COLLECTION OF LEXICOGRAPHICAL
NOTES ON THE CATALAN LANGUAGE
X
'n
CONTENTS
2;
'^ Memoria Presentada Per L'lnstitut D»Estuais
Catalans A L^SxcellentissiTn Senyor
President De La Diputaci6 Provincial De
Barcelona Sobre La Creaci6 D»Un Laboratori
De Pon^tica Experimental
Report Dels Treballs Pets Per L»Oficina De
Toponimia I Onom^stica Durant El Bienni
De 1922-1923 Josep Ma De Casacuberta
Report Dels Treballs Pets Per Les Oficines
LexicogrS.f iques Durant El Bienni De
1913-1914
Bibliografia Lingiiistica J, M. d'Oleza, S.J,
Notes Per A Un Vocabulari D^ Argot Barceloni
J. Givanel I Mas
Recensions J, M. de Oleza, S.J.
Recensions P. de B. Moll
Notas Respecto Al Autor Del "Vocabulari
Gatald-Alemany" Del Ano 1502
Rodolfo Grossmann
SI Lexicon Latino-Valenciano Del Obispo
Don Jaime de Arag6n [Siglo XIV]
P. Galindo Romeo y P. Alcayde Vilar
Discurs ... En Elogi De D. Tom.as Portesa
I Cortes Antoni Ma Alcover
Lletra De Gonvit Que A Tots Els Amichs D»
Aquest^ Llengua Antoni Ma Alcover
308020
CO
\
MEMORIA PRESENTADA PER L'INSTIi
TUT D'ESTUDIS CATALANS A L'EXCELz
LENTISSIM SENYOR PRESIDENT DE LA
DIPUTACIO PROVINCIAL DE BARCEi
LONA SOBRE LA CREACIO D'UN LABOi
RATORI DE FONETICA EXPERIMENTAL
»
Excel- LENTfssiM Senyor:
La Seccio Filologica d'aquest Institut d'Estudis Cata-
lans, en sessio celebrada el dia I2 de juny d'enguany, acorda
la redaccio i publicacio d'una Memoria en la qual, prenent pen
de I'anada del doctor D. P. Barnils a Hamburg com a represen-
tant de la Seccio en el primer Congres Internacional de Fonetica
Experimental, s'exposes un pla per a I'instaMacio d'un Laboratori
de Fonetica a Barcelona.
Veus-aqui el text de Tinformacio presentada pel nostre
Secretari-redactor:
LA Fonetica, considerada en un principi com una senzilla
auxiliar de la Filologia, ha progressat considerablement
en els darrers vint anys merces als continuats descobriments
i noves orientacions aportades per la ciencia experimental. Si be
avui per avui, segons expressio d'En Rousselot, els lingiiistes
son presos d'una especie de terror quan se tracta de recorrer
a Tus de I'aparell, els representants d'altres dominis cientifics
se n'han apoderat sense escrupol i son, per dir-ho aixi, ells qui
han actuat de propulsors decisius a favor de la Fonetica. N'hi ha
prou per a convencer-se'n amb fixar-se en el nombre escas de
comunicacions presentades per lilolegs en el Congres Interna-
cional d' Hamburg, en contra de I'abundancia variada de temes
— 4 —
desenrotllats per fisics, psiqiiiatres, mestres de sords-muts i psi-
colegs. Es que d'una part I'extensio i la produccio continuada de
la literatura fonetica absorbeix llargues hores als estudiosos i
exigeix coneixements fins ara tingiits per molts com a secun-
daris, i d'altra els filolegs o no saben o no poden avenir-se amb
els nous metodes o no tenen prou abnegacio per donar-se volon-
terosament a estudis massa diferents dels que constitueixen llur
f )rmaci6 cientifica universitaria. Sortosament, nosaltres, que ens
liavcm trobat de pie amb el bell florir de les ciencies naturals
aplicades a I'estudi de la llengua i hi hem conviscut sense recanga
de cap mena, les sentim com a propies i les tenim per necessaries,
car son la darrera expressio de raven9 de la Lingiiistica i van san-
cionades pels cap-davanters de la ciencia moderna.
La instal'lacio com cal d'un Laboratori de Fonetica ens
facilitaria I'estudi dels nostres dialectes sota el punt de vista ex-
perimental, permetent-nos segiiir el moviment de la ciencia filo-
logica en les seves novissimes ramificacions. Concretant-nos a la
nostra llengua, son innombrables els estudis que podriem em-
pendre i els problemes per als quals seria possible trobar una so-
lucio. Comen9ant per les articulacions dels sons, base de llur
classificacio en general, es ben poca cosa 90 que en sabem i no
s'aparta molt de les senzilles definicions tradicionals de grama-
tica elemental, i no cal dir I'ignorancia en que ens trobem respecte
llur naturalesa fonica. La intensitat, la quantitat i I'entonacio
ens son plenament desconegudes, com ens ho son les questions
tan temptadores que afecten al ritme i a la musicalitat que carac-
teritza sovint els nostres parlars. El filoleg que en excursio dia-
lectal ha recorregut el nostre domini lingiiistic, sab prou be la
recan9a amb que abandona Les Balears o 1' antic regne de Valen-
cia, conven9ut de la impossibilitat d'anotar sobre el paper amb
sols I'ajuda de signes diacritics les nombroses inflexions de veil
de tola mena amb que mallorquins i valencians matisen natural-
ment llurs frases, i impotent per retenir-les i donar-los una
expressio comprensible en I'ordenacio de treballs posteriors. I ca-
balment aquest element intim de la llengua ha d'esser d'un alt
valor psicologic per penetrar i coneixer a fons la fesomia de nostra
parla. Aixo, acompanyat de I'existencia d'una infinitat de sons
caracteristics que puMulen bregant amb la mort i la vida, sobretot
a les regions extremes de la frontera catalano-aragonesa i valen-
ciano-castellana, ens reclamen els nous medis d'investigacio, auxi-
liars poderosos de I'orella humana. Els sons de la llengua sotmesa a
una paulatinaevolucio continuada, no els registrem auditivament
sino quan ja han assolit un terme d'articulacio relativament
fixe considerat com a normal en la parla de cada dia, I amb tot,
quantes estacions de passatge no hauran sovint resseguit els or-
gues de la fonacio abans d'establir-se d'una manera definitiva
circumscrivint-se en una zona de moviment durant una epoca
mes o menys llarga! Moltes d'aquestes etapes, molts d'aquests
fenomens de transit en el curs d'una evolucio fonetica podem
estudiar-los a temps, podem seguir-los en llur desplegament
biologic, operant per consegiient aixi sobre la materia viva de la
llengua, treball sempre mes alli9onador que el de I'analisi de
fenomens ja pervinguts al grau maxim de llur evolucio fisio-
logica.
Naturalment, I'existencia d'un Laboratori de Fonetica per-
que sia profitosa, presuposa I'existencia d'individus en estat d'uti-
litzar-lo, i aquest estat implica coneixements de Fonetica general.
Mes aquests coneixements que poden obtenir-se si es vol amb els
llibres, resulten les mes de les vegades foscos i allunyats de la
realitat, si un no es mou de les explicacions dels autors i de Ten-
— 6 —
senyan9a de les lamines. Per aixo crciem que un Laboratori de
Fonetica no solament ha de servir d'obrador per a elaborar tre-
balls d'investigacio, sino que ha d'esser al mateix temps un di-
posit d'objectes de demostracio que facin evidents i palpables.
les exphcacions del mestre. El que no conegui la larinx humana
mes que pel gravat per exceMent que sia, no en tindra pas la
idea exacta que en tindra aquell que pugui operar sobre un
model desmontable ben executat o sobre un preparat huma ma-
teix. I no es solament aixo. La Fonetica Experimental, com les
altres ciencies que amb ella es relacionen, no es basa en un util-
latge reduit i estable sino que esta sotmesa a les continues des-
cobertes de la investigacio; car es troba en els sens principis
i, malgrat co que ha conseguit, tant espera encara del minu-
cios examen comparatiu dels sens metodes. Aquest estat de
tanteig general en mig dels resultats positius ja obtinguts, ha de
tenir un reflexe adequat en tot Laboratori de Fonetica que ha
d'esser, com el d' Hamburg i el d'Helsingfors, una especie de mu-
seu de tots els productes de la riencia experimental de la parla.
L'estudios ha de trobar-hi a disposicio tots els medis conduents
a I'aclariment d'una qiiestio qualsevol, des dels senzills pro-
cediments rudimentaris d'Oakley-Coles, Kingsley i Hagelin per
fixar les articulacions fins al Lioretgraf per a I'estudi de les harmo-
niques i I'aparell de Meyer per a mesurar les grafiques. Un objecte
d'experimentacio fa temps descobert i tingut sovint com a secun-
dari o inutilitzable, podra prestar serveis preciosos i donar Hoc a
noves combinacions en mans d'un expert fonetista. Per altra part
no devem oblidar que el material d'un Laboratori es plenament
comparable al d'una Biblioteca on no totes les obres en existencia
son excel 'lents i irreprotxables, les quals, pero, es necessari posseir
encara que no sia mes que per iMustrar al lector sobre els prece-
- 7 —
dents d'ura qiiestio biiscada. Aquests precedents sintetitzats en
les exposicions escrites a les biblioteques, es tradueixen en instru-
ments i aparellsen el camp de I'experiencia dintre del laboratori,
instruments i aparells que conve posseir fins per a la comprovacio
,del treball dels altres que puguin haver tingut alguna preferencia
per a una forma de procediment determinada i en darrer cas per a
dominar d'un cop d'ull el moviment ascendent en I'historia de
la nostra ciencia.
Tenint en compte tot go que acabem d'exposar i algunes ob-
servacions que fem mes endavant, podem considerar distribuit
en cine seccions el material que requeriria el nostre Laboratori
de Fonetica:
I. — SeCCIO d'iNSTRUMENTS I MATERIAL DE DEMOSTRACIO FO-
NETICA I FISIOLOGICA.
I. Taules expositives de la pronunciacio dels sons de les
diferents llengties (Bierbaum, Victor, Bremer, Hirt, Rausch,
Gutjahr, Gabler, Rein, Schnell). — 2. CoMeccio de models plas-
tics dels orgues de la paraula, en taules i desmuntables : Uengua,
nas, mandibules, larinx, pulmons, etc. — 3. Laringoscop; Mu-
tograf de Gutzmann; Mirall triplex de id.; Espirograf de Schnei-
der; Manometres; Ressonadors i Diapasons.
II. — SeCCIO d' INSTRUMENTS I MATERIAL DESTINAT A LA INSCRIP-
CI6 I ESTUDI DIRECTE DE LA VEU I DE LES ARTICULACIONS.
I. El KYMOGRAPH amb tots els sens accessoris : paper
gla9at, argolles, embocadures, capsules inscriptrius, pens de
suport, pesses de recanvi, etc. — 2. Aparells registradors de
Zuntz per a treballs de practiques. — 3. Registrador especial
de viatge per a excursions dialectals. — 4. L'aparell Lioret
per a I'estudi de les harmoniques. — 5. Sincronitzador de
Schneider; Aparell de Meyer per mesurar les grafiques; Tono-
metre; Aparell Lioret per a I'estudi de les corbes, etc. — 6. La-
biograf; Material per a la construccio de paladars artificials; am-
polles exploradores, etc. — 7. Accessoris generals : electronio-
tors, piles electnques, turbinetes d'aigua, diapasons electromag-
netics, etc.
III. — SeCCIO GRAMOFONICA I FONOGRAFICA PER A L'iMPRESSIO,
REPRODUCCI6 I ESTUDI COMPARATIU DE LES LLENGIJES.
I. El PATHEGRAPHE amb els seus accessoris : plaques, cin-
tes, armari-biblioteca, coMeccio de textos, etc. — 2. Aparell ins-
criptor del fonograf, bocines, cilindres de cera, reproductors, etc.
— 3. Gramofon comu amb un recull de plaques impressionades,
estoc de discs de cartro per a utilitzar de prova, etc.
IV. — SECCI6 AUXILIAR.
I. Maquina fotografica comu i d'ampliacio amb els seus ac-
cessoris : lentilles, clixes, revtladors, etc. — 2. Utillatge per a la
reparacio i tractament de maquinaria de precisio : claus, tornavi-
sos, mordaces, encluses, nivells, peus de rei, alicates, etc. — 3.
Desinfectants, dentrifics, medicaments, etc. — 4. InstaMacio de
gas, d'electvicitat i d'aigua.
9 —
V. — BiBLlOTECA, comprenent les obres i revistes publicades en
tots els rams cientifics d'immediat interes per als estudis
de Fonetica en general, en totes les seves aplicacions : Filo-
logia, Lingiiistica, Ensenyanga de sords-muts, Higiene de
la veu, Gramofonia, etc. — Mobiliari.
La distribucio que acabem de fer no s'ha d'entendre natural-
ment en un sentit massa estricte, car molts objectes d'una seccio
poden esser perfectament utilitzables per al fi que persegueix
I'altra i al reves. En I'enumeracio dels instruments, que no pre-
ten pas esser completa, ens hem contentat a assenyalcir solament
els principals per via d'orientacio.
Algunes de les parts esmentades en la llista precedent, po-
dran suggerir la idea que es tracta d'uri utillatge de clinica o d'una
coMeccio al servei de les ciencies mediques. No ho negarem en
absolut, car sobretot tractant-se de la Fonetica, es sumament di-
ficil precisar on acaba el domini d'aquesta i on comenga el de me-
dicina en 90 que es refereix a recursos d'experimentacio. Si no
oblidem que la Fonetica te la seva base en la fisiologia dels orgues
de la paraula i que aquesta, com a sintesi d'un complicadissim
proces psico-fisic no pot produir els fonemes que I'integren sense
el concurs del centre motor corresponent d'on procedeix I'inerva-
cio propulsora del moviment dels muscles, compendrem la relacio
intima que existeix entre les dues ciencies. De 90 que acabem de
dir ja se'n segueix en conclusio immediata que la Psicologia te
tambe a fer amb la Fonetica i prou a treballar en un laboratori
ben proveit per a la resolucio dels sens problemes especials. I no
ens allarguem ara massa discorrent per altres dominis i conten-
tem-nos assenyalant el camp de la Pedagogia on els preceptors
— 10
tenen segurament tantes dificultats per resoldre per maiica de
medis d'assaig i de material a proposit. Particularment el ram de
rensenyan9a dels sords-muts creiem que es el que pot acudir al
Laboratori de Fonetica mes confiadament i amb mes esperances
d'exit, per be que el nou metode pugui encara considerar-se com
a cosa forastera dintre d'aquella disciplina. Malgrat tot, les fla-
mes de Donner per a les sibilants, els tambors combinats de Lind-
ner per a I'intensitat i I'aparell de Gutzmann per a la produccio
de vibracions, entre altres, poden reportar rotables aven^os en
la tempranga i modulacio de la veu aspra i desentonada dels sords
de naixenga.
Un Laboratori de Fonetica Experimental amb les seves por-
tes generosament obertes a totes les ciencies i rams de cultura
amb ella en contacte, produiria a no tardar una reaccio saludable
i profitosa eixamplant i aclarint nous horitzons de molts vesllu-
mats i secundant la possible realitzacio de moltes iniciatives.
La Seccio III, ja indicavem breument que aniria destinada
a la impressio, reproduccio i estudi comparatiu de les llengiies.
Afegim aqui, per ampliar el pensament, que aquesta Seccio haura
d'esser la base d'una especie d'Arxiu de la Paraula on vagin in-
gressant a poc a poc directament impressionats tots els nostres
parlars amb Uur caracter narratiu vulgar, literari, dialectal, etc. en
totes les seves manifestacions. La bibJiografia dialectal tindra
amb el temps un auxiliar poderosissim i insubstituible en aquest
arxiu, que amb una precisio i intensitat infinidament major que
la dels antics pergamins dubtosos, ens permetra sentir a tota hora
la llengua sempre viva reproduida per la maquina.
Veus-aqui exposat a grans trets el nostre objecte, la seva
importancia i el fruit que n'esperem. Eb primers subsidis ja ens
— II —
son arribats i la tasca esta comen9ada. L'Excma. Diputacio
Pi-ovincial inclogue en el sen presupost de 1913 la quantitat de
3,000 pessetes, amb les quals hem pogut adquirir els primers
aparells mes indispensables. Conve que I'obra comengada pugiii
seguir avant pel prestigi de I'Institut i de la Filologia
Catalana. La Seccio Filologica encarregada per I'Associacio
Fonetica Internacional de la constitucio d'un Comite de Fone-
tistes a Espanya, ha de posseir un Laboratori que no desdigui
en res de la seva missio ni del paper important que representa.
Per aixo i en vista de totes les consideracions apuntades, tenim
I'honor de proposar a la Seccio Filologica de I'Institut d'Es-
TUDIS Catalans que t.rameti aquesta memoria a I'ExceMen-
tissima Diputacio Provincial per recaptar-ne la suma necessaria
per a I'instaMacio definitiva, el sosteniment i millora d'un Labo-
ratori de Fonetica Experimental a Barcelona. — Barcelona, 2
d'agost de 1914. — Pere Barnils i Giol.
Aquesta memoria va esser llegida i aprovada en Sessio del
dia 4 d'agost de 1914, acordant-se trametre-la a aqueixa Ex-
ceMentissima Corporacio. — Deu guardi molts anys V. E. —
Barcelona, 8 d'agost de 1914.
El President, El Secrelari,
Antoni M.a Alcover, pre. Josep Carner
MEMORIES I DOCUMENTS DELS TREBALLS
FETS PER L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
SECCIO FILOLOGICA
Memoria presentada per I'lnstitut d'Estudis Catalans a I'Excellentissim Senyor
President de la Diputacio Provincial de Barcelona sobre la creacio d'un
Laboratori de Fonetica Experimental. — Barcelona, 1914.
SECCIO HISTORICO-ARQUEOLOGICA
1. — Memoria presentada per I'lnstitut d'Estudis Catalans a I'ExceMentissim
Senyor Alcalde de Barcelona proposant la fundacio d'una Biblioteca
Catalana, i llegida en Consistori del dia 13 de novembre de 1907. — Bar-
celona, 1907.
2. — Dictamen-acord de I'lnstitut d'Estudis Catalans proposant a I'ExceMen-
tissima Diputacio de Barcelona I'adquisicio de la Biblioteca Aguil6. —
Barcelona, 1907.
3. — Memoria presentada als ExceMentissims Senyors President de la Diputa-
cio i Alcalde de Barcelona, per I'lnstitut d'Estudis Catalans, donant
compte dels treballs fets des de la seva fundacio fins al 31 de desembre
de 1908. — Barcelona, 1908.
4. — Informe que I'lnstitut d'Estudis Catalans va traslladar a rExceMentissim
Senyor President de la Diputacio de Barcelona, sobre I'estat d'alguns
arxius de Catalunya i la conveniencia de la seva niillor instaMacio. —
Barcelona, 1908.
5. — Memoria presentada per I'lnstitut d'Estudis Catalans als ExceMentissims
Senyors President de la Diputacio i Alcalde de Barcelona, donant compte
dels treballs fets durant I'any 1909. — Barcelona, 1909.
6. — Memoria presentada per I'lnstitut d'Estudis Catalans als ExceMentissims
Senyors President de la Diputaci6 i Alcalde de Barcelona, donant compte
dels treballs fets durant I'any 1910. — Barcelona, 1910.
7. — Exposicio d'un pla de publicacio de les Croniques Catalanes. — Barce-
lona, 1912.
8.^ — Memoria presentada per I'lnstitut d'Estudis Catalans als ExceMentissims
Senyors President de la Diputacio i Alcalde de Barcelona, sobre la cele-
bracio del VI^ Centenari de la mort de Ram6n Lull. — Barcelona, 1914.
9. — Memoria presentada per I'lnstitut d'Estudis Catalans a rExcellentissima
Diputacio de Barcelona, sobre la conservacio i catalogacio d'arxius i bi-
blioteques d'interes historic. — Barcelona, 1914.
10. — Memories presentades per I'lnstitut d'Estudis Catalans a I'Excellenlissima
Diputacio do Barcelona, sobre I'exploracio d'estacions prehistoriques ila
conservacio i catalogacio de monuments.
308020
Tipografia L'Aven? : Mass6, Casas & C« : Rambla de Catalunya, 24 : Barcelona
REPORT DELS TREBALLS FETS PER
L'OFICINA DE TOPONIMIA I ONO-
MASTICA DURANT EL BIENNI DE
1922-1923
JOSEP MA DE CASACUBERJA
L'objecte del present report es donar compte dels treballs
fets per rOficina de Toponimia i Onomastica de I'lnsti-
tut d'Estudis Catalans durant els dos primers anys del seu
funcionament.
La Seccio Filologica de I'l. d'E. C, en sessio celebrada
el dia 28 de desembre de 1921, acorda la creacio d'aquesta Ofi-
cina, confiant-ne la direccio al que subscriu. Li assigna la
missio de preparar el Diccionari Toponimic i Onomastic de
les terres catalanes, procedint a la replega dels noms propis i
les designacions topografiques generiques del nostre domini
lingiiistic i a I'estudi de I'origen i el desplegament fonetic i
semantic d'aquests mots.
L'exposicio d'un pla per a aquesta tasca va esser objecte
de la Memoria que presentarem a la Seccio el dia 19 de gener
de 1922 i que, aprovada per aquesta, fou tramesa al senyor
President de la Mancomunitat.
D'acord amb aquell pla, I'Oficina realitza els treballs
segiients : i) Enquestes sobre la Toponimia vivent; 11) RecuU
de materials grafics; iii) Despullament de textos antics, plans
i catastres; iv) Despullament de publicacions sobre Toponi-
mia i Onomastica i d'altres obres; v) Preparacio de qiiestiona-
ris; vi) Organitzacio dels materials; i vii) Altres treballs.
Sobre la forma com executem aquesta tasca, creiem opor-
tu, abans de detallar-la, de fer els segiients advertiments
generals : i.'' En la replega de materials donem preferen-
— 4 —
cia als de Toponimia sobre els d'Onomastica; 2." L'estudi de
les designacions generiques de Hoc ens interessa tant com el
dels noms propris; 3J A la formacio moderna i contemporania
dels noms de Hoc atenem de la mateixa manera que a la forma-
cio antiga; i 4.* En tots els casos procurem que el recull de ma-
terials tingui un caracter el mes objectiu possible.
I. ENQUESTES SOBRE LA TOPONIMIA VIVENT
A) Enquestes generals
Consisteixen en la replega de la Toponimia completa dels
termes municipals.
Les fem en les localitats respectives, valent-nos de sub-
jectes que coneguin be els noms de Hoc i els Hoes mateixos:
tals subjectes acostumen a esser guardatermes, boscaters o
ca9adors.
Situats en un punt que tingui bona vista sobre la cam-
pinya del poble, transcrivim els noms i els aclariments que ens
dona el subjecte sobre tots els Hoes que d'aHa estant s'albiren,
i fem el disseny i la fotografia dels accidents de terreny de
forma interessant. Despres — generalment havent tornat al
poble — , el subjecte completa la relacio anterior, nomenant i
descrivint els Hoes que no havien estat vistos. Finalment,
en la majoria dels pobles preguntem al subjecte el nostre qiies-
tionari sobre les designacions topografiques generiques, el qual
es un extracte del que mes avail esmentarem (p. 12). El
subjecte ens el contesta dient-nos els noms apeMatius que en
el parlar local expressen cadascun dels conceptes que li dema-
nem, i donant-nos, a la seva manera, una definicio dels ma-
teixos; a mes, quan pot interessar, fem que ens citi els llocs als
quals es aplicat, en aqueH poble, un determinat apeMatiu.
Fins al present havem fet enquestes generals als segiients
pobles:
— 5 —
A Andorra : Andorra la Vella, Sant Julia, Bncamp, Canillo,
Ordino i La Massana.
Al Moianes : Moia.
A la Costa de Llevant : Alella, Teia, Kl Masnou i Premia de
Dalt.
Al Valles : Montcada, Sardanyola, Sant Cugat i Rubi.
Al Baix Llobregat : Sarrla, Hospitalet, Sant Just Desvern,
Molins de Rei, El Papiol, Sant Boi, Sant Climent, Viladecans, El
Prat i Gava.
A la Costa de Ponent : Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i
Cubelles.
Al Baix Penedes : Cvmit, Calafell, El Vendrell i Sant Vicents
de Calders.
A la Cotnarca de Tortosa : Tortosa, Tivenys, Benifallet, El Pe-
rello, L'AmetUa, Amposta, Sant Carles de la Rapita, Alcanar, Ull-
decona, La Cenia, La Galera, Godall, Freginals, Masdenverge,
Santa Barbera, Mas de Barberans, Roquetes, Aufara, Paiils, Al-
dover. Xerta i Prat de Comte.
A la Comarca de I'Algars : Horta i Arnes.
A I'illa de Sardenya : Alguer.
D'una manera incompleta hem recollit la toponimia dels ter-
mes de Badalona, Subirats, Vallirana, Torredenbarra, Vallderroures,
Casp i Puebla de Hijar, i de les vails pirenenques de Gistau, Bielsa,
Hecho i Anso.
B) Enquestes parcials
a) Sohre els noms topogrdfics generics. — Aprofitant I'es-
tada a Barcelona de persones de Castelseras (Baix Arago),
Alos (Vail d'Aneu) i Bagur, els hem preguntat els apeMatius
toponimics usats en Uur respectiu parlar local.
b) Sobre els noms de comarques, pobles i caserius. — Aques-
tes enquestes son provisionals : les fern en vistes a la revisio del
Nomenclator de les localitats cataJanes. Tenim fetes les cor-
responents al bisbat d'Urgell, al Girones, la Selva i les Gui-
lleries.
— 6 —
c) Sobre els noms dels accidents del litoral. — El litoral
compres entre el Llobregat i el riu de la Cenia ens ha estat des-
crit pels pescadors de Vilanova, Tarragona, Cambrils, L'Ametlla
i Sant Carles de la Rapita.
d) Sobre la toponimia en les senyes dels pescadors. — A
Arenys, Badalona, Tarragona, Cambrils i L'Ametlla els pes-
cadors ens ban informal sobre els noms amb que designen els
llocs que veuen del mar estant i que els serveixen d'orientacio.
Tot sovint aquests noms son diferents dels que coneix la gent
terral : a voltes perpetuen les denominacions antigues que en
el parlar de la poblacio terrassana s'han perdut ja fa centuries.
Dels llocs en qiiestio hem fet dibuixos i fotografies, de
la plat] a estant o be des de dins el mar. Hem aprofitat, aixi
mateix, interessants grafics, plans i quaderns confeccionats pels
mateixos pescadors.
e) Sobre la toponimia dels barquers dels rius. — El senyor
Josep M. Albareda, de Casp, i Mn. Tomas Bellpuig, de Tortosa,
han preguntat, per la nostra intencio, als barquers de I'Ebre
els noms amb que ells coneixen els accidents de la ribera d'aquest
riu en les seccions compreses entre Xiprana i Mequinen9a i
entre Xerta i el mar.
II. RECULL DE MATERIALS GRAFICS
Formen la Seccio de Materials Grafics els dibuixos, foto-
grafies, postals i proves de gravats que representen accidents
de terreny interessants per llur forma, situacio, color o altres
particularitats topografiques.
Per llur procedencia, aquests materials es divideixen aixi:
a) Dibuixos i fotografies que hem fet en els viatges d'en-
questa i en excursions particulars.
b) Dibuixos i fotografies que ens han estat cedits per
diverses entitats i persones. £s particularment important la
donacio feta pel Centre Excursionista de Catalunya.
c) Postals de variada procedencia.
d) Dibuixos i fotografies extrets de les publicacions
segiients:
Builleti del Centre Excursionista de Catalunya (coMeccio com-
pleta).
Memories de I'Associacid Catalanista d' Excursions Cientifiques ,
vols. I, III i vin.
Anuari de I'Associacid d' Excursions Catalana, vols. I i n.
Butlleti de rAssociacio d' Excursions Catalana, vol. vni.
Calendar! iMustrat de 191 6 (publicat per la Seccio Filologica
de ri. d'E. C).
Fascicles sobre la Costa Brava, UU de Ter i la Maladeta, pu-
blicats pel Centre Excursionista de Catalunya.
Serra i Vilaro, El vas campaniforme a Catalunya.
Aquests materials grafics donen un toted de 1,500 cedules,
que, amb les referencies corresponents, representen prop de
5,000 llocs documentats graficament.
III. DESPULLAMENT DE TEXTOS ANTICS, PLANS I CATASTRES
Ultra la grafia amb que el nom apareix i la data i proce-
dencia de la font que utilitzem, anotem totes les claricies que
aquesta ens proporciona i que son d'interes per la historia
d'aquell nom (naturaJesa i situacio dels llocs, origen de les per-
sones, etc.).
Els textos antics, plans i catastres que tenim despullats,
son — ultra els continguts en les obres citades en I'apartat iv
— els segiients:
A) Documents inedits
Cartulari num. 9 de la Catedral de Tortosa (conte mes d'un cen-
tenar de docvunents dels segles xii i xiii).
— 8 —
Capbreu de les rendes reials de Moia (any 1500).
I.libre de Dotalies del Bisbat de Girona (despulla feta per mos-
sen J. Rovira).
Altres documents dels arxius capitulars de Tortosa i Girona
(aquests ultims despullats per Mn. J. Rovira).
Docmnentacio conservada en els arxius parroquials de Sant
Just Desvem (xms 25 dociunents), Rodors (ims 20), Montnegre
(uns 15), Prat de Comte, Tivenys, La Galera, La Cenia (uns 10 en
cadascur), en I'arxiu de la Comunitat de Moia (tms 40) i en arxius
particulars de Canillo i Ordino (uns 20 en cada unK
B) CoMeccions impreses
Cartulari de Sant Cugat del Valles (edicio de J. Mas).
Cartulari de la Catedral d'Elna (extracte de Fossa).
P. Vidal, Sources narratives locales de I'histoire du Roussillon
en Catalan.
C) Altres documents publicats
Acte de Consagracio de la Catedral de la Seu d'Urgell (edicio
de P. Pujol).
Itatio Wambae (fragment referent a les diocesis catalanes).
Padrons de fogatges de Barcelmia, de 1363 i de finals del se-
gle x\'.
Traduccio catalana del tractat dels Pireneus.
Llista dels masos del terme de Sardanyola (any 1780).
D) Textos literaris antics
Crbnica de Ramon Muntaner (edicio Bofarull).
Obres de Sant Pere Pasgual (Introduccions i glossaris de I'edi.
cio Armengol).
Poema del Cid (edicio de Menendez Pidal).
— 9 —
E) Mapes i plans
Plans dels termes de Sant Vicents de Calders, de Sant Pere de
Ribes i Cubelles, de la parroquia de Montnegre i de les propietats
del Capitol de Tortosa en el segle xvni.
F) Catastres parcelaris
Dels termes municipals d'Alguer (Sardenya), El Perello i la
Cenia.
IV. DESPULLAMENT DE PUBLICACIONS SOBRE TOPONIMIA
I d'altres OBRES
Les despulles fetes pertanyents a aquesta seccio correspo-
nen als segiients llibres, fuUetons i revistes:
A) Publicacions sobre Toponimia i Ono-
m a s t i c a catalanes
Balari, Origenes historicos de Cataluna.
— Influencia de la civilizacion romana en Cataluna demostrada
por la Orografia.
Sanpere i Miquel, Toponomdstica Catalana.
P. Vidal, Melanges de Toponymie Catalane.
Alart, Observations sur le nom de quelques rues de Perpignan.
Montsalvatge, Geografia historica del condado de Besalu.
Ferrer, Nomenclatura que emptean los Pescadores para los dife-
rentes puntos del puerto de Mahon.
B) Altres publicacions sobre Toponimia
i Onomastica
Introduccions dels Diccionaris dels Departaments francesos.
Grohler, Framosischen Ortsnamen.
— lO
Fieri, Toponomasiica del Valle dell' Arno.
Gauc'hat i Jeanjaquet, Bibliographie de la Toponomastique de
la Suisse romande.
C) Llibres i fulletons sobre altres ma-
te rie s
Costumari Catala sobre boscos i arbredes.
Costumari Catala sobre termenals, cumins i aigues.
Aulestia, Esiudis Histories, n.
Schulten, Hispania.
Bosch, Assaig de reconstitucio de I'Etnologia de Catalunya.
Codera, Estudios Criticos de Historia drabe espanola.
Millas, Els textos dels hisioriadors musulmans referents a Cata-
lunya carolingia.
Miret, Itinerari d'Alfons I.
Primer Congres d' Historia de la Corona d'Arago.
P. Vidal, Notions de geographie physique sur le departement des
Pyrenees Orientates.
Massot, Note sur les monnaies trouvees a Castell Rossello.
Botet, Provincia de Girona (Geografia General de Catalunya).
Blanch, Gerona historica y monumental.
— Cronica de la provincia de Gerona.
Roig i Gelpi, Resumen historico de las grandezas de Gerona.
Santalo, El Girones.
Miret, Relaciones entre los monasterios de Camprodon y Moissac.
Xandri, Cerdafia.
Colomines, Sepulcres megalitics d'Ausetdnia.
Serra i Postius, Epitome historico del Monasterio de Montserrat.
Mas, La Parroquia de Sant Feliu d'Alella.
Carreras Candi, Ciutat de Barcelona (Geografia General de Ca-
talunya) .
Fiter, Cercanias de Barcelona.
Osona, Guia de I'Alt Pla de Barcelona i del Baix Valles.
Gomis, Partit de Vilanova i Geltru (Geografia General de Cata-
Ivinya) .
Mila, Notes histbriques sobre Olerdula.
Llopis, Santuari del Vinyet (Sifges).
Blade, £tudes geographiques sur la Vallee d'Andorre.
Osona, Guia i ressenya historica d' Andorra (en la «Guia del
LluganeS))).
Brutails, La Coutume d' Andorra.
Gourdon, Aux rives de I'Envalire.
Aviles, El Pallars, Aran y Andorra.
Miret, NoHcia histbrica del Monestir d'Alguaire.
— Cartoral de Gardeny y Barbens.
O'Callaghan, Anales de Toriosa.
Morera, Partit judicial de Toriosa (en la «Geografia General de
Cataluny a») .
Miralles, Toriosa y su comarca.
Mestre, Ni caialans ni valencians : som torlosins.
Verges, Espurnes de la liar : Costums i tradicions toriosines,
vol. V.
O'Callaghan, Apunies hisioricos sobre el pueblo de Freginals.
— Apunies hisioricos sobre la villa de Ulldecona.
Ruiz Fernandez, Notas historicas, geogrdficas y estadisticas
sobre Ulldecona.
Matamoros, Hisioria de Alcanar.
[Anon], Dos documents comeniais (sobre Xerta).
Sanchis Sivera, La Diocesis valeniina.
Chabas, Los muzdrabes valencianos.
Jtilia, Problemas lingiiisiicos en el reino de Valencia.
Pascual, Hisioria de Villa} real.
Alcover, Los muzdrabes baleares.
Toda, L'Alguer.
D) Revistes
Butlleti de Dialectologia Catalana, vol. i a viii.
Bolleti del Diccionari de la Llengua Caialana, vols, i a iv.
Ruscino, vols, i a in.
Builleti de I'Associacio d' Excursions Catalana, vol. vni.
Builleii de la Societat Arqueolbgica de Tarragona, anys 1921
i 1922.
