  se  entregaba.  Es- 
tos repelidos  obsequios  que  Garbonell  prodigaba  á  su  nue- 
ra y  el  dictado  que  le  dá  de  venerandos  nuruimec  (N.  17], 
indican  que  su  amor  paternal  alcanzaba  á  todos  sus  hijos 
y  nietos.  No  le  faltaron  en  el  seno  mismo  de  su  familia 
contratiempos  que  acibarasen  estos  puros  goces.  Precin- 
diendo  de  los  que  ya  hemos  indicado  anteriormente,  turbó 
su  tranquilidad  algún  rasgo  de  ambición  é  interés  por  par- 
te de  su  hijo  Francisco  (N.  13),  dimanado  mas  de  su  ines- 
periencia  que  de  su  índole;  pero  Garbonell  siempre  noble 
y  generoso  corrigió  á  su  hijo  confundiéndole  con  actos  re- 
pelidos de  desprendimiento  y  desinterés.  En  el  fól.  83  v. 
de  su  protocolo  28.°  otorgó  los  mas  amplios  poderes  á  su 
favor,  constituyéndole  procurador  suyo,  cierto  ,  especial  y 
general  para  reclamar  y  cobrar  toda  cantidad  que  acredi- 
tase en  razón  de  sus  sueldos  devengados,  derechos  etc.  en 
Barcelona  á  15  de  abril  de  lolO,  y  lo  que  es  mas  todavía, 
en  el  mes  de  marzo  de  loí6  le  entregó  una  doble  llave 
de  la  puerta  del  Archivo,  que  habia  mandado  hacer  con 
este  objeto,  diciéndole  que  cuantos  derechos  se  cobrasen 
en  adelante  por  la  espedicion  de  títulos,  copias  etc.  serian 
suyos  esclusivamente,  y  que  rogaba  á  Dios  le  conservase 
por  muchos  años  en  aquel  deslino  y  rej>ortase  de  él  tan- 
tas ventajas   cuantas    su   cora/on   ambicionaba  (  N,  lo). 


( 1' ) 

Elocuente  lección  que  lioura  mucho  al  que  es  capaz  de 
darla!.... 

Pasemos  ya  á  examinar  la  moralidad  de  Carbonell.  Como 
era  muy  apto,  activo  y  celoso  en  el  desempeño  de  sus 
obligaciones  y  de  los  destinos  que  los  reyes  le  contiaron, 
detestaba  á  los  que  no  le  imitaban  en  este  punto,  y  siem- 
pre que  se  le  presentaba  ocasión  oportuna  criticaba  fuerte- 
mente su  conducta,  descuido,  malas  costumbres  ó  falta  de 
aplicación.  Véanse  sino  algunas  de  sus  obras  poéticas, 
especialmente  la  continuación  á  la  Danai  de  la  mort^ 
que  es  una  terrible  crítica  de  las  costumbres  de  los  em- 
pleados de  la  corte  en  su  tiempo,  y  la  curiosa  nota  puesta 
al  fól  105  del  Mcmorialc  n.  49  contra  los  protonotarios  y 
secretarios  del  Rey  (N.  2o).  Una  consecuencia  de  su  seve- 
ridad en  esta  parte  es  la  breve  pero  enérgica  declamación 
que  escribió  en  la  2.a  coluna  del  fól  215  de  su  Crónica 
contra  el  abuso  que  existia  ya  en  su  tiempo  de  echar  ma- 
no para  el  servicio  Real  de  personas  influyentes  y  podero- 
sas, sin  atender  á  si  eran  ó  no  aptas  para  el  buen  desem- 
peño de  su  cometido, 

Carbonell  fué  generoso  y  desinteresado  sobremanera,  y 
iii  todas  las  riquezas  del  mundo,  ni  las  consideraciones 
mas  poderosas  eran  suticientes  á  separarle  de  sus  convic- 
ciones y  deberes.  ¿Hay  nada  mas  esplícitQ  ni  significativo 
que  sus  palabras  puestas  de  propio  puño  al  fól.  70  y  ulti- 
me v.t''»  del  Maiioriale  n.  28?...  E  nxi  (dice)  podeiii  dir 
que  ambitio  es  mare  de  perdilio  e  de  peccat  en  la  qual  so- 
vint  caen  e  senfanguen  moUcs  genis  com  feu  Pons-Pilal  que 
per  lemor  de  perdre  lo  offici  eom  li  digueren  los  Jueiis  (cnon 
cris  amicus  Cesaris»  ama  mes  cometre  tan  gran  peccat  en 
dar  falsa  e  scelerada  sentencia  contra  Jesu-Crist  qne  no  per- 
dre lo  offici. 


(  18) 

La  compasión  era  otra  de  las  dotes  de  sn  alma  ¡  Cuan 
conturbado  estaría  su  espíritu  al  escribir  en  el  fól.  43  del 
Memoriale  ii.  25.  Memoria  lene  quod  die  Mercvrii  XII  de- 
cembris  anuo  a  nativilate  Domini  MCCCCLXXXXII  fuÜ 
lata  qucdam  crudelisima  sententia  advet^siis  prefatiim  Joan- 
nem  Canyamas  rusticum  mentecaptum  qui  ipso  el  eodem  die 
fuit  membralim  Inmcalus  el  ita  diré  quod  cius  alrocilatcs  si 

scribere  vellem  lachryynis  continere  vix  polueriml Y  no 

seria  porque  Carboneü  fuese  indiferente  al  crimen  que 
aquel  miserable  habia  cometido  hiriendo  de  una  cuchillada 
en  la  garganta  á  D.  Fernando  d  Católico,  el  dia  7  de  di- 
ciembre de  1492,  en  las  escaleras  que  aun  hoy  dia  vemos 
en  la  plaza  del  Rey ;  pues  que  la  carta  que  al  siguiente  dia 
escribió  á  su  amigo,  el  Dr.  Rejente  la  Cancillería  del  Rey, 
misser Bartolomé  Veri  (fól.  255v.to  de  su  Crónica,  col.  2. a) 
es  un  modelo  de  la  mas  acrisolada  fidelidad  y  del  mas 
acendrado  amor  por  parte  de  un  subdito  á  su  Rev. 

El  que  reunia  tantas  y  tan  relevantes  virtudes  no  podia 
dejar  (le  ser  religioso.  En  efecto:  en  la  mayor  parte  de  srs 
obras  invoca  repetidas  veces  el  nombre  de  Dios,  de  la 
Virgen,  y  de  algunos  Santos  de  quienes  era  especialmente 
devoto,  y  en  alguna  de  ellas,  que  dedicó  esclusivamenleá  sa- 
grados objetos,  demostró  basta  la  evidencia  cuan  honda- 
mente arraigadas  estaban  en  su  corazón  las  creencias  de 
la  religión  que  profesaba.  Pero  hombre  de  talento  y  de  es- 
tudios al  propio  tiempo,  no  podia  en  manera  alguna  profa- 
nar aquella  con  ningún  esceso  de  fanatismo.  Por  esto  fué 
muy  severo  con  los  malos  eclesiásticos  ,  cuyas  corrompi- 
das costumbres  tan  ásperamente  reprende  en  los  fó!.s  67 
v.tt^  y  68  de  su  Crónica.  Finalmente,  sus  saludables  y  cris- 
tianas doctrinas  y  el  conocimiento  de  que  se  iba  acercan- 
do su  última  hora,  le  hicieron  despojarse  de  todos  sus  de- 


(  19  ) 
reehos  y  consideraciones  sociales  á  favor  do  su  hijo,  para 
entregarse  escliisivamentc  á  los  consuelos  de  la  religión  y 
á  la  dulce  esperanza  de  ver  muyen  breve  reconíipensadas 
sus  virtudes.  Antes  de  cerrar  los  ojos   aleg')  estos  justos 
motivos  á  su  Rey,  y  ampliando  este   en  17  de  octubre  de 
iiOl  la  gracia  que  concediera  á  Francisco  en  21  de  mayo 
de  1485,  dispensó  indirectamente  al  padre  de  las  obliga- 
ciones que  su  deslino  le  imponia,  y  que  ya  eran  muy  pesa- 
das para  sus  débiles  y  cansados  hombros  (D.  2o,  26  y  27). 
Demos,  pues,  cima  á  nuestra  tarea,  diciendo  que  un  ataque 
de  asma  puso  fin  á  sus  dias,  entre  cinco  y  seis  de  la  tarde 
del  2  de  abril  de  1317  ,  en  casa  de  su  hijo  <N.  26),  ha- 
ciendo la  muerte  del  justo,  y  dejando  á  la  posteridad   uti 
buen  nombre  por  sus  virtudes,  por  sus  servicios  públicos, 
por  sus  talentos   y  por  sus  obras  históricas  y  literarias: 
por  mas  que  la  revolución,  que  todo  lo  destruye,  haya  bor- 
rado hasta  la  humilde  lápida  de  su  sepulcro,   que  hemos 
Ijjdo  repelidas  veces  antes  del  año  1855,  en  una  de  las  pa- 
redes del  claustro  del  bello  cuanto  malogrado  convento  de 
Dominicos  de  Barcelona. 


^21 


DOCUMENTOS  Á  QUE  SE  HACE  REFERENCIA  EN  LA 
lílOGRAIÍA. 


N.  1 


Varia  12.  Notariorum  -1.  Alfonsi  IV, 
n.  2951,  fól.  62  v. 


Petri  Michaelis  Carbonell. 

Nos  Alfonsus  Dei  gratia  Rex  Aragonum  Sicilie  citra 
et  ultra  fariim  Valentie  Hierusalem  Hungarie  Maiorica- 
rum  Sardinití  et  Corsice  Comes  Barchinone  Dux  Atíie- 
narum  et  Neopatrie  ac  etiam  Comes  Rossilionis  et  Ce- 
ritanie.  Attendentes  vos  fulelem  nostrum  Petrum  Mi- 
chaelis Carbonell  oriumliim  Civitatis  Barchinone  esse 
ydoneum  et  sufíicientem  ad  tabellionatus  officium  exer- 
cendum  prestito  prius  per  vos  in  Cancellaria  nostra 
juramento  quod  bene  et  legaliter  vos  habebitis  in  exer- 
cendo  officio  memórate  constituimus  et  creamus  vos 
eundem  Petrum  Michaelis  in  notarium  publicum  per 
totam  terram  et  dominationcm  nostram  itaquodin  uni- 
versis  et  singulis  loéis  et  terris  ditioni  et  jurisdiclioni 
nostre  subiectis  possilis  recipere  et  coníicere  testa- 
menta acta  altestationes  senteniias  et  queiibet  instru- 
menta quorumcumque  coniractuum  fuerini  ctquaslibet 


(  22  ) 
alias  scriptiiias  publicas  et  auctenlicas  et  eas  sciibere 
et  scribi  faceré  per  substitutiim  aut  substilutos  a  vobis 
júralos  tamcn  de  quibus  quideni  prolhocola    sive  ca- 
pibrevia  íaciatis  notularum  ut  etenie  memorie  comen- 
detur.  J\os  enim  ipsis  testamenlis  aclis  atteütationibus 
sententüs  instrumentiseí  alus  scripluris  publicis  et  auc- 
tenticis  per  vos  bene  et  iegaüter  coníiciendis   eí  scri- 
bendis  aut  scribi  faciendis  per  jaralos  substitutos  a  vo- 
bis autoriíalem  noslrara  impendimus  pas'iter  et  decre- 
tum  ita  quod  eisdem  in  judicio  et  extra  judicium  fides 
j)lenaria   adhibealur  et  omniíiiodam  obteneant  roboris 
íirmitatem  laniquam  publica  manu  facía   dum  lamen 
subscriptionem  veslram  eí  signuir.  apposueritis  in  eis- 
dem qua  vos  auctorilate  regia  notarium   et  ipsis  con- 
íractibus  interesse    teneamini    confiteii.    Serenissimis 
igitur  quibuscumque   nostris  locuiuleiieiitibus  genera- 
ijbus  nosírum  super   his  significamns  intentuni.  Man- 
dantes de    certa   scientia    et    expresse  gubernatoribns 
nostris  goneralibus  eorumque  vices  gerentibus  vicariis 
baiulis  justiciis  curiis  suprajuncíariis  (;almedinis  meri- 
nis  juratis  et  universis  et  singulis  alus  officialibus   et 
subdilis  nostris  nbiiibet  consíitntis  preseníibus  et  fu- 
tuíis   dictorumque   officialium    locatencntibus   ut  vos 
dictum  Petrum  pro  notario  publico  habeant  et  teneant 
per  totam  terram  et  dominationem  nostram  ac  in  tes- 
tamenlis et   scripturis  vestris   publicis  et  auclenticis 
adhibeant  plennm  fidcm.  Adjicimiis  lamen  quod  testa- 
menta codicillos  instrumenta  illoruíuque  notas  el  tran- 
sumpta    acta  attestationes   teslium   et  alias  scripturas 
publicas  et  auctenlicas  quos  quas   et  que  receperitis 


(23  ) 
oonfecerilis  et  sciipseritis  aut  scribi  feceritis  intra  Co- 
mitalus  Rossilionis  et  Ceritanie  ac  térras  Corifluentis 
et  Vallispirii  vestris  sumptibus  faceré  et  de  medietate 
preciorum  iiide  habendoruní  secundum  ordinationes 
regias  procuralori  iioslro  Rossilionis  aul  quibiis  volue- 
rimus  teneamini  responderé.  In  quorum  tesíiinonium 
presentem  carlaní  íieri  jussimus  nosíro  comuni  sigillo 
impendenti  muniíí.m.  Üatumio  Civitate  Beneventi  die 
lercio  mensis  Marcii  anno  a  nativitate  Domiiii  Mülesi- 
mo  CCCCLYIÜ  Rcgoique  noslri  huius  Sicilie  ciíra  fa- 
rum  anno  vicésimo  quarto  aüorum  vero  Regnorum 
nostrorum  anno  quadragesimo  tercio.  Paíriarcha  ef 
Cancel!  arius. 

Petrus  Puguriol  mandato  Regio  facto 
per  Palriarcham  et  Cancellarium  qui 
eum  habuit  pro  suíTicienti. 
P. 


N.  2. 


Fól.  G3. 


Eiusdem  comissio. 

^Vlfonsus  ele.  Dilectis  et  fidelibus  Consiliariis  nostris 
Jacobo  Pauli  legum  doctori  et  Joanni  Peyro  locumte- 
ncnti  Protbonotarü  Civitaíis  Barcbinone  salutcm  et  di- 
leccionem.  Pro  óptima  informatione  quamde  íideli  nos- 


(  2M 

tro   Petro   Miehaeli  Carbonell  oriundo  dicte  Civilatis 
Rarchinone  habuimus  eidem  rartaii)  concessimus  no- 
tarie  j)cr  totam  terratn  et  dominationcm  nostram  iil  in 
padem  est  videre.  Quia  vero  eius  sufíiciencie  examina- 
lio  eliam  et  juramentum  et  cautio  que  in  similibus  re- 
quiruntur  non  potuerunt  haberi  et   tieri  propter  suam 
absentiam  comniitlimus  et  mandamus  vobis  quod  ac- 
ceptis  presentibus  una  cuní  carta  notarie  eiusdem  quam 
sub  eadem  plica  ■vobis   dirigimus  munitam  nostro  co- 
muni  sigillo  sigillatam  de  predicto  Petro  Michaele  Car- 
bonell examinationem  recipiatis  et  si  suí'ficiens  reperia- 
tur  cautione    et  juramento  per  ipsum   more   sólito  et 
consueto  prestitis  in  posse  vestri  Joannis   Peyro  pro- 
thonotarii  Locumíenenlis  predicti  extunt  cartam   ean- 
dern  absque  alicuius  juris  solutione  per  vos  eidem  libe- 
ran mandamus.  Committentes  vobis    super   his   vices 
nostras  cum   presentí  instrumentum  vero  examinatio- 
nis  sufñcientie  jui-ameníi  et  cautionis   sive  obligationis 
per  dictum  Petrum  Michaelem  prestandum  cum  presti- 
lum  fuorit  per  vos  dictum  prothonotarii  locumtenen- 
tem  certifican  et  recipi  ac  in  registris  vestri  officii  soli- 
tis  continuari  et  scribi  volumus  atque  jubemus.  Datum 
in  Civitate  Beneventi  die  tercio  3Iarcii  Anno  a  nativita- 
te  Domini  MoCCGCLYUIo.  —  Patriarcha  et  Cancella- 
rius. 

Petrus   Puguriol  ex  provisione  facía 
per  Patriarcham  et  Cancellarium. 
P. 


(  25  ) 


N.  3. 


Notariorum  2.  .loaniüs  11. 
n.  5471,  fól.   76. 


Petri  Micaelis  Carbonelí. 

Nos  Joannes  Dei  gratia  Rex  Aragonum  Navarre  Sici- 
lie  Valencie  Maioricarurn  Sardinie  et  Corsice  Comes 
Bai'chinone  Diix  Athenarum  et  Neopatrie  ac  etiam  Co- 
mes Rossilionis  etCerilanie.  Attendentes  Serenissimurn 
Dominum  Regem  Alfonsumbonememorie  fratrem  nos- 
ti'um  eiiis  caria  suo  sigillo  inpeadenli  munita  data  ia 
civitate  Beneventi  die  tercio  mensis  Marcii  anno  a  na- 
tivilate  Domini  millesimo  CCGCLVÍIÍ  constiíuisse  et 
(reasse  vos  íideiem  Peírum  idicaelem  Carbonelluní  nunc 
sci'ibam  eL  Archivarium  nostrum  in  notarium  pubii- 
cum  per  totam  terram  et  dominationem  regianí  ita 
quod  in  universis  et  singub's  terris  locis  dictioni  et  jii- 
rlsdiccioni  regie  subiectis  possetls  recípere  et  coníicere 
testamenta  acta  attesladones  sentencias  et  quelibet 
alia  instrumenta  quorumcumque  contractuum  essent 
et  quaslibet  alias  scripluras  auctenticas  et  pubb'cas  et 
eas  scribere  ac  scribi  faceré  per  substitutum  aut  subs- 
titutos a  Yobis  juratos  tamen  prout  bec  et  alia  in  ipsa 
carta  lacius  exarantur.  Attendentes  etiam  per  vos  fuis- 
se  nobis  humiliter  suplicatum   ul  auctoritalem  et  de- 

TOMO  XXVII  o 


^  (  20  ) 
cretum  hiiiusmodi  vobis  ut  premittitiir  concessa  quo- 
dammodo  ampliare  de  benignitate  regia  dignaremur. 
Ideo  supplicationi  vestre  benigne  annuentes  attentis  et 
consideratis  sufíiciencia  ydoneitate  et  fama  vestris  quas 
in  conspectu  nostro  et  alias  pluriés  novimus  comenda- 
biles  et  experlas  tenore  presentís  Carte  nostre  conce- 
dimus  Yobis  dieío  Pclro  Mieaeli  Carhoncllo  ex  nostra 
regia  potestate  et  auctoritatem  et  liceiiciam  plenissi- 
mam  vobis  conferimus  cum  eadcm  quod  in  universis 
et  singulis  terris  et  locis  dicioni  et  jurisdiccioni  nos- 
tre subjectis  positis  per  vos  aut  substitutum  vel  subs- 
titutos aut  substituendum  seu  substituendos  a  vobis 
júralos  tamen  recipere  ac  conficere  ac  scribere  et  re- 
eipi  confici  ac  scribi  faceré  acta  attestaciones  senten- 
tias  et  quelibet  alia  instrumenta  quoruncunque  con- 
tractuum  fuerint  et  quaslibet  alias  sciipturas  publicas 
et  auctenticas  civiles  judiciales  videlicet  et  criminales 
exceptis  testamentis  codicillis  et  alus  ultimis  volunta- 
tibus  in  quibus  vos  habeatis  personaliíer  inieresse. 
Nos  enim  ipsa  acta  attestaciones  sentencias  instrumen- 
ta et  alias  scripturas  publicas  et  auctenlicas  per  dictos 
juratos  et  substitutos  per  vos  assumptos  et  imposte- 
rum  assumendos  recipiendas  dictis  testamentis  codici- 
llis et  alus  ultimis  voluntatibus  quibus  vos  interesse 
volumus  ut  preffertur  valere  volumus  et  tenere  ac  si 
per  vos  recepta  essent  personaliter  seu  confecta  et  eis- 
dem  auctoritatem  nostram  impendimus  pariter  et  de- 
crelum  itaquod  eisdem  in  judicio  et  extraindicium  fi- 
des  plenaria  adhibeatur  et  omnimodam  obtineant  robo- 
ris  firmitatem  dum  lamen  vos  subscripcionem  véstram 


(27) 
et  signum  veslrum  aposueritis   in  eisdeni.  Manijantes 

per  hanc  eandem  Gubernatori  nostro  generali  eiusque 
vicegereníibus  vicariis  baiulis  curüs  jusliciis  consilia- 
riis  paciariis  procuratoribus  juratis  consulibus  et  uni- 
versis  alus  officialibus  et  subditis  nostris  ad  quos  spec- 
tet  presentibus  et  futuris  dictorumque  ofíicialium  lo- 
ratenentibus  qualenus  hanc  nostraní  concessionem  et 
auctoritatis  ampliacionem  íirmam  habeant  et  teneant 
ipsisque  instrumentis  et  alus  vestris  publicis  et  aucten- 
licis  seripturis  adhibeant  plenam  íidem  quibusvis  or- 
dinacionibus  et  statiitis  geneíalibus  et  specialibus  in 
contrarium  edilis  sive  factis  etiam  si  talia  essent  de 
quibus  oporteret  inpresenti  specialem  fieri  mencionem 
qua  et  que  hic  haberi  voiumus  pro  expressis  de  verbo 
ad  verbum  nuUatenus  obslituris.  In  cuius  rei  testimo- 
nium  presenten!  fieri  jussimus  nostro  comuni  sigillo 
inpendenti  munitam.  Data  Barcliinone  XIII"^  die  men- 
sis  octobris  anno  a  nativilate  Domini  MoCGCCLXX  oc- 
tavo Regnique  nostri  Navarre  anno  Lili"  aliorum  vero 
Kegnorum  nostrorum  anno  XXÍ"  —  Pages  Yicecance- 
llarius. 

Joannes  Peiro  mandato 
Regio  facto  per  Pages  Vicecancellarium. 
P. 


(28) 


N.  4. 


Legajo  de  Cartas  Reales 
y  autógrafas. 


Al  amat  e  feel  Archiver  noslre  en  la  ciutat  de  Bar 
celona  En  P.  M.  Carbonell  notari  de  Baichinona. 


Lo  Rey. 
Amat  nostre.  Per  la  bona  relacio  que  de  vos  nos  ha 
fet  e  de  vostra  sufficiencia  e  aptitud  nostre  Advocat 
fiscal  micer  Joan  Ros  vos  havom  proveliit  a  supplica- 
cio  sua  del  offici  de  Archiver  de  nostre  Archiu  en 
aqueixa  ciutat  com  ho  veureu  per  nostra  cerliíicacio 
que  sera  ab  la  present.  Pregara  e  encarregam  vos  en  lo 
US  e  administracio  del  offici  vos  haiau  ab  la  cura  e  pru- 
dencia que  requer  lo  offici  y  de'vos  nos  ha  confirmat  lo 
dit  micer  Ros  e  confiara  fareii  la  ciau  vos  manara  ia 
donar  per  la  viuda  muller  quondam  de  vostre  prede- 
cesor y  perqué  liavem  mester  los  actes  ques  son  fets 
per  los  maridatges  de  les  Infantes  Darago  vos  manam 
ne  comuniquen  ab  En  Pere  Baucells  qui  iaus  hen  ha 
trames  algunes  coses  que  no  basten  e  lo  que  trobareu 
e  el!  nou  haia  trames  nos  ho  enviaren  lo  que  desijara 
saber  es  cora  paga  en  los  dots  de  les  Infantes  cada  un 
Regne  e  cada  una  ciutat  e  la  forma  del  exigir  per  que 


(29) 
aquella  mateíxa  volem  servar  per  la  dot  de  la  Serenis- 
sima  Reyna  de  Napols  nostra  carissima  filia.   Data  en 
(]aragoga  a  XVIIII  de  Deembre   del  any  Mil  CCCG 

LXxVi. 

Rex  Joannes. 

Galcerandus  Bertrandus. 
Recepta  die  fasto  Sancti  Stephani  1477. 

N.  5. 


OfBcialium  i.  Johaonis  II. 
n.  3360,  fól.  14.9. 


Petri  Michaelis  Carbonell  Scribe  mandamenti  et  Re- 
gii  Archivara. 

Nos  Joannes  etc.  Vaccaute  superioribus  diebus  officio 
Scribe  ac  lenentis  claves  nostri  Regii  Archivi  in  pala- 
cio Regio  civitatis  Barchinone  ab  antiquissimis  annis 
pro  conservacione  regestorum  instrumentoriim  et  ce- 
terorum  monumentorum  predecessorum  nostrorurn 
instituti  videlicet  per  mortem  Jacobi  García  ipsius  of- 
ficii  ullimi  possessoris  qui  in  mense  oclobrio  anni  a  na- 
tivitate  Dornini  millesimi  CGCC.»  septuagesimi  quinii 
debilurn  nature  persolvit.  Et  cuín  nos  sepe  numero  se- 
creto nostre  mentís  scrulínio  ad  ípsum  tanli   ponderis 


(30) 
officinm  qiiod  non  nisi  probnte  electe  üc  fide  persone 
cointti  debet  personam  ydoneam  quereremus  quam  in 
eiusmodi  quondam  Jacobi  locum  ipsi  ofíicio  prefficere- 
mus  visque  hac  distulerimiis  de  dicto  officio  alicui 
providere  nortdum  certi  de  ydoneytate  ac  plena  suí'íi- 
ciencia  illius  persone  cui  comiltendum  esset  tándem  ad 
vos  íidelem  nostriim  Petrnrn  Michaelcm  Carbonell  no- 
tarium  civem  Barchinone  intuhitum  consideracionis 
nosti'c  convertimus  quem  pluriuin  íidcdignorum  testi- 
monio ac  comunis  fanie  proloquio  noscimus  fide  probi- 
tate  et  animi  sinceritate  aliisque  virtutibus  esse  orna- 
tum  valdeque  abtum  el  ydoneum  non  modo  ad  ipsum 
ofñcium  exercendum  sed  multo  etiam  maiora  enera 
subeundum.His  igitur  consideracionibus  inductide  ves- 
tris  eisdem  fide  probitate  ydoneytate  et  industria  ple- 
nissime  confidentes  vos  dictum  Petrum  Michaelem  Car- 
bonellum  quem  die  presenti  in  carta  porcionis  domus 
nostre  promemoralo  officio  scribi  fecimus  in  Scribam 
nostrum  ac  tenentem  claves  memorati  Arcbivi  nostri 
Barchinone  preficimus  preeligimus  et  assumJmus  ip- 
sumque  officium  vobis  dum  vilam  duxeritis  in  huma- 
nis  scienter  delliberjUe  et  .consulto  concedimus  presti- 
to tamen  prius  per  vos  anlequam  exercicio  ofíicii  pre- 
libati  vos  inmisceatis  juramento  per  predecessores  ves- 
tros  prestari  sólito  iuxta  formam  ordinacionis  domus 
nostre  et  quemad modum  pi'othonotarius  noster  presta- 
re consuevit  non  obstante  pragmática  et  seu  ordinacio- 
ne  domus  nostre  qua  síatutum  est  quod  unus  ex  scri- 
bis  et  de  nostra  scribania  preffato  oílicio  deligendus 
seu  ueputandus  sit  quoniam  pro  liac  dumiaxat  vice  in 


(  31  ) 
his  dispensamus  eique  pracnialíce  seu  ordinacioni  om- 
nino  derogamus  sic  quod  ex  nunc  in  antea  predicta 
pracmatica  seu  ordinacíone  non  obstante  vos  dictus  Pe- 
trus  Michael  Carbonellus  et  nemo  alius  dum  vixeritis  ut 
est  dictum  dictum  officium  teneatis  regatis  et  exercea- 
tis  ceteraqne  omnia  faciatis  ad  que  ratione  dicti  officii 
et  illius  exercicii  iuxta  ipr^as  ílcgie  domus  ordinacio- 
nes  sitis  slrictus  cum  quitacione  ordinaria  vestitu  ju- 
ribus  pertinenciis  emolumentis  bonoribus  preheminen- 
ciis  prerogativis  exerciciis  et  alus  universis  et  singuiis 
eidem  officio  quomodobbet  competentibus  ac  juste  et 
debite  recipi  sobtis  et  consuetis  siculi  vestri  in  officio 
ipso  predecessores  et  signantcr  ipse  Jacobus  García 
meHus  et  utibus  tenuerunt  rexerunt  et  exercuerunt  ac 
iuste  et  debite  receperunt  regereque  et  exercere  ac 
percipere  potuerunt.  Ubistrissimoque  propterea  Ferdi- 
nando  Regi  Castelle  Legionis  et  Sicibe  et  primogénito 
ac  gubernatori  generab  et  post  nostros  felices  dies  in 
Regnis  ac  tenis  nostris  indubitato  successori  nec  non 
Johanne  Regins  Sicibe  ínfantisse  Aragonum  filie  et 
lociim  léñente  nostre  generab  in  principalu  Catbalanie 
Regno  Maioricarum  et  Insulis  ei  adjacentibus  intentum 
nostrum  hoc  incomutabile  nunciamus  Cancellarioque 
vicecancellario  regentique  canccllariam  vicemque  ge- 
rentibus  ipsorum  gubernatoris  generabs  etiam  guber- 
nacionem  regentibus  et  insuper  baiubs  goneralibus  vi- 
cariis  justiciis  proihonolario  ibeseurario  seu  ipsam  ihe- 
seurariam  regenti  Scribeque  porcionis  ac  in  diclis  offi- 
ciis  locatenentibus  secretariis  judicibus  curie  alguziriis 
scriptoribus  portariis  virgariis  nunciis  ceterisque  uní- 


versis  ct  singulis  officialibus  et  subditis  nostris  ubique 
dicionis  nostre  eorumque  locatcnentibus  cücimus  ct  de 
certa  nostra  sciencia  et  consulto  mandamus  sifb  iré  et 
indignacionis  nostre  incursu  ac  ad  penam  Mille  fioren- 
norum  auri  quod  provisionem  presentera  per  nos  fac- 
ta-Ti  firmara  habentes  et  efficacissirae  observantes  et 
observan  facientes  vos  dictum  Petrum  Michaelem  Car- 
nonelliim  pro  Scriba  nostro  ac  tenente  predicti  Archivi 
nostrí  claves  et  nerainem  alium  ex  nunc  in  antea  ves- 
tri  vita  durante  habeant  teneant  reputent  aíque  trac- 
tent  rosque  in  possessionem  exercicium  régimen  et 
administracionem  dicti  officii  una  cura  pleno  illius  exer- 
cicio  inducant  pariter  et  admittant  et  inductura  et  in- 
missum  manu  teneant  et  deíTendant  contra  cunctos  illi- 
que  eorum  ad  quos  spectet  respondeant  et  responden 
faciant  cura  oraniraoda  integritate  de  quitacione  vesti- 
tu  et  alus  juribus  et  emolumentis  ad  dictum  oíFicium 
quoraodolibet  períinentibus  et  spectantibus  et  aliter 
provisionem  graciam  et  concessionem  nostram  huius- 
raodi  omniaque  et  singula  in  ea  contenta  teneant  ílr- 
miter  et  observent  tenerique  et  observan  faciant  in- 
violabiliter  per  quoscumque  et  non  contraveniant  aut 
aliquem  contravenire  sinant  aliqua  occasione  seu  causa 
quoniam  nos  eis  et  eorum  cuilibet  peragendi  contra- 
lium  tollimus  omne  posse  irritumque  et  inane  decer- 
nimus  ac  nu'lius  efíicacie  seu  vigoris  si  quippiam  in 
adversum  fuerit  gestum  aut  aliter  quoraodolibet  atemp- 
tatum,  In  cuius  rei  testimonium  presentera  fieri  jussi- 
mus  sigillo  nostro  comuni  irapendenti  munilara.  Data 
Cesarauguste  nono  die  decerabris  anno  a  nativitate  Do- 


(33) 
mini  Millesimo  CCCC"  septuagésimo  sexto  Regnique 
nostri  Navarre  anno   Lí"  alioriim  vero  regnorum  nos- 
troruní  XYilll.» 

Rex  Johannes. 

Dominiis  Rex  inandavit  michi  Galceran- 
do  Rertrando  visa  per  Johannem  de  Ma- 
drit  pro  Regente  thesaureriam  et  Rosell 
pro  conservatore. 

P. 


N.  6. 


Itinerum  í.  Infantis  Fcrdinandi, 
Locumtenentie  Joannis  II.  n.  3318, 
fól.  80  y  81. 


Después  de  copiar  integra  y  exactamente  el  documen- 
to precedente,  pone  á  su  pie  la  confirmación  que  se 
sigue. 

Et  nos  Ferdinandus  eadem  gratia  Rex  Castelle  Le- 
gionis  Sicilie  etc.  visa  carta  paterna  Regia  et  contentis 
in  ea  moti  eisdem  respectihus  quibus  dictus  Serenis- 
simus  dominus  Rex  genitor  nosier  motus  extitit  in 
concedendotenoiepreseniium  deque  nostra  certa  scien- 
tia  et  expresse  cartam  preinsertam  ac  omnia  ct  singula 


(  34  ) 
in  eadem  contenta  laudamus  approbamus  ratifficamus 
et  confirmamus  ac  de  novo  concedimus  nostreque  lau- 
dationis  aprobationis  ratiííicacionis  et  confirmationis  ac 
nove  concessionis  mnnimine  roboramus  in  quorum 
testimoninm  presentem  lleri  jussimus  sigillo  guberna- 
tionis  nostre  generalis  quo  antequam  ad  apicem  horum 
Regnorum  assumpti  essemus  utebamur  cum  alia  non- 
dum  fabi'icata  fuit  inpendenti  munitam.  Datum  in  Ci- 
vitate  de  Xerez  die  XXIIÍo  mensis  octobris  anno  a  na- 
tivitate  DQinini  MoCCCCLXXVIÍo  Regnorum  nostrorum 
videlicet  Castelle  et  Legionis  anno  quarto  Sicilie  vero 
décimo. 

Yo  el  Rey. 

DominusRexel  primogenitus  mandavit  michi 
Gaspari  Darinyo  visa  per  Gabrielcm  Sánchez 
Locumtenentem  generah's  Thesaurarii  et  Jo. 
Danchias  pro  conservatore  generali. 
P. 


N.  7. 


Diversorum  \.  Ferdinandi  II. 
n.  5348.  ful.  199. 


Peiri  Michaelis  Carhonelli. 

Nos  Ferdinandus  etc.  Volentes  vos  dilectum  et  fide- 
lem  Scribam  nostrum  ac  tenentem  claves  nostri  Archi- 


(  35  ) 
vi  ¡n  Civitate  Barchinono  Petnini  Michaelem  Carbo- 
iiellum  favore  et  libértate  prossequi  infrascripta  qua 
scimus  vos  pro  moderatione  vestra  non  nisi  ad  ncces- 
sitatem  et  températe  usurum.  Presentium  tenore  et  de 
nostri  certa  scientia  et  consulto  concedimos  vobis  et 
permittimus  qiiod  quocienscumque  et  quandocumque 
volueritis  pro  negociis  vestris  afit  tempore  insalubrila- 
lis  aeris  seu  pestis  in  dicta  civitali  quem  Deus  avertat 
liceat  vobis  a  dicta  civitate  quam  longius  volueritis  ex- 
cederé et  quantum  fuerit  vobis  necessarium  morari 
dum  tamen  in  discessu  vestro  claves  ipsius  Arcbivi 
relinquatis  Protonotario  nostro  vel  eius  locumtenenti 
aut  alicui  ex  Scribis  mandati  et  in  casu  eorum  absen- 
tie  Magistro  rationali  (lalbalonie  vel  eius  locumtenen- 
ti aut  alicui  ex  scribis  officii  eiusdem  qui  si  interim 
exquirendum  aliquid  sit  in  dicto  officio  curie  nostre 
nesessarium  aut  parti  alicui  prívate  exquirat  et  funga- 
tur  officio  vestro.  Et  in  bis  absenciis  vestris  pro  pre- 
sente et  serviente  a  dicto  protonotario  et  Scriba  por- 
cionis  domus  nostre  habeamini  et  íiat  vobis  computum 
et  solucio  quitacionis  vestre  si  tnnquam  non  recessis- 
setis  ordinationibus  aut  pragmaticis  sanctionibus  si 
que  forte  essent  que  absenciam  vestram  prohiberent 
Miper  qiiibus  pro  hac  vice  dispensamus  in  aliquo  non 
obstantibus.  viandantes  diclis  protonotario  et  Scribe 
ijorcionis  universisque  et  singulis  oííicialibus  nostris 
maiorüius  aut  minoribus  ad  quos  spectet  quod  nos- 
tram  huiusmodi  provisionem  et  singula  in  ca  contenta 
ad  unguem  teneant  et  inviolabiüter  observent  quoníam 
liec  est  voluntas  nostra.  In  cuius  rei  testimonium  pre- 


(36) 
sentem  fieri  jussimus  nostro   comuni  sigillo  a  dorso 
munitam.  Data  in  nostra   civitate    lirassone  clie  tertio 
mensis  marcii  anno  a  iiütivitate  Domini  Millesimo  qua- 
diingenlesimo  octuagesimo  quarto. 

Yo  el  Rey. 

Dominus  Rex  mandavit  michi  Gas- 
pari  Darinyo  visa  per  thesaurarium 
generalem   et  locumtenentem  con- 
servatoris  generalis. 
P. 


N.  8. 


Memoriale  n.  49,  fól.  29. 


Ad  Hieronymiim  Pauhim  Pefrits  Michael  Carhonellus 
hanc  episíolam  miltü  iihi  scrihuntur  Regie  prccminentie 
et  auctoritaícs  officii  Regii  Archivi  apuU  urbem  Rarci- 
nonensem  cui  nuper  est  prefecíiis  nec  non  contra  siios 
ohtrectatos  res  versipellesqiie. 

Petrus  Michael  Carhonellus  Hieronymo  Paulo  cla- 
rissimi  viri  Jacobi  Pauli  civilis  iuris  cónsul tissi mi  gua- 
to suavissimo  S.  P.  D.  Superioribus  diehus  ternas  ad 
te  litteras  tabellario  dedi  latino  sermone  editas  quihus 
responderé  usque  hac  distulisti.  Ego  quidem  sine  in- 


(  37  ) 
termissione  litteras  scribo  tu  vero  contra  mi  Hierony- 
me  obmuíescis  iam  din  quod  mihi  non  parum  moles- 
tum  est.  Si  latine  rescripseris  una  saltem  lineóla  con- 
tentus  ero.  Non  te  ignarum  arbitror  quo  pacto  sacris 
scriniis  Regis  que  vulgo  Regium  Archivum  vocant  fue- 
rim  per  Rep:iam  maiestatem  prepositus  verum  enimve- 
ro  id  te  scire  velim  pallaciam  maliciam  invidiam  mor- 
talium  hac  tempestate  indies  in  me  adeo  vigere  ut  ob- 
trectatorum  morsus  vipéreos  efñigere  baud  valearn 
emuli  undique  assunt  qui  vitam  qui  mores  qui  accio- 
nes meas  suis  morsibus  lacerare  audeant.  Quicquid  in 
buccam  venit  in  me  expectorare  non  verentur  intuen- 
tes  nam  quipiam  eorum  me  uti  officio  Scribe  domini 
Regis  if]  pati  non  possunt  inquiunt  namque  Jacobum 
Garciam  amicum  et  contubernalemnostrum  carissimum 
aliosque  in  huiusmodi  Arcbivi  officio  predecessores 
nusquam  usos  fuisse  licet  concedant  eum  qui  Archi- 
notarius  sive  Archivarius  est  seu  claves  ipsius  Regii 
Arcbivi  tenens  domini  Regis  Scribam  (quem  vulgo 
nníudati  Scribam  apellaiit)  semper  existeie.  Bailbolo- 
mous  profecto  Verinus  vir  doctissimus  ac  inacte  virtu- 
tis  Consiliarius  ac  Regens  Cancellariam  domini  Kems 
qui  me  imprimis  amat  charumque  babet  cupiens  me 
adtam  bonestum  exercitium  adniitti  priusque  ad  id  me 
inlroduceret  videro  et  perlegere  voluit  una  cum  egre- 
gio ac  prefacundo  viro  Joanne  Peyrono  Locumtenente 
protbonotarii  Domini  Regis  an  is  Jacobus  Garcías  pre- 
decessor  meus  officio  Scribe  mandati  uteretur  nec  ne. 
Ego  sane  ut  eorum  desyderio  satisffacere  et  ab  horum 
conscribarum  Regiorum  morsibus  cavere  valerem  haud 


(38) 
incuria  maximis  matutis  singulis  diebus  etiam  festis 
Regum  rogesta  in  eodem  Archivo  Regio  recóndita  vol- 
vere et  revolvere  enixus  sum  et  quum  iam  nihil  in  hac 
re  comperiissem  post  omnipotentem  Deiim  (quem  pre 
ceteris  venerari  amarique  oportet)  Sanctum  diviimque 
Angeliun  Raphaelem  mihi  patroniim  tutorem  defenso- 
rem  deligens  amore  gratia  et  benivolentia  sua  multa 
decreta  que  vulgo  mandaía  nuncupant  íííi  actis  et  Re- 
giis  litteris  tam  per  Jacobum  Gartianri  quam  alios  pre- 
decessores  in  hoc  Archivo  apposita  (que  in  ipsis  reges- 
lis  exarantur  cosque  hoc  oíHcium  exercuisse)  mullo 
tempere  comperi.  Que  omnia  el  Bartholomeo  Verino 
et  Joanni  Peyrono  quos  prediximus  ítem  Joanni  Villa- 
rio  eloquentissimo  viro  tibi  et  mihi  amico  et  necessa- 
rio  precipuo  ac  Petro  Bancells  Locumtenente  Magistri 
rationalis  viro  utique  circunspecto  iucundissime  com- 
mostravi  quippe  qui  sua  virtute  ab  adversariis  meis  in 
omnes  parles  ad  me  defendendum  pulant.  Idcirco  ut 
mihi  et  successoribus  meis  in  ipso  Archivi  officio  tan- 
quam  lumen  ardeat  íeterneque  memoria)  commendetur 
hanc  rem  omnem  in  papyro  folio  impreso  in  Armariis 
Catalonie  (ubi  pleraque  ad  huiusmodi  offilium  perti- 
nentia  rnanu  propria  annotavi)  depingere  mihi  placuit. 
Te  etiam  qui  alter  ego  es  harum  rerum  compotem  fa- 
ceré. Vale  decus  et  unicum  solatium  meum  antiquita- 
tumque  amator.  Pridie  Calendas  Maias  anno  Christia- 
ne  Religionis  M^CCCG  septuogesimo  séptimo.  Ex  urbe 
Barcinone. 


(  '39  ) 

N.  9„ 

Legajo  de  carias  reales  y  autógrafos. 

Al  Archiver  de  nosti'e  real  archiii  de  Barchiiiona 
Pere  Miquel  Carbonell. 

Lo  Rey. 

Archiver:  scrit  vos  havem  e  manat  que  ab  una  gran 
diligencia  cercasseu  en  aquoix  nostre  real  Archiu  tols 
los  actes  contractes  e  provisions  que  facen  per  la  ba- 
ronía de  Torroeila  de  Mongri  e  de  90  que  Irobarieu 
trametesseu  copies  autentiques  a  nos  o  a  nostre  treso- 
rer  general.  Sabem  aquesta  letra  nostra  ha  dies  vos  fou 
donada  e  que  ni  hajau  scrit  ni  trames  res  stam  gran- 
ment  maravellats  e  fora  rabo  que  havent  vos  ho  axi 
encarregat  e  tractant  se  de  coses  nostres  vos  hagues- 
seu  ab  altre  collor  e  ab  altre  siudi  e  no  portanles  ab 
tanta  negligencia  e  tarditat  y  encara  que  tengam  rela- 
cio  perdeu  gran  lemps  en  parlar  y  en  coses  no  molt 
nécessaries  tenint  entre  mans  negocis  nostres  seria  ra- 
bo que  tot  ho  dexasseu  e  nietesseu  tot  lo  temps  en 
aquellas  e  axius  hi  obliga  vostre  oñici.  E  per  que  ha- 
vem molt  necessari  lo  que  demanat  vos  havem  e  to- 
ta tarditat  es  deservey  noslre  vos  tornam  manar  que 
ab  altre  cura  que  no  haveu  fins  ac,ú  cerqueu  les  di- 
tes  coses  ens  trametau  en  forma  auctentica  lo  que 
trobareu  altrament  vos  certiíicam  hi  provehirem  com 
cumple  a  nostre   servey.  Data  en  la   ciutat   de  Ca- 


( ^^0 ) 

rago^a  a  XXVII  de  deembie  any  mil  CCCCLXXXVI1I. 

Yo  el  Rey. 

L.  Gongales  Secrelaríus. 


N.  10. 

Legajo  de  cartas  reales  y  autógrafos. 

Al  amate  feel  Scriva  nostre  e  tenint  les  claus  de 
noslre  leal  Archiu  en  la  ciutat  de  Barchiaona En  Pere 
Miquel  Caibonell. 

Lo  Rey. 
Amat  nostre :  vostra  letra  havem  reebut  resposta  de 
altra  sobre  lo  que  demanat  vos  havem  que  locas  Tor- 
roella  de  Mongri  e  dieu  haveu  irobat  un  coneambi  fet 
ab  un  Rocaberti  e  consultan  nos  si  es  axo  lo  que  vo- 
lem  e  sins  ho  trameteu.  E  dexat  lo  que  satisfcu  sobre 
la  manera  del  scriure  queus  fem  mostrant  esser  stada 
sinistra  informado  a  nos  felá  de  vos  sobre  lo  qual  nos 
ha  plagut  la  satisfactio  vosti'a  e  noy  fretura  mes  repli- 
car, Quant  al  dit  coneambi  volguerem  nos  ho  hagues- 
seu  trames  e  no  bagues  enlrevengut  aquesta  dilatio  de 
consultar  nos  e  sperar  nostra  resposta  perqué  respo- 
nent  a  la  dita  vostra  consulta  vos  diem  e  nianam  molt 
stretament  que  la  present  vista  nos  tramelau  lo  dit 
coneambi  que  dieu  e  si  altra  cosa  haureu  apres  trobat 
que  toque  alienacio  o  titol  algu  de  Toiroella  de  ]\Ion- 
gri  diem  los  Iranslats  e  poreu  ho  dar  a   Monfort  Re- 


( ^^1 ) 

íí>ent  la  Tresoreria  que  cll  nos  ho  trametra  decontineiit. 
E  noy  Iiaia  mes  consulta  ni  dilalio.  Data  en  r^arago(,»a 
a  XV  de  janer  any  mil  CCCCLXXXYIH. 

Yo  el  Rey. 

Galcerandus  Bertrandiis. 


N.  li. 

Legajo  de  cartas  reales  y  aulógralus. 

Die  veneris  XI  niensis  decembris  anno  piedicto  (i500). 

Apoca  de  XXXXVí  solidis  et  sex  denariis  expensis 
in  fieri  faciendis  portis  portalis  Regii  Archivi  Bar- 
c  i  non  a?. 

Sit  ómnibus  noluni.  Quod  Ego  Pelrus  Michael  Car- 
bonellus  Serenissiini  domini  Regis  Scriba  Regiusque 
Archivarius  et  seu  tenens  claves  Regii  Archici  Barci- 
nonse  confíteor  et  recognosco  vobis  Magnifico  Bartho- 
lomeo  Ferrer  Regiam  Thesaurariam  Regenti.  Quod  de- 
distis  restiluistis  et  solvislis  mihi  numerando  omnes 
illos  Quadraginta  sex  solidos  et  sex  denarios  monete 
Barcinonc  quos  ego  solveram  personis  et  causis  ac  ra- 
tionibus  exaratis  in  quodam  computo  per  me  vobis  tra- 
dito  cuius  verba  liec  sunt.  Compte  de  les  despeses  fe- 
tes  en  e  per  les  portes  del   portal  del  Real  Archiu  de 

TOMO  XXVH  4 


(  ^2  ) 
Barcelona  per  Pere  Michael  Carbonell  Archivor  del 
Rey  nostre  Senyor  en  lo  mes  de  octobre  any  MD  e  sis. 
Primo  per  refer  dites  portes  mudant  hi  barres  noves  e 
faen  les  lornar  de  dues  a  una  planajar  e  cimentar 
aquellas.  E  per  clnus  e  port  de  portarlos  a  casa  del 
fuster  e  per  tornar  les  a  son  loch.  E  axi  per  jornals  e 
cuix  ha  pagat  a  Joan  Xamniar  fuster  XXÜÍl  solidos  e 
sis  diners.  ítem  ha  pagat  a  Pere  Bofill  alias  Alguer  fer- 
rer  per  les  tancadures  ^.o  es  pany  e  dues  claus  ab  mol- 
tes  guardes  e  1  anell  gran  de  ferro  car  les  primeros 
tancadures  de  dites  portes  eran  tan  dolentes  que  ab 
una  águila  facilment  si  obrire.  Et  ideo  renuntiando  ex- 
ceplioni  non  numérate  et  ex  causis  et  rationibus  pre- 
dictis  non  solutíe  pecunie  et  doli  mali  fació  vobis  de 
predictis  quadraginla  sex  solidis  et  sex  denariis  pre- 
senten! apocam  de  soluto  in  testimoniuní  premissorum. 
Actum  est  hoc  Barcinone  die  undécimo  mensis  decem- 
bris  anno  a  nativitate  üomini  Millessimo  Quingentes- 
simo  sexto.  Sig^num  Petri  Michaelis  Carbonelli  pre- 
dicti  qui  hec  laudo  et  firmo. 

Testes  buius  rei  sunt  Franciscus  Ca¡])onellus  scriva 
et  Archivarius  Ilegius  ac  Potrus  Castello  notarii  Cives 
Barcinone. 

N.  12. 

Legajo  de  cartas  reales  y  autógrafos. 

Die  sabbati  XIU  mensis  DecembrisannoMD  undécimo. 
Apoca  pro  operibus  Regii  Archivi  Barcinone. 


(  ^^3  ). 
Sil  ómnibus  notum.  Quod  ego  Antonius  Carboiielliis 
faLer  lignarius  Domini  Regis  et  Civis  Barcinone  con- 
fiteoí'  et  rccognosco  vobis  Magnifico  Ludovico  Sánchez 
Thesaurario  gencrali  Serenissimi  domini  Regis  quod 
modo  infrascripto  causis  que  et  rationibus  in  quodam 
computo  exaratis  tenoris  sequentis.  Segueixse  lo  comp 
te  de  les  despeses  fetes  en  obrar  les  coses  necessaries 
del  Real  Archiu  situat  en  lo  palau  major  Real  de  Bar- 
celona. Primo  per  un  fust  de  Pallas  anomenat  quoren- 
te  comprat  de  mossen  Pong  de  Balaguer  per  XXXVllI 
s.  Ítem  per  lo  serrar  aquell  per  ferne  posts  a  ops  de 
posar  e  collocar  los  registres  de  la  Real  Cauceilaria  no- 
vament  porlats  en  dit  Archiu  pagul  an  Steve  lo  serra- 
dor set  solidos.  ítem  compri  fusta  per  fer  los  permo- 
dols  per  teñir  les  posts  den  Mattheu  Aymerich  deu 
solidos.  ítem  compri  una  cana  tres  pahns  de  lela  ver- 
da  den  Bnrthomeu  Dans  a  raho  de  líl  s.  Vi  diñéis 
quatre  solidos  e  'deu.  Ítem  per  tiretes  per  guarnir  hun 
taulell  o  caxa  del  dit  Arxhiu  dos  solidos  e  quatre.  ítem 
per  tatxes  per  clavar  la  guarnicio  del  dit  taulell  dos 
solidos  e  sis.  ítem  per  cent  claus  taulats  dos  solidos, 
ítem  per  cinquanta  barcarols  e  quattre,  claus  mayáis 
per  tots  I  solido.  Ítem  per  la  fusta  de  una  scala  de  faix 
havia  manester  en  lo  Archiu  per  puiar  los  libres  en  les 
posts  quinze  solidos.  ítem  per  les  mans  del  dit  Antoní 
Carbonell  en  que  stigue  tres  dies  e  mig  en  obrar  e 
posar  aquelles  a  raho  de  V  s.  lo  dia  per  tol  desset  so- 
lidos e  sis  diners.  ítem  a  mestre  Jacmc  011er  rnestre 
de  cases  per  dos  dies  e  mig  per  fer  los  forats  per  po-r 
sar  los  permodols  e  posar  aquells  e  per  un  quintar  de 


(  44  ) 
guix  per  tot  quattorse  solidos.  Dedistis  et  solvistis  mi- 
hi  numerando  per  manus  Magnifici  Bartliolomei  Fer- 
rer  Regentis  Regiam  Thesaurariam  centiim  triginta  so- 
lidos monete  Barcinone.  Et  ideo  renuntiando  exceplio- 
ni  non  numérate  et  ex  causis  predictis  non  salutc  pe- 
cunia et  doli  mali  in  testimonium  premissorum  fació 
vobis  presentem  apocam  de  soluto.  Actum  esthoc  Bar- 
cinone die  tercio  décimo  mensis  decembris  anno  a  na- 
tivitate  Domini  M.  quingentessimo  undécimo.  Sigi^nunj 
Antonii  Carbonelli  predicíi  qui  hec  laudo  et  firmo. 

Testes  huius  rei  sunt  honorabilis  Jacobus  Seguí 
Regius  Scriba  et  Antonius  Comte  pelliparius  Cives 
Barcinone. 

N.  13. 

Legajo  de|car        reales  y  autógral'os. 

S.  R.  M. 

Yo  imprimis  bes  peus  e  mans  a  Y.  gran  Senyoriao 
De  la  contentatio  monstra  teñir  de  la  mia  resposta  so- 
bre la  sinistra  informatio  contra  mi  a  aquella  feta  de 
negligent  e  verbos  car  yo  S.  molt  excellent  de  mon 
Rey  e  Senyor  no  merexia  tan  benigne  e  amorosa  le- 
tra com  hir  rebi  sobre  dita  contenlacio  encara  que  en 
mi  no  sien  tais  defectes  per  los  quals  lo  servey  de  V. 
Ser.t  vengues  a  menys.  No  vull  S.  en  aro  altre  testi- 
moni  sino  nostre  S.  Deu  Jesu  Christ  e  les  obres  mies 
les  quals  si  V.  M.  totes  les  sabia  so  cert  yo  seria  a 
aquella   molt  pus  accepte  e   no  permettria   yo  passas 


(  -45  ) 
tanta  fretura  e  stigues  en  tanta  congoxa  com  stich  per 
lo  casar  que  he  fer  de  tres  filies  e  no  tinch  manera  de 
dotarles.  Tota  la  mía  speran^a  es  en  Den  e  en  vostra 
Altesa  qui  es  plena  de  justicia  charitat  e  piotat  e  ha 
acustumat  de  subvenir  al  servidor  e  vassal  posat  en 
tanta  necessitat  com  so  yo  que  may  me  pusch  cansar 
en  servir  de  continuo  a  tanta  Magestat  a  la  qual  he  ja 
tremes  Iransumpt  del  concambi  de  Torroeila  segons 
aquella  ha  manat  e  encara  altra  cosa  faent  per  dit  cas- 
tell.  limo.  S.  yo  may  fas  altra  cosa  sino  cercar  si  res 
mes  ne  trobare  per  ferne  mes  servey  e  contentatio  a 
V.  Mt.  la  qual  nostre  S.  Deu  vulla  mantenir  per  anys 
dilata ts  a!)  augmentatio  de  la  Real  Corona  e  extermi- 
natio  e  victoria  de  tots  los  moros  de  Granada  breu- 
ment  tornan t  hi  vostra  Altesa  que  man  a  mi  sempre  lo 
que  plasent  li  sia.  De  Barcelona  a  XXIlíí  de  janer  any 
MCCCCLXXXYIIÍ. 

D.  V.  R.  M. 
Vostre  humil  e  obedient  vassall  e  servi- 
dor que  besaní  los  peus  e  mans  daque- 
11a  es  promptissimo  a  tots  los  Reals  ma- 
naments. 

P.  Miquel  Carbonell. 


Nunque  fas  minutes  de  respostes  face  al  S.  Rey  si- 
no daquelles  quim  toquen  a  la  costera  on  porie  esser 
repres. 


(40) 
N.  14. 

Legajo  de  cartas  reales  y  autógrafos. 

Al  dorso:  Al  molt  magnifich  y  car  pare   moSvSenyer 
Pere  Miquel  Carbonell. 

Recepta  Vlllí  octohiv  1484, 

Mossenyer. 
Apres  de  haver  vos  respost  e  fet  lo  present  plech 
reebi  una  vostra  quem  feu  donar  mossenyer  Guillem 
Sánchez  el  qual  me  feu  anar  a  sa  posada  y  essent  en 
ella  li  digui  quem  mane  vostra  Senyoria  car  yo  so 
Carl)onell  lavors  ell  se  alegra  molt  en  conexer  me  car 
nom  conexia  offerint  se  molt  a  mi  y  si  havia  menes- 
ter diners  et  alia  y  yo  li  fiu  gvacies  a  costum  de  pala- 
cio y  axi  som  reslats  bonchs  amichs.  Siaus  avis  quant 
sera  aqui  hon  deu  esser  molt  prest  eii  dita  leti'a  mos- 
senyer me  avisan  que  per  el  galant  Comajoncosa  me 
scriviu  largament  de  les  quals  letres  ni  Comajoncosa 
íins  aei  no  he  vist  ell  se  vindra  mes  avisan  en  vostra 
letra  com  Bret  esta  en  Monserrat  per  causa  de  les  ay- 
gues  y  quant  haureu  les  letres  me  respondreu  yous  ne 
SHplich  que  en  aqueíles  y  en  les  al  tres  me  respongau 
mes  me  avisau  en  dita  letra  com  lo  cosin  gérma  de  la 
Senyora  ma  tia  ISa  Gagrau  tindria  voluntat  de  fer  ma- 
trimoni  de  una  sua  neboda  ab  Baltesar  haveu  de  creu- 
re  mossenyer  que  nunque  mejor  dia  a  dit  Baltesar 
vingue  que  anar  alli  y  yous  prech  que  non  stigau  ab 


(47  ) 
ancia  de  dit  Baltesar  car  mon  lioncle  es  tal  persona 
que  ab  ell  no  pot  sino  en  totes  maneres  molt  aprofi- 
tar  y  nous  dolgue  si  nol  haveu  fet  heme  de  sciencia 
car  be  li  valia  tant  baja  lo  saber  que  sab  mon  honcle 
y  en  apres  deis  bens  y  com  diu  dit  mossenyer  Lussa- 
no  leniu  ho  en  vos  y  non  fagau  cars  gran  es  lo  pler 
y  molí  gran  com  axi  sta  en  gracia  de  dit  mon  honcle 
y  lia  y  crech  be  que  ma  tia  de  mestre  Ferrando  per 
sa  bona  condicio  noy  troba  pler  y  conech  ho  ab  son 
fill  quim  solia  scriure  de  tant  que  li  he  scrit  may  ne 
veig  resposta  Deu  lo  endreg  com  desija.  En  apres  mos- 
senyer Jayme  Ximenez  me  dona  una  altra  vostra  ja 
velleta  a  la  qual  ja  he  respost  al  quem  scriviu  sobre 
lo  matrimoni  de  burles  tinch  gran  pler  com  me  avi- 
san haveu  comprat  un  saltiri  en  vulgar  per  dita  ma  tia 
den  (Jagrau  y  que  non  voleu  res  molt  be  haveu  fet 
mes  avant  tinch  grandissim  pler  y  alegria  del  queus 
sciiu  mossenyer  G.  dez  Valí  lochtinent  de  governador 
de  Menorques  den  Baltesar  ^agrau  com  ha  renunciat 
lo  nom  de  Carbonell  be  mostré  esser  discret  sim  faria 
si  altre  tal  boci  trobas  empero  no  dexaria  per  la  vida 
lo  de  Carbonell  y  axi  mossenyer  feu  gracies  a  Deu  com 
tant  es  volgut  En  Baltesar  y  com  es  arribat  a  tant  l)ona 
part  y  dexaulo  a  Deu  y  a  mon  honcle  que  indubitada- 
ment  dantli  Deu  vida  nol  podem  veure  sino  honrat 
heme  y  teniu  totes  coses  dell  queus  scrivan  secret  y 
non  fagan  cars  per  les  enveges  que  vuy  tenim  y  noves 
se  reporten.  Nosaltres  forem  ja  partis  per  la  cort  sino 
que  el  secretari  ses  purgat  y  se  ha  donat  dos  cedanys 
en  les  carnes  sta   un  poch  enujat  stant  be  molt  prest 


(  .i8  ) 
partirá  y  creyeu  que  stam  ab  prou  y  prou  treball  y 
sens  profit  despenent  temps  y  quant  tenim  empero 
coníiam  de  la  misericordia  de  Deu  que  iions  desampa- 
rara. Ab  lo  Jayme  Ximenez  parlare  de  nostres  fets  lar- 
gament  y  per  no  enojarvos  mes  fas  ñ  comanant  y  sa- 
ludant  me  a  tots  y  sia  nostre  Senyor  vostra  cuslodia. 
De  (laragoca  a  XXX  de  setembre  i  484. 

Lo  mossenyer  Guillem  ell  mateix  me  dix   que  scri- 
gues  y  li  doni  les  leíres. 

Mossenyer  lo  vostre  humil  íill  ([ue 
besant  vostres  mans  molt  se  co- 
mana. 

Francescb  Carbonell. 


N.  15. 

Legajo  de  cartas  reales  y  autógrafos. 

Al  dorso :  Al  molt  magniíicb  y  car  pare  mossenyer 
Pere  Miquel  Carbonell  Sciiva  de  monament  y  Arcbiver 
del  Rey  nostro  Senyor  devant  Sanct  Jaume  en  Barce- 
lona. 

Detur. 

Recepta  V  junii  1482. 


Jesús  cum  beato  Hieronymo. 

Molt  magnifich  mossenyer  y  car  pare.  A  vis  vos  com 
merce  a  Deu  so  arribat  sa   y  alegre  y  a  pler  aci  en 


( -iy ) 

Cordova  nieree  a  Den  y  essent  aci  he  agudos  tantes 
lelres  vostrcs  que  no  les  pusch  comptar  qui  de  febrer 
mnvv  abril  y  ara  derrerament  per  un  correu  ab  una  de 
mossenyer  Payro  tanta  es  stada  la  alegría  que  ne  agu- 
da que  nous  ho  pensarieu  he  rebut  una  letra  vostra  ab 
lo  poder  que  enviau  a  mossenyer  Bar.  Darinyo  per  ree- 
bre  los  registres  de  Sicilia  ya  per  mossenyer  Beren- 
guer  vos  he  scrit  eli  deya  queus  bi  daria  recapte  si 
nou  ha  fet  ayisaumen  y  yo  fare  quels  hayau.  Mes  he 
rebuda  una  voslra  letra  ab  lo  senyal  que  voleu  pren- 
gue  quant  sia  notari  Jesús  Christus  ab  letres  molt  me 
ha  plagut.  Mes  he  rebuda  una  vostra  ab  una  letra  lati- 
na de  aic;o  molt  alegant  ya  le  mesa  en  nion  registre. 
Mes  he  rebuda  una  vostra  ab  una  de  micer  Hieronym 
Pau  ab  uns  metres  que  ha  fets  in  laudem  Rmi.  Car- 
dinalis  Vieecancellarii.  Mes  he  reebuda  una  vostra  ab 
una  aiustant  y  moltes  pro  salule  anime  et  corporis  go 
es  de  audiendo  missam  de  dejunio  etc.  feta  lo  dijous 
Sanct  y  per  En  Bemon  de  la  Senyora  dona  Isabel  y  per 
En  (iacomella  que  parla  molt  be  de  lo  quem  diu  si  es 
veritat  del  oífici  que  diu  yom  parlare  ab  Gaiceran  Ber- 
trán y  fare  tot  quant  me  aconsellara.  Moltes  ne  reebu- 
des  de  queus  dieh  tench  gran  eonsolacio  en  legirles  y 
mes  per  les  bones  amonestat  ions  y  diclats  que  düicu. 
Lo  fill  den  Girgos  es  ya  content  ])restar  me  lo  seu  stil 
tentost  mi  despondre  en  transladar  lo  ya  li  doni  vostra 
letra  comanas  molt  per  satisfer  al  que  demanau  fas  a 
lots  vostres  amichs  una  letra  axim  veureu  si  voleu  le- 
giu  les  abans  de  la  andant  mia  vos  avis  que  no  spe- 
ram  sino  micer  Alfonso  car  altrament  ara  laus  embia- 


(  50  ) 
re.  Aí^ii  noy  ha  sino  doctors  castellans  e  no  volem 
agrests.  í.o  prothonotari  diu  que  vos  teniu  Ylll  Iliures 
X  s.  ya  li  doni  vostra  lelra  mirau  ho  be  lo  libret  de 
Vita  tirannica  et  privata  may  nol  he  vist  lo  de  Badia 
tol  ho  he  reebut  la  olleta  encara  no  le  reebuda  car  no 
he  vist  lo  reboster.  Pres  he  pler  com  diheu  que  En  Ja- 
ner  ha  dat  marit  a  sa  filia  micer  Oliba  XXII  millia  so- 
lidos mes  he  hagut  enuig  com  lo  bo  den  Sallares  es 
mort  los  lili  ducats  nols  he  haguts  y  es  esta  la  causa 
diu  lo  bonissim  de  mossenyer  Galceran  yo  no  tinch 
sino  aquost  que  aport  per  que  dema  o  laltre  devem 
anar  en  camp  es  oraduia  portar  res  de  bo  per  avant 
veurem  que  sera  mentrem  pore  ab  aquest  afluxar  nous 
enujare  et  veure  entretant  sil  poria  guanyar  y  axi  per 
ara  nols  prench  den  Pere  ara  fare  que  haya  recapte. 
Castella  no  es  ten  mala  térra  com  la  feyan  ab  tot  que 
amarla  mes  star  aqui  pa  y  aygua  que  aci  ab  gallines 
merce  a  Deu  nosaltres  stam  tots  be  no  penseu  que  ha- 
yam  caminal  sino  cent  y  vint  lleguas  a  vostron  pler  de 
les  L  liures  diheu  vos  ha  consignat  lo  Rey  per  los  tre- 
balls  del  marquesatyau  he  dit  a  Galceran.  La  letra  que 
enviaveu  a  Peralta  sobre  la  Scrivania  de  Monserrat  noy 
era  he  la  squexada  pus  es  aqui  dat  orde  que  la  hayau 
y  haveu  master  moltes  manyes  car  lo  Faver  es  un  dia- 
ble  y  es  gran  amich  del  Peralta.  Feume  tant  de  pler 
quem  perdonen  com  ten  mala  letra  fac  a^i  car  stich 
niolt  cansat  de  scriure  per  a  les  altres  mi  mirare  mes. 
Pres  he  pler  com  haveu  agudes  les  letres  de  Casafran- 
ca  y  de  micer  Geraldino  per  avant  vos  scriure  per 
amor  mia  scriviume  sovint  de  noves  noy  ha  res  sino 


(51  ) 
que  aquests  senyors  se  aparellen  per  anar  lo  mes  que 
ve  a  la  guerra  el  Rey  y  Rey  na  nostres  senyors  ab  lo 
Princep  stan  molt  be  Deus  los  ne  conserva  la  sanilat 
y  vulla  augmentar  lo  stat  Reyal.  A  madona  nostra  ama- 
dastre  y  au  En  Pere  Morer  me  comaneu  molt  a  tols 
mes  germans  moltes  saluts.  De  Cordova  a  XXX  de 
Maig  1482. 

Lo  vostre  humil  fiU  que  besantvos 
les  mans  molt  se  comana. 

Francesch  Carbonell. 


IN.  10. 


Meraoriale  n.  49.  fól.  500  v. 


Al  muy  spectable.  e  magnifico  S.  m.os?en  Gaspar  de 
Arinyo  Conseiero  c  Secretario  del  limo,  e  muy  poten- 
te S.  lo  S.  Rey  e  Principe  de  les  Spanyes. 

Scnyor  mossen  Arinyo :  poi*  mosseu  Peyro  Lugarte- 
niente de  Protonotario  he  scrito  a  vuestra  merce  lar- 
gamente de  mis  fagendas.  E  en  verdat  que  he  olvida- 
do de  posar  en  dicha  lettra  el  kalendario  qui  es  de  la 
dada  de  la  presente.  Agora  S.  vos  reduescho  a  la  men- 
te e  demando  de  gratia  a  V.  S.  que  le  placia  fager  me 
screvir  en  carta  de  ration  por  la  quitation  de  mi  officio 


(  52  ) 
el  qual  vuestra  nierce  me  íIqo  confirmar  por  la  maies- 
tat  del  S.  Rey  y  en  pues  fer  dar  la  certificación  dem.. 

al  dicho  mossen  Peyío  el  qual  por  su  humani- 

da  na  tomado  cargo.  E  mas  a  V.  S.  reputare  a  singu- 
lar graiia  que  mi  íijo  quiera  acceptar  por  servidor  el 
qual  es  de  edat  de  degeocho  anyos  e  scrive  sufíicient- 
mcnte  e  todos  días  se  apura  e  tiena  buenas  condiciones 
e  es  bien  acostumbrado  de  lo  qual  vuestra  S.  si  le  se- 
ra piasente  sen  pora  informar  largamente  por  el  dicho 
mossen  Peyro  en  tanto  que  si  V.  S.  aquel!  querrá  ac- 
ceptar conocerá  lo  que  yo  scrivo  ser  verda  e  confirma- 
ra en  mi  hun  otro  servidor.  Assimesmo  S.  si  algunos 
motes  son  en  la  presente  por  mi  mal  scritos  por  no  te- 
ñir la  lengua  castellana  V.  S.  no  se  maravilla  car  es  la 
primera  que  may  fizo  en  esta  lengua  e  dellibero  conti- 
nuar en  ella  por  me  abilitar  e  responder  a  V.  S.  por  la 
mesma  manera.  De  Barcelona  a  XXíI  de  janer  any 
MCCCCLXXIX. 

De  V.  S.  Ínfimo  servidor  el  qual  en  gra- 
cia e  merce  de  aquella  se  commanda. 

Pedro  Miguel  Carbonell. 


Apres  he  pensat  que  es  grosseria  scriure  daltra  len- 
gua sino  de  la  sua  mateixa  o  aldamenys  en  la  ti.  E  per 
ro  aquesta  es  la  primera  e  sera  la  derrcra  que  fare  en 
lengua  stranya. 


53 


N.  17. 


Offic.  2.  Ferdinan.  II. 
n.  3539.  ful.  69, 


Nos  Ferdinandus  etc.  Tenet  et  possidet  dilectus  et 
fidelís  noster  Petrus  Michael  Carbonell  officium  Scribe 
niaiidati  ordinarii  cancellerie  nostre  et  tenentis  claves 
Archivi  regii  in  Civitate  riostra  Barcinone  volentesque 
beneffacere  vobis  fideli  nostro  Francisco  Carbonello  fi- 
b*o  dicti  Petri  Michaelis  Carbonelli  de  nobis  beneméri- 
to qiii  jamdiu  in  curia  et  servitio  nostro  permanelis 
scriptor  sub  magnifico  et  dilecto  consiliario  et  secreta- 
rio nostro  Gaspare  Darinyo  fideliter  et  dilicenter  neao- 
tia  curie  nostre  scribendo  eodeni  patre  vestro  volente 
et  M?jestati  nostre  supplicante  presentium  tenore  et  de 
nostri  certa  scientia  et  consulto  quamvis  hoc  ipsum 
continuari  dudum  in  carta  portionis  domus  nostre  et 
expediri  per  certificationem  jusserimus  verumtamen  ut 
cautius  et  tutius  agalur  dictum  scribanie  mandali  et 
tenentis  claves  nostri  archivi  predicti  eo  modo  quo  dic- 
to patri  vestro  concessum  fuit  ad  vos  dictum  Francis- 
cum  Carbonellum  una  et  in  solidum  cum  ipso  exten- 
dimus  ampliamus  ét  propagamus  quadam  regia  prag- 
mática sanctione  disponente  huiusmodi  oliicium  non 
nisi  scribe  nostre  cancellarie  cum  vacet  concedi  et  qui- 


(  54  )  .      ^  ^     ^ 

busvis  alus  pragmalicis  oidinacionibus  aut  provisioni- 
Lms  sub  quacumque  verborum  expressione  contrarium 
forte  d¡sponentil)us  quibus  pro  hac  vice  dumtaxat  dis- 
pensantes vobiscum  super  eisdem  derogamus  et  dero- 
gatum  esse  volumus  obstantibus  ullo  modo  ita  quod 
vos  sitis  cum  dicto  patre  vestro  una  et  in  solidum 
Scriba  et  tenens  claves  predictas  non  ut  dúo  Scribe  et 
léñenles  claves  dicti  Archivi  sed  unus  oííiciumque  ip- 
suní  una  et  insolidum  cum  eo  teneatis  i  egatis  et  exer- 
cealis  fideliter  legaliter  atque  bene  omnia  et  singula 
modo  infrascripto  fticiendo  et  libere  exercendo  que  ad 
dictum  oñlcium  pertinere  quomodolibet  dinoscantur 
quodque  per  unum  inceplum  fuerit  per  alterum  con- 
tinuari  possit  et  finiri.  Nos  enim  ofíicium  ipsum  vobis 
simul  et  insolidum  cum  eodem  patre  vestro  eis  melio- 
ribus  via  modo  et  forma  quibus  ñeri  possit  conferi- 
mus  cum  exercitio  auctoritate  transcribendi  et  clauden- 
di  in  dicto  Archivo  emolumentisque  preheminenciis  et 
juribus  ad  ipsum  pertinenlibus  personara  enim  ves- 
tram  etillius  de  offlcio  eodem  providemus  et  vos  am- 
bos eidem  officio  preficimus  ita  quod  per  cessum  vel 
decessum  alterius  aut  aliam  quamcumque  dimissionem 
dictum  ofíicium  non  censeatur  vacare  in  totum  vel  in 
partem  sed  in  superstite  et  non  cedente  seu  non  se  ab- 
dicante remaneat  integrurn  el  unus  vestrum  per  ces- 
sum decessum  abdicacionem  aut  aliam  quamcumque 
alterius  dimissionem  solus  continuet  et  adminislret 
illud  dum  vivat  nulla  alia  nova  provisione  mandato 
consulta  seu  coníirmatione  desuper  expectatis  quia  nos 
ex  superabundanti  cautela  post  cessum  vel  decessum 


(  55  ) 
vesti'um  yltei'i  superstiti  vel  non  cedente  aut  non  seab- 
dicanti  coníerimus  nunc  pro  tune  et  e  converso  et  col- 
lalum  intelligi  volumus  cuní  juribus  et  pertinentiis 
suis.  Providentes  turnen  et¡expresse  dumtaxat  retinen- 
tes  quod  quitatio  ordinaria  dicti  ofíicii  dicto  patri  ves- 
tro  soli  remaneat  seu  reservetur  et  exercitium  supíica- 
liones  decretandi  mandata  apponendi  et  processus  ac- 
tuandi  et  ah'a  que  per  Scribas  mandati  ordinarii  nos- 
tre  cancellerie  solent  el  possunt  oxerceri  ne  ampliari 
numerus  Scribarum  mandati  videatur  in  quibus  ómni- 
bus succedatis  atque  ea  omnia  peragatis  auctoritate 
presentium  sineque  alia  concessione  seu  provisione  no- 
va eodem  patre  vestro  decedente  si  ve  cedente  seu  ab- 
dicante se  ab  ofíicio  eodem.  Mandantes  locumtenenli 
generali  nostro  in  dicto  principatu  Cathalonie  cancella- 
rio  vices  regenti  Cancellarie  protbonotario  et  alus  ofíi- 
cialibus  domus  nostre  eorumque  locatenentibus  nec 
non  Gerenti  vices  nostri  generalis  Gubernatoris  et 
Baiulo  generaü  in  Cathalonie  principatu  vicario  et  con- 
siliariis  Uarcinone  ceterisque  officialibus  et  subditis 
nostris  presentibus  et  futuris  ad  quos  spectet  et  cui- 
libet  eorum  quod  vos  dictum  Franciscum  Carbonellum 
quam  diu  vixeriiis  pro  Scriba  mandati  et  tenente  cla- 
ves dicti  nostri  Archivi  cum  dicto  patre  vestro  et  sine 
eo  liabeant  et  toneant  et  illi  ad  quos  spectet  in  posses- 
sionem  ofíicii  i[>sius  prestito  per  vos  sólito  juramento 
vos  inducant  privilegiumque  nostrum  huiusmodi  dili- 
genter  inspeclent  et  singula  in  eo  contenta  ad  unguem 
teneant  et  inviolabiliter  observent  et  facient  per  quos 
deceat  observan.  In  cuius  reí    testimonium   presentes 


(  5G  ) 
íieri  jussimus  nostro  coinuni  sigillo  inpendenti  muni- 
tas.  Datum  in  Civitate  Cordube  die  vicésimo  primo 
niensis  Maii  anno  a  nativitate  Domini  MCCCCLXXXIII 
rei^norumque  noslrorum  videlicet  Sicilie  anno  sexto 
décimo  Castelle  et  Legionis  décimo  Aragonum  vero  et 
aliorum  quinto. 

Yo  el  Rey. 

Dominus  Kex  mandavit  miclii 
Gaspari  Darinyo  visa  per  ihe- 
saiirarium  generalem  et  lo- 
cumtenentem  conservatoris  ge- 
neralis. 

P. 


N.  18. 


Offic.  1.  Caroli  1. 
n.  3877.  fól  27.  v. 


Nos  Joanna  et  Carolus  etc.  Tenetis  et  possidetis  ad 
vite  vestre  decursum  vos  dilectus  noster  Franciscus 
Corbcnel/us  fdius  quondam  Petri  Carboneüi  ex  privi- 
legio et  concessione  Serenissimi  Regis  Ferdinandi  pa- 
tris  avi  et  domini  nostri  memorie  inmortalis  dato  Cor- 
dube die  vicésimo  primo  mensis  maii  anno  a  nativita- 
te Domini    millesimo  quadringentesimo   octoagesimo 


(57  ) 
tercio  officium  sive  oíTicia  Scribe  mandati  et  Arcliiva- 
lii  scu  tenentis  claves  nostrí  regü  Archivi  Barchinone. 
Cumqiie  pro  ])aite  vestra  fiieiit  Majestatihus  nostris 
humiliter  supplicatum  ut  predictam  rogiam  concessio- 
nem  et  privileíiium  laudare  approbarc  ratificare  et  con- 
firmare atque  predictum  olliciiim  seu  officia  Scribe 
mandati  et  tenenlis  claves  prefati  archivi  Barchinone 
quatenus  opus  sit  de  novo  vobis  concederé  ex  nostra 
sólita  benignitate  et  munificencia  dignaremur  de  ves- 
tiis  siquidem  fide  sufiiciencia  et  probitate  re  ipsa  cog- 
niiis  admoduin  confisi  nec  non  habentes  respectum  ad 
servicia  per  vos  in  dicto  oííício  prestita  et  inpensa  sup- 
pliccacioni  eidem  libenti  quippe  animo  duximus  an- 
nuendum.  Tenore  igitur  presentis  ex  nostra  certa  scien- 
tia  delibérate  et  consulto  pi'efatam  regiam  concessio- 
nem  quam  bic  pro  tam  suílicienlcr  inserta  haberi  vo- 
lumus  et  habt-mus  ac  si  de  verbo  ad  verbum  presentí 
insererelur  atque  omnia  et  singula  in  eadem  contenta 
laudamos  approbamus  raliíiicamus  et  confirmamus  at- 
gue  quatenus  opus  sit  pjodictum  officium  seu  oííicia 
scribe  mandati  et  Archivarii  seu  tenentis  claves  predic- 
ti  Archivi  Barchinone  vobis  dicto  Francisco  Carbonello 
de  novo  concedimus  cum  salario  sive  stipendiis  juri- 
bus  lucris  emolumentis  auctoritate  privilegiis  potesta- 
tibus  prerogativis  et  aüis  ad  dictum  officium  seu  offi- 
cia pertinentibus  et  spcctantibus  sic  et  prout  codem 
officiovcl  otiiciis  usus  fuistis  et  cstis  in  eorum  posses- 
siono  juxta  formam  seriem  et  tenorem  priviiegii  et  re- 
gle concessionis  prccalendate  nostreque  iaudacionis  ap- 
probacionis  ratificacionis  et  confirmacionis  atque  novp 
TOMO  XX vil  5 


(  58  )  _ 
concessionis  munimine  seu  presidio  roboramus  el  va- 
lidamus.  Quo  circaReverendis  in  Christo  palribus  mag- 
nificis  dileclis  consiliai-üs  atque  fidelibus  nostris  mag- 
no cancellario  canceliariis  vicecancellariis  et  regenti- 
bus  nostram  cancellariam  pmtonotario  scribe  porcionis 
domus  nostre  ceterisque  universis  et  singulis  officiali- 
bus  et  subditis  nostris  atque  eorum  locatenenlibus  re- 
quirendis  tamen  ex  eis  requirentes  dicimus  et  distinle 
precipiendo  mandamus  ex  nostra  certa  scientia  ad  nos- 
tre gracie  et  amoris  obtentum  penamque  florennorum 
auri  Aragonum  mille  nostris  inferendorum  erariis  quo- 
tenus  huiusmodi  nostram  laudacionem  approbacionem 
ralificaciom  et  novam  concessionem  atque  omnia  et 
singula  in  ea  contenta  teneant  firmiter  et  observent  te- 
nerique  et  observari  faciant  ab  ómnibus  inconcuso  et 
non  contrafaciant  vel  veniant  nec  aliquem  contrafacere 
vel  venire  sinant  racione  aliqua  sive  causa  si  gracia 
nostra  eis  cara  est  et  preapositam  penam  cupiunt  non 
subiré.  In  cuius  rei  testimonium  presentes  fieri  jussi- 
mus  nostro  comuni  sigillo  inpendenti  munitas.  Data 
in  villa  Vallis  Oleti  die  XXX  mensis  januarii  anno  a 
nativitate  Domini  millesimo  quingentésimo  décimo  oc- 
tavo regnorumque  nostrorum  videiicet  nostre  dicte  Re- 
gine  Castelle  Legionis  Granate  etc.  décimo  quinto  Na- 
varre  quarto  Aragonum  vero  utriusque  Sicilie  Jheru- 
salem  et  aliorum  tercio  Regis  vero  omnium  tercio. 

Yo  el  Rey. 

Dominus  Rex  mandavit  micbi  Ugoni 


(59  ) 
de  Urries  visa  per  Cancellarium  Au- 
gustinum  Vicecancellarium  genera- 
lem  Thesaurariuin  de  Gualbis  Re- 
genlem  et  Conservatorem  generalem. 
P. 


N.  19. 


Oflic.  1.  Caroli  I. 
n.  3877.  Fól.  70   v. 


El  Rey. 

Mossen  Pedro  y  Rodrigo  Celdran  nuestros  Scrivanos 
de  ración  y  qualquiere  de  vos.  Nos  havemos  confirma- 
do segund  que  con  la  presente  confirmamos  al  amado 
nuestro  Francisco  Carbonell  el  officio  de  Archivero  de 
la  nuestra  ciudad  de  Barchinona  que  tenia  y  exercia 
por  privilegio  de  conjunción  con  su  padre  Pedro  Mi- 
guel Carbonell  quondam  del  Catholico  Rey  mi  Señor 
y  agüelo  que  en  gloria  sea.  Mandamos  vos  por  ende  que 
lo  assenteys  en  carta  de  ración  de  nuestra  Casa  y  li- 
bros de  vuestro  olficio  por  escrivano  de  mandamiento 
y  de  nuestro  Real  Archivo  de  Barchinona  con  quatro 
sueldos  Barchinonenses  de  quitación  ordinaria  en  cada 
un  dia  y  con  las  gracias  y  privilegios  y  exercicio  y 
honras  y  en  el  grado  y  lugar  que  stuvo  y  lo  tenia  en 
vida  de  la  dicha  Catholica  Maiestad  el  dicho  Pedro  Mi- 
guel Carbonell  quondam  su  padre  conforme  a  las  or- 


(  60  ) 
(liiiaciones  de  la  dicha  Cancillería  et  Casa  de  Aragón 
y  de  vuestro  officio  dándole  la  certificación  necessaria 
faziendole  cuenta  y  librándole  los  albaranes  dendel 
vintidoseno  dia  del  mes  de  enero  del  año  mil  quinien- 
tos y  diz  e  seis  que  su  Catholica  Maiestad  falleció  e:i 
adelante  segund  lo  que  por  el  officio  de  prothonotario 
se  os  certificara  conforme  a  las  diclias  ordinaciones. 
Dada  en  la  Ciudad  de  (^^aragoca  a  XVI  del  mes  de 
enero  del  año  Mil  DXVlllI. 

Yo  el  Rey. 

Soria  locumtenens  prothonotarü. 
Vidit  Cancellarius.  Vidit  Yicecancellarius. 


N.  20. 


Notariorum  1.  Fcrdinandi  1!. 
n.  5tí79.  Fól.  131.  v. 


Francisci  Carbonelli. 

Nos  Ferdinandus  etc.  Attendentes  vos  fidclem  Scri- 
bam  nostrum  Francisciim  Carhonellum  filium  fidclis 
nostri  Petri  Michaelis  Carbonelli  sci'ibe  mandamenti 
ac  tenenlis  claves  Regii  Archivi  nostre  Civilatis  Barci- 
none  oriundum  dicte  Civitatis  Barcinone  esse  ydoneum 
et  sufficientem  ad  tabellionatus  officium  exercendum 
prestito  per  vos  in  Cancellaria  nostra  juramento  quod 
bene  et  legaliter  vos  babebitis  in  excrcendo  officio  me- 


(01  ) 
niorato  constituimus  et  crcamus  vos  dictiim  Frrnicís- 
cum  CurboneUum  ¡n  iiotarium  piibliciim  per  totam  tcr- 
lam  et  dominationem  nostram  ita  qiiotl  in  imiversis  cj 
singulis  terris  et  loéis  dietioni  ac  jiirisdictioni  nostrc 
subieetis  possilis  recipcre  et  coníicerc  acta  attestationes 
sentencias  et  quelibet  alia  instrumenta  quorumcumque 
contractuiim  fuerint  et  quaslibetalias  scriptnras  aiicten 
ticas  et  ¡)ublieas  et  eas  scribere  aut  scribi  facera  per 
substitutum  aut  substitutos  a  vobis  juratos  tamen  de 
quibus  prolocolla  siquidem  sive  capibrevia  faciatis  no- 
tularum  ut  eterne  niemorie  eommendentur.  Nos  enim 
ipsis  testamentis  aclis  attostaiionibus  sententiis  instru- 
meniis  et  alus  scripturis  publicis  et  auctenticis  por  vos 
bene  et  legaliter  recipiendis  coníiciendis  et  scribendis 
ac  scribi  fociendis  per  juratos  substitutos  a  vobis  auc- 
toritatem  nostram  impendimus  pariter  et  decretum 
ita  quod  in  iuditio  et  extra  iuditium  fides  plenaria  ad- 
bibeatur  et  omnimodam  obtineant  roboris  firmitatem 
tanquam  publica  manu  focta  dumtamen  subscriptionem 
vestram  et  signum  apposueritis  in  eisdem  qua  vos  auc" 
toritate  nostra  notarium  et  ipsis  contraclibus  interfuis- 
se  teneamini  confiteri.  Mandantes  igitur  per  presentem 
cartam  nostram  Gubernatori  generali  nostro  eiusque 
vices  gerentibus  vicariis  justitiis  baiulis  curiis  supra- 
iunctariis  calmedinis  merinis  juratis  universis  el  siii- 
gulis  alus  officialibus  et  subditis  nostris  presenlibus  et 
íuturis  dictorumque  officialium  localenentibus  (juod 
vos  Francisciim  Carbonellum  pro  notario  publico  ha- 
beant  et  teneant  ¡)cr  totam  tcnam  et  dominationem 
nostram  el  in  inslrumcntis  ac  scripturis  veslris  publi- 


(  G2) 
c¡s  et  auctenticisadliibeantplenam  fidem.  Adjicimus  ta- 
men  quod  testamenta  codicillos  instrumenta  illorum- 
quc  notas  et  transumpta  acta  attestationes  testium  et 
alias  scripturas  publicas  et  auctenticas  quos  quas  et 
que  receperitis  confeceritis  et  scripseritis  aut  scribi  fe- 
cei'itis  intra  Comitatus  Rossilionis  et  Ceritanie  ac  tér- 
ras confluentes  et  Yallispirii  vestris  tamen  sumptibus 
et  expensis  faceré  et  de  medietate  preciorum  inde  ha- 
bendorum  secundum  ordinationes  regias  procuratori 
nostro  Rossilionis  aut  quibus  voluerimus  teneamini 
responderé.  In  cuius  rei  testimonium  presentes  fieri 
jussimus  nostro  sigillo  comuni  inpendentimunitas.  Da- 
te in  Yilla  de  Madrit  die  vicésimo  octavo  mensis  Apri- 
lis  anno  a  nativitate  Domini  millesimo  CCCCLXXXIII 
Regnorum  nostrorum  videlicet  Sicilie  anno  sexto  dé- 
cimo Castelle  Legionis  etc.  décimo  Aragonum  vero  et 
aliorum  quinto.  — Johannes  Moner  Vicecancellarius. 

Gaspar  Darinyo  mandato  Regio 
facto  per  Jobannem  Moner  Vi- 
cecancellarium  qui  eum  habuit 
pro  suficienti. 

P. 


Fól.  13:2 

# 

Dictis  die  in  dicta  Villa  de  Madrid. 
It  piedictus  Franciscus  C arbonellus  notavius  noviter 


(03) 
per  dominiim  Kegem  crcaliis  convenit  el  sponte  se 
obligavit  quod  pro  quocumque  erimine  per  eum  co- 
misso  vel  comittendo  neo  alia  quavis  causa  civili  et 
criminali  non  allegabit  tonsuram  nec  recurret  ad  bra- 
chium  ecclesiaslícum  et  hoc  sub  pena  CCC  morabali- 
norurn  regio  erario  aplicandorum  et  pro  maiori  tuitio" 
ne  dedit  in  fideiussorem  discretum  Franciscum  Vila- 
nova  regium  scribam  presentem  qui  talem  etc.  Et  pre- 
dicti  notarius  et  fideiussor  ad  predicta  tenendum  suas 
obligarunt  personas  et  bona  renunciantes  etc.  Fiat  lar- 
ge  ad  voluntatern  Regie  Curie. 

Testes  fuerunt  Johannes  Salat  et  Dominicus 
de  Sancta  Criis  de  scrivania  Domini  Regís. 


N.  21. 


Notariorum  1.  Ferdinandi  II. 
n.  3679.  fól.  134  v. 


Francisci  Carbonelli. 

Nos  Ferdinandus  etc.  Attendentes  nos  cum  carta 
nostre  sigillo  inpendenti  munita  data  in  Villa  de  Ma- 
drit  vicésimo  octavo  die  mensis  Aprilis  anno  presenti 
et  infrascripto  constituisse  et  creasse  vos  fidelem  scri- 
bam nostrum  ac  tenentem  claves  Regii  Archivi  noslrí 
apud  Civitatem  Barchinone   Franciscum  Carbonellum 


(  04  ) 
in  notarium  puhlicum  per  tolam  torram  ct  dominatio- 
nem  mcam  ¡ta  qiiod  in  uiiivcrsis  terris  et  locis  dicioni 
ct  jui'isdictioni  nostre  siibicctis  possitis  roe  ipere  et 
conficere  testamenta  codicillos  acta  attes'.ationes  sen- 
tentias  et  qui?libet  alia  instrumenta  quorumcumque 
contractuum  essent  ct  quaslibel  alias  sciiptnras  auc- 
tenticas  et  publicas  ct  eas  scribcre  ac  scribi  faceré  per 
subslitutum  aut  substitutos  a  vobis  júralos  tamen 
¡)rout  hec  et  alia  in  carta  ipsa  latius  continentur.  At- 
tcndentes  etiam  per  vos  fuisse  nobis  bumiliter  suppli- 
catum  ut  auctoritalem  et  decretum  huiusmodi  vobis  ut 
predicitur  concessa  ampliare  de  benignitate  nostradig- 
naremur.  Nos  vero  supplicationi  veslre  benignius  an- 
nuentes  attentis  et  consideratis  sufficiencia  yduneylate 
ac  fama  vestris  quas  in  conspectu  noslri  et  alias  plu- 
rics  novimus  comendabiles  et  expertas  tenore  prescn- 
tis  carie  nostre  concedimus  vobis  dito  Francisco  Car- 
honelh  ac  plenam  licentiam  impartimur  quod  in  uni- 
versis  et  singulis  terris  et  locis  dicioni  et  jurisdictio- 
ni  nostre  subieclis  possitis  per  vos  aut  substilutum  vel 
substitutos  aut  substituendum  vel  substituendos  a  vo- 
bis tamen  juratos  recipere  et  conficere  ac  recipi  et 
confici  faceré  acta  attestationes  sententias  et  quelibet 
alia  instrumenta  quorumcumque  contractuum  fuerint 
■^t  quaslibet  alias  scripturas  publicas  ct  auclenlicas  ci- 
viles et  criminales  exceptis  testamentis  codicillis  et 
alus  ultimis  voluntatibus  in  quibus  vos  babeatis  per- 
sonaliler  interesse.  Nos  enim  ipsa  acta  et  attestationes 
per  dictos  juratos  aut  substitutos  per  vos  assumptos  et 
imjíostcrum  assumendos  recipienda  el  rccipicndas  dic- 


(  05) 
lis  testameiitis  codicillis  ct  alus  uítimis  voluntatibus 
quibus  vos  interesse  volumus  iit  pieffcrluí'  exceptis 
valei'c  vülimius  et  tenerc  ac  si  per  vos  recepta  esscnt 
personaliter  aiit  confecta  sen  in  manu  et  posse  vestri 
firmata  et  eisdeni  auelonlalem  nostram  interponimus 
pariter  el  decretuiii  ita  quod  in  jiiditio  et  extra  judi- 
tiiim  íides  plenaria  adhibealur  et  omnimodam  obli- 
neant  roboris  firmitatera  duní  tarnen  vos  subscriptio- 
nem  vestram  et  signum  apposueritis  in  eisdeni.  Man- 
dantes igitur  per  presentem  cartain  nostiam  guberna- 
lori  nostro  íjenerali  eiusque  vices  gerentibus  vicariis 
justiciis  l)aiu]is  curiis  supraiunctariis  calmedinis  ine- 
rinis  juratis  et  universis  et  singiilis  alus  ofíicialibus  et 
subditis  nosti'is  presentibus  et  futuris  dictorumque  offi- 
cialiuín  locatenentibus  quatenus  hane  nostram  conces- 
sionem  et  auctoritatem  ac  ampliationem  et  omnia  et 
singula  in  piesenti  caria  nostra  contenta  firma  habeant 
toneant  ac  inviolabiliter  observent  et  non  contrafaciant 
quavis  causa  et  ipsis  instrumenlis  et  aliis  veslris  pu- 
blicis  et  auctencis  sciipturis  adhibeant  jílcnam  fideni 
quibiisvis  oi'dinationibus  sen  statutis  generalibus  vel 
specialibus  in  conlrarium  factis  obsistcntibus  nullo  mo- 
do. In  cuius  rei  testinionium  présenles  fieri  jussinius 
nostro  sigillo  comuni  inpcndcnti  niiniitas.  Date  in  Ci- 
vitate  Coi'duba  die  XXIII  mensis  Angustí  anno  a  na- 
tivitate  Doinini  millesimo  quadringcntesimo  octoagesi- 
mo  terlio  Kegnorumque  nostrorum  videlicet  Sicilie 
.anno  XVI  Castelle  et  Lcgionis  décimo  Aragonum  ve- 
ro et  alioi'um  quinto.  — Joannes  Moner  Yicecancella- 
lius. 


(66) 
Galcerandus  Bertrandus  man- 
dato regio  facto  per  Joannem 
Moner  Vicecancellarium   qui 
eam  signavit. 
P. 


N,  22. 


Memoriale  n.  49. 
Fól.  71. 


Hic  transcribere  curavi  ego  quidem  Petrus  Michael 
Carbonellus  instrumentum  possessionis  Scribe  man- 
dat¡  et  Archivarii  tradite  Francisco  Carbonello  filio 
meo  precharo. 

