(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Children's Library | Biodiversity Heritage Library | Additional Collections
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "Colección de documentos inéditos del archivo general de la Corona de Aragón"

Google 



This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as parí of a projcct 

to make the world's books discoverablc onlinc. 

It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the public domain. A public domain book is one that was never subject 

to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the public domain may vary country to country. Public domain books 

are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journcy from the 

publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize public domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
public and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to 
prcvcnt abuse by commercial parties, including placing lechnical restrictions on automated querying. 
We also ask that you: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuáis, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial purposes. 

+ Refrainfivm automated querying Do nol send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine 
translation, optical character recognition or other áreas where access to a laige amount of text is helpful, picase contact us. We encouragc the 
use of public domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attributionTht GoogXt "watermark" you see on each file is essential for informingpcoplcabout this projcct and hclping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are lesponsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the public domain for users in the United States, that the work is also in the public domain for users in other 
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any specific use of 
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organizc the world's information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs 
discover the world's books while hclping authors and publishers rcach ncw audicnccs. You can search through the full icxi of this book on the web 

at |http: //books. google .com/l 



Google 



Acerca de este libro 

Esta es una copia digital de un libro que, durante generaciones, se ha conservado en las estanterías de una biblioteca, hasta que Google ha decidido 

cscancarlo como parte de un proyecto que pretende que sea posible descubrir en línea libros de todo el mundo. 

Ha sobrevivido tantos años como para que los derechos de autor hayan expirado y el libro pase a ser de dominio público. El que un libro sea de 

dominio público significa que nunca ha estado protegido por derechos de autor, o bien que el período legal de estos derechos ya ha expirado. Es 

posible que una misma obra sea de dominio público en unos países y, sin embaigo, no lo sea en otros. Los libros de dominio público son nuestras 

puertas hacia el pasado, suponen un patrimonio histórico, cultural y de conocimientos que, a menudo, resulta difícil de descubrir. 

Todas las anotaciones, marcas y otras señales en los márgenes que estén presentes en el volumen original aparecerán también en este archivo como 

tesümonio del laigo viaje que el libro ha recorrido desde el editor hasta la biblioteca y, finalmente, hasta usted. 

Normas de uso 

Google se enorgullece de poder colaborar con distintas bibliotecas para digitalizar los materiales de dominio público a fin de hacerlos accesibles 
a todo el mundo. Los libros de dominio público son patrimonio de todos, nosotros somos sus humildes guardianes. No obstante, se trata de un 
trabajo caro. Por este motivo, y para poder ofrecer este recurso, hemos tomado medidas para evitar que se produzca un abuso por parte de terceros 
con fines comerciales, y hemos incluido restricciones técnicas sobre las solicitudes automatizadas. 
Asimismo, le pedimos que: 

+ Haga un uso exclusivamente no comercial de estos archivos Hemos diseñado la Búsqueda de libros de Google para el uso de particulares: 
como tal, le pedimos que utilice estos archivos con fines personales, y no comerciales. 

+ No envíe solicitudes automatizadas Por favor, no envíe solicitudes automatizadas de ningún tipo al sistema de Google. Si está llevando a 
cabo una investigación sobre traducción automática, reconocimiento óptico de caracteres u otros campos para los que resulte útil disfrutar 
de acceso a una gran cantidad de texto, por favor, envíenos un mensaje. Fomentamos el uso de materiales de dominio público con estos 
propósitos y seguro que podremos ayudarle. 

+ Conserve la atribución La filigrana de Google que verá en todos los archivos es fundamental para informar a los usuarios sobre este proyecto 
y ayudarles a encontrar materiales adicionales en la Búsqueda de libros de Google. Por favor, no la elimine. 

+ Manténgase siempre dentro de la legalidad Sea cual sea el uso que haga de estos materiales, recuerde que es responsable de asegurarse de 
que todo lo que hace es legal. No dé por sentado que, por el hecho de que una obra se considere de dominio público para los usuarios de 
los Estados Unidos, lo será también para los usuarios de otros países. La l^islación sobre derechos de autor varía de un país a otro, y no 
podemos facilitar información sobre si está permitido un uso específico de algún libro. Por favor, no suponga que la aparición de un libro en 
nuestro programa significa que se puede utilizar de igual manera en todo el mundo. La responsabilidad ante la infracción de los derechos de 
autor puede ser muy grave. 

Acerca de la Búsqueda de libros de Google 



El objetivo de Google consiste en organizar información procedente de todo el mundo y hacerla accesible y útil de forma universal. El programa de 
Búsqueda de libros de Google ayuda a los lectores a descubrir los libros de todo el mundo a la vez que ayuda a autores y editores a llegar a nuevas 
audiencias. Podrá realizar búsquedas en el texto completo de este libro en la web, en la página |http : / /books . google . com| 



r 



■■^■p»-»"^^ 



•«■^^v^M 



COLECCIÓN 



DE 



DOGVIENTOS lÉDlTOS DEL IRCHIVO GENERAL 

DE LA 

CORONA DE ARAGÓN, 

PUBLICADA DE REAL ORDEN 
Nft 

SU CRONISTA, 

é» Batarall y Mmmemré, 



TOMO XII. 



22/229 



^ 



^\^' 



V 






J 



.\^ 



\^ 



CENSO 



DE CATALUÑA, 



ORDfilfADO 



EN TIEMPO DEL REY DON PEDRO EL CEREMONIOSO, 



CUSTODIADO Eü EL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN 



.^Cr.B.EXC^X>0 X»JSr .R1SUÍ..C ÓMLXiJSISr 



pMT wm er«Blfl4a, 



D, PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ. 



•~«"20S)O;23^ft^ 



* « • % 



BARCELONA : 



1856. 



, »• 



NOMBREMENT DELS rtíCñS 1»E GATBALUinrA SEGONS LES GOETS 
DE CERVERA , LES QUÁLS 8E GELEBRAREH EH LAinf HCGCLIX 
PER LO S. REY EN PEES TERg (1). 



COMISSIO DE BARCHELONA. 



FOCHS REYALS. 






Fochs; 


Primo citttat de Barchelona»- 


7661 • 


Yila de Sabadel et castell de Rabona 


162. 


Yila e tenne de Terraja* 


228. 


Yila Major. 


U. 


Tagamanent 


12. 


Corro jusa. 


20. 


Fochs de perrochia de Martoreyes qui 





( I ) Este censo forma el registro 4548 de los de este srcbiTO, 5 hemos* 
creido que no seria fuera del caso el darle á luz, después de publicado» 
los repartimientos de Mallorca, Valencia y Gerdefia, por las curiosas é im- 
portantes noticias que suministra acerca de la población de casi toda Cuta— 
lona, á mediados del siglo X(V. 



• • • 

• • • 



■ < • . • ' 



• • •-*,,♦ •• • 

- • ♦ • • • • 



(6) 
cóñtribuexen ab los demunt dits de Corro 
jusa. 5. 

Maherata. 8. 

Corro subirá. 14. 

Cardedeu. 36. 

B^'enguer Annengol de perrochia de 
Seat liarti de Prohensals. 4 . 

Castell de Muncada : del senyor Rey. 56. 

En Payos de parrochia de Santa Eulalia 
de Prohensana del terme de Munbuy. 1. 

Sent Julia de Lissa sobira : reyals del 
dit terme. 2. 

Sent Julia de Polou : reyals. 2. 

Perroquia de Parets. 2. 

Santa María de Galechs. 2. 

Tiana : reyals. 7. 

Santa Coloma de Gramenet : reyah 1. 

Alella: reyals. 4. 



FOCHS ALOERS. 



Primo Castell de Sant Mar^L 5. 

Sent Genis de Gudells. 8. 

Badalona: aloers. 6. 

Premia: aloers. 4. 

Sent Marti de Prohengals: alou. i. 

Sent Andreu de Palomar. 7. 
P. Yerdagiier: qui es les dues parts alou 



(T) 

e la ter^ desgleya. 2^ter9. 

Santa Perpetua de Megoda: alows. 2. 

Serria: aloers« 39. 

Bandada del Espital de Prohensana. 4. 

Bandada des Banyoles: aloers.. 4. 

Santa Creu de Lorda: aloers. 4. 

Sent Jarvari : aloers. 5. 

Perroquia de Sent Barthoineii dea San» 
e Sent Feliu de Lobregat. 11. 

Sent Just des Yers: franquers e aloers». 18.. 



Cornelia : aloers* 


5 mig, 


Bandada de la Mtintanya de Sent Boy. 


2. 


Bandada del Prat de Sejit Boy. 


9. 


Molet: aloers. 


4. 


Canovelles: aloers. 


3. 


Taya: aloer. 


i. 


Palau Solata: aloers^ 


% 


Santa Agnes de Malenya : aloer.. 


i. 


Mertoreyes : aloers. 


2. 


Sent Esteve de Ripollet: aloer. 

• 


1.. 


POCH» DE CIOTADANS. 





Primo Santa Eulalia de Corro Jusa. 3. 

Bemat Canyes de perroquia de Carde- 
deu: de dutada. 1. 

Sent Genis de Gudells: de ciutada. 28^ 
Perroquia de Badalona : de ciotada. 90«^. 
Premia: qui son de ciutada. 13.. 



(8) 

Sent Andren de Palomar: de ciutada. 30. 

Sent Marti de Prohensals : de ciutada. 3. 

Bandada del Spital de Prohensana: de 
ciutada. 18 mig. 

Corro jtissa : de ciutada. 3. 

Bandada Prat de Prohensana da^a. 5. 

Bandada des Banyols : de ciutadans. 5. 

Santa Creu de Lerda : qui son den P. 

Ferriol ciutada de Barchelona. 7. 

Castell de Lorda: qm son den Beren- 
guer de Relat. 19» 

Perroquia de Sent Barthomeu des Sans: 
de ciutada. 14 

Cornelia : qui son de ciutada. 15 mig. 

Bandada de Sent Boy: qui son den Fran- 
cesch Sa Bastida ciutada. 55. 

Bandada de Fonollar: qui son den P» de 
Gualbes. 8. 

Bandada des Prat de Sent Boy: deciu- 
tadans. 28. 

Sent Just des Vers e Sent Feliu de Lo- 
bregat. 36 mig. 

La Rocha: den P. March ciutada. 23. 

Castell de Fells: den Berenguer de Ree- 
lat. 31. 

Vila de Cans: den Francesco Burgués. 43. 

Torra Burguesa. 2. 

Picalquers: den Franson Terre ciutada. 7. 

Quadre de Vallirana: den Ombert de Vi- 
lafrancha. 14. 



(9) 
Gaya e la Pobla den Orta: qui son den 

FransoD Terre. 37. 

Sent Johan des Pi : de ciutada. 24. 

Yalvidrera : de ciutada. 3. 

Quadra de Yilanova: de.micer Guerau 

de Paloiu 9- 

Mertoreyes: de ciutadans. 21 

Santa Perpetua de Mogoda: de ciutada. 2. 

Sent Esteve de RipoUet: de ciutada. 1. 

Castell de Matero : deis hereus de P. de 

Marques. 173.. 

Yila de Molin de Reig e castell de Ciuro. 89. 

Castell de Qa Rocha : de P. A. Marques 

ciutada. i 47. 



FOCHS DESCLEYA S DE CAVALLERS. 



Prima Granoylers. 129. 

Quadra de TaudeH : de cavaller. 4. 

Jacme Pereut hom espars de perroquia 
de Caudell : desgleja. 1 » 

Quadra del Monastir de Gartuxa. 4. 

Fochs de caraller de perroquia de Sent 
Julia Daltura ()o Ramón Sellent hom den 
Johán de Togores. 1. 

Yila Major: desglosa. 40. 

Tagamenmt: desgleya e de cavallers. 16. 

Fochs desgleya e cavaller del terme de 



(10) 
la vilade Sabadell edelcastel de Rahona... 

Corro jusa e sobira: desgleya ab IIU que 
nia de cavaler ab IX fochs desgleya e de 
cavallers de Maherata. 26. 

Gardedeu : desgleya ab I que nia de ca- 
valler. 24. 

Yila dé Caules de Muntbuy : del infant 
En Marti. 123. 

Sent Genis de Gudells: desgleya ab I de 
cavaller. 19. 

Perroquia de Badalona: desgleya. 40. 

Premia: qui son desgleya ab X e mig 
que nia de cavaller. 32 mig. 

Sent Andreu de Palomar: desgleya e ab 
II de cavaller. 71 e ter^». 

Sent Martí de Prohensals : desgleya. 12. 

Sarria : qui son de cavaler lo qual ha 
nom Berenguer Mertorell. 1. 

Sarria : qui son del monastir de Padral- 
bes. 67. 

Sarria: qui son de diverses seny oríes 
desgleya. 14. 

Bandada del Spital de Prohensana: qui 
son desgleya. 28 mig.. 

Bandada del Prat de Prohensana de ^a- 
laygua: desgleya. 13. 

Bandada des Banyols: qui son desgleya. 16. 

Santa Creu de Lorda: qui son desgleya. 8. 

Perroquia de Sent Berthomeu de Sans: 
qui son desgleya a I foch de cavaler. 13^ 



(H) 

Sent Just des Vers de Sent Feliu de Lo- 
bregat: qui son desgleya. 54 mig. 

Cornelia: qui son desgleya. 24. 

Vila de Sent Boy : den Galceran de Ro- 
sanes. 72. 

Bandada de Sent Boy: qui es de la Al- 
moyna de Barchelona. 16. 

Yila de Sent Boy: qui son desgleya. 71. 

Bemat Peraylada hom espar9 del terme 
del castell de Ben^iure. 1. 

Molet: qui son desgleya. 30. 

Castell de Caneyes: de cayaller ab IIII 
que nia desgleya. 30. 

Sent Feliu de GanouUes : desgleya e de 
cayaller. 12. 

Palau daries del terme del castell de 
Monboy: desgleya. 13. 

Sent Feliu de Codines: desgleya del ter- 
me de Muntbuy. 35. 

Sent P. de Bigues : desgleya e de cava- 
lers del dit terme. 31. 

Santa Eulalia de Vohensana : desgleya e 
de cavallers del dit terme. 38. 

Sent Julia de Li^a sobira del terme : 
desgleya e de cavallers. 38. 

Sent Genis de Sámenla e de Sent Ber- 
thomeu de Muncas: qui son desgleya e del 
dit terme. 27. 

Sent Sabastia de Munmajor : desgleya 
del dit terme. 5. 



(12) 

Sent Julia de Palou: desgleya e de ca- 
valler. 37. 

Perroquia de Porets : desgleya. 24.. 

Cerdanyola : de cavaller. 24. 

Santa María de Galechs : desgleya. 4. 

Castell QsL Pera: desgleya e de cayallers. 37. 

Taya : desgleya e de caVallers. 55. 

Tiaiía : desgleya e de cavallers. 41.. 

Santa Coloma de Gramanet: desgleya. 29. 

Alella: desgleya e de cayallers. SSL 

Castell de la Prunya: de mossen Jacme 
March ab IIII fochs desgleya. 32. 

Quadra de la Sentiu : den Berenguer de 
Conit donzell. 14. 

Quadra de Torra Badal: de perroquia de 
Santa Creu de Lorda. 6. 

Quadra de Vallírana : del Prior de Sent 
Cugat de Valles. 6. 

Quadre de Sent Pon^: desgleya. 6. 

Sent Christofol de Bogues: de mossen 
Jacme March ab III fochs desgleya. 34. 

Sent Johao des Pi: desgleya. 27. 

Ramoa Hom de Deu : de Sent Johan des 
P¡. 1. 

Sent Climent: qui es de mossen Jacme 
March. 32. 

Sent Climent: desgleya. 20. 

Val Yidrera: desgleya e de cavallers. 18.. 

Yila de Sent Cugat de Velles. 169». 

Castell de Cabanes: de la Almoyna de 



(15) 
Barchelona* i 1 . 

Sent Julia des Feu : desgleya e de ca- 
Tallep. 8. 

Sent Salvador de Pulinya, 19. 

Palau solata: desgleya. 16. 

Munt Molo : desgleya. 19. 

Quadra de Sentiga: desgleya. 8. 

Quadra de Setiga : de cavallers. 8. 

Castell de Derrius: desgleya e de cava-^ 
Uers. 42. 

Castell de Belloch: den P. dé Belloeh. 24. 

Santa Agnes de Mal Anya : desgleya e 
de cavaller. 7. 

Sent Genis de Plegamans: de cavaller e 
desgleya. 22. 

Castell de Muntornes: de cavaller e des- 
gleya. 65. 

Valí Comdal: desgleya e de cavaller. 17. 

Castell de Set Manat : de cavaller ab XI 
fochs desgleya e I fbch de ciutada. 32. 

Sent Stheve de la Garriga : desgleya e 
de cavaller. 30. 

Sent Fost: desgleya e de cavaller. 12. 

Mertoreyes : desgleya. 25. 

Quadra de Samalus : desgleya. 8. 

Castell de Muntmany : ab III fochs des- 
gleya. 21. 

Santa Perpetua de Mogoda : desgleya. 34. 

Sen Stheve de Ripollet: desgleya. 19. 

Castell des Far den Bernat de Corbera. 78. 



{U) 

Líqa jusa : desgleya e de cavallers. 27^ 

Cavall jusa e sobira: desgleya e de ca- 
vallers. 12. 

Castell de Califa : desgleya e de cava- 
Uer ab I foch de ciutada. 17. 

Santa María de Huyastrell: desgleya. 14. 

Matha de Pera : desgleya. 29. 

Caules des Tarach : desgleya. 4. 

Sent Adria : desgleya. 1 1 . 

Hospital de Gervelo : desgleya. 45. 

Quadra de Cañáis: desgleya. 16. 

Castell de Corbera : de cavaller. 30. 

Yila Daulesa : desgleya. i 10. 

Castell de Rubí : de cavaller. 40. 

P. de Roques : de la perroquia de Rubi 
hom sparc. 1. 

Castell des Papiol: de cavaller. 32. 

Mas Roquer: hom esparg del terme del 
dit castell. 1. 

Santa Magdelena de Splugues: desgleya. 18. 

Castell de Cervello : qui es del infant 
En Merti ad X desgleya. 96. 

Quadre de Torreyes: de cavaler ab 1 
foch desgleya del terme del dit castell. 28. 

Quadre des Soler: den P. March ciuta- 
da del dit terme. 24. 

Quadre de la Palma: desgleya del dit 
terme. 13, 

Quadre de Palaya: de ciutada e de ca- 
valler del dit terme. 33. 



(15) 

Quadra de la Gort: desgleya e de cava- 
1er del dit terme. i 2. 

Yila de Sent Celoni del Spital. 119. 

Sent Yícen^ de Gualba : desgleya. 44. 

Castell de Mutnegre: desgleya e cavaller. 30. 

Barbara : desgleya e de cavaller. 27. . 

Agualada. 1 79. 

Sant Faliu de Cabrera. 59. 

CasteU de Canoves: qui son de ciutada. % 

Perrochia de Caules: qui son den Tur- 
rích. 5. 

Sant Julia de Palou: de ciutada. 10. 

Perrochia de Parets: de ciutada. 3. 

Castell de Sant Margal : de ciutada. 63. 

Castell de Castellar: de ciutada. 48. 

Castell de Sant Yigents Dargentona ab / 

Y fochs Dorrius: del prior de Clara. 81. 

Vila^ar : den P. des Bosch. 77. 

Tiana: de ciutada. 16. 

Santa Coloma de Gramanet: de ciutada. 1. 

Sant Jarvari : de ciutada. 2. 

La vila de Moya. 50. 

Castell de Vilardell. 8. 

En Manent e En Cayenias de Sant Yi- 
cent de Jonqueres. 2. 

Antich Febrer e I altre de Sant Pau de 
Rísecb. 2. 

Suma de tots los fochs de la Ya« 
gueria de Barchelona. 13227. 



* 4 



^ 



(16) 



VEGUERÍA DE LEYDA. 



FOCHS REYALS. 




Primo ciutat de Leyda. 


1213. 


Bell-loch. 


53. 


Alamus. 


16. 


Lesbot^es. 


72. 


La Cugulada. 


4. 


Castellot. 


10. 



Fochs poblats dins lo territori de Ley- 
da quí teñen torres. 5. 

Rufia de la perroquia de Sent Lorene 
de la ciutat de Leyda. 22. 

Sanahuy de la perroquia de Sent Marti 
de la dita ciutat. 26. 

Timinells. 42. 

Almateylles de la perroquia de Sent Lo- 
ren^. 51. 

Yilanova del Picat de la perroquia de 
Sent Gili de la dita ciutat. 37. 

Loch de Yilanova. 18. 

Lo Palau de la Orta. 8. 

Loch Dorrit: reyal. 9. 

Limiana : del merquesat 5 1 • 

Yilanova de Maya: del dit merquesat. 99. 



(17) 

Loch de Gastello de Maya. 10. 

Font Lon{$a. 22. 

Loch Darriot* ?. 

Loch de. Alos del merquesat ab La Nou 

e Matana. 57. 

Loch de Baldemar: del dit merquesat 1& 

Camarasa ab lo seu balliu. 73. 

Lorenc: ea lo merquesat 10. 

Loch de Muntgay. 27. 

Loch de Priya. i3. 

Loch .de Santa Linia; en lo dit Bderqiie*- 

sat * 2a 

Loch de Cubelle^: en lo dit merquesat 8ft. 



FOCHS DE CIUTADANS. 



Primo Loch de Grealo: qui ea den Ber- 
nat Grayla ciutada de Ley da. , & 

Puigvert: del hereu den P. Despeos dé 
Leyda. 1 3. 

Pradell : qui es den Johan Gabrecw ciu- 
tada de Leyda. 9. 

La Torra den Broch: ^i es den Jofre 
de Brassal*ola de Leyda. . 5. 

Mayáis: qui es del honrat En Johan 
Mercer ciutada de Cerago^a (i^ Tortosa). 83. 

Loch de Flix: qui es den Berna tBosch 
ciutada de Leyda (ab Tortosa). 35. 

TOMO XII. 2 



\ 



( 18) 
Mas de Flix: qui es del dit En Bosch (ab 

Tortosa),. 5. 

La PaLma: del dit En Bosch (ab Top- 
^^tosa). a7* 

Loeh dé Peal: den Bertrán des Yall 
ciutada de Leyda. 7. 

Loeh Daltano : qui es dds kereus den 
Johan de Barriach quondam ciutada de 
Leyda. i 9. 

Loeh de Sunyer: qui es deis dits heraus. 1^. 

Loeh de AUbp: deis dits iiereua. 98. 

Loeh de Tabaeh: deis dits hereus. 3. 

Loeh de Rejmat: qui es den P. de Mua* 
tanyana ciutada de Leyda. 10. 

Loeh de Suchs : del dil P. de Muntan- 
yana. 17. 

Loeh de Bertrán: den Francesch de 
Naves. 5. 

MoUarufa : ^i es den Berenguer Moli- 
ner ciutada de Leyda. 30* 

Loeh de Faraoddla: q«i es del dit Mo- • 
liner. i 6. 

Bellfort : qui es den Thcnuis Calbet ci«* 
tada de Leyda. 3» 

Loeh de Soes : qoí es den Francesch de 
Sent Mertí ciutada de Leyda. 44. 

Loeh de Vimpeleeh : qui es den Ben- 
thomeu dé Sent Marti de la dita chilat. 1 7. 

Muntoliu: qui es den Bertrán Navarra 
4Íe la dita ciutat 23. 



. ( 4« ) 
Loch de Yinfaren: qui es den Muntser- 

rat Romeu ciutada de Ley da. i% 

Loch de Lomatra : qui es den Nicholau 
sabater de Ley da. 15. 

Loch de la Torra Grossa: den Domingo 
de Mimtsuar ciutada de Leyda» di. 

Matxarra: qui es de la muUer den A» 
Coriít quondam ciutada de Leyda. ^ 

Trígel : de la dita doüa. 4. 

Muntroig: qui es den Anthoni Masaanat. t6. 

MiravaU: qui es de la muUer den Artiau 
de Riusech ciutada de Leyda. 7. ' 

Puig-gros: qui es de la dita dooa. 9ÍK - 

Loch de MgIods: qui es den P. Jaiier 
ciutada de Leyda. 4 

^Ahnanar : den P. de Carcassona de 
Leyda. U^ 

Lo mas qui es den G. dé Nogales: qai 
es den Johan Marees eiutada áe Ceraf)Ofa 
(ab Tortáse). 3. 

Vilaplana: den P. Arlori ciutada de ' 
Leyda. 8. 

Bena^ent: qui es den G. de Muntohada 
de Leyda. 9* 

Blanchafort: qui es den Juifre de la fira- 
cerola savi. .i& 

Loch de Seat Adria: den P. Cadella. 9. 

Pradell: den Simón de Torres^ de Ley« 
da. 11. 

La Torra de Santa María. SL 



(20) 



FOCH8 DESGLEYA E DE CATALtEftS. 



Primo Loch Daspa : qui es del bisbe de 
Ley da. 15. 

Vallmaaya : del dit biabe. 5. 

Cugulh del monaatir de PoUet, 16. 

La Maoresana: del dit monaalir. 3. 

Sisquela: del dit momstir. lOi 

Loch deis Tonns: del dit monasttr. IL 

Lo Solarac: del dit monastir. 9. 

Loch de la Grange : del abat Desearp. 12. 

Loch Dialbatarra: del monastir de Bon- 
repos. 12. 

La Jonoosa: del abat de Poblet 35. 

Loch de les fieles : del dit monastir^ 12. 

Loch Dalbages: qui es dd. monastir de 
Poblet 12. 

Loch Dalfarras : de la abadessa de Sent 
IlarL 12. 

Loch de Malcoreig: del abad Descarp. 19. 

Juneda ■: qui es del vescomte de Yila- 
mur. 4S. 

Ceros: qui es del noble En Notich de 
Muntchada. 52. 

Itona : qui es del dit noble. 71. 

Vilasecha: del dit noble. 6. 

Loch de Gorfa : del dit noble. 5. 



(M ) 
Loch de £ologer des^leya e de cata- 

Dere. 28. 

Gastelldaseos : qut es del noble En Jac- 
me de PaUars. éS. 

Castellot: qui es del <Ut nofile. 11. 

Castell Darbecha :. d!el dit BOble En Jac* 
me de Pallars. '68. 

Benayent: ée la Seo deLeyda. 4. 

Alcarras: qui es de Mossen Eln Fran- 
cesch Sent Clíméntk. i 14. 

Granyenela : del dit Mossen Francesch. 5. ' 

Montagut : del dit Mossen Franceseh. 80. 

Lardecans : qui es del dit Mossen Fran- 
cesch. aa. 

La Rbcba : qui es del dit Mossen Fraa«- ' 
cescb. 33. 

Granadella : qui es de Mossen P. Moli* 
ner. 79^ 

Torres Beces: del dit Mossen 9. * ' 19. 

Granyana: qui es del dit Mossen P. ' ' 14. 

Boyera: qtii es del dit Mossen P» 40. 

Loch de la Pbbla de la Bella Guarda: 
qui es del dift mossen P. 6. 

Padres: qui es del dit mossen P. Mo- 
liner. 46. 

Mai^alef: qui es de mossen R. Sa Costa. 4S. 

Loch de Vinferre: den'Gerau de Reque- 
sens canonge de Leyda. 6. 

Loch de Alendir: de Mossen G. Beren-r 
ger Dolzínelles. 8.. 



(ií) 

Altea: deis bereus de Mieer Francesch 
Roma. 19. 

Loch de M ont^onk e de la* Foradada : 
deis dits bereus. S9.. 

Loch de Muntclar : áéls dita bei^eiia I i. 

Loch del Ester: deis herens den A. Cea 
Comes de Borriach quondam.* 5L ^ 

Torra Serena: den 6. Berenger Dolzine* 
lies cavaller. 8. 

Gastello de Farfanya: de la Comteasa 
Dni^ell. . iSS. 

Loch de Endani: qiti es den P. de No- 
gueres denzelL 3. 

La TonH deis Homens: qui es den P. de 
Puigvert donadl. i- 

Yila áéí Algerri: de la dita Comtessa. 72. 

Loch del Boix : del Comte Doi^ll. 9. 

Vila Dager : del dit Comtt». 88* 

Loch de Fent de Pon. 18. 

Loch de ^ilanova : del dit Comte. 3. 

Loch de Oreners : den Berenguer Josa 
donzell. 6. 

Loch dé Sent Just: del dit Berenguer 
de Josa. 7. 

Loch dé Milla: del Comte Durgell. 15. 

Loch fle Claramunt: del dit Cofntie; 7. 

Loch de liuntassor; qui es ddi dit 
Comte* . 3w 

Loch Dalberola: qui es den Fluvia. 5. 

Loch de Os : qui es del dit Comte. 54. 



Loefa dé fa Fijguisra: den niifvert dmi* 

lell. 8. 

Loch de Peru.(md al^ ManyaneU t del» 
Johan de Muncada donzelL 19. 
Loch Vilues! del Goaftte DufigelL iO» 
Grealo : del dit Comte. 4. 
Castell de Muntmagastre^ del dit Comnew 96. 
Loch Domers : den P. Claraimnit Don- 
zelL 1. 
Agramunt: del Cornte DurgelL ÍFli 
ClareL ± 
Puigvert: del dit Cemté. 16. 
Ftorejachs: den Befengiter de iotm. 4k 
Ciyes: del dit Berenguer. ^. 
Olióla e W terme: del.dH Cdmie. . i% 
Cabana bona : den Canet. 5« 
Guardiola« , : 3. ' 
Cocto: deis hcreus den P. Duluja. 4. 
Sero: den P. Ramea de Camporellaft»^ (L ' 
Lo DoxMcell: del dit P. Ramón. 11. 
La Sentiu: den Jacme de M^a. i 3. 
Malfeyt : den Ramón Medbuu 6« 
Giutatde Balaguer. 344. 
Ramoneda : den Bernat Torra. . 3. 
Tiarase: del Conite DurgelL . 10. 
Vilapltna: del dit. Coopte. % 
Miralpex : den Giapert de JLilieUes» 3. 
Rialp e la ballia: del dit RtbeRe3« II . 
Perampla ab la baüia : qiü e» dtío Ber* 
nat de Pétamela. 22.. 



(24) 

Taranau : den Ferrer Dabeya. 5. 

ParacoUs: den Jaeme de Meya. 5. 

Lochs de Lu^s e de Levanta: del dit 
Jacme de Meya* 12. 

Gasteltnou : qui es de moaoen Beren*- 
guer Daier. 3.: 

Loch de Bayall. YIIL 

Loch de Cardet VU. 

Loch Disirch. VI. 

BuantSemi. Y. 

Lochs de La Guardia de Xus Ventola 
Vilva Rens Sent Johan de Geroaella XVIIL . 

Loch de Maciveift Dorta de CasteUa e del 
Pont de Suvent XIL 

Tots aquesta son del abat de Laox : son 
en summa. 56. 

Loch de Mercenau: den P. de Torra 
donzelL 3. 

Loch Descallar: del Merques ée Bi- 
lena. 4. • 

Yilaneva de CasteH Pages: del Spital de 
Sent Johan de JherusaleiB. 10. 

Loch Dartesa: del dit SpitaL ^^ 

Loch de Madrona: del dit Spital. 6. 

Loch de UmetUo: del dit Spital. 18. 

Castell de Torres: del dit Spital 50. 

Loch de Urxea: del dit Spital. 5. 

Loch de Gudendl: del dit Spital. 96. 

Calaterra: del dit Spital. 11. 

Loch de Gebut: del dit SpitaL 34. 



(2S) 

Loeh de Corbins: del dit Spital. i9. 

Loch de la Torra de .Maho: del dit 
Spiuü. i± 

Loch de Les Cásese de Corbins*: <{el dit 
SpitaL n. 

. Loch dé La Torra Ferrem de Sagria: del 
dit Spital. li. 

Loch del Canic: del dit Spitál. 2. 

Loch dé Rossello : del dit Spital. 9. 

Loch del Guayre : de la prioreseá Dal* 
guayre. 109v 

Loch de Ratera: de la dita prioressa. 15. 

Loch de Vil«iovii de Sagria: <te la dita 
prioressa. 21^ 

CastellnoU': den P. de Sent ¡Merií. 5. 

Les Case» da Aguilo : del abat Dager. 2.^ 

Loch de La Menla: del dit abat. 7. 

Loch de La Regula: del dÜ abat II. 

Loch de Cas: del dit abat 5u 

Loch de Ceuta: del dit abat 4. 

Loch de Sent Lorenc: del dit abat 4. 

Loch des Comu: del pabordre de Mur. 3. 

Loch de Bellmunt: del «monestir de Po- 
blet 7. 

Burcenich: del dit moiiestn*. 14* 

Loch de Les Ventosos: del Orde del 
Spital de Sent Joban. 4. 

VaMlobera : del abat de Bellpuig. 8. 

Bellfort: del Orde del Spital de Sent 
Johan. ' ' 5. 



(») 

Locfa da Gaten : den Guillem de Munt^ 
ctiada. M^ 

Sauro : qui son den Ramón de Josa. 6*. 

ítem en lo dít looh de Saaro qui son del 
pabordre de Solsona. 7. 

Augem : den Ramón de JFosa. 2L. 

Altes : dea Ramón de Josa. 2*^ 

Mirambell : den fierenguer Qa Costa 
donzelL 2. 

La Portella: del dit Berenguer. 2. 

Castell de Salavert: den Salavert don- 
zelL S« 

Castell Dalmenara : de Messen P. Ra-* 
mon ^a Costa. % 

Castell de Muntale: den Tudella donzell. 1. 

Castell de Tarrasso : de mossen P. Ra- 
món Qa Costa. 3. 

Castell del Mesor: den Berenguer de 
Rib elles. 6. 

Castell de Bellstar: del dit Ribellea. Ai^ 

Castell de La Rápita : de ipadona den 
Cervera. 4k 

Castell de Timonal : dra P. Cortil don* 
zell de la dita veguería. 9. 

Castell de la Saydia: den P. Cortit 
donzell. 7» 

Castell de Filela : den Franceseh Morell 
donzelL 11.^ 

Castell de Yallfogona: den P. Cortit ISt 

Castell de Lineóla : del Cointe DurgelL 30^ 



(27) 

Locfa de PlaDeHes: de Veguería Dagren. 3. 

Castell del Planál den Fexe»: del dit' 
Comdal Durgell. í. 

Puigvert: den Luis de Mur. 2L 

Loch dé Menargues : del Yescomte Dur* 
gell. 42, 

Loch Dalbésa : del Cocote Ihirgéll. 97. 

Castell de Tartareu: del dit Comte. i 8. 

Sunima major deis foohs de la dir 
ta Vagueria de Leyda. 5622^ 



• « 



YEGUERIA DE VILAFRANCHA. 



FOCHS REYÁLS. 




Vilafraocha de Penades* 


453. 


Vila de Cerbos. . 


i37. 


Piera. 


US. 


Gualada. 


179. 


Cubelles. 


i06. 



Castell de Fontrubia e son terme. S5. 



FOCHS DE GIUTADAlfS. 



Quadra de Canyelles: den R. Merquet 



( 28 ) 
eíutada de Barcheloaa. 15.. 

Pujades de Les Cácales ab lo Mas den 
Torra del terme de Piera. 

La Cort Comdal : qui es den R» Pellker 
de Yilafrancha. 1. 

Castell de Gillida: den Francoy Bertrán. d5. 

€asteU de Calafell :: de M icer Gerau de 
Palou. 16. 

Quadra de Rocha Crespa : qui es den G» 
Ledo eíutada de Bárehelona. il^ 

Quadra de Salicrup del terme dei Cas^ 
tell de Sa (íuialtrun: qui es den Bemat 
Merquet ciutada de Barchelona.. 5. 



FOCHS DESGLEYA. E DE CAYALLERS.^ 



Altafidla e Sanou: den Luys de Reque- 
sens. 36*». 

Castetl de ^a Guialtrun: qui es den Gue- 
rau de Sanehuja donzelL 62.. 

Castell Desperaguera : qui es del prior 
de Muntserrat. 51.. 

Castell de llbsqu«fa: qui es del pebor- 
dre del Penedes. 14.. 

Monistrol de Noya : qui es del prior de 
Muntserrat 8. 

Quadre de La Fortesa : de la Almoyna 
de Barchelonai. 5- 



(29) 

Seot Jacme Ces OUveres e Santa Creu 
de Crexa : cpii son del rector del dit loch 
dek quals ni ha YI den Pont Ces Torres e 
lUI reyals. 24 

Castell de Frexa : del pabordve de Sol- 
sona. 15. 

Sent P.^de Riudebirles: del Cardinal de 
SentP. 5a 

Castell de Terrasola: qui es del dh Car- 
dinal. 32.^ 

Loch de M alcavaller e Quadra de Bañas: 
del prior de Munteerrat. 9. 

Loch o quadra del Córner: del pebor- 
dre de Solsona. 5. 

Santa Fe : del archabisbe de Terra^^ona* 1 6. 

Castell de La Granada: qui es del bisbe 
de Barcbelona. 27« 

Perroquia de Sent Cugat Ses Garrtgues : 
qui son del rector del dit loch e daltres 
persones ecclesiastiques. 35. 

Loch de Sent Sabastia: qui es dd Car- 
dinal DagrafuUa. i 4. 

Castell de Avinyo: den March de Avinyo. 24. 

Quadra de Cantalops:4el prior de Sent 
PoL 15. 

Quadra Dórdal: del Espital de Cervello. 7. 

Castell de Franer de Sent P. de Me- 
lanta: qui son del abbat de Sanies Creus. 12. 

Quadra Dalbereda : qui es del dit abbat. 8. 

Castell de Pontons: del dit abbat 45. 



(-30) 

Castell de La Raqueta: del dit nbbat. 5. 

Quadra de Yilaubi: de la Almoyna de 
Barchelona. 11. 

Gayaos: del abbat de Santes Creus. 17. 

Castell de MuDtmell: qui es del bisbe de 
Barchelokm ab V fochs de la Quadra den 
G. Dayguavira donzelL . 43. 

Vila Bódona: del bisbe de Barchelona. 5. 

Castell de Muntornes : de Santes Creus. 30. 

Castefi de Crexell Bara e Roda : del 
Prior de Caserre^ 33. 

Sent Vicens des Calder: del abat de 
Sent Cugat de Valles. 28. 

Castell de Bonastre: del dit abat. AS. 

Castell Dabinyana: del dit abat. 34. 

Loch del Venrell : del dit abaU (>6. 

Santa Oliva: del dit abat. 33. 

Albornar: del dit abat 6« 

Castell de Banyeres: del bisbe de Bar- 
cbelona. 45» 

La Lacuna del terme del Castell de Cas^ 
tellet: del abat de Santes Creus. 15* 

Moja: qui es del pebordre de Penades. 13. 

Sent Steve del Castellot: qui son del dit 
pebordre e den Mas-dovelles donzell. 8. 

Castell de Ribes de cavaller ab I fi>ch 
de la Quadra des Cortey. 35b 

Quadra del Clot del terme de Ribes. 4. 

Castell de Ciges: de la Almeyna de Bar«- 
cbelona. 109. 



(51 ) 

Castell de Campdasens : desgleya. 4 5. 

Castell de Garraf : del prior de Garraf. % 

Castell Delmella: desgleya. 16. 

Perroquia de Santa Margalida: de direí^ 
ses senyors ecclesiasticbs ab XIII de cava- 
Uers. 3& 

Quadra de La Serra de Santa María des 
Pía : qui es de caTaller. 4. 

Parroquia de La Bleda: de Sgleya. & 

Castell de Colbato: de Sgleya. 3± 

Castell de La Guardia des Bruch : des- . 
gleya. 43* 

Castell de Plerola e Quadra d^s Vilar : 
de cavallers ab II fochs de la Quadra de 
Castellet 84. 

Castell de Sobirats : del noble En Ra- 
món Alamañy de CerveHo. 169. 

Castell de Sanit: de cavaller ab lili fecbs 
de la Quadra de Puig Alber qui es de Mi- 
cer Guerau de Palou, 41. 

Castell de Cabrera : de cavaller e Qua- 
dra de Vallbona. 26. 

Castell dé Piachs: den Ramón de Bar- 
bera ab IH fochs qui son del monastír de 
Santas Creus e lili fochs qüi son del Spi-* 
tal de Sent Johan e II de la Almoyna e II 
fochs den Vilafrancha. 21» 

Castell de Sent Marti: qui es del infant 
En Marti ab la Quadra de Vemet qui es 
den Arnau de Vemet. 95. 



( 32 ) 

Castell de Foix ; de cavaller. . 43. 

Mas de Pontons: den Jacme Davioyo 
donzell. -4. 

Castell de Vila de Mager : den Guerau 
de Cervello. . 03. 

Castell de Miralles: den Guerau de Cer- 
Tello. ' 39. 

Castell ^ terme de Querol : de .Mo6sen 
En Ramón Alaniaiiy de Cérvello. 89. 

. Castell e terme de Muntagut:.del dit no- 
ble. 60. 

Castell de Salba: den Bertrán de Galli- 
fa ab II focbs de Yikrdida qui es den Ta- 
merit. 2!2* 

Castell é terme de Seguer: qui es den P. 
de Muntagut donzell. 3. 

Quadra de Puig Loret: den Jaban de . 
Muntagut donzell. G. 

Santa Perpetua. 25. 

Castell de Marmellar: den A. de Vernet. id^ 

Quadra de Címitrells : den Bertrán de 
Califa: 15. 

Ardenya del terme de Muntohu: qui es 
den Bertrán de Califa. 8. 

Quadra de Virgili: den Berenguer de 
Boxados. 0. 

Castell de Secabecbs: de cavaller. 1. 

Torra den Barra: den Berenguer Dolzi- 
nelles. SS. 

Mas den Armengol (nos troba comptat). 2. 



(53) 
Castell de Vespella e terme : den DaU 
mau de Queralt. 33. 

Roda e Bara: del Prior de Caserres. 1& 

Quadra de Bellvey: den Eymerich de 
Bellvey. 18» 

Castell Nou e Esquomal: den Francesch 
de Montbuy. 13. 

Lorenc e Lotger: den Bemat de Tous 
donzelL 22. 

Castell e terme de Castellet: den Blas- 
cho de Castellet 69. 

Castell de Conit qui es den Berenguer de 
Conit e la Quadra de Segur qui es den 
Jacme de Miralpex e la Quadra de Yila*- 
secha. 25. 

Quadra de Sent P. : qui es del prior de 
Cnbelles. 3. 

Quadra de Califa: qui es den Jacme de 
Miralpex donzell. iO. 

Castell de Miralpex: dmk Jacme de Mi- 
ralpex donzell. 14. 

Quadra de Ses Gunyoles: desgleya e de 
cavallers. 19. 

Quadra den Veia e de Adarro: den Ber- 
nat de Castell Bisbal donzell. 6. 

Casa de Jafer. i. 

Clariana: qui es den Riera. 2. 

Olerdola: desgleya e de cavallers. i 2. 

Quadra de Yila de Lops : del comanedor 
de Vilaf rancha. 16. 

TOMO XII. 5 



(34) 

Cástell de ^elma: del Spital de Sent 
Johan. 32. 

CasteU de Claramunt: del Comte de 
Cardona. 53. 

CasteU Dorpi: den Berenguer Sallent 15. 

Homens de Santes Creus poblats en 
terme del dit castell. 6. 

Homens den Bernat de Tous castla de 
Clarmunt 3. 

Homens de Vilanova del Cami : de Mos- 
sen Johan de Muntbuy. 7. 

Quadra de Vilanova Despeya : son den 
Spitles donzell. 5. 

Quadra de Capellades : del pabordre de 
Sent Cugat. 22. 

Quadra de La Torra de Clarmunt: qui 
es den R. de Clarmunt 20. 

Castell de Mediona ab XH foehs de la 
quadra den Gispert de Barbera e ab III 
de la quadra den R. Sa Noguera e ab Y 
fochs de Santa Margalida de Clarmunt 
e ab II fochs de Sent P. de Riu de Bir-* 
les. 88. 

Castell Dodena. 52. 

Castelleuli : del Comte de Cardona. 27. 

Castell de Muntbuy. 41. 



(55) 



rOCHS ALOERS fi FRA^íQUERS. 



Ramón des Ortisn , , ^ « rr 

^ _. „ /del terme de Terra- 

Ramon Venrell: > , o • 

^ ,T « (cola. 3. 

Bertrán Valles: ; 

P. Fabre: \ 

Bemat Fabre: ! del terme de ^anit. 3. 

Bertrán Feliu:; 

Galceran Bertrán: 1 de perroquia de Sent 

Beren^pier Jofre: | Cugat Cea Garrigues. 3* 

P. Soler de Durban: 

Jacme Rossell: 

Harch Alabutz: 

P. Font: 

Francesch F. 

Bonanat Ruvire de Cases:! 

Martines: 1 de perroquia 

P.Massana: ? de Santa Mar- 14. 

P. Tergell: [ galida. 

G. Palau: 

R. Bertrán Gilabert: 

Berenguer Gilabert: 

P. Soler de Cases blanques: 

a Balart: ' 

Clara (nos troba que sia comptat). 



(36) 

Berenguer Cuniy: 

R. Triter: 

R. Brugal: }de Olerdola* 

G. Soler: 

Berenguer de Caldoy: 

Mas de Palams: del terme de Piera. 1. 

La muUer den Bemat Pellicer quon- 
dam : de la quadra de Ces Gunyoles. 1- 

P. Miro de Sent P-: de Sent P. de Me- 
lania. *" 

Francesch Jorda : de Adarro. 1. 

Jacme Gual: j ^^ ^^ p^^roquia de San- 
Francesch Mas: ^ ^^^^ ¿^ j^ gj^ ¿^ 3 
P. Busquet: ) 
Romeu Sans hom espars: dd terme de 

Ribes. ^ 

P. Rossell des \iver hom espars: del 

terme de Cabelles. *• 

P.Guerau aloer áel^ 

mas des Cortal: I 

3 17 ^«, f aloers del terme de 
Jacme des Frexes: \ 

G. Paschal des Masr^^^^^^""^- ^ 

de Canaletes: ' 

G. Garriga: \ 

Berenguer Clariana: /aloers de Castell 
R. Johan alias Jorda: ÍNou e Desgomal. 4. 
R. Johan: ; 

Castell Viy de Panades. 109- 

Lo Mas de Narbones. 4. 

Los homens de SantLoren? e de Salame. 26. 



(57) 

Puig Tinyos; 25. 

Los homens de la Figuerola e del Mas 
Loren^. 17. 

Rocha Mora. 5. 

Lespital de Sant Johan del terme de Ca»- 
teO Viy. 5. 

ítem homenS' sparsos de Sanies Creus 
del dit terme. 4. 



veguería e camp de TERRAGONA. 



FOCHS RETÁLS. 



Cambríls Muntbrío e La Grassa. 197. 



FOCHS DE SGLEYA. 



Ciutat dé Terragona é les faldes sd) lo 
Codony XIIU focbs. i 127. 

Contesti : quí es del archabisba* 199. 

Tamarit e son terme. 51. 

Mimtoliu: del dit archabisba. 41. 

Sa Cuyta : del abbat de Sentes Creus. 40. 

Castell e terme Descomalbou: del ar- 
ehabisba. 14L. 



127^ 



(38) 

Alfolie: del dit archabisba e lo termew 

Alforge LXXVIII. 

Les Borges XX\II. 

Ríudecols \III. 

Los Bayns X. 

Lo Domenge IIIL 

Yilabela : del archabisba ab II fochs de 
Pedros. 45. 

Yilalonga e Puig Dolfi : de mossen Be- 
renguer de Requesen e de Montoliu. 40. 

Yilay^rt: del archabisba. 51. 

Riudons: del archabisba. 172. 

Peralta e Renau : den Muntoliu cava- 
Uer. 8. 

Morell: den Jofre des Prats donzell. 8. 

Gaudels Pobla de Mafumet ePerafort: 
de cavalkr. 19. 

La Maso: desgleya. 6w 

Munt Roig : del archabisba. 68. 

Guarda Mar : desgleya. 6. 

Molnas: den Muntoliu cavaller. 4. 

Alcoyer: del archabisba. 256. 

Yila de Vals : del archabisba. 399. 

Reus: del camerer de Terragona. 356. 

La Selva Albiol e Burguet: del pebor- 
dre de Terragona. 319. 

Castell des Castlar: den Guerau de Que- 
ralt. 78. 

Yinyels: del archabisba. 25« 

Senta María del Pía: del archabisba. 58. 



(390 
La Pobla des Caudell: del dil atrcha^ 

bisba. ± 

Quadra de Ferran: den A. de Ribes«. 4. 

Puig Palat : del Espital de Sent Johan. 22. 

AbraBoi: qui es del bisbe de Barche^ 
lona. 39* 

Alio: qui es del pabordre de Terragona. 33. 

Valmol : del comte de Cardona. 54. 

Torrelles: del dit comte* 4. 

Casa Fort : dea Francesch de Monlboy« 5. 

Nuyes: qui es de Mossen Bernat de 
Foix. 20. 



veguería de MONTBLANCH. 



FOCIIS DE SGLEYÁ E CAVALLERS* 



Vinbodi: del Monestir de Poblet 78. 

Yinaxa : del dit Monestir. 58. 

Vila de Torres: del dit Monestir. iO. 

Fuleda: del dit Monestir. 31. 

Olmels : del dit Monestir. , ^3. 

Muntblanquet: del dit Monestir. i 3. 

Sanam : del dit Monestir. 12. 

Figuerola: del dit Monestir. 1& 
Castell de Pena Freyta de Miramar: del 

dit Monestir. i 7- 



(40) 

Yerdu : del dh Monestír. 128: 

' Rocha Laura: del Monestir de Yalbona* 19. 

Olmels de Na Gaya : del dit Monestir. 47. 

Rocha Fort: del dit Monestir. 21. 

Loren^: del dit Monestir. 10. 

Yila Mayanor: del dit Monestir. 17. 

Munt Esquí e Sant Sperit. 17. 

La Guarda des Prats : del abat de San- 
tas Creus. 50. 

Pont Dermentera: del dit abat. 27. 

Gualech : del bisbe de Yich. 20. 

Bellianes: del pebordre de Terragona. 17. 

Rochafort: den Dalmau de Queralt 46., 

Ciutadila: den Gisperto de Guimera. 96. 

Geumons: den Bernát de Boxadors. 14«. 

Les Piles : den Bemat de Boxadors. 19.. 

Savella : del dit Boxadors. 29* 

Pontills: den Guerau de CerveHo. 48.^ 

Santa Perpetua: del dit Guerau. 25. 

Yal Espinosa: den A. de ^ervello. 15. 

Yal Clara e son tenne: qui es del abat 
de Poblet 28. 

Yaloséll: del dit abat. 61.. 

Sent Marti de Malda: den R. Dongleola. 3^ 

Sámenla: den G. de CerveOo. 5. 

Malda: del comte de Cardona. 35. 

Maldanell: del comte. 5. 

CervoHes e La Fumada : del abat de 
Poblet. 21. 

Cervia de Madona: den Acart de Mur* 17. 



(4t) 

Castell del Albi : de la dita dona. 63. 

Todos: que es del monestir de Poblet. 3. 

Barbara; de la Orda del Espital de Sent 
Johan 88. 

Ollers. 6. 

Apiera : de la dita Ordá. 34. 

Pasasnant : de la dita Orda. 19; 

Glonera: del dit Espital. 12. 

Biure: del dit Espital. 18: 

Val Vert: del dit Espital. 9. 

Lo GoguU : del dit Espital. 6. 

Muntbruns : del dit Espital. 4. 

La Spluga de Francoli jusana : del dit ' 
EspitaL 58. 

La Spluga de Francoli sobirana: del dit 
Espital. 49: 

Bellianes : del dit Espital. 3i. 



FOGHS DE CIUTADAIfS. 



Lespluga Calva: den Gabriel Conesa. 42: 

Loch de la Sala : den Muntanyana de 

Leyda. » 8. 

Beltay: den G. Janer. 17. 

Solivella : den Macia Massaguer. 55. 

Lo Rach: den G. Janer. 17. 

Sa Cirera: del dit G. 13. 



(tí) 



rOCHS REYAtS. 




^a Reyal. 


191. 


Cabra. 


50. 


Fores e Lavella e lo Foneyll. 


ill 


Conesa e Salayem. 


^m 


\ila de MuntUanc. 


457, 


Rojals del terme de Muotblanc. 


24. 


La Val de Ladrons del dit terme: 


5. 


Blanchafort del dit terme. 


66. 


Blanchaforti. 


30. 


Loch de La Illa del. dit terme. 


28. 


dastell de Clara. 


5. 



COMISSIO DE TORTOSA. 



FOCHS REYALS. 



Primo eíutat de Tortosa. 991 

Terme de la Ciutat. 

La orta de la pertida Darenes qui va 
tro a la Porquería. 17» 



(43) 

nía e los Olí» quí son déla lo pont. 26. 

Masos de Solso ab la ribera qui va tro 

a la ciutat. 8. 

Loch de Mihanes. 6. 

Loch de La Galea. 12. 

Loch de Godayls. 16. 

Loch de Marrades. . 4* 

Loch de Carescai. i 8» 

Loch de Adro ver. iO. 

Loch de Xerta. 50. 

Loch de BenifelleL 18. 

Loch de Tivenig. , 5. 

Loch de La UUzína. 5. 

Loch del Alentar* 7. 

Loch de Custuma* 14. 

Loch de Bassa de CanalL 3. 

Mases deis Malorquins. 3. 

Mases de les Barraques. 4. 

Loch de Yin Axarob. 3. 

Loch de La Fuyola. 19. 

Loch de La Font del Paralo. 53. 

Loch deis Garídlles. 8. 

Loch de Gamarles. 4* 

Lo de Buriagenia. 3. 

Mases qoi son en la ribera prop Den- 
posta. ' 4. 

Loch de Amposta. 46. 

Fochs de la Orta de Punpi tro a Ti-* 

Tanig. 29. 



(i4) 



FOCHS DE GÁTALLERS» 



Primo loch de Caries: quí es den P. 
Sent Manat donzell. 37. 



FOCHS DE CroTÁDÁNS* 



Loch de Pauls : qui es del honrat En 
Ramón des Puig ciutada de Tortosa. 33« 



FOGHS DSSGLEYA. 



( Son en la Castelenia» ) 

Camenaduria de Miravet. 

Primo loch de Resquera. 20» 

Loch de Genestar. 10. 

Loch de Mudefor. 8. 

Loch de Algas* 13. 

Loch de Les Pinyeres. 33. 

Loch de Batea. 94». 

Poblé de Yilabona. 16. 

Loch de Corbera. 80» 



( *5) 

Loch de Miravet 34. 

Loeh de Benicene. 31* 

LochdePinelL 35. 

Loch de Salvaterra* N^chiL 

Loch de Gandesa. 152. 

Comanadoria DorttL 



Loch de Prat de Gomte. 


2a 


Loch de Bot 


33. 


Loch Dorta. 

1 


81. 


Loch Dames. 


65. 


Loch de Ferres. 


± 


Loch de Caseres. 


8. 



Comenedaria Basco. 

Primo loch de Barrans. 4. 

Loch de Ribaroja, 17. 

Loch DaAco. 45. 

Loch de Gamposerius. 14. 

Loch de La Faterella. 66. 

Loch de Yilalba. 82. 

Loch de Yinebre. i& 

Loch de La Torra den Spanyol. 8. 

Comanedoria de Ull de Cena. 

Pruno loch de UU de Gona. 259. 

Loch de Ganar. 59. 



(46) 

Loch de Les YentaTls. 14w 

Loch de Les Ferragenals. 12. 

Loch de La Cinia. 39. 



VEGUERÍA DE TARRAGA. 



FOCHS KEYALS. 



Primo Yila de Tarrea. 195. 

Villa Grassa. 60. 



FOCHS BE CICTADAKS. 



Palau Danglola : qui es de Mí^er P. Sa 
Calm. 22. 

Loch. de Cidamunt qui es del dil Mi* 
9ep P. 32. 

Loch de Fogat: den Macia Massager ciu- 
tada de Barchelona. 3. 



FOCHS DESGLEYA £ BE CAYAIXERS. 



Primo Quars: del Comte DurgelL 49. 



(47) 

Gnnil: den Paschal Loren^. 4. 

Loeh de Figuerosa: del pabordra de Sol- 
sona. 5. 

Prexana : de la abadessa de Yalbona. 57. 

Axades: de la dita abadessa. 13. 

Engleola: del noble En Berenguer Dan- 
gleola. 111 

Munt Argull: den Riusech donzell. 3. 

Belver Uxa Fava e los Alberchs: deis he- 
reus den Dalmau de Mur. 21 . 

Munt Roíg: deis dits hereus. 16. 

Castell de Bolidor : den Monsenis don- 
zell. 5. 

Castell de Clares Yalls: den P. Mola 
donzell. 5. 

Miralcamp: del noble En Berenguer Dan- 
gleola. 14. 

Corbella: quí es den G. Sa Corbella don- 
zell. 

Guimera: de mossen Bernat de Pinos. 174. 

Lfoch des Tajadell : de la Órda del Es- 
pital de Sent Joban. 2. 

Loch de Belpuig : del noble En Ramón 
Dangleola. 36. 

Loch de Mor: del dit noble. i. 

Loch de Soana : del dit noble. 4. 

Castell nou de Ceana : del dit noble En 
R. Dangleola. 25. 

Loch de Colmes: qni es del noble En Ra- 
món Dangleola. 24. 



(48) 

Yilanova: qui es del dit noble. 35. 

Loch de Muntperler : del dit noble. 3. 

Loch de MoUeru^a. 30. 

Loch Dalfadarella. 16. 

BellforL 3. 



Suma major deis fochs de la di- 
ta Taguéría de Tarrega. 



VAGUERIA DE CERVERA, 



968. 



FOCHS REYALS. 




Primo Vila de Cervera^ 


485. 


La Yila des Prat» de Sagarra. 


93. 


Copons. 


54. 


Yeciana. 


9. 


Sadao e Riber. 


26. 


Guardia Paloaa. 


7. 


Munt Manen. 


19. 


Sent Marti de Sgleyoles: 


10. 


Yeitos de la ribera de Cervera. 


13. 


La Paladella. 


6. 



FOCHS DE CIUTADANS. 



Castell de Muntcortes: den Lombart 



(40) 
de Cervepa. 3. 

Munt Leho : den G« Carboners cíutada 
de Barchelooa. 15* 

Loch de Saranyo: den Muntsuar de 
Leyda. 3. 

Qaadre de Saguer: den Francesch des 
Camps. 5. 

Brien9o: den G« de Carboners de Bar* 
cheiona. 7; 

La Cardosa : den R. P. de ^ervera. 11* 

Palamos: den G* Riquer. 3. 

Loch de Riquer: qni es den R. de Ri- 
quer. 2. 

Loch de La Mora: dea Jacme Ferrer. 4. 

Castell den Sent P. Daguilo : den Fran- 
cesch Sagrera de Golada. 6. 

Hont Paho: en qui ná I den Bertrán des 
Yall e III del paborbre de Sent P. de les 
Arquells. 4. 

Castell de Rabinat: den Berenguer de 
Castellet 151 

Puig Tornw: áent Bort de Gravalosá de 
Manresa. 6. 

Escars: den Pons de Yilalonga. 8. 

Loch de Pomar: den G. de Carboners 
ciutada de Barchelona. 8. 

Tudola : qui es den P. de Oldomar de 
Barchelona. 24. 

Loch de ^a Cruillada: den Jacme des 
Valí. • 5. 

TOMO \II. 



(30) 



FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLEKS. 



Primo Guaver: dea Guerau de Qneralt. 9. 

Palarolls: del dit Guerau. 21. 

Biura. 1. 

Robíola e Sa Calsada. 1. 

Sen! Antoli: den Guerau de Queralt. 18. 

Timor: del dit Guerau. 5. 

Muntfa: deo Berenguer de CoDcbabeUa. 4. 

Tordera: den Bemat Sa Cirera. 1. 

Taylada e \ilalla: den R. de Caldea 
donzell. 10. 

Castell Dargensola: den Berenguer Dstf- 
gensola donzell. 36. 

Castell de Santa María : deis hereus 
den Guerau Duluge. 2. 

Segur de Vila Majer: dea Hatheu de 
Caldes donzell . 22. 

Loeh de La Rabasea : qui es deis he- 
reus den R. Duluga. 8. 

Uluja sobirana: d^ü R. Duluge donzell. 11. 

Castell de Tora : dd comta de Cardona. 50. 

Castell de Ceguda: del dit compte. 9. 

Castell de Bitfret: del dit comte. 9. 

Lo Lor: den Berenguer de Copons. 7. 

Bellvebi de M^ : den Verges donzell. 18. 

Frexenet: desgleya e de cavallers. 8. 



(51 ) 

Bellyehi: qui es den G. Sa Cirera don- 
zell. 14. 

La MaD resana: qui es den Bernat de 
Massina janaros. 16i 

Loch de Puig de Maguer: qui és den 
Muntfalco donzelL 4. 

Castell Nott Duluja: den P. Duluja don- 
zelL 10. 

Castell de Pinos: den Ramón de Pinos. i3i 

Pluvia e Tapióles: den Berenguer ^a 
Costa donzelL 22. 

Talayera e Pavia : den Johan de So. 25« 

Guardiola : den Ramón Talamancha. 4. 

Quaraltil: den Galceran de Yergos don- 
zelL a 

Sent G. prop la Rabassa: qui es.den G. 
Sa Cirera. 4. 

Santa Fe: den Barlliomeu de Fanchs. 10. 

Tudela e Carras: den Galceran Diüuge 

doDzell. 10. 

Qa Goda: den Maymo ^a Cirera. 4. 

Clariana : del dit Máymo. 1 7. 

Munt ArguU: den Dalmau de Queralt. 10. 

Raurich: del dit Dalmau de Queralu 13. 

Sistero: qui es den Arnau de Verdu. 4. 

Sent P. Sa Levinera : den R. de Boxa- 
dors. 23. 

Rubio: den Bernat de Boxados. 37« 

FonoUeres: deis hereus den Guerau ^a 
Torra. 5. 



• (52) . 
Canos : tieü Gueraulich ^a Torra don** 
zell. 4. 

Vila Major. 

Senta Coloma de Queralt: del noble En 
Dalmau de Queralt. 16i. 

Castell de Queralt: del dit noble. 37. 

Castell de Aguilo ah la Quadra de Munfr- 
fret : del dit noble. 39. 

Munt Palau: den R, Doluge. iO. 

Loch del Stor : den G. de Aguilar. 10. 

Sent G. des Lor : den G. Sa Cirera. il. 

Loch de Bordell. 5. 

Yalmanya: qui es den Berenguer de 
Rajadell. ia 

Ulugejusana: den P. Duluge donzell 
ab III fochs de Santas Creus. i 2, 

Munt Squiu : qui es de P. de Gaver. 2. 

Quadra de La Rocha : den Daimau de 
Queralt (nos troba ). 

Castell de Boxadors : den R. de Boxa- 
dors donzell. 1& 

Yergos Guerrajat: den R. Doluge don- 
zell. 9. 

Salent: den Guerau de Sanafauge donzelL 5. 

Lundars: de pabordre de Sent P. des 
Arquelles. 3. 

Vila Grasseta : del monestir de Sanctes 
Creus. 18. 

Muntoliu : del dit abat de Santas Creus. 28. 

Loch de Sent P. Sa Cruilada: del coma- 



(S5) 
Dador de Rodes. 3. 

Porta España. 

Rocha Mora: del prior de Bfunt Serrat 13. 

Belmunt : del dit Prior. 8. 

Savit de Bordelk del prior de Munt Ser- 
rat e dea P. Ferrer e daltres. i«^ 

Loch de Carbesi : del dit Prior. iO. 

Solanelles : de la abadessa de Yaldaora. 7. 

Ses Conamines : del abat del Stany del 
terme de Castalia (nos troba). 3. 

Los Albarellst del prior de Munt Serrat 
(qos troba). i 1 . 

Sent P. dek Ar^piells : del pabordre ' 
deis Arquells. 6. 

RiudoYelles : qui es de la abadessa del 
Padregal. 4 

Rubia e Altadil : de Sent Anthoni. 3. . 

Locb de Sent Sapulcra: de Abad de San- 
tas Creus. 2. 

Loch Dalta Riba: del dil abat. 4« 

Malgrat e Pruinosa: del pabordre de Sol- 
lona. 16. 

Lo Far : del dit pabordre. 2. 

Comabella : del dit pabordra. 3. 

Has de La Portefla (nos ^oba). i. 

Loch de Granyanella: del abat de Po* 
blet 9. 

Sent Domi : qni es de la abadessa de 
Valldaura. ' &. 

La Vespi : desgleya e de cavallers. . 6. 



(64) 

Portell : del pabordre de Solsona. 7. 

Yiver: del dit pabordre. 3. 

Torra Feyta: del biabe Durgell. 14. 

Nial : del capitel Durgell. 2. 

Sent Merti de la Plana: del capítol 
Durgell. 5. 

Guissona: del bisbeDorgéU. 70. 

Sanahu^a : del dit biaba e la baúia de 
Sanahuja ab Paloll 104. 

La Torra den Bort: desgleya (nos troba). 3. 

Sent P. des Yim : del prior de Santana 
des Prat. 6. 

Agramuntell: qni es del abat de Santas 
Creus. i2. 

(iastell de Miralles: desgleya. 13. 

Sent Galart e Figuerola: del abat de San- 
tas Creus. 12. 

Loch de Contrast: desgleya. 4. 

Pujalt: del comle de Cardona. 35» 

Ondara: qui es den Pons de Correga. & 

La Torra den Portella : den Johan ^a 
Portella. 3. 

Castellde Jorba de Jorba: deo R. de* 
Castell Ouli donzell. S& 

^a Rocha del tenne Daguilo : den Gal- 
ceran de Miralles donzell. 6. 

Castell de FiloU: del comte de Cardona. 1 7. 

Quadra den Ramón de Massons donzell. i. 

Calaf: del comte de Cardona. 63. 

Lo Vilar de perroquia de Yeciana : den 



(85) 

Hatheu de Caldes. i . 

GasteU de Calonge: del comte de Car- 
dona. ' 18. 

Gastell de Mirambetl: del dit eocnte. 7. 

Castell de La Mol^Matdel dit eonte. 9K. 

La Seu DurgeU. 230. 

Tost: del capitel Durgell. 26. 

Lato: del dh capitoU 7. 

La Coma Denabives. 8. 

Arcedo. 6u 

Nabinera. 8. 

Loges. 7« 

HantFerrer. ift» 

Trixeo. 33. 

Hostaran. 30. 

Gavarra. $. 

Perroqiiia de Laorto. 15. 

Mars. i4« 

Adaral, 9. 

Lavan^a . 35. 

La Mora Comdal. 0. 

Fomols. 16. 

Gomalana. 5. 

Asfa. 5. 

La Loaa: v 

Temes: 

Apcevol: \ ¿el bisbe Durgell. «4. 

Agunrri: 

Pía de Sentís: 

La Valí Dorques: 



(56) 
Issona. 50* 

Munt Cía. 28, 

Mas Sa Clasio de perroquia deis Prats 
de Sagarra: den Gdleeran de Caldes. i. 

Grenyena: del Orda del Hospital de Sent 

« 

Johan. 52: 

Muntornes : del dit Hospital. 29. 

Mas de Bondia : del dit Hospital» 19. 

Lamenla : del dit Hospital. ()i. 

Segura : del dit Spítal. 21. 

Lalbio e la Torra Dalbio: del dit ^ital. 40. 

Capestan: del dit Spital. 6. 

La Guardia Lada: del dit Spital. 32. 

Porqueri^es: del dit Spital. i2l 

Castell Nou de Porchariges : del prior 
de Montserrat 7v 

Guardia Palosa : del dit prior. 2. 

Quadrá anomanada dins la perroquia de 
Sent Merti Desglayoles. 2. 

Loch de Amoros : qui es del camarer 
de Solsona. 4. 

La Morana : den R. ^a Cirera. 9. 

RibelleS e lo terme: den Gispert de Ri- 

bellos. !• 

Guardiola : del dit Ribelles. S^ 

Yilalta : del dit Ribelles. ± 

La Oltsina : del dit Ribelles. 4. 

Ribelles. *• 

Falchonera. ♦• 

Pujol. 2. 



(57) 

Yila Nova de \atdoria: den Berenguer 
de Cardona. ^ • 19. 

Ponts e son termer del comte Durgell. 65. 

Torra Btancha: den Galeeran de Toraya. 4. 

Bertrán Busco: den P. de Falcons. i. 

Biosca : den Bemat de Camporrells. 36. 

Garram : den Galcéran Duluya donzell. 5« 

Grassar den Garau Dol«ge. 13. 

Concha Bella : del dit Guerau. 10; 

Espaylargues : den Johan de Concha 
Bella. 14. 

Paylagalls : del dit Johan. 10. 

Yila de Cardona e la batlia daquella: del 
comte de Cardona. 249. 

Castell de Matha Margo del dit comdat : 
es de mossen Paguera. 14. 

Castell Salen: de mossen R. deYilalta. 5. 

Castell de Maya: que es del dit mos- 
sen R. 8. 

Quadret den Jacme Suria donzell. 2. 

Perroquia de Cárgala e Frigols. 8. 

Castell e perroquia des Pujol de Planers: 
es den Johan des Pujol donzell. 6. 

Castell de Querol : den Johan des BruU 
donzell. 3. 

Castell de Clariana: del dit Johan. 6. 

Castell e perroquia de Capollat e la bat- 
lia daquell. 40. 

Castell e perroquia deCastello: del com- 
te de Cardona. 35. 



(58) 
Perroquia de Coma: del dit comte. 2f^ 

Batlia e perroquia de Yall de Lort so- 
bira: del dit Gomte. 33^ 

Castell de la Pedra : del dit comte. 21*. 

Castell de Castell Tort e perroquia de 
Tort : del dit comte. SO. 

Castell de Siquer perroquia de Linars: 
del dit cointe* 29» 

Castell de Ladurs: del dit comte. 10. 

Castell e perroquia de Jovals: del dit 
comte. 5. 

Castell de Montpolt: qui es den G. Gue- 
rau. 4. 

Castell de Terrassola: qui es den Fran* 
cesch Sa Torra donzell. 5. 

Castell de Clara: lo qual es den Albert 
de Pinos. 6. 

Castell de Lobera: del dit senyor, SO» 

Castell de Dodeny : den R. Sola de Sol- 
sona. 13. 

Yila de Solsona: del dit comte. 2i2. 

Castell des Torrents: den Amau Dalta 
Riba. 5. 

Castell de Castellar. 6. 

Castell de Rayner: qui es del dit comte. 28.. 

Castell de Sen Climens: del dit comte. 4. 

Castell de Solsona : del dit comte. 13.^ 

Cambrils de Aljuya : del dit comte. 23L 

Quadre de Peracamps : den Font Star 
del dit comdat. 4» 



(89) 

Castell <Je Canalda: qui es den PreBtadir 
de SolsoDa. 10. 

Castell de Miravet: del dit comte de 
Cardona, 5. 

Castell de Linera: del dit coaite. 12. 

Castell de Lobarola: den Jacme ^a Ci- 
rera. 30. 

Castell de Yalforosa: den R. Brull. 24. 

Castell FoUit den Riabragos: del dit 
comte. 47. 

Castell Derdevol: del dit comte. 36. 

Castell de Fontanet : del dit comte. 4. 

Castell Ferran: del dit comta 11. 

Castell Divorra: del dit comte. 25. 

Castell.de CUret: del dit comte* 8. 

Castell de Sellos : deis hereus de Pinos. 6. 

Quadra de Matha de Porros: den G, Cor- 
rege. 3. 

Castell de Munt Falcho: del dit comte 
de Cardona. 10. 

Castell de Torreja: del dit comte. 33. 

La Clusa: del bisbe Durgell. 3. 

Aguilar. 3. 

Lo Mas de Socarráis: de Sent Ponf. 1. 

Guardasmens : del dit bisba. 3. 

Yila M^or: del cajpitol Durgell. 3. 

Ratera Ratera: del rector de Tauladells. 1. 

La Fignerosa : del pabordre de Solsona. 5. 

Talam : del dit pabordre. 4. 

Claret: de capella. 3. 



(60) 

Osso : del dit bisbe. f 5^ 

Rochaberta : qui es de I capella Dagra- 
muqt 2. 

Gerp : del dit pabordre de Solsona. 28^ 

Gauter: del prior de Gauter. 4. 

Paupa : del dit pabordre; 3. 

En Ribera del castell de Jovals: es de 
Santa María de Solsona. i. 

Rallia de Lona e de Terrassolar del pa- 
bordre de Solsona. 4. 

Ballia de Muntpolt : del dit pabordre. 2. 

Castell de Naves : del dit pabordre. 27.^ 

Perroquia de Timoneda: del dit pa- 
bordre. 6. 

Castell de Basorar del dit pabordre. 7. 

Quadre del dit castell: del dit pabordre. 3. 

Castell DoIíds : del dit pabordre. 13: 

Castell de Osta Franch: del capitel Dur- 
gell. i3. 

Castell de la Guardia: del Spital de Sent 
Johan. 9. 

Castell de Comabous: del abat de Po- 
blet. 9.. 

Castell de Barbens : del Spital de Sent 
Johan. 15. 

Castell Divars : del capitel Dui^ell. 4. 

Castell de Tarros: de la abadessa de 
' Santa Cilia. 3.. 

Castell de La Fdiola : del monesUr de 
Poblet. 5. 



(«I ) 

Castell de Buldu : del dit monestir. 6. 

Gastell de Clara: del abat de RipoU. i 8. 

Casítell de Les PláBjelles: del Spital de 
Sent Johan. 8. 

La Torra den Arau: del prior de Gauter. i « 

Gastell deis Archs: del abat de Bellpuig« S. 

Gastell de Bellcayre: del abat de Po- 
blet. 4. 

Gastell de Belvis: del capítol de la Seu 
de Leyda. i 8. 

Gastell de Termens: del Spital de Sent 
Johan. i 3. 

Loch de Portella: de la abadessa del 
Cayre. i 3. 

Loch Ae Campordls : del abat de Bell- 
paig. 4. 

Gastell de Les Ayellanes: del abat de 
Bellpnig. 18. 

Vilanova: del dit abat i 3. 

Aleay de perroquia de Sent P. Calar^ : 
del abat de Cardona. 3. 

Loch de Sent P. Calars: del dit abat 2. 

Gastell de Conil : del dit abat. 7. 

Gastell de Durfor: del dit abat 3. 

Gastell de TaltauL 26. 

Gastell de Puig de Maguer: de la aba- 
dessa de Berga. 4. 

Gastell nou de BasUa: del bisbe Durgell. 6. 

Castell de Tous. 33. 



{(») 



veguería de manresa de berga e 

BERGADA- 



FOCHS ]>ESGLEYA E DE OWALLERS. 



Castell de Cohaner: desgleya. 2. 

Castell de Caserres: de diverses per- 
sones. 13. 

Perroquia Da vía : desgleya. 13. 

Perpoquia de Feírerons: desgleya. 6. 

Castell bell: den Jacme des Far. 38. 

Castell de Gaya : de cavaler. 1 4. 

Castell de Guardiola: den Thomas des 
Far. 28. 

Castell e terme de Granera : qui es den 
P. de Planella donzell. i 3. 

Castell de Murea: qui es den P. de Pla- 
nella. 24. 

Castell de Vaqueriles: den Johan des 
Far donzell. 48. 

Castell de Rocha Fort: del monestir de 
Sént Banet de Bages. 23. 

Perroquia de Monistrol de Rejadell: del 
pebordre de Manresa. 2. 

Perroquia de Valhonesta: del pabordre 
de Manresa. 11. 



(63) 
Qnadra de Sent Genis des Mujáis : de 
mossen Paguera. 5. 

Parroquia de Manresa: qui iton de diver- 
sas senyos e son desgleya. 14 mig. 
Parroquia de Valformosa: desgleya* 4 

Castell de Rejadell e ) , n t n 

A j j c /^- H® cavaller. 48. 

Quadra de Sa Cirera: \ 

Perroquia de Seat Johan de Vila Torra- 
da a de Sent Daniel de Palou : desgleya. 4. 

Parroquia de Belcebre e de Sent Julia. 4 mig. 

Parroquia de Castellar: de cavaller. 3. 

Castell de Yinyo: deis hereos del noble 
EnBerenguer de Cardona. 16. 

Castell Dartes e de Salent e de Castell 
nou: desgleya (bisbe de Yich). 143. 

Castell Deguilar: del pabordre de Man- 
resa. I. 24. 

Castell Adral: den Yilalta de Cardona. 31. 

Castellet de Tornet: den Galceran de 
Castellet donzell. 1 7. 

Castell FoKt des Boix : den R. Dodana 
donzall. 28. 

Castell de Taules: den Bernat Talaman* 
cha donzéil. 48» 

Castell de Gravalosa : de la Almoy na de 
Barchelona. 17. 

Castell Gali: den Dalmau Ses Torces 
donzell. 22. 

Castell e terme de Lu^a : de mossen R. 
da Paguera (ha pagat a Yich). 105. 



(6i) 

Castell de Macana sobirana : qu\ es den 
Asbert des Prat donzell. 8. 

Castell de Manyas: desgleya. iO. 

Castell e terme del Castell Dolió : del 
abat del Estany (a Yich II reyals). 42. 

Castell de Sent Matheu de Bages: den R. 
de Boxados. 37. 

Castell de Talamanctia: den R. de Tala- 
mancha. 29. 

Val de Marganell : den Johan de Ganer 
donzell. 6. 

Perroquia de Sent Sadorni de Salells: de 
pabordre de Manresa ab I focli del mones- 
tir de MonserraL 9. 

Perroquia de Santa María de Macadas: 
del abat de Santa Cilia. 2. 

Perroquia de na Vateles: del abat de Sent 
BaneL 15. 

Perroquia de Sent P. de Serrahima (Nos 
troba sia scrit Noy esta ningu). 

Perroquia de Sent Fritos : de Sent Ba* 
net de Bages. 14. 

Perroquia de la Yilella : de Sent Banet 
de Bages. 17. 

Perroquia de Sent Jacme Dolzinelles : 
del abat del Estany. 4. 

Perroquia de Sent Genis de la Val deis 
Orts: desgleya. 1. 

Perroquia de Sent Marti de Torroella: 
de diversos senyors desgleya. 12. 



(68) 

PeiToquia 4e Joncadelli^: deagleya* 3. 

Perroqnia de Santa María de Vilador- 
das: den K Ses Comes t^ del abat de Seil 
Banet 3. 

Quadra de Sent Marti de SerrahMna: del , 
monestir de Sa Poftella e del oamerer de 
Sent Baaet. 6« 

■ 

Quadra de Sayal de Gaya: de eavaller* 4. 

Yila de Moiqstrol de Monserrftt : 4^1 
prior de Monserrat 98. 

Gastell de Mqnt Major; den. Ferrar da 
Castellet -4, 

Gastell de Yíner: denfiajadeU CQV^Her. 30.. 

« 

Gastell de Guirdipla: del abat á0 Sent. 
Loren?. , ^0. 

Perroqüia.de Mer^la: desgleya. \* 

Gastell de Serratex: 4el abat de Serrateiu. 17« 

Gastell de Gerohella: del ncuble En P. - 
Galceran de Pinos. .;1Ó. 

Perroquia e ballia de Sagars: del dit 
noble. . ^ 34. 

Gastell de La Quar: del dit noble. II.. 

Gastell de Paloi^rola : del dit noble. 28. 

Gastell 9 terme de Hoset: del noble En ; 
P. Galceran. 25. 

Yila de Baga: del dit noble ab ¡11 fochs 
de la Quadra de Gvaraxer. 99. 

Gastell de Saldes: del dit noble. 36. 

La Poblé de Lilet : del dit noble. 46. 

Gastell de GosoU: del dit noble. 42. 

TOMO XII 5 



(86) 

Castell de Josa } del ¿ií noble ( fal tota 
la baronía). 13L 

Castell de Todes : del dít liobte. ^* 

Perroquia Dorua: del dít noble. 15. 

Perroqnía Dena Va: del dít noble. 9. 

Perroquia de Planers: del dit noblo. 3. 

Perroquia de Castellar: del dit noble. 18. 

Perroquia UaruB: del dit noble. 7. 

Perroquia de Santa Cilla : de la Yal de 
Lílet & 

Castell de Gaverret : de la dita ValL ii. 

Perroquia de Broca: de la dita Valí. 11. 

Perroquia del Puig : del dit noble. 4. 

Perroquia del Mulnell : del dit noble, 4. 

CasteH de Gasclaren: del dít noble. 6. 

Perroquia de Lavanerea: del dit noble. 3. 

Perroquia de) Vay: de) dit indble. 17. 

Perroquia de Mundam e Quadra de Sent 
Merti de Mundarn : desgleya e de cara- 
Uers. 8. 

Perroquia Dcspinalbet: desgleya e de 
cavallers. 3. 

Perroquia de Borr eda del tenne de Cas- 
tell de la Palmerola: de RipoU. 10. 

Perroquia de La Nou : del abat de Ri- 
pol. 1 4. 

Perroquia de Velcebre de Sent Julia e de 
Sent Cliineat: desgleya. 32. 

Perroquia de Sent Salvador de la Ver* 
dura: desgleya- 12. 



(Ül) 

Perroqttta de Clara: desgleyal ' 3^ * 

Perroquia de Cerdayola: del d>at ile 
Seot Lofeti^. 1(K 

Perroquia de SeiH Seitá de Malaxen: d^l * 
abat de RipolL 9i 

Perroquia de Rogens (nos troba que sia 
scrit). 

Perroqiíia de GuarzilaiiB s desgtejm {n¿9' 
troba). • 

Perroquia de Bergá! desgleysí» i^ 

Perroquia Delbiobt det pab<M>dVe de^ 
Bei^a. 5% 

Perroquia de Sent P. de MadíroAft : des^ 
gleya e cíe cavalleta» i8w 

Perroquia de Seht Mei^tí d^ HUTuntoW: 
desgleya (ños troba qne sia comptat)» 

Castell de Rendos t qui ^ ée<i - R. de 
Talamanciía. 5w 

Castell Terfol : del abat del fi^taD^. ^. 

Castell Sir: qui es den Éetlot^h. II. 

Perroquia de Marfa: desgleya ab I foek 
de la perroquia de Santa Coloma. ' ^ 

Castelt «e terme de Bal^eren : de mossen 
R. de PaguéM áb Vi focfas Dargen^la. 28; 

Castell e terme Dolost : del dit méSMii 
R. de Paguera. 20* 

Castell e terme de Tornamira : del dit 
mossen Ramón. 33. 

Castell de Paguera t del dit mossen R. e 
perroquia de Fumanya e ]^M«qciiii FéV^ 



(€8) 
rens de Belcebre de Cerchs. 33. 

Castell de La Spunyola: dd dit mos- 
sen R. 15w 

Perroquia de Santa lacla de Bages. 4. 

Qoadra de Serrasans : del camerer de 
RipoU. 4. 

Perroquia de Santa Blaria de Claret : del 
abat de Sent Banet de Bages. 1. 

Castell de Soria: del comte de Cardona. 34. 

Castell de Falchs: del dit cooite. 29* 

Perroquia des Cans o Camps: del dit 
comdat 16. 

Castell Taylat: del dit comte. 26. 

Perroqoia de Fonoyosa : desgleya. 13. 

Santa Cilia de Montserrat ab Castell 
Marro. 6. 

Castell de Puig Reig: del Spital de Sent 
Johan. 27. 

Perroquia de Pedret: desgleya. 5. 

(Aquests nos troben «a la nomina com 
ja nia*... reyals). 

Perroquia Darayonet; del abat de Sent 
Johan. 14. 

Quadra del Priorat: del abat de Sent 
Jachme de Frontinva. 13. 



FOGHS REYALS. 



Primo ciutat de Manresa. 463. 



(09) 

Vila de Sént P. Ddr. í 30. 

Masos de la peiroqufa de Sent P. Dor. 8: 

Vila de Berga. 344. 

Vila de Moya ab* I foch de Fererons. fl9. 

Castell de Cohaner. ' - < 8. 

Castell de Towoella: 7. . 

Castell de Fi*oniir. II. 

Gadtell de Casserres. 17. 

Castell de Mtmtclar. 5. 

Perroquia Davia. • • 7. ' 

Quadra de )a Méltia. í. 

_ » 

Perrocpiia de Berga. 4. 

Perroquia de Castellar. 4. . 

Perroquia de Merola. )3; 

Perroquia de Padrel. 5. 
(En aquesta na f lll reyals e I desgléya.) 

Perroquia de Beleebre e de Sent liilía» 4. ' 

Perroqnia Despiínabet ' ' 3/ 

Perroquia de Madrona. 2. 
Lo Mas de Yila Gaya del Castell de 

Gaya. 1. 



FOCHS DE CIUTADAKS. 



'M 



Castell de Fromir Bolner e Mirapal: qui 
es den A. Carbesi de Berga. ^4; 

Castell de Castellar e perr^oquta de Mas^ 
sana jusána : den Gravelosa de Manresa* 1 7L 



(70) 
Caste)l ^e Callus : den Eymeriefa ^a}ent 
de Manresi. i4^, 

Perroquta de Monístrol deRejadell:^!;^ * 
son den, Bernat Eymerícii V lofclis ^ 4eii 
Jacme des Prat I foch. . 6w . 

Perroqqf^ de Manresa 90 es R. Davei^i 
e la meytat del Mas den Simón Sa Torra 
e En Bernia t Major. ■ - ■ % míg^ 

Perroquia de Val formosa : de cíutadi«i K * «. 

P, de P^lau de Aguilar. .1, 

Castell <)e Castellet: denJohan de Segué» 
lers,^ 44* . 

Perroqtiia de Sent Joan de ^UaUnrada. 
e de Sent Daniel de Paloli. i^ 

Castell de Blanchafort ab V foehs ^e la 
perroquia de LabeUs e terme del dit caa-r 
tell : qtii eá dea P« Fre^cb de Befga« 19« 

Castell de Figols : den Joban Sahrn ^e 
B<;rga. 8* 

Perroquia de Castellar: de oíuiada*. %. 

Cercuns de perroquia de Mundan. 1^ 

En Biu de perroquia Despinalbet. 1. 

En Cort de perroquia de Berga, 1* 

Quadra de Fogcup; de Madona deq Vola 
de Berga. 4^ 

Castell de Muntclar: den Francesch de 
Muntclar, 4« 

Perroqilia de Cerdeyola. 4^. ' . 

P. Solaras; | de CasléUbeD. i. 

P, S^ Franquesai 



íl '! 



( 7* ) 

G. Ferrer: daXa&t^t dc) ^ag^s^, i* 

Lo Mas de Splugiies: | del CasteU de Mu- 
En Gon^nines: ira. 2. 

Ramón Ses Conamines de perroquia de 

Tila Dordis. • . ; / 1. 

BernatdeJoncadella:.^^ perroquia de 
CSaSala: . Uóncadella. 3. 

Thomas Ses Torres: » 
Bonanat Morera del Castell de Rejadell. 1. 
Jacme Domingo de Sa Cirera«!. » ; * 1^ 
G. Saval del castell de Castellar. i , 

Lo Mas den Yila de Massana de Jussana. 1. 
Cathala des Caus de Castell de Guilar. 1. 
P. Lobet de perroquia de Monistrol de 

Rejadell. 1- 

Jacme Paner: i de perroquia de Santa 

Anthoni RovisU María de QtraU' ^ .^^4. 

■ 

Lo mas de Ift Serr^N j i> j i ^ 

. , 1 . 1 de perroquia de. 

hapagatib la cmtat'> „ * ' x^ 

, . -., í Manresa. 2* 

elo mas des Pía: ; 

Ramón Calafell de Castell Gali. i« 

Galceran de Casa Nova de perroquia de 

Seut Jacme Dolzinelles. 1* 

FOCHS ALOSAS DE BERGA. (^ 



.' I 






Lo Mas Dalta Riba de U perroqifia déi '• - 



1 • ' t 



Labells. 1-' ' 



(72) 
En Casélles aloer de perroquia de Munt'- 
darm. t. 



yegüería de palars. 



FOCHS BEYALS. 



Loch da la Guardia. 83: 

Talara^ 87. 

76. 



rOCHS DE auTADAns. 



Frígobf qui es den Jacme RosselL 6. 

Seat Feliu : den Bernat de MoM metea- 

• ■ 

der honor des Pilis. 4. 

10. 



, rOCHS DK CAVALLERS E DESGLEYA» 



Primo Tila de Tremp : qui es del bisbe 

Durgell. i94 

Puig Cercos XII : i ¿^, ^^¿^^ 

Moror XIII: f , ^^ 

Olzina nU: ^' ^""^ ^"" ,, 

1^ y, \ entre tots. o4. 



(75) 
Galiners ttli: ' ' ' - \ 
Vila Mijana XV: / del bisbe Durgell 

Mant Squiíi VI: 1 8<mMÚ'e táts. '281 

Poig del Anell Ili: ) ' 

Isona XXVI: \ , , . , ,' ', 

LofdaVIl: del oaprtol (?e la. .; 

CoTit VII: r" '^"'^*" '°° .. 

Vasqueri VIHI:. W^* *»*«• ^^' 

LochsdeCastemerieStarri: delabatdelaO. 5; 

Val de Barrues X: 

Loch de Gamb ili: 

Loch de YilalarXI: 

Loch de Coll Vlí (delbisbedeley. 

Loch Dalcsp mi: (¿^oneiitre tote. 43. 

Loch de Castello IIII: 

Loch de Ca Rocha II: 

Loch de Yiu III: 

Loch de Sa Clua : del abat de Lavax. Sli 

Palau: de Espita! de Sent Joan de Jheru- ' 
salem. 2T; 

Seat Steve de Sarga : del rector del dit 
loch. 8. 

Pralans: deis hereus den R. Paschai 
doozell. 4; 

Gartuy: del abat de Reines* 6'. 

Loch de Mur: den Loys de Mtir. 8. 

Perroqmes de Míralles e Cs^mus : den R. 
de Mírayles dónaelL 6* 

Loch de MahuU: den Berengaer Dartus 
doDzell. 3» 



(74) 

Loch de Careu e Roca España: den hétt 
de Talara. 3.. 

LochDaroles: draSimonDaroles dobtelL ^ 

Loch deMuntlobar: del dit Simón.. 3. 

Castell Nou : del bisbe DurgelL 4«. 

Loch de Tolo e Mundor: del vesconite . 
Vilamup. .2^ 

Loch de la Torra Doulet : den G. Dal-^ 
^amora. 3^ 

Castell de Sendell: del merquesat U 

Spluga Tresserra: den Ramón do Qara- 
munL ' & 

Pertusa de Madona: den Pon^ ^a Tortau SL 

Loch de Conchas LVII: 

Figoerola XXXl: 

Orchau XVII: 

í"^^' Sagrada yill: [ j 3^^ ¿^1 no- 

Benarent VIIII: ' bleNaraauDor- 

Olient II: / 

-, ^1. w,w cau e son per 

Torra Dohent III: I , ^ . -o 

Itot. 153^ 

Peralba IIII: 
Coll de Ven II: 
Arentis XVIIII: 

Loch de Samus: del dit noble. 2* 

Claret: qui es den Bernat da Claret. 7» 
Loch Dal^amora: den Bramón Dalca* 
mora donzelL 4« 

Loch de la Nehia: del demunt dit noble« 9L 
Malmercat: qui es del comte de Pallars. 5«. 
Castell Tallat : den A. Dorcau. 5^ 



(75) 

Sotarrania: del dit noble A. Dwcan* 1{« 

Sent Lobi: del dit noble. 8# 

Sent Bertbomeu: del dit noble. 6. 

Loeh Dortaneda: del dit noble. ■ • 5. 

Loch Dorba Savina: del dit noble. :Bm 

Loeh de Vilamur XXX^ ' - 

Sayerneda III: 

Toroafort V: 

Soríguera IIII: 

Les Lacunes V: 

Robio lili: 

Lo Bruch III: I qw» «on á^ 

Lo Tornado V: Wescottite d« 

LoFrexalII: ' ly^suúwj . $». 

Mesons de Junyet III: 

La Torra III: 

Pobla de^Sagii XII: 

Puig de Sagú VI: 

Bastur^ (es de siossen Aiv 
Dau Doreau) XII: 

Loch des Torm e de Vila Muñera : qai 
son de mossen F. de Parues. 7. 

Tendrim: qui es del abat Dañen;. S. 

Castell Sent. II* 

Loch Daramunt: del vjescoúite de Caa- 
tellbo. 17. 

Sent Salvador de Tolos del demmit dtt 
vescornte de Vilamur. 16« 

Loch de Rialp XXY: 

U Suy XYIll: 



I 



(7d) 



tots aqaets sod 
del noble En 
Jaban de Bele- 
ra que son en 
suma* 183. 



Loeh de. la Tojrra XII: / 

Saupi XYII: 

Bamuy.VI: 

Locb del Tora VIIII: 

Surp XII: 

Yilamijanes Vil: 

Locb den Suy VIIII: 

Arescuy VII: 

Rocba Balera VII: 

Vilela V: 

Salmanuy V: 

Santa Coloma de Belera III: 

Locb Dalerent Ili: 

Locb de la Bastida III: 

Locb Darden IIII: 

Tavill I: 

Locb Dentíst III: 

Castell Asco II: 

Locb Doneig IIII: 

Locb de Daydiro VII: 

Lestella IIII: 

Castell de Bey XII: 

Locb de TabuU XVI: 

Locb de Dorro XII: 

Locb de Barubera VIIII: 

Locb del Puy XIIII: 

Locb de Capdella XIIII: 

La valí de Sent Sarni VIII:I 

Locb de Cervolles XIIII: 

Locb de Boyra I: \ tots aquets s^nr 



j 



del noble Nar- 
nauDarileson 
en summa. Id4 



(77) 
Loch ^e Seirahís Vil : 
Hayanet X: 

Lo Batlliu de Cars Ylll: 
Castell Germa III: 
Loch de Daviu III: 
Loch de Domps YI: 
Loch de Pinyana UI: 
Loch de Eos YIIII: 
Loch de Pañíes YI: 
Loch de -Torroella II: 
Loch de Mal Pas YI: 
Loch de Peranera III: 
Castell Darill IIII: 
Loch Despills YIIII: 
Loch de Sapera XII: 
Loch Desplugues e de les 
Spones II: 
Loch Yerri I: 
Garega: de mossen Ferrer de Perúes! 10. 
Loch des Cars : del dit mossen F. 4. 

Loch de Sent Roma YII: \ 
Yall Espir III: 
Gerre XXII: 
Loch de Guars X: 
Loch Daches X: 
Loch den Yall U: 
Loch de Caváis II: 

Sent Marti de Caváis Yll: I tots aquets son 
La Roqueta^ I: I del abat de Ger- 

Sem Sabastia III: V re e del Priorat 



(78) 

Locli de fiaiiÍM> Y: <le Valerge. 82. 

Loch Dosen I: . 

Loch de Ausen UIIc \ 

Loch de Cuberes V: y 

Loch de Sorre: qui es de mossen .Perreí* 
de Peraes» fi, 

Sots Terres: del Spital de Seitl Jobaú.: 7. 

Castello del Pusch: del dit SpiUl. 4. 

Loch de Selles: del Spital. L 

Figols: del dit Spital. 2. 

Splugues : de la pobordria Daniui% % 

Loch de la Torra Saota María (es en la 
vagueria de Leyda) : del camerer de Sol* 
sona. í). 

Loch de Ai-buU : del Spital de Sent Jo^ 
han de Jherusalem. 3b 

Loch de Trago: de la abadessa de Val- 
verL 18* 

Salavert: de la dita abadesaa. 3. 

Loch de Canelles: de la dita abadessa. 4» 

Loch de Torrayla VIII: 

Torrello IlII: ¡^^^ aquests son 

Claverola III: (¿^i ^^^^ ¿^ 

Val de Banyu V: / p^y,j,,^ ^„ ^„ 

ArinyaVI: ^summa. 40. 

Rigart V: j 

Pobla de Beluchi. 9. 

Fochs de Santa Maria de Liníana e del 
Spital en lo merquesaL 7. 

Castello jusa e de Sent Merti e de Sent 



(79) 
Cristofol : qui son del prior de Maya. 1 8. 

Gayet: del Spital de Sent Johan de Jhe^ 
rusalem (de mossen Namau Dorcau). 6. 

Santa Maria de Maya: qui es del prior de 
Maya. 1 1 . 

Loch de Rubis de Cabrera de Gurvia e 
de Figuerola. 13. 

Loch de Mutroig de Sus : del dit prion 3. 

Lochs de Passanade e de Vilanovac qui 
es de Ramón de Pallara. 11. 

Loch de Rodes: qui es de mossen Ramón 
de Perúes. 4. 

Loch de Peratals e lo loch de Sentella: 
de mossen F. de Perúes. 7. 

Fochs den Bort de Pallars: qui son en 
terme de Liniana. 8. 

Loch de Castello sobira en lo marque- 
sat: es de mossen F. de Perua 6. 

Gai*zelles : den Jacme Bresco en lo mer- 
quesaL 4. 

Loch Dargentera : qui es de mossen R. 
Despens. 4. 

Loch de La Cluha en lo merquesat: es 
den Berenguer Dengleola. 10» 

Loch de Sentomia : qui es den Gispert 
Dal^amora. 24. 

Loch de Robi : qui es dea Luis de Mur 
en lo merquesat. 6. 

Loch de Flix: qui es den A. de Muntsonis 
donzell en lo merquesat. 1. 



(80) 

Loch de Pugis : qui es den Beraat de 
Torra cavaller. 1. 

Loch de Ben^: qBÍ es de mosseD Fran<* 
ceschMorell cavalleí'^ % 

Loch .de la Torra de Fluyia : qui es den 
Berenguer de Pluvia donzell en lo mer- 
quesat 6. 

Loch de Abeyla: qni es del noble en Be- 
renguer de Beyla. 31. 

La Torra Daroles: qui es del dit aoble. iO. 

Castell de Sent Roma: del dil noble. 1% 

Loch de Boxols : del dit noble. 9. 

Suma major deis fochs de la Sots- 
vegueria de Pallas. 4657. 



VEGUERÍA DOSONA. 



FOCHS RBYALS. 



Primo ciutat de Yich: la part qui es del 
rey. 313* 

Perroquia de Vich. 8. 

Perroquia de Sent Andren de Guix* 11. 

Perroquia de Sent Julia de Sorba. 2. 

Perroquia de Sent Salvador de Yespela 
del terme de Gurp. 2. 



V 



BASES DE ESTA PUBLICACIÓN. 



Si no lo impiden otras atenciones perentorias del Ar- 
chivo, saldrá á luz cada mes un cuaderno de- 100 á H2 
páginas de impresión. 

Su precio es de 5 reales vellón pagaderos por adelan- 
tado. 

Se admiten suscripciones 

En Barcelona: en la portería del mismo Archivo. 

En los demás puntos de España : mediante carta fran 
ca al Director de esta Colección, acompañando el importe 
de la suscripción en una libranza sobre correos. 

En el extilanjero: en todos los consulados españoles» 



^dsz^ /ví-ssa® 



COLECCIÓN 



DE 



DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL 



DE LA 



CORONA DE ARAGÓN, 



PUBLICADA DE REAL ORDEN 



SU CRONISTA, 

V. Pró0i^er« de Boffarnll y Mm»emvé. 



Cuaderno 58* 



. BABCELOUA: 

KIV E.A IIIPRRMTA DEE. ARCHIVO. 



-z^^^^^- 



ñ 



D : 



I 



■sr-i 



{di ) 

Perroquia de Santa María de Folgarole& 3. 

Perroquia de Seat Julia de Bell Puig. % 

Perroquia de Riu de Peres: P- G. Eyme- 
rich. 1. 

Lo mas des Ferrer de perroqAia de San* « 
ta María de Vílalaons. I . 

Perroquia de Santa Eugiaia de Bei^a. 4. 

Castell e terme de Toua. 12. 

Quadra de Torra Libreta. 4. 

Quadra d^ Clavelles. 5. 

La Guardia prop Lm Lo^es (nos .troba). 



FOGHS DESGLEYA E DE CÁVALLERS. 



Primo de la cíutat de Viieht quí son del 
Tescomte de Castellbo. 134. 

Sent Boy: del bisbe de Yich. 21. 

Yila de Bipol:' qüi es del ménestir de 
Ripol. . . » 174. 

Gastell de la Guardia: del dit monestír. 61 . 

Ripolles de.foralavilUL 91. 

Vila de Sent Johan Ses Abadesses: del 

■ 

abat de Sent Johan. 58. 

Castell de Laers : . del dit 

Perroquies de Johan Apaulu: 1 |^^* de 
Sent Merti de Aguassa: I j^^^ g^" 

Sent Merti de So Rocha: i Abades^ 
Sent Pau de Sesgorilles. ; ses. 1 05. 

TOMO XII. 6 



(88) 

Castell áe DoaeauMella: qui es den G. Sa 
Sala donzeH. 90. 

Gastell de Basora: den A. G. de Basera. 20« 

Castell de Malany: | de mossen Roger de 

Valí Fogona: JMonchada. 56. 

C. Gonill den Malla. 22. 

Gastell de Re|>it: I de mossen Gilabert 

Gastell de Fornils:)de Grailes. 81. 

Perroquia de Saderre: den A. de Se- 
derre. 7. 

Gastell de SenteUes a)) son teraae: es den 
Eymerich de Sentelles. 89. 

Loch de Sent Miquel: qui es den Dal- 
mau de Rochabrane donzell. 

Lo terme de Muntanyola : del abat del 
Stany. 18. 

Perroquia de Sent Mertí de Ri« de 
Peres. 16. 

Perroquia de Folgaroles. 20« 

Terme e perroqiúa éA Gaatdi de Maya 
ab 11 focha de Quadra Reyal. 27. 

Perroquia de Sent P. de Patgas ( es de 
la casa taixada ) del terme de Gastell de 
Bas. 9. 

Perroquia de Gurb: desgleya e de ca- 
vallers. 30. 

Perroquia de Sent Julia de Sorba del 
terme de Gurb. 8. 

Perroquia de Seot Salvador de Vespella: 
del terme del castell de Gurb. 7. 



k 



(85) 

Tenue de Yigilans de la diáM perro<piit 
de Sent Salvaáer den Franeesch de MaHa. S. 

Perroquia de Sent Mia de Bel Pnig; 
desgleya e de eayallers. 8» 

Castell e terme de Tavertet: de Roiier 
de Mayla. l<t 

Castell e perroquia de Muntet : qqi e$ 
den R. de 9rull. 7. 

Castell e terme de Manten : qiii e« den 
Eyoierich Sentelles. 58. 

Castell e terme de TeirmdaU: qui es dan 
Vilademany. 71. 

Castell e terme de Solterra e caaa dp h 
Ruvira: qui e(9 den Ou4> don^elL 9& 

Castell e terme de Blanchafort ab 11 
fochs de La Qwidrii Ae Qt%t» : qtíA wn M 
abat de Sent Johan Sea Abadesses. 22. 

Castell e terme de Torroella ; qui es del 
bisbe de Vich. 20. 

Quadra de la pdbordria de Palati : del 
monestir de RipolL 41. 

Perroquia de Sent Steve de GranuUers : 
desgleya. 13. 

Quadra de Sent Fertos de perroqiuía de 
Sent Stheve de GranuUers. 2. 

Quadra de Cuolomers de la dita perro- 
quia. 4* 

Perroquia de Sent Julia de Yilamirosa 
del terme de Gurb. $• 

Perroquia de Santa Eujinia de Berga. 7. 



( 8*) 
Castelle termpde Seo! Fores: qui es 

del bisbe de Yíeh áb Ul fochs de Aíilam- 

bert e ab YI f ocfas de 8eñt Joháo. 23. 

Perroquia de Tavernelles e terme del 
castell de SavMsoQa aytant com es de ju- 
rediccio del senyorRey com los romanents 
sien den Bernardi .de Cabrera: e aquesto 
son desgleya. iO. 

Perroquia de llanta Mariá de Vilalehons: 
desgleya. 42. 

Castell e térme des Brulle qui es del bis- 
be de Yicíi. 40- 

Perroquia ^ch : desgleya. ' 16. 

Perroquia de Santa Maria de Folgaroles: 
de sgleya. 20. 

Castell de M (iritanyola : del abaft de Est 
tany. * - • • • 18. 

i '» 

t 

V AGUERIA DE SJ^JIDANYA. 



rOCHS REYALS^ 




i 

Primo Puig CeHa. 


654 


Vilalobent e la perroquia. 


12. 


Caylaster. 


4. 


Salagostf. 


13. 


Enveig. ' 


18. 


\adrinyas. 


4. 


Querol. 


3. 



f I 



>l (.. 



(.«5) 
Jiravalls. ' ' &. 

I 

Savaiiaster. • ? * . . & . v 

Perroqpiia de Ventola (Val de Ribes). 6. •".' ? 
Parroquia de MossolL ^m • I 

Soriguera de perroquía deaCoU. .4«t. I - 

Sorigiierola. ' • >! iif r< S^ 

Tártara. * , - f. 

Adas.. . . .* • !' . -,'8. 

Alp. ' . ' .•..•• .117.,:'/ 

Prats. .f :t .1 ..• .• í>5^ , . , 

Planoks e la perroquia. ' \ i SI*.! 

Caldeges e Ontes. 8> . : 

Lívia e la parroquia. 21-.:. . - 

Palmanil. - .: ir! "i> < :j<^ri. ' 

Tayltorta. j,*:»;. r:-i mj iJ •* ^'^4:' •••■ » 

OrdoD e Taltendre. • - ■ I , ^ * '.^^!" ' * 

Sent Marti des Castells. . .«.', * '\ •, :ás, : 

Ger e la penroquia. • •...:< i. ílíK .'i 

Saga co es Johan TorrenL 1 

Sent Merti Darano. .'. ? S*. . i 

Santa. Eularia. . ..3i : . t * 

Gurgutaya. % - - 

Val Johan. Sv i u\ 

Ariscot. id¿ : i i 

Loch del Lo. Ift. v.> 

Perroquia de Hu'rhani: de senyor Den-íi- • • í 

veg e III reyals. •"&;: ^ i J 

Perroquia de En Goscrina. ' AS^^ </! 

Yilano^a de Les Caldos e la perroquia. 12;.: r 

Perroquia de Derros. 14*^ .• 



• I 



(86) 

PentMiuia Dayl. it. 

Maraage» e la parroquia. i9. 

Oler. 6. 

BellTtr. 53. 

SolMrer. 4. 

Oeeya e la perroqoia. 32. 

Santa Locaye e la perroqoia. i 9» 

Perroquia de Hix. 4. 

Arre: del enfermer de Seni Michel Fu- 
xa (acustttmen de pagar ab los reyals). 10* 

Nabina e la perroquia. & 

Ribes. 41. 

Astaa^ S. 

Perroquia de Fusteoya. S. 

Queralps e la perroquia. 41. 

Campeyles e la perroquia. 20. 

Perroquia de Perdines. 37. 

P. de Riab (no es desta comissio que no 

si troba). 1. 

Perroquia de Broguera. 12. 

Cerenya. 1. 

Sedret. 3. 

La Tor. 8. 

Rialtos. 5. 

Agnw. 4. 

CorvesiU 5. 

Les Httoles. 4. 

Padrduei: 3. 

Porta: 8* 

Portea. 12. 



(«T) 

Anes* 5. 

Lerenf de Pedre». 1 • 

Pruylans. 4. 

Bor de la beUia de Belye r. 6. 

Ítem del ^ital de Jlieniflileiii.. 3. 

Pi de It dita batlia. 13. 

Baders e Baltaii|;e de la dka batlia. 6. 

Caborriu de la dita ballia* 7. 

^ Santa Eugínia de la dita batlia. 9. 

TeUo e Yibella. 3. 

Bexecb* 3. 

Astana. 14. 

Bertoli texidor de perroquia de Yilar de 

Fetges: es del abbat de RifloU mw9 eeii'- 

tríbuex ab reyals. 1. 

P. Alegre: \ , , . . ^ 

p if ^ . (^^" "® '^ perroquia de 

/^ ¥> ji. 1 ÍTergasona. o. 
I G. Baoalosa:; . ^ 

Perich Perrera del loch de Cata; 1* 



rOCHS DE GIUTAÜANS. 



Primo Alf: den Giro de Piug Cevda. 3. 
Cassanet: den PujiDl de Puig Cerda. 3» 
Fochs Dalp qui son den Maranges de 
Puig Cerda. 3. 

Fochs Dof den e de Tideeidre: ftfi son 



('88) 
den Simón Riba de Puig Cerda. 3. 

Fochs Ael Tello e de Vilella. 2. 

En Lofa: | den P. Bosser de Puig Cer- 

En Sabater: | da son del loeh de Bexech. 2. 

Lo Mas de la Guerra : den* Bernat Man- 
resa de Pnig Cerda. 4. 

Guardíola: den Thémas Calvet de Ley- 
da (de la comissio de Leyda). 4. 



FOCHS DESGLEYA E DE CAYALLERS. 



r 



Primo lochs Age é la |)erroqiiia: del 
abat de RipoU (paga com a rey ais). 10. 

Crosel : den Tragura cávaller ( aquests 
IIH nos troben en la comissio de Puig- • 
cerda). 4. 

Saltagéll: den Johan de Lucano. ' 28. 

Censor: del Prior de Cornelia (paga com 
reyals). 3.. 

Pampanell : den Josa (de la comissio de 
Leyda). 4. 

Mucer e Alp: del Yescomte de Cas- 
tellbo. 4. 

Bar: del dit veácobte. - " ^SSL 

Beset: del prior' de Cornelia' (ban pagat 
ab los reyals). 4; 

Eguils : del abat de Santos Creus. S9. 

Fochs des Vil» de Pcrg^ : úen Ber- 



(89) 
nardi Dolms. 3. 

IsogoU : del abftt de Ripoll (paga com los 
reyals). 5. 

Gonceylabra: del abát de la Portella 
(paga com loe reyale). 6. 

Arceguell: den Jacme CadelL 23. 

Soyeig. 3. 

Aranser: den Ramón de Juyá cavaller. 10. 

Toloriu: den'^Sicart de Lordat caraller. 46. 

Cava e Sant €hristofol: den Dalmau dé 
Sent Merti donzell. 14. 

Nansonell: del vescornte t>evoll. 16. 

Lo Quer: del dit véseomte. ■ 13. 

Les Vallieles e TreVerseres: den Cadelt. 17* 

Pruylans e La Bastida: deii Jacme Ca- 
delL 9. 

Vilanova : den Jacme CadelL * 9. 

Urg: I del vescornte de 

Perroquia de Caxans: i Castellbo. 26. 

En Veíg e les perroquies: de la dona 
Denveig. 15. 

Clopda : qui es den Ramón de Peguera. 9. 

Scoyll : den Picey de Mér^a. 4. 

Escauar e Bayanda: del vescornte DevoL 14* 

Avia : den Jacme Comes de Puigcerda e 
del abat de Sent Merti de La Pertxa per 
indivis. 45. 

Bolquera e la parroquia : del vescornte 
de Castellbo. 48. 

Er e la perroquia: del dit vescornte. 27. 



(«0) 

Cortas r den Bort Daragay. X 

Sent P. de Forcats e Riufret: del abat de 
Sent MicheL 5.. 

Loch Deseara: qai son de la almoyna de 
Puigeerda III den Gavella lUl qui son per 
tots. 7. 

Tergassona: del abat de Sent Merti. ISL 

Vilalta : del dit abat 4. 

Palau : de Santes Greu& 10. 

Orus e la batlia: qui son del abat de 
Guxa. 9. 

Ríu dé Pera: del dit abat 4. 

Aragosilla : del abat de Sent MicheL 3. 

Bolvir e la perroquia: del dit abat 16. 

Odelle: del abat de Sent MértL 10». 

Heguet: del dit abat 8. 

Sellens (nos troba): de P. de Bolvir. 

Serrat 7. 

Erden e Taltendre: del vescomte de 
Gastellbo. 3. 

La Ribera de Baders: del dit vescomte. 2. 

Hur : del senyor Den veig. & 

Castell Nou de Gardolze : den Sicart de 
Lordach. 16* 

Calvin va db sa batlia: qui es del dit 
Dalmau de Sent Merti. 7. 

Cemunt: qui es del dit Dalmau. 5» 

Perroquia de Fustenya: qui aon den 
Tort 1 

Focha de Saga ; qui son den Berenguer 



(91) 

Dolms. 2. 

Perroquia de La Perera. 4. 

Cruells : del abat de Sent Johan. 2. 

Heyna: del prior de Cornelia. 15. 

Planes : del monestír de RipoL 5. 
Yilar de Fetges : del prior de Cornelia. 2. 

Oliana : del comte DurgelL 30. 

La YaU Dan : del dit comte. 5. 

Madrona : den Josa. 15. 

Bordeli : den Ramón de Josa. 0. 

Pinell: den Ramón de PínelL 14. 

Altes: del comte DurgelL 5. 

Assaranya: den Josa. 3« 



BISRAT DE GERONA. 



Focas 0E CAVALLERS. 



P. Arnifat : den Rafart donzell. 4 . 

Fochs de cayallers del loch de Bascha- 
Don: son den Eymerich déla Via donzelL 11. 

Fochs qui son den Vilanova donzell dd 
prop dit loch. 2. 

Fochs de perroquia Daygtiayiya: qui son 
d^ Yilademany. 2. 

Bemat Tarrea del loefa de Vilannia: den 
YilanoYa donzell. 1. 



(92) 
Fochs de caTalIerdeperroquiadeFanals: 

f 

qui son den Lop de Labia. * i^^ 

Fochs de perroquia de Romanya qui son 
den Gílabert de Cruilles. '2. 

Fochs. de cayaller de perroquia de Go- 
longe. 47.. 

Fochs de la perroquia de Vilaroma: qui 
son den Sbert Ca Tria. 2. 

Casteli de Lagostera : den Gasto de 
Muntcbada. 104. 

Caules de Malaveya: del dit Gasto. 81. 

Casteli de Ca^a: del dit Gasto de Munt- 
cbada. 99. 

Fochs de perroquia de Calige : qui son 
den Yilademany. 2 míg. 

Fochs de cavallers: qui son en la per- 
roquia de Contestins son. 10. 

Fochs de cavallers den Roger de Munt- 
chada: son de perroquia de Sent Gre- 
gori. 9. 

Fochs den R. de Juya cayaller: son de 
perroquia de Juya. 11» 

Fochs de cayaller de perroquia de Sent 
Merti Vey- 2. 

Francesch Mostera de perroquia de Ma- 
dramanya: es den Mians donzell. 1. 

G. Stampa de perroquia de Molet: den 
Eymerich de La Via. 1. 

Fochs dez Guerau de Cervia cayallar: 
qui son de perroquia de Burdills. 7. 



(95) 

Castell de Msídinya e Santa Fe de Ma* 
dinya: denXatmar. 34. 

Focha de mossen Guerau. de Cerria 
del castell de Cervia. 26. 

Fochs qui son en la perroquia de Gra- 
DoUers: qui son den Galceran de Car- 
taya. 21 . 

Fochs de cavaller de perroquia de Vila- 
dasens. S. 

Fochs del Loch de Bayeres de perro- 
quia de Sent Sedorni : del hereu den Fér-^' 
rer de Segurilles. 8. 

Foch de Loch de Ses Arados de la dita 
perroquia: del dit hereu. 7. 

Fochs de cavallers del loch de Trahau. 2. 

Castell de Paloll de Riudenits. 25. 

Santa Coloma de Farners: den Vilade- 
rnany. 51 • 

Fochs de perroquia de Biert: qui son 
de cavallers. 4. 

Fochs del Castell Dorriols: son de liios- 
sen Norriols. 11. 

Perroquia de Cartanya : de cavaller. 4. 

Perroquia de Lembiles : de cavaller. 2. 

Lochs deis Birins: de mossen Bernat 
Alamany Dorriols. 67. 

Castell de Foxa vila e terme daquell: del 
dit Bemat Alamany Dorriols. 60. 

Perroquia Dar^ilaguer del terme del 
castell de Muntpalau. 32. 



( 94) 

CasteU e vila e terme de Caslellfolil: son 
V penroqoies. 139L 

P. Cooran depenroqnia de Socairats: de 
caTaller. i. 

Fochs de caTaDers de perroquia de SaD- 
ta Mei^ida. 3^ 

P. Qb. Nespleda: de cayaUer de perroquia 
de Sent P. dea Puig» 1. 

Perroquia de ÁTeDaiia Corba de Yegüe- 
ría de Campredou: den Pone de Casdarís» 2. 

CasteU e pwroqoia de Grexenturi : den 
Gílabert de CruyUes. 8. 

Perroquia de Lanars de veguería de 
Campredon : den Joban de So. 2. 

Perroquia de Yilalonga e tenne del cas- 
tell de Casllar de v^^uería de Campre- 
don. 49. 

CasteU e perroquia de Rochabruna. 9. 

Perroquia de Puig Perdines del dit ?es- 
comdat de Bas: de cayaUer. 8. 

Perroquia de Sent Privat: qui son de ca* 
vaUer. 9. 

Lo casteU e yila del Mayo! de la perro- 
quia de Sent PríyaL % 

Perroquia de Junents del dit vescomdat: 
de cavallers. 13. 

Perroquia de Sent Steye (lalví del dit 
vescomdat. i2. 

Perroquia de Sent Anthoni de Bas. 2. 

Perroquia de Sent Merti de Campnia- 



(95) 




jor de veguería de Busulu. 


2. 


Perroquia de Sent Michel de Campma- 




jor de yeguaria damunt dita. 


5. 


Perroquia de Sent Michel de Campma- 




jor de contribucio del castell e casa de 




Folgons. 


1 mig. 


Castell e perroquia de FolgonA. 


11. 


Perroquia de Yentayol de veguería de 




Büsoln. 


1. 


Perroquia de Briolif de la dita ve* 




goeria. 


5. 


Perroquia de Biure de la batlia de Fi* 




goeres. 


15. 


Perroquia de Puigarnolf. 


2. 


Perroquia Deseáis. 


1. 


Perroquia de Sent Merti de Curzavell. 


4 


Castell e terme de Ma^anet: del noble En 




Calceran de Rochaberti. 


88. 


Castell e terme de Yilarig. . 


28. 


CasteU áe Muntroíg. 


8. 


Castell de Santa Pau. 


89. ^ 


Castell e tenme de Belda. 


26. 


Perroquia de Corta. 


1. 


Veynat des Guell de la perroquia de 




Bosalu. 


5. 


Palera. 


2. 


Mayan. 


9. 


PoDtODS. 


10. 


Romayan apres Baschara. 


2. 


Perroquia de Borrata. 


12. 



(96) 

VilafaDt. iO. 

YilaoDanL i 7. 

Guanta. 1 . 

FoDtaDÜes. 7. 

Palao de La Ter. 22. 

Buadella. 5. 

Sent Feliu de Buadella. il. 

Font Clara. 11. 

País. 4. 

Peratallada ; del noble En Gilabert de 

Cniylles. OO, 

Canapost: del dit noble. 14. 

Peralta: del dit noble. 20. 

Begur: del dit noble. 24. 

Sclanya : del dit noble. 10. 

RayancQS : del dit noble. 22. 

Cruilles: del dit noble. ü3. 

Sent Sobria de Lado: del dit noble. 19. 

Sent Sobria des Avs: del dit noble. 28. 

Santa Palaya: del dit noble. 17. 

Torrent 12. 

Torenti. 2. 

Yall Dostales: del noble En G. Galce- 

ran de Rochaberti son YII perroquies. 118. 

Perroquia de Sent Anjel del terme de 

Castell de Santa Pau. 22. 

Fanestres del dit terme. 3. 

Sent Steye de Lemena del dit terme. 12. 

Soberocha. 9. 



{97) 



^ 



FOCHS ALOERS E FRANQUERS. 



Ramón des Yilar: ñranquer de la perro- 
qoia de Santa Eugenia. 1» 

Fochs franquers poblats en lo Palau e 
Mootiberi de perroquia de Sent Feliu de 
Gerona. 5, 

Fochs franquers: qui son en lo PaloU 
Donyar. 7. 

Elicsen sa Yila de la Yall de Sent Daniel 
prop Gerona. 1. 

Fochs franquers dé Yilablexex^ 3. 

P. Franch de Montfuya. 1, 

P. Santa María de perroquia de Stan- 
yol. 1. 

Fochs de perroquia Dayguavita: fran*^ 
quers. 3. 

Fochs qui son de perroquia de Be- 
llocb. ± 

Fochs franquers de perroquia Dareu. 5. 

Fochs franquers de perroquia de Ro^ 
manya. 2. 

Fochs franquers de perroquia de Ca- 
longe. 24. 

Fochs franquers de perroquia de Sent 
Andreu de Salón. 4. 

Fochs franquers de la perroquia de 

TOMO XII. 7 



(»8) 
Camploncb. 5. 

Fochs franquers de perroquia de For- 
nells. 5. 

Fochs franquers de perroquia de Riu de 
Lots* 2. 

Fochs franquers del loch de Yílalbi. 8. 

Fochs franquers qui son en la perroquia 
de Contestins. 6. 

Fochs franquers qui son en la perro- 
quia de Santa Cilia. 3. 

Fochs franquers de perroquia de Sent 
Gregori, 3. 

Fochs franquers de perroquia de Sal- 
ran. 16. 

Fochs franquers de perroquia de Jhiyan. 11. 

Fochs franquers de perroquia de Sent 
Merti Yey. 48. 

Franquers de perroquia de Madramaya. 16. 

Fochs franquers del loch de Padriyan. 2. 

Fochs de franquers de perroquia de 
Corssau. 4. 

Fochs franquers de perroquia de Ca 
Pera. 60. 

Fochs franquers de perroquia de Fias- 
san. 7. 

Fochs franquers de perroquia de Molet. 12. 

Fochs franquers de perroquia de Bor- 
dills. 15. 

Fochs franquers de perroquia de Loran. 2. 

Fochs franquers de perroquia de Vila- 



(99) 
dasens. 4. 

Fochs franquers del casteli de Termt* 14. 

P. Ses Pagueres de perroquia Dadri. i. 

Simón March de perroquia de Sent 
Madir. 1. 

Fochs de perroquia des Castellar* 3. 

Bernat Veguera de perroquia de Seat 
Sadumi. 1. 

Fochs qui son en la perroquia de Vila*- 
freser. 3, 

Bernat Sa Manso de perroquia de Ga- 
mos. 1. 

Perroquia de Cartanya. 6. 

Perroquia de Lembiles. 3. 

Berenguer Sa Vila de perroquia de Seot 
P. des Puig. i. 

Perroquia de Campredon: franquers. 3. 

PeiToquia de Layars de veguería de 
Campredon. 0. 

Bonanat de Foncalquer de perroquia 
de Puigperdines. 1. 

Perroquia de Sent Privat 7. 

Castell de Vila del Mayol de perroquia 
de Sent Privat. i 1 . 

Perroquia de Sent Steve Salvi. 3. 

Perroquia de Samiyana del terme del 
castell de Samiyana de veguería de Busulu. 1. 

Perroquia de Busuldo. mig. 

Perroquia de Mieres. 7. 

Castell e perroquia de Folgons. 3. 



(100) 

Gtistell de Bestrecan. 5. 

Perroquia de Puig Arnolf, 1, 

Perroquia Deseáis. 1 . 

Parroquia de Merlant 1. 
Perroquia de Sent Merti de Gurzanell. 1 • 

Castell de Santa Pau. 4. 
Yeynat des Guells de perroquia de Bu- 

sulu* ^ 

Pageses forants de perroquia de Sent 

Merti de Capellada. 2. 

Oirsinya. 1. 

Sagarre. 2. 

Vilavenut. i . 

Pontons. 13. 

Perroquia de Borra9a, H. 

Santa Logaya Dalgama. 4. 

\ilafant de batlia de Figueres. 3. 

Vilert. 3. 

Sponella. 2. 

Crespia. 4. 

Vila de Nures. 2. 

Sent Merti ^a Serra. 3. 

Sistela. 2- 

Guanta. 1- 

BISBAT DE GERONA. 

FO€HS REYALS. 

Giutat de Gerona ?o es qui son poblats 



101 ) 
dins la ciutat DCCCXXXIX et ciutadans 
pobláis en lo territori de la dita ciutat de 
Gerona CXIII fan tots. 952. 

Fochs reyals de perroquia de Sént Feliu 



de Gerona. 


5. 


Perroquia de Quart. 


23. 


Loch de Palamors. 


49. 


• 

Sent Feliu de Guixols. 


115. 


Vila de Campredon. 


174. 


Cornelia. 


3. 


Puyalt deis pageses. 


5. 


Perroquia de Sorts. 


6. 


Puyalt deis cayallers. 


4. 

> 


Perroquia de Corts» 


6. 


Banyoles. 


1. 


Perroquia de^ent Cristofol de Usay. 


2. 


Perroquia de Fontcuberta. 


15 «1 terq. 


Perroquia de Sarinya. 


7. 


Busulu. 


150. 


Figueres. 


105. 


Torroella de Muntgri. 


178. 


País. 


30. 


FOCHS DESGLEYA. 





Fochs desgleya qui son en la perroquia 
de Santa Euginia. 4u. 

Fochs desgleya de perroquia de Sent 









(102) 

Feliu de Gerona son poblats en lo Palati 
de Montiribi. 13» 

En Siureda hom de Sent Daniel de per- 
roquia de Quart. 1. 

Fochs desgleya de PaloU Dexar. 5. 

A. Ses Eres des Plan de Geronella. i. 

Seirian: qui es del abat de Sent P. de 
Galigans. 16. 

Castell de Montagut: del abat de Sent P* 
de Galigans. 18. 

Fochs desgleya del loch de Camp- 
dora. 5. 

La Yall de Sent Daniel prop Gerona. 6. 

Fochs desgleya de VilablexeiL 9. 

Montfuxa: que son desgleya. i1. 

Fochs desgleya del loeh de Bascanno. 6. 

Perroquia de Stanyol qui son desgleya. 23. 

Castell de Brunyola: qui es de la Almoy- 
na del pía de la Seu de Gerona. 76. 

Perroquia Dayguaviva : qui son des- 
gleya. 26. 

Fochs desgleya del loch de Vilasua. 4. 

Fochs de la perroquia de Sant : qui son 
desgleya. 2. 

Perroquia de Peret Rosin: des^eya. 17. 

Fochs de perroquia de Belloch: qui son 
desgleya. 3. 

Loch de Solins: qui son desgleya. 20. 

Perroquia de Fayals: qui es desgleya. 18. 

Perroquia Daren: qui es desgleya. 68. 



(103) 
Perroquia de Romanya: qui qs deagleya. <8. 
Perroquía de Calonge: ^¡ sen de^eya* 29. 
Parroquia de Vilaroma: del biabe de 
Gerona. 23. 

Perroquia de Yallobrega : desgleya. 20. 

Sent Ainaoto prop Sent Feliu de Guixols: 
del abat de Sent Feliu. i2. 

GasteU de Tossa : del abat de RipoU. 66. 
^ Sent Andreu de Salou: qui son desgleya. 11« 
Perroquia de Camplonch: desgleya. 2i. 
GasteU e perroquia de Fornells: des- 
gleya. 29. 

Focha de perroquia de Ri«delot3 de la 
Selva: qui son desgleya. 85. 

Fochs de Yilalbi: qui son desgleya. 12. 
GasteU de Loret: de la pabordría 4el roes 
de novembre de la Seu de Gerona. 67* 

Perroquia de Salige: qui son de^leya. 47. 
Fochs desgleya de perroquia de Con- 
testios . 2. 

Fochs desgleya qui son en la perroquia 
de Santa Cilía. 7. 

Perroquia de Sent Michel: qui son del 
abat de Amer. 28. 

Sent Genis ^a Costa : del dlt abat. A. 

Sent Julia de Loret: del dit abat 7. 

Sent Climeut de Amer: del dit abat. i^. 
Sent Julia des Lor: del djil'^at. 7. 

Vila de Amer : del dit abat. 92. 

Fochs desgleya de perroquia de Sent 



( 10* ) 
Gregori» ÍR 

Focha desgleya de perroquia de Salran. 60. 

Fochs desgleya de perroquia de Juyan. 13. 

Fochs desgleya de perroquia de Seot 
Merti Vey. la 

Fochs de perroquia de Madramanya: qni 
son desgleya. 2S. 

Fochs del loeh de Padríuyan: qui son 
desgleya. 4. 

Fochs desgleya de perroquia de Cassan 
de Pairas. 5. 

Perroquia de Corean : qui son desgleya. 31 . 

Fochs desgleya de perroquia de Sa 
Pera. 21. 

Fochs desgleya de perroquia de Fiaban. 25. 

Fochs de perroquia de Molet: qui son 
desgleya. 13. 

Fochs de pwroquia de BurdiHs: qui son 
desgleya. 12. 

Perroquia de Ginestar qui son desgleya. 6. 

Perroquia de Sent Merti de Leniana. 12.. 

Fochs desgleya de perroquia de Sent 
Julia de Rames é de Vilavachas. 15. 

Lochs de Olivars de la dita perroquia : 
qui son desgleya. 5. 

Fochs desgleya del castell de Cervia. 31» 

Fochs de la perroquia de Sent Andreu 
Desteria : qui son desgleya. 7. 

Fochs desgleya déla perroquia de Raves. 25» 

Fochs de la perroquia de Loran: qui son 



( 405 ) 
desgleya. J6. 

Fochs desgleya del loch de Lampanys. 15. 

Fochs desgleya de la perroquia de Yi- 
ladasens. i 7. 

Fochs desgleya de perroquia de Palmes. 13. 

Fochs desgleya de perroquia de Riuda- 
lots. i 8. 

Fochs desgleya qui son en lo loch de 
Mont Juych de perroquia de Sent Faliu de 
Gerona. 4. 

Fochs desgleya de la perroquia de Sa 
Uocba. 12. 

Fochs desgleya de perroquia Dadri. 15. 

Fochs desgleya de perroquia de Sent 
Madir. 16-. 

Fochs desgleya de perroquia de Monbo. &• 

Fochs desgleya de perroquia de Canet. 29. 

Fochs desgleya de perroquia de Cas- 
tellar. 7. 

Fochs desgleya del loch de Teyolan. li. 

Fochs desgleya de perroquia de Mont- 
negre. 19. 

Fochs desgleya del loch de Gabanyes. 4. 

Castel^de Ruppia ab la perroquia de 
Paralavan : qui es del bisbe de Gerona. 74. 

Castell de La Bisbal: qui es del dit 
bisbe. 79. 

Castell e perroquia de Sent Sedumi: qui 
es del dit bisbe de Gerona. 41. 

Fochs desgleya del loch de Traban e 



(106) 
Rissech de la perroquia de Sent Sedurni. 14. 

Fochs desgleya de perroqaia de Biert 5. 

Fochs desgleya de perroquia de Yila- 
fraser. 1 7. 

Fochs desgleya qui son del castell Dor- 
riols. 7. 

Fochs desgleya del loch de Sent Yicens 
de Gamos. 37. 

Perroquia de Santa Maria de Gamos: qui 
son desgleya. 20. 

Santa Ágata: desgleya. 3. 

Perroquia de Montcayl: desgleya. 7. 

Vilar de Sen Andreu. 7. 

Perroquia de Gartanya: desgleya. 14. 

Yila Roja de perroquia de Sent Feliu de 
Gerona: desgleya. 5. 

Perroquia de Lembiles. i i . 

Fontajan. 2. 

Yeynat de Palau de perroquia de Mon- 
tagut de vegueria de Busulu. 17. 

Lo yeynat de La Illa e Desparch de per- 
roquia de Sent Johan Ses Fons. 5. 

Yila de Ollot: del abat de Ripoll 134. 

Perroquia DoUot: del dit abat 3t, 

Perroquia de Sent Ghristofol Ses Tous: 
del dit abat. 20. 

Perroquia de Sent Andreu des GoU: des- 
gleya. IK 

Perroquia de Socarrats de vegueria de 
Gampredo: desgleya. 5» 



( 107 ) 

Perroquia de Santa Margalida de vegue- 
na de Campredon: desgleya. 14. 

Perroquia de Sent P. des Puig de ve- 
guería de Campredon : desgleya. 8. 

Perroquia de Ulamal : desgieya de ve- 
guería de Campredon. 8. 

Perroquia de Tornari^a de Sent Salva- 
dor de Sent P0D9: del abat de Sent Johan 
Ses Abadesses. 36. 

Perroquia de Capsech : desgieya vegue- 
ría de Campredon. 9. 

Perroquia de Bolos : desgieya de la dita 
v^ueria. 10. 

Perroquia de Porreres de la dita ve- 
guería. 5 

Perroquies de fa Cots e de Sent Faliu 
des Bach: desgieya de la dita veguería. 4. 

Perroquia de Setcases de la <lita vegue- 
ría: desgieya. 31. 

Perroquia de Lanars de veguería de 
Campredon. 13. 

Perroquia de Campredon: desgieya. 14. 

Perroquia de Baget: desgieya. 6. 

Perroquia de Treguran : del abat de 
Sent Johan Qes Abadesses. 16. 

Perroquia deMoyon: del abat deRipoU 
e de veguería de Campredon. 29 

Yeynat de Capalleres e de Mexons: des- 
gieya. 3. 
Perroquia de Baget del terme del cas- 



(108) 
tell de Rochabruna. 20* 

La vila e perroquia de Riudaure del 
yescomdat de Bas* 32-. 

Perroquia de Puig Perdines del dit 
Yescomdat : qui son desgleya. 9. 

Perroquia de Sa Pinya : del dit ves- 
comdat. 15. 

Perroquia de Seut Privat : qui son des- 
gleya. &. 

Castell e vila del Mayol de la perroquia 
de Sent Privat de Bas: desgleya. i. 

Perroquia de Ses Preses del yescom- 
dat de Bas : qui son desgleya. 23. 
' PeiToquia de Ballos del dit yescomdat» 5» 

Perroquia de Sent Steye ^aluy del dit 
yescomdat 16. 

Perroquia de Sent Canti de Bas. i. 

Perroquia de Salent de yegüería de Bu- 
sulu. 11. 

Perroquia de Samiana del terme del 
castell de Samiyana de yegüería de Busulo. ISL 

Perroquia des Mor de contribucío del 
castell de Limiyana. 4. 

Perroquia des Torn de yegüería de Bu- 
suido. 3 mig- 

Perroquia de Mieres: del abad de Ban- 
yols. 48. 

Perroquia de Mieres: qui son daltre con- 
tribucio. 7» 

Perroquia de Sent Merti Campmajor de 



( 109 ) 
veguería de Busulu. 13. 

Perroquia de Sent Michel de Campma- 
jor de veguería de Busulu. 8. 

Perroquia de Sent Michel de Camp- 
major dé contribucio del castell o casa de 
Folgons. 10 mig. 

Perroquia de Frexon de la dita vegue- 
ría. 5. 

Castell e perroquia de Folgons. 4. 

Perroquia de Yentayol de veguería de 
Busulu. 5. 

Perroquia de Lerona de la dita veguería. 6. 

Perroquia de Sent Merti de Torayes de 
la dita veguería. 5. 

Castell de Bestracan de la dita veguería. 10. 5/6. 

Perroquia de Riu de la dita vegueria. 7. 

Perroquia de Aguya de la dita veguería. 7, 

Perroquia de Font Freda de batlia de 
Figueres. 12. 

Perroquia des Yilar de la dita batlia. 4. 

Perroquia Dolmeda de la dita batlia. 3. 

Ferrer Salom de perroquia de Biure. 1, 

Perroquia de Puig Arnolf. 7. 

Perroquia Deseáis. 3. 

Perroquia de Merlant. 6. 

Vilabertran. 63. 

Yilatenim. 11. 

Castell de Santa Pau. 60. 

Perroquia de Sent Lorens des Mont. 3. 

Cornelia. 10. 





(lio ) 






Puigalt deis pageses. 


17. 




Bui^unya. 


8. 




Perroquia des Sorts. 


17. 




Puigalt deis cavallers. 


10. 




Perroquia de Corts. 


19. 




Banyoles. 


203. 




Perroquia de pageses forants de JBan- 






yoles. 


2i. 




Perroquia de Sent P. de GamelL 


3. 


« 


Porqueros. 


35. 




Perroquia de Sent Christofol de Usay. 


12. 


* 


Perroquia de Font Cuberta. 


22 2/3 




Matha prop Banyoles. 


8. 




Sent Roma : desgleya. 


5. 




Perroquia de Sarinya. 


38. 




Busulu I foch qui es del abat de Sent P. 






de Besolu. 


1. 




Pageses forants de la perroquia e terme 






de Sent Vicent de Busulu. 


4. 




Yeyuat dez Guell de la perroquia de 






Besulu. 


22. 




Pageses forants de perroquia de Sent 


1 




Merti de Capellada. 


10. 




Orsinya. 


4. 




Palera. 


7. 




Ligorda e lo veynat de Boxols de la per- 






roquia de Ligorda. 


7. 




Mayan. 


21. 




Desquers. 


20. 




Perroquia de Fares. 


9. 



( iU ) 




Sagaro. 


17. 


Vilayenut. 


19. 


Pontons. 


10. 


Romayan apres Baschara. 


10. 


Perroquia de Borrata. 


29. 


Senta Logayda Dalgama. 


14. 


Palou. 


3. 


Vilasant de batlia de Figueres. 


10. 


Baschara. 


39. 


Vilert. 


27. 


Sponella. 


12. 


Crespia. 


22. 


Gasamor. 


S. 


Caxas. 


11. 


Vilademines. 


16. 


Sent Merti Ca Serra. 


11. 


^a Cirera. 


2. 


destella. 


13. 


Cabanelles. 


13. 


Ledo. 


36. 


Cistella. 


31. 


Taravaus. 


13. 


Avioyoaet. 


40. 


Vilanonat. 


20. 


Gaanta. 


13. 


Fontaniles. 


14. 


1311a. 


43. 


País. 


7. 


Santa Coloma de Fitor. 


11. 


Palaforgell. 


77. 



( H2 ) 

Lofrin. 1 7. 

Muntras. S6. 

Torren fc 4. 



FOCHS DE CIUTADANS. 



Geronella des Pía : qui es dea Ramón 
de BoxoUs. 7. 

Fochs de ciutada qui son en lo loch de 
Campderan. 14. 

Fochs de ciutadans de Yilablexex. 7. 

Fochs de ciutada de perroquia de Stan- 
yol. a 

Fochs de ciutada de perroquia Daygua- 
viva. 3* 

Fochs de ciutada den Bernat Stru^ del 
loch de Vilascua. 11. 

Fochs de perroquia de Sant : qui son 
den Cijar ciutada de Gerona. 3. 

Jacme Cama den Seguriolles de Gerona 
son en la perroquia de Romanya. i. 

Perroquia de Palamos : qui son den Pa- 
llares. 4. 

Fornells. 4. 

P. Mescardell de perroquia de Camp- 
lench: es de Micer Johan Guerau. 1. 

Fochs de ciutadans de la perroquia de 
Riudalots. 2. 



( il5 ) 
Vilalbi. 30. 

Fochs de perroquia de Salige: qui son 
de micer Johan. 2 mig% 

Fochs de ciutada de perroquia de Sent 
Gregori. 3. 

Fochs de ciutada de perroquia de Sal- 
ran. la 

Berenguer Tori Gran de perroquia de 
Juya: es den P. Scala. I. 

Perroquia de Sent M erti Yey: qui es den 
P. Tort 1. 

Fochs de perroquia de Sent M erti Vey : 
qai son den Francesch ^a Casademunt 
franquer. 2. 

Fochs de ciutadans qui son en la per** 
roquia de Madramanya. 8. 

G. Sa Olivera den Gispert deCamploach 
del Padriyan. i. 

Castell de Pubell: qui es den Gispert de 
Camplonch. 24 

Fochs de perroquia de Gassan: qui son 
del dit GisperL 3. 

Fochs de ciutadans de perroquia de 
Corean. (5* 

Berenguer Ramada de perroquia de Sa 
Pera: es den Gaxans de Gerona. i. 

P. Michel de perroquia de Flassanr es 
den Bardills de Gerona. i . 

Fochs de ciutadans de perroquia de 
Molet. 3. 

TOMO XII. 8 



( il* ) 

Fochs de cíutadans de perroquia de 
Burdills. 9. 

Focbs de ciutadaos de perroquia de 
Loran. 3^ 

Focbs de cíutadans de perroquia de 
Falines. 2. 

Francésch Ferrer de Montjuych de per- 
roquia de Seüt Feliu de Gerona: es den 
Gijar de Gerona. i. 

Bonanat Ca Bragada de perroquia Da- 
dri. 1 . 

Fochs de ciutadans det lock de Ca- 
banyes. 2. 

Focbs de ciutadans de Rocha Corba. % 

Santa Ágata : de clutada. 3. 

Perroquia de Montayl: de ciatada. 3. 

Perroquia de GarCanya: de ciutada« i. 

Perroquia de Lombiles : den Lobet no^ 
tari. 5« 

Gastell e terme de Sales. 75. 

Perroquia de Gampredeü: -de ciutada. 5. 

Perroquia de Lanars: de ciutadans ve- 
gueria de Gadupredon. 4. 

Perroquia de Bages : del terme del cas- 
tell de Rocbabnlna. 2. 

Perroquia de Sent Privat. 6. 

Perroquia de SamiyHná del terme del 
castell de Samiyana de veguería de Bu* 
sulo. ± 

Gastell de Bestracan. 20 5/6. 



( 115 ) 




Perroquia de Puig Araolf. 


4. 


Perroquia de Merlant. 


i. 


Spouella. 


10. 


Guanta. 

1 


28. 


País. 


2. 



BISBAT DE EUiNA. 



FOCUS REYALS. 



Primerament Tila de Perpenya. 1640. 

Habitants de Perpenya poblats en diver- 

ses lochs. 582» 

Castell Dargiles. 16i. 

Gopliure. 305. 

Loch de Tresserra. 16. 

Castell de Muntsquiu : qqi es del senyor 

duch. 90. 

Locb del Voló : del dit senyor. 9S. 

Loch de Maurelans del. ... 60. 

Loch de Lauro. 5. 

Castell de Cursavi: qoi es de la duquesa. 32. 

Vila de Prats: qui es de la dita duquesa. 149. 

Castell de la Bastida : qui es de la du- 
quesa. 52. 

Loch de Lotes : del Rey. 5. 

Case Fabre : del dit senyop. 9. 



( H« ) 

Salses: qui es del dit senyor. 69L 

Castell Dopol : del dit senyor. 29« 
Loch de Toyr: qui es del senyor duch. 161. 
Loch de Toluges: qui es del senyor rey. 1. 

Rodes : del senyor rey. 20. 

Yilella : del dit senyor. 4. 

Muntbaulo : del senyor rey. 26. 

Ropidera: del senyor rey. 8. 
Yall de Conach : del dit senyor. 

Nabilles. 3. 
Arietes. 
Nuedes. 

Orbanya. 8. 

Conach. 4. 

Eróles. 3. 

Yallans. 5. 

Yilafrancha: del senyor rey. 171. 

Marminas: del dit senyor. 1. 

Flassa: del dit senyor. 5. 

La Guardia: del dit senyor. 1. 

Marles: del dit senyor. 1. 

Setdenya : del dit senyor. 8. 

Juncet: reyal. 6. 

Fromiguera: reyal. 20. 

Puig Yalador abtota la calíanla. 13. 

Garramach: de la dita calíanla. 2. 

Riutort: de la dita calíanla. 9. 

Galba : de la dita calíanla. 4. 

Sposoyla: de la dita callania. 6. 

Yilanova: de la dita callania. 6. 



( H7* ) 

Rial : de la dita callania. 9; 

Puig: de la dita callania. 6. 

Gerola: del dit seoyor rey. 3. 

Saorra: reyal. 22. 

Comeyla: del dit senyor. (4. 

FuUa: del dit senyor. li. 

Focha habitans de la vila de Perpenya 
qui son poblats en la térra de Gonflent e 
de Capcir segons ques segueix. 

En Dalmau de Talla. 

Ramón Tassarana de Yílafrancha. 

G. Aman Maso de Taurinya. 

Amau Daniu de la Valí de Sent Mi- 
cheL 

P. Soluja de Prada. 

Johan Selma de Fulla. 

En Croses de Jocb. 

C. Font de Marcaxanes. 

Jacme Vicens del Royre deis Yilars. 

P. Agramunt de Fromiguera. 

Suma maior de tots los fochs re- 
jáis del bisbat de Euna. 5940. 



FOCHS DE CAVALLERS. 



Lo Maso: qui es den Sella. i 4. 

Castell de Perella: qui es den Porgues. iO^ 



(US) 

Loch de Sent Steva: de mieer Francesch 

Roma. 18. 

Ens:delTe8ComteDilla. 33. 

Coma: den Tregura. 5. 

Molig: den Tregura. 11. 

Campoma : del dit Tregura. 8. 

Grosels: del dit Tregura. 4. 

Mosset : del vescornte DíUa ab los loehs 
qui ab ell contribuexen. 45^ 

Los Orts : den Bernat de So. . 5. 

Julols: den G. Bernat de Sen donsell* 15. 

Evol: del vescornte Devol. 19. 

Font Rubiosa: den Bemardi de Qf> don- 
zell: 12. 

Salto de Fetges: del vesconite DevoL 12. 

Puriyanes Uyer e la Rota : den Bernat 
de Banyuls donzell. 19. 

Vinsa: del comte Dampuries. 67. 

Fornols: de mossen Castalio ca* 

valler. 5. 

Loch de Vemet: den Bertrán de Veraio- 
la donzell. IL 

Loch de Caussa: qui es del dit Bertrán. 18. 

Loch de Sent Laurenf : del comte Dam- 
puries. 34. 

Loch de Qayra : qui es del dit comte. 92. 

Loch de Sent Faliu Davall : qui es del 
vescomte Dilla. 31 . 

Loch de Canet : qui es del dit yescom- 
te Dilla. 95. 



( «s^) 

Loch del ScJer Davall: qui. es dd dit 
Tescomte Dilla. 5. 

Loch de Saota María de la Mar: del 
dit yescomte» ^* 

Loch de Tautauyl : del dit yescomte. 38. 

Loch de Illa: del dit Teaioonte. Í4f3. 

Sent Faliu Damunt: qui es del dit ves- 
comte. 18. 

Loch de Torrelles : qui es del dit ves- 
eomte. 23. 

Loch de Yilalonga: qui es den Franei 
de Bell GasteU. 31. 

Loch de Pontala ab Sent Nieholau: qui 
es de la muller den Dalmau del Yolo doiH . 
zell quondam. i 9* 

Loch de Lupia: qui es de la muller del 
honrat En Pone de Lupia donaell qupn^ 
dam. '16. 

Loch de Bages: qui es den Ramón de 
Lupia donzell. 43. 

Loch de Tesa : qui es de la muller dan 
Guerau de Dardena donzell quondam. 5. 

Loch de PoUestres: qui es den Felip 
Roig donzell. 16. 

Focbs del loch de Alanya : qui fou den 
Amill de Perapertusa donzell. 4. 

Loch de Yilarnau Davall : qui es den 
Valguarnera donzell. 2* 

Loch Dortafa: qui es denBeresguer Dor- 
tafa cayaller. i9^ 



( 12») 

Loch de Panestortes : q[u¡ es den Mot 
Dolms donzell. 27. 

Loch de Na Fiacb: qui entre lonrat Nar- 
nau de MíDars e Madona den Bollera 
quondam. 12» 

Loch de Casanoves: ha qui son den Ber- 
nat Dilla donzdl. 5» 

Castelt de Perallos: qui es del vescondte 
de Roda. ' 4. 

Loch de Moner: qui es del dit yescomte. 22. 

Loch de Millars: qui es del dit ves** 
corote^ 86* 

Loch de Regleya: qui es del dit ves^- 
comte de Roda. 9.. 

Loch de Yila Qara : qui e& de madona 
Caramany. 15. 

Loch de Totf o Davall : qui es den Jo- 
han P. de Totzo donzell. 60. 

Les Abolles (diuse que es de la casa ta- 
xada del comte Dampuries): qui son de 
mossen Berenguer de Pau. 18; 

Loch de Banyuls. de les Aspies : qui es 
den Dalmau de Banyuls donzell. 3& 

Sent Merti de FonoUedes : qui es den 
Sent Merti donzelL 8. 

Loch de Riunoguers: de mossen Marich 
Laurador. 7«. 

En Puigdoliba de perroquia de Riuno- 
guers: qui es den Ferrer de Sent Merti. 1. 

La Clusa : qui es den Berenguer Dolms 



( 121 ) 
doDzelI. 231 

Viyers: qui es den Berenguer des Yírers 
doDzelL 12. 

Loch de Croanques: qui es den Arnau 
des Voló doQzelL 9. 

Sent Johan de Plan de Corts: qui es de 
mossen Berenguer Dortafa. 66. 

Loch de Palafol : qui es de madona den 
Castlar. lOl 

Loch de les Ules: qui es den Jaufiré Da*- 
Tinyo donzelL 12. 

Gastell de Muntferrer: qui es de raossen 
En Berenguer de Castell Nouv 42. 

G. Marti de Alecha : qiii és den Casella 
Darles de la perroquia de Molet 1 . 

Castell de Sent Mercal: qui es del yes- 
comte de Roda. 20. 

Castell de Bellpuig: qui es del yescom- 
te Dilla. 18. 

Castell de Calmasella: qui es den Gk 
Dolius. 1 4. 

Castell Dolm&: qui ea de mossen Fran- 
cesch Dolms. 16. 

Castell de Tallet: qui es de mossen 
Francesch Dolms. 10.. 

Muntauriol e Taulis : qui son den Ra- 
món de Bages donzelL 1 4. 

Castell Nou : qui es del yescomte Dilla. 38. 

Castell de Corbera: qui es den Franci 
Qa Garriga. 13. 



( 122 ) 

En la honor de Cabru^ quí es del no- 
ble En Galceran de Rochaberti «on los 
fochs segóos ques seguexen. 

Primo en la perroquia de Serralonga. 50. 

En la perroquia de Gostrenyes. 21. 

En lo terme de Fontamls. 8. 

En lo terme de Munlalba. 30. 

En lo terme de Pálauda. 21. 

En lo terme de Rayners. Afk 

Gastell de Bula : qui es del yescomte 

Dilla. 36. 

Yilleraeh : qui es den Bernat Dolms. 3. 

Scoer: del vescomte Dilla. 12. 