L'Excursionista.
La Veu de Toriosa.
V. PREPARACIO DE QUESTIONARIS
Tenim avan9ada la redaccio d'uns qiiestionaris de Topo-
nimia, que seran tramesos, arreu de les nostres terras, a perso-
nes instruides, coneixedores del parlar i la vida locals. Versa-
ran sobre els conceptes populars dels accidents del terreny i
d'altres particularitats topografiques i sobre els mots que els
expressen en el dialecte del pais.
Els farem apareixer periodicament. N'hi haura sobre ca-
dascuna d'aquestes materies : Orografia, Hidrografia, Litoral,
Terrenys, Edificacions, Camins, Carrers, Divisions territorials,
Noms coneguts de llocs distants i Noms personals.
N'hem retardat la publicacio per tal d'aprofitar I'experien-
cia que adquirim en els viatges d'enquesta. En els pobles visi-
tats hem preguntat generalment, de la manera mes completa
possible, aquests qiiestionaris. Pero entenem que les perso-
nes que els voldran respondre podran facilitar-nos aclariments
del major interes (p. ex. indicacions historiques i juridiques)
que en nostres sojorns a les localitats, sovint massa rapids, no
sempre ens ha Uegut d'obtenir.
VI. ORGANITZACIO DELS MATERIALS
Els materials precedents de les enquestes i despulles da-
munt dites els tenim ordenats en forma tal, que en qualsevol
moment ens es facU de reunir totes les noticies que contenen
sobre els noms propris, els apeMatius toponimics i les particu-
laritats geografiques i historiques dels llocs.
Abans d'incorporar els materials d'una nova enquesta o
despulla a la serie dels que ja estan ordenats, procedim als
segiients treballs d'organitzacio:
A) Complecio de les cedules posant-hi el mot de cap9a-
lera i el nom del poble o de la font escrita corresponents.
— 13 —
B) Redaccio de les referencies convenients, remetent al
mot de capgalera : a) les restants formes citades en la cedula;
h) les altres formes que s'hi puguin relacionar; c) els noms ge-
nerics de que es val el subjecte o la font escrita per a indicar la
naturalesa del Hoc; d) els noms apeMatius que, sense esser do-
nats pel subjecte o la font escrita, sabem que convenen al Hoc;
i e) les dades historiques i geografiques consignades en la ce-
dula principal.
C) Ordenacio alfabetica de les cedules (incloent-hi les de
referenda).
D) Formacio de les Uistes dels noms corresponents a cada
municipi.
VII. ALTRES TREBALLS
Preparacio d'una segona edicio del uNomencldtor de les ciu-
tats, viles i pobles de Catalunya». — En ella no ens proposem
resoldre tots els dubtes que ocasiona la grafia dels noms de les
nostres localitats; el nostre objecte es, de moment, corregir les
formes mes palesament erronies i adaptar-les totes a I'ortogra-
fia corrent, i, tant com sigui possible, a la pronunciacio local.
Revisio de les fulles del Mapa de Catalunya, publicat pel
Servei Geo gr a fie de la Mancomunitat. — Seguim, en aquesta re-
visio, el mateix criteri que ens guia en I'establiment de les for-
mes que figuraran en el Nomencldtor. Fins al present hem
revisat les fulles de «Barcelona», «Vnanova i Geltru», «Torto-
sa», «Goles de rEbre», «UHdecona», «Horta» i «Andorra».
JosEP M..^ DE Casacuberta
Barcelona, lo de mar9 de 1924.
Impremta de la Casa de Caritat ; Montalegre, 5 : Barcelona
REPORT DELS TREBALLS
FETS PER LES OFICINES
LEXICOGRAFIQUES DURANT
EL BIENNI DE 1913-1914
DQUIRITS per I'lnstitut de la Llengua
Catalana, amb el compromfs expres de pu-
blicar-los, els materials lexicografics aple-
gats per En Marian Agiiil6 i Fuster, i essent
un dels seus objectes primordials la confec-
cio del Diccionari General de la Llengua
Catalana, acord^, en sessi6 del dia ii d'octubre de 1912, la
creacio d'un centre permanent de treball, el qual comen(;:a a
funcionar immediatament amb el nom d'OFiciNES Lexicogra-
FiQUES, sota la direccio del membre de I'lnstitut En Pompeu
Fabra. A aquestes Oficines serien encomanades tambe laredaccio
d'un Diccionari d'autoritats, la confeccio d'un Vocabulari orto-
grafic tot seguit que fossin aprovades les Normes ortografiques
llavors en estudi, i la formacio de I'Atlas lingiiistic de Cata-
lunya, Balears, Valencia, Rossello i Sardenya; i, anexe a elles,
funcionaria un Laboratori de Fonetica experimental que I'lnsti-
tut es proposava fundar.
Una tasca tan vasta i complexa com I'encomanada a les
Oficines lexicografiques, suposava I'establiment dins elles de
diferents seccions a mesura que anessin emprenent-se els treballs
corresponents a cada una de les obres en projecte. Inaugurades
— 4 —
les tasques de les Oficines amb els treballs d'ordenacio de I'obra
d'En Marian Aguilo i Fuster, i comen9ats poc temps despres els
de replega de materials lexicografics per al Diccionari General
de la Llengua Catalana, es procedi tot seguit a la creacio de
dues seccions, la del «Diccionari Aguil6» i la del «Diccionari
General)), la direccio de les quals fou encomanadarespectivament
al director general de les Oficines i al secretari-red actor de I'lns-
titut En Pere Barnils. Elles son les dues soles seccions establertes
fins ara, la comissio encarregada de dur a terme la confeccio
d'un Diccionari d'autoritats no havent encara assenyalat la
tasca amb que hi hauran de contribuir les Oficines, i els treballs
preparatorispera la formacio de I'Atlas lingiiistic no exigint per
ara la creacio d'una seccio especial.
El personal subaltern de les Oficines es componia al prin-
cipi d'individus que no eren obligats a una assistencia regular,
els quals percebien cada mes una remuneracio proporcional al
temps que bonament havien pogut esmer9ar en les tasques a ells
confiades. Pero, un cop establertes les dues Seccions, s'ana a la
formacio d'un personal fixe, comen9ant per prescindir-se de tots
aquells ordenadors que no podien prestar una coMaboracio assi-
dua. Feta ja la convenient reduccio i seleccio del personal, impo-
sat ja perfectament aquest de les feines de la seva incumbencia,
es procedi a la regularitzacio de les bores de treball i a la fixacio
de sous. Avui les Oficines funcionen regularment, treballant-s'hi
quatre hores diaries, — de nou a una, — i estant constituit llur
personal subaltern per tres empleats fixes, els senyors En Fran-
cesc Torres, En Juli Vila i En Bernardi Escaler. Quant al perso-
nal tecnic, ha estat augmentat amb I'ingres, hagut Hoc el passat
octubre, del secretari-redactor N'Antoni Griera, i tot recentment
pel d'En Manuel de Montoliu, trobant-se aixi formant part de
— 5 —
les Oficines els tres ex-pensionats per I'Excma. Diputacio de Bar-
celona per estudiar filologia a Alemanya, Fran9a i Suissa durant
els anys 1909, 1910 i 1911.
El present report dona una idea de la tasca feta per les
dues seccions actuals, tasca que pot considerar-se realitzada
dins el bienni que acaba de transcorrer, per be que alguns dels
treballs que hi son esmentats comen9aren en realitat a les dar-
reries de I'any 1912.
^L primer treball de la seccio de les Oficines
encarregada de la ordenacio i publicacio dels
materials lexicografics aplegats per En Ma-
rian Aguilo, ha estat el de reordenacio de
les cedules que componen la immensa reple-
ga, Aquestes, — com es diu en I'advertiment
adjunt al primer fascicle, ja publicat, — es trobaven distri-
buides en paquets cada un dels quals contenia les cedules
corresponents als mots comen9ats per un grup determinat de
lletres; per6 dins cada paquet calia ordenar-les alfabeticament
i classificar per significats les referents a cada mot; i, finalment,
en els casos en qu^ un mot, per la circumstancia de trobar-se
escrit de dues o mes maneres, figurava en dos o m4s indrets de la
replega, calia o be transferir a un sol paquet totes les cedules
referents al dit mot, o be fer les referencies oportunes a fi que,
en procedir a la redaccio definitiva de I'obra, poguessin esser exa-
minades alhora totes les cedules referents a un mateix mot.
A aquest primer treball, avui ja terminat, ha seguit el de
fer les innombrables citacions que I'autor s'havia limitat a
deixar indicades i el de comprovar les altres totes, moltes de les
quals cal refer o completar.
— 7 —
Els ordenadors treuen dels paquets totes les cedules que
contenen citacions, tant si aquestes son per fer com si ja son
fetes; les classifiquen per autors, i es procedeix despres a cercar,
en els textos corresponents, els passatges a retreure i copiar-los
o confrontar-los amb els que figuren en les cedules. Aquesta
tasca es encara molt mes grossa que la d'ordenacio, degut a la
munio de citacions que figuren a la replega i al gran nombre
d'obres que cal consultar escampades en diferents biblioteques
(Biblioteca Universitaria, Biblioteca de I'Ateneu Barcelones,
etcetera).
Finalment, es procedeix a la redaccio del diccionari, co
que, degut a la forma en que son redactades les cedules i a
les repeticions, contradiccions i rectificacions que hi figuren,
exigeix un treball entretingudissim de confrontacio, garbe-
llament i coordinacio.
Actualment ha estat publicat el primer fascicle de I'obra,
el qual compren fins a la paraula Badal, i probablement sortiran
abans de I'autumne els fascicles II i III, els quals junt amb
el fascicle I formaran el volum primer, que ha de compendre les
lletres A, B, C. Pero, metoditzat el treball i definitivament esta-
tuida la forma que conve a la publicacio, la tasca es fa ja i es
fara d'aqui endavant molt mes rapidament; i les Oficines es-
peren poder publicar cada any almenys quatre fascicles de les
dimensions del primer, acabat de publicar.
SSENT la tasca mes important de I'obra del
Diccionari General de la Llengua Catalana,
I'enregistrament del lexic del catala vivent
en totes les seves varietats dialectals, calia
comptar amb un cos de corresponsals dis-
tribuits per tot el domini de nostre idioma.
Formar aquest cos de coMaboradors del Diccionari fou I'objecte
principal dels viatges d'En Pere Barnils i del seu company d'es-
tudis N'Antoni Griera per Catalunya, Valencia, el Rossello i les
Balears. En llurs excursions, els dos secretaris-redactors de
rinstitut, al mateix temps que estudiaven directament les ca-
racteristiques de cada un dels dialectes, — qo que els havia de
permetre mes tard de jut jar de la fidelitat i escrupolositat dels
corresponsals en reproduir llurs parlars, — cercaven en les dife-
rents contrades recorregudes les persones que els semblava mes
aptes i les alli9onaven sobre el sistema a seguir en les futures
enquestes. La tasca dels coMaboradors havia de consistir a
respondre, seguint les instruccions rebudes, els qiiestionaris que
les Oficines els remetrien mensualment.
Una vegada constituida la Seccio, es procedi a la redaccio
dels primers qiiestionaris i a la confeccio de carnets de cent pa-
— 9 —
peretes, encadaiin dels quals els coMaboradors havien de con-
signar les respostes corresponents a un qiiestionari. Per facilitar
en qualsevol moment la tasca de classificacio i consulta de les
paperetes un cop retornades i coMeccionades, foren aquestes
fetes en paper de distints colors corresponents a les principals
divisions dialectals de la llengua ; el blanc, al catala oriental; el
vermeil, al catala occidental; el verd, al Valencia; el blau, al
rossellones; i el groc, al balear. A la confeccio dels carnets i a la
impressio dels setze primers qiiestionaris, segui I'establiment
d'un registre de coMaboradors on s'anirien consignant totes les
comunicacions i remeses hagudes entre ells i les Oficines.
El 29 d'agost de 1913 comen9a la distribucio periodica dels
qiiestionaris entre els coMaboradors, donant-los de temps trenta
dies per a respondre a cada un dels interrogatoris. Fins al de-
sembre de 1914 s'han repartit dotze qiiestionaris, redactats per
N'Antoni Griera, que comprenen els grups logics segiients :
I. A. Els noms dels mesos. B. Els noms dels dies de la setmana.
— II. Els termes de parentiu : A. Els termes propis. B. Els
termes infantivols. C. Els derivats qualificatius. — III. Els vents.
— IV. La casa. A. Classes d'edificis. B. Les parts de la casa. —
V. La casa. Obertures. — ^VI. La casa, A. La teulada, B. La liar. —
VII. La casa. Els atuells de la cuina. — VIII. La casa. La cuina. —
IX. La cambra. Les parts de la cambra. — X. La cambra. Els
moblesde la cambra. — XI. La cultura de la vinya. — XII. El cep.
Si el nombre de qiiestionaris repartits no correspon al de
mesos transcorreguts des de I'agost de 1913 aldesembre de 1914,
aixo es degut a haver-se concedit als corresponsals vacacions
d'istiu i de Nadal, vacacions que ban tingut per objecte de
donar un descans als mes assidus a respondre, de permetre de
posar-se al corrent als altres i de facilitar a la direccio la orde-
— 10 —
nacio i complecio dels materials rebuts, i sobretot la reorganit-
zacio del cos de coMaboradors. Als treballs realitzats durant
I'istiu de 1914, en que es feren nombroses indagacions i s'adrega-
ren invitacions a totes les persones que es jutjaren aptes, es deu
I'adquisicio de la majoria dels nous corresponsals que han vin-
gut a suplir part de les baixes hagudes.
Cada vegada que s'han sospes les remeses mensuals de car-
nets i qiiestionaris, s'ha comunicat oportunament als coMabora-
dors, amb els quals les Oficines estan en relacio continua, com
ho prova la quantitat de comunicacions remeses i rebudes, que
pugen a alguns centenars sense comptar les nombroses cartes-
circulars de caracter general dirigides de tant en tant a tots o a
part dels corresponsals per fer-los present llur retras a retornar
els plecs, estimular-los a prosseguir en la coMaboracio o inti-
mar-los a deixar-la en cas de no poder-la complir.
La segiient taula dona el nombre de coMaboradors en 31
d'agost de 1913 i en 31 de desembre de 1914 :
Cat. oriental .
Cat. occidental
V^alencia . . .
Rossello. . . .
Balears ....
Totals.
31 d'agost de 1915
Baixes
31 de desembre 1914
Difereiicies
67
22
61
— 6
39
II
44
+ 5
49
18
34
— 15
6
4
3
— 3
17
178
5
12
- 5
60
154
-24
Les baixes han estat 60, les altes 36; 90 que dona una per-
dua de 24 coMaboradors. Les Oficines esperen, pero, aconseguir
aviat reparar aquestes baixes, com a resultat dels treballs que
— II —
actualment estan realitzant, cncaminats a I'adquisicio de nous
corresponsals. Les uniques regions on topen amb dificultats
insuperables son el Rossello i la Sardenya, en la qual no ha estat
possible fins ara trobar un sol coMaborador.
Quant es al nombre dels qiiestionaris remesos i contestats,
en dona una idea la segiient taula :
REMESOS
Num.
Blancs
Vermeils
Verds
Blaus
Grocs
Total
I
67
39
49
6
18
179
II
67
39
48
6
18
178
III
68
40
50
6
20
184
IV
70
41
52
6
18
187
V
56
23
34
4
17
91
134
328
182
233
28
862
CONTESTATS
Num.
Blancs
Vermeils
Verds
Blaus
Grocs
Total
I
43
32
33
2
17
127
II
35
25
21
2
II
94
III
40
27
24
2
9
102
IV
39
22
23
3
7
94
V
33
20
18
2
7
80
190
126
119
II
51
497
— 12 —
REME SOS
Num.
Blancs
Vermeils
Verds
Blaus
Grocs
Total
328
182
233
28
91
862
VI
65
38
40
6
17
166
VII
59
42
43
6
17
167
VIII
59
42
43
6
17
167
IX
63
48
43
6
18
178
X
62
41
37
3
17
160
XI
64
44
37
3
15
163
XII
62
45
34
3
12
156
Totals ....
762
482
510
61
204
2,019
CONTESTATS
Num.
Blancs
Vermeils
Verds
Blaus
Grocs
Total
190
126
119
II
51
497
VI
34
23
15
2
6
80
VII
35
23
17
14
2
7
84
VIII
29
35
19
3
7
72
IX
27
15
3
8
88
X
38
21
II
I
7
78
XI
34
21
14
I
6
76
XII
28
22
12
I
6
69
Totals ....
423
282
217
24
98
1,044
— 13 —
Com se pot veure la meitat solament dels qiiestionaris en-
viats han estat respostos. I, nogensmenys, es poden considerar
mes aviat com a satisfactoris els resultats de I'enquesta, vist que
entre els qiiestionaris respostos n'hi ha de totes les contrades i
cap parlar important no deixa aixi de trobar-se representat dins
la replega, talment que €s de creure que en els carnets rebuts
son aplegats la quasi totalitat dels materials lexicografics que
hom pretenia recollir mitjan^ant els dotze primers qiiestionaris.
La direccio, preveient que no tots els corresponsals havien dede-
dicar-se assiduament a llurs tasques i comptant que s'havien
d'anar produint baixes no sempre facils de reparar, ja procura
establir un nombre de corresponsals superior a I'estrictament
necessari, arribant de vegades fins a nomenar-ne dos o tres en
una mateixa poblacio; i aixo ha fet que, malgrat la minva hagu-
da en la coMaboracio, continui fent-se fructuosament la replega
del lexic. Pero la direccio no deixa per aixo de preocupar-se
d'aquesta minva, i procura remeiar-la per tots els mitjans
que son a la seva ma, sia cercant incessantment de conservar i
eixamplar el nombre de corresponsals, sia excitant el zel dels
menys amatents a respondre, sia demanant esclariments sobre
aquells punts que li semblen insuficientment contestats o multi-
plicant les instruccions ercaminades a facilitar la tasca.
Va sense dir que les Oficines procuren evitar tota despesa
als seus coMaboradors. En enviar-los cada qiiestionari, s'hi in-
clou I'import del franqueig de la resposta, i si un corresponsal
envia alguna comunicacio extraordinaria, alguna carta, &., pot
comptar que li seran indemnitzades les despeses que aixo li oca-
sioni. Als coMaboradors es tambe enviat el ButUeti de Dialccio-
logia Catalana, on se'ls dona compte de la marxa de I'obra del
Diccionari General, on poden anai veient, — mitjant^ant articles
— 14 —
com Els noms dels vents de N'Antoni Griera, — com son utilit-
zats els materials lexicografics recollits i tramesos per ells, i on
saben que els seran publicats (amb la retribiicio reglamentaria)
tots els esclariments i altres treballs que enviin referents allexic
o la gramatica dels nostres dialectes.
Per 90 que esguarda a la replega de materials lexicografics
trets de la llengua escrita, les Oficines estan actualment formant
unregistre dels documents i textos publicats i dels inedits exis-
tents en biblioteques i arxius, els quals caldra despullar, i ha
comencat ja les tasques de despullament, per be que no hagi
procedit encara a llur organitzacio definitiva : alguns volums de
la Biblioteca Catalana publicada per En R. Miquel i Planas,
cedits generosament per aquest, han estat ja objecte d'estudi,
assenyalant-s'hi els punts que amanuenses escollits s'encarrega-
ran de copiar en paperetes. Cal dir que la feina a fer es troba
considerablement alleujada amb la ordenacio i publicacio del
«Diccionari Aguil6», on figuren milers de citacions tretes d'un
gran nombre de textos Catalans. Per altra part, les Oficines
posseeixen i aniran rebent materials aplegats per diferents
coMaboradors que espontaniament s'han ofert al despullament
de textos existents en llurs localitats; i esperen que ben aviat
vindra a enriquir llur fons lexicografic, I'abundosa replega de
Mn. Antoni M.* Al cover.
En finir aquest report sobre la tasca feta per les Oficines
lexirografiques durant el bienni de 1913-1914, els sotasignats es
complauen a regraciar efusivament el cos de coMaboradors, com
tambe I'ExceMentissima Diputacio Provincial, per la proteccio
per ella dispensada a I'obra del Diccionari i a tot 90 que afecta
— 15 —
I'estudi i redregament de la nostra llengua. — Pompeu Fabra.-
Pere Barnils.
Aquesta memoria fou llegida i aprovada en sessio del dia
29 de gener de 1915, acordant-se la seva publicacio.
El President accidental El Secretari
Lluis Segala Josep Carner
MEMORIES I DOCUMENTS DELS TREBALLS
FETS PER L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
SECCIO FILOLOGICA
1. — Memoria presentada per I'lnstitut d'Estudis Catalans a rExceMentissim
Senyor President de la Diputacio Provincial de Barcelona sobre la crea-
cio d'un Laboratori de Fonetica Experimental. — Barcelona, 1914.
2. — Report dels treballs fets per les oficines lexicografiques durant el bienni
de 1913-1914.
SECCIO HISTORICO-ARQUEOLOGICA
1. — Memoria presentada per I'lnstitut d'Estudis Catalans a I'ExceMentissim
Senyor Alcalde de Barcelona proposant la fundacio d'una Biblioteca
Catalana, i llegida en Consistori del dia 13 de novembre de 1907. — Bar-
celona, 1907.
2. — Dictamen-acord de I'lnstitut d'Estudis Catalans proposant a I'ExceMen-
tissima Diputacio de Barcelona I'adquisicio de la Biblioteca Aguilo. —
Barcelona, 1907.
3. — Memoria presentada als ExceMentissims Senyors President de la Diputa-
cio i Alcalde de Barcelona, per I'lnstitut d'Estudis Catalans, donant
compte dels treballs fets des de la seva fundacio fins al 31 de desembre
de 1908. — Barcelona, 1908.
4. — Informe que I'lnstitut d'Estudis Catalans va trasUadar a I'ExceMentis-
sim Senyor President de la Diputacio de Barcelona, sobre I'estat d'alguns
arxius de Catalunya i la conveniencia de la seva millor instaMacio. —
Barcelona, 1908.
5. — Memoria presentada per I'lnstitut d'Estudis Catalans als ExceMentissims
Senyors President de la Diputacio i Alcalde de Barcelona, donant compte
dels treballs fets durant I'any 1909. — Barcelona, 1909.
6. — Memoria presentada per I'lnstitut d'Estudis Catalans als ExceMentissims
Senyors President de la Diputacio i Alcalde de Barcelona, donant compte
dels treballs fets durant I'any 1910. — Barcelona, 1910.
7. — Exposicio d'un pla de publicacio de les Croniques Catalanes. — Barce-
lona, 1912.
8. — Memoria presentada per I'lnstitut d'Estudis Catalans als ExceMentissims
Senyors President de la Diputacio i Alcalde de Barcelona, sobre la cele-
bracio del VI* Centenari de la mort de Ramon Lull. — Barcelona, 1914.
9. — Memoria presentada per I'lnstitut d'Estudis Catalans a I'ExceMentissima
Diputacio de Barcelona, sobre la conservacio i catalogacio d'arxius i bi-
blioteques d'interes historic. — Barcelona, 1914.
to. — Memories presentades per I'lnstitut d'Estudis Catalans a I'ExceMen-
tissima Diputacio de Barcelona, sobre I'exploracio d'estacions prehis-
toriques i la conservacio i catalogacio de monuments.
Tipografia L'Aven? : Mass6 Gasas & C* : Rambia de Catalunya, 24 : Barcelona
BIBLIOGRAFIA LINGUISTICA
Diccionari catala-valencia-balear... redactat de Mn. Antoni
M.'' Alcover y Sureda, y En Francesc oe B. Moll y Casasnovas,
torn I, fasc. 1-6, Lxxi + 304 pagines. Barcelona: Llibreria Verdaguer,
Rambla del Centre, 5; Palma de Mallorca: Sant Bernat, 5, pral.
La historia de Telaboracio d'aquest que podriem dir-ne diccionari
general de la llengua catalana, de que tot just ban estat publicats sis
fascicles (Introduccio. A - agojarse), es prou coneguda. L'any 1902
Tautor, que no passava aleshores d'un aficionat (pero intelligent, aixo
si, i entusiasta), llanca amb la Lletra de convit una crida general a
collaborar en la magna empresa del Diccionari de la Llengua Cata-
lana. La invitacio fou rebuda amb entusiasme i de tot arreu sortien
coMaboradors per omplir cedules lingiiistiques, que ban arribat a milions.
L'autor mentretant anava resseguint personalment en enquestes lingiiis-
tiques totes les contrades del domini catala, visitava els centres
d'Europa mes importants en lingiiistica romanica i anava muntant-setota
una biblioteca d'especialista. Les impressions personals de Tautor i alguns
assaigs lingiiistics sens i d'altres ban omplert durant 25 anys elscatorze
volums del Bolleti del Diccionari de la Llengua Catalana. Darrera-
ment l'autor, tornat un especialista i com a tal reconegut per romanistes
com Meyer-LUbke (Arcliiv fiir neuere Sprachen, 148, 128, ss.), Spitzer
(Litteraturblatt fur germanische Philologie, xlix, 31-32) i Tallgren
{Neuphilologische Mitteilungen, xxviii, 248, ss.), amb la collabora-
cio d'En Francesc de B. Moll per la redaccio dels articles, ha comencat
I'estampacio del Diccionari en fascicles de 64 pagines.
Segons ens certifica la Introduccio, la idea que ha dirigit la replega
i la preparacio del material lexic d'aquest diccionari es tenir «el
Thesaurus complet de la llengua catalana » en totes les seves varietats
dialectals, atesa tota la seva extensio geografica i historica d'enca del
segle XII en que apareixen els primers monuments complets de la llen-
gua fins als nostres dies, i aixo sense limitacions gramaticals ni classi-
cistes. Sense mes limits d'espai i temps qtie els que ofereix la mateixa
llengua, el Diccionari vol esser I'inventariMe la llengua parlada a la
Catalunya espanyola i francesa, Valencia, Balears, Andorra i Alguer,
comprenent dintre d'aquesta aniplitud geografica la llengua antiga i la
moderna, la llengua literaria i els dialectes.
4 J ■ M ■ d'Oleza, S. J.
gies. Heus aci una altra font de dades per la historia de les races, de
Tes families, dels dialectes i fins de la llengua i de la cultura.
No demano amb aixo que el Diccionariiad aquesttreball sintetit-
zador. N'hi ha prou que porti el d'estadistica i d'inventari, que en son
preliminars. Els filolegs esperen del Diccionari de Mn. Alcover, que
sera el gran arxiu de la llengua catalana a traves dels temps i de Tespai:
no perque pensin que la primera vegada que es fa al mon una obra
semblant hagi de sortir perfecta i definitiva, sino perque voldrien que
d'ara en avant s'anes decididament a donar-li tota la perfeccio possible
i confien de la gran erudicio personal de Mn. Alcover i de I'abundosis-
sim material aplegat en les cedules, podertenir en el Diccionari la major
part de les dades fins ara conegudes en aquest ram. Amb aixo els
filolegs ja podran comencar tot seguit la tasca analitica, que cal fer de
primer, perque la sintesi vagi despres ben orientada i fonamentada en
legitimes induccions; i els que no son filolegs i regirin el Diccionari, hi
prendran un sentit tecnic, per fer-se cabal de la valua cultural que te
Testudi cientific de la llengua, com element que es importantissim de la
historia de Tesperit de Thome. D'aqui cal esperar-ne un interes en
tothom per aquests estudis, una aportacio de novells materials, i inicia-
tives i bona intelligencia per perfeccionar definitivament aquesta obra
i altres de similars que se'n facin. L'augment de pagines del Dicciona-
ri, que es podria objectar a I'inclusio d'aquestes dades, no es tant com
sembla. N'hi ha prou pels filolegs amb el procediment alemany de sigles
i xifres darrera de la paraula estudiada. Aixo no arribaria a afegir a
cada article mes de mitja ratUa, i encara ben sovint servirien els espais
de les linies que ara queden lliures quan se fa apartat nou. No es cap
dificultat tampoc que aquestes millores no han sortit en els primers
fascicles. Som encara quasi al comencament d'una obra que tindra molts
de volums; i la part que s'hi ha deixat de posar pot suplir-se en un
apendix, entre els altres que necessariament hi caldra posar. La rao
d'estetica de no canviar de procediment munta ben poca cosa al costat
del perfeccionament cientific possible de tota Tobra.
El sisterna de redaccio. — En general trobem molt encertat el
sistema que ha escollit i completa Texposicio que en fa.Mn. Alcover.
Nomes volem fer-hi algunes observacions.
Referent a Tapartat liltim de la pagina IX ens estimariem que Mos
sen Alcover ens assegures de si es cientificament exacte i segur, que una
paraula o accepcio es d'lis general en tot el domini, quan el Diccionari
no anomena cap indret especial on hagi estat registrada, i que quan en
son citades algunes, nomes en aquestes Tha trobada Mn. Alcover o
algun seu collaborador. Aixo mateix diemdel'apartatdarrerdela pagina
XI tocant a les transcripcions fonetiques de les paraules, una gran
millora desconeguda fins ara en els diccionaris espanyols. De vegades
un horn te IMmpressio que n'hi ha d'haver mes de variants fonetiques en
tot el domini linguistic.
Bih liogr afia lingiiistica 5
Un cas a I'atzar: abeuradissa, despres de la definicio, no porta
cap indicacio de Hoc. Es que es d'lis general en tot el domini, segons
Tultim apartat de la pagina IX? Pero no porta mes transcripcio fonetica
que la de Menorca, essent aixi que els valencians la pronunciarien de
manera molt diferent. Encara mes, aquest article envia el lector a I'arti-
cle ABEURADA, que porta d'aquesta paraula la proniincia no sols de
Menorca, sino de Barcelona, Mallorca i Valencia. Caldria, doncs, mes
conseqiiencia en la redaccio.
Un altre cas: abargar es paraula nomes de Tortosa? o es general,
pero nomes de Tortosa en coneix Mn. Alcover la pronuncia? Tots els
articles haurien d'esser tan consequents en aquest punt com ho es,
poso per cas, abarnagar.
La S."* accepcio de abarranaqar quina documentacio te? D'on
la treuen els redactors del Diccionari? Es tanmateix d'lis general, com
sigui que no porta cap cita de Hoc? O es d'algun dels diccionaris citats
en les accepcions anteriors? I si es aixi, de quin ha estat presa?
Al cap d'avall de la plana 189 es cita la forma balear acudex
vsense la seva transcripcio fonetica, que alia fora d'importancia, ja que
no la posen en el mapa que ve darrera.
Som tan exigents perque els filolegs tant nacionals com estrangers
tenen en la comparacio de les variants fonetiques un dels millers ajuts
de la determinacio de dialectes i variants i un dels fonaments indispen-
sables de I'investigacio etimologica, i voldriem que el Diccionari io-s,
de tota utilitat tant pels filolegs com pel public catala, de qui segura-
ment haura tingut mes compte I'autor en aquest punt particular.
Altres deficiencies es troben de tant en tant. Per exemple: afay-
tar, Loc. y refr. c): en el mateix sentit es diu a Mallorca: «an aquest
I'afayten de franc. » Jo mateix ho he sentit a dir centenars de vegades
quan sentiem grinyolar un ca perque Tatupaven.
Igualment en Tindicacio de les formes flexionals de cada paraula
forem de parer que en cas de dubte mes aviat es peques per massa que
per poc. Coses que els semblaran massa sabudes als redactors, no les co-
neixen molts dels que consultaran e.\ Diccionari. 1 tractant-se d"un inven-
tari general de la llengua catalana, que encara mai s'es fet, tindra gran
interes cientific d'aqui unes quantes centuries, si el mon les ha de viure.
Que no pagariem ara d'un diccionari-arxiu del catala primitiu i medie-
val, ben curuU de dades de la flexio irregular i tambe regular d'aquells
temps amb totes les variants dialectals! Doncs igual interes tindran pels
segles a venir les dades de la morfologia actual i de la passada, posat
que el llenguatge es una cosa de les que evolucionen mes pregona-
ment i mes depressa.
El sistema de transcripcio fonetica. — El trobem un model de
rigor cientific. Te tots els avencos assolits els liltims decennis, i es al
meu entendre el mes racional, consequent i de bon manejar de quants
ara s'estilen i tan complet com qualsevol d'ells. Mes ho fora encara, i
(S J. M d'Oleza, S I
transcriuria nies exactament les paraules, si adoptes uns quants signes
mes per la representacio de les que els uns diuen consonants gemina-
des, els altres perllongades, etc., es a dir, consonants naturalment o as-
similatoria homorganiques de tal manera juntes, que la primera con-
sonant perd ia tercera fase i la segona consonant la primera, com son
ara la junta d'oclusiva +/? en ho trop poc, oclusiva + 6 en /lo trop bo,
oclusiva -f / en toT rancat, oclusiva + d en torfsj dos, oclusiva + k
en cap cosa, oclusiva + ^ en no'n tenc cap Gana, i d'altres parells
semblants potser. Hi ha la mateixa rao d'un sol signe en cada grup
d'aquests que en cada africada.
A la plana 192 (22 i 23) usa Fautor la transcripcio j que te un sig-
ne diacritic no explicat en el sistema de transcripcio de la plana XXII.
L'ortografia. — Encara que les discussions ortografiques sempre
son mal agradoses als filolegs, i pel public dificils d'entendre be, pero
no podem passar-nos sense dir quelcom del sistema ortografic del
Diccionari. Aplaudim plenament algunes de les innovacions simplifica-
dores que fa xMn. Alcover. Fins la primera de totes, que canvia tota J
en g davant e, i, que en una ortografia de criteri fonetic predominant
fora discutible, la trobem encertada i prudent en les circumstancies
actuals, i te un precedent notable en Fortografia italiana, una de les mes
simplificades de tot el mon. El public romanic d'ara trobaria mes anti-
estetica encara i mes intolerable lay davant de tota e i de tota /, fins i
tot per comptes de la g etimologica, que no hi trobaran els erudits la
g davant de tota e o i fins i tot per comptes de lay etimologica.
Cal sempre tenir ben present aquest principi linguistic, que Fortogra-
fia mes que res es qiiestio prudencial, en la qual a la lingiiistica nomes
li pertoca la paranla darrera. Volem dir que per tenir una ortografia
definitiva el punt dificil es determinar el criteri ortografic a seguir, i
no pas aplicar la ciencia lingiiistica al criteri escoUit. Prou podria la
linguistica escatir en general quin criteri ortografic sembla mes cienti-
fic; pero Fortografia es mes que tot una qiiestio practica; com que es
fa per I'lis del public, que en sa gran majoria no es lingiiista, ni sap les
etimologies de les paraules ni la historia de Fevolucio ortografica, ni ha
passat cap curs treballant pacientment a un laboratori de fonetica. Per
aixo no sera mai practica ni d'acceptacio general una ortografia de
criteri predominant etimologic, tradicional o fonetic, com la formula-
rien els filolegs, mirant nomes a la sistematitzacio tecnica. El public vol en
Fortografia sobre tot simplificacio i consequencia, i el punt dificil es
establir quins criteris i quina gradacio respectiva han de donar una
ortografia practica. El criteri un cop establert, el treball dels filolegs
pot servir per formular les regies practiques amb mes encert i facilitat.