Noverint  universi :  Quod  anno  a  nativitate  Domini 
MCCCCLXXX  quarto  die  vero  Mercurii  XXXI  mensis 
decembris  vigilia  circuncisionis  domini  noslri  Jesu- 
Christi  presente  et  vocato  me  Galcerando  Bertrando 
Ser.™i  domini  Regis  Scriba  Regiaque  auctoritate  no- 
tario publico  per  totam  terram  et  ditionem  ipsius 
domini  Regis  et  presentibus  etiam  et  vocatis  magnifi- 
co Joanne  Aybri  burgensi  ville  Perpiniani  honorabi- 
libusque  Antonio  de  Puigdangoles  mercatore  et  Fran- 
cisco Nicolao  de  Molis  notario  publico  civibus  Barci- 
none  testibus  ad  hec  vocatis  specialiter  et  rogatis  co- 


(  07  ) 
ram  niiiltum  magnifico  et  circunspecto  viro  domino 
Joanne  Pagos  milite  legumque  professore  Vicecance- 
llario  predicti  domini  Uegis  sedente  in  Regio  Archivo 
Barcinone  ^ersoniiVitev  consútutus  Franciscus  Carbone- 
//(is  Regius  Scriba  ac  tenens  claves  ipsius  Regii  Ar- 
cbivi  una  et  insolidum  cum  Petro  Micliaele  Carbone- 
11o  patre  suo  Scribaque  Regio  ac  tenente  claves  dicti 
Regii  Arcbivi  obtulit  et  presentavit  debita  cum  reve- 
rentia  et  per  me  dictum  et  infrascriptum  nolarium  le- 
gi  publice  petiit  et  requisivit  eidem  quandam  certiíi- 
cationem  in  papyro  scriptam  et  per  magniíicum  Ludo- 
vicum  de  Santangel  Scribam  porlionis  dicti  domini 
Regis  expeditam  et  directam  magnifico  domino  Plii- 
lippo  Clementi  eiusdem  domini  Regis  Prothonotario 
que  dala  fuit  in  villa  de  Madrit  XXIII  die  mensis  Apri- 
lis  anno  proxime  lapso  in  et  cum  qua  predictus  domi- 
nus  Rex  cum  volúntate  et  supplicatione  predicti  Petri 
Michaelis  Carbonelli  mandavit  scrivi  in  charta  portio- 
nis  domus  sue  predictum  Francisciim  pro  Scriba  man- 
dati  Cancellarie  dicti  domini  Regis  et  tenente  claves 
Arcbivi  predicti  una  et  insolidum  cum  dicto  patre  suo 
prout  bec  et  alia  in  dicta  certificatione  continentur  et 
que  certificatio  iam  fuit  prius  per  dictum  Francisctim 
preséntala  predicto  protbonotario  qui  etiam  acceptavit 
eam  et  admisit  dictum  Franciscum  in  Scribam  manda- 
menli  dicte  Cancellarie  ac  tenentem  claves  dicti  Ar- 
cbivi cum  exercilio  quitatione  et  prerogativis  quibus  uli 
valeat  modo  et  forma  in  ipsa  cerlificalione  cxpressis 
(juem.admodum  bec  continentur  in  pede  dicte  certifica- 
tionis.  Et  niliilomiüus    dictus  Franciscas  Carbonellus 


(C8) 
ibidem  obtiilit  et  presentavit  debita  cum  reverentia  ac 
per  me  dictiim  et  infrascriptum  uotariuin  legi  publice 
petüt  etreqiiisivit  prefalo  donJno  Vicecancellai'io  quod- 
dam  privilegiiim  ¡n  debita  forma  expeditum  et  per  dic- 
tum  dominum  Regem  de  et  super  diclis  cerlificatione 
et  provisione  dicti  officii  Scribe  mandamenti  et  Regii 
Archivi  factum  et  concessum  dicto  Francisco  Carbone- 
llo  ¡n  quadam  membrana  soiiptum  Regioque  sigillo 
inpendenti  munilum  que  data  fuit  in  civitate  Corduboe 
die  vicésimo  primo  mensis  Maii  anno  proxime  decur- 
so. In  et  cum  quo  prefatus  dominus  Rex  inter  ceteros 
mandavit  predicto  domino  Vicecancellario  ut  dictutn 
Franciscum  Carhoncllum  quamdiu  vixerit  pro  Scriba 
mandamenti  ac  tenenle  claves  dicti  Archivi  cum  dicto 
Petio  Michaele  Carbonello  eius  patre  et  sine  eo  habe- 
ret  et  teneret  ülumque  in  possossionem  ipsius  officü 
prestito  piius  per  cundem  Frmicisciim  sólito  juramen- 
to induceret  prout  hec  et  alia  in  dicto  privilegio  latius 
exarantur.  ínsuper  predictus  Francisciis  Carbonellns 
huuíiliter  supplicavit  et  etiam  requisivil  dictum  domi- 
num Vicecaiicellarium  ut  in  vim  predicte  certificatio- 
nis  et  privilegii  ¡psum  Franciscum  in  possessionem 
dicli  officü  Scribe  mandamenti  et  Regii  Archivarii 
poneret  et  inducerel  quoniam  ipse  erat  presto  el  j)aia- 
tus  parere  mandatis  dicti  domini  Regis  et  dicli  domi- 
ni  Vicecancellarii  ac  tenere  faceré  et  complere  omnia 
et  singula  ad  que  Regius  Archivarius  dicti  Archivi  te- 
neatur  et  quemodmodum  celeri  Archivarii  tenuerunt 
fecerunt  el  complcverunt.  El  lecta  de  verbo  ad  verbum 
ac  publicata  per  me  diclum  ct  infrascriptum  notarium 


(69) 
predicta  ceitifirafione  cum  prefatum  privilogiiim  lege- 
i"e  Yoluissem  tliclus  dotninus  Yicecancellariiis  cercio- 
ratiis  ad  plenum  de  tolo  ipsius  tenore  liahuit  illud  pro 
lecto  et  publicato.  Mandavit  que  iüco  ut  prius  quan» 
possessio  dicti  ofíicü  traderetur  ego  dicius  et  iiifras- 
criplus  notarius  legerem  et  publicaren!  quandam  ordi- 
nationera  Ser.'"'  domini  Petri  recolende  mcmorie  Re- 
gis  Aragón iim  in  quodam  regesto  dicli  Ai'<  hivi  sciip- 
tam.  Que  data  fuit  apud  locum  vulgo  dirturu  Tamarit 
de  Litera  duodécimo  die  Martii  anno  a  nalivitale  Do- 
mini MCCC  octogésimo  quarto  in  et  cum  qua  habe- 
tur  totum  id  et  quantum  ipse  Archivarius  dicti  Arcbi- 
vi  faceré  tenetur.  Ita  demum  quod  sacramentum  et  ho- 
magium  Cancellario  prestare  teneretur  modo  et  forma 
quibus  illud  protbonotarius  regius  prestare  tenetur. 
Et  incontinenti  lecta  et  publicata  per  me  dictum  et 
infrascriptum  notarium  predicta  ordinatione  preftitus 
dominus  Yicecancellarius  attentis  piedictis  ut  dixit 
liabuit  el  tenuit  ac  habet  et  tenet  dictum  Franciscum 
Carhondlum  pro  Scriba  mandati  Cancellarie  domini 
ílegis  ac  tenente  modo  predicto  claves  dicli  Archivi 
sicut  in  dictis  certificatione  et  privilegio  continetur.  Et 
processit  ad  tradendam  dictam  possessionem  dicto 
Francisco  Carhoncllo  in  bunc  qui  sequitur  modum  re- 
cepit  prius  dictus  dominus  Yicecancellarius  ab  ipso 
Francisco  sacramcnlum  cuiusvirtute  piomisit  et  jura- 
vil  predicta  omnia  et  singula  se  tenere  et  faceré  que- 
madmodum  ceteri  alü  Archivarii  tenueruntet  fererunt 
et  faceré  debuerunt  et  etiam  dictus  dominus  Yicecan- 
cellarius rccepit  bomagium  ore  et  manibus  juxta  usa- 


{ -o ) 

ticos  Barcinone  et  constitutiones  Cathalonie  commen- 
datum  ab  ipso  Francisco  statimque  mandavit  dicto  Pe- 
tro  Michaeli  Carbonello  patri  dicti  Francisci  ut  claves 
dicti  Archivi  eidem  dicto  domino  Yicecaiicellario  Ira- 
deret  pro  illis  tradendis  dicto  Francisco  qui  eas  una  et 
insolidum  cum  dicto  patre  suo  teneat  juxta  formarn 
dicti  Regii  privilegii.  Quiquidem  Petrus  Michael  Car- 
bonellus  confesiim  tradidit  dictas  claves  dicto  domino 
Vicecancellario  pro  obtemperandis  Regiis  mandatis  et 
dicti  domini  Vicecancellarii  sed  antea  protestatus  fuit 
quod  per  ipsam  clavium  traditionem  et  possessionem 
predictam  non  fieret  eidem  Petro  Michaeli  Carbonello 
preiuditium  ñeque  derogatio  in  exercitio  Scribe  man- 
damenti  quitationeque  sua  et  alus  juxta  et  sCcundum 
formam  ac  tenorem  dictorum  certificationis  et  privile- 
gii et  quemadmodum  serenissimus  dominus  Rex  in  eis- 
dem  fieri  et  servari  iussit.  Et  dictus  dominus  Vice- 
cancellarius  recipiens  cum  dicta  protestatione  et  reser- 
valione  claves  dicti  Archivi  tradidit  incontinenti  pos- 
sessionem dicti  officü  Scrihe  mandamenti  et  Archivarii 
predicto  Francisco  cum  exercitio  Scribe  mandamenti 
quitatione  et  alus  prorogativis  in  dictis  certificatione  et 
privilegio  enarratis  quibus  ipse  Francisciis  uti  valeat 
modo  et  forma  in  ipsis  privilegio  et  certificatione  con- 
tentis.  Et  in  signum  ipsius  possessionis  seu  quasi  dicti 
ofticii  ac  aliorum  predictorum  dictus  dominus  Vicecan- 
cellarius  tradidit  dictas  claves  dicto  Francisco  Carbo- 
nello ut  eas  teneat  una  et  insolidum  cum  dicto  patre 
suo  juxta  formam  Regii  privilegii  snpradicti.  Et  qui 
dictus  Franciscus  cas  cum  debita  reverentia  et  honore 


(  71  ) 
modo  et  forma  predictis  et  cum  reservatione  et  proles- 
taíione  superius  mentionalis  accepit  eas  et  cum  eis 
clausit  et  aperuit  portas  dicti  Archivii  in  signum  recep- 
te possessionis  omiiium  et  singulorum  prediclorum.  De 
quibus  ómnibus  et  singulis  peliit  et  requisivit  dictus 
Franciscus  sibi  et  dicto  patri  suo  fieri  et  tradi  unum  et 
plura  publicum  et  publica  inslrumentum  et  instru- 
menta per  me  dictum  et  infrascriptum  notarium.  Que 
fuerunt  acta  Barcinone  die  mense  anno  et  loco  predic- 
tis presentibus  me  et  infrascripto  notario  et  testibus 
predictis  ad  premissa  vocatis  specialiter  et  rogatis  ut 
superius  continetur. 

Sigggnum  mei  Galcerandi  Bertrandi  Serenissim 
domini  Regís  Scribe  eiusque  auctoritüte  per  univer- 
sam  ditionem  suam  publici  notarii  qui  premissis  óm- 
nibus dum  sicut  est  dictum  agerentur  interfui  caque 
in  hanc  publicam  formam  redigens  scribi  feci  el  clau- 
s¡.  Constat  de  raso  et  correcto  in  linea  XX  recepit 
prius.  Et  de  suprapositis  in  lineis  XXI  et  etiam  XXlllI 
Vicecancellarius. 

P. 


N.  23. 


Legajo  de  cartas  Reales 
y  autógrafos. 


Nos  infans  Ilenricus  etc.  Consucvit  Regia  Ma.t^s  do- 


(72) 
nationibus  seu  alus  contraclibus  legitime  factis  con- 
ccssionis  graliam  impertiri.  Cum  itaqiie  ut  accepimus 
Raphaelem  de  Riudor  notarium  publicum  Barcinono 
(loiiationem  post  obitum  suum  fecisse  vobis  dilecto  et 
fideli  dicti  domini  Regís  ac  nostro  Francisco  Carhone- 
llo  Regio  Seribe  notarioque  et  Archivario  ipsius  domi- 
ni Regis  contemplatione  matrimonii  vestri  et  Joannpe 
domicelle  íiliaesue  non  modo  de  scriptiiris  notario  eius- 
dem  Raphaelis  sed  etiam  notariaruin  aliorum  tabellio- 
num  quas  dictus  Raphael  tenebat  et  possidebal  quem- 
admodum  de  dicta  donalione  constat  instrumeiiio  ca- 
pitulorum  dicti  matrimonii  confecto  apud  Joannem 
Geraldum  notarium  publicum  Barcinone  die  nono  ju- 
lii  anno  presentí  et  infrascripto.  Et  quamquam  ipsa 
donatio  sic  facta  nulla  indigeat  confirmatione  tamen  ut 
oblreclatorum  morsus  vipéreos  effugere  valeatis  et  ea 
suis  viribus  semper  persistat  ad  supplicationem  nomi- 
ne vestro  nobis  factam  qui  vices  Regias  in  hac  parle 
gerimus  lenore  presentís  charle  nostre  íirmiter  perpe- 
tuo valiture  predictam  donationem  ob  causam  matri- 
monii ut  predicitur  factam  laudamus  approbamus  et  ad 
caiitelam  confirmamus  ac  eliam  si  et  ubi  opus  fuerit 
predictas  omnes  et  singulas  scripturas  et  etiau)  quas- 
vis  alias  quas  dictus  Raphael  de  Riudor  in  dicta  do- 
natione  penes  se  retinuerit  de  quibus  nihil  ordinaverit 
vobis  de  novo  donamus  comittimus  et  concedí  mus  ¡la 
quod  vos  absque  Vicarii  Barcinone  seu  alterius  ofíicia- 
lis  liccntia  instrumenta  testamenta  codicillos  pvotoco- 
11a  capibrevia  notularum  et  scripturas  dicli  Raphaelis 
de  Riudor  et  dictorum  aliorum  notariorum  teneatis  et 


(  73  ) 
rebatís  ac  in  miindiim  cum  cxpedieritredícatis  et  clau- 
datis  ac  partibiis  qiiibus  tradenda  fucrint  tiadatis  et 
salaria  debita  recipiatis  aliaque  omnia  et  singula  su- 
per  bis  peragalis  quir  dictus  Uapbacl  de  Riudor  duin 
vivebat  poterat.  Mandantes  per  hanc  eandeni  universis 
et  singuiis  Regiis  officialibus  et  eorum  locatenentibus 
ut  huiusmodi  concessionem  nostram  teneant  et  obser- 
vent  ratamque  et  íirmam  habeant  et  contra  eam  non 
veniant  seu  aliqueni  contraveniíe  permittant  aliqua 
ratione.  In  cuius  rei  testimoninm  etc.  Dalum  Barcino- 
ne  XV  die  julii  anno  x^ICGCCLXXXVL 

Fuit  mandatum  expediri  per  Joannem  Peyro  Lo- 
cumtcnenloru  protonotarii  qui  voluit  banc  ordinari  })er 
me  P.  M.  Carboncllum. 


Legajo  do  cartas  reales  y  autógrafos. 

Licentia  claiidendi. 

Nos  Infans  Henricus  etc.  Ad  vestri  fidelis  Regii  et 
nostri  Francisci  Carbonelli  dicti  domini  Regis  Scribe 
notarütíue  et  civis  Barcinone  supplicationem  pro  subs- 
criptis  bumiütcr  nobis  factam  concedimus  vobis  quod 
libere  licite  et  impune  possitis  instiumenta  et  contrac- 
tus  quoscumque  notarie  Raphaeüs  de  Riudor  quon- 
dam  notarii  publici  Barcinone  soceri  vestri  et  notaria. 
rurn  aliorum  notariorum  quorum  scripturas  una  cum 
TOMO  xxvii.  6 


_  (  74  )  ^ 
siiis  vobis  dono  dedit  si  ¡n  ssedis  non  fuerint  largo  mo- 
do notatEe  notare  et  in  mundum  redigere  et  claudere 
illa  tamen  cautela  servata  qiiod  in  contraclibus  ipsis 
sustanciale  aliquod  non  mutetur  sed  fiant  et  fieri  vo- 
liimus  predicta  per  vos  bene  et  íideliter  sicut  deceí. 
Nos  enim  ipsa  instrumenta  et  contractus  quoscumque 
ac  etianí  testamenta  el  codicillos  per  vos  notancios  et 
claudendos  et  omnia  et  singula  que  cirea  predicta  fe- 
ceritis  lantam  vim  obtinere  tantümque  valere  voiumus 
ac  si  per  dictum  Raphaelem  de  Riudor  et  aliorum  no- 
tariorum  quorum  scripturas  ipse  tenebat  dum  viverent 
facta  extitissent.  Mandantes  per  banc  eandem  Guber- 
natori  Catalonie  principatus  aliisque  officialibus  nos- 
tris  et  eorum  locatenentibus  presentibus  et  futuris  ut 
concessionem  et  licentiam  nostras  huiusmodi  teneant 
íirmiter  et  observent  et  non  contraveniant  seu  aüquem 
contravenire  permitlant  aliqua  ralione.  In  cuius  rei 
testimonium  etc. 


N-  25. 


llineniiu  18.  Fci'dinamli  II. 
n.  5(}i9.  ful.  Ii2.  V. 


Francisci  Carbonelli. 
Nos  Ferdinandus  etc.  Concessimus  nuper  vobis  di- 


(  ^^  ) 

locJo  el  íideli  nostro  Francisco  Carhonello  filio  dilccli 
et  íidelis  Sci'ibe  mandati  ordinarü  Cancellaric  nostro 
et  tenentis  claves  Archivi  Regii  nostri  Petri  Micliacüs 
Carbonelli  eodem  pati'O  vestro  siiper  his  no])¡s  hunn- 
liter  suppHcante  vestris  exigentibus  mcritis  et  sci  viciis 
quod  una  simul  et  insoliduní  cum  eodem  genitore  ves- 
tro  sitis  Scriba  mandati  et  tenens  claves  nostri  Archi- 
vi in  Ci  vita  te  Barcinone  non  ut  duo  Scribe  et  tenen- 
tes  claves  nostri  Archivi  sed  nt  unus  ofliciumqiie  ip- 
sum  una  et  in  solidum  cum  eo  tenendo  regendo  et 
exercendo  omnia  que  et  singLda  ad  ipsum  ofíiciuin  per- 
tinencia el  spectantia  faciendo  et  libere  exercendo  cum 
exercicio  el  auctoritate  transcribendi  et  claudendi  in 
dicto  Archivo  ita  quod  per  cessum  vel  decessum  alte- 
rius  aut  aliam  quamcumque  dimissionem  dictum  offi- 
cium  non  censeretur  vacare  in  totum  vel  inpaitern  sed 
in  superstile  et  non  cedente  seu  non  se  abdicante  re- 
maneret  integrum  et  unus  vestrum  per  cessum  deces- 
sum abdicationem  aut  aliam  quamcumque  alterius  di- 
missionem solusillud  coníinuaret  et  administraret  nul- 
la  alia  provisione  nova  mandato  consulta  aut  confir- 
matione  expoctatis  prout  hec  et  plura  alia  ex  tenore 
piivilegii  super  eis  vobis  per  nos  concessi  quod  daíum 
fuit  Cordube  die  vicésimo  primo  Maii  annoa  nativiíate 
Domini  millesimo  quadiingeníesimo  octogésimo  tercio 
ad  quod  nos  referimus  latius  et  seriosius  patero  v¡- 
dentur.  Ycrum  quia  ut  pro  piedicli  Petri  Michaelis 
Carbonelli  palris  veslri  intelleximus  quod  ipse  genitor 
vester  crescente  etate  circa  ea  que  ad  commodum  ani- 
me et  spiritualia  sunt  magis  quam  temporalia  animum 


(  "O  ) 
dirigens  cupit  intenditquo  a  mundanis  negociis  et  tem- 
poralibus  aliquantuliim  abdicare  iit  meliiis  spirituali- 
hiis  vacare  possit  cupitque  vos  de  cuius  fide  probitate 
et  ydoneitate  ad  modiim  confidimiis  in  lociim  simm  ad 
régimen  et  exercicium  einsdem  ofíicü  Scribe  mandati 
preíJcere  ut  vos  dictuiri  Francíscum  Carbonellnm  eius 
filiiim  conscribam  et  conarchivarium  una  simul  et  in- 
solidiim  cum  eo  in  exercicio  videlicet  suppl ¡cationes 
decretandi  mandata  apponendi  et  processus  actuandi 
et  alia  ñiciendi  que  per  scribas  mandati  nostre  Cance- 
llarie  possunt  et  debent  exerceri  faciendi  el  exercen- 
di  loco  sui  poneré  constituere  et  sufficere  remanente 
tamen  eodem  patre  vestrouna  simul  et  insolidum  vo- 
biscum  in  dicto  Scribe  mandati  ac  tenentis  claves  nos- 
tri  Archivi  officio  cum  exercicio  et  auctoritate  solum 
et  dumtaxat  transcribendi  et  claudendi  in  dicto  Archi- 
vo. Et  cum  retentionequitationis ordinario  ratione  dic- 
ti  officii  Archivarii  que  eidem  patri  vestro  durante  eius 
vita  reveretur  et  quod  altero  cedente  decedenle  offi- 
cium  prefatum  a  se  abdicante  siipersles  sit  et  rema- 
neat  in  dicto  officio  et  eius  pleno  iisu  et  exercicio 
nulla  alia  provisione  seu  mandato  expectatis  fuitque 
super  bis  nostre  Maieslali  humiliter  suplicaíum  ut  pie- 
dicta  de  nostri  Regia  sólita  benignitate  eidem  genitori 
vestro  et  vobis  concederé  dignaremur.  Nos  vero  diclis 
supplicationibus  benigniler  inclinati  prospectisque  me- 
ritis  et  serviciis  dicti  patris  vestri  atque  vestris  tenore 
presentís  et  de  nostri  certa  scientia  delibérate  et  con- 
sulto vos  dictum  Franciscum  Carbonellnm  in  exercicio 
supplicationes  providendi   mandata  apponendi  proces- 


sus  actuandi  et  alia  que  per  Scribas  mandati  nostre 
Cancellarie  et  possunt  exerceri  et  íieri  in  loeum  dicti 
patris  vestri  ponimus  prefieimus  et  ordinamus  ita  quod 
deinceps  tos  dictas  Frauchciis  Carhoncllus  exercicium 
dicti  Sci'ibe  mandati  officii  faciatis  et  exerceatis  sic  et 
prout  dictus  pater  vester  hacienus  faciebat  et  faceré  et 
exercere  polerat  anle  huiusmodi  nostram  concessionem 
et  provisionem  et  quod  omnes  processus  acta  el  scrip- 
turas  que  ratione  dicti  officii  et  exercicii  scribe  man- 
dati dictus  pater  vester  babet  et  hactenus  fecerit  et 
alios  processus  et  scripturas  nostre  Canceüerie  sibi 
dimissas  sint  et  tradantur  vobis  eidem  Francisco  Car- 
bonello  et  illarum  salaria  et  emolumenta  habeatis  exi- 
gatis  et  recipiatis  et  in  vestros  usus  et  utilitates  con- 
veitatis  et  idem  genitor  vester  sit  una  simul  et  inso- 
lidum  vobiscum  Scriba  mandati  et  tenens  claves  nos- 
tri  Arcbivi  cumexercicio  ct  auctoritate  dumtaxat  trans- 
cribendi  et  claudendi  in  dicto  Archivo  et  cum  quita- 
tione  et  vestito  que  durante  eius  vita  eidem  reservan 
volumus  prout  superius  continentur.  Et  quod  altero 
vestrum  cedenle  decedente  anta  se  officium  abdican- 
te supersles  sit  et  remaneat  in  dicto  officio  et  eius  ple- 
no jure  usu  et  exercicio  in  ceteris  autem  privilegio 
memóralo  in  suo  robore  permansuro.  Mandantes  per 
bañe  eandem  magnifico  et  dilecto  consiliario  el  pro- 
thonotario  nostro  Pbilipo  Clementi  et  eius  locumte- 
nenti  in  dicto  ofíicio  scienter  ct  expresse  quatenus  a 
cetero  vos  dictum  Francisciim  Carbonellum  ad  dictuin 
exercitium  Scribe  mandati  mándala  provisiones  privi- 
legia litteras  rescripta  et  omnes  alias  scripturas  que 


{  78  ) 
per  scribas  maiidati  nostre  Cancel  larie  fieri  spediri  et 
provideri  consueverunt  admittant  proiit  liactenus  dic- 
to patri  vestro  admiserunt  nullo  alio  mandato  a  nobis 
expeetato  quibusvis  ordinationibus  domus  nostre  prag- 
inaticis  sancionibns  et  alus  quibusvis  premissis  for- 
san  contrariis  quibus  pro  bac  vice  dumtaxat  vobiscum 
dispensamus  et  dispensatuní  esse  volumus  nuUatenus 
obslituris.  lilustri  proplerea  Infanti  Enrico  patrueli 
et  locumtenenti  generali  nostro  carissimo  intentum 
nostrum  declarantes  dicimus  neo  non  venerabili  in 
Christo  patri  magnificis  et  dilectis  consiliaHis  nostris 
Cancellario  vicecancellario  et  Regenti  Cancellariam 
nostram  prothonotario  et  eius  locumtenenti  ceterisque 
universis  et  singulis  officialibus  nostris  dicimus  preci- 
pimus  et  jubemus  expresse  et  de  certa  scientia  ad 
nostre  gracia  et  amoris  obtentum  penamque  floreno- 
rum  auri  Aragonum  mille  nostris  inferendam  erariis 
requirendos  tamen  requirentes  ut  nostram  huiusmodi 
provissionem  et  omnia  et  singula  in  ea  contenta  te- 
neant  firmiter  et  observent  et  faciant  ab  ómnibus  in- 
concusse  observa!  i  et  non  contrafaciant  vel  veniant 
aut  aliquem  co  nrafacere  vel  venire  sinant  rationeali 
í]ua  sive  causa.  In  cuius  rei  testimonium  presentem 
fieri  jussimus  nostro  comuni  sigillo  in  dorso  munitam. 
Data  in  nostris  felicibus  Castris  agri  Civitatis  Gránale 
die  XVlí  mensis  ocíobris  auno  a  nativitate  Domini  mi- 
llcssimo  quadringentesimo  nonagésimo  primo. 

Yo  el  Rey. 


(70) 
Domiiius  Rex  inandavit  miclii 
Joanni   de    Coloma.  Visa  per 
Thesaurai'ium  et  conservatores 


generales. 


P. 


N.  26. 


Menioriale  n.  49.t'ól.  73.  v, 

Presentatio  predicte  provisionis  fuete  Prothonotario. 

Die  XXIII  Martii  anno  a  nativitate  Domini  MCCCG 
LXXXXIl  in  Civitate  Gi-anate  fuit  huiusmodi  Regia 
[)rovisio  per  infrascriptum  Francismm  Carbonell  no- 
mine suG  proprio  ac  pro  parte  dicti  patris  sui  absentis 
preseniata  eidem  magnifico  domino  prothonotario  qui 
R.  etc.  obtemperando  ac  obediendo  iit  decet  mandatis 
Regle  Maiestatis  admisit  eandem  Regiam  provisionem 
juxta  sui  seriem  et  tenorem  et  signanter  dictum  Fran- 
ciscum  Carbonell  ad  exercitium  et  alia  assueta  dicti 
officii  Scribe  mandati  juxta  regias  ordinationes  et  alias 
prout  in  ea  latius  continetur.  Mandans  ita  continuari 
prout  factum  fuit  per  me  Johannem  Domingues  Scri-. 
bam  mandati  eiusdem  Regie  Maiestatis  ac  notarium 
publicum  presenlibus  ad  licc  pro  testibus  Jocobo  Cli- 
ment  ct  Jacobo  Remiro  Regiis  scrib¡s„  —  F.  Clemens 
Protbonotarius. 


(80) 


Memorialc  ii.  49.  F61.  74. 


Presentatio  predícte  provisionis  facte  locumtenenii 
Prothonotario. 

Die  Lune  XXÍ  Maii  Anno  a  nativitate  Domini  MCCCG 
LXXXXÍÍ  in  Civitate  Barchinona  per  prefatum  Fran- 
ciscum  Carbonelliim  fuerunt  preséntate  huiusmodi  l¡t- 
tere  mihi  Johanni  Peyro  Locumlenenti  prothonotarii 
Serenissimi  ac  polentissimi  domini  Regis  qui  recepta 
etc.  paratus  sum  Regüs  obedire  mandalis.  —  Joannes 
Peyro  locumtenens  prothonotarii  manu  propria. 


81 


NOTAS   AUTÓGRAFAS   Á    QUE    SK    HACE    REFEílENClA    EN    LA 
BIOGRAFÍA. 


N.  1. 


Memoriale  ii.  51. 


Es  una  nota  autógrafa  puesta  en  la  parte  interior  de  las 
cubiertas  de  pergamino  que  preceden  al  primer  folio. 


Pere  Miquel  Carbonell  nasque  a  VIH  de  febrer  any 
MCCCCXXXIíII  e  era  dilluns  com  nasque  en  la  casa 
gran  de  la  plassa  nova  que  huy  que  comptam  Y!lí  de 
setembre  any  MDXlí  posseex  la  dita  casa  mestre  An- 
drcu  Gastara  Chirurgia  e  bo  hon  yom  fas  la  barba.  He 
ha  dit  a  mi  la  mia  bona  mare  que  lo  dimarts  apres  lo 
dilluns  yo  fuy  nat  era  festa  del  ventre  90  es  Carnestoltes. 

Et  obiit  die  jovis  secundo  mensis  Aprilis  auno  a 
nativitate  Domini  MDXVH  cuius  anima  requiescat  in 
pace.  (Autógrafo  de  su  bijo  Francisco.) 

Su  nacimiento  lo  confirma  también  Carbonell  en  otra  no- 
ta autógrafa  puesta  al  fól.  i42v.  del  Memoriale  N.  55.  A. 
ídem  en  otra  al  fól.  oi  del  Memoriales.  55.  B. 


(82) 
N.  2. 

Varia  25.  Privilegia  Uniipioiiuruni.  Jacobi  II. 
pars  2. a  11.310.  t'ól.  2  v.  de  los  que  precodeu 
á  la  numeración. 

Petrus  Michael  Carbonellus  Rcfjíns  Archivarius  Bar- 
i'inone  (1)  ortus  die  Mercurü  XIX  Februarií  quadragesi- 
ma  insurgente  Auno  salutis  MCCCCLXXXXIII  hoc  epi- 
gramma  litteris  maiusculis  per  prefatum  Petrum  Oliva 
sciilptum  in  lapide  reposito  in  pilori  claustri  Monasterii 
predieatormn  Barcinone  ante  simm  moniimentiim  novum 
eidem  Monasterio  dono  dedit. 

Deo.      Omnipotenti.      Máximo. 

D.  O.  M. 

F.  CARB.  PARENTl  ÓPTIMO 
GRATIAE  CONIYGI  BENE 
MERENTI.  P.  MICH.  GARBO 
NELLYS  REG.  ARCHIVARI 
YS  CIYIS  BARC.  SIBI  ET 
SVIS  POSTERISQYE  ANN. 
CHRISTL  M  GCGCLXXXXIIL 
.XL  KAL.  MART.  FERRANDO  II, 
FOELICÍTER  REGNANTE. 

sua  pecunia        facieiulum        curavit 

S.  P.  F.  G. 


(i)     ÜL-rivaUii'  a  líaicinj  Darcino.iis  csl  aJjKiUvi  cablis  el  sic  esl  iiilerro- 


(  83 


llieronyinus  Paulus  Barcinonensis. 

Qiiis  me  adeo  pulcliris  emendatumque  íiguris 
Scripsei'it  ut  noscas  est  opere  prelium 

Himc  CaibonelliiiD  vocitant  que  ni  Regia  cura 
Archivi  voluit  scepira  tenore  sui. 


Alexander  Geraklinus  Infaiilium 
Regurn  Hispanie  Preceptor  egregius. 

Si  quem  formosse  delectant  forte  figura3 
Has  Carbonelli  noscat  habere  manus. 

Patria  Barcino  terris  el  notus  Iberis 

Archivo  Regum  Rege  volente  praest. 


N.  3. 


?.k"i)iuriaic  ii.  49.  iül.  IW. 


Anno  Cíirisli  MCCCCXXVISI    in  Civitate  Barcinona 
t3rrLemotus  factus  est  ita  grandis   quod  lapides  operis 


jíaüo  (ic  untle  soilicct  do  IJarcinona.  SoJ  si  iu  j,'eiiilivo  ponatur  puta  Bar- 
cinonae  tune  dcrivatiir  a  narcinoiK'  priiii:r  (Icclinalionis  ct  ost  gciiitivi  ca- 
sus  et  scril)i  dcht-t  time  ( um  di|)lilliuiigu  Ijaiciiioiie  ct  est  lime  iiilenoga- 
ti(»  de  ulti  scilicet  in  líareinoiía. 


(  84  ) 
vulgo  niincupati  la  ().  quod  erat  ut  mine  est  reíeclum 
in  pariete  fasto  siipra  portam  Ecclesie  beate  Mariae  de 
maii  Iiiiius  Urbis  respiciens  occidentem  versus  rue- 
runt  ex  qiia  dii'utione  XXYllI  hondiies  ¡nler  mascLdos 
ct  femiiias  mortem  obiere.  ííic  enim  terremotus  dura- 
vil  in  memorata  Urbe  annos  dúos  mensis  sex.  Sic  quod 
nulla  dies  sine  tensemotu  illuxerat.  fía3C  autemhabui  a 
viris  senio  confractis  et  ínter  alios  a  veneranda  Geni- 
trice  mea  nomine  Joanna  tune  a3tnlis  sustí  anno  VIII. 
Quae  annos  YIÍí  et  hebdómadas  sex  paralysi  morbo  in 
cubili  laboravit  computando  a  superioiibus  diebus  us- 
que  diem  Jovis  XVII  Novembris  anno  salutis  MCCGC 
XCVI  quo  mortem  obiit  vixit  annis  LXXXIII  mensibus 
sex  diebus  XXVIIII. 

Verumtamen  ipsa  religiossisima  domina  mater  mea 
prefato  mcrbo  sic  oppresa  et  etiam  ipso  crescente  ex- 
titit  cum  ferré  in  agonia  mensibus  sex  et  XXVIIII  die- 
bus diem  clausit  extremum  predicto  die  jovis  XVII  No- 
vembris paulo  ante  pulsationem  primfe  horae  posl  in- 
tempestam  noctem  ipsius  diei  anno  ut  predicitur  Chris- 
ti  MCCCC  Nonagésimo  Sexto  apud  Cameram  maiorem 
domus  maioris  domorum  mearum  sitarum  invico  vul- 
go dicto  den  Serra  Urbis  Barcinonensis  cuius  anima  in 
pace  requiescat.  Vixit  ut  predixi  annis  LXXXIII  men- 
sibus sex  diebus  XXIX.  lia  quod  morbus  paralysiseam 
compressil  ad  extremum  eius  vite  diem  usque  scilicet 
annis  ut  predixi  octo  hebdómadas  sex. 

Nota  quod  hec  veneranda  Mater  pi'iusquam  ab  hoc 
seculo  migrasset  paralysi  morbo  in  cubiü  persisteris 
máximo  cum  dolorc  ct  palientia  laboravit  per  annos 


(  85  ) 
ocio  ct  hebdómadas  sex.    Cuiíis   anima  rcquiescat   in 
pace  et  credo  eam  iam  in  pace  requiescei'C. 


N.  4. 


Memorialc  n.  49.  fól.  4:2. 


Muaer  de  P.  M.  Carbonell. 

Die  Mercurii  XV  Januarii  Anno  salutis  MCíXCL 
XXXXí  prefatus  dominus  Infans  Henricus  ex  predicta 
domina  uxore  sua  fdiam  nomine  Helisabet  suscepit 
nataque  fuit  ipso  quidem  die  Mercurii  paulo  post  puí- 
sationem  primse  horíE  post  meridiem  ipsius  diei  in  do- 
mibus  ab  eo  nuper  emptis  sitis  apud  uibem  Barcino- 
ne  in  vico  lato  satis  prope  caenobium  divi  Fiancisci. 
Quíc  quidem  domus  ab  eodem  domino  Infante  empte 
pretio  XLV  milia  solidorum  fuerunt  primo  Petri  Mo- 
rer  quondam  mercatoris  Civis  Barcinone  mariti  uxoris 
me»  nomine  Eulaliae  ullinfo  vero  GasparisMayjno  Lo- 
cumtenentis  Baiuli  generalis  Catalonie  qui  primo  fuit 
notarius  nunc  vero  equcs.... 


N.  5 


Mmoriak'  n.  ."i,j.  B.  lól.  I'J. 


Per  causa  del  frct  la  mía  ma   que  es  indisposta  ha 


^       (  80  ) 
scrit  e  scriura  no  axi  bo  com   ha  scrit   e   scrivia  Deo 
opitulanle  stant  calda  e  per  ^o  nos   meravell  lo  lector 
si  en  aquesl  Uegislre  trobara  scriptura  mal  scrita. 

Id.  lól.  22. 

Aquesta  scriptura  es  per  mi   ab  ruina  tincía  e  cuy- 
tadament  e  ab  gran  fret  scrita. 

N.  6. 

Memoriale  n.  4^9.  fól.  C9. 


Possessio  Regii  Arcbivi  Barcinonae. 


Memoria  teneto  mi  gnate  Francisce  quod  die  Martís 
die  festo  divi  Julianí  Vil  Januari  Auno  a  nativitate  Do- 
mini  Millesimo  quadringeníesimo  septuagésimo  sepli- 
nio  paulo  post  pulsationem  decimíe  hora?  ante  meri- 
diem  eiusdem  diei:  ex  máxima  tuve  térra  madescente 
ego  Petrus  Michael  Carhonellus  Regia  apostólica  eí  im- 
periali  auctoritatibus  notarius  publicus  Barcinone  adep- 
íus  sum  possessionem  Regii  Archivi  Barcinonensis:  ad 
quod  Arcliivum  e  domo  subscripli  Bartholomei  Yeri- 
ni  una  cum  ipso  et  ceteris  pluente  semper  nive  in  má- 
xima quaníitate  accederé  non  recusavi.  Et  sic  in  ipso 
Archivo  ipsis  die  hora  mense  et  anuo  presentes  fuerunt 
magnifici  honorandique  et  probi  viri  dominus  Bartho- 
lomeus  Yerinus  Consiliarius  et  Reorens  Cancellariam 


(  87  ) 
Serenissimi  Domini  Rei;is  Andicas  de  Peguera  Maí^is- 
ter  rationalis  Curie  eiusdem  tlomini  Regís  in  Civitate 
Barcinona  principatu  que  Catalonie  Regno  Maiorica- 
rum  et  insulis  ei  adiaeenlibus  ac  in  Regno  Sardinie 
Peti'us  Bancells  locumtenens  ipsius  Magistri  rationalis 
Montserratus  Torres  presbiier  Bernardus  Andor  domini 
Regis  Scriba:  qui  rogatus  et  rcquisitus  ipsam  posses- 
sionem  scripsit  et  penes  se  testatus  est  et  Joannes 
Viaslrosa  mercator  Civis  Barcinone  Jacobi  Garcia  viri 
quidem  optimi  et  cordati  predecessoris  mei  in  diclo 
cilicio  gener  ac  alii  viri  qui  ibidem  aderant.  Et  nibilo- 
minus  fere, paulo  post  ego  idem  Carhonellus  prestiti 
sacramentum  et  boinagium  penes  eundem  magnificum 
Regen  tem  Cancel lariem  Bartholomeum  Verinum  ore 
et  manibus  comendatum  juxta  Usaticos  Barcinone  et 
Constitutiones  Catalonie  generales:  ac  modo  et  forma 
quibus  magnificus  domini  Regis  Protonotarius  illud 
prestat  seu  prestare  tenetur.  Idcirco  Sacratissimam  di- 
vamque  Virginem  Mariam  et  divum  Hieronymum  cum 
divis  Juliano  Raphaele  Honorato  aliisque  paradisii  ci- 
vibus  ut  ad  omnipotentem  Deum  preces  prorigere  dig- 
nentur  pro  me  peccatore  suppliciter  oro  et  obsecro. 
Adeo  quod  ipsis  precibus  mei  misereatur  meque  ad- 
iuvet  defendat  ac  optime  ferat  mihi  Carhonello  quam 
diu  anima  hos  reget  artus  meque  eliam  ad  suam  glo- 
riam  pcrducat  eternam  per  sécula  cuneta.  Amen. 
Vale. 


88 


N.  7. 


Memoriale  P.  M.  Carbonelli 
ad  sui  usum,  fól.  68. 


Ne  quispiam  me  P.  M.  Carhonellum  predecessores- 
que  et  successores  meos  inpreñito  Archiviiofficio  mor- 
deré studeat  (seu  si  momerderit  penilus  coiifundatm') 
Kegum  Regesta  in  ipso  Archivo  recóndita  multis  ma- 
luris  ac  sumptis  prandiis  ego  quidem  recens  in  ipso 
oíficio  volvere  et  revolvere  curavi  adeo  ut  aliqua  ex 
Regestis  decreta  per  omnes  predecessores  meos  ap- 
posita  etems  memoriai  commendentur  et  deinde  invi- 
diosus  omnis  in  Archivarios  male  loqui  sinat.  Iccirco 
veré  utendum  estimo  per  me  et  alios  mihi  in  hoc  offi- 
cio  succedentes  exercitio  Scribe  domini  Regis  et  quod 
sun  extra  XII  Scribarum  Regiorum  numerum  quum 
iuxta  ritura  vetustissimum  mihi  in  hoc  officio  prefecto 
licet  tali  exercitio  uti  postquam  Scriba  mandamenti  do- 
mini Regis  ralione  ipsius  oíficii  sum  et  appellor  ve- 
runtamen  si  quis  dicat  quare  tali  exercitio  tam  rara 
utebantur  predecessores  mei  bene  dicendum  puto  quod 
i«^suni  oííicium  totum  hominem  occupat  et  máxime 
rotroaclis  temporibus  quibus  in  ipso  Archivo  máxima 
commoda  eisdem  Archivariis  obveniebant  etiam  quia 
dudum  ante  annum  MCCCCXVIIII  tempore  mcmorati 


(  8<0  ) 
Regís  Alfonsi  nullum  aliud  Arcliiviini  erat  in  Regnis 
ditioiiis  domini  Regís  preter  hoc.  Nam  postea  ípsíus 
Regís  teinpore  fuerunt  facta  ex  uno  tria  scílícet  lioc 
Barcínone  uniim  Valenlie  et  alíud  apud  urbem  Cesa- 
rangustam  Regní  Aragonum.  Multa  alia  díci  possent 
ad  hanc  rem  tutandam  que  nc  aures  audíentíum  ob- 
tundereni  et  brevitatís  gratía  lelínquenda  potíus  exís- 
tímavi.  Vale.  Archivi  custos  et  lux  Regum  ac  populi 
foeliciterque  vílaní  agito. 


N.  8. 


Meinoriali!  n.  5o.  A.  iól.  10!). 


Nota  de  cercar. 

Si  ses  devendrá  algu  venir  a  mí  dient  yous  do  per 
cerca  de  tal  cosa  tants  rals  e  sí  ho  trobau  vos  daré 
tant  crech  yo  esser  justa  cosa  trobant  ho  pendre  la 
promesa  ultra  son  salarí.  Empero  sis  seguirá  que  per 
la  cerca  haura  bestret  e  apres  veent  que  yo  no  trobe 
la  cosa  demanada  tornara  e  dirá  yo  que  haguera  pogut 
dir  en  la  primera  vegada  e  dar  tant  sis  troba  yous  da- 
re  nom  semble  cosa  honesta  acceptar  tal  promesa.  Mas 
dir  si  lo  treball  ha  esser  maior  de  la  cerca  yo  vull  mes 
per  lo  cercar  del  quem  haveu  donat  om  dareu  algu- 
na cosa  m.es  si  yo  ho  trobare  que  sia  rahonable  mas 
TOMO  xxvii.  7 


(90) 
no  acceptar  promesa  apres  de  la  bestreta  (juantnos  tro- 
be  car  pories  seguir  si  apres  se  trobave  infamia  per  a 
mi  que  havia  primer  dit  que  nou  trobave  encara  que 
ab  veritat  you  hagiies  dit  perla  presumptio  que  facil- 
ment  sen  hauria  diíuit  la  gent  axi  mirau  bona  prag- 
tica  de  Arcbiver  fas  bestraure  per  la  cerca.  E  apres 
diu  yo  no  ho  puscb  trobar  per  que  li  prometten  algu- 
na bona  quantitat  de  pecunia  e  promesa  lavors  el!  diu 
jau  he  trobat  donau  me  ultra  mon  salari  lo  quem  ba- 
veu  promes.  Dagos  seguiría  gran  infomia  encara  que 
ab  veritat  fos  dit  yo  nou  trobe  per  quant  les  persones 
enveioses  e  mal  dienis  ans  presumexcn  e  dien  lo  mal 
que  !obe.  Jíhti  ha  seguit  a  mi  que  hun  borne  Sart  ap- 
pellat  Bonanno  per  cercar  una  sua  legitimatio  en  los 
registres  de  Sardenya  del  Rey  don  Joan  segon  me  do- 
na per  la  cerca  mig  ducat.  E  apres  com  yo  li  referí 
que  ho  havia  cereal  en  los  libres  de  Sardenya  e  nou 
trobave  promes  me  que  ho  tornas  cercar  e  on  aquesís 
e  en  altres  registres  que  siu  trobave  daría  a  mí  cent 
ducats  per  quanl  siu  trobas  guanyara  la  heretat  de  son 
pare  que  era  de  valor  de  mes  de  X  raülia  ílorins  e  per 
mi  li  fon  replical  que  no  plagues  a  Cou  yo  pendren 
ultra  mon  salari  si  aquella  trobas  mas  fora  jahonable 
que  si  yo  havie  a  cercar  tots  los  altres  registres  com 
son  ¡tinerum  et  Diversorum  que  per  la  cerca  bi  afí'egís 
altre  mig  ducat.  E  ell  no  volent  ho  fcr  tenint  sos  tret- 
ze  que- ell  podía  dar  go  ^^^  seu  e  per  go  yon  podía 
pendre  los  C.  ducats  yol  lexi  star  que  no  hi  volgui 
perdre  mes  tenips.  E  siu  bagues  trobat  o  may  ho  tro- 
bav(;  no  men  faria  pagar  per  salari  e  treball  mes   de  í 


( Í>1 ) 

clucat.  E  iiqo  he  volgut  at^'i  posar  per  que  mon  fill 
Francesch  que  te  ensemps  ab  mi  el  insolidum  aquest 
ofíici  encara  tenga  bona  eonseientia  vaia  por  aquest 
cami  o  altre  millor  si  a  ell  semblara  car  ques  vulla  se 
diga  noy  lia  tal  libre  per  molts  quens  tengam  com  lo 
libre  de  la  Consciencia.  E  axi  no  prengam  sino  la  cer- 
ca raunal)le  e  jusl  salari. 


N.  ÍK 


Mt'iniiir.il'  II.   Ü».  lól.  1()7. 


Per  quaiií  sens  bona  causa  sino  al)  pussions  e  favors 
mundanes  han  fets  Archius  en  preiudici  de  aquest 
Real  Arclíiu  situat  per  los  Serenissimos  Reys  de  Ara- 
go  en  la  pi-esent  ciutat  de. Barcelona  com  a  principal 
e  mes  insigne  ciutat  de  les  altres  e  hon  los  dits  Reys 
han  cregut  íenir  e  pus  guardats  los  registres  e  scrip- 
tures  Reals  faenls  per  llurs  grans  Senyories  pobles  e 
ierres  e  per  qo  íii  faeren  fer  ai'maris  uns  per  Aragoe 
Valentia  altres  per  Catalunya  e  altres  per  Mallorques  e 
altres  per  Sardenya  e  altres  illes  e  Ierres  tots  en  gran 
onde.  Yo  Pere  Miqueí  Carbonell  Archiver  del  Rey  nos- 
Ire  Senyor  e  notari  publich  de  Barcelona  una  et  inso- 
lidum cum  Francisco  Carboneüo  fiüo  connotario  et 
Coarchivario  meo  ab  bon  perdo  deis  legidors  no  deli- 
ber  perdre  molt  temps  en  scriure  e  fer  memorials  per 


(92) 
díts  Regnes  e  terres  disniembrades  daquest  Real  Ai'- 
chiu.  E  axi  su  per  eis  non  sérvalo  ordine  brcvi  me  ex- 
pediam  e  maiorment  que  so  mal  pagat  de  la  quitatio 
quem  pertany  peí*  dit  offici  de  Archiver  e  de  Scriba 
de  manament.  E  noresmenys  que  sens  causa  alguna  e 
mes  per  complaure  a  alguns  detractors  enveiosos  e 
mals  parlers  ses  feta  Constitutio  en  les  Corts  celebra- 
das per  lo  Rey  En  Ferrando  segon  en  lany  Mil  cinc 
cents  e  deu  en  la  Yila  de  Montso  contra  mi  Pere  Mi- 
quel  Carbonell  Archiver  del  Rey  noslre  Senyor  qui 
havia  acostumal  de  fer  moUcs  giaties  deis  saiaris  e 
treballs  quem  pertanyen  deis  transumpts  e  copies  deis 
privilegls  e  scriptures  de  dit  Archiu  quem  demanasen 
e  les  mes  vegades  sens  demanar  res  de  cerques  cer- 
cava.  Ara  pensant  me  fer  mal  han  me  fet  be  car  hau- 
re  cercas  ab  constitutio  que  non  havia  nen  demanava 
yo  sino  molt  atart  ut  patet  in  memoriali  quod  teneo 
de  ómnibus  emolumentis  scripturarum  ipsius  Regii 
Archivi.  Es  ver  que  han  few  un  be  a  la  república  so- 
bre los  registres  que  nos  acostumaven  mettre  en  lo 
Archiu  nisi  post  mortem  Regis.  E  ara  confirmanl  la 
Constitutio  sobre  acó  feta  per  lo  dit  Rey  En  Ferrando 
en  lo  monastir  de  Sanct  Francesch  de  Rarcelona  en 
lany  MD  e  tres  son  tenguts  prolonotaris  e  secretaris  de 
donar  los  registres  e  posar  los  en  lo  Real  Archiu  de 
deu  en  deu  anys  go  es  los  qui  son  stats  fets  e  acabats 
íins  en  lany  MCCCCLXXXXIIl  e  apres  de  X  en  X  anys 
e  no  sen  son  curats  de  metrels  en  dit  Archiu  sino  de 
una  part  deis  Registres  de  la  Loctinentia  del  Infant 
don  Henrich  Comte  de  Empories.  E  per  lo  temps  ques 


(  93) 
passat  son  tengut  ara  donar  c  mettre  dins  lo  present 
Real  Archiu  tots  los  registres  comen^ant  a  comptar  del 
regnat  del  Senyor  Rey  huy  beneventuradamcnl  regnant 
fins  en  lany  Mil  D  e  tres  inclusive  e  axi  de  deu  anys 
ut  supra.  E  en  aquest  mettre  de  registres  si  si  posaran 
sera  utilitat  mia  per  les  copies  quen  daré.  Es  ver  que 
dita  nova  constitutio  fara  be  e  mal  al  Archiver  be  que 
demanara  es  fara  pagar  de  copias  en  paper  auctenticas 
sens  fer  gratias  com  faea  de  privilegis  o  scriptures  quis 
son  stades  e  serán  en  la  Gancellaria  o  en  poder  de  dits 
protonotaris  e  secretaris  expedites  en  pergami  quattre 
rals  per  fulla  mal  de  alguns  privilegis  o  scriptures  que 
recayan  o  recauran  en  migs  salaris  e  occuparaii  poques 
fulles  no  sen  pora  exigir  dits  migs  salaris  sino  quattre 
rals  per  fulla  com  dit  es  e  segons  vol  la  dita  nova  cons- 
titutio. En  lo  fet  de  les  cercas  hon  diu  ques  halan  a 
tacxar  per  Canceller  o  Vicicanceller  e  per  aquelles  sia 
tengut  lo  Archiver  prestar  jurament  e  oirne  sententia 
de  excomunicatio  es  cosa  damnosa  ais  damanants  que 
haian  anar  ais  dessus  dits  en  fer  les  taxar  e  no  poder- 
se concordar  ab  dit  Archiver  sens  que  primer  no  sia 
taxat  per  los  dits  taxadors  que  hi  saben  e  sabrán  ¡joch 
per  ignorar  los  treballs  que  si  mettran  e  axi  los  dama- 
nants haian  axi  rodar  la  cinia  e  perdre  temps  en  lo  dit 
taxar  maiorment  com  sera  mester  cuytat  lo  que  dama- 
naran  stants  en  hostal  e  voients  sen  tornar  en  luis  ca- 
ses o  lo  temps  los  passara  que  tendrán  limitat.  Eapres 
encara  feta  dita  taxa  hiiuran  pagar  al  Archiver  tot  lo 
que  sera  taxat  ans  de  posar  se  ell  en  cercar.  Et  forte 
si  tendrá  mala  conscientia  referra  que  jau  ha   cereal  e 


(  8i  ) 
nos  troba  dirá  e  axi  los  clamanants  serán  frusírats.  E 
(le  oír  en  lo  fet  de  les  cerques  senientia  de  excoiruni- 
catio  es  cosa  demasiada  e  imperlinent  (]ue  prou  hasta 
hi  prest  lo  jiirament.  E  axi  lio  he  dellibeíat  de  prestar 
que  mi  haure  íidelitcr  damanantlo  quem  semblara 
per  treballs  de  cercas.  E  ara  pus  hi  ha  constilnlio  per 
Gascuña  vegada  que  serán  demanades  sciiptures  da- 
quest  Arcliiu  ara  les  tenga  memoriaíades  ara  no  de- 
manare  primum  et  ante  omniaquem  sia  pagada  la  cerca 
car  en  los  registres  nos  pot  cercar  arreu  segons  lo  ca- 
lendari  darán  sino  a  disperatis  que  no  son  com  los 
Manuals  deis  notaris  que  encontinenl  traben  juxta  lo 
calendar!  lo  ques  demanatper  que  soq  posats  serialim 
los  calendaris.  E  si  nos  pot  concordar  de  la  cerca  sera 
cosa  pertinent  lavors  se  recoirega  ais  dits  taxadors 
que  tacxen  mas  yo  ho  fare  Deu  volent  de. tal  modo 
com  he  be  acostumat  que  no  hi  aíiVeturara  recors  de 
fer  les  taxar  com  es  dit  facen  e  dignen  ques  vulla  que 
en  fer  se  pagar  dit  Archiver  del  que  li  sera  damanat 
noy  basta  altra  constrictio  sino  la  bona  consciencia  e 
ayo  mateix  ha  dit  lo  Senyor  Rey  que  la  sua  intencio 
en  fer  dita  coustitulio  no  es  stada  sino  aquesta  yo  pos 
agí  en  lo  fet  de  les  cercas.  En  lo  fet  empero  de  fer  se 
pagar  de  les  dites  copies  sia  servada  aquella  a  la  ungle 
encara  que  los  quin  han  mogut  noy  haian  hagut  la  in- 
tencio recta  sino  insidiosa  contra  mi  qué  noy  so  stat 
appellat  ne  examinat  lo  compte  yon  tenia  segons  nros 
predecessors  en  fer  me  pagar  molí  nienys  que  el!s  no 
faen  que  en  veritat  en  les  mes  vegades  de  X  parts  que 
podía  exigir   non    exigia  la  mitai  e  encara  mes    del 


(05  ) 
qiiart.  E  axi  no  es  persona  que  pusca  dir  ab  veritat 
que  de  m¡  sia  partida  sino  be  contenta  e  pusch  dir 
ab  voritat  máxime  deis  homens  de  honre  sen  anaven 
de  mi  be  contents  e  yo  reslave  dells  mal  content  no 
de  tüts  mas  de  alguns  que  massa  se  amaven  e  volian 
yo  ho  reputas  a  gratia  ells  ho  rebessen  gratis  pro  Deo. 
Es  ver  que  sera  altra  taxa  si  no  volran  les  dites  copies 
en  paper  sino  en  pergami.  Lavors  pora  demadar  lo  Ar- 
chiver  molt  mes  de  dita  taxa  segons  la  pratica  que  ell 
e  sos  predecessors  bi  han  servada.  Car  dar  dites  co- 
pies se  enlen  de  paper  e  no  de  pergami.  E  en  totes 
les  dites  coses  ad  futuram  earum  memoriam  be  vol- 
gut  extendre  la  ploma  mes  no  pensava  car  sera  lum  e 
regle  no  solament  de  mi  e  de  Francescb  mon  íill  mes 
encara  deis  altres  Archivers  que  apres  de  nosalíres  bi 
succehii'an. 


N.  10. 


Memoriale  n.  49.  fól.  OH  v. 


Per  bons  respectes  yo  dit  Archiver  no  he  servat  ne 
serve  ne  delliber  servar  dita  taxa  encara  sia  iusta  en 
fer  pagar  axi  integrament  los  salaris  com  es  taxat  ans 
molt  menys  faent  ne  moltes  gratics  c  cortesies  máxi- 
me si  es  lo  damanant  home  pobre  o  de  honre  o  de  pa- 
ratge  lo  qual  yo  sempre  he  tractat  e  delliber  tractar 
l)enignemcnt  e  a  tant  baix  salari  com  ha  volgut  c  vol- 


(9G) 
la  car  yo  ame  mes  aqiiell  lal  damanant  sen  vaia  mes 
content  de  mi  q  ue  yo  dell  dempto  que  aqucst  tal  da- 
manant venga  a  mi  per  la  maniadora  e  bonament  e 
nom  faca  destexir  dient  páranles  iniurioses  o  infiuc- 
tuoscs  donant  me  algún  carrech  de  esser  dur  o  cruell 
exigidor  et  ultra  modum  car  en  tal  cas  no  li  ñuia  I  di- 
ner  de  gratia  ans  li  fare  pagar  tot  lo  que  per  justicia 
ne  })usch  exigir  e  haver.  E  veus  a^i  la  mia  pratica  e 
conditio  que  a  bones  sen  portaran  de  mi  e  bens  e  ro- 
ba que  tal  som  que  fas  en  fots  mes  que  en  páranles 
e  monsonoííueries. 


N.  H 


Epistola  Regii  Arcbivarii    ad  venerabilein   fratrem 
Franciscum  Segarra  divini  verbi  preconem  eximium. 


Regius  Archivarius  Pctrus  Michael  Cnrbonellus  fre- 
tri  Francisco  Segarra  ordinis  Minorum  viro  inprimis 
docto  P.  S.  D.  Non  equidem  sum  oblitus:  Quam  tibí 
imper  in  Regio  Archivo  affectionem  circa  rem  meam 
aliquam  tuo  Monasterio  impendendam  ostenderim  :  et 
tu  quanta  me  :  non  modo  humanitate:  sed  etiam  be- 
nignitate  persaepe  exceperis:  Itaque  cogitanti  mihi  vir 
suavissime  an  ex  codicibus  meis  Senece  opera;  An 
Marci  Tullii  Ciceronis  in  bybliothecam  istius  Monas- 
terii  reponcrem.  Ubi  tu  declamator  acérrimo  quotlidie 


(  97  ) 
volvere  et  revolvere  non  cessas  sacrariim  scriptura- 
rum  libros :  Tándem  in  mentem  venit  Senece  opera  in 
uno  volumine  contexta  quibus  ea  bybliotiieca  carere 
videtur  me  repositurum :  opere  pretiam  íore,  Quando 
qiiídem  ea  lectitantes  virtutis  gloria  emicueiitit.  Nihil 
enim  mihi  obtabilius  contingere  possit  quamque  vitse 
tempusnobis  breve  datumrdiebus:  quibus  secularia  ne- 
gotia  conticescunt:  legendo  et  annotando  cum  voliip- 
tate  tereré.  Non  ab  re  barbatum  Hieronymum  in  vitas 
patrum  ita  transeripsisse  comperitur.  Sicenimex  carna- 
libus  escis  alitur  caro:  ita  ex  divinis  eloquiis  bomo 
interior  nutritur  et  pascilur.  Sed  ille  beatissimus  est: 
qui  divinas  scripturas  legens:  verba  vertit  in  opera  va- 
ca lectioni  vaca  meditationi  scripturarum  vaca  in  lege 
Dei.  De  bis  quidem  satis.  Quocirca  Francisco  frater 
divini  verbi  preco  egregio  accipe  accipe  SeneciB  volu- 
men :  quod  tanti  facis  et  Ínter  alios  memoratse  bybllo- 
thecae  libros  locare  cures.  íloc  divum  quippe  volumen 
gratis  et  Dei  amore  isti  tam  Sanctíc  bybliothecae  dono 
dure  mihi  libet  in  presentiarum.  Tu  autem  disertissi- 
me  frater  Francisco  cum  preces  ad  omnipotentem 
Deum  fuderis:  memineris  nostri.  l\am  te  et  ceteros 
venerandos  tui  ordinis  fratres  vehementer  oratos  velim 
ut  quando  me  decedere  contigerit  non  vos  pigeat  pro 
anima  mea  omnes  dicere  Réquiem  aeternam  dona  ei 
Domine.  Vale  meque  ut  facis  ama  nam  te  puro  amo 
affectu.  Ex  urbe  Barcinona  die  sexto  idus  januaiias: 
Quo  tuum  audivi  Sermonem  mirificum  apud  ícdem  sa- 
cram  Sanctimonialium  Ilierusalem  buius  Urbis  Bar- 
cinonis.  —  Anno   Salulis   millesimo  quadringentesimo 


(  98  ) 
octogésimo    sexto.   Ferrando   II    fa'liciter  regnante. 
1^  E  A  o  i'. 


Petrus  Michael  Carbonellus  Serenissimi  domini  Re- 
gis  Scriba  ac  tenens  claves  Regü  Archivi  Barciiione 
hiiiusmodi  libros  sive  opera  Senecw  comparavit  biblio- 
polas Antonio  Ramundo  CoiTono  mediante  scilicet  die 
presentí  XVÍ  mensis  soptembris  anno  Salutis  MCCCG 
LXXVH  pretio  exoluto.  Et  posiea  eos  ligari  et  rniniari 
fecit  dictas  Carbonellus  maiore  multo  pretio :  quod 
etiam  fuit  exolutum.  Deo  gratias  et  Sacratissime  Sem- 
per  Virgini  Marise  Matii  domini  nostri  Jesu  Christi  et 
etiam  cunctis  cojlestis  Patria)  Civibus  Amen. 

Yerum  hoc  anno  , salutis  M.  I).  Xí  volvi  et  revolví 
bunc  codicem  et  ipsum  inveni  deturpalum  et  male 
tracfatum  in  aliquibus  eius  partibus  seu  foliis.  Quis 
stultus  fecerit  nescio.  Si  tempus  Beus  mihi  dederit 
reparabo  postea  quamquam  nuUus  Ca'nobiífraler  repa- 
rare voluit  cum  sua  desidia. 


N.  12. 


lESUS. 

Kuic   coniugio  mibi  libet  (iit  soleo)  pra^faciunculam 
buiusmodi  faceré.  Imprimís  ausím  dicere  quod  coniu- 


giiim  est  genus  quoddam  servitutis  naní  et  uxor  viro 
et  vír  uxori  obstrictus  obügatiis  et  ita  annexus  est 
iit  nemo  quitlem  siim:iie  dignitatis  ac  auctoi'itatis  ni- 
si  sonticis  obvenientibus  causis  separari  possit.  Obli- 
galionem  banc  declarat  ille  quoque  mos  antiqíms  quo 
miplie  per  coemplionem  fiebant  ut  vir  uxorem  et 
uxor  virum  quasi  emere  videretur.  Quod  Vergilius  aii- 
tiquilatum  peritissimus  tcligii  quum  dixit.  Teque  sibi 
geneium  tetbisemat.  Et  alio  in  loco  ac  dominum  Aene- 
am  in  regna  recepit  et  iioc  esse  aiunt  quod  queritur 
Juvenalis  de  Ursidio  que  stolta  marilali  iam  porrigat 
ora  capistro.  ct  quod  libertas  magna  dote  cmatur  et 
ccrte  ita  est  viri  nam  tales  ex  nupíiis  fmnt  quales  ii 
qui  ab  amazonibus  victi  oiim  diceliantur.  Ergo  quum 
solus  sapiens  liber  sit  (ut  dicunt  Stoici)  ducenda  uxore 
lie  liberíatem  amittat  abstinebit.  Hanc  uxoriam  ser- 
viíutem  illa  pregravant.  molesiia  sciliset  foeminaruní 
loquacitas  importunitas  insaturabilitas.  Ex  coniugio 
igitur  quam  dii  inmortales  infamia  sequitur  vel  sequi 
potest  nam  bine  adulteria  illinc  filiorum  et  fiüarum 
stupra  que  et  si  rara  lamen  masiíos  pulchro  vxoris  et 
formóse  prolis  pater  semper  timet  semper  anxius  esr. 
Quotiens  versum  illum  pronunciare  audit  Cornua  mu- 
lantur  sed  cornu  non  varialur  totiens  animus  iiiius 
mulalur  et  variatur  scit  nam  litem  magnam  pudicicite 
essc  cum  forma  scit  omnia  matiimoniorum  ah'eno- 
rum  corona  esse  subsessoribus.  Augustus  iiie  Cesar: 
qui  etiam...  in  numerum  deorum  relatus  fuit  non  po- 
tuit  banc  efugerc  infamiam  habuil  nam  fiüam  et  nep- 
lem  adulleram.  Sane  igitus-  ülud  Biantis  viri  sapienlis 


(  100  ) 
responsum  que  cum  interrogatus  esset  a  quodam  de- 
beret  ne  iixorem  diicere  dixit  pulchram  duces  aut 
deformem  si  pulchram  habebis  communem  si  tur- 
pem  habebis  poenam  neutrum  autem  b....  non  est 
ergo  viro  sapienti  ducenda  uxor.  Prelerea  muheris 
preclara  nature  dona  sunt  illa  scilicet  ingenium  acu- 
tum  memoria  tenax  el  longa  vita  que  iihidine  seu 
frequenti  coitu  máxime  minuuntur  consumuntur  et 
pereunt.  Nihi!  profecto  tam  celeriter  senescere  cogit 
homines  quam  crebra  geniturae  profusio  quod  non  ín 
hominibus  tamen  sed  in  alus  quoqne  animalibus  vi- 
dero licet  et  piantis  nam  que  sunt  salacia  et  libidino- 
sa nimis  animaba  cito  deficiunt  et  moriuntur  ut  pas- 
seres  et  perdices.  Lactuce  quoque  et  alie  herbé  quum 
primum  in  semen  abierunt  arent  et  amarescunt.  Ho- 
minem  vero  coniugalum  temperare  a  venere  perdifici- 
le  est  et  volenti  per  uxorem  non  licet.  Ideo  bene.  Q. 
Cicero.  M.  Ciceronis  frater  dicere  solebat  Libero  lec- 
tulo  nihil  iocundius.  Quod  dictum  quisque  sapienlissi- 
mus  in  fronte  seu  fulcro  lecti  sui  habere  scriptum  de- 
beret.  Uxorem  ergo  vir  sapiens  ne  ab  oíFicio  suo  de- 
ficiat  non  ducet.  De  bis  quidem  satis.  Christi  domini 
nostri  Jesu  ac  Sacratissime  Yirginis  nominibus  implo- 
ratis.  XXYIII  Protocollum  sive  Manuale  mei  Petri  Mi- 
chaelis  Carbonelli  Regii  Archivarii  et  notarii  pul)]ici 
Barcinone  atque  ubique  terrarum  dilionis  domini  Re- 
gis  foeiiciter  incipit.  Qiii  meum  quo  utor  in  publicis 
hic  appono  Si  i^gnum. 

incipit    Foeiiciter. 
Annus   a  Nat.  Domini.  M.  Quingentesimus  quartus 


(  101  ) 
Ferrando  secundo  eiusque  coniuge  Helisabet  auspicato 
conreanaulibus. 


N.   13. 


Memoriale  n.  bo.  B.  fól.  66.  v. 


Record  com  en  lo  dit  mes  de  Marr;  any  Mil  DXYI 
fia  fer  una  clau  al  pany  de  la  porta  del  Reyal  Archiu 
de  Barcelona  la  qual  en  dil  mes  doni  a  Francesch  mon 
fill  pus  es  Archiver  de  dit  Archiu  una  et  insolidum 
mecum  dient  li  que  de  tot  quant  hi  gonyara  axi  de 
cercas  com  de  dar  e  auctenticar  privilegis  provísions 
e  altres  scriptures  de  dit  Archiu  sia  tot  seu  axi  que 
hi  faga  tanta  residentia  com  es  mester  e  volra  e  prec 
a  nostre  S.  Deu  que  per  molts  bons  anys  posseesca  lo 
dit  offici  ab  mi  e  sens  mi  en  haia  tant  guany  e  profit 
com  son  cor  desija.  E  placía  al  Senyor  li  vulla  alargar 
la  vida  per  mes  be  a  fer.  Amen. 


E  per  quant  lo  dit  mon  fill  es  de  conditio  ques  ama 
molt  mes  que  no  deuria  e  jol  haia  molt  endressat  e  no 
te  tanta  conexenca  com  deuria  he  li  dada  la  dita  clau 
ab  tots  los  guanys  quey  fara  dient  com  es  dit  que  tots 
sien  seus  ab  tot  que  si  fos  liberal  deuria  dir  com  hi 
guanyava  mon  pare  veus  agi  quey  he  gonyat  preneune 


(  102  ) 
aquella  part  que  volreu  raay  ho  ha  fet  neu  fara  yo  ley 
perdo  faga  yo  lo  que  dec  axi  vérs  ell  com  vers  nostra 
muliei"  e  ells  nunca  fayan  res  per  mi  que  deyo  so  con- 


tení. Deo  gracias. 


Esta  nota  sigue  inmediatameule  á  la  anterior  y  su  des- 
cifre nos  ha  sido  muy  costoso,  por  hallarse  cuidadosamente 
lachada  sin  duda  por  la  mano  misma  del  padre  ó  mas  bien 
del  hijo,  después  de  la  muerte  de  aquel. 


N.  i  4. 


Memoriale  P.  M.  Carbonolli  ad  sni 
nsuní,  fól.  antepenúltimo. 


Aquest  mon  fill  ha  desistit  de  no  seguir  la  Cort. 

Pos  en  record  com  dimarts  vigilia  del  glorios  Ar- 
changel  mossen  Sant  Miquel  e  comptaven  XXVIII  de 
Setembre  del  any  MGCCCLXXYíIÍI  partí  mon  fill 
Francesch  de  Barcelona  en  companya  e  servey  de 
mossen  Gaspar  de  Arinyo  Secretari  del  S.  R.  e  de  mos- 
sen Gaspar  Peyro  aximatex  Secretari  del  dit  S.  R.  e 
tira  ensemps  ab  ells  la  via  de  Valencia  hon  va  lo  S. 
R.  per  prestar  lo  jurament  per  la  nova  successio.  E 
parti  ja  lo  dit  S.  R.  a  XXIII  del  dit  mes  e  any  de  la 
present  Ciutat.  Es  ver  que   per  quant  lo  dit  mossen 


(  io:j  ) 

Peyro  ía  e  desempatxe  les  mes  faenes  de  mossen  Arin- 
yo  e  es  home  docte  e  que  veui'a  líiillor  sobre  lo  dit 
mon  íill  lo  dit  rnon  fill  stara  de  continuo  nb  lo  dit  nios- 
sen  Peyí'o  lo  qual  ¡i  fiivd  la  despesa  a  ell  e  una  gentil 
muía  que  yo  li  he  comprada.  Deus  dirigat  eos  et  dej; 
suam  gratiam.  Amen. 


N.  15. 


Memorialo  n.  2 i.  fól.  1.  en  pergarai;.o. 

Pos  .en  memoria  com  dissapte  que  comptam  XXXI 
de  Marg  any  MCCGCLXXXI  mon  fdl  Francesch  co- 
menca  de  star  en  casa  de  mossen  Gaspar  de  Arinyo 
Secretari  del  S.  R.  que!  ha  accéptat  en  servey  seu  per 
serivent  e  doni  al  dit  mossen  Arinyo  un  libre  esti- 
mai..  ..  LXXXX  Iliures  per  micer  Antoni  Geraldino  e 
mestre  Francisco  qui  apres  es  stat  bisbe  de  (^sefelo. 
E  mes  despengui  XXIÍ  Iliures  X  s.  per  1  muía  que 
doni  al  dit  mon  fdl  com  entra  en  dit  servici. 


N.  1G. 


Memoriale  n.  49.  fól.  102. 


Memoria  tena  quod  omnes    prefati    ct    infrascrípti 


(  104  ) 
gnali  et  gnatae  nepotes  mei  et  neptes  mei  ex  filio  fue- 
runt  nati  et  nate  in  edibus  sitis  in  vico  vulgo  dicto  del 
GajTofcr  CivilatisBarcinonai  que  fuerunt  venerabiiis  et 
discreti  Raphaelis  de  Riudor  quondam  notarii  publici 
Barcinonensis  eiusdem  filii  Soceri  qua  filiam  suam  no- 
mine Joannam  heredem  suam  universalem  instituit  et 
ipsa  Joanna  predictum  filium  meum  marituní  suum  ad 
omnimodas  voluntates  suas.  Quemadmodum  de  heren- 
tiapríedictse  nurus  liquido  constat  in  Capilulis  matiimo- 
nii  predictorum  filii  et  Joannae  penes  discretum  Joan- 
nem  Geraldum  notarium  publicum  Barcinone.  De  he- 
rentia  vero  filii  mei  plene  constat  ullimo  testamento 
predictae  Joannaeconfecto  et  eiusdem  Joanna3  manu  pro- 
pria  scripto  penes  discretum  ac  venerabilem  Stepha- 
num  Malet  Regium  Scribam  et  notarium  publicum 
Barcinonse. 


N.  17. 


Memoriale  n.  49.  fól.  101. 


Die  dominico  VIH  mensis  octobris  anno  Salutis  M. 
quingentessimo  terlio  Ferrando  secundo  foeliciter  reg- 
nante  et  in  comitatibus  Roscinonis  et  Cerritaniae  pro 
Gallorum  bello  rejiciendo  personaliter  cum  magno 
exercitu  peditum  et  equilum  existente  Reverendissi- 
mus  dominus  Petrus  Gartia   Episcopus  Barcinonensis 


(  105  ) 
conílrmavit  nepotes  meos  ex  filio  dúos  sciücet  Pctriim 
Micliaelem  Carhonellwn  et  Francisciim  Michaelcm  Car- 
buncllum  apud  Episcopale  palaliuní  Barcinononsem 
constituios.  Et  prefati  Petri  fuit  compater  ego  Avius  et 
Commater  egregia  Barona  de  Queíallo  nomine  Yioians 
filia  Magnifici  Joannis  Ros  quondam  Legum  professoris 
prefati  vero  Frcmcisci  fuit  compater  magnificus  Joan- 
nes  Guillclmus  Jorda  Legiim  professor  Civis  Barcino- 
ne  et  Commater  uxor  magnifici  ílieronymi  de  Colle 
Legum  professoris  Civis  Barcinonse.  Et  dono  dedi  ipsi 
Pt'fro  pro  encseniis  et  bono  amore  argenti  aurati  taceam 
si  ve  xapam  factam  cum  gallonibus  sive  gafions  ponde- 
ris  unius  marci  ad  marcam  Barcinone.  Solveram  pro 
ea  Iliuras  acto  et  X   sofidos. 


Id.  V. 


Et  eodem  die  et  anno  prefatus  dominns  Episcopus 
Barcinonensis  sedens  in  prefato  Episcopali  palatio  pre- 
dictum  Petrum  nepotem  meum  corona  illustravit  et  sic 
chartam  Cnronse  ci  concessit  et  tradi  fécit  in  crastinum 
per  notarium  eius  Vicariatus. 

ítem  die  festo  SanctiFrancisci  quo  computatur  lilí."^ 
dies  octohiis  anno  Chrisli  M.  quingentésimo  quarto  an- 
ticipando dedi  pro  filio  seu  filia  primogenituro  seu  ge- 
nitura  ex  prefatis  coniugibus  loco  encaeuiorum  duplam 
unicam  ducati  valentem  ducatos  dúos  Hefisabet  vene- 
randa? nurui  mese  ipsoquideni  die  personaliter  repente 
in  anlibus  domini  patris  sui  Joannis  lllzina  apothccarii 

TOMO  XXVII  8 


(  106  ) 
sitís  corám  fonte  Aníícli  jiixta  littus  maris  huius  Urbis 
RarcinoníP. 


N.  18. 


Meiworial»^  n.  -iO.  fól  101 


Die  dominico  vicésimo  qiiarto  septcnibiis  |iíiii1o  pos 
piilsationem  quintse  horse  postmeridiem  ipsius  diei  an. 
no  a  natali  Chrisliano  tertio  supra  milesimum  quingen- 
tesimiim  Ferrando  secundo  foeliciter  reinante  et  gene- 
rales Curias  tenenle  in  et  pro  facto  Guerríe  contra  Re- 
gem    Francorum    Charol um    apud  Coenobium  Sancti 

Francisci  Rarcinoníe 

Helisabet  nurus  mea  filiam  peperit  cui  nomen  inditum 
fuit  scilicet  Helisabet  Gratia.  Et  fuerunt  coinpater  et 
commater  Magnificus  Michael  Peiez  Alma^an  Regum 
Secretarius  ordinis  divi  Jacobi  de  Spata  et  magnifica 
domina  Alduncia  uxor  Magniíici  Hieronymi  Alb-anell 
Legum  professoris  Regenlisque  cencellariam  domini 
Regis  quorum  alter  scilicet  Secretarius  ab  Ecclesia  bea- 
le  Mai'ie  de  Pinu  (ubi  baptízala  fuit)  recedens  peracto 
baptismo  predictse  Helisabet  Gratia;  misit  ad  prefatam 
Helisabet  commatiem  suam  pro  enganiis  ducatos  de- 
cem  in  quinqué  peliis  auri  vocatis  duplis  ducali  nuper 
cum  insigniis  domini  nostri  Regis  in  eis  sculptis  et 
mpressis.  Commater  vero  nihil  dono  dedit.   Ego  vero 


(  107  ) 
pi'cTÍ'ata^  niu'iii  meaí  die  í'esto  SancüMichaelisin  crasti- 
num  baptisnii  pro  encajniis  dono  dedí  petiam  única in 
auri  valentem  ducatos  dúos  quam  vulgo  bullunyes  ap- 
pellant.  Fuit  baptizaía  die  jovis  XXVI U  predictorum 
melláis  et  anni  per  Barlholomeum  Uos  piesbyíoium 
príeíatícEcclesiaidc  Pinu  Yicaiium.  Quo  quidem  die  do- 
minus  noster  Rex  discessit  ab  bac  Urbe  Barcinona 
magna  comitante  caterva  ad  agros  Gerundensem  Em- 
poritanum  comilatus  que  Roscinonis  et  Cerritanie  pro 
fado  praifata?  Guerra?  Francorum. 

Memoria  teñe  quod  die  veneris  XIX  mensis  januarii 
Anno  salutis  M.  quingentésimo  quarto  dono  dedi  buic 
Helísabet  Gratise  nepti  mea?  jocale  unicum  auri  in  cu- 
ius  medio  est  locatus  lapis  dictus  jacynlhus  cum  pe- 
rula  in  calce  pendens  quod  nuper  comparavi  abJoanne 
Rovirola  argentario  precio  LXX  solidorum  moneta? 
Barcinonensis  jam  exoluto.  Quod  quidem  jocale  tradi- 
di  Domine  Helisabet  nurui  mese  eius  matri  in  commen- 
dam  quousqueipsa  Gratia  ad  annumpuberlatis  venerit. 
Sin  autem  illud  tradendum  voló  íilio  meo  Francisco 
eiusdem  Gratia;  patri  et  seu  eiusdem  filii  heredibus  pro 
suis  et  eorum  voluntatibus  libere  faciendis. 

Obiit  praífata  Gratia  neptis  mea  morbo  epidemise  in 
turri  prcdicti  tibi  mei  sita  juxta  Monasteria  Monialium 
Monlisalacris  et  fratrum  beale  Marie  de  Xazaret  ordi- 
nis  Cisterciencis  in  Suburbio  Barcinone  die  veneris 
XXI  Maii  anno  a  nativitate  Domini  MDVII.  Et  in  cras- 
linum  die  sabbati  XXÍÍ  predictorum  mensis  et  anni 
fuit  sepulta  in  sepulcro  sive  monumento  meo  sito  in 


(  108  ) 
claustro  Monasterii  predicatorum  Bareinone  ubi  luít 
sepultus  Ludovicus  frater  germanus  suus  et  ib¡  jaccut 
ossa  patris  mei  et  fratrum  ac  sororum  germanorum 
meorum  et  Gratise  primíc  uxoris  mesematris  Fraucisci 
filii  mei  verum  omnes  íilü  et  íiiie  niei  dempto  filio 
Ballhesare  qui  jacet  in  Monasterio  fratrum  Minorum 
oppidi  sive  \ille  Ciuladille  insule  Minoricarum  jacent 
in  sepulcro  sito  in  capella  Sancli  Antonii  que  est  co- 
ram  fronte  clauslri  SedisBarcinoníc  cum  signo  de  Avi- 
bus  quod  est  m  introitu  ipsius  capellíe  ad  partem  si- 
nistram  sive  squerra  et  quod  sepulchrum  et  benefi- 
cium  ipsius  capelle  instituerat  quidam  cognomento 
Galopa  Locumtenens  Magistri  rationalis  Guria?  Domini 
Regis  Givis  Bareinone  quique  fuit  consobrinus  Avi  mei 
Bartholomei  dez  Soler  de  prefato  ofíicio  Magistri  ratio- 
nalis. Ubi  etiam  jacent  sepulta  corpora  domine  Joannse 
matris  meífi  et  domine  EulaliseAvÍEe  mea)  que  fuit  uxor 
prefati  Bartholomei  dez  Soler.  Et  memoria  teñe  quod 
est  perquirenda  dotaba  predicti  beneficii  quod  est  de 
genere  predicti  Galopa  ubi  invenietur  ad  quem  pertineat 
jus  patronatus  predicti  beneíicii  el  crediíur  quedad  pre- 
di ctam  avum  nostrum  eiusque  heredes  et  successores. 


N.  19. 


Momsrialc  n.  -49.  f(ñ.  101    v. 


Die  sabbati  YI.  Nonas  Maias  quo  numci'alur  dies  se- 


(  iOO) 
cundus  Maii  paulo  ante  pulsationem  undécima}  horíepost 
meridieni  ipsius  diei  et  erat  festum  Sancti  Athanasii 
Episcopi  Alexandrini  et  doctoris  Grecorum  anno  sei- 
licet  a  nativitate  Domini  M.  quingentésimo  sexto  Fer- 
rando secundo  ñrliciter  regnante 

tnemorata  Helisabet  nurus  mea  filium  peperit  cui  no- 
men  inditum  f u\t Liidovicus  Onophríus Benedictus Frmi- 
cisciis  fuitque  compater  Magniíicus  atque  prestantissi- 
mus  vir  dominus  Ludovicus  dez  Pía  Archidiaconus 
maior  Ecclesia)  Barcinonensis  Commaler  vero  domina 
Anna  Ros  uxor  Magnifici  Joannis  Lull  minoris  dierum 
Civis  Barcinone.  Et  fuit  baptizalus  in  praefata  Ecclesia 
Barcinone  per  venerabilem  Antonium  Ribes  hebdo- 
madarium  ipsius  Ecclesia?  die  veneris  VIII  predicti 
mensis  Maii  festo  apparitionis  Sancti  Michaelis  Ar- 
changeli.  El  pro  encgeniis  et  bono  amore  prtefata  com- 
mater  dono  dedit  predicto  Ludovico  eius  filiólo  Caste- 
llanam  auri  unicam  valentem  XXX  solidos  et  sex  de- 
narios  Compater  vero  nihil.  Ego  vero  (ut  in  próxima 
columna  scripsi)  iam  duplaui  unicam  ducati  eidem 
dono  dederam.  anticipando.  ítem  ultra  ipsam  duplam 
dono  dedi  hoc  die  dominico  X  Maii  anno  predicto  ei- 
dem nurui  mea?  pro  encaíniis  ducati  duplam.  Et  sic  te- 
net  pro  hoc  partu  ducati  duplas  duas.  Nota  quod  par- 
tus  accipitur  hic  pro  prole.  ítem  ultra  praídicta  encse- 
nia  dono  dedi  predicto  Ludovico  nepoti  meo  ex  filio 
íructuariam  sive  fruytera  argenti  aurali  ponderis  unius 
marci  et  duarum  unciarum  in  cuius  medio  est  sculp- 
tus  Leo  cum  uno  arborc  vulgo  dicto  noguera  et  cum 
alus  operibus  in  girum  cuius  argentum  est  íinissimum 


(  MO  ) 
Regni  Portugaliaí  quam  hic  Barcinonaí  inaurari  feci  de 
ducatis  venelis  tribus.  Ideo  precium  eius  fuit  XIS  lliu- 
res  et  X  solidos  licet  sit  maioris  valoris  quas  solví  Hn- 
phaeli  Pcregri  aurifabro  sive  argcntcr  d¡e  salibali 
VIIIí  proxime  dictorum  niensis  et  anni  ¡n  mensa  iium- 
mulana  sive  depositaria  Civitalis  Barcinoiiíe.  Et  sic  hec 
enca^nia  sive  dona  summan)  capiunt  XYli  lliurarum  et 
Vi.  Est  verum  quod  propter  errorem  calculi  restituit 
mihi  predictus  Raphael  Peregrinus  solidos  ocio  et 
quod  jocale  sive  friictuariam  per  prsedictos  párenles 
custodiri  voló  doñee  ipse  Ludovicus  nepos  meus  ado- 
leverit  et  in  bonorum  administratione  bonus  pater  fa- 
milias fuerit.  Et  eo  tune  illud  eidem  nepoti  tradatur  li- 
bere et  absoluto. 


Obii  hic  Ludovicus  XV  mensis  Martü  paulo  ante 
pulsationeni  Xe  horse  post  meridiem  ipsius  diei  festi 
Sanctíe  Matronse  anno  Christi  MD  séptimo  apud  tur- 
rim  íilii  mei  Francisci  eius  patris  sitam  juxta  Coeno- 
bia  Monialium  Montisalacris  et  beatse  Mariíe  de  Naza- 
reto  morbo  vulgo  dicto  de  spasmo  et  hoc  tempere 
peslis  vigebat  in  hac  urbe  Barcinona. 


N.  20. 


Mcinoriale  n.  49.  fól.  105. 


Die  Mariis  festo  Sancti  Agapiti   quo  computabalur 


{ 111 ) 

XVIIl  meiisis  Angustí  anno  Christi  MD  sexlo  Ferrando 
secundo  foeüciter  regnante  Reverendus  frater  Guillel- 
mus  Serra  ordinis  Sancti  Francisci  Episcopus  Hyppo- 
nensis  (quem  episcopatum  Aphri  scu  Sarraceni  possi- 
denl  et  propterea  ést  episcopus  nulla  tenencis  vulgo 
dictus  de  gratia)  hic  enim  Episcopus  de  gratia  gerit 
vices  Barcinonensis  Episcopi  confirmavit  in  edibussuis 
sitis  coram  dormitorio  Monasterii  Sancti  Francisci  Bar- 
cinonensis nepotem  meurn  ex  filio  vocatuní  Francis- 
cum  Hieronymum  Carhonellum  licet  non  appelletur  ni- 
si  uno  nomine  scilicet  Hieronymus.  Et  fuit  compater 
magnificus  Joannes  Roiz  de  Calcena  Regius  Secreta- 
rius  Commater  vero  fuit  domina  (  hay  un  blanco)  uxor 
magnifici  Bartholomei  Ferrer  Regentis  Regiam  The- 
saurariam  quse  fuit  filia  honorabilis  Guillelmi  Miro 
quondam  mercatoris  Civis  Barcinone. 

Anno  Christi  MDX.  Henricus   Episcopus  Barcino- 
nensis contulit  huic  Hieronymo   coronam  seu  pro  eo 

Episcopus Serra  ordinis  fratrum  minoruui 

vulífus  dictus  Bisbe  de  Gratia. 


N.  21. 


Menitirialc  ii.  45.  fól.   102. 


Die  veneris  VI  calendas  Martias  quo  numeratur  dies 
XXV  februarii  festo  Sancti  Mathia;   i>aulo  [K)st  pulsa- 


(  112  ) 
tionem  duodécima?  horíu  post  merediem  ipsius  diei 
anno  a  natívitate  Domini  M.  quingentésimo  octavo  Fer- 
rando secundo  ííeliciter  regnante  Helisabet  nurus  mea 
fiíiam  peperit  apud  edes  príedictas  quse  fuerunt  prse- 
dicti  Raphaelis  de  Riudor  cui  indilum  fuit  nomen  Au- 
na Müthia  vulgo  Matiana  et  etiam  Francisca.  Et  sic  in- 
dita sunt  tria  nomina  scilicet  ul  vulgo  dicamus  Anua 
Maciana  Francesca  fuitque  compater  Magnificus  Fran- 
ciscus  Franc  legum  professor  Regens  Regiam  Cance- 
llariam  Commater  vero  domina  Angela  Alexa  uxor 
magniíici Burgués  domicelli  que  fuit  fi- 
lia maguifici  Jacobi  Pios  quondam  Civis  Barcinonae.  Et 
fuit  baptizata  in  Ecclesia  parrochiali  beatse  Marise  de 
Pinu  Barcinona?  pervenerabilem  Petrum  MuntQO  praes- 
biterum  Yicarium  praedictai  ecclesia?  de  Pinu  die  Mer- 
curü  primo  mensis  Marlii  anno  predicto  M.  quingen- 
tésimo octavo.  Et  ipsi  compater  et '  commater  nihil 
filiolíB  dederunt  sed  ego  avus  pro  enceniis  eidem  Anuos- 
Mathm  sive  Mañanee  quondam  paleram  sive  xapam 
novam  argenteam  et  in  aliquibus  partibus  auratam  ac 
in  medio  est  sculptus  unus  Ángelus  cstque  ponderis 
duorum  marcorum  unius  uncia?  et  Vil  argentium.  Cu- 
ius  valor  est  ad  rationem  YIIII  librarum  pro  marcho 
XX  libras  seu  circiter.  Ultra  quam  dono  dedi  predicta? 
nurui  mea?  petiam  unicam  auri  valoris  duorum  duca- 
torum  quam  vulgo  appellant  Noble  de  ñau.  Et  quam 
pateram  per  predictos  parentes  custodiri  voló  doñee 
ipsa  Auna  Matiaua  adoleverit.  Et  facta  adulta  cidem 
Iradendam  voló  pateram  ipsam  libere  et  absoluto. 


( 11^) 


Obüt  prefata  Amia  Matiana  Francisca  morbo  inopi- 
riato  cadendo  super  scabelliim  et  puella  super  illam  ob 
quod  febris  oppressit  eam  sic  quod  infra  V^  dies  mor- 
tem  obtulit  die  veneris  XXXI  augusti  paulo  post  pul- 
sationem  quinte  horse  post  meridiem  ipsiíis  diei  anno 
a  nativitate  Domini  M  quingentésimo  nono. 


N.  22. 


Memoriale  n.  49.  fól.  i02.  v. 


Die  jovís  nono  calendas  Nevembris  quo  numeratur 
dies  XXIllI  Octobi'is  paulo  ante  pulsationem  VIIIÍ  bo- 
rae  post  meridiem  ipsius  diei  anno  a  nativitate  Domini 
31.  quingentésimo  décimo  Ferrando  secundo  foliciter 
regnante  Helisabet  nurus  mea  filiam  peperit  apud 
aídes  memorati  filii  mei  contiguas  aedibus  quaí  fuerunt 
Rapbaelis  de  Riudor  quondam  notarii  publici  Barcino- 
nae  sitis  in  vico  vocato  del  Garroíer  contiguas  prefatis 
aedibus  pranlicti  Rapbaelis  de  Riudor  quas  nuper  eme- 
rat.  Cui  nomen  inditum  fuit  Joauna  Francisca  Paula 
Anlica  (Iioc  nomen  Antbica  solum  appellatur  quotidic) 
fuit  compater  Magniíicus  Barlboloineus  Ferrarius  The- 
saurariam  Regian)  Regens  commaler  Magnifica  Paula 


(  114  )  ^ 
uxor  Magnifici  Joannis  Guillelmi  Jordani  legum  pro- 
fessoris  filia  Magnifici  Galcerandi  Ferrarii  domicelli. 
Fuitque  baptízala  in  Sede  Barcinonensi  per  venerabi- 
lem  JoannemCamps  canonicum  Hebdomadarium  eius- 
dem  Sedis  die  sabbati  XXVI  Octobris  anno  prsedicto 
et  nihil  filióla)  dederunt  sed  ego  Avus  pra^false  nurui 
meíe  die  dominico  XXVÍÍ  proxime  seriptorum  mensis 
et  anni  dono  dedi  eidem  nurui  mete  pro  exeniis  pe- 
cianí  unicam  auri  valoris  duorum  ducatorum  quam 
vulgo  apellant  Bolunyes  prsediclaí  autem  nepti  mese 
nihil  dedi  quam  pro  patre  suo  hoc  in  mense  sum  solu- 
turus  impensas  cuiusdam  fenestrae  reponendíe  ex  la- 
pidibus  et  fustibus  in  fronte  parietis  domuncula?  suae 
domibus  suis  maioribus  contiguse  et  studio  ipsarum 
domorum  aliasque  impensas  pro  rebus  meis  tulandis 
etiam  el  augendis  multoque  reformandis. 


N.  23. 


Memofiale  n.  49.  fól.  102.  v. 

Die  Mercurii  XIIII  decembris  paulo  ante  pulsalio- 
nem  primae  horíB  noctis  intempestaí  diei  proxime  de- 
cursi  anno  Chrisli  M.  quingentésimo  tredécimo  religio- 
sissimo  et  serenissimo  domino  Rege  Ferrando  foelici- 
ter  regnanle  pra^fata  Helisabet  nurus  mea  filium  pe- 
perit  apud  sedes  memóralas  me  Pelro  Michaele  Carbo- 
nello  Yolente  et  rogante  inditum  fuit  ei  nomen  Sevenis 


(  li5  ) 
Francisciis  Stephamis  et  fuerunt  in  baptismo  facto  in 
fonte  aqua)  benedictae  sito  in  sede  Barcinonaí  compater 
Illustris  dominus  Joaniies  de  Aragonia  locumtenens  ge- 
neralis  prefati  domiiii  Regis  in  Piincipatu  Catalonia) 
comilatibusque  Uoscilionis  et  Cerilaniai  comitis  Ripe- 
curci£e  sed  postea  erectus  fuit  in  ducem  Lunae  et  com- 
mater  Illustris  frugique  domna  Joanna  de  Cardona  fi- 
lia quondam  egregii  Comitis  Treven^i  uxor  Illustris 
domini  Peíri  de  Cardona  vicesgerentis  Gubernatoris  in 
Principatu  Calalonise  filii  Illustris  domni  Joannis  Ful- 
conis  a  Cardona  Ducis  Ducatns  Cardonaí.  Diesque  bap- 
tismi  fuit  die  martis  XX  praedictorum  mensis  et  anni. 
Et  ipsi  compater  et  commater  eidefn  filiólo  dederunt 
nihil  sed  ego  Avus  príefate  nurui  dono  dedi  ipso  et 
eodem  die  baptismi  Alfonsinuin  auri  valentem  duca- 
tum  unicum  et  semis  et  jam  mense  próximo  lapso  ei- 
dem  dederam  pro  exeniis  pregnatus  eiusdem  filii  sui 
decem  ducatos  valentes  XI I  libras  in  una  vitriaria  fi- 
nestre  camerse  maioris  domus  ubi  jacet.  Et  sic  tenet 
ipsa  nurus  pro  exeniis  per  me  eidem  datis  in  ipsis  vi- 
triariis  et  Alfonsino  ducatus  XI  et  semis  Deo  cralias. 


N.  24. 


Mcmoriale  a.  i'J.  íól  lOá.  v. 


Record  que  yo  he  donat  entre  di  verses  vegades  a  mos 


(  m) 

nets  e  netes  e  per  ells  a  morí  fill  Francesch  ultra  al- 
tres  coses  xapas  dargent  quatre  los  quals  huy  te  que 
comptam  XXVIl  de  Octubre  any  MDXV. 


N-  2í 


Memoriale  n.  49.  lól.  103. 


Si  de  matrimoniis  e  de  altres  particularitats  quís 
ían  es  seguexen  en  casa  del  Senyor  Rey  nos  tro- 
baran  en  aquest  libre  continuados  sia  imputat  ais 
pi'Otonotaris  e  secretaris  del  Senyor  Rey  qui  tot  llur 
studi  es  adquirir  honres  o  pecunies  e  be  pompaiar 
e  curar  mes  del  temporal  que  del  spirilual  e  tant 
nols  he  pregat  que  yo  qui  bat  les  mates  e  ells  pre- 
ñen los  cunills  jatsia  yo  no  sia  tengut  en  continuar 
tais  coses  pegues  haver  dells  avisos  e  memorials  per 
fer  ne  servici  a  Deu  e  al  Senyor  Rey  e  a  la  repú- 
blica numqua  obtenir  ses  pogut.  E  üqo  poch  per  mi 
continuat  ho  he  hagut  et  per  visum  et  per  auditum 
aliorum  proborum  virorum  dicentium  veritatem  re- 
rum  gestarum  máximo  cum  labore  ac  perditione  lem- 
poris. 


(  H7  ) 


N.  25. 


Memoriale  n.  5o.  B.  í'ól.  70.  v. 


De  morte  P.  M.  Carbonelli. 

Fas  memoria  jo  Francesch  Carbonell  com  dijous 
que  comptavem  dos  de  abril  any  Mil  DXVÍI  mosseii 
mon  pare  mossen  Pere  Miquel  Carbonell  mori  entre 
sinch  y  sis  apres  mig  jorn  de  mal  de  asma.  Anima 
eius  requiescat  in  pace  y  mori  en  les  mies  cases  que 
tinch  situades  en  la  ciutat  de  Barcbinona  en  lo  carrer 
del  Garro  fe  y  en  la  cambra  en  que  sta  lo  queragol 
prop  la  cuy  na. 


Si  el  nombre  de  Pedro  Miquel  Carbonell  ha  llegado  has- 
la  nosotros  se  debe  segnranjente  á  la  publicación  de  las 
Croniques  de  Espanya„  obra  que  le  colocó  en  el  primer  tér- 
mino de  Ids  historiadores  de  su  época,  cuyo  privilegio  re- 
tuvo por  mucho  tiempo,  á  pesar  de  la  crítica  de  algunos  de 
sus  sucesores,  que  fueron  muy  inferiores  á  él. 

Estudioso  y  reflecsivo  hasta  lo  sumo,  justo  por  carácter, 
investigador  incansable,  entusiasta  por  las  glorias  de  su  pa- 
tria y  custodio  del  panteón  de  estas,  debió  natural  y  ne- 
cesariamente entregarse  á  los  estudios  y  trabajos  históri- 
cos. Si  el  lector  nos  sigue  en  el  examen  y  lectura  de  es- 
tos, se  hará  cargo  del  gran  partido  que  supo  sacar  de  las 
dotes  de  su  carácter  y  de  su  ventajosa  posición. 

Aunque  nuestro  principal  objeto  es  el  de  presentar  al 
público  las  obras  inéditas  del  referido  autor,  no  podemos 
prescindir  de  dar  antes  algunas  noticias  de  las  que  han 
salido  hasta  hoy  dia  á  luz,  cuales  son  las  Chroniques  de 
Espanya  fias  aci  no  divuUjudes:  que  Irada  deis  Nobles  c  Iti- 
victissims  Reys  deis  Gots :  y  gestes  de  aquells:  y  deis  Cortiles 
de  Barcelona :  e  Reys  de  Arayo:  ah  moltes  coses  dignes  de 


(  120  ) 
perpetua  memoria;  el  cpiscopologio  de  la  iglesia  de  Bar- 
celona, bajo  el  tílulo  de  Ejyiscoporum  Barcinoncnskim  qui 
(jradLilim  post  doriiini  noslri  Jesu-Christí  passionem  fucrunt 
¿am  tempore  Gentüium  et  Gotiorum  ac  Imperatorum.  tuno 
regnantium  et  Christianospersequentium  quametiam  Chris- 
tianitatis  tempore  ordo  et  numerus  (1),  y  el  pronóstico  ó 
juicio  de  la  ciudad  de  Barcelona,  ó  sea,  De  la  conservatio 
^  duratio  de  la  ciutat  de  Barcelona  (2). 