Joch: de mossen R. de Perellos. 12. 

Finestret: qui es del dit Perellos. 11. 

Saorla : qui es del dit Perellos* 8. 

Spiranell : den G. Gadell donzell. 5« 

Suma de tots los fochs de cava- 

llers del bisbat de Euna. 1978. 



FOCHS DESGLEYA. 



Vidal Presta del Spital de Goll Darbres. 1. 
En Losa de Les AUades: qui es del ce- 
Uerer de Gampredon. 1» 

Fochs del abat de Gampredon. 6» 

Johan Gasals: del abat de Sent Lorenc 



( 125 ) 
DesmunL 1. 

En Landrich de Pera da Gosa: del prior 
de Ledo. 1* 

Fochs del mooestir Darles. 3. 

Fochs de la esgleya de Sent MertL 4. 

Fochs del Sacrista Deuna. 2. 

En Pujol de Yilaplana: den P. Adrouer. 1. 

Loch de Tesarach: de la honor de Sent 
Michel. 4. 

Loch de Marcenoll: del prior de Marce- 
nolL 5. 

Loch de Erbussols: de la honor de Sent 
Michel. & 

Loch de Calla: de la dita honor de Sent 
Michel. 16. 

Lugols: de la honor de Sent Michel. 7. 

Bell Loch: del prior de CorneHa. 7. 

Loch de Arria ; de la honor de Sent Mi- 
chel. 19. 

Salra: del abat de Sent Marti de Canigo. 3. 

Loch de Aurelia: qui es del dit abat. 4. 

Loch Gissa : qui es del dit abat. 3. 

Loch de Cabrils: del abat de Sent Mi* 
chel. 2. 

Tehegol: qui es del dit abat* 2. 

Los Plans: del abat de Sent Michel. 3. 

Talau: del dit abat. 1. 

Sansa: del prior de Cornelia. 9. 

Aygua Tabesa : del capítol Dui^gell. 17. 

Matha Mala: de la honor de Sent MicheL 13. 



(124) 

Coaangle: de la dita honor. 2. 

Yallsera : del dit abat de Sent Michel. 3. 

Angles: del dit abat 14. 

La Laguna: del abat de Sest MiebeL 11. 

Prat de Balaguer e Font Pradosa: qui 
es del dit abat. 17. 

Toers : qui es del dit abat & 

Canavelles: de la honor de Sent Michei. 5. 

Marasans : de la dita honor. 6. 

Sohanies : de la dita honor. & 

Lar : del abat de Sent Miehel. 4. 

Pi : del abat de Campredon. 10. 

En : qui es del abat de Sent Miquel. 4. 

Scaro: qui es del dit abat. 15. 

Yernet: del abat de Sent Merti de Ca- 
nigo. 20. 

Gastell : del dit abat. 3. 

FuloUs: de la honor de Sent Michel. 13.^ 

Girach : del abat de Sent Michel. 8. 

Taverina: qui es del dit abat de Sent 
Michel. H. 

Corts: del dit abat ' 3. 

La Yall: de Sent Michel. 2. 

Codolet: qui es del dit abat 18. 

Prada: del camerer de Grassa. 39L 

Lech : de la honor de S^oit Michel. 4. 

Clara : de la dita honor. 5. 

Senors: del Sacrista de Cornelia. 5. 

Yallmanya : de la honor de Sent Michel. 6» 

Yall Destania: del camerer de Sent 



(<25) 
quel de Cuxa. 7. 

SefiUa: del dít camerer. 4. 

Los Yilars: del abat de Sent Merti. 12. 

Bigarda: del prior de Serrabona e ma- 
dona Elicsenda muUer den Steve de Tor- 
res. 9. 

Marsaxaners: del abat de Sent Mertí. 13. 

Glorianes e Safony ds : del prior de Ser- 
rabona. 11. 

Lo mas de la Antzina: del prior de Mer- 
coYoL 4. 

Erreyanes: del abat de Sent MiqueL 1. 

Croses: del abat de Sent Miquel. 1. 

Loch de Bon Pas : qui es del Espital de 
SentJohan. 13. 

Loch de Sent Ypolit: qui es del dit Spi- 
taL 34. 

Loch de Sent Narzari: del dit Spital. 5. 

Loch Derla: qui es del dit Spital. 3. 

Loch de Baioles: qui es del dit Spital de 
SentJohan. 1. 

Loch de Santa Coloma : del dit Spital. 7. 

Loch de Capestany : qui es del dit Spi- 
tal. 39. 

Loch de Yilamulacha: qui es del dit Spi- 
tal e del prior del Camp. 11. 

Loch Danylls: del dit Spital. 17. 

Loch de Tarrats: del dit Spital. 13. 

Loch Dapia : qui es del Arxevescha de 
Narbona. 36. 



' ( 128 ) 

Loch de Nidoleres: qui es del pebordre 
de Sent IlarL 5. 

Loch de Sent Johan de la Sella: qui es 
del abat de Sent Jenis. 10. 

Loch de Forigues: qui es del abat 
Darles. * 29. 

Loch des Yílar: qui es del pabordre. 10. 

La Pobla de Panicars e la Pobla del 
Pertus qui es. • . . 14 

Loch de Torderes: qui es del abat 
Darles. 14. 

Yila Darles: qui es del abad Darles. 176. 

Codolet deis Banys: qui es del abat 
Darles. 15. 

Los Banys Darles: qui son del abad 
Darles. 28. 

La Yall de Sent Laurench deis Cerdans. 56. 

Serra Bona : qui es del prior de Serra- 
bona. 6. 

Suma maior de tots los fochs des- 
gleya del bisbat Deuna. 2222. 



rOGHS DE CIUTADANS. 



Primo fochs del loch de Casanoves : qui 

son den G. Fuster. 3. 

Yall de Sent Marti : qui es den P. Blan 



(IS9) 
de la.vila de Perp^aya. 19» 

Loch de Santa Eugenia del boortit En 
Johan Yola gnondam. 7» 

Loch Sureda: qui es dea P. Blail. .^ 

Foche del loch de Alanya : qui son im . : 
P. Blan. 7. 

Castell de Cei^t: den P. Blan. 242. 

Enellen : den P« Blan. 1 i • 

Loch de Selva Dai'bre Gros: den P. Blan. 6. 

Candera; dmi G. Mercadwda Pu^cerda« 7. 

CaateU da Qa Rocha: den Galceraja Mo^ 
rey. 91. 

Crea de Capain qui et den Beroat Xp^z 
guel de Puigcerda. (S. 

Odells: den P. Ouzes de Yilafrancha* 4 

Uytesa : den Guillem Ayallenet sayi en 
dret. 4. 

Toren : de Madona Sanxa. 7. 

Montet: de la dita dona. 4. 



Suma major de tota loa focha de 
ciuladaua del bisbat Deuna. 344. 



I « 



CASES TATlUDeS QUI MO ^09 EN LO liIBRE. 



Gasa tatxada del comte de Impuries. 4600. 

TOMO xii 9 



( 130 ) 
Gasa tatxada del comte de Prades. 160O. 

CasatatxadadelvescomtedeRochaberti. 1600. 
Casa tatxada del vescomte de Cabrera. 2006. 
Casa tatxada del yescointe de Castelbo. 1600. 
Casa tatxada del comte de Pallars. 1400. 



AQUESTS LOCHS SON DESGLEYA DE LA GASA TATXADA DEL 
COMTE DOSONA E FOREH DONATS PER SGRfT A LA DBPOTACIO 
PER EN P. FRANCH QUI EN TEMPS QUEL SENYOR REY SE IVE8 
LA TERRA DEL DIT COMTE CULLI I FOGATGE PER MANUT DEL 
DITS LOCHS: 



Primo iperroquia de Sent Merti de Riu- 

deperes. 20. 

Perroquia de Folgaroles. 27. 

Terme de Yoltrega. 47 mig. 

Perroquia Despinalbe^. 1 1 • 

Terme de Malla. 20. 

Quadra de Terrassola. 7. 

Quadra de Claveres. 3. 

Quadra de Sent Johan de Riuprimer. 4. 

Perroquia de Vich. 18. 

Quadra de Santa Eugenia de Berga. 7. 

Perroquia de Vilalahons. 12 mig, 

Quadra Daguilar. 8. 

Tei^ma de Tona. 10 mig. 



(m > 




Quadra de Torra Laberta. 


4. 


Terme de Torálla. 


17. 


Tenne de Sent Fores. 


6 mig. 


Quadra de Boquers. 


3. 


Terma de Sa Meda. 


^. 


Terma de Cabreres. 


8. 


Terma de Roda. 


19. 


Terma de Casserres ab la Quadra 


de 


Gasserras. 


a 


Quadra Daygua Preda* 


4., . 


Quadra de Sent Fritos. 


3. 


Terma de Serrarols. 


8. 


Terma de Gurb. 


73. 


Qttadra de Yallbona. 


2. 


Quadra de Yilaguikns. 


1 mig. 


Qaadra de Rejal. 


mig. 


Ítem loch clos del prior de ManUeii. 


7. 


Gastell de Torroella. 


SS.: 


Terma des Bruyll. 


77. 


Yall de Gualba. 


43. 


Sént Celom. 


177. 



LOS LOCHS BEIUS SCAITS SON K CAYAtLBKS» 



Primo Manleu : den Eymerích Sentelles. 74* 
Terma Doris: den Oris donzQlL 29» 

Terma de Tavertet: den Malla. 10.^ 

Terma de Sau : den Ombert de Sau. SO^. 



( <33 ) 

Terina de Savassona: den Sarassona. 22. 

Terma de Sa Meda : qui son den Malla. 6. 

ítem en la ditterme: qui son den Alta- 
riba* 4. 

La cafia de Bell Puig : qui es den Sen- 
telles. (6. 

Yila Lahons: qui es den Sala. S. 

Terma de Tarad^l: qiii son den Vilade- * 
many. 101. 

Castell de Monten 1S«^ 

Quadra de ConanguelL 1. 

Quadra- de Pererada : den Sau . 3. 

Quadra^ des Yilar. 3« 

Terma de Malla: den Malla. 3l 

Quadta Dayguafreda: den Hostalrích. 13. 

Terma de Solterra : qui es den Qurb* 33. 

Castell de Palafblla. 202. 

Mont Negra : den Gualba. 31 . 

La partida damont de Yich: del ves^ 
comte de Castellbo. 197. 

La partida davall de Vich : rayáis. 995. 

Terma de Gurb. 55. 

Terma de Yoltrega. 1 8. 

Terma de Torallo. 82. 

Terma de Cabreres. 39. 

Terma de Roda. 19. 

Perroqüia de Polgaroles. 6. 

Perroqnia deSent Merti de Rio de Peres. 1. 

Santa Euginia. 10. 

Terma de Thona. 35. 



{ 135 y 

Tenna de Malla. 7. 

Sent Fores. 17 mig. 

Perroquia de Vtdhi. 12. 

Castell Dangles, 128. 

LaVallDosor. 95. 

Quadra de Sont ildhan« 2. 

Perroquia de Sils le de llidáreneB. ^ 240« 
Castell de Santa tecla. • 138. 

Batlia de Massanet. 140. 

Batlia de Tordera. 195. 

Castell de Blanes. 197. 

Castell de Munt Palau. 355. 

Hostalrich. 134. 

Castell de Muntclusí 297. 

Suma que muntea los fbchs que 

son poblats dins los dits lochs. 4071 mig< 



Los focbs de la casa taxada de mossen 
Bernat de Cabrera segons lo quem a nos ' 
trames per En Jaeme Nicholau son. 4091 mig. 

Deis quals abatuts M.DCXXV focbs et 
mígqui son delslocbs qoiperlosenyorRey 
li foren presos résfeú per lo qúes ba a pa- 
gar lo dit mossen Bernat. II«^ .CCCCLXVI. 

Ítem per los focbs del ve^comtat de 



(154) 
Bas. C.LXXXV. 

Suma Ilm .DCLI fochs qai a rah» 
de míg florí per foch valrien de III meses 
IIII>».DCCGCCXXVI florins mig. 

Deis quals abatuts DGGCC florins per 
DG foch que lí fem de lesa restarían 
que hauría a pagar III'>>.LXXYI florins- 
mig. 



Deu.mossen Bemat per II>n.VL 

ítem per lo vezcomtat de Bas CLXXXY. 

ítem per Palafols CLYIIL 

Suma. II'».GCGXXXXVII1I. 



Deis quals abatuts per la gracia DC 
fochs. 

Resta M.DGG.XXXXVIIIL 

Deis quals san a deduir per Yoltra- 
ga XX\I1I1 fochs XXXYIII. 

ítem de Tona XIII fochs XXY. 

ítem del terme del Brull XXXX fodis- 
XXXVII. 

ítem Doris XX fochs VUIL 



( 135) 
ítem de terme de Manleu XXIX fochs. 

Suma CXXXI. 



MLDCXVIII que valen II«.CCCCXXVn 
floríns. Deis quals abatuts M.DCCCLXXy 
resta que han a tornar DLII. 

ítem per la valí de Gualba per XLIIII 
fochs LXVI floríns. 

Suma que a tomar DGXYIII floríns. 



* I 



APÉNDICE. 



RENTAS Y OTROS DERECHOS 



DE LOS CONDADOS DE ROSELLON Y DE GERDÁÑA. 



Como trabajo estadístico qoe tiene grande analogía con* 
los ya publicados , relatíyos á diferentes estados de los que 
componían la Corona de Aragón , hemos creído oportu-^ 
no dar á luz el libro en que constan detalladamente las* 
rentas y demás derechos que percibían nuestros soberano» 
de uno de los referidos estados^ tan notable por su impor- 
tancia histórica , como por su afinidad con otio de los prin- 
cipales, del que solo ha dejado de formar parte en muy 
cortos períodos. Los condados de Rosellon y de Cerda- 
ña, durante el dominio de la Casa de Aragón , siempre se 

TOMO XII. 10 



(138) 
han eonsiderado como adjuntos al condado de Barcelona, 
si se exceptúa la época en que la dinastía de Mallorca 
rigid en algunos estados con independencia de la principal 
de que descendia , lo que prueba el mismo censo de Ca- 
taluña y ya publicado , en el que los tres estados 6 antiguos 
condados se hallan comprendidos bajo un mismo y espe- 
cial trabajo estadlitico. 

Considerandos pués ^ el indicado libro eomo secuela in- 
dispensable del censo á que nos referimos , si bien de di- 
ferente carácter, por comprenderse en él, mas que la lista 
de las ciudades , villas y castillos de Rosellon y Cerdaña, 
la de las rentas que estos producian ; creemos su publica- 
ción de grande utilidad , pues su contenido realza el inte- 
rés de los trabajos que le preceden , y acredita , en cierto 
modo, la ilustración de nuestros antiguos reyes, que te- 
nían grM cuidado en (fue aqueUos se veriicasen de una 
manera cuasi superior á la época en que se llevaron á 

cabo. 

El libro que nos ocupa , y que bajo la antigua división 
de arcas v armarios llevaba el núm. 28 extra saceos de 
la arca primera , según una larga reseña que ostenta en 
sus cubiertas y que le sirve de título , contiene las villas, 
cmtiUos y Itkgaresy rentas y otros derechos que el señor Bey 
meatvmbraba tener y recibir antiguamente en los condados 
del BoseUm y de Cerdaña, así como todas las venías^ dona^ 
aioties y otras enajenaciones hechas por el señor rey En Pe- 
dro y por el señor rey En Juan, su hijo, con los nombres 
de cada uno de los que los poseen actualmente, Oc. 

Esta última expresión se refiere á la época en que se 
escribía la reseña, né á la de la formación del libro; pues 
a^fuella es de letra del archiv^o Pedro MigMl CarbonelU 
quien en la misma, y por medio de notas en diferentes 



( 138) 
págUns, rerehí "que el citado libro, por mandato del r^y, 

tiene que estar recóndito en el real arebivo ; que, aegw, 
él mismo encontró eMrito, fue formado en el m^sde {fh 
brero del año 1306, en la tilla de Perpinan; que }o» 
condados de RoseUon y €er4aia fiienon eilipeaadoafior el> 
rey don Juan II al rey de Francia, quedando Ureliita añoa 
separados de la corona de Aragón, hasta que el último 
los restituyó al rey Católico don Fernando, quien juró las 
libertades y privilegios de dichos condados, en Perpiñan, 
el 13 de setiembre de 1495 (que, es la fecha en que ha- 
bla el mencionado archivero); que, solicitado personal- 
mente dicho empleado , después de tan interesante recu- 
peración, por el señor rey y la señora reina, para bus- 
car en el archivo algún libro en que se mencionasen las 
cenas de dichos condados^ nada habia encontrado mas á 
propósito , que un memorial que el mismo compró en una 
almoneda pública , muy útil para el real patrimonio, y 
que gaardó luego en el archivo; cuyo memorial añadió 
al presente libro de las rentas de Resellen y Cerdaña, 
como apéndice del mismo, etc. " 

Aclarada , pues , la época de la formación del libro , 
como lo comprueba también el carácter de letra en que 
está escrito ; patente el objeto que descubre su titulo, 
y reconocida su importancia por lo que se desprende 
de la relación de Carbonell ; lo daremos á luz tal como 
se halla conservado en el real archivo , añadiéndole el 
memorial de las cenas que le unió el mencionado ar- 
chivero (se entiende, la parte correspondiente tan solo 
á los condados de Rosellon y Cerdaña ) , y una carta , 
sin año , del regente la procuración real en dichos con- 
dados, Arnaldo Porta, en la que da cuenta al rey de 
algunas averiguaciones que ha hecho interesantes al real 



(líO) 
patrimonio; y sin hacer mas variante en la pnblieacíon^ 
qne h indispensable para transformar la corresponden- 
cia de las páginas á que se refiere el índice alfabé- 
tico qne precede al referido libro de rentas, y qne, en 
este caso, conviene colocar despnes del testo; para ma- 
yor claridad. 



Irformacio de totes les tiles gastells e lochs ren- 
des E DRETS QUEL SENYOR REY E SOS PREDEGES60RS ANTI- 
GÜAMBNT HAIV ACOSTUMAT DE HAYER £ POSSEHIR EN LW COM- 
TATS DE R08SELL0 E DE GERDANYA. 



ROSSELLO- — PERPINYA. 



Alienat. 

E primerament ha lo dit senyor lo castell e vila de 
Perpenya en los euals ha acustumat de rebre aiitiga- 
ment les rendes e drets seguents. 

Primo la leuda major. 

ítem la leuda del peix. 

Ítem lo terf del delma del blat 

ítem la leuda de la carn. 

ítem lo taulatge del peix Mlat e ñ*esch. 

P. Blan. 

Les dites rendes fiaren assígnades per lo senyor 
Rey En Johan ara re^ant a la paga daquells XI^" 
CCCCY solidos III diners annuals de censal mort 
los quals foren venute an P. Blan quondam e apres 



(142) 
per lo dit Eln P. Blan ne foren fetes diverses vendes 
e traosportacions en altres persones les cuals Yuy pos- 
seexen les diles rendes per vigor de la dita assigoacio. 

Es del senyor Rey. 

Itom los agrers deis blats e deis rayms. 
Aquesta renda posseeix yuy lo senyor Rey. 

Del senyor Rey. 

Ítem lo taulatge del masell del Cali. 

La dita renda posseeix yuy lo senyor Rey. 

Aliena!. 

ítem los molins reyals del Valí de la yila de Per* 
penya e de Canohes. 

En los dits molins del Valí de Perpenya qui son Vil 
casáis e un casal del loch de Canohea e altre casal qui 
es dins la dita yila de Perpenya que son Vil 11 casáis 
acustumava lo senyor Rey de reebre casona any per 

cens a raho de XX Iliures cascun CXiXXX 

Uiuras. 

Jacme i 

Johoit I de Gualbes. 

PouQ ] 

he^ quals ditos CLXXX iliuras foren assígnades per 



(145) 
lo seoyor Rey en P. smi Jacme Johan e Pont; de Gua- 
bos ciutadans de Barchinona en paga pro rata de Vl^ . 
solidos annuals de censal mort quils foven veniits per 
lo dit senyor Rey en P. e les románente CXX Uiures 
lus foren assignades sobre la mena del ferré de Con- 
flent 

Del senyor Rey. 

ítem lo cens de les taules de la pla9a den BastiL 
La dita renda posseeix vuy lo senyor Rey. 

Alienmt. 

ítem lo cens de les ciges de la plaga del biat lo qual 
es estat dart; a aoapte per eo P. Vidal procurador reyal 
per tal com alguns aays se seguie que no sen haTÍa 
profit algún e pagayensen diyerses carrechs lo qual 

acapte fo fet a rabo cascun any de Y Uiures. 

« 

Aliemu. 

Ítem la Escar^laria de P^erpenya la qual lo senyotr 
Rey En Joban ara regnant ba donaba an Penco Car- 
reres de Besulun al qual lo senyor Rey En P. ne ba- 
ña ja feta deftadio «n sa vida a ^^^ws aoaseun any 
de VIU IHurefl^ 

Perico Bertrán, 

Les dkes diies rendes eosemps ab altres son esta-* 



( tu ) 

des venudes e assignades dn Penco Bertrán ciutada 
def Barchinona en paga de II 11^. solidos annuals de 
censal íiiort los quals 1¡ foren venuts per lo senyor 
Rey ara r^ant 

AlienaL 

ítem la scrivania de la cort del veguer de Rossello. 

Divenes universitats de Rossello e de Conflent. 

Los emoluments de la dita serivania foren per lo 
senyor Rey en P. assignats a la pagua de XIIi^.X so- 
lidds annuals los quals foren venuts per lo dit senyor 
Rey a diverses persones de Barchinona sobre les ren*- 
'des de diverses universitats de Rossello e de Conflent. 

AlienaL 

Itera les serivanies publiques de Perpenya. 

P. dez Pía Bemat de Canslari de Barchinona Bepuat 

Luqnes de Perpimja. 

Les di tes serivanies enseinps ab les rendes Dargí- 
lers foren- venudes per lo dit senyor Rey En P. an P. 
dez Pía Bernat de Canslari ciutadans de Barchinona 
e an Bernat Luques notan de Porpenya per preu de 
Lllll™. solidos. 

E aqüestes scrivaaies valien uns anys ab altres 



( 146 ) 
CXX llifires ultra L lliures^ qtii sen paguen ais 'here* 
tere de móssen Roger de Rohonae. 

A lientU. 

ítem Id Bcrivania de la cort del batle dePerpenya. 

Bárihotneu Sirvent. 

La dita scrivania te qual val uns anys ab altres CXX 
Iliures e mes avant com en lany present se sie arren- 
dada CL Iliures fo donaida per lo senyor Rey en P. an 
Barthomeu Servent prothonoiari del' senyor Rey em- 
pero lo dit Barthomeu ne ha eascun any a respondre 
an Beroat Pauquet maesti^e de gimd per coiicessio re- 
yal quen ha de LIIII Iliures e lo remahent román al 
dit Barthomeu Serven t: 

Aliettat. 

liem la scrivania dé les apellacions. 

Francesch Magaña. 

La dita scrivania fo donada per lo senyor Rey En 
Johao an Francesch Massana de oflci de scriva de rá- 
elo ab carrech de L Iliures quey pren eascun any 
mossen Ramón Limos per rabo de venda qui lin fo 
feta en satisfácelo de diverses robes qui en la islla de 
Sardenya f(Nren preses e ocupades de la dona Na Ale* 



(446) 
granea muUer sua e acostumas de arrendar una anys 
ab altres CX Iliurea. 

Del $enyor Rey. 

iteiQ ha lo dit aenyor los cenaos del regatiu det r^ 
de Tohir. 
Aqüestes censes posseeix vuy lo senyor Rey. 

Dd senyor Rey. 

ítem ha lo dit senyor diverses censes quis paguen 
dins la vila de Perpenya. 

Aqüestes censes posseeix vuy lo senyor Rey pero 
aofí assignats a les obres del castell de Perpenya» 

Del senyor Rey. 

ítem ha lo dit senyor los forescapis quis reeben de 
les. vendes de les propietats qu¡ per ell se teñen. ' 
Aquests forescapis posseeix yny lo senyor Rey. 

Alienat. 

Ítem havia lo dit senyor prop lo dit castell de Per* 
penya un camp lo qual era estat comprat per lo rey de 
Mallorques qui aquell havia ordenat a assejar e correr 
cavalls. 

Güabert de Cruillés. 
Lo dit camp vene lo senyor Rey en P. a mosaeo 



Cilabert de Cruilles ladoncbs governador per preu 
de LXXXXVIlll Uiures. 

Alienat. 

ítem havia b senyor Rey prop lo dit castell de 
Perpenya un alberch lo cual era stat confiscat a la 
corU 

Thomas de Martza. 

Lo dit alb«reh posseeixen Yuy loa herelers de mo&- 
88D Thama& de Martza per donado del senyor Rey 
EnP. 

VERNET. 

Del senyor Rey. 

Ítem ha lo dit Senyor en lo dit loch de Vernet 
lo qual loch es antigament den Bertrán de Yer- 
niola e de sos predecessors les Vil parts del del- 
me de pan e de yin e de altres coses quis leren en 
«Hi territorL 

Les dites Vil parts de delma posseeix vuy lo 
senyor Rey empero son assignades ais capellans 
de la capella del dit castell de Perpenya e acus- 
tumense de arrendar cascun any en torn • . . . C 
Uiures. 



(148) 
ARGILERS. 

Lo senyor Rey. 

ítem ha la dit senyor e posseeix vuy lo dit loch 
de Ai^ilers e la jurediccio daquell. 

jP. dez Pía e al tres. 

ítem ha en lo dit loch lo dit senyor diyerses rendes 
les quals segons que atrás es oonteqgut ea titol de les 
scrivanies publiques de Perpenya son estadea vénudes 
ensemps ab les dites scrivanies an P. dez Pía e an 
Bernat de Caslari ciutadans de Barchinona e an Ber- 
nat Luques notari de Perpenya per preu de LIIII'^ . 
solidos. E valen les dites rendes uns anys ab al- 
tres CXX Uiures. 



COCHLIÜRE- 



Alienaí. 



ítem havia lo dit senyor lo castell e vila de Cop- 
liure. 

Senyora Reyna. 

Lo dit castell e villa ha venuts lo senyor Bey a la 



<149) 
senyora Reina muller sua en paga de diverses e grans 
quantitats que per lo dit Senyor eren degudes a la di- 
ta Senyora e a la sua cort 

Alienat. 

ítem hayia lo dit Senyor en lo dit eastell e vila la 
leuda de mar e de térra e divereíeB altres vendes. 

Cansáis de Cochliure. 

La dita leuda e aUres rendes son eatades yenudes 
e meses entre mans per lo dit senyor Rey En Johan 
ais consols e prohomens de la dita vila en satisfaccio 
de diversos censáis los quals per lo dit Senyor e per 
afers de la sua cort havien venuts a diverses persones 
sobre la universitat de la dita vila e singulars daquella 
los preus deis qi^als reebe lo dit senyor ho son treso- 
rer. E podien valer les dites leuda e rendes uns anys 
ab altres M.DC Uiures. 



CASTELL DE LA ROCHA. 



Alienat. 

Ítem habia lo dit Senyor lo dit castell de la Rocba ab 
diverses rendes e drets de aqnell les quals ensemps 
ab los forescapis se arrendaven uns anys ab al- 



(150> 
tres. . . .' LXV Uiures. 



Guülem Marey. 

Lo dit castell ab totes les rendes e drets de aquell 
foren venuts per lo senyor Rey En P. an Guillem Mo- 
rey ciutada de Barchinona per preu de XC ^. solidos 
barchinonesos los quals paga en diners comptants los 
quals foren convertits en afers de la guerra. E de la 
dita venda fo feta carta publica per En Guillem de 
Muutmarny notan de Barchinona en lo mes dabril del 
any M-CCCXXIIU. 



CASTELL DE MONTESQUIU. 



Alienaí. 

ítem havia lo dit senyor lo dit castell e loch de 
Muntesquiu. 

Berenguer Dohm. 

Los dits castell e loch son estats venuts e meses en- 
tre mans per lo senyor Rey En Johan an Berenguer 
Dolms ho a sos hereus en paga de cert deote quils 
era degut en la taula den Barthomeu Gari caminador 
quondam. 



( 18* > 

AliemU. 

Jtem havia lo dit senyor en lo dit castell e locb di- 
verses rendes e drets. 

üniversitMt del dit loch. 

Les diles rendes e drets entegrament son estados 
yenndes per lo dit senyor Rey En Johan e meses en- 
tre mans a la vniversitat del dit loeh en satis£aceio de 
certa quantiiat que lí prestaren per la qual Teñeron 
sobre si mateix certes quantitate de censáis a cortes 
persoAos» 



CASTELL DEL VOLÓ, 



Alienaí. 

Ítem habia lo dit senyor lo castell e locb del 
Voló. 

Guillefií Jorda. 

Lo dit castell e loch ab tota la jurisdiccio daquell 
fo vemit per lo senyor Rey En Joban a mi^er Gni- 
llem Jorda en paga de certa qnanlitat de diners entre 
principal e mogubbell la qual li era deguda en la tau- 
la den Barthomeu Gari cambiador quendam. 



( 1S2 ) 

Alienat. 

ítem havia en lo dit castell e loch diverses rendes e 
drets. 

Universiíaí de la dita vila. 

Les ditos rendes e drets foren per lo dit senyor Rey 
En Johan a la universitat de la dita vila venudes ho 
meses entre mans en satisfaccio dalguns censáis que 
veneren e carregaren sobre si mateixs per afers del 
dit senyor lo preu deis quals reebe lo dit senyor o son 
tresorer. E poden valer uns anys ab altres . . . CCCG 
Iliures. 

CASTELL DE MAÜRELAS. 



Alienat. 

llem havia lo dit senyor lo dit castell ab totes les 
rendes drets e esdeveniments daquell. 

Vescomte de Rocaberti. 

Lo dit castell ab la jurediccio rendes e drets a 
aquell pertanyents vene lo senyor Rey en P. al ves- 
comte de Rocaberli e poden valer les dites rendes uns 
anys ab allres XV Iliures. 



{ 1^ ) 



CASTELL DE LAURO. 



Alienaí. 

Ítem havia lo dit senyor lo castell de Lauro ab son 
terme. 

Senyora Reyna. 

Lo dit castell e terme te vuy la senyora Reyna per 
cert títol quen ha del dit senyor. 

AlienaU 

ítem havia en lo dit casteU algunos rendes e 
drets. 

Diverses universitats. 

Les dites rendes e drets qui poden valer uns anys 
ab altres YIIII Iliures vene lo senyor Rey en P. a, al- 
gunos universitats de.Rossello de Conflent e de Gap- 
(ir per satisfácelo de XU.'^X solidos que veneren e 
carregaren sobre si mateixs segons quen es feta men- 
cio atrás en titol de la scrivania de la cort dél veguer 
de Rossello. 

TOMO XII. 11 



( 1S4 ) 



LA VALL DE PRATS, 



Alienat. 



ítem havia lo dit senyor lo loch e valí de Prats. 

Senyora Reyna. 

Lo dit loch e Valí de Prats te vuy la senyora Reyna 
per cambra sua ab tota jurediccio rendes drets e es- 
dcTeniments daquelL E poden valer cascun any XVIL» 
solidos comptats los forescapis. 



CASTELLS DE CORSAVI DE CASTELL NOÜ DE 
RELLPÜIG DE MUNRAULO DE LA RASTIDA. 



Alienat. 

ítem havia lo dit senyor los castells dessus dits de 
CoMavi de Gastellnou de Bellpuig de Muntbavlo e de 
ia Rastid^. 

Senyora Reyna. 
Los dits castells son estats assignats per lo senyor 



( 155 ) 
Rey a la seniora Reyna per cambra sua. E podien 
valer les rendes daquells entorn . • • . CLXX Iliures. 

Ramón de Bages. 

Es ver quel dit castell de la Bastida es estat trans- 
portat per lo senyor Rey En Johan an mossen Ramón 
de Bages p^ cert dente gracios que li era degnt 

Es ver encara que en lo dit castell posseeix vuy lo 
senyor Rey lo delme lo qual es assignat ais capellans 
de la capella del castell de Perpenya. 



TOHIR. 



Alienat, 



ítem hayia lo dit senyor lo castell e loch de Tohir. 

MvUer den Barthomev. Gari. 

Lo dit castell e loch ab la jurediccio daquell ha Te- 
nut lo senyor Rey En Johan a la muller den Bartho- 
meu Gari cambiador quondam en satisfaccio da^o que 
per la cort del dit senyor era degut al dit Barthomeu 
Gari quondam. 

Atienat. 

ítem bavia lo dit senyor en lo dit castell e loch di- 



( iS6 ) 
Terses rendes e altres drets les quals podien valer tms 
anys ab altres CCC Uiures. 

Universitat del dit loch. 

f V 

Les dites rendes e altres drets foren veouts per lo 
dit senyor Rey En Johan a la universitat del dit loch 
per raho de certa qnantitat de diners que presta al dit 
senyor per la qual veneren alguns censáis sobre si 
mateix. 

MOLINS DE SANTA ClLIA. 

AlienaX. 

ítem havia lo dit senyor los dits molins apellats de 
Santa Cilia qui poden valer uns anys ab altres • • • X 
Iliures. 



CASA FABRE E DE LOTTES. 



Álienat. 

ítem havia lo dit senyor la jurediccio de casa Fabre e 
de Lottes. 

Francesch Qa Gatriga. 
Los dits molins de Santa Cilia e jurediccio de Casa 



(157) 
Fabre e de Lottes ha venuts lo senyor Rey En Johao a 
mossen Francesch ^a Garriga. 



LOCH DE NEFIACH. 



AlienaL 

I 

ítem habia lo dit senyor lo loch de Nefíach ab to- 
tes rendes e drets de aqnell qui podien Taler uns anys 
ib altres LX Uiures ultra diverses feqs quel dit sen- 
yor hi ha¥ki. 

Vescomíe de Roda. 

Lo dit loch ab totes les rendes drets e feus damunt 
dits cambia lo senyor Rey En P. ab lo vescomte de 
Roda per certa part quel dit vescomte havia en los 
emoluments de la cort del dit loch e per lo dret de 
les lengues deis bous qui morien aqui e per altres 
drets quel dit vescomte hi havia. 



TOLUGES. 



Del senyor Rey. 
ítem ha lo dit senyor lo loch de Toluges. 



( 1d8 ) 
Lo dit loch ab la jurediccio daquelt posseeix Yuy lo 
senyor Rey. 

Alienat. 

ítem havia lo dit senyor les rendes drets e esdeve^ 
niments del dit loch. 



Universüats de Rossello e de Conflent. 

Les dites rendes drets e esdeyeniments foren per lo 
seuyor Rey En P. venudes e meses entre mana a al- 
gunes universitats de Rossello e de Conflent en satis- 
faccio daquells XI 1°^. X solidos censáis que per afers 
de la cort yeneren sobre si mateixs segons que atrás 
ne es feta mencio. 

Del senyor Rey. 

ítem havia lo dit senyor en lo terme de Totuges 
delma. 

Bernaí Eybru 

Pertida del dit delma ha afranquit lo senyor 
Rey En Johan an Bernat Eybri de Perpenya f o es 
de las térras quel dit Bernat hi ha en lo qual ter- 
me lo dit Bernat puxa teñir bestiar e pexer ett pu- 
xa foragitar tot altre bestiar. 



(139) 



Alienat. 

rtem havia lo dit senyor dret de senyoria en alga- 
lies terres de I mas que En Guillem Amarell quondam 
havia dins los termens de Toluges encara en lo dit mas. 



6?. Amarell. 



Lo dit dret de senyoria dona e afranqui lo senyor 
Bey En P. al dit G. AmarelL 



CASTELL DE SANT ESTEVE. 



Alienat. 

ítem havia lo dit senyor lo dit castell ab totes ren- 
des e drets daquell qui podien valer uns anys ab 
altres C Uiures. 



Francesch Roma. 



Lo dit castell fo venut per lo senyor Rey En P. ab 
totes les dites rendes e drets a mi^er Francesch Ro-* 
ma per preu de M Uiures* 



(160) 



LA LEUDA DE STAGELL EMOLUMENTS DE LA 
CORT E MOLINS DEL DIT LOCIL 

Alienat. 

ítem havia lo dit senyor en lo dit loch de Sta- 
gell la dita leuda emoluments de la cort e molins 
qui podien valer uns anys ab altres C Uiures. 

Bemat Senesterra. 

m 

Les dites rendes e totes altres quel dit senyor ba- 
gues en lo dit loch vene lo dit senyor Rey En P. a 
mossen Bemat Senesterra lo qual despuys ho ha transa 
portat en lo Tescomte de Roda. 



CASTELL DE TAUTAHÜLL^ 

Alienat. 

ítem havia lo dit senyor lo dit castell de Tautahull 
ab totes les rendes e drets daquell los quals podien 
uns anys ab altres CCXXV Iliures* 

Berenguer Dortafa. 

Lo dit castell es estat per lo senyor Rey En Johan 



(161 ) 
venut ho donat en franch alou a mossen Berenguer 
Dortafa. 



CASTELL E LOCH DE SALVATERRA O DE OPOL. 



Ítem ha lo dit senyor loi dit castell e loch de Sal<- 
Tateira. 

Del senyor Rey. 

Lo dit castell e loch ab jurediccio daquell posseeix 
vuy lo dit senyop Rey» 

Uuiversiíats de Rossello e de ConflenL 

E les rendes daquell vene lo senyor Rey En P. a 
algunes universitats. de Rossello e de Conflent per ra- 
bo de certs censáis que carregaren per lo dit senyor 
segons que atrás, nes feyta mencio. 

ítem ha lo dit senyor en lo dit loch lo delme qui 
pot valer uns anys ab altres una Iliura. 

■ 

Del senyor Rey. 

Aquest delme posseeix vuy lo senyor Rey e es as- 
signat ais capellans del castelL 

AlienaL 

Ítem havia lo dit senyor cascun any de cetis sobre la 



( 162) 
universitat del dít castell XVIII Iliures per raho del 
pesquer del erbatge del terme del dit loch. 

Thamas de Martza. 

Les dites XVIII Iliures eosemps ab altres rendes re- 
yals tro a compliment de C Iliures censáis yene lo 
senyor Rey En P. per preu de XX'" solidos a mossea 
Thomas de Martza. 



CASTELL DE SALSES. 



ítem ha lo dit senyor lo castell e loch de Salses. 

Del senyor Rey. 

Lo dit castell e loch ab la jurediccio posseeix la 
senyor Rey. 

AlienaL 

ítem ha lo dit senyor en lo dit loch la font e estany . 

Bernat Senesterra. 

La dita font e estany vene lo senyor Rey En P. a 
mossen Bernat Senesterra per remuneracio dalguns 
serveys que havia fets al dit senyor. 



f' 



( 163 ) 

Aliena t. 

ítem ha lo dit senyor en lo dit loch la leuda.. 

Alienat, 

ítem hi ha XXVIII Iliures censáis que li fa la uni- 
rersitat per raho de la pastura pagadores cascun any 
a Nadal. 

Les diíes universitats. 

Les dites leuda e censal vene lo senyor Rey En P. 
ho mes entre mans a algunes universitats de Rossello 
e de Conflent per raho deis censáis ques carrejaren 
segons que atrás nes feta mencio. 

Del senyor Rey. 

ítem ht ha lo delme del estany. 
Lo dit delme posseeix vuy lo senyor Rey pero es 
assignat ais capellans del castelL 

Alienat. 

ítem hi ha lo molin apellat mija. 

Berengi^er dez Catllar* 

Lo dit molin fo establit per lo senyor Rey En Johan 



( |64 ) 
an Berenguer dez Catllar^lo qual ne ha a respondre a 
la dona sa muller per raho de M.D florins quey te as- 
signats per raho de donacio quel dit senyor lín feu en 
ajuda de son dot de LXX Uiures lany. E daltra part 
ne ha a respondre al dit senyor de XXX Uiures lany. 
E ultra af o ha a teñir en condret lo dit moli. 

Alienaf. 

ítem hí ha I casal de molins apellats Estramers. 

Francesch Tettel. 

Lo dit casal ío establit per En Guíllem Miro an 
Francesch Tellet de Salses a cens de XXI Uiure lany 
pero foli remes lo dit cens a VI anys» 

Berenguer dez Catllar. 

E en apres de les di tes XXI Uiure de cens foren 
yenudes XX Uiures per lo senyor Rey En Johan o per 
son tresorer al dit Berenguer dez Catllar per preu de 
GC florins. 

Del senyor Rey. 

E romanen hi vuy al dit senyor los romanents XX 
solidos. E daltra part XXX solidos qui fa de cena e 
obligat lo dit CastUar a obres e altrea coses. 



( 165 ) 

I 

Del senyor Rey. 

ítem hi ha lo forn. 

Les rendes del dit forn posseeix vuy lo dít senyor 
Rey pero aquellas reeb lo castella del dit castell en 
paga de son salari. 

ítem h¡ ha la scrirania. 

La dita scrivania posseeix yuy lo senyor Rey. 

AlienaL 

ítem hi hayia lo dit senyor los agrers qui podien 
valer uns anys ab altres de LXXX en C Uiures. 

Ipolü Garrius. 

Les dits agrers son estats establits per lo senyor 
Rey En Johan an Ipolit Garrius fill den Julia Garrius 
a cens cascun any de un capo. E fo lo preu o entrada 
del dit establiment dos perells de capons del qual es- 
tabliment fo feta carta publica en poder den Jacme 
Quinta notari e scriva del senyor Rey a XXVI dabril 
del any M.CCCXCI. 

CASTELLS DE CLAYRA DE VLNgA DE SENT 

LORENg. 

Alienat. 
ítem havia lo dit senyor los dits castells de Clayra 



(168) 
quals eren pagadors a Nadal cascun any XX solidos. 



TORDERE& 



Aliénate 

ítem havia lo dit senyor en lo dit loch de Torderes 
los quals li fahia cascan any de cens IIII eymines e 
lili mesures dordi venables les quals podien valer uns 
anys ab altres II Uiures X solidos. E daltre part los 
quals eren pagadors cascun any a Nadal XX solidos. 

Senyora Re^na. 

Los dits "cenf es deis dits III lochs e tots altres drets 
quel dit senyor hi bagues ba venuts lo senyor Rey En 
Joban a la dita senyora Reyna muUer sua ia qual loa 
te els posseeix vuy. 



VILAMULACHA. 



Alienat. 

ítem bavia lo dit senyor en lo dit loch de Yilamu- 
lacha los quals li fabia cascun any de cens II eymi- 
nes VI mesures venables dordi les quals podien valer 



( 169 )^ 
uns anys ab altres XXVIII solidos. E daltre part los 
qoals eren pagadora a Nadal XV solidos. 

Senyora Reyna. 

Los dits censes ha renuts lo senyor Rey En Johan 
a la dita senyora muUer sua la qual los te e posseeix 
yuy. 

POLLESTRES- 

■ 

Alienat. 

ítem havia lo dit senyor les quals lo dit loch de 
Pollestres li fahia cascun any de cens VI aymínes 
dordi raseros pagadores a Sent P. e Sent Feliu. E 
daltra part los quals eren pagadors a Nadal XXX 
solidos. 

Felip Roig. 

m 

Los dits censes ha venuts lo senyor Rey eú P. an 
Felip Roig ensemps ab la jurediccío del dit loch de 
Pollestres per preu de D florins. 



REGLELLA. 



Del senyor Rey. 



ítem ha lo dit senyor en lo dit loch de Reglella los 

TOMO XII 12 



'( i70 ) 
quals li fa cascun a»j lo dit looh pagadoi^s a Na4al de 
cens XY solidos. 
Lo dit cens posseeix vuy lo dit senyor Rey. 



BANYULS- 



Alienaí. 

Ítem ha lo dit senyor en lo dit loch de Banyuls les 
quals li fa cascun any lo dit loch pagadores a Nadal 
de oens Y lliures. 

Perico Bertrán. 

Lo dit cens ha yenut e assignat lo dit senyor Rey 
En Johan an Perico Bertrán ciutada de Barchinona 
en satisfácelo daquells lUI."^ solidos censáis que li fo- 
ren venutá per lo dit senyor segons que atrás es con- 
t^ngut 

♦ 

CORBERA. 



Alienaí. 

ítem havia lo dit senyor en lo dit loch de Corbera 
les quals li fa cascun any lo dit loch pagadores a Na- 
dal de cens XY Uiures. 



( "1 ) 

Universiíats de RúSseUo e de CanflenU 

Lo dit eens ha tenut lo dit smy or B^y eit'- P. a cor- 
tes oniTersitats de Rossello 6 de Goofledten sMirfaio- 
cío de certs ceasals morts que veneren sobre tk ma^ 
teixs. 

ALIAMA DELS JUEUS DE PERPINYA. 



\ I 



AliéwdL 

En la dita aliama acustumave lo senyor Rey de 
haver e reebre cascan any per trahut o demanda 
ordinaria X.» sólidos. 

_ • 

Los Gualbes G. dez T&rrent e alíres de Barchinona. 

m 

Los dits X millo solidos cascun any vene lo senyor 
Rey En P. per neeessitata dé la sua cort a oenaalnort 
cascua any* E co i mgMor e nlos los Gualbe» e En Gof» 
llem dez Torrent e altres cinta dans de Barchinona. 

En en apres los tresorers del senyor Rey en P. e 
del senyor Rey En Johan comentaren de fer de- 
manda graciosa cascun any a la dita aliama. E pri- 
merament ne hagueren un any II mille solidos^ Apres 
allra any lili mille solidos. E axi poch a poch mun- 
taren la dita demanda graciosa a XIIII.™ solidos 
lany. 



(172) 

Alimat. 

E aqueste ILIÜL^ solidos o aytant com fos la dita 
demanda distribuiren los dits senyors en la forma 
ques seguax. 

Huc de Santa Pau. 

Es assaber quen vene lo senyor Rey En P. a mos- 
sen Valor de Lige los quals a^res compra lo noble 
mossen Huc de Santa Pau IIII.°> solidos censáis. 

Mesíre Ramón Querol. 

ítem Jie asaigna lo dit senyor cascun any a mostré 
Ramón Querol VI-™ solidos. 

P.TequL 

ítem lo senyor Rey En Johan hi ha vemits an P. To- 
qui mercader de Perpenya cascun any BLD aolidos 
censáis. 

• ■ * 

Johan Garriüs. 

ítem ne posseeiic En Johan Garrius- per titol qnen 
ha del dit senyor Rey En Johan lo qual títol los ju- 
heus no son certs quin es cascun any lU mille so- 
lidos. 



(173) 



CONFLENT. — VILAFRANCHA, 



ítem ha lo senyor Rey la Tila de Vilafráncha de 
Conflent en la qual acustumaya de hayer e reebre les 
rendes e drets seguents. 

Aliénate 

Primo lo fora yell. 
ítem lo forn nou. 

ítem los censes del masell e altres censes, 
ítem la scríyania de la cort del yeguer de Conflent. 
ítem la leuda del pes e mercat de Vilafráncha. 
ítem la renda de la Saionia de Conflent 
ítem lo forestatje del bosch de Queren^a. 
ítem lo cens del moli serrador, 
ítem C Iliures annuals sobre lo dret de la treta de 
la mena del ferré de Conflent. 

Diverses universitats. 

Totes les dites rendes e altres drets daquellas en- 
semps ab les rendes del forescapi de Lauro qui es en 
Rossello e ab XXV Iliures quel senyor Rey prenia de 
cens a Pontella sobre lo estany Stanyer e ab XV Hiñe- 
res e IH solidos quel dit senyor reebia a Corbera e ab 
la renda de la leuda de Salses e ab XXVIII Iliures queL 



{•tu ) 

dit senyor hi prenia de cens cascmi anj per rabo de 
pastura e ab la renda Dopol e ab la renda de Toluges 
ab forescapía e alCres drete daquellas # de k scrivania 
de la cort del veguer de Rossello son estadea meses 
entre mans per lo senyor Rey en P. a les universitats 
de Vílafirancha de Conflent de Roders de Cornelia de 
^FüUa de Sahorra de Secdraya e de Contft es Conflent 
de Puig Valedors* e de Formiguera ea Capi(;tr de Mau- 
rellans de TautahuU Dopol de Salses e de Argillers en 
Rossello en sattsfaccia de aquells VILm solidos an- 
nuals que havíen venuts e carregats sobre si mateixs 
per afers del dit senyor entre ceqsals . mQrts venuts a 
rabo de X.™ solidos per millenar e alguns vialarts ve- 
nuts a rabio de VIL"^ solidos per mUleaajr, 



Alienat. 

ítem bavia lo dit senyor los qu^ls aicustumave de 
reebre cadcim any de cens sobre les scrivanies publi- 
ques de Vilafrancha* XXX Uiures X solidos* 



Thomas de Martza, 



i ' 



LesditeQiXXX Iliures X solido/»^ easemps ab altres- 
rendes reyals tro a cumpliment de ( Iliures censáis 
vene lo sienvor Rey En P. per prdu de XX."^ solidos 
á raosseb Tbomaá de Martza» 



(175) 



SAHORRA. FULLA. 



Aliehat. 

ítem bflfvit k> Mnyor los dite loehs al) totes les ren- 
des e drets dé aquélla. 

Berenguer Dolms. 

Lm díts lochs ab totes les rendas e dreté dácpi^ estr- 
ceptades les menes dargent e de ferré e daltre metall 
son estatft yenuts a mossen Berenguer Dolms per lo 
sfflyor Rey En P. per preu dé XX.^ solidos. E poden 
valer uns anys ab altres L Iliures. 



FORMIGUERA. 



AUenat. 

Itrai havia le sanyor Rey loeaM^ e loch de Por- 
migera* 

Johan Sa&ms^ 

' • I 

Lo dit^casteU^dé FV)piiiigenií ab les reii4fe»de aquell 
e áb les rendes de la Mata e ab lo delma del I^nA* de' 



( 178 ) 
Johap CXX lliures cascun any an Johan e an Luis de 

Gualbes a compliment de VLm solidos censáis q^ii fo- 

ren veDuts sobre los molins reyals de Perpenya e de 

Canohes* 

üniversüats de Confient e de Rossello. 

Ítem hi son estados assignades per lo senyor Rey 
en P. a les uorverñtats de Conflent e dé Rossello en 
paga e satisfácelo del censáis de que atrás es feta men- 
cio C lliures anuals. 

Mareh Pujol. 

ítem hi son estados assignades XXXX lliures an- 
Buals per lo senyor Rey En Johaá an Ifaroh Pujol 
de la sua cambra e son de aqueiles LXX lliures an- 
nuals quel dit senyor li ha veñudos sobre cortes ren- 
des sues per satisfaccío de MXCC florins que li dona 
en ajuda de son matrimonia 

CASTELL DE RODERS. 
AliefuU. 
ítem bavia lo dit smiyor lo dit casteH de Roders.^ 

YeseonUe de Roda^ 

Lo dit eastell de Roders ensemps ab la jurediccío 



(i79) 
no?ÍB8 e reodes de aquell e ab les rendes de Ropide- 
n san estats veouts per to seayor Rey fin Johan al 
rescomle de Roda e yakii les dites rendte mis aoys 
ab altres . • ^ LXXX Uiures* 



CASTELL E "íkLL UE CONAT. 



AUenM. 

Ítem havía It^. dit senyoi* lo dit eastelt loafa e valí 
de CoDaU 

Senyora Reyna. 

Lo dit eaalell leoh e valí ab totes les nendies' e drets 
daqnells te Toy la senyoifaReyna* . 



CASTELL E LOCH DE YINgA. 



Altenat. 

» 

Ítem havia lo seoyor Rey lo dit castell e loch de 
Vin^a. 

Senyora infanta dona Johana. 
Lo dit cabtell e loch fo mes entre mans loneh temps 



(i80) 
ha per la senyor Rey En P. per certs titak a la seD- 
yora infanta dona Johana filia sua ensomps al les ren- 
des e drets daquell. E poden valer uns anys ab al- 
tres , XLlliares. 



CASTELL DARELEU. 



AHenat* 

ítem haYia lo dit senyor lo dit castell Dareleu. 

P. Blan quondam. 

Lo dit castell ensemps ab les rendes daquell qui 
poden valer uns anys ab altres LXX Iliures fo venut 
per lo senyor Rey En P. an P. HIan quondam. 



CERDANYA. — PÜIGCERDA. 



ítem ha lo dit senyor Rey en Cerdanya e en la vi-* 
la de Puigcerda les rendes e drets davall scrits. 

Alienat. 

Primo los censes grosses e menuts en la dita vila 
de Puigcerda e en alguns lochs esparces de Cerdanya 



(181 ) 
poden valer cascun any. . • XLII Uíures XIIII solidos, 
ítem hi ha alcuns censes e loguers dalberchs del 
cali de Puigcerda qui poden valer cascun any. • XLII 
Uiures XVIin solidos. 

Perico Bertrán. 

Los dits censes e logúers son estats venuts ensemps 
ab altres rendes an Perico Bertrán ciutada de Bar- 
chinona en satisfaccio de IIIL'» solidos censáis qui li 
foren venuts per lo senyor Rey en Johan per preu de 
lULin florins. 

Ítem hi ha lo dit senyor algún s censes quis reeben 
dins la vila de Puigcerda los quals munten cascun 
any XXI Uiures XVIIII solidos VI diners. 

Lo senyor Rey. 

De les dites XXt Uiures XVUII soHdos VI diners 
red) vuy lo senyor Rey VIII Uiures XVII solidos VIII 
diners. 

Guillem GibillL 

E les romanents XIII Uiures I solido X diners reeb 
Ed Guillem Gibilli scriva del dit senyor per donacio 
quen ha per lo senyor Rey En Johan. 

Alienat. 

Ítem hi ha les rendes seguents. 



( 1% ) 

Loguero deis taulerg del masell de Puigcerdd. 

Leuda pes e mereát. 

Scrivania de la eort 

Molins drapers e fariners reyaia de Puigcerda. 

' Francéach Bertrán. 

Les dttes rendes reeb vuy moBsen Franeeseh Ber- 
trán tüe en 4)uantitat de \llILn\ DCXLVIil .solidos X 
dineps de; censal mort quey teassignat e- lo roma- 
nentsi res kí sobre es del senyor Rey. 

AlienaL 

Ilem Kayia lo dit senyor los quals reebia cascun 
any de cens sobre lofici deis sobreposats de mercers 
sabaters e altres de Puigcerda LlUíures X solidos. 

Thomas de Martza. 

Les dites Ll Uiures X solidos ensemps ab altres ren-* 
des reyals tro a compliment de G lliures censáis vene 
le senyor Rey en P. preu de XX.m solidos a mossen 
Thomas de Mártza. 



CASTELL DE QÜEROL. 



ítem hi ha lo dit castell de QueroL 



( «^ ) 

Lo tenyoT Rey, 

Lo dk eatteU de Qaerol e la juredijccio. daipiell te 
vuy lo isenyor Bey*. 

Franceach Bertrán* 

E les rendes de aquell te vuy lo dit mossen Frao- 
cesch Bertrán per lo titol dessi» dit, . 



VALL DE RIBES- 



AUenat. 



ítem hi ba la ditayall de Bibes ab. la dita pastura 
de Coma de Vaques. 

P. Galceran de Pinas, 

La dita valí de Ribes ^lisemps ab la dita pastura 
vene lo senyor Rey en P. al noble moB&en P. Galce- 
ran de Pinos per preti de XJ^ fibrina. E Tuy pos^ 
seeixho lo noble En Galceran de Pinos frare seu« E 
poden valer cascun any • • • D Uiures. 

CASTELL DE ARISTOT. 
Ítem hi ha lo dit castell e loch de Aristot. 



( i84 ) 



Perico Bertrán. 



Lo dit castell e loch ab la jurediccio lan solament 
te Yuy lo senyor Rey. E les rendes daquell te obl^a- 
des lo dit En Perico Bertrán per los IIIL*" solidos cen- 
sáis de que atrás es feta menoio. 



VALL DE MORANGES. 



ítem hi ha la Yall de Moranges* 

Del senyor Rey. 

La dita valí ab la jurediccio daquella tan solament 
te vuy lo senyor Rey. 

Promens de Moranges. 

E de les rendes de la dita valí se retoñen los pro- 
homens daquella cascun any XX Iliures en satisfácelo 
daltres XX Iliures censáis a les quals per áfers de la 
cort son obligats an Francesch dez Puig sari en dret 

Perico Bertrán. 

E *lo romanent de les dites rendes reeb lo dit En Pe- 
rico Bertrán per raho del titol atrás contengut. ' 



\ 



(i85) 



ISOGOL. 



Alienot. 

En fa> cMtdl a locit de. Isogollo quál «8 de csgleya 
ha lo seúyóir ftegr la VLa part del ¿elnka. 






Perico Bertrán. 

La dita YI* part de delma te vuy lo dit En Perico 
Bertnm per lo tilol desans dit ! 






GASTELL DE LA ROCHA DE VILLECH. 



Alienat. 

En lo dit castell e loch acustumava lo senyor Rey 
de raebre certa part de les reiides qui ]||>odÍen valer 
uns anys ab altres XXV Iliurea* 

Perico Bertrán. 

Les dites rendes quel dit senyor havia en lo dit 
eastell e loch te vuy lo dit En Perico Rertran per 
lo dit titoL 

TOMO Xfl. 13 



i 196) 



CASTELL DE LIVIA. 



Del senyer Rey. 

hem M ka lo dit isMjmr le dti castéH ét Livii. Lo 
dit castell ab lo ioch <e jwedi^o daffedl te Tuy le 
senyor Rey. 

PofiQ dez Catllar. 

E les rendes daquell reeb En Vúnf dM Catllar i^n 
es castella perpetual per tal con no bastan a C Iliures 
quel dit castla ha cascun any per salarí ordinari de 
la diAi easflánia. 



LOCH DE ANQOSTRINA. 



ítem. ha lo dit «ebyor lo dit loch de AngoalruMU 

Del senyor Rey. 

Lo dit loch ab la jurodiccio daquell te vuy lo dit 
staybr Rey. 

Ítem ha en lo dit loch rendes quí podra valer cas- 
cun any XXV Uiures* 



(187) 



YILAR DE NIULA. 

^ ítem ha lo dit Bmjor le^ dit Yikr de NíiÉfau 

Del sénp&r Re^, 

Lo dit ITilár ab fai juredioeia dsqfuell lie my lo 
dit Müjor Rey» 

Alienat. 

ítem ht Kt randas ^i poden Taler una aaya ak 
altares XII Iliurcs. 

March Pujol. 

Lea dites rendes de Angostrina e de Niula ensemps 
ab la renda de la treta de la mena del ferré de Con- 
flent de que abras es feia mencio son estados assig- 
nades an March Pujol de la cambra del senyor Rey 
En JoImui em paga e satísAweío de» LXX Hiiraa an- 
noals e rendáis quel dit senjorli ka veñudas per pimi 
de MLGCC florins que li dona en ajada de son matri- 
moni. 

CASTELL I>& BELLYER. 

ítem ha lo dit senyor lo dit casleH de Bellver. 



( iS8 ) 

Lo senyor Rey. 

La proprietat del dit castell e loch daquell enaemps 
ab la juradiecio te vuy 16 senyor Rey. 

Francesch Castdlo. E te ho vuy Ipolit Garrius. 

E les rendes ensemps ab la castellania del dit cas- 
tell e baúia de la vila de sotvegeria de Banda Yene lo 
senyor Rey En Johan a Mi^er Francesch Gastello. E 
vuy te aquellas Ipolit Garrius fiU den Julia Garrius 
tresorer del senyor Rey. E poden valer uns anys ab 
altares LXXXX Uíuras ultra los forescapis que lo dit 
Ipolit reeb aximateix. 



SAJONIA DE GERDANYA- 



AUenat. 

ítem havia lo dit senyor la dita renda apellada Sa^ 
|on¡a qut pot valer 4^ascun any XYI lliures. 

Perico Bertrán. 

La dita renda es estada assignada al dit En Perico 
Bertrán ensemps ab les altres rendes e per lo titol de 
que atrás es feta mencio. 



(180) 



VALLSEBOLLERA, 



Del senyar Rey. 



Itma ha lo dit senyor la dita Yailsebollera. 

La dita Yall ab la juredíccio daquella te vuy lo sen- 
yor Rey. 

ítem ha eo bt dita YaU rendea qae valen caaeun 
any XXXV Iliurea. 



SALAGOSA. 



Del senyar Bey. 



Uem hi ha lo dit senyor lo dit lodi de Sálagosa. 

Lo dit loeh ab la jurediooio daquell te vuy lo sm* 
yorRey* 

bem ha en lo dit loeh rendes qui valen onscun any 
XXXY Uinres. 



PRATS. 



Ítem ha lo dit senyor lo castell de Prats. 



{ *80) 



Del senyar Rey. 



Lo dit castell ab la jurediccio daquell te Tuy lo 
senyor Rey. 



BOLVIR. 



kem ha lo dit seayor en 3e casteU de Bolvír Jo «qual 
es d^ aUiat 4e*Sent Bfíqaell alguns censes de rendes. 

Del senyor Rey. 

E monten cascun any entre les rendes de Prats e 
de Bolvir XXX Uíures. 

Totes les dites rendes .de Vallsebollera de Selagosa 
de Prats e de Bolvir ensemps ab XX Uiures quels ho- 
mens «db Maran^es m vetenea omovo .any sen estados 
«osignades e meses enUre mltfis a les ttoWersitats deis 
dits lochs per satisfaccio de C Uiures de censal laort 
gne venenan sobré si miateÍK per prau de U^ Aorins 
los quals per lo senyor Rey En Johan quin £$ lenganA 
ab gr^n malvestat foren donata an Asbert ^a Trolla 
del castell de Perpenya donant a entendre al dit s^i*- 
yor que daqui avant lo salari del dit castella del dit 
castell seria de quantitat de LX Uiures e mes avant lo 
qual salari lo dit Asbert reebia a rabo de CL lliores« 
E aximateix donared entonen al dit senyor Rey fue 



per los dits U.^ florins seria quiti del sou deis servents 
qui guarden lo dit eaalett e so fo aití ana dina fort 
brea tempe lo dit Aabert cobra lo dit aalari de CXi 
lliorea. £ «o ««» meoya lo dH» Wísmf liafl « iMigaf loa 
dits aervfota axi eom. ae ^ imj. K l9> dj( A^mw^ kk%^ 
sea pórtate loa dita IL™ floiim ^ fea difiM C Uiura^ d« 
cenad moft ae pagu»a T«y de )m irtn^W 4el a^njor 
Rey ao Franoaacb dez Puíg «rí m 4n^\^ $i laalayt». 
aiea tota aquélla qui iib aeroblasta bamlMíea «ogunm 
lo aeuyor Rey. 



GASTELLS DE BAR MUSSE E ALT. 

Alimat. 

ítem ha lo dit senyor loa dits caatella. 

VesconUe de Casteltto. 

Aquesta caatella ab totea lea rendea e drets dtqiiettv 
qui poden yaler uns anya ab altrea L Uiuras foren ve* 
ñuta per lo aenyor Rey En Pt a) veacomte de Caa« 
tellbo. 

SALTAGUKLL. 

AUenat. 
Itrai havia lo dii sanyet lo h^rb de Sa»tagud. 



(m) 

^ñim'sHat'de Puiffcerda^ 

1 • • ' * ' I 

Lo^^tllech 'enSempaTálí totes les rendes é ¿rets da-^ 
qftefl Vene la «en^ar Rey e** P. al noble E& laome' de- 
Pallartí per 'preú de XVIIL» solidos, E en ápres ft>. Te- 
íiut per' le «dit iácmé An lohan dé Los6ana. E en 
áprek per^ los bei-ecis del dit Jóban es estat ténttt á la 
MiveMitat'dé^i^^cerda dbihaisffiíe ^ fehna del sényor 
Rey e ab I^ amortitzacions per preu de XKlUI.in so- 
lidos. E poden valer les dites rendes uns anys ab al- 
tres LX Uioras. 



ALLO. 



Alienat. 

ítem havia lo dit senyor lo dlt castell e loch 
de Alio. 1 



t 



: ' r' ' 



Ve^coktéf de Róia. 



Lo dit castell e loch te vuy lo vescomte de Roda 
ensemps ab la jurediccib déliiiés rendes e altres drets 
daqaell quí poden valer cascun any pus de CX Iliu- 
ras sots lo titol quis segueix* Es assaber quel senyor 
Rey En Johan vene al dit vescornte lo castell de Ro- 
ders per eert preu lo <]pial lo dit vescomte pagua en- 



( í»5 ) 
tre diners e cautelas. E en apres lo dit senyor compra 
la castellania del dit castell de Roders la qual era deis 
hereos de mossen Ramón de Perellos per preu de 
XX.^' solidos en paga e satisfaccio deis quals lo dit 
seoyor y^ie ais dits hereus lo dit castell de Alio los 
quals hereus en apres han trasportat lo dit castell en 
lo dit vescomte. E en apres lo dit senyor ha donada 
la dita castellania de Roders al dit vescornte de Roda 
ab retínenla de C Uiuras. E aquesta donacio ha feta 
a el e ais seus perpetualment axi que en cas quel dit 
senyor yolgues restituir al dit vescornte lo preu del dit 
castell de Roders lo qual ha pagat entre diners e can-* 
telas segons que dit es encara lo dit vescornte reman- 
gues castla daquell ab lo dit salari o retinen^a d0 C 
Uiuras cascun any. 



DONACIONS E ElfFRÁNQÜlMENTS ESPARCES FETS PER LO 
SEIVYOR REY EN P. E PER LO SENYOR REY EN JOHAN A DIVER- 
SES PERSONES EN LOS GOMTATS DE ROSSELLO E DE CERDANYA 
DE QUE LO PATRIMONI DEL SENYOR REY HA PRESA GRAN DIMI- 
iniCIO SEGONS QUES SEGUEIX. 



Universiíats de Citara. 

Primerament lo saíiyor Rey En Johan ha enfran- 
quits en franch alou los homens de la universit&t de 
Qajfa áA drat del paaqaer del& loro besliars de 4|ue 
lo sesyor Rey aouCumava de hayer usa a&ys ab al* 
tres de XX eo XXV IliuraB. 

Dherses universiíats de Rosseílo de Confimt e de 

Cerdanya. 

kwi lo dtt senyor Rey En F. e eieara lo dit seByor 
Rey Sft Mbaa haü enfiranquídes dÍ¥erBM univienuliato 
e persones poblades eB RoeseUo e en Cooflent e «í 
Cerdanya e encara en altres lochs de Cathalunya del 
dret de la leuda e paasa^^ que devien pagar de que 
lo dit patrimoni se es diminuit uns anys anys ab al- 
tres eotom GCL Uiuras. 



(196) 

Johan Fabre. 

ítem lo senyor Rey En Jahan ara regoant ha venut 
an Johan Fabre burges de Perpinya les postats e drets 
senyories e dret de prelatura e fadiga de reteñir quel 
senyor Rey havía en la forga de Montbran en Rossello 
qui es forga molt notable. 

ídem. 

ítem lo dít senyor Rey En Johan ha veñuda al dit 
En Johan Fabre la senyoria de la Yall de Sent Marti 
deis castells db Rossello. 

Mem. 

ítem hi ha yenudes les postats e drets senyories e 
dret de prelatura e de fadiga de retaair quel dit sea* 
yor havia en lo castell de Areleu en Conflent 

Johan Fabre. 

ítem ha yenuda lo dit senyor Rey En Johan al dit 
Johan Fabre la jurediccio ciyil e criminal drets sen- 
yories luismes e foresoapis quel dit senyor hayia en U 
saionia de Serdanya en térra de €onflent. 

Ramón DabMa. 

ítem lo senyor rey En Johan ha donat a mossen 



(197) 
Ramón Dabella tot lo cens dreta senyoría forescapi e 
tot altre dret quel dit senyor Rey bagues en lostal den 
Perestortes dins la vila dé Perpinya. 

Berenguer Bortafa. - 

■ 

ítem lo senyor Rey En Johái> a venut a mossen Be^ 
renguer Dortafa la jnrediccio quel senyor Rey havia 
en la vila e termens de BruUa ensemps ab X solidos 
(le cens quel abat de Sant Ginis fabia cascun any al 
senyor Rey e ab XY solidos de cens que fabia cascun 
any En Berenguer deí Vivers. 

P. de Bcrga. 

ítem lo senyor Rey En Joban ba dats an P. de Ber- 
ga alguns censes menufs forescapis drets e senyo>ríes 
quel dit senyor Rey bavia en lalbereb qnel dit eñ P. 
deBerga ba dins Perpínya e en alguns altres at- 
bercbs contiguus a aquells. 

Berenguer Dortafa. 

ítem lo dit senyor Rey En Joban ba donat a mossen 
Berenguer Dortafa la jurediccio e reculHta deis bo- 
mens del locb de Yingran qui dabans eroD de reeu- 
llita del castell Dopol lo qual es del senyor Rey e ara 
hanse a recuUir en lo castell de Tautaull lo qual es 
del dit mossen Berenguer axi que en cas de necesitat 
lo senyor Rey ab sos diners bauria a fomir lo dit cas- 



(198) 
tell Dopol de vitualles e de genta. 

JohaiitFabre. 

Itera ha lo dit senyor Rey En Johan venudes an Jo- 
han Fabre burges de Perpinya XXXIII Uiuras de ren- 
da quel dU senyor acustumava de reebre sobrel dret 
del pasqoer del loch de Yin^a en Canflent 

VesconUe Dula. 

ítem lo senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla lo 
feu e les postats del castell de ParacoUs en Conflent. 

Gispert de Tregura. 

Itera lo dit senyor Rey en P. dona a niosaen Gis- 
pert de Tragura castella del castell de Perpenyq dues 
soraades de mena de ferré cascun dia les quals a ra-- 
ho de XII diners cascuna vallen lany XXXVI Uiuras. 

. Jacme Quinta. 

Itera lo dit senyor Rey En P. dona an Jacroe Quinta 
seriva dd senyor Rey un alberch lo qual era per ha- 
bitado del dit senyor en Yilafrancha de ConflenL 

ídem. 

Itera lo senyor Rey En Johan ha donat al dit Jac- 



me Quinta L^ somada de mena de ferré cascun dia 
quí pot valer cascun any XVIII Uiuras. 

Berenguer Dolms. 

ítem lo senyor Rey En P. vene a measen Berenguer 
Dolms la jurodiccio q«el senyor Rey havia en los lochs 
de Pi de Mimcet yle Toren e de Vuytesa en Gonflent 



ídem. 

ítem vene lo senyor Rey En P. al dit mossen Be- 
renguer Dolms tota la juredicdo quel dit senyor ha- 
via en loa lodis de Gaudens dins Conltent e de Crou 
dins Capfir. 

VesconUe Devol. 

ítem lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte De- 
Tol la )urediccio deis lochs de Ayga Tebesa deis Pu- 
jáis de JttUols dins Conflent e en una bastida que ha 
dessua S^anya. 

Güperí de Tregura. 

ítem lo senyor Rey En Johan dona a mossen Gis- 
pert de Tregura la jurediccio del castell e valí de Pe- 
racolls en Gonflent 



i 900 ) 
Bernat Dolms. 

« 

ítem lo senyor Rey En P. vene an Bernat Dolms la 
jurediccio del loch e terme de Vilarach dins Conflent 

Gisperí de Tregura. 

ítem lo senyor Rey En P. dona ai itaofisén Gisport 
de Traerá la jnrediccib del loch de Goma e de Scenils 
dins Conflent 

Ramón de Perellos. 

ítem lo senyor Rey En P. ba donadt a mossen Ra- 
món de Perellos la jurediccio regalies e altrcs drets 
quel dit senyor havia en los lochs e termes de Joch 
de Finestret e de Sahorla en Conflent 

VesconUe Dula. 

ítem lo dtt senyor Rey en P. dona al veseomte Di- 
Ua la conexeii^a deis oficiáis e les aygues de tots los 
locbs quel dit vescomte havia e posAehia en Rossello 
e en Conflent en que lo dit vescomte no hagues jure- 
diccio alta e en los lochs on havia la dita jurediccio li 
dona tots los drets e regalies quel dit senyor hi 
hagues. 

Guillem Jorda. 
ítem lo dit senyor Rey En P. dona a micer Gui- 



( 201 ) 
llem Jorda la jurediccio el pasquer deis Cortáis e cert 

terme prop los dits Cortáis en Conflent. 

, Pofíf dé Perellos. 

Ítem lo seuyor Rey En Johan ha venut a mosseu 
PooQ de Perellos lo loch de Rigarda ab tota juredic- 
ciü e ab la jurediccio deis lochs de Glorians e de Se- 
silla dins Conflent. 

Consola de Puigcerda. 

» 

Ítem lo senyor Rey En Johan ha donat ais Consols 
e YÜa de Puigcerda lo dret del mesuratge quis pagua 
en la dita vila del blat quis ven es mesura aqui e pot 
Taler uns anys ab altres de XV en XX Uiuras. 

ítem lo dit senyor Rey En Johan ha donat ais dits 
Consols e Vila de Puigcerda los ports de Cerdanya los 
quals en proprietat eren del senyor Rey exceptat lo 
port de Sobiranes qui era propri de la dita imÍTerai- 
tat e podien valer uns anys ab altres los pasquers en- 
toro C floi4ns jassia quel procurador reyal qui vuy es 
Dols vulla mantenir en lur possessio. 

Guillem Galcei^an de Rocabertu 

Ítem lo dit senyor Rey En P. vene al noble en G. 

Galceran de Rocaberti les jurediccions altes deis lochs 

de Palauda de Rayners de Montalba de Costria e de 

la honor de Cabrens en Rossello. 

TOMO xii. 14 



(202 ) 



Vescomte Dula. 



ítem lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Di- 
Ha la jurediccio alta del loch del Soler davall. 



Vescomte de Roda. 

ítem lo senyor Rey En Johan dona al vescomte de 
Roda la conaxen^a e jurediccio civil e criminal de les 
universitats consds sindichs batles saigs e altres ofi* 
ciáis 6 de camins publichs daygues e fluvis dds lochs 
que posseeix^i Rossello e en Cerdanya. 

Berenguer Dortafa. 

ítem lo senyor Rey En Johan ha transportada en 
mossea Berenguer Dortafa la jurediccio civil e crimi- 
nal mer e mixt imperi quel dit senyor havia en los 
lochs Dortala e de Sent Johan de Plan de Corts. 

ídem* 

ítem lo dit senyor Rey En Johan ha venut al dit 
mossen Berenguer Dortafa la jurediccio alta e btixa 
que havia per pariatge e la host e la cavalcada del 
loch de Vingran ab tota conexen^a de oficiáis e de ca- 
mins e ab totas altres regalies quey bagues. 



( ios ) 

Ckmsols DargÜers. 

ítem lo dit senyor Rey En Johata per CC florins ha 
atorgat ais consols Dargilers quel batle del dit loch 
exerceBoba la jurediccio de conaob oficiala de camins 
les quab coses acustumava dé uaar lo ye^ner de 
Rossello. 

Ahhat de la ReyíU. 

ítem ha yenut lo senyor Rey En Johan al abbat de 
la Reyal de Perpinya la jurediccio civil e criminal 
mer e mixt imperi host e cavalcada e altres drets quel 
senyor Rey hagues en los lochs de Tura e de Espira 
exceptat que si ha retenguda la jurediccio alta de 
mms de ques degues seguir mort o mutilacio de 
membres. 



Alamanda muller den Julia Garrius. 



ítem lo dit senyor Rey En Joban ha transportada 
en la dona Na Alamanda muller den Julia Garrius tre- 
sorer seu la jurediccio quel dit senyor havia en los 
lochs de Sant Ipolit e de Garrius. 

Vescomíe de Roda* 
ítem lo dit senyor Rey En Johan ha yenuda al yes* 



(804) 
comte de Roda la jurediccio alta del loch de Monner 
e de Perellos. 

Berenguer Dolms. 

Ítem es estada veñuda per lo senyor fley En Johan 
a mossen Berenguer Dolms la jurediccio alta del loch 
de la Clusa. 



MemORIALE CEIVAAUM PRESfefiTLE QUAflT DOMimJS REX HE- 
CEPIT m GOMITATIBLS RtSCINOKlS ET CERRETANIX. 



In Podio Cerrelano. 



Primo hominibus de LÍYÍa« CCCC solidM* 
Ítem hominibus de Bellver. CCCC solidos, 
ítem hominibus de Querol. CGC solidos, 
ítem hominibus de Berga. DCCC solidos, 
ítem hominibus Villae Begalis. CCL solidos, 
ítem hominibus loci de Formiguer a. CCC solidos. 
Ítem hominibus de Pessilla in Perpiniano. CCCC 
solidos, 
ítem Universitati Civitatis Elnae. DLV solidos. 
Ítem hominibus de Apia. CCCLXXX.V solidos. 
ítem Comendatorí de Baynelas. CCCCXL solidos. 
ítem hominibus de Eluolo. CCCC solidos, 
ítem Príorí de Spira. DL solidos. 

In Perpiniano. 

ítem homin3>us de Bon Pas. • . 

ítem hominibus de Canoves. GCCXXX solidos. 

ítem hominibus de Terrats. CCXXX solidos. 



(»6) 
ítem hominibus Corniliani del Ribera. CCCLX so- 
lidos, 
ítem hominibus de Capstany. CCCC solidos» 
ítem hominibus de Palau. DLX solidos, 
ítem la Torra del Bisbe. CCCL solidos» 
ítem Priori del Camp. DL solidos, 
ítem hominibus de Torques. D solidos, 
ítem Priori Saneti Stephani. CCCLXXV solidos» 
ítem hominibus de PúUestres stante domino Rege 
Perpiniani solyerunt CCCXXX solidos. 

ítem hominibus Doria stante domino Rege 
niani solverunt GCCXLI solidos. 



Letra tramesa al senyor ret per hárnau porta re- 
GEirr LA procvracio real dkls gomtats de rossello.et 
de cerdarya» 



Molt ah e molt poderos priseep e senyor* 
A la Tostara melt sacra reyal maiestat humilment 
snpplicant notifleh que he regoneguts los rostros cas- 
tells de Cerdaoyafo es^Livia Bellver oasteU de Querol 
e la Torra Cerdana e he fet inventari de les armes 
qui en aqueUti seo e memorial de les obres neeessaries 
que jateia no íñen grans son be urgeots en gran cu^a 
daquells quiu han. regit com obra pocha jaquir apor- 
ta apres gran despesa e vergonya axi senyor eom tos 
he scrit de 1» pla^a de^ les cois de Perpenya que ab 
Deas he feta obrar» 

ítem senyor apres he citat lo Tescemte DotoI En Si- 
cart de Lordat e tois los- altres- fradataris Tostres da- 
questa veguería seayor de Gerdanya per los feus que 
teñen per tos &ent Ubre apartat de regonexences de 
tots loa dita feus qui son díns la dita Tegueria. £ sem-» 
blant senyor entench a fes deis feus de las Tegeriea 
de Conflent de Rossello e Yailspir eom trobarets sen** 
yor que en lofici de la vostra, procuracio son axi los 
libreado Tostares feus e»tremesclat»que es confusio da 
eercar aquells. 



{ 208 ). 

ítem senyor he trobat lo vostre feu de la honor de 
Enveyg obligat a censáis e benifets tot destroit et dis- 
sipat sobre lo qual ab consell de savi he posada em- 
pana real. Si a la vostra senyoria sera recorregut per 
390 placiaus manar veure lo proces per interés vostre. 

ítem senyor he regonegut tot lo vostre patrimopi 
daquesta vegeria hon he trobats los empenywaments 
seguents : 

^o es primerament lo vostre castell de Alio qui fo 
empenyorat p^r lo excellekit Rey Johan dalta recorda- 
do ñrare vostre a mossen lo vesoomte de Roda segons 
he entes par mil liures. Diose. senyor que pot valer 
eent liuresf de renda. 

ítem senyor Im ppohomens de Pnygeerda teñen lo 
vostre castell dé Salte^el qui fon doaat en feo per lo 
excellent e glonos senyor Rey En Pere de beoa me- 
moria pare vostre a móssen Jacme de Pallara per pres 
de XYIII.''^ solidos qui apres lo vene an Johan de Lu- 
gano quil revene a lá universitat de Paygoerda* Dkise 
senyor que val de renda XXX liures pero yo trob aen- 
yoi* que si a vostra senyoria bagues plagut tramettre 
letres de créenla e provisions en a^o covinents que los 
consols e promens de Puygoerda vostres venen acor- 
dats de fer aci bon peu de cobmr voetre patrímoni e 
en lo preu del dit castell fer tMit per reverencia vos^ 
tra que merexeran vostra gracia e merca. Si a la vos- 
tra senyoria senyor plaura fer les dites letres yo son 
apparellat treballar hi de mon poder. 

ítem senyor la valí vostra de Yillech e lo delma de 
Sogol e les rendes de Maranges e de la Sajonia e los 



( 909) 
cense» groMoó de Puygoerda ab lo eastell de Ai*escot 
M 390 foo empenyoral segom trop an Ipolit Garrias 
per XXXVI.™ solidos. Valen les rendes de les dites co- 
ses segons senyor he trobat per inibrmacio daqaells 
qut les han admimstrad^s 90 es 1m omses grossos de 
Pmygcerda LXXXi líura XVIUI solidos Marangés 
XXVUll liures X solidos Villeeh XXIi liures X soHdos 
Arescot XVI liures X solidos Isogol lili liures XI so- 
lidos la Sajonia XVU liures que munten totes les di- 
tes rendes .«•;.••.. ^ . CL^XII IKures« 

Es yer empero aenyior que aprés lo dit Ipolit Gar- 
rías revene a micer Nicholan de Palón k> dit delme de 
Isogol e la dita Sajonia e lo caatell Daveseot lo qual 
castell Dareseot fon apres atorgat segous senyor be 
entes an Bort Daragall ak salari de XXV liures. E Irop 
senyor en loa libres anttehs vostres de la dita' procu« 
racio que no solía baver de- salari sino cent solidos. 

ítem aenyor lea vostres rendes Dangostina e de Sliu- 
la daqoest comdat «isemps ab daUres vostres rendes 

_ ■ 

de Genflent forcncí raíipenyorades per lo dit excellent 
Rey Joban an Hárch Pu^l de la sua eambra; Diuse 
que les* dütea rendiís foren empenyoradeis per Xñé^ so- 
lidos quis diu li foren donats. per ¿sotar de una don- 
zella de cort. 

Ítem senyor les vostres rendes^ de Pratsdo^c^a e de 
Salagosa ab daltres son empenyorades an Francesch 
de^Puyg savi de Perpenya per XXIL<n solidos de que 
ell culi 11.™ solidos censáis qui es a rao de Xl.m per 
milenar. Gom me paragues que vos senyor perdiets en 
^ mes de XXI liura tots anys fiu li letra requisitoría 



( 2*0 ) 
quau tornas a preu just áe que ses molt esquivat per 
que ho remet senyor a Tostra senyoria. Mas per por 
de n^u no estare de dir la veritat lia hon veyg vostre 
gran interés senyor. 

ítem senyor la leuda de Puygcerda passatge e pes 
6 lo masell e los taulers de la cort del veger e- del 
batle e los molins ab les rendes de Querol es empen- 
yorat a mossen Franeesch^ Bertrán per preu de 
GXXXY.'" solidos e mes par que aquest preu sia 
just com es per censal de VIIII.»' DCXXXXIIU solidos 
X diners a rabo de XIIIL°^ per milenar e si les rendes 
munten mes es vostre senyor. 

ítem senyor les rendes e drets vostres del tauler 
deis clams e reclama del baile e y^uer de Puigcerda 
se solia tostemps cullir per I scriva qum bavia XXY 
liures. E apres senyor lo dit excellent Rey Johan do" 
na lo dit tauler an Guillem Gibilli scriva seu e sobre 
lo dit tauler donali mes XXV liures per que seayor vos 
perdets en a^o les dites XXV liures de renda part a^o 
senyor li dona los censes del vegueriu que lo veger 
de Cerdanya solia pendre per son ofieí e apres foren 
ajustados a la procuracio reyal per pobresa del ofici. 
Valen de X en XII liures. 

ítem senyor lo castell e Valí de Ribes fo empenyo* 
rat a mossen Bernat de Pinos per XV.» florins. Diuse 
que los V.™ florins de cauteles de son frare e apres li 
son estats enadits altres X.''^ florins e mes per deutes- 
de la cort 

De totes les dites coses senyor yo be parlat » mos- 
sen Ton-elles lo veger e ab lo jutge vostres daci per 



( 2H ) 
¡iifonnar yostra senyoría qui en los dito afers li placia 
provehir speciafanent en trametre letres per la dita 
reempfo ais consals et promens de Puygcerda. Mos- 
tré Senyor Deus vos do vida longa e victoria contra 
vostres enemicbs» Escrite en Puygcerda a XXVI da- 
gosU 

Senyor. 

Lo vostre humil vassall qui 
besant vostres mans et peus se 
comana en vostra gracia e merce* 

Arnau Porta. 



( 2i3 ) 



A. 



Argilers Pág. 148. 

Aljama de juheus de Perpinya . 171. 
Castell de Ariscot . • . « ¿ • , . 188. 

Loch de Angostrina 186. 

Gastell de Alt 191. 

Gastell de Alio 102. 



B. 



Gastell de la Bastida . « « . 154. 

Banyuls 170. 

Gastell de Belver 187. 

Gastell de Bolvir 190. 

Gastell de Bar 191. 

Gastell de Bellpuig. . 154. 



C 



Gastell de Gochliure 148. 

Gastell de Gor^avi 154. 

Gastell de Castellnou id. 

Gasa Fabre e 4e Lottesi • • • 156. 

Gastell de Glayra . . 165. 

Loch del Gamp 167. 

Loch de Gorbera. 170. 

Castell e valí de Gonat 179. 

Gerdanya 180. 



(«14) 

D. 

Castell de Daraleu 180. 

E. 

Castell de Sant Esteve iS9. 

■ • • • 

Loch de Falla 175. 

Castell de Formiguera id. 

I. 
Castell de Isogol 185. 

L. 



t É 



Castell de Lauro i 53. 

Leuda de Stagell. - Emoluments de la eort 

e molins del dit loch 160. 

Castell de Sant Loreu^ 165. 

Castell de Livia i 86. 



M. 



Castell e loch de lluntesquiu 150. 

Castell de Maurelas * . 158. 

Castell de Munbaulo 154. 

Molins de Santa Cilia. • . . 156. 

Yall de Morangues 184. 

Castell de Musser . .*.•••• . 191. 



( 213 ) 



N. 



Loch de Nafíach 157. 

VikrdeNiula. ......... 187. 

O. 

Castell de Opol 161. 

P. 

Vila de Perpinya 141. 

YalldePrats 154. 

Portella 166. 

Loch de Pollestres 169. 

Castell de Puigbaladocs 176. 

Pesquer de Conflent . . . . . 177. 

Villa de Puígcerda 180. 

Castell de Prats . 189. 



Q. 



Castell de QueroL 182. 



R. 



Castell de la Rocha 149. 

Loch de Aeglella t69. 

Castell de Roders ' . 178. 

ValldeRibes 183. 



( 216 ) 
Castell de la Rocha de Yillech. . . . . i85. 



S. 



Loch de Stagell . 160. 

Castell e loch de Salvaterra i6i. 

Cástell de Salses i 62. 

Loch de Sahorra i 75. 

Sajonia de Cerdanya 188* 

Loch de Salagosa. • i 89. 

Loch de Santaguell i9i. 



T. 



CasteU de Tohir 155. 

Loch de Toluges 157. 

Castell de Tautahull 160. 

Loch de Tresserra 167. 

Loch de Torderes. 1G8. 

Treta de la mena de Conftent 177. 



V. 



Loch de Vernet 147. 

Castell del Voló 151. 

Castell de Vin^a 165. 

Loch de Yilamulacha 168. 

Yila de Vilafrancha de Confien t. • . . 173. 

Castell de Vin^a 179. 

Yallsebollera 189. 



RENTAS REALES EN 1315 



DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN. 



TOMO xn IS 






Í-i< I f\ 



<. w A. 






. ' n . í / , 



I / 



/ /. i.. . 1 I Á / / ^. i.i / I / I 






i • í • I . - I 



En aqvest libre son cónteitetJDEft t sidünd müIie^üt 

FERTICULARMENflfi DECLAftÁBAMfEItT lí^tfeá ÚÉÁ fllÉ»í¡ltí^ fjfiBt 
8ENY0R REY HA EN €ATHALTOYA EY Élt REÜÑE M} tAI£NCIA 
ET EN REGNE DÁRAGO. ENCARE M SON ^RitS E¥ CDNYÉllíGÜTS 
TOT8 LOS YIOLARIS ET TOTES LES ASSIGNAGIONS FETES MRL^ 
1>IT 8ENY0R REY O PER SOS PREDECESSORS EN LES DITES REN- 
DES E LOGHS EN LA FORMA QUES SEGUEDL. 



1 1 



En lany de nostre senyor de M.GCCXV fo fet aquest 

libre per ma dé fVatieetoh Penriol. 

I' • » . , 



■ I 



Assi comensen les rendes qael seoyt^r itey^ ba en 
Cathalunya e los tiohrris e Msignacioiis quedar ten- 
cessio del seiiyor Rey e lie «te predeoes^ew ' pHsmá 
en les dftes retidM 'íAcmis fiébs bom^M ^e «eovaHéirft 
e altres homeñs Út Gálbafutiya. ' > . - i > 



,t 



"• Lo iUh "ée "PiguBré^. 

ScíKddft bÉréMllo«- 

Valen les rendes áe Pñgueres segoas o^a^s. . 
que son acustumades de Yondre uns anys 
ab altres cascun any. 3000 s. 



( 290) 
ítem valen los esdevenimens del dit 
loch uns anys ab altres cascun any pa- 
gat lo salari del baüe que es CCC soli- 
dos lany tro a. 300 s< 

£ ea <)ert que en les ditesreqdes. e es- 
deveoinioas ha En P« de FonoUet cas- 
cun any per otor^ment del senyorRey 
ad beneplacitum IIL™ solidos barchi- 
nonenses. 



Pontons Crexell et Borrassa. 



Las rendes del csiptell.de Poatojis e 
de Crexell e de Borrassa valen cascun 
any segons que son acustumades de 
vendí© uns. anys ab altres. 1500 s. 

Itew val^ los esdevenimens de la . 
bft^, deis dits locbs ca»cun any segpns 
^tie «¿los tempspaBsatsl^anvalgut tro ^. 55 «., 

E per aquesta raho val tam poch car 
la jurisdiccio deis dits lochs se destreny 
per lo bafle de Figueres. 

E en les dites rendes et esdeveni- 
mens pren misser Dalmau de Pontons 
vicecanseller del senyor Rey per ator- 
gament del senyor Rey a ell fet a vi- 
da sua. 



(221 ) 



Campredan. 



Les rrades de Canipredon e tots los 
esdeyeoimeos te lo noble en Jaspert de 
Castellnou de aa yida m «xí ^ueji seor 
yor Rey no hi .pren res^ E poden valer 
les rendes caecun any tro a. . 1000 s. 



Iha Gmt^Um. 



Les rmdes de Dua Caatella valen uns 
anys ab altres^ . 3^ s. 

Ítem los esdeyenínens del dit loch ¥»* * . 
len fort poch. . 

Buftuld^ 



Les rendes de BosuldQ velen cascun 
any segons que son acustumades de ven- 
dré uns anys ab altres. 2800 s. 

ítem los esdevenimens del dit loch va- 
len tro a. •• . 

En les quals rendes ha En Jacme de 
Cornelia cascuii any a violkri S£ solidos. 



{ 9B& ) 
Tot lo romanent es assignata la mes-* 

8Í0 de casa del senyor Rey. 



Gerona. 

Les rendes ife'Cid^^á'tviteii CMCitti ' ' 
any segons qué sbn adtt^ttltnaklM de TeQ- ^ 
dre uif^ atíyd ab al tres. '> ' ' ^^MOO si» 

ítem los esdevenimens del dit loch 
tro a. • • • 

En les quals rende» hti En VL Gibes 
cascun any a violari IL™ D solidos. 

Tot lo romanent es assignat a la mes* 
sio de casa. ••>•.'; ■ . i 

ítem lo'tiribut deis jaeus de Gerona et 
de Gerones ablotá^'cullétá caseÁMiy 
et pren lo Tresorer per lo senyor Rey. I380O a» 

Totes les rendes damunt dites de Ge^ 
roña et trahut son asisl^aadteys ara ais 
marmessors del comte Durgell et a 
aquells qne havien assignacion en les 
rendes de Ley&ít. Saltatit lil;^ solldM " 
quin romanen tt ib ttessiO 4é'\^ oaMu • 

.'• f - i .'".'. 

Lagostera. . ., 

' '■■ • .... V'X ■ •■ . . 

Les rendes del oasteli 'de Lagostira ab 



• I 



lo6 esdevenimwfii podwi vulw fIMSWV > •' c 
anytroa. : 6500: f^ 

Lo qual loab abkis :toMi<k9»M m4«->i . ¡. > .1 . r 
venimens teEn.C)uarau(l#<BMh«lhBpti(Ai- ' . 

violan. ' •. li ' jf ...•• \ 'U ,' ■ 

{ . .. • '■ , // ".:• r y .. :. 

Les rendes de Caules de Malaveya va- 
len cascun any segOM <)iie son «cnüjia- 
mades de vendré una anys ab al tres. 3500 s. 

ítem los esdevenimens del dit loeh 
valen tro a. . ^• /. •. :.. >- ^.\. Sl^^^, ,• 

Les quals r«A4ea et ««^ev^nijae^fi ««, i / • , 
Ganbert Dalalof .^ti • preiik)S - per eH /^ . ' < 
Johan deOodms mercader de Perpinya 
en paga de %WÍ^ .S)(X1V4{[ .«pjidw 
barGhinoneDse»4lá^:dl f#iiMpi«n:|i pft^ 
gar de una grw fMntMat .et tAlW:^ 
pagues quen soüífttef jfte sdHiMil^Mi9(Vq 
any en la fi de la carta del deute. 



. » ^ 1.' 



: / 



• ' .1 '1 •. 



Palomas. 



. í 



Les rendes de Palamós valen un any 
segons gtre^sOtt aVtastttittMlM' ét vendré ' 
unas anyes al) aitireSf 2S5 s. 



(Mi) 
ítem los esdttVisnimetis db\ tfít tochiiah 
len tro á. 75 8» 

En les quals^Müdesban «ssignacio los 
hereus den SittKm dé Geronella de IL« 
migeres de fonnent et de YIII migeres 
de ordi et de XY solidos en diners. 

ítem hi pren En R. de Senta Pau qui 
no ha poyns a TiolarL 810 s. 

Sent Esteve 4e Palomas ^ 



Les rendes de Sent Eisteve de Pala- 
mes valen caMnn any segons que seo 
acustumades de vendré ans anys ab al^ 
tres. 600 s. 

E de les dites rendes feu donacío k> 
senyor Rey peM tots temps an SlfVfoii 
de Geronella ^enréré et ais liereils e 
successora del dit&mon de GereDeHa;. 



TorreUs de Muntgru (1) 
Les rendes de TorreHa de Muntgri 






(i) Etu poMft€Í0ii j¡íf$ m$$ i9Bí€ ^^f^mm tneamínñ.t^hííáu en el 
códice, y al airgen se lee la aiguienle neta: Tots aqoests loclis ha retuu 
lo senyor Rey an Bernat do GruyUes et ha desfet lo cambi. 



( »5 ) 

» 

Talen cascun mj- seftmn qaé son dcns- 
tumades de Tendré uns anys ab altres. 4 4250 8. 

ítem talen los esderenimens^ de Toiv 
relia tro a. 2000 s. 

En les quals rendes et ésdevenimens 
pren lo noble En Dalman de Castellnou 
UL"^ solidos cascun any 90 es 11."^ so- 
lidos per la guarda' del cast^I á- elf et a 
son hereumasde el M;8<>Utitfs perpetuáis: - . 

Ítem Iki pren En Gispert de País per 
rabo de la guarda et del estatge del pa^ 
lau del senyor Rey de Torrella CC soli- 
dos ad beneplaciniBoL 

Ítem hi pren En Bémat de Tous cor^ 
reu del senyor Rey a TÍotart per guar^ 
dar los boschs Bt les dereses qoel sen-^ 
jorReyba a Torrella G€XL solidos. Eol- 
tre a$o li a donada Id^enyói^ Rey la corv 
retoña de Torrella la <^itl nó es enclo-^ 
sa e nos ven en* tes dites rendes. 

ítem bi pren labada del castell CXrXX 
solidos. 

E oltre 90 quel senyor Rey ba d<)nat 
an Gisbert de País per la guarda del dit 
palau ba donada L* sajonia qui val be 
CC solidosi la qual sajonia ne entre ea 
les vendes de les dites rendes. 

Totlo romanent de les rendes damunt 
dites son assighades a la roessio de 
casa. 



Aqüestes ha dade» ora» la swyw. R^jjF 
al ln{ait:do|i lAiífn^ ' 



Per^Wjíl§4(3^ 



Les rendes <|6t PeratpyM» .Taten^W- 
cuD any segóos quei fioa acuMuwades. 4». 
vendré uns any^i a])< abres. , QSQQi 9»- 

ítem valen Im esdeveoun^ps^ 4^1 4it 
loch de Perátaliliada. ,^^.- 

En les quals rendes preñen perp^taialii! 
les dones de SMncta Uliria i» la JII«r d«^ 
Palamors per nws^es,.a ^t C soUda9% 

ítem hi pren labada del castell de Pe- 
ratallada cascunaQyCXXjSoUdosIteiáJEa 
Berenguer Daqnilo, «4 benaplacUum.p^r 
serviy. de I cav^ armat CCL aolidc^. 
ítem P. Cerones per seaJrfant rabo alr 
tres CCL soli^oy. 

Tot lo>emanent de les dites rendes^ 
es assignat a la m«s3Ío de capa. 



Cn^^iks* 



Les rendes de CFiiyl)99.vali9n.qMeuQ 
any segons que son acustumades de ven- 



(2») 
dre uDs anys éb ttltrBi¿ --901^ 

Ítem Talen los eadevcniíneihs delliidh ' 
de Cruylles. .... 

En les quals rendes pren la guarda del 
castell del dit loch cascan any CXX so- 
lidos. 

Ítem hi pren En Berenger ^a De- 
Tesa per rabo ^iLaua qae'le.i]Éi.'«iS db ' ' 
terme de Cniyttdftto/cplal ilti|Ui>Eta)B«r4^f 
oat de Clujdies lo havía assignat a tioh 
larL E del qus^; man 11 i» saésigiiflife i|dfltH ! ' 
ge et lia gtiaanyat per sentencia quen 
reeba tot 90 qma Iuíbé^ £. d^ditBerdat' 
de Cruylles deü-Wbftf al «M^njor Ré;p' ' 
de tot 90 que mira éü dit ^s oafoott . 

Tot lo romannn^ de léSffUtefiüeodeb 
de Cruylles es^ asd^|dab.a!la m^id Ae 
casa. 



f • 



. / » t . . í ' t 



Esclanya et Regencons. 

Les rendes de Esclany et de Regen- 
cons valen casoim an^ ae^ds ^^e soái 
acustunKtdeB de yendise uns ioyd. ab 
altres. . 1. 1900 s« 

E aqüestes reoíka boÚí asiigdadea a la . 
messio de casa atilofriadeiMkaMa.M 
dit locb responenala eártAñ PwataUada. 



( 228 ) 
Tots aquests lochs ha retuto ara lo 
senyor Rey an .Bernat de €rtiylles^ 



Gurb. 



Les rendes de Gurb y$lea caacm aay 
segons que son acüatumades de vendré 
uns anys ab altrés. 1S50 s. 

ítem los esdevenimens dd dit loch va- 
len tro a. 100 8. 

Les quals rendes son assignades-aliMH 
ble En R. Foloh len pago daquells X.^ 
solidos quel senyor Rey li dona en 
lochs certs de Cathalunya per ses cava- 
Ueries. E ara el senyor Bey ha «asigna- 
des les rendes del dit loéh al biabe de 
Vich. 



Yicfu 



Les rendes de Vicb ab loa eadeveni* 
mens valen una ab akrea tro a. 800 a. 

Los esdevenimens sí negu ni ix van 
ab aquella que treeb lo batle de Gufb. 

Les dites rendes siwi aaaignadea al no* 
ble En K Folcb en pago deis dhs X.» 



(299) 
solidos que pren caseun any per ses 
cayalleries. 

E les rendes quel senyor Rey ha nor- 
vellament en Vidí per lo evsiÁ qué hn 
ab lo bisbe de Vich son tro a DCC so- 
lidos. 

Deis quals ha donata lo senyor Rey 
an Peyro escoder de misser Dalmau de 
Pontons les crides que yalen tro a CG 
solidos. E axi romanen. 500 s. 



Tagamanent. 



Les rendes de Tagamanent valen cas- 
cun any tro a. 825 s. 

ítem los esdeyenimens del dit lodh 
valen tro a. 55 s. 

En les quals rendes pren casonn any 
per violaii En Bort de Munt Cortes VI 
diners cascun dia que fa eascun any 
CLXXX solidos. 

Tot lo romanent de les ditas rendes 
es assignat a la messio de casa. 



VíUmajar. 



Les rendes de Vilamajor valen cas- 



(830) 
can any tro a ( me»¡ps del Mme ). 140p 0. 

Les dites rendes son assignades an G. 
Santa Coloma a vi^Uirt; '! : ^ : .; ' . i - i 

ítem h¡ es loéélme f¿i>^t viilqr éiti¿ • 
cun any tro a. ' ■ • » • •' 40819 ¿. 

Aquest delme es assignat a violan an 
Riambau desFisiri ' '. '• ' • • ^ ; *» 

ítem valen los 6fiNfoir^nráiim« li^l dlt: 
loch los qual&'preti lo bfttle de Cairde- - ' • • 
den e ^é Vilamajor quin dona <eMi|p€e - 
ab 90 qne reeb de Cardedeu et poden 
valer pagat lo violan del batle qui es 
ce solidos tro a. 100 s. 



Cardedeu. 



Les rendes de Cardedeu valen cus-* 
can any tro a. 700 s« 

ítem valen Iob Mieveminmím dtr la 
baúia del dit léch A lé» esd^v^itoieüs 
del dit loch dd VUaffUftjdr tM a^ S76 s. 

E les dites rendes ha donades lo seth 
yor Rey a vioteri m itianibaü des^Fw/ 



Catdes de Muntbuy. 



Les rendes de Caules de Muntbúy 



(151) 
valen cascun any tro a. 2850 8. 

Ítem los esdevenimens de la batlia del 
dit ioch vatefi ébatiDs CL scttidos qtiey ' 
pren lo batle per son salari tro á. 50 s. 

Le^ qoals rendes son assignades al no- 
ble En R. Foleh eti pájg^ ^a^éüé^ X.m> 
solidos (fae ell pren ^en áltt^ef» lochi) át 
Gathalunya pef «M ^carva^rie». 

E ara té les dites rendes lo bisbe de 
Yicb per lo cambí qcreí fet ha^ ab lo Mtt* * ' 
yor Rey. 



.' « 



I > 



• I 



• ' ' \ 



• \ * 



Sení P. 4or. 



M » 



•'it 



Les rendes de Sent P. dor valen cas- 
cun any tro a. ^ SflOO s« 

Ítem valen los esdev€»iitti6ni9 ca^cuu 
any abatut Id needelme ^ley pren • \% í 
batletrtta. • ^^ ■ ' i^^É. 

Les quals rendes son assigimdes al ' 
noble En R. Folch en paga deis dits \J^- 
solidos que ell p^én «obré algún» IúkííBí 
de Gathalunya per ses cat^áAl^ies. fi^ ará " 
te les dites rendes lo bisbe de Vich per 
lo dit cambL 



( VA ) 



Rendes antigüen de Bergua el de Berguadá. 



Les rendes antígues de Bergva et de 
Bei^eda valen cascun uiy tro a. 2350 s« 

ítem los esdevenimens 4e loysmes 
tro a. iOO 8. 

Les quals rendes tíon assígnades al dit 
noble En R. Folch en paga del dits X.»^ 
solidos que pren per ses cavalleries. 



Rendes de Bergua et de Bergueda novelles. 



Les rendes novelles de Bergua et de 
Bergueda les quals foren haudes de la 
comtessa de PaUars per lo oambi que 
feu ab lo senyor Rey valen cascun any. i 1750 s, 

ítem valen los esdevenimens del dit 
loch tro a. . • . 

En Jes quals rendes han assignacio 
los Preycados de Bttrqliinona de l\J^ sa- 
lidos a violaría 

ítem En R. Esquirol servent per vio- 
lar! LX solidos. 

ítem hi pren la Casa de Sent Johan del 
Espital de Bergua per V pebordríes que 



(255) 
hi assigna A. Roger M. solidos. 

ítem dona hom cascun any a aquell 
qui te et guarda el palau del senyor Rey 
de Bei^ua CCCLX solidos. 

ítem hi pren lo noble En R. Folch 
per assignacio quel senyor Rey Un ha 
feta novellament per ses cavalleries per 
fo que li leva de la assignacio que ha-, 
via en les rendes que eaitibia:a]> lo bis- 
be de V^ich qo es en los loes de Gurb e; 
de Seut P. dor et de Couleia áe Munt* 
buy V.m L solidoa. 

ítem ha cambial lo senyor Rey ab.la- 
bat de Sent Lorens de Baga les rendes 
de Balcebra qui aoo de les dites rendes 
et poden yaler de DCC a DCCC solidos 
ab los esdevenimens. En axi qime la mey* 
tat de les dites rendes son sues perpe- 
tualment e laltre meytat pren en paga de 
Il.m D solidos que romanien a pagar da- 
quells III.'" solidos quel senyor Rey li 
dona en lo cambi quels preña tant tro 
que sia pagat 

ítem hi pren En RamoA DabeUá loa 
quals solia pendre en les rendes ele Ley- 
da et hals li mudats lo senyor Rey ILi» 
solidos barchinonesos. 



I • 



H 



TOMO XII. 16 



< 



{ 254 ) 



Manresa. 



Les rendes de Mantesa valen rnrscun 
any tro a. 4400 s. 

ítem los esdevenimens valen tro a. . . 

En les quals rendes ha violan Na Be^ 
i*engere des Puyol D solidos. 

ítem Na Sans^perviolari CLX solidos. 

Les quals rendes exceptáis los (orné 
et II parells de capóos quet senyor Rey 
si ha retenguts ba cambíades ab lo bi8«> 
be de Vich. E pot valer 90 que hi pfen 
lo bisbe tro a DCC a DCCC solidos. 



Termssa. 



Les rendes de Terrassa valen eaacun 
any tro a. .^200 

Ítem los esdevenimens valen tro a* « . 

De les quals rendes pren En Bemat 
Marti batle per salan de la dita batlia 
CCC solidos. 

Tot lo romanent de les dites rendes es 
assiguat a la dona Na Sibilia de Saga en 
paga daquells X."" solidos que ella ha 



( 235 ) 
assignats sobre la bailiai de Barckioona 
a yiolari. 



1 '. . .' 
Asi comensen les rendes de Bürchmoná* = - 



Leudes de les Moles de terfa de Barchinana, ' 



Les leudes de les Moles de térra de 
Barchinona valen tro a. ' 180 s. 

ítem les leudes de les Moles de mar 
et del cava II fu^t ralea tro a. . 3^ s» 

E aqüestes rendts aon assignades a la . 
dona SHu SIbilia de Saga en paga da- 
quells X."* solidos que ella te assignats 
sobre les rend^ damust dites. 



• i 



.1 1 



I ) • . > 



> I 



, '• •.., 



Leudes de vin de mar tí de. ierra de U cmM de 



ítem valen lea leudes dri trin de' mar 
et de térra de la ciutat de Barchinona 
tro a, 1550 i. 

ítem valen les leudes del peix e de les. 
olles de Barchinona tro a. 260 s. 

En aqüestes leudes ha assignats la ca- 



.1 



( 336 ) 
pella de Yalldaupe perpetuáis CCCC 
solidos. 

Els romanens son assignats a la dona 
Na Síbilia de Saga a compliinent deis 
li.^ solidos damunt dits. 



Renda deis Maclls de Barchinona et deis censáis 

daquelkí. 



Les rendes deis Maells de la ciutat de 

Barchinona et deis censáis daquelles 

rendes valen cascun any segons que son 
acustumades de vendré uns anys ab al- 

tres* 1550 

En les quals rendes prén En R. de 
Conit cavaller per rabo de f a muUer 
cascun any perpetuáis DLX solidos. E 
aqnests pren per interesse de M. mor- 
batins quel pare de la dita dona presta 
al senyor Rey En Jacme et deis quals na 
assignacio del dit senyor Rey En Jacme. 
ítem hi ha assignats En Berenguer de 
Finestres a violari X morbatins que va- 
len XC solidos. 

Totlo romanent de les dites rendes 
es assignat a la dona Na Sibilia de Sa* 
ga en paga deis X.'" solidos damunt 
dits. 



(237) 



Rendes deis Melins Reyals dd senyor Reif de la chUat 
de Barchifwna et de la Fameria. 



Les rendes deis dit» nudihede) sea^ 
yor Rey valen caacun hn^ ab la Pac- . 
nería. SaiMX) s. 

E en aquesta venda senclou 'so que al*^ 
guns forestershí han qui hi preñen lar 
part per ma del batle e son aqvests: En 
Jacme (abastida &iwon d^s Lor per. En 
G. ^a Rocha et per lareu den Romeu 
Gerart et per En Be mal Daversso. En- 
cara (O quey preAeii los hereiis den Si- 
món de Vich et aqo que hi preñen lo 
comprador ho met en compte al aenyof 
Rey en les díte XXH.'" solidos. 

ítem hi meten los dits comprados los 
censáis anticha que ha assignats a Yall- 
daure. 

Primerament miontahí: part quey pren 
Jacme (¡abastída per IL^ moles et II 
quartans quey ha per compra que A (!a« 
bastida pare sen ne feu den P. Boyl a 
qui lo senyor Rey lo havia donat et pot 
valer eascun any tro a IIII.^ solidos. 

ítem munta la part quey prénetfi los; 
hereus de la doáa Na Berengarona mu* 



( 288 ) 
11er que fo den Romeu Gerart en lo mo- 
li que te el casal del Clot el molnar de 
Bftrchiftonft lo ^ual li veae lo senyor 
Rey Namfosper alotí per preu de XIIIÍ »* 
solidos et am carta que fo feta Yll ka- 
lendas marcii anno M^CC<^XC^ la qual 
carta es registrada en le libre o registre 
de la batlia. . ^:* E nds troba que bi 
agües oñrCá.de gracia. Empero creu que 
en les sentencies qqen Jacme de Bieayn 
dona apres la fi del senyor Rey Na«áft)k 
se trobara qué lá dita Tenda fo revocada 
paguant lo senyor Rey a la dita dona 
los dits X[IIL")'8olidoset|)renbi caacun 
any entorn de DC a DCC solidos. 

ítem munta la papt que pren En Ber« 
nat Daverso e» lo moHqoe te el casal 
del Clot veyll lo qoal li dona la senyor 
Rey a vida sua ab^carta qoi fo feta Vlll^ 
idus madii anno M.CGCYIII. E munta 
(O que pren cascun soiy tro a DG q a 
DCLXXX solidos. 

ítem munta la part quey pren En Si* 
mon des Lor áb les 11.^ mo1)es q^e te 
qui foren den O. ^a Rocba de DGCGC 
a M. solidos. 

ítem munta la part quel senyor Rey 
pren en lo molL appellat Carbooell la 
qual part preñen los herevs dea Stmoa 
de Yich per inleresse da90 quels es de* 



I > i 



/ 

f 

I 



( 339 ) 
gut per la corl Jo DC a DCC j»olidos. 

Ítem iDunta ^fi qmls.ctoíssft^éof m^-* 
ten en compte al senyor Rey deis cen- 
sáis que fá doiuii: w B^naftdf^lütoñwon 
per raho de VaU4«uw et ab \w LXXV. 
solidos que lex#^ les dopes^d^ Sept V^ 
de Barchinona que fayen censáis Jos 
quals censáis 9cní GC sqíüw <^€t i^irei- 
nen en lo molí ^n @u|)il>^r|; de lütiya 
DCXCV solidos. 

E axi rauntaría i¡o dek f(Mne)9laero et po 
deis eensals qoe meteiQ en eonpte u*o a 
VUI.™ solidos. . • 

ítem preñen . 09 les diteSi r(|iide9 deis 
molins lesmanoireted de BarchoiQfiafMir- 
petuals DCCXX wlídes. 

ítem hi prea £n *F« de VilftrdeU <iW ' 
es baile deis dits molins Vi dioers oaa^ 
cun dia que fan Imiy CLKXX solido^. 

ítem hi preo layguador oaseifn aay 
tro a CCCLX solidos . . ' 

ítem hi pren En Badia scriva^dels dits 
molins poc mes o meays wgoip que Uat 
val CCXL. 

ítem hi pren En P. March per la mol- 
tura que hi deu^ pendue 14)11 ^Udos» 

ítem hi prea:6filaf9m¿« . • • • de la 
cambra del seRyor Rey poc 1114)3 o iqwys 
CCCLX solidos. ' 

Itera hi pren,£¡a G. Jord^ II qqartfos 



.1 t : 

< r 



1 



r / 



(ilO) 
de forment molto que Talen segon que 
blat val de DCCXX soKdos a DCCXL 
solidos. 

ítem hi pren Eb Bertrán Riqner quels 
hia a yiolari caseim any CGC solidos. 
Aquests son ara assignats a les Menore- 
tes de Barchinona. 

ítem en G. Lobet frare del P. Lobeft 
per II quartans de DCCXX soli- 
dos a DCCXL solidos. 

ítem hi pren la nudríssa qui fo de 
dona M. filia del senyer Rey altres II 
quartans de DCCXX a DCCXL sólidos. 

ítem En Polit qui ha assígnacio a vio- 
lan sobre la Farnería de CCC solidos. 

Ítem en P. de Cardona qui gaarda lo 
Palau de Barcbinona qui hi pren de vio- 
lan sobre la Farnería CCXL solidos. 

ítem En G. de Quadres de la betella'- 
ria del senyorRey I [I dinei's tots-diea 
qui fan lany XC solidos. 

Suma que munten los damunt dits 
violarís et salaris mes de V."^ solidos. 

ítem hi pren madona Na Sibilia de 
Saga a qui fallen a compliment deis dits 
X."^ solidos V.in solidos a vegades mes o 
menys segons que les rendes de Barcbi- 
nona en (jue ella ha assignacio se venen. 



(241). 
ítem meten en conste los comprada 

les obres reyals necesarios qui si fan 

les quals fan lo baüe él scriva deis mo- 

lins qui les donen serites per menut el 

compte es a cegados mólt a yegades* 

poch. 

ítem meten en compte \o$ dita com* 
pradors les vagues d^ moUns^^iui a 
v^ades a mal temps munten a graa. 
quantitat et a vegtfdes < a cominal mas 
tots temps hia '▼agiies. 

ítem lo bade goneiral hi a a fer tots 
anys obra novella qui munta a vegadefi 
a quantitat de. ... « 

ítem hi a assignacio lo noble Eü R« 
Folch per ses cavalleries no contrestant 
negune assignacio M. solidos. 

E tot 90 que sobre de les dites rendes 
es assignat a la Dona Na Sibilia de Saga 
en paga dasso que lí es degut de 90 que 
li es fallit de tempd passut que tnunta 
be a VIlL>n solidos. 



Tribuí deis Juh&us de Barchinona. 



Lo tribut deis jae^s de BarcbincMia 
val cascun any. 34000 s. 

Los quals son assignats axicomse se- 
gueix: 



(242) 
Primerameat hi prea lo noble Eq R. 

Folch XIIll.i" solidos. 

ítem hi preo la dona Na Sibilia de 
Saga a violari V » solidos. 

Ítem hi prea £n Bernat Ricart a vio- 
lan 111.°^ solidos. 

ítem son assignats los quals sobre de 
la dita quantitat a la idmbío de la casa 
del senyor Rey.. 

Daquests 11.°^ solidos mana dooar lo 
senyor Rey an G. de Xanesveres M» so- 
lidos et els romaneos romanen a la dita 
messio de casa. 

E axi son tots los dits XXIIIL><^ so- 
lidos complits m la dita fbrma. 



Quintar de Barohmma. 



Lo quintar de Barohinofá ten per lo 
senyor Rey en G. Oulomar jutge .de la 
cort a cens de XX morbatins que son. i80 s» 

E daquests ne paga lo dit G. Olomar 
a la esgleya et son perpetuáis C solidos. 

E tot lo romanent pren la muUer den 
G. Corroger ^aieorere sartre del senyor 
Rey qui hi pren a violari CL solidos.. 

E axi dago no sobre ires^ 



( 243 } 



Leudes éd Rmdór de Barekinona. 



Les leudes ddl Roudidr da.Batchhiona 
son establidesate.hweM'dtti.Beneiisiier -■ 
May oí an Miehel Marchet et an Bemat 
Marchet et valen de renda tro a. 4000 s. 



Leudes qud senyor Rey solía pendre et haver en 

Barchinotia. 



Les leudes qubl i&txfof Rey soliá ha^ 
ver en Barchioona valen de i^endatrb a*- 6000 s. 

E el.aetiyor Rey establiles an Bernat 
Marchet et ais hereua d^h-^P. Burgués a ' 
cens de. . . . .' 



. • . ■ . / ■ ,,.,•.•:■ 



« * É 



Molins del Coll de la Qelada de Bar chimba. 



ft ■ • 



La renda deis molins del 'coll do la 
(pelada de BarcUakona Talen oascaa any 
tro a. 3000 

E el senyor : Rey estabules a«» P« dez 
Ledo scriva setia céns de» • . ; . • 



( 244 ) 



BatUa de Barckinona, 



Los esdevenimens» de la batlia de la 
ciutat de Barchinona valen cascan aáy 
/ troa. 3000 a. 



Vüafrancha* 



Les roldes de Vilafrancha valen cas- 
cun any tro a. 7000 w^ 

ítem los esdevenimens de la baüia del 
dit loch de Yilafrancha valen cascun 
any tro a, 300^ a* 

En les quals rendes et esdevenimens 
ha as&ignacio la dona Na Brunissen de 
Gervello a violari Y.i° solidos. 

ítem En Bertrán de Canelles a violari. 
M.D solidos. 

ítem la muller den G. Torroge perpe- 
tualment la meytat de la sajonia que val 
CCCC solidos cascun any. 

ítem En G. de Mirambell a violari 
CCG solidos. 

ítem se ha a levar deis diñara damunt 
dits la messio ques fa nes fara en lo plet 



(248) 
quies entrel senyor Rey e lalmoyna deis 
fets de les PeraUtdes. 



Font Rubia. 



Les rendes del castell de Font-pubia 

poden valer cascun any tro a 

E son assignades an Ramonet de 
Mediona per IL» morbetins qael senyor 
Rey li ha donats. En axi que prenga las 
rendes et fassa snes (M' quel senyor Rey 
baja pagada la dita quantitsfti 



Bruch et Qa Guardia. 



Les rendes deis castells de Bruch et 
de Sagnardia poden valer oascun any 
tro a 

Les quals rendes te a violari En Ra- 
monet de Mediona. 



Apkra et Agualadu. 



Les rendes de Apiera poden valer cas- 



( 246 ) 
cun any tro a XII.» solidos ab lis es-* 
deyenimens. Ítem les rendes de A^uárt 
lada ab los esdevenimeus IIL'" solidos. 
E axi poden valer cascun any entre am- 
dos los dits loes. i 5000 s. 

E totes les dites rendes son assigna- 
des al noble En R. Folcb de sa vida. 



Araprm/^a. 






< t I I 



Les rendes del ebstell Dalm^runya po-, 
den valer cascun any tro a. . > 1500 a« 

ítem poden valer los esdevenimens 
tro a. i20 s. 

E les dites rendes son assignadi» a 
violari an Galceran ^a Cort 



T^rreffWéL 



■ ■ 



Les rendes de Tarregona valen cas* 
cun any al senyor Rey tro a. 4700 s. 

E daquestes ha assignats lo senyor 
Rey cascun any a lia obra del oaetell de 
Tarregona 11."* solid(»s. 

ítem hi pren En F. de Manresa per- 
petuáis M. solidos. 



\ 



(247) 
ítem hi pren per Ttolari iNa R. Goíás- • 
cha C solidos. 

E tot lo romanent es assignat al no- 
ble Ed P. de Queralt per rabo de les 
cavalleries que te del senyor Rey. 



V(ük et SaiMd María de$ Pia. 



Los rendes de Valls eb de Sania Mar i 

ría des Pía valen oMcqn any tiio a. ' Í9r75. 

ítem vaka los esdevenimens del dit . 
loch tro a. . i < • 55 & 

E les dítes rendes et esdeveoilfiiens .. 
son assignades al noble En P. de Que^ 
ralt per rabo de les di|es eeyaUei^ies, 



Cambrils. 



Les rendes de Cambrils valen cascun 
any tro a. 1500 «. 

ítem valea los esdevenimens cascun 
any tro a. 100 s. 

£1 senyor Rey ba assignades les dites 
rendes al noble En G. Dentensa per 
M.CCCL solidos queyha dassignacio los 
({uals pren en paga daquells YL!" solidos 



i . 



(-248) 
quel senyor Rey ti asslgna dé sa vida 
sobre les rendes Duxo (1). 



La Montanfü de Prades. 



Les rendes de la Montanya de Prades 
valen cascun any ab los V loes de la di- 
ta montanya. 20000 s. 

ítem los esdevenimens e les batlies 
deis dits loes valen eascun any ab les 
questes tro a. 5000 &. 

E totes les di tes rendes et esdeveni- 
mens son assignades ais marmessors 
del noble Comte Durgell per interesse 
tro sien pagats del deutedel preu del 
comdat. 



Monblanch. 



Les rendes de Muntblanch valen eas- 
cun any tro a. 5000 s. 



( 1 ) Este párrafo se baila escrito al máijen, como en snstitacion de 
otro tachado, en el que se leen las siguientes palabras: E aqüestes rendes 
son assignades a la messio de la casa del senyor Rey. 



{ *48) 
ítem los esdevenimens valen tro a. 350 
Les quals rendes et esdevenimens te 

la molt alta dona Alienor muUer del 

senyor Infant don Jacme. 



Esprats Sent Marti et la Manresana^ 



Les rendes Desprats de Sent Marti et 
de Sa Manresana valen cascun any tro a. 700 s. 



Argensola. 



Les rendes Dargensola valen cascun 
any tro a. 600 s. 



Vissiana Muntfalco Rubiola et Biure. 



Les rendes de Vissiana et de Muntfal- 
co et de Qa Rubiola et de Biure valen 
cascun any tro a. 800 s. 

E totes les rendes deis loes escrits en 
aquesta pagina son en Segarra et son 
assignades al noble En P. de Queralt 
per ses cavalleries. 

TOMO XII. 17 



t 



. « 



) ■ . i 



(280 ) 



Tim9r. 



Les rendes do Timor valen cascun 
any taro a. 560 s. 

En les quals rendes ha assignacio En 
P. de Mediona ad beneplacitum (X so- 
lidos. 

Pallarols. 



Les rendes de Pallarols valen cascun 
any tro a. 250 s. 



Muntmaneu et Sa Páladella. 



Les rendes de Muntmaneu et de ^a 
Paladella valen cascun any tro a. 340 s. 



Guardia Patosa. 



Les rendes de la Guardia Palosa va- 
len cascun any tro a. 620 s. 



< 254 ) 



Puigalt. 



Les rendes de Puigalt Talen cascun 
any tro a. 550 s. 



SadAho et Riber. 



Les rendes de Sadaho et de Riber va- 
len cascun any tro a. 240 s. 



SelUenioli. 



Les rendes de Sententoli Talen cas*» » 
cun any tro a. 240 s. 

Les rendes de aquests VII loes da- 
munt en aquesta carta contengudes son 
assignades al noble En Berenger Dan- 
gleola a XV anys los quals comensaren 
X.^ kalendas deeembrts axuio Domini 
M.<^CCGIX lo qual dia la carta del ator- 
gament fo feta. E fíait \o dit temps de 
XV anys ba atorgat et donat lo senyor 
Rey al dit noble de gracia II.™ solidos 



( SS2 ) 
p«r V anys sobre les dites rendes cas- 
cun any apres los dits XV anys. 



Munt Cortes. 



Lo loch de Munt Cortes ha donat lo 
senyor Rey an Berenger de Jorba per a 
tots temps a ell et ais seus a serviy de 
I cavall armat. E el senyor Rey hasi re- 
tengut mirimperi et host et cayalcada. 



Copons. 



Les rendes del loch de Copons ha 
donades lo senyor Rey an Jacme de Co- 
pons de sa Tida« 



Gaver. 



Les rendes de Gaver poden valer cas- 
cun any tro a. i50 s. 

En les quals rendes ha perpetuáis la 
casa de Sent Antoni de Cervera C soli- 
dos jaccenses. 



(M5) 
E tot 90 que roiuan de les ditec^ rendes 
pren En Geraldi Duluga de sa vida. 



Cervera. 



Lea rendes de Cervera valen cascun 
aoy tro a. 141000 s. 

ítem los esdevenimens de la baüia del 
dit loch de Cervera valen easeon any 
tro a 

En les quals rendes ha de violari per 
sea cavalleríes lo noble En G» de Hun* 
cada IIILm solidos. 

ítem hi pren lo Monestir de Santos 
Creus per rabo de una capellanía qüd 
senyor Rey hi establi CCCC solidos. 

E ara lo senyor Rey en lo cambi que 
feu ab lo bisbe de Vicfa bali cambiados 
de les rendes del dit loch CXYI mige- 
res et I quartera V puyerons dordi a ra- 
bo de V solidos la migera que muntá 
DLX&Xnii solidos. En aytal condicio 
que del luyame que pervendra deles 
honor per ques fan les ditea migerea 
baja lo senyor Rey les 11.^ parts et el 
biabe la ter^a part« ítem ba escambiats 
lo delme del forment del dit loeh et dd 
ordi et de la mestura et de la avena et 



(ÍS6) 
ta batlia cascun any tro a. 350 s. }. 

E en les dites rendes et esdevenimens 
pren lo baüe per son salari M. solidos 
jaccenses. 

ítem hi preñen les sors menors de 
Leyda M. solidos jacemses. 

Itein hi pren En R. Gibos D solidos, 
jaccenses. 

ítem Michel Dun Castello CLXXX 
solidos. 

ítem P. de Penafreyta per guarda del 
castell de Leyda CL solidos. 

ítem hi pren En Johan Sanf per vio- 
lari cascun dia XII diners que fan 
CCCLX solidos. 

ítem hi pren En Johan Ruvira sar* 
tre per yiolari cascun dia XII diners 
jaccenses que fan CCCLX solidos jac- 
censes. 

ítem hi pren Na Mingueta Doscha IIII 
diners jaccenses cascun dia per violart 
que munta per I any CXX solidos jac- 
censes. 

ítem hi pren En Bernat des Soler de 
Rabinat YI diners jaccenses cascun dia 
per violari que fan per I any CLXXX 
solidos. 

ítem hi pren Na Ramona de Rubio et 
Nastorina per violari cascun any LX 
solidos jaccenses 90 * es cascun día II 



( Í57 ) 
dioers jaccenseft et I cafis de forment 
segons que Tal. 

ítem hi pren En Bemat Percasset 
cascuD dia XII dioers jaccenses cascun 
día per violari que fan per tot I atíy 
CCCLX solidos. 

ítem hi pren la nobla dona Infanta 
dona Blancha cascun any IL™ DCXL 
solidos jaccenses. 

ítem Naperici Munter cascun dia per 
yiolari XII dinerS' jaccenses qui fan per 
I any CCCLX solidos. 

ítem hi a Nesteve Qsí Redorta alssig- 
nacio de I gran quantitat 

ítem en les dites rendes preñe cascun 
any Na M. Solivera a violar! CCCLX so* 
lidos barchinonenses. 

ítem hi pren En R. Dabella a violari 
IL^ solidos barchinonenses. 

ítem de les dites rendes se preñen 
cascun any a ops de la obra del castell 
de Leyda tot 90 quen román de les dites 
rendes. 

ítem ha hom a pendre en compte al 
comprador de les rendes per raho de la 
caldera et de la mesura. 

En les dites rendes son ara assignats 
per lo senytír Rey ais marmessors del 
comte Dui^ell \l.^ solidos jaccenses en 
esmena de la térra que ara ha hom re- 



( 258 ) 
tuda an Bernat de Gruilles et tots los 
demes deis violaris qni eren assegurats 
ais sobredits lurs ha hom assignats so- 
bre les rendes que tenia hom a la mes- 
sio de la casa en Cathalunya. 



Almassélles. 



Les rendes Dalmacelles poden valer 
cascun anv tro a 

En les quals rendes pren En G. Ga- 
Uissa per violar! D solidos jaccenses. 

E tot lo romanent pren en paga dasso 
que li es degut per la corL 



Guiminells. 



Les rendes de Guiminells poden va- 
ler cascun any tro a. 70 s. 

E totes les dites rendes ensemps ab 
les peytes questes cenes monedatge ca- 
lonies reensons dost et ab tots altres 
drets te En R. de Bolas de vida sua. £ 
apres la mort dell que hi preña lo seo 
hereu D solidos jaccenses cascun any 
tro que sia paga! daquells M* inorabe- 



( sra ) 

tíos qnel senyor Rey li dona et qiie nols 
preña en paga del dit dente. 



Almenar. • 

Les rendes Dalmenar no pren lo sen- 
yor Rey mas pren los esdevenimens 
que poden valer tro a. 150 a. 

£ el dit loch teñen los marmessorí^ 
del noble compte Durgell. 



Muntayana. Areny. 

Lo loch de Muntany es atribotak et fa 
cascun any per tribut 200 s. j. 

ítem Areny altres. 200 s. j. 

E totes les rendes et esdevenimens 
daquests II lochs dessus dits ab Pallars 
jusa son assignats al noble En R. de 
Cardona per cavalleries. 



Los loes Dalos et de Meya. 



Valen los loes de la térra Dalos etde 
Meya entre les rendes, els esdevenimens 
cascun any tro a. 10000 %. ]. 



( aeo ) 

Aquest loch teñen los marmessors del 
noble comte Durgell. 



Camerasa Cubells et Mungay, 



Valen les rendes de Camerasa et de 
Cubells. o de Mungay cascan any ab los 
esdevenimens tro a. 2000 s. j. 

E totes les dites rendes et esdeveni- 
mens son assignats ais marmessors del 
noble comte Durgell. 



Santa Linia et Larens* 



Valen les rendes de Santa Linia et de 
Lorens cascun any ab los esdeyenim^as 
tro a. 3000 s. y 

E tenenles los marmessors del comte 
Durgell. 

Tortosa. 

Valen les rendes de Tortosa ab los es- 
devenimens tro a. 40000 s» 

Tortosa te la senyora Reyna qui pr^i 
totes les dites rendes et esdevenimens. 



(961 ) 



A8si comensen les rendes quel senyor Rey ha en lo 
regne de Valencia dassa el Riu de Xuquer e los' tío- 
larís et assignacíons que per concessio del senyor Rey 
o de sos predecessors preñen en les dites rendes al- 
eaos richs homens et cavallers et altres homens del 
dit regne. 

Valencia. {1). 
Primerament la taula del pes de la 



( 1 ) El sísterai seguido hasu aquí fmra consignar ordensdsoiente los 
réditos de las iMblaciones y la distribución de los mismos Tsria algnn 
tanto en la parte qne corresponde al reino de Valencia , pues no precede 
i cada relación particular de un pueblo el nombre del que en esta se cita, 
7 las distribuciones y vitalicios Anrman listas especiales y separadas. Para 
guardar toda la uniformidad posible bemos creido que no seria impropio , 
y que basta ayudaría á la mayor intelijencia del trabajo estadístico, poner 
los nombres de las poblaciones como se ve en los otros estados que abra- 
za el códice , dejando lo demás que advertimos tal como se baila , pero 
dando noticia de ello al lector, por si, con mayor trabajo, quiere averi- 
guar todo lo que se refiere á un solo pueblo , ya que no se le presenta en 
coijunto. Otra advertencia debemos bacer, y es que si se encuentra al- 
guna equivocación en las somas, procede de ciertas enmiendas qne se no- 
tan en las partidas especiales, y que se verificarían sin duda , después de 
hecbas aquellas, sin prever la variación que indispensablemente hablan de 
producir en el total los cambios de cifras. 



( aes ) 

ciutat de Valencia pot valer cascun any 
comptats uns anys ab altres tro a. 24fOOO s. 

Es de la messio de casa. 

ítem la quinta del peix pot valer cas- 
cun any tro a. 20000 s. 

Es de la messio de casa exceptats 
Xy*™ solidos que hi pren la Reyna. 

ítem lo fastar tro a. 3000 s. 

Es dé la messio de casa. 

ítem la gabella de la sal tro a. 10000 s. 

Pagats violaris et perpetuáis et es de 
la messio de casa. 

ítem lo ter9 del delme del pa et del 
vin de la orta de la ciutat de Valencia 
tro a. 6500 s. 

ítem lalmudi de la dita ciutat* 4050 s. 

ítem lo ter9 del delme de la ortelissa 
de la dita ciutat. 2020 s. 

ítem bany de la morería de la dita 
ciutat. i i 50 s. 

ítem la morería de la dita ciutat. 1520 s. 

ítem valen los marchs los quals se pa- 
guen cascun any per lo preu de les dites 
rendes tro a. 1264 s. 

E sonde la messio de casa los marchs 
deis lochs qui son assignats a la messio 
de la dita casa. 

ítem rounta cascun any lo censal lo 
qual lo senyor Rey ha en la ciutat de 
Valencia. 102... s. 



( 265 ) 

Son de la messio de casa. 

ítem donen los jueus de Valencia cas- 
cun any per trahut. 3000 s. 

ítem donen los dits jueus per bidenus 
cascunany. .40 s. 

ítem munte lo loguer ^dels obrados 
de la soch. 1730 s* 

ítem ha lo senyor Rey en Valencia un 
fondech lo qual te En Bernat de Bolea 
a cens de CGCG solidos per atorgament 
del senyor Rey deis quals lo senyor Rey 
li ha otorgat ques retenga de yida sua 
CCC solidos cascun any et C «obren que 
val cascun any lo dit fondech. 100 s* : 

Suma de totes les dites rendes les 
<{uals lo senyor Rey pren cascun any 
dins la ciutat de Valencia axi com per 
menut son scrites. 79624 s. 



Morella 

Valen les rendes de Morella ca^eun 
any comptats uns anys ab altres tro a. 31500 s. 
Aquest loch te la senyora Reyna. 

Castello. 
ítem les rendes de Castello tro a. 11600 s. 



(d64 ) 
Son de la infanta dona Eilionor. * 

Uxo. 

ítem les rendes Duxo tro a. 8250 s. 



Murvedre. 



ítem les rendes de Murredre tro a. 13500 s. 
Son de la messio de casa, 
ítem donen los jueus del dit loch de 
Murvedre cascun any pac trebuL 300 s. 

Son de la messio de casa. 



Algesira 



ítem les rendes Dalgesira tro a 14550 s. 

Aquest loch te lo senyor infant don 
Jacme. 

ítem donen los jueus del dit loch Dal- 
gesira per trehut cascun any, 50 s. 



Corbera. 



It&ok les rendes de Corbera tro a. 3050 s. 



( 9^ ) 

Aquest loch es donat al senyor Infant 
don Jacme. 

Cultera. 

■ 

ítem les rendes de CuUera tpo a. 4S00 

Son del dit senyor infant Jacme. 



Gandía. 

> í I ' ; . í ' ' • ¡ . . • ! • í 

ítem les rendes de Gandia tro a. 5350 s. 
Son de la messio de casa. 



. Dinia. 

ítem les rendes de Dinia tro a. 6150 s. 

Son de la messio de casa. 



I > 



BegOé 

Ítem les rendes de Pegó tro a. 8200 s. 

Son den Santa Colpma et de la obra 
del mur. 

Doníinyen. 

Ítem les rendes. Doritihy^n tro a. 3800 s. ' 

TOMO XII 18 



( a66 ) 

Son de la messio de casa. 

Madrona. 

ítem les rendes de Madrona tro a, 5000 s. 
Son de la messio de casa. 



Biar. 



Ítem les rendes de Biar tro a • iiOO s. 



Sexona. 



ítem les rendes de Sexona tro a. 740 s. 



Bocayren. 

ítem les rendes de Bocayren tro a. 1300 s. 
Son de la messio de casa. 

ítem munten los marchs deis difas 
loes uns anys ab altres cascun any tro a* 2S73 s. 



BunyoL 
ítem les rendes de Bunyol les quals 



( 267 ) 
DOS venen n^un any ans o cuyl Ea 
Jacme de CasteUnou per lo aenyor Rey 
et Talen nns anys ab altrés cascan any. 20000 a* 

Aqueett loch te ara lo senyor Iséant 
don Alfonso al qual lo senyor Rey la 
donaL 



Gallinera. 



ítem les raides de- GaHioera nos ve* 
Den ans loa moros del dit loch donen 
cascan, any al senyor Rey X\J^ solidos et 
valen alcuns altres drets et rendes quel 
senyor Rey hi pren tro a II."' solidos per 
cascun any et axi valen cascun any tro a. 13000 

Son de la messto de casa. 

ítem val lerbatge cascun any tro a. 10000 

Son de la messio de casa. 

ítem lo camatge tro a. 100 s. 



XaUvu. 



ítem valen les rendes qael senyor 
Rey pren cascan any en Xativa tro a. 27328 s^ 
Son de la. Infanta dona Elionor. 
ítem manta cascun any lo censal quel 



( 968 ) 
senyor Rey ha en Xativa endoses e 
comptats CCCC solidos que donen cas- 
cun any los jueus per trehut 2456 s. 7 d.. 

ítem manten casdun any los besaos 
del dit loch de Xativa tro a CCGCXLYIII 
que Talen a raho de III solidos IIII di- 
ners per besaoL 14d2 s. 4 d. 

Totes les rendes deis sobredits lochs 
de Xativa te la senyora Infanta dona 
Elionor. 

Suma de les rendes quel senyor Rey 
pren cascun any en Xativa coímptats uas, 
anys ab altres meDys deis esdevenimens 11376 & lid» 

Suma de totes les rendes deis lochs. 1 71280. s. II d.^ 

'. • ' ' . . ' • 

Suma mayor de totes les rendes quel 
senyor Rey ha cascun any en lo dit reg- 
ué de Valencia dessa el riu de Xudier 
axi con es scrit per loenut et •en summa 
troassi. 250913 s. lid. 



Burriana. 



Les rendes de Burriana pren lo ooUe 
En G. Dentensa et valen uns anys ab 
altres tro a. 7500 s. 



(!Í68 ) 



*' . ' ' * •' ,' \ ) 1 \ ' 



Liria. 



ítem les rendes de Liria pren la noble 
dona Yiolant et vftfen nné ativys' É¡b aW 
tres tro a- 700Í) s. 



ítem los molins qui son dins lo ter- 
me de la ciutat de Yaletícia et tenense 
per lo senyor Rey et teñios de vida sua 
En R. ^a Costa Talen de rendes cascan 
any menys de fedigiies ét (íe luyfiMieis;.;.» 



< . • ' .' • . . . ■ . < 



t . 



Alaguar ^ Exhlo. 



Alaguar et Eialó te lo nobte En Ber- 
nat de Serria per atorgamefit del senyor 
Rey de 9a vida et valen les rendes or- 
dinaries tro a. 20000 s. 



God$Usá 



ítem Godolest te lo dit AoVíé de 9a 



(872 ) 
han et 9a mare sobre les dites rendes 
del almudi. 300 s. 

ítem pren maestre Pau sobre les ren- 
des del dit almudi per guarde de la Da- 
rassana. 400 s. 

ítem pren Namau Messeguer sobre les 
rendes del ter9 del delme de la orteli^a. 600 s. 

ítem pren Na Isabel filia den Salva- 
dor de Terol sobre les dites rendes de la 
ortelí^a. 100 s. 

ítem pren en. la renda á»l ¡bany de^ la 
morería En P« Bou p6r violar] (et ajra • 
cessen). .. SOQ »« . 

ítem preñen los hereus den Johan Es- 
coma per assignapio quel Benjm. Biey -. 
lur na feta tro quels baja donabf et as^ 
signats en ahre lodi semblant qvaatítat . 
( son perpetuáis ).^ 400, s^ 

ítem pren En. Martí D^JbUtefi m la: 
morería de Yalekicía per violftrí» 1000 a. 

ítem pren Pisano Despinell a(d)re les ; 
dites rendes de la morería per yiolari. 200. 

ítem pren la dona Jaeomina de Ga- 
nell sobre el censal de la ciutat de Ya- 
lencia per yiolari. ... 500 s. 

ítem pren la muUer den P» Passedo* . 

res sobre el dit cexisal- . 182 s. O d. 

> 

ítem ))renen los hereus den Johai» Es* 
coma sobre el dit censal. 100 s. 

ítem pren Na Berengere Lulla sobre 



( 273 ) 
lo dit censal. 1000 s. 

ítem pren En Berengow de Ratera 
per salari de cuUir lo dit censal. 300 s. 

ítem pren En Pons de Matere sobre 
el trehut deis jueus de Valencia per vio- 
lan. 1000 B. 

AqueslB son tomata a lameMio déla 
casa. 

ítem preñen lea falcóneihs per lur qui** 
tacio sabré el dit trehut. 8000 s. 

Ítem pren fio P. Payral: sobré lo lo-* ' 
guer deis obradora de la goch per rio* 
lari. 300 s. 

Prenlos lo bisbe de Barcfainona per 
lo senyor Rey. 

ítem bi pren En Jaquet de Leo. 365 s. 

ítem hi pren En Johan de Paylla. 800 s. 

PrenliOB aara En Nidielau Dapiers. 

ítem bi pren En Ferrando Lopp per 
goarda deis dita obradom. 60 a. 

Presos Aznar de Biesca. 

ítem hi pren Narmeásen muller qoe 
fo den Andrea Eymerich ^aenrere tro U 
sia satisfet en 1 déute quel seayor Rey 
li dea. 180 a. 

Nols pren ara. per 90 emn <es pagada; 

Ítem hi pren la dita Narmessen cas« 
cun any en paga del dit dente. 240 s. 

Nols pren ara per 90 com es pagada. 

Ítem pren En Domingo Blaiich per 
Tolao XII. 19 



( 274 ) 
Tiolari en les rendes de Morella. BOO s. 

Aquests li son mudats mi les rendes 
de Valencia 90 es de la tauku 

ítem hi preñen Iqs folconers per lur 
quitacio. 9000 s. 

. ítem hi pren En Romeu Gerau en les 
rendes de Gastello pér-Tiolari. 500 s. 

ítem hi pren lo dit En Romeu Gerau 
cascun any per reperacio de les cases 
del senyor Bey. 100 8. 

ítem hi pren En SaiYeder de Tero! «1 
les dites rendes de Gastello XX cafis de 
forment que valen uns anys ab altres 
tro a. 400 8. 

ítem pren lo noble En G. Dentensa en 
les rendes Duxo. 4650 8« 

ítem pren En G. de Gwes vetes per 
violari en les rendes de Murvedre. iOOO s. 

Son de la messio da casa» 

ítem hi pren Maestre Berenguer des 
Far. 500 s. 

Prenlos lo bisbe de Barchinoaa per 
lo senyor Rey. 

ítem hi pren NalfonsoMartinMet deu* 
ne feri eavall armat. 1000 $• 

Prenlos lo bisbe de Bai^binoiía per 
lo senyor Rey. 

ítem pren Nuguet de Boxeram m les 
rendes de Cullera. 300 s. 

Es mort et axi no prexien res. 



(273) 

Ítem en les rendes de Madrina ptre* 
neD lo bisbe et el capítol per les \L^ 
parte del delme. 333 & 4 d. 

ítem en los rende» de Btaayol 6t de 
son terme preñen lo dil bisbo ^t él cd- 
pitol per les D.^ pasts del delme. - • lOOft A. 

Aquést loch es del senyorfaiiacrt don 
Alfonso comte DurgelL 

Ítem hi pren doida Jacomina do €aáiell 
per Tiolari. 500 &> 

Ítem hi pren En G. de Pertosa IHI 
cafis de forment que valéti ueo aoys db 
altares tro a. 100 s. 

Ítem prenia perpétualmotit En Pona 
G. et ara prenho En R. Costanti qui ho 
compra del dit Pons G. en les rondes de 
GaUinera. 1000 $. 

Ilem preñen en les dités rendes do 
Gallinera lo bisbe et el capilol per les 
IL^ parts del delme. 425 s. 

Ítem pren En P. Ribalta per violari 
en la renda del erbatge. 4000 s. 

Ítem hi pren En G. det ValL 340 s. 

Ítem pren Namau (¡afont per TÍokiri 
en totes les rendes de la dita batlia« iOOO s. 

Es mort et axi noy preñen res. 

ítem hi pren En G. Jafer. 1000 s« 

Ítem hi pren cascun any deis diñéis 
de la ditabatlia a Hadona Santa María 
del Puig de Videncia lUI eiris qui pe- 



276 ) 
sen C libras et Talen nns anys ab al- 
tres. 1€6 8. 8 d« 

Iten bi pr^i en les dites rendes de la 
batlia el noble En Semat de Serráu 3000 & 

ítem hi pren En G. des Freix et dea«- 
ne fer I cavall annat* 300 s» 

Es tornat orb et axi prenne D soli-* 
dos a violari. 

ítem hi pren En Domingo de Qaf<- . 
munt per diversos escriptures que fa 
en lofíci de la dita batlia. 150 s. 

ítem bi pren &d Bernat Oll^r. 150 s. 

ítem pren En Gon^albo jabata per 
successio de ^a mare en les rendes ^ 
Xaliva. 1000 s. 

Ítem hi pren En P. Jacme oapella qni 
cante el castell de Xativa. 400 s. 

ítem hi pren En J. Bosdi balester. ^AS s 4 d. 

ítem hi pren Nampu Dentist hade de 
Xativa per salari de la dita batlia ho 
qual que sia batle. 400 s. 

ítem hi pren En Bernat Dargen^ola 
savi per avoear et rahonar los drets de 
la damuñtdita batlia/ 50 s. 

ítem hi pren lalcayt de la moreria de 
Xativa. 900 s. 

ítem hi pren lalcadi* 50 s. 

ítem el Salt el (¡ahat Medina. 30 s. 

ítem hi pren lo saig de Xativa» 10 s. 

Ítem pren lo baile general del Regne 



( 277 ) 
de Valencia per son salar i en l0a i^eiiid^B - 
de la battta. . . 4500 s. 

Itembi prfeD lo batle da Bunyol 1^ A 

Lo senyor Infant don Alíotiscí te 
aquest loch. . ; . 



■ •« . . 5 ; . 



• ' • 



Suma de tot& los yialári^ qties paguen : 
cascun any en lo dU R^pe de Valeneia . . 
de sa el ríu de Xucb^r axi ^od esrQon- 
tenguu . 47S2&í*iOd- 



4 f 






. ■ * ■ • - , • . 

Les qwifUitats iéitts' seritei- piéffueú cascitn anf per 
guardes deis castells del regne de Valencia. 



pren lalcayt del castell 

de Morella per guarda del dit castell. 1500 s. 

ítem lalcayt d«l casteU de Olocan. 300 s. 

ítem lalcayt Duxo; 2000 s» 

ítem lalcayt de BunyoL 3000 8. 

ítem lalcayt de Madrona. 2700 s. 

ítem lalcayt de Bayren. 1500 s. 

ítem lalcayt de Denia. 2500 s. 

ítem lalcayt de Gallinera. 1500 s. 



( 278) 

ítem lalcayt deSexona. 700 s. 

ítem lalcayt de Biar. 2000 a. 

ítem lalcayt de PenecádelL 1000 s» 

ítem lalcayt de Xativa» 0000 a. 

ítem pren lo dit alcayt de Xatíya per 
obra del dit castell. 2000 s. 

ítem lalcayt del castell de Corbera. 400 s. 

ítem lalcayt del castell de Macastre 
CCC solidos. E part los dits CCC solidos 
pren YIII cafis entre forment et pani^ 
que valen CC solidos. E axi munta 90 
que pren uns anys ab altres tro a. 500 s» 

Suma da^o ques paga per les dites 
guardes. 30100 s. 

Suma mayor de tots los Tiolaris et 
de totes les guardes deis castells ques 
paguen de les rendes del Regne de Va- 
lencia. 77935 8. 10 d. 

E munten les rendes axi com son as- 
sumades. 250918 a. 11 d. 

E axi equalat aqoest eompte roma- 
nen que sobren de les dites rendes que 
en lo dit any foren venudes. 1 72988 a. 1 d» 



(279) 



Assi comensen les rendes quel sm^or Rey ha etilo 
Regne de Valencia della el Riu de Xuquer eú^septats las 
loes de Ella et de Nwella e de Asf. 



Primerament lo dret del quirat de la 
Duana deis mocos de la rila Ddch ab 
tendes foros molins baoys et calonies et 
alquieda abatuts salaria et messioos pot 
valer uns anys ab altres casoin any 
tro a. 14500 s 

ítem Lalmoxerifat de la Düana deis 
crisiiaDS del dit loch 90 es lo d^^ quels 
mercaders crístiafts paguen de les mer- 
caderies que compren et venen cascun 
any tro a. 1500 s. 

ítem pot valer caaeun «ny lo dret quis 
culi en lo port del cap del Aljub abatut 
lo salari del coHidor. £000 s. 

Itom munta cascun any lo dret de les 
cabetes quels moros de la vila Delefa et 
de son terme paguen cascun any al sen» 
yorRey. 4500 s. 

Ítem pot valer cascun any latzaque . 
quels dits moros paguen per lo beetiar 
menut que tenea abatut salari deis co- 
llidors tro a. 500 s. 

ítem poden valer cascun any les ga- 



( 280 ) 
Uínes quels dits moros paguen al senyor 
Rey aba tu t salari del collidor tro a. 300 s. 

Itetn pot valer cs^sciin any lalahbe^ 
de les olWeres. 500 s. 

ítem poden valer les almajares en qoe 
fan loli los dits moros tro a. 100 s. 

