Skip to main content

Full text of "Colección de documentos inéditos"

HANDBOUND 
AT THE 



UNlVtRSITY OF 
TORONTO PRESS 



/p- 



COLECCIÓN 



DE 

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL 

DE LA 

CORONA DE ARAGÓN, 

PUBLICADA DE REAL ORDEN 

POR 

SU ARCHIVERO, 

i>. Manuel de Uofarall y de Sartorio. 



TOMO XXXII. 



PROCESO '^ 



CONTRA BERNARDO DE CABRERA. 



MANDADO FORMAR POR EL REY DON PEDRO IV. 



j'rrjs.xj-c^soo i>^: xi:ejíz. óxtjo^xsr 



POR 



D. MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO, 



ircliivcro de la Corona do irai;OD. 



Tomo 1. 



BARCELONA. 



js:« z.^». zivxx>B.^Kr-r.A. x>jq:z. ^vx^cxn^ro. 



1867. 






-««»^ 




JUL 2 O 1961 )1 



A^. 






?6334S 



PROI.OCiO. 



Dos clases de trabajos han ido alternando desde el prin- 
cipio en esta publicación de documentos, que sale á luz 
bajo los auspicios del gobierno de S. M.: una se compone 
de verdaderas colecciones diplomáticas , acopios de docu- 
mentos aislados , dispersos entre innumerables registros , 
que tienen un objeto común ; y otra de reproducciones 
de antiguos códices con carácter procesal , en los que, 
por su misma índole , se incluyen numerosos é intere- 
santes documentos , cuyo desglose , si se publicasen par- 
cialmente, les baria perder gran parte de su importancia. 
Por esta razón , las reproducciones se han hecho integra- 
mente, pudiendo así saborearse el mérito especial de ca- 
da documento de por sí , y estimarlo luego con relación al 
conjunto de que forma parte, que tan interesante es, por 
ejemplo , el conocimiento de una deposición testimonial 
como el de la formación y tramites del proceso donde 
aquella se encuentra , cuando este pertenece á remotos 
siglos. 

TOMO XXXII, i 



( " ) 

A esta segunda clase corresponde la materia de que 
se compone el actual volumen , reproducción importan- 
tísima de- uno de los procesos políticos que se conservan 
. en el Archivo general de la Corona de Aragón. Integro lo 
reproducimos , porque no conviene á su interesante con- 
tenido , por no desligurar la forma especial que le distin- 
gue en su género , que sea cercenada ü omitida la mas 
mínima de sus partes , y para que asi pueda el lector 
hacerse cargo de la simplicidad ó complicación con que 
se instruyeran en lo antiguo las causas , que , como la 
presente , ahundaban mas bien en recepciones de tes- 
tigos que en apuntaciones de diligencias. Son aquellas 
tan importantes , son tantas las noticias históricas que 
en ellas se notan, resulta de las mismas un conoci- 
miento tan exacto de las costumsbres contemporáneas al 
suceso , que , aun cuando el proceso valiera poco en ca- 
lidad de tal , mereciera, con todo, gran consideración 
por la riqueza histórica que descubre , aparte de la (iloló- 
gica , que no es escasa, puesto que, además de ser vo- 
luminoso , es escrito casi todo en catalán , esto es, en la 
lengua común, oficial y literaria que hablaron siempre 
los estados de la Corona de Aragón , esceplo el pri- 
mitivo reino de este nombre. 

Si bajo este punto de vista es grande el interés que 
ofrece la actual publicación , mayor le habrá de parecer 
al lector cuando le descubramos el título de esta , cuan- 
do le digamos que contiene el proceso mandado instruir 
por el Rey Don Pedro IV de Aragón nada menos que con- 
tra uno de los mas elevados personajes de la época , con_ 
tra el principal consejero y amigo del mismo monarca, 
Bernardo de Cabrera. Quien haya leido la historia de la 
agilada época á que pertenecen los dos personajes que 



( IH ) 

acabamos de nombrar , ó sea el reo y el juez , quien co- 
nozca la artera polílica de los monarcas del siglo XIV , 
se penetrará fácilmente de la importancia de este proce- 
so , por haberse instruido contra un personaje verdade- 
ramente célebre , ya por los altos cargos que desempeñ('), 
cono por sus relaciones en las cortes de los diversos rei- 
nos en que estaba entonces dividida la España, ya , en 
fin , por haber sido el que mayor confianza habia mereci- 
do del misn)o rey que le condenó á muerte , y que se- 
cuestró todos sus bienes y los de su familia , para do- 
volverlos mas tarde á un sucesor de esta , declarando la 
inocencia del creido culpable. 

Se tendrá exacta idea del personaje con decir que 
fué Don Bernardo el principal ministro y consejero del 
rey Don Pedro IV , que dirigi» sus escuadras, y que al 
tratarse de dar al príncipe de Gerona , primogénito de 
aquel , un ayo y maestro , fué elegido por el padre 
Don Bernardo de Cabrera , por convenir que "fuese 
idóneo , próvido y modesto , ingenioso , de vida ho- 
nesta , de buenas costumbres , de erudición vasta é 
instruido en numerosos conocimientos, para que le en- 
señase á elegir lo mejor entre aquellas cosas con que 
le instruya , y no solo á aceptar el conjunto de los 
demás estudios , sino á encontrar otras y muchas co- 
sas buenas que pueden ser necesarias y muy útiles pa- 
ra el régimen de los pueblos , que luego ha de gober- 
nar;" (1) á lo que puede añadirse lo que asegura Zu- 



(1) Arcli. de la Cor. de Aragón, rfig. 1801 , fol. o. 



( IV ) 

rita, de que tenia Don Bernardo el mas principal lu- 
gar on la privanza y consejo del Rey, mas que nin- 
gún olro , y era de casa tan ilustre , que no iiabia 
otra de mas calidad que ella entre las de los ricos hom- 
bres antiguos de Cataluña y de Aragón. 

No es de estrañar que tan ilustre personaje , por 
lo mismo de ejercer grande influencia en los negocios 
públicos y de pertenecer á una elevada alcurnia , tuviese 
por enemigos , nó inferiores suyos , sino iguales ó supe- 
riores , como eran el rey de Navarra , la Reina de Ara- 
gón y los condes de Ribagorza y Trástamara , quienes 
conspiraron contra Cabrera , sin embargo de los favores 
que de él hablan recibido , hasta hacer dictar la cruel 
sentencia con que se le condenó, mas cruel por la ingra- 
titud de aquellos , y por el empeño que se tuvo en que 
se cometiese la ejecución al infante Don Juan , á quien 
menos razón era , pues , encargado de su crianza , Ber- 
nardo de Cabrera habia llegado á hacer con él oíicio de 
padre. 

Las inculpaciones que se le hicieron eran infinitas y 
á cual mas ponderadas , como la de ser causa de todos 
los males y daños que hablan sucedido en estos Reinos, 
por sustentar la guerra entre Aragón y Castilla , con la 
Señoría de Genova y con el Juez de Arbórea ; que ha- 
bia diferido las cortes de Monzón poniendo estorbo que 
el conde de Trástamara viniese con sus gentes á servir 
al Rey en defensa del Reino ; que habia tenido forma 
<le que se concertase la paz de Murviedro , vergonzo- 
sa y perjudicial al pais; que habia prometido al rey 
de Castilla que el de Aragón mandarla matar al in- 
fante Don Fernando su hermano , y otros crímenes no 
menos graves que se le imputaron , para resolver el áni- 



( V ) 

rao de los jueces á condenarle , llegando la Reina á em' 
picar la fuerza para conseguirlo. 

Trágica fué la niuerle de Cabrera , pues fue degolla- 
do en la |)Ia/.a piihlica del mercado de Zaragoza el dia 
25 de julio de loüi, siendo enviada la cabeza al rey 
Don Pedro , como él mismo esplica en su Crónica ó His- 
toria. (I) Gran parte de los bienes del reo , como eran el 
condado de Osona y el vizcondado de Bas, que forma- 
ban desde remolos tiempos el patrimonio de la casa de 
Cabrera , fueron dados por el Rey , para mayor escar- 
nio , al primogénito Don Juan , esto es , al discípulo 
y educando de la desgraciada víclima , al juez de su 
causa y que le dictó la sentencia ; sin embargo, años 
después , en febrero de 1581 , el mismo rey Don Pe- 
dro devolvió los bienes antes confiscados al nielo del 
infeliz Don Bernardo , expresándose en términos , al ha- 
cer la reversión del vizcondado de Bas, que viene á de- 
clarar la inculpabilidad del abuelo , á confesor la preci- 
pitación con que le sentenciaron y á mostrar el debido 
arrepentimiento por ello; de manera, que en tan im- 
portante documenio (2) llega á hacer el panegírico del 
anliiíuo amii(o, diciendo nam cum vir esset allí cordis 
mrignique consiUi y consignando que le habia llevado á 
'a muerte ad indignalionem el iraciindiam provocati . 

El proceso que damos ;í luz, en el que aparecen 
todas las referidas inculpaciones , se traslucen las sos- 



(1) Cróuica del rey de Aragón Don Pedro IV, edi. de tSoO , cap. VI. 
pág. 8. 

(2) Reg. 956, fol. 63 v. del Arch. de la Cor. de Aragón. 



( VI ) 

pechas ó acaso sugestiones de los que estaban interesa- 
dos en la muerte de Cahrera , y se refieren los actos que 
pudieron dar pie á la niala inlerprelacion de sus enemi- 
gos, mas bien que proceso , esto es, una causa en forma 
procesal con lodos los tr;'imiles curiales desde la acusa- 
ción hasta la sentencia , es un conjunto de procesos con 
carácter de averiguaciones testimoniales en distintos pun- 
tos de estos Reinos, para buscar , por la comparación en. 
tre unos y otros , un resultado común , á fin de poder 
aplicar como desenlace la desde tiempo ideada sentencia 
contra el que parecía estorbo á tiranos y ambiciosos. 
Asi es que , en los tres vol: menes de que se compo- 
ne el llamado proceso , encuéntranse , bajo una misma 
época , distrntas series de deposiciones, que se recojerian 
luego de diversos puntos , por lo que no puede guardar 
su colocación orden cronológico , ni parecer curso de 
proceso curial , pues , tras la sentencia , que es el re- 
male propio de toda causa , encuéntranse haci'^adas nue- 
vas informaciones , documentos y apuntaciones de mas ó 
menos interés , que tendrían á la vista los jueces al co- 
locar la sentencia después de la serie que les vendría mas 
á mano ó que mas les sirviera para fundar aquella. Esta 
razón hace que en algún punto impropio , como por ejem- 
plo al principio del segundo volumen, y después de ha- 
berse agolado las recepciones de testigos de la clase ínfi- 
ma ó popular, se encuentre copiada la sentencia y sola- 
mente indicada ó sin concluir la diligencia que debiera 
haber á conñnuacion , por lo que en este caso la hemos 
omitido, puesto que mas adelante, en lugar mns ade- 
cuado y después de otros documentos importantes , de 
deposiciones de testigos pertenecientes á clases mas ele- 
vadas , y, en resumen , cuando el proceso ofrece un ca- 



( vil ) 
rácter mas acal)ado , vuelve á enconlrarsti la misma sen- 
tencia , con lodas las palabras de la diligencia omiti- 
das la |)rin)eia ve/, y además la carta del Rey en que 
incluye a(]U(!lla y la remite á su hijo pa^a que la dic- 
te como propia , circunstancia muy importante, por ser 
una nueva priicha del ánimo del Rey, que hasta cier- 
to punto sincera al primogénito Don Juan, y que des- 
conoció Zurita , pues , si bion dice que se pronunció 
un viernes dia 2(3 de julio , por la caria consta que 
fué ya remitida |)or el Rey á su hijo el dia 22 del pro- 
pio mes. 

Hacemos estas advertencias , para que el lector no es- 
trañe el orden que guardaremos en la publicación , que 
que será conforme al qiie guarda en los mismos registros 
ó voliimenes del Archivo , sin mas omisión que la refe- 
rida de la sentencia la primera vez , y las de documentos 
repetidos ó de apuntaciones aisladas sin objeto , 1^ que 
advertiremos ya por medio de oportunas notas. 

Nada tenemos que prevenir respecto del sistema que se- 
guimos , para la impresión, en la copia del texto ori- 
ginal : dejando el lenguaje con toda la sencillez grama- 
tical del siglo á que pertenece , hemos aceptado en cier- 
tas ocasiones aquellos idiotismos ó vulgarismos que hasta 
ayudan á caracterizar el idioma en épocas menos litera- 
rias , ó revelan el libre capricho de los copistas, en quie- 
nes influye la pronunciación local ü otra causa difícil de 
determinar después de tanto tiempo, como por ejemplo 
el escribir con por com, que hemos visto en la primera 
forma cuantas veces se encuentra escrita la palabra sin 
abreviatura. 



PROCESO CONTRA BERNARDO DE CABRERA 

Y SL ÍIUO, EL CONDE DE ALSONA. 



Noverint nn'veisi. Qiiod d¡e merciirii VIH die rnadü 
anno n nat¡v¡t;ite Domini Millesimo CCCLX quarto. 
Cum de illit nephandis prodilionis et lese magestatis 
criminibus et sceleratissirnis factionibus contra perso- 
nam domini Regís et ejus liberorum remque publicam 
suorum regnorum et terrarum perpelratis cogitalis et 
initis de quibus nobilis Bernardus de Capraria sénior 
et Bernardus de Capraria ejns íilius comes Ausone de- 
lati existunt fuerit de mandato illustrissime domine 
Regine babentis de hoc a dicto domino Rege spetiale 
mandalum ceplum inquiri. Ideo dicta domina babiía 
deliberatione solerti cum suo honorabili consiUo in quo 
non nuili doctores civitatis Barchinone interfuerunt et 
maturo ac digesto consilio super islis mnndavit pre- 
dictos nobiles citari voce preconia in civitate Barcbi- 
none sub forma sequenti. 

TOMO xxxii. 2 



(2) 



Ara ojats queus fa hom a saber de prirt del Senyor 
Rey que con los nobles En Bernat de Cabrera major 
de dios e En Bernat de Cabrera fill daquell comte 
Dosona estants consellers del dil Senyor lley sien es- 
tats delats et encolpnts al dit Senyor que ban comes 
crim de lesa raagestat per molts et diverses tracta- 
ments malv^ats fets per ells ab lo Rey de Castelia pu- 
blich enamich del dit Senyor Rey contra la persona 
del dit Senyor Rey et regnes et torres sues per los 
quals malváis tractaments ses seguida es seguia gran 
perdido et destruccio del dit Senyor Rey et deis reg- 
nes et ierres seus et de la sua cosa publica per co lo 
dit Senyor Rey ab aquesta present crida cita los dits 
nobles e cascun dells que per la di la rabo compare- 
guep persona Iment davant lo dit Senyor Rey o son 
general locbtinént en la ciutat de Barcbinona dins lo 
palau del dit Senyor Rey lo X dia del mes dé juny 
propvinent si ferial no sera sino lo segucnt no feriat. 
En altra manera si ago no fahien lo dit Senyor Rey los 
certiffique que proceir fara contra ells a bandajar luis 
persones e annotar lurs bens et en altra manera se- 
gons que la qualitat del dit crim requer et de drel se- 
ra faedor. 



Que quidem preconilzacio dicta die mercurii fuit 
publico facta in civitate predicta Barcbinone in locis 
assuetis ipsius civitatis ubi prcconitzationes similes 



fici'i consiiovermU cuín tubis vidcliccl ot tubicella ac 
tabalibus per Jao.obum Clos preconeni publicum civi- 
talis predictc presente Petro Roma scriptorc jurato 
sub me ]*:li() de Gostemps scriplore domini Rcgis ac 
nolario et scriptore presentís processus ut iidem Jaco- 
bus Clos et Petrus Roma michi dicto nolario relu- 
lerunt. 



Et nichllorninus eadem die fuit deliberatum per do- 
minam reginom in predicto consilio quod dicta cita- 
íio publicaretnr in civiratibus Dertusc llerde et Gerun- 
de et ville Perpiniani. El ob boc fuit scriptum vicario 
dicte civiíatis Dcrtuse per literam domini Regís teno- 
FÍs sequentis. 



En Pere por la gracia de Deu Rey Daiago de Va- 
lencia de Mallorchcs de Cerdeoya et de Córcega et 
comte de Barchinona de Rossello et de Cerdanya. Al 
amat nostre lo veguer de Toriosa et de la ribera de 
Ebre o a son locbtinenl. Salut et dilectio. Sapiats que 
nos havem feta fer en la ciutat de Barcbinona ab veu 
de crida la citacio seguent. Are ojuts queus fa hom a 
saber de part del Senyor Rey que com los nobles En 
Bernat de Cabrera major de dies et En Bernat de Ca- 
brera fiU daquell comte Dosona estants consellers etc. 
Inserto tenore citationis jamdícte facle in civitate Bar- 
chinone post cujus serie sequitur boc. E com bajam 
provehit que en la *l¡ta ciutat de Tortosa et en alcuns 



altres notables lochs de Cathalunya sia preconitzada 
aquesta citacio per gous dehim eus manam quencon- 
tinent la dita cilacio ab veu de crida en los lochs de 
la dita ciutat on seniblanls cilacions o crides se fan 
fagats publicar et hauda relacio daquesta publicacio 
certificáis nos en per lo portador de la present ab le- 
tra vostra ab segell del vostre ofici sagellada en la 
qual la cilacio damunt dita sia inserta. Dada en Bar- 
chinona a VIH dies de maig en lany de la nalivitat de 
nostre Senyor MCCGLXIV. Visa Roma. 



Que quidem litera eadem die fuit tradila Petro de 
Atecha cursori curie ferenda per euin vicario supra- 
diclo. 



Fuit etiam scriptum per modum prediclum et cum 
simili litera domini Regis vicario llerde et Pallariensis 
vel ejus locumtenenti qua litera fuit tradiía Laurencio 
Johannis cursori curie ferenda per eum ¡psi vicario vel 
ejus locumtenenti. 



Similiter etiam fuit scriptum et cum simili litera 
domini Regis vicario Gerunde et Bisulduni vel ejus 
locumtenenii. 



ítem etiam fuit scriptum vicario Rossilionis et Va- 



( r. ) 

llisj)¡rii vel ejns locumtenciiti ct fucrunl hec duc lilc- 
re data VIH dic niadii Iraditc Bcrengario Clareti cur- 
sori curie ícrcndo per CLini dictis vicario Gcrundc ct 
vicaiio Rossilionis aut coi'iiin locatcnentibus. 



Et rediens dictus Pctrus de Atecha refereiis quod XV 
die dicti mensis madü prediclam litlerain regiam dic- 
to vicario Dertuse directam eidem vicario vel ejus lo- 
cuintenenti presenlasse tulit i[)sius locuratenenlis res- 
jjonsivam lileram ciausam et vicarie oíicii sigillo ul 
prima apparebat facie sigillatam tenoris sequentis. 



Molt alt e molt poderos Senyor. Ab bumil et degu- 
da reverencia reebi una voslra letra dissapte ques 
comptava XI dies de raaig del ayn de la encarnacio de 
nostre Senyor MCCCLXIV de la tenor seguent. En P. 
per la gracia de Deu Rey Darago de Valencia de Ma- 
llorches de Cerdenya de Córcega e comte de Barchi- 
nona de Rüssello el de Cerdanya. Al amat nostre lo 
veguer de Tortosa ct de la ribera de Ebre o a son loch- 
linent. Salut et dileccio. Sapiats que nos havem feta 
fer etc. Inserto toto tcnore liltcre regie predicte per 
diclum Pelrum de Atheca dicto vicario vel ipsius lo- 
cumtenenti preséntate post cujus data sequitur hec. 
Hon senyor volcnt complir los vostres manaments 
encontinent la dita citacio de mot a mot segons que en 
la dita letra es escrita et ordenada íiu publicar ab veu 



( ^ ) 

(le crida publica et ab trompes ct ab tabals e nafil eo 
tots los lochs (le la ciulat on semblants citacions c cri- 
des se fan e son acostumades de fer. El feyta relacio 
a mi el en la eort per lo cridador jurat íiu sciiure en 
Jo libre de la coi-L toles a(|i3cstes coses cerriiicant la 
vosira inolt ¿íran altea <}ue lotes aqüestes coses son es- 
tados ioyles etsegaides segons (¡ue per vos senj/or ab 
la dita letra son estados a mi jnanades ¡)er la (jual co- 
sa senyor vos tramet a(]uesta letra sageilada ab lo sa- 
gell del oíici de la Yegüería. Serila en Torlosa dis- 
sapte a X! de maig en hora del seny. En lany de la 
encarnacio de nostrc Senyor MGCCLXÍY. 

P. de Bruscba sotsvcgiier de la ciiüal de Tortosa 
besants senyor humilment les vostres mans el ios vos- 
íres peus me coman en vosira gracia et merce. 

Tenor vero siiprascripcionis dicte litcre lalis eral. 
Al mo!t alt e moU poderos princep e senyor lo sen- 
yor Key Darago» 



ítem ctiam dietus Laurencius Johannis cursor re- 
diens XVí die madii anni predicti referensque dictam 
litleram regiam quom predicto vicario lierde sen ejiís 
iociimlenenti [toríaverat se i¡!si locnnitenenli presen- 
lasse tuiit i[>sius locumtenentis responsivam litíeram 
patenten) et sigillalam iii dorso sigillo olicii dicti vica- 
rii conlinentie subse(]uenlis. 



(") 



A la voslra gran excellencia scnyor humilment no- 
li íich jo Jacme dez Puig lochlinent de veguer et corl 
de Leyda per la vosíra altea en la dita cíutal mi haver 
rebuda una letra vostra per Lorcní; Johan correu vos- 
Irc de la tenor seguent. En Pcre per lá graeia de Deu 
Rey Darago de Valencia de Mallorques de Cerdenya 
et de Córcega e comte de Barchinona de Rossello et 
de Cei'danya. Al amat nostre lo veguer de Leyda et de 
Paylars o a son lochlinent. Salut et dileccio. Sapiats 
que nos havem feta fer en la oiutat de Barchinona etc. 
inserto toto tenore lítere regie predicte dicto vicario 
lllerdenái direcle et per dictum Laurencium Jobannis 
cursorem ipsi vicario ut predicitur late post cujus da- 
tum sequitur hoc. La qual lelra reebuda ab aquella 
major humilitat que pogui lo dia mateix et hora quem 
íbu presentada es a saber dissaple a XI dies de maig 
del any present decontinent senyor fin fer la crida pu- 
bl'cament en la ciulat de Leyda per los locbs acustu- 
mais en fer crides publiques o citacions semblants 
perqué niolt accellení senyor segons lo manament a 
mi fet per vos en la dita letra vos cerlifich de les dites 
coses ab letra mia sagellada ab lo sagell del ofici. Re- 
comanmc senyor en la vostra gracia et merce ab besa- 
ment de peus et de mans. Dada llerde XII die madü 
anno a nalivilate Domini MCCCLX quarto. 



ítem etiam dicla XYf die n.'adü Berenearius Clareti 



{ H ) 

rcílicns et lefcrens literas quas diclis vicarüs Corun- 
do el Ixossilioiiis poríaveial so locuiiiíenoüli vicarií 
Goi'undc et viearii Iloi-^silionis Iradidisse udit corun- 
deiii locumlenentis et viearii responsivas iitoi'as clan- 
sas el (iielorum vicarioriuii sigilüs iit apparebat prima 
lacio sii^ilkitas et cst responsiva litera dicti luciimte- 
neiitis viearii Geruiidc liujiis serio. 



Molt a!t el molt poderos prinec[) e senyor. Sapia la 
vostra i^raü altea (}iie viiy que es divendrcs oí hora do 
tcroia he rcebudos 11 leties les ([Uales mu presentados 
En Borenguer Tdarct eorrou do vos sonyoi- ro os la 
una (íc eitacio deis nobles EnBernat doC.abroi'a et don 
Bci'iia' son íiJl o labro de oridar lososis oí ntanar aque- 
llos a la ¡iolladona por dimais fot día ju'op vineu!. 
Poríjuo molí alt senyor deoonlinent jo íiu oiíar ab vou 
i\c orjvla por los ¡oolis aeuslumats de la oiuíat de Ge- 
rona los dils nobles et apí-es eridar los di;os osls e Dou 
Yolont senyor jo seré per dimars íol día ab los o.^ts a! 
dit looli de la Belladona segons tenor et i'ovinn on les 
lleíros de vos senyor insertados c contengudes la qual 
oiíaoio senyor deis diís nobles la tenor es axi eoin se 
sogucix. Are ojals queus fa honi a salier de part del 
Senyor Bey que con los nobles En Borrial de Cabi'oia 
niajor do dios ot En Bornaí do Cabroi'a íiil daquoll 
conilo Dosona (>síants oonsollors dí'l Sonyoí- ole. \n~ 
sollo toío tonoro oilalionis proolauíale in dicJa oivila- 
te Bo.rohinone et ¡n diotis iilei'is i'ogiis inserte posfc 



(0) 
ciiJLis tenoi'om sequitiir lioc Deus Senyoi" molt alt vos 
don victoria del vosli-os cnoniichs per moUs do (emps. 
Scrita a (ierona divondres a \ dies de mnig en lany de 
la nativitat de nostro Seiiyor MCr.C.LXIV. 

Lo vostre bu mil servidor que besant la térra quels 
vostres peus senyor calciguen se couiana en vosire 
gracia et merce. Jacine Verdeguer sotsveguer de Ge- 
rona. 

Suprascriptio vero dicte litere talis est. 
Sacre Regie Aragonum magestati. 



Tenor vero dicte responsivo litere predicti vicarii 
Rossilionis sequitur in hec verba. 

Molí alt e rnolt poderos princep e senyor. Sapia la 
vostra real magestat que jo reebi una letra real de la 
vostra gran ahca dissajtte a XI de maig que fou la 
"vespra de Pantacosta lany present la tenor de la qual 
es aytal. En Pere per !a gracia de Deu Rey Darago 
de Valencia de Mallorcbcs de Cerdanya et de Córcega 
e comte de Barchinona de Rossello el de Cerdanya. 
Al amat nosire lo veguer de Rossello el de Vallespir 
o son locbtinent. Salut et dileccio. Sapiats que nos ba- 
veui íeta fer en la ciutat de Barcbinona ab veu de cri- 
da etc. Inserto toto íenore ütere regie predicte per 
dictum Berengariuní Clareti dicto locumtenenti pre- 
séntale post cujus litere data sequitur boc. La qual le- 
tra Senyor ab tota aqoella reverencia que pusch ne so 
resebuda cncontincnt fi publicar sollenipnainent la di- 



ta crida e citacio en la vila de Perpenya per los loch& 
acostuiiiats per la manera en aytals coses acoslumada 
segons e per la forma en la preinserta letra real con- 
tengada. Scrita a Perpinya dissapte a XI de maig lany 
de la nativitat de nostre Seiiyor MCCGLXIY. Yicarius. 

Lo voslre humil Franges Sagarriga veguer de Rosse- 
11o postral en térra ab besament de peus et de mans 
se comana senyor en vostra gracia et merce. 

Et erat suprascripta litera per hec verba. 
Sacre Hegie Aragonum magestati. 



Postea autem die lune que erat decima die junü 
anno predicío et ora vesperorum. Coram Serenissima 
domina Alienora Dei gratia Regina Aragonum predicti 
domini Regis conjuge et generali locumtenenle et ho- 
norabili ipsius domini Regis consilio ínter quos eral 
venerabilis Franciscus Roma leguní doctor ejusdem 
domini Piegis Vicecancellarius existentibus in palacio 
regio Barcbinone coniparuit venerabilis Petrus (^a Cos- 
ta bajulus Cathalonie generalis ac procurator físcalis 
predicti domini Regis. 



Et quia in dicto palacio predicti nobiles Bernardus 
de Capraria et Bernardus de Capraria ejus filius comes 
Ausone non comparuerant nec ibidem videbantur iu 
domo videlicet majori dicti palacii ubi comuniter au- 



( H ) 
(lientianí lenetnr in (iii:i (¡uidcm plui'es genios ¡ntc- 
reranl IVUi'us C.iipin;inY poi'tarius cHcli domini Hcgis 
qui asccnderat in (iiiibusdam üjradihus fnsteis qui \n 
capite dk'li palacii sunt in quibus diciuní consiliuin 
regium sedebat proclamavit altis vocibus de mandato 
domine Reiiine. Es hic lo noble En Bernat de Cabrera 
ne lo comlc üosona son fdl. Es bic lo noble En Ber- 
nat de Cabrera nc lo oonUe Dosona son íill. Es bic lo 
noble En Bernat de Cabrera ne lo conrjie Dosona 
son lil. 



Set quia dicli nobiles vel alter inibi reperti non fue- 
runt predictus bajulus generí^Iis ac procurator fiscalis 
eorum contumacianí acusa vit. 



Est tamen verum quod dum proclamabantur dicta 
verba per dictum portarium frater Bernardus Alberti 
rnonacbus rnonaslerii Sancli Salvatoris de Brea et 
Guillermus Geraldi presbiter qui coraní ipso portario 
stabant dicebant quod ipsi eranl inibi pro nobilibus 
sapradictis. 



Et ibidem post aliquam pausam jam ora cene jana- 
que curia vicaiii Barchinone levata ut michi Petro de 
Gostemps notario presentís processus retulei-unt Be- 
rengarius Fonoyeda scriba dicte curie et Peirus Buga- 
telli sagio ejusdem curio iterum diclus Peirus Cap- 



( I^^^) 

iDany (le mandato dicte domine Regine existens in dic- 
tis gradüius fusleis allis vocibus proclamavit. Es hic 
lo nol)le En Bernat de Cal)rera ne lo comte Dosoiia 
son íÜl. Es hic lo noble En Bcrnal de Cabrera ne lo 
comte Dosona son fill. Es liic lo noble En Bernat de 
Cabrei'a ne lo comte -Dosona son íill. 



Et dum dicta verba predictus clamnbat portarius 
dicti IVatei' Bernai'dus et íiuiücrmns (ioraldi dixerunl 
bis vel ler quod ipsi erant inibi pro nobilibus su})i'a- 
dictis. 

Dictus vero vcnerabilis Petrus Cacosta procurator 
liscalis qui snpra quia dicti nobiles non comparebant 
eoi'un) contumacir.m acusavit nec minns obtulit banc 
cedüiam quam in [¡resenti processu inseri mandavit. 



Qnia in cansa ci'iminali presertin; íali et tanta quan- 
ta est caüsa criminis legis jnlie magestalis ])i'Ocui'ator 
intei'vcnire non potest et ob boc prefüti nobücs de 
dicto Icse magcstiUis crimine inciilpati el pi'opterca le- 
gitime citali ob boc qnod personaliter non comparne- 
runt d ic loco in citatione ois facta assignaíis repntari 
debent mérito contumaces. ídcirco requirit vcnerabi- 
lis Peli'us (ja Costa procurator fiscalis ipsos nobiles })ro 
coiitumacibus baberi et contra ipsos el eorum bona pro- 
cedi laníjuam contra conluníaces occasio lermiuis ante 
dicti. 



i;) 



Et iterum corara dicta domina Regina ¡ii dicto pa- 
lacio existente dictus procurator fiscalis lequisivit ins. 
tanliam quanlam potuit ut dicti nobilcs contumaces 
reputareninr et quod contia ipsos et eofun» bona in 
eornni contumacia [U'ocederetur [iiout tanlorum ci'imi- 
nuAi qualitas de quibus inculpali sunt postulat el 
requirit. 



Quibus actis domina Regina locumtenens generaüs 
predicta assidente sibi dicto venerabilí vicecancellario 
et consilio regio supradicto quia dicti nobiles Bernar- 
dus de Capraria et comes Ausone ejus íilius citati le- 
gitlime et expectati usque ad boram debitam non 
comparueranl personal! ter contu mases eosdem nobiles 
reputavit tamen de gracia ipsos si personaliter compa- 
rere voluerint per totam crastinam diem et etiam per 
totara diem mercurii proxime si dicta crastina dies fe- 
riata fuerit voluit expeciari. 



Et quasi incontinenti posl recessum tamen dicte do- 
mine Piegine a palacio supradicto et ante presentiara 
dicti bonorabilis consilii Regii quod in dicto palacio 
remanseral in quo inter alios dictus vicecancellarius 
ej-at venerunt predictí frater B. Alberti et Guillermus 
Geraldi et obtulerunt in scriptis hec que secuntur. 



( \i 



Ab deguda reverencia humilment protestant Jo. G. 
Gerau preverá del bisbal de Gerona ax¡ com a procu- 
rador substituit de mossen En Berenguer de Maylla 
cavaller procurador general deis nobles mossen En Ber- 
nat de Cabrera et del conté Dosona son íill que per res 
que jo diga no sia fel perjudici ais dits nobles per go 
com jo no be pogut baver conseyl! de savis ne daltres 
bones persones les quals me bnjcn volgut conseliar e 
üqo per paor dé incorrer ira et indignacio de vos molt 
alia Senyora Reyna Darago la qual parlant ab deguda 
reverencia nom bavets volguts donar savis ne licenciar 
ab los quals sobie los affers deis damunt diís nobles 
me pegues aconsellar per be que a vos ne sia moltes 
vegades estat suplical. Et axi matex per paor que vos 
molí alt senyor lo Duch per qo com lalíre dia mossen 
Thomas de Marina en notn nostre managa al abat de 
Sent Salvador de Brea de tolre lo eos per rabo com ell 
se enlremetria de rabonar davant la Senyora Reyna 
los affers deis dits nobles per que jo lo dit G. Guerau 
per nom demunt dit vuU et protest ab deguda reve- 
rencia que si alcunes coses hic ha scritcs qui sien en 
perjudici deis demunt dits nobles que sien haudes 
per no scrites. Et si alcunes axi matex bic sien lexa- 
des les quals bic fossen necessaries en lur deffensio 
que no puxa noura a ells per co com no es colpa de 
algu ne de mi qui no he pogut haver consell de savis 
per les rahons demunt dites. E sois les dites protes- 
tacions denant vos molt alta Senyora Reyna Darago et 



( 15 ) 

(lenant vos inolt alt scnyor* Duch o dcriant la I do vo- 
saltres del qiial se pertanga jo dit G. Gerau per noin 
dcmunt dit ab degiida reverencia dicli et propos í;o 
qiies sagueix. 



Primerament dich et propos ab deguda reverencia 
quels dils nobles no son tenguts ne poden comparer 
per cilament quels sia eslat fet danant lo Senyor Rey 
ne son procurador per ro corn lo dit noble mossen En 
Bernat inolt abans que fos citat era pres et es encara 
Yuy en poder del Ucy de Navarra et lo dit comle molt 
abans que fos estat citat era eslat pres en servey dell 
Senyor Rey en poder del Rey de Castella en pod er de 
qaal encara vuy esla pres. Et ago es co.sa notoria a vos 
niolt alia Senyora et a vos molt alt senyor Duch et a 
tot liom perqué com ells no son de lurvoler axi com 
aquells qui son preses en poder daltre no es cosa pos 
sible a ells de comparer per be que ho volguessen et- 
segons rabo nul hom a imposibilitáis no pot ne deu 
esser obliííat. 



ítem com segons que appar per la dita crida los dils 
nobles sien estats citats per cosa la qual sembla que 
toch lur fe per ^o ab bumil reverencia humilment 
suplich et requir jo dit G. Gerau per nom demunt 
dit que vos contra los dils nobles no dejats procebir 
per la dita rabo sino aytant com sia segons usatges et 
constitucions de Catbalunya car jom offir per nom de- 



( 10 ) 
mimt tlit que los dits nobles quanl que sien fora 
les (liles persones lur fe escundiran per batíiylla et 
en alü'a manera segons que degen per usatges o per 
eustilucions generáis de Cathalunya lio en eas que vos 
molt alta Senyora o vos molí alt senyor Dueh vullats 
licenciar alcuns nobles ct cavallers los (juals jous ano- 
menare en cas que per vosaltres me sia aiorgat los 
quals la fe deis dits nobles ub deguda reverencia par- 
lant de present per batayla el en altra manera escun- 
diran segons los dits usatges et constiíucions generáis 
de Cathalunya et ago ab deguda reverencia humilment 
suplich dit G. Gerau quem sia atorgat en guissa que 
vos molt alta Senyora et vos molt alt senyor Dueh co- 
negats que aquells qui a la fe deis dils nobles toquen 
ne dien re parlant ab deguda reverencia fan gran mal- 
vestat. Et acó me ofíir de metre al juy de Deu segons 
que he dit en guisa que aparega qui fa malvestat. 



Ítem molt alta Senyora et molí rJt Senyor. En cas 
que les coses demunt dites no vnllats fer humilment 
supplich jo dit G. Guerau que ais dits nobles et alcuns 
procuradors deffensions covinenls per vos altres sien 
atorgades les quals sots tenguls de donar segons cons. 
jitucions de Cathalunya jurados hoc encara parlant ab 
deguda reverencia no podéis ne devets denegar per (;o 
com deffensions per dreí de natura sien atorgades lo 
qual drel de natura per princeps no es estat consti- 
luit entant que sils diabbles dinfern a nostre Senyor 
demanaven deffensions ell les los hauria atorrar se- 



( n ) 

gons justicia. Per qiio molt alta Senyora et molt alt 
Senyor su[)Iich que per les diles rahons vullats donar 
et licenciar savis et rahonadors ais dils nohles o a 
lurs procuradoi'S ab conseyll deis quals ab deff«ínsions 
la innocencia da(|uells puxen claranient mostrar. Et 
que axi niateix en los pi'ocessos contra los dits nobles 
per vosaltres faliedors vullats baver savis et persones 
no sospitoses ais dits nobles en guisa quels dils no- 
bles et lurs procurad ors de vosaltres senyora et sen- 
yor puxen aver vera justicia axi com de drct et de 
rabo se pertany . 



E de les coses demunt dites deman per vos nolari 
dejus escrit esser fetes aytantes cartes el aytantes 
vegadcs com per mi lio per mon principal ne serets 
request e no resmenys requir aqüestes coses esser me. 
ses en lo preces de les dites coses comenc-at si alcu 
es per lo noíari o scriva del dit proces qui axi ma- 
leix men faca carta et cartes aytantes com aver ne vol. 
re per nom damunt dit. 



Nec minusad faciendum fidem de eorum procurato - 
ribus oblulerunt sequentia instrumenta. 



Notum sit cunctis quod ego Berengarius de Medalia 

miles procurator generalis nobilis viri domini Bernar- 

di de Capraria senioris sive majoris dicrum prout de 
TOMO xxxii. o 



( 18 ) 
ipsa mea prociiratione constat plenc per qiioddam pu- 
bliciim instrumentum confectum in loco Sancti Bau- 
dilii de Lobregat diócesis Barchinone quinta die meii- 
sis novembris anno a nativilate Domini MCCCLX se- 
cundo et clausum per Franciscum de Villa civem v¡- 
censem auclorilate regia notarium publicum per íotam 
Cathaloniam el etiam procuralor general is nobílis viri 
domini Bernardi de Capraria Del gratia comitis Auso- 
ne dicti^ue domini Bernardi filii cum publico instru- 
mento inde confecto in quodam campo sive honore 
terre constituto satis juxta ecclesiam Sánete Eulalie de 
Prohen^ana dicte diócesis Barchinone sexta die mensis 
octobris anno a nativitate Domini MCCCLX primo et 
clauso per Franciscum Boverii notarium infrascriptum. 
Attendens ad mei audientiam pervenisse quod dicti 
nobiles et uterque eorum fuerunt nuper citati voce 
preconia in civiíaíe Barchinone ut decima die mensis 
junii presentís compareant personaliter coram Illus- 
irissimo ac magnifico principe et domino domino Pe- 
tro Dei gratia Rege Aragonum Valencie Majorice Sar- 
dinie et Corsice comiteque Barchinone Rossilionis et 
Ceritanie seu ejus generali procuratore in palacio re- 
gio dicte civiíatis Barchinone causis et rationibus in 
dicta preconitzatione conlentis et expressatis. Atten- 
dens etiam quod dicti nobiles domini et uterque ip- 
sorum sunt legittime et personaliter impediti sic et 
in tantum quod non possunt personaliter comparere 
nec eorum defensiones excepciones causas et rationes 
justas veras et iegitlimas quas habent dicere propone- 
re et allegare causis veris justis et rationabilibus et 



( 19 ) 
Ínter alias qiiia snnt oapti din cst ot oapli dctinonlnr 
vidclicel diclns nobilis dominns Bernardus d(^€apra- 
rin inajor dierum ¡r posse Rogis Navarro ct in regno 
suo Navarre et dictus nobilis dominus comes in et 
pro servicio dicti domini Regis Aragonuní in posse 
hostis scilicet regis Castclle ratione guerre que est Ín- 
ter dictum illiistrissimum dominuní Reaem Araiíonum 
et dictum Regem Castelle propter quod dicti nobilcs 
habent comparere per eorum procuratorem et rallones 
eorum absentie et alias eorum rationes excepciones et 
defensiones prpponere dicere et allegare. Altcndens in 
super me alus arduis negociis dictorum nobilium et 
meis propriis fore multipliciler occupatum taliter et in- 
tantum quod in et circa infrascripta facienda et pera- 
genda non possem inlendere seu personaliter inieres- 
se. Idcirco confidens de fide industria probitate et le- 
galitate veslri venerabilis et religiosi fratris B. Alberti 
monacbi monasterii Sancti Salvatoris de Brea diócesis 
Gerundensis gratis consulte et ex certa scienlia non 
tamen revocando al/ os procuratores per me quo supra 
nomine ad hec vel quavis alia constitutos ordinatos 
seu substitutos auctoritate dictarum mearum procura- 
tionum et ex potestate micbi in eis ct utraque earum 
tradita et concessa fació subslituo et ordino vos dictum 
fratrem B. Alberti procuratorem dictorum nobilium 
dominorum et uterque ipsorum ac mei eorum nomine 
certum et spelialem presentem et reoipientem de li- 
centia et volúntale reverendi domini Ferrarii Del gra- 
tia abbatis monasterii prelibati ad comparendum pro 
dictis nobilibus dominis el utroquc eorum a me no- 



(20 ) 
mine eorum et utriusque ipsoriim coram dicto íllus- 
trissimo domino Rege et coram lllustrissima domina 
Alicnora Dei gratia Regina Aragonum et coram Ínclito 
ac magnifico domino infante Johanne dictorum domi- 
ni Regis et domine Regine primogénito duce Gerunde 
comiteque Cervario et etiam coram procuratore seu 
gubernatore generali auí locumlenents dicti domini 
Regis et eiiam coram quibuscumque abis dominis seu 
personis humilibus vel esclusis et alus etiam quibns- 
libet coram qua seu quibus pro predictis seu eorum 
occasione comparere debeaiis et teneamini et quolibet 
ipsorum seu ipsarum de quibus et si ac prout vobis 
visum fuerit faciendum. Et ad dicendum proponen- 
dum allegandum probandum et prosequendum tam in 
juditio quam extra predictis nobilibus et utroque ip- 
sorum coram illustrissimis domino Rege domina Re- 
gina et ínclito domino duce predictis et etiam coram 
procuratore gubernatore seu locumtencnte dicli do- 
mini Regis et alus etiam personis predictis et quo- 
libet seu qualibet eorum seu earum tam verbo quam 
in scriptis eis viis modis et formis quibus melius vo- 
bis vedebitur faciendum causas et rationes absentie et 
impedimenti dictorum nobilium dominorum domini 
Rernardi de Capraria et domini comitis Ausone filii sui 
et utriusque ipsorum el etiam alias eorum et utrius- 
que ipsorum rationes escusationes exceptiones et deí- 
fensiones sicut melius de jure el secundum conslitu- 
tiones et usaticos Catbalonie generales et usaticos Bar- 
cbinone et alias fieri dici et fieri debeat sive possit ac 
etiam prout melius et utilius vobis fieri expediens vi- 



(21 ) 
dealur. Et ad protoslaiKlmn probantlum alleganduíii 
mDvendum et rcquireiidum de el prout de jure dicto- 
rum nobüiiim el utriusque ipsorum in et super pre- 
diclis ómnibus et singulis et ea tangcntibus seu ¡nde 
dependentibus aut emergenlibus quovis modo. Et pro. 
testalis nionilis et requisitis ac responsis ex adverso 
semel et puiries rc^pondendum el rcplicandum et in- 
de publicum et publica instrumentum et instrumenta 
fiori faciendum pelendum ct rccipicndum et generalí- 
ter ad omnia alia et singula procurandum faciendum 
et exerceníujm ¡n et super predictis de quibus dicti 
nobilis déla! i existunt licet conlra veritatem reverencia 
et Iionore diclorum domini Regis domine Regine et 
domini ducis eorumque officialium in ómnibus et per 
omnia semper salvis et pro quibus citati fuerunt et 
alus ea tangcntibus seu ¡nde dependentibus vel emer- 
gentibus quoquomodo quecumque utilia vel neces*3aria 
fuerint aut etiam opportuna et que ego quo supra 
nomine í'acerem ac faceré possem in eisdem si essem 
personaüter constitutus etiam si talia essent que man- 
datum exhigerent spetiale et sine quibus predieta co- 
mode íieri et expediri non possent. Quoniam ego auc- 
torilate et poteslate dictarum mearum procurationum 
et utriusque earum in et super predictos ac quolibet 
eorum et ea tangcntibus seu inde dependentibus vel 
emergentibus quovis modo trado et comito vobis dicto 
procuraíori substituto totum locum meum et plenarie 
vices meas cum plena libera et generali administraíio. 
ne. Promitlens vobis et notario infrascripto tanquam 
publico persone vice et nomine vestri dicti procurato- 



{ 22 ) 
lis subslltuli ac aliorum omnium et singulorum quo- 
rum interest intererit et potest aut polerit quomodoli- 
bei iuteresse hec a me nomine quo supra legiltime 
stipulanti et recipienti prediclos nobiles dominum Ber- 
nardum de Capraria et dominum comitcm Ausone ejus 
filium el utrumque ipsorum ac me eorum nomine ha- 
bere semper ratum gratum el íirmum quicquid per vos 
dictum procuratorem subslitutum in et super predic- 
tis ac quolibet eorundem actum et gesíum fuerit si- 
ve modo quolibet procuratum et nullo icmpore revo- 
care sub obligatione omnium bonorum dicíorum nobi- 
lium et utriusque ipsorum. Actum est hoc in monaste- 
rio supradicto jovis VI die mensi.- junii anno a nati- 
vitaíe Domini Miilesimo trecentesimo sexagésimo quar- 
to. Sig^.num Berengarii de Medalia procuratoris pre- 
dicti qui nomine et auctoritate dictarum procuralio- 
num mearum et utriusque ipsarum hec firmo et laudo. 
Sig^num nosU'i Ferrarii Dei gratia abbatis predicli 
qui dicto fratri B. Alberti recipienti procurationem 
hujusmodi eaque libere ulendi et exercendi facultaíem 
et iicentiam plenarie impartimur. Testes hujus rei 
sunt discreti B. Caga canonicus ecclesie S¿incii Felicis 
Gerunde Bonanalus de Condomina rector ecclesie de 
ílostalricho et jacobus de Santo Felice civis Yicensis. 
Sig^num Francisci Boverii civis Vicensis notarii 
publici auctoritate illuslrissimi domini Regis Arago- 
num per totam Cathaloniam. Qui premissis vocatus 
interfuit et hec scripsit et chiusit. 



( 23 



Notum sil cunctis qiiod cgo Rereugarius de Medalla 
miles pi'ocuralor goneralis nobilis viri doniini B. de 
Coprai'ia senioiis sive majoris dicriim prout de ipsa 
mea procuralione conslat plene per quoddam publicurn 
instrumentuní confectum in loco Sancti Baudilii de 
Lobregat diócesis Barcliinone quinta dio mensis no- 
vembris auno a nativilatc Domini MCCCLX secundo et 
clausuin per Franciscum de Villa civem vicensem auc- 
toritate regia notarium publicurn per toíam Cathalo- 
niam et etiam procurator generalis nobilis viri domini 
B. de Capraria Dei gratia comitis Ausone curn publi- 
co instrumento inde confecto in quodam campo sive 
honore terre conslituto satis prope justa ecclesiam 
Sánele Eulalie de Prohengana dicte diócesis Barchino- 
ne sexta die mensis octobris anno a nativitaíe Domini 
Millesimo CCCLX primo et clauso per Franciscum Bo- 
verii notarium infrascriptum. Altendens ad mei au- 
dientiam pervenisse quod dicti. nubiles domini et uter- 
que eorum fuerunt super citati voce preconia in ci- 
vitate Barchinone ut X die mensis junii presentís com- 
pareant personaliter coram illusírissimo ac magnifico 
principe et domino domino Petro Dei gratia Rege Ara. 
gonum Valencie Majorice Sardinie Corsice comiteque 
Barchinone Rossilionis et Ceritanie ;seu ejus generali 
procuratore in palacio regio dicte civitatis Barchinone 
causis et ralionibus in dicta ciíatione contentis et ex- 
pressatis. Attendens etiam quod dicti nobiles domini 
et uterque ipsorum sunt legittime et personaliter im- 



( i2i ) 
pediti sic et in lantum quod non possunl personaliter 
comparerc nec eorum deffensíones exceptiones causas 
et rationes justas veras et legittimas quas habent di- 
cere proponero et allegaie causis veris justis et ratio- 
nabilíbus et ínter alias quia sunt capti diu est et cap- 
li detinentur videlicét dictus nobilis B. de ('apraria 
major dierum in posse ílegis Navarre et in Regno suo 
Navarre et dictus nobilis dominus comes et inpro servi- 
cio dicti domini Regis Aragonum in posse hostis sdli- 
cet Regis Castelle ratione guerre que est inter dictum 
illustrissimum dominum Regem Aragonnm et dictuui 
Regern Caslelle propler quod dicti nobiles babón t com- 
parere per eorum piocuratorem et rationes eorum ab- 
sentie et alias eorum rationes exceptiones et deífen- 
siones proponere dicere et allegare. Altendens insuper 
me alus arduis negociis dictorum nobilium et meis 
propriis fore mullipüciter occupatum taliter quod in et 
circa infrascripta facienda et peragenda non possem 
intendere seu personaliter inlei'esse. Idcirco confidens 
de fide industria probiíate et legalilate vestii venera- 
bilium et discretorum Jacobi Burgués civis Barcbino- 
ne Raymundi de Área Petri Franch Guillermi de Villa 
Torlrela et Berengarii deMolendino civium Vicensium 
Gnillerm.i C/d iMascorda Raymundi Monet Berengarii 
Vieta Guillermi Geraldi Arnaldi Garrió et Francisci 
Fuxa presbiterorum diócesis Gerundensis et cuilibet 
vestrum gratis consulte et ex certa sciencia non tamcn 
revocando alios procuratores per me quo supra nomi- 
ne ad bec vel quavis alia constituios ordinatos seu 
substitutos auctorilate dictarum mearum procuratio- 



(25) 
niim el ex potestate michi ¡n e¡s ot utraque carum Ira- 
tlila et coiict'ssa íacio substiluo et ordirio vos dictos vc- 
norabiles Jacobum Hurgues Raimundnm de Área Pe- 
truní Fraiicb Guillornuim de Vülalortrela Beicngai'ium 
de xMolendino Guüler/nuní ^a Mascorda Hayinundiim 
Monet Beiengariiim Vicia Guülermum Gcraldi Ariial- 
duní Garrió Franciscum Fuxa et quemlibet vestrum 
in solidum et pro loto procuratores dictorum nobilium 
dominoriiin et utriusque ipsorum ac mei eoruní nomi- 
ne cellos et spel'ales ad comparendum pro diclis nobi- 
libus dominis et utroque eorum et me nomine eorum 
et utriusque ipsorum eoram dicto illuslrissimo domino 
Rege Aragonum et coram illuslrissima domina Alieno- 
ra Dei ííraiia Reuina Aracfonum el coram Ínclito ac 
magnifico domino infante Johanne dictorum domini 
Regís et domine Regine primogénito duce Gerunde 
comiteque Cervarie. Et etiam coram procuralore seu 
gubernatoi'e generali aut locum teneníe dicti domini 
Regis et etiam coram quibuscumque alus dominis seu 
personis humilibus vel cxcelsis et alus etiam quibusli- 
bet coram qua sen quibus pro predictis seu eorum oc- 
casione comparere debeatis el teneamini et quolibet 
ipsorum seu ípsarum de quibus et si ac prout vobis 
vel aliquibus aut alicui vestrum visum fuerit facien- 
dum. Et ad dicendum proponendum allegandum pro- 
bandum et prosequendum tam in juditio quam extra 
pro diclis nobiübus et utroque ipsorum coram illus- 
trissimis domino Rege domina Regina et Ínclito domi- 
no duce predictis et etiam coram procuratore guberna- 
tore seu locum tenente dicti domini Regis et alus per- 



( 20 ) 
sonis prediclis eí quolibet eorum seu earum tain verbo 
quam in scriplis eis viis modis et formis qurbus me- 
lius vobis vel aliquibus au£ alicui vestrum videbitur 
faciendum causas et rationes absentie et impedimenlo 
dictorum nobiliuní dominorum doniini B. de Capraria 
et domini comilis Ausone filii siii et utriusque ipso- 
rum et eliam alias eorum et utriusque ipsorum ratio- 
nes excusationes exceptiones et deffensiones sicut me- 
lius de jure et secundum consíitutiones et usancias Ca- 
tbalonití generales et usaticos Barchinone et alias dici 
et fieri debeat sive possit ac etiam proul melius et 
utilius Yobis vel aliquibus seu alicui vestrum fieri ex- 
pediens videatur. Et ad prolestandum probandura et 
allegandum monendum et requirendum de et pro jure 
dictorum nobilium et utriusque ipsorum in et super 
predictis ómnibus et singulis et ea tangentibus seu 
inde dependentibus aut emergentibus quovismodo. Et 
protestatis monitis et requisitis ac responsis ex adver- 
so semel et pluries respondeudum et replicandum. Et 
inde publicum instrumenlum et publica instrumenta 
fieri faciendum petendum et recipiendum et generali- 
ter ad omnia alia et singula procurandum faciendum 
et exercendum in et super predictis de quibus nobiles 
delati existunt licet contra veritatem leverencia et ho- 
nore dictorum domini Begis domine Begine et do- 
mini ducis eorumque oficialium in ómnibus et per 
omnia semper salvis et pro quibus citati existunt et 
alus ea tangentibus seu inde dependentibus vel emer- 
gentibus quoquomodo quecumque utilia vel necessaria 
fueriüt aut etiam oportuna et que ego quo supra no- 



( 27 ) 
mine íiiceiem ac faceré possom ¡a eisdem si essem 
personaliler consiitiitos ctiam si talia esscnt que man- 
(latiim exhigerent speciale et sine quibus predicla co- 
moile fieri et expodiri non posset quoniam ego auc- 
toritiite ot polestate dictarum mcaruin procuraiionum 
et uti'ius({ue earum in et super prediclis ac quolibet 
eoruiíi et ea tangenlibus seu inde dependentibus vel 
emergenlibus quovis modo irado et comitlo vobis dic- 
tis procura toi'i bus subslitutis et cuilibet veslrum inso- 
lidum tolum locum meum et plenarie vices meas cum 
plena libera et generali admiuistratione. Promittens 
vobis et notario infrascripio tanquam publice persone 
vite el nomine vestris' dictorum procuratorum substi- 
tutorum et cuilibet vestrum ac aliorum dominum et 
singulorum quorum inlerest intererit et poíest aut po- 
terit quomodolibet interesse bec a me nomine quo su. 
pra iegittime stipulanti el recipienti predictos nobiles 
dominum Bernardum de Capraria et dominum comi- 
lem Ausonie ejus íilium et utrumque ipsorum ae me 
eorum nomine babero semper ratum gratum et firmum 
quiequid per vos dictos procuratores substitutos seu 
per aliquos aut aliquem vestrum simul vel divisim in 
et super prediclis ac quolibet eorundcm aclum et ges- 
lum fuerit sive modo quolibet procuratum et nullo 
tempere revocare sub obligatione omnium bonorum 
dictorum nobilium et utriusque ipsorum. Actum est 
hoc in monasterio S.incli Salvatoris do Brea diócesis 
Gerunde die jovis VI mensis junii anno a nativitate 
Domini Millesimo CCGLXIV. Sig^num Berengarii 
de Medalla procuraloris piedicti qui nomine et auctori- 



( 28 ) 
late dictaiuní niearum procuratiotmm et utriusque ip- 
saruin hec firmo et laudo. Testes hujus rei sunt Re- 
verendos dominus Ferrarius Dei gratia abhas dicli mo- 
nasterii discretos B. Ca^a canónicos ecclesie Sancti 
Felicis Gerondü Bonanatos de Condomiana rector ec- 
clesie de Hostalrich et Jacobus de Sancto Felice civis 
Yicensis. 

Sig^num Francisci Boveiii civis Yicensis notarii 
publici auctoritate illostrissimi domini Regís Arago- 
nom per totam Calbaloniam. Qui premissis vocalus in- 
terfuit el bec scribi fecit cum suprascripto in Ylll li- 
nea ubi dicitur dominus et in XXII ubi legilur inde et 
clausit. 



Super quibus oblatis per dictos procuratores dictum 
consi'ium regium absque tamen perjuditio ordinato- 
rum per dictam dominam Reginam que dictos nobiles 
contumaces reputavit voluit deliberare dicens quod eis 
respondebit in domo babitationis dicte domine Regine 
die mercurii proxime venienti. 



Dictus vero procurator fiscalis dixit quod pracurato- 
res predicti admilendi non sunt máxime atienta cri- 
minis qualitate preseríim quia presbiteri in causa cri- 
minali admitti non debent. 



Die mercurii sequenti que crat XII dics junii anno 



í 29 ) 
predieto cum crina dies martis que fueral XI dies ¡p- 
sins mensis feriata fuisset videücet festum beati Ber- 
nabé apostoli coram illuslrissima domina Regina lo- 
cumtenentc generali predicta et bonoral)¡li domini Re- 
gis consilio Ínter qiios erat venerabilis Fi-anciseus 
Roma dicti domini Regis viceeanecllarius in hospicio 
quod Johannes Ros babet in eivitate Barchinone prope 
mare in que hospicio tune dicta domina Regina liospi- 
tabatur ora scilicet vesperorum existentibus ejusdem 
diey comparuit venera])ih's Petrus qi\ Costa procurator 
fiscahs qui supra qui in scriptis obtulit que sequntur. 



Petit procurator fiscalis in contumatiam dictorum 
nobilium contra personas et bona ipsorum precedi et 
enantari ul jam extitit requisitum non obstantibiis 
propositis et allegatis pro parte predictorimi nobilium 
que illegitime et per personas minus idóneas ac in cau- 
sarum proposita extiterunt. 



Comparuerunt etiam dicti frater Bernardus Alberti 
et Guillermus Gcrakli procuratores qui supra. 

El dicta domina Regina lociimtenensgeneralis predic- 
ta assidente sibi dicto consiHo regio attendens dictos no- 
biles ciíatos noncomparuissenec comparere per se nec 
per procuratores suficientes nec suficienter instructos 
et repulavit eosdem nobiles exhigente justicia contu- 
maces. Quare decrevit procedi ad baniendum personam 



( ^0 ) 

Bernardi de Capraria sonioris eí hona siia annotandum 
pi'OLit íieri dfhot et ¡n similibiis est fieri assuolum. 
()uo ad l)ani)¡cndum aiitom pcrsonam dicli roniilis ct 
hona sua annotandum voluit, pltínius deiiheraríi «jnons- 
que alilcr per ij)sam don/nianí 3\ei;¡nan) l'ncrit oríii- 
natuin. 



Et (¡u¡a IValcí' Boinardiis Alherti ct G. Gcraldi pro- 
enratores predicti qui pro pai-le dnioruní nol)i!ium 
comparuerant requirchant me í\ de Gostenips nota- 
rium Inijus pioccssus siení jam dic lunc proxime pre- 
térita llora que in dic{o palacio rei;io ut supra dicíuní 
est comparuerant rcquisieraot nt de liiis (jue ¡psi ob- 
tulerant et que eis presentihus acta í'uerant eis íacerem 
publicum ¡nstrumenUim ipsa domina llcgina niandavit 
raichi dicto notario uí predictum instrumontum confi- 
cercu) ac Iradcrcm procuraíoribus supradictis presenti- 
bus testibus reverendo domino Romeo Dei gratia Iler- 
dcnsi episcopo nol/ili Ai-taldo de Focibus Camarleniio 
dicte domine Reiíine ct Berengaiio Carboneili ejusdem 
domine Regine scriplore portionis. 



Postea die vcneris (pie erat Xlllí dies junii anno jam 
dicto ora lertiai'um in palacio regio Barcbinonc per con- 
siüum díjniini Rcgis aliquibus aiiliibitis docloribus iíar- 
cbinone inlcí" quos de consilio domini Regís erat dictus 
lionorabilis vicecancellarius í'uit deliberatum quod dic- 



( 31 ) 
tus nobilis Bernardus de Capraria major dieruin bannia- 
tur el pro bannilo publicetur. 



De mandato igitur prefate domine Ilegine facto per 
dictum consilium ct ad instantiam venerahilis Petri Ca 
Costa procuratoris íiscalis i)redict¡ fuit factum eadem 
die post vésperos in civilste Barcbinone predicla dic- 
tum bannimentum prout per dictum consilium regium 
ordinatum fuerat sub forma sequenti. 



Are ojats per manament de la Senyora Reyna loch- 
tinent general del Senyor Rej que com lo noble En 
Bernat de Cabrera major de dies conseller et domes- 
ticb del Senyor Rey sia estat citat ledesmament ab 
veu de crida dins la ciutat de Barchinona et encare 
£n les ciutats de Leyda et de Tortosa ct de Gerona 
et en la vila de Perpenya que lo X dia del present 
mes de juny comparagues personalment davant lo dit 
Senyor o son general lochtinent dins lo palau del dit 
Senyor Rey en Barchinona e lo dit noble personal- 
ment no sia comparegut e per aquesta rabo la dita 
Senyora Reyna com a lochtinent general damunt dita 
lo baja repulat per contumag e baja ordenat que con- 
tra la persona sua sia procebit et bandejat e contra 
los seus bens a annotar. Per c-o la dita Senyora Reyna 
axi coma lochlinent del dit Senyor Rey et en nom et 
en veu e persona daquell Senyor ab aquesta present 
veu de crida bandeja lo dit noble e diu et mana a to- 



( 32 ) 
ta persona de qualque dignitat condicio o estament s¡a 
sots pena de M. morabatins dor que lo d¡i noble no 
acullen en qo del lur ne a aqiiell donen cons«3ll alcu 
favor ne ajuda ans si per ventura lo vehien lo preñen 
si pendre lo poden si no so tnetent lo seguesquen sois 
la dita pena. 



Que quidem preconitzacio dicta die veneris post ves- 
peros fuit facía in civitate Barchinone in loéis videli- 
cet ubi símiles preconitzationes fieri consueverunt per 
Jacobum Clos preconem publicum ejusdern civitatis ut 
quidem Jacobus Clos retulit niicbi Petro de Gostemps 
notario supradicío. 



Nec minus ut bannimentum hujusmodi per civitates 
el loca insignia Cathalonie publicetur fuit scriptum 
vicario llerde el Pallariensis per litterain domini Re- 
gis suo sigillo in dorso sigillaíam tenoris sequentis. 



En Pere per la gracia de Deu Rey Darago de Va- 
lencia xle Mallorches de Cerdenya et de Córcega et 
conile de Rarchinona de Rosscllo ct de Cerdanya. Al 
a mal noslre lo veguer de Leyda et de Pallars o a son 
lochtinent. Salut et dileccio. Sapiats que nostra cara 
companyona la Reyna Darago axi com a general loch- 
tinent nostra per tal com lo noble En Rernat de Ca- 
brera major de dies ciíat ledesmamení per nos noy es 



( 33 ) 
compai'cgut bu bandejat :iqncll nol)lc ct í'ot i)iil)li- 
car per l)aiKlojal cu la ciulal de Barcelona segons la 
forma segucn!. Are hojats par rnianament de la sonyo- 
ra Reyna lochlinent general del Senyor Rey que com 
lo noble En Bernat de Cabrera rcajor de dins etc. In- 
serto tenore banninienti in proxime precedenti folio 
scripli. Et com vullain que en las ciutats ot lochs in- 
signes de Calhalunya ^o es en cascun cap de veguería 
lo dit bandejament sia publicat per qo ns debim eus 
manam que fagats ab trompes aquest bandejament pu- 
blicar en los lochs on semblants coses fets fer et res- 
crlvits nos per vostra letra liurada al portador de la 
present que aquesta publicacio hajats feta fer. Dada 
en Barchinona a Xllll dies de juny en lany de la na- 
tivitat de nostre Senyor MCCCLXIV. Visa Roma. 

In forma predicta fuit scriptum. 

Vicario Dertuse vel ejus locumtenenti. 

Vicario Terracone et Campi vel ejus locumtenenti. 

Vicario vicarie Montisalbi vel ejus locumtenenti. 

Vicario vicarie Tarrage vel ejus locumtenenti. 

Vicario Cervarie vel ejus locumtenenti. 

Vicario Bagiarum Bergue el Berguilani vel ejus lo- 
cumtenenti. 

Vicario Villefranche Penitensis vel ejus locumte- 
nenti. 

Vicario Gerunde et Bisulduni vel ejus locumte- 
nenti. 

Vicario Campirotundi vel ejus locnmtenenti. 

TOMO XXXII. 4 



( ;H ) 
\ic;ii'io nossilionis et Ynllispirü ve! ejus locumíe- 
iicníi. 

Vicario Conllucníis vel vjus loriiiiiícüenti. 
Vicario Ceiiüüijc vel rjus locamlonenti. 

Que quldcm íileve íracliíe fuernnt Tidelicelliícre dic- 
tis vicr.í'ií) BníjiarüDi et yicai'io Hiímpirotiiíidi dií'ecíc 
Laurencio ^ohaunis cursori curie. 

Eí Jiiej'C diclis vicarits licrde Tariíige et Cervarie 
directo fucrunt íradiíe rie:nnrdí> de Mui'O eiirsoí'i 
curie. 

Liíere raiteni (lícíis vicnriis Geruude Rossiüonis 
Couílneníis eí Ccriumie directo í'ueruiít íradilo Pelro 
de Alhcí-a scu do Moros cursori curie. 

Litere eíicini direcíe diclis vicnriis Derluse Terra- 
chone 3,!o!itisaIhi eí YilieíVanche Peniiensis direcíe 
íucruiit (radiíe tkúilermo de Apiaria cursori curie. 



["ostea vci'O die ¡une XVí dio junii ííí vesperis co- 
raui serenissima domina Uegina Aragonum ¡ocumte- 
neute gencrali predicía in palacio regio Ilarchinone 
veniens coraní ipsa domina Regina vencrabiiis Peíi'us 
Ca r.osla procuralor fisciilis qui supra fecit eidem do- 
mine Ilcgine rcquisitionciTi sequcníem in scriplis qui 
ego de volúntale ejusdem fisca^is legi el ííísíp.s i-cíjuí- 
silioiiis tenor lidis ost. 



( 35 



Exislcns in presen lia vestri excellentissime domine 
Ue^iIle Incuintenenlis ceneraüs illustrissimi domini 
nosti'i Ucííis Petnss (;a Costa btijulus Calhalonie ge- 
neralis et procurator íiscalís dicit. Quod pridem domi- 
no nostio I\ege in villa sen loco de Almudevaí' perso- 
nalileí- exislenle fiiit ex parte ipsius domini Uegis per 
ejus uxerium ct alios injunctnm et mandatum nol)i- 
lí Bernardo de Capraria majori dierum in eodem loco 
similiter existenti ut pro quibusdam criminibiislese ma- 
jestatis advcrsus personan! ejiísdem domini Regís rera- 
que suam pubücam et fidem etiam predicíi nobilis 
conlinentibus que Illustris Rex Kavarre tune in dic- 
ta villa existens dicto domino Begi retulcrat statim 
venire idem nobilis ante presentiarn ejr.sdem domini 
Regís qui ipsum nobilem de premissis cum dicto Re- 
ge afrontare volebat quodquidem mandatum nedum 
diclus nobilis adimplere recusavit immo dcdit etiam 
terga fuge dicit etiam dictus procurator íiscalis pro 
dicto negotio per dominum Regem excellencie vestre 
comisse absque lamen perjuditio contumacie jam per 
dictum nobilem comisse fuit idem nobilis Bernardus 
de Capraria itorum de mandato vesíro ratione predic- 
íorum citatus ut certo die coram dicto donjino Rege 
vel ejus generali locum'enente in civitate Barcbinone 
jnlus palatium regium personaliter compareret. Sane 
cum dictus nobilis ñeque coram domino Rege in dicto 
loco de Almudever ñeque etiam postea coram ipso do- 
mino Rege vel vobis dio sibi prcG:^a nec etiam dio 



( 30 ) 
postmodum sibi de gratia concessa non curaverit com- 
párele ct ob hoc per vos dictam domina m Reginam 
vel locumtenentem domini nostri Rcgis reputatus ¡dem 
nobilis fuerit ccntumax justicia exhiü^ente fueritque per 
vestram cxcellentiam decretum procedi ad bannien- 
dum personam ejusdem nobilis et bona sua annolan- 
dum et postmodum ipse nobilis voce preconia in dic- 
ta civilate Barchinone de mandato vestro pro dictis 
criminibus bannitus fuerit. Ideo petit dictus procura- 
tor fiscalis et requirit procedi ad annotandum bona 
dicli nobilis caque postmodum rescribendum et alias 
super hiis fieri justicie complementum. 



Et slatim dicta domina Regina locumtenens premis- 
sa assidente sibi in hiis dicto recio consilio volens id 



O' 



cons 



quod supra per eum fuerat decretum exequi et com- 
plere sedens more principis juditium exercenlis pro- 
cessit super requisilis per diclum procuratorem fisca- 
iem ul sequitur. 



Nos Alienora Dei gratia Regina Aragón uní Valencie 
Majorice Sardinie et Corsice comitissaquc Barchinone 
Rossilionis et Ceritanie serenissimi principis domini 
Petri eadem gratia Regis regnorum et comitis comita- 
tum predictorum viri et domini nostri carissimi gene- 
ralis locum tenens visa requisitione per Petrum c^ 
Costa procuratorem fisci in hac causa coram nobis 
oblata et hiis que continenlur in ea et alus per ipsuui 



( 37 ) 
]»rocuratorem oMatis et produclis in consilio dicti do- 
hiiiii Rci^is et nostro cxpositis.et per nos plenius re- 
cognilis et discussis. Attendentes nobilem Bcrnardum 
de Capraria inajorem dierum primo de mandato domi- 
ni Regís et postea cliam de mandato nostro fuisse ci- 
tatiim legiitime ad ea (|ue et pioní in dicta reqiiisitio- 
ne et citatioiiibus predictis continctur ipsuniípie no- 
l)ilem diebiis et locis sibi preíjxis minime compariiis- 
se et propterea reputantes ipsimi contumacem decre- 
verimus procedendum fore ad banniendum personam 
ejusdem et bona siia annotandum. Considerantes etiam 
quod atienta enormitale criminis lese magestatis de 
quo Ídem nobilis delatus existit locus fuit annotalioni 
bonorum prout per nos decretum extitit ut prefertur. 
Ideo pensantes parum prodesse obedientiam obedien- 
tibus si ooncoptum contumacibus non obesset omnia 
bona mobilia et immobilia ac semoventia predicti no- 
bilis anno'amus et ea in banno íisci regii ponimus. 
Decernentes qiiod nisi infra annum idem nobilis co- 
ram domino Rege aut nobis ut generali locumténente 
ejusdem comparuerit et se ul debuerit purgaverit om- 
nia bona predicla sicut slatim post lapsum anni fisco 
regio adquisita. Decernentes etiam omnia dicta bona 
deberé describí el mobilia seu moventia ac fruclus 
quoscumque etiam immobiliiim deberé poní in seques- 
tro et prohiberi etiam quibuscumque debitoribus ne 
quícquid interim eidem nobili solvant et etiam dicto 
nobilí ne aliqua de dictis bonis interim alíonel ad 
finem ne ex eís fuga dicti nobilis instruí {>ossít sea 
quomodolibet adjuvari. 



(33) 



Lata füit dicta pronuntiatio per predicíam dominam 
Reginarn locumtenentem quod supra in camera iiiajori 
que est contigua capelle majori palatii Regii Barchi- 
noíie peo tribunali sedentem et lecta de mandato suo 
in sci'iptis et ex scripíi recitatione per Peírum de Gos- 
íemps sci'ipíorem dicti domini Ilegis et aiicloriíate 
cjusdem nolarium publicum per lotara íerram eí do- 
minationem suam die lune que esí XYÍ die junü anno 
a {¡ativitate Domini Mülesimo CCC sexagésimo quarto 
presente dicto procuratore regio et fiscali et presenli- 
biis testihus reverendis dominis fratre Johanne Archie- 
piscopo Callarieani Romeo episcopo íierdense et fratrí3 
Guillermo abbíite monasterii Sanctarum cnicum ac no- 
bilibus Berengario de Apiíia Artaldo de Capraria et 
Hugueto de Sancía Pace ac venerabiübus Francisca 
Roma Icgum doctore domini Regis vicecancellario et 
Jacobo de Faro cancellario domini diicis Pelro do Sáne- 
lo Cíemele et Francisco Burguesii civibus Barchinono 
Berengario de Cabestayn legum doctore et Petro Fabre 
YÜIe Perpiniani Berengario Carbonelli scriplore por- 
lionis domine Regine Ferrario de Maguerola scriplore 
domini Regís et Guillermo Oliverii de thesauraria ip- 
sius domine Regine et alus pluribus. 



Deinde íbidem ad requisitionem dicti procuratoris 
fiscalis predicta domina Regina mandavit describi bo- 
na dicti nobilis Bernardi de Capraria et constat quod 



(39 ) 
in bonis ejusdem nobilis est castrum de Montsoriu 
ciiin suis terminis et pertinenlüs in quoquidem castro 
ipse nobilis suum tenet domiciliiim. 



Et quia in civitatc Baicbinone non sciebatur veridi- 
ce immo ignorabatur que castra vel loca dictus nobilis 
Bernardus de Capraria habebat et quot castlani feu- 
datarii rustici seu pacenses et que feuda castlanie et 
niansi sunt in diclis castris et locis et coram terminis 
et quos redditus el jura idem nobilis percipit in ea- 
dem. Ideo dicta domina Regina locumtenens generalis 
predicia et Omberio de Beliescar domicello lenenti 
locum gerentis vices gubernatoris in Cathalonia quem 
apud coniiíalum Ausone pro alus jam ipsa domina Re- 
gina miserat de predictis comissionem fecerit cum li- 
tera ipsius domine Regine papirea in dorso sigillo 
ejusdem domine Regine sigillata tenoris sequenlis. 



Alionora Dei gratia Regina Aragonum Valencie Ma- 
jorice Sardinie et Corsice comitissaquo Barchinonc 
Rossilionis et (^eritani^ domini Regis domini et viri 
nostri carissimi generalis locumtenens fideli nostro 
Omberto de Beliescar domicello locumtenenti gerentis 
vices gubernatoris in Cathalonia. Salulem et graciam. 
Quia bona nobilis Bernardi de Capraria majoris dierum 
qui de crimine lese mngestalis adversas personam dic- 
ti domini Piegis et ejus reiíipublicam delalus existit 
sunt legitime et cum ea solemnitale qua decont per 



( /-.o ) 

nos ejiís exhigente contumacia annotata est quod de- 
cretum per nos ut cuneta ipsa bona tam inimobilia 
quam etiam semoventia tlescribantur et mobilia etiam 
ac ñ'uetus seu redditus iminobilium sequestrerelur 
quodque cunclis ejusdem nobilis debitoribus inhi- 
beatur ne sibi de cetero in eo in que sibi tenentur 
respondeant ne ex mobilium et frucluuní perceptione 
sua contumacia possií instruí ant aliquatenus adjuvari. 
Meo de veslra industria et legalitate confidentes ad 
plenum ad describendum omnia et singuia bona pre- 
dicta nobiiis Bernardi de Capraria et omnia ah'a que 
ut predicitur per nos decreta sunt exequendum vos 
eundem Oniberium hujus sei ie deputamus. Mandantes 
Yobis quatenus apud civitatem Yici castra villas et lo- 
ca predicti nobilis accedendo describatis omoia bona 
ejusdem nobilis videlicet partem et omnia jura seu 
redditus que in dicta civitate et ejus terminis habet et 
percipit. Et simili modo quodlibet castrum villam et lo- 
cuní quod quam seu queni repereritis dicti nobilis el 
quot castlani seu feudafarii aut rustici seu pagenses et 
que feuda castlanie seu mansi in quolibet castro vül.i 
seu loco predictis sint et quos etiam redditus seu jura 
ipse nobilis percipit et consuevit percipere in cisdem. 
Describatis etiam cunda bona mobilia aut se moven- 
lia dicti nobilis que esse repereritis in dictis civitale 
castris villis et loéis. Et nicbilominus in dicta civita- 
te et qualibet ex dictis castris vilüs et locis faciatis 
preconitzari publicc quod nullus vassallus seu feuda- 
larius rusíicus vel pagensis aut quivis alias debitor dic- 
ti nobilis res{)on(leat eideni decelero de aliquibus red- 



( 'il ) 
(litil)us jiii¡l)üs seu (lolútis sol solum vobis quom nd 
tcnendum m scqiiestro p; edicta durimus dcpulandum 
et ciinrta alia imniobilia seu se moventia bona predic- 
ti nol)¡l¡s ad maniis vesli-as ¡!i soquestro et capiatis s¡ 
quos auiem tanta tcnioritatis audacia fidtos repcreiilis 
quod dicte doscriptioni ct exeqiilioni aliorum prcmis- 
sorum ausi i'iieriut contraire eosdom peí' processum 
soni eniissiel alias a premissis rigide arceatis. Et nichi- 
loaiinus contra eosdeni ciim exercilihus et alite»' })i'o- 
cedatis viiilitor et potenter. í^omittentes vobis super 
predictis ómnibus cum emergentibus dependenlibus 
el connexis plena rie vices nostras. Datuní üarcbinone 
XXVIl (lie junii anno a naiivilate Domini Millnsimo 
CCCLX quarto. B. 

Que quidem litera fuit missa dicto Omberto de Be- 
llescar. 



Postea vero die jovis dicta XXVIl die juftii anno 
predicto Laurentius Jobannis cursor jamdictus (jui li- 
teras regias superius insertas quarum data fuit Bar- 
chinone XIllI die mensis que vicarüs Bagiarum et 
Campirotundi vel eoruní Irtcateneníibus dirigebanlur 
ipeis tulerat reversus Baicbinonam tradidit michi res- 
ponsivas literas eorundem patentes et sigillatas in dor- 
sis sigillis ofitiorum ipsorum quorum tenores tales 
sunt. 



( n ) 



Mt)]{ nlt Senyor cí Princep njolt glories SenTor Vai 
ÍVi'u })('í' la íír;',cin ílc Den íley Díirago. Sapia ¡a vostra 
molí gran aiíea el maiinük-cncia Senyor que lo fec^ 
voKíre En Fríuicesch Nerell solsvcíuier de ?vlanresa eí, 
de I^aí^os (Hüiecres a osa de! sol posta XIX dies de 
juny dci any davnll cscrií liumilmoiU ab (oía aquella 
reverc!]cia ques pei-!any r< ohe de nía de» Lorene jo- 
hai! eorreí! vostre una leh'a yosü*;"; seüyor la (|oal co- 
meneav;;. Kn Pero wor la ai'alia de !)eu Key l)ara.í;'o 
ele. el h; dada d.iqoclía era per ía ícrnia seguen'í. Da- 
da en Bareliinona a Wlll dies de jnny ea lariy de !a 
nativiíat de lioslrc ínvayor MCCCLX-l!? en la qual 
Senyor la vosirr. riioU gran altea el maginíiceDeia nia- 
nava al dil solsverracr qite fecs priblicar al) íroiupes lo 
'íaL^ieja.menl f<'\í per la n?o>l alia eí podes'osa Senyora 
ileyíia soefúincní general vu^irn coiiíra lo noble Eo Ber- 
iiaí de CaJü-era raajor de dies cu aquelia letra conien- 
giU en los loehs ou senlb!ar'!s cMisr;-. lo dil solsveguer 
{'ehia fer ¡a cjual cosa sei^yor {;;e íru* eiH;o!iíineot <p5e la 
dita íeíia bae reebüda ah ven do Iroiiípes et daiiufil. 
Dada en Maoresa a XIX dies ád mes et nny ihmmú 
escíits. 



Mol!, all Senyor e prínee[) molí glorios Senyor YjU P. 
per la graieia de í)eu !\ey Darago. Srq)ia la vosü'a niolt 
gran allea ct njagniílecneia teiiyor que 1í) í'eel voslrc 
En P. Solan juíge ordiniiíi de Canipí'edon rn absencia. 



( 43 •) 
del veguer de Campreddti lo dia dcvayl scrit a hora de 
inig jorn humünicnl nb Iota aquelJa reverencia ques 
pertany leebe de man den Loren^ Johan corren voslre 
una loti-a vostra Senyor en la quiA Senyor la vostra 
inoit gran altoa e magniíicencia inanava al dit veguer 
Ques faes {)u])!icar ab trompos lo bandajament fet por 
la molí alta e poderosa Senyora la Senyora Reyna 
lócbtineni general vostre contra lo noble En Bernat 
de Cabrera major de. dies en la dita vostra letra Sen- 
yor contengut en los lochs hon semblants coses lo dit 
veguer febia fer !u qual cosa Senyor feu fer lo dit jut- 
ge encontinent que la dita letra hac rebuda ab veu de 
troiiípes e denaíi'l. Data en Campredon et ab segell 
de la con del dit loch segellada XX secunda die junii 
anno a nativitate Domini MCGCLXIV. 



ítem Bernardos de Muro cursor curie superius no- 
minatus qui iitteras regias [ívedictis vicariis llerde Tar- 
rague et Cervario vel eorum locateneniibus directas 
tulerat reversus Barcbinonam tradidit michi literas 
responsivas eorundem patentes et sigillatas in dorsis 
sigillis oficiorum ipsorum tenorum sequentium. 



A la vostra gran exceliencia Senyor humilment no - 
tificb jo Jacme dez Puig lochtinent de veguer et cort 
de Leyda per la vostra altea en la dita ciutat'deputat 
mi baver reebuda una letra vostra per Bernat de Mur 
correu voslre de la tenor seguenl. Eu Pere per la gra- 



( U ) 
cia de Deu Rey Barago de Valencia de Mnllorques de 
Cerdenya et de Córcega conite de Barchinona de Ros- 
sello el do Cerda nya. z\l amat nostre lo veguer do 
Leyda et de Payllars o a son lochlincnt. Saint et gra- 
cia. Sapiats que la Reyna nostra cara companyona axi 
com a lochtinent general nostre per tal eoin lo noble 
En Bernat de Cabrera major de dies cilat ledesma- 
ment per nos no es comparegut ha baniíeyat aquel I 
noble et fet publicar per bíindeyat en la ciutat de Bar- 
chinona segons la forma seguent. Ara hoyáis per maria- 
menl de la Senyora Reyna lochtinent general del Sen- 
yor Rey que com lo noble En Bernat de Cabrera major 
de dies conseller el domeslich del Senyor Rey sia es- 
tat cilat ladesmament ab veu de crida dins la ciutat 
de Barchinona et encara en les ciutats de Leyda 
et de Torlosa et de Gerona et en la vila de Per- 
penya que lo X dia del prescnt mes de juny com- 
paregues denant lo dit Senyo!" o son general lochti- 
nent dins lo palau del dil Senyor Rey en Barchinona 
e lo dit noble personalrnent no sie comparegut el per 
aquesta rabo la dita Senyora Reyna com a lochtinent 
general damunt dita lo baja reputat per contumag e 
baja ordonat que contra la sua persona sie procebit 
abandeyar et contra los seus bens annotar. Per co la 
dita Senyora Reyna axi com a lochtinent del dit Sen- 
yor Rey et en nom et en veu et persona daquell Sen- 
yor ab aquesta present veu de crida bandeya lo dit 
noble e diu et mana a tota persona de qualque dig- 
nilat condicio o stament sia sots pena de M. moraba- 
lins dor que lo dit noble no acuyllen en go del lur ne 



( Í5 ) 
aquell donen conseyll alcun favor iie ajuJa ans si per 
ventura lo vehien lo preñen si pcndrcl poden sino 
so metent lo saíoiesquen sots la dita pena. El com ha- 
jam ordonat que en los ciutats ct loclis insignes de 
Cathalunya qo es en cascun cap de veguería lo dit ban- 
dayanienl sia publieal. Per f;ous dehirn eus nuinam 
que f;t<;ais ab trompes aquest bandeyanent en los loes 
on seniblants coses fets ter. Et rescrivits per vostra le- 
tra liuradora al portador de la present que aquesta 
publicacio hajats feta fer. Dada en Barchinona a Xllll 
dies de juny en lany de la nativilat de nostre Senyor 
MCCCLXIV. Visa K. La qual letra reebuda ab aquella 
major humilitat que pogui lo dia matex et hora que fo 
presentada es a saber divendres a XXI dia del mes 
de juny del any present de continent Senyor fiu fer la 
crida publicament en la ciutat de Leyda per los lochs 
acustumaís en fer crides publiques o citacions sem- 
blants perqué moltaccellent Senyor segons lo mana- 
ment a mi fet per vos en la dita letra vos cerlificii 
de les dites coses ab letra mia sagellada ab lo sagell 
del ofici. Recomanme Senyor humilment en la vosire 
gracia et merce ab besament de peus el de mans. 
Dada en Leyda a XXI dia de juny en lany de la na- 
tivital de nostre Senyor MCCdLXIIlL 



Jo En B. Senes tinenlloch del honrat En Ramón 
Folquet regent loffici de la veguería de Tarrega per lo 
molt alt Senyor Rey atorch a vos En Bernat de Mur 
corren del Senyor Rey que lo dia et any davayl scrits 



( 46 ) 
maveís presentada una letra del Senyor Rey en la quaí 
me manave que fes fer una crida en la dita letra in- 
sertada en la quai es contengut que la Senyora Reyna 
com a lochlinent general del dit Senyor Rey bandeya 
lo noble En Bernat de Cabrera el mana a tol bom sois 
pena de Mil morabalins dor que lo dit noble no acuy- 
le ne a aquell do favor ne njuda ans lo preña sometení 
lo seguescba segoris que largament en la dita letra real 
es pus largament contengut. Eí jo deconíinent reebo- 
da la dita letra fiu íer publicar la dita crida en lo loch 
del Tayladeil. En testimoni de la qual cosa fac vos la 
present letra ab lo segell del oíici óel á'ü legent lo 
oíici de la veguería sagellada. Scriía Tarrega XX die 
junii anno a naíivilate Domini Millesimo CCCLX 
quarto. 



Jo En Berenguer Moxo tinentloch del honrat En 
Dalmau Dalentorn veguer de Cervera peí Senyor Rey 
atorcb a vos En Besnal de Mur correa del Senyor 
Rey que lo dia e any davayl scrits mavets presentada 
una letra del Senyor Roy en la qnú me manave que 
fes fer una crida eo la dita letra inserta en la qual 
es contengut que la dita Senyora Regina com a loch- 
linent general del dit Senyor Rey bandeye lo noble 
En Bernat de Cabrera et mane a tot bom sots pena de 
mili morabalins dor que lo dit noble no acuylen ne 
aquell do conseyll favor ne ajuda ans si por aventura 
lo veye lo preña si pendrel pot si no sometent !o se- 
guescba segons que largament en la dita letra real et 



( i7 ) 
crida es contengiit. Et jo deconlinent recbíida la dita 
Iclia íiu fer et ¡)ublicar la dita crida ab trompes etab 
trompeta \)(tv la vila de Cervera el per los lochs acus- 
tuQiats en aquella. En testimoni de la qual cosa fa(j a 
vos la present letra ab lo segell del ofici del dit ve- 
^ucv segeilada. Data Ccrvarie XIX die junii aimo a na- 
tivitate Domini MCCCLXílll. 



ítem Pelrus de Atheca alias vocatus de Moros cur- 
sor curie predicle qui dictas literas regias dictis vica- 
riis Gerunde Rossilionis Coufluentis et Ceritanie direc- 
tas porta verat rediens Barebinonam et asserens so ip- 
sas literas dictis vicarüs seu eorum locatenentibus 
presentasse tulit corundem responsivas literas sigillis 
eorum ofitiorum sigillattis tenorum sequentium. 



Molt alt molt excellent e- molt poderos princep et 
Senyor. Sapie !a vostra molí gran altea que vuy que es 
dimecres he reebuda ab aquella reverencia que se ne 
pusch una ieira vostra reyal de la tenor seguení. En 
Pere per la gracia de Deu Rey Darago de Valencia de 
Mallorques de Cerdenya et de Córcega et comte do 
Barchinona de Rossello et de Cerdanya. Al amat nos- 
tre lo veguer de Gerona et de Busuldu o a son loch- 
tinent. Salut et dileccio. Sapiats que la Pieyna nostra 
cara companyona axi com a lochtinent general nostre 
per tal com lo noble En Bernat de Cabrera major de 
dies citat ledesmament etc. Inserto tenorc di<íte litera 



(^8) 
regie predicto vicario directe posl ciijus dnía sequilur. 
A}tantosl Senyor fui publicar per la ciutat de Gerona 
el per los lochs acustuiíials en aquella ah irompes lo 
dit bandeyament segons et per la foraia en la prein- 
serta letra contengude per Na Alegre ga Tayade cride 
publich de la cort et ciutat de Gerona. Data a Gerona 
a XXVll de juny en lany de la nalivilal de nostre Sen- 

jor MCCCLXÜIÍ. 

» 

Johan Berenguer de Reyadell vaguer de Gerona 
prostrat en térra ab besament de inans et de peus se 
comana Senyor en vostra gracia et merce. 

9 

Suprascriptio vero dicte litere que clausa erat ta- 
lis est. 

Al molt alt et molt excellent et molt poderos prin- 
cep et senyor lo senyor Rey Darago. 



Molt alt et molt excellent et molt poderos princep 
et senyor. Sapia la vostra molt gran altea que vuy que 
es dimarts reebuda ab aquella reverencia que se no 
puch una letra vostra reyal de la tenor seguent En Pe- 
re per la gracia de Deu Rey Daiago de Valencia de 
Mallorques de Gerdenya et de Córcega e comle de Bar- 
chinona de Rossello et de Cerdanya. Al feel noslre lo 
veguer de Rossello et de Vayllspir o a son lochtinent 
Salut et gracia. Sapiats que la Reyna nostra cara com- 
panyona axi com a locbtinent general noslre per tal 
com lo noble En Berna t de Cabrera major de dies ci- 



( 19 ) 
cilal ledesmaüíeiit per nos no es compnregut a bandc- 
yal aquell etc. Inserto tenorc dicte littere regie predic- 
to vicario directe post cujus data sequitur. Aylaiilost 
Senyor fin publicar j»er la vila de Perpinya et per los 
lochs acustuinatsab trompes lo dit bendeyament segons 
et per la í'orma en la present inserta letra conlenguda. 
Scrilaa Perpenya a XXV diesdejuny lany de la nalivitat 
de nostre Senyor MCCCLXIIH. Vidit vicecancellarius. 

Bercngarius Iscrn loctinent de veguer de Rossello 
prostal en térra ab besament de peus et de nians se 
comana Senyor en vostra gracia et merce. 



Excellenti Piegie magestati bumiliter suplicando 
signifícal Franciscus de Sancto Felice domicellus vica- 
rius Coriíluentis quod die dominica que fuií XXill 
dies junii anni nativilatis Domini Millesimi GG*XX 
quarti fuit publice publicata per villam Francbam 
quedam preconitzatio inserta in quadam litera regie 
nnagestatis premisse ipsi vicario presentata per Petrum 
de Moros cursorem dommi Regis. ín cujus rei teslí- 
monium presentem scripturam diclus vicarius tradi fe- 
cit dicto cursori et sigillo sue curie sigillari. 



Excellenti Reiíie maííestati bumiliter sic:nificat Ber- 
nardus Dolvayne locumtenens venerabilis vicarii Ceri- 
tanie quod die sabbati XXI! die mensis junii anno a 
nativitate Domini MCCCÍ.XÍIÍí fuit publice publicata 

TOMO XXXII. ") 



í 50 ) 
per villam Padiceritani pi econitzatio inserta in quadam 
littera vestra nobis preséntala per Petrum Xancíg de 
Moros ciirsorem vestrum die predicta in enjus rei tes- 
limonium presentem sibi fieri jussimus sigillo nostri 
officü siaillatam. 



ítem Guillermos de Apiaria cursor curie pi'i'dicte 
qui dictas literas regias dictis vicariis Dertuse Terra- 
cone et Villefranche Penitensis vel eonirn locatenen- 
tibus directas poitaverat reversus Barcbinonam prima 
die julii anno prediclo tulif dictorum vicariorum Der- 
tuse et Terracone responsivas literas conlinentiarum 
hujusmodi. 



Molt ;iit et molt poderos Senyor. Ab homil et deguda 
reverencia reebi una letra vostra diluns ques comptava 
XXÜH die junii anno Dominico Incarnaíionis M(UX 
LXillí de la tenor seguent. En Pere per la gralia de 
Deu Rey Darago de Valencia de iVlaliorqnes de Cer- 
denya et de Córcega et comte de Barchinona de Ros- 
seyllo et de Cerdanya. Al feel noslre lo veguer de Tor- 
tosa et déla ribera Debre o a son locbtinent. Saint et 
gracia. Sapiats que la Reyna nostra cara companyona 
ax¡ com a locbtinent general nosire per tal con lo no- 
ble En Bernal de Cabrera major de dies etc. Inserto 
tenore dicte litera regie predicto vicario directo post 
cujus data sequitur. Hon senyor volent complir los 
vostres manaments lo dit bandeyament de mot a mot 



(r.i _ 

segonsquc en la dita letra es scrit et orden;it íiu \)u- 
l)licar et cridar ab veu de crida publica et ab ti-oiDpes 
oL ab labals et naíH en tots los locbs de la ciiilal de; 
Torlüsa on semblaiits bandcyaments et crides se ían et 
son acustnmades de fcr. Et feta rclacio a mi et en la 
coit pej' lo cridador jmat fiu scriure en lo libi'c de la 
cort de la damnnt dita ciiitat totes aquestos coses cer- 
tificant Scnyor la vostia molt gr-an altea que toles 
aqüestes coses son cstades fetes et seguides segons 
que per vos Senyor ab la diía letra son estades a mi 
manades per la qual cosa Senyor vos tramet aqiíesta 
letra secellada ab io seiijell del ofici de la veguería. 
Scrita en Torlosa dimarls a XXV dies del mes de juny 
en lany de la encarnacio de nostre Senyor MCCC 
LXllII. 

Pere de Bruscha sots veguer de la ciutat de Tortosa 
besant Senyor hun)iimenl les vostres mans e los vos- 
res peus me coman en voslra gracia et mer(,'e. 

Supra scriptio vero dicte litere quo clausa erat ta- 
lis esl. 

Al molt alt et molt poderos princep et senyor sen- 
yor En Pere per la gracia de Deu Rey Darago. 



Molt alt c excellenl Princep et Senyor meu singular. 
Vuy bora de vespres reebi una letra vostra ab humil 
reverencia per lo portador de la presenl continent en 
acabament que fes publicar ab veu de crida lo bando- 



(52) 
yanient lo qual la Senyora Reyna ha fet contra lo no- 
ble En Bernat de Cabrera perqué Senyor humilrnent 
significh a la vostra senyoria que encontinent ab veu 
de crida publica ab trompes et tabals et nafil ñu pu- 
blicar lo dit bandeyament per la ciutai de Tarragona 
per los lochs hon semblants crides son acustumades 
de fer. Cómanme Senyor en la vostra gracia et merce 
la qual man a mi humil servidor seu tot (.'o que li 
placía. Scrita en Tarragona a XXI dia de juny. 

Humil et devot servidor B. de Foix cavaller veguer 
vostre en Tarragona. 

Tenor vero suprascriptionis dicte litere talis est. 
Al molt alt et poderos princep et senyor lo senyor 
En P. per la gracia de Deu Rey Darago. 



Testes sequentes fuérunt recepti per Petrum de 
Prato notarium tam in loco de Burriana quam in ci- 
vitate Yalencie de mandato sibi facto per illustrem do- 
minara Reginam locumtenentem generalem illusirissi- 
mi domini Regís. 



Dissaple a XV de juny del any de la nativitat de 
nostre Senyor MCCCLXIII! en la vila de Castello de 
Burriana jura et deposa lo testimoni seguent. 



53 



Pedro Uoig del loch de Tordeíumus del icgnc de 
Castella teslimoni jiirat et interrogat sobre les coses 
damunt di tes et dcvall scrites dir veiitat la qual sa- 
pia. Et primerament ¡nterrogal quant ha que partí de 
Murvedra. Et dix que dimecres pus prop passat. Inter- 
rogat si lo cornte Dosona fiíl del noble En Bernat de 
Cabrera era en lo caslell o vila de Murvedra et dix 
que hoc. Interrogat com ho sap. Et dix que per qo 
com lo havia no havia molts dies vist al palau del Rey 
dins Murvedra. Dix encara interrogat que aquest testi- 
nioni estant diluns pus prop passat en lo dit loch o 
vüa de Murvedra ala posada del Maestra Delcantara qui 
so pava aquest testirnoni oy dir al dit Maestra quel Rey 
de Castella havia ordonats los frontalers qo es que ca- 
dau anas a sa frontaria e que lo dit Rey de Castella 
havia manat quel dit comte Dosona qui era en lo dit 
loch romangues al dit loch de Murvedra per capita 
ab mil de caval! et axi matex se dehia e era fama co- 
muna en tot lo dit loc'i de Murvedra que lo dit com- 
te era aqui. Dix encara aquest testirnoni interrogat que 
ell oy dir al dit Maestra Delcantara que lo Rey de Cas- 
tella havia dit al dit comte Dosona que ell lo feya ca- 
pita de mil de cavall e que ell li gitava la maladiccio 
sino sabia venyar la mort de son pare. Interrogat si lo 
dit comte era ne estava ferrat en lo dit loch de Mur- 
vedra et dix que hoc ab una cadena de ferra en la ca- 
ma. Interrogat com sap et dix que per yo com ell lo 
viu no havia molts dies passats en lo palau del Rey 



(54) 
qui es de val en la vila de Murvedra moltos vegades 
al) la dita cadena en la cama et que lavors aquesttes- 
timooi viii lo dit comle Dosona vestit de negra et al> 
capell negra en lo cap. Interrogat si sap o si ha oyt 
dir que íiagen deferrat lo dit comle e dix nos sap, Dix 
en(arr> aquest lesíimoni interrogat que ell havia oyt 
dir a molies c diverses persones en la ciutat de Toledo 
que lo noble En B. de Cabrera havia trames al dit 
comte Dosona íill seu enguany be dues somades de 
florins. inlerjogíít si sap ne ha oyt dir per qui lo dit 
nolíle Eu B. de Cabrera li trames los dits Oorins el dix 
que nou sap. interrogat on los li trames e dix que 
nou sap. Interrogat a qui havia oyt dir les diíes coses 
e dix que a melles el diverses persones los noms deis 
quals no U recorden en la ciuíat de Toledo. 



Dix encara aquesf testimoni interrogat que aia ha 
un any poch mes o menys que dementra lo Senyor 
Rey era en Burriana que un dia lo qnal no li i-f^corda 
mas que dix que era quaix en aquesl temps lo noble 
En B. de Cabrera ensemps ab lo noble En llan.on Ala- 
many de Cervello sen anaren abdosos ab galeas vers lo 
grau de Murvedra. Et puys los dits nobles anarensen 
a Murvedra (^o es en la vila en la posada del Rey de 
Castella e los dits En Bernat de Cabrera et en Fíamon 
Alamany de Cervello Iriarense ab lo dit Rey de Caste- 
lla a un triat e pallaren bona estoua toís ensemps. Et 
com hagueren parlat los dits En Bernat de Cabrera 
ct En Ramón Alamany de Cervello preseren comiat 



( 55) 
del (üt Hey de Castolla. El com sen fbrcn anats lo dit 
Rey de Castella crida Alartiangcs ct dixli a} tais parau- 
les o scmblanls el Maitianges et lo dit Marti respos 
senyor queus plan pol corpo de Dieus nunqua ta- 
n)anya traycion no viu nc- oy coni aia aqui se dixo. 
Et Mai'liangps respos senyor porque e lo Rey de Cas- 
tella dix aqui no ha mas de desir. Et tantost lo Rey 
comanga a parlar dallra ralio. Interrogat com sap 
nquest lestimoni les dessus dites coses. Et dix que per 
^'O con ho viu cu oy con lo Rey de Castella dix les di- 
tes paraules a Marlianges. E viu axi matex con los 
dits En Rei'nat de "Cabrera et En Ram.on Alaniany par- 
laren ab lo Rey de Castella. Interrogat quins eren 
presents con lo Rey de Castella dix les dites paraules 
a Marlianges. E dix que ell hi era present el moltes 
djdtres persones los noms deis quals no li recorden. 
Iníerrogat en qual loch se digueren les dites paraules 
et dix que en lo palau del Rey. Interrogat quina ora 
fbren los dits En Bernat de Cabrera et En Ramón 
Alamany ab lo Rey de Castella et dix que aprés de 
diñar. Interj'ogal qual dia ne qual setmana fo. Et dix 
qtie no li rccoida. interrogat si aquest teslimoni viu 
les dites galeas ab que hi vengueren et dix que hoc. 
Interrogat quantes eren et dix que nos sabia. 