De  estas  dos  últimas  solo  se  nos  ofrece  decir  que  el  P. 
Florez  fué  el  primero  que  publicó  el  cpiscopologio  en  la 
pág.  559  del  lom  XXIX  déla  España  Sagrada,  y  D.  Prós- 
pero de  Bofarull  y  Mascaró  quien  dio  á  luz,  en  la  pág.  VII 
de  la  Introducción  á  Los  Condes  de  Barcelona  Vindicados ^ 
el  pronóstico  ó  juicio  de  la  ciudad  de  Barcelona.  El  mé- 
rito y  exactitud  del  cpiscopologio  le  han  ensalzado  y  de- 
primido á  su  vez  diferentes  autores,  á  los  que»remitimos 
al  lector,  puesto  que  no  es  este  nuestro  propósito,  mien- 
tras que  le  aconsejamos  vea  el  pronóstico  de  Barcelona, 
pues  su  valor  aparece  de  su  simple  lectura.  Está  escrito 
de  puño  propio  de  Carbonell,  y  aunque  no  dice  ser  obra 
suya,  no  puede  en  manera  alguna  dejársele  de  atribuir,  por 
estar  lleno  de  correcciones  y  cambios  de  cláusulas  enteras, 
y  guardar  muchísima  relación  con  el  contenido  de  una 
carta  que,  sobre  la  etimología  del  nombre  de  esta  ciudad, 
le  escribió  su  primo  Gerónimo  Pau,  desde  Roma,  en  los  idus 
de  junio  de  447o,  y   es  el  ultimó  documento  que  publica 


(1 )  Archivo  de  la  Corona  de  Aragón,  al  fól.  65  del  Memorialc  n.  49. 

(2)  ídem,  al  fól,  16  v.  del  Registro  n.  1529,  parte  II. 


(  121  ) 
Marca  en  el  Apéndice  á  su  Marca  Hispánica.  Pasemos  ya  á 
tratar  de  la  Críínica. 

Seguramente  iria  reuniendo  Carboncll  en  los  diez  y  ocho 
primeros  años  de  su  archiverato  los  conocimientos  y  no- 
ticias necesarias  para  escribir  su  Crónica,  que  comenzó  en 
o  de  febrero  ó  19  de  mayo  de  1495  (1),  ausiliado  del  in- 
teligente literato  Gerónimo  Pau,  natural  de  Barcelona,  doc- 
tor en  ambos  derechos,  canónigo  de  esta  Catedral  y  cubi- 
culario del  Papa  Alejandro  YI,  que  la  revisó  y  corrigió  úni- 
camente hasta  el  reinado  de  Pedro  III  el  Ceremonioso., 
por  haberle  sobrevenido  la  muerte  en  12  de  marzo  de 
1497  (2). 

Llegó  á  oidos  de  D.  Fernando  el  Católico  que  su  archi- 
vero se  dedicaba  á  tan  útil  é  interesante  trabajo,  y  en  su 
Real  caria,  dada  en  Barcelona  á  7  de  agosto  de  1496,  le 
suplicó,  encargó  y  mandó,  que  la  continuara,  acabaray  cus- 
todiara en  su  Real  Archivo  (o).  Pero  conociendo  Carbonell 
todas  las  dificultades  que  ofrecia  el  estender  la  historia 
del  monarca  reinante,  y  temiendo  por  otra  parte  ofender  la 
susceptibilidad  y  el  amor  propio  de  los  cronistas  especiales 
que  el  Rey  tenia  para  escribir  sus  hechos,  no  pasó  del  rei- 
nado de  i>.  Juan  II,  padre  de  D.  Fernando  (4). 

Para  conocer  cuanto  vale  esta  obra,  basta  leerla  deteni- 


(1)    Fól.  1  V.  col.  I,  y  2.i7  V.  col    11,  Chroniquesdc  Espanya,    per  Pe- 
re  Miquel  Carbonell. 

(2)  Fól.  1  V.  col.  I,  6  V.  col.  I,  y  257  v.  col.  II ,  id. 

(3)  Fól.  1  V.  col.  I,  y  II,  id. 

(4)  Fól.  6  V.  col.  II,  y  237  v.  col.  II,  id. 

TOMO   XXVII  9 


(  i22  ) 
damente,  sin  perder  de  vista  la  época  en  que  fué  escritay 
sobre  todo  sin  acliacar  al  autor  un  sin  número  de  crasísi- 
mos errores  que  en  su  contesto  se  notan  y  que  en  mane- 
ra alguna  pudo  cometer,  atendidos  los  conocimientos  que 
poseía,  y  que  corria  á  su  custodia  la  fuente  de  las  verda- 
des históricas.  No  dudamos  en  hacer  esclusivo  cargo  de 
ellos  al  impresor  y  editores  de  la  misma. 

El  recomendable   bibliógrafo   D.  Nicolás  Antonio,  en  la 
I  col.  de  la  pág.   219  del  tomo  II  de  su  Biblioteca  Hispa- 
na nova^  dice,  hablando  de  la  mencionada  Crónica,  que  se 
hicieron  de  ella  dos  ediciones  en  Barcelona,  ambas  en  fó- 
leo,  la  una  en  1556,  y   la  otra   en    1547.  (1)  Respetamos 
cual  cumple  la  opinión  de   este  reconocido  escritor,  pero 
nos  atrevemos  á  asegurar  que  no  existe  otra  edición  que 
la  costeada  por   los   cvudadanos  y  comerciantes  en  libros 
de  Barcelona  Jaime  Manescal,  Rafael  Deudor,  Juan  Guar- 
diola  y  Juan  Trinxer,  estampada  en  fóleo  en  la  misma  ciu- 
dad por  Carlos  Amorós,  en  15  de  noviembre  de  1546  y  pu- 
blicada el  siguiente  año  de  1547,    fundando  nuestra  opi- 
nión  en  las  incontestables  y  siguientes  razones;  1  .^  Por- 
que las   mas   detenidas  investigaciones  y  cotejos  que  he- 
mos practicado  y  mandado  practicar  entre  la  mayor  parte 
de  los  ejemplares  que  existen  en  las  bibliotecas   de  Espa- 
ña y  Francia,  han  dado  constantemente   por  resultado  el 
ser  todas  iguales  á  la  única   que   admitimos.   2.a  Porque 


(1)  Del  mismo  parecer  es  el  P.  Manuel  Marcillo,  en  la  pág.  562  de  su 
Crisi  de  Cataluña,  pero  su  opinión  se  reduce  á  copiar  exactamente  el  di- 
cho do  Nicolás  Antonio. 


(  i23  ) 
lodos  los  auloros  que  citan  la  Crónica  de  Carbonell  indi- 
can una  misma  foliación,  que  conviene  siempre  con  la  que 
marca  la  impresión  d(í  Amonis,  siendo  imposible  que  aque- 
lla fuese  enteramente  igual  en  dos  ediciones,  á  menos  que 
se  quiera  suponer  que  se  cambiaron  solo  las  portadas  y 
los  tíñales.  ¿Quien  sabe  si  Nicolás  Antonio  fundaria  su 
dicho  en  las  palabras  novamcnt  imprimida^  que  se  notan 
en  la  portada  de  la  edición  de  1346  ?  Pero  debe  tenerse 
entendido  que,  en  el  lenguage  catalán,  antiguo  y  castizo,  el 
advervio  nouameiit  equivale  al  castellano  recientemente.  Por 
lo  demás,  no  podemos  calcular  do  donde  tomó  dicho  bi- 
bliógrafo la  fecha  deio56,  cuya  edición  no  reconoceremos 
hasta  que  se  nos  presente  un  ejemplar  de  la  misma. 

Prac'icado  ya  este  ligero  examen  de  las  obras  de  Car- 
bonell hasta  hoy  dia  conocidas,  pasaremos  á  ocuparnos  de 
las  inéditas,  siguiendo  el  mismo  orden  que  damos  á  su  pu- 
blicación. 

Cuando  el  rey  D.  Juan  ÍI  de  /Vragon  se  hallaba  en  los 
últimos  momentos  de  su  vida,  afectado  de  la  penosa  en- 
fermedad que  le  acarrearon  las  imprudeníes  fatigas  de  una 
cacería  en  que  tomó  parte  á  la  avanzada  edad  de  ochenta 
años,  fué  consultado  Carbonell  por  los  deudos  y  favoritos 
de  este  monarca  y  por  las  autoridades  del  Principado,  con 
el  objeto  de  preparar  el  ceremonial  de  las  honras  funera- 
les y  demás  que  deberían  celebrarse  después  de  su  muer- 
te. En  vano  practicó  las  mas  detenidas  investigaciones  en 
el  Archivo  Real  que  corria  á  su  cargo,  pues  nada  pudo 
encontrar  relativo  á  la  demanda  que  se  le  hacia,  y  persua- 
dido de  cuan  conveniente  fuera  evitar  para  lo  sucesivo  la 
falta  de  tales  noticias,  y  corregir  la  omisión  ó  descuido  que 
en  aquel  punto  se  habia  cometido  hasta  entonces,  se  pro- 
puso presentar  todo  cuanto  se  practicase   en  aquella  oca- 


{  i24  ) 
sion,  y  enterarse  de  los  acios  privados,  por  los  dichos  de 
las  personas  que  mediasen  en  ellos,  formando  de  todo  nna 
circunstanciada  relación  desd^  la  fecha    en    que   D.  Juan 
dejó  la  ciudad  de  Barcelona  para  asistir  ala  cacería,  hasta 
el  momento  en  que  descansaron  sus  restos  con  los  de  sus 
mayores  en  el  monasterio  de  Poblet.  Emprendió  esta  obra 
con  la  constancia  propia  de  su  carácter,  apuntando  los  he- 
chos á  medida  que  pasaban  con  su  acostumbrada  exactitud 
y  minuciosidad.  Muy  en  breve  supo  el  rey  D.  Fernando  el 
proyecto  de  Carbonell,  y  para   estimularle  á  realizarlo,  le 
dirigió  la  honorifica  carta  con  que  encabeza  su  obra,  fe- 
chada en  la  misma  ciudad  de  Barcelona  á  15  de  setiembre 
de  1479,  en  la  que,  después  de  elogiar  sobremanera  el  ob- 
jeto de  aquella  y  ponderar  la  utilidad  que  podría  seguirse 
de  su  ejecución  ,  concede  al  autor  la  honra  de  considerar- 
la digna,  después  de  puesta  en  limpio  por  mano  del  mis- 
mo, de  ser  colocada  entre  los  registros  de  su  Real  Archi- 
vo, con  la  prevención  de  reservarla  al  publico,  y  la  prohibi- 
ción absoluta  de  dar  de  ella  copia  á  persona  alguna,  á  me- 
nos de  recibir  Real  mandato  en  contrario.   Carbonell  dio 
felizmente  cima  á  su  propósito  ,   pero  cuando  comenzaba 
á  eslender  una  preciosa  copia  del  borrador  de  su  manus- 
crito, le  alcanzó  la  muerte,  dejando  este  tan  plagado  de  cor- 
recciones y  acotaciones,  que  nos  ha  sido  sobradamente  en- 
gorroso y  difícil  su  decifre.  Por  fortuna,  la  larga  y  constan- 
te práctica  que  tenemos  en  esta  clase  de  trabajos,  el  per- 
fecto conocimiento  que  nos  hemos   formado  del  lenguaje 
del  autor,  y  por  fin  las  repelidas  comprobaciones  y  consul- 
tas que  hemos  practicado  nos  ponen  felizmente  en  el  ca- 
so de  presentar  al  público  un  resultado  exactísimo  que  de- 
ja del  todo  tranquila  nuestra  exigente  conciencia. 

Esta  obra  lleva  el  título  De  exequiis  sepultura  et  infirmi- 


(  125  ) 
tale  Bcíjis  Joannis  sccundi,  y  este  y  la  carta  que  acabamos 
(le  indicar  preceden  al  prólogo,  en  el  que  el  autor  atribu- 
ye la  falta  que  del  ceremonial  de  las  exequias  de  los  mo- 
narcas se  ñola  en  las  perfectas  y  acabadas  ordenaciones 
de  la  Casa  Real  de  Aragón,  al  reparo  que  estos  tendrian  de 
ocuparse  en  disponer  pompas  mundanas  para  después  de 
su  muerte  y  á  su  voluntad  de  reservar  este  cuidado  para 
sus  sucesores,  mayormente  cuando  no  olvidaron  consig- 
nar en  aquellas  lo  que  debia  practicarse  al  ocurrir  la 
muerte  del  Papa,  la  de  los  reyes  de  otros  estados,  si  eran 
parientes  suyos,  y  la  de  sus  primogénitos,  bijos,  obispos, 
etc.  etc.  Manifiesta  también  en  él  la  estrañeza  que  le  cau- 
sa el  observar  que  ninguno  de  sus  antecesores  en  el  car- 
go de  Arcbivero  se  liubiese  ocupado  de  aquel  asunlo  ,  se 
queja  de  que  los  Concelleres  de  Barcelona  no  quisieran 
prestarle  un  libro  que  lenian  en  la  casa  de  la  Ciudad  re- 
ferente á  sepulturas  Reales,  indica  que  de  la  relación  de 
los  médicos  y  manumisores  de  D.  Juan  sacó  los  datos  de 
los  hecbos  que  no  babia  presenciado,  y  finalmente  espone 
baber  emprendido  este  trabajo  á  instancia  de  mucbas  per- 
sonas de  respetable  nombre  y  fama,  especialmente  del 
obispo  de  Gerona,  Juan  de  Margarit,  que  babia  sido  canci- 
ciller  del  difunto  rey.  Sigue  al  prólogo  el  índice  de  los 
noventa  y  cuatro  capítulos  en  que  la  dividió  para  bacer 
mas  agradable  su  lectura  (I),    de  los  cuales  los  nóvenla  v 


(1)  Carbniícll  dice  al  fól.  50  v.  de  su  manuscrito  lo  siguiente.  «Nota 
»  que  si  aquesta  obra  scrita  en  lo  present  libre  fos  consecutivameut  scrita 
«portara  tedi  ais  legidors  o  par  a  mi  luillor  haie  yo  divisit  aíjucUa  per 
Dcapitols  per  enamorar  los  legidors  de  a<iuella.  E  conté   LXXXXlü  cap.  » 


(  126  ) 
tres  primeros  versan  sobre  el  asunto  que  se  propuso  tra- 
tar y  el  último  lo  reservó  á  probar,  contra  la  oponion  de 
algunos,  que  las  sepulturas  pomposas  pueden  celebrarse 
en  obsequio  y  alabanza  de  Dios  y  en  provecbo  y  sufragio 
de  las  almas,  á  escusarse  de  haber  invertido  tanto  tiempo 
en  este  trabajo,  por  resultar  del  mismo  grande  honra  á 
Dios  y  el  Rey,  á  describir  esíensamente  las  exequias  que 
en  la  antigüedad  hicieron  los  Egipcios  á  sus  reyes,  y  final- 
mente á  celebrar  la  piedad,  la  liberalidad  ,  el  valor  y  la 
caballerosidad  de  D.  Juan.  A  continuación  de  este  último 
capítulo  pone  Carbonell  un  estracto  de  todas  las  cosas  que 
se  necesitaron  para  las  exequias  de  D.  Juan,  con  el  objeto 
de  hacer  menos  trabajosa  al  lector  la  adquisición  de  esta 
noticia  y  sin  duda  para  que  sirviera  de  pauta  en  los  ca- 
sos de  igual  naturaleza  que  pudieran  ocurrir  en  lo  suce- 
sivo ;  una  nota  de  los  personages  que  fueron  invitados  á 
acompañar  con  luces  el  cuerpo  del  Rey;  los  nombres  de 
los  caballeros  encargados  de  correr  las  armas  Reales  y 
practicar  las  restantes  ceremonias.;  y  dos  diarios  del  cur- 
so de  la  enfermedad,  el  primero  absolutamente  facultativo, 
que  creemos  ser  el  mismo  á  que  se  refiere  el  cap.  54,  y 
el  segundo,  ampliado  por  el  autor,  que  lo  estendió  sobre  los 
datos  suministrados  verbalmente  por  Gabriel  Miró,  médico 
de  cabecera  del  Rey. 

El  lenguaje  á  la  par  que  correcto  es  muy  elegante  y  flui- 
do, las  descripciones  brillan   por   su  naturalidad  y  preci- 


Pero  debe  tenerse  presente  que  entonces  no  hahia  estendido  aun  el  9i, 
que  lo  verificó  en  la  última  época  de  su  vida,  como  se  conoce  muy  bien 
por  la  falla  de  pulso  que  se  advierte  en  sus  caracteres. 


(  427  ) 
sion,  lan  difíciles  de  reunir,  mientras  que  la  exactitud  his- 
tórica es  sobresaliente.  Las  primeras  calidades  se  notan 
á  la  simple  lectura,  y  con  objeto  de  comprobarla  última, 
hemos  creido  oportuno  publicar  ,  como  en  apéndice,  lo 
que  sobre  los  mismos  hechos  nos  refiere  Pedro  Juan  Co- 
mes en  el  cap.  24  del  lib.  II  del  manuscrito  titulado  Libre 
de  algunes  coses  assanyalades  siicceydes  en  Barcelona  y  en  al- 
tres  parts —  I080,  existente  en  el  Archivo  Municipal  de 
de  esta  Ciudad,  y  lo  que  va  continuado  al  fól.  74  v.  del  die- 
tario de  la  antigua  Diputación  de  los  tres  Brazos  ó  esta- 
mentos de  Cataluña,  correspondiente  al  trienio  de  1476  á 
79,  custodiado  en  el  Archivo  general  de  la  Corona  de 
Aragón. 

También  escribió  Carbonell  dos  cartas  en  latin  á  su 
amigo  el  presbítero  Gabriel  Yilell,  desde  el  Real  Archivo, 
la  primera  á  tres  de  los  idus  de  junio  de  1312,  y  la  se- 
gunda ;'(  diez  de  las  calendas  de  diciembre  de  1514,  espo- 
niendo en  ambas  la  vida  y  milagros  del  obispo  de  Barcelo- 
na S.  Severo,  y  la  traslación  de  su  cuerpo  desde  el  mo- 
nasterio de  S.  Cucufate  del  Valles,  en  que  se  hallaba,  á  es- 
ta Santa  Iglesia  Catedral.  En  la  primera,  después  de  salu- 
dar á  su  amigo,  de  manifestar  que  á  su  instancia  empren- 
día aquel  trabajo  y  que  únicamente  para  complacerle  pa- 
saba á  ejecutarlo,  á  pesar  de  las  ocupaciones  que  tenia 
en  el  Real  Archivo,  del  poco  lugar  que  estas  le  dejaban 
para  entregarse  al  estudio  de  las  humanidades,  y  de  la 
avanzada  edad  de  78  años  q^e  á  la  sazón  contaba ;  refie- 
re el  milagro  que  el  Santo  hizo,  sanando  radicalmente  la 
gangrena  que  estaba  ya  declarada  en  la  pierna  del  Rey 
D.  3Iartin  de  Aragón,  de  resultas  de  la  infiamacion  de  la 
inveterada  é  incurable  llaga  que  en  ella  tenia,  precisamen- 
te en  la  noche  anterior  al  dia  señalado  por   los   cirujanos 


(  I'IS  ) 
para  ejecutar  la  amputación;  y  sucintamente  la  traslación 
del  cuerpo  del  Santo.  Pone  en  seguida  la  vida  de  este 
desde  su  elección  en  obispo  de  Barcelona,  incluyendo  to- 
dos los  milagros  que  hizo,  y  concluye  con  una  nota  ó  ca- 
l;ílogo  de  los  que  le  precedieron  en  el  obispado,  añadien- 
do sus  dos  inmediatos  sucesores,  Paciano  y  Berengario,  v 
con  la  pasión  y  muerte  de  aquel.  Al  pie  de  esta  carta  con- 
tinua el  autor  un  himno  al  Santo,  que  lo  copió,  según  di- 
ce, de  un  códice  antiquísimo,  y  la  oración  que  acostum- 
braba rezarle^  esponiendo  que,  por  la  gran  devoción  que  le 
profesaba,  puso  su  nombre  en  la  pila  á  uno  de  sus  nietos, 
y  mandó  construir,  en  el  jardin  de  su  casa  de  la  calle  den 
Serra,  una  capillita  dedicada  á  nuestro  Señor  Jesu-Cristo, 
á  su  inmaculada  Madre,  al  Arcángel  S.  Miguel,  á  S.  Seve- 
ro y  á  Sta.  Eulalia,  El  contenido  de  la  segunda  carta  se 
reduce  á  esplanar  mas  circunstanciadamente  la  misma  vi- 
da del  Santo.  El  estilo  de  ambas  es  correcto  y  tiene  cláu- 
sulas elegantes. 

En  la  misma  lengua  escribió  Carbonell  otra  carta,  tam- 
bién desde  el  Beal  Archivo,  el  dia  anterior  á  las  calendas 
de  noviembre  de  1493,  á  Miguel  Pérez  Almazan,  secretario 
de  D.  Fernando  el  Católico,  sobre  la  espulsion  de  los  he- 
rejes y  judíos  de  todos  sus  reinos,  decretada  por  este  mo- 
narca, sobre  la  conquista  de  Granada  y  sobre  la  paz  esta- 
blecida entre  los  reyes  de  España  y  Francia  y  la  recupe- 
ración de  los  condados  de  Rosellon  y  Cerdaña,  que  con  tan 
buen  éxito  habia  agenciado  el  referido  Almazan.  El  conte- 
nido de  esta  carta  es  un  entusiasta  elogio  del  Rey  Católi- 
co, y  como  el  corazón  del  autor,  en  los  momentos  en  que 
la  escribía,  se  hallaba  verdaderamente  inspirado,  su  estilo 
es  espontáneo  y  elegantísimo.  La  mas  vasta  erudición  re- 
bosa en  ella  por  todas  parles,   y  en  nuestro  concepto  es 


(  Í29  ) 
una  de  las  mas  bellas  páginas  latinas  de  nuestro  Cronista, 
y  una  convincente  prueba  de  que  en  su  juventud  babia 
leido  y  estudiado  con  niucbo  aprovccbamiento  las  obras  de 
los  grandes  maestros  de  la  antigüedad.  ¡Con  cuanto  patrio- 
tismo ensalza  la  conquista  de  Granada  !  ¡Con  cuanta  fé  ce- 
lebra la  espulsion  de  los  enemigos  del  cristianismo!  ¡Con 
cuanta  satisfacción  contempla  solidada  la  paz  en  su  pa- 
tria 1...  Al  pie  de  esta  carta  copia  un  epigrama  escrito  en 
elogio  de  Almazan,  añadiendo  otro  que  él  compuso  á  igual 
objeto. 

A  mas  de  estos  trabajos,  hizo  Carbonellun  minucioso  es- 
tracto  de  los  procesos  originales  seguidos  por  la  Inquisi- 
ción en  las  diócesis  de  Barcelona,  Tarragona,  Vicb,  Gero- 
na y  Elna  desde  el  dia  14  de  diciembre  de  1487,  hasta  el 
5  de  marzo  de  lo07,  cuyo  examen  le  facilitaron  los  mis- 
mos inquisidores,  intercalando  en  él  todas  las  disposicio- 
nes que  hablan  dictado  y  continuaban  dictando  los  reyes 
relativas  á  este  asunto,  y  le  dio  el  título  de  Líber  descrip- 
iionis  recoHsiliationisque  purgationis  el  condemnationis  he- 
reticorum,  alias,  De  (jcstis  hereticornm  (1).  Su  mérito  con- 
siste en  la  minnciosidad  con  que  nota  los  nombres  ,  los 
oficios  y  hasta  el  domicilio  de  los  acusados  ó  reos,  en  la 
exactitud  con  que  refiere  las  ceremonias  practicadas  por 
aquel  trtbunal  en  los  diversos  casos  que  se  presentaban,  y 
en  los  interesantes  detalles  que  nos  dá  de  las  costumbres 


(l)  Este  estrado  forma  parte  del  registro  n.  HOSt  del  Arcliivo  general 
de  la  Corona  de  Aragón,  que  lleva  el  título  oslerior  Jlvgisíro  sobre  negocios 
de  1(1  Inquisición.  Fernando  lí. 


(  130  ) 
de  los  judíos,  y  de  los  cargos  que  se  hicieron  á  algunos  he- 
rejes de  nombradla,  cuyas  sentencias  copia  integramente. 
En  general  guarda  este  estrado  el  orden  cronológico,  y  nos 
admira  sobremanera  la  constancia  con  que  le  continuó 
hasta  un  año  ó  dos  antes  de  su  muerte,  en  los  que  la  in- 
quietud de  la  peste  que  reiuaba  entonces  en  Barcelona  y 
el  mal  estado  de  su  delicada  salud  no  le  permitirían  se- 
guramente pasar  adelante.  Usa  en  esta  obra  mas  comun- 
mente la  lengua  latina  que  su  idioma  nativo,  pero  es  cierto 
que  su  mérito  no  consiste  en  el  estilo,  sino  en  los  curiosos 
datos  que  contiene,  mayormente  siendo  tan  escasos  los  que 
DOS  han  suministrado  hasta  el  dia  los  pocos  escritores  que 
han  tratado,  nunca  con  imparcialidad,  de  la  historia  y  ac- 
tos de  aquel  célebre  tribunal. 

Hemos  dado  hasta  aquí  todas  las  noticias  que  sabemos 
relativas  á  las  obras  inéditas  de  Carbonell  que  vamos  á  dar 
á  luz;  réstanos  únicamente  añadir  las  que  hemos  adquiri- 
do de  otras  cuyo  paradero  ignoramos,  que  no  dejarán  de 
ser  leídas  con  interés  por  nuestros  lectores,  quienes  esta- 
mos seguros  se  condolerán  con  nosotras  de  su  pérdida. 

Parece  que  Carbonell  quiso  devolver  á  los  Inquisidores 
el  obsequio  que  le  dispensaran  franqueándole  los  procesos 
originales  seguidos  ante  su  tribunal,  formando  espresa- 
mente  ,  para  uso  de  los  mismos  y  á  instancia  de  uno 
de  ellos,  llamado  Francisco  Pais  de  Sotomayor  ,  un  es" 
tracto  del  celebre  proceso  seguido  en  el  reinado  de 
D.  Jaime  II  de  Aragón  contra  los  Templarios  de  su 
Corona,  con  el  título  de  Snper  factis  Tauplaríorum.  Asf 
lo  espresa  la  nota  autógrafa  que  se  lee  en  el  primer 
folio  del  registro  n.  291  del  Archivo  general  de  la  Co- 
rona de  Aragón,  que  á  mas  lleva  cstcriormente  el  tí- 
tulo   de    Varia  5.^  Proccstts  contra   Mayiatriim    milites- 


(  i31  ) 
que  Militioe  Templí  anuo  MCCCVII  regnante  Jacobo  II 
(1).  Pero  el  mencionado  estrado  no  existe  ya  en  el  Archi- 
vo, y  seguramente  no  le  devolvió  alguno  de  los  inquisido- 
res, á  quien  se  le  prestaría  en  lo  sucesivo,  insiguiendo  la 
voluntad  de  su  autor. 

Según  se  deduce  del  contenido  de  una  nota  autógrafa 
continuada  al  fól.  65  del  Memoriale  n.  -49.  (^2)  dejó  tam- 
bién Carhonell  un  volumen  en  forma  mayor  (y  tal  vez  otro 
en  forma  menor)  de  varias  cartas  dirigidas  á  distintas  per- 
sonas sobre  diferentes  materias,  entre  las  que  se  hallaban 


(1)  Tal  es  el  contenido  de  esta  nota.  «Aquest  libre  ó  registre  es  del 
i>P»eal  Archiu  de  Barcelona  pretilulat  Rcgeslum  super  negotiis  Templario- 
»rtim:  lo  qual  libre  o  registre  fo  comenc^at  en  lany  de  nostre  Senyor  Mli 
»  CCCVII  regnant  lo  Rey  de  Arago  Jaeme  segon  e  lo  qual  libre  o  registre  era 
» lot  deturpal  e  maltractat  e  tot  desligat  e  yo  Pere  Michael  Carbonell  Ar- 
» c'hiver  del  Serenissimo  ü.  Ferrando  huy  beneventuradanient  regnant  Rey 
»  de  Arago  de  Casteila  de  Leo  etc.  el  fet  ligar  e  aflegir  paper  a  despeses 
»  mies  encara  n  o  hi  fos  yo  obligat  huy  ques  divendres  e  coraplam  tres  del 
))  mes  de  abril  del  any  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  Mil  cinccents  e  sis 
lílo  Sermo.  D.  Ferrando  segon  benevcnturadanient  regnant.  E  mes  le  tot  pa.s" 
»sat  de  c  barta  en  charta  nonibrant  aquellos  e  per  no  haver  tant  treball  en 
slegir  tan  gran  libre  e  a  pregarles  del.reverend  pare  en  Cbrist  Inquisidor 
i»  de  la  herética  pravitat  Francesch  Pais  del  Soloniaior  he  fet  scriure  un 
»  sumniari  per  mi  fet  de  aquest  libre  faent  lo  ligar  tot  a  despeses  mies 
»  pretitulat  Supcr  faclis  templariorum  e  servirá  a  i)rcstarlo  al  dit  reve- 
);rend  Inquisidor  e  a  qualsevol  altre  inquisidor  qui  sera  apres  dcll.» 

(2)  He  a(|ui  la  nota.  «Et  ne  memoria  excidat  si  qnipiam  vitam  et  mo- 
» ros  huius  Sancti  Severi  scire  voluerit  legat  epistolam  qnam  divino  Spiri- 
»  tu  attracUis  edidi  lll  idwsjuuii  anno  Cliristi  MDXll.  Ego  quidem  P.  Mi- 
»  cbncl  Carboncllus  et  iilam  manu  pr(q)ria  scriptam  ad  piobum  virum  (>a- 
>brielem  Vilell  presbiicrum  barcinonensem  dore  non  dísluli  eamque  repe- 
))ricl  iu  códice  meo  uiaioiislonua'  epislularuin  incarum  por  me  cdilaruni.» 


(  132  ) 
las  dos  ya  indicadas  relativas  á  S.  Severo,  por  fortuna  co- 
piadas en  otro  lugar.  Probablemente  el  autor  mismo  ó  su 
hijo  y  nielo  reservarían  en  su  casa  este  manuscrito,  como 
cosa  particular,  y  con  las  vicisitudes  de  los  pasados  tiem- 
pos se  habrá  estraviado  y  destruido. 

En  conclusión: ofrecemos  á  nuestros  lectoreslas  siguien- 
tes noticias  y  advertencias  que  nos  ha  sido  dable  reunir 
relativas  á  otra  obra  inédita  y  autógrafa  de  Pedro  Miguel 
Carbonell,  cuyo  paradero  se  ignora,  titulada  Memorables. 

El  autor  que  por  primera  vez  la  cita  y  nos  dá  las  únicas 
y  escasas  noticias  que  de  ella  existen  es  el  Dr.  Gerónimo 
Pujades  en  la  l.a  parte  de  su  Coránica  universal  del  Prin- 
cipal de  Catalunya.,  impresa  en  Barcelona  en  folio  por  Ge- 
rónimo Margarit  en  1609,  en  cuya  composición,  es  decir, 
en  la  parte  relativa  á  inscripciones  y  lápidas  romanas  ,  le 
sirvió  de  mucho  el  contesto  de  aquella.  Túvola  en  su  po- 
der algún  tiempo  mientras  compuso  la  crónica  (1)  pero  de- 
jó de  tenerla  antes  de  acabarla  ('2).  El  modo  como  vino  á 
parar  y  salió  de  sus  manos  no  lo  esj)reáa,  pero  nos  incli- 
namos á  creer  que  se  la  prestarían  y  reclamarían  después 
los  descendientes  de  Carbonell,  que  tenían  alguna  relación 
de  parentesco  por  linea  materna  con  el  Dr.  Pujades,  según 
asegura  esteal  fól.  89  v.  de  su  mencionada  Cr<ínica  «aven- 
thi  (  dice  )  ab  ells  y  mos  avis  maternos  alguna  gota  de 
sanch.  »  Pero,  dejando  aparte  estas  conjeturas  ,  lo  cierto 
y  tristemente  cierto  es  que  nos  ha  sido  absolutamente  im- 
posible hasta  hoy  descubrir  su  paradero. 


(1)  Fól.  100,  116  y  ^201  V. 

(2)  Fól.   17-2  V. 


(  133  ) 


Cilan  también  Las  memorables  Esteban  .1.  r    k 

Cataltiüa  ilustrada  (^)    el  P    IÍTTT     .      '^^'^  '"  '" 

'*    rio  r  ,  j  ~     V.         ^    '         •  ^^»"uel  Marc     o  on  sn  A/e/ 

(íe  Cataluña  i'^)    n     inc,;   f;..     .  ,       '"«"suü>^s¿ 

su  Bmmeca  ^pana  No.a  (        5 L    1  r/'"""'"  «" 
leleroncia  al  Dr   i),.,-,j„  ,.-  '  P«'o  siempre  con 

1^^..      ■•■>'  í"l"P<les.  que  l„é  el  primero  y  único  que 

Las  Memorables  ciue    citm    inc    .   , 

""-«'ecc¡o„de,.piias:::„:r/;7e:c:;:r;r 

que  existen  en  el  Prineinado  típ  Po.  ,  ^/'^''^''''^"^"  <'e  las 
los  veinte  v  un  lugares  en         ^  '  ^'"''^'   ^"^  ^" 

3.  ,    4       ,  "'  '^)'  ^í"^  ^"  1««  años  J829   30 

31  }     o2  publicaron  D.    Félix  Torrp«    \      .      i^  ' 

-í:.rr;;:rp:ts:.::::r:::r-- 

no  volvi,  ,  cUarla  Pujades  e'  el  deeurs    del    r/nr:: 
L::|V^"'---— -'adePedroCrCa: 

Euire  otras  de  las  acepciones  que  Ducange  dá  á  la  n, 
bra  Menoria  se  encuentran  «<,«»».™/«„,^,,   ,L  /I" 
es  n,e,l  la  conjetura  de  que,  aun  cuando  Carboiell  rdie' 

(a)       Fól.    100,    lOü    V.    11(1      1(0      ir.       ,,., 


„  acaso  e,  no.bre  de  «^">^^^^^^ '^^ :t:TZÍ:S> 
pas  sepulcrales  ,  lo  inventaran  los  m^HJ^'         ,^,„, 

,a  que  «-'^;  ;  ;¿  ;,,,  ,„„  estas  palabras:  £,«>,«'»- 

dicndo  dudarse  (le  qu'^  apdicatoria  ó  adrertencia 

de  Carbonell,  si  se  at.ende  a  l»^;"  e^presándo- 
que  hace  á  continuación  a  ^" '»)»/  ""^'XV^.L-e  vdsio 
le  de  esta  manera  :  Accipe  Frmmsce  fiU  ^l""2\^  „,,. 

„ando   pane  de  -   g  n^      como  son,  primero:  el  Libe- 
carlas  de  caracleí  hislonco,  . .     c„rbonell  con  la 

tedewus  «íte.si  i       ,1  trazar  las   b,o- 

idea   que  guio  .^  ''"^"'""  segundo:  la  eorres- 

,,anas  de  los  ^'^¿^^  ^J^ealogias  y  otros 
pondenca  -"  ™  ^  "  , '..toria  del  Principado.  Uno 
asuntos  <1"^  >"~;  ^,,  ,„„  de  esta  sección  h.sto- 
V  otra  liemos   (olocaao  .  ^^^  ^¿^,. 

^'--^^^'"ni'.>rtaM^^^^^^^^^^^^^^^ 
;:;crr:as^'re'S---  — ^^^'^*^'^'"- 

"Í  insuficiencia  de  nuestras   escasas  luerzas   nos   ha 


(  135) 


retraído  diferentes  veces  dn  n.  . 

teria  sobre  n„e  versa    el"  '    ""''^  «"^    '=•  ™- 

'^  '"--ria  /e  „..e   ^  p  Lr;':¡V."'"  "^^™^  ^''^^'^  ^ 
nios  irihular  á  la  buenf        ^  '"'""'   1"''  ''«^'^''l'a- 

-^elaani'actrarCr;'^^""'^'»--^»'''- 

-^0  por  „„  ,  r::,       rer;--.™;-  -;  ba„  a,,. 
gWa  á  nuestros  esfuer,.,,     I        ,    ''"'"'"*''"  ""'""a  acó- 


(  137 


De  exeqüiis  sepultura  et  infirmitate   Regís    Joanpíis 
SECUNDi.  Líder  f(»:lic]ter  incipit. 


En  aqiiest  Registre  per  manament  del  Senyor  Rey  es 
transcrita  la  obra  novament  composta  e  acabada  de  la 
malaltia  exequias  e  sepultura  del  Illustrissimo  Senyor 
don  Joan  per  la  gratia  de  Deu  Rey  de  Arogo  de  Na- 
varra de  Sicilia  de  Valentía  de  MaUorques  de  Sarden- 
ya  e  de  Corgaga  Comte  de  Rarcelona  Duch  de  Alheñes 
e  de  Neopatria  Comte  de  Rossello  e  de  Cerdanya  E  en- 
cara Marques  de  Oristany  e  Comte  de  Gociano  de  me- 
moria immortal  E  per  qiies  monstre  tots  temps  lo  dit  ma- 
nament del  Senyor  Rey  segueix  se  la  le  tira  Real  hon 
aquell  es  contengut  sots  la  forma  seguent  {\). 


Don  Ferrando  per  la  gracia  de  Deu  Rey  de  Castella 
de  .\rago  de  Leo  de  Sicilia  de   Toledo  de    Valentía   de 


(1)  Refiérese  á  esta  carta  el  autor  en  su  Crónica  ,  fól.  248  v.,  y  á  la 
obra,  en  conjunto,  de  las  exequias  del  Rey  don  Juan,  en  su  nieniorijl  n 
49,   íóleo  105,  con  estas  palabras: 

Fueruut  nonnulii  qui  mea  tcnipcstate  pleraque  de  huius  Regis  JoauDis 
TOMO  XX Vil.  10 


(  138  ) 
Portugal  de  Galicia  de  Mallorques  de  Sivilla  de  Sar- 
denya  de  Cordova  de  Corgega  de  Murcia  de  Jaén  deis 
Algarbes  de  Algez¡i*a  de  Gibialtar  Comte  de  Barcelona 
Senyor  de  Yiscaya  e  de  Molina  Duch  de  Alhenas  e  de 
Neopatria  Comte  de  Uossello  e  de  Cerdanya  Marques 
de  Oristany  e  Comte  de  Gociano.  Al  amat  e  feel  scriva 
nostre  e  lenint  les  claus  de  nostre  Arcliiu  Real  de  Bar- 
celona En  Pere  Miquel  Carbonell  salut  e  dileecio.  Per 
quant  som  ceriifficats  que  stant  lo  lllmo.  Senyor  Rey 
don  Joan  de  memoria  inmortal  pare  nostre  colendissi- 
mo  en  la  agonía  de  la  mort  e  sens  speran^a  de  vida 
vos  fos  molt  instat  e  solicitat  en  cercar  en  lo  dit  nostre 
Archiu  ordinacions  o  scriptures  quiparlassen  e  faessen 
mencio  de  sepultures  c  exequies  deis  gloriosos  Reys 
de  Arago  predecessors  nostres  per  qo  que  seguint  se  lo 
cas  sens  treball  ne  allres  informacions  tais  exequies  be 
et  honorablement  ab  les  serimonies  e  circunstancies 
necessaries  e  acostumades  se  poguesen  mlllor  fer.  E 


Exequiis  scriptitarunt  (quippe  qui  diem  clausit  extrcmum  apud  Episcopale 
palalium  Barcinonae  die  martis  decimonono  mensis  Januarii  anno  Chrisli 
MCCCC  septuagésimo  nono).  Sed  non  ita  largiflue  et  regio  jussu  ut  ipse 
Regius  Archivarius  qui  non  modo  ab  ore  Regiorum  Secretariorum  Physi- 
corum  que  et  executorum  ultims  voluntaiis  eiusdem  domini  Regis  sed 
etiam  a  me  ipso  qui  illis  affui  ea  omnia  didici  et  in  quodam  ex  regestis 
memorati  domini  Regis  Joannis  pretitulato  Regiarum  Sepulturarun»  grada- 
tim  ac  vernácula  lingua  et  per  Capitula  scribenda  curavi  ubi  vita  et  mo- 
res huius  mansueti  et  optimi  Regis  describuutur  quos  qui  scire  voluerit 
huiusmodi  scripla  mea  legal  et  perlegat. 


(  i39  ) 
vos  axi  com  be  haveu  acostumat  ah  summa  diligencia 
o  cerquas  e  nunque  ses  trobat  en  lo  dit  archiu  conli- 
niiar  eorn  en  les  ordinacions  de  la  nostra  Real  Casa 
no  ñissa  mencio  de  lals  sepultares  sino  tan  solament 
de  luniinaries  quis  fan  en  sepultares  de  nostre  Sant 
Pare  de  fdls  de  Reys  prelats  e  daltres  persones  lexaot 
aqüestes  coses  a  la  discrecio  deis  manumessors  do  la 
Majestat  Real  ais  quals  e  nosaltres  se  pertany  ordenar 
serablants  sepultares.  E  considerant  por  vos  tan  grant 
treball  de  cerquar  no  haver  fet  fruyt  vos  com  aquell 
qui  tots  temps  penssau  investigau  e  treballau  que  los 
actes  e  coses  nostres  qui  son  en  aqueix  Archiu  c  enca- 
ra les  altres  qui  rahonablement  se  deuen  recondir  e  es- 
ser  stiguen  en  son  orde  degut  e  en  tal  modo  que  com 
nos  o  los  qui  vendrán  apres  volrem  o  volran  sceber 
aquelles  axi  promptamení  com  es  mester  se  pasquen 
trobar  e  haver  de  continent  que  lo  dit  Senyor  Rey  pa- 
re nostre  passa  desta  vida  per  fer  servey  a  nos  e  lo  tre- 
ball ja  p'vU'  vos  sostengut  no  romangues  axi  perdut  de- 
liberas pendre  altre  mayor  tiebail  en  aquest  fet  po- 
sant  en  memorial  axi  com  a  ystorial  totes  les  coses 
punt  per  punt  quis  son  seguides  e  fetes  no  solament 
en  la  sepultura  e  exequies  del  dit  Rey  pare  nostre  e 
senyor  mas  encare  aquelles  quis  son  subseguides  e  fe- 
tes  en  la  sua  malaltia  commengant  vos  a  descriure 
aquests  actes  del  principi  de  la  sua  malaltia  fins  al  dia 
de  son  obií  e  apres  immediadament  hystoriant  e  scri- 
vint  totes  les  exequies  e  actes  quis  scguiren  del  dit 
Senyor  Rey  pare  nostre  fins  aquell  derrer  quel  leixa- 
ren  los  seus  marmessors  en  lo  nostre  Monastir  de  Po- 


(  í/iO  ) 
I)let  hon  ses  leixat  c  lo  seu  cors  Real  e  los  alties  deis 
nltres  gloriosos  Reys  de  Arago  predccessors  nosties 
reposen  les  qiials  coses  totes  e  sengles  segons  som  in- 
formáis vos  liaveu  conpostes  e  ordenades  en  un  libre 
per  capitols  per  (;o  que  pus  facilment  e  sens  treball  se 
pusquen  trobar.  E  com  tais  coses  no  deguen  ne  pu- 
gnen star  en  altre  millor  loch  que  en  lo  dit  nostre  Real 
Archiu  on  les  grans  antiquitats  ordinacions  privilegis 
constitucions  e  altres  actes  deis  gloriosos  Reys  de  Ara- 
go  e  comtcs  de  Barcbinona  predecessors  nostres  se 
troben  e  reputant  esser  digna  cosa  que  sien  entre 
aquells  collocats  e  recondits.  Per  tant  ab  tenor  deis 
preseiits  vos  pregam  encarregam  e  manam  que  si  lo 
dii  libre  de  les  predites  coses  no  es  acabat  per  nos- 
tre servey  entengau  en  aquabar  aquell  posant  hi 
totes  les  dites  coses  per  causa  deis  dites  nialaltia 
e  exequias  fetes  e  subseguides  punct  per  punct  e 
ab  tot  son  conpliment  e  veritat  com  de  vos  se  spe- 
ra.  E  acabada  que  sia  la  obre  del  dit  libre  aque- 
lla en  algún  registre  del  dit  nostre  Arcbiu  de  ma 
vostra  volem  sia  transcripta  e  continuada  manant  a 
vos  e  a  vos  tres  successors  lo  registre  hon  sera  la 
dita  obra  continuada  sia  per  vos  be  guardat  e  no 
donasseu  copia  a  persona  del  mon  de  la  dita  obra 
per  maior  stima  e  reverencia  de  aquella  sens  es- 
pressa  licencia  e  manament  nostre  e  de  nostres  su- 
cessors  ne  traurela  del  dit  Archiu  e  divulgar  car 
nons  semble  que  tais  coses  se  deguen  axi  scam- 
par.   Dada    en  Barcbinona  a    XIll    de  setembie    any 


( 1^1 ) 

de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  Mil  CCCCLXXVlllI. 

Yo  el  Rey. 

Dominiis  Rex  inandavit  michi 
Gaspari  Darinyo. 
P. 


w-'mmmmm^ 


Quant  son  loables  e  de  molta  commendacio  dignes 
les  ordinations  fetes  per  los  Illustrissimos  e  molt  glo- 
riosos Reys  de  Arago  de  tot  lo  regiment  e  orde  de  viu- 
re  de  llur  Casa  Real  nos  poria  dir  ne  scriure  los  quals 
en  les  dites  Uurs  ordinations  nos  troba  de  sepultures 
de  Reys  haver  hi  feta  mentio.  E  creu  se  que  aquelles 
han  volgut  ometre  per  no  esser  interpretáis  curiosos  e 


(  142  ) 
caygiits  en  alguna  arrogantia  e  pompa  lexants  aqües- 
tes tais  sepultures  e  exequies  reals  a  la  providentia  e 
ordinatio  de  llurs  hereus  e  successors  y  deis  qiii  leñen 
lo  govern  per  la  Maiestat  Real  en  los  Regnes  ciutats  e 
terres  de  llurs  seny oríes.  E  eom  per  la  gran  molestia 
treball  e  sollicitud  en  la  qual  yo  Pera  Miquel  Carbonell 
Scriva  de  manament  del  Senyor  Rey  e  teninl  les  claus 
del  Archín  Real  de  Barcelona  so  stat  constituít  per  al- 
guns  díes  ans  que  passas  desta  vida  aquell  glorios  Rey 
de  Arago  de  memoria  inmortal  don  Joan  pare  del  in- 
victissimo  Senyor  don  Ferrando  per  la  gratia  de  Den 
Rey  de  Castella  e  de  Arago  huy  beneveniuradament 
regnant.  E  apres  decontinent  que  lo  dit  Senyor  Rey 
bague  finit  sos  derrers  dies  cercant  yo  e  investigant 
continuamení  de  tais  sepultures  Reals  sis  trobara  en 
lo  dit  Real  Archiu  algún  record  per  quant  si  troben 
diverses  antiquitals  ordinations  e  scripíures  qui  fan 
gran  servey  no  solament  a  la  Maiestat  Real  e  a  tots  e 
sengles  vassalls  e  subdits  de  aquella  mas  encara  a  tot 
lo  univerg  no  contias'.ant  yo  dubtas  per  lo  que  he  dit 
no  trobar  hi  de  tais  sepultures  mentio  jatsia  cregues 
que  no  podia  esser  que  per  algu  deis  Archivers  passats 
que  íron  stats  homens  fidelissimos  e  molt  oculats  entre 
los  quals  es  stat  fidelissimo  bell  scriptor  e  de  bon  re- 
nom  e  fama  En  Jacme  Gartia  predecessor  meu  no  si 
bagues  fet  de  aquesta  materia  algún  memorial.  E  axi 
yo  dit  Scriva  e  Archiver  del  Senyor  Rey  stava  íiiolt 
aturat  que  no  podia  dar  complida  rabo  si  en  lo  dit  Ar- 
chín Real  se  trobara  tal  record.  En  tañí  que  fet  tot  lo 
díscus  a  mi  possible  en   cercar  en  lo  dit  Archiu  Real 


(  US  ) 
memoi'ials  scripliires  e  ordinations  de  lu  Casa  Real 
qiiin  fessen  alguna  mentio  no  he  trobat  sino  en  les  or- 
dinations de  la  dita  casa  del  Senyor  Rey  fer  mentio 
de  lurninai'ies  quislian  a  fer  a  sepullures  de  nostre  Sant 
Pare  e  de  Reys  parents  e  de  la  sane  de  nostre  Rey  e 
Senyor  e  de  primogenits  e  filis  llurs  e  de  Bisbes  e  al- 
tres  e  encara  de  algunes  commemorations  per  animes 
feels  defmictes  mas  no  de  luminaries  de  elis  mateixos 
quant  moren  Reys  de  Arago  ne  molt  menys  de  llurs 
sepultures.  E  per  tant  considerat  aquest  tan  gran  tre- 
Lall  per  mi  sostengut  no  haver  fet  fruyt  ha  convengut 
adonchs  pendre  per  mi  altre  maior  treball  per  lo  qual 
a  perpetual  memoria  sien  redigides  en  scrits  totes  les 
coses  qui  son  necessaries  fer  en  les  sepultures  Reals  e 
de  aquelles  sia  dada  complida  raho  a  tots  los  qui  en 
esdevenidor  de  sepultures  de  Reys  ordenar  lo  cairech 
tendrán.  Per  qo  yo  dit  Scriva  e  Archiver  qui  a  ull  he 
vist  les  serimonies  de  la  sepultura  del  dit  Senyor  Rey 
a  ab  summa  diügentia  discus  de  temps  e  treball  he 
entes  en  mettre  en  orde  aquelles  e  tot  lo  proces  de  la 
nialaltia  contra  voluntat  deis  qui  en  aquest  temps  te- 
men lo  gobern  en  la  casa  del  Consell  de  la  Ciutat  de 
Barcelona  que  may  volgueren  permettre  fos  a  mi  com- 
municat  un  memorial  que  de  sepultures  de  Reys  fet 
tenien  e  per  relalio  del  metge  e  manumissors  del  dit 
Senyor  Rey  don  Joan  e  per  la  gran  instancia  e  prega- 
rles de  moltes  persones  de  gran  renom  e  fama  e  spe- 
cialment  del  Reverendissimo  pare  en  Christ  e  Senyor 
En  Joan  de  Margarit  per  la  gracia  de  Deus  Bisbe  de 
Gyrona  ultimadament  Canceller  del  dit  Illmo.    Senyor 


(  144  ) 
Rey  (Ion  Joan  be  dclliberat  a  laor  e  gloria  de  nostre 
Senyor  Deu  e  de  la  Sacratissima  verge  Sánela  María 
mare  sua  e  de  la  suprema  cort  celestial  e  per  fer  ne 
servey  a  la  Maiesíat  Real  continuar  e  descriure  no  so- 
lament  les  serimonies  de  la  dita  sepultura  e  les  altres 
(pii  si  son  subseguides  deles  quals  alguns  han  scrit  e 
fet  memorial  mas  encara  aquellos  qui  son  fetes  e  sub- 
seguides en  la  malaltia  del  dit  Senyor  Rey  de  les  quals 
no  sce  algu  sia  quin  haiá  scrit  sino  yo  totes  de  punct 
en  punct  e  per  llur  orde  e  iornades  en  e  per  la  forma 
e  manera  contenguda  en  los  capitols  seguents  (1). 


(1)  Omitimos  en  este  lugar  la  reproducción  del  índice  que  el  autor 
dejó  sin  referencia  á  las  páginas  del  manuscrito,  esperando  ponerlo  eu 
limpio  mas  adelante  ;  y  preferimos  colocarlo  al  final,  para  poder  así  refe- 
rirnos á  la  paginación  general  de  este  volumen. 


( Itó ) 


Capital  primer  que  tracta  com  lo  Senyor  Rey  partí  do 
Barcelona  per  anar  a  cassar  vers  los  castells  e  viles 
de  Citges  de  Vilanova  de  la  Gealtruu  e  de  Cuhelles  e 
de  Vilafranca  de  Penedes.  E  com  lo  primer  dia  ana 
a  dormir  a  la  Vila  de  Sant  Boy. 

Consyderant  lo  d¡t  Sermo.  Senyor  Rey  don  Joan  tro- 
bant  se  ja  en  provecta  edad  <;o  es  de  LXXXIll  anys  e 
mig  e  VIIII  dies  com  nasques  a  XXIX  del  mes  de  juny 
del  any  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  Mil  CCCXCV 
(1)  e  desijant  per  alguns  dies  reposar  e  appartarse  de 


N.  del  E.  (I)  Como  el  Cronista  Carbonell  no  llegó  á  dar  la  última  mano 
á  esta  obra,  de  la  que  tan  solo  dejó  puestos  en  lini|)io  de  su  puño  los 
seis  primeros  folios,  no  es  de  admirar  quedase  aun  en  ella  alguna  equivo- 
cación involuntaria,  fácil  de  desvanecer,  pero  que  no  corrigió  ni  hemos  cor- 
regido, por  no  faltar  á  la  exactitud  del  borrador  autógrafo  que  publi- 
camos. 

D.  Juan  I.  de  Aragón  el  Grande,  de  (piien  aquí  se  trata,  fué  indudable- 
mente el  liijo  segundo  y  nó  primero  del  Infante  de  Castilla  D.  Fernando 
de  Anlequera  y  de  Doña  Leonor  de  Alburquerque,  llamada  la  rica  hembra, 
qne  le  dio  á  luz  muchos  años  antes  de  que  su  esposo,  á  falta  de  la  linea 
de  D.  Martin,  fuese  declarado  Rey  de  Aragón  por  los  compromisarios 
reunidos  en  el  castillo  de  Caspc  el  dia  25  de  junio  de  H12. 

Cenia  D.  Juan  la  corona  de  Navarra  por  su  enlace  con  doña  Blanca,  lija 
y  sucesora  de  Carlos  el  noble  de  aquel  reino,  cuando  murió  su  padre  Don 
Fernando  1  de  Aragón  en  Igualada  el  dia  2  de  abril  de  líK!,  en  cuyos  es- 
tados sufeJió  iunu'diatanientc  d  prini(igi''iiiln  D.  Alfonso  el  Sabio,    quien. 


(  146  ) 
negocis  fins  a  les  prop  vinents  fesles  de  Nadal  e  haguí 
consell  de  metges  e  de  altres  persones  a  sa  Majeslat 
molt  familiars  criades  e  acceptes  que  per  conservacio 
de  la  sua  sanitat  dellibera  anar  cassar  e  pendre  pler 
vers  los  castells  e  viles  de  Ciges  de  la  Vilanova  de  Ca- 
belles de  la  Jultruu  e  de  Vilafranca  de  Penedes.  E  axi 
dijous  que  coinptavem  X  dies  del  mes  de  selembre  (1) 
del  any  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  MCCCC 
LXXVIII  oída  missa  matinal  e  dinal  que  fo  prenent 
solag  en  la  sua  cambra  del  Palau  Episcopal  de  la  dila 


según  el  mismo  Carbonell,  al  fól.  223  de  sus  Chroniques  deEspanya,  con- 
taba entonces  unos  15  años  de  edad,  es  decir,  que  habia  nacido  según  su 
opinión  en  el  año  1400  con  esta  diferencia.  Apesar  de  esto  y  de  recono- 
cer el  cronista  en  D.  Alfonso  la  calidad  de  primogénito  y  primer  sucesor 
del  padre  en  Aragón,  refiere  en  este  capítulo  el  nacimiento  de  D.  Juan, 
hermano  segundo  al  dia  29  de  junio  de  1595,  y  partiendo  de  esta  primera 
equivocación,  incurre  necesariamente  en  la  de  dar  8i  y  medio  años  con  9 
dias  de  edad  al  rey  D.  Juan  II  de  Aragón,  cuando  murió  en  el  palacio  epis- 
copal de  Barcelona  el  19  de  enero  del  de  1479,  sin  reparar  el  anacronis- 
mo en  que  incurre  por  separarse  déla  opinión  general  comprobada  de  ha- 
ber nacido  este  monarca  de  Navarra  y  Aragón  en  Medina  del  Campo  el  dia 
29  de  junio  de  1398,  según  lo  que  es  evidente,  que  cuando  D.  Juan  II  fa- 
lleció en  Barcelona  en  19  de  enero  de  1479,  contaba  tan  solo  80  y  medio 
años  y  20  dias  de  edad,  y  es  admirable  que  en  ella  se  hallase  aun  este 
monarca  con  vigor  bastante  para  recorrer  montes  y  perseguir  liebres  y  ja- 
valies  en  lo  mas  riguroso  de  la  estación  de  invierno,  como  refiere  el 
cronista. 

N.  del  E.  (1)  En  este  capítulo  y  en  el  siguiente  padeció  la  pluma  del 
Cronista  un  desliz,  poniendo  selembre  Qi\  vez  de  dcembre,  como  lo  eviden- 
cia el  mismo  testo  y  lo  salvó  ya  en  el  o." 


{  m  ) 

ciutat  (le  Barcelona  hon  stava  posentat  ab  sos  criats  e 
familiars  com  axi  ho  tenia  acostumat  mettentse  a  dor- 
mir lio  (lespulat  mas  vestit  sobre  una  cadira.  Car  apres 
diñar  qui  vol  dormir  e  reposar  es  mes  sanitat  e  millor 
no  posarse  en  lit  mas  reposar  o  dormir  no  mol  mas 
poch  com  lo  dit  Senyor  Rey  faea  sobre  una  cadira  o 
litera  o  banc.  E  dormit  e  reposat  bague  e  confabulat 
ab  los  seus  criats  e  familiars  de  coses  plasents  e"  vir- 
tuoses  com  ho  tenia  axi  acostumat  apres  del  diñar  ans 
ques  mettes  a  dormir  e  apres  axi  que  dormit  bague  en 
lo  dit  dia  circa  la  una  hora  apres  mig  jorn  partí  del 
dit  palau  Episcopal  e  ana  sopar  e  dormir  a  la  vila  de 
Scnt  Boy  de  Lobregat  en  la  qual  vila  troba  ja  tots  los 
falcones  e  munteros  de  la  sua  Real  Casa  quil  speraven 
])er  darli  solac  en  cassar  axi  com  la  prefata  Real  Ma- 
jestat  havia  ordenat. 


Capítol  II  qui   tracta  de  la  retgla  que  lenia  lo  Senyor 
Rey  en  son  viiire  e  com  ana  a  cassar  al  Prat. 

E  venint  lendema  que  era  divendres  e  comptavem 
Xí  del  prop  dit  mes  de  setembre  del  any  MCCCC 
LXXVííl  levat  que  fou  del  lit  per  lo  mati  a  Hes  V  ho- 
res  com  axi  acustumas  en  tal  hora  per  cascun  dia  le- 
var se  del  lit  e  diñar  a  les  VIH  o  VIlll  hores  e  sopar 
a  les  Vi  e  apres  circa  les  X  hores  de  nit  se  metia  al 
lit  tcnint  tots  lemps  tal  regle  en  son  viure.  Oida  que 
bac  la  missa  circa  les  VI  hores  se  parti  de  la  diUi  vila 
de  Sanf  Bov  c  lira  la  via  del  Prat'hon  cassa  e  axi  cas- 


(  148  ) 
síint  sen  ana  a  diñar  a  la  vila  de  Gava.  E  de  continent 
que  llague  reposaten  son  lit  apres  del  diñar  cavalcant 
ab  tota  la  sua  gent  falconers  e  m untaría  sen  torna  la 
via  del  Prat  hon  pres  solac  cassant  e  apres  en  la  nit 
sen  ana  a  sopar  e  dormir  a  Castell  de  feels. 


Capítol  III  qui  tracta  com  lo  Senyor  Rey  fou  detengut 
de  puagre  en  la  vila  de  Citges. 

E  apres  venint  lo  dissapte  que  comptavem  Xll  del 
dit  mes  de  setembre  any  MCCCCLXXYIIl  lo  dit  Sen- 
yor Rey  de  gran  mati  axi  com  havia  acustumat  hoi  la 
missa  en  la  Església  de  nostra  Dona  del  dit  Castell  de 
feels  e  oida  decontinent  cavalca  ab  la  dita  sua  gent  e 
anant  per  lo  cami  de  Garraf  vene  a  la  vila  de  Ciges 
hon  se  dina  e  trobant  se  anuyat  e  fatigat  per  lo  mal  ca- 
mi e  montanyes  de  Garraf  lo  comenta  a  pendre  en  los 
peus  la  puagre  que  acustumava  haver  donantli  moita 
dolor  ab  alguna  poca  de  febre  e  destrempament  que  li 
sobrevengueren  per  causa  deis  quals  accidents  al  cors 
Real  sobrevenguts  lo  dit  Senyor  Rey  tot  lo  dit  dia  de 
dissapte  e  lo  prop  seguent  digmenge  stech  reposant  en 
son  lit  dins  la  dita  vila  e  castell  de  Ciges. 

Capítol  IIII  qui  tracta  com  lo  Senyor  Rey  se  atura  en 
la  Vílanova  de  la  Gealtnm  e  com  ana  a  correr  una  le- 
bra  vers  lo  castell  de  Cuhellcs, 

E  lo  seguent  dilluns  que  comptavem  Xlllí  del  prop 


(  149  ) 
dit  mes  e  any  per  lo  mati  oída  que  hague  lo  Senyor 
Rey  missa  en  la  viln  de  Ciges  trobant  se  ja  millor  de 
sos  accideuts  jatsia  faes  molt  gran  fret  e  gran  vent  vol- 
gue  cavalcar  e  anar  sen  com  de  fet  ana  a  la  vila  de  la 
Yilanova  de  la  Gealtruii  en  la  qual  vila  stecli  assats 
reposadameiit  tol  lo  dii  dia  e  nit  seguent.  E  sobreve- 
nint  laltre  dia  que  era  dimarts  e  comptavem  XV  del 
prop  dit  mes  c  any  lo  Senyor  Rey  leyat  que  fo  decon- 
tinent  boi  devotament  missa  es  dina  raonablement  e 
mes  se  a  dormir.  E  dormil  que  hach  munta  a  cavall 
ab  tota  la  gent  de  !a  sua  Real  Casa  qui  en  companya 
de  la  sua  Real  Majestat  se  trobava  e  ana  eorrer  una 
lebra  al  castell  de  Cubelles.  E  quant  fo  bora  tarda 
aquell  matcix  dia  sen  torna  a  sopar  e  dormir  a  la  pre- 
dita  vila  de  la  Vilanova  en  la  qual  molt  repusadament 
sopa  e  dormi  aquella  nit. 


Capítol  V  qui  tracta  com  lo  Senyor  Rey  mata  lo  porch 
salvatge  en  lo  terme  del  castell  de  Calafell  hon  lo 
dit  Senyor  pres  gran  fret  e  sen  torna  molt  mal  de- 
litos a  la  Vilanova. 

E  no  resmenys  en  lo  seguent  dia  de  dimecres  que 
comptavem  XVI  dies  del  dit  mes  de  deembre  any  dit 
MCCCCLXXVIII  lo  Senyor  Rey  se  leva  per  lo  mati 
axi  com  bavia  acustumat  e  oída  missa  cavalca  e  anas- 
sen  a  diñar  al  castell  de  Calafell  en  lo  terme  del  qual 
castell  li  tenien  ja  conccrtat  bun  porcb  salvatge  lo 
qual  porcb  lo  Senyor  Rey  ab  gran  jocundiíat  mata  lo 


(  150  ) 
dit  flia.  E  per  quant  en  aquell  (lia  fahia  gran  fret  e 
mo!t  vent  e  molt  nuvol  e  pingos  lo  dit  Senyor  Rey 
se  refreda  es  consuma  molt.  E  sentint  se  axi  mal  sa 
e  pocli  delitos  parli  aquest  dia  del  dit  loch  hon  havia 
mort  lo  dit  porch  e  tornasen  a  la  vilanova  de  Cubelles. 
E  junct  que  fo  a  la  dita  Yilsnova  sopa  aquella  nit  ab 
poch  delil  per  ^'O  oom  nos  trobava  be  per  dila  rao  e 
aximatcix  per  quant  li  bavia  sobrevengut  mal  de  ca- 
xal  e  haver  sopat  lo  dit  Senyor  Hey  se  mes  en  lo  scu 
lit  Real  ab  pocii  delit  e  dormi  molt  poeb  aquella  nit. 


Capítol  VIqni  tracta  del  mal  temps  que  la  Majestat 
Real  hague  en  lo  bosch  del  castell  de  Camjelles  hon 
li  tenien  concertat  un  porch  salva f ge  e  com  ¡i  fou  for- 
zat  de  retraures  en  lo  dit  castell. 

Apres  seguint  se  lo  dijous  que  oomptavem  XVII  del 
prop  dit  mes  e  any  fou  reportat  al  Senyor  Rey  com 
li  tenien  concertat  un  gran  porcb  salvatge  en  lo  bosch 
de  Canyelles.  E  scebut  nqo  de  continent  lo  Senyor  Rey 
se  leva  del  lit  monstrant  haver  bona  convalescentia 
no  obstant  aquell  dia  faes  grian  fret  molt  nuvolat  lo 
temps  e  insupportable  vent  mana  li  apperellassen  de 
maniar  al  castell  de  Canyelles  e  que  li  tenguessen  la 
missa  presta  e  la  muía  per  go  que  de  continent  oida  la 
missa  pogues  cavalcar.  E  vestit  que  fo  apoch  instant 
hoi  la  missa.  E  oida  que  hac  aquela  decontinent  ca- 
valca  e  feu  lo  cami  del  bosch  de  Canyelles  per  anar 
trobar  lo  dit  porch.  E  esser  junct  lo  dit  Senyor  Rey 


(  151  ) 
en  lo  (lit  bosch  troba  los  Mimteros  los  qunls  li  digue- 
ren  com  lo  dit  porch  que  tenien  conceríat  se  era  al- 
gún lant  desviat  per  lo  bosch  e  que  fos  plasent  a  la 
su  excellentia  no  pendre  anuig  volerse  algún  poch  de- 
tenir  que  prestamenl  ells  íornarien  trobar  lo  porch  que 
ja  1¡  anaven  en  rastre.  E  lo  bon  prhom  de  Rey  no  po- 
dent  mes  sostenii*  la  aspredat  del  dia  ne  lo  gran  vent 
e  insuportable  fret  que  fahia  un  fort  gran  accident  lo 
pres  que  mal  son  grat  descavalca  e  aqui  abngat  lo 
tengueren  una  stona  quasi  per  mort  tañí  era  lo  fret 
que  tenia.  E  tornant  algún  tant  recrear  puja  a  cavall  e 
lexant  lo  dit  porch  e  concert  seu  ana  a  retraure  al  dit 
castell  de  Canyelles  lo  qual  es  de  mossen  Franci  Ter- 
re  cavaller  de  Tarragona.  En  lo  qual  castell  deconti- 
nent  hi  fo  arribat  troba  un  gran  foch  que  li  fou  appe- 
rellat  per  3'ecrear  lo  cors  Real  hon  stech  hun  quart  de 
hora  per  scalfarse  que  may  se  poch  be  scalfar.  E  stant 
axi  prop  del  dit  foch  se  dina  e  manja  poch  per  causa 
del  mal  appetit  que  tenia  e  nunqua  si  be  lo  foch  era 
gran  pogue  scalfar  lant  com  havia  mester  ans  mons- 
trava  que  lo  fret  li  crexia.  E  per  c^o  li  covengue  met- 
ires  en  lo  lit  per  reposar  empero  aquell  despres  diñar 
no  dormir  poch  ni  molt  tant  stava  fret  e  lassat. 


Capítol  VII  qui  tracta  com  lo  Senyor  Rey  axi  indispost 
com  era  sen  vingue  a  Vilafranca  de  Pcnedes  hon 
vendí  en  piinct  de  morir. 

Poch  apres  stant  axi  lo  dit  Senyor  Rey  fret  y  lassat 


(  152  ) 
sesforna  a  cavalcar  e  no  contrestant  la  soa  ¡ndisposi- 
tio  e  la  gran  tempeste  de  vent  e  de  fret  que  fahia  axi 
a  cavall  tot  be  cubert  e  entocat  sen  vengue  aquell  des- 
pres  diñar  a  la  vila  de  Vilafrancha  de  Penades  circa 
les  dues  hores  edescavalca  a  casa  den  Terre  de  la  di- 
ta vila.  E  com  bagues  gran  fret  lo  dit  Senyor  se  mes 
ab  una  eadira  devant  una  xeinenea  que  es  en  la  sala 
de  la  dita  casa  en  la  qual  bavia  gran  focb  e  no  podent 
se  prou  scalfar  per  lo  gran  fret  que  aquell  dia  venint 
del  dit  castell  de  Canyelles  a  Vilafrancba  sera  mes  en 
la  persona  de  la  prefata  Real  Majestat  e  no  podent  lo 
dit  Senyor  Rey  supportar  la  gran  dolor  tenia  per  cau- 
sa de  la  puagra  quil  bavia  repres  en  los  peus  e  maior- 
ment  per  la  gran  devotio  que  tenia  a  nostra  Dona  per 
quant  lo  prop  seguent  dia  era  la  festa  quis  appella  la 
speran^a  de  la  dita  nostra  Dona  no  volgue  sopar  mas 
feu  collatio  de  un  tro^et  de  pa  e  feta  que  hac  la  colla- 
tio  decontinent  se  mes  en  lo  Real  lit  bon  no  pogue  dor- 
mir sino  pocb  per  occasio  de  la  gran  dolor  quil  cons- 
tranya  axi  per  la  puagra  deis  peus  com  per  la  molta 
dolor  de  la  sua  barra  que  tenia  com  encara  per  lo  molt 
fluix  de  ventre  qui  li  dona  salt  a  causa  de  la  gran  fre- 
dor  que  com  dit  es  rebuda  bavia  de  ques  segui 
que  lo  dit  Senxor  Rey  aquella  nit  vench  en  punct 
de  morir. 


Capítol   VIII  qui    tracta  del   mal   de    la  barra    del 
Senyor  Rey  stant  en  la  vila  de   Vilafranca  de  Pe- 


(  i53) 

n'des  hon    se  feu    venir  de  Barcelona  niesí.re   Ga- 
briel Miro  acompaiijjat  de  un  ci/rurgich. 

En  lo  segiient  ciia  del  divendres  que  comptavem 
XVIII  del  dit  mes  e  any  lo  dit  Senyor  Rey  no  podcni 
comportar  lo  gran  dolor  que  tenia  en  la  barra  stnnt  axi 
en  la  dita  vila  de  Yilafranca  de  Penades  malalt  tremes 
a  Barcelona  per  fer  venir  a  sa  Majestat  lo  magr.ifich 
mestre  Gabriel  Miro  mestre  en  arls  e  en  medecina  ciu- 
tada  de  Barcelona  metge  del  dit  Senyor  Rey  acompan- 
yal  de  un  hon  cyrurgich  de  la  dita  ciuíat  lo  qual  mes- 
tre Miro  per  manament  de  la  Real  Majestat  molt  cuy- 
tadament  ab  lo  dit  cirurgich  de  Barcelona  vengue  a  la 
dita  vila  de  Vilafrancha  e  axi  los  dits  phisieh  e  cyrur- 
gich li  miraren  la  barra  e  veents  al  parer  llur  dintre 
aquella  una  esquerda  de  os  del  hun  caxal  lo  dit  cyrur- 
gia  present  lo  dit  pbysich  ab  unes  tanalles  pelites  de 
barber  lant  leuger  e  delicadament  com  pocb  li  arrenca 
la  dita  esijuerda  de  os  e  no  pas  lo  caxal  axi  com  volen 
dir  alguns.  E  stant  axi  en  aquesta  forma  agreujat  lo 
Senyor  Rey  la  sua  Real  Majestat  certament  passa  tot 
aquell  dia  e  nii  molt  gran  perill  de  morir  per  causa 
deis  quals  accidenls  lo  dit  Senyor  Rey  bague  aturar 
en  la  dita  vila  de  Vilafrancha  per  tot  lo  dit  divendres  e 
per  tots  los  dissapte  e  digmenge  immediadament  apres 
seííuents. 


Capítol  IX  fjid  tracía  com  lo  Senyor  Rey  paríi  de  Vila^ 

TOMO  XXVII  1 1 


• 


(  154  ) 
franca  de  Penedes  e  sen  torna  a  Barcelona  ja  mi- 
llorat. 


E  venint  lo  diluns  que  comptavem  XXI  del  dit  mes 
de  deembre  any  dit  lo  Senyor  Rey  trobanlse  millor  so 
vesti  e  levat  que  fonch  del  lit  decontiiient  hoi  niissa  de- 
votament  con  fos  festa  del  glories  apóstol  Sant  Thomas 
e  dita  que  fou  la  missa  cavalca  c  vench  sen  a  diñar  a 
la  vila  de  Sent  Sadorni  la  qual  posseix  vuy  lo  noble 
mossen  Jordi  de  Heredia  criat  seu  e  tot  aquest  dia  e 
nit  seguent  reposa  la  prefata  Majestat  del  Senyor  Rey 
en  casa  del  dit  mossen  Jordi  de  Heredia  situada  dins 
la  dita  vila  de  Sant  Sadorni.  E  lendema  que  era  di- 
marls  e  comptavem  XXII  del  prop  dit  mes  e  any  hoi- 
da  per  lo  Senyor  Rey  la  missa  sa  Majestat  parti  de  la 
dita  vila  de  Sant  Sadorni  e  vench  se  a  diñar  a  la  vila 
de  Martorell  hon  reposa  tot  lo  present  dia  enit.  E  len- 
dema que  era  dimecres  e  comptavem  XXÜI  del  dit  mes 
de  deembre  oida  per  lo  dit  Senyor  Rey  la  missa  sa  Al- 
tesa  parti  de  la  dita  vila  de  Martorell  e  vench  se  a  di- 
ñar a  la  vila  de  Sant  Andreu  de  la  barcha  hon  se  feu 
la  barba  e  dinat  vench  sen  a  sopar  e  dormir  en  la  pre- 
sent ciutat  de  Barcelona  hon  bague  en  aquella  nit  e 
seguent  dia  una  poca  dolor  de  puagra  en  los  peus  e 
dura  li  fort  pocb. 


Capítol  X  qui  tracta  del  vellar  e  oir  matines  que  feu 


(  155  ) 
lo  Senyor  Rey  en  la  vigilia  de  Nadal  e  lo  cav alear 
que  feti  per  la  ciutaL 

Trobant  so  dispost  pera  cavalcar  lo  Senyor  Rey  si 
ravalca  api-es  en  los  dies  de  la  vigilia  e  festes  de  Na- 
dal per  la  ciutat  de  Barcelona.  E  per  quant  eil  era 
niolt  devot  de  la  Sacratissima  tols  temps  verge  mado- 
na  Sancta  Maria  mare  de  Deu  en  la  dita  vigilia  de  Na- 
dal nos  volguc  mettre  en  lo  lit  ne  reposar  ans  com 
aquell  qui  era  tot  humil  e  devot  deis  misteris  de  la 
Nativitat  del  beneyl  Jesús  e  de  la  sua  intemerada  e  be- 
neyta  mare  sua  madona  Sancta  Maria  se  feu  dir  per  los 
capellans  e  xandres  en  la  sala  maior  del  dit  palau  epis- 
copal comencant  circa  les  X  hores  ans  de  la  mija  nit 
de  la  dita  vigilia  les  matines  de  Nadal  ab  algunes  can- 
sons  honestes  e  portants  alegria  de  lal  nativiíat  del  fill 
de  Deu.  E  a\i  lo  Senyor  Rey  en  reverentia  de  Deu  e 
de  la  sua  beneyta  mare  volgue  en  la  dita  sala  star  e 
devotamenl  tota  aquella  nit  fins  que  sobrevengue  lo 
(lia.  E  apres  vengut  lo  dia  de  Nadal  feu  celebrar  en  la 
sala  mateixa  del  dit  palau  molt  devotament  e  ab  ale- 
gría les  tres  misses  les  quals  ell  aítentament  e  ab  de- 
votio  axi  com  bavia  acostumat  oir  volgue.  E  oides 
aquelles  per  sa  Majestat  se  dina  de  continent  e  dinat 
que  fou  cavalca  e  vengueseo  circa  les  VíIII  hores  a  la 
Esglesia  hon  lesperaven  de  la  dita  ciutat.  E  arribat  que 
ib  en  ía  Esglesia  comentaren  lo  oíiici  lo  qual  no  gosa- 
ren  comentar  íins  ell  hi  fo  vengut  e  stant  en  la  Es- 
glesia monslra  la  sua  Real  cara  qui  solia  esser  tots 
temps  fresca  e  colorada  molt  esblanqueida  e  alterada 


(  156  ) 
que  apparia  Inguessen  dessotcrrat.  En  tant  que  per  vo- 
ler  fer  ell  mes  de  poder  en  la  séptima  edat  sua  ap- 
pelleda  en  lati  decrepitudo  e  no  planyent  la  sua  per- 
sona posar  a  pluja  e  a  vent  c  a  temps  molt  fort  e 
destrempat  per  anai  axi  com  dit  es  a  cassai*  e  apres 
vellar  e  no  dormir  axi  com  havia  acustumat  e  tenint 
encara  el  en  si  algunes  reliquies  de  la  predita  malal- 
tia  dona  del  cap  al  lit  en  lo  dit  palau  Episcopal  hon 
acustumaba  teñir  la  habitado  sua  bon  continuament 
stecli  malalt  íins  que  passa  desta  vida  en  e  per  la  for- 
ma seguent.  (1) 


Capítol  XI  qui  tracta  del  principi  de  la  mahltia   del 
Senyor  Rey  apres  que  fou  recruat. 

Lo  principi  de  la  malallia  del  recruar  que  feu  lo 
Senyor  Rey  tornat  que  fou  del  cassar  en  Barcelona  fou 
dimarts  en  lo  introit  de  la  nit  e  comptavem  Vdel  mes 
de  janer  del  any  MGCCCLXXVllII  e  clamas  molí  aque- 
lla nil  lo  dit  Senyor  Rey  de  la  reuma  que  tenia  ab  tos 


(1)  VII  sunt  etates.  Prima  est  infantia  a  die  nativitatis  iisque  ad  VII 
annnm.  Deinde  usque  XIHI  est  piieritia.  Ítem  a  XIIII  ad  XXV  annum  est 
adulcscentia.  Preterea  ab  ipso  XXV  anno  usque  ad  XL  annum  vocatur  ju- 

ventus.  Insuper  ab  ipso  XL  anno  usque  annum.  .  .  .  virilis  vocatur 

Postmudum  ab  ultimo  anno  ipsius  virilis  etatis  usque  LXX  annum  vocatur 
senectus.  Et  complecta  ipsa  senectutis  elate  qui  est  VI  etas  vocatur  alia 
elas  que  est  VII  decrepitudo  ubi  et  amplius  non  speratur  nisi  labor  el 
dolor. 


(  157  ) 
e  dormí  molt  poch  aquesta  nit  e  fou  li  gran  ajuda  aque- 
lla nit  lo  bon  regiment  qui  li  dona  lo  dit  mestre  Ga- 
briel Miro  qui  appellat  per  la  lllustre  dona  Beatriu  in- 
fanta de  Arago  e  de  Sicilia  muller  relicta  del  lllustre 
Infant  don  Enrich  (1)  de  Arago  e  de  Sicilia  Mestre  de 
Sent  Hyago  mare  del  Infant  don  Enrich  duch  de  So- 
gorb  e  Comte  de  Empories  e  aximateix  appellat  per 
tot  lo  sacre  Consell  Real  feu  a  la  dita  Infanta  e  Consell 
aquella  nit  relatio  que  lo  Senyor  Rey  tenia  gran  reu- 
ma e  tos  los  quals  accidents  segons  dix  al  parer  seu 
no  venien  de  bon  rael. 


Capítol  XII  qid  tracta  de  la  indispositio  del  Senyor  Rey 
e  de  la  relatio  feta  al  consell  Real  per  mestre  Miro. 

E  venint  lo  seguent  dia  de  dimecres  que  comptavem 
VI  de  janer  any  dit  la  gran  tos  persevera  en  la  Majes- 
íat  Real  e  fou  prostrat  lo  appetit  de  manjar  e  lo  Sen- 
yor Rey  feu  dues  camfcres.  Es  ver  que  Y  dies  ja  abans 
del  dit  dimarts  qui  es  principi  de  aquesta  malaliia  lo 
dit  Senyor  Rey  bague  molt  íluix  de  ventre  en  tant  que 
en  una  nit  e  meytat  dun  dia  deis  dits  V  dies  feu   YIII 


(1)  Memoria  tiene  qnod  die  vencris  tcrtia  niensis  julii  anno  a  nativilatc 
Domini  MCCCCLXXX...  lUmus.  doininus  Infaiisllenricus  Comes  Eniporiarum 
iutravit  Kcgium  Aichivuiu  liarciaoiie  pro  videudo  illum  cuín  numiuain  vi- 
dlsscl. 


(  158  ) 
cambres.  E  aquest  flux  declinava  a  una  specia  de  ma- 
laltia  appellada  en  latí  lianteria  lo  qual  fluix  fon  per 
bon  regiment  corregit  del  esser  del  qual  Senyor  Rey 
fou  feta  relatio  a  la  dita  í Ilustre  Infanta  e  Consell  Real 
per  lo  dit  mesíre  Miro  lo  dit  dia  de  dimecres  dient  com 
ell  nos  altava  molt  de  aquest  proces  que  tenia  la  ma- 
la Itia  del  Senyor  Rey. 


Capítol  XIII  qui  tracta  delproces  de  la  dita  malaltia. 

Quant  vench  lo  dijous  que  comptavem  VII  del  dit 
mes  de  janer  sobrevengue  a  la  Majestal  Real  apres  mig 
dia  febre  ab  fret  precedent  e  durali  la  febre  XIIIl  ho- 
res.  En  tant  que  lo  dit  mestre  Gabriel  Miro  feu  relatio 
a  la  dita  Ulustre  infanta  e  Consell  Real  que  ccrlament 
lo  Senyor  Rey  se  encruscava. 


Capítol  XIIII  qui  tracta  del  proces  mateix  e  del  pronos- 
tich  de  aquell. 

En  semblant  manera  sobrevengue  en  lo  divendres 
que  comptavem  YSII  del  dit  mes  de  janer  al  Senyor 
Rey  la  dita  febre  perseverant  hi  tots  temps  tos  ab  af- 
guna  diííicultat  de  arrancar  aquella  tos  e  foren  orde- 
náis axarops  e  let  convenients  a  la  dita  malaltia  e  en 
aquest  dia  fouli  administrat  un  crestyli  per  quant  lo 
dit  Senyor  Rey  era  molt  dur  de  ventre  e  no  podía  exir 
a  cambra  e  pres  que  hac  lo  dit  crestili  feu  dues  cam- 


(  159  ) 
bres.  E  visitat  lo  Senyor  Rey  per  lo  dit  mestie  Miro 
en  aquest  dia  lo  dit  mestre  Miro  faent  relacio  a  la  dit 
Illiislre  Infanta  e  al  Consell  Real  dix  en  presentia  de 
tots  que  consyderada  la  febre  e  la  multitud  de  la  ma- 
teria fleumatica  congregada  en  los  pits  del  Senyor  Rey 
la  qual  debitament  no  podia  expellir  e  encara  consi- 
derada la  decrepitud  del  Senyor  Rey  e  altres  particu- 
laritals  de  la  dita  malallia  ell  certament  pronosticava  e 
judicava  esser  la  Majestat  Real  en  molt  gran  perill  de 
morir  de  aquesta  tal  malaltia. 


Capítol  XV  qui  tracta  del  procos  mateix  de  la  dita  ma- 
laltia. 


Dissapte  apres  seguent  que  comptavem  VIIII  de  ja- 
ner  any  dit  en  lo  Senyor  Rey  se  monstra  la  febre  pus 
fort  ab  !a  tos  e  noy  bague  hora  del  dia  que  roman- 
gues  quiti.  Era  aquesta  febre  pudrida  appellada  quot- 
tidiana  entremesclada  de  que  lo  dit  dia  per  lo  dit  mes- 
tre Miro  fou  feta  a  ia  dita  Senyora  Infanta  e  Consell 
Real  semblant  relatio  de  la  prop  dita  stant  en  la  opi- 
nio  de  star  en  gran  perill  de  morir  la  prefata  Majestat 
Real. 


Capítol  XVI  qtd  tracta  com  mestre  Miro  demana  que 
li  fossen  ássociats  los  millors  metges  quis  trohas- 
sen  per  quant    lo  Senyor  Rey  stava   en  yran  ^- 


(  ÍOO  ) 
r///  de  morir  e  de  la  collatio  qnes  tenc  'per  raho  de 
aqiiest  tant  gran  perill. 

Venint  lo  digmenge  que  comptavem  X  de  jnnerany 
tlit  MGCGCLXXÍX  considerat  lo  perill  en  que  staYa  lo 
Senyor  Rey  per  causa  de  la  sua  malaltia  que  de  dia 
en  (lia  anava  pijorant  instant  e  requerint  ho  lo  dit  ines- 
Ire  Gabriel  Miro  fou  convocat  en  lo  dit  palau  Episco- 
p  d  en  presentía  de  la  dita  Senyora  Infanta  lo  Consell 
Real  ab  los  magnifichs  Consellers  de  Barcelona  e  di- 
putáis del  General  de  Gathalunya  e  molts  daltres  nota- 
bles e  generoses  persones.  E  aqui  fou  feta  relatio  per 
lo  dit  mestre  Miro  denunciant  esser  gran  perill  de  mort 
molt  evident  en  lo  cors  Real  e  per  go  lo  dit  mestre 
Miro  supplica  de  continent  la  dita  Infanta  e  tot  lo  dit 
Gonse'.l  que  li  fossen  applicats  e  convocats  en  aquesta 
malaltia  toís  los  millors  roelgesquis  trobassen  axi  dins 
la  dita  ciutat  de  Barcelona  com  fora  la  dita  ciutat.  E 
de  continent  los  dits  Consellers  de  Barcelona  se  pro- 
f  jriren  de  fer  tot  co  e  quant  la  prefata  Majestal  bagues 
mester  en  medecines  e  nietges  e  de  vellar  e  teñir  a 
prop  la  prefata  Majestat  ab  alguns  prohomens  ciuta- 
dans  de  la  dita  ciutat.  E  de  fet  a  instancia  deis  dits 
Gonsellers  de  Barcelona  en  la  nit  del  dit  digmenge 
vengueren  a  la  cambra  hon  reposava  lo  dit  Senyor  Rey 
molts  metges  de  la  dita  ciutat  per  yisitar  la  Real  Ma- 
jestat e  consellar  en  lordenar  de  les  medicines  e  regi- 
ment  del  dit  Senyor  Rey.  E  aqui  aquella  nit  fou  ten- 
guda  gran  collatio  per  lo  dit  mestre  Miro  ab  los  dits 
metges  e  bagut  entre  ells  consell  foren  proseguits  e 


( ^01 ) 

dats  alguns  remedis  a  la  Majestat  Real  segons  ja  eran 
stats  ordenáis  per  lo  dit  mestre  Miro  e  no  resmenys 
tols  los  dits  metges  foren  concordables  e  no  discre- 
panis  en  lo  pronostich  dessus  dil  ^o  es  de  morir  lo  Sen- 
yor  Rey  de  aquesta  malaltia  loant  los  remeys  en  ayo 
ja  applicats  e  applicant  ni  al  tres.  E  los  dits  Consellers 
acompanyats  cascu  de  dos  piohomens  ciutadans  vella- 
ren  cascuna  nit  lo  dit  Senyor  Rey  fins  lo  dia  que  pas- 
sa  desta  vida  partints  entre  ells  lo  dit  vellar  e  acom- 
panyar  com  dit  es  un  Conseller  ab  dos  ciutadans  pro- 
homens. 


Capítol  XVII  quí  tracta  de  la  denuntiatio  feta  al  Sen- 
yor Rey  per  mestre  Miro  que  faes  tot  orde  de  Christia 
e  de  la  resposta  que  feu  lo  Senyor  Rey  e  com  se 
confessa. 

Apropinquantse  axi  lo  Senyor  Rey  a  la  mort  quant 
vench  al  dilluns  prop  seguent  que  comptavem  XI  del 
dit  mes  de  janer  lo  dit  mestre  Miro  supplica  la  Majes- 
tat del  Senyor  Rey  que  attesa  la  sua  iníirmitat  e  se- 
nectut  e  la  pratica  e  obligatio  deis  metges  qui  es  de 
persuadir  e  conduir  los  patients  apres  dues  vegades 
que  han  visitat  aquells  en  confessar  e  rebre  los  altres 
sacraments  de  Sancta  Mare  Esglesia  altrament  llur  vi- 
siíatio  deu  cessar  per  qo  que  noslre  Senyor  Deu  sia. 
venerut  e  temut  e  lo  patient  qui  axi  primer  recorrara  a 
Deu  aconseguesca  de  anima  e  de  corscuratio  fos  merce 
sua  de  confessar  e  rcebre  tots  los  altres  sacraments 


(  102  ) 
de  la  Esglesia  que  a  bon  christia  se  perlany.  Car  lo 
misericordios  nostre  Senyor  Deu  qu¡  es  metge  sobre 
tots  los  metges  li  restituirá  la  sanitat  dient  li  que  per 
ago  la  sua  AI  tesa  non  prengues  alteratio  e  que  li  per- 
donas. E  feta  la  dita  denuntiatio  decontinent  lo  Senyor 
Rey  respes  que  prenia  pler  en  toles  les  dites  páranles 
per  quant  procehien  de  bon  ^el  e  amor  e  de  bon  vas- 
sall  e  proisme  e  si  lo  contrari  bagues  fet  bo  reputara 
a  desservey.  E  axi  no  divertintse  en  altres  coses  mana 
que  molt  prest  anas  algún  uxer  al  Monastir  de  Fra- 
inenors  de  la  present  ciutat  de  Barcelona  e  que  li  fes 
venir  lo  predit  Reverend  mestre  Marcb  Berga  qui  es 
gran  mestre  en  tbeologia  e  borne  molt  bonest  virtuos 
e  de  gran  scientia  e  de  fet  lo  dit  dia  mateix  lo  dit  Sen- 
yer  Rey  se  feu  venir  lo  dit  mestre  Reverent  e  confes- 
sas  ab  ell  molt  devotament  e  per  loncb  spay  que  stech 
en  la  confessio. 


Capítol  XVIII  qui  tracta  del  pronos tich  de  la  dita  ma- 
laltia  e  del  combregar  del  Senyor  Rey  e  com  es  ca- 
nonge  de  Barcelona  e  de  Valentía. 

E  seguintse  lo  dimars  que  comptavem  XII  del  dit 
mes  e  any  tots  los  dits  metges  ensemps  ab  dos  metges 
jueus  molt  scients  e  praticbs  en  medecina  los  quals 
demanats  per  los  dit  Consell  Real  ais  dits  Consellers 
de  Barcelona  vengueren  a  carrecb  e  instantia  de  la  di- 
ta ciutat  foren  ajustats  en  la  cambra  bon  lo  Senyor  Rey 
reposava  e  en  presentía  de  la   dita  Senyora  Infanta  e 


(  163  ) 
Conscll  Real  diguercn  e  feren  relatio  qae  tots  concor- 
dablement  perseveraven  en  lo  dit  pronostich  e  aqui  en 
un  mateix  instant  continuaren  llurs  receptes  e  medica- 
ments.  E  axi  en  lo  mateix  dia  lo  dit  Senyor  Rey  de- 
llibera  reebre  lo  cors  precios  de  Jesu-Christ  e  per  ^.o 
decontinent  li  fou  apporlat  per  lo  venerable  bonest  e 
devot  preveré  beneficiat  en  la  Seu  de  Barcelona  mos- 
sen  Bernat  Planas  acompanyat  lo  dit  precios  cors  do 
Jesu-Christ  de  una  solemne  e  bonorable  processo  de 
tots  los  venerables  canonges  de  la  dita  Seu  per  quant 
lo  dit  Senyor  Rey  era  canonge  de  la  dita  Seu  com  per 
privilegi  aposlolical  lo  qui  es  Rey  de  Arago  e  Comte 
de  Barcelona  es  canonge  de  la  dita  Seu  e  encara  de  la 
Seu  de  Valencia  e  reeb  la  portio  canonical  de  canonge. 
E  noresmenys  acompanyat  de  molts  venerables  bene- 
ficiáis de  la  dita  Seu.  E  arribada  que  fou  la  dita  pro- 
cesso en  la  cambra  hon  lo  Senyor  Rey  reposava  bon 
bi  eren  presents  los  lllustres  nets  del  dit  Senyor  Rey 
e  la  dita  íUusti'e  Senyora  Infanta  e  tot  lo  dit  consell 
Real  e  lo  dit  reverend  mestre  Marcb  Berga  confessor 
del  dit  Senyor  Rey  e  mestre  Jacme  Rois  e  frare  Pere 
Gilbert  mongos  de  Poblet  loctinents  del  Elmoyner  del 
vSenyor  Rey  com  tots  temps  lo  abbat  de  Poblet  del  or- 
de  de  Cistells  sia  Almoyner  elo  abbat  de  Sanctes  Creus 
(•apella  maior  del  Sermo.  Rey  de  Arago  qualsevol  que 
sia.  E  axi  mateix  hi  foren  presents  mestre  Joan  Mar- 
ques del  orde  de  Sant  Domingo  mestre  Gabriel  dez 
Clapers  canonge  e  domer  de  la  dita  Seu  mestres  en 
Ibeologia  de  molí  honesta  vida  c  de  gran  scientia  e  fa- 
ma. E  axi  mateix  bi  foren  presents  los  lionoi-ables  Con- 


(  lU  ) 
sellers  de  la  dita  ciutat  de  Barcelona  e  moltes  altres  rc- 
verendes  nobles  magnífiqíis  e  notables  persones  lo  dit 
mossen  Planas  demana  si  lo  dit  Senyor  Rey  era  dispost 
en  reebre  ¡o  cors  'precios  de  nostre  Senyor  Jesii-Christ 
e  respost  que  per  causa  de  la  gran  idispositio  que  te- 
nia lo  dit  Senyor  Rey  en  los  piís  e  la  gran  tos  la  sua 
Real  Majestat  deliveraba  solament  adorar  lo  dit  precios 
cors  de  Jesu-Crist.  E  axi  de  continent  en  presentía 
deis  dessus  dits  lo  dit  Senyor  Rey  axi  com  a  bon  cbris- 
lia  adora  aquell  ab  gran  reverenlia  e  lagremes  en  tant 
que  ans  del  adorament  dix  lo  dit  Senyor  Rey  e  proferí 
de  la  sua  boca  tantos  orations  e  páranles  de  gran  de- 
votio  que  no  era  algu  en  la  dita  cambra  per  dur  cor 
que  tangues  que  no  ploras  e  bagues  [)ietat  de  tant  ex- 
cellent  Majestat  e  virtuos  e  bon  Rey  e  Senyor. 


Capítol  XIX  qiii  ir  acta  del  día  qiiels  canongcs   de  la 
Seu  portaren  lo  vel  de  nostra  Dona  al  Senyor  Rey  (]), 

Apres  venint  lo  dimecres  que  comptavem  Xííí  del 
dit  mes  de  janer  e  lo  dijous  que  comptavem  XUII  del 
dit  mes  tots  los  dits  metges  congregats  en  la  dita  cam- 
bra Real  en  presentía  de  la  Senyora  Infanta  e  del  Con- 
sell  Real  digueren  e  faeren  la  relatio  semblant  a  la  prop 


N-  del  E.  (1)  Todavía  se  custodia  esta  sagrada  reliquia  en  la  sacristía 
de  la  Catedral  de  Barcelona. 


(  IG5  ) 
dita  stants  c  persevcrants  en  lo  dit  pronostich.  E  en 
lo  dit  dia  de  dijous  lo  dit  Senyor  íley  demana  li  fes- 
sen  aportar  lo  vel  de  la  Sacratissima  e  tots  temps  ver- 
ge  madona  Sancta  Maria  mare  de  Den  de  la  qiial  ell 
era  molt  devot  en  tant  que  decontinenl  fon  denuntiat 
ais  canonges  de  la  Seu  de  Barcelona  e  tols  ells  ab  so- 
lemne processo  e  acompanyats  de  molt  gran  nombre 
de  beneficiüts  de  la  dita  Seu  vengueren  en  la  cambra 
hon  reposava  la  Magesiat  Real  e  aqui  li  monstraren  lo 
vel  de  nostra  Dona  lo  qnal  vel  ans  de  besar  aquell  lo 
dit  Senyor  Rey  proferí  e  dix  moltes  devotos  e  santos 
paraules  plorant  e  suspiranl  e  ab  tanta  de  devotio  que 
tols  los  circunstants  provocava  a  plorar  e  a  pregar  lo 
beneyt  Jesús  Salvador  nostre  per  lo  dit  Senyor  Rey  en 
lant  que  no  era  sino  un  gran  trencament  de  cor  veure 
una  tanta  Real  Majestat  axi  vivament  e  devota  parlar 
plorar  é  suspirar. 


Capítol  XX  qiii  tracta  de  la  dcnuntiatio  feta  al  Senyor 
Rey  que  fes  testament  e  ordenas  de  les  coses  temporals 
pus  era  ja  passat  per  les  spirituals. 