Els filolegs mes eminents de totes les nacions fugen de les ques-
tions ortografiques, i parlant-ne personalment amb els millors romanis-
tes sempre els he trobat indiferents i finstemorencs d'intervenir, encara
que no fos sino com autoritats cientifiques, en una questio que prima-
Bib Hog rafia linguistic a 7
riament no es cientifica, sino prudencial, com hem dit. D'altra banda
fins resulta avantatjosa per la ciencia la diversitat de grafies d'un
mateix llenguatge, perque permet precisament determinar molt sovint
la pronuncia de les parauies vuit, deu i mes segles enrera.
Mentre no trobem el sistema definitiu, fan be de proposar provatu-
res i assajarsolucions provisionals els qui tenen coneixements de Ilengua
acreditats. Aixi les solucions que son un encert assoleixen Tacceptacio
general, i van essent mes pocs cada vegada els punts d'indecisio.
Les simplificacions que adopta Mn. Alcover en el Diccionari —
sense imposar-les a ningu — son oportunes i acceptadores. Una sim-
plificacio mes fora treure la // final en parauies com llocli, amich, etc.
Es veritat que no porta dificultats practiques I'lis d'aquesta /?, perque
«es regla sense excepcions»; pero ara mateix es una complicacio mes
en la representacio del fonema k (c, qu i ara ch) i sense cap necessi-
tat. L'avantatge d'estar d'acord amb la grafia tradicional dels noms de
Hoc i llinatges acabats &n k o ks iSubirachs, Vich, Lluch, etc.), que
retreu Mn. Alcover en confirmacio de Tus de la h, si es prenia com a
criteri ortografic decisiu, ens portaria a escriure casas novas, poso
per cas, perque hi ha el liinatge Casasnovas i tants d'altres que son
plurals escrits amb a.
I si hom prenia aquest criteri tiomes en una casta de noms i no en
totes, quin avantatge hi ha de seguir nomes a estones un criteri com-
plicador i que hom no pot seguir per tot arreu? La inconseqiiencia gra-
fica dels noms de Hoc i dels IHnatges per relacio a I'ortografia general
es un fet universal en totes les llengiies, degut a la immutabilitat se-
mantica d'aquells noms i la necessitat o gran conveniencia juridica de
conservar en els documents identica forma grafica els noms de Hoes i
de persones.
Retrets al Diccionari. — Afegirem algunes parauies sobre els
retrets que hem vist que es fan al Diccionari.
l.er El canvi de nom, deixant el de Diccionari de la Llengua
Catalana, mes senzill i de caracter linguistic, mantingut 25 anys en
el Bolleti, pel de Diccionari catala-valencia-balear , mes Ilarg i
complicat i de caracter territorial. El canvi no es degut a raons cienti-
fiques sino a no ferir sensibilitats, i les questions de sentiment mai es
resolen amb raons cientifiques. El que la rao hi pot dir, prou ho declara
Mn. Alcover en la Introduccio. Es de sentir que la disposicio dels
esperits hagi hagut d'aconsellar el canvi d'una denominacio cien-
tifica, acceptada fa temps en els estudis linguistics de Testranger,
pero potser no en son lliures de tota responsabilitat els que mes en
malparlen.
2.0" Posar els dibuixos de tots els animals i les plantes, anome-
nats en el Diccionari, perque n"hi ha que son coneguts de tothom, com
Vabella i Vahet. Vabet no es tan conegut com sembla a Espanya,
perque els boscos nostres el crien molt reduTdament en comparacio
S J . M. d' Oleza, S. J .
dels boscos del centre i nord d'Europa. Pero la rao principal en favor
de Mil. Alcover es que una mateixa cosa sovint te noms diferents, i
un niateix nom o de la mateixa etimologia val tambe per coses di-
ferents segons les contrades; i aixo porta dificultats ben sovint pels
filolegs. La Real Academia en el Diccionario manual illustrat tam-
be ha seguit el criteri de multiplicar els dibuixos justament en les
inateixes paraules abeja i abeto, i li ho han lloat els filolegs caporals
estrangers.
S.e'' Posar I'etimologia de totes les paraules, perque diuen que
necessariament n'hi ha d'haver de falses. Ja fa avinent Mn. Alcover
en la Introduccio que no donara el mateix valor a totes, ni les presen-
ta totes com a definitives, Senyalant sempre els redactors les certes
com a certes i les probables com a probables, ningii pot prendre mo-
tiu d'errar, i amb aixo reflexen Testat actual de la investigacio etimo-
logica i obren cami a nous progressos assajant ells noves explica-
cions i donant motiu a les discussions i noves explicacions d'altri.
Llastima que Mn. Alcover i En Moll ja n'hagin comen^at a fer massa
cas d'aquest retret!
4.''' Posar totes les paraules amb totes llurs formes i accepcions,
perque hi ha peril! d'inflar el Diccionari amh molta palla i material fals.
La finor critica de Mn. Alcover i del company de redaccio son prou
garantia que aquest perill es molt petit. I sempre valdra mes la segure-
tat de que el Diccionari es un arxiu complet, encara que pugui tenir
alguns brins de mala herba, facils de suprimir en edicions posteriors.
Del merit positiu que te i promet Tobra de Mn. Alcover n'es una
prova el concepte que n'han fet a I'estranger les primeres autoritats
linguistiques. Per cartes particulars n'han fet I'elogi Meyer-Liibke,
Wartburg, Todesco, Kruger, Gauchat i d'altres encara, dels quals
esperem veure publicades aviat les recensions corresponents. De Meyer-
Liibke em consta personalment el gran cabal que fa de I'obra de Mos-
sen Alcover, per les converses que hi he tingut no fa gaire. He vist
les recensions encomiastes de L. Spitzer en Litteraturbatt fiir germa-
nische iind romanische Philologie (xlix. 31-32) i C. J. Tallgren en
Nenphilologische Mitteilungen (xxviii. 248, ss.). En aquest cor de
veus autoritzades goso fondre la meva de filoleg i de conterrani,
perque no siguin solament els forasters els qui saben reconeixer i
Hoar el merit d'allo bo que tenim a casa nostra.— y. M. d'Oleza, S. J.
OFICINA ROMANICA
Anuan ue 1928 ,i4v«^ / ^^^^ ,
A L AMIC
N'EUGENI CUELLO CALON
CATEDRAtIC DE DRET penal a la UNIVERSITAT DE BARCELONA
Notes per a un vocabulari d'argot barceloni^
En els primers anys del segle xvii sortia de la impremta
barcelonina d'En Sebastia de Cormellas un plec en dotzau, i
en la portada del qual es llegia el suggestiu titol de Romances
de Germania.^ Pero ha de dir-se que no tot el contingut eren
composicions poetiques escrites amb el pintoresc llenguatge
que usaven els ytifos^, hachos,* coimas^ o marcas^ d'aquell temps,
sind que tambe hi havia un vocabulari amb I'equivalencia o
significacio de moltes de les paraules usades en el text : veus
que aleshores eren d'us corrent entre la trepa que omplenava
les principals capitals d'Espanya, on el llenguatge usat era el
castella, i especialment Babildnia', qo es, Sevilla, com amb aquest
nom la coneixien la gent de la vida. jQuant de be no ha fet als
estudiosos, aquest plec impres a casa En Cormellas! Pero hem
1. Les paraules que figuren en aquest assaig de vocabulari perta-
nyen solament a I'argot usat per la gent delinqiient, tambe n'hi ha
algunes que se senten pels carrers, en boca de gent treballadora i xicots;
hem suprimit totes aquelles que fan referfencia a les parts genitals, aixi
de I'home com de la dona, i algunes altres que, per a explicar Uur significa-
cio, hauriem de recorrer a I'eufemisme.
2. Romances de Gevmania, por Juan Hidalgo. Barcelona, por Sebas-
tian Cormellas, impresor. Ano de 1609. (Gallardo : Ensayo de una Biblio-
teca Espanola de Libros raros y curiosos, num. 2,523.) Nosaltres no hem
vist mai cap exemplar d'aquesta edicio, i seguim la impresa a Madrid per
Sancha, I'any 1779.
3. Rufians.
4. Lladres.
5. Prostitutes.
6. Dones de vida airada.
7. «Hicieron ambos alon | y a Babilonia se acogen.* (La vengama de
Caniarote. Hidalgo : Romances, p. 77.) Fer alon, equival a fugir.
g J. GIVANEL I MAS
de fer present que a I'esmentada impressio no s'hi troben
totes les paraules usades pels germans} per quant, prosseguint
el treball comen9at per Hidalgo, alguns erudits de Castella han
continuat el dit estudi, i aixi, a poc a poc, han desentranyat
I'equivalent de molts dels vocables que apareixen en les novel-
les picaresques. No es d'estran5^ar, doncs, que avui dia sapi-
guem que vol dir descornar levas^ i derramar poleo,^ que usa En
Mateu Alemany; manflota^ i casa de maletas,^ como es llegeix
en La picara Justina; i finibus terrae,^ envesado' i gurapa,^ com
escriu Cervantes en Rinconete y Cortadillo. Com que la nostra lite-
ratura no ha tingut obres picaresques, 90 es. que pertanyin a aquest
genere, no ens hem trobat encara en la necessitat de posseir un
vocabulari d'argot; pero ara que comenga a tenir un nombre
encara que petit, important, de comedies i novel'les, on domina
la manera de parlar de la gent de la vida, creiem que es arribada
I'hora de comengar a inventariar aquest lexic.'
Podra objectar-se que en la major part de les obres dona-
des a I'estampa ja procuraren Uurs autors posar al peu de cada
pagina, al costat de la paraula d'argot o a la fi del llibre, I'equi-
valencia/" per6 altres n'hi ha en els quals manca aquest requi-
1. «A ti, belicoso Marte j Este mi libro consagro, | Que es en ger-
mdnico estilo | De los del gcrmano trato...» (Hidalgo : Romances, p. 40.)
2. Descobrir astiicies. «Que ninguna descorne hvas, ni las divulgue.»
(Guzman de Alfarache, part I, Uib. 3, cap. 2.)
3. Encobrir o fiar als Uadres- <5i necesario era, cuando no podian
derramaban poleoj) (Guzynan de Alfarache, part II, lUb. 2, cap. 4.)
4. Casa de prostitucio. «I busque una aguzadera de puntas de
trompos en la manflota.» (La picara Justina, 11. IV, c. i.)
5. Casa de prostitucio. <<Junto a la casa de las mujeres maletas.»
(La picara Justina, 11. II, part. 2.*, c. 3.)
6. La forca. <iEn cuatro anos que ha que tiene el cargo de ser
nuestro mayor y padre, no han padecido sino cuatro finibus terrae y obra
de treinta envesados y de sesenta y dos en gurapas.» (Rinconete y Cortadillo,
ed. crit. de Rodriguez Marin, Sevilla, 1905; p. 268.)
7. Assotats. (Vegi's I'exemple anterior.)
8. Galeres. (Vegi's I'exemple anterior.)
9. Qui faci la hist6ria del nostra teatre, trobara en alguns saiaets
de I'epoca d'En Robreno que hi prenen part personatges que parlen
un xic en calo, argot o murriesc, i han passat per les nostres mans un
quants romansos, Lo cansoni de les barraquetas, un d'ells, on hi abunden
les paraules d*argot barrejades amb altres gitanesques.
10. Gil Maestre : La criminalidad en Barcelona y en las grandes pc-
blaciones (Barcelona, Obradors, 1886). — ^ Molas i Casas : Baralla de pesca-
NOTES PER A UN VOCABULARI D' ARGOT BARCELONI 9
sit.^ Si no sabessim que olla, Russia, tepa i xalera^ volen dir cap,
municipal de cavall, pedra i claveguera, en Uegir el llibre d'En Pons
i Massaveu, La colla del carver, hauriem de deduir pel contingut
de la relacio, el significat d'aquelles paraules. I aixo que diem
es posa mes de relleu en veure representar qualsevol obra d'En
Vallmitjana : tant en La tasca, com en Els j ambus, com en La
mala vida, el public no frueix el pintoresc llenguatge que s'usa
en els baixos fons barcelonins.
L'argot evoluciona, sofreix transformacions. No assenya-
larem una data, com fa En Campmany, afirmant que cada deu
anys canvia, pero si direm que hi ha paraules que no envelleixen,
que n'hi ha d'altres que queden, i que no poques traspassen
el cercle en que estan recloses i s'escampen per la ciutat i fins
se'n van per les pagesies. L'argot es el llenguatge d'una part
de la societat que no vol esser entesa per I'altre, sino unicament
pels que formen part del grup o gremi; per aixo trobem justa
la paraula castellana germania amb que es distingeix aquesta
gent que viuen en les grans poblacions amb I'esquena dreta,
sense treballar (si be treballen al dir d'ells), i els mes, per no
dir tots, perseguits per la justicia. El llenguatge de germania
no es, com diu la R. Academia Espafiola en el seu Diccionario,
la «jerga o manera de hablar de los gitanos»,^ perque aix6 ja te
el seu noni,^ sino el llenguatge i manera d'enraonar dels ger-
manos, o sia els germans que formaven les confraries que tan
teras (Barcelona, Tipografia Espanola, 1887). — Figuerola Aldrofeu : La
conquista del papa (Barcelona, A. Lopez, 1893). — Bonavia i Rius Vidal :
UAvi del Parque (Barcelona, 1898) i Lo pinxo de la Bordeta (Barcelona,
1899). — -Vallmitjana : Sola Montjuic (Barcelona, L'Aven9, 1908). — La
criminalitat tipica local (Barcelona, L'Aven9, 1910). — La Xava (Barce-
lona, L'Aven9, 1910). — Els jambiis (Barcelona, Bagarias, 1912). — En
Tarregada (Barcelona, Bagarias, 191 2).
1. Pons i Massaveu : La colla del carver (Barcelona, La Renaixensa,
1887). — Givanel : La Puda Seca (Barcelona, La Catalana, 1899). — Vall-
mitjana : La tasca (Barcelona, Bonavia i Duran).
2. Avui dia hem sentit dir-ne xala.
3. El Diccionario de la R. Academia Espanola dona la segiient de-
finicio : «Jerga o manera de hablar de los gitanos, de ladrones y rufianes,
usadas por ellos solos y compuesta de voces del idioma castellano con sig-
nificacion distinta de la genuina y verdadera, y de otros muchos vocablos
de origen variado.»
4. Calo, segons I'esmentat Diccionario, es el <<lenguaje o dialecto de
los gitanos».
JO J. GIVANEL I MAS
pintorescament descriu Cervantes en la seva novel'la.^ Avui dia
I'argot de la gent de la vida^ es tan extens, que els filolegs han
estudiat les paraules dels chulos i vividores castellans, dels aiphon-
se i macqtceraux francesos i dels camorristi Italians; i el calo-jergal,
Vat got i la cobertanza han estat materia d'estudi per a penalistes,
fil61egs i antropolegs, estant d'acord els segons que «un argot
se developpe dans une region ou se fait sentir I'influence de
langues etrangeres»,^ com passa aqui, entre nosaltres.
El nostre argot (em refereixo al delinquent) te quelcom de
I'argot universal : llima, per camisa, la trobem usada a Caste-
11a* i a Fran^a.^ Esta compost d'un sens fi de paraules cas-
tellanes : marca^ (dona), cantar^ (dir, enraonar); altres han
sofert, en passar de Castella a Catalunya, Ileus modificacions:
tasca (taverna) i farga (farceU de roba) son les paraules castella-
nes tasquera^ i farda;^ i en tenim que, amb tot i esser castellanes,
la significacio donada per nosaltres es diferent de la d'ells, com
gurd^^ a Castella vol dir la justida i per a nosaltres un guar-
dia municipal, asfilla^^ alii es el senyal fet a les cartes i aqui la
part que correspon a un dels que han pres part en un furt. L'ita-
lia ens ha donat les paraules lei (ella) i fazoletto (mocador), con-
vertint-les nosaltres en leis o leies (noies) i safo (mocador de
seda); i del frances^^ tenim macqueraux (el qui viu amb el guany
1. Les paraules germano (germa) i germania (germandat) estan, pro-
bablement, inspirades en les germanies d'Arago i Valencia. Clemencin,
en els seus Comentaris al Don Quijote (Madrid, Aguado, 1833), escriu que
<no fue extraiio que la formasen las generaciones oprimidas, que siempre
ha habido en el mundo para guardarse de sus opresores*. (Vol. IV, p. 351.)
2. Aixi s'anomenen ells amb ells.
3. Dauzat : Les argots de metiers franco-proven faux. (Paris, Cham-
pion, 1917, p. 6.)
4. Hidalgo : Romances, p. i8o.
5. Dauzat, en la ja esmentada obra.Ia posa com en us a Savoia(ps. 175,
199 i 206), Vall d'Aosta (p. 213) i Alps Piamontesos (p. 230). Tamb6
ens diu que era veu corrent en I'argot francos de mitjan segle xvi (p. 22).
6.
Hidalgo :
: Romances,
P-
181.
7-
Hidalgo :
: Romances,
P-
162.
8.
Hidalgo :
Romances,
P-
196.
9-
Hidalgo :
: Romances,
P-
172.
0.
Hidalgo :
: Romances,
P-
176.
I.
Hidalgo ;
: Romances,
P-
156.
12. En I'obraja esmentada de Douzat hi trobem polir ipotUi (vendre),
usats, respectivament, a la Lorena (p. 134) i Savoia (p. 207); quibu (dinei)
i picanierra (gallina), en la Jura meridional (ps. 169 i 162.)
NOTES PER A UN VOCABULARI D'ARGOT BARCELONl II
d'una dona), polir o pouli (vendre), quibu (diner) i picanterre (ga-
llina), convertides aqui en macarro (1 'import diari que una dona de
la vida dona al seu amant), polir (vendre), quibus (diners, quar-
tos), i pica en terra (gallina). Fins el Sanscrit ens ha ofert parau-
les com muka (boca) i gautu (poll^ que son les nostres mui i gau?-
Pero, amb tot i aquestes iniluencies foranes, analitzant el
nostre lexic hi trobem paraules que, pertanyent al llenguatge
corrent, han quedat incorporades a I'argot, solament afegint-hi
una estranya terminacio, com escaladui (escala), calabussanyis (ca-
labos), copanyis (copa), curhatinyis (corbata); altres corrompent
la mateixa paraula, com caravinagres per carrabiners; altres
prenent un objecte del vestit per anomenar I'individu, com es-
pardenyers als Mossos de I'Esquadra, perque usen espardenyes;
altres per la forma de I'objecte, com tralla (cadena de rellotge)
i rosaris (cadena per assegurar una porta); i a voltes usen la pri-
mera o primeres siMabes d'una paraula per a significar I'objecte
que determina aquesta, com rus, rossinyol (eina per a obrir les
portes), tupi per Tupinamba, ba per baba. I aixi podriem anar
assenyalant algunes de les, diem-ne, caracteristiques del nostre
argot.
Una observacio hem de fer referent a la manera de pronun-
ciar moltes paraules. Com que les tavernes, cases de menjar,
sentines i demes llocs publics dels barris baixos barcelonins son
punts de reunio de gent de diferents regions d'Espanya i fins de
I'estranger, resulta que a una mateixa paraula li fan una termina-
cio en w o en o, segons d'on es qui la pronuncia, aixi sentim:
parlu i parlo (el rellotge) , sornu i sorno (or) , pdntuls i pdntols (els
pantalons), i amb aquesta poca cura que tenen en la pronun-
ciacio, diuen xiveia o xaveia (noia), i churi, chusco, chiveia per
xuri (ganivet), xusco (moneda de cine pessetes), i xiveia, pronun-
ciant la ch com en castella.
Pero el nostre argot no vol dir solament I'usat per la gent
de la vida, 90 es, el llenguatge delinquent, sino que pel carrer
sentim els nois, quan juguen, que fan us d'un vocabulari espe-
I. Aquesta paraula, segons Dauzat (obra citada, p. 23), s'usava a
Franca en els segles xvi i xvii; avui dia ha estat d'rls corrent en les trin-
xeres dels exercits aliats (Dauzat : Vargot de la guerre, Paris, Colin, 1918;
P- 263).
12 J. GIVANEI, I MAS
cial i propi d'ells,^ com tambe el sentim en el teatre, entre els
comics, 2 i en les cases de joe,* entre els crupiers, papallones i
apunis, i fins en la Borsa* i els nois de la Casa de Caritat bar-
celonina tenen el seu.^
Hem dit abans que I'argot sofreix modificacions, i res ens
ho demostra com els dos fets que anem a exposar. Els jugadors
de cartes donaven el nom de patges i, mes cap enga de sarauis-
tes, a les quatre sotes, avui dia tothom les anomena p...., i
a la sota d'oros abans se la conexia per mona i ara per Raquel.
L'altre exemple es el segiient : Entre la gent de la marxa^ la
paraula estaru vol dir preso, per6 aquesta tambe haviem sentit
apel"lar-la torre (perque estava situada en la part forana de la
poblacio) i Ca I'Amdlia (perque es troba situada en el carrer
d'aquest nom). Pero ara, amb motiu de tenir dos establiments
d'aquesta mena, ha sofert una lieu variacio, i, si be no ha can-
viat el nom d' estaru, puix que amb aquesta paraula s'assenyala
ja el ]loc en general, han particularitzat mes la cosa, i de la
1. En el vocabulari que posem a continuacio intercalem algunes
d'aquestes paraules, aixi com d'altres que no son usades per nois, per6
que no pertanyen a I'argot del delinquent.
2. Fer un bolo, fer mutis, anar de cucurulla i caudal, 90 es : fer una
sola representacio, anar-se'n, no saber el paper, i la part escrita que ha
de representar, son frases i paraules que a cada moment se senten entre
la gent de teatre. Vegi's el llibre d'En Lluis Alilla, Tratado de tratados
de declamacidn (Barcelona, 1914), i a la fi s'hi troba un ric vocabulari d'ar-
got usat pel comediant.
3. Els jugadors tenen tambe el seu argot. Per exemple : papallona
5s el que juga per la casa, avui dia en diuen aviadors; apunt, el jogador;
porta, el guany que dona un joe al banquer, etc.; i les cartes tenen tambe
noms especials. I ja que hem esmentat la paraula apunt, hem de dir
que la pronuncien malament els que diuen punt, per quant es el que
apunta a un niimero o a un color, com en la ruleta, o be a una carta
com en el monte.
4. La paraula cubell, per grup on es cotitzen uns valors; quatres, el
Hoc on se reuneixen els del 4 per 100 i altres, pertanyen a I'argot bursatil.
Fa alguns anys que als xicots que duien els encarrecs a les cases banca-
ries i als corredors els hi deien hulans, manifesta allusio al viatge que,
de retorn d'Alemanya, feu el rei N'Alfons XII, qui es presenta a Paris
vestit de coronel d'hulans, essent causa de mostres de descontentament,
segons deien, havent de sortir precipitadament cap a Madrid.
5. Aixi, en I'esmentat establiment es facil sentir les paraules mec
(pa), colac (xocolata), clef ants (cigrons), sigalis (fomers), folia (butifarra),
potru (gras), quibis (centims). Algunes d'aquestes les veiem usades per la
gent de la vida.
6. Aquest nom es dona als qui viuen del furt.
NOTES PER A UN VOCABULARl D'aRGOT BARCELONI 1 3
preso d'homes en diuen la tone del mussol o del silenci, perque
amb motiu del sistema ceMular, un pres no te amb qui comuni-
car-se, a no esser que faci us del telefon, el <(water closset» sense
aigua, i de la de dones segueixen dient-ne Ca I'Amalia.
Aquesta classe d'estudis dedicats als argots, son entre nosal-
tres cosa novella. Alguns dels nostres autors usaven paraules
d'aquest Uenguatge posant-les en boca d'un personatge per do-
nar-]i mes color, pero hem de dir que les paraules d'argot no
les havia sentides, gairebe mai, de manera directa; potser Tunic
que havia freqiientat els baixos fons barcelonins fou En Do-
mingo Bartrina, qui usa el pseudonim de Domingo Bartrinanga, i
En Francesc Rossell, qui es firmava Ego sum; els treballs d'amb-
dos escriptors es poden trobar fullejant les coMeccions dels nostres
setmanaris corresponents als liltims deu anys del passat segle.
Pero tot el que s'havia fet no passava d'esser assaigs literaris,
notes preses a corre-cuita i fins moltes vegades falsejant el parlar
de la gent de la vida; qui dona la nota ferma i justa fou En
Juli Vallmitjana en la seva serie de quadres que porten el titol
de Soia Montjuic, La Xava, es, al nostre entendre, dintre el
genere realista, I'obra mes forta de la moderna literatura cata-
lana, el monoleg En Tanegada, el diaieg Els jambus i el drama
La mala vida son escenes copiades del natural, amb el Uenguatge
murriesc. Qui ha freqiientat el districte de les Drassanes, en-
dinsant-se pels carrers del Migdia, Cid i Peracamps, troba que
les pagines escrites per En Vallmitjana son reals, viscudes, com
diem avui dia, i que el Uenguatge es just.
L'estudi de I'argot en terres foranes ha produit un sens
fi d'obres, A CasteUa poden esmentar-se, entre altres. El De-
lincuente espanol : El Lenguaje} de Salillas (Madrid, i8g6), i
Hampa criminal : El cartensta, de Martin del Val (Valencia,
I. Ja que tractem d' aquesta important obra, on s'estudia el Uen-
guatge del delinquent castella, hem de dir que en les ps. 240-242 trobem
les paraules iralla (cadena), borrega (moneda de cine duros), safo (mocador),
churi (ganivet), burlu (casa de joe), curda (embriaguesa), etc., usades
tambe per la nostra gent, i, en el mateix significat que nosaltres; les
paraules lima (camisa), piltra (Hit), espa (clau) i pelosa (manta), que
aqui son llima, piltre, espasa i pollosa. Clan i inarmellas no necessiten
explicacio, car la primera es pronunciada per tothom, i de la segona sola-
ment en suprimim la r.
14
J. GIVANEL I MAS
1914); a Italia, Usi e costumi dd camorristi napoletani, de De
Blasio (Napols, 1897), L'homo delinquente, de Lombroso (Roma,
1897), i La mala vita a Roma,de Niceforo de Sighele (Turin, 1898);
a Portugal, Os ciganos de Portugal, de Coelho (Lisboa, 1905);
i a Franga, ultra les dues obres ja esmentades de Dauzat, hem
d'assenyalar-ne dues mes de Saineau : L' argot ancien (Paris,
1907) i Les sources de I' argot ancien (Paris, 1918).
Que el nostre treball esperoni algii perque, amb coneixement
fort i endinsant-se recercant I'origen i etimologia de les paraules
que formen els diferents argots barcelonins, faci obra cientifica
i no d'aficionat com hem fet nosaltres.
Abillar.
Lluir. «Hi pinjero^ que abillava
parlu' i tralla^ de sorno*.» (Vall-
mitjana : En Tarregada, p. 11.)
PoRTAR. <<Saps que abilla molts
grapissers^.)) ( Vallmitj ana : Sota
Montjuic, p. 224.)
Tensr diners. <De manera
que es troba a I'hora convinguda
sense a billar-la.)> (Vallmitjana: Sota
Montjutc, p. 39.)
Aquestaparaulala trobem usada
pels escriptors Catalans del segle
d'or de la nostra Uengua, vegi's
Diccionari Aguilo, I, p. 7; En
Vallmitjana lescriu amb h.
Billc, com equivalent a moneda
o diner, s'usa en la Lorena. (Dau-
zat : Les argots, p. 135.)
Abroncar.
DeSCROERIR UN FET, ESCAMAR-
SE. «Aix2 que el tento*, sem'airon-
ca.y> (Vallmitjana : En Tarregada,
p. II.)
ESCANDALITZAR, CRIDAR. «Per6
US jure que, si s'abronca, me la pa-
gaxeu.» (Vallmitjana : Els jambus,
p. lO.)
Adinyar.
TiRAR. ojCera'! penso : corrent
piro^ I i ella adinya amb tota ra-
bia I un pesant*.» (Molas i Casas:
obra cit., p. 21.)
DoNAR. «... perque ells te volen
mes perque adinyis quan son car-
regats^" que no pas per estima-
ci6.» (Vallmitjana : La Xava,
P- 331)
MORiR. «Diuen que es tisica i
que treu sang per la boca. Jo crec
que el dia menos pensant Vadi-
nyara.o (Vallmitjana : La Xava,
P- 337)
Pegar. «... y aquell mal parit del
Cavall m'adinya una bufetada.»
(Vallmitjana : En Tarregada, pa-
gina 19.)
Ficar. V... i I'un a I'altre es fan
de tapia^^, segons I'agilitat del que
adinya els bastos^^ o els greps^^^
(Vallmitjana : Criminalitat tipica
local, p. 33.)
Salillas (obra cit., p. 321) es-
menta dinar, paraula gitana, en
la significacio de dar, ^ntregar, i en
Martin del Val, obra cit., p. 132,
en la de morir, estar malalt.
I. Veig. — 2. Rellotge. — 3. Cadena. — 4. Or. — 5. Polls. — 6. Palpo.
7. Municipal. — 8. Fujo. — 9. Pes. — 10. Presos. — 11. Tapiar o tapiejar
6s procuxar distreure la victima perqu^ el Uadre pugui fer el seu fet.
— 12. Els diis de la ma. — 13. Idem.
NOTES PER A UN VOCABULARI D'ARGOT BARCELONI
15
Adrogn.
Adrogueria, adroguer. «Hi
entrisquiat^ en un adrogu demi-
nisquiant^ un perrot^ de llonga*.)>
(Vallmitjana : Criminalitat tipica
local, p. 25.)
Agravar.
Agafar, portar. «Ja es una
cosa de cuidado : una lleona^ no
es pot pas agravar tan facilment.»
(Vallmitjana : La Xava, p. 145.) |
«Agrava el rus' que anirem a
lila'.» (Id. : id., p. 353.)
Aigua.
Policia. (Vallmitjana
va, p. 347.)
La Xa-
Alamera.
Plata. «I aix6, qui m'ho ha re-
galat? — il aquest parlu* d'a/a-
mera? (Bonavia i Rius Vidal :
L^Avi del Parque, p. 4.)
Alanta.
Corrupcio de la paraula caste-
liana adelante. <<Doncs alanta. —
Ah! Escolta...)) (Bonavia i Rius
Vidal: Lo pinxo de la Bordeta, p. 3.)
Alaras.
Cal^otets. (Vallmitjana : La
Xava, p. 347.)
En Salillas (obra cit., p. 313)
escriu que en calo jergal equival
a panialons.
Altturrias.
A DALT. «Ha pugisquiat' la
b6fiai* a d'alturrias.)> (Vallmitja-
na : La Xava, p. 355.)
Alttiirias de tot.
Terrat. «Aquesta araig^^ hi pu-
gisquiat^^ a d^alttirrias de tot i he
guanyat^^ un volcui* de farga^^.^
(Vallmitjana : La Xava, p. 355.)
Amosquejar.
Cridar. <'... perque aquest home
era fort i de molt esperit per a
fer lo que convingues si algli de
dintre amosquejava, per mes que
creien que la torre en aquella
hora estava sola.)> (Vallmitjana :
Sota Movtjuic, p. 230.)
Andola.
Pesseta. (Diccionari A guild,
fasc. I, p. 89.) «Fes posar I'entrada
a ral — perque es molt ding una
andola.)) (D. Bartrina : A la bella
Chiquita, <<La Tramontana)>, 15 se-
tembre 1893.) | <<la esta comptat :
divuit pessetes. — Recristo! Di-
vuit andoles! — exclama el Tarre-
gada.)> (Vallmitjana : Sota Mont-
juic, p. 78.)
Apaiu.
Aparador. «De Vaparu li he es-
carbat'® un pernil.» (Vallmitjana:
Criminalitat tipica local, p. 25.)
Apit.
Fuet. «Tirava la vara, la bola,
I'espardenyot i Vapit.ti (Vallmit-
jana : Criminalitat tipica local,
p. 12.)
Apretu.
Prostituta. <<La Madrilenya.
(Des de la porta, fent mutis.)
Apretuh) (Vallmitjana : Els jam-
bus, p. II.)
Araig.
Nit. «... i com que a Varaig en
el mar no es veu res, sobretot si
no es remou la jurba''...» (Vall-
I. Entrat. — 2. Demanant. — 3. Deu csntims. — 4. Llonganissa. — 5.
Caixa de guardar cabals. — 6. Rossinyol, eina que serveix per a obrir els
panys. — 7. Robar. — 8. Rellotge. — 9. Pujai. — 10. Policia. — 11. Nit.
— 12. Pujat. — 13. Robai. — 14. Sac. — 15. Roba. — 16. Pres, robat. —
17. Aigua.
i6
J. GIVANEL I MAS
mitjana : La Xava. p. 319.) I «Em
diu : aquesta araig.i:- (Id. : En
Tarregada, p. 17.)
Aranya.
Beguda composta de xarup amb
aiguardent i un rajoH de vinagre,
o sia QO que en deien abans ame-
ricana, per6 sense vinagre. <<La
duia a refrescar, a beure una ara-
nya. ^i (Vallmitjana : La Xava, pa-
gina 203.)
Arondo.
Embrollaire. <<Amb el Rana,
dius? Que no ho veus que es un
arondo? » (Vallmitjana : La tasca,
P- 9.)
Aini.
Aram. (Vallmitjana : La Xava,
P- 347-)
Assalt.
Entrar. <'Per on s'ha de fer
Vassalt? — pregunta el Barra al
Titus. » (Vallmitjana : La Xava,
p. Qi.) I <<Com que ha\ien d'anar
per Vassalt, van armar-se de les
que tenien.)) (Id. : Sola Mont-
juic, p. 230.)
AstiUa.
Part en un negoci, en un roba-
tori, etc. <-Alli, esperant-se, troba
al Facundo, que li proposa el ne-
goci, dient-li que ell tindria astilla
de lo que fessin.» (Vallmitjana •
Sola Montjuic, p. 229.) | «Vina,
home, Vina que t'adinyarem^ V asti-
lla del mossec^ d'ahir.» (Id. : En
Tarregada, p. 19.)
En germania la paraula asti-
lla es «la flor hecha en los naipes».
Flor equival a engany.
Atany.
Eina que esbotza la caixa de
guardar cabals, fent saltar elpany.
oDoncs a^'isa'l tu mateix — digue
el Butxinet, — i li dius que porti
Vatany.')) (Vallmitjana ; La Xava,
p. 147.)
Atanyada.
BoN ROBATORi. «Per6 quan un
d'ells feia una bona atanyada,
quinava^ els sens companys.» (Vall-
mitjana : La Xava, p. 57.)
Atanyar (de Atany).
Agafar, pendre. «Potser es
massa tard. A veure si us atany a-
ran, a vos! — va ccntestar ia
noia.» (Vallmitjana : La Xava,
p. 184.) I <<E1 varen atanyar al
moment de murcillar* un parlu-
cu^.» (Id. : En Tarregada, p. 11.)
Atonyinar (de tony in a).
Apallissar. «I si no hagues
sigut que tenia els bra90s cruixits
de la borratxera, de segur que les
hauria atonyinat.» (Vallmitjana :
La Xava, p. 55.)
Atracar.
AcosTAR-.SE. nAtraqui, si vol, un
poc.>> (Figuerola Aldrofeu : obra
citada, p. 197.) Es una veu usada
per la gent de mar i pels que
freqiJenten els Uocs maritims.
Atealar.
Anar. <<0u atxaleii? — pregunta
la Roseta.» (Vallmitjana : La Xava,
p. 5&)
Atsantar.