Dimarts a XVIII de juny del any damunt dit en la 
ciutat de Valencia jura e deposa lo testimoni seguent^ 



50 



Pero de Linyan de Calalahiu teslimoni jurat el ¡n- 
tetrogat sobre les coses demunt dites el devall scrites 
dii- veritat la qual sapia. Et primeramenl interrogat so- 
bre lo primer capítol si sap que estant lo comte Do- 
sona et don Pedro de Luna a Darocha en temps que 
Calatayut era assetiat lo dit comte induis lo dil Don 
Pedro que ell ab fort pochs en nombre co es fra Ar- 
tal de Luna Guter Diag de Sent Doval En Ramón de 
Blanes e En Vidal de Blanes se metessen a Calatayut 
donant los entenent que per ells se podia restaurar. Et 
dix aquest deposant que solament bi sab a^o ^'o es 
que en temps que Calatayut eslava o era en cerls pa~ 
lis ab lo Rey de Castella et puis encara apres que 
Calatayut fo pres oy dir axi a castellans com encara 
a bomens de Calatayut que lo dit comte ab los da- 
munt nomenats devien entrar en lo loch de Calatayut. 
Et encara que oy dir que lo comte Dosona bavia fetes 
unes caries o letres peques les qnals bavia meses en- 
fre cei-a el dónales a un corren que les portas ais pro- 
mcns de Calatayut et demenlre que lo dit correu ana- 
va ab les dites caries o letres al dit locb de Calatayut 
lo dit correu fo aguaytat et sentit per companya del 
Rey de Castella et dementra la dila companya encal- 
^•ava lo dit correu aquell correu lan^a la dita cera on 
eren les ditos caries o letres puys que lo dit correu fo 
pres ells li demanaren on eren les dites caries o letres 
que levava et lo dit correu respes que len^ades les ba- 
via et cercáronles et aquellos per la dita companya del 



( 57) 
Rey de Cnslella toren atrobades. Interrogal si sap o lia 
oyt dir ques contenia en les ditcs caries ct dix que 
nos sap. IntciTOgat a qiii oy dir les dites coses et dix 
que a moltes et diverses persones axi castellans com 
de Calalayut los noms deis quals no li rccorden. 



Sobi'e lo sogon capiiol interrogat si aquest deposant 
sap o ha oyt dir quel dit Don Pedro et los altres do- 
munt nomenats a gran impurtunitat del dit comte 
atorgassen al di«t comfe que anassen ves lo dit loch de 
(^alatayut per co ques metessen lenytra et que tots VI 
ab losrocins geneís vcnguí^ssen a un bosch (jui era no a 
una legua de Calatayut et daqui miíantla host del Rey 
de Castella veessen la dita host arrevetar per que Don 
Pedro dix al comte que sen anassen que sentits eren 
e lavors pujaren en lurs genets et fugent faessen la 
via de Miedes et jat se fos que don Pedro digues al 
comte que a Darocha sen podien anar salvament que 
gran aventatge havien et lo dii comte faes que roman- 
guessen a Miedes El dix aquest deposant que ell hi 
sap solament a^o que apres que lo loch de Calatayut 
fo pres ell oy dir a moltes et diverses persones axi a 
castellans con de Calatayut los noms de les quals no 
li recorden que lo comte Dosona vcnch per hadar ab 
En Pedro de Luna et ab fra Artal de Luna et ab Cú- 
ter Dies de Sentdovnl e ab En Ramón de Blanes el ab 
En Vidal de Blanes la host del Rey de Castella em- 
pero segons que aquest deposant dix interrogat nos 
sap de qual loch lo vengueren mirar. Et puys que 



( 58 ) 
companya del Rey de Castella (juels encalgaren en 
lo dit loch ab tots los altres ques rccolliren en lo 
locli de Miedes, Dix encara interrogat que estant lo 
comle ab los demuntdits en lo dit loch de Miedes que 
lo dit Et F^edro de Luna dix al dit comte que isques- 
sen daqui car anar sen podien a kir sau a Darocha o 
on se volguessen car Lons rocins tenien e lo dit comte 
dix tota vegada que per cert ans se dinarien aqui, Et 
estant axi en lo dit loch lo Rey de Castella ib aqui lo 
qual tench en sercat lo dit loch e aquells aquí pres. 
Interrogat si al dit comte plague la dita preso ne sis 
fou de Yolental sua el dix que nos sap. Interrogat aqui 
ha oydes dir les di tes coses e dix que a mol tes el di- 
verses persones los noms deis quals no li recorden. 
Interrogat on oy dir les dites coses e dix que en mol- 
tes e diverses lochs Darago. Interrogat quant esligue- 
i'vii en lo dit loch de Miedes ans que fossen assetyats 
e dix que nos sap. 

Sobre lo IIÍ IV V et VI capitols interrogat et dix que 
noy sabia res jatsia fos ddigentment interrogat. 



Lo dit dia jura et deposa en la dita ciutat de Valen- 
cia lo leslimoni seguent. 



Ferrando Gon^albo de Linyan major de dies de Ca- 
latayut testimoni jurat e interrogat sobre les coses de- 
munt dites et devall scrites dir veritat la qual sapia. 



( 59 ) 
Et pnincríiiiient inteiro^'nt sobi'c lo primer capilol e 
dix aquest dc'[)osaiU (jiio solaiiient hi sap a(;o (;o es que 
el! oy d¡i' al Maestra do Calalrava que lo dit Maestra 
havia vista una caria del Senvor I»ey en la (jiial ina- 
iiava al dit comte que anas vei- ¡eslol del Rey de Cas- 
lella qui era sobre Calalayut en quina manera estava 
per 90 que vis si lo dil comte po :ia entrar ieyns !o 
dit loch de Calatayut per restaurar aquell. Et sobre 
aro dixeren lo dit MaesSra e En Pedro de Luna que 
ells lo acomuanyai'ien. Empero dix lo Maestra que no 
era bo que anassen la ne era servey del Rey. Et lavors 
don Pedro de Luna dix que ell era ai)[(areyllat de se- 
guii' lo dil comte en tot loch per servir lo Senyor Uey 
e lo dit eoraie dix al Maestra romaniís aci per guardar 
la vila de Deroeha et tanlost lo dit comte et En Pedro 
de hunn trameteren a frara Artal et a Guter Dies de 
Senldoval et per En Ramón de Blanes et En G. de 
Blanes et com foren denant lo dit comte lo dil Maes- 
tra el lots los demunt nomenats juraren sobre los sans 
IV evangelis de Den que de^^o ells no diguessen res a 
negu de sos vasals ne encara a altres persones sino 
que anaven al Senyoi- Uey Darago. Interrogat on era 
aquest deposanl com oy dir les dites coses al dit Maes- 
tra e dix que en la vila de Darocha. Interrogat si es- 
lech molt que lo loch de Calatayut se perdes apres 
que aquest deposant oy dir les dites coses al dit Maes- 
tra. Et dix que li dona viarcs que lo Rey de Caslella 
tingues ja rabones del dit loch de Calatayut. Interro- 
gat si sap o ha oyt dir quel dit En Pedro ne los al-^ 
tres anassen vers lo dit loch de Calatayut per impor- 



(60) 
lunital del dit comte et dix que noy sabia. 



Sobre lo segon capítol intorrogat et dix que noy sa- 
bia res ais sino que havia oyt dir a moltes persones 
los noms deis quals no li recorden que lo dit lochli- 
nent ab tots los damuní nomenats sen vench al loch 
de Miedes. ínlerrogat quant bi vench lo dit comte ab 
tots los demunt dils al dit loch de Miedes. Et dix que 
nos sap si se ni ana pártint de Darocba o quant et ais 
dix que noy sabia. 



Sobre lo ¡lí capitel interrogat si com le dit comte 
e los altres demunt nomenats foren a Miedes et lo 
Rey de Castella hi fou aconseguit si lo dit alcayt los 
dix que sis volien ells los íindria aqui secrets o en- 
cara per be quel Rey de Castella sabes que fossen 
aqui los hi tindria a despler del dit Rey llí o lY me- 
ses la qual cosa lo dii comte no volch ans taníost is- 
ques a parlament al dit Rey es rete a ell et fou retre 
los altres qui ab ells eren e fou íavors comuna fama 
que la dita preso plague al dit comíe e que per aques- 
ta raho era vengut aqui axi que no per for^a mas per 
sa volenlat et en loch de rehene fo e es en la dita 
preso. Et aquest testimoni quey sabia solament ago co 
es que oy dir al alcayt de Miedes que estant lo comte 
Dosona ab En Pedro de Luna el ab los altres del dit 
loch de Miedes que lo Rey de Castella tenía asseliat 
lo dit loch de Miedes on eren lo dit comte et los de- 



( Cl ) 
munt nomenats. Et lo Rey de Castclla trames a clir al 
(lit comte ct a!s allies qui al) ell eren qiies relessen 
sino que ell los Iramalria lenytra. Et lo dit I\ey de 
Castella assegura lo dit comte tan solament ct lo dit 
comte tot sol anassen vers lo Rey de Castella e parla 
molt ab ell c parlat que lo dit comte liac ab lo Rey de 
Castclla lo dit comte tornasscn al dit locb de Miedes. 
Et tantüst lo dit comte et Don Pedro et los altres de- 
munt nomenats e lo dit loch de continent se reteren. 
Interrogat si los dits En Pedro e los altres ne encara 
aquells del loch se reteren per indúcelo o pregarles o 
per altra raho quel dit comte los faes et dix que ans 
lo dit loch et ells se pense ques relessen per r>o que 
nos pogueren teñir al poder del Rey de Castclla. 

Sobre lo IV V VI capitols interrogat et dix que noy 
sabia res jatsia fos diligentment interrogat. 



Dissapte a XXll de juny del dit any en la ciulat de 
Valencia jura et deposa lo tcstimoni seguent. 



Lonrat fra Pere Munyig Maestra de la orda de Santa 
Maria de Calatrava testimoni jurat e interrogat sobre 
les coses demunt dites et de^dl scrltes dir veritat la 
qual sapia. Et primerament interrogat sobre lo primer 
capitel e dix quey sabia a (^o que lo comte Dosona 
ans que Don Pedro de Luna fos a Darocha dix aquest 
deposant qui era en lo dit loch de Darocha que ell 



( 6-2 ) 
volia entrar en lo loch de Calatayut o de peii o de ca- 
vall si fer ho podía. Et aquest deposanl dix (.|iie bes 
poi'ia fer. E lo dil comte dix aquest deposant lavors 
e molles de vegades siy iria ab ell. Et aquest deposant 
neguna vegada no hi volch anar. Et puys a pocs dies 
apres lo dit comte estant lo dit En Pedro de Luna a 
Daro'jcha prega En Pedro de Luna et fra Artal de Lunu 
et Guíer Dias de Sentdoval quey anassen ab ell la 
qual cosa los demunt dits li atorgaren. Interrogat con 
sap per co que demunt ha deposat et dix que per (;o 
con aquest deposant hi era prcsent con lo comte los o 
dix et con ells liu oíorgaren. interrogat en (jual loch 
lo dit comte loso dix et dix que en lo loch de Dero- 
cha, interrogat quey era present con los empra els dix 
les dites páranles. Et dix que Don Pedro e ios altres 
demunt nomenats ensemps ab aquest deposant. 



Sobre lo segon capítol interrogat e dix les cosess 
contengudes en lo dit capiíol esser veres. Interrogat 
con sap qo que deposa et dix que per qo con aquest 
deposant oy com lo dil comte prega va Don Pedro et 
los altres demunt dits quel acompanyassen. interrogat 
en qual loch ho oy dir e dix que en lo dit loch de De- 
rocha. Interrogat quey eren presen ts con lo dit comte 
dix les dites coses an Pedro de Luna et ais altres et 
dix que hi era lo comte et Don Pedro et los demunt 
nomenats. interrogat qual dia lo dit comte sen ana per 
mirar la dita ost et dix que no li recorda. interrogat 
qual dia ne qual setmana lo dit comte sen vench al 



( Í53 ) 
dil loc'h de Miedos c dix (|ue nos sabin. inlerro{i;at si 
sap que la cavalleria del Uey do Caslolla los enoalcas 
tro al d¡t loch de Miedos o dix que negu nols encaU;a 
segons que oy dir ans sen vengueren galardament al 
dit loch de Miedos. Intorrogat a qui oy dir e dix que 
a Guillem Assor escuder seu qui estava a Miedes c 
encara a moltos daitips personas los noms de los quals 
no li recorden. Intorrogat si con íoren en lo loch de 
Miedes lo dit comte ab los altres dernunt nomenats 
qui ab ell oren si sen podicn anar al loch de Daro- 
cha o en altre loch. Et dix que hoc que be II o ÜI 
dios aturai'cii en lo dit loch de Miedes. Intorrogat si 
lo dil comte et Don Pedro el los altres demunt nome- 
nats qui ab ell eren estigueren gayre en lo dit loch 
de .Miedos ans que lo Rey de Caslolla no cavalleria 
sua los asseliats. Et dix que hoc be 11 dios. ínlorr 
rogat con sap. Et dix que por qo con ho havia oyt dir 
al dit Guillem Essor et a moUes daltres persones los 
noms (le les quals no li recorden. Interrogat si lo dit 
eomle fou que romanguessen al dil loch de Miedes et 
dix que crehia que hoc com be ÍI dies estigueren 
en lo dit loch de Miedes ans que lo Rey de Castella 
ne cavalleria altra del dit Rey los asselias. Interrogat 
per que no son anavon et dix que per go com lo dit 
comte nou volia. interrogat por que nou volia et dix 
que nos sap. Interrogat porque lo dit comie no volia 
que sen anassen el dix que nou sap. Interrogat com 
sap aquest deposant que lo comte no volgues que sen 
anassen e dix que per go con axi o havia oyt dir a 
molies persones en lo loch de Dorocha quaix tantost 



( 04 ) 
que ells foren presos. Interrogat qui eren les persones 
a qui oy dir les dites coses et di\ que no li recordé. 



Sobre lo Ili capítol interrogat si sap que con lo Key 

de Castella fo aconseguit al dít loch de Miedes que 

lalcayt dignes al dit cumte et ais altres qui ab ell eren 

que sis volien que ell los tindria secret o encara per 

be quel Rey de Gasíella sabes que fossen aqui que ell 

los bi tindria a despler del dit Uey ílí o IV meses la 

qual cosa lo comte nou volch ans tantost isques a par- 

lament ab lo dit Ruy de Castella et dix aquest depo- 

sant quey sap solament ago Qo es que havia oyt dir al 

dit G. Assor que ell havia dit al dit comte de inentra 

que eren en lo dit loch de Miedes que ,íis volia que ell 

los tindria aqui alscuns dies secietanient. Et que lo 

comte nou volch. interrogat si don Pedro e los altres 

o volien et dix que nos sap. interrogat si sap que lo 

dil conste estant assetiat al dit loch de Miedes isques 

a parlament al dit Rey de Castella et dix que axi ho 

havia oyt dir. Interrogat a qui ho havia oyl dii* el dix 

que al dit G. Assor et a daltres persones los noms de 

les quals no li recorden. Interrogat on ho oy dir et 

dix que a Darocha. Interrogat si sap o ha oyt dir que 

la dita preso plegues al comte et dix que nos sabia. 

Interrogat si sap que lo dit comte fos vengut al dit 

loch de Miedes per co que lo Rey de Castella loy pren- 

gues axi que no per for^a mas per sa volentat et én 

loch de rellene fos en la dita preso. Et dix aquest de- 

posaut que nos sabia mas empero que havia oyt di r 



( 05) 
a\¡ a casleihins com a aragoneses con encara a cal:i- 
lans e aj tal era comuna fama per I^aroclia et por tots 
los altres loclis (|uc cll era vengut aqui per qo que fes 
pres. Inlerrogat que es fama et dix que (;o que les 
gents (lien. 



Sobre lo lY capiíoi interrogat si a[tres que fou feta 
la pau o ireua lo Rey de Castella estant a Murvedree 
lo Senyor Uey a Borriana e lo Scnyor Rey sen fuu 
anal en Arago fou dit a la Senyora Reyna qui lavors 
era a Saragoca ab la Senyor Piey ensemps que lo dit 
Rey de Castella era anat en les parts de Maylen e lia- 
via pavSsat Ehrc sois escusa de ca^ar mas la veritat ei'a 
que ell bavia empres ab En Bernat de Cabrera que 
preñes lo Senyor Rey per la dita manera o que em- 
prenessen que en alcuns camps daquelles pailides ha- 
guessen vistes amenants ab si alscuns pochs de mules 
et quel Rey de Caslella en algún solo gitas celada de 
lióme-". s a cavall los quals devien pendi'e lo Senyor Rey 
si a les vistes li fos exit et axi que per fe de Dcu ques 
guart den Bernat de Cabrera et de sos tractaments. 
El dix aquest testimoni que solament sabia age sobre 
les dites coses que con lo Rey de Castella fo passat 
vers Maylen et liavia passai Ebra que dos casíellans 
digueren a aquest deposant que lo Rey de Castella noy 
era passai per neguna bona manera ans bo era be per 
al. Interrogat si en les dites coses sabia res lo noble 
En Bernat de Cabrera no En RaM;on Alamany deCer- 
vello. Et di\ que nos sabia ne alti'cs coses dix que no 
TOMO xxxii. 6 



( 66 ) 
sabia en les cosos contengiides en lo dit capitel. 



Sobre lo V capitol interrogat e dix que noy sabia 
res en les coses contengudes en aquell. 



Sobre lo YI capitol interrogat si es fama comuna 
no solament en la senyoria del Senyor Rey ans en la 
térra del Rey de Castella li ha tolta et encara en Cas- 
tella quel dit En Bernat de Cabrera et lo comle Do- 
sona e cascun dells hagen hauls tractamefits ab lo dit 
Rey de Castella per los quals la dita térra ses perduda 
o qui sia estat en dampnatge del Senyor Rey o de la 
térra. E dix que noy sabia ais sino que de les coses 
contengudes en lo dit capitol era comuna fama axi en 
Arago com en Valencia com encara en Castella. Inter- 
rogat con sap 90 que deposa e dix que per ^0 com ho 
ha oyt dir a castellans et a aragoneses e encara a al- 
tres gents. Et encara que tot dia se diu per tota la 
térra del Senyor Rey e que lo Senyor Rey et cadau o 
podia conexer segons ^0 que feya lo dit En Bernat de 
Cabrera. Interrogat que feya lo dit En Bernat de Ca- 
brera que lo Senyor Rey degues conexer les dites co- 
ses ne encara altres persones o deguessen conexer e 
dix que per go con lo Rey de Castelía era en un loch 
que ell feya estar lo Senyor Rey en allre. Interrogat 
com sap aquest deposant que lo dit En Bernat de Ca- 
brera loy fes estar e dix que per (^0 com tot dia ho 
podia hom ver. 



(H 



Lo dit dia en la ciutat de Valencia jura ct deposa lo 
teslimoni seguent. 



Giiillem A^or habitant en lo loch de Miedos tcsti- 
moni jnrat e ¡nterrogal sobre les coses demiint ditos 
et devall scrites d¡r veritat la qual sapia. Et primera- 
ment inlerrogat sobre lo primer capítol si sap que es- 
tant lo comte Dosona et don Pedro de Luna a Darocha 
e dix quey sap acó que un dissapte co es ans de la 
festa de Santa Maria dagost o de setembre aquest de- 
posanl estanl en lo loch de Miedes envers hora de 
niiganitvench en lo dit loch lo comte Dosona et Don 
Pedro de Luna et En Ramón de Blanes e un seu ger- 
ma et Guter Dies de Senldoval cavalcant en lui's ca- 
valls et íl homens ds peu deis quals lau era fill de Pe- 
dro el soguero de Calatajul et lallra era de Cerago^a 
lo nom del qual no li recorda et com foren envers la 
dita hora de miganil al dit loch els cridaren aquells 
del loch et tantost aquest deposanl ab alcona compan- 
ya de peu devalaren a ells et lo dit comte demana a 
aquest deposant que li lluras dos homens qiiils mos- 
trassen lo cami desforaviat fms a Bellmunl en guisa 
que no haguessen encontré de anamichs et lavors 
aquest depos.ant liarais dos homens qo es la un En 
Marti de Codos e laltra En Marti Demengo del dit 
loch de Miedes. Et aquest deposant feulos devallar vi 
et cavalcant begueren ct begut que agüeren de conti- 



. ( 08 ) 
nent annrensen. Jntcrrognt si sap on ana ven e dix que 
lavors no li digueren que anassen sino ílns a Bellmunt 
(í pregaren aquest deposant que no digues a negu qui 
eren ne qui no. Inten-ogat si sap que anassan per en- 
trar en lo loeh de Calatayut e dix que hoc. Interrogat 
con sap e dix que per qo con ells tornaren al loch de 
Miedes lo diluns per lo mati apres seguent. Et aquest 
deposant viu lo comte Dosona et los al tres cavallers 
qui ab ell eren fort irats con no pogueren esser enírats 
lo dicmenge passat en lo dit loch de Calatayut. Interro- 
gat perqué noy pogueren entrar e dix que per co con 
lo dit comte estant lo dicmenge en lo loch de Beilmunt 
trames los deuiunl dits dos horneas de peu co es lo fill 
del dit Pedro Seguero e laltra de Ceragoca ab cartes 
a la vila de Calatayut co es a hora de priin son et a cap 
de un poch com los dits U homens sen foren luyats 
dells lo comte e los altres qui ab ell eren oyren are- 
vatar e cridar en la host del Rey de Castella alta ven 
a armes a armes. E de contineut lo comte ana dir jo 
creu que los homens que nos trametien ab les cartes 
a Calatayut son presos et tantost eavalcaí en e vengue- 
ren vers lo dit loch de Miedes. interrogat con snj) co 
que deposa e dix que per co que con lo dil comíe e 
los altres foren tornats al dit loch de Miedes compta- 
ren totes les dites coses a aquest deposant el ais altres 
qui aqui eren. Interrogat si con lo comte e los altres 
sen tornaren a Miedles sus encalcava negu e dix que 
no viu ne oy dir que negu los encalcas mas empero 
que aquest deposant oy^ dir al dit comte o ais altres 
qui ab el! eren que molla cavallaria de la host del Rey 



• ' ( 09 ) 

(le Casleüa se tnovia c se i'cvatava vcrs ells e que ells 
qucu senliren et que íantost ab lurs cavalls fugireu 
vei's lo (.üt lot'h (le Miedcs. Inl^íiioiíat quina ora foreii 
lo (lit comte c los altres dcmunt noincnats qui ab ell 
eren en lo dit loch de Miedes e dix que lo diluns ans 
del (lia. Interrogal si don Pedro dix. al comte que a 
Darocha sen podian anar salvament que gran aventat- 
ge liavien e axi que sen anassen e que lo dit eomte 
nou volgues íbr aiis fes que aturassen a Miedes et dix 
aquest deposant que noy sabia res. Interrogat si lo dit 
comte e los altres qui ab ell eren sen podien anar sal- 
vament a Darocha lo dit diluns e dix que lioc. Interro- 
gat con sap e dix que per co con ells no foren assa- 
liats per lo Rey de Caslella ne per cavalleria sua fins 
al dimarts vers hora del jorn. Interrogat perqué no sen 
anaven lo diluns ans que fossen asseliats e dix que nos 
sap. Interrogat lo dit conile e los altres qui ab ell eren 
que feyen lo dit diluns en lo dit loch de Miedes per- 
qué no sen anaven e dix que lo córate lo diluns per lo 
mati mana quels fos appaieyliat de diñar e lo consell 
del dit loch íbu los appareyllar de diñar pensantse tot 
lo dit consell del loch que con fossen dinats que sen 
anassen. Empero nou feren ans com foren dinats ser- 
caren et remiraren lo dit loch e lo dit comte axi com 
a capita mana a aquells del loch que alguna obra quey 
feya a fer la fessen puys fet a^o posarense a dormir. 
Et com foren levats de dormir manaren quels appa- 
reyllasen de sopar e soparen e dormiren lo vespra se- 
guent en lo dit loch et con vench lo dimars apres se- 
guent el día ells foren assetjats per be DCC homens a 



(70) 
cavall del Rey de Castcila e ais dix que no sap sobre 
les coses contengudes en lo dit capítol. 



Sobre lo ten; capítol interrogat sí con lo Rey de 
Castella fo aconseguit al dit locli de Míedes si lalcayt 
los dix que sis volien que ell los linaria aquí secreís e 
dix que noy sab res ne sap encara que en lo dit loch 
bagues alcayt negu es be ver que segons que dix 
aquest deposant. Interrogat que lo dit córate bavia gi- 
lades escoltes lo diluns a nit. Et lo dimartsTapres se- 
guent ans del dia les dites escoltes vengueren a aquesl 
deposant et ensemps ab les dites ascoites anassen al 
comte et a don Pedro qui dormien et desperíalos e di- 
guerenli aqüestes páranles o semblants. Senyors levats 
vos que veus nq'i prop en lo terme de Valí de Pomer 
que ha celada de be DC homens a cavall et lavors lo 
comte respos entrensen totes les escolles e íancats les 
portes que corredos son e axi nous lamáis. E a cap 
dallra esíona aquells de la salada ísqueren e posarense 
ais camins et assetiaren lo dit loch de Miedes ab XSl 
o XlIIf entre trabuchs e brigolas et taniosí los del Rey 
de Castella comengaren a fer caves e a escalonar lo dit 
loch et com lo comte et don Pedro e los altres viren 
que nos podien teñir ne deffendre jatse fos que los dits 
comte et don Pedro e los altres qui ab ells eren faes- 
sen lur poder de deffendrel cridaren aquest deposant 
e algunes altres persones del dit loch e lo dit comte dix 
los aytals paraules o semblants. Senyors ab lo Rey de 
Castella ha ja prohomens de Calatayut et som certs 



{ -I ) 

que lo dit loch tic Calatayut es en pali ab lo Iloy de 
CastcIIa e javcts axi niaicix los gins que lo Rey de Cas- 
tella ha fels drenar e lo loch qui esta sobre bodcgues 
o caves et axi jo no veig quens puxam teñir per que 
veyam ab lo Key de Castella sins pendra a pati (;o es 
quens sau vida e menibres el que nons lacen anar per 
la térra del Piey Darago per (,'o que no li ía(;am perdre 
la sua Ierra ^o es que nons fes anar per los castells del 
Senyor et que diguessen a aquells qui teñen los dits 
castells qucs retessen et sobre ago lo comte dix a 
aquest testimoni que isques de fora al Rey de Castella 
sils pendria a merce segons que demunt es dit et 
aquest testimoni respos et dix que noy exiria que mes 
amava morir que viure e quey enviassen aquell ques 
volguessen et lo comte dix a aquest deposant que ell 
hi iria si li pasava. E aquest deposant hac a fer lo ma- 
nament del dit comte axi con aquell qui era capita del 
Senyor Rey car daltrament be poguera morir segons 
que dix que noy anava et lo comte dix a aquest depo- 
sant aylals paraules o semblants. Anatsvosen al Fiey 
de Castella e comanats vos en sa gracia e deytli que 
nos lo pregam per merce queus jaquesca parlar ab 
Joban Alfonso et ab be Y o VI altres richs bomens 
del Rey de Castella los noms deis quals no li recordan 
a aquest deposant. E aquest deposant laníost anassen 
al Rey de Castella e lo dit Rey demana a aquest depo- 
sant si en lo dit loch de Miedes era lo comte Dosona 
et don Pedro et fra Artal de Luna et aquest deposant 
respos et dix que noy eren que la nit passada sen eren 
anats e lo dit Rey de Castella dix a aquest deposant 



( "¡'2 ) 

per que lio deja car ell liavia visl per uní fenadura de 
un postis fra Arlal et encara que lo dit Rey li volia ti- 
rar segons que dix ab una segeta a la caía eí encara 
que ell bo sabia de cert per les escoltes que havia 
preses et aquest testimoni qui viu que lo dit Rey no 
sabia de cert que lo dit comte ne los altres deinunt 
nomenats íbssen al dit locb de Miedes aquest (ieposant 
negava al dit Rey de Caslella qui de cert noy erer» 
jalse ios que li ios estat manat per lo dit comte a 
aquest deposant que dignes al Rey de Castella que ells 
eran aquí et puys aquest deposant lo qual era anat al 
dit Rey de Caslella ab seguritat tornasen al dit loch 
de Miedes e tornat que fon al dit locb de Miedes dix 
al dit comte Dosona aytals paraules o semblants. Sen- 
yor sapiats quel Rey de Castella no sap de ceit que 
vos ne don Pedro ne los altres vostres cavallers siats 
agi per que senyor jo no li e vo'.gut dir co que vos me 
menias ^o es que vos senyor fossets aei. Et lavors lo 
dit comte anas fort en falonir contra aquest deposant 
e dixli quey tornas e que li digues go que demunl li 
liavia dit et aquest deposant torna al dit Rey de Cas 
tella et dixli que lo comle Dosona et don Pedro et fra 
Artal se cooienaven en sa gracia etpregavenlo que per 
inerce quels jaquis parlar ab joban Alfonso et ab V o 
VI abres riclis bomens del Rey de Caslella los quals 
li anomana los noms deis quals are aquest deposant 
no recordefá. E lo Rey de Castella respos et dix que 
nou volia per co que nols li matassen mas que si ells 
volien devallar aqui quey parlassen et lavos lo comte 
Dosona sabudcs ¡(juesles paraules ensemps ab los de- 



( 73 ) 
Jiiiiiit (lits VI cavallcrs (]iii ni) cll eren tols armáis a 
peu dcvallaren al \)(}u drl castell e aquí parlaren ab lo 
d¡t Johan Alfonso oí a!» los allres et a la perfi fets que 
hagueren hits iraclaments ells so retcrcn al dil Picy 
de Cnstella et retuts ques foren lo Rey de Castclla 
mana ais liomens del locli de Miedcs que devallasen 
el qiiel jurassen per senyor e aiiuclis non volgneren 
fer mas siipplicai'enli qne li plagues quels donas XV 
dies axi com havien fet a aquolls de Calataynt per- 
qué poguessen haver trames al Senyor Rey et si dins 
los dits XV dies lo Senyor Rey nols havia dat consell 
que ells 11 liurarien lo castell empero que jaquis anar 
tots los del castell a la térra del Senyor Rey e axis íbu 
interrogat si don Pedro et fra Artal manaven basta lo 
dit diluns ans que fossen assetials al dit comte que 
sen anassen a Darocha et dix que nou oh i. Iníerrogat 
quins foren los traclaments del comte que fou ab lo 
Rey de Casiella e dix quels salvas vida e membres se- 
gons que ja demunt ha dit. Interrogat perqué nos de- 
fenien e dix que per 90 com nos pogueren teoir poch 
ne molt al poder del Rey de Castella. Interrogat si los 
dils tractamenls se feren per consell o per importuni- 
tat del dit comte e dix que a consell de tots se feren. 
Interrogat con sap e dix que per qo con oviu. interro- 
gat si lo dit comte hac pleer de la dita preso e dix que 
no que per cert ans se mana tota hora aytant con poch 
valentment axi con a bon cavaller que ell es. E aira dix 
que no sabia sobre lo dit capítol jatse fos diligentment 
interrogat. 



( ^4 ) 

Sobre lo V capítol interrogat et dix que noy sa- 
bia res. 

Sobre lo VI capitel interrogat comuna notan so- 
lament en la senyoria del Senyor Rey ans en la tér- 
ra quel Rey de Castella li ha tolla et encara en Caste- 
lla quel dit En Bernat de Cabrera et lo comte Dosona 
et cascun dells hagen hauts tractaments ab lo Rey de 
Castella per los quals la dita Ierra ses perduda o qui 
sia estat en dampnatge del Senyor Rey o de la térra e 
dix aquesl deposant que comunamcrit per lot lo mon 
se diu es parla nías empero que ell non sap res. 



Diluns a XXlilI de juny en la ciutat de Valencia ju- 
ra et deposa lo testimoni seguent. 

Garcia Lopes de Sese cavaller e algutzir del Senyor 
Rey testimoni jurat e interrogat sobre lo primer capitel. 
E dix les coses contengudeS en aquell esser veres. 
Interrogat con sap aquelles coses que deposa esser 
veres e dix que per (^,o com ho ha oyt dir al Maes- 
tra de Calatrava e a Xaraen Perec de Roda e enca- 
ra a moltes daltres persones los noms deis quals 
no li recorden. Interogat en qual loch ba oyt dir 
yo que deposa e dix que en (^arogoya et en Al- 
canis et encara en molts et diverses locbs Darago. In- 
terrogat quant oy dir c.o que deposa e dix que lo dia 



( 75 ) 
ne la scliuana no poria dir cor tanics vcírades o liaoyt 
ílir que no li icnunibre. Inteirogat si les dites coses 
ha oydes dir ans que lo locli de Calatayul fos pres o 
depuys e dix que depuys et dabans. 



Sobre lo 11 capítol interrogat c dix esser ver co qui 
en aquell se conté interrogat com sa[) co (l^e depose e 
dix. que ])er ^o con lio havia oyt dir al alcayt G. Es- 
sor et a mol tes daltres persones del loch de^ Miedos e 
encara fora lo dit logar los noms deis quals no li re- 
cord en. 



Sobre lo III capítol interrogat e dix que havia oyt 
dir les coses contengudes en aquell e encara que co- 
iiiunanaent per tots los lochs Darago el alties navia 
honi mala pronunciacio. Interrogat a qui ha oyt dir les 
coses demunt dites e dix que a moltes persones los 
noms deis quals no li recordan. Interrogat on ha oyt 
dir les dites coses et dix que en moltes et diverses 
lochs Darago et fora Arago. Interrogat perqué navia 
hom al pronunciacio et dix que per ^-o con no sen de- 
ya negun be. 



Sobre ío IV capítol interrogat dix aquest testimoni 
que noy sabia ais sino que lo Rey de Castella passa 
Ebra per quina manera nc per que dix que nos sabia. 



76 



Sobre lo V capitel interrogat e dix aquest testiinoní 
quey sabia acó (;o es que aquest divendres sant pus 
prop passat lo Senjor Rey están t en Arago mentra 
ques devia legir la passio lo Rey Darago mana cridar 
aquest deposant e manali que anas a la posada den 
Rernat de Cabrera et que li digues que vengues tan- 
tost denant ell o que nos partís de la posada en altra 
manera f|uei preses. Et con aquest deposant fo a la 
posada del dit En Bernat lo dit En Bernat noy fo et 
aquest deposant tornassen al Senyor Rey et dixli que 
sen era anat e lo Senyor Rey mana a aquest deposant 
que anas derrera lo dit En Bernat et quel prengues et 
lavos aquest deposant dix al Senyor Rey ({ues ago e 
ell respes que caria affrontar lo dit En Bernat ab lo 
Rey de Navarra per páranles quel Rey de Navarra de- 
ya que liavia dites don Bernat e tractades ab ell e de- 
ya lo Senyor Rey al Rey de Navarra e al comte de 
Trastaniara el al conté de Denia e an Bcrenuuer Da- 
bella e a daltres qui ab ells eran los noms deis quals 
no li recorden aytais páranles o semblanls o ago gran 
traycio es el lavos lo Rey de Navarra dix crets' Senyor 
que 90 que jous dich es veritat et aquest deposant 
dix al Senyor Rey senyor ab poqua companya son e lo 
comte de Trastamara dix vabcn los meus genets ab 
vos et aquest deposant lavors ab alcuna companya ca- 
valca e tench son cami derrera lo dit En Bernat et con 
aquest deposant fo en dret de Xea aquest deposant viu 
que En Bernat lexava lo cami major de Xea e través- 



í " ) 

sava ves los iMiints c lo dit En Hernal lexa II liomens 
a ravall en lo cami por escusa que laiiaveii ct aquest 
cleposant ressalas per tal com eia sol el pres per un 
barranch et ana per una riba amunt axi que con ells 
se rogonegueren aquest deposant fo denanl ells et 
aqiiells II liomens a oavall anarcn derei'a aquest depo- 
sant entro prop de Xea et dix a companyes del Senyor 
Rey qui eren aqui quel seguessen peí* marianient del 
Senyor Rey et cavalcaren alcuues daquelles compan- 
yes ab ell et con foien fora de qui aquest deposant 
los dix que li aydassen a pendre rnossen En Bernat 
qui sen anava contra volentat del Senyor Rey et son 
manament ct lavors comencarensen anar los uns de- 
ga los altres de la dcrrera lo dit En Bernat axi que 
aquest deposant ana derrera ell et perseguil entro al 
loch de Car Castello e con aquest deposant fo al dit 
loch viu que lo dit En Bernat estava en un corralet 
fora lo mur lo qual havia parlat ja ab los liomens del 
loch segons que aquest testimoni sabe depuis per que 
los homens del dit loch li demanaven ques ago En 
Beinat con veniís n.^i et e!l respos que venia fugent 
per que lalgutzir del Key Barago venia ab grans com- 
panyes de cavall et de peu derrera ell per pendrel et 
amanarlo al Rey per qo con lo Rey de Navarra lur 
senyor ab lo qual ell era anat de Sadava entro Almu- 
devar devia esser morí el havien morí lo Rey Darago 
e ses gents e lo comte de Traslamara et lo comte de 
Denie ab lurs gents et per í^'o con ell ajudava al Rey 
de Navarra en la palea en la qual havia mortes CCCC 
persones per co lo dit alguizir venia per pendre ell. Et 



{ 78 ) 
axi que ell sen venia per emparar en lo loch et ternie 
de Navarra et encara quels pregava que li liaguessen 
lo beteu per passar lavííua del riu Darago per r,o con 
lo dit loch era ílaeh et lo dil algutzir no sestaria de ma- 
narsen lo dit En Bernat et los liabitants del dit loch 
digueren ál dil En Bernat axo nos poria fer mas en- 
tratsnosen en aquest loch e nos deffendrera vos et es- 
tant en estas paraules aquest deposanl fo al dit loch e 
feu metre homens a cavall en gir del dit loch per los 
portáis et con lo dit En Bernat viu nqo volch exir a I 
orta quey havia et un parent daquest deposant qui era 
ab aquest deposant viu lo dit En Bernat e broca ves 
ell e lo dit En Bernat tornassen en lo dil corral et es- 
tant lo dit En Bernat en lo dit corral et alguns dallres 
qui ab ell eren qo es En Molins lo porter et En Giule- 
met de Fontes et En Bort Sabat e En Bort de Caslel- 
bo et daltres los noms deis quals no li recorden feren 
un fornt ab les mans en lo mur del dit loch per lo qual 
sen entraren dins la vila et lo5a la nit aquest deposant 
ab aquells qui ab ell eren estigueren vallant et anant 
en gir lo mur tro al jorn que aquest deposant hac par- 
lanient ab los officials et prohornens de la vüa el dix- 
los que ell era aqui peí' manament del Rey Barago et 
del Bey de Navarra qui venia derrera En Bernat per 
pendre! sil pegues haver aconseguit dins terme Dara- 
goet per (,:o con nol podia haver pres dins lo dit ter- 
me Barago entrava dins lo terme del Rey de Navarra 
per pendre! t'il trobas fora alcu loch et manarlo denanj 
los Reys e pus que aquest deposant et a ells era cert 
et ells nou y^odien negar per con homens qui eren ab 



( 7!) ) 
aqiiesl dcposant lavien vist ct axi que los requería que 
olí fos pres ct rctengut entro liaguesscn manameut de 
lur Senyor lo Rey de Navarra et lavors ells respon- 
gueren el digeren corn es uq.o et aqucst dcposant los 
dix que axils lio manava ell |)er mananient del í\oy de 
Navarra que li havia dit que s¡ nol podía pendre en 
Arago quel íes reteñir en la sua térra et ells meravcla- 
rense de^o et digueren a aquest dcposant que En Ber- 
nat o deya en altra manera segons que ja demunt ha 
dit. Et laves aquest deposant los dix bons homens fets 
axi preñéis ell e mí et si ell díu veriíat matáis me sop- 
ta et si jo dich veritat ell sia pres en sía fet eo quel 
senyors Rey Barago e de Navarra volran et ells dige- 
ren que en bona hora o axis feu de fet. Et lavors pren- 
gueren aquest deposant e materenlo dins la vila e la 
companya daquest deposant romas de fora et amanaren 
aquest devanl En Bernat de Cabrera qui eslava en un 
fossar el inig de la vila et digeren los (iils prohomens 
En Bernal aquest eavaller quis díu algutzir del Rey 
Darago diu quens requer queus prcngam per mana- 
ment del Roy Darago e nos maravellamnos molí de 
qo que vos havets dit el dago que ell requir et per ago 
nos tindrem et ell et vos preses íins hajam ardit del 
Rey de Navarra axi que lavos con En Bernat viu aquest 
deposant e los prohomens qui deyen aqüestes páran- 
les pres sé tot a tramolar e dix a aquest deposant vos 
mes sots dalgutzií* que tota esta nit rodau la vila del 
Rey de Navarra e dix ais prohomens del loch qui aquí 
eren sí vosaltres prohomens fossets bons homens vo- 
saltres lo daguereu tantost matar ell e tots aquells qui 



( 80 ) 
ab ell son per go con es gosat entrar dins le terme de 
Navarra que si negu o assajas en Aiago tot fora pac^'e- 
jat axi que fou son poder ab un abat quey havia del 
Oliva que aquells del loch laguessen niort sino que 
aquest lestimoni los <iix barons vosaltres nol devels 
creura que basta que tingas pres ell e mi con pensar 
vos podets que jo no fora entrat dins terme de Navar- 
ra sens manament del Rey de Navarra e si axi no es 
quen niatets e ab ayo ells assuaviarense et lavos aquest 
deposant et don Bernat cornencarense a raunar et 
aquest deposant dixli que fort se maraveilava pereque 
era lant fuyt ne de que havia hauda tan gran por del 
Rey Barago e ell dix que per por de la mort qo es que 
lo Senyor Uey e lo comte de Trastamara e lo comte de 
Denia lo volien alsir e que ago feya la Heyna dient al- 
cunes paraules desonestes de la a les quals aquest tes- 
timoni li respes et encara deya paraules desonestes del 
Senyor Rey les quals paiaules no levan a replicar car 
ja les sabien lo Senyor Rey e la Senyora Reyna. E es- 
lanl en ago vench un porler et un scriva del Rey de 
Navarra e entraren per mig la vila et vengueren la on 
los dits En Bernat et aquest deposant estaven et lo por- 
ter dix aytals paraules a aquest deposant vos sots aí- 
gutzir del Rey Darago e aquest deposant respes que 
hoc et ell los dix los Reys vos graexen molt aquest ser- 
vey quels havets fet axi coij aquell qui per aquest per- 
seguiínent que liaveís fet de mossen En Bernat los ha- 
vets dats los regnes que aquest honi dient den -Bernat 
de Cabrera fahia gran traycio entre ells per la qual de- 
via esser j)res et lavors lo dit En Bernat torna tot morí 



( 81 ) 
et lo (lit portcr [nos lo dit En Bernat c tots sos Iiomens 
qni al) cll eren c lavos lavarcfti En Beiiiat de Cal)i'ei'a e 
tols aquells qui ab el¡ eren al casteli de Morelo qui es 
de la Laygua el faheren a aqiiest deposant tola aquella 
honra que pogiieren e diguerenli que sen vengues al 
Rey Darago la qual cosa aquesl deposant segons que 
d¡x fou em[)ero aqucst deposant feu fer carta publica 
con el! jaquia lo dit En Bernat en poder del dit i)orter. 
Interrogat en poder de qui fou la dita carta et dix que 
en poder den Bernat Miquel scriva del Senyor Rey et 
dementra aquest deposant sen venia al Senyor Rey iro- 
ba en lo cami lo Rey de Navarra et lo dit Rey de Na- 
varra dix a aíjuest deposant que ell era eeit que de vuy 
mes eren descubertes quantes traycions havia feíes don 
Bernat e que lo dit Rey de Navarra faria merce a aquest 
deposant lotstemps en ^a casa per lo servey que fet li 
havia e que nos pensas que poch servey bagues fot a 
ell ne al Rey Darago et ah aytant venguessen aquest 
deposant al Senyor Rey qui era en Ceragoga e corntali 
qo que fel havia de la qual cosa lo Senyor Rey hac gi-an 
pleer. Interrogat si sap quines eren les traycions que lo 
dit En Bernat feya o iractava et dix que aquest depo- 
sant demana al Rey de Navarra con lo troba al cami 
Senyor ques a^o per(|uc don Berna! es fuyt e lavéis fet 
pendre en vostra senyoria et lo dit Uey de Navarra res- 
pos que lo dit En Bernat Iractava mal entre ell e lo Rey 
Darago et que li dix encara que a don Bernal pleya que 
no sevenguessen nes veessen lo Rey Darago ne lo Rey 
de Navarra ne lo comte de Trastamara ans dix quey 
mesclava Iota discordia que fer pogues dient que si !us 

TOMO XXXII. 7 



( •'^•2 ) 
Reys ne el comíe no scvoiiien nes veyen que niollor 
vendría la pau del Roy do Cristella et Darago et enca- 
ra dix lo dil Rey de Navari'a a aquest deposant que don 
líCrnal liac gran i>Iecr con se })erde Candia con don 
Rernal bavia ílil al dií Iley do Navarra con 1¡ digiieien 
que Gandía era {¡erdnda (jue ella quiuíbs (juc per cobrar 
lo (lit locli lo conite de Denia lo dit comle no contras- 
taría tant en la pan ([uís tractava enire los Reys et lo 
Rey de Navarra vecnt a(|uestes traycions descuhí'i ilí 
coses al Rey Darago et axi no sera majaveila sí fiigíc 
mas enjpcro que en locli era (¡ue ell Ion ¡iagcria. E ais 
dix aquest deposant que noy sai)ía solire lo dít capitel 
jatse los diligenlnienl ínlerrogal. 

Sobre lo VI capítol interrogat e dix que es fama co- 
muna e que ha lioít dir <;o que en lo dít caj)itol se con- 
té no solament en la senyoría del Senyoi- Rey ans en- 
cara en la tei'ra (pie peiíluda lia e encara en lo reyal- 
ma de Navarra c en tols alti'es parís. 'ntei'i'Ogat a (pií ha 
ovl dir et dix (¡ue a tantes persones (}ue no 11 i-eorda. 
Interrogat (¡ue es fama e dix que r.o «jue les genis 
díen. 



Memoria sia al noble En Berenguer Dabella da^o que 
ha a fer en les parts Darago el en regne de Navarra so- 
bic la inibrmacio <|ue áau [)endre u íer pendre contra 
lí) noble En Reinal de Cabrera et jdti'cs íautors seus so- 
bie ios crims de que son enoolpals. 



83 



Prinierament quel noble En líernat de Cabrera sie 
demanat si ell feu fer la liga quis feu a Perpinya entre 
lo SenyorRey e lo Venecia ne que hac del Yenecia que 
faes fer la dita liííua. 



ítem per quina rabo ne a quina íi deu es apodera 
que lonrat En Francesch de Perellos ab les galees que 
certs armidors bavien fetes armar contra lo genoves 
anas en ajuda del Rey de Franca conlra lo Rey Dan- 
gl a térra. 



ítem per quina rao ne a quina fi fabieson poder quel 
Senyor Rey fos e estigues continuament en guerres e 
en grans affers ne per que sesdevencb que depuys que 
ell entra en cort quiy entra en lany de MGCCXLVII lo 
Senyor Rey no estecb un dia menys de guerra. 



Ítem si ell tracta ab lo dit En Francesc!) de Perellos 
con aquell Francesch parli ab les dites galees de Bar- 
cbinona que faes alcun dan o escarn al Rey de Caste- 
llü o a ses genis perqué aquell Rey bagues occasio de 
moure guerra conlra lo Senvor Rev. 



ítem perqués apodera conlra acort deis demes del 



(84) 
consejil del Senyor Rey aprcs que fou firmada la pau 
entre los Reys en poder del cardinal de Bulunya fos 
feta ligua entre lo Senyor Rey e lo Rey de Castella ab 
valen^a de la un al altre de \I galees arniades cor vaes 
es sabes quel Rey de Castella sen anava ab cort de 
raoure guerra al Rey de Granada e per conseguent lo 
Senyor Rey avie a fer la ajuda de VI galees la ([ual co- 
sa li ere diíficil per les graos niessions quel Senyor 
havíe fetes en la guerra les quals coses al dit En Rer- 
nat íbren dites per lo dit conseyll. 



Ítem con apres de poch temps que les dites ligues 
foren firmades lo Senyor Rey fos request por lo Rey 
de Castella que li faes la ajuda^ de les dites Yí galees 
contra lo Rey de Granada ab qui havie moguda guer- 
ra per que aquell En Bernat no dona endre^ que les 
dites YI galees fossen trameses al Rey de Castella per 
que no bagues occasio de moure guerra. 



ítem perqué con per lo Senyor Rey e son conseyll 
Ji fos dit lavors con bo farie bom quel Rey de Caste- 
lla pus les YI galees no li eren trameses no mogues 
guerra responie aquell Rernat lexat bo estar a mi que 
jo fare que ell no sen tendrá per agrehuyat nen moura 
ííuerra. 



ítem perqué lo dit En Rernat fou quel comte Doso- 



(85 ) 
na son fill ana en Castelhi con noy fos neccssari ney me- 
na alcun daquclls savis qui en lo tractament de la pan 
eren eabuts. 



ítem si ne qiiins Iractaments faeren lo dít comle ne 
aquell En Bernat ab lo Rey de Castella contra lo Sen- 
yor Rey ne la sua cosa publica. 



ítem con se pot fer que pus quel Rey de Castella se 
aparallava de fer guerra al Senyor Rey que ell ne lo 
comte son fdi no sentissen res. 



ítem si la preso del cointe fou feta ne a quina fi íbu 
que aquella preso se faes. 



ítem perqué fou con lo Rey de Castella tenie asset- 
yat Calathejn quel Senyor Rey recusa de pendre aju- 
da de M. homens a cavall e de certs ballesters que la 
cort de Catbalunya ajustada en Barchinona 1¡ fahia per 
salvar Calatbeju. 



Iiem perqué lavors ell fo anar lo Senyor Rey en les 
parts de Rosseyllo ne ell perqué ana lavors en les parts 
do Lenguadoch sots color de les grans companyes 
de les quals no hac I glavi ne I bom a cavall ey fou 



{ 86 ) ^ 
despendre grans quantilats de diners per haverlos. 



Ítem perqué dona torp ne lagui a les coris de Munl- 
(^'0 ne per que lemia que lo t;omte de Trastamara no 
vingues en ajuda de la térra. 



Ítem con lo Senyor Rey ab gran cavalleria fos a Sa- 
ragoga perqué fou anar lo Senyor Rey a Sos ne perqué 
aqui lo tench tant de temps con vees a huell quel 
Rey de Gastella prenie e occupava la térra del Sen- 
yor Rey. 



Ítem con lo Senyor Rey ab sa host exi de Burriana 
et tot hom comunament tengues que passassen la losa 
e anassen ves lo Rey de Gastella qui lavors tenie ma! 
partit per que ell sapodera ab lo Senyor Rey que noy 
anas. 



Ítem pus lo Senyor Rey lavors tenie la mar e ba- 
gues melíor partit per que fou que pau fos tractada ne 
tan desonrable con ere fos firmada con sabes quel Rey 
de Castelln bavie trencada la pau feyta en poder del 
cardinal de Bulunya qui ere fermada ab les mayors 
penes temporals e spirituals que fer se pogues. 



87 



Ilem con tbu lo dii En Bernat a Murvedre sots color 
de Iraclar pau si dix a Marti Yanycz quil demanave si 
morrie lo Rey de Castella. No Marti Vanyez nc aura 
mes mal que jo o semblants páranles. 



ítem si aquel! En Bernat repta lo dit Marti perqué 
avie fet venir lo Rey de Castella en tan estret pas 
dienli que si eJI o sos amichs no fossen eli fora mort 
o pres. 



llem con sia ver quel comte Dosona fos en Murve- 
dre sent lo Senyor Rey a Burriana et lo dit En Bernat 
hi anava per lo titictament de la pau et havia vistes ab 
lo dit comte son fijl quines páranles et rahonaments 
et tractaments havia ab lo dit comte. 



ítem con lo Senyor Rey vingues a Exea sois color 
de fermar la dita pau si el dit En Bernat avie tractal 
quel Rey de Castella prengues en aquelles saons lo Sen- 
yor Rey e si tractat o avie per quina manera. 



ítem perqué allonga tant de temps lo tractanient del 
Rey de Navarra con vaes quel Rey de Castella fos ja en 
regne de Valencie occupant gran tros de la ierra. 



88 



Ilcm pus vehie quel tractament del Rey de Navarra 
ere impossible ques pogues complir per lo Senyor Rey 
perqué fou fer ne íermar lo dit Iraclarnenl. 



ítem sin pres renda ne moneda del dit Rey de Na- 
varra ne per ques feu liem seu ne perqué conseylla 
que semblantment faessen los altres tractadors. 



ítem si feu que fos donat al Rey de Navarra molt 
mes que ell ne les sues gents no demanaven ne si feu 
que linfant En Marli se metes en reenes car se diu 
que ago e moltes daltres coses qui foren promeses el di i 
tractament no eren denaanades de part del Rey de Na- 
varra. 



Ítem quines paraules dix lo dit En Bcrnat al Rey de 
Navarra con se diu quel aporta e guardave en la cam- 
bra on lili dix siy avie negu. 



ítem quinas paraules dix al Senyor Rey lo dit En 
Bernat en Almudever lo mati del divendres Sant del 
Rey de Navarra ne deis conites de Trestamara ne de 
Denia. 



f Sí) 



Itom perqué no vendí lavors dcnaní lo Scnyor Key 
cor aquell Senyor Rey lin manas per En G. Dox e dal- 
tres e perqué íugi Dehnudever. 



ítem con Gareia Lopií; de Sesse lagues aconseguit 
inentre fugie e 1¡ manas que vingues denantlo Senyor 
Rey perqué aquell Bernat non feu ne perqué se lexa 
anar lo dit Gareia Lopig. 



Ítem con lo dit Gareia Lopi(j lagues atlueyat a Car- 
castello sie perqué aquell En Beinat reques los lio- 
niens daquell loch que prenguessen lo dit Gargia Lopig 
quil encal^ave per <;,o eom eli fugie no volent consen- 
tir a la mort quel Senyor Rey avie feta del Rey de 
Navarra en lo dit loch Dalmudever. 



ítem quals persones de conseyll del Senyor Rey o 
sotsmeses seus ajudaren en los dits affers o en alcun 
daquells al dit En Bernat. 



ítem perqué ne a quina íi fou fet camarlench del 
Senyor Duch En R. Alamany de Cervello. 



90 



ítem lo dit noble prengue leslimonis del Rey lie Na- 
varra de mossen Johan Remiris Dorellano et de totes 
altres persones que viyares li do sobre les coses dejus 
serites. 



Primerament quines paraules o tiactaments dix lo 
dit En Bernat al Rey de Navarra contra lo Senyor Rey 
e en favor o ajuda del Rey de Castella. 



ítem quines paraules dix lo Rey de Navarra al com- 
te de Denia que digues al Senyor Rey a fi que nos 
íias en lo dit En Bernat ans se guardas dell. 



ítem <]uines paraules o tractaments quel dit En Ber- 
nat menave contra lo Senyor Rey e la sua Ierra lo dit 
Rey de Navarra dix e descobri a aquell Senyor en lo 
dit locli Dalnmdever. 



Ítem si lo dii En Bernat fou mes prometre al Rey 
de Navarra en los tractaments que aquell Rey o ses 
gents no demanaren. 

Ítem si el dit En Bernat donave allon^ament ais dils 



(91 ) 
Iractamonts per yo qiiol potler del Senyor Key e de sa 
térra se iniíuas. 



Ilem si sab lo Rey de Navarra o creu a quina íi lo 
dit En Bernat feíi fer En R. Alamany camerlench del 
Senyor Duch. 



Itema los dcman lo dit noble sobre aqueils capitols 
deis dessns dits el sobre tota cosa altra que viya- 
res li do. 



ítem denian si fer se pol los hnmens de Carcastello 
sobre les paraules que aquell En Bernat dix contra lo 
Senyor Rey que havie mort lo Rey de Navarra. 



ítem preña testimonis drh homens Dalmudever so- 
bre yo ques diu que ell los dona entenent que! Senyor 
Rey volie fer matar lo comte de Trestamara e ago ma- 
tes dona entenent a alcuns de companya daquell com- 
te per yo que aquell comle se recelas es guardas del 
Senyor Rey. 



Demecres a XXIY dies del mes de juyol del any des-" 
sus dit la Senyora Reyna reebe I quatern de paper del 
dit noble En Bercnguer Dabella dos et sagellat ab lí 



(92) 
sagells lo qual mana que fos en lo present preces con- 
tinuat et lo qual fou oberl per mi P. de Gostemps no- 
tari del dit preces et la tenor del qual se segueix tro al 
testimoni qui comensan Johan Ximcneg de Sayas inclu- 
siva ment. 



Com lo molt alt Senyor Rey Barago bagues feta al 
noble mossen Berenguer Dabella conseller seu ab le- 
tra sua patent en lo dois sagellada la comissio se- 
guent. 



Petrus Dei graiia etc. 



E aximatex fossen liurats al dit noble los capitols en 
la dita letra de comissio contenguts la tenor deis quals 
capitols es aylal. 

Memoria sia al noble En Berenguer Dabella etc. 



Emperamor dago diluns primer dia de juliol en lany 
de la nativilat de nostre Senyor MCCCLXIIÍI lo dit no- 
ble mossen Berenguer Dabella constituit personalment 
en lo casíell de Novales lo qual es del noble mossen 
Johan RemirÍQ Darellano en lo qual era detengut pres 
lo noble En Bernat de Cabrera ensemps ab mi Ber- 
nat des Jonquer nolari sobre los capitols desús dits 
singularment et districle per la forma seguent. 



d;] 



Lo noble En Bernal de Cabrera jurat et ilemanat en 
sa propria coiiressio en son fet propri e axi con a tes- 
liiiioni en íet dallre sobre los capilols desús dils sin- 
gularment et districtó. E primeraiiieiU fou d(;manal so- 
brel primer capítol qui coiiicnsa prinierament quel no- 
ble En Bernat de Cabrera sia denianal ele. dix En Ber- 
nat (le Cabrera que ell ab molls dallres de consell del 
Senyor Rey consella la dita ligua del Venecia contra 
lo genoves al acó per tal con los genovesesde lonch de 
temps en sa sobre pau et sobre treua robaven et pre- 
nien et feyen gran dampnatge ais sotmeses del Senyor 
Rey Darago hoc encara en sa presencia crcmaren dues_ 
galeres qui eren en la pía ge de Barchinona el moltes 
daltres coses qui eren notories feyen contra lo dit Sen- 
yor et ses gents axi que a acó bo bavien aporlat que 
los demes deis navigans del dit Senyor bavien aportar 
senyal de genova segons ques deya hoc encara lo fill 
del duch stant en pau vench assetjar i a ciutat de Sas- 
ser e aquella porta a punt de perdre boc encara En Jau- 
me de Mallorques ab lur armada vench dues vegades 
a Mallorques se aquella poria haver e aqüestes coses 
et moltes daltres de íiran superbia feyen los dits aeno- 
veses contra lo dit Senyor et sos sotmeses en treua et 
en segurtat perqué lo dit En Bernat quant en si era 
viares que la ligua del Venecia contra lo genoves fos 
al dit Senyor profitosaper tal con pagaven en la arma- 
da quel Senyor Rey feya la terca part de la moneda 
que costave et daltrc guisa lo dit Senyor no poguera 



( 94 ) 

bastar les armades que í'eu contra lo genoves sino ios 
la ajuda del Venecia pero dix qué ago consella etl al 
Scnyor Rey al» molís dalíres car dix que a Pcrpenya 
ajusta lo dit Senyor ben LXX de son consell sobre lo 
dit fet deis quals era la I lint'ant En Rámon Berenguer 
lo vescomte Disla Narnau de Mooet el En Bernat de 
Tous et En Berenguer Dabella et moltes daltres en 
nombre de LX a LXX et per tots fou deliberat que 
la guerra se fes contra lo genoves no conirestants los 
prohomens de Barchinona de Mal]orquí\s qui eren alli 
per conlrestar que la diía guerra nos fes hi digueren 
totes lurs rahons e dix lo dit En Bernat de Cabrera que 
co que ell ne consella al Senyor Rey li consella a bona 
fe leyalment et no li era tengut dais. Quant es a ago 
ques conté en lo dit capitel e que hac del dit venecia 
que faes fer la dita guerra dix lo dit En Bernat que eli 
no bac dabans ne depuys res del dit venecia per la di- 
ta rabo ne per altra exceptat que un deis dils missat- 
gers quy eren per Venecia li dona un saíir qui valia 
tro a LX solidos et con bac vensut lo genoves lo capita 
del dit venecia li trames II gregues et lo dil En Bernat 
trames a ell una espasa e be a cap de 1 any vencb a ell 
I venecia qui aporta a ell í privilegi quel dil En Ber- 
nat fos ciutada de Venecia et nol ques. E dix lo dit En 
Bernat que en aquell temps con eÜ el los altres li do- 
naren lo dit coijsell lo dit Senyor era de edaí de 
XXVSH a XXX anys et axi que ben podía triar lo bo 
et el millor et que ell li havia a donar son consell a 
son arbitre pus quel ne demanave. 



(05 



Sobre lo scgon capítol fon demanat lo (jiial comcn- 
sa. Ítem per quina ralio ne a quina fi feu etc. e dix que 
lanl de temps ha et tantes coses son stados dcspuys 
que no li pot membrar tot empero membrelin segons 
que dix ^o que» seguex 90 es que li es viares quel Rey 
de Franca fes ligues et matrimonis grans ab lo Senyor 
Rey Darago segons que a^o tot hom sap e que trames 
a dir al Senyor Rey per En Francesch de Perelloso per 
allra que pegues haver dell VIII o X galees et a(,'o feu 
a Barchinona et hac partida de son conscll que digue- 
ren que feya afer et que tota favor li fos donada pus 
era ligat ne feya liga ab lo Senyor Rey et bac ni axi 
matex de aquells de son consell qui digueren que no 
feya affer e lo dit En Bernat dix que ell era de aqueüs 
a qui era viares que feya affer majornienl pus una co- 
sa era ab lo Senyor í\ey e a^o era en la ciutatde Bar- 
chinona et nos determena de tot e apres lo Senyor Rey 
partí de Barchinona et anassen a Perpenya et lo dit En 
Bernat se2;uil tro a Sent Celoni et romas en sa ierra et 
stech ben 1 mes que no fou ab !o dit Senyor et apres 
bac letra del dit Senyor que anas a Perpenya e ell 
anabi et com fou a Figucres troba lo dit Francesch de 
Perellos qui venia a en(;a lo qual li compta que el dit 
Senyor havia deliberat que ies dites VIH galees se ar- 
massen et que havia fmat ab ell de tot et que sen ana- 
ve reculiir et com lo dit En Bernat de Cabrera fou a 
Perpenya ben a cap de Vlll dies fou parhit molt sobrel 
dit fet et fou deliberal que fos trarnesa letra al dit 



( Oí? ) 
Francesch de Pereüos qiin tornas et anas a Lalgiier qui 
sofria gran destret et lo dit Senyor trames lin letra 
scrita de sa ma en la qunl deliberacio fon lo dit Bernat 
et lo dit En Francesch íbu partit de Barchinona el no 
sap depnys que sen segui sino que oy dir quel dit 
Francesch sen era anat ab les dites VIU galeas en aju- 
da del dit Rey de Fran(,%a et depuys oy dir qo que sen 
segui. Demanat si lo dit En Bernat hac res del Rey de 
Franga no li fo res presen per la dita raho de part sua 
et dix que no excep'at que una vegada En Francesch 
de Perellos li aporta una leíia del Bey de Franga que 
ell li donave D. Iliures de renda no pas per la dita ra- 
ho mas per ques fes son vassall e lo dit En Bernat 
no ho volch reebre ans li rete la dita letra. Fou de- 
manat qui eren aquells qui lavors foren en lo dit con- 
sell que la ajuda de les YÍIi galeas se íes o nos fes et 
dix que no li nfcmbre. 



Sobrel tercer capitel fou demanat qui comenca ítem 
per quina raho ne a quina ñ feya un poder etc. dix lo 
dit En Bernat que james no feu son podei' de metre 
lo dit Senyor en guerres sino per aquelles coses que li 
parlen rahonables e con ell vench a! dit Senyor vench 
hi en aquell tenips que era la unió e lo dit Senyor 
volch en iota manera quel dit En Bernat anas ab ell 
en Araíío et en lo dit fet de la unió lo dit En Bernat 
al) daltres segons ses viares li consella el li ajuda de 
son poder et ab grans perdis a\i quel Senyor Bey 
(jui havia en perdido son regne lo salva et axi be de 



( 'r^ ) 

aquells aíVers e iipres no sup quu de lavors tro a ia 
{íuerra deis ^a-DOvescs lo dil Senyor bagues guerra ah 
negu despuys que En Jaeme do Mallorques fou moit 
es verital quel teiiien en sospila liní'anl En Ferrando 
et la Keyna sa mare mas no sen seguí guerra el es ceit 
que con fos alcun ínoviment entre lo dit Senyor Rey 
ct el Uey de (^aslella qui vuy es del qual moviment 
hom enteiiia que guci-i'a degues comení^'ar quel «lit En 
Berna I de Cabrera volcnt paciliciu* lo dlt fet ab gran 
treball qucn liac lo i)ac¡tica ab En Johan Alfonso Dal- 
boguer ([ui lavors cabia ines en los aíFers del licy de 
Castella mes que altre. E lo dit En Bernat era lavors 
forl malalt et en pcriü de niort e perqué lo fet se pa- 
cificas fes portar en andes a les vistes la qual pau se 
feu de gran honor al Senyor Rey perqué no apar quel 
dit En Bernat bagues voleo tat de fer ne de mouro guer- 
res sino en aquellos coses que a ell era viares que no 
fossen a soferir e a^os feya ab consell scu et daltres et 
en aro havia molts daltres qui en los dits fets deyan 
lurs viares et hi d(Uiaven lur consell e lo dit Senyor 
era ia\ors de edat que podia conexer qui li consellave 
be o mal e podia triarlo que li plagues e dix. encara 
lo dit Bernat ques niaraveila dago con a ell ne donen 
carrech que per setnblant manera hi haudcs gueires 
en Franya et en Italia et en Sicilia et en .\apols et en 
altres partidos del mon. E en aqo que Deus oi;dona 
noy pot ell ne negu dar altre consell. 



Sobrel quart capitel fou dcíiúmal lo qual comenca. 
TOMO xxxií. • 8 



(98 ) 
ítem si ell Irada ab lo dit En Frnncesch de Pn-ellos 
etc. et dix que no nes poguera fer car ^o que feu den 
Francesch de Perellos el del Uey de (>aste!la fou ocasio 
car lo dit Rey per ventura era vengut a Cádiz ab una 
galea el era impossible ques pogues sobre dega ne da- 
xo ne dais ell no parla ab lo dit Francesch sino de go 
ques conté en lo segon capitel. 



Sobrel quiñi capítol fou demanat lo qual comensa. 
ítem per ques apoderada ele, et dix que ell nos apo- 
dera aquell fet mas dix bi son viares. F lo dit Senvor 
quen trias c:o que H paregues que XXX anys havi:i pas- 
sats e dix que es ver que ell ho consella el que ii feu 
■viares que fos bo. La rabo perqué es aquesta co es que 
ell veya la pau quis feya entréis Rcys la qual era fort 
bona et forl profitosa al Senyor Rey car de present 
cobrave lol q,o que perdut havia qui eren XX castells 
et encara la veya profitosa que si la pau se seguis axi 
con se ferma lo Senyor Rey stant be ab lo Rey de 
Casiella no temía negun altre ans stave en bon sta- 
ment ell el son regne et per tal con lo dit En Bernat 
de (labrera ana al Rey de Castella a dega el vehe lo dit 
Rey fort ardent en la dita covinenga que de tot en tot 
hi tenia et volia en aquella que la ajuda fos de X ga- 
leas lo dit En Bernat de Cabrera per tal quels di'.s reys 
mils ne fossen amichs et que mils se tingues la pau 
eonsella ques fes et baviani molts que tenien ab ell 
ques fes et haviani molts qui tenien lo contrari pero 
tola vegada consella lo dit En Bernat que ios baxat de 



( IM) ) 

la dita íijuíla ¡ílmcnys que baxiir so pogiies et baxus 
que no foren sino VI gnleas el encara fo mes en la co- 
vinenca que nos haguessen a valer per térra sino per 
mar. E ai^os feu per tal que al regne de Navarra pel- 
la dita covinen(;a no pogues venir dan per 90 con no 
ha marítima et dix lo dit En Bernat que a ell era via- 
res que aquesta covinen^a ios mes en be del Senyor 
Rey que en dan car les galeas lo Rey deCastella no les 
havia ops sino contra moros et a(;o erali gran merit 
encars quey bagues a despendre qo del seu. E en vida 
del Rey de Castella pare daquest lo dit Senyor Rey li 
havia feta major ajuda que no era aquesta a Yí vega- 
des contra los dits moi'os. E encara lo Senyor Rey de 
aquesta valenga coníra moros se podía ajudar de mol- 
tes coses axi con de decimes et de almoynes que de 
rabo devía haver et de moltes al tres coses de que en 
altres fets nos peguera ajudar et era al dit Senyor gran 
aventatge la dita covínenga con lo dit Rey de Castella 
lí havia a fer valenga de VI galeas contra genoveses 
qni lavors eren en gran sospita ab lo dit Senyor de ha- 
ver guerra et encara era en gran sos[úla ab Rey de 
Napols per lal con ell entenía a pcnd e los affers de 
Sicilia en aquell pas et encara era lavors lo dit Senyor 
en gran sospita ab lo julge Darborea de haver contrast 
et en tot ago era gran aventatge al dit Senyor la diía 
covinenga per que lo dit En Bernat consella la dita co- 
vinenga ab molls daltres per lal quels dits Reys ne fos- 
sen mils el major concordia et major amor se seguís 
entre ells et encara ho consellave per tal con li era vía- 
res que fos mes aventatge del Senyor Rey Darago que 



( 100 ) 
del Rey de Caslella et inaravelles forl lo dit En Bernat 
con aytals intenrogacions li son fetes que liaja a reiré 
compte de ronsells dats. E consellar Senyor deu liaver 
libertat que cascun consell segons son seny esj^ecial- 
ment qiicl Senyor Rey no sia pubill ans baja passals 
XXX anys e sia de condicio que sapia triar que lols 
los consells se tenguen es determenen en sa pre- 
sencia. 



Sobrel VI capitel fou demanat lo qual cornon^a ítem 
ron apres de pocb temps etc. E dix que con la pau fo 
íeía ell ana a Stella ab lo cardenal per concordar los 
capitols de la pau et que eren ab di En Jacme des Far 
et a sos viáres micer Girau de Palou et estech la entro 
quels dits capitols de la pau foren tots concordats e 
apres per tal con era rnalalt vench sen a Sai'ago^a e 
a pocbs dies lo Senyor Rey parti de Saiagoga et per lo 
riu Debre avall anassen en Calhaiunya e con foren a 
Mora lo dit En Beriiat fou tan fortruenl malait que no 
pocb passar de Falcet anant et aqui stecb malait ben 
II meses pocb mes o menys e apres bac ardií del dit 
Senyor que en toles maneres anas a ell per rabo con 
Jes grans conpanyes eren entrados en Rossello et lo dit 
Bernal en andes ab gran perill de sa persona ana al 
dit senyor et no passa per Barcbinona })er grans roga- 
I Íes que la Senyora Reyna li fes per tal que fos tost ab 
io dit Senyor. Et con fou a Hostalrich lo dií En Bernat 
troba aqui lo Senyor Rey qui sen tornave per tal con 
les dites grans companyes sen eren tornados e axides 



( 101 ) . 
de Piossollo el a poclis de dics lo dilEn Heriinl liac ar- 
dil del dil SeiiYoi" qul sen eiilias a Baichinona etana- 
hi. El nqui fon parlat ot acoidat de la ajuda de les ga- 
leas qiiel Uey de Caslella havia denianades en les co- 
vinen^es al Senyor Rey Darago e per tal con lo carde- 
nal eia aqui el profeiia molt que ell faria son poder 
qiiel Senyor Rey liaiiria les decimes de son regne del 
papa per armar les dites YI galeas fou acordat quel 
dil En Bernat portas ab 11 galeas lo dit cardenal Avin- 
yo por salL^Cer ni dil crrdenal qui sen volia anar per 
mar et que demanas les dites decimes al papa per armar 
les dites VI galeas et axis segui et con fou la lo dit En 
Reinal demana les dites decimos al papa per armarles 
dites VI galeas et lo papa alorgalesü ab condieio íjue 
a ell ne roir.angues cerla part et lo dit En Rernat no ho 
volcli reebre ab aquella condieio sens consentiment del 
Senyor Rey. Econ fou tornat Davinyo et fos en Rarchi- 
nona fou acordat quel dit En Rernal anas al dit Rey de 
Caslella ab les dites 11 galeas e ago per dues rabons la 
primera quel Senyor Rey no li era tengul de armar les 
diles VI galeas per la letra que li bavia íraraesa con no 
fos requesia aytal con devia esser segons la covinenga 
per tal con la covinen(;a qui era entre ells eraiguídet 
deya que fossi-n auiicbs de ainichs et anemicbs de ane- 
micbs et deya lo Rey Darago ((ue 11 Reys bavia en 
Granada la I era lo Rey vermell el laltre era aquest 
que vuy es. Et aquest que vuy es era amicb del Rey 
de Caslella e anemich del Rey Darago el lo Rey ver- 
mell era atnicb del Rey Darago et anemich del Rey de 
Caslella el que axi devia ajudar lo Rey de Caslella a 



( 102 ) 
ell ell íijudant al al Rey vermell qu¡ era son amicli 
con lo Senyor Rey al d¡t Rey de Castella ell njudanl a! 
Rey qui v¡u es de Granada qui era son amicli. La so~ 
gona deya lo Rey Barago que ell no era lequest que 
desafias et per aquesta raho con no era request del de- 
sefiainent no era tengul de fer la dila ajuda. E per a90 
quel dit En Bernat ho pacificas fou trames ab les dites 
dues galees en Castella ct ell pacifica quel Rey de Cas- 
tella consenti que entro a aquell dia que En Bernat 
de Cabrera partís de Sibilia que sen tornave lo Rey 
Darago no fos tengut de^o qui passat era mas que da- 
quell día avant armas les dites VI galeas et con lo dit 
En Bei'naí fou a Valencia lo Senyor Rey feu posar tau- 
la per les dites galeas et axi matex a Barchinona et a 
Mallorques el stant en acó hac ardií lo Senyor Rey vt 
)o dit En Bernat del Rey de Castella que les dites Vi 
ííaleas nos armassen et la dita letra era signada de ma 
del dit Rey mes que li trametis companya per térra axi 
con li devia armar les dites galeas eí que daco prega- 
ve niolt lo Senyor Rey et fou acordatquel dit En Ber- 
nat anas al dit Rey ab CCC homens de caval! ct axi fon 
acordat que don Pedro de Luna hi devia anar ab C de 
cavall ab cU et daltres el mentre que lo dit En Bernat 
et los altres qui ab ell sen anaven o devien anar en Cas- 
tella se aprellave lo dit En Bernat hac lelra del Rey de 
Castella signada de sa ma que con ell bagues felá pau 
ab lo Rey de Granada que no bavia mester la dita com- 
panya de cavall mas quel dit En Bernat la per ques fir- 
massen los traclaments del niatrimoni de don Alfonso 
fill del dit Rey lo qual bavia fel lavors jurar ab la in- 



( 103 ) 
lanía dona Alionor filia del Senyor Rey Darago e quel 
dit Rey son venia en les íVontercs per ralio con les 
gians conipanyes ab lo comtc de Tiestamara devien 
venir vei's son roiinc. E el aquell puntell vench asset- 
jar Calithayu [¡oí* que lespos et dix lo dit En Rernat 
que ell en les í;aleas armar feu 90 (jue poch empero 
no entenia que fos tingut de armar les dites ¿.aleas 
mes que un altre deis allres consellers rétense empero 
lo dit En Bernat que les dites coses no baja a provar 
empero dix que per lo segrament que fet havia que 
liavia dit sos viares de qo quey sabia. 



Sobrel Vil capilol fou demanal que comenta. ítem 
con per lo Senyor Rey ele. Et dix que no li membre 
que ell digues que b¡ deria consell mas que li par que 
dixes que si pendria consell et a^o volch dir segons 
ques conlo en lo pus prop capilol. 



Sobrel VIH capítol fou demanat que comenta. ítem 
l»erque lo dil En Bernat feu quel romte Dosona etc. E 
dix que no 1¡ membre con lo dit comte parti ell no 
era en Catlialunya ans era Avinyo per lo fet de les de- 
eimes segons que desús en lo VI capítol se conté em- 
pero con fou tornat oy dir quel dit comte sen era anat 
al Rey de Castella que negun deis savis qui havien ca- 
but en los tractaments de la pau noy eren vulguts anar 
perqué ell sen havia nianat micer Bernat de Palou et 
que anaven per finar tots los capitols del írnctament de 



( lOi ) 
la pnu el (la^o havieii plena comisslo o procuracio del 
Senyor Uey. 



Sobrel IX capítol demanal lo qiial cornenga. ítem 
quiíis triictamenls fercn lo dit comte etc. Et dix que no 
noííun quant es per si ne sab ne enten que! dit comte 
no fes o quis que diga mont per la gola ct es aparellat 
lo dit Bernat de ferne tot q,o et quant noble e cavallcr 
cv no dega per eseusacio sua ne neguna rano no apor- 
ta que ell ago degues íer ans en aquell fet anave axi 
con vassall deu fer a bon senvor en hnvia rabo. 



Sobrel X capítol demanat lo qual C(>rnen9a. Ítem 
ron se pot fer cíe. Et dix que ell nou sentí et que si 
ho sentís queu diguera axi con vassall deu dir a son 
sonyor. Mas aytan poch sen suspícave ne sen pensare 
res con lo Rey Barago. Et maravelias fort que el!s se 
pensen que! dit Bernat pogues saber lo cor deis ho- 
mens eí snocialment daylal Rey qui es foi't cubert et 
cántelos. 



Sobrel Xi capítol demanat lo qual comenga. ítem sí 
la preso del comte etc. Et dix lo dit En Bernat que 
no sabe res en la dita preso mas enten es cuyda que! 
dit comte el don Pedi'o ne Luna fosseii presos })er fer 
assenyalat servey al Senyor Rey per tal con la víla de 
Calathavu era en bandors et en divísio et en la víla no 



(■105) 
linviii c:ij) t!l segons (;o que ha oyl dir lo dil En Bernal 
ells ciilravcn o volicn entrar en la (lila vila per pacifi- 
car los (lits bandois ct pcn[iio la vila sen lengues mi- 
llor et que sobre at^o foren presos H salva lionor de 
aqnells i[ui aquesls capiíols han lels es mal aNiínpli 
que a aquells qui .son preses en servey de lur senyor et 
soteren aylal aíany con aquests han soslengul sien fe- 
tes aylals ¡nterro;;acions e aylals diíamacions e dix que 
noy sap ais. 



Sobrel Xl! capítol íou deiiianat lo qual comenga. 
Ítem perqué feu con lo liey de Casiella etc. Et dix que 
ell consellave al Senyor Key que ell entenia que val- 
liues n)es et fos pus protltos al Senyor Rey que bagues 
ajudes singulars que no per coi't car per corls denia- 
ntn molts capitwls et moltes veciadures et emaia cort 
de Cathalunya es fort dui'a de concordar et íxen molts 
punís et que ago stria pus piest el ayo enlen (|ues feu 
per lo mdlor eí aquest consell daria ell al Senyor Rey 
et a la Reyna ct donal los leyalment et vertadera a sos 
viares el no era dn pus tengut. 



Solirel XIII capitol fou demanat lo qual comenga. 
ítem perqué ell layors feu anar lo Senyor Rey etc. Et 
dix que li fo fet manamcnl per lo Senyor Rey qué con 
ell bagues ardil que les grans companyes venien ab lo 
comte de Treslamara quel dil En Bernat anas en Ros- 
sello el que tractas ab lo dit comte et ab les gcans com- 



( 100 ) 
panyes quel dit Senyor los poiíues haver en ajiida de 
Calatahiu (|ui lavors era asseijat et con lo dit En Ber- 
nat íbu a Pei'ponya a on ana a les tiiajoisjoi nades (jue 
poch ja les iícaiis companyes íoi-en en Naibone e ana- 
rensen envers Tolosa rúes lo cointe de Trestainara ve- 
nia ben detras ben de \!1 o de XV jorns e lo dit En 
Bernat no pocJ! res iractar ent'o quel comte vengues 
et taniost (juel dit comte sacosta lo dit En Rernal ab 
alcuns prohoniens de Perpenya anaren a ell et viuse ab 
lo dit comte a Beses. E aqui los dits tractaments nos 
podien avenir tro quel dit comte bagues parlat ab les 
grans companyes nel dit En Bernat de Cabrera nos 
atrevira ais dits tractaments sens sal>uda et consen- 
timent del dit Senyor F»ey. Et per aquesta rabo lo dit 
En Bernat tornassen a Perpenya el scrivi id Senyor 
Rey que con aquells affers fossen foit passats et li anas 
molt que ell Deus íinent fos a Perpenya el que ame- 
nas ab si linfant En P. et alcuns piobomens de Bar- 
chinona et el Senyor Bey vendí a Perpenya ab los de- 
sús dits e aqui lo Senyor Rey hac acort ab ells et ab 
molts daltres de la térra de son consell en nombre de 
XXV o mes sobre ago que era stat parlat a Beses. Et 
sobre aqo fon acordal quel dit En Berníit anas a Cas-' 
lellnoudarri per finar los dits traclaments en lo qual 
loch devien esserlo comie de Ti'estamara et lo manes- 
cal Dodenan et alcuns altres de les di tes companyes e 
fou a<:ordat que anassen ab ell savis et alcuns probo- 
mons de ciulats et de viles ¡os nofus deis quals no li 
membren excepíat den P. Bucet et 90 que feu la feu 
ab ells et tornan fer relacio al Senvor Rev et tot acó 



( 107 ) 
í'cu por tal í'üii i'll iKis voliíi plevii' (Ids dils trac- 
t; meiits por tal con ora liían cosa sens consentiment 
del Sonyor Roy el do son conscll porque (bu do neces- 
sari la añada dol Sonyor Hoy et ac^o feya a bon enteni- 
mont. Kotonso empeio lo dit En Bernat que en les co- 
sos dosus diíes no liaja a donar proves mas qnoy ha 
dita veritat de go quey sabia per lo sagrainent que fet 
havia. 



Sobrel XIV capítol fou demanat lo qual comensa. 
ítem per que dona torp etc. Et dix quo per nuil ternps 
no dona torp a les ditos corls ans molts loy doíiaven 
per acusar olí et encara dix (juel major toi'p qui tbu 
en les diies corts fou per les imposicions deis richs 
homens et cavallers et dix que com acos nioch que ell 
no eia en les ditos corts no lii fou de beii VIH dies ans 
era en Navarra et que con vench Iroba la cort dividi- 
da los prelats richs homons et cavallers duna part e 
ciutats et viles delaltre et hac a teñir et liconvench per 
forya de teñir ab lo seu lúas. Iteni la raho perctuo te- 
nia quel com le de Tresuuiiara no vengues era aquesta 
que duptave que la torra ho pegues sostenir pe^o la 
venguda del comte ell no contrestave si vengut lo dit 
compte hom anas en Castclla decontinent o que ven- 
gues ab D o DC o Í)CC de cavall perqué la térra ho 
pogues sostenir e acó no feya altra contrast sino quey 
deya sos viares. 



{ 108 



Sobrel XV capilol fou dt-niniiat lo qual comensa. 
llcm con lo Senyor Rey ab gran cavalleiia. Et dix quel 
íüt Senyor ana a Sos per híiver vistos ab !o Rey de Na- 
varra ab consell del infant En Ferrando et del comte 
de Trestaniara et de moUes daltrcs et fou acordat que 
anas ab ell lo dil conUe et don Blasco et el bisbe 
de Tera^ona et molts daltres cavallers üarago et lo dit 
En Bernat al) ells cnsemps el lo dit Bernal aytanl con 
pocb tracta et feu per quiscu que les vistes se fossen 
con abans poguessen el r,o quel dit Senyor hi feu feu 
de consell del dit comte et deis alíres qui ab ell eren 
axi be con de consell del dil En Bernat. E a^o feya lo 
dit En Bernal sogons que dix leyalment el axi con mus 
lo pocb consellar segóos sos viares et a^os feu per tal 
que (1 Rey de Navarra ajudas al dit Senyor o almenys 
que no li vengues conírari la qual cosa lo dit Rey de 
Navarra no feu ^o es que no li vench conírari despuys 
per la qual cosa sescgui gran be al regne Darago. 



Sobrel XVI capítol fou demanat lo qnal cornensa. 
Ítem con lo Senyor Rey ab sa ost etc. et dix quel dit 
capilol salva honor de aquells qui fet lan no conté ve- 
ritat be es ver quel Senyor Rey acorda que anas al- 
bergnnt a la font de la Losa. E lo dit En Bernat dix 
que no feya aflfer per tal con hi bavia I pas que covenia 
a passar II per H et que era gran perill a la añada et 
major a la tornada. E en ago hac gran debat que gran 



( 109 ) 
rus (lo tols tenien que liom ab lendes et ab eiiibles 
anas hom albi'i'íiar a la dita Ibnt el lo dit En Bernat 
tenia ab tbrl puclis que hoiu íexas la osl et que no me- 
nas bom etzembles et que bom eavalcas batalla aylant 
con lo pía de ^ides durave con li bavia bom dai dia de 
batalla el que sen tornas bom albergara la ostdclla on 
hom era partit pero a la derreria lo dil Senyor delibe- 
ra quel consell deis mes valia mes <;o es (pie anassen 
ab etzembles et ab tot albergar a la dita font et duna 
la devenlera al infant En Ferrando et al eornte de 
t'restamara. E lo Jit En Bernal no ana ab ells en la 
dita deventera ans ana eu la reaguarda ab lo Senyor 
Rey. Et con la dita devenlera fou prop del pas dupla 
de anaranant et segons que oy dir lo dit Bernat ba- 
gueren eavallers anticbs deis dits infant et eomte qui 
anaren veer lo pas. E oyda relacio de aqnells acorda- 
ren que no feya afer et feren bo saber al Senyor Rey 
et tornarensen et en aquesi consell lo dit En Bernat 
no fou no pertant que siy ios digueía bi sus viares 
axi con los allres. 



Sobrel XVII capitol fou demanat lo qual conien- 
sa. Ítem pus lo Senyor Rey lavors etc. E dix lo dit 
En Bernat que ell ana forgat a tractar la pau et lo 
Senyor Rey Ion forca et anahi axi' matex lo comte 
de Dinia et ana ab ells En Ramón Alamany el En 
Berenguer de Pau et ago la primera vegada. E a la 
seííona vegada el despuys ana ab ells micer Gue- 
rau de Palou qui fou vengut el cabe en lots los 



( lio ) 

tractaílnents et En Jacme*Conesa qui tota vegada h¡ era. 
E diu lo dit En Bernat que con vench ques í'oren aven- 
guts deis capitolslo Senyor Rey ab gran consell hac 
son acort et mana ais desús dits que anassen fermar 
los dits capilols. Et los dits comte de Dinia el En Ik^r- 
nat de Cabrera ct los desús dits anaren la per fermar 
et fuu letra traiiiesa apres ells stants la ans que ha:- 
guessen fermat una letra del dit Senyor Rey en quels 
feya saber que con alcuns contrestassen en la dita pau 
et no la tenguessen per bona que no la fermassen tro 
altra ardit haguessen. Et lavois los dits comte et Ber- 
nat sobressegeren en fermar la dita pau et trameteren 
lo dit En Berenguei" de Pau que plabia al Senyor Rey 
que foss^n e lo dit Senyor tramo* los una letra en la 
qual los feya saber que con ell bagues tengutson con- 
sell sobrel fet de la pau si la fermai'ien o no que bavia 
deliberat ab la maior partida que la dita pau se for- 
mas e axi que la fermassen. El daquesta letra feren 
fer carta publica per En Jacme Conesa de la qual caria 
ba translat segons que dix en los cofres del dit En Ber- 
nat. Et per virtut de aquesta letra fermaren la dita pau 
c pensaves lo dit En Bernat que si la pau se se- 
guís segons que era empres que era proíitosa al Sen- 
yor Rey segons lenteniment que! Senyor Picy bavia 
del qual entenirnent sia demanat lo Senyor Bey quin 
lavia et con se feya acort de molts f;o ques feya. E si 
lo Rey de (iastella no la lengues axi con nos feu devia 
cobrar lo Senyor Rey per reenes Morvedre et Almenar 
si veritat li fos observada. E encara lo Rey de Navarra 
qui era cstret per covinen^a ab lo Rey de Casteila de 



( 111 ) 

ajiularli et vjilcr ios solt de íiquclla covinencnct podía 
jijudar al Sonyor llcy pus acpicll no scrvave la pau per- 
(jueell conscllave a\i con seml)lant i¡ era a son bon 
eiitiMiinient el niolls dulins (¡iiis Icnien a son consell 
et en special los coiiites de Dinia et de Treslamaia. 



Sobrel XVIIl ;apitol fon demanat lo qual comerisa. 
ítem que eon fou lo dit En Bernat a Morvedre ete. Et 
dix que les coses en lo dit eapitol contengudes no con- 
tenen veritat el foia gian paguesa de dir lio car lavors 
no podía esseí- vedat a! Hey de Casíella que no sen anas 
per lo cami de Terol aytant poch con no loy han pogut 
vedar ara. Et a\i nega les coses en lo dit capítol con- 
lengmies. 



Sobrel XíX capítol fou demanat lo qual comensa. 
Ítem si aquell En Bernat etc. Et dix que no contenía 
veritat ans ho n( gave. Et dix que no par sien veritat 
les coses en lo dit capítol contengudes car en semblant 
cars sera posal ;u'a lo dii Hey de Castella que lavors 
se posa. 



Sobrel XX capítol fou demanat lo qual comensa. 
Ítem con sia cert quel comle Dosona etc. Et dix quel 
dit capítol no conté veritat ans nega les coses conten- 
gudes en aquell esser veres car despuys quel dii com- 
ió fou pres lo dit En Bernat nol vehe el ac-o saben 



( ii2 ) 
aguells qui son preses ab lo dit conite ensemps et en- 
cara aíjueils qui cabien et anaven en ios traetaments 
de la pau a Morvedre nh lo dit En Bernat. Et es cert 
quel dii comtc no voncii lavors en Morvedre ans era 
pres en Sibüia. 



Sobrel XXI capitel fon dcmanat lo qual comensa. 
ítem con !o Sen3'or Hev vengues a Exea ele. Et oix 
(|iie les coses en lo dit capitol contengudes no conie- 
nen veritat ans aquelles nega espi'essament. Etdix que 
tot honi quiu diga ne ment que lavors ne dabans ne de- 
puys til tractas res coutra lo Senyor Rey et ene'ara dix 
que con lo Senyor Rey veneh a Exea solanient hi atu- 
ra una nit et I dia per tal que atenes co (juc havia pro- 
mes que hi devia esser aquell dia. E lo Rey de Caste- 
11a de ben VI dies no fou en aquelles fronteres apres 
e con lo dit Rey de C.astella fou en los diies fronteres 
lo Senyor Rey sen era pujal en les munlanyes de Ja- 
qua en les quals podía star salvament. 



Sobrel XXIÍ capitol fon demanat lo qual comensa. 
ítem perqué allonga tant de tenips etc. Et dix lo dit 
En Bernat que ell vcnch foit forcat de venir al Senyor 
Rey per aquell íi'aclat del Rey de Navai'ta ne per altre 
et per co sen era pujat a Monsoriu et que delli no en- 
tenia a partir tro lo dit Senyor fes la entrada que havia 
a fer o anas socorrer en regne de Valencia el a^o dix 
lo dit En Bernat de Cabrera a mossen Berenguer Da- 



( 113) 
bella el encara li dix 4110 ell iiol eiitenia a consellar en 
res per tal con li era acusat en mal mas qiiel serviría 
de son poder axi con I cavaller volgues se en frontera 
o en baialla en aquella part on lo Senyor Piey volgues. 
Et (laqnesla lalio lo dil Senyor trames al dit En Ber- 
nal inoltes et diverses letres scrites de sa ina con dal- 
ires que cujlas sa vonguda. Et lo dit En Bernat escu- 
save que no cabria en sos tractaments ney iria enlro 
fos en sa partida. Empero tant li continua lo dil Sen- 
yor et lelres et missatges quel dit En Bernat hac anar 
al dit Senyor. Et con fon a ell lo dit Senyor li mana 
que ell anas en Navarra per los dits tractaments el ell 
escusassen aytant con poch empero a la íi hac hi anar 
e anahi lo comte de Dinia et En Ramón Alamany et Eh 
Berenguer de Pau et En Jacme Conesa et en ínt ^o 
que si feu íbren preses los desús dits axi ben cun lo 
dit En Bernat et enten que tols feren lur poder de 
acursarlo íet aytaní con podien. Et lo Senyor Key et la 
Senyora Beyna qui eren prop podien ver que ells noy 
! podien ais fer et con negu diga quel dit Bernat hi fes 
íes apart diu ne gran falsía. 



Sobrel XXllI capítol fou demanat lo qual comensa. 
Ítem pus veya quel tractament del Rey de Navarra eic- 
Et dix lo dit En Bernat quel dit tractament nel dit fer" 
mament no fcya ell fer a cabal caí* dalires ni ha vía axi 
Darago con de Cathalunya ab quis acorda et con se fer- 
nia e encara dix lo dit En Bernat que per descarrech 
seu en lo loch de Barbastre lo dit En Bernat denant lo 

TOMO XXXII. 9 



(M4) 
Senyor Rey et denant la Senyora Reyna et denant lar- 
cabisbe de Tarragona et de moltes daltres en nombre 
de X o XII ell dix al Senyor Rey aytals paiaules o 
semblan?^ senyor vos me havels mes en aquest tracta- 
raent del Rey de Navarra ab gran despler quen he baut 
et he. Et per t^'O con som cert que molts ne darán car- 
rech a mi vos suplieh queus placía a^i acordar sil dit 
tractament vos es profitos o no car si profitos nous es 
que mo digats ara que jo fare per guisa que seos al- 
tre desamor del Rey de Navarra aquest fet se partirá. 
Et lo dit Senyor et la Senyora Reyna et tots aquells 
qui aqui eren digueren en ayo sos viares et jatsia que 
la Senyora Reyna en alcuna cosa bi contrestas et lar- 
cabisbe de Tarragona empero a la fi fon delibera! ques 
fes et da^o feu levar carta publica lo dit En Rernat an 
.lacme Conesa notari la qual es aparellada de mostrar 
hoc encara dix que con lo Rey de Navarra bagues tra- 
meses lí missatge*rs a Rarchinona per reebre moneda e 
lo dit En Bernat sentís que murmuraven m.olls del fet 
de Navarra sen ana al palaii denant lo Senyor Rey et la 
Senyora Reyna et eren hi linfanl En P. et ciutadans de 
Rarchinona entréis quals hi era En P. Sanlcliment et 
En Reelat et molls daltres en guisa que eren en nom- 
bre mes de XXX et dix li Senyor ja daltres vegades 
vos be dit ^0 que araus dich aquests missatges hi son 
del Rey de Navarra perqué li fa^ats alcuna paga que li 
devels fer et hanme dit que per ^o con ells saben que 
molt hom murmura da^o que si vos volets nens tenits 
per tirat de les covinences del Rey de Navarra que ell 
les soltara volenter sens que entre vos et ell noy han- 



( 115 
ra mes (les;imc»r. \ít axi Senyor vegonexcts lio sius es 
íaeclor o no ai'a e dit sos viares per cascun fo acordat 
el delibenit en lo dilconsell que les covinoiiros ques 
leuguegsen axi que dix lo dit En Bcrnat que aíjuest fet 
nol í'eu lo Senyor Rey ab eU acabal ans los feu ab tols 
los afrontes dessus dits et ab molls dallres ab qui lo 
dit Senyor nacli consell et acort pero dix que a sos via- 
res la cosa era proíitosa de fer ab que la entrada de 
Castelia se fes sens triga per t^o con horn metra lo dit 
íley de Xavaiia íantost ea lá guerra e puys fossen días 
Caslella de rabo no devien ne podien axir sens bata- 
lla et el Rey de Castelia perdía son regne et si la bata- 
lla guanyassen lot era lur et si la perdessen íot era per- 
dut el sais lo Rey de Navarra la dita entrada ben nos 
pedia fer et axi per aportar los dits affers a aquest 
punt era 1: viares que axis degues fer car nos pensave 
que pegues molí durar et aqo conseüave segons sos 
viares a bon enteniment et a bona fo. 



Sobrel XXHll capítol fou demanal lo cual comensa. 
Ítem sin pres renda ne moneda etc. K dix quel dit 
Rey de Navarra li moch a Uncastello ques fes son vas- 
sall e lo dit En Bernat dixli que no li desplagues que 
vell era et que per nuil temps no era stat vassáll de 
ncgu sino del Rey Darago et con foren a fermar en la 
capella los dits iractats lo Rey de Navarra jura denant 
lo Senyor Rey el En Jacme Conesa que per nuil fer- 
maria si lo dil Bernat nos feya son vassall e lo Senyor 
Rey poifia molt ab lo dit En Bernat quen fes e lo dit 



f 116 ) 
En Bernat no ho volia fer et a la fi manali que per la 
fe et nnluralesn que li era tengut que lio fes et ell ve- 
hent quel Senjor I'.ey lio volia fort et li lio manavc íVu 
se vassall del dit Uey de Navarra letitientse lo Senyor 
Uey et el dueli. E de toles les coses desús di tes h¡ lia 
carta publica presa per En Jacme Conesa e en lo dit 
loch de- Uncaslello lo dit res no [)romt's ne dona res 
al dit En Bernal mas a cap de tenips En Kanion Ala- 
many et En Berenguer de Pau foien en Navarra et con 
vengueren della aportaren una carta al dit En Bernat 
perla qual lo dit Rey de Navarra donave al dit En Ber- 
nat de Cabrera lo castell de Monreal ab ií n»il íloriiis 
de renda de sa vida et axi que tía nieles a reelue la 
possessio e lo dit En Bernat dix ho al Senyol* Bey et 
no volch péndrela poseessio ne les caries ans speravo 
quel dit R.ey se fos mcf, en la dita guerra pero les car- 
tes tenia En Bamon Alamany a sos viares es ver que 
U feu pagar II mil florins per la renda de ! any axi con 
feu al comte de Dinia el an Ramón Alamany el an Be- 
rcniíuer de Pau deis quals II mil ílorins de la renda de 
1 any li feu apocba e diu que per c-o ("on cía son vas- 
sall no rebuja de pendre les coses desús diles car de 
lot Senyor de qui hom sia vassall pol hom reebre do 
et gracia et specialmenl pus sera fel ab voler de! Sen- 
yor Bey son vassal. 



Sobrel XXV capítol fou demanat lo qual comensa. 
Ítem si feu que fos donat etc. Et dix lo dit En Bernat 
que ell feu son poder con mils poch que ell ne tra- 



( in ) 

gues lo Senyor Roy con mus poííues el ab millor avcn- 
talge et que noy pocli ais fer. Qiiant es del ¡nfant clon 
Marti dix que avans (iiic di anas aquesta derrcra ve- 
gada en iNavai'ia ja lo dil iníant era stat demanat per 
lo dil [\cy et (iiic nos nioch per eli et en aQo ell no feu 
res sino ab lo,dit comte de Dinia ensemps et ab los al- 
tres qui per a^o hi eren. 