ítem pot valer laygua quel senyor Rey 
ha en Elch lo qual se ven es pertex per 
cascun dia ais moros de les alqueries 
del dit loch Delch abatuts salaria deis 
pai'tidors et cnUidors cascun any tro a» 4000 s« 

ítem pot valer klbayat i¡o es lo dret 
que paguen los moros del dit loch per 
la térra blanca que sembréñ tkro a. 100 s. 

ítem pot valer lalmagran quels dits 
moros paguen cascun any al senypr Rey 
abatut salari del collidor. 14500 s. 

ítem pot valer cascun any lalfarda 
quels dits moros paguen al senyor Rey 
tro a. . 7000 6¿. 

ítem pot valer lalahbe^ de les mes* 
quites cascun añy tro a. 333 s. 4 d. 

ítem val de cens cascan any lo Reyal 
del senyor Rey lo qual te Nalfon^ G. 900 s. 

ítem pot valer la tafureria Délch cas- 
cun any tro a» 300 s. 

ítem es lo tribut quels juheus del dtt 
loch paguen cascun any al senyor Rey. 500 s. 

ítem pot valer lalbufera Delch cascun 
any tro a, 500 s. 



(281 ) 

ítem poden yaler los delmes quels 
moros del dit loch donen cascun any 
tro a. 5000 s. 

ítem pot valer lerbatge de les caba- 
nes del bestiar qui entra pexer en lo 
terme de la dita partida cascun any 
tro a. 1000 s. 

ítem pot valer la duana del port Da- 
lacant tro a. 3500 s. 

ítem pot valer la^oc et lalmudi del dit 
loch de Alacant cascun any tro a. 1000 s. 

ítem pot yaler la tafuraría del dit loch 
tro a* 500 s. 

ítem pot Yaler lalmoxerifat de Oriola 
cascun any tro a. 4000 s. 

ítem donen cascun any los juheus del 
dit loch de Oriola per tribut al saiyor 
Rey. 500 s. 

ítem poden valer les rendes de Guar- 
damar cascun any tro a. 1500 s» 



Suma major de totes les rendes 
quel senyor Rey ha en la dita partida 
del regne de Valencia. 68333 



TOMO XII. 20 



( 282 ) 



Les qtiantitats deim scrites se paguen cascan any per 
retinencies deis castells el lochs de la dita partida del 
Begne de Valencia. 



Primerament pren cascun any Nar- 
natí Torrelles per retinencia del castell 
Donóla* 6000 s. 

ítem Garfia \iscarres per retineacia 
del castell de Callosa. 800 s. 

ítem Berenguer de Itfagaiiet per reti* 
aencia del castell de Guardamar. 1000 s. 

ítem En Gombau de Trama^et per 
retinencia del castell de Alacaot. 5000 s. 

ítem P. Loppes de Rufes per retinen- 
cia de la Calahorra de Elch. 1000 s. 

ítem lo seftyor bisbe et el capítol de 
Cartaginia preñen cascun any per lo 
delme de les rendes Delch. 1000 s. 

ítem pren Nalfon^ G. alcayt del port 
del cap del Aljub per salari de la dita 
alcaydia. 800 s. 



(283) 



Aqnests son los stdaris ques paguen cascun any en la 
dita partida del Regne de Valencia. 



Primerainent pren Narnau Torrelles 
per salar! de la dita procurado cascun 
any. 3000 s. 

ítem pren cascun any lo assessor del 
dit procurador per salari de la asses- 
soria. i 460 s. 

ítem pren per salari cascun any lo 
batle general per salari de la batlia. 2000 s. 

ítem Domingo Pongano per salari de 
la batlia de Oriola. 300 é. 

ítem Bernat Qa Revira per salari de 
la batlia Dalacant 200 s. 

ítem pren lescriva de la duana del 
port Dalacant cascun any. 304 s« 2 d. 

ítem Nalfonso G. per salari de reebre 
loscomptesmurischset trasladar aquells 
en cristianescb. 400 s. 

ítem preñen cascun any los alcaldes 
moros per salari de la alcaldía lur. 180 s. 

ítem pren Nalmoxerif per salari com 
es alarif deis moros et per 90 eom aja- 
da cascnn any a la alfarda que paguen 
al senyor Rey* 150 s. 



( 284 ) 



Aquests son los violaris quel senyor Rey mana donar 
cascun any en la dita partida del Regne de Valencia. 



Prímerament pren En Ponf de Matero 
quel senyor Rey li mana donar cascun 
any per violaría 1500 s. 

Aquests pren ara la casa, 

ítem En Berenguer de Puigmolto cas- 
cun any per violari. 1000 s. 

ítem Domingo Pongano per violar! 
cascun any. 1000 s. 

ítem Johan6t fill et hereu den Johan 
de Galye cascun any per víoIarL 1000 s. 

ítem Johan Pere^ de Yesques per vio- 
lari cascun any. 500 s. 

ítem P. Andreu Dodena cascun any 
per violari. 500 s« 

ítem Narrigo de Quintayall per vio- 
lari cascun any. 1000 s. 

ítem Michel Garfia de Pertusa cascun 
any per violari. 500 s. 

ítem P. de Muntpaho corren per vio- 
lari cascun any. 243 s. 4 d. 



bad 



( 285 ) 
Ítem G* des^ Soler correu per yiolari 
cascuaany. 243 s. 4 d. 



Aqüestes son les assignacions guel setiyor Rey mana 
pagar cascun any de les rendes deis düs lochs que son 
en partida del Regne de Valencia. 

Primerament al noble don Johan sen- 

yor de Viscaya perXX.»" (1) dargent 

quel senyor Rey li mana donar óáscun 

any que valen tro a. 25000 s. 

Aquests pren ara la messio de la casa. 

ítem an Bernat Desplugues batle ge- 
neral del Regne de Valencia quel senyor 
Rey li mana donar cascun any pera fer 
paga a alcunes retinencies de castells et 
TÍolaris del dit Regne. 13020 s* 

Aquests pren ara En F. des Cortey. 

ítem an Pero Michel quel senyor Rey 
li mana donar cascun any per la guarda 
del Molinello. 200 s. 

ítem an Michel Martines vebi Delch 
cascun any. 150 s. 

ítem an Berenguer de Puig Molto 
quel senyor Rey li mana donar cascun 



(i) No ha podido descifrarse qué clase de moneda seria la que espresa la 
palabra omitida, por la confusión de la abreviatura. 



(!Í86 ) 
aDy meutre a ell placía per senriy de lí 
caYalls armats. 2000 s. 

ítem son assignats sobre les dites 

rendes a correas del dit senyor per lur 

vestir que pot muntar cascun any tro a. 1000 s. 



Les quantiícUs deius scrites mana lo senyor Rey esser 
pagades cascun any de les diles rendes per obres deis 
casíells. 



Primerament al castellDoriola cascan 
any per obra. 4000 s. ^ 

Ítem al castell Dalacant per obra. 2000 s. 

ítem ais mars de Eltx per obra et re- 
paracio daquells. 2000 s. 

Sama mayor de totes les qaantitats 
que paguen en la dita partida del Reg- 
ué de Valencia per retinen^es de cas- 
tells et de loes et per salaris de officials 

et per violaris et per assignacions axi 

com son scrites per menuL 81250 s. lOd. 

E munten les rendes axi com son as- 
sumades. 68333 é. 4 d. 

E axi no basten les rendes a les di- 
tes pagues an« ne fallen. 12917 s. 6 d. 



( 287 ) 



Aqüestes son les rendes qvsl senyar Rey ka (mscun nmy 
en los lochs de Ella et de Novella eí Dasp. 



¿álldm-. 



Primerament munta cascun any lal- 
magran del loch de Ella que paguen 
eascun any los moros del dit loch al 
senyor Rey. 12895 s. 9 d. 

ídem munta latzaqae del besüar del 
dit loch cascun any tro a. 300 s. 

ítem munten les gallines quets^ moros 
del dit loch donen cascun any ta-o a* 300 s. 

ítem munten les cabetes quels moros 
damunt dits paguen cascun any tro a. 2000 s. 

ítem munten les tafulles del safra et 
del alasfor per les quals paguen los dits 
moros per tafuUa que sombren IlII di- 
ners que poden valer cascun any tro a. 50 s, 

ítem munten los delmes ab la alfacra 
quels moros del dit loch donen ¡al senyor 
Rey cascun any tro a. 3000 a. 

ítem munta cascun jaiiy latarif a la 
part del senyor Rey tro a. 50 s. 

ítem munta lalcanaxer quels dits m«- 
ros paguen cascun any tro a. 50 s. 



( 288 ) 

ítem muDta lalbegre cascun any tro a. 10 s* 

ítem val cascun any lo forn de les te- 
nalles tro a. 300 s. 

ítem val cascun any lalcahieda tro a. 400 & 

ítem valen cascun any los molins del 
dit loch de Ella tro a. 350 s. 

ítem munta lo tribu t deis juheus del 
dit loch cascun any. 100 s. 

ítem munta cascun any lo quirat qui 
es dret quels dits moros paguen per les 
coses que compren y venen uns anys ab 
altres tro a. 3500 s. 

ítem valen cascun any les calonies 
quels dits moros paguen tro a. 4000 s» ' 

Suma de totes les rendes quel senyor 
Rey pren en lo loe de Ella cascun any 
tro a. 23705 s. 9 d. 



Novella. 



Primerament munta lalroagran quels 
moros del dit loch de Novella donen 
cascun any al senyor Rey. 12173 s» 3 d. 

ítem val latzaque quels moros del dit 
loch donen cascun any al senyor Rey 

tro a. 350 s. 

■ 

ítem valen les gallínes quels dits mo- 



( 289 ) 
ros donen cascun any tro a. 200 s. 

ítem munten les cabetes quels dits 
moros paguen cascun any tro a. 1500 s. 

ítem valen les tafulles del safra et del 
alasfor quis fa en lo dit loch cascun any 
tro a. 20 s. 

Ítem yalen los delmes ab la alfacra 
quels moros del dit loch donen cascun 
any al senyor Rey. 3000 s. 

ítem val latarif a la part del senyor 
Rey caficun any tro a. 50 s. 

ítem val lalcanaxer quels dits moros 
donen cascun any tro a. 50 s. 

Ítem valen los molins del dit loch da 
Novella cascun any tro a. 300 s. 

ítem val lalfondech del dit loch cas- 
cun any de loguer tro a. 60 s. 

ítem val lalcahieda cascun any tro a. 500 s. 

ítem val lo quirat quels dits moros 
paguen cascun any tro a. 3200 & 

ítem valen los bayns del dit loch cas- 
cun any tro a. 400 s. 

ítem poden valer cascun any les calo- 
nies deis dits moros tro a. 500 s» 



Suma de les rendes quel senyor Rey 
pren cascun any en lo dit loch de No- 
vella. 22303 s. 3 d. 



( 290 ) 



Asp. 



Primerament val lalmagran deis mo- 
ros del loch Dasp cascun any* 4600 s. 

Itern val latzaque del bestiar deis dits 
moros cascun any tro a. 350 s. 

Ítem valen les gallines del dit loch 
cascun any tro a. 120 s. 

ítem valen les cabetes del dit loch 
cascun any tro a. iiOO s. 

ítem valen les tafulles del safra et del 
alasfor del dit loch tro a. 60 s. 

ítem valen los delmes ab la alfacra 
quels dits moros donen cascun any 
tro a. 2600 s. 

ítem val lo • . ex quels dits moros pa- 
guen cascun any per lo delme de la ve- 
nema. 100 8. 

ítem latarif a la part del senyor Rey 
cascun any tro a. 20 s, 

ítem val lalcanaxer quels dits moros 
donen cascun any tro a. 30 s. 

ítem valen les rendes del quirat et de 
la alcahieda del dit loch cascun any 
tro a. 2300 s. 

ítem valen les calonies deis dits mo- 
ros cascun any tro a» 250 s. 



(9ñi ) 

ítem val la alfarda quels moros del 
dit loch donen cascun any tro a. 2000 s. 

Suma de totes les rendes quel senyor 
Rey ha cascun any en lo loch de Asp 
tro a. 13530 s* 

Suma mayor de totes les rendes et 
drets quel senyor Rey ha cascun any en 
los lochs de Ella et de Novella et Dasp. 59539 s. 



Aqüestes son les quantUats quel senyor Rey tnana es- 
ser pagades cascun any de les rendes deis dits loes de 
Ella et de Novella et Dasp. 



Primerament al senyor Infant don 
Jayme cascun any de les rendes deis 
dits loes. 54000 s. 

Puys fo ordinat que preses et agües 
totes les rendes et esdevraimens deis 
dits 111 loes. 

ítem al bisbe et al capitel de Cartagi- 
nia per delme de les rendes deis loes 
damunt dits cascun any. 1040 s. 

Ítem an Pelegií de Muntagut per re- 



( 292 ) 
tinengadelcastelldelaMolacascun any. 3000 s. 

ítem an Michel de Libia per retineñQa 
del castell de Ella cascun any. 2500 s. 

ítem pren lo batle per salari de la bat- 
lia de la dita valí cascun any. 30O s. 

ítem mana lo senyor Rey que de les 
dites rendes sien meses cascun any en 
reparado deis murs del loch Dasp. 200 s. 

ítem ais moros de Novella a ops de 
lurs mesquites cascun any axi com han 
acustumat et han ne carta de conferma- 
cio de la senyora Reyna de bona me- 
moria. 80 s. 

ítem ais pobladors de la Mola quel sen- 
yor Rey lur mana donar cascun any en 
ajuda per 90 com fan vehinatge YII ca- 
fis dalcandia et altres YII cafis de pañi» 
que valen cascun any tro a. • . • 



( 295 ) 



Assi comensen les rendes quel senyor Rey ha en 
Arago et los víolañs et assignacions que per concessio 
del senyor Rey e de sos predecessors preñen en les 
dites rendes alcuns richs homens et cavallers et altres 
homens del Regne de Arago. 



Terol et ses aldeas. 



Primerament es la peyta de les aldeas 
de Terol. 7000 s. j, ' 

E daquests pren el Judes M. solidos 
per son ofici cascun any. 

ítem hi pren CC solidos per cuUir la 
peyta. 

ítem hi preñen lUI alcaldes CCCC 
solidos. 

ítem VIII jurats DCCC solidos. 

ítem lescriva del consell C solidos. 

ítem IIII andadores CC solidos. 

ítem II saigs LX solidos. 

ítem I cridador C solidos. 

ítem el consell de la vila de Terol per 
armes CCC solidos. 



( 294 ) 

ítem el Justicia XL solidos. 

Suma de 90 que hi preñen los damunt 
ditscascun any HI^^CC solidos jaccenses« 
E axí romanen cascun any de la dita 
peyta 111.» DCCC solidos jaccenses. 

E aquests te assignats lo noble En 
Jaeme de Xerica per Vil eavalleries. 

ítem lo peatge del dit loch de Terol te 
assignat lo noble En Jaeme de Xericha 
per Vil eavalleries ensemps ab la dita 
peyta et ab les altres rendes de Terol 
exceptades les rendes deius scrites les 
quals no son assignades al dit noble (1). 

ítem an Rodrigo Gil Tari vehi de Sa- 
rago^a per I cavalleria cascun any D 
solidos jaccenses. 

ítem a don Lopp Sanxes de Luna per 
una cavalleria cascun any D solidos. 

ítem al noble En Pero Martínez de Lu- 
na per ses cayalleries cascun any M. 
DCCCLVIII solidos VIH diners- 

Suma de les dites assignacions III.™ 
CXIU solidos IX diners. 



(1) Signen aqni dos párrafos en los que se da cuenta de lo que produ- 
cía el tríbulo de los judíos de Teruel, y se esplica el objeto á que esta par^ 
te de renta se desuñaba; pero ambos se ven tachados» leyéndose una nota 
al pie, de igual letra que la del códice, en que se avisa que aquellos fueron 
cancelados, por hallarse dicho tributo de los judíos de Teruel incluso en el 
de todos los Judios de Aragón, que aparecerá mas adelante. 



(295 ) 
E axi es egual la peebuda del dit tri- 
but a les dites assignacions. 

ítem la tintoria de Terol val cascun 
any tro a. 70 s. j, 

ítem donen los moros de Terol per 
trahut cascun any cascun 1 besant que 
poden muntar tro a CL besant. 

A90 te En Lopp Alvares de Speyo per 
III cavalleries ensemps ab CC solidos 
de la cena et ab los esdevenimens. 



Salines de Arcos. 



Les salines de Arcos poden valer cas- 
cun any tro a. 8000 

Primerament hi pren • • . . per la 
decima C solidos jaccenses. 

ítem la guarda de la sal cascun any 
CCC solidos jaccenses. 

Ítem la Confedria deis cavallers de Te- 
rol L solidos jaccenses. 

ítem la Candela de la esgleya mayor 
de Santa María de Terol CL solidos jac- 
censes. 

Ítem Sanxo Yvanyes de Santa Maria 



( 296 ) 
en esmena del parral Dalbarra^in CCC 
solidos jaccenses. 

Aqüestes quantitats que son ensumoia 
DCCCC solidos jaccenses son perpetuáis. 



Albarrofin. 

Pot valer cascun any el peatge tro a. 800 s. j. 

Daquests te assignats Simón Yvanyes 

ce solidos- 
ítem Johan Días altres GC solidos. 

Romanen CCCC solidos. 

ítem el montatgo te En Parran Loppes 
Daredia per M. solidos quel senyor Rey 
li dona per guarda del dit castell sia quel 
dit muntatgo valla mes o menys et part 
los dit M solidos pren lo dit Parran Lop- 
pes per la dita guarda Ih^U solidos et 
telos asssignats en la peyta deis al- 
deans. 

ítem la peyta de los moros que es 
cascun any. 200 s. j. 

E axi romanen que venen a ma del 
batle DC solidos . los quals deu donar 
cascun any a la obra del dit castell Dal- 
barra^in et dasso hia letra del senyor 
Rey. 

ítem lo terme Dalbarrasi son les sa- 
lines de Valltaulat et teles ad benepla- 



{ 297 ) 
citom Domingo Yago adálrll et poden 
valer cascan any tro a CCC solidos. 






Arcayne. 



I 



\ 



Vale n l^s rendes de Areayne casenn 
any tro a. 600 s. 

E aquests pren En R. de Bolas en 
paga de M solidos jaceenses que te as* 

signats cascun any per guarda del cas-^ 
tell de Arcayne : el romanent té aang- 
nat en los diners del erbatge de Exea* 



.'{ 



Huesa e ses aldeof. 



Primerament donee lo6 homens de 
Huesa et de ses aldeas caaeun any per 
tribut 3000 b. 

E aquests pren lo n(Ale Nartal Dorta 
comanador de Muntalba per VI cava- 
Herios. 

Ítem pot muotar la sofra et els erbat* 
ges et altres drets quel senyor Rey ha 
en los dit loch tro a D solidos. ítem que 
donen cascun any los moros per dret 
tro a CCC solidos. E exi es per tot a^ o. 800 s. 

TOMO XII. 21 



(298) 
Aquests proa lo dítcomanador deMvn- 
talba per una cavalleria et mige. 



Darocha et ses aldeas. 

Primerament donen loshomens de les 
aldeas de Darocha cascun aay per peyta. 10000 j 

E daqueMts pren el judes cascun any 
per son salari CC solidos* 

Ítem ne presen eascua any VII ju- 
rados DCCC solidos. 
Les quals H.^ quantitats abafaides ro- 
manen IX.m solidos. ' 

E aquests pren lo noble En Jacme de 
Xericha per XYIII cavalleries. 

ítem val el merinadó casctm any tro a. 2000 s. 

E aquests pren En Jacme de Xerica al 
qual lo senyor Rey los ha donats en be- 
neplacilum menys de negua senriy. 

ítem yal el peafge et el pes et los mo- 
rabetias de les taules de la camiceria et 
el loguer de algunes tendes uhs anys ab 
altres ab la tinytoreria et ab lo muntat- 
go tro a. 4f500 s. 

E daquests pren Gan^ia Ferrandes per 
retinen^a del eastell de Rodenas M so- 
lidos. 

ítem per IL^ cavallenes altres M so- 
lidos. 



( 290 ) 
ítem hi pren ExemeirSiinxesD^Ifíim- 

bre per retínenla del castcll de Tormos -' 

ad beneplacitum M solidos, 
ítem hi pren Johan Remires per reti* 

■ 

nen^a del castell de Sencet ad benepla-^ 
citum D solidos. 

ítem hi pren ell meteix a violari CCO 
solidos. "* 

ítem hi pren Gombau de Cast^Ihiou 
per La cavalleria D solidos. 

E axi abatudes les dites qiiantrtats ro'^ 
manen GC solidos. 

ítem los moros de Barochá doneii citi^ 
cun any per tribat 780 -s« 

ítem donen oaloníies quan hi venen. • ' 

Los dits DCCXXX solidos solía pendre 
Garfia Simón a yiolari per II cayalls ar- 
mats. E apres la mort del dit G«r^a Sis- 
men el S0nyor Rey assigna les dites ren- 
des a pagar los distes qu^l dit En Gar* 
9ia Simón devia. 

ítem los cusrals del Uat poidM raler 
cascun any tro a- 309 s. 

E aquests semblantment son assignate 
apagar los deutesdel dit En Gangía Si-« 
mon tro que sien pagats. 

ítem hi son les salines deOyos negros 
que es aldea de Dar ocha el valen cas» 
cun any tro a. 1000 s. 

E aqüestes din En Gon^alvo Garfia 



''I 



(300 ) 



( iJÜU ) 

tjue li ha donades per heretament per 
tots temps. 



Cidatayn et ses aldeas. 



Donen cascun any los homents de les 
aldeas de Calatayu per peyta. 9140 s. 

Edaquests preñen cascun any los mon- 
gos de Huerta CCCL solidos. 

ítem hi preñen los VI adalentados et 
lescriva delesaldeassenglesmorabetins 
que muBten cascun any XLIX solidos. 

Tot lo romanent pren lo noble En Jo- 
han Xemenez Durrea per XVIII cavalle- 
ríes. 

ítem val cascun any lo peatge et el 
pes tro a. 15000 s. 

E daquests ha cascun any el Temple 
CCC solidos. 

ítem hi te assignats En Pero Sanies 
de Calatayu M.^\i solidos per cavalle- 
ries ad beneplacitum. 

ítem D solidos a TÍolari. 

ítem sen paguen a la guarda del ca»- 
tell de Somet lo qual te ara Nartal des 
Lor DCC solidos que son per totes 
aqüestes assignacions IILi^DCC solidos. 

Tot lo romanent et totes les al tres 



f 



(301 ) 
rendes et esdeyeDimeDs del dit loeh ab 
ses aldeas te la senyora Infanta dona 
Eliaoor qui ho te per cambra. 



SiUines de Fedra. 



Valen les salines de Pedra cascun 
any al senyor Rey en les quals ha la 
ter^a part et aquests pr e& lo batlé de 
Calatayu tro a^. ' 166ft s! 



Sántos'*^ 



Donen cascun any al senyw Rey per 
tríbut 350 s.. 

Aquests pren En Genitivo Garfia. 



Cetina» 



Donen los bomens de Cetina cascan 
any al senyor Rey per peyta. 1500 s.- 

E te aquests lo noble En Johan Xe- 
menez Durrea per III cavalleríes. 



(308) 



Farifa oí ses Meas^ 



Primeram^it pagUMi cmcud any al 
senyor Rey loe homens de la yíla de 
Fariña et de ses aldeas per peyta» 5000 s. 

Aquests te asaignaLs el noble don Pe- 
ro Dayerbe per X caYalIeríe& 

ítem Tal el peal^ caacua any tro a. idOO s. 

E dacfMSts pren En Gon^Wo García 
cascun any per retínenla del castell de 
Fariña M solidos. 

ítem ea Gon^alvo Roya de Fariña D 
solidos per retínenla del castell de Bor- 
dalua DC solidos. 

ítem donen loa moros de Fariña cas- 
cun any per tribut 500 s» 

E aquests son assignataala retinen9a 
del dit castell a compliment de MD soli* 
dos que hi pren cascun any lo dit En 
Con^alvo Garfia per la dita retinenga. 

ítem poden valer les calonies de cris- 
tians et de moros et homicidis tro a. 400 s. 



TaresBona. 



Val el peatge et les saques ab lo tribut 



( 503 ) 
de les t^des et ab la tintorería et ab lo 
dret deis cussols de) almiidi éél pa et la 
leuda de la caniiceria deis moros easteim i 
any tro a. 7()00 «. 

£ daquests te assignats k> ncItAe En 
Pero Dayerbe XIU caTaReries. 

ítem ne pren lo batle per dret de les^ 
saques tro a. M solidos. 

Etaxi no basten. 

ítem es tribut que donen los mores 
cascun any. 600 s. 

E daquests preñen perpetuáis les mofl* 
ges del monestir die Tolobres CCL do^ 
lídos. 

ítem en Gil Darada cascun any per 
cavalleríes CC solidos. 

Los romanens que son CL solidos pren 
lo noble Naxemen ée Fosses per ses ea- 
yalleríes. 

ítem pot valer cascun any lafaquimat 
tro a. MO si. 

E aquests te assignats lo ditNaxemea 
de Fosses per ses cavalleries et en defe- 
Uiment dasso sobre lo peatge ét les sa- 
ques de Borja. 



I ) 



Tatrellm. 



Donen cascuti any per pciyta los ko^. 



( 304 ) 
mens del dit loch. 1200 s. 

Aquest loch te EnPerü Jorda Dalcole- 
ga cavaller per la compra quel wnyor 
Rey fen de Los Fayos per preu de XIIL" 
morabetins dor. Ejt preof aqüestes rep- 
des lo dit £n Pero Jordán per interease 
del dit preu. 



Sení Marti. 

4 
• I 

Aquest loch te A noble Nartal desuna 
per donacio quelsenyor Rey lin feu^ 



Los Fayos. 

Yalen les rendes de Los Fayos cascun 
any tro a. 1600 s. 

Deis quals pren Marti Xemenesde.Yo^ 
ra per reti&en^a del castell del dit loch 
M solidos. 

Éls romanens DC ^olido8 pren en pa- 
ga del preu quel senyor Rey li deu peír 
la compra daquest loch. 



Senta Creu. 



Aquest loch pot valer cascun any tro a. 700 s* 



(30B) 
Empero solia mes valer mas es des- 
poblada. 

Aqüestes rendes pren Martiii Xemenez 
de Vera per interéssé del preu qael señ- 
yor Rbj li deu per lo loch de Los Fayos. 



Molían. 



Donen cascnn axiy per tribat IQOO s. 

E daqueets pren caseim any En' Lopp^ 
Sanxes de Luna per retínenla del dit 

castell de Mallon D solidos. 

ítem ne pren dona María El Moral 
yeyne de Taressona per violar! CCC so- 
lidos. 

Del romanent que son CC solidos lur 
ha feta gracia lo senyor Rey ad bene- 
placitum per 90 com le loch es pobre. 

Ítem hia lo senyor Rey heretament 90 
es yinyes e camps et I forn que pot va^ 
1er de renda tro a. 400 s. 

E aquest beretament te Pero Martines 
de Calatayu seriva del senyor Rey. 



Borja. 



Primerament lo tribut et la peyta que 



( 306) 
donen cascun aii!y los cristíans es* 3500 s* 

E aquests pren lo noble Nartal de 
de Luna per YI{ cayaUeries. 

ítem donen los moros del dit loeb 
cascun any per tribut. 3000 s.. 

Aquests pren fo noble Nartal de Luna 
per \I cavalleries* 

ítem poden valer cascun any los drets 
de les saques ab les tendes et ab les far- 
reries et de les sabateries et ab lo dret 
deis cussols del almudi del pa et ab ai» 
cuns altres drets del dit loch tro a. 3000 &. 

Deis quals pren En Pero Sanices de 
Galatayu per retinen9a del castell de 
Borja M solidos. 

ítem ne prenFortaner de Binyech per 
I cavall armat ad beneplacitum D so- 
lidos. 

ítem ne pren Pero Pere^ Daleolega 
per I cavall arnoat ad beneplacitum et 
son hi mal meses D solidos. 

Lo romanent que es tro a M solidos 
pren lo batle general. 

ítem pot valer lescrivania et lalfaqut- 
mat et el sapsala cascun any tro a. 300 s. 

E daquests te En Ferrando porter del 
senyor Rey a violari CC solidos. 

EIs romanens pren lo batle general. 

ítem havia lo senyor Rey el dit loch 
de Borja I heretameot ^ es la térra 



(307) 
et I foro que valía mes de IL"* mortm- 
tins dor et aquest beretament solia es- 
ser de la retinen9a del dit cd^tell. E el 
senyor Rey ha ho donat pera teto temp» 
al noble Nartal de Luna. 



MagalloTu 



Donen lo» bomens de Magallon ca»- 
cun any per peyta et per (¡oesta et par 
azembles et per oavallerie& 3000 s. 

Aquests pren lo noj>le Nexeoien Car-- 
nell per YI cavalieries; 



Saragoga. 



YaI el peatge de la ciutat 4e Sarago- 
9a cascun any tro a. 3000 a* 

ítem ral la renda del almudi del pa 
de Sarago^a ab les carníeeriesr deis jueüa 
et ab alcuns altres tributa quél senyor 
Rey ha en la dita ciutat tro a. 9000 s. 

ítem yal caseun any lo pes de la di- 
ta ciutat tro a. i 700 s. 

ítem val la tintorería tro a. 300 s. 

ítem Tal el fusíello del oli. i30 s. 



( 306 ) 

ítem lanfondega de la dita ciutat 130 s. 

ítem les rendes de Riela 90 es la car- 
nicería el pes els cussols valen tro a. 200 s. 

Suma daquestes rendes. 14460 s. 

E aquests pren lo merino de Sara- 
go^a et paguen perpetuáis et yiolaris et 
poden ne sobrar que romanen al me- 
rino quin dona compte tro a III.™ so- 
lidos. 

E part a^o pren lo merino tots los 
homicidis et calonies de jueus et de mo- 
ros que poden muntar a lN>na quantitat 

ítem es lo tribut quels moros de la 
dita ciutat donen cascun any ab lalfarex 
deis dits moros que son tro a M solidos. 3000 s* 

Aquests pren lo noble En Pedro Da- 
yerbe per VI cavalleries. 

ítem oltra 390 poden valer les escam- 
padures del almudi del blat ab 90 que 
les gens donen a les mesures oltra «Is 
cussols et teho Martin de la Lo^a a vio- 
laií tro a. 800 s. 

(quitis.) 

ítem val lescrivania del salmedinat de 
Sarag09a la qual es del senyor Rey 
tro a. 900 s. 

Aquesta scrivania ha donada el sen- 
yor Rey entre Domingo Johan e el fill 
de Bonet de Vidosa 90 es a cascun la 
meytat e apres la mort del di C Domingo 



( 309 ) 
Joban que sia tota del fiU de Bonet de 
Vidosa a yiolari. 

ítem el peatge de Gallur pot valer 
tro a. 500 

Aquesta pren 1,0 noble En Pero Marti- 
nes de Luna per 1 cavaUeria et prenlos 
per ma del merino de Sarago^a. 



F<mte$. 



Paguen los homens del dit loch cas* 
cun aoy per cavaUeries. 2000 s. 

ítem paguen cascun any per cena. 300 s^ 
Aquest locb ba comprat lo bisbe de 
Sarago^a ab carta de gracia que ha en-^ 
trel senyor Rey et ell et asi el dit bisbe 
pren les rendes. 



Epila. 



Donen cascun any al senyor Rey los 
homens del dit loch. 2000 s. 

ítem donen per peyta cascun any. i 000 s. 

ítem val cascun any lo peatge del dit 
loch ab la leuda de la carniceria e veno 
el batle general et preu los diners el me- 



(510) 
riño de Sarago^a tro a. 660 s. 

E daquests prea En Felip de Boyl per 
I cavall armat ad beneplacitum. 500 s. 

ítem ha el ( senyor Rey ) en Grizenich 
un heretament quis te per lo senyor Rey 
a cens de II cafis de forment et pi*enlo8 
el merino de Sarago^a. 



Riela. 



Donen cascun any los homens del dit 
loeh per peyta et per tribuí cascun any. 2000 6. 

Aquest loch es assigoat al noble Ne- 
xemen Cornell per YU cavalleríes. 

ítem val lo pes et els cussols et la car'- 
niceria et el mercat del dit loch tro a 
ce solidos. £ prenlos el merino de Sa- 
rago^a: axi nes ja feta meucio en les 
rendes de Sarago^a. 



Nuelian 



Donen cascun any per peyta. 500 s. 

ítem donen per exerican^a et per al- 

tres rendes quel senyor Rey hia altres. 500 s. 
Aquests pren lo noble En R de Car- 



( 31* ) 
dona per interesse de XX.>" solidos jac- 

censses quel senyor li *deu. 



Arando. 



Donen cascun any los homens del dit 
loch per tribu t lo dret ques segueix qo 
es que tota casa en que estien marit et 
muUer donen una arrova de blat 90 es 
mig ordi et mig form^nt* 

E donen los moros del dit loch exeri- 
canges et algunes sofreí ot aU^iiella eft ' 
tributa de forns et de múlins et donen lo 
quart del fruyts del rega. et deb fruyt» 
del seca el quint ítem donen easc^m any 
per peyta MD solidos. E segons lo temps 
dará poden valer totes les dites coses 
cascun any ab lo peatge et. ab la leuda 
de les carniceries tro a, 350Q s. 

Aquest loch te el noble En Pero Fer- 
randes per IX cavaller ies. 

El castell del tlit loch te Pero García 
de Lusuan vassall del noble En Pero 
Ferrandes de Ixer. E pren per relineu^a 
del dit castell en les salines de Remo- 
ÜDs DCC solidos jaccenses. 



(542) 



Illiíaca, 

Aquest loch te Michel Pere^ de Gotor 
perpetualment a serviy de III cayalls 
annats. 

Roda. 



Les rendes del dit loch yalen cascuD 
any tro a. 1000 & 

E aquest loch te el noble Pero Martí- 
nez de Luna per IL» cavalleries. 

El castell de Roeda te En Martin 
Loppez de Roda ad beneplacitum et 
pren per retínenla lerba^ del dit loch 
et lort del castell et laretament daquell 
casteU. E el peatge et la leuda que es 
dita del sendero que pot valer tro a XXX 
solidos. ítem el fusiello et el foro. E 
aqüestes rendes que pren lo dit En Mar- 
tin Loppes per retinenfa del dit castell 
poden valer tro a. 1500 s. 



Alago. 



Donen los homens del dit loch cas- 



( 515 ) 
ton any per tribut segons lo privi- 
legi de Tbaust per jou de bestias cosa 
certa et per exedar cosa certa. ítem per 
cafíssades daretamens cosa certa et axi 
metex cosa certa per bestiar major et 
menor et tot ago no yal pus de. 1000 s. 

E ago te el noble En Pero Ferrandez 
per V caTalleries. 

ítem lo peatge ab lalmudi et tributa 
de teades pot valer cascun any tro a. 850 s. 

ítem lo fusiello cascun any tro a. 50 & 

ítem lo tribut deis moros cascan any 
tro a. 300 s. 

Suma da^ (1). liOO s. 

Aquets pren la dona Contesina de Ca* 
lamendrana muUer ^aerrere den Johan 
Martinez de Luna et prenlos en paga de 
son exovar. 



Valí de Raurss. 



Lo dit loch ab tot sos termens te el 
bisbe de Sarago^a a feu honrat 



(4 ) En esU suma no se comprende la primen partida , según lo 
i entender cierta sefial que se nota en el códice. 

TOMO xn. 22 



<5U) 

Suera et ses aldeas. 

Donen cascun any per peyta et per 
tribut 14000 

E áquests pren lo noble Nartal de Lu* 
na per XXVIII cayalleries. 

E part a^o ha el senyor Rey en Soera 
lo tribut deis forna. Itero el pealge. ítem 
los cussols del pa. ítem los pares de la 
cassa-^o es eunills et perdins que paga 
cascun cassedor I perell en cascun any. 
ítem les calonies del mont. E pot valer 
tot a^o cascun any tro a. 300 s. 

E aqüestes rendes te Pero Xemenez 
. . . leudaba qui b¡ pren a violan CC sop- 
lidos. 

La Pena de Catavello ab la honor et 
ab Jas et ab la valí de Trist et Mist et 
Rompesacos te Sanxo Dagues ensemps 
ab lo castell de la Pena et pren totes 
les rendes a violari et valen tro a. 500 s» 



»k 



Almudevar et ses aldeas que son aquestesi 
Tardejanta Torralba Fomells de Violada Vilanova. 

Donen cascun any peí* peyta. 10000 s. 



( 318 ) 

Te ho lo noble Nartal Dalago per XX « 
cavalleríes. 

ítem cascuD cassador de perdius o de 
cunills donen cascan any sengles perells 
et pot valer tro a. , 40 s. 

ítem hia una Torra de muli que dona 
lo senyor Rey an JohanDalmudevarpor- 
ter et fan cascun any II perells de ca- 
pons. 

A90 pren lo batle general. 



Bolea. 



Donen cascun any per tribut. 2000 s. 

Et C cafis de forment. 

Et C cafis dordi. 

Suma que pot yaleyr tot a^o. 3500 s. 

Aquest loch jassia que valla molt mes 
te En Pero Martínez de Luna per V ca- 
valleries tan solament. 



Loarre. 



Los homens daquest loch solien donar 
cascun any MD solidos. Mas pus que fo- 
ren rob ats per En Pero Dayerbe en temps 



(5!6) 
ée la guAira de Sarago^a no peyten sino. 1009 «• 

E aquesta pren En Blasco Peres des 
Lor ^ es los D solidos per una cavalle- 
ria ad beneplacitum et els romanens D 
solidos per retínenla del dit castell. E 
ell te d dit loch ab totes ses calonies. 



Lunú. 



Les rendes daquest loch te En Pero 
Martínez de Luna per III cavalieríes et 
son priTÜegiats que donen cosa certa per 
jou de besties majors et menors. Et pot 
Taler lo tríbut que donen tro a. 800 s. 

ítem el pea^ del pont de Luna pot 
Taler cascun any tro a. 80 s. 

E a^o te Pero Garles Matafogo a tío- 
lari. 



Takust. 



La peyta o tribut del dit loch pren 
lo noble Nartal de Luna per cavalleries 
segons que munta cascun any. E donen 
cosa certa per jou de besties et per bes- 
tiar major et menor et per cafissades de 
térra* 



( 517 ) 
E pot valer la peyta o tribut tro a. 3000 &» 
ítem |K)t valer lo peatge daquest loch 
ab les saques et ab la sal de Compás et 
ab los cussols tro a. 600 s*. 

E daquests pren cascun any per as- 
signacio del senyor Rey Johan Aznares 
de Lusia qui fo cavalleris del senyor 
Rey Namfos en paga de I quantitat quel 
dit senyor Rey li devia CCC solidos. La 
romanent pren lo batle generaL 



Sadava^ 



Pot valer lerbatge et el peatge et les 
saques et la meytat de les calonies del 
munt cascun any tro a. 2800 a. 

Aquests pren lo noble En Johan Xe- 
menez Durrea per laxovar de dona Si- 
bilia Dangleola muller sua. 

Ara ho te lo senyor Infant don Jayme 
quil reemi del dit noblt; 



Un Castiello. 



Solien donar cascun any los homens 
del dit loch per cavalleries. 4000 s» 



( 518 ) 

E pays lo senyor Rey privilegiáis qoe 
pagassen per jous el per bestiar cosa 
sabuda. E apres lo senyor Rey revoca* 
ho. E te ara lo dit loch Nexemen Cor- 
nell per Vil cavalleries. 

ítem ba lo senyor Rey en lo dit locb 
peatge que val tro a. 170 s» 

Aquests pren lo noble En Pwo Mar* 
tinez de Lona en paga de ses cavalleries. 

ítem bia lo senyor Rey un pocb da- 
retament que 11 fo confiscat et pot valer 
de renda cascun any tro a. 10 &. 

Aquests pren lo batle generaL 

El dit beretament pot valer tro a CL 
solidos. 

ítem lo castell del dit loch te En Jo* 
ban Garles a violan. 



BM. 



Donen cascun any los cristians pey* 
teros per tribut I cafis de forment et al- 
tre dordi per jou de besties et arroves 
de blat de les cases. E els exades fan 
cosa sabuda de blat. E pot muntar tota 
la renda daquest locb ab lo tribut deis 
jueus que es CGL solidos e no son ea^ 
closes en lo tiñbut deis altres jueus. 1000 s. 



(519) 
Aqüestes rendes prea lo noble Eq Jo- 
han Xemenez Durrea per interés dei 
exoyar de dona Sibília Dangleola mu- 
Uer delL 

Ara lo te lo senyor infant don Jayme 
qui la reeniut. 



Longares et Ivardues. 



Les rendes del dit loc& exceptada la 
peyta pren lo noble En Pedro Day^erbe 
per I cavalleria et no hi basta. 

Ítem donen d$ tribut p^ I jou de bes- 
ties II morbetíns et aquell qui ha mig 
jou I morbeti. Ítem laxadero I morbeti» 



Assotiello e Oroc^U. 



Aquests lochs son erms et despobláis 
que no hi esta negu. E les erbes del dit 
loch poden valer cascun any tro a. 300 s^ 



Lobera. 



En aquest loch no están sino pocs in* 



( 520 ) 
fansoDs. E estanhi II o III peyteros. E 
solia valer he CCXXX solidos. E ara no 
Tal de renda al senyor Rey pus de. 20 s. 

E aquest loch te el noble En Pero Mar- 
tínez de Luna per miga cavalleria. 



Qer cüstiello. 



Qev castiello que es dit Ruyta noy ba 
sino tansolamait el castiell et el munt 
E aquest castell te Alfonso Dartieda per 
lo senyor Rey ad beneplacitun. E pren 
per retínenla del dit castell la cena de 
Castell listar et de Yerdu que es CG€CL 
solidos. E te laretament del castell que 
pot valer tro a. 200 s. 

ítem val lerbatge tro a. 900 s» 

Aquesta pren lo batle general. 



Urries. 



Donen cascun any per tribut los bo- 
mens del dit loch. 500 s, 

Aquest loch te Martin Gil Datrossillo 
per una cavalleria. 

ítem ha un forn lo qual es a trabut et 



( 521 ) 
fa cascan afny. 20 i. 

Aqueats pren lo batle general* 



Rendes de Sos. 



Donen loa homens del dit loch 90 ea- 
aquella qui han casa III solidos cascan 
aoy et donen los pegallares 90 es aqaells 
qai no han casa et han bens qae yalen 
LXX solidos donen axi mateix III so- 
lidos. 

ítem dona tot lo consell € kafis del 
blat meytat forment et meytat ordi et te) 2009 a. 
aqüestes rendes lo noble En Pero Mar» 
tinez de Luna per Ull cavalleries. E po- 
den valer tro a. 

ítem yalen cascun any los tributa deis 
foros tro a. 300 s. 

Aquests pren Gil Martínez Dandues 
qui te el dit castell per lo aenyor Rey ad 
beneplacitum. 



LaReyal. 



Los homens daquest loch son franch»^ 
de totes coses et Tense el peatge del dit 



(aí2 ) 

loch tro a. 800 s. 

Aquests pren En Ferrando frare del 
senyor Rey en paga de ses cavalleries. 

ítem les saques del dit loch poden 
valer cascun any tro a. 300 s. 

Aquests pren lo batle general et son 
assignats an Michel Pérez Darbe en pa- 
ga de una cavalleria. 



Hisurre. 



Donen cascun per tribut blat que pot 
Taler tro a. 200 s^ 

Aquest loch te Pero lo gran de Ma- 
nesses en paga de ses cavalleries ad be- 
neplacitum. 



Merinado dé Jacca. 

Puypiníano Undu^spintano et CastielUh 

qui peyten ensemps. 



Donen per tribut cascun any per ce- 
na et per peyta. 1000 s* 

Aquests lochs te En Gombau de Tra- 
messet per II cavalleries. 



( 323 ) 



Ruesta. 



Solien donar per tribut DCG solidos. 
E el senyor Rey ais poblats que donen 
certa cosa per bestiar menut et per ca- 
físsades de terra et per jou de besties. 

ítem hia lo senyor Rey un forn. 

E aquest loch te el noble En Pero Da- 
yerbe per 11.^^ caTalleríes et no hi basten. 



Tiermas. 



Donen per tribut tots los bomens qui 
ha casa II solidos cascun any et pot va- 
ler tro a. 800 s. 

ítem hi solia haver I forn lo qual es 
darrocat 

Los bomens del dit loeh son franchs 
a temps de tota re la qual franquea no es 
encare complida. 



Escha. 



Donen cascun aiiy per tribut 500 s. 



( 324 ) 
Aquest loch te Michel Pere^ Darbe a 
violari et pren la renda en aquesta con- 
dicio : apres la mort del dU Michel pa- 
gan lo senyor Rey II.™ solidos ais hereus 
seus que cobre el dit loch* 



Aríieda» 



Donen cascun any per tribut C kafís 
de blat meytat forment et meytat ordi. 

Aquest loch tenia En Ruy Xemenez 
de Luna et sos filis dius certes condi- 
cions et encare el senyor Rey nol ha 
cobrat. 



Vila real» 



Donon tots los homens quí han casa 
en lo dit loch II solidos cascun any. 

E te aquest loch En Pero Martínez de 
Luna per una cayalleria et no hi basta» 



Lorbes. 



Donen ios homens qui hi han casa 



( 525) 
cascun any 11 solidos et pot muntar 
tro a. 120 s. 

Aquest loch te Michel Pérez Darbe ab 
altres loes ensemps per una cayalleria. 



Salvaterra. 



Donen per eascuna casa II solidos per 
cascun any. 

E te aquest loch el noble En R. de 
Cardona per ll.<» cavalleries et no hi 
basta la renda. 

Lo castell del dit loch te Michel Pé- 
rez Darbe ad beneplacitum del senyor 
Rey. E pren per retínenla M solidos 90 
es D el tribut deis jueus axi com nes 
feta mencio en lo dit tribut et els roma- 
nens D solidos en les salines de Remo- 
lins. 



que son Fago Arahuas Omat 
Gomar. 



Donen cascun any per tribut. 1000 s. 

Aquests pren el noble En Pero Mar- 
tínez de Luna per IL« cavalleries. 



( 326 ) 



Verdun. 



Donen per peyta et per cena cascun 
any. 1000 s. 

Aquesta pren el noble En Pero Mar- 
tínez de Luna per II cavalleries. 

ítem pot valer lo mercat del dít loch 
tro a. 300 8. 

Aquest mercat te a violari G. de Seta. 



Xivaregay, 



Donen cascun any per peyta. 4000 s. 

ítem G kafis de forment 

ítem hía el senyor Rey vinyes et he* 
retament 

Suma que pot yaler per tot cascun 
any. 2000 s. 

Aqüestes rendes teñen los filis den 
Garfia Garles per ínteres de 1 quan- 
titat de diners quel senyor Rey lur 
deu la qual quantitat segons que ells 
dien es tro a XL.°^ solidos jaccenses. 



( 527 ) 



En la valí de Echo son aquesís lochs et pey ten eñsemps: 
Echo Siresa Estaves Orduas Biesa Catarecha. 



Aqueste lochs donen cascan any per 

cavalleries. 1500 s. 

« 

La dita valí te el noble Nexenien Cor- 
nell per III cavalleries. 

Vüanova LarraQ Suesa Basa. 

Aquests lochs son assignats al noble 
En Ferrando frare del senyor Rey per I 
cayalleria. 



La vila et la valí de A mes. 

La dita vila et valí te el noble en Pe- 
ro Ferrandez de Ixer per una cavalleria 
et no hi basta. 



En la valí Daysa son aquests loes et peyten ensemps 

Aysa Siyunas Esposa. 

Aquests Illlochs donen per peyta cas- 



( 328 ) 
cun any 90 es Aysa CCC solidos Esposa 
LXXV solidos Siynues LXXV solidos. 450 s. 

Aqueste pren el noble En Pero Fer- 
randes de Ixer per I cayalleria. 



Arahues de Solano. 



Donen cascun any per peyta« 130 s. 

Aqueste pren el noble Nexemen Cor- 
nell en paga de ses cavalleries. 



Sagua. 



Donen per peyta cascun any lili cafis 
de forment a mesura de Jacca* E pren- 
los Michel Pérez Darbe per retínenla del 
castell de Grossi. 

ítem pren lerbatge del puíg del castell 
que yal tro a. 90 s. 

E el dit castell te I hom per lo dit Mi- 
cbel Pérez Darbe per casa plana. 



Oscha. 



En la ciutat de Oscha es el peatge lal- 



( 529 ) 

I 

mudi la tintorería obradora tendes tra- 
büts de la pobla del senypr Rey trafauts 
de les agitanes. E poden valer totes aqües- 
tes rendes cascun any (;i*o a* . . • 

ítem donen los moros per tribut cas- 
cun any. 1000 s< 

Aquest loch te p^r cambra la senyo- 
ra Infanta dona Elianor. 

Les quantitats dius scrites se paguen 
cascun any perpetualment de les dites 
rendes de Oscha. 

Prímerament per adobar et reparar los 
murs de la ciutat cascun any M solidos. 

ítem a la prebosteria cascun any DGC 
solidos. 

ítem al Temple MDXL solidos. 

ítem al baüe major deis cristians et 
deis jueus per salari CCCC solidos. 

ítem al batle de la moreria per son sa- 
lari Cr4 solidos. 

ítem al noble En Pero Dayerbe et a 
dona Violant 9a muller M solidos. 

Ítem al abat de Muntarago per una 
tenda que loga a la tintorería per exugar 
los draps XX solidos. 

ítem al scriva que scriu les . rendes 
quan se venen per salari seu XX solidos. 

ítem ais jurats Doscha per 90 com ve- 
nen la bon les rendes se venen C solidos. 

TOMO xn 25 



( 330 ) 

ítem al corredor del Consell qui crida 
les rendes per la ciutat el en encant X 
solidos. 

ítem a I jueu corredor qui crida la 
venda de la alcat^eria et de los baldrase- 
ros Xll diners. 

ítem al savalaquen de les aventures de 
la morería per raho de sos arien^os 90 
es que ha de XII diners III malíes. 

ítem del románent de les dites aven* 
tures ha lo Salmedina per son quart de 
XII diners III diners. 



Ciuíat de Jaeca. 



En Jacca es lo peatge lalmudi la cal- 
dera de la tintorería E poden valer cas- 
cuu any pagat qo que hi pren lesglea 
per delmes tro a. 2500 s. 

Teho el noble Nex^nen de Fosses per 
V cavalleríes sia que valla mes o menys. 



Campfranch. 



Donen per peyta cascun any. 500 s. 

Aquest loch te el noble En Pero Mar- 



( 351 ) 
tioez de Luna per una oavalleria. 

ítem lo peatge del pbrtKl de C«np- 
franch et del caatell de Camdelxn pot 
valer ab les saques et ab lo pe«tge del . 
peix fresch tro a. 5000 s^ 

En aquests ha les assignacions quis 
seguexen. 

Es assaber lo noble Nexemen G>nieli 
en paga de ses cavalleriesMCXX solidos. 

ítem lo noble En Blascho Massa de ^ 
Yergua per ll.es cayalleries M solidos. 

ítem Sanxo Dagoes porter dtra totes 
les rendes que pren de la Pena et de Jas 
et de la valí de Trist et Mist et Rompe- 
sachos a compliment de la retinenga del 
castell de la Pena que te a violari CLXX 
solidos • 

ítem prenhi la retinenga del castell de 
Yerdego lo qual te Garfia de Vera per 
les retenes del matrimoni de la Inürata 
de Castiella et del senyor Infant En Jac- 
me DC solidos. 

ítem preñen hi II scrivans qui guar*- 
denet scriuen totes les mercaderíes quen 
passen 90 es cascu CLVI solidos que son 
GCCXIl solidos. E los dits scrivans son 
F. de la Nu^a et Johan Ferrer. 

ítem lo noble Nexemen de Fosses per 
una cayalleria D solidos. 

ítem el castell de Camdalxu que te 



(354) 
Nexemen de Toiria a X. anys qui comen* 
^aron en les kalendas de maíg del any 
M.GCCXI sots esta forma que ell se pach 
de Yll.m DCCCCXX solidos VII diners 
jaccenses et III.<n DCCXXXYII solidos 
YI diners barohínonenses en les saques 
de les coses yedades et finits los dits X 
anys lo senyor Rey deu cobrar lo dit cas- 
telL E pren lo dit Exemen de Tovia per 
retínenla del dit castell en lo dit peat- 
ge DC solidos. 

ítem pren Bemat Guasch juglar en 
les rendes del dit peatge a yiolari CCC 
solidos. 

Suma per tot ago IIIU'^DCII solidos. 

Lo romanent que es CCCXCVIII soli- 
dos pren lo batle general. 



Camp de Jacca ab la honor» 



Te ho el noble En Jacme de Xeríca 
per una cavalleria et no hi basta. 



Savinyanego et la honor. 



Te ho don Ferrando frare del senyor 



( 333 ) 
Rey per I cavalleria el no hi basta- 

Vullprap Jacca. 

» 

Los homens daquest loch donen mor- 
beti per jou et poden muntar cascun 
any a. 10 morfaetinSi 

Aquests te En G. de Jacca a violari.. 

Biescasa. 



Aquest loe te En Ferrando frare del 
senyor Rey per 1 cavalleria et no hi 
basta. 

ítem lo mercat et els eussols poden 
Taler et prenlo» el batle general tro a* 100 s*. 

Valí de Tena. 

Donen cascun any per peyta. 1000 s» 

Te la dita valí Naxemen Comell per 
1L«» cavalleries. 



Casteüar. 



Los homens daquest loch donen cas- 



( 554) 
cun any per peyta. 4000 s. 

Aquest loch te En Pero Martínez de 
Luna per VIII cavalleríes. 

ítem hia lo senyor Rey lo peatge de 
la aygua que pot valer cascun any tro a. 200 s* 

Aquests pren lo noble En Peto Martí- 
nez de Luna per ses cayalleries mas no 
li entren en paga de ses cavalleries. 

ítem val sal de compás de Castellar 
tro a. 80 s. 

E aquests pren lo merino. 



Merinado de Exea. 



Los homens del dit merinado son 
franchs per privilegi del senyor Rey de 
totes coses. E el senyor Rey ha erbatge 
en Exea a M vaques et a \L^ ovelles et 
ago ven lo batle general cascun any et 
pot valer tro a. 2500 s. 

E en aquests ha assignacio En R* de 
Bolas en paga tro a concurrent quanti<- 
tat de M solidos que te a vida sua per 
retínenla del castell Darcayne CCCC 
solidos. 

El romanent es assignat a la obra de 
les cases de Exea. 

ítem val el peatge del dit loch tro a. 200 s. 



( 355 ) 
Aquesls preo el noble £a Jacme de 

Xericha ensemps ab les calonies dek 

pieus per 11.^ cavalleríes. 
ítem poden valer lea saques et els 

cussols et la meytat de la casa de la Bar- 

dena de la Marcuara tro a,« 150 s. 

Aquests pren lo batle general 



Mordía. 



Donen cascan any per peyta o tribuL 2000 s. 
Te ho Nexemen Cornell per lili cava- 
Heries. 



Bellguey Senta Maria» 



Donen cascun any per tribi)t* 150 s. 

Teo En Gil de Jacca a TÍolarí. 
ítem hia un h^retament que fa de 
eens 11 cafis de forment et II de ordL 



Penna de Santa Eulalia et La Mesa et Lusar. 



Paguen cascun any os homens de 



{ 336 ) 
Santa £ulalia et de La Mesa. 200 s. 

ítem los homens deLusar. i 7 s. 

E I caíis un quartans dordi. 

ítem cascuna casa I gallina que pot 
muntar lany IX gallines. 

ítem lo carnatge et les calonies. 

Suma que pot muntar per totes coses. 300 s. 

Aquests pren Blasco Peres des , Lor 
per retinen<^ del castell de la Pena et 
de Santa Eulalia ad beneplacitum. 



Sarayena ab ses aldeas. 



Los homens de Saranyena et de ses 
aldeas donen cascun any. 12000 s. 

Teho En Pero Ferrandez de Ixer per 
XXIIII cavalleries. 

ítem hia II molins et II forns. ítem 
peatge et pes et tintorería et cussols del 
blat et del mercat 

E totes aqüestes coses te el dit En Pe- 
ro Ferrandes per V cavalleries. 

Suma da^o. 14f500 s* 

Et teho lo dit noble per XXIX cavalle- 
ries. 

£ oltra asso pren En Johan de Valles 
a violari en los cussols del mercat II 
quarlans de íbrment cascun día que po- 



( S57 ) 
den valer XYI diners un temps ab altre* 

ítem en lo terme del dit loch ha sali- 
nes de compás que valen tro a. 50 s. 

Aquests pren lo batle general. 

ítem lo muntatgo te Johan de Ceren- 
yene et donen cascun any los quals prra 
lo meri de Oscha. 80 s. 



Nocito et sa honor. 



Los honfens daquest loch donen cas-- 

■ 

eun any 450 s« 

Aquest loch te Nartal des Lor de vida 
sua et de I fiU seu qual se vnlla. E enca- 
re apres vida dells no la puxa cobrar lo 
senyor Rey tro que hija pagats al hereu 
del dit Nartal des Lor X.^^ solidos et qué 
el de miga no preña lo dit hereu les ren* 
des en paga. 



Honor de Pavana. 



Aquesta honor te lo dit Nartal des 
Lor per heretament a tots temps et han 
a fer 1 cavall armat. 



( 358 ) 



Costean. 



Donen cascun any. 500 a. 

ítem hia lo senyor Rey I foro. 
Aquest loch diu Nartal des Lor que es 
seu per heretament a ell et ais seus. 



Pertusa et ses aldeas. 



Donen cascun any. 6000 s. 

Aquest loch te Nexemen deFosses per 
IX cay alienes. 

ítem hi es lo mercat et cussols et leu- 
da que ven lo batle et pot valer cascun 

any tro a. 120 s. 

« 

Aquests te assignats En Michel Peres 
Darbe ensemps ab altres loes per una 
cavalleria* 



Barbastre. 



Es hi lalmudi del pa la caldera de la 
tintorería. ítem el peso et II peatges» 



( 330 ) 

La ter^ part daquestes rendes pren 
Bernat G. Dentensa. 

La Esglea de Barbastre pren lo delme 
en les dites rendes. 

ítem la morería del dit loch fo den 
Bernat G* Dentensa. 

ítem lescrivania deis jueus fa de trí- 
but 1L«* carregues de vin, 

ítem hia un casal de bayns que no 
val re. 

Les dítes rendes pren Gombau de Be- 
nayentper IlII cavalleries et noy basten. 

E oltra fes dites rendes ha el senyor 
Rey en Barbastre la meytat de la renda 
de la barcha de Cinqua que pot valer. 200 s. 

Laltre meytat los homens de la vüa. 

ítem hi es lálnrania que es dita deis 
Gassols que dona al senyor Bey per tri- 
but cascun any et prenlos lo batle ge * 
neral. 20 s. 



Alquessar et ses aldeas. 



Donen cascun any. 2500 s. 

Deis quals pren Johan de Bidaure qui 
te el dit loch ad beneplacitum a senrey 
de IIII cavalls «rraats 11.™ solidos. Els 
romanens D solidos pren En Boyl per 



(540) 
retínenla del dtt castelL 



Ahuescha. 



Los homens del dit loch donen cas* 
cun any. 1070 s. 

Aquest loch te a violari En Pero Mar- 
tínez de Luna. 



Sevü et los Castellones. 



Donen cascun any. fSO 8. 

Aquest loch te En Pero Martínez de 
Luna en paga de ses cayalleries; 



Nabal. 



Es hí un forn en que coen tots los es- 
tedans del loch. ítem una casa de mulí 
ab una mola. ítem III vínyes. ítem un 
ort. ítem IX camps. ítem donen los mo- 
ros cascun any per peyta C solidos. ítem 
XY cafis entre forment et ordi et avena, 
ítem fan sofra (o es que tots díssaptes^ 



(541 ) 
porten lenya al castell et fan altres ser- 
viys al castell quan ops hi es. ítem do- 
nen los dils moros la novena part deis 
fruyts que cuUen. ítem los carnicers 
donen leuda de les rarns en axi que de 
tot bestíar que haja mes de I any donen 
I diner. ítem de cascuna vaque IIII dU 
ners, ítem pren lo dit castell ter? de les 
calonies de vinyes et de orts. 

Totes les dites rendes te Nexemen 
Cornell per una cavalleria et miga et 
basta hi covinentmen et ell te lo dit 
loch. 

« 

Aynsa. 



Es hi el peatge. ítem los cussols del 
mercat Ítem I muli que fa de tribut LX 
solidos. ítem leuda de les mercaderies 
qui passen per aquell loch. 

Te ho ló noble En Pero Ferrandis de 
Ixer per II cavalleries et no hi basten be. 



Bielsa. 



Belsa donen cascun any per una ca-<- 
valleria. 500 s. 



( 542 ) 
Aquests pren Nexemén de Fosses per 

una cavalleria. 
ítem les ferreries poden valer tro a. 1000 s. 
Aquests pren lo dit Nexemen de Fos* 

ses per IL«s cavalleries. 



En la valí de Gestan Saravella. 



Fan cascun any« 250 s. 

Aquests pren el noble En Pero Marti- 
nes de Luna ensemps ab les calonies 
del dit loch per una cavalleria. 



Valí de Portóles. 



Donen cascun any tro a. 250 & 

Te ho el noble En Pero Martinez de 
Luna per mige cavalleria. 



Boltanya et ses aldeas. 



Los homens daquest loch donen cas- 
cun any. 8^ s* 
Aquests pren lo noble En Gombau de 



( 343) 
Tramesset per Il.es caTaUeríes ensemps 
ab ce solidos que pren en les rendes 
de Tamarit de Litera. 



Valí de Breoto. 



Donen cascun aoy los homens deis loes 
de la dita valí certa quantítat de blat 
que pot miintar tro a LXXX cafís. 

A90 te en Ferrando frare del senyor 
Rey per una cavalleria 



Torla. 



Los homens del dit loch donen cascun 
any LX moltons. 

Aquests pren en Gil de Jacca a vio- 
lar! • 



Seguran et A huerta et la honor. 



Los homens daquests loes donen cas- 
cun any. 400 s. 
Aquests pren el noble En Pero Mar- 



(544) 
tinez de Luna per ses cavalleries. 



Oson, 



Aquest loch ha donat lo senyor Rey 
an Pero Pomar per a tots temps sots 
esta forma: quels homens del dit loch 
no puxen fer mal ne donar don al regne 
Darago abans lo senyor Rey los puxa 
haver en temps de guerra. 



Possant. 



Los homes daquest loch donen cas- 
cun any. 500 s. 

Aquest loch te Nexemen Comell per I 
cavalleria. 



BarbegaL 



Donen per tribut cascun any. 20 s. 

ítem donen per peyta ordinaria. 3000 s. 

ítem per cavalleria. 1000 s. 

Aqüestes rendes son assignades a la 



( 545) 
messio de la casa del senyor Rey. 
Te ho ara la infanta dona Blancba.. 



CortiUes et la honor et Comes et Beseran. 

Aquests loes te En Ferrando frare del 
senyor Rey per una cavallería et basta- 
hí escassament 



Sardmsa. 

Los homens daquest loch fan cascun 
any per tribut 11 cails de forment et II 
cafis de civada. 

Aquests pren lo batle. 



Archussa et Castellasso. 

« 

Fan aquests loes per peyta. 375 s. 

Aquests loes te don Pedro Dayerbe 
per I cayalleria. 

Boyl. 

Donen per peyta et per tribut cas- 

ennany. iOOO s. 

TOMO xii. 24 



Aquest loch te En Goinbaa de Tra- 
inesset per 11 cayalleries. 



Elseru 



Donen cascua any lo qoyb de tote los 
camps reelencs que pot inuntar cascun 
any tro a. 140 s. 

Daquests deu dar compte el batle de 
Ribacorfa. 



Monolus et ses aldeas. 



Donen cascun any per peyta los cris- 
tians del dit loch L solidos. Ítem IX ca- 
fis de blat terf ench. ítem hia trahuts de 
cases de molins que son cascun any XI 
solidos. ítem lo camatge que val tro a C 
solidos. E poden Taler totes aqüestes 
rendes tro a. 900 s. 

Aqüestes pren Garfia Loppes Dansa- * 
no per retinen^a del castell de Monclus. 
E oUra a^o pren per retinen^a del dit 
castell CLXXX solidos en la cena de 
Sent Esteve de Littera. E sobre el tri- 
buí deis jueas CCCCL solidos axi com 



(547) 
es cmtengnt en \ú tribut deis jueua Da- 
rago. 



En la valí de Tarancona swt aqnesís loes : 
Palo Trillo Mordió. 



Aquests loes solien donar caseun any 
M solidos per II cavalleríes et ara per la 
pobrea que han los horoens deis dits 
loes per ^0 com tots aquells loes son 
erms no paguen sino. 500 

Aquests loes te En Pero Martines de 
Luna per una cavallwia* 



Ribofforfo. 

Les rendes quel senyor Rey ha en Ri- 
bagor^a son assignades al noble En R. 
de Cardona per IIII cavalleries. 

ítem paguen caseun any los homens 
de Ribagor9a al senyor Rey per peyta 
caseun any. 6230 s. 

Lo tribut delsjueus de tot lo Regne Barago. 
ítem donen los jueus del Regne Da- 



(548) 
rago cascun anypertríbntalseDyorRey. 43300 s. j. 

Aqüestes assignacions son sobre els 
diners del dit tribut. 

Primerament hia assignats Fortaner 
de Binyech per retínenla del castell de 
Sadaya cascun any M solidos. 

ítem Míchel Pérez Darbe per la mey- 
tat de la retínenla del castell de Salva- 
térra D solidos. 

ítem Blascho Xemenez Dayerbe el se- 
gó per violari M solidos. 

ítem dona Al vira Loppez de Quadret . 
muUer que fo den Johan jabata per 
violari D solidos. 

ítem Micbel de Correa ad beneplaci- 
tum per IIII cavalls armáts 11.°^ solidos. 

ítem Exemen Peres de Pina el jove 
per IIII cavalls armats ad beneplacitam 
II.™ solidos. 

ítem Pero Pomar per IIII cavalls ar- 
mats ad beneplacitum 11.°^ solidos. 

ítem Michel Peres de Gotor per II ca- 
valls armats ad beneplacitum M solidos. 

ítem Martin Gil Datrossill per II ca- 
valls armats ad beneplacitum M solidos. 

ítem la senyora Infanta dona Blancha 
monge de Sexena per 9a provisio M 
solidos. 

ítem Rodrigo Gil Tari per I cavall 
armat ad beneplacitum ollra 11."^ solidos 



( 549 ) 
fue te en les salines de Remolins et en 
lo guiatge de Ribagorga D solidos. 

ítem el noble En Pero Martínez de 
Luna en paga de ses . cavalleríes IL<" 
DLYIII solidos et son ne los M sotidoa 
a violan. 

ítem Forran SanxesDuch ad benepla- 
Gitum per I cavall armat D solidos. 

ítem Sanxo Garfia de Setes per re* 
tinenta del castell de Darocha DCCC- 
solidos. 

ítem En P- Lcbet scriva delsenyor. 
Re;^ a Tiolari CCL solidos. 

ítem Geralt Ayarcha per III cavalls . 
armats ad beneplaoitom MD solidos* 

ítem Gil Darada en paga de ses. car- 
vaUeries DO solidos. 

ítem Exornen Blasco Dayerbe per Ilir 
eavalls et mig armats ad beneplacitum. 
ILinCCXLIIlI solidos. 

ítem Blasco Massa de Vergua per II; 
eavalleries M solidos^ 

ítem Pero Gar^s Matalbgo a violarL 
C solidos. 

ítem P. del Rey a. violori CLXXXU . 
solidos \l diners. 

ítem lesglea de Senta Maria del Puig: 
de Barbastre a sosteniment de una ca- 
pellanía en que deu cantar tota temps I., 
preverá hi son perpetuáis CC solidos.. 



( 380) 

ítem dona Sanxa Martines Guerra 
muller que fo de Blasco Xemenez Da- 
yerbe a víolari M solidos. 

ítem Johan Garles Dalagoperretinen- 
f a del castell Dimcastiello que te a vio^ 
larí oltra C solidos que te per la dita re- 
tínenla en les salines de RemoMng DG 
solidos. 

lem Vicente Gonsalyes Corondl a vio^ 
lari GC solidos. 

ítem Gonsalvo Peres Dalago falconer 
per 9a provisio GGCG solidos ad bene- 
placitum. 

ítem Garfia Loppes Dansano per reti- 
ñenga del castell de Muntclus ad bene- 
placitum GCGCL solidos et el romanent 
prea en les rendes de Muntclus; 

ítem Nadal de Castello a yiolari 
CLXXXII solidos VI diners. 

ítem Enego Roys porter a yiolari 
CCGLXV solidos. 

ítem el noble En Pero Dayerbe en pBr 
ga de ses eavalierieB que te en Ruesta 
GGC solidos. 

ítem lo tribut deis jueus de Oscha que 
es VI.™ LXVII solidos V diners malle 
pren lo batle Doscba et respon ne a la 
senyora Infanta dona Blancha* 

ítem lo tribut deis jueus de Galatayu 
que es X.ni,XLI solidos VII diners malle 



(381 ) 
pren lo batle de Callitityu et respon ne- 
a la senyora Infanta dona Elianon 

Les quals quantitats que mo asaigna*' 
des sobre el dit tribat monten a XLli.« 
XLI solidos I dmers et son tóts jaceenses 
sino M solidos barckinonenseé. . 

Lo romanent pren lo batle general. . 



Salines dé Remolins* 



Les dites salines peden ráler eascun^ 
any tro a. 27000 s; et 



raes. 



En les dites rendes son assi^ats* los- 
perpetuáis et ele violaris* et les retinen- 
ses deis castells et altees assifnacions » 
axi com se segueix. 

(Perpetuáis.) 

Primerament bipren la casa del Tem-- 
pie de Sarago^a los quals pren lamtnis^ 
trador de la dka tasa et son perp^uals^ 
CXX solidos, ttem X cafls de sal. 

Ítem los homens de Castellar per una 
barcha que han a tenti^ francba en lo riu 
de Ebro a tot hom qui pessar ne Tulla 
GCCC solidos. 



( S52) 
ítem los jurats de Sarago^a per repa* 
racio deis murs daquells M solidos que 
han assignats en lea4rendas de Sarago^a 
preñen en lalmudi de la sal la terfa part 
que son (ICCXXXIII solidos HII diners. 
ítem lo senyor de Pradella cascua 
any D solidos. 

(Yiolarís.) 

. ítem Geralt del Perer per yiolari DCC 
solidos. 

ítem Jacme de Luch a yiolari DCC so* 
lido& 

ítem Domingo Johan capeHa de la Al- 
jaferia de Sarago^a el deu cantar missa 
cascun dia en la capella de lo dita Al- 
jaferia XII diners cascun dia et LXX 
solidos lany per vestir que es lany 
CCCCXXXV «olidos. 

ítem Ato de Jassa a violari cascun dia 
YIII diners que munlen lany CCXLIIII 
solidos III I diners. 

ítem En Francesch de Riusech VIII 
diners cascun dia qué munten lany 
CGXLIII solidos lili diners. 

ítem P. de Lusia XII diners cascHU 
dia que fan lany CCCLXV solidos. 

ítem P. del Rey IIII diners cascun dia 
que fan lany CXXII solidos YIII diners. 



( 355) 

ítem P. MesBeger YUI diners cascnn 
dia que fan lany GGXLIIl solidos. Em- 
pero deu hi teñir I pesador que costa 
lany XCIII solidos lUI dioers; Los ro^ 
manens que son CL solidos pren ell. E 
el senyor Rey ha 'ordonat que apres la 
fi del dit P. hi tenga laministredor lo 
pesador per 90 quels dits CL solidos 
remanguen a la cort. 

It^B en R. de Roda eascnit dia VI 
diners que fan CLXXXII solidos VI 
diners. 

ítem Valles Dordas de la botellería 
VI diners cascun dia fan CLXXXII so- 
lidos VI diners. 

ítem dona Thoda muller que fo de ' 
un hom qui pensava de un cavall del 
senyor Rey cascun smy C solidos. 

ítem P. Carbonell cascun dia illl di- 
ners que fan lany CXXI solidos VIII 
diners. 

ítem R. Bemat per raho del ofici de 
la scrivania qui hi deu teñir scríTa 
CCCC solidos. E per ordinacio del sen- 
yor Rey et del racional abaterenlin 
CXX solidos per I scriya per 90 com no 
hi fa fratura quel claTer es scriva et 
aquests romanen al senyor Rey. Los 
romanens que son CCLXXX solidos pren 
lo dit R. Bernat E el senyor Rey ha or- 



(354) 
donat que apres la mort daqueli oos^ 
donen nes fassa messio negnna per 
scriva. 

ítem Lopp de Sos portar cascuo dift 
IIII diners que muntan CXXI solidos- 
VIII diners» 

Ítem dona María Peres de lo Gronyo 
mare de don Sanxo Darago CGC so« 
lid os. 

ítem G. Batesa cascms día VI diners 
que muntan CLXKXII solidos VI dinerSé. 

ítem Johau de Sales porter VI diners 
cascun dia que iáa CLXXXII salidos* 
VI diners. 

ítem dona Maria de Linyan cascun 
dia IIII diners que fan CXXI solidos^ 
VIII diners. 

* ítem. Pero Martínez barbw M solidos 
barchinonenses. 

ítem A. Messeger cascun dia VIII di- 
ners que fan lany CCXLIII solidos IIII 
diners. 

ítem Johan Garles Dalago D solidos*. 

ítem el Justicia Darago a violari ILp- 
solidos» 

(Beneplacitum«) 

ítem Berthomeu des Lava savi ad he^ 
neplacitum M solidos. 



( 558 ) 
ítem A. Roig savi per la procuracio* 

que solia teñir Garfia de Casues D so* 

lídos. 
ítem Maestre Marti 4e Gal^a Roga per 

^a proyisio IIL>» solidos» 



(Retínenles de castells.) 

ítem lo castell Daranda que te Pero 
Garcia de Lesaan vassall den Paro Fer- 
randes Dixer per retínenla del dit cas^ 
tell ad beneplacitum DGG solidos. 

ítem Gonsalyo Gil de Vera qui te el 
castell de Terrallon ad beneplacitum 
DG solidos. 

ítem Michel Peres Darbe qui te el 
castell de Salvaterra ad beneplacitum 
de M solidos quen pren cor los roma- 
nens pren sobre el tribut deis jueus D 
solidos axi com ^:i lo dit tribut nes feta 
mencio. 

Itein los homens de Huntreal aldea de 
Farissa D solidos. 

ítem Johan Garges Dalago a cumpli- 
ment de DCG solidos que pren per re- 
tinenta del castell Duncastiello a viola* 
ri C solidos. Los romanens |DG solidos 
pren sobre el tribut deis jueus axi com 
en lo dit tribut nes feta mencio. 



(336 ) 
(Provisio de munters.) 

ítem Juanyes Daviía et A. Dalmenar 
cascan per provisio de sa. persona Y! 
diners per II savosos que teñen cascan 
90 es per casca sayoso III malíes que 
manta per tot I any DXLYII solidos VI 
diners. 

ítem Domingo Davila per ^ provisio 
et per II savosos a la dita rabo CCLXXIll 
solidos IX diners. 

ítem Gil Daliaga VI diners per 9a pro- 
visio. ítem per III alans VI diners que 
munta lany CCCLXV solidos. 

ítem Pero Finestrelles per 9a provisio 
VI diners. ítem per II savosos III diners^ 
que munta cascun any GCLXXIII soli- 
dos IX diners. 

ítem Gil Daliaga VI diners per provi- 
sio sua. ítem per II savosos III diners- 
que son lany GCLXXIII solidos IX diners. 

ítem Johan Davila VI diners. ítem per 
lili alans VIII diners que munta lany 
GGGGXXV solidos X diners. 

ítem Johan Navarre VI diners. ítem 
per IIII alans VIII diners que son lany 
GGGGXXV solidos X diners. 

ítem poden muntar les messions del 
almudi de Remolins et de Sarago^a cas- 



( 557 ) 
cun any tro a Yl.m solidos. 

En aquesta forma que si poden tallar 
cascun any tro a V.m cafis de sal et a 
vegades mes e menys segons que la yen- 
da et costa de tallar la cafis. ítem tra- 
metne hom a Sarago^a tro a U.^ cafis 
poch menys et aquests costen de portar 
en les barques per lo riu de Ebro VIH 
diners lo cafis. E ba a mostrar laminis- 
tredor cartes testimoniáis deis talladors 
quanta sal tallen ne a qual preu. E el 
Ray^s de les barques quanta sal porten al 
almudí de Sarago^a et a qual preu. E 
quant la sal es a la riba de Ebro a Sa- 
rago^a pórtenla besties a loguer al al- 
mudi. ítem munta lo salari del adminis- 
.tredor et un claver et boter et scriva que 
es I hom qui esta en les dites salines ¿e 
Remolins et altre en Sarago^a. E mun- 
ten el salari daquests III tro a DCCC. 

E poden muntar totes les dites quan- 
titats ques paguen de les dites salines 
tro a XXIIII.*» DCL solidos. 

Tot lo romanent se paga a aquells qui 
teñen mesnaderies per solidos et libras. 
E son aquests ques segueixen. 

Primerament Michel de Correa per I 
cavall armat D solidos. 

ítem Exemen de Tovia per II cavall s 
armats M solidos. 



(368 ) 
ítem Michel Pérez Darbe per un ca- 

vall armat D solidos, 
ítem Lopp Sanxes per lili cavalls ar* 

mats IL"> solidos. 

r 

ítem Michel Pere( de Gotor per II ca- 
yalls armats M solidos. 

ítem Johan Martinez de Bienes per un 
cavall armat D solidos. 

ítem Lopp de Correa per I cavall ar- 
mat D solidos. 

ítem Garfia Pereg Dayerbe per I ca- 
vall arnlat D solidos. 

ítem Pero lo gran de Bbuieses per III 
cavalls armats MD solidos. 

ítem A. de Sadava per II cavalls ar- 
mats M solidos. 

ítem Gonsalvo de Pomar per I cavall 
armat D solidos. 

ítem P, Alfonso fill den Jacme Pere^ 
per II cavalls armats M solidos. 

ítem Gil Garces Datrosillo per II ca- 
valls armats M solidos. 

ítem Rodrigo Dahones per I cavall et 
mig DCCL solidos. 

ítem Felipp de Boyl per I cavall ar- 
mat D solidos. 

ítem Alfonso de Fanlo per II cavalls 
armats M solidos. 

ítem Andreu Martines de Sorita per 
III cavalls armats MD solidos. 



( 359 ) 
ítem Gil Barrada per III cavalleríes 
MD solidos. 

Suma daqoesles mesoaderies 
XVI.«DCCL solidos. (1) 



Calonies deis Jueus et deis moras et els homim del 
merinaí de Saragopa de Oscha Barbasíre Jaeca Exea 
Terassona Calatayu Oscha Darocka. 



Les calonies deis jueus et deis moros 
et els homicidis de Saragoya et de son 
merinat pren lo merino de Sarago^a. E 
poden yaler cascun any a arbitri den 
Esteve de Roda tro a. 3000 s. 

ítem poden valer los homicidis del 
merinat Doscha et de Barbastre ab 90 
que ve a ma del dit meri cascun any 
tro a. 4000 s. 

ítem pot valer lo merinat de Jacca et 
de Exea cascun any tro a. 2000 s. 

ítem lo merinat de Taressona cascun 
any tro a. 500 s. 



(I) Eotre esta-sumt y te siguiente lista de calooias nediaii dos fojss 
en blanco, en cuyo estzemo se leen dos títulos aislados, 4 saber, en la pri- 
mera Saiiñei DarchoSy y en la segunda Salines de Nabal. Esplicar la cau- 
sa porque se omitieron las relaciones correspondientes á estos punios, cree- 
mos que seria aventurado. 



(360) 

ítem los esdevenimens et calonies deis 
cristians et deis jueus sarrayns et la ter- 
(a part deis homeys de Calatayu pren lo 
batle de Calatayu et poden valer cascun 
any tro a. 2000 s- 

Aquest loch te per cambra la senyora 
Infanta dona Alienor. 

ítem los esdevenimens et ealonies deis 
cristians et jueus et serrayns de Oscha 
que semblantment te per compra la sen- 
yora Infanta dona Alienor poden valer 
cascun any et pren ho el baúe de Oscha 
tro a. JOOO s. 

ítem el merinat de les aldeas de Da- 
rocha qo es les calonies et els homici- 
dis poden valer et metehi merino el 
noble En Jacme de Xerica qui ho te per 
cavalleries mas no ho pren en paga de 
les ditos cavalleries ne sabaten de 90 
que la cort li deu per 90 com En Lopp 
de Luna solía teñir lo dit merinat per lo 
Rey don Alfonso en paga dago que li de- 
via. E apres y&ach En Jacme Pérez qui 
t^nch les dites aldeas per cavalleries et 
ell demana al senyor Rey queu tengues 
axi com don Lopp de Luna o tenia no 
faen mencio que sabates de sos deutes. 
E semblantment te ho En Jacme de Xe- 
rica que nou te en paga de sos deutes 
ans ho pert lo senyor Rey tro a. 2000 s. 



(361 ) 
Les calonies de tots los altres loes Da- 
rago exceptat (o que preñen los roerins 
deis dits loes pren lo batle general Ba- 
rago* E poden muntar ab la ter^a part 
ques pren en Darocha deis omicidís et 
en Farisa et en ses aldeas ques pertan- 
yen al senyor Rey tots los homicidís et 
poden muntar totes aqüestes calonies 
eascun any tro a (a vegades mes a ye- 
gades menys.) 7000 s. 

Encare ha lo senyor Rey en molts 
lochs Darago cenes en absencia de que 
poden muntar cascun any tro a. 18000 s. 

ítem ha molts loes en Arago hon pren 
cenes en presencia que non pot dema- 
nar diners. E el senyor Rey ha ost et ca- 
valcada en tot Arago en los lochs seus. 
E quels demana peytes o questes quan 
se yol exceptats en los loes que son pri- 
vilegiats. 



TOMO XII 2S 



( 365 ) 



A. 



Cataluña, 

Apiersu Pág. 245 

Aguatada Id. 

Arapruoya 246 

Argensola • . • • . 249 

Almasselles 258 

Almenar 259 

Areny. ' . Id. 

Los loes Dalos et de Meya . . • • Id. 

' Valencia. 

Algesira 264 

Alaguar 269 

AdemuQ 270 

Alpont Id. 

Assignacions quel senyor Rey mana 

pagar 285 

Asp 290 

Aragón. 

Salines de Arcos 295 

Albarracin Id. 

Arcayne . • 297 

Aranda • 311 

Alago 312 

Almudevar et ses aldeas 314 

Assotiello 319 

Artieda 324 

Ansso ab la Valí 325 



(361 ) 

Aráhuas . I<L 

La yíla et la valí de Arues • ... 327 

Aysa Id. 

Arahues de Solano 328 

Al^essar et ses aldeas 330 

Ahuescha 340 

Aynsa . 341 

Ahueita 343 

Archussa 345 



B. 



Cataluña. 

Borrassa 220 

Busuldo . . • 221 

Rendes antigües de Berguaet de Bergueda 232 
Rendes de Bergua et de Bergueda novelles Id. 

Rendes de Barchinona 235 

Brach 245 

Biure 249 

Bell Loch 255 

Valencia. 

Biap 266 

Bocayren Id. 

Bunyol Id. 

Rumana 268 

Aragón. 

Bopja 305 

Bolea 315 

Biel 318 



(36o ) 
Biessa ............ ®T 

Bossa ...Id. 

Biescasa.. . . . . . . . . . .333 

Bellsuey .335 

Barbastre . 338 

Bielsa. 341 

Boltanya et ses aldeas . . . . . . 3^ 

Breoto , . . 343 

Barb^al . . . . 1 . . . . . . 344 

Beseran .345 

Boyl . .Id. 

Beneplacítum . .354 

c. g. 

CcUalma. 

Grexell .220 

Campredon 221 

Caules de Malareya 223 

CroyUes , . . 226 

Gardedeu 230 

Caules de Muntbuy . Id. 

Molins del Coll de la Celada de Bar- 

chínona . . 243 

^a Guardia 245 

Cambrils. . 247 

Copons , 252 

Cervera 253 

Camerasa 260 

Cubells Id. 



( 366 ) 

Valencia. 

CasteDo WS 

Corbera 264 

GuUera 265 

Gastellhabib . . 270 

Aragon.^ 

Calatayu et ses aldeas. . * , . . 300 

Cetina 901 

ger.Castiello ....... ^ . 330 

Castiello 32* 

Catarecha 327 

CsiDdpfranch . . . . . .^ . . . 330 

Camp de Jacca 332 

Castellar. . - . 333 

Costean 33& 

Los Castellones 340 

Cortilles 345^ 

Cernes Id. 

Castellasso .^Id. 

Cálenles deis jueus etc- 359 

D. 

Cataluña. 

Dua Castella 221 

Dalos 259 

Vale?wia. 

Dinia 265 

Dontinyen Id. 

Aragón. 
Darocha et ses aldeas 298 



(367.) 



E. 



Catalina. 

Esdsmya. 22? 

Esprats 249 

ValencUf. 

Eulo .269 

Ella . . . .287 

Aragón, 

Epila 309 

Escho. 323 

Echo asi 

Estaves Id. 

Esposa ..Id. 

Merinado de Exea 334 

Elsen. • .346 



F. 



Cataluña. 

Lo loch de Figueres. 219 

Font Rubia. ........ .245 

Aragón, 

Farí9a ab ses aldeas. 302 

Los Fayos. 304 

FoDtes. 309 

Fomell de Yialada 314 

Fago . 32S^ 

Favana 337 



( 368 ) 



G. 



Cataluña. 

Gerona ^2 

Gurb • ... 228 

ga Guardia 245 

Guardia Palosa .~250 

Gaver. 252 

Guiminells . i ......... . 258 

. . Valencia. 

Gandia 265 

Gallinera 261 

Godolest . 269 

Guardes deis castells 277 

Aragón. 

Gomar. 325 

Gestau. 342. 



H. 



Aragón.. 
Huesa e ses aldeas ...... ..297 

Hisurre 322. 



I. 



Aragón. 

llluaca 3Í2 

Ivardues - . 319 



(369) 



J. 



Cataluña. 
Tribut deis Juheus de Barchinona. . 241 

Aragón. 

Marinado de Jacca • 322 

Gíutat de Jacca 330 

Camp de Jacca • 332 

Tribut deis jueus de tot lo regneDsdrago. 347 
Calonies deis jueus et deis moros et els 
homicis del merinat de Sarago^ de 
Oscha Barbastre Jacca Exea Terasso^ 
na Calatayu Oscha Darocha. . . • 359 



L 



Cataluña. 

Lagostera 222 

Leyda . 255 

Lorens . . . , 260 

Valencia. 
Liria . 269 

Aragón.^ 

Los Fayos 304 

Loarre 315 

Luna 316 

Longares 319 

Lobera. • Id. 

LaReyal. . .321 



(370) 

Lorbes 324 

Larra^ • 327 

Los Gastellones • . 340 

M. 

Cataluña. 

Manresa • 234 

Monblanch . 248 

La Manresana 249 

Muntfalco Id. 

Muntmaneu 250 

Munt Cortes. 252 

Muntayana 259 

Los loes Dalos et de Meya* . . . , Id*. 
Mungay 260 

Valencia. 

Morella • . . 263 

Murvedre 264 

Madrona • 266 

Aragón. 

Mallon. 305 

Magallon 307 

Morello 335 

Monclus et ses aldeas^ 346 

Morello 347 

Provisio de Munters 356 

L. 

Valencia. 
Novella . . . . 288 



( 371 ) 

Aragón. 

Nuelia. 310 

Nocito. . 337 

Nabal 340 

O. 

Vdenda. 

Ontinyen 265 

Obres deis castells 285 

Aragón. 

OrocaL ., 319 

Ornat 325 

Orduas 327 

Oscha 32S 

Oson 344 



P. 



Catalma. 

Pontons 220 

Palamos 223 

Peraylada .......... 226 

La Montanya de Prades 248 

Pallareis . 250 

SaPaladella Id. 

Puigalt 251 

Valencia. 
Pego.. . . '. 265 

Aragón. 
Salines de Pedra 30i 



( 372 ) 

Paypintauo 322 

Pertusa et ses aldeas 338 

Portóles 342 

PossanU 344 

Palo .347 

Perpetuáis 351 

Provisio de munters .356 



R. 



Cataluña. 

Regencons • . . . . 227 

Rubiola 249 

Riber. 25* 

Valencia. 
Retinencies deis castells • . • . • 282 

Aragón. 

Riela 310 

Roda 312 

La Reyal 321 

Ruesta. . . 323 

Ribagor^a 347 

Salines de Remolins ...... 351 

Retínenles de castells 355 



S* 



Cataluña. 

Sent Esteve de Palamos 224 

Sent P. dor 23i 



( 373) 

Santa María des Pía 247 

Sent Marti 249 

Sa Paladella . 250 

Sadaho . 251 

Sententoli Id. 

Santa Linia 260 

Valencia. 

Sexona 266 

Salaris ques paguen 283 

Aragón. 

Salines de Arcos 295 

Salines de Pedra 301 

Santos Id. 

Sent Marti 304 

Santa Greu Id. 

Sarago^a 307 

Suera et ses aldeas. 314 

Sadava 317 

Rendes de Sos 321 

Salvaterra 325 

Siresa 327 

Suesa Id. 

Siyunas Id. 

Arabues de Solano 328 

Sagaa . Id. 

Savinyanego 332 

Senta María 335 

Sarayena ab ses aldeas 336 

Sevil 340 

Sarayella 342 



(374) 

Segaron 343 

Sardassa • • • 345 

Salines de Remolins 351 



T. 



Cataluña. 

Torrella de Muntgri 224 

Tagamanent 229 

Terrassa .... 234 

Tarregona 246 

Timor 250 

Tarrega 254 

Tortosa 260 

Aragón. 

Terol et ses aldeas • 293 

Torrellas .303 

Tardejanta 314 

Torralba. Id. 

Tahust 316 

Tiermas 323 

Val! de Tena . 333 

Torla. ... - 343 

Tarancona 347 

Trillo Id. 



ü. 



Valencia. 
Uxo 264 



( 375) 
Aragón. 

Un Castiello 317 

Urries 320 

Unduespinto 322 



V. 



Cataluña' 

Vich ; .... 228 

Vilamajor 229 

Vilafrancha 244 

^alls 247 

'Vissiana 249 

ATilagrassa 254 

Valencia' 

'Valldayora . 270 

Aquesta son los violaría 271 

'Violaría quel senyt^r Rey mana donar • 284 

Aragón. 

'Valí de Roures 313 

Vilanova 314 

Vila real 324 

Ansso ab la Valí 325 

Verdiin 326 

Valí de Echo 327 

Vilanova Id. 

Valí de Arnés Id. 

Valí Daysa Id. 

Yull prop Jacca 333 

Yall de Tena Id. 



( 376) 

Vaü de Gestau . 342 

Valí de Portóles Id. 

Yall de Breoto 343 

Yall de Tarancona 347 

Yiolaris . . . , 352 

X. 

Valencia. 
Xativa 267 

Aragón. 
Xlyaregay. . . « 326 



/. 



i(^ 



'. 



> 



BASES DE ESTA PUBLICACIÓN. 



Si no lo impideo otras atenciones perentorias del Ar-* 
chivo, saldrá á luz cada mes un cuaderno de 100 á 112 
páginas de impresión. 

Su precio es de 5 reales vellón pagaderos por adelan- 
tado. 

Se admiten suscripciones 

En BaIIcelona: en la portería del mismo Archivo. 

En los^demás puntos de España : mediante carta fran 
ca al Director de esta Colección, acompañando el importe 
de la suscripción en una libranza sobre correos. 

En el extranjero: en todos los consulados españoles. 



¡m 



?^BBBSS^^^a^^BBSSÍ 



tej^*^ 










I 



COLECCIÓN 



DE 



BOCllNE?iTOS.INÉDITO$ DEL ARWU GENERAL 



DE LA 



CORONA DE ARAGÓN, 



Pt'Bl.lCADA DE REAL ÓRDEit 



SÜ CROMSTA, 

I». Pré»per« de Bofornll y iiaiiearé. 



«k* 



Tomo ILIII. 



BARCELONA: 

mn É.A inrPBBniTA ivbl. abchivo. 

i 857. 



6 



,.^-C5ír>- -^^-.■§B' 



COLECCIÓN 



DE 



DOGDHENTOS INÉDITOS DEL ARUTO mmi 



DE LA 



CORONA DE ARAGÓN, 

PUBLICADA DE IIEAL ORDEN 



Sü CRONISTA, 
TOMO XIII. 




ANTIGUA LENGUA CATALANA 



(M«U« Xlir j X¥J 



G^JOOV JOME JKLXJL^, ^^lO^J^ 



POR 



D. PRÓSPERO DE BOFARÜLL Y MASCARÓ, 



CtwMi kt la Cmn 4i ini«. 



-'^/tfiíSfSSesií/^ 



BARCELONA 



1857. 



PRELIMINAR. 



La riqueza que encierra el áurcbivo general de la Corona 
de Aragón ea un presente de gran Talia para, la historia 
uaeional y también para la literatura y las ciencias. 

Asi lo expresamos en el preliminar de esta Colección, al 
cwsignar los desvelos de la Reina Ntra.^ Sra. para que 
se difundiesen las luces en todos sus dominios; y deseosos 
de satíi^oer esta laudable mira, á par que de acreditar lo 
que en un principio indicimoSf bemos creido conveniente 
hacer alternar con las muestras diplomáticas ya publica** 
das, y que interesan mas de cerca á la historia , otras de 
interés literario y científico, no menos importantes en es** 
tos tieíopos, en que los estudios filolójicos devuelven su 
importancia á los idiomas olvidados, y en que la literatura 
deduce grandes verdades hasta, á veces, de simples y lige* 
ros fragmentos. 



Por esto, al tratar de la publicación de este volúmeD, que 
puede considerarse mas literario que diplomático , hemos 
procurado que su contenido fuese de materias diversas, 
amenas tan solo algunas de ellas, y útiles todas en general, 
, de modo que la variedad ha sido una de las leyes de pre- 
ferencia que hemos seguido, al ordenarlas. Las coleccio- 
nes de códices que guardamos de los desaparecidos mo- 
nasterios de RipoU y San Cucufate del Valles ( restos pre- 
ciosos, pero escasísimos, por desgracia,) son las fuentes á 
que hemos acudido, para llevar á cabo nuestro intento : en 
ellas se encuentran esparcidos ejemplos de todo género li- 
terario, tanto por lo que toca á la novela, como á la com- 
posición religiosa en general, y hasta á la traducción, real- 
zando mas la importancia de tales ejemplos la circunstan- 
cia de pertenecer algunos de ellos á una época notable, 
cual es el siglo que corre desde mediados del XTVo ^ igual 
término del XY<>, (según se verá en la tabla de materias 
que sig;ue,) época que fijamos por nuestra propia opinión, 
que confirma, en parte , por lo que toca á los códices de 
Ripoll , el catálogo compuesto por el sabio monge Olzine- 
lies, existente en el Archivo. 

No hay que recordar aqui la escasez de signos ortográfi- 
cos que se empleaban en los siglos anteriores á la impren- 
ta, y la confusión de ciertas inflexiones, para espresion de 
las cuales se emplea , alguna vez , diferente signo , según 
sea la comarca á que pertenezca el escritor , así como la 
dificultad de interpretación de palabras equivocadas por los 
escribientes : para lo primero, advertimos que, insiguiendo 
nuestro sistema de dar á la publicación todo el carácter 
posible de antigüedad, solo hemos empleado el punto fi- 
nal para marcar la separación del período , y para lo últi- 
mo, esto es, para la correcion de palabra» equivocadas. 



I hemos hecho Un solo las salvedades que marcan las notas 

y los paréntesis , con los interrogantes en casos dudosos, 
según se podrá ver en el decurso del yolúmen, si bien he- 
mos creido necesario, para el. mejor sentido , en algunos 
casos, hacer separación de párrafos que estaban unidos 
debiendo ser separados, ó al contrario. 

Respecto á lo segundo , ó sea Ío concerniente á la gra- 
mática ó filolojía, no hemos hecho variante alguna, por ser 
parte que no nos corresponde: tales dudas, asi como la 
estima del mérito que tengan las obras y fragmentos que 
ofrecemos , las resolverán los estudiosos que escojan este 
campo para investigar y deducir cual pudo ser la impor- 
tancia de la literatura catalana en otros dias. 



TABLA 



DE LAS MATERIAS QUE COMPRENDE ESTE TOMO. 



tpoulelmaniiscrílo. 
Med. del 8. XV . . 

Ult. ter. del s. XIV. 

FiDes del s. XIV. . 

Ult. del 8. XIV y 
prin. del XV . . . 



Fines del s. XIV.. 



Med. del s. XV. . 

Fin. del s. XIV . . . 
Prin. del s. XV . . . 

Med. del s. XV . . 

Ult. ter. del s. XIV . 
Med. del s. XIV. . . 
UU. ter. del s. XIV . 



Sitio y destrucción de Jernsalen 

por Vespasiano d 

Historia del rey de Hungría .... 53 

Historia del Caballero Tuglat • • 81 

Mascaron 107 

Vida de Santa Margarita 119 

La pasión de Jesu-Cristo .... 131 

Oracio de nostro Sr. J. C. . . . 149 

Oracio de nostra dona Sta. María 151 

Gozos á la Virgen 152 

Oración á la Virgen 155 

Confesión General 156 

Fracmento de una oí ación á J. C. 159 

Oración á Santa Catalina • . . . 160 

Máximas morales 165 

Máximas políticas 184 

Sentencias Morales 186 

Libro de Catón 303 

Doctrina moral y política .... 31 1 

Boecio 395 

Carta de S. Bernardo á su ber- 
mana traducida por Fr. A. Ca- 
ñáis M. de Sagrada Teología . 415 



SITIO TOMA Y DESTRUCCIÓN DE JERÜSALEN 



POR EL EMPERADOR VESPASIANO. (!)• 



Apres XL anys que Déu fo levat en creu en Jhera- 
salem Yespesia lemperador qui fo fiU de Just Seear 
emperador de Roma e de la maior part de tota Lom^ 
bardia e tenia en destret Jherusalem Roma era cap 
de tot paganisma e lemperador creyá e adorave les 
idoles e feya adorar per tot son emperi e ell era be 
goarnit de la riquesa dequest mon e ell ama bona ca« 
Taleria sobre tots los altres barons 4^1 mon e avía un 
fin sert e savi qui hayia nom Titus e Ál stave en aquest 
delit en aquesta abundancia del segla e no pensaye 
dais sino delitar son eos. Deus reguarde la sua gran 
error car pres per els pasio e mort. En aquell temps 
era mantenguda e continnade deis continnamens deis 



(1 ) Códices del monasierío de RipoU| núm. IttS , 161. 36.' 
TOMO XIIU 2 



( 10 ) 
Idoles e deis dimouis e la perdicio del poblé. E tra* 
mes Deus una malaltia qui hayia nom cranch en la ca- 
ra de Yespesla lemperador que tot lo ñas e les galtes 
li menjayen tro a les dens e caygerenli les maxeles 
e la barba tot en axi com hom la li bagues palade tota 
que anc noy romas pels. Lemperador fou dolent de sa 
malaltia e tots los seus barons stegeren ne fort mera<- 
Telats e feren yenir metges tots los milos que hom 
poc trobar e com aquels metges com mes obrayen en 
ell layos ell pigoraye mes si que tots los metjes lo de- 
senpararen e digueren que res no li podien yaler mas 
que lo cranch li hayia donat li menya totes les galtes 
e al ñas e ac per tot lo cors lebrosia qui tot lespe- 
seiaye e era ten mal adobat que nos podie teñir ais 
peos ans li coyenia ajaure de nit e de dia en aquel 
temps que Deus yench e anaye ab sos dexebles I da-* 
quells lo cual ayia nom Climent fou yengut en Roma 
e aquell per la malesa deis pagans e per la duresa del 
emperador no gosaye preycar scondidament e amega- 
de e un senescal del enperador qui sepelaye Gays ea 
lo qual lemperador se fiaye sobre tots los aUres ba- 
rons seus yeent preycar Sent Climent e les gents me« 
nudes scoUayenlo molt yolentes. E quant parti de qui 
yeoch denant lemperador e guárdalo e yiulo malar* 
ment adobat e comensa a plorar greument e lempera-- 
dor dixli — bel amidí no píos car los deus man do- 
nade aquesta stremetat els lem tolran cant los plaura 
e pregemlos ne fort que sim garexen iols bastiré un 
temple lo pus bel que hanc bastit fos. — Sénior — so 
dix Gays lo senescal — no eren que agen negun po- 



(U ) 
dér mas al temps de Just Sesar vostre pare hoy pr&- 
ycar e dir que en Jherusalem avia un sant profeta qui 
avia nom Jhesu-Christ e feya grans miracles que ell 
mundaye los lebrosos que eren ferits daquela maleu- 
tía e ais sechs donave lur veer e ais sorts donaye loyr 
e ais muts feya parlar e ais contrets feya anar e ais 
morts resusitar e tots los malalts daquella maleltia 
aguesen sanave e los juheus per enveya e per mi-» 
ráeles que li veyen fer leyarenlo en creu e Pilat lo 
teu prebost justieialo a mort e e hoit preiear que al 
ter^ jorn resusita e mes he hoit dir que qui podía aver 
alguna cosa que al cors del profeta hages tocat de 
qualque malaltia que agües seria guarit ab que agües 
fianza e ferma fe e ferma créenla en lo profeta é yo 
creu be aso que si res ne podien aver que sin ayíets 
que sempra seriets guariL — So dix lemperador — yuU 
que dignes si saps aquell profeta si creya ni adoraye 
los nostros deus. — Respes lo senescal e dix — Sen« 
yor marayel me fort com podets dir que aquell sant 
profeta aso agües ne adoras los deus ques senyor 
major deis e de tot lo dit sant profeta — aso dix lo 
senescal al emperador — e ana per la térra e ayia 
LXXYI dexebles qui anayen tots els e avietii daquels 
tríats XII qui eren de son sacret e de aquels XII avia 
ni un qui hayia nom Judes e aquell traylo e yenel ala 
Juheus per XXX diñes e quant aquest dexeble yiu 
que havia liurat a mort lo sant profeta ais Juheus pe* 
nedisen e torna los diñes ais judeus e els nol yolgeren 
pendra e ell gitals al mig del templa e puys penjas e 
anasen a infern tot aso e hoit preiear. Totes aques- 



\0 



(12) 
tes demandes — so dix lo senescal — senyor jaqtiits 

anar mas trenüetets en Jherusalem si trobarets res da- 

quell sant profeta o que agües tocat al eos del sant 

profeta car siats sert que mantinent serets guarit car 

e gran fe que trobarets alcuna cosa que ell tocade ho 

tengude al seu beneyt cors axi com he hoit preycan 

— Dix lemperador — si axi es com tu dins nou ha- 
lergem mes mas que tentost sies aperallat per anar la 
e si res trobes que mo aporta e si lo sant profeta me 
Tol garir iol yengere per sert que aytantes dinades 
fare deis juheus XXX per I diner com ell fo yenut per 
XXX diñes. Mas aso vuU que dignes a Pilat mon pre- 
bost que molt mes greu com nom ha trames lo traut 
nol ma tremes que solía trametre a mon pare com nol 

'^ ma tremes sino per tres anys e no li perdonare car 
per set anys lo ma faliL — Senyor — so dix lo senescal 

— be complire lo Tostro manament si a Deu plau. — 
Cant lo senescal vae le volentat de son senyor apare- 
lias anar al pus honradement que poch axi com a mit> 

^'^ satger denperador e com ell pretenia de fer que era no- 
ble ai major quel emperador agües mas ell no volch 
anar ab grans compayes ni ab gran berga mas pres 
IIII cáveles seus nobles axi com pertanya aytal baro 
apres pres scudes e atzembles e gran re 'daltre mey- 

u4 nade e pres comiat del emperador e yan cavalcar ea 
lus pelafrens e van partir de Roma e vengeren per to- 
ra tro a Berlet e aqui age feit aparellar una ñau e Tas 
reculir ab tota sa gent e pensaren de nav^r tant que 
per la volentat de Deu van aribar a Nacre. E cant fo- 
ren venguts a Nacre vas reculir en un leny e ana tro 



( 15 ) 
a Sesaria e de Seseria anasen en Jherusalem e elberga 
príyadament en selade en la ciutat ab un sayi juheu 
qni havia nom Jacob« Aquest Jacob era^ pare* de María 
Jacobi e cant lo senescal acb sejornat en la ciutat III 
jpms que no seré feyt conexer a Jacob son ata lo pres 
per la ma e dixli — hoste senyor noble hom parets di- 
gats me saladement don sots ne ne qual tera sosts ne 
a que sots yengut a demanar si jons hi puch aconse- 
lar de neguna cosa axi com es de mercadería jou fare 
molt yolentes. — Lo senescal respes — gracies oste 
Jacop yo son hom del enperador e son senescal e pla- 
neix lemperador se de mi mes que alto*a amich que ell 
haia e car yos semblats prous hom direus la yeritat 
Vespesia lemperador per lo qual Jherusalem se des- 
treny es sobrepres de una gran maleutia qui ha nom 
eranch qui li ha menyade e guastade tota la cara e tot 
los ha lebros e espeseiat que nos pot sostenir an peus 
que ia ans li coye ajaure de nitr e de dia« E a ten gran 
ira en si matex ell e sos barons e tota se gent que ne 
saben ques fasen e no poden trobar metges quil pus- 
qaen garír cascun jorn. E jo hayia hoit parlar del sant 
profeta que los juheus ausieren a gran tort eñ aques- 
ta ciutat e icb pres pasio que ten grans miraeles feya 
en sa yida e apres sa mort que si pogesem trobar ai- 
cuna cosa que ell agües tocade que tentost com lem- 
perador leuria ne le tocaría fós gorit per la yertut del 
sant profeta. E sapiats que io sóm asi yengut e sí yos 
ne sabets res ni alcuna cosa de so que io deman en- 
seiatsmo que gran be e gran honor yos fare ayer dd 
emperador mon sénior c faraus be en sa cort sobre 



(14) 
tots los altres per que si sabets coses pofitables a mon 
sénior enseiatslesme e do les me selets perqué tentost 
quey anem que io no tomare denant ell tro que aja 
coDsell trobat — Jacop respes — mon sénior lempe^ 
rador creu en lo sant profeta ni ladera. — ^Lo senescal 
respes — ell adore les idoles e no lexería los caltiye* 
mens de sos deus per negune res. — Jacob respon — 
amich tomatsTosen a vostro emperador que si ell no 
creya en lo sant profeta qui pres pasio que iol tíu da- 
valar de la creu e metre al moniment a Josep son 
amich puys lo viu com fo resucitat e preiear ais de- 
lebles é dix anata preiear a totes criatures lavangdi 
e digatslos qui creura lo fil de la Vei^e e sera bata* 
yat salvat sera e qui nou creura sera oomdempnat 
Per a9o tos dich que si ell aso no creya e nol adorave 
axi com a tot poderos senyor com ell es ja ell no pot 
guarir mas si ell ho yol creure el sera tost guarit de 
la lebrosia axi com ne son gorits daltres molts» E io 
direus un eximpli de veritaL Una fembra qui ha nom 
Verónica qui es de Galileya era lebrosa fort que no 
gósaye star ab laltre gent e cant ella sabe que Jhesu- 
Christ fo leyat en creu e ach gran del que ella se peoh 
save e avia se creensa que ell la sanas e la mundas de 
sa malautia e yench a monti Galvari e viu que los ju- 
heus agüeren penyat Jhesu-Christ en creu e al peu de 
la creu era la Yerge Maria ab un disipol qui ha nom 
Johan e Verónica nos gosave apropiar a la Verge Ma- 
ria ne al dexeble qui era ab ella per la gran malautia 
que era en ella e la Vei^e Maria cant yin que la fembra 
plorave adresas e signali que venges a ella e ella yench 



(Í5) 
teDtofit e la Yerge María pres una tovallola que la Ye-* 
romea portare eo soa cap e eapendili la cara del 
Beu beneyt fil e axi ¿emostrali tentost la cara de la 
presiose ymage de nostro Senyor Jhesu^Chríst e do^ 
nala a la dita Yeronica e afytentost caut le Yeronica 
tench la toyalola on era la tas afaysonade de Jhesu- 
Chríst fo senade e muda de tota ae lebrosia e ella te 
aquella tovallola encara* — Sényw — so dix lo senes- 
cal — tot aso creu veramenta tramatam pw la fem- 
bra e manemle a mon senyor lemperador que io se be 
fue el creura aso fermament. e cant sera guarit tota 
«restiandat sera exelsade per ell e es me fe que ell 
Tengera la mort de Jhesu-Cbrist. — Jacob lo ssri ju- 
heu trames a I sen misatge per demanar le dita Y^ 
roñica que vinges denant ell que mester levie e cant 
fo ymgut Jacob en quina manera era vengut de la lo 
senescal del emperador era en Jherusalem queus ni* 
rets ab ell en térra de Roma per guarir lemperador 
que era fort destrouit de la lebrosia quil avia tot spen- 
aeiat e trencat que no avie membre sobre si e ella 
respes que volentera hi hiria car creu quella virtut de 
Deu garira lemperador e tot son poblé creura en Deu 
Jbesu-ChrisL E Gays lo senescal ac gran goig e ape- 

raíganse de tomar en lur térra e l^nperador mas lo 
senescal se records e dix a Jacob — yo vull parlar 

ab Pilat — E Jacob dix — * jous hi segire molt volen-» 
teses e an^fn hi. — E enasen abdosos a Pilat e troba- 
mqIo denant lo temple de Salame lo senescal lo salu* 
da e dixli — Senyor Pilat* yo son misatger del em- 
perador de Roma mon scnior e vostre que es e ma«» 



(16) 
naus per mi que vos lí anviets lo traut de Vil aiiyv» e 
ayetsho mal fet car tos per cascun any no ley avets 
trames e dixme que mal sea te per pagat empero car 
sta térra stant luny nous ho tendré en mal e trama- 
tets lo li e io rahonar vos he ab ell e asi seny w Pilat 
ajats Yostre bon consol e trámetela lo li per mi al vof- 
tre boa senyor lo traut — Pilat cant ach scoltat e en- 
tes lo senescal molt li feu lega cara e respongeli argu- 
losament e ab manases e dixli quen auria consey e I 
maligne hom qui [era del consel de Pilat el senescal 
que era e avia nom Barabas e dixli ha vista de tote 
que li donave per consel que ia lo traut ne lomeoatge 
no regoneges al emperador mas ques fes senyor de 
Jherusalem e de tot lo poblé pus que els los volen per 
senyor e lemperador qué romanges sénior de Roma e 
de Lombardie. E per so dix Barabas a Pilat — pus cer^ 
tament que si lemperador dessa vol pasar ab ses gens 
noy pot venir per freytura daygua que non ich troba- 
ran. — E Pilat crege lo consell que Barabas li donave 
e volch ausiure tentost Gays lo senescal mas Barabas 
li dix que misatger no devia mal pendra ana devia 
recaptarse misatgeria al milor que pogues. Sobre aao 
Gays lo senescal se parti felonament de Pilat lo pri- 
mer jom del mes de maig e pres comiat de Jacob son 
oste e comanall a Deu e isquese de Jherusalem ab Ve- 
rónica e ab tota se companya enansen dret a Sesaria« 
E puys dequi vingeren a Nacre e puys recuUrense en 
lur uau e Deus donáis bon temps e vingeren al port 
de Barlet ab gran goig que ageren de venir en lur 
térra é sobre tots agüe goig lo senescal car ell avie 8% 



( 17 ) 
creensa f^rmament que Deus lí fayia tanta donor de 

008 trdl>ays serien sana e cant foren aribat ageren 
asajornats 11 joras e van cavalcar en Ins palafrens e 
metense al cami ab lus atzembles e yengeren sen en 
Boma hon era lemperador molt destret de la maleatia. 
E cant lemperador hoy le vengada de son senescal ac 
gran goig e fo mol desitgos de parlar ab elL En aque- 
Ua fayso que Gays fo yengut Vespesia lemperador avia 
manado se cort ab tots los barons de son imperi axí 
rey^ princeps comtes e duchs e portes e capitals e 
de tota laltre caYaleria de sa los monts del emperador 
car ell era axi turmentat e menyscabat de sos mem- 
bres per la gran maleutia qui era en ell e que no cuy- 
date aver speranga de la beaenansa e del honrament 
deqiiest segle e yole coronar Titus son fil emperador e 
que governas limperi e tots los barons. 

El segon dia que Gays lo senescal fo yengut deyia 
eaer coronat Titus emperador. Gays yench denant lo 
senyor emperador e salúdalo e lemperador demanali 
si avia trobade alcuna cosa que li poges donar salut 
e ell resposli — Sénior alegrauyos e fets gracie a nos- 
tro Senyor Deus car yo he trobade una bona fembra 
e santa que ha la fas de Jhesu-*Christ en una bela to- 
yallola e aquesta presiosa toyallola que aquesta santa 
fembre queus he amanado yos en garira. Car en sta 
manera matexa ella era tocado malament de lebrosie 
ai que tota sa cara neyie speseiade axi com yos ayeu 
de tot lo yostro cors e axi senyor ab que yos ajau for- 
ma fe e ferma creensa en Jhesu-Christ que cant ye- 
yats la sua fas que cr^ats yertaderement que es yer 



(18) 
Déos tot poderos senyor sobre tot quant es e aqaeil 
cregats e quel adorets e toraarots a la sua lig e tos se- 
rets tentost guarit e si aso no creets tots temps sta- 
reta en aquesta trístícia» 

E ¡emperador respos — cortes jou creube tot aso qae 
tum dius e si ell me fa tanta de grasia e de honor que 
ell me do sanítat jo venjare la sua mort e fetsme f enir 
la fembra e aport la tovallola santament axi com si 
tanye. — Senyor — dix lo senescal — quant tota le baro- 
nía sera ajustado jo fare aparellar la santa fembra e 
farele venir denant vos e tota la baronía veura lo gran 
mirado e creura tuyt mils Jhesu-Christ e tos sénior 
porets coronar yostro fil Titus. — E ¡emperador credi 
aso que son senescal li dix e dix lemperadw — a pler de 
Deu sia fet. — ^E son senescal sen toma en son alberch e 
¡emperador romas en soix palau. — ^E cantío senescal fo 
yengut troba la santa dona Verónica e dixli — dema 
Tol mon senyor ¡emperador que vos anets a ell e pre* 
garets nostro Senyor que li demost miracle en eil per 
tal que tot lo poblé crega en tot lo poderos Deu& — E 
la bona de dona hoy e gitas en oracio e prega molt de- 
votament nostro Sénior Jhesu-CIirist en ayta¡ manera 
— Senyor Deus qui voiguist exa¡sar ¡o teu sant nom e 
e¡¡ benenuyrat Pere e eH ¡lenenuyrat Pau e en tots los 
teus de3Leb¡es posist ¡a tua vertut e¡s donist poder de 
sanar ¡es gens e de enca¡sar los diablos tu sana aquest 
gentil hom per tal quel crega en sol Deus vertader per 
tal queU pob¡e vinga a sant batisma. Senyor Deus 
sálvalo axi com salvist a mi per la tua gracia e per 
honor de la tua presiosa mare quem dona la tua fiu» 



(19) 
— Mentre orave e pr^aye Deus fortment un dexd>le 
de nostro Sénior Jhesu-^Ghríst pasa denant la porta e 
Ytfonica giras e viulo e conechlo e dixli — not temes 
ne aias pahor que santa crestíendat sera exelsade per 
tu e tu nom coneys gens sino to deya sapies te que io 
son aquella fembra qui era lebro en Galilea e cant yo 
hoy dir que Jhesu-Christ fo levat en creu animen la 
hon era e la sua benenuyrade mare pres I* toTallola 
que io portave en mon cap e mostrala denant la fas 
de nostro Senyor e mantinent hi fo feta en la fovallola 
la sua fayso e la sua semblanza del seu presios tuU 
e eytentost com lagul tooade io fuy tota ganda e ara 
son venguda en sta térra per manament del empera- 
dor e TOS anats ab mi e fets vostro sermo de nostro 
Senyor Jhesu-Christ — Lo dicipol conech que per lor- 
donament de Deu sera feyt — mas vuul quem diges 
eom as nom* — E la dona li dix — yo e nom Verónica. — 
E lo dicipol pres comiat de Verónica e vasen. E cant 
Tonch lemperador no yoleh adorar sos deus que solía 
adorar car noy havié" ferma creensa per aso que li dix 
lo senescal e cant vench lendema en tota la térra e to- 
ta la cort e tota los barons foren qustats per coronar 
Titus emperador e Vespesia lemperador feu ajustar la 
hon era la baronía e feu si portar un noble lit e puys 
feu se venir son senescal e Verónica e Sent Climent 
Teoch ab ella e Verónica porta la tovalola en la ma 
dreta e liurala denant tots a Sent Climent e cant foren 
denant lemperador Verónica lo saluda — Sénior ente- 
nam lo sermo e apresto sermo>ebrets]sanitat dequest 
sant hotn qui fo dexeble de Ihesu-Christ — E lem- 



(20) 
perador feu fer manament a tota la sua gent e baro- 
nía que hom lescoltas benignament e sens brugit e 
apres Sent Climent puiasen en un alt cadafal e comen- 
ra a preycar e preica de la incarnacío de nostro Seo- 
ior e de la natívitat e de la circunsicio e del batisma 
e com Yolch esser bataiat en flum Jorda e de la qua^ 
rentena quant lo diablo lo volch temptar en lo desert 
e com Judes lo trahi ell vene per XXX diñes ais ju«- 
deus e de la pasio com lo puiaren en creu e cora Pilat 
lo jutga a mort en Jherosalem e com Josep I gentil ca* 
Taller lo mes al sepulcre e el deyeble de la creu e eom 
spolía linfem en trague lomanal linage e de la resu- 
reccio e de la asensio e cant sen puia ais cels e puyes* 
com trames lo sant sperít sobre los apostols e com 
deuen venir al derer jom jutgar los vius e ais morts. 
E cant ac longament preycat ell feu son sermo edix — 
amen.-^Apres se jonola e reclama a Deu e a Santa Ve- 
rónica e atresi e cant foren levats de la orasio ell des- 
plega la tOTallola a veent de tots e apropias a Imipe- 
rador e feuli adorar la fas e tentost lemperador agüe 
tocado la tovalola ell fo gorit e mundat de tota se ma- 
leutia en aytal manera que anch dapa ne altra cosa 
no agüe ne parech que sobre son eos agües aut altre 
mal axi fo bel e mudat. Cant fo gorit lemperador e 
curat de sa malaltia no poch ayer maior goig ell e sa 
baronia e en axi deliurantment e poderosa com si no 
agües aut negu malí nec re e fo ayten leuger com 
negun deis altres cávales. Cant lenq>erador ab tota se 
baronia agüeren fetes grasies e lahos a nostro Senyor 
Jhesu-Christ axi com Sent Giment los adoctrina eU 



(M ) 
aDseñia e lendema lemperador lo sentdeina corona son 
fil Titas emperador molt honradament e Sent Climent 
qui preyca a lemperador e a tots sos barons e lescol- 
taren ab gran devosio e diligentment volentes e cant 
ac dit son sermo ell dix a hoint de tuit a lemperador 
— Sénior si Jhesu-Christ vos a fayta gracia de la vos- 
tra malautia de queus a gorit de la qual vos erets fort 
destret plasieus per la vostra beneyta amor qneus fa- 
sata bataiar a la sua santa lig e axelserem erestiandat 
e fets ho saber a tota Tostra gent ques fasen batayar 
e n^u qui batayar se vulia no li sia contrastat. — Aso 
respes lemperador — jo deig donar gran galardo en 
aquesta santa dona que ses trebalade per mi. — Apres 
parlaU — dona prenets de mon enperi tot so queus 
Yullats que ious he do sien viles sien castels sien siu- 
tats fora Roma que es mon cap de tot mon imperi de 
tot laltre que io aia prenetsne so queus placia* — E 
Verónica respes — gracies a Deu de tot so quem volets 
dar mas donata ho a la santa fas de Jhesu-Christ car 
vos vets que io mi son donade e comanade a ella. — E 
lemperador dix — jous ho atorch. Clama Sent Cli- 
ment Sénior vos e aquesta dona prenets so queus 
vuulats de mon inperi. — E Sent Climent dixli — Sen- 
yor de vos avem tant queus bataiets eus fasats bata- 
tar e tota vostra gent — E lemperador respes — sen- 
yer yo vuull que siats apostoli tot primerament e siats 
cap de crastiandat e preicats e fets preycar per tota la 
térra la santa fe e tot aquells quey porets tornar molt 
me pleurie mas sapiats senyer que io nom batayare 
entro que aia vegade la mort de Jhesu-Christ mas 



(22) 
coiüYench tentost com yo seré tornat de lia si plau ai 
Deu yom batayare e a nostro Senyor e tots los barons 
6 tota la gent de ma térra mas primerament si plau a 
nostro Senyor Jhesu«-Christ que ma faita tanta de ho- 
nor pendre yenjance de la sua mort e tro que laye 
vengado yo no aure gran alegria car ell pres pasio a 
tort — Lemperador leva Sent Climent apostoli e puys 
feu fer una sgleya de Sent Simón Justus e sus en laltar 
ell mes la tovallola entre dos pilas e aqui ses encare. E 
cant lesgleya fo fayta e stablides les fonts Sent Climent 
bataya Santa Verónica e no li cambia son nom e so- 
vent la preicave en part vayros e molts batajavense e 
cant tot aso fo feyt Gais lo senescal vench denant 
Vespesia lemperador e dixli — Senyor gran goig áe^ 
yets ayer car vos sots ten be garit de yostra maleutia 
e yul yos comtar de Pilat yostre prebost com me res- 
pos com li digui queus trametes lo traut ell feume le- 
ga care e respos me argulosament e dix que iames 
nous en trametria ni en res nous conexia en la siutat 
e dic yos que si io res li agües tornados noyes yolen- 
tat ayie quem ansies e io de gran goig que hayie per 
^ com ayie trobat so per que hi era yengut nom yolgi 
contrestar ab ell mas lo el manasí de part yostra e 
cant jo bayie ab ell aqüestes noyes ab ell se leya I sa-* 
yi juheu e profetiza denant Pilat e dix que ten gran 
carestía auria e tendrie poch de temps en Jherusalem 
que la mare menjaria son fiU de fam quey aurie. E un 
judeu qui hayie nom Isach dix atresi que yerament 
Jhesu-Chríst ho hayie dit de sa boca que en breu temps 
yendria la destreccio de Jherusalem que noy roman-^ 



(35) 
dría pedra sobre pedra e auría leyns ten gran carestía 
6 ten gran fam que la mará mataría aon infant E Pi« 
lat quant boy fo fort despegat e dixlos qae sí mes ne 
pariaven ell los faria justiciar. E dix — Sénior veiats 
Tostre prebost com vos es leyaL — Cant lemperador 
bo hoy ach gran maravella e mana cridar ses ots per 
tota la térra que vingesen tuit en Roma. Mantinent fo 
complide sa volentat e tots los barons e altres vinge- 
ren aperallats al pus honradament que pogueren pa- 
sar ai Jberusalem aqui yingeren reís comtes ducbs 
marqueses e potestats e capitana sens comta ab tanta 
eavalaría que be ni ach CC milia caYales part laltre 
gent Lemperador ac son navili aperalat entre naus 
lenys e galeas eren XX milia e fei*en Tele ensemps a 
cap de V setmanes vingeren aNacre I dia mayti cant 
lo sol exia e aytentost aquels qui staven eh Acre re- 
teren la vila a lemperador a sa volentat e cant agüe- 
r^n aqui refrescat anaren en I castel qui avie nom Ja- 
fel aquest castel era molt gran e forts e tenienlo ju- 
heus e cant yeren que ten gran gens eren ajustades 
per els a destrouir els se reteren Yolentes si lempera- 
dor los volges pendra a merce e cant lost fo entrado 
en tom del castell nostro Sénior trames tante de neu 
e tan gran vent que apenes poch durar nul hom en 
la ost E ell castel fo be bestit que un savi jubeu lo 
feu bastir qui fo de Natseret qui avia nom Jafell qui 
era cosin germa de Jacob lo noble cavaller qui mes 
nostro Sénior al seu sepulcro aquest sénior del castell 
era molt bo cavaller e noble e savi bom de gerra e 
dix a lemperador quel preses a merce e lemperador 



\ 



(24) 
dixli que ia merce no li aoríe e cant vench apres poch 
de temps ¡emperador pres lo castell e fea auaiura tots 
los juheus levats deu quis amagarea en una cova 8aa 
ab Jafell qui era dins lo castell e aqui stegeren ama* 
gats III jorns e cant veren que morir los covenia aqui 
de fam los VIII juheus enprengueren queus osisiesw 
los uns ais altares ab los coltels salvant Jafell e un seu 
cosí qui nou volgeren fer e cant los VIII juheus se fo- 
ren morts Jafel dix a son cosi — io era sénior dequest 
castell era tengut per molt savi gran folia seria si 
axins lexam morir iscam de si e anem a lemperador 
clamar mérce que cant sabrá que som nos nons ausiu- 
ra lemperador. 

Pilat e lo rey Arquilaus fan cridar per la dutat 
cant tots se foren desermats que tuit que portasen pe- 
drés o cántala sus per los descoiys e per les bastides 
deis murs los quals era be guamit Jherusalem e ab 
aytant foren LX milia e mes que tots aporten pedrés 
e cantáis per gamir los murs de la ciutat. E Pilat e 
lo rey Argilaus puiaren sus al mur ab X cavallers sens 
pus. E Pilaut e lo rey Arquilaus foren en cors e casen 
ac vestit un brial de faxe de un vermel sisclato» E Pi- 
lat tench en la ma un basto pelat e Vespesia lempe- 
rador ab Jafel e ab Gais son senescal e ab XV cava- 
lies que manave yench al mur de la ciutat la on yin 
Pilat e lo rey Arquilaus e demana a Gais son senes- 
cali qual dequels era Pilat e Gais li dix que aquell qui 
tenia la yerga pelade qui staye sobre la bastida del 
mur e Vespesia lemperador comensade rahonar ab Pi* 
lat e dixli — lo meu noble pare Just Sesar te comana 



(25) 
Iherusalem que le li gordases be e yolch que foses son 
prebost e que guardases tota la térra per ell e quant 
tu sabíst que fo mort no regdneguist traut ni senyoria 
per III anys era stat VII anys que ans giens no men as 
Tolgut trametra e Gais mon senescal cantjol te tra-^ 
mis reposistli argulosament e diguistli que no temes 
res per mi mas que yo gordas be Roma que tu gor^ 
dañes be Jherusalem de mi e de tots tos anamichs e 
que Dom regonexies traut ne senyoria e per so vuul 
que tum fases obrir les portes de Jherusalem que yuU 
fer mes volentats de tu e de tots aquels qui de dios 
son« — ^E aquesta páranla resposli Pilat e dixli que au- 
rien son conselL E feu venir tots sos barons e k> rey 
Arquilaus dixli que no li calía aver por de les manases 
que lemperador It fayia car ell se podie be defensar a 
ell encara que ell havie tanta de bona cavalleria e se- 
ría gran onta si nos nos retiem al emperador per fer 
ses Yolentats e mananli a qui aquest consdl nos dona- 
ra. Apres que lo rey Arqailaue ac párlat se leva en 
peu Barabas un conseller de Pilat lo qual creya molt 
fort e dix -*- lo rey Arquilaus tos dona bon consell e 
creetslon per tal que mils Ion cregals e direus e fareus 
oonexer com lemperador no pora conquerir ni pendra 
la ciutat de Jherusalem car sapiats que ell no inch 
pot star gayre ab aa barc«ia al pus luny de dos me- 
ses entreges que els com vos sabets no han aygua ne 
le poden ayer sino van mes de miga jomado so es al 
flum del diablo la on periren dues ciutats Sedoma e 
Samagora e seríenlos luny p^tret a tanta gent e per 
so creu lemperador noy pora molt star entom de nos 

TOMO XII. 5 



(26) 
perqué ious do per consell queua desiseats del rey Ar- 
quilaus — E tots los cavalles teagerenho a boa coiiaeU. 
E Pilat partís del consol ab lo rey Argilaus e \tn%^ 
vea la hon lemp^rador Yespesía los tenia ab sos ba- 
rons. E Klat respos comeasa a parlar al emperador e 
dixli «^Sénior emperador tomatsvosen e guardats be 
Tostra térra e io gordare aquesta be de vos e de tota 
mos anamichs e sapiats que la ciutat nous retria mas 
asos consel que no volgesets tos ne yostra gatf asi 
star e queus entomasets. — Tomar — dixlemperador — 
non me manets tomar mas asa tuuI quem digues sim 
r^rets la ciutat axi com aquell qui som axi com a 
senyor lo cual tu no la deus teñir ea aylal manera 
que tu ne hom qiu leyns sia non pendre a merce.— £ 
Pilat li dix — ^molt parkts argulosament sapies que la 
ciutat not retria gens ans de aquesta ora anairt voa 
acuyde que io faro pits de tos que vea no cuydats fer 
de mi e fets tol vostro poder que nous enpreu un di* 
ner.-— Leraperadorae partes^ de qui hraasen ves loste 
comtabo a Titos son fiH e Titus age gran goig e dix — 
beneyt ne sia Jhesu-Ghrist car ell no yol que lo trey- 
dor de Pilat venga a nostra merce que io avie dupte 
que vos li agesets merce e vuy mes no pot esser quA 
ia merce pusque trobar pu&queJhesuGhristno la tro- 
vade ab ell. — Sénior emperador~ao dix Titus-*«entMh 
dets be que Deus bo vol per veritat que axi sia car 
Pilat soferi la tresio de Jhesu-Christ que ell hi con*- 
senti e ell ne sera destrouit e tota la ciutat ne B&m 
enderocade e tota- la gent ne sera liurade a mort. — 
Cant aso ac dit Titas vingeren los trotes qui pensa- 



(27) . 
Ten dds caváis e deU palafraíis e deis atzembles e di-* 
gueren al emperador — Senyor que íarem que diaa a 
XV miles DO trobam aygna per abeurar vostres bi0» 
tíos ne res que mester nos es isia e nos no podam 
durar que cant aom mogots en lalba es pies dora no- 
na •ans que siam lornats e no trobam aygua sino al 
fhim deis díables on périren II siutats Sadoma e Sa» 
magora. E sapíes que la ost no poreCs soatenir sido 
avets aygua ^s prop. — ^Lemperador acb eaok graik 
meravella e demana a Jafel de Jafe quin conaell li 
dmaaria e ell dix que lo li donare bo»--^n¡or-^i(0 
dix Jirfell — vos aurets gran bestiar de bous e de va- 
ques e de brafols e de camek e fetsbo tot scorxar e 
aabur e pnya fetsbo be adobar los coya e ooslr be 
los una ab los «Urea finrt e ferm e fetoe enottyrar 
tot lo val de Joaofaa e puys aureta moltes %%imi^ 
bles e fara hom portar aygua cascun jom del flum 
del diable« — E cant lemperador hoy aso a bon con- 
sell bo crech o feu seorxar bous e vaquea e brofols 
e camela be LX milia e feulos salar e adobar tá>ta 
los cuys e cosir fort la I ab kltre e. feulos teoír e 
feu encuyrar tot lo val de Josefas* E cant la val fo 
encuyrade e aponjade be e aparallade lemperador 
dix a Jafel de Jafe que pénsas de omplir lo val. 
E Jafel feu aparellar II milia atzembles cascun 
portaven aygua del flum del diablo entro que Agüe- 
ren complída tota la val de ras a ras e tenchse ay- 
ten be com si fos sistema e volé Deus que layga se 
tench ten bona e ten fresca com si fos flum cor-- 
reoL Pilat e al rey Arquilaus ageren gran marave- 



(28) 
Ha e tots seis de Jherusalem cant veren la valí de 
losofas ten gran ajustament dayga e albirasen que 
Jáfel de Jafe ho avie trectat e feit car sapíen que 
moU era hom savi e de gran engin e cant yin Pi- 
lat ten gran ajustament avien daygua las anamtcbs 
imajinarense fort e volgeren eser fora la ciutat áb 
un p'eu e penedis fort com la ciutat no havie >etade 
al emperador cant loy dix per fer a totes ses vo- 
lentats asasi que no saben ques facen, ten fort ses* 
mayare; Lo rey Arquilaus e Barabas qui li harien do- 
nat lo consell volgeren confortar Pilat e diguerenli 
— perqueus smayat que si leraperador avie stat 
ab tota sa gent VII anys sobre la ciutat no la anríe 
pressa per forsa e ell no pot asi btar tant temps e 
no ajats por que tots ne ^rem honráis. — Gant Ja«- 
cob hoy aso molt ho tench a gran fblia e dix a Pi- 
lat — Sénior molt me do gran maravella com podets 
creure so que aquests vos dien car sapies per cert 
que nos nons podem teñir, contra ¡emperador nostro 
sénior mas jous donaría bon eónsell si vos lo volets 
creure. — E Pilat volch saber quin consell ly dona- 
ría e dixli Jacob — Senyer frametetB al emperador 
Tostro ardit que vos li retrets la ciutat per fer ses vo- 
lentats e axi jo creu e e fe que ell vos aura bona mer^ 
ce. — ^Pilat respes — tu est condempnat e as renegada 
nostra lig e not deu hom creure tu ne ton consdl car 
si lemperador avie aquesta ciutat aytentost creuríes 
en la Hg que es pega e per 90 dente hom creure meins 
car se que tu li emviist la máivade fembre Verónica 
sorterra del diable que ab sort la garit e axi jo pen- 



( 29 ) ^ 
are be yeajan^e de ta. — E axi íeulo pendra e ligar 
ab 1 cadena e feulo metre en 1 volta. soterranya sots 
lopalau maior. Cant Jacob fou en Ib preso scura 
mdt reclama Jhesu-Christ que ell per sa merce nal 
jaques aquí morir. Sancta María Jacobi qui era sa 
filia hoy dir que son pare ere pres en la preso e que 
era mal menat per Pilat reclama fort Jhesu--ChrÍ8t 
e dix en axi — Sénior Deus pare glories regarde lo 
meu pare ton amích qui es en la preso per tu quels 
seus anamichs no 11 puxen dan teñir quel deliurets de 
preso de Pilat can los maWats juheus lageren enclos 
per justiciarlo e tu per te merce deliurel de les mans 
de sos anamichs e axi sia te merce que deliures mon 
pare de la preso e de les mans de Pilat. — Cant agüe 
fayta se oracio I ángel vench a la porta on stave pres 
Jacob e trobal abocat que dormia e langell apalalo 
per son nom e Jacob se leva e reguárdalo e viu ^an 
claredat e ac gran pahor e langel dixli — no ages 
por car io son misatge de Jhesu-Christ quet vench 
deliurar de tes peñes per son manament car tu e ta 
filia María Jacobi lo reclamas de bon cor e ara am 
tremes asi quet deliura. — So dix Jacob — Deus naie 
gracies car no ma Tolgut oblidar. — E langell dil a 
Jacob — deliurat de les cadenes e seguexme. — E 
ell dix que no ho podie fer. — Respes langel — leve 
tes cames e tots toi brasos. — E aytenfost leya e cay- 
gereali les cadenea e langel lo pres per la ma e Toen- 
ho les guardes traclon si que negunes de. les guardes 
nos pogueren veure aytenpoch cóm si fosen tots li- 
gáis e manalsen. per amia res al pápalo de Yespesia 



(SO). 
lemperador e tb aytant desenperal e muenr e Gays 
lo senescal isque del pápalo hoa lemperador era e 
anas decosta Jacob e tentost com. lo ree lo oooech. e 
Tal abrasar « besar e menal al emperador Veiq[>eÁa e 
dixlí — Sénior aquest es Jacob quím ensenya Vero- 
nica per amor de tos. — K lemperador vali demanar 
com era exit de Jherusalem que hoit avie dir qne Pi- 
lat levia mes en presso.. E Jacob eomtali tot per orda 
com era stat ne com Pilat levie mes eu presso* e per 
qual rabo ne com JhesU'-Cbrist lí tremes* laogelL qnel 
avia deslíurat del mal de Pilat e tot lo pader dds ju- 
beus« Lemperador cant ac parlat ab Jacob molí lonra 
e li porta gran amor e votch qae foa de son eoosell 
ab Jafel de Jafe e ab Gaia son senescaK Lemperador 
Yespesia trames quarir son fill Titus emperadsa elt 
lo pres ab I depart a oonsel e feu venir Jafel de Jafe 
e Jacob e XXX barons qui foren del secret e lempe- 
rador Vespesia comensa a parlar prtmerament denant 
aqnests e dixlos — * segons per so vos be dit e Jet» 
Teñir e ajusta r que aiem consell com &sam nostre» 
afes dequesta cíntat e tuII qoell me do primerament 
Jacob a qui nostre Sénior a fayta tanta de honor qae 
ii tramis son ángel quel deliuras de les mana de Pilat 
e de sa preso ell mana asi hon es en loch segur. E axi 
Jacob digats tos com se capte Pilat dina ne al rey 
Arquilaus ne laltre poblé qui de dins ea ne quin par^ 
lament teñen per nos ne com es ne com no. — S^nyor 
— respes Jacob — jous diré la Teritat per sert. Sa- 
piats que dins no ha gayre Ttande nea poden gayre 
teñir es ten fort smayat Pilat per la gran gent que 



(31 ) 
dins es que en tota aquesta térra no ha romas juheu 

que tote no sien vei^ts a teñir la festa en Jberü- 
salenoi qai es oaseun any e cant fos tengut eus f«s 
mes entom Jherusalem ab la ost ana puya negü nbn 
poch exir e per aso son fort smayats e destreta de 
Tiandes perqiie nos podm teñir longameot mas per 
akunes parta oreu que sen porien exir si mester los 
era. E per aso feto fer entom la eiutat gtan vals 
e ampies e pregona que no^ pusqMn exir negUta 
joheu SMS Yostro voler e cant. le yiande los fálra 
ek se retran qne ia per forsa negmi tempa no serte 
presa per quendo per consol qve so que ioaa dich 
no ña pus aloi^t mas que sia fet tentost. — Leitt- 
perador ab son fíl tengerenbo a bo so que Jacob ach 
dit e tots los XXX barons qui eren al consell 6 ea&t 
vench lendema di feu cridar per la ost que tots los 
manestrals que sabes^i yalegar que tengesen al pá- 
palo de Vespesia lemparador e tantost bi foren e 
comtal hom que eren be V milia e kanperadcxr e 
son fil manaren que tots fesen entera Jbenisalem 
grana vals e manaren a Jacob e-a JafeU quris ne fe- 
sen caps e miniatrados dequella obra^ e ek respon- 
geren que molt vol^ites farien son maqamentSé £ ay- 
taotost Jacob e Jafell de Jafe pensaren desmanar la 
bon ferien los vals he manarenhi los obres e van- 
ka fer comenaar e feren de XV cokes de pregont 
e XXX dample e manaren ab lus meneatrals XX£ 
milia arques eacudatS' • be gamir per gordar los vá- 
kjadoa e axt obrarea^ axi com Jacob e Jafell de Ja- 
fa ks.manaven obran. Cant. Pikt viu que^ axi ten^ 



(52) 
Btretsmeúl los asetjaTen ac son consell ab lo rey 
Arquilaus e ab Josep Abeoemacia e un savi juheu 
Josep dix a Pilat — Senyer de so quen podem noe 
aire fer que ious diré lo malor consell que io hi se 
si TOS me volets creura com vendrá dema matí nos 
nos areem tot los cavalles e tots los balestes e tots 
los servens e sils podem syemr creu que eb auran 
talent de lexarnos e de asatgar ten prop de nos. — 
Lo oonsel tench Pilat e lo rey Arquilaus a bon con- 
sell e feren cridar lo vespre que al mat» en lalba 
fosen tots armats que vingesen tots denanl lo tem- 
pla de Salame e cant rench lendema en klba fo 
feyt axi com Pilat ac manat e aperattaren be los ba- 
lestes e trobaren que XX millia cayelles foren a 
eayal be aperallats e LX milia ^ifre lauses e bates- 
tes e Pilat mana que saviement isquesen en la ba- 
talla e que degu nos desenrecasen mas que stíger 
sen tots saviement axi com hom los avie m^iaft» 
Pilat e al rey Argilaus capdelaren loa XX milia ca- 
velles e comensaren exir per la porta de la ciutat 
e un deis guardes que staven en los vals veeren que 
grans gens exiren de dins armats de la siutat ten- 
test puia a un cavall e brocha e corech al pápalo de 
Yespesia lemperador e trobal que jayia encara lo 
sol no ere exit e comtali com Pilat era armat ab 
tota sa gent per combatre e cant lemperador hoi tra- 
mes tentosts per Titus son fil e per Jacob e per isr 
fel e menals tentost que fesen cridar per tota la ost 
armes armes e encontinent fo fet e gant oiren los 
cavalles gran goig negeren e els sirvens e ais bales* 



(35) 
tes e demantínent sermtren tota e lemperador com" 
taLs com lemperador yenia contra els ab tota sa 
gent e asinestrals com ordonasen e stablísen la bá- 
talas. E cant leinperador ío arinat Titus son fil é tots 
los cavelles e tota laltre gent foren tana entre a ca- 
yal e a peu que nols pogera armar hom» E cant fo- 
ren yenguts la on la ost erd de Pilat fo be tersia e 
encara no era exit tot la ost de Pilat de Jherusalem 
maú quant foren tots exits de Jherusalem e les bá- 
tales foren arengades per amdues les parts els se 
mesclaren e fmrense de ten gran poder ab lus ar- 
madures forts qne teni^ de cade part que la prime- 
ra batalla muriren de la ost de Pilat e dd rey Ar- 
qoilaus mi milia enü*e cayalles e sirvens e dequels 
del emperador DGCC e dura la batalla fins a hora 
nona. Apres aquesta batalla tiráronse atrás endues 
les osts e cant se foren reposats un poch la batalla 
toma de cap e dendues les parts en axi que IIII mi- 
lia J)CC moriren de la part de Pilat e del rey Ar- 
qoilaus e de la part de Yespesia e de son fiU empe- 
rador MCC e dura la batalla entro al vespra quel sol 
sen Yolch entrar mas nostro Sénior Deus que yole 
que la sua mort fos yengade fou aqui gran miracle 
que cant se cüydayen abdues les parts quel sol fos 
post e sen tornaven cascun a lus posados lo sol isque 
tantost e fo tornat a orient on solia exir per la yo- 
Icntat de Deu axi com lo mati fo e lo sol comensa a 
luir e fer bella matynade. 

Yespesia lemperador e son fil lemperador noyel 
yeren aquest gran miracle ageren gran goig e peo- 



(34) 
sarense que encare Deus no volie que encara isqoe- 
sen del camp e axi van capdelar lur gent e anoiinea^ 
trar e van ferir yes els e dura la bátala tro hora nona 
baxa e muriren de la part de Pilat e del rey Arqui* 
laus MCCL qui de uns e daltrea e de la part del em* 
perador ML na moriren qui de cayal qui de peu las 
osts foren fort scalfals la una contra laltre e foren 
molt lasos e cant yench entorn vespres els tomaren al 
cap de cascuna part e dura la bátala entro quel sol 
sen entrare e muryren de la part de Pilat U milia 
CCL entre tots e de la part dd emperador moriren 
CCCL e axi moriren de la part den Pilat enfre to- 
tes aqüestes bátalas XIII milia e de la part del empe- 
rador II miliá e de entre corales e al tres (^ens dar- 
mes. E axi vanse e leva lo camp lemperador daque»- 
tes bátales ab ses gens encalsaren tro al portal de la 
ciutat e cant se feu lencals. ausierenbi un home que 
tots jorns hi havíe cridat lána Vespesia a Jbemsa- 
lem per tal quel poblé vaie a gran despagament car 
alcuns creyen que aso fos^ profeta e fon nafirat biep 
ab una lansa per les euxes non ac tequa. PQai e lo 
rey Arquilaus foren molt lasos e ageren gran? despa- 
gament de la perdua que fayta avien e annaren per 
tota la ciutat gran dolí que anch no fo fet^ Lmnpera* 
dor ab son fil ab ses gens sen tomaren en tur ten* 
des e papalons e posáronse tant eren molt lasos e 
menjaren e refrescaren e cant vench lendema Pilat 
e al rey Arquilaus no ageren volentat de tomar en 
la batalla e ageren per consol que guardasen be la 
vila que prou hi bavien fet ab gordar solamente Lem* 



(38) 
perador e ab Titas* cant se tovea levats Toeren les 
gens per la ost e yeren qm Pilat nols Tolia teñir 
geiis camp feu yenir Jacob e Jafel que pensasen da 
fer los yals e els pw tost amantar ageren mes obres 
e agüeren XY milia qni tots obrayen an poch de 
temps els ageren fait lo^ yall entom la eiutat si que 
Itonc de leyns non poch hom exir los yals ageren 
XXX peas de pregont e LX dample e qiiant Pilat yin 
qae de Jherusalem negun hom non podie exir des- 
eofiortas fort e tots los barons de la eiutat uns e 
altares cridayen e deyen — aquell que tot oyses cri- 
daye e deia yina Yespesia en Jherusalem es mort e 
nos er^em que alo era profeta contra nos. Pilat mal 
consey aguist com ]a eiutat no relist a lemperador. 
Ara yeem quel temps se proisma de so que haquell 
hom profetitsaye. «^ Cant Pilat hoy lo cridament de 
les gens feyen ten gran dolí ac son consell ab lo rey 
Arqnilaus e ab Josep e Josep respes — Senier que 
pot hom fer daso mas que hom fasa calar la gent ais 
noy se milor e que hom fasa dos carnes en que me* 
ta hom tots los morts qui apres no sien que gran pa- 
hor e farea seria de nos que no aquesem gran pudor 
e iria a ywtura que nos no agesem gran enfermetat 
ea la eiutat e axi stigam be e sayiement e fets streier 
tota la yiande que sapiats que fort pocha nich ha 
e aynch pus de XXX milia homens stranges quey- 
geren yenguts a la festa ni gitar ni enyiar nols 
hich pot hom per loync que ynch sia perqué cascu 
serie ops e guardar so que ha de yiande. «-«* E com 
9íqo ac dit Josep e Pilat li comana que fees a sa 



(36) 
guisa axi coai ell tindria per bo e tantoet Josep feu 
fer fore los murs de santa ciutat II grane carnes e gi- 
tarenli los morts e ac inch per comte XIII mil en 
apres ell feu streier la riande e gardar aquella quin 
avien. E cant vench a poch de temps agüe ten gran 
carstia en la ciutat que noy romas erba salvatge a 
menjar que aver la pogesen e les bisties que mo- 
rien menjavenles totes fosen caváis o palafrens o al- 
tres bisties car ten gran era la fam e la carestía que 
ali era entre le gent stranya que noy havie comta car 
nous podien aver duyta viande. E cant vench aptes 
poch de temps les gen» cridaven et ploraven per les 
carreros e morien a grans clapes de fam que avien e 
tantost portavels hom en aquels II carnes. Cant Pilat 

viu que ten grans gens morien de fam que sol un 
jorn ne trobaren de morts CCCLX e ac molt gran dolí 

tenchse fort per destruch e feu cridar per la ciutat 
que tot hom qui no ages que menjar quen prenges en 
tot loch on ne trovasen ab tant la pobre gent ac gran 
goig e tentost verets anár per les carrero» a grsms 
compaies les pobres gens qui mes colpa ne pus stusi- 
dament podia aydar a barajar aquell que valia mes 
anaven spiant e scoltant e holent per les carrerea ais 
alberchs deis promens e aytentost com fumar hi ve- 
ye n entravensen dintre era tot robat e tolt e axi an 
poch de temps fo gostade la viande solament e anch 
res ni trobaren que meniar que totes les portes de 
Jherusalcm eren encuyrades de cuys de brufols e les 
gens curien e descuyraven les portes e coyen los cuys 
e ipenjavenlo e en la ciutat costave I pa LX basans e 



( 57 ) 
I poma I basant e I ou V basans e cant vench quel 
barex fo fet de les yiandes aneb noy troba hom res a 
vradre per ayer tíe "per argent ans cant trovaben les 
rates les meijjavbn los melos que i fosen e era ten 
gran la carestía e lo destret de la fam que sens eomta 
mori^i les gens per les carrerea. E al lemps de Jhe- 
sü'Chrítt quant fo levat en eren lo rey Dafrica morí 
e cant fo mort la regine sa moUer no volcb pendre 
marit ans volch servir Deu e lexa tot son regisme e 
ab I filia que avie entrasen en Jhertisalem e feuse ba* 
tajar e ae nom María e manave una richa dona per 
eompaiona ab si quí aqüestes dones soven pregaven 
Jhesu*<Zhrtst que fort avien gran fe que la regina nacb 
jequida tota sa térra per servir JhesU'^Cbrist. Aquesta 
dona regina ablaltre dona qoi la servia prou viandas 
meses en Jherusaleni per lus ops axi- oom pertanyiia 
a regina e los jnheus qui lavien robades totes les vian- 
des aguerenleli robades e toltes que no Un ageren 
res lexat mas sol les erbes »de 1 jardi qui era en son 
albercb et aquellos eles les éoyme les menfaven. Cant 
totes les erbes íoren menyades e la filia de la regina ^ 
fo molt aflebbida de fam si que oiori sens altre malal- 
tia. Cant la donzela fo morta la regina agüe gran dol 
e comensa a plorar e lo fll de la dona qui era eom- 
paiona de la regina era atresi. mort de fam e cant lo 
fil fo mort les dones no saberen ques fesen mas que 
manaren gran dolí e ageren tal fam que apenes se 
pogueren sostenir. Cant la eompaiona de la regiua 
viu que la dona manave ten gran dolí dixlí — dona 
lexem aso star e prengam mon fil e trenquemlo. — 



E cant la regina ho ac hoyt de farea que agüe cayge 
smortida en térra. Ab aytant I angelí yench en lal- 
berch e confórtala e díxli — dona Deas tos mana per 
mi que meniets del infant — Ab aytant fo complit so 
que Deus dix ais joms deis rama palmarum cant ell 
entrave en iherusaiem ab sos dexebles. — En aquesta 
generacio «—so dix Jhesu-Christ — sera pastilencia de 
fam en Jherusalem que la mará menjara son infant de 
fam que auran e sera destrouida la ciutat e noy ro- 
mandra pedra sobre pedra sobre altra e la occasio del 
poblé e la dolor deis sera complida. — ^E per so dix lan- 
gel — menjats e sera complit so que Deus dix que no 
pot esser ais. — Langel se parti deles e anasen e les 
dones romangueren plorant e prenguereo linfant e 
trencarenlo per lo costat dret ab laspatla e meteren* 
ho a rostir e rostirenlo axi com si fos altra cam e axi 
com se rostia axia del alberc tan bona aulor que tota 
la carrera confortave aquels quin sentien. Pilat e al 
rey Arquilaus anaven per les carrerea e gordaven e 
regonexien que porien fer e aturáronse prop dequi 
bon era lalberch de la regina on rostia linfant e vench- 
na a Pilat ten bona odor nave — e digats a elles de qui 
es que men tremeten que andi de res no agui maior ta- 
lent — ^Los servensvan bolentperla carrera e sentiren 
bon se rostia la cam e yengeren al alberch de la 
regina e tocaren a la porta e la dona obrilos e ten*- 
tost e cant foren leyns saludaren molt les dones e di- 
geren a les dones — Pilat yostre senyw tos diu eus 
mana que li enviets dé la Tostra carn dast que anch 
no fo ten volenteros de res a roeniar ne ten desiyos. 