FuGiR, anar-se'n. «1 ara at-
xanta que ve el balondru®.» (Vall-
mitjana : Sota Montjuic, p. 224.)
Aviu.
Ganivet. (Gil Maestre
citada, p. 94.)
obra
I. Donarein. — 2. Robatori. — 3. Enganyava. — 4. Trencar Vanella, 90
que els lladres en diuea : donar garrot a un rellotge. — 5. Rellotge —
6. Serena.
NOTES PER A UN VOCABULARI D ARGOT BARCELONI
17
Axantar.
FuGiR, anar-se'n (Igual que
atxantay). «De que galare si
va! axanto?» (Vallmitjana : En Tar-
regada, p. i8.)
Axarar.
Avergonyir. Entre la gent de
la vida sol sentir-se molt sovint :
<(Fes-li agafar axa!'es», que equival
a (:avergonyeix-la>, o tambe «fes-li
agafar gelosia>>.
Els castellans tenen la frase •
Dar achares per <celos>. (Salillas,
obra cit., p. 313.)
Ba.
£s la primera sillaba de la pa-
raula baba, per6 mala ba significa
tenir desgracia, estar de males,
com diuen els jugadors. <<Ca, home,
ca! Com veig que tine tan mala
ba, no se que em faria!» (Vallmit-
jana : La Xava, p. 241.)
Bai.
Butxaca. Aquesta paraula no
solament s'usa pels barris baixos,
sino que tambe la sentim en boca
dels xicots.
Baldra.
Butxaca. <<Qui, tu? Ni mai has
tentat^ cap baldra.» (Vallmitjana:
La Xava, p. 102.)
Boca (signif. metaf.) «Tu, mut-
xeF, fica't la tova^ a la baldra.'*
(Vallmitjana: En Tarregada.p. 18.
Sotana. <'A un b61it*, de sota
la baldra li he tupit^ un tanca^ de
la^ amb set jalates^.» (Vallmitja-
na : La Xava, p. 357.) Hem de
dir que mai hem sentit la paraula
baldra en el sentit de sotana, i si
solament en el de butxaca.
Salillas, en El Lengiiaje, p. 316,
usa bullra com equivalent a bol-
sillo.
Balondro.
Sereno. «E1 balondro s'estava a
la tasca®, i per aquells barris no
hi havia truquis^".)) (Vallmitjana:
Els jambus, p. 12.) | «Fins que el
balondro em va despertar a cos-
ses.» (Id. : En Tarregada, p. 18.)
Al nostre entendre aquesta pa-
raula ve de baladrer, perque anys
enrera encara el sereno cantava
les hores i avisava el temps que
feia.
Balondrn.
Sereno. <<(Se sent Uuny el cant
del sereno.) Ui!... Que es, aix6?
(Esverat) El balondru?f> (Vallmit-
jana : En Tarregada, p. 20.) | <<Els
peringats^^ no viuen a la borda^^,
per6 hi ha balondru : es una fa-
brica de sedolla^^.it (Id. : La Xava,
p. 90.)
Banau.
Beneit. <<Vina, home! No sigues
banau, que va de deb6 — repeti
la Gravada.» (Vallmitjana : La
Xava, p. 135.) I «T'ho devia dir el
Paella que guanyarieu vuit duros :
aquell banau que no serveix ni pel
descuiti*.» (Id. : Els jambus, p. 12.)
Aquesta paraula probablement
es corrupcio de babau.
Baranda.
Valent. «... de quan ell feia de
baranda honorific a casa la se-
nyora Dolors. » (Vallmitjana : Sota
Montjuic, p. 33.) I <<E1 pretendent
va dir : «Jo vui ser el baranda de
la casa.» (Id. : Criminalitat tipica
local, p. 15.)
Salillas, en El Lenguaje, p. 315,
I. Palpal. — • 2. Calla, no enraonis. — 3. Llengua. — 4. Capell^. — 5. Li
he pres. — 6. Moneder. — • 7. Argent. — 8. Pessetes. — 9. Taverna. — 10.
Vigilant. — 11. Amos. — 12. Casa. — 13. Seda. — 14. Robar aprofitant una
lieu distraccid.
i8
J. GIVANEL I MAS
escriu que equival a comandanie de
presidio.
Barandoi (corrupcio de baranda).
Valent.
Baibi.
BoNic, BONicA. «I cap a Sara-
gossa s'ha dit, amb la Flores, que
en aquell temps era una marca^
barbi, perque si.» (Vallmitjana :
En Tarregada, p. ii.) | *Saps que
et fas un pentinat molt barbi?))
(Id. : Els jambus, p. i6.)
£s VERITAT. «Barbi, Tarregada.
Dema vina, que et dare uns pan-
tols- i unes ligeras^ noves.» (Vall-
mitjana : Sola Montjuic, p. 224.)
EstA molt b6. Barbi, — res-
pongue el Morata, content de po-
der anar a fer un nou robo.» (Vall-
mitjana : La Xava, p. 108.)
Bo. <<No se res; per6 crec que
es un sant* molt barbi.» (Vallmit-
jana : La Xava, p. no.)
Probablement aquesta paraula
prove de la castellana barbidn.
Bai6.
MONEDA d'aRGENT DE CINC PES-
SETEs. «He sallat amb vuit bares»
per «he sortit amb vuit duros*.
(Vallmitjana : La Xava, p. 357.)
Baril.
BoNic, ELEGANT. «Me comprar6
una gorra. Ja veuras, Nimfa, que
anire baril.)) (Vallmitjana : La
Xava, p. 321.) I <'£s que no n'ha-
vies tingut cap com aquesta, per-
que es baril de veritat.» (Id. : id.,
p. 210.)
En castelli tambe s'usa la pa-
raula baril com equivalent a I'ad-
jectiu excelente. Salillas, en El
Lenguaje, p. 315, la fa venir de
la paraula sanscrita varya.
Barirel.
BoNicA (igual que baril). «Es-
colta : i la Xava que fa? Ets molt
blet^, sent tan barirel.» (Vallmit-
jana : La Xava, p. 249.)
Barise.
BoNic (igual que baril i barirel).
Barques.
BoTiNES. (Gil Maestre : obra
citada, p. 94)
Baira.
AtREVIMENT, POCA APRENSI6,
pocA vERGONYA. (Diccionarl A gui-
ld, fasc. I, p. 197) «La Madrilenya.
— No faltaria sino que tinguessis
la barra de negar-ho.» (Vallmit-
jana : Els jambus, p. 9.) | «Don-
cas va tenir la barra de demanar-
mie la ma.)> (Bonavia i Rius Vi-
dal : Lo pinxo de la Bordeta,
P- 4-)
Bastu.
Dit de la mA. (Vallmitjana : La
Xava, p. 347.)
Mai hem sentit aquesta paraula
en la dita significacio, sino la que
segueix.
Bastns.
DiTS de la mA. «Segons I'agili-
tat del que adinya* els bastos o
els greps'.» (Vallmitjana : Crimi-
nalitat iipica local, p. 33.)
Bati (de basto).
Pallissa. «Ai el fill de la gran
puta! Si I'agafo li adinyare* un
bati que el deixare mule®.» (Vall-
mitjana : Sola Montjuic, p. 234.) |
«Per6 el hati que em varen adi-
nyar^" el Tironyi i el Cavall, no els
hi perdono.)) (Id. : En Tarregada,
p. 17.)
I. Dona. — ' 2. Pantalons. — 3. Espardenyes (proniincia castellana). — 4.
Lloc per a anar a robar. — 5. Beneit. — 6. Fica. — 7. Dits. — 8. Donari,
pegari. — 9. Mort. — 10. Pegar.
NOTES PER A UN VOCABULARI D ARGOT BARCELONI
19
Bato.
Pag£;s.i
Bicicleta.
La macadura que volta I'ull per
efecte d' haver rebut un cop. Tam-
be es diu ull de vellut. «Perque
si un tronxo em tireu — no em
feu cap ull de vellut.» (D. Bartri-
na : Vull, «La Tramontana», 22 ju-
liol 1892.) j «... un dia la Xava,
amb I'excitacio de I'embriaguesa,
va donar un cop a I'ull del Paxe,
i aquest Tendema tenia tota r6r-
bita morada, de que els seus com-
panys se li reien, dient-li que ana-
va amb bicicleta.^ (Vallmitjana :
La Xava, p. 317.)
Billar (d'abillar).
Lluir, tenir diners.
Hem sen tit billa i bitlla en la
mateixa significacio. «Si, sembla
que la billa.i) (Givanel : obra cit.,
p. 27.)
Blanc.
Covard. <Erem una coUa que
el mes blanc avassallava a tots
els d'avui dia.» (Vallmitjana : En
Tarregada, p. 19.) | «No tingueu
bua^, blancs! — els digue el But-
xinet.» (Id. : La Xava, p. 156.)
En llenguatge de germania :
bobo, necio. Salillas, en El Len-
guaje, p. 316, el posa com equi-
valent a cobarde.
Blanquivilis (de blanc).
Covard.
Blatinyi.
Blat. (Vallmitjana : La Xava,
p. 348.)
Blet.
Beneit.
«I tu fas de santer^ i
et deixaras veure per la plafa?
No siguis blet, que et poden tis-
nar*.» (Vallmitjana : En Tarrega-
da, p. 18.) I «Per6 ara, tots... per6
tots... fins jo mateix... som uns
blets que no anem enlloo) (Id. : Els
j ambus, p. i6.)
Boc.
Escandal6s. (Gil Maestrc, obra
citada, p. 94.) 1 «Teniu! — ■ crida la
dona. — Boc! Aqui la teniu, la
cartera...» (Vallmitjana : La Xava,
p. 181.)
Gana, famolenc. Sol dir-se a
aquell que s'atipa avariciosament.
Boc estes.
Sense diners. «Noi, ja que
vaig de boc estds. No saps tu el
favor que em faries si em deixa-
ves algun quibi^ per tres o quatre
dies.» (Vallmitjana : La Xava,
p.. 248.) I «Aixi hagi d'anar boc^
estis tota la vida.» (Id. : Els jam-
bus, p. 12.)
Bofia.
PoLiciA. «Ve la bbfia, i de cap
al Govern civil. » (Vallmitjana :
En Tarregada, p. 12.) | «Si, si :
xapesca', Pinxa, que aqui et po-
drien carregar^, perque sembla es-
trany com ja no ha vingut la
bdfia.» (Id. : La Xava, p. 27.)
Tambe hem sentit la paraula
bofia, entre gent treballadora, com
a sin6nim de mentida.
En germania, buhar equival a
«soplar o descubrir alguna cosa»,
i En Salillas, El Lenguaje, p. 316,
posa Bufaire, com «delator)> o
«sopl6n».
Bola.
Mentida. «Per6 aix6 que n'hi
ha que diuen que el fer mal
I. ^; Prove d'un dels personatges d.'Els Pastorets. o de ba'-urio? —
2. Por. — 3. Director del furt. — 4. Veure, fixar-se. — 5. Diner. — 6. En el
text es llegeix boca. — 7. Ves-te'n. — 8. Agafar.
J. GIVANEL 1 MAS
porta desgracia, es una hola. Per-
que, si aix6 fos veritat, on fora
jo?» (Vallmitjana : En Tarregada,
p. 13.) Aquesta paraula la sentim
aiximateix en la boca de gent
treballadora.
Bolcu.
Sac. <-Nosaltres hem passat prop
de la bai-cassa carregada de bolcus
de cafiU.» (Vallmitjana : La Xava,
p. 318.)
BoUt.
CapellA.
Aquesta paraula no pertany
. unica i exclusivament a I'argot
delinquent, sin6 que se sent pels
carters barcelonins, aixi com per
altres poblacions catalanes-
BoUu.
Pa. (Gil Maestre : obra cit., pa-
gina 94.) I <<Escolteu : que no
teniu bollu? — Que dieu? — pre-
gunta la velleta. — Si teniu pa
— digu^ la Gravada.» (Vallmit-
jana : La Xava, p. 66.)
Boqui.
Boca.
Empleat. *E1s boquis m'han
xamullat^ que m'adinyarien^ un
bati*.» (Vallmitjana : La Xava,
p. 356.)
Borda.
Casa. «Per no tenir un mal pil-
tre — ni hoida per a clapar^.»
(D. Bartrina : El Passeig de Grdcia,
<'La Tramontana)), 26 agost 1892.)
I «La boyda es pels tirois' de Sar-
ria.>> (Vallmitjana : Sota Mont-
jui':, p. 226.)
Porta. «No ets tu la rumi' —
la marca^ de la parada — de pes-
I. Cafi. — 2. M'han dit. — 3. Donarien. — 4. Pallissa. — 5. Doymir.
— 6. Carvers. — 7. Dona (en gitano). — 8. Dona. — 9. Entrar, robar. — 10.
Sistema de robar, assaltant o brincant la tapia de la paret. — 11. Entrada. —
12. Faria passar. — 13. La paraula muU tambe significa mort. — 14. Erase
eliiptica. Sortira condemnai amb set vuit anys de presidi.
cat, prop de la borda.» (Molas i
Casas, obra cit., p. 19-)
Borda de forata. Casa situa-
da en despoblat o als afores de
la poblacio. (Gil Maestre : obra
citada, p. 95.) | «£s una borda de
forata, s'ha de guanj'ar' pel brin-
ca^".)) (Vallmitjana : En Tarregada,
p. 17.) I «En veu baixa va dir-los :
£s una borda de forata.^ (Id. : Sota
Monijuic, p. 225.)
Borda de peixols. Casa de
camp o de pages. (Gil Maestre :
obra cit., p. 95.)
Borda de leias. Casa de pros-
titucio.
Bordanya (de borda).
Casa. <£s una bordanya nova.
S'ha de fer Tassalt^^ per darrera.
(Vallmitjana : Sota Monijuic, pa-
gina 226.) I «... i ell quedaria prop
de la bordanya, i el Mule empal-
maria^2 q\ mule^^ que es lo robat.i)
(Id. : id., p. 231.)
Borela.
Cara. (Vallmitjana : La Xava,
p. 348-)
Borrega.
Moneda de vint-i-cinc pesse-
TES. (Vallmitjana : La Xava, pa-
gina 348.)
Breca.
Any. «Li adinyaran set o vuit
breqties.S)'^* (Vallmitjana : La Xava,
P- 354-)
Breva.
Moneda d'or de vuitanta pes-
SETES. (Gil Maestre : obra cit.,
P- 94-)
Bria.
Moneda de vuitanta pesse-
MOTES PER A UN VOCABULARI DARGOT BARCELONI
Tss. (Valltnitjana
gina 348.)
La Xava, pa-
Biiga.
Cadena. <<Li escarbare^ briga i
parlu2.)> (Vallmitjana : La Xava,
p. 354)
Probablement ve de la paraula
usada a Castella, brija (cadena).
Biilla.
Brillant. oQue et penses que
es bo aquest brilla? £s xungu^,
home, es xungu.)> (Vallmitjana :
La Xava, p. 117.)
Brinca (Anar pel).
Robar saltant parets. «Se dedica-
va a anar pel brinca, i tambe, si po-
dia, pel descuit*.)) (Vallmitjana: La
Xava, p. 124.) I «Es deuen pensar
que no els teco^... brinca i amb prou
feines.» (Id. : En Tarregada, p. 12.)
Brinca.
Sol dir-se al qui te el costum
de robar per aquest sistema.
Biisquiar.
Obrir. <! he brisquiat I'aparu.-)®
(Vallmitjana : La Xava, p. 354.)
Bronca.
L'escandol que es promou en
descobrir algu robant (Gil Maes-
tre : obra cit., p. 94.) | «No, mala
rata pinyada! — Perque no temo
la bronca — ni els carga' buls^.o
(Molas i Casas : obra cit., p. 22.)
Policia. *I I'altre quetapiegi' la
porta del tiroi^** i piqui^^ si ve 6roM-
ca.!) (Vallmitjana: La Xava, p. ro8.)
Bruge.
Ral. «A mi me'l daven a dos
bruges per pessetot^^ » (Vallmitja-
na: La Xava, p. no. En la p. 354
escriu brujes.)
Bua.
Por. «Per mi que tots plegats
teniu bua. — L'Escampa : Jo,
por?» (Vallmitjana : Els jambus,
p. 12.) I <'No es que tingues bua,
ja sabeu com soc jo.)> (Id. : La Xa-
va, p. 116.)
Bubianes.
Vell. «Era bubianis.)) (Vallmit-
jana : La Xava, p. 353.)
Budell (Corrupcio de bordell).
Prostituta. «I el pessic que li
haveu dat, que ella s'ha pensat
que era aquest budell?i> (Vallmit-
jana : La Xava, p. 99.)
Bofia.
BuFETADA. «Per6 jo d'una buffa
et faria entrar de cap a cal Socor-
ru.» (Vallmitjana : La tasca, p. 8.)
Bui.
Policia. (Gil Maestre : obra
citada, p. 93.) j «Ghe... ghe... que ve
la 6w/.» (Vallmitjana: Sola Mont-
jiiic, p. 233.)
Porqueria. <<Si : total, que?
Una bul. Te : cine xucs^'.» (Vall-
mitjana : La Xava, p. 261.)
Res. «La tralla^* es xunga^^, di-
gue el Morata, no val una 6m/.»
(Vallmitjana : La Xava, p. no.)
Bnques.
Boca. (Gil Maestre : obra cita-
da, p. 94.)
Burlador.
Jugador. (Gil Maestre
citada, p. 177.)
obra
I. Li robare. — 2. Rellotge. — 3. Fals. — 4. Sistema de robar. Com
ho indica la paraula, es fa aprofitant un descuit. — 5. Conec. — 6. I he
obert Vaparador. — 7 i 8. Policia. — 9. Tapar, vigilar. ■ — ■ 10. Carver. — n.
Avisi. — 12. Moneda de dues pessetes. — 13. Moneda de cine pessetes. —
14. Cadena. — 15. Falsa.
J. GIVANEL I MAS
Salillas, en El Lenguaje, p. 316,
escriu : «Del calo bur, raonte, ge-
neralizado al juego de naipes de
este nombre.')
Barlar.
JuGAR, per6 tambe te la signi-
ficacio dcjugar sabent fer tyampes.
«M'entero de que en un cafe tenien
Uogats dos homes als quals daven
cine duros setmanals a cada un,
perque burlaven dedeb6.» (Vallmit-
]a.na.:Criminalitait{picalocal,p.i;i.)
Barleio.
Casa de joc. «En el burleio li
varen espantar^ tot lo que tenia. »
(Vallmitjana: EnTarregada, p. 11)
Borld.
Casa de joc.
Gil Maestre, obra cit., pags. 94 i
177, escriu burlu, per6 nosaltres
hem sentit la paraula tal com
Them escrita abans.
Basn6.
Home. «! sent un busnd de I'hu
— les paies^ me diquelaven.^o (Mo-
las i Casas : obra cit., p. 20.) | <<Nel*
te dara! Vaia un busndb) (Vallmit-
jana : La Xava, p. 251.)
Aquesta paraula s'usa tambe en
el calo gitanesc. Salillas, en El
Lenguaje, p. 316, la posa com
equivalent a rustico.
ButUofa.
Mentida.
Cabrejar.
Enpipar, molestar. <<Aqui la
teniu! — repeti. — No cal que us
cabregeu tant.» (Vallmitjana : La
Xava, p. 181.)
Cabrd.
L'home que paga per a tenir
contacte carnal amb una dona de
la vida. «Tant que em refiava
d'aquell cabrd que s'ha abroncat*.»
(Vallmitjana : La Xava, p. 185.)
Cacan.
Diner.
A voltes sentim, no en els bar-
ris baixos de Barcelona, sino en
aquells on viu la classe treballa-
dora, aquesta frase : «Aquest si
que guanya cacau.i>
Cafil.
Cafe. <<Nosaltres hem passat
prop de la barcassa carregada de
bolcus* de cajil.ti (Vallmitjana : La
Xava, p. 318.)
Cagallo.
COVARD, PORUC.
Cagat.
COVARD, PORUC.
Aquesta paraula, a I'igual que
la de cagalld, no solament la sen-
tim en els barris baixos barcelo-
nins, sino tambe en els carters on
viu gent treballadora : <£s un
cagat'>, sol dir-se d'aquell que no
es amic d'escandol, ni baralles.
Caiguda.
]£sSER EMPRESONAT. «SapS qui
va tenir una caiguda, I'altre dia?
(Givanel : obra cit., p. 27.)
Cais.
Casa. «Au, au : tu, trota — cap
a cais.» (Bonavia i Rius Vidal:
VAvi del Parque, p. IQ.)
Caix.
Pallissa. ("Adinyeu''! Caix al xi-
vata^! Caix fins que quedi mule'.»
(Vallmitjana : Sola Montjuic, pa-
gina 237.)
Calabussanyi.
Calab6s. «Oh! I la sundela^" que
I. Guanyar. — 2. Danes. — 3. Miraven (en gitano). — 4. Res. —
5. Escamat. — 6. Sacs. — 7. Pegiteu. — 8. Espia. — 9. Mart. — 10. Pudor.
NOTES PER A UN VOCABULARI D ARGOT BARCELONI
23
fa aquell calahussanyis.)) (Vallmit-
jana : La Xava, p. 184.)
Calar.
Veure o coneixer una cosa. Aixi
sentim dir : «Ja m'ho vaig calar
que passaria aix6.»
Calderu.
MoNEDA DE couRE (caldeHlla).
«Jo, al darrera del taulell, faria
mes calderuj) (Vallmitjana : La
tasca, p. 12.)
Cal6.
Diner. «Ah? Has fet caU?))
(Vallmitjana : La Xava, p. 235.)
Caient.
Cafe. «ATa nomes falta que po-
guessim pendre un caient.)} (Vall-
mitjana : La Xava, p. 250.)
Call (de caliquenyo).
Cigar (pure) d'liltima classe.
Caliquenyo.^
Cigar (puro) d'ultima classe.
«Aquest, aguantada a rorella, hi
duia la punta d'un caliquenyo.i>
(Vallmitjana : La Xava, p. 14.)
Caloio.
Soldat. «Si jo ho hagues notat
— que un caloio et feia pe9a...»
(Bonavia i Rius Vidal : Lo pinxo
de la Bordeta, p. 12.)
Calu.
Calo (llenguatge usat per la
gent de la vida).
Calvot.
Bufetada. Manifest valencia-
nisme, per quant en dit reialme
hem sentit les paraules cdlvot i
c*lvotada, equivalents a bufetada;
per6 provenint de la castellana
calva, sembla que mes aviat 6s el
cop donat al cap.
Cambres.
Robar pels camarots dels vapors.
♦Anirem pel registre de les cam-
bres.)) (Vallmitjana : La Xava,
P- 321.)
Cambrista.
El que roba per les cambres dels
vaixells. <<E1 primer amb qui va
anar era un tal Paxe, que, anant
a Valencia amb el vapor, per a
robar pel registre, que ells ne
diuen cambristes...)> (Vallmitjana:
La Xava, p. 337.)
Camelar.
ESTIMAR, MOSTRAR ESTIMAC16.
«La pobra no havia tingut altra
il'lusio que jo la caineles.* (Vall-
mitjana ; En Tarregada, p. 14.)
Camp.
Terrat. (Gil Maestre : obra ci-
tada, ps. 27 i 79.) | «Lo millor es
que anem al camp.)) (Vallmitjana :
La Xava, p. 229.)
Cangif.
Pre.s6. cAvui dia es I'unic que
pots pendre amb tranquil'litat.
Per aix6 no et porten a la cangri.ti
(Givanel : obra cit., p. 26.)
Salillas (obra cit., p. 317) fa
venir aquesta paraula de la persa
kangura (torre, pinacle).
Cantar.
Confessar un furt, explicar un
fet. «Si, per6 quan hi ha caix^
tots canten.i) (Vallmitjana : Els
jambus, p. 16.)
r.a gent de la vida, en dpoca de
Cervantes, tambe usava aquesta
paraula en la mateixa signifi-
cacio.
Hidalgo, en Romances de Ger-
mania, escriu els segtients versos
De cald, perque antigament valia un cuario. — 2. Pallissa.
24
J. GIVANEL I MAS
en el romance que coinen9a En
Toledo en el Altana : <<Dice al
tormento peligro — que en can-
tando es condenado.» 1 Cervantes,
en Rinconete y Cortadillo, fa dir
al Ganchuelo : «dieron tres an-
sias a un cuatrero, que habi'a
murciado dos roznos, y con estar
flaco y cuartanario, asi las sufrio,
sin cantar, como si fueran nada*.^
Cantu.
Cantonada, cant6.
Caravinagres.
Carrabiner. «E1s caravinagres
de terra dormen en aquella, els
de mar amarren la canoa.» (Vall-
mitjana : La Xava, p. 318.)
Carga.
PoLiciA. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 93.) I «...per6 En Gripia? Ja saps
com les gasta : avisa els de la car-
ga. » (Givanel : obra cit., p. 15.)
GarL
Cara.
Carolanyis.
Gal 6. En Vallmitjana posa el
segvient exemple : «Xamulla caro-
lanyis.'»^ (La Xava, p. 358.)
Carpanta.
Gana. «Ja em convenia, ja,
perque et die, noia, que per Fran-
ca s'hi passa molta carpanta. t (Vall-
mitjana : La Xava, p. 165.)
Carregai.
Agafar, detenir, empreso-
NAR. (Gil Maestre : obra cit., pa-
gina 94.) I «... i com que el Coll
d'Anec ja sabia que anant alli
fora carregai. ..1) (Vallmitjana
Xava, p. 19.)
La
Canetu.
Carro. «D'un carreiu de cafil^
hiquinat* unbolcu*.» (Vallmitjana:
Criminalital Hpica local, p. 25.)
Carrillo.
CoNVERSA INUTIL : «Xalemsem*,
que aquest pelma' t'adinyaria^ molt
carrillo.-)) (Vallmitjana : La Xava,
p. 102.) I «Aleshores jocamelava^ a
la Flores, i, tot adinyant-li^" carri-
llo, el tree per forata^^.» (Id. : En
Tarregada, p. 10.)
Cascall.
BUFETADA.
Caspilla.
Presidi. (Gil Maestre : obra ci-
tada, p. 94.)
Castanya.
Any de presidi. (Gil Maestre:
obra cit., p. 94.)
Entre la gent treballadora te la
significacio de cop, bufetada.
Castanyada.
Molts anys de presidi. (Vall-
mitjana : La Xava, p. 354.)
Castis.
Valent. «La major part pel des-
cuit^2, perque, si hi ha quatre ho-
mes castissos que puguin anar per
respantu'3_ son forasters.» (Vall-
mitjana : En Tarregada, p. 12.)
Coneguerem una noia, andalusa,
un xic agitanada, que li deien la
Castissa, i un amic nostre, que
ha via estat desbravador en I'exfer-
I. Vol dir que <<donaren tres voltes al turment de I'aigua a un lladre
de bestiar, per haver robat dos pollins; el qual lladre, amb tot i esser
esmirriat, va sofrir el castig sense confessar el furt». — 2. Parla cal6. — >-
3. Caf^. — 4. Pres. — 5. Sac. — 6. Fugim. — 7. Home pesat. — 8. Donaria.
— 9. Estimava, demostrava estimacid. — xo. Donant-li. — 11. Fora. — 12.
Robar als distrets, descuidats, badocs. — 13. Atracant.
NOTES PER A UN VOCABULARI D ARGOT BARCELONI
25
cit frances, li deia : la pour sang.
Traduccio justa de la paraula ob-
jecte d'aquesta nota.
Cati.
FiNESTRA. «]6s una borda^ de
forata^. S'ha de guanyar^ pel brin-
ca* i s'ha de entrar pel caii.» (Vall-
mitjana : En Tarregada, p. 17.)
Catip^n.
PuDOR. En Vallmitjana, en La
Xava, p. 356, posa el segiient
exemple : «E1 calabussanjds f eia un
catipSn de la purria del costat...»^
Catzear.
Registre que fa la policia als
qui van pel carrer.
Catxelar.
BuRLAR. <i&s a dir que se'm
catxelah (Figuerola Aldrofeu : obra
cit., p. 200.)
Cauie.
fissER EMPRESONAT. «Quan caus
tot 6s venir a plorar.» (Vallmitja-
na : Els j ambus, p. 15.)
Cera.
Municipal. (Gil Maestre : obra
citada, p. 93.) | <<Si ve el cera o
el balondru*, piqueu'.» (Vallmit-
jana : Sota Montjuic, p. 223.)
En Molas i Casas, en Bar alia de
pescateras, p. 19, li dona la signi-
ficacio de /ulU, jvigila!, com ens
ho demostra 1' exemple seguent :
a/ Cera! que et vuU empeltar — un
bulto com verbigra,cia.»
Cesta.
CiSTELL, COVE.
Corrupci6 de la paraula caste-
liana : cesto.
Cirera.
MONEDA DE VINT-I-CINC PESSE-
TES. (Gil Maestre : obra cit., p. 94.)
Clapar.
DoRMiR. «Alli clapen els larel-
li* — a la nit, quan gasna^ fa.»
(D. Bartrina : El Passeig de Gra-
cia, «La Tramontana», 26 agost
1892.)
Clisar.
Veure. «... en el carrer Fer-
nando va clisar un rellotge d'or.»
(Givanel : obra cit., p. 27.)
Clisa.
Ull. «Per6 en aquest clisu hi
vireig tenir mal mes de tres
mesos.» (Vallmitjana : En Tarre-
gada, p. 12.)
En castella s'usa aquesta parau-
la en plural i convertint la u en
0; ja que es equivalent a ojos.
Coba."
CONVERSA INUTIL, FALSA, DE
PUR PASSATEMps. Es diu : <<He
donat coba.»
Cocu.
En Vallmitjana diu que aques-
ta paraula equival a cabo i que
es diu cocu de veri al cabo de pre-
sidi. (La Xava, p. 354.) Salillas
esmenta la paraula coco en aquest
significat. (El Lenguaje, p. 318.)
ConfianQa ( Anar pel) ■
fis un dels actes de robar estant
en inter iigencia amb alguna de les
persones del servei o dels que fre-
qiienten la casa on es pensa fer
el furt. <'No va ser-li gens dificil
d'enterar-se de tot lo que li con-
venia; i com ja s'havien dat pa-
raula de casament, tant que ella
I. Casa. — 2. Fora. — 3. Robar. — 4. Saltant la tUpia. — 5. El
calabds feia una pudor de la comuna del costal... — 6. Sereno. — 7. Aviseu.
— 8. Els que no tenen casa on anar a dormir — 9. Xafogor. — 10. Metktesi
de boca.
26
J. GIVANEL I MAS
ja ho ha Via escrit als seus pares,
hi hagu6 entre els dos una gran
conf ian9a. Per aix6 6s que d'aques-
ta manera de preparar els roba-
toris en diuen els lladres anar pel
confian(a.» (Vallmitjana : La Xa-
va, p. io6.)
Consort.
El que treballa^ junt amb un
altre. (Gil Maestre : obra cit., pa-
gina 94.) I «Fins que s'hi presen-
ts I'Espanta, que ja havia sigut
consorte seu.)> (Vallmitjana : La
Xava, p. 145.)
Conxivai.
Captar-se Testiniacio d'una per-
sona, fer-se-la seva. oPerque la
conxivava. Si es mes morta que
viva.» (Vallmitjana : La Xava,
p. 272.)
Conya.
Broma. fis cosa fkcil sentir les
frases : «Hem anat a fer conyat,
«Aquell esta de conya^) .
Malicia o intencio amb que
s'enraona. «Que hi ha, Tarrega-
da — em pregunta el Cavall amb
una conya que, francament, no em
feia molta gracia.o (Vallmitjana:
En Tarregada, p. 18.)
Aquesta paraula I'hem sentit
usada a Castella, en els mateixos
significats abans dits.
Conyon.
Bromista.
Coparojo.
CoPA. En Vallmitjana posa la
segiient frase : «M'he privat una
copanyis de mostu.»2 (La Xava,
P- 355)
Coinar.
DoRMiR. (Gil Maestre : obra
cit., p. 94.) I «Hi havia un puro^
que covnava.^ (Vallmitjana
Xava, p. 115)
La
Corneiar.
DoRMiR. «Hem fet un crit per
a saber si el truquis* corneiava.»
(Vallmitjana : La Xava, p. 318.)
Corones.
MONEDA DE CINC PESSETES.
(Gil Maestre : obra cit., p. 94-)
Corrido.
L'home que freqiienta les cases
de prostitucio, balls, etc. <'Li con-
venia una dona d'empenta que
pogues fer cara quan se presen-
tessin homes d'aquests corridos.i)
(Vallmitjana : La Xava, p. 134.)
C6va.
CovARD, poRUC. Amb aquesta
significacio hem sentit : «Ets un
c6va)>, <<Tens molta c6va.»
Cruspir.
]\lENjAR. «I ara amb quatre
queixalades — me tine de crus-
pir mig m6n.» (Bona^da i Rius
Vidal : Lo pinxo de la Bordcta,
p. 14.)
Cuento.
RoBATORi. «I el que era rebut-
jat d'aquella casa ningu el volia
per cap cuento.)) (Vallmitjana : La
Xava, p. 36).
Per6 ha de dir-se que, segons el
sistema del furt, te un o altre
nom. Aixi veiem : Pel brinca, pel
confianfa, pels xiscles, per Vescalu,
pel topu, pel xarco, pel descuit, pel
gat, pel timba, etc.
Cunyes.
Falques. «Cal dur el rus*. es-
pases* i cunyes.» (Vallmitjana:
Sota Montjuic, p. 226.)
I . Recordi's que al robar en diu la gent de la vida treballar. — 2. M^he
begut una copa de vi. — 3. Veil. — 4. Vigilant. — 5. Rossinyol. — 6. Claus.
NOTES PKR A UN VOCABULARI D'ARGOT BARCELONI
27
Curbatinyis.
CoRBATA. En Vallmitjana es-
criu : <iTambe he escarhat una
curbatinyis .f> (La Xava, p. 357.)
Cnrda.
Ubriac. oAquella curda de Pe-
lada m'ha fet uns crits...» (Vall-
mitjana : La Xava, p. 229.)
Embriaguesa. Havem sentit
dir : <I duia una curda de tres
deus», 90 es, que estava embriagat
en grau superlatiu.
Els castellans tambe usen aques-
ta paraula.
-Curdela (de curda).
Embriaguesa, embriagat. (Vall-
mitjana : La Xava, p. 348.)
Curneiar.
DoRMiR. (Vallmitjana : La Xava,
P- 349)
Daii (de dar).
Pallissa. <<Ara alegria, i els
dalis se deixen per ultima hora.>>
(Vallmitjana : La Xava, p. 230.)
DiT de la mA. (Gil Maestre :
obra citada, p. 94.) | «Jo estira-
va... aixi... amb los diitils — i tot
mirant les pesantes^.» (Molas i Ca-
sas : obra cit., p. 20.)
Tambe hem sentit aquesta pa-
raula a Castella. (Salillas : obra
cit., p. 321.)
Demanisquiar.
Demanar.
En Vallmitjana, en Criminali-
tat Hpica local, p. 25, escriu : <>Hi
entrisqujat en un adrogu demi-
nisquiant un perrot de llonga.»^
Desbrigar.
RoBAR, PENDRE. «Tapieja', que
li vull desbrigar parlu* i tralla*.*
(Vallmitjana : En Tarregadc, pa-
gina II.)