Sobre! XXVI capítol tbu demanat lo qual comensa. 
ítem quines páranles dix lo dit En Bernat etc. Et dix 
qne nioltes vegadcs ab lo dit Rey en la cambra car mol- 
les vegades paila lo dil Rey lo feya jaure en sa casa 
et 11 feya linrar una cambra mas no li membro negu- 
nes páranles quel dit En Bernat dignes anch al dit Rey 
qui fossen des )nestes ne en que cabessen falcies ne 
desleyaltats ne contra son Senyor no feu res de que sa 
fe deguos menys valer ct lot hom qui bo diga ment per 
la gola. E lo dit En Bemal offer se aparellat de ferne 
tot (;o que cavaller ne dega nen puga fer en escusacio 
sua si alcun ho diu et ago locha per tal con li es stat 
fet saber quel Rey de Navarra lo divendres sant con lo 
dit En Bernat sen ana di\ alcunes páranles al Senyor 
Rey les quals salva sia sa honor no son veres et les ju- 
ra ro es que tractave quel comte de Trestamara moriS 
e diu lo dit En Bernat de Cabrera que ell per nuil 
temps tracta la moit del comte de Trestamara el dago 
es aparellat de í^vv tol (,'o que dega et aro jura ir que 
fou dicmcnge lo dit En Bernat sobrel cors de jhesu- 
cbrist en la capella de Novales denant mossen Beren- 



(ií8) 
guer Daheíla mossen Jolian Remiiez el deiiuíil mi Ber- 
nat des Jonquer notari et molts dalíres. Kt encara dix 
Jo dit En Bernat que ayo escusa denaní lo dii Rey de 
Navarra per Yllí dies que stech en sa cort tot dia en 
presencia de tot ho\i¡ per aytals paraules que íoi hoin 
qui digues que ell bagues tractat quel comte de Tresta- 
mará morís ne encara bagues dat cohsell iie fet tracta- 
ment per quel Senyor Rey perdes son be et sa bonor no 
deya gran falsía ans go que ií consellave li conseüave a 
bon enleniment et leyal axi con bon vassall leyaiment 
deu conseilar son senyor ne negun traclameol no bac 
ab lo Rey de Navarra ne ab allra contra lo Rey Darago 
et tot a(;o jura axi con desús sobrel cois dd Jhesu- 
thrist e james per lo Rey de Navarra ne per altre noy 
fou respost con ell bo escusave et aquesta salva et es- 
cusacío se pot provar per molts cavallers axi Darago 
con de Navarra et si ver es quel Rey de Navarra les 
baja dites la qiial cosa dupte enten el creu (}ue ba les 
dites per mala voieníat car certa cosa es que ell solía 
voler gran mal al dit En Bernat major que nuil bom 
et axi bo dix noloriament et publica moltes veg-ides et 
bo dix al dit Bernat la primera vegada et parecb de- 
nant molts que pus bavia volgut que a bom del mon et 
parecb bo en una letra que trames ais Aragoneses la 
qual la Senyora Reyna vehe et molts lan vista per la 
qual feya saber que tot go que ell bavia í'el al Rey de 
Castella bavia fel per mals et falses consells quen Ber- 
nat de Cabrera donave al Rey de Arago e encara b¡ ba- 
via moltes paiaules desordenades el disolutes per les 
quals aparia evidentment que ell lo bavia en gran oy 



( 119 ) 
et esíjuirra e aquesta lelra era perqué cll Jo fes avalo- 
tar et la dita letra venia al infaiit axi matex et dupltí 
lo (l¡t Bernat de Caijreía quel dit oy et ¡niquitat enca- 
ra 1¡ sia passada et quol vassallatg;e que volch haver 
deil et les altres falagaries que ii feya de fet et de pa- 
raula el els dons no li fes per tal que hom lo creguees 
mils de ^,o (pie ell li entoíiia a posar per 90 que li fes 
perdra lo cors et la fama et da(;o en si matex ha mol- 
tes sospiles primcrament per tal que ell sospitas de 
la Senyora Reyna et que ella li fos pus contraria dix 
al dit En Bernat denant lo comte de Dinia el dcnaní 
En Berenguer de Pau et denant En Pero Jordán Dor- 
rií?s majordom del Senyor Bey aquesta derrera vegada 
que foien en Navarra aylals páranles o sembláis. Ber- 
nat de Cabrera tu es niort e no ten guardes sapies que 
la Beyna Darago me ha fet tractar per En Johan Ke- 
mires Darellano que si jot ociu que tol quant yo vulla 
sera fet en Arago. Ítem apres dix per 90 que no con 
puxa negar l-m feu fer carta publica et axis sera de fet 
hoc encara con lo Senyor Rey íou a Saragoga dix lo 
Bey de Navarra al dit Senyor denant lo comte de Di- 
nia et denant lo dit En Bernat aytals páranles o sem- 
blants vos perdrets aquest hom car cert sials que la 
Reyna lo vol fer auciura car a mi ha fet parlar an Jo- 
han Bemires Darellano que si yo lauciu que tot qo que 
jo vulla sera fet en Arago pero lo dit Johan Remires 
diu que no es veriiat que ell ho haja dit ne james no 
li parla la Senyora Beya et que a^o es aparellat de es- 
cusar que hanc ell non parla al dit Bey ne la Senvora 
Reyna non parla a ell perqué presomcx lo di I En Ber* 



( 120 ) 
lüit de Cabrera que si lo dit Rey de Navarra ha dit res 
al Senyor Rey del dit En Bernat que ho lia dil perla 
iniquitat antiga la qual no li era passada e encara pre- 
somex lo dit En Bernat que la dita iniquitai li dura con 
lo feu [lendie a grans coltellades et pogueral haver pros 
en sa cambra et íbu nafrat a la mort hoc encara preso- 
mex que la dita iniquitat no li era passada per tan con 
aquell Ycspre que ell lo feu pendre lo havia guiat ab 
letra scrita de sa ma no haguera hom añada el terg de 
miíja leuíxa lo c;uiatae no li ha tenojut ne serval la tenor 
del qual guiatge es aytal. 



Nous Charles per la grace de Dieu Roy de Navarra 
conté de Evrcny. Faisons savoir que come vous no- 
ble homnie don Bernat de Cabrera de la volente du 
Rey Darago vos fesistes notre vasal de íoute votre 
vie et por ^'o nous vous soi ons tenus garder et defen- 
dre comme nolre cose propre de presenf soiez venus 

en notre royaume et lo Roy Daragon tiengue hay- 

ne on cotnoni conlre vous et pour ceste rayson nous 
comme notre vassall vous prenons en notre sauve gar- 
dtí el protección et vous prometons de non rendre re- 
nietre ne deiiver per aucune manera au dit Roy Dara- 
gon per requisición ne per res a nous faites ni a aulre 
persona sanz voíre volente et consentiment mez vos 
guardarons et defendrons aussi comme bon seigneur 
doit f.iire son bon vassall. En testimonig de ce a vous 
script ceste letre de notre man et seellet de noire anell. 
Scrit en Olil YI jour deavrillany de grace MCCCLXIV. 



( 121 



Perqué diipte lo dit ncrnnt do (!nl)rcra qno por la 
desMinor nnlli'.a lo dit ¡ley de Navarra nol haja a porta t 
a i\qo que ai'a es ab paraulos (juo lia dades a enlendre 
al Senyor Rry poiíjue suplica huniüineut lo dit Ber- 
nat al Senyor Rey el a la Senyora Reyna el a son con- 
sell que ells si el Rey de Navarra ha dit res contra ell 
que li donen loch et manera que ell lio puxa escusar 
car ell es aparellat de ferne toles aquelles escuses que 
hom no dega fer et dirá con ne sia demanat moltos 
daltres coses perqué si el Rey de Navarra ha aQO dit 
que non deu esser creüfut et par quel Senyor Rey dega 
donar loch a son vassall de escusar sa fe car tots temps 
los seus ho han fel et ell deu haver goig et pler que 
cascun sotmes seu se puxa escusar de tola cosa que 
loch a sa fe et specialmenl al dit En Bernat qul le- 
yalment lo ha servil et ell el sa casa per lonch temps 
et tot acó lo dit En Bernat diu cncais quel Rey de Na- 
varra haja dil res contra ell la qual cosa no creu. 



Sobrel XXVII capítol fou demanat lo qual comensa. 
ítem quines paraules dix el Senyor Rey etc. Et dix 
que la nit del divendres sant li íbii f-t saber per per- 
sona digne de fe quels comles de Trestamara et de 
Denia havian diles alcuncs paraules al Rey de Navar- 
ra fort males dell et ah mal so axi rjuc tola la nit hac 
gran sospita del dit fet et enlendema lo dil En Bernat 
trame.' al Senyor Rey que li })lagues quel vengues veu- 



{ i22 ) 

re con nos era ben sentí t e lo dit Senyor feuho et elf 
dix al Senyor Rey aytals pai-aules o semhlanls. Senyor 
hom se deu fiar en Deu el en son senyor natural. Sen- 
yor a mi han dit et fet saber que grans mals ne son 
percassats ab vos et han me fet saber aquesta nit que 
aquesls II qui son la díent a^o deis comtes de Dinia 
et de Trestamara qui aqui eren presens hi consenteri 
los quals son en covinenga ab mi placieus Senyor que 
vos de mi no vullats creure neguna cosa car jo vos soni 
stat leyal servidor et som vuy. Ello Senyor Rey dix 
que se maiaveilave quels dits comtes lifossen contraris 
et que non havia res oyt et sobre acó lo dit En Bernat 
pres son comiat et besali la ma el lo dit Senyor sen 
ana. Demanat si li dix res del Rey de Navarra dix que 
no li membre que res li digues empero quel Senyor 
Rey ho sap. Demanal qui fou la persona que li dix les 
üiles páranles la nit de divendres sant dix que nou di- 
ría que sobrel cors de Jhesucríst ho jura et li feu ho- 
manatge sots pena de trahicio. 



Sobrel XXVIII capítol fou demanat lo qual comensa. 
Ítem perqué no vench denant lo Senyor Rey etc. Dix 
que per tal noy vench con se suspilave de mort que 
nol collellajassen sobre páranles et quería fugir a aquell 
punt. Demanat si aquella sospita havia del Senyor Rey 
et dix que mes lavia daltres que del Senyor Rey. De- 
manat si fou verital que mossen G. Doíxetlo vescom- 
te de Roquebcrti li diguessen de part del Senyor Rey 
que anas denant ell et dix que hoc verilat fou mas que 



( Í23 ) 
i-'W per lü (lila sosjHla tie niort sen ana (!l que sen ana 
en Xavari-a el scrivi de eonlinenl al Senyor Rey per le- 
tra de ma scrila ijue cU sen era vcniiul en Navarra per 
la dita sospila empero que si íii havia aUun (jui bagues 
dit res perqué sa fe degues nienys valer ne perqué cal- 
ques resposla que ell era aparellat de terne tot qo que 
cavaller ne deiiues íer ])er escusaise el fer go que de- 
gues. Demanat si mossen G. Doix o el vescomte !i di- 
gueren con I¡ feíen inanament de part del Senyor Rey 
que anas denant ell per lanl con vol afrontar alcunes 
jfaraules que son stades dites contra vos. E dix que no 
11 niembre ei'si les li digueren (|ue no les entes. En tot 
ago dix lo dit En Bernal que no ha cuydada fer oíTen- 
sa al Senyor Rey sino per dupte de mort et que sisen 
ana que anassen en térra del Rey qui era son amicli. 



Sobrel XXIX cnpitol fou demanat lo qual comensa. 
Itera con lo dit Garcia Lopeg etc. Et dix que !o dit 
Rernat fio vehelo dit Gnrcia Lopec; ne parla ab ell de 
lot a(¡uell encalg ben si acostaien bomens a cavall et 
lo dit En Bernat girasi per defendres empero noy era 
Carcia Lopeg ne hom que ell conegues be es veritat 
que con vench lendema mati en ore dalba fou aquí 
Garcia Lope(,í de Sesse el tioba les portes tencades de 
Carcastello on lo dil En Bernat era et requcs quel dit 
En Bernat fos pres el los bomens digueren que nou 
farien e lo dit Garcia Lopee dix que volia parlar ab lo 
dit En Bernat et entra f n lo dit locb assegurat si terg 
et parla molt ab lo dit En Bernat et lo dit En Bernat 



( i24 ) 
trames la letra desiis dita al Senyor Rey per lo dil En 
García Lopeg. Demanal quines páranles 1¡ dix lo dit 
García Lopec; de Scsse dix (jue no li menibre. üema- 
nat si li mana de pai-t del Senyor Rey que anas a el! 
dix que no li memhre pero be li niembre que dix al 
dit García que ell eia aparellat de escusarse fe de lot 
a^o que haíi;uessen dit contra ell et de fer go que 
degues. 



Sobrel XXX capítol fou demanat lo qual comensa. 
ítem con lo dit García Lopec hac atlujiat etc. El dix 
que les coses en aquell capítol coniengudes no son ve- 
res ans aquellos nega esser veres. 



Sobrel XXXI capítol fou demanat lo qual comensa. 
Ítem (}ue les persones de consell etc. Et dix que nulla 
persona no ha cahut en res ab ell que sia stat deservey 
del Senyor Rey ne de que sí fe valle menys ne eil non 
ha res tractat et si negu ho diu dix lo dit Rernat quen 
ment et que es apareü.'il de escusar sa fe et de ferne 
lot ^0 que cavaler ne deja fer. 



Sobrel XXMI capítol fou demanat lo qual comensa. 
Ítem per que ne a quina íi feu etc. Et dix quel dit En 
Rernat non feu íes nen pi-ega ans ho feu lo Rey de 
Navarra es ver que li ¡)Iach per lal con era et es son 
amich. El es veritiit que ans quel dit Rernat vahes lo 



( 125 ) 
Rey de Navarra fon pnrlal en Rosscllo quel dil En Ka. 
inon Alamany fos al) lo dií seiiyor diuh per niolls de 
consell del Senyoi' Rey et de la Senyoia Reyna. 



Diliinsa XV dies de juliol del any desús dil fou ree- 
but lo teslinioni seaueiit. 



Lo noble n^ossen Johan Reoiires Darellano teslirno- 
ni juial et deniaiiiit sobre los dils oapitols el en speeiaj 
fou (ienianal st»bii,'l primer capilol deis vierrcrs (|ui co- 
niensa. Prin)eranjent quines pai'aules ele. Et dix que 
el I noy sabia res de verilat per lal eoü lo dit En Rer- 
nat se recelave del dil inossen Jo an rt no eonsenlia 
que ell eabes en consell quel l\( y de Navarra et ell 
tenguessen. Es ver quel dil Rey de Navarra dix al dit 
niossen Joban ayials páranles o semblants. Vos mos- 
sen Joban me jurareis quen tendréis seeret qo que jous 
diré tro que sia publieal jo stieh en gran duple et noni 
se (juein faga que soni auiieh del R<-y üíira,-0 et son 
en jura ab ell et veg son gran dan et sa gran petdua 
et non dex sofrir que son dan tornara a mi a h. fi que 
veriaderament mossen Rernat va falsament en aquests 
affers que tracta ab mi per lo Rey Darago et no es ra- 
bo que jo bo consenta que vertaderament lo dit Ea 
Rernat ne enlcn ne fa quil Rey Darago acorrega a 
Valencia ne fa^a entrada ans ía per guisa quel laguia 
per ques {)erda Valencia per tal que baja a fer pau lal 
que sia desonor del Rey Darago et el seu dan tornara 



( 32(> ) 
a mi a la íi..Et james íicy ne Reyna no foren axi en- 
í:annnls |)0r 1 hom con son lo Roy Dai';ií;o íl la Reyna. 
Va si la Reyna vol ina! a <ion lUMoat no la toit negun 
(';ií- el! li cerca el i¡ {icicüss;! lol ¡üal (¡nc pot. Deinanat 
s¡ sal) lio lia oyl dir al dil l\v\ o ¡illre qnin nial [lercas- 
savc a l;i ScnyoiM Reyna lo (iil Sjcrna!. l']l (\i\ (jue non 
saj) mas (ii\ (¡ue no a(¡nes!a vegada nías ialíre lo dií 
]{cy de ^;lvan•a dix al dií nsossen .lohan (|ue Ia\ !íer- 
nat de ('.anrei'a deyíi í¡ue si ;i(¡ues!a desamor (jne la 
Reyna li havia daiaxe nioU ijoe per ccit el! li peicas- 
saria la mor!. Denjanal si lo di!, njossen .'oíian a ¡es 
oyl dir al dit, líu Rernal coiília ¡a S^-nyora ricyna. ¡íl 
dix (jii.e con vendí (¡nel Rey de [Saxaira V( nia en lo 
loch de Dalniudever pier haver visíes :¡\) lo Rey [)ara- 
fiO et Ibssí'n en lo loch de (jorrea el lo di i niossen 
-lolian los en la ¡losada del dit ino^sen ¿hm n;)¡ lo dií Kn 
Bernal prcsí'iU Kn Galceraii de "\iiaisi;' <iix aytals |):í- 
ratdes o sen Idaiils. Qiw ell nos íiai'ia en la SiUiyoi'a 
Reyna oe en locli on ella los ne en hom a qu'i ella he 
volgues ne ios son servidor ct asseyaladaiijcnt que nos 
íiai'ia en lo dit mossen Johan et (¡ue e!l sal)ia. iie (jne 
la dita Senyoia Reyna liavia let parlar de sa mort al 
Rf'y de Navarra de les quals coses lo dit mossen .ío- 
jian segons que dix li respes que ell no cichia que la 
dita Senyora nagues íractada ¡nort a el! ne a allre et 
havení sohi-e a(;o molíes dallres páranles dix lo dil En 
líernal que la Sci.-yora Reyna ets o:a n)a!a guardas sos 
trisydois en Sicilia (}ue ers A¡'ago no havien val de fer 
trahieions. Et apres altia dia en loditloelí de Goi'rea 
stants dennnt lo dit !*ey de Navarra sobre aleunes pa- 



( 1-27 ) 
raules lo dit En Bernat dix que james dona no vench 
en negutia térra ....mal con ella era venguda en Arago 
que ella leva liran desonoi- a lot lo regne que per son 
consell se perdia tot <;o qucs perdía que james no fou 
dona qnis entremetes de guerra sino aquesta. Kt per 
a(,'o la dita Senyora volia mal al dit En Bernat eon ell 
no eonsentia que ell sen trámeles del fet de la dita 
guerra e per aquesta ralio la dita Senyora li percassa- 
ve la morí e lo dit mossen Johan segons que dix oy- 
des aqüestes paraules respos e dix al dit En Bernat 
que ell no creya nes pensava que la dita Senyora Rey. 
ra llagues enviades a dir aytals páranles al dit Rey de 
Navarra e encars queu bagues que Ion haguera trames 
a dir ans per lo dit mossen Johan que per negun altre 
et que la Ser^yora Reyna james aytals coses no tracta 
contra ell ne altre. Empero con ell o alire cavaller hi 
bagues qui digues que mentia et quel dit mossen Jo- 
han se oferia aparellal de escusar ne la dita Senyora 
et de ferne tot qo que degues et lo dit En Bernat res- 
pos et dix que no podía esseí- que ¡a dita Senyora no 
valsues mes et no deííues esser miior creííuda en rea;- 
ne Darago el en altre térra que lo dit En Bernat et nos 
pensave que al mon hagues millor muller ne mas sa- 
via. E lo Rey de JNavarra vehent que eils eren mo- 
guts de les dites paraules manáis que lexassen les di- 
tes paraules. 



Sobrel segon capítol deis derres fou deraanat qui 
comensa. ítem quines paraules dix lo Rey de Navarra 



( 128 ) 
etc. Et dix que nos sabia mas be li dix lo Rey de Na- 
varra que ell havia enviat lo comte do Dinia al Rey 
Darago et al comte de Treslamara per deseníranar los 
que nos íiassen en lo dil En Berr)at el encara dix lo dit 
Rey de Navarra al dit mossen Johan qiiol dit En Rei- 
nal vertaderarnent tractave la nK)rt del dit comiede Tres- 
támara et sissayaladament li parla en lo loch de San- 
gossa con Gómez C:i! lien venia en lo dit loch ab lo com- 
te de Dinia et ab lo dit En Bernat et que lavors res- 
ponenl lo dit Rey de Navaira ais tractaments quel dit 
En Bernal feya central comle dix al dit En Bernat per- 
qué li fets tenis gi'ans seguretats pus li petcassats que 
mnyra. P]t lo dit En Beinat respos per nylals paraules 
o semblanls. O vos no sabéis res que con mils lo as- 
segurai'ets ans lo materets. Demanat si ell Fiey de Na- 
varra o allre dixeren mes paraules lavors del dit En 
Bernat dix que no lo dil Rey mas que es ver que! bis- 
be de CastrimoEiia lo qual es de Navaira et Pero Alve- 
ren Darrado los quals foren tra meses per missatges al 
Rey de Castelia per lo Rey de Navarra com piaren al 
dit mossen Johan con foren venguts que Matheu Eer- 
randes scriva del dit Rey et canceller del segell secret 
seu dix ais dits missatges denant lo Rey de Castelia 
havent esment los dits missatges lo Rey de Castelia 
perqué no compila la pan al Rey Barago formada a 

Murvedra no en colpa mi Senyor el Rey de 

Castelia eom no ha complida la pan con no es complit 
90 que En Bernat de Cabrera promes cor ell promes et 
jura malaria lo comte de Treslamara ol faria ociura et 
que sil dit En Bernat deya que no fos axi que ell loy 



( 129 ) 
combatria. Et aqüestes páranles d¡x lo dit mosscn Jo- 
han al dit En Bornat en lo loch Dolit et lo dit En 15er- 
nat qne resj)Os (jue ell nos combaJra de aquella raho 
ab scriva mas (|ue sil Rey de Castella li donave paño 
et caldera ques combatria per la dita rabo que no era 
veritat. 



Sobrel ter(; capitol deis derres fon demanat qu¡ co- 
mensa. ítem quines paraules o tractaments etc. El dix 
que noy sap res cor a les paraules quel dit Rey de Na- 
varra havia dites al Senyor Rey Barago no bavia sino 
los comtes de Dinia et de Trestamara. Es ver quel dit 
Rey de Navarra dix al dit mossen Johan que ell jurave 
que per nuil temps ell nos armaría per la guerra si el 
Rey Darago no prenia et matave lo dit En Bernat pus 
lo dit Rey li havia descubertes les trahicions quel dit 
En Bernat traclave contra ell et son resne. 



Sobrel lY capilol deis derres lo qual romensa. ítem 
si lo dit En Bernat feu mes prometre etc. Et dix esser 
ver quel dit mossen Johan et lo dega de Tudela foren 
en lo castell nou Darri lo qual dega hi era de pai t del 
Rey de Navarra per tractar deis dits aífers ab En Ber- 
nat de Cabrera qui hi era de part del Senyor Rey Da- 
rago et que ell no havia manament de demanar tans 
grans quanlitats de moneda ne tants grans coses con 
despuys li foren atorgades ne ells non demanaven. Et 
encara dix esser ver quel dit mossen Johan et lo dit 
TOMO XXXII. i o 



( 130 ) 
dega demanaren lo matrimoni del duch ab la germana 
del Rey de Navarra sens axovar axi con despuys ses 
fet et cent mil florins dallre part et son per D homens 
de cavall lo qiial muntave de YIII mil en X n>¡¡ florins 
ab QO que era dat per la persona del Rey de Navarra 
et depuy3 dix lo dit mossen Johan que ell stech fort 
maravellat con viu en los capítol s tanls grans quanti- 
tats promesesal dit Rey de Navarra per lo dit Senyor 
Rey per tal con ell sabia que no eren stades demana- 
des per lo díl Rey de Navarra en lo comensament deis 
tractaments et ha presomit et presomex et creu quel 
dit En Bernat ho fes con altre no baja cabut en los 
dits tractaments entre quals capitols foren fermats per 
los dits Reys et denianat si en los tractaments moguts 
en lo dit (jastellnaudárii fon demanat per lo dit mos- 
sen Joban et per lo dil dega quel Rey Dnrago bagues 
a donar XXX mil florins per axovar al comte de Fox 
per la germana del Rey de Navarra dix que no li mem- 
bre neu sabe tro que viu los capitols dix encara dema- 
nat que en la vila de Sangossa stants aqui mossen Ber- 
nat et lo comte de Dinia et En Ramón Alamany et En 
Berenguer de Pau per lo Senyor Rey et lo dit mossen 
Joban et mossen Joban de Favitort el mostré Simón 
et encara li es viares que bi fos lo dega de Tudela per 
lo Rey de Navarra los de part del Rey de Navarra en 
presencia del dit Rey demanaven LXVI mil florins per 
paga de l!í meses passats. Et los de part del Rey Da- 
ragon deyen que nols semblave quels degues baver 
pus no bavia feta guerra et sobre aqo lo dit mossen 
Johan Remirez aporta lo Rey de Navarra et dixli que 



( 131 ) • 
li semblave que demanave gran tort que pus ell no ha- 
via tengudes companyes ne havia feta guerra nols de- 
via havcr exceptáis los 11 mil floriiis seiis per cascun 
mes. Et lo dit Rey respos jo con sia a Sors los Icxare 
per pregarles de la Senyora Keyna et apres aicuna 
slona aquell dia matex lo dil Rey de Navarra dix al 
dit mossen Johan vejáis les maneres den Beinat de 
Cabrera que enviat ma adir que si son pregat de lexar 
los LWl mil florins que tinga fort que cll los ma 
fara dar e despuys con lo dit Rey íbu en Sors hacne 
XXX mil deis dits LXVi mil. Interrogat si lo dit Rey 
li dix per que li havia enviat a dir lo dit En Bcrnat íes 
paraules desús dites et dix que no li recorda empero 
quen sia demanal En Ramón Alamany. 



Sobrel quint capítol fou demanat lo qual comensa. 
ítem sil dit En Bernat donave etc. Dix que noy sap res 
de veritat empero queu ha oyt dir al Rey de Navarra 
quel dit En Bernat feya son poder de allongar los trac- 
taments per quel dit Rey de Casteüa se apoderas dix 
encara demanat quel dit Rey li dix que mossen Ber- 
nat li havia dit que li conseliave ques partis deis trac- 
taments del Rey Dajago et que prenírues los tracta- 
ments del Rey de Castelía per tal con ell veya perdut 
lo Rey Darago et sa térra. Et a qo li dix mossen Ber- 
nat en lo loch de Sors demanat si sap ne ha oyt dir 
que per instigacio del dit En Bernat lo Rey de Navar- 
ra damanas linfant don Marti per reenes e dix que non 
sap neu ha oyt dir. Es ver quel dit Rey de Navarra 



( i32 ) 
dix al dit mossen Johan quel dit En Bernal li havia 
dit que ell demanas grans reenes et grans segurelats 
del Rey Barago per quen fos ben segur. Demanat si 
sab ne ha oyt d¡r quel dit En Bernat degues liaver al- 
cuna part deis diners quel Rey Darago donave al Rey 
de Navarra et dix que no. Es ver quel Rey de Navar- 
ra dona al dit En Bernat de tota sa vida lo caslell de 
Monreal et II mil florins cascun any de renda et sab 
que li dona II mil florins de aquells que foren pagats 
al dit Rey en lo loch de Sors mas be li promes lo dit 
Rey de Navarra denant lo dit mossen Johan que si lo 
dit En Bernat havia a traure son fill de preso per di- 
ners que li daria en ajuda XX mil florins de aquells 
quel Rey Darago li devia donar. 



Sobrel VI capítol fou demanat lo qual comensa. ítem 
si sap etc. El dix que n^ sab res de veritat mas ques 
pensa queu feya a fi que bagues persones ab lo dit 
Senyor duch que fossen amigues del dit En Bernat per 
tal que la Senyora Reyna no bagues tan gran poder 
con havia. 



Interrogat si sap ne ha oyt dir quel dit En Bernat 
baja fet ne dit ne tractat res contra lo Senyor Rey ne 
la Senyora Reyna ne sa térra sino go que ha deposat 
desús et dix que no ho sap. Es ver que ha oyt dir al 
dit En Bernat el al comte son fill alcunes simpleses 
del Senyor Rey quax en menys preu et que oy dir al 



( 13S ) 
dit mossen Bernat alcunes paraules de la Scnyora Rey- 
na les quals ell ne deposaria de present mas que les 
dirá al Senyor Rey o a la Senyora Reyna con Ion de- 
manaran. 



Es ver que totes les coses desús scrites foren diles 
et respostes per lo dit mossen Johan en son lenguat- 
ge mas per tal con lo scriva no les sabrá pronunciar ne 
Fcriura foren mudades en cathala e apres foren legides 
al dit mossen Johan en dix que stave en veritat go que 
desús se conlenia que axi ho haTÍa dit. 



Et apres dijous a XVUI dies del mes de juliol a ora 
de vespres en la ciutat de Saragoga lo discret En Do- 
mingo Martiniz de Liytago notari et scriva del Senyop 
Rey lima a mi Bernat des Jouguer notari de la present 
informacio de manament del dit mossen Berenguer 
Dabella en absencia mia havia preses ab lo dit Domin- 
go en la dita ciutat de Saragoga. Et dago men fou fet 
lo dit Domingo axi con a notari les quals deposicions 
lo dit mossen Berenguer mana a mi que continuas en 
lo present proces per la forma seguent. 



Traslat de la información recebida en Aragón por 
mossen Berenguer Dabella contra don Bernat de Ca- 
brera et su filio etc. 



( i3.4 ) 
ín civilate Cesarauguste. 



Dia miércoles- X días del mes de julio por razón de 
la información que fue concedida por el Senyor Rey 
al noble don Berenguer Dabella que recibiesse en Ara- 
gón sobrel feyto de los tratamientos qui don Bernart 
de Cabrera se dizia segunt publica fama que bavia fey-, 
lo con el Bey de Casticlla contra el df.o Senyor Bey 
por de partida de la tierra del Senyor Bey se era per- 
dida et encara sobre la manera de la pre>son que fir.o 
el Bey de Casliella de la persona de! cnmte Dosona 
en el lugar de Miedes fue intetrogado el honrado et 
religioso don fray Gil Pérez de Ferrer guardia qui era 
la ora de ia orden de los freyres menores de Calatüyut 
el qual dixo que aquesto es lo que el con verdat sabe. 
Que en el tiempo quel Bey de Castiella tenia cercada 
la villa de Calatayut que udio que en el lugar de 
Miedes aldea de Calatayut que eran stados presos es a 
saber el comte Dosona et el noble don Pedio de Luna 
et fray Artal de Luna su hermano et que vido que por 
los hombres buenos de la villa de Calatayut havida fa- 
ma de la lur preson como era stada feyta por e! Bey 
de Casliella fue dito publicament en el dito lugar que 
aquella preson no era stada buena ni perecia seyer fey- 
ta como devia et que por cierto segunt oppinion de 
lodos comunament de los de la dita villa que don Pe- 
dro et fray Artal eran stados vendidos por el dito con- 



( 135 ) 
de al Rey f^e Castiella. Et aquesto deziau et havian 
dito lodos comunament en el dito lugar et que el en 
su consL'iencja ende uvo en si r-lguna sospita. 

ítem di(;e mas que cuantió la dita villa fue presa por 
el Rey de Casiiclla que si el dito Rey embio por el 
que cuytadament viniesse ante el et el venidole delant 
que el Rey de íiastiella entre otras muytas palauras 
que fueron entre ellos que le dixo que fuessen al con- 
de Dosona el que fablasse con el et qae fiziesse todo 
aquello que el le diría. Et el yendo encal dilu comte 
que vido aquell seyer suelto de presones pero que assi 
como el devia fablar con el que vido que le metieron 
una cadena al pie jatsia que depues di^;iendo el dito 
conde que demietitre el seria en la fabla con el dito 
guardián que le tirassen la dita cadena que gela bavian 
tirado mas que aquella presen que el tenia quanto a 
su veyer perecía esser ficta por razón que muyto ma- 
yores presones tenían los ditos don Pedro et fray Ar- 
tal que no el dito conde. Et que la ora el dito conde le 
dio una letra de creyenga que aduxiesse a. don Ber- 
nart de Cabrera doquiere que fuesse la qual creyen^a 
fue explicada al dito mossen Beienguer laigament. 

ítem dige mas que diía et comendada a el por el di- 
to conde la dita creyengia et liurada a el la letra de la 
dita creyengia que si el dito don fray Gil interrogo et 
dixo al dito conde Senyor si vuestro padre don Bernart 
me demandare de la vostra presen et de la manera co- 
mo fuestes preso yo que le diré et que la ora respuso 
el dito conde Guardian dixo no liayadcs cuydado que 
millor lo sabe el que vos non gelo sabriedes costar. Et 



{ ím ) 

que la Oi'a el dito (iuardian concibió en si de las ditas 
palauras mala sospita. 

ítem dice que por consigiiient que el afpiestas pa- 
lauras explico et dixo a don Bernart en rer})inian et 
que en verdal el conoxo por los semblanles que ii^o 
don Bernart (juant i;elo dixo que aquellas palauras lo 
liavian desplazido porque el dito conde las liabia ditas 
al diío (juai'dian. 

Ítem dize mas que quando el devia partir de la villa 
de Calaíayut pora venir a don Bernart con la dita le- 
[i-a de creyenf;a que si el maestro de Santiago qui le- 
nia í^alalayut por el Rey de Casticlla em!)io por el et 
le dixo aquestas palauras Guardian vos devedes ir en 
Aragón a mi an]igo don Bernart de labrera et assi 
ruego vos (¡ue me lo saludedes muyto et que! digades 
que el maestro su amigo tiene a Galatayut por el Bey 
de Casticlla et (jue no quiera fer el tracto o los tractos 
(jue íico (le Taracona de Calaíayut (jue }o la tengo pe- 
ro (|ue si lo lacia o lo lace quel consellava que el non 
viniese en la delantera mas quey embias a osadas el 
vezcomte de Cardona et que mas noy sabe. 



Blasco Danson notario babitador de la ciudat de (^a- 
ragoca testimonio jui'ado. Et per el sagrament a el da- 
do fue interrogado por el dicto mossen Berenguer Da- 
bella en las ditas cosas que es lo que el bi sabe el qual 
por el dito sagrament dixo que aquesto es lo que el bi 
sabe (¡uel c>tro anno esli lestimoni so acerco en la villa 
de Caiatayut con don Sandio de Seranyena scrivano 



( I'^/ ) 

del baylle general Daraiioii el la ora tenient lugar de 
baylle general el qual dito Sancho ensemble con los 
aldeanos de la villa de Calalayut et algunos prohombres 
de la dila villa se eran plegados en la orden de los frey- 
res predicadores por desenjbargar algunos atieres de la 
villa et aldeas de Calalayut et havida su fabla los ditos 
tenient lugar el hombres buenos el dito testimoni se- 
yendo aun de i»arl a pocho rato que se levantaron de 
la tabla dixo el dito testimonio que havia venido a el 
el dito Sancho Saranyena tenient lugar de baylle so- 
bredito todo turbado et le havia dito tales palauras co- 
mo se siguen. Estas hotiibres buenos han ardit quel 
Rey de Castiella fage gran pertreyt et temen que vienga 
sobre Calalayut porque han entendido por hombre a qui 
dan creyencia que oyó dezir al bisbe Cihuen(,-a qui era 
muyl privado del Rey de Castiella que desta vegada 
havian bardido don Bernart de Cabrera et su filio la 
mayor Iraycion que hane fues de la del conde don Ju- 
lián aqua. Et apres el dito testimoni dentro breves dias 
fué en la ciudat de Caragoca et contó estas palauras a 
Domingo Martin de Leytago serivano de la scrivania 
del Senyor Rey. Et sabe el dito testimoni que dentro 
XX dias apres que estas palauras le fueron ditas en Ca- 
lalayut fue cercada la dita villa de Calatayut por el Rey 
de Castiella et que mas noy sabe. Interrogado si sabe 
a quien o contra quien la havian bardido aquella tray- 
cion los ditos don Bernart et su filio respuso et dixo 
que el entendía que dizian que contra el Senyor Rey 
et su tierra mas que de cierta sciencia el mas noy 
sabe sino de lo que havia oydo segunt dito es. In- 



( ¡38 ) 
terrogado si sabia mas en las ditas cosas o alcuna de 
aquellas et dixo que no. Interrógalas de cor, et suhor. 
negavit. Fnil sibi lecium et persevcravit in predictis. 
Injunctum fuil sibi silencium etc- 



Johan Ximenez de Sayas scudero habitador qui so- 
lia seyer de la villa de Calatayut testimonio jurado et 
interrogado sobre las ditas cosas dixo que esto es lo 
que el hi sab que udio dczir a don Pedro Muniz maes- 
tro de Caiatrava en la villa de Darocha fablando sobrel 
feyto de la prisión del conde Dosona que el conde de 
Osona le bavia dicto quel Rey Daragon lo embiava por 
tal que! vidiesse el Reyal de Castiella en que manera 
stava por razón quel queria acorrer a la villa de Cala- 
tayut et quel dito maestro le bavia dito que el noy 
í'ues como aquello podrie seyor gran periglo que si era 
enterrado en algún lugar de aquellos chicos que el Rey 
de Castiella lo cerqueria et los hauria luego et que de 
aqueste acuerdo mismo era don Pedro de Luna et fray 
Artal et depues que el comle Dosona havia mostrado 
una letra del Senyor Rey a don Pedro de Luna en la 
qual le mandava que el que fues a veyer ei reyal del 
Rey de Castiella et que la ora con muytas inducciones 
que havia induido e csio don Pedro de Luna et fray 
Artal en tal manera que no contrastant el consello del 
dito maestro que havian ido alia et que como u vieron 
visto el Real que havian tornado al lugar de Miedes 
del qual lugar por elección de los hombres buenos del 
dito lugar era capitán Guillem Aztor scudero habitador 



( i39 ) 

del dito lugar. Et el conde Dosona que hTivia mandado 
aquella nueyt (jue fuessen pitadas escueytas et que as- 
si se liavia feylo las (juales scueytas liavian tornado en 
el alba et que liavian dito que ho avian sentido alguna 
cosa ni havian {«assado companv.is enea partes de Da- 
rot'lia. El el dito eoni'e dixo (jue niuylo era manyana 
et que lornassen a las ditas scuytas et (jue en la torna- 
da fueron tomadas las ditas scuylas por companycs 
del Kev de Castiella el que sobre esto vino Francisco 
Sánchez del Busquet vezino del dito lugar al dito con- 
de et dixole que la^ scuytas eran tomadas el que sím ia 
bueno que sen l'uessen que no stavan bien alli et que 
e) dito «onde re[)uso (jue mas valia que se al^nsse el 
dia el que descobi ir sia la tierra et estando en esto 
que havián venido D hombres de cavallo el havian cer- 
cado la villa. Et luego encontinent el dito Guillem 
Aztor di\o al dito conde et a los oíros que sende fues- 
sen íinie que mas conpanyas viniesen que el los leva- 
ría en salvo fasta Daiocha et luego encontinent que ca- 
vak^aren don Pedro de Luna fiav Arta! Gutier Diez et 
todos los otros salvanl el dito conde qui no se havia 
querido levantar de una tamenya do jacia ante dixo 
atendet rne ({ue bien se que ndn me lexaredes aqui et 
sperandolo vino el l»ey de Casliella et demando fabla 
et el dito conde mando al diloGuillerm Aztor que sa- 
liesse a fabla con el Rey de Castiella et el di'.o Gui- 
llerní Aztoi- sallio a la dita fabla et el Bey de Castiella 
demandóle si eran alli el dilo conde et don Pedro de 
Luna et el rep'uso que no que ja se ei'an iilos a Daro* 
cha et que havia dito el Iley de Castiella que do po- 



( 140 ) 
dría seyer et que el dito Guillem Aztor le había res- 
puesto si a la mia fe senyor. Et luego enconlinent el 
dito Guillem Aztor sen torno enea el dito conde et fi- 
zóle relación de lo que havia feyto nin dito et que la ora 
el dito conde que le havia dito que mal havia feyto et 
assi que si tornas el quel dixies que allí eran. Et el 
dixo que non lo faria et la ora el dito conde de part del 
dito Senyor Rey et assi como a capitán le mando ex- 
pressament que lo íiziesse et la ora el dito Guillem 
Aztor del dito mandamienio figunde fa^er carta publica 
et feyta la dita carta publica fue al Rey de Castiella et 
dixole que alli eran et el dito Rey de Castiella dixo al 
dito G. Aztor que fuesse al dito conde et que le dixies- 
se que salliesse a fabla con el. El el dito G. Aztor dixo- 
lo al dito conde et luego enconlinent el dito conde sal- 
lio a la labia et fablaron entramos por su cabo et fey- 
ta la dita fabla cavalgo el dito conde en las anquas de 
la muía del Rey de Castiella et fuesse con el et dixo a 
los otros que se rendiessen et assi se fizo, interrogado 
el dito leslimonio si sabia que depues que el dito con- 
de et nobles se eran rendidos si el dito lugar de Mie- 
des se era tenido ni defendido al dito Rey de Castiella 
et dixo que si por spacio de I mes et que el dito G. Az. 
tor con voluntat de los hombres del dito lugar havta 
aplazado el dito lugar con el Rey de Castiella por spa- 
cio de I mes que uviessen de tiempo de socorrerse al 
Senyor Rey si les entendía socorrer o que les manda- 
ría fer el dentro este tiempo el dito G. Aztor fue al 
Senyor Rey a Barcelona et el dito Senyor Rey que dio 
letras o cartas al dito G. Aztor en las quales se conté- 



í l-il ) 

ilia que el Senyor Rey los (lava por buenos et que de- 
scmparasseu el lugar ct que las gentes se fuessen a Da- 
rocha. Interrogado el dito testimonio como sabe las co- 
sas por el ditas de part de suso que passaron en el lu- 
gar de Miedes et dixo que porque las havia oydo dezir 
al dito G. Aztor et Francisco Sánchez del Busquet. 

ítem interrogado dixo que el stando preso en la da- 
ragana de Sevilla en el tiempo quel Rey Daragon era 
en las partidas et campos de Terrer et el Rey de Cas- 
tiella era sobre Fariza que razonándose con Gutier Fer- 
randez de Pradanos el qual stava con Gongalvo Gon- 
^alve de Lucio en Taragonna et el qual assi mismo era 
preso en la dita prison que dixo el dito testimonio al 
dito Gutier Ferrandez que pues el Rey Daragon era 
en Terrer et el Rey de Castiella era en Fariza qué no 
se pudia escusar o seria gran maravella que no pele- 
yassen et respuso el dito Gutier Ferrandez al dito tes- 
timonio et dixo que stades que postura es entre el Rey 
de Castiella et don Bernart que nuncha el Rey Daragon 
dará bataylla al Rey de Castiella et por aquesto esta 
tan secjuro sobre Fariza. Interrogado si sabia mas en 
las sobreditas cosas et dixo que no. Fuit sibi lectum et 
perseveravit. De cor. et subor. negavit. Injunctum 
fuit sibi silentium etc. 



Testes sequentes fuerunt racepti per venerabilem R. 
Nepolisjurisperitum civitatis Cesarauguste de mandato 
sibi facto per illustrem dominam Reginam locun teñen- 



( 442 ) 
tem predictam presente et scribente me P. de Prato 
notario. 



Divendres a XXUI dagost jura et deposa en la ciutat 
de Seragossa lo testinioni seguent. 



Lonrat En García López de Sesse cavaller testimoni 
jurat et ¡nterrogat sobre les coses da valí escriíes ja se 
fos que fos estat intcrrogat sobre altres capitols dir ve- 
ritai la (jual sapia. í nterrogat con ell ana a Carcaslello 
per pendre En Bernat de Cabrera lo dit En Bernat 
quines páranles li dix. Et dix que es ver que li dix 
mossen En Gargia López cant lo SenyorRey me vench 
veura lo mati del divendies Sant a Ahnudever jo no 
havia febra mas suava de gran congoxa que havia fe- 
mentmo de la mort H aquella fo la rabo perqué jo 
son fuyt tro asi e nul lemps lo Senyor l\ey non lin- 
dra en son poder si donchs lo Rey de Navarra no ¡ni 
ramel qo que li estara mal el a diables vaja son servey 
jes quals paraules lo dil En Bernat li dix perqué lo dit 
testimoni li demanava perqué era fuyt ne perqué sera 
feyt nialalt. Interrogal en qual loch loren dites las des- 
sus dites paraules e dix que en lo locb de Carcastello. 
Interrogat qual dia et dix que lo dissapte de Pasqua. 



Dissapte a XXÍIII dagost jura et deposa en la ciutat 
de Ceragossa lo teistiníioni seguent. 



143 



Lo noble baro don Alfont^o comto de R¡hagor(:.a ct 
de Denla teslimoiii jurat ct iiUerrogat sobre les coses 
demunl ditcs et davall escriles dir vcritat la qiial sa- 
pia. Et primerament interrogat sobre lo LXXX capitoi 
et dix les coses en aquell eonlengudes esser veres. In- 
teiTOgat con sap e dix que per go con h¡ fo present 
et oent. 



Sobre le LXXXI capitel interrogat et dix que sap 

que lo dit En Bernal tenia per mal feyt que la Senyo- 
ra Reyna tingues corts. Sobre les alires coses en lo dit 
capítol contengudes dix si res no saber. 



Sobpe lo LXXXIII capitel interrogat e dix qne es ver 
que lo dit En Bernat deC'ibrera feu lo mamorial et 
que consellava al Senyor Rey que les dites quanlilals 
seguessen empero nos sabia aquest deposant per qui- 
na rabo o feya. 



Sobre lo LXXXIV capitel interrogat e dix que es ver 
que les dites quantitats foren baudes segons que en lo 
dit capilol son contengudes e que aqo fo fet de mana- 
ment et consciencia del Senyor Rey et que per sera- 
blant forma aquest deposant nac 11 mille florins. 



{ 144 



Sobre lo LXXXV capítol ¡nterrogat et d¡x que es ver 
que alguns capitols íbren fets e fermals de manamenl 
del Senyor Rey ab lo dit Rey de Navarra present e ju- 
rant aquells de manament del dit Senyor Rey aquest 
deposant empero si aquells contenien imposibilitat o 
no dix que nou sap. 



Sobre lo LXXXYI capítol interrogal et dix que es ver 
que lo comte de Trastemara babia sospita de sa per- 
sona e que de la dita rabo lo dit comte de Traslamara 
babia parlat algunes vegades ab lo dit deposant. 



Sobre lo LXXXVU capítol inlerrogat e dix que les 
coses contengudes en lo dit capítol esser veres empe- 
ro a colpa de qui lo dit comte de Traslamara havia la 
dita sospita dix que nou sap. 



Sobre lo LXXXYIll capítol interrogat e dix si no sa- 
ber les coses contengudes en lo dit capítol. 



Sobre lo LXXXIX capítol interrogat et dix si no sa- 
ber les coses contengudes en lo dit capítol. 



! i5 



Sobre lo XC capilol ¡nlcrrogat e dix s¡ no saber al- 
guna cosa sobre les coses en lo dit capilol con- 
teniíudes. 



Sóbrelo XCl XCII XCIII XCIV XGV XCVI XCVII 
XCVIII ca()il{)ls ¡nlerrogat dix si no saber alguna cosa 
en aquells exceptat quel dit testimoni cslant ab lo dit 
mosen Bernat de Cabrera o sens elí que tola vegiida 
quel Senyor Rey lo volia la haut el lavia sena tola dif- 
ficultat el a^o sap be lo dit Senyor Rey. Dix encara 
mes que es ver que lo dit En R. Alamany a gran iin- 
portunitat del dit Rey de Navarra fo íet o ívlorgat que 
ios camerlench del senyor Diicli. Per semblant mane- 
ra dix aquest deposant esser ver quel dit Piey de Na- 
varra dix les paraules en lo XCVIÍÍ capitel contengu- 
des. ínierrogat con sap et dix que per ^.o con hi fo 
presenl. 



Sobre lo XCIX capilol interrogat et dix que les co- 
ses contengudes en lo dit capilol oy dir al Senyor Rey 
en altra manera dix lo dit deposant que noy sa- 
bia res. 



Sobre lo C capital interrogat et dix esser ver les 
coses conlengudes en lo dit capítol. Interrogat con 

TOMO XXX II \ i 



( i46 ) 
sap et dix que per ^o con hi fo presenf. 



Sobre lo Cí capítol interrogat e dix si no saber al- 
gunos coses en lo dit capítol contengudes sino que oy 
dirán R. de Vilanova quíu deya al Senyor Rey lo dit 
deposant present. 



Sobre lo CU capítol interrogat et dix si no saber al- 
gunes coses en lo dit capítol. 



Sobre lo Cílí CIV CY CYÍ CVl! entro fins al GXXI 
capítol et dix que noy sabía ais sobre los dits capitols 
sino que lo Senyor Rey lo crehia molí. Et li feu mol- 
tes donacions et assenyalades per lo servey que fet 
li lia vía. 



Dimarts a XXVI ¡ dagost. 



Lo noble baro don Enricb comtede Trastamara anna. 
dínt a la sua deposicio la qual ja havía fcta en poder 
den Jacme Conesa dix que En Ramón Alamany de 
Cervello e lo dit En Jacme Conesa havien dit a aquest 
deposant que Matheu Ferrandíz e Johan Alfonzo de 
Mallorques missatges del Rey de Castella estants en 
Navarra per fer alguns tracíaments ab lo dit Rey de 



( I" ) 

Navarra qiicl dit Rey de Navarra hagiiera preses los 
tüts missatgers els haguera liurats al Senyor P.ey Da- 
rago sino quel dilEii lícrnat de Cabrera o havia torbat 
per la qual ralio dix aqiiest deposant que cll oiilcnia 
que si lü dit Roy de Navarra bagues preses los dits 
missatgers els bagues liurats al Rey Darago fora eslaí 
comensameut de guerra entre lo dit Rey de Navarra c 
lo dit Rey de Castella. Empero que lo dit En Rernat 
de Cabrera eon bom li deya per queu bavia destorbat 
queu escusava et deya que per for abra fet major et 
totes les dites coses digueren los dits En Ramón Ale- 
many et En Jacme Conesa al dit comte. ínterrogat en 
qual loch los damunt dits En Ramón Alamany et En 
Jacme Conesa digueren les dites coses a aquest depo- 
sant et dix que En Ramón Alamany liu dix en los 
lochs dfc Tortosa et de Muníso et lo dit En Jacme Co- 
nesa liu dix en lo loch de Sessa. 



Lo dit dia que fo XXIV dagost del any MCCCLXIV 
en la ciuiat de Ceragossa jura et deposa lo testimoni 
seguent. 



Lonrat frare Domingo Neriti Dalgaravi canonge de 
Jherusalem et prior del ccgne Darago testimoni ju- 
rat et interrogaf sobre les coses-demunt dites et devall 
escrites dir veritat la qual sapia. E fo interrogat sobre 
la preso del comte Dosona con fo pres a Miedes lo qual 
se diu que fo pres volunlariament e per induccio del 



( HS ) 
dil córate mateix. E dix que so quel dit lestimoni sap 
sobre lo dit fet es a^o que con aqucst testimoui isque 
de Calatayut ans que lo dit loch fos pres ne perdut e 
sen vingues a la vila de Derocha que estant en la dita 
vila publicament se deya en la dita vila que peques 
eren les nits e dies quel dit comte no envías ccrreus 
o espies a la dita vila de Calatayut per saber ardits con 
ne en quin eslament estava la dita vila et que ac-o no 
era véritat con lo dit testimoni estant en la dita vila 
de Calatayut sabia moh en tots los affers axi de espies 
con de correus quin venguessen et que james no viu 
quey vengues sino I corren de casa del dit comte quiy 
porta 1 carta en la qual feya saber ais jirohomens de 
la dita vila de Calatayut con lo dit comle era en Dero- 
cha ab DC homens a cavall e que si lenien pala el ci- 
vada pera 11 meses que ell si entenia a metra et viu- 
ra el morir ab ells perqué lo dit testimoni presuniia e 
presumeix de present que en lo dit feyt corria falsia 
con la dita fama la qual era en la vila de Darocha hi 
fos mesa segons ques deya per lo dit comte donanilos 
a onlendra una cosa per altra en lo dit feyt. ítem en- 
cara mes dix lo dit testimoni que estant ell en la vila 
de Darocha oy dir a Francisco Sanxas del Bosquet qui 
solia habitar en lo dit loch de IViiedes et en casa del 
qual lo dit comte posava lo diu que fo pres quel dit 
Francisco dix al dit comle Comte senyor les escoltes 
noslres son venguds ara et dien que han oyt granruydo 
de homens a cavall e axi tenits per be de cavalcar e 
nosaltres manarnosem per loch segur salvament a Da- 
rocha e lo dit comte rosposli que nou volia fer íins que 



( lií) ) 

llagues menjat. Et don Pedro de Luna <\m prcsonl h¡ 
era et fra Artal son frarc deyenli al dit conUe que be 
deya lo dit Francisco e axi que bo era que sen anassen 
et lo dit comtc responia (jue per cert ans nianjaria et 
ells estant en aqüestes páranles companyes del Rey do 
Castella forcn taritost engir del locb entro a CCC bo- 
mens a cavall e( a poch istant vench lo Rey de Caste- 
Ila ab son poder e pres lo dit comte et don Pedro de 
Luna el fra Arta! e los altres qui ab ells érenles quals 
paraules lo dit testinioni dix al Senycr Rey be ha XX 
meses poch mes o menys en la ciutat de Barcbinona. 
Interrogat on ha oyt dir les diles coses e dix que en 
lo loch de Derocha. 



A XXV dagost del any de la nativitat de nostre Sen- 
yor MCCCLXIV en la ciutat de Seragossa jura et de- 
posa lo teslimoni seguent. 



Lonrat En R. Pérez de Pisa cavaller teslimoni jurat 
et interrogat sobre les coses demunt dites et devall es- 
crítes dir veritat. Et interrogat sobre lo XXXIV capí- 
tol et dix que es veritat que lo dit testiraoni escrivi 
mol tes et di verses vegades al Senyor Rey de la rabo 
en lo dit capilol contenguda hoc encara ana lo dit de- 
posant al Senyor Rey per la dita rabo con lo dit Sen- 
yor no li resposes a les letres que aquest deposant li 
bavia trameses et que aquest teslimoni estant en lo 
castell de Perpenya denantlo Senyor Rey e En Bernat 



( iSO ) ^ 

(19 Cabrera et lo conscll del dit Senyor explica con ell 
era vengut al Sciijor Rey per certiííicarlo que lo dit 
tesliíDOni liavia haut ardil dalguns ainichs o pareiits 
seus quel Rey de Castella devia venir sobre Calatayut 
o sobre Tarasona et con lo dit En Bernat de Cabrera 
fos aqui present dix Senyor per cert no pot esser ver 
quel Rey de Caslella venga sobre vostra térra la raho 
es aquesta con vos sabets be que ell tramet sos mis- 
satges et jo ne haudes letres per fermar ^o que em- 
pres es entre ell e vos et axi feriets be que fessets í 
procurado a qualque cavaller qui anas la per reebre 
la ferma del Rey de Castella et de aqnellcs universi- 
lats que ban a fer et axi matex que fessets appurellar 
les universitats vostres aquells que venguessen aci per 
que ais altres no calgues tardar que ja foren a^i sino 
que esperaven En Vidal de Yilanova axi que lavos 
aquesl deposant respes que acó que lo dit deposant 
deya que era ver e la rabo era aquesta con lo Rey de 
Castella mana sos frontalers tots en la fronlei-a del 
Rey Barago e no de Navarra perqué lo dil En Bernat 
deya que per la carta que ell havi-a íramesa al Rey de 
Castella quel comte de Trasíamara devia entrar ab les 
grans companyes que per alos fehia aquella aiustaya 
el no per altra rabo ne contra lo Senyor Rey. Et per 
aqüestes rabons que lo dit deposant debia lo dit En 
Bernat trascb los llií evangelis et jura que no era ver 
ne podia esser ver. 



Sobre lo XXXV capitol iníerrogat et dix si no 



^ í 151 ) 

saber algunos coses sobre aquell. 



Sobre lo XLl capitel interrogat et dix si no saber 
alguna cosa sobre aquell exccplat que lo dit tcstimoni 
eslant en Gerona lo dit conite lo eaipra que senven- 
gues en Arago ab ell per 90 con lo Senyor Rey o ma- 
nava ab letra sua et lo dit tcstimoni dix al dit comte 
que li donas la letra lo qual li dix que no la tenia que 
en los coílres era que li venian derrera. Et lo dit tcs- 
timoni resposli que noy iria sino veya la letra el com 
lo dit .comte li mostras la letra e en aquella lo dit sen- 
yor li manas que tornas a ell hacsen a tornar a Per- 
penya e no sen volch anar ab lo dit comte. Et aquesl 
tcstimoni reconqjta al Senyor Rey les páranles quel dit 
comte li havia di tes et lavois respos don Bernat vejats 
Senyor no ba hom al mon quel comte no engañas per 
nostre serviy ais dix si no saber sobre lo dit capitoJ. 



Sobre lo XÍJI capitel interrogat et dix si no saber 
ais sobre lo dit capitel sino per oyda. 



Sobre lo XLllI et XLIV capitel interrogat et dix si 
res no saber sobre los dits capitols sino que oy dir al 
alcayt de Miedes e a altres moltes persones los noms 
deis quals no li recorden ^0 qui en lo dit capítol se 
conté. Et encara mes dix aquest tcstimoni que de los 
dites coses era fama comuna per tot Arago. 



152 ) 



Sobre XLV capítol interrogat et dix si res no saber- 
sobre lo dit capítol. 



Sobre lo LVIII capítol inlerrogat et díx si no saber 
alguna cosa sobre lo dit capítol exceptat que aquest 
tesiimoni veya que lo dit En Bernat contenia ab lín- 
fanl En Ferrando et ab vescomte de Cardona el ab 
daltres e deya a aquest testimoni aytals paraules que 
ell no volia aturar en Saragossa ans sen iria que noy 
volia morir per quina rabo lo dit En Bernat í'eya les 
dites coses ne perqué dix aquest deposant que nos 
sabia. 



Sobre lo LIX capitol interrogat et dix les coses con- 
lengudes en lo dit capitol esser veres. Interrogat con 
sap et dix que per go.con hi fo present e que axi con 
a algutzír que capdelava les companyes. 



Sobre LXl capítol inlerrogat et dix que es ver que 
Almanara e Murvedra se devien dar per rabenes el que 
.aquest deposant havia dada licencia a aquelles compan- 
yes qui tcníen Almanara quey portassen vi. Et la dita 
licencia ios dona aquest testimoni de manament del dit 
En Bernat de Cabrera empero si en les dites coses &e 
feya res per frau dix que nos sap. 



( 153 



Sobre LXllI capítol interrogat dix si res no saber so- 
bre les coses conlengudes en lo dit capítol. 



Sobre LXV capítol inteirogal el dix les coses con- 
tengudes en lo dít capítol esser veres. Interrogat con 
sap et dix que per <;o con hí fo present. 



Sobre LXVl capítol interrogat dix si no saber algu- 
na cosa sino per oyda. 



Sobro LXVII capítol interrogat dix les coses conten- 
gudes en lo dít capítol esser veres per fama. 



Sobre lo LXVllI capítol interrogat et dix si res no 
saber sóbreles coses en lo dít capítol conlengudes. 



4 

Sobre los LXIX LXX capítols interrogat et dix s" 
res no s aber sobre les coses en los díts capítols con- 
lengudes. 



Sobre LXXXIII capítol interrogat et dix que es ver 
c^o que en lo dít capítol es contengut empero dix lo dit 



( '154 ) 
teslimoni que no sabia per quina manera si havia lo 
dit En Bernat. 



Sobre lo LXXXYí capiíol interrogat et dix esserve- 
res les coses conten gudes en lo dit capitol exceplat 
que no sab que letra vengues al dit comte de Caste- 
11a quel degucssen ociura. 



Sobre lo XC capitol interrogat et dix que es ver 
que tractament fo de les dites rahenes segons que en 
lo dit capitol es contengut empero quel dit En Bernat 
lorba aytant con poch que sos nets noy entrassen em- 
pero la ñ a queu feya lo dit testimoni dix que nou 
sap. 



Sobre los XCIV XGV capital interrogat et dix si res 
no saber sobre les coses en los dits capiiols conten- 
gudes. 



Sobre lo Cl capitol interrogat et dix si res no saber 
en les coses contengudes en lo dit capitol sino per oy- 
da deis homens. 



Sobre lo CVIH capitel interrogat et dix que es ver 
quel dit En Bernat deya al Senyor Rey et ais allres de 



( 155 ) 
casa moltcs et diverses veiifatles vScnvor vos scnsguer- 
ra no havcu vida no luivets camcnjar que ab la guerra 
vos (lona tot hom ct altia dix que noy sabia. 



Sobre CIX capitol interroga t et dix sobre les coses 
contengudcs en lo dit capitol si no res saber empero 
que están t a Perpenya viu lo dit En Bernat continuar 
ab los vanecians et lavos so comensa la guerra deis 
genoveses. 



Sobre CXI I capítol interrogat et dix que es ver que 
la térra ses deffeyta per guerra et ses apobrida empe- 
ro a colpa de quis feya diu que noy sap res. 



Sobre lo CXI I i capitol interrogat et dix les coses en 
lo dit capitol esser veres. Interrogat con sap et dix que 
per yo con lii era present eu veya. 



Sobre CXIV capitol interrogat . et dix esser ver les 
coses en lo dit capitol conlengudes. Interrogat con sap 
et dix que per 90 con veya tot dia. 



Sobre CXVÍ capitol interrogat et dix esser veres 
les coses en lo dit capitol contengudes. Interrogat 
con sap et dix con per <;o con lo dit En Bernat 



( 150 ) 
o deya moltes vegüdes a aquesl testimoni. 



Sobre CXVII capítol interrogat et dix si res no sa- 
ber sobre lo dit capítol exceptat que aquest testimoni 
diu que ba sospita e creu el presumex que les coses 
en lo dit capítol contengudes sien veres. 



Sobre lo CXVIIl capitel interrogat et dix que es ver 
que a indúcelo del dit En Bernat lo Senyor Hey lia fe- 
tes moltes et diverses donacions et alienacions de son 
patrimoni nos sap empero aquest testimoni a quina 
inlencio lo dit En Bernat o feya. 



Diluns a XXVI de agosl del any de la nativitat de 
nosire Senyor MCCCLXIV en la ciutat de Seragossa 
jura et deposa lo lesiinioni seguent. 



Lo hontat e reügios micer P. Ramón de Muntloncb 
doctor en decrets canonge et artiacha de Seragossa tes- 
timoni jurat et interrogat sobre lo ÍY et Y capítol et 
dix que en aquell temps quel dit Rey de Castella tenia 
assetjat lo loch de Calatayut lo dit deposant fo enviat 
al Rey de Navarra per lalt infant don Ferrando et no- 
bles et universitats del general Darago per assaber que 
era la rabo quel dit Rey de Navarra fes part contra lo 
Rey Darago ab lo dit Rey de Castella lo qual deposani 



( 157 ) 
troba lo dil Roy tle Navarra et labal de Fiscam en ülit 
e aquí lo dit abbat de Fiscam dix al sobre dit depo- 
sanl les coses conteriiíudes en los dils IV et V capitel 
exceptat t[ue no li dix qiiel dil En Bernal de Cabrera 
dixes al dit Rey de Castolla la fe líe homenatgc vos 
l)romct etc. mas que dix en cátala aytals páranles [)er 
lo cor de Den Senyor lo secret vos seía ates ot com- 
plit. Interrogat en qual loch lo dit abbat de Fiscam dix 
les diles páranles a aquest deposant et dix que en lo 
locb Dolit en la sala de la posada del dit abbat. 



Dimarts a XXYII dagost del any de la nativitat de 
nostre Senyor MC.CCLXIV en la ciutat de Cerago^a 
jura et deposa lo testimoni segnent. 



Lonrat En .Toban Exemenes Dorrea cavaller Senyor 
de la bonor Dalcalaten toslimoni jurat et interrogat 
sobre les coses damunt diles et devall escrites dir ve- 
i'itat la qual sap'a. Et prinierarnent interrogat sobre 
lo XXXIV capítol lixals los precedents el dix aquest 
deposant les coses contengudes en lo dit capítol baver 
oydes dir en la ciutat de Seragossa e en altres diver- 
ses locbs Darago. Interrogat a qui ba oydes dir les co- 
ses en aquell capítol contengudes et dix a don Jordán 
Pérez Dorries governador et an Ramón Pérez de Pisa 
et encara a daltres persones los noms de les quals no 
li recorden. 



158 



Sobre lo XXXY capilo! intenogatel dix si no saber 

les coses en aqueli capilol con^tengudes exceptat que 

es be ver que pochs dies ans que Calatayut ios assat- 

jat o pochs dies apres lo raajordom del Scnyor Rey r.o 

es don Pere Jordán Dorries vencb de les parts Doscba 

a la ciulat de Seragossa e ajusta los prelats nobles et 

cavallers qui eren en la ciulat de Seragossa e tengue- 

ren tots ensemps consell en quina manera porien dar 

consell que la torra nos perdes axi e quey prengues- 

sen algún remey íins que lo Senyor lley que lavors era 

a Perpinya fos a les parts Darago con segons que lo 

dit En Pere Jorda Dorries dix elí e son frare navien 

ja escril al Senyor Rey. 



Sobre lo XLI capitolinterrogat et dix les coses en 
aquell contengudes esser veres interrogat con sap et 
dix aquest deposant ({ue per 90 con ell era lavos con 
lo dit comte aemprava los cavalles en la ciutat de 
Seragossa e encara que aquesl deposant fo aemprat 
de anar ab lo dit comte e per semblant forma ne fo 
aempral son íill En Xemen Dui rea lo qual havia ator- 
gat de acompanyar lo dit comte sino que aquest lin 
veda. Interrogat con sap aquest deposant que don Pe- 
dro de Luna per gran imprexevol del dit comte li 
alorgas que ell iria ab ell et dix aquest deposant que 
per 90 con lo dit comte Dosona sen vench una scsta 
dormir al alberch daquest deposant e dormiren una 



( 150 ) 
cstona tbrt poqiic cnsonips c lo comte tanlost dcsper- 
ta aquest deposant e dixü entro les altres paraules 
aquestas o semblants. Don Johan Exemenez foii feíi 
mal con vedan a vostre (ill et a don Pedro que no v;i- 
jen ab mi prech vos que pus vostre fill me tolleis que 
nom lolgnts don Pebro nebot vostre. Et axi prech vos 
que anem a ell el aquesl deposant resposli con hi irem 
ara que ell dorm ab ^a muller e lo dit comte respes 
per Deu si irem e lavarlonem jo e* tu el ab aytant 
aquest deposant ensemps ab lo dit comte anarensen a 
la posada del dit don Pedro e entraren en la cambra on 
ell dormia ab madona sa muller et ferenlo luvar del lit 
e lavos lo dit comte prega aquesl deposant et lo dit don 
Pedro que ells tots tres se metessen a Calatayul de nils 
cor de 90 farieii gran servey ¡al Sen3or Rey et lavos 
acordaren lots treses quey anassen pero dix lo dit de- 
posant que a ell paria que ells no deguessen partir de 
Seragossa tro aytant quel dit don Pedro bagues trames 
a Mores a Diego Garcia de Vera e lo dit deposant tra- 
raetria a alguns amichs seus que havia en aquella par- 
tida e que guardassen locb et manera que ells b¡ jio- 
guessen entrar ans que somoguessen la cosa e lo dit 
comle hac gran bascha e pregáis que anassen els dix 
aytals paraules o semblants prech vos (¡ue anem anem 
que quant serem la nosaltres nos irobarem loch e avi- 
nenlesa e aquest deposant dix que per res entro que 
ell ne fos cert ell noy iria ne partiria de Serago^a e la- 
vos dix lo comte a aquest deposant donchs lixats anar 
don Pedro e mi e iremnosen a Mores e veurem la co- 
sa e despuys estats apareüats que tanlost que loch ha- 



( i 00 ) 
ja nos vos trametreni missiitge ct lavos vcnilsnosf^n 
vos el vostre fill c aro atorga lo d¡t dcposant que li 
pk'va el Javos els no ¡uenguei-on lo cami de Mores ans 
sen anai'en a D'iroeiía e {niys lendenia veneh a aqnest 
deposant nn eseuder sou lo qual havia nom Ilenyego 
Turboy lo (jiial vench de Navana lo qnal cci-lifíica al 
dit deposíint de. part deliíuns aniichs (jiic !o dil (iepo- 
saní lia en les jKuts de Casteüa el de Navarra los quals 
1/ trameteren a dir ques gnaidas (jue En ÍJernat de Ca- 
brei-a et son till liavien promes al lley de Castídla que 
ells 1¡ darien en son podes' deis majos homens (\c\ Roy 
Daraii'o et la mayor pailida que ells pogucssen porque 
pregaven lo dit de])Osant (]ue ell c son íill s¡ guai'das- 
sen et decontinent a(piest de[)osant escrivi de (;a ina 
nna letra a don IVdro de Lima (|ui era al) lo eomte 
Dosona a Darocha ab la qnal li íeya saber tol lo fot se- 
íions (¡ue al dit deposant ei'a estal manifestat et íra- 
meslaü peí' un íadri saeretainent et canl lo íadri plaga 
en Dai'ocba ti'ol)a lo dit don Pedro qui dormia e lo 
eonUe Dosona qui anava pasajant per lo carrer denant 
la sua posada et lo dil eomte eon viu lo í'adi'i demana- 
li de qui era e lo dit t'adri li i-espos que ihn Joban l']xe- 
inener Durrea et que apoi'tava una letra al dit don Pe- 
dro de Luna el lavos lo dit eomte dix al íadri donem 
la leti'a que jo la li donare el lo íadii dona la letra al 
dit eomte et a cap de una \)Qq;\ lo dit eomte dix al fa- 
dri tornaten tantost et dili que i'O'^'ipta haura e veten 
euyladament ax¡ (juel dit íadri sen torna que no viu lo 
dit don Pedro ni parla ab ell et cant fo vengut lo dit 
t'adri í'oeompta a aquest deposant axi con li era prcs. K 



[ l^il ) 
lo lUt tleposant i.ivos lo tello [)c:' <;o con liavia liiirucla 
lu dita lotia al d'it conife et doconliiient aqucst depo- 
sant feu bali-a lo dit fadri ct tantosl aqucst doposant 
trames-allra inissatgu al dit don Pedro per la dita ra- 
bo e con lo dil missaíge fo a Daroclia troba que lo dit 
comle e don Pedro eren preses perqué aqucst deposant 
no pocb proeeyr mes avanl. 

Sobre lo XLll capítol interrogat et dix les coses en 
aquell contengndes esser veres. Interrogat con sap et 
dix que per 90 con aquest deposant o oy dir a nioltes 
et diverses persones los noms deis quals no li lecor- 
den e encara que presumex aquest deposant les coses 
contengudcs en lo dit capilol esser veres per les ra- 
lions que diles ha en lo precedent capitol. 

Sobre lo XLIII capitol interrogat el dix les coses con- 
tengudcs en lo dit capitol haver ovt dir esser veres. In- 
.enogat a qui ha oyt dir les coses en io dit capitol con- 
jengudtís et dix que a Padrolo hoin de peu de don Pe- 
dro de Luna lo qual era anal ab lo dit conUe Dosona 
e ab lo dit don Pedro et ab los allres qui ab ells eren 
entro en vista de la hosi del dil Ucy de Castella e enca- 
ra sen torna ab ells el loch de Miedes et lo qual 
segons que dix fo present a les coses dius escrites. 
Lo qual Pedrolo con lo dit ccmle e don Pedro et los 
altres qui ab ells eren foren presos sen vench a casa 
daquesl deposant lo qual Pedrolo recompta a aquest 
deposant en acabaínent les páranles segucnts que cora 

TOMO XXXII. 12 



( i62 ) » 
lo dit comte et don Pedro fossen en lo hosch en lo dit 
capítol contengut e agren trames dos homens los noms 
deis quals noli recorden envers la liost del d¡l Rey 
de Castella per veura et saber si lo dit comte et don 
Pedro porien entrar en lo loch de Calatayut et lavos 
los dits dos homens foren preses per homens de la di- 
ta host et lavos aquells preses la dita host se arravala 
et dix don Pedro de Luna comte cavalquem et anem- 
nosen que senliís som. E lo comte respos aturem que 
bons caváis tenim et vejam que faran que tota hora 
quens en vulam anar nos ne porem anar. Axi que don 
Pedro manant congoxa gran al dit comte que sen anas- 
sen lo dit comte quaix ab manera de riura feu lo atu- 
rar una gran pessa tant que partida de la host era ja 
prop deis e laltra partida que aconseguia et lavos ven- 
gueren sen a Miedes et con foren en lo loch de Miedes 
don Pedro ana dir al comte que sen anassen a Darocha 
que salvament sen hi podien anar et lo comte dix que 
romanguessen aqui que salvament hi podien aturar axi 
que lo dit comte feu tant que romangueren aqui et 
aturaren tota la nit aqui et quant vench per lo mati 
don Pedro dix al comte comte cavalquem et anemno- 
sen a Darocha. E lo comte dix jaquixrue dormir que 
son he nom vul lavar ten mati. E don Pedro congoxant 
torna altra vegada et feulo lavar e cant fo lavat lo dit 
don Pedro dix al dit comte cavalquem et anemnosen 
et lo dit comte respos et dix per ma fe no cavalcare 
tro que haja begut et mentre els bevien vengren les 
guaytes que los del loch tenien et digerenlos veus aQ¡ 
lo poder del Rey de Castella quin ve. E lavos don Pe- 



( ííi'^ ) 

dro congoxa ile cavalcnr e dix al cümto lassam tost et 
anemnoscn. E lavors lo dit coomte dix per me fe no 
jaquire nion inenjar íjiic abaiis que ells sien venguts 
nos ne porem anar. E ells estant en aquest contrast los 
de la íreneta del iley de Caslclla foren plegats engir 
del loch et lavos don Pedro dix ara comte anemnosen 
si podem. E lo comte respos a don Pedro no hajas por 
que jo hi dare recapte. E a cap de pesvsa lo Rey de (>as- 
lella plegas ab son poder al dit loch de Miedes e con 
fo aqui dinas. E dinat que fo deconlinent feu pai-nr un 
gin e canl lo giny fo parat lo dit comte puja aun tar- 
rat. E vench lo Piey de Castella cavalcant en una muía 
anvers la part don lo dit comto era. E lo dit Rey parla 
ab lo comte les paraules empero qui entre ells foren 
dix aquest testimoni que nos sab quines se toren sino 
que lo comte a cap de poch que lo Rey de Castella 
hac parlat ab ell dix al dit don Pedro nos a^i nons 
podem teñir mes val quensreíam al Rey de Castella 
a merce. E don Pedro dix que nou faria per res que 
mes amaría morir que no retres a ell e lo dit comle 
dix al dit Pedro que si ell volia morir que nou feya 
ell. Et anaso lo dit comte anassen vers la porta per 
obrir la porta del castell. E quant fra Artal viu que lo 
dit córate volia obrir la dita porta mes mnns per la 
espasa et dix jo noure qui obrira la porta. E lo comte 
dix orat turet mes seny cuydes tu haver que ton fra- 
ra ne jo. E ab aytant Cúter Dies de Sentdoval pres lo 
dit fra Artal per lo bras. E lavors lo comte isque defo- 
ra et feu son parlament ab lo dit Rey de Castella et la- 
vos reterense al dit Rey. Interrogat en qual loch aquest 



( 164 ) 
deposant oy. dir les dites coses al dil Pedrolo. E dix 
que en casa del dit deposant. E encara dix aquest de- 
posant les diles coses o qiiaix en acabament sem- 
blants haver oydes dir a moltes et diverges persones 
los norns de les quals no li recorden. E aytal es pu- 
blica veu et fama per tot Arago. Interrogat que es fa- 
ma e dix que co que les genis dien. 



Sobre lo XLIV capítol interrogat. E dix si res no sa- 
ber de les coses contengudes en lo dit capítol sino axi 
con demunt ha deposat. 



Sobre lo XLV capítol interrogat. E dix aquest depo- 
sant sí res no saber en les coses contengudes en lo dit 
capítol sino que ha oyt dir les coses en aquell capitel 
contengudes a moltes et diverses persones los noms de 
les quals n^ li recorden. 



Sobre lo Lll capítol interrogat lixats los altres. E dix 
aquest deposant les roses en aquell capítol contengu- 
des esser veres. Interrogat con sap les dites coses es- 
ser veres. E dix que per 90 con aquest testímoní estant 
a les corts de Muntso En Bernat de Cabrera dix mol- 
tes vegades a aquest deposant aytals páranles o sem- 
blants Nebot prech vos que vos tractets ab los Bara- 
go quel dit cocnte no venga car gran dampnatge sen 
seguiria al Rey et a vosaltres que jan deuriets esser 



( icr, ) 

esquiváis per lo temps que ha eslat entre vosalti-cs et 
ara sou cert que tara pils. 



Sobre lo í.lll capitel interrogat. E dix que havia oy- 
des dir aquest deposant les coses contengudes en lo 
dil capilol osscr veres. Interroga! a qiiiii oy dir et dix 
que a Pedio Carrelo. Interrogat en qual locli liu dix. 
E dix que en lo loch de Muntso en la posada del dit 
Pedro Carrello. 



Sobre lo LVIII capitol ¡nterrogat lixats losalíres ca- 
pitols. E dix aquest deposant les coses en lo dit capitol 
contengudes esser veres. Interrogat con sap. E dix que 
per qo con aquest deposant fo en lo consell quis tenia 
a Sarago^a que lo Senyor Rey anas a parlament ab lo 
Rey de Navarra. E que aquest deposant segons que dix 
contraslava que lo Senyor Rey no anas al dit parla- 
ment ans aioi'ragues al regne de Valencia quis perdía. 
E que lavos lo dit En Bernat sapodra que lo Senyor 
r»ey anas al dit par1anr;ent. E que aquest deposant fo e 
era present con lo tebustol en lo capiíol contengut se 
mocil entre linfant En Ferrando et lo vescomto de Car- 
dona et altres contra lo dit En Bernat. 



Sobre lo LIS capitol interrogat. E dix aquest depo- 
sant quey sabia solament ago que es ver que coni lo 
Senyor Rey ab la sua bost fo prop la Lossa vench mis-^ 



( 166 ) 
satge al irifant que les conipanyes del Senyor Rey ha- 
vien guanyada laygua et lo pas de la Losa. E lavos 
linfunt e lo comte de Trastamaia que havien la deven- 
lera e aquest deposant era ab ells en la dita deven'.era 
feren anar los panoris avant per socorrerá les compan- 
yes del Senyor Rey qui tenien laygua. E axi con los 
panons anaven avant vench lo dit En Bernat de Cabre- 
ra ais dits infant e Comte. E dix quels fes aturar car 
ell no ccnsellava la passada que a gran perdí se me- 
llen quel pas era foit stret. E lo dit deposant respos et 
dix al dit doii Bernat usa e com se pot fer que aque- 
lla companya tan pocha baja guanyada laygua e lo pas 
perqué no porem nos passar ablotio poder sens perill 
o passarem a bonor nostra. E abtantlo ditiníant res- 
pos e dix al dit En Bernat per cert don Bernat quo 
veritat vos diu don Joban Xemenez. E lavos dix don 
Bernat Senyor vajen ab mi Pero Carrello el don Arnau 
de Fran^^a et veurem lo pas si porets passar e levos 
acordareis qua sera de fer si passarets o no e axis feu 
de fet. E demenlre que los demunt dits anarcn per ver 
lo dit pas vench missatge al dit infant que acoiragues- 
sen a les companyes del Senyor Rey qui tinit n lo ú\í 
pas cor gran companya no venia del Rey de Castella. 
E lavos aquest deposant dix al dit infant Senyor bro- 
cats avant que si vos brocats lot bom vos seguirá e so- 
corréis a les companyes. E ab tant vench un cavaller 
del dit deposant lo qual ba nom Feítuny Aznares de 
Falses e Pero García procurador del dit deposant lo 
quel dix altament devant lot bom. E dix aytals paraules 
o semblants al dit infant Senyor gran Iraycio es aques- 



( 1^-7 ) 
ta que jo he vist un gcnet qui aporta letrcs de don 

liernal al Rey de Castella lo qual senes passat al d¡t 
Rey de Castella dcnant mi e daltresables dites lelres. 
E estant en i\(^o lo dit En Bernat ab los dits don Pe- 
dro (^arrelloel Arnau de Franca vengren deves lo dit 
pas eontrastanlse del passalgc a la períi que lo dit En 
Bernat dix que passas quis volguos que cll noy passa- 
i'ia ans ne faria tornar lo Rey. E lavos lo dit En Bernat 
anassen vers lo Rey e fcune tornar lo dit Senyor Rey 
e ffcu girar los panons. 



Sobre LX LXI LXII LXIII LXIV LXV LXVI LXVII 
LXVIll íins al capitol LXXVI dix si res no saber sobre 
aquells sino quen oy dir en Arago moltes vegades les 
coses en aquells capiíols contengudcs. 



Sobre lo LXXVI capitol interrogat e dix les coses 
en aquell capitol contengudes esser veres. Interrogat 
con sap. E dix aquest deposant que per qo con era tot 
dia ab lo Senyor Rey et ab son consell e contractava e 
pailava et veya parlar de les coses en lo capitol con- 
tengudes ab lo dit Senyor Rey et ab son consell et ab 
don Bernat. 



Sobre lo LXXVII capítol interrogat. E dix les coses 
en aquell capitol contengudes esser veres. Interrogat 
con sap.E dix que per go con aquest deposant es estat 



( {68 ) 
en Regne de Valencia perqué consellava et supplicava 
vt requería al Senyor Rey et a tot son consell que la 
armada ques íees per socorrer a regne de Valencia 
empero io dil En Bernat tenia que la dita armada 
nos faes. 



Sobre lo LXXXVI capítol interrogat. E drx aquest 
deposa nt no saber ais sobre les coses contengudes en 
lo dil capítol sino les coses seguents go es que eslant 
linfaní En Ferrando capita de SaragOQa vonch un fra 
menor a la ciutat de Saragossa lo qual [;ortava letres 
a don Bernat do Cabrera quí era ab lo Senyor Rey en 
les parts de Caihalunya per tractament de pau entre 
io Rey de Castella et lo Rey Barago les quals leties io 
dit frare mostra al dit infant et al governador Barago 
et al justicia et a aquest deposant et alti-es persones de 
consell del Senyor Rey. E aqaesles letres portava lo 
dit frare publicament empero be III dies ans que lo dit 
frare fos en la ciutat de Sarago^a aquest deposant Iiac 
ardit cerl de amichs seus que ha en les parís <!e í-as- 
tella el de Navarra que lo dit frara devia venir e que 
portava o devía portar algunos letres publicament em- 
pero que parí aquellos que lo dit frara ne apor'tava dal- 
tres amagadament en la sabata del peu esquerra del 
dit fi'ara cosidos entre dues soles de la dita sabata en 
les quals letres segons que los dits amichs daquesí de- 
posant ii feyan saber se conten ia lo tractamnnt de la 
moi't de] infant En Ferrando e del comte de Trasta- 
mara e daltres qui eren en nombre XVIÍ persones qui 



( 1()0 ) 
devicii rnoiii" o dallies tí-acljírncíiíts qui eren eiitie lo 
Rey fie (iHStella e don Beinat los quals ellsnon podien 
fer saber a aquest deposant quins no quals ei'cn. E 
(jiiaiit acjuest deposanl anassen al dit iní'ant e re- 
corntaü tot lo fet segons que dennint ha deposat e no 
resmenys li dona de consell que trámales al dit frara 
e quel prengues et que li descosis la dita sab;¡ta la 
qual cosa lo dit intant no volch fer que dix que por lia- 
vía (jue ai Senyor Rey no sabes gieu car per ventura 
lo dit Senyor sabia ja aquest fet. E apres aquest depo- 
sant anassen al governador é per semblant forma li 
recompta tot lo dit fet etli dona semblant consell que 
bavia al infínt el lo governador respos que no sen go- 
saria fílenir pus linfanl era en Saragossa mas si ellnoy 
ios que ell o feí'a. E ab tant aqu<>st deposant enseinps 
ab lo dit governador anaiensen al dit infant et parlaren 
enseojps del dit fet. E apres molles pataídes aquest 
deposant ana dir ais dits infant e governador pus vo- 
s.'dlres nou volets fer lixats ho fer a mi que con lo 
frara hic exira jo li sare a pas e descalsar li e la sabata 
e pendre les dites letres. E lavos lo dit infant respos a 
aquest deposant que no fes per res nc encara que no 
li consellava queu fes e per aquesta rabo aquest de- 
posant ne altres no enantaren en lo dit fet ans lo dit 
frara sen ana al Senyor Rey el a don Bernat ab totes 
les ditas lelres e ais dix que no sap sobre lo dit ca- 
pitel. 

Sobre lo CI capítol interrogat. E dix aquest depo- 
sant que sap solament a^o sobre les coses contengudes 



{ 170) 
en lo (lit capítol qo es que lo dit En Bernat lo dijous 
de la cena pus prop passat feu armar los homens Dal- 
nuidever mas empero per quina raho los feu armar dix 
aquest deposant que non sap. Interrogat con sap aquest 
deposant í;o que deposa. E dix que per qo con ell hi 
havia Iraníes I corren al dit don Bernat qui lavos era 
en lo dit loch e que lo dit corren viu segons que re- 
compta a aquest deposant los homens del dit loch Dal- 
inudever gornits e encara que los jurats del dit loch 
digeren al dit correu que don Bernat los feya axi estar 
aunáis aira dix si no saber en lo dit capítol. 



Sobre lo CVIÍI capítol interrogat líxats los altres. E 
dix les coses contengudes en lo dit capítol esser veres. 
Interrogat con sap. E dix aquest deposant que per qo 
con un día aquest deposant era en lo verger del reyal 
de Valencia ensemps ab don Bernat de Cabrera per ca- 
bal reunantse de moUes feynes e en special del con- 
trast del jutge Darborea con lo dit En Bernat lavos 
devia passar en Sardenya aquest deposant dix al dit 
En Bernat aytals páranles o seniblanls Avonclo gran 
pecat fa qui aquest Senyor met en guerra et lo dit En 
Bernat respos aytals paraules o semblants Nabot mal 
día nos sera vengut a nosaltres et a vosaltres lo día 
que aquest Senyor estía en pan. E aquest deposant li 
dix e perqué e lo dit En Bernat respos con lo terops 
que ell havia pan no cessara tro que ell baja sobjugat 
tots nosaltres et vosaltres eus baja trancades nostres 
libertáis et lavos aquest deposant dix sí ayo es ver ja 



( ni ) 

Deu no li do ler que li;ij:> j>;m tic tola su vida. E ais dix 
si no saber sobre lo dit caiíitol. 



Sobre lo CXII capítol ¡nterrogal lixatslos allres. E 
dix atjuest deposant les coses en aíjuell conlen^udes 
esscr veres. Inteiioi;at con sap. E dix que per 90 con 
tot hoin o veu eu ha pogut veura tot dia e es massa 
íijaniíest el noloii a luyt. 



Sobre lo CXIll capítol interiogat c dix aquest depo- 
sant les coses eu aquell capítol contengudes esser ve- 
res. Interrogat con sap. E dix que per qo con aquest 
deposant viu les coses en lo dil capítol contengudes 
fer al dit En Bernat moltes el díverses vegades hoc en- 
cara que con eren en consell que aquest deposant lí 
contrastara a son voler e tanlost lo dit En Bernat feya 
que aquest deposant noy fos et que ni bagues daltres 
et axí matex veya aquest deposant que lo dit En Ber- 
nat ne usava tot dia axí. E per semblant forma dix 
aquest deposant que línguera lo voler del dit En Ber- 
nat e lavos aquest deposant romanía en consell et gi- 
taven aquells quí li contrasta ven. 



Dijous a XXIX dagost del nny demunt dit en la ciu- 
tat de Cerago^a jura et deposa lo testimoni segnent. 



( i72 ) 



Pero García del loch de Liigena del regne de Valen- 
cia testimoni jurat et interrogat sobre les coses deval 
escrites dir verital la qual sapia. E interrogat si sap 
ne ha oyt dir que don Bernat de Cabrera ne lo comte 
son fíll durant la guerra del Rey Darago et del Rey de 
Caslella iramesessen letres algunes al Rey de Caslella 
ne lo dit Rey de Caslella a ells o aicu dclls et dix 
aquest deposant que no que ell sapia sino tant solament 
age que con lo Senyor Rey ara a un any passat poch 
mes o inenys era a Ñules ab tota la sua host e partí 
daqui per anar vers la Losa aquest deposant víu don 
Bernal de Cabrera quis partí del Senyor Rey et de la 
companya e trías a un dcpart e ago fo con lo dit Sen- 
yor Rey sen devia tornar vers Nules e engir del dit En 
Bernat hac íll o IV homens a cavall et en special ni 
hac un daqueHs quí pai'lava ab lo díi En Bernat a cava! 
e estant axi acjuesl deposant a cap de poch viu par- 
tir lo dit En Bernat deis díls homens a cavall e 
que sen tornava devers lo Senyor Rey. E en aquell ins- 
tant inaleix vench un clerga conexent daquesl depo- 
sant. E dixli aytals parauleso semblanfs Sapiats que 
En Bernat de Cabrera parlava ali ab uns cavallers et 
en special a triat ab un e parlant ab aquell jo he vist 
que lo dit En Bernat ha dades unes letres a aquell ca- 
valcant ab quí parlava aíriat. E he vist encara que lo 
dit cavalcant reebudes les letres partí del dit En Bernat 
e tench cami de vers la Losa o vers Al manara e el vist 
que ses mesclat ab companyes o cavalcanls del Rey de 



( i'3 ) 
Caslella e sen es aiiat al) ells e semblants paraules de 

les prop dites d¡x aquest dcposant que havia oydes d¡r 

en aquell instant maieix a un jova lo ({ual deia queu 

havia vist lo nom del qual jova dix si no saber. E aira 

dix que no sabia aquest deposant sobre les dites 

coses. 



Dissapte deirer dia del mes dagost en la ciutat de 
Seragova jura et deposa lo testimoni seguenl. 



Lo noble En Pero Ferrandes Dixar testimoni jurat 
et inleiTOgat sobre les coses demunt dites et devall 
scrites dir veritat la qual sapia. E interrogat sobre lo 
XXXIV XXXV capilols interrogat. E dix sino saber res 
sobre los dits capitols. 



Sobre lo XLI capítol interrogat. E dix si res no sa- 
ber sobre les coses contengudes en lo dit capítol sino 
de oyda. 



Sobre lo XLII XLIII XLIV XLY XLVI et dix si res 

no saber sobre les coses contengudes en los dits ca- 
pitols. 



Sobre lo LIl capitol interrogat. E dix si res no saber 



{ ^"74 ) 
alguna cosa sobre lo dit capilol ext;cp(at quo aqiiest de- 
posant oy dir al dit En Bernal de Cabrera que ell tar- 
dava la venguda del comte de Trastamara a ñ que no 
consumassen la térra laltra per favor del infant En 
Parrando- 



Sobre lo LIH LIV LV LYI LVIÍ LVIII dix aquest 
deposant si res no saber de les coses contengudes en 
los dits capilols. 



Sobre lo LIX capítol interrogat et dix si res no sa- 
ber de les coses en lo dit capitoi coniengades excep- 
tat de oyda et de fama car dix aquest deposant que 
axis deya comunament en la dita host et aytal era pu- 
blica ven et fama que lo dit En Bernat destorba lo íet 
axi con en la dita capítol se conté. 



Sobre los altres capitols interrogat. E dix si res no 
saber sobre les coses contengudes en aquells de certa 
sciencia. 



Ilem fo interrogat sobre la preso del comte Dosona 
si sap aquest deposant que aqi<ell se procuras la dita 
preso. E dix que no exceptat que oy dir a un escuder 
lo nom del qual no li remembra lo qual era en lo loch 
de Miedes con lo dit loch fo pres que lo dia que lo Rey 



( 1"5) 
(le Castella ib en lo dit loch e pres lo dit comte Doso- 
na quel dit escuder esiniit en lo dit loch vist e oyt que 
lo Ki'Y de Castella liavia demanat lalcayt per saber lo 
dit coiiite Dosoiia et los altres on eren et com lo dit 
alcayt fos devant lo dit Rey de Castella et aquell lo in- 
terrogas on era lo dit comte ne los altres quel dit al- 
cayt segons que aquell deya havia resposl al dit Rey 
que ver era quey eran estats mas que ja sen eren anats. 
E coni lo dit alcayt no fos cregut per lo dit Rey de 
Castella per sa paraula lo dit Rey lo feu jurar sobre la 
creu de la sua espasa matexa si era axi o no lo qual dit 
alcayt en favor del dit comte e deis allres sera perju- 
rat dient que noy eren. E ladonchs lo dit alcayt a poch 
instant sen torna al dit loch de Miedes et con fes rela- 
cio de totes les dites coses al dit comte et ais allres 
dientlos con lo dit Rey de Castella sen devia tornar con 
ja bagues manat desbeslir los gins quel dit comte Do- 
sona bavia dit que no sen volia anar fins que bagues 
pailat ab lo dit Rey de Castella. E com don Pedro de 
Luna et los altres lin conlrastassen lo dit comte dix que 
per cert que axi se bavia afifer. E de feyt tantost isque 
del dit locb et los allres apres dell. 



lem fo interrogat lo dit teslimoni si sap ni ha oyt dir 
quel dit En Rernal de Cabrera fes negu iraclament en 
dan del Senyor Rey ne de la cosa publica. E dix si no 
saber alguna cosa exceptat qae lo dit Rey de Castella 
eslant sobre lo setge de Calatayut que un porter del 
dit Rey de Castella passant per lo terme Dixer ama- 



( 176 ) 
gadament que aquell fo pres percoinpaiiia del dit de- 
posant c pres fo escorcoUat et foren en poder daqueil 
trobades alcunes caries ax¡ del Senyor Rey con den 
Bernat de Cabrera con dalguns altrt'S. E com lo dit do- 
posanl se sospitas que en les letres del dit En Bernat 
no bagues alguna cosa qui fos danipnosaal dit Senyor 
Rey o a la térra obri aquelles e legiles e en la pus so- 
til letra par al dit deposant quel dit En Bernat escrivis 
al Bey de Castella e li feya saber que li grahia molt 
con li bavia fet s;iber que la sua térra bavia jurat per 
senyor lo senyor Infant don Alfonso fill del dit Rey 
faentli encara mes saber en la dita letra que sos affers 
estaven en bon estament quel comte de Trastamara era 
en Proensa e que nol calia doplar de res e quel dil En 
Bernat de Cabrera sei'ia ivas (?) ab lo dit Rey de Caste- 
lla. ítem fo interrogat de ma de qui foren escrites les 
ditesleti'es. E dix qae de ma den Sent Eeliu li paria que 
fossen escrites. Itetn fo interrogat les di tes letres sí les 
tenia en son poder edix que no con apres ell sen anas 
en Barchinona e dixes les (lites coses al Senyor Rey 
e lo dit Senyor Rey li manas que les diles letres donas 
al dit En Bernat de Cabrera la qual cosa aquest depo- 
sant feu de fet. Empero que li par que lo dit Et Ber- 
nat se retes fort cuytat de cobrar les dites letres les 
quals lo dit deposant rete closes al dit En Bernat per 
manauient del Senyor Rey segons que dit es. 



Lo dit dia en la ciutat de Seragoga jura et deposa lo 
testimoni seguent. 



{ i77 ) 



Fortuny Eznnros cnvaller hnhitant en S;i(Iav;i testi- 
moni jui'at et intcrrogat sobre les cosos demunt (liles 
et (ievall escritos dir veritat ia qiial sa|>¡a qucl dit En 
Bernat do Cabrera faesnegun íractanienl contra lo Sen- 
}or Roy ne la cosa publica. E dix. si ais no saber cx- 
ceptat que aquest dcposant estant al loch de Olit del 
regne de INavarra ja en la primera guerra segons que 
li dona viares oy dir a Adaai Gon^alvis Dandoxella e 
Pera Al veris Darrada cavallers de Navarra et a Diego 
Xanxis del Faro del locb del Faro del regne de Casle- 
11a et adaltres molts los noms deis quals no li recorden 
C:o es que aquesl deposant havent departiment sobre lo 
Rey Darago et lo Key de Castella ab los demunt dits 
con moltes rahons hagucren dites cascun mantenent 
son senyor. Los dits cavallers dige^en a aquest depo- 
sant aytals páranles o scmblants que don Bernat de 
('abrera havia jurat et prome.- al Rey de Castella de 
darii lo regne Darago o de fer subjugar lo Roy et el 
regne o de darli los mellos bomens Darago. E encara 
tro a VIH dies apres que les ditos coses foren dites a 
aquest deposanl vencb al locb de Sadava a la posada 
daquest deposant Xanxo de Bolea qui venia de canñ 
del Rey de Castella et del Rey de Navarra lo qual dix 
a aquest deposant semblants paraules que los demunt 
nomonats li havien dites les quals coses lo dit Xanxo 
de Bolea dix a aquest deposant que havia oydes dij' en 
Almassan on eren los dits Reys de Castella et de Na- 
varra. E aquest deposant dix al dit Xanxo de Bolea que 

TOMO XXXH. i o 



( ^78 ) 
ílcconlinenl sen anas ni Senyor Rey e que li dignes si- 
no per ]o cap de Den que ell lo acusnria ab lo Senyor 
Rey. Dix encara aquest deposant inícrrogat que be ha 
un any poch mes o menys que con lo Senyor Rey era 
a la Losa que aquest deposant era acjuí ab alcuns al- 
tres cavallers e estant axi alc;uns cavallers Yenc;eren 
vers aquest deposant et ais altres qui prop li eren e 
digerenli vejats vejats vets aquell genet que sen va 
aquell leva caries do don Rernat de Cabrera e portales 
al Rey de Castella o en ago aquests guardaren et viren 
lo dit genet que sen anava vers la bost del Rey do 
Castella et tantost aquest deposant anassen vers linfant 
En Ferrando qui era aqui e conlali lo fel. E lo dit in- 
fant tantost feusc venir aquells altres cavallers qui vist 
ho avien et demanals si era axi e aquells resposeren 
per cert Senyor boc que nos o havem vist. E ais dix 
aquest deposant que no sabia sobre los dits affers. 



Lo dit día en la ciulat de CeragO(;a jura et deposa lo 
testimoni seiíuent. 



> Lonrat don García Sentía cavaller alcayt Dixer testi- 
moni jurat et interrogat sobre les coses seguents et al- 
tres dir veritat la qual sapia. E interrogat si sap que 
En Rernat de Cabrera fes neguns mals tractaments 
contra lo Senyor Rey ne la sua cosa publica et dix 
aquest deposant que no exceptat que dementra lo Rey 
de Castella era sobre lo loch de Calatayut que un por- 



(HO) 
ter fo pros por Va\ Poro Scsse e per En Joliiin Dossal 
veyns de Sent Pore de Calanda. E de oontincnt ¡iquests 
manaroí» lo ilitportcr denant al noble En Pero Ecnan- 
des Dixar al locli Dixar. E dementra ley nienavcii tro- 
haren aquost deposant et digorenli con ells havien pre- 
ses lo dit portor e que nos í^abicn si porlava Ictres ni 
ais. E tantost aquest deposant ab los altres qui pies 
manaren lo dit porter escorcolar e trobaren que lo dit 
porter portava alcunes cartes o letres axi del Senyor 
Rey con don Bernat de Cabrera con dallres e lavors 
manaren lo dit porter denant lo dit En Pero Ferrandez 
Dixar e reconíarcnli con havien pres aquell porter lo 
qual portava lefres del Senyor Rey et den Bernat do 
Cabrera e dallres. E per tal con tot hom se sospitava 
quel dit Fin Bernat no fes qualque cosa a saber al dit 
Rey de Castella lo dit En Pero Ferrandiz obri les ditos 
letres qo es aquellos den Bernat do Cabrera eí ab 
aquest deposant ensemps lo dit En Pero Ferrandiz le- 
gi les dites letres. E en la menor letra de dues quel dit 
En Bernat ne trametia al Rey de Castella dona viares 
a aquest deposant que e'n acabaraent se contesesscn 
aytals paraules o semblants quel dit En Bernat li feya 
sobre que li grahia molt con li havia fet sabor que la 
sua Ierra bavia jurat per senyor lo senyor infant don 
Alfoní^'o fill del dit Rey de Castella. E encara li feya 
saber en la dita letra que sos affers estaven en bon es- 
tament e quel comte de Traslamara era en Proensa c 
axi que nol calia duptar de res. E quel dit En Bernat 
de Cabrera seria ivas ab lo dit Rey de Castella. Inter- 
rogat les dites letres de ma de qui foren escritos. E dix 



{ 480 ) 
que nos sabia. Interrogat si sap en poder de qui son vuy 
les dites letres. E dix aqiiesl deposant si no saber sino 
que con lo dit En Pero Ferrandiz sen ana a Barchino- 
na al Senyor Uey et aquest deposant sen anas ab ell 
lo dit En Ferrandiz dix a aquesl deposant que En Ber- 
nat de Cabrera sabia que les dites letres eren en poder 
del dit En Pero Ferrandiz e que tantost a gran cuyta 
anassen al Senyor Rey e manali gran bascha que lo 
Senyor Rey manas al dit En Pero Ferrandiz que li do- 
nas les dites letres e da^o bascha regeu lo dit En Ber- 
nat axi que lo Senyor Rey mana al dit En Pero Fer- 
randiz que donas las dites letres al dit En Bernat la 
qual cosa lo dit En Pero Ferrandiz ii iiura closes et se- 
geüadas segons que lo dit En Pero Ferrandiz recompla 
a aquest deposant e ais dix que noy sabia . 



Diluns a III de setembre del any demunt dit en la 
ciulat de Ceragoga jura et deposa io testimoni se- 
guent. 