(30) 
«-* E la dona companyona de hi regina dixlos — per 
Deu amich danroa nem molt voléalas.-^ E apropias al 
iiifant don fo mogut ha lo que rostien e pres un eol- 
tell e dixlos — tenit daltra part que trametemlin de 
era e ell fasellse eoure a sa guisa. — ^Los sénrents eom 
T«ren linfant spasaiat e que els lo T(£en spasagar mes 
per trametre a Pilat hageren ten gran pabor que« ab 
poch nos isqueren de lur seny e anch no sen cuyda-* 
ren esser tomats vengeren denant Pilat spaordits. E 
Pilat los dix — com venits Tosaltres axi que ten fera 
color arets perqué del dst nom ayets aportat. — E els 
comensaren a parlar com I* dona avie q>e8eiat son 
infant — e rostienlo que devien menjar e com tos en 
Yolien tremetre I poch e nos cant ho veem agem ten 
gran fareha que hanc ten gran no la hagem e yingem- 
nosen per la gran fareha que hagem. — Pilat eom 
aso entes tencbho a gran farea e anasen sus al palau 
e gitas sus al lit de gran tristor que anch. Les dones 
foren remases e comensaren a manjar del infiínt pío- 
rant e llamantagant cant los covenia a menjar del in«- 

« 

íant a cascuna blastemas a la taula tres yegadea men- 
tre que menjaven del infant mas cor Deus ho ha- 
yie ordenat manat et dit de sa boca no podie esser 
aira* Cant lageren tot menjat meujaren la filia de la 
regina dona María» Aqui hach maior dol eant la re- 
gina comensa a parlar o a menjar de sa fiUa e qui 
yáñ les dones plorar e fer ten gran desconort era una 
pietat que negu quiu ves nos abstingei'e de plorar. 
Cant Pilat ac stat III joriís dins son alberch yrat e trist 
axi dequt e yench al rey Arquilaus denant lo tem- 



(-10) 
pie de Salomo e feu yenir tots sos barons a si e ach 
son consell aqui. E Pilal dixlos — senios no veig que 
puscam pendre consell contra aquest emperador ne 
ses gens e nos som fort destrets de y ¡andes e 1» gran 
marayella a sdeyenguda en aquesta cíutat que les ma- 
res menjen los in&nts e axi jo yuU e do per consell 
qua reistm la ciutat al emperador e sim yol destrouir 
faseu que mes am que jo muyré que si aquest po- 
blé tot lo morie que sab be lemperador que ne- 
gu non mer mal dequest fet sino io e creu que 
ell aura merce de tots yosaltres. — Cant els hoy* 
ren aquest consol molt foren dolents e digueren — ay 
Deus que ferem de nostro bou sénior e de nostro 
lonch sénior goyemador. — Los píos e los crits se le- 
yaren ten grans per tota la cíutat que hanch ten gran 
desconort no.fo fet per negunes gens que aqueils 
qui eren en la ost ho podien be hoir era maior la do- 
lor per 90 com de dins morien uns ab altres pus de 
CCCC persones de fam e Pilat dix que en totes gi- 
ses se fes so que ell ayie dit e armas e al rey Ar- 
quilaus ab V milia caVales e yengerensen al yals 
de la ciutat on era lemperador. E Pilat apella les 
companyes del enperador que li fesen que ab ell yo- 
lien parlar. Cant lemperador ho sabe feu yenir Titus 
son fíU ab X milia cayalles e ab Jacob e ab Jafell e 
entren tots la on Pilat los esperaye» Cant lempera- 
dor fo yengut la on era Pilat e lo rey Arquilaus Pi- 
lat comensa a parlar ab lemperador e son senyor e 
dixli •— Sénior emperador aiats misericordie de mi 
e de tot aquest poblé ^i a yos plau e prenets yostra 



(4< ) 

cíatat e tot cuant lú ha e leiiatoDOs anar a nostres 
Ierres e exelatsnos de tot lo mon. — Lemperador res- 
pos e dixli -— si tom yola retre la ctutat ab tu e ab 
aquels qui dios son per fer totes mes yolentats jou 
fare a me guisa que ia e dite e no en altre. — Aso 
respes lo rey Arquilaus e díx — Sénior emperador io 
fuy fll del rey Erodes sénior de Galileya e cant se 
morí romas a mi son regisma e prenetsme a merce e 
nom TuUats destrouir que anch io ne mon pare no fom 
contra vos. — Repos Vespesia lemperador e dix — 
qui merce no haura me^'ce no trobara. Cant ton pa«- 
re ausis Jhesu-Chríst profeta que los jubeus ausíerea 
a tort en Jherusalem tots los infanta que anch pot 
trobar que eren en son regisma qui eren de II anys 
ayall que anc negu nom troba merce e foren per 
comte CLX milia e per qo — dix lemperador — tu 
deus compra la sua iniquitat — Cant lo rey Arqui- 
laus hoy aso que lemperador li dir yradement de- 
xendet de son cayall e desermas tot e quant fo deser- 
mat ell trage lespase e dix al emperador — ia Deus 
lo gran no yulla que vos ne vostres gens paganos vos 
puscats venar de me mort — e messe lespasa sots 
la mámele e donali una gran empenta que tota sen 
entra per la squena en axi que passa un gran palm de 
laltre part e mantinent caeeh mort dins en lo valL 
Cant lo rey Arquilaus fo mort en axi fo molt dolent 
e irat Pilat e los jubeus qui ab els eren e tomarensen 
en la ciutat e aqui verets molt gran dolí e grana píos 
per los cavalles de rey Arquilaus e per totes ses^ gens 
tots sesquinsaren es dolien fortment e plangielo tot 

TOMO XIII. 4 



(42) 
lo poblé de la ciutat feya atretall que anch sa par 
dolor no fo yista ne hoida en negüna ciutaL E cant 
vench lendema Pilat feu venir Joaep Barabam son 
senescal e tots sos cavelles e tot lo poblé e voch 
aver consell deis e dix — senyos be vets que nos nons 
podem teñir molt que Deus nos ha tots hoplidats e 
no avem viande que anch mes neguna siutat no fo 
en maior tríbulasio quem consallats que fasa. — Se* 
nior — so dix Josep — a so quin consell Tolets que 
nol vos poden) donar que lemperador nous vol ptti* 
dre a mei-^ e bon consol vos dona sell quius dona 
per consell queus levasets contra lemperador car be 
podíets saber que contra ell no podiets aver forsa ni 
mens podem molt teñir* — ^Pilal respes — ^ io no se ais 
quen fasam mas en aquesta ciutat a gran tresaür 
daur e dergent e de pedrés presioses. E lemperador 
e totes les gens cuydenho haver tot e io consell que 
ia res non auran e fasam pólvora de tot lo veer en 
inortes de coure e fasamlo menut fortment e tot mafi-* 
gemlo e quant laiam menjat ia nol poran trobar que 
aytan bona merce trobaran com avien lo tresaur. — 
Cant lo consell fo donat tots ho tingueren a bon con- 
sell e amar^ mes meniar lo trasaur ^pie si romanges 
al emperador ne a sa gent tentost se partiren dequi 
e ^narensen a lus alberchs e cascu pren son aur e 
son argent e tridarenlo e menjarenlo e seis que no 
ne avien donavelsne hom prou per ^o que tost fos 
menjat e destrouit. Cant aso fo fet vengeren denant 
Pilat e digueren — Sénior vostro manament avem fet 
e nos ha romas aur ne argent ne pedrés presioses 



(») 

que tot arem men|at e deitrduiL -^ Apres mo digiie^ 
ren — mamtnos que fasam. — ^ Pilat eant hof looU 
eomensa a plorar e descbnorlar ai oíateK defiant Má 
dix --- vo$aItres sanios mevéts ktoblit séniof Iqud valr 
ges que io foa voatre govwnád^r de xuy : m^ de n 
aTSDt non puch eoer per amor dp.l>»u pardoQfnQlDQ 
si anch vos fiu res quiut desplages que mo. pendo^ 
neta* -^ Cant las jubeus hoiMD aae^ molt M.daacotiai^ 
taren e noy ach negu-qoi no ploras de grfen yi^ no U 
pogeren respandrá mas loto ensemps Be.pl<^rKvea t$ 
playien car se pensave que serien destHmilfiLr E Pi^r 
lát lar sénior los dix ->*- anemhoa reirá a mtrce del 
emperador que mes val que si utioriip da fiua que ntí 
es negun jorn que en idta eiutat no muyren CCC pan* 
sones de fam perqué val niés qué nos nos retam fU6 
qupIcQ nescapara e axt non acaparle I que tuts no 
morisem d^ fam. Cant aquet consdl fo fat Pifait ^b 
tota se gent isque de la eiutat a réneh tro al val) qui 
ere fet entotn la eiutat e Titus lempera^av noVeU 
anave cavalcánt alent áb sos cavailes e Pil^t íOOn^cbU) 
en les armes ab sagql dagnila e sonalo |dh ses gens « 
cant TiUis ho viu v^ich corrent ab sos cavailes la bou 
Pilat era é Pilat cprneínsa a parlar a dlx «i- Seqi qr 
Titus sía vostra mei*ce qoem scoltets e paegüUs pkW 
senyor lemperador vDstpe pare qnecis ale a merca f 
miserieordie sobre tot aquest poblé que 4XÍ«f piTgfi 
plorant sénior emperador no gordets les qps^n^^ muh* 
lisies ne les nostres iniquitats mas la VQstra bonoa e 
aie merce de nos. — Com Titus hoi aso que Pilat le 
dix trames dos cavailes a son pare lemperador que li 



cemptasea tot aso. Cant lemperador hoy aso mana tot» 
sos cavafles armar e vas armar lemperador de sea no- 
bles awnadures e veoch a Titos son fill queU spora- 
ve sus al canto del val e Pilat fo de la una part e Ti- 
tas de la altre e lemperador son pare de la altre part 
e Titas oomensa a parlar al emperador — a Pilat sé- 
nior ses «cordal que voten vos retra la ciutat mas 
queU prengato a merce. ~ E respos Vespesia lempe- 
rador bel fil no «8 ara hora de 4emanar merce car 

ell la demanade e mes no pot -— E lemperador Ves- 
pesia dresas ves Pilat e -dixli — si tam vols retra la 
ciutat ab tots quans dins son per fer totes mes vo- 
lentals iom »o apereUat de pendre e dicte que ayten 
pocb revem .merce com de tots los altres com vosal' 
tM» ages merce d« Ihesu^^airist cant lo jutgas a mort 
e ell penias én la creu a tort E fasvos asaber que 
la sua mort fcera vengado an vosaltres que ia mer- 
ce de nos no trobarets. — Pilat cant hoi aso fo 
inolt despagat e Irat forlment ell e tot lo seu po- 
bló. E lemperador no sabiem altre que fesem mas Pi- 
lat dix al emperador — . Senier preaets nostra ciutat 
e tots cüants som e fetsne a jostre pler asi com a 
senyor. — Cant lemperador viu que Pilat li volch re- 
tra la siatat fou áytentost cesar los váyls de la ciu- 
tat e áytentost oom fo feit «11 trames IlII inilia ca- 
veHes be armats que entrasen en la ciutat e que ten- 
casen be les portes si que negu non pogue exir. E 
Titas lemperador novell entra dins ab els e Jacob e 
Jkfell e cant foren entrats en la ciutat Titas pres Pi- 
lat e comanall a deu cavalles qud guardasen e Ja- 



(4S) 
eop pres Josep e puis entra Vespeflia ab tota sa gent 
quant fon entrat feu manament que tota los juheua 
pren'guesen hom e los ligas e bom los li manas pres- 
aos denant e feu aparellar sos caralles e dii^os — ba- 
rons aquesta ciulat avem en nostre podei^ e axi tiiH j 
pendre e fe merca t deis jub^us éar ella fereá mevcat 
de oostre Senyor Jhesu-Christ lo cual ma garrk e oii* 
rat mon cors de la lebl-osi^ de la cual era deátret 
malament e exi ellsf lo - veneren per XXX Minera e lo 
dame deis XXX per un diner e qnin yolra cbiBÍ>n|r : 
Tinga anant* — E ab aytant 1 eavaller Tenefa densmt kitar 
perador e dixli*-* Sénior jou volria. *-^.E ayteótost fon 
fet e feulí liUrar e eant lo caveller ac pres XXX jtt« 
deus e ae pagat son diner ya trer lespase e Vench 
denant los judeus que ac eompi*atae fbriá I ab les* ^6 
pasa e isque dé la altré part un palm e tentost caeefa 
mort e lo eavaller tira lespasa del eos e éll tirar 
quen feu van exir per la nafre del aur e del argent 
que avien menjat et lo eavaller ac gran maravdla 
eant tot bo viu que tot era pie daur é dergettt e pres zo 
I daquels juheus per la raa e deslígalo e tragelo a 
( depart e* dixli — diguesme aquesta BÍak*aveUa si 'O 
saps com es dequest juheu que áxi era pie daur e 
dei^ent. — Sénior -^ so dix lo juheu -^ ai tum asegu- 
res de mort que tuinom ansies io to diré. -^ E31 ea- 
valler asegúralo ell eomtali com Pilat los avie fet 
menjar lo tresaur de Jherusalem axi com era aur e 
argent e pedrés presioses e tota la vaxella daur e 
dargent que en la ciutat fosen si que res noy romas 
per tal que lemperador ne sed gens no pogesen mes 



(46) 
V&ler-^e <aid senyor ¿om fo goatat e partit e tota 
la gént coTninalment que aquels c|ui dob avlea hom 
les ne donaye pl:*<« « axi méayis e debti'om» tot lo 
tr^sattp qué ros noy roinaa* — Cant \$ cayaller boy 
ti80 ác moU gran maravclla e crida a do» acude» «eua 
19 manab quel XXVIII fubeus qu«la teñesen lo cap 
que attic noy romas aiiioaquell que ach asegurat e tote 
feulos fendre ab oolteU pw lo mig deis yentrea e feu- 
níe tirar tot laut* e largenté & tetitoatt fb aebul^ per losi 
qneis judeus ayiíBQ meoiat leu treaauf t ^é nereu 
plena e axi yenefa gran re de gent ál emperador e di- 
gtt^f«tili ciascuha quels ne fcjs dkiaide e féUoe lempe^ 
mdor IHirar a tots los cayallea quin rolgeste a cas- 
úmk dinade e aytentost com los ayien aula ele k)a au- 
«ieh • ftnienlbs per lo yentre lot per lo^ tresaur que 
¿yien Id oom. Mal eonadl loa dona Pilat que gran re» 
ne HnóHren per lo treaaqr «^ue menlut áyien que nos 
morireá ai meniat nel agesen. Cant lemperador yíu 
j^tie tansí compradora ayie afe jubnits e tand neyien 
^sDopráÉs aoá baroris é yiu que tote los ansien fea 
i^oihtar quana ni hayie romasos e comtarenlos e not 
trobatfen' déla jndeua sino VI dinades que tota lo^ 
ayien y«li¡ulB? o xnorts emperador di A que non yolie 
pus Tendré « que ell los s6 volie reteñir a sos opa. 
La occaak) fo laitfei tan gran en Jfaeraaak»n deis ju* 
déus ipoie fbren yenuto XXiX per I diner que foren de 
VI milla que ia per la siutat no pogere hom anar 
sino per morta que tota eren sbaconats axi com quila 
yolges 4dlitr perqué mala n^enjaren lo tresaur que Pi* 
bt los eonsela. Gant la mort fo fajta lemperador loa 



( 47 ) 
feu aportar tots ais carnes e apres ell feu enderocar 
los murs de la ciutat ai que anc res noi romas pedra 
sobre pedre mas ten solament lo temple de Salomo e 
k Tora de Dauyi que Deus no volie que senderocas. 
Ab aitan fo compUt so que Deus avie dit de sa bo<^a 
e al ramis palmarum Titus lemperador novell ana per 
la ciutat e feu pendre totes les armadüres.e los elm 
e les cubertes dds caváis, e les spases e tots loa al- 
tres garniments deis cuals era be ganiida la ciutat 
e tots los drapes de seda els porpres els samits ek 
Tayrs els gris que na avie gran moltitut e molt gran 
laquea e feuho tot pendre e ajustar mas negu akra 
tresaur noy trobaren car los jubeus lageren tot men- 
)at per lo consell de PilaU Mal consell fo aqudl ops 
deis ^e tots ne foren morts levats les Yl dinades 
pei*que lemperador sai retench a sos ops la regina 
Drafiga e la dona na Clarysa que era ab ella de la 
anal avets hoít dir contar axi com demunt es scrit 
tr^iarenles mortes ella e sa companyona en Inr al- 
berch e dattres fembres e infants e gent manude nuA- 
ta per tota la ciutat que tots eren morts de fam axi 
que noy avie eomta. Cant la ciutat fo destrouide e 
endei^cade e la;mortaldat fo falta deis judeús lempe*- 
Pddor sen voch tornar en sa ten*a ell e ses gens e me- 
misen Pilat e les sis dinades deis judeus presos e U- 
gats e vingeren a Nacra. Cants lemperados ageren 
saiornat a Nacre lili joms Yespesia lemperador feu 
apei'eUar HI naus e mes en cascuna ñau LX judeus 
e ferenlos traure del port de Nacre. E cant vench 
que foren denant lo caslell qui a nom Cay fas e aquí 



• 



(48) 
feren vele les aaus e lexals hom anar a Deas e a sa 
Tentara mas els no hageren pa ni vi ni ayga ni ho- 
mens qae sabesen govemar les naas ni regir e per la 
Tolentat de Dea car Jhesu-Christ volch que tota tempe 

', remenbradre fos la saa pasio qae fosen aspies de no- 
saltres quels juheas que avien de hir temps vingeren 
aribar a Narbona de les tres naus la II' vene a Bor- 
dea e la ter^a vench aribar a Taltra e tota vengeren 
sana e saas en les terres de que ageren gran goig e 

lOcuidarense que Deas ho ages fet per amor dells e 
ell nou fea gens mas volch que tots temps los rep- 
tas hom de la saa pasio e los jabeas son aribats. 
Lexemlos star e lemperador e parlem deis emp^ 
rados qui son a Nacre ab las gens e volensen tor- 

^nar en lar térra e Vespesia lemperador mana a son 
senescal e a Jacop e a Jafel que fesen aperellar lur 
navilí e las marines e feerenho tentost e levaren ay- 
gua e bescuyt ous e fariña e galines e carn salade e 
finita e tot alo que mester avien. Cant les naus foren 

z^ agiades de lus viandes que mester les era feren re- 
culir lus cavalles e les atzembles e melerenhi tots lus 
garntments e lus armadures e cant ho ageren tot re- 
colit los emperados ab totes ses gens se van recolir 
en ses naus axi com fo ordonat e van exir del porC 

^ e fan vella Deus donalls bon temps e vingeren nave- 
gant e a cap de X joms a port de Barleta sans saus o 
sens que no sajomaven e vengerensen tentost a Ro- 
ma. E cant lapostoli sent Climent sabe quels empe- 
rados venien ab totes lurs gens feusi a carrera ab los 
clorges ab gran profaso e ab gran alegría reberenlos 



(40) . 
ab graa gotg que ach en Roma. E cant lemperador 
yju lepoatoU venir e ell ab ten gran profaso e ab ten 
gran alegría vanse abrasar e basar. E lemperador ncH 
vel feu atretall e vasen entrar en Roma ab gran ale- 
gría e pagament que fou en la ciutat per los empera- 5 
dors que ageren venjade la mort de Jhesu-Chríst no^ 
tre Senyor e son tornats ab lus gens sans e saus e 
seat Climent predícave cascun jorn al emperador e a 
ses gens. Cant fo vengut ell e sos barons quel scolta- 
ven volentes e cant lemperador ac seiomat YIII jorns C/' 
e Sent Climent levas deves ell e dix — nostre Sénior 
Jhesa-^hríst nos ba fayta gran bonor quens ha hon- 
rat de vostres enemichs e nostres. E axi senyer les 
covinences que avets fetes en nostre Sénior promes 
atenetslesli ab bon cor e ab bona volentat alegra- ^^ 
ment. — E lemperador dix que era bo. E lepostoli 
dix ques bátalas com lavie promes. E lemperador res- 
pos — a pler de Deü sie fet jous ho atorch e fetsho 
aperaUar les fonts. — Lepostoli sent Climent se par- 
ti del emperador apres IIII jorns ach faytes aperallar 2^0 
les fonts e comensa a bataiar lemperador Yespesia en 
nom del pare e del fil e del sant sperit e anch no li 
cambia son nom. E apres el bataia Titus lemperador 
novel atresi e apres Jacop e Jafell e Josep e lo se- 
nescall e apres los comtes e ais duchs e ais merque- ^'^ 
ses e totes les altres gens que ali fosen. Cant tota le 
cavaleríe fo batajade e lo poblé veren quels cavelles 
seren batajats van dir a sent Qiment quels bátalas a 
la fe de Jhesu-Christ. Cant sent Climent hoy quell po^ 
bles quería hatajar ac gran goig e feu gracias a Jhe- ^^ 






(80) 
su-Chmt e feu cumplir C tínes daiga e seialaedix.al 
poblé que entrase en layga en nom del pare e del fíl 
e del sant sperit — e serets batayats. — Cant lo poMe 
acfa entes cascun sana metre a batayar ab ferma cre- 
en^ que ageren en Jbesu^C^ist e cant negu malalt 
se batajave de qualque mal agües mantinmt era g(H- 
rit. E cant tot lo poblé fo bataiat e mostra los miní- 
eles deis malalts no crege hom per tota la térra de 
Roma en les ydoles mas sol en Jhesu-Christ. E los 
temples qui eren malignes deis dimonís abaterenlos 
tots si que anch negu noy romas ans enderocaven los 
fbnaments per 90 que ses de mal noy romanges. 
Cant le cort se parti e los barons sen tomaren en 
luft terrea que ageren pres comiat deis emperados e 
de sent Ciliment cascu portave la créenla de Jfaesu* 
Ghríst nostre Senyor com es la fe católica e al credo 
in Deum e cascun feu batajar los homens de sa térra 
e apres tremes per les torres a {ireicar e a xelsar lo 
sen sant nom gloríes. E axi per tota la térra del em- 
perador fon convertida e gitada de la errar deis idolea 
e no les adoraven mas solament Jhesu-Chríst pare gg 
e fil gg e sant gg sperit gg. Lemperador Vespesia fea 
venir son fiU Ti tus novell emperador e foren al pa« 
lau un dia mati cant ageren oida lur missa que sent 
n Climent ac cantade a lemperador trames misare ais 
senados de Roma. E cant for^a venguts denant lem^ 
perador ell vals manar que justificasen Pilat segons 
que era mal senioi;. Els senados tragerense apart a 
consell e vwen lo fet e dig^enli — ^ nos sénior que 
a mort servida en Roma per tal com a Just Cesar luv- 



(81) 
Borable pare vostre stabli que asís íeMa les justicies 
e DOS qoe^ fosem en aquest jutyament qae sia jutiat e 
mort «^ Cant lemperador oy que a mort levien jutiat 
mana a XXX eavelles qail tenien en garda que ans 
sena alengament lo manasen a Viane la siutat E ells 
cavelles feeren tentost lar manament e portarenli scrí* 
ta la sentencia quells senados del emperador de Ro^ 
ma ageren donado^ E cant foren a Viane los burgesos 
saberen que aquiells cayelles eren misatges del empe- 
rado!^ honrarenlos fort e reberenlos ab gran honor e 
ab gran alegría los cavelles prengeren Pilat de part 
del emperador e liurarenlo a la justícya de \iana e 
donaren la sentencia scrita quells swados li ageren 
donade contra Pilat demantinent lo prengeren ell me- 
teren en un pou pregont prop layga havie una cadíra 
hon hom lasege puyes vench una barra ampie tor- 
naiade de so qui era encastado en la cadira e mesle- 
1¡ hom sobre los pits e tencay hom ab cadenat e anch 
n3 ach poder ques moges e puys hi mes hom unes 
grana pots en ques sostinges los peus e aqui stech de 
nit e de die e donali hom a menjar pa e aigua ben 
poch que mes ne menjare la meytat En aquesta dolor 
Tisque II anys e a cap de II anys la justicia Ion trage 
e b*encaren les pots axi que fo mes que catiu que anch 
nos pot sostenir e era ten palos que no lí paria uls 
ne cara la justicia lo pres e feulo lavar en un rosi luny 
part per lo pont de Roser el los feu portar. E aqui al 
flum avie una casa en que hom matyia tots aquells qui 
avien faita tresio e Roser ere environat entorn tota 
la casa que noy podie hom entrar mas ab un berqueta 



(Sí) 
ab aquells qail manaven qud meteaen dina e ferea 
obrir la porta e vanhi metre Pílat e tentost com Pí- 
lat fo dina la casa comensa malament a tremolar e 
decantas tota la casa e la justicia cant o viu e tota loa 
altres ageren gran pahor e fugiren e meterense en la 
berqueta e noy gosaren estar. Cant foren de fora la 
casa sen fo entrade en abis si qoe anch no viu hom 
pedre sobre altre ne sebe bom que sesdevench mas 
encara hi conex hom lo loch en que era la casa e 
veuhi hom tomajar layga. Axi com avete hoit dir fo 
venjade la mort de ihesu-Christ per Vespasia lempe- 
rador e per Ti tus lemperador novel e Jafell de Jafe 
scrivi tot aquest fet per consell de Jacop e de Josep 
que staven en Jherusalem tro que la cinta fo presa 
e ells feren tots aquests fets e tots tres dictarenho de 
lur boca axi com fa la veritat e Jafell scriviho. 



Finito libro sit laus gloria Christo^ 

Qui scripsit scribat semper cum Domino vívat. 



HISTORIA DEL REY DE HUNGRÍA (1). 



En nom de Deu sia et de madona sancta María. Co- 
mensa aquest libre del rey Dungria be de sa fila la 
qual fo muler del comte de Proensa. 



En Ungría bac un rey qui avia per mnler le pus 
bela dona del mon. El rey per la belesa que avie 
e per so con bere molt bonesta e molt bona done ama- 
yele mes que res que fos el mon. E avie dequesta do- 
na una file sens plus qui era le pus bele ereatura deis 
mon. E esdevencbse que la regina morí e non ro- 
mangueren infans sino le dita donzela. El rey per 
so com amaye molt la regina sobre totes coses del 
mon feune tant gran dolí el e tota la sua. térra que so 
fo una gran maravele. E quant bac estat lo rey axí 
un gran temps los barons e los comtes pensarense 
quell dolí de la regina serie pasats. E acordarense que 
li diguesen que preses muler per so quel regna no ro 



(1) Códice del monasterio de san Cucuíate del Valles titulado MUceWh- 
nea ascética, fól. 32. 
Códices del monasterio de RipoU, núm. 155, fól. i. 



(54) 
meses a gens estrayes per fretura de rey. Lavos los 
comtes e los barons anarensen a el e diguerenli — 
Senyor nos som venguts a vos per gran faeltat queus 
aportam e per so som tenguts queus diguam so que 
sia vostra honor e bonrament de vostron regne. Vos 
senyor sabets be que no avets areu sino aquella file 
perqueus volem preguar e clamar merce que vos que 
prengats muler de que romangen ereus daquel regne 
e pres vostra mort no venges an poder de gens as- 
trayes e nos no romanguesem menys de senyor na- 
tural. — Lo rey respes que molt o delr be e con a 
bons e a leyals vesals e quels ho greye molt mas no 
era causa ades en volentat de pendre muler — enpe- 
ro pus vosaltros ho volets e. mo consola ts si podets 
atrobar tan bela dona con la regina qui morta es acor- 
darme e empero dícvos que si tan bela no era que non 
pendria gens mas pus que tant ho volets vosaltrcs 
vesjali la beutat de la regina e axi anata per lo mou 
sercant si atrobarets tan bela dona ni donzela e si be 
no ses fila de rey ho de comte ans sia fila de quis vu« 
la jo la pendre per muler» — E cant los barons age* 
ren hoyda la volentat 8el rey acordaren que trámese^ 
sen cavalers per diverses terrea e que cerquasen si 
trobarien tan bela dona con la regina era. E cant age- 
ren molt sercat tomaren al rey e diguerenli que mol- 
tes de beles na trobaven tan bela con la regina era. 
— Adonchs dix lo rey — lexatsme star que nul temps 
no aure muler sino era tant bella com la regina qui 
morta es. — E axi partirense del rey et anarensen. E 
cant agi*an stat un temps ajustarense los comtes e 



(8S) 
los barons e los burzeses. E cant foren ajustats en* 
cara asagaren sis podie mudar de son enteniment 
lo rey que volgues pendre muler. E achni I qui 
dix — sényora lo rey nos vol partir de son ente- 
niment que no secorde de pendre muler si no ere 
tant bele com la regine qui morta es. Ara anem a el 
que jon son pus belle. — Dixearen los barons — qua* 
la sera aquexa. — Respes aquel— sa fila es molt puB 
bela que sa mare no fo anch e el rey amela mes que 
res del mon e si li ho conselats acerdar sia molt yo- 
lenter. — Lavos digueren los altros qui lí conselarie 
tan gran peccat ni tan cruel fet. — Vos — spos aquel 
— bon si acordarle e sevendra del peccat ab Deu e la 
mala fama sera tost passada. — E axi per anach de* 
qud acordarensi tots los altres que lindiguesen. E 
anarense al rey et preguarenlo que secordas de pen* 
dre muler per tall que els no romanguesen apres de 
sa mort menys de senyor netural. — Barons — so dix 
lo rey — gaus he dita ma volentat. — E respes aquel 
mal restia e dix — Senyor quius atrobave tant bele 
dona ho pus bela que la regina no era pendríetsle. — 
Hoc — dix lo rey — volentes. — Respes aquel mal 
vestio e dix — yo senyor lo se e leus mosta*are. *— E 
dix lo rey — quala aquexe dons» — Dix aquel — ma- 
dona Yostra fila es molt pus bella que sa mare no era. 
— Sa mare — respes lo rey — con pondría jo ma fila 
per muler so que anch mes no fo fet — Kesponeren 
los altres — Senyor pregam vos queu fasats que si 
de peccat vos en temets quant neuret auts. 11. o IIL in- 
fans podrets vos partir déla et farets penitencie. E 



(86) 
romandran areus per tos temps de vos. — Respos lo 
rey — ara barons jom acordare sobre so e reteusen 
resposta. — Los comtes e los barons adoncbs se par* 
tiren del rey ab diablo fo apárela que lin meses en 
cor quen fases agüe pusa sa fila per moler. E el ana 
veure sa fila e vese maravelosament bella encara molt 
pus bella que sa mare. E posa tot son cor puximent 
del diablo que lé preses per muler. E no pres altre 
corC mas el matex ho dix a sa fila e dixli ax¡ — ma 
fila mos contes e mos barons man molt pregat que 
preses muler per so quel regne no remases an poder 
de gens estrayes. E jo los avia respos que tant amare 
vostra mare que sino atrobarien tan belle dona con 
dle era que nul temps no pondría muler. E anne ser- 
cades diverses terres e non an trobada neguna con 
vostra mare. E puis sonse acordats que vos sots pus 
belle que vostra mare e anme pregat ques preña per 
muler e jo els atorgat que ho fare. E per so ma fila 
hajats aquesta honor que siats regina Dongria corona- 
da que si altra estraya nich venia. — E ladonzele coa* 
hay aqüestes peraules fo fort despegado en son cor 
e dix a son pare — Senyor no fo anch mes hoit que 
pare preñes sa fila per muler he precvos que nom 
perlets aquexe rabo que nous diré que vos qui sots 
mon pare preñe que no he en cor ne en volentat que 
nul temps preñe marit que a Deu he oferta ma ver- 
genitat. — Respos lo pare e dix — ma fila que vos 
serets ma muler e serets regina Dongria. — Ab tant 
partis lo pare della e feu cridar corts per tota sa térra 
e en les dites corts se ajustaren comtes e barons e 



(57) 
eavalers e bun^eses e daltres menetes de g^uisena 
eomte. £ aqui venglen jutglas de totea parta ab eatpr^ 
meos e de diveroes mañerea davant la filia del rey de 
nit e de día mas Dea aab ella quin cor avia. E axi la 
eort e la festa ^ra tant gran que nul hom apenes a» 
porie albirar. E el rey fea fer vestedures molt mera^ 
Teloses de diversos x^olors de sisnaatons e de draps 
doff ab pedrea preciosos e samits daltres eolors. E 
ferenlesli asegar jat se sia so que ola fos despagada 
e que li clamas merco que tan gran peceat no íaes 
mas ni li teme prou que con mes la veya pus anarao* 
rat axi con lo diablo e males gens lo ensenien ea la 
apa amor el rey feuli fer une corone daur ab podres 
preciosos mo^t belle. E cant vench lo vespre que lar-* 
doma le devie pendre per muler et les gens feyeaaque- 
lia festa e foren aqui de totes parts aplegadea e les 
Tostadures foren acabados o totes les allres coses fo* 
rea complides lo rey vench veer sa filia et aportaK la 
corona dor e diidi axi— ma fila jous esposper muler e 
yol que tos siats regine Dongria e doma serete ma m? 
1er. — E posalí la corona dor sobre lo cap. E la don* 
zela que Teihe quel fet saprpismave gitas en temí 
deyant son pare plorant e prégalo que aquel fiet no 
fes per res. El rey respes et dixli — la mia fila ate- 
gratvos que aquest fet no pot remanir per rea que vos 
no siats ma muler. — Senyor — dix la don^ela — tan- 
ta bello dona ha per lo mon prenets dequeles qui son 
pus nobles o molos que jo no son e porietsbo fw aens 
peceat — Ma fila — respes lo rey ^— no ha tant bdla 
dona al mon con vos sots o encara pus bella que vos*- 

TOMO xiu. 5 



( 58 ) 
^Minare no fo ftDch. — Senyor — áix la donzelt — 
e qoines helleaes he jo mea que aia iBare««-r4o Toa didí 
--t. dix lo fey — semhlato Yoaira aiareen totee tea** 
toes feyaons encare que aveta molt púa bdttea mana 
que ella no havia. — Dix la donzela — e per ks maAa 
aola enemorat de mi que awa veleta pendre par mu* 
ler* T^ Respoa lo rey •*- ma fila per lotea lea bdlaaea 
qui aon en roa ne aon je anamorat ^ap^siaioieirt per 
ka h^ea mana perqueus prec ma filia que voa ipieua 
alegreta e car ófiTM aereta regina Dongria e major |lo^ 
Bar no porieta aver, — Ab tant lo rey se parti dalla el 
aUaromaa ab lea denaelea en gran penaameoL E pre-i 
gaff e npatro Senyor que la guardaa dequel pacoat qae 
noavolgues. E cant vench ^ Teapre que tota loaaq 
eaufata feu tancar lea portes de la canora e ^tella 
una doéaele qui estove uk ela cambra e IL daUrea e 
dialoa «— voaaltrea me jurarets que farets so que joua 
diré, -t* Och la senyora — diserenli. E eon liu agren 
juna e prqmef ela los dix — mon pare lo rey ma vol 
paadra par mular per mala coDaelea que ha auta e dia 
qaé ealanamiorat de mi e specialment per la beleaa de 
laa mana e jo am mea perdre lea maus que si perdía 
raa veiigiadtat qe conaentria a tan peceat perqueus 
pite e dic et ua man per lo aagrament que fet areta 
fue vpsoltrea quem tállete lea mana. ~- E caat ellea 
hoiren aae comenaaren a cridar e díxeren — per m 
del m^ nou faríem ana naa lexariem hociure. — Sa* 
piats -*<- dix la filia del rey -n* que ai no ho fets jo cri- 
dare e fareus eremar a mon pare, — E cant ellea hoí* 
ven a^o agrai pahor que no fosen cremades ne teri** 



(59) 
gatadas. E ligarenli les mans la une sobre laltra e po*^ 
salee ela matexa sobra L fust e la una II tench lo coU 
tel sobre les mans e laltra ab una mace feri sobrdl 
cohell. E axi ab gran dolor tancarenli las oMins: E tast 
tost agren un fere talant azi com ela ho hac ordonat 
e tongjierenli los moyons e fet ase ela feu metre les 
nans en L bell talador dargent e feules cobrír ab 
nna bela tovayola de seda e ela feuse metre en lo lit 
e boa abrigar e era fanta la dolor qoe soferie que wA 
bom no so porie pensar mas ^ sola sabia la verital 
qai le sentía. E cant veoch en lalbe tota le goal se 1^ 
▼a ell brogit deis esturmens fo lo mayor del non e Ist 
porta de la cambra de la filia del rey donave caváis ^ 
palafrens e daltres dons sens mesura. E adonehalo r^ 
apella IL eeoiies e diilos qae anasea despertar sa 
filia car dies era clars. Ek dits eomteis maolínttit aMN 
renseoí a la porta de la cambra bon la donzeb Jabki e 
tacaren a le porta e mil hom nds iHBspea no sois ñola 
bobriren la porta. E tomarensen al rey e dtaerealr 
que negtt nols avia reapost e qoe les portes eren tan-^ 
eades. Larros respoe lo rey e dix — aoa fiia vol que yo 
le vaga despertar. Be sap que fa. — E dtt a^ adesea 
la a tocha a la pona E sa fila mana qu» K obriaen^ 
£ fereidio e ell entra moit alegra e dix a les donae^ 
les- com dorm encara ma fila, -- asspoaeren eles e^ 
diaeren — sertes molt ha vellat esta nit e seme fert 
malaute. -— No es ara hora — dix lo rey — de f ser 
malauie con ella pendra vuy lo major honrament que 
hanc dona preses. Entratahi -^ dix lo rey — e des^ 
perjtats la senyora. — Dixeran les donzeles no gosa* 



• (60) 
rien au coa lur done los ho aviamanat. Eéllrqr 
qui hoi afio entrasen en la cambra e anasen al lU 
hon ella rjahia fbrt cuberta. — Ma filia — se dix la 
rey — lerats sus que gran dia es >e veslitsTos e ape- 
ralatSTOS he anem a le e^leya que tota la gent y4M 
espera. — Lavos respes sa fiUa e dix — xnon. senyor 
damros merce que aquestfet no fasats. — Dix lo rey 

— ma filia no men perlets dequexe rabo que no pot 
romanir per res. — Donchs — dix ella — Jous daré 90 
que perqué vos bic sots Tengut ne de que sots axi 
anemoraL — E apdla 11.^ donzeles e feuli dar lo tay- 
lador en que eren les aues mans e dixli — Senyor 
veus aqui les mies mans e veus aci los meusmoyona. 

— E mostrali los brasos el rey qui la yehe esmoyo^ 
nade htsques reben de la cambra e comensa a cridar 
com a bom horat aperit de seny. E aqui se aplegaven 
tota los comtes e los barons e molta gent cant hoyren 
al rey tan gran dol fier e demanarenli — que a^o sen* 
yor perqué crídats axi. — E cant aeh un pelit estat el 
los dix — vegats senyors que íet la desleyal ma fiUa 
que les mans sa toltes. — E mostrales a tuyt E lavoa 
tota la gent se parti dali e anarensen tots con a gent 
desbaraUída que no esperen los «ns els altres salvant 
los comtes e los barons qui romangueren ab lo rey per 
aconortarlo. E ancb no Tes festa tan poch durar ne ab 
tant gran dolor con aquela fo. Con vench a cap de pe- 
sa lo rey aplega son conseyl e dixlos axi — barona 
quina justicia a afayada ne quina pena den soferir 
aquela qui aytal honta ma feta. — Digueren aquels qui 
li avian conselat que la preses per muler que la faes 



( «i ) 

Mrasar e puis cremar els altres deyenqne la faes de* 
Torar a bestíea salvaltjes ^ casca dona male sentencia 
sobra ela per fer pler al rey. E achhi L savi conté 
que díx al rey — Senyor vostra filia e^i contra yos^ 
Nons serie neguna bonor si la feyes bociore mas fetla 
metra en I. barcha e vageper la maraxi con Deas la 
Tolra gitar e sia sa yentura sis vol mubire ne si vol 
Tiare e tos non serets axi tengat a Dea; -~ El rey e 
tots los altres tengueren a<iuest consell «per bo el rey 
mana que encontinent fos mese' en L barcha sens nal 
govem. En e axi fó mese en mar. E el fora romas fort 
trist e deespagat tostemps de la sua videe atfeh pus 
no ach moler ne cose qu¡ molí li plaguen. E con la 
raesquina de donzela fo dins en lá barque es yehe en 
mar fe molt desconortada e no es mararela si-eoferie 
gran' dolor perbo neu pot saber nega .sino ell» sola 
qui era sens mans e sens negun consol >s¡no solament 
la ajada de Dea. Mas nostro Senyor <lhesu-Christ qm 
des empero aquels qni en els se fien d4>nali tant bon 
temps qae a pochs de dies vencfa aribar al port de 
Másela. E jatsia a^oqnel dtt port -agües fort male en*- 
trade e estreta tot axi sen entra en lo port con si lo* 
melor maríner del mon le gaias-e la goairomas e sus a: 
hora de migge tercia el» fo «us al port de Mércela de* 
Tant lesgleya del espital de sent Johan en una gi*an pía- 
9a en qae avie marines e molta daltra gent qui yeeren 
la barcha venir e noy yeren mila^ persona* sino sola*- 
ment la donzela molt pensosa» E demanarenli don era 
ne con venia axi sola e ela respes- que fembra peca^ 
dría ere mes noy ach nul bom que le entones ne ela 



(02) 
dft. Un poch estant éia axí en la barqueventures fo de 
Deu quel conté de Proeosa cavalcava ribe lo port de 
Méselo e yae la gent aplegada a la barque demena que 
jen alo de aquela tanta gent e diguereoli que L fem- 
bra era yeiiguda tota sola an I. barque e que no havia 
mana. Al eonte anay e vea meravelósament blancba 
e de beles colos faysons mas que era descolorida e 
no era maravela per lendurar e per lo trebal de la 
mar que avia soferL El comte feu aerear si trobarie 
nul hom qui lenteoes e vene un alamay que dix que 
el lentendría. B el comte dixli que li demanas don 
era e eUa respes que Dungria era» E el li demana coa 
^ra aqui yenguda ne con avia perdudes les maas ella 
no Yoleh ais respondre sino que fenbra pecadriu era 
oanava axi con a Deus playo. Lo comte adoneba nach 
pietat e per $o que no vengues an mana domeña qui 
la bontasea feula pendre a H« cavalers e aportar en 
son palau. El conté manalsan a sa mare e prégala 
per amor de Deu li ages bon solas e quen peosas be. 
E la contesa sa mare era male dona e sena miseri- 
cordia e respes axi — e que la farem nos fenbra que 
aia esrooyonada. — Madona — dix lo conté — major 
merco farets an aquesta que an altre qui fos adreta^ — 
E la oontesa con veo la voleniat de son ftU la oontesa 
feuna pwsa male leig. E cant la donzela ach estat 
alscuna diea toma L poch en color e fo la pus bala 
dómela qui fos al mon. E con lo comte la vee tan be- 
la comensasen de enamorar e feu aerear si atrobarie 
hom neguna dona qui la entones. E trobaren I.* fen- 
bra de Alaroaya que dix que la antendria. Al conté 



(65) 
malla a.a<]9elá fénbra que la sarrié coa tBÁli ff^fS/itOB 
e feüho. E la donaelaio fort huckúll ^ tant avineot %m 
tuyt la aniaVen e4i Sajen con mea de pies podíeo. E 
al conté plac mollb la sua balea e ete aeas cottiport»- _ 
menSé.E aenhláy». be que vengues de bon loch e - 
renchU al cor que la pteses^ per maler» Lo oonte 
adcMDchs fae apriráda tant ab ella qjM apreses per floai* 
ler lo eonv^ie.. E ela la^^en e cant vcfticli.L gp^im i&a- 
tí ana al.att» lo eonte feu reTcstír lo capek a la.mlltt 
«na que aa mal^ foa levada nel cávfeleM £oí$eii veDgats 1^ 
tot pritadament ati la (íua cápela.. a la ^rea. molerá E la- 
6onteaa.8a.aiare qui a^o sabe en. loeh de rabiosa co^ 
mensa a cridar e du -» v^ais^ lojiie múñ ñ\l qui a 
presa una ládria esmoyonada per mirier. •— E lod car 
▼alers e los comtes els burlases o les attres gens qui ^^ 
aqui eren ajptade& de Másela con ago boyren dona* 
rensen gran maravela con avia presa SSaAm per^oe 
Bo sabíe don sentctinarment con no a^es mana mas 
negtt nol ne gosave rq>tar. La contesd sen áaa adoodbs 
no bo pot pus soferír cant vabe fld oe«te tto amar aa "^^ 
lAtf Iw e partía de Másela e vaseu star I. eaelel riba 
marra L* jornada luy da Mésela^ qni ba nMíiErea.£\ 
la contesa novela so es la itiuler á^ saúm }a parlar 
aquel- lenguatge^e fo la^pus avinentiav«avalers e a bttff«- 
guesea he a ricbs e a pobres qiiekaüdbi pegues ésaer ^'^ 
nda dona^. E axi tota la gent amavelá: miólt axi con eb 
meteys» per la gran humilitat que avie. SdeVeachse. cpie 
a fateu de temps la dona hac del comte l.bel fil e ¡^ 
le conté e tota la gent amavela mes que riss» E caaft lis* 
Uú% fo ja granet que poch anar tot día no faya sino ^ 



(64) 
cáTalcar sobre L' cam e earer per lo palavu El infaoC 
era ben nodrit e larch e proas qoe tot so que li dona- 
ye sa mare per menjar tot ho donave ais altres ín- 
fims e les vestadures atretal. E al conté playe molt so 
que veya fer al infant e amaval mes que res del mon 
e be faya apares que de b<m loch yenia. Lo conté 
adoncha moltes yegades con era priyat ab la dona H 

ayia demanat el que li dignes de qul era 

filia ne quines gens que ela no seria per el menyaprea- 
de si yol fos fila del pus sotil boro del mon. E haac 
ella no liu yolch dir nule yegade* Sdevencse I. dia qoel 
conté li yencb dayant et prégala que an totes gises del 
mon que lin diges pus que infant na bayia qué be Un 
podia dexelar con no era bora buy mes de penedir. — 
Senyor — dix ela — pus que tant bo yolets saber mon 
senyor sots e mon marit e sapiats de eert que jo son 
filia del rey Dongria. — E contali con era son afer e 
con son pare la yolie pendre per mnler e con se feu 
talar les mans ella mateixá. Contali tota la istoria se* 
gons que damunt es dit e con lo conté bac boyt aso 
acb lo major goig del mon e feu yanir los cayalera els 
burgueses contáis con sa muler era fila del rey Don- 
gria e feu major festa e la major cort del mon* E eant 
les gens ho agüeren boyt si primerament mayen molt 
ara lamaren molt mes e per so con saberen con era 
de tan bon linaje mas lo comte feu manament 4pie 
tot bom qui yuolgues sa amor ne sa gracia amas la 
contesa e honras et faes tot so que el manas. E canch 
yencb a cap de gran temps lo comte sa pensa que sa- 
bes la yeritat de ^ que sa muler li ayie dit que fos 



(65) 
filia del rey Dungria e díx a sa moler -^ dona si a vos 
phu jo volria aoar yenre Tostrom pare no pas que jo 
dopte (joe vos no siats sa filia au con mevets mas pw 
•o con se qne ell tos ama moh e ell major goyg que 
el pegues ayer seria que sabes que vos fosets títs. — 
Senyor — dix ela — * sapiats per cert que res que vos 
Tuhts a mi no sera greu jatsia a^ qne la rostra par- 
tida sia a mi moh dura. — E eant lo cmate hac oída 
la Yolentat soa feu aparelsr ñauo» e galeres e be C. 
cávales tots vestil» de tres perels de vertedures ab beh 
eavalft e palaírens e ab armes totes noves ell sa apare- 
Ila. E cant se dech recolír el feu aplegar los burgueses 
de Másela e ab tot son consol el palau davant sa mu- 
ler e dixlos axi — barons vosaltres sota los bomens 
qne jo mes am e en qui mes me fiy e per lo sagrament 
que fet avets e per lom^aag^ que mavets fet vos dieb 
eos man que vossditres amets la mia dona eontesa qui 
es aci e la hónrete e la obeyscats de tot so que ela vol- 
ra encaraus dicfa eus man que negun manament altre 
de veguer ne de baile no sie hobeyt si no so que ela 
manera» — Adonchs lo consel de Másela respes et di- 
jeren — nos manarem fer tot so que ela dirá. — Ab 
tant lo eomte pres comiat de sá mulw e de ses gens 
e recolirense en les naus e feren vela e anarensen en 
Hangria be armats e areats. E cant foren arríbate en 
Ungria demanai'en en qual loch ere lo r^ e tremes la 
IIL~ cavalers e dixlos que li diguesen quel comte de 
Proensa era aribat el port qui wa vengut parlar ab els 
e sin volie qnel aseguras de pendra térra el e tota sa 
compaya. Ais cavalers feren lo manament del comte 



1 



« anaren devaet le rey Dungraa e dixerenlí 8#^ ^Uel 
comte los avie dit El rey respes qni moli b playe <j^i 
preses tara e q«e vengues sa» e sagur.^ Lavers los al- 
valers tomaren al oomte e dixerenlin qiiel rey playe 

^ molt que preses e qne anas a el san e sagnr^ Adonclis 
lo comte et tota sa gent axiren en térra e fon amuir 
los cayalers e los caváis vestir de les pvs beles veitta-> 
dures ab trompes e ab nafils e ab molts altres estas^ 
mens e anaren deves lo rey el rey con sabe qnd con- 

(v) te venie axi honradament entraren an la ciulat. E cant 
lo comte e totes ses gens foren aplegados an la ciutat 
lo comte ana veer lo rey el rey fenli senblant acnlU 
be. -^ Senyor -^ dix lo conté -^ jo volrie parlar ab vds 
L poch per privat •**- An bonaora — dix lo r^ ^^ é 
entrarensen en la cambra abdos ell comte dix al tenf^^ 
Senyor jo son vengut de longues torres per vos veure 
e per parlar ab vos» E vul quem donets UL dons le 
primer que nous irescat de ^ que jous demanare ne« 
diré laltre quem digats veritat de 90 qpie jous demana^ 
re lo teree que sius desplaya so que jous diré que no 
£asats mal a mi ni a ma eonpaya mas qüéns ana lexefts 
tomar saus e sagum an nostra térra. — Ell rey r0S«- 
pos que li playe molt e aso U promes an sa fe. Dísl le 
conté — jo senyor vos deman si agoea aue fiU ne fiHa* 
— Lo rey qni aso oy estech L^pessa qne no respoe e 
venguerenli tota los uls an ayga«. Laves dix lo rey an 
omte «^ promes vos he qaeus diré veritat e nem cuy* 
dave que com demanareta» Sapiats que jo agui I^ ñ^ 
lia la pus bela dona del men e per mals consola vofi»- 
la pendre per muler ellafeuaa talar les mana axi coa 



r^ 



C»7) 

a bona chríaliana qne era — » e eontalt tota la estoria 
M fet axi (xm deaus arats boyt -^ pwqiie jo depuya 
no fny alegre ne sére oíd tempa con a tan gran tort la 
fin ociure* — Dix lo comte al rey — Senyor aquexa do- 
na que Toa deyts qne ea Yoatra filia e voa la fiMs ociu^ S 
re ea ma mnler. -~ Axo -«** dix lo rey — noa pot fer aa 
n^pina manera* *~ Sapiata aenyor qne reritat ea -~ e 
eontali con era aribade a Maaela e tot k> íet axi con 
era atat — e aaapiata aenyor qne jo ne L bel fil e ya 
foa ao qne jo lancregnes que iba yoatra filia con ella ^ ^ 
me hac comtat ab aa Tolentat jo son yengnt aci. — Lo 
rey qui hoy que sa filia era viva e que avia tan hontat 
marit hac lo major goig del mon e ana breaur e a ba* 
aar lo comte de gran gdg que hac no pedia perlar maa 
que plorare e béaave lo comte. Puya a cap de gran pe- 1 ^ 
aa isqueren de la cambra el rey tenie k> comie per la 
ma que nol se Tolte luyar de si e tantost feu cridar 
general cort e feu manamenl que tny t lobeysen lo eomr 
te qui era aon genre e son fill parque volia qne el foa 
rey mentre que fos an sd t^rra. E eant k cert fe apl^ 
gade lo rey los dix axi — barras vens aci Jo comte de 
Pro^dsa. — E contáis con avia presa sa fiHa per nm^*- 
1er e tot lo fet con fo. Adonch los comtea els barans 
Dongría foren molt alegres e faeren tota honor que fer 
pogneren al conte el rey nol apellava sino fill e ab ell 
menjaven an I.* talla e ahdos jahien en L* cambra e 
nos partían de nit ne die abdos. E cant yench qnel 
comte hac atat alsguns dies el dix al ray qne san yol«- 
ría tornar an sa torra al rey raq^oa e.dix-^ sapiata fil 
ifue nos pot fer que tanlost yoe pertiaeast de mi» ^^ E 



(88) 
con — 60 dix lo conté— <|ue fare tant aei vostra* fílla sen 
meravela. — Dix lo rey — trametamhi Lmisatge a me 
filia vostra muler e a yostres gens e fetlos asaber qne 
Yos sots aci sa et alegre a. la merce de Den.. — Coa lo 
conté Tae la yolentai del rey fen fer L^ letra a sa mu- 
ler e ais burzeses de Másela e feulos asaber que sa 
muler era filia del rey Dongria e que lo rey lo avia 
rabut ab gran honor e que nol lexave partir aneara 
de aci mas an breu lo Tourien sí a Deu plan sa e ale- 
gre e quels pregare els manaya que amasen e* honra- 
sen sa muler e que manasen fer tot af o que ella ma- 
nas ne Tolges. — E axi per L coreu el trames stes le^ 
tres al consol de Másela. E. cant lo coren acb meses 
les letrea an la bustia e yenchsen a Másela per mar 
mas quant foren al port de Másela e agren vent cou'- 
trari e no pogueren antrar al port per forsa venchtos 
a pendre térra al castell on la mare del conté era ell 
coreu dixli con lo rey Dongria lo amave el onrave e 
que la contesa muler de son fill era filia del rey Don- 
gria. E cant la yela contesa hoy stes peraules fou fbrC 
hirade e despagade e pensas eon porie anblar les le- 
tres al coreu e díxli axi — mon amich vos sots treba- 
lat de la mar posats vos yuy tot dia e dema entrar vos 
nets a Mácela. — Madona — respes lo coreu — jo he 
manament del comte que nom atur en negun locfa tro 
eia a Másela. — Sapiats— dix ell— que pus tan bonea 
noves maportats vuy de mi nous partiréis. — Axi feíH 
lo alurar e donali tant a boure en tal gisa que a la nit 
fo anlmach tant fort que no sabie on sera e adormía- 
se e cant fo adormit feuli anblar la bustia en que eren 



(69) 
les letres e tantost va cremar aqueles qui anaven a la 
miiler del comte e al consdl de Másela e feu L* falsa 
letra qul dix a&i — De nos an P. per la gracia de Deu 
comte de> Proensa ais faels seus salut et gracia* Fem* 
TOS asaber que nos som fort despagats e hirats con 
L< fembra astraya avem presa per mulen E axins ha 
anganats quens donave ha entendre que ela filia del 
rey Dongria he nos avem sercf da la térra e ayeni tro- 
bat que es vill fembra e que per ladronici li foren ta- 
ladea les mans e fo exelada de la térra Dongria per* 
qneus deyem eus manam en pena de cors he daver 
que vistes stes letres sens altre alongament prenets 
ella e son fiU e fetlos tirasar per tota la villa de Mace- 
la e puis cremar per 90 con nos a axi anganats que no 
Yolem que de tan vill fembra romangé areu an Proen- 
sa. E fetsho an tal gisa que con nos deurem entrar a 
Másela que noy atrobem ella ne son flU mas que ajats 
eomplit lo nostro manament. E femvos asaber que si 
con nos vendretn no avets fet fo queus manam que 
nos farem de vosaltres e de vostros fiUs senblant jus^ 
ficia ci que laver no storcia lo cors.— E eant la vella 
de contesa ach fetes aqüestes falsos letres mesles an 
la bustia e tómala al cap del lit del coren. E el coren 
se desperta gran mati e anasen a Másela. E cant fou 
prop de Másela se guarlande de flos e entra cantant 
per Másela. E anasen primerament a la contesa e sa- 
lúdale de part del comte e contali tot lo fet axi con 
era stat e quel rey son pare no Uexave partir dell tan- 
tost más que an bren vendrie ab gran honor. Puys lo 
coren partis de la dona ab gran goyg e anasen al con- 



(70) 
sell de Másela. E a\i per la carrera les gens U dema-» 
oaven del comte ell responiels que be estave e moU 
los saludave e que la contesa era fiUa dd rey Dongria* 
E cant vench que fo al palau del consell de Macedla 
ell atroba aquí los conseles e saludáis de part del 
eomte e donáis les letres que cuydave qudl comte 
tremeses' e dixlos de páranla la honor del rey Don«- 
gria que faye al comte per honw deaa filia la coatesa 
e que nol lexaye partir aneara mas que tost sen ven- 
dría e quels deye els manave que amasen e honrasm 
la contesa axi con an les letres sa contenia e que 
faesen tot so que día noanas. E cant los conseles age* 
ren rebuda la letra d^ eomte faeren fer crida que 
tuyt renguesen al palau dell consell hoir noveles et 
maaamrat delL E cant tot9 foren aplegats loa eonaeles 
obriren les letres e demanarenles a L scríva que les 
l^gis. Cant lescriya volch legir les letres e vee qud 
comte iaye aytal manament contra la cootesa dupta e 
Qí^ Tolch legir les letres davant tuyt mas apdki las 
consdes a L depart e legils les letres. E eant los con- 
seles boyren quel comte mtinaya a^ dealretament del 
comte e son fiU dagesan steresar e puya cremat sino 
quel forie aytal deles e die lurs mulera els foren spor* 
dits e no saberen qiiin ccmsel sapresesen» E apela* 
ren lo ccnreu e demanarenli a L« part la. Teritat e di<- 
xerenli — tu dius de peraula de part del comte que 
amem e honrem la contesa e vet les letres qui diea 
lo contrarL — Jo nom se — dix lo coren — ques dien 
les letres mas jous dicb veritat que ella es fiUa del 
rey Dongria e si yosaltres no la amats e no la presats 



í 71 ) - 
«apiftts qud comte ne sera fort deepaguak — AU cen** 

aelea ageren aoort ab loa buf^esea de Másela que fa- 

fkn de la conteaa ne de son fiU e los uns els attrea 

d^en — mes val que muyre día e son fiU paa lo 

comte ho manava qme ai eb ne lurs fils ne lurs mar 

Un neren deatrets ote deslrooita per tostemps. — Ela 

abres deyen -^ con audurem nos da ne son fill per 

letares que lo coren digna lo eontrari. — E axi staven 

aabai^ats que nos aabien (pies fesen. Et adihi L 

aavi que dix -^ Senyor lo fet aque¿t es mok perUoa 

es fets so que lea lelres dien per aventura lo conté 

nou aura manat e senbUe quñ les letrea sien stades 

iabades per aneuna manera sogons lo eontrari que 

din lo coreo e si aso es ver erariem fortment si fiin 

yem so que la le e si no ho £éts e el ho a manat lote 

ne so« en gran peril. Bon jo cenaelarie baraM la eon^ 

teaa es bona dona e con que vage dell fet saben be 

qud oomte amave meh día e son fill e que nos los 

hoeiam a tan male mort no senUe ques dege fer noas 

preñéis la dona e lin&nt e m^tetsloa an L* barqué 

axi coa fo atrobada en la mar e nostro Senyor lasen 

80 que li plaeie car per «veoture lo eomte es axi irat 

contra ella e seriali pasada la fidoma con serie ad 

pus qae no la atrobas e vosaltres trobaríets ab ell 

mei€e. -^ Aquest consell playe a tuyt E anaren a la 

condesa e aportarenli les letres qud comte los avie 

trameses e dixerenli — madona ab gran dolor e ab 

gran despagament que avem nos tota quans som an 

la térra som venguts aci a vos per dirvos e a nos ve*- 

ñus quines letres nos trameses lo comte. — E feeren? 



{7Í) 
li legir les letres devani día qui les hoü caeeh espor- 
dida an térra. E a cap de grao pessa eon fo tornade 
an sa color dix — Senyor con porien esser veres síes 
letres que al castel de sa mare la hon ariba lo corea 
les li anblaren e les li fausaren exi precbyos que no 
anantets c<»itra mi antro quel comte sie vengut ho 
que jo li age tremeses letres ho alcun misatje. — Sa- 
piats madona — dixeren dls — que nos ho faríem 
Yolentes mas lo manament es axi perilos que no ho 
gosaríem alongar mas ferros em tanta de gracia que 
nous auciurem exi con el ho mana mas metremvos a 
L« harque an mar ab Tostron fill axi con tos troba 
hom e anats a vostra ventura* — Gant la dona ach oí- 
dos stes noves si fo dolente e despeado no fo manive- 
la e feu lo major dol del mon. E els apelaren L* barqne 
e meserenhi la dona e son fill e puys meserenloa an 
mar. E la dona axi del port de Másela e ana rodant 
per la mar axi alcuns dies axi con a Deu plague. E 
anant axi per la mar amunt e aval vench aribar a L 
monestir de dones qui era riba la mar. E pescados 
qui axien de pescar per opa del numestir e veren la 
barqua venir seos nul govern e anarenla pendre e 
veeren dins la dona e linfant e veeren que no havie 
mans e demanaranli quina fembra era ne con era aqui 
venguda. E ella dix que fembra peocadora era. £ 
amanarenla a labadesa del monestir e cant la abadesa 
la vae tan belle e sol fill tan bell infant maravelaren* 
sen molt e demanaren de ses condecions. E ela respes 
que fembra era peocadora era e no volch dir ais e la 
abadesa achne pietat déla e de son fill e dixli si volia 



(73) 
romanir ab eles que sirvis Deu an aquel monestir e 

ela respes que hoc volentera. E vestirenla de draps 
religiosos e fo pus bumil e pus arinent de so que po* 
dia que totes les amavan e la servien axi con a eles 
matexes. Can hac stat I. poch de temps les monges 
eonselarén a la badesa que la fes portera e feuho e 
fo axi ayinent e de bona resposta a totes persones que 
tots sen tenien per pagats. E son fiU nodries an lo 
monestir an las dones monges e la dona era axi de 
gran abstinencia stava an oracio cascun dia an la es- 
gleya davant laltar de nostra dona Sancta Maria antro 
que totes les mises eren dites per 90 con no sabia legir 
ne cantar ab les altres monges. E cant acb stat aci 
be y. anys sdevencse I. dia que siava a la missa da- 
vant laltar an oracio al preveré Yolch aministrar e me- 
tre del vi e de la aygua an lo calzer e noy acb scola 
ni nega qui li donas les canadeles e ella con áQo yee 
acb gran volentat que li donas les canadeles mas no 
podia. E mantinent ela vee davant laltar penjai* dues 
mans les pus beles que bancb fosen visles e pensas 
que Deus e nostra dona Sancta Maria li volien fer gra- 
cia e be ab gran devocio e reverencia acostas al altar 
stes los moyons ves aqueles mans e sempre les mans 
se preseren ais seus moyons aytant be* o mils que 
hanc no les avie audes levat L filet fort suptill quey 
parie la on les savia fetes talar. E pres les canadeles 
e servi devotament al preveré ell preveré qui la cone 
e lavia vista moltes vegades sens mans viu que ella 
avia cobrades les mans no sabie con ne con no ne el 

non avia vist meravelasen molt E con ach dita la mis- 
TOMO xiiu 6 



(71) 
-s/í apella la abadesa e dixli q^e aquela '^lona avie oa^^ 
bi^des les mans. E la abadesa apella la dona e te^ 
mostrar les mans e dixli coo les avie cobr^dea. E 
^l|a contali tot E con a^a acb boyt la badesa ieula 
antrar an la misaa e cantaren totes les moQge^ te 
Deum laudamus per lo gran miracle qui ^*a scde^ 
vencb^e (1) a quela dona, E la abadesa e les. inonges 
foroQ fort alares de la gran gracia que Dew bam 
fata agerenla en gran reverencia e feyenli tota honw 
que podien ela kT9s fo pus umill e pus aviueol e 
servia a totea axi con pudie e la abadesa per b gran 
gracia que avie deles lexala esser portera e stech ao 
lorde. ara lexjem star la dona qui es an lorde e anmi 
al córate qi|i es ab lo rey Dongi*ia. 

Cant lo comte ach stat ab lo rey el rey lac menat 
per tot son regne partis del rey e el rey donalí grans 
dofis ajxi con anels dor e pedrés precioses e parles e 
dvaps daur e moltes daltres joyes que aportas a sa mu» 
1er 9 a el dona e palafrens e^tos e falcons bie or et ar» 
gent e altres riqueses e doiis e s^ilo ab contes e ab 
barons e ab gran cayaleria tro sujs a la riba de la man 
EIí comte pres comiat del rey e de la sua gent 6 re-» 
culis ab tota sa compaya an les naus e ab grao goig 
Tjengueren a Másela e cant foren al port de Másela lo 
comte feu tocar trompes e tabals e nafils e altres stur* 
mens e ab gran goig entraren al port. E ans que el 
avalas de les naus los burgueses de Másela con mili 



(t) (sdevengut) 



(7S) 
podien axienli a carera e pugaren an la ñau hon era 
lo comte. E cant los ach saluda t tantost los demaiia 
con estave la sua dona la contesa els calaren tots que 
noy ach negu qui resposes. Dix lo comte — con no 
responets es morta ho viva. — Senyor — dixeren loé 
conseles *-* e no sabets vos quines letres nos trem»» 
se8« — E quines — so dix lo comte» — Ades les vou- 
rets — dixeren els et mostrarenlesli. El conté coa ach 
visies et legides les letres fo lo pus irat hom del mon 
e dixlos «— avets vosaltres fet so que les letres dien* 

— E els dixeren*— Senyor no que ans nos so m aven-* 
turats destar a vostra merce que no la volgem ociure 
ella ne son fil mas mesemios a 1.^ barque axi con la 
dona fo átrobada dins an la mar a la ventura de Deu* 

— Lo comte adonchs feu apelar lo coreu e dixli -*- 
aportest tu aqüestes letres» — Hoc senyor — dix elL 
-— E girestte an negun loch. — Hoc senyor — ^ dix lo 
coreu — al castell de madona la con tesa mare vostra 
que mal temps nos hi gita. — ^ Aylas — dix lo coate 
— -la desleyall ma mare a feta aquesta falcia e ma tot» 
ta la res que jo mes amave al mon nkas jo fare della 
80 que ella avia ordonat de ma muler* — EU conpite 
Tolch anar la hon era sa mare e que la fes tirasar e 
eremar e sos cavalers e ses gens preguarenlo que non 
faes que gran peccat seria que fill ocies mare e inale 
fama quil ne ensegiria e per a^o non trobarie abans 
aa muler ne son filL E axi stechsen e feu devalar tota 
la gent an térra e dix que el ja may noy devalaría tro 
que sabes noveles de sa muler si era morta ho viva* 
E apres ab L' ñau armada et ab dues galeres partís d^ 



(T6) 
Másela sercant tots los ports e les ciatatse tes yiles 
e an cascuü loch faye devalar cavalers e denianár e 
sercar si avian vista I.» fembra esmoyonada ab L in- 
fant petit. E axi rodejant e sercant la mar YJl anys 
que no n atroba negunes noveles. E con vench a cap 
de Vil anys sdev^nch endret lo monestir hon era sa 
mu 1er. E aqui la ñau stecb aualbaina que no avia v^nt 
nes podie moure. Lavos dix lo comte — pus que no 
avem vent anats aquell monestir e pregatslos queus 
donen pa be vi e fruyta. — E devalaren dos cavaler^s de 
la ñau e anarensen al monestir. E cant foren a ]a por- 
ta de la clausta tróbaren la dona qui. era portera e 
cant lageren saludade dixerenli — madona 1? ñau a en 
mar hon ha I. comte quins ha tremeses aci et pre- 
gueus que li venats pa et vi e fruyta per refrescament 
— E don es aquex comte — dix la portera. Dixeren 
els — de Proensa era conté. — Con la dona hoy a^o 
tot lo cort li eomensa a saltar e dix al cávales — ara 
sius plau vos sperats I. poch e jo antrare a madona 
la badesa e ferlaus he venir a la porta. — E la feu va- 
nir ais dits cavalers la abadesa. E els dixerenli quel 
comte de Proensa la pregava que li venes refresca- 
ment E la abadesa respes que no len vendría mas 
que Un daría volentes de so que agesen e donáis pa 
he vi e fruyta els cávales preseren comiat de la aba- 
desa e de la portera e tornarensen an la ñau. E men- 
tre qué sen anaven dix la 1. al altre — sancta María 
beneyta e que senbla aquela portera madona la contesa 
sertes cuytme que ella sia. — Dix laltre — con ho po- 
dets vos dir que la contesa no havia mans e aquesta 



(77) 
ba les pus beles mans que hanc vees a neguna dona 
del moD. Serles si les mans no fosen jom cuydare que 
ella fos. — E con foren a la ñau digeren. al comte en 
esta manera — Senyor la badesa vos sahida molt e 
trametvos aqüestes coses e no ma volgul pendre di- 
ners. £ sapiats quey ba L® portera la pus bella dona 
del mon e senbla madona la contesa axi fórt: que no 
direts sino que ella es si no fosen les mans que aques- 
ta ba fort tibies. — Layos dix lo comte — semblela xi 
fort — Sapiats senyor que si no li veyet&les mans vos 
deriets de tot an tot que ella es. — Adoncbs dix lo 
conté — birela vaer per amor de la contesa. — E de- 
vala de la ñau e ansen al monestir. £. la abadesa con 
hoy dir quel comte venie hisqueli ab gran compaye 
de dones a carrera al comt«5. E cani el ve^e la dona 
portera el cor li deya que era sa muler e cant veya les 
mans descreyen. E nientra quell comte; la guardave 
que non podie partir luí lo fíU de la portera vench e 
sol no ach cura de la portera ne de les autres mongos 
axi con solia ans abrasa lo comte el streye e saeosta 
a elL.axi qiie les dones sen meravelaren e cridáronlo 
e nos volia partir del comte. Lo comte adoncbs sa aci- 
ge antre la badesa e la portera mas avie cura sino de 
. guardar la portera. E cant la ach moU guai*dade dixli 
la portera — Senyor con me guardats axi e no parlats 
ab madona la badesa e ab aqueles altres. dones. — Ma- 
dona — dix lo comte — no mo tingats an mal que per 
sous guart con vos me senblats I.^ dona que jo ha^^ 
tío per muler per la qual jo vaig axi axerat e amave- 
la mes que res que fos al mon sino que no avie mans» 



(78) 
E sapiate que de tot an tot me dona yigares que tos 
siats. — ^E esvosbo yigares que le senble jo axi con tos 
deyt8« — Hoc — dix eli — madona. — : Sapiate donchs 
senyor que an res noy arate ney anato eoganat que son 
aquella. — Cant lo eomte hoy dir que aquella era la 
contesa anala abrasar an les mans he en la cara e ela 
atrestel al comte. E la abadesa qui a^o yee esquivas 
fort e senblantment les alires dones e dix la abadesa 
al comte qjie gran mal anseyament faye et vilania que 
faya aytels vilanies et aytals coses. — Eli comie no 
sen lexaye per tot af o que ell no la tengues abrasado 
e be streta e la besaye e la dona trestal. E layos dix a 
la badesa — ay dona e nos per tal dona tos teniero* 
Con pódete soferir madona. Nous maravelete que ans 
fo mía que yostra. Sapiate madona que ella es ma mu- 
1er e son anat per la mar Vil anys que no deyale an 
ten*a tro ara. — Layos dix lo comte a la badesa e al 
convent con la avia presa per muler e puys con la 
avie perdude e con la avia sercade e tota la istoria del 
fet segons que damunt avets hoyL An apres prega a la 
abadesa e a les mongos que nols fos greu que pus que 
tant na avie trebalat e la avie atrobade volialasen ma- 
nar en Proensa e la abadesa respes que pus que sa mu- 
ler era jatsia ago quels fos molt greu que si la dona, 
ho volia que la sen menas. Lavos la dona req>os que 
ver era que el era son marit e son senyor e ab ell sen 
volia anar. Lavos lo comte dona al monestir tot caht 
aver portave que no sen porte sino solament so que 
avie mester per viande tro a Másela e pres sa mular 
e son fill et prengueren comiat de la abadesa e del 



( 79: ) 
eonveat e veDgerensen ab gran goig e uareBaen a Ha* 
aela..E cant los cávales e los hurgases hoiren quel 
comte e la dona he son fiU Yenien et que ella avie co- 
hrades les maiis ah gran goig e ah gran festa exirenli 
a carrera e reberenlo molt alegrament Et axi lo córa- 
te ah-gran trehal cohra sa muler e son fiU e la dona 
ab grans trihulacions a son marit E visqueren puys 
ansems ah^gran henenansa aytant con a Deu plago e 
ageren fiUs he files maridades de le qua}/» files fo I.« 
muler del rey Darago e laltre del rey de Franco e lal- 
tre de rey de Castella et laltre del rey Danglaterra e 
daqueles isque lo linatge Darago els altres» E puis 
aprea daquesta yida anarenseu an la gloria celestial a 
la qual nos aport nostro Senyor per la sua merce Amen. 



Finito lihrosit laus gloria Christo 

Qui 8áu*¡psit acrihat semper* cum Domino vivat^ 



I 



HISTORIA DEL CABALLERO TüGLAT (1). 



En I.> provineía qm es apelade Irbenia era I. cava- 
1er qui avia nom Tuglat lo qual era jove e masip de 
bon tal e galart de persona e de gran linatje e ab ri- 
quesa lo qual avia pocha cura de res qui fes be ne 
profit de la sua anima car la sua joven tut e la sua ba- 
lesa e el seu linalje la faya axorar axi que per sa fo- 
lia tot son temps despenia en vanitats e en folias da*- 
quest mon e largriave e despenia son terops mala- 
ment e no avia cura ne ancia ne pler de Deu ne de 
fer ne de dir nagunes coses qüi a Deu tornasen a pler 
ne a profit de la sua anhna* Molt greu cosa U era hoyr 
mises ne sermons ne la paraule de Deu ne a pater 
Bostres ne altres hobres el dir no podia e donave pe- 
ques almoynes per amar de Deu. Aquest cavaler ten 
peccador volch Deus que per se pietat que per dar 

aximpli a • . • . vaes e hoys moltas cosas que 

recentas a nos per les quals tots prenguesen avinen- 
tesa de fer be. Sapiats que aquest cavaler jac mort 
per III dies entre aquels III dies la sua anima fo 
portade per lo Sant Apgel de Deu per molts logas bon 
viu e soferi moltes menes les quals per horda hoy- 
rets. Sapiats que aquesta anima viu les penes soferen . 



(i) Códice del monasterio de san Gucufate del Valles titulado Jiíiscella- 
nea a$eeíicaf fól. 102. 



(82) 
los mals e los bons. Aquesta cosa dura del dímeeres t 
ora X.« tro al disapte aquexa matexa era el dos (i) del 
cayaler tenien per mort e ageren soterat sino foe po- 
cha de calentura que li trobaren al costat sinestre. £ 
esdevencfase que con ven lo disapte demunt dit a ora 
nona per volentat de nostro Senyor lo eos eomen^ a 
suspirar molt agrément en presencia de molles gents 
qui lo eos acompaniaven clergues e leebs els qui sop* 
tosament yeren lo coa moure foren ícftts oieraTelats e 
espordits e soptosament el obri los uls e feulos senyd 
que li aportasen lo corpus Christi que confesas e cobs- 
bregas Tolia e els ho feren deinantinent e cant W cor^ 
pus Christi ac rebut el se leva en peus e lava los uls 
e les mans al cd e alta tou en presencia de tots d 
comenta a fer moltes gracies e loas a nostro Senyor e 
dix axi — ho poderos miserícordios Senyor Dens ma- 
jor es la tua pietat b^gna que no ea la mia malTes- 
tat jatcia aQO sia grans sene comperae]0<» Bb Senyor 
quantes nuiles tribulaciona e angoxes nom owsIfQts 
empero per la tua pietat de tots huIs mas deliiifal e 
mas gitat del abis de la tenra ^ es de les angoste» din* 
fém. — Apres da^o kon lo cavalw fo toraat ea sea 
seyn e en sa memoria el se feu vamr teta quana po- 
bres poch atrobar en la térra e tot so» avev e tota, sa 
riquesa el dona per honor de Deu e les perli de tet 
se despupala e yolch viur e puya pdbte per Dea a dea- 
puya muda k sua vida el seu eslanaent qoa baa mea* 



(i) (eos) 



(85) 
ter e dona a conexer en ses hobrea que molt espavan^ 
tat e caatígat yeock del altare segle de les penes que 
soferets e Tistes avia e era fort volenteros e cobejos 
de ganyar le booananses qoe vistes avia» 



Afi cúmemen totes les forta meiUmrés que lesmesqmines 

de mimes soferen. 



Senyors hoyats totea les forta aventures que aqoela 
mesquina de anima esdevengneren entre aquels III 
dies que esteeh fora del eos. Sapiats que aquela ani«- 
naa daquel cavaler eon fo álgida del eos avie molt gran 
pahor com se sentía mott erade e colpable e nos sa- 
bia ques fes ne hon sen anas e tornaresen volentera 
al eos qui la er lín donas e no^ sabia nula via ne nu- 
la carrera que tenges eor sola e desemperade se tro- 
bave sino tea solament de la misericordia de Deu que 
altres obres en ella no avia e demontre que ella axi 
estave esmarida e ploran e Jsonegan e tremcdant e gar- 
dant los mals que íets avia viu vanir tan gran com- 
paye de diablea no ten solament la casa hon lo mort 
jaya mas tots los corráis e les places e les taulades 
eren plenos deis e tenien larme tot ratom environa- 
de e encerclade e molt onriblement els la estridaven e 
la manasaven e deyan axi — turmentem aquela «ani- 
ma e canten daquest nostro servent cantar de mort 
e tro e menjar de foc amiga es descuredat e de tene- 
bres e anamiga de claredat e de lugor« — E ago dien 



(84) 
tíranse ves ela e cuydayenla sorbir. E la meaquina de 
anima qui 390 veya moU aDgoxosament comenta 
aquest plant díent — ay caytiva quem fare aquesta 
es la compaya que en ton ostal aculies^ e que tant ao- 
rayes e servies ara yeyg que per tostemps estaras ab 
els al foch dinfem ne tes noyes ne tes delits que so- 
lament usaves. ne lergul que ayer solías Ibrfc es decaut 
e umiliat com no &s adulteri que leys ta bona muler 
per tolra la sua a ton conpare c a^o yeyen perqué fas 
fornicado que yages duna fembra en altre con no ya», 
ara en orat ab horaens fols mésela barales^ e discordia 
entre amicha e yays hon son les tuas yanitats hon son 
los esturmens^ e les riales fades e la tua yana gloria 
hon es lo teu sobremenjar e boura ab gran gloto«- 
nia hon es lo teu jugar e taficrar hon son los teusba^ 
bayos que tu menayes desmesuradamenL Tot es -ara 
pasat en catín tu penaras per tostemps en les penes 
dinfern. — E per aquestos coses la mosquina de ani- 
ma en tots aquesta retreta e daltrea yiu tots sos ana^ 
michs ajustas per ella aturmentar estaye molt espa*- 
yentade e no sabia ques fes. E dementre estaye axi 
en aquesta pahor yin yanir L ángel bel e ciar e res- 
plandent lo qual alegrement e ab bele cara la salude e 
la consola e ella conforta a gran merayela e la anima 
comenQa a plorar de gran alegria que hac del e dix — 
ho senyor goyemador meu hon as tant stat dolos din- 
fem me tenien presa tot entom ajudem e acompayem 
sit ye de placer. — El donchs li respon en axi — ara 
mapeles tu senyor e goyernador com te yeus en cuyta 
e en trebals 90 que hanc nul temps mentre al eos sta- 



; (88) 

ves no fayst e nit e jorn te aministrave et servia hanc 
nttl temps non agist en memoria mentre al eos esta- 
yes. — Repos la anima e dixli-^Senyor mentre el eos 
fuy nul temps not viu net conegui mas tan solament 
ara qne hoyda la tua veu tan dol<;a e tan graciosa e 
tío la tua fas e la tua persona plasent demantinent 
eon^ui que eras ángel de Deu benigne. — ^Respos lan- 
gel e dixli — per (o es male cosa desconexen^a e ser- 
Teiy perdut axi com lo meu es estat en tu que tos- 
temps puys tu fust engenrade encreade al ventre de 
ta mare te tengude en la mia custodia hon que tu 
anases jo anave ab tu que hanc de tu L pas nom par- 
tí mas dayesme pocha reyerencia e honor que mon 
coDsd hanc no yolgist creure ne hobeyr ans tota via 
mas menyspreat — E langel quant ac a^o dit pres L 
diable per la ma daquels qui mes eseam se trayen de- 
la cant era al eos e dix — yeus aquest ta mal afigu- 
giirat aquest es aquel que tu aseyaladament que tu 
mes ereyes e la y<^entat del qual tu fayas e menys- 
preayes mi e fayes fort mals caid>is enpero sies sa«- 
gura e no ages paor que hfms per sa bontat a pie«- 
tat de tu e non soferas tans males ne tantos penes com 
tu merexiries* jatsia a^o que soferiras moltes penes e 
molts turmens e puys tornaras al eos per tal que tu 
remes e esmenes ta yida e quet guarts de tot mal e 
que fá^es be e per amor de^o posa be ton cor e ta 
pensa en totes coses que vouras e oyras e relínles 
be que les pusques comtar per orda con sies tornad- 
de al COS. — Los diablos con yeren e hoiren aqueles 
coses que lengel li contave que encare tomaría al 



(86) 
C08 e faria penitencia e que layiai perduda la ale* 

gria qui era entre tristor e cridayen altament ab graa 
confusio e maleyen noatro Senyor cara els aTÍen fe e 
eaperanae que aquela anima fos lur e yeyan que pus 
al coa tornaye que perduda la ayien per tostemps e 
axi clamayense de Deu quels faya sobres e tort e re^ 
treienli que el no era detrurer e uqo deyen els per 90 
ccoi el alongaye tetüps e yida e espay de íet peni-» 
teneia a la anima pus que en cam ayia a tomar al coa 
es que si Deus no agües mudado la sentencia que la 
anima al eos tornas que peragera que tort lo faes cor 
els ayien posesio e prescripcio mas ho sabe en ma^ 
ñera de les parts. Apres aqüestes coses dix langel a 
la anima — pensem de seguir. — Apres la anima rea- 
pos — Senyor si aquesta diablea me yan derrera peiH 
dreme e portarmen an en infern. — E reaposli laqgel 
e dixli — no ages por que pus forts som e mes qué 
ds car Deus es ab noa. -^ Aquela hora la anima ana-^ 
sen darera langel eom pos prop podia del car nos sen* 
tía be asegurado. Axi eom anayen perlor cami la ani- 
ma no ayia altre lugor ne claredat sino de la resplan^ 
dor del ángel e axi yengueren soptosament en L* ynl 
Mcura e taiebrosa e eapayentable la qual era moh 
pregón e plena de carbons molt ardents. E aquí so** 
bre aquela yal estabe L« cobertera de íere la qual avia 
VI col^s de gros e damples mes de I. miler e a totea 
parts era pus cremant e pus ardent que la aua calor 
sobraye la calor deis carbóns e pudia molt malvado* 
ment. E aqui sobre aquela cobertora queyen moltea 
de animes mesquines de quis fregien totes en sofra ea 



( 87 ) 
cremaven axi eom fa lo pex en la paela e apres que 
eran fregides totes se fonien en regalament et axi se 
eslcNDgayen de la eobertora e queían ab gran crdiant 
jas pregón sobréis carbons flamejans. E cant la anima 
yin aqüestes penes e dolos hac molt gran por e dolor 
e traehse L poch arera e dix al ángel — preete sen-* 
yor qnem dignes qne avien f^ aqüestes animes mes* 
quines aqüestes penes soferen. — Respes langel — tal 
merex^i los bomisides que aucien e traexen lus pa* 
res crestians e encara tots cants los ho consenten 
ne los ajuden e tu matex en a3rtal matexa pena 
est i¡Q sabs tu be cor daytal obre as usat mas fe 
tu gracias a Deo qsi per sa gran pietat ten vol^ 
ra deliurar e gard^ten be con seras tomado al eos 
que no fa^es ne dignes per aqüestes penes sofiresne 
ma|06. — Despuys dix kngel a la anima -^ anem meé 
avant que longe carrera avem a seguir. — E axi eom 
els anaron atrobaren I.« muntaya molt alte e gran e 
á» gran paor car aqui avia moh estraya carrera e ma* 
le de 1.^ part e de la altra part avia I.* yal pregón 
don axia molt salvatje pudor e de la altra part avia 
molt gran multitut de neu e gran gelade ab gran 
retít plnyg qui segaye com areor. E tota la muntaye 
era aytal de la I.* part com de laltra. La carrera era 
plena de diablea qui eataven aperalats de animes 
aturmentar los quals tenien forques e ganxos de fere 
molt aguts e altres aperelamens ab que los enpeyien 
al focb apres gitavenles del foch e gitavenlos en la 
neu glasade e axi lesmesquines de animes van de 
mal en piyor e de pena en pena e de turment en tun* 



(88) 
menL E aquela hora matexa dix la anima al ángel — 
ay seoyor e que sera de mi com pore estorcre da- 
quest peril que si mal ha L' part piyor del altre. 
— Resposli langel — not temes pensem de seguir. — 
Exiren L poch hayant e comensaren avalar L* val 
molt pregón e tenebrosa mas fos hom Youre ne podia 
tant avia desmesuráis fos e avia gran brogit dins e de- 
sús aquela val la térra tremolave per rao de L gran 
foch qui aqui curia del qual axi gran fum e gran pu- 
dor e aqui avia molt grans veus e grans udalamens e 

grans crits quey menaven grans dolos e a^o eren ani- 
mes qui dins staven enpresonades e soferien moltes 

cruels e aspres penes e L' taula estave posado en locb 
de pont de la L« riba de la val entro en laltre la qual 
avia de loch M. pases e L palm danple per la qual 
taula nagu pasar no podia que en la val no caygues 
si donchs no era stat de fort pura e neta vida. E la 
anima esguardant e meravelant daquela cosa vae aqui 
pasat de animes mes que no a al cami de sent Jacme 
romeus ho en L" gran formiguer formigues e totes 
quantes hi vanien queien daval soptosament si que en 
menys de L' ave Maria a dir be M. miles de animes 
foren caygudes dintre sens nul retiniment E apres vas 
vanir I.'^ palagri vel e feble e molt mal enescat ab los 
peus tots crivalats ab sola L« esclavina vela pelosa ab 
I. ram de palma en la ma en ques sostenie a gran do- 
lor renqucjant e molt ardidament e alegra el comen* 
sa a mnntar sobre la dita val en poca dora el fo pasat 
molt seguramente E cant la anima vae aquel pont ten 
forts e ten perilos dix al ángel — ay mesqui jo pecca- 



(89) 
dor oom estorcre daquest pont tan estran e ten flach 
que no caie lajus ab los altres. — Respos langel — 
no ages por que daquesta pena deliurat seras que non 
auras mal. — *E tentost presla per la ma e pásala molt 
segurament. E con la anima fo estortra del peril díx 
al ángel — prechte senyor quem digues daquestes 
animes qui han ten dura pena. — Respos langel — 
aquest loch ten pregón e ten escur es donat ais er- 
gulosos qui yiuen desordonadament e supertiosa axí 
com los diables comensaven en Peradis perqué cay- 
geren per aytal pregón en abis com tu veus e quantes 
lur vía teñen ne tardón irán ab els ensemps e encara 
tots los jugadors e los ladres e los robados qui en- 
gañen e roben e fan perdent 90 de lus pares cristiana. 
— Apres dix langel — e segexme que encare no as res 
vist que majos coses que aqüestes as encare a youre. 
— £ aquela ora anaren I. poch mes avjint per l.^ car- 
rera al e negrosa ab gran fangar molt negre e vér- 
menos tot píen de serpens e de calapets e pedia molt 
astrayament e aqui no avia sino escuredat perquen 
caminaye hom a gran dolor e aviay hom anat debá- 
teos de trebal en trebal. E axi com anaven per aque- 
la carrera la anima no vaya hon anave ne hon sos 
peus posave sino aytant con avia resplandor e clare- 
dat del ángel. E con daquest mal se foren axits la ani- 
ma romas anima trompado e aviado del trebal que pa- 
sat avia e están axi reguardant enant viu vanir udo- 
lant e cisclant e batent e balant I.» bestia molt hori- 
ble e desfigurado sens nula comperacio que no es nul 

hom quin pegues escriure ¡ne recontar de bocha sa 
TOMO xin. 7 



(90) . 
fayso mtis al mils que mon seny abaistara leus a fay- 
so fere cor ela faya inajor comu que la major muu* 
taye que hanc hom ves e era tota picada e royosa -e 
claposa e velosa e corienli les plages totes sanch e 
pudrit e venia tocaut e gayolant com fa truga ab sos 
porcels mólt sutza cosa ab sa bocha uberta ten gran 
que M. cávales tots enserops aperelats nratraren en I. 
colp e avia les IIII dens primores pus agudos que na* 
guna agula e pus largos que L^ lance dun cavaler e 
en cade dent tenia L' anima enastado los uls avia 
molts grosos e desmesurats vormela e terbols e axer 
polats tots corens de lagaya e la sua esgardadura tan 
lera e espaventable que glay metia a hom al ven* 
tro e flama de foch haxia per la bocha quis depertia 
en UL^ parts covenia entrar les mesquines dañimes 
qui aqui entraven reculantles en son ventre. La lana 
daquela bestia era molt pudent o corumpable e gla- 
tiali lo ventre a totes parts e de les dolos e engoxes 
que les carnes suas pasaven. E com la anima vae 
aquesta bestia ten sutza quis acostave a ela fo for es- 
maride e plorant feuse envés langel e dixli — -ay sen- 
yor per amor de Deu aqueste encombre. — Bespos 
langel — nol podem fugir no esquivar queper ola avem 
a pasar, — E axi langel pros lanima per la ma e me- 
nala denant la bocha de la bestia e aquí langel desen- 
perale e lexala sola e encontinent tots los diablos 
dinfern qui aqui eran environarenla e la encloyeren 
tot entorn golosament sorbí renla axi com a cans ra- 
biosos tenpestavenla en jugaven a la pilota. Com sen 
ibren be sadolats e batalats molt vílment rosegant ab 



(91 ) 
ganxos gitarenla al ventre de la malvado bestia. Les 
penes que aqui soferi no les poria hom comptar ne 
asumar empero en la vida que apres feu con fo tor- 
nado al cos'pogeren conexer aquels que vist lavien ne 
contengut que.moltes penes e turmens soferets avia 
despuys que del eos axíe que sesmane e coregi sa vi-, 
de e son estament especialment en lo ventre de la mal- 
vade bestia soferi. molta pudor e molta calentura e al- 
tres turmens diverses mes que bocha dom no poria 
comptar ne pesar. E axi com ela jeya al ventre de la 
bestia plorant sos mas e recomptant e jamegant ses 
colpes a cap de L temps que a^o acb durat elas tro- 
ba per la misericordia de Deu foré del ventre de la 
bestia ab gran alegría mas banc saber ne conexer no 
poch len qual manera ne axi com ela lase se jaya a I. 
depart tota trencade e quascade ela obrí sos uls e de- 
nant si I. poch ela vae langel qui la solia guiar e la 
anima desenperade alta veu cridant dix — ayme es- 
peranse e ma vida e ma claredat con mas desempera- 
de hon as tant estat Grans gracies ret a nostro Sen- 
yor Deus de tant de be que ma fet e de tanta de gra- 
cia com tu mas tomat dant per guiador governador e 
defenedor que ten desconsdade me avies lexade. — 
£ langel resposli cortesament e dixli — fila e amiga axo 
jo to avia ja dit que major es la misericordia de Deu 
que les tues malvestats mas tu ne nagu nos fiy en aso 
car molts e meites sen troben enganats car jatsia a^o 
quel sia misericordios axi matex es dreturer no pot 
mantir perqué en la fi del jutjament dará a cascu se- 
gons que aura merit ne servif e per amor da^o con- 



(92) 
'selte e amoneste que-quant sera volentat de Deu que 
^u seras tornade al eos no faees obres vilanes ne des- 
eonexens per que perdes la gran goya de Peradis ne 
ages a tornar en aqüestes ne en altres pus cruels pe- 
nes. Leva daqui e anem avant que altres turmens tro- 
barem ades davant nos. — E ladonehs la anima Tolch 
avant anar e no poch seguir langel tant era cansade e 
trebalade e dix al ángel — ha senyor no pusch mes 
avant anar. — E ladonehs langel tooale e donali for- 
-9a e poder que pegues anar e eant agüeren molt anat 
vaeren I. estany gran daygua podrida e sutza pudent 
la qual se trebalave molt regament e faya tais hondos 
B tais tempestats que senhlave quel cel sen deguesen 
muntar e aquel mal estany en loch de pex era pie de 
males besties qui cridaven gola badade qui esperaven 
Íes mesqutnes danimes que les tengesen e les ma- 
nasen e les devorasen e de gran malesa e iniquitat gi- 
taven foch ten legament per la bocha que laygue del 
astany feyen bolir pus que altre foch noy pogeren fer. 
E sobre aquel estany avia I. pont qui tenia be de lonch 
de C<X. M.« pases e mes e no era pus ampie que la pal- 
ma de la ma. Aquesta era la pus greu e mesquina pe- 
na que les altres que lexades avien aquest clau (1) era 
tot menut clavat de claus molt aguts les puntes amunt 
longues e axi era de gran peril de pasar per rao de la 
estretura e deis claus e encara per rao de les besties 
qui lajus estaven. E sobre aquel pont lanima vae pa- 



(1) (pom) 



( 93 ) 
sar I. hom plorant e descah regen caregat e jatsia ayo 
qae les soles del peus fosen foradades e menjades deis 
elaus mes amave teñir aquel cami que no caure en la- 
bocha de les besties. E con la anima vae que per lo- 
pont avia a pasar ab gran paor tr^nolant dix al an- 
gd — ^ay lo meu senyor saber yolria per quals anime» 
aqüestes penes son aperelades. — Respos lángel edix-* 
li — aqüestes penes son aperelades a aquels quí fan 
forga ne engan ne tort en neguna manera a lus pares 
crestians ne a altres gens e tu be saps que aqüestes 
penes mereys com yolentes abrasaves» avaricia e no 
guardaves en qual manera per tal qm la ufana da-- 
quest segle que comensade^ avies pogueses mantinir 
mas per la pietat de Deus ara seras deliurade daques- 
ta pena enpero covente a pasa per lo pont tota so- 
la sens mi e que pas ab tu I. bou mal e brau que tu 
saps que enblest a L teu conpare. — Re^os lanima 
— ver es mas sil li anblr puys lo li retí. — Dix lan- 
gel — ^ne grat ne grasia&per qo lali retist com amagar 
nol pogist ne tolre mas molt te pesa e axi Deus gar<* 
da la volentat enpero non soferas tante de pena con 
feres si ab tu fos romas. — E lavos aperechlr lo bou 
mal e brau e langel aderga la anima ab lo bou en-r 
semps meslos en lo pont e ades balencejave la L de 
9a laltre de la per caure per la malea del pont e del 
cor e mal son grat anant vengeren al mig lodi^ del pont 
e aqui encontrarense ab^loranqualos qui portave lo 
fex del forment e acostas^a la anima dixli pregant qu» 
la lexas pasar e laltra respos — lexa tu mi pasar quí 
son primera e aqui ab gran engoxa son tro aci ven-:- 



' {U) 
gut. — Dem entre que axi estayen ab gran paor de caer 
lajas eh escusayen és penedien deis mals que fets ayies 
per les quals eran dignes daqueles penes e de majo» 
gran pietat era qnils yeia neis hoya tais gemegamens 
que paria quel cor los degues trenear e sanch yiya 
quils axia deis peus e no podien ayant anar ne enrera 
tomare. E ladonchs aprech langel a la anima — beD 
sies yenguda fila. Daqui ayant no ages cura del boB 
car d.eliurada est e la colpa es asmanade* — E layes 
)a anima mostra los peus al ángel com los ayia na- 
frats que no podia anar. Respes langel e dixli — re- 
membrarte dauria com les ayies longes e delitoses per 
correr duna yanitat en altre. Sapiesne que. si no fos 
per pietat de Deu en greus penes series tunnentade» 

— E ladonchs langel tócala e dixli — pensen daña e 
seguexme que I. turmentador molt fort negre e cruel 
nos esta esperant — lo turm^tit del qual nos podien 
fugir per neguna manera. E axi con els anayen per uns 
lochs salyatjes he aspres e tota yia escurs e preslos en 
la carrera L^ cosa nberta la qual era axi gran com L* 
gran muntaya seria e era redona e flamejaye axi com 
a foch ardent la flama qui de la axia per M. pases ros* 
tia totes les animes que trobaye entorn si. E ia anima 
quant yae afo dix al ángel e axi matexa — ay mesqoi- 
na quem fare que jans acostam a les portes de la mort» 

— Respos langel e dixli — daquesta flama qui hix 
fora daquesta cosa no ageiá por mas dintre sapies quet 
couyendra entrar hon auras molt majos p^ies. — E 
ladonchs lanima yae estar molts turmentados denant 

• 

la porta daquela cosa en senblanse de camises qut te- 



( 95 ) - 
nien déstrals e coltels per espesexar e per espaventar 
les animes qui estaven en aquela flama qui denant les 
parts daquela cosa estayen. E cant les animes avien 
escorxades gitayenles dins en aquela cosa ardent e 
aqui soferien moltes penes per les glotonías e luxir- 5 
ríes que fetes avien. E ladoncbs dix la anima al angd 
quant va6 que aqueste pena era major que les altres 
que vistes e sofertes avia — prechte e clamte merce 
quem deliurea daquest mal loch e mitme en altres pe- 
nes. — E langel resposli e dixli — pots escapar per ^^ 
naguna manera que en aquela cosa tu no entres cor 
cans rabiosos te van esperan en aquel lognar. — Eab ay- 
tant desenpera lanima e cant los diaMes veren que 
langel avia lexade la anima en lur poder vanla rebre 
e ab aqueles aperelamen» que turmentaven les altres ^? 
vanla talar tota e la picaren majus vet com quin quer 
fer janet e moroerol. E con fo talade e espeseyade gi* 
tárenla en aquela cosa ardent. E quantes penes qoe 
aqui pasa no es nul hom qui esmarles poges ne comp* 
tar. E sapiats que aquels menbres ab que peccat avia^ 
aquels especialment e aseyalade eren pus^ formenttur- 
mentatse majorment en aquels lo<^s qui son vei-goyo- 
sos de dir. E .con la mesquina de anima fo regen tur- 
mentade e cuyta segons que merit avie nos sabe con 
ne con no sen fo axide e trobase fora del mal loch ca- 
pero la lasa estave en tenebres entro quel ángel ti ape- 
rech. Con ella lo viu dixli — ay senyor hon es aquela 
medeya e misericordia de Deu que tum prometieS' 
que jo mesquina tans mals turmens e pasats. — Res- 
pos langel — ho mesquine tantea ne van a perdicio . 



per sospita daquexa peraule misericordiosa que no la 
entren axi com es dita car Deus ha misericordia ais 
penidens faent penitencia e per fer misericordia nos 
lexa de fer justicia e segons ques diu es ver justicia 
dona a cascu so que merex que no fa tort a negu e se^ 
goDs la sua misericordia perdona molts peccats e molo- 
tes Golpes especialment aquels quis convertexen e faa 
esmena e satisfacio e con a vegades en lur vida no 
hac complide la penitencia que manado los es, — E deye 
que eren dignes en alo a complirenaytals con aquests» 
Apres la anima demana al ángel — ay seoyor aquels 
. qui son justs e an yiscut en bona vida sens peeeat per 
que los amene hom a youre aquests turmens qui son 
donats ais peccadors. — Róspos langel — per 90 que 
facen laos e grades a nostro Senyor e ajen major com- 
pliment de alegría com daquests mals son estorts e 
ven en ten gran gloria repos car com hom veu la e 
atreci los malvats veen la b^ienanse deis bons per 90 
que mariment e tristor los cresque e les penes los do- 
ble que Deus per la sua bondat los avia aperelat e per 
lur folia lauran perdut e vul que sapiats quel cápela 
a qui tu vist pasar lo pont ten espertament e ten se- 
gura era molt bo e perfet de dit e de hobra e de fe 
en Deu a si matex e a son proisme per que ara li esta 
aperelat lo complit gardo e per 90 vol Deus que pas 
per aqüestes e que aje alegría major per 90 com avia 
esquiváts pecats e no temia de soferir aqüestes penoA» 
— E pres da90 di]^ langel a la anima — pensem da- 
ñar que encare no as vist tots los mals que as a veure 
hon com vists los auras major be e major vide te sera 



(97) ^ 
ear per aqaesta rao tut sabras mils servir Dea e sa 
YolentaL — E ladoncfas dix lanima — pensem dañar 
a la pena per tal que tost sia a la gloria. — E axi con 
ana ven veren denantsi una bestia molt e negre la qual 
era molt de senblant a les altres que ja avien vistes. 
E era feta en esta manera dos peus avia molt grans 
e dues ales al col molt largues e agudos e per la 
boque axienli flames de foch. Aquesta bestia estave 
posado sobre I.^ basa molt gran la qual era gelade e 
aqui estant ela serbia e menjave totes quantes animes 
aver podia e puys que menjades les avia e dins son 
Tentregas e moltes penes e dolos soferides avien gita- 
veles per la part de fora per dejus puys queia en la 
ba^a qui era gelade e axia de gran calentura anaven 
en gran fedrura per aver major turmens totes aqueles 
animes maluyrades qui en aquela ba^a queian encon- 
tínent seren enpreiades la qual cosa es molt merave- 
losa e espaventable doyr e cant devien pertir gitaven 
tais crists e tais brams de les dolos e de les angoxes 
que soferien que a^o era gran mariment doyr cor ay- 
tanbe senprenien los homens com les fembres. — E 
axi perien ten solament per los locbs ordonat per na-- 
tura de les fembres mas tots quans menbres avien en 
lo eos axi ^ com per les boques e peí ñas els uls e 
mans e peus e per molts altres locbs. Per les boques 
parien per 90 com moltes glotonias naviá menjades e 
moltes vilanos e sutzes peraules navia axides per lo 
ñas per molts delits quen avia auts en hodorar e en ' 
sentir de especies de mosquet e de flos que avien usat 
desordonadament per los uls per moltes falsos ulades 



(98) 
gaionies en senblant que fet avien e Tistes aítres co- 
se» que veura no degueren per les mans per malte 
palpas e toces en ires e abrasas et homisides e roba- 
rles e altres coses qui no eren bones hobres ne corte- 
ses per los peus a que ayien coregut a balar e a bixu- 
ries e a altres males obres boa los peus portarien kom^ 
saven per los altres locbS' per cascu podens entendre 
per moltes horens e leges e moltes doleos e pies car^ 
nals que ayen auts recobrant molts ñbles amargos so 
es a saber de aqueles coses que parlen que nous cuy- 
dats so es que infans perisen que ansho fajan calapeta 
e serpens e escurpins e vibres e allres males cuques 
e afaram molt cruels e envirinats e ab mals vechs e en- 
gleslos quals sobre al que lo vrapterien de fora se re- 
torcienegiraveneflblaven lo eos don exien axi com fan 
los cranchscom hom los toque. Encare mes en los eoses 
avia aguions e ab ganxos enforcats axi com a bam de 
pascar que nols lexaven de tot en tot nexer per tal 
que puys se concolgasen e abastasen e scisclasen e 
meniavenlos e royen totes les polpes entro sus en 
los osos. Los crits e los plants que els fayen entro sus 
al cel pujaven hon sapiats que ten gran era lo tabus- 
tol el brogit e les veus els udolamens de les animes 
cativos que sí sol los diables aguesen deis tanta de 
pieta com faria de coma I. gra de mostale se seria 
a els molt mas no digats que pietat naguesen que ans 
los en orexia alegría goig e gran pler. E con la ani- 
ma va tantes angoxes e tríbulacioqs tot porugament 
dix al ángel — prechte senyor quem dignes per qual 
rao soferen aqüestes animes ten desmesurados penes. 



(99) 
— Respos langel e dixli — tais penes merexen los 
falses crestíans axi com fan los mals frares e les ma- 
les dones e altres persos malvades seglas en qualque 
condicio que sien qui an de fora peraules moxes e 
planes e son axi com a grava en lo cor en les lengues 
en les obres axi com a lops rabats qui degolen e roben 
les altres bones e religiosos persones de sancta vida 
e neta e pura consiencia e les difamen e los talen lus 
bons noms sens dret e sens rao que non aurien e tu 
saps que en aquest peccat de infamia as peccat e per 
90 soferas estes penes. — ^Ladonchs langel soptosament 
despera la anima e los malvats prenguerenla tantost 
e donáronla a la bestia a menjar e surbila tantost eur 
tegre en I. colp estant al ventre cregats que pasa 
moltes penes' qui serien longues de contar. E con 
aqni ac estat h gran temps la bestia gitala en la ba- 
sa qui era gelade e pudent Estant sobre aquel glas 
langel li aperech e dixli — leva filia mia que de 
questa pena deliurada seras de huy mes. — E ga*- 
rila e señale de les plages que avia e dixli — pen- 
sem de seguir. — E aytantost meserense al cami per 
pus mals los que pasats navien e la darera molt escu- 
ra la qual tota via anave devalant e era la carrera tan 
costa aval que tota via avien a correr que teñir nos 
podien. E axi com els sen anaven abana de molt que 
a Paradis fosen els veren L» gran ciutat molt alte e 
ben murado e sobre los mura qui eran ben alts els 
veren gran multitut de gens 90 es a saber homens fen<- 
bres tots vius e aqui batíais molt gran vent pluig e 
desmesuradament lo qual fpr^adament avien a soferir» 



(fOO) 
E part tot af o soferien gran fam e set empero aveí^ 
lum e claredat e do avien altre turment ne pudor. B 
en apres lanima demane a langel qui eren aquels qai 
estaven en aquel rapos e benenanse segons los ahres 
marimens que vists e pensats avien. Respes langel — 
gens foren qui no foren ten perfetes com degeren e» 
au que no foren gens sinples que asats se gardarea 
de mal a fer e a dir mas no feren tant be com dege- 
ren le pogeren ais pobres de Deu ajudar e nou partí- 
ren ab nostro Senyor 90 que comenat los avia na 
agüeren compacio ne pietat de lus amichs ne de lus 
proismes al quals veien pesar moltes necesitats en les 
quals pogeren aver ajudat sens lur dan. E a^o han 
per penitencia per 90 com ais amichs de Deu avant 
fretura no ageren pietat e axi com los pobres eren 
nuus e avien fret et fam e tot e alfares mals axi soferen 
els aquests trebals matexes per digna justicia algún 
temps mas no perdurablament ans los esta apres da90 
la gloria de Deu aperalade. — Apres a9o langel e la** 
nima anaren avant. Axi com anaven els veren I.* por^ 
ta gran e alte e bele la qual tentost denant els se obri 
per els a rebre I. bel verjer plentat de molts arbres 
freturosos ben odelens e saborosos e altres galerdies 
e delits tantes que contar ne dir nos porian. E lo loch 
aquel era molt ciar e resplandent e tot aquel jardi e 
verjer era pié de gran multitud de animes qui guar- 
daven ves Deu altament els cridaven e salegraven en 
nostro Senyor Deus en diverses maneres. E al mig 
loch daquel verjer qui era molt reyal avia I.^ molt be> 
He font dayge saborosa e quant lanima víu 890 dix 



( ioi ) 

iib gran alegría — lo nom de -Deu sia beneyt com per 
la sua gran misericordia ma deliurades de les penes 
<le la mort e a ma duyta en aquest loch de ten gran 
repos e ten glories. Ara veig e enten que es veritat 
paria so que recompta la santa escriptura que uls 
mortals ne porien veure ne bocha constar ne horeles 
lioir ne escoltar ne hom pensar la benuyransa que 
Deus te aperelade al seus amicha e a sos servidos 
s¿ donchs per lur hicnorancia nou poden ho... lar. — 
£nqaare dix lanima al ángel — prechte senyor quem 
diges de quals animes es aquest — Respes langel e 
dixli — aqüestes persones foren molt bones e quis 
gardaren de mal mas enpero no foren de tot perfets 
ne acabats de totes bontats que algún defalíment hi 
havia e per amar da^o no poden esser ajustades a la 
eompaya deis sants qui son en gloria mas estar san 
aquí entro venge lur temps. Aquela font es apelado 
font de vida e a qui daquela font boura per tostemps 
set no aura. — Apres lanima sen ana per lo jardi e 
entre aqueles compayes ela viu alcuns de sos cone-^ 
xeñ8 entre els el viu dos reys los quals ben conexia 
car fo lur privat deus. E dix lanima al ángel — e com 
ses esdevengut a^o que veyg que aquesta dos reys que 
aci son feren en lur vida de grans gracias e ena- 
michs mortals íoren tostemps. — E encara demana 
lanima de lur vida al ángel. E resposli langel e díxli 
— tu no saps com ne com no son aci mas jo to«dire 
entenho be. Sapies que aquests dos ans que morisen 
feren digna e complida penitencia que en altra mane- 
ra noyh foren. E sapias que la I. daquests dos reys 



( 102 ) 
dessertament mebli e per voleatat de Deu garí molt 
be. Apres que fo guarit el se mes en horde e serví 
Dostro Senyor Deus molt be e gint e laltre ach ay tem- 
be gran malaltía la qual soferi e pesa ab gran umili- 
tat e paciencia e erant gracias a nostro Senyor Deus 
del trebal que Deus li dave per sos peccats e pert tot 
a^o el pres tot quant bac e de tot se despula e de la 
sua ma en sa vida ho perti tot ais pobres de Deu 
que nou espera a la fi queu fesen los mermesos. E per 
a^o com els ten be esmenaren lus vida son els ara en 
aquest locb. E tu contaras totes aqüestes coses quant 
seras tornado al eos. — E quant langel a^o damunt 
dit diges a lanima anaren L poch ayant e trobaren L 
arbre molt bel e meravelos ten alt que toca al cel lo 
qual arbre avia XII branques ten solament les quals 
sostenien molt luy e lo dit arbre era molt dret e agual 
e ben fet e tot pie e caregat de beles flos e de beles 
fules e de fruyts de diverses mañeros la L melor que 
laltre. E dejus lo dit arbre avia gran abundancia de 
«flos e de lires e de rosas e de violes e daltres bones 
flos les quals gitaven ten gran bona hodor de si ma- 
tex que per tot a^o a gran mera vele confortaven e en- 
care desots les rames del dit arbre avia ajustades 
gran multitut de gens les quals avien senblance de 
bones persones e devotos e cascuna persona seya en 
molt bela cadira e en lus caps tenien cascuns L« richa 
corgna daur e de pedrés preciosos e tota lur ancia era 
contar e loar noslro Senyor Jhesu-Ghrist e la beneyta 
sancta trenitat E lavos dix lanima al ángel — Sen- 
yor encaret prech sit plau quem diges quin arbre es 



( 105 ) 
aquest ten meravelos que haiic non viu nen hoy par- 
lar son par encare quines gents son aqueles qui dejus 
el están en ten gran seyoria. — Respes langel — aquest 
arbre te senblanse a la sancta esgleya e el cap seu 
qui es ten bel e tan alt es comperat a Jhesu-Christ 
qui es cap de cristianisme e les rames e les branques 
son XII apostols encare hi poden esser en repos los 
sants pares qui son pasats e la sancta ésgleya per re* 
ger lo poblé de Deu axi com los apostols els arcabis- 
bes els rectos e altres bones persones relegioses qui 
preicaren e sembraren la paráula de Deu e per lus 
bons castigamens e bones doctrines la multiplicaren 
per les quals molts e moltes desenperaren la carrera 
male e seguiren la bona e an fet servey molt a Deu e 
aqüestes conpayes que tu veus aci son aqueles que tu 
aydes e encare que ych son aquels qui per els sa con- 
yertien e lo manament de Deu en que lur vida obser- 
varen e en aquela perseveraren entro a lur fi que nos 
baxaren nes torceren a naguna part per paor ne per 
amor ne per serveys ne per naguna tentacio per que 
pots ver que tot lur trebal es tomat en repos. — E 
dementre que a90 damunt dit deya langel a la anima 
anaren I. poch mes avant e trobaren L^ molt noble e 
richa ciutat la qual ciutat era pus onrade e mils feta 
que gran delit era de voura la qual ciutat era Jheru- 
salem e era entorn closa e murado dun mur molt fort 
e bel e alt e gran e fort meravelos mas era fort gran 
afay de entrar dins per qo com aqui no podia entrar 
si donch fort purgados e ensaminades no eran. Lo 
rour daquesta ciutat avia gran sobrepujament de ba- 



( 104 ) 
lesa e de ríc[uesa sobre totes les altres ciutats quels 
vistes avien per ^o com tot era hobrat de soles peres 
preciosos axi com son marachdes e safis e jaspis e 
stopacis e robis e altres pedrés de diversos mañeros 
e de gran valor e de gran vírtut e eren totes segelades 
e encastados en aur fi e pur per que aquest loch era 
de gran virtut alegría a tots quants ho veien. E axi 
langel e lanima anaren avant tot entom del mur e 
remira sa belesa que hanc dins no pogeren entrar ans 
los covench a pujar sobre lo mur per esgardament de 
la ciutat e per vers qui era dins e quant foren sus lo 
mur alt els veren tantos meraveles que no es viu al 
mon que recontar ho pegues. E aquel loch era pus 
delitable e pus complit de tots bens qui aqui res no 
falia com totes abundancies de benenanses eren aqui 
ajustades axi com es vida sens mort goig sens tot ma- 
riment e repos sens trebal bastament sens fretura e 
altres benenanses sens comte les quals serien longes 
de contar axi que en aquel loch no avia nagun defa- 
liment sino solament de mal que aqui no podía enú*ar 
ne saber. E la anima romas tota sola e viu les ordens 
deis angels o deis arcangels e de les virtuts e de les 
potestats e deis princeps e deis trons e de les domina- 
cions e de xerlibin e de serafín qui no sesan de loar 
nostro Senyor dient Santus Santus Santus dominus 
Deus Sabaot e altres laos moltes. Adonchs I. ángel 
daquels de dins garda lasus al mur e viu lanima e 
dixli lo ves del Saltiri lo cual diu axi Audi filia et 
vide et inclina aurem tuam com es a dir escolta e en- 
ten fila de Deu e obri la tüa oreyla e enten so que 



( 105 ) 
hoyras e oblida lo teu poblé 90 es los' teus peccats el 
mon e les benananses careses e delits car lo Senyor 
rey de gloria a cobejade e volguda la tua belesa e ne- 
desa. E axi nons qual fer grans noves de recontar la 
gloria e la benenanse qui en aquel loch sant es e ente- 
nem que aqui deu esser ixies e en altre loch com sa- 
bude cosa es i entesa que gran goig e gran alegría e 
gran gloria e gran dignitat deu esser en la compaya 
deis angcls e deis patriarques e deis profetes e vaenne 
la conpaya deis angels ten bella e yaenne la fas de 
les yerjens ten amorosos qui cantaven tan dol^ament 
los goigs e les saluts de le^ mares de Deu. E sobre 
tot 390 vaeren lo sol de justicia e font de pietat 90 es 
lo Senyor de gloria acabament qui es perfeccio de tots ' 
bens e qui esta en sa reyal magestat hon es vista la 
sua fas benigno la qual es alegría e consolacio de tots 
los sants. Axi apres daquesta vida frebol e mosquina 
nos vejam tots ensemps en la gloria de Paradis Amen. 

Deo gratias. 



TOMO XIII. 8 



MASCARON {iy 



Sapiats que com lo fii de Deu fos nat de madona 
Sancta María e anas per ten'a lo8 demonis asajaren en 
moltes maneres aquel til de Deu e estaven molt me- 
ravelats daquel e a les deyegades per los miracles que 
lí vaien fer avien pensament que fos fil de Deu cor 
enpero yesen que el soferis fam e set e menjaye pen- 
sayense que no fos fil de Deu. Empero yistes aqueles 
esteles e profecies e escriptures conegeren aquel esser 
fil de Deu diens entreoí — ci aquest mor aquest es 
qui deu entrar en ios ínfems els deu despular de les 
animes qui aquí son turmentades. — E per aquesta 
rao plens denyeja per tal que les dítes animes no fo- 
sen delíurades e tretes de les penes dinfern pensaren* 
se e cogitaren entre si en quina manera poguesen au- 
bergar la mort de Deu e per f o com els no trobayen 
al mon pus certa cosa com fenbra. car lo primer mal 
consel era axit daquela ésguardant que Pílat avía mu- 



(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Valles, titulado MiseeUa^ 
fua ascética^ fól. 115. 
Códices del monasterio de RipoH, núm. iS5, fól. 23. 



(108) 
1er molt care a el los dits demonis congelaren a la mu* 
1er de Pilat que per maligne esperit que aubt^gas la 

mort de] fíl de Deu per ques lig en la pacia que la 
muler de Pilat volia aubergar la dita mort dix que 
moltes coses avia vistes per aquel mas enpero segons 
que era profetitzat covenies aquel morir per lo poblé 
la saviesa diabolical de la fenbra en a^o no poch con- 
trestar $o es que Jhesu-Christ no morís per los pec- 
cados. E per tal com les dites raons los dits dimonis 
vaerense escarnits e enganats hordonaren e feren L 
procurador per nom Mascaron I. demoni molt savi e 
discret e est^lati que en la presencia del fíl de Deu 
ana legir pleyt denant aquel contra lumenal linatje. 
Enpero algún poria dir en quina manera podia con- 
parer demoni qui es dapnat denant la presencia del 
cel e de la térra e a^o se poden asignar duas raons 
com parlen en manera humane per comperacio axi 
com poden parlar faent conperacio de la cort terrenal 
pot se va ser que en la cort terrenal just e peccador 
hi poden entrar e majorment quant entenan a dema- 
na justicia e per tal rao cor la pena qui es donade ais 
demonis nos departex daquels ans hom que si mane 
soferen aquela pena en axi que sil labros jasia en la 
cambra e en lo lit de 1. rey la pena de la lebrosia nol 
desenparia si be se jauria en lo lit axi per comperacio 
poden vanir los demonis en presencia del Creador 
nostro Senyor Jhesu-Christ axi com a procurador deis 
altres demonis. 

— E Creador de totes coses tu es vera justicia e jo 
son procurador de tota la inquesia infernal. E pux que 



( 109 ) 
tú es' vera justicia e dins tu es nadé e áe tu es axidlst 
placia a tu quem vules hoyp en justicia. — 

E dix lo Creador — si tu es procurador mostrem la 
tua procuracio e fem daquela plena fe e plena justi* 

m 

cia. — 

E espos Mascaron procurador al Creador — jo pri- 
merament vul infernar sobre I. gran article qui tocha 
lo meséis de totes les penes infernáis e feta aquesta 
infernacio jo mostrare carte de ma procuracio. — 

E dix lo Creador — jo ja conex les tues falcies e 
tu matex per que en nom yules pexer de peraules in- 
flnnatoris e que noy sia algu del umenal.linatje qui 
fo^a part contra tu axi com tu demanes e entens a de- 
manar contra el mestre sit vols la carta de la tua pro- 
curacio sino seras gitat defora la cort e daqui avant 
no seras hoyt. — 

E lo demoni tement lo Creador To qual no vae que 
li fo jutge forable mostra con era fet procurador de 
tota la iniquitat infernal e perlant axi. com a umenaU 
ment pot hom perlar la carta fo feta axi bastant e ao*- 
fecientment que en alguna manera in pert no avia de- 
faliment ne la pogera hom anuUar en nula, manera. 
E lad^nchs nostro Senyor just jutjo dix al dit dimoni. 

— Dona te demanda per escritor yoIs anantar en tos 
afes. -^ E encontinent fo donado segons ques-segex 

— io Mascaron procurador dit me clam per nom de 
procurador que com jo e tots los altres demonis deis 
qual jo som procurador tostempsinñnit temps^ siám e 
ajam en plana posesio de teñir en turmentar cruelment 
ajusticiar tot humanal iinatje en los infems ara no- 



( no ) 

velament no servant orda de dret en nosúra part spe^ 
lada mas ten solainent per yolentat son privats de la 
dita posesio eú la qual eram per que da^o me clam 
molt plores prepos denant tu que justicia; nos sia serva- 
de per tu de aquesta rao e que a tu placie que fiíeea.ape- 
lar lumanal linatje e que a sert día denant tu a mi pro^ 
curador en justicia respondedor» Enpero prímerament 
ans que altres coses* sia enantat deman quem tome» 
en ma posesio darament e franque Ies< animes qui 
abiten e son en lo sel e en porgatori e de tofes^ qui 
son nades e qui daqui ayant nexeran. — 

E dix lo Creador — jo te be entei* tu demoni de- 
manes que sia fet dia asignat al umanal linatje que 
respona a la tna demande. — E lo demoni dfx que 
aquesta demándeos molt gran e perilosa e que seguir 
que sia tost dia asignat e que sia en aquela tost enan- 
tat car lo» demonis están despulata de les dites ani- 
mes e per tal demana lo dit Mascaron que sia dia 
asignat al umanal linatje per la humenalment de- 
mande. 

E respes lo Creador al dit procurador infernal — 
fil de demoni e de dapnacio iniquicia e falcedat mal- 
Tat demoni tu casent del cel e si erets lo mig del cel 
e de la térra jo a tu al umenal linatje asignat sert dia 
a comparer denant mi f o es a saber lo divenres sant 
de la mia pació en lo qual jo fuy crucificat* — 

E respes Mascaron — jo aquex dia nol pren cor en 
aytal dia nol podia nul hom ans bon que sia es fe- 
rial. — 

E respes lo Creador — jo e fets los drets axi jo dis^ 



í m ) 

pon e ul que sia aquel dia. — 

E de continent lo Creador apela lo beneyt aiigel Ga« 
¿riel e dixli — apárela lot humanal linalje que con- 
parega aoficimtment e *8ia que vega e no sera anantat 
en aquest negosi axi com orde de dret e de rao he 
requer. — 

E ab tant lo dit procurador torna ais infems e tot 
qui era enantat en la dita questio coiüptant ais altres 
dimonis da qui era percurador e ageren gran dol e fo* 
ren molt despagats quant veren e eonegeren que la 
justicia de nostro Senyor Jhesu-Christ nols era favo* 
rabie en lur negocL E ladonchs Lucifer levas e dix 
— no ajets paor com Jhesu-Chríst diu que es Tere 
, justicia la cual cosa no es yeritat enpero si es justicia 
nos calayrem aquesta nostra demande e aquel farrai 
teñir per fol e li farem dir de boque sua que no es jus- 
ticia» — E dix Mascaron — al dia asignat e compare 
per nos e per tota la niquicia infernal. — E respes 
Mascaron — jo mes amaría aci estar crucificat e tur- 
mentat cruelment que comparer denant lo Creador eo 
lo qual es tot goyg e tota alegría en nula manera quant 
yeyg aytal goyg non pux alegrar ans hom mes lo yeg 
lo dit goyt e mes e de dolor e de turment e de pen» 
mas enpero axi com aquel a qui jo son tengut de ho» 
beyr íare com que mes. — E parlar umanalment com- 
pareeh Mascaron denant la Creador en lo dit diar 
yench en hora dalba. E estant en. lo paiau tot sol e» 
I. angle e sabia be que major deuría esser la contu- 
macia daquel qui demana que daqnel qui es demanat 
e per aquesta rao era vengut axi mati per tal que no* 



(112) 
lí pogues lo jutje escriure fadiga en lo plet e tenia al>» 
doses les óreles be aparelades que en lo palau no fes 
naguna cosa contra el. E con fo hora de mig díe vench 
Mascaron a la presencia de Deu e dix — Pare Sant jo 
som Tengut mati e encara esper lumanal linatje e en- 
care no es vengut fe en a^o. — E dix lo Salvador — 
ve ye ye que encara no es pasat lo día. — E lo dímo- 
ni tornasen estar en lo dit anglé del palau. A ora de 
vespres lo dit Mascaron yench ab gran brogit denant 
la presencia del Creador dient — Senyor Deus hon es 
justicia. — • 

£ respes lo Creador — malvat na e dit que encara 
no es pasat aquest dia. — E ladonchs lo dit dimoni 
tornasen en lo dit angle del palau e espera tot lo dia 
tro ft la completa. 

E ladonchs com yaes que quax sen axien de la cort 
molt fortment crida Mascaron — ^ho hon es justicia cor 
be la yeg falida en los regnes deis cels. — 

. E ladonchs lo Creador feu apelar Mascaron qui en- 
continent yench denant el e dix — uy tot dia e esperat 
en lo regne de justicia e no e trobade justicia. — 

E dix lo Creador — Mascaron que demanes. — Jo — 
dix Mascaron — demanam si es algu que respona per 
lumanal linatje e nagu per lumanal linatje ne compa- 
rech. — E altre yegade nostro Senyor dix a Mascaron 
— que demanes. — Jo deman que dret sia a mi servad 
com algu no deya e^ser denegat deman que lumanal 
linatje que a fet citar per III letres comparega sofe- 
cientment denant tu a men justicia respondedor cora 
aquel no sia comparegut jat se sia que per tot aquest 



M H5 ) 
día aquel aja eaperat — 

E lo Creador enpero volent usar de iniquítat mes 
de justicia axi com aquel qui be sabia que Mascaron 
no entenia en ais sino en destruccio del linatje huma- 
nal díx a Mascaron — tu sabs be que jutje a les deve» 
gades husa de inlquitat a vegades de justicia axi com 
liplau e Jo ara vul usar de iniquitat Asignara dia a do- 
ma a ora de prima. — 

E encontínent Mascaron partís daqui de la presen- 
cia del Salvador e tomasen ais ínfems e oonta ais di- 
monís so que ayia fet en lo negosi e Lucifer díx a 
Mascaron — tu ve dema mati al día asignat — E Mas- 
caron díx ho faría. 

E com madona Sancta María sabe quel humanal li- 
natje era citat moguda de gran pietat axi com damor 
materna] parlant humilment ach despleer e dix publi- 
cament al humanal linatje — no tiens paor que jo de- 
ma e tots temps seré avocade del humanal linatje. — ^E 
ab aytant tota lorde deis angels salegra e ach pláer 
de gran leticia/ 

E com lo Creador en lo dia asignat sient en la sua 
cadira ab infinida compaya dangels e patriarques e 
profetas cantant ave regina deis cels aye dona deis 
angels la dita vocade ab bul que hom sol gardar 
hom qui no es gracios garda lo dit Mascaron adyersa- 
ri del umanal linatje e estat sola ayocade pres del seu 
fil car Jbesu-Christ dix — calats f o es que jo parla- 
re. — E dix — fil meu jo e entes que lumanal linaje 
del qual tu e jo som enbargat denant tu per I. dapnat 
traidor e reprobat falsari axi com ja sabs lo qual en 



{ 114 ) 
lo regne meu jo e vist e per aquesta rao les entrame- 

nes del meu ventre que tu an portat me son molt co- 

mogudes enpero com tu est justicia en Deus en justi* 

cia falir yinga lo adyersari quis qui sia ardidament e 

men son plet tu. — E ladonchs los angels e los amicha 

de Deu agerm gran plaer e apellaren Mascaron dieos 

-^ vine Mascaron dapnat e reproTat cor ara as troba* 

de part qui defendre lumanal linatje. — 

E lo Creador dix a Mascaron — di so quels uls. — 
E Mascaron pie denveja e de tot engan vench e no 
gosa levar los uls yes la care de la avocado qui al ul 
de dona irade lo guardava axi com Mascaron ho po- 
día conexer. 

E lo Creador dix a Mascaron — di so quet vules. — 
E dix Mascaron al Creador — e justicia ho en te clamad- 
de ho veritat sens falcedad ho via sens arade vules ayr 
mi mesqui procurador e placia a tu que carn ne sanch 
no enclin que justicia no sia per tu servade e tengu- 
de jo deman a tu licencia que puxa parlar. — 

E dix lo Creador — di so quet vules. — E dix Mas- 
caron — tot hom sap que judici esta en 11!. persones 
qo es a saber lo jutja e aquel qui demana e aquel qui 
es demanat vet tu qui est jutje e jo qui son demana- 
dor la persona del demanat ne lo ich veig sens la qual 
no sera agnal lo judici. — 

E dix la avocado — nous mírets en dimoni veus mi 
apelade en defencio del umanal linatje. — Respon Mas- 
caron — Pare Sant placiat que la tna mare en nula 
manera no sia rebude en aquest pleyt ne en altre axi 
ho prou jo per rao cor mase hi es sospitosa per qo 



( H8) 
com es mare e leugerament te poria fer girar a fer 
part contra mi e per altre rao cor esta es fembra e los 
drets aii divináis cqm umanals vedan que fenbra no 
sia avocade — e díx Mascaron — ara respona que res- 
pondre volra. — 

E la avocade mare de Deu axi gira los beneyts uls 
ves lo seu beneyt fil e dix — aquest dimoni en mon 
regne vol girar e pervertir los meus drets per tal com 
el diu que son sa mare eüpero fenbra son e son per lo 
dit procurador infernal en aquest ji)j apelado per tal 
com IbI afi^t den^nt tu hvnuuial linatje del qual jo son 
e jatsia que jo sia mare no son mare axi con los al- 
tres cor jo son mare sens corrumpcio e fuy preys sens 
to greuje e infante sens dolor e quals drets veden que 
part qui es demanade de qualque bofici que sia que 
no puxa desenperar sí farra si era eretje e escomes 
90 que Deus no vula. E no sabs que jo son orde de 
madrimoni e de la orde daquels qui están en consien* 
eia e de virginitat con jo fuy el mon esposa de Josep 
verge ans del pírt e en lo part e apres del part encon- 
tinent e ordisi de hom nul temps no agi a desnotar e 
sacrificar que jo desig avochade del umanal linatje. E 
cant lo dit malvat procurador diu que fenbra no pot 
enpendre bofici de advocado axo no a loch a perso- 
nes mesquines e en vidues e en pubils e en horfens e 
enicnocens persones. Fil meu K persona mosquina com 
es aquest mon lo qual aquest malvat procurador fal^ 
sari vol tornar e teñir en servitut perqué no contrasta 
les coses dites e.prepos ades per lo dit adversari do- 
man que sia rebude en aquest bofici. — El dit procu- 



..•* 



( H6 ) 
rador malvat fortment dix que no deyia esser rabude 
e deman quel jutje deges saber aquest punt. Dix la 
avocade — fil meu aquest depert mostré en les páran- 
les que tu as major sobre tu. — E ladonchs lo Creador 
dix — no contrastant a les coses preposade&la part de 
Mascaron la mars rebe en aTocade.i — 

— En lo libre de Genesi en les dites páranles que 
foren dites a Adam e a Eva se segex quel dimoni e la 
serpent dix a Adam e a Eya — si menjarets daquest 
pom sarets com a Den. — ^ 

— E aqüestes páranles nQ¡¡P„ aquest falc^stf'^. Isfdre e 
malyat procurador Mascaron no les a dites ans- les a 
amagades que no a volgut parlar e yes car fil meu 
falcia e malesa del dimoni que daquela matexa cosa 
la qual hon a comes per consol subjeccio deis dimo- 
nis aquels dimonis yolen lumanal linatje acusa e a^ 
nos poden fer cor eternal linatje acusar certa eosa es 
que crim del qual es engan es punidor e aquel qui 
del crim den esser punit no pot altre acusar per que 
quant aquest punt aquest demoni no 'les a] tres jo no 
respondria cor segons que es mostrat e dit los dimo* 
nis foren rao cor Adam e Eya pecaren per tal com lo 
dimoni los fo conselat que menjasen del fruyt e men- 
jarenne per tal com el lo dix que serien senblant a 
Den e apar que els foren tractados del peccat perqué 
feune engan no den a els ajudar ne per lo dit pecat 
no deuen ne poden aconseguir lome que sia dapnat 
eternalment Deo gracias. 



(H7) 



Finito libro sit laus gloria Christo. Amen. 
Qui scripsit scribat semper cum Domino viyat. 



Qui es fol de seyn venga en Francesch alconer del . 
rey de les bogies qui esta pres car segons lom qui se- 
ra lo consel si laura enparo es master que sia dinant 

« 

per aver gracia atscftara enpero protesta lo dit Fran- 
coi que qui son consel volra que primer a boura li do- 
ra yin grech e si vin grech no hia daúi varmel car 
bo li sera. 



VIDA DE SANTA MARGARITA (i). 



A^i comenta la yida de la benuyrada Sancta Mar-- 
ganda qui pres martiri an poder de Heredes Dar- 
mansa. 



La benuyrada Sancta Mergarida fo filia den Teodes 
qui era gentil e patriarcha deis gentíls e adoraven e 
creien idoles e sancta Mergeride era conplida de la 
gracia del Sant Sperít e cant fo nade de la süa mare 
ella fo dada a masia en L^ villa qui fo prop Dantiotxa 
XV sestedes e cant la sua mare fo morte la sua no-, 
drisa sa pres de la garde per reteñir e per nodrir ella 
per tal com era molt bella e anomenave Sant Sperit 
e creia e adorave Deu e per so ere de son pare en hoi- 
de e de nostro Senyor Jhesu-^hríst amade. E cant fo 
an adat de XV anys hoy parlar deis martís com ra- 
bien martiri per Jhesu-Ghrist Salvador nostro e llu- 
ras a Deus que la salvas en sa verginitat gordade a 
tots homens. La benüyrade Sancta Mergarida gardave 



(1) Códice 4el monasterio de San Cucu&te del Valles, titulado JUisce" 
íianea ascética ^ fól. 59. 



( 120 ) 
hovelles de la sua nodrisa ab les altres puelles e an 
aquels dies pasave aquén Holanbres qui venia Dasia e 
sen anave en Antíotxa per encalsar los crestians e per 
adorar los seus deus e viu Sancta Mergarída qui guar* 
daye les óyeles ab les altres puelles e per la sua gran 
belesa cobeyala molt e di]L a sos vasals — anats tost 
aquela punsela e amanatsla e si es franque aurela per 
muler e si es sérvenla aurela per amiga e per rao de 
la sua belesa tendrala ab ma casa. — Cant le preseren 
los cávales ella comensa Deus a preguar e anomenar 
e dix — o Senyor Deu merce ajes de mi no sie la mia 
anima perdude ab los mals. Senyor fem alegrar an tu 
e amar e loar e lo meu coratge e la mia anima no sia 
partido de la mia fe ne lo meu cors no sia tf*asmudat 
la mia balesa no sia gitade an vil loch la mia saviea 
no sia transmudada ne anoreade en la saviea del dia- 
ble ans Senyor me trametes langell quin sia governa- 
dor e mobre la mia boque a respondra al mal hom de 
Linbres escampador de s^ancb deis teus creens. Sen- 
yor vet en axi com la ovela qui sta an mig deis lops 
feta son axi com lo pardal qui es an mig deis apar- 
ves prese son ánfilats e axi com lo pex an lam. Senyor 
ajudam e guardem que non jaquesques an les mans 
deis mals homens ne del diablo. — Vengeren los cá- 
vales a Olimbres e diguerenli — Senyor tu e ella no 
sots cominal^ que ella servex los nostros deus mas L 
deu tan solament aora e Crist preyque lo qual los 
juus pujaren an oreu. — E cant Olinbres aso hoy mu- 
dase de color e feula venir davant si e dixli — tu de 
qual linage est diguesmo est francha ho serventa. — 



( 12! ) 
Sancta Margarida respos — yo son franche. — Est 
cristiane per qual te goyernes ne con as nom — dix Ho- 
linbres. Sancta Mergarida respos — Id meu nom es 
Hergarida. < — Dixli Olinbres — qual deus cois ne 
qual deus baores. — Sancta Mergarida respos — aquel ^ 
Deu tot poderos colch e aor al seu fíll Jhesu-Christ 
qui entro al día de vuy a la mia yirginitat guardado^ — . 
E dixli Olinbres — tu anomenes Cfarist lo qual nos- 
tros pares crucificaren. — Sancta Margarida respos — 
los teus pares crucificaren Jbesu-Christ e per so peri- i ^^ 
ren tots yerament Jbesu*Christ durara per tostemps 
al seu regne no aura fi« — Olinbres fo hirat e me la 
metre en carse e puys el entrasen en la ciutat Den* 
tiotcha adorar sos deus sorts e muts. E al segon dia 
ana aportar deyant si Sancta Mergarida e dixli — mes* ^'^ 
quine ages merce de ton eos e de la tua balea acense* 
let ab mi e adoraras los meus deus e darte gran ayer 
e auras be sobre tota atra conpay. — Respos Sancta 
Mergaride — Deus conex e sap que la mia yii^initat 
mensenya que tu mansutzases e de la yia de yeritat y e> 
nom pots gitar en la qual jo comens anar jo ador aquell 
per qui sestremex la térra e per qui la mar ondeja 
la qual los. yents e totes criatures temen per qual lo 
seu regne astara sens fí. — Olinbres dix — sí no ado- 
res los meus deus ab los meus glays te deyorare e es- 
campare la tua ossa sobre foch cremant mas si tu creus 
mi ne adores los meus deus lo teu eos sera an mi an 
amor e dient dayant tots quet aure per muler e auras 
be. — Sancta Mergarida non pos — jo do a Deu lo 
meu eos quin dará repos ab los sants e ab los justs e 
TO^O xiii. 9 



(122) 
áb les yerg^ds an Peradis. JbeMi-Ghriét liura e ai ma* 

tex a mort per nos per que jo no dupte,per ella. — ^Lin- 
bres mana ais martoriadors seus que panjasen la yer- 
ge sus en la ora del tunn«nt e ab yergei la batesan. 
Sancta Merguarida sus al cel e dix — o SenyorDeu en 
tu esperansa guarden) de eonfoniment perpetual e no 
mescamesgiias los meus anamicbs cor aquels qui pe- 
na soferen per lo teu nom no an mil confoniment per 
90 com lo teu nom es beneyt per tots los secgies deis 
seegles.*^Sancta Mei^rida aora e dix — Senyor merca 
majes reguarde en mi e delliuram ^de les mana deis 
camices e tramitma ros de sanitat qui alenesque les 
mies plagues e la mia dolor repos e retom en goy. — 
En aquela ora los martoriados baterenla ab yergues si 
que la sanch del seu cors corech en tere axi com ay<- 
gua clare de font. Olinbres dix a ala — o Malparida 
criu los meus deus e auras be sobre totes ponsalaa. — 
Ayia aqui molles geus qui estayen an gir e suspirayan 
per la sancb que yeien axir de la yei^e e ayiani de 
tais — o Margarida molts som dolents de tu cor te 
vem nua balre e maseliar el teu cors escorxat. O qual 
riqueae per ta menscreensa. Ollinbres te auciura et 
delira sobra térra criulo e yiuras sobre térra. — San- 
ta Mergarida respos — o yosaltres mala consala mal* 
yats com roe cuytals de sobre que si lo meu cors es 
merturíat la mia anima ab les yei^ens reposara els 
tarmens temporals son de les animes esperituals. Vos 
ereets lo meu Deu qui es fort an yirtut e aqiiels quill 
demanen sa regira els bou e aquels quil perden e li 
clamen merce perdona els obra la porta de Peradis 



(123) 
mas jo DO erech tos ne adorave los vostros deus qui 
son sorts e muts e tets d^ maiis de homens. — OUin- 
bres dix a ella — o Mei^erida criu los meus deus cor 
ta fas obra de ton pare lo diablo. — Sancta Mergarida 
respes — ^ho no fa^ats mesclados que Deu lo meu Sen- 
yor es an mi ajudador e si de la ma es a tu dat poder 
de tormentar lo meu Senyor deliurara la mía anima 
de les tues mans e la posara en la gloria de Peradis 
ab los justs. — Fuynat Holinbres e mena que la pen* 
jasen en la are del turment ab ungles e feula tota rom- 
pre* La benuyrada Sancta Margañda reguarda sus al 
cel e dix — o Senyor Deu cans molts me teñen i*esin- 
glade. e consel d^ malignes ansenen mi tu Deu meu 
resgira an mi la tua ajuda salva la mia anima de la 
boque del diable e garde la mia anima que no sia co- 
rumpuda ne la mia verginitat. — Los martiriados la 
pujaren al tormén axi com Olinbres dix. Olinbres co- 
bri son cap e sa fas e tots los altres qui eren ab el per 
la sanch qui de ela axia per tal que non Tesen e dix 
ela Olinbres — perqué nom creus e de tu matexa no. 
as merce si tu no fas lo meu manament ab glays pe- 
seyre a la tua cara e la toa ossa e los teus nuus des* 
nuare davant tots. — Sancta Mergarida respes — o tu 
desconexent de Deu si jo era manblant de la mia cam 
ni avia merce de la mia anima seria en demnat jo am 
mas que jo liure la mia cam a turments per tal que la 
mia anima sia coronada al cel. — Olinbres fo irat e 
manala tomas en la carse e tenebres. Sancta Mergari- 
da quant hi entra senya lo sen cors ab lo seu sant se- 
yal de la creu e comensa a horar e dix — Senyor Deu 



( 124 ) 
tu est jutjador dreturer tu qui est pare defens tu qiii 
est lum de les lums tu qui est Senyor de totes coses 
regurde mi que solasen lo meu pare eternal* mas nom 
desgarpesques Senyor Deu ajes mércele mi e prechte 
que veje lo meu anamich fas per fas que a mi síe a 
tal e que parle áb el e tn Senyor qui est ju^a deis 
vius et deis morts tu jutja centre mi e el not iresques 
Senyor enyes mi ne k mia anima no sia deguastada 
ne al meu seny tramutat áb les idoles sordes e mudes. 
En tu Senyor es me esperanza tu ^i est beneyt per 
tot lo setgle. --f-En aso la sua nudrise ministrave a ella 
pa et aygu& e guardave per una finestra e escrivia la 
oracio de Sancta Margarida e ab gran temor esguar- 
daTe totes les eoses que venien a Sancta Mei^rida. E 
en aso ivarsosament axi I. drach orrible dd angle del 
castre e ere yritat de diverses oólors los seus cabéis 
e la sua barba eran daurats les sues dens com a ferré 
los uls resplandens com a carvoncle deis seus narils 
axi fum e foch le sua lenga avalava sobro son coll 
e ere com a serpent gtayose. Lo castre ere píen de 
pudor e el drach ere en mig del castre e siulave molt 
fortment el castre luye tot del foch que de la sua bo- 
qua axia. Sancta Mei^aride ach pahor e tornali la sua 
care e la sua color aytal con lerbe secba e tota la osa 
li estremi e ab aquela pahor ficha los jenols en térra e 
estes les sues mans e aora e dix aqüestes paraules — 
o Senyor Deu qui formist Peradis e a la mar terme do- 
nest e en infern alest al diablo liquest e poder al drach 
tolquest regarde mi mosquino que solé e orfe son tre- 
balado en gran tribulacio ajes merce de mi. Ho Sen- 



( 125) 
jrorsia CDO-pIáer que aquesta fera bestia don Dom pus- 
que teñir e jo que la ven^a que jo comte quell puya 
sobre mi quim sorbesqua.-*-E mentare que Sancta Mer- 
garida. oravtt lo dracb obri la beque sobrell cap de 
Sancta Mergarida e la lengua sobre lo talo e suspirant 
transgulila.al.8eu centre mas la^virUiUde' la creu que 
ella.feu ansi marcella.e streba an la. boqne del draeh 
et an dues parts rdéparti del 4rach. Sancta Méi^arida 
axi del yentre del dradi sea -mal negu*^* que non hac 
pres an aquela . bora. Demantin^rt que fo axida de la 
boque, del draeb guarde d^veala part sinestra dd car- 
se e viu L.altre diablo caer ai semblanse dom> negué 
qui ach les mans ligados eücals jonols Sancta Mergari- 
da aora e dix — Senyor.Deu.lo ten nom lou be beneecb 
alegrem en la toa. fe quéll .diablo Rufin v^ j|ien en tev- 
ra mort et.pesegat e veg la.mia ereufolbir e VegJe 
meu eos .an odor de saviea e-per ago Senyor Dea Jbet» 
au-4!Ibrist á tu fas graciea rey. perpetual gpveroador 
deis pecados corona deis martis Salvador e^Greador de 
totes cosea Seny or. tu est rey beneyt.per tostemps. — 
E quantacb.orat. levas lo.:diable dix^a Sancta Mei^«- 
ride — h&OL eA so que faist sofert de la mia persona 
que fort te veg. star, an.oracio JQ tramiaa tUvlo.meu 
firare Rufián senblanse de dracb quit sorbis.e que tceo- 
cas la tua.vii*g{nitat e. tu ab lo.senyal de Cbrist as lom 
mort.e vols fer aylal de mi per ancantament prech 
quet moves de mi. — E lavos. Sancta Mergaride pres 
lo diable per li)s^4:abels e gital an térra e posali lo peu 
dret sobre lo eoU e dixli — o tu^diable ceset de la mia 
virginitat que Jbesu-Christ es lo meu governador e J9 



son serventa e sposa dell jo son serrenta de Dea e 
amiga del qual es lo seu nom beneyt lo secglew — E 
cant aso ach dit sobra resplandi Inm an lo carsce e 
yiu L^ eren de Jhesu-Christ qui tench antro al cel e 
sobre aquella creu stech I.* coloma qai dix — o tu be- 
nuyrada Mei^rida los sants de Deu te speren e les 
portes de Peradis te son ubertes. — Ladonchs Sancta 
Mergarida respes dient — grades fas a Deu — e retor^ 
ne ve al diablo e diili — o ta diable dtm com as nom 
e dim la tua vida. *^ Lo diable respes — prechte ser^ 
venta de Cbrist que leos lo peu sobre lo meu edil que 
L petit pusque posar e dirte totes les obres que fas. — 
Sancta Margarida leva son talo del col el diable li dix 
— jo e nom Yieltevol e puis Belsebub e en mon Ten* 
tre e tragut mol trebal de justs e puys tostemps con- 
tra tots e n^u nom pot Tencre e tu as la niia yirtot 
trencade e Rufin ausiest per lo senyal de Cbrist per 
lo qual an tu a fruyt de justicia e per aquell matex as 
mí ligat e yensut e veg que Cbrist asta ab to per go fe 
quet placie de mi. Aneara fas mes ab los justs men tre- 
ball e fas lus uls sechs e fas lur seny cabiar e faslos 
oblidar lo nom celestial vencb sobre els cant dorment 
e faslos pecar an qualque part me vul tot aqueta que 
trop sens senyal de creu. Ho benuyrada Mergarida tu 
mas yensut e no fore merayela si I. joyes hom magues 
yensut O tu Mergarida on es la tua fe on es la tua yi- 
da o en qual manere es Cbrist antrat an tu digaesme 
e jo diré a tu totes les mies obres. — Sancta Mergari- 
de respes — no es de mi que jo digua a tu aqüestes 
coses que not veg*digne que les bojes per la gracia de 



( 127 ). 
Deu son anao que son- — Lo diablo Irdix -** jo no 906 
parlar ab tu que Chríst veig anar an gir tu e en gran 
paor mas prechte serventa de Deu quem leys parlar I. 
poch ab tu com jurte Mergaride per Deu Jhesu-Cbrist 
que tu creus que mes an aquesta pena nom leys star 
mas ligem e anyien per la térra que de tota la mis TÍde 
an mi ni ab los justs nom trebalL — Sancta Merfari- 
de respes * — diable no hoyre la toa paraula«.-^E 
eostres an la ángel de la térra e dixli— ^e Setanat tol- 
te de mi* «* E la térra sorbill e reculilo. Con rencb 
lendema Delinbres dix que hom li amantas Saneta üler- 
garida davant e cant ella axi del carsce ella senyfl son 
eos ab lo seyal de Deu e les gens de la ciutat v«nge- 
ren veer la pena que Saneta Mergarlda soferia. OUa- 
Bres dix a ela — Mergaride aconselet ab mi e adoro 
los mens deus. — Sancta *Mei^ride respes -^ melor 
es que hom ador lo meu Deu qui es tot podewM. sobre 
totes coses que no los teus deus qui son sorts é muts. 
— Olinbres dix — despulatsla e ab fnst bátetela ireí^ 
sosament — E axi faerenho. Sancta Mei^gurida aora e 
dix — Senyor Deu los meus lenbles el meu coa garde 
que an mi no age iniquítat tum as s«iyada ab lo teu 
senyal e ooronade an la gloria. — Ladoadies Olímbres- 
lo mana gitar an L vaxell dayga ab les^mans ligadas 
e ab los peus per tal que morís aqui. Sancta Mergari- 
de garde ves lo sel — ho Senyor Deus aquesta aygua 
sia illuminade de sahit e vuy sia a mi font de batíame 
e vestadures nupcials. Venge sobre mi la tua sancta 
coloma reblida del Sant-Sperit que benesque ab lo ten 
nom aquesta aygua. Senyor tul de mi lo meu peccat e 



( 128) 
renovela áe la tua benedicck) e deliurem de totes ma- 
les obres et salvem an la taa gloria e batismem en 
nom , del Pare e del Fill e del Sant-Sperit lu qui est 
beneít per tot lo seegle. — An aquda ora vencb terre^ 
tremol e vench I.« coloma del cel qui porta an la bo- 
que L* corona dor easechse sobre Sáncta Mei^arida 
e mantinent li foren desligáis los p^is e les mas e aú 
de la aigua loant nostro Senyor e la coloma del cA 
dix — vine Mergaride al repos del cel benuyrada est 
cor yirginitat persegíst — E en aquela ora cregueren 
an Jhesu-Christ XY-M.^ homens menys de fenhres e 
dinfims e Olinbres feulos tets degolar en la ciutat 
Darman^ e puya mena que San<^ Mergarida fos mer- 
tíriade ab coutels e mantinent lo nuurtiriador prese^ 
renla e gitarenla fora de la ciutat e aqui avia I bom 
qui avia nom Malch e díx* a ela — estin ton col e rip 
lo colp del coltel e ages me merce que an gir de tu 
Teg anar Chríst — Sancta Mergarida respes^ precb- 
te fraore que si tu veus Christ an gir mi quem speres 
antro que laja aorat e comanere lo meu sperit an loch 
de repos. — Malch It dix — fe quet Tules. — Sancta 
Mergarida aora et dix — o Senyor yer Deus tu ojes 
les mies pregaries aquel qui legira te tendrá an la sua 
Boa lo libre de la mia gesta ne la mia pado ne la oirá 
legír an aquela ora li sien perdonats tots los seus pecp 
cats e sí ne^u es posat an juy terrible e es remenbrant 
del meu nom Senyor Deu tu lo delíure del turment 
car nos son Senyor de carn e de sane e tostemps pe* 
cam e prechte Senyor que aquel qui del meu nom fa- 
ra stela ne del seu lum just cremar i fara que tots sos 



( <29 ) 
peccats li íien per donats e qui la mía paecio scriura 
ae la tendrá ne dement an sa eaaa qae aqui noy nas- 
que infant eontret ne sech ne aonbrat de maligne sper 
rit e si quer perdo de son peccat tot li sia perdonat. 
-«- E an aQo la coloma ab la creu parla a Sancta Mer^ 
ganda e aquels qui staven en gir per la virtut de Dea 
tots caygueren an térra e la coloma tocha Sancta Mer- 
garida e dix — benuyrada est Mergarida qui a Deu 
quisit an les tues oracions eres remembrant deis pe- 
cados per mi matex jur e per la gloria deis meus an- 
gels que de totes les tues preguares te axoida et da^o 
on est remembrant tot te sia complit et en qualque 
loch sien les tues reliquies o la tua pació qualque per- 
cador qui la age es peneda de sos peccats e aerara en 
la sua boque e sobreposara lo teu nom en aquela ora 
li perdonarem tots. sos peccats e sies tu benuyrada al 
loch on reposes e totes les gens sien benuyrades qui 
per tu creen ni creuran. Vine iversosament al loch quit 
es aperalat que son ab tu e obrirem la porta del reg- 
ué selestial. — E Sancta Mergarida dix — o vosaltres 
pares e mares frares e sos amicha meus conjurvos per 
lo gran rey de tot lo mon que vosaltres fasats remem- 
branza de mi el meu nom nomenets e si be jo son pe- 
cadriu jo si prech nostro Senyor Jhesu-Christ per yo- 
saltres queus do ^emisio de yostros peccats e queus 
fassa eretes al regne de la sua gloria e queus illumen 
al regne de la sua claredaU E fas gracies a Deu rey 
de totes coses quim feu antrar an la compaya deis 
justs e lou Deu e glorifích qui es beneyt per tot lo set- 
gle. — E cant as aso dit ab gran goig ella dix al mar- 



(130) 
turiador — prin lo coltel e auciome quel mon aqoest es 
vensut — E Malch respos — jo no auciure la Terge de 
Deu com jo veg que Dea parle ab tu per que jo not 
val ociure. — Sancta Mei^aríde respos — si aso no 
fas no auras part an Paradis. — Lavos Malcb ab gran 
temor pres lo coltel e tolch lo cap a Saficta Mei^ride 
e aore Deu e dix — o Senyor perdonam aquest peccat 
— e caech a la dreta part de Sancta Mergarida e vaa- 
geren los angels e sigeren sobre lo eos de Sancta Mer- 
garide e beneyrenlo. E a^o boíren los malvats qui eren 
cechs e contrets e sorts e andemoniats e tocaven lo 
eos de Sancta Mei^aride e mantinent eren garits els 
angels reberen la anima de Sancta Mei^aride e pujá- 
ronla al cel cantant Sanctus Sanctus Sanctus dominas 
Deus Sabaot pleni sunt celi et térra gloria tua. Osan- 
na ni excelcis. E L bon hom qui avia nom Auti-- 
mus pres ley relíquies de Sancta Mergarida e mesles 
en 1. scrim de pedra e pósales an la ciutat Dentiotxa 
ab molt gran honor an I.^ casa de L^ bona fembra qui 
avia nom Caudicia e el scrivi la sua pasio e oracions 
a honor de nostro Senyor Deu lo pare celestial ab lo 
qual les nostres animes sien coronades al goyg de Pe- 
radis Amen. 