Descuider.
El que va pel descuH. <.<Juga-
dors de poc preu, Uadres, descui-
dcrs, timadors : en fi, tota I'esc^-
ria de la ciutat.)> (Vallmitjana :
La Xava, p. 287).
Descuit.
Un dels diversos sistemes de
furtar. El del descuit, com ho in-
dica la mateixa paraula, es aquell
en el qual la victima ha sofert una
distraccio, ha estat descuidat.
<<T'ho devia dir el Paella, que gua-
nyariem vuit duros : aquell ba-
nau^ que no serveix ni pel descuit. )■>
(Vallmitjana : Els jambtts, p. 12.)
Desgraciat.
Home de la vida. «...que no
hi vaig tenir res amb aquell ho-
me, ni amb cap desgraciat, d'en-
9a que ell va caure''.» (Vallmitjana:
La Xava, p. 93.)
Dicalar.
Veure. «Aqui al barri tenia una
bua* que el balondru^ o el truquis^**
no ens dicalessiyi .i) (Vallmitjana:
La Xava, p. 321.)
Salillas escriu que prove del
Sanscrit d,rish o de I'indostanic dek,
hua (El Lenguaje, p. 321). £s una
paraula genuinament gitanesca.
Dinyar.
Cagar.
Dintiacs.
A dintre. «Si no, hi haura
I. Balances. — 2. Hi entrat en una adrogueria deinanant den centims
de llonganissa. Sembla, doncs, que es tracta d'una variant del demanisquiar
que hem sentit nosaltres. — 3. Tapa. — 4. Rellotge. — 5. Cadena. — 6. Be-
neit. — 7. Va esser agafat. — 8. Por. — 9. Sereno. — 10. Vigilant.
28
J. GIVANEL I MAS
bronca^ a diniracs.)) (Vailmitjana:
La Xava, p. go.)
Diquelar.
Veure (igual que dicalar). ♦Fi-
lustri b6 si diquela.t>^ (Figuerola i
Aldrofeu : obra cit., p. 197)
En Molas i Casas (obra citada,
p. 19) posa aquesta paraula en
boca d'un gitano.
Drogu (d'adrogu).
Adrogueria. oM'he entrisquiat
en una drogu.))^ (Vailmitjana : La
Xava. p. 355-)
Durinyals.
La dona pr6pia. «Quin saful*
adinyart^ a la duvinyals!i> (Vall-
mitjaua : La Xava, p. 90.)
Tambe diuen vinyals, per a sig-
nificar un esser huma qualsevol,
perque hem sentit dir : «jHola, Vi-
nyals!)), equivalent a «/Hola, home.h).
Embarcat.
AIariner. «Que la Xava hagues
tingut algun embarcat, ja era cosa
segura.)) (Vailmitjana : La Xava,
P- 317)
Empalmar.
Per passar un objecte, recoUir-lo
per a dur-lo a Hoc. «I ell quedaria
prop de la bordanya®, i el Mule em-
palmaria el mule, que es lo robat.»
(Vailmitjana : Sola Montjuic, pa-
gina 231.)
Anar armat. Aixi diuen : «E1
Lloru va sortir empahnai.» Amb
tal significacio I'usa Salillas (obra
citada, p. 322).
Encantn.
Manera de robar fent I'encantat,
el distret.
Encuidar (de cwda).
Embrtagar-se. <<A un home h
esta be que s^enciirdi, per6 no a
una dona.)) (Vailmitjana : La
Xava, p. 254.)
Endinyar.
DoNAR, igual que adinyar. «...i
veuras la tanda de bolets que li
endinyo.)) (Givanel : obra citada,
P- 33-)
Endola.
Pesseta (igual que andola).
«A que'm deixis quatre endoles —
per paga un compte pendent.»
(Bonavia i Rius Vidal : L'Avi del
Parque, p. 17.)
Ensilar.
TocAR. «Tan be que I'havia
ensilat... al bell mig del garo'.fr
(Vailmitjana : En Tarregada, pa-
gina 9.)
Entorbar.
Enganyar, estafar. «Si es un
banau* que tothom Ventorba.)y
(Vailmitjana : La iasca, p. 5.)
Entorvar.
Enganyar, estafar. <'M'has
d'enforvay les quatre peles^? Les
vui i les vui, perque son meves.))
(Vailmitjana : Els jambus, p^gi-
Entrisquiar.
Entrar. xXaleu^" o entrisquieu
a dintre la tasca^^.)) (Vailmitjana:
Lc Xava, p. 291.
Escaladni.
Escala. En Vailmitjana, en La
Xava, p. 356, posa el segiient exem-
ple : <-El balondru pinxera Ves-
caladui.»^^
1. Sc'ns descobrira. — 2. Sembla que vol significar : Min be si hi veu.
— 3. He entrai en una adrogueria. — 4. Mocador de seda. — 5. Donari. —
6. Casa. — 7. Cap. — 8. Beneit. — 9. Pessetes. ■ — 10. Fugiu. — 11. Taver-
na. — 12. El sereno vigila V escala.
NOIJiS PER A UN VOCABULARI D' ARGOT BARCELONI
29
Escaiu.
Sistema de robar. Es la un aqiie-
dncte soterrani o mina des d'un
indret no molt apartat del Hoc
on s'ha de fer el robatori. «A la
meua manera de veure es anar per
Vescalii.» (Vallmitjana : La Xava,
V- I45-)
Escapolir {d'escapar; .
FUGIR DISSIMULADAMENT. «Els
domes de la tavema s'escapoleixen
cap al carrer, tant homes com
dones.» (Vallmitjana : La tasca,
P- I5-)
Escarbar.
RoBAR. «Escarbava tot quant
tenia en la calaixera.» (Givanel :
obra cit., p. 32.)
Escopeta.
Palanqueta. (Gil Maestre : obra
cit., p. 29.)
Escup.
Escarpa. (Vallmitjana
Xava, p. 349.)
La
Escupir.
DoNAR. «I jo vinga dar-los per
la banda perque escupissin guita^.i
(Vallmitjana : La Xava, p. 164.)
Espantador.
Atracador (el que es dedica al
registre de Vespantu) .
Espantu {d'espanlar) .
Atracada. «... perque, si hi ha
quatre homes castissos que puguin
anar per Vespantu, son forasters.J
(Vallmitjana: En Tarregada,-p3.gi-
na 12.)
Espardenyers.
Mosses DE l'Esquadra. Els
donen aquest nom pel cal9at que
porten. «A les nou ja hi tens de
ser. Veies com esta la b6fia* i si
hi han espardenyers. 1^ (Vallmit-
jana : En Tarregada, p. 18.)
Espasa.
Clau de porta. <'Puja el Brinca,
qui duia Vespasa i el rus'.» (Vall-
mitjana : Sola Montjuic, p. 231.)
En el calo castella espandar
es obrir.
Espasista.
El que fa les espases, 90 6s, les
claus. ('Primer de tot el Titus busc^
un espasista perque fes les claus. »
(Vallmitjana : La Xava, p. 108.)
Espiandar.
FuGiR, anar-se'n. Algunes ve-
gades hem sentit : aEspiandeu i
mut> per <Fugiu i no digueu res»,
<.i com que el consort va espiandar
vaig carregar-me-la)), 90 es : <i com
que el men company de treball va
fugir, em varen agafaro.
Estar.
Aquest verb el sentim, molt so-
vint, acompanyat d'un substantiu
per a significar certs estats de I'in-
di'vidu. Per exemple : Estat de
causa (estar pres) ; estar de llomillu
(tenir bon humor); estar de males
(tenir mal humor, tenir desgracia en
el joe); estar de setmana (90 que les
dones anomenen la regla o Vacos-
tumat); estar de quinzena (estar
a la preso com a quinzenari); etc.
Estaribel {d^estaru).
Pres6. <>Si no fos que la lli-
bertat es mitja vida, gairebe pre-
feriria V estaribel per poder menjar
a l'hora.» (Vallmitjana: En Tarre-
P- I3-)
Estaru.
Pres6. (Gil IMaestre : obra cit.,
p. 94.) I <'Ca, dona, ca! Ara estaries
a Vestaru i al menos tens Uiber-
I. Diner. — 2. Policia. — 3. El rossinyol.
30
J. GIVANEL I MAS
La Xava,
com estaribel).
tat.» (Vallmitjana
P- 330)
Esteribel [d'esiaru
Pres6.
En Vallmitjana, en La Xava,
p. 349, ho escriu estaribel, per6 en
la noveria usa la forma que hem
escrit anteriorment.
Estilla.
Part d'un robatori (igual que as-
iilla). «De quan en9a. ets consor-
ted meu, perque t'adinyi^ estilla?))
(Vallmitjana : La tasca, p. 8.)
Estiribel [d'estaru, com estaribel 1
esteribel) .
Pres6. «Noi, a mi V estiribel me
fa molta ginda^j) (Vallmitjana :
Sota Montjuic, p. 222.)
Per6 hem de dir que en Do-
mingo Bartrina usa la paraula
estiribel, com equivalent : «a I'ai-
re Uiure-), <a la serena>>, «a camp
ras», com en I'exemple segiient :
«A quarts de deu o mes tard —
clapant* a V estiribel. t> D. Bartri-
na : El Passeig de Gracia, «La
Tramontana)), 26 agost 1892.
Estopa.
Pallissa. «Ah, si? Adinya-li^
estopa.)) (Vallmitjana : La Xava,
p. 249.)
Estrella.
Tros de canya que s'introdueix
al forat del pany per assenyalar
les dents. (Gil Maestre : obra cit.,
P- 93-)
Estreta.
Camiseta interior. (Gil Maes-
tre : obra cit., p. 94.) | «Tambe
he escarbat una Uima ... una es-
treta i una curbatinyis.»* (Vall-
mitjana : La Xava, p. 357.)
Armilla. <<Una tralla' que des-
taqui de Yestreta.fi (Bonavia i Rius
Vidal : Lo pinxo de la Bordeta,
p. 21.)
Fa (de fallar) .
Carta escrita.
Fabri.
FAbrica. «iMireu, Pau : es una
fabri de sedolla8.» (Vallmitjana :
La tasca, p. 12.)
Faicos.
Mosses DE l'Esquadra.
S'usa sempre el plural perque
mai es veu anar sol, prestant ser-
vei, un individu del dit cos.
Falla (de fallar).
Carta de jugar.jocde cartes.
A Castella s'usa aquesta paraula.
(Salillas : obra cit., p. 323.)
Farga.
Rob A. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 34.) I «I sense pensar en tiroldos*
— ni en puleius^" ni en far fargd^^.it
(Molas i Casas : obra cit., p. 20.)
Fatigar.
RoBAR. <<N'havia passat tantes
anant a fatigar.)) (Vallmitjana:
La Xava, p. 14.)
Com la gent de la marxa, de la
vida, 90 es, la delinqiient, al robar
en diu treballar, resulta que les
paraules fatic i fatigar equivalen
a treball i treballar.
Fer.
RoBAR. <>Un rellotge d'or, i
I. Company de treball. — 2. Doni. — 3. Por. — 4. Dormint. — 5. Ddna-li.
— 6. TambS he pres una camisa... una samarreta i una corbata. — 7- ^^'
dena. ■ — 8. Seda. — 9. Bon Hoc per a robar. — 10. Lloc on es venen els ob-
jectes robats. — 11. Qo es : farcells de roba. Els germanos en diuen farda,
i els gitanos fardi.
NOTES PER A UN VOCABULARI D ARGOT BARCELONI
31
mentre el feia... va notar el tre-
ball.D (Givanel : obra cit., p. 27.)
CoNEixER. «E1 vareig fer a casa
la G16ria.» (Vallmitjana : En
Tarregada, p. 10.)
Filastrar.
MiRAR, vEURE. «Agafo el pape, el
desfaig, — filustro primerament — la
firma.i) (Casimir d'Esparraguera :
Dialeg entre un pinxo de sagristia
y sa major-dona, «La Tramonta-
na», 3 abril 1886.)
Fisqueiu-
BacallA. (Vallmitjana : La Xa-
va, p. 349.) Amb la mateixa signi-
ficacio de bacalla, el mateix autor
Vallmitjana escriu fisqueyo. (Els
jambtis, p. 16.)
Flauta.
XiuLET. «En tot aix6 toquen pi-
tos. — -Toquen flautes — diu el Noi.»
(Vallmitjana : Els j ambus, p. 13.)
Fletes (del comer? maritim).
Mariners. «I si aqui no venen
fletes, ja se sap que voste en te la
culpa. j> (Vallmitjana : La Xava,
P- 275.)
Forata.
For A. «...i com per forata hi ha
molt sometent, de seguida et fan
foc.» (Vallmitjana : Criminalitat
Hpica local, p. 26.)
Aquesta paraula I'usa Salillas
com equivalent a foraster (obra
cit., p. 323).
Formar.
Saber robar, ^.sser llest. «Ja
saps que jo tambe formo, perque
pel confian9ai vaig a I'hora^.y)
(Vallmitjana : La Xava, p. 248.)
Ful.
Res. «Molt de pes i tot una fur,
tot es piirria^ lo del sac.» (Vallmit-
jana : En Tarregada, p. 9.)
Fals. Sentim a dir : «£s fill,
aquest duro.» | <'Qui, tu? molta
taba* fula.i) (Vallmitjana : La
Xava, p. 289.) I «Abillava una tra-
lla^... que de tan fida no n'adi-
nyen® res.» (Id. : id., p. 356.) En
la mateixa significacio de fals
s'usa a Castella. (Salillas : obra
cit., p. 323.)
Malalt. Aixi havem sentit dir:
«Aquest esta fnh, o be : «No vagis
amb aquella, que esta fula.A
FuI de planter.
Cosa de poca valua, o que no
val res. <'Aqui on veieu, aquest
home ha sigut un dels homes mes
castissos', i ara no val un ful de
planter.}-) (Vallmitjana : Sola Mont-
juic, p. 223.) I «Si fos aqui ja li xa-
muUarien^, i astilla^ a I'un, raca^"
a I'altre, total que? Una ful de plan-
ter.)) (Id. : La Xava, p. 80.)
Fulanyis.
Fals. Com ful i fula. En Vall-
mitjana, La Xava, p. 356, escriu:
oM'han dit que era fulanyis», per
<<m'han dit que era fals».
Fuleria.
Falsedat. <<Quan vaig veure
aquella fuleria em vareig indignar.*
(Vallmitjana : En Tarregada, pa-
gina II.)
Fulero.
EmBUSTERO, PRETENCI6S.
Fulinya.
Falsa. «Hi vols raca^^, tu, amb
aquesta pinta^^ tan fulinya. ^y (Vall-
mitjana : La tasca, p. 8.)
I. Manera de robar. — 2. Anar a I'-hora equival a saber la seva obli-
gacio. — 3. No val res, no ti valor. — 4. Conversa. — 5. Cadena. —
6. Donar. — 7. Valent. — 8. Ja li ho explicarien. — 9. Part d'un furt. —
10. Idem. — II. Pari. — 12. Cara.
32
J . GIVANEL I MAS
Forata.
FoRA, igual que forata. *Figura't
tu que anem per furata, perque el
Paella ens havia dat el sant^.»
(Vallmitjana : Els jambus, p. 12.)
Gabis.
Ranxo. (Vallmitjana : La Xava,
P- 349)
Gala.
BuFETADA. Aixi sentim
quina gala.'o
«Noi,
Galar.
Menjar (igual que jalar). <Una
persona mal alimentada hasta es
toma mes gandula; perque, a fe
de Deu, que quan galo i puc xer-
ricar-ne mitja del pastes...)) (Vall-
mitjana : En Tarregada, p. 13.)
No hem sentit mai la paraula
galar en la significacio de menjar;
al nostre entendre es una errada
del'impressor./a/ay (pronunciacio
castellana) per menjar, si.
Gaiata.
Pesseta. <'Si, per6 del parlucu^,
— contesta rUspici, tot esquivat,
llambregant per tots costats —
me n'adinyaran^ tres galates.s>
(Vallmitjana : La Xava, p. no.)
Galista.
El que abusa. (Vallmitjana : La
Xava, p. 349.)
Gambar.
FuGiR. Frase : oQuina manera de
gambar.))
Hidalgo esmenta la paraula
gamba com equivalent a pierna.
Gambu.
Home (igual que jambu). <<Els
(luatre gambos alli reunits reien
nom6s de pensar lo que riurien.»
(Vallmitjana : Sola Montjuic, -pk-
gina 33.)
Nosaltres sempre havem sentit
jambus, pronunciantla ; castellana.
Gan&pia.
Xicot de regular al9ada. «Per-
qu^ un ganapia els va pendre tot
lo que elles, despres de molts es-
for90s, havien pres i recollit.*
(Vallmitjana : La Xava, p. 47.)
Vindra de la paraula castellana
ganapdn?
Gingiiil.
Ankll. (Gil Maestre : obra ci-
tada, p. 94) I «Ah, no! El ganguU
i la tralla* la vuU lluir.» (Vallmit-
jana : La Xava, p. 117.)
Brillant. «Es un ghnguU com
un sigro*, es frase que hem sentit,
per demostrar que es un (brillant
de preui).
Ganxo.
RossiNYOL (eina per a obrir
el pany d'una porta). «No tine
ganxo.i) (Vallmitjana : Els jam-
bus, p. 14.) I «Ves pel ganxo, que
es mes segur.»^ (Id. : id., p. 12.)
Ganjripea (de ganyips).
Acte de menjar. (Gil Maestre:
obra cit., p. 94.) | «Mai! Vaig a la
ganyipea — ^i tomare amb mes aga-
lles.» (Molas i Casas : obra cita-
da, p. 22.)
Ganyips.
Menjar. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I «Per preparar-me els ga-
nyips — die als pinres* : Cap a
plaga.» (Molas i Casas : obra cita-
da, p. 20.)
Ganyota.
Fer la ganyota. Morir.
I. Lloc on han d'anar a robar. — 2. Rellotge. — 3. Donaran. — 4. Ca-
dena del rellotge. — 5. Es refereLx a I'acte d'anar a robar pisos. o sia a la
feina pr6pia del reventador. — 6. Peus.
NOTES PER A UN VOCABULARI D ARGOT BARCELONl
33
Fer fer la ganyota : Matar.
«Tot d'un plegat se'm presenta
una dona, que en Ferro i jo varem
fer-li fer la ganyota.)) (Vallmitjana:
En Tavregada, p. i6.)
Garjola.
Caure a la garjola, estar a
LA garjola. Estar pres, recl6s,
compromds, trobar-se lligat, etc.
«Si, noi : ja estic a la garjola.»
(Vallmitjana : La Xava, p. 227.)
Gasna.
Xafogor, calor. «Alli hi cla-
pcni els lareMi^ a la nit, quan gasna
fa.» (D. Bartrina : El Passeig de
Gracia, «La Tramontana*, 26 agost
1892.)
Gaspa.
Forat al sostre. Sol fer-se per
a penetrar al pis de sota. (Vall-
mitjana : La Xava, 359.)
Gastui (de gasto).
Despesa. «Del gaslui me n'he
fet una perreta.»3 (Vallmitjana:
La Xava, p. 355.)
Gat.
Portar el gat, agafar el
gat.* Estar embriagat. Frases:
«Quin gat que porta!* «Ha agafat
un l3on gat.))
Un de tants sistemes de cuentos,
registres o, com es diu amb mts cla-
redat, fu>ts. cNi ell s'ocupava de
vendre tabac ni ella de fer el gat.))^
(Vallmitjana : La Xava, p. 177.)
Gatet.
Ampolla. Se'n diu gatet perque
amb el seu contingut (vi o aiguar-
dent) s'agafa el gat, com diuen.
(Vallmitjana : La Xava, p. 349.)
Gau.
Poll. (Vallmitjana : La Xava,
P- 349)
En Les argots des metiers, pei-
gines 22 i 23, esmenta Dauzat la
paraula gaux com arcaica, i en
Vargot de la guerre, ps. 63 i 159,
fa notar que s'usava en les trin-
xeres dels exercits aliats. Hidalgo
usa gao en el seu Vocabulario.
Gil.«
Poruc. En Vallmitjana, en La
Xava, p. 319, fa dir al Paxe : <<I si
aquest no hagues sigut tan gil om-
pliem el bot.» Pero el Paxe segueix
dient : «Com que jo no se nadar...)>
donant a entendre que no sola-
ment tenia hna el Ratoli, 90 ^s,
el seu consort, sino ell mateix.
Gmda.'
PoR. *Noi, a mi I'estiribel® me
fa molta ginda.)) (Vallmitjana: Sota
Monijuic, p. 222.)
Sera probableraent una corrup-
cio del mot castella jindama, per-
que sempre havem sentit dir ginda,
amb la g de pronuncia caste-
liana.
Gindaiero.*
Embrollaire, segons En Vall-
mitjana. Per6 el segiient exemple,
que es d'ell mateix, no dona idea
justa de la seva significacio:
<<£s un gindalcro que recull pa-
pers.» (Sota Montjv.ic, p. 234.)
Sembla que, si ginda vol dir por,
podria equivaler a poruc.
Gorra.
Es diu que ja una gorra el que
abusa fent pagar la despesa.
I . Dormen. — 2. Que no tenen casa. — t,. De la despesa me n^he fet cine
cenlims. —-4. Prove que la pell del gat era utilitzada per a fer bots de vi.
— 5. Qui vulgui saber detalladament elrobaiori pel gat, vegi La Xava, ps.
17S-182. — 6 i 7. Pronunciacio castellana. — 8. Preso. — 9. Pronuucia-
cio castellana.
34
J. GIVANEL I MAS
«Aquests son aquells que nomes te
fan I'amic quan te poden fer una
gorra.t) (Vallmitjana : La Xava,
P- 251.)
En castella hi ha ^orra, gondn
i gorrero.
GrapisB§s.
Polls. «Saps que abilla^ molts
grapissis.» (Vallmitjana : Sota
Montjuic, p. 224.)
Grasnar.
EXPLICAR, DIR, ENRAONAR. «Es-
colta, Gripia : ique es veritat
tot aixo que has grasnat a For-
nos?)> (Givanel : obra cit., p. 16.)
Gieps.
DiTs DK LA mA. vCalla, nano, ca-
Ila! Tens ganes que t'adinyi^ els
greps a la cara?)> (Vallmitjana:
La Xava, p. 289.)
Oiesuar.
Enraonar, igual que grasnar.
♦Calleu! Quina manera de gresnar.^
(Vallmitjana : La Xava, p. 76.)
Gnanyat.
Robar. En Vallmitjana, en La
Xava, p. 355, escriu : «He anat al
Suri^ i he gttanyat un parlucu*.))
Guapn.
Valent. «Ja ho sabem tots,
que no 6s tan guapn com tu.» (Gi-
vanel : obra cit., p. 14.)
£s una de tantes paraules que
la llengua castellana ha anat in-
filtrant en la nostra parla.
Gueto.
Vell.
Park. «E1 teu gueio, a Frauga; ta
mare a I'hospital, que no en sor-
tira.ft (Vallmitjana : La Xava,
p. 185.)
Goillar.
FuGiR. «I sense dona el bon dia
. — com fa tot home educat, —
altra vegada ha guillai.» (Casimir
d'Esparraguera : Dialeg entre un
pinxo de sagrisiia i sa major-dona,
*La Tramontana», 3 abril 1886.)
Guindar.
Guanyar. En Vallmitjana, en
La Xava, p. 357, escriu : <<He sallat
amb vuit bares, me n'he anat al
burleiu i me'ls han giiindais.))
(He sortit amb viiit duros, me
r^he anat al joe i me'ls han gua-
nyat.i}
Enganyar. Sentirem, a un que
presidia una taula de joe, la se-
giient frase : «No s'hi posi, que el
poden guindar», i havent-li pre-
guntat la significacio d'aquesta
paraula, va dir-nos que era equi-
valent a enganyar. Amb aquesta
matcixa significacio la posa En
Vallmitjana en La Xava, p. 349.
Gnipar.
Veure. <<Ara, tocant a que
Deu — des del eel a tothom gut-
pa...)) (D. Bartrina : Mentida, «La
Tramontana», 6 novembre 1891.)
Guita.
Diner (Gil Maestre : obra ci-
tada, p. 94.) I «I jo \'inga dar-los
per la banda perque escupissin^
guita.)} (Vallmitjana : La Xava,
p. 164.)
Gura.
Municipal. :£s la significacio
que generalment s'hi dona, fins
entre la gent que no es de la vida.
A Castella la paraula gura sig-
nifica ronda, per quant en el ro-
manQ de Gamarra Los tres jaques^
es llegeixen aquests versos : «Que
en Lavapies a las nueve — sucedio
cierta desgracia: — resistieronse
I . Porta. — 2. Posar. — 3. Teatre Soriano. — 4. Rellofje.
— 6. Duran, Romancero, n.o 1759.
• 5. Donar.
NOTES PER A UN VOCABULARI D ARGOT BARCtLONI
35
a la gura, — hubo heridas muy
bravas...»
Per6 guro te la significacio d'al-
guacil, com en el Rinconeie y
Cortadillo d'En Cervantes : <<EI
procurador que nos defiende, el
guro que nos avis a, el verdugo que
nos tiene lastima.»
Gori.
Municipal.
Jalar.
Menjar. <'Doncs de que jalare,
jo, si no faig de la vida?» (Vall-
mitjana : La Xava, p. 92.)
Jalata.
Pesseta (igual que galata).
«Espavila't, home! Mira, a mi no
em falten mai dos jalates.» (Vall-
mitjana : Sota Montjuic, p. 222.)
Jamdncia.
Menjar. <'Aqueste3 marques^,
que vagin a buscar la jatnancia i
aili jalarem^ com una reis.» (Vall-
mitjana : La Xava, p. 229.)
Jamar.
Menjar.
Jamba.
Dona jove.
De vegades te la significacio
d^amant, com tambe sol tenir-la
de xicoia presumida. (Vallmitjana:
La Xava, p. 349.) Salillas posa
aquesta paraula entre les del calo-
jergal castella i com equivalent a
ama de casa (obra cit., p. 325).
Jambin.
Jove. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I <<Oh! — No et valdra ni el
teu jambru. — No, mala rata pinya-
da!)> (Molas i Casas : obra cit., 22.)
Jambu.
Home jove.
Amant. (Vallmitjana : La Xava,
P- 349.)
Jequel.
Gos. «E1 que aixi parlava era
considerat entre ells com una es-
pecialitat per a v mansir els gossos,
que, com els gitanos, en calo ano-
menen jeqncl.i> (Vallmitjana : Cri-
minalitat tipica local, p. 26.)
Jindama.^
For. «Te jindama^ (Vallmitja-
na : La Xava, p. 353.)
Jubais.
Polls. (Recristo, que jubais
porta! — afegi el Ratoli.» (Vall-
mitjana : Sota Montjuic, p. 224.)
Juelga.*
Festa. <<A.ra acabo de veure la
Moreneta amb en Trenjdna, que
se n'anaven de juelgaj) (Givanel:
obra cit., p. 20.)
Es una corrupcio del mot cas-
tella juerga, que prove de huelga.
Juerga.*
Festa (igual que juelga) . «Si
intervenia en aquell assumpte
perdia la juerga.)> (Vallmitjana:
Sota Montjuic, p. 39.)
Jangu, junga.
Fals, falsa. (Vallmitjana : La
Xava, p. 350.)
Es diu que va pel jungu el que
es dedica a fer passar moneda
falsa, o a fabiicar-ne.
Jupa.
Americana de llana. (Gil Maes-
tre: obra cit., p. 94.) | «Si jo, en Hoc
d'anar vestit d'americana blava,
pogues dur una bona jupa.» (Vall-
mitjana : Sota Montjuic, p. 223.)
Juqaei.
Gos. <<No hi ha cap mes mena
I. Danes. — 2. Menjarem. — 3-5. Promincia castellana.
3t>
J. GIVANEl. I MAS
de bestiar mes dolent que els ;«-
quels.t (Vallmitjana : En Tarre-
gada. p. 9.)
Jarba.
AiGUA. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I ♦jQui es !'ultim! Com els
que van — per la jtirba.D (Molas i
Casas : obra cit., p. 22.)
Jnrondn.
Sereno.
va, p. 349.)
(Vallniitjana : La Xa-
Argent. «Vaig al puleiu'^ : acabo
d'escarbar* un parlucu*. fis de la.t
(Vallmitjana : La Xava, p. iio.»
Lareiii.
EI que no te casa, el que no sap
on anar a dormir. < Alii hi clapen* els
larcl-li — a la nit, quant gasna^ fa.)>
(D. Bartrina : El Passeig de Grdcia,
<'La Tramontana«>, 26 agost 1892.)
Lea.
Prostituta. <'E1 meu consorte
es va liar* amb una lea.t> (Vallmitja-
na : En Tarregada, p. u.)
Lei a.
Prostituta (igual que lea).
En Vallmitjana, en La Xava,
P- 358, escriu vborda de leiesti'.
Nosaltres hem sentit leia i lea;
per6 hem de dir que ha d'feser
leia. per quant, com hem dit
abans, aquesta paraula es d'ori-
gen Italia, 6s el lei de la tan sabu-
da frase : <Io andava da Leu.
Leona.'
CaIXA de GUARDAR CABAI5. (Gil
Maestre : obra cit., ps. 94 i 97.)
Ligeras".
EsPARDENYES. ^>Dem^ vina, que
et dare uns pantols^" i unes ligeras
noves.» (Vallmitjana : Sola Mont-
juic, p. 224.)
Deuen dir-ne ligeras perque ser-
veixen per correr.
Lilar.
RoBAR. En Vallmitjana, en La
Xava, p. 353, posa el segiient
exemple : <<Agrava el rus, que ani-
rem a lilar^^.^
LIslmara.
Argent. (Gil Maestre, obra cit.,
p. 94.) ! <>Que me'n van donar, de
llamarah (Molas i Casas : obra
citada, p. 20.)
Ll^mara boba.
Argent fals. Segons Gil Maes-
tre (obra cit., p. 94) 6s I'acte de fer
passar moneda falsa.
Llampada (de llamp).
RApidament. «Filustroi2 prime-
rament —la firma d'una llampada.))
(Casimir d'Esparraguera : Dialeg
enire U7i pinxo de sagristia i sa
major-dona, «La Tramontana», 3
abril 1886.)
Llanosa.
Llana. En Vallmitjana, en La
Xava, p. 355, posa el segiient
exemple : <'He escarbat una peixosa
de llanosa.))^^
Lleona.
CaIXA de GUARDAR CABALS.
<'Ja es cosa de cuidado una lleona.^
(Vallmitjana : La Xava, p. 145.)
Llima.
Camisa. (Gil Maestre, obra dt..
I. Lloc on venen els objectes robats. — 2. Robar. — 3. Rellotge. — 4.
Dormen. — 5. Color. — 6. Amistansar-se. — 7. Casa de prostihicio. — 8. Al
nostre entendre, I'ex-govemador de Barcelona castellanitza el vocable. —
9. Pronunciacio castellana. — 10. Pantalons. — 11. Agafa el rossinyol, que
atiirem a robar. — 12. Miro. — 13. He robat una pefa de llana.
NOTKS PER A UN VOCABULART D ARGOT BARCELONI
37
p. 94.) En Vallmitjana, en Crimi-
nalitat tipica local, p. 32, escriu :
<<D'un camp he escarbat un ni'ivol,
una llima, un safol de sedoUa i
dos rotS)>; 90 que ve a dir : D^un
terrat he pres un llenfol, una cami-
sa, un mocadov de seda i dos mo-
cadors de butxaca.
Aquesta paraula la trobem en
frances i en castella. (Vegi's Dau-
zat : Les argots des metiers, ps. 22,
28, 51, 108 i 116; i Hidalgo :
obra cit., p. 18.)
Llisca.
Sab6. <'^Que deies d'all6 de la
fabrica de llisca.)) (Vallmitjana:
La Xava, p. 114.)
Llonga.
Carretera, cami llarg. (Vall-
mitjana : La Xava, p. 350.)
Llonganissa. <-Hi entrisquiat
en un adrogu, deminisquiant un
perrot de llonga.))^ (Vallmitjana :
Criminalitat i{pica local, p. 25.)
Llonza.
Beneit. «E1 sastre, que va ser
llonza ~~de fiar-ii.» (Bonavia i Rius
Vidal : V Avi del Parque, p. 17.)
Lluqueres (corrupcio de ligerasj.
Espardenyes. (Gil Maestre,
obra cit., p. 94.) | <Ja et pots cal-
';ar les lluqueres.)) (Molas i Casas :
obra cit., p. 20.)
Lltivia.
Pallissa porta. oEm sembla
que t'adinyara^ un bati^! Ja veu-
ras quina lluvia.)) (Vallmitjana :
La Xava, p. 92.)
Macarr6.
El tant diari que passa una dona
de la vida a I'home que viu amb
ella. Un amic nostra classificava
aquesta gent de tres maneres:
Fideus, macarrons i galets, segons
rebessin els diners d'una prosti-
tuta dels barris baixos, d'una que
anes a I'oficina, 90 es a cites, o be
d'una cocotte.
Tambe es diu que passa o cobra
el macarrd el que rep un tant
diari de part d'una dona. Ex.:
«Que vols que't passi el macarrd
des de vaspella*?» (Vallmitjana:
La Xava, p. 93.)
Aquesta paraula macarrd esta
inspirada en la francesa macque-
reau.
Macucus.
METziNES.<<Adinyem-li^M-'acMCMs.))
(Vallmitjana : La Xava, p. 358.)
Man.
Jo. «Qui, man} — contestava
en Rafel.)) (Vallmitjana : La Xava,
p. 210.)
^ Prove de la paraula gitana
manu, que significa home, o de
mangue (me, mi)?
Mangar.
Demanar. «Si els haguessin
carregat® ja t'haurien escrit, man-
gant pasta'. » (Vallmitjana : La
Xava, p. 332.)
Hanguela (de mangar).
Demanar. (Vallmitjana : La
Xava, p. 350.)
La paraula manguela es pura-
ment gitana. Vegi's Quindale,
Diccionano, p. 45.
Manguis.®
Mi. «Que es a manguis? — Si, a
tu.» (Vallmitjana: LaXava.p. 135.)
Mano.
Home viu. <<Deixa'l estar, al
I. He entrat en una adrogueria, demanarit deu centims de llonganissa.
— 2. Pegara. — 3. Pallissa. — 4. Presidi. — 5. Donem-li. — 6. Agafat. —
7. Diner. — 8. De man, o sia de la paraula gitana mangue.
6
38
J. GIVANEL I BIAS
Pan. Vaia un mano esta fet.»
(Vallmitjana : La tasca, p. 12.)
Harca.
Dona. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I «Noinestindriadeferrullet,
i veuries marques de preu i en bon
estat, com venien a veure'm.»
(Givanel : obra cit., p. 17.)
Aquestaparaula que usa avui dia
la gent de la vida, ha vingut de
Castella, ja que en epoca de Cer-
vantes aixi anomenaven els ru-
fians la dona Uur, com es pot veure
en Romances de Germania, de
Hidalgo.
Marca tuna.
DoKA LLESTA. (Gil Maestre :
obra cit., p. 94.)
Marcat.
Denunciat. (Vallmitjana
Xava, p. 350.)
La
Marcillar.
Trencar l'anella del re-
LLOTGE.^ Marcillar un parlu^ (Gil
Maestre : obra cit., p. 94.)
Marcoi.