Sanxo Gonsalvis de Heredia cavaller de casa del no- 
ble don Pedro Ferrandis Dixer testimoni jurat et in- 
terrogat sobre les coses deval escrites dir veritat. E in- 
terrogat si con lo Rey de Castella pres lo loch de Mie- 
dos aquest deposant siy era present e dix aquest depo- 
sant que es ver que con lo dil loch de Miedes fo as- 
seijat per lo Rey de Castella que aquest deposant era 
aqui ab don Johan Alfonco de Xerica dix encara aquest 



( 181 ) 
deposant inlen-ogat que con lo tlit comlc Dosona et 
don Pedro et los allres qui ab el! eren foreii presos 
que lo Rey de Caslclla se acosla pipp lo portal del 
castell de Miedes e dlx aquest deposant que v¡u lo com- 
le Dosona e don Pedro de Luna et fra Artal de Luna 
e Guler Diez de Senldoval et En Blanes qui vengeren 
vers lo Rey de Caslella tots Irists e esmaylats e quaix 
ab cara plorosa cxcei)lat lo dii comte Dosoiía qui ve- 
nia primea, vers lo dit Rey de Castella ab cara segons 
que paria quaix alegra et ab color assats bona segons 
los altres et tots aquels de la host del dit Rey de Cas- 
lella se mará ve! laven de la cara et comportament del 
dit comple empero dix aquest deposant que no sap lo 
dit comte ques tenia en son cor. Interrogat si aquest 
deposant sap que la preso del dit comte se faers vo- 
lunlariament et no per forya e dix aquesl deposant que 
nos sap mas empero que la fama era aytal en Arago et 
per tota la térra del Senyor Rey. Interrogat si sap que 
En Bernat de Cabrera ne lo dit comte faessen neguns 
mals tractacnents contra lo Senyor Rey ne la sua cosa 
publica. E dix que no sino per fama qui es aytal per 
tota la ierra. E ais dix que no sap sobre los dits 
affers. 



Dimarts a IV de setembre en lo dit loch de Serago- 
^a jura et deposa lo testimoni seguent. 



Johan Xanxes Munyos donzell fdl de Miquell Peris 



( 182 ) 
Munyos del loch de Teíoll testimoni jurat elinterrogaí 
s¡ sap que don Bcinat de Cabrera faca ncgun mal 
traclament contra lo Senyor Rey ne la sua cosa puMi- 
cha el dix aquesl deposant que noy sop ais sino que 
lo divendres sant \ench lonrat En García López de 
Sesse vench ai loch de Xea on aquesl deposant era et 
dix oquest deposant et a daltres molts qui eren en lo 
dit loch de Xea que En Bcrnat de Cabrera fugia el que 
lo Senyor Rey lo nianava cncalíjar et pendre perqué 
leu mananicnl de parí del dit Senyor Rey a aquesl de- 
postíDt ct a tols los altres qui ala eren qucl seguissen 
el que lo li aydassen a pendra. E que tanlost a(juest 
deposant ab dos homens a cavall daquest deposant se- 
guí e lü dit En Garcia López per encalsar et pendre lo 
dit En Bernat axi que perseguirenlo entro al loch de 
Carcaslello. E con aquest deposant fo la ab don Garcia 
López aquest deposant viu lo dit En Bernaí (jui eslava 
íora lo ffiur del dit loch. E segons que depuys aquest 
dcjiosant sabe ab los homens del dit loch lo dit En Ber- 
nat liavia ja parlaí ab los homens del loch e los havia 
dal eníenenl que lalgutzir del Rey Barago li venia de- 
trás ab grans companyes de cavall et de pcu per pen- 
drel per co con lo Rey Darago havia hauda gran brega 
ab lO Rey de Navarra axi que lo dit Rey de Navarra 
devia esser mort et per go con lo dit En Bernat lo ay- 
dava a defensar en la brega en la qual havia moría 
molla gent per coló dit algulzír venia aqiii per pendre!. 
E axi que cll los pregava que ah lo bateu li passassen 
laygua del riu Darago car en lo dit loch Dahnudever 
nos tenia per segur. E los homens del dit loch digeren- 



( 183 ) 
li que nou faricn mas que sen entras dinlre lo loch e 
ells deirendrienlo. E sobre aqüestes páranles lo dii En 
Garcia Lopiz ab aquest deposant ct ab Fortunyo de 
Sesse foren aconscguits al d¡t loch e semblanlmcnt a 
íort poqua ostona venaren ale una companva de cával 
del dil En Garcia Lopiz ct lanlüst malercnse alcuns lio- 
uiens a cava!! en gir lo niur et per los portáis e cun 
lo dit En Bernat viu acó volch oxir vors la orta del 
dil loch e Fortunyo de Ccsse viulo c broca vers ell. E 
lo dit En Bernat tantost tornassen vers un corral. E 
estant en aquell corral lo dit En Beiuat ab alcunes per- 
sones qui ab ell ei-en aquí vengudes los noms deis 
quals no li recorden fcren un forat en lo mur per lo 
qual els sen entraien dins la vila. E tota la nit aquest 
deposanl ab don Garcia Lopiz de Sesse et ab ios altres 
qui eren aqui ab cH vallaren tota la nit anant en gir lo 
mur íins al jorn. E lendema per lo mati don Garcia Lo- 
piz requiíi los piobomens del dit loch que li degues- 
sen liurar lo dil En Bernat o quel tinguéssen pres fins 
que lo Hey de Navarra hi fos quey venia o companya 
sua. E lo dit En Bernat raalia moltes et diverses escu- 
sacions. E lavos En Garcia Lopiz dix ais dits proho- 
mens senyors prenets ell e mi e estiguam preses íins 
que lo Rey de Navarra venga ct lavos vourem que din 
vcritat o falsia de eíl e de mi e quis qui diga falsía 
quen compre. E lavors preseren los abdosos go es que 
estaven abdosos en un loch et don Bernat lavos íeu 
tol son poder ab labat del Oliva quey era que los 
del loch matassen En Garcia Lopiz et tots aquclls qui 
ab ell eren dicnt lo dit En Bernat aytals paraules o 



( 'Í84 ) 
sornblanfs a aquells del loch que fort feyen mal con nons 
maíavcn lots per qo com erem gosats enliar uins ter- 
nie de Ncivarra que si negu o hoííues ass;ijat en Arago 
tonloí^t lageren malat axi que !ols quants eren ai» don 
García hageren tamor de ^o. Emppro lo dit Eti Garcia 
e los altres hi liiigiicren tais maneres que assua\iaren 
íols aquells del loch. E esíant los diís En Bernat e En 
Garcia Lopiz axi lo dit En Garcia dix al dit En Bernat 
peique era fu} t et lo dit En Bernat respes (jue per ^o 
com se temía de la mort (;,o es ques tcmia de ia Reyna 
e (ici comle de Trastan)ara et del comle de Denia. E a 
cap de pessa venen í porter del Rey de Navarra lo qual 
dix an Garcia Lopiz e ais al ti es que fort havicn be fet 
e que los Reys Darago et de Navarra loso graliien molt 
cor lo dit En Bernat fahia gran írahicio. E lavors lo dit 
porler pres lo dil En Bernat e aquells qni al) eli eren e 
melcrenlos al caslell dcMorelo. E lo porter dix a aquest 
de|)Osanl el ais alti-es que sen tornassen al Rey Darago. 
E dementre sen venien encontraren lo Key de Navai-ra 
et dojj Garcia Lopiz e aquest deposant e los altres qui 
ab ells eren aturáronse ab lo dil Rey de Ncivarra a par- 
lar. E demanantlo de noves lo dit Rey ana dir que ara 
son descubertes les íraycions den Rei'nat e quels havia 
molíes guerres de qo que fet havien. E lo dit En Gar- 
cia Lopiz Senyor que es aqo den Bcinat ne quines 
traycions ha fetes. E el! resj-os que íractava mal enire 
lo Rey Darago el eli e !o comte de Trastamara e feya 
son poder que no savenguessen ans hi mésela va fot 
mal que podia e encara que deya que si los Reys e los 
comíes vos veyen que mils se faria la pau Darago et 



( i«5 ) 
(le iliistellu. E tMuaia dix lo di I Rey do Navarra que 
don Deriiat Iiac iiiaii plaoc con se jXM'doioii Dcnia et 
Gandía sciions (|ii(' dix lo \\v\ (l<* Xavai-r-a (¡uc lo dil En 
Berna! lin liavia dil con mils nc vendría la |)an del l»ey 
de (-asidla et Darago. E per aqnestes rahons lo dil Key 
de Navarra dix que i. avia desculiertcs les iraliicions. E 
ab aytant lo lley de iNavari-a parlis dells et teneh son 
cami e aqnest deposant e los allres (jui a!) ells eren 
lornaicnsen vers lo Senyor lley. E ais dix que noy 
sabia. 



Üüiins a X de setend)re en la ciulat de Ceragoga ju- 
ra et deposa lo testinioni seguent. 



Lonrat mossen Pere Joi'da Dorries majordom del 
Senyor Rey testinioni jurat et interrogat sobi'C les co- 
ses detnunl dites et devall escriles dir verilat. E pri- 
meratnenl interrogat sobre lo XXXIV eapiíol. E dix 
aqnest deposant (¡ne no sabia ais sobi'e les coses en 
aquell conlengudes exceptat cjue es ver que En Jor- 
dán Peri(; Dorr'ios i-overiiador Daiago et aquesl depo- 
sant escriviren al Senyor Rey que ells saberen de gert 
que parlint lo parlament del Rey de Caslella et de Na- 
va i-ra que lo Rey de Castella de vía venir en Arago en 
les parts de í^alalayul e lo Rey de Navarra vers les 
fronieres de Jacea et de Xea. E laves aquest deposant 
et lo dit governador se partiren axi que aquest depo- 
sant se aturas vers les partides on lo Rey de Navarra 



( 18G ) 
dcvia cnírar e quel gobernador sen anas vers Sarago- 
qa perqué aquGst deposant no hac resposta neguna ne 
aximateix no poch veura aquella del governador per 
ro con foren luny. t 



Sobre lo XXXV copitol interrogat e diu que es ver 
90 que en lo dit se conté exceptat que nos sab aquest 
deposant lo Senyor Rey quina resposta feu al dit P. de 
Gostemps. Es ver aximatex que segons que dix aquest 
deposant que ro quis conten en lo prop dit capiíol fo 
apres dago quis conté en aquest capitel car lo gover- 
nador con hac fornides les fionleres vers Navarra 
vench a Caragoga e aquest deposant anassen vers 
Ja cea. 



Sobre lo XXXVI cnpitol interrogat et dix aquest de- 
posant que ell sabia be que la cuita de ^arago^a es^ri- 
vi al Senyor Rey que lo Rey de Castella tenia asset- 
jat Calatayut et per s-emblant foroia mate\ noscrivi 
aquest deposant al Senyor Rey mas empero lo dit En 
Bernat si feya ereura lo contrari al Senyor Rey o no 
dix que nos sabia con no era ab ells presení. 



Sobre lo XXXVII capítol interrogat. E diu aquest de- 
posant que con lo comte Dosona yench a Saragoga que 
ell noy era mas que aquest deposant oy dir en les parts 
de ílieiba on aquest deposant era per pujarsen a Jacca 



( 187 ) 
i|iic lo coiiite Dosona or:i veugul a Ceragova percapita 
e procuia aytaiit con pocli companyes per anar en les 
íronteres vers les paits de Daroclia. E ais dix (juc no 
sabia sobre lo dit capilol. 



Sobre lo XLI capilol interrogal. E dix aqiiest deposant 
si no sa!»er ais sobre lo dit capitol sino que aquest de- 
posant oy dic a alcuní.'s persones los noms deis quals 
no li recoiden que lo coinl-e Dosona aempra riclis bo- 
inens e cavaüejs et ana ab ell don Pedro de Luna et 
fia Al-tal son frare ab lurs conipanyes et Exenien Pé- 
rez de Roda et akuüs altics tavalieis. Interrogal on 
oy dir aquest deposant ^o (|ue deposa et dix que vers 
Jacca et en abres pars Darago. 



Sobre !o XLlí capitol inu-rrogat. E dix aquest depo- 
sant que ell oy dii- les coses conlengudes en lo dit ca- 
pítol esser veres. Inlí'i rogat a qui oy dir e dix que a 
multes et diverses pei-sonos ios nonis do les quals no 
li rccoidcn. IníeiTügat cu o\ dir. E dix que en la ciu- 
tat dx3 Jacca. E despuys dix aquest deposant que oy dir 
les coses conlengudes en lo dit capilol a Exemen Pé- 
rez de Fioda lo qual era anat a Darocba ab lo dit 
comte. 



Sobre lo XLül XLIV et XLV capitol interrogat. 
E dix aquest deposant si res no saber sobre les 



( 188 ) 
coses en los üits capitols contengudes. 



Sobr-e lo ¡.Vil! cniíitol interí'Oíja!. E dix n(|iiost dopo- 
saiil (jiio noy sap ais sino que viii (jiio lo Senyor Iley 
cotí liac forniaí en les eoi'ls de Mniitso et sen vench a 
C;n"iíZ()(,'a (jue lo Senyor lU-y dernana de consell linfant 
don Feírando confie de Trastainara et eonite Durgell 
et a inolts et diverses altres baions qui e¡en en lo eas- 
lell enti'e los (juals era En Bernat de í-íibrera si iiia a 
vistes al) lo Rey de iXavai'i'a et tols eonsellareidi que 
ho(; al) que no si atuias ¡)er lal que no perdes gobre 
ios tcaetanienls eo de! sen. Es ver quel Rey de Casle- 
Ua segons que dix aquest dej)0sanl no era anal encara 
vers Teroll. 



Sobre lo LIX ca{)ilol interrógate E dix acjuest depo- 
snnl que con Terol ib perdul e lo loi-naí lo Senyor Rey 
a (jaiag0(^'a (juei dit Senyor bavia gran euyta de partir 
e pregava lo infant En Ferrando et lo eointe de Tras- 
la niara e ius alí.'os baroiis (jui ab ell eren (juc isques- 
sen de (jai-agoí^^a per anai- en regne de Valencia contra 
lo Rey de Caslella et viu aquest deposant (jue lo pri- 
mer que isque de Carago^a ib lo dit En Bernat que is- 
(jue (ie la dita ciutat de r]arag0(;a un dia abans quel 
Senyor Rey ab tota sa companya e lendenia lo dit Sen- 
yor isíjuen. E iinfant En Ferrando el lo eomte de Tras- 
taiüara loniangueren en la eiulat de Carago^'a. E lo dit 
infant vendí a la posada del comte de Trastamara emes 



( 189 ) 
lo (lil cointo en suspifa perqué l:i partencia lur retardas 
et a(;o enlen que feu liníaní per onte rotí rnossen En 
Bernat era exit primer de la (lila ciulaf. I)i\ ciieara 
aquest deposaiu (|ue eoii lo Seoyor liey í'o a Nulcs ab 
toles ses gerits ib acordat que lo Sen ver Uey eseiivis 
al Rey de Castella que li isques a batalla e axis feu. E 
lo (lil Rey de (Castella feu resposta quel dil Senyor Key 
se fes avant et que ell estava en go del seu e ax¡ 
quel ne gitas. E fo acordat quel Senyor Rey anas al 
Puig del Sit qui es dins Almanara e en aquest acort 
estant viu aquest deposant que En Beinat eositrastava 
que nos fes la rabo perqué lo dit En Bernat h¡ contras- 
tava diu que nos sap. E encara dix aquest deposant 
que con lo Senyor Rey fo pres de ia Losa que lo Sen- 
yor Rey hae acoi't del infant En Ferrando del comte de 
Trastamara et den Bernat de Cabrera den Johan Re- 
nieriz Dalarano et daltres rnolls cavallers que per res 
lo Senyor Rey no pasas lo pas de la Losa con siu feya 
no sen poria tornar sino vensut. E per aquesta rabo lo 
dit Senyor sen torna. 



Sobre lo LXl capitel interrogat et dix aquest depo- 
sant que ell viu que los castells de Murvedra et Dal- 
manara se meleren en reenes go es lo castell Dalmena- 
ra en poder de Marti Enriquez et per semblant foima 
aquell de Murvedra. Sis feu per frau o no dix aquest 
deposant si res no saber mas empero dix aquest que oy 
dir que don Marti Enriquez ne feu al Senyor Rey escu- 
sacio fort flaca con lo Senyor Rey era en Saragoca. 



( 490 



Sobre le LXIll cnpitol interrogat. E dix aquesl de- 
posant si res no saber sobre les coses en lo dit capítol 
contengudes. n 



Sobre lo LXV capítol ínterrogat e dix si res no saber 
sobre les coses contengudes en lo dit capitol. 



Sobre lo LXVI capítol ínterrogat. E díx aquest dejto- 
sant que ell oy díren lo loch de Bíel on aquest depo- 
sant troba lo Senyor Rey quel Rey de Castella havía 
passát lo ríu derreía un porcli mas que lantost sen tor- 
na et aire dix si no saber. 



Sobre lo EXVíl capitol ínterrogat. E dix si ais no 
saber sobre lo dit capitol sino que con lo Senyor Rey 
partí de Riel que sen ana a Jacca. 



Sobre lo LXVÍU capitol ínterrogat. E dix esser ver 
r.o qui en lo dit capítol se conté. Ínterrogat consap. E 
dix que per c-o con viu la dita letra o en lo loch de 
Bíel o en altre loch lo qual no li recorda. 



Sobre lo LXIX LXX capitols ínterrogat. E díx si res 



f i9I ) 
no saber sobre les coses en los dits capitols conten- 
ííuilcs. 



Sobro lo LXXXllI capitel interrogat, E dix aquest 
deposant que es ver que lo dit En Beinal feu un me- 
morial quel Senyor Rey bagues de los qui eren estats 
fels per la sua casa. E axi matex daltres ciutadans et 
niercaders richs per manera de prestech e que lo dit 
Senyor los o fermas be et que deis prelats bagues per 
manera de demanda de les lurs rendes. Empero si 
lo dit En Bernat o feya per deslorbar los affers del 
Senyor Rey o no dix que nos sabia mas be sap aquest 
deposant que lo dit En Bernat eia greu que la Senyo- 
ra Reyna fes fer les corts de Cathalunya. E que li de- 
ya que no les pedia fer sens lo Senyor Rey empero 
diu aquest deposant si o feya lo dit En Bernat per tol- 
ra lo cor de les gents o no diu que nos sap. 



Sobre lo LXXXVl capitel interrogat dix si res no sa- 
ber sobre les coses contengudes en lo dit capitol. Es 
ver empero que lo comte de Trastamara bavia dit a 
aquest deposant molí es et di verses vegades que no li 
era viares que lo dit En Bernat anas be en aqüestes 
aifers et que ell sen duptava molt. 



Sobre lo XC capitol interrogat. E dix aquest depo- 
sant que nos sab les coses contengudes en lo dit capí- 



lol exceptat que con lo Sonyor lley represes lo dit En 
Bernat con no liavia (ramosos les ralienes que lo dit 
En líornat sosousa poi- una Idra (]u\^ (!'>ya (¡no havia 
liaüda (!o! dii Sonyor (^n la qiKil !<» dil Sonyoi' li fova 
sahcr (¡lio l!amal«'S ca ñola a i)\)o\\ o (juc ft-s viMiir lo 
net per oslaron rallona on Xav;ir!;t, Inícno^^at con saj)- 
L dix que por r.o con aipiosl doposaní o viu. 



Sobro XC!V Xr.V capitols intorropfat dix arpiost do- 
posant si ros no sabor on los cosos qw a'juolls cori- 
teniíudos. 



?o])re lo i.\ ca])¡!ol iníoi'roiíal. E dix si ros no saljoi' 
sobro los cosos q{\ !o dit capitol oonlongudos con lavos 
aqiiosl doposant los nialalt c no <'ra on lo dil looh. 



Sobre lo CYílí ca[íilol ini^rrogat. E dix aqsn^sl do[)0- 
sant (]ue])osai) que lo Sonvor l>oy a¡iros íjuo lo con- 
trast do la unió lo fornit (juo la Sonyor Pi'-y bac grans 
guorros o bo sao (juo (^n tols los ti'actaínenls (iol dil 
Senyoi- lo prioior boin qnoy cabia ora En Ooi-nat de 
Cabroia si oin¡)oro lo dit En Bornaí si liavia a mala in- 
tcnido o no dix aqnosl ti. pusant que non sap. 



Sobi'O lo CIX c:q)iLol inícrrogat. E dix aipicst dopo- 
sant ípie no sap ais sobre los coses en lo dil capitol 



( 103 ) 
conlenij^ncles exceptat (jue diu que con la liga de Venc- 
cia se ícii contra lo íícnovcs (lue hi fo linfant Eii Ka- 
mon Bci'cnguur e niolts riclis lioniüiis ct cavallcrs de 
Calhalunya et axi malcx prohomens de Barchinotia e 
dona viai'cs a aquest deposant que ni bagues de Valen- 
cia et los deis consell del Senyor Bey los ([uals lo dit 
En Berna I feu escriura de un en un en feu fer carta 
publica per tal que no pegues Iiom dir que ell de son 
cap o bagues tel i)erque de la dita ligua se seguiren 
alguns dampnatges. E per semblant forma sen segui 
gran honor et profit al Senyor Rey et a la sua térra. 
Interrogat en poder de qual persona se feu la di la car- 
ta. E dix que no li recordava mas que li dona viares 
que fos escriva del Senyor Rey. Interrogat en qual 
loch se feu la dita carta. E dix que li dona viares que 
en Peí penya en la Cambra blanca, interrogat quiu pro- 
fit ne quina honor sen segui per la dita guerra. E dix 
que la venido de la batalla quel dit En Bernat fou deis 
genoveses et per semblant forma la preso quis segui 
del locb del Alger. E per la batalla que lo dit En Ber- 
nat feu a Quart contra aquells qui tenien Caller asset- 
jat. E daltres molts et diverses profits et honor que sen 
seguiren al Senyor Rey el a la sua co:ía publica. 



Sobre lo CXÍÍ capitel interrogat. E dix aquest depo_ 
sant que es ver 90 que en lo dit capítol se conté excep- 
tat que no sap que lo dit En Bernat metes en la Ierra les 
dites guerres et affayns cor (,'0 que lo dit En Bernat fe- 

TOMO XXXII. 14 



( i04 ) 
ya ab lo Senyor Rey tot sol aquest deposant non sabia 
entro ques deya en consell. 



Sobre lo CXIIl capitel inlerrogat. E dix aquest depo- 
sant que es ver que lo dit En Bernat era aquell que lo 
Senyor Rey mes creya. E jatsia que en lo consell ba- 
gues persones reyals et daltres persones notables do 
consell. E tota via lo Senyor Rey se vincla mes al 
consell del dit En Bernat que deis altres jatsia que 
molts li contrastassen algunos vegades al seu consell et 
en special aquest deposant qui ab lo dit Eln Bernal mol- 
tesvegadessen contenia devant lo consell. E cant la vo- 
lentat del dit En Bernat no passava lo dit En Bernat 
feya que la determinado se fes ab lo Senyor Rey per 
la manera que eíl conselava. E en alguns consells que 
lo Senyor Rey ab son consell havia delermanat contra 
lo consell que lo dit En Bernat dona va viu aquest tes- 
timoni moltes vegades que lo dit En Bernat se aparta- 
va ab lo Senyor Rey e lavos lo dit Senyor mudava lo 
dit consell que havie determanal jo dit Senyor. Si lo dit 
Senyor o feya per consell del dit En Bernat o no lo 
dit Senyor o sap. Dix encara acjuest deposant que ell 
oy dir a mossen larchabisbe de (üeragoga et a molíes 
daltres persones notables devant lo Senyor e qiiens cal 
conséllar Senyor que tot quant nosaltres haurera con- 
sellat et fet tot sera ades desfet. E i\q.o dona viares a 
aquest deposant que diguessen per lo dit En Bernat. 



i 05 



Sobre lo CXHll cnpilol ¡nterrogat. E dix aquesl (1(>- 
posant qtio es ver e cert qucl dit En Bcrnal se plavia 
tant del Senv'or Rey el reptava foi-t leii;- axi que mol- 
tes vegades 1¡ deya coses que aquesl deposant el ais 
ailres de cnnsell del Senyor Bey sabia fort greu per- 
qué lo Senyor Rey liu soferia et perqué el dit En Ber- 
na t liu eosava dir. 



Sobre lo CXVÍ capitel interrogat. E dix aquest de- 
posanl si no saber ais de les coses conlengiides en lo 
dil capilol exceptat que lo dit En Bernat molres vega- 
des se raunava ab aquesl deposant et ab alcuns ailres 
de consell del Senyor Rey eq sa privadesa et que de- 
ya que si Deus dava pau a aquest Senyor que ell co- 
naxia que ell prenia inaneres que volria subjugar ses 
gents contra lurs libértate et ais noy sap. 



Sóbrelo CXVll capitel interrogat. E dix aquest de- 
posant que de les coses en lo dit capítol contengudes 
no sap ais sino aoo que es cert a aquest deposan-l que 
per la gran favor que bavia del Senyor Rey e axima- 
teix per cov¡nen(;a que feu lo comte Dosona ab don 
Pedro de Luna e perqué lo comte Dosona era son pa- 
rent lots o la major partida deis Aragoneses li aydaren 
et en special aquest deposant tots a lur messio e que 
no esta ven a sou del Senyor Rey per co con lo dit Sen- 



( 496 ) 
yor era en trena ab lo Rey do Castella empero lo com- 
te (le Trastamara que prenia provisio del Scnyor Bey 
1¡ ajudava axi con aqiiell qui era son amich contra lo 
romte Dampuries et sos valedos. 



Sobre lo CXYIII capítol interrognt e dix aqiiest de- 
posanl si no saber res sobre les coses en lo d¡t capítol 
contengudes. 



Dix encara aquest deposant interrogat que con 
aquest deposant fos anat a la ciutat de Barchinona per 
manar la dona ga mará qui era venguda de Sisilia a la 
sua térra que la Senyora Reyna qui lavos era en Bar- 
cbinona trames per aquest deposant et per daltres de 
consell del Senyor Rey et de la Senyora Reyna e no- 
tificáis que ella bavia haut ardit del Senyor Rey que 
li envías cavalls et armes per les companyes quís de- 
ye que devien entrar en les parts de Rossello e que 
fes cridar princeps namque. E la dita Senyora veent 
que per la triga del dit Senyor poria retardar co que 
havia empres de fer contra lo Rey de Castella e que per 
ventura lo dit Senyor no sen vendría axi tost mana a 
aquest deposant que anas al Senyor Rey a Perp^'nya 
ab letres de creen(,'a per fer venir lo Senyor Rey cuy- 
tadament. E que aquest deposant passas per Montsoriu 
ab letres de la dita Senyora les quals eren de creenca 
e la dita Senyora mes son nom scrit de 9a ma en la 
letra la qual créenla era erj acabament que lo dit En 



( 197) 
Bernat sen vengues decontinent en Barchinona per (;o 
que la dila Senyoia poicues traura et liaver aquella mo- 
neda que ell havia dal eiiteneut al Senyor lley que po- 
día haver de Baiehinona la qual ereenra aquest dopo- 
saiit ex|)l¡ea al dit En Bernat largament en lo castell 
de Muntsoriu segons que la Senyora Beyna comanat li 
liavia. E lo dit En Bernat encontinent escrivi al Sen- 
yor Bey sobre la sua veni;uda. E si lo dit Senyor no vo- 
lia venir dix lo dit En Bernat que ell hi ¡ria personal- 
ment. E aquest depasant encarraga molt lo dilEii Ber- 
nat que ell eoinplagues a la Senyora Beyna que ell que 
entras en Barchinona. E apres molles escusacions quel 
dit En Bernat hi í'eya perno venir en Barchinona a la 
fi dix a aquest deposant aytals paraules o seniblants 
Que ell nul lemps no seria la on la Senyora Begina fos 
specialment en Banhinona ne a Valencia ne a (^arago- 
^•a ne en negun gran loch per por que per manera de 
avalot nol fes ouciura. E aquest deposant trames la 
creenga de la Senyora Begina al Senyor Bey per escrit 
e aquest deposant venchsen en Barchinona e compta 
totes les dites coses a la Senyora Beyna. 



Lo dit diluns a X de setembre. 



Lonrat En Fortunyo de Cesse cavaller tesiimoniju- 
rat et interrogat si sap que don Bernat de Cabrera 
faers negun mal tractament contra lo Senyor Bey ne la 
sua cosa publica. E dix aquest deposant que noy sap 



( iD8 ) 
ííis exceptat que estaní lo Senyor Rey en lo loch Dal- 
iDudever lo dit Senyor mana a don Garcia Lopiz de 
Sessc algutzir que tantost anas derrera don íJei'nat de 
Cabrera e quel prengues. E lavos lo dii En Guicia 
Lopiz prega aqiiest deposant quel sei;uis \)ev encalsar e 
j)end¡e En Bernat de Cabrera qui sen anava. E lavos 
aqiiesi deposant ab alcuna companya sua segui lo dit 
En García Logiz e anaren derrera lo dit En Bernat qtii 
sen anava contra volentat et licencia del Senyor iley. E 
ananili derrei'a encalsant el perseguiren íins al ioch de 
Carcastello. E con lo dit En García Lopiz et aquest de- 
posant et alcuns altres íbren-prop lo dit looh viren lo 
dit Eo Bernat qui estava en un corral forá lo mur ab 
algunes persones del dit loch a les quals io dit En Ber- 
nat segons que los del dit loch recomplaren al dit En 
Garcia Lopiz e aquest deposant lo qual En Berna i da- 
va entenent a les persones del dit ioch que grans corn- 
panyes del Rey Barago venien derrera ell per pendre! 
e amanarlo al dit Rey Darago per qo con lo Rey de Na- 
varra lo qual era anat a Almudever devia esser niort e 
quel havia mort lo Rey Darago e lo comte de Tra>ta- 
maia o les íur genis. E neo per tal con lo dit Rey 
de Navarra havia hauda palea ab lo dit Rey Darago en 
la qual havia mortes moltes gents. E per qo con lo dit 
En Bernat aydava en la dita palea et deffenia lo Rey de 
Navarra les dites companyes venien aqui per pendrel. 
E axi que ell los pregava quel defenesen et no res 
menys los prega que li haguessen lo bateu que passas 
laygua. E los homens del dií loch digeren al dit En 
Bernat entráis vosen en lo loch e nos deffendremvos. 



( 199 ) 
E sobre aíjuestes páranles lo dit En García Lopiz feíi 
metra et estar homens a cavall engir del loch e per los 
portáis et con lo dit En Bernat viu que lo loch era 
(jiiaix assatjal volch axir vers una orta qucy havia c 
aquost tlcposant viu lo dit En Bernat (|u¡ sen voiia anar 
e tantost aquest deposant broclia vers ell. E deconti- 
nent lo dit En Bernat tornassen en lo corral on de pri- 
mer sestava. E lavors lo dit En Bernat ab alcuna com- 
pnnya sua quey havia fcren un forat en lo mur per lo 
qual sen entraren en lo dit loch. E tota la nit lo dit En 
Garcia Lopiz e aquest deposant et los altres compan- 
yeS qui ab ells eren anaren tota aquella nit en gir del 
loch lalayanl que lo dit En Bernat no pogues fugir. E 
cant vench en lo mati lo dit En Garcia Lopiz dernana 
los oíFicials et prohomens del dit loch. E dixlos que ell 
era aqui per manamenl del Bey Darago e del Bey de 
Navarra lo qual venia derrera lo dit En Bernat per 
pendrel sil pogues aconseguir en lo lérme Darago et 
pus no li havia pogut aconseguir eli era enirat en ter- 
me de Navarra per pendiel si fer ho pot e per manar- 
lo devant los Reys. E axi que ell los requeria que lo 
dit En Bernat ios pres et retengiit íins hagucssen ma- 
nament del Bey de Navarra quen farien. E los pro- 
homens del loch donarense maraveila que podía esser 
alio que lo dit En Bernat nou deya axi ans o deya per 
la forma que demunt es dita. E lavors lo dit En Garcia 
Lopis los dix prohomens fets axi aturats En Bernat e 
mi íins sapiats la verilat. E lavors los prohomens fe- 
ren entrar lo dit En Garcia Lopiz el aquest deposant 
dins h. vila e manarenlos en un fos-sar on En Bernat 



( 200 ) 
(le Cablera era. E lavors los dits prohomens dijeren 
;¡l dil En Bernat aquesl cavaller algutzii' del Rey Da- 
rayo nos requer queus prcngam per manamenl del Uey 
de Navarra e del Rey Dai'ago. E lavos eon lo dit En 
liernal viu lo dit Eií García Lopiz e los prohomeüs qui 
deven aylals pai-aules mudas de color el entre moltes 
páranles lo dit En Bernat dix ais dils oíficials et pro- 
homens del loeh si vosaUres fossels l)ons homens vo- 
sallfes lo dcí^reu fantost mntai- ell e tots aquells qui ah 
ell hic son e a(;o per tal con son gosats entrar dins lo 
ícnne de Navarra que si negu o sajas en Arago lot fo- 
ra passajat axi que no romas en ell et en laliat Doliva 
eon aquells del loeh nols passajaren mes lo dil En Gar- 
cía í.opiz los deya j)r(diomens pensar vos podets que 
jios no hic sericm enlrats sens manamenl e liseneia 
del Hey de Navarra axi que hac pi-ou fel queís pogiies 
assuaviar. E a cap de poch lo dit En Garcia Lopiz se 
comensa a raunar ab lo dit En Bernat el enlre les al- 
íres páranles lo dil En Garcia Lopiz dix al dit En Ber- 
nat (pie forl se maravellava perqué era lant fuyt ne do 
(|ue havia banda tan gran por. E el dit En Bernal res- 
pos que era fuyt per por de la morí et que en Gastella 
et en toles parts iria per escusarla morí per ^o con lo 
íU\v el lo eomte de Trastamara el lo comte de Denia 
lo volien alsir. E (jue a<;o feya la Beyna dienl que per 
lo Bey se guiava et per aquesta rabo nmrtqua ell 
vendi'ia en Arago (jue Saiamo qui era estal pus savi 
que ell era estal enganat per fembra et que í)er les 
bodes del íill del comte de Traslan)ara e de la lila del 
Bey Barago ell no volie recbí'C la mort que noy volia 



( 201 ) 
tant giianyar e moltcs dnitres páranles dix lo d¡t En 
Bernat les qiials no rocoiden a aqiiest deposant et so- 
bre aqüestes páranles et aities vcncli un porter del 
Rey de Navarra et En H(Mnat Miquell scriva del Senyor 
Rey la on lo dit En Rernat e lo dit En Gairia Lopiz e 
aquest deposant el los altres eren. E lo porter dix a 
mossen En García Eopiz que los Reys vos graexen 
molt lo servey que fet los haveis per aquesl persegui- 
ment den Rernat de Cabrei'a ron per aquest perseguí- 
ment los havets dat a guanynr tots los regnes et lavors 
lo dit En Rernat muda tot de color. E lo dit porter et 
eseríva dígeren al dil En García Lopíz et ais altres quí 
ab ell eren que sen tornassen vers lo Rey Darago la 
qual cosa faeren et demenlre sen veníen encontraren 
en lo camí lo Rey de Navarra lo qual hac moltes gra- 
cíes al dit En García Lopiz et a tots los altres quí ab 
el! eren per lo servey que fet 1¡ havíen de don Rernat 
et encara díx lo dit Rey de Navarra aytals páranles o 
semblants. Ara son descubertes les traycíons den Rer- 
nat. E lo dit En García Lopís díx al dit Rey de Navar- 
ra Senyor e ques a^o de mossen En Rernat E ell res- 
pos (|ue lo dit En Rernat Iractava mal entre ell e lo Rey 
Darago. E que havía pler et goíg que lo Rey Darago 
ne ell no se venguessen ne encara lo comte de Trasta- 
mara ans hi matía tot aquell mal e discordia que me- 
tre bi podía et no resmenys díx lo Rey de Navarra que 
lo dit En Rernat hac gran pler et gran goíg con sabe 
que Gandía et Denía eran preses. E que per aquella 
preso que mils ne vendría la pau deis Reys. E axi que 
lo dil Rey de Navarra vccnt aíjaestes traycíons quen 



( 202 ) 
descubrí. E lavors aquest prengueren comiat del dit 
Rey de Navarra el vengrensen vers lo Senyor Rey e 
recomptarenli lo fet segons que demunt es dií et ais 
dix aquest deposant que noy sabia. 



Diluns a X de setembre en lo dit any jura et deposa 
lo leslimoni seguent en la ciutat de QaragOQa. 



Lo noble mossen En P. Boyl testimoni jurat et inter- 
rogat sobre les coses demunt diles e devall escrites 
dir veritat la qunl sapia. E prinieramenl interrogat 
sobre los L Ll capitols lixats tots los precedents et dix 
les coses en aquelles contengudes haver oydes al Sen- 
yor Rey et a altfes diverses persones los noms deis 
quals no li recorden, Interrogat en qunl loch ha oydes 
dir aquest deposant les coses en los dits capitols con- 
tengudes. E dix que en los regnes de Valencia et 
Darago. 



Sobre lo LIÍ capitel interrogat. E dix aquest depo- 
sant les coses en aquel! capitel contengudes esser ve- 
res. Interrogat con sap co que deposa. E dix que per 
(JO con hi fo present e encara dix aquest deposant que 
viu de fet les coses en lo dit capitel contengudes mas 
empero lenteniment perqué lo dit En Bernat o feya 
dix que nos sap. , 



( 203 



Sobre lo I. VI I cnpitol ¡ntenoirat. E dix les coses en 
aquell tontfiíiíiKk's esser veres. Exreplat que iicjuest 
deposant no sap a quioa íi lo ilit En Beinal no volia 
partir de les dites eoits de Mnni(,"o. Intenoirat con sap 
les dites coses. E dix qut per co con era present a les 
eoi'ls de .Muntgo e viu inoltes vegades aquest deposant 
<jue io Senyor líey et la Senyoru Revna pregaven et 
manaven lo dit En Beinat que anas Avinyo per los 
tiactamenis de Navarra et ell nou volch fer. 



Sobre lo LVII! cafíitol inlerrogat. E dix aquest de- 
posant si no saber ais sobre lo dit eapiíol excepiat que 
1) dit En Bernal eonsela al Sonyor Hey et sapodera 
(jue lo dit Senyor anas o les vistes a Sos ab lo Rey de 
Navarra per les quals vistes poch hom venia lavors 
qiies peide Tei-roll el tot co ({ui la donchs se perde en 
regne de \;dencia per l;d lon lo Senyor Rey a\i con 
degra occorreí vers aquelles parts ana a les dites vis- 
tes. InteiTOgaicon sap qo que deposa. E dix aquest de- 
posant que per co con aquest deposant viu consellar 
moltes vegades al dit En Bernat al Senyor Rey la dita 
añada et viu que so apodera. 



Sobre lo CXIII capitol interrogat. E dix aquest de- 

posaní que es ver ro (jue en lo dit capiíoI se conté. 
Interrogat con sap ^o que deposa e dix que per ro con 



( 204 ) 
aquest deposunt o conecli eu viu njoltes et diverses va- 
gados e que lo dit En B(^inat ne gita alounes vegades 
aquest dtposant per go con li contrastava algnnes ve- 
gades a la sua intencio. E en special lo dit En Bei'nat 
gita de consell aquest deposant per qo con estant en lo 
canip de Nules aquest deposaní consellava que pasas- 
sen lo pas de la Losa. E lo dii En Bernal tenia lo con- 
trari e con lo dit deposant venia contrari al enteniment 
del dit En Bernat en lo dit fet lo dit En Bernat feu 
que lo dit deposant isque deis consells qui sobre lo dit 
fet se tenien es tengren axi que no volch ans guiyas 
ab beles maneres que lo dit deposant no cabes en con- 
sells qais tinguessen sobre lo dit fet finalmenl que lo 
dit En Bernat per aqüestes maneres sepiblanls et al- 
ires se apodera lo seu enteniment. Per la qual cosa 
vench gran dan al Senyor Bey et a la cosa publica. E 
ais dix aquest deposant que no sabia en los dits ca- 
pitols. 



Divendres XXIII dagost del any demunt dit. 



Lonrat En Bamon de Vilanova cavaíler e algutzir 
del Senyor Rey tcslimoni jurat et interrogat sobre los 
demunt dits cíipitols e les altres coses per ell daquia- 
vant diedores. Primerament sobre lo primer capítol 
qui comensa primerament es ver e cerl etc. e sobre los 
altres seguents tro al XV inclusive e dix esserverque 
aquest teslimoni fo present a Tañer con la dita pau se 



( 205 ) 
tractn e ana ab lo dit Bernat de Cabrera a de^a hon era 
lo lU'V de Caslella »'t viu (|ui> lo [)riiiu'r die (¡iic Ibren 
ade(;a lo dit Bernat paila al» lo dit Roy de Caslella en 
una cambra tot sol per ^ran spay. E depui's aquell die 
malex parla alti-a vegada ab lo dit Rey de Castella en- 
semps ab alscuns eonsellcrs del Rey de Castella sons 
empero que noy fo apellal aqnest lestimoni ne naiíims 
daquells del eonseyl de parí dol Senyor Rey qu¡ ab lo 
dll Bernat hi eren venguls. E puys altra vegada scm- 
blantment ab los consellers del Rey de Castella e ab 
lo cardenal sens empero algún depait del Senyor Rey 
sino lo dil En Bernat. E en aquell die matex e hora 
stanllo dit Rey de Castella e lo cardenal et aquells 
del consell del Rey de Castella lo dit En Bernat se feu 
a la porta de la ea rubra e crida aquest testimoni et 
dixli que faes fer una letra al Senyor Rey que lende- 
ma fes cridar la pau dell el del Rey de Castella et que 
aquesta letra anas decontinenl per tal ques pogues fer 
lendema saguent la crida de la dita pau la qual cosa 
aquest íestimoni feu decontinenl. E lendema per lo ma- 
li lo dit lestimoni vinent a la cambra del dit En Ber- 
nat viu ab ell lahat de Fiscams e oyis dir que fayen 
los capitcds déla dita pau e viu que scrivien. Dix enca- 
ra lo dil lesiimoni esser ver que partit del camp de 
Terrer e anant a Calatayu viu que fo trames en R. Ala- 
many de Cervello al Rey de ('astella et lo dit En Ber- 
nat et son fill digueren a aquest lestimoni quel dit R. 
anave al Rey de Castella per segurilat dalscuns quis 
devien veure ab lo dit En Bernat per lo iractament de 
la dita pau e puys apres dalscuns dies viu quel dit R. 



( 206 ) 
Alamany torna a Calalayu et iavors ana lo comte Do- 
sona et lo dil R. Alamany ah ell ensemps al dit Rey de 
Caslella e puys apres i'omanent lo dil comte ab lo Rey 
de Castelia lo dit En W. Alísmany torna et porta una 
letra del cardenal e altra del Rey de Castelia de segu- 
retat al dit En Bernat el Iavors lo dit En Bernat ana 
al dit Rey de Castelia e lo dit En R. Alamany et aquesí 
testimoni et lo dit R. Alarnany cuytas primer et tro- 
bam lo ab lo Rey de Castelia hon lo dit testimoni viu 
tot 90 que demunt lia dil. 



Sobre lo XVI capítol et ais altres seguents entro ai 
XXI inclusive e dix que noy sabie ais sal que dix que 
fo ver que les dues galees anaren a Avinyo ab lo car- 
denal et que ha oyt quel Rey de Castelia se elussi fort 
de la dita añada havent suspita quel dit En Bernat no 
bagues tractat alscunes coses contra ell ab lo comte de 
Trasto mará. 



Sobre lo XXII entro al XXIV capítol inlerrogat e 
dix que oy dir al dit comte Dosona con fo vengut de 
Castilla que lo Rey de Castelia li havie dada renda no 
li membra en quanta quantilat et que se era fet hom 
del Rey de Castelia gardant (,-0 que devia fer al Senyor 
Rey et encara oy dir al comte con eren a Perpinya 
quel dit Rey de Castelia lo havie emprat que auyies lo 
comte de Trestomara et que ell no liu havie vulgut 
aíor2;ar. 



207 



Sobre lo XXIIII capítol interrogat e dix que oy dir al 
d¡t En Bernai stant en la ciutat de Valencia con ib 
vengut de Castella les coses conlengudes en lo dit ca- 
pítol ct hi fo present con lo dit Bernat les dix al Sen- 
yor Rey. 



Sobre lo XXV capilol dix esser ver (jue aquest tes- 
timoni oy dir al dit En Bernat con lo Senyor Rey hac 
ardit quel Rey de Casteila se costava ab gran poder 
vers les sues terres que no cabia dubtar lo Senyor 
Rey del dit Rey de Castella que noy venia per mal e 
a^o dix lo dit Bernat al Senyor Rey et a la Senyora 
Reyna alscuues vegades present aquest testimoni e 
delires. 



Sobre lo XXVI capítol tro al XXX capítol dix que 
noy sabie res. 



Sóbrelo XXX tro al XXXIil capitols dix que es ver 
quel cavaller vencb de part del Rey de Castella ab bas- 
tant poder et que fo pres a Gerona et vench en poder 
daquest testimoni a Perpinya et de Perpinya lo dit tes- 
timoni lo feu manar pres en Barcb'nona el con fo en 
Barcbinona aquest testimoni viu que Corai(^' Carrillo 
et Pero Carrillo suplicaren al Senyor Rey quel los le- 



( 208 ) 
xas per tal con aquell era fill de una dona qui havie 
nudrit lo cornte de Trestamara e lo Senyor lley los lio 
atorga. 



Sobro XXXIII capítol tro a XXXVII inclusive dix 
que es ver que les letres contengudes en los capitols 
veniea al Senyor Rey e quel dit En Bernat deya 90 
que en los capitols se conté exceptut que lo Senyor Rey 
e En Bernat ho cregueren con los vench ardit que Ca- 
lalayu era assatyat. 



Sobre lo XXXVII capítol dix que es ver go quis con- 
té en aquell capítol. íiiterrogat con ho sab et dix que 
per tal con hi fo present eu viu et hoy dir. 



Sobre lo XXXVIII capítol entro XLI capitols dix que 
noy sabia res. 



Sobre lo XLI fins al XLV inclusive dix que ha oyt 
dir Qo que en los capitols se conté a alscunes persones 
de que no li membre. 



Sobre lo XLVl e XLVII dix les coses contengudes 
esser veres per tal con hi fo present eu viu e ho oy. 



20f) 



Sobre lo XLVlll capítol dix esscr ver que aqiiest 
testimoui prescnt lo dit En Beinnl de Cabrera dix al 
Senyor Rey que nial die li era Yengul que son íill era 
pres el que ara li fayen vers que era pres per culpa 
sua ct que fos qa merce que faes u)anarnent al dit tes- 
timoni quen reebes inforniacio del alcnyt et deis ho- 
mens de Medes qui eia a^'i en Barchinona ab un savi 
lo norn del qual no li niembre. E lavors aquesl iesli- 
moni ab lo dit savi pres la dita informacio en scrils mas 
no li meiiíbi'e lo nom del notari ab qui pres la dilain. 
form acio e apjes que la dita informacio fo presa lo dit 
En Bernal feulos venir 'et legi aquella e parech quen 
bagues despler. E puys en apres aquest teslimoni oy 
dir al Senyor Bey quel dit En Bernat li bavie suplicat 
que la dita informacio fos cremada e axis leu de feí se- 
í,^ons quel senyor deya. 



Demanat si li membra ques contenía en la dita in- 
formacio dix que lin membren alscunes coses les quals 
son aqüestes segons sos viyares qo es que los testimo- 
nis que ell pres deycn en acabament que con lo dit 
comte era á Medes aquel! s qui eren ab lo dit comte li 
deyen ({ue sen anas el ell prenia maneres de lagui de 
romanir entanl quel Bey de Castella fo aquí e deposa- 
ven lo dit alcayt et los dos liomens de Medes qui evcn 
ab ell qtie lo dit comte bavia forssat lo dit alcayt de 
exir de fora per fer pati ab lo Bey de Castella de 
TOMO xxxii. la 



( 210 ) 
la lur preso. Ais dix que no lin nionbre. 



Sóbrelo XLIX capilol dix quel Senyor Rey feu la di- 
ta carta ais dils missatgors que en cas que nos pogues- 
sen teñir ques retessen en altra manera que nols val- 
gues la dita carta. 



Sobre los L LI capitols dix que eren veres les coses 
contengudes en aquells per go con ell lavors ana ab lo 
Senyor Rey a Perpinya. 



Sobre los LlI Lili LIV tro a LV inclusive dix si no 
saber res sobre aquells per qo con aquella vegada fo 
trames a Foix. 



Sobre los LVI e LVII capitols dix que noy sab res de 
cert per qo con no era lavors en la cort mas be ha oy- 
des dir les coses coniengudes en los dits capitols a mol- 
tes persones. 



Sobre lo LVIH capitol dix que en aquel) cas lo dit 
testimoni vench de Gascunya c oy dir c-o qui en lo ca- 
pitol es contengut. Dix empero que estant aquest testi- 
moni en la ciulat de Qeragossa viu quel dit En Bernat 
de Cabrera feu laguiar la monstra deis homens a cavall 



( sil I 

qni se Imvío a foi- ([iie nos feu de IV (lies per (;o con lo 
dit En Bernat fe\:i son poder de levar al infanl En Fer- 
rando los homens a cavall qni eren ab cll de ajusl;.i los 
a si matex e al comte de Tiestamara. 



Sobi'e lo El\ di>i esscr ver (¡.o que en lo dii capilol 
se conté. Interrogat con ho sab c dix que per ^o con 
o viu ey fo present ei hoy. 



Sobce lo EX LXI LXIÍ e LXlü dix que noy sabio 
ais salvant que ha oyt dir que Naxem Doris feu saber 
al Senyor Rey per lo rector de Carcera les parauíes en 
lo dit LXIII capítol contengudes. 



Sobre lo EXIV LXV LXVl EXVlí LXVEI LXíX 
LXX LXXI EXXII LXXlll LXXIV e LXXV entro al 
LXXX capítol inclusive dix que noy sabia res de cert 
per ^0 con no era lavors en la cort del Senyor Rey mas 
depuys que fo vengut oy dir les coses contengudes en 
los dits capitols a diverses persones. 



Sobre loLXXXl capitol dix que era ver qo que en 
aquell se conten. Demanat con ho sab e dix que per ^^o 
con hi fo present e viu eu oy e encara oy dir al diiBer. 
nat (^ue si tots los allres de Cathalunya hi consentien 
que ell ab sa banda bi contrastaría. 



( 212 ) 
Sobre lo LXXXII capítol dix que noy sabia res. 



Sobre lo LXXXIII capítol dix que era ver r>o que en 
aquell se conté. Demanat con ho sap e dix que per tal 
con aquest íestímoni viu con lo dit En Bernat dona lo 
dit memorial al Senyor Picy. 



Sobre lo LXXXIV capítol dix que oy dir al dit En 
Bernal quel Rey de Navarra bavia dada renda al dit 
En Bernat e an R. Alamany mas no li membre quan- 
la renda era. 



Sobre lo LXXXY capítol dix esser ver ^o que en 
aquell se conten. Demanat con bo sap e dix que per 
tal con aquest testimoni viu e iegi los capitols et ses- 
quiva fort denanl lo dit En Bernat et molts dallres 
veent la impossibílitat de ^o qui en aquells se con- 
tenía. 



Sobre lo LXXXVI e LXXXVH e dix que noy sabia 
ais savant que GomÍQ Carrillo Johan Gongalbis de Bas- 
tan cavallers del comte de Trestamara digueren a 
aquest testimoni que En Bernat havie dit al dit comte 
ques gardas del Senyor Rey e per ago lo dit comte to- 



( 213 ) 
ta aquella suspita que havic bauda havic per paraula 
del dit Beniat de Cabrera. Dix cneara ¡lUciTOL^at que 
^0 que en lo dit LXXXVII capilol se conté esser ver 
per r.o con bo viu ey fo prcsent. 



Sobre lo LWXVIll capilol dix que era ver go que 
en aquell so contenia per 90 con h¡ fo present eu viu 
eu ov. 



Sobre lo LXXXIX e XC dix que no sabie ais salvant 
que viu moltes letres qui eren trameses al SenyorRey 
per los cavallcrs qui devien reebre les resenes en Per- 
pinya en les quals se contenia que ells havien compli- 
ment de les altres resenes si no daquclles den Bernat 
de Cabrera e que es cert quel cornte de Trastamara 
stava de exir de la térra tro que les resenes den Ber- 
nal fossen donades. 



Sobre lo XCI XCII dix si no saber ais salvant quel 
Senyor Rey mana e volcb quel Senyor Duc ferinas los 
eapiíols. 



Sobre lo XCIII dix que es ver que lo dit En Bernat 
se alunyava aytant con podie de esser en un loch 
ab la Senyora Reyna empero que bi fo alscunes ve- 
gades. 



( 2\\ ) 
Sobre lo XCIY d¡x que noy sab res. 



Sobre lo XCV cíipitol dix que noy sab res salvan* 
de oyda et de fama de gens nrioltes el en spocial deis 
cavaliers del comiede Trestamara e a don Johan Al- 
fonso de Xerica e a alscuns de sa companya. 



Sobre lo XCVí XCVI! XCVíll capitols dix que noy 
sab res salvant que oy dir les coses contengudes en lo 
XLVilíal comtc de Denia con noy era present lavors 
per qo con era en les resenes del iufant En Marti. 



Sobre lo XCIX e C capitols dix si no saber ais sai- 
vanl que oy dir les coses contengndes en los dits capi- 
tols al Senyor Rey e al comte de Denia. 



Sobre lo CI capitol dix que ell noy sab res de cert 
per go con era en les ditas reseñes mas que aquest tes- 
íimoni bo oy dir a companyes sues que eren lavors al 
loch Dalmndever qui playien fort lo dii testimoni qui 
era en les dites reseñes per (;o con los feya pabor que 
no morissen tots. 



215 



Sobre lo ClI Clll capitols dlx que oy dir les coses 
conlcnííudcs en aqiiells an G:ircia Lopis de Cesse loch- 
liüent deiguzii' del dit Senyor Rey. 



Sobre lo CIV fins a CVlll capitel inclusive dix esser 
ver tot Qo que en aquells se conten. Demanal con ho 
sab et dix que per <;;o con que tola vegada fo aquest 
lestimoni en la cort e viu e ho oy. 



Sobre lo CIX capítol dix esser ver go qui en aquell 
es contengut mas que no sab de cert quel dit En Ber- 
nat na reebes diners mas be ho ha oyt dir a alscunes 
persones. 



Sobre lo CX capiíol dix si no saber res de cert salr 
vanl que oy dir a njolies persones 90 qui en lo dit ca- 
pítol es contengut. Dix empero que es cert quel Sen- 
yor Rey mana ab letres al dit En Erancesch de Pere- 
llons les quals li foren presenlades per En Cudinachs 
segons son semblant que degues tornar. 



Sobre lo CXI dix que noy sab res. 



{ 216 ) 



Sobre lo CXÍÍ capítol dix esserver go qui en aquelí 
se conten. Demanat con lio sab e dix que per qo con 
veu tota la térra desfeta et consumada. 



Sobre lo CXIil CXIV capitols dix que era ver c^o qui 
en aquells es contengut per go con hi fo present mol- 
tes vegades eu viu eu oy. 



Sobre lo CXY capítol dix que noy sab res. 

Sobre lo GXYI dix si nó saber ais salvant que oy dir 
moltes vegades al dít En Bernat quel Senyor Rey era 
injust e cobejos. 

Sobre lo CXYIi capítol dix que noy sab res. 
Sobre lo CXVIII dix que noy sab res. 
Sobre lo CXÍX capítol dix que noy sab res. 
Sobre lo CXX capítol dix que noy sab ais salvant 



( 217 ) 
que ha vist que lo ilil Kn lioriial lia mes moltes vegua- 
des lo Senyor Rey en feynes que non fora si no los lo 
dil Bernat de Cabrera. 



Sobre lo CXXI enpilo! di\ que era ver de ^o queell 
bavia deposat. * 



Diluns a XVI de septembre del any demunt dít. 



Lonral En F. de Manresa cavaller domiciliat en la 
ciutal de Baichinona teslimoni jurat e interrogat sobre 
los demunl dits oapitols et les allres coses per ell da- 
quiavanl diedores e primeraraent sobre lo CIV CV CVI 
e CVIl oapitols dix esser ver ^,o qui en aquells es con- 
tengut. Interrogat con ho sab e dix que per qo con era 
en la cort del Senyor Rey e era conseller sen cu viu e 
ho oy. 



Sóbrelo CVIIÍ capítol dix esser ver 90 qui enaquell 
es conlengut per eo con ho ha vist. 



Sobre lo CIX capítol dix que noy sab ais salvant que 
ell fo trames a Avinyo per missatger del Senyor Rey 
per tractar avinen^a ab lo común de Jenova qui en la 
dita ciutal Davinyo havie trameses II missatges los 



( 218 ) 
quals míssatgers tracíants ab aquest lestimoni eren en 
aíiiiament e quaix en concordia de tot lo fet e slant en 
affinarlo I deis dits missatgers dix a aquest testimoni 
mossen Eii F. vos nos tenits a noves aci e lo SenyorRey 
ha finat -ab lo Venecia migessant En Bernat de Cabre- 
ra qui dago ha hauda gran quantiíat de diners e di\qo lo 
dií testimoni se maravalla niolt e finalment que partis 
Davinyo e con fo a Perpinya hon éralo Senyor Rey e 
\o dit En Bernat'dix a aquest lestimoni qui era ab ell 
en una cambra que li íaes relacio de go que fet havie 
o con aquest testimoni li respongues que lo Senyor 
Rey lo bavití trames a Avinyo e que a ell faiia la re- 
lacio e que lo dit Bernat hi fos si hi volia esser lo dit 
Bernat li dix que no calía mas que la fes solament a 
ell e axiu feu aquest testimoni. 



Sobre lo CX capitel dix que noy sab res sino de 
oyda. 



Sobre lo CXI capitel dix esser ver qo quis conleu en 
lo capitol axi con si conten exceptat que en lo consell 
hac lY o Y ab lo dit En Bernat qui lingueren que lo 
SenyorRey devia anar en Serdanya empero dix si no 
saber que fossen informats del dit En Bernat. E lots 
los altres del consell qui eren mes de XL en nombre 
et eren persones notables tengueren quel Senyor Rey 
no anas axi con en lo capitol se conten. Interrogat 
con bo sab 90 que deposa esser ver e dix que per 



( 219 ) 
VO con iiü viii ey í'o present vu hoy. 



Sobre lo CXll ciipitol c dix que eren les coses con- 
tengudes en lo dit cii|)¡tol segons coiiuma fama. 



Sobre lo CXllI capilol e dix ijue crou les cosfscon- 
tengudes en aqueil capítol segons comuna fama c op- 
pinio. 



Sobre lo CXIV capítol dix que creu esser ver go 
quis conté en lo dit capítol segons comuna o[)pinio et 
fama. 



Sobre lo CXV capítol dix si haver oyt dir go quí en 
lo capítol se conten e viu letres del Rey do Cí»stella 
(pii vinien al Senyor Rey en que se clamava lo Rey de 
Castella del fet d.'O Parallos con les dites Icties foren 
b'gides per lo Senyor Rey en presencia del dit En Ber- 
nat e daqucst testimoni e dalscuns ;dlros fo acordat 
aqoi (|uel Senyoi' Rey exemplas lo consell e oyiles les 
b-d-es denuini dites per lo consell c\em¡dat la major 
pail del (iit consell ti Dgueren que les dites K'tres no 
contenicn doseximens ne eten disixiniens ne conle- 
nien guerra el lo dit Kn Reinat se apodera que eren 
desiximens e era loch de guena e feu respondi'e al 
Senyor Rey per vía de desexímens e de fer guerra et 



( 220 ) 
feu que per la resposta se segui guerra. Interrogat con 
ho sab e dix que per ^.o con la lo present al dit con- 
sell eu viu eu hoy. 



Sobre lo CXYl entro al CXXII dix que noy sab res 
sino de oyda dir. 



Sobre lo primer et segon capitols entro al CV de- 
munt dit exclusive dix que noy sable res. 



Testes recepti per Pelrum Martini scriptorem domi- 
ni Regis in civitate Valencie super facto Bernardi de 
Canraria et cornitis Ausone filii sui. 



Coin fos estat comanai un Pere Marli escriva de la 
Senyora Reyna que ell sobre los feís davall scrits ree- 
bes deposicions de les persones qui en aquells alguna 
cosa sabessen per qo lo dit En Pere Marti constituit 
personalment en la ciuíat de Valencia dimarts ques 
complava a XX!Y dies del mes de setembre en lany de 
la nativitat de nostre Senyor MCCCLXIY comenga a 
reebre sobre los dits fets los teslimonis davall scrits 
ios quals jurats e interrogats deposaren en la forma s¡- 
guent. 



2:21 ) 



Micaell PiuyC' caslella cscr¡v;i del prior de Sent Jo- 
han de Caslella delengut pies en la preso comuna de 
la ciiitat de Valencia testimoni jurat e inlerroííat si sa- 
bia quel Rey de Castella estant en Murvedre ara la 
derrera vegada fees venii' aqui lo conite Dosona e dix 
que era verilal que 11 liavia fet venir. Interrogat si lo 
dit comte vencli al dit lochferrat con a[ires o solt e dix 
que hi vench ferrat pero quel Rey de Caslella lo feu 
desferrar. Interrogat con o sabia e dix que por go con 
era present en lo dit loch de Murvedre con lo dit com- 
te vengue el viu. Interrogat si sabia per qual raho lo 
uit Rey había fet desferrar lo dit comte. E dix que per 
90 con lo volia fer capita de Murvedre et lexarlo en lo 
dit loch ab CCC hornens a cavall c ab a! tres conipan- 
yes e que li havia en cor de fer be e merge axi be con 
rich hom algu que fos en tota Castella. íntenogat con 
o sabia e dix que axi o oy dir comunamcnt a tots 
aquclls qui eren ab lo Rey de Castella ne cabien en sos 
afeers. Interrogat si sabia per quina rabo lo dit Rey vo- 
lia fer aylal be o merce al dit comte Dosona. E dix que 
babia oyt dir comunamcnt en lo dit loch de Murvedre 
que per ^0 con se deya quel Rey Darago havia fet m*- 
tar En Bernat de Cabrera pare del dit comte e lo dit 
conjte volia esser en servey del dii Rey de Castella lo 
uit Rey entenia e volia fer aquesta merce al dit com- 
te. Interrogat si sap ques seguis axi de fet quel dit 
comte roniases en Murvedre capita e dix que noy ro- 
mas ans lo dit Rcv de Castella lo feu tornar a Sibilia 



( 222 ) 
pres. Interrogat si snpper quina rabo dix que no o sa- 
bia soh'-e altres diverses coses locants lo fct den Ber- 
nat de Calirera e did comte Dosona son fill singulai- 
nient. Interioírat dix que non sabia res e ago per tanl 
con haviu fort poch temps que era ab lo dit prior de 
Sent Johan. Inteitoirat que sen deya eoniiuiament en 
la ost del Bey de Castella ne quina fmna ñera en la 
Ierra del dii Rey ne en los lochs per lo dit Hey de Cas- 
tella preses en los reines Daraiio e de Valencia. E dix 
que no sen lii deya res que ell sabes ne bagues oyt dir. 
ínterrogat si deposa per paor o per oy o per rancor o 
sin era estat instruil per aicu e dix que no deposava 
sino <;() quen sabia de veritat per lo sagrameni que 
bavia fet, 



E lo dit día de diniarts fo continuada la rece[)cio deis 
diis teslimonis en la forina se^uent. 



Berenguer Togores cavaller olim alcayt del castell 
de Cruylles tesliinoni jurat et interrogai si sabia que 
tractaments alcuns fosson esiats entre lo Rey de Cas- 
lella e En Berna t de Cabrera ad invicem o altres per- 
sones en noms lurs o \,ev ells e dix si saber que aquest 
tesíimoni eslant en lo loch de Cedrell'es quel Rey de 
Castella ba pres en regne Darago lo Rey de Castella 
amena ses íylles e ios persones que tenia del regne de 
Arago a Aluiagan fenyent que compliiia les capiíols de 
la pau que havia fermada ab lo Rey Darago en Mur- 



( 225 ) 
veilre e quo vencli al ilit loch de (^cdrcllcs on era üfjuest 
tcslimoiii e que i)arU'nl de Ma'jjrdlo passa tres ve<iades 
lo riu Debro a escusa de caeai' lo porch ab iKolla coiii- 
panya de cavall guarnida en euhert. V] deves ptjbliea- 
nient en ia ost del dit !»ev de Ci<islella (jue lo di( Uey 
de (]astella venia per pendie lo Rey Daiaiío (jue eiM en 
Sadava. E ques dix (]uel Key Darago quen liac senli- 
dh e ques muda de Sadava a I casicllo la qual cosa fo 
foi't greu al dit Hey de Castella. Inteiwogal con sal) les 
dites coses e dix que per yo con hi era [)resent con 
agos feya e oy dir a la major partida deis cavallers que 
b¡ eren ab lo Rey de Castella que ayo era gran tracio 
c planyien fort lo Rey Darago. E oy dir ladonclis aquest 
testimoni que En Rernat de (iabrera que ladonchs con 
lo dit Rey de Castella volia pendre lo Rey Darago era 
en Navarra per los traclaments do ¡;i dita pau vench 
al Senycr Rey Dar;igo a Uncaslello e quel repta íort 
porque sera partit de Sadava e quol dit Senyor li res- 
pos que no saltarla de la caca del Uey de (Castella e que 
pus segur estarla en Uncastellü que no feya en Sada- 
va. E quel dit Bornai de Cabrera respos al dit Senyor 
Rey que no li calia havcr dupte alen e (juc mal o ha- 
via fet con seré partit de Sadava que parlo que vol- 
gues desunir lo fet de la pau. Intcriogat a qul oy dir les 
dites coses e dix que diverses persones o doyen e 
quaix comunament se deye en la ost del Rey de Cas- 
tella. Dix encara que ell testimoni hoy dir que Matheu 
Ferrandez scriva secretar) del Rey de Castella era es- 
tat trames per lo l\ey de C-astella a Todela per fer los 
tractaments de la pau ab En Rernat de Cabrera e que 



( 224 ) 
per dissiniular lo fet díent (|ue seria pau eslava en To- 
(Itíla ])er m que lo Rey Darago confiant se en aquest 
feí fos pres. E decoiitinont que fo sa!)ut que lo Rey 
Daraíío se guardava de la preso lo dit Matheu Ferrau- 
áeq fort fellonanient se paili de Todela e tantost con el 
fo ven^ut al Rey de Castella se deslorba lot lo fet de 
la pan. Inlerrogat con o sap e dix que per go con ere 
present la on lo Rey de Castella era con lo dit Matheu 
Ferrandez vench de Todela e que oy dir eomunamenl 
a tots aquells que eren ab lo dit Rey les coses que 
deposa. 

Dix encara interrogat que liavia oyt dir a Antich 
Anrique^ adelantat de Murcia que ladonchs era ab lo 
Rey de Castella que En Bernat de Cabreía e altres 
qui esíaven entorn del Rey Darago feyen lo íet de la 
guerra ab gran tracio e que si no fos per ells et per 
lurs íraclamenís que! Rey de Castella no volia la 
guerra. 

Dix encara quel Rey de Castella matex personal - 
ment apres que basque pies Calatayut e allres lochs 
en Arago estant en Sibilia. Dix aquest íestimoni que si 
lo Rev Dara^o li torna va lo retine de Murcia seuons 
que sos predecessors lavien [)Ossehit e tengut que fa- 
ria pau pei'petu;d ab lo Rey Darago car ell no havia 
volentat de fer guerra ab lo Piey Darago mas aquells 
qui esíavan entorn del Rey Darago li feyen fer la guer- 
ra ultra sa voluntat. E les dil' s páranles^ relrasch aquest 
tastimoni a don Ramón de Rochafuyll qui era pres la- 
donchs en la dara^ana de Sibilia. El dit don Ramón 
respes a aquest testimoni leix me anar a mi lo Rey que 



( 225 ) 
lo 1¡ acabare ab lo Hoy Darago que ell li tornaia rcg- 
no (le Murcia e (jne fa^a pan al) ell. E aquest testimo- 
ii¡ lüi'iia dir al Rey de Caslella que don Ramón de Ro- 
ehafuyU havia dit que faria fer al Rey Darago eo que 
(¡emanava lo dit Rey de Castella sil Icxava anar. E lo 
dit Rey de Castella respos que amenas don Ramón de 
Rochal'uyll en Castella sa muller e sos filis e que li 
plahia que hi anas. Dix empero que da^o res nos seguí 
de fort ue sen parla pus. 

Interrogat si sab quel Rey de Castella trainetes 
letres an Rernat de Cabrera de sos feís nel dit Rei- 
nal de Cabrera al dit Rey de Castella deis fets del 
Rey Darago. E dix que hoc. Interrogat con o sap 
dix que comunament o bavia oit dir diverses vega- 
des a tots aquells qui cabien en los afeers del Rey de 
Caslella deis noms deis quals no sacorda de present 
quel dit Rey de Castella escrivia per ses letres de sos 
fets an Rernat de Cabrera et En Rernat de Cabrera a 
ell. E con lo Senyor Rey Darago vench ai-a la den-era 
vegada a Valencia e lo dit Rey dé (Castella se hac a le- 
var del Grau de Valencia on tenia son reyal. Dix lo dit 
Rey de Castella que ara crehia que era niort En Rernat 
de Cabrera con ell no havia sabuda la venguda del Rey 
Darago. Interrogat con o sap e dix que per ^o con o 
havia oil dir a homens de Murcia que hi eren presents 
con lo dit Rey de Castella o dix. Interrogat si ell ha- 
via vista alcuna de les dites letres ques trametien lo 
dit Rey de Castella el dit Rernat de Cabrera ad invi- 
cem o los correus que les apportaven. E dix que no. 

TOMO XXXTI i 6 



( 22G ) 
Dix encara ¡nterrogat que havia oit dir en Magallo a 
un hom que no li membra que era que lo dit honi dix 
an Bernat de Cabrera si vosSenyor vos volieis pau hau- 
ria entre aqüestes dos reys. E quel dit Bernat de Ca- 
brera respes Callats que no sabets queus deyts que 
entant de mal deu hom metre son senyor que no li 
meaibre de hom. 



Dix encara interrogat que don Pero Maca havia dit 
a aquest testimoni demenlre quel dit Pero Ma^a es- 
tava pres en Murvedre que seré confessat et que ha- 
via trames a dir al Senyor Rey Darago mol tes parau- 
les en que estava gran profit de sos afeers si o sabia 
guardar sino gran peryll e que si ell james escapara 
de la preso que si ell sabia perdre lo cors que ell afron- 
tarla de . . . .nsa En Bernat de Cabrera ques sabrien 
publicament per tuyt totes ses obres quals eren per 
ques perdie lo regne. 



interroga t si sabia la preso del comte Dosona con 
sera feta e dix que havia oyt dir an Ramón de Blanes 
que estava pres en Sibilia quel comte Dosona e don Pe- 
dro de Luna e frare Artal de Luna e lo dit Ramón de 
Blanes e alcuns altres savien mes en cor de entrar a 
Calalayut e com foren prop del reyal de! Rey de Cas- 
teüa foren sentits per los del reyal e tornarensen a Me- 
des. E con foren aquí don Pedro de Luna dix al con- 
té Dosona que sen anassen e el dit comte dix que allí 



( 227 ) 
volia meiíjar e liui se apparollar de mcnjar. E apros (jue 
hac nienjít lalcayt del loch de Medes dix ai dilcomle 
Seuvoj' anarvosen podéis car prou haveii cspay spííu- 
rament enlio a Daroca. E lo dit comte respos nou vull 
fer a^i vull sopai' e jamo. E con vonch la nit a hora de 
mija nil o de malincs lo Rey de Castella fo aqu¡ e as- 
selja lo lo( h e íeu h¡ drer-a Vlll ginys. E lo coriile 
Dosona di\ a! alcayt que anas al Rey de Castella e que 
1¡ dixes de part sua quel dit comte se comanava en sa 
gracia e que volia parlar ab ell. E lo dit alcayt a!> gran 
forga anay e parla ab lo Rey de Castella. El Rey de 
Castella 1¡ demana lo comte Dosona e don Pedro si 
eren aqui en lo loch e lalcayt 1¡ dix que veritat era 
quey eren estats mas que partits sen eran. E puys 
torna lo dit alcayt al castell de Miedos e dix al comle 
Dosona ^;o (|ue havia dit al Rey de Castella e axi que 
sen anas lo conste que segurament o podia for. E lo 
comte Dosona respos per qo sots vos bestia e neci dix 
al alcayt de Medes perqué no havets fet qo que jous 
havia dit e axi en mal guany que Deus vos do tornats 
hi enconlinent e deyts al Rey go que jous he dit quem 
coman en sa gracia e que vull parlar ab ell. E lo dit al- 
cayt quaix ab gran forca torna al dit Rey de Castella 
e dix li 00 (juel dit comle li havia dit el per conse- 
guenl feeren iraclamenís ab lo dit Rey e liuraren se a 
preso. Ais dix que no sabie res en lo dit fet. Inleri'ogat 
si sap que la preso del dit comte fos felá per manera 
de rehena e dix que ha oyt dir per tot regnc de Mur- 
cia comunament a toles les genis que la dila preso era 
rehena el no pas preso. 



228 



Dix encara' interrogat que era ver que lo dit testi- 
moni trames del loch de Murvedre un fyll den Jolian 
G. Doriola al Senyor Rey Barago dientli ques guardas 
que no tingues les treues que havia fetes ab lo Hey de 
Castella car si nos teniem lo Rey de Castella era mort 
e perdut tan poca conipanya havia e tan poch esforQ. 
Sobre altres diverses coses tocants los dits fets deis dils 
En Bernat de Cabrera e comte Dosona interrogat e dix 
que non sabia ais. Interrogat de fama de les diles co- 
ses e dix que de les coses que deposades ha era pu- 
blica faraa e veu comuna en Castella e en la cort del 
Rey de Castella. Interrogat si deposa per oy o per ma- 
la volentat o per parcialital ne si es eslat instruit de 
negu que faga aytal teslimoni dix que no. 
Fuit sibi injunctum. 



E enapres dimarts ques comptava primer dia del 
mes de octobre del any desús dit en la dila ciutat de 
Valencia fo continuada per lo dit En P. Marti la re- 
cepcio deis dits testimonis en la recepcio quis seguex. 



Lo noble En Johan Alfonso de Xerica testimoni ju- 
rat el interrogat si sabia la preso del comte Dosona 
com se feu ne en quina manera ne en qual loch e dix 
esser veritat que un dia dementre lo Rey de Castella 
estava sobre lo setge de la vila de Calatayu un hotn 



( '220 ) 
qui era de la i^inela del Uey de Castella veuch al d¡t 
Rey dientli senyor ulber¡(;:a e lo dit Rey respes que es 
e lo dit genet dix Senyor lo coinle Dosonu e don I*edi'o 
de Luna ab VI cavalcadors venien ¡)or entrar a Cala- 
tayu e jo Senyor e o sentit e son sen tornats a Miedes 
6 ells fets seguir ais de Ubeda. E lo dit Rey de Caste- 
lla deeontinent mana a aquest festimoni qui ladonchs 
era en servey del dit Rey de Castella e prescnl a aqües- 
tes paraules que ell quey anas a Miedes et ab be mil 
homens de cavall ana tantost envés lo dit loch de Mié. 
des et acerca lo. E feu se exir García f abata qui esta- 
va en lo dit loch de Miedes e demana 1¡ los dits comte 
Dosona et don Pedro de Luna si eren aqui en lo dit 
locli. El dit García f abata dix que no. E aquest lesti- 
moní dix al dit García quel Rey de Castella venia de- 
tras ell et que feya aportar ginys e que sino li o deya 
que esser los dits richs bomens en lo dit loch o no que 
consumaría lo dit loch e axi que molt li era mellor que 
lín dixes la veritat car ell sabia de cert que allí eren. 
E lo dil García ^^apata respos que ab sagrament o te- 
nía e axi que nou gosaría dir. E aquest teslimoni res- 
pos e donehs aqui son. E ladonchs aquest testímoni tor- 
na al Rey de Castella e díxli que aqui eren los dits 
richs homens. El dit Rey vench al dit loch de Miedes 
e ladonchs lo dit comte Dosona demana aquest testí- 
moni a parlament. E aquest testímoni ensemps ab Mar- 
tín Loppez et Martin Yanyes et Matheu Ferrandez de 
manament del dit Rey de Castella vench a parlar ab lo 
dit comte Dosona dientli que volía. E lo dit comte Do- 
sona dix no vull ais al Rey sino quiñi saul vida et mem- 



( 230 ) 
])res e quim ussegur de no fer mala preso. E que nom 
íor^ de fer restat ultra ma volentat. E ab avtant liura- 
rare a ell. E aqiiest tcstimoni torna o dir al Rey de 
Castella e lo Roy de Castella dix que li plahia pero que 
volia saber don Pedro de Luna si sen tenia en go que 
deya lo dit córate Dosona o si volia fer altra cosa de si 
malex. E ladonchs aquest testimoni ab los desús uo- 
menaís torna al dit comte dientli que pbahie al Rey co 
que eli li demanava e que o faria, E dix a don Pedro 
de Luna ell que enlenie a fer de si matex. E don Pedro 
respes a aquest testimoni dient certes que sin podra 
defendre que amarla mes morir que no quem liuras 
mas estich en poder de aquests vilans qui eren que de- 
continent se retrien e axi nom se quem diga bona- 
ment. E ladonchs respos lo dit comte e dix don Pedro 
que diriets ben se que aquella p'.asenteria que jo fag 
farets vos. E ladonchs tornaren o a dir al Rey de Cas- 
tella e present aquest testimoni e los dits Martin Lop- 
pez e Martin Yanyes e Martheu Feí'randez reierense 
los dits comte Dosona e don Pedro de Luna e aquells 
qui ab ell eren al dii Rey de Castella empero de la 
seguretat quel Rey de Castella promes de fer al dit 
comte Dosona lo dit comte demana albera que fos sub- 
signat de raa del Rey de Castella lo qual albera lo dit 
comte matex decontinent soscrivi de sa propria ina. E 
lo Rey de Castella de sa ma lo signa ey escrivi son 
nom. Iníerrogal si sabia que aquesta preso del dit com- 
te Dosona se fees per manera de reheua e dix que no 
o sap per quina iutencio se feu mas be sap de cert 
que si fer o bagues volgut lo dit comte sen pogara es- 



( 231 ) 
ser be anat sens tot peryll que ben liac prou espay cor 
ell testimoni fo lo primer horn que plega al dil locl« de 
Miedes per manament del dit Rey de Caslclla que en- 
cara noy havia vcngut algu e puys vinguey lo jjrior de 
Scnt Johan qui ladonchs era que ai'a es maestre de Al 
cantara e puys da! tres. 



Interrogat si sabia que Ramoo de Castellbell fes e»- 
tat trames por lo comte Dosona con vench de Murve- 
dre en Cathalunya a la comtessa Dosona muller del dit 
comte el a la vezcomtessa de Cabrera mare sua que 
sisquessen de la térra e senyoria del Senyor Rey Da- 
rago per vcnirsen a Castella et que feessen al^ar con- 
tra lo Rey Darago la térra e lochs e castells deis com- 
dat Dosona e vezcomdat de (labrera e dix que axi o 
havia oyt dir al prior de Sent Johan de Castella aquest 
testiiDoni estant en servey del Rey de Castella que li 
demanava sis pensava ques pogues fer per res que les 
dites comtessa e vezcomtessa poguessen exir de la tér- 
ra del Rey Darago e que los lochs de lur térra se al- 
^.assen. E aquest testimoni dix que la exida lur nos po- 
día ben fer sino per la part de Franga quant era al al- 
^ar de la térra que leu si podía fer pus los alcayts que 
tenien los castells hi consentíssen. 



Interrogat quina preso fo feta al dit comte Dosona 
per lo dit Rey de Castella et dix que nuil temps li fo 
feta mala preso ans yee aque«t testimoni diversos ve- 



( 232 ) 
gades quel Rey de Castella lo anava veuie es vehien la 
un al) laltre e lo Rey li tranietia de ses viaudes forí 
soven. 



ínterrogat quina cara feu lo dií comte Dosona con 
se vee en poder del dit Rey de Castella en aquella ho- 
ra ques fo retut e dix que bella es xuñiva es rehia ab 
ell üxi con si res no fos esíat 90 que no feya algu deis 
altres qui foren preses ab ell ans apparie be en lurs 
cares que eren irists el despagats. E vee molíes vega- 
des aquest lestimoni que eslanl lo Rey de Castella so- 
bre lo setge de Catalayut quel ditcointe Dosona caval- 
cava ab lo dit Rey de Castella es rebia es trufava ab 
ell e axi matex lo vee exir un dia que feyen mostra e 
lo dit comte vench a mirar la mostra. 



Dix encara interrogat que per nuil teraps no vee 
quel dit comte Dosona fees mala cara de sa preso ans 
eslava axi pagat et alegre que si podia mes fer de ques 
maravellava fort aquesl testimoni. Dix encara que vee 
en-Murvedre quel Rey de Castella feu fer al dit comte 
Dosona con loy fey venir axi bell lit con lo feera fer 
a si matex e que havia axi compliment en la sua cam- 
bra de confits e de ^0 que ell volia con sino fos pres 
6 que ayíantes fembres con volia li amenaven. 



Interrogat si sabia per quina rabo lo dit Rey de Cas- 



( 23:J ) 
lella feu venir lo tlit conito Dosona a Murvcdre e d¡K 
que per yo ([ue feos liait;inu'iits ab los amielis e pa- 
renls que lia en Ai'aiio conlia lo Rey Darago no sap em- 
pei'o que sen setíui. Interrogat si sabia quel dit comte 
Dosona feos letres deya a Araíro a neitu de traclaments 
contra lo Rey Daiago ne si hi trames persona alimona 
qui fees los dits traclaments e dix que no o sabia. 



ítem fo interrogat si sabia quel Rey de Castella ba- 
lines íraetamens alcuns ab ¥m Bernat de Cabrera nel 
dit En Beinat de Cabrera ab lo Rey de Castella e dix 
que no o sabia de ceiia sciencia mas que ñera íama 
publica en Castella. E ((ue ell matex testimoni oy dir 
al Rey de Castella que! Rt>y Darago no podia res fer 
que ell no o sabes. E encara vee et oi moltes vegades 
que con amenaven alcuns homens catius de la térra 
del Rey Darago al dit Rey de Caskdla quel Rey de 
Castella los demanava En Bernat de Cabrera que feya 
ne si era sans e si era ab lo Rey Darago. Inlerrogat si 
sabia quel dit En B''rnaí de Cabrera se letrejas o ira- 
meses lelres al dit Rey de Castella ne lo dit Rey de 
Castella al dit En Bernat de Cabrera e dix que vee en 
Mui'vedre un dia que M;ii"tin Loppez tenia una letra que 
dix que era venguda den Bernat de Cabrera al Rey de 
Castella la qual lo dit Maitin Loppez mosíra a aquest 
testimoni e aquest testimoni conecb be en lo sobres- 
crit que era scrita de ma del dit En Bernat de Cabre- 
ra e dix aquest testimoni al dit Martin Loppez aquesta 
letra escrita es de nía de don Bernat. Dix lo dit Mariin 



( 234 ) 
Loppez hoc. No sap empero aquest testimoni que 
contenia la dita letra car no la legi jassia que le pe- 
gues haver legida si sagúes volgut. Dix encara inter- 
rogat que sabia aquest lestimoni que con lo vegcomte 
D¡}'lla ib pres a Magallo que En Bernat de Cabrera 
vench a Remolinos que es ora del riu Debro e aquí 
vengren homens a cavall del reyal del Rey de Castella 
e que foren cridats per part den Bernat de Cabrera e 
que per lo dit En Bernat de Cabrera per eüs trames 
una letra al Rey de Castella la qual sab de cert aquest 
testimoni que bague lo dit Rey de Castella. Interrogat 
con o sabia que! dit Rey bagues bauda la dita letra e 
dix que per qo con li o digueren aquells de la gineta 
del dit Rey de Castella ais quals lo dit En Bernat de 
Cabrera la havia donada qui !a adugaren e la donaren 
al dit Rey de Castella e m^o matex li dix un escuder seu 
castella qui era ab ells. Interrogat si sabia quel Rey de 
Castella trameses letres al dit Bernat de Cabrera dix 
que no bo sabia que ell o bagues vist mas que era fa- 
ma publica comunament per tots en lo real del Rey de 
Castella quel dit Rey scrivia de sos aíeers al dit En 
Bernat de Cabrera el dil En Bernat al dit Rey de Cas- 
talia deis afers del Rey Darago. 



Interrogat si sabia quins tractaments ne quals bavia 
entre lo Rey de Castella e lo dit En Bernat de Cabrera 
6 dix que no o sabia de cert mas be bavie oit dir co- 
munament entre aquells de la casa del Real del Rey de 
Castella q>^e los tractaments den Bernat de Cabrera 



( ^235 ) 
eren que dctenis lo licy Darago que no acorregues a 
sOvS loclis o ((lie (li^stoliíues que batalla nos pegues fer 
ontiv los (lits (los Kevs. 



Inlerrogat si havia \ isls venir coiicus den Bernal de 
Cabrera o per part siia al Rey de Caslella e d¡x que no 
be es vei' tnn' havia vists venir diverses vegades aquelis 
í\ lis de eavalleis o escuders que eren licenciáis per lo 
Rey de Caslella que servissen al comte Dosona al Rey 
de Caslella e parlar ab ell no sab empero de que. 



Interrogat si sabia que lo dit En Bernat de Cabrera 
con era en Murvedre per lo iractamenl de la pau dixes 
a Marti Yanyes aqiielles paiaules que don Pero Maca 
trames a dir al Senyor Rey Daiago per lo rector de 
C;irc-5'e dix que no pero be sabia quel dit En Bernat 
dtí Cabrera parla tol sois en una cambra en Murvedre 
ab lo Rey de Caslella e acó sab be lo comle de 
Denia. 



Dix encara interrogat que con digeren al Rey de 
Caslella que En Beinat de Cabrera era morí que feu 
molt Ríala cara e feu appares que li era fort greu e 
dix moltes vegades que niala hora fos del seu morir. 



Interrogat si lo Rey de Caslella h*a hauts certs ar- 



( 236 ) 
dits deis afeers del Senyor Rey Darago depuys que En 
Bei nat de Cabrera fo pres e dix que sabia de cert que 
non liavia haul ardií algu ans sabia que si no fos peí- 
dos homens de casa de don Euleilo que vingueren al 
dit Rey de Castella sobre lo Grau de Valencia on te- 
nia son reyal e quel f\ey de Castella se maravella 
aytant de la venguda del Senyor Rey et de la armada 
de la mar con si vees volar un ase e que o tenia per 
impossible ques pogues fer. 



Interrogat si sabia persones alcunes qui sabessen res 
en los dits affers dix que no que sien dega ep Arago 
ne aades li acort. 



Interrogat de fama de les coses desús dites e dix que 
de tot 90 que ell ha desús deposat es fama publica e 
veu comuna en Castella. 



Interrogat si deposa per oy rancor etc. el si fo ins- 
truit etc. dix que no. 



Fuit sibi iniunctum etc. 



Diluns ques complava a VIÍ dies de octobre del any 
desús dit en la dita ciutat de Valencia fo continuada 



( 237 ) 
la i'cccpcio deis tlits testimonis en la forma segiient. 



En Vidal de Yilanova cavaller tpstimoni jural c ¡n- 
terrogat si sabia que aleuns Iractaments fossen estats 
entre lo Rey de Castella et En Bernat de Cabrera e dix 
que era verilat que lo dit Vidal fo trames per l'o Sen- 
yor Rey en missatger al Rey de Castella qui ladonehs 
era en Sibilia e con fo en Sibilia un dia que ell hac 
empres de parlar ab lo Rey de Castella e aquest tcsti- 
moni fo en la cambra on era lo dit Rey presetíts lo 
maestre de Senl Jago Martin Loppez el Martin Yanyes 
et Matheu Feri-andez lo Rey de Castella dix a aquest 
testimoni si havia hautardit Darago e aquest testimoni 
respos al dil Piey que no e dix al Rey si navia ell haul. 
El dit Rey li respos que un sen corren era vengut 
Darago e que havia aportada a el! una letra den Bernat 
de Cabrera e dix a Matheu Ferrandez son secretari 
qui alli era present que donas a legir a aquest testimo- 
ni la letra qne En Bernat de Cabrera li havia tranie- 
sa e Matheu Ferrandez tantost dona la letra que era 
venguda al dit Rey del dit En Bernat de Cabrera a 
aquest testimoni. E aquest testimoni legi la dita letra 
et era feta la dita letra per capilols. E lo^irimer capí- 
tol contenia quel dil Bernat de Cabrera havia parlat ab 
lo Senyor Rey Darago sobre lo fel deis DC homens a 
cavídl quel dil Rey de Castella li demanava e que ha- 
via fet lo dit En Bernat de Cabi-era ab lo Senyor Rey 
quals li Irametria deis quals serien caps lo con)te Do- 
sona son fyll el dit Bernat de Cabrera pero que aleuns 



( 238 ) 
del consell del Senyor Rey hi contrastaven mas quemas 
que no eontrasíant lo dit contrast se ftuMa e quel dit 
Btrnat de Cablera dins breus dies ab los dils, DC ho- 
mens a o valí iría envés lo d'.t Rey de Castella empe- 
ro que no podien anar axi tost per (*o con se duptava 
que les companyes blanches qui eran en les partidos 
de Navarra no enlrassen en Arago per danipnificar e 
que dec'ontinent que les dites companyes fossen passa- 
des qiiel dit En Bernat de Cabroia ab los d'its DC lio- 
mens de cavall iria la on fos lo dit Rey de Castella per 
complir son manament. Encara havia en un altre ca- 
pítol de la dita letra que les conj[)anyí^s blanches se 
dehie que irien envers les parts de Castella et axi de- 
ye al Rey de Castella que sen apercebis. E altra capí- 
tol de la dita letia conicnia que sobre lo fet quel dit 
Rey de Castella et lo dit Bei'nat de Cabrera se sabien 
serie lo dit En Bernat de Cabi'era ab lo dit Rey de 
Castella dins breus dies e que sobre aquell fet se íarie 
q.o quel dit Rey de Casiella manarie et ordinario de les 
quals coses aquest tesliíiioni se maravella íbrt et hac 
mala sospita contra lo dit En Bernat de Cabrera ente- 
nent e crehent que cll havía alcuns auls tractaments 
ab lo dit Rey de Castella e ago per tal car ladoncbs lo 
Rey de Castella havia feta pau ab los Reys moros et 
no feya guerra ab alcu ans tots los seus froníallers se- 
rien de son manament tornáis a Sibilia e dintre térra 
et que demanas al Rey Darago los DC homens a cavall 
bague gran rabo aquest testímoni de dupíar en lo dit 
fet e de haver sospita contra lo dit En Bernat do Ca- 
brera que no fossen auls tractaments entre ell el dit 



í 239 ) 
Roy de Castella. E por r.o oncnra car los cornpanyes 
blanchcs de que la letra del dit En liornat de Cabrera 
feya meiicio sabia ben de cort aquest testimoni que no 
eren ladoncli en totes les fronteros del Rey Darago ne 
del Rey de Navarra ne enoaia en tot-a lengua doeb ans 
eren en lestrem de les partidos de Francia e no sabia 
hom que ios verital nos doya que deguessen venir en 
les partidos Darago ne de Navarra perqué senbiant- 
ment havia raho aquest testimoni de baver la dita sos- 
pita e presumpcio contra lo dit En Bernal de Cabrera 
e majorment per les paraules cluses que eren en aquell 
capitol que doya que sobre lo fot quel dit Rey de Cas- 
tella el dit Bornat de Cabrera so sabion se farie con lo 
dit En Bernat de Cabrera fos ab lo Rey de Castella (;o 
qnel dit Rey de Castella manarle et ordinario. E apres 
que tot n(^o fo fot sobre paraules de la perfecelo del 
matrimoni ques devia fer del fyll del Rey de Castella 
ab la infanta dona Elionor fylla del Senyor Rey parti 
aquest testimoni del dit Roy ab bonos paraules e lo dit 
Rey de Castella feya semblant que li plahia fort el era 
molt pagat del dit feto era fort cuytat ques foes e vench 
sen aquest testimoni al Senyor Rey Darago e quaix 
aytant con aquest testimoni ío la on lo Senyor Rey era 
quaix aytantost torna la guerra d§ CastoMa e ago vench 
segons que oy dir aquest testimoni por tal con un por- 
ter que ora del Rey de Castella ab lo Senyor Rey e li 
dem.anava los diis DC homens a cavall o VI gáleos ar- 
mades sen torna ab tal resposta quel dit Rey de Cas- 
talia torna decontinent la dita guerra. ínterrogat si sa- 
bia que altres tractaments alcuns fossen estats entre 



( 240 ) 
lo dit Rey de Castalia et En Bernat de Cabrera dix 
que no. 



Sobre alires diverses coses tocanls lo fet del dit En 
Bernat de Cabiera e la preso del comte Dosona. Intei- 
rogat dix que noy sabie res de certa scieneia mas que 
era fama publica en tota la térra que per los ti'acta- 
ments den Bernat de Cabrera sera pcrdut es perdia tot 
lo regne. 



Interrogat si deposa per oy raneo." etc. et si fo ins- 
truit etc. dix que no. 



E part aro divenres ques compíava a XI dies de oc- 
tobre del any desús dit en la ciuUit de \alencia fo 
continuada per lo dit En P. Marii la recepcio deis dits 
testimocis en la seauent forma. 



Francesch Soler habitanl en Valencia que solia estar 
en Murvedre testimoñi jurat eí interrogat si sabia lo 
Rey de Castella perqué havia fet venir lo comte Doso- 
na ara con lo dit Rey fo la derrera vegada en Murve- 
dre. E dix que era veritat que eslant aquest testimoñi 
en Murvedre un dia del qual no li acorde oi dir a un 
castella lo nom del qual no li niembie quel Rey de 
Castella feya venir lo comte Dosona a Murvedre e 



( 241 ) 
aqucst testimoiii dcniína al dil castella per ([nina raho 
lo (lit Hoy feya vonir lo dil oonile ct dix que per (•() 
quel volia íer capila de Murvodic e Icxar lo aqui ab 
CCC de cavall. E acjuest testinioni deraana al dit cas- 
tella lo dit Key perqué o feya ne con se poria fiar en 
lo dit cornte e lo dit Castella respes que per (;o con 
lo Rey Daraiio halda niort En Bernat de Cabrera pare 
del dit comte lo qual era mort en ct por servey del dit 
Rey de Castella lo Rey de Castella havia en cor do íer 
be et merce al dit comte Dosona e que lin entenia a 
fer aytaiit con a ricli liom negu que ios en Castella. E 
puys \iu aquest testinioni quel dit comte de fet ven- 
gue a Murvedre e con sabe lo Rey de Castella que En 
Bernat de Cabrera no era mort feu tornar lo dit comte 
pres en Castella e ques deye que nuil temps nol feu 
desffcrrar. 



Interroí;al de quina condicio era lo dit castella dix 
les dites páranles a aquest lestimoni e dix que era hom 
de cavall e que no soláment havia dites les coses de- 
sús dites a aquest testimoni ans encara les havia dites 
en la pla^a de Murvedre pnblicament davant molts. 



Interrogat si sabia que En Bernat de Cabrera ba- 
gues tractamenls alguns ab lo Rey de Castella ne ques 
trametessen letres la un al altre el dix que no o sabia 
mas quen era fama publica entre to'.s aquells qui eren 
ab lo Rey de (^astellíu 

TOMO xxxii. \1 



í 242 



interrogat si sabia quel comte Dosona bagues trames 
un fyll de cavallcr en Catbalunya a la comlessa Doso- 
na e a Ja vegcomlessa de Cabrera que sisquessen déla 
senyoria del Senyor Rey per venirsen en Castalia et 
feessen al^ar la ierra deis dits comdal e ve^comdai e 
dix que era ver quel Rey de Castella estant en Murve- 
dre bavia fet desferrar un fyll de cavaller daque'ls que 
servien lo córate Dosona e deyes quel devia trametre 
en Catbalunya e segons que oi aquest testimoni que 
ana lo dit fyll de cavaller en Catbalunya no sap empe- 
ro perqué e ais dix que no sabia en les dites coses. 



Sobre altres diverses coses tocants Ips fels del dit 
En Bernat de Cabrera et de son fill interrogat dix que 
nov sabia res. 



Interrogat si deposa per temor oy rancor etc. et si fo 
instruit etc. dix que no. 



Foli manat que o tingues secret. 



De facto nobilis Bernardi de Capraria et comitis Au- 
sonie. 



( 24'J 



Die jovis \X.!X dio madii anuo a naliviíate Domini 
MCCCLX quinto. 



Lonrat En Pon^ Burgués ciutaúa de Bai'chinona tes- 
timoni júrale ¡nlerrogat sobre les coses demunl diles 
et dejus scrites d¡r Vei-itat que sapia e spccialmonl so- 
bre la preso del comte de Osona e dix que noy sable 
ais salvant que ha oyt dir a alscuns castellans daquells 
qui son slats preses en la galea que ara novcllament 
han presa les galees noslres en les quals ore aquest 
testimoni que ells havien vist moltes et diverses ve- 
gades que io dit conste de Osona era ab lo Rey de Cas- 
lella en lo lorli de Aiguisire et que anave solí sens tols 
ferros el sens tota garda et cavalcava ah sperons ab 
rosi genet et ab mulos et caváis et tot <;o ques volia 
el cable e era en consells del dit Rey de Casíella c 
anava a cassa ab lo dit Rey de Casíella et menys dell 
et axi con se volia et que tots los altres qui íbren pre- 
ses ab lo dit comte et los altres del Rey Daragopreso- 
ners stavon (¡reses et íerrats axi con se solien. Dix en- 
cara si haver oyt dir a alscuns do la xurnia de la dita 
galea pi'csa ques deya en Casíella que lo dit Rey de 
Castella volia fer almiray seu lo dit comte Dosona. ín. 
terrogat qui eren presens con los dits carUellans deyen 
les dites páranles a aquest testimoni et dix que noy 
eren si no los castellans con sccretament los inlerro- 
cava aquest testimoni. Dix encara demanat que los dits 



( 244 ) 
casíoUans ais quals ha oyt dir les dit(?s coses entre los 
altres son Alvero Nunyis Cabassa de Yaques e Corna- 
xo e lo comit de la dita galea e molts daltres los noms 
deis quals no sab. 



Die veneris XXX die madii auno predicto. 



Blascho Cornaxo de Vilarpando del regne de Caste- 
lla lestimoni jurat et inlerrogat sóbreles coses demunt 
dites et en special sobre la preso del comte de Osona. 



Lonrat En Bort de Gravalosa testimoni jurat e in- 
terrogat sobre les coses demunt dites e en special so- 
bre la preso del comte de Osona et dix si ago saber 
solament que dimecres prop passat bora del seyn del 
ladra aquest testimoni de manament del vescomle ma- 
na a casa de madona den P. de Muncada on posa la 
Senyo^a Reyna un castella apellat Cornaxo qui ara os 
stat pres ab allres per les galeas nostres e con lo dit 
Cornaxo fo aqui aquest testimoni present madona Si- 
bilia de Muntchada demana al dit Cornaxo si conexia 
son frare della go es Pedro de Luna e lo dit castelia 
respos que och et puys demanali on era et e!l dixli 
quel havia vist en Sibilia ab lo Rey de Castella et la 
dita dona dixlí si a Tholedo sta pres veritat es dix ell 
mas lo Rey de Castella lo feu venir en Sibilia con hi 
fo parla ab ell et tanlosl fculo tornar a la preso de Tho- 



( 2i5 ) 
ledo. E apres demana la dita dona al dit Carnaxo del 
cornte de Osona s¡ anava solt et ell respos queoch que 
anave cavalcant ab lo Rey de Castella e la dita dona 
demanaÜ quina era la raho quel comte anave solt ct 
En Pedro de Luna stava pres et ferrat et lo dit Corna- 
xo respos lo Rey ho sap. Altres paraules ne al tres co- 
ses no hoy dir aquest leslimoni. 



Lonrat En Francesch de Muntbuy testinioni juraí e 
interrogal sobre la preso del comte de Osona et dix si 
saber ago solament que aquest lestimoni era en la ga- 
lea dei vescomte de Cardona et encontraren una co- 
cha de un janoves et stant aqui ab la dita cocha viren 
dues galees de castellans et lo dit vescomte mana al 
dit janoves que no entras pus avant ans que sen tor- 
nas vers Malicha per ^.o que no sabesen lenga. E lo dit 
vescomte a la nit dona cassa a les dites galees et pren- 
guerenne una et puys encontraren altra vegada lo dit 
janoves qui era a Cadis et sera vist ab lo Rey de Cas- 
tella con se fon parlit de les dites galees nostres et lo 
dit vescomte demana lo dit janoves de quel havie de- 
manat lo Rey de Castella et lo dit janoves deya li quel 
havie demanat qui era ab lo dit vescomte et lo ves- 
comte demana lo dit janoves de la preso del dit comte 
de Osona lo qual jenoves li dix aquest testimoni pre- 
sent et hoyenl que ell havie vist quel comte de Osona 
era present en lo consell del Rey de Castella et quel dit 
comle axi matex havié demanat al dit jenoves qui era 
ab lo dit vescomte de Cardona. Dix encara demanat si 



( á4U ) 
h:tvtíi' 0} t dir ais castellans qui son stuts preses ara 
iioveüament ab la dita galea presa e en speciai a aqiiell 
qui ha nom Coniaxo quel dit comte de Osona anava 
eí; síavo et ja}ia ab Marti Anyis et en la sua galea et 
quel Rey de Castella lo 1¡ havie comenat et que anave 
cavalcant ab ell sens tota allre preso. 