LA PASIÓN DE JESUCRISTO (1). 



Aci comenta la pasio de Jhesu-Christ Salvador 
nosti*e. 



Jhesus. 



Qui dará aygua al meu cap e pluya de lagremes als^ 
meus uls per 90 que puxa plora día e nit tro que nos- 
tro Senyor aparega a mi servidor seu per vista o per 
somoi confortant la mia anima. Ho vos filies de Jera- 
salem esposes e amados de Deu Jhesu-Christ vostro 
espos escampats ab mi ensemps lagremes entro quél 
espos vostro benigne e suau vengua a vos en la sua 
balesa e nedesa. Remembreus a vos filies e pensats vos 
ab saviea pensa cant es amargosa cosa pertirse e lu- 
yar de aquel al qual vos esposas e al qual vos prome- 
tes viure a el so es en tota sanctadat de vide e pus 
donchs havets fet vot retetsvos a el al qual promete? 
vosaltres matexes ratetsvos a Deu Jhesu-Christ Cor- 



(1) Códice del monasterio de sao Gucufate del Valles» titnlado MiteeUa- 
nea oicetica, fól. 72. 



( 138) 
teses fines corteses sanctes yergens prometéis casta'- 
dad al Senyor ver Deus Jhesu-Chríst coreos totes en- 
care a la verge Sancta María quí aquel porta car cor- 
tes ola porta lo rey de gloria e la qual es donadora 
deis bens de nostro Senyor Jhesu-Christ fil seu a tot 
demanant aquell ab tot ferm cor aquela beneyta yer- 
je laporta e al IXJ^ mes lo enfanta e al YIII. jom lo 
circunsis e al XL.® jora lo oferí al temple e oferi dues 
tortres e 11.^ colomes per el en sacrificí. En apres fu- 
gen al rey Erodes porta ^aquel seu fil beneyt en Egip- 
to e aletant aquel seu fil beneyt e nuyrent e ayen cu- 
ra daquel seguir en tot loch. hon anaya perqué creu 
fermament que aquesta era la I.^ daquestes fenbres 
que seguien lur mestre Jhesu-Chríst e li ministrayen 
e'nagu nos deu merayelar si ela lo saguia majorraent 
com el fos tota dolsor e desig seu 90 es de la umil 
yerge madona Sancta María mare sua e jo me esmaya 
que aquesta fos entre aqueles doléntes he gamegans 
qui plorayen Jhesu-Chríst lur Senyor mes encara po- 
día esser aquesta yerament entre aqueles dones filies 
de Jerusaiem a les quals Jhesu-Chríst nes ciar per in- 
peri mas pie descarnir ensutzat per escupimens tur- 
mentat et per^ batimens portant la creu aci en türment 
de mort e axi estant giras a elas e dixlos axf — a yos 
filies de Jherusalem amigues mies qui per amor dé 
mi ayets desenperat lo mon e tot delít e tot plaer no 
ulats plorar sobre mi mas plorats sobre yos matexes 
f o es en lo peril en lo qual esdeyendrets e sobre yos- 
tres filies f o es que no sia descreens en la mia mort — 
E adonchs diuli el — dona amade mia esperansa 



( Í33 ) 
ihia regina del cel mare daquel matex Senyor Jhesu- 

Chríst es vera serventa de Deu so que jo dich prech 
YÍda mia que digues a aquest teu servidor no digne 
de neguns de tos benifícis tu qui est honrament de 
Paradis e goig del cel e veritat daquesta cosa placia a 
tu no Tulas remembrar la qual sofarist eom lo teu 
amat fil vist morir de la qual cosa jo no dupte en res 
que aso yer no fos a tu greu martirí a Deu plages do- 
na mia quem donases gracia que aquela greu dolor fos 
eascun dia en les mies entramenes axi com eren en 
les tues. Adonchs plages encara avocade nostra que 
en aquell dia beneyt en lo qual tu ten pugist al ^el per 
so que tostemps te alegrases ab ton amat fil ageses a 
mi demostrados les tnes lagremes de dolor car per 
aqueles conegera jo quanta amargura agist tu verja 
pura ab Jhesu-Christ amat teu ay e vejes aquel qui 
era poc de mi sant era crucificat ab claus en lo fust 
de la creu e inclinat son cap liura' son esperit prech- 
te dona mia regina del cel que per aqüestes páranles 
que jo uy a tu dir dessiyant sebre e santir tes dolos 
que not ules irexer jat se cia afo que les pedrés de- 
gesen troncar totes per aqüestes páranles remembrans 
ta pació qui es donchs aquel regnant lasus al eel o 
peregrenaut en la térra esser tengut en sa pensa que 
no agües gran dolor ^o es en qual manera lo Senyor 
delH angels fo fet escarn deis homens per que jo mas- 
qui no plor vilesa de pobol menut no poria continua- 
ment teñir les lagremes. Gertes tu ten alegraries de 
gran goig 90 es que ara es glorificado al cel ab aquel 
lo qual tu fust to cade amergosament en te pensa ab 



(154) 
claus per la pació de la mort e an axi prechte que tu 
escampa en mi aqueles lagremes les quals agist en la 
del teu fil. E per tal que pus leugerament me sentí 
em regal en la pació del teu amat fil Deu be Senyor 
meu raonem vos dona quí sots miral de humilitat tos 
e jo daquest fet e prechvos dona vos qui sots mare 
yerja e cambra subírana humilitat e trinitat quem di- 
gats con fo per horda sius plau aquectta veritaL — 

Al qual la Yerje María respes en axi — fil ago que 
tum demanes puyment es de gran dolor e axi pus que 
son glorificado no püx plorar. — k la cual Sent B^*nat 
respos — ho regina deis cels ho mare del Grucificat 
donam sit plau 90 quet deman per ^ o que jo ho pus- 
que fer e complir donam dona qo que desig placia a 
tu quem ules hoir. Dignes dona mía dignes sit plau 
mare mía si eres en Jherusalen con lo teu dol^ fil fo 
pres e ligat e liurat e amenat a Anna e a Pilat qui te- 
men lavos lo<!h de justicia. — 

Al qual la umil yerge respos en axi — fil — dix 
nostra dona — jo era en Ifaerusalem con me yengue- 
ren les noyeles del meu fil dolorosos e ani axi com 
pogi al meu Senyor lo qual jo yees ten leyg menejar 
e tractar ab colades e percudir ab puyados e escupir 
en sa beneyta c^ará e coronat de les espines e yin que 
tuyt lescamíen totes les mies entramenes sescomoge* 
ren e defali mon esperít e no ayia nalex quax porania 
ne no era ab mon seny e eren ab mi mes jermanes e 
altres dones moltes qui lo playien axi com si cascuna 
lagues en son eos portat entre les quals era S. María 
Magdalena la qual se doliá sobre totes salyant mi de- 



( i35) 
mentre Jhesu-^ühríst fos liurat al turment Pilat li me- 
na que portas la creu e la janas crídant denant el e 
gran multítut de gent ana prea del lo qual menaven 
ab gran desonor e los uos escupien sobre el e los al- 
tres lescamien e los altres li gitaven lo fanch e mol- 
tes daltres sutxeries sobre lo seu cap presíos. Jo fil 
meu beneyt qui era sa mará qui- sabia el qui era molt 
trísta e com entes a seguir aquel ab daltres dones 
moltes quil avien seguit et aministrat de Galilea tro 
en Jherusalem las quals me tenien en sosteniment per 
í¡o com era axi com a morta tro sus al loe bon lo cru* 
cificaren devant mi e el vaent mi en creu posat e 
ferat ab claus en lo fust molt cruelment jo mesquine 
Taent el peu de dolor e de molta amergura vaent mi 
seoglotave per gran dolor avent major compacio de mi 
que de si empero el no sonave mot ne obria facha ans 
estave axi com ayel qui estaré denant aqud quil tom« 
E jo dolenta e maride estave denant lo meu Senyor e 
lo meu fil muyren a lega mort e cruel per que tea 
gran dolor era jo turmentade en mon cor que no ho 
poria comtar ne dir e viu la sanch que decoría per 
mi parta del eos que hanc no sabe pecat e rajave en' 
senblant dorda per les mans e per los peus qui eran 
ficats en lo fust de la creu ab dos claus tota la belesa 
era ja axida de la cara del íill meu Jhesu-Christ ea 
tant que el qui era bel sobre tots los homens adonchs 
paria que fos pus leyg que tots los altres e en a^o fo 
complide la profecía de Hizasies parlant del en axí 
vane aquel qui no senblave sol aquel qui debans era 
no avent belesa tot desenperat senblant a lebros e pía- 



(136) 
pat per los escupimens e per los batimens nafrat de 
nafres mortals per nostras iniquitats e per qui fo fel 
af o per la enyeja deis jueos axorbats qui tots aquests 
mals en lur Senyor compliren malisiosament. — Di 
donchs mare de Deu que reyes ne senties de dolor. 
— Aquesta -7- deya ella — era molt gran dolor mía 
90 es cor veya mi pertir de aquel lo qual era ma sa* 
lut e lo qual avii^ porta en mon ventra e no men ro* 
manga altre sino aquel e per 90 la mia dolor nos pe- 
dia pertir de mi tota ma páranla avia ja quax perdu- 
da mas en loch de aquela donare jamegamens e grans 
suspis de dolos e no poria parlar com la dolor qui an 
mi era ma rumpia en trencaye mes páranles quant la 
páranle era rabudo dintra en ma pensa e yolia axir 
defora la gran dolor del cor la coronaye dins e nom 
podia axir e la yeu sonaye tristament per lo cridar que 
faya rugolosament cor la lengua negra per lo cridar 
ayia perdut Ins del perlar. Apres estant mi en aqües- 
tes dolos tota transida e cax fora de mi axida ab gran 
dolor yeni morir aquel lo qual la mia anima amaye 
carement e defalia tota per trebal de dolor e el ab 
molt benigno care gardayem com me yeya axi plorar 
e yolchme confortar ab peques páranles mas jo ñora 
pogi consolar ans mes ploraye dient e plorant deya al 
meu fil en axi ho fil meu gran dolor sofir yules que jo 
muyre per tu qui son ta criatura ho mosquina que fa- 
ro ho mosquino que diré lo meu fil mor perqué donchs 
jo mare molt trista no more abel oy fil meu molt bel 
L^ amor fil mol dol9 nom yules jaquir axi tramit hic 
sit plan per tal que muyre ab tu ensemps fil meu a 



i 

{ 
I 



(137) 
greü mort te veyg morir pus que axi es aquesta mare 
qui ta portat muyre ab tu ho mort mesquine nom vules 
perdonar ho mort descruel molt me plaits a trerme 
les foonees del cor per 90 que muyra ab lo meu fil ho 
fil Deas ho goyg meu singular ho vida mia ho solas 
mea a tu placía que en guisa ho £aces que jo mesqui- 
ne morís ab tu ensemps ho fil meu regonex aquesta 
mare tua molt desconortada e vules hoir la mia pre- 
gueria cor covinent cosa es que fil obeesca mare com 
la veu desconsolado precfate fil quem vules hoyr e 
quem rebes al teu turmen cor aquels qui viuen en L* 
carn e samen de bona amor rao es que muyren en- 
semps a !.« mort ho jueus mesquins ho jueus malvats 
nom vulats perdonar 90 es pus quel meu fil crucifi^ 
eats crucificats mi qui son áa mare bon turmentats per 
alguna allra male mort per tal que muyre ensemps ab 
lo fil meu ho térra de Judea .tu tolsara la luu al mon 
e fas mi vidua del meu fil car ay dolor ara mor la mia 
vida e la mía salut tota la mia esperanse man tolta e 
levado de térra perqué donchs viu la mare eu ten gran 
dolor apres la mort de ton dol^ fil venits cruels pron- 
tos mi mare e penjats mi ab lo fil ho jueus malvats 
pus no perdonats al fil no perdonets a mi qui son sa 
mare bu mort cruel levet contra mi car gran conort 
me sería si moria ensemps ab lo meu fil car Jhesu- 
Chríst dol^a cosa es a mi mosquina morír mas la mort 
desiyade se partex de mu Ho Jhesus fil meu gran es 
ma pena e ma dolor cor a mort molt cruel te sobre- 
pren e liga molt mes amarla morir a qualque mort que 

si avia vide ten cruel pació ay mesquina la mort me 
TOMO xiu. i O 



(f38) 
fuyg em jaquex fort desconselade rooH ne seria p«;ga-* 
de bo fíl car ho fíl benigee ne ages merca de iatua 
mare e «jes les mies preguertes fil meu a^oeug^ e no 
Tules esser dur a la lúa mare qui es estat íjottiexapñ 
molí benigne a ela fíl meu reb la tua m»re a menos 
ab tu ensemps so es ai la creu per tal que viua toa- 
temps ab tu apres mortoor bo es naguna cosa ten doi* 
^ a mi mas que pusque ab tu estar. e que pasque Áb 
tu esta en la creu cor ceftes no es cosa ten amai^Ma 
com es v^iva apres de la tua mort. Hoy lasa meaquine 
fil tora eres payre tu eres mon espos tu eres fil mea 
en tu finalment jo avia totes coses ay mesquine tot 
mes mudat are son or£ane de pare are son vidua de 
espos are son desoonortade de ^^1 ara per totes coses 
ho fil meu quem fare de huy mes qüim regirá ho boa 
fil hon iré ho fil meu piados qual solas me jaquits 
qaal sera aquda cosa quim do de qui avant ciNisd ne 
aj«de^ Ho fil molt dol^ la tua voléntat ne sie conplide 
ais menys si not plau que muyre ab tu lexem al tea 
solas 4)enigne« 

A la qual Verge Maria respes Jhesu-Chríst nostre 
Senyor ya molt turmmtat en la crea e regardant sa 
mare dix a Sent Johan — fenbre — dix el •— vet 
aci lo teu fil. — E lo Sant verge Sent Johan era aqoi 
present ab trisla dolor mostrea t sa dolor e plorant tot 
día ab mokes lagremes. E Jhesus comesa a dir axi a 
la sua mare per (¡o na avia gran conpacio gran — ho 
dol^a mare dolorqsa Ingremosa longida lasa de suspi- 
rar perquet tormentes ne perquet laguex e not re- 
membre f o que jat avia dit cor ben saps tu mará mia 



(139) 
ipie per ^o son yengut en aquest mon e e presa earn 
de tu que per lo turment de la creu aalvas lamaiial. Mr 
oatje cor ea axi deueft esaer complidies Les escríptttife$ 
e ben saps tu encare que eofe que jo prengue mon 
per salut déí humanal lioa^ e resueiiare al teroer 
jom e apare mantféstacnenC a tu nmre vei^e e ala 
meus dexeble& Per 90 mare no yules plorar e lexa 
aquexa en^sa e aquena d^r )o men yay al roeu^M^ 
re e men pug ala oela per rebre la gloría de la pater- 
nal mageataL Certesr dooichs hen te deuries alegrar 
per rao de ini car ara deig trobar la hoyela so ea loa 
peccados que havia perduts per molt de «emps^ Jo 
muyra tot sol per tal que lo meu pauut resucitar, tota 
moríen p&t los pepeats de Adam e ara tots aertn lé- 
vala per la mia moi$t donchs mare mia molt aiaada 
porqoet deeplaiy cant so que plan a Deu lo pare uet 
perquet despiau a la k> turment que a lo meu . para 
plau que sofire. No toIs tu mare mia que a&i sia en4- 
pero axis deu fer oor ea axi es eaeríl. Ja doikchs 
mare mía e esposa mia not vules player na {rfopar 
ho mare mia |o pas not desenpar ne not les sola 
ab tu s<m tots temps e sare jat se sia ago que Ae* 
gons la carm me son sotmes al enperi de la oiort 
enpero segons ma divinilat son tos temps e sare no 
mortal ne pnx soferir neguna pena ne negun mal 
hea saps mare roía don son jo axit ne vengut per* 
que donques plores net maravdes si tom \k don 
son deyalat car de huy mes temps es que me tom 
al mai pare qui ma trames en aquets mon mas tu 
mare mia nom pots saguir encara ne anar la hon 



{ í40) 
jo vays jatsecia que apres poch de tempe to hi ven- 
drás entretant mare mía pus que mi no pots aver prin 
Johan en te íidnce qui es ton nebot e sera a tu coma 
ñ\ e el apres mi aui*a de tu cura e sera a tu moltfael 
gardo e solas e ton coral servidor. — En apres d ites 
aqüestes peraules lo Senyor per gran dolor que sofe^ 
ria axi com tot desenperat de tota vide mudas tot e 
acostas a la mort. E el estant en aquest transich alón- 
gámeút axi t^om poc regarde sent Joban e dixli axi — 
amich Joban Tet aci ta mare servexli e ages sit plau 
eura déla cor jo a tu la coman axi com a mare e 
mon tresor gran e axi rebla axi con a mare mia e tua 
vet a tu la coman. — Con corrinent cosa era e digna 
que el qui era pur e verge fos conpayne de la vei^ 
^ es del part e en lo part e apres del part — Demen- 
tre'que Jhesu-Ghrist angoxos digne aqüestes paravdes 
a sent Johan e lo amdosos 90 es la verge María a Sent 
Johan molt amats comensaren a senglotar e carament 
a plorar. Aquests dos martris calaven abdosos e no 
ppodien parlar no lex la I. al aitre per la gran dolor 
que avien aquests dos verjens boiriHi Jbesu-»Cfarist 
parlaat ab veu rugalosa c vania lo morir poch a poch 
e no li poden perlar cor veienlo ja quax mort e no 
podian perlar ne cridar ans defalien e avien ja per- 
duda la veu de perlar entanien e calaven per (o com 
no podien perlar e ago per gran angoxa que avien los 
esperits daquels eran tots defalits sola dolor e plw 
era romas a aquels cor anasen plorosament amergo- 
sament se dolian cor lo oovent de la mort de Jbesu- 
Christ tresposave los cosos damdosos malament e per 



(141 ) 
qo com Jitesa-Christ aiuave mes Sent Johan per qo d 
lo feu guarda e fil de sa mare e major de tots 90^ es 
6D alguB priyalelje la mare sentía les dolos de Jhesu^ 
Ghrist la mare verja qui lo avia infiantat soferia lo eojb- 
tel de la dolor de dolor de son fil les dolos cruek de 
Jhesu-Christ eren nafres de la mare gratis dolos eran 
esk lo eos de la mare e erp espeseyade de la mort idél 
fil la mare era ferida ab la punta de la lanée aftí la 
qoal los maWats avien oeneat lo costat de Jhésu-Chríst 
aquela era qui avia gran dolor en sa pmsa e crexienh 
1¡ ten fort les grans délos que no podia axir de' foira e 
tréneavela fort <sruelment dintre les dolos del fil ool^ 
tekjaven lo eos de la mare e Jhesu'^Chríst Salvador 
nostro pagave lo dupte de la mort od la cárn cor pus 
grea eosa era a la mare com lo vaia.turmentat qve 
sil avies morir mal ne soféria..Entretant qqant Jhesu*^ 
Christ ac comanade la sua beneyta mare al verje Sent 
Johan dix — set be. — E aquels eruels que lo crucifií- 
caven donarenli a boure vinagre ab fel mesclat e com 
Jhesu-Christ lo ages testat el dix — compUt esUA — 
^ea que totes aqueles coses qui. del son escritos eran 
complides e acabados e com nagnea testat no vok bou» 
ra. E Jhesu-Chríst adonchs crídant alta veu diene-*- 
Deu meu perqué mas desemperat — e dien aqüestes 
páranles el Hura son esperit a Deu lo pare. E adoocluí 
tremola la telra lo solé la luna sescuriren loa cela >plo« 
raven la luna, perde sa claror la resplandor se parti 
tota del cel les padres se trancaven les alteses de les 
escurerelitats se partien molts morts resucitaren e exi- 
ren deis monimens confesen nostro Seynyor Jbesu-* 



{ 142) 
Ghríst publícaat ab gram veu» Aci pwh pensar eaacv 
canta dolor sofería adonchs la mare de Jfafiau-^Chriat 
etnn tes coses qui no avien anima ni vÍTÍeii se dolka 
tan fortment eom tenga del fabm miu poría ákt ne cor 
peosar per tant gran dolor era trebalat I0 eor de la 
Terje María. La mareestave eom a morte propia eren 
¡del MU fil JhesQ*Cfarxst le qnal la mare soa avia con- 
aeUat ela estant verje per obra delSant Esperítadonch» 
dá neaviá paóraula car la. gran dolor. qijte ella sofería 
U avia toltes les forses ja eta qnax morta axi axi eom 
a mért viu ja ja e viven t moría ao pedia morir mas vi- 
vía eom a mobte k dolor del fil fugia fort en la mare 
ans deKgave mes morir que no viure aprto la mori 
de^ aso fil la vérje María vivia fort déseonsetade eer 
«va axi eom a morte prop la eren esta ve axi eom a 
«dolenta e pleüa de gi*an dolor esperaa qne hom deva» 
las lo eos de Jhesu*GhrísC de la eren la diemun dita 
•marei de Jhesu^^lhríst plorave díent axi — ay lasa ay 
dolenta e trista o barons prenieus pietat de mi mes- 
quine retets lo eos aquesta mesquine pas que aveta 
conpH t en el vostro mal desig e aso <|iie prometes avets 
mels senyors pus lo avefs mort retalo a mí meaqnine 
qui •son sa mare bo si ave afer de morir plaeios quem 
aneíats ab el ens^aips per fo que les mies dolos pus- 
qñeo aver fi ensemps ab les wea precbvos senjen 
meiis quel me devaléis de la creu devalats lo meu e 
ife jo mesquine lo eos del meu fil eor aquel es mon 
solas e mon alegre. E estave nostra dona Sánela Vbh 
ría prop de la eren regardant Jhesu^brist fil aeu be- 
nignament e bumílment penjan entre el fust de la ereu 



( i43) 
e elá estave aquí livave les nians en^ alt e abrasavela 
ereu a queia en^aquela part en la qual la prof^ oiv- 
da de la de Jhesu*ChrÍ8t rajave e al^avee en ab par 
gran for^a desperit per 90 qpe pegues abresar Jbesu* 
Christ. E Gom no he pegues fer levave les maos e9 
alt e les manejases e ujades queián enseiupe bax piar 
gadese aquí mátex les levave altre vegada de térra 
eatrelasades e alsavese-axi com pedia ves Jbesu-Christ 
que li tecave lo cor e con nol tociM* lexavee anar sens 
naguna pietat térra e geya aquí eaturoientade e pre^ 
muda per gran : dolor que soferia de Hiesu-Chriat e la 
for^a de la gran dolw de Jhesu^Chríst 90 es que el qar 
vía la costreyia levat de térra e com fes levado esta- 
ttia les mans en alt per ^ quepoges per $0 car son fil 
Jhe8u*Christ tant era turmentade de gran dolor que 
tota senderoeave en terra« Hoy Deus e quis pork pei^ 
sar no dir cante dolor e cant languimeat avia dooehs 
la verje pura miral de tota virtud creura poc bom qui 
pus greu cosa li wa viure en ten cruel vida que si los 
malvats jueus la auciesen . ab coltels ay tal color avia 
oom si fos morta la cara e la boque avía tota verm^ 
la de la sanch del seu fiL Apres ago vencb L \jiom 
noble per nom Jósep Abiramecies qui era dexeble 
de Jbestt-Christ e ana amagadement a Pilat e de^ 
manali lo eos de Jhesu-Chríst. E con el ley agües otor- 
gat el anpla I. savi bom per nom Nicodemus e vei^e*- 
rea abdosos al loch hon nostro Senyor era crucificat 
les qusds aportaren ab si feramens ab los quals li tra- 
guesen los claus de les mans e deis peus e quel deva* 
lasen de la creu e com la verge Maria tota dolorosa e 



( 144 ) 
langide per gran dolor vaes aqnels qui lo volren de- 
yalar de la creu lo sen esperit reviscola poch a pock 
axi con boin qui resucita de mort e jat se fos qae ela 
fos molt defalide aytant con podia aydave a els e da* 
valas aquela ajude que podia cor la I. la traya los 
claus de les mans e laltre lo sostenía per tal que no 
caygues lo eos del Senyor Jhesu-Christ e la sua be^ 
neyta mare li levave sos brasos en alt e sostenía les 
gloriosos mans de Jhesu-Cbríst qui lo mon forníaren 
e lo cap qui penjave sobre son pits lo qual c(»n lo 
volgues abrasar per abrasamens que aya e nos podM 
sadolar de la vista del seu car fiL A9Í pot pensar tola 
persona devota qual dolor den aver la sua maré se- 
gons lo mudament quel seu fil acb pres aquela bora 
Qo es qual era com fo devalat de la creu ne qual era 
con era viu mas quant lageren devalat de la creu e 
posat en térra la verje María mare sua caeecb en ter^ 
ra sobre el e estecb axi com a morte per gran dolor 
al cap de son fil e besaveli entretant la care ab grans 
lagremes e gitave sospis molts e greus. Ho quantes 
vegades se playia molt amargosament e faries ab ses 
mans lo cap dient — bo fil meu car que as tu fet que 
hon te degnes bociure per que lo jueus tan crucíficat 
e mort. Ara tencb en la fael mort fil molt es trísta la 
tua mare qués fara donebs aquesta mesquina boy lasa 
fil meu bon es aquel goig ten gran que jo agí com tos 
nasques boy lasa dolenta en tan gran dolor es tomat 
aquel goig fil meu no e altre conort sino que muyre 
pus que vos an mort — E a^o dient besaveli la cam 
e los uls e lo front e la bocba e gitave lagremes a tea 



( í^) 

gran baaitament que paría quel eos e la anima se sol-* 
Tes en lagremes e ragave lo eos de Jhesu^Christ fíl 
smi ab les lagremes e la perra en lo qual lo avien po- 
saL En apres tornaves pensar los seus fets 90 es^ los 
hontes que hom havia feles ne dites pensave mes en^ 
eare qui ne qual era son fil e eom lo avia consebut ne 
engenrat seos paría de hom e enfantat sens dolor e 
deya en plorant en axi di — fil meu molt dol^ e ear 
diges amor mia singular vida de la mía anima goig 
meu esperansa mia per quem jaquits sofarír tan gran 
dolor per queus sots logat tan de mi vos qui sots mon 
Deu e mon solas e conort de k mia anima entin fil 
meu e reguarda mi e vules aver pietat de mi. — 
Digua si dir ho pot nagu qual mesura de plant 
e de dolor tenia adonehs la mare de Deu. Sertes 
eren que hom nou pegues comparar ne dir ne pen- 
sar enpero amor dreta avia e tenia manera e nos 
desesperave mas piadosament e justamen se dolía 
cor be sabia que resocitaria al tercer jorn e plo- 
TSíYen ab ela ensemps algunos dones stants jatsecia 
que pocha fosen qui plora vesen Jhesu*Christ en axi 
com la verge María aqui era los angels trists e do- 
leuts si enpero dolor podien aver e ^itranls Josep 
Abiramacia hom sant e just ab Nicodemus ensemps 
quil avien devalat de la eren segons que diu laven^ 
geli pósalo en I. drap precios nou frech e bel e ún- 
talo ab preciosos especies e pósalo devotament e la- 
ger en I. sepulcro nou lo qual avia fet per aci matex 
adonehs It cantaren hofici de laos los angels qui tots 
ensemps venguts al sepulcre de Jhesu-Christ e los an. 



( f^) 

gds cantayeo tant laor e nostra dona Sancta Mam 
gitava sospís e gamegamens de gran dolor els d6va«- 
laven les yeua al eel e noatra dona Saneta Maria plo^ 
rave molt amergosaaient prop del sepulcro e com Jo- 
sep Abramasia e Nicodemus posaren Jhesu^Iuriat al 
sepulcro relias la maro trista gitar e sobolir ab el en* 
semps e sofaries tota sobre sos amicbs alNrasaTO son 
fil Jhesu-Cbrist e deja — barons ajats merco de^ mi 
amicbs meus preneus pietat de mi jaquits lom aius 
plau encara sol L poeb e leyatBli lo vel de la cara 
per tal quem puxa raonar ab el I. po^ e a Toer sa 
plasent cara e aver un pocb de conort — E apres de» 
ya — bo amicbs meus no les sotarets t^tost sius plau 
donats per ypstra bonesa a la mosquino de mare sua 
e age lo mort pus que nol pot ayer viu bo al manya 
posats mi mosquina al sepulcro cor sens el trísta nda 
fara la mosquina doma. — E ells prenien lo eos de 
Jbesu-€brist e posayenlo al sepulcro e ela lo tírave a- 
ci defora e ela lo volia reteñir ab si e daltre part els 
lo Yolian sebulir en axi era entre els piadosa conten* 
ció enpero tots ploraven amargosament que apenes 
podia ferma la páranla planerament o yaian encare la 
mare desenperade de tot solas per que ploraven mes 
per dolor déla mes que per dolor del ñl qui era ja 
mort e major compacio aven de la mare que no avien 
de la mort de lur Senyor ploraven doncbs tots ab 
grans gamegamens ab gran dolor axi com sobolien lur 
Senyor de mort e de vida. Apres que lur Senyor sebu- 
lit la mare tota desconortade abrasave ab gran pker 
lo sepulcro e ab tot son cor axi com podia beneyia lo 



( «47 ), 
8011 fíl mitretant sofertes e gitarés sobre lo sepnkte 
lea inans esteaee . bwtaYelo soto» e plorare k> sea 
Sesyor continaanHmt A aniwgDsos aanglots* Fet a^o 
lo sea gran amich e leyal ial qual lo sen medtre Jbe- 
Bu-Cbrist la üYia comanade acostas a ela puya dolaa- 
meot e tot ploros lévale ab gran a&ny de aepnkre to- 
ta pIoruAá e el exi matex plorave cor no sen podía 
abstenkr e soíeriala en ees btasos car tant avia treba« 
kt e tsDt era hojadeie lasa áe suspira e de ploriur e de 
cridar que qes podía soslemr en sos peas enpero axi 
eom pooh a les altres' dones é st^ns qui la aconpayren 
tots ensemps ploran entrasen ab els ensemps en Jhe* 
rusalem e axi matex mol tes fenbres de la cíutat de 
Jberusaleni com la vaien ten forment plorant e dolo- 
rejant per gran pietat quen avien comensaven a plorar 
e algunes anaven detras ela plorant Moltes plaraven 
per gran compacio que avien déla cor la sua dolor ne 
faya moltes dolentes. Tota persona qui la vaya plorar 
apenes se pedia abstenir de plorar ten piadosament se 
plorave e tea amai^osament se dolía que per ago lo 
seu piados piare molts nescomovia a plorar en axi que 
gran dolor sescomovia per qualque locb on ela pasas 
plorave ela ploravense encare moltes qui li axien a 
carera e axi la menaren ploran fins a la casa de Sent 
Johan e aqui estech e Sent Johan tenchla aquí e ama- 
la mes que si fos sa mare ab tot son cor. Despuys 
quel Senyor fos sebolit lo jueus posaren senyal al mo- 
niment e liurarenlo a cávales quel guardasen e entre- 
tant la verje María estave en la casa de Sent Johan 



eor lastre (i) ujade era e per gran dolor no podía anar 
ne sesaye de ploi*ar dia^ ne nil e no era nagu qui la po- 
ges confortar de so» amichs ses germanos ne encare 
Sent Johan dolor li faya (2) 

riosa e pos gloriosa que altre a tu dona mia jo peeea^ 
dor e pecadríu tot moh co8 e tota ma anima e tota 
ma vida e tota ma mort e ma resureccio a tum coman 
tu yerja aies beneyta en per tostema encara mes ab lo 
teu fil car e Senyor nostre Jbesu-Ghrist qní ab Deu lo 
Pare e ab lo Sant Esperit viu e regna en per tostempa 
sens finament Amen Amen. 



(1) (lasse e) 

(2) (Falta un folio eo el manuscriio.] 



ORACIO DE NOSTRO SENYOR JHÉSU-CHRISt (1). 



JhenirChríst fill de Deu tíu per la voleotat de po- 
me (2) he per hebra del Saat Sperit e per la tua sanó- 
la misericordia yengist an aquet mon presit cam urna- 
na e nesquist de la Yei^e e donist batisme e peniten- 
cia e sacriBci els altres sagramens de Sancta Esgleya 
an remisio de nostros peccats e soferíst per nos fam e 
set e calor et íret e tribulacions et angoxes e mala- 
nanees e suor de sanch e persegist he venut e pres e 
ligat e despulat e asotat e justiciat e estridat e anbe* 
neat e apelat e ferit e acupit e scamit e elauficat e de 
fel e de vinagre aboprat e lenseyat e mort e sabolit 
per la nostra redempoio e devalest en infem'tragistne 
los teus amicha e resucitest el tero dia e pugest e la 
tua vertut gloriosament a la dreta part del teu ¡mre e 
vandras el dia del judici a julgar los tíus e los morts 
e darás a quescu son guardo segons que auras servit 
tu est Senyor meu e Creador e Redemptor e Salvador 
meu refugi gloria amor e dolf or heretat et esperansa 



(1) Códice del monasterio de san Cucnfate del Valles, titulado MiteellO' 
nea aseeíica^ fóL 51. 
(2] (pare omnipotent) 



( 150 ) 
mia tu Setiyor Creador e lou e beneesch e a tu fas grat 
he grades del ben del honrament e de la misericordia 
que as fet a aquest teu peccador e a tota la tua cres- 
tiandat a tu Senyor me pinet em comfes de tots mos 
peccats que hanc fiu del dia ansa que fuy nat antro 
a la ora daré en pensar an obrar an parlar en oyr ne 
en negune altra manera que jo pusque aver peccat de 
tot so quim membre e nom membre de tot dich ma 
€olpa e prae Den quem aja rera merce e precie Sen*- 
yor tu qui yengifit apdlar los peccMlos a penitencia 
.que no garts los meas peccats ne les mies falides mas 
donem gracia e illuminament que jols pusque conexer 
e antendra e quen vengua a Ten penitencia e a vera 
confesio e a vera esmana e a vera satisfacío e plaeia 
a tu Senyor qui perdeotst a aiadoiiQ S«ieta María Mag*' 
delena e a moyií sent P« e ai ladre an la crai e rebs 
a merce tots los veft penidens que tu ajíes, mereedn'*- 
quest ver peccador e perAopam segods la tua miseria 
cordia e guardem de pecar e ée 6dir e de fais testí* 
moni e de male fama e de mort soptane e mostram a 
dir e a fer la tua sancta volentat e a t^r tostemps dé 
la mia vida antro al dia de la mki fl e an totes les mies 
cuytes Senyor te ciam vena merce quem síes ajudador 
e defenedor e quem amparo lo meu sperit an les tues 
beneytes mans e quem déos vide perdurabla Amen. 



( 151 ) 



ORACIO DE NOSTR\ DONA SANCTA MARÍA (1). 



Prechte Madona Sancta María mare de Den e de mi- 
serícordía e per aquela alegría la qual hach lo teu es- 
perít quant te fo ananciat el fill de Deu e per aquel 
ministre del qual es en honbrat lo Sant Sperít sobre- 
vinent en tu e per aquel complit gMg lo qual ach la 
tua anima beneyta caiit fb lerade sobre tota la sua be- 
lesa ais sants del cel que a mí pecador recaptes ab lo 
ten beneyt fill la gracia del Sant Sperít que ben bor- 
dón la mía pensa los meas fets e les mies páranles e 
los meus pensamens e tota la mía TÍda entro a la fi e 
qnem mostres la tua bene3^ £as en la ora de la mía 
fi Q et quem fasas asebre lo día et le hora de le míe 
mort et quem rebes en la toa beneyta compaye. 



(i) Códice del monasterio de Stn CaeoCile del Filies, titnlado MUee^ 
Utmea ateeíim, m. 53. 

(' ) Este finaü esti escrito de letra algún tanto diferente de la del resto 
del nuurascrito, 3f es la misma de los versos que siguen hasta el que dice 
— Dona lo Jom de Sentcio - indwive. 



( 4^2 ) 



GOZOS A LA VIRGEN (1). 



Aci comensen lo VII goy de le verge Marie et altres 
oratíons en rimes. 



Sancta María Verge puella 

Done gloriosa et bella 

Regina casta et cara et puré 

Reneyta fo lo ventre 

Cant nombro Senyor vos manda 

Per langel quant tos saluda. 

Lo primer goy que ne agets 

Del Yostron car fiU fo aquesL 

Lo segon fo cant vench en vos 

Cel qui per vos fo mes mitre nos 

EU dona cant nesque 

Cell qui totlo mon reseme. 

Al quart fo dolfs regina 

Cant los tres reys ab goy rraseves 

Gaspar Melxior Baltastar 

Mire e ansenes et aur au ciar 

Vengeren auferír de jonnolons 



(1) Códice del monasterio de San Gucufate del Valles, titulado JUisce- 
Uanea ascética, fói. 53. v.» 



(1S5) 
A vostron car fíl golorios 
Eli qui fo taut rich e agúales 
Lo vostron gey doae et ayales 
Qene nuU hom altro no pot asmar 
Boque dir ne cor pensar 
So fo cant fo resocitat. 
Lo vostron fill beneuyirat. 
Lo VI fo quant vos ne vis 
Pugar vostron fill JhesB-Christ 
Sus al cell al supirc trp 
Dona lo jorn de Sentcio. 
Lo I. goyg que Christ que vos fes 
Fo regine cant vos tremes 
Los angels queus fes pujaren 
Ab bons cans nous volc lexarm 
E volch que al oA acegeses 
En gloria la hon oleses. 
Per aquests VII goygs gloriosa 
Del fill de Den mare. • . • • 
E los los altres atresi 

Que avets auts • 

E per cels que aneare íinrets 
E per la merce qui an vos e$ 
Vos clam merce »que vo • . • sats 
Dol^e regina ogau sius plats 
Per la umilitat qui an vos es 
E per los mons hon heu se mes 
. • • • juda regina mare de Deu 
En vos quir per amor de Deu 
Quem siats cap deis e giys 

TOMO xui i I 






(i54) 
De tot quant íki anch ne dix 
£m guardáis doña salvament 
Larme e mon >C08 e mon seny 
E pregats sel.qui vench an vos 
E an la beneyta creu 
Fo per nos pecados levats 
Quel me perdo tots inos peceats 
Axi com perdona a Longi 
Perdo a mi ans de ma fi 
Con larme del*cu8 exira 
Per la sancta merce que el ha 
Ab si matex me sia giys 
Em guy larme an Peradis. 
Eu lo prech con a bon payre 
Senryor veray Deu fíí giayre 
De tot lo mon vos mi giats 
Bel Senyor e mi aconselats 
Rey sobre tots los reys 
Emperador de totes leys 
Guardáis mon eos e má persona 
De dan e blasme e de vergoya 
Em donats so que sabets 
Axi con vos poder naveta 
Spiritual sperit del mon 
Rem mon cors e marme atreci 
Ver Deus ajes merce de mi 
E de tots crestians ament 
Deus nos aport a salvament Amen. 



(155) 



ORACIÓN A LA VIRGEN (1). 



Aquesta oracio ha aytal propietat que tota persona 
que la diga 11I.<^ vegades o la fes dir no morra sens 
penitencia ne pot morir a mort soptane ne pot perir 
en foch ne an aygiia e quálque* persona que agües mal 
sperit en si que la fasca legir ab 1/ canela beneyta 
sobre lo malait sperit de mantinent se pertira deL An- 
eara dona qmanas an part e no poges infamar feb la 
legir sobre si IlL» vegades ab 1a «aockla beneyta e 
mantinent sera desliarada ab Den.* ^ i 

Comenta aii — 

Ais saüts membres maeoman em do de MadooaSanc* 
ta María mon coa e ma Tida e a mon Senyor seni Toi- 
mas ma cam e ma sanch a tos filia de Deu jo precb 
la verge Madona Saneta liaría saludada del ángel pla- 
na de gracia acompayada de Deú mare de JiieainChríst 
regina deis angels de Peraflis he did mon stela de la 
mar gloría deis sants guardia profeta deis crealians 

• 

honor de les fenbres leticia deis homens esposa de 
Jhesu^Ghríst cambra del Qant i^rít flor de les ver*- 
gens oonsel de les vergens (vidues) speransa deis pee* 



(i) Códice del montsterio de Son Cucofote del Valles, titulado Hisce^ 
Uanea ateetiea, 161- 55. y.« 
Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155. fól 35, V.» 



(196) 
cados fontana de misericordia vide de salvacio « stele 
del cel porta de Peradis a vos madona coman la ani- 
ma etlo eos e lespepit meu^et d^ totes. animas chris- 
tianes Amen. 



OOJNFESIOfll GENERAL (1). 



• io peocador me eonfes a Deu he a Madona Saüáte 
María e * a tots los Sasts e les Santea de Perays « a 
vos frare que e peccat e agreugat Deu e moo. proiame 
en moltes maneras. 

' Primerament e agreujat I>eit eu ámnt U. soo.atat des- 
conéxeot con el maja fet be eriat e reaemut e xnolts 
«daltres beoE e gracies ajereabudeaa cascan 4íe no 
téñB' de fermeii e jo de rebre no e auda memoria ae 
remembranaa del mal ne de les dolos que el per los 
peccat» vokh soferir e Mpecialmeot quant volch per 
mi pendre mort e pació e rembre díel poder del .dimo- 
Al e axi an qualqoe manera ne en qualque tempa oí 
tantos de vegades ne en qualque loch aja errat an 
peccaf de desconexenseni anles les sues brasas con- 
fesmen a Deu e a vos e dich mea culpa. 



(1) Códice del monasteriu de San Cuciifate del Valles, titulado 
Uatiea ascética, fól 5G. 



( Í57 ) 

Eacarai mes me confós a Deu he a vos que nom 
eonfes ten so^en con a mi ferie mest^ mé penses 
mos peccsts-ans que negua a la coníécío 9oá coa me 
serie niester ne veoch' axi 'ferm éet^o tornar ne be 
aquele contreccio de eorcooi a la aiia aDima serie 
mester deis méus peccato per qíie jeób son Gaygut en 
*peQcat de necli'genciaper<piee&qualqiiemanere'hragé 
pietat dich mea culpa. 

Encare ines me coofes a Den e a ves^ que no be ten- 

gttda le penitencia ne la orado ^oe ite-oeustiunade dé 
fer ab aquella bumilitat ne deTocioni ab aquell ascal- 

fament de k aknor de Deu cmn a mi fere mester ans 

faent oraeio pos meo cor etñ pens moltes yanitats> e tik 

totes de que negun fruyt' nó profit nos ayda^e aspe** 

eialment que algunes estant aú oracio be parlat & tepon 

tada ma oraoie- que leyta penpie. dieb mea^ci4pa^. . 

Encara confes a Deu ea vos que son venguteontra 
lo s^oA münament an qoe vac e jura lo^npm di^Deu 
en va desor^onaoic^ d^nt- monsogea^ e fale^es^p^r 
tal qiien fosnabans^ cregut i^ntost joriiv^. la- nómade 
Deu iversosament que pqgues varificar S4^ que jo d^ye 
e altres Vegades per.&lonia parque! 4kk^ mea culpa. 

EncaraDL confes a Deu e a vos que e peecat lo^ter9 
mammaient caqt tío be* ..... » ades les festes oar axi 
com degrft star • j . on temps enoracio een eontem- 
plecio jon( posava a parlar coses vanos ds^quest mon e 
lea eaooltay^ vdlenter ey be trobat mottea vegades pler 
per quen dio mea culpa. 

Enearam confes a Dea e a ves que e peecat an lo 
quart.manament que no he anlat ne servil mon pare 



(168) 
De ma niare ne knnporalmeiit ne sperítaalmeat axí 
eom sop teogttt que moltés vegades pogera preguar 
he fer preguar' Déu e enoara fer im^l^s almoynes que 
DO he fetes e afo aonio ha tolt sino gmu mesquinesa 
e pereaa e avaricia per qoeo dic ibea culpa* 

EDearaoi confes a Oeu et a tos ^e he peceat eo lo 
V. maDameDt en quaal e portada mala T^leutat per 
hoy o per ira a mon proisme mes per colpa mia que 
per lasua multes Tegade^^qne avia duDs mou cor per 
Id milorameot e .ptajMpeot^quels eeneiia per quea dic 
meaculpa^ / • . • 

Enoaram covifes ^ Deo ^t^a' vos quehe peoeat an lo 
Vi.^ manament an cant e tolt angunes persoDes lo ben 
quQ faye» ho ere aa aqttels dieatoe molt menys que an 
aquels no era axi cem de oracions dejunys delmoynes 
o de qualsqne b^s qtiie fe^n axl niiite& si e anblal ne 
toh res a négu de^lojt refre ^ son tengut car an so dal- 
tré jo joy áeg ávér l*es seíis iMidia sua si bo faye pe- 
cai^ie mórtahnent per quén dic mea culpa. 

Encaram confeb ^ Deu e a vos que é peceat an lo 
Vn mánattiettt an quant e aül pensamens caraals dur- 
ment e vetltfnt an los qtísfls* e trobatpler el delii aa mí 
xnatex melles de vegades pensan an so que avia oyl dir 
de esta materia án so que avia feC^ axi que si ndm fos 
mal star del mon quékn agua plagut quen ages perlat 
ho oyt perlar a altres per qu^ dic mea ci|lpa. . > 

Encaram confes a I>eu ét á vos que he peceat an lo 
' YIII manament en quant e raonat e jutjat alguoes per- 
sones per akunes coses les quals a mi no eren serles 
e a les quals jo no volie gran be dient contra aquels 



(ISO) 
alsetuies foleáes e axi 9Íao n^gunaigisa jo e alkvat fafe 

teatiinoDi ne corporal ni speritualment dic mea culpa. 

EncAram oonfea fi Dpu e a voa qae e peccat an lo 
IX. jiiaiiain«at en quant he 4e6igat la muler daltri o 
q^en playón glguD^s fienbrea a^i cojoq degeren per qjien 
dic mea culp?. 

Encaram eonfes a Den e a vos que e peccat an lo 
X iMnament en cant i;ie cobeejat bens tenporals de 
e^r he de perai}la de mpn proisme e axir an. qyalque 
manera ni an quantes de vegadas ni en qualque^t^mps 
ni an qualque loch a|a arat ni peccat an loa X* .mana- 
ments que no aja amat Den ne la mia anima ne mon 
proisme confesmen a Deu e a vos e elam merce a Jher 
su-Ghrist que* Hio pffrdofi Aniep. : 



FRAGMENTjOi DE UNA ©RACIÓN A 

JESUCRISTO (1)- 



.. . • . . • .. •. • an laltre e p« tota aqueHs qui son an 
pecat moiial que vinguen a vera confasió e a vera sal* 
vacio e pei^ tots aquels que hanc be mi faran que tu^ 
Sanyor meu Jhesu-^hrist los an^ retes» bon guardo a 
per los meus anamicbs on que sien quem guarts qu&^ 
Bom puien noure an dit ni an fet el dia de la mia ñih^ 



Ci) Códices M mouascerío de RipoU, muu 155, fóK 31. 



(i60) 
de les mies cuytes Senyor meu Jhesu-Christ reclam 
merce quem sies ajudador e defenador e que rad>6a 
la mia anima an les tuas baneitas mans e quem dons 
YÍda perdurable ab los teas santa ab lo tea regué ce- 
lestial qui tíu e regne ab Deu lo Pare an unítat del 
Esparit Sant de Deu per tots los segles e deis segles 
Amen. 

Apres quant aiats dita aquesta orado daifs aqoest 
yers del Psaltiri quis sagueit apres -^Dírumpistí vin- 
cula mea tibi sacriflcabo ostiam laúdis in nomine Do^ 
mini iuTOcabo Amen Amen Amen» 



ORACIÓN A SANTA CATALINA (4). 



Aquesta oracio es de la bumil verge madona Sancta 
Catalina esposa de nostro Senyor Deus Jhesu-Christ 
la qual raeapta gracia ab nostre Seny<H* que tote don- 
zella que devotament sa raclamas a ella e per amor de 
nostro Sanyor volgues tanir yirginitat e castadad axi 
con ella feu e agües dupte de esser temptada de pee- 
cat de luxuria fassa dir esta sancta oraeío a bonor sua 
e sia serta que ella li racaptara gracia ab nostre Sen- 
yor que la sua pregaría li sera exaudida e no sera 
temptade de peccat de luxuria ans tiura eastament e 
honesta faent dir esta sancta oracio per XXX Aies 



(1) Códices del uionaKlerio d« Ripoll, num. 155, CU. 51. 



( im ) 

eontíDuameiit Axi matex es bona a tot hom que sie 
deregue e i^ a préposar la páranla de Deu darant lo 
poboL Axt matex e» bona a infante o donzelles o a 
qnalsseydi altares personen que Tullan ap^endre de le- 
tra o de la scielicia. de Deu e agen lo cor dur o an- 
patxat per péccate digsm o fassan dir este sánete ora- 
do e lur antaniment sera obert e dar per apendra e 
per parlar totes coses que de Deu í?ien. Axi matoix es 
bona a tot hom que age anamichs. Axi matei)^ es bo- 
na a metra pau enfre marit e miülw oob aneara es 
bona a metre e amor ebfra anamiehft. Axi mateix es 
hona a done qui yage an part es cosa proTada que tót 
hom o dona qui devotement dirá o fara dirá este sáne- 
te oracio per XXX dies cootinuament no aura dupte 
que an aqu^l ayn sa qremaquell ^Iberch^ni sera toca-^ 
de de lamp ni speHt maligne noi porra noura ni £er 
mal e diu axi este $aneta orado. 

Beate Cath^na humil Terge fila d^ rey Gosti e fes 
nada e bateiade an aqudla eiutat de Alexandriit e tu 
verge fuUt pupilla pura e nete sens nagun eorumpi- 
ment foist sposada per obra del Sadt i^irit e inlumi-* 
nade e quant tu verge fuBt donzella pus bella de gra-* 
eia e de grada satiesa angelical e tu yerge íust molt 
plaent e tu yerge dajunaves tres dies la setmana e 
quant venge lo ten pare fon pasat daquesta yide an 
laltra mon e tu yei^e romanguist desconsolada ab la 
tua mare ansempsL Un rey lí astaya de prop qui la 
damanaya per muller molt coytosament e tu yerge res- 
ponguist que a honor de les V. plagues que Jhesu- 
Chríst avie sufertes tu verge damanist L any despay* 



( <^ ) 

Entretant L sant armita demana de la sua vide e res- 
pes lo sant a]^ini)a tu verge auras lo príiner marit qoit 
complira de mol tes gracies e dé moltes grana Qobleas 
angelicals e langri Sant Gabriel le fon trunes per la 
sancta divinítat que tu aurias lo fil déla verge mado^ 
na Sancta María si tu recebras lo sant bdi)tisme per 
aspos e ttt verge molt plaent e molt agredosa anclinist 
los teus ionolls an torra ab gi^n deyoeio e givist loa 
teus uyla misericordiosos aves Deus lo Pare e damist 
merce que agueseá vide de salvacio e taotost lo sant 
arnnta te dona vide de sant babtisme e lo fil de lai 
gloriosa vei^ madona Sancta María lác iluminada e 
lanel ta dona per castadad e per virginitat per tal que 
dagueses viure an la sancta gloria de Paradis cant tu 
Yerge fuist pm*iñcada e asplasniadar de les aanctes pa- 
raules quel fil de Peu Jhesus tach salvada e tu vei^ 
molt plaent te volguist conbatre ab aquell malvat rey 
Maxenci qui mal obrava contra los- Christians e di- 
guistU — o tu ' malvta rey iaquix asar aqueixs deus 
que tu adoras car sapies per cert que no es sino dia- 
blo inferDal.~'E lavos lo malvat rey mogut de gran 
fallonia e de gran ira díxta vertaderament que si tu na 
fayes verge so que el volgues ell ta faría cramar de 
continent e tu verge fuist iluminada del Sant spirít e 
lo malvat rey feu vanir aqui davant tu VI. doctora ab- 
gran cavallaria e los doctors comensaran a disputar 
contra tu verge molt purificado e con los dita savia^ 
disptttassen contra tu verge molt plaent e agredosa 
anist venere la obra diabolical e quant vei^e lo rey 
viu aiso fou molt dolent e despagat e mana ancontl- 



(103) 
nent qnels savrá fosseA cramats e tu vcorge fust molt 
piadcea e pr eguist a Deu lo pare que les lurs animes 
no foseen perdiides e va vanir Teü molt resplandent 
e dix — ^Fiat — Fiat -^ Fiat — que tots aquels o aque- 
llos quit raélamaran auran gloria perdurable. E ládoncs 
valieren ángélls e arcangeis qui sen pujaren les ani- 
mes deis dits defunts enconfinent lo rey malval sen 
tend! a fu verge molt piaént e dixte — Catherina fe 
so que que yo Tofare e no viilles perdre la tua juven- 
tut -^ E tu verge reponguist — o tu malvat cruel 
fe so quet vuUeá que yo son asposada daquell qui ma 
feta e formado. — E lo malvat rey ab gran ira mana 
que fos feta nna roda da rads tollants e daltres forres 
molts punyents e mana que tota una tu verge foses 
posada en aquel malvat torment e tu verge faist ora- 
do a Deu lo pai^é quet vulgos a ver merco.' Ancón ti- 
nenft vanr vanir angels qui trancaran la róde e morirá- 
ni Hirmilia parsones pasadlas. E lavos lo rey fon molt 
doloDt e despagat an ^i tnateisL e la ragina fon' molt 
ascalfade en la baneita virginitat e visiblement ab mol- 
tes de compayes reseberen bobtisme de ibest^Christ 
e lo rey malvat e inich e mugut de gran fellonia ma- 
na que aqfoells qui avian pres babiisraa que fossen 
craraats e tu verge faist oracio a la gloriosa verge ma- 
dona Sancta Maria que degues radámar lo seu benuy- 
rat car fil que les degues anparar lurs animes e la dita 
oracio fon eompUda veueh vea dd eel qui dix que na- 
gua ni nagune no* pandrie mal en aquel foeh ni fia- 
mes. E quant verge lo rey viu olquest miracle mana 
que perdesen los caps encontinent foren ascapsats 



( 164 ) 
apres mana que fosseo soterrato e lo rey dix — verge 
vench a tu — e dix que ai tu no volies jaqinr aiiar lan- 
tauiment que yolgueses fer la volantat quel ta pandríe 
per muler e pef ragina. E tu verge molt gloriosa* 
ment anist respondre que ja eras asposada del Salva* 
dor de tot lo moa e lo rey nuilvat píen de gran mali- 
cia e de gran ira mana ancontinent que fos ascapsada' 
e tu verge molt gloriosament e afectuosament praguist 
a Deu lo pare quet raebes la tua sancta anima e da- 
manist aquest do e aquesta sancta gracia que tota 
aquells qui devotament sa reclamasan que los fos do- 
nat ancontinent tot so que instament demanassan. Tan- 
tost fon ausida una vou del cel que dix — ; vina aspo- 
sa mia molt amada com vet oberta la porta angelical 
que so que tu demanas molt plaent sapi^ vei^ molt 
gloriosa que auran per amor tua tot fo. qpe demana- 
ran justament a Deu. — E quant tu verge aguist pres 
lo san martiri de la tua preciosa sanch exidet e van- 
gueren angels qui sanpujaren la gloriosa e beneita ani- 
ma molt resplandent alt al cel e ancontinent verge 
molt gloriosa lo precios cose moltgracios fon sotar- 
rat an lo mont de Synai. 

Es cosa provada que qui aquesta sancta oracio dirá 
o fara dir per XXX continuament que auran tot so 
que demanaran instament a Deu car es cosa provada) 
per moltes dones honradas e per donzeles que avieo 
tot so que demanavan justament a nostre Senyor Deu» 
Jhesu-Christ per merits de la molt humU verge aspo- 
sa de nostro Senyor Deus Jhesu-Christ Amen; Amea 
Amen Amen- 



( 165) 



MÁXIMAS MORALES (i). 



. • • Si tol ton senyór guayar en aquest seegle guayal 
et si yol laltre an poder«: Diu lo savi mostré ton po- 
der al nici e pren daquel qui sap. Si no fas a^o apeb- 
dras fo que no sabios. Diu lo savi cove a tot hoin qui 
pren negun saber que porta sa puya e son tractament 
ün profit e antendre so que apren de manera que sen 
pusque aydar en son loch e si aso no fe no aura pro- 
fit ne altre fniyt levat afey e trébal axi com oel qui a 
trobada I. mont damr e per pesa que no la age^ a 
portar logua homens apoch apoch feo lo tirar ais bo- 
mens e cant hac esplegat ana a la casa pensant que 
tot laver fos justat atroba que casen deis homens la- 
geren a lur case portat e &xi no aelk levnt lo trebál 
sipo lo afay del cavar per 50 com nol guarde nel pro- 
cure beí). Diu lo savi que el no a compliment tro que 
bom lo roete an obra. Diu lo savi cerque saber per qo 
que ten profit que qui vol met an obra no eomplex son 
antenimenL Demanaren a Aleicandre — per que honres 
mes ton mestre que ton pare— per so com mon pare 
ma mes an vida fínable e mon mestre an vida dura- 



(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Valles» titulado Miscella^< 
nea cuceíica, fól. 1. 



(166) 
ble. — Seny es pus noble que negun horament. Seny . 
es atrobat de la ab pensament e saber 90 perqué astat 
que es niolta es mercat levat de seoy ^e con mes vas 
es pus car. Aquel a seny quí reta sa lengua e nici qui 
no conex sa valor. Qui a seny per so com conex e sab 
los vicis cuberts qui son an si no a goig de so que pert 
de ses bones obres. No a senat sel qui conei be e mal 
mas cel qui conex de dos mals Ip milor. Qui a neüy 
es pregat de aver bou nodriment e qui es mci fuxli 
amich ver. Del hom es son seny e son anaiuich hora 
dura. En la peraula conex hom lo mísalje del eel quil 
tramet la valor e per lo present aquel quil presente. 
Qui es preguat de ai.watex mastra que ha poch ^ny. 
A major ops saber bou nudriment qu^l eos menjal* 
ni boura. Qui sc^uex son seny 110 era e qui segex sa 
volentat penitsea. Seuy es bon castiguador e bou ser^ 
vador e seoy es quis mostra so que a celat e balance 
de (O quit dona ton dreL Qui no a seny no es senyor 
de sa ii^. Dix lo savi fort es qui conex son seny e son 
saber e sa valor. Mes val mal volenfa de senat que 
benvolenga de nici. Qui a seny cove que dq 'age nom 
e quin es freturos no cove que age no^oo sino de figu- 
ra. Qui a seny no visita cels qui fugen del ni conten 
noves a qui no les scolta. Diu lo savi seny es de hom 
de Deu e de bon nudriment guay el hom deus apo- 
dera tota res* La pació que es partida a la gent del se- 
gle es an dues coses guardador e guardant el guar- 
dant es laver el guardador es lo seny. Diu lo savi qui 
a seny aconortes de son trebal per dues coses la I.« per 
goyg que a de so que li es romas laltra per 50 que ben 



(467) 

m 

tstorca e lo nici donas gran dol del trebal que a an 
duas raons la i.* per dol que a de so que a perdut e 
laltra per reguart que a de so que li es romas que no 
ho perde. Cant es complit lo seny minuen les perau- 
les. Dix I sayi an lom ha IIII compleccions seny ni- 
ciesa sinplese e tolentat lo seny es contrari de la ni- 
ciese e la simplesa contrari de la volentat é la volen- 
tat contrari de la sinplesa e hom es senyor de tot. Qui 
fa be an guardo e qui fa mal esna punit. Diu lo sayi 
en pus avol stament es qui es freturos daver. Diu lo 
sari qui repta lo nici per no a seny es axi com qili 
repte lorp com nos veu pus es natura tanta a tota cosa 
qui sia molta es anamich de la natura, h menjar ne ve 
de molts. 



Del menjar. 



Aleuje ton menjar e seras segur de tota malaltia. 
Qui eominalment yol usar no a trop si saguart. Qui a 
seny jaquex qo que ama per qo que no age a pendre 
so que no ama. Malaltia natural axi es la malaltia al 
cors com lo sabo al drap quil adoba el añna. So que 
menjes ab talent menges tu mas so que menges menys 
de talent es for^at go que no auria talent Menjar poeh 
de so que a afany val mes que menjar molt de so que 
li e profílosi Ans que sies maiaut apodera tetares. No 
sies cuytos de nula cosa de senament Qui te celat al 
metje son yici es longuesa de malaltia. 



( 168 ) 



Del Secgle. 



Aquest secgle ho laltre es axi com hom qui a 
IL^ mulers que si la L» ps pagada irexse ab laltra. 
Lo secgle es aytal com cel qui donn he somia so que 
yol he no vol he departes. Prím aquest secgle per di- 
da e laljtre.per mare; Qui esta en aquest segle es axi 
com lostaler sen deu moure lo • • • tat de yentre retu t 
Aquest secgle guaya hom. . • (1) ayer he laltre ab bones 
obres. Dix L sayi mon fll yiu aquest secgle per laltre 
et guayar los as abdosos e no yenes laltre per aqnest 
que perdrieslos abdosos. Lo temps castigua cels qui 
romanen per cels qui sen yan. Din lo sayi axi es com 
sinat lo secgle a tos antsesos com si eren ara a tu 
axi com ais anganats anganara a tu. Lo segle menys- 
prea seis qui solia dar a menjar. Lo secgle es casa de 
temps sabuL Qui tranoet hom a casa durable no a po- 
san^a. Sel qui jaquex aquest segle tro que nos placía 
que sia tost ab sos anamichs^ Lo segle es axi com 
serp qpii es blana de tast e auciu hom ab lo fíblo. Qui 
es abaniduat al segle de so que yol donali dema 90 
que no yol hom. Guaye aquest segle ab amichs e lal- 
tre ab bones hobres. Cant es lo cors malalt e pie da- 
yols humos no li pronta menjar ni honra axi lo cor 



(1) (ab) 



( 169 ) 
qui ama aquest secgle no li te proñtament negu. Diu 
lo savi menysprear aquest secgle es posansa a la ani- 
ma e al cor& Dix I. savi aquest secgle agreuge ais bons 
e plau ala ayols e es axi com lausel que com mils 
cante metió hom an gabia. Dix I. savi aquest segle 
exalte los avols e enclina los bons axi com la balan- 
za qui al^a lo poch e enclina lo molt. Lo secgle es 
carscer del creent e pereys del menyscreent Digeren a 
]• savi — cal es aquel qui conex aquest secgle — dix-~ 
aquel qui no a bon saber de benenansé de trebal. — 
Damanarenli qual cosa senble mils al altre dix que so 
que román del secgle ab so que es pasat Demanarenli 
que es temps dix 111 dies. Ires mestre castigador e jaquit 
son saber. Vides compano de que as gran desig de aver 
e estar ab el e el es cuytos de partirse de tu dema es 
scam no saps si seras de sa compaya ho no. Dix lo 
savi si no fosen los honrats despoblar sia lo secgle. De- 
manaren a I. savi — que es a^o de que deu hom esser 
cuytos — dix — per laltre segle axi com si dema deviets 
morir a guayar aquest secgle axi com si tots temps de- 
vie hom viure. — 



De fer ben. 



Fe ben per custuma e mal per ops. Qui fa mal en 
ci matex lo porta. Dix lo savi fil dignes que mente cel 
qui diu que mal ab mal samorta e siu vol provar que 

TOMO XIII. 12 



( 170 ) . 
fa^ *dos fochs erexats si amerara la L laltre naas bmi 
amona lo mal axi com laygue lo foch. Dix lo «avi fe 
ben si toIs que ten facen. Qai no a poder de fer ben 
JBqnesques de fer mal e fara ben. Quí penae an be c(h 
ve que hobre e qoi fa mal cove que sen jaquesque. Dix 
lo savi fe aquel be que pasques si ben ses poch que ja 
no fariets lo molt si lo poch no Toliets fer. Nos prove 
qui es bon faent be mas proves jaquinsa del mal. 
Mal quí no a durade val mes que ben qui no a durade. 
Dix lo savi fort me maravel de eel qui diu ben e qo 
es an el com so alegre de cel a qui dien mal e es el 
qui sen irex. Demaiiaren a I. savi — qual es la cosa de 
que a major bonesa — dix — fer ben asosparens.^-Qui 
congela fer ben aylant val com cel qui fa. Umilitat cero 
la valor a esser umil a avant valor es major valor que 
res. 1. valor qui no es humil ansi no es faonrat per la 
gent. Lo ben cant crex de honrament es humil a el e 
vi (f ) ab honrament es altiu. Sia ta care humil e ta 
parauia sinpla e seras amat per la gent mes que stls 
daves aur ne argent. Mes val anar a nici umil que a 
franch savi altiu. Dien que un hom desturava L savi 
e anaval asajant e desourant entro a la casa dix lo sa- 
vi umilment — sit a romas res que ages a dir diu e ve- 
ten not trop neguns deis fols. — Si no auras aquels bens 
qui es umil ab honrament e perdonant avent poder 
fort es bon perdo specialment avent poder. Sel perdo. 
na qnin a poder de venjar. Aquel perdona quis tarda. 



(l) ^e vid) 



(171 ) 
Tardar es cuyta de penedir. Obeex prechs decels quid 
demanen pei'do. Qui atoga la errade es rao que li cia 
perdonade. Lo bou saber dd perdonar val mes quel 
bou saber del menjar. Dien que L manava anciure L« 
gran compaya de catius e dix 1. deis catius — Senyor 
nos avem fet grau mal eram quin be faras tu ^u per- 
donar. — DÚL lo rey ^^ oo ya aegu tan bo com aqüest 
^*-e maoa que attcLeséu. Hunkilment ve 4anént la ter^ 
ra dairal na- de pvs ahíos. Aitive fa morí aquel qui Isu' 
Qui es pergal de 'si .mátela SMiie moljbs quiu soíi de^. 
pagaU. Aquel qui ea albulos que uo y#I parlar diiili 
hom parláis que Deus parla a Meyaes. Tota vei^ya: 
ea bona. Si no ic0 verg^ya auciei'eiiae les g«M. Tod 
bom deu airer vergoya an si mdtex. Qui a vei^oyá de 
la gent e de si maüex^ eooex hom que poe val. Mayor 
Térgoya a ceis qu( qs ben daquels quil loen que no 
aquel qui es avol de.quels quil repten* Diu lo sajl fbrti 
es bóna yergoya an especial añ fenbres. No faces res 
su celatt de que ajes yergoya an deseubert ai era sa*** 
but. De qui es pocha sa veritat son pocha aos ami^h& 
Qui es yerdader cbeu hom que es mouBoo^gues e mea** 
tidor no creu h^m sea yerilats. La veritat iOs balaiifá 
de Deu qui va per dr^tura» Lo joaonsonege es niow0- 
negé del diable qui ve per falcia. Lo pus amargaBt 
cosa qui cia au lo mon es veií tat e no la poch soferi# 
levat cel qui la conex. De tot hom fa bou boir veritat 
levat de juglar que ai yol dir veritat no orees da-» "^ 
michs. No diu veritat layat fadri boral e anbriacb. Dé 
la veritat se irex hom. 



( i72 ) 



De masa parUuu 



Qui parle mase do es segar de erades si:no es-savi 
ho bon parler donchs sies escoliador calant Diu lo 
savi la valor que hom sobre les besties es :1o parlar e 
lo entoodre e si hom cale e no aaten es bestia. La pa- 
raula iorade so que no foradaria la lengua. Tot hom 
del fruyt de la lengua menja* Diu lo savi no digaes 
páranles que depuys ages a dir no placía a Den que 
]• les aya ditos. Qui diu de negu so que 11 es greu díea 
del so q|ie no li sapiío* Diu lo savi la lengua es de 
tayl e fa gran tal. Diu lo savi de tota nafra garex hom 
leva( daquela que fa la lengua. Qui mok parle molt 
ere. Quant es le parlado honrat sia lescoltador as^aat. 
Diu lo aavi toi -hom poch conex en sa paraula si hia 
ooapliment de seny axi com lo cantar que si hom lo 
fer pot hom conexer si es tranjiat ho cencer. IHx hom 
as conegut qui ^isa aa so que usa de fer an sa valor. 
Enmasa ñure an masa teñir sedas erra molt per ma- 
sa poslar ei vas respondre £a i vas erar. €alar es sa- 
ber e soné poch quin nsen* Parlar os saeh de erades. 
Galdr es pnofitos a les gens e ais aucels. Quantes pá- 
rvulos digueren LUÍ reys deis quals se avengueren la 
Idix — jom son r^epresdeso que he dit moltes vegades — 
lo segon dix — jom puch tomaivde so que no he dit mes 
que de so que e dit — ^lo tercer dix — quant he dita la 
paraula e poder en mi e si no la dich e poder an ela 



( 173.) 
lo (i).. 

Qui a poch DO es poch. No ages vergoya de donar 
que pobresa as- mcDys. No es franch qui per sobras 
daver usa mas aquel es franch qui a poch e dona. No 
sies franch de donar al honi a^qulno tany^aquel donar 
anaytal loches cobeesa. 



Bel ovan 



La pus avol cosa que hom pot aver e9 esser avar é 
Tolpey e es lo milor que fkibra pot aver« Avér es ayol 
per ^ com dopte la mer^e de Deu. ATaridá andero- 
eha la hobra delaTaTor, Düi lavar no dons que Deus 
es pus noble e pus íránch que res demanara que no 
ages ops be es ver si volchesen seguir la Tolen*- 
tat deis pobres de donar de ton aver seriem an ptus 
avol stament que els. Qui dona áon aver dooft a sa 
anima per <¡o com no pot aver durada métiys del díx 
que no guarde hom de trebáh Mon ñl mes a la gent 
axi com cels qui jugen ais daus* Prio del lur e guarde 
lo teu guardo so que as que mes es ser avar que des- 
mañar a avar. Qui es rich es axr com lo muí e lase 
qui porten aur e menjen palé e ordi. Qui es avar de 
son argent ais pobres trametli Deus ira de senyor.. 



(1] (Faltan tres folios^ en el manuscrito que debieron ser los XV4. XVU 
y XVUl). 



(171) 



Bd enreyos. 



Qúi es enreyos a meajn alegría qne negun hom. 
Lenyeyos pensa que si tn as saber que el lo puga aver. 
Enyeye menge les bones hobres m com lo focb men- 
ge la leya. Bastament ha lenyeyos que aje ira com tu 
as alf^a; Tanir mal yoles^ al cor es axi com ama- 
gar la brasa eu la senra. Quí es prop es luy ab mala 
yolen^a e qui es luy es prop ab bona volen^a. Diu lo 
sari mon fil do compres Hial yolen^ dun bom per ben 
Toleu^ de molla. Eremistat aalra parens es axi com 
•qai met foeh aii L gorch* Aoia tos parens e tos amichs 
e fak*as grenje a tos amichs. Fifl es fruyt del teu cor. 
Ama ten fil e castigal be. Ton fil es ton senyor Y. anys 
e Vé ton servicial e Y. ton eonpayo e puya gran amich. 
Demanaren a I. savi qual fil amave mes lo poch tro 
que es gran o b luy tro quel veg e lo malat tro que 
es guarít. Digoei^en a L pfailosof-**per que no yols fila-^ 
pw 90 com los ham e nold y uL-**-Qui castigue son anúch 
fe greuje a son amich. Diu lo sayi qui castigue son fil 
com es poch an goy com es gran. Qui no fa seure son 
fil de poquesa la hon li es greu no siura com aera gran 
lá hon li plaura. Qui a germans a aytor. Hama tos ger- 
mans per 90 com son honrament ab benenanse e ay*- 
tori ab trebal. Bon germa es aquel qui oblida tota era- 
de e no sen yol venjar e ta fet plaer e no to r^ita e 
no ten fa redret. Avols germans son asi com arbre 



( f.75 ) 
ée foch qui crema la I.^ rama e laltre. Bon hom de son 
metal de ton germa. Ayda a ton germa a tort i a dret 
Bon germa^ es aquel quit aida de la guerra del temgs» 



De amor^ 



La amor primera es amor. No fó tríát lo^jMirtit le» 

* 

Tat per conexer lo bon saber de la amor. Ira de ama<<^ 
dor tanpoch dura que no a ops scasador estíu*^ Ira 4^ 
amicha es axi com pluga de- atiu. Aquel es stray.qui 
no a amichs. Tanta rea damichs es bo lerat lo partit. 
Demanaren Aristotil — que es amich — I cor ab duea 
coses.... et en amor daquel qui no ho Ai per opa quet 
age. — ^ot fiys an amor de aenyor sit vol mal lo major- 
dom. No ajes privadansa afr aquel quet honra per ai- 
cuna cosa quet aje ops de tu que ten aura so que au- 
ra, opa menyaprearta. Si trobea ton amich féli loch e 
comenael a saludar e cridel per lo milor nom que' age. 
Les amich son de 1IL<^ mañeros la primera son axi 
com a viande i^e no pot estar menys déla b aegona^ 
es axi com la medicina que a hom ops^ a yeggdea ln 
ter^a es axi cont la malaltia que no la hom opa nut 
tempa» Honra lamich de ton amich qjDie mea operara 
que si honraves el bon amich e bon privat es axi cem 
bon specier que si be not dona de lea specieriea do-* 
nat de la bona hodor e lavos es axi com lo ferré qne- 
si no creme les vestedures fat afay ab lo fum. Amor 
es defeniment de cor defenat. Mes val sol estar qjie 



( 176 ) 
ab mal par. Qui pren tota la gent an L grau no ha 
amich tota hora mas do prova'tro ais ops lavos amich 
es aquel quit es abandonat ab largesa e no ajude a la 
carestía. Diu lo sayi qui vol conexer home demanen 
aquel a privat Ama cel qui not ama tro quet am hora. 
Guaya ab amor so que no pots guayar per for^a. Diu 
lo savi aquel hom que jo e mes amat es cel quim diu 
mos vicis antre mi e el. Dix aquel es savi quis guar- 
de de sos amicha e de son amich ais ops no a ops pa- 
rens ne amicha ab ques venjen de son anamich. Dix 
L sayi faet faent bones hobres e veetit bones custu- 
mes. Dix L savi lo milor consel que tu pots fer an fet 
de tos amicha queb gits a ta amor si fer se poL Dix 
Plato quis toI venjar de sos anamichs deu cercar e cre- 
xer sa yalon iSi hom yiu sayi qui pregaye Deus quel 
guardes de sos amicha e dixli — ^per que preguats Deu 
queus guart de yostros amicha e no de yostros ana- 
michs — e dix — I. (1) pueh guardar de mos amicha e no 
de mos anamichs. — ^Dix I. sayi major profitsegexhom 
de son anamich que de son amich per 90 com hom se 
guarde de errar per que son anamich no sen yenje e 
nou fa de son amich. Lo nici a sanamích de si matex 
com sera amich daitre. Guardet dequel qui ayorex 
yostro cor. No ages goyg de priyadesa de anamichs 
que axi es com laygua que ab tot ben ses calda cau 
sobre lo foch e alciulo. Not flys an amor de anamich 
per 90 com lanel del fet sin en amistat e per ops que 



(1) (jo) 



(177) 
ha a hom mostra amor e cant a trobat 90 que a opa 
torna a lanel de son fet e es axi com laygua qui es- 
ealfa lo focfa e cant lán legare fredor. Demanar^i a 
Jop cal cosa tes stada pns greu — dix — lo goig deis 
anamichs* — 



De f entres. 



Fenbre a cor de diable. Legesa es acordador de fen- 
bres. Contrasta ab ta Tolentat e ab fenbres e fe qaet 
vales. Seny de fenbres es en sa balesa e balesa de hom 
an son seny. Dix I sayi mon fil ye derera lo leo e lo 
drago e no veges derrera fenbres e dix pregua Deas 
qoet guart de les males fenbres e tu guardet de les bo- 
nos. No loets cativa qui<;ost poch ni donzela qui sport 
molt axovar. Qui es novi pensa esser rey. Bones foren 
les noses sino fos la mesio. Demanaren a L savi^-que 
dius de pendre muler — edix que esbon saber de I. mes 
e aucia de tostemps. Demanarenli — que dius de fenbres 
— dix que axi son con a baladre qui a bela fula e bela 
flor e si hom ne menje mor hom. Plato viu I." donze- 
la qui axia lafinestra e dix — aquesta no hix per voure 
mas per tal que sia vista. — ^Viu I. casador qui parlave 
ab L« fenbra e dixli — casador guardet que no sies ca- 
sat. — Seny de fenbra es an son saser e cant sen leva 
cauli. La vida del hom esta an tres coses anpla casa 
roolts servidos e bela dona. Avol vida es an III. coses 
avol vey e fol fil e muler ab avols custumes. IlII. co~ 



{ 178 ) 
ses son letjes e altres IIU pus leges aYMÍeia en rieh e 
ira an sayís e falsía an jutges e leyg parlar an faihres. 
Qaatre son qui nos sadolen ul de vesser e óreles de 
oir et terre de pluye e fenbre de home. IIIL coses son 
qui aucien lom qui masa les usa amar fenbres e casar 
e joch e tí. 



De ben strueh^ 



Bela eqperansa es oomensament de boa astre^ Aqvdí 
es ben estmch qni tíu molt e Ten an sos anamichs sa 
que li plan. Aqud es ben estmch a qni Dens dona bon 
seny e bona gracia e compliment de TolenM e anmr 
de la gent Aqud es estruch qui per altre sa castiga» 
Aquel es mal estruch qui nos fia an nugu per arol 
dupte que a. Cd que en negu nos fia an el per avolr 
obres. 



De ansia^ 



Ansia es mitja valesa dix lo savi. Si duras lo dol 
axi com comen9a anciuria hom. Dix tota res comensa 
podi e crex levat lo dol qui comensa gran e minua«. 
Tristor es malaltia del eos exi com la dolor es malal-*^ 
tía del cora* Guardet de ton germa com es felo^ 



( 179 ) 



De ira» 



Qui segex sa ira pert son bon nodriment Ira es ro- 
Tel de seny e no coDex eel qui fa ben ne mal quen 
apreogue. Ira de aici es venjade aú paraules e ira de 
savia an fet. Qui sirex ab cel qui no ha poder lengua 
es sa ansia. Qui es senyor de sa ira no es senyor de 
son bOn nudríment No es atol falonia daqnd quis 
asaje debadea. Aquel es avol custuma qui no es sen**- 
yor de sa ira. Lo nici no es senyor de sa ira cor si ne 
ofossavi fora. Qui segex sa yolentat dona al anaffiieh 
so que YoL Contrasta a la Tostra yolentat axi eom coü- 
trastas al vostro anamich* Quis esforsa ab sa yolentat 
es feble de consol* Contrasta a ta yolei^t e no faces 
qo que yol que ta yolentat es anamich e eontrastaot a 
amich. Si yols esser segur que ajes so que desiges d^ 
sige so que pots ayer. Qui es senyor de sa yolentat es 
sagur de no hayer trebal. Si not yolen donar so que 
demanes si ta falonia sobra tu matex per lo demanar 
que sobre cel qui not yolra donar per complir ta yo- 
lentat Flixet de ta yolentat que faries contra ton seny 
si la complies. Diu lo sayi qui consegex conipliment 
de so que yol d^u ayer regart que apres no aje so que 
li sia greu. Qui yench sa yolentat no a seny son saber. 
Riquesa es paratje de cel qui no na. Dix lo savi jo be 
bastament mes que negun rey. Demanarenli com — jo 
e bastament prou com el a molt e no li basta e el au« 



( m ) 

cíea de molts e jo uo de oegu. — Haver honra lo tíu. La- 
Ter fa amar son senyor. Ordonament crex lo poeh • 
k) mal mester degaste los molts diñes. Son Tóstres les 
nafres del temps. Laur an la casa es axi com.lo sol an 
lo segle. Dix I. savi — ^mon fil no sía la formiga pus cer- 
ta que tu quü ajusta an lestiu so que a opsanlivem. — 
Mes val sperar so que hom ha que so que hom no a. 
Riquesa de cor val mes que riquesa de ayer. Lo ayer 
no pot teñir profit sí no partex de Deu. A vegades au- 
eiu hom per son ayer axi cem hom attciu lo paho per 
les beles plomes. Layer es reí de ancia e de trebal per 
f o minuats yostra ancia. Dix layer se yol seryir e quí 
seryex altri no es franch. Dix com menjen ton ayer 
ab L« ma menge tu ah dues. Lo pobre a menys ana- 
michs que lo rich. Qui sofer pobresa a gran sa fe an 
Deu. Lo pobre a fe de esser rich e lo rich dupte de 
esser pobre. De la yalor de la pobresa es que fa hom 
neguna cosa contra Deu per teser pobre axi com fa 
hom per esser rich. 



Dd freytnro^ 



Bsser freturos de la cosa yal mes que- demanar a 
eel qui no li tany que hom ti deman. Bona' fora la po- 
bpesa e lo acaptar si no fos Deus yos en do. Pobresa 
es ajustament de molts yicísr No se qual es pus ayol 
ho mor de rich ho yide de pobre. Les morts son dues 
mas la pobresa es la milor. Tres coses no han consd 



( 181 ) 
iMilara ab enveje e malaltia ab yelesa e pobresa mes- 
dade ab peresa. Conort de hom pobre mes Tal salut 
que aver. Despei ton boli et toro pobre contaras no- 
yes de reys. 



De loar lo benifet. 



Loar benifet es manera de crexer aquel 

quit a fet plaer « fe plaer a quit loa. Quit. loa per 
pocb merex molL Qui pren plaer daltri es catiu del 
plaer tro que la ^ardonat al menys loan. Si ta ma es 
breu de retra guardo sia ta lenga larga de loar. Qui ^ 
no loa l)eu ne honrar bomens. Benifet no pot durar 
si es neguat e nol ¿ol si es vedat. Dit lo savi guardet 
no sia lo ca pus conexcoit que tu que si hom li dona 
del pa no ladra. A loar benifet e servitut e retre guar- 
do es reaon. Benifet es comande. Si es franch loa lo 
pocb si es avar menje lo molL Mes val loar e bona fa- 
ma que aver que alo román e lo aver sesplegue* Dema- 
narenaAlexandre-— de qual cosa as bautmajor plaer»— 
dix — com e baut plaer de retre guardo a quim feu plaer 
molt mes que el no men feu. — ^Deus retra bon guardo 
a quins ne trau nostros visis. Sofarir es manera de 
cels qui ais no poden fer. Soferir es an dues manares 
soferir hom so que no vol e soferirse de $o que voL 
Qui no sofer l.« páranle bouna moltes. Qui vol viure 
se guart de erades. Masa contunuar es condiment e es 
atorgament de la erade. Acompayet ab cel quit ayda 



( 182 ) 
al temps que el sap la manera. Qui compre so que no 
a ven so que a opa. No ya tan bo misatje oom lo di- 
Ber« Laur e aura an la meaio ea mig guany. Amatemos 
com a germans e mersen astranys mercaées com áe 
irex la roba li alta. Qui creu coredor román menys de 
diñes. De tota cosa es milor mercat com es hom ajus- 
ta e lo temp pen. No loa lo mei*cat si no cel 

quin a guayat. So que nos vem es car si as (1) 

Noy a milor amich que salut ne major anamich que 
m^lakía. Dues ceses ap oonexen hom tro que lea per! 
salut e jovent. Al> la dolor de la malallia conex hom 
la delf or de la sanitat Si ya neguna cosa damant vida 
es sanitat Si a neguna cosa aytal es riqnese. Si y ha 
ueguna cosa damimt moort es malaltia e si es neguna 
cosa aytal es pedresa» Qui poye a LXX anys playse 
menys de malaltia. Gimríls vostres makliies ab almoy^ 
«íes. Dix lo savi ancie es malaltia de anima e alaria 
sanitat. Qui viu molt pert sos amicha. Qui yiu poeb no 
li ye desastre sino de si matex. Pensa que la vida m 
mesio que tan donade e que no la yules maüneire qo 
que despei^dras e a3d no malmecras ta yide* Mort ea 
yide del altre, decgle. No veyg Twítat sens dupte que 
parega dupte menys de veriíat levet la mort Mort es 
sageta anverinade* Qui servex e no fa preu hix menys 
de loger. Aquel fa sobres qui fa tort per fer palor a 
alu*i. Si fas tort e sobres a pus minué de tu siesaagur 



(1) (FalU un folio en el mamiscrílo^ que aeria el XXVU.] 



(185) 
que tan retra guardo pus alt que tü. Fe servey e seras 
amat Present fa hobrir porta tancade. Presen t fa gran 
loch al €os. Qui adenansa son present acaba so que 
ToL Guardet de mal compayo que axi es com lespasa 
qui fa bona vista e fa mal señal. Not acost a rey si es 
felo ni a la mar si es forts. Not acompayes ab mals que 
quila acompaye es leuge ancia. 

Del mester. 

Aprín calque mester per 90 que si venies a pofaresa 
no ajes mester negu. Guardet de contrastar ab seyoria 
de barale de pobol. Tratet de conexer tu matex abans 
que vules conexer altri. Mort ve a hom menys de co* 
miat no oblits ela not oblide. Fort es gran castigament 
leximple deis morts qui si vol pensar. Pocbs son cels 
qui an anvege de la mort e molts cels qui dien mon««- 
sonegues. Not tars de penidre que la mort ve an dexop- 
te. Diu lo sayi fort me maravele de cel qui cerque 
aquest seogle e la mort cercha a el e es aecligent e 
sab que non port storce» Un saviobrave I.* case de ca- 
yes et demanarenli perqué no obrave de feste e dix — ^be 
ata a qui deu morir, — Qui esbo mor e a posanse e qui 
es mal mor e an la gent pensanse* Mes Tal la moart que 
avol vide per 90 com avol vide es mort del eos e de la 
anima. Deus reta bon guardo a la mor qui trau les ani- 
mes de trebal e les acosta a Parays. Qui no fa a sa 
anima ja nol fara a altri. Deo gracia Amen. 

Finito libro sit laus gloria Christo. 



(184) 



MÁXIMAS políticas, (i) 



Aseren (o gran savi e dix — ^lo rey reeb dan per Y. co- 
ses 80 es per furtuna de temps de grans sacados e per 
minua daver e de conduits en los a almatzems per 
usar molt ab fembres e an daports per aver males 
mañeros de no esser dreturer e esser de cruel pena 
lia oif nos marex. La Y. es per ayer molts anamichs 
e contrastadors. — 

Les millors mañerea quell hom pot ayer son que sía 
franch e varlader. 

Looi franch no pot aver mala yida ni al vartader no 
pot esser denostat ni lumil desamat ni al masurat an 
son comptar malalt ni aquel qui guarda be an so que 
fa panadir. 

Nos coye al rey quis fiu an aquell quil menysprea 
ni an hom molt copdicios ni an hom qui age soferit 
gran pobreá ni an aquell qui age fet tal arrade qui 
maresque pena per el ni an aquel a qui aura tolt son 
ayer e son sanyoriu ni an aquel qui reeb dan per son 
rágnament e amistat ab son anamic. 

Lo pus priyat conseler del rey es lo seyn e al milor 
trasor es la obra e lo miUor deis homens son aquells 
qui son yartaders e al millor adoctiínador es lo sayi e 



(1) Códices del monasterio de Ripoll» nOm. i5u. fií>l. 35. 



(18S) 
la inillor riquesa es aquella qui es guanyada on sa voll 
que fos trobade. 

Core aquell qui ha ^uanyat alcun raguat quel guart 
faent iusticla car molt greu cosa es guanyar ragnat e 
pus greu cosa es saberlo guardonas 

Lo pus complit seyn es aquell qui si mateix coneix 
encare que age gran riquesa e aquel qui no sentris- 
ieix nid líxa de obaír a D^u per naguna occasie que 
tí asdertenga mas aisper del'boti'gnásardo. • 

La 8{i?i'^iinya 'eü altinyarsa tu dan -é lo riici punya 
an acostarlo a bíJ ;'...'.. 

Gove aquel qili ha ser^ que aoompanyn al rey que 
si li véu fór «Icuna cosa nbible a ell o a sa tea^a' que 
li trague eximplis deis fets que sesdevengtien sobrd tal 
rao per so quel desviu dallo enpero de guisa que no 
antena que ho diu per ell etc.' 



TOMO xni. 



13 



(M6) 



SENTENaAS MORALES (i). 



t 



m '¥ 



qai vol aver gloria fr^a que 

ell 8Ía tal com ell vol üeieíoablar. E dtu Maximia quel 
hom vell loa lea eoaea paseadas e blaama les preseDis 
per (¡0 com nostra vida piiora contíouament que les 
edats dcAs pares son püors á|tte deis avia e pos som pi- 
iors que nostres pai-es e encabe seniD aoatres filis ptos 
plena de vilis. 



Com hus ensenya tot quant hom sap. 

Filis yo son vell e ia havets hoit dir com en ma fa* 
drinesa e servit lo rey En Pere e apres en ma iuren- 
tut lo rey En Joban lo qual senyor per sa merce no 
contrastant que yo fos son sobrecoch sen volia que yo 
regis lo ofici de algolzir qui per mi indigne fo regit 



(i) Códice del mooasterio de md Cucu&te del Valles, Utnlido Senten-' 
eUu Moraiet, 161. i.« 

Falta ilgiui folio al principio del códice , aunque no gran parte de la 
materia , como se deduce por el contenido de esta página, que es, sin du- 
da alguna, la continuación del prefacio liecbo por el autor, antes de espo- 
ner las sentencias. 



( 187 ) 
flns al dia de la sua fi ond yo fui presenL E aprea se- 
guida la sua mort icmimen en Mallorquea en los con- 
sells 6 negossis de la qual ciutat per sort qui hü a 
portat son entrevengut longament don he regits di<* 
verssos ofícis íureditiala e mísatieria de aquella per 
la qual rao e ^abut en diveraso^ e grana actes deis 
qoals per ignorant qoe yo sia mes romas alguna prae* 
tica e bus. E mes avant vehets que yo continuu de le* 
gir diverfos libres guarnits de seny e de saviesa e si 
en mi no... aqueU saber que Tolgueraiaforameny si los 
áamunt dits actes no fossen car sapiata que bus en* 
s^aya tot quanl hom sap e lo cors del hom se oodreix 
apreoent e coneix e enten rabo en vebent, Adonebs 
legits e aprenets doclrina. 

Car din ikesus fiU de Sirach al eomensament de ta 
iuveutut reb doctrina e seras savi en ta vellesa qnel 
Texell rete longament la odor que ell pren quant es 

BOU. 

Aristotil frantant de aquesta materia diu queLmillor 
de i^ilosoíia ata en yirtuoses operatíons per fue del 
saber vuUalsne obrar car lo saber es larbre e h okn e* 
lo fruyt e bom qui no a saber es axi com ciutat manya 
de alguna gent. 

£ diu Sant Agosti que ben dir e mal obrar es con- 
demnar si matex per son perlar e saber que no apra-^ 
fita es axi com tresor qui nos despen« Los bomens bsA 
diversa manera de saber pero lo saber dalgu no es res 
81 donchs altri nol sab. 

£ din Sanct Pan que no deu hom pus saber que la 
fe catholica no requer. 



(188) 

'Din Sjsnecha que xiquell ha ia gran part ide bondat 
qui ha«Yoler per esser bow ^ 

E diu TttUi que totes coses que nos volen per alt 
coralge son obtengudes per virtut de cor e les obres 
nobles e bones han delítabla remembranza per lonch 
tráips. Apres totes coses per laugeres que sien yos se- 
rán greus si aquelles fetsab enug e^mokes vegadesse 
sdeve que per be obrar munten los faomens eú gcaa 
dignitat. 

' Car diu Juvenal que mes amAña^esser fill de Terci- 
des o q¿e-«emb]a$ Ector que si Ector lo bagues <en- 
gendrat e que semblas Tercídes qui fou lo pus dolenl 
hom de! mon. E per tal podets<conexer>quel saber no 
ha compliment fíns que es mes en obra. 

liin Sant Matheu quel arbre que no lara fruyt «era 
tatlft e mes al fooh. Adonchs qui no fara bones obres 
sera 'tal}at e ines al foch de perditio o ver tribulatio 
per 90 com la bondad deis homens no es complida si- 
no áb bou saber e obrar pero membreus que la anima 
es fermttn^a de yostrea obres. E eom en ma continua- 
da amen«statio e doctrina a Tosaltr^s donada pocha 
dies ha passats haiats la hu de vosaltres a mi respost 
quel Evangeli diu que algún no pot ben servir dos 
senyos ^0 es Den e lo mon dicfavos que lo seny de 
aqueja páranla no es tal com vosaltres entenets car 
t<^tes qnantes coses son plasents a Deu son agradables 
al moD sino una qo es la veníanla la qual es moU di- 
ferent fentre Deu e lo mon segons davall entench pus 
tergament a tracíar. 



( 189) 



Del peccat de^ ar^tUl. 



Primerametit dicfa' que negona coáa no eá TÜ'sine 
aquella qué Dea no fa 90 es peccat eár totes iMtfues 
ebres son bones enoUe» el hon> fa mal en doea niá>- 
néres e en pemainmit o en obra e aqüeH de «la* pensa 
es appellat iniqnitat e aquett qui es eBtobra^eft/iqpfie^ 
Uat peceat^ 

Pero. David* en lo coménsameut del Sidtiri' ooiÉenfi 
trestnaneresdépecbat laprioKera es en la penssla qMl 
ve per teütatio la segonaes en obm la tersar perisever 
ratío del mal per la qual'lom dona ais akres taemple 
de mal afer e peccat no. es altrá eosa «no treápaásai* 
la divina ley e no' ob^yr ais celestials manaments e 
com ' la primer manaémcDl sie amar Deu; sobro totes 
eoses e ton proisme axr com tu mateix. lo qual mana>- 
ment diu Sant Halheu que es pas agradable a Deu 
que algún saerifiei cierta cosa es quet senrant Vosaft* 
Ires aquest manakn^it seiTarets tots bs akres é aqn^• 
vareta erguU per la qual rabo serets. amata. per Deu.e 
greyis per lo mon e es ben rahonabIé¿. 

Car diu Job que si ei^ll montava fins ab cel o son 
cap tocava a les nuus a la. & covendria cauré e tomar 
a no res. Neguii bom no ha. tan pocba pabor de Deu 
eom bom orgullos e qul no tem Deu de tafees coses mt 
ra pahor e qui tem Deu no tem altri el bom erguUoa 



( 490 ) ^ 
tostems alribueix a si e a sos merits so que a per gra- 
tía de altri el ei^uHos parent dona a sos parents 
anuigs e treballs, 

Diu Salamo que entre los ai^llosos tostems a con-» 
teses é com argullos ment cuyda dir veritat e per 90 
diu Cerveri tais hia per argull teñen la bocha uberta 
«teñen tanchat lo ull e no fan obra serta. 

^gull engendra enyeta e anveia engendra falsía e 
faiflia engendra de^eebiknent «e desoebknent engendra 
ira e ira engendra aialTolensa e nMiWoleasa engendra 
iiqMBÍírtatie inamiatat engendra bregues e bregues tren^ 
quen la ley e guasta la ciutat quels erguUotos a totes 
parte aíusten a elb enemichs e si algan es fet amich 
tte algún argullos oove que de molts sie aaemieh» Et 
argidloa no i^arda de hon ve roas la on yol anar. 

.E aabets que'Oeus nos íeu de térra qui es lo pas 
baix flanent el argullos toI star pus ah que tots los 
akHss alamente e par 90 a la fi tribulatio es medecina 
pév guarir la superfaia car Ltieüer axi cora per Dalu«- 
1^ devia puiir es cajgut per argull o per huraíUuu 
qtti ea TÍrtat contraria de aquest yici e peccat guanya 
hom Dea e lo mon perqué vullata considerar que axi 
eooi ha engáñate e morts aquells afaans de vosahrea 
axi ahganarlBi e auciura vosaltres e axi com los drelxH 
res preñen guarda de les bones obres en gloría axi 00^ 
Te quels málvate sien per lurs peccats aturmentate e 
val mes lo hom avar o foll humil quel franch e sayi 
aitiu/(H)edientia e passientia son filis de bumilitat e 
paseientia plora en lo comensament e ría a la fi e dbe* 
^lientia val mes que sacrifici car obedientia compra 



(f9t) 
¥e)iiDtat. Dea 4ix^ ar< Siiiil quert^bédientía^ Tolia^e no n^ 

Pero din Alanas qpe alguna pérséna noa pot gin»-^ 
dar de mal si^ no ha óon^fsen^a de a<|HelL e noaal&re^ 
8o« tan fretoig e tan obs^^is qaealjané^eénexem lo 
mat^quela altres fan quo^no aquoU i^'ntosalttoli fbm. 



Aimrieié. 



* t . 



PiOa^ai voaattrea amata DbQ evostre profame pw 
aquella' amor aq^varets avarílía cae diu Ariatotll ava- 
rftia ea gran fretura. E San €eron¡m dib qwe al hom 
avar defiarll tot 50 que lia e tot ao^^ que noi Ka cai^ hom 
púa ha lo tcbm e pus li defall e qui pocft eobeia de 
poch afiretura. 

Wú lÍAleri qud liom es rich pev poelí deaüar e no 
per molt posseir e per 90 din que k podra ^rtfiígi 
ais aríasona. 

En lo ffion quatre letgeaea so» la primera es- afarii<^ 
tia de picbs ira de sayis^ falcia de vitioa e loig parlar 
de fenbres e la pus avol eostuma quel b#m pot aver 
es aTarítia e volpellatge es la miHor qae fom|>ra pot 
boYor quel bem avar fe| loa bena fue pasaeeix a Deír 
e a m maloix b Den qul os arayor delstena e riqueaoa* 
daquest mon presa poeh aq¡uolIse foliólos» vilis eoMllot^ 
xen en lom e lavarítia reioveneix pero lom amt no te 
imotau de son harer ana la te la fortuna. 

Diu Pictagoras que aquell es rícb que res no eobei*. 



(i9ft.) 
eLavar es pohre e tot h^9in ayar ía mes per pahor que 

per amor e desconexensa abita mes en lom avar que 

ea ^re homo- el hom ri^jb. a.avar 66 axy c^m le B^e 

carregat dor e argeot qui na ineoia sipa ordi e ps^ 

hoc aneara que fa«m ricb ayer no reb> íruyl de la «Ha 

riquesa e Dull teasyi pent ancw* 

Din Cato quel malvat rich es senyor de son haver 
e no de si matex. Mes avant din al rich avar que 1¡ 
aprofita la riquesa si per sa avvuñeia tostemps abunda 
en pobresa car lo rich avar de malla ha fretura com 
de moneda sie catíu e no senyor. 
t Oiu Casiodoiro^ que axi e^m^la spenia oe ret laygua 
si l^oifí no la streny axi lo» avar w dj»oa .roa sino per 
forga. ^ lom P^r tres coses fa cfu^tat per avaritia o 
Pf^ paJÍMU'f g; pw cobeiwfa de dignitat e pfr fo no de» 
niAqetsicoQSell. a hom avar e siii fie^a vuHatsen aa 
aquell molt guardar e dubtan 

Diu Orati . que la mofieda o . ella aeryeix a eUa es 
servida perqué. ^1 diu yo^ vuU ^otsmetre mes. coses a 
mi no pas mi a mes ríqueses car la mesura de les ri-- 
quesfts es 90 que necQsita^ requ^r el hom avar vol tre- 
saiirizar la sua casa don se yuUa que vinga.^ 

I>iu lo Apóstol que aqueUs; que hap cura de guan- 
yar riqueses caen en teatatia e Ifi^ del diable e ea 
moUs desigs desordonafal I04 fuals* aeabiMluem Ion ^a 
mwt de cors e' de amma e qui mataMen^ aquista ri-^ 
qubses tots les despen que profit que vinga-d)» mala 
nonMviada os dampaat. 

Diu Sahimo que al dia del iudici mal obrara iuati* 
cía que tiH^sor c peí* <;o lom dcu mes amar ben des- 



pendre que letiament gnanyar car satisfactio en lotne 
avar no ba loch perqué denehs pua avaritia ea axi r^ 
prenaible haiats liberal francesa ab tota aquella ab 
qui haurets a oootraK^tar e venácreta UH lo . mo& siua 
sotametets a rabo car boa ffa»^ elUbental ea aenyor 
del mon* 

Diu Ariatotíl que a venadea pejr lexar bom poch 
guoanya bom molt e per ^ aiata larcba en donar e 
no gena agres en demanar qiiel boin deu mea amar no 
pendre .que no donar quel piior . bayer ea aquell qui 
no aei^eix. 

. Pero avertita en so que ,diu Tullí guarda que toa 
dona no nogen a Qells a qui.tu los doñea o a altrí cajr 
qui dona a altri coses que li noguen eU no fa paa be* 
nefici mas maleficí e molts son axi eobena de gloria 
que ells tolen ala una peí* donar ala altrea e qui pren 
malvadament per bfw defpendre mea fa de mal que 
no fa de be. E per 90 diu Saoct' laiodpro que aquell 

■ 

qui tol a tort no dpna rea a dreU 

■ 

Diu Senecba quim dona per yanagloria dona a ella 
e no pas a mi e qui dona ab teista caro pert lo do e lo 
gualdo car bom pressa lo do aegona- la yoluntat e qui 
dona sena yoluntat lo do no 11 ea greit. 

Diu Sant Gregori qife totes lea t^rrenala caaes per- 
dem per. guardar eatoiar e guQitnyamies.per donar pe- 
ro, cell qui dona no degudament per dues yegadea 90 
que dona lu&urian.t e menia^t so que ba e si matéis, 
£ si yolet^ prometre at^nets e si no ieqpitsyoaen car 
mes'.yal dir de no a aon germa que dir hoc e tardar 
car triga denigra lo do e minué lo merit. E per 90 diu 



Salmo DO digaéi» á ton amkh torna detna t donarte 
af o ai tantost loy pola donar. 

Car diu Señeoha qoél bom no aab grat del da qai 
loDgattiMt triga entre lea Aoans del donador e di« ine$ 
avant que qtii tiart dona longament penaa de no donar^ 
E encara diu qae de tant apoqueya tu la gratia eom 
tu Imses de triga qne prometre de hom franch ea de 
fét donar e donar de eobeu es prometre qvel prome- 
tre ea malaltia e atiendre ea sanitat e lo tardar ea^ 
mort Axknateix loprometre ea eom a niivol el aten--^ 
dre ea eom la pluie mas qui dona fo que no ama no^ 
a largeaa* E diu Pere Alberti que qui laugerament pro* 
H)et no ha eor de pagar e qui playn ^o que dona no^ 
ea larcb ear ell no dona per largueaa maa per ver- 
goyna o per altra paaaio. 

Diu TuUi que pus pipecios es faun petit do fet bella- 
ment que vn grM do que ab pena ea donat. 

E Tobtes diu quel do qui Ta al encontré é que e» 
fet sena requesta sobremunta tota natura de do. Per 
(O eom donarets haiats a memoria so que diu Tulli 
que ta ley de ben fer entre dos es tal que la bu deo 
toat oblidar ^ que U ha donat e laltre ae den tcit|onk 
recordar de $o qne di ha rebut 

Per 90 diu Genreri si tu serríei prens a molts or 
deus e sil fea maiorment a tota o deus eelar e si algui» 
nous sab grat de ^ que li darets ell no fara tort a 
Toaaltres mas a ell e celia qui fan retreta oa penede» 
de lur do creroen tota la gratia hoc e una cosa es iac^ 
tarse de dar cosa que hom nos pot reteñir e yuHata^ 
caritativament satisfer a cascun segons lurs merita e 



{m) 

Gonditío em si hun home per spersn^a de goanyar vos 
dona e vosaltres li retets cantar per paga ell no sen 
tindra per content. Mas ayisTos quels bens factors qni 
fan be ais altres amen roes cells ais quals ells fan be 
quells no son amats de cells qnil be reben qucd ben 
factor ama per dente de gracia car ell es en loch de 
pres tador e cell qnil benefici reb es en loch de deutor 
e lo prestador ama mes son deutor qne son deutor a 
ell. E yo crecb quels bens fels son milis smersats ais 
pobres bons que ais malvats 



Que per squivar avaricia no sie ham guasíador. 



Enpero per stablir a vosaltres salut publica vos de- 
nunciu que necessitat es mare de peccats e son mes 
aquelU quis peneden de trop dar que de trop reteñir 
que dir no guarda hom de ireball e dir hoc lol bene* 
venturanza car riquesa no creix per donar mas per 
aíostar e guardar e tot 90 que hom dona a persona in- 
digna es perdut e qui dona ultra mesura escampa e 
vessa so del sen e tost ve a la riba de amargosa po- 
bresa. E per ^ lom deu guardar son haver que per 
fugir a avaritía no sia guastador que si lom qui pos- 
aeeix grans riqueses es avar ell no ha res e si es guas* 
tader DO li durara gayre son haver. 

E din Pkrto que la térra devora los homens e lo 
guastador devora la térra. Adonchs mes val esser avar 
que demanar al avar. 



(196) 

Car diu Cato que cell qui son haver consuma follar 
ment ais strans demana vergoyosanieiit e la gracia de 
cell qui dona aminua ai a ell cove pregar loé altreSi 

E diu Senecha que neguna cosa no es pus car com« 
prada que 90 que hom compra en pregaoL. 

Tóbíes diu aximateix que pr^ar es ¥eu de misera* 
ble e páranla e dolor car aucelL plomat 00 canta be. 
£ per algúns es feta questio qui aneara no es di- 
cernida qual es maior ddor la mott del rich o la vida 
del pobre ia quel pobre a fe que sera rich e lo rich 
a pahor que sera pobre pero cell q^i ab pobresa de 
ben Yiure se ordena rich hom es car pobresa be am^ 
nistrada sab a una cominal riquesa^ 

Car diu Pictagoras que mes val malánansa qui preu 
te que benenansa que prou no te e qyi a 90 que vol 
no es pobre. 

Diu Cato que pus segur passa homper hunpetit riu 
que per un gran e pregón flum¿ Lo pobre a menys ene* 
micha quel rich e no es home al mon qui volgues ha» 
ver totes les riqueses del mon per viure redus e soL 

Dimostides quant volch maridar sa filia dix que 
ell amava mes ho|u sens diners que diners senshom* 

Car diu Sócrates que departiment a entre riquesae 
seny car riquesa pot esser guoanyada per hom avar e 
ab poch de seny mas seny no pot venir sino per gratia 
de Deu mas per qo com riquesa es hu deis tres bens 
de fortuna e deu eascun honestameat voler aquella 
maiorment com lo linatge sens riquesa no es stimafes»* 
ser de alguna valor car riqueses fan honrar lom vil 
que multa mala taca es cuberta per les riqueses e vuy 



( 197 ]r 

cascun ha tanta fe com a diner en la caxa* Lo clíner 
es axi com iusticia sens anhna per 90 com ell es 
miia per lo qual les coses son egnalades. E diners son 
enguents per les nafres del temps pero qui daquest se- 
gle Tol mes de a^o que li pot bastar donchs tot no li 
bastaría. Alguns han poch e bastáis altres.han molt e 
nols basta e per 90 lom deu squivar los strems vieior 
sos QO es avaricia e prodigalitat e anar per lo niig qui 
es carrera virtuosa la qual es plasent a Den e al moa 
e stendre lo bras en tal manera qud musdé nos des- 
cobre quéi molt. el poch de mesura fretura e haver di- 
ligentia e fretura son anamichs entan que no poden 
habitar ensems e a ^an necessitát gran diligentia que 
hom diligent a tart e» répres car oell qui ha diligentia 
ab discretío tost aten 90 que voL 

E diu Boeei que diligentia destrooeiK la grosseria 
del enteniment 

San Bernat diu quel hom negligent fa la casa ruy- 
nosa e aquella caura e perira car negligentia din que 
es foch enees que crema la casa axi que. negligentia 
es mala cosa mas piior cosa es son trefcall vanament 
despendve. 



Luxuria. 



ítem que si amats Deu e vostre proisme squivarets 
luxuria e amarets castedad car bus de camal delit que 
es la luxuria es destrüctio del cors e abreviament de 



•( 198 ) 
TÍda corruptio de víriut trespassameot de la ley e en- 
gendra costums femenils. 

Diu Cato no «es luxurioa ni avar car aquests vilis 
son contraria a honesta Vida. 

San Geronim diu per 90 que la luxuria ensutza la 
anima aflaqueix lo cors tol la fama ofen lo proisme e 
porta laníma a daoipnalio que peccat de luxuria es de 
maior infamia entre les gens que negun deis altres. 
Richs omaments son instruments de luxuria. 

Diu Píciagoras que ver ornament de dona es millor 
la castedad que no la vestidura de que diu Juvenal 
que bondat no sacosta gens ab casiedad. 

£ diu Saut Agosti que axi com la «iba Tert neix 
prop laigua axi lo peccat de luxuria neix en lome per 
la vista de les fembres e per tal deu hom &^ir en a^o 
que es legut per $0 que hom no caia en (o que no es 
legut pero aquell qui no fa obres de castedad conii a 
son voler no den esser eomptat per cast. 

Diu Saut Ambros que no es casta aquella qui per 
pahor es forsada de servar virginitaL 

Salón diu que pus noble do de dona es vida casta 
que castedad corrumpuda nos pot reparar per algu- 
na art 

Diu Santa Annes quel cors iames no es ensutzat sí- 
no del consentiment de la pensa. 

E diu Salón que aquella dona es casta de qui fa- 
ma dupta ineutir 90 es de que les gens han pahor de 
mentir. 

Diu Valeri que hun home avia una bella donzella 
casta e hun gran seuyor per nom Apríus Claudius vo- 



.( i99 ) 
lia^a corrompre e lo pare de la doozelk sabent a^o 
aucila díeüt que mes ainava eaaer omeyer da sa filia 
eaata <pie pare de aquella mateixa corruoipttda* E axi* 
mateix se diu ea lo libre Deuterooomi que si fdguna 
vei^e era aposada e úffin la bavia corrumpuda o ella 
no ha cridat per tal que U fos aiudat que aytd yerge 
dea esserallapi dada» 

£q lo terg libre I)is|lo|^niai din qael papa presta 
lo aeu cavaU a bao savi quel feu cavalcar a sa mular 
e apres cqm lacb tornat lo cavall no cQiisenti quell 
papa lo cavaldlás daqui avaAt. Doa apar que de gran 
reTerentía es. la quasta vida pontifical a la qual.tan 
gran revereptía feu lo bistia iaratÍQuaL £ David qui 
era borne rational mogut per iMXMria de la bettesa de 
Berzabe feu homey e adulleri« 

E Salame fiU seu per amor de Idumea adora los ydo- 
les e falsa la ley. 

Samso descobri a sa amiga la for^a que ell havia 
en sos cabella per f}0 que ell perde sa for^a e sa viftut 
e morí ell jb tots los seus. 

Aristotil e Merli foren desebuts per íembra. 

Alejandre que fon mál$ virtaos e trihunfant senyor 
qui vence XXII nal;¡ons de barbaros e XHI nations de 
grecbs fo vensut per luxuria e per vi. e a la fi mori 
per. veri. 

Grans senyors e princeps Troya e altres moltes tor- 
res foren destruydes per folla amor de luxuria segons 
recompten les istories de que romangueren renecba 
molts castells e cremades sgleyes destryts monestirs 
de homens e de fembres e foren despoblados moltes 



(.200 ) 
ciutats axi que negun poseidor en aquelles no habitava 
mas bestiea occnpaTen los lochs los quals primera- 
ment mullátQt domens ocuparen e ténien* Per quem 
par que hoqn kixarios qüi per inmundes obres e per 
folla amor quf es fondada en bdUesa qui ?e de volta e 
passa laugerament e qui ab sega pen^a e perversses 
mañeros vol incorrer tantos abh(M¿inations es axi com 
a bodi qui I es hestiá lüxuriosa pudetít Donchs si tan 
explicables e males obres concorren en aqnest yici e 
peccat de luxuria no es dupte que no sia desplasent a 
Deu e al mon e. virtut de castedad per lo contrari e 
son molts bomens qui ibun per bun se defenen de un 
altre e nos saben defendre de una fehibra mas les co- 
tes acostumades inclinen e tiren lo bor pus aparella- 
dament a la amor e al desig que pertany a les coses 
usitades qui at contrari. 



De ira. 



Encaras dich que si amáis Deu e vostre proisme ser- 
varets los altres manaments e guardarTOsets de ira. 

Car diu Cato que ira ampatxe lo coratge que no pot 
conexer Yoritat e sabéis que ira es rovell de seny e 
qui no a seny no es senyor de sa ira que ira no vol 
esser regida e torbas contra veritat car lome ii*at fa 
mes que no core pero aquells qui sens ira contrasten 
a la veritat ab simples paraules no son orbs sino per 
ignorantia els altres per malitia que calige de ira tor- 



( 201 ) 
ba la vista e ira engendra inanasses e troba armes per 
fer e dir tola malvestat 

Diu Aristotil qae ira perlongada es manera de cor- 
regir molt fort e ira qui poeh dura es manera de in- 
fant 

E per 90 diu Plato quel seny no a ira mas mostrala. 

E diu Senecha que ira e cuyta son contraris a con- 
sell. 

Diu Tulli quel hom irat se pensa que la fellonia sia 
eonsell. 

Diu Ovidi que la ira del foll es en páranles mas' 
aquella del savi es en fets car la ira quis cela aquella 
nou al enemich. Moltes vegades lo diablo se lexa de 
mal a fer per paor de Deu e lo mal christia iros no sen' 
lexa per paor ne per amor a inclinarse ti pietat e pas- 
cientia ni trompa la ira. E per 90 donchs sciats pas- 
cients e benignos car mes val seglar benigno que no fa 
lo monge iros. 



De guola. 



E mes avant di amats Deu e vostre proisme squi- 
varets peccat de guola que jatsia que sie destractio de 
la anima encara destroueix lo cors car glotonía es peo* 
cat qui consuma sanitat. 

Que diu Cato que molt meniar e beure es occaftio 
de malaltia car lom glot com ell no menia plora e com 
a meniat se pinet que 90 que menie ab talent ell o me- 

TOMO XIII. 14 



( 202 ) 
nie e (o que menia seus taleat menia a ell. 

P^r 90 diu Salamo qiie mes val tempranea en vo- 
luutat que sabor eu bocha car diu que quí no ha tam- 
praufü prop es de inalaltia e de mort e qui ha tem* 
pran^a no fretura de metge. Mes avant diu que vera 
tempranea compra mort. Encara mes diu com seras 
CQnvidat convida tempransa pero convit de meniar en- 
tréis bons es aiustament de amistat e entre los mal- 
váis, discordia. El hom glot ab ventre pie sospira e pe- 
nitse e nos castiga e com glotonía plora tempranea riu 
e molts son qui resplandirien per consell sino fo6 la 
gola quils ha rebabáis. 

Diu. Senecha que gran multitut de aucells se farten 
en hun petit bosquero el hom glot per molt que meny- 
ge no^ pot fartar de totes les viandes del mon pero la 
térra menia a tols aquelis a qui dona a meniar. Donchs 
no haiats amistat dome savi que sie nodrit entre folls 
e glots que persona qui <^s glota de piment ab tan gran 
plaer lo beu ab anab de fust com dargenL Lom glot 
comunament desiie \o vi e com es eubriach per folies 
páranles acusa son vici e algu no den portar la corda 
ab la qual sab que den esser pres e lligat La taverne 
es temple glorificat per los ambriachs e gola es ante- 
cedent preparatori de luxuria. 

Car din Simt Ancelm que lo golosament de les vian- 
des coiqou la luxuria de la carn e lo glot malalt lexa 
90 que li diu lo metge e pren 90 de que ha sabor da 
qoe per son defallimeut se abreuia la vida que en la 
vianda contraria no ti*pba hom remey si hom no la 
cambia. E totes coses onestes den hom fer per haver 



( 205 ) 
sanitat quaiit mes que per squiyar peccat de gola puxa 
bom conservar aquella. 

Lemperador Costanti per salut volch donar tot son 
imperi car dien los pobres que mes val salut que rí- 
quesa car malallia e velleza son raéis de totes ti*ibu- 
lations. 

Diu Saiit Gregori que una gran malaltia fa soyent 
estar temprat e amesurat aquell qui en sanitat era tot 
embriacli de peccat. 

E per 90 diu Job que la malaltia del cors es sanitat 
de la anima qye les coses aspres maduren la pensa e 
an aquell ve mal per be qui de mal afer se abste. 

Sobre a^o diu Serverí que lo meniar den lom de- 
sliar per tal que haia vida e no viure per voler meniar 
que es vida bunida pero lo maior amich que tempran- 
sa es pobresa e abondar es pestilent veri el bom qui 
te triaga no deu beure veri per ñan^a daqueUa ans 
es lom de molí savia manera com sa voluntat obeex. 
a rabo. 



De enveia. 



E si amats Deu e voslre proisme squivarets en- 
veia. Car diu Serveri enveia es causa de les instes del 
mon que sell ([ui ab si la aiusta primerament confon. 
E enveia es de tan ambitiosa cobeiansa que ella vol 
esser riqua sens bondat quel enveios amagreix tot iorn 
de les coses grasses deis altres. 



( 204 ) 

Lo enveio8 no pot soferír quant de uegun altre ou 
bea dir. Lenveios se condol de tots los bens que ais 
altres venguen e qui de algu no a enveia aera noaior e 
si a enveia sera menor. 

Al enveios es velares quel avansament deis altres 
sia abaxament seu oar ell desiie esser sobre tots e per 
lá sua verinesa enveia no pot aturar en loch on .haia 
altres mellors que élL E en 390 sembla al calapet jqui 
per 90 com ell es verinos o enverinat avorreix tota ed« 
sa que sia pura e neta e per tal fuig de les vinyes quant 
son en flor car no pot sofrir la bona odor. E algún no 
deu haver enveia daltra bonesa qui bes confia de la 
«ua pero costuma es del enveios qui a enveia del be 
que veu en los altres lo qual en si no vol haver. 

E per 90 diu Senecha daltra bona fama no síes en- 
veios ne de la tua parler. Lo enveios no sta may sena 
dolor nel ypocrh sens temor. Lenveios dona consell 
anaquell qui nol damana« 

Diu Cleobodo que mes nos devem guardar de la en- 
vela deis amichs que deis aguayts deis enamichs car 
aquell es mal cubert e aquest es manifest que de nou- 
re aytant es pus poderos com hom meys sen dubta« 

Axi apren al enveios com ais fadrius qui alcansen 
los papallons que demontre quels ancalsen cauen en 
les fosses. 

Diu Oraci que tot enveios desiie coses diverses car 

lo bon desiie fre e sella e lo cavall desiia laurar e yo 

— diu ell — iutiaria que «ascun se tenga aquell mestre 

al qual ell es liurat* 

Quel rey Husias iatsia que ab devotio se acostas per 



( 205 ) 
encensar laltar íóu greument punit e repres per 90 com 
usurpara lofici qui no pertanyia a éll o a son stament 
ans pertanyia ais preveres ais quals Deu ho havia aco- 
manat. E per 90 diu Sant Pau que quascun se deu es- 
forsar en servir Deu en aqueH stament o ofici que Deu 
lo ha appellat. 

Car diu Boeci que algún vici no es sens pena ne al- 
guna yirtQt sens loguen Finalment al enveios no fre- 
tura quel trameten misatge o algún per deute de sen 
loguer car ell mateix se paga de son trebalL 



Dd peresa. 



ítem si amats Deu e vostre proisme guardarvosels • 
ée peresa car peresa e tristor son veynese per 90 diu 
Salame que desigs^ maten lo pereos e hom qui es pere- 
os no fa gran son YÍatge. 

E per 90 diu Serveri quel pereos vol son prou e no toI 
e ades diu faras a^o hoe no spermo al mayti. Perqué 
diu Oraci tu perlongues los bons féts ta seras tal com 
lo vila qui vol tant sperar a passar laygua del riu que^ 
ella sia tota decorreguda mas ella corre tostemps. 

E per tal diu Sócrates quel hom que ha peresa ana- 
deix en sa triga. Mes avant diu que la carrera per la 
qual lo pereos aconsegucnx so qiíe vot aquella destorba 
al savi so que demana. 

E diu Ovidi que laygua qui nos mou soveny toma 
podrida. E per semblant diu Pallan que laygua que a 



( ao6 ) 

molt que es an la sistema oo es guayre saoa. E axi 
apren al liom desestruch per esser oecios e pareos. 
Lom oecios desije oyr novitate. 

Dio Luchan quel hom oceios muda sovint diversos 
pensaments e ociositat es mestre de molts mala. Car 
diu Cato que fa lom descurat t[ue dona occasio de 
peccat. 

Pero diu Sant Beruat tart poras luñyar mala fortu- 
na de peresa e si lo pereos pensava en 90 que es' a ve- 
nir res no li seria sobtos car qui en son temps . no fa 
la obra nos profíta del fruyt daquella. 

Pero diu Salame que si tu no est pereos ton blat 
vendrá a tu com a font e fretura sera luny de tu quel 
senyor de les coses es lo recepte. 

Lo anet vegue en laygua la luor de una stela e pen- 
sant que fos peix volchlo pendre e noy troba res. E 
un altra vegada viuhi un peix e pensanC que fos tal 
com laltre no si volch acabusar e endura per sa gran 
peresa. 

E per f o diu Isidoro que humana cosa es peccar e 
diabof ical perseverar e angelical smenar. E aquest vici 
de peresa entréis altres es del pus veces del mon en- 
tant quel hom pereos me par pus abil e milis dispost 
per esser porch qui es brut animal que per esser pers- 
sona e home rational. 



De virtut de noblesa e de fama 



Filis ya podets veure que qui ama Deu e son prois' 



( 207 ) 
me s^iiiva tos Til peccats mortals e serva los X ma- 
naments en los quals penia tota nostra ley e qui aquells 
serva a la gloria de Deu e la gloria tempoiral e ab loa- 
bla TÍáa remoguda veniansa serveix dos senyors 90 es 
Den e lo mon. E per squivar prolixitat e sumariament 
continuades les rahons damuht dites maiorment com 
lo libre de vici e virtuts tracta deis dits actes larga- 
meM e difusa e molt pus distinctament que mon po- 
bre saber no basta mas dichvos que si péccat no fos 
no fora ni malitia ne virtut pero moltés vegádes loa 
vicis simulen de esser Tirtut. 

E per 90 diu Plato que qui a pau ab Tes virtuts ab 
los vicis a guerra mas los folls tanquen les portes á les 
virtuts e óbrenles ais vicis pnblicament e mániféstsu 

Din Oraci que virtut celada no es diferent de ma- 
Testat amagada. Los mals liomens ayren peccat per 
paor de pena e los bons lo ayren per dreta virtut 
e per (}o la virtut va e deu anar primera qu6 no lá. 
honor. 

Car diu Boeci que honor de virtut no fo atqnisida 
per la dignitat mas honor de dígnitat vé per les vir- 
tuts. E axi diu Senecha que qui vol be iutiar lom tot 
nuu lo deu guardar e iutiar. 

Diu Salame axi com ab virtuts pots ennobleir la no- 
velletat de ton linatge axi ab vicis pots envilenir la an* 
tiguitat de ton linatge car moralment res no es bó si- 
bo virtut ni mal sino vici» 

E diu Senecha que virtut es segons natura mas vici . 
es son enamich. E per go val mes resplandir per vir^ 
tuts que per riqneses. 



( 208 ) 
. Les mosques segnexen la mel els lops los corsos 
morts e los viciosos seguexenlos los yícís* Yirtut es 
abstinentia de cosas plasents e delítables. 

E per totes aqueste coses diu TuUi quel maior he- 
retatge quells filis han de lur pare e qui sobremunta 
tot patrimoni si es gloria de yirtut pero la valor e no- 
blesa del pare no val al fiU si lo fiU no val e es bo per 
si per 90 com al mon no es res bo si ell no es en si 
bo roas lo vil hom de paraíge de son paratge fa scut 
par cobrir/se de ses errades cual mes lom virtuos fil de 
pobre quel vicios fill de noble. 

Car diu Sant Geroni que la cls^redat de virtut es so- 
})irana noblesa. E diu Alexandre que qoblesa no es al- 
tra cosa sino qui aoroa lo coratge de bones costumes^ 
Donchs aquell no ha en si neguna noblesa qui usa vi- 
da desonesta que noblesa no es ais sino resemblar en 
obres la natura que mes val e viltat no es altra co- 
sa sino resemblar en obres la natura pus baixa que 
la sua. 

Diu per 90 mestre Arnau de Yilanova que alguna 
creatura no fa obres de noblesa quant fa so quis per- 
tany a pus minnue de si car lo lebrer que cassa rates 
no es noble per 90 car fa obres de gat ni lo falco qui 
cassa los polis de la gallina no es noble per 90 car fa 
obres de mila mas si lo lebrer cassava <¡o que lo leo 
xsassa e lo falco 90 que la águila pren serien nobles 
que tant quant lom es de pus alta natura aytant deu 
fetr pus altes e pus nobles obres e ab pus alt e pus 
4)ob1e entenimeot car tot .vici es pus leig de tant com 
sccll qui pecca es maior. 



( ao9 ) 

Diu Juvenal que de taot es lom pus blasmat del mal 
afer com les gens cuyden que ell sía de pus gran U- 
natge que ab gran treball se conserva la gran fama pe- 
ro aquella fama es mellor ques diu per la bocha deis 
bons que no fa deis mals car aquella es neta de tots 
crims. 

Bona fama resona per tot lo mon e ais bons resta 
fSEima en lo mon e premi eternal en lo cel e alia on 
bona fama se absenta tota virtut y defall e quant lom 
es tacat de mala fama ell a mester molta daygua pera 
si allavar. E donchs pus tan virtuosos homens testifi- 
quen en los dits actes be es digna cosa que la porania 
del hom savi sia creguda quant ses obres testifiquen 
a les sues peraules car lo ben dir no saccaba sino ab 
les bones obres e mes deu hom creure la obra quel 
parlar que molts son actors e reprenedors de hun ma- 
teix crim. 

Diu Sant Jeronim per 90 guartse del mal afer qui 
de altre aquell vol reprendre. 

Sant Gregori diu dret es que la preycatio de aquell 
sia en menyspreu la vida del qual es menyspreada 
quel preveré deu confirmar per obres la preycatio que 
fa per go que ceils qui ell ensenya per paraules adoc- 
trin per bon exempli quel foU e mal preycador no edi* 
fica lo poblé en la religio diristiana ans enderrocha 90 
que hi es edificat e tant com en pus alta dignitat es 
posada la persona indigna aytant se manifesta los seus 
defalliments e per ^ o maior desonor es a la persona 
idiota e ignorant miintar a grau de magisteri que ro- 
mandre en stament de dexeble. Donchs no vuUats 



( 210 ) 
meuysprear nlgnn prelat ni persona per linatge mas 
per les males costumes. 



Que la ventanea pertany a Deu. 



Segons damuQt avets oyt lo voler de Den ab lo to- 
ler del roon es tant solament diferentiat en la venian- 
9a car Nostre Senyor diu en lo sinque libre de la ley 
quels joheus appellen Addarim e per nosaltres es ap- 
pellat Deuteronomi diu que la Teníanla es sua e que 
ell la retribuirá a cascu segons lurs merits» E per 90 
algu no la deu usurpar a si mateix car si alguna pri- 
vada persona usurpara la iurediciio real cometria crim 
de leza magestat e aquest aytal ani com a colpable e 
transgressor de la ley seria incorregut en pena de cors 
e daver donchs quants mes aquells qui fan contra la 
magestat divinal. Sert be es necesari que Deu bi vulla 
usar de misericordia que segons ley culpable es aquell 
qui sen treme t da^o que nos pertany a ell. 

Din Sant Matheu que tots aquells qui salvar se vol- 
ran cove que entren per streta porta car la via per la 

qual hom va a Paradis e molts passen per 

aquella. E per 90 segons Deu lo seny del borne abana 
deu esser inclinat a merce que a veníanla e si lom qui 
es iniuriat en lo mon se vol veniar fa contra lo mana- 
ment de Deu e ia la venian^a no tol que ell no sie stat 
eniuriat Mas lo mon mesqui ba intreduyt que la se- 
gona iniuria que es feta al adversan es appellanda ven- 



(211) 
iao^ la qual lo peccador desestrucfa te a honor e a 
remey de la sua. 

E per tal díu Cato que deport es ais mesquins haver 
companyons en lurs penes. 

Dm Parlando que obra de hom sayi es no voler 
noura com puga que mes val haver gloria per enginy 
que per for^a. 

E diu Smiecha que mes val perdonar que penedír 
appres de la Teníanla per f o com pascientia es remey 
de tota dolor e qui dobla sos mals per dolor amplia. 

E diu Aristotil que per negun fet no deu mostrar 
fellonia tro que en aquell fet haia pensat. E a^o diu 
ell per 90 com lo penedir es fruyt, de la cosa feta seos 
algún acorL 

Diu per tal Arnau Alejandre retarda la venian^a 
tro sus la ira te sia passada. 

Diu Isidoro mes val quet guarts de mal afer que 
smenar 90 que mal hauras fet car maior victoria es 
venere sos enamichs ab coi1;esia que ab armes e qyi 
vol viure segur guartse de errades car tot hom qui es 
segur en lo dia present se deu tembre de aquell ques 
a venir que molt es perillosa cosa voler massa afecta- 
dament star viure perseverar en divisions bregues 
guerres e batalles. Mas proprietat del hom foU es vo- 
ler noure e no poder e lom qui una vegada stor^ de 
' una gran paor no es segur que non haia un altra 
maior. E aquell qui una vegada calsiga la serp e nol 
mord no si deu tomar altra vegada mas les males vo- 
luntáis ofoUen los bons fets. 

Diu Tarenci quel savi hom deu serquar spediment 



( 212 ) 
ans de totes coses ques combata que mes val preveiF- 
re que rebre lo damnatge e pux veniar car lo ligam se 
met al coU qul provoca o aremoreix son énamícb. 

Diu Cato ques val lom sofirent quel fort que pus lau- 
gera cosa es moure la casa asvanada que asvanar la 
casa moguda. Axi donchs que segeos Deu val mes 
perdonar per haver la gloria celestial que no haver la 
gloria mundanal qui dura poch que aquest segle pont 
es per ond passam sens aturar e mal qui no dura val 
mes quel be que no dura e per qo deu hom pendre 
aquest segle per vida el altre per mare. 

Car diu Sócrates que aquest segle es cosa de treball 
e de perill. 

Aquest segle e laltre en Ik venianpa son axi com 
lom qui a dues muUers que com la una te pagada se 
ireix ab laltra. 

E sobre ago diu Nostre SenyorenloEvangeli que axi 
com nos pot fer quel blat del camp sia ensems erba e 
^a tot axi nos pot fer que ensems puxa hom enteodre 
en la gloria daquest segle e ser fruyt celestial ans me- 
reix que 11 sia dit axi com dix Elies al poMe quels dix 
perqué renquellaven de dues parts que apres bell iom 
ve la negra nit 

Ediu Tarenci aquel qui gosa descebre son pare que 
fara deis altres e qui no perdona a si mateix com per- 
donara ais altres. 

Pictagoras diu que si la ma ofen uUs e les deots a 
la lenga algún no pren veuian^a car siu fahia assi ma- 
teix ofendria. E per so diu lo desesti*uch guardati ca«- 
pa que io garte vull. 



( 215 ) 



Com lo mon din que hom se dm vmiar. 



Per lo contrari diu lo mon al hom quis te per eniu- 
riat mesqui paunich com not venges sino seras ap- 
pellat sach de iniuries e la memoria de ta honor sera 
del mon rasa. Donchs fe ta honor e no haies paor car 
diu Senecha quel hom pauruch veu los perills la on 
no son e axi disponte ab aquell preparatori quis per- 
tany. 

Que din TuUi que lonch apparellament de batalla 
fa breu yictoria. E si aquell ta feta tal ofenda per gui- 
sa que ell ne port pena aquella que mereix que les 
penes deuen esser correspondente a les erros. E en lo 
mon virtuos la paor no ha durada car mes dura ver- 
gonya que paor e a cent paors 1. dan que la ofenda 
yrosa den fer brava la tua pensa que si aquell se mor 
abans quet sies peniat tostemps viuras envergonyit 
quel hom pauruch e sospitos pus covinent es a morir 
que a viure. 

Mas diu Senecha quel hom pus sovent a paor per 
pensa que per obres car la ocha ab pensa spaordida 
alsa hun peu per paor que aquella térra no sen entre 
ab ella ensems e a^o es paor femenil e dolor e paor 
abaten les obres de virtut. E son tres coses de cascu- 
na de les quals tot hom a tan gran part com hom se 
vol 90 es paor e vergonya e ardiment Donchs mem- 
breus que aytant dura la brega com lom cuyda esser 



(214) 
vensedor e en brega deu hom mes fugir coardia letia 
que no a la mort que hom que veia lo coart lo fugir 
no li aiuda car ab ell porta lo vergonyos carrech e ar- 
didament avanza lom en batalla e vergonya rete bom 
de fugir. 

E per 90 diu Vesesci que vergonya dementre veda 
hom de fugir fa esser bom vensedor pero aquell qui 
mes que no deu ama la vida corporal laugerament 
enlegeix letia fuyta. 

jDiu Aristotil quel bom no deu molt encalsar lom 
qui fuig de brega. 

Diu Luebam que fugir es letia cosa en la qual algu 
no cau sino per mesquinesa e per defalliment de cor 
pero be deu hom fugir quant have hun gran períll 
quel bom no pot sostenir. E lladonchs lo ben fugir es 
gran peresa. 

Si fets compai*atio entre peresa e paor la peresa se- 
ra ardiment 

E si fets comparatio entre peresa e ardiment la pe- 
resa sera paor que ardiment neix de amor e voUpe- 
Uatge de paor. 

Mas lom se deu guardar de foU ardiment axi que 
ell no cayga en paor car cell es ardit qui ampren 90 
que fa empendre e que fuix. en 90 que deu fugir* 

Mas lo pauruch no fa la hun ni laltre el foll ardit 
fa la bu e laltre e per 90 savi ardit sera a duptar foll 
ardiment No pot durar paor car ardiment corromp 
la peresa* car lom qui ha paor fuig per totes co- 
ses el ardit empren totes coses e axi peresa es anar 
per lo mig entre ardiment e paor. Pero mes val 



( 215 ) 
morir gloriosaroent que viure dolorosament. 



Qml hofn se den lunyar de contesa. 



kú podets asi yeure tota Ja di varsitat e disqordaii-* 
9a qui es entre Deu e lo moa. Perqueus prech queus 
lunyets de contesa e no baiats prívadesa de hom^ns 
OGcasionats de foUs ni de viciosos. 

Molts son per lo mon qui soq tan qial acosUimats e 
radicats en mal que a miiga requesta serqpen roydo 
ab foUs esguarts ab musclades ab páranles punyitives 
quasi qui din a tu o dich filia ententi npra e a^o los 
mou de follia dargull e de euTeja e volense ipostrar 
ardits e ferse tembre a la gent menyspresant anaquell 
e al altare. 

E per 90 din Cato que qui a tots menyspresa a tots 
desplau. E cells qui Tolen esser temuts necessariament 
hauran a tembre aquells que ells volen quels temen. 
Per 90 val mes esser amat que tement car los homens 
ayren cells qui temen. 

Perqué hom savi no deu fer per vent que veia an 
aquella sguarts. E deuse lunyar del ancontra ab mane- 
ra innorant o dissimulada. E nos deu entendre en aque- 
lles páranles maiorment pus del tot nou declara bas- 
tarli deu com aquell foU no lin vol o no loy gosa dir 
pus ciar e axi o aconsella Salomo qui din a tos ena^ 
michs fes tos uUs slranys e tes orelles. Car diu que qui 
soven membra e soven parla de son enemicli sovent a 



( 216 ) 
pass¡o e apres pus a conexensa de la follia de aquel 
deuse tolre de conversar en loch on aquell sia car de- 
ñigir de mal es saviesa. E a la fí aquell foll continuant 
sa bofonia Deu qui fa sos fets per ministres li prepara 
un altre íoU qui a tot punt li diu a mitga requesta de 
cascu dientli que guardes o com nos axi o so que dius 
diuso per mi. E laltre replicant per lo veri de lurs pá- 
ranles ladonchs venen a brega de que fan mal de lur 
prou e aci no si guoanya res ans son causa de crimi- 
nosa mort que mal qui fa mal e piior quil pren. Don 
apres pot ell dir qui serqua mal el troba Deu lo en- 
dressa e aquell qui abans li difugi que digne sia qui 
sofresqua que deu paga que les coses peques laugera- 
ment se deuen remetre axi com a un petit. 

Serventescb diu perdona tost pauch fayt com sesde- 
ve e de leig fayt hages fera merce. 



De contesa de par. 



Encara fan mes los dits folls que com houen parlar 
algún tantost tantost ab gran arogantia dien lo contra- 
ri perqué ells cuyden mes saber o mes valer o raes po- 
der e per qualsevol daquests sia rabo tot es discordia 
e gran follia. E per qo diu Jhesus fill de Syrach quel 
hom discordant e foll de páranles es spaventable a la 
ciutat Donchs guardatvos de contendré e de parlar ab 
home discordant e foll de páranles per qo que no me- 
tats lenya en son focb que maior saviesa es callar per 



(217) 
son proflt que paria^ a son daiupnatge quell foll com 
li defiíUen paraules ab aiuda de garralitat recorre a k 
follia. 

E aoD moUs>qi)i ab so de batalla dieo verament y6 
valecb mes qqeno feoros. 

Per (O diu Salame do respongues al íoU segóos la 
sua oradvra per tai ¡que ao: síes fet spmblant aell. 

Mas si ]ler Tentura se sdevenia qoe semblanspa** 
raules tos fossea di tes per algu nousne agreugets. Car 
mcits son los hcroens en lo mon qui vak^ mes o molt 
mes de Tosaltres empero encara son mes aquella quli 
valen menys que vosaltres e don<^bs ^us diea veritel 
nous fan a%un tort maiorment com per los lurs dits 
no es derogat lo vostre esser ni Tostres fets no sen mi- 
lloren ni sen piioren. 

E diu Sócrates que qui dona passada a les coses do- 
na repos a son cor. 

Diu Seuecha usa pus sovent les orelles que la lengua. 

Gar per oqo diu Plato quel bom qui molt parb e 
pocb seolta les sues orelles ela lengua híxep ded|*et 
que les omUes son dues e la lengua es una. Adopchs 
mea operatio deoen £er dss que Jio bu e si dieui iaktá 
ia hi devets dar menys com a aigu no. es bonést esser 
stímador de sa propr{a valor car prc^ria valor ño me^ 
reix premi que la laor en propria bocba es fosca e 
sorda. 

Diu Artstotil que james no veurets algún que i^ll mft- 
teix se lou que sia loat per algu. 

Altres de meno stament (Uen aytants de mos prede- 
cessors bavia en larcha de Noe com deis vostres e par- 

TOMO xui 15 



. ( «8 ) 
kn per atbitres e Eafitighan de parlar db raho be es 
Ter que del pos trial catiu ^pie aia viiUaa moro o iartre 

o de qualque nassío se vuUa sia ni havia de sos. pre«- 

■ 

é^eessors en la di la aivfca ^om da qi^ahevol ce; qat 
en lo mon e en una matexa manera aon eogenrata « 
Bexan ^ maren los reya eja fematera. 

Diu Josephtts que ñaua icfa en^aoi es^naal meu e 
nona ittfa exírefla., Pero sparaesiia es maro, de neritat e 
ia que. aquella, ooraparalioi sia «lagrfa a vana vasaUmi 
nana dereas. pensar que algm nona goa dir ñas foeua 
éeaplaeía. &Iq1is haa pardooata lora «laimclis doncha 
fwcque vosályrea no petdoaarets ais. perneaos ala ne^-* 
geaits ne ais foU^ parlers de aquest eiiganaUe noa. 



'. Cúm Im diferencia de hmis h§mens a ñltret. 



• .ff oeaca dócn mes qbe tots son íttls de Adam e Bva 
isi jaisíá que. diguen verilat no entenen qoe dien e tmui 
{leyqub^'NostDe Seayor Ueu en lo eome&aam^at deí mon 
finri una grossa materia sena übraaa e seos figura b qual 
appella lUetti. e de aqnieata feu lo eel loa angela los ho^ 
meas loa dueells lea heatiea loa peíaos e los trea i^«* 
aiattta.e tot quant es e daquell nom iliem haiq pres 
nom los alaments e posat que tot sia fet de una mate-- 
xa- maCeaifi cascan qu¿ seay haia pol conexer que molt 
son diferenciades les upes coses da les altvea axl en 
valor com en poder saber e altrea virtats. Le perqué 
elt ho sap. 



(2<9) 

E per (O dix hun savi pus Adam es noBtre pare e 
tmre de tols sía Eva perqué doDcha no aom tota agúala 
per" noblesea. Réaipoa ell mateix e dix degctaerem loa 
bomeaa e per vieia ao» feta menors e virtut exaba IfNt 
seus per noblesa. 

E da90 frare Fraoceseb Ximenia meat^e eo Teolo- 
gia del arde deis frves meDora ne traota molt oopio* 
aament «» lo lilire de doclrina compeiidioaa. Mad bo 
obatant ai^ jona ne daré figura e apeiientia molt gpos-. 
sera aparent en 1* moo. 

Ud ?idrier ik de bun idateix Vidre doa vaxella sis 
fílala dona diverja talla e a la hun laet noao ta^ e al 
altre cutimuL 

E un jaitreí- fk de huna mateixa térra altrea doa va* 
xeBs axi diTeitssata de talla e de ikhi la ho déla qualtf 
aprpella stiadeUa e al altre beredgnera e la ta^a e la 
acvdletta asaeu hom en la taula prqpria e qiiiy metia 
la berenguera el orinal aería tengot per fott e lansaria 
hom aquella TaKells en térra* E per ^ val mes lo loeb 
en fan hom aseare que cell don fon a bon» letto. 
Donchs si la cesa morta qui do es vés sol per lo^ nom 
o talla quel hom hia donada es axi diferenciada qdént 
wms la cresAara rational yirtuosa o viciosa qni per no»- 
tre Senybr Deu es stada formada^ Pero no dieh paa 
i^l hora per talla ni per bdloEa de cora tan solamenf 
deia mes valer que per virtots car diría follia que Itf 
baladve que a bolles fuUes e flor (piil meníova tantost 
morria. 

En lo cavall deu bom guardar forma belleza e bo»* 
dat e color. Mas cascun home deu hom presumir que 



(220 ) 
9Íe bo si 4o centvari no es provaL 

La- belieza del hom esoen <soo seoy e «eny^de fem- 
bra en ea belleza pero mes val virtet de cor qbe be- 
lleza dé persona car. belleza de fembra es perdisaio de 
ella e de altre. 

Dio Sant Ambros que en la belleza del cora la ver» 
gonya hl resplandeix. Mas a la fembra sobre totea co- 
ses la ret pus ampia e bella quant a Tei^onyaa sgurd 
e temprac la qual vei^onya si en lo mon es iMda rook 
mes resplandeix en la fembra que al borne. 

Diu Sócrates que de la belleza de la fembra qui pe- 
dia tomar so que sta diiis son cors a defora venria 
hom com es bella e neta e los bells bomens comuna*- 
ment son pus abtes a amar que a batallar. Donchs ca- 
Hensa de axi folies allegalions car no saben quea dien 
ans son buyts de rabo e de virtáis axi com tebal que 
sil toebata lan^a gran veu e sil obrits trobarlola buy^ 
o axi com la ydola o ymatge ^qui per la figura moatra 
que sie hom o fembra mas dina si no ka speriL 

Per fo diu lo veroifícador que scieocía joventa r¡* 
quesestoUen al hom oonexer ell qui es. 

E si ab aqaell cóncorre alguna de aqüestes coses 
quasi no es maira relia si nos coneíx penque es gran 
seny respondre saviamcnt al foll cm-tesament al viia 
benignameiit al fello e hmnilment al ergullos car tot 
hom menia del fruyt de sa lengua. 

E som tres coses qui no han <ü]rada hom banlla- 
dor cavall saltador e odre de bon vi e per 90 vagen 
serquar girgoles la boa ha panicalt que contendré ab 
pus fort de si es foHia e perill ab agual de si dubte e 



( »1 ) 

temor e afi menor de si gran Tergonya. Perquem sem- 
bla bona cosa fugir a contesa e discordia. 

Car diu Alexandre que totes les coses del mon ne* 
xen petites e tomen grans sino lo dol que nex lo maior 
que esser pot e apres va minuanL E per ^o de caseun 
mal deu bom mar lo contrari car lo ase qtíi boTBfrtf can 
porta la c^ha pelada per fo com ha la níuda de son to- 
Tar tirantloper la eolia arranquen les serres. 