Dona. «Ves amb la teva marcoi.^
(Vallmitjana : La tasca, p. 13.)
Marcota (de«pectiu de marca).
DoNOTA. <<Lo que no tens es ver-
gonya, mala marcotah (Vallmit-
jana : Els j ambus, p. 12.)
Marron.
Infraganti. En Vallmitjana,
en La Xava, p. 354, posa el segiient
exemple : Me I'han pispat marron,
90 6s : L'han agafat infraganti.
Marsu.
Res, o sia No s'ha pogut robar
res. «La Peixos : Ah? Si? £s a dir
que no vas fer res? — I/Escanya.
Marsu, noia!» (Vallmitjana : Els
f ambus, p. 11.)
Aquesta paraula prove de marf?
El tercer mes de I'any es, quant a
temperatura, el mes variable i
molestos : <'Mar9, marmot — mata
la vella prop del foe — i la jove
si pot.>> A Castella les coimas, el dia
que no guanyaven res, en deien
disanto. 90 es, dia santo. Els cot-
xers barcelonins, que tenen tambe
el seu argot, diuen que han fet
burro el dia que han estat en vaga.
Marxa.
Lladregam, o sia el gremi dels
que \iuen del furt. Avar a la mar-
xa.^ (Gil Maestre : obra cit., p. 94.)
Segons Salillas, la marcha es una
asociacidn ladronesca. (Obra cit.,
P- 327)
Mastec (de mastegot) .
Bufetada. «Adinya-li* un mas-
tec! — crida el Barba. — Qu6
diantre es rebel'la, aquesta mar-
cota^.)) (Vallmitjana : La Xava,
P- 77-)
Matalassers.
Els que pertanyen a la pohcia
secreta. Se'ls dona aquest nom
perque quasi tots ells van amb
grosses bastons.
Matute.*
CoNTRABAN. <<Per6 ho dire al
Quelitus, aquell que passava earn
de mat Hie. » (Vallmitjana : La
Xava, p. 148.)
Mau.
Mal senyal. <<Nanai, que ve
bronca.))' — Man! Ens aplanem
estirats a terra dessota una grua.D
(Vallmitjana : La Xava, p. 320.)
I. Tambe en diuen : donar garrot, o be guillotinar. — 2. Trencar Vanella
d'un rellotge. — 3. Anar a robar. — 4. Ddna-li. — 5. Donota, — 6. Manifest
castellanisme. — 7. Calla, que ve policia.
NOTES PER A UN VOCABULARI D'ARGOT BARCELONI
39
Mec.
Pa.
Aquesta paraula tambe Tusen
en igual significacio els asilats de
la Casa Provincial de Caritat de
Barcelona, i no es d'ara, sino que
pels voltants de 1840 ja era cosa
corrent el sentir-la pels patis i
refectori del dit asil.
Mecu.
Beneit, tonto. «Anem a agra-
var, mecus.))^ (Vallmitjana : La
Xava, p. 358.)
Menda.
Jo. (Vallmitjana : La Xava,
P- 350-)
Aquesta paraula, que al nostre
entendre ens ha vingut de Caste-
11a, figura en el llibre d'En Martin
del Val, p. 131.
Menga.
Mi (pron.). «M'han dit a menga
que...»2 (Vallmitjana : La Xava,
P- 356.)
Mlnador, minaire.
El que es dedica a robar fent
una mina o conducte subterrani.
Moc.
Rebuf, miquel. <<Aquest moc
me'l podia estalviar.* (Vallmitjana:
La Xava, p. 243.)
Mdlieris (El).
El moll. «0n atxaleu?^ — pre-
gunta la Roseta. — Al mdlieris —
eontestaren les altres.» (Vallmit-
jana : La Xava, p. 56.)
Mcna.
Embriagat, embriaguesa. «Ja
deu ser el ximple de cada nit : un
carreter que sempre agafa la
woMa.» (Givanel : obra cit., p. 11.)
I. Anem a robar, beneiis o tonios
aneu? — 4. Rellotge. — 5. Un duro.
Monissos.
Diners. «il aquella que tants
monissos me va costar?» (Bonavia
i Rius Vidal : VAvi del Parque,
p. 8.)
Morcillar.
Trencar l'anella d'un re-
llotge. En Vallmitjana, en La
Xava, p. 353, escriu : oMorcillar
un parlucu*.»
Tambe hem sentit dir-ne : Dar-
li garrot; perque separen el rellot-
ge de la cadena. A Castella en
diuen <dar garrote*. (Vegi's Mar-
tin del Val, obra cit., p. 23.)
Mordassa.
F.ina per a tapar la boca. «Bab,
bah! Li posare la mordassa.»
(Vallmitjana : La Xava, p. 115.)
Moima.
Bufetada. «I si topo amb un
covard — callo i li vento una
morma.)) (Bonavia i Rius Vidal:
Lo pinxo de la Bordeta, p. 13.)
Mosca.
M.\LA 1NTENC16 (tractant-se de
la policia quan va per agafar
algu.) «Ja m'ha semblat que no
anaven de mosca — va dir el Mala-
gente.)) (Vallmitjana : La Xava,
p. 226.)
Mossec.
RoBATORi. «Dema em dara un
xuc* si el mossec d' aquesta nit els
va bo.» (Vallmitjana : La Xava,
P- 251)
Mossega (de mossegar : robar) .
Lladre.
Mossegar.
Manllevar. <<Me n'he anat a
La Mina, per mossegar el Morros
— 2. M'han dit a mi que... — 3. On
40
i . GIVANEL I MAS
de Vaca; per6. noia, s'hi ha tor-
nat.»» (Vallmitjana : La Xava,
P- 251.)
RoBAR. «Mira el Titus i el Ca-
misola! Trenta xucs^ de I'ala van
mossegar.fi (Vallmitjana : Els jam-
bus, p. 12.)
Mosquejar.
Despertar. En Vallmitjana,
en La Xava, p. 357. posa el segiient
exemple : «Hi he anat pel suenyu
i s'ha mosquejat.i)^
Sera perque la mosca te un
dormir molt fluix?
MOLESTAR, ENFADAR. Un amlc
nostre. En Marian Milla, coneixe-
dor com pocs de I'argot barceloni,
ha sentit les frases : «No em mos-
quegis> i «per res et mosqueges», i
d'altres on el verb mosque jar esta-
va en la significacio amunt dita.
Com que la mosca es un animal
impertinent, trobem justa la dita
derivacio.
Mostu.
Vi. «Fa massa sundela*. No li
sentiu el mostu?>} (Vallmitjana:
Sola Montjuic, p. 224.)
Manifest castellanisme.
Mui (La).
La BOCA, LA LLENGUA. «Vaja,
mut! li die. Que si xamuUes una
paraula mes, et faig entrar el
plom per la miii.ti^ (Vallmitjana:
En Tarregada, p. 11.) | «Quieta la
mui — i escolta quatre paraules.»
(Bonavia i Uuran : Lo pinxo de la
Bordeta, p. 4.)
En Salillas, obra cit., p. 328, de-
riva aquesta paraula del Sanscrit.
Muixelar.
Callar. vMuixel, muixel! per-
que te la carregues.» (Vallmitjana:
Els jambns, p. ii-) | ■tMuixeU, que
soc casat.» (Figuerola i Aldrofeu :
obra cit., p- 198.)
Recorda vagament la paraula
muixoni, que te la mateixa sig-
nificacio.
Mule.«
MoRT. (Gil Maestre : obra cit.,
p- 94) I <'Jo ^^^'^ 1^^ 6"^ varan
deixar perque es devien creure
que ja era mul&A (Vallmitjana : Eti
Tarregada, p. 19.) | cSi I'agafo li
adinyare un bati' que el deixare
mule.fi Id. : Sola Montjuic, p. 23^.)
1,'OBJECTE robat. <E1s quals
s'anomenaven el Mule, qual motiu
volia dir el que fugia amb lo
robat, que anomenen mule, que
significa mort.i> (Vallmitjana, Sola
Montjuic, p. 224.)
Mollader.
EscXnool. <Quc es aquest mu-
llader?» (Vallmitjana : Els j ambus,
p. II.)
MOUeris (El).
El moll (igual que molleris).
«Xalem^, die, que venen un parell
d'espardenyers* pel mullerisA (Vall-
mitjana : La Xava, p. 91.)
Mamentanyis.
De moment. En Vallmitjana,
en La Xava, p. 356, escriu : «De
mumentanyis n'ha sallat un puro.****
Murcillar.
Trencar l'anella d'un rf-
LLOTGE (igual que morcillar). «E1
varen atanyar" al moment de
I. Wha dit que no. — 2. Trenta duvos.— 3. Hi he anat per robar-la
i s'ha despertat. — 4. Pudor. — 5. Vaja, calla! , H die. Que si enraones una
paraida mis et faig entrar una bala per la hoc a. — 6. De la paraula gitana
mul6. — 7. Pallissa. — 8. Fugim. — 9. Mossos de I'Esquadra. — 10. De mo-
ment ha sortit un veil. — 11. Agafar.
NOTES PER A UN VOCABULARI d' ARGOT BARCELONI
41
murcillay un parlucu'.* (Vallmit-
jana : En Tarregada, p. 11.)
Murga.
CONVERSA PESADA, INSUBSTAN-
crAL, MOLESTOSA. (Vallmitjana:
Els jambus, p. 10.)
Persona molestosa. D'una tal
persona hi ha el costum de dir:
«Que es murgah)
Aquesta paraula no pertany
linicament al Uenguatge delin-
quent, sino que tambe sol sentir-
se en boca de gent treballadora.
Mat.
«No enraonis!» «Vaja, jnutl li
dic.» (Vallmitjana : En Tarregada,
p. II.)
Mutis.
No DIR RES.
Aquesta paraula s'usa tambe
en 1' argot de la gent de teatre, per
a significar que un se'n va.
Mutxelar.
Callar, per el mut (igual que
niuixelar). «Ah, escolta. Si et fes
alguna pregunta, tu niutxeli.i> (Vall-
mitjana : La Xava, p. 136.)
Mazelar (igual que mnixelar i
mutxelar).
Callar, fer el mut. «Aqui es
fa el que jo mano, i muxelh (Mill^,
Fantasias vulgars, Barcelona, Lo-
pez, 1894, p. 47.)
Najabat
Cansat. Aquesta paraula fa
poc que I'havem sentit usada
aqui : cEstic najabat de tan pen-
car*, «hi gambat molt i estic na-
jabato.
Aquesta paraula es un de tants
castellanismes com es van infil-
trant a la nostra parla, per quant
En Salillas esmenta el najar (obra
cit., p. 329), i la paraula es pro-
nuncia amb la / castellana.
Nanai.
Ep, noi! «Nanai, que ve el pas-
ma^ — contesta el Facundo.» (Vall-
mitjana : Sola Montjuic, p. 222.)
Nap.
DuRO, o sia moneda de plata de
cine pessetes. <<I aquella que tants
monissos^ me va costar. — Ah!
La del nap.f, (Bonavia i Rius Vi-
dal : L'Avi del Parque, p. 8.)
Hem conegut un treballador que
li deien En Pere dels naps perque
era molt fatxendos i comptava
sempre per naps.
Nas.
Tafaner. <<E1s que havien de
vigilar que no vingues pasma o
algun nas, s' havien posat en un
Hoc oportu.» (Vallmitjana : La
Xava, p. 10.)
L'individu que serveix d'espia
o esta a I'aguait per avisar si
s'acosta algii. (Gil Maestre : obra
cit., p. 79.) I «S'han de buscar dos
nassos, perque piquin de cera, a
cada cap del tiroi.))* (Vallmitjana:
La Xava, p. 147.)
El badoc o mirador que en les
cases de joe s'esta dret darrera
del que juga.
Nassejar.
Vigilar. <<Be va nassejar la
b6fia^, per6 nel®, ni aixis.» (Vall-
mitjana : En Tarregada, p. 11.)
Negandes.
Sense diners. «Adinyant' pas-
ta*, ja ho se; per5 el cas es que
I. Reilotge. — 2. Policia. — 3. Diners. — -4. ...perque avisin si ve poli-
cia, a cada cap de carrer. — 5. Policia. — 6. No res. — 7. Donant. — 8.
Diners.
42
J. GIVANEL I MAS
aquestes araigs^ estaven negandes.^
(Vallmitjana : La Xava, p. 3i9 )
Nel.
No RES. «2^el te dara! Vaia un
busn6!)>2 (Vallmitjana : La Xava,
P- 251.)
NueUa (La).
GoLA. «Si vingu6s li recargolaria
la nuella.)) (Vallmitjana : La Xava,
P- 23)
Noria.
CoRDA. (Vallmitjana : La Xava,
P- 350)
Conjunt de presos que van a
complir llur condemna. Fa al-
guns anys, quan encara no existia
la Preso Model, varem veure per
la Ronda de Sant Pau una llarga
cordada de gent que anava a di-
ferents presidis per complir la
condemna assenyalada, i senti-
rem que un dels presos deia:
« ■ — Saps que es una noria molt
llarga?)>; contestant-li el seu com-
pany : « — Si, i nosaltres fem de
catufols.))
N6vol.
LLEN901.. (Gil Maestre : obra
cit., ps. 27 i 79.) j «D'un camp hi he
escarbat un fitivol.»^ (Vallmitjana:
Criminalitat tipica local, p. 32.)
Nyapa.
IMarca d'una porta. (Vallmit-
jana : La Xava, p. 108).
MoTLLO d'una CLAIT. Havem
sentit a dir : « — Tine la nyapai>,
i el que ho deia ensenyava el susdit
motUo.
Pasta de farina amb seu, per
a emmotUar els panys. (Gil Maes-
tre : obra cit., p. 93.)
Nyebit.
PiLLET. ♦yue vos heu estat a
I'estiravel per nyibiU (Milla, Fan-
tasias vulgar s, p. 50).
Orellut.
CoNiLL. *Quan penso que ja te-
niem divuit gallines i sis orelluts.»
(Vallmitjana : Els Jambiis, p. 12.)
Ovanyi.
Ous. En Vallmitjana, en La
Xava, p. 356, escriu : «Un cestu
d^ovanyis.))*
Pagell, pagerol, pajol.
Pag^s.
Pajosa, pagerola.
Pages A. En Vallmitjana, en
La Xava, p. 356, posa el segiient
exemple : «d' una pa;osa he escarbat
una pollosa».^
Palangana.
L'home que viu a costes d'una
dona fent-li de criat.
Panadeia.
Pallissa. «Potser si que jo
m'hauria carregat® una panadera
per vuit pessetes!» (Vallmitjana :
Tarrsgada, p. 17.)
Aquesta paraula, que no pertany
unicament i exclusiva al Uenguatge
delinquent, es un de tants caste-
llanismes com es troben en I'argot
barceloni.
Panan, panant.
Pages. «Alguna minyona pel
descuit' o algun panan que li
hagi caigut el rot*.* (Vallmitjana:
LaXava,-p.ioi.) «.'\ix6 es alguna
marcota* que treballa*" un panant. »
Id. : id., p. 30.)
1. Nits. — 2. Vaia un home.— 3. Dhm terrat he pres un llenfol. —
4. Un cove d'ous. — 5. D'una pagesa he robat una mania. — 6. Rebut.
— 7. Fent el disiret. — 8. Mocador de butxaca. — 9. Donota. — 10. que con-
quista .
NOTES PER A UN VOCABULARI D ARGOT BARCELONl
43
Panoli.
Beneit. «A1 davant faig el
panoli — i per detras faig el inal.»
(D. Bartrina : La cango de I'esquirol,
«La Tramontana», 5 agost 1892.)
Veu usada tambe a Castella.
Panqueya.
CORREGUDA.
Xava, p. 350.)
(Vallmitjana : La
Panquiserar.
Passejar. (Vallmitjana
Xava, p. 350.)
La
Pansisqueyar.
Creure. En Vallmitjana, en
La Xava, p. 357, escriu : «Em pan-
sisqueyava que era de la.»'
Pantils.
Pantalons. <fPantils estrets.»
(Bonavia i Rius Vidal : Lo pinxo
de la Bordeta, p. 21.)
Pdntols.
Pantalons. (Gil Maestre : obra
cit. p. 94.) I <<Barbi2, Tarregada!
Dema vina, que et dare uns pan-
tols.)) (Vallmitjana : Sola Mont-
juic, p. 223.)
Pantus.
Pantalons. «Diqueli'm els pan-
lus.v^ (Figuerola i Aldrofeu : obra
cit., p. I97-)
Panyali.*
Aiguardent. «No se si devia
ser la barreja del panyali amb el
mostu^, que em vareig marejar.»
(Vallmitjana : En Tarregada,
p. 18.) I «Una mica de panyali que
m'ha sobrat i que em guardava
perquan me lleves.» (Id.: La Xava,
P- 23.)
Panyquiserar,
Passejar (com panquiserar).
«Vina : anem tot panyquiserant.»
(Vallmitjana : Sola Montjuic, pa-
gina 235-)
No hem sentit mai aquesta pa-
raula, ni I'hem vist esmentada en
cap mes passatge que en el citat.
Al nostre parer es que es tracta
d'una errada de I'impressor.
Papalloua.
El jugador que esta a sou per la
casa. «Si hi ha unes papallones
que no van enlloc.»* (Vallmitjana:
Latasca, p. 7.)
Paperina.
Embriagat.
Aquesta paraula es una de tan-
tes que sentim, no solament on hi
ha gent murriesca, sino tambe en-
tre la treballadora.
Papil.
Paper de Banc. (Gil Maestre:
obra cit., p. 94.)
Parajurbes.
Paraigues. (Gil Maestre : obra
cit., p. 95)
Parberar.
Tenir. En Vallmitjana, en Cri-
minalitat Hpica local, p. 35, escriu:
<<Xalem, que ja la parberii.))''
Parlo.
Rellotge. «L'altra nit En Qui-
li i jo li vam fer sal tar* el parlo
amb la tralla'.o (Givanel : obra cit.,
p. 27.)
Aquesta paraula figura en el Dic-
cionario d'EnQuindal6,i en I'Hani-
pa criminal, d'En Martin del Val.
r. Em creia que era de plata. — 2. J^s veritat. — 3. MirV in els pan-
talons. — 4. Paraula gitana. — 5. Vi. — 6. No serveixen per res; no saben
donar profit a la casa. — 7. Fugim, que ja la tine. — 8. li vam pendre. —
9. Cadena.
44
J. GIVANEL I MAS
Parlu.
Rellotge. (Gil Maestre : obra
dt., p. 79) I «I, aix6, qui m'ho
ha regalat? — I aquest parlu
d'alamera?'i> (Bonavia i Rius Vi-
dal : VAvi del Parque, p. 4.)
Parlucu (de parlo o parlu) .
Rellotge. «Acabo d'escarbar*
un parlucu. £s de la.^> (Vallmit-
jana : La Xava, p. no.)
Pain^.
Diner. «I vuU tambe, de passa-
da, — carregar-me de parni.-D (Ca-
simir d'Esparraguera : Dialeg
entre un pinxo de sagristia i sa
major-dona, «La Tramontana^), 3
abril 1886.)
Aquesta paraula es un castella-
nisme; figura en el Diccionario
d'En Quindale.
Pam6.
Diner. En Vallmitjana, en La
Xava, p. 354, posa el segiient
exemple : oNo tenim cap parnd.i>*
£s la paraula parni catalanit-
zada.
P&rtals.
Pantalons. (Gil Maestre : obra
cit., p. 79)
Sera un error de pronuncia que
sofriria el dignissim ex-govema-
dor de Barcelona. La gent de la
vida pronuncia pantols.
Pasma.
PoLiciA. ♦De sobte van sentir-
se crits de pasmal La b6fia*.»
(Vallmitjana : La Xava, p. 236.) |
oXalem*, que som carregats'! Ve
el pasma.t) (Id. : Sota Mont-
juic. p. 233.)
Pasola.
Farcell. (Gil
cit., p. 94)
Maestre : obra
Passelot.
MONEDA DE DUES PESSETES. <<LeS
de dues pessetes o passelots, a
dos rals.» (Vallmitjana : Crimina-
litat tipica local, p. 23.)
Mai hem sentit la paraula pas-
selot i si pesseiot. ^Es tracta d'una
errada d'impremta? Al nostre en-
tendre, si.
Pasta.
Diner. <<Si no hagues anat a
vaspella*, que en tindria de pastah
(Vallmitjana : La Xava, p. 89.) |
«£s un treball* que pot donar
molta pasta.)) (Id. : id., p. 109.)
Aquesta paraula tambe I'hem
sentida a Castella entre la classe
jornalera.
Pastili.
Beneit. «Iqui? — li responc fent-
me una mica el pastili.^ (Vallmit-
jana : En Tarregada, p. 17.)
Pastosa (La).
La llengua.
Pastus.
Joe conegut amb el nom de la
carteta. «Qual aspecte feia confiar
a les victimes de son engany pel
procediment dels pastus.» (Vall-
mitjana : La Xava, p. 15.)
pata
La
Pata.i"
DesgrAcia. «Vaia una
vareu tenir!» (Vallmitjana
Xava, p. 114.) I «E1 meu encara
no te tan mala pata com I'Unga-
ro.» (Id. : Els jambus, p. 10.)
I. I aquest rellotge de plata? — 2. Robar. — 3. Es de plata. — 4. No tenim
cap diner. — 5. Policia. — 6. Fugim. — 7. Agafats. — 8. Presidi. — 9. Ror
batori. — 10. Gairebe sempre va acompanyat de I'adjectiu mala.
NOTES PER A UN VOCABULARI d' ARGOT BARCELONI
45
Fata (Ficar la).
Dir una cosa sense voler, en-
raonar mes del que cal, compro-
metre algu, equivocar-se. «I si no
jiqueu la pat a davant d'ell...»
(Vallmitjana : Els j ambus, pagi-
na 9-)
?ataco.
Ball. <<Que en cap pataco — que
els balli com jo els ballo.» (D. Bar-
trina : Monoleg (fun sarauista,
«La Tramontanai), 12 maig 1893.)
jVindra, la paraula pataco, de
la societat de ball La Patacada,
que celebrava les sev.es festes a
mitjans del segle passat?
Patos.
Pesat, poca solta. «Redeu,
que en sou de palosah) (Vallmitjana:
Els jam bus, p. 10.) j «Si', ja en fan
la cara, de patososh (Id. : La Xava,
p. 211.)
Paveria.^
CamAndula. «Amb aixo, alan-
ta-, que ja estic fastiguejat de tu
i de totes les teves paberies.» (Vall-
mitjana : La Xava, p. 263.)
Fatxenderia, fanfarronada.
«Es que, a mi, pel canto de la
paveria no m'lii vinguis.* (Vallmit-
jana : La Xava, p. 212.)
Paveru.
Fanfarro, presumit. <'Vaja,
aneu, paverus, — contesta el Noi
de la Veu.» (Vallmitjana : La Xava,
p. 103.)
Payu.
Home llest, actiu, viu, intel-
ligent. «Baril3, payu, baril.» (Vall-
mitjana : La Xava, p. 210.)
Pega.
PiNXo, valent. <<Perx6 de pefa
vaig jo.» (Bonavia i Rius Vidal:
Lo pinxo de la Bordeta, p. 20.)
Elegant. Sovint havem sentit
a dir : «Vas molt pefa.ft
Agradar, quan el precedeix
el verb fey, 90 es : jer pefa. «Ara
ja sap lo que hi ha. — Amb
aixo, si li faig pega. ..■a (Figuerola
Aldrofeu : obra cit., p. 199.)
Pega.
Aiguardent. <<Prenent la pega
m'estava — mentre tu eres a can
Tortra.» (Casimir d'Esparraguera:
Dialeg entre un pinxo de sagristia
i sa majoy-dona, <<La Tramontana*,
3 abril 1886.)
Peizol
Pages.
Peixosa.
Pe^a de tela. En Vallmitjana,
en La Xava, p. 355, posa el se-
giient exemple : <He escarbat
una peixosa de llanosa.»*
Pela.
Pesseta. <-Que et penses que
amb tremendes^ m'has d'entorbar*
les quatre pelis?» (Vallmitjana:
Els jambus, p. 10.)
Pelar.
Matar. <.L'unic que so sap es
que va pelar un camalio) (Giva-
nel : obra cit., p. 15.)
En el joe, deixar a un escurat
de butxaca o guanyar-li una quan-
titat determinada. El que perd,
jugant, tots els diners que por-
tava, acostuma a dir : «M'han
ben pelat.)> Parlant d'un que ha
I. Aquest mot, com el de paveru, ades els veiem grafiats amb v, ades
amb b. Com que, al nostre entendre, provenen de la paraula castellana
pavo, els posem aquf, i no en els llocs corresponents a paberia i paberu.
— 2. Adiu. — 3. Esta be. — 4. He robat una pega de liana. — 5. Crits, valen-
ties. — 6. Estafar.
46
J. GIVANEL I MAS
perdut en el joe, posem per cas,
tres pessetes, es diu : «Li han
pelat tres andoles.»
Pelat (Un).
El que va sempre amb la but-
xaca buida. D'un individu aixi,
es costum dir : <Es un pelat. »
Pelma.'
Pksat, enfad6s, el que enraona
perque si, sense cap interes. «Xa-
lem-nos-en^, que aquest pelma
t'adinyariamoltde carrillo'.» (Vall-
mitjana : La Xava, p. 102.)
Penca.
Home. (Vallmitjana
P- 350)
La Xava,
Pencar.
Treballar. «Barrejant-s'hi en-
tre mig d'ells — algun que mai ha
pencat.i) (D. Bartrina : El Passeig
de Gracia, «La Tramontanao, 24
agost 1892.)
Penyiscarb.
AiGUARDENT. <'Si convides, be-
vem. — Cine de penyiscard, diu
ell. — Igual die jo, perque no
m'agrada contradir.» (Vallmitja-
na : En Tarregada, p. 17.)
Percal.
MoNEDA FALSA. «Entre la gent
de mala vida son anomenats els
que van pel jungu, i abans tambe
en deien el percal. » (Vallmitjana:
Criminalitat Hpica local, p. 18.)
La situacio en que un es troba.
«Hi ha marques i marques.* Les
coses es fan segons el percal.»
(Vallmitjana : La Xava, p. 212.)
En Martin del Val, obra cit.,
ps. 124 i 130, posa aquesta pa-
ra ula entre les castelianes, amb la
significacio de moneda falsa. A
Valencia havem sentit la frase se-
giient : <Paga tu, que tens perca-
lina.f) I I'altre es va treure de la
butxaca un grapat de moneda
i va donar f.na pesseta.
Pericu.
Sif6. (Vallmitjana
P- 350.)
La Xava.
Peringar.
Ferir. «Vaig a peringar-lo —
digue el Cavall.» (Vallmitjana :
Sota Montjuic, p. 234.)
Periagat.
Amo. «Qui hi ha? Que sou el pe-
ringat de la borda^?)> (Vallmitjana:
La Xava, p. 75.) | <(Els peringats
havien sallat* feia bona estona.»
(Id. : id., p. 115.)
Pernilaig.
Pernil. (Vallmitjana : La Xava,
P- 350.)
Perra.'
Moneda de coure (de cine o
deu centims). «A les primeres
perres que tingui me'n vaig als
Encants i em compro una ferra-
menta.* (Vallmitjana : En Tarre-
p. 20.)
Perreta.
Moneda de cinc centims. «Una
galata^ i tres peryetes.y> (Vallmitja-
na : Sota Montjuic, p. 235.)
Perrot.
Moneda de deu centims. «Te :
aqui tens quatre psrrots. Despres
ja et dare la raca.'o (Vallmitjana:
Sota Montjuic, p. 229.)
I. Al nostre entendre, manifest castellanisme. — 2. Anem-nos-en. —
3. et donaria conversa. — 4. Hi ha dones i dones. — 5. Casa. — 6. havien sortit.
7. Manifest castellanisme, puix que de tothom es sabut que d'una moneda
de cinc centims en diuen perro chico. — 8. Pesseta. — 9. La part que et toca.
NOTES PER A UN VOCABULARI D ARGOT BAKCELONI
47
A Castella en diuen perros, per
la figura del Ueo que hi ha al revers
de les monedes encunyades I'any
1870. Per les provincies de Girona
i Lleyda hem sentit dir-ne perrots.
Pesants.
Els pesos de les balances. *1
ella adinya amb tota rabia —
un pesani.»^ (Molas i Casas : obra
cit., p. 21.)
Pesantes.
Balances. (Vallmitjana : La
Xava, p. 351.)
El so de la primera sil'laba
d'aquest mot fa escriure a Gil
Maestre (obra cit.) pasantas, en
compte de pesantes. El mateix ca.s
ofereix En Molas i Casas quan en
Baralla de pescateres, p. 21, es-
criu : «I, tot mirant les pasantas, —
un Uenguado.))
Pessetot.
MONEDA DE DUES PESSETES
(vegi's passelot). *A mi me'l da-
ven a dos bruges^ per passeioi.»
(Vallmitjana : La Xava, p. no.)
Sera pel so de la e (tirant a a)
en la primera sillaba d'aquesta
paraula que En Vallmitjana es-
criu involuntariament passetot, en
compte de pessetot.
Pet.
Pany. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 93.) I «>L'espasista es el que fa
les claus, per6 abans necessita la
n^'apa (motUo de I'escut) del pet.S)
(Vallmitjana : Criminalitat tipica
local, p. 30.)
Embriagat. «I, si I'arreplega
un dia que estigui una mica pet...f>
(Vallmitjana : La Xava, p. 338.)
Peu.
Palanqueta.
Pea de pore.
Palanca grossa per a fer saltar
el pany. (Gil Maestre : obra cit.,
ps. 93 i 96.) I «Adinya3 el peu de
pore, Cavall, que fare entrar una
cunya.)) (Vallmitjana : Sota Mont-
juic, p. 232.)
Aquesta paraula no sols per-
tany al Uenguatge delinqiient, sino
que I'hem sentida a metallurgies.
Pica.
Gallina. «E11 venia de polir-se*
un toe de piques d'un mossec^
que havien fet amb el Sardina.»
(Vallmitjana : La Xava, p. 321.)
Pica-cera.
L'acte d'avisar. (Gil Maestre:
obra cit., p. 79.)
Si picar significa «avisar> i cera,
<,<municipaJ)>, la paraula composta
pica-cera te el significat de «avisa
el municipal).
Pica en terra.*
CovARD. (Gil Maestre, obra cit.,
p. 94.) I <<Lo que ets tu una pica
en terra — que et defendeixes
amb tabes'.* (Molas i Casas, obra
cit., p. 21.)
Picar.
AviSAR. «Si ve el cera o el ba-
londru, pigueu.))^ (Vallmitjana: So-
ta Montjuic, p. 225.) I «I I'altre
que tapiegi la porta del tiroi, i
piqui si ve bronca.»* (Id. : La
Xava, p. 108.)
Picar de cera, picar bronca.
AviSAR. «Un que piqtii de cera.»
I. I ella lira amb tota rabia un pes. — 2. A dos rals. — 3. Ddna'm. —
4. Vendre's. — 5. Robatori. — 6. Vegi's la introduccio. — 7. Mentides. —
8. Si ve el municipal el sereno, aviseu. — 9. / Valtre que tapi la porta del
carrer i avisi si ve policia.
48
J. GIVANEL I MAS
(Vallmitjana : La Xava, p. io8.) |
«Aixi estaven quan els de fora van
picar bronca.i) (Id. : Sola Montjuic,
p. 232.)
Vegi's que hem dit en tractar
de pica-cera; cosa semblant po-
driem dir ara referint-nos a picar
bronca.
PUtre.
Llit. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I «M'al90 del piltre a les
cine. — Massa clapar* no m'agra-
da.» (Figuerola i Aldrofeu : obra
cit., p. 198.) I «Per no tenir ni un
mal piltre — ni borda^ per a cla-
par.» (D. Bartrina : El Passeig de
Grhcia, «La Tramontana*, 26 agost
1892.) I «Vaig encontrar-me en un
piltra^ — de T Hospital.* (Molas i
Casas : obra cit., p. 21.)
Hidalgo posa aquesta paraula
dintre el Uenguatge de ger mania.
PiUar.
Beure. «No tens res per pillar?»
(Vallmitjana : La Xava, p. 23.)
Pingerar.*
ViGiLAR. «Pivxera si ve algii,
Serrallonga.)) (Vallmitjana : La
Xava, p. II.)
MiRAR, VEURE. «Te, pinxera:
tralla i tot.)>^ (Vallmitjana : La
Xava, p. no.) | «I pinjero que
habillava parlo i tralla de somo.)>'
(Id. : En Tarregada, p. 11.)
Pinres.
Peus. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I «Per preparar-me els
gan yips' — die als pinres : Cap
a plaga!)) (Molas i Casas : obra cit.,
p. 20.)
Salillas posa aquesta paraula
dintre el calo-jergal, i En Quindalc
entre les paraules gitanes.
Pinta.
Car A. <<A tu si que t'han d'acom-
panyar en el sentiment, amb aques-
ta pinta.i) (Vallmitjana : La Xava,
p. 2r8.)
Fatxa. <<No, el que es la vostra
pinta.t) (Milla : Fantasias vulgars,
P- 49.)
Pintureru.
Presumit. «I quan veig aquests
pinturerus d'avui dia, hasta me'n
dono vergonya, perque tot es
presumir.)) (Vallmitjana : En Tar-
regada, p. 12.)
Pinsa.
Aguli.a. <<Parberu un pinxa de
somu.»^ (Vallmitjana : La tasca,
p. 12.)
A Castella en diuen pincho.
(Vegi's Martin del Rio, obra cit.,
P- 123.)
Tambe sol dir-se a la que ves-
teix amb un xic d'eleg^ncia, com
ho demostren les frases : «jAi filla,
que vas pinxa!», (lAquest vestit et
fa fer mes pinxa.o
Pinso.
Valent. Referent a aquest ti-
pus, que entre nosaltres ja podem
dir que ha passat a la hist6ria,
vegi's I'obra d'En Gil Maestre,
tan tes voltes esmentada (pp. 185-
200), i la d'En Vallmitjana, Cri-
minalitat tipica local (ps. 14-18).
Elegant.
Pinyach.
Cop de puny. «Del pinyach que
I. Massa dormir. — 2. Casa. — 3. Pel so que representa la e de piltre,
involuntariament s'escriuria aqui piltra. — 4. Pels exemples que recoUim es
veu grafiar aquesta paraula ades amb j, ades amb x, fins per un mateix
escriptor. Creiem que ortograficament s'ha d'escriure amb g. — 5. Te, mira:
cadena i tot. — 6. I veig que portava rellotge i cadena d'or. — 7. Menjar. —
8. Tine una agulla d^or.
NOTES PER A UN VOCABULARI D ARGOT BARCELONl
49
us atraso als morros.» (Milla : Fan-
tasias vulgars, p. 51.)
Pipa.
Nas. «I fes que no t'adinyi un
mastec;^ que t'arremangui la pipa
fins al front .» (Vallmitjana : La
Xava, p. 230.)
Pirar.
FuGiR. (Gil Maestre : obra cit.,
P- 94-)
Anar-se'n. «E1 Mona no espe-
rava sino que I'amo piris per
poder pendre els coloms.» (Vall-
mitjana : Sota Montjuic, p. 38.) |
«Buenu, noi : jo piro.)> (Id.: La
Xava, p. 249.) I «Corrent piro.i,
(Molas i Casas : obra cit., p. 21.)