Divendres a XIlí de juny del dit any. 



Fiancesch Gomic; de Xibilia testimoni jiiraí e inter- 
roga t sobre les coses demunt dites et en speeial sobre 
la preso del comte de Osona e dix esser ver que aquesl 
testimoni havic vist en lo loeh de Alguizira !o dit com-' 
te de Osona qui ibat eques in quadam muía eí cum ip- 
so ibant dúo cathalani qui serviebant dicto comiti in 
ómnibus suis necessariis et quod ibat quasi continué 
cum dicto Rege Casteíle lam per tertans quam per ma- 
re et quod venerat ad dictum locum in quadam galea 
cum ipso Rege Caslelle. Interrogatus ctiam dixil quod 
comuniíer gentes diceltanl quod diclus comes eral 
in dicto loco lanquam captus et quod aliqui homines 
eusíodiebant eum tamen bic testis non vidit dictum 
comitem capíum nec existentem in aliquo eaplione. 
interrogatus si scit qua de causa dicíus comes venerat 
in dictum Iocuid et dixit se nescire nec audivisse d¡- 
ci. Drxit etiam interrogatus se videro dictum comitem 
per duas viccs qui!)us ipsum vidit euntem Valde letum 
scu cum facie leta. Interrogatus si scit qui erant dicti 



(247 ) 
calhalani (jui servlebaiil dicto coiniti et dixit se nes- 
cire. Dixit etiain interrogatus quod omnes alii calhala- 
ni capti in Xibilia slabant capli nisi dictus comes et 
predicti dúo qui serviebant sibi. Interrogatus si vidit 
aliqíia vice dictuin «'omilem ferenlcm aliqua fcrrarr.en- 
ta in tibüs vcl in alia parle sui corpoiis et dixit 
quod non. 



Post hanc die lune XX III- die junii anno predicto 
venerabilis Dcinardus Cunill de domo domini Regis 
de mándalo sibi fado per illuslrem dominam Reginam 
presentavit et tradidit venerabili Petro ga Costa bajulo 
Calhalonie generali et Berengario de Cortilio Jurispe- 
rito quandam lilleram papiream clausam quod dicte 
illustri domine Regine dii'igebatur cujus littere epi- 
grama seu subscripcio eral talis A la molt alta Sen- 
yora la Senyora Reyna Barago. Quam literam dictus 
venerabilis Petrus 9a Costa apperuit et eam in presen- 
tí processu inseri jussit cujus tenor talis est. 



Senyora sapia la voslia gran altea que jo he reebu- 
da una letra vostra per la qual me manavets que jo 
reebes informacio daiscuns castellans filis de cavallers 
e homens de paratge et daltres que agi fossen qui ha- 
guessen conexenga del comte Dosona et aquelís be et 
diligeniment interrogas. 



( ¿48 



Iníorrnacio recepla iii Majorica super fado coinitis 
Dosoiía. 



Die lune XVI junii anno a nativitate Domini MCCC 
LXV. Cum nobüis dominus Olio de Proxida miles ge- 
rens vices géneralis gubernaloiis regni Müjoricc rece- 
pisset quandam Hteram clausam per serenissimam do- 
minam Reginam Aragonum sibi missam cujus supras 
ci'ipcio erat tah's. 

AI noble e amat nostre mossen Nolfo de Proxida 
líortaat veiis de governador en Mallorques. 

Et tenor ¡ntrinsequs est talis. 



La Revna. 



Mossen Nolfo nos havem entes que en la galea que 
lo vescomte pres del Rey de Castella la qual ha tranie- 
sa aqui a Mallorques ha alscuns filis de cavallers e bo- 
mens de paratge e altres qui han conexensa del comta 
Dosona e dien que va solt sens guardes e ques monta 
en lestol quel Rey de Castella tramet en aquestas 
partides. E nos volriam fort saber aquestas noves per- 
queus manam que vos present un bon notari e ab- 
te ¡nlerroguets los dits homens diligentment de tot qo 
que sapien del dit comta Dosona e en quina manera 



( 2.Í9 ) 
lo ti'íu'tu lo Ilev lio (^iislclla «; <;o que sen deya entre 
ells e eneai'U deis allres (jui son presos en poder del 
dit Rey car nos liaveni entes que! dit comta enten 
a liurar al Rey de Castella alseuns castells seus da^a 
en Catalunya. E ax¡ interi'oírais los diligentinent e íels 
fer bones provisions en atpieix leiíne c ([ue stiguen 
aperí^ebuts e tanlusl nos tivunelets la iur dejjosicio se- 
¿¿ellada ab vosire sa!;ill a nos o al íeel noslre En P. 
Sacosla batle general de (Catalunya iiuiíisen scriu pus 
larch per sa letra. Dada en Barchinona sots noslre sa- 
gell secret a III dias de juny en lany MGCCLXV. 



Et dictas dominus Olfo volens mandata dicte domi- 
ne Regine et alia in dicta littera contenía exequi et 
eomplere. Pro tanto idern nobilis asistente sibi venera- 
bili Guillermo Geraldi licentiato in legibus assesore 
suo et vocato in hjh pro notario et seriplore Geraldo 
Ducis notario et scriptore inquisitionum curie guber- 
nalionis Majoriee processit ad inquirendum el reci- 
piendum informalionem de et super conlenlis in dicta 
littera reginali a castellanis et precipuo a quibusdam 
fdiis militum seu de paratico qui nuper ducli fuerunt 
Majorice et capii per nobiiem viceadmirantem in mo- 
dum sequentem. 



Gossalbo de Garrió babitator loci de Garrió regni et 
dominationis Regis Castelle testis juratus et interro- 



( 250 ) 
gatus super ¡nterrogatoi'üs infrasciiplis direre verita- 
tem. Et primo si cognoscit coraitem Dosona filiuin 
Bernardi de Capraria quondarn. Et dixit quod sic et 
pro illa die qua iste et alii de galea in qiia iste ibat 
fueriint positi per vim per Regem Casteüe in dicta ga- 
lea vidil dictum comiíem in litore maris in loco de Ai- 
gisira equitantem ét alus diebus antea viderat etiam 
illum equitantem in loco de Algisira in quadam muía 
et letro eum in eadenn muía equitabat quidam homo 
castellanus videre hujus cnjus nomen ignorat et equi- 
tabat sine custodia spatiando ibidem et equitando cum 
Rege Castelle et eum associando. 

íntertogatus si dictus comes dcbebat venire cum sto- 
leo dicti Regis Castelle. Et dixit quod secundum opi- 
iiionem et dictum omnium quod sic et quod dicebatur 
quod debebaí ¡re in galea Martini Yanyes castellani. 

Inti'rrogatns si scil quod dicius comes fecerit sacra- 
mentum et homagium dicto Regi Castelle quod esset 
homo suus. Et dixit super eis nichil scire nec dici au- 
divisse. 

Interrogatus si scit vel dici audivit quod dictus co- 
mes deberet daré castra vel loca ipsius comitis dicto 
Regi Castelle. El dixit super eis nichil scire. 

Interrogatus in quo loco dictus comes hospitabatur 
in loco de Algisira. Et dixit quod juxta lalcasser dic- 
ti Regis. 

Interrogatus si dictus comes statseustabatsub custo- 
dia vel alias captus de noctevelde die cundo cum dicto 
Rege Castelle. Et dixit quod dictus comes non habet 
custodiam de nocte nec de die ymo lenet suum hospi- 



( ^^5J ) 

tiiim ubiciHiiquc vadil cinii 'lirio Rege seeuníluin 
quod sibi iniinslralur. 

Interi'Oiííitiis a quo tem[)()i(í ciiía vidit diclum com¡- 
tem euntcm abs(jue custodia ct vinculis. Etdixit quod 
a tem[)orc citra quo stolcuní novitcr factuní per dic- 
tum regem í'uit iueoptuuí cum antea vidisset euní com- 
peditatum in drassana Sibilio sicut alii catalaui erant. 

Intenogatus si in consiliis que l\ex ('Mistelie tenct 
interest diclus comes Dosona yel alias vocalur per 
dicluu) Hcuem. Et dixit se nescire. 

Intenogatus cujusniodi status vel conditionis est is- 
te, Et dixil ([uod est genorosus sive íillo dalgo et est 
de ])aIatio. 



Johannes Examenis de Siiulia testis juralus et in- 
terrogatus super inteiTOgaloriis infrascriptis dicere ve- 
litatem. Et primo si cognoscit comitem Dosona. Et di- 
xil quod .sic. 

ínteirogalus si Rex Casielle tenet dictum comitem 
capto i!) vel sub custodia. El dixit quod in dio Pasee 
próxima pretérita diclus comes íuil ejeclus a caplio • 
ne in Sibiüa et fuit comendatus Martino Yanves et ex- 
tune cum illo ivit usque Algisiram et etiam comedit 
et dormivit el cum codem comité equitabat quidam 
homo dicti Martini Yanves viíielicet in anquis mulé. 

Inlerrogalus si diclus comes debebat venire seu iré 
cum stoleo dicti Regis Gastelle et dixit audivisse dici 
ab illis qui sunt de palatio dicti Regis quod sic et quod 
debebat habefe per se unam galeam. 



( á5i^ ) 

Inte.TOgatus si scit vel dici aiuiivit quod dictus co- 
íiiesloctM'it sacF'amontum et liomniiiiim dicto Regi Cas- 
lelle quod essel lioni o suns et dixit se nescii'c, 

Íníe5'i'();^atus si scit \l'\ dici audivit quod dictus co- 
jiies tractasscl cu ni Hef.>e ('iistelle (uiod i[)se comes de- 
beré! üjjer.u-e seu íradere al¡(jUod caslrum suum dicto 
Regi et dixit se lu'scií'e. 

Sníert()í¿aUis in qiio loco dictus comes hospilabatuí* 
iu loco de Algisii-a et dixit quod credit quod cum dic- 
to Martillo Vanyes. 

hilerrogatus si diclus Rex convocat in consiliis suis 
et seciriis dictuiií romitem. ¥j dixit (jiiod non sed l)e- 
iie scií (juod ruin l\c\ coTiedil íjuod dictus comes slat 
pedes ante eui)i. 

interrogaius si dicUis comes lia]>et aliqíiod oíiciiim 
sei'viendi dicto Slegi. Et dixit quod non servit sihi in 
ídiíjiio nisi ([uod stat ante <'uni. 

Interrogallís si ante dictira festum Pace dictus co- 
mes stabat caplus aut sul) cusiodia, Et dixit (juod sit 
cum compedibus íerreis in lalcasser Si!)ilie. 

liiterrouatus cuiusmodi status vel condiíionis est is- 
te. Et dixit quod est filio dalgo. 



Jobannes Rodrigues de Sibilin teslis juratus el inler- 
rogatus supcr inteíT ogatoriis ¡niVasci'i})tis dicere veri- 
íatcm. El primo si cognoscit comitem Dosona et di- 
xit quod sic. 

Intei'i'ogaíus si d ictus ( ornes crat eaptus vel sub cus- 
todia alicujus. Et dixit (juod non ei'.'it eaptus bcne ta- 



( 25;j ) 

men erat sub custodia Maitini Yanyes sinc compodi- 
bus ct liganienlis. 

InteiTOgalus a qiio toinpore citra dic-tus comes íuit 
Iraditus sub custodia dicti Marlini. Et dixit quod a 
lenipore Paye citra. 

Interrogatus si dictus comes debebat iré ct venire 
cum slolco Hegis Castelle. ht dixit quod sic ci eliam 
dixit audivisse predicto Rogo quod dictus Rex prece- 
pit quod administrarentur arma dicto comiti et cuidam 
nuntio illius qui est catalanis pro sequendo dictúm 
stoleum. 

InteiTOgatus si dictus comes debebat habere galeam 
per se. Et dixit quod ymo debebat iré in galea dicti 
Martini Yanyes. 

InleiTogatus si scit quod dictus comes fecerit sacra- 
meiitum et homagium dicto Regi quod esset bomo 
suus. Et dixit boc nescire sed bene premeditatur quod 
abqui debebat faceré quia aliter dictus Rex non per- 
misisset dictum comitem taliter abire. 

interrogatus si dictus Rex convocat in consiliis suis 
seu tractalihus dictuui comitem. Et dixit quod non 
bene tamen dictus Rex facit sibi honorem sicut uni 
alii niibli. 

Interrogatus si dictus comes babel aliquod oficium 
serviendi dicto Regi. Et dixit quod non. 

Interrogatus si scit vel dici audivit quod dictus co- 
mes fecerit aliquod iractaium tam Rege Castelle quod 
ipse comes deberet liberare aliquod caslrum ipsius 
dicto Regi. Et dixit quod non. 

Interrogatus cujusmodi status vel conditionis est 



( 254 ) 
iste. Et dixil quod est íillo (laltio. 



Diego Ferrandis de Sibilia testis jmaUís et interro- 
galiis supeí- inteiTOgatoriis infrascriptis diceie verita- 
tem. Et, pnrno si cognoscit comitem Dosona. Et di- 
xit quod sic. 

Interrogatus si dicliis oomes st:.t captiis vel sub 
custodia et dixit quod anlequam Rex Castclle disce- 
deret a Sibiiia dicius comes stabat captus vjdelicet in 
compedibus ferrey* et cum custodia sed ex quo dictus 
Rex discessit a Sibilia dictus comes fuíi ejeclus a cap- 
tione predicta et venit cum diclo Rege aj^ud Algisi- 
ram et ei'at tune iu custodia Maríini Yanjcs equitando 
cum Rege et aliquoliens cum dicto Martino. 

Interrogatus si dictus comes debebal iré et venire 
cuín stoleo dirti Regis. Et dixit quod sic videlicet in 
galea dicti Marlini Yanyes et iía comuniter dieébalur 
per omnes. 

Interrogatus si scit quod dictus comes fe<-erit sacra- 
mentum el homagium dicto Regi CasteJle quod esset 
homo suus. Et dixit quod comuniter dicebatur per iio- 
raines curie dicti Regis servientes dicio Regi quod dic- 
tus comes se fecit hominem dicti Regis cum sacra- 
mento et homagio. Et dicebatur in curia dicti Regis 
quo dictus coiiies debebal tradere comiíatum suum 
dicto Regi. 

Interroga' US a quibus. hoc dici audivit et dixit quod 
non recordatur sed per omnes comuniter dicebatur in 
curia. 



( 255 ) 

Intorro{;ntus s¡ dictus (íomes ¡nteiorat iii consilüs et 
tractíitibiis dicti Regís et dixit quod sic videns in dic- 
to loco de Algisira cum Martino Yariyes et Matheo 
Ferrandis et alus de consilio. 

Interrogatus s¡ scit vel diii audivit ciiiod dicti Rex et 
comes fecei'int aliquos iiaclalus cuín ali([ii¡bus cala- 
lanis de Iradeiido aliqua loca vel castra. Et dixit quod 
non. 

Interrogatus cujusmodi status vel conditionis est is- 
te. Et dixit quod est filio dalgo. 



Johanues de Soria habitator loci de Soria regni Cas- 
telle teslis juratus et inlerrogatus dicere veritatem su- 
per interrogatoriis infrascriptis. Et primo si cognoscit 
comitem Dosona. El dixit quod sic. 

Interrogatus ubi vidit eum. Et dixit quod in Al- 
gisira. 

Interrogatus si dictus comes erat captus vel sub cus- 
todia. Et dixit quod non eral caplus ymo videbat illuní 
euntem eques in mulu cum Rege Castelle aliquotiens 
cum Martino Yanyes vidit etiam quod dictus comes co- 
medebet et bibebat aliquotiens in palalio Regís ali- 
quotiens cum dicto Martino Yanyes. 

Interrogatus si dictus comes debebat iré cum stoleo 
Regis Castelle. Et dixit quod bene dicebatur per gen- 
tes in Algisira quod dictus comes debebat venire cum 
dicto stoleo. 

ín terrosa tus si dictus comes fecit sucramentum et 
homagium Regi Castelle quod esset homo suns. Et 



( 256 ) 
ílixit se in predictis nichil scire nec audivisse. 

Interroííntus si dictns comes fecit aliqnos tractatus 
ciim al¡(¡uibus catalanis quod ¡pse eomes deberet daré 
aliquod caslrum suum sen deliberare dicto Regi Cas- 
telle. Et dixit super eiy nichil scire. 

Inlerrogatus cujusmodi status cst iste. Et dixit quod 
íillo dalíio. 



Bei'tholomeus Lopis Doroneriyan dominationis Regís 
Castelle teslis juraíus et interrogatus super interroga- 
toriis iíifrascriptis dicere veritatem. Et primo si cog- 
iioscit comiíem Dosona. Et dixit quod sic. 

Interrogatus ubi vidit illum. Et dixit quod in loco 
de Algiscira. 

Interrogatus si dictus comes ibat vel crat tune cap- 
tus aiit sub custodia alicujus. Et dixit quod non eral 
captus tamen erat sub custodia Martini Yanyes vel ibat 
cum eo equitando seu spatiando. 

Interrogatus si dictus comes debebat iré cum sto- 
leo dicti Regis Castelle. Et dixit quod diceimtur quod 
sic et quod debebat iré cum galea dicti Martini 
Yanyes. 

Interrogatus ú scit ve! dici audivit quod dictus co- 
mes fecerit sacramentum et liomauium Reí-i Castelle 
quod esset homo suus. El dixit se nescire. 

Interrogatus si scit vel dici audivit quod dictus co- 
mes fecerit al¡(]Uos tractatus cum aliquibus cütalanis 
mediante dicto Rege Castelle quod ipse comes daret seu 
deliberaret ipsi Piogi aliqua castra. Et dixit se nescire. 



( 257 ) 
Inlerrogntiis si dictiis comes iiiterest ¡n coiisilüs sen 
tractatibiis qu¡ íuint per dictum Hegem Castelle. Et 
dixii se nescire 



Roys Lopis loci de Lograre Ierre Castelle teslis ju- 
raliis ct inleriogaUís super ¡nterrogatorils ¡nfrascrip- 
tis dicere voritatein. Et primo si cognoscit comitem 
Dosona. El tlixil illuní non vidisse uisi cuín nupererat 
in loco Dalgisira. 

Interrogalus si tune dictus comes erat captus auL 
ibat cum custodia. El dixit quod ymo vidit illum iré 
eques seu oquitando cum mulaelcum Martino Yauves. 
Interroíiatus si dictus comes debebat iré cum stoleo 
Regis Castelle. Et dixit quod dicebaiur per gqnles in 
illo loco quod sic. 

Interrogalus si seií vel dici audivit quod dictus co- 
mes fecere sacramcntum et homagiuní dicto Regi Cas- 
telle quod esset homo suus. Et dixit se nescire. 

Interrogalus si scit vel dici audivit quod dictus co- 
mes feceril aliquos tractatuscumaliqnibus catalanis de 
tradendo seu deliberando aliqua castra ipsi Regi Cas- 
telle. Et dixit se nescire. 

Interrogalus si dictus comes interest in consiliis 
seu tractatibus qui fiunt per Regem Castelle. Et dixit 
se nescire. 



Alfonso Gilí de Castres terre Castelle lestis juratus 
et interrogalus super interrogaloriis infrascriplis dice- 

TOMO XXXII. ^ 1S 



( ^258 ) 
re veiiíatem. El primo si tognoscit comilem Dosonii. 
Et dixil quod sic. 

Iiilenogatus ubi vidit eum. Et dixit quod nuper in 
Algisira. 

lüierrogatus si dictus comes erat tune capius vel sub 
custodia. Et dixit quod ymo ibat solt et eques in muía 
cum uno homine simplice in anquis retro eum. 

Interrogatus si dictus comes debebat venire in sto- 
leo Regis Castelle. Et dixit quod sic secunduní quod 
dici audivit in Algisira. 

InterrogatuiB si scit vel dici audivit quod dictus co- 
mes fecerii sacramentum et homagium dicto Regi quod 
esset homo suus. Et dixit se nescire. 

Inteirogatus si scit vel dici audivit quod dictus co- 
mes fecerií tractatus aliquos cum aliquibus caialanis 
quod ipse comes deberat tradere et deliberare ipsi, Re- 
gi aliqua castra seu loca. Et dixit se nescire. 

Interrogatus si dictus comes interest in consiliis vel 
secretis qui fiunt per dictum Regem Castelle. El dixit 
se nescire. 



Nunyon Ferrandis de Xeres regni Castelle testisju- 
ratus et interrogatus super interrogatoiiis infrascripiis 
dicere veritatem. Et primo si cognoscit comitem Do- 
sona. Et dixit quod non nec ipsum vidit quod sciat 
bene tamen dicebatur in Algisira quod dictus comes 
erat ibi cum Rege Castelle. 

Interrogatus si dictus comes debebat iré cum sto- 
Ico Regis Castelle. Et dixit quod bene audivit dici 



( 259 ) 
quod dictiis comes debcbat irc in stoleo pretücto alitcr 
nescit. 

Interrogatus si scit vcl dici audivit ([iiod dictas co- 
mes fecei'it sacramenlum el liomagium IU'ííjí Castelle 
quod esset homo suus. Et dixit se nescire. 

Interrogatus si scil vel dici audivit quod dictiis co- 
mes fecerit aliquos liactatus cum aliquibus catalaiiis 
quod ipse comes deberet daré et deliberare aliqua cas- 
Ira dicto Rege Castelle. Et dixit se nescire. 

Interrogatus si scit vel dici audivit quod dictus co- 
mes intersit in consiliis et iractatibus qui fiuot per 
dictum Reíjem Castelle et dixit se nescire. 



Johannes Ferraiidis civitatis Sibilie teslis juiatus 
et inierrogatus super interrogatoriis infrascriptis dice- 
re veritatem. Et primo si cognoscit comitem Dosona. 
Et dixit quod sic quia ipsum vidit in loco de Algisira 
et antea viderat ipsum in Sibilia captum. 

Interrogatus si in Algisira dictus comes stabat cap- 
lus vel sub custodia alicujus. Et dixit quod in Algisi- 
ra non erat captus ymo equitabat in muía bene tamen 
erat sub custodia Martini Yanyes. 

Interrogatus si dictus comes debebat venire seu iré 
cum stoleo Regis. Et dixit quod secundum^quod'_ co- 
muniter dicebatur in Algisira dictus comes debebat 
iré cum dicto stoleo. 

Interrogatus si scit vel dici audivit^quod dictus co- 
mes fecerit aliquos tractalus cum aliquibus catalanis 
quod ipse comes deberet liberare aliquod castrum 



( 260 ) 
suuní dicto Reg¡. Et dixit super e¡s nihil scire. 

ínteiTogatus si scit vel dici audivit qiiod dictus co- 
mes fecerit sacramentum et Iiomauium Re^i Castelle 
quod esset homo suus. Et dixit super eis nilii! scire. 

InteiTOgalus si scit vel dici audivit quod dictus co- 
mes intersit in consiliis et traclatibus Ilegis Castelle. 
Et dixit nichil scire super eis. 



Nec non idem Bernardas Cunill de mandato dicte 
donúne Regine tradidit dicto venerabili Peíro ^a Cos- 
ta quendam processum receptum in civitate Majorice 
clausum et sigillatum sigillo officii gubeinationis Ma- 
jorice qui per eundem veneiabilem Petrum (,'a Costa 
fuit apertus et dissigillatus et traditus milii Francisco 
Formosii notario et scriptori hujus processus quid quid 
processus eral faclus super et de facto dicli comitis 
Ausonie et incipit informado recepta ele. 



Diluns a XXIII de juny del any demunt dit. 



En Francesch Julia lancer ciutada de Barchinona 
testimoni jurat e intorrogat sobre les coses demunt di 
tes e sobre aqüestes coses altres de que sera inlerro- 
gat dix esser ver que divendres prop passat bac VIII 
jorns que aquest testimoni vinent de la Ierra francesa 
fo al coll de la Perxa qui es en Cerdanya e Iroba aqui 
En Bernich de Coharans hom de paratge si cinquesma 



í 2(5! ) 
(íe cavalcadors et be ab LX homens de pon portant» 
ballosles c archs e glavis los quals dix lo dit Bernich 
a aquest testimoni que de manament e ordinacio del 
vescomte di' ('astellbo sen anaven a metres en lo cas- 
tell de Muntsoriu et que con aquests hi fossen aquells 
qniy eren de la térra ne exirian. Dix encara lo dit tes- 
timoni quel dil Bernich li dix que dago que feya era 
foit despegat et quel pregava que con ios a Barcbino- 
na que aquest íet degues dir a micer Gerau de Palou 
o a allia bona persona qui degues dir a la Senyora 
Regina. Interrogat si sabia lo dit En Bernich perqué 
volia que la Senyora Regina sabes los afers demiint 
dits et dix quel dit En Bernich comía a aquest testi- 
moni les coses demunt dites et li dix que volia que la 
dita Senyora sabes les dites coses dient encara mes 
que per ^o hi trametien aquexa gent con nos fiasen en 
aquells de la térra qui gardaven lo dit castell. Dix en- 
cara interrogat quel dit En Bernich li dix que devien 
esser a compliment de C aquells qui devien venir al 
dit castell el dit testimoni li dix quen havets a fer vos 
daco et lo dit Bernich li respos que aytal manament 
navia baúl del vescomte et quels feya la messio per 
ell et que li despleya molt con havie a caber en aquests 
afers ne en altres que tooaven en greuge ne en dan del 
Senyor Rey. 



Rodericus de Gnitaria Regis Castelle testis juratus et 
interrogatus super predicíis et spetialiter super captio- 
ne dicli comitis Ausonie et dixit quod ipse testis vidit 



( 262 ) 
(licluin comitem in dicto loco Alguizine equilantem 
iii una muía cum calcaribus sive sperons per se soliim 
ct sequentem Regem Castelle. Interrogatus si dictuS 
comes ibat ut captus vel ut überatus et dixit quod ut 
liberatus ct sine cuslodibus. Interrogatus si dictus co- 
mes erat in consiliis dicti Regis Castelle et dixit quod 
in quocumque loco ubi erat ipse Hex Castelle eiiam 
cum pautioribus gentibus et quod ad partem se íra- 
heret et vocaret consilium erat dictus comes unus ex 
ipsis qui vocabantur addictum consilium el etal con- 
tinué in uno loco cum diclo Rege. Interrogatus si dic- 
tus comes comedebat per se vel in domo dicli Regis 
et dixit quod comedcbal in domo dicti Regis scilicet in 
una mensa que erat ante mensam dicti Regis in qna 
sedebant milites ipsius Regis et quod sedelíat prior in 
mensa celeiis militibus sedentibus in ipsa mensa. In- 
terrógalos quomodo scit el dixit quod eo quia vidit 
pluries. Interrogatus si dictus comes venit ad dictum 
locum Alguizirie per mare vel per terram et dixit quod 
per mare cum una galea cum dicto Rege Castelle in- 
sin)ul. Interrogatus si Petrus de Luna et vicecomes In- 
sule et alü cathalani sunt überati a ca[)tione vel si ad- 
huc detinentur capti eo modo quo solebant capti deti- 
neri et dixit quod capti existunt prout erant. Interro- 
gatus si scit vel audivit dici quod dictus comes veni- 
ret in slolio dicli Regis ad ipsas partes et dixit quod 
fama eral et comunis vox genlium Castelle quod dictus 
comes debebat iré in dicto stolio dicti Regis et esse 
cnni ipso. 



( 200 



Posl hec (lie liine XIV die julii anco prediclo Fer- 
rariiis Sayolli secretarius illiistris domine Regine pre- 
sente et requireníe venerabili Pelro (^a Costa bajulo 
('athalonie generali et procuratore fiscali* Regio tradi- 
dit niihi diclo notario et scriptori hiijus negocii quan- 
dam lilteram papiream quem dicte domine Regine d¡- 
rigebatur et mittebatur per venerabilem Franciscum 
de Pei'ellos niilitem cujus litlere epigrama seu subs- 
criptio erat lalis. A la molt alta e poderosa la Senyora 
Regina Darago. Et ipsa littera incipiebat sic. Molt po- 
derosa Senyora sapia la vostra gran senyoria etc. Et 
sequebanlur in dicta littera inter alia verba sequentia 
quem dictus bajulus et procurator íiscalis requisivit 
inserí in presentí processu. 



ítem Senyora apres II díes que stigiií en Avinyo me 
fo dít per un quí es bon servidor del Senyor Rey e 
vostre quel abat de Fiscams volia parlar ab mí de co- 
ses que son gran profit vostre e resposli que plahiem 
e que de present lo dit servidor e amich del dit Sen- 
yor vostre trames missatge al dít abat que vengues. 
Les páranles quel dit abat me dix son aytals con se 
seguexen Mossen Francesch en reputi haver la vida 
per nostro Senyor lo Rey Darago e la Senyora Regi- 
na e taní per retre los guasardo del gran be que fet 
man de restaurarme de mort con per consciencía que 
deis grans fraus malvestats e iraicions que son stades 



( 2Ü4 ) 
tractades e son encara ais diís senyors e senyora ais 
quals heu he cabut e sabut en temps passat viill eus 
predi que vos les notifiquéis secretament aylantes co- 
ses con oiréis e jur vos í;ue per lo cor de Deu que 
jo he sagrat ab mes mans que de res queus diga 
oous mentiré. Primerament era traclat per un amich 
ab qui lo Senyor Rey ha longament tant traclat que 
vos Senyora morissets e aquesl tractament fehia ell 
ab mossen Bernat de Cabrera en H. Alamany de Cer- 
vello. ítem quel Senyor infanl don Marli fos mes en 
reenes en son poder e la fdla del comie de Trestama- 
ra e quel dit infant e filia morissen encontinent o quel 
Rcgne de Valencia ios íot del Rey de Castella e Ros- 
sello e Cerdanya c altres ierres fossen sres. ítem Sen- 
yora que aquell mateix feu cornensar aquesta guerra 
de abdos los Reys per qo con se tenia per perdut e 
vol que dur aytant con ell pora per tots temps car diu 
lo dit abat que li ha dit C vegades quel Rey üarago e 
de CastetJa lo teñen per barater e si havien bona pan 
ell sera deserl e diu vos lo dit abat e que acó tengats 
per ferm que ell ha anat en engan tols temps al Sen- 
yor Rey et va encara e que per nagun lemps con ell 
senla tractament de pau pau no si fara per los dubtes 
desús dits. Iiem Senyora mñ dit lo dit abat que quant 
la pau quel cardenal de Rolunya feu nos ferma ([uen 
R. Alamany de Cervello se feu vassall del Rey de Cas- 
tella present lo dit abal e lo dit Rey li dona L mil mo- 
rabatins a sa vida e que continuament aytant con guer- 
ra havets hauda lo dit vassalatge ha durat e dura e los 
L mil morabatins ha haiits per cascun any. E que 



( 265 ) 
qunnl la pan di? Miirvodre so fcfina !o dit l\. Alamany 
al)ans (jucl dil Hoy i\o 'Castclla la volques fermar lo 
dix al dit Rey secretamont en presencia del dit abat 
la manera deis eniians et lotes les cameles que vos 
senyorleniets en la dita pan e rnoltes daltrestrahicionse 
coses les quals serien longues de comptar. ítem ma dit 
quel dit U. Alamany lo es anat íak:amont en los trae- 
taments del dit amieii cor comunament cada nit venia 
a ell e slava al) el! continuamenl entro que fos jorn e 
totes quantes coses lo dit amich havie a demenar a vos 
denega et de malicia ells abdos o acordaven e puxes 
lenderna davant mossen Bei-eniiuer de pau el! parlava 
per altra manera et sobra aquesta manera mol tes co- 
ses e maneres mal fetes les quals senyor nous vull 
scriure car es loncli. ítem Senyora ma dil quel desús 
dit ha dit al infant de Navarra quant se traclava ma- 
trimoni de la Senyora Infanta dona Blancha e dell pa- 
raules molts vils les quals no son licites de scriure en 
gran difamacio de la dita Senyora Infanta. ítem mes 
avant que ell trames a dir per un cavallcr seu quant 
se iractava la pau el matrimoni del Rey de Castella e 
de la Senyora infanta dona Johanna dubtant se que la 
pau se fes ferma e bona entre lo Senyor Rey c lo dit 
Rey de Castella que per tot lo mon lo dit Rey no pre- 
ses per muller la sua (illa dona Johanna car lons temps 
havie que ell era cert que ella no era pungella. E lo 
Rey de Castella donant fe a les para ules que ell 1¡ dix 
creech go e diu que per aquesta raho e rnoltes daltres 
baraterías la pan se desfeu. Aqüestes páranles Senyo- 
ra me foren dites molt solennament e secretament e 



( 266 ) 
ab grans sagramenls en presencia mía e del dít servi- 
dor. Pero Senyora eil cuyda esser dins breus dies a la 
vostra presencia e dirvos ho hi tot. Yos Senyora cone- 
xets lo dit abat e sabets si en aquesls fets pot el! sa- 
ber tant pero la vostra gran senyoria preña e creega 
QO que lin semblara. Mes avant Senyora ma dit lo dit 
abal que james mon senyor lo Rey no feu tant fort er- 
rada ne tant dompnosa a vos ne agi en leys com dal- 
sir En Bernat de Cabrera ho haguess'ets per lo dit 
Bernat sabudes les dites malvestats e moltes daltres 
mes car mes anava a vos e al Senyor Rey e restaurado 
de ya persona e del Regne que no a en morts den 
Bernat de Cabrera. Pero aylaril no podéis senyora el 
Senyor Rey ne pot saber ab lo dit R Alamany con ab 
lo dit Bernat no sabriets. Et no resmenys conselía per 
grans bens e bonors del Senyor Rey que vullals sa- 
bor Senyora. Finis autem dicte littere eral scrita en 
Avinyo a XXVI de setembre. 



Neo non tradidit dictus Ferrarius quandam aliam 
litteram que dicte domine Regine dirigebalur et mit- 
tebaíurper venerabilem Johannem Remiriz cujus subs- 
criplio erat talis. A la Senyora Reyna de Aragón et in- 
tus incipiebat ipsa littera Muyt alta etc. el finebat XXII 
dies de mayo. In quaqnidem littera ínter alia contine- 
banlur verba sequenlia que dictus procurator et baju- 
lusjussitbic inserí et apponi. Senyora sabet quel Rey 
de Castiella ha propuesto de levar al comte de Osona 
conssigo por mar en Cathalluenya el desque oviere 



( 2(i7 ) 
jiassado esto icio de Murviedro que es su enlencion de 
tomar tierra en Catlial'ueyna et quel sol rendra el cas' 
lieyllo de Montsmio el de alli (jiie ciiyda eohrar toda 
la comarca et aun cuyda haver ayudas en Cathalluyna 
e esto senyora se yo bien de ombre quel Rey de Cas- 
tieylla lo fablo cou su bocba porcjue me peiesceria que 
vos Senyora deviessedes inbiar a percebir al inííante 
don R. e a la comtessa Dampuries que íiziessen foite- 
cer a Castejon Dampui-ies et todos los castiellos que 
están costal de la mar senyaladamenl a Ostalrich et a 
los otros castieylos que fueron de don Bernardo que 
ellos saben muy bien que los tenes con richo recaudo. 



Dissapte a XIX de juliol del any demun dit. 



Lonrat En Berengario Dolius doncel testinioni jurat 
et interrogat sobre lo fet del dit comie Dosona et dix 
esser ver que diesha passats que la vescomlega de Yl!a 
stanl en lo loch de Canet li dix el prega que aquest 
lestimoni degues anar a la Senyora Reyna per dirli 
alcun ardit que ella havie de les parts de Castella lo 
qual ardit tocava molt lo Senyor Rey e la sua térra et 
lo dit testimoni respos que tot (;o qui tornas a be del 
Senyor Rey et de la dita vescomtega era apparellat de 
fer. Et la dita vescomtessa dona a aquest lesiimoni 
una letra de créenla qui sen dressava a la Senyora 
Reyna e per virtut de la dita creenca dona e mostra 
aquest testimoni a la dita Senyora una letra de creen- 



( -268 ) 
^a scrita de ma del vescomte de Ylla marit seu ]a te- 
nor (le la (juíii es aytal. 

A la niült nubla la vescomtessa de Ylla. 



Yescomtora fas vos sal)er (|iio lie visla voslra letra 
et he haiit gian plaseí' ron lie sabuda vostra sanitat e 
de Yostia easa. De mi sapiats que son sa la merce da 
Den. Pi'erli vos que creseiiats en P, de Miu'les de eo 
queus (lira de pait mía e (\uo esjtaíxadatoent nienviets 
(ís (liners que ell vos dirá. Dau men i-ecapte en so del 
ijieu. Frare Ai tal de Luna envia una letra a madona de 
iMuneada per diners (|ue li li-anicta per([ue enviau ley 
de eootinent ot sino envia recaple euviaulos per lom 
que veiidra a mi. Serila de ma ma a XY dabril. 
Lo vescomte. 



Et la cual eieen(;a ei'a eomenada an P. de Marles scu- 
der déla Ierra fi-ancesa qui es venirul de Castella lo qual 
lii era íi'emes per tici' lo dil veseomte de la ¡ueso ¡)er 
rescal ipii por viríut de la dita creen(;;i dix a la di ¡a ves- 
cou!te(;a depuys o dix aquost testimoni e lin coniena 
que dignes a la dita Senyora Rciiina que lo dit P. de 
Marles dix a la dita veseomleea quel dit veseomte li 
havie dit et eomenat que degues dir a la dita vescom- 
ler.a (|ue quant engnany no stigues en speran(;a que ell 
ist}ues de la [H'cso per resrat e (jue ella enloi'íis e obras 
C.anel e altres í'oiees <|ue bagues con lot b¡ sei'ia olis 
nb lo poder quel dit lley de Castella havie. Encara que 



( 209 j 
si veya letra scrita de ma del d¡l vescomte que no la 
erogues nen oboys res por be encara ([uiu vis pcrso- 
nalmenl eon dublom que iioin menen por fur(;a en 
aquellos partidos. Dix encara quel dit V. de Marios dix 
que Mar'.i Anyis li dix (piel comte de Osona liavio (1- 
nat ab lo Rey de Caslolia ot quel havia fel almiray et 
quel dio quel dil scuder parti de Castella devia lo dit 
comte niuutar en la armada e encara lo liavie hcretat 
de Ierres ct lochs dins Castella. Dix encara quel dit 
P. de Marles dix a la dita vescomle^a per virtut de la 
dita sua creenga que faes saber al Senyor Rey e a la 
Senyora Reyna que girassen la cara en eníorlir e gar- 
dar Kossello ot alcuns locbs. Dix encara quel dit P. 
de Marles dona alcuns capitols a la dita vescomte^a 
scrits de ma del dit vescomte los quals la dita ves- 
comlessa se alui'a en sa forma et í'eu ne pendre trans- 
lat al dit testimoni quils irallada ne sa ma e son los 
dits capitols de la tenor seguent. 



ítem vescomtessa fots enforlir e obrar tot ^o del 
meu íbrt be e fets que parega que per lo fet del enfant 
de Müllorcha o fets e specialment Canet e aquell en- 
fortiment sia fort gran. 



liem fets saber al Senyor Rey Darago que meta bon 
recapte en aquexa ierra enviáis !i o dir per hom que 
am mi en manera que nopuxa esser sabut car promet 
vos en fe que jon passaria gran perill. 



270 



Ítem menviats CCC dobles o esculs vells. 



Ileni vos prech quel treball quen P. de Marles ha 
fet per mi que no sia dabades car jo liu grassech ay- 
tant con si rnich bagues tiet perqué vul que lin satis- 
fassats. 



ítem me saludáis los homens Üiila e de Canet. 



ítem vull quo larma de madona mará se pach dago 
que ixera de Lusanes e a^o en tota manera. 



ítem vos prech que quant hic enviets que mescri- 
vats largament iestamenl de la térra e de les gens ne 
si son tots en aquell stament que solien. 



ítem vos prech quem fossats saber lo Senyor Rey 
si ma ajudaria sich ixia. 



ítem vos prech quel fet dobrar 90 del meu se don bon 
recapte et tal obra que tota res la tenga per gran con 
certiíich vos que no sen pora hom penedre. 



i 271 



ítem vos prech que ago no sapia hom del mon si no 
lo Senyor Rey e la Senyora Regina cor jon passaria 
gran perill sil Rey de Castella navia sospita lo perill 
seria que seria de niort. 



Ítem vos prech que si vets neguna letra niia no la 
creáis. 



Die lune XXI julii anno predicto. 



Marlinus Aris de Savedra regni Castelle testis jura- 
tus et interrogatus su per prcdictis et infrascriptis spe- 
tialiler si scit vel audivit dici quod comes Ausoniesit 
adniiratus Regis Castelle et si est in armata ipsius Re- 
gis et dixit se nescire de certo sed quod in loco de 
Gardamar ubi erat hic testis dicehatur per aliquos qui 
veniebant de Rege Castelle qui erat in loco de Oriola 
quem ceperat quod in armata ipsius Regis Castelle 
erat diclus comes Ausonie et quod erat admiratus ip- 
sius Regis. Dixit etiam interrogatus quod dicebaiur 
ibideui quod dictus Rex Castelle recedendo de dicto 
loco de Oriola debebat accederé et iré cum suo exer- 
citu apud locum de Requena. 



272 ) 



Postea hec die lune XXVHl die julii aimo predicto 
dictus procurator íisealis tradidit inihi dicto notario et 
in presentí processu inserí requisivit quandam litlerant 
apertam que dicte illusiri domine Regine dírigebatur 
pro parte locum tenentis gerentis vices giibernatoris 
et jiiratorum civiíalis Yalencie cujus epigrama sive 
suprascripcio erat talis A la molt alta excellent Sen- 
yora Elienor regina Darago. Tenor auteni dicte littere 
sequebatur por hac verba. 



Molt alta e excellent Senyora. A la vosira Senyoria 
intimam que en lo present die de vuy data de la pre- 
sent es vengut a nos un bom qui fou cativat per les 
gens del Rey de Castella lo qual es sposat en Valencia 
et lo qual dijous prop pas£at fogi et parti del estol 
del dit Rey de Castella en lo qual lo bavien mes qui 
comte quel Rey de Castella ba fets armar a Cartage- 
na on tot lo dit seu stol era les ÍV galees qui son sta- 
des preses del nostre estol axi que son entre toles 
XXX galees el tro a XL naus entre les quals ni ha 
dues de genoveses et una de venecians lo qual dit Rey 
fa anar ab ell per forca del qual estol es almirall lo 
comte Dosona lo qual feu degollar encontinent dos ho- 
mens que tonech que eran de Blanes. Et que lo dit 
Rey es en lo dit estol en persona et en intencío del dit 
Rey et axis comptave en lo dit estol seu que lo dit es- 
tol ser^ ira a Blanes per pendre allí ierra et per ere- 



( 273 ) 
mar el (iam|>nag;ar tol 90 quo poran ct encara per le- 
var la íiuillcr e criatures del ilil eomtc Dosoiia. Pero 
coiuta que en les dilcs galecs no havia bescuyt sino 
per a XV dies el que la major partida de las naus ha- 
vlen descarregat a Cartagenia per fornir Orlóla Ala- 
caní et tols los lochs de la marítima. Iteai Senyora in- 
limam a la vostra altea que en lo dit die de huy data 
de la present reebem una lelra deis prohomens de Gu- 
llera en la qual nos fayen saber que havien hauda no- 
lisia de la flota del Rey de Castella la qual era en les 
mars de Denia. ítem en lo dit die bora del solpostha- 
guerem certardit que la dita flota era ja endretlo riu de 
Cullera. l^erque Senyora les dites coses a la vostra al- 
tea significara per ^0 que en et sobre aquelles prove- 
bescats segons que a la vostra altea sera benvist. Sen- 
yora noslre Senyor Deus per la sua merco vos do vida 
molla e longa et salut et victoria de vostres enemichs. 
Scripta Yalencie XVII die julii anno a nativitate Domi- 
ni MCCCLX quinto. 

Lo locbtinent et portant veus de governador et los 
jm'ats de la ciutat de Valencia besants vostres peus et 
mans Senvora se comanen en voslia í;racia e merce. 



Ítem iradidit dictus piocurator íiscalis ct in piesen- 
ti processu iuseri requisivit quandam aliam litíeram 
apertam que ex parte dicti domini Piegis dicte domi- 
ne Regine diiigebatur et mittebatur cujus suprascrip- 
tio erat talis A nostra cara conpanyona la Reyna. Te- 

TOMO XXXII. 19 



( 214 ) 
noi' vero Wüqyc predicíe sequebálnr per hec verbn. 

Lo Rey. 

Cara eoitipariyona jier ardil ceii liavem sabut quel 
í\ey (le Casíella ti amct vcrs Cathalunya XX aalees es- 
porverades de los quals ba íel capita lo comte de Oso- 
na per annr en specinl a Blanes on enteii a levar ^a 
rnulier el sos ílils o pendre rahenes del loelí en guisa 
que lo dil lüídi se íenua per ell o est¡i;a a sa obedien- 
vh\. Pcfíjue caía eoiiipanyona es de tiecessilate volem 
eí c:ii'aiiienl vos pregan] que provehiscaís sobre a^o 
en tal manera que lur mal proj)Osií no puga venir a 
acabamenl. En speciíd provebiís que sa niuller ne sos 
íilis liO sen puga menar ab nagun enginy. Et daltre 
parí provebiís que \)Qr tola la costa sia sabul que ga- 
lees del dit Hey lil denenesser per daniuiíicar tots los 
locbs de la costera aytant con poran el axi ques gar- 
den al niils <}ue pugnen. E axi niatex ab la major 
cuyta que porets feís cuytar la armada segons que per 
abres leires vos bavera fot saber car ja vcets quanl es 
de gran necessitat que nos siam poderosos en la mar 
car sin som no dublets que ab la ajuda de Den nos 
som tant poderosos en la Ierra que nos ct vos podem 
estar ab tant bona speraní^-a que sil dit Rey ve en locli 
on nos pugam ab ell combalre ([ue baurem victoria 
dell. E jatsia que nos daquests afers et daltres hajam 
(•omí^oada creenca an P. de Tarraga scriva nostre el 
liajam informiil plenerament de uosira intencio segons 



(275 ) 
que por letra scrila do nostra líivi la qualli liavem liura- 
da veur.^ts clai'ament empero per tal que ahans sa[>iats 
los dits níFers cy piixats enlretant proveliir trametern 
vos la present per correu cuytat lo qual hi sera abans 
quel dit I*, de Tairaga. E axi provehits en tots los dils 
affers et altres de qiieus havem serit segons que nos- 
tra necessitat i-equer. Dada en lo setge de Murvedrc 
sois nosti-e saü,ell secret a XVII d'ies de juliol del any 
MCCCLX V. Rex Petrus. 



ítem obtulit et in presentí processu inserí requísívit 
prefatus prociirator fiscalis qunndam aliam littcram pa- 
tentem dicti dominí Regís sua nianu propría scriptam 
que dicte domine Regine mittebatur et dírlgebatur per 
eum cujus epigrama sen suprascriplio crat íalis A nos- 
tra molt cara conpanyona la Reyna. Tenor autem ip- 
sius littere sequebatur in bunc modum. 



Molt cara companyona un bom es vcngut del estol 
del Rey de C-astella et es cathala e comta quel estol 
del Rey de Caslella es a Cartagenia et que son XXXí 
entre galees e lenys armats et XXX naus et que fa 
trestejar totes les galees et quen fassa XX galees sper- 
verades en les quals se cuyden molts que ira lo dit 
Rey e quey va lo comte Dosona et que deuen pendre 
térra a Rlanes et que ia añada del comte Dosona es 
certa quey va. Mas del Rey dubta ho per yo cor dues 
vegades loy vee entrar et exir et si lo dit Rey hi va 



( 276 ) 
segons nostra oppinio noy va per ais sino per reebre 
recenes del dit comte so es muller e fill o fill tant so- 
Tament. Perqué provehils lii segons queus parra a se- 
guretat de nostres affers. E sobre aqo creets a P. de 
Tarraga ^o queus dirá de nostra part. Lo nom veurets 
esser conlengut en una letra quels prohomens de Ya- 
lencia nos han tramesa la qual vos Irametem per lo dit 
P. de Tarraga. Escrita de nostra ma en lo setge de 
Murvedre dijous a XVlí de julio! a hora del seny 
del ladre. 

Lo Rey. 



Ítem et quandam aliam lilteram dicti domini Regis 
que dicle domine Regine dirigebatur cujus suprascrip- 
tio eral consimile suprascriptioni próximo litterc in- 
serte tenor vero ipsius littere eral talis. 



Molt cara companyona lardit que a nit passada vos 
scrisquem dé nostra ma lo qual vos apporta P. de Tar- 
raga et per lal que pus tost laguessets vos en fem fer 
altra letra no scrita de nostra ma quius apporta correu 
^ío es de la añada de les XX galees esperverades que 
tramet lo Piey de Castella en Caihalunya on es cert 
quey va lo comte Dosona et lo Rey de Castella segons 
que diu un altre hom quin es vengut. Per ^.o volem 
manam eus pregam que les provisions que ara vos fem 
sabor per altra letra signada de nostra ma fassaís 
complir ab acabament. Scrita de nostra ma en lo seí- 



(277 ) 
^0 tic Mui'veilre divenrcs a XVII I tic juliol ct hora tic 
ct)lííar. 



O"^ 



Lo Rey. 



Die liine XV dio scptembris anno a nativilatc Domi- 
nr MCCCLX quinto. 



P. Perdigo trompeta ciutada de Barchinona teslimo- 
ni jurat et interrogat sobre les coses demunt dites et 
devall escrites a ell demanadores. E dix esser ver que 
con lo nostro estoll se encontra ab lestoU del Rey de 
Castella en les mars del cap de Capterre aquest testi- 
moni era en la galea den Avergo per trompeta la qual 
galea fo presa per lo dit castell del Rey de Castella ab 
III daltres galeas la qual preso fo a vespra. E lo dema 
mati aquest deposant eslant pres en la dita galea viu 
venir a aquella galea una galiota del dit estoll del Rey 
de Castella qui demana al patro castella qui era en la 
dita galea den Averso que li donas lo dit Averso. E 
a9o li dix de part del comle Dosona lo qual patro cas- 
tella decontinent liura lo dit Navergo a la dita galiota 
qui aqiiell porta a la galea de Marti Auyis on era lo 
comte Dosona. E con aquest testimoni ab les dites 
galeas fo al port de Cartiginia íeren exir aquest testi- 
moni en térra ab I c-orma en la cama, interrogat si viu 
lo dit comte Dosona e dix que hoc a Cartiginia que 
cavalcava ab lo Rey de Castella ab gramayla castella- 
na axi con los al tres qui ab lo dit Rey eren. Dix en- 



( 278 ) 
cara dcmanat quel viu a Dinia que eslava et cavalcava 
ab lo Rey de Castella. Interrogat s¡ lo dit comte es- 
lava ne anava axi con apres et dix que no ans lo viu 
que pailava et privadejaba forí ab lo dit Rey de Cas- 
tella. Demanat si en io loch de Carteginia foren morts 
ne degolats neguns de les d'les galeas. E dix que boc 
tots exceptáis tro a XXX. Interrogat perqué fo fet le 
dit degolamenl e dix quesdeyacomunament quel com- 
ió Dosona bi era estat bo e que deya lo dit comte que 
si lo seu cavall menjas catalans que ell lin donara tants 
que no pogre mes. Dix encara interrogat que aquest 
teslimoni era en les galeas qui son estades a hi^a e a 
Mallorcha et a Menorca. E oy dir ais homens qui eren 
en la galea del capila castella que lo comte Dosona ha- 
via promes al Rey de Castella que ell trauíia sa mu- 
11er et sos infanls de Catbalunya et los meíria en po- 
der del dit Rey de Castella. Dix aira si no saber en les 
dites coses. 



Die mercurii prima die octobris anuo preiicU). 



Jacme Julia barber ciufada de Barchilona testimoni 
jurat e interrogat sobre les coses demunt dites et al- 
tres dejus scrites a ell demanadores. E dix primera- 
raent interrogat esser ver que ell anave per barber en 
la galea den Francesch Daverso visalmiray de Catba- 
lunya et era en la dita galoa con fo presa la qual fo 
presa dimecres a II de juliol e dix que la galea de 



( 279 ) 
Marti Anyis oii ora lo comte de Osoiia passii a sola- 
vent (lo la dita galea den Evciso. Lavors lo dit En 
Francesch Daverso et alscuns daltres íaent revereneia 
al dit comte de Osona e lo dit comle estes la ma vers 
lo dit Fraiiccscli Daverso (juaix qui signa ab la ma 
ampie aviiiest leslimoni empero no entes siu fer per 
manassar o perqué. E dix encara que la dita galea de 
JVIarli Anyis no atura ans passa ultra per seguir la ga- 
lea del almiray nostre la qual segons que era fama co- 
muna per lot hom lo comte de Osona la feya seguir 
per co que fos presa. 

Dix encara interrogat que lendema a hora de mig 
jorn un leuy armat vench a la dita galea den Averso 
e feu manament a Marti Alfonso Tison en poder del 
qual lo dit En Francesch Daverso era pres que li liu- 
ras lo dit En Francesch Daverso et decontinent fo fet 
et en lo dit leny sen ana lo dit Averso et fo manat a 
la galea de Marti Anyis on ora lo dit comle. 

Dix encara interrogat quel dit Averso stech tota ho- 
ra en la dita galea den Marti Anyis tro que foren a 
Cartaginia. 

Dix encara interrogat que con foren a Cartaginia 
que Marti Anyis et lo dit comte isqueren en íei-ra em- 
duy solament e parlaren molt ab lo rey de Castella e 
lendema que fo divendres materen la galea den Aver- 
so ab los presons al port de Cartaginia e viu aquest 
testimoni que con entraren viu molls homens morts 
surar per la mar los quals se pensa que al die quel 
dits comte e Marti Anyis isquereu en térra fossen stats 
degolláis. 



( 280 ) 

Dix encara interrogat esser ver quel dit die mateix 
forent degolats al vespre aquells de la galea den 
Averso. 

Dix encara interrogat que oy dir a molís castellans 
e divei'ses que mala hora fos que mes valgueren XV 
mi! florins que hague-ien haut den Sentmenat de res- 
cat que con era síal penjat et que dago meria mallo 
dit comte Dosona quiu havie fet fer et havie quest 
en perdo et demanat al Rey de Castella. 

Dix encara interrogat que stant a Cartaginia viu 
aquest testimoni moltes vegades lo dit comte Dosona 
star ab lo dit Rey de Castella axi cavalcant per quant 
hi havia e star encara al mirador de Cartaginia la on 
lo Rey de Castella posa va e pariant ab lo dit Piey a 
consell e en altra manera. 

Dix encara interrogat que viu moltes vegades lo dit 
comte anant en la mar ab lo dit Rey en un lany ar- 
mat sercant les galees ordonant (,'o que les galees ha- 
vien a fer. 

Dix encara interrogat que viu lo dit comte a Port 
many star en la tenda del Rey de Casteüa e nos partía 
dell. E puys lo viu a Dinia venir a la mar al) lo íley 
de Castella cavalcant tota vegada quel Rey de Castella 
hi venia et nos partía dell ans oya missa ab ell et era 
la hon lo dit Rey era. 

Dix encara interrogat que partení de Dinia font al 
cap del Aljub e viu en térra lo Rey de Castella e Mar- 
ti Anyis et lo dit comte Dosona e alscuns daltres qui 
sopavan ensemps e puys recollirense en la galea del 



( 281 ) 
Rey (le Castella e anant son tois lll ab la dita galea a 
Cai'ta2,¡nia. 

Dix encara interroga! que con les galees parlircn de 
Cartaginia et fereii la via de Ivissa muntant en les di- 
tes galees lo dit Francesch Daverso e aquest tcsli mo- 
ni e depiiys no vii'on lo dit comte ans romas ab lo Rey 
de Castella ab En Marli Anyis ensemps e era fama 
que feyen la via de Requena. 

Dix encara iníerrogat que cía fama comuna en lo 
estol del dit Rey de Castella quel comte Dosona deya 
que si ell ab lestol era en Calhalunya que hauria ca 
muller e sos infants cls metria en poder del dit Rey 
per qo que niils se fias en ell. 



Rodrigo Darica gaseo del comtat de Foix testimo- 
ni jurat e interro^at sobre les coses demunt dites e 
altres dejus scrites a ell demanadores. E dix prime- 
rarnent iníerrogat esser ver que aquest testimoni era 
en la galea den Rcrenguer Santmenat con fo presa per 
lestol del Rey de Castella la qual fo presa dimecres a 
dos de julio! e fo presa !a dita galea per la galea de 
Senliago e encontinent vench la galea de Marti Anyis 
on era lo comte Dosona e lo dit comte segons que 
aquest testimoni viu c oy demana de qui era la galea 
qui era presa e fo li respost que den Sentmenat era 
et lavors lo dit comle mana que fossen tols degollats 
e lo patro de la galea de Santiago respos que non faria 
res si non bavia manament de son Senyor lo Rey de 
Castella. 



( 28¡2 ) 

Dix encara interrogat que con íbren stats preses 
mananl los a Cartaginia on foren lo dijous seguent et 
con foren aquí lo Rey de Castella ab Marti Anyis et ab 
Jo dit comte entraren en la dita galea de Santiago hori 
era En Berenguer de Sentmenat et lo dit Rey feíi los 
venir devant e dixli si era el! pairo daquella galea e 
lo dit Berenguer resposli que och et lavors lo dit Rey 
li lespos quin hom era el! per tirar sos pendons e pres 
per la barba e scupili en la cara e encontinent mana 
que fos pcnjat et axis feu de fet. 

Dix encara interrogat que segons que aquest testi- 
moni oy quel comte Dosona stant en la popa de la di- 
ta galea dix al Rey de Castella Senyor fets degollar totes 
aqüestes xurmes daquestes galees preses con siu fets 
nous faran guerra neus poran noure. E lo dit Rey ab 
los dits Marti Anyis e comte parliren daqui e anaren 
en térra et al vespre fo fet lo degollament de las ditas 
xuimes. 

Dix encara interrogat que aytant con lo Rey de Cas- 
tella estech en Cartaginia viu lo comte Dosona esser 
e star ab lo dit Rey continuament axi cavalcant con 
en altra manera. 

Dix encara interrogat que partent de Cartaginia lo 
comte Dosona sen ana ab lestol del dit Rey a Denia 
et con íoren a Denia isqueren en térra et que conti- 
nuament lo dit comte nos partia del dit Key de Caste- 
lla ans comunament cavalcava ab ell cnsemps el que 
era a tots sos consells. 

Dix encara interrogat que aquest testimoni viu mol- 
tes vegades entrar lo dit Rey ab un leny armat per 



( 283 ) 
regonexer los giilecs siios per ordonai ro que hi era 
niester e tota hora hi viu lo oomte Dosona ab lo dit 
Rey ensemps. 

Dix encara interroíiat que con lestol del Rey de 
Castella i)art¡ de Cattagiuia per fer la via de Ivissa ro- 
mas lo comte de Osona ab lo dit Rey de Castella c 
era fama que layen la via de Xiva. 

Dix encara interrogat que era lama en tot lestol del 
Rey de Castella quol dit comte no era ne stava con a- 
pres mas que nos gosave partir del Rej de Castella e 
quel dit comte devia venir ab lo dit estol a Blanes per 
traurer sa mullcr e sos infanls et per manarlos en Cas- 
tella et acos feya per tal (luel Rey de Castella fos pus 
segur dell el quel pugues teñir en les fronteres po- 
derosament. 



Dimarts XX! doctobre del any demunt dit. 



Jacme Rossell de Sancía Colonia de Vinyols del ter- 
me de Sentelles lestimoni jural et interrogat sobre les 
coses demunt dites et sobre les altres dejus scrites a 
ell demanadores. E primerament interrogat dix esser 
ver que aqucst icslimuni fo pres a Magnllo ab Neyme- 
rich de Sentelles e que slcch entro a XIIII meses en 
la darassana de Xibilia pres. E apres fo trames axi con 
a presoner ab altres presoncrs al loch de Cassalla qui 
es XII legues luny do Xibilia. 

Dix encara interrogat que avatis que aquest testimo- 



( 284 ) 
ni isques de lá Darassana oy dir comunament a tot hom 
quel comte de Osona et En F. de Luna et vescomte 
Dilla et allres staven preses en lalcassar de Xibilia. 

Dix encara interrogat que stant lo dit deponent en 
lo loch de Gassalla viu entro íí meses ha passats lo 
comte Dosona qui vench cavalcant en lo dit loch ab 
Marti Anyis et que venien del reyal del Rey de Cas- 
tella e que fayen la via de Xibilia on lo dit Rey era. 

Dix encara interrogat que! dit comte no era ferrat 
ne anava con a pres ans anava con absolt cavalcant en 
sa muía ab la spaha al coll. 

Dix encara que era fama comuna en lo loch de- 
munt dit con aquest deponent stava pres quel dit com- 
te Dosona muntava per almiray en leslol qui aquest 
any prop passat ses fet en Xibilia et quel Rey de Cas- 
tella li comanave tot lo dit estol. 



Postea die martis quarta novembris anno predicto 
Jacobus de Podio petitionarius domini Regis de man- 
dato ejusdem tradidit mihi Francisco Formosii nota- 
rio et scripíori hujus processus confessiones et depo 
sitiónos testium subsequentium. 



Noverint universi. Quod die lune XX octobrisanno a 
nativilate Domini MCCCLX quinto honorabilis Rai- 
mundus de Planella miles algutzirius illustris domine 
Elionore Dei gratia Regine Aragonum generalis lo- 
cumtenentis illuslrissimi domini Recis et Francischus 



( 285 ) 
(le Alda in Icgibus liconlialus mandato dicte domine 
Reginc receperunt dcpositioncs tcslium infrascriplo- 
i'uní una mecuin Jacobo de Podio pclitionaiio dicti 
domini Ucgis per modum sequentem. 



Aliim Coñen judcus de Cenca tcirc Casíclle testivS 
juralus et inteiTogatus super infrascriptis dicere veri- 
tatem et primo interrogalus si scit aut dici audivit 
quod comes Ausonie sit ejectus a captiono in qua per 
Regem Castelle detinebatur et dixit quod quando bic 
testis reoessit a ci vítate Palensi idem comes stabat in 
dicta civitate in siálica dicti Regis Castelle vocata Al- 
cacer. Inlerrogatus si in dicto Alcacer existebat cum 
ferriis seu in aliqua alia captione et dixit quod immo 
existebat sine aliqua captione. Inlerrogatus si per ali- 
quos custodiebatur et dixit esse verum quod quinqué 
vel sex scutiíYeri existebant cum eo sed si ratione ei 
serviendi vel custodiendi dixit se nescire. interrógalas 
si illi V vel sex eranl castellani vel cujus nationis 
erant et dixit se nescire cum esset nox dum bic testis 
ut dixit intravil predictum palatium seu Alcacerum. In- 
terrogalus si scil quod dictus comes sit ejectus a dicto 
palatio seu Alcacer et alias a captione et dixit quod au- 
divit dici quod immo esse ejeclus a dicta captione et 
quod ivit in armata nunc próximo predictum Regem 
Castelle permare facía una cum Martino Garcia et cum 
Martino capitanis dicte ármate. Inlerrogatus si audivit 
dici quod idem comes baberet aliquam polestatem seu 
preceptnm in dicta ármala. Et dixit se nicbil aliud 



( 286 ) 
scire nisi quod audivit dici quod erat in primis galeis 
que ceperunt illas qiiatiior galeas quas pr idem viceco- 
mes Gardone amisit. 

Interrogatus a quibus hec predicta dici audivit et 
dixit quod a pluribus qui venerant de estolio Regis 
Castelle. 

interrogatus ubi erat hic testis dum hec dici audivit 
et dixit quod in dicta civitate scilic et in castro de Gar 
cia Monyos. 

Interrogatus si dictu Rex Gastelle confidit in dicto 
comité nec si idem comes cum prefalo Rege Gastelle 
comedit et dixit se nescire. 

Interrogatus si dictus comes habet lieentiam equi- 
anili cuQi diclo Rege Gastelle nec per semet equitan- 
di ac eundi dilectatum equitando seu alias per terram 
et dixit se nescire. 

• Interrogatus si scit quod dictus Rex Gastelle petat 
consilinm a dicto comité Ausonie et dixit quod credit 
quod sic. 

Interrogatus quare credit et dixit pro eo quia vi- 
dit dictum Regem Gastelle una cum Marlino Anic et 
Matheo Ferrandig intrantem aliquibus noctibus ad dic- 
tum comitem. 

Interrogatus quostiens ea vidit et dixit quod per 
duas noctes. 

Interrogatus quo tempore vidit dictum Rogem una 
cum predictis intranícm ad loqiiendum cum dicto co- 
mité et dixit quod in mense marlii proxime pre- 
térito. 
Interrogatus si scit vel dici audivit que eranl illa de 



( 287 j 
qiiibiis dictus I»ox riastcllc una cuín proüiclis alus col- 
loijuium habuit cum dicto comile el dixit quod cum 
dictus Rex et alü exissent de dicto coUoquio posue- 
i'unt se apiti'onats iu quandam anaylla el tune audivit 
quod dictus Matheus Ferrandi^ diceljat quod bonum 
erat consilium quod dictus comes Ausonie dederat vi- 
delicet (juod Hex Caslelle íacorct niagnam arniatam 
navium et galearum iñ quibus ircnt niullitudo cqui- 
lum et quod facerent viam de xMuiivetero et postea 
quod accederenl ab inde recedendo ad fortaliceas dicti 
comitis que sunl prope mare et quod poneret ibi 
dictos equites ex quo mcirien tota la térra en brugit. 
Interrogatus si scit vel dici audivit quod dictus co- 
mes esset espeditor ármate dicti Kegis Castelle et di- 
xit quod nescit aliud nisi ut supradixit. 

Interrogatus si dictus comes sciebat aliquid de trac- 
tatu perquem bictesíis el alü venerant ad castrum do 
Opoll et dixit se nescire, 

Interrogatus si scit quod vicecomes Insole Petrus 
de Luna el Aimericus de Scintillis existant per dictum 
'Regem Castelle capti et dixit quod sic. 

Interrogatus lu quo loco capti existunt el dixit quod 
dici audivit quod dictas Petrus de Luna esse captus a 
Toledo et dicti dúo alü in dicta civitate Palcmsi. 
Interrogatus in quo loco et dixit se nescire. 
Interrogatus si delinentur in illo et eodeni loco in 
quo dictus comes existebat el dixit se nescire. 

Interrogatus si scit vel dici audivit quare melius est 
foris a dicta captione dictus comes quam supradicli 
alü et dixit se neo aluid scirenec ea que supra deponit. 



( 288 ) 

Interrogatus si scit vel dici autüvit quod Rex Gnstel- 
le et comes Ausonie iiabeant seu facianl aliquod trac- 
tamentum ratione dicte gueire cum aliquibus nobili- 
bus miiitibus seu alus submissis dicti domini Regis 
Aragonum et dixit se nescire. 

interrogatus si scit vel dici audivit quos n)odos te- 
nuit Bernardas de Capraria in fociendo et traclando 
pacem que iniía fuit inter dominum Regem Arago- 
num ex una parte et Regem Castelle in loco Murive- 
teris nec si tractalus quos faciebat in illa erant como- 
diosi domino Regí x\ragonuni seu Regi Castelle el di- 
xit quod audivit dici a pluribus qui tune veniebant de 
estolio Regis Castelle quod prelium fuisset inter dic- 
tos Reges nec per dicluní Bernardum et ejus tracta- 
mentis p robibitum essenl et quod ea fecerat amore et 
dilectione dicti Regis Castelle quare dicebant submis- 
si dicti Regis Castelle benedicaíur Bernardus de Ca- 
praria qui suis tractamentis dictum prelium cessavit. 

interrogatus si scit aut dici audivit quod dictus Ber- 
nardus predicta fecisset ob honorem vel comodum dic- 
ti domini Regis Aragonum vel Regis Castelle et dixif 
se audivisse dici quod imo fecerat ob utililatem Regis 
Castelle ex eo quia ídem Rex amiserat majorem par. 
tem equorum sui exercitus et quod non eral bene 
paratus ad preliandum cum dicto domino Rege Ara- 
gonum. 

Interrogatus si scit vel dici audivit quod cum dicti 
comes Ausonie et Petrus de Luna fuerunt capti essent 
libito voluntatis capli seu tractatu dicti Bernardi de 
Capraria vel comitis Ausonie el dixit se nescire. 



f 2:<í) ) 



Pctrus (iompQ de Moya terre Regis C.astelle juratus 
rt inloii'opitiis (üc'tM'o vci-¡taloiii siipor iníVascriptis ct 
piiiiio inien-oiratiis s¡ sclt vel tlici audivit quod al¡(iu¡s 
subiiiissiis (üiioni illiislrissimi doinini Piogis Ai-agonuin 
deí al¡(|iio(l consilium aiixüiutn vel íavoi'Ciri Regi ('as- 
tclle. Et dixit quod audivit dici al) episcopo de Pa- 
ienipsi fiatre magislri Sancti Jacobi quod comes Au- 
sonie dixciat dicio Kogi Castelle quod daret eidem Ro- 
gi magnum ti:but(im quod idern cornos dií'ebat se ha- 
bere in casti-o de MoiUsorio et quod bac de causa idein 
Rey Casleüe ordinavit quod diclus comes ii-et in galeis 
prout íecit. Veruuílaínen audivit dici t-t di .sil quod ivit 
íanquam captus. 

Dixit etiam intt'rrogatus quod audivit dici a Ferran- 
do de Muntferat sublesaurario dicti Regis Castelle pro 
Mariino Auig (juod micer Galioti januensis veneíat a 
Muntsoriu in mense junii proxime pretérito Cüusa lo- 
quendi et aüqua traetandi cum uxoiibus Rornardi de 
í'.apraria et dicti coniitis et quod lóculos fuit cum eis 
el postea ivit reversus ad dictum Regem Castelle. 

InteiTogatus si scit vel dici audivit quod tractavit 
cum prcdiclis dominabus idein micer Galioti et dixit 
se nescire. 

Interroga tus si scit quod dictus comes Aiisonie sit 
ejeclus a captione et di\it quod ab ipsa captione fuit 
ejectus ex eo quia ivit in slolio rnaris dicti Regis Cas- 
telle scilicet in galeis in quibus erat tanquam captus 
sed non tamen ferralus. 

TOMO xxxn. 20 



( 290 ) 

Intenogalus in quo loco existebat capliis el dixit 
quod in dicta civitale Paleinsis in loco vocato Aleanter 
in quo Rex Casíclle existit. • 

Inlenogalus'si scit quare a dicta captione idem 
coincs cjectus íuit el dixit quod nescit nec ratione 
predicla. 

ínlerrogatus si scit quod dictus Bex Castelle confi- 
det do dicto comité et dixil se nescire. 

ínteiTogatus si dictus comes comedebat cum dicto 
Rege et dixit quod non dum hic testis fuit in dic- 
ta civitate Palemsis nescit tamen postea si cum eo 
comedií. 

Interrogatus si dictus comes ibat equitando cum dic- 
to Rege Casielle et dixit quod nunqyam vidit ipsum 
equitare cum eo. 

Inlenogatus si scit quod dictus comes per se iret 
equitando ac delectando per dictam civitatem aut alias 
et dixit quod nunquam vidit quod haberet oportuni- 
tatem equilandi quia imo existebat captus cum fer- 
riis antequam in dictis caléis inlrásset. 

Interrogatus si dictus comes interest consiliis dicti 
Regis Castelle et dixit quod non. 

Interrogatus si scit quod diclus comes fuerit direc- 
tor ármate dicti Regis Castelle et dixit se nescire. 

Interrogatus si dictus comes sciebat aut, senliebat 
aliquid in fraclatu quem dictus Rex fecerat de inclitis 
infantibus Jobanne et Elienora videlicet quod abstraa- 
rentur a castro Opoli et quod ducerenlur ad dictuní 
Regem et dixit quod non. 

Interrogatus si scit vel dici audivil quod aliquis alius 



( 201 ) 
submissiis (litioni dicli (lomini Regís Aragonum pre- 
(liclo tnictatui nsspntir-et ot dixit (|uod non nt ipse 

SCl'ílt. 

InleiTOgatns si scit qnod vicccom^s Insulc Pclrus 
(Je Luna ct Aymcriciis de Cintillis sint capti et dixit 
qnod sic, 

InteiTOgatus si scit quare rnclius essc foris a dic'.a 
captione predictus comes (¡uam alii supradicii et dixit 
se nescire. 

Interrogatus in qiio loco detinentiir capti dicti vi- 
cecomes Petriis do Luna et Aymericus et dixit qnod 
in dicta ci vítate Palcmsis. Yerum audivit dici quod 
nunc dictus PeU'us de Luna existil captus a Toledo. 

Interrogatns si scit vel dici audivit quod aliqui sub- 
missi domini Regis Aragonum faciant aliquod tractü- 
nientum cum dicíis Rege Castelle comité Ausonie aut 
alus submissis dicti Regis Castelle et dixit se nihil 
aliud scire nisi quod audivit dici quod judex Arbórea 
volebat babere titulum Regis et Rex nominari et quod 
propter hoc dictus Rex Castelle scribserat domino Pa- 
pe el ei supplicavcrat ut dictus judex nominaretur et 
esset Rex et quod dominus Papa eidem Picgi respon- 
diderat per suas litteras ejus propia manu scriptas ita 
tamen quod idem judex esset submissus et vassallus 
dicti Regis Castelle. 

Interrogatus (juod responsum fecerat dommus Papa 
eidem Reci et dixit se nescire. 

Interrogatus cujus Regni volebat babere titulum 
dictus judex et dixit se nescire. 

Inrerrogaíus a quibus predicla dici audivit et dixit 



( 202 ) 
(juod ;i dicto Aliim Cohén, 

íntcrrogníns si scit vel dici aiidivit qiiod dictiis ju- 
(]c\ :di(|nod juri;)ment prcstet dicto Rcgi Castelle et di- 
xit so Tiosciie. 

!iit(Mi'0ii;iíus si scit vol dici nudivil qiiod ciini p:ix 
initn fuit iníer doniifiurrj Rciícm Arniíoniim ct UcLícm 
Castí'Uo in loco Miirivcleris Beinardiis d<' Cajirinia in 
oa ali({iiid ícccrit ac tractavorit oh amoreni vcl favorem 
Reiris CaslcUo et contra dominiim Ucgem Ara^oiuun 
ct di\it (jiiod non inuno hhm Bernai-íhis tcnc!)alnr ¡n 
torra ílastellc et por gentes dicti Hegis |)ro hono scrvi- 
tore <h)mini Hetiis Ai'aíxonnfn. 

Interroíjfatns si scit aut dici andiverit qnod cum co- 
mes Ausonio el reírus de Luna fiioi-unt capti una cinn 
qnihusdaní alus ipsi mcl consonleiint dicto caplioni 
aiit caoii fuerin! traclatii líernardi de Capraria el dixit 
^Q ncscire. 



Lupus Fcrrandi otiundus de (lastro Carcie ]Monio- 
nis diócesis Conxenxis testis juralus et intcrrogatiis 
super ¡nf'rasc!'i|:t¡s dicere veiitafcni et piiino inlcno- 
íj;atus si scit vel dici audivit (juod aliquis vassaüus vel 
suhnriissus doniini Rcuis jtrcstct auxilium consiüuin vel 
favorem dicto Kegi Castelle et dixit se nesciie uisi 
qnod audivit dici a jdurihus de nominihus qu()ium non 
recordatíir sed ila comunitcr dicitur in Ilcgno (];istellc 
quod comes Ausonie erat a ca!)tione (pía peí' dicUim 
Regem Castelle definehatur lihenitus et quod iveral in 
culei^ dici! Reais Castelle. 



( 293 ) 
Interrogíilus si scit qiiod diclus couies nunc sit in 
serviiio Ilogis Castolle el dixlt se iiesciie. 



Poste;> voio (lie m:irlis XXI ocl()l)!Ís anrio prodicto 
dicti honorahiles algulzirius el Frunciscluis de Alda ¡n 
domo oííicü algutzii'ie personaliter eonstituti presente 
me diclo Jac'ol)0 de Podio intorrogarunt de infrascrip- 
tis diclum Ahim Cohén judcuní per niodum qui se- 
quilur. 



Interrogatus que verba hic lestis dixeial Petro Go- 
nieg de dicto judice Asboree et dixit quod hee sciiicel 
qijod hic U'Slis audiverat dici a notario majori latini 
Regis Castelle quod dicti Kex Castelle et judex facie- 
bant traclatus quos ducebant cum domino Papa in Av¡- 
neone et qui debebant íinari in mense octobris próxi- 
mo futuro quod dictus judex sit vessaüus ct valitor 
Uegis Castelle et quod vocelur et intituletur ideni ju- 
dex Hex Cerdenie. 



Cuní Hahim predictus dixisset dicto honorabili al- 
gutzirio et G. Sala procuratori fiscali quod in dicta sua 
depositione aliqua omiserat dicere et poneré de diclo 
Bernardo de Capraria et de nobili Raimundo Alaniayn 
de Cerveylo. 

Ideo die veneris ultima octobris anno predicto dic- 
tus honorabilis algulzirius una cum dictis venerabili 



( 294 ) 
et discreto Francischo de Aldn G. Sala et me dicto 
scripto?e acccsit ad dictum domum officü algutzirie 
ubi dictus Ahini captus detinetur qui Hahim interro- 
cjatus dixit fore verum quod curn tractiis pacis íiebat 
Ínter dominum Regem Aragonum et Kegem Castelle 
in loco Murivetens venerunt Bei'nardus de Capraria et 
R. Alamayn de Cerveyllo ciim duabus galeis ante lo- 
cum Muriveteris et Mai tinus Anig predicíus ¡vit versus 
mare et iníravil galeam io qiia erat Besnardus de Ca- 
praria et R. Alamayn do Cervilione et fuit locuíus cum 
eisdem et postmodum dictus Martinus Anig rediit 
ad Regem Castello et dictus Rex mullum gavisus 
fuit de hiis que sihi dixit dictus Maríinus. Postea 
vero in craslinum dicti Bernardus de Capraria et 
Raimundus Alamani de Cervelione exiverunt a diciis 
galeis et iverunl ad Regem Castelle et cum eo mul- 
tum locuti fuerunt ex que idem Pvex multum gavisus 
fuit. 

íníerrogatus quare dictus Rex Castelle gaudebat de 
hiis que dicta et traeta fuerant Ínter eum et dictes 
Eernardum et Raimundum el dixit pro eo quia in 
acie Rex Castelle erat máxima infirmitas el quod ami- 
serat magnam partem quorum et dictus Rex Castelle 
bene non poterat evadere a manibus domini Regis 
Aragonum nec dictus tractaUís pacis intervcnisset. 

íníerrogatus quomodo scit predicta et dixit pro eo 
quia predicta dici audivii a duobus scutiferis pre- 
dicti Manini Anig intus civitatem Conxenxem. Dixit 
etiam quod inmediate pc./quam iuclitus infans Fer- 
dinandus fuit interfectus quv ' Bernardus de Capraria 



( !295 ) 
suis liltcris ea notirticavit predicto Kegi Castelle. 

InteiTOgutus quomodo ea scil et dixit pro co (jiiia 
hic teslis eral in dicta civitate Conxenxc et aiidivit 
dici a qnibusíiaiii honiinibus do Iloquena quod diclus 
iiK'lilus fuctat iiitorteclus et quod líeri.ai'dus de Capra- 
ria de hiis scribebat Regí Castelle et quod viderant 
illuní qui dictas literas port;d)at a Kequena. 



ítem die mercurii quinta novembris anno predicto 
íuil per dictum venerabilem Petrum 9a Costa producía 
quadam littoni Berengarii Morey qui captus est in pos- 
se Regis Castelle quodque dirigebatur Raimundo de 
Tous et erat ejus suprascriptio talis Al honrat senyor 
En R.' de Tous en casa del molt honrat senyor en G. 
Morey en Barchinona et fuit scripla in aljupio de X¡- 
bilia XXllll die madii anno presentí LXV et erant in 
ipsa littera plura facía quia erat scripta ex ulraque 
parle in uno folio papiri inter que erat capitulum se- 
quens IteTii vos responch con lo comte Dosona ha nuy 
be un mes que es desferrat et va ab lo Rey de Caste- 
lla. Diu se que ses fet son hom et parrien be pero 
encara lo the a prop. So quin sera enten que tost se 
sabrá aquí. 



In civitate Dertuse die veneris XYII die januarii an- 
no a nalivitate Domini MCCCLXV. 



21)G 



Hns teíítcs iccepií matidato domini liegis Andreas 
de Vives notaiius pubüeus. 



Maí liiiiis Va!ae¡i dorijinus de Goys miles ÍU'iíni Por- 
tUiíaüe ad in.in(ialiuii íleniini Uegis tcstis juialus et 
¡iileí lo^aUiS si in un-íisc íP.adli et juuii aiini MC-l-CLX 
secund.i l'uil in vilJa Miniveteiis euiii íleiie Caslelle et 
(iixit (juíxi sic- 

liitenogalus qua de causa venerat ad dietum Beiíein 
et (üxií quod Rex Portui^aüe iniserat dieUini niiütoíii 
ad Regem CasUÜe pro co ul oujíies eíjiiiies quos dic- 
lus Piex Porliigalie niiseral iu servilium Iiegis Casle- 
lle i'cdiieiit ad dicíuirí liei^em i\)!'lui;al¡e. 

Interioiialus si dicli cíjuites redieerun!. ¡niontiiK'nii 
et dixit quod non. Imnio dictus I\ex Castelle roL-avit 
ipsLiiii rnililem ul faceiel supersedeii dielos equiles 
quod non recederent infra V vel VI dies iiifra quos de 
Ireuga debebjt jiuiici inleí- dictuni I\e<^em Arai^uijuní 
et diclum llei^eni Castelle el sic l'uii. iaclum. 

InteiTOgatus si tune Icinporis cogíiovil Bernarduai 
de Capraiia et R. de Alamanni de Cej'vilione eí si v¡- 
dit eos in dicta villa Murivcleiis et dixit quod vidit ¡p- 
sos in rijqiai'ia nuu'is ailoíjuenles invicem curn magis- 
tro de Santiago de Casleüa eum piiore de Sent jolian 
de Castella et Mai-tiiio Yanyes ihesauíariu dicti Kcgis 
Castelle el abbale de FiseauiS et iMarlino Lüjígz de la 
Cambra. ^ 



( 297 1 

InleiTü^'atus que verba prefati inviccm proferebanl et 
dixit {juod ii;iu)ial (juia non iuliMfuit (atueu audivii di- 
c¡ a nioííislio de Sinilya^o retiiií Poi'Uiiíalie sobrino 
biijus deponeiilis hec veiba vei siíiiilia ¡n etleelii Tio 
todo el mundo es leño de traycioncs et de maldades 
quel ti'ayd<íi' don Bei'naldo de Caln'era tiene vendido su 
Rey et su npno et ])er eobi-nr su filio l'azia toda nial- 
dat et a un mas (jue la ciudad de Valencia se peído 
por eonselio suyo et juiía [nuy bien a nos que nos iic- 
mos et mas ayna et mas en salvo. 

Interroiratus ul)¡ dieta veibo fueiunt sibi dieta et 
dÍN¡t ijuod intus suuíd tentorium quod tenebat in re-^ 
gali Uegis Castelle in orta i\lui'iveleris. 

Interrogatus si dictus n)iles babtiit coUoquium eum 
prefatis Bernardo de Capraria et Raymundo Alamanni 
de Cervüione et dixit quod non. 

InteirogaUís si seit qua de causa venerant dictiBer-, 
iiai'dus et Raymundus Alau.anni de Ceivilioue ad dic- 
tum Regem Castelle et disil ([uod audivit dici a piu- 
ribus de consilio de quorum nominibus non recoida- 
tur quod venerant pro traetiinda [)ace et treuga intcr 
diclos Reges Ai-agonucn et Castelle el tune fuil Ireuga 
Ínter eos de quadraginta diebus inducía et etiam fuit 
tractalum de matrimonio inler ipsum Regem et domi- 
nam infandssam filiam domini Uegis Aiagonum. 

Interrogatus quomodo scit predicla et res|>oiidií ut 
supra quod au(iivit ea dici a pluribus eliam auíiivit 
quod ¡pso milite ilinei-ante eum dicto Rege recedendo 
tune temporis de Muroveteri accedendo apud Itaípie- 
nam existentibus juxta locum de Bunyol bene cenlum 



( 298 ) 
qiiinqiiaginta hominibiis de subditis dicti Regís Ara- 
gonurn qiios diclus Rex (iastelle secum captes duce- 
bal supplicarunt vocifferando dicto Hegi Castelle ut 
ipsos mandaret liberaii quibus dictus Rex Castelle 
respondit per hec verba vei símil la Ha fiyos de pulas 
dentro pochos dias jo daré las tornayas de las bodas 
al stroso embriago de vuestron Rey que se cuyda ago- 
ra que case con su íiya. Interrogatus a quibus audivit 
dici hec verba et respondit quod ab ipso Rege Caste- 
lle ore proprio predicta proíFerente. Audivit insuper 
du-.i a pluribus de consilig et palatio dicti Regís de 
quorum nominibus non recordatur quod erat certum 
eis quod nuncii civitatis Valencie venerant ter vel qua" 
ter ad dominum Regem Aragoimm pro petendo suc- 
cursu et dictus Bernnrdus de Capraria fecit ipsos redi- 
re absque responsione aliquali et etiam prohibuit quod 
non haberent succursum. 

Interrogatus si dictus Bernardus et Raymundus.ve- 
nerunf per mare vel per terram ad dlctam villam Ma- 
riveteri.5 et dixii quod cum duabus galeis. 

Interrogatus si sciebat ubi eral dictus dominus Rex 
Aragonum et dixii quod audivit dici quod erat ¡n cam- 
pis de Burriana circa fontem de la Losa. 

Interrogatus que fama erat in exercitu dicti Regis 
Castelle cum quibus gentibus erat dictus dominus Rex 
Aragonum et dixit quod erat fama quod prefalus domi 
n US Rex Aragonum erat cum qualuor mille et quin- 
gentis hominibus cquitibus et bene cum quadraginta" 
mille peditibus in quibus erant bene quindecim mille 
balistarii. 



( 200 ) 

Interroííatus si crat oppiíiio siin ct alionirií de exor- 
citii dic'ti \\c'j.h Caslcllo (jiiod floiiiiniis noslcr Rex 
posseí expcriri coinpekMiter bcllum advcrsus diclum 
lU^gem Castelle el dixit quod s'ui eliam eral oppiriio 
liujus deponentis et alioriim nonnulloium de dicto 
exercitu castellano de hoc piuriiDum íbi'midanlium 
quod si dictus dominus Kex movisset castra sua ad- 
versus eos et constituisset bellurn quod riullus eorum 
posset iüde evadere potentianí dicti domini Regís Ara- 
goniim. 

liiferrogatus quomodo scit et respondit quod de be- 
ne sex mille «Mjuiíibus quos dictus Rex Castelle tene- 
bat non erant intei' eos (juatuorcenti equites qui pos- 
sent adesse bello eo quia eorum equi erant valde ma- 
cilenti el destructi eo quia non comedebant annonam 
cum non possent babere. 

Inteirogalus si erat copia viclualium in exercitu dic- 
ti Regis et dixit quod nudloliens sic multotiens non. 
ímmo accidit quadam die quod magister de Sant Yago 
Portugnlie dedit seu habuit exsolvere pro sepiem pa- 
nibus valde parvis centuní morabatinos. Quare omnes 
de dicto exercitu exisliniabant se fore depcrdiios si 
dictus dominus Rex tune temporis preparasset bel- 
lurn. 

ínierrogalus si dicti Bernardus et Raimundus Ala- 
manni sciebant penuriam et debilitatem exercitus dic- 
ti Regis Castelle et respondit quod ignorat si sciebant 
taraen res erat satis manifesté ómnibus dictum exerci- 
tum intrautibus et potuissct eis esse clarum si dili- 
gentiam babuissent. 



( .300 ) 

Inteirogatus si vidil diclos nuntios eloquentes cuní 
dicto Rogé Caslelle el dixit quod non sed quod audi- 
vit diei verba que siipra letnlit a dicto niagistro de 
Sanl Yago sobrino suyo et a plnrihus alus el quod est 
intentio sua considérala potentia utr-iusque RcííÍs ([uod 
dicia treuga tune ¡nduta fuit polius inducía in favorem 
dicti Regis Caslelle quam in favorí'm dicti doniini Re- 
gis Aragonum. Et si diclus Rex Castelle tune tempoiis 
habei'ct opporlunitatem preüandi prout diclus domi- 
nus Rex habebat quod nunquam dicta Ireuga fuisset 
indo eos facía. 

Interrogatus (juomodo scit et dixit quod de hiis au- 
divit plures loquentes qui erant de consilio dicti Regis 
et quod anteipiam dicta Irenga fuisset fi ríñala diclus 
Rex Castelle et omnes de ejus exercitu erant meticu- 
losi et sperabant eorum per.litioncm mox autem post- 
qnaní dicta trcuga fuit íirniata ornnes in se exullaiunt 
velut si de bello vicloriam balmissent etinde catervalini 
se cessei'unt apud Regnum Castelle et ipse deponens 
cum eis alia dixit se nescire nisi ea que supra depoue- 
rit et lesliticatus fuit. 



Eodem dle. 



Egidius Valacii filius dicti militis testis juratus et 
inteiTOgatus snper psedictis et dixit in omnilms el per 
omnia ea que supra diclus ejus paler deposuit et icsli- 
ficalus fuit. Et bltra hoc dixit quod vidil quod Ray- 



iiiun<lus Alamanni loquebatur ciim iDa^istro de Sant 
Y;iíi() (le ('nsk'lln iníus villniíi iMuiivcleris et vakle ¡n- 
viciin eon^inituiabaUír el posl íinen) vciborurii suo'iim 
(lieliis ReyniuiHlus Alamaimi dixil dicto maitistio Ilec 
que diximus eiiint tirina el diclus inagister respondit 
Si por esta eaiie^a poi- nuestra pait et posnil manum 
snpra eapud suuní el dictus luiiinundus Alanianni (jua- 
si reirraciando sibi dixil eidein (jnod ca íacerel expedi- 
ri quem pío ejus ¡)ai'le expedilutn eral. 

Interrogatus cjue verba jirolulerunt et dixit quod ig- 
noiat quia non adtuit. Alia dixit se nescirc. 



Die sabbali XV die novembris anno prediclo. 



Johannes Imperialis civis Janue testis juratus et in- 
terrogatus supep predictis et infraseriptis de quibus in- 
lerrogabil diceiM' veriíalem quam sciet et primo super 
caitlione dicti eomiiis Ausone et dixit se nichil scire 
per quem modum ipse romes fuit captus quoniam eo 
tercpore hic lestis non eral in parlibus quibiis dictus 
comes fuit captus. Dixil tamen verum esse interroga- 
tus quon in mense aprilis próximo pretérito bic testis 
erat cum nave sua intus rivum Xibilie et postea in 
mense madii próximo sequenli et audivit dici quod 
comes Ausone fuit duclus in quadam galea Martini 
Anyis pnr ipsum Martinum ad Hegem Castelle qni erat 
in loco vocato Sant Lucba de Barrainida ei etiam au- 
divit dici quod dictus comes reriiansit ibi in dicto loco 



( 302 ) 
cum dicto Maríino Anyis et dictus Rex Castelle ivil a 
Oriola si quart de cavall. Et postmodum audivit dici 
hic testis a piuribus quod dictus comes ivit cum dicta 
galea dicti Mai'lini et cum flota galearum dicti Regis 
Castelle versus Ibcum Cartaginie et tune ceperunt IV 
galeas domini Regis Aragonum. Et etiara audivit dici 
quod quando galee dicti Regis Casteiío iverunt versus 
Ínsulas Miíjorice dictus comes Ausonie remansil in 
dicto loco Cartaginie cum dictis Rege Castelle et Mar- 
tino Anjis. Dixit etiam interrogatus hic testis se vidis- 
se dum erat ipse testis in civitate Xibilie quod post 
predicla dictus comes cum Rege Castelle venerunt in 
dictam civitatem Xibilie et vidit dictum comitem equi- 
tantem cum ipso Rege Castelle. 

Interrogatus etiam dixit quod dictus Rex Castelle 
non tornavit nec tornari íecit dictum comitem in cap- 
tione immo dictus comes ibat equitando cum ipso Re- 
ge Castelle per dictam civitatem et anant a cassa e per 
altres lochs proul hic testis vidit plures. Dixit etiam 
interrogatus se non vidisse quod dictus cornes esset in 
consiliis dicti Regis Castelle eo quia hic testis non 
curavit nec intermitebat se de hiis sed continuo vide- 
bat ipsum comitem cum dicto Rege Castelle. Dixit 
etiam interrogatus se audivisse dici quod quando dicte 
quatuor galee domini Regis fuerunt capte et galee dic- 
ti Regis Castelle fuerunt a Carlaginia et fuerunt decoí- 
lati et occiái plures de dictis IV galeis captis quod dic- 
tus comes Ausonie havie restaurat En Francesch Da- 
verso que no fo degollat. 



{ 303 ) 
Dic vcneris X\I novciiibi'is anuo prediclo. 



Frnre García Lorens del orde deis frares meiiors de 
la provincia Darago lestimoni juiat de licencia e volen- 
tat del honrat e reügios írare Fiancesch Kafart gardia 
de la casa deis frares menors de Barchinona en la ((iial 
casa es ara lo dit frare García e ínterrogat sobre les 
coses demunt et dejus scrites ct aitres de que sera 
interrogat dir la veritat de go que sapia. E piimera- 
ment díx interrogat que con lo dit comte Dosona fo 
pres a Medes per lo Rey de (iastella aquest lestimoni 
era en Darocha e era gardia de la lur casa a Darocha e 
oy dir comiintment a molls que la preso del dit comte 
no era stada bon feta e que con se Hura al Rey de Cas- 
tella quel dit Rey se feu munlar en les anques de la 
sua muía lo dit comte lo qual comte ab G. Dies de 
Santdoval se eren liurals volenterosament al Rey de 
Castella et havien irayts los aitres. 

Dix encara interrogat esser ver que stant aquest tes- 
timoni pres en poder del dit Rey de Castella en la ciu- 
tat de Xibilia oy dir en la preso hon era a molts fra- 
res qui venien veure aquest testímoni quel comte Do- 
sona era exil de la preso e era solt e anava per Xibilia 
cavalcant ab lo Rey de Castella e que anave defora a 
ca^a ab lo dit Rey. Dix encara interrogat que en apres 
quel dit testimoni fo fora de la preso viu lo dit con.te 
anant cavalvant per Xibilia et solt de la preso. 



( 504 ) - 
Dix encara interrogal esser ver que viu e encara oy 
dir coríjunament a inolis quel dit comte munta en les 
galees del dit lícy C(ín partí de Xibiüa ab Marti Anyis 
e (¡uc sen anaren ai dit Bey de Castella qui ajustava lo 
sen síol en lo ioeh de Aiguizii'a del fadro. Dix encara 
inlerjcgal que ha oyldii-en Xil>ilia a molts slantaqüest 
lesliinoni era en Xildlia quel dit comte Dosona ab 
Marti Anyis ab lesto! del Uey de Caslelhi havicn pre- 
ses ¡V iíalees del l\ev Darauo. Dix encara interrouat 
que fama comuna era en Xibilia quel dit Rey de ('as- 
tella ¡iavia soil de la preso lo dit cornte per tal que 
Venjas la moit del pare quel Rey Darago bavie fet 
morir. Dix encara interrogat que apres quel dit comte 
fo exit de la preso 'romanséren preses En Pedro de 
Luna e frare Artal e ios altres et que eren niils fer- 
rats e mus gardats que dabans e que lavors muda 
Exemen Dorir e Naymerich de Sentelles de la preso 
hon síaven e feu los niclre en Laljub de consell del dit 
comte Dosona e que aro oy dir aquest testimoni a als- 
cuns aragoneses qui eren preses en la Darassana del 
Rev de Castella. 



P. dez Coll de Vilajoyosa teslitnoni jurat e iníerro- 
gat sobre les coses demunt dites e ailres de que sera 
interrogat dir verilat (jue sapia. E primerament dix in- 
lerrogal esser ver que aquest teslinioni viu lo comte 
Dosona en lo loch del Alguizira del fadre et que ab 
Marti Anyis ensemps lo viu esser e caval; ar ab lo Rey 
de Castella e apres lo dit comte partí del dit loch ab 



( ::05 ) 
Marli Anyis enscTiips ab Icstol del dit Rey e voncli a 
Carlaginia en !o qiial estol era lo dit testimoni c (jiic 
lo coinle Dosona era present en lo dit estol con foren 
preses les IV galees del Uev Darago c foren manadas 
a Carlaíiinia. Dix. encara infcrrogat esser ver segons 
que oy dir a iiioltes persones de Castella qnel dit com- 
te Dosona stant a Cartaginia ab lo Piey de Castella re- 
eapta al) lo cWJl Rey En Francesch Daverso que no ino- 
ris. Dix encara inlerrogal que aytanl con ell viu lo 
comte Dosona anave solt e no coin a presoncr empero 
be es vei- que oy dir a alscuns que no era en lo dit 
comte de anarsen lie de fer i^a volenlat. Dix encara in- 
teirogat que oy dir a molts que con les galees del Rey 
de Castella partiren de Cartaginia quel Rey de Caste- 
lla hi devia muntar e que faes la via do Cnlhalunya c 
ab lo dit comte ensemps devia venir al loch de Blanes 
lo qual loch lo dit comte li havic j)romes de liurar e 
encara i¡ havie promes lo dit comte de üurar al dit Rey 
o de trer de la térra sa nuiller per menar la en Cas- 
tella c quel dit Rey romas que no munta en les galees 
per q,o con la mar li feya mal. 



Postea vero die lune prima die decembris anno pre- 
dicto venerabilis Petrus 9a Costa procurator fiscalis 
prediclus obtulit el in presentí processu inseri requi- 
sivit et jussit de mandato domini Regis quandam lit- 
teram papiream et patentem cnjus suprascriptio era^ 
talis Al raolt alt e poderos lo Senyor Rey Darago. Te- 
nor aulem ipsius littere erat talis. 

TOMO XXXII 21 



{ 30() ) 



Seyor yo per rereis que havie dalgunes persones me 
so venido a Navarra e por esta ragon, no entiendo a 
aver feyla cosa contra vos et si bien me enviastes a 
áeq'iv que vengues a vos et por régelo noy vengui no 
lo devedes seyor aver per mal que muy tos son de 
vuestro rogno qui por sospetxa no venen a vos perqué 
senyor ajat por bien que por esta ragon non ajades sa- 
ya contra mi. Pero Senyor si alguno dig alcuna cosa 
contra mi jo Seyor hi respondre tan conplidament con 
mesler sera. Scrita de ma raa a Uncastielo disapte ans 
de Pascua. 

Del vostre Bernat de Cabrera. 



ítem dona e en lo present preces mana esser inser- 
ta una altre letra del Key de Navarra lo sobrescrit de 
la qual es aytal A don Garci Lopis de Sesse algoasil 
del Rey de Aragón. Et la tenor de la dita letra es 
aytal. 



El Rev de Navarra. 



Don Garci Lopis nos avernos visto lo qué escripto 
nos ávedes et aqueyllo entendido vos fagemos saber 
que a present non podemos fuger lo que nos reque- 
rides por ciertas causas que breument podredes sa- 



ber segiuií nos imbinremos (hclr al Ucy Daragon. Da- 
la en Olit XIX clie de marro. 



Diluns V!ll de deembre del any demunt scrit. 



Marti Galego del loch de Ayora del Regne de Valen- 
cia teslimoni jural e interrogat sobre les coses demunt 
ditos et altros d(í que sera iníerrogat dir veritat que 
sapia e dix primeramenl intcrrogat esser ver que 
aquest testimoni bo ha XL jorns stant en Portagal en 
casa del Rey de Portagal hon era stat trames per la 
infanta de Portagal oy dir a scuders deis missatgers 
del Rey de Castella qui eren a Portagal ab lo dit Rey 
de Portagal parlans quel Rey de Castella feya gran 
pertret de armada qo es de LX galees el de G naus 
quel dit pertret feya fer lo dit Rey de Castella a in- 
dustria e consell del comte Dosona et quel dit comte 
ne seria capita. Dix encara intcrrogat que oy dir ais 
demunt dits scuders que de acó parlaven entre ells 
quel Rey de Castella go que feya de sos affers feya ab 
consell del dit comte lo qual comte anava ab lo dit 
Rey de Castella et nos partía dell anant a cassa o hon 
que enas. Et lo dit testimoni con oy les dites páranles 
demana a aquells e con no es pres lo comte Dosona 
et ells resposeren no es pas pres ans ha los quals ma- 
na ab si CCC horaens a cavall a la janeta qui son de 
la Andolasia. Dix encara intcrrogat que partent de Por- 
tagal e vinentsen en Arago trevcssant per Castella oy 



( 308) 
aquest testimoni dir comunament a tot hom en tots 
los lochs dins Castella on ell fo aytals parauleso sem- 
blants Que mal vialge faes lo comte Dosoua qiii tan 
gran eslol feya fer al Rey de Caslella e ago deyen per 
tal con per tots los lochs demunt dits de Caslella se 
feya forssa de anar homens en Xibilia obs de la dita 
armada. Dix encara interrogat que oy dir a tots los de- 
munt dils e en lots los dits lochs quel dit comte Do- 
sona era de cert fora de preso el quel Rey de Caste- 
lla lo creya molt e li dave gran fe en tot qnant feya ab 
son consell eí que de cert devia munlar capita en les- 
lol que ara se feya por lo dit Rey de Castella. Dix en- 
cara interrogad que aquest testimoni fo en la ciutal de 
Tholedo e slanl aqui oy dir axi malex les coses de- 
munt dites e encara oy dir con En Pedro de Luna era 
pres en la dita ciutat e que stave be gardat que viu 
quel hosíe on ell possave hi hanave si X per gardar 
lo aquella nit e ago per tal con tola la dita ciutat es 
partida per quadrelles a fer la dita garda. 