E predhvos donchs que vullats axi viiire al^ los me^ 
iiors de vosaltres com Tolrien que flA> vosakMs vi9^ 
quessén los maíors de tosaltres e tota v^egadfr» queus 
sotsvendra lo poder que vosaltr«8>haftelB sobre vos- 
tres menors membreus que niaior poder a lo rey so^ 
bre vosaltres car axi com lestament baix e minué qui 
eomensa a puiar en honor deu esser favovit per Iéb no- 
tables persones na pas menyspresat car sotrant io lop 
es tianda de ftirmigues e tal* cosa la al«ny«ttiata piun- 
yint qué lo leono nafra roerdent. 

La ratla panada qdi no es omada>*no pot altres or^ 
nar ans de nits scarneix les aueells e sr es trc^da de' 
dies los aucellls la destruen. Axi que > donchs cell qui 
ab moltes coses descemeix de moltes- coses es blasmaC 
e qui savianoent serveix ha- huiM^ gran part de sen- 
yoria. 

Diu Aristotil quel bon aerador deu easer viu< en 
guardar ta honor e coses^ de son senyor e mort en se- 
oret teñir e aquell no es bo ni leal servent qui ha Tei^ 
gonya de servir son senyor davant la gent Car diu Sa- 
lame que negu tío pot ben servir son. senyor si nol 
ama. 



( 222) 



De requeridar e defmedor. 



AHtm folla ha me» avAiit p&t lo moo qa^ ion par^ 
lera ocMpala qui ab tírwieal aobergueria vol^n a Hh 
ta lur requeata voleii moore d« brega ap' aquella qw 
ara yobfieo limonar* fi per aqveata l«s leya diea e en- 
iwrieii ^ue honi pot defen4re Corva ab fóisga e eogaoar 
a fM^nadoiv £ per i^ calla? ^ lo primer ai4>er lo 
a^^a acollar lo ter^ deUiberar e lo q^art ea obrar axi 
^e bom deu defixgir e acusar aquella taat com aie 
i^ajble« 

€ar ém TuUi que ooa devem fi»r aemblaot que dupr 
tem é aioem a a^wella ab qui upa perlamu 

l^ero dju Bat^ quío a¡u$ buoúliata al hfm flach la- 
Tors ae ret pos brau e ai 11 i^ontraatata callara e ai 
4aontraatata al boi» quios te eu vil aeraua púa brau e 
aiua bawiliala eallara. 

E per go ai a tala folja bomeDs no pot be acapar 
tottempa deu bom fbsr per guiaa que bom remanga ^ 
feoedcor ai fer ae pol e vaia com ae vuUa car iuatea 
dolors porta quis vol veniar e al hom iniuriat ao U 
mauípieo pregadora e gran favor es donada couUnva- 
a»eut per la cort ala 4efeuedara e tot lo covtrart ala 
naqueüidons* 

Lo defienedor £r ehrea de cbrialia e uo lo requerí-- 
dor e lo requeridor vol ofendre e per cooaegueat toft 
ensemps se ha defendre e lo defenedor solament ea 



(2») 
taengut a ékSmdn e ¿efeaent gutinya son ioch e pmr 

biM Taledók^^uel^ rcquepidor hhk «i los parens son 

qptdn lo dafeDtdor Tbl Vi (lM^k°t>^ ^ eibpero qtteé 

Tuik' i«egír per bou oódadll. 

üv din' Ta)H( que poch «profiteil les wcíáem defom 

ftí ll> onnatll no es ttite^la en» e a^i nnfteix per booa 

ardioaik) car «tnrent scédeTe^qséb podha'bbn arduoats 

son TMéedotti* de la. iDéllítilt- dem^doiiada. jatoeaif 

qae chaeans Tiiied'ab'trebaldefltrMtia orperiU iDa8«a« 

Teot paesar p^sriil fk meayripreriar periHéi E á^o: «éa 

quánt en aqueHa^qne Mtí lurs ¡con^deiiteeoCB aoD fors^ 

sata de brega per la qual defedtio poden lar aas 

naiHent inatiftcar.. 



QUe déu fér lim'que*es ikiuriií^ 



Ara vogahuÉís mt ^egátn qiiMa digt qbe^^éli ftr lout 
quis veu eniuriat e en aquell cali que^vnila imp^tMttn^ 
Ám en la gtoria eeleatial temporal qoe A# etn la. gtoria 
eeleatiaL E yo per noi^tei rÉbofts eaüeb rnioliúMím* 
tíu de tractái^ áé aqneata «materia* i^ deoer citaaett acH 
bre aq¡aelld.. Mas sabent qae^ a9^ vosaitnsa na ptf oh re* 
pordre dir vos e do tnoa pobre eotostoll fo qw mato pw 
e nous callare i^s qcre ^ dir ü^ en acpieat loeb e en 
aqaest temfia ttias oallare dé le»^sea*e altreb|wrtidea 
de 4\ti» de les qtials^ lo> cor parta hulla qae la^ len^jNHt 
que la scriptura los dictats la prosa parlen dé éivwt^ 
ses actes e los homens han diverses oppinions e glo^ 



sea e per diverses intentions e parlen. sef^oss hir cali- 
tat o'coniplectio quel moito negrc com beUá dio be e 
ios altres diuen me. Perliuaus dtch que^ kKjaeaCa tér- 
ra príncipalment on es proybit lo garreñnr qiiel home 
que entrds altres ha eonyeniar per tal ^6 per aquella 
no sie m^TjFSpresat per milla satisfer aasa honor tant 
eom pasa deu disimélar sa iúkiria e nos ileu absentar 
p^r^^ qoe pnblicanieút nos reta ininriat si donchs la 
ana iniuria qo w masaa igreri e niolt aparensar*la soa 
absentia e deyxinieBts ails tramef . denoten menasses e 
les oys pubUeats é manífestáta pendfsn loeh de venian- 
^a e acman los eoanoiehs e aquellsi^utls grana greuges 
e les grans nafres soste passientment eab scilenci lau- 
gerament se pot veniar. E per 90 vos dich quel hom 
de be no deu menassar mas la sua proesa deu fer tem- 
bre los enemiehs e maiorment en temps de adversitat 
que no son bones manasses car lo manassar es cosa 
que aytant ne sab fer lo pus coart hom del mon com 
lo pus arditJ E qui. menassa e n^ pot veniar dobla sa 
onta e pert aon parlar. 

. £ si del tot en ,tot Ioíq toI maaassar no deu niolt 
parlair.ni.crídv ia que t<)itiea eirrar per poéh que aie 
e nos vulla massá cuytar* qiie púa lo deutof «o muyra 
lojdeute no mor car qia.massas cuyta moltensop^a 
ntaf» le dii jniuriat deu consideras lo cas lo loeh qui 
es di ni qui es aquell ab qüi a d^rtir. 

E iKitats ,aci que axi com es gtan difiereotia de ca- 
Taller tñumphant al ea vallar civil axi es en tot altare 
stamenL 



(SSS) 
Dm Senecha que qui fa sos fets a Tetittfra aquest 

tal passa eors ée «atdra. 

La ibiuria es slimada segóos la coácKeio e gran dú 
£Mitor e <kqiieU a qui es fetd car aroeUes e aglaut ab 
baatase abaten eiqui Tolia abatre'flgiiesnetaiin^faria 
mes que nos deu. 

Diu Tullí que .en 4utts maneras pot easer feta iniu- 
ria a algu e perfor^a aú com d leo d perfrau ú%i eom 
a.volp peifo qui per fyau.DOUiperfirau pereix e mol tes 
CMOS acdiSeguei^ hotti persukeia o per art.qui nos 
poideb acon^eguir per for^a ans easouba eosa' fuig a 
s^n oontrari si ao li pot contrastar é tnl cosa aednse* 
gUQix hora ÍQgent que nos po% aoonscjguif enoalsant. 

Diu Senecha q^6 qui res no pensa dai^o que ea pas- 
sat pert la vida'e qui no, cura preveurede (¡o que pot 
o dea sdeyenir en totes coses menyaoába descuyda- 
dament» 

Pero no fa^a taht eom fer poria oras sa intentio sia 
per acabalar e que pus for^afesíá per la yei^onya roun- 
daoal que per iCrueltat deve manca» Car crueltat qui 
tant eom pot no dupta de somoure e aiecutar tota 
a^piells e maioirs máls que no san )os xnals oomuns fa 
cruel fí caent facilment de la sua cruel cadira e doachs 
si per páranles se pot veniar noy meta les mana ne 
fa^a obra de impietat e si per metreles matas de colps 
es de son adversari asats reintegrat s^goiks lo mon 
deuli prott bastar e no deu Tolelr fer aanch ne homey 
que ab tant prim fil es texida la nostra yida. 

Obra de bestia salvatge es e no pas de hom desiiar 
la sanch del adversari mes que la victoria e axi faga 



( 29S) 
808 fét8 ab defliberatío que les coses mal comeAsades 
a tart o negun temps fenexen ht fero guart no Se^ 
avantal|;e per la) que no li avenga áxi com al mdlto 
de Perpenya qni ana en A^ago per comprar lana e ^om 
fbu alia tolguermii la swt qiie cujda poder mes ^itel 
aeu poder matex. 

Pero diu Salamp a ton enamich no dotia loa teus^ 
anys. B per co diüen los casteHans que qni ii m ena^ 
migo popa a sos manea aunere* Car segens lo non mes 
Tal asravar bíl dolofr ab sanch delá enamiclia que om^ 
goxa ab propriea lagremes e ia que la dita renian^ 
no are plasent á Deu yo erech que aquella sola absii^ 
nenda que ha que no rol osar de emcAtat sera a efi 
algtiH remey de la sua pena pero apma que sie venial 
nos deu glorieiar de la veníanla per ell feta mas si per ^ 
algún es d^ ditnegoci tractada pan queyTuUa dftrde 
bon grat oreylla e si a rao se acosten no contenen per 
les pugezes nos Tulla tan ampltr la finida de honor 
que apres despux no la puga aportar. 

E notats asi quel jorn quel hom fa pau per flaar 
%o» debata C» sa honor o lo contrari taít daqni atant 
en lo dit fet no pot reparacio fisv ne alguna altrft 
antena.. 

Moltea ahrea ceses coneorren en aquesta^ aetea les^ 
quals per los rabons damunt di tea toa ham mea dír 
de paraola que aquells reduyrvos en aeriüa por $0- 
eom la letra seria sabent loa secreta de U amagada 
pensa. 



(«7 ) 



Com Imvietaria es incertü. 



Aí^o es art qui bonameal nos pót mostrar smm) f«r 
pratielia la qoal praticba es siucni dampnada qui per 
actas provocatius e desCractio ab promtitut de morrr 
porta los homens a final perditio* Car los feCs de la 
brega ao veneo toda vegada axi com hom ee coyda se 
irolria abaos es be cosa incerta axi com d&i frare Ab^ 
tboni Caóals mestre ea Théologia del orde deis frares 
preyeadors en buna letra que trames al dudt de Gan- 
día ensemps ab lo parlameot de Scipio e Aniba} sobra 
la Ibr batalla ci^assanit osd diu axi «-^ 

No trop entre totes quantes coses son jas Den mateí- 
ria pus inserta que eomprendre la rao e cansa de 3es 
Tictories en les batalles ear en una batalla yo 1¡¿ qué 
son stats vencedora los christáans e en akra loe inféls 
e en buna los mes e en akra los meixy» e en Iwnalos 
requeridors en altra los defeneots en faana' queH fvi 
bavia feta la inínria en laltra lo iniariat en bnna Id 
iiist en laltra lo peccador ea les quals victories no es 
bom vivent que be hi puxa asiiignar alguna rabo«. 

E com qui dará rabo tié suficient causa perqué stant 
Luys rey de Franca coobatpntse contra los infela fon 
pres ea E^gipte e morí en la preso. Den es aquell qui 
sap perqué ne la causa e la rabo lo quais dona oo»* 
sell dues vagad es ais filb de Israel que isqueasen a 
combatre contra los de Beniamin e los filis de Israel 



( SB8 ) 
fbren veirsuts en la primera e segona batalla e no ha- 
gueren victoria flns a la ter^a. 

Adonebs sis fa en aquesta^n^ue Aníbal qui fo axi 
Tictorios en moltes batalles fo vensut en aquesta. Noy 
ba mellor resposta sino que lo secret de Deu o sab 
daraaient si doneb^ ia no dehiem que per venlura 
U fattiriefa algtmes coses qui solien donar gran aperaih 
^ de obtenir yictoria en fes batalles. 

La pritnera es auctoritat de princep sens lo qual al- 
ga rio deu combatre car al dit princep es comenada 
la cura del ben publicb al qual pertany stirpar ab guer- 
ra o ab batalla los enamicfas de la cosa pubKca. 

Lá segona cosa es causa i asta car diu Sant Aguostí 
qué aquellos batalles e guerrea son iustes qui ponexen 
les iniuries e -hn tornar a iitsticta la iniuría colpa- 
blement comesar 

La ter^ cosa es la intencio dreta e correcta la qaal 
deu havar sguard a una de dues coses qo es quel be 
sia promogut o quel mal sia squivat. 

La qiiarta' cosa es folla* presumptio car Dm tol lo 
oor ais qui miassa presumexen de lor for^a e per tal 
diu Sadt Aguosti que cobetan^a de voler noure cruel« 
lat de veánian^a coratge superibios iniqnitat de rebellio 
e desig dé senyoria fa n culpables e iustes las batalles. 
E donchs guartse cascun de folla presumptio o que nos 
moga sen» insta causa e que en la brega haia saviesa 
peF companyona a la sua for^a car per les arrades se 
perden los iódiB e tais arrades Teñen ab la exequulio 
ensemps e a^o c:^ lo letouari on a de totes sabors pe- 
ro la fí de tot qualsevol Cet es lauhor o blasme. — 



( 239 ) 



De poM. 



« 

Biu Tolli que amor de ciutadaoB.es ilfor^.c|ue Dos 
pot combalre. 

E diu Axistotil que pau en los lets de la ciufiat es 
manteogttda mas loa denles se combatOD pter alguna 
cobeian^ia que ¿auia que no haia pus priesa cosa al 
mon comía victoria pero nous es s^rta ans l|i qpfrfip* 
9a de vencire es .coQg03;.osa car gloría de bataUai ;no, ve 
menya de auor. £ per (o la pus bella cosa del oiqq.^ 
la pau que pau es l^ina digna virtut la qiial Deu eq sf>n 
testauíent lesa ala bons obristiana e beoeyta es jU iorr 
nada quel bom se desperta ab pau que sol per lo PQr 
menar de aqueHa tota la cara ae alegra e.qpi. qpine- 
na guerra tota la cara arronza car lo fruyt de . la pau 
es repos. 

E per 90 diu Salamo que mes val hun boci de pa 
sech ab pau que la casa plena de viandes ab renyina 
e baralla. 

Diu Senecba quels homens viurien molt ab pau si 
dues paraules no fossen 90 es teü o meu. Anibal qui 
tot lo lempa de sa vida bavia guerreiat conjra los ro- 
mans e vensudes diversses e grans batalles a la fi 90 
es en los seus derres dies com se degue combatre ab 
Scipio Africha vench ab ell a parlameot dientli ab.tals 
paraules — dicte Scipio cpie molt fora alada bella cosa 
si haguessem banda cura per haver pau, entre noaal* 



(230) 
tres car dicte que Scicilia ne Serdenya sera cruel ne 

la gran tenguda de tota la Spanya no son premis sufi- 
cíents qui valguen a tantes morts de tanta gent dar- 
mes ne a la sanch tan abondosament escampada en les 
gu^rres que havem haudes mas condítio e natura es 
de len eoses passades que tes podem rependra e inti- 
tular no pas corregir ne mudar. — 

Adonob» mrfats caar be son paraoles de gt*att exem- 
pte a núsAltres e prevocativ semio per squinr tola 
manera de bandosifiat e cebeiñt la pan e amÍ0lM car 
per batidositai vaíi los homens per mal cap e Ivrs ca- 
ses BOft desiruydes e disdpades^acbfifidositat es^ dMop^ 
nalio de k ttfiima corromp^ lo coro e destMu los bens 
e pef rao efe bandosittit core computar e sosteoir mala 
hornees e qúá iiodreix e soste mals! hometis es per^ 
net déte hirs peccats* 

Car diu Sanct Sobria que no es tuny dé peccat qoi 
en peccat daltri cosent e pan e amietat es lorióle orna* 
ment entre aquella qui ensemps conyersen. 



De amichs. 



Sapiats fiUs que axi es lom menys de amiefaB com 
la anima no es ab lo oors. E diu Aristotíl que com roa- 
ior es lo arbre taut Im mester maior sosteaim^it e taai 
com la persona es mator aytant ha mester inaiors 
amicha* Car les rames taUades e separades de lyrs 
branques perden la bellesa de lur verdor e de les er- 



(251 ) 
bes si be mn ilaques h hom ligams o sognes per li- 

f ar loA orilaoys e amichs se goayen per tres coees hen- 
ráelos en presentía loarlos en absentía e Valerios tma 
los fá ops, k%\ donchs que de amkhs aaato ne pot 
hom conquerir mas poch valen qui nols guarda- 
Per Qo diu Oraci que no es taüt gran seny de per- 
easiar l^ens e aniichs oom de guardar aquella^ 

E doDcjha sofKu a TMlpes amichs lurs tilia per ^ 
que ells sofiren los Tostres .qui sell quj yol amicfa sem 
vid reman seqs amich >e én qon eas; e leeh fieiilos 
obres de amiéhis. . 

Car diu Senecha que aquella fui no servexen lura ' 
amichs qnant poden aeran abandonats quant ó haur 
ron cnester. 

DSa Sant Berna! que moasto per ittudar ais ámlchs 
rahonabla e& Amicha e metges eo lea neeessaiats aon 
coneguts e qui ama tem e qui. tem no ama e per $e 
amor deu anar primera que temor car bon amIch tes« 
tempe ama mes no prova tro» ais ops» Diu Sanct Gaet 
gori que aquell oo ha vevtadSera am^r qui no . la gala 
defora si mateix qo es que la amostre ala obs« Cav 
poch val la candela qui no pot donar lum e alwta hom 
de fum* fiiu Sanl Agostí que amislat es dolf a per btu* 
ni^t e ai^stament de molts coratges. Amistat es axi 
eom dos rius quis aipaten eosemps. E diu Sani Joban 
Bocha dor que amistal fa (O que natura no pot fér 
que dos amichs lo bu» a Barcbinona el altre aci son 
hun voleí* e 1 cors. 

Diu Sant Geronim qui lonoh spay no deparleix 
aquells qui vera amor aiusta. 



( 252 ) 
Din Senrerí qu6*hun sol amith volría aytal com la 

ma es al hom car proa nauria mas al iñon non es 

gens semblant Sil uU deu pendre algún colp la ma si 

para davant per lo eolp a defendre meya al pendre noa 

guara. 

Si honrats lo amich de vostre amicb mes hq presa- 
ra que si hoqraTets a ell e ai vosáltaes. no dupla ta de 
swrir qudls quiuscuydan queus servírien quedeuen 
fer an aquella qui iaus hi^n aenrits. 

Diu Senecha que aquell es malvat qui no ret guar* 
do e pus malvat quil oblida. Bon amich es axi eom 
aspecier que encara que nops do de lea spiciea alus 
dará de la bona odor e miú amich es a^i oom a fer* 
rer que si nous crema donaus anuig ab lofum. Natu- 
ra ea de diabte destiruir aquella quil servasen. Molt 
Qúñ grafta los bens quis seguexen -per deute de amia- 
tat e molt dignes de copsolatio e entre loa altrea si 
forea dos aroichs per nom Demon e I?iciaa que fiaren 
axi bons amichs que Monis lo tiran iutia la hua per 
sés merits a morí e aquell demana hun poob de jterma 
que pegues' anar assa casa ; per ordonar « aoa feta e 
laltre romas en guatgé per conir^n^ ai aquell no tor* 
ñas que ell morís e quant aquell torna lo iorn promes 
lo tiran se maravella de la lur amor e aila prega que 
ells lo acuUisen per tercer e aquell fo restaurat per 
virtut de leal amich. Amistat alegra al amich e sa* 
pientia al savi e iusticia. al iust 

Diu Salame que qui despita son amich es pobre de 
virtuL E mes avant diu qui si vols repondré ton amich 
castigal secretament e loal manifestament ja que en 



( 235 ) 
trop loar pot haver sospita de malvolen^a. Pero diu 
Sant Berna t oue no tingues per amich aqueil qui en 
t^ presentía ta loat 

E diu Catho que no deu hom mes creure los altrea 
de si matex que la sua propria consciencia car eell 
qui creu quel.hom consentaa son voler lo loara el 
amara mes per ^ com lome loa 90 que cóneix e ama. 
Diu TuUi quelagoteria es contraría a la amistat per 
tal com ella deleix e.anulla le veritat sens la qual nom 
de amislat no val ne pot res apr<^tar« Car no es al^ 
guna cosa segons que diú Sant Aguostí que axi cor- 
rompa los coratges deis homens com fan lagots. Car 
mes nou lengua de lagoster que no fa lo coltell de per- 
seguidor. 

Diu Beda que qui es amich de dos enamichs abdoa 
lo hauran en sospita. Pero dichros que qui no fa dife- 
rentia de fets a fets e de hom a hom e de amich a amich 
e vol endiferentment esser amich de tots aquest no 
ha algún amich. 

Diu Bias que pus greu es iutiar entre dos amidis 
que entre dos enamichs. Esser bo assimateix no es proa 
mas que hom sia bo per si mateix e a sos amichs. Car 
mes Tal amistat que parentesch per 90 com lo paren- 
tesch ve per sort de nativitat aytal com sia aqueil qui 
nei^ en vostre linyatge vullas sia avol o bo aytal es 
Yostre paren I; vuUats o no. E algu no es per vosaltres 
amat sino aqueil qui es elegit per vostra voluntat mas 
bo per bo vos dich que leix exempli es amar mes los 
stranys quels dom. Car diu Salusti que si tu est ena-* 

mich deis teus com serán tos amichs los stranys. 
TOMO xiii. 16 



(354) 



Com den honi usar de amíHarvQa. 

Diu fiias que axi deu hom usar ^e amistani^a «que 
hnm fi»a membrant quepot tornar en gran deaamistan* 
9a que amor no ha alguna cosa de certanitat car -ella 
es mutabia cosa ^e si ellas muda toal la e apenes re- 
ve. Diu Sócrates que aquell quis dona molt ais horneas 
no pot esser que nos acompany ab los mala e per f o 
cove al home ques aco6t ais homens per mesura e ^les 
allonoh dells ab mesura. 

Hun amich dix a hun altre — quem te prou la toa 
amistat sino fas 90 quet prech. -7 Aquell li respos — 
mas quem faami la tua si per tu he res afer desonest^ 
-*^ Que si hom fa tot ^o quels amicha voten ia no es 
amista! ans es coniuralio. 

E diu Senecha que aquell qui solament se fia en sos 
serveys ell no ha tan perillos mal 90 que ell cuyda que 
aquelk sien sos amicbs los quals ell no ama e per 
sen^ant aquella qui amen per delit e per profit no 
amen gena per dreta amor. 

E per 90 diu Sanct Ambros amistat es virtut e no pas 
mareaderia. 

Dhi Salarao que no erogues gens negun de tos pa* 
renta qui ham mes tos bens que ta persona. 

Diu Boeci que fortuna dezcobre la certenitat deis 
amicbs. 

E Senecha diu que 90 que tu de la amistat no pots 
saber per ton benefíci tu sabrás per ta pobresa. Car 



(SK) 
molto MU tos 'Mftichs en noMibre ma* pacdi» son hen 
tos fels de la* necesBÍtit 

Pero lo bon amioh axi ama ien advercitait aom en 
prosperitat e aiaAitat qne toefc se preaenta laugerameni 
ae pevlJ Car tirta oosa defioctiva produeis toal soa früyt 
que laygmi qui *ast «e aealfii e toat rafreda daemoatra 
^ue «B langttm. ^ 

Din Snnot JBérnat qnsigran aboodnatia eade aarrieiii 
de páranla e aii dsn ell mes te fia del anicb foi del 
«M te d^^na qucr iaqnell quki profer de paraula; Lo 
Ma aoiiifa ab Ctnta diatHnoliitio< affOfta plant en loch 
de iuinseH maa si algon amiofajhaTkifidlU en ooaadon 
corregues períll e havia mester esfer^ nol. Tnlka la^ 
4om)ui rejpeodMper ntf donar sanayO man. fbnfat e 
aconsellar tro sus que sie fova de aquell periiL 

Diu Tulli que entre males persones no ba vera amis- 
tat mas fictio. 

Lo piior amich es aquell qui falleix e la piior mu- 
Uer la descoTinent el piior rey aquell del qual hom se 
tom aens culpa e la ¡MÍor térra ea la teotonoaa j^ro 
axi coBi lo fehp diner ea toat eenegufc tot axi kt eidNii^ 
ta amástat ea fioat deaenberta que tres.cosaa aon qm 
no ha* dorada ombra déla «nhu aaoiatat dda mftla.fao^ 
aleas e fama menaongqera. Car diu Senacha que toir^ 
temps trobaras en males amora ocoassio de dawpnat^ 
ge e per ^ val mes morir qne Mnfare aaortalnwaá^ axi 
<lels amicha com deis enaniicha. Lo saví hom no paa^ 
sa amor ab aquel! qní es ataC aon mal enamid» sino 
en cas de cuyta. Car los filis de les bestias sc^gntxen 
lurs mares e axis segui entre lo gat e la nrta aegona 



es coniHitttt'^ lo. Ubre de Dinnme Gaililla qufl3«ábi« 
qui amarga si tot lo untats de mel nos mudara de Ja 
aoa sosiamtb. E dontlis nos recoldeta en* cánjh 4Miica- 
da car si o feta iatrarTos ha per la na. 

E a^o diu Seneéha raes val morir per sokx anveh 
que vinre ab son enemich que si mon enemich me 
ofen fa qo que deu. Diu Pere Alfon90 que not acon|« 
panys ab tos enamieha com ab altrea teq[M]gttes aeem- 
panya^ caír si tu las mal ella o notaran e si fas beieUs 
o 'damnaraik Diu Serveri enot «era aanitak si ab maF- 
éells prens :companyia qui/aaoosta ate málvala .gdatt 
es que no sen planya que cell qui ab aago se .mésela 
porohs lo mengen. 

Diu Salame bates melts amicbs mas entre ai|udls 

haies bün cpasel)er entre «liL 

t 

t ■ 

De consell e de seny. 

'Njatnra de hom savi es pensar e examinar en son 
consell eaíT consell ,sens dettiberatio es duptos» Pero 
dip Salamo tos uUs vqgen danant toa peus go ea quel 
eonsell ¿Taia.darant les Testl*es obres. E donclis fets 
1^ coBfell tot qoant farets e apres aous ne penedireta. 
Gap qm damana conadl sil. ave es loat ejsil erra no es 
blasHWt hoe encara la anima se endolseix per lo con- 
sell del bonamich* Pero consell de hom savi ral mes 
tpie no de rich e conaeli de borne iuve fa greumeint 
squmr o «1 menys duptar. Car los demes no han lo 
seny madur. 



( aw ) 

É per qo Roboam fill de Sakmo perqué eegiii Iogod^ 
seH éeh ju^m perde hi malor ipsrt de mq régnel 

E< dki AríBttttll que bom no deu' pendre conqell dd 
hmn molt vell car ani mm aflaquéir lo oors a^i áflai* 
qoeiiL lo tenj: Mas alguiítf aón ala: qQats natairahiude" 
negada for^a qai tesplenAexeti pei^ cxinqeli'U)-<^ptei to^ 
ta persona ha maio# aperan^ en flqbella^^luüraevél'eii^ 
E p» ^ prech 'a vdsáltres'qiieus áoopsfaUeta* ob at^ell 
tfui ha provades lea eosés é dar Vo8a>dd^adeaild:OD»¿ 
aeil qne li' háttra costatean £i«» "mostrea cen^eHs no 
teinferals' agres- puraéies mas lea* blanes car aqnelliqífi 
púa éÉaú ya. pus iemí- tnBpegiá • e ' lajrgéa:' ^i! conn ind 

aporta- veris ' 

E per 90 diu Jhesus fill d^ Siranfa que'.inal eonaaU 
tornara aobre aqiiell qsn tal lordonara'e nb eonexéra 
don li ve. Molí dona qui beii:con8elldo»aie"pocfaK do- 
na to'cottsell aquell qui calla. Pio>Sanot>Bieniatqsttdi 
aconselles ton amich no cerches de plaurelvmas. eni> 
cercha de plaure ab raho e dignesli ayxi mes vetares 
que deveta fer e no li dignes afermativament axi fá- 
rets o axi devets fiar car si 16 tonsell a mai exement 
6 mala fi pus laugerament sen segueix. repreniment 
que no fa laor quant lo consell no ha bona fi. 
i'DioflHato.que meavsd'eaaer anvicper. altaes*:sarvis 
qoe foU e poofa per sv. mateix. dar peguesá^ds iqort 
déla TÍua¿- E tpet <fo q«i segueix san aeily no* •erra e se« 
Ipleit sa Toluntat pinetse qvel senj üo) vdl nes.la on 
bom vol seguir la voIuntaL'EIhoni al qiaal la volun-* 
tat venera lo seny eau en vergonya. Car qui per vo^ 
Iwitat ae vol regir molt ensopega e viu desordonada-* 



(«8) 
nMDt t tai voluotat ea nuda dezputtada de tota ra- 
bo. LfCs bistMa han volnstat imta$9 de muy ^ la ¡ei«a* 
tdra ^6 a eritenifüanL no a ral tao ptopfl eoia la wo* 
lobfeaüfiep 90 oam Deu IÍ.ba.d<^iiall9 frabeh 6 Htbenil 
arbkHe. La sen^ m rdel d» tote* csoaeV e Hi.prova fOQ 
lea bffwqnéti pem lo cap ddi a^oy a pvea la erdieoaa 
del^ea e la benVolpngt déla hiaaieaa« 
' Dm Aristelfil quel cora e^ cítftat ^e lo^ aanjr es njr * 
hi aniífaa aa i^ataraador a laai qiiatti kiAi a u^et^ sany 
tao «á paa car ^ af a «n eaaaioa 'proTtalíá ai «optiiari 
dar ttítaa eoaaea oeaédsatiaa ée Tldit ImmMal 00 en laa 
Indiea. val o^ fo pólíol (piel pebm* lataiipá <iue al-moa 
yo no se rea pus agualment partit quel seny car eaa* 
cttB ne duyda baTter aaaatii. ^ 

Per 90 diu Mioae Ated del heme qvia prtiaa<faeaa«' 
vi eaide sen aatternofiuaieil raí. £ dic S^cracet qm» 
dréÉf e iNmUent cídaa:^ gtiardarses de totjioiii qul m 
baia aeny. ..;''• 



■ I • 



Dm Sidime de folh. 



' Diu Saifuno quel foU qaanA va pervüa tota aquella 
te per foUs per (a cdm eli nos canfenna que eH aía 
foU no eeueix lo aarri ear nuil leaapa o fon aaaa le aatti 
be eéneíx lo foll per^o cesi ea alai foU« Lo amidí dd 
fbtt ea ed^aal quel fbll ha variables movUnénte ara 
aoi 'ara aquí ara-lop ara anyell ara teuebres ara Ivm e 
es'anaibích de sa anima donchs com sera amich dat- 



( 259 ) 
Iré. E per tsú val mes aspra vida enfirelssavis qoe ber 
iia¥enturan9a entréis foUs. 

E. eocan ral mes la aiaWoleiifa del savi que la ke« 
mrvolfiiitía del foU e ^uí va afieles savis sera savi di 
amicb. del foU dera soo semblant car inalakia es qod-« 
tagiosa car la paradla del foU no approfita ti sí ma-^ 
teU na altre-oar no aab.dir.be e diu fo que sab e p^ 
90 aquell qtti^ ab lo fell parila de aaviesa fa axi úom 
aquell qui parla en dorment e qui vol de aygua omplir 
la* bota qui no ha sol e aqpell quU repta dient per- 
qué no baaseny fa axi com aquell qui^rapta lorp e diu 
perqué nos veu. 

Diu Salame a^ les orelles del foll no digues res car 
•U deapita<Ioa enaenyamenta de la páranla. 

E encara din naa que na reptes lo faU eli caalígA 
Be per tal que ell not syr ear per lo ayrap eidevendriá 
aire piior. E diii no valles castigar lotn qur ababa apeíH 
dries tu de la sua fóRia que ell no farta de la Im sah 
viesa car lo fnst dret nos pot ben coniunyir ab lo tort 
ne ab fdllia n& val medecina ana axi com al foll ea 
franch arbitre ¿campar folies paraules axi es k>at al 
aavi aceitar aqveliea e no respondre. Car ab lea follea 
páranles es contada la foUia de quell qui la ám e 
voatrea paranl^|Meran inportunea si per for^a volreta 
eastigar aquell qui nous scoltara e aeran axi com qui 
toque sturmenta* entre aqndls qui ploren. E aquell qn 
per Deu no sia tengut en guarda no pot esaetf corre- 
gh per altre per qo eom no es laagera cosa trastea^ 
nar per paraules aquelb qui son endurayts en malitiSi^ 

Car diu Salaino quel mal hom pus que es vengut aa 



(240) 
lo abís del peccat meiiyspresa tota amoneatamente e 
tpta correctio. 

O tan bella cosa es sobremonfar tots loa altres de 
seny e mala e letia cosa es decaure e foUeiar e esser 
no sabent e esser desabut pero aqueHs qui totes lea 
coses del mon posehexen defall bom qiiils digne ve- 
ritat. E per (o qui castiga lom savi maior gratia deu 
trabar ab ell que aquell quil engaña ab lansengeríes. 



Com cusen deu entendre a coses en que ell sia eovinent^ 



La rabo es cosa propria al bom car si lom a forga 
lo leo a for^ e si lom es bell lo pago es bell e ai lom 
es lauger lo cayall es lauger e axi- donchs de totes lea 
áltres virtuts. E doncbs vullats be entendre ipo queus 
diré que tot bom qui ba desig de saber ha desig de 
oír mas tot bom qui ba desig de oír no ba desig de 
saber. 

Diu Claudianus que scientia closa defall ela uberta 
revé. E per 90 qui ais altres ensenya si maleix adoc- 
trina car áxi com lo focb no mimva quaot preñen dell 
sino per ^0 com no ba lenya axi m^ix lo saber no 
mimva com aprenen dell mas los savis lo fan perdre e 
mimvar per 90 com nol volen mostrar. 

Diu TuUi que bom deu metre sa intencio en coses 
que ell sie covínent segons sa talla. Car si ell es feble 
de son cors c a bon enginy e viva memoria no deu 
pas seguir cavalleria mas studi de letra e do clerecía. 



(241 ) 
Car algún no .deu anar contra natura qo que ell no pot 
aeonseguir* 

Diu Senecha que qui no appren deaapren e qui es 
ver sayi daltri desiia saber. Car qui de tots vol apon- 
dré pus sava sera que tots e qui per sí mateix no sab 
e altre no creu ab tot son senv cau. 

Diu Tarenci que algún no fo iames tan pie de seny 
que la cosa o la edat ol usatie no requira tot iom al- 
guna cosa novella que di no sap e yol proirar. Car 
moltes coses semblen esser bones abans que sieo as- 
saiades qui apres hona les ttchsL malvadas. 

O diu Senecha que no basta pas al borne que ell 
veía e que no coQega le^ coses qui son danant sos 
uU$. Car per les coses clares devets enlendre les acu- 
res e les péttMs per los granse per les prapinqnes les 
luoydanea e per una partida les devets entendre totes. 

E perqué adoncbs si veleta apondré scientia per 
affuella porets oonexer les coses terranals per les 
quals^ cooexei*et^ les naturals deis' elements e de les 
coses fetes dells. 

E per sapientia coneix bom les coses spirituals axi 
com los secrets de Deu de la Trinitat e deis aiigels. 

Prudencia es conexensa de bones costiimes per les 
quals sab bom viure entréis altres ' lo qual no dona 
mals exemplis ni rep aquella. 

E per ^ diu Tullí que prudentia va datant les al- 
tres yirtuts. 

Mas diu Arislolíl que scola complida talent * dapen- 
dre. A la scola maleslruch a repos e desesperes de 
apendre. 



( 242 ) 

Les^ arte liberáis son YU.- 

Primera la gramatteha qui e» comensafnent e no- 
dritsa de totes les aKs. 

Logicha qm argvmevitanl disputa. 

Rethoridia qui leosenya dieot «n beH parlar 4) 01^ 
donar* 

Jaumelría qai aaseoya de mesaras les terrea. 

Arismeticba qui ensenya de eompCar. 

Muaicha qui eosenya concordaos de cant e deatur* 
menta» 

Estronofoía qot demosira la natura dek cú e aldea. 

E aqüestes scrivi Cam ilt de Nobe abana del diu- 
tí en Vil cofomnes de matall e en VII da térra eiilMls 
eaaeuna déla diluvia ^ ea de foeb o daygva. E aqoe-^ 
Ues de matall díen que aon en torres de Sitia car aqae» 
ttea de térra díen que foreo destraídes per lo dilurf. 

Les tres primerea son carrera e lea lili aiires se- 
gaents a lea dites tres ensenyen a parlar a les lili da* 
neti a entendre. 

Les tres demostíren natura de les> coses^ Lea IIII i»* 
formen la lengua. Les llil informen la penaa. 

Igromanaia no ea de lea ditea arta car tracta de aa* 
tes diaboUcala. 

E diis Algatzdl que Stronomia axi pocb na es de ka 
dites arts per 90 com parla de coses simples aii cam 
de Deu e deis angela e les VU arta parlen de cosea 
compostes. 



( 343 ) 



De reíhoricha. 



Marchas Tullios Cicero consol de Roma fo lo miUor 
parlaat bom del inon e mesire de rathoiiclia lo qual 
diu que U pus alta scientia de gnorevnir ckitfit es nn 
thoridia 90 es soientia de pavlar car si páranla no fos 
na faren ciutats oe $igan stablimeot de iostíioia ne de 
hantoa oenpany ia« 

E meitre Bronet Latí dio que aiu com lor soihre-« 
RMOta tota manera de malall axi es la scáeotia de ben 
parlar e de govemar gent pus noble que neguna ahra 
art del mond* 

E derets saber qae les paraules son de qoatre ma-* 
nerea car hiins homens hia qoi soa guarnits de graa 
seny e de booa paraula e a^o es la flor del mond. Loa 
altres son buyts de bona paraula e de seny e sqo es 
gran 4lefidUmeat. Los altres- son buyts de seny mas 
seo heü parlante e a^o es gran perUL Lee aUnea son 
plens de seny mas ells callen per U pobresa de hrr 
paraula e quant hun hom lia bona lengua e no ba 
gens de conaell sa páranla es mdt periloaa a la ciutat 
6 ais amkhs. 

Diu Galbo que paraula es dada á tots mas savies«| 
a poebs pero ab les paraules coneix hom la valor del 
seny e aqnell sap verament parlar qui prtm»tin(ient 
callant.sap apendre, 

E diu Tulli que tots los dits son de V mañeros o 



( 244 ) 
son onests o contparis o vils o duptosos o scors. E per 
tal com YOsaUres voirets parlar guardats Yl coses la 
primera qi3Í sots vosarltres que volets dir e a qui e per- 
qué 6 com e en qual temps. E diu mes que la sola pá- 
ranla es per natura mas en la bona peraula se conve* 
nen tresi cósefr fo es natura hns e art. 

E diu Jfaesufi fill de Sirach que< citóles e Tildes fan 
sua» e pli0eiit melodia mas la leagiia» emm les apaga 
totes» Car los savis honiens ab bell pariar fan moaré 
Í4^s raquea 90 es los homens -- durs ée eot« eom a pe» 
dres. E per 90 lo savi parler com propon deu abTeu 
sonorosa e grascLosa primer dir les bones rabona e 
apres les ílaques o apres deu dir en la fi-los fbHB'm^ 
guments en los quáls ell mes se fia per tal (pxe son ad^ 
versari no li pusqua contrastar e que diga aquella iab 
bdk mots próprís^e acostumati car huiii bell mot una 
similítut un exem^ple una istoría qae sie semblant a la 
BKileria confirma toles les páranles a les^ quals fa be- 
Ues e credibles. 

Istoria es comptar les ooaes antigües qni son stadea 
e faulft es dir coses que no son veres ne de' v«r sem* 
Uant evidenéia alguna. 

X Argument es dir alguna msa fenta qui be poria es* 
ser la qual se diu per semblan^ de alguna* eosa mas 
quant la materia de que bom parla es axi onesta que 
per sa dignitat sens altra daüradura de pi^olech plau 
ais homens qni la ouen no mea cal fer larch prolecb 
o s^mo car lo qui á compliment de seny abrevia sea 
que de peques paraules trau grans e belles rahons e 
molt profitoses. 



í 245 ) 
Car per qo diu Salame que la lengua del savi enbe- 
Ueix la seientiai En axi hom den dir la cóaa al pus 
breuqae puga que sembla que la memoria sía reno- 
vellada no pas lo parlament Car longues páranles tost 
anadoUen aquella qni lea oen..E molts son qui lo die 
los defall abans que les párauies. - Hoch encara que 
moltes tegades se sdeve quel pai4ar es púa confus per 
loi^^oes paraules que no per les seures. 



Conclusio del hórn^ gros$er e atraviL 

Pero veiirts si es confusio del grosser atrevit qui en 
totes eangregations rol parlar e per (o com no sap ne 
troba lo cami' scup moquas ab lo dit encara que no 
haia res en lo ñas e. toaseis pux badaUánt ab lengua 
mal diserta diu tais e seiublants inhutils paraules — 
Veramant senyors com dix aquell ara veíate sen yors. 
-*- E apres com o ha entonat ab gran prolixitat e 
treball debat la lengua maneia lo cap alga les calles 
cluca los uHs obre les narils fenjrse les galles diforma 
la bocha ell mateix se seolta e no senten tor^ lo coU 
e al^a los nrasclos maneía los brassos e signa ab les 
mans trau lo gavinet^de la daga hi escures les ungles 
apres garda al kagninat quasi que deboxa (o que 

yol dir. 

Diu Serveri sobi^ aquest que la ma no deu parlar 
ne la bocha Teser ne la orella guardar ne luU dar ne 
teñir. Inclina lo cors yincla los genolls mou los peus 
eteques de puntes e tot se carmena ahonda en paran- 



(24«) 
les e no clou res. Don sapiats que pus segura cosa es 

esser niot que dir paraules que negun no enleua« No 

sen sap lexar oe deaexir e quanl a dit toI tomur re* 

capitolar. 

E par qo diu Plato que quaot te bastara una panu* 
la no parles pud. Repren los ahres e nos sap smenar. 
Per dret a qui fet Yol comenaar en la fí deu entendreu 
EU mateix se blasma ell mateix se loa díeut-^ jo noo 
se dir tambe com altres mas del entendre non daría 
avantatie a negu. — 

E per aquesta diu Catho no lous a tu mateix net 
vulles inculpar car manera es de folL E per conclusio 
ab viciosa parlería diu axi — que es ara aeny yo mo en- 
tench axi que o fas.— -E ago es de&Uiment de rao <pa 
per la g^ya scieocáa es appellat peda^aer per^e li 
yalria raes caliar que parlar ne apedassar roas vol luy- 
tar ab natura qoen ordooa lo contrari e a la fi oom a 
molt garrulát ras no a dit e ai algu U diu — que dieu 
senyer — respon — dan conaell a vostra coUatio qaeia 
bo edit eno se pintar paraules aoí ba quim entenen— 
e altre$ paraules degenerant tot lo parbment. £ afo es 
regosta mular car a hum muí fo demanat qui era son 
pare e ell respes quell cayaU era son oocle e lo iuter^ 
rogant romas ab la ¡gnorantia precedeiit. Pero buo co- 
nort podets haver de tais fexucbs o grossers parlera que 
tostems bauen pler de lur parlería que jatsia do oiau 
com comenta a parlar sin baveu pler com sen lexeu 
per rabo de aqüestes axi tais incongruitafa. E sobre 
a^o diu Epitus que la millar cosa e la piior que esser 
puga es la paraula. 



(247) 



Cam li4)m den dir veriíat. 



( Diu Aristotil que bell parlar es poques paraules ab 
veritat. Car diu que veritat es rael de totes lea coses 
del tmn per huos son laades e per altres blasmades si- 
no veritat e lealtat que per tots son loades* Yeritat vid 
mes a hom pobre que mentir a bom rich. 

Diu Sant Pau que veritat es odor de vida ala verta^ 
ders e odor de mort ais mon^onaguers. Mas axi cooi 
u vegades la veritat a cara de faleia axt la falcia es cu- 
bería ab semblw^a de veritat 

Diu Pere Abellart que aquell qui diu ver no treba*- 
lla iñolt al dir mas aqüell qui ment cove ques fenya 
les galles e pux parlar que mentida so ha ardiment 
ne veritat pahor. Car veritat no sereba rabona. 

Diu Sant Jeronim qae mes val grosseramem dir ve- 
ritat que discretament dir falcia. Car páranles caute^ 
loses son labres del diable. E per 90 val raes groase*- 
ria virtuosa que snbtilitat viciosa. 

Diu Yaídoro quel engañador comensa paraules de ve- 
ritat. E axi longament diu sentament veritat tro sus que 
ell puga dir enganant falcia. E axi los ne pren com a 
la abella qui aporta la mel en la bocha e lo fiblo en 
la coba mas los homens mes creen ais ulls que a les 
orelles car no es ver 90 ques diu en noces. Car sovent 
la veritat es cuberta ab vestidura de mon^onega per 
tal que no sie coneguda ia que la falcia abans mor de 



( 24« ) 
son temps. Pero axi com falcia cregiida te loch cíe Te* 
ritat axi ?eritat que no es creguda es en loch de falcia. 
E per 90 diu Sanct Euzebi quels aguayts de falcia no 
criden veritat 

Piu Ovidi que les verinoses bevendes son caberles 
ab dol^or de mel mas ab lo sonar del canter coneix 
hom si es sencer o no. 

Diu Serven que aquell quí vol niolt periar*osant 
moltes páranles vol sa anima nafrar metent per veri- 
tat falcies. E mes avant din que per les tues páranles 
seras iustificat si com gint les entaules o ben leu com- 
damnat 

Diu Sócrates que aytals com son les paraules aytal 
es la vida del hom e leties paraules corrumpen bons 
conslums car (o qui es letiesa de fer es desonestat de 
perlan 

Diu Salame quel hom acostumat de dir paraules fo- 
lies nos pot smenar de tota sa vida. 

Diu Aristotil quels sofistes ab moltes paraules cuy- 
den engañar los savis mas no fan car no dien sino fal- 
cies. E diu que aquesta han desig de semblanza e no 
han cura del saber e son semblants ais ypocríts que 
ab fenta sanctedad e honestat par sien bons christians 
e de la fe no han sino la semblanza car 90 que fan en 
presentía dezfan en absentia. E per tal diu ell que ypo- 
cresia es vestidura del foll quar ells volen plaure ab 
párenla de sanciedad. 

Diu Sanct Matheu en lo Evangeli que maledictio 
sera a vosaltres maestres de- la ley e phariseus ypo- 
crítes qui sots tais com sepulcros exalbats los quals 



( 249 ) 
defora semblen bells a la gent e nets e de dins Mii 
plens dossos e de sutaura. Car axi sots semblants vo- 
sa] tres a la geDt de f<Nra viata e dins son plens de ypo- 
cresia e de iniquitat car ab dol^s páranles e ab bene- 
dictions enganats los innocents. 

E per ipo dio Salame que mes val eaaer ladre que 
iot iom mentir. E encara m6a vos dich que manera e$ 
de malicia dir alguna cosa amagadament e mostrar lo 
contrari a pales* 

Din Sanet Agostí que mes val iustament blasmar 
que ftilsament loar. Mas cascuns cuyden esser tais que 
per dret deien esser loáis. 



De secret e de natura. 



Cor de bon hom es fossa de secreta e callar sach de • 
errades. Diu Sócrates que qui son secret diu la on no 
deu si mateix engaña. Car com vosaltres retindrets 
vostre secret ell es en vostre car^re mas quant lo du- 
réis deseubert ell vos tendrá en sa preso. * 

Diu Senecha que si tu no saps callar com pregaras 
altre que cali que les peraules no han retran. 

Diu Catho quel secret teu dignes a ton leal compañ- 

yo e ton mal al leal metge mas guartse aquell com- 

panyo o amicb al qual los dits secrets en fe serán co« 

manats e revelats que si cas o desastre portava entre 

ells alguna separatio de lur amistát que aquells tais * 

secrets no vulla denuntiar ans aquells tingua perpe- 
TOMO xin. 17 



( 2se ) 

*tii3liBeqt Uüctfto dins lo arxíu d^ son secrét Car 'en 
aitra uumena cometi'ia a^ gvev e letia malera coip si 
ám$ It tiempo de lur aiQistat bi^o^ a^piolls i^anifes- 
tat^ Car fe 09Afda 90 qipel hom li comtwa f^ 4^ ^ 
quet j)romet E qui pert la fe dagui ayaiit oo pot res 
p^rdf«. Be ama felUa baver sp^nt^ pa la fe daqMll 
per la M'dicio df|I qyal filgu fas stfit ^ngwitt e desoebuL 
E p^r ^ &mt Fftbia abaas volgqe e89er probre de pa- 
trimoni que no de lavle. 

Pero goardatsvos de secretear ab fembra que seovet 
de fembra solaaiefi& cela $0 que 00 sap oar oatiira as 
de fembra e cosa comuna que op sab^a calliM* üi c^ 
brir les coses secretes e en a^ semblen en j^art la se- 
guonya qui no ha lengua ab que pusca parlar ne can- 
tar e per apetit que a de parlar fa tan gran brogít de 
son bech que de miga lengua de lony se fa mentir e no 
ha conexenf a si din mal o be. 

Oiu Serreiri que si fas alguna cosa solada de ta mu- 
llir \P gtiarda c^r sí la fiís irada crídaiitt^e^dira com 
tm*4l$t. Mes avant diu a oiell df^^ comanar secret sil 
l)j^a diiT que haia veigonya de errar e p9or de fallir. E 
pei^tal algu ao deu melre son t/resor ep la caxa de la 
cpfal ef sert que noi pot esaer gijardat ni segur* 

Diu Oraci que si lo carp podía callar quaot roenia 
fü aviria mes vianda e meys de opsa e deenveia. E 
jamey .do yeurets bom gran parler que sía gran óbrer 
ear maHl parlar buida lo cor. Mas si hom leom perlava 
leo paraules non despendria hom tantes. 

E diu Jhesus fiU de Sirach quel savi oalla fins al 
temps e lo foll no guarda saho. E per 90 diu Sant 



(íol ) 
Agosli que costuma es altra natura. 

E díu Aristotil que natura es tal que per ella totes 
coses se mouen o reposen per elles matexes. Car lo 
foch per natura va amunt e la pedra reposa mas qui 
enclou lo foch que ell no puxa montar e qui geta la 
pedra ea aii a^p fti fonpa e m aaJtMfa e l]^ ¿an a ibr- 
^a rabino ha kieb- 

Dia aas .que totes las dos^a 4«I ntpn 8e poden eíw- 
biar si«o U naiiitra .oar .de lafiror ^ c«ihft.«^.. euUíreti» 
pebre e mudalír.bml.e^<fa«tiim ea pus U^ger» coi9a qua 
mudar natura. /Cae. Id ^anpa p^asA mMu;« ñu de t^rra 
e Ip pdpattO'VUitidaliaíep. e Ib ^{gn^andra viv de foch 
e la gnatiota .viu idalygiüa i€),qajj|fi violía ¡f^r uriui^ «MMi^a 
luf Mtara no baurien dotada ¿av luft nalma ea inoo* 
mutable )inaa. a wgadésieadguna DodrA«ient$ y«no na* 
tuM pené iui|kun« m ha que fer de cosa que Dieu rete 
eD Ba pQttesf aL 

Din Salcuno qu^ fapm parieriio sera endrcMal.aa- 
bre la térra. Lo ca ladra al so de las campanea ^ ^C9#- 
nupa ven que eU 4>u a n^ fieQ/^a si es vau 4# aoqicb ja 
que mea ha a fer aquell qui ?p) cyjp^jXf^ .«i «s^^.q^e 
qui nq\ coii«x6ir ^óa éUffeg, £ p^r tai «iqiiellp tiKb.«nw 
foUsMoeotqui Tolan haver eoncMA^a 4ie Jea CQv^féh- 
ranes e relexen lestudi de conexer si niateyx. P^ííh> idir 
gate parque no yeaett Jos. mips a ka Gases deis sfiTis e 
Tan los sayis a les oaaes dek rieba. Diuae que f^r ^o 
000(1 los aavis .conexen la mAllDjría del haver e los riphs 
DO conexen la noUeaa del saber. 



(252) 



Com lom deu parlar poch. 



Tot8 los savis homens del mond se acorden quel 
poch parlar es s^viesa e entre los altres Salamo qui 
diu parla poch e fes assats de be e en callar e parlar 
segons damunt es dit dea hom guardar temps e saho. 
Car dol^ cantar desplaa en temps de doL 

E peír (o dm Salamo que tems hia de cuUír pedrés 
e tems hia de triar aquelles e mes guanya hom per 
scoltar que per parlar que qui mal scolta mal respón 
e lo ben respondió de foon seny mou. E per 90 lom qui 
no es sdvi ne bol parler deu callar e scoltar yolenter. 

Diu Sócrates que mes val callar 90 que hom sap 
que dir e manifestar qo que hom no sap car altra- 
ment es appellat de superflua parlería mes que de 
cortesa. 

E diu Arístotil quel dir nooi se es mig saber e per 
tal algü no deu respondre fins que la demanda es fi- 
nida. Mas no fan axi los foUs que al primer mot ínter 
rompen ab lengua solta responent dien ja se que vo- 
lea dir. 

E per 90 diu Salomo que cpii primer respon que oge 
foll se dtmostra e digne es de gran coafusia 

Diu Aristotil quel tost respondre fa hom errar per- 
qué ell diu que aquella qui poch saben tost responen 
e pronuncien. E los savis allonguen la sentencia fins 
al temps mas lo qui verilat demostra pot apres la de- 



(2») 
manda laugerament respondre pero }onh qui> ha vioi 

de parlar yo crech. ^«e quil fiDi^ava de callar ell $€la- 

tana. Loa* cana- iw ladren a lurs privata ne an aquella 

quils donen pa. da mala parlera primerament difamen 

kura amieha e per molt quela dónela no aeatan de mal 

parlar e dir pero lenga aolta mata aon seoyor. 

Un borne forioa pariava ab búa aen pareiit dient 
mal ddi e qoaai de tota ao» propria párente e aquel! 
dixli reaponenk -—tu haa apt ea a dir mal e yo e aprea 
a menyapreaar aquett e per fo e fet manament A lea 
miea oreyllea que aten diligente a óyr e a la lengua de 
eallar e ai cor que no aen felloneaeba. ««^ departirá 
dell car parlar • departir ab hom qui no enlen es axi 
cóm qui rega larhre aeeb» 

E pér^ din Yaidoro que mes vai la mal volan^a del 
malyat que aa companya. Car axi com lom aa iutie lea 
coaea dolf ea per dol^ea e lea amarguea per aowrguea 
e lo malalt inlia tot lo eontraritot en axi le mal hom 
les malea coaea li aemblen bonea e lea bonos li sem- 
blen malea obrea. Diu lo libre de y¡ci virtuta quds 
mala bomena toateim ae oolnran ah qualque pali de be 
o en error don ae enboliquen melts. 



Com hom deu pensar en obrar en be^ 



Diu Salame que sapientia no es trobada en la casa 
de aquella qui viuen delicadament. En axi poch la 



( 2S4 ) ^ 
aiuda de Deu nd re a Is ioimiiat de tfifueUs quí voien 
Tiare eom ai (éaíbreis* Ihü é» oi^rad « io 009 dea set^ 
vtr. Mds'díü Yp6étií% qrfMl tor t' dues amiadiáe» peÓHK 
fñent e ti4^tor é hi trtsiof es p)ik< te» Mses pMrtidM e 
fa lom doi^imr e lo pemaviiefit és pe? tesr cmee^ sdeve- 
nidores e fa facmi Vellar <^1' cor es aifi óom a inoü 
^ui no fa Bino rodar dé ^nsnáenf en pdhsamdit e de 
defií;^ en deaig e itwl quMrt tt nnfior lo peUsáincxit 
taiM etf m&ior fa^ raspir»' E per fo lom dea procwar 
quel seu molí moíl^ formflDt<9e tts quelcerpeosboi» 
peíaianiehta en deeiga liartméés «ar lo* ndtrineot dri 
coi^ es doble la hho es pehsameirt de rao lafttre es de* 
srg de voluntat e desorderádés ii^Hieiea de yiore cor* 
rumpen los bons husus e costnas dé Us/ ciotatai 

E per $0 diu Sánct Agosti fne láfirHit es labona 
máMrtt del coi^ per la qual hlgan no fo aud pero mala 
coMoma toatems es desplaaeat é la vfda deb bons» 
Car lá gloria deis bbils es infera ale laiAyáti. 
' E si bom maltat es en ah ^gat ó poeat aebyal es 
qae Deu lo vol daninar cdr a veigádea Den ébom lo be 
ais inalH bomené en aqaeei moa per gnrdonarloa de 
algún poch de be que hie haii^ad fet en dqoesl mise» 
rabie mond. E axi Deu se quita dells que pux nols deu 
res e pux donáis en laltre mond perpetual pena. E per 
90 cascun se deu lunyar de malezes e de vanitals car 
axi com la pols que fan les dvelles es medecina ais 
ulls deis lops axi lo vent de vanagloria e& medicina 
ais ulls del diablo e deu squivar desordenáis peosa- 
mcnts car del desordonament del cor nex lo desordo- 
nament del cors. 



( 25o ) 

De que ^h Sénecba que fichs e .mafs ormmencs 
défóra Éon íilisátgérs de mala penaaf e que en tote aos 
actes se vtíHá dispondré e <>rd(mar segons costtims e 
maúera delsr altres sttnblanto a ell d ^r ncor ite per 
bdlesfl no fai^ií res ¡bpertiiietik Gár diu )o* Itbro' éé- 
Diimd é (^afítla qtie Hdltt ééiía léngut ^ M\ éH c»^ 
Dametit deb fieüft póMafta hóiri al cap e-átj^etl «dél^éap 
apoiitarVtf iMiií tH^ ^em. E á^6 M siuia inMtyá|»Mtt 
delt dñiáméiMs «as foflíé de qtti é fa(#i«. 

Diu lo Hbr& de vid viHüW que silo pago sé f^Aéiiá 
de la coba e lo gall de la cresta tié ^ iQktuvMa dar 
natura los hó dona más lem o^ fetnbM paf i^obri» lur 
miseria cerqua ab art e trebal la láml> dfe les baMiM 
no sen deu glorieiar. 

Ans sobre ago Sant Bernat diu que vestidura de 
gran despesa prova es de pocb seny. E per qo diu« elt 
studia que placíes a la gentper bonesa no pas per 
vestidura ne vuUes vestir grans beneficis». Car diu lo 
dit Sant Bernat que ¿ran e desordenadla eobeián^a de 
edificar nó es tofta pe^ ft^ ediflcis ans spMa qoc^ ede^ 
ficis son a vendré. 

Diu Oraei que en petita easá pef .hotti ménar real, 
vida. 

E diu Senecha que algutía casa fao es trop pétita qür 
acull assats amicha e gran casa on algu ñú itítrii es- 
onta a son éenyMv 

íyw TuTIi 4ue ló ^nyor no deu e&ser eniíobleyt pe^ 
la casa mas la casa per ell. E diu Sant Bernat qoél 
bom deu esser induyt a edificar ¿asa per sa neceasítat 
e no per voJuntat. E deu procurar per haver loa mw 



' ( 22» ) 
Ilors maestres que de aals manestrals oe pot haver 
boa mereat que mellor lagor los faria per eessar de 
la obra que reber lur obra meiiys de loguer^ 

Ditt Plátho que no demauets quea íassa toat la vos- 
tra obramas que» fassa bona car los homens dien bo- 
na es aquesta obra e no demaueo gens seis feu tost. 

E sobre a^o diu Sant Agosti que les |K>Dipes de les 
exequiea de les sepulturea deis morts son mea solas 
deis YÍns que en aluda deis morts« Car honrada sepul- 
tura DO te prott al^ dampnats ne desonrada e tU se- 
pidtura no té ue^m dan ais dampnats. 
. Abs diu Salame que tot es vanitat de vanUats e ya- 
nitat no ha verilaL 



De muUer. 



Diu Senecha que tot axi com no ha al mond millor 
cosa que haver bona muller axi no tu piior cosa que 
hayer mala mullen 

Diu Salame que qui atrobara muller savia e bena 

É 

haura gran alegría de Nostre Senyor car los parents 
donen les riqueses mas la muller savia es donada de 
papt de Deu. 

O tant bella vida es ampia casa molts servidora e mu- 
ller avinent e mala vida es foll fitl e mal vei e avUer 
davols costums. ^ 

Diu Salame mal vei nol erogues ne dessa muller ne 
de lu lúa mas si voléis viure priminent haiats cativa 



( 257 ) 
de gran pi^u e muller ab poeh doU 

Diu Catho que fijges a la muldr qu9 no la prengues 
tan solament per nom die son dot 

E diu Cenreri que per cob^eianga dargent la miiller 
no peudras lexala mantíneiit que adultera la sabraa. 
Mes avaot diu Ui n^uUer despagada uo cregues tota 
ora dits de muUer irada d^cep son marit quant plora 
car la mala íemhra deqien lagremes qui saben false- 
iar. E per 90 diu Salawo que not flus a muUer que sia 
mentídora, 

Diu Sanct Bemat qoie mala muller castigaras abans 
ab rialies que ab basto e no la cobeiets tant solament 
per bailesa car bailesa de muller no es tan gran exuo- 
yar com bom se ci^da. 

Car sobre afo diu Salamo ama mes ta muller per 
bondat que per bellesa que abans deu bom ypler aque- 
lla ab virtuofi propoit per haver filis a conser\'atk) e 
perpetuacio de son linatge. Pero Ayiceiuíia en lo libre 
deis animáis diu que la gallina que £a molts bous o la 

« 

dona que fa moUs infanta enyellQxen abans de lur 
temps mas no obstant a^o cascun ab sayia pensa e per 
stament loable o deu axi, zelar. Car milis nes enbellit 
lo talam nupcial jatsseaia qu^ multiplicament de la 
specia quila fa en lo matrimoni no ^s obra principal 
de aquells qui hi sop en aquell stament car si yer fos 
tots aquells qui bi son baurien infanta mas principal- 
ment es obra del Creator quils dona alia ond li plau. 
E per 90 aquell quis met en matrimoni per dar seryey 
a Deu deis infanta que nexeran ell se forcé de servirlo 
da^o que li dará en o dago que ha. 



( 258 ) 

Car diu Safamo abans nod^efx ta- mullér afi amor 
que ab temor: Pé^o diü ell a& amor síes privat de bo* 
na muHer e ab temerr de mala. 

Meé 9tvttít diü (jile davaltt sa m^ulTér htjr deu bom par- 
lar de léÁ dre^toiMandcfs de dferderia..Cai* diti qtfel ma- 
rit ab lá iMik fM*ilitáito fiOrdréht iotni^atl^» ett Tófoioítab 
de sá muner é qü¡ iMteay tetnpta^ba Mtiller toreny alé 
pirfét. C^r fbrííicátid ¿> Ik iriaiotr cofftthiHetat que pot 
esser catire marit e tíüAíiít. E pef dlil élI que siéi^ 
cast per 90 qpe ta mnller sia casta. 

Car diu Bant Béfnat ^se dolor de mala, moflíer sera 
asvenada qoadt sabrán mal dé les tbttlters deis altréi^.. 

Diü \i> tibre dé^ Tict virtatír qtie dé s^ J>ropta Épkik 
sepothom auciure e aquell vin úb pesar qiits aiiista 
ab muHer bella e no la pot ^irexar dan ella K ba dir 
son pesar. Sálamo difei a ta mullér no sies avát^^ 

E ^ohre a^o di» SancfePaii queles fembrc^i^ son éoU^ 
meses a lurs tnaHts ú%\ cem a senyors de dquelle^^^ear 
lo marit c»p es de 1» nmller axi eom Ibesu-Christ es 
cap de la Iglesia ^ que ajcl com íá Sglezia 0s sotsteéMi a 
Jbesu-<*Cfaríirt ati sori les miillerd sotsMesés a llbísbid- 
ríts en totes coses» Bonefastosahresiúaritsamat^Vds- 
tres mullers áxi com Jliesti-Christ aitialá saa Sglcizia- 

Lo scaravat volado^ mira diversefi fruvle»^^ e flors e- 
posa tot son delít et) abrdssar e contorvái" satBUl*a e 
les abelles de flor en flor tiren a elles la sustantia de- 
aquelles e per lur gran Tirtut no obfiftant que líien pe- 
tites de doble fruyt servexen los temples don apar que 
tota creatura naturalment vol mes esscr ab 90 que me^ 
ama. 



( 259 ) 



Deis sinch senys Corportds. 



En lo Ifbre dfe ira tora deis ariinialÉf diti éei áiíich 
nenyn ctirpoMi qtíe tútfáúi* é igúiiat Mb piíti pédeto- 
W8 en lom <t^é éll átirá tf^eáVMís pera k) te<rre él ojrf 
el odOf'ffr Mh detnétiorpcyéereiilÓítteqcféefi^ffMaifri- 
iii&K Mdfií la boníe Im ha fm^ kitelIectBflls éf lo odoráf 
per ^e com eá pbé tíh "t^^ñ le ee) a(jM\ taétar ^féftlUn- 
U( a ell e ójf qisrt ia e« |)«^ ttl« cfue Wta Mbreintinta a 
tota que de püá Idny veheib ((rie no ehiM^ E per ^o 
diu Jhesus fi)l de Sirach que la yista deis ulls alegra 
lanima. 

A un orb dignéis k toa oaéa #e ereMá e ell respos 
bem plaguera que ho pegues veure. Car la lum no ser- 
veix ais orbs. E per qo es be foU lorb qui scaraeíx lo 
aort ear aquefi de qui soií dlla sen mabiita lo sea cbrs 
es ttít lenebrM^ 

Dm Sanee A¿o«lti'itu<$ ala vrAa fiíalaka la Máfi' e§úáíth 
sa la qual es sens aiMblei Peto lo mei^e no áiú al hom 
qui ba los nHa lagreibofcoa quefe ée f»AM tftmre mas 
guarir e sanar que élU no pecpien si k diseretio del 
cora loa gorenia e qui va de flfita mdfo en^opegai 

Del oír vos dich que algún máldienf no Aerta qui 
volenter audir ilot volia; Din Sefaéca que res iátit no 
defbll ab grans hoMens coito vei^díents car de flacta- 
dors e de mentiders han sobres de gran ínerdlat. 

Una serpent qui a nom aspis a tanta de discretio 



(asa) 

que cam la voleo encantar ella se clou a la una desses 
orelles ab la térra e laltra ab la coha que no hoge lo 
ancantador qul la yol áuciure. 

Pero diu Mestre Brunet Latí quel cap ha trea telea 
una davant per apendre altra al mig per conexer la 
ter^a detrás per la memoria per les qpals Ion deu tot 
iom apendre per haver conexesa de mal e de be car 
saber mal no es. mal saber mas fer mal es mal e deu 

« 

remembrar les coses passade» per proTeir el present 
e al sdevenidor. E per qo dhi^ Mosse Natán que soma* 
da que kun pot dressar dos ni ha obs al levar que molt 
membrar e entendre fan atemprada v<4entat. E donchs 
qui te la ma en la maf^ no prenga en lestaca*. 



De arueio almajfm e canfessio^ 



Com feu oracio din Sant Ysidre que ab beut parlam 
e com legim que Deu lavons parla ab nos. £ diu Sanct 
Sobria fiU eom &s orado si tu mateix not ous e not 
entens Deu not audira nit entendra. 

E per 90 diu Sócrates que la lengua es servici de la 
oracio pero les ales de la bratio per muntar a aquella 

alt al cel son deiüais e almoynes ear almoyna apaga 
lo peccat azi com aygua al foch. 

Diu Lapostol que mes bens o mes obrea de caritat 
nexen de les almoynes que de la missa car caritat es 
amar Deu sobre totes coses per amor dell e no amar res 
sino per amor del!. 



( Mi ) 

Diti Sant Pau que caritat es pacient sofirent e be- 
nígne. E diu que per moltes virtuts que hom haia sí- 
no ha caritat no haura la vida etemal abans li aprofi- 
taria axi poch com lo so a la campana qui dona in- 
formatio ais altres e no aproflta res a si mateix. 

Car caritat diu Sant Johan que no es altra cosa sino 
diligentia de observar e complir la doctrina e mana- 
ment de nostre Senyor Deu. 

Diu Salame que qui ha merce del pobre presta a Deu 
ab usura mas advertits en a^o que almoyna que sia 
sembrada en loch gras pert son non e sa virtut e si es 
sembrada en loch magre ret de una quartera set Car 
si en un vaxell que sia pie de alguna licor o metre mes 
avant licor 4ota vessara. E per tal no deu hom metre 
la ond no na* 

Diií Ysaies que com veuras los pobres mesquins o 
despuHats tobriis de tos draps e no menyspreus ta 
cam e ta natura que piatat e misericordia apaguen 
molts péccats e alguna cosa no es fexuga quis fa^a per 
medecina. 

Diu Sant Pau que medecina govema lom en aques- 
ta vida e en laltra dona salvatio. Medecina adonchs es 
gran virtut e ferma cosa la qual neix ab lom e per 
aquella hom se reprem molt de peccar. Per la qual 
reprentio diu Séneca que peccat qui tost se castiga 
tost se perdona. Mes avant diu que vera confessio e 
faumil es companyia de ignorantia mas aquell qui ab 
rialles se confessa mor sens confessio e aquell cuyda 
decebre Deu qui son confessor angana. E per 90 dien 
per vila que qui al cel scup a la cara li torna. 



(%2) 



De la valor del SoL 



De la Talar 4el sol m la conex hoo) tro fins qiies 
amaga sa. á^alor. Qur lo sql e9 fla^sada d^l po^w. E 
dien los strolechs quel sol es ceat^sexauta yega^jes ma- 
ifir qufs }a %prr»f K kt« áteles pp podep j^iiste^nir la lum 
díd sol qyi ab Miosg F«5plap4w hix sl^k^ 4(3 Wbs 
ans totas sie aipaguw coip Ip sol se moatra. 

Nostre Sepyor I)eu lo primer wn qwe feu lo woftd 
mes lo sol en signe de irifis qy| i^ )f) ^p « a^ ^p ep- 
cara. E per 90 aquej ior» qi|i fe jpiMg^Vt PW* ep ^fx 
gran con la nit e pux lo iora va crexent e la j*¡t ijwip- 
vaní fins a (¡¡mf^ dj^ de jp»y e Ipdwp^s e» Jo sol al 
pun alt qjie ei^sw po$, E los pWIpsaops fyifff^ ep h 
ciutat de Cjjpni^ him ppnt de im9^:«u^ cpj^qa dp 41W- 
gon e eo lo mes dp jjipy ÍQ sqI de dre|; ,en dret /íptra 
per aquell e apres de dret en dret avant lo día p (cre- 
xent crexe»t ¿ nf^ fips ^ ^pww?e dia d^ S^twJire el al- 
tre ¡opn apres es eU e^i dr^t jcqníp? de srips e ^xi ma- 
teix en a([uell temps es lo jo^ ^gual ai) ],a nit e lo dia 
natural a XXJUl bpres mas lo día artificial dura lant 
com lo sol íllumina la térra. , 

E la luna a XXIX jorns Vil orea e set dezens de 
huna ora. C jatssia que lo compije de la Sgleua diga 
que la luna a XXIX jorps e mig pero los XU mesos de 
la luna han CCCjLUII iorns axi quels mesos del sol 
han mes XI iorns mes que aquells de la luna. 



( 265 ) 

Numai) Pampalio qui fo lo segon rey^ deis romans 
díen que aiusta dos me^os en l^pj (o ^s fe})rer e ge* 
Dar car daban9 ao posaven síiii^ X mespi^r 

E mes avant si volets saber en quin signe e9.1a liji- 
na comptats q^uianta jorns ha jqua &$ gir^d^ e d^blats 
los dies s aiustatelii Y e 1^ ^uiPA p^rtits per ^ípqueq^ 
6 tantes sinqu^gs com hi ()!H>Mre|s aytap^ si^i^es ha 
passats la luna despuxs que es girada e tf^ní coip hia 
mes que no )>asjt4 if^nt es ella 4^0^ lo altre sign^ e de 
lili en lili anys ^99 «9 /duf^mifélU wys qn^hono po( 
partir per ((uplre seos f^r ipjg 9x4 cam dfe X^ pode(s 
fer qmatire fWPt» ^efx^ partir 9lgu9 dia ena4exbi hoqii 
per rabo del baxest en lo pii$9 ^ de febrer Imn loj^n lo 
qual iom es e^ 1a l^tr^ F q;ui es a %X}}1\ (leí >dit 
mes que es la festa d^ San^ l^f^ita^ Aj^ dotnchs que 
com sesdeve a II dies ^^ dita. le^9 Ff 

E per CQ prenf nt figifra 4el3 ppl)re;9 qftxl» áhi^^nm 
e fan del sol flassada vos prech quejus abriguets de 
cliMrar de yirtuL C^ si 1q ipru de yuy es q}^ 4ema 
sera scur. E 4x1 caip 4^mwf havets yiat eo lo papitol 
q^i traOa 4e yirtpt. £^r .to^ts los vipjs fug^a es aipa- 
guen del borne qui y j^,ta(;: ajfií^p^ ei) ^¡ demostra. 



De Justicia. 



Esdras scriya emestre de la ley per divinal reyelalio 
resorivi la ley que Moyaes havia donada ais jueus 
la qual los caldeus bavlen cremada e destruida. E en 



Gretia lo rey Judis abans ach cura per haver leys que 
Ulat car abans que laurassen ne sembrassen ia havien 
leys. E per aquest rey foren los ofícis servils imposals 

al poblé. 

E Nnma Pampalio rey segon deis romans lo qual 
fonda lo Capitoli fo lo primer qui dona sou *a cava- 
llers els dona leys sobre les guerres e sobre moltes al- 

tres coses e fets. 

E apres gran.temps lo emperador Costanti comensa 
a fer altra novella ley e per semblant apres feren al- 
tres emperados. E mes avant Justinia les corregí totes 
e ordena segons que vuy son. Pero no fon mellor co- 
sa trobar leys que servar aqueües car iatsesia que les 
gents halen ley a vegades los plan mes usar de la in- 
formada que de la digesta nova o vella. 

Axi com diu \aleri quels ciutadans de Atenes ba- 
vien los drets bons e sans mas ells havien malvados e 
antigües voluntáis e mals enginys e volgueren mes 
usar de lurs malvados costnmes que de les leys instes 
e per 90 la ciutat perde honor e vench al baix. 

E per tal diu Sant Agosti que regiment de regne re- 
moguda iusticia no es sino ladronicí que justicia filia 
es de la ley. Justicia es quasi lo quint element sens la 
qual les gents no porien viure car no solament es iie- 
cessaria ais bons ans encara ais homens malvats. 

Car diu TuUi que ella es de tanta eficacia que si lo 
capita deis ladres en partir la roba no usava de iusti. 
cia no hauria durada car lo companyo lo matarla el 
derelinquiria. E per qo lo rey qui vol usar de iusticia 
obs es que conega la causa e si volia usar de poder no 



( 26» ) 
li calría sino manar. Pero lo príneep irat contra aon 

poblé es semblan! al tudor qui perseguex son popill el 

d^oila ab la spasa la qual havia presa per defendre 

aquell. 

Din Aristotil que a&i com lo rey nos dea cotabatre 
ab son poblé axi nos dea irexer contra ell car lo po- 
blé — diu ell — que es axi com a ?erger on a molts 
fraytes e que no es axi com a blat que Cassa a tallar 
e ques renoTdla cascan any. Axi que iustícia no es 
solament en tokifttai mas encara en, obres e donar a 
cascan segons lo seu bon dret o mal. 

Rey e iusticia son germana e no pot durar la hun 
meys del altre. 

Diu Tullí que qui ha hun fa tort a molts monada e 
fa paor a moltes genis. E diu que. res no fa pus te«- 
nir senyoria que esser amat e alguna cosa no es pus 
stranya que esser dubtat 

E per 90 diii Salame abans fuig de mal poUe que de 
mal princep. Has obediencia a la senyoria es obra so- 
biranament dignificant los observants. Que les abolles 
no hixen de lar statge abana qud rey ans son lots ober 
dienls e amables a ell sens resistir. 

lias diu lo libre de moríbns hominum quels lom* 
barts de totes parts costrenyen e aprenien a ells bata* 
lies e graos guerrea. Mas aquells no feren ne nafren 
moU ab armes ne ab darts mas ab traysions engans e 
falsies cascun dia costreny^i e trdiallen e enderro- 
quen lurs enamichs no guardant ley sagrament kakat 
ne algunos covinences. Car los rassalls contra lurs sen- 
yors se leyen e fugen a les senyories naturals e yolen 

TOMO XIII. 18 



( 966 ) 
esser dónate a lUbertaL E pef tal ea iusta oa^sa que 
avi com lo traidor e» pemomr en la traiycio axí &ia 
peraooef c».la paor e per cofiaegitent. ea la peiia car 
algún nos deu pensar que li sía res legut quí per ley 
sia yedat ais altres mas 90 que es legut a tols e qo que 
es vedat d tots. Car vasall «qiii p«r rey es encabat tot 
lo mond li es poch spay a fugir. 

Se son alguna <p]i per kir dignitai e ofifiis axi oom 
son olergues xnonedws e aib'os alguna ftiogulars privi* 
legis deis fuals les altres gena ea gcüwal no sea po- 
den alegrar com. a tots ganeralmeat toa sia atoi^at. 
Car privUegi de poch no fa ley comuna* 



De Julges e de advoixtfs. 



Toftemps lo jutge deu seguir fiAStiGÍa e vertiat ^üe 
scienoia sens iusticia deu ^esseiriniUa apellada maficia 
i|ue sciencia car tota seienda.ea^lKNEíaien si matexa sí 
enperOi es reeoldada ab veritat. Mas loa advocats se* 
guexen alguna veu go que sembla yeritat e voléala de- 
fendre ia quenosie veritat. E my lo maior engañador 
ea puto digne de loar en pledeiar per qo com ab dila* 
ticos frustatoriea e vanes prolonguen los £tta de quas 
segueaen grans daña que púa profitos seria ala plede* 
ians perdre Inrs plets preatament qiie goanyariea ab 
loaga tarda. Pero iuristes ells ab dk no pledeieft ans 
tantost se avenen car jamay hun corp no trau liill al 
altre corp. 



(967) 

Diu •Sonet GM^a?t qué aqu€ll8 qui lian la savíesa 
terrena) deiion jütfarKld terrM^Is negpeifi/ ' 

E diu Sant Pau que molt es bonrj<itie-qi|i loat enteq 
e itkvi jtitiá. Car«n jotiár eojftá es Blafatmada e"aqifell 
qui Mb* jutía (fo^médír 86 cwftn e si algm dona síem 
tentia sens oyr la part posat que sia iusta es justie'iii'» 

Car din Aleioabd^ft «^ue* j«iiy paga lia hu e^desfiagelal- 
\m e TéiilM^ i^agaileé duefi pabt». ' : ' i' ' » ^ 

Sindi ¿oÉM^mi qol voihpeii'}ar ids<icia'ainor oy pnm 
tenvor e pdegai^iís.f €ay ni temps (ie yuy lo juy 6b purt 
blica mereaderib e Tei4iat qui nohii prea* no deu etacf 
per sert preu. Pero les mans qai no eiilenon «Ido ert 
vendré cuydén qué! dt^et^Ia alld on á ihaior léguéir e 
aqueü qüf Ten justftiia ve» ^o lyue ell lío ba e éi loia« 
dre es tefngut h r^itucio de molt rnes es lengut aqueH 
qui falsa contra la ley. 

Díó S6i^eHi <(ae non es ' tiom dret iutiat si loft- sa 
rayéo hona pév iwtie désjf^agát si primer del seu níA do^ 
na. Car éb fále^ aKiíéiosa volen esmr tdst lichs. £ 
la pitóla que tost puia tost devalla pus tost. Car mal 
eximent a aquella cosa la qual per virtut e per merits 
deu esser feta com per diners es comprada. 

Diu TuUi quels iuties soven tolen al rich per enveia 
e donen al pobre per misericordia e afo es frau e no 
es gItfHa Iwklkí. Gar dqweil Mbaqui to) ipadifestMiént 
e aqueA ftirta ifm pveA odáéttment 

E Sen aHres trenitgiirats én semblaní^ ée arfniatres 
de iusticia qui ab graciosa e fal^a parlería sots color 
de stipendi de bon grat se aturarían les cosos deis al- 



( 268 ) 
tres £UDo per -paor de pena. E lom qui les t^oses deis 
mitres ret o lexa per pahor e no per yolontat no es iust 
per si Bilis peraltare. 

Lealtat va de dia e falcedal de nks» E leáltat nos 
poi oomprar per moneda mas solament per vk^Uit se 
goanya. 

Díu Forforis aquell de qui sa lealtat es poqua sos 
eaaHiicbs son molls e lo íutíe dedeal porta closa fau- 
na cosa en los pits e laltra en la bodia. E aquests ab 
cara discordant ab les páranles son hereus deis fraus 
de lurs pares. £ per 90 poden esser dits filis de ini- 
qiiitat pares de malvestat e doctors de perversitat sens 
fermetat de ben exemple. 

Díu Sa«t Matheu que aquests scupen lo moscart e 
beuski k> . camell. hxi quel fab; dodor ab gran simcte- 
dat mostren de fer huna cosa e fan pux tot lo con- 

trarí. 

Mas diu Sant Gr^ori quds uUs que peccat. tanqua 
la pena los obra. Mes avant diu que la conseiencia 
acusa la rabo iutia la pahor ligua e la dolor tunnenta. 



De ofimls^ 



Diu TuUi.que dues maoerea bia de torta la una es 
quil fa altra qui nol fa coptraria an aquella quil fiín. E 
es axi blasmable consell qui no aiuda a sos flUs na 

asa ciutat 
E per 90 si en la ciutat las leys e statauts son ser- 



( 999 ) 
vades ta cosa pubfíca es ben cooservada car tads son 
los pobles de les ciutats com es aquell quil» rageix 
elU gomeroa. Mas aur e «rgent exorben e* fan m vis ^als 
oficiáis. E malicia de ofidal ¡Hrosseeix de BMaeiia de 
senyor car oficial iniost increpa lo priicepu de ioius- 
ticia. 

Díu Serrefi que qai te locb de senyor neies d»u te»- 
bre fallir sil senyor a valor mes que altre den ponir. 

Justicia proceeix del iust Deu del qual ditt En Da- 
vid que an cb no viu lo iust deseroparat ne la sua se- 
men^a querís pa. 

E d iu Senecba que a la iusticia le cove baver me- 
sura c«r Iu nodeus ess^ negligent en govemar les 
coses grMs e les petites. Car la tua fas no deu esser 
trop moHa ne Irop^ cruel. Ton rw- ao sia trop> sepr e 
qne no haia algún seidblant de butrnliUil^ 

Gar din Sant Gregort que vera iostioia' ha coinpa»» 
sie e la faifa a indignalio. Pero lo iulge den ^nar per 
dreta senda axi del civil com del criminaA segóos loe 
merits de eascvn quels críikie crexeOi demenire que 
noiB pmexeo. E quí no t^astiga peccat mana que sia 
fet peceat. E per 90 diu Senecha que ais bons non e 
ais mal» perdona e si la intentio del iutíe es dreta ab 
legitima aetoritat per ministrar iusticia squivant les Y 
coses danlunt dites Deu sera son eonseUer. 

Mas sobre tot en lo criminal vulla squivar oraeltot 
e u'sar de alguna miserioordia. Car iusticia sens mise- 
ricordia es dita ci^ehat e míserioerdia seos, dvétva 
es dita flaquesa parque del bu ne del altre- no vnlla 
usar que 90 que sembla dret al iutie sentía tort ai 



(S70 ) 
Aofirent E do pu»ir \m cirWils^ engeiMira g08ar per- Cer- 
ne mt». . 

Dtt Sdaítio qae fer olmside miserteArdía «4e d^et 
iudbi BOttB plaH a anosfrb Sdüyar (fue taerifici« 

E-mefe avan* devats saber que aFjrtaatd6splau.a Deu 
condempDar lo iust que iustificar lo maiyat Pero la 
peaa <pia ea inivata- ab Mdr es auatenidant 






I • • • ' * 1 



De, fortuna^ 



Fordma varieía la aua £avor e ilo .Tarteia a imyt 
Ogualmeot en ao; piH]t lei^ subilMijea <ilo$ea.'«guala ab 
1m «DsaoeB qtie fortana etffQfwa de; luna ñdoí cReKeDl 
ades mimvaBt. adres j^letiaadb^ aulla. £ coiti.diam ^oe 
1» fortuna' adea «4 bona ade4 es «ala a^d tea vici de 
MKstDe paliar qui a fes deIeaacÍQQfidieii).bMiB a ies 
tríbttlaciona diem noíab. 

.. E per i;q diu Seneoha qtie Dta es lerluna quina de- 
' *na lea ooaea detitaUas daqueat mond .variablament t 
inafable eai* a buaa le6 doaa e a altrea Ids.td^ a< qiit 
Íes móltes ka dóoía e a q«i¿ lea a doaadea les tol ades 
úe dtona moU ades poch a huns l^s dem per Jeiieh 
temps e altrea per.poofa segeos lo beniplaaít 4ela sua 
!roloirtat.: 

E íper^o.dtfi Cathó qu^ «n lempa de pfoapiarítat ^e 
deH beoí fardar de dautre e ebutema de tribulatio 
star ' e» bona aperante. 

Diu Senecha que la fortuna deis homeiis vo es a dir 



(Í71 ) 
fai veotara es vidrieiifa que com mes resplandeix pas 
test se treneaw 

Dtu 8aat Cfegwt ^oe lom no perT sens dolor sino 
qé ^üiB te sens amor e i|iie da tant dtt quant m :lom 
fué all puiat 4é aylan cib pos ^reu lo daure. 

E per 90 din Platoiqser<axi bom ^or el argeatse pro- 
ven ea la foph axis prov^ les persones en les tarit>u- 
UtioDs;/ 

Diu'Séneoha qée Vida segmrb es semblant a la mar 
moita en la quál bim éia las naos háuian iagitt en lal- 
tre perneo* 

E per tal din Boeci que fortuna ladenchs ínosira lo 
sea gran poder coiti diíia una hora üa lom esaer hetia- 
Tenturat e iñlaerable* * > 

Encara diu mes que la fortuna no fara ia aqilelles 
eoses filien eertes qui a vosalires son slraayes per lur 
natura. Car beretalis en tr^s maneras son á^ Jae liaaia 
de la anima altra del cors ahra de^ fortuna; 

E los bens de fortuna son altres tres cé es ríq«esa 
gloffai e seirjroria. 

E ios-bens del'Ooys'8on>YLlo primerea bctfidaÉ no- 
bleaa belleaá fdr^ grandor e sanitaL ArqoeHé da la 
anima son los bens de gracia axi aonl sóii; aknaijiifis 
deiunis oraoions e attrisa sembláis vintat^ Pan) dels^ 
bens del cors sanitat val mes que riquesa a riqílMa 
y$l mes que forga de cors e boiia sanitat val mea quo 
grandor e for^a e» millor que bcjUeaa e gloiia ifX mea 
que riquesa e renda de cintat val mes que de camps. 

Diu Senecha quel carop massa gras fa caure lo 
blat quant es en erba e massa gran pes de ponies f¡3u 



(^272 ) 
trenobar les pomeres e les branques deis arbres e mas* 
sa gran multitut de fruyta ofega la buna e laltra e do 
ye 'a temps de madurar. E moltes cotes son qui poch 
aluden e molt deliten* E aqniell qui de pocba cosa be 
exalsa es appellat no res car prosperitat es veotosa e 
corrent axi com aygua de torrent. 

Hoc e intemperancia de feUcitat es massa destem- 
prada la quall appella e crida e fa venir males cogi* 
tacions en lo cor deis hcnnens deis hsas de fortuna. 

Car diu Sant Agosti que continua beDaventuran^sa 
de bens temperáis es serta demostran^a de perpeturi 
dampnatio. 

Pero veiam quals coses netes vos pot dar lo mon 
qui es sutze que prosperitat com appar blana dolea- 
ment engaña. 

E mes avant din lo dit Sant A^sü que amor de 
bens temperáis es vida de penes i^erituals. 

E per 90 no den hom res desliar de ques puxa pe- 
nedir que fredor no fa mellor lo cavall mas parlant 
ab lenga bonesta laiuda deis bomens es carrea del tot 
ignorada per tal com algu mentre que es viu no pot 
esser beneuyrat per (o com fins al dia de la mort es 
sotsmesa a fortuna. 

E per (¡o diu Salamo que no lous lom en sa vida mas 
loal apres sa morL 

Car din Tarenci que nos som grossers e petits ae^ 
gons que fortuna ns porta. 



( '273 ) 



Com tot lo man es submgat a farítma. 



Tot lo mond es subiugat a fortuna la qual es mise^ 
rabie e transitoria e an aquell qui tost Te la mort e 
mor no li ve desastre sino de si inateix. E qut molt 
viu pert sos amichs e navega per lo gran pelecfa de 
fortuna ades prospera ades ádverasa segons orde de 
mutabíliCat. €ar fortuna en la huna ma porta yeri e 
en lattra tríaga. 

E diu Sant Bernat quel stament de lea coses mua* 
dáñala el eximent deis negocis sots fortuna trdimlen* 

Doochs sí fortuna prospera seguéis, lom deu loar e 
beneyrDen e nos deu desconexerne follament gloríeiar 
de lú. calor de la sua fortuna car seria obra mijoneh- 
cha quel miyo a subtosa alegría el hom es conegut en 
qo que husa de fer e pert sa valor en massa riure e es 
meyspresat per massa teñir solas que moh riure toll 
al hom reverentia e fa al hom tornar veH e lom qui 
ha la lengua ioglaresa no sera amat sobre la térra. 

Diu Serverí que si puies en ríqneses quant may 
poder bauras te menobre la pobresaque snferta hauras. 

E per 90 algún nos deu massa alegrar de la roda 
variable la qual es instabilitat de fortuna. Car los bens 
de fortuna o per nóstra mort los desempañan o ells 
en nostra vida nos desenparen. E fortuna de 90 que 
dona nos despulla car f o que ba uns a donat com se 
vol los o sab tolre. 



{ 274 ) 

Pero diu Sant Agosti que alegría de virtut es axi 
com fontana de alegría qui neíx dins la casa e aque- 
lla alegría es rabonobla e meritoria e tal ioya no ve 
tan solament ais homens ríchs. 

Diu Catho mésela alegría a vegades en los fets e so- 
feras milU lo ti^ebalL 

E SoklBkno diu que al^un delit no es naíor qoeaquell 
dd cor, A^ar dcndis que >aqoc8ts be loben alegría mas 
que sift ab balan^b de dberetío. Car axi com damuot 
68 dit qui jqaassa ña «& Masmat mas qui gois no Hu 
es appeibt efakatge ecroel an.donehstqiiel home dea 
riure mas no fadeíar semblant deis folb que ü liai^oa-* 
naiMPaula fadegen. Pero a viegades se édeíT«ú que tris- 
tor lio pot auciure en aquella qui goig maleu Car Titus 
oom hoi a dir que Yespesia pare seu fe elet en em- 
peradw per sbbres óe goig loma ocniret e J<ise* 
pbus metge jueu cura aqueU donantli certa oécasio de 

E per i¿Q Ypocras veniíit ab gran fastia de.doastudi 
tranae^a dir a son pare e aa mare.que ell bavia per- 
duda la vista iataia que ao fas ver mas^ feíio per tal 
que par gran goix aoa nxxrissen. 

E per lo contrari lom al qual fortuaa segtteiK nos 
deu mblt eatristar car la balanza que puía Ib poch 
abatxa lo omlt e ^ui be se conorta be se sfor^ 

E diu Plato que no deu bom pensar en so que a 
perdut mas en assoque román. 

E diu Soerates que ab la cosa qaes la alegría ab 
aquolla se fa lo dol. E acostas molt mes a natura de 
be la bella cara c alegra ab la bona voluntat del ho- 



( 276) 
me pobre qué AO fa.la éára trista ab la bona yokintat 
del borne permolt cpic sia ricb; 

E 9PBi alguna . málvate qui ab criminas pensazifient 
se desesperen de ki gracia de Den en tant que per dub- 
loaa alMítrftnf a se doñea. a><nopt doo p^dén acpiest se- 
^eel;aUi>e.i . i ,. ' 

. . O CoUs iDQ^quíns^ isiperan^ axi eam diu SalaaM no 
fa gran 4^3p6aa,rtiaf» ;s^ara^9a a aoiar entrécambíen la 
crel^epsp., Pejro .^ran^a per merit |wee6(leiites iüsta. 

CW diu. .lo; m^treí dt^ Iks Seoteotáea <pie . speran^a 
a(|fM^,^kfiút» na ea.áperan^a.ans es erguU e gran pre* 
sumpiio;./. ..•:•• 

Car diu Senecha que speran^a es la derrera eonso*^ 
latió de tots mals e bona speranga es vensuda per pa- 
hor anciosa e la persona quis mata ho fa per tristor 
ho per temor o peír odi o per speran^a de inaior be. 

E diu Aristotil que aquell qui mata si maleix es ílac 
e molí que no ha cor per sustenir la pena que 1¡ ve al 
davaDt ansper ftsgii'en aquella sq mata. E per ^o qui 
pe]t.specan9a partmoUes «oses e totes éuflrences'qael 
hom fa de bon grat son loables e digbes de merits e 
aqueU ^s di^ne deiüODeritsqiie sia loat qüi contrasta ais 
periUs delniíujaménidé prosperitarL 

E {fer i;;í> Iten i^QU rebt^. oanaolatío. Car dolor réb 
en si consolatio e vella tristor fa lome Sitarniv e a^o 
no esisens.fisusa qar ella.es fenta e folla que donar o 
detolre es ofiel e oibra.da fortana* £ en lesferCuDea 
apar qfii es bou «marina tedotiprat en popa e mar de 
boiian0i no mostea quices 'bon tnariner ne bon tíf- 
moner. 



( 276 ) 

Mas diu David que lo diable abat los forte a'^destra 
per vaDagloria e a sinestra per adyercitat 

Pero aquest enamich no dea esser tamut car no pot 
venere sino aquell qm vol esser veásut 

E per 90 lom quis veu afortonat deu for^adaoMnt 
acorrer al remey saludable si algún ni ha sino a pas- 
sienda que assate es pocha la dolor qui pot robre con- 
sell. Car ab aygua calda apaga hona lo foch enses. 

Mas veig que nu>lts homens son christians per fe It 
qual cosa es creare so que hom no vea pero en obres 
se discorden de la veritat diristiana. Quel loguer de 
la fe no es acabat fins a tant si tot quant creliem po«- 
dem veure. 



Que per legir sab hom totes coses^ 



Encaraus prech que no vullats metro en eblit lo le^ 
gir. Car diu Alexandre que la ploma es mostradora 
del seny e de la lengua. 

E per una de tres coses es fet lom sa^ri la* primera 
90 es per molt viure eper molt legir e per molt veure; 
K si velete entendre a la salut corporal legite los 1¡- 
briis de Galien. 

E si legite los libres de €aÍho aquest traela» de bo- 
nos oostumes per Jes quals lom vil es exalsat 

E si voleto legir los libres de saviesa legtte aquella 
que feu Aristotil e los libres que feu Salame lo qaal 
deis dons de Deu elegí saviesa* 



( 277 ) 

£ diu Catho que si volete coneixer la manera del 
conrear de les terres que legials lo libre de Virgilio E 
aquest feo libres com hom pusques haver riquesas. 

E si Tolets baver conexensa de la TÍrtut de les eibes 
que legiats lo libre de Maser qui es yersificat. 

Mes diu Sócrates que no deu hom tastar alguna er- 
ba que hom no conega. 

E si volets saber les batalles e fets deis romans le- 
git lo libre de Luchan. 

£ si legits lo Ubre appellat de Ovidi appellat de ar- 
te amandi aquest tracta de folla amor la qual es amar* 
gof de Tertadera amor. Car per lo legir poreta saber 
en breu 90 quels altres han sabut en k>neh temps de 
studi los quals ha hom trobat e apres registrat en di- 
verges übresL Car entre tots los homens del mon han 
trobades e sabudes totes les seiencies arts e astacies e 
artelleries qui per hun sol no son totes stades troba* 
des e sabudes. 

Car Cahim fiU de Adaoi lo qual diu Aristotíl que 
era roig e vermell que mata Abel son frare de que fo 
lo primer qui edificba ciutats e mur e fo lo primer 
homiciida e per qo com era ladre e mala persona e te- 
mies de aquells a qui feya mal e posa termens a les 
possessions e arterosament troba lo pes e la mesura. 

E Tubal fiU seu troba obrar de ferro e de matalL 

Norma filia del dit Cahim troba lo teoyir. 

Jael del linatge de Cahim troba tendea e c^banes e 
separa les cabres de les ovelles e comenta a fer senyal 
al bestiar. 

Juban de aquell mateix linatge troba cant e muzi* 



(278) 
cka e storments <le viula e orgefis d alfre^ sttimx^ns 
de corda. i . • .. 

Enoeh fo ]o primer qui tjrubk tetra. ? ■ • . 

E Cabini' e Noeme Mis de Luftiech tmobarM l^s arts 
machaniqve^ •...'. 

Lo8 liéians foreti los primers quitrobafeti 'navín e 
comensaren a navegar. ' ••! >í » 

En üveti^ en )A ^egto'^de Ubarnia forén con^in^a- 
des de fer galeres. . - • * 

En Creta qtii es'iHdr cóménanren de fer i'ems e ta- 
getes. »'.•.: !»...»• í. i ■•. • 

En ki ilia; de Cbr patos de Grecia que es éfitf e Egrp- 
te e Hhodes^ Anrea priiber oomen^iádei» les granií' aqos 
a les qoala dibim earpalie^. > * i .i . ' 

Satomus tnoba quek naVilIs Atittssen'al» irélá €'trd^ 
ba qoeli cavaiknrtt •en ItaKá p^rMsen Bohut e éapélts 
de forra e Am 9prés que son fíü IvpitQr laeh q^filálkle 
Creta de hon Saturnus era rey e mosira' fl'lesgenB 
que aníeara eren rude$ en ed4fiear mtek áqdi ctfr dá- 
baos babítaveA eiv baltiieft e dab¡aiie^ e qtiotiea e bar-* 
naipes de rama ekiamosim'de platiUir vlnyeá éaHtre» 
e laurar le& terrea e viüra $b eostums humanáis bar 
solien viure eom a beeiieé dé agíais e de sembfírm 
viandea e troba esser diners e prknernies «qui b $e* 
meofa del fomiefit. 

E per f o Janus rey primer en Italia afires fi 1¡ 
lexa son regne e les geús deliien que SaUínius era 
Deu.< 

Minerva fo buna dona savia qui per stucia arti^ial 
troba divérses arta axi com obrar lanía fer olí e fcr 



( 279 ) 
fabrtchar edificis fierque digueren que era Deu e fe- 
renli bun temple. 

En la ylla de Sanio se coRien9a a far váxeUa. 

Erutnmo fiU de Ulsa troba camro. . 

Tloyolo troba la carretha. , . . 

Apollo troba la art de medecína. 

En la ciutat de Corintbi per Desuita lo atiíob^a la 
art del pintar. 

Caiímia rey Deatioies qui abans quelB greeha la des- 
traisaen era appellada Tebes, tvoba letres gregpM. > 

En- la ciutat de Noh qui es. en Napols comensa^ 
reo a fer campanea e per ^o en^ latí son appiellades 
noles. . 

Pifiatbeu fo lo primer qui (roba anell.e fenlode 
ferro q apéllalo ungo car axi epmla uqgU ata^esoas* 
tada en la carn sis fa la pedra en lo andl e ondona 
que per .omanieQt.lo aportas alquart dit de; la ma 
squerra car es de maior dignitat per tal oom din «q^e 
daqui partex buna Tena la fual va a frontar e.ferii^ en 
lo cor. ' . . 

£ Pieto fill del dit Satnnnia fo lo príoier qui en* 
senya femar hn camps e per^ li diaei Stercos» 

E Numa Pampalia seayor rey deis romana feu fer 
ymatges en los diners scriure son nom e per qo en la- 
tí son nomioats nuooos. 

E Thesália fo feta la primera dor. 

TuUius Ostilio lerf rey deis romans fo lo prim«y 
que troba que bom pagas sens en la cosa publicba. 

Tarqoino e Soperbo aete e derrer rey deis ranans 
ab terrible rigorositat fio lo primer qui troba cadenes 



( 980 ) 
iseps carcres e lígaments bandeíammts e diverses ma- 
neres de turroents. 

Los carribans trobaren la manera de bailar correr 
e saltar ab so desturmens e a^ b'obaren en \w fets 
darmes e per (¡o bailar es dit corrí ttar e fo en vida de 
Moyses. 

Di en los ebreus que Salamo troncara lo marbre 
molt laugerament ab sanch de yermens qui son appe- 
Uats samir de la qnal tantost com hom tocaya la pe- 
dra se partía es segava e a^o troba per tal manera. 
Eli fea ancloure hun pulí de stur^ dins en hun vaxell 
de yidf e e quant lesturg yahe que ell no podía dar a 
meniar al puUet anassen al desert e aporta daquells 
yérmeos e de present que tocha lo dit yaxell se tren- 
cha e Salamo pensas que aytal faria la pedra e de 
contínent proyaho. 

Lamech fo lo primer qui hac dues mnllers ensemps 
perqué fou lo primer bigamus. 

Abraam fo lo primer que prediefaa Deu esser hun 
creador e qui de tota la presa que feu com ach yensut 
lo rey Godor Laomor senyor de Sodoma e Gomorra 
dona delme a Melsiscedech rey de Jherusalem lo qual 
era cappella e per 90 aquest fo lo primer qui dona lo 
deinna. 

Abel dona la primicia e fo lo primer pastor lo qual 
fou molt iust car les mellors coses ofería a Den per sa- 
crífici pero algu no pot esser dit Abel qui us de la ma- 
licia de Caym. 

Samuel fo lo primer qui ordena coyent de religío 
per loar Deu e a^o fen apres qué hague yensut l^aul. 



(Mi ) 

£ totes aquf alts eafi«6 e maltas alfares scieneies e co- 
M8 [)0t hom 90^ p«tf iiioU l^ir e^i 4e aquellas vol 
be* 918M* >eii $po^ jc#r 'l>r9taraii tana beHn pensameats qu« 
víure ab grao sf^erai^AiA^nch segur e alftf re entre to^ 
tes les altres gents. 

Car 4io SaQt Pa» ^ue totes i^oses soa serit^ pera 
IU)$ qui sou MeiAgiits. al derretr temps del segle. Pero 
diea loa stiidiiMiis que qui m> lig; eu lo^idpiwenges e les 
f«sles aquel! ta) ao sab á»l Codi ne d^ leí» Digeatea» 



'• * * • • ■ í. «1 .'' 



í í » ^ . ' ' ' 

D# /a ardl^^4« iVi^e ^ ^ /«i edaís del mond. 






Jataeffía ^ de^la preseut ordonaeio yo hala algua 
trebttU pehl lo parc^ es lieagut pjbr be aTenir seu e de 
sos filis ab dUíg^dcia atüdioaa susteoir aytals e molts 
i^aiofa Jbre|)^ls ^egam^ui gran parfc ba?8i» .eiempla de 
NoliQ que noobstaüt que per dispoeitio djvíiml fees la 
arcaba encam per tíwt patwmá ab cacasaio.de treball 
e despesa: iio>:eoiN;tMtaiit -.qinft per les geata Íob notat 
saarhU e repretf fo iiKtojtl . ieontiimar aquella obra. 
Car diu Sidamo que Dea seameix loa scamidors e 
dona sa gracia ais bjunib. La qual arcba fea de fusta 
e baTia de lávcb CCCCL coites e daniple CCC e dalt 
XXX e dien que. aqiteUa junyi ab Ika qui bíx deis 
stiauífs de' Siria io qml lim es ap^llat batum e es tan 
fort quíS fuata o allni cosa que ab ell sia juncia nos 
pot sobré sino ab saoeh superfina de fembra axi eom 
son mosques papaHoos e yermens. E al cap de un any 

TOMO XIII 19 



< 982 ) 
«eiribl&ni dia nurtein tfiiél Aii tülttyi fe pá^Mt pet* oba- 
iiábient de Dm ifiMjoel^tíB dé ht d(l4 tfrchtt e la primom 
tet^a qa\B deticóbri iü la yllft áppéHttdá Dekm te i|ual 
lob gt^elis áppétleti OMigiai El lad«tt«ba Qm la priHiará 

lidat del mond. 

E comenta la ^Otla Adtft qtii átorli fina Abram en 
Id qbal tetíips áegétts Ioéi détnea diétt áfúli mil e XXXI 
any eid dita U^é filis de NtAe se panrMH p«r feí^ t«Ma 
la térra del labtid. fiíem hagm a la aaá ^átt titta AsM 
la gran Cam tola África e Jafet tota Europa. 

E apres del diluvi Nohe visque CCCL anys e vegue 
de sa generatio XXIIII milia hotnMis MMya de fem- 
bres e dinfants. 

E daquell batum en aquesta s^ona edat per Nam- 
Wot lo gegant fo obrada la tomi Blabel e taddneUa eo« 
íneviga la ditéi^sitat deis Iivii^mím ear dabába M««fc 
les \ét^\Pin del inúnd parlaVefi en ébmúj 

La tim¡ií edM ^ui fo dé Ahrstti fínn a DaVtit dttVá 
DGGCCLXXnn a^ ^ Atoam áb toloiitat d# Sütta 
iñtíVitíc düá qui ^ra veAa e> iiq hatia Ittftmta a<úh 4^ la 
átttt béV^iita appélladfl A«|lr dii fflll» qual fb appeMac 
laiMel b tít adat de XlKaiiys feuhy cireum^ir e de 
a<|a^ son pmdehits los mol-ós qpi en semblaM adaí 
ftti b Xlll anys k h» «itaiiKJisMK 

ti apréa per molantat dé Des Abknin abla dlla Sár^ 
ra engendra Ysach e Ysaeh angqndra Esau e Jaéob é 
Jacob engétidt^ Josefa» a sos fraHH diel qs&l taquarán 
loa Xtl tripa de Israel. £ deliankique Deti paifftiéi á 
Abraam la terrá db prdkiiissie Am al íarn quel toa |M^ 
ble isffue de Egip te bague GGCCXXX anya. 



.(285) 

E la quaf*ia adat dora D atiys qui fo de DaTid fins 
al temps de ^aráo ü\ ({tial dikien axi per la sua crael- 
tat car son nom era appellat Centés. 

La quinta adat fon de Pharao fins a Jhesu-Christ a 
la sua nativitat e en aquesta quinta adat qui dura se- 
gons dieh los demeé MCCCCLXXXIII ánys foren los 
poetes els philossofs. E per los romana fon Heredes 
elegit per esser rey deis jueus. 

E la siéettá ftdát es ám da la Nativitat de Jbesu- 
Chríst fkis ti lá fi éél itiond. 

E cútíí lo dft p^le de tsrael fo exit ée figipte al- 
gans malvaM nmniittMrea eom tots los sacerdots eren 
del tríp dé Lotí e fio del» tkltres e per $o MoTses feu 
ápoi^tar XII verguea seques dé ameller segóos los XII 
trips e posfai^nted eri lo altar é en cascona scritiren lo 
lioni de htiiri tf*{p e htiiía altra en la qual eren scrits 
los notffi^ de tótft )ós XII trips e án dqüelld <|Ui per tní- 
racle flortrá dé ilc[ttéH trip daqtii avant fossen loa sa-- 
cerdots é dé tóls si k eomuna floria é trobftren que 
aquella de Leti ét*a ñllladá e florida e hagoe feteá ame- 
lles e dfaqui avañt cftHAtSéñ e manáis Üeú guardar la 
vergua á niemdiitt de dquest fót. Axi qué del dütré^ 
ba)l dé Mee se Mn áeguits e posseits no tant solamcM 
loft beAS qtie fins al ioM dé tuy a gloría e honor de 
Nostre Senyor Deu sdli Mtats én lo mond ana encara la 
sua géttéMtto Ués stadá coníiel*v&dti e multiplicada. 

E per (}b alguA nos deu tftar per res de be c^rar« 

E qui del be uo pot fe (o que volria vullan fer 90 
que porft; Gáf dé pocha séftién^a creix gran blat E 
dé petites fontaues íiexén grans flums. Mas de la se^ 



• ( 28i ) 
ment soterrada algH no sap sa bondat -fios que ajypar 
sobre la térra. Per ^ o 4{ue go que yo vuH non puch di 
donchs Deu no ho vol. 



Se mnlHplicufio e dumkmlio deh a/nimalsu 



Alguns 9tan admiratíus pus en la dita archa 
de cascuna manera de auceUs e de animáis egualm^nt 
«engles máseles e femella. £ de aqüell <eni{» en aa les 
gens qui abans del diluvi no solían nMÚar G«rn balen 
continoament meniat e mengw de aipicüs aiicdls o 
animáis que menien erba e gra axi com son galUnes e 
perdius coloms bous inoltons cabres e altares sem* 
blants los quals tots aquests axi mateix son deyorats 
continuament per aucells de rapiña e per altares ani^- 
mals que menien carn axi com son aguiies voltors stors 
falcons leons lops e altares semblants per que daquells 
aucells e animáis meniant erba e gra se troben tan in- 
numerable multitud e tants grans esbarts e mandras e 
de altres qui menien carn son tan poehs en sguard deis 
altres maiormeat com la Tacha la OTolla e la cabra 
cascuns no fa sino hun pulí dins en lany e totes ne fan 
caseun any e la leona fa dos o tres cadells la locha 
Vil o VIU e axi deis altres per semblants animáis deis 
quals alguna persona no menia de lur carn don apar 
que aci haia divinal secret Mas gran e sovenyeiada 
sperientia nos demostra que a^ no es sens algún gran 
misten car los ocells e bisties que menien erba e gra 



( S8K} 
TÍuen eofiem» pasBificament axi en gabies com en cor- 
ráis 6 per tots e qualaeTol altres locha viuen tan acia- 
nent de la infldentia del greix de la tww <;ai<per Deu 
a- ella es atoroada e de les biatíes e aucells qmh men- 
gen carn lur linatge requer art agresta per 90 coin en* 
semps^ habitar no poden tant son croéis e plena de ar- 
gidl de ira e de envela e iatasia que per Inr iniqnitat 
a yegades ells ab eHs se aooiasen ia per fo la hnn no 
vol meniar de la carn del altre ana tan solament vo- 
ten menkHr dda allrea benigoes e avaos e paaaiflcba 
animáis e de aquella viuen. E per tal aabent af o lactor 
de Dinrna e Calilla dix que^ bestia qui nienia erba no 
deu fer companyia ab bestia qui menia canu E ai al- 
gún dio quels corpa qui menien carn han conversatío 
maerops ne din quels voltora e altres menien carn de 
ca que aximateix los cana menien cam axí menien gra 
els cans qui menien cam per semblant menien pa. E 
per 90 los corps els cans axi com lo muí es en ter^a 
specia del cavall e de aze e lo aomniar en ter^a specia 
de dormir e vellar axi son ells en terf a specia de cam 
6 de gra. E sobre aquesta pettta Ueuma poria hom 
hediflcar un gran castell pero no voH caure de man 
roci ana tornare a mon primer proposit 

E dich que daquesta general multiplicatie e- dimi^ 
ttutío deuen be los homens d&qnest mond pendre flgu* 
ra maiorment aquella qui velen vitire arxi com aucella 
de rapiña o ab continuada bandoaitat o guerra. Car 
diuen los castellans que riu buelto ganancia de ]pesca- 
dores 90 es guany del dtable. 

Mas diu lo Evangelista Sanct Matbeu que cove que 



H A 



(880) 
eo k) aiou sien «caqdoli» q mala aia« giiay per aquelk 

qttils faran. 

B No8tr9 S^ayar diu que })«ui¥c»4iiirata son Um» paa* 
sifichs car ella a^paa appflUat» filia d» N«9tre Senyor 
Detu 

E la aít de Nadal an aqiif Ua ora qw Den oaaipie 
loa angela caatiireQ gloria aia a Deu aa lea altexea e 
pau entre los koinena de bona voHiiillrt- 

E aqueala aytala la maior graoia fii% Dea antiga- 
meiit eft lo moa kis prometía era bena geoeratlo. E per 
^ aquell ao ea paa gana profltoa ifla Mtrea* 

Maa dio Senreri qo^ corpa hm gnu i4aaer testa 
lempa del mal que lan los lepa. 



Que la desíruccio de Traya/oü ñonm /wdifieada. 



La ciiitat de Troya quí aDtigf^iqent havia oom Friga 
h^ qual havia DCCCÍXXll aoys qne era hedíficada fo 
per Antbeneor qui aprea fooda la ciutat de Paria e 
per Eneas e Polidemas de nits traída e liurada ala 
grecbs qui la tenien asaetíada la qvwl per aq vells fon 
destruida. 

E aquesta Eneas e Polideipaa fpren aquella qqí ab 
Paria anaren a pendre Elepa per rabo de la qi|i|l pre- 
sa €onMafa la dita guerra la qiial dura X anya Vil 
meaos 1(11 torna e deis grecbs qui ab ipa fraqcba f»r 
bien batalles sangonoses moriren en la dita guerra 
DCCCLXXXVl miUía. 



(«87) 

mM<Sp* imm h»Yi« iQortA mu»><i PQ,.X)^V( niiUi» 

ipep,9a.|Qii4«r o.ftr llAn«4%.qtt«l.'p«r rU ei per «Itp«s 

KatirMgilirMNMl* }i^U)i»il aipeillAl Tap^uiíMa Sw 
PM^ etmSSk Tarqniou*^ per 9^ «m iMpioat fili^ 
LiMwetifi pw la ,qiMd.o<MMÍQ no volpiare* que ileqiii 
awf itf bffWM «07 «B .|lQm«\0a» foo:«ov«ni4^ l»ítl(^]!üll 
any» peroooMlft Im qtnle.appfilk'veí» seoa4«ffH qw V9l 

dir aiastament de homens vells. 

E «pre« CCCCLXXXf U ARFs que 1a cM)V)t,de llopia 
ft>« eoflimíede mogiiew «alvolev^a e gneriv eptre 

Roma e Cartayna per rao de le HUfl ABiliel ñwit^ 4e 
Girtejii» |)aw« en YiaHA wd vei«ei? 40014^8.^(4(1)168 
<K>pti« IfteriNWMi^i e notcipe» a. e)l wA^'í tfota i^nveH» 
tww e «¡m.emre XVH «97» ¿a>weci(» q»e pef gpsai» 

lim}píiAb«wi per n^e lie 4ft .4i(e gne^i^ Imww# W9l| 
4i«rit e9 $pwye «vi ai^ tota la t^rr^ des^ lof iq^nt^ 
Pirioew U>P qttale .^jp^iwnofl wfrip ^lii^ e Cí^Vm» r 
$iiem;fHiM<e Qeyen» de Qu«eeppyA'<e,jRop{}efi » >pt lo. 
pei^anent e* eniJnep^ivfMrt ^e^-fi^ai'. 

l&i«pvw PAT ge mi» S«ipie A^olif^ <pM fM4Mf»^tiefi4 
iMSi^ GfMpdi ene eli molte .geQ( Mim» 4eM «emepe 
pAMül en Afffiehe Q«d Ita'viA gt>eD)wda paa.beítem <lel«- 
«arlbegioeeos tram^leren per Apibal lo qual tanto»' 



(288) 
venéh ab lote» ses gente e com (o asMta praprde Afrí- 
eha feu mutilar ua wMtmf a 4a ¿aliíi*^ de.la aua nau 
si veguera la terr á lo qttal noiariner étm alliii soa^ *d» 
qué no vehia rea «ila «liio hutiá^Mpublfra t€nM ek^a- 
da en moltes partidtis de (a'qbat viaéib^iMliaenyii ntok 
Aníbal tanint aquella ^^idala^á]/ 

E a poch tempd fo Aníbal per lo dit Seipio vaisut 
per batalla e tola AtHqba sétiKMs -á Rohmi e a^ fo a 
DXXXXVl anyé ápres que Roma Sm fliftéadlt; E per 
concordia que era ieqtre loa- áUá Tbimim tirtbimpliaBt 
ab fama e gloría abondqsa ^conqvUta^eii iMa la no- 
hQrehía del mend car ab émcordio lea* poqiMl ooaes 
crexen e ab dia<5ordta lea gran «oaed" afuiinuriD e per 
concordia es la comtmittit: en ii mtleíxa to^ e da mth 
mícbs tarrible. ' • • 

E lea terrea quela rom&na fora dé Italia en tenipa 
de Inr concordia attbiugsiveii appellaven provineteai E 
daqui prea nom ProheiMsa. ' . ) • 

Yirtut de concordia ea dé lanl gran esdteCMsía e 
dignitat qüel slurment intélMible peraoÉtlcert há sen- 
tíment daquella. Car >en loa merála dé SabcC Gregeri 
es contínuat que si-dos kiita énsémpa teaopratlí dé buii 
acort lá hú es de squena poaat eÉf algvn. k>Oh e que 
pozets de través una palla ñcbte dues de hé siiM cor- 
des mas que sia lan curta qué no toeb les iltns e 
apres tocbats aqueltea semblattts éordes del áhré lavt 
concordant a ell que aqóeila palla tremolkrt en tal ma- 
nera que tremol ant- dé fet en tal maMra la dita palia 
caura per sentiment de la veo de son acort E de fet ani 
es per alguns dignes ile fe e per mi sfat sperlmentat 



(M8) 
Mas din Sanct Aguostí que concordia axi cotn es 

profitosa entréis bous que wxi ttateix es dampoosa en- 
tréis mals. 

E per 90 dtnvSaiictCragorí que per metre discordia 
entre mals homens goanya hom meriu 



Com fo CatthaiM destruida. 



-.' 



En la dita ciutatde Roma fo lo primer mtracle del 
mond (O es bun temple en lo qual haTla aytanies ymat- 
ges com eren maneres de genis en lo mond. E cascu* 
na ymatge tenia scrít al pits lo nom de aa geiit e bo- 
na campana peniada al eoU e per eneantament eren 
aod consagradas qoe si alguna gent TolgiMi rebellar a 
la aenyoria de Roma tunfost aquella yiiMge daquella 
gent girava lasquena a la ymatge del» romans e la 
campana que tenia al coll peniada sonat». B los oapi- 
tSBOS del Capitolt denuntiaTtobe ais senadora qui de 
preamt trametian hirs osts per cidsi||iir amella gent 
de ques segiiia' que per rebeWe que veyen que fiíbien 
los carthagíneaea apres DCU aoys que Rova fou he-^ 
dificada los romana posaren en Afrtcba e abateren e 
cremaren la ciutat de Cartbayna que bavia DGC anys 
^ne wa fondada e los romana aturaren illl anys en 
Africha per destruir aquella térra. 

« 

E apres com la hagueren destruida ab les veles ple- 
nos de gloria honor e audacia tomarensen en Roma 
ab gran influencia de coses mundanals e per exalsar 



( S80) 
6 proapernr la «anyoríg de Roma íofteparablemeot caa- 
80ot milf e potablea ordooaineQta ab aeort de oonu 
de tots entenien en lo ben publicb e entre Im aUrea 
per conaerva^ío de) lar Unatge e paUaeio. 

Diu Valer! que cem CamiHo n^a en lo ofiei d« la 
aenyoría poaats iutges per corr^ir les costumea deis 
homens feren una statud e ley per la qual obligaren e 
feren tributaria aqipeDa qwi QQ Yalguw^E de lur vida 
pendre muller venint a la lur velleza manantloa que 
portassen lo dit trabut al erari qui era loeh ond me» 

tien la moneda del pfibU«h p denim«areolq« qnela 
puniriea pa« agr«o)«n( sia goaaven en rea ílkmu de 
la ley o.conatitudo que tant iuatameot htmm feta f 
inerepareiiloa per la e^pient forna dient i-- 

Natura bmnana %%i eooi ¥oa bt donada hqr de erei<^ 
xer axhia ba donada Ify de engeodvar e.ai baceta tovt 
gonya del aete de g^oeratío guárdate yoatrea ¡Mrea 
quiua engmdraren ena nodriren eUi{^l!iroft qnela en^ 
genrraaaeta da nodríaaeta qei» ear deriiaTOQ porpiMuar 
lur liuatge e per fo baveta aeonaejpüc d# de íbrtnna 
quina ba fm^Mí l^ph ten^ per «Pfeiidrar aenMmta 
de Toaaterea nateya^ e danuH aqiieat tev|» loa voab«s 
dies aon paaaata e peaduta e Toaallraa románela de 
nona de pare e do marit* Anataroaen doncba o pegata 
lo tribuí a Yoaaltrea aapro e profitoa ala bomena qui 
aprea de toe aeran ongondrata piu axi baveta «enya^ 
preada la buroana generaoio. — 



(m) 



Com los nmam bet(ifiewrw C«rt»gin§ e «tprei entengue- 

ren en lur bmprofi. 



E DCXXyi npys qv» Roron ton h«4ifict4a lee se- 
wt^n acQrdfi^n 4u« ^ ^m^t, 4# Carlbufina la qoal 
«U? hayiep ct^struiclfi f49 rf4iQM(l « p«l>lAr«q)« de 

gsDt romaiui 9(f.\ qq^ del Mv d«Ptrpiipent 0p« a la aua 
fedifioacio hague XXUU mj*» 6 piiya Hoqia per infu< 
sia dí^ Qoblea üfiq^^Ff paa$ijBioiim«Qt poaa^iren tota 

r 

la damunt dita moparcl^i^ 4^1 mw4« 
Hm «pres i^rup ^inp» «f 99m dísc^nii» eqtre los 

rQinaw per qq w«\ Qr^U^a qui pqr ordípaoiP ^la »a- 
mdom fo el^ q^i pcir bnn »py lw mitliwtrf e pode-^ 
ron d«l pabla ^ela jropi«pa. 

E ep aqpell jiny mari \l%\v^ quí ara i^^y da Mía a 
l^sa tot soD hayar e aon ragua aü |H)aifipf e )a dit Grin* 
tw qpi encara cobfíifivA iMfvav la awofaría pfr lapy 
i^es Yineat latgptej* lo pp^la diaqt q«e tp|« )a« )>9a9 
que lo rey Atalus bavia lexata ala romapa davifP afAar 

data e eoipp9rti<f «pt^a U gan< ipf Pvdn^ £ apc«r9 aan- 

tradiguerep Scipio Naai^ípba la opppellfp e Qnwtp« 
Pompeiua par la qual cpiit|*9dictio a por^difl ipogpa 

grap diviaio eo |a c|pta( a lo pable ab anveg aor** 
recb a la oort a «qpí bague gmp bnga qp moH lo 

dít Graluy a €C de aa partida ^ aa dal poblfV K ap^aa 
la dita morí fo de la dita diviaío feta pau aptre ella ep 
Roma. 



( 292 ) 
Mas per avant a DCLXIIII anys que Roma fo hedí- 
ficada los ciutadans de aquella ciutat ab vida pomposa 
eotengueren en lor be propri de ques seguireD enve^ 
ges divisions bregues e a ells moltes males ventures 
per la qual rabo los consols posaren la vestidura de 
plor la qual appellaven saga. 

E per^ com tos dits consols faavien elet Silla quí 
era absent de la ciutat per anar contra lo rey Mili- 
drates qui tenia la menor Erminia e Gayns Maurus 
volia que ell hi fes elet per aquella énveia entre elk 
multiplica maior divisio guerra e mal que dura X 
anys metent en exequucio tots aquells mals que ba- 
vien temuts de fer en temps passat. 

E en aquesta guerra ciutadana moriren XXIIII con- 
sols CC senadors YI princeps de pretori LXX barons 
e CL millia bomens deis romana ultra altres pobles de 
Ytalia e daltres nations de que apres la cosa publica 
de Roma enbolcada en tantea tenebres es venguda en 
gran menyspreu e per inflada ira ba subportats innu- 
merables e perpetuáis mals e treballs. Axi adonchs que 
per cobeian^ de privada ríquesa ban obtengnda co^ 
muña pobresa. 

E per occasío de lá dita divisió Julf us Cezar qui fou 
lo primer emperador de Roma com per ley no pes- 
ques esser rey obtench lo dit imperí lo qual tench tres 
anys e VI mesoi e los romana aucierenlo a traycio. 

E apres fo emparador Oetovia nabot seu qui abana 
de la Natívitat deJhesu-CbristregnaXXXXUanyseYI 
mesos e apres de la dita Nativitat Xlfl anys. E aquest 
destruí tots aquells que bavien mort Juliud Cezar» 



(295 ) 



De eobéianca de sensoria. 



Ara pensats e comprenets quant fou gran k felici- 
tat e alt stament que Roma per iadivisa uoilat ob- 
tench per lo moad e daltra part quantee maJea dea- 
tructíons e afanys iaportableaJia obteogutaper liir di- 
viaío e ira eujlida e aiuatada per diversos aetes proa- 
aeyto pw ambitía de seoyoria qtii díf^ment ai vol 
baver deu eaaer milla appellada a^rvitud que aeayoria* 
Pero veiata quina o qual fia ban feta ne fán tota 
aquella qui abuaaut de tala aetea aon cauaa. 

Car Minua qui fou aet de Nambrot lo gegaut fo lo 
prímer qui per ambitio de aeuyoria aeiia ioat. titol 
aiuata gent en guerra e per oafra de bmia aageta mo» 
ri a mala morL 

Anibal e Alesandre mpguta per la dita amhUio mo- 
ríren p«r yeri. 

Nabugadeoazor qui fo rey de Babilonia no per dret 
car ell no era de linaje real, ana era hom atrany nat 
de adulteri e aqueat déatrui Jheniaalem e crema lo 
temple e enjNreaona tota loa jueua e feu moltea perver- 
sitata per que ell aubtoaament perde tota aa aenyoria 
e toma bou be babita Yll anya en lo deaert ab lea 
biatiea aaWatiea ia que aqueata yolien la aenyoria cri* 
miqal e qui te aenyoria ea Ioat e qui la pert ea blaa- 
mat. 

Lo damunt dit Gratua qui fo lo primer comendador 



( «94 ) ^ 

de la divisio de Roma lo qual morí axi com damunt 
es dit. 

E axi mateix lo dAtnuiit dil Mattl^üs Guayus lo qual 
per semblant feu mala fi. 

Per fo diu Salamo ama mes leal servitud que falsa 
senyoriftb 

E ddtiohs 81 tiiti aqufeste aytali Volin ád cóntiliuar 
maior mus cdtnpa^atfo ketib lo toIuíh daquéM mate- 
rial qb« m éS t€^( Id pfMedéAt \ibte. 

Mas qoéM Onl )l«hadi« figtoM «lúo de nosaltrés e de 
aquesta eidtat qoi dltis eki tftto poeh do bímps apfes 
que de nía dé fúorM fb gtoriosattietit eduq^slada fe 
ab concordia k%\ ttdVaiUent e sibgylál' rediñeáda én 
tant que apenes ieh iMivaMtft sim fttrt pncpieii «n 
nombfe e petlies ense» qui sie^ dé obra Méviscbti. 

Loé álbéf^hs óia» Id éiulát 1m uWne^lirs sgleyab 
e une* ab altt^ MoH püb béllés e b«lle* qttede qttiil- 
sevol altra ciutat de la senyoria del rey e los albértbb 
de lee posséclonÉ fbMUfeé lé« déiAéfe délft qunlá pai* 6ten 
castells o palaus menobrat solien bave^ CCGLX trátis 
de K«bili é yny éUU^e teta I» «tlrfétfándét dé $á léstret 
de tAtttA grauft hó Héíi ifJbm táírteá en n«nib^ede lés 

quals ne haviá XXIlIi easéUM de tMfé éilbéMa^. 

Mes ATont ««obáÉ-éts pei" leffáifléOt 6 stimma per 
serta oftusá fetd la qMl M en Id amiu de la pfoe«ra- 
tio real que ioh havíá XXX mllUa DC hoinens de iñár 
ultra altre eument de gente lee quals leh ei>en seiis 
compáratto en gintt ttombré. 

E encara mes ich haviá moltes altres singularitats de 
bonor e de riquei^á de que tuy en grari part fi^etui*an. 



'( 295 ) 

O Deu e pet^Ue havete pei*fnes que apres tanta pros- 
peritat t claror de fortuna sifeii Mbrevengudeft tantea 
perseqüationa dimmuiciona e obseUretat de teoebreitf. 

Mas ai Yolem considerar pérqot trolbarets que tres 
coses son stades e concorren en nosaltres» 

De les quals diu Senecba que destruen ta ciutat 90 
es odi amagat singular profít el xonsell de bomens 
juvens. 

Pero demanats de aquella qui yiciosament en los 
negocis de aquesta ciutat ban tenguda lur ma sabréis 
segcMls ddnMmt es dit quina fi han fifeta oe que bi ro- 
mán db lür exida de cara bom de ploma. B per oataea 
no v*U 9^0 mes ampUar ana VtiU pilitar aquest cap 
meya de í¡ob(k maidnlieiit pus medipioa no ea baslafiit 
a repeUir antiga malieia^ 

Mas diu Sant Grégort» que paraula i^enl a^iteMs 
ceostray ida qaala techa. 

Pero Inestre Franceecb Eftimeriis biabe Deloa del 
orde áh Slurt Fr«ioesoh diil ed Id libM dek angela 
quels sancts doctors dien que tíóm molts se procohan 
laoncMra dele quals eoa indigaee e Dea tot poderos nols 
hi appella ans li dezplau qfae ellahaieik no coatrie¿- 
tant que permeCa que les obtebgtten per tal qae a k fi 
ell loe gitara a térra ela cenfradra axi oenn a bometts 
ykieaoa e ladrea qa» ka boaers cpii aún oeaea dmatls 
se ban procurados axi cora a robadora qui cora volen 
robar no curen entrar per la porta mas per la paret 
amagadament e per (¡o per la porta bixen azi com a 
ladres davant tot bom. Car a ond que tasts la mar sa- 
lada la trobaras* 



( 288 ) 
faccio de la respoU danaunt dita per han de vosaltres 
a iQÍ feta e narrada en lo B€(gon capítol del preseat li- 
bre e contínuades totes lea rahon^ precedents mesclant 
peraules apsres ab dolf es axi spirítuals com munda- 
nals» 

E encs^ra per conclusio daquelles ea lo present cor- 
relari yw dicb q«e tost^wps fo e sara mal e be tant 
oqu) lo woo (iur^ra e no sera algiin mai qqe per linea 
de iuaticia no sia ponit e algún be que no sia remu- 
nerat. 

E cascu pot e deu esser iutge de son peccat e 
es tengut a punir si mateix per penitencia e satis- 
facftio. 

E los peccats per greu que sien daqudl qui ab dis- 
arecio fara penitencia e satisfaccio serán consellats e 
rendt^sQs o aoichilats en lo libre del racional de nos- 
tro &e9yor Deu. 

Per 90 diu Salame que aquell qui pecca per ape- 
ran^ de la misericordia de nostre Senyor Deu que 
ai}iMll tal 69 damnat. 

E diu Catbo que speran^a de perdo per sacrificí 
menys de aatis£actio es follia. 

Mas diu Ezechiel propheta que en qualque ora lo 
peccador en son cor haiira dolor es penedira de sos 
peccats Deu li dará gracia de vida etemal. 

Car la sanch que scampa la ora de la sua passio se- 
ra en redemptio daquells car aquell es bastant a sme- 
nar la fallida de la desobediencia de Adam e Eva quar 
lo roerit de la sua passio es molt maior que la culpa 
de aquells« 



( 389 ) 

E de a^ o no duptets res que clarament ho havem 
per notissia e nota speriencia de Sant Pere qui rene* 
ga Deu Sant Pau axi matéis qp» ab arme» faent omeys 
perseguia los christianfl Sant Mhateu lo qual era gran 
usurer Sancta María Magdalena qui era publicana e al- 
tres sants e santes qui dabans eren grans peccadors 
los quaka per di^ofeta ptonitoi^M s^nQtMqept han d)- 
teoguda la f^oatm dpi PwadAS*. 

E pee 90< diob diaorete c^^r loa aanto dkta: que indis- 
creta penitencia m ^metU Catr discü^tia « mesura ia- 
formen totea i^irtirta« C^P ago es pwa caiidela del en- 
toDiBieal. 

Pero diu Sant Agosti que aquell qui permet perdo a 
aquell cpiis panidiva no U pr^is^ lo dia de dama mas 
de j^esejMh M94 huAw qj^ tray Jbes^-Cbrist Lucifer 
que li Yolia furtar la sua gloria e altres malvats pec- 
c9Aom n0 eanfiAtne reclainaat la misericordia de Deu 
e qua nQ b«n volguda iei^ p^niteacia han obtengudes 
ab tristar pevdarabW les ombras infernials. E qui tal 
fara tal pendra e gara. 

Jétasía qa^ Deu pugA 49iQipaar quis rol mas son 
vpler no yoI damppar wH hom sena rabo, 

E sabeta parque per (¡o oom rajbo e iast¡icia si con- 
venen e coia la Toluntat e juatícia de Deu sia huna 
cosa per (o nostre Senyor Deu no dampna nuil hom 
seos culpa. 



( 200 ) 



tJom per occupado de altres negossis don breu /i al 

present tractat. 



E percal com de - altres ^egocis al present son molt 
occupat no puch lo traetat de aquesta materia pus 
lar^gament continuar. Car aquell qui son cor en molts 
lochs te schampat apenes lo pot reeullir. 

Mas lo pobre qui no ha entendre sino en la sua 
vida crema son oli comptant noves o istoríes de 
reys. 

Hoch encara qui de la pluia qui tot ses profit e TÍda 
de la gent si dura molt es massa privada e ano- 
gensen. 

Pero filis no entanats que aquest libre ye baya tret 
de mon cab ni de mon saber lo qual es assats pech 
ans axi com lom qui culi <ie totes flors e de aquelles 
axi com venen totes ensemps no servant orde fan han 
ram lo qual liga ab hun simple e pobre fil e lo qual 
ram axi com es de diverses flors axi es de diverja 
fragancia e colors tot en axi e yo cullit de diversos li- 
bres les rahons e actoritats damunt spacificades e 
aquelles axi com a referendari per supplir a la reqves* 
ta de vosaltres ab mon simple e pobre saber no ser- 
vant orde grosserament aiustades compilant lo present 
tractat e ordinacio lo qual ha diverja fragancia e di- 
verses colors de les quals si res hi a que síe útil iie 
4ligne de labor alio ne vullats atribuir a Deu qui* de 



( 301) 
bon obrar te lá ploma car tot lo defalliment qui bi 
irobarets prosseeix de la mia ignorancia la qual sots- 
inet a correctio e esmena de la Sancta ^lesia Roma- 
na. E nostre Senyor per sa merce e infinida ciernen- 
tía TOS leix yiure al sen sant servey eus port a. vida 
perdurabla e per semblant a mi si fassa. Amen. 



Finüa libro sit laus gloria Christo. Amen^ 



Orate pro scripíore. 
Exegi toíum pro pena da michi potum^. 



LIBRO DE CATÓN. (1) 



Cam deis bomens constituits en ho» de rao se per- 
tangua enquerir e serqiuar la vía e carrera la qual 
mitíaDsant puscham haver conexen&a de Dei> e at- 
quirír la gloria e repos de la sua aDima en laltre 
mood e en aquesta visquen e sien feto dignes de ho- 
nor e reverentia e agradables a les^ gents e atquíres* 
quen de gran butilitats e profits e tal carrera sia la yia 
de yirtute aquellos donebs devem inquerír ab sumraa 
diligencia. Les quals virtuts son lili ^o es a saber Jus- 
ticia Teinpranga Fortaleza e Prudentia les quals entre 
los altres libres son abgran brevitat posades per aquell 
gran savi apellat Catho en lo seu petit libre lo qual 
per los maestres e doctors es stat constituit legir or- 



(1) Códice d«l monasterio de San Gucufate, títul#do Seníenctíu Mo^ 
taUyíbX, 72. 

Este libro do es mas que un breve fracmento que comprende unas cuan^ 
tas páginas del |>rincipÍo, pero hemos creído conveniente colocarlo á conti^ 
miacloa del qine precede, ya por sei^ análoga la materia de ambos, ya por 
pareeer que es obra de un mismo autor, á Juzgar por el estilo y hasta por 
el carácter de letra con que está escrito, ya, finalmente, por hallarse en elf 
mismo códice. 



V. 



( 304 ) 
dinaríament per tots studis e scoles a gloriosa iotro- 
ductio deis juvens per la sua gran preciositat de sen- 
tencies. 

Com adonchs lo dit libre sia compost en leti e no 
sen aprofíten sino los gramatichs per tal que daqui 
avant sen pasquen aprofítar los qui no son gramatichs 
axi homens com dones e pensat reduirlo al vulgar ro- 
mans encara que per ventura altri lo haia abans spla- 
nat so que no he vist E a^o es fet vuy a XXYIÍ de 
juny de MCCCCLXII. 

Per (O com de tot bon pare se pertany adoctrinar lo 
seu fíU lo qual li es molt car per amor paternal lo gran 
savi Catho pren asi loch de pare e apella fíU a tota 
persona que vol pendre los seus consells e doctrina. 
E de aquesta orde que primeraroent posa bun prohe- 
mi e apres son tractat lo qual prohcmi comensa axi. 



Pensant yo Catho dins lo meu cor que molts ho- 
mens vivien en gran erros e vicis per sola ignorancia 
de virtuts e bons costums himaginí sóccorrerlos' de 
bons consells perqué visquessen gloriosament e que 
atanguessen a honors. Ara donchs fiU car yot vuU 
mostrar en quina manera bordones los costums del 
leu coratge e lig los documents que yot posare asi en 
tal muñera quels enlengucs car legir e no en tendré e 



( 305 ) 
no volerhi posar lo cor alio es menyspresar la scrip- 
tura. Primerament eD totes les tues obres humilment 
invoca a Deu. Ama e honra ton pare e ta mare. Hon- 
ra tos parens. Conserva donatiu quet sia fet Síes 
subiecte a la rao. Si alguna cosa hauras a donar dó- 
nala, mas guarda a qui dones. Yes ab bones coni- 
panyies. ?4ot vuUes aplegar a consells daltres sino .ti 
damanen. Yiu net e pur en ta conscientía. Saludaras 
liberalment les gens. Donaras loch a maior de tu. Hau- 
ras temor a ton senyor e maestre* Seras vergonyos. 

_ ■ 

Guardaras so del teu. Seras diligent en tos afers» Haies 
cura de la tua companya. Convida a tart Dorm per 
mesura. Ama la tua muUer e servali lo sagrament. 
Sies temprat en lo beure. Deus puiar per lo regne ce- 
lestial. Guardat de creura foUament alguna cosa. Fuig 
de tota mala fembra. Usa de virtuts. Juga a la trompa 
e a les taules fuig. Apartet de tot altre pech. Lig libres 
e mette en la memoria so que ligiras. Instrueys en vii^- 
tuts los teus filis. Apren de letra. Not vulles enfellonir 
sens causa. Guardat de scharnir a n^u. Entreven en 
iuy. Seras en cort. Seras donador de consell. Jutgeras 
los homens a meys que no merexen. No vulles cobeeiar 
(0 daltri. Treballa en obrar la casa insta. Fes be ais 
bons. Sies recordant de benefici^ pres daltri. Parlaras 
poch en los convits. No scarniras lo miserable. Porta 
libei^alment bon voler a tota pei'sona. 



Per. 90 com Deu es scondrinyador del cor axi com 
scriplurcs nos lio dien aquell Deu colré e honrar ab 



{ 306 ) 
pura pensa. \ella molt not deus adormir car la fol- 
gansa de cade dia ministra nodriment a vicis e a 
peccate. 

Yo crech que la primera virtut es refrenar la len- 
gua. Aquell es mes propinque a Deu qui sab cdlftr 
ab rabo. 

No YuUes esser contrari repugnant a tu matex ¿ar 
nos convendrá ab altri qui nos conve ab si matex. 

Si be guai^das la tida els costums dds bomens com 
buns enculpen ais altres no es qui tiscba sens peceat. 
Desempara so quet nou encara que li ports Toler ear 
lo profit es preposadór danaot les coses poseides. 

Seras fort e constant e blan segons que la cosa o 
demanara car lom savi muda los costums sens períll 
en sos temps. 

No Tulles creure follament a la muUer clamantse 
deis serveys car moltes vegades la muller en odi aquell 
que lo marít ama. 

Com tu amonestaras a algu e ell no Tolra esser 
amonestat no ten vuUes lexar si ell sera a tu car e 
acostat 

No Tulles contendré ab paraules contra tos parlers 
car la páranla es donada a tots e parlar ab saviesa a 
pocb's. 

Ama en tal manera ais altres que sies car amich a 
tu matex sies en tal manera bo ais bons que gran 
damnatge not seguescha. 

Apartat de baralla no sies de aquella comensador 
car callar no nou e nou a vegades lo parlar. 

No vulles prometre a allri en ser so quet sara pro- 



( 507 ) 
mes car no qual donapse «n les panauleB deb homeDs. 

Quant alg«n te loara sies iutge 4e so «qtfet loara e 
no vulles de alio creure mes a altri que a tu matéis. 

Los fetB virtuosos qtie altri fára be los pota publi- 
car e si tu obrares coses virtuoses callttr los as. 

Si tu seras veH e contairas coses virtuoses -Aaltri fes 
que en ton juvent iMiies axi obrat quet serrescha a la 
Tellesa. 

Not fossa cura si algims parlaran de secret car los 
sospitosos pensen que tot hom parla dells. 

Quant seras en prosperitat guarda* de adversitat car 
la fl de les coses no responen eií vma matexa maneta 
ais princípis. 

Com la nostra vida natural sia ta^l frevol e dup- 
tosa no Tulles posar la «ua speransa en la mort daltri. 

Com lo amich pobre te fara donatiu e sera poch 
prm aquell ab cara alegra e loal planaríament. 

Com untura te haia ereát infant n«iu e éMpülIat por- 
ta ab pasciencia lo treball e carrech de la pobresa. 

No baies paoír a la tnort perqué sin fi de la tua 
vida car aquéH qni mnsta la tem per tot ptáer de 
la vida. 

Si per los teus desimrits «os nmicbs se volran apar- 
tarse de tu non vulles inculpar a Den mas n tu mateix^ 

Tracta los teus bens en manera que no vinguen a 
menys e per tal >qne sien conservats sta ab temor que 
not falleguen. 

Si poras prestar alguna cosa no la vulles prometre 
dues vegades per tal que volent esser vist bo no sies 
vist ventola. 



(308 ) 

Si algún se mostrara ton amich de páranla e non 
sera de cor fesli atrestal e así la sua art sera schami- 
da per la tua. 

No vulles ab páranles massa blanes loar altre car lo 
brill canta dolsament qnant lo brillador deseep lo ceL 

Si hauras filis e los tens bens serán pocha mostráis 
oficis ab que pusquen gnanyar la lur vida. 

La casa que es cara en preu stimala en vil e la t9 
cara e axi no seras a tu cobdiscios ne avaricios a 
daltri. 

Si tu te fas castigador guardat que no peque en so 
de que castigaras car gran vergoña te sera si la culpa 
redai^uhia a tu matex. 

Demana so que es ¡ust o al menys alio que veuras 
onest car folia te seria demanar so que iustament te 
poden negar. 

No Tulles lexar lo conegut per lom no conegut car iat 
conté lo conegut per ton iuy lo no conegut solament a 
chas. 

Com la duptosa vida del bom se gira en serts pe- 
rills fes que tots los dies que tréballaras te vinguea 
en profit 

Encara que tu poguesses venere ton companyo do- 
nali loch car los amichs ab plaers e .aserveys se sos- 
tenen. 

Com tu demanes grans coses no duptes de donarles 
qui tes car ab semblants coses se conserva la gracia 
entre los amichs. 

Guardat no haies discordia ab lo ten amich car la 
desamistat engendra avorriment e la concordia amor* 



( 309 ) 

Quant la culpa deis teus serveys te provocara a ira 
deuste temprar per tal quels pusques perdonar. 

Ven9 algunes vegades ab pasciencia al que pots ven- 
cer car la pasciencia es entre les virtuts molt gran 
virtut. 

So que tens guoanyat conservan per ton poder car 
quant lo treball es damnatge creix mortal pobresa. 

Sies algunes vegades al conegut flach e car ais amichs 
com seras benaventurat seras tostemps proisme a tu. 

Si per ventura volras conexer los lauraments de la 
térra legiras un libre quen feu Virgili. 

E si mes avant vols saber les virtuts de les erbes 
lig lo libre de Mascer. 

Si desiges saber les batalles romanes o les de Afri- 
cha lig lo Lucha qui posa les batalles del deu Mars. 

Si a tu plan amar ho apendre de amar legint legi- 
ras lo Ovidi de art de amar. 

E si desiges viure saví ou iot so que pusques e lig 
de saviesa per les quals coses la vida del hom es apar- 
tada de vicis. 

Donchs disponti e apren legint quina cosa es savie- 
sa aprofita a tot hom e encara ais no conaguts si pots 
car mes profitos es atquirir amichs ab merexements 
que regne. 

Lexat de serchar los sacrets de Deu e quina cosa 
sia lo cel. Ton pensament sia en les coses mortals axi 
com tu est mortal. 

Lexa la paor de la mort car folla cosa seria que tos- 
tems per tembre la mort haies a perdre los goixs de 
la vida. 



( 510 ) 

No vuUes pendre ira ne contendré de cosa inserta 
car la ira empatxa lo enteníment que no conega la 
veritat. 

Fes la tua despesa tewpradament axi com la cosa o 
reguerra car segons la cosa o lo tems demana es la co- 
sa de donar. 

Lexa so qui es massa. Alegrat de la cosa 



DOCTRINA MORAL Y POLÍTICA (1). 



María nostia 

Dona. Et misericordia eiu$ a progenie in progenies ti- 
fnentibus eum. Tergament amor e obediencia a Deu car 
scrit es per aante doctom gtd Hmet Deum diliget iUum 
et obediet eu Yol dir qni tem Deu ama aqueil e ii es 
hobedient Quartament ajuda e proteccio de Dea car 
scrit es per lo Profeta qui timent DeuM speraverunt in 
Domino adjiUor eonm et protector eorum est. Yol dir 
aquella qui temen nostre Senyor Deu han aperan^ en 
ell e ell es hir ajudador e guardador. Quintaraent es- 
ser temut per tots aitres car scrit es pear sants doetors 
qui timet Deum omnia timent eum. Yol dir que qui tem 
Deu totes coses lo temen. Sisenament guany sens tre- 
baU car scrit es per sants doetors timor Domini sit ne- 
goíiatio tua et veniet tibi lucrum sine labore. Yol dir a 
cascu de nosaltres la temor de Deu sia ta merchade- 



(1) Códice del monasterio de San Gucufate del Valles, titulado Colla- 
ció, fól 7. 

Faltan los seis primeros folios , y algún otro mas adelante , como se ad- 
vertirá. 



( 512 ) 
ria e vendrá a tu guany sens treball. Setenament abun- 
dancia de tot be car scrit es per lo Profeta Tímete eum 
omnes sancti eius quoniam no est inopia timentibus eum . 
Yol dir temets Deus tots los seus sants car no han 
fretura de be aquells quil temen. Yuytenament clau e 
hubertura a tot be e mayorment a la celestial gloria 
car scrit es per los los sants doctors Timor Domini da- 
vis est ad omne bonum et ad perpipiendum gloriam con- 
ductu. Yol dir que la temor de Deu es clau he ubertu- 
ra a tot be e a conseguir la gloria de Deu en segur. 
Novenament beatitut o benaventuran^a car scrit es 
per lo Profeta Beati omnes qui timent Dominum qui am- 
bulant in viis eius. Yol dir que benaventurats son tots 
aquells qui temen nostre Senyor Deu e aquells qui van 
en les su es car reres. Deenament e derrera que per la 
temor de Deu aconseguirets que totes Tostres hobres 
serán bones. Car scrit es per lo gran maestre Casio- 
doro Semper bene agitur qui celestis mecus humanis mo^ 
ribus aponat. Yol dir que cascun hom tots temps fasa 
be sos afers qui en aquells preposa lo temor de Deu. — 



De viríut de justicia. 