E  tornada  que  sen  fo  la  dita  processo  ab  lo  dit  vel 
a  la  Seu  decontinent  sens  divertirse  en  altres  coses  la 
dita  Senyora  Infanta  mestre  March  Berga  confessor  del 
Senyor  Rey  e  lo  noble  mossen  Rodrigo  de  Rebolledo 
Camerlcnch  maior  del  dit  Senyor  Rey  e  algunes  altres 
persones  del  Consell  Real  qui  alli  se  trobaven  presents 
supplicaren  la  Majestat  Real  que  atles  havia  reebut  los 


(  íGG  ) 
sagraments  de  la  confcssio  c  de  la  Eucaristía  e  recor- 
regut  a  Dcu  e  a  nostra  Dona  e  atiesa  la  sua  indisposi- 
tio  restava  ara  disposar  e  ordenar  de  sos  regnes  Ierres 
bens  e  senyories  car  axi  faent  lio  satisffera  al  orde 
que  cascun  bon  christia  den  teñir  quant  Deu  lo  visita 
qo  es  primer  provehir  a  la  anima  e  apres  al  cors  e  a 
les  coses  temperáis  e  en  aquesta  manera  fora  loat  e  be- 
neyt  lo  creador  quil  havia  format  e  aconseguira  pus 
prest  sanitat  en  la  anima  e  en  lo  cors.  E  ditos  aqües- 
tes páranles  lo  Senyor  Rey  respes  que  ja  en  dies  pas- 
sats  pensant  morir  e  no  volent  ho  sperar  al  derrer 
punct  havia  ordenat  en  poder  de  mossen  Joan  de  Co- 
loma secretan  seu  la  sua  ultima  voluntat  e  testament 
empero  per  quant  li  occorrien  algunes  coses  ordenar 
mes  avant  per  salut  de  la  sua  anima  e  utilitat  de  tot 
lo  poblé  que  Deu  li  habia  commanat  e  pus  a  quescu 
es  licit  testar  e  fer  son  testament  e  codicils  e  aquells 
mudar  fer  e  abolir  una  e  moltes  vegades  fins  al  pas  de 
la  mort  per  c^o  ell  havia  delliberat  per  descarrech  de 
sa  conscientia  loar  e  approvar  dit  son  testament  e  fer 
de  nou  alguns  codicills  qui  satisfaessen  totes  e  sengles 
coses  per  sa  Majestat  omeses  posar  e  fer  scriure  en  lo 
dit  testament  e  de  fet  feu  tres  o  quatre  codicils  en  po- 
der del  dit  mossen  Coloma  en  los  quals  entre  les  al- 
tres  coses  ha  disposat  que  alguns  bens  de  la  Esglcsia 
deis  quals  lo  dit  Senyor  Rey  sera  planit  fossen  tots 
restiluits  e  feu  vot  aqui  en  presentía  deis  dessus  dits 
que  si  nostre  Senyor  Deu  li  tornava  la  sanitat  may  pus 
levaría  un  peí  a  la  Esglesia  car  daqui  avant  volia  e  or- 
denava-que  les  coses  qui  eran  de  Cesar  fossen  de  Ce- 


(  !«■'  ) 
sar  e  les  coses  que  eran  de  Deu  fossen  de  Den.  E  no 

resmenys  lo  dit  Scnyor  Rey  en  los  diís  codicills  rego- 
negue  tots  sos  criats  familiars  e  servidors  manant  los 
fosen  consignáis  de  sos  bens  CXX  millia  florins.  E  ab 
dits  codicills  commana  aquells  com  a  bons  e  fidelissi- 
mos  servidors  al  dessus  dit  íllmo.  íill  sen  Rey  de  Cas- 
tella. 


Capiíol  XXI  qui  tracta  del  proces  de  la  dita  walalfia. 

E  lo  divendres  seguent  que  comptavem  XV  del  dit 
mes  de  janer  los  dits  metges  faeren  semblant  relatio  íil 
dit  Consell  Real  del  qual  era  cap  la  dita  Senyora  Infan- 
ta stants  e  perseverants  en  lo  pronostich  dessus  scrit. 


Capítol  XXII  qui  tracta  de  la  condusio  feta  entre  los 
metges  que  lo  Senyor  Rey  havia  a  morir  e  en  hreii 
temps. 

Quant  vench  en  lo  dissnpte  seguent  hora  ja  molt  tar- 
da e  de  nit  que  comptavem  XVI  del  dit  mes  de  janer 
los  dits  metges  tengueren  collatio  molt  streta  en  lo  dit 
palau  Episcopal  e  faeren  entre  ells  conclusio  que  en 
lo  dit  Senyor  P^ey  apparien  molls  senyals  de  mort  e 
per  <}0  era  de  pronosticar  que  necessariament  havia 
morir  e  en  breu  temps.  E  axi  decontinent  aquella  nit 
per  los  dits  metges  fou  denuntiat  al  Consell  Real. 


(  168 


Capitol  XXIII  qid  tracta  de  la  reí  alio  fefa  al  Consell 
Real  per  los  metges  que  fos  denuntiat  al  Senyor  Rey 
que  ell  havia  a  morir  en  breu  e  que  reebes  lo  sacra- 
ment  de  la  extrema  unctio.  E  coni  per  aquesta  vegada 
no  li  gosaren  parlar  sino  de  la  extrema  imctío.  E  de 
la  resposta  feta  per  la  Real  Magestat. 

Seguint  se  lo  digmenge  que  comptavem  XVII  del 
dit  mes  de  jnner  lo  dit  Senyor  Rey  persevera  en  la  di- 
ta sua  malaltia  ab  la  apparitio  deis  dits  signes  e  evident 
demonstratio  e  per  yo  los  diis  metges  que  aquoll  dia 
de  digmenge  circa  les  Víll  hores  ans  de  la  mija  nit- 
foren  congregáis  en  lo  dit  palau  Episcopal  hon  tengue- 
ren  Uur  colatio  conclogueren  entre  ells  en  presenlia 
del  dit  Consell  Real  que  pus  a  nostre  Senyor  Deu  eia 
plasent  de  appellar  al  seu  regne  en  breu  lo  Senyor  Rey 
li  fos  denuntiat  per  salul  de  la  sua  anima  tot  lo  seu 
esser  dient  li  clarament  que  reebes  lo  sagrament  de  la 
extrenia  unctio  e  ques  afíarras  ab  la  sacratissima  pas- 
sio  de  Jesu  Christ  com  ell  fos  mortal  e  no  podia  cam- 
par de  aquesta  malaltia  la  qual  realment  era  rnalakia 
natural  e  no  altra  segons  tots  concordes  digueren.  E 
llavors  tots  los  del  dit  Consell  Real  stigueren  molt 
trists  e  torbats  e  romangueren  en  gran  pensament  si 
fora  be  fet  ne  rahonable  portarli  tal  missatgeria  ni  qui 
foralo  missatger  de  aquella.  E  axi  conclogueren  que 
ab  debites  circunstancies  li  fos  parlat  sol  de  la  extre- 
ma unccio  dientli  si  sa  Majestat  com  fos  manester  fora 


(  I(J9  ) 
contenta  li  fos  administrada  aquella  coníbrtanl  e  met- 
teiitlo  en  bona  vSperan^a.  E  fcta  la  dita  conclusio  circa 
les  VIIIl  llores  de  !a  dita  nit  deconlinent  stanls  en  gir 
e  entorn  del  lit  Real  hon  reposava  lo  Scnyor  Rej  la  di- 
ta Scnyora  Infanta  e  los  Illustres  neis  del  Senyor  Rey 
e  quasi  iots  los  del  consell  Real  e  hun  conseller  de  la 
dita  ciutat  que    acunipanyat   de    dos  ciutadans  prcho- 
niens  hi  vellaba  lo  dit  Revercnd  mestre   March  Berga 
confessoí'  del  Senyor   Rey  acompanyat  deis  Reverends 
ja  dessus  dits  mestre  Jacme  Rois  e  mestre  Joan  Mar- 
ques denuntia  al  Senyor  Rey  com  era  de  rnolta  virtut 
e  efíicatia  lo  sagrament  de  la  extrema   unecio   dientli 
ab  mol  tes  debites  pertinents  e  apropiades  lahons  e  ab 
les  circunstanties  necessaries  si  li  fora  plasent  reebre 
lo  dit  sagrament.  E  lo  Senyor  Rey  axi  com  a  bo  e  ca- 
tholich  christia  respos  decontinent  molt  virilment  e  ab 
constant  animo  que  tal  sacrament  a  ell  playa  molt  ree- 
bre e  pregava  a  ell  qui  aquell  li  bavia   denuntiat  que 
quant  conegues  fos  hora  ley  faes  venir  car  per  axo  ell 
no  sespantava  de  la  mort  caí'  seebia  be  que  communa 
rosa  es  morir  e  per  (¡o  tota  la  sua  confianza  era  en  Deu 
10  qual  supplicava  humilment  li  alargas  la  vida  per  be 
a  fero  hon  volgues    que  axi  prest  moris  li  donas  clara 
conexenga  de  la  mort  e  de  les  sues  faltes  e  defalliments 
conformantse  en  tot  c  per  tot  scmpre  ab  la  voluntat  de 
Deu.  E  axi  passada   la    n)ija  nit  lo  dit  Senyor  Rey   ab 
niolta  attentio   e  devotio   reebe  lo  dit  sant  sacrament 
de  la  extrema  unecio  responent  ell  mateix  sens  instruc. 
tor  a  totes  les  coses  necessaries  de  aquest  sacrament  e 
per  cascuna  vegada  que  lo  nom  de  Jesús  era  anomenat 
TOMO  xxvii.  12 


( ™ ) 

lo  dit  Senyor  Rey  al)  lo  polzo  de  la  siia  ma  drola  foca 

10  senyal  de  la  eren  e  aquell  reverentmenl  bcsava  eo 
tanl  que  baver  fet  ell  aquest  senyal  de  la  creu  e  hcsat 
per  molles  vegades  defallinl  1¡  la  virtud  que  ja  nos  po- 
día acostar  sino  ab  gran  Ireball  lo  polro  a  la  boca  en- 
cara lo  dit  Senyor  Rey  per  la  gran  devolio  que  lenia 
dehesar  e  adorar  la  creu  quant  hoya  nomenar  lo  sant 
nom  de  Jesús  se  perforcava  de  inclinarlo  cap  perfer- 

11  honor  e  reverenlia.  E  axi  mirants  e  altenents  tots 
los  circunstants  aquesta  forma  de  receptio  del  dit  sa- 
crament  de  extrema  unccio  tant  devotament  e  catho- 
lica  feta  per  la  Majestat  Real  lots  de  un  acort  digue- 
ren  e  conegueren  que  lo  dit  Senyor  Rey  tenia  tota  la 
sua  pensa  en  Deu  convertida  hon  monstrava  certament 
baver  avorrit  totes  les  coses  vanes  e  transitories  de 
aquesta  vida  mundana  e  esser  en  stat  de  gratia. 


Capital  XXIIII  qiii  tracta  de  la  conclvsio  feta  alíra 
lu'jjada  per  los  mefges  qne  lo  Scn:ior  Rey  no  podía 
molt  viure  e  que  per  algii  del  covsell  Real  ago  li 
fas  revela t  per  que  m'illor  se  preparas  a  ben  morir. 

Com  vengue  lo  diluns  seguent  que  comptavem  XVIII 
del  dit  mes  de  janer  any  dessus  dit  consyderants  los 
dits  metges  en  lo  dit  palau  Episcopal  congregáis  que 
en  lo  dit  Senyor  Rey  eran  tants  senyals  qui  necessa- 
riament  denuntiaven  mort  al  Senyor  Rey  de  la  qual 
per  los  dits  senyals  ells  veen  claiament  que  sa  Majes- 
tat no  podia  campar  de  aquesta  malalíia  e  staven  ad- 


(  17i  ) 
mir-ats  com  tant  se  differia  la  niort  per  star  lo  Seiiyor 
liey  ja  havia  dos  dies  axi  mal  e  en  tal  punct  e  fora  to- 
ta speraiHM.  E  per  co  liaguda  priiijer  collalio  de  aqües- 
tes coses  entre  los  dits  metges  fou  conclos  que  clara- 
menl  ab  debites  circunstanties  fos  revelat  per  algii  del 
consell  Real  al  Senyor  Rey  que  los  metges  lo  daven 
per  mort  e  que  non  tenien  speran^a  alguna  e  a^o  ba- 
gues per  cert  persuadint  lo  a  ben  morir  e  teñir  la  sua 
pensa  tota  en  Deu  e  avorrir  totes  cogiíations  si  algunes 
lo  dit  Senyor  Rey  tenia  en  les  coses  mundanos. 


Capítol  XXV  qui  tracta  de  la  couclnsio  feta  en  lo  con- 
sell Real  qui  facra  la  amhaxada  al  Senyor  Rey  que 
havia  prest  morir  e  del  amhaxador  en  aQO  elet, 

E  feta  la  dita  eonclusio  deis  dits  metges  deconlioent 
fou  congrega t  e  celebrat  en  lo  dii  palau  Episcopal  tol 
lo  consell  Real  sobre  lo  qui  seria  aquel  I  qui  tal  nova 
aportara  a  la  Majestat  Real  e  com  molt  haguessen  par- 
lat  fou  entre  ells  conclos  nomine  discrepante  que  déla 
(lita  nova  fos  lo  tüissalgei'  e  embaxador  al  Senyor  Rey 
lo  molt  magniíich  mossen  Joan  Pages  cavaller  doctor  e 
vicicanceller  del  dit  Senyor  Rey  lo  qual  decontinent 
manifestas  la  dita  nova  al  Senyor  Rey  en  presentía  del 
Reverend  mestre  Marcb  Rerga  confessor  del  dit  Sen- 
yor Rey  e  en  presentia  deis  altres  qui  eran  del  dit  con- 
sell Real. 


f  n2) 


Capítol  XXVI  qid  tracta  de  la  acceplatio  de  la  dita  am- 
baxada  e  com  aquella  fon  feta  al  Senyor  Rey  ah  cla- 
ra demmtiatio  que  //avia  en  bren  morir  de  aquella 
malaltia. 

E  lo  dit  Vicicanceller  tement  no  abreviar  tanta  Ma- 
jestat  e  quasi  volent  recusar  tal  empresa  e  anibaxada 
sobre  de  prechs  e  per  quant  era  stat  axi  dellibeíat  en 
lo  dit  consell  Real  pres  en  si  mateix  gran  sfor§  en  mel- 
ire  en  executio  tal  ambaxada  confiant  de  la  gratia  del 
Spei  it  Sant  quil  illuminaria  en  expliear  ab  debites  cir- 
eunstanties  les  coses  contengudes  en  les  instruccions 
verbalment  per  lo  consell  Real  a  ell  fetes  de  denuntiar 
al  Senyor  Rey  com  eli  havia  a  morir  de  la  di  la  malal- 
tia e  en  breu  temps  que  per  ventura  no  visquera  un 
dia.  E  axi  aquest  dia  de  dilluns  en  presentia  del  dit 
consel!  Real  lo  dit  Vicicanceller  explica  al  dit  Senyor 
Rey  ab  moltes  debites  circunstancies  la  dita  ambaxada 
dient  li  entre  les  nltres  ceses.  «Senyoi'  del  queus  be  a 
dir  e  explicar  en  presentia  de  aquests  IHuslres  reve- 
rends  nobles  espectables  e  magnificbs  Senyors  vos  ne 
deman  perdo  car  a  mi  es  forgat  desengañar  Y.  M.  axi 
com  oireu,  A  nostre  Senyor  Deu  plau  appellar  vos  a  la 
gloria  de  paradis  e  traureus  de  aquesta  miseria  mun- 
dana com  los  molges  al  consell  Real  e  a  mi  bo  bajen 
axi  divulgat  no  trobants  medecina  alguna  vos  pusca 
valer  ne  ajudar  sino  la  misericordia  de  nostre  Senyor 
üeu  quius  vol  collocar  en  lo  seu   Sanl   Regne    e   han 


volgul  Senjor  yous  ho  digues  axi  ciar  e  distinclamenl 
per  ^.0  que  vos  Senyor  postposant  totes  cogitations  e 
pcnsaments  sin  tenia  en  les  coses  transitories  de  aquest 
mon  e  no  havent  sperangsi  en  la  vida  del  cors  vos  afer- 
reu  ab  la  sacralissima  passio  de  aquell  Senyor  jesu- 
Christ  ver  Deu  e  ver  home  queus  ha  tant  carament 
comprats  ab  la  sua  preciosissima  sancli  car  merils  vos- 
tres  ne  altres  noiis  poden  portar  a  paradis  sino  tanísola- 
ment  los  merits  de  la  sacratissima  passio  sua.  E  vos 
Senyor  preñen  aquesta  mort  ab  molta  patientia  e  ab 
esforg  com  a  bon  chr istia  faent  graties  a  Deu  corn  vos 
ha  fet  viure  tant  longament  en  vostres  ierres  e  Regnes 
en  les  quals  lexau  glorios  e  bon  fill  Rey  Senyor  e  suc- 
cessor  e  fentli  aximateix  moltes  graties  com  vos  ha  dat 
spay  de  reebre  tots  los  sacraments  de  Sancta  mare  Es- 
glesia  e  haver  conexenga  de  vos  mateix  qnc  no  os  po- 
ca crratia. » 


Capítol  XXVII  qui  trarfa  de  la  singular  e  catholica 
resposta  que  [eu  la  Majestat  del  Senyor  Rey  com  lí 
fon  explicat  que  havia  en  bren  morir  e  delreplicat 
que  li  fou  fet  e  com  hi  satisfeu  la  Real  Majestat. 

E  explicada  la  dita  ambaxada  de  la  mort  deconli- 
nent  lo  dit  Senyor  Rey  ab  gran  sforr:  e  animo  córistant 
respos  e  dix  que  gertament  ja  ell  conexia  que  de  aque- 
lla sua  malaltia  havia  de  morir  c  axi  que  pus  nostrc 
Senyor  Deu  ho  havia  axi  disposat  que  ell  no  havia  a  dir 
altra  cosa  sino  fíat  voluntas  tua  e  conformarse  en  tot  e 


(  \1\ ) 

per  tot  ab  la  volunlat  divina  repiitant  a  gran  fidelitat 
esser  11  fetn  tal  denuntiaíio  de  la  mort  la  qual  ell  pre- 
nia  ab  molla  pacientia  e  tenia  gran  fe  e  confianí^a  en 
lo  Senyor  beneyt  quel  havia  creat  que  pus  axi  havia 
ordenat  de  ell  no  rnes  viure  en  aquest  mon  lo  eolloca- 
ria  en  bon  loch  per  merits  de  lasua  sacratissima  passio 
enol  punlria  segons  lospeecats  e  demerits  seusinnume. 
rabies.  Mas  usaria  vers  ell  de  la  sua  aeiist amada  cle- 
mentia  e  pietat  axi  com  fins  agi  havia  usal.  E  aquesta 
ambaxada  de  morir  en  bren  fon  al  dit  Senyor  Rey  tant 
accepta  que  per  aquella  non  pres  alteralio  alguna  ans 
la  dita  resposta  feu  axi  com  es  dit  ab  tant  sforg  cons- 
tant  e  viu  animo  que  mes  dir  nos  poria.  Dient  encara 
mes  avant  al  dit  Vicicnnceller  que  de  tal  ambaxada  ne 
denuntiaíio  no  li  volgues  demanar  perdo  car  a  gran 
servey  e  complacentia  ley  repulava  e  que  ell  dit  Vici- 
canceller  no  dubtas  en  aquest  transpas  de  la.  mort  la 
sua  Majestat  spantar  se  per  quant  tota  la  sua  pensa  era 
en  Deu  e  tenia  ferma  conrianc>a  en  ell  e  en  la  sua  sa- 
cratissima mare  advocada  deis  peccadors  que  maligne 
sperit  algu  no  haguera  poder  sobre  ell  ne  sobre  la  sua 
anima  la  qual  ell  commanava  a  son  Senyor  e  Redemp- 
tor.  E  lavors  lo  dit  Vicicanceller  replicant  dix  molt  hu- 
milment  e  ab  gemechs  senglots  e  veu  piadosa.  «  Ha 
Real  Majestat  e  mon  bon  Senyor  bon  dia  ha  vengut 
a  vostra  gran  Senyoria  com  teniu  tanta  constantia  e 
bon  proposit  en  morir  e  voler  lo  que  Deu  vol  placia 
aldemenys  a  V.  R.  Majestat  de  pregar  nostre  Senyor 
Deu  per  mi. »  Al  qual  Vicicanceller  lo  dit  christianissi- 
mo  e  bon  Rey  e  Senyor  nostre  ab  gran   sforg   e  molt 


(  "5  ) 
piadosament  respos  e  dix.  «  O  vos  Vicicanceller  los  vos- 
tres  loables  e  bons  serveys  ja  preguen  Deii  per  vos. » 


Capítol  XXVIII  qiii  tracta  del  acte  e  contemplatio 
molt  singular  que  feu  lo  Senyor  Reij  tenint  abras- 
sat  lo  Crucífix  plorant  e  suspirant. 


E  acabat  lo  dit  rahonament  lo  dit  Senyor  Rey  rnons- 
tra  esser  cansat  e  dix  al  dit  Vicicanceller  e  ais  altres 
aqiii  circunstants  que  ell  los  pregava  lo  lexassen  un 
poch  reposar  per  quant  ell  volia  assajar  si  poguera  dor- 
mir. E  axi  lo  Senyor  Rey  stech  que  no  parla  per  spay 
de  una  hora  e  mija  en  tant  que  fou  vist  a  tots  los  cir- 
cunstants que  dorniia.  E  pasat  lo  dit  spay  del  dit  re- 
pos  lo  dit  Senyor  Rey  sens  altres  paraules  precedents 
demana  la  creu  gran  stant  sobre  lallar  qui  era  bastit 
assats  prop  lo  lit  hon  reposava  lo  dit  Senyor  Rey  en  la 
qual  creu  era  la  imatge  e  figura  del  Crucifix  e  aquella 
ab  gran  devotio  e  plorant  ell  besa  e  les  mes  apres  en- 
tre los  seiis  pits  e  brassos  conlinuament  orant  e  dema- 
nant  a  noslre  Senyor  Deu  venia  de  sos  peccats  ab  molts 
grans  suspirs  gemechs  e  lagrernes  e  ab  tanta  devotio 
e  manera  que  nos  poria  dir  ne  scriure.  E  certarnent 
fou  aquest  acte  o  manera  de  orar  tant  piados  e  de  tan- 
la  devotio  e  contrictio  que  no  era  algu  per  poch  o  gran 
que  fos  en  la  cambra  hon  lo  dit  Senyor  Rey  jahia  nia- 
lalt  que  no  sanglotejas  e  ploras.  x\xi  que  íbu  necessari 


(  no  ) 

dir  al  dit  Senyor  Rey  que  lexas  la  dita  eren  e  reposas 
per  algún  spay  car  apres  com  hora  fora  la  tornara  co- 
brar. E  de  fet  lo  Senyor  Rey  se  leixa  del  orar  o  feu 
tornar  la  creu  en  son  loch. 


Capítol  XXVIIII  quí  tracta  ^^el  manamcvt  fet  per  la 
Majestat  Real  a  son  Secretari  quescrívis  una  epís- 
tola axí  com  lo  Senyor  Rey  lí  dígnera. 


Subseguides  ax¡  calholicament  e  piadosa  les  dites 
coses  decontinenl  lo  dit  Senyor  Rey  deniana  mossen 
Joan  de  Coloma  secretari  seu  al  qual  mana  que  aqui 
de  continent  en  presentía  sua  scrivis  una  epístola  la 
qual  la  sua  Altcsa  volia  fos  tremesa  decontinent  al  II- 
lustrissimo  don  Ferrando  fill  seu  Rey  de  Castella  e 
priraogenit  de  Arago.  E  deconlinent  lo  dit  mossen  Co- 
lonia pres  la  ploma  e  sci-ivi  la  dita  epístola  en  lengua 
castellana  axi  com  lo  Senyor  Rey  li  deya  e  ordenara 
de  mot  a  mot.  Aqo  íou  cosa  de  gran  maravella  et  Dei 
donum  que  stant  axi  lo  dit  Senyor  Rey  vexat  e  prop 
lo  terme  deis  seus  derrers  dies  se  recordas  en  tanta 
manera  del  dit  lllmo.  Rey  don  Ferrando  fill  seu  ordo- 
nant  e  faent  scriure  axi  catholicament  e  be  tot  lo  que 
li  volia  dir  en  presentía.  Aquesta  epístola  fora  stada 
^nolt  pus  piadosa  e  millor  ordenada  si  lo  dit  Sen- 
yor Rey  fos  slat  constituit  en  major  dispositio  e 
convalescentia   la  qual   opistola  axi   ordenada   per  lo 


(  n7) 
dít  Senyor  Rey  es   del   tenor  seguent  (1). 


Epístola  en  vulgar  castella  tremesa  per  la  Majestat 
del  Seuijor  Rey  al  Illustrissimo  don  Ferrando  Rey  de 
Castella  e  primogenit  de  Arago  fill  sen  en  la  qual  U 
dona  la  paternal  henedictio. 

Serenissimo  Rey  nuestro  muy  caro  e  muy  amado 
fijo.  Pues  a  la  divina  Majestat  es  plagíente  que  en  nues- 
tros días  no  vos  veamos  que  era  la  cosa  después  de  la 
salvation  de  la  anima  por  nos  mas  desseada  por  aques- 
ta carta  que  sera  como  postrero  comiale  entendemos 
fazer  el  officio  de  padre  a  quien  nuestro  Senyor  por  su 
infinida  bondat  ha  dado  fijo  tan  obedientissimo  e  de 
tanta  viríut  y  excellentia.  Recebido  havemos  por  spe- 
cial  dono  de  quien  teñe  el  poder  los  sanctos  sacramen- 
tos de  la  Esglesya  e  fecho  todos  ordenes  de  christiano 
no  con  aquella  contriccion  e  arrepentimiento  que  de- 
viamos  por  ser  tan  grandes  las  offensas  que  fecho  le 
havemos  e  tan  poco  el  reconocimiento  de  tantas  e  tan 


N.  del  E.  (1)  Esta  carta  la  recibió  su  hijo  D.  Fernando  en  el  lugar  de 
Cassares  del  Reino  de  Castilla,  y  cu  el  mismo  después  de  breves  dias 
la  noticia  de   la   muerte  de  su  Padre. 

Veáse  la  2."  coluna  del  fól.  249  de  las  Chroniques  de  Espanya  del 
mismo  autor,  en  cuyo  lugar  copia  también  esta  carta  en  castellano,  po- 
niendo en  seguida  una  exortacion  á  los  Reyes,  Princii)es  y  Señores  de  vi- 
vir bien. 


(  478  ) 
senyaladas  gratias  como  de  su  omnipotontia  havemos 
recebido  mas  segiuid  ha  podido  alcanzar  la  fragilitat 
nuestra  confiamos  empero  en  la  summa  clementia  su- 
ya que  por  aquel  derramamiento  de  sangre  que  por  no- 
sotros peccadores  fizo  en  el  árbol  de  la  vera  cruz  hau- 
ra  misericordia  deste  su  siervo  que  es  tierra  e  figura 
de  sus  manos  e  no  querrá  con  el  entrar  en  juizio  pues 
es  cosa  cierta  que  ante  tal  juez  ninguno  justificar  se 
puede.  Fijo  ya  podéis  consyderar  en  el  puncto  en  que 
stamos  que  ni  regnos  ni  subditos  ni  potentias  algunas 
humanas  por  grandes  que  sian  ayudar  ni  valer  nos 
pueden  salvo  aquel  Creador  e  Redemptor  del  mundo 
en  cuyas  manos  stamos  y  es  este  passo  tal  que  quer- 
ríamos haver  seydo  uno  de  los  mas  ínfimos  hombres 
de  nuestros  regnos  e  senyorios.  Recordat  vos  pues  que 
quando  a  el  sera  plazienle  haveys  de  venir  a  esto  mes- 
mo  e  que  vos  dolra  lo  que  en  offensa  de  nuestro  Sen- 
yor  fecho  haureys  de  dolor  tal  que  en  sanidat  cogitar 
no  se  dexa  y  assi  mesmo  del  bien  que  habreys  podi- 
do fazer  e  no  haureys  fecho.  Vengaus  en  la  mente  de 
quanta  grandeza  son  los  regnos  e  senyorios  en  que  soys 
e  haveys  de  ser  inmediato  lugarteniente  suyo  e  que 
quanlo  son  mayores  mayor  e  mas  strecho  sera  el  cuan- 
to que  dellos  le  haveys  a  dar.  No  vos  enganye  el  mun- 
do como  faze  a  los  mas  que  en  qualquiere  edat  sean 
siempre  piensan  haver  tiempo  a  emendar  sus  faltas. 
Levat  siempre  ante  los  ojos  el  temor  de  Dios  e  passen 
vos  alguna  vez  en  el  dia  por  la  memoria  los  tan  gran- 
des dones  e  gratias  que  fecho  vos  ha  por  que  conos- 
ciendo  le  soys  grato  vos  faga  fazer  su  sancta  voluntat. 


(  179  ) 
La  justicia  sobre  todas  cosas  sea  el  spejo  dé  viiestre 
corazón  faziendo  la  sin  exception  de  [)ersonas.  La  de- 
fensión de  la  fe  cathoüca  y  de  la  Iglesya  Sancta  de 
continuo  se  vos  represiente  los  regnos  e  subditos  con- 
servat  en  paz  y  en  justicia  sin  injuria  del  próximo  evi- 
tando quanto  al  mundo  podays  todas  guerras  y  discen- 
siones  e  no  vos  olvideys  la  humildat  que  es  cosa  ac- 
ceptissima  a  nuestro  Senyor  que  por  sola  aquella  la 
gloriosissima  Virgen  Maria  mereció  ser  madre  suya.  E 
por  no  divertir  nos  mas  en  las  cosas  del  mundo  con 
la  presente  vos  damos  nuestra  paternal  benediccion 
supplicando  a  la  immensa  potentia  que  de  su  mano 
sanctissima  vos  bendiga  e  la  benediccion  suya  e  nues- 
tra sean  siempre  con  vos  por  que  como  buen  Rey  e 
cathoiico  principe  rijays  e  governeys  los  Regnos  e  tier- 
ras a  vos  encommendados  de  manera  que  rendays  bue- 
na razón  a  nuestro  Senyor  de  los  talentos  que  vos  ha 
dado  e  vuestros  dias  sean  feciios  luengos  sobre  la  faz 
de  la  tierra  a  su  sancto  servitio  e  veays  íijos  de  vues- 
tros fijos  fasta  la  tercera  e  quarta  generation  e  adve- 
niendo  el  termino  por  el  statuido  vos  colloque  en  su 
sancto  Regno  al  qual  plega  levarnos  por  su  sancta  mi- 
sericordia. A  nuestro  Secretario  havemos  enconnnen- 
dado  vos  diga  cierta  cosa  en  fe  de  su  officio  e  por  la 
crianza  que  del  havemos  fecho  sea  le  dada  entera  fe.  E 
guárdeos  nuestro  Senyor  como  tiene  el  poder.  Dada  en 
Barcelona  a  XVIII  de-janero  xMil  CCCCLXXIX  (1). 


N.  del  E.  (1)  Aunque  el  aulor  tacha  en  su  niaiiuscrilu  la  Iraduccjioii  (juc 


180 


«Serenissimo  Rey  nostre  molt  char  e  molt  amat  íill. 
Pus  a  la  divina  Majeslat  es  plasent  que  ara  en  noslres 
derrers  dies  nous  vejam  com  ago  fos  cosa  apres  la  sal- 
valio  de  la  anima  per  nos  mes  desijada.  Per  aquesta 
epistola  que  sera  lo  derrer  comiat  que  preném  de  vos 
entenem  per  oíTici  de  pare  al  qual  noslre  Senyor  Deu 
per  sa  infinida  bondat  ha  (!at  fill  tant  obedientissimo 
com  sou  vos  e  de  tanta  virtut  e  excellentia  dotat  noti- 
ficam  vos  com  havem  reebut  per  special  gratia  de  nos- 
tre Creador  e  Senyor  quin  te  lo  poder  los  sanls  sacra- 
ments  de  Sancta  maro  Esglesia.  Axi  que  havem  fet  tot 
orde  de  chrislia  no  empero  ab  aquella  contriccio  e  do- 
lor de  cor  que  deviem  per  esser  tan  grans  les  offenses 
que  contra  la  Majestat  divina  porpetrat  havem  e  la  co- 
nexcnga  tan  poca  de  tantos  e  tant  assenyalades  gralies 
les  quals  de  la  sua  omnipotentia  havem  reebut  mas  ab 
aquella  major  humilitat  e  devotio  que  la  fragilitat  nos- 
tra  nos  ha  companyat  confia m  empero  en  la  sua  gran 
clementia  e  tenint  tota  la  speran^a  de  nostra  salvatio 
fundada  en  la  sua  sacratissima  passio  axi  que  per 
aquell  scampament  de  sanch  que  ha  fet  en  larbre  de 


hizo  de  esta  carta  al  vulgar  catalán  y  dice  en  una  nota  «Es  demos  posar 
en  cataía  la  dita  epistola  e  per  (;o  es  liniada »  nos  ha  parecido  convenien- 
te copiarla,  para  que  de  su  comparación  con  el  original  se  deduzca  el  pro- 
fundo conocimiento  que  tenia  de  anü)os  idiomas,  en  una  época  en  que  el 
castellano  era  bien  poco  conocido  en  Cataluña. 


(  181   ) 
la  Vera  Crcni  per  nosaltres  peccadors  liaura  misericor- 
dia de  nos  miuiíuo  servent  de   la  siia  divinal  Majestat 
qui  som  térra  o  figura  de   ses  mans  e  no  volra  entrar 
ab  nos  en  iuy  com  sia  cosa  certa  que  devant  tant  e  tan 
poderos  juy  algu  qualsevulla  sia  justificar  nos  pot.  Vos 
fill  meu  molt  char  ja  podeu  consyderar  en  lo  puncl  en 
que  nos  ara  stam  que  ne  regnes  ne  subdits  ne  poten- 
ties  algunes  humanes  per  grans  que  sien  ajudar  e  va- 
ler nons  poden  sino  tantsolament  aquell  Creador  e  Re- 
domptor  del  mon  en  les  mans  del  qual  tots  stam.  E  no 
sens  gran  dolor  de  cor  referim  com  aquest  transpas  de 
la  mort  es  tal  que  volguerem  e  estimaren!  esser  stats 
hu  deis  mes  inferiors  e  subdits  homens  deis   nostres 
regnes  e  senyories  per  quant  non  haguerem  dar  ne  re- 
tre  tan  gran  compte  a  Deu  com  havem.  Recordam  vos 
Rey  e  fill  nostre  molt  char  recordam  vos  que  quant  a 
Deu  sera  plasent  vos  haveu  a  venir  en  nqo  mateix  e  no 
sabeu  quant  ne  a  hon  ne  com  e  llavors  vos  dolra   tot 
^0  e  quant  en  offensa  de  nostre  Senyor  Deu  fet  haureu 
de  tal  manera  que  en  sanitat  dir  e  cogitar  nos  poria  e 
aximateix  del  be  que  haguereu  pogut  fer  e  no  haureu 
fet.  Vinguen  vos  donchs   Rey   e   fill  nostre  molt  char 
aqüestes  coses  totes  a  la  pensa  e  encara  sovint  vullau 
recordar  de  quanta  grandesa  son  los  regnes  e   senyo- 
ries en  que  sou  ara  constituit  e  sou  inmediat  loclinent 
(le  Deu  e  que  quant  son  majors  major  e  mes  stret  se- 
ra lo  compte  que  de  aquells   li  haureu    a   donar  nous 
engan  lo  mon  com  fa  a  molts  homens  qui  en  en  qual- 
scvol  edat  sien  tots  temps  pensen  haver  temps  en  sme- 
nar  llurs  faltes  mas  teniu  tots  temps  devant  vostres  ulls 


(  '182  ) 
lo  temor  de  Den  que  es  principi  e  saviesn  e  passen 
vos  algiines  de  vegades  lo  dia  per  la  memoria  los  tan 
grans  dons  e  graties  que  lo  Senyor  beneyt  e  Creador 
del  mon  fetes  vos  ha  car  liavent  vos  conexenga  de 
aquests  dons  e  graties  li  sereu  agradable  e  molt  accep- 
te  eus  fara  fer  tots  temps  la  sua  voluntat.  La  justitia 
sobre  toles  coses  sia  lo  miral  e  figura  del  vostrc  cor 
faent  aquella  sens  acceptio  de  persones  e  nous  oblit 
per  res  la  defensio  de  la  fe  catholica  e  de  la  Esgiesia 
militant  e  continuament  aman  los  regnes  terres  e  sub- 
dits  vostres  e  teniu  e  conservau  tots  aquells  en  pau 
concordia  e  justitia  sens  injuria  del  proisme  exbortant 
vos  que  avorriau  tant  quant  vos  sera  possible  totes 
guerres  e  dissentions  e  nous  oblideu  per  res  la  humi- 
litat  la  qual  es  molt  accepta  a  nostre  Senyor  Deu  car 
per  aquesta  sola  la  sacratissima  e  toi's  temps  verge  ma- 
dona  Sánela  Maria  advocada  nostra  e  de  tots  los  pec- 
cadors  meresque  esser  mare  de  Deu.  E  per  no  diver- 
tirnos mes  avant  en  les  coses  del  mon  ab  tenor  de  la 
present  vos  donam  nostra  paternal  benedictio  suppli- 
cant  lo  Senyor  e  Rey  deis  Reys  que  de  sa  ma  sanctis- 
sicna  vos  beneesca  e  la  benedictio  sua  e  nostra  sien  tots 
temps  ab  vos  e  sobi^e  vos  a  fi  que  com  a  bon  Rey  e  ca. 
tholich  princep  e  Senyor  pugau  regir  e  governar  tots 
los  regnes  e  terres  que  teniu  per  Deu  en  commanda 
en  tal  forma  que  de  aquests  beus  de  fortuna  pugau 
dar  bona  rao  e  compte  a  nostre  Senjor  Deu.  Los  vos- 
tres dies  sien  fets  loncbs  ab  beneventuran^a  sobre  la 
fag  de  la  térra  e  al  seu  sant  servey  e  queus  vejan  filis 
de  vostres   filis   fins   en  la  terca  e  quarla  generatio  e 


(  183) 
quanl  vendrá  a  vos  lo  lerme  de  la  mort  lo  qual  Deu  vos 
ha  ja  consiiliiit  li  placía  dar  vos  esforr;  contra  lestemp- 
tations  del  dimoni  e  fer  tot  orde  de  christia  collocant 
la  vostia  anima  en  lo  seu  eternal  regne  lo  qual  a  nos 
j)eccador  per  merits  de  la  sua  sacratissima  passio  nos 
viilla  dar  e  no  punir  nos  segons  nostres  peccats  com 
el!  no  vulla  la  mort  del  peccador  mas  ques  converlcs- 
ca  e  visca.  A  nostre  Secretari  havem  commenal  queus 
diga  cei'la  cosa  en  fe  de  son  ofíici  e  per  lo  nudriment 
(¡ue  dell  havem  feí  sia  li  donada  plenissima  fe  e  crehen 
va.  Dada  en  Barcelona  a  XVIll  de  janer  del  any  de  la 
nalivitat  de  nostre  Senyor  Deu  MCCCCLXXIX  í  (1) 


Urdínatio  Regis  Petrí  Jll. 

Vide  in  regesto  Graliarum  MCCCLXXVI  folio  LXIX 
ordinalioncm  quam  facit  dominus  Kex   pro  sepulturis 


N  del  E.  (1)  En  el  Momorlale  n.  iO  fól.  TiOO  v.  ,  donde  pone  una  copia 
de  esla  carta  en  castellano,  añade  Carbonell  la  siguiente  nota.  «  Aquesta 
letra  yo  Pere  Miquel  Carbonell  he  esplanada  e  traduida  en  lengua  catha- 
lana  affegintlii  alguns  raols  qui  certamenl  segons  los  qui  si  son  trobats 
com  lo  S.  Rey  la  mana  fer  son  procedonts  e  encara  allres  de  mes  pon- 
derosital  e  devotio  de  la  Majestat  Real  qui  lia  flnat  sos  dcrrers  dies  tan 
gloriosament  que  nos  creu  que  niay  Rey  de  Arago  passas  desla  vida  nii- 
llor.  E  acó  be  fet  per  quant  desliber  mettre  aquella  en  la  obra  (¡ue  fas 
de  tots  los  actes  quis  son  seguils  en  la  maiallia  e  mort  del  dit  S.  Rey 
e  encara  en  la  sepultura  la  qual  li  es  stada  teta  tant  solemnemont  e  pia- 
dosa com  may  sia  stada  fete  a  Rey.  Cuius  anima  in  pace  rcquiescat. « 


(  18.4  ) 
eius  et  alioíum  Regum  Aragonum  ¡ta  quod  eorum  cor- 
pora  per  Abbatem  et  Monachos  Monasterü  Populeti  se- 
peliri  habeant  in  dicto  Monasterio  ubi  quamplurinio- 
rum  Regum  Aragonum  corpora  requiescunt  mandan- 
tes vassallis  et  subditis  dictorum  Regnorum  ui  nonju- 
rent  dlctos  Reges  in  initio  eorum  novi  domÍDÜ  doñee 
suam  in  dicto  Monasterio  sepulturam  elegerint  modo 
et  forma  in  dicta  ordinatione  expressatis  que  ordinatio 
hic  inseratur  (1). 


In  Del  eterni nomine  universis  paleat  evidenler.  Quod 
Nos  Petrus  Dei  gratia  Rex  Aragonum  etc.  Exemplo 
Sanctorum  patrum  nostri  videlicet  primi  parentis  et 
Abrace  Issach  que  et  Jacob  qui  in  catalago  fidelium  an- 
tiquorum vita  et  meritis  prepollentes  propriam  elege- 
runt  sepulturam  certum  locum  inducimur  eligere  ¡n 
quo  noslrum  et  cunctorum  Regum  Aragonum  futuro- 
rum  peracto  curso  vite  huius  corpora  tumulenlur.  Sa- 
ne Ínter  cetera  Monasteria  et  loca  Religiosa  nostri  do- 
mini  que  devotis  affectibus  amplexamur  ad  monaste- 
rium  Populeti  ordinis  Cisterciensis  veluti  sánete  reli- 
gión! s  decore  conspicuum  status  nobilitate  prepullens 


N.  del  E.  (1)  Realizando  los  deseos  del  Cronista  de  insertar  en  este  lu- 
gar la  ordenación  que  aquí  se  cita,  la  copiamos  á  continuación  tal  cual  se 
llalla  registrada  al  fól.  61  del  registro  n.  950,  del  Archivo  general  de  la 
Corona  de  Aragón. 


(  185  ) 
vennstate  decoriim  et  a  nostris  fundatum  progenílori- 
bus  et  amplis  dotatum  beneficiis  ac  gratiis  et  privile- 
giis  comiinltum  etin  quo  plurium  ex  nostiis  piedeces- 
soi'il)us  Hegibus  Aragonum  corpora  conquiescunt  ge- 
i'imiis  intime  devocionis  affectuni.  Et  ideo  voleiites 
Monasterium  ipsutu  sepidturis  noslri  et  suecessoiiim 
nostrorum  Regum  Aragonum  insigniri  ex  eerta  seieii- 
tia  motil  propi'io  et  dicte  devolionis  instinctii  nostram 
el  dictoruai  successorum  noslrorum  iii  dicto  Monaste- 
rio elegimos  sepuliuram  corpusque  nostrum  cum  mi- 
graverit  ab  bac  luce  et  nunc  pro  tune  eidem  Monaste- 
rio scpeliendum  inibi  concedirnus  alque  damus.  Sta- 
tuentes  ordinantes  ac  volentes  omnino  quod  in  dicto 
Monasterio  et  non  alibi  sit  et  babeal  esse  sepulcrum 
nostrnm  et  omnium  predictorum  successorum  nostio- 
lum  Regum  Aragonum  nostrum  que  et  eoruní  corpora 
per  abbatejn  et  Monachos  dicli  Monasterii  sepeliantur 
et  sepeliri  habeant  in  eo  solemnilate  et  bononíicencia 
quibus  decet.  Exortantes  etiam  in  Domino  et  admo- 
nentes  sub  paierne  benediccionis  obtentu  inclilum  et 
magnificum  Infantem  Johannem  carissimiim  "^rimoge- 
nitum  ac  in  Regnis  et  terris  nostris  universalem  suc- 
cessorem  et  omnes  alios  nostros  post  eum  suecessores 
Reges  Aragonum  quod  eleccionem  ordinacionem  et 
statutum  nostra  luiiusmodi  tenaciter  observantes  et  j>ro- 
sequenles  in  biis  volunta! em  nostram  corpus  nostrum 
cuní  sublatum  fuerit  ab  bac  luce  in  dicto  Monasterio 
lumulari  íaciant  et  in  illo  suam  utique  eligant  sepul- 
turam  adjicientes  quod  si   extii  dictum  Monasicrium 

ubicumque  nos  mori  conligerit  corpus  scu  ossa  nostra 
TOMO  wvii  15 


(  i86  ) 
cum  carnibus  fuerint  destituía  ad  ipsiim  Monaslerium 
transportentur.  Nos  enim  dictos  noslros  siiccessores 
el  eojiim  quemlibet  siicressivc  ad  predicta  buius  nos- 
tr¡  rescripti  serie  in  biis  vini  legis  seu  incomutabilis 
voluntatis  ultime  obtinere  volurnus  astringimus  quan- 
tumcumque  possumus  et  efficaoiter  obligamus  abba- 
tem  etiam  et  convenlum  dicti  Monasterii  specialem 
inde  concessionem  irrcvocabibter  facienles.-  Et  ut 
predicta  maioris  íirmitatis  robore  fulciantur  vovemus 
domino  nostro  Jbesu-Cbristoet  beatissime  virgini  Ma- 
rie  eius  matri  sub  cuius  invocatione  dictum  Monaste- 
rium  fundatum  est  ac  etiam  juramus  per  dominum 
Deum  ct  eius  sánela  quatuor  evangelia  nostris  mani- 
bus  tacta  quod  eleccionem  donacionem  ordinacionem 
et  statutum  nostra  buiusmodi  et  aba  supradicta  et  in- 
frascripta lenebimus  et  observabimus  tenerique  et  ob- 
servan faciemus  quantum  in  nobis  fuerit  inconcusse 
et  ea  non  revocabimus  nec  alias  ronírafaciemns  jure 
aliquo  sive  causa  imponentes  nobis  legera  qua  predic- 
fa  mutare  vel  ab  eis  recedere  nobis  non  üceat  ullo 
modo.  Et  ulterius  mandamus  ñrmiter  ot  expresse  uni- 
versis  et  singulis  vsssallis  et  subditis  nostris  cuius- 
cumque  status  et  conditionis  existant  ])resentihus  ct  fu- 
turis  cosque  affectuose  rogamus  quod  nostris  in  biis 
adherentes  affectibus  illos  qui  nobis  in  Regali  succés- 
serint  dignitate  in  eorum  Reges  et  dóminos  non  jurent 
doñee  suam  in  diclo  Monasterio  sepulturam  elegerint 
modo  et  forma  superius  expressatis  vel  alus  quibus 
melius  et  firmius  valeat  ordinari  hec  quidem  disponi- 
mus  volurnus  et  precepimus  íicri  quibusvis  ordinacio- 


{  187  )    

iiibus  juribus  statiitis  et  provisionibiis  alüsque  hiis  con- 
trarüs  seu  adversantibiis  qiias  et  que  tollimus  et  je- 
vocamus  ac  locum  non  babere  decernimus  quo  ad  is- 
ta  obsislentibus  nullo  modo.  ín  cuius  lei  testimonium 
presontem  rarlam  fieri  et  síü;í11o  bulle  nostre  plumbee 
impendenli  jiissimus  comuuiri.  Data  Barcbinone  se- 
cunda die  januarü  anno  a  nativitafe  Doniini  MCíiC 
LXXVII.  íleíinique  nostri  quadragesimo  secundo.  Rex 
Petius.  —  Signum  Petri  Dei  gratia  Regis  Aragonum 
Valencie  Majorice  Saidinie  et  ('orsice  Comitisque  Bar- 
cbinone Rossilionis  et  Ceriíunie.  —  Testes  sunt.  — 
Luppus  Cesnrauguste  Arcblei)iscopus  Cancellarius.  — 
Infans  Martinus  Comes  de  Xeiica  et  de  Luna.  —  Jo- 
bannes  Comes  Impuriarum  milites.  —  Petrus  Comes 
Urgelli  et  Vicecomes  Agerensis  domicellus.  —  Pelrus 
Galcerandi  de  Pinosio  miles.  —  Dominus  Rex  manda- 
vit  mihi  Bartholomeo  Sirvent. 


Capitúl  XXX  qni  tracía  de  fcr  bonos  obres  cascun 
Princep  Reí/  Senyor  e  vassall  oi^emorant  aquella 
egregia  e  sancta  anctoritat  de  Hugo  de  Sancío  Vir 
fore  sobre  la  morí. 

O  com  es  cosa  piadosa  qui  voi  pensar  en  contemplar 
en  les  catboliques  e  sanctes  pei-aules  contengudes  axi 
en  la  dita  epistola  Real  com  encara  en  los  sobrescrits 
capilols.  E  per  c^o  deurien  tots  los  Reys  princeps  e 
Senyors  e  tots  llurs  vassalls  e  subdits  fer  bones  obres 
e  star  be  ad  Deu  lant  com  casen  ba  spny.  de  reconsiliar 


(  188  ) 
vivinl  en  aquesta  m ¡seria  mundana.    Prengam  donchs 
e  memorem  sovint  aquella  singular  auctoritat  de  Hu- 
go de  Saneto  Victore  en  lo  prinier  libre  qui  tracta  de 
anima  dient  axi  Quid  profuü  illi  inanis   (jluria:  brevis 
letitia:  mundi  pompa:  carnis  vohiptas:  falge   diriíie -' 
magna  familia:  et  mala  concupiscentia.  Ubi  risus?  Ubi 
jocus?  Ubi  jactantia?  Ubi  arroganda?  De  tanta  letitia 
guanta  tristitia:  post  taníam   voluptatem  tam  yravis 
miseria:  de  illa  exidtatione  ceciderunt  in  magnam  rui- 
nam  et  magna  tormenta.  Quicquid  illis  accidií   tibi  ac- 
cidere  potest  qui  a  homincs  homo  de  humo  limiis  de  limo 
de  térra  es  et  de  térra  vivis  et  in  terram  reverteris 
guando  veniet  dies  ultima  que  súbito  venit  et  forsitan 
hodie  erit  certum  est  quia   morieris  sed  incertum  quan- 
do  ant  quomodo  vel  ubi  quia  mors  ubique  te  expectat 
tu  quoque  si  sapiens  fueris  ubique  eam   expectabis.  E 
transportados  del  lati  en  romans  les  dites  paraules  ve- 
len tant  dir.  «  Que  aproíita  a  aquell  quant  mor  la  vana 
gloria  la  breu  letitia  e  goig  la  pompa  del  mon  los  vans 
delits  de  la  carn  les  faises  riqueses  la  gran  familia  e  la 
mala  concupiscentia.  Hon  es  lo  riure  hon  es  lo  joch  hon 
es  la  jactantia  hon  es  la  arrogantia.   De  tanta  letitia  e 
goig  quanla  tristitia.  Apres  tant  de  delit  e  pler  quantu 
miseria.  De  aquella  exaltatio  e  alegria   son  cayguts  en 
gran  ruina  e  grans  tornients  go  que  a  aquell  es  seguit 
pot  seguir  a  tu  per  tant  com   som  homens.  Home  de 
la  térra  lim  del  lim  de  térra  est  e  de  térra  vius  e  en  la 
tena  tornaras  quant  vendrá  lo  teu   derrer  dia  lo  qual 
sobtosament  ve  e  per  ventura   vuy   sera    cert  es  que 
morras  mas  es  incert  quant  e  com  e  en  quin  loch  car 


(  189  ) 
la  mort  en  tot  loch  te  spera.  Tu  empero  si  savi  seras 
en  tot  loch  aquella  spei-aras.  E  per  co  lo  dit  glorios  Rey 
com  aquell  qni  volenterosament  e  ab  animo  constant 
sperava  la  mort  quia  bene  morí  nihil  aliud  est  quam  li- 
bentcr  morí  volent  tant  dir  que  ben  morir  no  os  altra 
cosa  sino  volenterosament  morir  nos  altera  no  murmu- 
ra quant  fou  desanganat  clara nient  que  havia  en  broa 
morir  de  la  dita  sua  malaltia  ans  respos  com  a  bon 
christia  molt  piadosament  e  calbolica  axi  com  dessus 
en  los  predits  capitols  es  largament  scrit.  E  per  qo  cas- 
cun  christia  deuria  continuament  pensar  en  la  mort 
axi  com  faea  lo  beneventurat  Sant  Hieronym  que  deya 
sive  comedo  sive  bihosive  quodcumque  aliud  opus  fado 
semper  aiiribus  meis  insonare  videtiir  illa  terrihlUs  tiiha 
surgite  mortui  venite  ad  jiidit'mm  volen  tan  dir  o  yo 
menge  o  bega  o  qualsevol  altre  obra  yo  face  tots  temps 
es  vist  sonarme  en  les  orelles  aquella  trompa  terrible 
levau  vos  morts  veniu  al  juy.  Car  segons  ell  mateix 
diu  en  lo  seu  prolech  de  la  biblia  facile  omnia  contem- 
nit  qid  se  semper  cogitat  moriturus  volen  tant  dir  que 
la  persona  qui  tots  temps  cogita  en  la  mort  de  la  qual 
algu  escusar  nos  pot  facilment  tal  persona  avorreix  to- 
tes coses  que  res  de  vanitals  ne  dalits  de  aquest  mon 
no  li  fan  goig.  E  axi  no  pora  esser  que  la  tal  persona 
no  fassa  bones  obres  e  no  visca  en  gracia  de  Deu  e 
fassa  bona  fi  axi  com  ha  feta  lo  dit  Illmo.  e  glorios 
Rey  e  Senyor  noslre  don  Joan  qui  tots  temps  es  stat 
molt  huma  virtuos  e  liberal  Senyor  e  scs  conformat  en 
tot  e  per  tot  ab  la  voluntnt  de  Deu. 


(  190  ) 


Capítol  XXXI  gui  tracta  com  es  de  notar  e  digne  de 
commendatio  la  bened'ictío  dada  per  lo  Senyor  Bey 
al  Illmo,  Rey  fill  sea  e  de  la  altra  epístola  tre- 
mesa per  lo  Senyor  Rey  a  la  Serma.  Senyora  Reyna 
de  Sicilia  daga  far  filia  siia. 

Finalment  es  de  notar  e  de  commendatio  digne  la 
benediccio  la  qual  com  dit  es  en  la  dita  epistola  lo  dit 
Senyor  Rey  don  Joan  stant  axi  en  la  agonia  de  la  nioit 
com  es  dit  volgue  donar  al  Illmo.  Senyor  don  Ferran- 
do Rey  de  Casíella  fill  seu  per  dar  bon  eximpli  de  si- 
mateix  al  dit  Senyor  Rey  íiU  seu  e  a  tots  los  qui  ven- 
drán apres  ell  e  succeiran  en  los  seus  Regnes  e  Ierres 
que  fassan  semblant  e  lenguen  e  serven  totes  e  sengles 
coses  contengudes  en  la  dita  epístola  si  prosperar  lon- 
gament  en  aquest  mon  e  eternalment  viure  en  laltre 
segle  dosigen.  E  es  veiitat  que  scrita  la  dita  epislola  e 
ordeniKÍa  per  lo  dit  Senyor  Rey  com  dii  es  decontinent 
per  sa  Majestat  íbu  manat  al  dit  Secretari  seu  que  sci'i- 
vis  segons  lo  dit  Senyor  Rey  ordenara  una  altra  epis- 
tola ab  la  benediccio  paternal  c  semblant  a  la  propdita 
la  qual  volia  fos  decontinent  tremesa  a  la  íllma.  dona 
Joana  filia  sua  Reyna  de  Sicilia  daga  far.  E  axi  es  slat 
fet.  Empero  per  no  replicar  una  maleixa  cosa  non  so 
volgut  curar  en  insertar  aquella  en  lo  present  libre. 


Capítol  XXXII  qai  tracta  de  les  derreres  páranles  que 


( »^J1 ) 

dix  lo  Senyor  Rey  ja  cunstituit  en  la  agonía  de  la 
morí  tenint  lo  Crucifix  en/re  los  brassos  e  de  la  pro- 
testatio  contra  lo  maligne  sperit  per  esser  ferní  en 
la  san  ota  fe  catholica.  * 

E  dada  conclusio  en  fer  la  preinserta  Epístola  axi 
piadosa  e  ab  totes  les  circunstancies  necessaries  e  fets 
alguns  codicills  per  lo  dit  Senyor  Rey  en  poder  del  dit 
magnifich  Secretari  seu  mossen  Coloma  lo  qual  ja  en 
dies  passats  havia  reebut  lo  testament  del  dit  Senyor 
Rey  quant  vench  en  la  hora,  tarda  e  molt  vespre  del  dit 
dia  de  dilluiis  lo  dit  Senyor  Rey  sentint  se  ja  prop  de 
la  mort  de  la  qual  veya  no  pedia  en  alguna  manera  cam- 
par deniana  que  li  fos  dat  lo  Crucifix  qui  stava  sobre 
laltar  segons  ja  es  dessus  dit  lo  qual  decontinent  li  fou 
mes  entre  los  brassos  e  aqui  lachrimajant  e  molt  pia- 
dosament  e  ab  gran  devotio  e  reverentia  besava  molt 
sovint  los  peus  del  Crucifix  dient.  «Senyur  ver  Deu  e 
ver  hom  contemplant  yo  aquesta  imatge  lúa  te  clam 
merce  e  misericordia  quet  placia  emparar  la  mia  anima 
e  collocar  aquella  en  lo  loch  hon  les  altres  animes  be- 
neventurades  reposen. »  E  entre  les  altres  preg:,ries  e 
devotes  oracions  per  ell  fetes  al  Senyor  dix  ab  devotio 
la  protestatio  seguent.  €  Senyor  Deu  Jesu-Christ  yo 
peccador  proteste  ara  e  tols  temps  e  per  lo  transpas 
de  la  mort  contra  lo  maligne  sperit  que  si  per  alguna 
temptatio  o  illusio  diabólica  me  desviaba  deis  articles 
de  la  fe  catholica  que  no  bi  conseiit  e  ara  per  llavors 
hi  disscnt  caí  mon  bou  proposit  tol  temps  es  slal  e  es 
ara  de  viurc  e  morir  en  la  saiicta  le  catholica.  E  dicli 


(  '192  ) 
humilment  in  manus  tuas  Domine  commendo  spiritum 
rneum  reJimisti  me  Deus  veritatis. » 


Capítol  XXXIII  quí  tracta  del  día  del  obít  del  Senyor 
Reij  e  del  dol  e  tristura  romasa  en  la  cíutat. 

Estant  axi  lo  Senyor  Rey  en  la  agonía  de  la  mort 
fou  li  dat  í  poch  de  broa  ab  una  pipa  e  era  ja  quasi 
hora  de  la  mija  nit  del  dit  dia  de  dilluns  de  ques  seguí 
que  perde  la  páranla  e  may  parla  pus  e  stech  axi  pe- 
nant  en  la  ogonia  de  la  mort  fins  al  mati  seguent  que 
era  dimarts  e  comptavem  XYIHl  de  janer  any  dit 
MCCCCLXXIX  e  axi  tocades  les  set  hores  demati  ans 
de  mig  jorn  del  dit  dia  de  dimarts  lo  dit  lilmo.  huma- 
nissimo  e  bon  Rey  e  Senyor  nostre  don  Joan  rete  la 
anima  a  nostre  Senyor  Deu  de  ques  segui  decontinent 
en  dit  palao  Episcopal  e  per  iota  la  dita  cintat  de  Bar- 
celona un  tan  gran  dol  plor  e  tristor  com  may  sia  stal 
vist  e  totes  faenes  e  negocis  tancades  les  portes  deis 
obradors  cessaren  per- tros  dies  continuus  que  no  er;i 
algu  pogues  res  fer  en  la  eiutat  tant  stava  tot  lo  poblé 
trist  e  desconsolad  E  aquest  tancar  de  portes  e  cessar 
de  tols  negocis  fou  fetper  ordinatio  deis  Consellers  de 
Barcelona  ab  veu  de  publica  crida  feta  per  tots  los  lochs 
acustumats  de  la  dita  eiutat. 


Capítol  XXXIIII  qui  tracta  com  al  Protono  tari   o  al 
Secrclarí  del  Senyor  Rey  se  prríany  continuar  totes 


(  io;j ) 

les  relations  que  acostmnen  de  fer  los  Me t (jes  al  Con- 
sell  Real  deis  uccidenís  e  uidispositio  de  la  Majestat 
Real  fius  lo  día  que  passa  desta  vida  inclusive, 

E  per  quant  es  cosa  acustumada  que  en  les  malal- 
ties  e  inilisposicions  lleals  los  Metges  eníreveninls  en 
aquelles  fan  per  cascun  dia  relatio  una  e  moltes  vega- 
des  (ant  com  es  necesari  al  Consell  Real  en  lo  punct 
que  sta  e  troben  la  M:)jestat  Real.  E  de  cascuna  relatio 
j)er  los  dits  Metges  feta  sen  fa  scriptura  e  acle  auten- 
tich  en  poder  dol  protonotari  o  del  Secretar!  tenint  lo 
primer  loch  en  casa  del  Senyor  Rey.  E  anos  fa  per  dar 
t  omplida  rao  de  la  malallia  accident  e  obit  de  la  Rea! 
Majestat  axi  ais  Illustrissimos  muller  e  íills  Reys  e  al- 
ires  princeps  e  Si  nyors  qui  son  en  grau  e  parentela 
de  tal  Majestat  Ueal  com  encara  a  les  ciutats  castells 
viles  e  lochs  criáis  familiars  domestichs  servidors  offi- 
(ials  e  vassalls  de  la  prefata  Real  Majestat  tota  hora  e 
quant  se  demana  es  vol  sceber  e  llavors  coneix  cascu 
si  tal  Rey  piincep  e  Senyor  es  moií  de  mort  natura- 
íJ  dallra  mort  ne  si  mort  catliolicament  e  com  a  Chris 
tia  o  no.  E  per  c-o  de  totes  les  dites  relations  fetes  axi 
per  lo  dit  mcstre  Miro  com  per  los  altrcs  metges  a  eil 
associals  sen  ha  fets  actes  certificats  per  lo  dit  mossen 
Joan  de  Coloma  Secretari  del  dit  Serenissimo  Rey  nos- 
tre  e  Senyor  tots  per  orde  e  per  jornades  axi  com  se 
perlany  en  lo  dit  Consell  Real  continuar  e  scriure  ho 
requería  per  llur  honor  e  dsscarrech. 


194 


Capítol  XXXV  gilí  tracta  de  les  marragues  fetes  ais 
familíars  domestíchs  scrvídors  of/ícíals  e  ministres 
de  la  casa  del  Semjor  Rey. 

Morí  lo  dit  Senyor  Rey  de  contineiit  los  manumis- 
sors  se  digueren  al  thesorer  mossen  Giiillem  de  Peral- 
ta e  al  Scriva  de  ralio  mossen  Pau  Piossell  que  fessen 
íer  per  alguns  sartres  tantes  marragues  com  fossen 
mester  a  ells  e  a  tots  los  faiiiiliars  douiestichs  servidors 
oíFicials  e  ministres  de  la  casa  del  dit  Senyor  Rey.  E 
apres  si  los  diners  gastaven  que  passat  I  mes  que  cas- 
cu  bagues  portal  marragues  se  p rengues  per  lo  luto 
tant  drap  negre  com  fos  manester  donant  ne  a  cascu 
deis  que  marragues  haurien  poitat  una  gramalla  ab  son 
copiron.  Es  veritat  que  per  quanl  los  diñéis  no  ban 
bastat  ne  lo  Senyor  Rey  de  Castella  fill  del  dit  Senyor 
Rey  don  Joan  nos  trobava  a^i  lo  dit  dia  del  obit  del  dit 
Senyor  Rey  com  fos  en  Castella  en  la  ciutat  de  Trusi- 
11o  los  dits  manumissors  no  pogueren  dar  a  cascu  sino 
de  les  dites  marragues.  Empero  alguns  e  yo  enlre  los 
altres  apres  1  mes  que  les  diles  marragues  foren  por- 
tades  sen  faeren  a  llurs  despeses  gramalles  e  capirons 
de  bruneta  axi  com  yom  fui  la  mia  la  qual  pagui  de 
mos  diners  propris  per  fer  bonor  al  Senyor  Rey  e  a 
mi  mateix  car  a  molta  vergonya  yo  reputava  posar  les 
marragues  e  no  vestirme  de  luto.  E  es  veritat  que  tot 
lo  dit  dia  de  disnarts  e  la  piop  seguent  nit  lo  cors  Ueal 
del  dit  Senyor  Rey  molt  richament  vestit  e  be  acom- 


(  195  ) 
panyat  de  diverses  preveres  religiosos  qui   dehien  ofíi- 
ei  e  orations  ab  multitud  de  entorxesalli  cremants  sti- 
gue  dins  lo  dit  palau  del  Bisbe  e  en  la  cambra  hon  era 
mort  sobre  lo  seu  Real  lit. 


Capiíol   XXXVI  qui  tracta  del  embalQamar  e  aroma- 
tizar lo  cors  del  Senyor  Reí/. 


En  lo  predit  dia  se  aplega  tot  lo  dit  Consell  qui  vi- 
vint  lo  dit  Senyor  Rey  se  deja  Real  en  lo  dit  palau 
Episcopal  p¿r  del  liberar  si  los  dits  manumissors  eran 
tenguts  o  no  en  fer  balcemar  lo  cors  del  dit  Senyor 
Rey  attesa  la  ultima  voluntat  del  dit  Senyor  Rey  qui 
en  sos  codiciils  havia  ordenat  e  manat  que  en  alguna 
manera  nos  bal  gemas.  Final  ment  haguda  sobre  iiqo 
molla  disseptatio  íbu  conclos  e  delliberat  que  lo  dit 
cors  Real  fos  balgemat  altes  lo  gran  discurs  de  temps 
([ues  bavia  fer  per  teñir  aquell  en  la  sala  del  {)aiau  Real 
major  e  encara  per  aportarlo  al  Monaslir  de  Pob'.el  no 
contraslant  la  dita  ultima  volunlat  com  fos  impertinent 
e  no  profitable  ne  poderse  tollerar  teñir  lo  dit  cors 
mort  tant  de  lemps  sens  balcamar.  E  axi  lo  dit  cors 
Real  decontinent  fon  balgemat  en  la  foi'ma  antiga  e 
acustumada  fer  per  los  cbrislians  molt  be  e  sumptuo- 
sament. 


Capítol  XXX\ II  qui  tracta  del  ornamenl  fct  en  lo  ya- 


(  19G  ) 
lan  maior  Real  de  Barcelona  per  lo  cors  e  sepulíu 
ra  del  Senyor  Rey. 

En  apres  lo  dit  dia  mateix  de  dimarts  fou  apparellat 
en  la  gran  sala  del  palau  maior  Real  de  la  predita  ciu- 
tat  un  bell  cadafal  e  sobre  lo  dil  cadafal  un  noble  lit  o 
litera  molt  be  levorat  e  bastit  de  ílll  matalafs  e  cubert 
lot  de  I  rich  cubertor  de  drap  de  ras.  E  sobre  aquest 
lit  o  litera  fou  mes  un  bell  pavello  o  alquella  blancha 
pampolat  dor  (ja  e  Ha  a  manera  de  roses  lo  qual  pon- 
yaya  en  lo  sostre  e  oceupava  tota  la  redor  del  dit  lit. 
E  fou  la  dita  gran  sala  tota  empaliada  de  richa  e  molt 
bella  tapi^^aria  de  draps  de  ras  texits  dor  e  dargent  e 
de  seda  de  diverses  colors  e  de  diversos  slams  molt 
fins  90  es  en  aquesta  forma  que  quiscun  costat  de  la 
dita  sala  e  alt  e  baix  Ilahon  es  lo  sitial  Real  de  fuste 
que  alli  es  bastit  e  stava  ja  en  vida  de  la  prcfata  Ma- 
jestat  Real  e  encare  laltre  fiont  de  la  sala  bon  es  pin- 
tada una  bella  e  gran  imatge  de  nostra  Dona  tot  stava 
molt  richament  empaliat  com  dit  es  de  molts  richs 
draps  de  ras  nous  e  bclls  entre  los  quals  eren  los  draps 
deis  set  goigs  e  los  draps  de  la  historia  de  Alexandre 
molt  subtilment  imagináis  e  figurats  de  moltes  riques 
e  delicades  figures  e  imatges  de  homens  e  de  dones  de 
Sanis  Angels  e  de  Ueys  e  daltres  di  verses  figures.  E 
mes  hi  bavia  molts  altres  richs  draps  de  ras  e  molla 
altra  nova  tapicería  que  lo  Senyor  Rey  mentre  vivia 
per  son  propri  us  e  servey  havia  íets  venir  de  Flandes 
e  de  fira  de  Medina  del  Campo.  Ítem  en  la  dita  gran 
sala  havia  nou  altars  eo  es  dos  al  enfront  hon  fo  la  dita 


(  19'  ) 
¡matge  de  iiostra  Dona  e  1  en  laltre  íVont  sobre  lo  dit 
sitial  Real  e  tres  en  cascun  costal  de  la  dita  sala  los 
qiials  VHIl  altars  eren  aquí  novellameni  edificáis  per 
la  celebratio  de  les  misses  celebradores  per  la  bona 
anima  del  dit  Illmo.  bon  Rey  e  Senyor  nostre  don 
Joan. 


Capítol  XXXVIII  qui  tracta  de  la  processo  de  la  Seu 
que  vench  en  la  cambra  del  palau  Episcopal  hon 
stava  morí  lo  cors  Real  per  portarlo  a  la  gran  sa- 
la del  palau  major  Real. 

E  lo  prop  seguent  dia  que  era  dimecres  que  comp- 
tavein  XX  del  predit  mes  e  any  vers  les  X  hores  ans 
de  mig  jorn  en  la  sala  del  dit  palau  del  Bisbe  la  qual 
es  devant  la  petita  cambra  en  la  qual  mori  lo  dit  Sen- 
yor Rey  appiegats  los  Reverends  Bisbe  de  Gerona  de 
Urgell  e  de  Yich  e  los  U lustres  nets  del  Senyor  Rey  90 
es  don  Jaycme  de  Navarra  e  de  Foix  Infant  de  Navar- 
ra fill  del  Illustre  don  Joan  Comte  de  Foix  e  Senyor  de 
Bearn  e  de  la  Illma.  dona  Elionor  fdla  del  dit  Senyor 
Rey  don  Joan  ía  qual  decootinent  que  lo  dit  Senyor  Rey 
fou  pasat  desta  vida  se  intitula  Reyna  de  Navarra  coin 
abans  se  intitulas  Infanta  e  princessa  de  Navarra  e  la 
qual  no  passaran  XII  dies  qne  mori  ab  lo  dit  titol  de 
Reyna  de  Navarra.  E  appiegats  axi  mateix  en  lo  dit 
locli  don  Alfonso  fill  tantum  natural  del  dit  Sermo.  don 
Ferrando  Rey  de  Arago  e  de  Castella  e  don  Phclip  o 
don  Joan  de  Arago  e  de  Navarra  gerinans  filis  bastards 


(  i98  ) 
del  Illuslre  princep  don  Karles  de  gloriosn  memora  fill 
maior  legitim  e  natural  del  dit  Senyor  Rey  don  Joan  e 
de  la  Illusma.  Senyora  Reyna  de  Navarra  dona  Blancha 
jjrimer  muller  del  dit  Senyor  Rey  don  Joan  e  don  Joan 
Come  de  Rippacorca  fdl  bastard  del  lllustre  don  Al- 
fonso de  Araiío  olim  mestre  de  Calatrava  e  ara  duch  de 
Vilaformosa  e  don  Ferrando  de  Arago  Prior  de  Catalun- 
ya fill  bastard  del  prop  dit  Mestre  e  gerraa  del  dit  don 
Joan  Comte  de  Rippacorga  lo  noble  mossen  Requesens 
dez  Soler  porlant  veus  de  Governador  en  lo  Principal 
de  Catalunya  lo  Mestre  rational  en  lo  Principal  de  Ca- 
talunya mossen  Andrcu  de  Paguerae  son  loctinenl  mos- 
sen Pere  Baucells  e  molts  altres  diverses  prelats  nobles 
barons  cavallers  gentils  homens  ciutadans  burgesos  e 
persones  ecclesiasliques  e  seculars  qui  occupaven  tot 
lo  dit  palau  Episcopal  sobrevench  la  gran  processo  de 
la  dita  Seu  ab  tol  lo  Clero  e  canonges  de  aquella  ab 
multitud  altra  de  preveros  los  quals  cantants  grans 
psalms  e  a  altes  veus  portants  ab  si  lo  Reverend  don 
Gonsalvo  per  la  gratia  de  Deu  Bisbe  de  Anguello  e  con- 
fesscr  maior  de  la  Majestat  del  dit  Senyor  Rey  don  Joan 
veslit  en  pontifical  ab  sa  mitra  en  lo  cap  e  crossa  en 
la  ma  entraren  molt  solemnement  en  la  cambra  dins 
la  qual  stava  bajagut  lo  cors  mort  del  dit  Senyor  Rey 
e  aqui  fetes  Uurs  absolulions  e  soleninitats  ecclesiasli- 
ques sen  tornaren  en  processo  segons  en  lo  prop  se- 
guent  tapitol  es  contengut. 


Capítol  XXXVIIII  qui  Iracta  dr  la  forma  rom  stava 


( lyy ) 

lo  cors  murt  del  Seayor  Rey  qnaiH  lo  trague  la 
processo  del  ¡miau  Episcopal  portant  lo  al  palau 
maior  Real  e  de  les  persones  r/fii  portaren  la  litera 
sobre  la  rjinil  auava  lo  dit  cors  Real. 

E  exlnt  dita  pi'ocesso  de  la  dita  cambra  encontinent 
fon  leval  lo  cors  del  Seuyor  Rey  del  lit  hon  stava  e  mes 
sobre  una  litera  de  cami  per  portar  sen  aquell  ab  dita 
processo  la  qual  litera  era  cubería  de  un  molt  rich  pa- 
li  dor  e  sota  lo  cap  del  dit  cors  Real  foren  mesos  dos 
ricbs  coxins  de  brocat  dor  e  lo  dil  Real  cors  vestit  de 
una  roba  larga  de  vellut  carmesi  folrada  de  marls  gibi- 
lins  e  vestit  encara  de  un  jupo  de  seti  carmesi  o  tc- 
nint  cal^ades  unes  calces  de  grana  e  ais  peus  unes  sa- 
bites  de  velliit  argentat  o  cenros  ab  guaspes  de  vellut 
negre  e  tenia  en  lo  cap  I  bonet  negre  e  sobre  lo  bonet 
una  corona  Real  e  en  lo  ooll  lo  collar  del  duch  de  Rur- 
gunya  e  en  les  mans  diverses  anells  dor  e  en  la  dreta 
nía  1  ceptre  Real  e  en  la  ma  esquerra  la  sua  Real  spa- 
sa  e  axi  sobre  la  dita  litera  lo  posaren  ab  la  cara  tota 
descuberta  que  apparia  que  fos  viu.  E  stant  axi  aje- 
gul  lo  dit  Real  cors  sobre  la  dil.i  litera  decontinent 
seguints  e  acomptinyants  dita  processo  los  diis  pi-elals 
illustres  persones  nobles  barons  cavallers  gentiis  ho- 
nens  ciutadans  burgesos  e  diversos  altres  persones  ec- 
clesiastiques  e  seculars  fou  la  dita  litlera  presa  e  por- 
tada ab  lo  dit  Real  cars  per  los  nobles  mossen  Reque- 
sens  dez  Soler  portant  veus  de  Ciovernador  en  lo  Prin- 
cipal de  Catalunya  mossen  Rodi'igo  de  Rebolledo  ca- 
nierlencb  maior  del  dit  Senyor  Rey  don  Joan  don  Go- 


(  200  ) 
mis  Suaris  de  Figueroa  ambaxíulor  del  dit  Illmo.  Rey 
e  Senyor  nostre  don  Ferrando  niossen  Berenguer  de 
Hequescns  majoidhom  e  mossen  Ferrando  de  Rebolle- 
(!o  trinxant  del  dit  Senyor  Rey  don  Joan  e  per  los  mag- 
niíichs  mossen  Franci  Antoni  Setanli  regent  la  vegue- 
ría de  Barcelena  lo  dit  mossen  Andren  de  Paguera 
mestre  rational  del  dit  Senyor  Rey  mossen  Gaudíirich 
P^ges  cavaller  fill  del  magnifich  mossen  Joan  Pages 
cavaller  doctor  conseller  vicicanceller  del  dit  Senyor 
Rey  e  per  molts  altres  cavallers  e  gentils  homens  criats 
del  dit  Senyor  Rey. 


Capítol  XXXX  qui  tracta  de  moltes  notables  persones 
qui  anavui  detras  e  devant  la  dita  litera  Real  acom- 
panyant  aquella. 

E  preccint  com  dit  es  la  gran  processo  deis  canon- 
ges  e  Clero  de  la  Sen  de  Barcelona  lo  dit  Real  cors 
ajagut  molt  noblement  sobre  la  dita  littera  e  acompan- 
yat  de  un  grandissimo  nombre  de  entorxes  o  siris  ne- 
gres  cremants  fou  trel  del  dit  paiau  del  Bisbe  e  apor- 
tat  per  les  sobredites  persones  e  moltes  dalíres  que  do 
vant  e  detras  la  predita  real  litera  plorants  e  mons- 
trants  gran  dol  anaven  entre  los  quals  eren  los  ja  dits 
i-everends  Bisbes  de  Gyrona  de  Vicli  e  de  Urgell  los 
Consellers  e  Consols  de  la  ciutat  de  Barcelona  los  di- 
putáis del  General  de  Catalunya  los  Syndies  de  les  ciu- 
tals  de  Leyda  de  Gyrona  e  de  Tortosa  mossen  Fran- 
cesch  Burgués  procurador  real  del  regnc  de  Mallorquos 


(  201  ) 
mossen  Guillem  Pujades  conservador  de  Sicilia  mossen 
Pere  Pujades  governador  del  Cap  de  Lugodor  en  lo 
rcgne  de  Sardenya  frare  Joan  Barutell  comanador  de 
Barcelona  del  orde  de  Sant  Joan  del  hospital  de  Ilie- 
rnsalem  mossen  Guillem  de  Peralta  tresorer  general 
del  dit  Senyor  Rey  don  Joan  e  molts  altres  cavallers  e 
gentils  homens  ciuladans  honráis  e  Lurgesos  e  altres 
seculars  e  ecclesiastiques  persones. 


Ciipüol  XLI  quí  tracta  del  canii  que  feu  la  dita  pro- 
cesso  fins  al  palau  major  Real  hon  leixa  lo  dit 
cors  Real. 


E  partint  se  la  dita  processo  del  dit  palau  del  Bis- 
be  ab  lo  dit  cors  Real  acompanyat  axí  noblement  com 
dit  es  ab  molt  gran  serimonia  ana  la  via  de  la  plagia 
de  Sant  Jacme  ana  dret  cami  per  lo  carrer  deis  apo- 
thecaris  e  vengue  a  la  plaga  de  les  cois  e  de  la  plaga 
de  les  cois  passant  per  la  plaza  del  Rey  arriba  al  gran 
palau  Real  de  la  ciutat  de  Barcelona  hon  trobaren  lo 
dil  gran  palau  tot  empaliatde  dita  tapiceria  en  mig  del 
qual  era  lo  dit  bell  cadafal  ja  bastit  e  apparellat  ab  son 
lit  e  litera  segons  ja  dessus  es  largament  designat. 


Capítol  XLII  quí  tracta  de    la  comanda  feta  del  dit 
cors  Real  qiiant  fou  portat  en  la  gran  sala  del  pa- 
lau Real  e  de  les  processons   e   absolutions  que  per 
TOMO  xxvn  i4 


{  202  ) 
cascun  dia  li  fore>i,  [cíes  c  de  la  companya  deis  ca- 
pellans  de  la  capella  Real. 

E  decontinent  quo  lo  dit  cors  Real  fou  portal  e  pos- 
sat  en  la  litera  del  dit  cadaftil  los  canonges  de  la  dita 
Seu  ab  tot  lo  llur  cleio  faeren  sobre  lo  dit  cors  Real 
una  solemne  absolutio  e  apres  la  dita  processo  se  partí 
del  dit  palau  e  lo  dit  cors  Real  qui  romangue  sobre  la 
dita  litera  axi  vestit  e  ornat  com  dit  es  sois  special 
custodia  e  comanda  del  dit  noble  mossen  Rodrigo  de 
Rebolledo  camerlench  major  del  dit  Senyor  Rey  e 
acompanyat  de  molts  cavallers  e  genlils  homens  oñi- 
cials  criats  e  servidors  del  dit  Senyor  Rey  e  ab  molta 
luminaria  qui  aqui  cremava  cascun  dia  e  nit  continua- 
ment  tant  com  lo  dit  cors  stech  axi  en  la  dita  gran  sa- 
la del  dit  palau  major  Real.  E  axi  en  aquest  dia  e  en 
los  altres  apres  continuament  seguidors  de  hora  en 
hora  e  de  punct  en  punct  se  subseguiren  e  vengueren 
dins  la  dita  gran  sala  Real  devant  lo  dit  cors  Real  di- 
verses processons  de  totes  les  parroquies  e  monastirs 
uberts  axi  de  homens  com  de  dones  de  la  dita  ciutat 
ab  llurs  creus  e  en  la  forma  que  acusíumen  anar  les 
processons  a  sepultures  de  morts  pomposes  axi  que  la 
Seu  (le  Barcelona  e  cascuna  parroquia  e  cascun  monas- 
tir  tremelia  dues  vegades  lo  dia  ^o  es  una  de  mati  al- 
tra  despres  diñar  llur  solemne  processo  al  dit  cors 
Real.  E  es  cert  segons  yo  dit  Sciiva  e  Arcbiver  del 
Senyor  Rey  he  vist  de  mos  ulls  que  tant  quant  lo  dit 
cors  Real  stech  en  la  dita  gran  sala  axi  acompanyat  e 
illumiuat  de  molls  siris  e  ornada  e  acompanyada  la  di- 


(  203  ) 
ta  sala  en  la  forma  predita  se  celebraren  en  los  dils  al- 
tars  (])i¡  aquí  eren  ja  apparellats  com  dit  es  en  nombre 
de  Yiill  ^0  es  per  cascun  día  comeneant  de  la  púnela 
del  dia  fins  al  mig  jorn  tantes  misses  baxes  quantes  dir 
se  ni  podien  que  n]ay  cessava  la  celebratio  de  aquelles. 
E  aximateix  per  casen  deis  dits  dies  que  stecli  lo  dit 
cors  Real  en  la  dita  sala  fou  donat  per  amor  de  Deu  e 
en  remissio  deis  peccats  del  Senyor  Rey  a  cascun  po- 
bre quiy  \enia  demanar  a.lmoyna  un  pa  de  dors  d¡- 
ners.  E  segons  mossen  Franci  Ferrer  criat  de  la  cape- 
l!a  del  dit  Senyor  Rey  qui  tenia  carrech  de  distribuir 
lo  pa  entre  los  dils  pobres  ha  dil  a  mi  dit  Carbonell  si 
distribuiren  per  tots  los  X  dios  que  siech  lo  dit  cors 
Real  en  diia  sala  passats  XXX  milia  pans.  E  molts  mes 
sen  hi  foren  distribuits  si  mes  pobres  venguts  bi  fos- 
sen  car  may  les  mans  del  dit  mossen  Franci  Ferrer 
cessaven  de  donar  continua ment  a  cascun  pobre  qui 
venia  al  dit  palau  demanar  almoyna  un  pa  dobler  com 
dit  es  fins  a  tant  que  lo  dil  cors  Real  fou  aporlat  a  la 
Seu  de  Barcelona.  E  encara  per  major  solemnitat  e 
companya  del  dit  cors  Real  e  relevalio  de  penes  oue 
pas'sas  la  anima  del  djt  Senyor  Rey  tots  los  capellans 
xandres  e  scholans  de  la  sua  capella  Reyal  stigueren 
aqui  lols  los  dies  e  nits  contiiiuament  tanl  com  stech 
lo  dil  cors  Real  en  la  dita  gran  sala  que  may  lo  lexa- 
ren  cantants  a  conlrapunct  e  en  aquella  forma  que 
acustumaven  cantar  en  la  capella  del  dit  Scnyoi-  Rey 
quant  vivía.  E  en  les  nits  eren  acompanyats  los  dits  ca- 
pellans e  sc'iolans  de  alguns  frares  de  cascun  orde  deis 
monastirs   de   Barcelona  per  r.o    ({uc  ab  algún  repos 


(  204  ) 
passassen  llurs  vigilies  es  partissen  aquellos  entre  ells 
car  may  cessaven  de  dir  e  celebrar  vespres  matines  e 
tots  los  altres  officis  ab  moltes  devotissimes  e  innume- 
rables orations  pregants  tols  a  nostre  Senyor  Deu  per 
la  bona  anima  de  llur  e  nosire  glorios  Rey  e  Senyor.  E 
en  aquesta  forma  stigue  axi  be  e  notablement  acom- 
panyat  lo  dit  cors  Real  en  la  dita  sala  per  X  dies  con- 
tinuus  que  comenearen  a  correr  lo  dit  dia  de  dimecres 
que  comptavem  XX  del  dit  mes  de  janer  qui  era  dia  de 
la  festa  de  Sant  Sebastia  del  any  MCCCCLXXÍX  e  fi- 
niren  lo  segon  divendres  apres  seguent  que  comptavem 
XXYIUI  del  dit  mes  e  any. 


Capítol  XLIII  qui  tracta  de  la  delliheratio  que  la  Illus- 
tre  Infanta  dona  BeatriQ  de  Arago  e  de  Sicilia  e  los 
altres  maniimissors  del  Senyor  Retj  ab  llur  conselí 
(aeren  sobre  la  epístola  quis  havia  a  fcr  al  Monastír 
de  Poblet  notíficant  los  la  mort  del  Senyor  Rey  e  qtie 
íremetessen  mongos  per  portar  sen  lo  dit  cors  Real. 

Es  veritat  que  a  vint  del  dit  mes  e  any  applegatg 
dinslo  retiet  de  la  casa  del  Ardiachonat  de  la  dita  Seu 
de  B  arcelona  quis  te  e  passa  ab  lo  palau  Episcopal  de 
la  dita  ciutat  hon  la  dejus  scrita  lllustre  Infanta  tenia 
sa  habitado  la  lUuslre  Infanta  dona  Beatrig  Darago  e 
de  Sicilia  lo  bisbc  de  Gyrona  lo  porlant  veus  de  Go- 
Ycrnador  en  Catalunya  lo  Vicicanceller  lo  bisbe  de  Ur- 
gell  lo  bisbe  de  Yich  mestre  March  Berga  don  Tomas 
Gomis  Suares  de  Figueroa  mossen  Berenguer  de  Re- 


(  205  ) 
queseas  mcstre  Jacnie  Riiis  lo  mestre  ralional  de  Ca- 
talunya lo  Scriva  de  ratio  mossen  Icar  mossen  Marga- 
rid  demanaran  mossen  Joan  de  Coloma  Secretari  del 
dit  Senyor  Rey  qui  havia  rebut  en  poder  seu  lo  tes- 
tament  e  codicills  fets  per  lo  dit  Sermo.  Rey  don  Joan 
e  acó  per  continuar  les  delliberations  que  volien  fer  en 
lo  libre  apart  que  le  lo  dit  mossen  Coloma  deis  actes 
e  delliberations  Reals  faents  per  la  manumissoria  del 
dit  Senyor  Rey.  E  per  quant  nol  trobaren  e  fou  sort 
que  yo  dit  Scriva  e  Archiver  del  Senyor  Rey  me  tro- 
bave  en  la  dita  casa  del  Ardiacbonat  sperant  lo  predit 
mossen  Joan  Pages  Vicicanceller  me  faeren  entrar  dins 
lo  dit  retret  per  continuar  algunes  delliberations  les 
quals  per  le  dit  mosen  Coloma  continui  e  rebi  e  apres 
aquelles  doni  al  dit  mossen  Coloma  de  la  una  de  les 
quals  sorti  una  epístola  quem  menaren  fes  ais  venera- 
bles e  religiosos  los  elet  en  abbat  mongos  e  coveut 
del  Monastir  de  Poblet  la  qual  epístola  es  del  tenor  se- 
guent. 


Epístola  feta  per  lo  Consell  Real  al  Monastir  de 
Pohlet  sobre  lo  portar  del  cors  del  Senyor  Rey  al  dit 
Monastir- 


Venerables  Religiosos.  Be  creem  al  reebre  de  la  pre- 
sent  haureu  scebut  com  lo  Senyor  Rey  don  Joan  nos- 
tre  Rey  e  Senyor  es  passat  de  aquesta  vida  en  laltra  e 
reebuts  per  ell  los  Sacraments  de  la  Esglcsia  com  a  feel 


(  200  ) 
catholich  ha  ordenal  en  la  derrera  voluntat  que  lo  seu 
cors  sia  portat  e  collocat  en  aqueix  Monastir  ensemps 
ab  los  altres  Reys  predecessors  seus.  E  volents  nosal- 
tres. seguir  e  complir  la  voluntat  del  dit  Senyor  es  de* 
Iliberal  que  per  dimarts  o  dimecres  primer  vinents  per 
tol  lo  dia  lo  cors  del  dit  Senyor  Rey  pus  sien  fetes  les 
exequies  devotanrient  ordenades  e  acustumades  fer  a 
semblant  Rey  e  Senyor  sia  portat  honorablement  com 
es  acustumat  en  aqueix  Monestir.  Per  tant  vos  pregam 
e  exbortam  tant  afíectuosament  com  podein  queus  pla- 
cía cíeiíir  deputar  e  traniettre  agi  Mongos  de  aqueix 
Monastir  persones  dispostes  e  en  tal  nombre  que  lo 
cors  del  dit  Senyor  sia  bonorablement  e  deguda  aquí 
acompanyat  e  portat,  E  ago  vos  haurem  a  molt  gran 
complacentia  e  ultra  quen  fareu  servey  a  nostre  Sen- 
yor Deu  fareu  encara  honor  al  dit  Senyor  e  en  aqueix 
Monastir  lo  qual  per  obra  deis  gloriosos  Reys  passats 
os  lo  que  es.  E  noy  baja  triga.  Dada  en  Barcelona  a  XX 
de  janer  any  MCCCCLXXIX. 


Capítol  XLIIII  qui  tracta  del  comenQament  de  les  seri- 
monies  de  la  sepultura  Real  comeuQant  a  tractar  deis 
VIH  Cavallers  e  mimtaria  qnant  vmgueren  cercar 
lo  Senyor  Rey  si  era  mort  o  viu  e  de  la  scrimonia  que 
f aeren  corren  ts  les  armes. 

E  fetes  les  dites  coses  apres  en  lo  dijous  que  comp- 
tavem  XXVlíl  del  mes  de  janer  any  dit  MCCCCLXXIX 
a  les  tres  hores  apres  mig  jorn  stant  lo  dit  Real  cors 


(  207  ) 
molt  hüiuailament  e  segons  tal  cors  Real  merexia  jaent 
en  lo  Real  lit  qui  stava  parat  en  mig  de  la  gran  sala 
del  d¡t  palau  molt  aconipanyat  de  diverses  prelats  ba- 
rons  nobles  homens  cavallers  e  gentils  homens  e  de 
tols  sos  ci'iats  ofíicials  e  servidors  entre  los  quals  foren 
presents  los  lllustres  don  Jayme  de  Foix  Infant  de  Na- 
varra don  Alfonso  Daraao  fill  tantum  natural  del  Sere- 
nissimo  Senyor  don  Ferrando  Rey  de  Arago  e  de  Cas- 
tella  qui  vuy  se  troba  present  en  la  villa  de  Trusillo 
del  Regne  de  Castella  bon  li  fou  portada  la  nova  de  la 
mort  del  dit  Senyor  Rey  don  Joan  pare  seu  a  XXIV  de 
janer  any  dit  don  Phelip  de  Ai'ago  e  de  Navarra  e  don 
Joan  de  Arago  e  de  Navarra  filis  naturals  tantum  del 
princep  don  Karles  de  gloriosa  memoria  primogenit  de 
Arago  filllegitim  e  natural  del  dit  Illmo.  Senyor  Rey 
don  Joan  e  de  la  lUma.  Senyora  dona  Blandía  Reyna 
de  Navarra.  E  mes  avant  si  trobaren  presents  don 
Joan  de  Arago  Comte  de  Rippacorga  fill  natural  tan- 
tum del  lllustre  don  Alfonso  m.estre  de  Calatrava  e  duch 
de  Vilaformosa  fill  natural  tantum  del  dit  Senyor  Rey 
(ion  Joan  don  Ferrando  de  Arago  prior  de  Catalunya  e 
fill  natural  lantum  del  dit  mestre  e  los  revereuds  bis- 
bes  de  Gyrona  de  Vieb  e  de  Urgell  e  mes  avant  los  no- 
bles mossen  Requesens  dez  Soler  portant  veus  de  Go- 
vernador  en  lo  Principat  de  Catalunya  mossen  Rodrigo 
de  I\ebolledo  Camerlench  e  mossen  Ferrando  de  Rebo- 
lledo írinxíuit  e  lo  magnificb  mossen  Joan  de  Colonia 
Secretari,  E  aximateix  bi  íbien  presents  los  reverend 
noble  e  magnificbs  dc[)utats  e  oidors  de  comptes  del 
General  del  Principat  de  Catalunya  absents  empero  del 


(  i208  ) 
dit  loch  los  honorables  consellers  de  la  insigne  ciutat 
de  Barcelona  per  quant  eren  en  la  casa  de  la  dita  ciu- 
tat occupats  en  ordenar  les  serimonies  e  coses  que  per 
expeditio  de  la  dita  Real  sepultura  tocaven  fer  a  la  di- 
ta ciutat  los  quals  havien  dat  lo  carrech  de  ordenar  la 
dita  sepultura  exequies  e  totes  altres  coses  que  a  la 
honor  de  la  í^eai  Majestat  se  esguardassen  ais  magni- 
fichs  niossen  Bernat  Capila  e  mossen  Gabriel  Turell 
ciutadans  de  Barcelona  qui  ensemps  ab  los  dits  Con- 
sellers perla  dita  rabo  staven  en  la  dita  casa  de  la  ciu- 
tat occupats.  E  encara  stants  aqui  presents  altres  di- 
verses honorables  persones  h ornen s  e  dones  en  nom- 
bre molt  gran  que  no  cabien  en  lo  dit  palau  Real  e  lo 
qual  cors  Real  stava  circundat  de  moites  brandoneres 
en  les  quals  cremaven  un  gran  nombre  de  ciris  isque- 
ren  de  aquella  part  del  dit  palau  major  Real  la  qual 
es  contigua  al  dit  Arcbiu  Real  quatre  cavallers  cu- 
berts  tots  de  marregues  ab  sobrevestes  Reals  caval- 
cants  sobre  quatre  grossos  e  bons  cavails  tots  cuberts 
per  lo  semblant  de  marregues  ^'o  es  de  les  orelles  per 
tots  los  cossors  fins  ais  pcus  c  casen  de  aquests  cava- 
llers portava  en  la  ma  una  Real  bandera  estesa  en  lo 
cap  de  una  langa  darmes.  Lo  primer  deis  dits  IIÍI  ca- 
A'allers  era  appellat  mossen  Frnncesch  Burgués  de  Sant 
Climent  Senyor  de  Yüadecans  en  Barcelona  domiciliat 
e  portava  una  bandera  real  ab  les  armes  de  Sicilia  e 
una  cota  darmes  de  les  armes  mateixes.  Lo  segon  era 
appellat  mossen  FeíTandode  Madrano  natural  del  Reg- 
ué de  Navarra  e  portava  cota  darmes  e  una  bandera 
Real  ab  les  armes  de  Navarra.  Lo  tere  era  appellat  Lois 


( 'im  ) 

de  Alberuela  natural  del  Regne  de  Arago  e  poitava 
cota  darmes  de  les  armes  antigües  de  Arago  e  una 
bandera  Real  de  Arago  dor  e  flama.  E  lo  quart  era  ap- 
pellat  mossen  Miquel  de  Vivers  natural  de  la  vila  de 
Perpinya  e  portava  una  cota  darmes  e  una  bandera 
Real  de  Arago  dor  e  flamma.  E  sapia  cascu  qui  legira 
la  present  obra  que  en  aquest  orde  de  quattre  lo  que 
anava  derrer  havia  mes  bonor  deis  altres  qui  anaven 
primers.  E  derrera  aquests  quattre  cavallcrs  venien  al- 
tres quatre  caA'allers  a  cavall  cascu  deis  quals  portava 
un  scut  Real  a  revés  dicb  punta  amunt  la  bu  appellat 
mossen  Ileredia  aragonés  portava  un  scut  ab  les  armes 
de  Arago  qui  son  lo  camp  de  atzur  ab  una  eren  blan- 
ca dargent  alt  en  lo  canto  del  dit  scut  a  la  part  dreta. 
í.altre  appellat  mossen  Miquel  de  Xaus  navarro  porta- 
va  un  scut  ab  les  armes  de  Navarra  laltie  appellat  Pe- 
re  Joan  de  Sent  Climent  c lutada  de  Barcelona  portava 
alire  scut  ab  les  armes  de  Sicilia  e  laltre  appellat  mos- 
sen Lois  Oliver  cavaller  natural  de  Barcelona  portava 
un  scut  ab  les  armes  de  Árago  dor  e  flama.  E  es  veri- 
'jit  que  Sicilia  anava  primer  apres  Navarra  apres  Ara- 
go anlich  e  ultimadament  Arago  deis  quattre  palls  de 
goles.  E  tota  la  muntaria  del  dit  Senyor  Rey  don  Joan 
^0  es  bomens  e  perros  o  cans  vestits  tots  de  marragues 
ab  llurs  butzines  e  corns  staven  en  gir  e  en  torn  del 
dit  Real  cors.  E  entraren  los  dits  cavallers  (.'o  es  los  ÍIII 
primers  ab  les  banderes  drctes  e  vogiren  per  tres  ve- 
gades  la  dita  littera  Heal  e  aqui  se  asseguraren  per  una 
stona  tots  los  de  la  dita  sala  stants  callants  e  ab  gran 
silenci  e  apres  per  un  rey  darmes  qui  ab  ells  era  exit 


(  áJO  ) 
ab  gran  exclamatio  demana  per  tres  vegades  a  tot  hom  ' 
general ment  hon  era  lo  Senyor  Rey  que  nol  veyen  en 
la  dita  sala  axi  empaliada  ni  en  son  sitial  que  era  dell. 
E  no  fou  persona  gran  ni  poca  que  fos  en  la  dila  sala 
Real  que  li  tornas  resposta  e  lo  dit  Rey  darmes  pus 
veya  que  algu  no  li  responia  e  veent  lo  dit  mossen  Ro 
drigo  de  Rebolledo  stant  coin  dit  es  a  la  part  dieta  de 
la  dita  littera  e  no  res  nienys  lo  dit  mossen  Lois  de 
Alberuela  go  es  lo  rey  darmes  primer  e  apres  lo  dit 
mossen  Alberuela  digueren  cridant  ab  veu  esmrrida 
« O  mossen  Rodrigo  de  Rebolledo  Ha  mossen  Rebolle- 
do O  Senyor  mossen  Rebolledo  vos  qui  sou  Camerlench 
inaior  del  Senyor  Rey  quines  novelles  nos  direu  del 
Senyor  Rey  don  Joan  de  Arago  de  Navarra  e  de  Sicilia 
nostre  Senyor  que  es  dell  abon  lo  trobarem  car  nol  po- 
dem  trobar  en  lo  mon  abon  lo  haveu  lexat  que  es 
dell.»  E  llavos  lo  dit  noble  mossen  Rodi-igo  de  Re- 
bolledo responent  molt  plorant  e  ab  veu  esmarrida  dix. 
«Ha  cavallers  lo  Rey  vostre  Senyor  que  demanau  mort 
es  mort.  »  E  replicant  lo  Albaruela  dix  molt  agrément 
e  plorant  « Mort  es  nou  crehem  nosaltres  com  pot  es- 
ser  que  sia  mort  baveu  lo  vos  vist  mort  o  com  dieu 
axo.  B  E  lladonchs  lo  dit  mossen  Rodrigo  de  Rebolledo 
responent  altra  vegada  plorant  dix.  « Si  a  la  fe  morí  es 
moi't «  e  mattent  les  mans  sobre  lo  dit  lit  Real  hon  lo 
cors  del  dit  Senyor  Rey  jabia  dix  cridant  e  plorant 
«  Veus  cavallers  aci  vostre  Rey  qui  jan  mort  mirau  lo 
be  e  conexereu  que  es  mort  ploraulo  doncbs  cavallers 
])lorau  vostre  Senyor  lo  Rey  qui  es  mort. » 


211 


Capítol  XLV  qui  tracta  de  les  páranles  que  digueren 
los  Carallers  e  altres  com  hagueren  certitud  de  la 
mort  del  Senyor  Rey. 