Salillas diu que aquesta paraula
prove de la indostanica p'hirna.
Potser si, per6, de fugir, els gi-
tanos en diuen pirar.
Pirandd (Tocar).
Anar-se'n. «Jove, fareu el favor
— de tocar pirando luego.» (Bona-
via i Rius Vidal : obra cit., p. 19.)
Pispa.
Lladre. (Vallmitjana : La Xa-
va. P- 351)
Pispar.
RoBAR. «Si jo pispes, podrien
dir.» (Vallmitjana : En Tarre-
gada, p. 10.)
Pixol.
Home. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.)
Mai hem sentit la paraula pixol,
i si peixol. ^Sera una errada del
caixista, o be d'En Gil Maestre?
Polca (Armar).
ESCANDALITZAR.
Poleiu (de polir) .
Lloc on es va a vendre els ob-
jectes robats. «Aqui no es cap
puleynA (Vallmitjana : La tasca,
p. 9.) I <-Vaig al puleyu : acabo d'es-
carbar un parlucu.»- (Id. : La
Xava, p. no.)
Noti's que En Vallmitjana es-
criu puleyu, i que nosaltres, sense
alterar la promincia, ens ajustem
a I'ortografia catalana escrivint
poleiu.
PoIir.
Vendre. (Gil Maestre : obra
cit., p. 27.) I '<Va dir-li que hi tenia
tou' i que se I'anirien a pulir.»
(Vallmitjana : La Xava, p 35.) |
«Doncs, ja que es xungu*, p74-
lim-la, que a mi me'n toca astilla^.»
(Id.: id., p. 17.)
Gastar. «Ni que em donessis
cent duros — per a pulir-me'ls
en puros.o (Casimir d'Esparra-
guera : Dialeg entre un pinxo de
sagristia i sa major-dona, <<La Tra-
montana*, 3 abril 1886.)
Ortograficament s'ha d'escriure
polir. Si en les cites aduides tro-
bem escrit pidir, es pel so que
representa la o (tirant a u) en
aquesta paraula.
Polis.
POLICIA.
PoUosa.
Manta. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I «E11 me deia : Agafa't,
agafa't a la pollosa, que t'ajudare.
M'agafo a la manta.* (Vallmit-
jana : Els jambus, p. 13.) | «Noi,
no tine res, perque he anat a
treure* la ptdlosa.\) (Id. : La Xava,
P- 257.)
Com pot veure's per I'liltim
I. 1 fes que no et doni una bufetada. — 2. Acabo de robar un rellotge.
— 3. Coto. — 4. Fals. — 5. Part. — 6. A qui el verb treure estii en la sig-
.nificacio de desentpenyar.
50
J . GIVANEL I MAS
exemple transcrit, el so de la
primera sfllaba d'aquest mot la
grafiar equivocadament pullosa.
GoRRA. ^Sera perque esta amb
contacte amb els gaus, grapissfe o
jubais, que diuen ells?
Popa.
CUL.
Porter.
PoRTAMONEDEs. (Gil Maestrc:
obra cit., p. 94) | (Vallmitjana:
La Xava, p. 351 )
Mai hem sentit aque?ta paraula
amb el dit significat.
Poterotli.
Pot.
Nosaltres grafiem poteyotli, amb
la radical corresponent a la seva
significacio, encara que En Vall-
mitjana escrigui puterotli. (La
Xava, p. 35.)
Potza.'
BUTXACA.
va, p. 351.)
(Vallmitjana, La Xa-
Piingar.
Ferir. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I <'I ella adinya^ amb tota
ribia — un pesant* que em prin-
ga... jai! — tota I'espina dorsala.»
(Molas i Casas : obra cit., p. 21.)
Privar.
Beure. En Vallmitjana, en La
Xava, p. 355, posa : «A1 cantu
en la tavemosa m'he pHvat una
copanyis de mostu.)>*
ProRia (La).
La promesa, la dona.
Fndador.
Treballador. <<No la tentis^
que es pudadora.»^ (Vallmitjana:
La Xava, p. 358.)
Al nostre entendre la gent de la
vida diu pudadors i pudadores als
qui treballen. Com que ells troben
denigrant al qui viu honradament
del seu treball, per aix6 els hi do-
nen aquest qualiiicatiu, 90 6s :
«Que fan pud6».
Pudents.
Els individus de policia. (Gil
Maestre : obra cit., p. 93.) j
(Vallmitjana : La Xava, p. 347.)
Pudor.
Policia. «Patrulles de civils per
tot arreu — parejas de pudor per
tots costats.» (D. Bartrina : Lo
primer de ntaig d'enguany, ♦La
Tramontana)>, 6 maig 1892.)
Puginar."
Pagar. «Be prou que ho veig,
que no tens ganes de puginar.
Per6 et juro, com madrilenya que
soc, que cobrare.* (Vallmitjana:
Els jambus, p. 9.) | «Ja veuras: tu
que tens de puginar, ets qui, has
de dir-ho.» (Id. : La Xava, p. 229.)
Pugisquiar.
Pujar. En Vallmitjana, en La
Xava, p. 255, posa el segiient
exemple : «Aquesta araig hi pugis~
quiat a d'alturrias de tot, i he
guanyat un volcu de farga.s'
Poixiscar.*
TiRAR. En Vallmitjana, en La
Xava, p. 353, escriu : «Puxisca el
basto**, per «tira el diti>, senyal
per robar.
I. Corrupci6 de la paraula francesa poche. — i. I ella tira. — 3. mm
pes. — ^. A la taverna del cantd rn^he begul una copa de vi. — 5. No la butxa-
quegis, que 6s treballadora. — 6. La ^ d'aquest verb es de proniincia cas-
tellana. — 7. Aquesta nit he piijat a un terrat i he robat un sac de roba. —
8. Escrivim aquest mot amb la grafia que correspon a la seva proniincia,
no com I'escriu En Vallmitjana en I'exemple que copiem. — 9. Tira el dit.
NOTES PER A UN VOCABULARI D'ARGOT EARCrLONl
51
Puimonia.
Embriaguesa. /iCansat de tant
caminar amb el sac a coll, me la
trobo amb aquesta pulmonic j)
(Vallmitjana : La Xava, p. 255.)
Punsa.
GUARDA DE CONSUMS. ftUll pun-
xa se n'adona i la crida.»> (Vallmit-
jana : La Xava, p. 242.)
Fanxa-s&rries.
GUARDA DE CONSUMS.
Pupil'Ia (Tenir).
Tenir vista, veure-hi. (Vall-
mitjana : La Xava, p. 351.)
Tambe s'usa com equivalent a
endevinar una cosa.
Paid, parona.
Vell, vella. (Gil Maestre :
obra cit., p. 94) | «Jo no s6c nin-
gun pur6.i> (Molas i Casas : obra
cit., p. 20.) 1 «Hi havia un puro
que comava.))'^ (Vallmitjana : La
Xava, p. 115.) I «Deixa que cridi
la purona.i) (Id. : id., p. 219.) | «0h,
lo que m'ha fet mes fastic era
aquella purona.)) (Id. : En Tarre-
gada, p. 10.) I *Calla, que si et
sent la porona^, s'abroncara^.*
(Id. : La tasca, p. 6.) | <'Perque v6s
no deveu servir per res, perque
sou un purd.'i (Milla : Fantasias
vulgars. p. 49.)
Puro es una paraula gitana. Ve-
gi's el Diccionario d'En Quindale.
Purria.
Bassa, comuna. «Oh! I la sun-
dela* que fa aquell calabussanyis*!
Com que hi ha la ptirria alii mateix.
(Vallmitjana : La Xava, p. 184.)
En les fra.ses: «S6n de la pvtv,'ia»,
<(Qutna pi'irvia que corre» i «sempre
esta am.b la piiryiai, la paraula ob-
jecte d\aquesta nota est^ com
equivalent de gent de classe baixa,
i moltes vegades, no entre els de
la vida; entre els treballadors sen-
tim la paraula pilyyia en el signifi-
cat de gent degradada, de poc
apreci.
Pusla.
PisTOLA. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I <<Si arriba a portar una
pusla — tenia mule la marca*.»
(Molas i Casas : obra cit., p. 21.)
Qiienta.^
RoBATORi. «Estic preparant un
qiientu que podria donar molt
diner.* (Vallmitjana : La Xava,
p. 104.) I <<Ja sap que serveixo
per tots els quenios.)) (Id. ; id.,
p. 108.)
Negoci. Molt so\'int sentim a
dir : «Amb aquest qiicnto no n'hi
ha per res.»
No res menys, havem sentit dir
que va pel qiientu el que es pro-
posa seduir una dona.
Quibi.
Diner. cQue tu guanyis algun
quibi amb un home, aix5 no vol
dir res.» (Vallmitjana : La Xava,
p. 93.) I «Aix6 rai, avui hi fet algun
quibi.)) (Id. : Sota Montjuic, p. 235.) |
«No us die que aixi que tingui
quivis^ vos pagare?)) (Id. : Els
jambus, p. 10.)
Beneit, COVARD.
jugo el tot per tot
<(Jo sempre
: no soc cap
I. Hi havia un vell que dormia. — 2. Noti's que aqui no s'escriu purona.
— 3. Cridara. — 4. Pudor. ■ — 5. Calabds. — • 6. tenia morta la dona. — 7. Aixi
creiem que ha de grafiar-se aquest mot, no amb la desindncia castellana
(quento) que En Vallmitjana adopta. Pr6piament, tractant-se d'un cas-
tellanisme, caldria escriure cuentu. — 8. Noti's que un mateix autor escriu
aquest mot amb b i amb v.
52
GtVANEL I MA^
quili.v (Mill^
p. 52)
Fantasias vulgar s,
Quinar.
Enganyar. <<No m'agrada el
seu treball, i si poden et quinen.it
(Vallmitjana : La Xava, p. log.) |
«Ja m'has quinat prou amb la
raca de la farga.»* (Id. . id., pa-
gina 117.)
Qointada.
La broma, gaireb^ sempre pe-
sada, que fan als quintos el primer
dia d'estar a la caserna, i als pre-
sos la primera vegada que cauen.
Els castellans en diuen novatada.
<<Lo que es la primera vegada que
vareig entrar al pati de la gardu-
nya, ja vareig pagar una bona
quiniada.1t (Vallmitjana : En Tar-
re gada, p. 13.)
Raca.
Part de I'import produit per
un robatori, o dels objectes fur-
tats. ^I quina raca m'adinyaren^!^
(Vallmitjana : En Tarregada, pa-
gina 17.) I «Ja m'has quinat prou
amb la raca de la farga.)>i (Id. : La
Xava, p. 117.)
Racha.
Part del producte d'un furt
(igual que raca). (Gil Maestre:
obra cit., p. 79.)
Raderacs.
Darker A (adv.). orPinxera a ra-
deracs.))^ (Vallmitjana : La Xava,
p. 103.) I «Pel raderacs, per6 s'hau-
ra de tallar la reganyi*.» (Id. :
id., p. 91.)
Randa.^
Lladre. (Vallmitjana
»«. P- 35I-)
La Xa-
Basca.
CoNVERSA VANAL. «Ui! Que ena
n'hauria adinyat^ de rasca, aquest
blet^.» (Vallmitjana : La Xava,
p. 103.)
Raspa.
MiNYONA DE SERVEi. «Que enso-
pego una xicota - — xinxao raspa. ..if
(Bonavia i Rius Vidal : Lo pinzo
de la Bordeta, p. 21.)
En realitat no pertany a I'argot
delinqiient, per6 algunes vegades
havem sentit aquesta paraula en
boca de la gent de la vida.
Raillar.
Tallar. «I amb un cop de xuri*
ha ratllat el bolcu®.» (Vallmitjana:
La Xava, p. 319.)
Reganyi.
Reixa. «Per6 s'haura de tallar
la reganyi.)) (Vallmitjana : La
Xava, p. gi.)
En Vallmitjana, en la mateixa
obra, p. 351, escriu raganyi, se-
gurament pel so de la e de reganyis
(de reganyar) . Recordi's que si be
no es la primera sillaba, les dues
primeres lletres de reixa i reganyi
s6n les mateixes.
Registre.
SisTEMA DE ROBAR. «E1 primer
amb qui va anar era un tal Paxe,
que, anant a Valencia amb el
vapor, per a robar pel registre, que
ells ne diuen cambristes^"...» (Vall-
mitjana : La Xava, p. 337.)
Hi ha diferents menes de regis-
tre, segons I'objectiu que tingui:
del brinca (La Xava, p. 317); de
les cambres (Id., p. 321); del xarco
(Id., p. 318), i d'altres.
I. Jam has enganyat prou amb la part que fhas quedat del furt de la
roba. — 2. em donaren. — 3. Vigila per darrera. — 4. Reixa. — 5. Manifest
castellanisme. — 6. Donat. — 7. Beneit. — 8. Ganivet. — 9. Sac. — 10. Els
que es dediquen a robar per les cambres.
NOTES PER A UN VOCABULARI d'aRGOT BARCELONI
53
En la mateixa obra La Xava,
p. 212, veiem escrit regisiro amb
identica significacio.
Repatjai.
Refusar. «Es reputja, home, —
contesta En Rafel.i) (Vallmitja-
na : La Xava, p. 2^19.)
Roncai.
Grinyolar (tractant-se de la
porta). «I pel topu^ mai la porta
em va roncar, perque si volem
obrir una porta sense que grinyo-
li...)) (Vallmitjana : La Xava, p. 37.)
Roncu.
Calaix amb diners. (Gil Maes-
tre : obra cit., ps. 79 i 94.) | (Vall-
mitjana : En Tarregada, p. 27;
La Xava, p. 351; Sota Monijuic,
p. 264.)
Nosaltres havem sentit dir un
roncu amb farga, 90 es, un calaix
amb roba; a qual cosa ens fa
pensar que per roncu s'enten el
calaix en general.
Ronda.
Faixa. (Gil Maestre : La crinii-
nalidad, p. 94.) | (Vallmitjana : La
Xava, p. 351.)
Eondela.
Faixa (igual que ronda). «Alla-
vores la volanda^ . — el safo^ al
coll, la rondela.f) (Bonavia i Rius
Vidal : Lo pinxo de la Bordeta,
p. 21.)
Ronsa (Fer el).
Ronsejar, endarrerir-se en I'exe-
Lucio d'una cosa, esperar que un
altre ho faci. v<El Butxinet agafa
molta simpatia a 1' altre perque
demostra la seva valentia anant
:i inspeccionar la porta de I'escala
quan estaven en dubte de si havia
quedat oberta, sent aixi que els
demes van fer el ronsa.)) (Vallmit-
jana : La Xava, p. 159.)
Rosaris.
Cadena per assegurar una porta.
(Gil Maestre : obra cit., ps. 93
i 97.) I «Esta Uigada amb rosaris.t)
(Vallmitjana : Sota Monijuic,
P- 232)
Rot.
MoCADOR DE butxaca. En Vall-
mitjana, en Criminaliiat tipica
local, p. 32, posa el segiient exem-
ple : «D'un camp hi escarbat un
mivol, una Uima, un safol de sedo-
Ua i dos rots)), 90 que vol dir :
«D^un ierrat he pres un llenfol, una
caniisa, un mocador de seda i dos
mocadors de butxaca.))
En aquest exemple no es pre-
cisa be si aquest mocador de seda
es de butxaca o de cap; per6 el
que es llegeix en La Xava, p. 357,
aclara el concepte : «Hi escarbat
vuit piques, deu ulleruts*, un rot
de sadolla i un safcl de llanosa)>,
90 es : tiHe robat vuit gallines, deu
conills, un mocador de seda i
un mocador de liana.)) (El mocador
de seda es de butxaca i el de liana
per al cap.)
Rumbi.
Ral. <(No el tine, encara; per6
sera molt barato : a sis riimbis
per xuc^.)) (Vallmitjana : La Xava,
p. no.)
Rumbci.
Basto. «Que en val de peles,
aquest ritmboi! Aix6 i un xuri de
tres singlots^ son les eines que m'hi
estimat mes en ma vida.» (Vall-
mitjana : En Tarregada, p. 10.)
I. I per anar a robar pisos. — 2. Brusa. — 3. Mocador de seda. ■ -
4. Sera orelluts. — 5. Duro (moneda de cine pessetes). — 6. Un ganivet de
Ires molles.
54
J. GIVANEL I MAS
Aquesta paraula, que prove de
la castellana rumbo, jes diu per-
que el basto, entre la gent jove,
ffeneralment no es article de ne-
cessitat, sino cosa que demostra
ostentacio?
Bancali.
Carro. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I «A.h! I un runcali, perqu^
si no la podem obrir...» (Vallmit-
jana : La Xava, p. 147)
Transposicio de la paraula carro
amb la terminacio U.
Bunqael.
Carreter. (Vallmitjana
Xava. p. 351.)
La
Ras.
RossiNYOL (eina per a obrir les
portes). «Cal dur rus, espases i
cunyes.»' (Vallmitjana : Sota Mont-
juic, p. 226.)
El so que te la (tirant a u) de
la primera sillaba de rossinyol, es-
tabliria el mot rus.
Sac.
BiTLLET DE MIL PESSETES. «En
Roca diu que hi ha ben be quaran-
ta sacs. A (Vallmitjana : La Xava,
P- I45-)
Aquesta paraula la varem sen-
tir a uns trinxeraires madrilenys,
referint-se a un cobrador del Banc
d'Espanya. «Cuantos sacos debe
Uevar en la sana», deia I'un, i I'al-
tre va contestar : ((Pocos, porque
esta lmmbrienta».
Safo, sa£ol, saful.
MocADOR. <<& que jo penso d'una
altra manera, i mudo d'estimacio,
com cada hivern que mudo de
safo.* (Givanel : obra cit., p. 17.) |
«...i un safol de llanosa.» (Vallmit-
jana : La Xava, p. 357.) ( «Qmn
shful adinyare a la duvinyals!»-
(Id. : id., p. 90.)
Com es veu, son tres variants
grafiques d'un mateix mot i amb
igual significacio. Evidentment es
tracta del terme italia fazoletto,
amb les dues primeres siliabes
transposades quan es diu safo i
amb I'adherencia d'una I quan es
pronuncia safol o safuL A Castella
tambe usen aquesta paraula amb
el mateix significat.
Saina.
Cartera. <<Amb el qiiento^ de la
saina no m'ha pagat!» (Vallmit-
jana : La Xava, p. 183.)
A Castella en diuen sana.
Sainista.
Carterista, o sia el que es de-
dica a robar carteres. «...que veg6
I'Alfilerito; per6 com era sainista,
no volgue dir-li res.» (Vallmitjana:
La Xava, p. iii.)
Sallar.
Sortir, fugir. «E1s peringats*
havien sallat feia bona estona.»
(Vallmitjana : La Xava, p. 115.) I
«Adinya-me-la^, que sallar^ ■ — va
contestar ell, perque ja pressentia
els diners.» (Id. : id., p. 180.)
Sajo.
Mocador. (Gil Maestre : obra
cit.. p. 94.)
Es tracta indubtablement del
mot safo, mal recollit pel Sr. Gil
Maestre. Podem assegurar que
mai havem sentit pronunciar safo.
Sant.
Lloc on es va a robar. «S'es-
taven en el moll del carbo en Mo-
rata, en Mosca i en Farra, escol-
I. Cal dur rossinyol, claus i falques. — 2. Quin mocador donare a la
dona! — 3. Robatori. — 4. Els amos. — 5. Dona-me-la.
NOTES PER A UN VOCABULARl d'aRGOT BARCELONI
55
tant al Titus, que explicava un
sunt que sabia.)> (Vallmitjana : La
Xava, p. 86.)
Santer.^
Director d'un robatori. <<En-
cara que el Titella havia dat el
sant,^ el Titus, com home de mes
experiencia, va fer de santer o di-
rector.)) Vallmitjana : La Xava,
p. io8.)
Sarauistes.
Els que van amb els pianos de
manubri; per6 tambe sol donar-se
aquest nom al que freqiienta o
concorre les sales de ball.
SedoUa.
Seda. «Per6 hi ha balondru' : es
una fabrica de sedolla.it (Vall-
mitjana : La Xava, p. 90.) | «Bue-
no, que? Va o no va el safol* de sa-
doUal)) (Id. : La tasca, p. 6.)
Nosaltres grafiem sedolla (de
seda) . !£s pel so de la e (tirant a a)
que s'escriuria sadolla en el segon
exemple.
Sellar.
SoRTiR, FUGIR. ♦! selleu^, que si
ve ell potser vos guanyareu un
bati'.o (Vallmitjana : Els j ambus,
P- 9.)
No hem sentit sellar i si sallar,
creiem qne es errada d'impremta.
aquest blanc^.» (Vallmitjana : La
Xava, p. II.)
Sepias.
Ulls.
p. 94.)
(Gil Maestre : obra cit.
Servir.
Fer mal a algu, ferir-lo,
matar-lo. «Pinxera'' si ve algii,
Serrallonga, que vui servir a
Sigala.»
Pesseta.
cit., p. 95.)
(Gil Maestre : obra
Singlot.
Molla de ganivet. «Aix6 i un
xuri'** de tres singlots son les eines
que m'hi estimat mes.» (Vallmit-
jana : En Tarregada, p. 10.)
Sipia.
Gargall.
Aquesta paraula no solament
havem sentit usar-la per la gent
de la vida, sino tambe entre el
baix poble.
Sirgat.
MUDAT, BEN VESTIT. «I, nO US
penseu, de vegades — tambe n'hi
ha de- ben sirgats.)> (D. Bartrina :
El Passeig de Gracia, «La Tramon-
tana», 26 agost 1892.)
Mai hem sentit aquesta paraula
i si far gar. «Que vas ben fargat»,
es diu al qui va ben vestit, i es
compren que sia aquesta paraula,
ja que, com s'ha vist abans, farga
es «roba'). A Castella el que va
ben vestit diuen que «va bien
fardaOi>, perque fardar es vesiir.
CfeNTiM. En Vallmitjana, en
La Xava, p. 356, posa el segiient
exemple : «De mumentanyis n'ha
sallat un puro i he gresnat carrillo
que m'adinyes deu sons de xucla»,
que vol dir : «De moment ha
sortit un veil i per entretenir-lo
li he demanat deu centims de xo-
colata.»
I. En castella santero. Vegi's Salillas, p. 332. — 2. Havia indicat el Hoc
on s'havia d^anar arobar. — ^. Sereno. — ^. Mocador (no de butxaca).—
5. Sera per error d'impremta que aqui s'escriu selleu. Nosaltres havem
sentit sempre pronunciar sallar. — 6. Pallissa. ■ — 7. Vigila. — 8. Covard.
— 9. Ortograficament hauria d'esser cigala. — 10. Ganivet.
56
J. GIVANBL I MAS
Hem de dir que la paraula so
o sons no la coneixiem, per6 si la
que segueix.
Soi.
CfeNTIM.
Aquesta paraula I'liem sentit
tambe als xicots del carrer. «Tinc
cine soisf, (dine quinze soiso, per
«tinc cine o quinze c^ntims».
Somer.
Senyor, senyoret. «Aque!:t que
jo die, es amic de don Juanitu, un
sumS que ve aqui buscant con-
quistes.» (Givanel : obracit., p. 8.) |
«No, no, que sembla un swme.o
(Vallmitjana : La Xava, p. rog.)
El so que representa la o (tirant
a u) d'aquest mot, i el set muda ia
r de la seva desinencia, faria es-
criure invariablement sume. Orto-
gr^ficament s'ha d'escriure somer,
i somer a quan es tracta del femeni.
Somera.
Senyora, senyoreta. (Gil
Maestre : obra cit., p. 94.) | <jLla-
dres! — cridava una sumera amb
veu enrogallada.)) (Vallmitjana:
Els jambiis, p. 13.) ] <<Si per mort
d' aquesta sumera tine d'estar-me
aqui...» (Id. : La Xava, p. 269.)» |
Si des de qu6 va venir aquesta
somera^ — deia I'Alegria, boi asse-
guda en una cadira baixa — que a
mi em deixeu de rec6.» (Id. : id.,
p. 271.)
Sorge.
SoLDAT. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.)
Sornu.*
Or. (Gil Maestre
obra cit..
p. 94.) I <<Es de sorno del mes fi —
que hi ressalti la cadena.)> (Figue-
rola Aldrofeu : obra cit., p. 199-) I
«No et dire mes, varen guanyar^
tres tanques* amb guita^ de sornu.tt
(Vallmitjana : La Xava, p. 165.)
En Martin del Val (obra citada,
p. 123) fa la terminacio femenina
soma, i nosaltres a Madrid senti-
rem sorno.
SoroUa.
Seda. «I aquest safo de sorolla?*^
(Bona via i Rius Vidal : obra cit.,
P- 4-)
fis, aquesta, una paraula que
mai havem sentit en boca de la
gent de la vida. Potser, ea I'obra
d'on traiem I'esmentat exemple,
s'estampa involuntariament so-
rolla en compte de sedolla.
Sucar.
Ferir. «Adinya raca', o, si no,
et suco-i) (Vallmitjana : En Tarre-
gachi, p. II.)
Suenyu.
Sistema de robar aprofitant el
moment en que esta algii dormint.
«E1 truquis surneia* : anirem pel
siten'yu.)> (Vallmitjana : La Xava,
P- 318.)
Evidentment es un castella-
nisme. Com en altres casos, i
malgrat que els exemplesreproduits
portin la desinencia amb 0, nos-
altres grafiem suenyu, que es
com es pronuncia.
Sumbar.
Pegar, apallissar.
Sundela.
PuDOR. cOh! I la sundela que fa
I. Aqui s'escriu el mot segons regla ortografica. Vagi's I'aclaracio feta
sobre la grafia del terme somej-. — ■ 2. Amb i u veiem que termina aquest
mot en les cites que aduim. — 5. Robar. — 4. Portamonedes . — 5. Diner. —
6. / aquest mocador de seda? — 7. Dona-me'n la part que em toca (del robatori)..
— 8. El vigilant dorm.
NOTES PER A UN VOCABULARI D ARGOT BARCELONI
57
aquell calabussanyis.»'^ (Vallmitja-
na : La Xava, p. 184.)
Sornar.
DoRMiR. (Vallmitjana : La Xa-
va, P- 349-)
Aquesta paraula pertany al
Uenguatge de germania.
Surneiar.^
DoRMiR. «E1 truquis surneia.i>
(Vallmitjana : La Xava, p. 318.) j
«Tu, Nimfa, que surneies?» (Id.:
id., p. 320.)
£s la paraula sornar, catalanit-
zada.
Susqueja matinal.
Ranxo. (Gil Maestre
P- 94)
obra cit..
Taba, taba fula, taba fulanya.
Mentida. (Gil Maestre : obra
cit., p. 94.) I «Que et defendeixes
amb tabes. » (Molas i Casas : obra
cit., p. 21.) ! «I si et creus que tot
lo que et vine dient cada festa son
iabes julanyes...i> (Vallmitjana : La
Xava, p. 212.)
Con VERSA falsa. «Tens molta
taba fula, tu, tambe.» (Vallmit-
jana : La Xava, p. 212.) O be en
tes frases : «Quanta taba m'ha
adinyat aquell ximple* i «si el dei-
xes xamuUar ja t'adinyara taba>->.
Al nostre parer es que la pa-
raula taba ve d'atabalar.
Tallaruc.
Tros. De vegades havem sentit
dir : Un tallaruc de llonga.^
Tros de carn. (Vallmitjana:
La Xava, p. 354.)
mes : varen guanyar tres tangues
amb guita* de somo'.» (Vallmit-
jana : La Xava, p. 165.)
T&pia.
El que fa de fapadora en un
furt. «En cada fet que sols feien
de tApia els daven una petita part
de lo robat.» (Vallmitjana : Sola
Montjuic, p. 226.)
Aquesta paraula, amb identic
significat, s'usa a Castella.
Tapiejar.
Tapar. «I I'altre que tapiegi la
porta del tiroi*.» (Vallmitjana : La
Xava, p. 108.)
Tanca.
Portamonedes.
<-Xo et dire
Tapu.
Tapabooues. (Gil Maestre : obra
cit., p. 94.)
Taribel,
Fred. <<Redeu, quin taribel feia!
— exclama el Ratoli.* (\'^allmit-
jana : La Xava, p. 319.)
Taru.
Fred.
Aquesta paraula no I'usa sola-
ment la gent de la vida, sino que
tambe la sentim en boca de. la
classe treballadora.
Tasca.
Tavern A. «Veus del tiroi i de
la tasca.1t (Vallmitjana : La Xava,
p. 92.) I «I molt sera que, si no ha
sallat', no el trobi en alguna
tasca.)) (Id. : id., p. 136.)
Botiga. «A1 costat de la tasca
hi ha via una xavala^.» (Vallmitja-
na : La Xava, p. 356.)
Nosaltres havem sentit sempre
com equivalent a taverna el mol
tasca, per mes que botiga pot esser
I. Calabos. — 2. Com en altres cases, escrivim amb i la desinencia
del mot (ajustant-nos aixi a la nostra ortografia) fins en els exemples
que copiem, grafiats generalment amb y. — 3. Un tros de llonganissa. —
4. Diner. — 5. Or. — 6. Carrer. — 7. Sortit. — 8. Noia.
58
J. GIVANEL I MAS
un establiment de begudes. Al-
trament, el terme tasca te el seu
origen en tasquera, paraula que
figura en Vocabulario de Germania,
de Hidalgo.
Tasc6.
MONEDA DE CINC PESSETES.
(Vallmitjana ; La Xava, p. 352.)
Tavernosa.
Tavern A. En Vallmitjana, en
La Xava, p. 355, posa el segiient
exemple : ♦Al cantu de la tavernosa
m'he privat una copanyis de
mostu.)>^
Teca.
Menjar, queviures.
Aquesta paraula no es solament
de I'argot delinqiient, sino que
tambe la sentim entre la gent
treballadora.
Tecar.
Con^ixer. <<Es deuen pensar que
no els teco.t) (Vallmitjana : En
Tarregada, p. 12.)
Trobar o veure. Una d'aques-
tes dues significacions sembla vo-
ler-hi donar el mateix Vallmitjana
quan en La Xava, p. 240, escriu :
«Si la Xava us teca^ s'armara una
bronca que ja veureu.)>
Menjar.
Tela.
Ganivet. ♦! a voltes te treus
la teia — si s'acosta algun vei.»
(Bonavia i Rius Vidal : Lo pinxo
de la Bordeta, p. 7.)
Tentar.
Palpar una butxaca. *Estava
tan distret, que a I'ensenyar-li de
tentar ho feia tan barroerament-..))
(Vallmitjana : La Xava, p. 36.) |
Cervantes, en Rinconete y Corta-
dillo, posa en boca d'aquest ultim
les segiients paraules : «y se dar
tiento a una faldriquera con mucha
puntualidad y destrezao.
Provar. «Be, home — digue
I'Espanta — , esta clar que tens
rao, per6 podem tenfar-ho.» (Vall-
mitjana : La Xava, 146.)
Teiradui.
Terrat. «Entrem pel terradui,
creu-me.» (Vallmitjana : La tasca,
p. II.)
Tia.3
Dona. En Vallmitjana, en La
Xava, p. 357, posa el segiient exem-
ple : «Una tia, a la baldra...»*
Ti!a.
Poca-solta. «Si es mes tifa que
cap dida — digue el Morata.» (Vall-
mitjana : La Xava, p. 103.)
Timba.
El lladre que es dedica a robar
rellotges, carteres, etc. <<En Mitja
Quarta i el Serra Brut feien de
tapia^ quan anaven pel timba. »
(Vallmitjana : Sota Montjuic, pa-
gina 224.)
Tira (de tirar).
Segueix, pass a. «Si, d'aix6 par-
lavem! Vaja, tira.^) (Vallmitjana:
Els jambus, p. 16.)
Tirol.
Carrer. «Vareig adinyar pasta*
i cap al tiroi, i del tiroi al xiscle'.>>
(Vallmitjana : EnTarregada, p. 12.)
Tiroldo.
Un bon Hoc per anar-hi a robar.
(Gil Maestre : obra cit., p. 94-) I
♦I sens pensar en tiroldos — ni en
I. A la taverna del canid m'he begui una copa de vi. — 2. Si la Xava us
iroba... — 3. Manifest castellanisme. — 4. Una dona, a la butxaca. — 5. Ta-
padora. — 6. Donar diner. — 7. Carril.
NOTES PER A UN VOCABULARI d'aRGOT BARCELONI
59
puleius...>)) (Molas i Casas
cit., p. 20.)
obra
Tiron.
Furtar pel sistema que ja in-
dica la mateixa paraula. <<]a. pots
ben dir-ho — • respongue el Titus. — •
Si nomes va pel descuit^ o pel ti-
ron.» (Vallmitjana : La Xava,
p. 103.)
A Castella tambe usen el ma-
teix terme.
Tisnar.
Assenyalar. <<Remant a poc
a poc, ens hem acostat a la barca
que ja tenfem tisnada.» (Vallmit-
jana : La Xava, p. 318.)
MiRAR malament. «I tu fas de
sante' i et deixaras veure per la
placja? No siguis blet*, que et
poden tisnay.)) (Vallmitjana : En
Tarregada, p. 18.)
Toe,
RoBATORi. «Que hauran fet
algun toe bo i s'estaran divertint
amb altres dones.» (Vallmitjana:
La Xava, p. 332.)
Tomaauet.
Prostituta.
Topista (de topu).
Reventador de pisos. «I d'alli
van sortir-ne sainistes^ i topistes
que ban deixat son nom en els
desgraciats records de la gent de
la. vida.» (Vallmitjana : La Xava,
P- il-)
Topu.
Robar pisos. «Aquests no ser-
veixen pel topu.» (Vallmitjana: La
Xava, p. 109.)
Torrat.
Embriagat.
Aquest terme el sentim en boca
de gent que no es de la vida.
Torre.
Pres6. <<Per6 aquest edifici te
un gran defecte : 6s massa a prop
de la torre.* (Givanel : obra cit.,
p. 26.)
Tossut.
Llonguet. Aixi sol dir-se : «Hi
pres un calent amb un tosstU-y;
com equivalent a «hi pres un cafe
amb un llongueb>.
Tou.
Cot6. «Esperaut I'hora del ran-
xo, perqu^ aquella tarda havia fet
una mica de tou.i^ (Vallmitjana:
En Tarregada, p. 17.)
Tova.
Calaixera. «A darrera meu
entren ells i obren una tova que
hi havia a la sala.» (Vallmitjana:
La Xava, p. 115.)
Caixa de guardar cabals.
(Vallmitjana : La Xava, p. 350.)
Llengua. <<Tu, mutxel, fica't
la tova a la baldra.o* (Vallmitjana:
En Tarregada, p. 18.)
Cagarada.
Tragandil.
Cigar [puro). (Vallmitjana : La
Xava, p. 352.)
Els gitanos, segons En Quindale,
d'un cigar puro en diuen un tru-
jandi.
Trajandil.
Cigar (puro). (Gil Maestre:
obra cit., p. 94.) \ <<Nada, nada, —
encendere un trajandil.i> (Molas
i Casas : obra cit., p. 22.)
1. Lloc on es va a vendre els objectes robats. — 2. Manera de robar
que el mateix mot indica. — 3. / iw dirigeixes el vobatori? — 4. Beneii. —
5. Carteristes. — 6. Tu, calla, fica't la llengua a la butxaca.
6o
J. GIVANEL I MAS
No hem sentit mai tragandil i si
trajandil, pronunciant la j com els
castellans.