Dites aqüestes páranles los ciutadans digueren al 
frare que gran consolacio sentien daquelles e quels 
era vigares que aquelles tochaven lur instruccio e edt- 
ficagio a part de dins 90 es en la anima e quells setn- 
blava que a part de fora es a saber en les obres fora- 



( 515 ) 
nes haguessen obs instiniccio e doctrina. E per a^o lo 
pr^aven que de ben obrar los donas doctrina breu 
he en breus peraules solía engendrar enuyg e dar ma- 
teria doblidanfa. Lo frare pensa un poch puys dix — 
poria esser caritat sino qne valria com digne Lapostol 
Caritatem autem non habeam nichü sum. Yol dir qoel 
hom sens caritat no es res. E sapiats (jae de obres de 
caritat h¡ ha de dues mañerea la una es de obres cor-* 
porals e laltra es de hobres spirituals 90 es quant al 
sperit Les obres de caritat corporals son VIL La pri- 
mera dar a menyar ais que han fam la segona dar a 
beure a aquella qui han set la ter^a yestir los despu- 
Ilats la quarta albeldar los pobres pelegrins la cinque- 
na ajudar a rembre los catius la sisena visitar los nía- 
lalts e los encar^erats la setena soterrar los morts. Les 
obres de misericordia sperituals son VIL La primera 
donar consell ais ignorants de saber la segona corre- 
gir los herrants e fallents e feries tomar a via de sa- 
lut la ter^a consolar los trists la quarta remetre o per- 
donar les hontes e injuries a hom mateix fetes la quin- 
ta mostrar la santa doctrina a aquells qui no la saben 
e instruirlos en aquella la sisena esribuir e mostrarse 
perticipant en la tribulacio del proinne e ajudar a 
aquell la setena pregar devotament a Deu per tots fe- 
els defuncts e per los vius treballants. Ara a cascu de 
Tosaltres dic si vehies ton proisme perir de fam o de 
set o .de fret series tant cruel e tant desastruch que de 
f o que Deu te ha donat soberch no li acorreguesses 
non pens vulles tant errar com dretament tul matarles 
car scrit es Quando pales emrienli subvenire si non pos- 
TOMO xiu. 21 



(SU) 
"cis^ extinguís eum. Yol dir qpittit pots ajudar a aquell 

quí mor de fam si nol peix o no li dcmea a menyar tul 
mates. Ítem si Deu te ha dotat de seny e de saber e 
veus toD proisme qui per feblesa de aeny o per fretu- 
ra de consell o de saber se va perdre nol instruyras 
nol aconsellaras nol metras en vía dreta gran carrech 
nauries e seria perdut^en tu ton seyn e ton saber. Car 
scrít es J» mundo mnt dúo que nil ébtcondüa prosunt 
fotms uni senssus et clausus sub pectore 9eMsus. Yol dir 
que en lo mon ha dues coses les quals amagados no 
leñen prou la una es tresor amagat dejus térra laltra 
<es seny e saber enclos dins los pits de alcu que nos 
mostra ne fa exer^i^i. Per semblant podem dir de les 
alU*^ obres de caritat axi corporals <:om sperítuals de 
que no cal pus declarar car qo que dit hi es basta pe- 
ra bon entenedor. — 



Auctoriíat e aximplis a indúcelo de obres de caritat. 



— ^Empero per mes induhir easou a les dites obres de 
caritat se poden fer grans obres. La primera es qoel 
dia del juy final e general Jhesu-Críst segons di ma- 
tex din en los sants Evangelis no dará rabo ais bons 
de lur salvaeio ne ais mals de lur dampnacio per al- 
tres bones o males obres sino de oaritat o del contra- 
ri a caritat (o es que no dirá ais bons-— car fos hu- 
mils e cast e abstinents e devots e axi daltres sem- 
blants virtuts ^— mas dirlos ha — car hagui fam e do- 



(5IS) 
nasme a menjar hagiit set e donasme a beure e fuy 
nuhii é de^uUai e .veotiane e axi de les altres hobres 
4e caf ifat venitt beneUtb del meu pare possehits lo 
regoe celeatíal lo qpal ea • apperellalí a vosaItre& «^ E 
ala mala no dirá *» bo foa himuls ne caatá ne doYots 
« axi daltrea aemblasta virtuta — maa dirloa ha > — cob 
bagoi fam e BOm ^eatia e axi de lea altres obres 
de caritat anatb maleyts del loeit pare al f odi in- 
fernal qw ea appatieUtt al diablo e ala angeb seuB 
reprotats. — DinA;kis mosquina — yamay n<rt veem 
aoaaltrea fnoiokttt aodej&nt ne nnfau no poaat en ajt- 
tres neeessiltto* •*?- Bei^ondra lo Senyor — e nous 
donaren w<is apostóla eraUgeliates e altres aants mol- 
tea doctrines dAfuealii rabo e yo mateix de xna pro- 
pia bocha dix Qmd uni ex minmis feoistia michi feeütis 
es a steüber ^o que a qu^ so vol daquosts poqueUeta po- 
bres faos a mi 'bo jbes* Encara yos dix fíate demoñ- 
fmm et.omnw.dabuniur vúbis fo es data almoyjna e to^ 
toa coses vos^serUn donados. Hoo encara' Imyjeís un ves 
tan vulgar e lant . publicb que no sQla<nep(i en Iftitres 
ano en parefa *tava serit.qui debiaikte ésde^ in fnenr- 
sa primQ.de fmifete prnasa nam diimpaeiseum,...4miee 
Deum. Pijería w $peeie tmm MUet ipm Ikni$. Yol dii* 
eoin seus a la taula primeitiineat pense del pobm oom 
peáx aquel Den peix car en la semblanfo 4el pot^e «tfi 
amagat Deu, E totea aqueates e altres doqtrines so;i^m 
^os eren pnehicades en esgleyas en monestíns o encob- 
re en places. A ago loa joüesquins no hauran que dur 
ans tantost hiran al foch dinfem del qnal per sa mer^ 
ee nos defena e cascu que si ajut La s^ona de les di- 



(316 ) 
tes rahons dues sap a Talor corporal e encara mental. 
Digaismc — dix lo frare — qnal es pos hoiumdMe 
e ptts benaventurada cosa dar o reebre. ^— ftesp<mr 
^eren -ios ctutadans *— pamos que donw; — Dix lo 
frare — massa que es rer e no de pocb. E per qo los 
savis doclors e los philosofs se acordaren é digvereD 
BeeUius est da/re qnam accipere qui toI dir qoe pus be* 
nav^ntürada e pus valerosa cosa es donar que reebre. 
E tot bofl] qiri sen y ha no pot be deu oonexar al menys 
en 90 quel donador mostra mayoritat de sa valor ho- 
lior richosítat e HberaKtal e lo reebedor en son dema- 
nar e en son reebre demostra de si poqúesa mesqui- 
nesa pobresa vergonya e allres «series. Yejats qoant 
ba de la una coudioio a laltra. Empero — dix lo frare 
— sapials que a^i ba una cosa asonyalada ^ o es que 
nquestes dues rabons derreres o alguna daqodles no 
prengats o fa^ats per causa principal o final o per pri- 
mera inten^io a fer obres de caritat No la primera 
per sguart del primer cap ^ es de haver guardo car 
semblaría voler cambiar dues mealles per un diner o 
fer la merchaderia que dien les leys imperíals Do tu 
des fado ut fados 90 es yot don perqué dons et fa^ 
perquem faites car ab Deu no cove tal cambi ne tal 
mercbaderia ne per sguart del segon cap tocbant te- 
mor de la pena de infern car seria temor servil qui es 
cosa dolenta e reprovada segons es dit Ne aytantpoch 
iia s^ona rabo car poria saber a vana gloria e seria 
<^osa perduda mas k principal e final intencio e causa 
de fer obres de caril^t sia per sola amor e reverencia 
de Deu e per caritat e compassio del proisme en 



( 517 ) 
sguart de Deu. E si ajustar hi volets le» dites dnés rx*^ 
hons hagesles per accessories e inductives be empe- 
ro pott haver feítna aperan^a en Deu qpe per letdi- 
tee e ahrea bonea obres que fa9e8 Deu te endre^ara e 
perdonara toa pecoals et daM de^ la apa gracia e de 
Ba la sua ^riaé E preelite ({uet sovenga Hóoat 1^ qna) 
i|oaix tots dtea tou hom haim no fau no aera hónik quí 
per donar per amor de Deu mengues a menya ana la 
ana casa e dek aeua ane^ehidors tota tempa fo e aera 
prosperada e multiplieada. E per oontravi una bomtena 
doleota trista e bnyta de caritat encara qve .per tota 
temps sion Tiats airaa^ar e midtíplioar empavó eU^ a la 
final en lur yida e vi^eaa o apres mort ddít]uella liirs. 
bereiis eneorren dnasirea <e perden qo que. han 6 ro« 
manen deserta e dea&ts e van per mal cafk e no; sena 
mIio car scrit es Quodman habet Chritíus toUk fisóus. 
Yol. dir qne 90 que no ha Jheau^Criat osea pobrea ae 
pren o tell lo fiaoh 90 ea la senyoria^ tomporaL E 
donehs — ^ dix lo frare ais emtadans — panroa qne Ser 
^res de caritat sia dbr» aánota profitoaa e justa e- per 
conseguent aete de justicia. *--* Reapongueren los eiu*^ 
tadana — cartea hoe. -r- 



Que virtut de fe es acte dejusíicia e axi daltres viríuts^ 



— Parlat havem — dix lo frare — deis dos caps 
dactes de justicia un enyes Deu altre envés lo proís- 



( 318 ) 
me. Resta que pérlem (f) • . . 



Hient creMn que de la disposífio divinal e deb seta 
secreto tí abisals jidiiís axi ea ver seiia toli dople-nlix 
lo frare»— e per corrobinÍM);*^ dix *^ aqvestes c(h 
sea se; poden aligan PrttneiMMpi- les pieranles del 
apóstol 8efit Paul com dis ImiiSnUa Bei a cfeatura 
Mindi per ea ^uefactm mtit inteHectéí wnspépiuníur. Yol 
dtr que la craatura 'i}0 es lom pote dad entendre lea 
iarbibles'oosas de Den pet* lea vib^bles coses que son 
fetes os; faof i^o ea allrea e QMranrddLases axi coib aqoe^ 
Uea que •haremí dites desos e& lea dttea proves e axi 
ceoí son.altfed maltes e divanises a^ 1» qmls entcBi- 
ment oreat no bastaría mas sola ordlnagio he Toler de 
Deu e la sna odmipotweta infinida. Enoatn mea — dix 
lo frare^-^ voléis veare pns Iraberla jneat. e. eonexar la 
gran virtpt e gran' nieiit da 1» fe < legi|a "^ eonsíderats 
en los santa Evangelis é Iroharets que la sanitat de 
aninHi: e de eors e lea grades que* les gente aoonse^ 
gviexen: de oostre Salvador heneftíJbesu^üriat toles los 
eren per di aCorgadea pw mettt de fe» Exinqdi da la 
Magdalena de la Cananea del dentario deis lebroasa 
deis cechs deis contrets e de diversses molts e altres 
languente que lo Salvador com fahia la gracia a casen 
dehia Fides tua te salvum fecit 90 es la lúa fe te ha fet 
saul. Donchs — dix lo frare — provat me par que la 
virtut de fe es cosa de gran raho e justa e per cense- 



(I) VAVkn aquí los folios, ^3, % y Í7. 



( 519 ) 
quent aete de jusiieia. — Respongueren los ciatadans 
— per cert hoc. — Ara pus tant ses — dix lo^frare — 
proceiFcam a altres yirtuts a demasats de ^usds a vo- 
saltres placía. — 



Quesquivar vki de gotof» attres e^a exerQÍr lurs contra 

fies virtuts es aete de juHiciav 



Respoa UD^ deis cíotedans — parriam nous degves- 
aem enuyar ne fer pus proles daqnesta natoriá car 
de 90 que dk es tot hom discret pot traore sén^lant 
juy de altees virtuts en acle de justicia segons la ea- 
^lítat de caacuna daquelles mas parlassem de vigi» 
squivar speciaknent de alscuns que no se entendre 
eom se puxen squivar del tot en aete de jusllei» axi 
eom es yu}í de gola ear covendria que tota vegada jo 
monjas a ^ert pes e begues a certa mesura 90 quem 
sembla cosa dificil e inconveniest — Lo frare respoi» 
e dix al fiutada -~ parme (pie de pocb siats empatr* 
xaL. Ara entenets afi* Sapiats que alsouus vieis son 
que* de fi en fi tota vegada- per la frevolesa husMUal 
noe poden squivar.. E per 90 en tal cas lom do pecca 
idmenys mortalmoit. Axi mateix les virtuts contMrióa^ 
a^aqueUs^ per la dita frevolésa nos poden metve tota 
cegada en operaeio de pie en pie ja per 90 lom non. 
pert son dret ne son merit ans guanya aquel segon» 
mes o menys de la operaeio. Ara per veuré e per en- 
tendre a9o pus palpablement dtch a cascu de v^osaltres- 



( 520 ^ 
parlanl daquest tí^í de gola e de la soa contraría víi*- 
tut qui es abstinencia en la toa ymaginacio fe un cer- 
cle redon ab trompas e per consi^ent ab pont al mig 
Tols saber qoal es lo pie daqnesta yirtut dabstinencia 
dichte que menjant o bevent poch a sola abstinencia 
del cors e vols saber en esta aquest pie de virtut dich 
que ^1 tora o prop lo punt del mig del cercle mas hau- 
ras e poras tota Tegada e en tot cas e loch estar en 
aquest gest o punt egualment dichte que no car sdeve 
que has mayor talent e mayor set mes vegades que 
altres o que has alcnn aveata^ de viandes o que est 
en convit o en no^^ e ladonchs per aquesta Tirtot 
pots del punt del mig anar tro a la ralla dd cercle de 
part de dins sens vi^i menyant e bevent soficientment 
e be s^ons lo teu apetit e segons comu menjar e bra- 
re cortes atemprat en altra manera en conyit o en no- 
ces poria irritar los convidants e conridats car dañes 
a parer quet agradasses poch deb o dd convit o de 
les no^es empero guardahi aquests nodriments car seos 
aqu^s lo poch menjar tornaría en yici per les males 
circunstancies. Prímer que si est convidat no síes co- 
rios ne ansies de la calitat o cantitat de les Yiandes 
aii oom alscuns foUs que tantost que son en la casa se 
preñen da^o sment eu susanyen 90 que es graa vila- 
nia. S^on que ans de seure dignes o dir leys o spen 
lo vers o la oracio special ques pertany a la taula e si 
lo dit vers ve a tu e noy sabs ais senya al meoya la 
taula e tu matéis e los altres e dignes lo pater noster 
e a la fi del menjar fe gracies a Deu e al convidant que 
Sí pertangue en cas que tu síes convidaU E no ten 



(381 ) 
prenga axi coni alscuns qye taiit es mal lur nódríment 
e lur cuyta que res no speran ne encarafse curen sen- 
jal e merexerien quel primer bofi los entras un bon 
díable e axi sesdeve a vegades. Ter^ que abans que 
comen^^es a menjar te vage ell cor ais pobres que ha- 
gen lur bona part en quant sia en tu. Quart que pren- 
gues per tandes de les' viandes ab convinentesa de 
temps o de tempre e no cuytadament ne soberga axi 
com alscuns que apenes son aseguts a la taula ja vol* 
ríen haver tota la vianda e a colp en lo ventre e sen 
meten sobres en la bocha e la mengen mal mastegada 
tant son glots de glotUr hoc que sen cuytea tant que a 
vegades per la calentara de la vianda sescalden los 
paladars e la lengua 90 que es gran legesa e dan deis 
ualexes. Qttint que scies e raengs asentadament e ab 
bon gest e no axi com alscims que no poden star se- 
gnrs a la taula ne callar e fan leig galig deis matexes 
speeialment que quant preñen la vianda mes acosten 
la bocha a la ma del bofí o en son cas de la copa 
que la ma a la bocha qjo que es gran bestialítat Sise 
que en general de la vianda e del vi prengues en tal 
o tanta cantitat que sia de ^ he luny de golofria e de 
fa luny de ambríaguesa car si axi nou fahies passa-* 
ríes la ralla e exiríes fora del sercle de la virtut e da- 
ríes en lo dit vi^i de gola c|ui es fort vil e molt nohi- 
ble a la anima e al cors* E per (o din una auctorítat 
de medipina Plures occidü pibus quam gladius. Yol dir 
que mes hbmens mata vianda que coltell. E apos diu 
de vianda presa diverssament e destemprada hon con- 
sellen los metges a cascun que en pendre la vianda 



( 522) 
Bo Yullen asseguír tot lur apetit ans la prenguen axi 
tempradament que a la fi del menjar li romanga que 
acom de apetit car a^o es cosa de gran sanHat — 



De oeciositat. 



— Semblant podem dir de altres tícís e de lura con* 
traries yirtuts que hagen o baver puxen ralla o -mida 
axi com occiositat que es spegia de pereaa. Penmta 
que tota oceioaitat sia tí^ ana es eacrit Ocfiumn&ñque 
evanisti sed qno recreatur virtus kreprensSnie judieaíwr. 
Yol dir que occiositat no aquella per la quri ki irirtuC 
se svaneix hos apaga mas aquefla per la qual la Tirtat 
es recreada no es reprenedora. E per abrevyar dinroa 
ne un eximpli quiu mostra assats ciar. Ere un prom 
ermita de santa vida que lonch téknps haria estat en 
son ermitatge dins pregón desert e un dia oom ell ba- 
gues dites totes ses hores e apres daqnelles bagues fst 
exercict corporal lavorant en sos petits ortdUets de sen 
bennitatge e fam nd mogues encara ba son pobre di- 
ñar presse a jugar ab qualque petita bestiola mansa 
axi com lebre e perdiu o semblante E jugant axi Teach 
un ballester demunt acostantse al bermitatge e tíu lo 
joch quel promenava ab la bestiola e dix entre si ma- 
teix — o daquest pages orat bom lo te per sant e rens 
quines balomies fa be jugaría ab ais si podia. — * kqo 
en spertt de Deu conecb lo prom e per tal que lo ba-^ 
Hestcr no sen anas mas edificat quant foren prop es 



(383) 
foren saludaU lo j^ram faentse ígooranl demtna al 
Ilester que ere a^o que portaya signant en ve» la ba- 
llesta. Respes lo ballester que ballesta era. E lo 
prom li demana a que era bona. Dix lo ballester que 
ab aquella tiraven e luataven les besties salvatges. Lo 
prom li prega que li mostras com ho fahia. E lo ba- 
llester per milis amostrarloy para la ballesta e encas- 
tay una sageta e asesta a qualque senyal donant a en- 
teodre al prom que axi asestave a la caga e piiis des** 
pera la ballesta e axi matava o nafrava sí podia la ca- 
ga. Lo i^om faentse maravellat e miran t a totes parts 
la ballesta axi perada tenia a noves lo ballester tant 
que elt dix que maasa tardava a desperar la baUeata 
e lo prom dix quet lexas mirar que quina cuyta ne 
^in afany U era. Reapos lo ballester e dix que st gai-* 
ra tardava trenchar sia lo brag o la corda de la bailes-* 
ta os aflaquiria molL E ladoncha lo prom parla a da- 
veres e dix al ballester — lot ago be fet per dar a tn 
entendre la follia de ton pensament. Diguesme si aques- 
ta coaa dientho de la ballesta que es sena anima e sens 
sentiment no pot sofertr durada da treball ana treneha- 
ría o aflaquiria segóos que tu matex dius qoant mea 
la mia carn senssíble e flacha e dolenta defallirÍB per 
coBtino treball que no poria servir Deu. E axi not ma« 
raveQs si apres mon trd)all que vuy be ana primera- 
ment de la pensa dient mes ores e puya del cors la- 
vorant en aquests orteilets fag aquest petit deport per 
aleuna recreatio* — Lo ballester confessa son peecat 
e deoianant e obtengut perdo dell prom partis delL — 
Continuant ses noves dix lo frare ais ciutadans — ha- 



( 524 ) 
prou en a^o ho voletshi mes declaracíons. --^ Respon- 
gueren — prou hi ha parlem daltres coses. — 



De ira e fellonia. 



— Axi mateix — dix lo frare — podem clir d« ira e 
de fellonia que tot es una cosa. Cuydatsvos que tota 
ira sia peccat no pas ans vos diré pus fort que quaix 
pot haver que no hirexer o no enfellonir seria, peccat 
axi es scrit per sants doctora Sicut irasci ab ira pecca- 
tum esL Yol dir que axi com hirexer o eQfeHonír sen- 
sa rabo es peccat tot en axi no hirexer o no enfello- 
nir quant hia raho es peccat En la santa Scríptara se 
lig daquel valent hom Finees que per zel de la ley de 
Deu feü homey e diu alli mateix Et reputatum est ei 
ad justiciam <¡o es que tengut li fo a justicia car ^ 
per que feu lo homey era capital injuria de la ley de 
Deu. Que mes lo profeta David he toquenho en ais- 
cuns lochs los sans Evangelis digue IrascinUni et noH- 
te peecare 90 es que diu a cascuns enfellonitvos e no 
TuUats peccar. Yo dix a cascuns — dix lo frare — si 
hoiets dir o fer alcuna malvada cosa specialmeat que 
fos blasfemia de Deu o de la sua ley o de nostra Dima 
o deis sants callar ho ietscert starieus mal sí no dona- 
vets apara que fos mal dit o mal fet e quey fesaets fo 
ques pertany a bon zelador de Deu e de sa ley e de 
la sagrada mare sua e deis altares santa. E ja per a^e 
dix lo savi Salame Iníerdum meliar est ira risu. Yo) 



( 525 ) 
úiv que a vegades mes val ira que rialles. Car per la 
tristicia de la cara se corregeíx lo coratge del^ delin- 
quent Pero notats a^i que les desús dites paraules alia 
on diu Et nolüe pecoare no son dites seos gran miste- 
ri e los santa doctora noten sobre aqueUes mollea co- 
«68 special que la coaa mal feta o mal dita poden tan- 
tost ahirar mas no tantost la persona del mal dient o 
faent ana la denen caritatiyament corregir s^ons la 
doctrina angelical e fer en quant sia eií nos peniten- 
cia e amena e si era tant obatinat que rea non volgoes 
fer que procuren que senyoría o cort hi meta la ma e 
que si fa^a 90 que si pertany per zel de la ley de Deu 
e de la sua justicia. E 90 que dit es desús en lo pre- 
sent capítol se pot millo averar e fundar per les pa- 
raules e obres de nostre Salvador beneyt Jhesu-Crist 
recitadas en diverses e molts lochs deis santa Evange- 
lis los quals son nostra instruccio e nostra doctrina 

car porets veure per aqueUs clarament que dient quis 

• 

vol o faent devant lo Salvador cosa no deguda tantost 
dell en alio mostrara de páranla e per obra asenyala- 
dament en la temptacio diabolical aci fare per ydola- 
tria que era acertiva injuria de la santa divinitaU 
ítem en les peraules de sent Pere cuydant e entenent 
embalsar la passio de Jhesu-Crist Salvador nostre 
quant ell ley revella secretament. ítem en lo embar- 
gament quels dexebles fahien ais fadrína pochs de no 
acostarse al Salvador hon spressament sent March diu 
alli del Salvador Quod indigne tulit. Vol dir queu pres 
ba indignado 90 es a fellonia. ítem com en lo temple 
derrocha o gita les taules de les venderies e deis cam- 



( 526 ) 
biadors e foragita del temple los venents ells com- 
prants blastomantlos e dient que del temple qoi era 
casa de Den e de ondo &hien spluga deis ladres. E 
per sembhnt en diversses altres lochs ^lels saots Eyan- 
gelis* — Cootinuant ses panules díx lo frare ais ciu- 
tadans — entenets eopero que 90 que he dit en los 
presenta e pre^edeots dos eapítols nos pot enteodre 
aquells vicia ne lurs contraríes TÍrCats los quals no 
han o no poden hayer tala, ho mida ne tempre enans 
en qualque manera tochasses a aytals vids peecaríes 
mortalment. E sapies qne son molts mes e pus grens 
axi com homey furt adulteri saerilegi fals testimoni 
e semblante E axi guardatsvoshen e prests Deus 
queus en iguart Amen. — 



Declarado de misericordia e com no es contraria envers 

res ajusticia. 



Un deis eiutadans qui molt en la dita collacio ha- 
via callat dix al frare — en gran pensament estich e 
Teus de que altament e be ha vets lobada yirtut de jus* 
ticia e yo hoit dir tots temps que gran vírtut es mise- 
ricordia e par que aqüestes does Tirtnts hagm contra- 
rietat e nos puxen fer ensemps almenys en juhüs. Car 
faent justicia fessa missericordia e faent misericordia 
cessa justicia. Donchs com ho farem.—^ Respes le fra- 
re — o Deu e quants son qui anomenen misericordia 



( 527 ) 
e no saben que ses. E pai*me que vos siats un daquells 
sino no diriets tan gran error com misericordia sia 
tan gran yirtut ver es mas que haia contrarietat e que 
nos puxen fer be ensemps ab justicia és gran error o 
gran ignorancia com en yeritat justicia be miserioor- 
dia se avenguessen fort be e pugen slar ensemps sens 
fer nosa la una al altr a. Ara yullataho apondré. Sabets 
que yol dir misericordia a la letra miseria en lo cor e 
sabets qui e& son significat e son exerci^i o sa opera- 
cio jous ho dire« Posem axi que yos sots jutge o asse»- 
sor o conssdler en fet o en juy dmi criminM que a 
yeritat se troba colpable dich que li deyets hayer mi- 
sericordia e yeus com dich que yos haiats miseria e 
desplaer en yostre cor oom.aque8t ha errat e eom yes 
lo hayets a jutjar o a punir e que no li fa^ats cara 
ne gest cruel ne terrible ne proles de capcio mas ca- 
ra e gest de just e de compensible futge e li fia^ats lo 
procos just sis yol sia expacxat ell indHÍschats benig- 
nament a paciencia hoc encara a paiitencia e a fer fi 
de bon christia pus aparega de sa colpa de manera que 
ja que pert lo cors no perda la anima en quant que 
puxats e a^o es la medicina e son significat e son eier- 
ci^i e sa operario mas que en tot o en part la pena o 
penes de la ley o del fur sia. misericordia ja Deu nou 
yulla ans a^o appellen los teolechs cruel miseracio he 
es capital peccat. E yeus per quantes rahons. Prime- 
rament que es fet contra la justicia de Deu e ccmtra 
espres manament seu que diu Molificas vivera non fo- 
ciaris 90 es que diu a cascun senyor o jutge no sofires 
yiure los mals feytors. Segona que es emblar o tolre 



(528) 
son dret a la parí privada acusadora e denunciadora 
no sens gran peccat ne sens gran carrech de rostí lu- 
cio. E per fo aytal misericordia com cuydats dir no 
es oe pot esser en ju^e mas en la part Posem axt a 
caecon de vosaltres dich si contra tu principalment 
ere comes alcun delicte o crim e par reverencia de 
Deu volies haver oompassio del crimines e remetre e 
perdonarli ta propia ofensa en ton dret propi afo se- 
ria caritat e hauries merít mas que tu sies julge o as- 
sesor o consseller e per compasio flixes en la jusücia 
en tot o en part no es sino levar lo mal al criminos 
he carregarlo a tu mateix de que romana obligat a res- 
titucio a la part per aquel! cas e a la cosa publicba e 
a caacun singular de aquella en son cas per tots los 
casos áá crim dalli avant sdevenidors. Car segous 
que recita Salu^ius e foren peraules yii^inals de Ca- 
tho la punicio dalcun crim nos fa tant per aquell crim 
car ja es passat e no ha altre remey com hom ho fa 
per los sdevenidors crims que sien sqnivats. Doncbs 
si tu est jutge ho assessor o conseller e no castigues 
los passats crims romana e es causa e occasio deis 
crims sdevenidors. Considera donchs e veges qoants 
carrechs ne ¡w^ns e si tu e tot ton linatge series has- 
tant a restiUicio dd carrech. La ter^a que per conse- 
guent es fraudar nafrar e destruir la cosa publicha la 
qual los aingulars daquelli cuydeü estar segurs en con- 
fian^ daquella e Irobensi desfebuts e dampnificats 
car cert es que no punir los criminosos es multiplicar 
mals e nodrír molts malsfeytors. Da^o puix dar e mos- 
trar dues proves ciareis. La una es molts e diversses 



( 399 ) 
díts de Deu ede santo doclors e philosophs e savis mo^ 
rala que tols temps cridaren per a^o en scriure di- 
versses auctoritats entre les altres les seguents. Lo 
Salvador nostre heaey i ihesu-Ohmí Noliíejudicare se^ 
cundum fúciem sed fmtumjudifiwnjtidioanL Din a en- 
cun jutge no vuUate jutgar segons la üsr^' mas jutgats 
dret juy. E lo Profeta diu Beati qui custodiunt judi- 
cium et faciunt jusíiciam in omni íempare. Yol dir be- 
natentorats s(m aqueUs qoi guacden juy e fan justicia 
tou lempsi Sant Criaosteiii' e altres parlen pus larch 
daqueata materia e preAenne les lurs pus breus pe¿ 
i^aules áigüeren Imfunitas pmit ofosum fo es que nó 
punyir los crims en^ndra^ guosar de ferae molts. En-» 
eara digueren&éi{^^(íi^mn(Uti^«ik/¿6afl^rtn^<fi9«t»iif fo 
es los crims demontre nos ponesen crexan. ítem Sew 
necha escelleot moral dix B^nis nocet qui pareit f o efi 
que aquell qui perdona ais mals nou ais bous. Ese ara 
ókx Qui »an luefet peccareottm fos$U^ubet^ Yol dir. que 
aquel qui ha poder de vedar o de castigar peecat e 
nou €a aquell ayledmana quesia fet péoeat. FinalnMut 
molts altres boc e lesleys imperials han ptarlat tan lar* 
gamént daqueata mataría que seria euuyg ée rehilar. 
Laltra prova es clara espetfiencia qúaÍK ha tota, dies 
veiirets diio tempa ha ;en 9a quants hooieys fiírts vio<* 
lencies invacions e altres crims se son fots es fiun cr^r 
xen e multipliquen de dia ai dia e queu fa lawtt ]^ po- 
cha punicio e la pocha justicia que sich fa de a^o crir 
da tot hom he negun noy proveeix gran temor e que 
no torn sobre lo cap daquells quin son en colpa o en 
causa e ells no deuen duptar que nos fa^a a la larga 

TOMO XIII. 22 



(330) 
t) aiabreu per obra o per misteri de Deu e pus ne 
dich sobre, aquesta materia^ — 



Qnant es eanegos e morma peccat fer faU testimoni per 

stalviar Aom crindnos de marL 



^~ Per go que dit es ep lo pre^odeol capitel e per 
altares nhons — d» lo frare— son fort reprenedors e 
leyalment panidors uns nÍ9Í8 liomens ultracnydats que 
dien que per stalviar un hom criminos de more ao 
dupten deferíais aagramente fals testímoni^fla fiüs- 
aarla traydors abhomiñablds a Deo e al mon cptn pot- 
den ymáginar tanta malvestat veob qaahl ouyden fer 
que molt pus greument pequen e delenquereo que no 
ha fot lo criminos lo qual cuy den stalviar» La raho es 
aquesta. Certa cosa es que molt pus gre«meiit es pee- 
car en la pwsona de Den que no en la persona del 
proistne e com Deu segena ell matéix diu e axi ea aia 
vei^itat e. juraran ell na sia aido fer del e en.dl fer 
mal^ de: veritat e en tal cas los traydtes i^üasaria ay- 
tala en tiant quant es en ells^d^n de Deu e en Dea fier 
mal de mentida de falsedad- e en quant poden lo &1- 
siflq«^ ell reneguen segueixae que pequen en la dívi- 
nal píersena ell df éneo molt pus greument que no feu 
lo crimines sia homeyer ladre o quin se vol qui pecca 
en la persona del proisme. Mes avant aqueats aytals 
emblen e toUen a la part pritada son dret no sena car- 
feéh de restitucio he dpmpnatge de tota la cosa pu- 



( 531 ) 
blicha aegons dedarat es desús en lo semblan t per 
que merexerm que liom 1¡ tallas la lengua sol per dir 
tais peraule» e fí de fet bo fahien quels cremas hom 
tots yius.he encara no seria condigna punioio. — 



Que fcr prechs ne per sgmrt de hamichs no deu Iwm 
f erres que siordesonest e provau per molíes atuííoritaís 
he eximplis. 



I » 



Dix un altre deis ciuiadans al frare — senyer cove 
que hom fa^a.que ha com per sos hamichs sino poria 
pertir la amistat. — Dix lo frare — nous enten deela^ 
rat voíJtres páranles. — * Dix lo ciutada — veus per queu 
fem vullvQS dir. Un hom es caut en qualque erim es 
mon hafmich o men prenguen mos hamichs no li seré 
favorable ho aju dador en son cas ha tan avol peraula. 
— ^ Dix lo frare — ha qui axi que vos yolets dir que 
si ea la juy daytal hom cabéis com a jutge o assessor 
o coWi^Uer quel fayorejarets e si es proTat quel empe- 
rets e Jii ajudets per tot axo ho dich. — Dix lo ciuta-* 
da — o. mak anch nasques. — Dix lo frare — e no 
havets vergonya de pensar ne dir aytals paraules. 
— Donchs que fare -*- dix ell -^ perdren yo mos ha* 
micbs. •— Donchs — dix lo. frare — mes amats perdre 
Deu e vos mateix que vostros hamichs. Ara scoltats e 
conexerets vostre gran error. Sapiats que dix un sant 
doctor appellat Prosper Sic diligendi sunt amici ut er- 
rores eorum non diligantur qui enim düigit alium con-- 



(332 ) 
venciendo malum non illnm düigit set podus odil et se 
iptum dempnabis enim peccat qui peccatum acomoda 
Yol dir^ los hamichs asi volen esser amato quelnrs-er- 
rors no sien amados car qui ama altre consintmtli mal 
no lo ama ans lo avorreix e dampna si mateix com 
dues vegades pecca aquell qui al peccat daltre dona 
consentiment ítem dix lo gran maestre Tullius NíMa 
est excmacio peecaíi si amid tam peccaveris et mamme 
in re turpi ubi dúplex peccatum est. Diu a casca no has 
escusacio neguna de peccat si peques per ráho del 
amich e mayormeint en cosa leja on ha doble peccat 
hem dix ell mateix Amid vida si feras/ads tua. Diu 
que si tu soferts los vicis del hamich ^aquella fas teus 
propris. ítem digueren alcuns sants doctors Propich 
defensor est quidefendit innoxium dient que aquell es 
propiament detenedor qui defen I# colpable. Encara 
digueren Sofius fit culpa qui nocentem juvaL Yol dir 
que aquell qui ajuda al colpable se fa companyo de la 
colpa de aquell. — E lo ciutada qui les desús dites pe- 
raules havia posades e dites «e envergonyi pero per 
alcuna color dix al frare — gran verítat dehits 'pero no 
van á yegades alscunes pregarías armados que noypot 
bom teñir. — Hosta — dix lo frare — com tendriets 
a prova de ballesta que a peraula no puscfaats teñir 
TOS fetsfao axi com un clutada de Roma apellat Roci- 
lius del qual recita Yalertus Maximus aytals peraules 
Cum amids cujusdam injmte ragadonis resisteret ad 
quod hic per sumam indignadonem dixissét quid ergo 
michi opus est amicida tua sid quod rogo non fads. Re»- 
pondit immo quid michi tua si propter te fatturus sum 



( 335 ) 
diquid inhoMesíe. \ol dir com Rocilius contrastas a 
injusta pregaría de un seu hamich e aquell ab gran fe- 
llonía li digues que he obs yo ta hamistatsi no fas qo 
4e que yot prech. Respes Rocilius mas que he obs la 
tua si per tu he a fer res éescmestament. E aquell ha- 
Hiich conexent sa herror anassen envergonyit. — 



En qual manera pot hom guanyar e possehir riqueses 

sens peecat. 



Los altres ciutadans digueren a lur companyo — k- 
xem axo que es posat en lo precedent capitel que en 
bona fe es dé avol materia e parlem de una t^osa la 
qoal pus comunament tocha los horneas del mon e far 
la bon saber» — ^ Que es axo — dix lo frare. Digueren 
ells — gutnyar riqueses e possehir riqueses es peccat 
ho no. -r- Respes lo frare — maravella es que axo igr 
norets vosaltres pero dir^os he qo que yo hi enten. 
Sapiats que jatsia les riqueses sien causa de molts lar 
90S e de moltaperlUs empero responent dretament a. 
vostra demanda dich que si hi servats les coses que 
declarare no es peccat en altra manera hoc* £ darvos 
ne eximpli e prova. Cert es que molts sants patriatr 
ques reys princeps barons e altres guanyaren e. pos*- 
sehiren grans e poderosos riqueses sens peceat mortal 
ans Tisqueren e moriren sants homens e veus breu-» 
ment tres coses quey servaren e quey servarets. La 
primera es guanyarles justament e honesta e sens en- 



( 534 ) 
gan e sens frau e sens baratería e sens jactara e sei» 
peijadici daltre mas planerament ab cara e correa- 
ment de ouUites de fruyts de la terra e de hamichs o 
ab justa •merchaderia ó atoa «rt honesta o ab jost e 
honest servey e per legittmia auccessio* La segona es 
dispensar o administrar les degudameni ddmes y pri- 
micies a la sgleya e ais servidors de Deu e faentne 
part coyinent ais pobres per caritat e per reverencia 
de Deu e prenentne a la tua persona o a la toa casa 
e companyia suficientment e no ten prenga axi com 
aquell per qui Senecha dix aytals peraules Magna sen- 
tencia est heredis sui res procurare et síbi omnia dene- 
gare. Yol dir que gran foUía es procurar les coses de 
son hereu e denegarles totes a si mataix axi com fiía 
alscuns málestruchs servents de la peccünia que nan 
assats e per elts e per lur casa o companya non gao- 
sen o non Tolén pendre part alcuna sino ab exei^iva 
scasedat e mesquinesa ans ho aTan^en he iio estogen 
per son heren e no séhen a regades quis sera e viuen 
e moreil fort mkerablement Ae que en aytals eomu- 
namént e de mes sen segaeix dos desastres» Lo pri- 
mer es que muUer o altre de sa companya fen per Be- 
cessitat alcuns incovenients. Car diu Casiodoras Sub 
quadwm nepessitate peccare crediíur cni nepessarie non 
prébeníur* Yol dir que segons e sota alcuna neeeasiiat 
crea hom que pecca aquell al qaal no son dadea les 
coses axf necessaries. Lo segon desastre ea qae peí* 
aquest com lom aytal es seas e cruel axi mateix e a 
sa companya Deu permet la heretat venir en ma de 
avol hercu quí prestament bo gualdeix eu goasta en 



í 335) 
•iBt qu0 cpiaix 68 vist desexirseD tútt axí com dé fé* 
xuga enrraga* E la lerfa de les ditos tres coses seirva^ 
d«fes es lo ceosell qoey doMi' lo Prieta áu^B)íHivicÍ0 
$¿ afhuint noU(e tor $ígánere. , Vol dir qve sí ks^ ríqus-* 
ses h¡ habpadeo: noy vulkrts pesar lo o4)r». E 3F0 «-^ dix 
W fra#e H^ dictt' na posar k> cor na la speran^ an ks 
rtquesésimas en nostre Senyor Deu rataiItU kors e gl*a- 
cies^^aipiest banífat re^oaeMOi que aqueUs e tota tas 
altivas davallan de>la aúbirana font da la suti íiifiDida 
baseafli E skí «^-r^k loira^e — si >aqatttas aaaeühi 
aerváts- podáis ¿uanyar e poasair rüqnMea jaslamant 
aar lé mal na as en aUes^cómaia boaa erigida per Deu 
mas .ea a pot esser en hnp par mal gaanyar ♦ par nsl 
admini^lfar aqoaUes. E axi sertmtslii las cosas, que 
é)tea ha a Deu prosper arvas» ha de ^ per frocia, e db 
Ha per gkiria^.-^ 



Gimmfa la sagan» parí del presmí libre.de doeírina 

compendiosa. 



En aqüestes páranles fá. ^fcals ciutadana qnd fra- 
re volgues f a* fi e calieren mas di loa dix *— tro agí 
me liavets interrogat e jous ha respMt ara pairiam que 
jóos degues interrogar de alscunes cases e quem res^ 
poneaats a aqpsellesw -^ E ells digueveB -^ plan nos di^ 
gata t^ qMus placía e respondremhí axí ^oas Dan vos 
adminiairara. -*- Jo dich ~- dix la frore -*- e tot iiom 
sap que vosaltres soTen cabets e sots eo coaadl dis^ 



(586). 
post a caber en loa oficia e en lo regiment daqueaU 

ciutat volria fort aaber com bí Ta e no penaeta cpie 
a^o deman per auspita que hage de Toaaltrea ne per 
encerchar vostrea obraa car ai Deu me ajut jo creu que 
Toaaltrea e dahrea que cefiech cpie bi hafala ratuda 
Toatra leyaltat e voatra düigeneia inaa demaHToabo per 
2el que he a la cosa publica daqueata ciatat^ la qual 
Yolria que Deu proaperaa e avan^aa» E ai oía pobre 
doctrina bi podia rea profitar fariabi 90 que foa en mi 
volenter. ^^ Regpoa un déla cintadana e dix al bu^— 
ana ardidament cerebata le» obrea de eaacun^ E en 
aqueat caá caacun deo parlar per ai mateix e didk pri- 
merament per mi que aon prest de atarne a eomple 
devant Deu e bomens. — Un altre datada reapoa — jo 
dicb axo mateix per mi que son prest de átame a comp- 
te devant Deu e bomens. — Mas un allre dells stedbi 
un pocb penssiu e puis dix ais dos qui ya bavien par- 
lat — bayetsYos pres smen de les peraules deis frare 
pus prop dttes. A mi es víyarea que son dues e ban 
gran substancia f o es que bagen rebuda leyaltat e di- 
ligencia. Per ma fe quant a la primera jo juraría de 
créenla quen vaya be a tots mas de la aegona quea dili- 
gencia ai bens strenyen bi ba prou que dir e que fer* — 
Los dos fintadans que dita bavem perecb que aapitra- 
aen.e stiguqren pensius e un altre qui era pua^jove de 
tots e no bayia tengut ofigi en cap dix — aembiem 
quedago qui paaaat es no dejam teñir tenapa ca pocb 
valria cano caseu guart e regonega aa conacieocia e 
si h\ troba res que be no bi stia fa^nne pemteBcia e 
smena mas parríam si a vos seoyor frare plabia quena 



( 357 ) 
deguessets instriur com ne en qual manera cascun en 
tais coses se deja haver e profitar molt en sdevenidors 
hoc encara que quant ni passit miUs porta veure e 
entendre caseu sa culpa sin ha e ferhi qo que ja he 
dit — Respes lo frare — per nía fe vos havets dit milis 
de tots e es raho que axis fn^a. Ara- tos e ais altres 
enlenets af¿« . 



De dmeg maneres de ítficis publiehs primera de juradie* 
mnals e id urde dek afers daquMs. 



Certa cosa. es le canon de vosaltres ho sap que dués 
oíanereii son de oficia la una «s de ofií^^is juradiccio- 
mlIs 90 es que usen de jtiradkoio asi com ^OTemador 
bade Tagaer justicia mostafaf e altres semblanta e lid- 
tn tt d6 rcjimedt aens joradiccio sino en peques 00- 
ses.que pertanyen ais fets de tak <ifiois axi com jurats 
eottsellers e samblants. E aqoests aytals dretament son 
procuradora de la cosa publicha de la ciutat perlaot 
deis primera qui exergexen juxadiccto didí que aqoests 
ian bo fer deuen e sol^a tres maneres de fets e de 
pletsi^ La primera es dele pobres Se Deu e per conse- 
guant de. Deu. La segona es del fisch o de la senyoria 
temporal 90 es del seoyor rey. E la ter^a es de les pri- 
vades persones del 90 es de les gents comunes. Ara 
digam de casouna de aqüestes per son orde axi com 
les he desús posades scíentanent» 



( 338 ) 



Deis pleU e tifert dtí pobres de Deu, 



. • 



Car primeramenl tot bón ofienl e jtttge den eDletf* 
dre en los afers deis pobres de Deu e aqmils deTMit 
tots altres deu donar bon spacxament e deuen loy 
moure dues coses. La unb es cooipassio del pobre e 
íhcha persona per amor e per carílat de Deu e k a^ 
gona la gran remuneratío que li nes promesa per Deu. 
Car scrit es per lo Profeta Beatus qui intelligit super 
egenum et pauperem in die mala liberavií eus Daminus^ 
YoldÁr^benaTentarateftaqiidl cjoi emteawbte lofre* 
turoi e.lo pobre oar en lo dia mal Ib deünrara nM«> 
tre Senyor. .£ sabats qual es aqüestinal dia aquel da 
que sania inare Sglbya eanth en lofí^ deis •morta Dees 
iüa die$ iré oalamüatis et misarte. VoLdir ed dia de ira 
de n^iserta e de mesqáitiesa 4fo es lo día d<d general e 
final juy del fiU de Deu e si las dflciáU o jutges Tollm 
entendre en lea pieraules d^l Profeta óom he qwoit 
enteotfhrien^ en lespaeatament deis pteto e afera deis po- 
bres e flachs donantlos lur dret complidament quant 
son' demanadors e deliurenlos de la madel calump*- 
niador €oá son defenedors oert nit e dia hi entendrien 
penaant que tanta terribilitat com Mra en aquel «ni 
dia del jvj serien ddturats per oosire Senyor per 
sguart de tais obres mas a^o nos fa asi my per tots 
ne dich que en los seguents capitola Teurata duea co- 
ses. Empero notats a^i la una es que en aquest cas- 



( 539) 
9olainent he dit e dich de entendre prioüerament e 
asiduada a dar bon spacxamgnt ais plets e aférs deis 
pobres e flaqtti^ persones on les entench a compen- 
dre vidties e pabills. E no dich pas que per cómpasio 
o en alkra manera los sia jutjat res mes avant de lür 
dret car segons; dret divinal e humanal fort son re- 
provadors aquellis jutges que per compássío ajusten al 
pobre ultra«lur dr6t é per enteja tolleil al rich de son 
dret C0m ja no seria justióki la qüal yol qbe cascun 
haja qo que s(9u es, E laltra cosa es que no tots aquells 
quis moétren pobres e flachs preagafs e tingats per 
ajtals^oom a vegades alsgunes persones axi faomens 
com dones e assenyaladament üns qui han gitat a mal 
90 del luí- trobarets de tant mal bagre queófi^i fon dé 
pledejar a* tort o a dret e altra faena no volen fer. E 
conliiraaateQt ségnexen les certs e criden esplanyen 
derant rey e oficiala seos grans e pocha e cerquen 
mañerea aeoenyaladament per via de miserabilitat ab 
les quals calumpnies aquell e lahre ella- fon citar e 
anar;dd[ loch de Jur doñlioili a la córt reyál en han a 
Tégadés reschats qu^Us donen alscuns simples bomens 
per reembre Texacío aquestas aytals persones squiva-- 
rets com a diablea car dretament fan ofi^ dd diablo 
cércftant e ordint ribalderies e calupnies e mals. 



Deis plets e efers del fiseh. 



Segonament tot bon oficial he jutge deu entendre 



(340) 

en los afers del fisch qo es del senyor rey e es grao 

raho car lo oñfi e les juradiccioos son sues a per ell 

se regexen e axi lo segon loch apres aquell de Deu e 

de sos pobres deu esser seu e aquests afers del fisch 

han o háver poden dos caps. Lo primer es si quant 

1q procurador fiscal mena alscuns plets o procesos 

ordinariamwt per lo fisch demanant o drfenent ea 

aquests píete aytals lo fiseh o el jutge deu entendre 

ab diligencia e ben spacxar e dar son dret a eascu en 

manera que per temor amor o hoy o per res ab no 

decant de neguna parL J^o segon cap es en la e&eou- 

cío deis bans calupnies e penes. E sobre jaqo enteléis 

diligentment car a^i penya la ley e los profetes da* 

questa materia JQ dieh que les gents solen e han acu»- 

tumat e acustumen tots dies de caure en penes e oh 

bans en una de tres mañeros a vegades per ignoran* 

cia a vegades per necessitat a vegades de ^erta scieok 

cia o per malicia cessant necessitat Quant sdeve la 

primera manera que es per ignorancia e aparega pro- 

vable en tal cas lo oficial o lo jutge pus hage lo poder 

no deu res levar del han o de la pena ans bo deu dd 

tot absolre e remetre corregint de peraula lo errant 

per ignotancia e ques guart de errar sino que pagaría 

per lo passat e per lo sdevenidor. Quant sdeve la se- 

gona manera que es per necessitat lo fiscal e lo jutge 

pot e deu lavar a covinent tempre partida de la pena o 

del han segons la cantitat de la persona o del defalli*- 

ment de aquella car ja per sa necessitat no deu errar 

ne fer mal. Mas quant sdeve la ter^a manera que es 

de 9erla sciencia o per malicia dich que lo oficial o lo' 



( 341 ) 
jutge no tant solament deu lavar tota la pena ho ban 
ans si lexava aquella en tot o en part faria gran pee- 
cat car daría enteniment o atreviment e gosar aqueH 
qui ha errat de certa sciencia o per malicia e ats al- 
tres de mes errar en menysprea de Den e de ia senso- 
ria temporal e en dan e destraccio de la cosa puUi- 
cha. Qnants he qnantes son axi homens com dones que 
per confian^ de mantenidors e de pregadors se atr^ 
vexen de ^erta sciencia a malicia; a fer fraus e engans 
e falssies e mal avenir o fer contra les staftuts pronto- 
ses de la ciutat que no sen volen star per res que hom 
los diga ne los fa9a ans dirán espressament e a pales 
Yia Deus me prest mon compare o mon hamích naytal 
que no he pahor de bans o de penes ne de negun ofi^ 
cial. E en confianza de a^o fan tots desastres* E en 
bona fe sí la pena o ban ere levada de ras en ras* da** 
quest aytals ells é ells altres se castigarien e la cofui 
publicfaa no sería fraudada ni dampnificada e poría 
da^o cascun c^^ial o jutge pendre eximpli e doctrina 
de la santa Sgleya que es nostra mare e nostra maes- 
tra. Car en les cartes o bulles papáis de les planaries 
indulgencies e remissions qui vulgarment son dites 
perdo a pena e a culpa trobarets tots temps de comu 
90 es una aytal clausura. Et ne quod absií huju^modi 
graciam redderis procUviar ad illicita imposíerum comi" 
tenda volumus quod si ex confidencia remismnis huiusmo^ 
di aliqua forte eommitreris tibi quo ad illa predicta re-- 
missio nullatenus sufragetur. Diu lo papa a cascun da- 
quells a qui atoi^a la dita indulgencia e remissie tais 
peraules. E per tal qo que a Deu no placia que per 



( 542 ) 
aquesta gracia not retes pus inclinat a eometre da^i 
avant coses no legudes vol^no que si per confianza da- 
q[uesta remissio tais coses per ventura cometries que 
quant aquejes la dita remissio en negup^ manera not 
valva, net s^pro^taf a. Donchs be es rabo e justicia quel 
ofidal ell jutge seglar fi^^ semblant a ay tala berrants 
malieiosaxaent e de fe^ta seieneia que da^o que ban 
peecat o lienrat per oonfian^ de pregarles o iuterces* 
sious damicbs nols aprofit^ £ si lo oficial o lo jntge h 
loconirari axi coifi*los pre^^en se carreguen al coll e 
a la anima canrecb de restitucio tots los fraus e tots 
los mals que aquella ay tais fan. Per conclusio daquest 
capitel dicb que lo oficial o lo jutge en la esecueio 
deis bans.o de les penes se djeu baver per les III vies 
o maneres que dites he e que la sua iotencio princi- 
pal o primera sia per zel de justicia e de castich e per 
aquivar dan e nial en la cosa publicba. E la segona 
inteocio pot esser per baver los drets e mohiments del 
seoyor^rey del qual ^o es propia regalía e faent ^qo 
au.lo <^cíal o lo jutge fa actes de justicia en guanya 
^1. aconsegueix gran labor e merit de Deu e del mon. 



Dds plets o afers de les gents. 



Tergament tot bon oficial o jutge deu entendre en 
los afers de les privados persones f o es de les gents 
faoinl assiduadament examinant diligentment o deter- 
menant justament e presta lurs pleyts e contrasts e 



(345 ) . 
presenranües taat com en ell sia de treball ()e despe- 
ses de oocasíoBs e^ahres inals. £ notats be que en* les 
prop dHes peraules se toquen IlII ceaes. Lq prínera 
es obir Assi^iuiáaDEienti La segoqa es exaMimr dili-* 
géntfmaoÉ. La t»fa es-determenart jqstameDt^ presta. 
La qu^rta és preservar los pledejants de trebal^ é ^e 
despeses de oecasiow he dáltres znals. A la pi4niera 
díefa quel ofteial o lo jutge deu hoiv assidnadaaketít 
les génts e liii^b plets e contraft e &ent a<;o fá be a 
aqpiells e ássi ni atéis a etts per enüeodre be la questio 
car si be no es entesa no pot esser be examinada ne 
d6terméii«da, Encara' fe be a mmateix caír áytals afers 
han sembíattfa' de cans laídradors los ^als sils girats 
lasquánavenen vasegdn.>tfo a ks feldes e avegádes 
mordeii a les guarres e 9ila girats la cara ft^en axi es 
de talfi( afi^s que sils giráis la'squena sotsobrenTOS es 
rdMUexenesi losistdts^He oal*a jfíigen .90 é$ que áb 
menys afany e ab inenys «emps eossen e lo oficial o lo 
jütge nes méiíys infestát « per comegaeot' éo^a^b fa 
be a si' mateii; A la s4gqnaque diu exatAinar coñ^ 
neiitment diebr'qife tedv^de neij^itát ttxi tia^fet'Sino 
seni fet juy a )es obres tío sen^igi^n' carredi? bo¿ en* 
¿artel dertrucoio. La xér^a que diü determenar justa- 
ment e presta ba dos caps los quals ensemps covei^en 
a büna determinacio en altra ttañera no tendrien prou 
car determinado. encara que tria justa si molt tarda un 
perdre'Tale si es presta e ño justa ja val menys es 
sdeve que alscuns sants doetors sob entre los altres 
papa b&no^ent terg que dien que digue que a vegades 
pus profltos seria ais pledejants perdre los plets pres- 



. ( 344 ) 
tament que no guanyarlos ab gran tarda car mea li 
munten los treballs massions e daña de pledejar lon- 
gament quel fruyt del plet de la sentencia. Per milk 
observar la quarta que diu preaenrar los pledejanto de 
treballs e de despeses e de occasions e daUrea mak 
dich que tot bon oficial o jutge se deu ben pendre 
sment no tant solament de la cantítal del pleyt mas 
de la condicio deis pledejants e de luts advocats e pro* 
curad[ors e si coneix que alcun daqndla sia malieios 
o cavillos o inclinat a tardar lo plet denlo boro rrire- 
nar per caritativa . correccio o per savia manera de 
restrenyer les asignacions e abrevyar los proeehiineiits 
e spacxar les ^ntencies aii interioctatories com difi- 
nitíves. En altra manera pro^ebir aumaríament e de 
pía com a^ puxa fer e deja per son ofici segoea leys 
o furs ho usacges e ab a^o lo oficial o lo ju^ preser* 
Tara los pledejanto de treballs de measioHS e si aeim 
daqudis o sot> advocat o procurador aera taat obatinat 
o ahitnat en malicia que res da90 que dit es no vuUa 
en tal cas lo oficial o jutge pot e den ab riguor aqnells 
aytals resarvar dé lur maligoitat ab penes moltea e 
cominacio e ab legittima pri vacio de efici a tempe o 
per tots temps del advocat o del procurador a casticb 
lur e aximpli deis altres qui sen apitrarien. €ar diu 
un proverbi aragonés qui uno fosliga cento castiga. 
Si lo jutge o lo oficial ven o aent lo plet esaer odios o 
aparellat a materia scandalosa deu squivar totes oc- 
casions ab riguor o ab savies mañerea e asseoyalada- 
ment impensat les forts penes e provehiot que los 
principáis tant com possible sia no venguen o no sien 



( 345 ) 
ensemps personalsmetit ala aetea del juy mas lurs pro^ 
curadora o la I dells e puis laltre si obs hi serán e ab 
altres covinents maneres. E ab afo lo oficial o jutge 
preservara los pledejatits de scandols e de occasions 
axi com Tol la dila quarta cosa. E sapiats que alscuns 
savis honaens parlant daytal materia han dit e scrit 
que tots bons oficiáis o jutges se deuen mostrar a es- 
ser balanga ais simples e aspre ais malieioses beaigne 
ais humils rigores ais superbioses plaent ais píaos 
brofech ais rebustechs misericordios ais penidents ia- 
fexible qo es do doblegable ais abstinats o induhiis a 
mal dreturer a tots rolenteros a escoltar e enteadre 
asentat en examinar mudar (madut) mn deliberar di- 
ligent en spacxar discret e just e dreturer en jutjar ri- 
guoros en executar e ferm en be acabar. — 



Que les coses en los precedents quatre capüols coníengu- 
des no son observades per tots al temps present ans sich 
fan (dfhominadons. 



— Ara vejam — dix lo frare — si les eoses posados 
en los prop pre^ed^its quatre capitols se serven es 
fan axi vuy. X bona fe yo crech que res no sen üa^ pe- 
ro descorregamho tot e veuremho millo. Yo primera- 
ment pose orde ais afers deis pobres de Deu. Segona- 
ment del fisch. E terf de les gents e aquesta obra ser- 
ves vuy placiausho veure yertos tots los oficiáis del 
'mayor al menor e prenetsvos sment de lurs obres e 

TOMO XIII 23 * 



(346) 
trobarets que tote a una ma no tant soUunent ho ser- 
Ten lo dit orde ana 90 que piyor es del primer e del 
ter^ Dons curem sino poeh. Mas del segon quant al 
primer e segons cas daquel parlant de execucio da 
bans o de penes agües ni car da(o es lur registre e en 
Aqo es lur estudu E af o es lur cura e lur treball e al- 
menys si sobre a^o era lur intencio e lur operario per 
zel de justicia e de casticb o per squiyar dan e mal de 
la cosa publicha axi com desús es posat no seria tan 
greu. Mas noy ha res da^o ans hnbertament e ab holls 
aviste fan sobre a^o dues horribles abhominacions sens 
tota temor de Deu e de la senyoría temporal e sens 
tota Tei^onya del mon entenensi — dix lo frare — 
aquella quin fan e no los altres. Car sens tot dupte 
dix Senl Gregori Generalis sertno quos tangit angü. 
\ol dir que la paraula general aquella costreyn los 
quals tocha. 



Primera abhominacio* 



Dichvos que lá primera abbominacio es quels díte 
oficiáis no tan solament no squÍTcn los peccate fraus 
e engaña e altres mals ans per haver diners los uodre- 
:Ken ells mantenen contra propi e spres manament en 
gran ofensa de Deu e en difamacio de la senyoría tem- 
poral en dan e destruccio de la cosa publicha e en 
dampnacio de Inrs animes. Eximpli e proTa. Certa co- 
sa es que en aquesta o en tota altra bona ciutat per 



( 547 ) 
staluts daquella e per privilegU reals e penáis los quals 
cascun oficial a qui pertany jura specialment e spres- 
sa de teñir e observar aquells fermament E com sien 
esquivados coses de tafureria com sia scola del dimo- 
ni en la qual continuament se fan es canten li^ons a 
gran plaer e gloria de aquell e a gran vituperi e blas-^ 
tomia de nostre Senyor e de la Yei^e sagrada mare 
sua e deis altres sants e sanies de Peradis e los ofi- 
ciáis aquests per be empaliar e omplir aquesta scola 
arrendenla per ^erta cantitat de diners e a cascun dia 
mes avant segons statuts e prevílegis que axi mateix 
juren. E per bona bonita t les avols fembres no deuen 
star entre les bones a esquivar contrari ans deuen star 
en lur deputat loch e los oficiáis aquests per rescbat 
de tais fembres lexenles romandre e star alli mateix 
en axi que ans del rescat les fan avols e apres del res- 
cbat les fan bones e (o que es ptyor que per copdicia 
del rescbat ne difamen alseunes sens tacba e sens cul- 
pa calumpniades se ban a rescbatar e per baver com- 
pliment al rescbat fan mal de lur prou que nou bavien 
fet nil faeren si per ais no fos« Mes encara segons sta- 
tuts e prevílegis los quals semblantment juren totes 
les ohtes e coses ya fetes fraudoses sofistiques e cor- 
ruptives o vedados deuen esser a no res tomades per 
foch o per trencbament o per squin^ament o lan^a- 
ment daqnelles segons la calitat de cascuna a tolre 
dan o frau a la cosa publicha e los oficiáis aquests fan 
sobre a^o dos desastres la I que per rescbat permeten 
e lexen star e vendré la cosa ja feta fraudosa sufisti- 
cbada e corrupta e vedada. E laltra qui es piyor que 



(548) 
per resehat permeien o lexen ais maestres o feadors 
d^quells feyna he ferna e vendren tantes com se volen.' 



Segona abkominacio. 



La segona abhotninacio es que com tot bon oficial 
per son ofi^i e per la caritat de Deu que loy streny 
deya e sia teugut preservar en quant sia en ell les 
gents e mayorment simples de £allir e de errar aquests 
mals oficiáis no solament a^o no fan ans 90 que piyor 
e pus leig ^s fan enginy e preenzes ais mesqufais de 
caure en bans e en penes prehen e alégrense tais ofi- 
ciáis que eximpli preñen de noble e de valoros ani- 
mal e de quin de leo o de orifany o de unicom certes 
no car aquests animáis per lur valor ais humils son 
benignes e ais rebelles son braus. Donques de quin 
animal preñen eximpli e ofi^i dichvos que de un 
mesqui e fort dolent ^0 es aranya e v^ats com pri- 
merament fan ofi^i de aranya. Tot hom veu que les 
teles e preenzes de la aranya son tan flaques que sola- 
ment preñen e retoñen les coses petites e flaques e 
mosquinos axí com mosques e moscallons e semblants 
e no aquells que tant o quant hagen for^a ans aquella 
aytals tronquen e desfan les dites teles e preenzes 
dretament axi es de aytals oficiáis que en lürs teles e 
preenzes preñen he retenen solament les persones sim- 
ples e flaques que tant o quant hagen de roba mas no 
men tem que prenguen ne encara assagen de pendre 



( 5*9 ) 
aquells qui han satndi en luyll. Car aquests be sabrien 
e guoaaríen dír lu» malveslats e trencbarlos lurs teles 
e lura preanzeríes ne aytant poch retenen los que han 
eonlpares e pregadora per delinquens que sien ans 
aquests aytals engañen les preenzes que noy son reten- 
guts* Parvos — dix lo frare ais ciutadans — que aquests 
aytals oficíala deguessen esser appellats de propi nom 
aranyes pus fan lur ofi^i. — En bona fe — respon^ 
gueren ells ensomris — hoc. — Semblen» encara que 
sien cosea leges e pudentes les dites abhominacions. 
— Respongueren ells — non poriets prou enquarir 
o squivar. — E lavors la frare ab. gran suspir res*» 
pos e dix 



Suspira esdanta lo frare de fo qui mal es fet per oficiáls\ 



— O Qel o térra o elements e com podets soferir 
tanta ofenssa e tanta blasfemia de nostre Creador e 

• 

tantos e tant manifestes malvestats en dan e destruc^ 
eio de la cosa publicha com no^ busats de vostres for^ 
fes contra aquests malvats he perjurs oficiáis.. O prin- 
ceps catholichs. e com noy girats la cara per servir e 
gloria de Den e labor e profit de vosaltres matexes4pie 
deis diners que daquestes extorcions qui son planes 
roberies vosaltres non havets part ne quatt car com 
se hageu de illusions e vergonyoses rabona los dits ofi- 
ciáis 9elen e ableguen les dites storcions e tota la re- 
buda daquelles hoc encara que deis emoluments que 



(550) 
justament e per justes rahons se han aytant poch vos 
ne havets part ne quart car ells per prechs^ o per im- 
portunitat han de tu tant sobergnes gracíes e asigna-* 
cíons sobre los dits emoluments ultra lur salari ordi<- 
narí que res noy basta per molt qae exeor!cen que es 
gran peccat que dd salari ne de gracia hagen asignacio 
sobre los emoluments de lur ofl^ i mas quells fos pa«- 
gat lo salari daltre locfa. Si noy provehits Senyorhaure 
a creure de tu la peraula que Casiodoro diiL Tunch 
princeps íuorum oficialium malefacta retificat eum eius 
torpet carreccio m delicíü. Yol dir que lavors los prin* 
ceps ratifica o conforma les mallfetes de sos oficiáis 
com la sua correccio es pererosa e no corregeix los de- 
Tictes. O feels crestians e com nous sentits de tants 
mals al menys per vostre propi interés. E vosaUres ^iu* 
tadans quí a^i sots perqué no fets quey sia provehit 
com sia en vos entre los altres de esserhi provehit per- 
qué no squivats la ira divinal la qual per tal e tantos 
enormitats vuUa Deu que no venga sobre vos e sobre 
los altres qui mal hi meten. — En aquest pas lo ciuta- 
dans stigueren apiirats e quaix trists. Empero un deis 
dix al frare — senyer qo si fa que fer si pot ja hi ha 
inquisicions contra los dits oficiáis. Vejam que mea si 
pot fer que inquisicions. — Dix lo frare — testinóonís 
volets dir car jatsesia aqüestes malvestats sien tan 
manifestes que layre les veu e les parets les senten. 
Empero james no viu ne sabi que vostres inquisicions 
de bou hic faessen una punicio ne un castich ne res 
ais de be e noes maravella car son de vosaltres ma- 
texes e aquells qui enguany son inquisidors laltre any 



(551 ) 
se speren esMr oficiáis. E axí serien vists fer contra 

si mateixs e amen mes usar de una de sa peranla vul* 
gar ^i diu prestamen wím prestar ten he altre* Mas 
en bona fe si nn strany . sis yoI fos lombart e hagut ti* 
rant üáhia les dites inquisicions o que al menys se fes- 
sen per la manera antíga los oficiala ae guardarien de 
foUejar milis que no han fet ae &n en lo present tempe 
creeh que per tal com Deas nolsponeíx tant bagen la 
íntencio del finU que diu lo Pr(rfeta Diá^ü imipUns ni 
cdrde suo mn etí D&m. Yol dir que lo foH dix eo son 
cor que na es Deu mas jom pens que no haurien tal 
intencio si considerayen does eoses. La primera es 
una auctorítat scrita per alscuns doctors e philo8o& 
que diu Lento enim gradu ad mndictam divina propedit 
ira tarditatemque inndicte suplid grbvikUe mmpetiiant. 
Yol dir que al pereros o al tardivol grau o movimeüt 
la divinal ira profeeix a sa venyan^ mas gara que la 
tarda compresa ab la gravitat del suplict o del tar<- 
ment 90 es que per sguart de la tarda la la punioio tao 
greu que mal ho Tal al peccador tota la spera. Siats 
eerts ~- dix lo frare al aiiitadanB'*-^que siU tarda n^s 
pert que com mes lois tardara pus greument aeran pu- 
nits si nos couTertexea e no fan penítenf ia e amena 
de a^o que mal han fet. E que noy tarden car dix lo 
aavi Eelesiastidí JV^ tardes canwrti ad Bominum et ne- 
diferas de die vn diem súbito enm venií ira ülius et m 
tempore vindiete disperdet te. Diu a cascuns no feses de 
convertirte a Deu e n^a alarchs de dia en dia car sop* 
tosement ve la ira sua e en temps de la vengan^ des- 
trouirta. E la segona cosa es qo que desús en lo car- 



(3B8) 
pitol de fe ves la fi daquel capítol es poBSt paiiant de 
les obres altes e marayelloses de Deu e de la leya pu- 
nido e grea fi de les malyades persones. En aquest 
pas me sove — dix lo frare — de an gran inconrenient 
que he hoit dir a vegades 90 es que si sdeve jatsesia 
a tart que Deu dona a alcun oficial regent coyinent- 
ment son ofid o que alcun príyat diga o. fa^ qualque 
cosa tochanl honor ho be de la ciutat tantost se me- 
ten al cap de haveme paga o remuneracio de la ciu- 
tat 90 que es gran follia car pr^ilosne a» com aquell 
qui vertaderament e justa deu a un altre qualque deu- 
te o cantitat e vol e demana que per pagar aquella 
hom Ion paeh. Certa cosa es que segons ley dÍTÍnal e 
humanal cascu deu essw bo e virtuos e es tengut de 
fer bones obres e hayerse leyalment e be en tot 90 que 
diu e fa de que deu sperar merit e guardo de Deu mas 
demaname tal paga com dita es desús Teja casoin hom 
discret de quin seny pot pertir pero ja plagues ha Deu 
que per aquesta manera se pegues servar tal ^;ualUit 
90 es que lo oficial qui diligentment se fos haut en lo 
regíment de son ofif i fos ultra son salari ben remune- 
rat per la ciutat ab que aquell oficial qui bagues fet lo 
contrari fos ben punit car tot seria profit de la cosa 
publicha mas es e seria tal mal que tais remunera- 
cions veurien sovent e tais punicions no james ans ^ 
que piyor seria si alcun oficial hi sdevenia covinent 
vendrienne molts altres la I negligent no vuyll dir do- 
lent e altre que hauria fetes rabies e metria en ver e 
forcarien ab amicbs que haurien fetes virtuts e hau- 
rien la dita remuneracio 90 que seria malvada cosa. 



( 855 ) 
£ axi en negan cas no lou la dita remuneracio ^ o que 
sería mriyada cosa. E axi en negun cas no lou la dita 
remuneracio car menys mal es sostenirne un mal que 
dos. — 



Alscunes scusacians de oficiáis e repulsa de agüeites. 



Aquel qui paria mayor de dies deis dita ciutadans 
be avia regit per sos anys qiiaíx tots los oflcis de la 
ciatat dix — tot sia ben dit per castích e bona doctri- 
na 90 que debits mas no haiats creec^ que axi mal 
Taja com denoten vostres clamors. Car a Deu mer^e 
aqiuesta ciutat entre les altres que se ba stat comuna- 
ment e ata prou be be ab sos oficiala qui ab veritat 
sobre los bans e falliments e calumpnies paseen assats 
benignaraent e be ab les gents en tant qoels emolu- 
menta de lurs oficis pagades messions tornen a poch 
<pie a Teg^des no basta a lur salari ordínari e a la 
gracia quells es feta de comu uns per sguart de la po- 
quesa del dit salari. E a^o se yo entre los altres qui 
per tots som passat — ^Deu vuUa — dix lo frare al ciu- 
tada — * que vos cuydant acusar vos mateix e los al- 
tres nous acusets pero*si volets que eomptem prim po- 
retsbo trobar. — Gomptem sis yol — dix lo ciutada. — 
Demanvos — dix lo frare — perqué foren trobades 
leys statuts e ordinacions penáis. ^— E lo ciutada res^ 
pos — per milis refrenar los homens que no facen mal 
e per squivar dan a la cosa publícba car serán e son 



• (364) 
alscuns folU que mes dupten de errar per la pena 
teiQporal sía corporal o sia peccnniaría qae no fan per 
booesa e per virtat ne encara per la temor de Dea.— 
Veritat es — dix lo frare — e per 90 san Crísostom e 
daltres ban dit Oderunt peccare mali farmidine pene. 
Oderunt peccare boni virtutis amare qo es que los bo- 
mens mals avorrexen de peccar per pahor de la pena 
e los bons avorrexen de peccar per amor de yirtut. 
Han dit encara Facilitas venie inceiUivum perit ddin-- 
quendi 90 es que leugeria de Tenia o del perdo «Bgen- 
dra o pereix enteniment de delenqnir o de peecar. 
Diuse per tant que quant los homens del mon ydim e 
saben que leugera cosa es abstenir {cbtenir) perdo del 
mals quis fan preñen guosar o enteniment de fer pee- 
cats e maldats. — Mes avant dix lo frare — ^ros deman sis 
cometen es fan molts mals e delictes o foUiments e si 
debades bans e calnmpnies se cometen assats. — ^Rea- 
pos lo ciutada — de tot se fa obres. ~Com es donchs 
— dix lo frare -^ quels dits emoluments segons que 
dehits tornen a tant poch. — Lo ciutada respes -— com 
no es obs que tots los mals vagen a tayll ne tots los 
bans e calumpnies se prenguen a tot lerar sino seria 
tengut a rabies al oficial qui axi o fes ans es obs que 
axis comport es tempre en diversses manares segóos 
lo fet e les persones. — ^En vostra leyal e bona fe — dix 
lo frare al ciutada — digátsme veritat e nom ^elets res 
de 90 que ara vos diré bous demanare. No eurem daU 
tres afers tos qui per tots los oficis sots passat faaTets 
obsorvat en leTar e en remetre tots los bans e les ca- 
lupnies los III pertits per mi desús posats. Lo primer 



(388 ) 
es daquells qui erren ignoraatmetat Lo segon es da* 
quells qui erren per necessitat Lo terQ es daquells qui 
erren de certa sciencia o malicia cessant necessitat — 
E lo chitada stech un poch penssiu e puix dix qudx 
fop^at ~> a ma fe no ans hi haguera obs milloria. -~ 
E no declara pus ans calla puis. — Tant ses — dix lo 
frare — que tos ne havéts vergonya jous bo diré tot 
qui ho se per confessions e en altres maneres hoc e a 
vegades ho he vist de fet lom gran e maravellos he 
poderos e lo batallero scaltrit malendrí tafur e alca- 
Yot en altra manera vicios e la fembra malvada len- 
gua de vibre alcavota o avol de son cors o regatera 
falsa e daltre mal víqí qui son de casades o han man- 
tenidors o pregadors for^ors encara que de fer mal fa- 
^en ofi^i e per ells mes que per altres sien fetes les 
leys e statuts e ordinacions penáis tots aquests aytals 
be passen ab vos e ab altres oficiáis ab poder de 
prechs e ab dons de qualque laquería ques valra poch 
e a vegades ab menajes deis grans homens per si o 
per aquells que ells emparen e mantenen. Mas al sim- 
pie hom o a la simple dona lo peccat mortal los es 
venial e ell venial mortal e si hi caben cahenbi mala 
per ells e quaix eslos for^a car com lo carrech del 
ofi^i se hage a portar ab los emoluments e nols vuUats 
haver daquells que devets 90 es daquells qui erren de 
^erta sciencia o malicia cove quels bajats daquells 
que no devets 90 es de les persones simples herrants 
per ignorancia o per qualque cas fortuit hoc e a ve- 
gades sens errar. Mas a qualque exaquia o occasio son 
calumpniades e destretes almenys de avioen^a e los 



( 356 ) 
malvats van a regoa solta he a^o es qui fa ayenir los 
emoluments a poch e a mal profit e los malvats van a 
regoa solta ne los mals nos castiguen. Vejats agi qoan* 
ta revesia e qnanta abusio en ofenssa de Deu en lesio 
de justicia en menyspreu de les leys e ordinacions en 
perjudici de les regalies e del dret del fisch e en dan 
e destruccio de la cosa publicba no es sens gran car- 
reoh de vos e deis altres semblants. — Lo ciutada 
quaix cridant díx al frare — gran veritat dehits e 
molt men tench per peccador ab ferm preposit de mea 
smenar. — 



Sernw repreensible al pable. 



— Passem carta — dix lo frare — e vuyllrae girar 
al poblé e dirli de les sues. Saps poblé don e perquet 
venen aytals oficiáis e ten vendrán de pus greus si not 
adobes dichte que venen de la sobirana Providencia e 
provisio divinal per tos peccats. Parria per ventura a 
alscuns que he impugnats en los pre^edénts III capi- 
tols bagues dit solament per los mayors de la cintat 
en los quals caben comunament los mayors oficis ver 
es que deis ho dich hoc e de tu poblé e de tota los 
singulars teus miyans e menors car nols ne pusch ne 
sen poden scusar é vet perqué sabs e se que en los 
mayors oficis caben molts deis miyans e deis menors 
homens per ajudants o per lochstinents o per alscunes 
branques o pertides quels comanen deis dits bfifis mar 



(557) 
yors. ítem caben en ells matexes los miyans e menors 
oficís aquests aytals fan de les sues. Deus hp sap e 
gents ho saben e jo bo se que boc e les que dites he 
e piyors una pur ni ajustare e declarare que aquests 
aytals faent lo pecb ^erda assagen e cuyden engañar 
Dea asi coni si fes leuger de engañar ab un pardal no- 
TelL E fan per aquesta manera que ban fet que lur 
ofici les strenga a fer o no a fer certes coses e ells per 
vergonya de les gents mes que per religio de sagra- 
ment no les volen fer vedar personalment mas coma- 
nan lur locb e lur empacxament a muUer o altre do« 
mestícb e privat lur s^ientment sens tot sagrament e 
aquel o aquella aytal cuydense pus no ban fet sagra- 
ment que totes coses li sien legudes de fer fa desas- 
tres per diners scientment e sabent ^qo lo oficial aquel 
car los diners entren en son mal profit de qué ell ro- 
mán perjur tot pía e tengut a restitucio del dan que 
fa al qual no bastaría ell ne tots sos perents e ba- 
micbs. Ha miserables persones e no saben que a Deu 
no solament les obres de fores mas les pregones de, 
dÍB8 del cor de cascun son buberts be bo sabem mes 
presumpcio e ayarí^ialos en^egua ells bo fa oblidar o 
vedar com nols mou 90 quels altres veen a buU tots 
joras que aquella qui tais obres seguexen Viuen pus 
pobrement e pus mosquina en moren pus lejament 
que altres. Car Deu .no soste que guanys malammt 
bauts fa^en frubit ne profit ne que en la lur vida o en 
la mort daytals no aparega senyal de lurs malvados 
obres. — 



( 3S8 ) 



Alíre sermo de senMant materia. 



— Espert poblé not coyts que encara hi ha mes. 
Printe sment e veuraa com molta deis teus sigulars 
aoD plena de diversaes e molta yicis specialment de en- 
veja de iniquitat de inobediencia de impaciencia de 
deaconexenga de moviment de barateries de engaña de 
mal parlar de greu difamar de larch variar de poch 
ajudar ais obs de pocha huoülitat e quant poden de 
gran superbiae cruel tat no tementsla senyoria divinal 
ne terrenal ne prehan los mayors cascun cuyda esser 
egual. Finalment no volen easer sots altare ne regir ne 
oorregirse per altre ne poden ne saben mas desígen 
esser sobre altare e com no hagen s^ienpia ne sapien 
ne entonen la cosa no la volen apondré ne scoltar ne 
ereure les sciencies qui les saben e la entonen ans los 
menyspreen e los scamexen e deis e daltres se reten 
sospitoses res nols ve be. Si fets proyisions a la ciutat 
de coses ne^essaries a humanal vida e a tota obs no 
basten piorna e si res no saben criden e ea tot cas 
blasmen e maleexen a tort e a través sens raho e sens 
discrecio. Cascuns deis altres vicis damunt dits pona 
declarar e aximplificar m^ seria sobres larch e enu- 
yos assats me par a tot sa entenedor. Empero a con- 
fusío daquests aytals pos aquesta eximplis aytals e doc- 
trines. Certa cosa es que nostre Senyor Dea Creador 
del gel e de la térra e de tot quant fo es e sera feu di- 



( 359 ) 
fereDcia e deperiiiuent e graus en los cels en la ierra 

en los inferas car en los gels totes les stelles no son 
de una egualtat ne granosa luor ne influencia ans son 
be diferents segons que hom veu ab hulls del cap o del 
enteniment los angels no son tots dun egual geratxia 
ans hi ha mayors miyans e menors los sants en lo ^el 
no han tots egual grau de gloria empero tots e cas- 
cuns se tenen per pagats e ben contents de lur grau 
los menors son obedients ais mayors e tots a Deu. Axi 
matex en infera tots los dampnats no son en egual 
grau de penes. ítem per tot lo mon ha diferencies sen- 
yaladament que unes son pus temprados que altres e 
pus plenes e pus bastes los animáis son deseguals en 
forma en for^ en leugeria los homens no son eguals 
de statura de for^a de leugeria de bellesa de aptesa 
daltres dots les partides del cors del hom no han pa« 
ritat la ma no val tant com lo cap ne la melsa tant 
com lo cor los dits de les mans no son eguals los graus 
e staments del homms no son eguak la un es papa e 
aleuna son cardinals altres son patríarques altres ar- 
chabisbes altees bisbes e dalli devalla en diverses stats 
tro a simples clergues lura sciencies ne lurs virtuts no 
son eguals. ítem alcun es emperador alcuns son reys 
altres son duchs altres son marqaeses altres comtes 
altres barons altres eavallera altres ciutadans altres 
menestrals altres pageses eascun en son grau de valor 
don ve certes de la volentat de Deu e de ordinacio de 
natura creada per Deo e en les dites altres coses me- 
ravelloses se demostra la sua omnipotencia e tu po- 
blé e los teus singulars fets vostre poder de fer venir 



\ 



( 360 ) 
contra la volentat de Deu e contra ordinacío de natu- 
ra car lo menor cuyda e vol tant valer com . lo miya e 
lo miya tant com lo mayor ell ignorant no vnll dir bes- 
tia cuyda tant saber com lo scient tots volen esser de- 
sobedients e plens daltres yicis que dits he desús e 
axi not maravells net entranyors si Deus te dona tais 
oficiáis e altres adversitats car tos peccats ho merexen 
e tos merits ho requeren. Nous penssets nes penssen los 
dit oficiáis que quant a^ o ve per dísposicio e permis- 
sio divinal ells ne sien scusats ans tots ayUüs van a 
9ent millia diables. Car la infinida saiáesa de Deu ja 
ho permet uns mals homens esser execudors daltres 
mals. En axi exemplarment parlen ab uns seus ene* 
michs se venguen daltres seus enemichs. Dones poblé 
converteixte a Deu e toUte deis dits vicis he daltres e 
fe obres de justicia e Deu darta bous oficiáis c bons re- 
gidors e altres prosperitats e mostrarte he de ¡H-esent 
si usar ne vols un remey jatsessia grosser mas profi- 
tos a guardarte de mal e encara de mals oficíala. Sabs 
be que un proverbi vulgar diu axi vols que cans nat 
ladren mitte en loch que not v^en. Per semblant te 
dich vols que oficiáis not pengen guardet de errar e 
de venir contra los furs e stabliments penáis car pus 
sabs e saber pots aquells en tu es de guardarten e sí 
fer nou vols culpa es tua. E axi sofirte lo dan e calle- 
ten no ten clams. Car diu Ora^ius Leviíer ex mérito 
quitquid ptuiaris ferendum est que venü indigne pena 
dolenda venit. Yol dir parlant a cascan la passio o lo 
mal que has per ton merit deus soferir leugerameni e 
callant mas la pena qui ve indignament 90 es sens cul- 



( 361 ) 
pa daquella aytal pena te pots doler o planyer aJj 
veres. — 



De o/ici de jurats de consellers e regidors de ciutaís. 



— Resta — dix lo frare — que parlem de la altra 
manera de oficiáis 90 es a saber daquells segons dix 
que solament han juradiccio en peques coses axi com 
jurats consellers e semblants. Car en diversses ciutats 
son apellats en diverses noms pero lo qfi^í es semblant 
90 es de regir e de procurar los afers de la cosa pu- 
blicha de la fiutat E dievos e altres ho han dit que 
en aquests va lo tot del be o del mal de la ciutat 
aquests son la tot de tots los altres oficiáis en lo be o 
en lo contrari de la ^iutat segons dejus aparra los al- 
tres oficiáis son vists fer afers de singulars 90 es de 
juy entre aquell e laltre. E aquests fan e fer deuen los 
afers de tota la cosa publica e deis singulars de aque<- 
11a. E per 90 son drets comendataris e regidors de la 
9iutat per lo princep 90 es per lo senyor rey. Los al- 
tres curen deis juhiis de lurs oficis e aquests curen e 
curar deuen del be e de la vida de tots recaptant e 
havent les coses ne^essaries a humanal vida e proeu- 
rant stament pacifich de la ciutat qui es vida de tots 
e de cascuns singulars daquella e altres bens e prc^t 
lurs los altres o alscuns dells assagen a vegades per 
inadvertencia o en altra manera fer o venir contra 
furs usacges previlegis e libertats de la ciutat e aquests 

TOMO XIII. 24 



:3e2) 

los forcea els man teñen e deuen sfoi^ar e mantenír si 
alscuns oficiáis fan qo que fer no deuen aquests son 
bastants e deaenlos afrontar e ferho tomar a raho. 
Aquests son e deuen esser port de salut ais tribulats 
adjutori ais ftachs refugi ais calumpniats contra justi- 
cia fínalment son e deuen esser be ais bons e mal e 
pena ais malvats. Si nostre Senyor Deu es irat contra 
la 9¡utat f&t peccats e dona afliccions a aquella 
aquests per ordinacio e execucío de devotos oración^ 
e de caritatives obres deuen procurar de placear la 
sua ira. Si lo senyor rey per presampcio de veritat o 
en altra manera es indignat o per importunitat e en 
altra manera fa o yol fer f o que li plau sía de injusti- 
cia o sia contra libertáis o previlegis de la ciiitat 
aquests ab humils supUcacíons lo deuen lunyar de sa 
indignacio e fer oblidar aquella e fer retomar los 
afers ^n be. Considerats e vejats si cove que hi sien 
elets e meses homens de prova ^ ert hoc per tants bens 
con) dits son hoc encara per tal que si son nquels que 
deuen les malvestats que dites son desús de oficiala 
e exercint juracdicio oos faríen e los vicis deis singu- 
lars del poblé qui passats son desús serien r^rauls 
e adobats e nos Carien encara sen se^iria a la ciutat 
moUs altres bens e prosperitats. E per milis entendre 
la dignitat e preheminencia del ofici daquests regidora 
sapiats quels seoadors (o es quels regidors de la ciu- 
tat de Roma son entitulats e appellats per tota hoc per 
lo emperador paires canscripti que yol dír pares en* 
semps scrits e diuse per tant car los noms de tots ells 
eren ensemps scrits en taules da^er. E la raho per- 



( 563 ) 

quels appellaven pares es per tal car axi com lo pare 

natural se ba envés sos propris fiUs allimitat regínt 

instruint aquells en virtuts e procurant a dls honor e 

be lunyantlos tot sinistre axi los dits senadors e re- 

gidors se havien e haver devien envés la cosa publi- 

cha. ítem lescríure de tots los noms ensemps sígnifí- 

cave que tots ells ensemps de I cor e de un voler de- 
uen esser e entendre en lo be e bon regiment de la 

cosa publica. ítem com sia ^ert quel a^er es pus fort 

e pus durable que tots los altres metalls per 90 scríu- 

re lurs noms en taules da^er significave la magestat 

del imperi. E sobre a^o dien alscuns doctors quels re- 

gidors de la ciutat han particípacio de la magestat de 

lur prin^ep representants aquella per lur ofí9Í en loch 

seu. E per aqüestes rahons son e deuen esser hauts 

en gran reverencia. On devets a9i notar que no tots 

aquells qui si afayten deuen esser reebuts e meses a 

aqueat ofíci mas aquells qui no tant solament sapieo 

e puxen ver semblant aprofitar en la cosa publique 

mes encara que lurs peraules e obres sien tais que 

apareguen honorables e denoten qual es la ^iutat e 

lur ofici e que de reverencia pertanyent a la dignitat 

del ofi^i no porten menyspreu e scam en minua de la 

ciutat he gran confusio daquells. — 



Lahors de diligencia e quant es necessari a tot regiment. 



— ítem -** dix lo frare al ciutadans — parlant de* 



( 564 ) 
sus a priacipi daquesta materia tocha dues coses les 
quals supposava que aquells de vos qui havets ten- 
guts ofícis specialmeat aquesta de regiment hi bague- 
sets retuda vostra leyaltat e vostra diligencia e jatssia 
tots vos acordassets de haver retuda vostra leyaltat 
empero un de vosaltres feu dupte en la diligencia 
dient que hi havia que dir e que fer e perech que tots 
vosaltres vos apiirassets perqué a mi apar que al pre- 
sent yo dqa parlar de la diligencia la qual es tan ne- 
cessaria a tot regiment e a tots afers que sens aquella 
no valria res ne poi'ien venir a bon cap encara quey 
hagues axi com haver deu tota leyal magestat de ofi* 
cial. On per vostra instruccio a esmenar lo passat si 
cove a provehir al sdevenidor. Devets saber que molts 
doctoi*s e philosofs en moltes mañeros e en diversses 
peraules han loada diligencia tan altament e tant lar- 
ga que seria enuyg de recitar mas lur suma e lur subs- 
tancia breu pot esser aquesta que diligencia es aque- 
lla cosa que fa guanyar al hom lo cel e la térra. £ per 
contrari negligencia faria perdre al hom lo merít del 
9el e la possessio de la ten'a com tot lo mon fos seu. 
Prova. Si era un hom axi simple que en si no hagues 
peccat actual e en fer bones obres de caritat e altres 
obres virtuosses fos axi negligent que res non faes e 
que li valria sa simplesa gertes poch o no res. E per 
(O los teolechs determenan que encara val mes lom 
que fa be e mal que aquel que no fa be ne mal. E ma- 
yorment pus lo be de tant o de quant sia mayor. ítem 
si a un hom per legitima successio o per altra rabo 
jnsta pervenien bens en gran o soberga valor con fos 



( 56o ) 
nn renegat e que no guardas ne procuras aquel nel 
conservas diligentment no li valria res car tot e tost 
se perdria. E per ago digueren alscuns savis que no 
es menor virtut conservar que guanyar. E encara di- 
gueren que diligencia e freytura son enemigues^e con- 
traríes en tant que no poden star ne abitar ensemps. 
E axi mateix negligencia e riquesa han semblant de- 
samistat e contrarietat que ensemps no poden star. 
Interrogat un hom qui es de poch estat e pocha ri- 
quesa ara muntat a gran stat e gran riquesa com ni 
en qual manera li era axi avengut respes que ja mes 
no li avench que a^o que pegues fer al vespre queu 
speras al mati quaix que vol dir que so la dQigencia 
bo havia feL Molts altres eximplis hi poria allegar 
mas quey cal sino rabo queu dicte. Doncbs pus dili- 
gencia fa tant de be e negligencia fa tan de mal par^ 
TOS cosa necessaria — dix lo frare ais ciutadans — 
quels regidors de la ciutat degen haver de gran ne^ 
cessitat sobirana diligencia e squivar negligencia com 
a foch cremant. — Respongueren ells — no ha dupte. 
— E si axi nou fan — dix lo frare — demanvos si es 
gran carrech lur e sin som tenguts a restitucio e sin 
merexen blasme. E encara tal pot esser lo carrech 
qnen merexen punicio en aquest segle o en laltre. — ^E 
los ciutadans callaren e aperech que sentristasen. — 
Noy cal — dix lo frare — callar ne fer mala cara que axi 
es com he dit sens tot dupte e perqué noy puxats me^ 
tre scusacio declararvos bo he milis eus bo provare 
per dret e per rabo. Dit be desús e dich quels regidors 
de la ciutat son dreiament procuradora de la univer-'- 



( 366 ) 
sitat daquella e fan los afers de aqueUa los quals ells 
preñen e teñen est commda a en proeuracio o en ad- 
minístracio ear nos pot dir que sien Isrs propris. E 
es axi per dret divinal e humanal que sobre la cosa 
que yo {Nrendii en comanda o en procuraeio o en ad- 
minístracio yo deig e son teagut hav^hi diligencia 
tal he tanta com cascun hom diligent ha en sos pro-- 
pris fets. E sino yo Ion son tengut de pie en pie. — 
Respos la I deis ciutadans Durus est hic sermo. Yol 
dir que dura es aquesta peraula. — Dix lo frare — 
dura o bkna axi es e n^iHi nou pot neu deu ignorar 
cem 8ÍH vulgar proverhi que sabm les velles encsura 
los minyons qui diu 90 quis comana car se ven. 
Dendis que hona volríets vosáltres lo bell bell qo es 
la honor e la bomba del ofíci o lo salari e que noy fe- 
sets profít n^u hec si Deus ho vol no va axi no guar- 
den sino solament r^dors de ciutat o de loch hoc 
aneara lo Papa ^ tos reys he tots altres grans senyors 
eelasiastichs e seglars que dos mots ensemps e no la 
I sens laltra teñen al dors 90 es preesse hac pr^^desse. 
Lo primer es gran dignitat e honor (¡o es pree$se que 
vol dir exal^at mas lo s^on es de gran a fexuga car- 
rega 90 es prodesse que vol dir profitat es a saber que 
aquesta aytals deuen e son tenguts aprofitar los hirs 
sotsmesos car per 90 los hi ha posats Deu de qui te- 
ñen loch. E sino ells hi erren sobres en compteD «i 
aquest segle e en lahre e per 90 diu una auetorítat 
JV¿m est honor sme honore. Yol dir que no es honor 
sens carrega. E per tal dix un savi rey de Gástenla — 
Ora fuesse yo un aldeano richo asseado c apar todo 



(367). 
que ni conosciesse ne viesse ell rey a mi — ^veus conr 
conexm aqüest savi rey qaanta carrega tenia aobre si 
eiíÉcmpB ab la dignitat real. Mea at«nt havia 70 dit 
deaus qiieu provaria per raba. Digafa per vostra fe to- 
ta afeccio cesaant seria cosa r&bonable que la iiniter^ 
aitat e lo poblé qui esta a deftn en confian^ de ato 
re^di^s en corregtiea perill o da& per luí* negligencia 
e quei» anas per aytal. -^ Respongnei^en loa dutadaína 
— masaa poriem eompendre aio rar be eurtaneni ffm 
si per colpa éé álgnn regidor la quftl adevénga per at 
maldat o per engán o per altra mala i^abo dé feíla 
scientia sua la univca^attat o lo poblé han dan queii aiii 
ell tengut o eneará qnen sia punit Mas no sabets voai 
que sia sdeve per oblit o per inadvertMcia' de q^sieB^ 
segueix alcBDa negügeneia que per a^o no ara lengut 
Dura eosa seria e mal guardo de son treball lo qual 
tots dies sosten entendre rahonar acordar eonaellár 
ordonar sobre los afers de la universitat^ — S^gotta- 
vostres peraules — dix lo frare ais (iutadans — per- 
qué Tosahres entenats que basta aolanient lur parlarr 
e ordonar sens altra obra e extscucio e no va axi coi^ 
sapiats quella anticbs philosofs disputañren en qne sta- 
ve lo mes e millor de philosofi^ é vench den^er Aria*- 
totil e determena que en virtuoses operdcion» e no ett-* 
tenats que no dix virtuoses peratflea e ordinaciona 
mas virtuosos operaeions. E aquesta determina^io ta 
e es per tots los savis aprovada de ques segneix que 
ultra lo perlar e ordenar bí ha ais millor 90 es lo fet 
e la operaeio o éxecucio si no valria bell no rea se- 
gons la dita determinacio qui atribueix lo be de pbi— 



( 368 ) 
losofía ha obra e no a periar ne ordenar. Ara no cu- 
rem de Aristotil ne daltres suptils ne gran¿ maestres 
mas anem a grosseria e palpable rabo e natura e es- 
periengia quin mostra. Yosaltres vehets deis au^ells e 
deis animáis quals cantants son acomperats a foUs e 
negligents e los obrai^ts e faents a savis e a diligente. 
Eximpli de la cigala e de la abolla e de la formiga e 
daltres, Quant es de humana natura non cal dir pré- 
ñete vos sment de unes persones asi homens com do* 
nes qui abunden en molt periar e en pintet rahonar 
a tart los trobarete que prosperen ne medren e no e» 
maravella car lur enginy e lur temps meten e despe- 
nen en periar la obra e la prospmtet anatela ^erdiar 
a loure e trobaretela en persones de poques noves e 
de bon asentament E per 90 dix lo savi Salamo In 
omni apere tuo habundancia ubi autem plurima verba 
ibi frequenter egestas. Diu a cascuns en tota la tua obra 
haura abundancia mas hon ha moltes peraules alli so- 
ven es pobresa. No tengani t^nps que sens dupte ais 
regidors en tot 90 que acorden e ordenen e en lals de 
lur oflci es tant necessaria la operacio e execucio com 
es la vianda a la vida del cors. E si non meten o fan 
metre en execucio carreguenso al coU e a la anima 
en son tenguts a restitucio car nos poden scusar de 
culpa. Débete notar e saber quels drete fan tres graus 
de colpa. La primera es appellada lata la s^ona le- 
vis la tercera e derrera levissima. Declaranúes per or- 
do regirant dich que la derrera apellada levissima qo 
es molt leugera es aquella la qual fort leugerament 
pot sdcveiiir ha hom diligent sobre sos fets propris. 



(369) 
E de aquesta es acusat cascun regidor o qui vol teñir 
administracio de afers daltres. La demig que es dita 
leyis (O és leugera es a vegadas scusable a vegades no 
segons les circunstancies e la calitat de la cosa e de 
la persona a savia testa de bon jutge. E laltra que pó* 
88 primera apellada lata (o es manifesta es tal 90 es 
que cascun non es seusat ans los drets lo acoinparen 
a engan. Yo nopuixveure ne entendre quals regidora 
de la 9¡utat per molt que diguen ne ordenen sobre los 
afera de aquella si alio e lals que ha ops fer o exeeu- 
cío no meten o fan metre en obra se puxen scusar 
de caure en lo maior grau de colpa no puix creare 
que sia sino la del mig que es levis o leugeria en tal 
specia que no es scusable. E per a^o hi son tenguts 
segons dit es. — 



Disputa sobre culpa comenta per negligencia. 



Respongueren los ^iutadans al frare dient — nons 
tingats per tant tépats que no entenam a breu perlar 
que Ha on es obs fer execucio sia bastant ni tinga 
prou sola peraula o ordinacio car no seria ais sino 
comentar sens acabar la qual cosa no val res ne en- 
tenem haver contrast ne contrastar mas rahonar al 
menys per apendre si aquell carrech es deis rigidoro 
de la (jutat per no esser mesos en obra e en execucio 
lurs ordinacioDs e altres coses de lur regiment que 
han obs fer execucio. Gom sia ^ert que en aquell re- 



( 370 ) 
gimept haja altres ajudants los quals jatsia sien sois 
los regidors empero en lar ofi^i e lur exeeucio axi 
com soD adroeats sindiebs scriyans vagoers e altres 
com si Tendría dones que qo que a altre se pertany de 
fer haguessea carrecb los regidors posem que sieo 
appellaw jurats.*^ A9Í fermem la uof^a-^dix lofrare 

— car gran res de nostra allerdiaeio sobre aquesta 
materia stara. Ed a^o per milis Teñir en concordia e 
es detérminacío daqu^a fas tres saj^posits. Lo pri*^ 
mer es que en aquest e et tot altre regiment es neges^ 
sari gran diligencia segons desús be dit e pvoTsL Lo 
segon es que noy basta sola peratila e ordinacio ana 
necessariament se requer fet e hobra o exeeucio axi 
eom Tosalcres matexes baTOts dit e be^ E lo ter^r ea 
que si lo contrari sen sdoTe qui ha la colpa baia lo car- 
recb e lo dan. — Tots aquests supposits son Tertaders 
eus atoi^am — diguerenlos ciutadans — mastornem al 
punt e Tejam de qui sera la colpa, — Ara be — dix 
lo frare — e per entrada demauTOs qui son los caps e 
principáis daquest regimenL — Respongueren ells — 
los jurats e semblants per qualque nom sien appelkits. 

— Tais TOS Tuylt — dix lo frare — donchs segaeise 
que ells son caps de la negligencia e de la culpa sía 
sdeTe ara la haguesen comesa prin^ípalnient elk ara 
qualsevol deis altres. -^Parlaait ab bonor — digueren 
los ciutadans -^ no entenem que en tot cas sia axi» 
Posem un cas aytal a qaal se Tol ofif i a daltres aje- 
dants al quals se pertanyen ordinaríament exeeucio 
deis altres de aqüells oficis axi com al sdTOcaf oi^^o^ 
nar en serits o rabonant de paraula en los plets e aféra- 



( 371 ) 
de la universitat al sindich posar e pledejar e teñir a 

prop los afers e plets de la universitat e dar boa acá- 
bament a aquelk al scriva dictar e seriare los actes 
de son ofici e axi deis al tres ajudants. ítem poaem al» 
tre cas alcuna cosa es rahonada e acordada per tota la 
execucio daquella per comu acort de tots es comefiada 
speeialmen t e spresa a dieun deÜB altrea ajudants o a 
altre per ell a eceptada de fer e de compltr e la eosa 
es tal que requer cuyta o prest spacxameat e aquel a 
qui es comenada non fa res ho tarda tant qm per sa 
negligencia la cosa se pert o la ciutat na dan e per- 
judigi sera raho que en qualsevol de aquesta dos ca- 
sos los jurats hi sieo tenguts no pensam alcun de Im» 
seny ho vulla dir que no seria ais sino pw peecat 
duns punir altres e seria contra afo que dien los doc- 
tors Quod culpa suos débet tenere actores 90 es que la 
culpa de I compendra aquells qui la fan. — Reapos lo 
frare — a simple parlar e a simple entencio veritat 
dehits mas gi*an dupte he que aqui nons caygue lase. 
YuUats entendre e a cascun deis cases que he posats 
70 declarare ago» Al primer posem que jurats veben e 
saben que qualsevol deis dita ajudanta comet e fa al* 
ira e altres faltes e negligeneies en 90 que ea despae» 
xament de son ofici e senten e conexen que aquell ay- 
tal de sa compleccio o de son hus es adormit « teben 
o negligent perqué noy proveexen com sia en ells pos 
son caps. ítem al segon cas que dignes posem qi»eb 
jurats ab temps sabessen o sentissen la farda o negli- 
gencia aquella e noy proveysen jo hi ajuste altre cas 
posem que la execucio de la cosa nos pertayn ordina- 



( 372 ) 
riament a alcun altre sino a ofici deis jurats e no es 
specialment comenada a altre e ells tots no hi donen 
recapte qual o quals deis ley darán car pot esser tal 
la cosa que per alcun o alscuns deis de Toler deis al- 
tres se pot executar e uns per altres no sen curen ana 
aquella cosa román sens execucio demanyos si en 
qualsevol deis dits cases la uníyersitat pert o pren per- 
judici qui sera tengut a aquella. — Respongueren los 
ciutadans — que entenem que mala hi van tots e ja- 
rats e ajudants a qui tocha e que tots ensemps e cas- 
cun dells per lo tot ne sien tenguts. — Dix lo frare— 
nostra alterchacio es finida e nostra obra acabada e 
non enten ara a dir pus sobre aquesta materia mas 
comenar vos he a Deu. — 



AUegacions daquells quis retrahetv de fer be a la cosa 

publicha. 



— Volets queus diga — dix un deis ciutadans al 
frare — alscuns son quis retraen de fer be lo qual po- 
rien a la comunitat de la ciutat per dos sguarts. Lo 
primer es per un proverbi Yulgar qui diu qui serveir 
a comu no serveix a negu e laltre es per eximpli deis 
antichs axi de Roma com daltres ciutats e encara dais- 
cuns de nostra ciutat e de nostre temps que molt ha- 
guessen servir a la comunitat e treballat per aquella 
longament a la final ne havien mal guardo en axien 
per mal cap e a vegades punits a tort. — Dix lo frare 



( 375 ) 
a aquell piulada — entre aquells qui axis retraen com 
dehits sots hi vos mateix. — Respes lo 9iutada-^i>er 
ventura hoc. — E entant li dix — e daquests versses 
proverbis e eximplis sabetsne mes sino aquests que 
dits havets. — Respos lo ciutada — no« — Donehs — 
dix lo frare — jous ni afigíre un altre perqué milU vos 
puschats perfundar sius volets en avotesa. Lo proverbi 
vefa queus hi afig es aquest mes mal {val) meu que 
nostre. Donchs vos entenets segons 90 que dehits que 
de bon servir e de bon afer reportets bon guardo. — 
Respos lo ciutada — a vegades per la revesa hi entra 
hom milis. — Ha mal guany fa^a — dix lo frare--ell 
primer qui dix ne feu tais verssos e foUies e quin peen 
doctrina e intencio jous promet que no hisqueren de 
Salame ne de Sent Paul ne de Sent Agusti ne encara 
de Arístotil ne de Tullius ne de Senecha ne daltre 
tant ne quant savi o discret ans hisqueren de testa de 
qualque foU hom ultracuydat o amant massa si mateix 
e no altre conexent ne enteniment (entenent) de enten- 
dre ques Deu ne caritat ne que es comunitat ne cosa 
publique. E per qo que milis ho entenats eu conegats 
devets saber que Sent Agusti Sent Greguori e altres 
sants doctors han dit Banum comune bonun divinum. 
Yol dir comu be es divinal. Encara devets saber que 
tots los antichs philosofs e los drets canonichs e ei- 
vils e los sants doctors teolechs concordantment di- 
gueren e scriviren que la utilitat publicha o de la co- 
mnnitat deu esser proferida qo es mesa primerament 
o devant la utilitat privada 90 es de les singulars per- 
sones. E a^o posarem tots ab gran raho e per evident 



(376 ) 
yor que envés pare e mare filis germans e altres pá- 
rente e hamichs e tote altres singulars. Ja conech yo 
*— dix lo firare — que vos En cinteda debite en vos- 
tre cor o com se pora fer que los homens del mon se 
vallen inclinar a a^o e responchvos que per mal pec- 
cat nes fa de molte envés la amor de Deu e del prois* 
me pero fer se deu e aquells e aqueste si nou fan ma- 
la hi van. E dichvos que si envés la cosa publicha nou 
volete fer per sguart de Deu e per consell de tante e 
savis homens sino que almenys ho fágate per n^essi- 
tat e per sguart de vos mateix car en lo fe e contrari 
de la cosa publique vostra part vos hi va. E si lesta- 
ment de la cosa publicha per axo cau ^ytant be vos 
perito e cabete vos mateix e los altres singulars. Ara 
posem que vos sote tant flach de cor que per la ne^es- 
sitat de la cosa publica si cas sdevenia nous metríete 
a martiri de mort o de turmeni al menys siateli con- 
fessors e procurateli be sens tochar a la vostra delica- 
da persona o al menys no li fágate dan de certa mali- 
cia ne per negligencia e mogueushi si valor o amor 
no almenys temor deis perills ja denótate e nous nes- 
tiato per los verssos folla e no vertaders proverbís e 
eximplis que demunt diguem e los quals james ísque- 
ren de teste savia segon ja digui ne teñen prou segons 
porete veure e entendre per qo quis segueix. 



Satisfacio e foragitament de les ditas allegacians. 
Tot hom per grosser que sia pot e deu entendre e 



(577 ) 
conexer clarament quel primer deis dits proverbis qui 
diu qui serveix. a comu po serveix a negu es fals e 
foU manifestament. Dich prímerainent que es fals e 
negar nos pot que faent servey a comu fa hom servey 
no tant solameat a Deu e a la comunitat mayorment 
e al príneep qui es cap de aquella ans encara ais sin- 
gulars daquella. E per qo lo mayor servey apres aquell 
de Deu principalment que hom fer puxa es de la co- 
munitat car lo servir de la oomunitat apronta a aque- 
lla e a sos singulars segons que ja es dit e provat de- 
sús que en lo be e en lo mal dé la universsitat va sa 
part a cascun singular de aquella e no es axi per con- 
trari 90 es que servint a un singular servescha a la co- 
munitat e per conseguent molt mayor e pus compre- 
nent e pus meritori es lo servey quis fa a la universi- 
tat que a singular. Yoletsne pus huberta e pus palpa- 
ble conexen^a. Certa oosa es que tot covent de religio- 
sos mendicans axi com frares menors preychadors e 
daltres semblants es dit e és comunitat. Ara posem 
que algún volgues fer caritat o almoyna a alcun mo- 
nestir qual sera pus comprenent e pus meritoria si la 
fa al covent en comu o si la fa a alcun o alcuns pochs 
en singular de aquel covent ciar es que si la fa en co- 
vent en comu car es feta ha molts mes* E per 90 lo 
covent sera mantengut e perseverara en lo servey de 
Deu e sis fahia la almoyna en singulars cascun da- 
quells la volría convertir en son propri hus. E ab tant 
lo covent poria perir e si pereix un singular lo covent 
no pereix. No dich si per qualque special rabo alcun 
vol fer almoyna a alcun singular del covent quef no 

TOMO XIII. 25 



(578) 
isia ben fet ab que lo^covenl no perda sa almoyna la 
qual deu esser en moltes dobles mes que aquella quis 
fa al singular car ha a servir ha molts mes. Semblan! 
es e deu esser en nostre proposit que si volets fer 
servey o bona obra a singulars de la ciutat fetsho car 
meritoria es mayorment si es en tal cas que puxe te- 
char interés de la comunitat axi com es mantenint o 
ajudant a alcun singular sobre son propri fet en qual- 
que llbertat comuna de la univer^itat mas lo servey 
de la comunitat sia molt mes e mayor encara primer 
car molt compren e per conseguent es pus meríteri. 
Donchs apar darament quel dit proverbi segons que 
digui es fals. Dich encara que es foll. Sabets qui tro- 
ba de dir tal ve^ea uns folls los quals entenen en jac- 
tan^a e si qualque be o bon servir fan velen que tan- 
tost ne hagen les gracies e lahors e bomba e vanaglo- 
ria. E com la universitat no ha cors ne bocha ab quells 
pugnes fer spresses gracias e lahors e darlos veni de 
pompa e de vanagloria entenem que tal servir es per^ 
dut no attenent que de tot bon servir e de tota bona 
hobra deu hom sperar principalment lo guardo de 
Deu e lals es plana follia. Mes avant dich quel altre 
proverbi qui dehia mes val meu que nostre isque de 
pocha caritat e pocha valor e malvada cupdicia e de 
fina oradura. Lapostol sent Paul qui fa a creure axi 
com aquell qui en santa Sgleya es appellat e es vaxell 
de eleccio entre les altres lahors de caritat dix aytals 
peraules Non querít que sua sunL Yol dir que caritat 
no demana e nos cura de aqo que seu es. Veus donchs 
^uel* dit proverbi es contra caritat ne aytant poch is- 



( 579 ) 
que de valor alguna cor lom valoros tots temps te que 
ya Deus no li do be a soles mas quel puxa comunicar 
a altre per sa liberalitat e caritat Mas lo dit proverbi 
isque de malvada cupiditat la qual volria teñir tot la- 
ver del mon secret en ses mans quel valent dun gran 
de miyll no lin «capas que pogues a altre servir o 
aprofitar. E per conseguent lo <)lt proverbí isque de 
fina oradura la qual se mostra manifestament per qo 
que proisment es declarat Ara resta — dix lo frare — 
de satisfer al eximpli desús posat qui fa mencio de 
alscuns servidors de la cosa publica reportant mal 
guardo de lur servir. E sobre a^o dich que jatsia qiie 
la mia ignorancia sia gran e molta empero si hom de 
ma edat discorregue james molts e diversses libres 
istorials de les gents de totes les partides del mon e 
libres de poetria cuyt esser yo mes que obs nou seria. 
E dichvos certament aytant com per aquells libres e en 
altra manera puix trobar e entendre que james no fo 
hom qui dretament anas e perseveras en lo servir de 
la cosa publicha e bones obres daquella quen bagues 
mal guardo ans sta en veritat que sdevenint algún a 
algún segons viyares seu o daltre tal guardo li sdeven- 
dra a sa colpa o a son peccat per tres rabona o per al- 
cuna o alcunes daltres. La primera que alscuns dells 
qui tant longament e be havien servit a la cosa publi« 
que muntaven per alio en tant dergull e en tanta su- 
perbia que hom nat no podía viure ab ells de ques 
seguia que per lurs peccats Deu los lexava venir en 
juy reprovat e fahien tais coses que eren oribles a Deu 
e al mon de que venien a mal cap. La segona que ais- 



( 580 ) 
odiis ddls entre lo bon senrey qne mostraven secre- 
tament -fafaien alscuns engioys e profit lar o de hirs 
parents o de lurs amicha e en dan de la cosa publi- 
cha. E com sia cert ^ae negon mal no es sens pmiício 
. nostre Senyor Dens aquesta aytals per lars peccats le- 
xava caure en qualqne desastre de qne havíen justa 
punicío* E per 90 la ciutat de Athenes cap de la sa- 
viesa del mon a cascun de cascun bon servir remu- 
nerava be e aquel mateix se delenquia o sdevenia que 
delenquis punien justament dient que axi com del be 
havia hauda remunerado ere rabo que del mal ba- 
gues punicío. E la ter^a que altres deis fabien aquel 
serrey per sola fama e gloria del mon e altantse de 
jactan^a e de pompa Tolien e demanaven e obtenien 
que per memoria del sdevenidor fos fet senyal en lur 
servey axi com linatge o pintura o scríptura en libre 
de gestas e atribubien la obra no a Deu mas a lur* 
propria virtut e ab ago perdien tot lur merit ells sde- 
venia qualque sinistre* E axi cascun de vos e daltres 
si fets alcun bon servir o bona obra a la cosa publi- 
cba esquivatsbi 90 que dit es e xpieus diré. Primera- 
ment que fa^ats per sguart de Deu e que tot sia atri- 
buit a Deu e lin fa^ats .gracias e labors en tómets pus 
humils. S^onament que tots temps bi hajats neta e 
dreta intencio e noy mesdets res de mescbara. Terpa- 
ment que perseverets en be car si de un cap 1¡ fabiets 
be e daltre mal no tendría prou. Quartament quel 
principal e mayor guardo sperets de Deu. E si aqües- 
tes coses bi servats jous fare carta que james no han- 
rets mal mas bon guardo de Deu e del mon. E per 90 



( 381 ) 
que milis entenats quant es meritori fer be a la comu- 
nitat Gomptarvos ne un breu eximpli. Ligse en la vi- 
da de Sent Cebria que ell navegant en les partídes de 
horieut un disapte per tempesta de temps se meteren 
ab lur fusta en un speragol de una poqueta e deserta 
ylla. Stant aqui sen ^ebría isque en térra per recrear e 
pasejant allent tíu un hom asegut a la vora de un pou 

e acostasi e aparechli que aqueH hom fos molt las 
e que reposas* E sent Qebria demanali de part de Deu 
qui ere e lom 11 respes que ell era Judes lo traydor e 
lo sant maravellantse com e perqué stave allí en aque- 
lla manera — yo yo — dix ell — son fort turmentat 
en infern contínuament per tots los altres dies exyep- 
tat lo disapte quem traen per aquest pou e repos ayi 
per guardo de una obra de caritat que fiu en mon jo- 
yent a la cosa publicha ans quem acostas a la com- 
panyia del Salvador es a saber que caminant yo la- 
Tors fuy en un pont en lo qual sera fet un forat en lo 
qual homens e besties hi preníen son pesar e yo per 
compasio cerqui e mishi una bona pedra be stant en 
aquell forat el adobe en tal manera que stech be que 
altre daqui avant noy pres mal ne dan. — Considerats 
— dix lo frare ^Is ciutadans — quant deu esser lo me- 
rit daltres mayors bens que hom faya a la cosa publi- 
cha que aquest per tant poch aconseguis repos de la 
setena part del temps qo es de un dia de cascuna set- 
mana. 



( 382 ) 



Que en neguna manera no sera fet dan a la cosa puUicha 
e com es una de les quatre coses qui criden por si ma- 
texes a Deu. 



Mas en tot cas e en tota manera vos guardats — dix 
lo frare ais ciutadans — si tanta yol esser la volesa o 
peresa vostra o daltre que no vuUats fer be a la uni- 
verssitat o a la cosa publicha que al menys no lí fa- 
^ats dan ne mal car a^o es cosa que Deu poneix ter- 
riblemenL Díen los sants doctors que quatre coses son 
que criden per si matexes a Deu e ell ne fa cruel \eii- 
yauQa. La primera es la sanch del ignocent 90 es da- 
quell que hom mata sens culpa sua. La segona es tre- 
ball de jomaler no pagar tantost car lo mesqui logat 
qui tot lo jom malda e treballa sil pagues al vespre 
tot lo treball li fuig e li oblida e si nol pi^es dobláis- 
li son afany per qo no pagarlo tantost que ha fet son 
lavor es mortal peccat lo qual per si crida a Deu e ell 
lo poneix per son punL E per a^o consella e dix un 
savi Mercenari merces non remaneat apud te usque ad 
mane dignus est enim mercenarius merfedem suam. 
Diu a cascu lo merce o lo loguer del logader no re- 
manga envés tu fins al mati car digne es lo jornalar 
de son loguer. Aqo mateix dich — dix lo frare — de 
soldada de servent o de serventa. La ter^a cosa es 
afliccio de la vidua o del pubill e de la persona flacha 
o mosquina la qual cosa es desplaent a Deu e molí 



(585 ) 
punida. E la quarta cosa es lo mal o lo dan que hom 
fa a la cosa publica. Aci podets dir que mostra Deu sa 
omnipotencia. No curem de eximplis antíehs car as- 
sats ne havem^ de novells prenetsTos sment de alscuns 
de nostre temps que los uns encorren desastres los al- 
tres en vida o tantost apres lur mort ella e hirs cases 
son venguts al bax hoc e del tot a destnsecio que a 
filis e ha hereua lurs nols román stapencia e que ho 
fa a^o certes la disposicio divinal per lo mal que han 
fet a la cosa publicha. E notats a^i que íntsesia fer 
mal o dan en tant o en qaoxtír o en qualque manera a 
la cosa publicha sia molt greu e desplaent a Deu em- 
pero notablement en dues coses de les quals vos ^ar- 
dats axi com de foch cremant. La una es himaginar o 
teñir manera e conservar per propri profít o per altra 
manera o raho que blats ho ahnes viandes sí énque- 
resquen car a^o es dretament matar la pobre gent. La 
segona es fer o consentir o dar loch que novdl o no 
acustumat vílígal o carrech gran ne poeh sia posat a 
la gent en profit de la senyoria. Alscuns oficiáis e al- 
tres son stats e son que per lagotería o retreta suptils 
oficiáis e profitoses a la srayoria han trobades nove- 
lies mañerea de vitigals o de carrecha e trobades per 
algún predecessor seu les continúen jatsesia sapien na 
esser justes e encara hi afigen he hi aprimen e no es 
aens afliccio de les gents specialment 6im|>les ay en 
tan mals anuya hi van tots ques sotsmeten a restitufia 
de 90 que profit ne ban¿e noy baataria tot quant han^ 
ella ne tota lur generada e vanne a cent mülia dia- 
blos e lurs cases e filis venen finalment a mala perr- 



( 38* ) 
feccio. Mirem entom daqaests eximplis Ti'sts e veem 

en noslre temps prou e assats e noy declararía pus car 

jom pens qae bem entenats. — 



Que per tota la honorneper fot loprofit déla ciutaí no 
sia fet dan injuria o perjudici a alcun. 



— DitYOS he desús — dix lo frare ais ciutadaos — 
quant es carregos e perillos fer dan a la cosa publ.H 
eha e quant es meritoria fer be a aquella per lo qual 
alcun perill de mort de turment ne daltres adversitats 
nos deu tembre ne rebuyar a regir. Cortes a alio yos 
enqueri a^o nous encarrech menys que pw tota la ho- 
nor ne per tdt lo profit de la f iutat no dampnegefs 
injuriéis o perjudiquets altra contra dret e rabo car 
ya no seria justicia la qual vol no esser feta lesio a 
negun mas retre a cascun 90 que seu es. — Donchs 
senyor frare — dix un deis ciutadans — com farem 
a^i que si la ciutat no usa de les leys de la Enfor^da 
mes que de la Digesta molt poria menyscabar de sa 
honor e de son be e molts se atreyirien a perjudicar- 
la que per temor de a^o no guosen. Car diu un pro- 
verbi que pahor guarda la vinya. Encara diu hom yuI- 
garment que gran prin^ep e gran ciutat deu haver ma- 
íit ra (le ri u que en temps quey ve pocha aygua los Ye- 
hins per crexer lurs camps li furten ades una punta 
ádes un recolze o altre cosa axi com milis ve a cascun 
e lo riu calla e sofer un temps puys enfelloneixse e ve 



(385) 
ab gran for^a e niyna e portassen tot qo que li ha 
furtat e mea avant. — ^Entenetsho vos En ciutada — dix 
lo frare -^ aquexes leys que cuydats dir no son totes 
de fin argent ans ni ha multes de sofistiques. Conse- 
Uarvos hi ha que nous altassets daquestes aytals o de 
tota for^a ho ruyna de riu sino porietshi negar o tren- 
charvoshi lo colL E per tal que vos e ais altres milis 
ho entenats devets saber quels drets son pus favora- 
bles Ad dampnum titandum quam ad lucrum captan^ 
dum 90 es squivar dan mes que a pendre guany. Diu- 
se per tant que si negun fahia qualque incovenient 
per squivar son dan pus favorable seria que sil fahia 
per pendre e haver guany. E. per 90 quant algu fa ho- 
mey defenent si matrix que per altra manera no pus- 
cha scapar de mort o de perill los drets lo han per 
scusat daquel faomey e non farieu si en altra manera 
fos staL Dich aplicant a mon preposit que la ^iutat 
pet e deu húsar de les leys que vos dehits e de justi- 
cia axi com si algún de fet o per forga o fer li asatja- 
va ultratge o sobres o tort o tolliment o lesio de ses 
libertats o de sos drets, o que en altra manera en dan 
o en perjudici daquella alcun de fet fos desobedient 
a juhi o a justicia. E mayorment la ciutat deu mostrar 
sa rigor e son sfor^ e punir e castigar los mals feytors 
e purgar si matexa de malvados persones. E aci den- 
ria formar los pits e los bracos especialment en crims 
e encimes e scelerades persones sis vol passant un 
poch la ralla. Car vulgarment e be se diu a leig crim 
leja puniQÍo e tot a^o ya ad dapnum vitandum 90 es 
squivar dan. Mas dir mes vos aquella ciutat per am- 



( 386 ) 
pliar o stendre ses libertáis o sos drets o per aplicar- 
se qo que no li pertany o mes que no li pertany o per 

• 

altre guany o aventatge sen usa de tais leys e plor qn^ 
ploren 390 no sería menys que anar per térra o per 
mar a roba de tot hom. Car la ciutat si ampliar o sten- 
dre si Tol ses libertats o sos drets ho proíits alio deu 
fer per gracia o per gracies justament havedores del 
prin^ep o per qualque bona industria sens detriment 
daltre e lals seria e es cosa molt desplaent a Deu e 
molt reprovada per leys divináis e humanáis e per 
auctoritats moráis é encara vulgars proverbis com en- 
tre los altres Goren^ius consella e dix. molt breu e 
bell Nequit nimis 90 es que negu no vulla 90 que es 
sobres o massa. ítem Valerius Máximos dix Ea fotes^ 
tas demum íua est qui viribus suis modum impanü. Puya 
diu Nichü est tam preclarum aut tam magni/tcum quad 
moderadane temperan non desidetur. E diu alli la glo- 
sa Alivquin minime duraturum. Vol dír finalment aque- 
lla potestat es segura qui posa manera a les sues for- 
jes. Car no es tes per excellent o per gran que sia 
que no baja obs tempranea en altra manera poch du- 
ra. E laltre proverbi diu mesura dura. E laltre diu qui 
tot ho yol tot ho pert e moltes altres auctoritats hi ha 
que si ponen allegar. — Digats senyer fráre — dix lo 
9iutada — si sdevenia cas de necessitat e de perUl avi- 
dent ho asenyalat irreparable dan de la ciutat que noy 
bastas juy ne justicia la ciutat no poria usar de les 
dites leys. — Respes lo frare — -prou hi cuyt haver dit 
si res hi fali leixho a savies testes de bons regidors. — 



( 587 ) 



Quals coses com a veri e a foch deuen esser squivades 

en la ciuíat. 



i demyats e voléis lo be e la prosperitat de la giu- 
tat e de yosaltres matexes squívats com a veri e a foch 
ardent tres coses* La primera es que per scalfament 
de qualque ofici no injuriets negim car^esplauria molt 
ha Deu e seria e esser poria cosa molt scandalosa 90 
es que per la potencia de la Qiutat o per altre scalfa- 
ment no dampnegets o perjudiquets a mayor egual o 
menor ^iutat o loch o persona, mas siats consents que 
vostra ciutat haia son dret bastantment ne donets loch 
ho manera que per calumpnia o per dileccio o per te- 
mor o per allre enginy qualque ciutat vila o loch o 
persona qui vos haia a pertir o a fer ab vostra ciutat 
desempar son dret o sa justicia ans ab tota benignitat 
donats manera e loch a ton bon spacxament de a com 
seguir cascun son dret si no siats certs que Deu hi pen- 
dra e dará manera e remey que nous plaura car la co- 
sa que mes li put es supei4)ia e engan. £ quant la 9ÍU- 
tat o la persona es millor o pus noble entant li esta 
pus leig guinyonia e li pertany mes benignitat justicia 
e liberalitat e ab alio prosperara e millorara e del 
contrari hixen guerres dissencions e destruccions. E 
per a^o dix lo . Profeta íHsipa gentes que bella volunt. 
Diu ell pregant a nostre Senyor Deu placíet destruir 
les genis qui volen guerres e batalles. Encara dix un 



( 388 ) 
philosof Beata civitas que bellum in pace timet. Vol dir 
que benaventurada es aquella ^iutat la qual sta en pau 
e teoft guerra e no es sens rabo car ^ert es que de 
guerra hixen molts mals e asenyaladament infinides e 
importables despeses. E per 90 diu un savi Nemo in 
guerra constitutus satis dives essepotest quantumcumque 
enim sit dives operet ülum si diu in guerra perseveratur 
aut divicias aut guerram prodere vel uírumque simul et 
personam. Vol dir nuil hom constituit o posat en guer- 
ra no pot esser prou rich car quant es pus rích cove 
aquel si longament perseyera en la guerra que perdra 
aquella o ses riqueses o tot ensemps e la persona. ítem 
dix altre sayi Excelsis faeilius casus. Yol dir que 
aquells quí son pus alt pus leus o pus perillos es e no 
lo cahiment. No res menys — dix lo frare — tos con- 
sell que no Yullats menysprear la minoritat daltra cíu- 
tat yila loch e persona car ab aquests aytals fá part 
nostre Senyor Deu quant sens rabo injusta los es feta 
injuria o sobreria a tort. E per a^o dix Gatbo Carpo-- 
ris exigui noli contempnere vires conssilio pollet eui vim 
natura negavü. Dui a cascun no yullats menysprear 
les forjes del petit cors car aquell al qual natiH*a ba 
negada for^a resplandeix per consell. Nous cal exim- 
plificar sino qo que tots dies yehem quels menys yen- 
cen los, mes los pocbs ais grans los ftacbs ais ardits. 
E a^o permet la diyinal disposicio p er demostrar ais 
bomens la sua omnipotencia. Semblan ment en natura 
yebem e sabem que la nmstela que es petita bestiota 
al^iu c mata lo leo rey e pus fort de totes les besties e 
lo beselis pus terrible que tots ells e a^o fanb o per 



( 589 ) 
for^a no mas per engiyn. La ter^a cosa es e quaix so- 
bre totes les altres es que squivarets discordia entre 
lt>s ciutadans. Car a90 es pul perillos que tots altres 
cas e pus cruel que tota altra guerra. E per f o Y^e- 
cius de re militari appella tal discordia Bellum plus- 
quam civile dbintestinum 90 es batalla mes que civil e 
batalla qui es dins les entrámenos. Ja sabets que se- 
gons evangelis recompta lo nostre Salvador benehit 
Jhesus qui dix de la sua bocha Omne regnum in se dir 
visum desolabitur eí domus supra domum cadet 90 fss tot 
rc^e e comprensi tota ciutat e tot loch en si divis se- 
ra desolat e la una casa caura sobre laltra» Ítem dix 
Senecba Concordia parve recrescunt discordia máxime 
delebuntur. Yol dir que per concordia les poques coses 
crexen e per discordia les molts grans son delídes e 
anitxilades. ítem dix altre savi Nichil tham moríifex in 
civiíate quam sedicio nam sedido civium occasio esí hos-^ 
tium 90 es que en la ciutat no ha res tant mortal com 
<}edicio e discordia deis ciutadans car aquesta es oe« 
easio deis enemichs. Finalment dix Senecha Unum est 
ineocpugnable e no svayble guamiment po es amor deis 
ciutadans. No mi cal pus declarar car cascun tant o 
quant discret pot aQO entendre clarament. Donchs al- 
tra vegada per gran voler e consell vos dich heus 
prech que sobres tot squivets com a veri e a focfi la 
discordia e procurets com a salut e a pus principal be 
de la ciutat e vostro la pau e la amistat entre los ciu- 
tadans. — 



( S90 ) 



Conclusio que tot co que demunt esdites rahonable ejnsí 
e ocie de justicia e de les benaventuranges deis jusís. 



— A donar fi a mes peraules — dix lo frare ais 
ciutadans — per conclusio daquelles vos deman si tot 
^ que jous he dit dessus esser feador par a vosaltres 
just e rahonable. E per contrari si 90 que jous he de- 
clarat no esser feador deu esser a^o. Dich aci que 
sius plau res qui fa^a a millorar faria 90 que Deu me 
administrara. — Respoiigueren los ciutadans — en bo- 
na e leyal fe a nosaltres apar que tot sia rahonable e 
just e molt profitos a les animes de cascuns e a tota 
la cosa publicha. — Donchs — dix lo frare — a plaer 
e labor de Deu jo he mon preposit de i¡o queus pre- 
pose de vírtut de justicia com era molt alta he molt 
comprenent axi com a regne de totes les altres virUits 
car pus que vosaltres me atorguets que totes les co- 
aes que he dites son rahonables he justes per conse- 
guent comprenen actes de justicia es dit just E per 
tal tots Yos devets sfor^ar a esser justs e a fer actes 
de justicia. E perqué milis hi siats inclinats declarar 
TOS he alscunes de les benaventuran^^es que nostre 
Senyor Deu per bocha deis seus sants profetes pro- 
met ais justs. Dix primerament lo profeta David Jus^ 
tus ut palma florébit sicut cedrus Libani multiplicabiíur. 
Yol dir lom just axi com la palma floríra e sera mul- 
tiplicat axi com cedra en lo munt de Liban en lo qual 



( 591 ) 
munt es cert quey ha erbes de cedra e arbres qui cre- 
xen e multipliquen mes que en tota altra part. ítem 
dix ell mateix Domirnts diligit justos 90 es que nostre 
Senyor Deu ama los justs e parvos poch esser amat 
per Deu quis yol hagues tot lo mon e yo hagues la 
amor de Deu car lo mon e lo ^el tendria tot per meu. 
£ per a^o canta santa maro Sgleya Serviré Deum reg- 
nare esí diu que senrir Deu regnar es. Aquest servir 
aytal fan principalment los justs. Encara dix aquell 
mateix profeta Júnior fui et enim senuy et non vidijus- 
tum derelictum nec semen eius querens panem. Yol dir 
jo son stat jove e son envellit e james no he vist hom 
just esser desemperat ne la sua sament 90 es los de- 
vallans del que retes lo pa 90 es querents e freturosos 
o mendichs. Mes avant lo savi Salame dix Justi adque 
sapientes et eorum opera in manum Dei. Yol dir que los 
justs e los savis e lurs hobres stan en la ma de Den. 
En altre loch dix Justorum anime in manum Dei sunL 
Yol dir que les animes deis justs son en la ma de Deu. 
En altre loch dix axi mateix Stabunt justi in magna 
constancia adversus eos qui se angustiaverunt. Diu que 
los justs staran en gran fermetat contra aquells quils 
liavien angustiats o donada afliccio. E sobre a^o no- 
lats una cosa la qual soven yeurets sius en prenets 
sment 90 es que lom qui justament viu ha tots temps 
fermetat en si e ben guosar e per contrari lom qui viu 
en peceats e en vicis es flach e pauruch e no es sens 
rabo car temse que sos peceats nol compreenguessen. 
E per a90 dix Senecha Nichü hmninem timidum facit 
nisi compreensUnlisviteconsciendam. Yol dir que res no 



( 392 ) 
fa lo hom temeros sino consciencia de compreensible 
Tida. Vejats quant val al hom just la vida bona e jus- 
ta que en aquest segle viu pus segur e spera pus con- 
fiantment laltre segle e quant nou al hom mal fer ma« 
la yida que ne de 9a tíu segur ne li cal sperar sí en 
tal cas moría gloria celestial. Moltes altres auctoritals 
hi ha — dix lo frare — denotants les dites e altres be- 
nuyrances deis justs les quals serien longues de reci- 
tar. Prou enten quey haia de 90 que hi he diL E per 90 
fa9 fi a mes peraules e comanvos a la gracia del pare 
e del fill e del sant sperit Amen. — 



Prechs e at&rgaments de esser meses en scriptura les 

peraules de aquesta collado. . 



Los ciutadans tantost digueren al frare — ha per 
amor de Deu attenets un poch. Sabets que la memo- 
ria del hom es tant flacha que tantes peraules e doc^ 
trines com la vostra caritat nos ha dites no porta bo- 
nament reteñir e seria gran peccat que tant altes pe- 
raules stiguessen en layre e en oblit hon pregam re- 
verentment la vostra saviesa e religio quens ho metats 
tot en scrit a memoria e instruccio nostra e a daltres. 
— Respes lo frare — nom scus de ferho>mar dir tos 
he una breu regla per mils a reteñir 90 que dit he. Sius 
hayets pres sment totes mes peraules he posades so- 
bre fonament de X mots deis quals los VII prímers in- 
duexen lom a esser bo e virtuos com dix Nichil est 



( 595 ) 
omni bonum sitie ipso bono. E los derrers tres mots mos- 
treq al hom esser bo e virtuos com dix e lo YlIIe e 
IXe mot De timare e lo X® e derrer com dix Justicia. E 
a pus stret parlar podem dir quel principal fonament 
es en los derrers tres mots a labor e reverencia de la 
Santa Trini tat E parme que assats leugerament po- 
rets reteñir tots temps aquests X mots e per aquells 
venir en alcuna memoria de les altres peraules. Em- 
pero com es ver de la flaquesa de la memoria e ins- 
trúcelo Tostra be daquells quiu volran fare 90 de quem 
pregats axi empero que sius bi par res de be que alio 
atribuyets a la bonesa de Deu e lin farets lahors e 
gracias. E 90 quey atrobarets que be noy stia tot alio 
inputarets a la mia ignorancia. E per 90 tot ho sots- 
met a smena de qui mes e milis bi entena que yo. E 
asenyaladament a smena de sancta mare Sgleya. — 
E en aquesta manera e ab aquesta condicio bo com- 
pli lo dit frare quin baia bou guardo de nostre Sen- 
yor Deu. 

Amen Amen Amen. 



TOMO XIII. S6 



BOECIO. (1) 



... La qual cosa en breu I03 vendría en ajuda con- 
tra lo dit Theodorich el despoí posseyría del regne po- 
sant íal^ament titol de tracio al dit Boheci per ^o cor 
era major e pus virtuos e pus poderos quels altres. 
Empero era ¡nnoceni en la cosa. E en absencia del dit 
Boeei fo promulgada sentencia contra etl que fos exiy- 
lat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpa 
malament fenta fo malmenat e per a^o car era bo e 
discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jat- 



(i) Códice del monasterio de RipoU, titulado Vidat y milagros de Sau' 
lof, 11.0 113, fóli41. 

La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuan- 
do ooos espacien, que serían destinados para ocuparlos con el námero res- 
pectivo de los capitules en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, 
el escribiente» menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efec- 
tivamente se lee la palabra copilol con el número que , por orden, corres- 
l»onde á cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios duti- 
de se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; 
y esto lo hacemos, tanto paraque se note mejor la distribución de la mate- 
ría, como porque asi se deja ver claramente que el trozo que falta al prin- 
cipio ha de ser tan solo una pequefta parte del capitulo V». 



( 396 ) 
^ia que soferífl tribulacio en lo sen cors empero tem- 
prava e' vencía la sensualitat per bona rabo per la qual 
' cosa feu aquest libre en lo qual mostra que ell «entía 
be k üíbulacio en lo cors mas empero axi com yir^ 
tuos soferia yalentment la fortuna contraria car hu- 
manal cosa es sentir les adversitats mas empero sil 
bom leva lo seu enteniment alt envers la veritat so- 
birana conexera clarament que nos deu del tot esmey- 
lar ne si matex desemperar. On podets notar que en 
altre manera esta hom trebayllat per passions senssi- 
bles e en altra manera quant te lo enteniment exalgat 
envers los bens vertaders e per qo car Phylosophia 
qui vol aytant dir com saviesa feu levar lenteniment 
del bom envers los dits bens. E per a(o lo dit Bohe- 
ci en aquest libre posa si matex en loch de persona 
torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch 
de persona qui seguex e conex veritat axi com si eren 
lies persones ques rahonassen perqué posa les sues 
dolors áb les rahons de les dites dolors e la Philoso- 
phia lo consolava anuUant les rahotis de les dites do- 
lors perqué lo dil libre a nom de consulacio de Phy- 
losophia quaix que fossen II persones (o es la una 
malalta e laltre que fos metge e que fossen maestre e 
dexeble perqué lo dit Boeci comenta a dir planyeot 
en axi. 



Lo II ca/pitol. 



— Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts 



( 597 ) 
iDolts Ubres e- diverses dictats e qui be tcesladats 
molte Ubres de Philosopbia de grec m lati axi com la 
metfaaBsicba de Aristotil e la arismetíoha de Nithoma* 
chí pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del 
mea estudi estant en gran: benanan^a aylas aram cove 
de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa 
mostrar la mia miseria regant ab lagremes de plor 
vertader la mia cara e jatsesia quem bajen tolt tot qo 
que jo posseya empero nom ban posoudes tolre les 
mies sciencies ans aquellos me acompanyaran. e nos 
pertiran de mi e aquellos soles son companyia- mia. — 
On es notoria cosa que lo dit malvat Tbeodoricb pm* 
la sua crueltat tolcb a Bobeci tota persona qui bagues 
ab eU privadea e negun seu amicb nol gosa seguir ne 
li' lexa negun seu conexent a son servey e part a^o 
bavial desposseyt de tot quant bavia mas^ per 90 car 
losbenseles riqueses de la anima no desamparen 
bom no poden- esser toltes^ per mans estranyes per 
aquesta rabo diu que les scieocies^que ell. se^ baria 
guanyaées estegeren ab ell e no pogueren. esser en- 
petxades per negun. E per 90 dix CaAo aprín alcuna 
sciencia a art car si per aventura se mudava. e fugia 
la tua fortuna la seiencia tots* temps romanaría ab tu 
e not desemperaría demontre que baguesses vida. En 
apres Bobeci fa comperacio del seu traaps passat al 
present dient aytals peraules — ay mesqul la gloria 
de la mia benanan^a que e hauda en los temps pas- 
sats e la T^or del meu jovent aram som tomata en 
desolacio deis mens fets en la mia triste veylesa.-^No* 
tats que compara lo jovent a verdor car axi com plan-^ 



( 398 ) 
ta quant es be vert mostra que deu be aprofitar en 
fruyts axi la persona cant en aon jovent comenta ben 
faent bones obres' e virtnoses es garda de mal demos- 
tra que deu esser bona e profitosa plasent a Dea e a 
gents. E per aquesta rabo Boeei en son jovent era e»- 
tat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en triator e 
bavia major rabo de planyer perqué debia -- ara ea 
aquest temps per los mals que sofir mes veuguda sop* 
tosa veylea la qual se apar en ago oar soptasament 
son tomat canut e magra e nigat. — Aci notats que 
per ^ cor los mala e les tristoi^s fan cuytar la perso- 
na a Teylesa per tal quant tots kw aeeidents de la ani- 
ma exseptal goig e alegría sequen lo cors de la bumi- 
ditat radical que es fonament de la vida e per a^o 
enyten bom a la mort per for^a eove de enveylir la 
peesona per tristors. E per 90 car per les engoxes éo 
la anima lo cors pren mudament s^ons mes e menys 
pev aquesta rabo lo dit Boeei torna canut soptosa- 
ment' de la qual cosa se esdeveqcb una gran meravey- 
la en Bakinya la grassa on quant I bom fos julgat a 
mort 11 tomaren tots los cabeylls blanca dina espay de 
I die natural e empero non bavia negun blaneb. E axi 
mateix per 90 car dolor toll a bom la sabor de les 
viáüdes per 90 lo dit Boed no podia ben menys^ per- 
qué torna rugat e tremólos per 90 car per defaliment 
dé vianda la pell del bom no com|dieis os la persoiia 
no pot haver for^a. En apres se clamava de la mort 
perqué no venia car per la dolor qae bavia ne sefe- 
ría la desiyave dient que la mort lavores es crael 
([uant ve a la persona estant on benanan^a e lavores 



( 399 ) 
66 bona ^ant lea a kom en tetaps de aá^ersiCat e áé^ 
pobrea e de Iriáter car en ayla) umps es {>er molts^- 
desigada e menya ea tonuda mas eenranaflieiit fá lo 
contrari aú eom a cnid car menytipMa lea pregariea 
a les lagrimes e las soapime getnedla dé les parMaea 
qoe la desigen qaantéotí posadea enamarki e« i^ a 
aqaeHft qui sea eo bena anda e batí $o que vtften Muí 
— o Bíon pc»ipi6' ea a&i drucA peH^^e nía lieta ara 
quAiit TíMyewñ eataóte ddlar d¿ fuem íkriéa giwi |>kk 
ser e fiíga a mi mmtpii poaat eii gra» iriaiofe*.^*^ £ m 
apres repran los beüamiefaa dieat a».-^ o «micha 
roem qaim teniets pet benebuyrat e maRrala moltaa 
vegadea leat twis ara ^ue san oaygQt a atetratadpta^ 
saman* e mes vengada mala Tentuca pawf^s ]^odela 
cotiexer qae la mia bémiliujfranfa wí> ei*a femía-ans 
era vana perqué vimament . soft estat loat per vasal- 
tees. — 



Lo III^ capüoL 



Mentre ques penssava en les dítes coses ab dolor & 
bagues callat e estíguea tot consíros en son lit ape- 
recbli una dona a la part dreta del seu cap la qual ha- 
Yift la cara tMlt belk e digne de^grtfn^ i«rei«n^ e &a- 
via !és iiuyüs flafiá^^aiMa e meit avista^ ia «cotav de la^ 
saáf ea^a ^a UMá vivá «e fy%wé^ ea aanyaü da boaav 
comfdeécie e de beoigniteb Á4faela denabavta molt 
gran fot^ e era ten antiga e veylla qoe no poria |a» 



(400) 
dir la sua hedat de dies e de ayw. La gránela del dea 
cors era molt deptosa . car alsc^Dos Y^;ade8 era axi 
minaa com lea altres pwsones e a vegadcis era ten alta 
que del cap toehava al eel e su Tolia I poch al^ar tree- 
paasava lo ceL Les suea yeatadurea eren fetea de fila- 
dura molt prkua e delicade e mplt Mptílmeot e ereo 
de tal materia que nos ponen corrompre les quala ve»- 
tadurea la dita dona havia texidea e fetea per axima* 
texa. La color de las dites Testadurea era semblant a 
negror de fum que román en les pintures enne|;ridea 
per Teylesa e per fom e en les eatretnitats de les ditas 
Yestadures eren texides dues letres ^ es P e T la P 
era baix en les faldes e la T era entwa del cabeg e 
de la P entro a la T havia pintura a manera de gra- 
sons. La dita vestadura era esquin9ada en aleuns locha 
per 90 cor alscuns robadora la volien pendre per for- 
9a perqué la havien rompuda e esquinada ab lea 
inans car fugi e no la preugueren. La dita dona tenia 
en la sua man dreta libres en la ma esquerra uu 
ceptra. 



Lo IlII eapüoL 



Aquesta dona era la Philosopbía laf qual ea dita do- 
na per 90 car axi com a dona se pertany segqps la aua 
oondicio de nodrir. lom<. E per 90 naturalment ordonar 
da axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat nodrint 
o informant aqucll nedeameat ab ella. E estava sobre 



(•401) 
la 6eu cap per 90 eor havia torbat lo aea enteoimept 
per la ira que havia ao la poaa eo lo cap lo qsal es lo 
seu loeh car ii'a empatxa leotenimeot que no pot 00- 
oexjer la veritat darament Aquesta dona fou mare 
dells satis antiebs perqué Plato e Demostenes dixe* 
rea que hayien haüdes dues mares 90 es natura e phi- 
losophya e dehien que natura les havien feyts mate- 
riáis e philosopbia los havia d^ü^^ats de vicia e íih 
formitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara 
molt bella e digne de gran referencia es deguda a 
persona virtuosa la qual coda 90 ea que alcun ña vir- 
tuos segons los phisonomiohs se demostra mes en la 
cara que en. neguna altra pertida de la persona segons 
un proverhi (pu diu axi la vostra cara mostra quina 
€8 la condicio vostra car per la cara conex faom en 
alguna manera la condicio de la persona* Encara mes^ 
la dita dona havia los huyls flamt^jants per 90 cor la 
persona savia conex clarament e soptil veritat e bo- 
nesa e no pot esser tost engañada car gardes de en- 
gan. E la color de la cara sua mostrave benignitat 
car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat 
de dies era molt antiga per 90 car ja era en lo comen- 
(ament del mon perqué diu Salame en lo libre deis 
proverbia en lo ViU^ capitel quant Deus apftrayla- 
va los cels ja era ab Deu ordonant totes poses per la 
sua estatura duptosa. Dona entendre que a la per- 
sona savia se pertany que hage cura de les coses al- 
tes e axi matex algupes vegades de les coses Jbaxes 90 
es de les celestials e terrenals. Per les véstadures Ion 
enteses les. sciencies car axi con les véstadures coni- 



(40B) 
preneo e encloen^ dios si k persona vestida axi les 
scieocies encloen días si saviesa e la embeleexeD los 
fils príms son los príncipis e les regléis que son en 
eascuna scieneiQ los quals aparen e sdn soptills mas 
quant son be ordonades donen compliment a la sci^i- 
eía los quals prinoipis la Pbilosopliia aTia texits ear a 
saviesa se pertany de fer e ordenar les dites regles. 
Mas per 90 ear los entichs savis feeren molts e divi- 
ses libres dé pfailo8e|ihia molt escurament per ^o car 
perlaren per smnblances posa que la color de les Tes* 
tadnres eran sendl^lants a ymages fíionoses e yeylles» 
Per les dites letres ^0 es P e T son oleses does coses 
i}0 es prineipi e terme e la I deu esser ab laltre car 
poch valria comentar la cosa si no la tevfnanava bom. 
E axi com aquell qui vest es comenta a vestir les fal- 
des e puis vest lo cabe^ e axi vest tota la vestadnra 
quant de les faldes es vengat al cabe^ tot en axi del 
prineipi ab grasons (o es poch a poch aconseguex hom 
lo terma ^ es a saber comen^ant obres virtuoses e 
meylorant en aqueles harent conexensa de les coses^ 
en guisa que depuis finalment ptixa pujar a la con- 
templacio divinal on aura clara conexensa sens miga 
e sens triga. La dita vestadura era estada esquingada 
forcivolment A^os diu per molts qui soptosametrt e 
per forf a volen saber les sciencies e prenenne de la H 
1 poch e de laltre altre poch e finalment non han ne- 
guna empero volen esser comtats entre els savis. Per 
los libres que tenia son enteses les sciencies les qaala 
deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apre- 
sos per los libres mes* que per altra cosa. Per lo cep- 



(403) 
tra es entesa correecio car al hom savi se fiertany de 
corregir e de castigar los homens fols. Aqoestes does 
coses 90 es ensenyar é corregir bo poden esser fetes 
seDB savíesa. Los filosops piütaTen la dita Pbiloscrfya 
en altpes e diveraes numeres ear alsclms la pintaren 
¡uth&íiá en I lit per qo que la anima reposant eonqner 
saviesa e piataven IIU donaeles que aportaTsn lo Uk 
La primera havia nom amor la s^ona trebdyl k tar^ 
$a cura la quarta vigilia car per amor obras e trebay* 
laoft obr^ e acaban e ab cura ptovehim e yey tlant nos 
guardam de coses contrarioses. Alfares la pintaven es^ 
tant en loa portáis deis tdm|xles e sobre lo seu cd¡p 
scrivienhi aytals peraules^**«uflttlge fús. engenrada me«' 
ni<»*ia ma infantada aTorreseh los fols e les obres va- 
nas. *— Aqueste breiunent dehien en qaiaa manera 
a hom sáviesa e 90 de qoes dea gardar tota persona 
savia. Altres les pintaven en los lodiis ^e les Justicies 
axi com a regina éeent en cadira e ais seas peqs es- 
taven II homens enbíehs qm tenien la I genoyl baix en 
térra e xuclavenli les mámeles caaeun la aua e ella es- 
tenia los seas bracea sobre els per la qual cosa es en« 
tes que veritat e bonea de justicie e de jirtgement es 
feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per 
aquella es fortificada e perfeta e acabada* 

íí ■ 

Lo Y^ capital. 



£u aprcs posa que feu la Philosophya on devets no- 



(404) 
tar que per a^o car havia compassio e pietal de Boecr 
teoch mamera de persona qui vol donar consolacio. E 
primwanDent li lonya 90 qaí li donaya tristor e depiiya 
posay ^ que li doTÍa donar consolacio perqué ftr I 
poch comoguda car persona savia nos deu fortment 
enfelonir. E qoant hac vistes les rahons de la sna do- 
lor les quals lo agrevyaven e uol lexaven tomar al 
dret joy de raho dix de aqueles — qui a lexades acos- 
tar a aqaesl malaut aqüestes putanyones soylades^ les 
qaals per manera de medicina li donen veri lo quai fa 
les sues dolors crexer perqué no pot garír ans se 
agreuge quant mes va mes. — On devets notar que 
persona savia no den reteñir ab si los pensaments que 
torben la raho mas denlos Innyar de si matexa. E'per 
^ car s^^ir mes la volentat que la raho fa hom es<- 
ser quaix bestial e sutze e per aquesta raho la Philo* 
sophia dix de les cogitacions s^uens la volentat que 
eren putanyones soylades car aytals cogitacicms me- 
ven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasent» 
axi com fan les putes giten los homens de raho els fan 
delitar en sutzures.En apres giras deves les coghacions 
dienlos felonament — anatsvosen en mala ventura 
car sotz axi com les serenes de la mar que cantant 
dol^ament maten les gents. — Diuse en les faldea que 
les dites serenes son en forma de fembres les qualls 
canten molt dol^ament e tiren les naus faent faent 
adormir los homens per la dol^or de lur cant e puis 
aucienlos. Axi aytals cogitacions paren plasents mas 
fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a deses- 
peracio si molt les aturave ab si. E quant a^o acb dit 



( íOS ) 
1«6 dhes cogitacions se pertiren de Boeci ab ^an con- 
fosio e no pogren respondre axi com a malmirents. E 
apres la Philosophya posa aqui les sues dozelles 90 es 
les rahoDs yirtuoses e bones per 90 que guarissen 
Boeoi qui havia los hoyls plorases e la pensá aterrada 
lo qual quaot hac viste la dita dona e hac vist ques 
era ^xi ensenyorida com no la conegaes e estedi tot 
meráveylat e gira los seus huyls e la viste fortment 
envers la térra e espera que faría la dita dona. Notats 
quel hom qui es sotsmes a la sensualitat per avols pen- 
saments ans ques puxa de tot levar per la lum de la 
rabo ha primerament batayla dins en si entre la sen- 
sualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la 
sensualitat regonexent si matex« En apres la Philoso- 
pbya acostas en lo lit de Boeci e.asigues sobre lespo- 
na. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es 
la sciencia especulativa en la qual se posa la Philoso- 
phya. En apres parla reprenent Boeci e dix — c Deus 
e tan gran dolor es aquesta car la pen<;a daquest baro 
es soptosament enderrochada pregón per vens terre- 
nals de la fortuna e esli crescuda .forment cura e an- 
cla molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua 
propia lum e es caygut en escures tenebres. — Aquest 
hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e 
solia gardar e remirar lo cel axi com sil vees ubert 
es pensava en los moviments deis cels e del sol e de 
la luna e de les altres planetas e axi mateix de les es- 
teles es pencaba en los mudaments deis elaments e de 
la mar e deis vents e de totes les dites coses vol saber 
rabo pensaves encara en los sperits qui mouen los cels 



( 406 ) 
e per quina fin e com e encara en tots los temps e eo 
les natures e en tot ^o ques feya en la térra e en lo 
eel e en la migania e perqué era babundanda o frey- 
tura de les coses ara ipeus aquest aytal con jau e quaix 
te apagada la lum de la sua penga e premut efexugas 
e greus de tristor e de dolor e te la saa cara baxa. O 
e ten gran estranyedat es que aquest qui ab tan gran 
pleser solía contemplar les coses celestials e ara es 
for^at de gardar la torra nescia e folla car per ella qo 
es per les coses terrenala moltes persones fáu follies e 
Descieses e lexen estar vertadera saviesa. 