E  lavors  los  dits  lili  cnvallers  ab  lo  dit  Rey  darmes 
comen^ant  a  cridar  ab  grans  crits  dients  <  donchs  lo 
Rey  es  mort  nostre  Senyor  lo  Rey  es  mort »  donaren 
deis  sperons  ais  cavalls  ab  gran  plor  e  acalant  les  ban- 
déres  derrera  e  rosseguant  aquelles  tornaren  vogir  lo 
dit  Real  cors.  E  lavors  los  dits  altres  ÍIII  cavallers 
isqueren  ab  los  scuts  cridant  e  plorant  «donchs  lo  Rey 
es  mort»  e  vogiiit  axi  lo  cors  Real  los  altres  dits  ÍIII 
cavallers  de  les  banderes  isqueren  fora  la  dita  sala  en 
la  plaza.  E  aquests  Hll  que  romangueren  vogint  lo  dit 
cors  per  tres  vegades  se  aturaren  en  cascun  canto  de 
la  dita  Real  littera  e  lansaren  los  scuts  en  térra  es  le- 
xaren  can  re  deis  cavalls  sobre  los  scuts.  E  aqui  los 
munteros  se  acostaren  sobre  los  dits  scuts  plorant  e 
cridants  e  faents  udolar  los  cans  e  prenents  los  scuts 
donaren  ne  grans  cops  per  térra  de  que  era  tan  gran 
pietat  e  dolor  de  cor  que  tots  los  qui  staven  dins  la  dita 
sala  qui  era  tota  plena  gent  ploraven  cridaven  e  faen 
gran  dol  per  quant  veyen  e  oien  axi  piadosament  par- 
lar cridar  e  plorar  com  dit  es  los  dits  ÍIII  cavallers  qui 
no  solament  cridant  c  plorant  proí'erien  les  dites  pá- 
ranles mas  encara  ab  veu  esmerrida  e  plors  sospirs  e 
sanglots  deven  e  cridaven  a  altes  veus  «  mort  es  lo  Rey 
nostre  Senyor  cavallers  mort  es  lo  Rey  mort  es  e  axi 


(  212  ) 
vosaltres  tots  bons  vassalls  qui  agi  son  presents  axi  ho- 
mens  com  dones  plorau  la  mort  del  vostre  Rey  e  Seii- 
yor  natural  plorau  lo  tots  o  trists  mesquins  e  que  se- 
ra de  nosaltres  que  farem  a  lion  ¡rem  trobar  tant  no- 
ble Rey  Senyor  e  Pare  clemcntissimo  e  molt  valeres.» 
E  en  aquest  modo  plorants  cridanls  geinegants  sanglo- 
tejants  suspirants  e  enderrocants  se  ades  e  ara  deis  ca- 
valls  e  batent  los  scuts  en  Ierra  com  dit  es  isqueren  se 
defora  la  dita  sala  los  dits  quatlre  cavallers  acompan- 
yantse  ab  los  abres  quattre  cavallers  qui  alli  de  fora 
los  speraven  ab  plors  e  crits  que  paria  que  la  plassa 
del  Rey  sen  degues  entrar  en  abis. 


Capítol  XLVI  qui  tracta  del  gran  captaniment  e  dol 
que  faen  los  Munteros. 

El  fetes  aqüestes  coses  decuntinent  los  dits  Munteros 
qui  aqui  eren  presents  comengaren  a  sonar  llurs  but- 
zines  e  corns  cridant  e  plorant  llur  Rey  e  Senyor  e  axi 
ab  grans  crits  e  plors  seguien  aquells  los  cans  o  per- 
ros qui  agrément  ladraven  e  udolaven  que  ago  era  un 
gran  spant  e  dolor  de  cor  en  tant  que  totes  les  perso- 
nes qui  en  la  dita  sala  del  dit  palau  maior  staven  axi 
homens  com  dones  cridaven  e  ploraven  la  mort  de 
aquest  tant  glorios  Rey  e  Senyor  en  tal  forma  que  era 
cosa  de  gran  spant  plor  e  dol  que  mes  dir  nos  poria. 


Capítol  XLVII  qui  tracta  de  la  serimonia  deis   VIH 


(  213  ) 
cavallers  e  rey  darmes  vers  la  'plaga  del   Rey   cor- 
rents  les  armes. 

Apres  finides  dites  serimonies  en  la  dita  sala  tots  los 
VIH  cavallers  a  cavall  portanls  devant  ells  dos  herauds 
o  reys  darmes  la  liu  appellat  Catalunya  e  laltre  Laudes 
rosseguants  les  banderes  cridants  e  plorants  e  seguint 
los  los  dits  quattre  scuts  e  los  munteros  ab  los  cans 
partints  se  de  la  predila  sala  sen  anaren  a  la  plaga  del 
Rey  qui  es  devant  lo  dit  palau  maior  Real  e  aqni  feren 
semblants  serimonies.  E  axi  discorrents  totes  les  prin- 
cipáis places  e  caners  de  Barcelona  tot  aquell  depres 
diñar  fins  a  la  nit  no  feren  sino  correr  les  dites  ariiies 
e  serimonies  de  la  qual  cosa  tot  lo  poblé  de  la  ciutat 
de  Barcelona  resta  tant  ploros  trist  e  doloros  que  re- 
comptar  nos  poria  car  no  era  algu  qui  vees  lo  dit  cor- 
rer de  armes  ques  pogues  abstenir  de  plorar  e  sanglo- 
tejar  tant  se  faea  piadosament  e  ab  grans  cí  its  e  plors. 


Capítol  XLVIII  qíii  tracta  de  la  ahsohtio  que  f aeren 
los  monjos  de  Poblé t  sobre  lo  cors  del  Senyor  Rey. 

Subseguint  se  apres  lo  divendres  que  comptavem 
XXIX  del  mes  de  janer  ariy  dessus  dit  MCCCCLXXVIIIl 
circa  les  X  hores  ans  du  mig  jorn  del  dit  dia  de  diven- 
dres vengueren  en  la  sala  predita  un  gran  nombre  de 
mongos  del  Monastir  de  Poblet  e  de  Sanctes-Creus  ab 
llurs  habits  blanchs  ab  una  solemne  processo  e  creu 
al^-ada  acoinpanyada  aquesta  creu   de  dos  canalobres 


(  ái4  ) 

dargent  e  en  lo  mig  de  la  dita  proeesso  venien  dos 
mongos  de  Poblet  vestits  ab  dos  capes  de  cor  de  vellut 
negre  e  portants  sengles  grossos  bordons  daigent  en 
les  nians  e  derrera  tots  ells  venia  lo  Abbat  de  Sáneles 
Creus  fiare  Pere  Blam h  vestit  en  pontifical  poitant  en 
lo  cap  la  sua  mittra  e  al  seu  costat  anava  un  diacha  que 
portava  la  crossa  e  un  sots  diacha  qui  portava  lo  libre 
e  venguls  lo  cors  Real  feren  aqui  una  bella  y  solemne 
absolutio  e  feta  aquella  decontinent  sen  pujaren  alt  al 
gran  sitial  hon  stava  lo  major  altar  parat  e  aqui  dits 
mongos  comensaren  lo  oíTici  de  réquiem  e  lo  dit  Abbat 
dix  la  missa  cantada. 


Capítol  XLVIIII  qui  tracta  do  la  conlentio  del  ordenar 
de  la  sepultura  seguida  e  moguda  entre  las  manumis- 
sors  del  Senyor  Reij  de  una  part  e  los  Consellers  de 
Barcelona  de  la  part  altra  e  deis  convidadors  qui 
foren  ordenats  per  convidar  a  la  dita  sepultura. 

E  per  que  sia  memoria  en  esdevenidor  íiis  a(.:i  men. 
lio  com  en  lo  dit  dia  del  divendres  circa  les  XII  liores 
dol  mig  dia  los  honorables  Consellers  de  Baicelona 
appellats  co  es  lo  cap  misser  Jacme  dez  Torrent  doctor 
lo  segon  Joan  Roig  ciutadans  lo  terg  Guilem  PonQ- 
gem  lo  quart  Jacme  Mas  notari  publich  de  Barcelona  e 
lo  quint  March  Texidor  apunctador  per  la  consuetud 
anticada  que  pretenen  teñir  de  ordenar  en  les  Keals  se- 
pultures  en  son  stats  e  son  en  possessio  ordenai-en  dot- 
ze  notables  persones  qui  convidaren  tots  los  prelats  per- 


(  Í^15  ) 
sones  ¡Ilustres  baroiis  nobles  cavallers  gentils  homens 
ciutadans  e  altres  homens  caporals  de  la  ciutat  de  Bar- 
celona e  nobles  e  altrcs  dones  destat  qucs  trobaví'n  Ua- 
vors  presents  en  la  dita  ciutat  de  Barcelona  per  í'er  ho- 
nor a  la  dita  Real  sepultura  los  quals  convidadors  íb- 
ren  los  seguents. 

MILITARS.  CIüTADANS. 

Mossen  Galceran  Durall.  Joan  Brigit  Boscha. 

Mossen  Baltesar  Romeu.  Bernat  Miquel. 

Mossen Miquel  de Gualbes.  Lois  Setanti. 

Mossen  Bertrán  Ramón  favall.  Galceran  Garbo. 

Mossen  Bernat  Turell.  Joan  Ros  maior  de  dies. 

Mossen  Joan  BarnatTerre.  Guillem  Oliver. 

Es  veritat  qne  lo  magnifich  misser  Joan  Pages  Vici- 
canceller  e  los  altres  manumissors  del  Senyor  Rey 
preíenents  que  a  ells  com  a  manumissors  del  dit  Sen- 
yor  Rey  e  no  a  altres  pertanya  lo  carrech  del  dit  or- 
denar dissentiren  per  ago  e  protestaren  contra  los  dits 
Consellers  en  faeren  levar  carta  publica  per  lo  dit  mos- 
sen Joan  de  Coloma  Secretari  del  dit  Senyor  Rey.  Em- 
pero no  obstant  lo  dit  dissentiment  e  proteslatio  los 
dits  Consellers  de  Barcelona  proceiren  en  ordenar  la 
dita  sepultura  c  fer  llurs  serimonies  axi  com  per  llurs 
predecessors  Consellers  de  Barcelona  fer  es  stat  acus- 
tumat. 


Capítol  L  qu¿  iracía   de  les  Illusfres   egregies  nobles  e 


(2IC) 
cdtres  persones  en  nombre  qiiasl  infinil  qiiis  trabaren 
en  la  sala  major  lo  día  quel  cors  del  Senyor  Rey  por- 
taran a  la  sepultura. 


Veiiint  lo  dissapíe  prop  seguent  per  lo  mati  que 
comptavem  XXX  del  prop  dit  mes  e  any  aplegades  que 
íbren  en  la  dita  gran  sala  inajor  del  dit  palau  major 
Real  les  Illustres  persones  seguents. 

La  Infama  dona  Beatris  rauiler  relicta  del  lllustre 
quondam  Infant  don  Enrich  de  Arago  e  de  Sicilia  Maes- 
tre de  Sant  Diego. 

Don  Jayme  Infant  de  Navarra  fdl  del  quondam  egre- 
gi  don  Joan  Comte  de  Foix  e  de  Bigorra  e  de  la  lllus- 
trissima  Senyora  dona  Elionor  muller  sua  la  qual  dita 
dona  Elionor  de  Navarra  succeint  per  morí  del  Senyor 
Rey  en  lo  Regne  de  Navarra  fou  jurada  Reyna  de  Na- 
varra dijous  a  XXVIÍI  dies  del  dit  mes  de  janer  any 
MCCCCLXXIX.  E  divendres  a  V  dies  del  mes  de  febrer 
apres  immediadament  seguent  mori  la  dita  Reyna  dins 

la  vila (Tudela)  en   lo   dit  Regne  de  Navarra 

suhitament  la  qual  nostre  Senyor  Deu  baja  trobat  en 
bon  stament.  Ha  lexat  aquesta  Reyna  tres  fdls  máseles 
e  tres  filies  fembres.  Son  los  filis  lo  infant  don  Pere 
Vezcomte  de  Narbona  lo  Cardenal  de  Foix  e  Linfant 
don  Jayme  les  filies  son  la  Contessa  Darmanyach  la 
Duquesa  de  Bretanya  e  la  Infanta  dona  Elionor  don- 
zella. 

Don  Alfonso  Darago  fill  natural  del  predit  Illustrissi- 
ino  Senyor  Rey  nostre  don  Ferrando. 


(  217  ) 

Don  Phelip  e  don  Joan  Darago  e  de  Navarra  germans 
dessus  dits. 

Don   Joan  e  don  Ferrando  de  Arago  germans  des- 
sus dits. 

Los  nobles  mossenRequesens  dez  Soler  portant  veus 
de  Governndor  en  Catalunya. 

Mossen  Rodrigo  de  Rebolledo. 

Mossen  Ferrando  de  Rebolledo  dessus  dits. 

Don  Pedro  de  Castre  e  de  So  gernia  del  Vezcomte 
de  Evol. 

Lo  noble  don  Gomis  Suaris  de  Figueroa  embaxador 
del  Senyor  Rey  de  Castella  e  natural  del  dit  Regne  de 
Castella.  E  los  Reverends  bisbes  de  Gyrona  de  Ur- 
gell  de  Vich  e  de  Anguello  e  lo  abbat  de  Ripoll  en- 
semps  ab  los  dits  V  Consellers  de  Rarcelona  e  niolts 
daltres  cíivallers  e  gentils  honiens  e  les  egregios  nobles 
e  magnifiques  dones  qui  anaren  en  la  processo  dejus 
nornenades  e  altres  diverses  persones  hornens  c  dones 
oeelesiasliques  e  seculars  e  encara  persones  religioses 
de  diverses  stamenís  conditions  e  religions  en  nombre 
quasi  infinit  en  tal  modo  que  certament  en  la  dita  gran 
sala  hoH  stava  lo  cors  del  glories  e  bon  Rey  e  Senyor 
nostre  don  Joan  noy  cabien  mes  persones  tant  plena 
de  gent  stava. 

Capítol  LI  qui  tracta  del  rompimenl  deis  segells  Beals. 

E  axi  stants  totes  les  ditos  persones  e  sobrevengu- 
des  en  la  dita  sala  Real  totes  les  ereus  e  totes  les  pro- 

TOMO    XXVII  d5 


(  218  ) 
cessons  axi  de  la  Seu  com  de  les  parroquies  e  monas- 
tirs  de  homens  de  tota  la  ciiitat  e  acabades  les  rnisses 
qui  en  dita  sala  se  celebraYen  e  vengiida  ja  la  hora 
destinada  e  ordenada  por  levar  del  dil  Real  lo  cors  del 
dit  Senyor  Rey  e  inettrel  en  la  processo  e  portar  aquell 
per  la  ciulat  segons  es  acuslumat  en  la  dita  ciutüt  por- 
tar lo  Senyor  Rey  a  la  sepultura  stant  tota  la  multitud 
de  la  dita  gent  en  la  dita  sala  molt  attentament  e  ab 
gran  silenci  per  veure  e  oir  les  serimonies  e  coses  se- 
guents  llavos  lo  dit  noble  mossen  Rodrigo  de  Rebolle- 
do qui  era  aqui  present  e  stava  de  peus  en  lo  gran  ca- 
dafal  en  lo  qual  era  la  littera  sobre  la  qual  stava  lo  cors 
mort  del  dit  Senyor  Rey  don  Joan  (jo  es  ais  peus  de  la 
dita  Hilera  a  la  part  dreta  com  a  Camerlench  major  qui 
era  del  dit  Senyor  Rey  pres  en  la  sua  ma  lo  segell  se- 
cret  del  Senyor  Rey  e  al^ant  lo  bra(j  dret  denant  los 
peus  del  Senyor  Rey  e  girant  la  cara  denant  la  gent 
dix  per  tres  vegades  ab  alta  veu  que  tots  los  circuns- 
lants  entenien  lo  que  dehia  clarament  « O  cavaUers  e 
genlüs  homens  e  Yosaltres  tots  qui  sou  agi  presents 
veus  agi  lo  segell  del  Rey  nostre  Senyor.  Aquest  es  lo 
segell  secret  del  Senyor  Rey  veus  ar.i  lo  segell  del  Sen- 
yor Rey»  e  comentan t  fortment  plorar  dix  ab  gians 
plants  e  suspirs.  « Lo  Rey  nostre  Senyor  es  mort  mort 
es  lo  Rey  nostre  Senyor  plorem  donchs  tots  pus  es  mort 
lo  Senyor  Rey  e  los  seus  segells  sien  agi  romputs  pus 
lo  dit  Senyor  Rey  no  sen  pot  servir »  e  prenent  en  la 
ma  esquerra  lo  dit  segell  e  en  la  ma  dreta  un  gros  mar- 
tell  posa  lo  dit  segell  sobre  una  enclusa  que  fou  aqui 
presta  e  donant  grans  colps  ab  dit  maitell  sobre  lo  dit 


(  219  ) 
segell  rompe  aquell.  E  aprcs  prenent  en  la  ma  esquer- 
ra los  grans  segells  comuns  de  Arjjgo  e  lo  segell  de 
Sicilia  e  en  la  ma  dreta  lo  dit  martell  ab  grans  colps 
rompe  aquells  fahent  hi  semblant  serimonia  que  fou  en 
rompre  lo  dit  segell  secret. 


Capítol  LlI  qui  tracta  del  rompíment   deis  hastons  e 
vergues  Reals. 

E  fet  ago  vengueren  decontinent  niossen  Antoni  Pe- 
re  de  Rochacrespa  Algutzir  e  lots  los  uxers  del  Senyor 
Rey  laltre  Algutzir  mossen  Torrent  noy  pogue  esser 
per  causa  de  malaltia  de  la  qual  era  detengut  e  mes 
ab  aquests  hi  vengueren  tots  los  homens  déla  vergue- 
ta quis  diuen  escuders  del  offici  de  la  algutziria  del 
Senyor  Rey  e  plorants  e  cridants  altes  veus  romperen 
e  trancaren  llurs  baslons  e  vergues  cuberts  de  marra- 
gues  qo  es  cascu  lo  seu  basto  o  verga. 


Cnpitol  Lili  qvi  tracta  del  orde  quant  isque  la  processo 
del  palü'í  ab  los  VIII  Cavallers  qui  anaven  primer s 
corrents  les  arta  es. 

Fetes  e  subseguides  les  diles  serimonies  lo  prop  dit 
dia  del  dissapte  e  quasi  encontinent  la  gran  processo 
qui  aqui  slava  congregada  per  fer  e  complir  la  solem- 
nilat  de  la  dita  sepultura  se  comenta  de  moure  e  íer 
son  cami  e  volta  ques   acustuma   fer  a  sepultures   de 


(  220  ) 
semblants  Reys  e  Senyors  la  (¡ual  processo  stava  orde- 
nada e  exia  del  dil  palaii  major  Real  en  aquest  orde 
que  denant  tots  e  a  la  avanlgiiaida  foren  ordenáis  los 
YIII  cavallers  a  cavall  que  lo  dijous  prop  passat  lia- 
vien  corregut  les  diles  armes.  Aqucsts  VIH  cavallers 
molt  esmarrits  dolorosos  e  plorosos  anant  cridant  e 
plorant  a  modo  deis  corredors  qiii  van  devant  la  gent 
darmes  per  a  descobrir  selades  deis  enemiclis  si  algu- 
nes  sen  hi  trobaven  anaven  en  tal  modo  com  he  dit 
devant  tota  la  gent  que  anava  en  dita  processo  cuberts 
tots  de  marrages  ab  llurs  capirons  de  marragucs  ves- 
tits  axi  com  fahia  tota  laltra  gent  qui  seguía  la  dita 
processo  e  axi  mateix  los  cavalls  deis  dils  VIH  cava- 
llers eren  tots  cuberts  de  marragues  fins  a  les  orelles 
e  portaven  en  llurs  colls  les  quattre  Reals  banderes 
rosseguantse  los  quattre  Reals  scuts  que  lo  prop  dit 
dia  havian  corregut  revessats  e  puñetes  altes  anaven 
Tjlorant  e  cridant  per  la  ciutat  denunciant  al  poblé  que 
plorassen  llur  Rey  e  Senyor  natural  lo  qual  aquella 
hora  derrera  dells  portaven  a  la  sepultura. 


Capítol  LIIII  qui  tracta  de  la  grandissima  luminaria 
,qne  anava  devant  lo  cors  del  Senyor  Rey. 

Apres  de  aquests  dits  VIII  Cavallers  inmediadament 
venia  la  gran  e  fort  bella  luminaria  feta  a  honor  de 
aquella  Real  sepultura  tant  per  los  manumissors  del 
dit  Senyor  Rey  quant  per  la  ciutat  de  Rarcelona  quant 
encara  per  diversos  prelats  barons  nobles  homens  c 


(  221  ) 
singulars  persones  sobre  diverses  banchs  e  bramlone- 
res  les  quals  bastaxos  e  altres  homens  apportaven  al 
coll  e  cascun  brando  tenia  en  si  pinlades  sobrel  negro 
les  armes  deis  qiii  aquella  luminaria  fahien  per  honor 
de  aquestii  Real  sepultura.  E  tots  los  ciris  o  brandons 
qui  anaven  en  la  dita  sepultura  eran  grossos  cascu  de 
V  Iliures  en  sus  e  entre  tots  ios  ciris  de  la  dita  lumi- 
naria qui  anava  denant  lo  cors  Real  passaven  lo  nom- 
bre de  dos  milia  e  cinccenls  ciris  o  brandons. 


Capítol  LV  qui  tracta   de  les  creus  qui  anaven  devant 
lo  cors  Real  e  de  llur  orde. 

En  apres  decontinent  derrera  la  dita  luminaria  ve- 
nien  totes  les  creus  les  quals  eren  les  seguents.  Pri- 
merament  anava  la  gran  bella  e  rica  creu  de  la  Seu 
de  Barcelona  la  qual  per  tots  los  XI  dies  que  stech  lo 
cors  del  dit  Senyor  Rey  en  la  sala  major  del  dit  pa- 
lau  major  Real  stech  nit  e  dia  plantada  detras  lo  cap 
de  la  Majestat  Real,  Apres  venien  ab  orde  totes  les  al- 
tres creus  ro  es  la  creu  major  de  Sancta  Maria  de  la 
Mar.  ítem  la  creu  major  de  Sancta  Maria  del  Pi.  ítem 
la  creu  de  Sant  Pere.  ítem  la  creu  de  Sent  Just.  ítem 
la  creu  de  Sent  Miquel.  ítem  la  creu  de  Sent  Jacme. 
ítem  la  creu  de  Sent  Cugat.  ítem  la  creu  de  Sancta 
Ana.  ítem  la  creu  de  la  Merce.  ítem  les  creus  del 
Carme  c  deis  Aguslins.  ítem  les  creus  de  Preicadors  e 
íramenors.  E  cascuná  de  aqüestes  creus  qui  totes  pre- 
nien  nombre  de  XIIII  creus  eren  totes  dargent  daurat 


(  222  ) 
molt  i'iques  e  de  novell  obratge  levorades  e  esmelUides 
de  diversos  bells  esmaltáis  e  anaven  acompanyades 
Gascuña  de  dos  canalobres  dargent  los  quals  portaven 
scholans.  E  cascuna  eren  en  son  orde  portava  en  si 
bella  e  gran  processo  de  preveres  e  clergiies  e  frares 
fio  es  cascuna  parroquia  tot  lo  clero  de  aquella  parro- 
quia e  tots  l(>s  religiosos  tota  la  religio  de  cascuna.  E 
en  la  fi  de  cascuna  religio  e  de  cascuna  parroquia  ha- 
via  diacha  e  sotsdiacba  e  un  preveré  en  lo  mig  de 
aquests  diacba  e  sotsdiacba  tots  vestits  ab  ilurs  dal- 
maliques  e  capes  de  cor  part  de  vellut  negre  obrados 
de  brocat  dor  part  de  vellut  negre  ab  alguhs  obrages 
dor  part  de  domas  e  de  seti  brodades  dor  e  dargent  e 
part  sens  alguna  brodadura  molt  belles.  E  es  veritat 
que  lo  dit  orde  era  aquestque  primer  anava  tot  lo  cle- 
ro de  les  parroquies  apres  anaven  los  frares  de  la  Mer- 
ca apres  los  del  Carme  e  los  Agustins  apres  preicadors 
e  framenors  plagats. 


Capítol  LVI  qui  tr acta  deis  bordons  e  encensers  aiumis 
per  mig  de  la  processo. 

E  per  lo  mig  de  aquesta  dita  processo  anaven  diver- 
sos grans  bordons  los  quals  diverses  preveres  en  Ilurs 
mans  portaven  vestits  ab  capas  de  vellut  negre  e  de 
domas  e  de  seli  negre  ab  riques  fresedures  dor  los 
quals  anants  axi  per  lo  mig  de  la  dita  processo  anto- 
naven  e  ordenaven  los  altres  preveres  e  frares  religio- 
sos segons  bavien  anar  e  segons  havien  aturar  per  fcr 


(  2^23  ) 
llurs  commemoraüons  e  solemnitats  a  laor  de  Deu  e 
per  la  anima  del  dit  nostre  glorios  Rey  e  Senyor.  E 
encara  per  !o  mig  de  aquesta  processo  anaven  diversos 
scholans  axi  laics  com  reglars  ab  bells  ensenses  dar- 
gent  los  quals  molt  spessament  anaven  e  tornaven  de- 
nant  lo  dit  cors  Real  e  aquell  encensaven  ab  molla  re- 
verencia e  gest  humil. 


Capital  LVII  qui  tracta  del  clero  de  la  Sen  ab  los    VI 
canonges  portants  bordons. 

E  apres  da^o  venia  decontinent  tot  lo  gran  clero  de 
la  Seu  de  Rarcelona  ensemps  ab  los  canonges  e  capitoi 
de  la  dita  Seu  en  nombre  copios  en  mig  del  qual  clero 
e  canonges  anaven  sis  canonges  de  la  dita  Seu  vestits 
ab  sis  capes  de  vellutat  negre  brocades  dor  e  cascu 
dells  portava  en  la  ma  un  gran  bordo  dargent  e  aquests 
sis  tenien  carrech  de  ordenar  tot  lo  dit  clero  e  canon- 
ges e  axi  ordenants  e  anants  per  mig  dells  antonaven 
los  [isalms  e  imnes  que  cantaven  e  per  lo  semblanl 
anaven  en  mig  de  dita  precesso  dos  que  portaven  dos 
ensenses  dargent  e  de  lochs  en  lochs  hon  spessament 
i-e  fahien  les  grans  e  solemnes  absolutions  ells  dits  dos 
venien  devant  lo  cors  Real  e  aqui  ensensaven  ab  mol- 
la reverentia  aquell  cors. 


Capítol  LVIII  qui  tracta  del  Bisbe  com  anava  en  lo  gre- 
mial acompauyat. 


(  224  ) 

E  proseguint  aquesta  processo  venia  decontinent  e 
immediadamentlo  dit  reverend  Senyor  En  Joan  de  Mar- 
garit  per  lo  gratia  de  Den  bisbe  de  Gyrona  e  canceller 
de  la  prefata  Majestat  Real  vestit  en  pontifical  ab  sa 
millre  blancha  de  domas  blanch  al  cap  e  venia  lo  dit 
senjor  Bislie  en  mig  de  dos  canonges  de  la  dita  Seu  la 
hu  diacha  e  laltre  subdiacba.  Lo  diacha  portava  en  la 
ma  una  crossa  dafgent  niolt  be  daurada  e  miliur  levo- 
rada  e  un  altre  canonge  vestit  ab  una  capa  de  vellut 
negre  qui  anava  en  Uur  companya  e  tots  qualre  ple- 
gáis qui  molt  honorablement  anaven  portants  devants 
ells  un  gremial  o  pali  de  vellut  brocat  dor  en  lo  qual 
tots  se  tenien  cascu  tenints  en  la  ma  una  baga  felá  de 
unes  trenes  de  seda  les  quals  staven  cosides  en  lo 
dit  pali. 


Capítol  .LVIIII  qui  tracta  deis  xandrcs  capellans  e 
scholans  de  la  capella  del  Senyor  Rey  en  quin  orde 
e  serimonia  anaven  dcnant  lo,  cors  del  Senyor  Rey, 

E  derrera  los  dits  bisbe  de  Gyrona  canonges  e  clero 
de  la  dita  Seu  venien  immediadament  tots  los  xandres 
capellans  e  scholans  de  la  capelia  del  dit  Senyor  Rey 
los  quals  anaven  tots  veslits  de  gramalles  e  capirons 
de  drap  negre  les  quals  los  manumissors  de  la  prefa- 
ta Majestat  Real  havien  a  ells  dades  e  axi  anants  e 
cantants  a  cant  dorgue  e  conlrapunct  ab  gran  melodía 
e  consonanlia  cantaven  los  psalms  e  oíliciaven  com  si 


(  225  ) 
fossen  en  la  propria  capella  del  Senyor  Rey.  E  apres 
immediadament  a  les  spalles  de  aquests  xandres  ve- 
nien  dos  aiitichs  e  venerables  canonges  de  la  dita  Seu 
vestits  ab  llurs  capes  de  fin  dnip  negre  folrades  de 
vays  grises- 


Capítol  LX  qni  tracta  de  les  persones  qui  portaven  lo 
cors  del  Senyor  Rey  a  la  sepultura  e  lorde  e  orna- 
ment  de  aquell. 

E  tantosl  derrera  aquests  canonges  venia  lo  cors  del 
dit  Senyor  Rey  don  Joan  lo  qiial  stava  ordenat  en 
aquesta  manera  que  jahia  e  reposava  dins  dues  caxes 
í'ctes  de  fusta  de  xiprer  la  una  de  les  quals  era  cu- 
berta  de  drap  de  grana  e  aquesta  caxa  anava  dins  una 
altre  caxa  de  xij)rer  cuberta  de  vellut  carmesí  e  era  lo 
cors  del  Senyor  Rey  dins  la  primera  caxa  tot  em- 
balsamat  e  veslit  de  un  jupo  de  seti  carmesi  e  deso- 
bre de  una  roba  de  domas  negre  e  tenia  cal^ades  unes 
calges  de  grana  e  ais  peus  unes  cabates  de  drap  de 
vellut  e  en  cascun  peu  calcat  un  spero  be  daui*at  e  al 
costat  cincta  una  spasa  ab  pom  creuera  e  guaspe  be 
deurada  e  sobre  tol  a^o  tenia  uns  camis  vestits  e  so- 
bre los  camis  una  dagmatic3  de  domas  blanch  e  ses 
stoles  e  maniple  e  al  cap  un  bonet  negre  e  sobre  lobo- 
net  una  corona  dor  en  la  ma  dreta  un  ceptre  dor  e  en 
la  squerra  un  pora  dor.  E  aqüestes  dues  caxes  go  es 
una  dins  altre  eren  posades  sobre  una  bella  litera  de 
fust  la  (pial  tenia  quattre  largues  canes  de  larcb.a  mo- 


(  220  ) 
do  de  una  scala  e  aquesta  cubería  e  tota  la  dita  litte- 
ra  eren  cubertes  de  un  drap  de  grana  e  aqüestes  dues 
caxes  una  dins  altre  qui  axi  jahien  sobre  la  dita  littc- 
ra  eren  cubertes  de  una  mija  tomba  e  la  mija  lomba 
era  cubería  de  un  ricb  e  molt  sumptuos  pali  de  vellut 
vellutat  negre  brocat  dor  e  de  novel!  obratge  tot  nou  e 
molt  sobercli  fornit  lo  pali  al  entorn  de  diversos  scuts 
de  armes  Reals  go  es  de  les  armes  de  Arago  de  Na- 
varra e  de  Sicilia.  E  sobre  aquest  pali  go  es  al  cap  de 
aquesta  litera  havia  un  coxi  brocat  dore  sóbrelo  coxi 
una  corona  Real  un  ceptre  e  un  pom  dor  e  sobre  la 
littera  stava  una  dagmalica  Real  maniple  e  stola  tot 
molt  sumptuos  e  de  gran  valia  e  mes  hi  havia  ajaguda 
la  spasa  del  Senyor  Rey.  E  sota  aquesta  Real  littera 
anaven  dotze  homens  criats  del  dit  Senyor  Rey  tots 
vestits  de  drap  negre  los  quals  sobre  llurs  caps  e  mus- 
cles  portaven  aquesta  Real  littera.  E  de  part  de  fora  qo 
es  en  los  costáis  e  en  lo  entorn  daca  e  dalla  e  al  cap  e 
ais  peus  anaven  vint  e  quattre  persones  entre  cavallers 
gentils  homens  e  ciutadans  honrats  de  Rarcelona  dejus 
scrits  los  quals  per  los  consellers  de  Rarcelona  foren 
en  ago  elegits  deputats  e  ordenats  en  la  forma  seguent 
qo  es  que  tantost  al  cap  de  la  littera  anaven  a  la  part 
dreta  les  persones  quis  seguexen.  Primo  lo  eousellor 
segon  de  la  dita  ciutat.  ^j)res  dell  venia  mossen  Gal- 
ceran  Duran  cavaller.  Apres  de  aquest  cavaller  venia 
Lois  Setanli  ciutada  e  apres  de  aquest  venia  mossen 
Bertrán  Ramón  ^avall  cavaller  e  apres  dell  venia  Joan 
Ros  major  de  dies  ciutada.  Apres  daquest  venia  mos- 
sen Miquel  de  Gualbes  cavaller.  Apres  dell  venia  Gal- 


{  227  ) 
ceran  Durall  ciutada.  Apres  daquest  venia  mossen  Jac- 
me  Fiveller  cavaller.  E  apres  dell  venia  JacmeBalles- 
ter  ciiilada  barbut.  E  apres  daquest  venia  mossen  Bal- 
tasar Uomeu  cavaller.  E  apres  dell  venia  Guillem  Oli- 
Yer  ciutada.  E  apres  venia  lo  conceller  terg  de  la  dita 
ciutat  de  Barcelona.  De  la  altra  part  ^o  es  a  banda  si- 
nistra  venia  tot  primer  al  cap  de  la  litlera  mossen  Joan 
pariera  baile  general  de  Catalunya  cavaller.  E  apres 
dell  venia  BernatMiquel  ciutada.  Apres  dell  venia  mos- 
sen Bernat  Turell  cavaller.  E  apres  dell  venia  Romeu 
Lull  ciutada.  Apres  venia  mossen  Joan  Bernat  Terre 
cavaller.  Apres  dell  venia  Ramón  Marquet  ciutada. 
Apres  de  aquest  venia  Franci  Armenter  de  Sentmenat 
gentil  bome.  E  apres  dell  venia  mossen  Franci  Torrent 
cavaller.  E  apres  venia  Pere  de  Coromines  ciutada. 
Apres  de  aquest  venia  Joan  Dargentona  gentil  bome» 
E  apres  venia  Joan  papila  ciutada.  E  a  la  fi  go  es  al 
cap  debaix  de  la  littera  par  egual  del  dit  conseller  teri; 
de  la  dita  ciutat  venia  don  Gomes  Suaris  de  Figueroa 
noble  e  natural  del  Regne  de  Arago. 


Capítol  LXI  qiU  irada  del  locli  hon  anava  lo  Camer- 
lench  majar  acompanyant  lo  cors  Real  a  la  se- 
pultura. 

Immediadament  tantost  derrera  aquesta  littera  c  se- 
guents  les  prop  dites  persones  les  quals  anaven  vesti- 
des  de  man-agues  e  ab  capirons  de  marragues  vcstits 
sobre  llurs  caps  e  portants  aquest  Real  cors  en  lordc 


(  228  ) 
dessus  expressat  en  mig  de  les  dues  carnes  de  la  dita 
üttera  a  peu  e  devant  tots  los  altres  vestits  de  marra- 
gues  anava  lo  noble  mossen  P\odr¡go  de  Rebolledo  com 
a  Camerlench  major  e  tot  trist  e  plores  com  aquell 
qui  granment  amava  de  cor  lo  dit  nostre  bon  Rey  a 
Senyor  e  stava  ab  lo  cap  cubert  de  un  capero  de  mar- 
ragues  e  tot  vestit  de  marragues. 


Capítol  LXII  qui  tracta  deis  quatre  canonges  acompan- 
yants  lo  cors  Real  a  la  sepultura. 

E  apres  encontinent  e  sens  altra  mija  venien  derre- 
ra  aquest  Real  cors  dos  altres  canonges  de  la  dita  Sen. 
E  axi  per  lo  ques  dit  eran  qiiattre  canonges  anants 
vestits  de  capes  de  fin  drap  negre  folrades  de  vays  los 
dos  tenien  dignitats  e  los  altres  no  e  eren  appellats 
los  de  les  dignitats  qui  anaven  al  cap  mossen  Lois  dez 
Pía  arthiaca  major  e  misser  Gabriel  Revira  arthiaca  de 
la  mar  e  los  altres  dos  qui  anaven  denant  lo  dit  cors 
QO  es  ais  peus  eren  appellats  mestre  Antoni  Giner  e 
mossen  Joan  Comes  bomens  de  molta  p?  estantia  e  an- 
tichs  de  edal  los  quals  per  quant  lo  Senyor  Rey  era 
canonge  de  la  dita  Seu  de  Barcelona  axi  com  es  ja  an. 
tiquat  e  acustumat  que  qui  es  Rey  de  Arago  e  comte 
de  Barcelona  es  fet  decontinent  canonge  de  la  dita  Seu 
acompanyaven  en  lorde  preditlo  cors  del  molt  alt  Sen- 
yor lo  Senyor  Rey  don  Joan. 


Stíl) 


Capítol  LXJíl  qui  tracta  deis  reys  darmes  e  del  cava- 
ller  qui  portava  lo  elmet  e  tallamar  e  deis  uxers  e 
criáis  e  of/Icials  del  Seinjor  Rey  acompauyants  lo 
cnrs  Real  a  la  sepultura, 

E  no  resmeny  apres  deis  dessus  dits  venien  imme- 
diadamenl  tres  reys  darmes  e  herauls  vestits  de  mar- 
ragues  e  cascu  de  aquests  ab  lo  cap  ciibert  portava 
vestida  sobre  la  marregua  una  cola  darmes  v^.o  es  lo 
primer  una  cota  darmes  de  Arago  or  e  flama  laltre  una 
cota  darmes  de  !\avarra  e  laltre  una  cota  darmes  de  Si- 
cilia. E  derrera  aquests  reys  darmes  o  herauds  venia 
encontinent  lo  noble  don  Pedro  Devol  de  So  e  de  Cas- 
tre germa  del  Vezcomte  de  Evul  a  cavall  sobre  un  bell 
cavall  cuborts  lo  cavaller  e  lo  cavall  de  marragues. 
Aquest  don  Pedro  portava  en  lo  cap  un  elmet  be  tra- 
vessat  e  sobre  lo  elmet  apportava  un  bell  timbre  rica- 
ment  deurat  en  lo  qual  havia  una  corona  Real  e  sobre 
la  corona  lo  ratpinyat  qui  es  divisa  deis  Reys  de  Ara- 
go fort  be  obrat  e  daural  e  sobre  lo  muscle  squerra 
portava  una  lansa  per  la  qual  li  penjava  per  les  spalles 
avall  un  rich  guido  o  staudart  vulgarment  appellat  ta- 
llamar de  les  armes  reals  or  e  flamma  e  en  lo  bray  si- 
nistre  apportava  un  Real  scut  de  les  prop  dites  armes. 
E  apres  dago  venien  immediadament  quattre  uxers 
darmes  del  Senyor  Rey  vestits  de  marragues  appellats 
mossen  Pere  Goni  e  mossen  Guerau  Castello  cíivallers 
Frauci  Feírer  e  Garcia   de  Losa  gentils  homens  los 


(  230  ) 
quals  portaven  cascu  en  lo  bray  qo  es  mossen  Pere  Go- 
ni  hun  scut  de  armes  Reals  de  Arago  dor  e  flamma  e 
mossen  Guerau  Castillo  un  scut  Real  de  armes  de  Na- 
varra e  aquests  dos  anaven  primers  e  los  dos  altres  i^o 
es  Franci  Ferrer  porta  va  hun  scut  Real  de  Arago  camp 
de  atzur  ab  una  creu  blancha  e  García  de  Losa  porta- 
va  un  scut  Real  de  armes  de  Sicilia.  Berrera  aquests 
IIIl  uxers  per  anar  acompanyats  anaren  tols  los  ofi- 
ciáis de  la  cambre  e  criats  e  altres  officials  del  Senyor 
Rey  axi  com  son  camerlenchs  cambres  uxers  darmes 
confessors  metges  secretaris  yo  qui  tench  les  claus  del 
dit  Archiu  Real  de  Rarcelona  e  los  altres  scrivans  de 
manament  e  los  pelitioners  segelladors  e  los  de  regis- 
tre ensemps  ab  los  spaciers  barbéis  porters  e  ajudanls 
de  cambra  e  altres  consemblants  oilicials  e  ministres 
tots  vestits  de  marragues  e  ab  los  caps  cuberts  de 
marrasues. 


Capítol  LXIIII  qui  tracta  de  les  Illustres  persones  e 
deis  tres  Consellers  de  Barcelona  qui  anaven  devant 
aquelles  a  la  Real  sepultura  ear  los  dos  altres  Con- 
sellers ajudaven  portar  com  dit  es  lo  cors  del  Senyor 
Rey  a  la  sepultura. 

Apres  deis  dessus  anomenats  immediadament  venien 
tres  Consellers  de  la  dita  ciutat  de  Barcelona  ^o  es  lo 
cap  e  lo  quart  e  lo  quint  ja  dessus  per  llurs  noms  ap- 
pellats  tots  vestits  de  marragues  e  de  llurs  capirons 
cuberts  los  caps  e  devant  los  dits  tres  consellers  ana- 


(  ^IM  ) 
ven  dos  verguers  deis  Consellers  de  Barcelona.  E  ana- 
ven  per  lo  semblant  vestils  e  cuberts  de  marragues  ells 
c  les  vcrgues  dargenldaurades  que  portaven.  Eaquests 
tres  Consellers  ab  los  dils  dos  verguers  quasi  com  asis- 
tents  e  ministres  anaveu  devanl  les  persones  lilustres 
c  de  le  prosapia  Real  quis  seguexen  los  dessus  dits  11- 
lustres  don  Jaynie  de  Navarra  e  de  Foix  don  Alfonso 
Darago  e  de  Castella  don  Phelip  e  don  Joan  Darago  e 
de  Navarra  gerinans  la  llluslre  Infanta  dona  Beatriz  de 
Arago  e  de  Sicilia  muller  relicta  del  lllustre  quondam 
Infant  don  Emich  de  Arago  e  de  Sicilia  Mestre  de  Sent 
Diego  e  maro  del  llluslre  Iiifant  don  Enrich  duch  de 
Segorbe  e  Com  le  de  Empories.  E  venia  la  dita  Senyo- 
ra  Infama  en  mig  del  dit  Infimt  de  Navarra  e  del  dit 
don  Joan  de  Arago  e  de  Navarra  qui  la  portaven  sota 
les  exelles  e  encara  venien  en  aquesta  companya  los 
dessus  dils  lilustres  don  Joan  de  Arago  Comte  de 
Rippagorga  e  son  germa  don  Ferrando  de  Arago 
prior  de  Catalunya.  E  totes  aqüestes  Reals  persones 
sens  misture  de  alíres  persones  venien  plegadas.  E  a 
les  spalles  de  la  dita  lllustre  Infanta  quasi  com  a  dona 
assistent  e  ministranl  a  la  dita  Infanta  venia  la  noble 
dona  Isabel  de  Avellaneda  mare  del  Reverendissimo 
don  Diego  de  Avellaneda  per  la  gratia  de  Deu  bisbe 
de  Mallorqucs  e  lo  magnificb  coper  del  Illustrissimo 
Senyor  Rey  de  Castella  o  de  Arago  ara  beneventura- 
dament  regnant  ajjpellat  mossen  Guillem  Sanchiz  ca- 
valler  del  regne  de  Arago  e  procurador  de  Tarraga 
Terra(;a  e  Sabadell  per  la  lllustrissima  Scnyora  Revna. 


(  232 


Capítol  LXV  qid  tracta  del  ordecom  anaven  los  Archa- 
hisbe  de  Sacer  Bisbes  Governador  Diputáis  e  altres 
persones  mompanyants  lo  cors  Real  a  la  Real  se- 
pultura. 

E  npres  al  detras  de  les  dites  Ulustres  e  daltres  per- 
sones acompanyants  lo  cors  Real  a  la  Real  sepultura 
decontirient  venien  les  persones  seguents  ?o  es  lo  re- 
verend  Archabisbe  de  Sasser  en  altra  manera  áppe- 
llat  lo  dega  Sos  lo  noble  mossen  Requesens  de  Soler 
portant  veus  de  Governador  en  lo  Principat  de  Cata- 
lunya lo  deputat  ecclesiastich  appellat  mossen  Pere 
Joan  de  Lobera  lo  noble  mossen  Guerau  Alamany  de 
Cervello  e  un  ciutada  de  Barcelona  (fa  a  sceber  lo  nom) 
elet  en  proliom  per  los  Conscllers  de  la  dita  ciutat,  E 
apres  venien  los  reverends  bisbes  de  Urgell  e  de  Yich 
lo  veguer  de  Barcelona  appellat  Franci  Antoni  Setanti 
lo  noble  don  Mattheu  de  Monteada  diputat  e  un  altre 
ciutada  de  Barcelona  (fa  sceber  lo  nom)  elet  en  pro- 
bom  coni  lallre  dessus  dit.  E  apres  de  aquests  venien 
los  reverends  Gonsalvo  bisbe  de  Anguello  frare  Pouv,; 
Andreu  deg  Yilar  abbat  de  Ripoll  lo  noble  mossen 
Ferrando  de  Rebolledo  Franci  Raniis  diputat  ciutada 
de  Barcelona  e  un  altre  ciutada  per  prohom  elegit  per 
los  dits  CoDsellers  ab  los  dos  altres  dos  dessus  dits. 


Capítol  LXVI  qui  tracta  del  ordecom  anaven  lo  Baile 


(  233  ) 
d('  Barcelona  Consols  Mostacof  c  altrcs  anants  a  la 
mésele  e  acompanyants  lo  dit  cors  Real. 

Apres  venien  ires  o  qaatlre  altres  ciiiquenes  en  les 
«juals  íinaven  ordcnats  lo  Baile  de  Barcelona  aj)i)ellat 
Bernat  Joan  de  Marimon  eintada  los  Consols  de  la  l.ol- 
ge  de  Barcelona  ap pella ts  Joan  Ros  ílU  den  I»;;mon 
Ros  ciutada  e  Joan  Pj'ats  mercader  e  lo  Mostacaf  de  la 
dila  eiulal  Pere  Guillern  ^lafabregaes  mercader  e  al- 
Ires  persones  caporals  de  la  dita  ciutat.  Deis  alcaldes 
no  sen  fa  mentio  per  quant  no  teñen  locli  sino  del  ca- 
valler  com  es  dejus  serit.  E  íinalment  venien  a  la  mes- 
de  tots  los  officials  e  homeiis  de  la  casa  del  Senjor  Rey 
e  axiinaieix  los  homens  de  les  cases  de  la  ciutat  e  del 
portanlveus  de  Govcrnador  en  lo  dit  Principat  de  Ca- 
lalunya  e  altres  diverses  peisoncs  vcstits  e  vestides 
tots  e  totes  de  marragues  ab  llurs  capirons  de  dites 
marragues  vestits  en  lliirs  caps.  Deis  alcaldes  no  sen 
la  mentio  com  dit  es  per  quant  niossen  Miquel  de 
Gualbes  ({ui  era  hu  deis  dits  alcaldes  com  a  cavalier 
era  ordenai  portas  lo  dit  cors  Real  e  axi  del  altre  al- 
calde appellat  Joan  Brucli  mercader  no  sen  feu  mentio 
e  ana  ab  los  altres  piop  dits  a  la  mésele  car  com  dit  es 
alcaldes  en  tal  serimonia  e  graduatio  no  teñen  loch. 

Capítol  LXVII  f/iii  tracla  <le  Irs  cgregies  nobles  e 
maíjni fiques  dones  eoni  anaren  acompanyants  lo  cors 
fíeal. 

E  apres  de  tots  aquests  prop    dits  venien  vint  pa- 

TOMO  XWH  16 


{  234  ) 
rells  de  homcns  vcstils  de  marragues  ab  llurs  eapirons 
de  dites  rnarragues  en  llurs  caps  los  quals  acompanya- 
ven  les  egregies  nobles  c  magnifiques  dones  seguents 
anants  pas  a  pas  e  de  dos  en  dos  denant  les  dites  do- 
nes les  quals  veuien  per  tul  orde  eo  es  pi-imeramcnt 
les  egregies  dona  Antonia  de  Torrelles  comtessa  de 
Iscle  dona  Joana  vescomlessa  de  Hochaberti  e  dona.  . 

de  Alago  e  de  Pinos  vescomtessa  de  Illa 

e  de  Canet.  Apres  venien  les  nobles  dona  Joana  de  Ar- 
mendaris  muller  quondiim  del  noble  mossen  Bertrán 
Darmendaris  filia  deis  nobles  don  Fianeesch  Galceran 
de  pinos  e  dona  Beatriu  muller  relicta  de  aquell  dona 
Eufrasina  de  Monteada  ujuller  del  predit  noble  don 
Mattheu  de  Monteada  e  la  muller  del  vicicanceller  mos- 
sen Joan  Pages  cavaller  e  doctor  en  leys.  Apres  venien 
la  noble  dona  Brianda  mare  del  dit  don  Phelip  de  Ara- 
íío  e  la  muller  del  dit  noble  mossen  Ferrando  de  Re- 
bolledo  la  muller  del  tresorer  del  dit  Senyor  Rey  ap- 
pellat  Guillem  de  Peralta  la  ñora  del  dit  vicicanceller. 
E  apres  se  subseguien  moltesbonradesSenyores  dones 
e  donzelles  de  la  predi  ta  Infanta  e  de  les  di  tes  comtes- 
sa e  vescomtpsses  en  grrin  nombre  totes  cubertes  axl 
unes  com  allres  deles  dites  fembres  de  man  agües  una 
part  e  altra  part  de  drap  negre  mantells  e  albernies  e 
porta  ven  totes  en  los  caps  de  llurs  persones  vells  ne- 
gres  soguinls  lo  cors  Real  e  tota  la  processo. 


Capítol   LXVIII  gyi  tracta  per  quals  carrers  e  lochs 
pqssa  la  processo  venint  sen  a  la  Seu. 


(  285 


Es  veritat  que  la  dita  processo  feu  lo  cami  e  volta  se- 
guont  ^0  es  exiiit  del  dessiis  dit  palau  major  Real  de- 
valla a  la  plassa  del  Rey  e  daqui  en  fora  passant  de- 
naril  la  Cort  del  Veguer  devalla  a  la  plaga  del  blat  e  t¡- 
rant  tot  dret  per  la  Doria  a  valí  sen  ana  a  la  Capella 
den  Mareus  entrant  per  lo  carrer  de  Monteada  veneh  al 
Born  e  entrant  a  la  Esglesia  de  Santa  María  de  la  mar 
per  lo  portal  qui  es  sobre  lo  íbssar  inajor  la  dita  pro- 
cesso ana  fins  denant  laltar  niajor  de  la  dita  Esglesia 
e  apres  passant  per  lo  mig  del  cor  de  la  dita  Esglesia 
sen  isque  per  lo  portal  deis  bListaxos  lo  qual  es  sobre  lo 
fossar  de  la  font  qui  alli  es.  E  passant  denant  la  car- 
niceria  qne  es  aqui  sen  ana  ais  Carnbis  vells  e  exint 
devant  la  carniceria  del  carre  ampie  dita  processo  e  los 
qui  portaven  lo  cors  Real  seguint  aquella  tiraren  car- 
rer ampie  a  munt  fins  denant  lo  Regomir.  E  apres  en- 
trant per  lo  cairer  del  Regomir  tiraren  carrer  a  munt 
fins  denant  la  casa  de  la  present  Cíutat  de  Barcelona  e 
passant  dret  canii  avant«vench  a  la  [dassa  de  Sant  Jac- 
me  6  anant  tot  dret  per  lo  carrer  del  Bis!)e  passant  de- 
nant la  casa  de  la  Üiputacio  vench  fins  denant  lo  pa- 
lau del  bisbe  e  passant  entre  la  Capella  de  les  Verges 
e  la  casa  del  Artliiaca  major  de  la  dita  Seu  vench  la  di- 
ta processo  fins  en  la  dita  Seu.  E  entrant  per  lo  por- 
tal major  de  la  dita  Seu  e  passant  per  mig  del  cor 
vench  fins  a  les  schales  de  Santa  Eulalia. 


23G 


Capítol  LXVIIII  qiñ  tracta  del  cadafal  ab  la  litera  e 
del  fugitri  o  captll  urdent. 

E  arribada  la  dita  processo  en  la  dila  Sea  aqui  so- 
bre les  schales  de  Sancta  Eulalia  bavia  j;i  baslil  un 
rich  cadafal  sobre  lo  qual  stava  una  bella  liltera  e  tot 
lo  dit  cadafal  e  tota  la  littera  e  encara  los  banchs  o 
strados  qui  entorn  li  staven  e  totes  les  sc;dcs  del  dit 
cadafal  foren  cubertes  de  drup  de  molada  negro  e  so- 
bre aquest  gran  cadafal  fone  pujat  lo  cors  del  Senjor 
Rey  e  mes  sobre  aquella  Real  üttera  que  aqui  stava 
appurellada.  Sobre  los  quals  cudafai  e  litiera  fou  fet 
un  Real  e  molt  noble  tuguri  appellat  en  nostra  lengua 
catalana  capel!  aident  e  aquest  capell  ardent  sobre  lo 
qual  cremaven  sus  de  siscents  siris  sebia  sobre  quatti  e 
molt  alts  pilars  de  fusta  fets  a  manera  de  quattre  co- 
lones lotes  negres.  E  a  cualre  catons  del  dit  capell  ar- 
dent staven  penjats  lili  pevesos   e    íl   banderes  ^-o  es 

E  dejus  aquest  capell   aidcnt  bavia  un 

ricb  sobrecel  quis  tenia  clavat  en  lo  dit  Ci-pell  ardent. 
E  era  aquest  sobrecel  de  tela  blava  ab  gi'ans  lexells  de 
fullatges  carxofes  e  caris  dor  fi.  E  en  lo  mig  de  aquest 
sobre  cel  siava  levorat  o  pintat  un  gran  scut  darmes  de 
Arago  or  e  fíamma.  E  a  qualtre  cantons  de  aquest  so- 
bre cel  staven  pintáis  quattre  menois  scuts  qo  es  bu 
en  cascun  canto  e  tots  quattre  darmes  Reals  go  es  bun 
scut  darmes  de  Arago  or  e  flamma  e  hun  scut  de  ai'- 
mes  de  Navarra.  Laltre  scut  de  armes  de   Arago  camp 


(  Í237  ) 
uQ  ulzur  al»  la  crea  blandía  al  costal  dret  e  laltre  scut 
ab  armes  Ixeals  de  Sicilia.  E  en  lo  derrador  de  aquest 
capell  ardent  lo  qual  era  fet  a  quattre  cayres  staven 
clavats  quaítie  tovallons  qo  es  de  canto  a  canto  liu  qui 
eran  molt  richament  obrats  de  diversos  texelis  dor  en 
los  quals  eren  molt  subtilmení  e  molt  richa  pintades 
de  or  e  de  atzur  e  altres  nobles  colors  diverses  armes 
Reals  r.o  es  en  lo  tovallo  de  front  lo  qual  stava  sobre 
lo  cors  del  Senyor  Rey  eren  en  mig  les  armes  Reals 
de  Arago  or  e  flamma  acompanyades  a  part  dreta  de 
les  armes  del  Emperador  e  a  la  part  sinistre  les  armes 
del  Rey  de  Castella  e  al  canto  a  la  part  dreta  les  ar- 
mes del  Rey  de  Franca  e  en  laltre  canto  ^o  es  a  la 
part  sinislra  les  armes  del  Rey  de  Anglaterra  e  en  lo 
costat  dret  vprs  la  Sacrestia  de  la  dita  Seu  de  Rarce- 
lona  stava  clavat  fort  subtilment  un  altre  consemblant 
tovallo  en  lo  mig  del  qual  havia  un  altre  scut  de  armes 
Reals  de  Navarra  acompanyades  a  la  una  part  de  ar- 
mas Reals  del  Rey  de  Hungría  e  dnltra  part  dai'tíies 
Reals  del  Rey  Reyner  e  en  lo  un  canto  havia  un  scut 
Real  de  Arago  e  en  laltre  canto  un  scul  Real  de  Sicilia* 
E  en  laltre  costat  veis  la  capella  deis  ignocents  stava 
un  consemblant  tovallo  en  lo  mig  del  qual  havia  un 
scut  Real  de  armes  de  Sicilia  acompanyqt  de  les  armes 
Reals  de  don  Ferrando  Rey  de  Napols  e  de  les  armes 
del  Rey  de  Portugal  e  en  lo  un  canto  havia  un  scut 
Darago  or  e  ílanima  e  en  laltre  canto  altre  scul  de  Ara- 
go camp  de  atzur  ab  la  creu  Mancha.  E  en  lo  tovallo 
deis  pcus  oi-en  les  armes  del  princep  de  Navari'a  e  les 
armes  del  Duch  de  Rurgunya  e  les  armes  del  Duch  de 


(  238  ) 
Bretüiiya  e  les  armes  del  Marques  de  Ferrara  e  les  ar- 
mes del  Marques  de  Montferrat  tots  parents  e  acostats 
en  grau  de  consanguinit'ít  ab  lo  dit    Senyor   Rey   don 
Joan  de  memoria  immortal. 


Capital  LXX  qui  tracta  de  la  solemnitat  del  offlci  fet 
en  la  Seu  quant  lo  cors  Real  hi  fou  apportat  e  com 
hi  celebra  la  missa  major  e  sermo  lo  reverend  Bishe 
de  Gerona. 

E  posat  que  fou  lo  dit  cors  Real  sobre  los  dits  gran 
cadaíal  e  littera  aqui  apparellada  en  la  manera  que  era 
stat  apportat  por  la  ciutat  se  comenga  decontinent  lo 
solemne  oííici  ab  la  gran  missa  cantada  de  réquiem 
per  tol  lo  clero  de  la  dita  Seu  e  lo  reverend  pare  en 
Clirist  e  Senyor  En  Joan  de  Míirgarit  per  la  gratia  de 
Deu  Bisbe  de  Gyrona  e  Canceller  del  dit  Senyor  Hey 
tot  vestit  en  pontifical  dix  la  dita  missa  alta  ab  molta 
solemnitat.  E  dat  compliment  al  ofílci  e  missa  canta- 
da apres  que  fou  acabada  la  missa  major  lo  dit  reve- 
rend Bisbe  de  Gyrona  com  aquell  qui  era  molt  devot 
e  fidelissimo  vassall  e  servidor  a  la  prefata  Majestat 
Real  lo  qual  es  gran  canonistee  dotat  de  molta  scien- 
tia  honestat  e  virtut  munta  decontinent  sobre  una  tro- 
na  dins  e  prop  la  porta  de  la  reixa  del  altar  mnjor  la 
qual  aqui  stava  apparellada  cuberta  entorn  de  un  pali 
de  vellut  negre  brocat  dor  e  aqui  preica  o  feu  un  no- 
table sermo  e  pros  pey  tbema  Boniim  certamen  certav'^ 
cursum  consmnavi  fidem  servaví  in  reliqno  reposita  est 


(  239  ) 
mih¿  covuna  juslitie  Ad  Thimoteum  11.  c.  IIII.  les  quals 
páranles  de  latí  transportades  en  vulgar  volen  tant  dir 
«boíia  batalla  he  baiallat  lo  eos  he  acabat  la  fe  he  ser- 
vada en  cosa  reslant  mes  posada  la  corona  de  justicia» 
en  lo  (¡nal  serino  entre  les  altres  coses  quiñi  venen  a 
la  mente  dix  molt  elegantment  e  ab  grans  e  approva- 
des  auctorilats  qual  ion  lo  primer  Rey  del  mon  e 
per  que  foren  trobats  los  Keys  e  quant  fou  necessari 
haver  Uejs  en  lo  morí.  E  apres  dedulii  la  noble  prosa- 
pia e  descenJentia  Real  la  qual  bague  aqucst  gran  Rey 
princep  e  Senyor  nostre  don  Joan  de  aqnells  nobles 
Reys  Gols  primers  conquisladors  en  Alamanya  apres 
en  Italia  e  despuys  en  Spanya  hon  assitiaren  llur  Real 
Casa  e  a(|u¡  peipetuaren  llur  regne  e  stat  Real  de  la 
])rosapia  deis  quals  Reys  Gotlis  lo  dit  glories  Rey  don 
Joan  devallava  per  recta  linea.  E  apres  vench  a  dir 
molt  egregiament  totes  les  virtuts  de  clemeníia  pa- 
tientia  e  humanitat  de  aquest  tanl  noble  e  bon  Rey  e 
derrerament  recita  la  catholica  fi  e  mort  gloriosa  en  la 
qual  aíjuest  bo  e  glories  Senyor  Rey  nostre  havia  finit 
sos  dies  sogons  ya  dessus  la  poden  veure  e  legir  exle- 
sament  e  axi  feu  íi  al  sen  sermo.  Es  veri  tal  que  im- 
mediadament  que  fou  fet  lo  dit  sermo  se  feu  la  molt 
gran  absolulio  sobre  lo  cors  del  Senyor  Rey.  Apres 
dada  íi  |>or  acjuest  dia  de  dissapte  a  les  Reals  exequies 
sen  ana  tol  hom  a  diñar  cerca  dneshoresapres  mig  jorn 
lexant  acjui  lo  cors  del  Senyor  Rey  molt  noblement 
acompanyat  de  diverses  criats  e  servidors  seus  e  de 
molla  luminaria.  E  stcch  aquí  aquesl  Real  cors  tot 
aquell  dissapte  e  lo  seguent  digmenge  dients  li  cascun 


(  240  ) 
dia  c  nit  los  xandres  de  la  sua  capella   Reíd  oíiici  ác 
moi'ts  solemnement   segons  havien  ja   fet  tanl  quant 
stecli  en  la  gi-an  sala  del  palau  major  Real  de  la  dita 
c'mtat  de  Barcelona. 


Capiíol  LXXI  qui  íracía  del  sermo  e  de  les  exequies 
fet  es  al  cors  del  Semjor  Rey  per  la  cinta  t  de  Barce- 
lona e  com  h¡  sermona  lo  Rever end  mestre  March 
Benja. 

En  lo  dilkms  apres  inimediadament  seguent  lo  qual 
era  lo  primei'  dia  de  fehrer  e  vigilia  de  la  Purificalio 
de  la  sacratissima  nostía  dona  mare  de  Den  los  Con- 
sollers  de  Barcelona  per  rettre  lo  dente  lo  qual  la  in- 
signe ciiitat  de  Barcelona  ha  be  acustumat  e  acustu- 
ma  retre  a  ses  Reys  Princeps  Comtes  e  Senyors  natu- 
rals  en  semblant  sepultura  Real  hagueren  fet  appare- 
llar  e  meUre  en  un  bell  orde  altres  molt  insignes  e  so- 
lemnes exequies  segons  se  seguelx  qo  es  que  en  lo  dit 
capell  ardent  í;o  es  en  lo  níig  staven  pintades  dor  les 
armes  df^  la  ciutat  com  les  altres  ai-mes  Reals  qui  abans 
hi  staven  ne  foren  remogudes  exceptáis  los  tovallons 
qui  ab  les  armes  matexes  ja  dessus  designades  hi  ro- 
mangueren  sobre  lo  qual  capell  ardent  feren  mellre  e 
ensendre  altres  tants  siria  quants  en  lo  prop  dit  dia  de 
les  di  tes  primeres  exequies  Reals  hi  cremaren  a  fi  que 
hi  bagues  allre  tanla  luminaria  ne  mes  ne  menjs  per 
honor  de  Deu  e  de  la  ciutat.  E  fnes  faeren  posar  mol- 
tes  brandoneres  ab  molts  grossos  siris  enscsos  que  sta- 


(  241  ) 
ven  al  entorn  del  dit  cadníal  Real  hon  slava  lo  cors  del 
Senyor  Rey.  E  aqui  faercn  venir  aquel)  dia  demati  to- 
tes les  paiToquies  e  totes  les  ivligions  de  hotuens  e 
(Iones  de  la  ciutat  ab  llurs  creus  e  pioccssons  segons 
en  les  dites  i)r¡meres  exeqnies  vengneren.  E  íctes  aqui 
llurs  serimonies  e  absolutions  sohMnneuient  axi  coni 
l)e  havien  arustumat  se  comentja  decontinent  por  lo 
clero  de  la  Seu  lo  gran  e  solemne  olíici  e  niissa  ean- 
f  ida  de  réquiem.  E  en  aquest  dia  de  dilluns  dix  la 
missa  lo  ja  dit  reverend  Bislie  de  Anguello.  E  dit  lo 
Evnnaeli  apres  decontinent  en  la  Irona  e  loch  maleix 
hon  havia  preicat  lo  dissapte  prop  passat  lo  dit  i'eve- 
r'^nd  Bisbe  de  Gyrona  preica  lo  demunt  dit  reverend 
meslre  March  Berga  confessoí-  de  la  prefata  Majeslat 
Real  lo  qual  era  hii  deis  manumissors  del  dit  Sensor 
Rey  e  pres  per  íhema  Memento  Dnmiiw  David  et  oin- 
¡As  mausuetudinis  ch(s  \\^\úmo.  CLIl.  (i31.)  les  quals 
paraules  transporiades  de  lati  en  vulga  volen  tant  dir 
«  O  Senyor  David  record  te  e  de  tola  la  mansueiud  de 
aquel!.  »  lo  qual  sermo  consyderal  que  ])ora  profi- 
tai'  a  alííu  e  per  esser  tant  eureíiiament  fet  e  dictatlion 
poras  legir  no  solaincnt  lol  lo  ques  pertany  fer  e  servar 
a  cascun  Rey  Senyor  e  Piincep  mas  encara  a  cascun 
bou  chiistia  no  he  dubtat  pendre  trehall  de  anar  a  la 
c::nibra  del  dil  Alestrc  March  Berga  e  scriurc  de  inot 
a  mot  (ot  lo  dit  sermo  axi  comí  eil  lom  recitava  c 
tenia  sí  lit  eu  ducs  caites  de  paper  de  ma  sua  en  la 
forma  e  modo  seíiuent. 


(  242  ) 


Sermo  RcvercnM  Mogistri  Mará  Berga  príestantissi- 
mus  (lie  exequiarum  dicli  domini  Regís  factiis. 

Memento  Domine  Davit  et  omnis  mansuetndinis  eíus. 
Psalmo  CXXXI.  et  etiam  psalmo  C.»  incipiente  Mise- 
ricordiam  et  juditiiim  cantabo  tibí  Domine  qnod  est 
thema. 

En  la  scriptura  divinal  nos  troba  aigun  Rey  esser 
stat  tan  virluos  e  tant  sant  corn  lo  proplieta  e  Rey  Da- 
vit la  vida  del  qual  es  manifestada  compendiaiiament 
en  lo  dit  paiau  en  lo  qual  se  monstra  en  quina  mane- 
ra se  deu  ha  ver  lo  Rey  per  esguart  de  si  mateix  per 
esguard  deis  seus  servidors  e  per  esguai  t  deis  alties 
axi  bons  conimals.  Diu  primerament  predicto  psalmo 
C.o  perambulabam  in  innocentia  cordis  mei  hoc  est  ¡n 
puritate  conscientie  in  medio  domns  mee  quasi  dicat 
mullo  plus  extra  quia  liomincs  máxime  principes  et 
pótenles  magis  sunt  soliciti  servare  honestatem  inter 
exlraneos  quam  inter  domésticos.  Consequenter  osten- 
ditiir  juslitia  David  erga  populum  et  primo  quantum 
ad  malos.  Secundo  quantum  ad  bonos.  Ostenditur  pri- 
mo David  affectus  cum  dicilur  in  eodem  psalmo  cen- 
tesimo non  proponebam  ante  ácidos  meos  rem  injusfam 
scilicet  ad  concupiscenílum  st^quitur  facientes  prevari- 
cationes  odivi  id  est  divine  legis  transgiessicnes  odivi 
eot'um  maliliam  detestando  quia  eiusdcm  viitutis  est 
diligere  bonum  el  odire  malum  ei  oppositum.  ítem  se- 
quitur  Non  adliesit  mikí  cor  pravum  quasi  dicat  et  si 


(  á43  ) 
ex  passione  tui  molus  ad  hoi'am  ad  uliquam  iijalitiam 
non  tamen  adliesit  milii  por  obslinalionem  declinan- 
tem  a  me  maliguiim  id  est  malo  igne  ignilum  invi- 
diix?  scilicet  iraí  supt-rbia;  et  huiusmodi  quia  talis  de- 
clinabat  a  David  simiüa  detestante.  Non  coyncscebam 
per  ai)probat¡onem  quantumcumque  esset  mibi  próxi- 
mas sicut  patet  de  Joab  ciiius  maliciam  non  appro- 
bavit  sed  magis  reprobnns  cum  intertici  jussit.  Etquia 
David  non  solum  puniebat  peccata  operis  sed  etiam 
oris.  Sequitur  dcíraltvntcm  secreto  próximo  suo  sciücet 
in  eiiis  absentia  bunc  persequebat.  Etquia  non  solum 
puniebat  jjeccata  operis  et  oris  sed  etiam  epparentiam 

in  alus ideo  dicitur  superho  aculo  quia  de- 

positio  eordis  máxime  apparet  in  oculis  et  insaciabili 
eofde  qualis  est  avarus  qui  non  potest  saciari  pecunia 
cum  hoc  non  edebain  id  est  tales  non  erant  comensales 
mei.  Post  ostenditur  qualiter  se  liabuit  ab  bonos  di- 
cens  OcuU  mei  ad  /¡deles  terre  id  est  ita  fui  solicitus  in- 
quiíeie  ubi  tales  possent  inveniri  et  mibi  sosciari  ut 
sedennt  mecum  in  consiiiis  judiciis  et  mensis.  Et  quia 
non  solum  habuil  l)onos  Consiliarios  sed  eliam  bonos 
mmistros  ideo  subditur  Ambalans  in  via  immacidata 
id  est  per  vitae  sanclitalem  ct  honestatem  et  sequitur 
Itic  mili  i  ministrohdt  id  est  in  domo  mea  serviebat.  Non 
habitavil  in  medio  domus  mex  boc  est  inter  ministros 
nieos  fjni  fácil  siiperbiam  alios  displciendo  vel  concul- 
cmdo  qui  loquiíur  ini,fji/n  non  direxil  in  conspccíu  ora- 
lonim  mcunim  quia  tides  non  audcbant  ioqui  in  pre- 
srnlia  Davit  nec  etiam  apparere.  Et  quia  aliqui  sunt 
itíi  mali  quod  non  solum  sunt  a  principibus  bonis  re- 


(  í244  ) 
pellendi  sed  etiaiii  vita  privatidi  ut  justilia  servetur  et 
alü  terreantur  ideo  subditur  in  matntino  id  est  celcri- 
ter  sine  expectatione  iie  superveniret  inipedimentíim. 
Intvrjiciebam  omnes  peccatores  terrw  qui  pro  peccatis 
suis  erant  digni  morte  sicut  appaict  de  Baana  el  Ra- 
cab  qui  iííterfeceruiit  Isboselh  intendentes  placeré  Da- 
vid. Sed  ipse  íecit  eos  statim  interfici  sicut  babeturlí. 
Regun)  ca.o  lili.  Et  si  dicatur  quod  non  fecit  sialím 
interfici  Joab  sed  post  mortem  expectavit  precipiendo 
filio  Salomoni  dicendum  quod  David  non  fuit  ita  fir- 
niatus  in  Uegno  neo  ita  potens  sicut  Salomón  tilius 
suus  et  ideo  non  potuit  in  vita  sua  ita  puniré  absque 
periculo  sedicionis  sicut  Salomón  de  quo  fuit  revelatum 
David  quod  regnaret  pacifice  absque  popuü  seditione 
et  ideo  punitionem  rationabiliter  distulit.  Ad  quid  au- 
lem  David  interficieljaí  omnes  pee;  alores  torrse  subdi- 
tur eliam  in  eodem  psalmo  centesimo  nt  dlspcrdcrem 
de  Civitate  Dominí  id  esl  Hierusaiem  quam  Dominus 
ad  cullum  suum  elegit  omnes  operantes  iniquitatem 
quantum  polest  fieri  vita  liuniana.  Hinc  debent  Reges 
accipere  formam  vivendi  afque  re^endi.  Et  nunc  Reges 
intelUffite  ernd'tmini  rpii  judicafis  terram  justitise  fruen- 
dae  causa  non  solun  apud  Medos  ut  ait  Herodotus  sed 
apud  Romanos  videntiir  olim  bene  morati  Reges  cons. 
tituti.  Nam   cum  prcmerotur  in  ocio   multitudo   ab  iis 

qui opes   habebanl   ad    unum   aliqueni 

confugiebant  virtutem  prestantem  qui  cum  prchiheret 
injurian!  tennioris  equitate  constituenda  summós  cum 
infitnis  pari  jure  letinebat  El  eadem  fuit  causa  legum- 
quíp  Regum.  Reges  enim  antiquitus  secundum  Aristo- 


(245  ) 
toleiu  V.  poüticoriiDí  ;i  triplici  oxcessu  constituebun- 
tur  per  viitiitcni  j)iopriam  vel  generis  vcl  per  henoíi- 
lia  collüta  peí'  ista  si  muí  ac  potciitiani.  Onincs  (Miim 
qu¡  Hiaxirua  benefilia  in  Civitalos  geiil<'S  que  conlulle- 
riint  hoc  honore  potiti  sunt.  AI¡¡  bollo  coiiservatis  po- 
puüs  lie  ¡n  servitutem  (ievcnireiU  (]uema(lmoduin  Co- 
(Iriis.  Alii  populis  a  servilute  libcralis  ut  Syrus.  Alii 
quod  conditlicenl  IJrbeni  vel  qiiod  regionem  acquisis- 
sont  (jucmadiDodum  Lacedemoniorum  et  Maccdoiium 
el  Molossüiuní  ílcges  Piiimim  Regniim  íuit  Sciciono- 
jum  quod  fuit  adtiiodiim  parvum  a  quo  doctissimns 
Yairo  scribens  de  gente  populi  Romani  vclut  anti'qiio 
'  tenipore  exorsur.  est  ab  bis  ad  Atbenieiises  pervenil  a 
(juibiis  ad  Latinos  deindc  ad  Romanos  scilicet  ant(í 
condilam  Rotnam  perexigua  memoianliir.  Deinde  ad 
alias  gentes  facta  est  derivatio  Regiim.  Hec  enim  po- 
lestas  sicui  et  quevis  alia  a  Deo  est.  Unde  Augustinus 
Y.  de  Civitate  Dei  c.  XXI  ait  Non  tríbuamns  dandi  Rcg- 
ni  ntqiie  imperii  potesíaíem  nisi  Deo  vero  qui  dat  fíeli- 
citatcw  Leijnum  QoeJorum  solis  piis  reijnmn  vero  tcrre- 
num  et  piis  et  impiis  sirut  placet  ei  eui  nil  tujuste  pla- 
cet.  Sequitur  quod  ^birio  ipse  Caio  Ca^sari  qui  Augus- 
to ¡pse  et  Neroni  qui  Vespasianis  patri  vel  filio  suavis- 
siniis  imperatoribus  ipse  et  Üomiciano  crudelissimo 
qui  Constantino  cbristiano  ipse  apostata'  Juliano  po- 
tcstas  a  domino  Deo  est  sed  al)usus  [¡otestatis  ab  bo- 
mine.  O  utinam  consyderarent  Reges  quod  scrihitur 
Sapientiíc  VI.  Audite  enjo  Heges  et  intelligite  diseite 
ju dices  finium  térra  prebete mires  vos  qui  continetis  mtil- 
tiluJinew  et  plncetis  rohif;  in  tvrl/is  nasi'ionvw  qvni  da- 


(  24G  ) 
la  est  a  Deo  potestas  vob/s  ct  virtus  ah  altissimo  qni  íii- 
terrogahit  opera  vestra  tt  cogitationes  scrntalitnr  quem 
ciim  essetis  minislri  Regní  illíus  non  recle  jiidicastis 
ñeque  custodistis  legem  justííi(B  ñeque  sccundmn  volun- 

tatem  Dei  ambulastis et  cito  apparebit 

vobis  quem  iuditíum  durissimum  in  his  qui  presnnt  fiet 
exiquo  cito  concediíur  misericordia  potentes  auteni  po- 
tenter  tormenta  patientur.  Noy  volra  esser  st;ít  Papa  o 
Rey  bene  Hieronymus  non  est  apud  Deum  personarum 
acceptio  non  Rex  apud  nobilior  non  pauper  infirmior 
non  dives  potentior  non  domimis  potior  non  servus  de- 
terior  sed  equalis  ómnibus  judex  Dens  et  dominus  est. 
Sapientie  VI.  Non  enim  miratur  magnitudinem  cnitts- 
qnam  qni  omniíim  dominus  est  neo  verebitur  personam 
alicuius  quem  pnsillum  et  magnum  ipsefecit  et  equaliter 
est  el  cura  de  ómnibus  fortioribus  aiitem  fortior  instat 
criitiatio.  Non  intres  in  juditinm  cmn  servo  tno  Domine. 
E  noble  Rey  sed  memento  omms  mansuetndinis  eins  quia 
enim  in  te  speravit  et  credidit  non  pmias  eternas  siisti- 
neat  sed  gaudia  sempiterna  possideat.  In  presentí  ser- 
mone jiixta  sententiam  thernatis  dúo  breviter  nolabun- 
tur.  Primo  com  al  molt  alt  e  cxcellent  don  Joan  Rey  de 
Arago  lo  nom  de  David  pertany  ab  qran  rahoperlasua 
proprietat.  Secundo  que  Deu  omnipotent  nol  ha  mes  en 
oblisio  donantli  contrictio  e  penidiment  de  son  peccat. 
Dixi  primo  com  al  molt  alt  e  excellent  don  Joan  Rey  de 
Arago  lo  nom  de  David  pertany  ab  gran  ra/io  per  hsua 
proprietat.  O  clementissim  e  molt  alt  Senyor  si  vos  vis- 
quesseu  yo  nous  loara  seguint  lo  que  diu  Solón  hun 
deis  set  savis  de  Ahenes  [inem  experfare   oportet.  De- 


(  247  ) 
mana  lo  Rov  Creso  a  Solón  si  ell  Creso  era  heneven- 
tunit  {lor  la  liían  riquesa  que  tenia  o  resj)os  Solón  O 
Rex  non  te  felicUabo  nisi  prius  te  bonum  mortem  ohire 
audicro.  Ambrosius  in  quadam  hoiuelia  lauda  post  pe- 
riculiim  predica  secunun.  Lauda  naviganíis  felicifaíeni 
sed  cum  pervenerit  ad  portiim  lauda  dttcis  virtutem  sed 
cum  perductus  est  ad  trinmphum.  Interpretatur  David 
manu  forlis  et  vultu  desyderabiüs.  Ha  qui  ha  may  vist 
Rey  lant  affable  beniiíne  e  plasent  cuius  facies  plena 
erat  gratiaruní  cows'^'AQWúy.n  quod  ait  Tragicus  Vos 
quibus  rector  maris  atque  terre  jus  magnum  dedit  nccis 
atque  vil(R  ponite  et  deponite  Ínflalos  tmiúdosqiie  viiltus 
quilquid  a  vobis  minor  exlimescit  lioc  vobis  majar  domi- 
mi.s  minaínr  omnes  sub Regno  graviore  Regnum  esl.  Fuit 
manu  fortis  vir  quidam  magnus  helio  nulli  pietate  se- 
cundus  ut  de  Harnea  ait  Virgilius.  Quo  ad  hellicas  lau- 
des socium  hahuit  neminem.  Et  quemadmodum  Scipio 
de  victa  Cathagine  non  rei  fselicitate  elatus  est  sic  ipse 
quanto  magis  vincebat  tanto  clementior  et  minus  ela- 
tus erat  licel  enitn  sepe  numero  vinceret  actores  pacis 
diügehat.  ('itero  in  oratione  quaní  ad  Cajuín  Csesarem 
hahuit  sic  ait  Qui  riclor  auctores  pacis  diligit  ís  pro- 
fecía de malnisse  non  dimicare  qnam.  vincerc. 

Et  ideo  Deus  illum  exahavit  quia  quise  humiliat cxal- 
tabilur.  O  supcrhia  insana  superbia  lurrim  evertis  lin- 
guam  confudil  Farabonen)  suhmersit  Senacherip  inter- 
íccit  Aman  snspendit  Coliam  prostravit.  Sedes  supcr- 
borum  evertit  deposuit  inquil  potentes  Deus  de  sede 
paiet  de  Nabuchodonosor  de  Anthioco  de  Nichanore 
si  vis  videre  exitus  principinn  superborum  lege  de  or- 


(  ^248  )  ' 
iDesta  mundi  ílorosiiiiii.  Tiogum  Pom|!eium  Josephum 
Suetonium  Quinium  Curcium  Cornelium  Tacitum  Ti- 
tuní  Liviusn  SeraiJum  Tianquillum  el  alios.  Fiiit  eniín 
ipse  Kox  Johannes  David  videlicel  riiaiiu  foitis  iii  be- 
llo spiíituali  in  qiio  tanquaüi  aller  David  Goüam  de- 
monem  tribus  lapidibus  videlicel  fido  sj^e  el  eliaiiíate 
devieit.  Narri  per  saeramentum  penilentise  nauíVagium 
¡ndubilanler  evasit.  Quotnodo  eonfessus  eat  quam  de- 
vele quam  niemoriter  paucis  explicare  non  possem  os- 
tendebat  enim  que  cogitaverat  de  sal  ule  animse  suíe 
ultra  confessionem  prineipalem  bis  me  aecersivit  et 
peceata  quse  in  eius  mentem  facta  grandi  examinatione 
venerant  cum  sumtna  eonlrictione  expiessit  Cbrisli 
Corpus  bina  vite  adoiavit.  Non  ne  eral  dispositus  abun- 
dante fleuíuate  ad  suscipiendnm  saeramentum  eucba- 
ristiíe  exíremam  unclionem  cum  ardenti  devoiione  sus- 
cepit.  Nec  me  prelerit  invictus  ille  animus.  Nam  mor- 
le  ei  denuntiata  nulla  tuibatio  nullaque  alteratio  visa 
est  quinimmo  per  doníinnm  Joannem  Pages  eius  Vi- 
eecancellai'ium  respondit.  «  Nil  sibi  gtalius  nilque  sa- 
lubrius  potuisse  sibi  denuntiari  et  (juod  maius  obse- 
quium  ab  eodem  Yieecancellario  non  poteral  exhibe- 
ri.  »  O  gloriosum  Uegem  qui  de  morte  eogitavitqua  ni- 
liil  est  terribilius  III  ethicorum  UHimuní  terrihilium 
cst  mors  exhorruit  morlem  culpe  qua  nihil  est  deterius 
cíim  enim  bomines  peccant  nibil  fiunt  teste  Agustino 
super  Joanne  declarante  illud  Sinc  ipso  factum  cst  ni- 
hil. linde  peccatum  nil  aliud  est  quam  carentia  modi 
speciei  et  ordinis  quia  nullutn  peccatum  habet  relatio- 
nem   ad   Deum  tanquam  ad    causam   eñicientem   nec 


(  249  ) 
exumplarem  nec  íinalcni.  Pensitavit  iu  iiiorte  gcennae 
quia  nil  esl  intollerabilius  Isaye  XXXIII  Quis  ex  vobis 
potcrit  habitare  ciim  ardoríbus  sempiternis  primom 
inoi'lcín  et  si  non  evadit  nostcr  Illmus.  Uex  quia  sta- 
tuium  esl  lioniinibus  semel  inori.  Nulla  lamen  aliarum 

euiii Dotuinus  tantam  gratiam  con- 

íulit  felix  nam  iuxta  sententiam  Senecse  qiii  non  pecca- 
vit  nec  tajiien  in felix  qaem  peccasse  peniíuit  nam  qiiem 
penitet   peccasse    pene    ignuccns   est  eltganter  quídam 
(locior  [jarisiensis   nomine   Joanncs    Cliniaclius   vulgo 
Climaiíes  ciuosdam  versus  cdidit  sic  inuens. 
Mortales  Dominus  cunctos  in  luce  crea  vi  t 
Ut  capiant  nieritis  gaudia  summa  poli 
Felix  ille  quidein  qui  mentem  jugiter  illuc 
Dirigit  atque  vigil  noxia  queque  cavet 
Nec  lamen  infelix  sceleris  quem  penitet  acti 
Quique  suum  facimus  plaiigere  sepe  solet 
Sed  vivunt  homines  tamquam  raois  nulla  sequatur 
Et  velunt  infernus  fábula  vana  foret 
Cum  doceat  sensus  viventes  morte  resolví 
Atque  herebi  pa^nas  pagina  sacra  probet 
Quas  qui  non  metuit  infelix  proi  sus  et  amens 
Vivit  et  extÍDCtus  sentiet  iile  rogum 
Sic  igitur  cuncti  sapienter  vivere  certent 
Ut  nihil  inferni  sit  metuenda  palus. 
Quo  circa  dubium  non  est  cum  ad  aeternam  felicita - 
lem  venturum.  Nam  ui  ait  Séneca  Tragicus  in  ultima 
tragedia  Nunquam  ad  sliyias  feriar  umbras  inclila  vir- 
tiis.  Vívele  fortes  nec  lelos  seva  peramues  vos  fata  irahent 
sed  cum  summas  exiget  oras  consumpta  dies  ítem  et  su- 
TOMO  xxvii.  17 


(  250  ) 
peros  gloria  pandef.  O  quant  es  stada  excellent  Rey  la 
Yostra  mansuetud.  Lo  pus  mansuet  sou  stat  del  mon. 
Ilíl  sethicorum  deffinitur  mansuetudo  quod  est  medio- 
critas  circa  iram  qui  igitur  pro  qiiíhus  oportet  et  guando 
et  quanto  tempore  landalnr  mansuetus  hic  utique  erit. 
Si  qiiidcm  mansuetudo  laudatur  viilt  nam  mansuetus 
qnietus  esse  nec  a  perturbatione  deferri  sed  ita  iit  ratio 
precipit  et  in  his  et  in  tantum  tempus  infensiim  esse 
magisque  in  defectu  peccare  videtur.  Non  enim  vindex 
est  mansuetus.  Sabieu  vos  molt  alt  Senyor  quod  animus 
iratus  non  potest  tenere  illam  mediocritatem  que  pla- 
cel Stoicis  que  est  media  ínter  nimium  et  parum  vic- 
toria que  comuniter  insolens  est  atque  superba  vacabat. 
iracundia.  Recte  quidem  nam  ut  ait  poeta  Si  quotiens 
peacant  homines  sua  fulmina  mittat  Júpiter  iniqíio  tem- 
pore inermis  erit.  Quid  sanguinem  altissimum  huius 
clarissimi  Regis  commemorem.  Non  sunt  Reges  chris- 
tianae  religionis  qui  cum  viverent  non  essent  sibi  con- 
sanguinitate  et  vincti  omnes  linese  Regiíe  esse  noscun- 
lur  ascendens  descendens  et  transversalis  filius  Regis 
pater  Regis  frater  Regis  avunculus  Regum  pater  Re- 
ginae  el  germanus  duarum  Reginarum  scilicel  Castelle 
el  Portugalie.  Taceo  dicere  de  domo  Franciíe  Angliaí 
Hungaria?  Burgundise  quibus  necessitudine  parentelíe 
eral  coniunctus.  Et  sicut  Davit  morluus  in  senectute 
íilium  sapientem  Salomón  reliquit  heredem  sic  iste 
Ferdinandum  Illustrissimum  Regem  Castellse  sapien- 
tem atque  pacificum  reliquit  beredem  cum  Rex  iste 
Joannes  íllustrissimus  mortem  obivit  solutum  est  vin- 
culum  et  non  ruptum.  Anima  ipsa  ut  ait  Macrobius  non 


(  251  ) 
déficit  que  iminortalis  atque  ])er[)etua  esl  sed  iinpletis 
lUiiKeris  corporis  fatiscit  nec  anima  lassalur  animando 
sed  olliciam  suum  deserit  corpus  cum  jam  non  possit 
aniínari.  Ilincillud  cst  doctissimi  vatis  Splcbo  nwnerum 
reddamquc  tcnehrís.   Hec   igiliir  naturalis  veré   mors 
cum  finem  corporis  solus  numcrarum  suorum  deí'eclus 
apporlat  non  cum  oxtorquetur  vita  coi'pori  adhuc  ido- 
neo  ad  continuationem.  O  gioriosum  Kegem  et  picdi- 
lum  ómnibus  bonis  quíe  homincm  felicitant  in  hac  vi- 
la  scilicet  nobilitas  pulchritudo  sobóles    potentatus  et 
tándem  longeva  vita  et  ultra  solitum   naturíe   cursum 
senuit  noster  Davit  e  lia  finit   sos   dies   en  la   insigne 
cmlat  de  Barcelona  et  sepultus  est  cum   patribus  suis 
in  monasterio  Populeti  quod  potest  dici  Civitas  David 
ubi  Christus  babilat  per  specialem  cultum.  Fuit   nam 
Betlem  Civilas  David  et  Betlem  domus  pañis  interpre- 
tatur.  Et  ibi  conficilur  ille  qui  dicit  Ego  sum  pañis  vi- 
rus qui  de  celo  descendi.  O  tu  Rex  Regum   et  Domine 
dominantium  memento  eius  dando  bona  glorise.  Verum 
si  orationibus  eget  alque  suffragüs  vos  populi  qui  fuis- 
tis  tanti  Regis  eífundite  ad    Deum   assiduas  preces  ut 
ipse  pius  alque  misericors  qui  ipsum  fecit  regnare  in 
terris  facial  beatius  regnare  in  Caslis  ¡n  sécula  seculo- 
rum  amen. 

T  K  A  o  V. 


VA  Autor,  en  su  manuscrito,  pone  al  pie  de  este  sermón 
la  siguiente  ñola. 


(  252  ) 

Per  quant  lo  dit  revereiid  niestre  March  Berga  en  lo 
dit  serme  ha  commendat  lo  dit  Scnyor  Rey  don  Joan 
de  la  gran  mansueíud  que  tenia  nom  vull  omettre  la 
episiola  que  feu  ais  Consellers  e  al  Consell  de  Cent  ju- 
ráis de  Barcelona  siants  desviáis  de  la  fidelitat  a  la 
qual  eran  e  son  tenguts  e  obligáis  de  servar  a  son  na- 
tural Rey  e  Senyor  exortant  e  requerinl  aquells  no 
com  a  Rey  e  Senyor  mas  com  hun  llur  frare  e  geroia 
mansuet  humil  e  benigne  ques  reduissen  a  sa  Majes- 
tat  la  qual  fou  tant  accepte  que  poch  apres  qo  es  di- 
vendres  que  comptavem  XVI  de  oclobre  del  any  M 
(XGCLXXII  a  la  dita  fidelitat  e  obedientia  del  dit  Rey 
e  Senyor  la  dita  ciutat  fou  reduida.  E  per  ques  pusca 
mosirar  millor  lo  que  he  dit  segueixse  la  dita  Episloia 
de  mol  a  mol  axi  com  es  registrada  en  un  registre  del 
qui  es  dins  lo  Archiu  Real  de  Barcelona. 

E  insiguiendo  la  intención  del  Antor,  que  dejó  sin  reali- 
zar, copiamos  exactamente  la  mencionada  carta  del  fol.  20 
del  Registro  n.»  5467  ,  cuyo  tenor  es  el  siguiente. 


Itinerum  Sigilli  Secreti.  Joannis  11. 
n.  3467.  fól.  20. 


Ais  amats  nostres   los  Consellers  Consell  e  proho- 
mens  de  la  ciutat  de  Barchinona. 

Lo  Rey. 

xVmats  nostres  :  notoria  es  la  gran  calamitat  en  la 


(  253  ) 
qual  aquest  nostre  Piincipat  es  constituyt  lo  qual  axi 
com  en  lo  passat  era  tant  insigne  e  florent  ara  per  la 
siin  tanta  ruyna  instigant  lo  mal  spirit  subseguida  es 
fet  pi'opinguc  a  total  extcrmini  e  desolatio  e  no  es  dup- 
te  que  si  vosaltres  volreu  reduyr  vos  a  nostra  obedien- 
cia no  solament  cessaran  les  dites  coses  ans  per  nos 
ab  ajuda  deis  altres  nostres  regnicoles  e  de  vosaltres 
se  entendra  en  augmentar  e  prosperar  aqueixa  ciutat 
e  lo  dit  Principal  go  que  fácil ment  nostre  Senyor  Deu 
mijanc,'ant  se  aconseguira  pus  aquell  sia  restituyt  en 
pau  e  tranquilital.  E  jatsia  nos  tostemps  siam  stats 
promptes  reebreus  a  nostra  obediencia  é  usar  en  vers 
vosaltres  de  tota  clemencia  e  amor  axi  com  sap  nostre 
Senxor  Deu  lii  havem  per  iotes  nostres  forces  treballat 
e  de  present  ireballam.  Es  empero  necessari  per  acon- 
seguir  acó  en  la  forma  que  desijam  a  saíut  e  benavenir 
de  aqueixa  ciutat  que  vosaltres  per  lo  semblant  consi- 
deren nostra  recta  e  sincera  intencio  e  desijeu  lo  bene- 
fici  tranquilitat  e  repos  de  la  dita  ciutat  e  del  dit  Prin- 
cipat  e  penseu  quant  merit  2:uanyareu  de  nostre  Sen- 
yor Deu  gracia  de  nos  e  gloria  en  lo  mon  si  per  obra 
de  vosaltres  la  dita  ciutat  sera  a  nos  reduyda  e  tant  be 
com  es  la  pau  li  sera  procurat.  Fem  vos  certs  que  ba- 
vem  gran  dolor  mirar  la  dita  ciutat  qui  era  la  pus  prin- 
cipal de  nostres  i-egnes  e  terres  e  tan  famosa  e  glorio- 
sa entre  les  altres  ciutats  del  mon  que  sia  portadi  en 
lo  punt  c  angustia  que  es  e  axi  deven  al)  summa  pru- 
dencia e  cura  entendre  en  fer  la  dita  reduccio.  Per  co 
de  part  de  nostre  Senyor  Deu  vos  requerim  e  nos  vos 
pregam  exortam  e  encarregam  que   principalment  per 


(254) 
fer  tant  sacrifici  e  servey  a  noslre  Senyor  Deu  e  usar 
en  vers  nos  del  que  per  ordinacio  divinal  sou  teuíiuts 
e  per  fer  o  procurar  tant  benefici  a  \osaltres  e  suble- 
var de  tanta  angustia  e  misseria  lo  dit  Principat  vu- 
llau  reduyr  e  tornar  vos  a  nos  vostre  Rey  e  Senyor  na- 
tural offerint  vos  que  usarem  vers  vosaltres  de  amor 
paternal  eus  reebrem  e  liactarem  com  a  lilis  ab  tota 
caritat  e  amor  e  a  fe  de  Rey  e  Senyor  vos  promettem 
e  donarn  paraula  reyal  e  invocam  nostre  Senyor  Deu 
en  testimoni  que  axi  com  speraní  de  la  sua  clemencia 
remissio  e  perdo  de  noslres  failiments  que  vers  ell  ha- 
vem  comesos  axi  ab  tota  veritat  e  sana  iiitencio  nos 
obüdarem  de  totes  coses  passades.  Si  empero  aqüestes 
tan  justes  e  paternals  exortacions  e  offertes  no  accep- 
tareu  ne  la  dita  redúcelo  volreu  fer  vos  fem  cerls  que 
nos  prosseguirem  aquesta  nostra  tan  justa  intencio  e 
proposit  fins  que  la  dita  ciutat  haiam  subjugada  a  nos- 
tra obediencia  e  per  aconseguir  e  atenyer  ago  farem  e 
usarem  de  totes  aquelles  stretures  vexacions  e  rigors 
que  sera  necessari.  E  sia  nostre  Senyor  Deu  jutge  en- 
tre nos  e  vosaltres  quens  compelliu  en  fer  qo  que  fer 
no  volriem  com  lo  animo  nostre  sia  tot  inclinat  a  cle- 
mencia en  vers  vosaltres  e  aqueixa  ciutat.  Dada  en 
Pedralbes  a  YI  de  octubre  del  any  MGCCCLXXIÍ. 

Rex  Jobannes. 


Coloma  Secretan  US 
P. 