Die mercurii XIV die decembris anno MCCCLXV 
in Barchinona fuit receptus sequens teslis per me Fer- 
rarium Sayolli et interrogatus per Franciscum Rome 
militem cancellarium domini Regis presentibus R. de 
Villanova tbesaurario Berengario de Fielato et P. 9a 
Costa. 



Gil de Monegma natural de Barchinona íill dena Mi\- 



( 309 ) 
ria de Barchinona que esta a la plassa Nova testirnoni 
jiirat et inteiTOgat sobre los saiils eveiigelis don era 
vengut. E dix que era vengut novellamenl de Castella 
e que aqüestes X galeas del Rey de Castella que lo die 
de vuy son preses eu la plaga de Barchinona lo han 
aporlat de Algezira Dalfadre ííns agi en Barchinona. 

Interrogat si eia stat pres en Castella. E dix que 
hoc be ha III anys que aquest testirnoni fon pres ab 
daltres naturals del Senyor Rey en lo loch Ma- 
gallo. 

interrogat en quina manera era ell en Magallo. E 
dix que slava per hoin de peu ab En Berengario 
]\Iorey. 

interrogat apres que fou pres en lo dil loch hon ha 
estat pres. E respes que eslech pres en Carmona ben 
II anys. E apres fou manat a la preso de Xibilia. 

Interrogat si conej,x lo comle Dosona et dix que 
hoc. 

Interrogat sil ha vist pres o fora de preso. Dix que 
la vist solt e foi*a de preso. 

Interrogat hon lo viu solt et dix quel viu en Sibilia 
cavalcar ab lo Rey de Castella per la ciutat e per la 
Rambla. 

Interrogat con lo veya ell et dix quel veya deis 
murs de la Dara^ana on aquest teslimoni lavorava e 
quel dit comte anava e venia conlinuament de la ciu- 
tat a la Dara^ana. 

Interrogat si cavalcava prop del Rey o luny del 
Rey e dix que par a par ab lo Rey moltes vegades. 

Interrogat quant temps ha quel viu cavalcar prop 



( 310 ) 
del dil Rey et dix que be ha un any. 

Interrogat ab quina companya anava et dix que 
ab VIH o X de caviill caslellans qne cathala no ha- 
vie ab ell. 

ínteri'ogat si daquesta revenguda quel Rey de Cas- 
lella ha feta en Xibilia partent de las fronteros Darago 
ha vist cavalcar lo dit eomte soit ab lo dit Rey de Cas- 
lella diu que hoc en Carmena on lo dit Piey era ven- 
gut per jassar porchs el dit eomte anava ab ell con- 
linuament. 

Interrogat con ho veya ell et diu que aquest testi- 
moni era pres en Carmena et obrava continuament 
en los murs del loch e veya al dit eomte cavalcave et 
anave a la cassa ab un honi a cavall que li portave de- 
vant una escena munlera e ell cavalcava en una muía. 
E en aquesta matexa manera cavalcava lo dit Rey* 

Interrogat ara quant aquest testimoni parli de Car- 
mona si havie molts dies que havie vist lo dit eomte 
ab lo dit Rey et diu que be havie VIH dies que ell ha- 
vie vist cavalcar ab lo dit Rey dins Carmona. K mes 
dix que quant lo dit teslimoni partia de Carmena quel 
amanaven cavalcant en un ase a Xibilia ell encentra 
en lo cami lo Rey el dit eomte anava ab lo dit Rey. 
E mes anant dix interrogat quel dit eomte menys del 
Rey mentre era en Xibilia anave solí per si matex 
sens del Rey segons quels castellans li coinptaven. 

Interrogat quant lo Rey de Castella trames son hos- 
tol la derrera vegada a Murvedre et a les Isles de Ma- 
llorques si sab quel dit eomte hi vengues e en quina 
manera hi venia. E dix que publieament se deya en 



( 311.) 
Xibüia fjuel dit cointe venia per cupita e niajoral de 
les di tes galces. 

líiteiTogat quins conpoitamcnls feya lo dit comle 
Dosooa ais presoners cathalans quiy eren. Et dix quels 
feya els proeuravíi molt de mal. Entréis altres quels 
feu tornar V dies que havien de provisio a 111 dies. 

Inteirogat con ho sap et dix queu sab per aquells 
qui eslaven preses en la Dara(,'ana que lin digeren el 
ne pregaren con aquest tentimoni partís delts queu 
comptas daíj'a a lurs amiclis en special En Ramonet 
Dodena e Aasturg et molts daltres. 

Interrogat dix encara que ell ha oyt dir a aquests 
castellans que son en aqüestes X galees del Rey de 
Castella que ladonchs eren en lo dit hostol quel dii 
comte quant foren preses les galees deis calhalans per 
leslol del dit Rey de Castella lo dit comte demana al 
Rey de Castella que li donas alscuns homens seus que 
eren en les dites galees. El dit Rey los li dona e quant 
lo dit comte los tench feulos tots degollar. E apres lo 
dit Rey de Castella sabent quel dit comte Dosona ha- 
vie fels degollar los dits homens que li havien dats feu 
degollar lots los altres qui eren romasos salvant los ca- 
lefats et raestres daxa. 

Dix encara interrogat que ell oy dir publicament 
quel dit comte Dosona havie fet matar frare Arlal de 
Luna per fam consellunt al Rey que no li faes donar 
a menjar e diu que aquest testimoni oyia cridar al dit 
frare Arlal fam íam estant pres dins una casa que era 
prop daquella casa on aquest testimoni estava pres con 
lo manaren pres de Carmona per soltarlo. E diu mes 



( 312 ) 
qiiel die que aquest íestinioni fon desferrat e delüu- 
rat de preso lo dit frare Artal mori. 

Interrogat per (piina manera era exit de la preso. 
E diu que la mará daquest teslimoni ha procurat que 
es exil per cambi de Domingo Gallego que era pres 
En Barehinona criado de niicer Matli janoves vehin 
Dalgezira. E a^'o diu que li procura lardiacha de 
Ley da. 

Interrogat perqué En Pedro de Luna e vescomtc 
Dylla e Naymerich Senlelles et los altres qui eren pre- 
soners no eren solts axi be con lo comle Doaona. E 
dix que fama publica era per tota la Ierra de Castella 
que los olíres no querien esser axi traydors con lo dit 
comte. Dix encara interrogat queóy dir a moltes per- 
sones axi en la Darazana con en la ciulat de Xibilia 
quel Rey de Castella havie dat al comle Dosona la 
bonor Daguilar e altres locbs e castells qui son dins 
Castella e que ago havie fel lo Rey de Castella per go 
con lo dit comte se era fot bom seu. 



Die veneris XVH die aprilis anno a nativilate Domi- 
ni MGCCLX sexto fuit recepta depositio sequentis de- 
ponentis per nobilern Berengarium de Apih'a et Om- 
bertum de Fonollario alguzirium domini ducis in ci- 
vitate Barcbinone presente G. de Solerio scriptore cu- 
rie vicarii Barcbinone. 



Diego Yevinges de Mendo(;a del regno de Castella 



( 313 ) 
jural e iiiterrogat en sa propria confcssio en fet pro- 
j)ri e axi con a testimoni en la cosa stianya diría ve- 
liíat la qual sapia e sol»re aro <|iie es vcniíul el pe:*- 
vcngut a oyda del noble baio En Uci-eniiuer Dabella 
et del honi'at Xoinbert de Fonolhu- ;dt:u/.Í!' del senyor 
düch. E dix es ver que ell deposanl foit iadri parti de 
Caslella i)er pabor del Rey de Castella per co con lo 
Rey de Castella perseiiuia nialanient tots los parens 
e an)icbs de dona Elionor licba dona de la qual aquest 
deponent era parent et venchsen en Franca et depuys 
de Franca vencbsen en Catbalunya e veent se pobie 
metes a obrar de ses mans per tal ({ue no bagues anar 
en la frontera ne fer guerra contra \o Rey de Castella 
son senyor natural e esser en lo regisnie Daragon es- 
devench a Querol qu¡ es térra den R. Alamany e feuli 
alscunes obrelles de les quals feu servey al comle Do- 
sona e el deposant dix al dit R. Alamany que era 
Caslella e a^o fo con la pau se feu del Roy de Caslella 
ab lo Rey Daragon. E lavors lo dit R. Alamany qui 
loava lo Rey de (Castella dix a aquest deposant ([uc ell 
li bauria carta testimonial de bons homens del regué 
de Aragón con ell deponent stant dassa no havie felá 
guerra contra lo Rey de Castella perqué lo Rey de 
Castella li perdonaría et a(;o bac sabut lo comte de 
Osona per En R. Alamany e en ago torna la guerra 
del Rey de Castella e del Rey Daragon et fo pres lo 
comle de Osona e parla lo comte Dosona segons que 
aquest deponent depuys oy dir al Rey de Castella al 
dit Rey de Caslella de aquest deponent. E el Rey de 
Caslella esgardant co que aquest deponent bavie fet 



( 314 ) 
hac ne pietat e perdonali que tornas en q.o del seu e 
llames li una letra que tornas en la sua raerce el hau- 
da la letra per un castella la qual li dona a Moya par- 
tís del regne Darago et anasen en Castella. E con ío la 
lo Rey de Castella comenali la missatgeria del jutge 
Darborea e recomenali que passas de Calhalunya ab 
En Carros ensemps en Sardenya que sen devia passar 
tosí e ques prengues garda lo dit En Carrog con se 
conportaria en la Isla ni lo seu poder quin era ni si 
sab lo seu poder podría noure al Rey Darago, e fer 
ago que degues fer la dita missatgeria del jutge de la 
letra que portava la qual letra anave per letra que ja 
en la guerra primera lo jutge de Arbórea havie trame- 
sa al Rey de Castella en la qual lo dit jutge feya assa- 
ber al Rey de Castella que eil li ajudaria ab tot son 
poder en tota aquella manera quel Rey de Castella 
volgues ne síibes contra lo Rey Darago per alcunes 
injuries quel Rey Darago et officials seus li bavíen fe- 
tes, E con ell deponenl hac acabat ab lo juíge la mis- 
satgeria da(,to que lo dit jutge havie alorgat al Rey de 
Castella ne ^o que lo dit Rey de Castella volia del dit 
jutge partí de Serdenya e tornassen en Castella portant 
letres del jutge al Rey de Castella en les quals li ha- 
vie atorgat tot son fet. E con ío en Castella lo Rey de 
Castella feu tornar aquest deponenl al jutge Darborea 
ab scrivans e teslimonis per privilegiar lo fel del jut- 
ge Darborea. E lo Rey de Castella manáis metro en 
una ñau de genoveses o esser en la dita ñau lendema 
lo vescomte de Cardona fo aquí e pres aquest depo- 
sant en la dita ñau e manal agí en la ciutat de Barchi- 



( yi5 ) 
nona. Fo demanat si sab ais ques llegues íer nc tractar 
per altres contra lo Senyor Uey Darago. E dix que no 
s¡ non con lo conile de Osona \)cv son tractament e 
Yolt'i' se mes en la preso del Hey de Castella Fo de- 
manat con lio sab. E dix que per tal con Marti Anyis 
SI II era lahonat ab aqiieít df'posant e 1¡ dix que major 
ajuda haguere haiida lo Uey de Castella del eomte í>o- 
sona SI no fos pres con per son voler era stat pres per 
lo Rey de Castella. Fo demanat si En R. Alamany ha 
fets altres tractaments contra lo Rey Darago. E dix 
que no ais salvant que Marti Anyis dix a aquest de- 
posant que lo dit R. Alamany era de conseyll del eom- 
te Dosona. Demanat si depuys que es pres aquesl ds- 
posant ha parlat de les coses demunt diles a alen o 
alcuns dins la preso. E dix que no. 



Divendres a XXYÍI de febrer del anv demunt dit. 



Lonrat A. de Rlanes donzell testimoni jurat e inler- 
rogat sobre les coses damunl diíes e dejus scriles e 
altres de que sera interrogat dir veritat que sapia. E 
dix primerament interrogat que aquest any prop pas- 
sat lo Rey de Castella partí ab alscunes galees de Xi- 
bilia per anarsen Alguizira per ajustar son estol e a 
cap de XV dies et III setmanes vcnch Marti Anyis ab 
una galea e feu desferrar lo comte Dosona e manalsen 
ab si ab la dita galea. 

Interroga! con ho sab e dix que per tal con viu des- 



f 316 ) 
ferrat lo dit comte el viu recuUir e nqo viu per una 

bíjílosteria de la torra de la ¡ilar.a en que stave a(jiiesí 
teslinioiii. 

Dix tMicai'a interfOí^at (\uc ha oyt dii' a niol'.s (juc 
enc<(iil¡Mciil (|ti('l llcy de (lasiclla salte (jue Kn iíernat 
de (];d)i'era era inoil se leu venir lo dit eofule e lani. 
[tra (¡lie ios en son servey e quel dil coiiile se reteneh 
aeoiL 

Dix eneai'a inlenoiinl <jue apres (juel Rey de Caslc- 
11a fo (oi'naí did dit esfol en Xihüi;» apres poehs dies 
veiielí lo comle Dosoiia al) Mai'li Anyis e (jiie viu aíjuest 
testiítioni nioiles vci^ades íiuar<laiit j)ei' les ballcstaries 
de la Toi-ra on stave pres lo dit eointe eavaleanl ah lo 
lley de (.astella ab ulti'es eavalcadoi's ensemps per la 
Rambla e encara entrar ah lo dií Rey en la Darassana. 

Dix eneara iníerroiiat (jue apres de les roses da- 
iiiuiíl (liles no lia visl ne oyl dir (juel dil eonile sia tor- 
na t en preso. 



Disapte a Xll! de iiia!«,' del any MCCCLXVÍ da- 
munt dit. 



Joban Polo vei'üuer de la íxovernacio del reane de Ya- 
leueia tesíinioni jui-al e iiiíeri'Oüat sobre les coses da- 
nunst (lites e dcjus scriíes de (pie sera inlerroiiat dir 
veiilat (¡ne sa[)¡a. I'] dix prirneranieiií ¡nte!'ro;rat que 
aípiest leslimoni Ib j)res peí' companyes del Rey de 
Caslella entre Cilla c Abnussaies mcntre que lo Sen- 



( 317 ) 
yor Rey tenia asseljnda Ciillora o fo manat pros a Miir- 
vedre e de .Muivodre a Xibilia e stanl pros en la dita 
ciutat de Xibiha viu (|iiel coiiite Dosona era solt de 
preso e (jue cavalcava ;ib lo Key de (^asiella passant 
\)vv la Daiassana e que con Icstol del dit Key scspega- 
va en Xibilia oy dir aquest testimorii comunament a 
lüt liom quel dit coróte Dosona niuntave en lo dit es- 
leí. Kn 'ara oy dir apies quel dií coaile anant en lo dit 
estol fo en lo esvayment del stol del Senyor Rey con 
les iV galees del dit Senyor se perderen. 

Dix encara interrogal que con lo Rey de Castella 
hae presa Oi'iola e veneb daquella frontera en Xibilia 
quel dil coróte vencb ab lo dit Rey el viu eavalear ab 
ell molles vegades solt ocb encara com lo dit leslimo- 
ni isque de la pieso viu lo dil comle en la Darassana 
on se feyen les galees ab lo dil Rey anant cavalcant 
ensemps. E acó fou !o prinier dimarts de setembre 
prop passiaí. 

Dix eiiCcU'a interrogal esser ver que apres que 
aquest testimoni fo fora de la preso torna en Xibilia 
en lo mes de ncembre prop passat per traclar lo res- 
cat den Eymerich de Sentelles e den Paschal Massana 
6 estant en la dita ciutat de Xibilia viu moltes vegades 
lo dit comte Dosona eavalear ensemps e prop lo dit 
Rey de Castelia e anar a cassa ab lo dit Rey. E enca- 
ra lo viu eavalear per la dila ciutat per si mateix e ab 
altres. 

Inteirogat si sab ne ha oit dir perqué ne per qual 
rabo lo dit conjte era exit de preso ne anava solt. E dix 
que oy dir a molts quel Rey de Castella havia solt de 



( 318 ) 
preso lo dit comte per ^o con se era fet son bom e 1¡ 
havie fet homenatge. 

Dix encara interrogat que oy dir a alscuns cathalans 
presoners que frare Artal de Luna era mort per per- 
seguiment quel dit conjte li havie fet e alires deyen 
que ans era fet per go eon pariava molt del dit Rey 
de Castella. 

Dix encara interrogat esser ver que aquesta derrcra 
vegada quel dit testimoni es siat en Xibilia que En 
Julia Barber qui fo pres en la galeea den Averso lo 
qual era lavors en Xibilia per lo rescat den Averso dix 
a aquest teslimoni quel scriva den Marti Anyis lo pre- 
ga un die que li splanas o legis una letra de creens- 
sa que En R. de Gurb bavie portada al comte Dosona 
de part de la comtessa muller sua e quel dit Julia ha- 
vie legida la dita letra en la qual la dita comtessa co- 
manava créenla al dit En R. que degues dir al dit com- 
te. E apres lo dit testimoni passant per la vega deis 
Janovoses oy dir a alscuns cathalans presoners qui ana" 
ven per la ciutat de Xibilia com En R. de Gurb seya 
ab los jenoveses e mostrarenii 'qual era. 

Dix encara interrogat quel dit Julia dix al dit tes- 
timoni que ell havia parlat ab lo dit En R. de Gurb 
les paraules ell no les dix a aquest teslimoni ne ell nol 
ne demana. 



Dissapte a Xí dabril del any damunt dit. 



310 ) 



Lo noble Roger Rernat de Foix vescomte de Cas- 
tellbo e senyor de Novallcs leslimoni jurat e interro- 
gat sobre les coses damunt dites e altres de que sera 
interrogat dir verilat que sapia. E dix primerament 
interrogat essor ver que en lany prop passat áns del 
mes de selembre lo dit tesíimoni estjut en lo loch de • 
Orles en'Biarn ab lo comte de Foix qui aquí era ven- 
gueren II missatgers del Rey de Caslella al dit comte 
de Foix los nonis deis quals no li menbren e slans 
aquí los dils missatgers lo un dells lo qual era cavalier 
parla ab lo dit tesíimoni en la clausura deis frares mc- 
nors del dit loch e dixli aytals páranles o semblants 
en acabament Yostre ermano lo comte Dosona vos en- 
via molt a saludar e vos prega que vos li ajudets a en- 
dres^ar que ell puxa haver sa muller e ses inffants. E 
lo dit testimoni demana perqué lo dit comte Dosona 
los volia e lo dit missatger respos quel Rey de Casle- 
lla nos volia fiar en lo dit comte Dosona tro que ba- 
gues per resenes la sua muller e sos inffans e quel 
Rey de Castella lo bavie molt en son grado con se 
era be portado con a bon cavallero axi en lespatxament 
e endregament del stol sen en la palleya de la mar coa 
lestol del vescomte de Cardona fo desbaratat e muyt 
be lo havie servil en lo dit slol en lo qual lo dit com- 
te fo en la galea de Marti Anyis. E lo dit testimoni 
demanali si lo dit comte era fora de preso e respos lo 
dit missatger que och mas quel Rey de Castella no si 
volia be fiar tro que bagues les resenes e que si podía 



liaver la (lila niuller o sos ¡nffans quel Rey do Caste- 
11a so tenia muyl per 1(M)Í(1o de fcr iurs íiran be. 



ítem ib inlori'OgMi si era con ia oonitessa Dosíina 
id) sos iníaüs se son exils d«í Cadialimya e sen son 
anals en ia ierra ÍVanr.esa ;í(;() es s!at t'ei ab eonscll e 
sahiüla del dií, lestiinoni no daiü'os andoíis do la dita 
conitessa o dix (lU'' no ans ii desplaeb molí con sens 
consenliniont del Senyor Hoy «"^ de !a Senyora íleyna 
c monys d.' sa¡)uda tic acjnesl íeslinioni e deis abres 
amielis la dila con^íessa sen e¡a añada e toslemps li 
conselia (jne no isques do la Ierra sens consentimenl e 
consell deis danunií dils ni} nidl íoinps no leñen per 
1)0 (pie isípies do la leira del Senyoi- liey per anar en 
('asiella ne en abro ¡tari. E (jne enlen aquest íestinio- 
di d(í cert (juel pai-tiinení do i<í dila eoíníossa e de sos 
infans sos í'el|)ei' nial enlcniioí'nt. 

Dix encara interrogal (jue esíant aíjoest leslinior.i 
en wn locb sen apellal Cintal aquesta coresina hae un 
any trolla un eorrcu qui portava una leb^a del dit com- 
le a la coiutessa la qual lo dit tesíimoni pres e la legi 
en la (jual lo comtc Dosona íeya a saber a la comtcs- 
sa mnUor sua que ell se era rescatat ;d» lo iley de 
CastoUa [)er(}i!e ell la preiiava (pie decontinent ab sos 
infants dei;ues partir de Munísoiáu e (]ce sen porías 
íot (;o que bo ios (¡na no fes liran común c que no 
bagues pabor (jue nu poguís j)a!;a!' lo rescat ab que 
ella sen anas e (jue anas a Bayona pero qucs guardas 
ípje on sa añada no passas per ncgun locb de amicbs 



( ;-^2i ) 

seus ne que sos amichs res non sabesscn. E lavors era 
ab aquest lestimoni lo veseomtc de Roclialjerti qui 
volcíi veure e legir la dita letra e demana al d¡t testi- 
moni que 1¡ paria c lo d¡t testimoni demana al dit ves- 
comte mas a ell que lin paria. E lo vescomte de Ro- 
chaberli respos que no lin paria res be ans que daqui 
auant no enlcnia a caber en ses affers. 



Lonral En francesch de Sant Climent cavaller lesii- 
moni jurat e interroga t sobre lo XXVI í capítol e dix 
esser ver que com lardit vench quel Rey de Castella 
era sobre Calatayu lo dit lestimoni rahonant se en la 
plassa de Sant Jaeme ab En P. ca Costa oy dir les pa- 
raules coniengudes en lo dit capítol al dit En P. e la- 
vors lo dii lestimoni ab lo dit P. ^.a Costa anaren al 
hospital de San Johan bon posave frare R. de Viiade- 
many per dírli lardit que era vengat con (Calatayu era 
assetíat. E quel dit En P. ga Costa present lo dit tes- 
timoni interrogas e demanas a frare R. go que ja da- 
bans li havie dit axi con en lo dit capítol es contengut 
e no! trobaren con ja era partit de Rarcbinona lo die 
passat. 



Sobre lo XXXÍ capítol interrogat e dix esser ver que 
mentre malalties eren en Rarcbinona vench ardít quel 
Rey de Castella tenia assetjat Calatayu e per qo con la 
major part deis bons homens eren fora de Rarcbinona 
sempre quel dit testimoni qui lavors era veguer de 

TOMO XXXII. 22 



( 322 ) 
Barchinona sabe lo dit ardit cavalca per anar an P. ga 
Costa qui era a la torra siia que sen entras en la ciu- 
tat e troba lo dit En P. ais molins qui sen venia a la 
dita ciuíat per niissatge que havic haut deis consellers 
e entraren ensemps en la ciutat e foren ensemps en la 
plaga de Snnt Jacme ab les consellers e ab alscuns 
prohomens e ordenaren e endressaren quel mur déla 
ciutat se faes e provehiren en haver viandes e armes 
e síant axi En P. ^a Costa dix al dit testimoni aqües- 
tes paraules o semblants En Francesch Sent Clirnent 
gran pahor be que en aquests affers no correga gran 
trahicio e malvestat e recomptali les paraules conten- 
gudes en lo dit XXVIÍ capitol demanantal dit testimo- 
ni si huvie privadesa o conexenssa ab io cavaller mis- 
salgerdel Rey de Castella quiera en Barchinchia. E 
lo dit testimoni respos que no mas que be conexia un 
castella qui era ab la córatela de Trestaraara en Bar- 
chinona e que parlarle ab aquell-e endresseria ab 
aquell que parlas ab lo dit missatger per saber son 
enteninient. E lo dit testimoni parla ab lo dit castella 
et trames lo al dit missaiger pregant lo que sabes ab 
ell alcuna cosa daquest fet maravellanlse fort lo dit 
testimoni quo volia dir que Calatayu fos asseljat e quel 
missatger fos agi per complir la pau. E aquell caste- 
lla ana al dit missatger e segons que dix al dit depo- 
sant lo dit missatger li havie respost aytals paraules o 
semblants que ell no bagues dubte que ell anave so- 
bre cosa certa e quel Rey de Castella venia fort acor- 
dat a la pau e que ell portava letra an Bernat de Ca- 
brera del Rey de Castella e encara quel dit Rey dix al 



• ( 323 ) 

d¡l missaíger que con fos ab En BernuL tic Cabrera 
quel abrassas detras et que li dixes En D(?rnat molt 
vos salmia lo voslre atniíh lo Rey de Castella c [)re- 
gueus queus nieiibi'e dell. E daquestes páranles lo dit 
lesliinoni bavcnl snspita que fos engendrament de mal 
parlan ab lo dit l\ (;a Costa ct ab dallrcs per manera 
qn(; fo levelat al Senyor I\ey. 

Dix encala interrogat esser ver que no ana molt de 
temps quel dit cavaller fo trames pres per lo Senyor 
Rey al dit testimoni qui lavors era veguer de Rar- 
chmona. 



Sobre lo XXXII capítol interrogat. Dix que no sable 
quel dit cavaller degues esser escapssat más que be 
sab que a prechs de Pedro Carrillo lo dit cavaller fo 
solt de preso e lo dit deponent per aquesta rabo fo 
moltes vegades al Senyor Rey donanili a entendre con 
errava molí en soltar lo dit cavaller quel Senyor Rey 
no sen volch star. E viu aquest testimoni que En Ber- 
nat de Cabreía ensemps ab Pedio Carrillo suplicaven 
al Senyor Rey que lo cavaller fos lexat de la preso. E 
lavors lo Senyor Rey mana a aquest testimoni que le- 
xas de la preso lo dit cavaller e axis feu. 



Dimarts a 11 de juny any MCCCLXVI damunt dit. 
March de Sant Agosti donzell poblaí en lo locb de 



{ 324 ) 
Illa testimoni jural c ¡nteri'ogat sobre les coses da- 
nunit (lites e altres tle (}iie demanal sera dir verilat 
(jiic sapia. E primeranient dix ¡níerrogat que! primer 
o segnn die de mai\" prop passat parli aquest testinio- 
n¡ del dit llocli de Illa per anar en Caslella al ves- 
comle de Illa al qiial la vescomtessa de Illa lo irame- 
tia e (jiie la dita vescomtessa bavie haiit guiatge del 
Rey En I*, de ('astella a aquest deposant e a un hom 
de peu ab lo dit guiatge enira en Castella. 

Dix encara interroga t ({ue con aquest deposant ío 
en Navarra se rnescla ab la gran companya e ab ells en- 
semps entra e ana entro a Sereso e aqui méselas ab 
la comj)i¡nya del córate de Dcnia e ana ab ells ensemps 
entro a Brivesqiie e aqui partis dells e anassen a Bur- 
gos. E con lo aqui troba quel Rey En P. de Castella 
ñera parlit per lo mati e de continent lo dit deposant 
cavalca ab alscuns bomens de cavall del dit Rey e 
anassen ab ells entro a Madri<j bon lo dit Rey era al 
qual feu reverencia e ío dit Rey se íeu monstrar lo 
guiatge e apres dixli que be ios venguí. E parlent de 
Madric ab lo dit Rey anassen a Tbolcdo. 

Dix encara interi'ogat que stant aquest deposant en 
la dita ciutat de Tboledo viu lo comte Dosona anar 
cavalcant per la dita ciutat ades ab pocbs cavalcadors 
ades ab molts axi que scgons son parer no ¡i era sem- 
blanl que fos pres no anas con a ¡)res mas be oy dir 
a alscuns que dos scuders comunament nos par- 
lien deli. 

Dix i'ncara interrogat que viu lo dit comte entrar 
soven en la posada del Rey damunt dit e star e con- 



( 3i>5 ) 
linuar aquí e que una vegada viu star lo dit comle dc- 
iiant lo dit Key mcntre seya a taula qucs dinava. 

Dix encara interrogat que stant aquest deposanl en 
la dita ciutal de Tholedo un dia encentra lo dit tomtc 
Dosona qui cavalcava e lo dit comte veent aquest de- 
posant dixli con hic sots vos aci e aquest deposant 
respos con Deus ho vol. E lo dit comte dix a aquest 
deposanl mas per que hic sots vengut. E aquest depo- 
sant respos que per veer lo dit vescomte de Illa. E 
lo dit comle respos. Lo Rey vol queus en tornets en- 
continent e aquest deposant dixli no men vull tornar 
que perüos rae seria per les conipanyes qui man 
mort un macip e am mes quel Rey de Castella me de- 
goll que si les companyes me degollaven. E lo dit com- 
te dixli anats vos diñar. E apres diñar siats a mi. E 
con aquest deposant fo dinat anassen a casa de Marti 
Anyis hon posava lo dit comte. E con fo devant lo dit 
comte dixli quel Rey li havie haut seguidor quil m.e- 
tria en Navarra segur. E aquest deposant dixli Senyor 
nom farie res con lo Rey me diga jom se que li he a 
dir. E parlant aquest deposant del dit comte anassen 
al Rey e va li dir que li plagues quel lexas anar parlar 
ab lo vesconite qui era en Xibilia axi con lo havie 
guiat. E lo Rey resposli que li playa molt e que anas 
en hora bona en Xibilia con ell hi seria abans que 
aquest testimoni. 

Dix encara interrogat que partent aquest testimoni 
de Tholedo sen ana vers Xibilia e en lo cami troba 
Pedro de Luna lo qual sen menaven pres lo algutzir de 
Xibilia ab L de cavall e mes e ab cadenes e be ferrat 



( 326 ) 
e parlant de unes noves e dalíres entre los altres lo 
dit deposant demana al dil En Pedro con se avonien 
lo comte Dosona e vescorute de Illa et ell respos que 
be mas que ja havie vist cosius gcrmans qui mils se 
avenien. 

Dix encara intenogat que con aquest tesUmoni fo en 
Xibiüa Iroba lo Rey de Castella e lo comte Dosona en 
la dita ciutat de Xibiüa e viu qucl oomte Dosona era 
en la Datassana pres e ferrat axi con los altres pre- 
soners qui aquí eren. E oy dir que per ^o lo dit Key 
havia fel tornar pendre lo dil comte con bavie suspiía 
que no sen anas al Rey Enrich e aquesta suspita havia 
spgons ques deya per tal con \m algulzir del dit Rey 
En P. 1¡ era fuyl e sen era anat al Rey Enrich e lo 
dia avans que fugis haviii demanat a son nabot de 
Marli Anyis que li lexas lo comte per tal con volia 
jaer ab fembra afjuella nit eí lo dil nebot rcsposli que 
si lo' comte volia fembra que ell la li aculliria en una 
cambra del seu alberch. E aquestas jiaraules segons 
que oy dir a alcuns caslellans reconta lo dil nnhot de 
Marti Anyis al dit Rey En P. per les quals paraules ell 
feu pendre lo dit comte Dosona. 

D-ix encara interrogat que viu lo vescomle de Illa en 
la dita preso fort ferrat que tenia mes de LXX Iliures 
de ferré e que tots temps depuys que fo pres síech 
pres e ferrat fortment e no li era stat fet neguna hora 
negun aleujament de la sua preso. 

Dix encara interrogat que aquest deposant parla ab 
lo dit vescomte de lila de sos affers co es per lo res- 
cat qui era tractat mas que noy poch parlar de neguQ 



(327) 
secret e ago per tal con tota vegada un cavaller caste- 
Ila seya al mig damduy perqué no 11c poch parlar mes 
avant. 

Dix encara ¡nlerrogat quel dit vezcomte I¡ dona una 
letia scrita óc sa nía la qual letra empero viu avans lo 
Roy en V. de Castella la qui.] letra lo dit deposant ha 
liurada e davall es insertada. 

Empero al pai-lir en fort poch spay lo dit vescomte 
dix a quest deposant Deyits a la vescomte^a que 
ques que jo li scriva per res noy trámela los in- 
fans. 

Dix encara interrogat que con aquest deposant fo en 
piu'tir una fembra li aporta una letra ab una cédula 
que habla dins la qual lo comte Dosona trametia a la 
comtessa Dosona. La qual letra e cédula lo dit de- 
posant ha llurada en sa forma e davall es inser- 
tada. 

Dix encara interrogat que partent de Xíbilia ab una 
ñau de genoveses foien Alguizlria del fadre e stant 
aqui vengueren Y presoners de Xlbilia qui compiaren 
con lo Rey En P. de Castella sen era anat vers les 
parts de Portogal e que sen havia amenada e aportada 
tota aquella moneda que havia pogut e que havia sol- 
táis tots los presoners e qui havia dat al comte Dosona 
CCC mil morabaiins los quals li tolgeren mentre sen 
anava a la posada. 



Es la tenor de la letra del dit vescomte aytal. Ves- 
comtessa fas vos saber que En March es stat asi e ham 



( 328 ) ^ 
(Jit so per que vos bavieu trames asi perqué nous quaí 
duptar en res pero serlifich vos quel Rey ma de- 
manutz amdos los íills que diu que per la un nom le- 
xaria anar. Perqué si voléis que mon fet sefassa ni que 
jo isqua dasi enviau ios me abdos con lo Rey ma 
atorgat que si yo he mos filis que el! me soltara tan- 
tost e que vaja percassar la moneda de que jom son 
eonvengut ab eli so es XXX mil florins perqué feu que 
baja recapte. Scrita de ma ma a XXV dabriL Lo ves- 
comle üyla. Es lo sobre scrit a la molt nobla la ves- 
comtessa Dvla. 



La tenor de la letra del dit comte et la cédula de 
dins es quis segueix. 

Comtessa En Rerenguer de Malla En Gurp moltes 
vegades vos be fet saber quem amenassets aquellos re- 
genes (;o es a saber dios filis et ara par me que nou 
volets fer. Placia a noslre Senyor Deus que ell vos ho 
deman al eos et a la anima de la pabor e del aíFany 
quem fets soferir perqué decontinent venits a Bayona 
e noliejats 1 ñau e venits dretament a Xibilia e nous 
metats pus lo cap entorn ne ab lo comte de Foix ne 
ab negun neus ne stigats si ben aquest regne es en 
aquesta tribulacio neus né stigats si be aquest Rey ma 
tornat ferrar cor accident es stal. Dagi avanl nous ne 
scriuria pus sau que si no bo fets clam men a Deu 
que ell vosen ponescba e ais filis sien malayts de Deu 
e de mi si per eils vos ne stats. Scrita de ma noslra a 
Sibilia a XXIV dies dabril. En cas que los filis del ves- 



( 329 ) 
conite no veiiguessen vonits. Del comto Dosona. E lo 
sobrescrit os aytni. A la comtessa Dnsona e aii líeren- 
guer (le Malla Eu Gurp. 

Comtessa encars que iio liaguessets tots los diners 
quey fin saherque adungues En Gurp venguen les rehe- 
nes ab partida deis diners e no dublets si be lo guialge 
ses passat que segurs podets venir e pensats que 
menys bo volria yo que vosaltres. Mas aquesl lagui 
que fets creu que no sia aire sino que volriets tots 
que noych isqua. Aquesta cédula va a vos e an Malla 
et En Gurp. Scrita de ma noslra a XXIV dabiil etc. 
Del comte Dosona. 



Dimecres a III de juny del any damunt dit. 



Francesch Tintorer mariner e ciutada de Barcbino- 
na testimoni jui-it o interrogal sobre les coses damunt 
dites e altres de que sera interiogat dir veritat que 
sapia. E dix primeranjent interiogat esser ver que con 
lestol de les gaiees del Senyor Rey fo desbarata! per 
lestol del Rey de Castella aquest testimoni qui era co- 
niit de la galea den Santmenat viu lo comte Dosona 
en la galea de Marti Anyis solt sens neguns férres. 

Dix encara inlerrogat que era fama publica en totes 
les gaiees deis castellaos que la xurma de les IV ga- 
iees nostres qui foren degollats per lo Rey En P. qui 
fo de Castella foren degollats a induccio e ordinacio 
del dit comte Dosona. 



( 330 ) 

Dix encara interrogat que stant aquest tcstimoní 
pres en les galees del dit Rey qui fo de Castella al 
port de Denia viu raohes veííades lo dit co'mte venir 
cavalcant a ia mar solt sens nenguna preso. 

Dix encara interrogat que c(m les XIX galees deis 
castellans donaren (assa al almiray del Rey Darago 
devant Mui'vedre que! dit comte Dosona era en la una 
de les dites XIX galees e a{;o sab aquest teslimoni per 
qo con era present e presoner en les diles XIX galees. 
E a pres viu lo dit comíe a Cartaginia con les dites ga- 
lees de castellans hi foren tornades e aqui romas ab 
lo Bey de Castella e sen ana ab ell vers les parts de 
Murcia segons que oy dir aquest lestimoni. 

Dix encara interrogat que aquest testimoni stech ab 
En Francesch Da verso ensemps en les dites galees 
ab lo capita de (asidla tro sus ara a V de maig del 
any present qui tornai'en en Xibilia per desarmar. 

Dix encara inlerrogat que apres que fo exit aquest 
lestimont en térra ha stat pres e ferrat en la Darassa- 
na de Xibilia Vi dies con apres del dit lemps es stat 
deferrat e desliurat de la preso ensemps ab los altres 
presoners qui aqui eren. 

Dix encara inlerrogat que con lo dit testimoni entra 
en la Darassana de Xibilia tioba lo dit comte dins la 
Darassana mas que no slave ferrat e que oy dir que 
entro a Yí dies bavie quel havien desferrat e que no 
havie molt quel havien mes en la dita Darassana que 
era vengut ab lo dit Rey qui fo de Castella con vench 
de Tholedo. 

Dix encara interrogat que ara con parli de Xibilia 



( 331 ) 
oy d¡r En Fr3ncosch Daverso lo qunl prega aquest tes- 
tiinoni (^iic con ios ;i líai'* hinona (jiion dijíiies an P. 
Sent (liinuMit o an 1\ ra ('.osla (jue lo < ointe l)osot)a li 
liavif (lii e lo havie emprat (jtie v\\ (legues roir.anii- ab 
lo Rey qui ib de (>:islella c (jue 1¡ faes sagranient e 
homenatiíe de esserÜ lion sei vidoi' e leval e que ell li 
í'aiie donar eavall e armes e messio. E !o dit En Fran- 
cescl) Daverso segons que reeoin[)fa a aquesl teslinioni 
d¡x e respos al dii comle que nou fan'a per res del mon. 
E lo dil eoiule resposli que ell e los altres presoners 
havien a^o a fer o lo Key de Casiella los íaiia degollar. 
E lo dil ErauL'eseh Daverso respos que mes amave es- 
ser dt'gollal (jiie si fos (,'o de (jue lo havia emprat. E 
semblants paraules dix En Berenguer Moi'ell a aquest 
lesliiiioni que li eren stades dites per lo dil cointe. 



Die sabbati IV die jnlii anno prediclo LX sexto. Ve- 
nerabilis Jacobus de Vallesieea cui fuit comissum per 
vanerabiiem cancellariuiri seu consilium domini Du( is 
presente Guillermo Jordani pi'ociiraiore íiscali. Inter- 
rogat iierum dictum Franciseuín Tintorer marinerium 
qni jam snpra deponerat ut seqtntur prestito juramen- 
to. Co es interrogal contra quis feya lo dit emprarnent. 
E dix que nos sap. Interrogat sin sab res ni na oyt res 
dir. E dix que no sino qo que demunt ha dii e de- 
posa i. 



Aolhoni Perets mariner e ciutada de Barchinona tes- 



( 332 ) 
limoni jurat e interrogat sobre les coses damunt ditas 
e altres dejus scrites de que sera interrogat dir veritat 
que sapia.^E dix primerament interrogat esser que de- 
ma que sera la festa de Corpus Chrisli haura IV anys 
aquest teslimoni fo pres en I cocha per galees del Rey 
qui fo de Castella en les mars de Ivissa et fo amenat en 
la Darassana de Xibilia hou ha stat pres tola vegada 
entro ara. ' 

Dix encara interrogat que aquest testimoni stant 
pres viu lo comte Dosona metre pres en lo alcassar de 
Xibilia e que con lo Rey qui fo de Castella era a Mnr- 
vedre ques feu anar lo dit comte et ana ab ell En Ra- 
monet de Castellbell En Vihícorba de Rosselloet apoch 
de temps lo dit comte torna en la dita preso. 

Dix encara interrogat que oy dir comunament a tot 
hom que con lestol del Rey qui fo de Castella se feu 
en !any prop passat que Marti Anyis trach de la preso 
lo dit comte el sen mena en la sua galea ah lo dit stol. 
E que ana ab lo dit slol e fo a la invasio del stol del 
Senyor Rey. E que apres quel dit stol de castellans fo 
lornat en Xibilia lo dit comte no torna en lo preso ans 
stech ab Marti Anyis ensemps seguent lo Rey qui fo de 
Castella en aquellas parts hon es anat e stat. 

Dix encara interrotíat que ara con lo Rey qui fo de 
Castella vench de Tholedo e fo en Xibilia lo dit comte 
vench ab ell e no stech en la preso per alscuns dies 
mas depuys viu ara con lo dit Rey devia desemparar 
la ciutat de Xibilia que le dit comte vench ab V de 
mules e devalla en la Darassana et romas aqui e los 
altres ab les besties tornarensen e de prcsenl fo ferrat 



( 3.^3 ) 
e stech ferrat tro a VIH dios o aprcs fo dcsferrat e 
stecli ax¡ (IcsleiTat ab los al tres presoners entorn XX 
cHes queii es exit e sollat ab los altres presoners. 

í)¡x encara inlerrogat que era fama comuna en la 
dita Darassana per tot bom que aquesta preso se íeya 
per eaulela de cobrar los affers del dit comte c per 
1er algún iractament al) los presoners. . 



Loreng Auiel calaíiit ciutada de Barcbinona qui era 
per calafat en la galea den Averso testimoni jurat e 
inlerrogat sobre les coses demunt dites e altres dejus 
scrites de que sera interrogat. E dix primeramént in- 
lerrogat esser ver que aquest testimoni era en la dita 
galea con les lY galees nostres foren preses per lo stol 
de Castella. 

Dix encara interrogat que viu en lestol del Rey qui 
fo de Castella en la galea de Marti Anyis lo comte Do- 
sona qui tota hora fo en la dita galea en lo perseguí - 
ment e en lo encale e que sempre que les dites IV ga- 
leas foren preses oy dir quel comte Dosona trames an 
Aver.-o et se feu venir en la galea en que era. 

Dix encara interrogat que aquest testimoni slant pres 
fo mudat en la galea de Marli Alfonso tro Castella e 
ay dir a molts de la dita galea que sempre quel comte 
Dosona fo en térra ab lo Rey qui fo de Castella en lo 
loch de Cartaginia quel dit comte feu penjar En Beren- 
guer Sontmenat et los altres e encara oy dir a aquells 
mateixs caslellans de la dita galea que silo comte Do- 
sona no fos que la xurma de les IV galees nostres no 



( 334 ) 
foren stats degolláis e que a induccio et insligacio deí 
dit cumie foren dcííolhits. 

Dix encara inienogal que aqnest testimoni isque en 
ierra u Cartagenia e viu lo comie Dosona cavalcant al> 
lo Fiey qui fo de Gastella a na r par a par iDoites vega- 
des. E encara lo viu eiitrar en mar ah lo dit Mey per 
regoneixer e endregar les galees con degeren partir del 
dit loch. 

Dix encara interrogat que com les galees desarma- 
ren en Xibilia salvant Xquin romaseren armades aquest 
testimoni fo mes pres en la Darassana bon ha estat iota 
hora tro ara e con fo en la dita Darassana no viu quel 
comte hi fos pres ans oy dir a tots aquells de la Das'as- 
sana e a daltres casfellans quiy enlraven quel dit com- 
te anava sohat ab lo Rey ({ui fo de Gastella e nospai tia 
dell en quaique part bou anas. 

Dix encara interrogat (¡ne ara con lo Rey (ju¡ fo de 
Casteila vench de Tboledo lo dit comte Dosona vcuí h ab 
lo dit Rey e con hac slat be XX dies en Xibilia anant 
solt 1 dia vencii a la Darassana si quart de mules 
e romas aqui e los allres tornarensen et fo ferrat e siech 
fe r ral tro a III dies e apres fo desferrat e stech des- 
ferrat tro allres III dies anant per la Darassana desfer- 
rat. E apres I dia hora de miga nil isque de la fireso. 
Ques feu ne que no nou sab aquesl testimoni. E len- 
dema solgueren CC presoners et lo altre dia seguent 
tots ¡os allres. 

Dix encara interrogat que los mcnestrals castellans 
qui entraren obrar en la Darassana se maravellaven 
es rabonaven entre ells present lo dit testimoni com 



( 335 ) 
lo comte Dosoiia en tenips j)assal auava solí perCaste- 
Ua e los allrcs presoners staven preses e ferráis. E de- 
yen molls que! Kcy (jui ío de (laslelia se lenia poi- leu- 
gul al dit comte el 1¡ eiileiiia a fer lio. 

Dix encara ¡nlerrogal que lo vescornle de Ula Pedro 
de Luna Naymerieh de Sentelles e los all'^es presoocrs 
nuil teinj)s no ei'cn slals alenjats de pteso ans com mes 
anave eren pus agreujals e slrels de preso. 

Dix encara interrogat que ha oyl dir ais presoners 
que lo coinle-Dosona havie haudes noves ab frare Ar- 
tal de Luna e per les dites noves lo dit comte íeu ab 
lo dil íley qui fo de Castella que fo cuylat de morir lo 
dil frare Arta). 

Dix encara inlerroiiat que oy dir a molts deis pre- 
soners quey eren speci dment deis bous quey eren con 
lo comte Dosona los havie emprats que faessen segu- 
relat de servir e valer al Bey qui fo de Castella e que 
con acjuells responguessen que nou volien fer lo dit 
couUe los deya que volgues.sen o no lio havien a fer e 
que si nou feyen serien degolláis. 



Divendres a V de juny del any damunt dit. 



Jacrae Julia barber e ciulada de Barchinona testi- 
moni jural e interrogat sobre les coses damunt diles e 
dejus scriles de que sera interrogat dir verilat que sa- 
pia jatsia que ja baja deposat sobre altres coses en 
aquest fet. E dix primerament interrogat esser ver qu« 



( 336 ) 
aquest lestinrioni parti de Barcbinona a IV de octubre 
del any prop passat peí* anar en Castella per lo rescat 
den Francesch Daverso. E fo en la ciutat de Xibiüa a 
Vil de noembre seguent. E con fo en Xibilia troba 
aqu¡ lo Rey qui fo de Castella e presentali totes les ¡e- 
tres que aportava deis presoners axi daquells qui eren 
aqi con daquells qui eren la les quals letres lo dil Rey 
qui fo liui'a an Johan Bernait scriva seu. E apres Mar- 
ti Anyis e Matheu Ferrandis feren venir aquesl testi- 
moni a una esgleya per parlar ab ell. E con foren tols 
ensemps en aquella esgleya dernanaren a aquest testi- 
moni del stament de la térra del Senyor Rey Darago. 
E en lo dit parlament e interrogacio era pcesent lo córa- 
te Dosona. E lo Jit comíe demana al dit testiuioni si lo 
Senyor Rey li bavie presa la sua térra e aquest lesti- 
moni respos que no que ell bo sabes mas que En Jac- 
me Burgués de Sotariba bavia dit a aquest testimoni 
a Murvedre con ne dech partir que li saludas molt lo 
comte Dosona e que li dignes que stigues ab bon cor 
de son feí con son fer havie bon recapíe el quel Sen- 
yor Rey no li bavia res levat del seu el queych bavie 
axi bons amicbs cora james havie bauts e que piegas 
Deu que donas pau en la guerra con lo Senyor Rey lo 
amava aylant con james havie fet. E lavors lo dit com- 
te dix a aquest testimoni con lo conexia. E aquest tes- 
timoni resposli que bel conexia que soven lo havie vist 
en Barcbinona e en altres partides e sabia que ell era 
^o comte Bosona. 

Interrogat si lavors con aqüestes paraules eren lo dit 
comte slave ferrat ne con apres e dix que no. 



( 3^7 ) 

Dix encara interrogat quels damunt nonienals Mai- 
ti Anyis e Matheii Fenandis demanaren a aquest tes- 
timoui hon posavc c íaerenli nianament que lots dies 
I hora fos devant lo Rey qui fo de Caslella. E apres se- 
guís que un dia meutrc aquesl testimoni anave al al- 
cassar del Rey qui ib de Caslella lo dit Joliari Rernalt 
scriva crida aquest testimoni e mes lo dins lo alcassar 
e feu lo seure en un banch prop dell e trach II [ letres 
de I carner que tenia et prega aquest testimoni que les 
li legis per tal que les pogues tornar e splanar de Ca- 
thalunya en Castella les quals letres la una liavia tra- 
mesa ia comtessa al comie Dosona son marit e altre 
que lin trametria lo vescomte de Kochaberti e laltre ha- 
vie tramesa la vescomtessa al vescomtc de Ylla marit 
seu. E aquest testimoni demana al dit scriva si aquest 
testimoni havia portadas les diies letres e ell respes 
que no que abans les havie aportados 1 hom del com- 
te Dosona. 

Interrogat si li membrave ques contenia en les dites 
letres dix que no li membra be de lot mas be li re- 
corda que la comtessa scrivia al comte Dosona escus- 
santse con no havie complit co que ell volia e que I 
any hi havie laguiat e sobre aquells atfers li tremetia 
créenla per aquell qui li aportava les leties e quel 
creegues con fer o podia que aytant sabia en lo fet con 
ella matexa e que tot quant havie havie perdut en ser- 
vey del dit comte e que en la letra del vescomte de 
Rochaberti era que sesforsas be e que nostre Senyor 
Deu daria bona pau e que Deu volent sos atíers ven- 
drien be axi mateix la letra que la vescomtessa trame 

TOMO XXXH. 25 



( 338 ) 
tia al vescomte son maril li deya ques esfor(,!as be que 
Canct era be obrat e murat e que ella treballaria volen- 
ter en son rescat. E apres lo dia mateix lo dit lestimo- 
ni fo ab lo dit Johan Beinalt lo qual dix a aquesl les- 
timoní que mal lo havie vist que regen era stat reptat 
per Marli Anyis e Matheu Ferrandis quel comte Doso- 
na los havie fet clams con aquell havie mostrades les 
letres daniunt dites e aquest testimoni no les li ha- 
tie feles legir. 

Dix encara interrogat que lo dia seguent apres que 
les diles letres foren lestes í fadri aragonés dona a 
aquest testimoni íí albarans que tenia e prégalo quels 
donas a 1 hoai quey era del comte Dosona los quals 
albarans trametia al dit honi del comte IN'asbertich ga 
Tria qui era Alcalá de Gudaira e lo sobrescrit deis al- 
barans dressavenlo I an R. de Gurb e laltre an Bort de 
Maylla. E aquest testimoni slech maravellat con oy dir 
que En R. de Gurb fos aqui e anassen a casa de Mar- 
ti Anyis e demana a í fdl de Pero Sanyis de Cadis si 
sabia hon posave I hoín del comte Dosona e ell dixli 
que posava a casa de I janoves qui havia nom misser 
Galeot mas que a la lotga deis janoveses lo trobaria. E 
de continent aquest testimoni anassen a la dita lotga e 
troba aqui lo dit R. de Gurb quis rahonave ab I janoves 
e aquest testimoni dixli Senyor Deu vos sal Nasber- 
tich ga Tria vos tramet aquests albarans e ell vali res- 
pondre en ¡enga genovesca que nol conexia nes sabia 
ques era e no volch pendre los dits albarans e aquest 
testimoni tornalssert. 

Interrogat con sabia ell ne con conexia ell que aqnell 



( ?>m ) 

ios En R. de Gurí) e dix (juo peí* ^'O con !o havia vist 
moltes vogades ct en special en lestol de Uomania en 
que fo ab son pare e al) Pong de Santa Pau e encara 
lo havie vist en molls daltres lochs el conexia be. 

Dix encara interrogat que lo dia seguent vench a 
aquest testimoni Johan Rois cavalcant en una muía e 
dix a aquest lestímnni que cavalcas en anques de lu 
sua muía que Marti Anyis manava que aquest testimo- 
ni fos manat a la Darassana e lo dit Johan Rois mana 
aquest testimoni a la Darassana e feulo aqui reteñir e 
ferrar. 

Dix encara interrogat que alscuns dies apres stanl 
* aquest testimoni pres en la Darassana de Xibilia lo ves- 
comte de Ylia crida a aquest testimoni demananlli deis 
affers del Senyor Rey e del stameot de Cathalunya. E 
aquest testimoni con se tbren molt rahonals daquest 
fet li dix Senyor havets hauda una letra queus ha ven- 
guda de la vescomtessa. E lo vescomte respes que no. 
E aquest testimoni dixli Senyor si devets haver hauda 
con jo la he legida e fayens a saber la vescomtessa que 
Canet era be ohrat e que per legir la dita letra era stat 
pres e ferraí. E lo ves<íomte li respos nó sots stat pres 
perqué Canet es be obrat o enderrocbat mas per les 
altres letres que havie legides. 

Interrogat si con aquest testimoni síave pres en la 
Darassana lo di I comle Dosona h¡ siave axi matex pres 
ne si sabie que fos pres en altre loch e dix que no que 
abans lo viu moltes vegadas cavalcant ab lo Rey qui fo 
de Castella e ab Marti Anyis per la ciutat e per la Da- 
rassana. 



( 340 ) 

Dix encara inleriogat que oy dir al dit Johan Rois 
et a daltres molts que con lo dit Rey qui fo de Castella 
ana a Burgos per resislir a les companyes sen ana ab 
lo dit Rey lo dit comte e stech tola vegada tío que fo 
tornat en Xibilia e a cap de YIII dies quel dit Rey fo 
tornat en Xibilia lo comte Dosona vench a la Darassa- 
na cavalcant ab alscuns de mules e lo dit comte romas 
aqui ab lo alcayt e los altres tornaren sen. E com fo lo 
dit comte descavalcat pres per la ma lo dit alcayt e 
anaren per la dita Darassana parlant molt ensemps e 
lendema lo dit alcayt feu ferrar lo dit comte e stech 
ferrat segons son parer be VIH dies e puys Marti Anyis 
passats los dits VIII jorns vench a la Darassana e feu., 
lo desferrar e slech II dies desferrat en la Darassana e 
en apres lo dit Marti Anyis passals lo II dies vench e 
menassen lo dit comte e romaseren los altres presoners 
ferráis en la dita Darassana be V jorns. 

Dix encara interrogat que stant aquest testimoni pres 
en la Darassana I jorn de que no li recorda Huguet 
Steve fillastre de mossen En Francesch de Perellos dix 
a aquest testimoni aqüestes paraules o semblants en 
acabament Si vos me íets sagrament e homenatge de 
teñir secret de go que jous diré jous diré perqué sots 
pres e aquest testimoni resposli que no !in faria sa- 
grament ne homenatge mas que li prometía que nol 
ne descobreria stant en Xibilia a axi feu. E lavors lo 
dit Hugaet dix a aquest testimoni aqüestes paraules o 
semblants en acabament lovescomte Dilla ma dit que 
vos no starets pres sino per tot aquest mes de marg 
con En R. de Gurb sera tornat de Cathalunya dins lo 



{ 341 ) 
(lit tcinps e ríeu amcnar s¡ fer o pot la comtcssa Doso- 
na e sos ¡nfans a^i en Caslella e metrels en poder del 
Rey e lavors lo dit Rey qiii fo de Castclla a fiarse dell 
e darli ha molla teira el fara gran Senyor o li donara 
oavaileria per fer la guerra contí'a lo Senyor Rey Da- 
rago. E semblants páranles oy dir aquest leslimoni ans 
que fos en la Darassana a molts de casa e companya 
del dit Rey qri fo de Caslella. 

Dix encara inlerrogat quel comte Dosona aprcs que 
fo fora de la Darassana 1 día de que no li recorda 
aquest leslimoni viu gran contrast entre lo comte Do- 
sona e Naverso e oy quel comte dix an Averso que no 
era la on se pensava e Naverso dix que ver era. E en 
apres lo dit leslimoni acostas En Averso e demanali de 
que sera contraslat ab lo dit comle e Naverso respos a 
aquest testimoni e dixli aqüestes paraules o semblants 
en acabament. Aquest traydor parlant del dit comte 
nos adui'a tols a mort con tots nos ha emprats que fas- 
sam seguretat de essere de deffendrelo dil Rey qui fo 
de Castella e con nou volen fer ans dit queu haurem a 
fer e que serem tots degolláis. E dago mer mal lo Sen- 
yor Rey que si ell me bagues lexat rescatar con era 
en les mars de Rarchinona jo li haguere dites coses 
que jo sable qui eren a gran dampnalge e perdicio del 
dit Senyor e de la térra e fora tot perdut si Deu noy 
bagues ajudat. 

Dix encara interrogat que del dit emprament oy dir 
axi mateix a tots los altres presoners qui aqui eren. 

Dix encara interrogat que aytanl con lo dit comte fo 
fora de preso e apres que fo tornat en la preso Pedro 



( 342 ) 
de Luna vescomíe de Ylla e los allres presoners stí- 
gueren iota vegada preses e ferrats e no foren res aleu- 
jats de preso. 

Dio sabbati IV die julii anno predicto LX sexto. 



Yenerabilis Jacobus de Vallesicca cui fuerit comis- 
sum per canceüarium el consilium domini ducis pre- 
sentí venerabili Petro 9a Costa bajulo Cathalonie ge- 
nerali et fiscali domini Regis interrogatiis iterum dic- 
tum Jacobum Juliani barbitonsorem lU sequitur pres- 
tito juramento. Qo es inlerí'ogat si Naverso li dix con- 
tra qui feya o quals lo dit amprament lo comte Doso- 
na. E dix que con noli dix ais sino que ells fossen en 
ajuda del Rey de Castelía qui fo salvant contra lo Sen- 
yor Hey Daiago o son primogenit o sa bandera. Inter- 
rogal si sab ne ha oyt dir quel dit amprament se fes 
contra lo Rey qui vuy es don Enrich ne contra lo com- 
te de Denia ne contra les companyes que aqui eren. 
E dix que nou sab mas empero bes pensa que per 
aqueixos se fes e no per aitres. 

ínlerrogat perqué so pensa. E dix que per co so 
pensa queja lo Rey don Enrich e ses companyes eren 
ja a Yila Real e tenien son cami ves Xibilia. 

Interrogat si lo dit amprament vench a cabament e 
dix que och e que tois ne oy parlar un vespre e oy dir 
que en la paliza o preso deis Pedro de Luna haviefeís 
trametre lo Rey ben mil morabatins los quals se par- 



( 343 ) 
tissen entre don Pedro de Luna e lo vescomle Dilla e 
Neymcrich de Cenlelles e que íHjiiells los partissen en- 
tre iurs cüvallei'S. 

Interrogat qui son aquells a qui ha ha oyt dir jatsia 
que baja dit a tots. E dix que a don Roiz Sanxio de 
Calatayu e an Francesch l^latara de Xativa c an Jacrae 
Soriva de Valencia c a molts daltres. 



Postea dicta die veneris que fuit quinta dies junii 
anno a nativitate Domini Millesimo trecentesimo se- 
xagésimo sexto. Predictus venerabilis Petrus ga Costa 
pi'ocurator fiscalis predictus tradidit michi Francisco 
Formosii notario et scriptori hujus processus ac in 
presenti processu inseri jussit el requisivit quandam 
liiteram regiam cujus epigrama seu suprascriptio erat 
talis A nostro car primogenil lo Duch. Tenor aulem 
dicte litere sequitur per hec verba. 



Lo Rey. 



Car primogenit per tal que siats pus informal deis 
fets del comte Dosona per los quals daquests dies vos 
manam queoccupasscts son comtal trametemvos trans- 
lat clos e segellat per lo portador de la present de als- 
cuns testimonis que havem fets reebre en Calatayu 
sobréis dils fets. E axi volem eus manam que fagáis 
per aquells savis qui en ago han cabut e qui no sien 



( 344 ) 
suspilosos en aquesl fet regonexer los dits lestinionis 
e tots los altres qui sien stats reebuls contre lo dit 
comte e aquells regoneguts ab consell deis dits savis 
e de voslre consel! procehits contra lo dit comte e son 
corntat segons que trobarels que ferse dega. Dada en 
Saragossa sots nostie segell secret a XXX dies de maig 
del any MCCCLXVI. Rex Petrus. 



Neo non presenlavit Ídem procurator fiscalis tran- 
sumplum aliquorum testium receptorum in villa Cala- 
taiubi de qua fit menlio in dictalitera. Apertum et des- 
sigillalum ic affixurn. 



Diluns a VIH de juny del any damunt dit. 



Guillem Balaguer marine c ciutada de Barchinona 
testimoni jurat e inlerrogat sobre les coses damunt 
dites e altres de que sera inlerrogat dir tota veritat que 
sapia. E dix primerament inlerrogat esser ver que 
aquest testimoni qui era en galea den Averso e fo pres 
ab los altres per lestol del Rey qui fo de Casrella e viu 
lo comte Dosona en la galea de Marti Anyis solt e no 
ferrat ne con apres e era axi matex lo dit comte en 
lencalQ o caga quel dit stol dona a les galees nostres e 
fo a la invasio de aquellos. 

Dix encara interrogat que ha oyt dir a molts e di- 
vcrses castellans qui eren en lestol det dit Rey qui fo 



{ 345 ) 
de Castella quel dit comte cridava que dre^acen a la 
jíalea del cai)ita del Spiíyor Rey Darago cridanl al cart 
al cart e axi maleix oy dir ais castellans que lo dego- 
liament e mort quis feí-en de la xurma de les IV ga- 
lees noslres se íeu a induccio e instigacio del dit 
comte. 

Dix encara interrogat que stant aquest testimoni en 
Xibilia ell ab dalties ])resoners obraven al creximent 
de la Darassana nova quis feya e viu moltes e diverses 
vegades lo dit comte cavalcant ab lo dit Rey qui fo de 
Castella per la dita ciutat solt e no ferrat menys que 
no li cavalcava negu en les anques de la muía e enca- 
ra oy dir comunament a tot bom de la dita ciutat de 
Xibilia que con lo Rey qui fo de Castella anava a cas- 
sar lo dit comte anava tota hora ab ell a cassa o hon 
quen anas. 

Dix encara interrogat que En Pedro de Luna ves- 
con)te de Ylla e Neymerich de Centelles e totslos al- 
tres han slat tota vegada preses e ferrats e ben guar- 
dáis en la Dai-assana de Xibilia salvant con desferraren 
En Pedro de Luna el sen menaren a Tholedo pres ab 
bona cadena e ben guardat. E apres viu tornar lo dit 
En Pedro en la dita preso pres e ben ferrat e ben 
guardat. 

Dix encara interrogat que con lo Rey qui fo de Cas- 
tella vench de Tholedo ara con les companyes entra- 
ren e fo en Xibilia lo dit comte vench ab lo dit Rey 
e acgp de alscuns dies viu lo dit comle en la Daras- 
sana pres e ferrat de la qual cosa aquest testimoni e 
los abres presoners qui aqui eren se maravellaren molt 



( 346 ) 
e apres dins pochs dies que hac stat ferrat viu aquest 
íestinioni quel dit comte fon exit de la dita preso de la 
qual ¡sqiie per alscuns dies al>ans quels altres preso- 
ners fossen desferrats ne soltats. 

Dix encara interrogat que oy dir a alscuns deis pre- 
soners que lo comte Dosona de parí del dit Rey qui fo 
de Castella iiavia emprats Pedro de Luna e los altres 
cavallers qui aqui eren preses que fossen en ajuda del 
dit Rey e li ajudassen a deffensar sa Ierra e que si nou 
feyen serien degolláis . 



Divendres a XII de juny del dit any. 



Jacme Corbera mariner e ciutada de Rarchinosa tes- 
liinoni jurat e interrogat sobre les coses damunt dites 
e altres dejus scriles de que sera interrogat dir veritat 
que sapia. Primerament dix interrogat esser ver que 
con aquest testimoni fou pres e fo manat en la Daras- 
sana de Xibilia lo comte Dosona no era en la preso de 
la Darassana de Xibilia e que oy dir a moltes persones 
que en lany prop passat con lo Rey qui fo de Castella 
feu lo seu slol quel dit comte era muntat en lo dit stol 
en la galea de Mai'ti Anyis e fo a la invasio del nostre 
stol con les nostres lY galees fcren preses e encara axi 
mateix oy dir aquest testimoni a molts daquells quifo- 
ren preses de les nostres galees que lo degoUament 
quis era fet de la xurma de les dites IV galees se era 
fet a induccio conseíl e instigacio del dit comte. 



( 347 ) 

l)¡x encara interroiíat que oy dir qiiel tlit eomte 
era en les dites IV italces did d¡t Iley i[u\ í'o dcsíerrat 
mas que slava en guarda de Marti Anyis. 

Dix encara intcrrogat que apies quel stol del Rey 
demunl dit que ib ío stat a CaKtaginia lo dit conile 
vench en Xibilia e que aquest testimoni lo viu diver- 
ses vegades cavalcant entrant per la Darassana e deve- 
gades cavalcava ab lo dit Rey qui ío e ab Marti Anyis 
ensenips e alti'es vegades ab lo dit Marti Anyis menys 
de! dit Rey. 

Dix cara inlerrogat que En Pedro de Luna vescom- 
te de Illa e Neymerlch de Centelles stigueren tola ho- 
ra pieses e ferráis e ben guardáis e neguna vegada no 
foren affluxats de preso. 

Dix encara inlerrogat que ara con lo dit Piey qui fo . 
vencb de Tholedo e torna en Xibilia lo dit conite fo 
nienaí en la dita Darassana e fo ferrat e stech aquí 
pres e ferrat be V jorns e mes e puys fou desferraí es- 
tech en la dita Darassana desferrat tro a II dies e isque 
de la dita preso per alguns dies abans quels allres pre- 
soners. 

Dix encara inlerrogat esser ver que stant aquest tes- 
timoni pres en la dita Darassana oy dir a molts deis 
presoners quel dit comte Dosona ampra de part del dit 
Rey qui fo los ditc Pedro de Luna vescomte de Illa e 
Neymerich de Centelles e los allres que fosson enaju- 
da e valenga del dit Rey a deífendre sa persona e lo 
regne. 



348 



D¡e sabbati IV die julii anno predicto LX sexto. Ve- 
nerabilis Jacobus de Vallesicca cui fuerii comissum 
per cancellarium seu consiüum domini ducis interro- 
galus iterum dictum Jacobum Corbera marinerium 
predictum qui jam supra deposuerat ut sequitur pres- 
tito juramento, f o es interrogat contra quis feya lo dit 
emprament e dix que nos sab sino que fo fama que lo 
dit Rey de Castella qui fo los amprava. Interrogat si 
aquest testimoni vip lo Rey qui fo de Castella ne lo dit 
comte Dosona en la Darassana de Xibilia con lo dit 
amprament se feya. Edix que nols hi viu per ferio dit 
amprament neu ba oyt dir del dit comte. Interrogat per 
queu ba damunt dit que ell los amprava. E dix que ell 
ha oyt dir quel Rey de Castella los amprava mas siu 
feya per si o per altre nos sab e dix que ja lavors nou 
dix sino del dit Rey qui fo de Castella. 

Fuit sibi iterum lecta hec ultima depositio et perse- 
veravit in ea presente Guillermo Jordani procuratore 
fiscali ac Guillermo de Acrimonte scriptore. 



Ferrer Marti mariner e ciutada de Barcbinona testi- 
moni jurat e interrogat sobre les coses damunt dites e 
dejus scrites. E dix primerament interrogat esser ver 
que con les X galees de castellans foren en lany pre- 
senl en la plaja de Barcbinona aquest testimoni ab 
daltres qui voiien anar ab I laut a Mallorches fo pres 
per les dites galees al cap de Lobregat c iota vegada ba 



( .%9 ) 
stat pres en les di tes galecs tro sus en lo mes de abril 
prop passat que les d¡t(ís jialecs loiiiíM'cn en Xibilia e 
lavors lo dit testimoui fo mes en la Dara.'Sana de Xibi- 
lia pres e ferrat e aquí slech per Xll jorns. E con fo 
aqui en la dita Daijussana viu lo comtc Dosona desfer- 
lat e que aiiava e venia e exia e entrava con se volia e 
ades a peu e ades cavahani. 

Dix encara interrognt esser ver que aytant con aquest 
testimoni ib en la dita preso viu continuament En Pe- 
dro de Luna vescomte de Illa e Neymerich de Cente- 
lles e tots los altres presoners ben ferrats e guardáis e 
no afluxats de preso tro sus ara que son stats relexats 
de la preso. 

Dix encaia interrogat esser ver quel comte Dosona 
ampra en poder de Luna e vescomte de Illa e Neymo- 
ricli de Centelles e molts daltres deis presoners qui 
eren en la Darassana que fossen en valenga e en aju- 
da del dit Rey e de sa tena e que aquel Is responseren 
queu farien volenters mas que no vendrien contra lo 
Senyor Rey de Arago ne son senyal. E que lavors lo 
dit Rey qui fo feu donar moneda ab ques apparella- 
scn al dit En Pedro e ais altres. 

Dix encara interrogat que dimarts a XII de maig lo 
dit Rey qui ib partí de Xibilia e viu quel comte Doso- 
na lo acompanyava e viu que vestía bones cuyra^es. 

Dix encara interrogat que stant aquest testimoni 
pres en les dites galees de castellans qo es en la galea 
de Marti Alfonso ahon oy dir a Alfonso Saltatrás e Fer- 
rando Descuriano e a Johan García de Gehent naviers 
de la dita galea e a molts daltres de la dita galea que 



con lo dit comle lany prop passat inunta en lestol áe\ 
dit Rey qui f o e fo a la invasio del nostre estol con les 
nostres IV galees foren preses e que con foren a Carta- 
genin lo dit comte demana al dit Rey qui fo que li do- 
nas aquells homcns qui aqui eren preses los quals eren 
de la sua térra e comtai e lo dit Rey feu los li liurar 
e enconlinent lo dil comte feu los degollar íots qui fo- 
ren de VIH en IX persones dihent lo dit comte al dit 
Rey qui fo Senyor aquesís homens vuy mes no faran 
guerra a vos ne a mi. E lavors lo dit Rey mogut per 
instigacio del dit comte e de co que fet havia feu de- 
gollar la major partida de la xurma de les dites IV ga- 
lees e alscuns daltres penjar. 

Dix encara inlerrogat que oy dir comunament al 
pairo e altres de la dita galea on aquest testimoni era 
prcs que lo dit comte sen devia fer anar en Castella sa 
mulier e sos infans e que! Key de Castella qui fo lo ha- 
via heretat en Castella. 



Melchior de Marinis civis Janue teslis juratus et in- 
terrogatus super predictis et infrascriptis de quibus in- 
terrogabatur dicere veritatem quam sciet. Et dixit pri- 
mo interrogatus fore veruní quod hic teslis existens 
in civitate Xibilie pro íactis et mercibus suis vidit plu- 
ries comitem Ausonie equitantem per dictam civitatem 
Xibilie non ferralum sed cum cuslodibus qui eum cus- 
todiebant. 

Interrogatus quomodo scit quod illi essent cusío- 
des qui secum ibant dixit quod eo quia erant de fa- 



( 351 ) 
m'úiii Martini Anvis qui erat alcaytus. 

Dixit etiam ¡nUMioj^alus quod ([iiaodo hic testis nu- 
per prima dio madií ptoxime preieiili reccssit de Xi- 
bilia vidií (lictum comitoni caplum et ferralum ¡n Da- 
rassana Xil)ilie in qiia í'uerat missus de novo ncnduin 
erat unus mensis elapsus. Et dixit se nescire et qiiia 
recessil a dicta civitate Xibiiie el ex tune non fiiit in 
eadem. 



Bernat Torres mariner nadivol e habitant déla ciu- 
tat de Barchinona teslimoni jurat inteirogat sobre les 
coses damunt dites e devall scrites. E dix piimerament 
inteirogat esser ver que aquest teslimoni era en 1 
leny armat quen Antlioni Pou de Mallorqua que entra- 
ra en Spanya ab mercadería e ¡IS galees de caslellans 
encontrarenlos e ferenlos ferir en térra prop de Alme- 
ría e aquest teslimoni ab I altre meterense al cor de 
fugír per teira e con í'oren a Murcia foren preses e fo- 
ren trameses a Cartagenia bon era lo Rey qui fo de 
Castella e stant aquí pres aquest teslimoni vench les- 
tol del dit Rey en lany prop passat ab les IV galees 
nostres que havien preses e oy dir aquest teslimoni 
quel eomte Dosona era vengut en lo dit stol e que ana- 
va en la galea de Marli Anyis e a<;o oy dir a aquells 
quils bavien vist cor aquest teslimoni non pocb veure 
per ^0 con stava pres lavors en I ciga. 

Dix encara interrogat que despuys fo menat aquest 
teslimoni en Xíbília e fo mes en la Darassana e aquí 
ha stat pres per ¡X meses. 



( 352 ) 

Díx encara inlerrogaí, que con ell ib en la dita preso 
noy era lo comte Dosona ney era pres ans anava ab lo 
Uey qui fo de Castella on quen anas segons queu 
oy dir. 

Dix encara interrogat que con lo dit; Rey qui fo 
vench ana en la derrera vegada de Tholedo lo dit com- 
te fo en Xibilia III jorns abans quel dit Rey qui fo se- 
gons que oy dir e apres quel dit Uey fo venguten Xi- 
bilia aquest testimoni qui obra va ab daltres al valí a 
la porta del alcassar del dit Rey viu lo dit comte ca- 
valcant ab lo dit Rey ab daltres e stech axi lo dit com- 
te ben que X dies. E apres del dit lemps lo comíe fo 
menat a la Daiassana aquí stech pres e ferrai ben VI 
dies e 1 dia que era digous fou desferral e gitat de la 
dit2 preso e lo divendres seguent comentaren a devsfer- 
rar é soltar los altres presoners. 

Interrogat si sab ho ha oyt dir perqué lo dit comte 
fo desferrat ne gitat de preso ans quels altres e dix 
que oy dir que per go con sen volia anar lo dit comte 
ab ell. 

Dix encara interrogat que aytant con aquest testi- 
moni viu en la dita preso En Pedro de Luna vescomle 
Dilia Neymerich de Centelles e los altres presoners to- 
ta vegada stigueren preses e ben ferráis. 



Die sabbati IV die julii anno prodicto LX sexto. Ve- 
nerabilis Jacobus de Vallesicca cui fuerit comissum 
per cancellarium et consilium domini ducis presente 
venerabili Petro ga Costa bajulo Cathalonie generali et 



( ;i5a ) 

líscali doinini Regis. lulorrogalus iloiuin diclutn Bci- 
iiarclum Torres marinerium ul scquitur prestito juni- 
ineiilo. Co es interrogat si sal) qiicl comtc Dosona nm- 
presalsciins eallialuns o altres sotsmeses del Rey Da- 
rago per fer valcn(;'a al Rey de Castella qui fo eoníra 
lo Rey Enrich e les companyes qui eren ab ell en Cas- 
tella. E (ÜK que noy sabia res per lal con no slava de 
nits ni de dies en la dila Darassana ans síava en la 
ciulal que obra va en I^ capella que feya fer lo dit Rey. 



P. dez P¡ mariner e ciutada de Rarchinona teslimo- 
ni jurat e inteírogal sobre les coses deinunt ditese de- 
jos scriies. E dix primerament interrogat esser ver que 
enguany con les X galees de castellans eren en la pla- 
ja de Barchinona aquest íesiimonl ab daltres foren 
preses per les dites galees al cap de Lobregat en I 
laut qui anava a Malíorqua per missatgeria e tota ve- 
gada ba stat en la galea de Marti Alfonso Tichon vogant 
í rem tro sus laltre dia de abril prop passat que les di- 
tes galees tornaren en Xibilia. E stant pres en la dita 
galea oy dir aquest teslimooi ais notxers e galiots e 
allres de la dita galea que lo comle de Osona en lany 
prop passal era muníat en lestol deis castellans e que 
fo a la invasio e preso de les IV galees nostres e que 
encara oy dir a aquells mateixos quel dit comte era 
stat occasio e rabo de aquella xuriiia que foren dego- 
lláis de les dites IV galees en Cartagenia e que en spe- 
cial e en comengament lo dit comte feu degollar 
aquells homens qui eren de Rlanes e de la sua térra e 

TOMO XXXII. 24 



( 354 ) 
que apres lo dit comte era romas ab dit Rey en lo loch 
de Denla e que nos partía dell on que anas. 

Dix encara interrogat que con les dites galees foren 
tornades en Xibilia en lo dit mes per desamor aquest 
teslimoni fou mes en preso e ferrat en la Darassana de 
Xibilia on ha stat pres solarnent X jorns e con entra en 
ia dita preso viu lo dit comte desferrat qui enlrava e 
ex i a con se volia. 

Dix encara interrogat que tota hora aytant con aquest 
teslimoni estech en la dita preso viu Pedro de Luna 
vescomte de Illa e los altres presoners b en ferrats e 
ben guardáis. 

Dix encara interrogat que aquest teslimoni viu con 
lo dit comte de Osona per part del dit Rey qui fo de 
Castella amprava los cavallers e riehs homens e altres 
qui aquí eren preses que fossen .eti valenga e en ajuda 
del dit Rey e de ses Ierres e que de ago fessen segu- 
retat. e que per tal con Naverso non havia volgut ator- 
gar lo dit comte li menaga en hac noves ab ell e encara 
viu pagar lo sou ais dits cavallers e altres e quel dit 
pagament feya lo dit comte al dit Rey qui fo. 



Die sabbati IV die julii anno predicto LX sexto. 



Venerabilis jacobus de Vallesicca cui fuerit comis- 
sum per cancellarium seu consilium domini Ducis pre- 
sente venerabiii Petro ga Costa bajulo Cathaionie ge- 
nerali ac fiscali domini Regis. Interrogaíus iterura die- 



( rí55 ) 

tum Pcti'iim doz V\ marinoriiini iil se([iil(ur próstilo 
juramento. Co es intcrrogat contra qiiis Icya lo dit em- 
prament del que damunt ha deposat. E dix que oy d¡r 
comunamcnt a molts quin eren slats amprats c altres 
que lo dil amprament se feya per lo d¡t Rey de Caste- 
lla qu¡ fo e sa térra a deffendre del Rey don Enrich e 
de ses comnanyes pus noy fos la bandera del Rey Da- 
rago e que oy dir quel Rey de Castclla qui fo deya en 
la Darassana que ell sabia de cert que noy era senyera 
del Rey Darago pero los nostres deyen e sabien que la 
senyera del Rey Darago era primera e que lo cornle de 
Denla neguna hora no hi havia jaquida. interrognt siy 
era lo dit comte Dosona e dix que och que ell hi era 
primer e que ell feya lots los missatges del Rey qui 
fo de Caslella e deis cavallers e que ell comandava tot 
quant se feya en la Darassana e tractava entre lo dit 
Rey qui fo de Caslella e los cavallers. 



Die XXV madii anno a nativitate Domini MCCCLX 
sexto. 



Fuit receptus hic íestis per me B. Michaelis domini 
Regis secretarium. 



Renedito Roig del loch de Azaret tesiimoni jurat et 
interrogat primeramenl don era et dix que del dit loch 
de Azaret del regne Darago. 



( :%G ) 

Interrogat don venia el dix que de Sibil ¡a. 

Interrogat si era slat cativat. Dix que hoc. 

Interrogat del lemps que fon cativat. Dix que prop 
Ja festa de Tots Sants prop passada que ib pres per Gar- 
cía Lasso entre Tornos et Casíiell padres. 

Interrogat perqué es exit de la preso et dix que per 
^0 cor lo Rey don Pedro qui solia esser de Castella 
digmenge prop passat hac XV dies fo soltar tots los 
catius qui eren preses en Xibilia axi christians con 
moros de qualsevol nació fossen entre los quais eren 
comte Dosona don Pedro de Luna e lo vezcomte Dilla 
e tots los altres catalans et aragoneses et valencians. 

Interrogat si vee ja mes ne en quin temps lo comte 
Dosona anar franchament et deliura en servey del Rey 
de Castella et que fos en ell de anarsen. Et dix que ell 
vee la dit comte que no era ferrat ne conexia que tin- 
gues guardes anar darrera lo Rey de Castella et se- 
guía la sua cort lo qual sen podia anar franchament 
segons son vijares axi con negun altre qui no esta en 
preso. 

Dix encara que apres a^o lalgulzir del dit Rey par- 
la ab lo dit comte et ferral enlá Daragana et aqui stech 
ferrat VIH dies o en gir et no mes et tanlost fo des- 
ferrat axi con ha dit pero dix que era en fama entre los 
catius qui eren aqui et paria be veritat que lo deliura- 
raent et desferrament ere estat fet per tal que negu 
nos pensas quel Rey de Castella li donas favor jassia 
fos fama entre los dits catius que lo dit comte era stat 
ferrat per dissimular et fenyer que negu no pensas que 
ell fos servidor del Rey de Castella jassia que tots pen- 



( 357 ) 
suscn 1)0 (.[uo era servidor del Cúí Rey el quel d¡t des- 
ferrnment era esíat let per dissimular aqucst fet. 

Interrogat que es fama. Et dix que lo dir de les 
gents. 



Die jovis XVIII dic junii auno prcdicto. 



Jacme Noguera moneder e ciutada de Barchinona 
testimoni jurat e interrogat sobre les eoses damunt di- 
tes e da valí serites de que sera interrogat. E dix pri- 
merament interrogat esser ver que aquest testimoni fo 
pres en la galea den Averso per Icstol del Rey qui fo 
de Castella con les IV galees nostres foren preses per 
lo dit stol del dit Rey e oy dir aquest testimoni lavors 
an Francesch Daverso e a daltres axi cathalans eon cas- 
tellans quel eomte Dosona era solt de preso e era en 
la galea de Marti Anyis e fo a la invasio e encalg del 
nostre stol e que cridava al cart al cart ferils aquella 
galea qui aporta lo senyal del cart. 

Dix encara interrogat que oy dir aquells mateixs e a 
tot hom comunament que lo dit comte de Osona era 
stat oocasio de la mort é" degollament quis feu de la 
xurma de les dites IV galees. 

Dix encara interroga! que en apres aquest testimo- 
ni ab alscuns daltres fo menat en Xibilia et aqui fo 
mes en la Darassana pres e ferrat. 

Interrogat si lavors lo dit conr.te Dosona era en la 
dita preso. E dix que no ans segons que oy dir era ab 



( 358 ) 
lü dit Rey qui ib aiiant ab ell per la térra de CasteOa 
e viu encara lo dit comte moltes vegodes cavalcant per 
la Darassana e per la rambla de Xibilia ades ab uns 
ades ab altres soU e no con a presoner ce ab guardes 
segons son viyares. 

Interrogat per quant temps ba stat en la dita preso 
aquest testimoni. E dix que per í any continuament. 

Interrogat s¡ en lo dit lemps En Pedro de Luna ves- 
comte de Illa Neymerich de Centelles e los altres fo- 
reo neguna vegada desforráis ne soltats de la preso ne 
si anassen cavalcant e dix que ans Iota hora stigueren 
ferráis be e guardáis iro lallre dia que foren tols 
soltats. 

Dix encara interrogat que apres pochs dies quel Rey 
qui fo Casteila vench ara en Xibilia lo dit comte fo 
r>res e ferrat en la dita Darassana e era fama comuna 

X 

entre tols los presoners que aquesta preso era stada 
féta ab tractament e voler del dit con) te ptr qo que ell 
pogues tractar e procurar ab los richs homens cavallers 
e altres presoners qui aqui eren que fossen en valen- 
ga e ajuda del dit Rey qui fo de Casteila e de sos reg- 
nes. E que apparia be que la dita j^^reso del dit comte 
se era felá fenlament e ab voler seu per ^o con no 
slech ferrat sino entorn VIH jorns e feu soltar de la 
preso be IV dies abans quels altres presoners. 

Dix encara interrogat esser ver que apres que lo dit 
comle fo exit de la preso vench un dia cavalcant a la 
Darassana e parla ab En Francescb Daverso present e 
oynt aquest teslimoni e viu e oy aquest tesllmoni que 
lü dit comte Dosona ampra lo dit Francesch Daverso 



( 359 ) 
que los en servey c ajucla del d¡t Ucy qui fo c que lo 
dit Franeescli no liu volch atoigür e quen liagueren uo- 
ves entre ells e que lo dit comte ne menaga al dit Fran- 
cesch Daverso. 



Dio sabbali IV die julü anno predicto LX sexto. 



Jacobus de Yallesicca cui fuerit comissum per can- 
cellarium et consilium domini Ducis presente venera- 
bili Petro ^a Costa bajulo Cathalonie gencrali ac fisca- 
li domini Regis. Inlerrogatus iteriim diclum Francis- 
cum Noguera ut sequitur prestito juramento, ^o es fo 
interrogat lo dit Franceseh contra qui feya lo dit am- 
prament lo dit comte Dosona. E dix que contra les 
companyes qui venien. Interrogat siu feya contra altres 
^D es si oy nomcnar lo dit comte de Trestamara ne lo 
cortite de Denia. E dix que generalment contra lots sal- 
vant que noy fos lo Rey Darago ne son senyal. Inter- 
rogat con ho sab. E dix que per go com oy e Naverso 
loy dix e viu aquest testimoni con lo sou que lo Rey 
de Castella qui solia esser los trames meteren en la ca- 
sa on solia estarlo dit comte Dosona solia estar pres 
e en les cases on slaven preses lo vescomte Dilla e don 
Pedro de Luna. Interrogat en quina moneda era e dix 
que ell no la viu mas viu los sachs en que era e que 
tots comunament deyen que era lo sou e viu que molts 
feren sagrament e homenalge per lo dit acordament. 



MQ) 



Beriiiorneu Picho rnariner e ciutada de Barchinona 
lestimoni jurat e interrogat sobre les coses damunt di- 
tes e davall scrites de que sera interrogat. Dix prime- 
ramcní; interrogat esser ver que enguany con les X gá- 
leos de castellans foren en la plaja de Barchinona 
aquest testimoni ab daltres fo pres per les ditos galees 
en lo !aut de la missatgeria que anava a Malorqua al 
cap de Lobregat e tota hora ha stat pres en la galea de 
Johan Rodriguii,! de Foyos capita de les dites galees 
yogan l un rem tro en laltre dia a la desoxida de abril 
que les dites galees vengren en Xibilia per desarmar e 
lavors aquest testimoni romas pres en poder del capi- 
ta damunt dit e anava e stava ab lo dit capita. 

Dix encara interrogat que stant aquest testimoni en 
la dita galea del capita oy dir ais castellans ^o es ais 
proers noxers e altres que lo comte Dosona era solt de 
preso e que era pujat en la galea de Marti Anyis e que 
fo a la invasio del nostre síol e que cridara con dona- 
ven caQa a les nostres galees al cart al cart dient ho de 
la galea del vescomte de Cardona. E axi mateix oy dir 
aquest testimoni que En Sentmenat e tols aquells qui 
eren de la térra del dit cornte foren degolláis a induc- 
cio e instigado del dit comte. 

Interrogat si con aquest testimoni fon en Xibilia ab 
lo dit capita viu lo dit comte. E dix que no lavors. 

Interrogat si fo en la Darassana de Xibilia e diu 
que no. 

interrogat si era con lo Rey qui fo de Gastella vench 



( :](;i ) 

en Xibilia lo dit rointo vencli a!) ell. E (li\ (iiic iioí; 
sab mes be oy (Viv (\i\o apres pochs dies (|uel dit Rey 
fon veriírnl lo dit romtc era stat mes pres o ferrat en 
la Daiassana de Xibilia e que aqui bavia stat pres ben 
per III dios e (jue isquo de la preso abans quels altres 
presoners ben per IV dies c viu aquest testimoni se- 
gons que dix. 

Inlerrogat quel dit comte ajudava a traurc de la tor- 
ra del tresor la moneda que! dit Rey sen volia portar 
e la trametia a la galea de Marti Anyis la qual era en 
lo Riu a lals de la dita Torra e a^o ib abans quels al- 
tres presoners fossen relé xa ts. 



Die lune VI díesdejuliol dei áriy damunt dit jurarunt 
et deposuerunl testes sequentes. 



Lonr-at fiare A. Armengol del orde del Spital de 
Sent Johan testimoni jnrat e interrogat sobre les coses 
damuní dites et davall scrites de que sera interrogat 
dir veritat que sapia* Piimeramenl fo interrogat on fo 
pres e dix que en la ciutat de Terasona ensemps ab 
fiare Azbcrt de Juya con la dita ciutat fo presa per lo 
Rey qui fo de Castella. 

Interrogat on niori lo dit frare Azbert. E dix que 
en lo loch de Goldofeyar quel dit Rey qui fo lo feu 
scanyar e segons que ba oyt dir feu ho per tal con vo- 
lia mal' al dit frare Azbert qui be sera menat en la 
guerra e ha oyt dir quel Rey de Navarra hi tench per 



( 362 ) 
go con lo dit frare Azbert havia í'et gran dampnatge 
ais navarreses. 

InteiTOgat si sab ne ha oyt dir qiiel comle Dosona 
mei'i s mal en la mort del dit fiare Azbert. E dix que 
nou sab neu ha oyt dir. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir que la preso del com- 
te Dosona fos feta fentament o ab volentat e consenti- 
ment del dit coiiite, E dix que noy sabia res de scien- 
cia mes que abans que aquest testimoni fos pres es- 
tant aquest testimoni a Muntso oy dir a R. de Soler 
scuder de íVare G. Dabella qui li dix queu havie oyt 
dir a G. Agor alcayt de Medes aqüestes o seniblants 
páranles en acabament mas íant ha de tomps que fo 
que no li membraven be totes qo es quel dit scuder li 
compta que lo dit comte e don Pedro de Luna e los 
altres be encavalcats anaren ves Calatayu per metres 
aqui e con foren pres la host del Rey qui fo de Castella 
hagueren por que no fossen sentits axi que don Pedro 
e frare Artal consellavcn que sen tornassen a Darocha e 
quel comle respos que quencom ne havia hom a coma- 
nar a Deu e en a(,'0 mudarense en altra part del Re- 
yal del dil host per veure si porien entrar en lo dit 
loch e vehents que seniits eren que no era tornatl hom 
que havien trames a Calatayu anarensen a Medes e con 
foren a Medes don Pedro de Luna dix al dit comte que 
sen anassen a Darocha cor no eran ben segurs a Me- 
des e lo comte respos que aqui volia jaure la nit c que 
no dubtas e axi jagueren aquella nit al dit loch de Me- 
des e lendema seguent demali lo dit don Pedro e írare 
Arlal feren ensellar per \olersen anar a Darocha c di- 



i 3U3 ) 
gueren ai oomte que cavalcas e lo comle dix que no vo- 
lia partir fins que liaiíiies begut e don Pedro dix que 
per cc'i't cll sen ii ia o lo dil comie pregáis que noi le- 
xas e íinalinent rouianiíueien aquí la nialinada e en a^o 
slanls elis on aquestos [)aiaules veren una ütran polse^ 
ra de honiens a eavall e los dits don Pedio e fraie Ar- 
ta! diiíueren al dit comte que sen anassen e ¡o eomle 
sobre aro feu ensoüar e en aquest entrevall los liomens 
a eavall del dit Uey qui fo de Castella foren prop del 
dit loeh e lo dit comte dix que no era hora (pie sen 
anassen que no volia esser deí!;ollat per balallais. E lo 
dit alcayt dixli que no sliguessen per axo de anarsen 
que ell los traurie del dit loch salvament e lo dit com- 
te dix que nos volie melre aquell perül. E en apres 
lo dil Uey tramos al dit alcayt que isques a parlament 
ab ell e lo dit alcayt ab volentat e manament del dit 
comte isque deílora e parla ab lo dit Key. E lo dit 
Rey demanali si lo comte Dosona e los al tres eien dins 
Medes e lo alcayt resposli que noy eien que anats sen 
€ren e lo dit Rey dix que guardas que (ligues veritat 
e en acó lo dit alcayt sen torna al dit lo'jb e lo comte 
demanali que ba\ia dil al dil Rey e lo dit alcayt dixli 
que ell havia dit al dit Rey e aíTermat ab sagrament 
que lo dit comle e los altres noy eren que parlits sen 
eren e lavors lo dit conUe dix al dit alcayt que mal bo 
havia fet que ginys no vagaven de tirar en lo dit loch 
e quels al lirarien dintre e que tornas deffora e que 
dignes al dil Rey que elis eren dins e lo dit alcayt nou 
Yolia fer saber que ell liavia dil al dit Rey que nov 
eren e que sen volie tornar con Un hac dil e sen fora 



( 304 ) 
lornat sino que lo majordom li dix ques dinas aqui e 
que ell li daria a inenjar oques novellcs c ja en lo ca- 
mi con lo dil Rey qui ío venia a Medes havia Irobats 
un hom e una fembra ais quals havia demanat si lo dit 
comte e los altees eren a Medes los qiials liavienli res- 
post quey eren enls'als la nit mas que no sabia lo boni 
sin eren pai'tits por lo mati e la fembra respes que per 
lo mati sen eren anats e íinalment lo dit comte leu 
manament de parí del Senyor Rey al dit G. Acor que 
dcgues tornar al dit Rey e que li dignes que ells eren 
dins Medes c a([uell G. con a forq-at c per temor del 
dit comte qui era cajúla del Senyor Rey Darago dix al 
dit Rey qui (o que olis eren dins e en aro lo dit Rey 
íeu Irebucar c combatre lo dit loch de Medes e finid- 
ment ([ue lo dil comte e los alíres rctei'qnse al dit Rey 
<pii lo segons ({ue aqüestes coses e alties aquest tesli- 
ujoni oy dir e com|)tar al dit scu<ler. 

Interroíiat si oy dir a neguns allres que la preso del 
dit comte se íes ab son voler e conscntiment e dix 
que lioc a moíís ha oyt dir quen liavicn gran suspita 
que la dita pieso fos voluntaria c en special ho oy dir 
a tVai'e G. Dabella (juia íeya gracies a Deu con no era 
anat ab lo dit comte quil ne havia amprat. 

ínterrogat con aquest testimoni ib pres el meteren en 
Gastella si viu lo dit comte pros ne en qual loch. E dix 
([U(d uoba el viu pres en Tholedo e slret de preso en- 
sems ab los al tí es. 

Ínterrogat si lo dit cítmíe ha s!al {)í'es tola vegada. 
E dix (pie a([uest testimoni lo viu tola vegada }>res tro 
a les trenes de Murvedi'c quel dit Rey qui fo lo sen 



( 365 ) 
íeii annr a Murvedrc o que dcinivs oy dir quol dit com- 
te ib tornat en preso c que stccli pi'cs per algún temps 
6 que depuys isqiie de preso con se feu un slol en (^as- 
tella e que anava conlinuament ab lo dit Kcy qni lo o 
al) Marti Anyis on que anassen. 

Inlerrogat si sab ne ba oyl dir quel dit comte I)o- 
sona nuintas en leslol quis feu entaiiy per lo dit I\ey 
qui ío de Castella e lo ({ual pres les IV galees nostres. 
E dix que bavia oyt dir ((ucl dit comió inunta en la 
galea de Marti Anyis e que oy dir a molts castellans 
quin venien dir an Azberticb Qa Tria e ais allres pre- 
soners qui eren preses ab aqucst teslimoni ensemps 
quel dit comte era solt de preso e que anava en lo dit 
slol e quel Rey qui fo de Castella lo amava molt e que 
li entenia fer be o merce e que per aquesta rabo lo 
comte faria merce al dit Azberticb ca Tria e ais altres 
de casa sua qui aqui eren preses e ells responien que 
aytal merce no querien que no plagues a Den que lo 
dit comle fes aylals coses ne podien creure que ell 
bo fes. 

Interrogat si sab ne ba oyt dir que lo degoliamentde la 
xurma quis feu per lo dit Rey qui fo de les IV galees nos- 
tres se fes a instigacio einduccio del dit comte. Edix que 
ha oyt dir a I fadri natural de Tortosa appellat B. Oren- 
ga remer lo qual fo pres en la galiota de Tortosa ab 
les XV galees qui foren preses que ell bavia oyt con 
lo comle Dosona dix al dit Rey qui fo de Castella apres 
que bac feta degollar la xurma de les dites IV galees 
aqüestes páranles o semblants en acabament Senyor si 
axi bo baguessels fel tota vegada la guerra fora pe^a 



( 3G6 ) 
finada e deya lo d¡t Bernat Orenga al dit testimoni per 
cert Sonyor jo juraria en faria testimoni da creenga 
quel dit comte í'eu degollar la dita xiirma de les dites 
IV galees. 

Interrogat si sab ne ha oyl dir perqué la derrera ve- 
gada ara con lo dit Key qui ib de Castella fo en des- 
possehiment de son regne lo dit comte fo tornat en 
pieso e ferrat. E dix que oy dir que con lo Rey qui fo 
de Castella vench de Burgos" e de Tholedo lo dit comte 
era comanat al algutzir major del dit Rey o con foren 
en Xibilia lo dit algutzir de manamcnt del dit Rey co- 
mana lo dit comte a í hom e que lo dit algutzir con- 
vida lo dit comte a sopar e lo dit comte lay otorga ab 
que aquell hom a qui era síat comanat ho volgues e lo 
dit algutzir major pregan al dit hom lo qual no lin 
volch atorgar e lendema lo dit algutzir fugi e anassen 
vers lo Rey Enrich e !o Rey qui fo de Castella sabent 
ago e sabent quel dit algutzir havia treta sa filia de ca- 
sa de les Infantes e que lo hom qui tenia lo dit comte 
havia dit al dit Rey quel dit algutzir lo volia convidar 
hac sospita quel dit comte no volgues fugir e feu los 
venir davant e val reptar con sagrament e homenatge 
ji havia fet de no fugir. E fo dit Rey qui ib segons 
ques oy dir menaca al dit comle e li dix fort paraules 
furioses e feu lo metre e ferrar en la Oarassana e en 
1 a gabia. 

Interrogat si lo dit comte era solt de preso con aquest 
testimoni fo en Xibilia e dix que oeh. 

Interrogat si fo soltatlo dit comte abans quels altres 
ni per quina forma. E dix si haver oyt dir que lo Rey 



( 'i^'' ) 

qui t'o (le ('.astellíi voüa degollar tots los presoners sino 
que Marti Anyis consella o dix al dit Rey (jtii fo qui ja 
havia proposatde anarsen Senyorlocomte de Trestama. 
ra ve per deseretar vos e fa li valeriga lo comto de De- 
nia e alscuns richs liomeus quel Rey Darago no sen 
entramet de res ans folga en son regne. E lo conUe Do- 
sona que vos tenits aei es lo major enamich qiiel dit 
comte de Treslamara haja per co con li ha fet alciure 
son pare. E axi pus noy es lo Rey Darago ne son pri- 
mogenit ne bandera sua e vos nous podets fiar en los 
vostres soldats lo conite e los al tres richs homens e 
XXX senderes ab ells e facen vos sagrament e home- 
natge de servir vos e de acompanyar la on ne anets e 
de valer vos contra tota persona exceptat contra lo dit 
Senyor Rey e son primogenit e sa térra. E haul lo dit 
const'll lo dit Rey qui fo hac noves que I castell seu 
appellat Morón se era al^at contra ell feu soltar de 
preso de conlinent lo dii comte e lo dit Rey ab CC de 
cavall e ab lo dit comte anarensen vers lo dit castell lo 
quai no volch obeir lo dit Rey e tornanlsen foren a 
Aljala on era aquest testimoni pres ensemps ab dal- 
tres e lo dit Rey qui fo feu se venir al cami lo alcayt 
del dit loch de Alcalá e raanali que solías de preso tots 
aquells quel comte Dosona li diria e lo dit comte ve- 
hent e oyent aquest testimoni fo a la porta de la preso 
e demana si eren vius aquells qui eren aqui preses e 
feu li resposta que och e lavors lo dii comte féu ne 
traure V ais quals dix segons que aquest testimoni oy 
dir ais dits V go es \azberlich qa Tria R. de Cartella 
Dalmau de Darnius B. Dorenga Felip Darenys aqüestes 



( 368 ) 
paiaules o semblants en acabament jo dix lo dit com- 
te mera rescatat LX íloíiiis e lo Rey ham feta gracia 
quels ma jaquits e ham amprat quel devia serviré se- 
guir contra tota ¡lersona salvant contra lo Senyor 
Rey Barago e son primogenit e sa leri'a e yo he lin 
átorgat guardant la gran gracia quem ha íeta e vull que 
vosa! tres sials ab mi e fer vos he soltar de la preso de 
queus enten a fer gran gracia e no duptets en res que 
a(^:o no pot molt durar si dagi a YUl jorns lo dit Rey 
de Caslella no possehira 1 palm de térra e acó podéis 
íer que non valra menys vostra fe que en cars quey fos 
lo Rey Barago o son primogenit o sa bandera o que 
arjas contra sa térra no li seriem tenguts de res e los 
dils V reíengueren se acort en lo qual acort fo dema- 
nat aquest tesíimoni els dona son consell e üqo era I 
dissapte a Vííl de maig segons son vyares lo dicmen- 
ge apres seguent per lo mati menaren sen los damunt 
y nomenats en Xibilia e lo diluns seguent aquesl tes- 
tiraoni e los altres foren tots soltats de preso e sem- 
blants páranles e amprament feu lo dit comte aquells 
qui eren en Laljub e en la Barassana de Xibilia se- 
gons que oy dir a molts. 