Lo VI^ capitoL 





Mas de huy mes temps es que preqga alcuna savie- 
sa e medicina de bon metge. On devets notar que la 
Pbilosophya tench man^a de bon metge qui devana 
e Tol saber lo conengament de la malautbia interro- 
giant lo malaut e per a^o & interrogaeions e deoiandes 
a Boeci cortesaroent. E axi com lo metge per les res* 
postes del malaut revella e mostra al malalt alcunes 
coses que di no sabia nes pensave perqué lo malalt 
conex mils lo seu mal en es pus obedieot al metge. 
E axi com lo metge comenta a donar al malalt medi- 
cines leugeres e en apres les dona pus forts segons 
que a obs per (¡o car les forts farien mudaroents mas- 
sa soptoses per aquesta rabo la Pbilosofya tencb sem* 
blant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues 



(407) 
fieraules comenijal a rependre soau e leugerament 
guardaotle en la cara ei dix — no es tu aquell c|tti 
eres nodrit ab la nostra leyt ^ o es ab la nostra doe^ 
trina e es erescot e Tecigat a peifeecio per les noatras 
acienciea e qui eres eseapat a les 'persones de la sen^ 
sualitat e eres posaC en gran fiortaleade virtats al qual 
nos blayiem dades moltes bones armes les qnafe sine 
haguefises langades e deaempetades te.kagpen yirtuo- 
sament defensa! e no fores esfat vengut. Díguesme tu 
al qual tantos gracias havem fetes coneysme perqué 
cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o 
per esgleyament car certei^ mes ataiaria que calasses 
per vergonya car la vergonya no tol la rabo ne lo 
seny. Esgleyament empatxa lo sen el enteniment mas 
segons q«ie jo conech a tu pren axi espaordiiaent. — 



Lú VII^ capital. 



£ quant la PhiloMfya vee estar Boeci aii mut e 
quaift peria qve no bagues lenga posali Íes sues mans 
QO es conaxen^a del séu defelioietit ais seus pits ago 
es quant hom toma a regonexenga de si malex e la- 
tera jatsesia que la rabo sia carregada empero no es 
detal venguda ne aterrada perqué dix Pbilosofya qpiant 
lo bac toquat — aquesta fiaalaltbia no es períylosa car 
es litargia que es exir de dret e de juy e de rabo. Exo- 
blidato li son — dix ella -~ les armes que nos li ba- 
viem dades mas leugerament les cobrara sins pot co- 



( 408 ) 
nexer e per (¡o quens conega tochar liém los seos 
huyls qui están coberls de gran foscura de les coses 
terrenals. — En apres torchas los huyls 90 es la rabo 
e lenteniment ab la sua Tostadura delicada los qnals 
eren carregats de lagremes qo es de Yolentats terre- 
nals e fosques car levalí les sues turbacions e felonies 
de la sua pen^a e lavores lexaren les tenebres de tur- 
bacio e tomali queoom de la prima vigor 90 es que 
lo seu entenimeot fo iUumtnat. 



Lo Vllh capital 



E qnant Boeci se fo I poch regonagut e hac áclarit 
lo seu enteniment Tolch asseiar si conexeria la dona. 
E quant hac al^ats los huyls deves ella conech que 
aquela dona era Philosofya nodriza sua 90 es cone- 
xen^a del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de 
la sua consolacio les esteles de la qual Boecii havia 
molt soTÍnyades. E quant la hae conegnda dixli -*- o 
maestre de totes virtuts qui es enviada en térra e ava- 
llada del sobiran be ^ es de Deu qui la treaiet a di- 
versos e a moltes persones com ses fet a^o que tu 
sies venguda en aquesta solicut e preso del meu exiyll 
es tu matexa axi com jo fal^ament acusada. — Res- 
posli la Philosofya en axi — o especial amich meu e 
com seria a^o que jot desemparas specialment ara com 
per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir 
la mia doctrina 90 es que tot pbilosof deu mantenir 



(400 ) 
sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear 
tota tríbulado qui li vinga per aquesta raho. E per 
a^o nom estaría be que jo desemperas les persones ig- 
noscens qui per amor mía soferen mal. Lo ten afauy 
prench jo per meu ell vuyl ab jtu sofmr. E not pens 
que jom meraveyl del teu trebayll car a mi nom es no- 
Tell empef o ben saps tu que los antichs filosofs per 
conservar les nostras doctrines e per amor de yeritat 
han sofertas moltes tribulacions. Car bet d^u remem- 
brar 90 que has vist qo es que saviesa es molt menys- 
preada e avilada entre maleé persones car tots temps 
le9 perlones folies contrasten a les savies e a les dis- 
cretos. E no sapa tu que ans que fos Plato amicb nos- 
tre ja haviem haudes bataylles per los savia qui foren 
ans que ell dells qualls alscuns foren exillats e les al- 
tres hagereo a fogir e alscuns prengueren mort. Ben 
saps tu que vivent lo dit Plato amich nostre Sócrates 
maestre seu fu molt injustament perseguí t e en presen- 
cia nostra pres mort per mantenir veritat On devets 
notar que Sócrates maestre de Plato feu I libre de uní 
tat de Deu en lo qval prova per manifestes rahons que 
no devia bom fer honor ne reverencia divinal sino ten- 
solament ba I Deu per la qual cosa foren somaguts 
contra ell los sacerdote de les ydoles qui prey caven 
raolts deus. E acusarenlo ab lo princep de Alheñes 
dient que ell havia dit mal deis deus per la qual cosa 
havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat 
que bogues I anap de veri en nom daquell deu que el 
creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E 
quant lo hac begut no li feu mal negun segons que diu 

TOMO XIII 27 * 



1 doctor per nom Macer. En apres fo for?at-quen be- 
gues altre anap en nom de tota los deus de Adienes-e 
ell protestant que per a^o moría lo qual quant lach 
begut tentost morí per lo qoal fo irat Urt lo pobla qui 
aquí era present. E levarense contra los dits sacerdots 
e ocierenlos tots. K prenguerén lo oots de Sócrates e 
ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi c©m aqueH 
qai era amich de Deu vertader. E apres la mort de 
Sócrates los seus dexebles se depertiren en diversas 
oppinions e jatsesia que alscuns mantinguessen alscu- 
nes errors empero aytembe mantenien alcuna pérfida 
dé veritat e per aquella soferlen molts trebays jatsesia 
que fossen fols en altres. E si a to no baste la fuyU 
de Anagaras ne lo veri de Sócrates ne los turmens de 
Zeno per ?o com eren grechs e estranys de la tua na- 
ció empero deuriat meobrar de Cani e de Senecha e 
de Sora car tots aquesta foren mólt excellents philo- 
sops romans axi com tu metex e tots hagueren molts 
e bons dexebles e tots han sofeits diverses turmaits 
per amor de veritat e de bonesa-iCar Senecha se^ns 
ques comte en U istoria deis romans fo mestre de Ñe- 
ro quant fo feyt emperador e faes 1 die gran convit es- 
tant en la sua emperial magastat e vees Senecha maes- 
' tre seu qui era en lo palau remembrali com moltes ve- 
gadas lo havia ferit pei^ nodrir e per castigarlo e sop- 
tosament mogut de gran ira feulo venir denant e dix- 
li que elegis en quina mort volia morir car daqui 
avant no podia mes viure e mana quel maUssen de- 
nant ell en aquella mort que ell mes elegirla lo qua| 
formal elegí que fos sagnat de dos brassos e posat en I 



( 4H ) 
bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. ] 
Donchs aquest e los altres daoiunt dits sofariren mort 
per los casticbs que donaven a les persones malvades 
volentlos nodrir e sostengren moltes e diverses tribu- 
lacions empero es romasa excellent e digna memoria 
de ells e no havia molt temps passat que eren eslats 
morts e no foren naorts axi ne tentost sino per qo 
cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les 
males persones perqué foren perseguents car tots 
temps fo que les bones custumes son perseguidos per 
aquells qui teñen mala vida. Donchs no veig rabo per- 
qué tu lot deges meraveylar si los bons homens es- 
tant en la mar salada e tempestuosa daquest mon so- 
feren amergures e tempestáis per les ondes grana qut 
hi 8on« E axi com la mar es amergosa e salado e tem- 
pestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo 
mon e jatsesia que les bones persones soveny sofiren 
tribulacions e persecucions per los mals per í;o car les 
bones persones son peques e les males son moltes e 
quaix sens fi ques mouen mes bestialment seguint la 
lur propia voluntat que no rahonablament seguint lo 
dret juy de rabo e per ago perseguexen los bons en 
moltes mañeros empero per 90 car saviesa ven^ mali- 
cia e bonea sobr^uge a malesa c la intencio e lo pro* 
posit deis sayis e deis bons homens es aytal que no 
deuen aver anchia deis desplers deis mals homens ans 
los plan quels sien desplasents per raho jatsesia que 
les males persones sien moltes e molt poderosos per 
poder mundanal empero no deuen esser temuts per 
aquesta car les dites males persones no han ab si re* 



(412) 
^idor 4¡uí les govern car defall-los la rabo qoi den re- 
gir egovernar les gents ans son axi com la oau sens 
thimo e seos govern en la tempesta qui nos pot regir 
ans esta en grao períyll e per aquesta raho si ells se 
ajusten contra aquels quils don^i les bataylles no po- 
ran haver victoria deis bons cor fermanse en aquella 
cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regils per 
la virtut inteliectiva que es regidora deis saris e in- 
formáis de bonesa e de veritat e menals a la gran for- 
9a e a la forts torra del sobiran e vertadar ben bon 
han plasent contemplaeio possehint los grans tresors 
de saviesa perqués poden traure escam deis fols los 
qualls han lexat lo vertader. be e sonse occupats en 
coses qui res no v^len ne poden profltar verament 
cor son transitorios e decaybles e leugeres e £revols 
e altes e vallayades de moUs bens. E axi o dix Enpo- 
docles segons que- recomte Tbeofautus en lo comea- 
9ament del libre de plantes qui diu que 111 coses son 
qui per lur excellencia sobrepugen totes les altres en 
aquesta vida* La primera menyspreu de la honor ter- 
renal e de fortuna. La segona es desig de la benanan- 
qsL eternaL La ter^a es illuminacio del enteniment e 
de la volentat La primera es ten bona que no es al- 
tre pus honesta e per res non es hom ten benehuyrat 
com per la segona e no es res que tant hom fa^a a 
conseguir les dites II com la tercera. E per q^o car la 
torra es fon;a dess. . . ta es ben garnida de les dites 
III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E po- 
sar teñe eximplis nalurals en coses manifestes bou un 
hom qui ha lenteniment ciar axi com lo cel com es 



(«5) , 
ben seré posa sots los peus tota fortuna contrarFa 
menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament 
quí per fortuna contraria nos lexa decaure e per for- 
tuna de benananga no exalta lo seu cor aquest aytal 
pot ben tenrr sens temor la cara fenna contra tota ad- 
versitat e no li caira haver paor de les pnes tempes- 
tuosos mundanals per torbades e irados qui Tinguen ne 
sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne 
sera enderrocbat per enpenta de vent ne eremat per 
ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny 
ne sera mogut de son loch axi com para la furor del 
poblé a moviment de mar e la envege deis benamics 
lagoters a vent e la ira deis senyors mundanals a foch 
e al colp de pedra de giny - les .quals coses temen va- 
nament les gents folies e per a^o son vengudes leuge- 
raroent mas les persones savies no les qual tembre. 
Seguexse en apres o mesquins de homens e perqué 
havets temor e estats espaordits e meraveyllats de les 
ires malignes e cruels deis mals senyors car sius en 
prenets be esgart no han ab si regidor ne capita per- 
qué no deuen esser temutz car no han forga ne vigor. 
E per aquesta* 



CARTA BE SAN BERNARBO A SU HERIANA. 



TtADVCIDAPOII 



FRAY ANTONIO GANALS MAESTRO DE SAGRADA TEOLOGÍA (1) 



PRÓLOGO DEL TRADUCTOR. 



AL lOLT HONORABLS lOSSEN GAEGERAR DB SANTIENAT 

CAM£IVL£IfCH DEL MOLT ALT SERYOR REY DON MARTI FRARE 
ANTHOOÍI CAIfALS EN LA SANCTA THEOLOGIA INDIGNE HESTRE 
DILIGENT £ AFECTUOSA SERYITVT» 



Molt ha stimuladá la mía pensa la esvellada iostaiieía 
que Yostra derocio continuava reqnerint qae espooes io 
libre que sant Beraat trames a la soa. devota sor;Som de- 
termenat a complir vostre digne requesta per tres ra* 



(I) Códice del monasterio de San Cucufatc del Valles, titulado Carta 
de S, Bernaí a m germana iraduida en cátala per Fr. Ántoni Cañáis, 

tól. 1.0 



( -«6 ) 

hoDs. La primera per iulroduhírvos a desiig e ordenada 
amor de libres hon ha volgut Deu maDifestar la saviesa 
ais hoDiens en sguarl e comparacio de la qual les pedrés 
precioses son carbons largent es fanch laur precios es fet 
areoa seclia lo sol e la lona son teoe^its a la vstae la 
mell ensems ab la manna son al gust absina e fel amar- 
gos. O celestial do de la divinal liberalitat lo qual dava- 
lías del pare de totes lums per tal que leus al cel la pen- 
ca racional. Tu es celestial vianda del entcniment de la 
qual quin menge haura fam e quin beu sera assedeyat. Tu 
es doctrina de les costumes e regle la qual seguint aquell 
qui obre no errara. Per tu regnen los reys e aquels qui or- 
denen les leys fan justsstatuts. Pertn molts deposant o le- 
xant la ruditat o rusliquesa quels ve per lur natura limant 
lurs enginys e expurgant lurs lenguesdegrosses epagesi- 
vols parlars aconseguexen sobirans graus de honors car 
son fets pares de la cosa publicha coUaterals de princeps los 
quals sens tu de lances hagueren fets ligons earadres o fo- 
ren stats porquers ab lo íill dicipador. O tresor molt 
amat e on te trobaran les animes assedeyades. Certes mes- 
senyer dichvos que la dita saviesa en los libres ba posat 
son thabemacle en libres le (el ?) ba fuodada laltisma qui 
es lum de les lums e libre de vida. Alli la resebra tol bom 
qui la demana aqui la trobara qui la cercha e ais qui to- 
caran sera oberta la porta. En los libres estenen lurs ales 
los cherubins per tal qud enteniment de aquell qui Kig 
sen puig en alt mirant de una part del mon fins a laltre de 
sol hixenl al ponent e del milg iorn a la Iremonlana. En 



( «7 ) . 

los libres Deu qui es incomprensible aprehensiblament es 
cootengnt. En b)s libres es manifestada la natura de les 
coses cdestíals terrenals e infernáis. En los libres trob yo 
los morts axi com si eren vius. En los libres jutge de les 
coses sdevenidores. En los libres son dispostes les batalles. 
Deis libres ixen los drets de pau. Totes les coses ju- 
sanes se corrompen e cessen e la mort continuadament 
devora aquells los quals natura engendre. Tota la gloria 
del raon saria liurada a oblit si Deus no bagues provesit 
alshomens moríais del benifici de libres. Alejandre sub- 
yugador del mon Juli esvesidor del segle qui ab art e 
ab guerres fou lo primer qui resebe lo imperi en unilat 
de persona Fabrid lo feel e Gato lo rigoros yuy no foren 
en memoria deis homens si la aiuda deis libres fos defa- 
Uida. Les Ierres son derrocades les grans ciutats regirades 
les ymages tríumphais son fetes sendre qui haura doncbs 
uiemoria. Com sabrem quin privilegi ha lo rey nil papa 
si nons es d<^ostrat per libres. Cortes una cosa ha Deu 
aoomaaada ais libres en que gran part del seu poder es 
comunicada car aquels qui son for^iats de morir per lur 
natura per los libres son fets immortals. E per so diu Tho- 
lomeu en lo prolech del Almagest que nuy 11 temps mor 
aquell qui ba muniGcada la sciencia. E com tots los ho- 
mens amen immortalitat molt deuen esser amats los libres 
qui contenen materia virtuosa materia divinal e celestial 
quins porta a la vera immortalitat. Aytal es lo dit libre de 
sant Bernat ad sororem com aquis tráete de Deu de cel 
de be de fe de anima de gracia de gloria de oracio de 



(418) 

contemplacio de carítat de ^raose de amor de Deu e del 
proisme hon pengen tots los libres de la fey e deis pro- 
phetes. Imflaines doncbs mosseDyca* vostra amor en los 
libres car m) veig res en les coses jusaoes que tant d^e 
esser amada com libres. Sab be vostra prudencia cpie la 
saviesa deu esser mes amada que totes les riqueses mate- 
ríals. Laristotil en lo libre deis Problemes fa questio per- 
qué aquells qui ordonaren que los qui oombatrien corpo* 
ralment fosseo premiáis no ordonaren premi a la saviesa 
a la qual questio respon e diu que en los trabáis corporais 
lo premi o loguer es cosa millor quel trebayl e com no áa 
cosa en aquest mon millor que la saviesa per 90 no lí es 
assignada temporal retríbucio e com la saviesa sia conten- 
guda en los libres per tal schre tota cosa deuen esser amats 
e presats. Sabéis be mosseoyer que mes deu ess^ amada 
la amistat que les riqueses car la virtut nos pot ab rique- 
ses stimar e per go diu Boeci en lo segon libre de con 
solacio que amichs son les pus precioses riqueses que pus- 
quen esser. Sabets be que mes deu esser amada la veritat 
quels amichs segons que posa Aristotil en lo primer libre 
de les Etiques e a^o apar en los nostres martirs que ama- 
ren mes la verilat de la fe que tota lur vida corporal e com 
la veritat sia contenguda en los libres qui sera qui nols 
ame ardentment e inflamada. Manifest es a tot enteniment 
que les riqueses temporals pertanyen a necessitat e vida 
del cors la virtut deis libres pertany a la perfec<;io del en- 
teniment e de la anima que sens comparado deu esser mes 
amada quel cors. Qui es donchs qui no am libres. ítem los 



{ *19 ) 

cavallers deuen molt amar les armes de lar cavallería les 
armes de nostre cavalleria son la fe cristiana qui te les- 
cut per defensar e lo coltell per esvesir ab la sua virtuosa 
verilat. Aquesta veritat sta en los libres. Aqüestes armes 
pres Jhesu-Crist contra lo diable com dix scrit es do 
templaras lo Senyor Deu teu. E com la Scríptiira sia ea 
los libres contenguda qual cavaller sera qui no am lS)res. 
Tot enteniment ben dispost sab que mes devem amar nos* 
tra benaventura que totes ríqueses. La nostra benaven- 
tura sta en la obra del enteniment co es quan nostra en» 
teniment sta elevat e attent en la contemplado de la veri- 
tat divinal e aquesta operacio es la pus dditable de totes. 
Perqué diu Larístotil en lo X libre de les Etiques que la 
philosophia conté en sí maravelloses delectácions. Sabem 
de cert que la contemplacio de la veritat reseb grau de 
perfeecío per los libres car la ymaginacio continuada per 
libres no lexa fer entrevavll en lacte del enteniment en 

•i 

les verítats queis libres 11 moslren. No sras rabo donchs 
diuen los doctors que Deu en lo cel es libre de vida la qual 
com sobre totes coses sia mes amada no es meraveUa sils 
bomens ban ten gran amor ais libres. La segona cosa 
quem ha mogut a espondre lo dit libre es per informar 
vostra devocio e quina forma devets servar en legir los 
libres car diverses vegades vos he trobat legínt en la bi- 
blia vulgarizada. E per la present imformacio me occor- 
re al endevant Senecha qui en la segona epístola sua 
parle enia serení forma molt escampa lo coratge la 
mullilut de libres. Tu qui litgs voges primerament que 



(420) 

tu ligint díverses doctors e nioils volums de Ubres la lúe 
p»sa no sia feta vagabunda e instable. Obs es que ha- 
ges algups eletslibres familiars si vok saber alguoa cosa 
certa laqual romaogue en lo teu coratge. Car noes en 
loch qui en tot loch es. Aquels que van en peregrinatga 
passra per mdts hostals e han poehs amichs. Axin pren 
ais qui velen passar los ulls per moits libres e nes i^ 
quen a negun libre singularment. No aprofita res le bo- 
ci qui tentost hix del cors quey es intrat. No florex 
larbre qui soven se (replanta. Adonchs com tu na pus- 
ques legír tots los libres assats has haver certs libres en 
los quals líges. Si díus ara vuyll cartayar aquest libre 
are aquell sapies que molt enfestige lo ventrell mengar 
moltes viandes car diversitat no aprofita ans nou. Litg 
los libres aprovats he sit vols divertir a I^ir altres li- 
bres torna ais primers e de tot quant hauras tegít ele- 
geix en aquell día una cosa la qual ferms be en.ta me* 
moría en guisa que romangua ab tu per tostemps. Ad* 
pet entendre vostra devocio. que hom deu legir Ubres 
a{H*ovat3 no pas libres vans axi com les faules de Lan- 
(lalot e de Tristany nil romans de la guineu ni libres 
prevocatius a cobeianca axi cem libres de amors li- 
bres de art de amar Ovidi de vetnla ni libres qui son 
inntils axi com de íaules e de róndales mes libres de- 
vots lilH'es de la fe cristiana hon sta nostra salvacio 
sabents que sant Jeronim fou agrament acotat per 90 
com ligia los libres de Tulli de apparent elocfüencia e 
no deuen esser lests los libres segons doctrina de Sene- 



( 421 -) 

cha per sol passarne los ulls car la letra qiii no entra 
dins la anima cors mort es privat de vida segons din 
sant Jeronim ans den hom de ac^o que haura legit co- 
Ilir alguna doctrina e regle la qual posant dins lanima 
isque eli actes forants virtuosos per lo ímperí de la pura 
Yolontat. Perqué mossenyer prechvos quel dit libre de 
sant Bernal vullais legir attentament en lo qual troba^- 
rets molta devota e sperítual materia e de cada capitel 
degits alguna bona conclusio la qual metats en obre re- 
ri)rdantvos de la páranla del Salvador qui dtu quel ser- 
vent qui sab la voluntat de son senyor e no la compleix 
per obre sera fortament acotat. E nos maravell negu 
perqué he volgut espondre a vos lo libre qui es endre- 
cat a dona e maiorment religiosa car a^ he fet per pro* 
vocar los homens a obres virtuoses per exempli e doc- 
trina de dones maiorment pus les ressemblen en vestHs 
e ornaments raho es que hagen semblants doctrines e 
amoneslaments. Gran vergonya es al hom que la dona 
sía pus virtuosa que ell e a^o tráete sant Gregori en la 
homelia sobre Lavengeli Loquente Jhesu ad turbas hon 
"parlant del martirí de una dona verge diu ^xi conside- 
rem nos qui som homens que sarem stimats en compa- 
racio de aquesta fembre. Soven proposam fer sdgunes 
bones obres mas si una páranla leugera proceex de la 
boca de algún burler o de algu «quins esquernescha tan- 
tost nos ne lexam empero aquesta dona no han poguda 
sobrar los turments durs. Nosaltres no volem donar al- 
movna de acó del nostre eom ne haiam manament de 



( 422 ) 

Jhesu-Crist e aquesta fembra per amor del seu espos ha 
donada la sua propia caro. E donchs lavors com yinreoi 
davant lestret juhi de Deu que direm uosaltres homeDs 
quí veurem la gloría de aquesta dooa. Quina escusacio 
hauran lavors los homens com sera demostrada aquesta 
que ha vensut lo mon ab tota la sua pompa la qual 
constituida davant los princeps armats es atrobada pus 
fort que aquell qui la tormentava e pus alta que aquell 
qui la jutiava. Que direm nos barba en coll flachs e 
debíls qui vesem anar les infantes donzeles al regne ce- 
lestial passanls per coltels per lances e espases. Com 
per nostra flaquesa la ira nos sobre la superbia nos in- 
fla la ambicio nos torba e; la luxuria nos macula cove 
donchs legir lo dit libre per tal que almenys per ver- 
gonya .nos promogam a fer bones obres. La tercera ra- 
bo quim ha mogut a espondre lo dit libre es per (o que 
com la cort de la senyora reyna sia una honesta religio- 
sa que vos vullats comunicar lo dit libre a les dones de 
la dita cort specialment a les donzeles car aqui trobaran 
materia plena de tota pura honestat hon si attentamenl 
ligen veuran que aquest libre es pou de aygues vives 
hon les animes son lavades e lo coratge hi es sadollat 
plenament e habundosa e les fructiCcanU spigues ab 
les mans deis apostols freguades per 90 quen isque suau 
vianda pera les animes famolents. Aquest libre es ia 
vena e cetra daur en la qual es contenguda la manera 
es brescha de rael e celer pie de vida. Aquest libre es 
arbre de vida e flum de Paradis divisil en lili parts ab 



{ 423 ) 

lo qual la humanal pensa es sadolada e lanteniment as- 
sedeyat es regat habundantment e copiosa. Aquest libre 
es larcha de Noe e scala de Jacob e cañáis en les quals 
mirant les animes justes conceben perfeccions de diver- 
ses virluts* Adohchs mosseyer suplichvos e requirvos 
que DO siats avar de comunicar lo dít libre a la cort de 
la senyora reyna car del be que sen sequira ne haurets 
part. E yo qui prech Deu quem vuUa reebre en lo me (?) 
per la sua clemencia piadosa en guisa que vos he yo 
«nsemps ab los alets com exirem de aquest segle legiam 
nnirem e contemplem nostra benaventuran^a eternal en 
lo sobiran libre de vida Amen. 



CARTA DE SAN BERNAT A SA (¡ERMANA. 



Lo prolech que feu sant Berna/ sobre lo seguent libre. 



La mía moU cara sor en Jhesu^Crist amada grhn 
temps ha quem preguist que volgues scriure a tu al- 
gún tracial qut cootengues paraules de santos amones- 
tacions mas com la'Scriptura Sancta digue que voler 
instruir a millor de si matex sia materia de manifesla 
superbia tenguim per indigne a fer c eomplir la pro- 
sent obra e per (o fiu alguna triga en la cosa 46 quem 
preguist Mas per 90 com has replicades tes pregaries 
lavors reduhi a la memoria la parauln del mea Senyor 
JhesU'Críst qui diu sit for^a algu de anar mil pasaos 
ve ab ell no solament mil ana dos n]íiUia e liuret a tot 
bom quit demanara. Adoncbs axi com a forgatper ma- 
nament de mon senyor tirat per inclinac^o de caritat 
e aiudat ab les tues sanctes oracions he colides mi- 
ques sots la taula deis sants pares he si yo no ofei* 
a la tua presencia e digne santedad en lo present libüc 
la materia que deig fas empero a^o que pusch. Adoncbs 
mol t cara sor reseb aquest libre e posal . davant los 

TOMO XHI. 28 



{ 420 ) 
neus úUs axi com ud spíl e so ven coütempla en aquell 
car los manaments 6 amonestaments diyinals son q[)ills 
en los quals miren les animes e mirant en ells cone- 
xen les macules de kirs legeses car no es algu qui sia 
net e pur de peccat e les dites animes esmenen los vi- 
cis de lurs cogitaoions mirant en los espills demunt 
dits ^ fabriquen una novella ymage ab la cara molt 
resplandent. jQuí com ab tot lur coratge e pura inten- 
ció se don^n a observar los manaments divináis e ella- 
vors remogut tot dubte conexen quina cesa piau e 
qnina es despiasent -al espos celestial Jhesu-Grist ama- 
dor de casta vida. Adonchs venerable sor lig aquest 
libre vdleaterosament e religlo moltes vagadas car assi 
<^onei^ra8 com amai*as Deu e lo proisme com manye- 
presaras les coses terrenals e tranaitories «n qnina 
guisa cobeseyaras las bens etemals e cdestíals com ni 
«n qnina forma sostendrás pacsentment ^r amor de 
JhepH-^Crist tes adversitats del {vresent mon e com 
menyspresarasses prosperitats e delectacions. ítem co- 
nesei^s .con ni en qoina forma en ies tues malehies 
retras graeies a Deu e en la tua sanitat not superbta- 
ras en quina forma not inftaras en la prosperitat nit 
desesperaras en la adversitat Perqué la mia cara sor 
en JheBU--Crist moU amiuia precbíe que la tua saviesa 
disoorregua per aquest libre ligint en aquell ab gran 
studt « pachte que c^ntimiament plors los meus pee- 
cats eH gúisft que com yo no sia digne de impetrar 
venia ni perdo ab vioslre Senyor Deu almenys ab les 
tues sanotes eraei<ms pusque acooseguir remissio de 
anos peecats e ell qui «es tot poderos sia en la taa gar- 



( 427 ) 
da e portto ensemps ab tots aquels qui a ell s^rvoxen 
a la eternal vida Aiac^B* 



Capítol priméis qui tráete de la fe catholica. 



Diu Jliesu-Crist en lo aeu Evangeli que totes cps¡e9 
son poAsibka a la persona qui ha perfeta fe e no es 
qui sena fe pusque venir a la eternal benuyran^a car 
aquell es benaventarat qui creu perfetamenjt e viu vú 
com cr^i e vivint be garda e conserva la fe que ob- 
serva. E per so diu sant Isidro que sens fe no es qui 
pusque plaura a Deu. La fe no reseb for^a car no es 
algu qui creseguá per for^a mas bes pot dedarar ab 
exemplis e ab rahOé AqucUs qui ereuen e reseben for- 
fadament la fe no poden perseverar en aquella a í&st- 
nía e semblanza dell arbre novell car si algu pren la 
sua cima e for^adament la tira e la enclina a térra 
tentost que la lexera tornara al seu primer stat Fe 
sens obres morta es. Debades se glorieya es adelita en 
la sua fe aquell qui no es vestit de bones obres. Aquel! 
qui porta la creu deu morir al mon car no es altra co- 
sa portar la creu sino mortiñcar ai noiatex* ¥4¡r 90 por- 
tar la ereu e no morir al mon simuUcio e fíceio es de 
ypocrits. Aquell qui no dubtara en lo seu co? ans creu- 
ra fermament tot quant damanára obtendrá^ Aquel! 
qui creu en lo fill de Deu haura vida eternal e aquel! 
qui no creu no veura la vida ans sta sobre ell la ira 
de Deu. E per 90 diu sant Jaehme axi com 1q cors qqi 



•( 438 ) 
no ha^anima es mort axi la fe sens obres es xnm*ta. Sa- 
píes germana cara que molt es gran e profítosa cosa 
la fe mas no val res sens caritat Adonchs sor molt 
venerable conserva en tu matexa la dreta fe e te la fe 
sensera garda la fe sancta persevera en tu la fe dreta 
sia en tu confessio de la fe pura no parles en res so- 
lament de Jhesu-Crist en jochs ni en trufes no ere se- 
gues de Deu cosa que sia mala tii iníqua no vuUes per 
res ofendre la sua amor sta e persevera en fe iusta 
hages honesta conversacio ensemps ab la fe dreta gar* 
det que no denechs per obra Deu lo qual invoques ab 
fe car lo mal qui es mesclat ab fe ensutseex la perso- 
na. Un mal destroaex molts bens. No vulles entr^ir ea 
la obra pus que es perfeta en la fe no enlegeesques la 
tua fe ab mala vida no corrompes la integritat de la 
tua fe ab males obres no méseles vicis ab virtuts not 
acompánys mal prech Deus sor molt amable quet con- 
serve en sancta vida Amen. 



Gapüol segofL De virlut de speranfe. 



Jhesu-Crist din en lo Evangeli nous vuUats deses- 
perar haiats en vosaltres la fe divinal. La esperance 
que es vista ab los uUs corporal s no es sperance. E 
com qui es aquell qui veu ago que spera e sí nos spe- 
ram aáso que no vesem ab paciencia ho speram* E per 
qo diu Salame que la speransa dells justs es alegría e 
goyg he que la speransa éels pecados perira. Adonchs 



( 429 ) 
sor molt cara loayet de mal e Deus exalsar e honrar 
ta en lo día de la sua visitacío fo es en lo día de la 
mort e en lo dia del juhi. Aquells qui no cessen de 
fer mal debades speren^ la misericordia de Deu e dre- 
tament la sperarien sis> luyaveD de mal. £ de asso diu 
sant Isidro gran temor deuem haver que per raho de 
la speransa la qual Deus nos promet vullam perseve- 
rar en los peccats nins devem aximetex desesperar de 
la misericordia de Deo per go com vesem que ell po- 
nex los peccats stretament mas si volem elegir lo mi- 
lor fugiam a cascun perill de aquests dos 90 es quens 
luyem de mal e que posem nostra speransa en la mi- 
serieordia divinal car tot bom iust viu en speranse hi 
en paor car la virtut de speranse lo leva a vegades en 
goyg lo qual damana a vegades lo fir la terror ho pa- 
hor del infern el fa abaxar ab gran tremolament 
Aquell quis desespera de obtenir misericordia del pee- 
cat mes es condempnat per la desesperacio que per lo 
peccat que haura comes. Adonchs la mia sor molt ca- 
ra tota la tua speranse sía en Jhesu^Grist espos teu en 
lo qual te ferma et assegura car misericordia de Deu 
circuirá e enrevíronara aquells qui posen lur speranse 
en Jhesu-Crist. Gara sor spera fermament en lo teu 

Senyor e fe bones obres habita en la térra e seras sa- 
dolada en lo r^ne celestial ab les sues riqueses. La 
mia sor venerable prechte quet poses en justicia spe- 
ra en la misericordia divinal separa de tu la iniquitat 
he hageste speransa en lá salut esmena tu matexa e 
spera en la divinal clemencia foragita de tu iniquitats 
he spera la indulgencia de Jhesu-Crist corrogex la tua 



( 430 ) 
vida e spera la vida cternal a la qaal té vuHa aportar 
aquell quit ha eleta ans éeh seglea Ainterj. 



Capital tere. De la divinal gracia. 



Lapostol sant Pau diu que en la persona koa lo 
peccat ha regnat en gran abondascia sera molt pus 
faabundant la divinal gracia hon axi com ha regnat lo 
peccat per mort raho es que regne la misericordia per 
agracia donant vida etemal. Loguer del peccat es mort 
6 la gracia de Den es vida etemaL k cascu de nosal- 
tres es donada gracia segons k mesura de la dociacio 
de Jhesu-Crist. Sapies la mia sor molt cara que se- 
gons que diu sant Isidre tot lo be ^uel hom fa es do 
de Jhesu-Crist. Adonchs si nos apr(^tam en lo do del 
Senyor necessarí es que de les bones obres no loem 
nosaltres sino Jhesu--Crist No es qui pugue corregir si 
matex sino li ve de Den. Lom no ha res de be que sia 
propi seu car la via e carrera de la present vida bo 
es propia sua testificant lo Propheta qui diu yo se que 
lio es del hom la sua via o carrera ni es en lo poder 
del hom que vaya per les petyades de justicia» Com 
algu haura resebut algún do no deman mes que no ha 
resebut car volent usurpar assi la iina part del cors lo 
oflci dd altre pert lo oflci al qual era dedicada. Hoa 
aquell menbre qui no tenintse per content de son ofi- 
ci se vol usurpar lo ofici del altre torba tot lorde del 
cors en lo depertiment delsdons. Diversos faomens re- 



( 4M ) 
ae&eii di vérsese dépevtits dons del Saut Spirit'e tote 
los dcms nú asm atorgats a un bom. E a^so ba fet Dea 
per donar a nos materia de humilitaten g«u8a qipe la 
bttQ. kage^ de ques puaque iñ weTeUar del altre car a^o 
ques lilg enEzechid que^le^ ales^dels animeda^aa fá^ 
ríen la una a laltra aigniA^e lea virtiMa dala saxils lea 
quals se promouen la dna a laltra es provoquen a 
amor e a aximpli de bones obres» Ver^e sánela e bo^ 
nesta no vul quet sia ainagat ne ignoras «^ qiiina for- 
ma sens la gracia de Deu pervenienf qo es q^e mou 
Dostre cor a fer obres virtooses e sens la gracia eobo* 
perant qo es que ensemps ab nos fa les obres bone« 
no poden fer res de be. Car la gracia de 0eu npa des- 
perta per so qoe vuUam Ib be ens aconpayiie píOr so 
quel coraen&am a metra en obra e oj^ra ensemps ab 
DOS per 90 que acabem lo^ be 910 ha^am comeniiat Ap* 
par doncba qué voler lo be comeMar e acabarlo tot 
ve de Deu. E les virtuts son dotaadea a nos per lo Sen- 
yor mas los vicis e los peceals bixen d« nos» La oaritat 
la caatedad e la boneatat son donados a nos per nos- 
tre Senyor Deu e la superhia aarariciia e cobeianse 
procaexen de nos mateys« Sens Deu ¡no podra9 fer res 
que sia bo. Per la gracia de Deu podeni) fer moita bo- 
aa obre. Sens la gracia divinal som feíls poresoao^ ^r 
divols e tebeua a ben obrar e per te gffüoia^de Dep aom 
feta aneiosos gracioaoa e devota a fer bop«fi obras. Sen» 
Den aom tootost aparalats a pecear mas per la gitacM 
divinal de peocat aom deti^rata^ Sena Dea naa jawam 
desordonadaaient les coses terrenal^ o tranaítorie» mas 
per la gracia de Deu nos meny^roaam totes quaates 



(458) 
coses son en lo present moa e desiram -lo cd. Per lo 
peccat del primer hom nos sotn gilats de Paradis mas 
per la gracia divinal cresem retomar a Paradis. Per 
lo peccat del primer hom dcTallam en linfern mas per 
la gracia de Dea confiam de pujar al ceK Car posat 
que nos nos siam potens *ricfas savis e virtuoses nons 
ve sino per la gracia divinal. La mia cara sor no v«U 
que tu sapies que tots quants bens* posseiiim en lo pre- 
sent mon tots nos venen de la gracia de Deu e tots los 
mals nos venen per nostres peccats. Deus nos dona los 
bens que havem per la sua santa gracia e misericordia 
e per nostres peceats nos venen los raats que passam. 
Per la gi*acia divinal havem les prosperitats e per nos- 
tres miqíiitats nos venen totes les adversiiats,. Per la 
gracia de Deu obtenim les coses quens son necessaríes 
e per nostres vicis nos sdevenen los contraris. O donclis 
.sposa de ^hesu-Crist necessari nos es que retam gre- 
cies a Deu reduiscam tostemps a memoria sos beni* 
fets. E per so la esposa de Jbesu-Grist so es la sane- 
tá Sglesia diu en lo libre deis Canticbs al seu spos nos 
som remenbrants de la let deis teus pits qui sobre- 
monta tota dol^or de vi e aqnells qui han dreta cons- 
ciencia amen a tu Senyor. Quax que digua aquells te 
amen Senyor qui son remembrants deis teus beneficis 
e de la tua gracia e misericordia aquells te amen Sen- 
yor qui son josts en lur cor aquells son justifícats ea 
lur cor qui no atribuexen a lurs meríts res que sía de 
santedat e de iusticia ans ho retribuexen tot al do de 
la tua gracia aquells te amen Senyor qui remenbrants- 
se de la tun grat^ia son salvats. Vergc honesta sies re- 



( 4^ ) 

membrant per tosteinps que tot quant be es de vida 
es be per la gracia divinal. Oges lapostol sant Pau 
que diu de si matex gracia de Deu so tot quant so e 
tu iDolt cara sor gracia de Deu es tot quant es. Car 
que tu hages menyspresat ló mon que hages derencli- 
da la casa del teu pare quet sies volguda fer serrenta 
<l6 Deu que hages proposat de senrir a Deu en lo mo- 
nestir que hages fet vot de TÍure entre les sposes de 
Jhesu-Críst tots aquets bens son prevenguts a tú per 
la gracia divinal. Car que tu sies verge he savia nou 
has de tu que sies aytal sino solament per la gracia de 
Deu. — O frare ineu prechte quem dignes que vol dir 
alio quis litg en la santa Scriptura qui diu no es qui 
sia sant qui sia bo ni just sino solament Deu. — Sant 
Bernat respon — sor molt amada axi es ver com es 
scrit car verament sol Deu es bo sant e just car per 
sa natura es bo. Los homens son bons no per si ma- 
teys mas per nostre Senyor Deu. E per so sol Deu 
es bo car per si matex es bo. Los homens son bons 
justs e sants no per si mateys sino per sola gracia 
de Deu la qual cosa manifesta lespos de la Sgle* 
sia Jbesu-Crist dient en lo libre deis Cantichs yo 
son flor del camp e liri de les valls car la odor de la 
mia virtut escampa per tot lo mon. Adonchs diu yo 
son flor del camp e liri de les valls 90 es yo son san- 
tedat bonesa e iusticia de tots aquells qui confien en 
mi ab humilitat car negu dells no pora esser sant ni 
bo sens mi axi com digui en Lavengeli sens mi no 
podets fer res de be. Adonchs diu yo son flor deis 
camps e liri de les valls car axi com lo camp a^ ornat 



( 4St ) 
de flars per 9«niblaDl forma lo mon es enbdesit de £ar 
fe e de la conexensa de Jhesu-Críst .Yo donchs d¿« 
lespos aoD flor del cam e liri de led vals car 4^na 1» 
mia gracia a aquella homens qei no confieo en lur so- 
la bonesa ni en fairs aoerita aino solament en oiL Per- 
qué la mi sor molt honorable yo amoneat la tua savie- 
sa que no atribuesques res ais teus merits no presu- 
Boeaqoea rea de tu matexa no confius en la tua vir-* 
tut ni en tes forcea no poses ta speransa en tos jobia 
ni en ta justicia atribuexho tot al do de la divinal gra- 
cia on totes les tues obres ret gracies a Den en tola 
la conversacio tua fera D^u gracies la tua confianae 
sia tostemps en Jhesu^Crist quit ha creada de no res 
et salvara per sa gracb Amen« 



Capital quart. De la temor dmnal. 



Sor mia tñcití cara oges asso. que yot dích oges asao 
de quet amonest escolta asso de quet parle tem Den 
sobre totes ooses e serva per tostemps los seus mana- 
ments car los uUs de Deu miren aquells quil temen e 
mts aquells qui posen lur speransa en la sva misen- 
eordia. E Salame diu tem Deu he lunyet de maL 
Aquell qui tem Deu no posa res a negligencia* Per 
semblant forma dix un sant la temor de Deu es gloria 
alegría corona de goyg e de gran solemnitat La temor 
de Deu alegra lo cor e dona goig e alegría ab longuesa 
de dies e aquell qui os sens temor de Deu no pora 



( 455 ) 
esser justíficat Lá temor divinal es doctrina e savie-- 
8a. No sies incredul en la temor de Deu e nol acostes 
a ell ab doble cor e fént. Vosaltres qui temets Deu 
808teDÍts la 8ua misericordia e bous lunyets ddl per 
80 que no caygaft» Si temets Deu creets en «11 e iio ae^ 
ra va lo vostre loguer. Si temets Deu creets en ell e ia 
sua misericordia vindra sobre vosaltres plena de tota 
delits. Si temets Deu amátalo e los vostres coratges 
serán illuminats. Aquella qui temen Deu no sefan ¡n« 
creduls a la sua paraula e aquelis quil amen gardaran 
sos mananieuls. Aquclls qui temen Deu es studten a 
fer so qui li es plasent e aquella quil amen aeran 
i'ecomplits de la sua ley. Aquella qui temen Deu ap«- 
parellaran uetament les lurs animes. Aquelh qui te^ 
men Deu serven sos manaments he hauran paciencia 
com veuran la adversitat quells vindra. Los ulls del 
Senyor miren aquelis quil temen e ell conex totes lurs 
obres. La fi de tembre Deu es saviesa. Al qui tem Deu 
no li sdevenen mals ans en lo temps de la tempiacto 
Deus lo deliurara de tot mal. Deu conforta lesperit de 
aquell quil tem e en lo seu esgart sera benesit. La te« 
mor de Deu es axi com a Paradis de benediccio e to- 
ta la glona de Paradis lo enrevirona. Benaventurat es 
aquell al qual es donat de haver la temor divinal. Te« 
mor de Deu es comensaroent de la sua amor. Sapies 
molt amada sor que no ha cosa en lo men que axina 
gart de peccat e de nostres anemicbs com temor de 
infem e amor de Deu. Tembre Deu es no fer mal e no 
lexar de fer lo be que hom deu fer. La temor <de Deu 
es fonl de saviesa. Lo qui tem Deu haura be en la der- 



( «6) 
rera bora e en lo die de la 8ua mort sera beneyt. Sor 
molt honorable bona cosa es a nos que temam Deu 
car la temor divinal foragita lo peccat. La temor de 
Deu fa lom cauteles e ansies. No ha temor de Deu alli 
hon ha dissolucio de peccats. Adonc^s honesta verge 
prechte que temor e speransa habiten tostemps dins 
lo teu cor. Sien dins tu temor e consciencia. Perseve- 
ren en tu speransa e temor en tal manera spet*a en la 
divinal misericordia que temes la sua justicia. Mas la 
mia sor molt amada yo vuU que tu sapies en quina 
forma son quatre temos. La primera es humanal la sa- 
gena servil la tersa inicial e la quarta es temor casta. 
La humanal temor segons que diu sant Isidre es com 
nos temem de sostenir perills de la cam e com temeai 
perdre los bens del mon per la qual temor peccam.. 
Aquesta temor mundanal mala eslaqualperexensems 
ab lo mon la qual temor reprova Jhesu-Crist com diu en 
loEvangeli no vuUats tembre aquels qui maten lo cors* 
La segona temor es la servil e segons que diu sant 
Agosti es com per temor del infern hom se lunya del 
peccat ,e lo be que fa nol fa per amor de Deu sino per 
temor del infern. Aquest qui axi tem e axi com a ca- 
tín quil be que fa nol fa per amor de son senyor sino 
per paor deis a^ots e no fa lo be per temor de perdre 
lo be que no ama ans lo fa per temor de soslenir lo 
mal de que sera gran temor aquest aytal no tem per- 
dre los abra^aments del espos dol^ e amores ans tem 
que no sia tencat e mes en les penes infernáis. De 
aquesta temor servil diu lapostol sant Pau no havets 
resebul spirit de servitut en temor axi com los juheus 



(437) 
lisms bavets resebut sperlt de filis aclopltus. Aquesta 
temor servil es bona e profítosa posat que sia insufí'* 
GÍent e imperfeta per la qual crex a poch a poch la 
custuma de bones obres* Com lora eomensa creure lo 
dia del jubi de allí li ve la temor e lavors eomensa a 
creure e a tenbre. Mas aquell qui encara tem ño ha 
perfeta coufianse en lo dia del juy. No es perfeta la 
caritat en aquel! qui axi tem car si en ell fos la cari* 
tat perfeta cert ell no tembria car la perfeta caritat fá- 
ria en lom perfeta justicia e lom lavors no bauria don 
se bagues a tambre ans bauria materia de baver spe* 
ránse per tal que passe la iniquitat be vingue en lo 
r^ne de Deu. E com que es perfeta caritat sino per* 
feta santedad aquell ha en si perfeta caritat qui vio 
perfetament e no ha en si res perqué deia esser damp^ 
nat en linfeiifi ans ha fetes tais obres per les quals.me- 
rex esser coronatenlo cel. Aquell qui ha perfeta cari- 
tat no tem esser punit en linfem ans spera ensems 
regnar ab Deu en la celestial gloria. E per so diu \^ 
Psalmista en tu Senyor se glorieyaran tots aquella qui 
temen lo teu nom. Adoncbs lo temor no sta.ensems 
ab la caritat car la perfeta caritat foragita la temor. 
La temor ve primerament en lo cor del hom per tal 
que aparell loche a la caritat. Apres de la dita temor 
servil ve tentost la inicial la qual es quant hom co - 
men^a a fer algún be per la amor de Deu lo qual feya 
primerament per la temor del infem. De aquesta te- 
mor inicial diu lo propheta Davíu en lo Psalm co«- 
mensament de saviesa es tembre Deu. Adoncbs inicial 
temor es com hom eomensa amar Deu lo qual prime* 



(458) 
rament temía e aquesta temor foragita del coi* la te- 
mor serTÍL Apres de la dita temor inicial 8e seguex 
tentost la quarta que es dita temor casta per la qual 
temen que le^os de les animes nos tarde o dos luny 
de nosaltres e que nol ofenam e que no pequem con^ 
tra ell e que no perdam. Aquesta temor casta detalla 
de amor. Aquesta temor neix de amor. De aquesta 
amor diu lo Psalmista la temor del Senyor santa dib- 
rara per tostemps. En lo cor del hom ve primerament 
la temor e perqué hi ve cortes per tal que apparell 
loch a la caritat e com la caritat comenaara habitar 
en lo cor del hom la temor que li havia apparallat lo 
loch nes foragitada e com la dita caritat creix mes en 
lo cor del hom tant me se minva es apoqueix la te- 
mor car la caritat la gita defora. Sor molt amada ages 
propia semhlanse de aquesta materia. Soven veem que 
com Tolem cosir alguna cosa primwament entra la 
aguUa apres de la qual entra lo fiL Per semblant for- 
ma primerament entra en la pensa del hom la temor 
e apres la temor entray la caritat car per so entra la 
temor que introduescha la caritat e com hi es intrada 
la caritat foragiten la temor. Aquesta temor es santa 
la qual en la pensa del hom engendra santedat Es te- 
mor santa per so com en la pensa del bom entroduex 
perfeta caritat e perfeía caritat es perfeta santedat. La 
temor present es dita casta per so car no reseb en si 
amor corrupto ans ame Deu sobre totes coses e no 
preposa res a la divinal amor. Aquesta temor es dita 
filial f o es temor de fiU car no tem Deu en aquella 
forma quel catiu tem son senyor cruel ans lo tem axi 



( 459 ) 
icom lo fill tetn lo pare dol^ e beiiigiie. Aqaesta temor 
es dita filial car no tem axi com a catíu sino axi com 
fill. Has que es asso (fae diu lo Propheta la temor de 
Beu santa dnra per tostemps com sant Johan digna 
^e la caritat perfeta foragíta la temor. A^ es la cosa 
que demunt havem dita que acpjell ha casta e santa 
temor qui no tem Deu per paor de les penes infernáis 
ni per los torments del foch sino per sola reverencia 
e amor e aquesta temor que es de reverencia divinal 
dura per sécula seculorum. Aquel qui tem Deu per paor 
de sostenir les penas del infern no ha en si amor cas- 
ta ear no ha caritat car si amava Deu perfetament ni 
havia en si perfeta justicia no tembria Den per les pe- 
nas sino solament per raverencia e amor. E la lerror 
•de pena per so no es en caritat car la perfeta caritat 
íbragita la temor. En una guisa tem lo catiu lo senyor 
en abre forma tem lo fill lo pare. Lo catiu tem lo sen- 
yor ab desesperado e ab oy. Lo fill iem lo pare ab 
reverencia e amor. Adonchs sor molt reverent amo- 
nestte que temes Deu ab amor e reverencia no vuUes 
que tu jagues tostemps estivada sots jou de servitut 
ans te man quet leus per amor a Den qui es pare ten 
e quit ha creada axi com a filia. Encara et consell 
que ams Deu castamenl e no preposes res davant la 
amor de Deu que li sia centran ans vuUes metiyspre- 
sar per la soa amor totes quantes coses son en aquest 
moH. Vei^e honesta prechte e amonestte que ab sin- 
gular studi corregesques la tua vida en tal forma que 
la tua paraula sia casta e honesta tesguart humil la 
lengua afable la pensa plena de amor les maná plenes 



( 440 ) 
de bones obres. Aiudant a tu nostre Scnyor Deu sens 
lo xjual no poras fer res de be la mia dol^a germana 
en Jhesu-Cri<«t sim vols hoir a\i com a frare.e germa 
teu e Yols tembre Deu iie tot lo teu cor creo de cert 
que no solaaient en la present vida ans en la sdeveni- 
dora hauras molt de be Amen. 



Capítol V. De la virtut de carüat. 



En lo libre deis Cantichs se litg lo rey me ha intro- 
duyda en la celia vinaria hon stave lo vi e ha ordena! 
en mi caritat. La celia vinaria o celler es la santa Es- 
gleya en la qual sla lo vi de preicacio evangelícal. En 
aquesta celia es introduyda la sposa so es la santa 
anima en la qual es ordenada la caritat car totes les 
coses no deuen esser amados egalment hans hi devem 
fer diferencia. No devero amar totes coses egalment ans 
unes coses se deuen amar mes e altres menys car sa- 
ber que devem fer e no saber lorde com se deuen fer 
no es perfeta sciencia. Si amam les coses que no de- 
vem amar no havem ordenada caritat e si amara molt 
les coses que devem poch amar o si amam poch les 
coses que devem amar molt no servam ordenada ca- 
ritat Ordenada caritat es que amem Deus sobre e da- 
vanl totes coses e que la amor de Deu sia tosiemps po- 
sada al davant Devem amar Deu de tot nostre cor de 
tot nostre enteniment e de tota nostra memoria en 
guisa que tot nostre enteniment totes nostres cogita- 



( 4il ) 
cions tota nostra vida endressein aDeu del qual havcm 
tots nostres bens en tal forma que no sia part en nos- 
tre vida que romangua ociosa ans tot quant occorrera 
es presentara al coratge sia trames e endressat ala hon 
corre la amor soptosament en tota sa for^a. Adonchs 
sor molt cara fort es digne cosa e a nos molt necessa* 
ria que amem Deu sobre totes coses et en totes coses 
lo qual es sobiran be e sobirana veritat e amor. Lo so* 
biran be es sobirana benaYenturan9a e tant com la 
persona amara mes Deu tant sera mes benaventurada. 
Qui ama a Deu es bo e sí es bo es benaventurat. Sa- 
lamo diu en lo libre deis Canticbs la amor es fort ax^ 
com la mort Cortes be es dita la amor que es fort axi 
com la mort car axi com la mort sapara la anima del 
cors per semblant forma la amor de Deu separa lom 
de la amor carnal e mundanal. Verament la amor de 
Deu es semblant a la mort car per la amor divinal som 
mortifícats deis vicis 90 es los vicis moren dins nosal- 
tres. A90 que fa la mort en los senys del eors fa la 
amor de Deu en les cobeyanses del segle. Amat deu 
esser nostre senyor nostre Senyor Deu per la sua sola 
bonesa 90 es per tal com es sobiranament bo e com 
nos faa creats de no res. La caritat es amor per la qual 
Deus es amat per la sua sola bonesa e lo proisme per 
amor de Deu. En lo primer loch es amat Deu segons 
que es dit en totes e sobre totes coses. En lo segon 
loch es amat lo proisme en Deu 90 es amanthi Deu 
la caritat ha dos manaments. Lo' primer pertany a la 
amor de Deu lo qual es lo maior manament de tots. 
Lo segon pertany a la amor del proisme e es semblant 

TOMO XIII. 29 



( 442 ) 
al primer* Axi com es scrit amaras lo Senyor Deu leu 
e lo proisme axi com tu roatex quax que digua aque- 
lla fi deus amar ton proysme a la qual ames tu matex 
^0 es que sia bo e que pervengua a la etemal vida. 
Daquesta amor de Deu e del proisme parla Jhesu-Crist 
espos a la anima santa sposa sua dient en lo deis Can- 
tichs o germana mia sposa mia e com son belles les 
tues mamelles. Les odors deis* teus unguents sobrepu- 
gen tots perfnms» E que es entes en aquest loch pus 
propiament per mamelles que la amor de Deu e dd 
proisme de la qual damunt havem parlat car per les 
dues mamelles tramet la anima santa tols los seus sen- 
timents a la divinal amor. Lavors com es coniuncta ab 
Deu ab ligam de caritat e com fa tot quant pot fer de 
be a son proisme diu lespos la odor deis teus un- 
guents sobremunta tots perfums. Per los unguents en- 
tenem les yirtuts que nexen e proceexen de caritat 
Nos devem amar nostres proísmes en be car aquell 
qui ama mal son proisme nol ama ans la en oy e qui 
no ama son proisme lo qual veu com pora amar Dea 
qui no pot esser vist ab los uUs corporals. E aquel qui 
ama son proisme lo qual veu ab uUs corporals ab los 
ulls de la pensa veu Deu qui habita en ell f o es la ca- 
ritat car Deus es caritat. E aquell qui no ama son prois- 
me lo qual veu ab ulls corporals no veu Deu qui es 
caritat lo qual habita en la pensa virtuosa car si en ell 
fos la caritat Deus fora en ell qui es vera caritat. Nos 
devem amar nostres proismes si son bons e si serve- 
xen a Deu. Molt mes devem amar los stranys qui son 
ab nos coniunts ab ligam de caritat que no fem los 



{443 ) 
parents qui no amen Deu nil sei'vexen. La rabo si es 
per so com pus santa es la coniunccio deis coratges 
que deis cossos. Tots los feels christians devem amar 
jatsia que ab tots no puscham aprofitar. Ab aquells 
devem conversar e pendre l^rs consels qui segons re- 
quir lo temps lo loch e los negocis son ab nosaltres 
mes coniunts ab amor caritativa. Egualment devem 
desíyar la vida eternsd a tots los homens e en asso de- 
vem esser tots los homens amats egalment Amar de- 
vem los homens caritativament 90 es per tal que ser- 
vesquen a Deu perqué sien salvats mas no devem egal- 
ment scampar en tots los homens les obres de mise- 
ricordia car a uns ne devem fer mes e a altres menys. 
Germana mia mdit amada si nos volem conservar la 
vera e perfeta caritat porem aconse^uir ajudant noslre 
Seoyor Deu la vida eternal. Los nostres enemichs de-* 
vem aiAar per la amor de Deu axi com ell me díu en 
lo Evangeli amats vostres enemichs e fets be ais quius 
porten oy e pregats per aquells quius perseguexen eus 
dampnifiquen per tal que siats filis del pare vostre qui 
es en lo cel. Adonchs venerable sor sapies que la ca- 
ritat es molt necessaria a nos sens la qual no podem 
plaura a Deu. No ama Deu aquell qui avorrex lom no 
ama Deu aquell qui menyspresa sos manaments. La 
caritat es rayl de totes virtuts. Tot quant fem sens ca- 
ritat nons aprofita res. Tot nostre studi es no res si no 
havem caritat la qual es Deu. Alli regne carnal cobe- 
yansa hon no es la caritat de Deu. Lavors es lom per- 
fet com es pie de caritat Sens amor de caritat no pot 
hom venir a la eternal benuyransa. Posat que hage 



(4.U) 
dreta fe tanta es la virtut de caritat que si ella defall 
debades ha hom les altres virtuts e sí es ab hom to- 
tes les coses son posseides justament. Qui no ama 
Deu no ama si mateix. Adonehs la mia sor moU cara 
amoneste que sies coniuncta per amor al teu «pos in- 
visible Jhesu-Crist en guisa que tota sies inflamada en 
lo seu desitg. No cobeyg res que sia en lo presen t 
mon. La longua vida del present mon te sia pena molt 
gran, Cuytat a exir daquest segle. No rebes oonsolacio 
en aquesta mortal vida ans sospira continuament a 
Jhesu-Crist lo qual ames ab tota la tua pensa desiyal 
spérel congoxet per venir a ell e la salut del teu cors 
te sia feta vil e menyspresada per amor del teu spos. 
Sies travessada e sagetada ab la nafra de amor en 
guisa que justament pugnes dir yo son nafrada ab ca- 
ritat. La mia germana molt amada en Jhesu-Crist 
prechte que oges les páranles de Jhesu-Crist ápos teu 
qui diu aquell qui ama mi sera amat per lo meu pare 
e yol amare e manifestar me a elL Adoncbs la mia ca- 
ra sor amel en la present vida per so que ell te am 
ensemps ab lo seu pare en la eternal gloria Amen. 



Capítol YL De les obres que cotaensen a fer los quis 

convertexen per penitencia. 



Ais qui comensen a fer bones obres es promes lo 
premi mas es donat ais qui perseveren car diu la 
Scriptura aquell qui persevera fíns a la íi sera salvat. 



( tiS ) 
E elavors es plasent a Den la npstra covcrsacio com 
portam a bona fi lo be que havem comensal Diu la 
Scriptura maleits serán aquells qui han perduda la 
persereranse he no han acabada la bona obra. Molts 
homens son quis converteien a Deu per sola devocio 
de pensa altres son quis convertexen forgats per af ots 
e adversitats qui nos convertirien per devoeio. Axi ho 
diu lo Psalmista Senyor stríny les barres de aquells 
qui a tu no sacosten ab fre e ab brida. Tot hooi qui 
es convertit noyellament per penitencia deu plorar al 
comensament axi plorant passara al desitg deis bens 
celestials. Sor molt cara primerament devem levar ab 
grans lagremes los mals que havem fets per tal que 
ab pensa neta e pura contemplen! lo be que cercam e 
en guisa que com nos plorant lavant la macula del 
peccat mirem francament les coses celestials ab los 
ulls del cor depuráis he deneyats. Neccsari es a tot 
hom qui novellament se convertex a Deu que apres la 
temor se leu a Deu per amor axi com a fill per tal 
que no jagua tostemps catiu sots miserable temor. 
Los qui novellament se conv^texen a Deu deuen es- 
ser aconsolats ab páranles dol^es e suaus car si hojn 
los comensava axebucar espaordits per la forts repren- 
sio tomarien ais primes peccals. Aquell qui no amo- 
nesta e castiga lo novici ab suauetat e dolg or mes lo 
agreuya el torba que nol corregex nil castigua* Prime- 
rament deu esser castigat e corregit lo novici de la 
mala obra e puys de la mala cogitacio. Tota novella 
eonversio encara es mesclada abla primera vida e re- 
te algunes coses de la vida prop passada. E per so no* 



( 446 ) 
es virtut al mon qnc deya de aquella exir ais ulls del 
hom fins que la sua antigua conversassío del peccat 
ne sia del tot foragitada de la pregonesa del coratge. 
Com la persona se acosta al senrey de Deu tant com 
mes si acostara tant mes se sintra de la batalla que li 
donen los vicis. Axí com lo poblé de Israel qui era 
singularment pus apremut e agreviat per los egip- 
cians de pus greu carrech lavors com Deu manifesta- 
ve per Moyses la sua divinal conoxensa. Molts son qui 
ápres lur conversio sostenen gran temptacio carnal la 
qual certas no porten a lur dampnacio ans los prova 
Deus donantlus enemichs ab los quais combaten con- 
tinuadament per foragitarne la peresa si empero noy 
consenten la conversio tebea o freda fa caura a molts 
en les primores erros els fa viure en vida peresosa. 
Aquell qui tebesament ses convertit no considera les 
sues paraules ocioses e vanes e folies cogitacions mas 
com lo coratge se desperta de la son e de la paresa 
hon doimia tant les jutge mes esser coses viciosos e 
malvados quant primerament les jutyave esser facils 
o leugeras. En tota obra de Deu devem esquivar firau 
engan e peresa. Lavors fem frau e engan a Deu com 
de la bona obra que fem loam a nosaltres mateys e no 
lo nostre Creador. Lavors erram per peresa com les 
obres de Deu fem negligentment e peresosa. Totes les 
arts e los oficis daquest mon han ardents amadora e 
molts spetxats a axegiiirles e metrales en obre e la 
rabo es aquesta car han ab si present la remuneracio 
de lur obre. La art de la temor divinal ha molts dexe- 
bles tebeus flacs e congelats ab peresosa negligencia 



(447) 
e^ tk raho es aquesta oar lo premi o logner de íur tre^ 

bali Dols sera donat en la preisent vida sino en la sde- 
Teñidora* Aquells qui noyellament son convertits a- 
Deu nos deaen enlajar en les ancles daquest mon ear 
sí masse si freguen serán axi com larbre^qui es nove- 
llam^fit plantat qui no ha fonnades les rayls si es^ fa* 
rit ab gran vent cau e secas. A yaguades val e es^ molt 
profitos ais noyellament convertits per salut de Itar ani- 
me mudarse de un loch en altre car di verses vegua- 
des se sdeve que mudant lo loch se muda la afeccio de 
la pensa. Govinent cosa es e justa que hom se luny 
corporalment del loch hon ha per molt de temps ser- 
vit ais vicis e peccats* Germana molt honorable scolta 
les paraules quet diré. Molts son quí& convertexea a 
Deu mes de cors que de cor la qual cosa nos no po- 
dem dir sens greu plor e gemech porten habit de re- 
ligio e no han la pensa religiosa molts han habit de 
religio e no han eoratge religios molts venen a con- 
versio e stament de religio mes per necessitat que pas- 
se lo lur cors que per salut de la anima los quals no 
s^rvexen a Deu sino a lur ventre deis quals diu La-* 
postol quel seu ventre es lur Deu no es lur intensio 
de servir a Deu dignament sino de ben menjar ampl»- 
ment e beura desmesuradament vestirse delicadament 
e que hagen be e repos en lo present mon e per so 
com amen les coses terrenals perden los bens celes- 
tials e de aquests diu ihesu-Críst en Lavengeli aquells 
han reebut lur loguer en aquest segle. Perqué la mia 
cara sor molt amada forment devem squivar les coses- 
transitories e terrenals e amar los bens celestials ea. 



(448) 
guisa que no perdam ensemps lo cel e la térra e per 
so nos amonesta lo Psalmista dient si hayets habun- 
dancia de riquesa noy yullats posar ni formar lo vos- 
tre cor les coses terrenals devem posseir en us e les 
celestials en desitgs los bens terrenals devem despen- 
dre e los spirituals desiyar car en aquells spirítuals 
ha una merevelosa cosa e gran multitut de dol^or la 
qual nostre Senyor Deu te amagada e stoyada a aquells 
quil amen de la qual es scrit que uU no ha yist ni 
orella no ha oit ni es puyat en coratge de hom asso 
que Deus te aparelat ais quil amen de la qual diu lo 
Propheta serán sadoUats com aparexera Senyor la tua 
gloria. Perqué la mia sor preguem Deu que aquell sa* 
dolament sia nostre benaventuransa Amen» 



Capítol VIL De consermeio. 



Jhesu-Crist din en lo seu Evangeli qoi vol venir de- 
tras mi reneg si matex e prengua la sua creu e se- 
guesquem. Mas que vol dir renegar si matex sino re- 
nunciar a sos propis delits e pies en aquesta manera 
que aquell qui era superbios sia humil qui era iros 
sia mans e benigno qui era luxurios sia cast qui era 
enbriagos sia abstenent e qui era avaricios sia liberal 
e larch car aquell qui renuncia a tot quant posseex e 
no renuncia a ses males costumes no es déxdl>le de 
Jhesu-Crist aquell qui renuncia a sos bens ren^ua 
asso del seu e qui renuncia a ses males costumes re* 



( 449 ) 
n^ua a 'si matex. Los servents de Deu fu gen axi com 
a ooses contraríes e males ais bens los quals amen los 
aoíiadors de aquest segle. Los servents de Jhesu-Crist 
mes se alegren en les adversitats que en les prosperi- 
tats daquest mon. Sapies molt cara sor que les coses 
dolges del present mon son molt contraríes ais ser^ 
vents de Deu e asso fa nostre Senyor Deu per tal que 
consenten aqüestes coses esser a ell aspres e contra- 
rioses lavors sospíren ab gran desitg de anar al regne 
celestial. La persona que es menyspresada daquest mon 
resplendex davant Deu ab singular gracia e ouor car 
necessaria cosa es que aquell qui es avorrit per lo pre* 
sent mon sia amat per nostre Senyor Deu. Los sants 
homens peregrina e viandans son en aquest mon e sant 
Pere per so fou repres com volch fer tabernacle en lo 
mont car los sants no deuen haver lur tabernacle en 
aquest mon ais quals lo cel es casa e térra propia. Sor 
molt amada sapies que totes les coses temperáis son 
axi com a erbes quis sequen e passen dins breu temps 
e per so los servents de Deu les menyspresen per 
amor de les coses eternals que nul temps passen e no 
son semblants ais bens de la present vida qui no ban 
neguna fermetat que sia al mon. Les persones san tes 
les quals menyspresen perfetament lo mon axi moren 
al mon que solament troben dalit en viure purament. 
en Deu e tant com mes se departexen de la conpaya 
del present mon tant mes contemplen la presencia di- 
vinal ab los ulk de la pensa e jatsia que Deus conser- 
va e teogua sots la sua garda la vida deis alets qui ha- 
biten en mig deis homens carnals empero forl es a 



( 450 ) 
tart que lom qui es posat entre lo8 delits de aqnest 
mon visca sens peccats car no sera ben segur aquell 
qui sta prop del perill. Sapieste sor molt amada que 
bona cosa es que lom sia lunyat cerporalment del mon 
mas molt mes val esserne separat de cor. E per so diu 
Job que lase silvestre menyspresa la cintat e lo ser- 
vent de Jhesu-Críst menyspresa la compayia deis bo- 
mens seglars. Loshomens divináis menyspresen perfe- 
tament aquest mon e los seus pies per tal que com 
aquesta vida sia per ells viltenguda se adeliten mes en 
les coses celestials. Aquell coratge es luny de Deu al 
qual aquesta present vida es molt dol^a e aytal no sap 
ques desiya de les coses celestials ni ques menyspresa 
de les coses terrenals car scrit es que aquell qui creix 
en sciencia creix en dolor. Tant com lom men eomensa 
a conexer les coses sobiranes les quals cobeseya be 
desiya tant mes deu baver mayor dolor de les coses 
terrenals e transitorios en les quals es enboltat Los 
servidors de Jhesu-Grist qui procuren ab massa gran 
diligencia los profíts de lurs amichs e parents se lan» 
yen es separen de la amor divinal. Los spirituals deoen 
en tal forma aprofitar a sos amicbs e parents que com 
se studien de aiudarlos en la favor camal e mundanal 
nos Innyen nis saparen de la bona obre e dd bon pro- 
posit spirituaL Germana mia en Jhesu-Crist molt ama- 
da oges la sentencia e páranle de sant Isidre qoi diu 
molts canonges monges e santos fembres mongos per 
amor de lurs parentes se ambolquen es giren es regí- 
ren en les ancies terrenals barales querimonies e grans 
plets e per fer proíit a lurs parents perden lurs ani- 



( 451 ) 
mes com empero la discrecio deia esser ordenada en 
tais coses car la misericordia que mostran ais stranys 
no deu esser deneguada ais parents ans es digne cosa 
que donem a nostres parents asso que misericordiosa- 
ment donam ais estranys. Piadosa sor sapies que no 
devem haber en oy nostres parents ans solament de- 
vem avorrir los ampatxaments de aquellos coses quins 
fan desviar del dret cami. Per les vaques deis philia- 
teus qiie p ortaven la arca de Deu a la térra de Isra* 
hel entenem lestament de aquella qui lexen lo mon 
per amor de Deu car axi com los philisteus junyien 
les vaques al jou e toncaren e endogueren los vadells 
en una casa e passaren la archa de Deu sobre lo car- 
ro aximateix lo jou de Jhesu-Crist leuger* e suau es 
stat posat sobre lo cap deis servents de Jhesu-Crist e 
axi com les vaques mugien per amor de lurs filis em* 
pero nos giraven a la dreta part ni a la squerra ans 
anaven per lur cami dret flns al loch de Bethsames 
qui era en la entrada de la térra de Israel per semblant 
forma deuen anar los servents de Jhesu-Crist per 
dret cami e ja per amor de lurs parents nos deuen de- 
clinar a la dreta part ni a la sinestra de lur bon pro- 
posit ans deuen anar dret cami íins a Bethsames 90 es 
fins a la intrada del regne celestial e axi com les va- 
ques mugien per lurs filis per semblant forma les per- 
sones religiosos deuen mugir per lurs parents (o es 
pregar Deu per ells que visquen en bon stament e que 
sien deliurats de mal e comformats en bon proposít. 
Germana mia en Jhesu-Crist molt amada axi com de- 
munt he dit no devem avorrir nostres parents ans los 



( 452 ) 
devem amar mas segons diu sant Augusti en tal forma 
los devem amar que sins son contrariosos ens ampat* 
xen la via per anar a Deu sol nols som obligats de 
donarlas la sepultura. Tu cara sor es exida ab Abraam 
de la tua térra de la lúa generado e de la casa del teu 
pare e es venguda en la térra la qual Deus te ha mos- 
trada 90 és en lo monestir, Prechte donchs que perse- 
veres en aquell en bones obres e en bona vida en gui- 
sa que apres la tua mort pusques reposar en lo si de 
Abram 90 es tn lo repos benaventurat de Paradis. Tu 
germana mia en Jhesu-Crist molt amada es exida en- 
semps ab Lot de Sodoma 90 es de la vida del segle 
perquet prech que no mires detras ab la muler del dil 
Lot car saries feta a les gents eximpli de gran per* 
versitat 90 que Deus no vuUa ans te prech quet sal- 
ves ab Lot en lo munt <;o es en lo monestir en to qaal 
dons ais altres eximpli de santedat. Tu honesta ver- 
ge es exida ab Josué de Egipto 90 es de aquest segle 
prechte que .muyres ab ell en lo desert 90 es en lo mo- 
nestir hon Deus te ha apleguada manna car donat ta 
pa de páranle celestial. Perqué sor molt amada en 
, Jhesu-Crist amonestte e prechte que perseveres en lo 
monestir axi com has comen^at vellant pregant can- 
tant e contra lo diablo vígorosaroent batallant en gui- 
sa que vencent tots los enemichs e sobrant totes les 
delectacions de aquest mon pusques venir ab Josué a 
la térra de promissio 90 es a la benaventuransa de la 
vida celestial hon meresques veure la fas del perpe- 
tual sol Amen. 



( 433 ) 



Capítol YIIL Del menyspreu daquest man. 



Germana molt cara oges Jhesu-Crist que diu en lo 
seu Evangeli tota persona que desrenclíra casa o pare 
o mare o ^ermans o sors o filis o camps per lo meu 
ñom en cent doblarles lo reebra e posseira la vida 
cternal. Molt es a nos profítosa cosa desrenclir totes 
coses terrenals per amor del nom de Deu per tal que 
puscam reebre dell los seus bens eelestials. Tota per- 
sona que volra esser amigua de aquest segle sera feta 
enemigua de Deu perqué la mia sor molt amada no 
amem lo present mon per 90 que no hajam Deu per 
enemich. Facilment e leugera menyapresa tot lo mon 
aquell qui tots jorns pensa que deu morir. Si tots 
jorns reduym la mort a nostra memoria \^olenterosa- 
ment menyspresarem'si en nostra pensa havem lo día 
de la mort tentost menyspresarem totes les coses de 
aquest mont. — ^Mas porietsme tu dir frare meu volen- 
terosament gequire tot quant es en lo mon present si 
havia res mas com no hala aur ni argent ni riqueses 
de aquest mon nom se queni Ick per amor del nom 
de Jhesu-Crist. — E tant lexes si has volentat de lexar. 
Molt lexes si dispons de haver desitg de no pos- 
sehir res. Molt derencleys si per amor de Deu menys- 
preses les delectacions daquest mon. Molt lexes si 
renuncies a les cobeyances e ais desitgs tqrrenals* Sor 
honorable tant val lo regne de Deu quant tu has. Deus 



( 454 ) 
not demane (o que not ha donat. Adonchs donali a(o 
quet ha dat 90 es la tua pensa santa casta neta hones- 
ta religiosa tement Deu e ornada de totes bones cos- 
tumes. Adonchs honesta sor tant val lo regne de Deu 
quant esL Tu dona tu matexa e hauraslo. Dona tu ma- 
texa a Deu e reseh dell lo regne deis cels. Liura tu ma- 
texa a Jhesu-Crist e compra dell lo seu regne not tor- 
be lo preu e tu not torbes per ell not sia difícil not sia 
gi*eu car Jhesu^Crist rey deis cels ha donat si matex 
per tal quet desliuras del poder del diable et conquis- 
tas al seu pare. Adonchs dona francament tu matexa 
car lo teu spos Jhesn-Crist per tal quet salvas dona 
tot si matex. La mia sor en Jhesu-Crist molt amada 
menyspresa les riqueses terrenals perqué pusques acón- 
seguir les celestials. Les riqueses porten lom fins a la 
mort. Molts son cayguts en grans perills per les rique- 
ses. Les riqueses son stades mortals a molts. Les ri- 
queses han engenrada la mort de molts homens. Nuil 
temps ha répos de pensa aqubU quis entreliga^a ea 
ancies terrenals. Les ancies del mon torben la pensa. 
La pensa que es occupada en ansies terrenals tostemps 
viu en congoxa. Perqué honorable sposa de Jhesu- 
Crist si tu Yols esser reposada no demans res de les 
coses que son en lo mon. Tostemps hauras pau de 
consciencia sit sostraus et separes del brogit de les 
faenes temperáis. Tostemps hauras repos de pensa sit 
sapares de les ansies daquest mon. Sapies de cert que 
quax no es algu qni les aconseguescha ni les aminis* 
tre sens peccat. Fort es a tart que aquella qui possee- 
xen riqueses visquen ni vinguen en repos. Aquell quis 



( 455 ) 
mésela en ansies terrenals se lunya es separa de la 
amor de Deu. Aquell quí sapregona en la amor de les 
coses temporals no troba delectado en Deu ni en obres 
sues. Les ansies de les coses temporals regiren lo co- 
ratge de la consíderacio divinal. No es algu qui pus- 
que amar ensemps Jbesu*Crist e aquest mon difícil 
cosa es servir ensemps a les coses celestials e a les 
ansies terrenals. Difícil cosa es amar ensemps Deu e 
lo mon car no poden esser amats ensemps egalment. 
Honesta verge oges asso que yo et dich jatsia que lom 
resplandescha en la gloria de aquest segle posat que 
sia vestit de porpra e de aur posat que sia vestit de 
preciositat posat que de vestidures seglars molt res- 
plendents sia ornat posat que resplandescha ornat de 
pedrés preciosos e de perles posat que sia enreviro- 
nat de molts notables servidors posat que sia gardat e 
defes ab multitut darmes posat que sia vallayat de in- 
numerables servents aquest aytal tostemps es en pena 
e engoica tostemps es en angoxa tostemps es en plor e 
tostemps es en paril en lo lit de seda jau mes es tor-- 
bat en la anima en lo lit daur jau e reposa mes es 
mallalt en lansols de seudat dorm mes es frevol e me^ 
qui jau en codera mes es miserable e mortal. La mia 
sor en Jhesu-Crist molt amada per tal te dites aqües- 
tes coses que conegues com es vana la gloria daquest 
mon la benaventuran^a de aquest segle es molt breu 
fort es pocha la gloria de aquest mon allenegosa fre- 
vol e temporal es la sua potencia. Adonchs venera- 
ble sor per tal que tu pusques aconseguir les celes- 
tials riqueses menyspresa les terrenals renuncia vo- 



{ 436 ) 
lenterosament a les coses terrenals per tal que pus- 
ques venir ais bens celestials menyspresa les coses 
traasitories per 90 que meresques haver les etemals 
dona les eoses poques per tal que aconseguesques les 
grans fug a la coropayia deis homens en la térra per 
tal que en lo cel hages la compayia deis angels a la 
qual te vulla aportar aquell qui ab la sua preciosa 
sanch te ha reemuda Amen. 



Capitel IX. De abit e vestidura. 



Diu lo Senyor Jhesu-Crist en lo seu Evangeli aquells 
qui vesten vestidures moles e delícades son en les ca- 
ses deis reys. Per 90 son dites les vestidures moUes 
car amollexen e aflaqnexen lo coratge. En moUes ves- 
tidures se adelite la cort del rey e la Sglesia de Jhe* 
su-Crist se adelita en vestidures humils e aspres. Tais 
deuen esser les vestidures deis servidos e deis ser- 
vents de Jhesu-Grist que no puscha esser notada en 
elles venitat novitat superfluytat ni cosa que pertan- 
gua a süperbia ni a vana gloria. E per 90 diu sant Je- 
ronim que no embelex lo clergue terrenal vestidura 
sino belesa de pensa. Adanchs germana molt cara or- 
nem nosaltres mateys ab ornamenls spirituals 90 es 
ab caritat humilitat mansesa obediencia e passiencia. 
Aqüestes son vestidures ab les quals porem complau- 
ra a Jhesu-Grist spos celestial. Jhesu-Crist qui es in- 
visible spos no requer belesa de fora sino de dins axí 



( 457 ) 
com diu lo Psalmista tota la gloría de la filia del rey 
sta de dins. Adonclis sor en Jhesu-Crist molt amable 
prechte que les tues riqueses sien bones costuroes la 
tua belesa ^ia bona vida. Cara sor gran desitg he que 
sia dita de tu la paraula ques litg en los Canticbs tota 
es bella amiga mia e no es macula en tu vine amada 
inia e seras coronada. Certesbe es benaven turada aque- 
Ha anima la qual serveix sens macula a Jhesu-Crist 
spos celestial. Per semblant forma tu sor venerable 
seras benaventurada si serveys a Jhesu-Crist sens ma- 
cula. Studiet donchs de complaure a Jhesu-Crist no 
ab precioses vestidúres sino ab bones obres no ab be- 
lesa de cors sino ab pura pensa no en la fag sino en 
lo cor lo teu vestir ni el teu calgar no sien massa pre- 
ciosos ni massa vils lo teu abit sia moderat e convi- 
nent a tu. Sant Augusti diu de si matex verament yo 
otorgue que he conñisio e vergoya de portar vestidura 
preciosa car no pertany aytal vestidura ni es convi- 
nent a aquesta religio ni pertanya aquest stament ni 
pertany a aquest vell ni ales mies canes que sia cubert 
de vestiment precios. Honesta verge ornet de vestidura 
pura no a belesa sino a necessitat del cors en guisa 
que tu vestintte vestidúres precioses no caygues en le- 
gesa de la anima car tant com lo cors se orna mes de- 
forá per vana gloria tant mes la anima se enlegeix es 
ensutzeix de dins. Adonchs sor en Jhesu-Crist amable 
mostra la tua religio en abit e en lo teu anar e en lo 
teu entrar hage simplicitat e en lo teu anar puritat, 
en lo teu gest maduresa en lo teu sgart honestat. No 

apparegua en lo teu anar res de dissolucio ni de leu- 
TOMO xui. 50 



( 458 ) 
^6ria ni de deshoocfitat ni de oaif nalitat ni de foHia ni 
de folla juveatut car lo coraige se demoslra en lo gest 
del cors e lo gest del cors es ^sanyal de la pensa en lo 
gest del cors es conegut lo ooratge. Adoncbs sor molt 
cara prechte que en lo leu anar no hage semblansa <ie 
leugeria lo teu anar no ofena los ulls deis altres not 
mostrea pw tal que üies mirada no dons loch que sies 
jutyada per los homms. Sor molt amada daueya la 
tua consotencia de tota malicia per tal 4|ue sia dit de 
tu gloriosamenit per Jhesu-Crist spos teu celestial cer- 
tes amada mta tu e& bella molt bella es he has los ulls 
de colomes bella es per la perfeccto del cors e per la 
bellesa de les cogitacions bella es car la intensio del 
<cors has neta e simple car les bonea obres que fas no 
les fas per tal que siea vista per los homens ans les 
fas per tal que solara^nt placies a Den. Los ulls hau- 
ras de colomes si tu conserves tu matexa neta de tota 
malicia e de tota ypecresia simulado e fíccio. Sor mia 
molt amada ea Jhesu-Crist prechté axi com ja te dit 
qitet vuUes alegrar dins la anima mes de santes vir tato 
que delbra e lo cors de precioses vestidures. De afo 
pairlant sant Augusti diu ao es quis adelite ni sevq/mt^ 
precioses. vestiduras siau per vana gloria car fabo per 
tal que per les di tes precioses vestidui^es sia loat e 
apparegua a tots bell e honorable no es quí valla ver- 
tir precioses vestidures sino alii hon pot esser vist per 
los altres donchs per sola vana gloria es vulguda la 
preciosa vestidura, \evge honorable en asso conexem 
que no amam lo. mojd com no amam precioses vesli- 
dures. Aquell qui no aii^a lo segle no d^moqA precio-- 



( 459 ) 
ses yestidures. Gom bom se alegre de la belesa del 
cors la sua pensa se lunya de la amor del seu Creador. 
Tant com mes aos alegram ea oroamejQt dd cors Vmt 
mes oos lunyam de la subirana amor. Taat com 0jes 
nos alegram ee ks ooses terrenal^ e transitories tant 
menys desiyam les coses celestials. Yerameot la mon- 
ja, ha en si macula $¡ ama preciosa vestidura* No es 
sens macula la spoM de Jhesu-Grist si ama preciosa 
vestidura^ La servóla de Jhesu^Crist qui ama pre- 
cios vestit no lia encara menyspresat lo mon per- 
fetament. La serventa de Jhesu-Crist qui lexa lo mon 
perfetameo cerca a toI vils yeslidures. Lo senyal do 
la vestidura manifasla la humilitat de la pensa. Vil 
vestidura es menysprou del mon. La negror del vel de- 
mostra la puritat e la nedesa del coratge. Lo vel ne- 
gre senyal es de castedat e de santedaL Adonchs re- 
verent sor prechte que labit que portes de rclígio vu- 
Ues compltr per obre precbte quel abit del leu orde 
vulles ornar ab bones costumes. Labit es sant sia donchs 
sant lo coratge. Axi com son santes les vestid urés axi 
sien santes les tues obres axi sera lo vel sagrat si la 
tua obra es santa. No amagues una cosa dins mostrant- 
ne altra defora no síes una en secret e altre en pu- 
blich sies aytal com vols que sies tenguda tal com es 
en la cara aytal sies en la obre aytal com es en les- 
gart aytal sies de fet per so que la sobirana veritat 
que es Deu aconseguesques Amen. 

Capítol X. De puniment de cor. 
Puniment de cor es humilitat de la pensa lo qmil 



( 4C0 ) 
puDiment proceex de la recordacio del peccat o de la 
temor del juhi. Aquella compunccio o punimenl es 
perfeta qui foragila de si tota delectacio de les coses 
carnals e ab tot lestudi de la sua pensa foraia la sua 
intencio en la contemplacio de Deu. Dues compunc- 
cions o puniments ligim o trobam la primera conpunc- 
ció es com la anima del serven t de Jhesu-Crist es fe- 
rida e punida reduhint a memoria los mals que ha 
fets. La segona es com la dita anima sospira per lo 
desitg que ha de la vida etenial. En quatre guises es 
punida la pensa del hom jusl. Primerament es punida 
per memoria deis peccats segonament per recordacio 
de les penes dinfern tercerament per lá consideracio 
de la peregrinacio de la presenl vida quartament per 
desitg de la eternal gloria. Volenthi venir espetxada- 
ment tot peccador sapia que lavors es visitat per Deu 
com es punit fins a provocacio de lagremes car sant 
Pere lavors plora com Jhesu-Crist lo mira axi com es 
scrit giras Jhesu-Crist e mira sant Pei^e lo qual exint- 
se de la casa plora agrament E per so diu lo Psal- 
mista mira 90 es Jhesu-Crist e la térra tremola es co- 
mogue. Lavors tremola la térra oom lo peccador se con- 
vertex a lagremes. Amoneste donchs molt cara sor que 
en la tua oracio reduesques los teus peccats a memo- 
ria ab «'rans lagremes car aquell qui no ha, compunc- 
cio ni contriccio no fa pura ni oela oracio. Sor en Jhe- 
su-Crist amada oges los exemplis deis sants qui ab 
compunccio e ab lagremes han obtenguda venia e ab- 
solució de lurs peccats davant Deu. Anna mare de Sa- 
muel per compunccio e lagremes meresque haver fill 



( 461 ) 
hoe e obtengue de nostre Senyor Deu do de propbeck 
Dotíu per conpunccio « lagremes obtengue venia e 
perdo del bomey e del adulteri que havia comeso3. 
Axi ley dix Natán propbeta no morras car Deus ba 
remes lo teu peccat Tóbies per compunecio e lagrer 
mes meresque reebre sanitat de la sua 9eguetat e con- 
solatío de la pobresa. Axi loy dix langel Rapbael goig 
sia a tu per tostemps bages bon cor car Deus te guar- 
ra en breus dies. Alaria Magdalena per compunecio e 
lagremes meresque oir de Jhesu-*Crist los teus peccats 
te son remeses. La mia sor venerable per tal he pro* 
posat a tu eximplis de sants que les lagremes de com- 
punecio sien a tu doleos e suaus. Primerament bo es 
tresor desiderable qui nos pot esmar en la sua valor e 
es goig singular qui ve en la pensa del hom. La ani- 
ma que en la sua oracio ba compunecio aprofita en la 
sua salut Lom forts no deu esser menys loat en lo 
plor que en la batalla. Doncbs com nos apres del bab- 
trsme hajam eñsutzida nostra vida devem bateyar e 
lavar ab lagremes la nostra consciéncia. Alii hon bau- 
ra lagremes alli sera en^es foch spiritual qúi illumi- 
nara los secrets de la nostra consciencia e de la pen- 
sa. Les lagremes deis penidents per babtisme son jut- 
yades per nostre Senyor Deu. Sor molt amada en Jhe- 
su-Crist si tu has compunecio divinal benaventurada 
es. La compunecio del cor sanitat es de la anima. Pu- 
niment de la pensa iUuminacio es de la anima car la- 
vorses illuminada la anima com es punida fins a la- 
gremes. Puniment de lagremes remissio es de peccats 
car lavors son relexats los peccats com son reduhits a 



( 462 ) 
memoria ab lagremes. Puniíiient produex Lespírit Sant 
a hom car com Le^pirit Sant visita la pensa lantoat 
plora hom sos peccats^-^Poriesmetn dir cara sor (úc) 
o frare meu digoeétiie quines son tes^ cauaes e rahoñs 
de nostra dolor per tas quals ploramf en aquesta tida 
mortal. — Sapies cara sor que les causes o nihons son 
IlII car ploram per iiostres peccats per lea miserias 
daquest mon per la compassio det proisme e per la 
dikcio o triga del premi celestiaL Per los peccats plo- 
rave aquell qui deya cascuna oil lavare ab les mies 
lagremes lo meu )fl e ab les dité» lagremes negare lo 
meu cap^L Aquest metex gemegave de les miaeries 
de aquest mon com deya aylas qoe la mía petegriiia- 
cio es maesa alongada. He feta ma babitacio ab los 
babitadors de ceda la mía anima per lonch tempe es 
feCa peregrina. Jhesu-Crist per compassio plora sobre 
Latzer e sobre la ciutat de Jberusalem dieot o ciotat 
si sabies los mals quet han sdevenir. Sant Pau nos 
mane quens alegrem ab tos quis alegren o que plo- 
rem ab los qui ploren car ell per compacio plorava e 
deya qúi es malait que yo nou sia per la dilacio o tri- 
ga del premi celestiaL Ploraren los justa dieat o cin- 
lat de Sion nos remembrants de tu sehiem e ploravem 
sobre los fluvis de Babilonia. La present vida es mort 
car es plena de miseries e no es térra propia ans es 
Vía e cami e la dita vida no es en casa mas es en 
exili. En aquest mon no som en nostre ciutat ana aom 
en peregrinacio car diu sant Pau que no havem aei 
ciutat propia ans anam a la ciutat celestial. Sor molt 
amada prechte que príiherament plora tos peccats 



( 465 ) 
apres piora per les imserfes daqveftt ikion e puys per 
la compacio del proiame dérrerament per la amor dé- 
Deu e per la triga del premi eeleatiaLHonesla Verge^ 
pn^ DeQ do tota devocio quet don ter puáiment de 
tpenaa e eootriocio de cor* LorpODimeilt conté le pot^ 
aeex dina si Jbesih-Crist fiU unigenit de Déu segons 
que ell matex ne fa testimoai dient yo e moví pare vib^ 
rém a aqaell quim ama^a e farem en ell nostra habi- 
taciOé Alii bon habutideti lagretaes no si poden apos- 
tar males cogitaciona car noy poden raetre rliyls» Les 
lagremes nos donen tostemps gran confiansa datant 
Deu. Sor en Jhesu-Crist moh amada oges la ven de 
Jhesu-^rist espos tea dient levet amada miá yídí per 
amor de mi jn efe pasáat ÜTem les plngés son passa- 
des e sen son añades les flors son apparagndes eo la 
nostra térra Tengut es lo temps del poder lá vea de 
la tortra es oyda en la nostra térra» Aquesta veu efe la 
ven del6 apostéis e deis qui preiquen eü la Sglesia. 
La tortra es aucell molt cast lo qual roltía ttetemps 
posar son niu e habitar en arbres alts e sobirans e 
signifiquen los apostols e los doctors altnes qui poden 
dir la nostra faabitacio es alt en los cels* Lá dita tortifa 
ha gemech per cant e signifique los plors dele Mnts 
qui provoquen los homens a plors e a plaiit dient ho- 
mens quius plorats e gemegats. Arddnchs honesta sor 
pren eximpli de aquesta tortra e plora per amor de 
Jhesu-Crist spos ten fina quel pvsques veure regnar 
en la cadira del seu re^e. Mes te val plorar per amor 
dé Jhesu-Crist que per temor del infem. Diu lespos 
belles son les tuc8 galtes aii com les de la tortrft. Na- 



(464) 
tura es de la tortra que si una vegada pert per mort 
la sua compayia non cerca daquí avant altre. O sposa 
de Jhesu-Crisl síes semblant a la tortra e plora nit e 
die per desitg de Jhesu-Crist spos teu qni sen es pu- 
yat al cel per tal que tu pusques veure la sua fa^ ell 
seent a la dreta p art del pare. Les tues galtes sien bo- 
lles axi com de la tortre la qual sol esser molt ver* 
gonyosa. Sor molt honorable tu has gattes de tortra 
si per vergonya del teu spos Jhesu-Grist no fas res 
contra h sua volentat. Les galles has de tortra si per 
amor e reverencia de Jbesu-Crist postposes les coses 
qui son a ell desplasents. Les galles bas de tortra si 
no has altre amador sino Jhesu-Crist. Adonchs sor 
molt cara lave continuament los teus peecats ab la- 
grraaes lava tots jorns les lúes negligencies ab contric- 
cio e ab lagremes lava ab lagremes les trasgressions 
del teu orde aoonseguex ab lagremes remissio de tos 
peecats ab lagremes e ab sospirs aoonseguex los goygs 
eternals plaoy les tues iniquitats plora los mals deis 
teus vicis remembreten ab plors los mals que has 
fets regua la tua pensa ab la ona de plor provoca 
lo riu de lagremes lava ab lagremes los mals que has 
fets destrouex ab ruina de lagremes los mals que has 
comesos. Honesta verge fes que plors los teus peecats 
en aquest segle fes per manera que pusques dir a Deu 
tu Senyor meu has posades les mies lagremes en la 
tua presencia. Sor molt cara sino plors les tues ini- 
quitats en aquesta vida mortal com dirás a Deu les 
mies lagremes me son stades pa lo qual menge nit o 
dia. áimonestle donchs sposa de Jhesu-Crist que en 



( 465 ) 
aquesta vida mortal plors tos p^cats per so que me- 
rosques esser aconsolada en la térra celestial axí eom 
es scrít beoaventurats son aquells qui ploren car ells 
serán aconsolats. 



Capítol XL De tristicia. 

Diu Jhesu-Crist en lo seu Evangeli dichvos per cert 
que Tosaltres plorarets e gemegarets e lo mon alegrar 
sa. Yosaltres vos entristarets mas la vostra trístor se 
convertirá en goig. Salame diu lo cor goyos alegra la 
cara lesperit trist se aterra en la tristor de la anima 
lo coratge goyos fa la edad plasent e lespirit trist des- 
cecha los ossos. Fill meu not plangues nit clams en 
los bens que has e en tota cosa quet sera donada no 
hages tristicia de mala páranla tota plaga es tristor de 
cor e alegría de cor es vida del hom. Cor malvat do- 
nara tristor e lom savi li contrastara a aquella. Per 
tristor se cuyta a la mort Tristor encuna lo cap del 
cor. Cor alegre fa bon fors e los ojssos del hom trit se 
descoquen. Sant Ambros diu lom trist tostemps mali-- 
cieya e entristeex Lesperit Sant qui habita en ell. En- 
cara asso mostra Lapostol dient no vullats contristar 
lo Sant Spirit qui habita en vosaltres en lo qual sots 
sanyalats en lo die del babtisme. Adonchs sor molt 
cara prechte que no entristeesques lo Sant Spirit qui 
habita en tu per tal que not derenciescha separa de tu 
tot dupte e tota angoxa car cascuna de aqüestes coses 
eQtristee:!^ lo Sant Spirit separa de tu tristor car ger- 



(466) 
manai es de desfianse e de congoxa. La tristor mun- 
danal es la pus mala cosa que aia en lo mon e nou 
molí ais serrents de Crist. La triator mundanal nafra 
trencha los servents de Den. Lespírit Sant no aoate 
tristicía carnal. Adonchs sor molt cara vist tu niatexa 
de alegría e goig spiritual lo qual davant Deu obte e 
impetra gracia. Tot goig spiritual es per tostemps bo. 
Cogita en be e menyspresa la vana tristor. Si lo goig 
spiritual no fos bo no diría lo Propheta yosal^es justs 
alegratSTOs en lo Senyor* ^— Poriesme tu dir cara sor 
(sic) o frare meu si la tristor es ten mala e nou bxi ais 
serridors de Crist perqué donchs diu Salamo lo oor 
deis savis es alli hon ha tristicia e lo cor deis Folt as 
alli hon ha alegría. -«-^ Sor molt amada asso que diu 
Salamo de la tristor deis savis e del goig deis fols nos 
deu entendre sino de la tristor spiritual e de la alegría 
mundanal. Lo cor donchs deis suvis es alli hon ha 
tristor sperítual e lo cor deis foylls ed allí hon ha ale- 
gría carnal e mundanal. Aquells qui segóns Deu haa 
trístor son savis e aquells qui segons lo mon han goig 
son foUs. E per so, diu en Lavengeli haiats goig e ale- 
gratsvos car los vostres noms son scrits en los cels. £ 
sant Pau diu siam quasi trísts mas alegremnos en spe- 
ransa. ítem diu Lapostol en altre loch alegratsvos per 
tostemps en Deu. Altre yeguada vos dich qoeus ale- 
gréis. Adonchs la tristicia spiritual es bona masía 
tristor que proceex de la cobeyanse de les coses cor- 
porals es mala. De la trístor spiritual eft dit benaven- 
turats son aquells qui aci ploren car ells serán consó- 
lats de la tristicia mundanal. Diu Salamo la tristicia 



( 467 ) 
na morts molts en la qual no ha algún proíit ítem del 
goig spirítual es scrit alegráis lo cor de aquells quí 
cerquen Deu. ítem del goig mundanal es scrit aylas- 
sos qui ara riets car temps vindra que vosaltres pío- 

« 

rarets e gemegarets. Sor molt cara prechte que oges 
asso que din lapostol sant Pau la tristicia que es se- 
gons Deu fa venir al hom salut de penitencia e la tris- 
tor de aquest mon porla mort. La oracio del bom qui 
es tostemps tríst no ha tirtut ni pot puyar a Deti. Com 
la Iristor se mésela ab lo iH)stre spirit la oracio que 
fem no es acctptable ni piasen! a Deu car es flacha 
6 no pot puyar al cel. Perqué sor molt amable leiía la 
tristicia cessa esser trista foragita de tu la tristór not 
YttUes donar molt a tristor no perseveres en tristicia 
no dons lo teu cor a tristicia. La tristor es un deis \II 
vicis principáis e per so deu esser molt esquivada per 
tots los servents de Crist. E per so diu sant Isidro si 
tu vius justament e hona nul temps seras trista. La 
bona vida tostemps es goyosa. Perqué honesta sor fo- 
ragita de tu tota tristor car axi com la ama menja la 
Testidura e axi com lo verme rou lo fual axi la tristor 
ron lo cor. Deveia donchs lo teu cor de tota tristor 
carnal e mundanal e lavors la tua oracio sera plasent 
a Dea. Sor molt amada plora donchs en la recordacio 
deis teus peccats e alegret en la amor de Jhesu-Crist 
spos teu plora en la memoria deis teus peecats que 
has fets e alegret en la speran^a deis bens celesiials 
hages dolor de les tues passades culpes e negligencies 
e alegret de la prometen9a ddi i*egne celestial quet es 
feta entristexte deis passats peccats teus e alegret del 



( ^*68 ) 
goig de la eternal retribucio al qual te Bport aquell al 
qual has apparaiada habitacio en lo teu cors Tirgínal 
Amen. 



Capítol XII. De la amor de Deu, 



Jhesu-Crist díu en lo seu Evangeli aquell qui ama 
a mi e complira lo meu manament lo meu*pare lo 
amara e yo e ell vindrem a ell e farem en ell nostra 
habitacio. Sant Johan apóstol din amem Deu car ell 
nos ha primeráment amats. Aquell qui ama Deu pre- 
gua per los seus peccats e gardar sa de aquells. Sor 
molt cara ama a Deu e invoquel a la tua salut car 
amor es vida e oy es mort Deus no vol esser amat 
solament de paraula ans vol esser amat ab pur cor e 
ab bones obres. No ama Deu aquell qui menyspresa 
sos manaments. No es en la térra la penga de aquell 
qui ama Deu ans es en lo cel car per tostemps desi- 
ya les coses celestials. Mes devem amar Deu que pare 
ni mare lá rabo es aquesta per 90 com ell a fet ab ses 
propies mans nos e nostres pares. Axi ho diu lo Psal- 
mista ell nos ha fets he no pas nosaltres mateys» Ma- 
yors coses nos ha donades Jhesu-Crist que nostres pa- 
res e per qo lo devem mes amar. Folla cosa es amar 
altri mes que a Deu. Aquell qui mes ama la creatnra 
quel Creador fa molt gran peccat e aquell qui la amor 
de la creatura posa davant a la amor del Creador fa 
gran en*ada. Donchs sobre totes coses devem amar a 



( 469 ) 
Dcu. Prechtc honesta verge que tu digues axi de Jhe- 
sn- Crist ab amor singular lo meu amat ama a mi e 
yo am a ell lo qual fa sa pastura entre liris íins que 
passe lo dia e les ombres sien en declinacio. Prechte 
sposa de Jhesu-Crist que digues manifestament lo meu 
amat sia acompayat a mi en lo vincle de carítat e^de 
amor e no seré coniuncta e acompayada a ell en amor 
e dileccio lo qual sta entre los liris (o es alegres e 
adalites entre les virtuts que son bellos e odorifícants e 
entre los chos e compayes deis angels e de les vergens 
fins que passe lo dia e les ombres sien. en declinacio 
qo es fins que sien passades les scuradats de la pre^ 
sent vida e apparega lo die 90 es fins que vingue la 
claredat de la eternal benaventuranse. Sor molt cara 
sapies que obre es de justicia amar Deu de tot son cor 
e unirse ab ell de tota la sua yolontat per 90 com ell 
es sobiran be. Amar lo sobiran be es sobirana bena- 
venturansa. Aquell es bo qui ama Deu e aquell qui es 
bo es benaventurat. Tant com lom mes amara Deu 
tant sera mes benaventurat. Amor es propia e princi- 
pal virtut deis sants. Molt amada sor per 90 ho dich 
que neguna amor de aquest mon not separ de la amor 
de Jhesu-Crist Sposa de Jhesu-Crist prechte quem di- 
gues alguna cosa de la amor del teu spos celestial. Un 
feKci de mirra es lo meu amat a mi lo qual habitara 
entre los meus pits 90 es la memoria e amor de Jhe- 
su-Crist spos meu sera toslemps entre los meus pits 
qo es en lo meu cor e sis vuUa en les prosperitats sis 
Tulla en les adyersitats tostemps reduhire a la mia 
memoria tots los bens quem ha donats e ham amada 



(470) 
e es mort per nú e esseñ ptigat al cel e per 90 que 
yo vinguB a ell appellam dient vioe del moa del Liba- 
no e seras coronada. La ma esquerra de Jhesu-Crist 
espos meu sta sots lo meu cap 90 es lo do del- Sant 
Spirit reposa en mi en aquesta present yida e lenteni- 
ment de les santos Scriptures sia en la mía paisa per 
qo quel conegue él ame perfetament La sua man dre- 
ta abracara 90 es me fara venir a la etemal benaven- 
taranta. Cara sor pregua los servents de Jhesu-Crist 
qui son ab tu e digueslus omaume de flors e recum- 
pliume de pomes car yo languesch per amor del spos 
meu Jhesu-CrisL O vosaltres santes germanes mies les 
quals ja amats Jhesu-Crist sobre totes coses e no pen- 
sáis res dauant la sua amor ornaume ab exímplis de 
bones obres e mostratsme com pore trobar Jhesu*- 
Críst amat meu car per la sua amor son enmalaltida* 
Aquesta amor es dolfa aquesta dolor es suau aquesta 
malaltia es santa aquesta amor es casta aquest aiusta- 
ment es sens tota temeritat o foHia aquest aiustament 
es virginal aquest abra^ament es saiis tota corrupcio. 
O vosaltres santes germanas mies omatsme de ílos 90 
es de aximplis de bona conversado car tota languesch 
per amor del meu Jhesu-Crist. Honiesta verge vertade* 
rament enmalaltex e languex per amor de Jhesu-Crist 
spos teu si tot quant es en lo present mon menyspre- 
ses per la sua sola amor. Tu vertaderament jaus malal- 
ta en lo lit de contemplacio per amor de Jhesu-C!ri8t 
si a ell ames sobre totes coses tu vertaderament per 
amor de Jhesu-Crist es malalta si mes ames les qoses 
celestíals que les terrenals tu vertaderament languevs 



( 471 ) 
c languint jaus en lo lit de dol^a e amorosa suavelat 
spíritual si en les sanies obres es fort e en les obres 
terrenals es flacha. Sor moU amable en Jhesu^Crist si 
tu ames Jhesu-Crist de tot bon cor e no poses res da- 
vant la sua amor tu te alegraras ab Jhesu-Crist espos 
teu en lo regne celestial. Si tu seguirás JhesinCrtat ab 
tota la tua p^osa el amaras ab tota la tua f!tK^a ereii 
que seas tot dubte tu tsdegrara» ab di en la celestial 
térra el seguirás ab les santea vergens en tot loeh bon 
ell ira« Si ab tota la tua deyoeio te aeompAyaras ab 
JhesQ-Crist o a ell nit e dia suspiraras en aqoest se- 
gle creu sens tot dubte que ab ell te alegraras en lo 
palau celestial e cantaras entre aquels chora celestials 
aquella doleos ymnes asi com es acrít tu qui tíos e 
stas entre les flos de líris eircuit de ralis de les san* 
tes yergens espos bell e resplendent e glorios donaot 
preaüs e loguers a les spoees en tot loch hon vas te 
aegoexen les yergens e corren detras tu cantans gloria 
e laus ympnea doleos e molt plasoats. Cara sor per tal 
te dites les precedenta coses que tu mds Ihesu-Crisi 
sobre totes coses e que no poses res darant la sua 
amor. Preehte sor molt amada que no sentes altre 
dol^or en aquest mon sino la de Jhesu^rist^ No yu-* 
lies belesa sino la de Jbesu*Crist per amor de Jhesu^ 
Crist Plora per amor de Jhesa*Crist te pkny fins quel 
meresques yeure regnant a la dreia part del seu pa« 
re Amen. 



(472) 



I 

Capital XIIL De la amor del proysme. 



Sor molt cara. Lo Seiiyor nostre Jhesu-Crist dix ais 
seas dexebles en asso conexeran tots que sots dexe- 
bles meus. Sius amats los uns ais altres tots los feels 
christians son dexebles de Jhesu-Christ Gaseu es de- 
xeble de aquell la doctrina del qual seguex. Adonchs 
aquell que vol esser dexeble de Jhesu-Crist ab tot son 
studí am sos proysmes axi com si mateix. La amordel 
proysme no fa males obres la rabo es aquesta car la 
amor es compliment de la ley. Sant Pau apóstol dio 
amats en dileccio e amor axi com Jbesu«Crist ha 
amats vosaltres e ses liurat a mort per vosaltres. Sant 
Joban apóstol diu aquell qui ama son frare habita en 
la lum e nos en ell escandal. Aquell qui avorrex son 
frare viu en tenebres e va en tenebres e no sab hon se 
va car les tenebres li han enfosquits los ulls. Si es al- 
gu qui digue yo am Deu e avorrira son proysme men- 
tidor es e no ha veritat en ell. Aquest manament ha- 
vem de Deu que aquell qui ama Deu am son proisme 
lo qual veu com pora amar Deu lo qual no ven. E Sa- 
lame diu tostemps ama aquell qui es amich e lo prois- 
me el amich es provat en la necesitaL Sant Augusli 
diu tu sobres lom ab humanal a {t'í) temporal bena- 
venturanfa e venfes e sobres lo diablo ab la amor del 
proysme. Perqué sor mia molt amada sapies que en- 
tre los servents de Jhesu-Crist no deu haver amor car* 



( *75 ) 
nal sino spiritual. No es davant Deu pus bella ni pus 
plasent cosa que la virtut de amor. No ha cosa al mon 
que tant desitg lo diable com es apagar la inflamacio 
de amor e de caritat La santa amor no ha escandel. 
Tot hom qui sia f^el e leyal te per frai'e remembrant 
que bon mestre nos ha formats. La vera amor no ha 
amargor de escandeL Sor molt amada en la amor del 
proisme conejeras én quina forma poras venir a la 
amor de Deu. Axi com la amor eleva la pensa axi la 
malicia la acabuga. No pots amar Deusenslo proysme 
nil proysme sens Deu. Tu serves vera caritat si ames 
lamich en Deu e ames lanemich per amor de Deu. 
Tant com seras largua e entesa en la amor del proys- 
me tant seras alta en la conoxensa de Deu. Si tu ames 
ton proysme en veritat lo teu cor sera en repos e tran- 
quillitat Aquell qui ha en oy son proysme es . circuit 
e enrevirpnat de tenebres. Amant lo proysme purgues 
luí de la pensa a veure Deu. Empero molt reverent 
sor amonestte que no ams hom al mon carnalment. 
Diu sant Ysidre molt es apregonat en vici aquell qui 
ama lom mortal carnalment mes que no deu. No po- 
dem abitar ab Deu si no volem esser en aquest segle 
dnn cor e de una volontat. Lamich es provpt en la ne- 
eessitat. Si volem servar los manauG^ents de Deu devem 
amar nostres proismes axi com nosaltres mateys. 
Aquell qui sens dissimulacio o fícelo ama son proys- 
me tost placea o ablanex Deu lo pare. Aquell qui ama 
lo proysme no pot fer homey ni adulteri ni furt ni 
perjuri ni fals testimoni ni rapiña ni porta enveya ni 
es litigos ni barallos. Adonchs honesta verge dichte 

TOMO XIII. 51 



( 4T.t ) 
<{ue tots temps deyem pensar en la amor de Deu e del 
proysme e aquella metre en obra en la qual penja to- 
ta la ley els prophetes. Si lo ilustre proisme soste al- 
guna tribolado o inalaltia o altre dampnatge o es en 
preso si havera dolor del seu mal lavors som dins lo 
eors de la Sgleya e si non passam dolor ja som s^* 
rats del €ors de la Sgleya. La caritat que cuyl o aius- 
ta e munífica tots los membres de la Sgleya si veu 
quens alegram de la ruina o destruccio del proysme 
tentost nos separa deis eors de la Esgleya. Tant seot 
lo dolor lo menbre quant es aiustat e unit ab lo eors 
« si lo menbre es tallat e separat del eors no pora 
«entír la dolor del eors. Aytal es tot christia qui nos 
•dol del dampnatge e tribulacio congoxosa e necessitat 
del proysme ans sen alegra car ja es separat e tallat 
del eors de la Sglesia* Nosaltres verge honesta si to- 
lem conservar la vera e perfeta caritat studiem nos de 
amar tots los homens feels axi com nosaltres mateys 
6 axi com Jhesu-Crist es cap nostre nosaltres meres- 
cham esser fets menbres seus en guisa que com Jbe- 
su-Crist apparexera qui es gloria nostre nosaHres pvs- 
cham esser ab t\\ en gloHa per concordia de caritat 
e per amor de Deu e del proysme. Lavors es lamich 
vertaderament amat si no 6S amat per si sino per sola 
amor de Deu. Diu sant Isidro aquell qoi son amich 
ama destempladament ihes lama per amor de si que 
per amor de Deu e allavores es bom contrarios a la 
bonesa e a la justicia de Deu com léxa e menyspresa 
lamich qui es posat en adversitat. La vera amistat nos 
desunix nis separa per tribulacio nis oblida per Ion. 



(475) 
guesa de temps mas hon se vuila ques gir es regir lo 
temps ella roinau ferma e segura. Pochs son losamichs 
qui fías a la fi amen caritativament. Aquella es vera 
amistat la qual no demana res que si^ del amich sino 
sola benvolenga e ama graciosament aquel 1 per qui es 
amat. Adonchs sor amable en Ihesu-Cri^t amoneslte 
que amis tos amichs en Deu 90 es en tot be. Ama tos 
enemichs per Deu com axi es serit ques fa^a dient 
amats vostires enemichs e fets be e aquells quius han 
en oy. I^ln altre loóh diu si ton enemich ha fam dona- 
li a menja si ha set donali a beura. En altre loch se 
lilg que la amor es germana de caritat james no fo ca- 
ritat sens amor ni amor sens caritat. Honesta verge 
sapies que la amor es a nos necessaria en la qual les 
virtuts habiten sogurament e de la qual nexen molts 
bens. Amor ha dues ales la dreta ala es amor de Deu 
la sinistre es amor del proysme. No es algu qui ab 
una sola ala pusca volar al ceL La rabo es aquesta car 
la sola amor de Deu no pot aconseguir la etemal be- 
nayenturan^a. Verge savia pren ab tu aqüestes dues 
ales per 90 que francament puxes volar faent bones 
obres en guisa que vingues a la térra del regne celes- 
tial Amen. 



Cüpitol XIIIL De compassio. 



Molt cara sor oges a^o que diu Jhesu-^Crist nostre 
Senyor tot quant be volets queus facen los homens 



i 476 ) 
-vosaltres'fets a ells car 390 es la ley e doctrina deis 
prophetes. Sant Pau diu alegremnos ab los quis ale- 
gren e plorem ab los qui ploren. En altre loch diu re- 
sebets los malats e haiats paciencia a tots. Salame din 
aquell fa gran peccat qui menyspresa son proysme. 
Serva fe al teu proisme com vinra a pobresa per so 
quet alegres en los seus bens en lo temps de la tribu- 
lacio serva fe e amor a ton proysme per so que ha- 
ges part en la sua eretat. Aquell qui cava lo clot o la 
cova a son proisme caura en aquella e aquell qui apa- 
rella e obre la cija hon cayga son proysme perira en 
aquella. Per tal diu lo Psalmista ha uberta la cija e 
hsAa cavada e es caygut en la cova que havia feta. No 
ama perfetament lo proisme aquell qui no li aiuda en 
la necessitat. Tant com socorrem a nostres proismes 
per compassio tant nos acostam mes ai nostre Crea- 
dor. En tal forma devem haver cura e ansia de nos 
mateys que no posem a negligencia la cura de nostre 
proysme. Adonchs sor molt amada a^o que no volries 
que a tu esdevingues no desitgs que esdevingue a ton 
proysme. Hages dolor de les miseries deis altres plora 
en les malalties deis' altres sies trista en les malalties 
deis altres com enmaleltiras sta íerma e forts plora 
los mals deis altres axi com los teus propis planyte ab 
los quis playen gemegua ab los qui gemeguen sanglo- 
teya ab los qui sanglotexen plora ab los qui ploren 
sies aytal ais altres quels desiges que sien a tu no fa- 
^es a aliri afo que tu no volries sostenir no faces mal 
a altri e a^o per tal que no sostengues semblants mals 
axi sies piadosa en los mals daltri com en los teus 



( 477 ) 
propis per go que no stimes tu en una guisa e los. al- 
tres en altre. Sí ton enero ¡ch cau no ten alegres. En 
la destruccio de ton enemich not exaltes. Not alegres 
de la persequcio de ton enemich per 90 que no vingua 
semblant mal o altri sobre tu. Not exaltes per lo de-* 
cayment de ton enemich com per .ventura Deus«cdn- 
Tertiria la sua ira sobre tu. Aquell quis alegra sobre 
lo decahiment e destruccio de son enemich tost veura 
lo mal que li sobrevindra. Hages donchs eompassio 
humanal al miserable. Porta dolor de compasio aLpo- 
bre. Hages amor e misericordia al aterrat Si ton ene- 
mich ha fam donali menjar si es assedeg^t donali a 
beure. No menyspreus los pobres na viltengues los 
firayturosos no esquernesques nit ríes deis pubils ne- 
gu nos partesca de tu trist nos^ partescha negu confus 
de tu visita los malalts consola los flachs e pauruchs 
per 90 que meresques . esser aconsolada per. nostre 
Senyor Deu en la etemal benaventuranga Amen. 



Capítol XV. De misericordia. 



Sor molt cara nostre Senyor diu* en lo seu Evange- 
I¡ beneyts son los misericordiosos car ells aconsegui- 
ran misericordia. Siats misericordiosos axi com lo vos- 
tre pare celestial es misericordios. San Pau diu siata 
los uns ais altres benignos e misericordiosos e vestits- 
vos les entramenes de misericordia axi com a elets de 
Deu e homens sants. La pietat a totes coses es profir 



( 478 ) 
tosa. Salamo diu que raes piau a Deu fer misericordia 
e juhi que no fa fer*sacriñcis. La naisericerdia dona 
loch a cascu segons los merits de les snes obres. Tota 
misericordia deu esser envés si e son proisme. La mi- 
sericordia pren nom de harer compasio de la miseria 
daltri. Aquell qui no sera misericordios a son proisme 
no pora obtenir la misericordia de Deu. Prechte sor 
mia molt amada que tostemps te vagen davaat mise- 
ricordia e veritat. Nuil te^nps desempars misericordia. 
Gran be faras a la tua anima si es misericordiosa. 
Aquell qui ha misericordia de son proisme aconsegui- 
ra la misericordia de I>eu. Sor molt amada a^o que tn 
posseex estoiaho pera fer misericordia. Com faras mi- 
sericordia fesla sens murmurado. Aytal com sera la 
tua intencio tal sera la tua obre. No ha misericordia 
alli hon no ha benvolen^a. Lo be que fas fel per es- 
gart de misericordia no pas per Tanagloria. No faces 
res per tal quen sies loada sino solament per la eter- 
nal remuneracio. No faces res per haver temporal ho- 
nor sino solament per lo eternal loguer. No faces res 
per raho de haver fama sino solament per aconseguír 
la vida eternal a^la qual te VuUa aportar Deus qui es 
tot poderos Amen. 



Capítol XVL Deis exímplis quens kan lexMs los satus. 



Molt aprofiten los eximplis deis sants a esménar e 
corregir la vida deis homens. Sor molt cara las repa- 



■s 



( 479 ) 
racíoQS e los decabioients deis sants se scriuen per 90 
que nosal tres miserables peccadors nons desesperem 
per la graa multitut deis nostres peccats ans reebam^ 
speraof e de fer penitencia e de eximps del peecat m^ 
tal f<^ripa que nos desesp^r hom apres que haura pee- 
cat de la bonesa de Den cam veu e mira la reparacio 
deis aanta feta apres lo lur decahiment qui es atada 
gran e molt sobergua e per 90 ba posat nostre Senyor 
Deu les virtuts deis sants a nostre eximpli en guisa 
que seguint lurs petíades puscam venir al regué deis 
cels e si nols volem si^uir en fer bones obres que no 
haiam escusacio alguna si som posats en les pe^es 
dinfem. Los homens sants mentre que foren en ^quest 
segle no cessaren correr per lo eaoii de bones obres 
anant per deiunis per almoynes ab castedad ab conti- 
nencia ab perseveran^a ab pasciencia ab suauetat ab 
oracioDS ab peraequeions ab benivolen^ a ab fam ab 
set ab nuditat e molts trebals sostingueren per amor 
de Jhesu-Crist. Les persones santes menyspresaren lo 
roon present per 90 que aconseguisen lo etemal regne 
no reeberen assi prometencea ni riqueses miserables 
de aquest mon les quals coses porten a bom al infeni 
a tots aquells qui mal ne usen ans lexant de tota lur 
intencio la present mon levaren los iiUs ^ Jberusalem 
celestial* Les persones santes kan sq^ivats peccats en 
páranla en fet en cogitacio en vista en oyda en movi- 
meqts en uylls en mans en peus en ira en baralle ea 
furor en discencio en vanagloria e superbia en alacio^ 
,en cobejanse. en gola en peresa en f^rnicacio e con— 
servaren purament lurs animes e lurs cossos. En dues 



( 4«0 ) 
guises han deiunat los dits sants ^.o es ques son abs* 
tenguts de vicis e de viandas. Bona es la abstinencia 
deis menyars mas moU milor es la abstinencia deb 
yicis e deis peccats. E que profíta deiunar en les en- 
tramenes e daltra part ab ca^ament dulls luxuríar e 
abstenirse de menjars e cremar de peccats. Perqué la ' 
santa Esgleya diu deis dits sants les mies mans han 
destillada mirra. E que entenem per la mirra sino la 
mortificacio que feren de la lur cam e deis vieig. Los 
sants homens son mans de la Esgleya qo es lurs bo- 
nes obres deis quals diu la Esgleya que aytals han fe- 
tes obres de justicia. Lavors les mans de la Esgleya 
distillen mirra de bones obres com mostren a nos 
eximplis de ben viure ens preyquen que mortifiquem 
los yicis de nostre carn. E per 90 un deis dits sants 
dix si Yosaltres virits segons la carn morrets. ítem en 
altre loch diu mortiíicats los membres del vostre cors 
qui son sobre la térra. ítem diu la Esgleya los meus 
dits han mortificada mirra molt apreciada e ellavors 
es la mirra molt aprovada com la carn es perfetament 
mortificada e los vicís els peccats son apagats en lom» 
Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si nos desi- 
yam haber la compayia deis sants necessaria cosa es 
que seguiscam lurs eximplis. Si nos peccam no havem 
escusacio del peccat e es aquesta la rabo car la ley 
nos amonesta continuament que viscam be e los exim- 
plis deis sants pares nos conviden incessantment a fer 
bones obres. E si en temps passat havem s^uits los 
eximplis deis mals homens perqué are no seguirem 
los eximplis deis sants pares e si som aparellats a res- 



(481 ) 
semblar los mals en mal perqué som peresosos a res- 
semblar los bons en be. Adonchs sor molt amada pre- 
guem Deu que aquellos yirluts santes les quals ha 
aparellades ais seus sants per la corona no sien a nos 
pena e dampnacio sino salot e perfeccio. Nos creem. 
sens tot dupte que si volem seguir de fet los eximplis 
deis sants pares que apres de la present vida regnarem 
ab ells en lo cel e tant com nos legim mes los exim« 
plis deis sants pares tant som fets mes culpables sino 
Yolem seguir e ressemblar lur vida. Adonchs verge 
honesta gran rabo es que preguem Deu tot poderos 
quens do las virtuts que dona ais sants pares 90 es la » 
humilitat de Jhesu-Christ la deyocio de sant Pere la 
caritat de sant Joban la obediencia de Abram la pa- 
ciencia de Isach la fortalesa de Jacob la castedad de 
Josep la mansea de Moyses la fermetat de Josué la * 
benignitat de Samuel la misericordia de Daviu la abs- 
tinencia de Daniel ab tots los altres fets deis sants pa- 
res en guisa que apres de aquesta vida mortal puscam 
Yenir a la lur compayia* Verge esposa de Jfaesu-Crist 
considera ja ab quina abstinencia ab quina intencio 
e ab quina compunccio los sants homens han plagut a 
Deu. Sapies que en persona de Jhesu-Críst diu la san- 
ta Esgleya en lo libre deis Cantichs o filia del princep 
e com es bell lo teu anar en lo calcar deis teus peus. 
Jfaesu-Crist es princep de totes les crea tu res per lo 
poder de la sua divinitat E per 90 la santa Esgleya es 
dita filia del princep car per la preycacio d^ Jhesu- 
Crist es regenerada en novella vida. E que son los cal- 
^ars de la Esgleya sino los eximplis deis sants pares 



(482) 
ab los quals es calcada e guarnida en la carrera e vi- 
da del mon present per tal que vaia eal^ada per mig 
de totes les tribulacions. Sor en Jhesu-Crist molt ama- 
da sapies que nos calf igam spiritualment ab los peus 
layors com prenem deis sants pares eximplis de ben 
viure per 90 que nos prenent eximpli de lur vida cal- 
eiguem e yensam les temptacions del mon present. 
ítem en lo dit libre deis Cantichs lespos de la Sglesia 
Jhesu«-Crist parla a la sua esposa dient yo son de?a- 
Uat en lort per 90 que vees les pomes de les Tais e 
miras e ya les vinyes si eren florides e si les malgra- 
nes havien fructifica t. Lavors florexen les vinyes com 
en les esgleyes son engenrats los filis novellament en 
la fe es apparellen a santa conversacio áxi com a fer- 
melat de bones obres. Les malgranes fructifiquen la- 
vors com les persones saotes edifiquen lur proismes 
per eximplis de bones obres els renovellen en noveUa 
e santa conversacio ab lur preycacio é demostracio de 
bona vida perqué la mia sor molt amada en Jhesu- 
Crist prechte que a totes gents dons bon eximpli de tu 
matexa en tota la tua vida. Verge molt amada gran 
desig he que la tua vida resplandesca devant les ser- 
ventes de Deu les quals son ab tu en lo roonestir car 
segons que diu sant Gregori aquells qui lur bona vida 
amaguen ais altres dins si roateys flamegen mas no son 
eximpli ais altres e aquells qui per eximpli de vir- 
tuts e per vida de santedat e per páranla de preycacio 
demostren ais altres la lum son lanties ardents car 
mostren ais altres la carrera de saluL E per 90 diu Jhe- 
su-Crist en lo seu Evangeli la vostra lum resplandes^ 



( 483 ) 
cha davant los homens per go que regen les yostres 
obres bones e donen gloria al vostre pare qui es en los 
cds car a Deu solament es deguda gloria. Yerge sposa 
de Jhesu-Crist prechte que la tua bona obre sia pu- 
blica en tal guisa que la tua intencio romangua ama- 
guada 90 es que no vulles vanagloria. Adonehs la miá 
molt amada sor en Jhesu-Crist prechte axi com ja de^ 
munt te amonestada que en tots tos fets en totes tes 
obres en tota la tua conyersacio vulles ressemblar les 
persones santos seguex los justs e posa davant los teus 
ulls los .eximplis deis sants. Considera los eximplís 
deis justs. Los eximplis deis sants te sien spill. Los 
eximplis deis pares sants sien a tu regla de doctrina. 
Atten e mira les virtuts deis sants per fer bones obres. 
Mira les doctrines deis sants a ben viure. No scanda- 
lizes la tua vida per infamia daltri. Not entristeesques 
per mala oppinio de ton proisme. Apren de inflamar- 
te. Com ous ben de ton proisme hages bon testimoni. 
Conserva la tua bona fama. La tua bona fama no sia 
enfosquida per oprobis e escama de negn ans la man- 
tenga lo teu espos Jhesu-Crist sanccerament e entegra 
Amen. 



Capítol XVIL De contencio. 



Sant Pau diu com entre vosaltres hage guerra e dis- 
cencio e nous done viyares que tota vostra vida sia 
mundanal e carnal. Salame diu tostemps ha guerra 



( ^^) 

entre los i;aperbiosos. Lom malvat tostemps dema- 
na e cerca mal e langel mal sera trames contra ell. 
Aquell cau qui va per lochs perillosos. Les persones 
benignes tostemps esquiven baralla. Per fort pocha ho- 
mens son amats aquella qui tbts dies o soven se ba* 
rallen e per 90 pau e concordia son fort necessaries a 
tots los bomens. Cara sor oyes que diu sant Augusti o 
e com serem davant Deu fort poch represos si ab tan- 
ta diligencia esmenam nostres vicis ab quanta repre- 
nem los peccats deis altres e si be consideram nostra 
vida moltes coses podem rependre en nos mateys. E 
vull que sapies de cert que no es pus leía cosa entre 
les persones religiosos que es bregua e contencio los 
quals religiosos deuen resplendir en lo mon per con- 
cordia e amor axi com les esteles resplendexen en lo 
cel. Les contencions e baralles solen venir e exir de 
énveia e detraccio o de mal parlar. Mas si dins la 
claustra ha baralles e contencions hon es aquella taci- 
tumitat o callament que mana la regla hon es la san- 
tedat de la religio hon es lo scilenci del orde hon es 
la religio del monestir hon es lo ligam de la caritat 
hon es la unitat de pau hon es la concordia de ger* 
mandat hon es la amor de tanta compayia. Aylas que 
perduda es la taciturnitat o callament de la regla tolta 
es la santedad de religio defallit es lo scilenci del orde 
a no res es vinguda la religio del monestir anullada 
es la caritat de la germandat. Veges e mira cara sor 
si aquella qui deurien viure en pau comencen de con- 
tendré barallant e desonrantse hon es la vida reposan 
da hon es la vida pacifica hon es la vida abslineni 



(485) 
hon es la vida contemplativa hon es la vida aiigelicaL 
Certes no pot esser pau entegra alli hon abita lengua 
d^rahent e mordent e alli hon regnen baralles e con- 
tencions no pot esser perfeta religio. Yeges donchs 
sor molt amada e guarda que per baralles e conten- 
cions no perdes tots tos trebals guardet que no perdes 
tots tos dies en detraccions e baralles atten diligent- 
ment que per baralles e contencions no perdes les ce- 
lestials prometen^es fes tota ta punya que per folies 
paraules no perdes los goigs eternals. Donchs refrena 
la tua lengua e seras vera religiosa car si no la refre- 
nes no habitara dins tu vera religio. E si per ventura 
nom creus de af o quet dich oges almenys lapostol 
sant Jaume qui diu si es algu quis pens esser religios 
e no refrena la sua lengua ell engaña lo seu cor ell 
ensulze e enlegex ab la sua lengua. La religio de aquest 
aytal es fort vana. La lengua es fort petita part del 
cors del hom mas si no es refrenada tot lo cors cor- 
rump e enlegex car axi com un petit de levat corrump 
tota la pasta e axi cóm una petita puma de foch en- 
flama e met foch en una gran cilva o boseh per sem- 
blant forma la lengua desfrenada scandalitza grans e 
poéhs senyors e regidors eguals é menos petits e grans 
jovens e vells els provoca a ira. La lengua que es no- 
drida a contencibns es plena de veri la qual si no es 
castiguada e corregida tots sos compayons portara a 
scandeL Adonchs sor molt amada bona cosa es que 
refrens la lenga de mal parlar e fes en guisa quels teus 
labis no parlen engan. Considera don es venguda a que 
es venguda. Es axida del mon e este reculida en les 



(486) 
hosts de Deu 90 es al monestir. Les riqueses del mon 
bas postposades e gitades detras tu e es venguda per 
aconseguir les riqueses celestials. Tu has elegida po* 
bresa la qual has presa voluntaríamMit perqué deus 
^itar a oblit totes quantes coses has .derenclides per 
amor de Jhesu-Cristw Guardet donchs que not TuUes 
posar davaot les altres tant com sens meyor tant te 
eonve mes humillarte en totes coses. Lesa los aius- 
taments de baralla e de detraccío fuig a murmura- 
oions e a esser portadora de noves per sembrar mal 
410 oges lo sembrador de divisions no dons orella ais 
murmuradors separa les tues orelles deis mals parles 
axi com si eren serps verinoses car aquells qui parlen 
inál de lur proisme escampen vari mortal en les ore- 
Ues daquells quils oen. Aquell qui es detractor e par- 
le mal de son proisme pecca. Ssi mateix se pecca 
aquell quU ou volenterosamenL No solament peoca 
aquell qui diu mal daltri ans encara erra e pecca 
aquell qui volenterosament hou lo detractor o mal de- 
•sidor. Verge honesta prechte que oges la páranla que 
-é'm lo Psidmista yo no he segut en lo conseH de va- 
nitat e no intrare ab aquella qui fan vanitats e iniqui- 
tets^ Adonchs tu no seugues en lo consell de vanitat e 
-not méseles ab aquells qui dien mal de negu. No vu- 
Jles per res contendré ab negu not studius de dir mal 
de persona del mon. Contencio parex baralles conten- 
cio apagua la pau del cor contencio engendra bregues 
contencio engendra divisions contencio inflama la ca- 
ra ab oy e rencor contencio romp concordia conten- 
cio torba lull de la pensa axi com diu Daviu lo meu 



(487) 
ull ses torbat per furor. Adonchs sor molt amada en 
Jhesu-Grist prechfte que not contengues per tes del 
nfton not contengoes per menyar ni per beure ni per 
vestir ni per calcar ans sens tota murmuracio pren 4e 
les mans de aqiiells qui regexen lo monestir a^ quet 
donaran reeb sens murmurado tot (o quet sera admi- 
nistrat per tos presidents o regidores si la tna sor o 
monge ha resebuda pus bella vestidura que tu noto ^- 
ges cura si la tua regidora te dona vil vestidura e a 
la lúa sor ne dona altre preciosa tu non murnius si les 
tues sors han vestidares preciosos e tu les reebs víls 
e menyspresades no vuUes per ago contendré en cosa 
que sia al mon temporal no vuUes elegir les millors 
coses en les coses que son trafnsitories james no de- 
inans la millor en les coses mundanals meHyspresa les 
que son millors car be saps que no es vongoda en 
aquest mon a riqueses sino a pobresa no es vengada 
en aquest monestir per aconsegnir riqueses temperáis 
sino per haver virtuts spirituals no es vraguda a la 
claustra per resplendir ab vestidures preciosos sino 
per (0 que servesqoes a Den ab gran simplicítat no es 
venguda al orde per ^o que davaot los homens appa- 
regnes gloriosa ab vestidures preciosos ans es venga- 
da per complaura a Deu ab virtut de humilitat no es 
venguda a la santa coagreguacio é compayia per cum- 
plir la tua voluntat sino per obeir a la volontat daltri 
e per menysprear per amor de Deu totes coses terre- 
nals. En altra guisa mes te valguera romandre en la 
casa del teu pare que venir en lo monestir e aquí cer- 
car preciosos vestidures mes te valguera haver solas 



( ^i^ ) 

ab los teus en la casa del teu pare que moure scandel 
entre les serventes de Den per coses terrenals e tran- 
sitories mes te haguera valgut habitar en la tua térra 
que contendré murmurar e baralarte ab les serventes 
de Crist per les coses temperáis e mundanals. Adonchs 
sor molt cara axi com demunt te ja dit no sia cosa en 
lo mon en la qual daqui avant te studies sino sola- 
ment en complaure a Den spos ten Amen. 



Capiíol XVIIL De disciplina. 



Lo savi Salame din oges fiU meu la disciplina o cor- 
reccio del teu pare e no leyx la ley de la tua mare 
per 90 que sia multiplicada gracia sobre lo teu cap e 
sia posat un bell sargal en lo teu coU. Te la disciplina 
e no la leyx e consérvala car aquella es la tua mare. 
Pren la disciplina e no la foragits de tu. Aquell es foU 
qui avorrex los castichs. Molt erra aquell qui deren- 
clex les reprensions. Aquell peoca qui menyspresa la 
disciplina o correccio. Aquell ti*oba vida qui conserva 
la correccio e aquell qui no vol la disciplina o correc- 
cio troba la mort Pobresa o miseria viuran sobre 
aquell qui lexa la disciplina. Aquell qui creu al quil 
castigua trobara gloria e honor. Lom foU avorreix la 
disciplina o correccio de son pare e aquell qui rete 
les reprensions e les observa sara savi. Mes aprofita 
al hom savi lo castich de la lengua que no fan al hom 
foU cent plagues e a^ots. Lom savi e adoctrinat no 



( 489 ) 
murmurara contra aquell quíl castigua« Emperd ^api^s 
sor molt cara que* la reprensio deu easer moderada 
car ditt sant Anibros que aquell quies castígat süau- 
nieot 6 Mana fo reverencia a aquell quil castigua e 
aquell qi|i eS' eorrégit e castígat asprament ni ab 

-crueltal no reeb castich ni salut car segons que diu 
sant CrUsostom aqu^l al qoal : es poaat soberch; car- 

rech de penitenm o.langa de si la penitencia o com 
no la pot sostenir r^manint scandajUzat^pecca mes que 
no feya. Perqué mes val en lo jubi de Deu re^ra rabo 
de misericordia que de rigor. E de asso es notat ea lo 
decret en. la XXVI« causa es la setena questio en lo 
capítol allegant ab suaü e benigno pietat deuen esser 
fiupportats aquella qui per rabo de lur flaquesa no po- 
den esser oarragats. Segonsla diversítat deU qul peci- 
quen los^uns deuen esser comporta ts los altre$ casti- 
gáis car molt es diversa la manera d& aquels qui pee- 
qaen* Los prelats de la santa Edgleya deuen portear lurs 
sotsmesos los quals corregexen e corriegír los qui por- 
ten. E. per 90 SalanoK) feu pintar en les colones del 
temple de Deu ymage de leo de bou e d$ cberubin. E 
que. signifiquen les colones del temple sino los prelats 
qui son en la santa E^gleya car tpts quants reeben la 
aásia del regiment son axi com a colones qui sostenen 
lo carrech quils es damunt posat. Ghérubin es intei^- 
pretat plenitut de sctencia* Ea les colones es qiostrat 
lo cberubin car los prelats de. la santa Esgleya deuep 
esMT plena de sciencia de la celestial gracia. Per \q 
leo es figurada la terror de crueltaL Per lo bou es 

obostrada la paciencia de mansea e de benignitaL 
tOMO xni 32 



{480) 
Adonchs en les colones no sí posen los léeos seos los 
bous nils bous sens los leons car los prelats de la san- 
ta Esgleya deuen cornegir Iturs sotsmesos a vegades 
ab dolgor a vegades ab asproa a vegades ab paraules 
a vegades ab a^ots car aquell qui nos corregex ab pa- 
raules necessari es que sia corregí t e repres aspra- 
inent. Ab gran dolor deuen esser arrencades les na- 
fres com nos poden guarir leugerament e blana. Aquell 
quí com es amonestat del peoeat seeretament e nos 
vol corregir publicanaent dea esser repres en guisa 
que la nafra la qual nos guareix amagadament mani- 
festarnent deu esser esmenada. Manifeslan^ent deuén 
esser represos aquells qui manifestament nouen per 90 
que com eUs son guarí ts ab publica raprensio eorre^ 
gits sieki aquells qui per lur exímpii havien peccat per 
, manera que com un es corregit los altres sien sme- 
n(its^ Mes val que un bom sia condempnat per salvar- 
ne molts que si per absolucio de un ne períea molts. 
SaDt Gregori diu alguns son qui oen paraules de cor- 
reccio e menyspresen de venir a stament de peniten- 
cia. Cascu deu hoir del regne de Deu a^ o que aoMi e 
de infem aQO que tem per manera que si no ve al reg- 
ne de Deu per amor almenys quey vingue per temor. 
Diu sant Ysidre les persones bones e instes reeben be- 
nignament lo castich com son represos de lurs culpes. 
Sor molt cara sapies qae la disciplina esmena e cor- 
r^ex Cots los defaliments perqué no deu esser menys- 
presada e per go devem faoir nostres prelats revwmt- 
ment e rebre lu^s paraules benignament car ab lurs 
castichs e repretisions nos tolen les pro(pries voluMats 



( ^91 ) 
e les cobeianses mundanals bon de a^ó parlont cascu- 
na fel anima en presencia deis prelats dhi eo lo libre 
deis Cantichs a mi trabaren les gaytes qui guarden la 
ciutat ferirenme nafrarenme e portarensen lo meu 
mantel!. Guardians de la ciutat son los pi*elats qui 
guarden lestament de santa mare Sgleya los quals tro- 
ben la anima feel e firenla ab lurs preicaeions amo- 
nestaments e mena^ e náfrenla ab la amor de cari- 
tat de Jbesu-Críst e nols basta a^o ans encara 1¡ tolen 
lo mantell 90 es tota terrenal delectado e bens tem- 
porals e trametenla al regne celestial neta e pura des- 
pulada de tots peccats. Adoncbs sot^ en Jheso-Crist 
molt amada molt es bona cosa qne amem nostres pre- 
lats axi com a pares e reebam dells volenterosament 
disciplina e correccio de nostre salut segons lo con* 
seH de Davin propheta qui diu prenets la di^iplina 
per (O que Deus nous ahire e que no perescats de la 
carrera iusta. Adoncbs sino volem perir de la cancera 
iusta necessari es a nos reebre disciplina e si aquell 
qui no reeb la disciplina perira de la carrera iusta 
sena dubte aquell qui reeb la disciplina sera confor* 
mat en la ria iusta. Adoncbs sor molt amada yot amo* 
nest que volenterosament tulles reebre disciplina per 
tal que sies desliurada de la ira de Deu e sies ferma^ 
da e asegurada en la carrera iusta. Fes moUes gracies 
a aquell quit castigara e a aquell quit repondrá fe gran- 
eles e not tricbs si la abadessa o prioressa te repre- 
nen per la tua salut nou reebes ab tristicia com la 
abadessa o la prioressa te mostraran la carrera de sa- 
lut reeb lur doctrina ab moltes gracies com algu te 



( 492 ) . 
mostrara la Gausa de la tua salut no li sies rebelle ama 
«quella quít castigara de tes negligencies ama axi eom 
a pare o mare tots aquells quit rependran de les 
transgressions e defalliments no faces ni dignes iniu- 
ries ais quit castiguen no digues injuria ais quit re- 
prenen no retes mal per be no Tulles rebotegar ala 
quit donen bon consell no respones mal ais quit dí^oi 
bones páranles car aquell qui ama disciplina ama .sa- 
Tiesa. Adonchs si tu ames disciplina seras savia. Sayia 
seras si sostens les reprensions a saviesa savia seras 
si portes los castichs humilroent Honesta verge per 
tal soai en esta vida corregits per Den e per los nos- 
tres prelats que no siam dampnats ensemps ab aquest 
mouw Molt mes nos val esser corr^its en la presenk 
Tida per nostres prelats de nostres negligencies que 
no esser dampnats en la vida esdevenidora. Mes nos 
val esser castigats en aquest segle per nostres prelats 
de nostres culpes e transgressions o trencament de 
manaments que no esser punits en lo segle esdevrai- 
dor* Amable sor en Jbesu-Crist mes te val esser a^^ 
tada per mans de la abadessa «n aquesta vida que ne 
esser tormentada en lo pregón infern. Mes te val ro- 
bre e sostenir en aquest mon aQots de ma de la aba- 
dessa que sostenir en laltre penas infernáis. Mes te 
val temporalment esser batuda ab vei^ues per ma de 
la abadessa que esser cremada ais focbs inleroals deis 
quals te vulla gardar aquell quit ha remuda ab la sua 
preciosa sanch Amen. 



( 495 ) 
Capítol XIX. De viríut de obediencia. 

Moh cara sor oges les páranles de sant Pere apo»» 
tol dient no es potestat al mon que no proceescha de 
nostre Senyor Dea e les coses que son ordenado» per 
nostre Senyor Deu son ordenados. Perqué apar elara*» 
ment que aquell quí contrasta a la potestat contrasta a 
laordinacio divinal. Donchsno deyemmenyspresarles 
potestats o sien del mon o sien de la Esgleya car totes 
son ordenados per nostre Senyor Deu« Perqué apar que 
com nos contrestam a nostres prelats per inobediencia 
lavórs fem a Deu injuria o com per superbia e per ino- 
bediencia som rebelles a nostres prelats lavos fem 
contra los manaments de Deu. Com al nostres prelats 
som contumaces e inobedients menyspresam nostre 
Senyor Deu qui dix qui a Tosaltres bou a mi bou 90 
es qui a vosaltres es obedient a mi es obedient e qui 
a vosaltres menyspresa a mi menyspresa. Adoncbs sor 
en Jhesu-Crist molt amada manifesta cosa es que 
aquell qui bonra son prelat honra Deu e qui al seu 
prelat es obedient a Deus obeex. Aquesta virtud de 
obediencia loa Samuel propbeta dient mayor cosa es 
obediencia que sacrifici e mes val obeir que oferir lo 
¿rex del molto car quax peccat de miia ydoletria es 
contreslar al prelat e quasi zel e afeccio de ydolatrar 
es no voler creure ni obeir a son mayor. María ger^ 
mana de Aaron murmura per superbia e per inobe^ 
diencia contra Moyses germa seu e tentost fon íeridar 



( 494) 
de lebrosia. Aquesta María la qual murmura contra 
Moyses prelat o germa seu al qual fou rebelle e inobe- 
dient significa la anima de casainá persona la qual 
murmura contra son prelat al qual no vol obeir ni vol 
reebre los manaments de la sua salut* E per 90 com 
no vol per obediencia reebre los manaments de son 
prelat es ferida ab lebrosiá de peccats. Sainblant le- 

m 

gim de Dathan e Abiron qai ab gran superbia e ino<- 
bedieneia se levaren c<H>tra Moyses e Aron tentost ha- 
gueren pena car axi com diu lo Psaloiista obris la Ier- 
ra e begues Dathan caygue sobre tota la congregacio 
e compayia de Abiron. ítem din lo Psalmista lo foch 
s6 enees en la lur sinagoga e la fiama crema los pee* 
cados. Per semblant forma com Ozies rey mogut de 
superbia e per inobediencia e rebellio bagues pres lo 
encenser e volgoes sacrificar contra la ley divinal ten- 
tost fou ferit de lebrosia e maculat en lo front Saúl 
rey perde lo regne e caygue en mans de sos enemicbs 
per 90 com fou desQbedient. Joñas propheta fugi per 
inobediencia e beguelse un pex el acubu^a en la pre- 
gonesa de la mar* Adonchs molt devem guardar de le^ 
yarnos contra nostres prelats per inobediencia per 90 
que Deu en persona de aquells qui leñen son nons vi* 
sít asprament e dura. Sapies amable sor que Deas ha 
posats los prelats en la santa E^leya per nostra sa- 
lut per 90 quens proveesquen e que reten comte a Dea 
per nosaltres ens garden de fer maL E per 90 diu la- 
postol sant Pan obeyts a vostres prelats e siatslos sots- 
mesos aiLi com aquells qui han retre rabo de les nos- 
tres animes. Los prelats han a guardar e regir la ca- 



( 485 ) 
bitiifi de Jhe6U«CrÍ8t ipali esveUadaJttent e ab gran an-^ 
8Ía deis qiials 06 litg en lo libre deb Canlichs que so* 
xapta boBieiis forte e vigorosos círcüexea lo lit de Sh^ 
Uaie teutntB ooltels eB les mans com hoinena adoctrt^ 
nats eo fet daitnea portants espases sinyides en lo eos- 
tát e aipa per lop temos áe la nit que es periUosa. La 
¥er Salomo es Jhioaii^Cf ist lo qual es tot pascifích car 
ha reñsf mada pm entre Deií e los bonoens. Lo lit de Sa- 
bmo es la cou^guacLo o aiustamet)t deis feels cbriis- 
tians en la quál I>eus babita e r€fK>aa« Lo dit lit de Sa- 
lamo cifeuexen sexanta hornos forts* Aqueste son los 
prelats de la santa Esgleya bs quals defenen eastigaot 
repfrenént corregíot e amonestant circueiien la JEAgle*- 
ya de Deu anaot oootra los vicis e contra los enemidskS 
visibles e invisibles los quals sexanta son dita forts 
car los prelats de santa mare Esgleya deuen esser per- 
fels e forCs en la observacio deis maiiainents divináis* 
Tots aqneets tenai coltels 90 es la pai^aula de Den car 
ab lur preicaeio deuen repondré los vicis e paccats de 
lur poblé* Son molt abtes forte en batalles car mo^9^ 
sari lus es que sien instruits en les batalles spiriiUdls» 
Cascp porte la espese sinyida sobre lo eostat. Los pr^ 
lats de la santa Esgleya teñen spasea sobre lo ^oe<^t 
sinyides car primeraoient deueo tallar e separar Wf 
vieis de si raateys e apres los del poblé quila es eo- 
«nenat. E totes aqüestes eoaes fm per les teriaors de to 
nit i^o es per los amagats agayta del^ maligoes speritf 
qui en la nit de aquest moa agayten regen los prelai^ 
en guisa que com los baurao eaganats pasquen macja^ 
lar e sellar lo lit de Salatno 90 es la eongregac4o deis 



(496) 
servents do Deu. S^r rttók cara per 90 te dites aques* 
tes coses que tu conegiies com deyotameiit e com hu- 
milment devem obeyr ais prelats d6'¡la santa Eb^^^. 
Obediencia es aquella sda virtul qué les altres tirtuts 
empelta en la pensa e lea ootiseírvaefi áqadla de la 
qüal diu Salame mqs val obediencia^ que sacrificia de 
aninfials car en lo sácrífici de la bwtiá es oferta e ma- 
tada la carn daltri e per la dbediencia la oostra pro* 
pria volontat es ofeHa'e ligada. Lo obedient enridea 
parle de ees victorias car com obeéK bumiltoeat a la 
veü daltri sobra e VeriQ si matéx dios