255  ) 


E  finil  lo  dit  sermo  se  acabii  lo  gran  ofíici  e  missa  de 
réquiem  es  feíi  de'continent  una  molt  solemne  absoln- 
tio  sobre  lo  cors  del  Senjor  Rey.  E  tantost  apres  tot 
hom  sen  ana  a  diñar  lexant  lo  cors  del  Senyor  Rey 
acompanyai  de  alguns  criats  e  servidors  seus  e  daga  e 
della  ab  niolts  ciris  e  brandons  cremants.  Lo  qual  cors 
Real  stecb  aqui  tot  aquest  dia  e  tot  lo  prop  seguent 
dia  que  era  dimarls  dia  de  la  festa  de  la  puriñeatio  de 
la  Sacratissima  tots  temps  Verge  madona  Sancta  María 
mare  de  Deu  e  comptavem  dos  dies  de  febre  any  dit 
e  mes  hi  stech  tot  lo  seguent  dia  de  dimecres  festa  de 
Sant  Blay  que  comptavem  111  del  prop  dit  mes  e  any. 
E  per  que  es  digne  cosa  que  los  qui  obren  be  e  son 
abiis  e  disposts  e  teñen  gran  peritia  e  intelligentia  de 
ordenar  e  mettre  en  son  orde  degut  tais  sepultures.  e 
exequies  Reals  sien  scrits  en  aquesta  obra  e  commen- 
dats  ara  e  tots  temps  pos  a^i  a  memoria  com  los  dits 
honorables  Consellers  de  Barcelona  ab  llur  Consell  de 
probomens  donaren  daco  exprés  carrech  ais  honorables 
mossen  Benet  Capila  e  mossen  Gabriel  Turell  ciuía- 
dans  honrats  de  Barcelona  qui  les  dites  exequies  e  se- 
pultuia  ordenaren  en  la  forma  preexpressada.  Es  veri- 
tat  que  nos  curareu  de  posarho  en  scrits  pus  ells  lio  ha- 
vien  ordenat  en  tenien  llur  memorial  sino  que  yo  dit 
Scriva  e  Arcliiver  del  dit  Scn}or  Rey  per  ferne  scrvey  al 
Senyor  Rey  ab  gran  treball  e  diligcntia  com  dit  he  en  lo 
prolech  de  la  presentobra  ho  he  ab  verilat  volgut  meltre 
axi  historiant  en  scrits  punctperpunctaxi  com  espassat. 


(  25()  ) 


Oratio  apnd  Illustrem  domhium  Ferdinandum  Coste- 
llm  et  Aragomim  Regem  prcefati  Illustrissimi  domini 
Joannis  Regís  Arogonum  gnaliim  facía  per  prcedictmn 
Reverendiim  fratrem  Marcmn  Berga  dicto  domino  Rege 
Ferdinando  pro  prestando  juramento  Catalanis  ratione 
snm  nova}  successionis  in  urbe  Rarcinona  personaliter 
residente  Anno  Christi  MCCCCLXXVIIIL 

Tanta  est  tuíe  ímperialis  excellentissitna  ac  clarissi- 
ma  digriitas  dive  Rex  ut  v¡x  pre  timore  queam  lahra 
moveré  et  frigidus  obsistat  circum  precordia  sanguis. 
Non  enim  nescio  parvitatem  meam  minime  dccuisse  te 
coram  aliquot  verba  faceré  cuius  horienda  ac  tremen 
da  Maiestas  non  solum  meas  sed  oniniíim  ut  reor  mor- 
talium  vires  exuperat  at  cimi  siimnise  dignitati  stu- 
pendeeqiie  potestate  incredibilis  qusedam  et  supra  quam 
dici  possit  maior  humanitas  atque  faciblas  juncia  si 
mcarum  virium  oblitus  orationem  tamelsi  incultam  de- 
promere  non  verebor.  Koo  igilur  mibi  succenseat  Re- 
gia celsitudo  si  quid  impresentiarum  ame  parum  com- 
positíe  aut  minus  eleganter  de  })rompíum  sit  sum  pre- 
fecto bomo  ineruditus  et  eloquium  Kom;mum  a  me 
alienissimum  est.  Si  tua  preclara  facinora  laudare  ins- 
tituissem  latina  liltevíe  omnes  non  satis  essent.  Nullus 
tantum  flumen  ingenii  nulla  dicendi  aut  scribendi  tan- 
ta vis  tantaque  copia  quse  non  dicam  exornare  sed 
eliam  narrare  res  tuas  gestas  possit  succumberet  in  his 
laudandis  docta  Maronis  elegantia  c\   copia  eloquentia 


(  257  ) 
Ciceronis  longe  impar  ossct.  At  si  millo  pacto  possum 
Serenissime  Rex  et  principunn  florenlissime  aliquid  la- 
men conabor  eííicere  quo  gratum  animum  meum  os- 
teníiani.  Tantam  cnim  mansueliulincm  tam  inusitatam 
roiliauditariiqiie  clementiam  tauliim  in  sumnia  polesta- 
lererum  omnium  modiim  tacitiis  millo  modo  preteriré 
possum.  Solent  pleriqíie  ciim  rerimi  digriiíatem  com- 
mendanl  sepe  plus  equo  justocjue  amplifícale  et  res 
gestas  magis  populari  rumore  quam  interna  libratione 
mctiri  et  nunc  quidem  supi'a  propriam  digniíatem 
constituunl  nunc  extrinseca  ac  penitus  aliena  sectan- 
tur.  Ita  ii  magis  libito  contra  doctrina m  Senecse  quam 
lei  natura  cuneta  celebrant  obscurant  que.  Verum  ego 
si  tua3  celsitudinis  sola  vera  non  ficta  exacliore  medi- 
taíione  contendam  jiriusquam  quasi  ordiar  hic  omnino 
dies  pfíluet.  Quid  dicam  de  justitia?  de  confinentia?  de 
prudentia?  de  magnitudine  animi?  de  magnificentia?  de 
magnanimitate  ?  de  pietate?  de  amicitia?  de  officio? 
ceterisque  virtulibus?  Itemque  de  abundauti  reipubli- 
ce  acnore?  de  re  militari?  et  disciplina  civitatis?  De 
Iiis  tacere  magis  prestat  qu.?m  parum  loqui.  Exultate 
o  felices  populi  sub  tanto  Kege  habctis  Regem  etate 
floridum  sed  animo  senem  qui  Deum  colit  patriam 
amat  justitiam  scrvat  sine  qua  Regnum  quanivis  opu- 
lentissimum  staro  noquit.  MI  ¡n  terris  obtat  nisi  bo- 
nam  mentem  nil  sjierat  nisi  bonam  famam  nil  nisi  de- 
ducus  refbrmidat.  Sed  (piid  verlds  immoror?  Qui  pru- 
dens  est  omnes  virluies  babet.  Videtur  prudentis  esse 
l)ene  consulere  circa  illa  (pie  sibi  bona  et  utilia  sunt 
non  [larliculariter  puta   qualia  ad  sanitatem  vel  robur 


(  258  ) 
sed  universaliter  ad  totius  vitte   statiim   bene  diiigen- 
dum.  Ob  hoc  Pericleni   et  alios  huiusmodi  prudentes 
dicimus  quod  illa  qui  sibi  et  alus   utilia  siint  prospi- 
cere  valent  esse  autem  buiusmodi  putamiis  illos  qui 
publicis  privatisque    rebus    administrandis   sunt  apti. 
Tua  magnificentia  prestantissime  Rex  divitiis  recte  uti 
tua  excellentia  gladium  justissime  sumere  prudenlis- 
sime  exercere  sapientissime  poneré  novit.  Senum  cón- 
sul o  sapientum  consortio  bonorum  virorum  contuber- 
nio facillime  que  sunt  recta  perages.  Cavenda  estadu 
lescenlium  animositas  borum  nam  confidentise  pericu- 
losissime  committuntur   domesticorum    ficta  probitas 
internuntiorum   fallaces   delationes  relationesque  non 
facile  approbentur.  Solent   nam   nonnunquam  dicenda 
íacere  tacen  da  dicere  accusanda  defenderé  deffendenda 
acensare  pro  commodo  autem  comissa  seu  referre  seu 
differre  seu  etiam  peni  tus  auferre  plerique  consuerunt. 
Nihil  Regiae  Maiestati   magis  cavendum  est  quam  do- 
mesticorum corruptio.  Nibil  nam  bonorum  famam  prin- 
cipum  magis   ledit  quam  íamiliaiium  domumque  pas- 
sim  pro  libito  discurrentium  occulta  perversitas  simú- 
lala juslitia.  JNon  nulli  simplices  aures  principum  et  ex 
sua  natura  alios  estimantes   callida  fraude  decipiunt. 
Janus  ad  quem  solum  Regnum  Italiíe  redactum  est  po- 
nitur  geminam  faciem  prelulisse  ut  queque  ante  que- 
que post  tergum  essent  intueretur.   Quod  proculdubio 
ad  prudentiam  Regís  solertiamque  referendum  est  qui 
et  pretérita  noscet  et  prefutura  providere!.  Nunc  redit 
illa  virgo  que  jam  pridem  cede   madebat  redeünt  Sa- 
turnia Regna.  Rerum  omnium  Plato  et  actuum  naturam 


(  259  ) 
penilus  inspiciens  advertit  ¡n  onini  sermone  suode  rei 
publicíc  iiKstitutione  proposito  infuiulendum  animis 
justitia'  amorein  sine  qiia  non  solum  milla  respublica 
sed  ne  exigíais  honiinuin  Cictus  nee  domiis  quidcm 
parvo  constabit.  Ad  huno  porro  juslitiai  affectum  pec- 
toribus  ¡nculcandum  nil  eque  patrocinalurum  vidit 
quamque  si  fruclus  eiiis  non  videretur  cum  vita  homi- 
nis  terminari.  Cicero  etiam  postquam  in  omni  rei  pu- 
blica» ocio  alque  negotio  palrnam  jiistitiíe  disputando 
dedit  sacras  immortalium  animorum  sedes  et  caíles- 
tium  arcbana  regionum  in  fastigio  consumati  operis  de 

Sipionibus judicans    quo.  .   .  perve- 

niendurn  sit  quia  rempublicam  cum  prudentia  justitia 
fortitudinc  atque  moderatione  tiactaverunt.  Tu  Rex  Se- 
renissime  es  cusios  justi  jiistarum  videlicel  legum  quas 
si  servaveris  benediclionem  dabit  tibi  legis  lator  ibis 
de  virtute  in  vii  tutem  et  tándem  videbis  Deum  Deo- 
rum  in  Sion.  hiducaturabs  te  Rege  justissimo  charitas 
illa  complexionalis  sine  qua  mistici  corporis  vita  fatis- 
cit.  Celebre  est  illud  quod  Rcgnum  a  gente  in  gentem 
transfertur  propter  iniustitias  et  contumelias  et  univer- 
sos dolos.  Sed  cum  tua  Illustrissima  Maiestas  omnia 
gubernet  et  moderetur  prudentia  nil  nobis  poterit  eve- 
nire  adversi  eritque  suavissimum  tante  virtutis  alimen- 
lum  laus  decus  et  gloria  nam  sicut  ca3terorum  animan- 
tium  peculiares  (juosdam  cibos  natura  pareos  instituit 
ita  pi'¡nci[)es  et  qui  sapia  prediti  sunt  Iionorihus  alun- 
tur  el  gloria.  Sed  quid  dicam  de  corporis  óptima  ba- 
bitudine  es  (juidem  Serenissimc  princeps  val  ¡Indino 
prospera  ut  nullius  omnino  membri   detrimentum  aut 


(  260  ) 
inaculam  patiaris  venusta  facie  validis  brachiis  firmis- 
simo  corpore  levis  pernicibus  plantis  corpore  non  ad- 
modum  procero  sed  tarnen  pulrherrimo  atque  robusto. 
Nobiülatem  altissimeque  prosapie  sauguinem  quis  nar- 
rare sufficiat?  si  ineepero  ah  initio  reruin  ot  conlinuam 
nunationem  a>!  finem  usque  perduxero  plusquan.  sa- 
tis mea  procedet  oratio.  Ab  Aragonum  et  Castellse  Re- 
gibus  ortus  es  excellentissinia  proles  digna  laudatis 
cum  ex  vetustissimis  imaginibus  antiquitatum  tum  ex 
recentibus  dignitatum  fulgorihus  de  quibus  superse- 
dendum  censeo.  Nec  me  preterit  ille  elementissimus 
in  rebus  belüois  nulli  Regi  secundus  qui  vigebit  memo- 
ria seculorum  Rex  Joannes  pater  tuus  cuius  gloriosam 
mortem  commemorarem  nisi  lúe  Maiestati  crebro  re- 
lata celeris  autvisu  aut  caelebri  fama  innotuisset.  Re- 
liíiiosissimum  eius  íinem  dicta  ae  facta  memoratu  di"- 
nissima  luce  clarius  manifestanta  nima  illa  patratorum 
peccaminum  penitudine  expiata  eterna  requie  non  ca- 
rebit.  Postremo  hanc  Urbem  tuse  altitudini  est  animo 
commendare  pro  tua  igitur  diva  clementia  eam  erige 
ne  invidiai  morsibus  discerpta  deiscatcam  defende  quse 
ab  universis  Aragonia?  Regibus  electa  et  prelecta  est 
et  apud  exteras  nasciones  prsecunctis  Hispanice  civita- 
tibus  predicata  laudalaque  ut  florentissimis  vegetata 
auctaquc  ¡n  evum  annis  quamdiu  mundi  machina  sta- 
bit  maneat  et  secundescat  florons  et  pacis  fructu  beata 
quam  feliciorum  ostendes  et  illud  primum  conlinget 
quod  tu  Rex  potissime  cupis  ut  carus  sis  tuis  deinde 
non  unicus  erit  tuse  virtulis  buceinator  sed  omnes  viif- 
íutem  Hegiam  decantabunl  auge  civitatem  tibi  autem 


comparabis  potenliam  si  hoc  egeris  nil  tibi  obesse  po- 

terunt  inimici  posl  longiim  desiderium 

ex  diutui'nis  tenebris  bec  chitas  solem  mundo  erum- 
pcntLMii  asnexit.  ÍNiinc  mérito  tuo  aspedu  consolar!  jam 
sperat.  Vidisti  nempe  potentissime  Hex  tanta  alacritate 
quanta  omnium  exnltatione  quanto  totius  civitatis  gan- 
dió quibns  honoribns  qua  luorum  bominnm  frequentia 
exceptus  lueris.  Omnes  enini  sola  ingentis  dilectionis 
ac  venorationis  cansa  te  videre  nbi  manus  deosculari 
te  nisi  proliiberet  pudor  complecti  gestiebant  ob  que 
summum  tui  desyderium  vix  te  coram  aspicere  cum 
coram  stares  credebant  máxima  plebem  et  populum 
Barcilonensem  spes  ac  letilia  simul  invasit  fruitur  tuo 
aspectu  bec  civiías  dum  licet  optat  nt  semper  liceat. 
Valeat  Regia  altiludo  et  bcati  Francisci  boc  monaste- 
rium  quod  pro  tanti  Regis  incolumitate  iugiter  orat  fa- 
vore  debito  prosequatur. 


Capítol  LXXII  qiii  tracta  del  dia  que  isqiie  lo  cors  Real 
de  lo  Sen  per  portar  aquell  al  monastir  de  Poblet  e 
de  les  coses  aquí  prcparades  e  com  fou  acompamjat. 

E  venint  lo  dijous  seguent  que  comptavem  quattre 
del  dit  mes  de  febrer  any  dit  MCCCCLXXIX  stants 
aplegats  dins  la  Sen  de  Barcelona  los  Illustrcs  ja  des- 
sus  nomenats  don  Jayme  Infant  de  Navarra  don  Pbe- 
lip  e  don  Joan  de  Arago  germans  e  don  Alfonso  lili  del 
dit  Senyor  Rey  ñostre  don  Ferrando  los  Consellers  de 
Barcelona  e  los  Diputáis  de  Catalunya  ensemps  ab  los 


(  2(>2  ) 
reverends  BisLes  de  Gyrona  de  ürgell  de  Vich  e  de 
Anguello  e  los  nobles  mossen  Requesens  dez  Soler 
portanl  veus  de  Governador  en  lo  Principat  de  Cata- 
lunya don  Gomos  Suaris  de  Figucroa  mossen  Rodrigo 
de  Rebolledo  mossen  Gueran  Alemany  de  Cervello 
mossen  Ferrando  de  Rebolledo  lo  Yieicanceller  e  mol- 
tes  daltres  notables  e  honrades  persones  ensemps  ab 
tots  los  criats  officials  e  servidois  del  dit  Senyor  Rey 
don  Joan  per  dar  compliment  a  les  Reals  serimonies  e 
exequies  e  encara  a  la  testamentaria  dispositio  de  la 
prefata  Majestat  Real  la  qual  ha  ordenat  e  manat  que 
lo  seu  Real  cors  fos  tremes  e  tumulat  en  lo  monastir 
de  Poblet  hon  jauen  tumulats  e  recondits  los  cossos 
Reals  deis  Illustrissimos  Reys  de  Arago  foren  prepara- 
des  e  ordenades  aqui  totes  les  creus  e  processons  de 
les  parroquies  e  religions  demuní  anomenades  e  les 
quattre  banderes  e  quattre  scuts  los  quals  a  cavall  lo 
dia  de  la  sepultura  Real  anaren  devanl  lo  cors  de 
Senyor  Rey.  E  no  resmenys  totes  les  confraries  deis 
officis  de  la  dita  ciutat  ab  llurs  grans  luminaries  e  en- 
cara les  luminaries  de  les  brandoneres  que  la  ciutat  de 
Barcelona  e  los  raanumissois  del  Senyor  Rey  havien 
aqui  apparellats  per  acompanyar  lo  Real  cors  e  totes 
al  tres  coses  necessaries  seguints  tot  lorde  e  serimo- 
nies de  la  procésso  feta  al  dit  Real  cors  lo  dia  quel 
portaren  del  dit  palau  Real  a  la  dita  Sen  de  Barcelona 
foren  preparades  e  ordenades  en  la  dita  Seu  molt  so- 
lemnement  e  ab  m.oltes  orations  e  psalms  que  canta- 
ven  totes  les  religions  e  clero  qni  precehia  e  los  xan- 
dres  de  la  capella  del  dit  Senyor  Rey  qui  immediada- 


(  2(33  ) 
ment  anavcn  devant  iHiiiell  Real  cors  cantants  tonti- 
nuamenl  a  contrapunct  psalms  e  orations.  E  axi  molt 
noblement  e  solemne  lo  piop  dit  dia  de  dijous  poch 
apres  que  foren  tocatles  tres  hores  aprcs  mig  jorn  del 
dit  dia  lo  cors  del  Senyor  Rey  cubert  del  dessus  dit 
rich  pal  i  brocat  dor  e  axi  acompanyat  com  dit  es  fou 
tret  de  la  dita  Seu  de  Barcelona  per  portar  aquell  en 
lo  Monastir  de  Poblet. 


Capítol  LXXII  quí  irada  per  qual  portal  isqiie  lo  cors 
Real  e  qual  cami  feu  per  anar  al  portal  ds  Sent 
Antoni. 


Isque  lo  dit  cors  Real  per  lo  portal  major  de  la  di- 
ta Seu  ab  la  dita  processo  e  acompanyat  com  es  ja 
dessus  designat  e  tira  la  vía  del  palau  del  Bisbe  e  del 
palau  del  Bisbe  cami  dret  a  la  plassa  de  Sent  Jacme  e 
de  la  plassa  de  Sent  Jacme  a  la  Cort  del  Baile  e  de  la 
Cort  del  Baile  passant  per  lo  (iall  tira  ais  banys  nous 
e  deis  banys  nous  al  portal  de  la  Bocaria  e  anant  de 
aqui  per  lo  carrer  del  Hospital  de  Sancta  Creu  arriba 
al  Pedro  e  del  Pedro  al  portal  de  Sant  Antoni  e  aqui 
se  atura  la  dita  processo  ab  lo  dit  cors  e  gent  e  coses 
dessus  dites. 


Capital  LXXIIII   quí  tracta  com  fou  rebut  lo  cors  Real 
al  portal  de  Sent  Antoni  per  lo  Ahbat   de  Sáneles 


(  204  ) 
Creiis  e  monjos  del  dit  Monastir  e  del  Monastir  de 
Pohlet. 

E  ariibats  que  foren  lo  dit  cors  Real  e  processo  al 
dit  portal  de  Sent  Anloni  aqui  denant  la  Esglesia  del 
dit  portal  troba:  en  lo  abbaí  de  Sáneles  Creus  veslit  en 
pontifical  go  es  porlant  la  siia  mitra  en  lo  cap  stant  en 
mig  de  dos  mongos  Yeslits  qo  es  la  hu  com  a  diacha 
e  laltre  com  a  sotsdiacha.  E  lo  diacha  aportava  en  la 
ma  una  crossa  daigent  e  aqui  apres  de  aquests  havia 
una  gran  multitud  de  mongos  deis  monastirs  de  Po- 
blet  y  de  Sanctes  Cieus  los  quals  constituils  aqui  en 
bella  processo  e  portants  denant  ells  la  creu  aleada  to- 
ta de  pur  argent  e  molt  be  levoiada  acompan3'a(la  de 
dos  bells  canalobres  dargent  reberen  e  prengueren  lo 
dit  Real  cors  lo  qual  la  dita  gran  processo  havia  aqui 
acompanyat. 


Capítol  LXXV  qui  tracta  qiiant  fon  portal  lo  cors  Real 
del  portal  de  Sent  Antoni  al  monastir  de  Valldonzella. 

E  restants  devant  la  dita  Esglesia  de  Sant  Anloni 
totes  les  dites  creus  e  clero  de  la  Sea  de  Barcelona  e 
de  les  dites  parroquies  e  de  totes  les  dites  reügions 
los  dits  abbat  e  mongos  decontinent  felá  primer  per 
ells  aqui  una  solemne  absolutio  per  la  Lona  anima  del 
dit  Senyor  Rey  traguerea  lo  dit  cors  Real  fora  la  dita 
ciutat  de  Barcelona  e  aquell  acompanyat  de  la  gran 
luminaria  e  de  tota  la  prop   dita  gent  e  ab  la  mateixa 


(  265  ) 
seiimonia  canlants  e  dients  sempre  los  mongos  psalms 
e  oralions  portaren  al  monastir  de  les  monges  de  Vall- 
donzella  qui  es  no  molt  liiny  del  dit  portal  de  Sant  An- 
toni  e  metieren  aqiiell  dins  la  Esglesia  del  dit  monas- 
tir de  Valldonzella  posant  lo  de\ant  laltar  major.  E  fe- 
tes  aqui  dues  solemnes  e  devotos  absolulions  ^.o  es  una 
per  los  mongos  de  Poblet  e  de  Sáneles  Creus  e  altra 
per  la  Abbadessa  e  monges  del  dit  Monastir  de  Yall- 
dünzella  per  aquella  nit  fon  lexat  lo  dit  cors  Real  dins 
la  prop  dita  Esglesia  de  Valldonzella  sois  custodia  e 
comanda  deis  predits  abbat  e  mongos  de  Sanctes  Creus 
e  de  Poblet. 


Capítol  LXXVI  qui  tracta  del  ilia  de  les  absolutions 
fetes  al  cors  Real  síant  dins  la  Esglesia  del  monastir 
de  Valldonzella. 

E  lo  seguent  dia  que  era  divendres  e  comptavem 
cinch  dies  del  dit  mes  de  febrer  per  lo  mati  dita  pri- 
inerament  la  missa  cantada  de  réquiem  dins  la  dita 
Esglesia  de  Valldonzella  e  fetes  aqui  dues  solenmes 
absolutions  ^o  os  una  per  lo  Abbat  e  mongos  de  Sáne- 
les Creus  e  de  Poblet  e  altra  per  la  Abbadessa  e  mon. 
ges  del  dit  monastir  de  Valldonzella  fou  levat  de  aqui 
lo  dit  llenl  cors  e  mes  axi  com  sestave  dins  la  Real  li- 
tera la  qual  fou  posada  sobre  los  m úselos  de  XV  bo- 
mens  los  quals  ab  allres  molts  bomens  en  nombre  de 
cinquanta  staven  aqui  prests  e  apparellats  per  portar 
dit  Real  cors  al  monastir  de  Poblet. 

TOMO  XXVII.  18 


200 


Capítol  LXXVII  qni  Ir  acta  de  la  forma  e  companya  ab 
la  qual  fon  trel  lo  cors  Real  del  monastir  de  Vall- 
donzella  per  portarlo  a  Pohlet. 

E  decontinent  acompanyat  lo  dit  I\eal  cors  de  diver- 
ses persones  lllustres  reverends  nobles  e  altres  entre 
jes  quals  hi  eren  los  lllustres  don  Jaycme  do  Foix  e 
de  Bearn  Infant  de  Navarra  don  Phelip  de  Arago  e  de 
Navarra  don  Joan  de  Arago  e  de  Navarra  lo  ja  dit  molt 
reverend  senyor  e  pare  en  Christ  En  Joan  de  Margarit 
bisbc  de  Gjrona  conceller  del  dit  Senyor  Rey  los  no- 
bles mossen  Rodrigo  de  Rebolledo  camerlench  major 
e  mossen  Ferrando  de  Rebolledo  trinxant  del  dit  Sen- 
yor Rey  don  Joan  lo  reverend  frare  Pere  Blanch  ab- 
bat  del  monastir  de  Sanctes  Creiis  ab  companya  de  un 
gran  nombre  de  mongos  deis  dits  monastirs  de  Sanctes 
Creus  e  de  Poblet  e  mes  hi  eren  molts  altres  cavallers 
e  genlils  homens  criats  e  servidors  d"l  dit  Senyor  Rey 
preceint  primeres  les  quattre  bandercs  les  quals  por- 
taven  los  quattre  cavallers  qui  aquelles  dins  Barcelona 
corregueren  e  venint  apres  la  creu  diíl  dit  monastir  de 
Poblet  la  qual  denant  lo  dit  cors  Real  portava  a  cavall 
1  mongo  de  Poblet.  E  apres  venia  tantost  lo  dit  cors 
Real  cuben  de  1  drap  de  melada  negre  ab  una  gran 
creu  blancha  sobre  lo  dit  drap  negre.  E  tantost  seguint 
lo  dil  cors  un  cavaller  qui  portava  lo  elmet  ab  la  co- 
rona e  lo  ratpenal  al  cap  e  sobre  lo  musclo  e  brag  es- 
querra I  scut  de  armes   de  Arago  go  es  de  les  barres 


(  207  ) 
dor  e  ílamma.  E  sobre  lo  musclo  drul  portava  lo  Real 
guido  o  standart  dor  e  flamnia  cnfilat  en  una  lan^a  e 
penjavali  per  les  espalles.  E  apres  de  aquest  cavaller 
vcnien  los  qiiattrc  uxers  darmes  qui  portavcn  los  qiia- 
tre  scuts  que  lo  dia  de  la  dita  sepultura  havien  portat 
perla  dita  ciutat  de  Barcelona.  E  denant  la  dita  litera 
anaven  dos  gentils  lioinens  a  cavall  que  portaven  dues 
grans  lanteines  e  derreía  aquesta  littera  anaven  altres 
dos  a  cavall  que  portaven  altres  dues  lanternes  e  en 
cascuna  de  dites  lanternes  havia  un  brandonet  de  sera 
qui  cremava  fou  tret  lo  dil  cors  Keal  del  dit  monastir 
de  Yalldonzella. 


Capítol  LXXVIII  qui  tracta  del  cami  que  feu  lo  cors 
Real  fins  al  Ilospitalet  e  com  reehercn  aqnell, 

E  axi  lo!s  ensemps  los  dessus  dits  acompanjants  lo 
dit  cors  Real  e  sots  la  predita  forma  faeren  la  vía  del 
Coll  de  la  Creu  c  daqui  en  fora  anaren  a  la  carnaceria 
del  Sants  e  venint  al  Hospitalet  los  isqueren  a  cand  la 
creu  e  tots  los  eapellans  de  la  Esglesia  del  dit  ilospi- 
talet e  aconipanyarcn  lo  dit  cors  Real  fora  la  vilao  loch 
del  dit  Hospitalet  e  feta  una  absolutio  sobre  lo  dit  cors 
Real  sen  tornaren  los  dits  capellans  ab  la  llur  creu  dins 
la  dita  llur  Esglesia. 


Capítol  LXXVIII  I  qid  tracta   del  honor  que  /'¿ren,    al 
cors  I  leal  vcHÍnl  a  Molíiidareuj. 


(  268  ) 

E  lirants  ab  lo  dit  cors  Real  tots  los  dessus  dits  de- 
dicats  en  compaiiyar  aquoll  50  es  dret  cami  fins  en  la 
vila  de  Molindareig  quant  íbren  en  vista  de  la  dita  vila 
comentaren  en  la  dita  vila  de  repicar  totes  les  campa- 
nos de  la  vila  e  isque  la  creu  de  la  dita  vila  ab  los  pre- 
veres  de  aquella  vila  e  lo  abbat  de  Sáneles  Creus  e  tots 
los  predits  mongos  ensemps  ab  lo  mongo  qui  porta  va 
la  creu  de  Poblet  se  apiojaren  es  meteren  en  proces- 
so  e  axi  tots  ensemps  entraren  per  la  dita  vila  cantants 
psalms  e  orations.  E  axi  vengueren  a  la  Esglesia  de  la 
dita  vila  en  la  quai  feta  solemne  e  devota  oratio  e  ab- 
solutio  per  I  poch  spay  detengueren  lo  dit  Real  cors  e 
apres  tots  hom  refresca  e  feu  collatio  en  la  dita  vila 
per  QO  que  pusquessen  supportar  lo  treball  del  cami. 


Capítol  LXXX  qui  tracta  de  la  solemnitat  feta  al  cors 
Real  passant  per  la  Barca  e  per  Sant  Andreu  de 
Aygiies-toses  e  venint  a  Martorell. 

Feta  la  dita  collatio  e  refrescament  tots  los  sobredits 
que  acompanyaven  lo  dit  cors  Real  se  parti:  en  ab  lo 
dit  cors  decontinent  de  la  dita  vila  e  liraren  dret  cami 
lilis  a  la  barcha  de  Lobregat  e  passada  la  dita  barcha 
vengueren  a  la  vila  de  Sant  Andreu  de  la  barcha  de 
Lobregat  al  de  Aygues-toses  e  passant  per  lo  mig  de 
la  vila  sonants  les  campanes  de  aquella  vila  e  feta  aqui 
llur  absolutio  dret  cami  feren  la  via  de  Martorell  e  de 
continent  foren  en  vista  de  la  dita  vila  totes  les  campa- 


(  2(j9  ) 
nos  sonaren  e  repicaren.  E  exintla  creu  e  lo  clero  de  la 
predita  vila  se  aplegaren  los  dits  abbat  e  mongos  e  tots 
ensemps  ab  bella  proccsso  e  fort  ordenadament  can- 
tanls  psalíns  e  dient  orations  entraren  per  la  dita  vila 
de  Martorell.  E  faents  lo  cami  de  la  Esglcsia  metieren 
fort  soleinnemenl  aquell  Real  cors  dins  la  Esglesia  de 
aquella  vila  en  la  qual  felá  solemne  absolulio  fou  lo  dit 
cors  lexat  aquella  nil  e  tots  los  de  la  Real  eompanya 
aquella  nit  se  aleuiaren  e  reposaren.  E  venint  lo  se- 
guent  dia  que  era  dissapte  e  complavem  sis  del  pro}» 
dit  mes  de  febrer  per  lo  mati  fou  aqui  dins  la  predi  la 
Esglesia  de  Martorell  apparellada  una  missa  la  qual 
fou  dita  alta  ab  la  solemnitat  deguda  e  acabada  que  fou 
la  dita  missa  decontinent  sobre  lo  dit  cors  Real  fou  fe- 
ta  una  absolutio  la  pus  solemnement  que  fer  se  pogue. 


Capítol  LXXXI  qid  tracta  de  les  absolutions  jetes  al 
cors  Real  quant  fou  junct  en  Vilafranca  de  Penades. 

E  feta  la  dita  absolutio  fou  pres  lo  dit  Real  cors  e 
tret  de  la  dita  Esglesia  de  Martorell  e  axi  acompunyat 
deis  seus  com  dessus  es  dit  feu  lo  cami  de  Vilafranclia 
de  Penades.  En  la  qual  vila  per  causa  de  les  mol  tes 
aygues  que  en  aquell  cami  se  Irobaren  e  a  causa  deis 
barrancbs  e  mal  cami  que  attrobaren  arribaren  hi  de 
nit  boia  ja  molt  tarda.  E  mes  solemnement  e  ab  mul- 
ta sci-imonia  lo  dit  Real  cors  dins  la  major  Esglesia 
parroíjLiial  de  dita  Vilafrancha  e  feíes  les  solemnes  ab- 
solutions tola  la  dila  noble  eompanya  sen  ana  aleuiar 


{  270  ) 
cascu  en  sa  posada  e  tot  lo  seguent  dia  que  era  d¡g- 
menge  e  comptavem  YII  del  dit  mes  de  febrer  resta 
lo  dit  Real  cors  dins  la  dita  Esglcsia  de  Vilafrancha  en 
la  qual  vila  aquell  digiiicnge  li  forcn  feles  nobles  e 
Reals  exequies  ab  missa  cantada  vespres  completes  e 
matines. 


Capítol  LXXXII  qui  íracta  de  les  solemnitats  fetos  al 
cors  Real  quant  fon  junct  a  Vilarodona. 

E  lo  dllluns  prop  seguent  que  comptavem  VIíI  del 
dit  mes  de  febrer  dita  primer  missa  cantada  e  feles  so- 
lemnes absolutions  al  cors  Real  e  acompan^at  de  la 
dessus  dita  companya  fou  remogut  e  portat  de  la  dita 
Esglcsia  de  Yilafrancha  de  Penades  a  Vilarodona  e  mes 
lo  dit  dia  solemncment  dins  la  Esglesia  de  la  prop  dite 
vila  en  la  qual  Esglesia  resta  tota  la  nit  seguent  del  dit 
dia.  E  venint  lo  dimarts  per  lo  mati  que  comptavem 
VIIIÍ  del  prop  dit  mes  de  febrer  dita  dins  la  dita  Es- 
glesia de  la  dita  vila  de  Yilarodona  solemne  missa  can- 
tada ab  les  Reals  exequies  absolutions  e  serimonies 
acostumades  subseguides. 


Capítol  LXXXIII  quí  tracia  del  serme  e  exequies  fe- 
tes  al  cors  Real  en  la  vila  de  Monthlanch. 

E  fet  a^o  decontinent  lo  dit  cors  Real  fou  remogut 
de  la  predita  Esglesia  e  vila  de  Vilarodona  passant  per 


(  271  ) 
lo  niig  de  h  vila  de  Cabra  molt  solcninement  e  fon  ap- 
portat  aqiiell  dia  a  la  vila  de  Muntblancli.  E  aqui  tan- 
tost  applcgantse  lo  abbat  de  Sanctes  Creiis  e  tots  los 
mongos  (iiiil  acompaiiyaven  canlants  diversos  psalms  e 
ojalions  ab  grans  repicamenls  de  campaiies  e  ab  fort 
bell  orde  e  bella  processo  fou  lo  dit  cors  Real  per  los 
veguer  baile  jurats  e  prohomens  e  per  tot  lo  clero  de 
la  dita  vila  de  Montblarich  reebut  e  mes  dins  la  dita 
vila  e  portat  ab  gran  solemnitat  a  la  major  Esgiesia 
parroquial  de  la  dita  vila  en  la  qual  Esgiesia  apres  de 
esser  fetes  les  Reals  nbsolutions  fou  per  aquella  nit 
aqui  conservat  lo  Real  cors.  E  lo  seguent  dimecres 
que  comptavem  X  del  prop  dit  mes  de  febrer  per  lo 
mati  foren  fetes  en  dita  Esgiesia  de  Montblanch  molt 
belles  e  Reals  exequies  al  cors  Real  ab  solemne  oíli- 
ci  missa  alta  e  moltes  misses  baxes  ab  moltes  absolu- 
tions.  E  feu  hi  sermo  aquest  dia  de  les  exequies  lo  dit 
reverend  e  honest  religios  mestre  Marcb  Rerga  confes- 
sor  e  manumissor  de  la  Majestat  Real  qui  pres  per 
thema  Dormivit  ifjitur  David  rvm  paíribvs  suis  et  ¿v- 
pulíus  est  in  civilate   David.  III  Regum  c.  II. 


Capítol  LXXXIIII  qui  tracto,  de  la  processo  exiut  del 
monastir  de  Poblct  al  cors  Real  feta  hon  vengue 
aquest  dia. 

E  passat  lo  mig  dia  del  prop  dit  dimecres  e  diñáis 
que  foren  tots  los  dessus  dits  acompanyants  lo  dit  cors 
Real  conlinuades  c  fetes  les  serimonics  dcmunt  dites 


(  272  ) 
lo  sobre  dit  Real  cors  fou  trel  de  la  prop  dita  Esglesía 
6  vila  de  Muntblanch  e  acompanyat  de  les  persones  ja 
dites  arriba  en  aquest  dia  ja  bora  molt  tarda  en  lo  mo- 
nastir  de  Poblet  ab  niolta  solcmnitat.  E  posat  lo  dit 
cors  Real  devant  la  porta  del  dit  monastir  fou  aquí  ap- 
parellada  una  molt  noble  processo  de  mongos  e  de  ca- 
pellans  en  companya  deis  quals  era  lo  reverendissimo 
Senyor  don  Pedro  Durrea  patriarcba  de  Aiexandria  e 
archabisbe  de  Tarragona  vestit  en  pontifical  en  mig  de 
dos  mongos  vestits  de  vesüments  de  diacha  e  sotsdia- 
cba  e  lo  dit  patriarcba  portava  en  lo  cap  una  bella  e 
ricba  mitra  lo  diacba  una  crossa  dargeni  daurada  molt 
be  subtilment  obrada.  E  axi  tots  aquests  mongos  e  ca- 
pellans  de  Poblet  ab  lo  dit  patriarcba  que  anava  en 
mig  deis  dits  diaclia  e  soísdiacba  ab  gran  e  solemne 
processo  acompanyats  de  diversos  cavallers  e  genlils 
homeris  e  altres  notables  persones  e  de  molts  pagesos 
e  bomens  de  viles  bonrats  e  de  molts  vassalls  del  dit 
monastir  reeberen  la  dita  altra  processo  qui  ja  anava 
ab  lo  dit  Real  cors.  E  ajustados  enscmps  aqüestes  dues 
processons  ^o  es  la  una  bon  presidia  lo  dit  Abbat  de 
Sanctes  Creus  e  laltra  bon  presidia  lo  dit  Patriarcba 
ab  gran  brogit  de  senys  e  campanos  e  cantants  molts 
psalms  e  dients  moltes  orations  metieren  lo  dit  Real 
cors  axi  cubert  del  gran  pali  de  brocat  dor  que  stecb 
cubert  quant  lo  portaren  a  la  dita  Seu  de  Rarcelo- 
na  lo  dia  de  la  sepultura  dins  la  Esglesia  del  dit  mo- 
nastir de  Poblet. 


273  ) 


Capítol  LXXXV  qui  tracta  del  crniafal  apparcllal  al 
cors  Real  en  la  Esglesia  de  Pohlel. 

E  venints  ax¡  les  dites  dues  processons  njustades  la 
via  del  altar  major  trobaren  entre  lo  chor  e  lo  major 
altar  de  la  dita  Esglesia  de  Poblet  un  gran  cadafal  ha- 
via  una  littera  molí  bella  cubeita  de  diversos  draps 
axi  de  ras  com  dor  com  de  imperial s.  E  axi  pujaren 
aquest  Real  cors  ab  la  litiera  ab  la  qual  era  vengut 
sobre  lo  dit  cadafal  el  posaren  molt  honorablement  so- 
bre la  predita  littera  la  qual  stava  parada  sobre  lo  dit 
cadafal  e  metteren  les  quatre  banderes  e  los  quattre 
scuts  ab  los  quals  havien  corregudes  les  armes  Reals 
per  la  ciutat  de  Barcelona  a  quattre  cantons  del  dit  ca- 
dafal e  en  lo  cap  de  dita  littera  lo  guido  o  standart  ab 
lo  Real  scut  de  armes  de  Arago  dich  les  barres  Reals 
dor  6  flamma.  E  fetes  aquello  hora  dins  la  dita  Esgle- 
sia solemnes  absolutions  aquest  Real  cors  be  acompan- 
yal  o  ab  gran  luminaria  fon  aqui  dins  la  dila  Esglesia 
e  sobre  lo  dit  cadafal  aquella  nit  lexat. 


Capítol  LXXXVI  (]ui  tracta  de  la  míssa  alta  e  anníver- 
sarí  qíiís  dííjnercn  en  la  Esijlesía  de  Poldel  lo  día  de 
les  exequíes  e  com  Jtí  sermona  lo  reverend  mestre  Pe- 
re  Lopís. 

E  lo  scgucnt  dia  que  era  dijous  e  complavem  XI  del 


'  (  274  ) 
prop  dit  mes  de  febror  any  dit  vengudes  dins  la  dita 
Esglesia  del  dit  monastir  de  Poblet  totes  les  sobrediles 
lllustres  Reals  nobles  magnifiques  e  venerables  per- 
sones les  qiials  de  Barcelona  fins  en  lo  dit  monastii* 
de  r*oblel  e  en  la  foi'ma  demunt  dita  havien  seguit  e 
acompanyat  lo  dit  Real  cors  e  totes  les  altres  persones 
les  quals  per  fer  honor  eren  vengudes  personalment  a 
les  dites  Reals  exequies  fou  comen^at  dins  la  dita  Es- 
glesia de  Poblet  un  solemne  ofíici  e  general  anni ver- 
sari  cantat  per  tots  los  mongos  de  Poblet  qui  eran  en 
gran  nombre.  E  aquel)  dia  vestit  en  pontifical  lo  dit 
l*atriarcba  canta  aqui  la  missa  molt  soleminement.  E 
dit  lo  evangeli  per  lo  diaciía  qui  ensemps  ab  lo  sots- 
diacha  ministraven  al  dit  reverendissimo  Patriarcha 
munta  a  la  trona  per  sermonar  lo  reverend  mestre  Pe- 
re  Lopis  faniosissimo  mestre  en  tlieologia  e  molt  doc- 
te  del  orde  deis  frares  menors  de  Sant  Francesch  de 
Barcelona  lo  qual  en  lo  principi  del  sermo  pres  per 
thema  Vicíete  Regem  Salomonem  in  diademate  quo  co- 
ronavit  illum  mater  sua  die  dcsponsafionis  illins  et  in 
die  ¡ctitie  cordis  eius.  Canticorum  líl.  les  quals  páran- 
les transferidss  en  romans  volen  tant  dir  veniu  vejan 
lo  Rey  Salomo  lo  qual  sa  mare  ha  coronal  de  diadema 
en  lo  dia  de  la  solemnitat.  E  axi  procei  e  feu  molt  sin- 
gular sermo  e  entre  les  altres  coses  que  dix  foren  les 
virtuts  e  nobleses  de  la  prefata  Majestal  Fieal  comme- 
morant  la  catholica  c  christiana  religio  en  la  qual  lo 
dit  Senyor  Rey  don  Joan  havia  viscut  e  la  ferma  devo- 
tio  e  constant  speranga  que  tench  tant  com  li  duraren 
los  accidents  deis  quals    mori   en   la   passio  de  Jesn- 


(  275  ) 
Christ  e  en  la  purissima  e  intemerada  tots  temps  ver- 
ge  madona  Sancta  jMaria  mare  de  Deu.  E  apres  recita 
molt  egregiament  la  gi-an  e  ampia  prosaj)ia  Real  del 
dit  Senyor  Rey  e  la  deseendentia  de  aquell  qui  era 
proceida  tola  constituida  en  Ueys  e  Ueynes  car  lo  íill 
primer  fou  lo  íllmo.  don  Karles  Rey  de  Navarra  laltre 
íill  es  vuy  lo  Serenissimo  Senyor  e  Rey  nostre  e  de 
Castella  don  Ferrando  e  la  filia  primera  apres  morí  lo 
dit  Senyor  Rey  es  stada  Reyna  de  Navarra  muiler  qui 
íbu  del  romte  de  Foix.  Laltra  filia  es  vuy  muiler  del 
ülmo.  don  Ferrando  Rey  de  Napols  e  axi  es  intitulada 
dona  Joana  Infanta  de  Arago  e  Reyna  de  Napols.  E  axi 

# 

finit  lo  dit  seimo  fou  proceit  en  la  celebratio  de  la  di- 
ta missa  per  lo  dit  reverendissimo  Patriarclia  la  qual 
foissa  acabad;!  que  fou  de  continent  foi'en  feles  algunes 
absolutions  sobre  lo  dit  cors  Real  molt  solemnemente 
piadosa.  E  axi  fou  dada  ñ  en  lo  prop  dit  dia.  en  to^es 
les  dites  Reals  exequies. 


Cf'piíol  LXXXVII  qui  tracta  del  diñar  apres  les  exe- 
quies donat  per  lo  mojiasíir  de  Poblet  a  tota  la  gent 
qui  en  dites  exequies  se  traba, 

E  fetes  totees  les  dites  coses  ab  tot  son  orde  serimo- 
nies  e  compliment  a])parel!ades  que  foren  les  taules 
j)era  diñar  dins  lo  dit  monastir  tots  los  qui  trobaven 
en  la  dita  sepultura  e  monastir  anarense  a  diñar  a  les 
dites  taules  e  molt  abundosament  lo  venerable  frarc 
(Juan)  Stany;»  novament  elct  en  Abbatdcl  dit  monastir 


(  276  ) 
e  no  encara  confirmnt  per  nostre   Sant  Pare  ensemps 
ab  los  mongo;^  del  dit  inonastir  donaren  a  diñar  a  tota 
la  dita  gent  qui  aquis  trobava. 


Capital  LXXXVIII  qui  tracta  de  les  páranles  que  dix 
lo  Camerlench  qiiant  devallaren  lo  cors  Real  del  Ca- 
dafal  el  posaren  entre  los  altres  cossos  Reals. 

E  lo  mateix  dia  apres  diñar  qoasi  hora  de  vespres 
molt  solcmnement  fou  devallat  lo  dit  Real  cois  del 
gran  cadafal  hon  lo  havien  posat  e  fou  mes  al  costat 
del  altar  major  ais  peus  del  Serenissimo  Rey  don  Fer- 
rando pare  del  dit  Illustrissimo  Rey  e  Senyor  nostre 
don  Joan  de  gloriosa  recordatio.  E  de  continent  dix  lo 
noble  mossen  Rodrigo  de  Rebolledo  que  ell  com  a  Ca- 
merlench e  manumissor  del  Senyor  Rey  don  Joan  des- 
sus  dit  e  per  complir  la  voluntat  e  testamentaria  dis- 
positio  de  aquell  havia  acompanyat  e  portat  lo  cors 
aqui  ensemps  ab  los  altres  dessus  dils  per  que  tos  co- 
llocat  entre  los  cossos  deis  altres  gloriosissimos  Pieys 
de  Arago  de  la  prosapia  deis  quals  per  recta  linea  lo 
dit  Senyor  Rey  don  Joan  devallava. 


Capitol  LXXXIX  qui  tracta  de  la  rcsposta  que  feu  lo 
dit  monastir  do  Poblet  al  dit  Camerlench  sobre  lo 
acceptar  e  reehre  lo  dit  cors  Real. 

E  ditos  aquestos  paraules  decontinent  lo  venerable 


(  277  )  ^  ^ 
frare  (Joan)  Stanya  elet  demunt  dit  aqui  en  presentía 
de  les  sobreditcs  Ulustres  Keals  persones  e  deis  dils 
reverendissimos  scnyors  Palriarcba  e  bisbe  de  Gyrona 
e  de  nioitcs  iiltres  persones  a([u¡  prescnts  dressant  les 
sues  páranles  al  molt  spectable  c  noble  mossen  Ro- 
drií^o  de  Rebolledo  dixtals  o semblants  páranles.  «Mos- 
sen Rebolledo  vos  cpm  a  Camerlench  e  manumissor 
del  Seronissimo  Senyor  lo  Senyor  Rey  don  Joan  de 
memoria  immortal  haveu  dit  que  per  complir  la  vo- 
luntal  e  testamentaria  dispositio  de  la  prefala  Majestat 
nos  baveu  a^i  aporiat  lo  cors  del  dit  Senyor  dins  aques- 
ta caxa  o  tombe  pero  ar.o  yo  no  sce  si  es  veritat  que 
aquell  Pieal  cors  sia  agi  o  no  car  nol  he  vist.  E  axi  yo 
e  tot  aquest  covent  del  present  monaslir  qui  som  agi 
sino  veem  al  ull  aquest  Real  cors  que  dieu  es  agi  nol 
tcnim  per  rebut  ne  crehem  que  hi  sia  e  axi  si  voleu  lo 
tengam  per  rebut  per  quant  yo  e  lo  dit  covent  ne  ha- 
rem a  dar  compte  al  Serenissimo  Senyor  Rey  de  Ara- 
go  e  de  Castclia  nostre  Senyor  monstraulons  e  vist  quel 
bajam  tendremlo  per  rebut  e  no  en  altra  manera.  » 


Capítol  LXXXX  qui  tracta  de  la  manifestaíio  del  cors 
Real  (¡ne  feu  lo  Camerlench  al  monastir  de  Poblet 
prenent  les  claiis  de  les  caxes  han  stava  recondit  lo 
cors  Real  e  faent  ohrir  aquclles. 

Dites  aqüestes  páranles  per  lo  dit  elet  de  continent 
replicant  respes  lo  dit  mossen  Rodrigo  de  Rebolledo 
camerlench  e  dix  « No  moure  (¡ue  susara  vos  sera  mons- 


(  278  ) 
trat  lo  dil  cors  Real  e  conexereu  al  ull  com  es  aquell 
gloi  ios  e  mon  Senyor  lo  Rey  don  Joan »  e  giras  vers  lo 
qui  tenia  les  claus  de  les  caxes  dins  les  quals  slava 
aJLigutlo  dit  eors  Real  e  demana  aquelles  les  quals  de- 
conlinent  li  foren  liurades  e  axi  en  presentía  deis  dils 
elet  e  covent  de  Poblet  e  de  tots  los  altres  dessus  dits 
qui  alli  se  trobaven  feu  obrir  en  les  dites  caxes  e  pri- 
inerament  la  caxa  que  era  cubeita  de  vellut  carmesí 
dins  la  qual  fou  trobada  una  altra  caxa  cuberta  de  drap 
de  grana  la  qual  segona  caxa  uberta  fou  dins  aquella 
ti'obat  ajagut  lo  cors  del  dit  Senyor  Rey  don  Joan  ves- 
tit  de  una  bella  dalmaticha  de  domas  blanch  e  de  uns 
camis  ab  ses  stoles  e  dessota  vestit  com  a  cavaller  ab 
la  roba  de  domas  ja  demunt  mentionada  e  ab  la  sua 
spasa  cincta  sperons  deurals  e  un  bonot  e  una  corona 
en  lo  cap  en  la  ma  un  septre  e  en  laltra  ma  un  poin  ab 
una  creu. 


Capítol  LXXXXI  qui  tracta  com  fou  rebut  e  accep- 
tat  lo  cors  Real  per  lo  monaslir  de  Poblet  ab  les 
serimonies  e  cerlijications  necessaries . 

E  regonegut  e  vist  al  ull  per  los  dits  elet  c  covent 
del  dit  monastir  de  Poblet  lo  dit  Real  cors  lo  qual  per 
(;o  com  stava  molt  alterat  no  podien  be  conexer  que  fos 
lo  dil  Senyor  Rey  don  Joan  decontinent  lo  dit  elet  gi- 
rantse  vers  les  diles  lllustres  persones  e  ais  prelals  e 
ais  dits  mossen  Rodrigo  de  Rebolledo  nobles  cavallers 
e  gentils  homens  e  altres  qui  eren  criats  c  seividors 


(  279  ) 
ilel  Senyor  Rey  aquí  trobants  se  presents  los  dix  o 
i'cspos  replicant  tais  o  semblants  paraules.  «  Vosaltres 
senyojs  yoiis  deinan  eus  requer  que  fassau  cei ts  a  mi 
e  tot  aquest  coveuí  si  scebeu  que  aquest  cors  Real  lo 
qual  me  piesente  lo  dit  noble  mossen  Rod/igo  de  Re- 
i)olledo  sia  lo  cors  del  dit  Senyor  Rey  don  Joan.»  E 
(lecontinent  fou  respost  per  tots  los  circunstants.  «Hoc 
mossen  lo  elet  aquest  es  lo  cors  del  Senyor  Rey  don 
Joan  de  gloriosa  memoria  aquest  es  verladerament  lo 
cors  Real  del  Senyor  Rey  nostre  Senyor  no  hi  posea 
dubte  algu  que  tots  quanls  som  agi  vos  fem  certs  e  tes- 
tificara que  aquest  es  lo  cors  del  dit  Senyor  Rey  don 
Joan.»  E  llavors  lo  dit  venerable  elet  replicant  respes 
e  dix  tais  o  semblants  paraules.  « Pus  tots  vosaltres 
iiiolt  íllustres  reverends  nobles  e  magnifichs  senyors 
me  feu  cei  t  em  adveran  que  aquest  es  vertaderament 
lo  cors  del  Senyor  don  Joan  Rey  de  Arago  de  Navarra 
e  de  Sicilia  en  aqueix  nom  e  en  fe  e  relacio  de  vosal- 
tres tots  yo  e  tots  los  mongos  e  covent  del  dii  raonas- 
tir  de  Poblet  m^i  presents  acceplam  e  havem  per  ree- 
but  lo  dit  cors  » 


Capítol  LXXXXII  qui  tracta  del  tancar  de  les  caxes 
han  jaya  lo  cors  Real  e  del  loch  /ton  posaren  aqnell. 

E  fet  acó  deconlinent  tancaren  les  ditos  caxes  en 
clau  e  axi  una  dins  altra  com  slaven  e  acostants  les 
com  dit  es  al  major  altar  do  la  dita  Esglcsia  de  Poblet 
les  posaren  en  los  peus  de  la  caxa  o  to;iibe  dins  la  qual 


(  280  ) 
era  lo  cors  del  Serenissimo  Rey  don  Ferrando  de  pre- 
excelsa memoria  pare  del  d¡t  Senyor  Rey  don  Joan.  E 
tanlost  cobriren  ab  dues  les  lorabes  del  rich  e  siunp- 
tuos  pali  de  brocat  dor  del  qual  en  la  dita  ciutat  de 
Barcelona  e  per  totes  les  sglcsies  del  cami  era  stat  cu- 
bert  lo  cors  del  dit  Senyor  Rey  don  Joan. 


Copitol  LXXXXIII  quí  tracta  de  la  requesta  felá  al 
notari  de  fer  una  e  moltes  chartes  publiques  de  les 
coses  preditcs. 

E  donant  compliment  en  totes  les  exequies  e  coses 
dessus  dites  tant  lo  dit  venerable  elet  en  Abbat  del  dit 
monaslir  de  Poblet  per  lo  interés  seu  e  de  tot  lo  dit 
inonastir  quant  lo  dit  noble  mossen  Rodrigo  de  Rebo- 
lledo camerlench  axi  mateix  per  lo  seu  interés  en  pre- 
sentía de  tots  aqueils  qui  aquis  trobaren  presents  de- 
manaren  instaren  e  requeriren  a  memoria  perpetua  es- 
ser  feta  de  les  prop  dites  coses  tocants  lo  lexar  aqui 
del  dit  cors  Real  una  e  moltes  cartes  publiques  per  lo 
venerable  mossen  Guarino  des  Novellis  preveré  de  ca- 
pitel de  la  Seu  de  Gyrona  e  notari  e  Secretan  del  p,re- 
dit  reverendissimo  bisbe  de  Gyrona. 


Capítol  LXXXXIIlIe  ultimo  del  prcsent  Ubre  qui  tracta 
de  les  sepultures  pompases  ques  poden  fer  a  laor  de 
Den  e  son  sufragis  a  les  animes  contra  la  opinio  de 
ahjuns  tenints  lo  contrari.  E  mes  tracta  per  qual  ra- 


(  281  ) 
ho  si  ha  dcspes  tant  de  tcmps  en  compondré  lo  pre- 
seut  libre  commemorant  les  exeqnics  que  antigvamcnt 
sr  faijen  ais  Reijs  de  Egi/píc  e  com  lo  Seuyor  Rey  don 
Joan  es  slat  molt  piados  liberal  ánimos  valent  e  bon 
cavaller. 

Ejatsiaper  molts  se  diga  que  sepultura  pomposa 
no  faca  profit  a  la  anima  per  la  qual  se  fa  tal  sepultura 
allegants  aíjut  Ha  auctorilal  de  Sanct  Agosti  contcugu. 
da  en  lo  libre  de  Civitale  Dei  a  XI  capitols  dient  ax¡ 
Proinde  omnia  isla  id  est  ciiratio  funeris  conditio  sepnl- 
tdrce  pompa  exeqiiiarum  magis  siint  vivoriim  solatia 
qaam  subsidia  mortuorum.  E  en  un  altre  libre  ha  fet  lo 
dit  Sanct  Agosti  pielilulat  de  cura  pro  mortius  agen- 
da diu  aro  mateix.  E  per  (^o  tais  parlers  e  interpreta- 
dors  poran  dir  mal  de  mi  com  me  so  dispost  en  posar 
e  scriure  aqüestes  coses  pomposes  faents  per  sepultu- 
les  de  Reys  princeps  e  senyors  empero  yo  a  tais  inter- 
pretadors  e  mal  dients  responch  que  la  dita  auctoritat 
de  Sanct  Augusti  nos  enten  axi  com  ells  ho  dien  e  en- 
tenen  car  lo  beneventurat  Sanct  Agosti  ho  enlen  a  dir 
de  les  animes  qui  son  damnades  e  no  de  les  animes 
que  son  en  purgatori  car  a  tais  animes  stants  en  gra- 
tia  tais  sepultures  encara  que  sien  pomposes  nols  pot 
sino  aprofitar  per  lo  be  que  sen  segueix  car  moltes 
misses  SI  celebren  cbaiitats  e  almoynes  si  fan  que  nos 
farien  si  sabien  que  nols  aprofitas  e  encara  lals  sepul- 
tures inciten  los  altres  en  be  obrar  en  vida  e  be  morir. 
E  si  en  01  denar  e  scriure  aqüestes  coses  volran  dir  al- 
guns  conlia  mi  de  haver  hi  perdut  yo  lant  de  temps  o 

TOMO  XXVII  i 9 


(  2S2  ) 
que  valguera  mes  bagues  scrit  altres  coses  de  les  quals 
reportas  profit  responr  yo  que  tais  mal  dients  e  de- 
tractors  zelen  poc  la  honre  de  nostre  Senyor  Deu  e 
del  Rey  Senyor  e  piincep  nos(re  temporal.  Com  yo  no 
pens  haver  hi  perdut  temps  mas  gonjatposaut  e  scri- 
vint  a  memoria  eterna  tais  coses  e  en  tant  orde  que 
son  totes  a  reverentia  lahor  e  honor  de  la  immensa 
Trinitat  e  a  servici  de  la  Real  Majestat  e  a  honor  en- 
cara de  tota  la  república  car  per  sdevenidor  aqüestes 
coses  axi  ordenades  se  trobaran  en  lo  Real  Archiu  de 
Barcelona  e  lo  Archiver  qualsevol  que  sera  apres  mi 
sera  remogut  de  treball  e  nos  seguirán  difíerenties  e 
desordes  en  lo  ordenar  de  semblants  sepultures  e  se- 
ran''com"dit  es  molt  gran  servici  norma  e  regle  ais 
Reys  primogenits  princeps  e  successors  e  n)anumissors 
deis  Reys  princeps  e  senyors  los  quals  ho  trobaran  tot 
ordenat  e  en  son  orde  per  capitols  axi  com  dessus  es 
expressat.  E  veus  la  cosa  quem  ha  induit  e  forí^^at  en 
compondré  la  present  obra  segons  en  lo  prolec  nes  fe- 
ta  mentio.  E  per  major  corroboratio  del  que  he  dit  so- 
bre aquesta  materia  de  sepultures  sapian  los  que 
aqüestes  coses  ignoren  com  a  mi  recordé  haver  legit 
en  lo  dit  traclat  que  lo  dit  Sanct  Augusti  ha  fet  de 
cura  agenda  pro  mortius  lo  quis  segueix.  Cum  ergo  sa. 
crificia  sive  altar is  sive  quarummmqiie  elcmosynarum 
pro  babtizaíis  defunctis  ómnibus  offerenUir  pro  valde  bo- 
nis  gratianim  actiones  sunt  pro  non  valde  malis  prop- 
ciaíiones  sunt  pro  valde  malis  etiam  milla  sunt  adiu- 
menta  mortuorum  qualescumque  sint  consolationes  vivo- 
rum.  Les  qual  páranles  en  nostre    vulgar  volen  dir. 


(  283  ) 
«  Com  (Iones  los  sacrificis  o  sien  del  altar  o  sien  de 
qiialsevol  almoynes  qiii  serán  oíTerts  per  los  batcjats 
dcfuncts  aquests  tais  sacrificis  per  los  que  son  niolt 
bons  son  actio  de  gralies  e  per  aquells  que  no  son 
molt  ma!s  son  propicialions  acostaments  e  siiffragis  e 
per  aquells  qui  son  molt  mals  qo  es  quí  son  daninats 
no  son  sufragis  de  morts  car  a  tais  nols  aproíila  res.» 
E  si  encara  volras  millor  entendre  la  dita  auctoritat  de 
Sanot  Aucusli  posada  en  lo  XÍI  ca])itol  del  dit  libre  de 
(Üvitate  Dei  com  se  enten  axi  e  millor  que  yo  no  he 
dit  lix  tot  !o  Xlll  capítol  de  dit  libre  de  Civitate  Dei  e 
aqui  veuras  pus  claramenl  com  tais  sepultures  no  son 
prohibides  ans  sis  fan  son  a  laor  de  Deu  e  donen  suf- 
fragis  a  les  animes  que  son  en  via  de  salvatio  no  a  les 
damnades  /juia  in  inferno  nidia  est  redcmptio.  E  axi  [)o- 
dem  verladerament  dir  que  la  dita  sepultura  al  dit  Sen- 
yoi'  Rey  pomposament  feta  no  li  ha  pogut  noure  ans  li 
ha  molt  aprofitat  apres  ques  passat  desta  vida  major- 
ment  com  dcssus  es  scrit  per  esser  mort  tant  gloriosa - 
ment  com  may  sia  mort  Rey  princep  e  senyor  per 
(juant  se  creu  per  esser  se  lant  be  regonegut  en  la  sua 
malaltia  e  haver  ell  mateix  damanat  e  presos  tots  los 
sacraments  de  Sancta  mare  Esglesia  que  la  sua  anima 
es  en  via  de  salvatio  o  ja  coUocada  en  la  gloria  de  pa- 
radis.  Quia  ut  ait  Joannes  Apostolus  LI  Apocalypsis 
cap.  Xini.  Beati  mortui  qid  in  Domino  moriuntur.  Les 
quals  paraules  volent  lant  dir  « Ikneventurats  son  los 
morts  qui  moren  en  lo  Senyor  lo  qual  es  nostre  Senyor 
Deu.»  E  no  resmenys  per  haver  ell  exercii  molt  be  les 
obres  de  pietat.  E  sobre  nqo  fa  molt  al  fct  la  auctori- 


(  284  ) 
tíit  del  glories  Sanct  ¡lieronym  dient.  Non  memini  me 
Ipgisse  male  moríunm  qni  libenter  exercuit  opera  pieta- 
fis  habet  nam  inultos  iníerccssores  et  impossihile  estmul- 
torum  preces  non  exaudiH  les  quals  paraules  volen  tañt 
dir.  «Nom  recordé  haveí' legit  af|nell  morir  mal  qiii 
liberalment  ha  exercit  les  obres  de  misericordia  o  pie- 
tat  car  ha  molts  intercessors  e  es  impossible  pregarles 
de  molts  no  esser  exaudites.»  Be  cree  yo  com  molts 
creen  que  mes  fan  proíit  a  les  animes  les  exequies  deis 
morts  no  pomposes  car  com  pus  simple  e  sens  pompa 
se  fan  son  mesprofitoses  ais  defuncts.  Mas  tais  sepul- 
tures  no  pomposes  nos  poden  axi  praticar  en  los  Reys 
princeps  e  grans  senyors  les  quals  antiguament  e  apres 
e  tols  teinps  son  stades  fetos  pomposes  e  insignes.  E 
si  bem  recordé  haver  yo  legit  en  lo  libre  de  Diodoro 
historial  en  lo  segon  libre  hon  elegantment  lo  quis  se- 
gueix  es  scrit  Nam  cum  quis  Regiim  decedit  e  vita  Egyp- 
tii  omnes  mortem  commmn  mes  tifia  Ingent  vestes  lace- 
rant  templis  clausis  forvm  non  frequentant  festa  solem- 
nia  non  ogimt  dies  septnaginta  dnos  luto  i-eturpantes  ca- 
pita  ac  sindone  subtus  manimas  ciincti  una  viri  mulieres- 
que  ducenti  firme  aut  trecenti  circum  amlnilant  bis  in 
die  V ovantes  luctum  atque  ad  numerum  cum  cGnín  virt li- 
tes Regis  commemorantes  cibis  amiantiiim  coactisqiie  ac 
vino  omnique  mense  apparatu  abstinent  non  lavacris  non 
migucntis  non  stratis  lectis  non  veneréis  utimtur  sed  tan- 
quam  defnncto  filio  per  eos  dies  merentes  lugent.  Hoc 
temporh  que  ad  pompam  funeris  spectant  prepuratis  pos- 
trema die  Corpus  in  archa  condditum  ante  sepulchri  adi- 
tum  ponunt  ibi  breviarium  in  vita  ab  Rege  gestormn  de 


(  285  ) 
mure  recittuitur  volenli  facultas  daturdefuncti  accusandi. 
Astant  Sacerdotes  mortiii  recle  facía  laudantes  popiilus 
.'o  ¡jcrniagíius  est  que  exequias  circuasíat  applaudet  ve- 
ris laudíbus  in  reliquis  magno  reclamat  tunudtu.  Quo 
accidit  íit plures  Reges  repugnante  multítudine  solido  ca. 
ruerunt  sepulchri  Jionore  ac  magnificentia.  Is  íimor  coe- 
gít  Egijpti  Reges  juste  vivere  veritos  futuram  post  mor- 
tem  plehis  iram  atque  odiiim  sempitermim.  Volen  tant 
dir  aqiiestes  paraules  « quant  algu  deis  Ueys  mor  los 
¿mobles  de  Egypte  que  en  aquell  temps  en  semblanis 
coses  e  en  Uiir  modo  de  viure  eren  molt  commecidats 
tots  la  mor  de  llur  Rey  e  Senyor  ploren  esqueixen  llurs 
vestedures  los  csglesies  e  temples  stan  tancats  e  nos 
te  cort  ni  jiiy  ais  litigants  ne  festes  solemnes  no  fan  e 
per  LXXII  dies  deturpense  los  caps  ab  fanc  e  senyts 
dejus  les  mamelles  de  drap  o  cubertor  de  li  de  doeents 
Fins  en  CCC  homens  e  fembres  van  axi  entorn  del  cors 
Uoal.  E  acó  fan  dues  vegades  per  cascun  día  deis  dits 
LXXII  dies  renovants  aqiii  lo  plor  e  dol  de  Ja  mort  del 
dit  Senyor  Rey  e  ab  cant  denimtiants  e  commemoranls 
totes  les  viítiUs  de  una  a  una  qui  son  stades  en  lo  dit 
Rey.  E  durant  lo  temps  del  dit  plor  e  dol  per  los  dits 
LXXII  dies  de  les  viandes  de  coses  animados  e  do  les 
forgades  e  axi  mateix  de  vi  e  de  tot  tot  altre  appare- 
llament  de  la  taula  se  abstenen.  E  no  usen  de  alguna 
manera  de  lavamenls  ne  de  anguents  ne  dormen  en 
lits  ne  usen  de  luxuria  ans  viuen  castament  durant  lo 
dit  temps  e  ploren  com  si  a  cascu  dells  los  bagues 
mort  un  fill.  E  en  aquesls  LXXII  dies  de  plor  e  dol 
preparan  toles  les  coses  necessaries  a   la   pompa  del 


(  28G  ) 
cors  Real  e  sepultura,  E  en  lo  deíTer  dia  deis  dits 
LXXll  dies  lo  cors  Real  que  han  tengut  recondit  en  la 
tomba  o  caxa  o  littera  pósenlo  devant  la  entrada  del 
sepulehre  hon  ha  esser  posat.  E  aqui  aquell  dia  hn 
llurs  solemnes  exequies  e  sermo  e  lots  e  cascu  dells 
narren  e  divulguen  aqui  tola  la  vida  del  Rey.  E  si  be 
e  virtuosament  ha  viscul  commendenlo  molt  e  si  mal 
ha  viscut  disfámenlo.  E  aqui  son  presents  tots  los  sa- 
cerdots  loant  les  coses  be  e  rectament  fetes  per  lo  dit 
Rey.  E  aqui  axi  matex  ha  gran  multitud  de  poblé  stant 
en  gir  e  entorn  de  les  exequies  e  quant  oen  recitar  ve- 
res lahors  de  llur  Rey  repercuten  les  mans  unes  ab  al- 
tres  monstrants  haver  ne  alegría  com  axi  virtuosament 
e  be  ha  obrat  e  es  mort  llur  Rey.  E  si  les  laors  no  son 
veres  e  les  oen  axi  recitar  ab  usura  ab  grans  crits  tots 
criden  e  fan  gran  brugit  dients  e  divulgants  tol  lo  con- 
trari  en  deslaor  e  vituperi  del  dit  llur  defunct  Rey.  De 
ques  seguiex  que  a  molts  Reys  qui  lian  viscul  viciosa- 
ment  e  no  han  be  regit  ne  governat  repugnant  tal  mul- 
titud de  poblé  nols  es  stada  feta  tal  pomposa  sepultura 
sino  quels  solerraven  axi  simplement  e  vil  sens  pom- 
pa com  aquells  que  no  la  merexian.  Aquesta  temor  ha 
forgat  los  Reys  de  Egypte  viure  justament  dubtants 
que  apres  llur  mort  si  mal  vivien  no  incorreguessen  la 
ira  de  llur  poblé  e  odi  perpetual  en  tal  forma  que  fos 
denigrada  llur  fama  e  perdessen  tanta  honor  e  pompa 
com  era  feta  per  tots  los  p obles  a  llur  cors  Real  e  se- 
pultura quant  morien  en  bona  fama  qo  es  de  haver  be 
viscut  e  obrat  en  aquest  mon. »  E  per  ^o  tais  Reals 
sepulturas  no  poden  esser  sino  molí  commendades  e 


(  287  ) 
proliloses  majorment  aquesta  Real  sepultura  la  qual 
es  stada  feta  a  tan  virtuos  bon  Rey  e  Senyor  nostre 
don  Joan  lo  qual  per  sos  bones  obres  e  vi!'luls  ha  mc- 
rescut  aconseguir  e  haver  tais  c  tant  solemnes  e  insig- 
nes exequies  quals  son  damunt  scrites  e  sera  tots 
temps  de  aquclles  memoria  im mortal  e  encara  de  la 
Serenissima  e  Real  persona  sua  eom  nos  trobe  scrit 
Rey  de  Arago  sia  stat  mes  ánimos  valent  e  bon  cava- 
Uer  e  mes  liberal  piados  e  mansuet.  Empero  nom  vuil 
oblidar  agi  alguna  part  de  la  sua  liberalitat  e  patrimoni. 
Lo  dit  Senyor  Rey  don  Joan  tant  era  liberal  que  quant 
passa  desta  vida  no  li  trobaren  sino  molt  poca  pecunia 
jatsia  li  trobassen  molta  muntaria  e  joyells  de  gran 
valia  que  son  coses  les  quals  ornen  molt  lo  Rey  e  prin- 
cep.  E  per  quanl  se  agradava  molt  de  donar  deya  que 
pus  beneventurada  cosa  era  donar  que  rebre  concor- 
dantse  en  lo  qnes  scrit  per  los  savis  doctors  e  philo- 
sops  com  dien  Qiiod  heatius  est  daré  quam  accipere.  Car 
tot  borne  de  bon  enteniment  ho  pot  e  deu  conexer  e 
atorgar  quel  donador  en  lo  donar  monstre  majoritat  de 
sa  valor  honor  riquesa  e  liberalitat  e  lo  rebedor  en  son 
demanar  e  en  son  rebre  demostra  da^i  poquesa  mes- 
quinesa  pobresa  poca  veigonya  e  altres  miseries.  E  axi 
per  les  dites  e  altres  bones  obres  que  lo  dit  Senyor  Rey 
ha  fetes  nostre  Senyor  Deu  sempre  la  guardat  e  en- 
dressat  en  tanls  infortunis  c  adversitats  que  ses  vist 
donant  li  tots  temps  apres  de  dits  iníbrtunis  victoria 
de  sos  inimics  e  perdonant  li  los  seus  peccats  appor- 
tant  lo  a  be  morir  e  fer  tota  orde  de  christia  com  es 
ja  dcssus  expressal  e  per  (;o  cree  lo  predit  glorios  íiey 


(  288  ) 
esser  mort  en  gralia  de  nostre  Senyor  Den   lo  qunl  li 
ha  (iat  la   perpetual   gloria   de  paradis  ad  quam  ipse 
Deus  perducat  me  peccatorem  qiiando    ei  placuerit  et 
interim  me  vivere  facial  in  suo  servilio. 

Amen. 


RUBRICA 

De  tots  los  capitols  del  present  libre. 

(Véase  la  nota  de  la  pág.  144  ) 


Pág. 

Capitel  primer  que  traeta  com  lo  Senvor  Rey 
parii  de  Barcelona  per  anar  a  cassar  vcrs  los  cas- 
tells  e  viles  de  Citges  de  Yilanova  de  la  Gealtruu 
e  de  Cubelles  e  de  Vilafraiica  de  Pencdes.  E  com 
lo  primer  dia  ana  a  dormir  a  la  Vila  de  Sant  Boy.  145 

Capitel  II  qui  traeta  de  la  retgla  que  tenia  lo 
Senyor  Rey  en  son  viure  e  com  ana  a  cassar  al 
Prat ,147 

Capitel  III  qui  traeta  com  lo  Senyor  Rey  foude- 
lengut  de  puagre  en  la  vila  de  Citges     .     .     .     .148 

Capitol  Ilíí  qui  traeta  com  lo  Senyor  Rey  se 
atura  en  la  Yilanova  de  la  Gealtruu  e  com  ana  a 
correr  una  lebra  vers  lo  castell  de  Cubelles.     .     .     id. 

Capitol  V  qui  trac  la  com  lo  Senyor  Rey  mata 
lo  porch  salvatge  en  lo  termc  del  castell  de  Cala- 
fell  hon  lo  dit  Senyor  pres  gran  fret  e  sen  torna 
molt  mal  delitos  a  la  Yilanova 140 


(  289  ) 

Capítol  VI  qiii  tracla  del  mal  lemps  que  la  Ma- 
jestat  Real  hague  en  lo  hoseh  del  castell  de  Can- 
yellós  hon  1¡  tenien  concertat  un  poi'(;h  salvatge  c 
com  li  fon  foi'zat  de  retraures  en  lo  dil  castell.     .   150 

Capítol  Vil  qui  tracta  com  lo  Senyor  Rey  axí 
indispost  com  era  sen  vingue  a  Vílafranca  de  Pene- 
des  hon  vench  en  punct  de  morir 151 

Capítol  VIH  qui  tracta  del  mal  de  la  barra  del 
Senyor  Rey  stant  en  la  víla  de  Vílafranca  de  Pe- 
iiedes  hon  se  feu  venir  de  Rarcelona  mestre  Ga- 
briel Miro  acompanyat  de  un   cyrurgich.     .     .     .   153 

Capítol  (X  qui  tracta  com  lo  Senyor  Rey  partí 
de  Vílafranca  de  Penedes  e  sen  torna  a  Rarcelona 
ja  millorat 15i 

Capítol  X  qui  tracta  del  vellar  e  oír  matines  que 
fou  lo  Senyor  Rey  en  la  vigilia  de  Nadal  e  lo  caval- 
car  que  feu  per*  la  ciutal 155 

Capítol  XI  qui  tracta  del  principi  de  la  malal- 
tía  del  Senyor  Rey  apres  que  fou  recruat     .     .     .  156 

Ca|)itol  XII  qui  tracta  de  la  indísposítio  del 
Senyor  Rey  e  de  la  relatio  feta  al  consell  Real  ¡»er 
mestre  Miro 157 

Capítol  XIII  qui  tracta  del  proces  de  la  dita  ma- 
lallía 158 

Capítol  Xllll  qui  tracta  del  proces  mateíx  e  del 
pronostich  de  aquell id. 

Capítol  XV  (jui  tracta  del  proces  mateíx  de  la 
dita  malaltía 159 

Capítol  XVI  qui  tracta  com  mestre  Mii'o  dema- 
na que  li  fosscn  assodats  los  mílloi's  metges  quís 


(  290  ) 
trobassen  per  quant  lo  Senyor  Rey  stava  en  gran 
perill  de  morir  e  de  la  collatio  ques  tenc  per  raho 
de  aquest  tant  gran  perill ÍGO 

Capítol  XVII  qui  tracta  de  la  denuntiatio  feta  al 
Senyor  Rey  per  mestre  Miro  que  faes  tot  orde  de 
Christia  e  de  la  leposta  que  feu  lo  Senyor  Rey  e 
corn  se  confessa 161 

Capitol  XVlfl  qui  tracta  del  pronostich  de  la  di- 
ta nialaltia  e  del  combregar  del  Senyor  Rey  e  com 
es  canonge  de  Barcelona  e  de  Valentía  ....  162 
Capitol  XIX  qui  tracta  del  dia  quels  canonges  de 
la  Seu  portaren  lo  vel  de  nostra  Dona  al  Senyor 
Rey 164 

Capitol  XX  qui  tracta  de  la  denuntiatio  feta  al 
Senyor  Rey  que  fes  testament  e  ordenas  de  les  co- 
ses teniporals  pus  era  ja  passat  per  les  spirituals.  165 

Capitol  XXI  qui  tracta  del  proces  de  la  dita  ma- 
laltia 167 

Capitol  XXII  qui  tracta  de  la  conclusio  feta  en- 
tre los  metges  que  lo  Senyor  Rey  havia  a  morir  e 
en  breu  temps id 

Capitol  XXIII  qui  tracta  de  la  relatio  feta  al  con- 
sell  Real  per  los  metges  que  fos  denuntiat  al  Sen- 
yor Rey  que  ell  havia  a  morir  en  breu  e  que  ree- 
bes  lo  sacrament  de  la  extrema  unctio.  E  com 
per  aquesta  vegada  no  li  gosaren  parlar  sino  de  la 
extrema  unctio.  E  de  la  resposta  feta  per  la  Real 
Magestat 168 

Capitol  XXlllI  qui  tracta  de  la  conclusio  feta  al- 
tra  vegada  per  los  metges  que  lo  Senyor  Rey  no 


(  291  ) 
podía  molt  viure  e  que  per  algii  del  consell  Real 
ago  1¡  fos  revelat  per  que  millor  se  preparas  a  ben 
morir 170 

Capítol  XXY  qui  tracta  de  la  conclusío  feta  en 
lo  consell  Keal  quí  faera  la  ambaxada  al  Senyor 
Rey  que  havia  prest  morir  e  del  cmbaxador  en 
aro  elet 171 

Capítol  XXVI  quí  tracta  de  la  acceptatío  de  la 
dita  ambaxada  e  com  aquella  fou  feta  al  Senyor 
Rey  al)  clara  denuntiatío  que  havia  en  breu  morir 
de  aquella  malaltia 172 

Capítol  XXVII  qui  tracta  de  la  singular  e  caiho- 
líca  resposla  que  feu  la  Majestat  del  Senyor  Rey 
com  li  fou  explíc'at  que  havia  en  breu  morir  e  del 
replicat  que  li  fou  fet  e  com  hi  satisfeu  la  Real 
?.]ajestat 173 

Capítol  XXVIll  qui  tracta  del  acte  e  contempla- 
tío  molt  singular  que  feu  lo  Senyor  Rey  tenint 
abrassat  lo  Crucifix  plorant  e  suspírant.      .     .     .175 

Capítol  XXVIilI  qui  tracta  del  manament  fet 
per  la  Majestat  Real  a  son  Secrctari  que  scrivis 
una  epístola  axi  com  lo  Senyor  Rey  li  díguera.     .  170 

Capítol  XXX  qui  tracta  de  fer  bones  obres  cas- 
cun  Príncep  Rey  Senyor  e  vassall  memorant aque- 
lla egregia  e  sancta  auctoritat  de  Hugo  de  Sancto 
Victore  sobre  la  mort 187 

Ca{)ílol  XXXI  qui  tracta  con»  es  de  notar  e  dig- 
ne de  commendatio  la  bencdictio  dada  per  lo  Sen- 
yor Rey  al  limo.  Rey  ííll  seu  e  de  la  allra  epístola 
tremesa  peí-  lo  Senyor  Rey  a  la  Serina.  Scnyora 


(  29.2  ) 
Reyna  de  Sicilia  da^-a  far  filia  sua i90 

Capítol  XXXII  qui  tracta  de  les  derreres  parau- 
les  que  dix  lo  Senyor  Rey  ja  constituit  en  la  ago- 
nía de  la  moi't  tenint  lo  Crucitix  entre  los  brassos 
e  de  la  protestatio  contra  lo  maligne  sperit  per  es- 
ser  ferin  en  la  Sancta  fe  catholica 191 

Capítol  XXXIIl  qui  tracta  del  dia  del  obit  del 
Senyor  Rey  e  del  dol  e  tristura  romasa  en  la 
ciutat 192 

Capítol  XXXIIIÍ  qui  tracta  com  al  Protonotari  o 
al  Secretari  del  Senyor  Rey  se  pertany  continuar 
totes  les  relations  que  acostumen  de  fer  los  Metjes 
al  Consell  Real  deis  accidents  e  indispositio  de  la 
Majestat  Real  fins  lo  dia  que  passa  desta  vida  in- 
clusive      193 

Caapitol  XXXY  qui  tracta  de  les  marragues  fe- 
tes  ais  farniliars  domesticbs  servídors  officials  e 
ministres  de  la  casa  del  Senyor  Rey.      .     .     ,     .  194 

Capítol  XXXVÍ  qui  tracta  del  embalQan)ar  e  aro- 
matizar lo  cors  del  Senyor  Rey 195 

Capítol  XXXVil  qui  tracta  del  ornament  fet  en 
lo  palau  maior  Real  de  Barcelona  per  lo  cors  e  se- 
pultura del  Senyor  Rey id. 

Capítol  XXXYííl  qui  tracta  de  la  processo  de  la 
Seu  que  vench  en  la  cambra  del  palau  Episcopal 
hon  stava  mort  lo  cors  Real  per  portarlo  a  la  gran 
sala  del  palau  major  Real 197 

Capítol  XXXVIÍÍl  qui  tracta  de  la  forma  com 
stava  lo  cors  mort  del  Senyor  Rey  quant  lo  trague 
la  processo  del  palau  Episcopal  poi  tant  lo  al  palau 


(  203  ) 
maior  Real  e  de  les  persones  qiii  porlaven  la  lite- 
ra sobre  la  qual  ana  va  lo  dit  cors  Real  .     .     .     .408 

Cupitol  XXXX  qui  tracta  de  nioltes  notables 
persones  qui  anaven  detrás  c  dcvant  !a  dita  lilera 
Real  aeompanyant  aquella 200 

Capítol  XLI  qui  tracta  del  carni  que  feu  la  dita 
processo  fins  al  palau  major  Real  hon  Icixa  lo  dit 
cors  Real 201 

Capítol  XLU  qui  tracta  de  la  comanda  feta  de! 
dit  cors  Real  quant  íbu  portat  en  la  gran  sala  del 
palau  Real  e  de  les  processons  e  absolutions  que 
per  cascun  dia  li  foren  fetes  e  de  la  companya  deis 
capellans  de  la  capella  Real id. 

Cnpitol  XLI II  qui  tracta  de  la  delliberatio  que 
la  lllustre  Infanta  dona  Beatriz  de  Arago  e  da  Si- 
cilia e  los  aUres  maiuimissors  del  Senyor  Rey  ab 
llur  consell  faeren  sobre  la  epístola  quís  havia  a 
íer  al  Monastir  de  Pobletnotíficanl  los  la  mort  del 
Senyor  Rey  e  que  trenietessen  mongos  per  por- 
tarsen  lo  dit  cors  Real 204 

Capitol  XLIIII  qui  tracta  del  comencament  de 
les  serimonies  de  la  sepultura  Real  comen^ant  a 
tiactar  deis  Víll  Cavallers  e  munlaria  quant  ven- 
gueren  cercar  lo  Senyor  Rey  si  era  mort  o  viu  e 
de  la  serimonia  que  faeren  corrents  les  armes.     .  200 

Capítol  XLV  (}ui  tracta  de  les  páranles  que  di- 
gueren  los  Cavalleis  e  altres  com  bagueren  cei*- 
titud  de  la  mort  del  Senyor  Rey 211 

Capítol  XLYl  qui  tracta  del  gran  captaniment 
c  del  que  faen  los  Munteros 212 


{  294  ) 

Cai)¡tol  XLVll  qui  tracta  de  la  serimonia  deis 
VIH  cavallers  e  rey  darmes  vers  la  plaga  del  Rey 
corrents  les  armes id. 

Capítol  XLVIII  qui  Iracta  de  la  absolutio  que 
íaeren  los  monjes  de  Poblet  sobre  lo  cors  del  Sen- 
yor  Rey 213 

Capítol  XLVíllI  qui  tracta  de  la  contentío  del 
ordenar  de  la  sepultura  seguida  e  moguda  entre 
las  manumissors  del  Senyor  Rey  de  una  part  e  los  ' 
Conseliers  de  Barcelona  de  la  part  allra  e  deis 
convidadors  qui  foren  ordenats  per  convidar  a  la 
dita  sepultura 214 

Capítol  L  qui  tracta  de  les  Illustres  egregies  no- 
bles e  altres  persones  en  nombre  quasi  iníinit  quís 
trobaren  en  la  sala  major  lo  dia  quel  cors  del  Sen- 
yor Rey  portaran  a  la  sepultura.     ......  215 

Capítol  Ll  qui  tracta  del  rompiment  deis  se- 
gells  Reals '.     ...  217 

Capítol  LlI  qui  tracta  del  rompiment  deis  bas- 
tons  e  vergues  Reals 219 

Capítol  IJII  qui  tracta  del  orde  quanl  isque  la 
processo  del  paiau  ab  los  VIH  Cavallers  qui  ana- 
ven  primers  corrents  les  armes ¡d. 

Capítol  LlIU  qui  iracta  de  la  grandissima  lumi- 
naria que  anava  devant  lo  cors  del  Senyor  Rey.     .  220 

Capítol  LV  qui  tracta  de  les  creus  qui  anaven 
devant  lo  cors  Real  e  de  llur  orde 221 

Capítol  LVl  qui  tracta  deis  bordons  e  encensers 
anants  per  mig  de  la  processo 222 

Capitel   LVII   qui  tracta  del  clero  de  la  Seu  ab 


(  295  ) 
los  VI  canonges  portants  bordons 22í] 

Capítol  LVIil  qiii  tracla  del  Bisbe  com  aiiava 
en  lo  gremial  acompanyat id. 

Capiiol  LVil'l  qiii  tracta  deis  xandres  capellans 
e  scholans  de  la  eapella  del  Senyor  Rey  en  quin 
orde  e  serimonia  anaren  denant  lo  cors  del  Sen- 
yor Rey 224 

Capiiol  LX  qiii  tracta  de  les  persones  qui  por- 
taren lo  cors  del  Senyor  Rey  a  la  sepultura  e 
loi'de  e  ornament  de  aquell 225 

Capítol  LXI  qui  tracta  del  locli  hon  anava  lo 
Camerlencli  major  acompanyant  lo  cors  Real  a  la 
sepultura 227 

Capítol  LXII  qui  tracta  deis  quatre  canonges 
acompauyants  lo  cors  Real  a  la  sepultura    .     .     .  228 

Capítol  LXIll  qui  tracta  deis  reys  darrnes  e  del 
cavaller  qui  portava  lo  elmet  e  tallariiar  e  deis 
uxers  e  criats  e  oñicials  del  Senyor  Rey  acompan- 
yants  lo  cors  Real  a  la  sepultura 229 

Capítol  LXIIÍI  qui  tracla  de  les  Illustres  perso- 
nes e  deis  tres  Consellers  de  Barcelona  qui  ana- 
ven  devant  aquelles  a  la  Real  sepultura  car  los 
dos  altres  Consellers  ajudaven  portar  com  dít  es  lo 
cors  del  Senyor  Rey  a  la  sepultura 230 

Capítol  LXV  qui  tracta  del  orde  com  anaven 
los  Archabisbe  de  Sacer  Bisbes  Covernador  Dipu- 
táis e  allres  persones  acompanyants  lo  cors  Real 
a  la  Real  sepultura 232 

Capítol  LXVI  qui  tracta  del  orde  com  anaven 
lo  Baile  de  Barcelona  Consols   Mosta^af  e  altres 


(  290  ) 
anants  a  la  mésele  e  acompanyants  loditcors  Real.     id. 

Capítol  LXVII  qui  Iraeta  de  les  egregies  nobles 
e  magnifiques  dones  com  ana  ven  acompanyants 
lo  cors  Real , 233 

Capitel  LXVIll  qui  tracta  per  quals  earreis  e 
lochs  passa  la  processo  venint  sen  a  la  Seu.     .     .  234 

Capítol  LXVIÍÍÍ  qui  tracta  del  cadafal  ab  la  lite- 
ra e  del  tuguri  o  capell  ardent 236 

Capiíol  LXX  qui  tracta  de  la  solemnitat  del  oíTi- 
cí  fet  en  la  Seu  quant  lo  cors  Real  bí  fou  appor- 
tat  e  com  hi  celebra  la  missa  major  e  sermo  lo  re- 
verend  Bisbe  de  Gerona 238 

Capítol  l.XXI  qui  tracta  del  sermo  e  de  les  exe- 
quies  fetes  al  cors  del  Senyor  Rey  per  la  ciulat 
de  Barcelona  e  com  hi  sermona  lo  Reverend  mes- 
Ire  Marcb  Rerga 240 

Capítol  LXXlí  qui  tracta  del  dia  que  isque  lo 
cors  Real  de  la  Seu  per  portar  aquell  al  rnonestir 
de  Poblet  e  de  les  coses  aquí  preparades  e  com 
fou  acompanyat 201 

Capítol  LXXIII  qui  tracta  per  qual  portal  isqu'e 
lo  cors  Real  e  qual  cami  feu  per  anar  al  portal  de 
Sent  Antoni.     .     .  203 

Capítol  LXXilii  qui  ti  acia  com  fou  rebullo  cors 
Real  al  portal  de  Sent  Antoni  per  lo  Abbat  de 
Sanctes  Creus  e  nionjos  del  dit  Monastir  e  del  xMo- 
nastir  de  Poblet id. 

Capítol  LXXV  qui  tracta  quant  fou  portatlo  cors 
Real  del  portal  de  Sent  Antoni  al  monastir  de  Vall- 
donzella 204 


(  297  ) 

Capítol  LXXYI  qui  tracta  del  día  de  les  absolu- 
tions  fetes  al  cors  Real  stant  dins  la  Esglesia  del 
monastir  de  Valldonzella 205 

Capítol  LXXYI!  quí  tracta  de  la  forma  e  com- 
panya  ab  la  qual  fou  tret  lo  cors  Real  del  monas- 
tir de  Valldonzella  per  portarlo  a  Poblcl.     .     .     .  2CG 

Capítol  LXXVIH  quí  tracta  del  camí  que  feu  lo 
cors  Real  fins  al  Hospitalet  e  com  reeberen  aquell.  207 

Capítol  LXXVnil  qui  tracta  del  honor  que  fe- 
reu  al  cors  Real  venint  a  Molindareig ¡ti. 

Capítol  I. XXX  quí  irada  de  lasolemnítat  feta  al 
cor¿  Real  passant  per  la  Barca  e  per  Sant  Andreu 
(le  Aygues-toses  e  venint  a  Martorell 2G8 

Capítol  LXXXI  qui  tracta  de  les  absoliilions  fe- 
tes  al  cors  Real  quant  fou  junct  en  Yílafranca  de 
Penedes     209 

Capítol  LXXXII  quí  tracta  de  les  solemnitats  fe- 
tes  al  cors  Heal  quant  fou  junct  a  Yílarodona    .     .  270 

Capítol  LXXXllí  qui  tracta  del  sermo  e  exequies 
fetos  al  cors  Real  en  la  vila  de  Montblanch..      .     .     ¡(J. 

Capítol  LXXXliU  qui  tracta  de  la  processo  exint 
del  monas! ir  de  Poblet  al  cors  Real  felá  hou  ven- 
gue aquest  día ,  271 

Capítol  LXXXV  qui  tracla  del  cadafal  appare- 
llat  al  cors  Real  en  la  Esglesia  de  Poblet.  .     .     .  273 

Capítol  LXXXYI  quí  tracta  de  la  míssa  alta  e 
anniversari  quis  digueren  en  la  Esglesia  de  Poblet 
lo  dia  de  les  exequies  e  com  hi  sermona  lo  reve- 
rend  mestre  Pere  Lopis ¡,I, 

Capítol  LXXXVIl  qui  ti-.icta  del  diñar  apres  les 

TOMO  XXVI I  20 


(  298  ) 
exequies  donat  per  Jo  monastir  de  Poblel  a  tota  la 
£:ent  qiii  en  di  tes  exequies  se  troba   .     .     »    .     .  275 

Capiíol  LXXXVIll  qui  tracta  de  les  páranles  que 
dix  lo  Camerleiich  quant  devallareii  lo  cors  Real 
del  eadafal  el  posaren  entre  los  altres  cossos  Reals.  27G 

Capítol  LXXXIX  qui  tracta  de  la  resposta  quo 
feu  lo  dit  monastir  de  Poblet  al  dit  Camcrlench  so- 
bre lo  acceptar  e  reebre  lo  dit  cors  Real     ...     id. 

Capítol  LXXXX  qui  tracta  de  la  manifestatio  del 
cors  Real  que  feu  lo  Camerlench  al  monastir  de 
Poblet  prenent  les  claus  de  les  caxes  hon  stava 
recondít  lo  cors  Real  e  faenl  obrir  aquelles.     .     .  277 

Capitel  LXXXXI  qui  tracta  com  fou  rebut  e  ac- 
ceptat  lo  cors  Real  per  lo  monastir  de  Poblet  ab 
les  serimonies  e  ceriifications  necessaries  .     .     .  278 

Capítol  LXXXXÍI  qui  tracta  del  tancar.  d(!  les 
caxes  bon  jaya  lo  cors  Real  e  del  loch  hon  posa- 
ren aquell 279 

Capitel  LXXXXIll  qui  tracta  de  la  lequesta  felá 
al  notari  de  fer  una  e  moltes  charles  publiques  de 
les  coses  predítes 280 

Capítol  LXXXXliil  e  ultimo  del  present  ubre 
qui  iracia  de  les  sepultures  pomposes  ques  poden 
fer  a  laor  de  Deu  e  son  sufragís  a  les  animes  con- 
tra la  opinio  de  alguns  tenints  lo  contrari.  E  mes 
tracta  per  qual  rabo  si  ha  despes  tant  de  temps  en 
compondré  lo  present  libre  commemorant  les  exe- 
quies que  anligament  se  fayen  ais  Reys  de  Egiyp- 
te  e  com  lo  Senyor  Rey  don  Joan  es  stat  molt  pia- 
dos liberal  ánimos  valent  e  bon  cavaller      ,     .     .     ¡d. 


29y 


Aqí  son  ser  ¿tes  per  vía  de  memorial  totes  les  coses 
necessaries  a  les  exeqnies  de  la  sepultura  del  Illustrissi- 
mo  Senyor  don  Joan  de  gloriosa  memoria  Rey  de  Ara- 
go  de  Navarra  de  Sicilia  etc.  Les  qnals  coses  yo  Pere 
Miguel  Carbonell  Scriva  del  Senyor  Rey  e  tenint  les 
claiis  del  seu  Are  Mu  Real  de  Rarcelona  per  remotire  de 
trehall  los  Icgidors  de  la  dita  sepultura  en  no  legir 
aquella  axi  c-piosament  com  es  posada  si  legir  no  la 
volran  a  ffi  que  com  sera  mester  e  volron  vsar  de  brcvi- 
tat  pus  promptament  se  pvsca  trohar  he  delliberat  snm- 
mariament  c  de  grau  en  grau  posar  axi  com  es  mester 
e  es  staf  ordenat. 


Per  lo  Capel lardent. 

Primo  per  lo  sobrecel  del  capell  ardent  se  ha  de  fer 
en  m¡g  hun  gran  scut  de  les  armes  de  Arago  corona- 
des.  E  a  quüttre  canlons  del  dit  sobrecel  quattre  pe- 
tits  o  menors  sculs  I  de  Arago  de  les  barres  qo  es  or 
e  flamma  altre  sciu  de  Arago  de  la  creu  qui  será  to- 
la blanca  e  feta  en  aquesta  forma  (1)  e  slnra  en  lo 
camper  qui  sera  tot  de  adzur  o  blau  (;o  es  en  lo  can- 


(1)     Es  la  misma  cruz  (jue  lleva  el  primer  escudo   de  los   tres  que  se 
encuentran  en  la  portada  de  los  Anales  de  Aragón  por  Zurita. 


(  300  ) 
to  superior  de  la  part  dreta.  E  altre  scut  de  Navarra. 
E  altre  scut  de  Sicilia. 

ítem  en  los  tovallons  e  alarrodor  del  capellardent 
quaranta  scuts  ^o  es  vint  de  fora  e  vint  de  dintre  de  di- 
verses armes  Reals  de  Aiago  de  Navarra  e  de  Sicilia 
del  emperador  e  deis  altres  princeps  Reys  duchs  mar- 
quesos  e  comtes  qui  son  parents  e  acostáis  en  grau  de 
consanguinitat  ab  lo  dit  Senyor  Rey  don  Joan  de  me- 
moria immortal. 

De  les  banderes  per  arrossegar. 

Ítem  quattre  banderes  per  arrossegar  ^o  es  dues  de 
Arago  una  de  Navarra  e  una  de  Sicilia  per  lo  dia  ques 
correrán  les  armes  e  cascuna  de  aqüestes  banderes 
portara  I  home  a  cavall. 

Deis  scuts  pera  correr. 

Ítem  quattre  paveses  o  scuts  go  es  í  de  Arago  dor 
e  fíamma  altre  de  Arago  camp  de  atzur  ab  la  creu 
blanca  en  lo  canto  dret.  Altre  de  Navarra  e  altre  de  Si- 
cilia. Aquests  per  lo  semblant  portaran  quattre  homens 
a  cavall  go  es  cascu  dells  1  home  qui  tots  plorants  e 
cridants  per  les  places  de  la  ciutat  batran  la  térra  deis 
dits  scuts. 

De  les  cotes  darmes 

Ítem  se  han  a  fer  tres  coles  de  armes  pera  tres  He- 


(  301  ) 
lauts  o  Ruys  darines  qui  irán  denant  aquoUs  qui  cor- 
reiMii  les  armes. 

Deis  scuts  per  anar  a  peu  derrera  lo  cors. 

Ítem  se  han  a  fer  quatlre  altres  scuts  de  les  pro[) 
dites  armes  e  irán  aquests  UU  scuts  lo  dia  de  la  se- 
pultura derrera  lo  cors  Real  e  portar  los  han  quatlre 
homens  a  peu  cuberts  de  marragues. 