Interrogat si con aquest lestimoni fo en Xibilia lo 
dit dia de diluns e apres lo dit comte auava ab lo dit 
Rey qui fo de Gastella e dix que no lo diluns mas los 
altres dies apres seguenls viu aquest testimoni lo dit 
comte Bosona cavalcant per Xibilia ab lo dit Rey e 
menys dell ab moltes companyes de caslellansaxi offi- 
cials del Rey qui fo con dallres. 

Interrogat si lo dit comte Bosona acompanya lo dit 



( a()9 ) 

Rey qu¡ to de Castell.'i con sen anava c fiigia de Xibüia. 
E dÍK que oy (Viv es (]oya comiinament per tuyt qiiel 
dit comie cavalcant en 1 eavall e armat havia compan- 
yat lo dit Rey qui fo de Castella tro a la porta qu¡ es 
tro a I ti'et de balesta luny del alcassar c con fo aqui 
tornassen lo dit comíe vers la eiutat al) I lan^a en la 
ma ciidant Xihilia Xibilia peí bon conseil e enconti- 
nent con lo dit comte iba tornat en la eiutat la dita 
clulat e conseil se mes en slament. 

Interrogat si sab ne oy dir qiiel dit comte de Osona 
demanas ne volgucs haver guiatge de la eiutat de Xi- 
bilia o de son conseil per raho del Rey don Enrich del 
quc'd se duptava ne si dix ais juráis o conseil que si 
nol asseguiaven que sen irie e sil asseguraven o li 
trahien bon par ab lo Rey Enrich que ell comandria. 
E dix solament ago sobre que viu lo dit comte entrar 
en lo conseil de la dita eiutat una vegada el viu alscunes . 
allres vegades star en la placa devant la casa del con- 
seil esperaní que isquessen aquells del conseil e oy dir 
a niohs e a tuyt coniunament quel dit comte tement- 
se del Rey Nenricb supplica al caslell de la dita eiu- 
tat quel volgues emparar e li volgues traure ben par 
ab lo dit Rey don Enrich e que lo conseil lin havia 
atorgat queu farien o sino que li daricn loch que sen 
■poria anar salvaraent. 

Inleirogat si sab ne ha oyt dir que don Pedro de 
Luna con ana a Cordova hon era lo dit Rey Enrich 
per ferli reverencia li demanas guiatge per lo comte 
Dosona. E dix que oy dir que och. 

Interrogaj si lo dit guiatge li fo otorgat. E dix que 

TOMO XXXII. 25 



( 370 ) 
oy dir quel dil Rey Enrich ley havia atorgat ab carta 
e que havia dit quel comte Dosona nuil temps nol ha- 
via desservit. 

InteiTOgat si sab ne ha ojt dir ne creu que la preso 
del dit comte sia slada voluntaria ne que sen deya en 
Castella ne per qui ley tenien. E dix que de verilat 
noy sab res ni per oyda dir sino so que damunt ha 
deposat e creya aquest teslimoni con lo troba a Thole- 
do en estreta preso go es que stava en una gabia de 
fust e ab LX Iliures de ferré a les carnes e ab sagra- 
ment e homenatge de no exir de una casa e ab guarda 
e ab altres deslreíes que no fos ver go que en comu- 
nament era stat dit qo es que ell se fos jaquit pendre. 
Empero segons qo que ha oyt dir e vist en Castella e 
a caslellans e a cathalans que ara paria quel feí del 
comte depuys que havia fet homenatge al dit Rey qui 
fo anas en nioltes trafequeries. 



Et fuit sibi lecta dicta depositio et persevei'avit in 
eadem. 



En Julia de Canyelles ciutada de Mallorques testi- 
moni jurat e interroga! sobre les coses demunt dites 
e dejus scrites de que sera interrogat dir veritat que 
sapia. E primerament fo interrogat hon fo pres aquest 
testimoni. E dix que apres la Illa de Mallorques ab la 
ñau den Termehs aquest noembre passat hac III anys 
e fo manat en Xibilia et stech pres en la Darassana de 



( ^"i ) 

Xibilia IX meses. E puys fo mes en lo aljub e aíjni ha 
stat pros e í'orrat Iota vegada tro ara que ell e los al- 
tres son exits de preso. 

InteiTOgat si con aquest leslimoni vench a comensa- 
nient en Xibilia lo conitc Dosona ora pres ne hon e dix 
que era pres en lo alcaser de Xibilia. 

Interroiíat quina preso havia lo dit comte e dix que 
ell nol viu mas oy dir que stava ab bonos cadcnes e 
que de nits lo matien en una gabia de í'ust e axi matex 
hí ei'en don Pedro de Luna et frara Artal et En R. 
de Blanes e En Vidal de Blanes e Gonc. Dies de 
Santdoval. 

Iníerrogat si sab ne lia oyt dir quel dit comle ios 
soltat e isques de la preso et dix que de sciencia non 
'sabia mas que oy dir que stech pres tro quel Rey qui 
fo de Caslella los feu anar a Murvedre. E lavors isque 
de la preso con lo para del dit comte fo mort e depuys 
fo tornat en la preso apres alcun temps ^o es apres XL 
jorns o entorn. 

Iníerrogat si lo dit comle depuys slech molt pres o 
si fo soltat de la preso. E dix qne no stccli molb de 
temps pres pero axi con exi de la preso munta en les- 
tol del Rey qui fo de Castella que feu entany en la ga. 
lea de Marti Anyis. 

Interrogat si sab o ha oyt dir quel dil comte muñías, 
en lo dit estol e galea con a presoner o con a solt e dix 
que oy dir que con a pres ab gardes e que fo comenat 
a Marti Anyis mas que no tenia ferré s ne altra preso 
Interrogat si sab ne ha oyt dir perqué lo dit comte 
munta en la dita galea. E dix que no. 



( 372 ) 

Interrogatsi los altres presoners foren solts ne aflii- 
xats de preso e dix que no. 

ínterrogat si con les nostres IV galees foren preses 
lo d¡t comle era en lestol quel dit Rey qui fo et dix 
que och segons que ha oyt dir an Francesch Daverso e 
aquells altres qui son seapats qui viren lo dit comle 
en h galea de Marti x\nyis. 

Interrogatsi saboha oyt dir quel dit comte procuras 
o tractas que la xurma e los altres de les nostres IV 
galees que foren preses fossen degollats e dix si ais no 
saber sino que ha oyt dir a alscuns del popular qui 
scapa de les dites nostres galees que lo dit comte hi 
havie tengut per vejanssa fer de son para pero que En 
Francesch Daverso li ha dit quel dit comte feu son po- 
der de scapar lo. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte Dosona 
fos ara la derrera vegada tornat en la preso de la Daras- 
sana de Xibilia ne perqué. E dix si haver vist lo dit 
comte en los derrers dies quel Rey qui fo de Castella 
perdie son regne en la dita preso per una ballestería 
que havie en la Torra e que oy dir que per qo con lo 
Rey qui fo de Castella lo feya gardar a un alguzir seu 
e manali quel comenas a un hom de Xibilia e lo algul- 
zir aquell fugi e hac dubte quel dit comte noy consen- 
tís lo feu tornar en la preso. 

Interrogat si lo dit comte ans daquesta derrera pre- 
so anava publicament ab lo dil Rey qui fo de Castella 
e dix quel viu anant cavalcant alscunes vegades ab lo 
dit Rey e devegades ab Marti Anyis pero que no li viu 
portor spaha. 



( 373 ) 

InteiTOgat si lo dit cornle la derrera vegada ara con 
fo torna t en la preso stech gayrc pres e dix que enlro 
per VI joins. 

Interroga! per quant de temps abans fo desfcrrat el 
soltat de la preso lo dit comte quels altres presoners e 
dix que per HI dies abans. 

Interrogat si lo dit comte aprcs que fo solt la derre- 
ra vegada empra ueguns deis presoners de esser ab ell 
e fer vab^nga al dit Rey qui fo de Castella contra lo 
Rey qui vuy es don Enrich e dix que lendema o apres 
alscuns dies que fo desferrat sen vench lo dit comte 
en lo aljub hon aqucst testimoni ab daltres stave pres 
e parla ab En Vidal de Blanes e ab En Galba ab En 
Casanadal e ab sos fiares e ab Marti e Frencesch de 
Morera e ab En Berengario Morey que staven presos 
en lo Aljub ab aquest testimoni e oy aquest testimoni 
que lo dit comte dix a aquells aqüestes parauleso sem- 
blants en acabamenl. Quel Rey de Castella lo havie sol- 
tat e havie feta pau ab lo Rey Darago segons que ell 
deya e li havie feta gracia que ab XXX de cavall lo 
servís e axi que ell los pregave que fossen ab elle fa- 
rials soltar de la preso els daria cavall e armes e bon 
sou. E los damunt dits duptaven en a^^o que non tren- 
cassen lur fe e lo dit comte dixlos que pensar se po- 
dien que aytant be se volia ell gardar sa fe e que lur 
fe non valia menys pus no eren contra lo Senyor Rey 
Darago ne contra son primogenit ne contra sa térra e 
sos affers e que axi ho assegurava lo dit Rey que ío de 
Castella mas que defenessen lo dit Rey qui fo e la ciu- 
lat de Xibilia contra lo dit Rey don Enrich e contra 



( 374 ) 
aquells qui ab ell venien. E que con aquests encara 
dubtassen lo dit comte- los dix quel dit Rey era fort in- 
dignaí contra nos dientho deis presoners e que si non 
feyen quels farie degollar. E finalment que aquells ho 
atorgaren e lin hagueren a dar resenes e fer segure- 
tats les quals feren forssats e per palior. 

Interrogat si lo dit comte de part del dit Rey qui fo 
de Casíella einpra don Pedro de Luna lo vescomle de 
Ylla e Naymerich de Centelles e los altres richs ho- 
mens e presoners qui aquí eren en Xibilia que fossen 
en ajuda e valenga del dit Rey contra lo dit Rey don 
Enrich c dix que nou sab de sciencia deis richs ho- 
mens mas queu liavie oyt dir con no havie pogut veu- 
re que encara stave pres en lo aljub mas be sab que 
empra aquest testimoni e molts dalíres semblants per 
semblants páranles que empra los damunt dils sino 
que nols demana resenes ne segureíats. 

Interrogat si sab o ha oyt dir quel dit comíe acom- 
penyas lo dit Rey qui fo ara con sen ana e es parti de 
Xibilia ne sil ajuda a armar. E dix que oy dir quel dit 
comte ajuda armar aquell die lo dit Rey qui fo e li se- 
yi un pergi de pedrés preciosos e de perles e ago oy 
dir a alscuns castellans e encara oy dir que lo dit com- 
te era en la Darassana tro ab XXX cavalcadors e viu 
aquest lestimoni lo dit Rey qui fo exit de la ciutat de 
Xibilia e anarsen e yíu dcpuys lo dit comte Dosona ca- 
valcant per la dita ciutat ab XV o XX cavalcadors en- 
tre cathalans et castellans mas no viu ne oy dir quel 
acompanyas. 

Dix encara interrogat que! dit comte con fo dins la 



( 375 ) 
"ciutat sen ana al consell de Xibiüa e pioposa devant 
ells que con ells sabien be la tribulacio en que son 
para era slat en Calbaliinva e lo leí de son para e que 
bavie dubte de si nialex quel Uey don Enrich nol mal 
Iractas per que los prejíava quel assegurassen e que 
sin feyen que ell romandrie et si nou feyen que poder 
ell sen ii ia nb lo dit Rey qui fo, E lo dit consell 11 res- 
pos que aturas en fe lur que no bauria mal nagun e 
en ago lo dit comte dix mantenga Deu lo consell de 
Xibilia. E aqüestes coses oy dir a molts castcllans que 
foren presens a les dites páranles segons que oy dir. 

Interi-ogat dix encara que oy dir comunamenta tuyt 
quel dit comle demana guiatge al Rey don Enrich jo 
qual li recapte et 1¡ hac don Pedro de Luna. 

¡nterrogat si sab la mort (juel dit Rey qui fo de Cas- 
teila feu dar a frare Artal de Luna per ques feu. E dix 
que noy sabie ais sino que frare Artal mudaren en lo al- 
jub hon aquest lestimoni stave pres e con hi fo dema- 
niiranli perqué loy bavien mudal e ell respes que nou 
sabie sino ques pensava quel haguessen mal mesclat 
ab lo dit Rey qui fo. E segons que dix interrogatlo dit 
frare Artal los respos que bavie suspita sobre una fem- 
bra apellada la Galega quils servia tots e ques pensa- 
va quel comte Dosona qui ja lavors era fora de preso 
hi bagues ajudat per alscunes páranles quel dit comte 
et frare Artal bavien haudes dabans les quals páranles 
segons que aquest testimoni dix interrogat no. 

Dix lo dit frare Artal interrogat si sab ne ha oyt dir 
quel dit comte Dosona bagues trames ar.i en Catha- 
lunya per fer son passar en Castella ca muller e s&s in- 



( 376 ) 
ílms per 90 quel Rey de Castella qui fo mils se íias en 
lo dit comte. E dix que oy dir a calhalans presoners g 
comunament a leudemes daquelis qui eren en la Daras- 
sana de Xibüia quel dil comte havie tremes en Calha- 
lunya un janoves que dignes a la comtessa Dosona que 
sen passas en Castella ab sos infans e ago per tal quel 
dít Rey se pogaes mils fiar en lo dit comte. E axi ma- 
teix oy dir interrogal que En R. de Gurb no en forma 
de eaíhala mas axi con a janoves o prohensal stecb per 
los dits affer& en la ciutat de Xibilia per aiscuns dies 
e ago oy dir segons que dix interrogat an Julia Berber 
qnel havie vist e an B. de Galba a qui havie lo dit R. de 
Gurb portada moneda. ♦ 

Et fuit sibi lectuní et perseveravit. 



Die martis VII die julii anno predicto. 



Jacme Sala ciutada de Barcbinona lo qual fo pres en 
la galea den Averso lestimoni jural e interrogat sobre 
les coses demunt dites e d^jus scriles de que sera in- 
terrogat dir la veritat que sapia. E primeramenl fo in- 
terrogat si viu lo dit comte Dosona en lestol quel Rey 
qui fo de Castella feu entany en lo qual pres les IV 
galees nostres e dix que och et quel viu segons que 
dix interrogat en la galea de xVíarti Anyis siy era con 
a pres o no. Dix que nos sabie mas quel viu menys de 
ferres. 

Dix encara interrogat que un leny armal vench a la 



( 377 ) 
galeu den Averso con fo presa que dix que Marti An- 
yis deniana Na verso et Naverso puya en lo di I leny ar- 
mat el sen mana a la i;:i!(M de Marii Anyis. 

Interiogat si sab o lia oyt dir cjuel detíollament (|u¡s 
fou de la xurma e allres de les nostres IV galees qui 
foren preses fos fet a induccio e ¡nsligacio de naí,Min 
cathala et dix que oy dir a castellans comunamenl que 
si no fos per lo conne Dosona no foren stats de- 
golláis. 

Dix empero interrogat que no oy dir per quina ra- 
bo ne a!s noy sab segons que dix. 

Dix encara interrogat que con lo Rey qui fo de 
Castella partent de Cartaginia ab lo seu stol vench a 
Denia aquest testimoni viu lo dit cornte Dosona caval- 
car ab Marti Anyis. ensernps ab lo dit Rey qui fo a la 
ribera de la mar de Denia. 

Dix encara interrogat que aquest testimoni ab dal- 
tres presoners fo trames en Xibilia e fo mes e ferrat 
dins la Darassana de Xibilia e aqui ha siat tota hora 
pres tro ara quen es exií. 

Interrogat si con aquest testimoni fo en la dita Da- 
rassana lo comte Dosona era aqui pres e dix que no 
ans dix que tra a la posada de Marti x\nyis et que ana- 
va la on lo Rey anava ab Marti Anyis et que nos parlia 
dell. 

Dix encara interrogat que don Pedro de Luna qui 
era a Tholedo ne vescomte Dilla e los altres qui eren 
preses a la Darassana de Xibila no foren naguna ve- 
gada afluxats de preso con quen fossen mes agreu- 
yats. 



( 378 ) , 

Interrogat si sab o ha oyt o ir qiiel comtc Dosona 
ara con lo dit Rey era en desposseiment de son reg- 
ne fes tornaí en la preso e dix que och et quel viu 
pres en la Darassana tro per VI jorns e que li meleren 
los feries den Morey mas no sab per quina rabo. 

IDíx encara interrogat quel dit comte fo desferrat e 
soltat primer quels altres de 1 1 dies mas no sab per 
quina rabo. 

Interrogat si sab o ba oyt dir quel dit comte fes na- 
guns empramens per lo dit Rey qui fo e dix que no 
mas be ba oyt dir quel dit Rey qui fo emprava o feya 
emprar los cavallers e ricbs bomens et bomens de peu 
que li valguessen contra tot hom salvant contra lo Sen- 
yor Rey nostre et sa bandera o son priniogenit pero 
ell no viu lo dit R.ey qui fo en aquella sabon en la 
Darassana ne aylant pocb bi viu lo comte Dosona per 
íev los empraments quen sapia mas be loy viu entrar 
alscunes vegades. 

Interrogat si lo comte Dosona acompanya lo dit Rey 
qui fo axi con se anava la derrera vegada e dix que 
noy sab res. 

Interrogat si lo comte Dosona con la galea de Marti 
Anyis levava lo tresor de la torra bi era present ney 
ajudave e dix que ocb. 

Interrogat con bo sab e dix que per 90 con bo viu. 

Interrogat si sab o ba oyt dir que a instancia de al- 
cun sie stada feta la mort de frare Artal e dix que noy 
sab res sino que oy dir ais catbalans axi con sen ra- 
bonaven que deyen que per les noves que bavien hau- 
des lo dit comte et frare Arlal lo dit Rey qui fo 



( '^'9 ) 
óe Castella feíi nucuire lo dit íTrarc Arlal. 

InteiTügat si sal) o lia o} I (\'\v soljrc que liagiicren 
noves lo (lit coiiití^.et IVai'e Arlal e dix que era con 
venia ha apres en lo eami axi con sen i-ahonaven niolts 
anaiit can;inant axi con ccen cxits de pi'cso (juc les no- 
ves que havien haudes eren que lo comte Dosona de- 
ja a fiare Arlal ques faes hom del Rey qui ib de Cas- 
tella e que frare Arlal 11 deya que no volia esser tray- 
dor axi con ell que no sen pedia escundir. 

Inlerrogat qui eren a({uells qui parlaven daquesta 
nianera et dix que no sab mas quen hi havie de Ma- 
llorques. 

Et fuit sibi lecíum et perseveravit. 



Lonrat En Francesch Daverso ciutada de Barchino- 
na et visalmirayl del Senyor Rey teslimoni jurat et in- 
lerrogat sobre les coses demuñt dites et dejus scriles 
de que sera inlerrogat dir veritat que sapia. E prime- 
rament fo ¡nterrogal hon nc perqué fo pres et dix que 
per leslol del Rey (|ui fo de Castella ab la sua galea 
en las mars de Almaria entany con foren preses les 
IV íialees nostres. 

Inlerrogat si viu lo comte Dosona en lestol del dit 
Rey qui fo et dix que ocb en la galea de Marti Anyis 
lo dia que aquest testimoni fo pres et que slava la 
popa de la galea. 

Dix encara inlerrogat que lendema que foren stals 
presos vench un leny armat a la galea hon era aquest 
teslimoni et feu manament al patro de la galea depart 



( 380 ) 
de Marti Anyis que li liurassen aquest lestimoni e axis 
feu e a la nit aconsegui la galea de Marti Anyis a Car- 
taginia on era lo dit Rey qui fo de Castella. E lo patro 
del dit leny mana aquest testinioni devant lo dit Rey 
qui fo lo qual seya a taula sopant e lo tiit testimoní 
feu reverencia al dit Rey qui fo. E lo dit Rey dema- 
na a Marti Anyis que li seya de prop qui era lo dii les- 
timoni. E ell dix que era lo visalmiray de Cathalunya. 
E lo dit Rey qui fo demana a aquest testimoni quan- 
tes galees liavie a Barchinona et lo dit lestimoni dix 
aytantes quantes ne havie a Mallorques e resposli ay- 
tantes quantes gens staven o habitaven en Ivissa et lo 
dit testimoni respos aytantes lavors lo dit Bey se lava 
de taula et trias a una part ab Marti Anyis e ab lo 
comle Dosona qui aqui era con molí hagren parlat en- 
semps fo cridat lo dit testimoni. Et lavors lo dit Rey 
interroga lo dit teslimoni al Ira vegada de les coses de- 
munt dites. E lo dit testimoni li respos segons que da- 
munt ha dit e lavors lo dit Rey va dir al eotstresorer 
seu levatslo levatslo dienlho daqnesí testimoni. E !o dit 
testimoni oyent las páranles dessus dites per tal con 
stava ajenollat denant lo dit Rey dix a Senyor per vos- 
tra gran altea sia que jo no baja a morir. E lavors lo 
dit Rey stech una gran pessa retregut. E aquest testi- 
moni tornal sobtnr suplicanlli que no moris. E de pre- 
sent lo dit Rey dix al dit sostresorer levats lo a la vos- 
tra posada. E axi fou fet. E en totes aqüestes coses era 
present lo dit comte Dosona. 

Dix encara interrogat que I die aqtiest teslimoni fo 
manat a la posada de Marti Anyis a Cartaginia e con fo 



( 381 ) 
devant Marli Anyis lo dit Marti Anyis dix a aquest testi- 
mon'i en son castella vis almira} lo Roy de ('astella ha 
manat que vos que muntots en la sua galea percjue ell 
vol anar a Deniaetlo dil tesiimoni rcspos (|uc [)us que 
lo Rey o manava que axi se haviu a for. E puys lo dit 
Marti Anyis dix a aquest tesiimoni con dcvia fergrans 
grades a Deu que de tanles gens quel Hey d(? Caste- 
lla havie fetes degollar de les IV galees lo dit tesiimo- 
ni era seapat e que axi mateix era veritat que lo dit 
Marti Anyis a prechs del dil comte Dosona havie seapat 
aquest tesiimoni de mort. K axi matcx per scmblants 
páranles loy ha confirmat ara en Xibilia con pres co- 
niiat dell anadenthi con a grans prechs del dit comte 
ell havia fet ab lo dit Rey qui fo que aquest tesiimoni 
era restaurat de mort. 

Interrogat si sab o ha oyt dir que lo dit comte Do- 
sona o alire cathala procurassen ab lo dil Rey qui ib 
que la xurma e altres de les dites I Y galees noslres 
íbssen penjals e degolláis el dix que noy sab res de 
sciencia con abans que aquest tesiimoni fos juncia a 
Cartaginia ab lo dil leny ab lo qual ki aconsegui gran 
vespra ja era felá la execucio den Berenguer el den 
Roger de Sentmenat el I conpanyo lur e den Prals de 
Tollosa et daltres qui foren penjals ne dallres que 
apres se degollaran non viu res que en una casa slava 
a Cartaginia ab una cadena al coll mas que ha oyt dir 
a molts galiols quel dii comte Dosona havie fet ab lo 
dit Rey qui fo que la xurma de les dites IV galees fos 
degollada. 

Dix encara interrogat que aquest tesiimoni per go 



( 382 ) , 
con oy a dir ais demiint dits quel comte Dosona rneria 
mal en lo penjar deis dernunt nomenats volch saber et 
certificar se si era ver e parla ab Marti Anyis el ab lo 
patro de la galea sua e demanals de les coses demunt 
dites. E digueren a aquest testimoni que abans que la 
galea de Marti Anyis hon era lo dit comité fos intrat a 
Cariaginia ja eren penjats aquells dentunt dits. 

Interrogat si aquest testimoni viu dcspuys en Car- 
taginia lo dit comte Dosona anar o parlar ab lo dit 
Rey qui fo et dix qiíe no que en una casa stava pres 
sino una vegada que lo dit comte veneh aquest testi- 
moni et vench ab IV castellans e parla ab ell presens 
aquells e demanali de sa térra et de sos affers. E aquest 
testimoni li respos co que sabia. 

Dix encara interrogot que parlent de Caríaginia lo 
Rey qui fo de Castella ana ab lo dit estol a Denia et 
munta aquest testimoni en la galea del dit Rey e con 
foren a Denia stant aqui lestol viu lo dit testimoni 
moltes vegades venir lo dit Rey qui fo de Castella ab 
Marti Anyis e ab lo dit comte Dosona cavalcant en- 
semps. E axi matex una nit síant a Denia gran hora 
de nit vench I missatge a aquest testimoni que muntas 
al castell al Rey quel demanave et con ío sus al castell 
íroba aqui lo Rey qui stava alr en 1 porxo ab Marti 
Anyis et ab lo comte Dosona e ab Marti Garcia e ab 
alscuns filis de cavallers. E lo dit Rey demana aquest 
testimoni del stament de Iviga et de la guerra del jut- 
ge Darborea. 

Dix encara interrogat que aqjiiest testimoni ab la 
galea del dit Rey et ab ell sen torna a Cartaginia. E lo 



( 383 ) 
(lit teslimoni paili de Curtaginia ab Íes XXX galees 
que aliaren a les liles. E lo dit lley romas en Cartagi- 
nia ab lo dit eouite Dosona c ab Marti Anyis. É apres 
lo dit testimoni torna ab les XXX galees en Xibilia et 
materenlo en la Darassana e ferraranlo. 

Interrogat si eon aqiiest teslimoni fo en la Dáfilssa- 
na de Xibilia lo troba lo comte Dosona quen los pres 
e dix que no ans dix interrogat que era en X'ibib'a el 
viu alscunes vegades cavalcar ab lo dit Rey ett. muí e 
sens spaha. 

Dix encara interrogat que apres que hac s4át XXVÍ 
jorns en la dita preso X galees se armaren' en Xibilia 
el levaren aquest testimoni per haverne son rescat. 

Dix encara interrogat que don Pedro de Luna fiare 
Arlal ne los altre.- presoners qui aqui eren no foren 
neguna vegada afluxats de preso. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir que algún sia stat 
conscnt en la mort que! dit Rey qui fo de Castella feu 
donar a frare Artal ne si sab per quina rabo li fo do- 
nada mort. E dix si no saber res de sciencia mas que 
ha oyt dir que per parlar mal del dit Rey qui fo 1¡ fo 
dada la mort per deparliment que feya ab cavallers 
caslellans sobre ago si la guerra quel dit Rey feya con- 
tra lo Senyor Rey Darago era justa o no et ais noy 
sab jatsesia que sia stat interrogat diligentment. 

Interrogat si. ara con aquest testimoni torna ab les X 
galees en Xibilia et fo mes pres en la Darassana hi tro- 
ha lo comte Dosona pres e dix que och. 

Interrogat si havie gayre de temps quel dit comte era 
tornat en la preso e dix que nos sabia mas que havie 



( 384 ) 
oyt dir que con hi fo tornat fo ferrat e aquost testimo- 
n¡ troba lo dosferrat e stech desferrat tro per IV jorns 
en la Darassana e axi de la preso II dies abans que 
aquest teslimoni e los alli'es isquessen de la preso. 

Interrogat si sab o ha oyt dir quel dit córate Dosona 
per part del dil Rey qui fo de Castella empras los richs 
homens cavallers qui aqui eren preses que fossen 
en valenga e en ajuda del dit Rey qui fo de Castella. 
E dix que oy dir a molts deis dits richs homens et ca- 
vallers. 

Interrogat si empra nagun deis altres lo dit comté. 
E dix que och q,o es que empra aquest testimoni dient- 
li aqüestes paraules o semblanls en acabament Naver- 
so jo he presa manera ab lo Rey que tots vosaltres 
siats desferrals e solts pero lo Rey voí que ab tal con- 
dicio siats deliurats que fassats cascun sagrament et 
homenatge de valerli et de ajudarli contra totes perso- 
nes que li venguen dessus salvant contra la persona del 
Senyor Rey Darago e sa bandera o contra son primo- 
genit o homens qui per ell sien venguts ab aqüestes 
companyes contra lo dil Rey e acó dich per tal con he 
entes quey es comte de Denia ab moltes companyes. 
E axi fets vos desferrar e farets lo dit sagrament et ho- 
menatge. Pero ans quel dit comte digues aqüestes pá- 
ranles a aquest testimoni eren desferrats molts deis 
homens de comple. E lo dit testimoni respes que ell 
lo pregave carament si per nuil temps li entenia a fer 
p'aer que ell no volgues que fos desferrat ans si ais no 
si podia fer sobre aquells ferres que tenia que lin faes 
metie nns altres perqué pogues remanir en la Darassa- 



( ,385 ) 
na de Xil)ili:i. K lo dit codue respos ([iiaix al) fellonia 
E con Naverso c enleiicts vos (jiic jo he dallies molts 
qu¡ som ari [hosps no oiiteoam aytant 1)L' aquest fet 
con vos et axi no vullam gardar nosli'c fe con vos ci 
que no vallam tant con vos ccrt í:¡ feto. E si heu vo- 
Jiels pensar Den la nostres fets mils que no l¡n sabem 
grabir con lo l»ey de Castella nos dará diners per quens 
pnieni encavalcar el haver armes otr-o que mesler nos 
sera et valrrans mes esser fora deis ferres et de la Da- 
rassana et esser encavalcats axi con dcmunt es dit et 
sperar noslra ventura que si moriem a mala mos-t en 
lo dit locli. E lo dit testimoni respos qutí quant es dell 
no consentria que fos desferral per aquesta rabo. E lo 
dit comte quaix folio dix a aquest testimoni jous pio- 
met que vos no sois la hon vos pensáis e vos fareís (^o 
quels altres faran ous poi-a costar con ja deurieís saber 
e sentir les man eres del dií Rey con juga el pus Deu 
vos ne fara gracia quen sois scort nos hi deviets altra 
vegada metre en aytal perill majorment con si enten- 
dre bo voliels aquest fet no tocava res a la fe. E lo dit 
testimoni li respos senyor sius plaura vos me perdone- 
rets q ue a ados jo nom vull desferrar placieus que fas- 
sais d esferrar aqueys alíres. E ab aytant lo dit comte 
sen ana. E aeo enien aquest testimoni aytant con pot 
entendre quel dit comte li deya aquest fet per qo que 
aquest testimoni no remangues en la preso et que a 
bon enteniment bo deya jatsesia que nol nc volgues 
creure. 

Interrogat si sab o ha oyt dir que lo dii comte Doso. 
na ajudas armar e acompanyas lo dit Rey qui fo de Cas- 

TOMO XXXII. 26 



( 386 ) 
tella con se parti de Xibiliíi et sen ana ara la derrera 
vegada que era en desposehiment de son regne. E dix 
que oy dir al dit comte que aquel! die quel dit Rey 
sen dech anar ell era en la cambra del dit Rey et aju. 
dava li enfuiellar les cuyra^es e stant en la cambra ab 
lo dit Rey entraren qualque YI basays ab les spahes en 
la ma e comensaran a robar la cambra del dit Rey et 
lo I prenia í lanso! laltre una vánova et lo dit córate 
veent ago segons que ell compta a aquest testimoni et 
en presencia daltres pres I manable qui era en la cam- 
bra del dit Rey e va dar una lan(;'ada a la cuxa del I 
daqnells e feu los ne anar e tanca la porta el en acó 
lo dit Rey fo entrat dins lo palau be a YI cambres e 
puys isque e dix al dit comte que mala leig ho havie 
fet el que no faes semblanls coses que avalot sen po- 
ria seguir perqué lo dit Rey poria morir. Quant es del 
acompanyar dix interrogat si no saber res. 

ínterrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte Doso- 
na baja fels naguns íractaments o que sa muller e sos 
infans isquessen de Cathalunya et sen anassen en Cas- 
tella et dix que noy sab res sino que oy dir que En 
Gurb era stal en Xibilia. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir que lo Rey de Cas- 
tella qui fo con pres lo dit comte Dosona e don Pedro 
de Luna e los altres a Medes prenguesaquells ab trac- 
lament del dit comte et ab valer seu e dix si no ais 
saber salvant que aquest testimoni anant de Xibilia a 
Cordova al Rey don Enrich que era a Cordova ara con 
devia entrar en Xibilia caminant volent saber veritat 
de co ques deya daca quel dit comte havie tractada la 



( 387 ) 
dita preso demanii a don Pedro de Luna qiicn sabio ne 
quen senlia daquclla preso ne si era ver. E lo dil don 
Pedro respos a aquest teslimoni ¡ib aqüestes páranles 
o semldants en aeabanient en son aragonés Naverso 
vos nom liiigats per tan ne(;i que si jo sabia ne sabes 
que lo cointe fos stat occasio de ma preso ne de frare 
Artal ne deis altres que jo anas vcrs lo comte per nia- 
nera de amistat axi con ü vag mas que jo hi he vul- 
guda melre la ma en aquest fot. E íinalment aytant 
con jo be puscut saberne sentir be írobat que ell no 
mer mal en lo dit íei. E da^o se rabona aquest teslimo- 
ni ab lo dit En Pedio quel bavie emprat que anas ab 
ell de Xibilia a Cordova per fer reverencia al dit Rey 
don Enricb por lo cami anant. 

Interrogat si don Pedro doya acó per desfressar e dix 
que aytant con aquest testimoni bo pot compendre 
quea deya ab verilal el no per desfressar con lo dit 
En Pedro es bom'grosser. 

Interroga! si lo dit don Pedro demana guiatge al dit 
Rey don Enrich per lo dit comte. E dix que nou sab 
de sciencia mas quou oy dir a aquells de casa de don 
Pedro mas no sab ne ha oyt dir sil hac. 

Interrogat si lo dil comte demana ne hac guiatge del 
consell e ciutat de Xibilia et dix que nos sab de scien- 
cia mas queu bavie oyt dir slant aquest testimoni en 
Xibilia. 

Interrogat quina fama era en Castella del comle Do- 
sona si era servidor del dit Rey qui fo o son amich 
e cabie en sos consells e dix si ais no saber ne oyi dir 
sino que a prechs de Marti Anyis qui era gran am¡( b 



( 888 ) 
del dit comte lo dit comíe era amich del dit Rey qui 
fo et unave ab ell. 

Interrogat si aquest testimoni dix con lo comte lo 
emprava a nagun aquest traydor dient del comte nos 
fara morir o semblants paraules e dix que no mas be 
dix con lo comte sen fo anat stant aquest testimoni 
fello con li demanaran que es ago mal viatje fassa lo 
comte que nom alt de ees maneres. 

Et fuit sibi leclum et perseveravit. 



Postea vero die jovis ÍX julii anno predictofo altra 
vegada interrogat lo dit Francés ch Daverso sobre a^o 
quines paraules eren aquelles que ell volia dir al Sen- 
yor Rey qui era gran profit et honor sua et restaura- 
cio de ses terres et dix que ere a^o go es que ell sa- 
bio et havie vist lo gran pertret et aparell de galees e 
de naus et de gran forniment et de la empresio quel 
dit Rey qui fo de Castella feya et haut feta ab lo jut- 
ge Darborea et axi matex con LXX galees havie lo dit 
Rey qui fo. E aqüestes paraules e semblants entenia 
aquest tesiimoni dir al Senyor Rey nostre. 



Die jovis nona juhi anno predicto. 



Rernat de Vilacorba donzell del bisbat de Elna tes- 
timoni jurat et interrogat sobre les coses demunt di- 
tes et devall scrites de que sera interrogat. E prime- 



( 380 ) 
riimciU lo ¡iiterrogal hon fo prcs aqucst lostimoiii ct 
dix (iiie en !o loch de Magullo al/ lo vescomtc Dula. In- 
tciTOgal hon lo manaren pres et dix que anant per lur 
cami lo manaran en Xibilia el matercn al aljub de la 
Darassana de Xibilia. 

Interrogat si lavors lo comte Dosona era en la pre- 
so de la Dai'assana de Xibilia et dix que no que lo Rey 
qui fo de Caslella lo havie fet lavors anar a Tholedo 
hon era pres lo dit comte ab don Pedro de Luna segons 
que oy dir aqucst testimoni passant per Tholedo con 
lo manaven pres a Xibilia et age oy dir an Phalip Da- 
renys que ei'a ensernps pres ab aquest testimoni lo 
qual Phalip deya quels havie visís. 

Interrogat encara dix que apres dalcun temps que 
hac stat en Tholedo lo dit comte fo mana en Xibilia et 
fo mes en lo alcasser de Xibilia. 

Interrogat con lo Rey qui fo de Castella feu venir lo 
comte Dosona a Murvedre en quin temps era ne ab 
qui hi vench lo dit comte et dix que fo en temps con 
lo Senyor Rey nostre era al loch de Cullera et hac fet 
levar lo dit Rey del setge de Valencia e que vench ab 
aquest testimoni e ab En Ramonich de Castellbell en- 
sernps al dit loeh de Murvedre e que ab aquests ven- 
gueren en companya X homens a cavall et X de mules 
de casiellans quils gardaven ét no res nienys anaven 
ferrats cascun Je fernes qui pesaven entorn de XVI 
lliures. 

Dix encara interrotiat qué con lo dit comte et aquest 
testimoni et lo dit Ramonich de Castellbell foren a 
Murvedre que foren manats a una casa. E apres con lo 



( 390 ) 
¿h Bey fo levüt de doriuír amanaren los devant lo dit 
Rey qui fo de Castelia et feíenli reverencia. E lo dit 
Rey demana al dit comte de don Pedro de Luna et del 
vescorate Dylia et encara den Ramonich de CastellbeU 
et daquest testimoni hon eren stats preses el lo com- 
te resposü que a Magallo. E encara li deiuana lo dit 
Rey si sabia res den Bernat de Cabrera son para e lo 
dit comte resposli que no si no axi con lo dit Rey li 
havie fet saber que era mort son para don Bernat et 
lavof's lo dit Rey resposli no es mort ans es pres en 
Navarra en po;ler den Joban Remeric;'. de Orallano. E 
apres lo dit Rey feu manament a Marti Lopi^ que sen 
manas lo dit comte et lo dit testimoni el lo dit Ramo- 
nich ¡i la sua posada. E axis feu. 

Dix encara iníerrogal que apres que foren a la po- 
sada del dit Marti Lopic lendenia seguent lo dit Rey 
qui fo trauíes per lo dit coniie et feulo venir devant 
ell mas non ana aquest testimoni ne lo dil Ramonich 
ans romangueren a la posada. 

Interrogat quina hora hi ana lo dit comte e dix que 
apres dormir et stech h¡ una pe^a et puys torna. E con 
fo tornat a la posada lo dit comte dix a aquest testimo- 
ni et al dit Ramonich aqüestes páranles o sernblants 
en acabament. Lo un de vosalties haureís anar en Ca- 
ihalunya que son be recaptat ab lo Rey pero íer mets 
sagrament et hoíuenatge de tornar con si nou fayets 
melriets mi en gran perill con ja sabets vosaltres aquest 
Rey con jugu. E apres dix a aquest testimoni aqüestes 
páranles o semblants tu vols anar en ('athalunya e 
aquest testimoni resposli iré a peu o a cavall e lo dit 



( 391 ) 
conite resposli que a peu haiiria anar que no liavie 
aquí messio por logar bestia e aquest tcslimoni dix al 
(lit comte que noy iría que no pedia anar a peu. E 
lavors lo dil comte dix lio al dit Romanich et ell vali 
ho atorgar. 

Interroga! si sab ne ba oyt dir per qual rabo ne per 
qiiins afers lo dit Ramonicb fo trames en Callialunya 
e dix que nos sabie con que fos secret li ib come- 
nat per lo comte mas be oy dir al dit conite que per 
^'0 trametia lo dit Ranionich que sabes que era del 
ftíl den Bornat de Cabrera ne sa térra. E viu aquest 
testimoni segons que dix interrogal quel dit comte do- 
na una letra al dit Ramonicb la qual deya que era de 
creenga la qual se trametia a sa mará. E apres lo dit 
Rey se feu venir lo dit comte ab lo dil Ramonicb en- 
semps lo qual bavien fet ja desferrar e aquest testimo- 
ni romas a la posada. 

Interrogat si sab per que lo dit Rey sen fer anar los 
dits comte et En Ramonich et dix que noy sab ais 
salvant quel dit Ramonicb dix a aquest testimoni quel 
dit Rey li bavie dit que si no tornava que ell degolla- 
ria lo dit comte. 

Interrogat si stigueren molt ab lo dit Rey et dix que 
no que tantost tornaran. 

Interrogal si lo dit comte sen torna de present en 
Xibilia et dix que no ans spera a Murvcdre le dit Rey 
qui fo qui era muntat en leslol. E con lo dit Rev fo 
tornat stigueren aqui un dio o dos et puys tots en- 
semps sen anaran en Xibilia anant lo dit comie e 
aquest testimoni con a presoners et ferrats. E con fo-^ 



( 39^2 ) 
leii co Xibilia segons que dix interrogat fo loinat \o 
dit comte en la })rcso ab don Pedro et ab lo vescornte 
et ab los altres axi con dabans. 

Interrogat si stant lo dit comte a Murvedre fo em- 
prat per lo dit Rey qui fo que fos capita de Murvedre 
el que faes la guerra contra lo Senyor Rey nostre o 
que fos emprat de semblants affers ne que lo dit com- 
te donas nagan bon consell al dit Rey qui fo perqué 
vengues dampnatge al dit Senyor Rey ne a la sua tér- 
ra et dix que noy sab res ne james nou oy res dir. 

Interrogat quant steoh pres lo dit comte dépuys que 
fo tornat en Xibilia et dix que tro quel desferraren 
el tragueren del alcasser be per X meses e que lavors 
Ion irach Marti Anyis. 

Interrogat si sab perqué fo desferrat el tret del al- 
casser lo dit comte et dix que no neu ba oyt res dir 
;;cgons que dix interrogat. 

Interrogat si don Pedro ne lo vescomle ne los altres 
foren desferrats ne aleujats de preso con lo comte nis- 
quc et dix que no neu oy dir. 

Interrogat si aquest testimoni viu lo dit comte solt 
de preso et dix que no que ell stave pres en loi:b que 
nol podie veure. 

Interrogat si lo dit comte munta en lestol del dit 
Rey qui fo et dix que nou sab de sciencia mas queu 
bavie oyt dir. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir perqué lo dit comte 
munta en lo dit estol et dix no. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte fos 
en lo dit estol con a presoner o con a solt o en quina 



I :m ) 

manera ct tlix (|no oy áiv a alscuiis liomcns qucri de-^ 
Miaiia que feya lo coinie et diguoren li que era cu la 
galea de Mai'li Anvis el be gardat et que (•<> que men- 
java prenia per nians de cas(ellaiis. • 

Interi'Ogat qui ei-en aquclls liomens et di\ ijue als- 
cuns de regne de Valencia qui eren en la galea de Mar- 
ti Anyis. 

Inlerrogat si sal) ne lia oyl dir que! dit comte bagues 
feta degollar la xurma de les nostres IV galees que fo- 
ren pi'eses ne fet auciure los altres et dit que no salvant 
que oy dir an Averso que Deu et lo dit comte lo bavie 
resta ural. 

Interrogat si sab ne lia oyt dir que lo dit comte fos 
solt de preso en tal manera que pogues anar hon se 
volgues et dix que no que ell sapia ans ba oyt dir que 
anave ab guardes et ago ba oyt dir al dit comte et als- 
cuns casiellans que deyen que eren guardes et sab 
que eren de casa del dit Marti Anyis. 

Interrogat si con lo dit comle fo exit del estol tor- 
na en la preso de Xibilia et dix que no ans segons 
que oy dir anave ab Marti Anyis que un pas nos 
partía dell el axi matex anava ab lo dit Hey de 
Castella. 

Interrogat si lo dit comte cabia en consel's del dit 
Rey qui fo et dix que no que ell lio sapia ans segons 
que dix interrogat oy dir al dit comte queu comptave 
a don Pedro que con Marti Anyis venia al palau del 
Rey qui fo de Castella lo dit comte venia ab ell et 
Marti Anyis entravesen en la cambra del Rey et lo 
dit comte romanía dafora e jugave a taules e al- 



( 394 ) 
tres jochs e ac^o era lo seu be segons que deya. 

ínterrogat si ara con lo dit Rey era en despossey- 
ment de son regne lo dit comte ío pres et tornat en 
preso el dix que och que un dicmenge segons que dix 
inleriogat envers hora de vespres aquest teslimoni et 
los altres qui eren presens viren per la porta del lur 
car cer qui era oberla lo dit comte entrar per la porta 
de la Darassana ab aquell quel gardave etab Vil o VIH 
e rnaterenlo en la Darassana et liurarenlo al alcayt e 
materenlo en una gabia de fust et con vench al vespre 
niaterenli los ierres que tenia En Berengario Morey qui 
eren los pus grossos ierres quey fossen. 

ínterrogat per quina raho hi fo tornat lo dit comte et 
dix que oy dir que per 90 con deyen que volia fugir. 

Dix encara Ínterrogat quel dit P»ey qui fo de Castella 
havie solament 11 jorns que era vengut de Tholedo et lo 
dit comte ab ell emsemps ans que fos la dita preso del 
dit comte. 

ínterrogat quant de temps stech pres lavors lo dit 
comte et dix que mes de X jorns. 

Dix encara Ínterrogat quel dit comte fo desferrat ét 
isquo de la preso de II dies ans quels altres pre- 
soners. 

Ínterrogat si sab ne ha oyt dir porque lo dit comte 
fo primer desferrat et axi de la preso ans quels altres 
et dix si haver oyt dir al dit comte el a Marti Anyis 
queu comptave an Aymerich de Sentelles et ais altres 
que lo dit Rey qtii fo havie proposat de fer degollar 
tots los presoners sino que Marti Anyis hi sobrevench 
et con ho sabe rabona lo fet al dit Rey qui fo que nou 



( 395 ) 
devia Icr con le Key Darago nol deseretava rúas com- 
panyes stranyes o (¡luIs |)rt'S()iicrs noy merien mal- 
Mas que faes ijin'l servisscn e seria niillor. Et lo dit 
Rey (pie li rcsponiiue fels ho donelis vo». Et lo dit Mai- 
li Anyis o altre j)iivat sen pus que 1¡ ib comenal ana- 
sen al) lo dit eomle a la Darassana e parla ab lo dit corn- 
ee et ab don Pedro et ab lo vescomte et ab los abres 
de eap et valos dir (;o que liavie acabat ab lo dit Rey 
et lots liu aíorgarcn. 

Interrogal si lo dit eomle menys de xMartl Anyis o 
daltre de casa del dit Rey empra aquest testimoni ne 
nragun altra et dix que no que ans b¡ ere Marti Anyis o 
un altie de casa del dit Rey que no li memora lo nom 
mas bel coiiexia et eran tractaments entre ells. 

Interrogat si aquest testimoni cabía en los dits tracta- 
ments nesabie quefossen maneres perqué los prcsoners 
fossen s'>lts et desferrats et dix que noy cabie con los 
castellans hi eren mas con sen eren anaís bi sabie oy 
cabie aquest testimoni. 

Inlerrogat doncbs con bo sab et dix que per go con 
ho oy dir al vescomte et a don Pedro qui cabien en 
los tractaments segons que oy dir a ells en absencia 
deis castellans scgons que dit bao. 

Interrogat si lo comte Dosona empra aquest testimo- 
ni de fer valen^a al dit Rey qui fo et dix (jue no cor lo 
vescomte Dula fJrma per aquest testimoni et per los 
altres de casa sua. 

Interrogat coníí^a quis feya lo empramentne per qui- 
na foirna e dix si no saber ais sino que oy dir que 
eren maneres segons que dit ha pero be oy dir que la 



( 39G ) 
prometensa en que ajudarien al ditRey qui fo contra: 
tota persona salvaiU contra lo Senyor Rey Danigo et 
feon primogenit et sa bandera et de no entrar en la sua 
tena. 

Inlerrogat si sab aquest teslimoni quel comte Doso- 
na fes pagamení de sou ne altre acurriment per lo dit 
Rey qui fo a nagun et dix que no empero dix que era 
ver quel Rey de Castella per son tresorer feu paga- 
ment al comte Dosona per si et per sa companya et al 
vescomte Dilla per si et sa companya et axi a cascun 
deis richs homens. 

Interroga! si lo comte Dosona dona ai dit Rey qui fo 
consell favor ne ajuda en sa fuyta o parliment et dix 
que nou sab neu ha oyt dir. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte de- 
manas ne bagues guiatge del Rey don Enrich et dix 
que no. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte tra- 
messes aci per ferse venir en Castella ^a muller el sos 
infans et dix que no. • 

Interrogat si sab o ha oyt dir que En R. de Pruners 
sia stat en Xibilia et dix que oy dir que era slat en 
Xibilia mas no sab perqué ne en quin habit. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir perqué lo dit Rey 
feu dar mort a frare Artal de Luna et dix que fama 
era entre ells qui aqui eren preses que per mal parlar 
que feya del dit Rey era stat mort lo dit frare Artal. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir que la preso de 
Medes ^o es de la preso del comte Dosona e deis 
altres fos voluntaria et fenía el dix que noy sab res 



( '507 ) 
iieu ha oyt 'J¡r sino que oren stats [)rcscs en servoy 
del Senyoi Rey. 

Et fu¡tsil)¡ lertum ot perseveravit. 



G. Dolms donzell poblat en lo comtat de Rossello 
testimoni jurat et interrogat sobre les coses demunt di- 
tes et devall scrires de que seFa interroga! dir veritat 
que sapia. E prinierament fo interrogat hon fo pres et 
dix que en lo loch de Magallo ab lo vescomte de Illa. 

Interrogat hon fo manat pres aquest testimoni et dix 
que en Xibilia. 

Interrogat con aquest testimoni fo en Xibilia si viu 
lo comte Dosona pres aqui et dix que no que a Thole- 
do era lavors en preso ab don Pedro de Luna. 

Interrogat si depuys lo dit comte fo tornat en Xibilia 
et que sligues aqui pres et dix que oy dir quel dit com- 
te havie manat de Tholedo et quel havien mes en lo 
alcasser de Xibilia. Et que en apres a cap de V meses 
un jorn lo car^eller mana aquest testimoni al alcasser 
perqué pegues veer lo vescomte de Illa et viu aqui lo 
dit comte pres e ferrat. 

Interrogat per quant temps hi stech pres e ferrat lo 
dit comte Dosona et dix que entro quel Rey qui fo de 
Caslella feu lestol dentany segons son vivares empero 
dix interrogat que segons son viyares que alscuns dies 
avans viu lo dit comte cavalcant ab II scuders de Mar- 
ti Anyis qui cavalcaven ab el!. 

Interrogat si lo dit comte munla en lo dit estol et dix 
que oy dir que och en lo loch de Aiguizira lo dit Rey 



( 398 ) 
qn¡ fo de Castella munta en lesloí et feu niiintar lo com- 
te en la galea de Marli Anyis et puys lo d¡t Rey isques 
de les galees. 

ínteiTOgat si lo dit conite anava con a solt no havie 
nagun poder en lo dii esío¡ et dix que no ans anave 
sots garda e era conienat a Marli Anyis. 

Interroga t con ho sab e dix que per go con ha ha oyt 
dir a lí scudeis de Marli x\nyis qui eren stat en la sua 
galea. 

Interrogaí si con lo dit comte isque de la preso per 
muntar en lo dit estol foren desferrats don Pedro de 
Luna vescomtc de Illa ne los altres ne aleuyats de pre- 
so et dix que no. 

Interrogaí si sab ne ha oyt dir que a induccioo ins- 
tigacio del dit comte fossen ^degolláis ne morts aquells 
de les noshes IV galees qui foren preses et dix que 
non sab neu ha oyt dir sino a alscuns calhalans ara con 
aqiipst leslimoni es vengut. 

Interrogat si con lestol del dit Rey qui fo de Caste- 
lla fo a Cartaginia et si lo dit comte fo tornat en preso 
o si romas ab lo dit Rey qri fo el dix que nol torna- 
ren en la preso mas no sap si romas ab ¡o dit Rey o 
si ana ab Marti Anyis en Xibilia. 

Interrogat si sab no ha oyt dir quel dit comte Doso- 
na fos solt de preso en tal manera que pogues anar hon 
se Yolgues et dix que fama era que no ans segons ques 
deya anave ab Marti Anyis et era en garda sua seguenf 
lo dit Rey de Castella qui fo la hon anava. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dil comte cabes 
en consells del dit Rey qni fo et dix que no. 



( 391) )• 
InteiTOgat si aro con lo dit Uoy (jui lo vcnch de Tho. 
ledo ct de Burgos lo d¡l conite Dosona vench ab olí 
ct d¡x que och que ell lo viu {);issiir per la Daras- 
sana. 

Inlerrogal. si ara con lo dit Rey era en perdre son 
regne lo dit comte ib lornat en preso el di\ que och 
apres alscuns dies que í"o vengtii ab lo dil Rey en X¡- 
bilia fo mes en la Darassana c fo ferrat segons que viu 
aquest leslimoni et que per ^o loy havien tornat con 
deven que volia í'ugir segons que aquest testimoni 
oy dir. 

Interrogat per quant temps lo dit comte stech pres 
e ferrat en la Daiassana ara la derrera vegada et dix , 
que per alscuns dies mas no li recorda lo temps. 

Dix encara interrogat quel dit comte fo desferrat et 
exi de la preso 11 dies ans quels allres. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir perqué lo dit comte 
fo primer desferrat et exi de la preso ans quels altres 
et dix que no. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dil comte Doso- 
na de part del dii Rey qui fo empras nagun deis pre- 
soners qui aqui eren que íossen en ajuda e valenQa del 
dit Rey qui fo et dix que nou sab mas que viu que par- 
la ab los richs homens e oy dir depuys que es exit de 
la preso quels emprave que fossen en valencia del dit 
Rey qui fo salvant contra lo Senyor Rey ne son pri- 
mogenit ne sa bandera. E ago enten que fossen em- 
pressions si tant es que empraments hi bagues hauts. 
Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dil comte Doso- 
na ajudas armar lo dit Rey qui fo ne li donas consel^ 



( 400 ) 
ajiuia o favor en lo seu parliment ara con sen ana de 
Xibilia que era en desposseyment de son regne et dix 
qne non sab neu ha oyt dir. 

Interrogat si sab neha oyt dir quel dit comte bagues 
ne demanas guiatge de la ciutat de Xibilia ne del Rey 
don Enrich et dix que no sab ne ha oyl dir quel bagues 
baut de la ciutat mas quel havie baúl del Rey don 
Enrich et li havie dats M. florins segons que ha oyt 
dir. 

Interrogat si sab quel dit comte volgues fer anar sa 
muller ne sos infans en Castella et dix que nou sab 
rnas que oy dir quel Rey li demanava resenes por cin- 
quanta mil florins de rescat de que havie finat ab lo 
dit Rey qui fo. 

Interrogat si sab quen R. de Gurb sÍ2 stat en Xibilia 
el dix que och segons queu ha oyt dir a homens que 
deyen quel havien vist aqui e que anave en habit de 
genoves o de gascho e que parlava genoves et hi era 
per afters del dit comte. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir perqué lo dit Rey qui 
fo dona morí a frare Artal el dix que oy dir que per 
mal parlar que feya del dit Rey qui fo et ago explica 
largament. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir que la preso de Medes 
fos fenta ne voluntaria et dix que no que nuil temps 
aytal rabo no oy. 

Et fuit sibí lectum et perseveravit. 



Die veneris decima die julii anno predicto. 



iO! 



Barlhomeu ^es Oliveros ciutada de Barchinona lo 
qual íü pros en la galea den Avcrso testimoni jurat et 
iuteiTogat sobre les coses demiinl dites et dejus scri- 
tes de que sera iiiterrogat dir veritat que sapia. E pri- 
merarnenl fo interrogat hon fo pres el dix que en la 
galea den Avei-so cnsemps ab ell et ab los altres qui 
eren en la dila galea con les IV galces nosires forcn 
preses per lestol del Rey qui fo de Caslclla. Interrogat 
hon fo manat pres et dix que [>]¡íneraíiionl a Cartagi- 
nia ab lestol del dit Rey. 

laterrogat si viu lo dil comíe Dosona en lo dit locli 
de Cartaginia et dix que no reas quel viu en lestol 
del dil Rey en la galea de Marti Anyis a la popa de la 
dila galea. 

Interrogat en qual galea stava pres aquest testimoni 
et dix que en la galea den Averso qui fo presa que 
stava sots cubería. 

Interrogat si Navei'so vench en la dita galea sua pres 
et dix que no ans lo Iragueren ab un leny armat per 
manamenl del dit Rey segons que dix. 

Interrogat si sab nc ha oyt dir que aquells de les 
dites galees noslres qui foren penjats et degolláis fos- 
sen penjats o degolláis a induccio et insligacio del dit 
comte Dosona et dix que noy sab res mas queu oy 
dir lavors ais galiots castellans de les galees de cas- 
tellans. 
Interrogat quen deyen los castellans galiots et 

diu que oy dir aqüestes páranles e deis niesquins 
TOMO xxxii 27 



( -402 ) 
sino fos lo comte Dosona no foren morts. 

Interrogat si (^en per quina raho et dix que no que 
ell ho oyis. 

ínlerrogat si viu lo dit Rey qui fo de Castella entrar 
en les galees ne qui era ab ell et dix quel viu ab un 
leny armat entrar en les galees ab Marti Anyis en- 
semps qui slaven a la popa et oy eon lo Rey dix que 
tots aquells qui lenguessen caíbalans los degoUassen. 

Interrogat siy havie nagun altre que ell conegues en 
lo dit leny qui fos hom de cap ne lo dit comte o altre 
et dix que no que ell vees. 

Interrogat si con foren a Denia viu lo dit comte ab 
lo dit Rey et dix que no sino lo Rey et un fadri qui li 
cavalcave en les anques de una sua muía. 

Interrogat hon fo despuys manat pres aquesl testi- 
moni et dix ([ue ab les XXX galees con foren stades 
a les liles sen anaren en Xibilia et aqui fo aquest testi- 
moni en la Darassana mes pres et fcrrat. 

Interrogat si en la dita preso hi Iroba a lo dit comte 
Dosona et dix que no. 

Interrogat si sab o oy dir hon stave pres lo dii com- 
te et dix que oy dir que en lo alcassar dé Xibilia lo te- 
nia pres ab lo vescomte de Illa. 

Interrogat si con lo vescomte et los altres foren mu- 
dats en la Darassana de Xibilia si hi materen lo dit 
comte et dix que no ans segons que oy dir a compan- 
yes del dit comte era romas ab lo dii Rey. 

Interrogat si era romas ab ell con apres et dix que 
oy dir a companyes del dit comte que pres era romas 
en i o alcassar. 



( ioa ) 

Inlerrogat s¡ lo <l¡t comte fo tornal en la preso de la 
Darassana de Xibilia ara con lo dit í\ey sen ana ct d¡x 
que oeh et que stava fcrrat. 

InteiTOLíat ([uanl de teinps ha slech pres lo dil eom- 
te et (lix que be per VI dies ferrat. 

Inlerrogat per quina ralio fo tornat en la preso et d¡x 
que nou sab neu oy dir. 

Interroga! per quanl de temps anans fo desferrat lo 
dit comte et exi de la preso quels allres e dix que se- 
gons sos viyares que per be VIH dies abans. 

Interrogat per quina rabo isquc ans de la preso lo 
dit comte quels altrcs et dix que nou sab ne oy dir 
salvant (jue aquest leslimoni et los allres presoners se 
maravellavaa con lo dit comte fo tornal en la preso et 
con exi ans quels altres. 

Interrogat si res deyen de mal ne de be perqué ha- 
vieii aquella rabo de maravellar e dix que noy sab res 
neu parlaven nen deyen res. 

Interrogat si sab o ha oyt dir quel dit comte em- 
pras nagun deis presoners que fossen en ajuda et va- 
lenga del dit Rey qui fo et dix que lavors apres quel 
dit comte fo fora de preso torna un dia a la Darassana 
segons que aquest testimoni viu e oy dir lavors que lo 
dit comte em prava los richs bomcns et cavallers que 
fossen en valen^a et en ajuda del dit Rey qui fo contra 
les conpanyes et ago oy dir ais presoners qui eren stats 
emprats. 

Interrogat qui eren aquells presoners qui eren stats 
emprats que lin digueren et dix (|ue no li recorden 
los noms. 



f 404 ) 

Intcrrogat si sab ne ha oyt d¡r quel dit comte ajudas 
armar no aconpaiiyas lo dit Rey qui fo are con sen 
ana ne que dabans ne depuys li donas consell ajiida o 
favor. E dix que noy sab res de sciencia mas que oy 
dir quel dit comíe lo havie ajudat armar et ixqo oy dir 
a alscuns presoners los noms deis quals no li raem- 
bren. 

Inierrogat si le comte Dosona feya paga naguna ais 
cavallers del sou et dix que viu que lo dit comte feya 
devallar moneda de la torra del tresorer mas no viu 
a qui la dona mas que deyen que la havie comenada a 
don Pedro. 

Interrogat si era tot sol lo dit comte con devallavan 
la moneda et dix que alscuns castellans eren ab ell ho- 
mens de palacio que havien servil aquell Rey. 

El fuit sibi lectum el perseveravit. 



Diluns a XXYII de juliol del dit any. 



Bernal Arenes del terme de Terraga en Valles testi- 
moni jui'at et interrogat sobre les coses demunt dites 
et dejus scrites de que sera interrogat dir la veritat 
que sapia. E primerament fo interrogat hon fo pres 
aquest testimoni et dix que en lo loch de Magallo. 

Interrogat hon fo amanal aquest testimoni et dix 
que en Xibilia ensemps ab Naymerich de Senlelles et 
allres. 

interrogat con aquest testimoni fo en Xibilia si viu 



( iOS ) 
lo comte Dosona prcs aquí e dix que nol viu mas que 
li es viyares que fos pres en Xibiüa en la Darassana 
mas segons que uix que li rccorda que lo dil comle 
fos en TholeJo et don Pedro de Luna e alscuns altres. 
E a cap dalcun temps aquest teslimoni viu lo dit com- 
te pres en lo alcasser ab los altres tots ferráis. 

Interrogal si sab ne ha oyt dir quel dit comte Doso- 
na vengues a Murvedre et dix que och el viu desferrar 
per amanarlo a Murvedre segons que deyen e anaren 
ab ell En R. de Caslellbell e En Bernat de VMa- 
corba. 

Interrogal si sab ne ha oyt dir perqué lo dit comte 
fo manat a Murvedre et dix que deyen comunament en 
ia Darassana de Xibilia que per go loy manaven ques 
faes hom del Rey qui fo de Caslella mas siu feu o no 
aquest teslimoni dix que nos sab. 

Interrogat si sab quel comte Dosona stigues molt 
que no tornas en Xibilie e dix que per alcun temps. 

Interrogal si despuys quel dit comte vench de Mur- 
vedre fo tornat en la preso et dix que no li recorda 
mas que alscunes vegades meníre que aquest teslimoni 
anava lavorar al alcasser viu lo dit comte envers la ca. 
sa de Marli Anyis ab VI scuders del dil Marti que nos 
parlien dell pero lo dit comte no parlave ab aquest tes. 
limoni ne ab los altres ne ells ab ell. E axi matex lo 
viu alscunes vegades cavalcar ab lo dit Rey qui fo de 
Caslella e menys del Rey empero tota vegada hi eren 
aquells \I scuders de Marti Anyis. 

Interrogat si viu don Pedro de Luna ne los altres. 
cavalcar axi con lo dit comte et dix que no. 



( 40G ) ■ 

Interrogat si snb ne ha oyt dir perqué !o dit comte 
anava axi e no los altres presoners et dix que noy sab 
ais sino que oy dir ques pensaven quel dit coriUe se 
era fet vassal del dit Rey. E a^-o oy dir ais presoners 
o alscuns castellans. 

Interrogat si li leeorden los noms daquells etdix 
que no que tantes fames lii havie que no li membre. 

Interrogat si sab ne ha oyt quel dit córate muntas 
en Icstol del dit Rey quis feu entany et dix queu oy 
dir quey puja et dix encara interrogat quey munta 
desferrat mas que maleren los ferres en una senalla et 
que la materen en la galea. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir perqué lo dit comte 
nmnla en lo dit estol et dix que noy sab res mas que 
oy dir que si passaven dessa que vendrien a Hlanes e 
levarien la comtega per qo segons que oy dir que la 
sen manas en Casíella cor havie oyt dir que ja lo dit 
comte havie fet tractament que la comtessa [.assas en 
Casíella. 

Interi'Ogat a qui oy dir aqüestes coses et dix que 
ais presoners los noms deis quals no li membren. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte meris 
mal en la mort e degollament de la xurma de les IV 
galees nostres que foren preses et dix que noy sab 
res mas queu oy dir a aquells presoners de les diles 
galees qui scaparan. 

Interrogat don vench lo comte Dosona ara la derre- 
ra vegada con lo dit Rey qui ib lo feu tornar en la pre- 
so comuna de la Darassana e dix que lo dit comte 
vench de les parts de Tholedo et de Burgos et de 



( 407 ) 
les allrcs parts hon lo dil Uey era slat. 

Interrogat s¡ sab ne ha oyt dir perqué lo dil comte 
fo tornat en la dita preso et dix que noy sab res si no 
que oy que eren stades maneres del dit Rey per fo 
quel dit comte pegues tractar e parlar ab don Pedro de 
Luna e ab los altres. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quins tractaments 
devia fer lo dil comte et dix que noy sab res neu ha 
oyt dir. 

Inlerrogat per quant de temps stech pres lo dit com- 
te et dix que de X jorns en sus dix encara interrogat 
que ans quel dit comte isques de la preso viu aquest 
testimonni a Marti Lopiz de la cambra c alscuns scu- 
ders del dit Rey qu¡ fo et de Marti Anyis e be IV o 
V altres de la banda e parlaren molt ab lo dit comte 
dins les jaules hon slava pres lo dit comte e ere hi 
present lo vescomíe de Ylla e parlarenhi II hores al 
die. E lendema per lo mati lo dit comte fo fora de la 
preso car a la nit o al mati lo hagueren desferrat et 
tret de la cadena et tots los allres lo mati se mara- 
vellavan con ñera exit diens que es stat aro e cuyda- 
ven se en deyen ques fos fet vassal del dit Rey qui ío 
de Caslella. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte per 
part del dit Rey qui fo faes naguns empramens et dix 
que es certa cosa quel Rey qui fo de Castella dona di- 
ners al comte Dosona e al vescomte de Ylla et ais altres 
richs homens e aquells empraven companyes en per- 
cassaven et davcn III mil morabatins per persona 
de que se encavalcasen es metessen en cuns e entre 



( 408 ) 
los altres aquest tcstimoni fo emprat per Neymerich 
de Senlclles et per conpanyes sues que fos ab ell en 
servey del dit Rey qu¡ fo en defenso de les compan- 
yes qui venien en Castella e aquest testimoni respos 
que non farie que mes amava star en la preso axi con 
havie slat íll anys e YIl meses que venir contra les 
companyos les quals eren en servey del Senyor Rey 
Dará 2:0. 

Intcrrogat si apres quel dit comte fo soU la d^rera 
vegada aquest testimoni viu lo dit comte en la Daras- 
sana per fer los dits empraments per parí del dit Rey 
qui fo de Castella e dix que ell viu lo dit comte II o 
III vegades en la Darassana mas no sabia que faes trac- 
laments sino quel veya parlar ab aquells. 

ínlerrogat si lo dit comte munla en la Torra del 
Tresor ne viu quen devallas moneda e dix que viu 
aquest testimoni molles vegades lo dit comte mnntar 
en la dita Torra ab companya del dit Rey qui fo. 

Interrogat si sab ne ba oyt dir quel dit comte ayu- 
das a garnir ne apparellar lo dit Rey nel acompanyas 
ara con sen ana de Xibilia ol dix que del garnir no 
sabia ne oy dir res mas be viu quel dit comte acom- 
panya e an» ab lo dit Rey tro parí lo riu de Xibilia. 

Interrogat si ni viu daltres cathalans et dix que vi- 
yares li dona que och mas no li membre mas que li es 
viyares quey fos don Pedro. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte dema- 
nas segurtal del consell de la ciutat de Xibilia ne del 
Rey don Enricb el dix que del consell noy sab res mas 
que oy dir quel demanava del Uey don Enricb e quey 



( 400 ) 
trames don Pedro de Luna que 1¡ llagues mas no sab 
sil li \v.\c o no. 

Iiilri'iogat si s;ib ne ha oyt quol dit comte fos con- 
sent en la mort de frare Artal et dix que no mas dix 
intei'F'ogat (\uc ov dir quel dit fiaie Artal parlava molt 
graciosament del Scnvor Rey nostre e fon mal del dit 
Rey qui fo e per 90 aquell Rey era fort irat envers ell 
6 per qo mori. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir que tractament sia 
stflt fet quel comte Dosona sen faes anar r.a muller e 
sos infans en Caste'.la e dix queu havie oyt dir geue- 
ralment a easlellans e a presoners e per aquesta raho 
era síat trames en Catlialuiiya II vegadcs un genoves 
apellai niicer Galeot lo qual una vegada con aquest les- 
timoni acaptava ab dailres |)er Xibilia et demanaveel- 
moyna al dit m'cer Galeot li feu elriioyna e fiíentli el- 
mcyna demana a aquest testimoni don era. E aquest 
testimoni lesposli que de Harchinona. E lo dit mieer 
Galeot dixli que era molt noble Ierra e que ell era stat 
)i vegades a Munisoriu e que era molt bell castell et 
axi matcx oy dir que per aquesta matexa raho era stat 
trames En U. de Castellbell. E encara viu aquest tes- 
timoni En R. de Gurb en Xibilia vestit con a jenovcs 
en la lotgo deis janoveses 11 1 vegades en un die lo qual 
R. con viu aquest testimoni el saludas con lo con- 
nexia be lo dit R. li parla janoves et li falsa e gira la 
cara. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir que un fill de cava- 
iler qui es de la térra francesa fos trames a la vescom- 
le^a de Ylla per lo vescomtc de Ylla et dix que viu 



( MO ) 
quen Bertrán del Viver lo qual es poblat prop Narbona 
vench.de Burgos on lo dit Rey qui fo era el aporta le- 
tres del dit Rey et del dit comte Dosona al vescomle 
Dylla segeos que A. Gagius ho compta a aquest testi- 
moni e encara 1¡ compta e li dix que les diles letres 
quel Rey qui fo de Castella tramelia al dit vescomte 
contenien que faes (;,o quel dit comte Dosona li faya a 
saber en la sua letra. 

Interrogat si li dix que contenien les letres de! dit 
comte et dix que no. 

Dix encara interrogat quel dit Rey qui fo trames 
una letra per lo dit En Bertrán a Ruis Garcia alc^yt 
raayor de la Darassana que tota hora que lo dit Ber- 
trán volgues parlar ab Frangoy Dolms qui era aquí 
pres quel traguessen de preso e quel lexassen parlar 
ab lo dit Bertrán. 

El fuit sibi lectum et perseveravit in eodem. 



Die mercurii XXIX die julii anno predicto. 



Francesch Xanxis Munyos de Tarol testimoni jurat 
e interrogat sobre les coses demunt dites e dejus scri" 
tes de que sera interrogat dir verilat que sapia. E 
primeramcnt fo interrogat hon fo pres aquest testimo- 
ni et dix que al castell de Corvo qui era daquest testi- 
moni lo qual es en Arago en frontera de Caslella e ago 
fo II anys ha. 

Interrogat hon fo manal pres et dix que a! Rey qui 



( ^^11 ) 

fo (le Cíistella qu¡ era aqui al sctgc del dit castell ct ab 
ell ana pies be per 11 meses c puys fo manat en X¡b¡- 
lúi e mes en lo aljub. 

Interrogáis! aquest teslimoni con era ab lo dil Rey 
qu¡ ib e con fo en Xibilia v¡u lo comte Dosona pres e 
d¡\ que no que no era lavors en preso ans era solt de 
pieso e era en Xibilia. 

luterrogal con bo sab per ^o com bo oy dirá molts 
castellans et al carceller qucl tenien el el servien 
aquest teslimoni interrogat si lo comle Dosona munta 
en lestol quel dit Rey qu¡ fo en lany passat feu e dix 
que oeb segons que oy dir a castellans et altres. 

Inlerrogal si sab perqué lo dit comle fo solt et muñ- 
ía en les galees et dix que no. 

Interrogat si con lo comte isque del estol ne lo dit 
estol torna en Xibilia lo dit comte torna ab aquell en. 
Xibilia et dix que no que ab lo dit Rey romas ab lo 
qual estecli e ana tota vegada axi en Xibilia con per 
les altres parís del regne del dit Rey. 

Inlerrogal con bo sab e dix que per go con viu ais- 
Cunes vegades lo dit coRite por les rájeles de la preso 
de la Torra bon slave pres cavalcar per la Darassana 
et rambla ab lo dit Rey qui fo. E axi matex queu oy 
dir ais castellans et altres. 

Inlerrogal si don Pedio de Luna e los altres anaven 
axi con lo dit comte. E dix que no que tota hora sti- 
gueren preses e ferráis. 

Inlerrogal si lo dit comle ara con lo dil Rey qui 
fo vencb de Tboledo e de Rurgos e torna en Xibi- 
lia era ab lo dit Rey et dix que ocb segons que 



( 412 ) 
oy dii' a molts axi castellans con altres. 

ínterrognt si viii que lo dit comte fos tornat en la 
preso ab los altres presoners e dix que och. 

Interrogat per quant de temps estech pres et dix que 
per alscuns pochs dios. 

Interrogat si fo solí ab los altres presoners et dix 
que no que ans isque de la preso quels altres dalcuns 
pochs dies. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir perqué lo dit comte 
isque de la preso ans quels altres e dix que no. 

Interrogat si sab o ha oyt dir que si lo dit comte 
apres que fo exit de la preso fes naguns empraments 
ab los richs homens cavallers e altres presoners qui 
aqui eren et dix que viu venir lo dit comte en lo aljub 
hon era pres aquest teslimoni ab daltres qui eren en- 
tre tots XVllI per nombre e lo dit comte aparta als- 
cuns ab qui parla molt e apres feulos desferrar e sti- 
gueren desferrats II dies avans que aquest testimoni 
ne los altres fossen desferrats e puys oy dir a aquells 
qui foren desferrats quel dit comte los havie emprats 
de part del dit Rey qui fo de Castella que fossen en 
ajuda e en defeniment seu contra totes persones ex- 
cepiat la persona del Senyor Rey Darago e de son pri- 
mogenit e que noy fos lur bandera. 

Interrogat qui eren aquells qui foren desferrats a qui 
oy dir aqüestes paraules e dix que En Vidal de Rla- 
nes En Berengario Morell e tots los altres qui eren de 
Cathalunya. 

Interrogat si sabia aquest teslimoni ne los altres qui 
eran preses quel Rey don Enrich et les companyes al- 



( 413 ) 
tres qu¡ eren ab el I venguessen en ajiida c a sou del 
Senyor Rey Darago. El d¡x que och per oyda de tuyt 
comiinament. 

liiterrogat si aqiiesl teslimoni fo cinprat de fer la dita 
valeii^a al dit Rey qni fo e dix que aquest lestimoiii e 
En Rui Xanxis de Calalayu et dallies foren emprats 
per don Pedro de Luna quin era stat empral per lo dit 
comte e con aquests dubtassen de atoigarho lo dit En 
Pedro los dix que ells staven pcrilloses aqui que no 
fossen degolláis per lo dit Rey. E que per aquesta via 
exirien de preso e serien encavalcats e con fossen en 
vista de les companyes se aiesclaiian ab ells. 

Inlerrogat si sab ne ha oyt dir que! dit comle ara 
con lo dit Rey se partí de Xibilia que sen anava lo 
ajudas a garnir nel acompanyas. E dix que oy dir a 
molts castellans e altres quel dit comte lo havie ajudat 
a armar e era en la cambra ab ell mentre larmava e 
que vengueren alscuns batays qui robaven la dita cam- 
bra e quel dit comte lo defena en nafra I daquells en 
la cuxa ab I manable mas no sab ne ha oyt dir quel 
acompanyas. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comle dema- 
nas guiatge al consell de la ciutat de Xibilia ara con lo 
dit Rey ne fo exit e era en desposseyment de son reg- 
ne. Et dix que noy sab ais sino que oy dir a molts cas- 
tellans e altres quel dit comle havie suplicat al consell 
de la dita ciutat que ell fos compres e mes en los trac- 
laments que havien ab lo Rey don Enrich. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte ba- 
gues guiatge del dit Rey don Enrich et dix que och 



( 414 ) 
que aqiiest testimoni viu lo dit guiatge lo qual 1¡ iiac 
don Pedro e aquell guiatge 1¡ aporta Naverso segons 
que aquest testimoni viu. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte ba- 
gues fets nagnns tractamenls que sa muller e ses ¡u- 
fans passassen en Casíella. Et dix que nou sab neu ha 
oyl dir que no sen curava molí. 

Interrogat si sab o ha oyt dir que un fili de cavaller 
de la térra francesa vengues per missatge al vescom- 
te de Ylla. Et dix queu ha oyt dir a moíts e que viu lo 
dit íill de cavaller en la torra del aljub hon aquest tes- 
timoni era pres parlar ab Francesch Dolms qui era 
aqui pres mas no sab de que parlaran ne perqué hi 
era vengut. 

Et fuit sibi lectuní et perseveravit. 



Die martis quarla die augusti anno predicto fuit re- 
cepta confessio et depositio sequeniis deponentis in ci- 
vitate Barchinone presentibus venerabili Bernardo de 
Corbaria locumtenente algutzirii domini Regís et P. ga 
Costa bajulo Gathalonie generali. 



Lonrat En Vidal de Blanes donzell jurat et interro- 
gat en sa propria confessio e axi con a tesiimoni en 
fet daltre dir veritat que sapia sobre les coses demunt 
dites e dejus scrites lo que sera interrogat. E prime- 
rament fo interrogat si aquest deposant ana ab lo com- 
ió Dosona en Arago e dix que och e parti de Barchi- 



( 415 ) 
nona lo (lie de Sanl Johan de juny per anar en 
Arago. 

InteiTOgal s¡ con lo d¡l cornto partí de Darocha per 
anar a Calatavu aquest clej)Osanl ana ab lo dit cornte et 
d¡x que och e que partiren del dit locli de Darocha 
per anar a Calalayu la vii^ilia de Santa María dagosl. 

Interrogat qiiín eamí faeren lo dít cornte ei aquest 
deposant e los altres e díx que parlen de Darocha lo 
díi cornte don Pedro de Luna frare Artal de Luna En 
R. de Blanes En G. Dies de Santdoval e aquest depo- 
sant díssapte a vespre que fo ans de la festa de mado- 
na Santa María dagost que aquell any tb eo díluns ana- 
ran tota la nít e passaran per Medes e anaransen a 
Bellmunt e aquí haguereu H homens empero no li 
membre sí eren de Medes o de Darocha o de Bellmunt 
mas be lí merabre que partiren de Bellmunt quí anas- 
sen a Calatayu per fer los saber lur venguda e quels 
faesen certs senyals per guisa quel dít cornte e los al- 
Ires demunl nomenats poguessen entrar a Calatayu e 
lo I daquells II homens conexia aquest deposant con 
lo havie víst en la posada del díl cornte et havíe oyi dír 
que era exit e entrat de Calatayu alscunes vegades con 
lo setge del Rey quí fo de Caslella hi era. E lo díc- 
mcnge apres seguent lo dít comte e En Pedro de Luna 
e I alca)t de Bellmunt e aquest deposant anaren vers 
un cap puíg que mira sobre Calatayu per veure e 
mirar e escusír lo reyal del dít Rey quí fo e derrera ells 
venien frare Artal e En R. de Blanes et G. Dies de 
Santdoval e daquell cap puíg ells miraren la host del 
dit Rey quí fo empero nos lunyara pus de miga lega 



( 416 ) 
del dit loch de Bellmunt. E ago era hora de seste e 
puys tornarensen a Bellmunt aquell dicrnenge e aqui 
soparan. E aquella nit envers hora de primer son ana- 
ransen veis Calatayu e foren a una torra de talaya qul 
es en un cap puig apres Calatayu. Etaqui ells sügue- 
ren sobre los cavalls o rossins que cavalcaren ab al- 
cuns pochs homens de peu que sen havíen manats de 
Bellmunt per monstrarlos los passos. E aqui aturaren 
una estona sperans si los homens de Calatayu los fa- 
rien nagun senyal. E stans axi que no veyen nagun 
senyal acordaren que a cavall anassen un poch mes 
avanl vers lo reyal del dit Rey qui fo de Caslella e en- 
vers lo dit loch de Calatayu. E con foren mes avant 
descavalcaran et jaquiren aqui los cavalls ais homens 
de peu qui ab eil eren venguts et ells a peu anaran 
UQ poch mes avant e no viren res deis senyals con Ca- 
latayu era ja apaciat e ells no sabien res. E segons 
que dix inlerrogal oyiren algún brugit o lumor en la 
host perqués pensaran pus no veyen los senyals e no 
tornaven los dils II homens e oyien la dita rumor quels 
dits 11 homens fossen preses que fossen sentits. E tor- 
naran muntar a cavall e tornaren a Bellmunt e aqui 
acordaren que sen tornassen a Darocha. E aquella nit 
malexa del dicrnenge partiren de Bellmunt e anarensen 
a 31edcs e aqui foren a hora dalba e un prohom en la 
casa del qual posaven covidalos lo diluns que era la 
festa de madona Santa Maria e lo comte et don Pedro 
de Luna prengueren lo convit e tot aquell die de di- 
luns romangueren aqui a Medes e la nit tota. E con 
vench lo dimarts mati a hora dalba envers lo jorn ais- 



( il-7 ) 
cunes companycs del dit Rey (iii¡ fo do Cnsíclla foren 
en la orta e aíjiiest deposaiit c los altrcs oyrcn repicar 
la campana e tanlosi aquesl deposant e fraro Artal fae- 
rense al portul c Viren los boinens a cavali del ditRcy 
qui fo. E encontinent con sen loiriarcn viren lo dit 
comte e don Pedro e los altres cavallers qui senpc- 
yian avant. E oy dir aquest deposant a alscuns homens 
de la dita vila de Medes los noms deis quals no sabpeí' 
go con nols coneguos que los bomens a cavali havien 
preses alscuns homens en la orta el les scoltes e que 
aquells los havien dil quel dit comte ci los altres eren 
en la dita vila de Medes. E oy dir aquesí deposant qne 
los dits homens a cavali trameteren de continent al 
dit Rey qui fo lí dells per fer saber con en lo dit loch 
de Medes eren lo dit comte e los altres e aquest testi- 
moni viu que I daquells de cavali se partí dells e tor- 
na envers Calalayu empero nos sab perqué ne perqué 
no mas oy dir ais homens de la dita vila ques pensa- 
vé que anassen dir la novella al dit Rey qui fo. E 
aquell dimarts matex envers hora de vespres foren aqui 
una flota gran de cavallers e molts panons e giyns e 
deyen quey era lo dit Rey qui fo de Caslella. E aqui 
comensaran a parar la nit los gin3s. E lo dit comte e 
los altres acordaren que sobre la nit qui venia isques- 
sen per un cami que anave envers la serra e un bosch 
quey havie e que si en aquell cami no havie compan- 
ya que per aquell cami sen anassen e que fugis qui 
pogues. E a la nit aqueH cami o pas fo stablit de com- 
panya del dit Rey qui fo. E oy dir aquest deposant 
que tota aquella nit los feu agaytar fort estranyament. 
TOMO xxxii. 28 



( US ) 
E con vench lo dimecres de mati lo dil comte e don 
Pedro volien que frare Artal que daquest deposant non 
fayen gran mencio jntse sia que ley cridassen fossen 
al consell e acort lur que tenien sobre los palis que 
demanarien al dit Rey qui ío pus veyen que nos podien 
teñir. E lo dit frare Artal ne aquest deposant noy vol- 
gueren csser ne caber ans sen muntaran en una torra. 
E dix encara quel dit Rey los feya tirar els tirava ab 
balesta de una casa cubería e aquest deposant e frare 
Artal los tiraven ab pedrés la hon lo dit Rey era se- 
gons quesdeye. 

Dix encara interrogat quel dit frare Artal e En R. de 
Rlanes e aquest deposant digueren al dit comte e a don 
Pedro que ells eren apparellaís de morir devant ells 
pero que si ells fayen nagun pati nos jaquien pendre 
que ells los seguerien mas quant a ells mes amarien 
que se assajasen de defendre. E que siu volien fer que 
ells morrien denant ells dalíra guisa que no volien es- 
ser en lurs consells. 

Dix encara interrogat que lo dit comte e don Pedro 
e alscuns homens de la vila sen entraren ea una cam- 
bra e aquí parlaran ensemps mas aquest deposant nos 
sab de que parlaven con noy fo present mas oy dir 
quel dit Rey qui fo de Castella los havie tramesa una 
letra con ell sabia certament que lo comte e los altres 
eren aqui e ques retessen a ell con ell los assegurava 
vida e membres. E que sobre ago lenien lur acort e li 
trameteren un hom lo qual segons que aquest deposant 
oy dir los escusava que noy eren empero oy dir quel 
dit bom nol lin poch escusar ans li bac atorgar quel 



í iíO ) 
dit comte e los allres Ii¡ oren. K finalment lo dit com- 
te e don Pedro faereii cridar iVare Artal c aqiiest de- 
posant e van los dir aqüestes páranles o scmblants en 
acabament con ells havion acordat quos retessen al dit 
Uey qui fo de Castella per certa forma la qual no li 
membre. E lavors lo dit comte ab don í^edro et los al- 
tres qui eren ab ells isqueren dafora ki porta hon eren 
Marti I.opiz e Marti Ferrandiz e Johan Alfonso de Xe- 
ricba e daltres los quals aquest deposant no conexia e 
ab aquesls finaren lur pali. E tots ensemps anarensen 
enveri» lo dit Piey qui era aqui dins la vila en lo 
raval. 

Interrogat si lo dit íoch de Medes se rete lavors. E 
dix que oy dir que och e que romas per lo dit Rey. 

Interrogat perqué stigueren tant a Medes e dix que 
no sab allre rabo sino per lo convií. 

Interrogat si lo dit convii fo fet al comte o a don Pe- 
dro o amdoses. E dix que noy sab res mas pensave 
que per don Pedro que conexia aquell prohom qui ha- 
vie fet lo dit convit. 

Interrogat si aquesl deposant ne los altres conexien 
ne deven que massa steguessan a Medes per go con hi 
staveii perii'.osament. E dix que quant aquesl deposant 
e frare Artal e En R. de Blanes a qui Den perdo tots 
IH ne parlaven els sabie fort greu con taijt hi atura- 
ven veens que perill era si eran ja sentits o depuys 
fossen.sentiis. 

Interrogat si da^o parlaran ab lo dit comte n.e ab 
don Pedro ells ne nagun altre de la vila. E dix que no 
que ell sania mas bes pensa que írare Artal R. 



( 120 ) 
de Blanes e G. Dies ne parlassen al dit comle. 

Ititerrogat perqué so pensa e dix que pus ells ne 
parlaven ensemps penses que axi mateix aquells al- 
íres ne parlassen ab lo dit comte e ab don Pedro. 

Interrogat si sab ne ha oyl dir perqué pus havien 
acordat de anarsen a Darocha con parliren de Bellmunt 
se giraran a Medes e dix que per qo que aquella ma- 
tinada posassen aqui e donassen civada e que decon- 
íinent sen partissen. 

^nt,erroc;at con aquesl deposant e lo comle e los al- 
íres foren ab lo dit Rey qui fo de Castella con foren 
acuUits per lo dit Rey. E dix quel dit Rey qui fo dix 
aqüestes páranles o semblants al dit comte Comte jous 
he assegurat e axi nous cal tembre mas si jo tengues 
vostre pare axi con tench vos que jon fere ais. E 
feu los pujar tots cascun en sengles mules e manáis 
sen tots ensemps ab si matex al setge de Calatayu. E 
con fo aqui hon foren lo dimecres apres de la dita fes- 
ta de Madona Santa Maria passada hora de despertada 
o entorn lo dit Rey comena lo dit comte e En R. de 
Blanes e aquest deposant a Marti Lopiz e don Pedro 
de Luna e frare Artal e G. Dies de Santdoval et Marti 
Anyis. 

Interrogat si estants lo dit comte e don Pedro e los 
altres preses al setge de Calatayu viu ne conech aquest 
deposant que lo dit Rey qui fo de Castella foes naguns 
avantatges al dit comte ne li mostras major fímiliari- 
tat o amislat que a nagun deis altres que tenia preses, 
E dix que quant es del fet de don Pedro con fos pres 
en altre loch e aquest deposant nol vees non sabia res 



( 421 ) 
Quant es del íet del dit conile viu que con fo a la po- 
sada del dil Maili Lopií," a cap de una stona li foren 
aportades unes vestedures. E a cap de II o de III jorns 
foren dades a aquest deposant e En R. de Blanes sen- 
gles vestedures. E puys con los liagueren dat a sopar 
van rnelra una cadena al dit comte en la cama prime- 
rament. E puys un altre a aquest deposant e a son fra- 
re En K. E viu que alscunes vcgades lo dit Key li tra- 
nielia fruyta e viandes. E viu que alscunes vegades 
hi vciich que parlava ab lo dit comte denant aquest de- 
posant e son frare e altres vegades los ne feyan desar 
e passar en una recambra. E viu encara aquest lesti- 
moni un die del qual no li recorda mas lo dins aquells 
XY jorns poch mes o menys que sligueren preses al 
dil setge que lo dit Rey qui fo de Castella feu cavalcar 
desferrats don Pedro e lo dit comte e G. Dies de Sant- 
doval e aquest deposant e En R. de Blanes eavaleaven 
un muí ferrats amduy en una cadena et feulos anar 
vcure les bastides e altre die a les monsíres deis ho- 
mens a cavall. E altres coses dix que noy viu ney sab 
que mostrassen amistat ne familiaritat ne de go que 
era stat demanat. 

Interrogat hon foren manáis preses con parte i dj 
Calatayu e dix que tots VI ensemps foren manats pre- 
ses en Xibilia e tots ensemps materenlos en lo alcasser 
de Xibilia. 

Interrogat si los dits VI presoners havien semblan ts 
presons. E dix que och qo es que en lo alcasser ha- 
vie un palau e a cascun cap havie una gabia e aquí 
stigueren tro a XY jorns o III setmanas ab una cadena 



( 422 ) 
que lenien a la cama de nits e (lies. Et a cap de XV 
jorns o de Ires setmanas ferraren lo dit coinle ab una 
tova de ierre e mudaranlo en una gabia de fust escura 
c aquest deposaní ab ell et los altres stigueren axi con 
sesíaven salvaní quels materen ierres aytals con aquest 
tesliiíioni qui pesaven be L iiiures. 

Interrogat perqué la preso del dit comte fo agreuja- 
da. E dix que oy dir que per co con era fama quel in- 
fant En Ferrando volia auciure lo dit Rey qui ío de 
Castella c quel dit comte hi consentía segons que aquest 
lestimoni oy dir a I hom que prengueren que venia de 
Granada qui traclava lo qual hom afrontaran ab lo dit 
comte devant aquest testimoni. E lo dit hom dix al dit 
comte que lo dit comte navia parlaí ab ell en la rambla 
de Valencia e que li dix que si lin sabia dir certinitat 
que li daria I muí. E Marli Lopiz quey era present de- 
mana ai dit comte si era ver qo que aquel i hom deya. 
E lo dit comte respos que ver era pero que qo que fe- 
ya havie fet quen sebes de certe queu faes saber al dit 
Rey qui lavors era en pau ab io Senyor Rey nosíre. E 
lo dit comte tenia cavalleries e Ierres per lo dit Rey qui 
fo de Castella. 

Interrogat si en aquesta pí eso stech molt de íemps 
lo dil comte et dix que och be per IV meses e per les 
para ules daquel! lium cuyda esser degollal segons ques 
deya. 

Interrogat apres deis dits ÍV meses que feu lo dit 
Rey qui fo del dit comte. E dix que lo dií Rey sen 
mana lo dit comte a don Pedro de Luna a Tho- 
ledo preses. E aquest testimoni fo tornat ab los al- 



( 423 ) 
tres e romas pres en Xihilia. 

Inlerrogat si lo dit comto c don Pedro stigiieren 
molt de temps a Tholedo. E dix que no li recorda lo 
tcmps mas que en lo mes de septembre del any apres 
seguent tornaren en Xibilia ab lo voscomle Dilla c al- 
Ires presoners. 

Interrogat si lo dit comte fo soltat de la preso nagu- 
na vegada e dix quo ell no fo solt de la preso mas is- 
que de Xibilia per venir en Murvedra e anava ferrat e 
ab gardes ell e II fdls de cavallcrs ^o es En K. de 
Castellbell et En Yilacorba e foren manáis a Mur- 
vedre. 

Interrogat si sab ne ba oyt dir per quey foren ma- 
náis et dix si no saber ais salvant que oyjdir quel dit 
Rey qui fo havie tramesa una letra al dit comte en la 
qual li feya saber que En ííernat de Cabrera son para 
era morí e que amanassen lo dit comte a Murvedre on 
era lo dit Rey qui fo. E viu aquest deposant quel dit 
comte feya dol de la mort de son para. 

InterrogcU si lo dit comte slant a Murvedre trames 
nagun en Catnalunya ne perqué. E dix que oy dir quey 
liavie trames En R. de Castellbell mas no sab perqué. 

Interrogat si con lo comle torna de Murvedre lo me- 
teren en la preso. E dix que och en aquella matexa 
preso hon havie stat dabans. 

Interrogat si depuys lo dit comte isque de la dita 
preso. E dix que och eniany con lo dit Rey qui fo de 
Castalia fo lestol e fo pres Naverso ab les IV galees 
nostres. 

Interrogat si lo dit comte munta en lo dit estol. E 



( 424 ) 
dix que och segoris que oy dir a costellans e altres, 

ínteriügat s¡ sal) ne ha oyt dir quel dit comle muñ- 
ías lo dit estol con a solt ho con a pies. E dis ([ue 
desferrat isquc de la [u'eso segons que viu aquest de- 
posant mas depuys oy dir que era ab gardes en la ga- 
lea Iion anava. 

Inlc! rogal a[¡i'os quel estol fo tornat en Xibilia si lo 
dit eomíc fo loniat ^n la preso. E dix que no pur en 
aquella preso en que era aquest deposant ans oy dir 
que lo dit coiiite anava ab lo Hey qui lo de Castella la 
(d! líon anave mas que era en garda de Marti Anyis. 

ínlerrogat si mentre quel dit comte anava ab lo dit 
l\ey don Pedro ne los a'.írcs eren afluxats de preso. E 
dix que no. 

ínterrogat si aquest lesfimoni viu nnguna vegada En 
R. de Gurb en !a eiutat de Xibilia. E dix ([ue och una 
\egada que parla ab ell. 

Iníeri'Ogal si sab per qucy era. E dix quel (iit R. li 
dix que per tracíar del rescat del dit coiute hi era. 

Ínterrogat si lo díL coííiíe es stat toi-nat en !a preso 
apres quen isquc !a derrera vegada con munla eu les- 
tol. E dix que och apres alscuns dies con lo dit Rey 
qui ib vench de Burgos et de Tholedo ara con les com- 
panyes entravcn en (jaslelia fo tornat en Xibiha. 

Ínterrogat per quaní de temps slech pres e dix que 
per alscuns dies deis quals no li recorda. 

Interrogíit si lo dit coirite isque ab los altres preso- 
ners ensemps ara con foren soltats o abans. E dix que 
anans per alscuns dies. 

Ínterrogat si sab oe ha oyt dir qucI dit comle dins 



( 425 ) 
nquest dios que fo exit de la preso ans qucls altres 
venoli en la Darassana o enipras don Pedro de Luna 
e los altres richs bomeiis e cavallers que fossen en 
ajiida e valenga del dit I\ey qui fo de Castella contra 
lo comte de Trest.tmara e les eompanyes. E dix que 
oy d¡r que och mas quel dit empramcnt feya contra 
aquells qui eiitraven en Castella exccptat que noy ios 
lo Senyor Rey ne sa bandera nc na turáis seus. 

Interrogat si aquest deposant ne los altres preso- 
ners sabien que les eompanyes qui enlraven en Cas- 
tella fossen soldejals per lo Senyor Rey. E dix que pen- 
saven se que ajuda e ma del Senyor Rey nostrc en- 
trassen en Castella. 

Interrogat si aquest deposant fo emprat ne per qui 
daquest fet. E dix que och per lo dit comte e aquest 
testimoni lin atorgat ab lo reteniment damunt dit. E 
390 scgons que dix atorgava ell e los altres per tal con 
eren preses e havien oyl dir quel dit Rey havie acor- 
dat quels faes lots degollar e que per aquesta via sca- 
perien et ixerien de preso. 

Interrogat si era con lo dit Rey qui fo se partí de 
Xibilia que sen anava lo dit comte lo ajuda armar. E 
dix que oy dir al dit comle que ell era en la cambra 
ab lo dit Rey con se armava e quel ajuda armar e que 
viu quel dit Rey se seyia I pargint en que havie segons 
ques deya pedrés precioscs e a^o dix lo dit comle a 
aquest deposant. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte dem.a- 
nas guiatge o seguretat al conscll de Xibilia ne al Rey 
don Enrich. E dix que ha oyt dir quel demana al dit 



{ 42G ) 
consell e axi iiialcx al Rey Enrich et que don Pedro e 
Navoí'so ah cll sen anaran a Cordova per haver lo dit 
giiiatge lo qiia] iiaguereii segons ques pensa mas no 
sa!) res úc eerí. , , 

InleiToiiat si lo dit conite sen fora anat sino liaü'nes 
liauts los (lils íiniatges. E dix que penses que no (jue 
ja al)ans,sen era anat lo dit !ley qui fo e ja era assats 
segur mas encara volia esser pus segur per r.o con 1¡ 
bavien dites ajguncs páranles del dit Key don En- 
rich. 

Intcrrogat si sal) ne lia oyt dir (juel dit comte o al- 
írc ios consení en la mort de fí'arc Artal. E dix que no 
de! dit cornte mas ques pensa que G. de Fenestrosa 
j)cr una i'cuibra ([uiis servia fpiils mal mesclava hi lia- 
vie conscnlil en la mort del dit Aríal e ayo sab don Pe- 
dro de Luna. 

intcrrogat quina malaltia hac En I*, de Blanes et dix 
que mal de glanoles ia qual li vendí dicmcnge e morí 
divendí-.'s. 

Inleí ¡'ogat si snh ne ha oyt dir ne ha conegut ne sent 
no ha seníit que la |(reso de Medes se íaes ah íi'acía- 
menl del dit conjíe o en colpa sua ne (piel dit eomle 
sie stat sei'vidoi' del Rey qui Ib (ie Caslella ne desser- 
vidor del Senyor Pvey nostie. E dix que no sab que la 
preso de Mcdes fos stada sino desventura Inr e aro 
maíex ha oyí dir a don Pedro. 

Et íuil sibi iectuin eí perseveravií m codem. 



Postea dic hrne séptima décima die augnsti anno 



( 427 ) 
predicto vetierubilis Potrus ra Costa (¡rociiratop íiscaüh' 
i'pjíins supriulictus li'a<li(lit michi Francisco Formosii 
nolario ct scnplori liiijus [jioccssiis el iii eodern pro- 
cessiiinseri pelül (juaiidain lilteraininclitidoiuiniÜiicis 
{[lie dicto domino lli'iíl dirigebatur ciijus t'[)igrauia seu 
supiasci'ipsio erat lalis Al ínoit alt c niolt poderos prin- 
eep e seiiyor paie e senyor a mi molí car lo Senyor 
Key. Tenor vero ipsius li itere sequilur per liec verba. 