Del  heme  a  cavall  anant  derrera  lo  cors 
e  portant  scut  e  standart  al  coll  e  I  elm 
en  lo  cap. 

Ítem  en  lo  mateix  dia  de  la  sepultara  deu  anar  der- 
rera lo  cors  Real  hun  noble  home  a  cavall  ab  un  bon 
cavall  e  tots  cuberts  de  marragues  lo  cavaller  e  lo  ca- 
vall deu  portar  e  deu  portar  lo  cavaller  en  son  coll 
penjat  sobre  lo  brag  squerre  hun  scut  ab  armes  Reals 
tic  Arago  dor  e  ílamma  e  en  la  ma  dreta  deu  portar 
una  langa  en  la  qual  deu  esser  enfilat  un  Gallard  o  Ta- 
llamar  de  or  e  flamma  molt  be  acabat.  E  aquest  Ga- 
llard o  Tallamar  deu  portar  lo  cavaller  lansat  sobre  lo 
musclo  dret  quasi  a  forma  de  home  quil  rossega  c  al 
cap  deu  portar  aíjucst  cavaller  hun  elmct  e  sobre 
aquest  elmet  deu  haver  una  corona  c  sobre  la  corona 
deu  star  lo  ratpenat.  E  denant  aquest  cavaller  en  aquest 
dia  deuneu  anar  los  Reys  darmes. 


(  :jo2  ) 

De  les  brandoneres  per  porlar  los  siris 
a  la  sepultura. 

ítem  deurn  esser  fetcs  moltes  brandoneres  en  les 
quals  irán  tots  los  brandons  o  siris  de  aquells  prelats 
senyors  barons  e  eavallers  oílicials  e  persones  quiu  fa- 
ran  per  fer  honor  al  cors  del  Senyor  Rey. 


De  les  persones  qui  deuen  esser  convi- 
dades  per  fer  luminaria. 

ítem  deuen  esser  avisats  de  part  deis  manumissors 
del  Senyor  Rpy  tots  los  prelats  senyors  de  casa  Real 
b;H'ons  nobles  homens  eavallers  e  gentils  homens  e 
oíTicials  principáis  que  segons  es  acustumat  facen  lu- 
minaria per  acompanyar  lo  Real  cors. 

Deis  homens  que   irán  debaix  la  litera 
portants  aquella. 

líem  se  deuen  preparar  Yuyt  fms  en  deu  homens 
vestits  de  negre  qui  vajen  debaix  la  litera  per  portar  lo 
Real  cors  per  go  com  de  part  de  fora  dega  e  della  irán 
les  primáis  e  magnats  barons  nobles  eavallers  e  gen- 
tils homens  los  Consellers  de  Barcelona  e  altres  sem- 
blants  persones  qui  portaran  o  serán  vists  portar  lo 
Real  cors  a  la  sepultura. 


{  303  ) 

Deis  scuts  de  diverses  armes  Reals  e 
altres  per  cosir  al  puü  qui  ira  sobre 
lo  cors. 

llem  se  han  a  fer  XVI  scuts  de  catuy  go  es  tres  al 
cap  tres  ais  peiis  e  sinch  a  cascuii  costal  en  los  quals 
deuen  esser  be  pintats  e  dor  e  flamma  dor  e  dari^ent 
dor  e  datzur  segons  la  natura  de  les  armes  que  serán 
armes  de  Arago  de  les  barres  ^o  es  or  e  ílamma.  ítem 
armes  Darago  de  la  creu  blanca  e  de  les  armes  de  INa- 
varra  e  de  Sicilia.  E  aquests  sculs  deuen  esser  cusils 
molt  subtilment  en  lo  drap  dor  o  pali  del  qual  sera  cu- 
bert  lo  cors  Real. 

De  la  scala  o  litera  per  portar  lo  cors  a 
la  sepultura. 

Ítem  deu  esser  feta  una  bella  litera  la  qual  deu  te- 
ñir íicades  e  junctes  ab  ella  quattre  largues  barres  a 
modo  de  la  scala  ab  la  qual  se  acostuma  portar  la  cus- 
todia e  servirá  a  portar  lo  cors  del  Senyor  Rey  lo  dia 
de  la  sepultura. 

De  les  cándeles  e  diners  per  la  offerta. 

ítem  deuen  esser  fetes  moltes  cándeles  grosses  de  se- 
ra e  preparar  moneda  de  diners  menulspcr  a  dar  a  cas- 
cu  quis  trobara  en  la  solemnitat  lo  dia  dessus  dit  de  la 
missa  alta  celebradora  per  la  sepultura. 


(  ?M  ) 

Dols  scuts  o  senyals  per  los  siris. 

Ítem  deiien  esser  fots  en  paper  dos  cents  petits  scuts 
C-o  es  XXXIU  darmes  de  Arago  trenta  e  tres  de  armes 
de  Navarra  trenta  e  tres  de  armes  de  Sicilia  e  cent  de 
armes  de  Castella  que  sien  íicats  en  dos  cents  siris  de 
la  manumissoria  del  Senyor  Rey  qui  ali  llurs  brando- 
neres  vajen  denant  lo  cors  Real. 

De  la  almoyna  faedora  lo  dia  de  la  se- 
pultura. 

ítem  fet  que  sera  en  la  Seu  lo  primer  offici  en  lo 
niig  dia  deu  esser  donada  complida  almoyna  a  tots  e 
sengles  pobres  qui  en  aquest  dia  se  trobaran  presen ts 
en  lo  palau  Real. 

De  les   moltes  misses  quis  dirán  lo  dia 
de  la  sepultura. 

ítem  en  lo  dia  de  la  sepultura  se  deuen  celebrar  en 
Ja  Seu  de  Rarcelona  e  en  case  una  capella  diverses 
misses  de  réquiem  deis  apostols  de  la  Verge  Maria  deis 
Angeís  de  les  Verges  deis  Martirs  e  deis  confessors  e 
encara  de  la  Tiinitat  e  per  cascuna  missa  se  deu  dar 
caritat. 

Deis  bastaxos  portants  les  brandoneres. 

ítem  sia  fet  preparatori  de  bastaxis  ab  manuelles  per 


(  305  ) 
portar  los  banchs  o  brandoncres  hon  staran  los  siris  qui 
ijan  a  la  sepultura. 

Del  rompre  deis  Reals  segells. 

ítem  en  lo  dia  de  la  sepultura  en  la  gran  sala  del  pa- 
lau  hon  es  lo  cors  del  Senyor  Rey  apres  de  haber  dat 
compliment  a  les  serimonies  Reals  lo  Camerlench  nia- 
jor  deu  esser  aqui  lo  qual  sobre  una  enclusa  ab  gran 
seriinonia  deu  trencar  los  secells  Reals  secrets  e  com- 

o 

muns  axi  de  Arago  com  de  Sicilia  los  quals  lo  protho- 
notari  e  Secretaris  hauran  aqui  apportats  e  serán  pre- 
t^ents  e  imniediadamcnt  apres  tots  los  algutzirs  e  uxers 
del  Senyor  Rey  deucn  aqui  mateix  trancar  tots  llurs 
Lastons  e  vergues  de  liui  s  oílicis  plorants  ab  molta  se- 
i  imonia. 

Quanl  va  lo  cors  Real  a  la  sepultura. 

Ítem  fetes  totes  les  sobredites  coses  deu  esser  de- 
continent  leva  I  lo  cors  del  Senyor  Rey  del  gran  cada- 
fal  hon  sta  e  dat  a  les  persones  qui  en  aro  serán  or- 
denades  per  portar  aquell  Real  cors  a  la  sua  Real  se- 
pultura. 

Deis   VIÍI   cavallers  qui  han  correr  les 
armes  del  Senyor  Rey. 

ítem  deuen  esser  emprats  VIII  cavallers  o  gentils 
homens   qui  vajen  a  cavall   per  correr  les  armes  del 


(  30()  ) 
Senyor  Rey  yo  es  dos  qui  porten  al  coll  dues  banderes 
de  Araíío  rossegants  ])ei'  térra  e  dos  altres  la  hu  deis 
quals  portara  una  bandera  de  Navarra  laltre  la  bande- 
ra de  Sicilia  lotes  rossegants.  E  mes  hi  deuen  esserlos 
altres  quatlre  cavallers  qui  porten  cascu  un  scut  a  ca- 
vall  puñetes  altes  la  hu  deis  quals  deu  portar  un  scut 
de  armes  de  Arago  dich  de  les  barres  dor  e  ílanima  lo 
segon  deu  portar  un  altre  scut  de  Arago  camp  de  at- 
zur  ab  una  eren  en  lo  canto  dret  que  sera  petita  e 
blanca  a  forma  quasi  de  les  que  porten  los  cavallers 
de  Sant  Joan  car  no  hi  ha  altra  diíferencia  de  la  una  a 
laltra  sino  de  una  cueta  que  aquesta  creu  blanca  de 
Arago  ha  teñir  en  lo  peu  axi  com  es  aquesta  aci  pin- 
tada (l).Lo  terQ  cavaller  deu  portar  un  scut  de  Navar- 
ra e  lo  quart  cavaller  un  scut  de  Sicilia.  E  aqüestes  ar- 
mes se  deuen  correr  rossegar  e  rompre  per  los  carrers 
e  per  les  plages. 

Deis  tres  herauts  anants  denants  los  dits 
VIH  cavallers. 

ítem  deuen  anar  denant  aquesls  corradors  darmes 
tres  herauts  Reys  darmes  e  portenants  ab  llurs  coles 
darmes  vestits  sobre  llurs  marragues  de  aqüestes  co- 
tes darmes  la  una  cota  sera  sola  darmes  de  Arago  lal- 
tra sola  de  armes  de  Navarra  e  laltra  sola  de  armes  de 
Sicilia. 


(I)     Véase  la  nula  de  la  pág.  "299 


(307  ) 

Deis  munteros. 

ítem  ultF'  a^o  deiien  acompanyar  aquests  qui  corre- 
rán les  armes  molts  munteros  a  peu  e  altres  pahons 
al)  marragues  e  capirons  al  cap  e  eiicaia  deuen  apor- 
tar los  cans  de  la  muntaria  ab  ells  cuberts  aximateix: 
de  marragues. 

Deis   quattre  homens  a   peu  porlants 
quallre  scuts. 

ítem  derrera  lo  dit  noble  cavaller  qui  portara  lo  el- 
met  e  tallamar  deuen  anar  a  peu  quattre  homens  ves- 
tits  do  marragues  e  cascu  de  aquests  deuen  aportar 
í  scut  en  lo  l)rag  squerre  yo  es  lo  primer  darmes  de 
Araso  dicli  del  or  e  flamma.  Lo  seijon  darmes  de  Ara- 
go  Qo  es  lo  scut  datzur  ab  la  creu  blanca  ja  dessus  de- 
signada. Lo  ter(^;  scut  deu  esser  durn^es  de  Navarra  e 
lo  quart  scut  deu  esser  darmes  de  Sicilia. 

De   la  gent    qui  seguirá   lo   cors  a   la 
sepultura. 

ítem  apres  de  aquesls  deu  venir  la  gent  qui  acom- 
pinyaran  lo  Real  cors  a  la  sepultura  segons  per  los 
miriurnissors  del  Senyor  Rey  e  per  los  Consellers  'de 
líarcelona  sera  ordenada  juxta  llur  gran  condilio  e 
natura. 


aos ) 


Los  prelats  e  persones  a  qni  dea  esser  notificat  fas- 
sen  luminaria  si  fer  ne  volran  per  acompanyar  lo  cors 
del  Senyor  Rey  a  la  septi¡tura  son  los  seguents.  E  los 
qui  han  fet  luminaria  teñen  barra  de  bresil.  ( Se  ha 
substituido  con  este  signo  —  en  el  margen.) 


Primo  líi  Ulustrissima  Senyora  Infanta  de  Arago 
cunyada  del  dit  Senyor  Rey  don  Joan. 

-  ítem  lo  Senyor  don  Jaycme  Infant  de  Navarra. 

•  ítem  lo  Senyor  don  Plielip  de  Arago  e  de  Navarra. 

-  ítem  lo  Senyor  don  Joan  de  Arago  e  de  Navarra. 

■  ítem  lo  Senyor  don  Joan  de  Arago  comte  de  Rip- 

pacorga  fiil  del  comte  de  Yilaformosa  olim  mes- 
tre  de  Calatrava. 

■  ítem  son  germa  lo  Senyor  don  Ferrando  de  Ara- 

go prior  de  Catalunya. 

-  ítem  lo  Senyor  bisbe  de  Girona. 

-  ítem  lo  Senyor  archabisbe  de  Sacer. 
ítem  lo  Senyor  bisbe  de  Urgell. 

-  ítem  lo  Senyor  bisbe  de  Vich. 
ítem  lo  Senyor  bisbe  de  Auguelo. 
ítem  mossen  abbat  de  Ripoll. 

-  ítem  mossen  abbat  del  Stuny. 
ítem  mossen  lo  prior  del  Coll. 

ítem  mossen  lo  prior  de  Santa  Anna. 
Ítem  mossen  lo  prior  de  Sant  Paul. 

■  ítem  mossen  lo  Arthiaca  major  de  la  Seu. 


(  309  ) 

—  ítem  lo  Senyor  Governador  de  Catalunya. 

—  ítem  lo  Tresorer  del  Senyor  Rey. 

—  ítem  los  ("onsellers  de  Barcelona. 

—  Ítem  lo  noble  don  Mattheu  de  Monteada, 
ítem  lo  noble  mossen  Dalmau  de  Queralt. 

—  Ítem  mossen  lo  Mestre  rational. 

—  ítem  lo  procurador  Real  de  Mallorques. 

—  ítem  lo   Governador   de  Sardenya   en  lo  cap  de 

Lugodor. 

—  ítem  lo  Conservador  de  Sicilia. 

—  Ilem  don  Gomes  Suaris  de  Figueroa. 

—  ítem  mossen  lo  Vicicanceiler  misser  Pages. 
Ítem  lo  Regent  Ja  Cancellería  misser  Ros. 

—  ítem  mossen  lo  Veguer  de  Barcelona. 

—  Ítem  mossen  lo  Baile  general  de  Catalunya, 
ítem  lo  Protbonotari  delSr,  Rey  mossen  Cristian. 

—  ítem  lo  noble  mossen  Rodrigo  de  Rebolledo. 

—  ítem  lo  noble  mossen  Ferrando  de  Rebolledo. 
Ítem  la  Senyora  Vezcomtessa  de  Rochaberti 
Ítem  mossen  Joan  de  Coloma  Secretan. 
Iiem  la  senyora  viuda  de  Anglesola. 

—  ítem  la  ciutat  de  Tortosa. 
ítem  la  ciulat  de  Gyrona. 
ítem  la  ciutat  de  Leyda. 

—  ítem  mossen  Francesch  Burgués  e  de  Sent-Cli- 

ment. 
ítem  molts  daltres. 

Los  VIII  cavallcrs  ordenáis  pera   correr  les  armes 
Reals  son  los  seyuenís. 


310 


Aragonesos. 

Albaruela. 
Heredia. 

Catalans. 

Mossen  Miquel  de  Vives. 
Mossen  Loís  Oliver. 

Navarros. 

Mossen  Ferrando  Medrano 
Miquel  de  Xaus. 

Catalans  per  les  armes  de  Sicilia. 

Mossen  Francesch  Burgués  de  Sent-(]liment  cavaller. 
Pere  Joan  de  Sent-Climent  ciutada  honrat  de  Barcelona. 


Per  aportar  a  cavall  lo  standnrt  o  tallamar 
e  lescut  e  elmet  derrera  lo  cors  del  Senyor 
«ey. 

Lo  noble  don  Pedro  Devol  de  So  e  de  Castre  germa 
del  Vezcomte  de  Evol. 

Los  cavalls  ab  los  quals  correrán  les  armes  deuen 


( 311 ) 

esser  emparamentáis  o  tots  cuberts  de  inarragues  o  de 
saques. 

E  lo  cavall  qui  derrera  lo  cors  aportara  lo  cavaller 
ab  lo  scut  de  Arago  standart  e  lo  elmet  per  lo  sem- 
blant  deu  portar  parameuts  de  marragues  e  de  saques. 


De  infmnitate  domini  Regís  Joannis  et  eius  obilii  apud 
Episcopalem  palacium  urbis  Barcinonw. 


Principium  egrotationis  Regie  Majestatis  Áragonum 
fuit  die  !nartis  circa  noctis  introitum  V  mensis  janua- 
rii  auno  a  nativitate  Domini  MCCCCLXXVIIII  que  con- 
questa fuit  ex  reuníate  cum  lussi  ¡sta  nocte  parum  dor- 
mivit  fuit  sibi  antidotum  conveniens  régimen. 

Et  sequenti  die  tussis  perseveravit  fuilque  prostra- 
tus  appetitus  concedendi.  Assellavit  vire  bina  et  proces- 
seral  Y  diebus  ante  egrotationis  principium  fluxus  ven- 
tris.  Asseliaverat  una  nocte  el  medietate  diei  sequentis 
VIH  vicibus  erat  fluxus  declinans  ad  licateriam  fuit  bo- 
no legimine  correctus. 

Die  j<JYÍs  post  meridiom  supervenit  febris  cum  fri- 
gore  precedente  duravit  febris  illa  Xllll  horis. 

Et  consimili  modo  supervenit  ipsa  febris  die  vene- 
i'is  perseverante  semper  tussi  cum  aliqua  hanelitus  di- 
íTicullate  fuerunt  ordinati  syrupi  et  loliot  convenientes 
ad  boc  et  cetera  necessaria  fuit  eliam  illa  die  adniinis- 
tratum  suppositorium  (juia  ventris  beneíicium  non  ac- 
ceperat  fecit  duas  sellas   rationabiliter  pronosticatum 


(  312  ) 
est  ab  Gabriele  Miro  medico  domini  Rogis  viro  egre- 
gio máximum  mortis  periculiim  ratione  febris  et  muí 
titudinis  materiíe  fleugmaticje  in  pectoralibus  congré- 
gate que  non  poterat  debite  expelli.  Et  sic  ipsius  do- 
mini Regis  simili  etate  consydeíata  alus  que  particu- 
laribus  fuit  ab  eodem  medico  indicatum  in  eum  peri- 
culum  grande. 

Die  sabbati  IX  januai'ii  eodeni  modo  se  habuit  pro- 
xismavit  febris  consimili  modo  et  hora  non  remaiisit  ve- 
re  mundus  a  febribus  erat  febris  pútrida  dicta  quotti- 
diana  interpólala. 

Die  dominica  X  januarii  fuit  instante  prefato  Gabrie- 
le Miro  ipsius  domini  Regis  medico  convocatum  ccn- 
silium  Regium  cum  magniíicis  deputatis  generalis  Ca- 
talonie  et  consiliariis  civitatis  Rarcinone  multisque  alus 
in  presentía  lllustris  domine  ¡níantissíe  fuit  per  eun- 
deni  dominum  Gabrielem  Miro  nuntiatum  periculum 
mortis  valde  evidens  fuit  etiam  supplicatum  ut  convo- 
rarentur  medici  quamplures  tam  buius  civitatis  quam 
extra  ipsam  civitatem.  Fuerunt  illa  nocte  convocati  lífl 
ex  mediéis  dicte  civitatis  cum  quibus  ftiil  collationa- 
tum  latissime  et  habituin  consilium  fuerunt  remedia 
prosecuta  uti  prius  erant  ordinata  fueruntque  omnes 
unanimiter  concordes  in  egritudine  et  in  remediis  ap- 
plicandis. 

Die  lune  XI  januarii  visum  est  preñUo  Regio  me- 
dico cum  suis  annexis  quod  resprocedebat  ad  deterius 
et  sic  fuit  nuntiatum  et  per  eundem  medicum  fuit  sup- 
plicatum quod  procederetur  ad  sacramenta  Ecclesie  et 
sic  fuit  factum. 


(  3J3  ) 

Die  martis  XII  januarü  perscverarunt  omnes  rnedici 
in  eodeni  pronostico  el  continiiarunt  sua  medicamcnta. 

Die  mercui'ii  XIll  januaiii  ct  die  jovis  Xllil  januarü 
ídem  qiiod  prius. 

Die  venei'is  XV  januarü  eodem  modo. 

Die  sabbati  XYI  januaiü  hora  serótina  per  prefatos 
médicos  concordiler  fuit  nunciatum  quod  appaiebant 
signa  mortis  vi  quod  taHbus  apparenlibus  pronostican- 
dum  eral  qi:od  necessario  debebat  mori  ct  in  brev¡ 
tempore. 

Die  dominica  XVlí  januarü  eodem  modo  persevera, 
vit  ipse  dominas  Uex  cum  a})paritione  prefatorum  sig- 
norum  et  evidentiore  demostratione  fuit  datum  consi- 
siüum  per  prefatum  Regium  medicum  et  aHos  médi- 
cos quod  nuntiaretur  Majestati  suse  status  eius  et  ita 
fuit  factum  cum  debitis  circunstanciis. 

Die  lune  XVIIl  januarü  deterius  se  habuit  mullum 
jam  se  apropinquans  ultimo  vitíe  termino. 

Die  mailis  mane  circa  septimam  horam  spiravit  qua 
computabatur  XVllII  januarü  anno  MCCCCLXXYIIIÍ. 


Hmc  qii  (B  seqimíur  de  íransitu  vitce  Regís  Joannis  ad 
vitam  (Etcrnam  cgo  Pelrns  Michael  Carbonellus  habui 
ab  honorabili  ct  cirninspccto  viro  domino  Gabriele  Mi- 
ro in  artibus  et  medicina  Magistro  qiii  summarie  que  in 
his  scicbal  mihi  retulit  quorum  verba  Jmc  sunt  siglo  ín- 
fimo et  raptine  exarata. 

Ad  monstrandum  ciarissime  et  apei'te  quod  Serenis- 

TOMO   XXVII  21 


{  314  ) 
simus  dominus  Joannes  Rex  Aragonum  quam  catholí- 
ce  et  quam  libentissime  mortem  obierit  coiisyderandus 
videtur  modus  procedendi  in  sacramentis  alüsque  ne- 
cessariis  circa  ipsius  domini  Regís  transiíum. 

Die  lune  XI  januarii  \él  die  eius  egroiationis  Ilegia 
ipsa  Maiestas  proposiiit  peccata  sua  sacerdoti  confiteri 
et  Corpus  Christi  recipere  reverentcr  ul  bonum  decet 
clirislianum. 

Postea  ipso  et  eodem  dio  pro  confessore  suo  quesi- 
vit  reverendum  et  eximie  circunspeccionis  virum  do- 
minum  fratremque  reJigiosum  et  conventualem  Ceno- 
bii  divi  Francisci  Barciiiünensis  Marcum  Berga  in  sa- 
cra pagina  professorem  cui  prefatus  dominus  Rex  pee- 
cala  sua  confessus  est  quam  devotissime  longoque- 
spacio. 

ítem  YIII  die  egrotaüonis  ex  beneficiatis  Ecclesie 
Barcinonensis  quem  Bernardum  Planas  presbiterum 
honeste  viventem  vocant  Christi  Corpus  ad  dominum 
Regem  detuht  curn  ipsius  Ecclesie  concanonicorum 
csetu  quippe  qui  propter  maximam  pecioralium  indis- 
positionem  tussimque  validam  ¡psum  Christi  Corpus 
recipere  non  poluit  sed  tanquam  bonus  christianus 
eum  adoravit.  Et  priusquam  adorasset  niirarda  prot'j- 
lit  verba  que  assistentes  omnes  in  maximam  devolio- 
nem  lachrymarumque  effusionem  provocarunt. 

Deinde  YIIII  die  égrotationis  canonici  memorati  cum 
magna  canonicorum  et  aliorum  beneficia  in  Ecclesia 
Barcinone  oblinentium  processione  sacratissime  sem- 
per  virginis  Marie   velum  ad  ipsum  dominum  Regem 


(315  ) 
altiilerunl  quod  cum  vidisset  quanta  devotione  ósciiln- 
tus  est  haud  fucile  qiiis  dicere  f)Osset. 

Et  cxpost  incontinenti  per  Illustiissimam  dominnm 
Infantissam  confessoremque  ipsius  domini  Regis  ot  no- 
l)ilein  Rodericum  de  Rebolledo  et  alios  de  consiJio  Re- 
gio fuit  snpplicatum  ipsi  domino  Regi  ut  suum  tesla- 
mentum  conderet  qui  respondendo  dixit  quod  jam  du- 
dum  illud  ordinaveral  verunt;imen  ut  suam  conscien- 
tianí  exouiMai et  codicillos  faceré  intendebat  ut  de  facto 
feeit  quihus  aliqua  in  testamento  omissa  implevit  res- 
tilutionesque  rerum  ecclesiasticarum  aliquas  quas  ipse 
assumpserat  íieri  jussit  vovilque  ibidem  domino  Deo 
el  eiüs  divíe  matri  semper  Virgini  Marice  quod  si  sa- 
nitatem  recuperasset  nunquam  in  rebus  Ecclesiasticis 
manum  imjioneret.  Nam  exinde  volebat  que  sunt  Ce- 
saris  Cesari  et  que  sunt  Dei  Deo  impenderetur.  Et  ni- 
bilominus  muñera  multa  ac  retribuliones  tam  genera- 
liter  quam  specialiter  servitoribus  ac  alumnis  suis  fieri 
et  dari  jussit.  Et  ad  ipsa  muñera  el  retribuliones  fa- 
ciendas  centum  viginti  inille  florenos  eis  consignavit  et 
mirum  in  n)undum  ipsos  et  alumnos  et  servitores  tan- 
quam  bonos  et  fidelissimos  lllmo.  domini  Re^i  Caste- 
llíc  filio  suo  commendavit. 

ítem  die  dominico  in  nocte  et  erat  XVll  dies  dicti 
mensis  januarii  circa  lioram  oclavam  extitit  in  Regio 
Consilio  delliberalum  de  administratione  extrema?  unc- 
tionis  et  quod  ea  nuntiaretur  domino  Regi  quod  factum 
extitit  post  mediam  noctem.  Et  assistentibus  in  circui- 
tu  Regalis  lecti  quamplurimis  ¡n  sacri  eloquii  magis- 
tris  reverendus  magister   Marcus   Rerga  ordinis  Sancti 


(  31G  ) 
Franeisci  confessor  ejiísdcm  domini  Regís  mygister  Ja- 
robus  Rois  el  fiatei'  Petrus  Gilbert  monachi  Populetí 
locumtcnentes  elemosynarii  ipsius  domini  Rcgis  ordi- 
nis  Cisterciensis  inagister  Joannes  Marquesius  ordinis 
Sancti  Dominici  el  magisler  Gabriel  dez  Clapers  ca- 
nonicus  et  Hebdomadarius  Ecclesie  Barcinonensis  cum 
multis  doctissimis  canonicis  et  alus  viris  Ecclesiasticis 
dicta m  denuntiationem  fecerunt.  Et  facía  dicta  niinlia- 
tionc  extreman  unctionis  dictse  RegiíE  Majestali  dicen- 
do  si  sibi  placeret  prefatum  extremas  unctionis  sacra- 
mentum  qui  \iriliter  et  devotissime  ut  bonus  ortodo- 
xas respondit  quod  si  eis  ibidom  assistentibns  videi.'a- 
tur  tale  sacramentum  esse  eidem  administrandum  illud 
libenter  reciperet  et  sic  circa  nociis  médium  fuit  pro- 
cessum  ad  dandum  ipsi  domino  Regi  extremas  unccio- 
nis  sacramentum  cuius  verba  omnia  sanctissima  idem 
dominus  Rex  semper  atiente  et  bene  audivit  et  perce- 
pit  sic  quod  ómnibus  necessariis  huius  ultimi  sacra- 
menti  devotissime  ore  proprio  respondit  crucem  manu 
sua  faciendo  et  semper  et  quoliens  nominabalur  Jesús 
eam  osculando  et  tándem  jam  sibi  deíiciente  motiva 
virtule  et  ipso  jam  non  valente  manum  ad  os  ducere 
conabatur  tolis  viribus  capud  deprimere  ut  ci  ucem  o::-- 
cularetur  tantam  in  osculanda  cruce  devotionem  habe- 
bat.  Et  taliter  circa  sacramenti  receptionem  se  habuit 
quod  omnes  assistentes  lotam  ejus  mentem  ad  Deum 
convertam  omniaque  mundana  ab  eodem  domino  Rege 
penitus  semota  esse  proculdubio  cognoscebant. 

ínsuper  die  XÍIII  suse  egrotationis    que  erat  die  lu- 
ne  XVlll  dicti  mensis  intuentes  medici  quod  in  ipso 


(  317  ) 
domino  Uege  erant  signa  necessario  mortem  nuntiantia 
habita  prius  collatione  inter  eos  concluderunt  ui  Ma- 
jestali  Uegie  debitis  circiinstancüs  el  liquido  nuntia- 
retiir  qiiod  ad  mortem  per  médicos  pronosiicatus  erat 
idque  pro  firmo  haberet  neo  ab  inde  alia  spes  de  ipso 
Rege  habeatur  nisi  quod  mentem  suam  eonverteret  ad 
summum  creatorem  et  omnia  mundana  a  suis  cogita- 
tionibus  si  qua  essent  abraderet. 

Et  ipsa  conclusione  medicorum  facta  ilico  Regium 
consiüum  inde  celebratum  fuit  et  ibidem  fuit  conciu- 
sum  quod  tale  novum  domino  Regi  denunliaret  mag- 
nificus  dominus  Joannes  Pages  Vicecancellarius  ac  in 
presentia  confessoris  el  aliorum  de  Consilio  Regio  pro- 
palaret. 

Quod  fuit  pedetentim  executioni  mandatum  nam  ip- 
se  dominus  Yirecancollarius  cum  multa  modestia  et 
circunstanciis  optimis  claro  sermone  Majestati  Regia 
mortem  de  próximo  subsecuturam  nunciavit  veniam- 
que  ibidem  postulans  ab  eadem  Majestati  sibi  dari  pro 
tali  nuntialione  mortis  snpplicavit. 

Et  confesíim  Regi;i  ipsa  Majestas  respondit  forti  ani- 
mo et  valde  constanti  sic  inquiens  quod  se  moriturum 
ab  illa  egritudine  cognoscebat  et  quod  postquan)  per 
Creatorem  nostrum  ila  dispositum  erat  quod  forti  ani- 
mo et  constanti  aU\uv.  vivo  mortem  expectabal  et  divi- 
na misericordia  quam  plenissime  fretus  ({ue  post(ju.".m 
ordinaverat  se  amplius  non  vivitmum  cum  in  bonum 
locum  poneiet  et  non  ipsum  puniret  sccundum  pecca- 
ta  et  demerita  sua  innumerabilia  sed  cius  soliía  cle- 
mentia  in  eum  uleretur  ut  jam  usque  hac  usus  esthec 


(  318  ) 
nam  fuerunt  tam  accepta  ¡psi  domino  Uegi  quod  inde 
alterationem  aliquam  non  accepit  immo  ipsa  verba  ut 
supra  fertur  forli  et  constanti  alque  vivo  protulit  di- 
cens  postea  Yicecancellario  suo  prefato  quod  de  tali 
nuntialione  venianí  non  quereret  nam  ipse  Rex  illud 
ad  máximum  servilium  eidem  Yicecancellario  reputa- 
Lat  et  quod  ipse  Vicecan  cellarius  nan  dubitaret  nam 
malignus  spiritus  nullaní  potentiam  in  eum  haberet. 
Cui  tune  Yicecancellarius  replicando  dixil  cum  gemitu 
ac  pia  voce.  «Ha  Sacra  Regia  Majestas  salíem  orabilis 
pro  me  ad  dominum  Jesum  Christum.  »  Qui  dominus 
Rex  iterum  respondit  eidem  Yicecancellario  sic  in- 
quiens.  «Quod  ejusdem  Yicecancellarii  laudabilia  ser- 
vitia  pro  ipso  Yicecancellario  jam  orabant.» 

Et  bis  verbo  prolatis  ac  peractis  Regia  Majestas  ipsa 
dixit  prefato  Yicecancellario  et  alus  ibidem  circunslan- 
libus  quod  nihil  dicerenl  nam  eis  significavit  quod  pa- 
rum  dormiré  ac  quiescere  inlendebat  et  sic  idem  do- 
minus  Rex  per  spacium  hore  et  medie  fuit  in  quiete 
íaüter  quod  nullum  protulit  verbum  et  inde  assistenti- 
bus  qui  ibi  aderant  vidcbatur  ipsuní  dominum  Rcgem 
dormiré.  Et  lapso  ipso  spacio  requiei  idem  dominus 
Rex  nuUis  alus  precedentibus  verbis  sibi  tradi  postu- 
lavit  crucem  magnam  existeniem  super  altare  quod 
compositum  erat  prope  cubile  Regie  Majestatis  in  qua 
cruce  ¡mago  Christi  crucifixi  afíixa  erat  quam  accepit 
et  osculatus  est  devotissime  cum  multis  orationibns 
singultibusque.  Demum  ipsam  inter  peclus  et  brachia 
apposuit  continué  orando  et  veniam  de  peccatis  suis 
postulando  et  magnis  suspiriis  et  gemitibus  sive    sin- 


(  319  ) 
guliibus  lach¡')Mnan(lo.  Fiiit  nam  ¡s  actiis  seu  modiis 
oíandi  lanle  devotionis  et  contrictionis  quod  nullus 
erat  ¡n  Camera  ubi  Rex  ipse  jacebat  quin  lachrymas 
continore  valeret  sic  quod  fuit  opus  eidem  Regia;  Ma- 
jestali  dicero  quod  ipsaní  crucem  per  aliquod  spacium 
dimitteret  el  quiesceret. 

Et  deniun  his  peractis  confestim  prefatus  dominus 
Rex  magniíicum  Joannern  de  Coloma  Secretarium  suum 
ad  se  venire  jussit  cui  aceersito  jussit  ut  in  ipsius  Re- 
gis  presenlia  eoque  domino  Rege  summarie  suam  in- 
tenlionem  dicenle  unam  scriberet  epistolam  Serenis- 
simo  domino  Ferdinando  Regí  Castella;  filio  suo.  ín 
qua  quidem  epístola  híec  ínter  alia  miranda  scribi  vo- 
luit  atque  jussit  scilicet  nuncians  ípsi  Regí  filio  suo  ut 
cognoscerct  se  de  próximo  moriturum  et  quod  si  Deo 

placuisset  summe  optabat  eum  videre post- 

quam  Deo  non  placuerat  ípsum  Regem  filium  horlaba- 
tur  admodum  ut  mundana  negligeret  sed  non  existí- 
mantem  máximum  sed  minimum  et  justiiiam  coleret 
et  cunctis  tam  parvís  quam  magnis  subditis  et  vassa- 
llis  eam  adminislraret  et  quod  jurata  et  promissa  optí- 
me  et  inviolabiliter  teneret  et  servaret  mentique  suae 
semper  imprimeret  ut  quocumque  bona  ín  ejus  vita 
faceré  posset  non  difíerret  nec  ad  futuruin  tempus  re- 
mílteret  nam  id  est  ut  díxít  quod  animum  suum  in  hac 
hora  máxime  conturbübat  et  moleslabat  scilicet  cum 
memoria  Icneret  se  multa  bona  potuisse  faceré  que  non 
fecit  sed  ad  futura  rejecit  el  sic  minime  ímpleie  po- 
tuit.  Quod  mcntem  suam  aíficit  et  dolorem  intensum 
sibi  majorcm  inferí  quam  cogitatio  mortís.  Inquit  etíam 


(  320  ) 
quod  subditos  ac  vassallos  suos  oblivioni  non  traderet 
sed  eos  ut  sanguinem  proprium  charos  haberet  cun) 
de  eis  summo  Creatori  daturus  esset  rationem  ipsos 
debite  gobernando  et  in  pace  servando.  Muitaque  alia 
annotatione  digna  ut  in  dicta  Espislola  inscriberenlur 
dixit  que  solertie  prefati  Secretarii  sui  commisit. 

Et  incontinenti  ipse  secietarius  Columba  vernácula 
lingua  secundum  idiomatem  Regni  Castellaa  prefatam 
epistolain  composuit  quam  ego  quidem  Carbonellus  in 
linguam  Catalanam  traduxi  aliqua  alia  apropriata  verba 
subjungens  quaí  ab  ore  domini  Regis  ut  medicus  pre- 
fatus  et  etiam  ipse  Columba  et  alii  teslati  sunt  pro- 
cesserant  et  qua3  ipse  Columba  propter  ipsius  epis- 
tolae  rapentinam  ordinationem  et  ejusdem  Columbe 
perturbationem  quia  dominum  suum  eidem  precharum 
perdebat  omiserat. 

Et  postea  miro  modo  et  máxima  cum  patientia  la- 
bores agoniamque  mortis  sustinuit  et  finaliter  orare 
non  cessavit  verbo  quam  diu  proferre  potuit  et  ¡p- 
so  verbo  predito  nulibus  atque  signis  oravit  usque 
ad  ultimum  vita?  terminum.  Et  sic  cum  devotione  spi- 
ritum  emisit. 


'.m 


APÉNDICE    AL    LIBRO    DE    LAS    EXEQUIAS. 


Libre  de  algunas  coses  assenyalades 
succehides  en  Barcelona  y  altres  parís. 
Pere  Joau  Comes.  A.  M. 


Libre  2.  Cap.  24.  De  la  nialaltia.dcl  Senyor  Rey  En 
Joan  y  de  la  sua  mort  y  de  la  honrrada  sepultura  que 
1¡  fono  feta. 


Diumenge  que  comtavem  a  X  del  mes  de  jener  any 
MCCCCLXXIX  sentint  e  sabutperlos  honorables  con- 
sellers  que  la  Majestat  del  Senyor  Rey  En  Joan  se  era 
ajegut  de  malaltia  ab  molta  febre  en  una  cambra  epis- 
copal de  la  dita  ciutat  en  la  qual  lo  dit  Senyor  havia 
pres  posada  seguint  los  vestigis  e  bons  coslums  deis 
antichs  e  per  retre  lo  deute  que  la  ciutat  acostuma  en 
semblants  casos  de  continent  tots  V  consellers  se  ajus- 
taren en  la  casa  del  consell  de  la  present  ciutat  e  ajus- 
táis partiren  de  la  dita  casa  per  viscilar  lo  dit  Senyor 
lo  qual  Irobaren  ajagut  en  la  dita  cambra  en  un  Hit  de 
camp  en  lo  qual  lo  dit  Senyor  acostumava  jaurc  e  vi- 
sitant  aquell  e  sentint  la  disposcicio  sua  ab  los  mel- 
gcs  que  del  dit  Senyor  liavian  cura  tornaren  a  la  casa 
de  la  dita  ciutat  e  de  continent   trameteren  llurs  ver- 


32!2 


gues  per  haver  conscll  de  promeiis  de  la  dita  ciutat.  E 
ajustáis  en  la  dita  casa  del  consell  de  XXXII  ensemps 
ab  los  dils  promens  lo  honorable  Micer  Jaume  Deztor- 
rent  conseller  en  cap  fou  expost  e  notificat  lo  cas  de  la 
dita  malaltia  demanant  en  aquells  quels  \olguesen 
aconsellar  e  dir  lliir  parer  ells  consellers  com  se  de- 
vian  regir  en  lacte  de  la  malaltia  com  fos  cosa  a  tots 
notoria  que  la  ciutat  per  fer  lo  que  deu  e  letra  lo  deu- 
te  a  son  Rey  e  Senyor  sentint  tais  cassos  se  acostuma 
interposar  e  fon  consellat  quels  dits  consellers  tots  o 
alguna  part  dells  lots  jorns  duas  voltas  tant  quant  la 
malaltia  al  dit  Senyor  duraria  devian  anar  visiiar  lo 
dit  Senyor  e  veura  e  enlremetres  axi  de  la  indisposi- 
cio  sua  com  de  metges  e  medecines  com  encara  de 
allres  coses  qui  haguesen  sguart  a  la  cura  e  conser- 
vacio  de  la  persona  del  dit  Senyor.  E  que  lo  bu  deis 
dits  consellers  roinangues  tots  joins  en  la  nit  acom- 
panyat  de  dos  promens  ciuiadans  tant  quant  la  dita 
malaltia  duras  e  la  dispuscicio  requerid.  E  de  fet  los 
dits  honorables  consellers  seguint  lo  dit  parer  e  con- 
sell desliberaren  proseguir  aquell  e  per  so  la  nit  del 
matex  dia  lo  conseller  en  cap  en  companya  de  dos  ho- 
norables ciutadans  feu  la  vella  del  dit  Senyor  fins  lo 
dia  apres  seguent  e  axi  fou  tingut  lorde  de  la  dita  vet- 
11a  un  conseller  y  dos  ciutadans  ^o  es  comensant  lo 
cap  sempre  y  apres  los  altres  ab  son  orde  fins  a  XIX 
de  dit  mes  de  jener  e  encara  los  dils  honorables  conse- 
llers hoyns  dir  que  a  Solsona  havia  un  solempne  met- 
ge  jueu  trameteren  ab  corren  volant  al  dit  metge  fos 
de  continent  asi  per  vcure  la  dita  Majestat  e  esser  en- 


( ^m ) 

semps  ab  los  que  ya  y  eran  en  la  cura  de  aquell  e  lo 
dit  rnelge  de  eontinent  rebuda  la  lletra  deis  díts  hono- 
rables consellers  fou  asi  e  visita  lo  dit  Senyor  e  en- 
semps  ab  los  altres  metges  bao  carrech  de  la  cura  del 
dit  Sonyor  e  tots  jorns  feya  relacio  ais  dits  bonorables 
consellers  de  la  disposicio  del  dit  Senyor  e  tant  com 
la  malaltia  dura  lots  jorns  los  dits  consellers  una  ve- 
gada ans  de  diñar  e  altra  apres  diñar  foren  solieits  e 
curosos  de  visitar  lo  dit  Senyor  donant  lot  cndres 
quant  en  ells  bera  en  las  cossas  nescesarias  a  la  salut 
tlel  dit  Senyor. 

E  lo  dimars  que  corntavem  a  XII  del  mes  de  jener 
lo  dit  Sensor  Rey  coníessa  e  sens  (^erimonia  alguna 
combrega  adorant  tant  solament  lo  cors  precios  de  Je- 
su-Cbrist  consagrat  en  la  missa  que  un  preveré  bavia 
yelebrada  en  la  cambra  bont  lo  dit  Senyor  jeya  malalt 
e  lo  matex  dia  lo  clero  de  lo  Seu  aporta  al  dit  Senyor 
lo  vel  de  la  Verge  Maria  lo  qual  esta  en  un  bell  reli- 
quiari  e  adorat  per  lo  dit  Senyor  aquell  li  fou  posat 
sobre  los  ulls  e  cap. 

E  lo  dilluns  que  corntavem  a  XVIII  de  jener  lo  dit 
Senyor  aprohismanse  a  la  mort  per  lo  reverent  mes- 
tre  March  Bergua  del  orde  deis  frares  menos  fou  de- 
songanat  de  la  sua  mort  las  quals  cosas  lo  dit  Senyor 
pres  ab  molta  paciencia  e  gran  esfors  sens  fer  mutacio 
o  moviment  algu  mostrant  esser  aconortat  de  la  mort. 

Apres  lo  dimars  que  comtavem  a  XIX  de  dit  mes 
de  jener  lo  dit  Senyor  veis  les  III  bores  de  mati  perde 
la  |)araula  e  tocades  les  Vil  boras  del  dit  dia  ans  de 
nn'fg  join   rete    la  anima  a  nosiro  Senjor  Deu    qui 


(  32i  ) 
per  sa  clemencia  laura  colocada  en  son  Regne. 

E  pasal  lo  dit  Senyor  de  la  present  vida  lo  seu  cors 
fou  embalsamat  e  apres  vestit  en  la  forma  seguent  t;o 
es  que  li  mudaren  camisa  e  li  vestiren  gipo  carmesí 
calsas  de  grana  ben  tirad  es  una  roba  de  vellut  carmesí 
folrada  de  mars  gibelins  barreta  negra  al  cap  e  fou  tor- 
nat  sobre  lo  Hit  hon  lo  dit  Senyor  muri  sobre  lo  qual 
Hit  fon  posat  cubert  de  un  drap  brocat  de  or  molt  bell 
e  foren  posats  tres  coxins  lo  hu  de  brocat  e  los  dos  de 
domas  blancb  e  tench  lo  dit  cors  lo  cap  sobre  lo  coxi 
de  brocat  e  fouli  posada  al  cap  corona  e  a  la  ma  dre- 
la  ceptre  e  a  la  esquerra  devia  esser  posat  pom  de  or 
ab  una  creu  petita  e  no  fou  fet  e  mes  li  fou  posada  la 
espasa  que  acostumava  portar  sobre  lo  dit  Senyor  e 
lo  matex  dia  e  poch  apres  que  lo  dit  Senyor  hac  retul 
lo  deute  de  natura  a  son  Creador  los  dits  honorables 
consellers  ajustáis  en  casa  de  la  ciutat  per  llurs  ver- 
gues  feren  ajustan  lo  consell  ordinari  de  XXXII  e  ajus- 
tat  lo  dit  cousell  per  lo  honorable  conseller  en  cap  fou 
en  aquell  exposa t  lo  cas  sobre  dit  de  la  mort  del  dit 
Senyor  e  demanaren  llur  consell  e  acort  sobre  la  ciri- 
monia  per  los  dils  honorables  consellers  en  nom  de  la 
ciutat  servadora  e  feta  la  dita  propocicio  e  aguts  diver- 
sos coioquis  entre  los  dits  honorables  conseller  e  con- 
sell fou  desliberat  que  totas  las  cosas  que  se  havian  de 
executar  per  part  de  la  ciutat  e  axi  del  nombre  deis 
promens  qui  han  de  ser  vestits  de  gramalles  e  de  la 
cera  com  altres  coses  tocant  a  la  dita  sepultura  que 
per  part  de  la  ciutat  deuen  esser  fetas  fos  fet  tot  axi 
com  es  ocostumat. 


(  3:25  ) 

E  lo  dimurs  apres  segucnt  que  comtavem  a  XX  do 
jcner  MCCCl^.LXXIX  los  dits  honorables  consellers  de- 
manats  per  part  deis  marmasors  del  dit  Seuyor  viii- 
guesen  al  palaii  Episcopal  en  lo  qual  lo  dit  Senyor  le- 
luda  la  anima  a  son  Creador  com  desliberasen  poitar  lo 
coi's  a  la  sala  del  pahiu  lleal  la  qual  sala  era  estada 
niolt  bellament  e  de  bells  draps  empaliada  e  fou  fet  al 
mitg  de  la  dita  sida  un  Hit  alt  ab  bancals  al  entorn  e 
cubeit  de  malalaf  sobre  lo  qual  fou  posat  un  bell  drap 
de  ras  c  fou  posada  una  travaca  penjada  sobre  lo  dit 
Hit  Hígada  a  una  de  les  areades  de  la  dita  sala  e  al  cap 
del  Hit  fou  jjosada  la  creu  major  de  la  Seu  e  foren  cons- 
tiluhits  en  la  dita  sala  YIllI  altas  co  es  tres  a  cascun 
costal  e  dos  al  cap  baix  de  la  dita  sala  e  bu  sobre  lo 
dit  sitial  o  tribunal  en  lo  qual  lo  dit  Senyor  vivint 
seya  en  sa  cadira  Real  quant  tenia  audiencia  a  sos 
pobles. 

E  per  quant  traure  lo  eos  del  dit  palau  per  portarlo 
a  la  sala  del  palau  Real  qui  era  aparellada  segons  da- 
munt  apar  aquel  1  no  recaya  en  cerimonia  fou  deslibe- 
rat  que  no  tingut  oí  de  algu  de  ordenar  fos  tret  lo  eos 
del  dit  palau  Episcopal  e  aportat  al  dit  palau  Heal  e 
;;xi  fou  íet  es  ver  que  los  dits  hop.orables  consellers 
ab  llurs  vergues  ab  vergues  alcades  se  meteren  en  lo 
Hur  lloch  co  es  inmediadament  tras  lo  dit  eos  ab  orde 
sens  que  altre  orde  fos  serval  e  fou  portal  lo  dit  eos 
per  alguns  deis  neis  e  familiars  del  dit  Senyor  no  ser- 
vada entre  ells  orde  alguna  e  exint  lo  dit  cors  del  dit 
palau  Episcopal  lo  clero  de  la  Seu  tot  sol  i^o  es  jireve- 
res  e  canonges  de  aquella  ab  un  ciri  de  cera  blanca 


(  32(3  ) 
cascu  en  la  ma  ab  la  creu  alsada  devant  lo  dit  eos  por- 
taren aquel!  en  la  dit.í  sala  sobre  un  Hit  cubert  de  un 
drap  de  brocat  de  or  o  de  ^eda  nei^re  mo!t  bell  e  ves- 
tit  lo  dit  Senyor  en  la  forma  damunt  dita  ab  la  cara 
descuberta  e  alli  sobre  lo  llii  demunt  mencionat  fou 
mes  lo  dit  drap  de  brocal  e  sobre  aquell  fou  posat  un 
coxi  de  brocat  al  cap.  E  en  lo  cap  del  dil  Senyor  te- 
nia corona  en  la  ma  dreta  ^eptre  en  laltre  la  espasa  e 
manca  lo  pom  com  non  linguesen  de  fet  e  estech  lo 
dit  cors  descaral  sobre  lo  dil  Hit  del  dit  día  dimecres 
fins  al  altre  dimecres  axi  estec  VHI  jorns  e  lo  vuite 
jorn  fou  mes  dins  duas  caxas  com  comensas  a  sentir 
e  la  derrera  fou  cubería  de  drap   vellut  de  carmesí. 

Apres  lo  dijous  ans  de  la  solempnitat  de  la  dita  se- 
pultura fou  ordenat  que  fosen  carregades  les  armes 
del  dit  Senyor  Rey  en  aquesta  forma  qo  es  que  feren 
preparar  VIH  cavallers  ab  lurs  cavalls  ab  cuberles  de 
saques  e  foren  fetes  lili  banderes  Reals  duas  ab  armes 
de  Arago  e  una  ab  armes  de  Cicilia  e  altra  ab  armes 
de  Navarra  e  1111  pavesos  ab  ditas  armas  los  lili  cava- 
llers portaren  les  diies  lili  banderes  ab  llurs  astes  lian 
sades  al  coU  e  los  dits  lili  pavesos  go  es  bras  squerra 
lots  al  revés  axi  que  lo  que  avia  de  annr  alt  anavebaix 
ais  peus  e  axi  nialex  feren  preparar  los  mu  úteros  del 
dit  Senyor  ab  llurs  corns  e  vozines  de  casa  ab  llurs 
cans  deis  quals  ni  havia  veslits  de  canamas  e  preparat 
en  la  dita  forma  tots  los  dits  cavallers  go  es  primera- 
ment  los  qui  aporiaven  les  banderes  intraren  a  cavall 
dins  la  sala  gran  del  dit  palau  Real  ab  las  banderes  al- 
<;ades  go  es  asta  en  cuxa  e  axi  a   cavall  voltaren  tres 


(  327  ) 
vegades  lo  dit  eos  del  dit  Senyor  e  a  la  deriera  cridant 
per  tres  voltas  diiiiieren  tales  o  semblants  paraules 
dresant  aquelles  a  M.  Ilodrigo  de  Ueboliedo  (^amar- 
lench  del  dit  Senyor.  «M.  Rodrigo  senyor  Camailech 
X  jorns  a  nostron  Rey  e  Senyor  e  noi  trobam  hauriau 
lons  vist.  »  E  fet  lo  dit  erit  per  los  dits  cavailers  ab 
jdois  molt  grans  per  lili  voltas  lo  dit  Camerlenc  ab 
gran  erite  molt  agrament  plorant  responent  dix  «Mort 
es  veulo  asi  hon  jau  mort»  E  los  dits  cavailers  repli- 
cant  digueren  « com  mort»  e  lo  dit  eamarlench  dix 
«  boc  mort.»  E  oyda  per  los  lili  cavalles  la  resposta 
llavors  los  di(s  lili  cavailers  ab  crils  asjtres  e  ab  gran 
plor  brocaren  llurs  cavalls  vers  lo  dit  eos  enderrocans 
ciris  e  brandoneres  e  calades  les  astes  de  las  banderas 
sobre  llurs  colls  roseguans  ditas  banderas  per  térra  e 
axi  matex  los  altres  lili  cavailers  qui  ya  estavan  pre- 
paráis prest  de  la  dita  sala  brocaren  llurs  cavalls  vers 
o  dit  eos  llansant  los  pavesos  en  Ierra  e  casi  llantsant- 
se  de  llurs  cavalls  en  térra.  E  per  semblant  tots  los 
munteros  cornant  e  los  cans  odulant  e  tots  ensemps 
cridans  ab  crils  de  plor  e  llagrimes  dients  «abont  lo 
trobarem  lo  bon  Rey. »  E  fet  lo  dit  acte  vereu  aquiplos 
e  llamentacions  que  era  gran  pietat  ais  boints  e  mira- 
dors.  Apres  los  dits  cavailers  ensemps  ab  los  munteros 
exints  del  dit  palau  discorrent  tota  la  ciutat  corregue- 
ren  per  totas  las  plasas  les  dites  armes  comensant  a  la 
Pla^a  del  Rey.    - 

Disapte  a  XXX  de  dit  los  honorables  consellers  se 
ajustaren  bon  mati  en  la  casa  de  la  ciutat  e  acompan- 
yats  de  promens  ab  caperons   vestits  anaren  al   palau 


(  328  ) 
del  Rey  hon  lo  dit  eos  era  e  no  deteninse  en  altres  ae- 
tes  colocades  primerament  XXllll  personas  qui  havian 
carrech  e  eren  estades  amprades  per  portar  lo  dit  eos 
e  posat  cascu  en  son  llocli  despres  lo  dit  eos  exint  la 
professo  de  la  dita  sala  ordenaren  los  qui  en  la  dita 
sala  foren  per  acompanyar  lo  dit  eos  e  totes  coses  sots 
lorde  seguent. 

E  primerament  ordenaren  Iluminaría  devant  lo  eos 
e  foren  lo  nombre  deis  brondons  entre  los  partículas 
de  la  ciutat  e  del  Senyor  Rey  DCCII.  E  los  del  Senyor 
Rey  tenian  un  senyal  Real  posat  al  revés. 

Apres  anaren  los  Yllí  cavallers  qui  lo  dia  de  dijous 
havian  corregudas  las  armas  a  cavall  e  portavan  las  di- 
tas banderas  rosegant  ab  llurs  escuts  al  revés  al  bras. 
Apres  anaren  les  creus  que  foren  Xlíl  entre  les  de  les 
parroquies  e  monestirs  e  apres  lo  clero  de  las  parro- 
quies  apres  los  frares  e  apres  lo  clero  de  la  Seu  apres 
los  reverent  bisbe  de  Girona  vestit  episcopalment  qui 
celebra  la  missa  e  feu  las  obsequias  e  cirimonia  apres 
foren  ordenats  XXVllI  homens  de  la  casa  del  Senyor 
Rey  qui  a  peu  portaven  sengles  brondons  de  ^era  ne- 
gra ensesos  apres  los  capellans  e  altres  de  la  capella 
del  Senyor  Rey  vestits  lots  de  drap  negre  ab  sengles 
ciris  en  la  ma  ensesos  qui  anaven  salmejant  molt  de- 
votament. 

Apres  devant  lo  eos  inmediadament  dos  canonges  de 
la  Seu   ab   capes  ab   llur  vestit  e    altros   dos  derrera 

lo    COS. 

Apres  vench  lo  eos  ab  tots  los  portants  ordenats  se- 
gons  demunt  es  ver  que  per  rellevar  de  Iravalls  los 


(  329  )  ' 
conviduts  del  cürrech  del  portar  ligiieren  dolze  homcns 
|j;iíials  per  los  inaimac-ois  los  qiials  foreii  vestí Is  do 
neiíre  eo  (>s  cotes  e  caperu^es  tan  solamciit  pagades 
per  los  diis  iiiarmasors.  E  los  dils  honieiis  nos  ii.oslra- 
veii  com  estignesen  jus  lo  bastimeut. 

Apres  ana  la  llliislre  Senyora  luíanla  relicta  del  ÍI- 
lustre  don  Henricli  iiiestre  de  Sant  lago  jerma  del  dit 
Senyor  Roy  eiisenips  ab  tols  losricts  del  dit  Scnyor. 

Don  Jaiiíue  de  Xavarra  legitim  net. 

Don  Alfonso  de  Arago  íill  hastart  del  Senyor  Rey  non 
suceesor  del  damunt  dit  Senyor. 

Don  Felip  de  Arago  —  Don  Joan  de  Arago  filis  bas- 
tarts  del  Illustre  don  Caries  fil!  quondam  legitim  del 
dit  Senyor. 

Don  Joan  —  Don  Ferrando  íills  de  Don  Alfonso  de 
Arago  íill  bastart  del  dit  Senyor. 

Apres  ana  lüolta  genf  illustre  que  per  no  ser  lant 
llarcb  e  dexat. 

E  dix  la  missí'.  major  lo  rcverent  bisbe  de  Girona  lo 
qual  feu  per  semblant  lo  sermo  lo   dit  dia. 

Es  ver  empero  que  ans  de  exir  lo  dit  eos  de  la  sala 
Real  M.  Rodrigo  de  Rebolledo  earnerlench  del  Senyor 
Rey  eslant  dalt  en  lo  bancal  del  Hit  fet  al  dit  eos  en 
la  sala  damunt  dita  ans  ({ue  lo  dit  eos  ios  mogut  en 
presencia  de  tots  los  que  alli  eran  ab  gran  plor  e  Ua- 
mcntacio  tranca  lo  sngell  del  dit  Senyor  ab  martell  e 
encara  trenca  les  vergues  deis  uxers  o  aguatzils  dient 
paraulas  de  dolor  pertinents  al  dit  aete. 

E  totes  les  coses  íins  asi  fetes  per  causa  de  lu  dita 
TOMO   wvii.  í22 


(  330  ) 
sepultura  pagua    la  marmasoria  salvo  his   llniuinarias 
particulars  damur.t  ditos. 

E  lo  rnatex  día  de  dis;ipíe  que  coníaven  a  XXX  del 
dit  mes  de  jeuer  los  honorables  consellers  lereu  con- 
vidar per  los  honorables  obres  de  la  dita  eiutat  acom- 
panyats.de  dos  ab  gramalles  e  caparons  vestils  en  lo 
entrevan  que  lo  ofici  divinal  se  deya  en  la  Seu  j)er  ob- 
sequias de  la  dita  sepultura  la  dita  Senyoia  Infanta  e 
tnts  los  nets  del  dit  Senyor  diputats  oydors  de  comp- 
te  prelats  barons  nobles  homens  eavailers  gentiis  ho- 
uiens  ciutadans  honrats  mercaders  que  lo  dia  del  di- 
lluns  priíuer  vinent  fosen  a  la  casa  de  la  eiutat  hon  los 
honorables  consellers  se  ajustarían  pera  venir  a  la  Seu 
a  fer  honor  al  aniversari  celebrado  per  part  de  la  ciu- 
lat  per  anima  del  Senyor  Rey  e  lo  dit  aniversari  fou 
fet  en  !a  forma  acostumada. 

Apres  lo  dijous  que  contaven  a  íílí  del  mes  de  fe- 
brer  de  MCCCCLXXIX  dia  assignat  en  irauía  lo  eors 
de  la  Seu  per  poi'tar  aquell  al  monestir  de  Polílet  en 
lo  qual  lo  dit  Senyor  se  heía  lexat  los  dits  honorables 
consellers  lo  dia  abans  feren  fer  una  crida  que  lo  dit 
dia  pasat  mitg  jorn  no  fos  algu  qui  paras  obiador  ni 
obris  portas  de  aquells  y  axi  fou  fet. 

E  peí'  semblant  los  dils  honorables  consellers  per 
honrrar  e  honorifiear  la  exida  del  dit  eors  e  ampraren 
totas  las  Ilumina! ias  de  las  confraries  de  la  eiutat  la 
qual  fos  en  gran  e  copios  nombre  e  mes  trameteren 
los  hobres  de  la  present  eiutat  al  vicari  del  Senyor 
bisbe  de  la  Seu  li  plagues  írametre  a  les  parro- 
chias  fosen  lo  dit  dia  ab  Uurs  crcus  e  processo  duas 


(  331  ) 
horas  .'ij)res  mitg  jorn  per  aconipanyar  lo  dit  eos  e  mxí 
ton  fet. 

E  mes  tramcteien  eonvidür  les  dannint  dilas  XXílll 
persones  qu¡  eran  estades  convidados  e  ordonades  por- 
tar lo  dit  cors  que  lo  dit  dia  c  dita  hora  fosen  a  la  Seu 
per  portar  lo  dit  cors  íins  al  nionestir  de  Valldonzclla 
fora  ciutat. 

E  ordenados  e  preparades  totes  les  dites  coses  lo  dit 
dia  de  dijous  vers  los  tres  hores  pasat  mig  jorn  lo  dit 
íors  fon  tret  de  la  dita  Seu  ab  lo  matex  orde  e  cerimo- 
nia  e  ab  tots  los  aeompanyants  qui  si  Irobaren  per  llurs 
írats  que  lo  disapte  prop  pasat  eríi  estar  portar  a  la 
(lila  Seu  per  la  eeclesiastica  sepultura. 

E  exint  de  la  Seu  lo  dit  cors  fon  poitat  e  exinf  per 
lo  portal  major  íiirant  la  via  del  palau  Episcopal  fent 
la  via  de  Sant  Jaume  e  volla  vcrs  lo  Cali  e  feu  la  via 
del  portal  de  Saní  Antoni  pasant  canii  dret  per  la  Bo- 
queria  e  devant  lo  ospital  de  Santa  Creu  e  tira  lora  lo 
portal  íins  al  nionestir  de  Yalldonzella  ont  per  las  mon- 
jas fou  rebut  e  exint  al  pati  ab  (]reu  processionalnient. 
Es  veritat  que  lo  clero  de  la  Seu  ne  les  ordens  c  par- 
rochies  ne  llurs  creus  pasaren  ne  exiren  fora  ciutat  ans 
se  aluiaren  dins  lo  dit  portal  salvo  que  lo  senyor  bisbc 
de  Girona  liisque  ab  los  canonges  de  la  Seu  fort  poch 
fora  lo  dit  ¡)Oi'tal  e  feu  absolurio  al  dit  cors  c  axi  sen 
torna  tot  lo  clero. 

E  coMi  lo  dit  cors  fou  pres  lo  dit  portal  cassi  devant 
la  casa  del  moneslir  de  Sant  Antlioni  XXVI  fnircs  del 
moneslir  de  Poblet  qui  eran  vinguls  de  llur  nionestir 
bisqneren  de  la  dila  esglesia  de  Sant  Anlhoni  ab   creu 


(  ^32  ) 
alsada  ab  llur  abat  veslit  j3oi'tant  mina  e  cíosa  e  aqiir 
rebeien  lo  dit  cois  o  mo'cnse  devant  !o  cors  ab  tota  la 
Iluminaría  demiint  dita  que  era  bella  cosa  de  venia  ti- 
raren la  via  do   Validonzella  e  alli  cstecli  aquella  nit. 

E  lo  dia  apres  diveiidres  que  complavem  a  Y  de  fe- 
brer  sens  (;erimonia  alguna  los  dits  fiares  sen  portaren 
lo  dit  cors  a  coll  de  bomens  est<perjdiats  jier  los  dits 
marmasors  e  de  aquí  avant  cesa  la  ^eiimonia  de  la  jire- 
sent  sepultuia. 

Los  honorables  consellers  posaren  las  gramallas  de 
saques  o  tcrlis  lo  diumenge  apres  segucnt  que  comía- 
vem  a  Yll  del  dit  mes  de  febrer  e  prengueren  grama- 
Has  negras  les  quals  aportaren  fins  a  lili  de  mars  apres 
seguent. 

E  posades  les  dites  gramalles  foren  feles  ais  dits 
consellers  samarres  de  contray  folrades  de  ales  de  9a- 
thi  negre. 

E  fou  encara  ordenat  per  los  dits  consellers  que  fos 
feía  crida  que  algu  no  gosas  fasteyar  de  trompas  sons 
bayls  moms  ne  jocbs  íins  a  la  Pascba  primer  vinent 
donant  sen\al  de  dol  e  tristicia. 


Archivo  de  la  antigua  Diputación 
de  los  tres  Estamentos  de  Cataluña, 
fol.  74  V.    del    dietario  del  trienio 
de  1476  á  79. 


En  aquest  dia  de  dimarts  toquades  sel  hores  de  mati 
<;o  es  abans  de  mig  jorn  la  Majestat  del  Serenissimo 


(  333  ) 
Seiiyor  Rey  don  Johan  de  immortal  memoria  tetes  to- 
tes oi'des  de  chrislia  regonegudament  e  eontrila  com  a 
verladcr  caíolich  e  fet  e  fermat  codicil  coiii  dies  havia 
hagiies  testal  íiní  gloriosamenl  sos  derres  dies  en  lo 
palau  del  l\.  bisbe  de  Barchinona  en  lo  qual  labora  re- 
sidía. En  apres  lendema  dimecres  íoncb  ab  solemne 
professo  de  totes  les  Seu  parroquies  e  ordens  de  Bar- 
chinona e  acompanyat  do  prclats  magnats  familiars  de- 
putats  de  Catalunya  consellers  de  Barchinona  e  altres 
molts  fonch  portat  lo  seu  cors  al  palau  Boyal  e  major 
de  la  dita  ciutai  e  mes  en  la  gran  sala  en  lo  mig  ab  lit 
pava! lo  ceptre  pom  en  la  ma  corona  al  cap  insignies 
Reyals  empaliat  de  bells  draps  de  or  e  de  ras  e  cons- 
triiits  en  dita  sala  nou  altars  en  los  quals  tots  los  ma- 
tins  fins  al  mig  jorns  se  celebraven  misses  e  totes  les 
Seu  parroquies  e  ordens  venien  alli  dues  vegades  lo 
dia  demati  e  pres  diñar  fent  absolutions  e  orant  conti- 
iiuamcnt  per  la  sua  anima  hon  stech  fins  lo  disapte 
XXX  del  dit  que  ab  solemne  professo  fonch  portat  a 
la  Seu  de  la  dita  ciulat  de  Barchinona  en  la  qual  fonch 
fet  solemne  oífici  capell  ardent  e  ab  gran  luminaria 
com  es  de  costum  en  semblants  solemnitats.  Sermona 
dit  dia  lo  R.  bisbe  de  Gerona.  Lo  diluns  seguent  prisner 
de  febrer  del  dit  any  per  los  magniíichs  consellers  de 
Barchinona  fonch  fel  solemne  aniversari  en  la  dita  Seu 
per  la  anima  del  dit 

Nota.  Con  la  leuiíuela  el  encuadernador  cortaria  inilu- 
dablemente  media  linca  qne  falla  para  lerminar  e8le 
apunte. 


(335  ) 


Ad  G.vruielem  Vilell  puesrytkiium  de  vita  et  jura- 
culis  DIVI  SeVERI  BaUCINONüNSIS  AmISTITIS  f)  EPÍSTOLA 
ET   ETIAM   DE    EIUS   CORPORIS    TRANSLATIONE    (**) 


Petrus  Mlchael  Carbonellus  Regius  Archivarius  Ga- 
biieli  coi;nomenlo  Yilell  presbytero  multum  venerabi- 
li  P.  S.  D.  Elíaüitasti  stene  numero  v¡r  iiitcíierrinie  iit 
ea  qiiíe  ex  codicibus  anticjuis  de  miraculo  tibiíe  Marti- 
iii  Regís  Aragonum  vernácula  lingua  sumpsisti  ¡n  lali- 


N-  del  E.  (*)  Véase  lo  que  dicen  sobre  este  Santo  el  P.  Florez  en  su 
España  Sagrada,  tomo  29,  tratado  5o,  cap.  i,  especialmente  desde  el  § 
78  hasta  el  93  inclusive,  y  el  P.  Caresmar  en  su  disertación  histórica  con 
preferencia  en  las  pá.;.  97  y  98. 

N.  del  E.  (*')  P.  M.  Carbonell  refiere  en  su  Crónica  al  fol.  209,  el  mi- 
lagro une  San  Severo  lii/.y  en  la  pierna  del  Rey  D.  Martin,  la  cesión  que 
le  liizu  el  MoüüsUm-ío  de  S.  Cucufate  del  Valles  del  cuerpo  de  dicho  San- 
to, por  cuyo  motivo  el  Rey  concedió  al  Monasterio  la  jurisdicción  civil  y 
criminal  que  le  pertenecía  en  sus  castillos,  villas  y  lugares  y  linaliuenlo  re- 
fiere también  aunque  suscinla mente  el  martirio  de  aquel  Santo.  Y  en  la 
S(?gunda  columna  de  aquel  mismo  fol.  v.  dice.  «Y  perqué  sia  major  m;- 
moria  del  dit  bonaventurat  y  glorios  martyr  mossonycr  Sanct  Sover  instai 
yo  per  lo  Vencraiile  e  niolt  devot  del  sobre  dit  glorios  martyr  niosscnyer 
Sancl  Sever  mossen  Gabriel  Vilell  preveré :  yo  he  composta  una  letra  la- 
tina dirigida  al  dit  mossen  Vüell  y  posada  ad  lougum  en  la  fi  de  un  re- 
gistre  del  Rey  En  Marti  prelitulat  Propinni  :  hon  f  s  designada  tota  la 
historia  mo't  exf^nsivament  y  larga  drl  dit  glorios  y  benaventurat  niartvr 
sanct  Sever  Bisbe  y  pairo  de  la  insigne  ciulat  de  Barcelona  .  .  .  ,  . 
De  este  códice  hemos  lomado  la  copia  que  publicamos. 


(  336  ) 
iiiim  traducerem  etiam  adderem  qua?  de  Sancti  Severí 
Barcinonensis  Episcopi  vitainvenirepotiiisscmego  vero 
quamvis  ab  iumianitatis  studüs  dislractus  cum  ob  oc- 
cupaliones  Regü  Archlvi  tuin  ingravescenle  aetatc 
quando  quidem  octavum  et  septuagesimiim  annum  no- 
tiís  sum  ¡d  i'ecLisaro  potiiissem  tamen  iit  tuíe  morem 
gerain  volunta  ti  qoam  inihi  provinciam  demandasti 
aggressus  siuim.  Accipe  proinde  vir  siiavissime  liiinc 
Regcm  Martinum  (lU  in  eodicibus  antiquis  legimus ) 
í'uisse  ^grotum  plagam  ¡n  libia  habeníeni  adeo  ut  om- 
nes  moritururn  exislimarent.  Qua  propter  médicos  phy- 
.nícos  et  chirurgos  (!)  omnes  in  urbe  Bai'cinona  eo  tune 
(lomos  foventes  ad  libiatií  curandam  accersiri  jussit. 
Qui  in  dies  magis  atqiie  magis  intendentes  pro  Regis 
tibia  curanda  senecíuíeque  deíardunda  nuUum  aíiud 
íintidotum  reppevere  nisi  hoc  unum  duntaxat  seiiicet 
quod  tibia  praescindereior  ne  ignis  in  tibia  ¡din  acccn- 
í:;us  totiini  Uegis  corpus  ndolescere!.  Hoc  itaquereme- 
dium  eidem  Martino  Regi  in  regio  palacio  majori  prai- 
faíe  urbis  sic  »groli  existenti  ¡i  medi<  i  physici  et  clii- 
ruí'ci  máxima  cum  tristitia  el  cordis  dolore  retulerunt 
et  ad  tibiam  scindendam  diem  orastinam  assignarunt. 
Ea  quidem  relatione  facta  Rex  ipse  Martinus  prospi- 
eiens  in  tam  parva  temporis  mórula  tibiam  scindendam 
totam  supervenientem  noctem  insomnem  et  lacbrymif> 
et  singidtibus  agebat   et  proptcrea  máxima  devolione 


N.  del  A.  (1)  Chirurgus  et  Cliirurgicus  ulrunuiuc  dici  potcst. 


(  337  ) 
pemiotus  Sanctum  Seveium  nostrye  urlús  Barcinonen- 
sls  Pastorem  gloriosum  invoca le  ot  reclamare  salage- 
bat  sic  íienibus  mentís  flexis  orans.  «  O  beatissime  Se- 
vere  obsecro  intercedas  pro  bae  mea  iníirrriitate  ad  do- 
minum  nosliuiu  Jesiim-tJH'istum  qucinsiipjdicitcr  oro 
utab  ea  curalus  evadam  nam  voveo  me  operam  dalu- 
i'um  quod  corpus  tiium  apiid  caMiobium  Sancti  ("luu- 
fatis  nunc  reconditum  in  buius  iirbis  Barcinonensis 
Eeclesiam  (ubi  jam  suí>  tuo  nomine  constructa  est  ea- 
pella)honoriíicentiiistr¡msíci'ati:retciistodiaturiri  eiim.» 
Tándem  die  ultimo  assignalo  ad  tibiam  prícscindtndam 
ipse  Rex  Martinas  qui  per  prius  noctes  insoiiines  ía- 
ciebat  circa  horam  intempestam  ilHus  diei  assignati  in 
somno  seu  in  éxtasi  vidit  beatum  Severum  Antislitem 
memoratum  quem  tanti  laciebaí  et  reclamabal  Epis- 
copalibus  vestibus  indutum  mitramque  in  capite  por- 
tantem  bmiinariis  per  multis  cui-uscantem  qui  remotis 
a  libia  fascüs  et  medelis  facioque  super  tibia  cruj^cis 
signo  e  vestigio  dispai'uit.  Uex  vero  Martinas  a  somno 
experscfactus  continuo  voce  sonora  el  iniíenti  yaudio 
in  b.Tc  proiumpens  verba  ait.  «O  vos  fideies  custodes 
hic  vigilantes  venite  huc  cum  lamine  et  videbitis  tibiam 
meam  per  Sanctum  Severum  curatam.  Quippe  qui  sua 
piclate  et  potestate  a  Deo  collata  rué  indignum  pccca- 
lorcm  exaudivit. »  Tune  omnes  ibidem  vigilantes  cum 
riereis  et  candelis  venientes  tibiamque  discooperientes 
jam  bene  curatam  reppoi  erunt  quem.admodum  Uex  ij»- 
su  prít'dixerat  et  gavisi  sunt  gaudio  magno.  Medici  au- 
tcm  pbysici  el  cbirurgici  aurora  rubescente  diei  assig- 
iiationis  cum  ferris  aliísnue  apparatibus  ad  Regís  ca- 


(  338  ) 
meram  adventantes  et  miracuíum  grande  audientes  ilí- 
co  dixenint  «date  lumen»  liimineque  dalo  tibiam  re- 
visei'unt  el  bcne  curatam  repperere  et  sic  jubilantes  et 
immensas  gratias  Summo  Deo  et  beato  Severo  facien- 
les  osculatisque  manibusipsius  Regis  ad  edes  suas  re- 
diere.  Ccterum  llex  Marlinus  cupiens  translationem  fa- 
eiendam  (ut  voverat)  de  corpore  beali  Severi  bulla  jam 
babita  a  Summo  Pontiíiee  pro  ipsa  translatione  ut  p>íe- 
dicitur  facienda  et  x\t  Abbasetconventus  memorati  cse- 
nobü  Sancti' Cucufatis  (juicquam  commodi  pro  ipsius 
c'orporis  traditione  assequerentur  civileni  criminalem- 
qiie  jui'isdictionem  castrorum  villarum  oppidorum  et 
locorum  eiusdem  ca?nobii  ad  Reges  Aragonum  el  co- 
mités Barchinone  pertinentes  nonullis  adjectis  condi- 
tionibus  eis  donavit  quemadmodum  de  bae  donatione 
(ubi  ipsa  transbitio  expresse  enarratur)  liquido  constat 
instrumento  publico  die  secundo  mensis  augusti  anno 
salutis  mülessimo  quadringentesimo  quinto  confeclo 
et  in  quodam  ex  regeslis  Regii  Arcbivi  Barcinone  exa- 
rato.  f)  Demde  ipsa  ¡ranslacio  sanclissimi  corporis  bea- 
ti  S'neri  felicissimi  Prsesulis  buius  urbjs  Barcinone 
acta  fuit  die  quíirto  mensis  augusli  anno  salutis  M.  qua- 
dringentesimo quinto.  Cuius  festum  translationis  in  Ec- 
clesia  Barcinonensi  colitur  primo  die  dominico  augusti 


N.  del  E.  (*)  Hemos  creído  conveniente  publicar   este   documento  des- 
pués de  las  dos  cartas  de  Carboncll. 


vel  ultimo  dominico  julii  eiusque  nuutyiium  VI  iio- 
vembris.  (1)  Pso  qua  qiiidem  translatione  prius  facta 
fuit :  scilicet  die  tertio  próximo  dictoriim  mensis  etan- 
ni  devota  et  pereximia  piocessio  recedens  ab  Ecelcsia 
Bai'cinoiiense  iterque  í'aciens  ad  cyenobium  Saiicli  Cu- 
cufatis  Vallensis  qiiam  sequebatur  Martinus  Aragonum 
el  Martinus  Sicilia}  eius  filius  reges  eiiam  episcopi  ab- 
bates  canonici  presbyteri  et  clerici  duces  comités  mi- 
lites cives  magnaque  vivorum  et  mulierum  caterva.  Et 
postquam  ad  ipsum  casnobium  applicuere  pra^í'atum 
Corpus  Sacratissimum  acceperunt  per  multisque  cereis 
et  luminariis  atque  funerum  pompa  ( ut  est  de  more) 
ab  eodem  csenobio  (in  quo  pernoctarunt )  sequenti  die 
discesserunt  et  fessi  (2)  sed  non  defatigati  ad  Barcino- 
nensem  Ecclesiam  rediere  ubi  missa  major  seu  alta  ac 
sermo  cum  órgano  musicorum  quorum  cantus  el  cíe- 
tere  ?í)lemniiates  exvoto  celebratíe  fuere  recóndito 
proprius  Severi  corpore  cum  XVIIl  clavis  sui  martyrii 
tnfrascripti  in  quadam  urna  posiía   ad   latus  dextrum 


>'.  del  A.  (1)  NtHa  quud  festum  niurlirii  Santti  Severi  colitur  anno  quo- 
libet  VI  novembris  et  eius  corpus  ul  infra  scrihilur  fuil  pi)siliim  una  cum 
XVllI  clavis  sui  martyrii  in  quailain  urna  [sita  ad  latus  dextorum  rctabuli 
Sánete  Crucis  Sedis  Barcinoneusis.  Postea  auteni  die  primo  eius  festi  post 
vésperos  clerici  ipsius  Sedis  cum  Episcopo  magna  cum  processione  et  lu- 
minariis acci[)iunl  eius  urnam  et  in  girum  Sedis  cuntes  illam  su|)ra  altare 
eius  capelle  Iík  ¡iiit  ubi  moratur  [n-r  dios  octo.  Vá  die  octavo  rum  magna 
processione  it  luniinariis  de  ifiso  altari  illam  capiunt  et  in  eius  loco  re- 
ponunt. 

N.  del  A.  [i]  Nota:  quod  eranl  fcssi  sed  ncm  dcfaligali. 


(  340  ) 
retabuli  Sanctíe  Crucis  Ecclesiaí  Barcinonensis.  Praete- 
rea  ne  viía  beati  Sevcri  memoria  oxcidat  sciro  te  velim 
mi  Gabriel  cliai'issime  quod  bic  Severus  lanificii  sive 
tcxtoris  laníe  oílicio  ulel)atiir  eratqiie  Barciiiona  oitus 
et  christiaiiorufii  conjugLim  íilius  heneque  moratus  ac 
conjugatus  (I)  nam  illo  tempore  ecclesiastici  uxores  du 
ceban t  et  cum  uxore  et  única  filia  vitam  agebat.  Acci- 
dit  aiitein  eo  tempore  Barcinonam  urbem  pastore  ca- 
rere  quandoqnidem  pastor  illiiis  mortem  obiisset  cuius 
quidem  pastoris  eleccio  (non  utnunc)  sed  per  Spiritum 
Smctum  uf  columbam  ^eleslem  apparentem  fiebat  ora- 
lionibus  Episcoporum  prsemissis  et  quum  pro  ipsa 
electione  visenda  jam  populi  multitudo  ad  Ecclesiam 
convenisset  Severus  ab  uxore  licentiam  peliit  ad  Ec- 
clesiam eundi  et  cokmibíe  miraculum  spectandi  iixor 
vero  ipsum  redarguens  respondobat  quod  talis  visio  ad 
eiim  non  pertinebat  sed  potius  foret  ul  in  suo  lai)ora- 
ret  oíficio  et  ab  illo  non  discederet  nam  sive  iret  sive 
non  in  Episcopum  non  ebgei'etur.  Cumque  Severus 
impporlune  instaret  se  ad  Episcopi  electione m  iturum 
uxor  furibunda  i'cspondens  nunc  ridiculo  missa  facía- 
mus  prophetavit  ironice  dicens  « qua  bora  illuc  porve- 
neritis  super  caput  vestrum  columba  resedebit.  »  Ve- 
niens  ergo  Seveius  ad  Barcinonensem  Ecclesiam  vili- 
busquf^  vestibus  ut  pauper  indutus  inter  alios  de  popu- 
lo ibideíD  existentes  apparere  non  audens  post  valvas 


N.  del  A.  (1)  Nota:  (iiiod  hoc  tempore  ccck'&iastici  uxoies  ducebanl 


(  Sil  ) 
Ecclesiaí  hitilabat  el  columba?  advciUuai  expectabnt 
qua3  orationibiis  Ej)iscoporuiii  devole  ad  Dcuní  et  cuín 
lachrymis  fusis  per  unarn  ex  fencstris  Ecclesiai  solitaiii 
ingrediens  et  per  eandcm  Ecclesiam  eiicumvolans  su- 
per  caput  Scveri  latitantis  lesedit.  Qui  (ut  territus)  earn 
ab  se  repelleiet  et  illa  iteruní  ad  Severem  redüt  et  iu 
eius  vértice  resedit  ac  requievit.  Tune  ab  Episcopis  in 
Episcopali  eathedra  ut  est  de  more  locatur  et  Episeo- 
l)us  consecratur.  Qui  dum  esset  idiota  et  litterarum  ig- 
narus  divina  iiispií-atione  Aposíoloruuj  exemplo  sacris 
litteris  repente  imbutus  non  modo  divina  misleria  el 
Pontiíicis  oíiicia  exercebat  sed  etiam  predicator  egre- 
gius  factus  oves  suas  Christi  divino  salutifero  sermone 
et  vita?  sua3  sanctitale  mirum  in  modum  docebat  et 
quampUu'imis  miraculis  coruscabat.  Efíectum  est  pau- 
lo post  quod  dum  ipse  Severus  in  Ecclesia  Barcino- 
iiensi  missaín  celebraret  subdiacono  Epistolam  legente 
in  Spiritu  rapitur.  Et  completa  lectione  post  morain 
aliquam  a  ministris  excitatur  quippe  qui  erectus  ipsos 
ministros  apprime  redarguit  dicens  parcat  vobis  Deus 
quare  me  excitasti  nam  scire  vos  velim  me  exequiis 
illius  Sancti  Geminiaoi  Mutinensis  Episcopi  nuper  de- 
functi  interfuisse  et  eius  animam  Cbristo  Jesu  com- 
it.endasse  ac  eius  corpus  in  túmulo  colloeasse.  Hisque 
dictis  missam  celebrare  continuavit.  Cives  vero  Barei- 
nonenses  besitantes  ne  boc  miraculum  in  cassum  ve- 
jitatem  continerct  qui  jam  illius  diem  el  horam  anno- 
taveranl  ad  Erbem  Mulinensem  sitam  justa  Bononiam 
nuncios  miserunt  et  omnia  et  singula  ut  bic  noster  Se- 
verus praedixerat  secuta  invcneruut  et  retulerunt.  Fer- 


( ;]4-2  )  ^       ^ 

Inr  etiam  de  Iioc  nostro  beatissimo  Severo  quod  non 
modo  se  fuisse  sancUe  honestseque  conversationis  sed 
etiam  alus  quampluiirnis  in  exemplum  et  recti  vivendi 
iioi'mam  ínter  quos  in  ed¡í)us  suis  Eraclianum  virum 
Sanctum  Pesauriensem  Episeopum  a  cunabulis  educa- 
vit  qui  postquaiii  Ecclesiam  sibi  comissam  foeliciter  gu- 
bernasset  pltniís  sanctitate  beato  fine  quievit.  At  ubi 
scripturus  sum  miracula  per  Sanclum  Severum  facta 
me  adhue  continere  non  possum  quin  impi'imis  mira- 
culum  mihi  secutiim  insciibam  quodque  fuit  paulo 
ante  noeíem  inteiiipestam  diei  festi  Sanctorum  Petri  ct 
Pauli  apostoloíuní  mensis  junii  anni  salutis  iní'rascrip- 
ti  millessimi  quingetilesimi  duodecimi  corrigendo  banc 
epislolam  in  códice  mearum  epistolarum  insertam  ei- 
que  addendo  mirüculum  próximo  scri[)tum  accidif- 
quod  somnus  me  rapuit  scribendo  sic  quod  candela 
que  in  candelabro  ardebat  cecidit*  cum  códice  supcr 
papyrum  epistolse  ipseque  continuo  experge  facius  a 
somno  vidi  eara  papyrum  flamentem  ex  luinine  can- 
delae  et  perterritus  clamitavi  « Sanctum  Severum» 
ut  ab  ipso  incendio  epistolam  liberaret  abjiciens  in 
ferram  papyrum  sic  incensam  una  cum  códice  et 
ea  suffocala  ipsius  papyri  ílamma  ad  larem  sinc  lu- 
mine  cucurri.  Susceploque  inde  lurnine  regressus  sum 
ad  locurn  ubi  epistolam  cum  códice  dimiseram  et 
repperi  eam  ita  lantam  et  mundam  siculi  erat  prius- 
quam  lumen  eam  accendisset.  Quo  miraculo  viso  ge- 
nibus  flexis  domino  Deo  etsanc¡o  Severo  gralias  egi  et 
ago  ingentes  oralione  dominica  mediante  meque  sem- 
per  dicente  «O  beate  Severe  sis  semper  mecuru  etora 


(  343  ) 
pro  me  peccatore.  »  Procesu  vero  temporis  defiuicla- 
qiie  Sevcri  iixoro  i-oium  filia  diciii  clausit  cxtn  miiin 
ot  quLim  ilüus  exequias  Severus  celebrassct  corpus  que 
lili.T  juxta  niatris  corj)us  poni  deeievissot  ajiertoqiie  il- 
lius  sepiilchio  visusfuit  loeus  ita  exiquus  quod  eoi'pus 
íiliie  ibidem  collocari  minime  poteral.  líoe  quidem  Se- 
vero nunlialo  ipse  Severus  ad  Ukuijí  ilcí'  arripuit  el 
eidem  uxoii  (  ut  íilie  locum  daret)  mandavit.  Et  con- 
tinuo coipus  uxoris  quod  supinum  eral  iii  latus  seces- 
sil  et  íiliíe  locum  diujisit  que  ibidem  cnnclis  stupenlJ- 
bus  et  spectantibiis  juxta  uiauem  íViil  deposita.  In  su- 
per  áccipe  aüud  mii'aculum.  Quum  quídam  patci*  fa- 
milias ¡níirmus  Iccto  decumberet  et  jam  in  exti'emis 
laboraos  ad  se  vocari  fecisset  Severum  ut  eum  de 
confessione  audiret  ipse  quidem  Severus  inputanda  vi- 
nca (quaíM  unicam  Iiabebal)  laboiabat  Nunciis  (  ut  se 
aniecederent )  rcspondissel  et  postea  tcmpus  veniendi 
aliquantis  per  distulisset  veniens  ad  íegrotum  eum  rep- 
perit  jam  deí'unctum  quod  ille  cernensiüco  eontremuit 
m.agnisque  vocibus  se  interfeetórem  illius  clamare  qc- 
})it.  Quiimque  corjus  dofuncti  lamcntari  ct  in  lenaní 
cajjud  contiuidere  non  cessaret  repente  qui  defunclus 
fiierat  animam  reccpil  ct  in  pedes  se  erexit  quod  óm- 
nibus ibidem  existenlibus  admiralioni  íiiit  laudantinus 
omnipoteniem  Deum  et  benediccntibus  qui  tam  Sanc- 
tum  pastorem  luiic  urbi  Barcinonensi  donaverat.  ítem 
.aliud  miraculum  acc¡[)e  di\ino  nutu  per  molus  Severus 
fiijíam  arri[)iens  al)  uibe  liarciriona  ad  caslellum  Octo- 
viani  situm  jíixta  cocnobium  Sanclj  Cucnfatis  Yalensis 
ne  ab  Satellitibns   Daciani   caplioni    daretiir   insj)eralo 


(  ;-r{-4  ) 

invenit  in  rure  qucndum  rusticum  cbristianum  fabas 
seminantem  Emiteiium  nomine  vulgo  Medi.  Cui  se  di- 
xisse  feí'tur.  «  O  boiie  vir  si  quis  te  rogaverit  vidistis 
Severum  per  hanc  viam  fugientein  dicito  vidi  modo 
quando  has  fabas  seminaban!,  a  Yenenmt  hoc  dicto  Sa- 
tellites  Daciani  dicentes  rustico  « est  ne  mórula  mulia 
qua  Severus  iiinc  transivit. »  Hespondit  rusticus  «  mo- 
do quando  hic  fabas  seminaban!. »  Et  ibco  fabae  que 
illo  die  seaiinalSB  fuere  visse  sunt  florida?  et  ad  erana 
emittenda  proxirnte.  (¡)  Qui  Daciani  Saíellites  croden- 
tes  ipsum  rusiicum  ridiculose  respondisse  in  iilum  in- 
dignati  captum  ad  predictum  castellum  duxerunt.  Qui 
illuc  tractus  quum  idolum  adorare  contemneret  juxta 
judiéis  sive  Pretoris  sentenliam  fustibus  caísus  marty- 
rio  coronatur.  Sed  priusquam  ad  Severi  martyrium  ve- 
niamus  qui  et  quot  fuerunt  Episcopi  Barcinonenses 
ante  ipsum  Severum  libet  mihi  numei'are.  Primus  qul- 
dem  Barcinonensis  Episcopus  fuit  post  domini  nostri 
Jesu  Christi  passionem  Tueodosils.  Et  obiit  anno  do- 
mini tricésimo  tercio  Octaviano  Augusto  imperante. 
Secundus  vero  Barcinonensis  Episcopus  fuit  Víctor 
obiit  XVIII  calendas  maii  anno  domini  quadragesimo 
secundo  imperante  prsefato  Octaviano  Augusto  Ghris- 
tianos  insequente.  Tertius  Barcinonensis  Episcopus  fuit 


N.  del  E.  (1)  De  esle  niilagra  nació  indudablemente  la  máxima  lan  usa- 
da y  seguida  de  los  labradores  de  este  Principado  « Per  Sant  Sever  fa- 
vos á  fer. » 


(  345  ) 
Etiüs. 01)i¡tXIX  calendas  seplembris  annoDomini quin- 
quagesimo  leiiio  Octoviano  Augusto  etiam  imperante* 
Quai'tus  Barcinonensis  Episcopus  í'uil  Deoticus.  Obüt 
XVIIl  calendas  januarii  anno  Domini  sexagésimo  Octo- 
viano Augusto  etiam  imperante.  Quintus  Barcinonen- 
sis Episcopus  fuít  Lucius.  Obiil  kalendas  Augusti  anno 
Domini  sexagésimo  nono  Octoviano  Augusto  etiam  im- 
perante. Sextus  Barcinonensis  Episcopus  fuit  Fuciia. 
Obüt  kalendas  octobris  anno  eodem  sexagésimo  nono 
Octoviano  Augusto  imperante.  Seplimus  Barcinonen- 
sis Epi.^copus  fuit  Deodatus.  Obüt  XYÍIÍ  kalendas  ja- 
nuarii armo  Domiui septuagésimo  octavo  Oc  toviano  Au- 
gusto etiam  imperante.  Octavus  Barcinonen  sis  Episco- 
pus fuit  Theodoricls.  Obüt  X  kalendas  ja  nuarü  anno 
Domini  nonagésimo  primo  Tiberio  imperante.  Nonus 
Barcinonensis  Episcopus  fuit  Deodatus.  Obüt  duodé- 
cimo kalendas  apcilis  anno  Domini  ce  ntesimo  octavo 
Tiberio  etiam  imperante.  Et  sicfuerunt  Episcopi  Bar- 
cinonenses  dúo  hoc  nomine  Deodati  appellati.  Decimus 
Barcinonensis  Episcopus  fuit  Le^gaudus.  Obüt  tertio 
nonas  maü  anno  Domini  centesimo  vigésimo  Tiberio 
etiam  imperante.  Indecimus  Barcinonensis  Episcopus 
fuit  LucRs.  Obüt  teriio  calendas  Augusti  anno  Domini 
centesimo  (juadragesimo  sexto.  Duodécimos  Barcino- 
nensis Episcopus  et  cardinaüs  fuit  Alexander.  Obüt 
annoDomini  centesimo  sexagésimo  secundo  Tiberio 
etiam  impcranie.  Tredecimus  Barcinonensis  Episcopus 
fuit  Alreutls.  Obüt  tertio  nonas  maü  anno  Domini  cen- 
tesimo se})tuagesimo  secundo  Claudio  icnperante.  Quar 
tus  decimus  Barcinonensis  Episcopus  fuit  Armengaldus. 
T0310  xxvn.  2ó 


(  340  ) 
Obiit  octavo  kalendas  aprilisannoDomini  centesimo  no- 
nagésimo primo  Claudio  etiam  imperante.  Quintus  de- 
cimus  Barcinonensis  Episcopus  fuit  Gaudimarus.  Obiit 
octavo  idus  novembris  anno  Domini  ducentésimo  déci- 
mo Nerone  imperante.  Sextusdecimus  Barcinonensis 
Episcopus  fuit  GuiLELMUs.  Obüt  tertio  nonas  maii  anno 
Domini  ducentésimo  vigésimo  secundo  Nerone  etiam 
imperante.  Decimus  septimus  Barcinonensis  Episcopus 
fuit  Severüs  quem  praídiximus  conjugatus.  Obiit  sex- 
to idus  no.vembris  anno  Domini  ducentésimo  octogési- 
mo octavo  Diocletiano  imperante.  Et  nihilominus  mihi 
Regio  Archivario  scribere  libet  de  duobus  Episcopis 
Barciiionensibus  buius  Severi  successoribus  eorum  nu- 
men et  obitus.  Quorum  unus  fuit  et  decimus  octavus 
Barcinonensis  Episcopus  successor  eidem  Severo  in- 
raediatus  nomine  Pagíainus.  Obiit  séptimo  idus  martii 
anno  Domini  irecentesimo  nonagesitno  octavo  Theodo- 
sio  primo  imperante.  Alter  vero  et  decimus  nonus  Bar- 
cinonensis Episcopus  fuit  Berengarius  qui  habuil  uxo- 
rem  nomine  Peratam  ex  qua  genuitíiliam  unicam  quam 
nubtui  tradidit  Tarraconensi  Archiepisc  opo  et  dono  de- 
dil eidem  filia?  sue  in  doiem  et  pro  dote  sua  que  eidem 
Archiepiscopo  constituit  et  apportavii  quinqué  buius 
agri  Barcinonensis  parochias  eo  tune  sic  nuncupaias 
scilicet  Parochiam  de  Francac  Parocbiam  de  Altafulla 
Parochiam  de  Vilabelba  Parochiam  de  Abrasim  et  Pa- 
rocbiam Turris  den  Barra.  Hic  enim  Episcopus  Beren- 
garius obiit  idus  novembris  anno  Domini  quadringen- 
tesimo  vigésimo.  De  bis  quidem  Barcinonensibus  Epis- 
copis finem  fació.  Sed   de  aUis  Barcinonensibus  Epis- 


(  347  ) 
copis  post  praídictos  Episcopos  in  Episcopatu  Baici- 
nonensi  succedenlibus  alio  in  loco  Deo  opiíuiaiUe  si 
haud  lempus  mihi  deerit  me  araturum  ciirabo.  f)  Ve- 
rum  enimvero  redeamiis  unde  diggressi  suirílis.  Quan- 
doqiiidom  de  nostri  S;mcti  Severi  martyrio  qiiicquam 
me  diclurum  opere  pieciuin  crit.  Ideo  memoria  lenea- 
mus  qiiod  hic  Sanctus  Seveius  temporc  Dioclcciani  Im- 
peratoris  martyrium  cum  quatuor  coronatis  sciücet 
clericis  írqiio  animo  pro  Christi  amore  recusare  nolnit 
sic  quod  eo  et  ipsis  quatuor  coronatis  captis  existenti- 
bus  in  Castello  Ocíoviani  ccrnobii  Sancti  Cucufatis  Va- 
llensis  Dacianus  Judex  seu  pretor  pro  ipso  ímperatore 
eos  quinqué  corrigiis  plumbatis  cedi  deinde  ipsos  qua- 
tuor coronatos  decollan  jussit.  Sed  Severus  jam  decre- 
pitus  ex  XVllI  clavis  ferréis  acutis  in  girum  eius  ca- 
pitis  aífixis  uno  clavo  grandi  in  medio  capitis  ¡Ilius  cum 
malleo  férreo  magno  transfixo  martyrium  consumavit 
sexto  mensis  novembris  auno  Domini  ducentésimo  oc- 
togésimo octavo.  Magis  atque  magis  scire  le  velim  mi 
Gabriel  vir  provissime  quospiam  ore  daré  non  bunc 
sed  alium  fuisse  Severum  (1)  nunc  Sanctum  qui  in  mi- 
raculis  ct  martyrio  huic  noslro  Severo  siniilis  fuei'it. 
Quicquid  aulumant  non  est   illis  omnino   fules  adhi- 


N.  del  E.  (')  Este  fué  el  primer  ensayo  que  Carbonell  hizo  dje  su  Epis- 
copologio  que  el  P.  Flores  dio  á  luz  en  la  pii'¿.  359  del  toui.  29  de  la  Es- 
paña Sagrada. 

N.  del  A.  (I)  Nota  adversos  illos  asseveraiiles  non  liunc  sed  aliuní  fuis- 
se Sevenuí). 


(  3i8  ) 
benda  nisi  de  noslro  Severo  quem  prsedicta  miracula 
el  alia  perniulta  (qua3  scripta  non  reperiunlur)  fecisse 
credimiis  etmodopra^dicto  martyrium  passiis  est.  Licet 
de  illo  alio  Severo  sit  possibile  sic  cum  miraculis  co- 
ruscase et  martyrium  consumasse.  De  his  quidem  sa- 
tis. Reliquum  est  vir  scite  ut  si  quid  aliud  ex  Regio 
Archivo  Bibliothecaque  mea  tibi  possit  gratificari  jus- 
seris  nibil  frustra.  Vale  meque  (ut  facis)  ama.  Ex  Re- 
gio Archivo  Barcinonse  tertio  idus  junii  (1)  anno  a  Chris- 
ti  nalali  christiano  duodécimo  supra  quingentesimum 
millesimum  Ferrando  secundo  foeliciter  regnante. 


(2)  Adhsec  conticere  nequiverim  quin  hymnum  de 
Martyrio  huius  gloriosi  Severi  Barcinonensis  Episco- 
pi  aíditum  in  quodam  códice  antiquissimo  repertum 
sed  non  tersum  immo  barbarum  in  calce  huius  Epis- 
tolae  reponam.  Accipe  igitur  ipsum  sub  hoc  tenore. 


N.  del  A.  (1)  M.  D.  XII.  III.  idus  junii  scilicet  XI  die  huius  raensis  quo 
est  festum  duoruiu  Sanclorum  scilicet  Bernabse  et  Honophri. 
N.  del  A.  (á)  Adhcc  advcrbium  est  et  una  dictio  et  significal  postea. 


(  349  ) 


Hymnus  ad  Sanctum  Severum. 
Nescio  eius  qui  fuit  actor. 


Cía  vis  tribus  perforan 
Voliiisti  libere 
(1)  His  sex  tribus  coronari 
Sustentasti  aspere 
Certo  fixo  circulari 
Miro  tonsus  acerbe 
Juncustibi  ministravit 
Tune  coronam  spineam 
Quando  eara  preparavil 


Hícc  cerebri  galcam 
Tua  lacerant  extrema 
Clavi  absque  cúspide 
Huius  trucidant  suprema 
Concassata  casside 
Unde  habes  diadema 
Cum  coelesti  chlamyde. 

T  E  A  o  2. 


Ad  heatnm  Severum  Barcinonensem  Eptscoptim  dig- 
nisshmim  hanc  fado  orationem  ego  qiiidem  Archiva- 
rius  mcmoratus. 

ORATIO. 

O  beate   Severe    qui   in   tuo   martyrio   (2)  corcnam 


N.  del  A.  (1)  Tres  vegades  VI  f.in  XVHI.  Car  al)  XVIII  claus  fou  niarty- 
rizal  e  coronat. 

N.  del  A.  (2)  Huius  Sancti  Soveri  marlyriuní  {(ililur  in  tota  diócesi  Bar- 
ciuonensi  VI  dic  novcnibris  sub  precepto.  Fcstuiu  trauslationis  huius  Sanc- 
ti iu  cadem  Ecclcsia  primo  die  domiuicu  mensis  AuguslL  celebralur  vcl 
ultimo  die  dominico  mensis  julii. 


(  350  ) 
XVUI  clavorum  super  caputtiium  impositamproChris- 
ti  aiiiore  patienter  ferré  voluisli  ora  pro  me  misero  ad 
Dominum  ut  cor  meum  durum  ad  bene  operandum 
blandum  fíat  sic  que  toto  tempore  Yitse  mese  pro  veri- 
tato  et  justitia  sequo  animo  adversa  sustineam.  Atque 
pro  salute  animse  mea3  in  lioc  sseculo  contra  inimicoj 
visibiics  et  invisibiles  giatia  sua  certare  non  fiigiam. 
Et  demum  meritis  et  precibns  tuis  intercedentibus  pa- 
i'adisi  gaudia  cousequar.  J¡.  Ora  pro  me  beate  Severe. 
T^.  Ut  dignus  eííiciar  promissionibus  Christi.  Amen. 

Et  quia  veneranda  frugiqíie  Helisabet  uxor  perchari 
filii  mei  Francisci  peperit  fib'urn  die  mercurii  XIIII 
mensis  decembris  anno  Cbristi  M  quingentésimo  tre- 
décimo apud  domum  ipsius  fdii  mei  sitam  in  civitate 
Barcinone  in  vico  vulgo  dicto  del  Garrofer  ideo  ego 
quidem  Petrus  Michael  Carbonellus  devotione  motus 
ad  S.  Severum  ut  in  baptismo  acto  in  ^ede  Barcino- 
ne nsi  Severi  nomen  eidem  imponeretur  O'peram  dedi 
die  lune  Xl'X  eiusdem  mensis  anno  memorato.  Deo 
gratias. 

Memoria  teñe  quod  hoc  in  mense  angusti  anno  Cbris- 
ti MDXílí  construi  feci  ego  quidem  Petrus  Micbael  Car- 
bonellus ad  laudem  gloriam  et  bonorem  Domini  nostri 
Jesu-Christi  et  inmaculate  Yirginis  Marie  eius  matris 
ac  beatorum  Archangeli  Michaelis  Severi  Episcopi  Bar- 
cinonensis  et  Eulalias  Yirginis  Patronee  nostríjc  Sacellum 
seu  capellulam  ubi  est  retiotabulum  in  quo  ipsorum 
imagines  Sanctorum  Micbaelis  Severi  et  Eulalitr  depic- 


(  351  ) 
tie  sunt  apiid  hortiim  pensilein  domiis  nieie  sitiv  ¡n  vi- 
co vulgo  dicto  den  Sorra  civiíaíis  Baroinonai 


Ad  Gabrielem   Vilell  presbyterum  alia  epístola  de 
vita  Sancíi  Severi. 

Petriis  Micbael  Carbonellus  Regius  Archivarius  Ga- 
brieli  Yilell  presbytero  in  sacris  scripturis  studioso  et 
erudito  P.  S.  D.  Quamvis  in  epistola  mea  quam  ad  te 
dederim  tertio  idus  junii  anno  salutis  millesimo  quin- 
gentésimo duodécimo  de  vita  translatione  corporis  et 
miraculis  et  alus  commendatione  dignis  Sancti  Severi 
Barcinonensis  Antistitis  multa  preclara  facinora  exara- 
verim  tamen  die  festo  martyiis  huius  Sancti  Severi 
proxime  devoluto  mihi  in  mentem  venit  me  vidisse 
superioribus  diebus  eius  historiam  ¡n  quodam  quater- 
no  deturpato  scriptam  ileí  um  eam  videro  volui  el  vidi 
et  perlegi.  Perlecto  nam  toto  ipsius  historife  tenore  ali- 
qua  ex  ipsa  (que  in  memorata  epistola  non  doscripta 
fuere )  excerpere  curavi  non  sicut  stilo  suo  jacebant 
sed  meo  ita  mediocri  uí  vides.  Et  ea  in  calce  ondina- 
lis  ipsius  epistole  excripsi  quorum  verba  hec  sunt.  xMe- 
moria  teñe  quod  hic  Sanctus  Severus  bonus  pastor  nos- 
tor  nomen  suum  a  parentibus  suis  traxit.  Is  babuit  pa- 
rentes  chrislianos  qui  cives  fuerunt  huius  civitatis  Bar- 
cinonaí.  Et  ipse  etiam  fuit  civis  eiusdem  civitatis  verus 
et  devotus  christianus  vitamque  columbinam  cum  sim- 
plicitate  cordis  agcbat  i)aupcitat¡s  vero  el  bumililatis 
conspicuus.  Sic  tantie  erat  sanctitalis  quod  non  diebus 


(  352  ) 
nec  noctibus  a  colloquüs  divinis  et  oratiorie  cessahat 
iiam  ómnibus  virtutibus  pollebat.  Tándem  de  consiüo 
ct  assensu  parenlum  suoium  (ut  faciunt  boni  filii) 
uxorem  duxit  factus  jam  presbyter  quia  boc  íempore 
presbyteri  uxores  ducebant  (i).  Ecclesia  permitiente  ex 
qiia  imicam  fib'am  suscepit  que  semper  ¡n  virginiíate 
Domino  servivit.  Deinde  ipsi  conjuges  castitatem  vo- 
ventcs  ab  ea  nunquam  recesserunt.  De  labore  manuum 
YÍtam  transigebanl  cum  lanificii  officio.  Quandoquidem 
ipse  ut  pater  suus  lanifex  erat  nihil  alíud  de  bonis  tem- 
porabbus  hic  Sanctus  Severus  possidebat  nisi  única m 
vineam  parvam  et  celebrare  missam  in  quodam  altari 
capellse  virginis  Marire  sedis  Barcinona?  in  dies  magis 
non  cossabat.  De  miraculis  quidem  illius  a?groti  ip- 
sum  postulantis  Severum  vineam  suam  putantem  se 
confiten.  Et  de  eius  filia  mortua  pro  sepultura  nec 
non  de  fabbis  seminalis  per  Sanctum  Emiterium  jam 
in  prícfata  epístola  bec  et  alia  conscribuntur.  De  eius 
vero  eleclione  in  episcopum  licet  in  ipsa  epístola  jam 
dixerim  miraculose  facta  tamen  largius  (utrepperi) 
scriptam  mihi  placet  iterum  bic  describere.  Cum  au- 
tem  beatus  Severus  una  cum  conjugo  sua  bonesle  in 
sancto  matrimonio  vitam  agerel  et  Den  ac  virgirii  Ma- 
ri«  toto  pectore  inserviret  audiens  pastorem  Barcino- 
nensem  ab  boc  sseculo   migrasse  ob  quo  pro  habendo 


N.  del  A.  (1)  Nota  quod  hoc  tcmpor.;  presbylcri  uxoios  ducebaiil. 


(  353  ) 
probo  pastore  plerique  ecclesiarum  Episcopi  (ut  crat 
de  more)  in  Barcinonensem  Ecclesiam  comrnearunt. 
Quip[)e  que  priusquam  otlicium  et  missam  ciim  oriía- 
n¡s  celel)rassent  diem  eius  celebrationis  ad  orandum 
Deum  ut  signum  aliquod  eis  mitteret  pro  futura  Epis- 
copi electione  populo  nunciabant.  Contigit  autem  vir 
Sanctus  Severas  devotione  permotus  visendi  huiusmo- 
di  p]piscopi  ^eütus  venturam  electionem  licet  operi  la- 
niílcio  ¡mplicatus  esset  bis  verbis  suam  añatur  conju- 
gem.  «Bona  uxor  vadain  si  plácete  vestigio  ad  viden- 
dam  visionem  mirabilem  quod  de  cíeIo  columba  ve- 
niat  ad  Ecclesiam  ubi  príefati  Episcopi  cum  populi 
multiludine  congregati  existimt  expectantes  et  depre- 
cantes super  que  capile  ipsa  columba  consedeat. »  Ad 
quem  illa  «  sede  inquit  labora  in  tuo  oílicio  et  noli  ocio 
vacare  quia  non  expedit  sive  enim  pergas  et  in  loco 
ípsius  Ecclesiae  subsistas  te  in  Antislitem  prefati  Epis- 
copi et  populus  non  ordinabunt  etiamque  columba  su- 
pei'  capite  tuo  consederet.»  Ad  quam  ille  «sineme  in" 
quit  ut  vadam  quia  voló  videre. »  Et  tune  illa  respon- 
det  furibunda  et  derisoiie  dicens  «vade  si  placct  quia 
quacumque  hora  intraveris  ocyus  in  Episcopum  pro- 
motus  fueris. »  Et  sic  ipsa  mulier  nesciens  quid  dice- 
bat  proplietavit.  Tune  ipse  Severus  ab  loco  ubi  officium 
lanificii  exercebat  discedens  ad  Barcinonensem  Eccle- 
siam ili(  o  gressus  íecit  ubi  erat  populi  multitudo  cum 
Episcopis  et  sacerdotilius  congregatis  et  missa  Spií'itus 
Sancti  devoto  celebrabatur.  Ipse  nam  Severus  ibi  post 
valvas  Ecclesise  se  abscondit  quia  nolebat  ut  populus 
eunj  videret  sic  vilibus  indutum  pannis  et  columba)  ad- 


(  354  ) 
venlum  expectans  fusa  oratione  ad  Deum  ocyus  de  cáe- 
lo descendit  columba  nive  candior  et  super  eius  ca- 
pite  sic  latitantis  consedit.  Ule  autem  ab  eius  capi- 
te  columbam  expellans  eam  volitantem  hinc  inde  per 
eii'cuituní  Ecclesiaí  expeliere  nequivit  quin  iterum 
super  eius  capite  resederet.  Erat  nam  ipsa  Spiritus 
Sanctus  qui  in  formam  columbio  venerat  ac  si  dice- 
ret  «super  quem  requiescam  nisi  super  humiiem  li- 
menternque  Deum  ac  mundi  gaudia  spernentem.  » 
Unde  jamdudum  hoc  venerabile  proverbium  vulga- 
tum  est  per  universum  orbem  »  Beata  inquit  civitas 
illa  ubi  in  electione  Pontificis  Spiritus  Sanctus  des- 
cendit in  columba)  similitudinem  et  ordinatur  ille  su- 
per capite  cuius  requiescit. »  Príeterea  scire  te  ve- 
lim  quod  bic  Severus  fuit  XYIl  Barcinonensis  Epis- 
copus.  Cui  successit  bealus  Pacianus  qui  fuit  XYIII 
Barcinonensis  Episcopus  Sanctus  et  vita  et  moribus 
circunspectus.  De  bis  quidem  satis.  Et  licet  multa 
Sanctus  Severus  fecerit  miracula  lamen  brevitatis 
ü;ratia  et  que  non  reperiunlur  scripta  relinquo.  Va- 
le et  pro  me  peccatore  Deiim  ora.  Ex  Regio  Ar- 
cbivo  Barcinoníe  décimo  calendas  decembris  die  fes- 
to  Sanctse  Cecilise  anno  salutis  M  quingentésimo  quar- 
to  décimo  Ferrando  secundo  foeliciter  regnante. 


(  355  ) 


Graliariiiii   14. 
Mailiiii  n.  -liO'2  lol.  60. 


Abbatis  el  monaslcrii  Sancti  Ciicufatis  Vallcnsis. 


iVos  Martinus  Dei  gratia  rex  Araironuin  Valencie  Ma- 
¡orice  Sardiitie  et  Corsice  comesque  Barchinone  Ros- 
sillionis  et  Ceritanie.  Considerantes  quod  si  ex  dona- 
tione  nobis  et  nostiis  precedente  auctoritate  et  licencia 
domini  sumnii  pontificis  perpetuo  facía  per  vos  vene- 
rabilem  religiososquc  et  dilectos  nostros  fratrem  Be- 
rengariiim  abbatem  et  conventum  monasterii  sancti 
Cucuphatis  Vallensis  de  sacratissimo  corpore  beati  Se- 
verii  sánete  memorie  felicissirai  presulis  bujus  urbis 
qiii  sub  scevera  tirannide  Gratiani  palmam  martirii  in 
castro  Octaviani  victoriose  el  feliciter  reportavit  iindc 
nieruit  civis  fieri   eteine    íilorie   deitatis  memoratum 

o 

sanctus  corpus  translatum  est  noviter  a  dicto  monaste" 
rio  in  quo  in  veneratione  et  devotione  eximia  velut  in 
templo  probate  teligionis  et  fidei  diutissime  bospes 
ñiit  in  quandam  novam  basilicam  sive  capellam  mira- 
bili  constructam  artificio  in  latero  sedis  sue  et  in  ea  re- 
positum  in  monumiento  novo  et  in  munda  sindonc  ut 
sil  ibi  ejus  requies  in  sécula  seculorum  non  debet  ob 
boc  dictum  monasterium  tam  preciosissimo  martire 
absque  aliquo  digno  premio   denudari  presertim  cum 


(  356  ) 
daré  ecclesiis  et  monasteria  munificentia  regia  insig- 
nire  sit  oñicium  divi  principis  benigne  quidem  ,et  feli- 
citer  siios  actus  celebres  eíTicaci  stabilitate  in  Domino 
disponentis.  Quapropter  volantes  vobis  ct  dicto  monas- 
terio aliquali  remuneratione  grata  et  utili  responderé 
tenore  presentís  firmiter  et  perpetuo  valituri  per  nos 
et  nostros  perpetuo  successores  laudamus  approbamus 
ratifficamusque  et  perpetuo  confirmamus  vobis  dictis 
venerabili  et  religiosis  abbati  et  conventui  dicti  monas- 
lerii  et  eidem  etiam  monasterio  imperpetuum  omnia  et 
singula  privilegia  libertates  immunitates  concessiones 
donationes  et  gratias  vobis  sive  preteritis  abbatibus  et 
conventum  dicti  monasterii  ac  eidem  monasterio  usque 
nunc  factas  et  facta  quomodolibet  seu  indulta  per  nos 
aut  per  serenissimos  dóminos  predecessores  nostros 
bone  memorie  reges  Aragonum  aut  comités  Barchino- 
ne  seu  alios  dóminos  proxime  dicti  comitatus  prout 
melius  usi  fuistis  hactenus  de  eisdem.  l*reterea  ut 
Ídem  monasterium  cui  sepe  solent  liligia  nova  occasio- 
ne  subscripto  jurisdictionis  una  cum  expensis  multis 
emergeré  quiescat  deceterovelut  hujusmodi  nostro  ad- 
junclum  immo  fretum  beneficio  in  tranquillo  per  nos 
et  dictos  nostros  successores  in  premium  tam  inexti- 
mabilis  reliquie  supradicte  damus  donatione  perpetua 
et  irrevocabili  inter  vivos  vobis  abbati  conventui  et  mo- 
nasterio supradiclis  ac  vobis  in  eadem  abbatia  succe- 
dentibus  in  futurum  absque  tamen  derogatione  et  pre- 
judicio effectus  concessionum  donationum  immunita- 
tum  libertatum  bonorumque  usuum  eorundem  et  alio- 
rum  predictorum  merumet  mixtum  imperium  et  aliam 


(  357  ) 
omnimodam  jurisdictionem  criminalem  cuiusvis  nature 
seu  speciei  existat  et  exercitium  eiusdcm  excepta  ta'n- 
tiimodo  de  penjar  ac  de  mutilalione  vel  dclruncatione 
membroi'um  et  excepta  etiam  qiialibet  alia  qiia  posset 
ci'iminosis  vel  nocentibus  mors  iníligi  quam  babemus 
et  babere  debemus  et  que  nobis  aut  nostris  pertinere 
possint  et  debeant  quovis  modo  titulo  ratione  jure  seu 
causa  nunc  vel  postea  quandocumque  in  dicto  castro 
Octoviani  et  in  villa  sancti  Cucupbatis  Yallensis  inibi 
situatis  nec  non  in  castro  sive  domo  ac  popula  de  Ca- 
ñáis vicarie  Barcbinone.  ítem  in  castro  sancti  Yincen- 
tü  del  Cauler  vicarie  Villefrancbe  Penitensis  ac  in  loco 
del  Vandrell  de  termino  predicti  castii  et  in  terminis 
territoriis  parrocbiis  locis  et  pertinentiis  eorundem  nec 
non  in  bominibns  et  feminis  babitantibus  et  babitatu- 
ris  nunc  vel  de  cetero  in  eisdein  et  etiam  in  quibus- 
cumque  alus  personis  tam  privatis  quam  extrañéis  cu- 
juscumque  dignitatis  status  legis  sexus  secte  aut  con- 
ditionis  existant  delinquentibus  in  ipsis  castris  Octo- 
viani et  sancti  Vincentii  ac  in  villis  sancti  Cucupbatis 
et  loco  del  Vandrell  sive  in  castro  vel  domo  ac  popula 
de  Canalibus  sive  infra  castrum  domum  villam  locum 
et  populam  supradictam  términos  territoria  parrocbias 
et  pertinentias  eorundem  et  sive  delinquant  aut  delin- 
querint  in  viis  seu  caminis  publicis  sive  non  exceptis 
tantumodo  illis  criminibus  de  quibus  jurisdictionem  et 
punilionem  nobis  et  nostris  superius  expresse  et  spe- 
cialiter  retinemus.  Ilanc  autem  donationem  et  ex  cau- 
sa donationis  concessionem  facimus  de  premissis  óm- 
nibus et  singulis  per  nos  et  nostros  perpetuo  suecas- 


{  358  ) 
sores  respectu  et  intuitu  siiperius  contenlorum  vobis 
dictis  venerabili  abbali  et  conventui   dicti   monasterii 
ac  singulis  vobis  succedentibus  in  dicta  abbatia  ét  dic- 
to inquam  monaslerio  imperpetiium  sicut  melius  po- 
test  dici  intelligi  et  sciibi  ad  vestri  et  dicli  monasterii 
sanum  bonum   stabilem   favorabilemque    intellectum. 
Promittentes  vobis  et  dicto  convesitui   ceteiisque  alus 
succedentibus  ¡n  dicta  abbatia  nomine  monasterii  pre- 
dicti  et  eidem  monaslerio  quod  de  premissis  ouinibus 
et  singulis  per  nos  vobis  et  dicto  monasteiio  supra  do- 
natis  perpetuoque  concessis  trademus  seu  tradi  illico 
faciemus  vobis  et  conventui  memorato   nomine   dicti 
monasterii  aut  cui  sive  quibus  volueritis  vice   et  loco 
vestri  et  ejusdem  ad  cautelan!  et  majorem  corrobora- 
tionem  si  eam  jam  habetis  titulis  ex  antiquis  ve!  vigo- 
re nostre  nove  concessionis  et  de  novo  si  eam  non  ha- 
bebatis  possessionem  corporaiem  seu  quasi  libeiam  va- 
cuam  et  expeditam  et  a  quacumque  obügatione  et  one. 
re  liberatam  et  in  ea  faciemus  vos  dictumque  conven- 
tum  ac  monasterium  sive  vobis  in  dicta  abbatia  succe 
denles  per  omnia  potiores.    Et  nicbilominus  concedi- 
mus  vobis  et  alus  predictis  et  quibus  volueritis  de  cer- 
ta scientia  cum  presenti  plenam  et  liberam  potesíatem 
quod  vos  et  alü  qui  supra  et  quem  seu  quos  volueritis 
possitis  el  possint  statim  seu  alias  quandocumque  vo- 
bis vel  eis  fuerit  bene  visum  per   vos  et  procuratores 
vel  yconomos  vestros  et   conventus   dicti  monasterii 
proprio  motu  vel  auctoritate  quam  vobis  et  eis  confe- 
rimus  cum  presenti  et  sine  aliqua  alia  licentia   requi- 
silioneque  vel  fatica   nostii  vel  nostrorum  et  alicujus 


(  359  ) 
curie  oíFicialisquc  vcl  persone  possessionem  corpora- 
lem  seu  quasi  premissorum  omnium  ct  singiilorum  li- 
bere apprehendere  et  naiicisei  et  apprelicnsam  plcna- 
rie  et  perpetuo  retiñere  que  apprehensio  tantuin  vobis 
et  vobis  succedentibus  in  dicta  abbatia  ac  dictis  con- 
ventui  et  monasterio  prosit  et  valeat  et  proinde  efíicax 
habealur  ac  si  per  nos  vobis  dictis  abbati  et  conven- 
tui  tradita  vel  quasi  tradita  foret  ipsa  possessio  corpo- 
ralis.  Nos  enim  interim  doñee  vobis  vel  cuivis  alii  no- 
mine vestri  et  dicii  monasterii  corporalem  possessio- 
nem seu  quasi  dictarum  jurisdictionum  superíus  dis- 
tinctarum  tradiderimus  seu  tradi  fecerimus  premisso- 
rum aut  vos  seu  dictum  monasterium  eam  assecuti 
fueritis  realiter  et  de  facto  ut  superius  est  jam  tactum 
constiluimus  et  fatemur  nos  ea  omnia  et  singula  pro 
vobis  et  dicto  monasterio  ac  vestro  et  ejus  nomine  pos- 
sidere  seu  quasi.  Et  nicliilomiñus  ad  uberiorem  cau- 
telarn  et  eíFicax  donationis  hujusmodi  fundamentum 
mox  vos  dictos  abbatem  et  conventum  ac  idem  mo- 
nasterium in  ¡psam  ut  pretangitur  corporalem  et  ple- 
nam  possessionem  vel  quasi  omnium  predictorum  in- 
ducimus  cum  efí'ectu  per  expeditionem  et  traditionem 
bujusmodi  carte  nostre  per  quam  velut  gerentis  vicem 
epistole  in  hac  parte  dicimus  et  mandamus  de  certa 
scientia  et  expresse  universis  et  singulis  bominibus  et 
mulieribus  cujuscumque  status  legis  secte  aut  condi- 
tionis  existaní  in  castris  villa  et  loco  predictis  nec  non 
in  dictis  castro  sive  domo  ac  })opula  de  Cañáis  et  in 
terminis  eorundem  seu  infra  ipsos  ipsasque  vel  ¡ps.i 
babilantibus  et  babitaturis  et  alus  ómnibus  qui  ct  que 


(  3í)0  ) 
nobis  ratione  eorum  que  vobis  dictis  abbati  et  comen- 
liii  ac  eidem  monasterio  perpetuo  danius   et  concedi- 
mus  cum  presenli  seu  eorum  aliquo  teneantur  sub  de- 
bito naturalitatis   et  fidei  quibus  nostre  majestati  as- 
tringuntur  quod  vobis   dictis  abbati   et  conventui  nec 
non  vobis  succedentibus  ¡n  eisdem   nomine  dicti  mo- 
nasterii  ac  eidem  etiam  monasterio  et  cui  sive  quibus 
volueritis  nomine  vestri  et  dicti  monasterii  in  eternum 
respondeant  pareant  obediant  satisfaciant  et  altendant 
in  ac  de  et  super  ómnibus  et  singub's  supradictis  in  et 
do  quibus  nobis  seu  nostris  ratione  eorum   que  supra 
Yobis  et  eidem  monasterio  damus  perpetuo  ante  dona- 
tionem  presentem  tenebantur  consueverantque  respon- 
deré obedire  attendere  et  parere  ac  vobis  nomine  mo- 
nasterii et  cui  sive  quibus  volueritis  de  ac  pro  premis- 
sis  homagium  ñiciant  et  íidelitatis  prestent  plenum   et 
efíicax  juramentum  non  expectatis  a  nobis   vel  nostris 
jussione  altera  seu  mandato  vosque  dicti  abbas  et  con 
ventus  per  vestros   seu   dicti    monasterii  procuratores 
yconomos  aliosque  officiales  et  ministros  possitis  eos 
ad  premissa  compellere  modis  et  compulsionibus  óm- 
nibus quibus  nos  ante  donationem  hujusmodi  potera- 
mus.  Nos  enim  per  nos  et  nostros  perpetuo   successo- 
res  absolvimus  et  perpetuo  eosdem  et  ipsorum  singu- 
los  liberamus  ab  omni  juramento  homagio  naturalita- 
teque  et  fidelitate  et  alia  omnimoda  obligatione  qui- 
bus nobis  vel  nostris  nunc  vel  de  cetero  ratione  borum 
tantumodo  que  supra  vobis  et  dicto  monasterio  damus 
et  concedimus  teneantur.  Et  extrahimus  predicta  om- 
nia  et  singula  que  vobis  dictis  venerabili  et  religiosis 


{  301  ) 
iibbati  et  conventui  et  eidem  monasterio  et  insuper  vo- 
bís  in  dicta  abbatia  succcdentibus  perpetuo  damiis  de 
jure  dominio  proprietate  possessioneque  et  posse  nos- 
tri  et  noslrorum  perpetuo  successorum  eademque  in 
vestri  et  dicti  conventus  nomine  ejusdem  monasterii  ac 
sepetacti  monasterii  jus  dominium  proprietatem  pos- 
sessionem  seu  quasi  et  posse  mittimus  et  transferimus 
irrevocabiliter  pleno  jure  ad  habenclum  tenendum  uten 
dum  ac  omni  tempere  pacifice  possidcndum  et  ad  om- 
nes  veslras  et  vestrorum  in  bis  succedentium  ac  me- 
morati  conventus  nomine  dicti  monasterii  voluntates 
inde  libere  faciendas  tanquam  de  re  propria  et  perpe- 
tua dicti  monasterii  absque  omni  concliiione  retentio- 
ne  et  exceptione  quam  non  íacimus  nec  fieri  volumus 
in  donatione  presenti  velut  ex  mera  liberalitate  et  de 
certa  scientia  ac  quodam  impulsu  ^onscientie  el  in  pre. 
mmm  sacratissimi  corporis  lanti  martiris  procedente  et 
absque  coulradictione  et  impedimicnto  nostri  et  noslro- 
rum et  alterius  cujuscumque  curie  et  persone.  Ulte- 
rius  ex  causa  donationis  bujusmodi  cedimus  et  man- 
damus  vobis  abbati  et  conventui  supradictis  ac  vobis 
succedentlbus  in  premissis  et  eidem  monasterio  ac  cui 
sive  quibus  volueritis  perpetuo  omnia  jura  omnesquc 
voces  vices  rationes  et  actiones  reales  et  personales 
mixtas  útiles  et  directas  ordinarias  et  extraordinarias 
et  alias  quascumque  nobis  vel  nostris  perpetuo  com- 
petentes et  debcnles  ac  valentes  compelere  in  predic- 
tis  que  vobis  nomine  dicti  monasterii  et  eidem  monas- 
terio gratis  et  mérito  demptis  morle  et  nuitilalione 
membrorum  supra  damus  et  conlra  quascumquíí  per- 
TOMO  xxvii  "24 


{  362  ) 
sonas  res  et  bonn  rationc  vel  oecasione  eornm  ita  quod 
vos  (ücti  abbas  et  convenlus  nomine  dicti  monasterii 
ac  ipsum  monasterium  et  quem  vel  quos  volueritis  dic- 
taní  jurisdictionem  per  nos  superius  vobis  ac  eidem 
monasterio  datam  habealis  tenoatis  et  possideatis  per- 
petuo plenarie  pacifice  et  polenter  illamque  faciatis 
per  procuratores  bajulos  aliosque  officiales  et  ministros 
vestri  et  dlcti  monasterii  exercere  in  dictis  castris  vi- 
lla loco  ac  in  castro  sive  domo  et  popula  de  Cañáis 
et  in  terminis  territoriis  parrochiis  et  pertinentiis  eo- 
rundem  in  ómnibus  et  singulis  personis  cujusvis  sint 
legis  sexus  conditionis  lUique  seu  status  ibidem  habi- 
tantibus  et  babitaturis  nec  non  et  alus  eliam  quibus- 
cumque  extrañéis  undecumque  sint  in  dictis  castris 
villa  loco  domo  popula  parrocbüs  terminis  terriloriis 
et  pertinentiis  eorundem  delinquentibus  seu  quasi  pro 
quo  quidem  exercitio  et  ut  de  dicta  jurisdictione  un¡- 
versis  et  singulis  patefiat  possint  dicti  officiales  procu- 
ratoresque  seu  minislri  vestri  in  dictis  castris  et  alus 
sepe  superius  recitatis  ubicumque  voluerint  erigi  fa- 
ceré perpetuoque  tenere  custellos  et  alia  quevis  signa 
sepedictam  jurisdictionem  denolantia  ac  in  eis  execu- 
liones  justitie  prout  ad  eandem  jurisdictionem  perti- 
nuerit  seu  speclare  polerit  et  debebit  faceré  et  prout 
alii  in  nostrum  dominium  simiiem  jurisdictionem  ob- 
tinentes  sunt  faceré  assueli  facinerosos  homines  pu- 
niendo flagellando  castigando  incarcerando  inquirendo 
condempnando  vel  absolvendo  absentatos  citando  ban- 
niendo  annoiando  et  confiscando  bona  eorum.  Et  de 
premissis  sive  de  ac   super  quibuscumque   criminibus 


(  aC)3  ) 
excossilnis  sive  delictis  preleritis  et  fiituris  ad  sepe- 
íiictam  jurisdictonem  por  nos  siipeiiiis  vobis  et  diclo 
monasterio  datnm  speclantibiis  ¡nibi  cognoscere  et  su- 
per  eis  procederé  perpelratores  eorum  pro  crin  inurn 
«{ualita'e  puniré  vel  cum  eis  coniponere  pro  lihito  vo- 
Inntatis  dernptis  casibus  mortis  vel  meml)ri  mulilatio- 
nis  snpradictis.  Possitis  etiam  vos  dicli  abbas  et  con- 
venlus  nomine  dicti  monasterii  per  vos  et  quem  sen 
quos  voliieiiiis  in  ipsa  criminali  et  per  dictos  vestros 
seu  dicti  monasterii  procuraloro-s  bajnlos  oíTicialesque 
vel  ministros  dicia  jurisdictione  et  exercitio  ejusdem 
etiam  de  temporibus  preteritis  pro  criminibus  exces- 
sibus  et  delictis  penisque  et  calonüs  ¡nibi  comissis  et 
imposterum  comittendis  in  ómnibus  et  per  omnia  ple- 
ne  uti  omni  appellatione  supplicalione  reclamalione 
recursu  et  auxilio  qnocum(|ue  nostri  et  nostioriim  suc- 
cessorum  et  alterius  cujuscumque  persone  noslri  par- 
te rejectis  penitus  el  repulsis  quibus  renunciam.us  ex 
publico  plenarie  et  expresse  ita  quod  a  dictis  procu- 
ratoribus  official ¡busque  et  ministris  vel  a  processibus 
sententüs  exequt¡on¡bus  et  allis  quibuscumque  ennn- 
tament¡s  eorumdem  subd¡ti  et  d¡str¡ctuales  veslr¡  et 
dicti  monasterü  in  castr¡s  villa  loco  popula  termin¡s 
parrocbüs  terntorüs  et  pert¡nenti¡s  pred¡ct¡s  ac  qu¡cum. 
que  alü  extranei  quivis  s¡nt  et  et¡am  undccumque  de- 
cHnantes  vel  quasi  ¡bidem  ut  superlus  est  relatum 
quantumcumquc  ex  ipsis  reputenl  se  gravalus  n)in¡- 
me  ad  nos  vel  uostros  seu  ad  gubernatorem  ;i;eneraleni 
Catbalon¡e  vel  ad  abquos  aüos  ¡nde  aliqíiam  babenles 
val  habituros   nunc  vel  de  ceteio  potestatem   nec  eis 


(  364  ) 
nliqualiter  liceat  appellare  provocare  siipplicare  vcl 
quovismodo  habere  recursum.  Nos  enim  ex  causa  hn- 
jusrnodi  perpetué  donationis  ipsas  supplicationes  et 
recursus  perpetuo  et  scienter  in  dictos  procuratores 
aliosque  officiales  et  fiiimstros  vestri  et  dicti  monaste- 
rii  tam  presentes  quam  futuros  transferimus  el  trans. 
latos  esse  volumus  de  certa  scientia  cum  presentí.  Ce- 
terum  possitis  vos  sepetacti  abbas  et  conventus  nomi- 
ne dicti  monasterii  et  vobis  succedentes  in  predic'Js 
niemoratis  juribus  et  actionibus  per  nos  vobis  et  dic- 
to monasterio  perpetuo  concessis  mandatis  etiamque 
translatis  uti  et  experiri  agendo  respondendo  deíFen- 
dendo  excipiendo  proponendo  et  replicando  et  omnia 
et  singula  alia  faciendo  in  judicio  et  extra  judicium 
quecumque  et  quemadmodum  nos  poteramus  ante  do- 
nationem  presentera  et  possemus  nunc  seu  etiam  pos- 
tea quandocumque.  Nos  enim  constituimus  vos  et  dic- 
tum  conventum  nomine  dicti  monasterii  ac  idem  mo- 
nasterium  in  hiis  dóminos  et  procuratores  perpetuo  ut 
in  rem  vestram  eorum  propriam  ad  faciendum  inde 
vestras  et  dicti  monasterii  ac  ipsius  conventus  omní- 
modas voluntates  sine  contradictione  et  impedimento 
nostii  et  nostrorum  et  alterius  cujuscumque  persone. 
Promittentes  per  nos  et  nostros  abbati  et  conventui 
prelibatis  et  eidem  monasterio  imperpetuum  quod  pre- 
dicta  omnia  el  singula  que  vobis  et  ipsis  supradamus 
faciemus  vos  et  eos  el  quos  volueritis  perpetuo  babe- 
re  tenere  et  possidere  perpetuo  plene  libere  et  in  pace 
ac  uti  eisdem  contra  omnes  personas  cum  donationos 
ct  gratie  principum  et  signantcr  ita  rationabiles  me- 


(  3G5  ) 
litorie  atquc  juste  stabili  et  eterna  debeant  obscrvalio- 
ne  manere.  Ceterum  recognoscimus  vol)is  ac  lenore 
hujusmodi  nostrc  carte  iii  boiia  íide  regia  atteslamur 
quod  vos  dicti  venerabilis  abbas  et  conventus  nomine 
dicti  monasterii  et  idem  etiam  nionasterium  habetis  im- 
perpetuum  omnem  jurisdietionem  civilcm  cum  pleno 
usu  et  exercicio  ejusdem  in  caslris  quadra  villa  loeo 
et  popula  supradictis  nec  non  in  caslris  de  Sánela  Oli- 
va de  Albanyana  delBornar  de  Masquefa  in  villa  de  Bo- 
nastre  el  in  quadra  de  Moia  dicte  vioarie  Villefranche 
et  in  terminis  parrocliiis  tcrritoriis  et  pertinentiis  eo- 
rundem.  Et  ¡nsuper  in  hoininibus  et  feminis  habitan- 
tlbus  et  habitaturis  nunc  vel  de  cetero  in  eisdem  et 
etiam  in  quihuscumque  alus  personis  lam  privalis 
quam  extrañéis  cujuscumque  dignitatis  status  legis  sc- 
xus  secte  et  conditionis  existant  in  caslris  villis  loco  et 
alus  predictis  sive  infra  eadem  contrahentes  seu  quasi 
licet  in  instrumentis  emptionum  per  abbates  pretéritos 
et  conventum  dicti  monasterii  factis  dudum  a  nostris 
predecessoribus  dive  memorie  regibus  Aragonum  de 
mero  et  mixto  imperio  el  alia  criminali  jurisdictionc 
omnímoda  predictorum  implicari  et  vendi  per  inadvcr- 
tentiam  notariorum  qui  illa  fecerunt  dicta  civilis  juris- 
dictio  videatur.  Mandantes  firmiter  el  expresse  illustri 
Martino  iJei  gralia  regi  Trinacrie  ducaluum  Athenarum 
et  iSeopatrie  duci  primogénito  noslro  cai-issimo  ac  in 
ómnibus  r2gn¡s  et  terris  nostris  generali  gubernatori  et 
felici  successori  post  dies  nostros  Deo  propicio  in  eis- 
dem ac  ipsum  paternali  benivolentia  que  valemus  as- 
Irictius  exorlando.  El  insuper  jubemus  de  certa  scien- 


(  366  ) 
lia  ct  expresse  sub  ¡iicuisu  iré  nostre  ac  pena  Iri'uní 
mille  ílorenorum  auri  de  Aragonia  ejus  vices  gerenti 
iii  Caíhalonia  vicariis  subvicariis  Barcbinone  el  Vallen- 
sis  Villefranche  et  Peiiitensis  el  alus  oííicialibiis  et  sub- 
dilis  nostris  presentibus  et  futuris  ad  quos  nimc  vel  in 
futui  a!íi  spectet  et  dictorum  officialium  locatenenlibus 
quatenus  donationem  el  concessionem  nostram  hiijus-  j 
modi  quam  ¡n  ómnibus  et  per  oninia  virn  et  robur  per- 
peíiiLim  volumus  et  decernimus  obtinere  íirmaní  ba- 
beant  eamque  teneant  et  o])servent  tenerique  el  serva- 
i'i  faciant  inviolabiliter  cum  eíFectu  et  eoníra  non  ve- 
niant  aut  faciant  sive  fieri  aut  venire  conlra  permit- 
tant  aliqua  ratione.  Quin  potius  vos  dictum  abbalem 
et  convenluiii  ac  idem  monasterium  vestrosqiie  et  ejus- 
dem  procuraiores  officiales  aliosque  niinistros  in  pos- 
sessionem  vel  quasi  dicte  jurisdictionis  que  vobis  et 
dicto  monasterio  damus  in  presentium  superiiis  ron- 
tentorum  manuteneant  cum  eam  sicut  pretangitur 
adepta in  fueiitis  et  deffendant  nec  ullo  modo  in  ea  im- 
})ediant  inquietent  aut  }>;  rturbent  vos  aut  diclum  mo 
nasterium  nec  officiales  prociii'alores  aliosque  minis- 
tros ejusdam  vel  eorum  locatenentibus  sed  omnino 
cunctis  oppositum  attentare  volentibus  impediantetpro- 
hibeant  viriliter  et  potenter.  ín  cujus  re!  testinionium 
presenten!  fieri  jiissimus  bulla  nostra  plúmbea  comu- 
nitam.  Data  Barcbinone  secunda  die  augusti  anuo  a 
naíivitate  Domini  miílesimo  quadringeníesimo  quinto 
regnique  nostri  décimo.  —  Sig^num  Martini  Dei  gra- 
lia  rcgis  Aragonum  Yalencie  Maiorice  Sardinie  et  Cor- 
sice  comitisque  Barcinone  Rossilionis  ct  Ceritanie.  Rex 


(  367  ) 
jLirtiiius.  —  Testes  siint  Garsias  archiepiscopiis  Cesa- 
r.uiíLislo  Jacobus  de  Frailes  Bercngarius  de  Capraria 
Petrus  de  Qiieíalto  Georgius  de  Caramany.  — Sig^- 
num  Anthonii  de  Fonte  scriptoris  dicti  domini  Ilcgis 
qui  de  ipsiiis  mandato  hec  seribi  fecit  et  clausit  cum 
rasis  et  emendatis  in  lineis  seeunda  maitirii  quarta 
constructam  artificio  duodécima  termino  proxime  dic- 
ti castri  el  in  terminis  territoriis  decimaseptima  fa- 
vor vigésima  tertia  superius  distinctarum  vigésima 
séptima  astringuntur  trigésima  secunda  et  religiosis  ab- 
bati  trigésima  nona  monasterii  exercerc  quadragesima 
prirna  vestii  quadragesima  tertia  bona  eorum  quadra- 
gesmia  quarta  supradictos  quadragesima  quinta  et 
quem  seu  quos  volueritis  quadragesima  séptima  parte 
rejectis  quinquagesima  perpetuo  et  scienter  quinqua- 
gesima  séptima  et  in  quadra  de  Moia  dicte  sexagésima 
gratia  regi  sexagésima  prima.  Et  insuper  sexagésima 
secunda  Yallensis  Villcfíancbe  et  Penitensis  sexagési- 
ma sexta  bulla  nostra  plúmbea.  —  Dominus  rex  re- 
cognita  prius  per  Bonanatum  Pelri  licenciatum  in  de- 
cretis  cui  diclus  dominus  rex  remiserat  hanc  videndam 
mandavit  micbi  Anlhonio  de  Fonte.  —  Pro.  Pujol. 


309 


Archivo  (ieiieral  de  la  Corona  de  Aragón. 
N.  28  de  la  caja  primera,  lol.  28. 


SUPER  FACTO  EXPULSIOMS  IIEllETICORUM  JüDEOIlUMQUE 
AB  ÓMNIBUS  TERRIS  REGÍS  CASTELLjE  ARAGONUM  LEGIONIS 
SICILIA    GRANATE     ET    QETERA    AC    SUPER    DEDITIONE    BEGNI 

granaTíE  atque  pace  firmata  ínter    IPSUM    REGEM  NOS- 

TRmí  ET  REGEM  FRANCORUM  NEC  NON  RECUPERATIONE  CO- 
MITATUUM  RUSCINONIS  ET  CERRITANI^  ETIAMQUE  ALUS  PRO 
PACE  SERVANDA  MEMORATIJ  DIGNIS  PLERAQUE  ALIA  IIIC  DES- 
CRIBUNTUR. 


epístola. 

Petrus  Michael  Carbonellus  Michaeli  Pérez  Alma^an 
invictissimi  et  religiosissimi  ac  polentissimi  Hispaniíc 
Regís  Secretario  ¡mpriniis  docto  P.  S.  D.  Quum  res  se- 
cundas in  dies  magis  atque  magis  Caesarem  noslrurn 
assequi  ¡ntclligam  gaudeo  equidem  haud  mediocriter  et 
quantum  possum  ex  corde  congratulor  tantae  Maiesta- 
ti.  Quid  autem  pulchrius  quid  laudabilius  quid  iminor- 
talitale  dignius  quam  inimicitias  tollere?  quaní  bene- 
facere?  quam  injuriam  propulsare?  Non  ne  hice  sunt 
Regí  nostro  ínsita?  Quíppe  qui  triginta  annis  et  am- 
plius  ab  Ruscinonis  et  Cerritaniae  ('oniitatibus  d¡vi(|ue 
nominis  Seicnissimus  Rex  Joannes  genitor  suus  spo- 


(370) 
liati  fuere  nunc  vero  recuperati.  Sed  si  illorum  recii- 
perationis  formarn  ac  nostri  Regís  egregia  facinora 
omnia  enumerare  velim  tempus  deficeret  prolixiorquc 
essem.  Veruntameii  haud  possum  continere  quin  de 
ipsius  gestis  quicquam  memoratu  dignuin  conscribam. 
3pse  nam  Rex  noster  conferre  manum  in  Sarracenos 
septem  annis  et  amplios  non  cessavit  immo  die  secun- 
do jífruiarii  anno  salulis  millesinio  quadringentesimo 
nonagésimo  secundo  tolum  Granataí  civiíatem  tubis 
clangentibus  el  pompa  permagna  illic  adhibita  perso- 
naliter  intravit  eodemque  anno  MCCíXXXXXIÍ  judeos 
omnes  ab  regnis  et  terris  suis  universis  expulit  tan- 
quam  pestes  mortíferas.  Quid  amplius.  Supei'ioribus 
annis  etiam  impresentiarum  ut  verus  fidei  cathobca; 
cultor  ob  Chrisli  ac  sacratissime  eius  matris  virgínis 
Marise  decus  ac  famulatum.  Heréticos  omnes  intra  di- 
tioñem  suam  sistentes  insecutus  fuit  ac  flammis  sup- 
poni  fecit  aíque  abegit.  Deinde  quum  cuperet  rem  pu- 
blicam  omnem  pace  perfrui  Secretarium  suum  virum 
quam  clarissímum  Joannem  Columbam  (cuius  tu  alu¡i> 
nus  es  et  hcec  non  ignoras)  ad  Franeorum  Regem  mi- 
sil ut  de  recuperatione  Comilaluum  Ruscínonis  et  Ge- 
ritanise  atque  pace  cnm  ipso  Franeorum  Rege  texeret. 
Sciebat  nam  hic  Rex  noster  sapientissimus  nullam  vic- 
toriam  esse  majorem  nullam  illustriorem  quam  seip- 
sum  vincere  nec  non  violentum  nihil  diuturnum.  Quip- 
pe  qui  Deo  opitulanle  solertiaque  el  auspícatu  huius 
nostree  Columba3  ab  Rege  Franeorum  hos  comitatus 
(ut  memoravimus)  recuperavit.  Sic  quod  pax  Ilispaniaí 
restituía  est.  Tándem  his  exactis  hic  Rex  noster  cum 


prseclaiissima  et  religiosissima  coniuge  sua  Regina  He- 
livsabct  fausto  ¡lie  die  veneris  XIII  huius  currentis 
mensis  si'plenibris  Perpinianun)  inti'avit  magna  conii- 
tanle  calerva.  Quo  íit  ut  jussu  Regum  liíec  pax  tam 
ejipei^tata  et  Baicinonai  et  in  tenis  Hispaniaí  atquo 
Fi'ancia3  tubarum  clangoribus  maximoque  aplaiisu  vul- 
gala  esl.  Quid  eigo  priestantius?  Quid  admirabilius  ex- 
cogitari  possit  principe  ])rudentiss¡mo  justissimo  for- 
tissinii)  ?  Quippe  qui  et  Fiancorum  Kex  graliam  Ínter 
ipsí)s  et  suas  universas  j)lebes  leeoneiliarint  tanquam 
deeus  maxinuun  et  praísidia  arcesque  muniíissimai 
Regnorum.  Naní  nibil  esse  diuturnum  potest  quod 
simultati  quod  odio  quod  discordise  sit  obnoxium. 
Quid  vero  Macedonurn  impeiium  aliaque  olim  imperia 
fcxcellenüoia  perdiderit  quam  iateus  odium  inimicicia3 
et  belloí'uní  atque  pugnarum  genera  quam  plui'ijna 
quí€  ¡niei'  hos  polenlissimos  Reges  sperabantur  atros- 
cissima  nisi  pax  iniercessiset.  Beata  nasn  sunt  Regna 
eivitates  castella  et  oppida  quíe  ¡n  pace  bellum  ti- 
ment.  Nam  varia  est  fortuna  belli.  Yidisli  nunquid  Re- 
gem  bunc  nostruní  multitudine  rerum  oppriiiii?  aut 
varietate  negotiorum  eoní'undi?  aut  agi-ndoi'unj  inag- 
nitudiiie  su[)erar¡?  Magna  est  e({uidem  sapientia  sua 
quandoquideni  scit  providere  fuíuris  voiuit  propterea 
cum  Fi ancorum  Rege  pacem  iniíe  haut  l)elluni  ut  ali- 
(jui  opinabantur.  Hanc  igiiur  pacem  servaiulam  docet 
Virgiiius  beato  Aurelio  Augustino  referente.  aTu  rege- 
re  imperio  popu'.os  Romana)  memento.  Huí  lil)i  erunt 
artes  pacique  injponcre  morem.  Parcere  subjeclis  et 
debellare  superbos.  >  Vult  dicere  Virgiiius  (ut  didiee- 


(  372  ) 
rim)  quod  multiplicata  Roma  ;Eneas  cupiens  in  orbe 
dominari  quum  esset  dominus  Uomae  voluit  consilium 
habere  quo  pacto  obtineie  valeret  desyderiiim  suum 
nam  Orbem  ambiens  consilium  ipsum  invenire  nequi- 
vit.  Tándem  super  hoc  cogitavit  dicens  secum  si  pa- 
trem  meum  invenire  possem  ipse  consilio  suo  quietum 
me  poneret  quare  descendendo  ad  inferos  Patrem  in- 
venit.  Cui  pater  Anchiscs  ego  inquit  scio  ad  quid  ve- 
nisti  íili  tu  vis  scire  quo  pacto  posses  in  dominio  du- 
rare dominarique  Orbi  toti  habe  in  tuo  regimine  has 
regulas.  In  primis  pacis  tempore  omni  Populo  hones- 
tos mores  impone  sic  quod  te  diligant  omnes  teque 
revereantur  ac  te  filiali  amore  colant  et  tineant.  ítem 
utaris  pace  et  misericordia  subjectis  parce  prohis  su- 
perbosque  et  impudentissimos  repice.  Non  insulse  Leo 
Papa  hoc  retulit  quodom  in  sermone.  Ha?c  est  vera 
pax  a  volúntate  Dei  non  dividí  et  in  his  qua3  solius 
Dei  sunt  delectari.  Et  licet  hsec  omnia  tu  noris  quum 
per  te  multum  sapias  tamen  fretus  amicicia  noslra  et 
ut  in  codi(;e  quem  tu  apud  hoc  Regium  vidisti  Archi- 
vum  ubi  agitur  de  castellis  viilis  oppidis  et  redditibus 
praedictorum  comitatuum  quem  ego  refeci  ut  aliqua  in 
illo  addidi  huiusmodi  epistolam  ut  Franciscus  meus 
et  alii  litterarum  amatores  legere  valeant  memoriaque 
tenere  scribere  placuit.  Revertamur  igitur  unde  dig- 
gressi  sumus.  Ad  Regem  nam  seu  alium  in  Polentatu 
existentem  pertinet  pro  pace  curam  gerere  quoniam 
ad  laudem  regnantis  trahitur  si  ab  ómnibus  pax  ametur. 
Quid  profectu  est  quod  Principem  melius  prse  diceret 
quam  quielus  populus  concors  Scnatus  et  universa  res 


(  373  ) 
pul)lk*a  moriim  honéstate  vestí ta.  Ob  lianc  causam  Fre- 
(Ici'icus  Romanoriim  Inipcratur  scr¡j)s¡t  ómnibus  Prin- 
cipibiis  Marchionibus  comitibus  aliisque  viris  honore 
piívditis  nos  tam  divinas  qiiam  humanas  leges  in  suo 
vigore  manere  cupientes  et  ecclesias  seu  ecciesiarum 
personas  sublevare  et  ab  incursu  quorumlibet  dcfen- 
sare  intendentes  quibuscumque  personis  jus  suum  con- 
servare volunuis  et  pacem  diu  desyderatam  toti  terrae 
peí'  universas  regni  partes  habendam  Regia  auctorita- 
te  indicimus.  Christus  igitur  qui  non  solum  priefectus 
est  urbibus  Mundi  immo  Rex  paciticus  veniens  in  hunc 
mundum  ut  commoliones  et  perturbaciones  sedaretet 
quietaret  docuit  pacem  dedit  pacem  et  reliquit  pacem. 
Legitur  autem  in  Gcstis  Romanoi'um  quod  laHs  con- 
suetudo  inolevit  quod  quum  ibi  firmar!  deberet  pax  Ín- 
ter veros  magnos  sive  prestantes  inler  quos  esset  mag- 
na discordia  ascendebant  montem  magnum  et  altuní 
agnusque  ducebatur  et  occidebatur  et  in  conspectu  eo- 
rum  sanguis  ilHus  effundebatur  in  pacis  reformatione 
ac  in  signum  quod  quicumque  illorum  pacem  rumpe- 
ret  máxima  de  eo  vindicta  reciperetur  sanguisque  eius 
effunderetur.  Imponannis  itaque  manum  rebus  scihcet 
quod  pax  est  finis  omniuní  bonorum  salusque  nostra 
et  Francorum  atque  ah'orum  qui  cupiunt  in  pace  de- 
gere  vitam.  Per  hanc  autem  et  Principes  satius  ?  et 
Pieges  et  viri  potentes  diutius  et  firmius  regnant  domi- 
nantur  timentur  et  amantur  ac  faecundi  obeunl  faci- 
norisque  homines  ac  sediciosi  puniuntur  bonique  prae- 
niianlur  regnaque  el  principatus  ac  potentatus  augen- 
lur  et  ditiores  eíliciunlur.  Et  nc  vcrbis  immorcmur  íi- 


(  374  ) 
nem  fació.  Verumtamen  si  quid  in  rne  csse  ariimadver- 
teris  quod  vel  usui  tibi  aiit  volnptati  futurum  putes  id 
omne  me  facturiim  intoUigas.  Ex  Regio  Archivo  Bar- 
cinon^  pridie  Kls.  Novembi-ps  anuo  salutis  millesirno 
quudringenlesimo  nonagésimo  tertio. 

Prefatus  amicus  meus  Mich.  Pérez  Almacan  obiit 
apud  oppidiim  seu  locum  vulgo  appellaíum  Madrit 
Regni  Castellse  die  lune  décimo  aprilis  hebdomadse 
Sanctse  anno  salutis  M.  quingentésimo  quartodecimo 
in  cuius  laudem  seditum  fuit  epigramma  huiusmodi  sub 
tenore  (1) 

DEO  TRINO  ET  UNÍ. 

Michaeli  Pérez  Almagano  a  Secretis 
Frd.  Regis  Catholici  Clarissimo  qui 
probitatem  Prudentiam  ac  fidem 
Tanti  Regis  imperio  ac  rebus  domi 
forisque  felicissime  ac  fortissime  gestis. 

PÁREM  HARUIT. 
Vixit  An D.  M. 

Obiil  quarto  id.  aprilis  M.  D.  XIIIÍ. 

Relicto  magno  sui  desiderio  ac  cunctis  colacriman- 

tibus. 


(1)     Editum  in  Regno  CastellíC  per  quondam  cuius  uomeii  ignoro 


(3-5) 


AHiul  epigranima  exlcnsius  edidit  Regias  Archivariuir 


D.     O.    M. 


Mich.  Pérez  Alma  cano  Bübilitano.  (1) 
Roligiosissimi  Ferrandi  2'  Ueg.  Aragonum 
Secrelaj'io  pienlissimo:  Apud  opp.  Madriti  Reg.  Cast. 
Quarto  id.  Aprilis.  M.D.XIIH.  Vita  functo. 
Gratia  Albiona  eoniíige  bene  mcrenti  relicta. 
P.  Mich.  Carb.  Ueg.  Arcbivarius  lacbrymas 
Pi'O  viro  tam  circunspecto  amico  eíFundens. 


H.    E.    F. 


(1)     Nota:  quotl  autiquitiis  Bilbilis  dicta  eral    Calataiubia  urbs   qua  hic 
Alma^an  ortus  erat. 


(  377  ) 


LIHEU  DESCUIPTIONIS  RECONSILIATIOMSQUE  PURGATIOMS 
ET  CONDEMNATIONIS  IIERETICORUM  ALIAS  DE  GESTIS  HERÉ- 
TICO RIM. 


Líber  duscriptíonis  reconsiliationisque  piirgationis  ct 
condenitiationis  /icreticonim  quem  ego  Peírus  Michacl 
Carbonellus  Regías  Archivaruis  et  Notarius  publicns 
Barcinome  fessits  sed  non  defatigalus  sub    brevi  forma 
exaruvi  absque  aliquo  domini  Regís  stypendio  sed  gra- 
tis duntaxat  et  ex  voto  in  Del  laudem  ac  fideí  Caíholí- 
cm  defensionem  ac  íiifidelíum  opprobrinm  et  confussío- 
nem  et  ut  memorue  commenderitur.  Hoec  ením  fateor  me 
habuísse  ab  orígíiialíbus  processíbus  Sánete  Inqiúsítionis 
factis  per  reverendos  inquísííores    /mretícm  prarítatís 
tam  in  cívítatibns  Barcínome   Taraconm  Víci  Gerunde 
et  Helnensi  qnam  earum  diocesibiis.  Veruntamen  non 
modo  ad  verbum  excrípsi  ea  qum  latino  sermone  exa- 
rantur  quandoquídem  processus  ipsi   Jueretícorum  siint 
partim  latino  sermone  et  partím  vernácula  lingua  scrip- 
ti  sed  elíam  mihi  placuit  alio  siglo  síne  substanticc  ma- 
ta tione    illa  edere    atqiie  excerpere    iisque  ad  folia m 
XLVII  exclusive  id  ením  feci  ad  hanc  finem  vt  verbo- 
ram  significatíones  cognitionesqne   magis  aíqae  magis 
memoria  teneamas.  Deinde  a  pr  ce  dicto  XLVII  folio  in 
antea  eo  modo  qao  proeessas  hereliroram  mihi  ixlábe- 
tur  eiusquc  effectas  traditur  continuabitur  et  eius  pro- 
secutio  fiet  ni  hilo  additti  ni  biloque  remoto. 

TOMO  XXVI I  t  2.') 


(78) 


lioverendus  Alfonsus  Spinn  herelicse  praviíatis  in- 
quisitor  jussii  Regio  preeunte  voluit  et  mandavit  mihi 
Petro  Michaeli  Carbonello  Regio  Archiva  rio  ut  in  hoc 
regesto  sive  libro  continuarem  que  faciunt  [iro  oíTicio 
inquisitionis  heréticas  pravitatis  tara  privilegia  prag- 
máticas ordinationes  statuta  eljura  quam  processiones 
reconsiiiationes  gratias  absolutiones  el  condemnaliones 
per  eiini  faciendas  seu  fieii  statueridas  et  mandandas 
nominaque  oniniíim  et  singularium  personarum  in  he- 
retica  pravitate  deprehensarum  juxta  ordinem  modiim- 
que  et  formam  processus  inde  initiati  inserere  cu- 
rare m. 


Regía  liceiitia  inqnirendi  adversiis  heréticos  concesa 
fratri  Bernardo  de  Podio  ordinis  fralrum  minorum  in 
sacra  pagina  Magistro:  pravitatis  Eereticm  Inquisitori 
apud  provintiam  Provintioí  a  qiia  heretici  fiigiendo  re- 
cedentes  Cataloniam  petiehant. 


Pelrus  Dei  gralia  Rex  Aragonum  Yaleniiae  Maiorica- 
rum  Sardinise  et  Corsicse  Comesque  Rarcinonaí  Rossi- 
lionis  et  Ceritaniíc.  Yenerabili  et  religioso  fratri  Ber- 
nardo de  Podio  ordinis  fratrum  minorum  ni  Sacra  pa- 
gina Magistro  pravitatis  hereticíe  Inquisitori  m  provin- 
tia  Provintise  salutem  et  dileclionem.  Nuper  percepto 
per  sanctissimum  in  Christo   Paírem  et  dominum  do- 


(  379  ) 
minum  ínnocentium  divina  providonlia  papam  sexturn 
quod  non  niilli  judei  de  (;.Tcitale  judaica  ad  lumen 
Christi  verum  pervenire  cupientes  qui  sanclum  ehris- 
ma  et  baptisnium  in  lavacro  icgeneíationis  susccpe- 
raut  ut  canes  ad  voniitum  redeuntes  nomen  (Christi 
sanctum  ad  fidrm  ac  Ecclcsiam  sanctaní  calholicam 
abnegando  deludentes  de  comilatu  Venaysini  et  alus  lo- 
éis et  terris  cidem  domino  Paps^  immediate  sulijeclis 
ac  de  provintia  Provintia^  et  alus  tenis  et  loéis  vobis 
dicto  Inquisilori  auctoiiíate  apostólica  decretis  exive- 
rant  et  futiendo  ad  Heünum  nostrum  Aiauonum  et  ter- 
ras  alias  nobis  subjectas  et  ad  alia  loca  atque  Regiia 
se  transtulei'ant  et  in  ipsis  locis  ac  Regnis  judeisando 
et  secundum  peifidum  judaicum  judeorum  ritum  vi- 
vendo  nomen  Domini  nostri  Dei  Jesu-Christi  et  íidcm 
pra?dictarn  blasphemando  degebanl  vos  inde  dominus 
Papa  ad  nos  et  nostraní  Uegiam  maiestatem  destina vit 
haec  nefandissima  crimina  expositurus  et  ad  inquiren- 
dum  cum  ipsis  neophitis  et  eorum  singulis  scxus 
utriusque  de  et  super  ómnibus  antediclis  cum  ómni- 
bus et  singulis  em.ergenlibus  dependeniibus  et  conne- 
xis  exinde  cosque  quos  de  piíediclis  cuipabilcs  possi- 
tis  reperire  capiendum  carcerandum  et  puniendurn  jux- 
ta  canónicas  sanctiones  etiam  si  qui  ipsorum  sepulti 
essent  exhumandum  vos  specialiter  depulavit  ac  no- 
bis scripsit  ul  vobis  el  vestris  faxoribus  consiüis  et  au- 
xiliis  quibus  indigcretis  circa  piícfnissa  subvenií'c  cu- 
raremus  prout  hxv.  omnia  et  sir.gula  in  suis  npostoli- 
cis  litteris  tam  apertis  quam  sicretis  nobis  [ler  vos  pro 
parte  ipsius  domini  PapíP  prescnlatis  et  dir(  clis  plenius 


(  380  ) 
conti'nenlur  et  vidimus  contirieri.  Vosque  in  nostri  pre- 
sentía conslitutus  príedictis  et  quibusdam  alus  nobis 
per  vos  diligenter  expositis  humiliter  nobis  siipplicas- 
tis  ul  illis  et  favoribus  et  consiliis  et  auxilüs  quibus 
Ídem  dominus  noster  Papa  nobis  scripserat  pro  prse- 
dictis  vobis  fiívorabiliter  per  nos  et  nostros  subditos 
subvenire  vellemus.  Nos  vero  ut  íiüus  obedientiíB  et 
calholíc8B  fidei  seduUis  zelator  cupientes  exhortationi- 
bus  apostolicis  condescenderé  et  devotius  parere  et 
vestris  suplicationibus  sequitati  consonis  et  raíioni  si- 
cut  decet  favorabiliter  annuere  ac  factis  íidei  ut  fervi- 
dus  auxiliator  assistere  vobis  fratri  Bernardo  inquisiio- 
ri  prediclo  sequendo  quantum  possumus  commode  de 
presentí  ípsius  domíní  nostri  summí  Pontificis  volun- 
tütem  plenam  et  liberam  licentiam  auctoriíatem  et  fa- 
cultaíem  damus  concedimus  et  ímparlimur  ac  vos 
quamdiu  tamen  ínfra  Regna  vel  térras  nostras  prsesen- 
tialiter  extiterítís  et  non  alias  per  vos  vel  alium  seu 
alios  regnícolas  tamen  nostros  cum  diclis  neopbítis  se- 
xus  utriusque  síc  ut  predicitur  judaisantibus  et  eorum 
singulís  nec  non  cum  quibuscumque  alus  judeis  et  ju- 
deabus  ac  personís  alus  etiam  cbristianis  et  nostrorum 
regnorum  ac  terrarum  nostrarum  íncolis  quí  forsítan 
dictíe  apostasííe  possunt  esse  ín  causa  et  culpabíles  vel 
vehementer  suspecti  reperírí  de  praedictis  aut  parte  eo- 
rundem  poterunt  vel  alias  vos  informare  ubílibet  ínfra 
dicta  noslra  Regna  et  quascumque  teiras  alias  nobis 
quomodolibet  subjectas  inquirere  ínquisitiones  et  in- 
formalíones  quascumque  tam  summarias  et  secretas 
quam  alias  recípere  et  facerc  et   quoscunque  culpabí- 


(  381  ) 
les  aut  suspeclos  de  piaídictis  seii  corum  síngulis  ca- 
pere  incarcernre  capique  et  incarcerarí  faceré  cosque 
corrigere  el  puniré  juxta  el  secundum  canónicas  sanc- 
tiones  et  alias  diclum  inquisiíionis  ollicium  cum  ómni- 
bus et  singulis  emergentibus  incidentibns  dependen- 
tibus  et  connexis  ac  incumbentibus  et  necessariis  cir- 
ca  predicla  et  quselibet  eoruodem  et  prout  iu  lilteiis 
apostolicis  supradictis  dictíe  veslise  commissionis  a  Se- 
de apostólica  babetis  ¡n  mandatis  exercere.  El  nihilo- 
minus  ut  facía  fidei  quse  favoribus  multifariis  prome- 
rentur  et  privilegiata  sunt  ut  canónicas  sanctiones  at- 
testantur  suum  sicut  decet  et  optamus  Den  placabilem 
sorliantur  efTectum  universis  et  singulis  oíTicialibus  et 
subditas  noslris  dictorum  nostrorum  regnorum  et  ter- 
rai'um  aliarum  et  locorum  quoruiicunque  nobis  quo- 
vismodo  sive  inrimediate  vel  mediate  subiecloi'um  prge- 
sentibus  et  futuris  et  ipsorum  cuiuslibet  oíbcialium 
locatenenlibus  prsesentium  tenore  districte  praecipien- 
do  mandamus  qualenus  ipsi  et  eorum  singuli  cum  per 
vos  dictum  inquisitorem  seu  deputandum  vel  depulan- 
dos  regnicolas  tamen  noslros  super  praediclis  requi- 
rentur  vobiscum  in  captione  diclorum  judaisantium  et 
aliorum  quoruncunque  culpabiiium  vel  suspectorum 
prsedictorum  ac  in  praemissis  alus  ómnibus  et  singulis 
exercendis  faciendis  et  complendis  assistant  et  consi- 
lium  auxilium  et  favorem  vobis  et  dictis  deputandis 
per  vos  ad  pr^emissa  prebeant  carceresque  securos  et 
suííicientes  vobis  assignent  et  rcliqua  praestent  quae 
per  brachium  saeculare  iníjuisiloribus  et  gerenlibus 
facía  fidei  praestari  el  fieri  debet  et  est  secundum  juru 


(  382  ) 
soIilLun  vobisque  ac  vcstris  per  vos  ut  pryedicitur  de- 
putandis  de  securo  et  sólito  conducto  provideant  quan- 
docLinque  fuerint  requisili  et  quoscuiique  nostros  re- 
gios et  naturales  laicos  et  domiciliatos  in  regnis  vel 
terris  nostris  nolis  ubilibet  constilutos  et  quos  vos  et 
dscti  vestri  deputandi  duxeritis  eligendos  quosque  vos 
et  vestri  deputandi  ad  predicta  non  exemptos  seu  alie- 
nígenas a  terris  nostris  notarios  sumere  haheatis  forti- 
ter  compellaní  si  fuerit  necesse  ad  vobiscum  et  cum 
ipsis.  deputandis  el  quolibet  ipsorum  assistendum  ut 
scribas  et  notarios  in  príedictis  in  quocumque  vide- 
bitur  expediré  vobisque  et  deputandis  per  vos  ac  sin- 
gulos  duui  tamen  infra  térras  nostras  prsesentialiter 
fueritis  ut  praífertur  in  ómnibus  et  singulis  antedictis 
cum  emergentibus  dependentibus  et  connexis  et  pra;- 
dictis  -et  quolibet  eorundem  pareant  efficaciter  et  in- 
tendant  sicut  nobis  omni  niojosa  dilatione  et  opposi- 
tione  ac  excusatione  ccssantibus  quibuscumque  ut 
mereantur  fidei  catbolice  zelalores  reputari  et  ne^sen- 
tentias  a  canone  latas  contra  fautores  hereticorum  et 
impeditores  oííicium  dicte  inquisitionis  et  fidei  nego- 
tiorum  nostramque  indignationcm  damnabiliter  incur- 
rant.  Noslre  tamen  intentionis  omnino  existil  quod 
locorum  ordinarii  ut  Episcopi  seu  vicarii  eorundem  vel 
localenentes  ipsorum  vicariorum  aut  inquisitor  seu  iii- 
quisitores  dictorum  nostrorum  Regnorum  et  terrarum 
seu  ipsorum  alter  ad  electioncm  tamen  vestram  dicti 
inquisiíoris  et  veslrorum  vobiscum  et  cum  ipsis  depu- 
tandis in  ómnibus  et  singulis  processibus  ex  dicta  cau- 
sa íiendis  et  ferendis  scntenciis  assislant  et  una  vobis- 


(  383  ) 
cum  sententialiter  diíliniani.  In  rcceplione  eiiim  seu 
v^xaminatione  teslium  nostri  oíliciales  Regü  vel  alü  lo- 
coriim  temporales  coadiuvent  el  assistant  vobis  et  ves- 
tris  deputandis  cum  per  vos  vel  eos  fuerint  requisiti. 
Volumus  iusuper  et  per  presentes  decernimus  quod  si 
per  vos  dictiim  iuquisilorem  infra  térras  nostras  exis- 
tenlem  contingat  ad  predicta  exercenda  aliqíios  depu- 
tare  quod  transumpto  harum  nostrarum  lilterarumi  in 
instrumento  publico  et  sub  nostro  sigiilo  inserto  abs- 
que  decreto  cuiusquam  judiéis  ordinarii  per  quoscun- 
que  subditos  nostros  et  dictoruin  regnorum  et  terra- 
rum  talis  et  tanta  fides  adhibeatur  et  tantam  elTicatiam 
et  roboris  et  valoris  íirmitatem  obtineantac  si  presen- 
tes lillere  nostre  originalitcr  exhiberentur.  Nihilominus 
omnes  et  singulas  condemnationes  et  alia  emolumenta 
inda  provenientia  vobis  et  nostro  fisco  applicari  et  per 
nootrum  tbesaurarium  exigi  levari  et  recipi  laboribus 
et  mercede  dictorum  notariorum  et  aliorum  circa  pie- 
dicta  necessai'iorum  et  solitorum  duntaxat  exceptis  vo- 
lumus et  juhemus.  Datum  Cervai'ie  octava  die  novem- 
bi  is  anno  a  nativitate  Doniini  M  trecentesimo  quiuqua- 
gesimo  nono.  P.  Cancela rius. 

PraMusertas  sanctorum  doctorum  et  summorumPon- 
tificum  auctoritates  constitutiones  statuta  et  ordinatio- 
nes  niibi  Petro  Micbaeli  Carboncllo  Regio  Aicbivario 
hoc  in  loco  transcribere  libuit  ad  liquido  monstjanda 
qua3  pertinent  ad  heretica3  pravitatis  inquisitionem 
specialiter  super  juramento  inquisiioribus  ipsius  here- 
ticae  pravitatis  prestando  per  illos  qui  praesunt  civitati 
vel  loco  alio  quocumque  nomine  conseantur.  Quod  qui- 


(  384  ) 
dem  juramentum  modo  predicto  die  veneris  XX  meii- 
s¡s  jiilü  anuo  a  nativilate  Domini  MCCCC  octogésimo 
séptimo  prípstiterunt  persoiiíc  subscripta?  in  civilate 
Karcinona  personaliter  existentes  reverendo  in  Chrislo 
patri  fratri  Alfonso  Spina  (1)  predictai  hereticíe  praví- 
tatis  inquisitori.  Et  primo  lUs.  Dominus  Infans  Henri- 
cus  Aragonum  et  S¡cil¡£e  Comes  Empoiiarum  et  caete- 
ra  Locumtenens  generalis  Serenissimi  domini  Regís. 
Magnifici  Franciscas  Malet  Regens  Cancellariam  Pe- 
trus  de  Perapertusa  Vicarius  Barcinoníe  Joannes  Car- 
riera  Baiulus  generalis  Principatus  Catalonise  et  cae' 
teri  oíficiales  jiirisdictionem  exercenles, 


En  el  relato  que  precede,  antes  del  párraio  que  empie- 
za Nostre  tamen,  marca  el  autor  la  señal  de  nota,  y  en  es- 
la  se  extiende  con  el  siguiente  escrito,  al  pie  del  cual  es- 
plica  en  cierto  modo  los  motivos  que  le  han  impulsado 
á  ello. 


Nota:  Quod  égregius  ille  doctor  Franciscus  de  May- 
ronis  in  suo  quodam  tractatu  de  hereticis  dicit  here- 
sim  esse  errorem  sed  non  quemcumqne  errorem  qui 
est  contra  fidem  catholicam  aut  Ecclesiam  ut  babetur 


(1)  Memoria  teñe  quod  prefatus  doininus  Alfonsns  Spina  ingrossus  est 
civilatem  Barcinonaj  die  dominica  quinta  julii  anno  prsedicto  MCCCC 
LXXXVII. 


(  385  ) 
in  proemio  de  origine  heresis  Augustini  ubi  dicitur 
quod  non  omnis  error  est  heresis  licet  heresis  sine  er- 
rore  esse  non  possii  :  hec  aiitem  diffinitio  confirmatur 
per  illud  quod  dicitur  acluum  Vo  ubi  secta  saduccorum 
fuit  vocata  lieresis  quia  non  solum  contra  fidem  vete- 
ris  lestamenti  negabant  resurectionem  et  Angelos  sed 
etiam  contra  Synagogam  Phariseorum  utrumque  con- 
fitentium.  Et  nota  quod  heresis  secundum  Isidorum 
VIH  elhimologiaruui  c.  Hl  el  XXIIII  q.  II  c.  heresis  ab 
electione  vocatur  quod  scihcet  unusquisque  id  sibi 
eligat  quod  illi  esse  videtur  ut  philosopbi  paripatheti- 
ci  achademici  epicuiei  et  stoici  vel  sicut  alii  qui  per- 
versuní  dogma  cogitantes  arbitrio  suo  ad  instruenda 
sive  suscipienda  quelibet  ipsc  sibi  elegit.  Nobis  ergo 
ex  noslro  arbitrio  nihil  inducere  hcel  nec  ehgere  quoJ 
aüquis  de  arbitrio  induxerit.  Apostólos  Dei  habemus 
auctores  qui  nec  ipsi  quicquam  ex  suo  arbitrio  quod 
inducerent  elegerunt  sed  acceptam  a  Christo  discipli- 
nam  fideliter  nationibus  assignaverunt.  Ita  quod  si  Án- 
gelus etiam  de  civlis  aliter  evangelizaverit  anathemata 
vocatur  hícc  ille.  Ex  bis  patet  quod  heresis  habuitor- 
tum  ab  electione  propri  judicii  quia  non  eügunt  ea 
que  sunt  a  Christo  veré  tradita  sed  ea  que  sibi  sugge- 
rit  mens  propria.  Atiende  etiaui  quod  dicit  Augusti- 
nus  in  1¡.  contra  Epislolam  í'undamonti  non  credeie  ¡n- 
quit  evangelio  nisi  quia  Ecclesie  catholice  credo.  Etiam 
nota  quod  diverse  opiniones  docloruai  Sacre  Scriplurc 
si  non  pertineanl  ad  fidem  el  ad  bonos  mores  absque 
periculo  auditores  utranquc  opinionem  scíjui  possunt 
in  tali  enim  casu  locum  babel  illud  Rom.  Xllil  unus- 


(  386  ) 
quisque  in  sensu  suo  abundat.  In  alus  autem  que  per- 
tincnt  ad  fidem  et  bonos  mores  nullus  excusatur  si  se- 
qualur  opinionem  erroneam  alicuius  Magistii  non  qui- 
dem  propter  ignoran tiam  quia  tune  immunes  liaberen- 
tur  a  peccato  qui  secuti  sunt  opinionem  Airü  Nestorii 
et  aliorum  errantium  in  fide  neo  etiam  excusari  potest 
propter  simplicitatem  et  ignorantiam  quia  in  relms  du- 
bJis  potissime  in  liis  que  sunt  íidei  non  est  de  facili 
príestandus  assensus.  Ideo  ut  dicit  Augustinus  1!I  de 
doctrina  ehrisliana  consulere  debet  aliquis  regulan)  íi- 
dei quam  de  scripturarum  planioribus  loéis  et  auctori- 
tate  Ecclesige  percipit.  Príeterea  legi  quod  utile  est  es- 
se  hereses  in  Ecclesia  Dei  licet  in  se  hereses  male  sint 
et  hoc  probalur  auctoritate  Aposloli  I  Cor.  XI  ubi  di- 
citur  Oportet  heieses  esse  ut  qui  probati  sunt  mani- 
festi  fiant  in  vobis  super  quo  dicit  glosa  Oportet  et 
utile  est  etiam  hereses  esse  sicut  errant  in  hiis  qui 
dubitabant  de  resurrectioné  etc.  Et  licet  Apostolus  di- 
cat  Oportet  hereses  esse  tamen  non  vult  nec  optat  ut 
hereses  sint  sed  quia  sic  futuruu)  est  dicit  et  quia  hoc 
utile  est,  Et  atiende  manifesté  útiles  esse  hereses  non 
in  se  quia  male  sunt  sed  quia  earum  causa  excilantur 
calholici  viri  ad  consyderandas  veritates  fidei  calholi- 
cíe  et  sacrse  scriptuise  qui  primo  inadvertenter  quasi 
somno  gravi  dormiebant.  —  An  sit  cum  hereticis  aut 
alus  hominibus  publico  disputandum  de  fide  respon- 
detnr  secundum  Thomam  in  secunda  secunde  q.  X 
quod  in  disputatione  fidei  sunt  dúo  consyderandaunum 
ex  parte  dispulantis  scilicel  quia  disputat  tanquam  du- 
bius  de  fide  et  experiri  volens  veritatem  tune  peccat 


(  387  ) 
})i'oculdub¡o  tanquam  infidelis.  Si  autem  dispiitat  ad 
confulaiulum  errores  vel  ad  exercitiimí  esl  laudabilis- 
Aliud  est  consyderandiim  ex  parle  aiidientium  utrum 
scilicet  ipsi  sint  inslrucli  ct  íiimi  in  fidc  tune  enim 
nullum  est  periculum  disputare  aut  si  audientcs  sunt 
sioiplices  ct  in  íide  tilillantes  ct  tune  circa  tales  distin- 
guendum  est  quia  si  sunt  solicítate  ab  iníidelibus  in- 
tentibus  in  eis  íidem  corrumpere  tune  necesse  est  pu- 
blico disputare  dnmmodo  inveniantur  aliqui  ad  hoc  ido- 
nei  per  hoc  nam  sinijjlices  in  íide  firmabuntur  ct  lolle- 
tur  decipicndi  facultas  in  fidclibus.  Si  veio  non  sunt 
solicitati  tune  pcriculoruní  est  publice  de  fide  dispula- 
re  coram  simplicibus  quorum  fides  etiam  ex  hoc  esl 
firmior  quod  nihil  diversuní  audierunt  ct  ideo  non  ex- 
pedit  eis  ut  audiant  vci-ba  iiiíidclium  disputimtiuni  con- 
tra íidem.  Prohibentur  quoque  omnes  laici  publice  dis- 
dutare  de  fide  vel  oculte.  Qui  vero  contra  feceritexco- 
municationis  laqueo  innodetur  extra,  de  hereti.  C.  que- 
cumque  li.  VI.  Ñola  hic  de  modo  inqnirendi  heréticos 
scilicet  quod  sí  papa  dat  certam  formam  illa  tenenda 
est  alias  possunt  qucii  peí*  accusationení  inijiMsiiionem 
et  denuniiationem  sed  in  examinatione  testium  contra 
befe  ticos  debent  interesse  du£e  personse  religiose  et  si 
fieri  potest  per  publicara  personara  conscribi  tcslium 
dicta  extra,  de  hereti.  C.  ut  oíTicium  li.  VI.  S.  volumus 
et  conceditur  reli^iiosis  qui  dum  essent  in  s.tcuIo  ta- 
bcllionatus  otlicium  habuerunl  et  cxcrcuerunl  et  etiam 
clericis  si  in  sacris  sint  constituti  exercere  libere  olli- 
cium  labellionalus  quo  ad  premissa  si  eis  injunclum 
fueril  ut  in  dicto  C.  ul   ofiícium  S.   concedentcs.  ítem 


(  388  ) 
tenentur  Diocesani  vel  Archiepiscopi  vel  Archidiaconi 
semel  saltem  in  anno  per  se  vel  per  alios  querere  he- 
reticos  ubi  fama  est  eos  habitare  et  illos  quos  ciedunt 
de  hoc  aliquid  scire  debent  coinpellere  jurare  ut  indi- 
cent  si  quos  habent  suspectos  propter  occulta  conven- 
tícula vel  alia  signa  extra,  in  C.  excomunicamus  S.  ad- 
dicimus.  Suspectus  autem  si  vocatus  confitetur  et  spe- 
ratur  de  correctione  potest  ei  injungi  penitentia  salu- 
taris.  Si  autem  negat  et  ante  sit  infamatus  indicetur 
ei  purgatio  quam  si  non  prcstiterit  excomunicabitur  et 
usque  ad  salisfaclionem  condignam  ab  ómnibus  evita- 
bitur.  Et  si  per  annum  sic  steterit  extunc  velut  here- 

ticus  condemnetur .  ,  . 

Ilem  illi  que  presunt  civitati  vel  loco  alii  quocumque 
nomine  censeantur  ad  requisitionem  eorum  debent  ju- 
rare prescise  attendere  inviolabiiiter  observare  ac  fa- 
ceré ab  ómnibus  suis  subditis  inviolabiiiter  observaii 
toto  tempore  sui  regiminis  constitutiones  in  favorem  fi- 
dei  a  Sede  Apostólica  promulgatas  ac  etiam  reproba- 
tas  quas  qui  jurare  noluerit  et  servare  ut  infamis  et 
tanquam  hereticorum  fautor  ac  de  íide  snspectus  offi- 
ció  et  honore  sui  regiminis  oxpolielur  nec  ulterius  ad 
dignitatem  aliquam  vel  oííicium  publicum  assumatur 
nec  teneat  aliquid  quod  fecerit  ut  potestas  ballivus 
vel  cónsul  vel  rector  extra,  li.  VI  C.  ut  officium  S.  sta- 
tuimus.  Debent  etiam  omnes  rectores  in  hoc  negotio 
parere  diocesanis  et  etiam  inquisitoribus  nec  aliquo 
modo  debent  cognoscere  de  hoc  crimine  ut  captus  li- 
berare et  huiusmodi  alias  sunt  excomunicati  et  si  ex- 
comunicationem  sustinuerunt  per  annum  condemnari 


(  389  ) 
debent  tanquam  lieretici  extra  in  C.  ut  inquisitionis  li. 
VI.  ítem  in  negotiis  heresis  procedí  potest  simpliciter 
et  de  plano  et  si  periculum  essct  non  noininatis  accu- 
sationihus   vel  tcstibus    publice  nisi  coram  aliquibus 
providis  precipiendo  et  de  tcnendo  secrelum  sed  ces- 
sante  periculo  publicentur  fit  in  alus  judiciis  extra,  in 
capitulo  statuta  li.  VI.  Sed  numquid    bereticus  poleiit 
appellare  dico  quod  hereticis  inbibita  est  appellatio  eX' 
tra.  eodem  C.  ut  inquisitionis  li.  VI.  —  Nota  quod  non 
potest  quispiam  esse  inquisitor  nisi   altigerit  quadra- 
gessimiim  annum  et  tam  ipsi  quam  coniissarii  deputa- 
ti  non  possunt  pecnniam  extorquere  nec   scienter  ec- 
clesiarum  bona  ob  delictum  clericorum  fisco  Ecclesise 
applicarc  alioquin  sunt  excomunicati  ipso   facto  a  qua 
non  possunt  absolvi  príeter  quaní   in   mortis  articulo 
doñee  illis  a  qudjus    extorserint  plene  satisfecerint  de 
pecunia  sic  extorta  nullis  privilegiis  pactis  aut  remis- 
sionibus  super  hoc  valituris  extra,  de  hereticis  volen- 
tes  in  C.leinenlinis.    Et  nullo   modo  potest  inquisitor 
procederé  contra  aliquem  oñicialem   vel  nunciuní  Ro- 
mana» CuriíE  ut  palct  in  Extravaganti   Joan  XXU  que 
incipit  confrater.  Quis  proprie  dicatur  relapsus  respon- 
deturquod  accusatus  de  heresi  vel  sUvSpectus  vehemen- 
ti  suspitione  qui  in  juditio  abiuravit  et  postea  commi- 
tit  ipsam  talis  censetur  relapsus  licet  antea  beresis  cri- 
men non  fuerit  plene  [)robatum.  Sed  si  levis  fuit  sus- 
picio  non  debet  judicari  rela[)sus  (|uamquam  ex  lioc  sit 
gravius  puniendus  non  tamen  debet  ex  boc  in  beresim 
relapsorum  pena  puniri  extra,    de  bcretieis  accusatus 
li.  VI.  Oui  vero  in  una  specie  scire  in  uno  íldei  arti- 


(  390  ) 
culo  vel  sacramento  Ecclesiíe  erravit  et  postea  abjura- 
vit  simpliciter  vel  generaliter  heresiin  si  postea   erret 
in  aüo  relapsus  est  judicandus  Extra,  eo.  accusatus  1¡. 
VI.  Ule  autem  de  cuiíis  lapsii  in  hercsim  ante  abjura- 
tionem  constiterat  vel  nunc  constat  si  postea  herelicus 
receptet  deducat  visitet  vel  associet  vel  numera  aut  do- 
na eis  donel  vel  mittat  vel   favorem  impendat  qui  ex- 
cusan non  possit  judicari  debet  relapsus  Extra,  oo.  ac- 
cusatus li.  VI  in  tali  casu  verum  est  quod   dicit  Apos- 
tolus  ad  Ro.Iqui  talia  agunt  digni  sunt  morte  non  son- 
lum  qui  faciunt  sed  etiam  qui  consenliunt  ñu'ientibus. 
Ítem  est  notandum    quam   penam    incurrunt  Episcopi 
vel  inquisitores  vel  oorum  substituti    si    malicióse  aut 
fraudulenter  imponant  alicui  crimen  heresis  vel  aliquid 
alio  falso  imponentes  quod  impediat   executionem  offi- 
cii  eorundem  respondetur  quod  si  ipsi  causa  odii  gia- 
tia3  vel  amoris  vel  luci'i  vel   commodi  lemporalis  orai- 
serint  procederé  vel  aliquem  vexarent   imponendo  ip- 
sam  heresim  etc.  si  Episcopi  sunt  vel  supra  per  trien- 
nium  incuiTunt  suspensionem  ab  officio.  Si   inferiores 
sunt  excomunicati  sunt  a  qua  non  nisi  per  papam  pos- 
sunt  absolví  preterquam   in  mortis  articulo  et  eandem 
penam  incurrunt  si  omiserint  contra   qnemquam   pro- 
cederé ubi  fuerit  procedendum  Extra,  de  hereticis  mul- 
torum  in  Clemen.  Etiam  est  videndum  si  in  aliquo  ca- 
su sunt  heretiei  tolerandi  respondetur   quod  in    pena 
beresis  iria  possumus  consyderai'c  primo  ipsius  gravi- 
tateui  criminis   secundo   Ecclesia?  corrigentis  cJKirita- 
tem  tertio  ipsorum  íidelium   ulilitatem.   Considerando 
primo  criminis  gravitalem  statim  cum  heretiei  depre- 


(  391  ) 
hensi  sunt  essent  ¡nterficiendi  magis  quam  inccndiarii 
aut  falsarü  unde  Exodi.  XXXUstatim  ciim  Moyses  des- 
cendil  de  monte  mandavit  quod  frater  inleríicéret  fra- 
trem  suum  et  proximus  proximum  pro  peccato  idola- 
tria?.  Et  Deutero.  Yll  mandatum  l'uit  populo  Israelítico 
ut  aias  hercticorum  subverleret  et  sculplilia  conibuie- 
ret.  Et  III  Regum  XXll  dieitur  quod  Rex  Ozias  vidit 
sepulchra  in  montibus  tulitque  ossa  eorum  de  sepul- 
chris  et  combuscit  illa.  Si  vero  consydcramus  in  tali 
crimine  cbaritalem  ecclesiic  íunc  non  statim  tradun- 
lur  herelici  exterminio  sed  circa  eos  servatur  ordo  cor- 
reclionis  fraterna}  quia  monelur  primo  et  secundo  et  si 
postmodum  reperiuntur  relapsi  non  ampjius  Ecclesia 
eos  tolerat  quia  nihil  amplius  de  eorum  correctione 
imperat.  Sed  consyderando  utilitatem  fidclium  si  ali- 
qui  sint  beretici  qui  sic  defendunt  falsitatem  sententiíc 
suse  ut  in  térra  muUitudineíu  faciant  et  (onventioulo- 
rum  segregationes  vel  ecclesise  conturbationes  cogitent 
tune  absque  alia  dilatione  vel  inquisilione  exterminan- 
di  sunt  quia  cum  bonum  commune  sit  preferendum 
privato  magis  est  providendum  saluli  communi  quam 
saluti  alicuius  vel  aliquorum.  Sed  id  unum  omiseram 
de  pena  qua  sunt  puniendi  beretici  et  respondetur  quod 
quadrupbci  pena  scilicet  excomunicatione  depositione 
rerum  ablatione  et  militar!  persecutione.  Excomunica- 
tione quia  omnis  hereticus  sive  occultus  sive  manifes- 
lus  ¡pso  jure  est  excomunicatus  majore  excomunica- 
tione XXIU  q.  1.  C.  I  et  n.  Extra,  de  lieret.  C.  ad  abo- 
lendam.  Secundo  depositione  quia  indislinctc  sive  cle- 
ricus  sive  laycus  etiain    Papa   vel  impei'alor  vel  quili- 


(  392  ) 
bel  alius  debet  deponi  ab  omni  dignitate  xl.  disL  si 
Papa  XXXIIlIq.'i.  qui  contra  pacern.  Tertio  rerum  tem- 
poralium  oblatione  quia  omnia  bona  eoruin  debent  con- 
fiscan Ecclesiaí  cu¡  deserviebant  si  erant  clerici  vel 
laici  si  in  temporali  jurisdictione  sunt  Ecclesite  subjec- 
li.  Aliorum  vero  laicorum  bona  principibus  secularibus 
conüscantur.  Quarto  mililari  persecutione  si  enim 
propter  malos  puniendos  oportuit  Regiam  maieslatem 
non  soliim  legibus  esse  decoralam  sed  aimis  armatam 
multo  fojtius  propter  heréticos  exterminandos.  ¡deo  di- 
cit  gl.  I.  Cor.  V.  de  Paulo  quod  cum  videbat  aliquos 
protervos ad  corrumpentes  fidem  Sathana?  tradebat  cor- 
poraliter  vexandos.  Sic  ergo  heretici  non  solum  exco- 
municantur  et  deponuntur  sed  etiam  omni  officio  et 
beneficio  debent  expoliari  et  si  clericus  sit  debet  de- 
gradan et  demum  quilibet  talis  debet  reliqui  arbitrio 
potestatis  secularis  animadversione  debita  puniendus 
scilicet  crematione  nisi  continuo  post  deprehensionem 
erroris  ad  fidem  velit  revertí  et  errorem  suum  abju- 
rare et  satisfactionem  exhibere  et  sic  redeuntes  de- 
bent in  perpetuo  carcere  recludi  Exlra.  de  hereticis 
excomunicamus  II.  Sed  quam  penam  incurrunt  ere- 
denles  receptores  defensores  et  fautores  hereticorum 
respondetur  quod  quilibet  talis  est  excomunica  tus  et 
si  non  satisfecerit  infra  annum  ex  tune  ipse  jure  est 
infamis  nec  ad  publica  ofílcia  seu  consilia  nec  ad  eli- 
gendos  aliquos  ad  huiusmodi  nec  ad  testimonium  de- 
bet admiti  nec  potest  condere  testamentum  nec  ad  ali- 
cuius  hereditatis  successionem  accederé.  Nullus  quo- 
que  a  super  quocumque  negolio  sed  ipse  alus  cogetur 


(  393  ) 
responderé  si  judex  est  eius  non  valet  sententia  s¡  ta- 
bellio  non  valent  eius  instrumenta.  Et  sic  in  similibus. 
Si  vero  sit  clericus  ab  omni  oíTicio  et  beneficio  debet 
deponi  et  illi  qui  tales  postquain  fuerint  ab  ecclesia 
denominati  evitare  contempserint  debent  excomunica- 
r¡  probantur  hec  omnia  Extra,  eodem  excoinunicamus 
C.  S.  credentes.  ítem  omnes  clerici  qui  talibus  exibent 
ecclesiastica  sacramenta  vel  traderent  ecclesiasticse  se- 
pultura; aut  elemosinas  seu  oblationes  eorum  recipe- 
rent  debent  privare  suo  oíficio  ad  quod  nunquam  res- 
tituentur  sine  indulto  Sedis  Apostólica;  speciali  simili- 
ter  et  regulares  quorum  eliam  privilegia  in  illis  dioce- 
sibus  non  serventur  eis  in  qui  bus  tales  excessus  per- 
petrare presumpserint  ut  in  d.  c.  excomunicamusS  sa- 
ne clerici.  Et  nota  quod  ipsi  credentes  eorum  errori- 
bus  heretici  sunt  dicendi  Extra,  eodem  excomunica- 
mus  II.  Quicumque  etiam  bereticos  credentes  recep- 
tores defensores  ve!  fa.utores  eorum  scienter  presump- 
serint ecclesiasticge  tradere  sepultura  excomunicati 
sunt  nec  debent  absolvi  nisi  propriis  manibus  publico 
extumulcnt  et  projiciant  corpora  damnatorum  et  locus 
ille  perpetuo  eareat  sepultura  Extra,  de  heret.  c.  qui- 
cunque  li.  VI.  ítem  berelici  cum  ómnibus  fauloribus 
modo  dictis  et  ipsorum  filii  usque  ad  secundam  gene- 
rationem  ad  nullum  ecclesiasticum  beneíicium  seu  olli- 
cium  publicum  admitlanlur  alias  irrilum  est.  Extra, 
eo.  c.  (juicunque  S.  bcretici.  Et  si  dicas  ex  prediclis 
colligilur  quod  hereticus  est  mulliplici  pena  i)un¡en(liis 
boc  videtur  irrationabile  quia  Deus  non  punit  bis  ¡n 
id  i})sum.  Cum  ergo  omnes  beretici  sunt  excomunicati 

TOMO   XXVII.  2G 


(  394  ) 
ut  dictum  est  et  excomunicalio  si  pena  sequatur  quod 
non  simt  alia  pena  puniendi  respondetur  quod  pro  uno 
peccato  una  pena  quis  punitur  sed  si  ad  unum  pecca- 
tum  plura  concurrunt  que  sunt  multa  peccata  vel  piop- 
ter  relapsum  eiusdem  potest  homo  juste  puniri  multi- 
plici  pena.  Sed  quis  ergo  labitur  in  damnatam  heresim 
punitur  pena  excomunicationis  quia  ut  dictum  est  om- 
nis  hereticus  est  excomunicatus  sed  si  post  abjuratam 
heresim  iterum  labatur  debet  alia  pena  corporali  puni- 
ri vel  temporali  damnari.  Pleraque  alia  in  hac  materia 
scribi  possent  quse  brevitatis  gratia  omittere  placuit. 

—  Quse  supra  scribuntur  ego  quidem  P.  M* 
Carbonellus  excerpsi  ab  sacris  litteris  in  favorem  fidei 
et  adversus  híereticos  exaratis  et  in  hunc  locum  ea  co- 
llocare  curavi  adeo  ut  in  promptu  qua?  ad  inquisitio- 
nem  adversum  haereticos  ipsos  pernecessariam  perti- 
nere  videbuntur  si  non  in  totum  saltem  in  partem  ci- 
tius  habeantur. 


FIN  DEL  TOMO  VIGÉSIMO  SÉPTIMO  DE  LA  COLECCIÓN,  PRIMERO 
DE    LOS    OPÚSCULOS    INÉDITOS  DEL    CRONISTA  CATALÁN 


PEDRO    MIGUEL    CARBONELL. 


3?^ 


ADVERTENCIA. 


Siendo  excesivo  el  número  de  páginas  que  comprende 
el  original  de  los  opúsculos  de  Carbonell  para  un  solo  vo- 
lumen de  la  Colección  ,  hemos  creido  conveniente  y  mas 
•  cómodo  para  el  lector  repartir  la  materia  entre  dos  to- 
mos de  cuatro  cientas  páginas  oada  uno,  esto  es,  prescin- 
dir de  la  división  en  secciones  ó  partes,  como  se  mani- 
fiesta en  el  prólogo  ,  aun  cuando  parezca  ser  la  mas  pro- 
pia, y  preferir  la  de  la  materia  ú  original ,  para  que  los 
los  dos  tomos  que  resulten  sean  iguales  en  volumen  y  no 
difieran  mucho  de  los  demás  que  les  preceden  en  esla 
publicación.  Sin  embargo,  para  que  no  parezca  interrum- 
pida la  sección  empezada  en  las  últimas  páginas  de  este 
volumen,  hemos  procurado  acabar  el  tomo  donde  conclu- 
yen los  documentos  que  pueden  decirse  preliminares  de 
la  misma,  de  manera  que  la  parle  narrativa  ó  verdadero 
relato  de  cuanto  corresponde  á  los  sucesos  de  la  Incjui- 
sicion  empieze  en  el  tomo  siguiente  ,  al  fin  del  cual  se  da- 
rá el  Índice  completo  de  todos  los  opúsculos. 

La  diferencia  que  resulte  de  esta  distribución,  se  com- 
pensará proporcionalmente  en  los  tomos  sucesivos. 


i. 


MH  ^  l  ISíT:^ 


DP  Spain.     ArQhiv9  General  de  la 

12iV  Corona  de  Aragón,  Barcelona 
A15  Colección  de  documentos 

t.27  inéditos 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
SLIPS  FROM  THIS  POCKET 


UNIVERSITY  OF  TORONTO 
LIBRARY