Molt alt piincep e poderes senyoi- pare e senyor a 
mi molt car. Per En P. Vidal scriva vostre he leebu- 
da una letra de la voslra senyoria a la qual ab degu- 
da reverencia vos respongue aci es siat En G. Cofo- 
lent e ha amenal ah si mossen En G. Alanya preveré 
al qual havia jo dada paraula de fer li perdo el he 
guiat et ha deposat e dils alscuns tractaments qui son 
síats fets per alscuns de la Ierra dega ab linfant de Ma- 
liorques la qual deposicio feíi en podor de mossen En 
Berenguer de Abella e den Jacme dez Monell e la qual ha 
presa Galceran Dortigues scriva meu. E per tal senyor 
con jo navia fer tornar en Rossello lo dit En Cofolent 
ab lo dit G. Alanya qui deu fer alscunes coses per vos- 
tre servi e lo dit En Coníolent deu tornar a mi e jo ab 
translat de la deposicio lo devia.trametra a la vostra 
senyoria arous ny volia haver scrit majorment senyor 
con daquells qui en ago teñen q;i en Ptossello en Con- 
flcnt en Cerdanya e en allres parts no volia a(*o dar 
assentir a negu quen prenesscn negu tro que fos pro- 
vehit que tots enscmps e en cascun loch fossen pre- 



( 428 ) 
ses caí- si en un loch ne comenta hom de pendre e los 
alties ne senten res fugiran tan tost con senten que 
aqueüs sien preses per que En Confolent es stat massa 
cuytat de scriureus. Jo Senyor ne fas tornar perla ra- 
llo damunt dita lo dit En P. Vidal e tramet a la yos- 
tra senyoria ti'anslat de la deposicio del dit G. Alanya 
la vostra senyoria hi provehesca axi con li parra car 
no veig a ades en alio baja res de perill sino en ayiant 
con diu quel Infanl dins breu temps den entrar en 
Rossello anarsen en ajiiu;! del pi-incep de Gales. E 
si piovjsio senyor alcuna lii fots feís que sien líl per- 
sones una en ílossello altia en Conflent altre en Sar- 
danya e que tots sien preses euseinps car si no seguir 
sen hia (;o que damunt he dit. Et a(,-o senyor sapien 
con nienys persones puxen perqué mils los puxa hom 
haver. Scrila en Gerona a Vil dies dagost del any 
MCCGLXYI. 

Senyor. 
Lo vosli-e huniil primogenit qui besan vostres mans 
e j)eus se comana en vostra gracia e bcnediccio. 



ítem obtuÜt dictus venerabilis procui-ator fiscalis 
quoddam quaíernum papireum liic aí'fixum in quo est 
translatum depositionis cujusdam teslis vocati Guiller- 
mus Alanya presbiícr. 



Ítem eadem die lune dictus Illustrissimus dominus 
Rex existens in palatio suo regio Barchinone tradidit 



{ 4-20 ) 
michi Francisco Formosi scriptoii suo el notavio hu- 
jus cause littcras soquciitcs (juas niandavit per me (Vir- 
tum notarium el scriptoiein suiíin inseii ¡ii prcscnti 
processu et primo qiiandain litteram incliti domini l)u- 
cis primoiieniti sui que eidem domino Regi diri^^^ba- 
tur in qua crat suprasci'iplio similis litere preinscrte 
próximo tenor vero ejusdem littere talis est. 



Molt alt princep e poderos Senyor a mi molt car- 
Sapia la vostra gran senyoria que mossen Bernat de 
Foig ha pres I hom qui passava per Hostalrich e por- 
tara lelres den G. Galceran de Rochaberti a la ves- 
cointessa de Cabrera e En Berenguei- de Malla les quals 
senyor en sa forma vos tramet. E parria Senyor se- 
gons lur íenor que aquellos sien fort sospitoses e que 
ells hagen en cor d^e que aien a fer o sapien quals 
que iractaments. Jo Senyor he fet aturar hom tro que 
baja respo?ta de la vostra senyoria que li plaura que 
sen fassa ne que provehira. Parria senyor que les le- 
tres deguessen esser dades an P. (;a Costa e que las 
íahes continuar en lo procos comensal. Pero Senyor la 
vostra senyoria que de V o VI dies a anga me son tro- 
bat mils que no era puxs que fuy sens mal e dins breus 
dies partiré de aci per anar a vos. Pero volria que fos 
en tal stament queus ñies goig con me vehessets. Scri- 
ta en Gerona a XX dies dagost del any MCCC sexanta 
sis. Primogenit. 
Senyor. 
Lo vostre humil primogenit qui besan vostres mans 



( 430 ) 
e peus se comana en vostra gracia e benediccio. 

ítem quandam aliam litteram que dirigebatiir vice- 
comitisse Caprarie ex parte nohilis Guillermi Galce- 
randi de Piochabertino ut per subscriptionem dicle lil- 
tere apparet cujus tenor est talis A la molt nobla e 
molt honrada cara cosina madona la ve^comtessa de 
Cabrera. El tenor ipsius litlere sequitur pcfhec verba. 

Madona e moU cara cosina. Maravell rneínolí con lo 
missatge que ana ab lo monge de Sent Salvador que 
vos me trametiets no es passat agen per mi car em- 
pres fo entre lo dit monge e mi que passas assen e per 
ell yous devia scriure e nol he visí perqué duplans que 
lom no hajats haut. Fas vos saber madona quel dit mon- 
ge fo a mi la vespre de Sent Salvador e lendema eil se 
parti de mi e jo fiuli una letra al comte e la comtesáa 
e li presta un macip per anar ab ell e mostrarli lo 
cami qui esdaquella térra entérala e puys per lo dit hom 
voslra nous he poscuda fer resposta a»'a laus fas en go 
que vos En Mayla mes scrisques e aytal resposta fiu al 
monge quius ho devia fer saber que son apparellat de 

fer go que vos e ell manéis pero en aquell cas' yo 

noy iria a Barchinona per res ne so eren no mo con- 
seyllarets perqué madona elegits e pensáis quen volets 
car yom fare co que vos men ñireís saber e prech vos 
que fagats saber íot go qui si es fot depuys e totes al- 
tres noves q«e sapiats daquelis senyors. Aquel madona 
que havia trames a Barchinona per lo guiatge encara 



( 431 ) 
no es vengnl nin se res nin se si ses mort ho pres e si 
res ;ils Madona vos plan fcls rno sabor fran^'osament 
et prech vos qiieus esíoií^ets be ens tingáis alegra car 
de pus nial teinps liavels visl Dens ajuila a les tribu- 
lación s. Data a Massanct a \Vl dagost. 

G. Gauceran de Rocbaberti Senyor de Gabreng. 



ítem quandam aliam litteiam dicti Galcerandi que 
dirigebatur Berenga rio de Malla ut per subscriplionem 
ejus appafet cujus littere tenor talis est. 



Femvos saber Senyor que lallre jorn resebem vostra 
letra e be enteza la crezensa vos responem que soni 
apparellats de complir (;oquens fets saber axi con ma- 
dona la vescomtessa lous dirá oy scriura e cresem que 
axi con kavets fets be vostres aíFers que encara ho fa- 
rets mils car mili o r temps navets e haurets si a Deu 
plau e vos e tots quants son. Data a Maganet a XYI 
dagost. 

G. Gauceran de Rocbaberti senyor de Gabreng. 



ítem et quandam aliam litteram que domino Regi di- 
rigebatur ex parte vicecomitis de Castellbo tenoris se- 
queutis. 

Molt alt excellent e redoptable Senyor. Sapia la vos- 



( 432 ) 
tra molt graH altea que jo he haudes lelres de mossen 
de Foix e de un meu cavaller e de un altre de les parís 
della les quals mon car senyor vos tiamet endoses dins 
aquesta per go mon car senyor que yos vajals co que 
en aquelles se conté. E puxats provehir en lo fet se- 
gons que a la vostra altea e senyoria mils plaura. Pla- 
cía a nostre senyor Deus mon senyor que en aquests 
affers e en altres vos leix fer coses que a ell sien pa- 
sents e a vos sia honor. Man me mon senyor la vostra 
senyoria. Data en Perpenya a XXVII dagost. 

Lo tot vostre humil sots mes lo vescomié de Cas- 
telibo. 



ítem et quandam aliam litteram que dirigebatur 
dicto vicecomiti cum suprascriptione sequenti A mon 
car e redotable mossen lo vescomte de Castellbo sen- 
yor de Novalles. Tenor autem ipsius littere sequitur 
per hec verba. 



Mon car Senyor yo men recoman a la vostra gracia 
e fac vos saber que mosen e Castro son fiU e lur con- 
pahia e vostres amixs e sosmes que havets de part 
dcQa son sans e en bon punt de lurs persones a merce 
de Deu e sapiats mon car senyor que yo he gran desir 
de saber vostre stamenl lo qual plasi a nostre Senyor 
Deus que bon sia e vos doni tant de be e donor con 
desirats. De lee noelles de part desa pensi que sapiats 
con lo Rey de Castella qui fo es a Bayona e aquí Me- 



( rns ) 

dri son lo prince e lo Rey de Navarra o trops daulrcs 
grans sonyoi s c dizen que lo prince lio levat sus si la 
querella del dit Rey de Castella el dizls que 1¡ ajudara 
a conquistar lo regne que perdut ha c dizen los anglees 
que noy ha a far que res sia. Empero segon que hom 
pensi no sera tan sople lo bisatgccar encara no si des- 
plega de la plata c tant ;on laur durara lo Ptcy haura 
pro gents de páranla. E sapiats que lo Rey Anrich es 
a Burgos ah grans gents c dizts que a Rossembau los 
portara la batalla e aqui parera que adauch ara e duzls 
hom quey haura I mortau balaya per una part e per 
lautra. Sapials mon car senyor que segont ques conda 
mossen haura bon acort ab mossen lo prince e lo de- 
morara per un termi lonch de la demanda que li fe 
en maneyra si diu platzs que romayran bos amixs c 
plasi a Deus que axi sia car a tol dia se tracla. Lo 
comle Dosona vostre cunyat es stat arrastat a Bayona 
es se malevat per bier bader sa rnuller e ses infans 
que stan ab mossen e ha lexat son íill en hostatges lo 
quen tihey lo senyor de Tu xa na aguissen mas ab 
diu enteni que haura bona deliuranga. Segons ques 
comda lo prince den ha ver parlament ab lo Rey de 
Franca dins XV jorns. Mossen per En Bernat mossen 
Castro den Castreig chavalquen tol jorn en la térra del 
Rey en Tolsan e retornen ab los presoners e ab los pi- 
llatgcs en la ierra dcu prince dilzs hom que guerra 
si mesclara. Aulres noells no ha dega que a vos fa^en 
scriure mas si negunes causes mon car senyor vos 
plazen que jo puscha fer per vos mandats mi axi con 

a tot vostro Nostre Senyor Dius vos don bona vite et 
TOMO xxxii. 29 



( 434 ) 
longo oh honor. Scrite a Ortes XVII jorns en agost. 
Lo vostre humil servidor P. de Goig. 



ítem qnandaní aliam litoram que dicto TÍcecomiti 
dirigebntnr ciim suprascriptione simili proxime littere 
inserte cujus tenor talis est. 



Mon car e redoptable senyor. Sapiats que he vistes 
Yostres letres en les quals me mandavels que vos fes 
saber de les viesonyes de mossen de Foixs e de tol qo 
que sabré deu comte Dosona ne deus tractamenls que 
faze a la qual vos responi que mossen lo comte ha 
ciu adone no haura besonyes ab lo princep car et 
lo laxe star aquant a present e pense hom que ho faze 
daqui en avant. Del feyt del comte Dosona es stat pres 
a Bayona et dizts hom que et me dizts sa consentie 
en sa preso per algunes causes que ell e los autres 
presoners qui hi eren lavien promes en servir lo can 
et los grant cop dargent aysi medis e semblant car ell 
es vengut a Ortes per beure sa muller ab catre o V 
companyes e ha laysat son fill la lo cali diíz hom quel 
deve ja liurar en Castella sino que no ha podut e per 
ago ditz hom que seré venguda la comtessa Dosona 
agi ab son fill e ell noy ha stat sino catre jorns que 
sen es tornat en tal princep e en tal Rey Peyra de Cas- 
tella. Altres causes mon car senyor de present non 
se car encara los Reys qui hi son no han finat lor con- 
sell perqué hom hrc sapi vostra sor demora aquí tot 



( 4'^5 ) 
jorn e promcli vos (|iie fe griiu cniíy al coinlc si altre 
conscU hi jjoile prcDC. Vostra térra de part dec-a sta 
pía e ben din meree sino que stan en gr; n tiibulacio 
car nos saben en ques son e voldrien irop vosti'a ven- 
guda si far se pode la cal seré furt necessari. Al tres 
noelles de part de?a no ba queiis puscba fer si ren vo- 
léis que jo puscba fer mandatsme. Data a San^ XVIII 
jorns en agost. 

Lo loi vostre humil P. de Navalles. 



Dimecres II dies de septembre del any damunt dit 
fo reebuda la deposieio daquest testinioni present lon- 
rat alguzir damunt dit et En P. ya Costa et mi notari 
damunt dit per lonrat En Berenguer dez Prat doctor 
en leys a qui fo comenat per lo Senyor Rey. 



Bernat Rois de la vila de Hosialricb testimoni jurat 
e interrogat sobre les coses damunt dites et dejus scri- 
tes de que sera interrogat dir veritat que sapia. E pri- 
merameni fo interrogat si et per qui aquest testimoni 
es stat trames a Foix o Ortes o en altra part del com- 
tat ne per quina rabo. Et dix esser ver que lo primer 
dicmenge de juliol prop passat la vescornteca de Ca- 
brera qui era a Muntsoriu lavors trames a aquest tes- 
timoni un missatge que anas a ella e aquest testimoni 
ana a la dita vescomte^a a Muntsoriu hon era e En 
Mayla quey troba et ell dix a aquest testimoni que de- 
gues anar a Ortes bon era lo coír.íe Dosona et que li 



( 436 ) 
donas lelres que li trametia. E aquest testimoni per 
manament de la dita vescomtega pres les letres e lench 
son cámi e anasen a Ortes e con fo aqui irobay la 
corntesa Dosona e donali les letres e stant aquí e spe- 
rant rcsposta la dita comtessa havent goig de una part 
con lo comte de Foix liavie feta pau ab lo princep de 
Gales o daltre part havent desplaer con era pres en po- 
der del dit princep de Gales oy dir a la dita comlessa 
et a les companyes sues qüi aqui eren e an R. de 
Gurb qui era vengut de Bordeu del dit princep hon 
era anat per saber perqué lo dit comte era pres quel 
dit princep nol tenia pres per si matex ans lo tema 
arrestat a instancia e a requesla del Rey En Pere qui 
fo de Castella. Et apres la dita comtessa trames lo dit 
En R. de Gurb a Bayona al comte Dosona per ferli 
a saber con lo princep lo lenia arrestat solamení per 
lo dil Rey qui fo de Castella et que vees si en aquell 
fet se podia dar remey. E apres lo dit En R. de Gurb 
torna de Bayona a Ortes e atura al dit loch IV jorns. 
E puys parti de Ortes ab aquest testimoni e ab I al- 
tre apellat Janer de Muntclus e ab En Pon^ major- 
dom de la comtessa Dosona e anaren dreta via a Bayo" 
un. E la nit que aquests demunt nomenals entraren 
al dit loch de Bayona era entrat aquell die en lo dit 
loch lo dit Rey qui fo de Castella ab III naus e una 
galea e acó fo lo die de Sant Feliu dagost prop passat 
qui fo en dissapte o lo dicmenge prop seguent de ma- 
ti viu aquest testimoni lo dit comte Dosona anant a 
peu per vila ab senyor de Bruylana lo qual segons 
ques deya lenia en garda lo dit comte. E apres dormir 



( i37 ) 
v¡» aquest testimoni lo dit comtc Dosona e scnyor de 
Bruylana passar per la posada hon eren En R. de 
Gurb e En Bertrán Dalbis et aquest Icslimoni quiy 
posave. E lo dit comtc Dosona feu apellar e cridar 
los dils En Pi. e Bertrán qui dorinien e speiaranlos 
o finalment lots ensemps ab daltres anarensen ais proy- 
cadors lion posava lo dit Rey qui fo de Caslclla e aquest 
testimoni seguilos. E con íbren dins interrogat dix que 
no viu ne poch veure per 90 con tancaran la porta qui- 
na reverencia ne aculliment fo fet entre lo dit Rey et 
lo dit comte. Mas dix esser ver interrogat que aquest 
testimoni ab lo dit En Janer e En Pong e ab daltres 
sen muntaren en un mirador o scaler qui mira sobre 
lort deis preycadors hon era lo dit Rey qui ib de Cas- 
tella e lo dit comte vee tantost lo dit Rey qui pres 
perla ma lo dit comte e amduy tots sois ma per ma 
passajaren e aportaren se sots una figuera hon sti- 
gueren ensemps parlant e rahonant se be per spay de 
una lega que nagun deis altres no si escostaran. E 
apres pluia feu los partir de sots la figuera e ells am- 
doses tots sois ma per ma anarensen en I cubert del 
dit ort hon síigueren tro al vespro foscant. 

interrogat quina hora era con partiren de la figuera 
e dix que hora de vespres de fora vila. 

Interrogat sí nagun oya ne podia oyr de ques raho- 
naven los dits Rey e comte e dix que no que tot hom 
stava luny dells que nou podien oyr. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir perqué lo dit comte 
era stat arresíat en Bayona. E dix que noy sab- res 
salvant que oy dir a companya del dit comte Dosona 



( 438 ) 
e en special an Perich de Darocha qui era comprador 
del dil cornte que lo dit comíe era stat arrestal aqui a 
instancia e requesla del dit Rey qui fo de Castelia que 
havie dat al dit cornte deu mil dobles quel seguis e 
per 90 con nol havie seguit era sla( pres lo dit cornte 
les quals companyes segons que aquest testimoni oy 
se compiayen con eren exits de Castelia per qo con los 
anava be e staven a gran ayre ab lo dit comle en Cas- 
telia. E lendema lo diluns seguent oy dir áquest testi- 
moni al dit En Pon^- anant per lo cami que sen torna- 
ven a Ortes e encara a la possada que fort playa En 
Bernat fiU del dit cornte que havie entrar en resena 
en poder de mossen de Bruylana quel devie teñir per lo 
dit Rey qui fo de ^Castelia. E aquest testimoni dix al 
dit Pong e donchs En Bertrán entrara en resena e lo 
dit Pong dix certes hoc et sonne íort dolent que no en- 
len quen isque nuil temps. E lo comte deu partir di- 
marts malí de Bayona per venir a Sordova e aqui tro- 
bei'a En Bernat qui sen ira a Bayona ab mossen de 
Bruylana et lo dit comte ira a Ortes. E axi oy dir 
aquest testimoni ques era seguit de fet que con aquest 
testimoni fo a Ortes lo dit Bernat ñera partit e lo di- 
mecres a pres seguent a hora de vespres lo dit comte 
fo a Ortes segons que aquest testimoni viu. E a cap 
de IV jorns aquest testimoni ab lo dit En Janer parti de 
Ortes per anarsen enCathalunya et prenerencomiatdel 
dit comte e demanaranli sils farie letres. E lo dit com- 
te respos que sen anassen que les sues letres ne tra- 
metria per En Parri missatger del comte de Foix 
lo qual fo a Muntsoriu II dies ans que aquest tes- 



( 43t) ) 
timoni ne lo dit En Jaiier con cavalcant era anal. 
Et fuit sibi Icctum et perseveravit. 



De jovis lerlia die scptembris anno predicto fuit re- 
cepta depositio testis sequentis per dictum venerabi- 
lein Berengarium de Prato et eliam per euiidem fue- 
runt recepte depositiones aliorum testium sequen- 
tium. 



Lonrat Exemin Dorris cavaller testimoni jurat et 
interrogat sobre les coses demunt dites et dejus scri- 
tes de que sera interrogat dir veritat que sapia. E pri- 
merarnent lo interrogat hon fo pres ne en qual loch 
fo arnenat et dix que fo pres a Xiricha e fo amenat a 
Murvedre e mes en la tenda de Marti Lopiz de la cam- 
bra lo qual era lo pus secret hom e aquell en que lo 
Rey qui fo de Castella se íiava mes que en nagun. E 
apres sopar daquel día lo dit Rey qui fo trames mis- 
salge per aquest deponent lo qual ana a ell e dix li lo 
dit Rey que li dignes veritat sino que ell li curiaría la 
cabessa. 

Interrogat de quel demana lo dit Rey ne que li res- 
pos ne quines páranles foren entre ells et dix que lo 
dit Rey li demana bon era lo Rey Darago et aquest 
deposant resposli que ell stant a Xericha bavia haut 
ardil quel Senyor Rey ab son poder dins YIII dies de- 
via esser a Murvedre. E lavors lo dit Rey qui fo de 
Castella dix a aquest deposant en hora mala molt sa- 



( 440 ) 
bets vos en los affers del Rej Daragon con axo no es 
yer ne jo nou creu que mus lio se jo quel Rey Dara- 
go no pot puxar ne fer res que jo nou sapia car si ell 
fa res en conseil hom baja solament III persones ab ell 
jou se o II o i. Jo se tot quant haura acordat et axi no 
pot ell venir acÁ que jo nou sapia de YIII dies abans. 
E ib axi con lo dit Rey qui fo li dix 90 es que de VIII 
dies abans aquell Rey qui fo hac ardit de la venguda 
quel Senyor noslre feu a Rurriana. 

ínlerrogat per quals o qual conseller deis íll entenia 
aquesl deposant que volgues dir lo dit Rey qui fo et 
dix que solament per En Rernat de Cabrera lo qual 
enlenia que faes saber al dit Rey qui fo lots los affers 
del Senyor Rey. 

ínlerrogat perqueu enlen et dis que per qo que oy 
dir stant a Murvedre segons que deposara de valí. 

Interrogat lo Rey qui fo de Castella a qui comena per 
garda aquest deposant baudes les páranles entre ells 
et dix que a Gon^albo Xanxis de Useda lo qual era al- 
calde major de la térra de dona Rlancha et lo qual era 
major secretari et en que mes se flava Marti Lopiz. 

Interrogat aquest deposant stant en poder del dit 
Gongalbo que sabe ne que oy dir ne a quals ne que 
vee que fos contra lo Senyor Rey per tractament de na- 
gun o que paregues ver semblant que nagun vassal del 
Senyor Rey fos suspitos al dit senyor per favorajar ai 
dit Rey qui fo. E dix si saber haver oyt dir e vist qo 
quis seguey. Que aquesl deposant stant prec en poder 
del dit Gonsalbo a Murvedre oy dir al dit Gonssalbo 
quel Rey Barago venia lo qual Gonssalbo li dix secre- 



( i-i> ) 

tanient a\i con a(iuell (|u¡ paria que no si altas de 
les malvestals del dit Uey qui i'o de Castella que aquell 
Rey sabia quel Senyor Rey venia et tenia XVI moles 
apparellades e alscuns rocins a í¡ (¡ue taotost ({uel Sen- 
yoi" Rey se acostas ([ue 1\il;ís e sen anas et lexas la sua 
liost e tota la Ierra que presa 11 liavia tan gi'an pahor 
havie. E apres alscuns dies lo dit Gonssalho dix a 
aquest tcstimoni aqüestes paraules o semblans Exc- 
min Doriis tenits me seciet de ^o que jous diré en 
hora mala sia deis tractes del vostre Rey car lo Rey de 
Castella ses mes en tractes ah lo vostre Rey los quals 
tractes lo vostre Rey los ha escoltats aquest Rey dien- 
iho del Rey de Castella lo qual volia fugir se reforssa 
e met curar.o que per lo corpo de Dieus sil Rey Dara- 
go se fos acostat tro a la losa quel dit Rey qui fo de 
Castella íovn fuyt mas pus en tractos se era mes ab 
lo dit Bey de Castella ell sera engannat. E apres als- 
cuns dies vee venir En R. Alamany de Cervello et En 
Berenguer de Pau que venien segons ques deya per 
veure lo dit Rey qui eia malalt lo (jual Rey los aculli 
be e en special lo dit R. Alamany que li posa los bra- 
ges sobre lo coU et perla ensemps ab amdosses no 
sab ne ha oyt dir de que segons que ac^'O li fo dit per 
molts castellans queu havien vist et li havien comtat 
que grans acuiliments havie fets lo dit Rey al dit R. 
Alamany que no havie nagun en Castella que no sen 
tingues per honrat. E en apres vee quen Bernat de 
Cabrera et lo comte de Denia vengueren a Murvedre 
denant lo dit Rey qui fo de Castella quels aculli molt 
he e parlaran ab ell do sab ne oy dir de que. E puys 



( 442 ) 
en apres vee e oy que con lo comte de Denia e En Ber- 
nat de Cabrera sen degueren partir quel dit Rey qui 
fo de Castella se aparta ab lo dit En Bernat a parlar 
e parlaren una eslona e con hagueren parlal lo un re- 
ya ab laltre et va dir lo dit Rey qui fo en manera que 
aquest teslimoni et los altres ho poguessen oyr que 
poch havie fet En Bernat per trer son fiU de preso 
axi quel dit comte de Denia e En Bernat de Cabrera 
partirensen. E totes les companyes del dit Rey qui fo 
cridaven e deyen quel Rey Barago era enganat e tra- 
hit per En Bernat de Cabrera que havia tractada aquí 
pau la qual era fenta e no era pau ne se era feta sino 
per engañar lo Senyor Rey nostre et axiu creya aquest 
testimoni per les páranles et fets que veya et hoya per 
co con era fama en lo reyal del dit Rey qui fo et con 
En Bernat de Cabrera ana en Castella ab les II galees 
et son lili per térra tracta ab lo dit Rey qui fo de Cas- 
tella quel Senyor Rey no sabent lo cardenal de Bolun- 
ya ne faent daxo mencio en la pau feta per aquell car- 
denal faes vaíenria al Rey qui fo de Castella de CCG 
homens a cavall los quals fossen barons e millors ho- 
raens de son regne los quals con hi fossen se retengues 
lo dit Rey qui fo de Castella a fi quel Senyor Rey no 
bagues quil defenes et perdes !a térra. E lotes aqües- 
tes coses feu saber equest deposant al Senyor Rey per 
un frare del Carme e per un scuder seu. E puys \o dit 
Rey qui fo de Castella sabe ho et feu se venir aquest 
testimoni e dixli que ell sabio que aquest deposant ha- 
vie scrit al Senyor Rey et que no li podie costar sino 
las gorgoles e aquest teslimoni escusasen aytant con 



( US ) 
pocli. E lo Rey de Cnslellu (|uc lo reprcnentli la sua 
excusacio (lixii a<i uestes naraules o semblants En lili 
(le puta vilano traydor jo se que vos liavets scrit cario 
Rey Darago no pot tcr res ah III o II o I de son eon- 
sell que jo non sapia tol poi" lo un daquells 111 que li 
es pus acoslat e pus secret en son conscll que negun 
allre et ax¡ que mala venluia li vendría entant que 
aquest teslimoni se tenia per moit. 

InteiTogat quines páranles dix lo dit En Bernat a 
aquest deposant con lo dit En Bernat tornava de Cas- 
telia 6 fo en Valencia e parla ab aquest deposant. E dix 
que aquest deposant dient al dit En Bernat que gran 
be era con havieni pau respes lo dit En Bernat que 
no era bo quel Senyor Rey bagues pau car sin bavie 
no slaria sino ab II scrivanols et ab la Reyna et faria 
tort a tol hom. 

Dix encara interrogat que con En Pedro de Xericha 
isque del regne per anar en Castella hon morí lo dit 
testimoni lo repres fort per queu feya. E lo dit En Pe- 
dro li respes que per pahor del Senyor Rey lexava 
lo regne et aro per tal con havie hauda una letra 
den Bernat de Cabrera en que li havie fet saber secre- 
lament que nos fias ne vengues devant lo dit senyor 
con lo dit senyor li volia donar mort. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir que la preso del com- 
te Dosona quis feu a Medes se fos feía voluntarianient 
ne per fenta. E dix que ans que aquest lestiraorii fos 
pres oy dir en regne de Valencia e aqui era fama pu- 
blica que la dita preso era estada feta per tractament 
del dit En Bernat et de son fill. E en apres estant 



( 444 ) 
aquest testimoni pres en Castella oy dir comunament 
a tols los castellans que per tráete den Bernat e de son 
fill era stada la preso de don Pedro e que si lo Rey de 
Castella nos fos tjintost cuytat al setge de Calatayu e 
quel comte Dosona fos anat a ell ab los CCG homens 
a cavall quel dit Rey los se haguere alarais segons que 
ja demunt ha dit. 

ínterrogat si slant aquest deposanl pres en Xibilia 
viu o oy dir quel comte Dosona isques de la preso. E 
dix que och una vegada quel Rey qui fo de Castella 
trames per ell que loy manassen a Murvedre el lavors 
manáronlo li entro X o XII homens a cavall el ab ell 
anaren En Bernat de Vilacorba et En R. de Castellbell 
e que era fama en Caslella quel dit Rey lo feya venir a 
Murvedre per ^o que li donas conpanya e que venjas 
la mort de son pare. E con lo Rey de Caslella sabe 
quen Bernat de Cabrera no era mort no volch liurar 
companya al dit comte ans lo feu tornar en Xibilia. 

Ínterrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte Doso- 
na Irameses an Catbalunya ne per quina rabo. E dix 
si haver oyt dir en Xibilia quel dil comte stant a Mur- 
vedre havie trames en Cathalunya En Castellbell per 
traure de la térra la muller et los infans del dit comte 
et per metre los en poder del dit Rey qui fo de Casle- 
lla a fi quel Rey de Castella se fias del dit comte et que 
li liuras conpanya e que faes la guerra. 

ínterrogat a qui ho havie oyt dir et dix que fama era 
dago entre los presoners. 

Ínterrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte Doso- 
na fos depuys soltat de la preso e dix que och lavors 



( .U5 ) 
con lo Rey qu¡ fo do Castclla fou son hestol lo qual 
pros los IV galecs noslros vu lo qual liostol munta lo 
(Hl comte et aqucst Icslimoni lo viu munlar en la ga- 
lea de Marti Anyis. 

IntciToiral si munta en la dita ualca con a solt ho con 
a presouer ne sil viu cavalcar per la ciutat de Xibilia. 
E dix que aquest testinioni vee lo dit comte muntar en 
la (lila galea solt sons totes gardes el viu cavalcar per 
la ciutat ab lo dit Rey qui fo de Caslella e menys dell 
solté menys de gardes. Et tol a^o viu aquest testimo- 
ni per un forat de la Darassana con passava lo dit com- 
te per la Darassana. 

Interroga! si sab ne ha oyt dir quel dit comte fos a 
la invasio del nostre hestol e dix queu oy dir a molts 
deis nostres presoners e encara oy dir que los catha- 
lans el altres qui foren preses e degolláis havie fets de- 
gollar lo dit comte. 

Interrogat si con lo dit comte puja en la dita galea 
aquest teslimoni ne los altres richs hoinens qui aqui 
eren preses fossen agreujats o aleujats de preso. E dix 
que de present quel comte fo muntat en lestol aquest 
testimoni et los allres qui aqui eren foren agreujats de 
preso. E don Pedro fo trames en Tholedo ab fort stre- 
ta preso que H era felá c nuil hom del mon no parla- 
ra ab ell. 

Interrogat si con lestol del dit Rey qui fo de Caste- 
11a fo tornat en Xibilia lo dit comte torna en preso. E 
dix que no ans vench per térra ab lo dit Rey en Xibi- 
lia. E con lestol vench e amenaren les nostres IV ga- 
lees que havien preses tirantles ab les popes primeres 



( 446 ). 
e rosseguant les banderes lo Rey de Castella qu¡ fo feu 
trer oquest testimoni e los alfres presoner.i per mirar 
les dites galees. Et lavors aquest testimoni viu lo dic 
comle Dosona qui acompanyava a peu les filies del dit 
Rey e amánales a la Torra del or per mirar e aquest 
testimoni acesias al dit comte et dixli el prega que li 
ajadas en sos aíFers. E lo dit comte resposli quey fa- 
ria tot (JO que pegues ne de be fos. 

Interroga! si aquest testimoni vee ne oy dir quei dit 
comte Dosona apres les dites coses anas ne acompan- 
yas lo dit Rey per térra. E dix que och cor aquest tes- 
timoni vee lo dit comte melles vegades cavalcar per 
Xibilia ab lo dit Rey e menys dell. E aprés oy dir de 
cert quel dit comte parti de Xibilia ab lo dit Rey e 
ana ab ell a Burgos ara con les conpanyes entraven en 
Castella et torna ab lo dit Rey en Xibilia. 

Interrogat si en lo aeompanyar que feu lo dit Rey de 
Castella qui fo et en lo tornar anas lo dit comte con a 
solt ho con a presoner. E dix que no sab ne hoy dir 
quel dit comte fos pres ne anas ab gardes ans era solt 
salvant que oy dir al dit comte et no a neguna altra 
persona quel gardaven X o XII homens a cavall. 

Interrogat si sab ne oy dir quel dit comte Dosona 
cabes en los consells del dit Rey qui fo de Castella. E 
dix que oy dir moltes vegades ais castellans quis gar- 
daven e a uns et altres quel córate Dosona cabia en los 
consells et en los pus secrets quel dit Rey qui fo 
bavie. 

Interrogat si lo dit comte despuys torna en la di- 
ta preso et dix que och ara con lo dit Rey qui fo de 



( 447 ) 
Caslella era en desposseimont de son rcgnc et mate- 
rcnlo en la Darassana Iion stecli pies III o IV jorns una 
ma ab ierres grosses et !o s()l)re|)us ab ierres pochs 
e que deven que per (;o lo liavien pres eon volia 
fu {I ir. 

Inlerrogat que salvia o creya aquest testimoni da- 
questa preso del dit comle et dix que oy dir quel lia- 
vien pres per qo con sen volia anar ab un algulzir em- 
pero creya aquest testimoni que aquella preso fos fen- 
ta 6 simulada. 

Interroga! per que ho creya e dix que per qo con 
lo dit comte era en tant gran stamenl ab lo dit Rey 
qui fo de Caslella que son poguere esser anat moltes 
vegades et no stave en poder dalgutrir ne daltres gar- 
des. E si aquest deposant fos stat franch solament una 
vegada axi con lo dit comte que perdes lo cap si fos 
Irobat en Castella. 

Jnterrogat si lo dit comte isque de la dita preso en- 
semps ab los altres presoners ara con foren tols sol- 
tats quel dit Rey qui fo sen anava o abans et dix que 
ans fo soltat de III o IV jorns quels altres presoners. 

Interrogat si apres que! dit comte fo exit de la pre- 
so ans quels altres presoners ara la derera vegada feu 
naguns empraments de part del dit Rey qui fo de Cas- 
tella ne quals. E dix que apres quel dit comte fo exit 
de la preso ara la derrera vegada vench cavalcant en la 
Darassana et vench al aljub hon stave pres aquest tes- 
timoni ab XVIII altres presones. E aqui ell sen feu 
pujar alscuns daquells qui aqui eren pi'cses et roman- 
gueren aqui aquest testimoni Exemeno dé Poyo et ais- 



( 448 ) 
cuns altres et segons que comptaren a aquest depo- 
sanl aquells qu¡ foren eniprats per lo dit comte e en 
special Marti de Morera qui va ab don Pedro de Luna 
lo dit comte emprava aquells quel servissen el acon- 
payassen con ell entenia a servir lo dit Key qui fo de 
Castella contra totes persones. 

Interroga t si sab ne ha oyt dir quel comle Dosona 
ajudas armar lo dit Rey qui fo ara con sen anava. E dix 
oy dir al dit comte que ell havie armat lo dit Key qui 
j) lo die que isque de Xibilia e con lo hac armat en- 
eraren VI o Vil baslays qui robaven la cambra del dit 
Rey qui fo al qual lo dit comte dix O senyor con ho 
podets soferir el dix lo dit Rey que voléis que faga e 
lavors lo dit comt e pres un venabla et van ferir un 
daquells et feu'os ne exir segons quel dit comte ma- 
tex o compta a aquest testimoni. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit Rey qui fo de 
Castella donas moneda al dit comte ne perqué. E dix 
esser ver quel dit Rey qui fo de Castella dona al dit 
comte Dosona CCC mil morabatins per pagar aquells 
que havie emprats. 

Interrogat con ho sab et dix que p er qo con ho viu 
ey fo present en hac a sa part X mil morabatins. 

Interrogat si aquest deposant per lo dit comte Doso- 
na o per altre fo emprat de servir ai dit Rey qui fo de 
Castella. E dix esser ver quel dit En Pedro de Luna 
empra aquest testimoni e Ex nn e no de Poyo Paséale 
Massana Ruis Xanxis de Calalayu et alscuns altres de 
regne de Valencie de Aragón que fossen en defenssio 
del dii Rey qui fo contra lotes persones exceptat lo 



( iiO ) 
Senyor Hoy nostre et lo Scnyor ducli el los rcgnos sous 
et la bamlera lur et que si eren solis de la preso no li 
servassen nagun hoinenalgc. 

Inlenogat si sab quel dit comtc demanas ne bagues 
guiatge del consell de Xibdia ne del Uey don Eniicii. 
Et dix que och con axi bo oy dir al dit comtc que ba- 
vie bauls los diis guiatges per pabor que bavia quel 
Rey don Enricb nol prengues el remetes pres al Sen- 
yor Rey nosire. 

InleiTOgat si sab o ba oyt dir quel dit comte Doso- 
na aconpanyas lo dit Rey qui fo de ('astclla ara con 
sen anava de Xibilia. E dix que ocb que aquest tesli- 
moni viu quel dit comte Dosona cavali*'ant en un bell 
cava! qui era stat del dit Rey e ab son enseilamcnt 
aconpanya lo dit Rey qui fo de Castella tro a la porta 
de la Darassana. 

ínterrogat si sab ne oy dir quen R. de Gurb fos ab 
lo comte Dosona en Xibilia e dix queu oy dir an Fran- 
cescb Dolius et an Galba et an G. Dolius e a molts 
daltres. E axi matex oy dir a aquells quiy eren de 
Mallorcba el a altres quel dit R. Gurb era aqui per 
tractar que la muller etlosfills del dit comte vengues- 
sen en Gastella e que IMontsoiiu et tota la térra del 
comte fos limada al dit Rey qui fo de ('astelia. 

Dix encara mes interrogat (jue veo un janoves qui 
sta en Xibilia lo quíd ba nom segons sos viyares m¡- 
cer Nicbolos entrar en lo alcasser et parlar ab lo dit 
comte et ques deya per molls deis presoners e spe- 
cialment per Exemen de Poyo quel dit janoves venia 
aqui per tractar que la muller e los fdls et la térra 
TOMO xxxii. 50 



( 450 ) 
del dit comte venguessen en ma del dit Rey qui fo de 
Casteila et que per ago lo dit janoves fo irames en Ca- 
íhalunya. 

íoteiTOgat si sab ne ha oyt dir que Nanthoni dez 
Vivcr fill de cavaller del regne de Franga fos trames a 
la Darassana de Xibilia hon aquests staven preses ne 
a qui. E dix esser ver que aquest testimoni vee lo dit 
Anthoni en Xibilia en la torra del aljub apartant se 
ab En Frangoy Dolms et parlant ab ell mas no sab de 
que jjürlaven. E oy dir al dit En Frangoy e altres ca- 
thalans quel vescomte de Narbona havie trames lo dit 
Afiíhoni al dit Rey qui fo per tractar del rescat del dit 
vescomte Dilla que es cuyat del dit vescomte de Nar- 
bona e vee aquell Anlhoni parlar ab lo dit vescomte 
Dula mas no sab ne oy dir de que parlaren. 

El ÍLiit sibi lectum et perseveravit. 



Dic veneris quarta septembris anno predicto. 



Marti de Morera donzell testimoni jurat ct interroga! 
sobre les coses demunt dites et dejus scriles de que 
sera inlerrogat dir veritat que sapia. E primerament fo 
interrogat hon fo pres per lo Rey qui fo de Casteila 
ne en qual loch fo amenat et dix que fo pres a Sogorb 
ab En Pedro Maga e fo manat a Murvedre e puys al 
Almaga on morí lo dit Pedro e en apres fo manat en 
Xil)iíia e fo mes en lo aljub. 

Interrogat si con aquest testimoni fo en Xibilia era 



( ir. I )■ 

prcsaqui lo comto Dosona et dix que no mas a cap de 
poch tcmps lo nionat pros lo dil comle el mes en lo 
alcasser ab En Pedro de Luna Eynierich de Senlelles 
e En Cervia e ab daltres. 

Interrogal s¡ lo ditcomte isque de la preso per anar 
a Murvedre e dix que ocli con lo dit comte hi ana ab 
En Castellbell e ab En Vilacorba. 

Interrogat s¡ sab ne ba oyt dir perqué bi ana lo dit 
comte a Mui-vedre et dix que no. 

Interroííat si per lo dit comte fo trames nairun bom 
en Catbalunya et dix que oy dir quen Castellbell fo 
trames en Catbalunya mas no sabe ne oy dir perqué. 

Interrogat si lo dit comte apres que vencb de Mur- 
vedre fo tornat en la preso e dix que ocb que axi bo 
oy dir. 

Interrogat si depuys lo dit comte isque de 'a preso 
e dix que oy dir a molts qren isque et muñía en les- 
tol del dit Rey qui fo lo qual pres les" IV galees nos- 
tres et munta et ana en la galea de Marti Anyis des- 
ferrat mas que era en garda sua. 

Interrogat si apres quel bostol fo tornat lo dit comte 
Dosona toina en la preso et dix que no ans segons que 
dix viu alscunes vegades cavalcar per la rambla e en 
la Darassana lo dit comte parlant et rahonantse ab lo 
dit Rey qui fo de Castella desferrat e solt et scns que 
nagun no li cavalcava en les anques de la muía mes 
que oy dir que alscuns lo gardaven de companya de 
Marti Anyis. E axi matex lo viu devant la Darassana 
mirant les galees nostres que bavien preses et acon- 
panyant les infantes del dit Rey qui venien mirar. 



( 452 ) 

Interroga! con ho viu ago aquest leslimoni del mirar 
de les galees et dix que per ^o con lo dit Rey fe traure 
aquest testimoni et Exemin Boris et daltres del aljub 
els feu anar mirar les dites galees. 

Interrogat si don Pedro de Luna ne vescomte Dilla 
ne los al tres anaven desferrats et fora de preso axi con 
lo dit comte Dosona et dix que no ans ne staven tots 
maravellats con axi anava lo dit comte Dosona. 

Interrogat si lo dit comte sen poguera esser anat sis 
volgues et dix que si aquest testimoni fos en aquel 1 
cas quel dit comte era que ell haguere assejat de 
anarsen. 

Interrogat si con lo dit Rey qui fo de Castella ana 
a Rurgos ara con les conpanyes devien entrar en Cas- 
tella lo dit comte Dosona ana ab lo dit Rey o si romas 
en Xibilia et dix que ab lo dit Rey ana que axi ho oy 
dir comunament a tot hom. 

Interrogat sl^sab ne ha oyt dir quel dit comte Do- 
sona cabes en consells et tractaments del dit Rey qui 
fo. E dix que oy dir que Marti Anyis parlava secreta- 
ment ab lo dit comte moltes vegades et lo dit comte 
ab lo dit Rey qui fo. 

Interrogat si apres quel dit Rey qui fo de Castella 
vench de Rurgos et torna en Xibilia ara con les con- 
panyes entraven lo dit comte torna en Xibilia el dix 
que och. 

Ii^^rrogat si fo tornat en la preso ne perqué et dix 
que fo tornat en preso per qo con deyen que volia fu- 
gir ab un algutzir. 

Interrogat per quant de temps estech pres et dix 



í ir>3 ) 

qne per III o IV jorns e puys ¡squeu. 

Inierrogat s¡ ¡squc lo dit comte de la preso ab los 
altrcs presoncrs eiisemps o abans e dix que ans isque 
(le la preso be per IV o V jorns. 

InteiTügat si lo dit comte Dosona dins aquells IV o 
V jorns feíi naguns empraments ne quals. E dix si sa- 
ber a(;o que un die apres quel dit comte fo exit ara la 
derrera vegada de la preso vench al aljub et í'eu se exir 
aquell Dolius e En Morey e aqiiest testimoni e son 
germa. E dix lo dit comte a aquest deposaut aqüestes 
páranles o semblanls en acabament Vosaltres devets 
saber quel Rey de Castella ma fet be merce que axi 
con solia anar ab gardes ma soltat et vaig menys de 
gardes e puys fer a ma guisa axi que jom tench per 
tengut e me mes en mon cor de servir lo dit Rey e de 
retreli gardo del servey e merce que fet ma e ham 
atorgats XXX de vosaltres per que Marti de Morera lo 
un de vosaltres II germans romanguen en resenes en 
lo aljub el laltre vengue sen ab mi e fer ma bomanatge 
con los allres ja han fet 90 que fer havien ab mi. E 
aquest deposant perfidiava ab lo dit comte de ferli lo 
dit servey dient que per res ell no seria contra lo Sen- 
yor Rey ne son primogenit ne sés banderes ne ses ier- 
res e que aqucllec gents qui venint per lo Senyor Rey 
hi eren. E lavors lo dit comte dix a aquest deposant 
que no exirien de Xibilia ans dcfendricn aquella ciu- 
tat a les conpanyes franceses e al comte de Denia e al 
malvat comte de Trastamara e a sos valedors. E que 
pau havie entre lo Piey Daragon et lo dit Rey de Cas- 
tella la qual havien cridada e que en a^o anava mes a 



( 454 ) 
ell per gardar sa fe que a aquest deposant car a elí 
anaven la muller e los infans e mes bens que havia en 
Cathalunya quel dit deposant. E lavors aquest depo- 
sant haut acort al» Exemin Doris e ab En Pascal Mas- 
sana de Valencia a fi que scapas a preso e a mort car 
dejen que si nou feya que ell ct son gemía morrien 
alorgaho al dit comte jatso fos quel dit teslirnoni mol- 
les vegades bagues dit a! dit comte ques lexas star 
car mes amava romanir en preso et correr sa ventura 
que si feya 90 que li demanave. E puys al mati con 
tots foren desferrats lo dit comte demana homenatge a 
aquest testimoni quel li faes e aquest deposant respos 
que non faria ans per ell que non era ab ell si no ab 
don Pedro et que no era vassal del comte. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte Doso- 
na armas o ajudas armar ío dit Rey qui fo de Castella 
ara con sen devia anar de Xibilia que era en despos- 
seyment dé son regne nel acompanyas. E dix que noy 
sab res mas que be viu lo vlit comte Dosona cavalcant 
per la ciutat armat en un bell cavall ab fort beü en- 
gellament quel dit Rey li havie dal. 

Interrogat si sab o hoy dir quel dit Rey qui fo de 
Castella donas moneda al dit comte ne perqué. E dix 
que aquest testimoni ab daltres acompanyaren lo dit 
comte a la Torra del or. E viu quels oñieials del dit 
Rey qui aqui eren obeyen a! dit comte e que tanlost 
con lo comte deya dais me ago e age lantost era fet axi 
que aquest testimoni ab daltres qui eren ab lo dit com- 
te prengueren XX sachs en los quals havie en cascun 
X mil morabatins los quals sen fe portar lo dit comte 



( 455 ) 
Dosona de la qunl moneda hac una partida lo vesconi- 
le Dilla et don Pedro de Luna e Naymericli de Sentc- 
lles et vee que don Pedro parli aquella moneda entre 
cavallers e homens de peu. 

Interroirat s¡ sab ne hoy d¡r quel dit comte Dosona 
hagues trames nagun e Cathalunya per fer sen venir 
C-a muller et sos infans en Castella. E dix que noy sal) 
res neu oy (¡ir mas be oy dir a alscuns quel dil Pvey 
qui fo de Castella lio demanava al dit comte. 

Interroga! si lo dit comte hac guiatge del Rey don 
Enrich de Castella ne del consell de Xibilia. E dix cs- 
ser ver quel dit comte hac lo dit guiatge del Rey don 
Enrich a procuracio et tractament don Pedro de Luna 
et aquest deposant per manament del dit En Pedro hac 
e apporta lo dit guiatge an Averso quel donas al dit 
comte qui era en Xibilia. Quanl es del guiatge de Xi- 
bilia oy dir quel havie haut et aquest lesíimoni et los 
altres se maravellaven perqué lo dit comte demanava 
aqnells guiatges. 

Inlerrogat si sab o oy dir quen R. de Gurb fos en 
Xibilia ne perqué. E dix que oy dir quel dit R. de Gurb 
era stat en Xibilia desfressat perqué hi era nos sab ne 
ho oy dir. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir que Nanlhoni dez Vi- 
ver fos en Xibilia ne per quina rabo ne ab qui parla. E 
dix si saber que un die aquest testimoni vee le dit An- 
thoni al aljub lo qual parla apartadament ab En Fran- 
coy Dolms una estoneta mas no sabe ne oy dir de que 
parlaren. E oy dir a aquell Fran^oy Dolms quel dit An- 
íhoni havie haut guiatge del Rey de Castella olim eí 



( 456 ) 
que venia aqui per traclar del rescat del dit vesconate 
e qiie devia tornar al dit Rey qui fo de Castella. 
Et fuit sibi lectum et perseveravit. 



En Berenguer Morevl ciutada de Barchinona testi- 
moni jurat et interrogat sobre los coses demunt dites 
e dejus scrites de que sera interrogat dir vei-itat que 
sapia. E primerament fo interrogat si et hom fo pres 
aquest lestimoni ct hon fo ainenat et dix que eJl fo pres 
en lo loch de Magallo per conipanya del Rey qui ío de 
Castella ensemps ab lo vescomte Dilla e Naymerich de 
Senlcües e foren amcnals al reyal de Rorge et puys a 
Agrada et Dagrada a Tholedo et de Tlioledo fo tornat 
a Almassa e puys finalnient en Xibilia et fo n^es en lo 
aljub de la Darassana. 

Interrogat si con aquest tetimoni fo en Xibilia lo 
comle Dosona era pres aqui en Xibilia et dix quel dit 
cornte et lo dit testimoni vengueren quaix tots en un 
lemps el quel dit cornte fo mes en lo alcasser e aquest 
teslimoni en lo aljub ab dallres. 

Interrogat si lo dit conite Dosona isque nulla hora 
de la preso el dix que och lavors con ana a Murvedre 
quel Rey qui fo de Castella hi liavie trames quel li 
amenasscn axi que fou hi arnanat ferrat ab forres leu- 
gers et ab ell anaren En Vilacorba e ¥aí Casíellbell. 

Interiogal si sabe o oy dir peifjue lo dit Rey qui fo 
sen havie fct anar lo dit cornte a Murvedre e dix que 
fama comuna era que per go ^on En Rcrnat de Cabre- 
ra segons ques deya era mort lo dit Rey volia assetjar 



( '^57 ) 
lo {]¡l conile Dosona ([uc ios en son scrvcy e puys lo 
d¡t Key sabe que no cía lavors mort el feulon tornar 
en Xibiüa. 

Interroi'al si lo dit comto stant en Morvedre trames 
En Castellbolí cii Catbalunya ne perqué et dix si no 
ais sabor salvant que oy dir (juc lo havie trames en 
Caibalunya per saber noves de son para e de sos 
affers. 

Interrogat si apres con lo comte fo tornat de Mur- 
vedre fo retornat en la preso el dix que och. 

Interrogal si depuys isquo de la preso e fo soltat 
daquella. E dix que ocb en aquell temps quel dil Key 
feu lestül per lo qual foren preses les nostrcs IV ga- 
lees que aquest teslimoni oy dir que iMarti Anyis 
vénch ab la sua galea en Xibilia e fo ai alcasser et fou 
desferrat lo dit comte Dosona e feulo m untar en la sua 
galea e anarensen a Cadis o a Alguizira hon eia lo dit 
Rey e en apres con Marti Anyis torna en Xibilia ab la 
sua galea e ab la galea del dit Rey viu lo dit comte 
en la galea de Ma; ti Anyis et acó viu de la Torra hon 
aquesl testimoni e dallres stavon. E les dilos galees 
eren vengudes per dar specsameut al lestolen lesquals 
puja lo dit Rey e lo dit comte. 

Inteirogat si viu qucl dit comte stigues ferrat en la 
dita galea el dix que no ans era sens ferres mas deyen 
que en garda era de Marti Anyis. 

Inierrogat si sab o oy dir quel dit comte ujuhtas 
en lo dit bestol del dit Rey qui fo et dix que axiu 
ho oy dir que anat bi era en la galea de Marti 
Anyis. 



{ 458 ) 

Interrogat si sabe ne oy dir quel dit comte fos en la 
invasio de les dites IV galees nostres ne que se armas 
al ¡nvasiment ne si fo bo a fer degollar aquells nostres 
qui foren degolláis. E dix que non sab res mas que oy 
dir quel dit comle era stat a la dita invasio et que ha- 
vie restaura t Naverso e que per co con volia mal an 
Sentmenat li bavie procurada la mort quant es del de- 
gollament de la xurma alscuns deyen quel dit comte 
ho havie tractat e procurat e allres deyen que noy ha- 
vie culpa. 

Interrogat si con lo heslol del dit Rey olim torna en 
Xibilia lo dit comte torna en Xibilia o si romas ab lo 
dit Rey et dix que ab lo dit Rey romas con ana en 
regne de Murcia. 

Interrogat con ho sab et dix que axiu ho oy dir et 
no viu lo dit comte con lestol torna. 

Interrogat si con lo dit Rey qui fo de Castella fo tor- 
nat en Xibilia lo dit comte vench ab ell ne fou tornat 
en la preso et dix que !o dit comte vcnch ab lo dit 
Rey mee nol tornaren en preso ans anave e cavalcava 
ab lo dit Rey entrant en la Darassana e en allra ma- 
nera et ago viu alscunes vegades aquest lestimoni em- 
pero deyen los castellans que ab gardes anava lo dit 
comte. 

Interrogat si En Pedro de Luna lo vescomíe Dilla 
e los allres presoners anaven axi per la ciutat con lo 
dit comte et dix que no que tota hora stigueren preses 
axi con se fayen dabans. 

Interrogat si con lo dit comte fo fora de la preso lo 
dit En Pedro de Luna fo trames pres a Tholedo ne per- 



( 459 ) 
que et dix que alscuns dies aprcs qucl dit comte fo fo- 
ra de preso lo dit [\n Pedro ío trames en Tholedo et 
que oy dir que per qo loy havien trames con se Irac- 
tave rescat de don Pedro el de son fiare. 

InterroLial si sabe o oy dir perqué lo dit Piey feya 
aquest aventatge al dit cointe quel innnavc ab si matex 
la hon anava el havie tret de la preso et nou feya a na- 
gun deis altres presoners. E dix que fama era della en 
Xibilia quel Rey de. Caslella se acostave lo dit comte 
el li faye aquells avenlalges e fi-anquesa per co que fos 
fama de(,'a que el! romanía en son servey et que mils 
pegues tirarlo dil comte a son voler e que li fassen 
coses en Cathahinya dega perqué ell bagues a roman- 
dre della en Caslella. 

Interrogat sí sabe ne oy dir quel dit com.te Dosona 
bagues trames nagun en Catbalunya per fersen venir 
en Castelle c-a muller e sos ínfans ct dix que oy dir 
que per lo rescat qui era Iractat del dit comte Dosona 
era avengut que fos mes en resena un íill del dit com 
te et un ííll del vescomte Dílla lo qual íill del vescom- 
te demunt dil a precbs del comte e a manament del 
Rey quí fo de Caslella devía entrar en la dita re- 
sena. 

Interrogat sí con lo dit Rey ara con les conpanyes 
entraren en Caslella ana a Burgos lo dit comte ana ab 
lo dil Rey quí fo de Caslella o si romas en Xibilia et 
dix que ab lo dit Rey ana segons que oy dir. 

Interrogat sí sabe ne oy dir quel dit comte cabes en 
consells o tractaments del dit Rey qui fo et dix que 
noy sab res salvant que oy dir que a una vista que 



( 460 ) 
Marti Anyis ana a veures ab missatgers del Rey de Na- 
varra que lo dil comte hi era anat. 

Inlerrogat si lo dit lestimoni hac manament ne ío 
trames per Rui García qui era alcayr de les Darassa- 
nes al dit Rey a Burgos et dix que och lo diluns de 
Pascha prop passada le tragueren del aljub per anar 
a Burgos. 

Inleirogat si ans que aquest lestimoni partís de Xi- 
bilia lo dit Rui García feo a aqueSt deposant nagunes 
interrogacions ne quals et dix que li demana qui co- 
nexía de Barchinona et que li anomenas deis millors 
e aquest lestimoni lin anomena molts. En apres li de- 
mana quina plaja havie en Barchinona e aquest depo- 
sant lin dix qo que lin parech. E apres li demana del 
comtat Dosona et deis lochs marilims del vescomtat 
siy sabie res e aquest lestimoni resposli que quant es 
del comtat noy sabie res e del vescomlat li dix so quen 
sabie. E apres li demana quant havie de Sant Feliu 
a Gerona et de Gerona a mar e aquest lestimoni res- 
posli que Yill legues havie de un loch a altre. En 
apres li demana si sabia res en lo vescomlat Dilla ne 
de Canet e aquest lestimoni respos que quant era de 
Ylla noy sabie res mas que era stat a Canet. E apres 
li demana si sabia res de Serden^a e aquest lestimoni 
resposli que slat hi era éy sabia en alscuns lochs. E 
apres li demana si conexeria sils veya la comtessa 
Dosona et sos infans. E aquest lestimoni respos que 
jatse fos que molí bagues que nols havie vists que 
bes pensava quels conexeria sils vehia. E apres lo dit 
Rui García feu cavalcar lo dit testímoní en una muía 



( 4Gi ) 
ferrat e ab 111 homens a cavall a la jancla e ab un por- 
tcr manáis que amanasscn aíjuosí leslimoni a Burj;os 
o la hon lo dil Ilcy fus. E axi faenl lur cami vers 
Biii'íios trobaren segons que dix interrogal lo dit 
comíe Dosona a (laíT.alIa que sen venia en Xibi- 
lia e lo dit lestimoni feuli reverencia. E lo dit com- 
te demana a aquest testimoni ques feya et aquest 
tcslimoni resposli que al Rey anarie. E lo dit cora-* 
le demanali per quey anave el aquesl deposanl res- 
pos que nos sabie mas ques pcnsava quel dil comte 
ho sabes et ell dixli que no faya mas que no bagues 
pabor nel calia dubtar de res segons ques pensava. En 
apres aquest testimoni feu son poder que se apartas 
ab lo dit comte per parlarli daquest fet. E lo dit comte 
dixli quel lexas que no gosaria. E apres lo dit testimo- 
ni parti daqui e ana tro a Santa Femia e aquí aquells 
quil manaven diguerenli que girassen e que sen tor- 
nassen en Xibilia. E axis feu. 

laterrogat si sab ne ba oyl dir ne que sen pensa 
parque lo Rey qui fo de Castella sen feya venir aquest 
testimoni ne perqué li faya aquellos interrogacions lo 
dit Huí Garcia. E dix si no ais saber salvant que ara 
con aquest testimoni fo fora de preso ell feu son poder 
o demana molles vegades en feu demanar al dil comte 
perqué lo Rey qui fo de Castella volia aquest testimo- 
ni. E finalment vaii dir quel dit Rey bavie apellat 
aquest testimoni per qo que 1¡ regoneguen si aquells 
quel dit comte devia dar al dit Rey en resena per son 
rescat eren fills»seus los quals devien esser en Galli- 
cia. Es ver que aquest testimoni se pensava aquesta 



( 4G2 ) 
raho e una altra ^o es quel dit Rey lo volgues que ven- 
gues en Cathalunya ab galees a manera de pilot per 
monstrar les cosieres de Cathalunya et les mars de 
Serdenya e agos pensava per les interrogacions quel 
dit Rui García 11 havie fetes. 

Interrogat si lo dit comte ara con vench en Xibilia 
ab lo dit Rey qui fo de Caslella fou tornat en la preso 
el dix que och e fo ferrat. 

Interrogat perqué lo tornaren en la preso et dix que 
per lal con se deya quel dit comte volia fugir ab un 
algutzir del dit Rey. 

Interrogat per quant de temps stech pres et ferrat et 
dix que III en IV jorns. 

Interrogat si ans daquesta preso derrera viu aquest 
testimoni lo dil comle solí de ferres et dix que och ca- 
valcanl ab lo dit Rey e ab Marti Anyis e menys dells 
mas deyen quel gardaven gardes. 

Interrogat si lo dit comte anant per lo regne de Cas- 
tella ab lo dit Rey e menys dell sen pogre esser anat 
sis volgues ne aquest tesiimoni si fos en semblant cas 
assejara de anarsen. E dix que stant en Xibilia et anant 
per la forma quel comte anava qo es ab iV de mules 
no haguere assejat aquest testimoni de fugir mas si per 
aquella forma quel dit comte anava en Xibilia anas en 
les fronteres con hi era aquest testimoni haguere asse- 
jat si fos en aquell partit de fugir e anarsen. 

Int errogat si lo dit comte isque de la preso ara la 
derrera vegada ans quels altres presoners o ensemps 
ab ells et dix quen isque ans be per IV jorns o 
entorn. 



( /toa ) 

Interro^at si sal) no oy dir la rabo perqué lo dit eom- 
le ¡sque de la preso ans quels aitres c dlx que desppys 
quel dit Rey qui ib de Castella fo f'oia de Xihilia el lo 
Hey Eniich fo dins Xihilia oy dii* aíjiicst lestirnoni a 
Mai'ii Anyis que cll liavie acabat al» lo dit Rey (¡ui fo 
quel dit cointe isques de la preso donant entendie al 
dit Rey qui have fet pendie lo dit comte per suspila 
de fugir que no fu{iira per res ne entenia a fii^^ir. 

InteiTOgat si lo dit comte Dosona apres que fo des- 
feíTat et foí a de la preso ara la (leñera vegada feu na- 
guiis emprarnents a aquest testimoni ne ais aitres ne 
quals ne per quina fonna. E dix (jue un die lo dit com- 
te vench al aijub et feu exir daqui aquest deposant 
Vidal de Blanes Francesch Dolms En G. de Galba Mar- 
ti et Franceseh de Morera et daltres ais quals en aca- 
bament dix quel Rey de Castella qui fo li havie dit que 
ell se tenia per tengut a ell et que per aquesta rabo lo 
havie soltat et li havia lexats el remeses los LX mil 
florins de rescat a que lo havie atorgat e lo dit comte 
dubtant se que no fossen maneres del dit Rey dixlique 
li faya moltes gracies et que ell lo entenia a servir e 
axi que li donas XXX bomens do paratge axi del ai- 
jub con de les aitres presons quil servissen en la ciu- 
tal de Xibilia. E que a^o li havie alorgat lo dit Rey. E 
axis dix lo comte aquells qui han germans o cusins le- 
xen resenes en lo aljub que jo fas fermanssa per En 
Blanes e per En Galba et per En Morey seguits ne per 
servir lo Rey en la ciutat o la bon ne vaja salvada vos- 
tra fe et naturalea del Senyor Rey que nous combatáis 
ab lo Senyor Rey ne ab son primogenit ne contra sa 



( 4(J4 ) 
bandera ne offenats qes ierres o regnes. E si t\q,o no 
fets sots niorts e aqucsts dubtans de aqüestes manas- 
ses per fer servey el plaer al dit comle alorgaren ho 
al dit comte. 

Interrogat si sab o oy dir quel dit comte armas lo 
dii Rey ara con sen devia anar de Xibilia ne que na- 
fras o feris un bastay daquells VI o Vil qui entraren a 
robar la cambra del dit Key qui fo. E dix que oy dir 
al dit comte Dosona que ell havie armat lo dit Key et 
ago mateix oy dir a Naymerich de Sentelles et axi ma- 
tex oy dir al dit Aymericb quel dit comte havia dat 
ab I menablc al I daquells bastays lo qual Eymerich ho 
havie oyt dir segons que deya al dit comte. 

Interrogat si sabe o oy dir quel dit comte a cavall 
aconpanyas lo dit Rey ara con era en desposseyment 
de son regne et sen anava e dix que nou viu mas oy 
dir a molts cathalans que aconpanyat lo havie tro a la 
porta de la Darassana. Empero dix que viu lo dit com- 
te cavalcant en un bell cavtll que li havie dat Marti 
Anyis ab un ensellament forl bell et viu aquest testi- 
moni V o VI gelles fort riqíies quel dit Rey havie 
dades al dit comte les quals moslra aquest teslimoni 
lo dit comte. 

Interrogat si sab ne viu ne oy quel dit comte Doso- 
na se aprivades ne bagues consells o tractaments ab al- 
cun deis capitans de le s companyes con eren en Xibi- 
lia. E dix que noy sab ais salvant que vee quel dit 
comte se aprivad ava ab Bertrán Dalbis e ab Bernal de 
la Salaab los quals manava alscuns tractaments qo es 
quels dits Bertrán e Bernat li haguessen D o DC lan- 



( 4(35 ) 
^es ab que poj5'ues fer j^'ueria conlra lo Rey de Navar- 
ra e quels daría XL mil ílorins daiir en lo cornial de 
Foix e qucl Rey don Eiirich sabenl aqucsl traclament 
feu fermarncnt al dit comlc <jue 1¡ dcscmparas la Ier- 
ra et que sen anas. Dix que oy dir al dit Berlran queu 
liavien complat a aquesl leslimuni: 

Inleri'oj;al si sab no cy dir qucl dii conitc bagues 
guiatge del Rey don Eniich et del consell de Xibilia 
ne per quina rabo. E dix que es ver quels bac el aro 
per tal con se dubtava quel Rey Eniicli no ii íaes de- 
salt per rabo del fet de son para. 

Interrogat si lo dit Rey qui fo dona moneda al dit 
comle ne per í[ual i abo. E dix (jue sab que li mana 
donar CCC mil morabalins deis quals reebe CCL mil 
morabatins per pagar los XXX qui di bien romand;e 
ab ell en servey del dit Rey. Eaquests diners parlircn 
ío dit comle et don Pedro de Luna el lo \eseomleDi- 
11a et Naymericb de Sentelles ab ses companyes. 

Interrogat si sab o oy dir quen R. Gurbfos en Xibi- 
lia et dix queu oy dir quey era per alscunb' tractanjcnls 
del comle Dosona qui no sab e viu una letra scrita en 
prcensalescb quel dit R. tramelia an Calba. 

ínierrogat si sab nc oy dir que Nanlhoni dez Viver 
fos en Xibilia e quey vengues ab lelios del Rey de 
Castella olim et del con: Je Dosona (|u¡ sen drevassaven 
al vescomte Dylla. El dix que ell vee lo dit Antlioni 
en la torra del aijub e aquí ell parla una sloneta ab En 
Frangoy Dolms nos sab de que ne de que no mas oy 
dir a alscuns de qui no li membre quel dit Antboni ab 
letres del dil Rey el del comle Dosona qui eren a Rui- 
tomo xxxii 51 



( 466 ) 
gos era vengiit al dit vescomtal Dula per tractar de son 
rescat segons ques deya. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir que un janoves ape- 
llat mi^er Galeot ab qui posave En R. de Gurb fos ira. 
mes en Cathalunya per lo comte Dosona ne perqué. Et 
dix que oy dir al dit janoves et a altres quel dit jano- 
ves fo trames en Cathalunya per lo dit comte Dosona 
mas no deyen porque e quel dit comte con lo dit ja- 
noves fo tornat 1¡ dona CCC florins dor segons que oy 
dir a alscuns. 

Et fuit sibi lectum et perseveravit. 



Die jovis X die septembris anno predicto. 



Guillem Alenya preverá de Perpenya testimoni jurat 
et interrogat sobre les coses dejus scrites de que sera 
interrogat dir veritat que sapia. E dix primerament in- 
terrogat esser veritat que aquest teslimoni fo en lo 
loch de Orles a XVII dagost prop passat. 

Interrogat si con aquest teslimoni fo en lo dit loch hi 
troba lo comte Dosona et dix que no quel die passat 
ñera partit per anar a Bordeu et que havie aturat aqui 
al dit loch be per lll dies segons queli compta lo bos- 
ta on aquest teslimoni parave. 

Interrogat con lo dit teslimoni partí de Orts hon ana 
e dix que faent ges jornades ana a Bayona. 

Interrogat si con aquest teslimoni fo a Bayona hi tro- 
ba lo dit comte Dosona. E dix que och. 



( .iO- ) 

Interrogui sil concx el dix que ocli que nioltes ve- 
gadcs lo luivie visl. 

Interrogat si aquesl teslimoni jiarhi al) lo dit comte 
et dix que och da^o que parla ab el! o perqué era anat 
per parlar ab ell sab lo Senyor duc et mosscn En Be- 
renguer Dabella. E per ro con no hac acabament no li 
ba cura de i'ecitar con ja de parauia ho baja dit ais 
demunt dits. 

Interrogat si stant aquest teslimoni a Bayona viu aquí 
lo princep de Gales et lo Rey qui í'o de Castella En 
Pedro. E dix quey viu lo dit princep de Gales e lo Rey 
En P. qui fo de Castella e lo Rey de Navarra e comte 
Darmeyacb et Senyor de Lebrel el Capdal de Buig e 
allres nobles bomens los quals aquesl teslimoni no sa- 
bie que eren los quals eren tots ajustáis ais frares me- 
nors e stans axi tíu aquest teslimoni lo comte Dosona 
qui vench ais frares menors es mes ensemps ab los 
dits Reys e princep e abres qui aqui eren. El viu en 
apres aquesl teslimoni qui con sen degueren entrar en 
consell se tiraren lo dil Rey qui fo de Castella eí lo dit 
comte a una part e parlaren ensemps una sloneta. E 
apres lo dit Rey qui fo sentorna ais allres qui eren ajus- 
táis en consell et lo dit comte Dosona isquessen et 
anasen cavalcant a ia posada. 

E en apres aquesl dcposanl parii del dil locb de Ba- 
yona per tornarsen en Cathalunya. 

Interrogat quant de temps stecb aquesl deposant en 
Bayona et dix que entro un jorn e mig. 

Interrogat si sabe o oy dir perqué se eren ajustáis 
aqui ne de que parlaven et dix que noy sab ais sino 



( 468 ) 
(}iie fama era per lo dit loch que aqueys Reys e com- 
tes et altres aquí ajiistats devien entrar en Castella e 
quel ¡nfant de Mallorques lii devia venir per fer al- 
íre empraniment que entras ab conpanyes perRosse- 
]lo lo qual infant segons ques deya hi devie entrar lo 
endema seguent del d¡c que aquest testimoni parii de 
Bayona. 

ínterrogat si sabe ne oy dir perqué lo comte Doso- 
na era tornat a Bayona et dix que oy dir a alscuns 
quey era tornat per qo con tractava pau entre lo prin- 
cep de Gales et lo comte de Foix et altres deyen que 
per afinar se ab lo dit princep per alcuna quantitat de 
moneda que li demanava empero que es cert quel fill 
del dit comte Dosona stave en resena del dit prin- 
cep. 

ínterrogat ques deya per les gens daquella térra si 
seria pau entre lo princep e lo comte de Foix et dix 
que comunament deyen que pau hi hauria. 

Et fuit sibi lectum et perseveravit. 



Die sabbati XII die septembris anno predicto. 



Lo noble En Pedro de Luna jurat et ínterrogat en 
son fet propi e axi con a testimoni jurat fet daltre dir 
veritat que sapia sobre les coses dejus scrites. Et dix 
esser ver que un día del qual no li recorda ell oy dir 
en Saragossa quel comte Dosona venia e vali exir a 



( 4(.;9 ) 

carrera ab En l,u¡s Gornell c al) dalties Daragon 
e encüíiti-aicii lo en lo canii de Tonles que venia 
a Saragossa. E con aquest deposanl c los allres 
richs homens se foren aconpanyals ab lo dit com- 
te tols enscinps cavalcaren vers Saragossa. Ét a- 
quest deposant apartas ab lo dit comte al qual dema- 
na per qutHis era vengut, E s¡ lo Senyor Rey los tra- 
metria conipanya o siy vendría cor los caslellans tots 
dies los corrien la térra e Calalayu era asseljat e en 
mal slament. E lo dil coiiitc respos quel Senyor Rey 
noy vendría de present per dubte de les niortaldals 
que eren en Aragón ney Irametria conpanyas con no 
bavia diners de present de que les pagas mas quey tra- 
rnctria ell al) IV de muics e ab VI o ab Vil casalls e 
faria son poder de entrar en Calatayu. E lavors aquest 
deposant dix al dit comte que si ell ho volia que ell hi 
entraría ab lo dit comte quesque lin sabes avenir per 
ferne servey al Senyor Rey. E lavors lo dit comte res- 
jjosli que si entrar hi volia ab cll que be li playa. E 
sobre a<,'0 acordaren quel comte sen anas primera Da- 
rocha e (jue aquest deposant romangues a Saragossa 
tro bagues ardil del dit comte lo qual bagues espial e 
assegul la dita entrada que abdoses devien fer en Cala- 
tayu. E axis feu que aquest deposant romas a ^arago- 
ya e lo dit comte parlent de Saragossa ana a Darocha 
e apres alscuns dies lo dil comte torna en Ceragossa 
e puys partí primer de III o IV dies avans que lo dit 
deposant et puys apres aquest partí de Ceragossa e ana 
a Darocha e troba a aquí lo comte. E con fo a Darocha 
lo dit comlc dix a aquest deposant que romangues e- 



( 470 ) 
que no entras ab ell car sens ell volria entrar per ^o 
con mes anava en Aragón en cas que aquest deposant 
se perdes que en ell qui non era natural posat que fos 
vassall del Rey. E aquest deposant respes que ell guar- 
dant que mes hi conpliria aquest deposant en Calatayu 
si entrar hi podía quel dit comle per la conexenga que 
havia ab aquells de les bandos de Calatayu. E axi que 
en toi cas volia entrar ab lo dit comte e per fer ne 
servey al Senyor Rey. E en apres aquest deposant e lo 
dit comte acordaren que parlassen ab lo maestre de 
Calatrava al qual digueren que ells havien anar un 
poch e jaquien 1¡ totes les conpanyes lurs les quals vo- 
lien que fosseu sots manament e obediencia sua mas 
james no li digueren hon volien anar ne que entenien 
a fer. E lo dit maestre perfidia e no li pabia quen par- 
tissen jatse fos que ell no sabes per ells hon devien 
anar ne ell nols ho demana neis ho digues anaven ne 
negan perill los allegas de la lur añada. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comle ampras 
lo dit maestre que entras ab ell a Ca-latayu e que anas 
la on lo dit comte ♦iria. E dix que no. 

Interrogat si aquest deposant hac una letra que li 
Irametia En Johan Exemenis Dorrea avonclo seu en 
que li faya saber que no seguis lo dit comte per alscu- 
nes rahons contengudes en la dita letra ne si sab que 
la dita letra fos reebuda e presa per lo dit comte de 
ma de un fadri que la aportave. E dix que no sab ne 
enten que li fos tramesa. 

Interrogat si oy dir al dit comte que ell bagues 
haguda la dita letra ne que si contenia e dix que 



( i"?! ) 
no. K a ¡a liu se^ons que dix ¡nlei'ro¿^at tots III 
acordaren que aqucst deposanl e lo dit cointe ten- 
gncssen lur caiiii e <jue les conpanyes lurs roman- 
guessen ab lo dit maestre a Dar ocha axi con se fe- 
ren axi que aquest depcsant e lo comte Dosona e 
írare Arlal R. de Blanes e En Vidal de Blanes G. 
Dies de Sentdoval partiren de Darocha de nits e 
a^o fo lo disaple ans de Santa Maria de agost que la- 
vors fou en diluns. E a hora de miga nit entorn ells 
íbrcn a Medes e aqui prengueren G. Estor II liomens 
quils mostraron los camins tro a Bellmunt fort desviats 
e ab aquells II homens daqui partcns anarensen a Bell- 
munt e ago fou lo dicmenge prop seguent e de una 
serra o puig a hora de sesla miraren la host del Rey 
qui fo de Gastella e trameteren II homens per entrar a 
Galatayu ais quals donaren lurs lelres que sen dres- 
saven a aquells de Galatayu e fayen los a saber con 
ells eren aqui o que aquells del loch fessen senyal de 
foch car lavors aquest deposant e lo dit comte entrar 
sen hien en Galatayu per enserrar se aqui ab aquells 
del d't loch e per deffendre aquell. E apres a^o torna- 
rensen a Bellmunt aquell dia de dicmenge m a te x hora 
tarda ells partiren de Bellmunt e acoslarense a la host 
del dit Rey prop de la pradería de Galatayu e oyren 
remor en la host axi que acordaren que pus no veyen 
senyals e aqueles espies lurs no tornaven que tornas- 
sen atrás. Empero dix que ells no sabien ne enfre ells 
digueren ne presu miren que ells fossen sentits e tor- 
narensen aquella nit a Medes hon foren hora dalba del 
diluns seguent que era fesla de Santa Maria e aqui 



( 472 ) 
arorflíiren que romanguessen e esperassen les diteses- 
pies lurs o rcsposla de aquelis e sperans ago aturaren 
aqui tot lo diluns e tola la nit daqueil dia. E stans aquí 
aquell diluns api es diñar miraren la forsa de Medes a 
íi segons que dix si la porien establir en conpanya si 
poria salvar e regonegueren que no era loch defensa- 
ble seguns lurs vivares. E lo dimarls seguent de mati 
hora dalba clara mentre que aquest testimoni e lo dit 
comte dorniicn despertaren los e digueren ios que ho- 
mcns a cavall havie en la orta del Rey qui fo de Cas- 
tella. Et aquest deposant e lo dit comle levarensen 
espatxadamenl e volien fugir e no pogueren com viren 
quey eren entro a CC homens a cavall los quals se 
eren partits e havien esiablils los passos e no pogue- 
ren fugir be es ver empero quey bavia un pas vers la 
serra qui no era establit e acordaren aquest deposant 
e lo dit comle que per aquell pas sen anassen a la nit 
con de dies non gosaven assejar per dublé do aquelis 
CC bomens a cavall que nols seguissen e nols pren- 
guessen e aquell dia a hora del sol post viren que 
aquell pas era stablit per conpanya del dit Rey quens 
era aconseguit a hora de vespres lo qual Rey enconti- 
nent feu parar IIIl o V ginys. 

Interrogat si sabien o presumien que fossen stats 
sentits o seguits con paragues vre semblantqueu fos- 
sen pus dins tanl poch de temps los dits CC homens 
a cavall del dit Rey foren a Medes. E dix que ell no 
sabia ne presumía que fossen sentits mas depuys que 
fo pres oy dir que la una spia que havie trames a Ca- 
latayu havien presa. E que un alcayde de Xibilia que 



( 'i'T4 ) 
hn nom (íomez (iarcin de Foycs ab los dits CC hoinensa 
cavall corrorh lio a lifllrnunt. E aqui [)res una fembra 
qiiels cornpln con aijuost doposant e lo d¡t comle eren 
stats a Rrllrnunl c sen ori'ii aiiais e con liac dada a(]ui 
civpda cavalcaron mes avant e prop de Medes pros una 
scolla do aquollcs quols bomcns del dit loch liavien 
meses c per aquella scolta sabei-en que ells eren aqui 
e de continent lo dit alralde de Sibüia trames bo a dir 
per un hom al Rey qu¡ fo de Castella lo qual hi vench 
aquell dia a boi'a de vespies segons que damunt 
ba dil. 

Interrogat pei'({ue aluraven tant en lo dit locb pus 
quel veyen indeíTensable e dix que sperans la dita res- 
posta e creens e pensans se ({uel dit Rey qui fo de Cas- 
tella no sabes (jue ells fossen en aquell loch. 

Interrogat con foren devant la praderia de Calatayu 
e esperaren senyal del dit loch o ([ue tornassen les di- 
tes lurs spies quant estigueren a({ui e aturaren acjui 
con paregues ver quels deguessen mes avant sperar tro 
a punta dali'a e al jorn per vcer sils retricn los seu- 
yals o que fosson lorivits aquells I! homens (jue havicn 
trameses. E dix que una gian partida de la nit espe- 
raren sils serio fet lo senyal o si los dits II homens 
tornarien. E veens quels homens no tornaren nc lo sen- 
yal nols era fet torna i cusen a Medes hon foren hora 
dalba c passaren perBellmunt. 

Interrogat pus aquells del loch e alscuns daltreá qui 
eren en conpanyia ab ells les deyen que massa atura- 
ven aqui en lo dil loch de Medes e que noy eren se- 
gurs e que sen anassen perqué no son anaven. E dix 



( 474 ) 
que negun del loch nols en dix res mas que enfre ells 
se deya e entenien que era perilosa la stada que feyen 
aquí empero guardant que per perill a sofrir hi eren 
veriguts speraven la dita resposta e entenen que la res- 
posta haguessen et fossen tornáis atrás en vers Daro- 
cha que inajor perill los fora de tornar depuys en Ga- 
latayu e nqo per tal con leugeranient fora sabuda lur 
retornada per les conpanyes qui aqui eren. 

Interrogat pus no sabien ne presumien que fossen 
senlits con se alunyaven tant de haver la resposta a 
Medes con axi com daltres vegades se eren aturáis a 
Bellmunt no se aturaven a Bellmunt quf es pus prop 
de Calatayu que no es lo loch de Medes. E dix que per 
co con no volien esser tan prop deis enamichs que 
tots dies eren correguts. 

Interrogat a quinya fi trametien les dites escoltes ho- 
ra larda per entrar en Calatayu. E dix que per qo que 
mils e a lur sau hi poguessen entrar e a fi que no fos- 
sen senlits ne vists. 

Interrogat que pus les dites spies trametian a Cala- 
tayu a fi que no fossen sentits e havien per ciar que 
lo die les dites spies foren seniides e vistes per que 
esperaren mes avanl les dites spies specialment en loch 
que veyen que no era defTensable e tant de temps. E 
dix que per go con entenien que poguera esser que a 
la nit fossen entrades en Calatayu e que sliguessen tot 
lo dia aqui e que a la nit seguent isquessen de Calata- 
yu e tornassen resposta e per aquesta rabo los espera- 
ren tant a Medes segons que damunt es dit. 

Interrogat de qui moch primerament go es dells o 



( 475 ) 
del dit Rey que aquest deposant e lo comle Dosona e 
Jos altres qu¡ al) ells eren aqiii se relessen al dil Rey 
qui fo de Castella. E dix que del dit Rey cjui lodimarts 
a nit li'ames una lolra al dit deposant e al dil eonile Do- 
sona ques retessen a ell con cU sahia que a(jui t^ren e 
([ue be veyen que no eren en loch de deíFendre lavors 
aquest deposant e lo comle fereij respondre ab letra et 
alscuns de la vila que noy eren e lo dimecres segtjent 
lo dit Rey trames altra letra al dit loch per un hom 
que havia pres qui era de les scolles del dit loch. K 
veens aquest deposant e lo cotnte (|ue nos podien scu- 
sar trameteren G. Astor del dit loch al dit Rey qui fo 
c que scusas que ells noy eren e axis feu. Empero lo 
dit G. no poth be fer la dita excusado per ^o con lo 
dit Rey lo sopta fort dient que ell sabia de cert que 
aquests eren aquí e axi dix aquest deposant queu re- 
compta lo dit G. a ells con fo tornat. E lavors aquest 
deposant vista la díla letra e hauda la resposta del dit 
G. dix al dit comte e a tots los allres dessus dils que 
un parlit de II se havien a fer o ques retessen o que 
morissen e no prenguessen armes con lo loch no era 
deffensable mas ques lexassen matar. E aqui tots en- 
semps acordaren ques retessen e haguessen aquell mi- 
llor pati del Rey de Castella que poguessen. E de pre- 
sent lo dit comle e aquest deposant tornaren trametre 
lo dit G. al dit Rey e que li dignes de part lur que 
ells eren apparellats de retres ab oerls patis e quels 
trámeles alguna persona ab quin tractassen. E lavors 
lo dit Rey trames los lo ¡)rior de Sent Johan que lavors 
era e puys fo maestre Delcantara Marti López Matheu 



( 476 ) 
Ferraiidez e Johan Alfonso de Xericha los quals parla- 
ren ab lo dit comle e ab aquest deposant los allresqui 
ab ells eren aqui presents. E digueren los díls conite 
e aquest deposanl a aqueils damunt nomenals qui eien 
aqui per pan del dit Rey que ells pus que no eren en 
lo loch ques poguessen deffendre eren apparellats de 
retres e liurar se al dit Rey ab quels salvas vida e 
membres e que nols fes anar per les Ierres del Senyor 
Rey per fer retre castells ne viles. E encontinení 
aqueils del dit Rey qui aqui eren anaren dir la dita 
avinen^a e pati al dit Rey qui fo de Castella et lo dit 
Rey dix que li playa e feune earla sens son noin. E la- 
Yors lo dit deposant e lo dit comte digueren que si lo 
dit Rey no la fermava que ells nos tendrien per se- 
gurs de la dita avinenga sens que son nom noy fos 
solscrit de sa ma. E lo comte anasen ab la dita carta 
al dit Rey per fer la sotscriure de sa ma e Johan Al- 
fonso e lo prior romangueren ab lo dit deposant e lo 
dit prior per resa tro que la dita carta fos fermada. E 
en apres vench la carta fermada e aquest deposant ree- 
bela. E de present aquest deposant e los altres rele- 
ren se en la dita forma al dit Rey qui fo de Castella e 
foren menals davant ell. E ayo íeu lo dimecres hora de 
mig dia. 

Interrogüt quin aculliment feu lo dit Rey al dit de- 
posant e al dit comle Dosona. E dix que del comte 
Dosona nou sab con primer sen ana ab lo dit Rey se- 
gons que dit ha e puys no torna a Medes quant es 
de si malex axi con a presoner e aquest deposant be- 
sal i la ma. 



( '^^" ) 

Interrogat con los son Iiac nienats al rcyal hon tenia 
lo setge de Calatayu quin aculliinent n¡ quina preso 
los fou feta a aqiiest deposanl e al dit comte c ais al- 
tres ne a qiii foren coiiianats. E dix quel dit comleo R. 
e Vidal do Rlnnes foren comanats a Marti López. E 
aquest deposant e frare Artal e G. Diez de Sanldoval 
et Marti Anyis e foren íots ferráis. 

Interrogat si lo dit Rey (|ii¡ (o vench vcsitai- neguna 
vegada ne quantes lo dit deposant. E dix (jue III o IV 
vegades vench veiire acjuest deposant. 

Interrogat sil aparta neguna vegada a parlament ne 
de que li parla. E dix que och e lo pailament era que 
li faes liurar Darocha a son fi'are Felip c a les conpan- 
yes sues qui aqui eren los seus castells e loclis que lia- 
vie en Arago e ques faes son hom e ell farial gran hom 
e li faria gracia e meice. E aquest deposant resposli 
quels difs lochs ne castells del Senyor Rey no li faria 
liurar bel poria alciure majorment con lo dit Rey li ha- 
via promcs que nol ne forsaria axi niatex que per ros 
nos íaria son hom con no faria tan gran malvcstat al 
Senyor Rey e que ell no lin devia consellar. Quant es 
de sos castells e lochs que havia en Aragón aquest de- 
posant per pahor del dit Rey que li dix queu scrivis 
sino que li faria lolre lo cap scrivi quels relessen em- 
jiero no obeyren les sues letres e creent c sabent be 
aquest deposant que tais persones lenien les forses que 
no les retrien. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit Rey fos ab 
lo dit comte ne quantes vegades ne si parla ab ell a 
triáis ne de que. E dix que í)y dir al dit comte que 



í 478 ) 
alscunes vegades hi era esiat lo dit Rey e havia parlat 
ab ell e lo havia ampral que 1¡ faes Hurar Darocha e 
ques faes son hom e que lo dit comte segons que dix 
havia felá semblant resposta que aquest deposant. 

Inlerrogal si sab ne ha oyt dir que slanl lo dit Rey 
de CastcHa qui fo al setge de Calatayu fos trames per 
lo dit Rey e comte Dosona per lo guaidia deis frares 
menors de Calatayu en Cath.dunya ne perqué. E dix 
que be sab que trames hi fo per los dits Rey e comte 
mas no sob ne ha oyt dir perqué hi fo trames mas 
be viu e legi una letra que En Rernat de Cabrera tra- 
metia a son fill lo comte Dosona lo qual li trames per 
un hom de aquesl deposant appellat Pedro en que li 
feya saber que daqui avant no ii scrivis semblants co- 
ses que li havia scrites ne encara li scrivis per neguna 
manera ne rabo perqué no era be seu ne del dit com- 
te e que se imaginas con per raort car per la sua mort 
no era perduda la sua casa pero ques esfor^as be. 

Inlerrogal si sab nes pensa la dita missatgeria que 
feu lo dit Cuardia de que sera ne perqué los dits Rey 
e comle sen desaren de aquest testimoni que ell nou 
sabe ne lo dit comte no lin dix res. E dix que nos sab 
de que era jatse sia que lavors lo comte ho dignes a 
aquest deposant mas no li recorda. Quant es de a^o 
perqué sen desaren de aquest deposant nos sab. 

Inlerrogal si sab ne ha oyt dir quel dit Rey qui fo 
de Castella sen faes anar a iMurvedre lo dit comte Do- 
sona ne perqué ne si de Murvedre fo trames nagun en 
Cathalunya per lo dit Rey o comte. E dix que oy dir 
quel dit Rey sen havia fet anar lo dit comte a Murve- 



( '*79 ) 
(Ire per qo con liavin oyt dir que En Bcrnat de Ca- 
brera era inort. E (1¡\ encara (jiie ha oyt dir que En 
Ramón de Castellbell í'o tran;es per lo dit comle en 
Cathalunya mas no sab ne ha oyt dh' perqué. 

Interroiral si sab ne lia oyt dir quel dit comle Dojso- 
na fos desferrat e tret del alcassar de Xibilia e que 
muñías en lestol (juel dil Rey olim de Castella feu en 
lany prop passat en lo qual pros les IV galees nostres. 
E dix queu oy dir al dil comle Dosona e allres esser 
ver quel dit comte fo desferrat e munla en lo dithes- 
tol desferrat mes que slava en ¿jarda de Marti Anyis 
segons que oy dir al dit comte e a daltres. E que ío 
ab lo dit hestol en lo invasiment de les di les IV galees 
nostres axi con a presoner segons que oy dir. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir que per indúcelo o 
instigacio del dit comte fossen degolláis aquells de les 
nostres IV galees e dlx queu oy dir a molts cathalans 
en Xibilia mes que mes e axi malex oy dir quel dit 
comte havia procurat ab lo dit Rey que havia restau- 
rat Naverso de moit. 

Interrogat si con lo dit comte munla en lo dit hes- 
tol lo dil deposant fo desferrat ne afluxat de preso. E 
dix que no con per algún temps avans quel dit comte 
muñías en lo dit hestol lo dit de[)Osant be ferrat e 
guardat e acompanyal per mes de C de cavall fo tra- 
mes a Tholedo e fo mes en una jaula de ferrat de gros- 
ses forres e mils guardat que no era dabans och en- 
cara que no lexaven parlar nuil hom ab ell. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte apres 
quel hestol del dit Rey qui fo torna en Xibilia fos tor- 



( 480 ) 
nat en preso o si romas ab lo dit Rey anant per la tér- 
ra ab e!l bon quen anas lo dit Rey. E dix que lia oyl 
dir al dit cornte nialeix e a altres molts que lo dit com- 
te no fou tornat en preso lavors ans iota bora ba anat 
ab lo dit F^ey per la Ierra e a cassa con lo dit Rey ana- 
va cassar e cornunament no ses partit dell entro ara a 
la derreria que torna en la Darassana de Xibilia. Be es 
ver que ba oyt dir al dit comle e a dallrcs castellans 
lo dir, deposant qucl dit conite anava ab guardes. 

Interroga! ara con lo dit deposant ib trames de Tho- 
ledo en Xibilia per quina forma hi fo trames. E dix 
que ana be ferrat e be aconpanyat e guarda t con ne-. 
guna bora nos partiren dell CC bomens a cavall. 

Interrogal si faent son cami troba e viu lo dit corn- 
te Dosona. E dix que ocb quel íroba al cami que sen 
anava vers Xibilia cavalcant menys de ferres ab Marti 
Anyis e ab alscuns de Nulos. E lo dit comte passant 
de prop aquest deposant dix li vedat man que nous 
parle mas jo son rescatat C mil florins pero creu que 
no sera res con lo fet va axi. 

Interrogat perqué lo dit comte Dosona ba anat des- 
ferrat e solt per Castella e acoínpanyant lo dil Rey qui 
fo e aquest deposant es slat axi ferrat no guardat. 
E dix que nos sab nen pensa non presumeix res. 

Interrogat si lo dit comte Dosoua ara con lo dit Rey 
era en despossebiment de son regne nc fo tornat en 
preso ne perqué. E dix esser ver quey fo tornat la 
rabo perqué no la sab mas oy dir al dit comle quel 
dit Rey qui fo de Castella bavien mes en suspita quel 
dit cornte volia fogir ab un algutzir seu. 



( '^''^l ) 

IntciTO^at qiiaiUs dios csl(u;li [kos lo dit coinlo p 
feíTat e dix que bo de XIX de abiil tro n IV d(; 
inaig. 

Interroga l si fo desfcrrat e deliiirat de la preso lo 
dit eomte ensemps ah aquest de[)OsaTit e los alti'cs pre- 
soners o avans. E dix que abans be per IV dies. 

Interrognt si sab ne oy dir nes pensava per que ib 
desferrat ne solt lo dit eonite ans que aquest de[)Osant 
ne los altres presoneis. E dix que eren que per (;o que 
traetas ab aquest doposant e ab los altres presoneis que 
volguessen al dit Key qui ib de Castella a ti que is- 
quessen de la preso e que depuys pus quen fossen fo- 
ra faessen obra que sen passassen ab lo Rey don En- 
rich e aytal creu aquest deposant que fos la iutencío 
del comte per la resposta que davall fa lo dit deposaní 
sobre lo interrogatori prop seguent. 

Interrogat si sab quel <lit comte apres que fo solí de 
la^ preso íina la derrera. vegada venguers a la Daras- 
sana ne fahes neguns empramenís a aquest deposaní 
ne ais altres qui aqui eren preses. E]dix esser ver quel 
dit comte apjes^que fo solt vencb un dia a laDaiassa- 
na e empra a 'aquest ^deposant dient li aqüestes parau- 
,les'o semblants en acabamentTeus que yo be presa 
manera ab lo aey de Castella que vos e los altres exi- 
rets de la preso sius votvets c-o^s que li faoats sagra- 
ment e homenatge de valer li e de detfendre la sua 
persona e son regne contra ^toies 'pei'sones e e!l dar 
vos ha bon sou e cavalPe armes e c:o que obs haurets 
e no duptets en res que con siats fora de preso e be 
encavalcats io e vosallres con veureu la host del Rey 

TOMO XXXll. '^^ 



( 482 } 
Enrich passar nos nem a ell. E lo dit deposant dup- 
tant e no fiantse en les páranles del dit comte per co 
con sabia que era anat e stat ab lo dit Rey e que no 
fossen maneres retench se acort e haut acort respos 
que 1¡ plahia exceptat que no valrian ne serian ell ne 
ses companyes contra la persona del Senyor Rey ne de 
son primogenit ne lur bandera ne que haguessen anar 
contra les terres del dit Senyor. E lavors lo dit comte 
li dix que li playa molt e que axiu entenia ell e la- 
vors lo dit comte torna al Piey e foren tots soltáis. 

Interrogat perqué aquest deposant nos fiave en les 
paraules del dit comte ne dava fe a go que tractave. E 
dix que fabia li por que no fos engan o maneres per 
co con lo dit comte era anat e havia seguit Iota hora lo 
dit Rey e per qo ja de algún temps abans aquest tes- 
timoni e lo comte nos tiraven be. 

Interrogat si lo dit deposant e los altres faentslo dit 
homenatge al dit Rey qui fo o al dit comte reebent 
per nom de aquell Rey. E dix que och al dit Rey ab 
cor de no servar lo li. 

Interrogat si preseren lo sou neis fo liurat per ma 
del dit comte. E dix que no mas lo dil Rey dona alba- 
ra al comte que li donassen CCCC mil morabatins mas 
non bao sino CCC mil L deis quals hac aquest depo- 
sant LX mil e alscuns mes avant que no li recorda. 
Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte Doso- 
na fes en la cambra ab lo dit Rey qui fo de Caslella 
ara con sen devia anar e partir de Xibilia e quel aju- 
das a armar. E dix queu havia oyt dir al dit comte o 
jl altres. 



( 483 ) 

Inlerrogat si sab ne ha oyt dir quel dit comte acon- 
panyas lo dit Rey con parli de Xibilia. E dix que no. 

Interroiíat si sab nc ha oyt dir quel dit cornte de- 
manas no haííues líuialgc del Rey don Enrich ne del 
consell de Xibilia. E dix que es ver que hac guiatge 
del Rey Enrich lo qual li procura aquest deposant e 
encara hac seguretat del consell de Xibilia que en lo 
traclament quis feu entre lo dit Rey Enrich e la ciu- 
tat fo lo dit comte conpres. 

Interrogat perqué lo dit cornte demanava los dits 
guiatges. E dix que lo dit comte havia dit a aquest de- 
posant que volia los dits guiatges per go con se dup- 
tava del Rey Enrich qui havia fel alciure En Bernal 
son pare segons que al dit comte havien dit. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir quel dii comte seo 
volgnes fer anar sa muUer e sos infans en Castella. E 
dix que no salvant que oy dir quel dit comte havia 
promes al dit Rey qui fo de metreli un seu fill en re- 
sena per lo dit seu rescat que deya que havia tractat 
ab lo dit Rey. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir que En R. de Gurb 
sia stat en Xibiüa ne per que. E dix que noy sab ais 
salvant que oy dir quel dit R. era stat a Tudela de Na- 
varra e que havia tramesa una letra al dit comte en 
que li feya saber con son pare En Bernat de Cabrera 
era mort. 

Interrogat si sab ne ha oyt dir que Nanlhoni dez V¡- 
vers fos trames per lo dit Rey de Castella ne per lo 
comte Dosona a la Darassana de Xibilia et vescomte 
de yila ab letres del dit Rey e del dit comte. E dix 



( 484 ) 
que oy dir al dit vescomte e alties que Nanthoni dez 
Yiver b¡ era vengut a ell per tractor de son rescat mas 
que no sab iie oy dir si \ench ab letres del Rey e del 
comte o no. 

Inlerrogat si lo dit deposant es slat demanat ne for- 
sat de fer testimoni de aquest fet en Castella en poder 
del Rey don Enrich o dallra persona. E dix que no ha 
fet negun testimoni ne deposicio que sia scrita en Cas- 
tella que aijuest deposant sapia. Be es ver quel Rey 
don Enrich demana aquest deposant de la preso de Me- 
des e aquest deposant li respos que entenia que en la 
dita preso lo dit comle no tingues negun tort mas no 
sab ne coneguS que scscriviy ne aqui bagues negun 
scriva nen feu negun sagrament sino queu dix per sa 
plana páranla. 

Et fuit sibi lectum et perseveravit. 



Die jovis XVII die septembris anno predicto. 



Simón Major de Mallorques de la conpanyia den P. 
do Conomines testimoni jurat et interroga! sobre les 
coses dejus scrites de que sera interroga! dir veritat 
que sapia. E primerament fo interrogat si aquest tes- 
timoni es stat a Bordeu e a Bayona no per quant de 
tenips et dix que och be per XIV meses o entorn e 
que ha tro a XIÍÍ dies que partí de Bayona e stant 
aquest testimoni a Bordeu oy dir segons que dix. 

interrogat quel comte Dosona era stat pros a Bayo- 



( 4S5 ) 
na per lo luayre de la dita ciutat de Bayona et que da- 
quella pieso no ío dclüiirai tro lo Hoy don l*e(iro qiii 
fo de Casieüa fo aquí. E decoiílinenl que aijuell Kcy 
fo a Bayona lo dit comie fo Icxat de la pieso empero 
hac a melre en poder del princep de Gales per resena 
un íiil seu apellal Bernat lo qual encara es per resena 
en poder del dil prineep. 

Interrogat dix en apres que stant aquesl testimoni 
a Bayona viu qiiel dit conite Dosona anava el venia de 
Bayona a Ortes e viu encara quel prineep de Gales ab 
diverses b .rons foren a Bayona et tingueren gran parla- 
ment ab lo dit Bey qui fo de Caslella. E que en aque- 
lla saho lo dit conile cía a Bayona e parlava fort soven 
ab lo dit Rey qui fo e era fort familiar seu et de ses 
conpanyes segons que aquest testimoni viu. E axi ma- 
íex viu quel dit comle convida Marti López e lo come- 
nador e Cabessa de Vaques qui son de casa del dit 
Rey qui fo de Castella et amichs seus e que tols jorns 
aquell comte era en la posada del dit Rey parlant e 
stant ab ell et ab ses conpanyes aytant con stecb en 
Bayona. 

ínterrogat si sab ne ha oyt dir perqué ne per qui- 
na rabo lo dit Bernat esta en resena en poder del prin- 
cep de Gales. E dix que noy sab res mas que oy dir 
quel tenia tro que bagues declarada la queslio que era 
entre lo dit Rey qui fo et lo dit comlc Dosona lo qual 
Rey demanava al dit comte X mil dobles que havia 
dades a ell et a don Pedro de Luna et a vescomte 
Dilla. 



FIN DEL TOMO TRIGÉSIMO SEGUNDO DE LA COLECCIÓN , PRI- 
MERO DEL PROCESO CONTRA BERNARDO DE CABRERA. 



(5; 



^^ ¿ 1 1363 



DP Spain. ArQhiv9 General de la 

12^ Corona de Aragón, Barcelona 
A15 Colección de documentos 

-j^ ^2 inéditos 



PLEASE DO NOT REMOVE 
SLIPS FROM THIS POCKET 



UNIVERSITY OF TORONTO 
LIBRARY