Tralla.
Cadena de rellotge. (Gil
Maestre : obra cit., p. 79.) | «L'al-
tra nit En Quili i jo li vam fer
saltar el parlo amb la tralla...^
Era d'or.» (Givanel : obra cit.,
p. 27.)
Aquesta paraula i amb el ma-
teix significat tambe s'usa a Cas-
tella.
Treballar.
RoBAR. «Quan arribava alguna
csquadra estrangera li feia treba-
llar mariners.)) (Vallmitjana : La
Xava, p. 20.)
Tremeuda.
Valentia. <-Que et penses que
amb trentendes m'has d'entorvar^
les quatre peles^? (Vallmitjana:
Els j ambus, p. 10.)
Trincar.
Empresonar, fer agafar. «Ella
va fer trincar al Marquesito.)> (Gi-
vanel : obra cit., p. 28.)
^Vindra, aquest terme, de la
Hacada o nus que fan els mariners
i que en diuen ballesirinque?
Trobiscar.
Trobar. En Vallmitjana, en
La Xava, p. 357, posa el segiient
exemple: <!He irobiscai unpinxa...»*
Trona.
PisTOLA. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I <.Sempre va amb la irona o
el xuri ... i qu^ es aix6? — La pis-
tola o el ganivet.)) (Givanel :
obra cit., p. 40.)
Trucant.
Tabac. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I «Te un grapadet de tru-
cant? — No hi fa res que siga fort.»
(Figuerola Aldrofeu : obra cit.,
p. 199.)
Trugista.
Lladre de pisos. (Gil Maestre:
obra cit., p. 95.)
Mai hem sentit aquesta paraula,
i molts a qui hem preguntat per
la mateixa ens han dit que no
sabien el que volia significar.
Truquis.
Vigilant. oSi no fos perque el
iru^tfis me te tisnada^ et deixava
la cara com un garbell.» (Vallmit-
jana : La Xava, p. 276.)
Deuen donar el nom de triujuis
al vigilant perque aquest iruca a
les portes.
Tupir.
Robar. En Vallmitjana, en La
Xava, p. 357, posa el segiient
exemple : «A un b61it, de sota la
baldra li he iupit un tanca de la.>/*
Tura.
Gorra. (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I (Vallmitjana : La Xava,
P- 352.)
Uata.
Ou. (Vallmitjana
P- 352.)
Ulanyi.
Oli. (Vallmitjana
P- 352.)
La Xava,
La Xava.
Uvanyi.
Ou. (Vallmitjana : La Xava, pa-
gina 352.)
I . Li varem robar el rellotge amb la cadena. — 2. Estafar. — 3. Pessetes.
— ^.He trobat una agulla. — 5. Assenyalada, com si diguessim de cap
d'esquila. — 6. A un capella li he pres de la butxaca un portatnonedes
de pi at a.
NOTES PER A UN VOCABULARI d'aRGOT BARCELONI
6i
Valdra.'
Butxaca. ♦Que els hem de pen-
dre les valdres?» (Vallmitjana : La
iasca, p. lo.)
Var§.2
MONEDA DE CINC PESSETES.
«Voste m'ha de dibuixjL — i ademes
me donara — dos varesP)> (Figuerola
i Aldrofeu : obra cit., p. 197.)
Veri.
Veritat. «Si per demostrarte
que et die la veri tingues de far una
mort, la faria a I'acte.)) (Vallmit-
jana : La Xava, p. 212.) t <£s la
veri : no us penseu que no us el
vulgui deixar.>> (Id. : id., p. 325.)
Veri.
Presidi. £s cosa sabuda que del
cabo de vara en diuen cabo de veri.
A Castella del presidi en diuen
veri o tambe bero.
Vespella.^
Presidi. «Tenint I'home a vas-
pella, camelar* a altres homes de
la vida?» (Vallmitjana : La Xava,
p. 89.) ! (.Que vols que et passi el
macarro^ des de vaspeUa?» (Id.:
id., p. 93-)
En els exemples anteriors vas-
pella, i en la p. 352, vespella.
Vespellaire.*
Presidari. (Vallmitjana
Xava, p. 354-)
La
Veterano.
Gargall. Fa alguns anys que
el batallo de «Vcluntarios de la
Libertad)), 90 es, el batall6 de Ve-
teranos, estava compost de gent
que ja tenien anys, i les reumes
sovintejaven alii on feien parada.
A meitat de la centuria passada,
hi hague, a Barcelona, dues mi-
licies, que no anaven amb molta
regularitat : els del gargall i els
del tomaquet. Els primers perta-
nyien a la gent d'ordre, 90 es, a leS
dretes, i els segons (gairebe tots
gent de bullanga) a les esquerres.
Vinyals.
Dona. <.La Vinyals que va a la
marxa.))' (Gil Maestre : obra cit.,
p. 94.) I <Ah! Vinyals que va a la
marxa. — Ja et pots cal9ar les
lluqueres^.» (Molas i Casas : obra
cit., p. 20.)
En Vallmitjana escriu Duvi-
nyals. (La Xava, p. 90.)
Vdfia.
PoLiciA (igual que bbfia) . «Ve
la votia, i de cap al Govern civil.»
(Vallmitjana: En Tarregada, p. 12.)
Volanda.
Brusa. «Allavores la volanda —
el saffo^ al coll, la rondela'"...»
(Bonavia i Rius Vidal : Lo pinxo
de la Bordeta, p. 21.)
Voleia.
BuFETADA. <'Aixi quc el tento
se m'abronca, m'adinya una voleia
que, amb els uUs tancats, nomes
veia que llumets.»ii (Vallmitjana:
En Tarregada, p. 11.)
Vri.
Veritat. «Oh! I que ts ben be
I. Vegi's baldra, amb igual significat. ^ 2. Vegi's bare, usat en igual
sentit. — 3. En exemples que no reproduim, hem vist grafiada amb e la
primera sil'laba d'aquest mot, i aixi creiem que ha d'esser : vespella (com ves-
pellaire), no vaspella com s' escriu, per una confusio fonetica, en els exem-
ples que citem. — 4. Voler. — 5. Una quaniitai diaria. — 6. Vegi's el que
havem dit sobre la grafia de vespella.- — 7. La dona que va a robar. — 8.
Espardenyes. fis la corrupcio de la paraula ligeras. — g. Mocador. — 10.
Faixa. — 11. Aixi que el palpo, em pega una bujetada que...
9
62
J. GIVANEL I MAS
la vri.t) (Vallmitjana : En Tarrega-
da, p. 13.)
Xalar.
FuGiR. (iXalem, die, que veneii
unparelld'espardenyers pel miille-
ris.»* (Vallmitjana: La Xava, p. 91.)
Anar de pressa. <<E1s fan xalar
amunt i avail. » (D. Bartrina : El
Passeig de Gracia, «La Tramon-
tana»>. 26 agost 1892.)
Xamullar.
DiR, EXPLICAR, ENRAONAR. <fVa-
ja, mut!*, 11 die; que si xamulles
una paraula mes, et faig entrar el
plom' per la mui*.» (Vallmitjana:
En Tarregada, p. 11.)
Aquesta paraula, si be eomen-
^ant amb ch, I'esmenta En Martin
del Val en VHampa criminal, ps.
125 i 131.
Xao.
Calor.
Xapescar.
Fugir, ana.r-se'n. «Si, si, xa-
pesca, Pinxa, que aqui et podrien
carregar*.» (Vallmitjana : La. Xa-
va, p. 27.)
Xarco.
Port. «£ Anem al xarco?^ Es frase
que se sent molt sovint.
Xarqaista.
El que es dedica a robar pel
port.
Xarato.
Cigar (puro). (Vallmitjana: La
Xava, p. 352.)
Xato.
PiSTOLA.
S'usava molt aquesta paraula
quan el rev6lver que en deien
hull-dog estava de moda. Aliusi6
manifesta a la classe de gossos:
xaios, bitll-dogs i de presa.
Xava.
XicoTA. «Tu, xava : ves si et
deixes enredar* per aquest blet' .»
(Vallmitjana : La tasca, p. 10.)
Xaval, xavala.
XlCOT, XICOTA.
Si de xava se'n fa xaval, sols per
confusio fonfetica haura grafiat En
Vallmitjana xevaleis quan escriu:
«Hi ha home sante* que te organit-
zada una pandilla de xevaleis (xi-
eotets) de dotze a setze anys.»
( CriminaUtat Hpica local, pagi-
na 32.)
Xaveia.
XicoTA. «Pinxera', Rafel. Ja
tens la xaveia aqui.» (Vallmitjana:
La Xava, p. 210.) | «Me sembla
que aix6 s'acaba — quan enraoni
amb ia xaveia.)) (Bonavia i Rius
Vidal : Lo pinxo de la Bordeta,
P- 7-)
En Bonavia i Rius Vidal, en
L'Avi del Parque, p. 4, escriuen
chaveya; al nostre entendre deu
escriurc's eom ho hem fet nosal-
tres i com ho, fan ells en Lo pinxo
de la Bordeta.
Xerricar.
Beure (beure amb porro fent
xerric, com diuen els bevedors).
«Perque, a fe de Deu, que quan
jalo'° i puc xeyyicar-nc mitja^^ del
pastes. ..» (Vallmitjana : Eit Tarre-
gada, p. 13.)
Xi.
Ganivet.
c<...m'he tret el xi i
I. Fttgim, die, que venen un parell de mossos de l^Esquadra pel Moll. —
2. Calla! — 3. Bala. — 4. Boca. ■ — 5. Agafar. — 6. Enganyar. — 7. Beneii.
— 8 . Director. — 9. Mira. — 10. Quan inevjo. (Jalar es pronuneia amb la
castellana.) — 11. Mitja mesura.
NOTES PER A UN VOCABULARI D ARGOT BARCELONI
63
The peringada.))! (Vallmitjana : La
Xava, p. 357.)
Xinar.
Pendre, robar. En Vallmitja-
na, en La Xava, p. 355, escriu;
«D'un carretu he xifiat un volcu
de cafil.))^
Xinsa.
Treballadora de fAbrica.
«Que ensopego una xicota, — xinxa
o raspa^.» (Bonavia i Rius Vidal;
Lo pinxo de la Bordeta, p. 21.)
Xiscle.
FoRRELLAT. (Gil Maestre
cit., p. 94.)
obra
Xiscles (Els).
ESTAC16 DE FERROCARRIL. <<Ara
no puc anai a cap estacio ; de
seguida soc carregat*. Ah, si
pogues anar als xiscles!)} (Vallmit-
jana : Sola Montjuic, p. 223.)
£s una manifesta aMusio al
xiulet de la locomotora.
Xivar.
DiR, ENRAONAR, EXPLICAR. «Et
diria que ell no ha xivat res.)) (Gi-
vanel : obra cit., p. 16.)
Xivarrera (de xivayvi).
Campana. <<Ara, si hi ha xivar-
vera, es natural que hi haura bron-
ca.»* (Vallmitjana: La Xava, -p. 37.)
Xivatar.
EXPLICAR UN FET, ENRAONAR.
«Despres ho vareig saber, varen
tenir bronca^ i es varen pensar que
jo havia xivalat.i) (Vallmitjana :
En Tarregada, p. 19.)
Xivato.
Xerraire, bocamoll. «Si que
hi ha hagut algun xivaia.i (Vall-
mitjana : Sola Montjuic, p. 234.)
Xiveia.
NoiA (igual que xava i xaveia).
♦Ki alli on se posa quan va amb
xiveies de compromis.» (Givanel:
obra cit., p. 30.)
Xivel.
EspiA. «E1 Ratoli digue que,
segons li havien dit, el Mule par-
lava amb un xivel.» (Vallmitjana:
Sola Moitijuic, p. 226.)
Xivi.
Cerilla. «Adinya'm un xivi.t'
(Vallmitjana : La tasca, p. 11.)
Xivo.
Xerraire, bocamoll. iTot-
hom sap qui es En Gripia : tothom
sap que es un xivoA (Givanel :
obra cit., p. 15.)
Xorc.
Lladre. <.Com que casi tots
els xorcs que corrien per aquells
barris ccneixien perfectament les
comunicacions dels terrats.ft (Vall-
mitjana : La Xava, p. 237.)
Xuc.
MONEDA DE CINC PESSETES.
«Dema em dara un xuc si el mos-
sec' d'aquesta nit els va b6.)>
(Vallmitjana : La Xava, p. 251.) J
*Si no hagues sigut per aquell
blet® del Paella, mes de vuit xucs
hauria dat d'aquell mossecD (Id. :
Els jambus, p. 11.)
Xucla.
XocoLATA. (Vallmitjana : La
Xava, p. 353.)
Xucola.
XccoLATA. (Vallmitjana : La
Xava, p. 353.)
I. M'he tret el ganivet i Vhe ferida. — 2. D'mw catro he pres un sac de
cafe. — 3. Minyona de servei. — 4. Agafai. — 5. Serem descoberts. — 6.
Foren descoberts. — 7. Dcma-'tn una cerilla. — 8. Robatori. — 9. Beneit.
64
J. GIVANEL I MAS
Xal6.
MONEDA DE CINC PESSETES.
(Vallmitjana : La Xava, p. 352.)
Xanga (Estar de).
ESTAR DE BROMA.
Recordo haver sentit la frase
«Esteu de xungm, com equivalent
a «Esteu de broma».
Xangaluia.
Un posat fals (equivalent a
xunga). (Vallmitjana : La Xava,
ps. 227 i 353.)
Un posat malaltis. (Vallmit-
jana : La Xava, p. 353.)
DoLENTERiA. «Deixa que diguin.
Tenen mes xungaluia...i> (Vallmit-
jana : La Xava, p. 106.)
Lletgesa. «No, perqufe la teva
xungaluia no pot fer-me enfadar.»
(Vallmitjana : La Xava, p. 92.)
Xungu, xunga.
Fals, falsa. «La tralla' es
xunga. (Vallmitjana : La Xava,
p. no.) I <<Que et penses que es bo
aquest brilla^? £s xungu, home, es
xungu.i) (Id. : id., p. 117.)
Aquesta paraula, al nostre en-
tendre, es castellana, per quant
chungo i chunga es la significacio
d'esser falsa una cosa; I'hem sentit
en boca de golfos madrilenys.
p. 94.) j «En tot aix6 el xiiquel del
costat es posa a lladrar.» (Vallmit-
jana : Els j ambus, p. 13.)
A Castella s'usa la paraula Chu-
quel.
Xurberu.
Paraigua. (Vallmitjana
Xava, p. 353.)
La
Xaquel.
Gos. (Gil Maestre
obra cit..
Xurder.
Lladre. <<Que no ho veus, que
tu no ets home per a tractar amb
xurdSs?t> (Vallmitjana : La tasca,
P- 9.)
Xuri.
Ganivet. <<Em vaig encenent de
r^bia, i, sense voler, posaria ma
al xuriA (Givanel : obra cit., pa-
gina 14.)
En Salillas i En Martin del Val
ja esmenten aquesta paraula com
usada a Castella, si be ells escriuen
churi.
Xaripesca.
Pren I fuig! (Vallmitjana : La
Xava, p. 353.)
Xarro.
Ranxo.
Xasco.
MonEDA de CINC PESSETES.
En Gil Maestre, en Tobra cit.
p. 94, escriu chusco.
1. Cadena. — 2. Brillant.
Bl, PRESENT TREBAIyl, POU PUBI<ICAX EN
El. BUTl,I,ETi DE DlAr,ECTOI.OGIA
CaTAI,ANA, VOIyUM VII, COR-
RESPONENT AlS MESOS DE
GENER - DESEMBRE
DE I,* ANY 19 19
EXTRET DE L'ANU^RI DE
L'OFICINA ROMANICA DE 1930
BIBLIOTECA BALMES - Duran i Bas, 1 1 - BARCELONA
2 J. M. de Olezo, S. J.
passem a lo que el Diccionari en diu de I'etimologia, tendria's de
doriar al manco com probable la del Prof. M.-L., el pre-roma Aneste
amb perdua vascona de la n. Explicat aixi Torigen d'aquest nom,
ja no es pot dir com diu el Diccionari: «No coneixem cap nom
roma ni pre-roma que puga 6sser la forma originaria»; puix el docu-
ment geografic mes antic del mon sobre la costa catalana, el periple
marselles del segle Vi abans de J. C. traduYt en llati dins VOra mari-
tima d'Avienus, anomena Anystiis Tactual riu Muga de Girona, i prop
de Bagneres du Luchon tenim dos rius La Neste que s'haurien d'es-
criure L' Aneste. Vegi-se'n I'explicacio mes extensa dins Das Katala-
nische de Meyer-Lubke. Sembla estranya aquesta omissio, tant i
mes que els autors citen aquesta obra a la bibliografia del comen-
pament.
En Tetimologia di'aixanguer es diu que «no es veu la relacio se-
mantica de aixanguer ah 'coir». Si canga significa jou, com acaben
de dir, i aixanguer en les accepcions 1, 2, 3, 4 es descriu per relacio
al Jou, jouet, collera, collero, com s'explica dins Tarticle «aixan-
guer» del Diccionari, no veig com es puga dir que aquestes coses no
tinguen «relaci6 semantical) amb 'colT. Reconec la dificultat fonetica,
pero no la semantica; pero per aixo em sembla aquesta una errada
de poques conseqiiencies.
En la de algil no es correcte que se'n doni com origen aliquis
UNUS, impossible per les dues s, que contra la fonetica catalana no se
serien conservades. Ho considero, pero, un lapsus calami en Hoc de
alique(m) unu(m) que es regularissima i exacta.
Aquestes petites deficiencies, inevitables dins una obra humana,
son ben perdonadores, sobre tot si horn considera el gran merit del
conjunt de I'obra. Articles tan plens d'erudicio i sana critica com A,
ab, abre, acabar, accio, act, ades, adives, adobar, aixi, alia
honren el Diccionari i donen fe de la seua gran valua sense que sien
mester mes comentaris.
Encara que el Diccionari no vol esser (segons el sen titol) mes
que un «inventari lexic i etimologic», te les bases principals dels dic-
cionaris enciclopedics. Son especialment recomanadors com enciclo-
pedics els articles accio, adives, acte: aqnest liltim, tant en sentit
juridic com en sentit filosofic-escolastic es digne de tota llonnc^a.
Tambe es aquesta obra una mina riquissima de folklore o cultura
popular, i en son prou bons testimonis els articles abre, abrigay,
abril, acabats III, acte, advent, agost, dguila, agulla, Aleix,
alelui/a, aleta, alt, altar, alia, amagar, amelia, amich, Antoni,
arch.
La fraseologia hi es abundosa, com es bo de veure en els articles
abril, acabar, aferrar, aficar. agafar, agost, agradar, agulla,
aixecar, ala, alforja, amor, dnima, any, anyell, entre molts d'altres.
342
Recensions ,3
Moltes paraules tenen significacions de sindnims: servesquen
d'exemples abre i arn.
Els verbs solen tenir indicacions sobre les seues conjugacions. En
aquest sentit son molt de notar els verbs absoldre, acudir (amb un
mapa dels dominis de la llengiia per lo que pertoca a la conjugacio),
ajupir, anar, aparer i apareixer amh interessantissims paradigmes.
Ja es de rao que una obra d'aquesta mena no pot esser tan completa
de totes les variants dialectals i locals que no es pugui Uimar i comple-
tar sempre mes. Amb molt de gust rebra I'autor i rebrem nosaltres
totes les espigolades que els amants de ia Uengua ens vulguen enviar
per replegar-les en un suplement de I'obra.
Finalmeiit tot el Diccionari esta ben avalorat amb oportunes figu-
res explicatives del text, entre les quals son dignes d'esment les dels arti-
cles abeiirador, abre, abrigay, agrainar, dguila, ai.vart, aiibarda,
a/eta, aljiip, antena, aparell, arada, mes encara les d'animals i
eines, i sobre tot les de les plantes.
La nostra enhorabona ben coral als autors i collaboradors per
obra de tanta einpenta i valer, i que en puguem veure la continuacio
seguida fins a I'acabament. —J. M. de Oleza.
343
Anuari *»e j»Of'onia Romarti.^.a 19-31
. Biblioteca Balmes-Hiiran i Bas 11
Barce"! ot^a
RECENSIONS
Misceldnea Filologica dedicada a D. Antonio M° Alcover
con motivo de la publicacion del <Diccionari Catald- Valencid-
Balear». Publicaci6n del «Circulo de Estudios». Palma de Mallorca,
1932. — Un volum de XX-540 pags. en quart.
L'homenatge que Tany 1928 comencpa a preparar el Circol d'Estu-
dis de Mallorca a honor de Theroic Mn. Antoni M." Alcover en ocasi6
de la publicacio del primer volum del <!;Diccionari», acaba de tenir una
de les seves manifestacions mes simpatiques i valuoses en aquesta
Misceldnea Filologica, aplec de treballs linguistics i literaris d'una
trentena de professors espanyols i estrangers, entre els quals trobam
els noms mes illustres de la present generacio romanistica.
La gestacio d'aquesta obra es estada llarga i accidentada, i si es
arribada a bon terme se deu tot a la laudable tenacitat de Fiiiiciador de
Thomenatge, el canonge mallorqui Mn. Joan Rotger. Tot li sia enhora-
bona, i que Deu li doni ale per continuar la tasca de justicia i de cultura
que s'ha carregada. Es de doldre que Mn. Alcover no haja pogut veure
publicat aquest llibre, testimoni de la consideracio respectuosa que li
professen els filolegs de tota nacio que s'han dedicat a I'estudi de les
llengues hispaniques.
Vetaci breument resumits els treballs que formen la Misceldnea:
— Ezio Levi, / Catalani in Italia al tramonto del Medio Evo,
pag. 1-13. — Documentada exposicio dels principals aspectes de les
relacions dels Catalans amb Italia des de la guerra del Vespro (darre-
ries del segle xiii) fins ben amunt del segle xv, en que Florencia reno-
vava encara, en el pie migdia del Renaixement, les tradicions de la
poesia provencal i catalana amb el certamen poetic de 1441. Catalunya
feu notable aportacio a Italia en homes i en coses: les tropes de les
ciutats i dels bandols Italians en aquell temps se proveien de soldats
Catalans (alguacires, berrovieri, sgarrigli, almogdvari), de qui els
indigenes prenien modes i costums; la gran indiistria florentina de la
liana se proveia en els ports de Barcelona i Valencia, a la Plana de
Castello i en el Maestrat; d'aqui els noms de lane Sanmattee (de Sant
Mateu), Salsadelle (de Salsa della), etc.
— Roberto Lehmann-Nitsche, Astronomia popular espanola.
Los Tres Bordones, pag. 15-18. — Estudia Torigen i significat del
nom de los bordones, en catala els bordons, que se dona als tres
estels situats en linia recta que formen el cinyell d'Orio. Fundant-se
en la denominacio les trois bourdons, del Poitou, creu que el signifi-
< 307
2 F. de B. Moll
cat originari es el de 'borinots' (= fr. bourdon). Es dubtos, pero, que
aquesta deduccio tingui fonament solid. En primer Hoc, no es cert
que en tiati burdo significas 'borinot', com afirma el Sr. L.-N.; el
*BLRDO que posa Meyer-Lubke, REW 1404, y el *burd- de Wartburg
FEW, son formes hipotetiques, reconstruides damunt els mots roma-
nics, a les quals s'atribueix origen onomatopeic i son diferents del burdo
del llatf classic, que significava 'mul'. Apar mes probable que el signi-
ficat del nom bordons aplicat a dits estels fos el de 'campanes' (cfr.
ei frances bourdon 'campana grossa'); sembla reforcar aquesta supo-
san(;;a el fet de trobar-se viu a Catalunya els trillons, com a denomi-
nacio de dits estels, que apar que liaja de venir de trinione 'joe de
tres campanes' (cfr. trillejar 'repicar les campanes'). L'aplicacio de la
idea de 'campanes' se pot explicar tal vegada per I'us de guia horaria
que de dita constellacio fan els pagesos i pastors; a totes les comar-
ques on recoliirem noticies populars sobre els susdits estels (anomenats
bordons al Ribagor^a, Pallars, Pla d'Urgell, Ribera d'Ebre, Maestrat
i Plana de Castello; anomenats trillons a la Cerdanya, Baga, Pobla de
Lillet, Rupit i Alt Emporda), ens feren constar que serveixen de rellotge.
— WiLHELM GiESE, Zur Morphologle der Mdrchen der Roma-
nen, pag. 19-59. — Erudita exposicio de lo que podriem d\r-ne tecnica
popular deles rondalles dels paisos romanics. De I'aplec de dades,
fet amb gran minuciositat, resulten especialment interessants les refe-
rents a la mena de personatges rondSllencs, a llurs noms mes usuals,
als nombres predomiiiants (el 3, el 7, el 9, el 12), a les multiples
formules introductories i a les tambe nombroses formules de conclusio.
La llista de reculls rondallistics estudiats dins tots els dominis roma-
nics es abundosa; hi trobem a faltar, pero, les rondalles alguereses
publicades per P. E. Quarnerio en Archiuio Glottologico Italiano,
IX, 298-327, i els tres volums de Dolfo Zorziit titulats Sot la nape...
(I racconti del popolo friulano), Udine, 1924-1927.
— OiVA J. Tallgren, Glanures catalanes etarabes, pag. 61-69.
— El prof. Tallgren, insigne arabista i ensems romanista, ens ofereix
aqui un comentari a alguns mots Catalans que figuren com a comple-
ment de les glosses en el marge del Vocabulista arabic-llati del segle
XIII, atribuit al Valencia Ramon Marti i publicat per C. Scliiaparelli.
Els mots Catalans estudiats son: apresar, atridar, aventurer, aza-
ren, azerenar, batahalva, bragai/ons, defular (=desfullar), ense-
nayt (per ensenyat), espatles, fexures (=freixures), flixar, fogar,
frontera, garbelador, gavag, grodola, hempeltar, hennagar (?),
librel, mange (=manec), palmada (=plomada), porcelles, posta,
regies, sagonea (=sangonera), zaura. La interpretacio d'aquests
vocables o dels arables corresponents es feta amb sagacitat i encert.
Referent a fogar, que figura com a sinonim de I'arabic zand, se podria
afegir que la vertadera forma del mot es /o^wer en catala antic i modern.
308
Recensions 3
—Paul Aebischer, Noms de lieu latiguedociens en -anum ac-
centiies sur Vantepenultieme, pag. 71-97. — En el niigdia de Franca
hi ha una multitud de noms de Hoc del tipo Saint-Rome <sanctum
ROMANUM, sia de noms que, acabats originariament en -Anum, han
sofert un retroces de I'accent a la sillaba antepenultima. J. Anglade
havia donat d'aquest fenomen una explicacio purament fonetica: «Du
jour ou n instable ne sonna plus a la fin des mots, les noms termines
en a ou o, qui auraient du rester oxytons, parurent une anomalie, la
plupart des mots termines ainsi dans les langues meridionales etant
paroxytons. Le deplacement d'accent suivit». Skok proposa una altra
explicacio, de caracter morfologic, a la qual P. Aebischer s'adhereix I
amb la seva abundosa i segura informacio d'especialista en toponimia
addueix nous arguments que semblen decisius. L'explicacio es aquesta:
el sufix liati -anum, despres de la seva evolucio fonetica, en el
migdia de Franca resulta identic al sufix germanic -anem, acusatiu,
que tenia per cas recte -a (Barba Barbanem, etc.); aixi, doncs, facil-
ment se confongueren ambdos sufixes, i Tanalogia dels noms germanics
en -a -anem produi una flexio dels noms llatins -a -anum, i aixi se
degueren originar les dobles formes Villa Florani > Villefloure,
Sancti Romani > Saint-Rome, etc.
— Venanzio Todesco, Cat. <alegre-i> (aggettivo), pag. 99-109.—
En catala el significat del llati alacer ha evolucionat, com en italia,
espanyol, portugues i proven^al, de la idea originaria de 'agil', 'lleu-
ger de moviments', al de 'gojos'. El frances, en canvi, conserva be el
sentit primitiu: allegre =«dispos, prompt a faire» (Littre). El prof.
Todesco troba en la versio catalana de la Questa del Sant Graal
I'adjectiu alegre amb el sentit de 'agil', 'dispost del cos', 'adret', i
observa que en els passatges corresponents del text frances no diu
allegre sino haitie; d'aixo i d'altres circumstancies treu la suposicio
de que la versio catalana no se feu damunt I'original frances que conei-
xem, sino damunt un altre que posava allegre alia on el text conegut
posa haitie.
— AuRELio M. EspiNOSA, Folklore de California, pag. 1 1 1-131 .
— L'infatigable folklorista nordamerica pubiica un bon aplecde cannons
populars hispanocalifornianes, distribuides en tres seccions: I, Roman-
ces vulgares y otros poemitas romancescos; II, Coplas de cuna y
rimas infantiles; III, Coplas populares (a, amorosas; b, senten-
ciosas y burlescas). Erudits comentaris a cada seccio, referents a les
variants espamyoles i americanes de les cannons consignades.
— C. H. Qrandgent, a few recent changes in English Pho-
nology, pag. 133-136. — Estudia I'origen i la importancia de dos feno-
mens fonetics de Tangles modern: d'una part, la perdua del caracter
arrodonit de la at i la u breus, que completa un persistent impuls de
309
4 F. de H. Moll
Tangles cap a la deslabialisacio de totes les vocals breus; d'altra
banda, i'agudisacio de f final en /, que «que ens retgira per la contra-
diccio d'una tendencia antiga i aparentment fixada».
— RoDOLFO Grossmann, Notas respecto alautor del « Vocabu-
lari catala-alemany^ del ano 1502, pag. 137-165. — Es dificil fer un
estiidi d'aquest caracter amb mes sagacitat i finor d'observacio, amb
ines ciencia i ensems amb mes amenitat que aquest treball del Doctor
Grossmann, director de I'lberoamerikanisches Institut d'Hamburg. El
Sr. Barnils reedita I'any 1916 el Vocabulari catald-alemany, anonim,
impres per primera vegada a Perpinya en 1502 per Timpressor Hans
Rosenbach, i s'adheri a I'opinio de que el mateix Rosenbach era I'autor
del Vocabulari. Aixo no era mes que una hipotesi, i per confirmar-la o
rebutjar-la amb completa imparcialitat el Sr. Grossmann ha empres la
tasca d'estudiar minuciosament el text, treure'n conseqiiencies lingiifsti-
ques i psicologiques sobre la personalitat de I'autor i reconstruir la
figura moral d'aquest, amb les seves caracteristiques de nacionalitat,
posicio social, formacio cultural i professio. L'observacio de les carac-
teristiques diaiectals dels mots alemanys que posa el Vocabulari
demostren que I'autor era alemany del Sud (com ja havia indicat En
Barnils); la preparacio filologica de I'autor era escassa: coneixia molt
poc el llati, i no sembia probable que conegues altra llengua romanica
que el catala; les equivalencies de mots Catalans amb mots alemanys
s6n generalment exactes, i moltes que semblen equivocades als ale-
manys moderns, no ho s6n, si se te en compte la significacio dels mots
alemanys en el segle xvi; en el Vocabulari se reflecteix la religio de
I'autor, que devia esser la catolica, el seu coneixement practic de
I'agricultura, Tescassesa dels sens coneixements teorics de les ciencies,
I'ambient burges i no militar de la seva vida, la importancia que dona
a les coses propies dels mercaders, la qual cosa sembia provar que era
un comerciant, i no un impressor, ja que en son llibre no se fa mencio
de coses propies de Tart de la tipografia.
—Maurice Grammont, Sur la metatese, pag. 167-171 .—Indica-
cions complementaries sobre la llei formulada del mateix savi fonetista
Grammont fa trenta anys: la metatesi depen del principi de menor
esfor<;;, que te per efecte collocar els fonemes en I'orde articulatori, es
a dir, primer els fonemes de punt d'articulacio posterior i despres els
que tenen el punt d'articulacio mes endavant, seguint I'orde de les
situacions de la llengua de darrera en avant. Estudiats ja anys enrera
els exemples mes senzills d'aquest fenomen (capet\>^x paquet, copou
per beaucoup, coupe per bouquet), Grammont exposa aqui alguns
casos mes complicats, que distribueix en tres tipus: !.«•■ tipus, conti-
four per confiture, capiota per tapioca; 2. on tipus, espoc per escop,
*atecum per acetum; 3.^^ tipus, mazaguin per magazin. La seva
teoria sembia tenir realment fonament cientific. Sobre alguns punts
310
Recensions 5
concrets que toca, observarem: tapi no es solarnent «daufinois», sino
catala; el vulgarisme castella desanimao per examinado no senibla
que tingui valor provatori d'una llei purament mecanica I fisiologica
com es la que formula Grammont, essent que en dit vulgarisme hi ha
hagut evidentment contaminacio de desanimar; mdnica existeix
tambe en catala. Es enginyosa la nova etimologia que proposa Gram-
mont pel mot catala: metatesi de laketan; em satisfa mes que cap de
les que fins avui s'eren proposades (Gotland, castld, Got-alan, etc.).
— Llorenc Riber, Epistola a August (Traduccio [d'Horaci]),
pag. 173-185. — Bella versio en versos Catalans, ben «riberians» (i amb
aixo ja esta dit que son d'una perfecci6 digna de I'original), de Tepistola
primera, segon llibre, del poeta maxim del classicisme.
—Joseph Anqlade, Epitre du troubadour Guiraut Riquier de
Narbonne a un de ses amis de Majorque (1266), pag. 187-194. —
Reedicio i comentari historico-literari de Tepistola del trobador Guiraut
Riquier a son amic Guillem de Rofian, resident a Mallorca.
—Willy Paulyn, Die Reibelaute b, g, d, im Katalanischen,
pag. 195-203. — Fa notar la di versa manera de qualificar i descriure els
sons dits «fricatius» b, g, d, els diferents dialectolegs (P. Rokseth,
F. de B. Moll, F. Kruger, J. SaroThandy), i davant la diversitat d'opi-
nions queda perplexe, sense saber si tals sons son fricatius purs o si
son oclusius relaxats o si son una barreja d'oclusiu i fricatiu. Jo seguesc
sentint-los fricatius, pero crec que aquest es un d'aquells casos en
que, com diu Meyer-Liibke citat pel mateix Paulyn, «nur apparate
konnen hier sicherheit gewahren». La fonetica experimental te la
paraula.
—Elisabeth Ringer, El Cid de las castellanos y el Toldi de
los hiingaros, pag. 205-240. — Treball curi6s i bellament escrit, en
que una senyoreta hiingara resident a Mallorca i enamorada de Part i
la literatura d'Espanya estableix una comparacio de caracter, de ges-
tes, de grandesa i de significacio literaria, entre I'heroi nacional castella
Ruy Diaz i I'heroi nacional hongares Tholdi Miklos.
— Samuel Gili i Gaya, Estudi fonetic del parlar de Lleida,
p&g. 241-255. — Bona contribucio a I'estudi de les caracteristiques del
catala occidental i especialment del dialecte de la ciutat de Lleida.
Exactitud en les transcripcions; presta I'atencio deguda a la fonetica
sintactica, tan poc estudiada fins avui. On s'ha distret un xic I'autores
en el paragraf darrer de la pagina 244, on suposa que el sufix -aire es
un «doublet» de -er < -arm; tothom considera -aire com un proven^a-
lisme, representatiu del llati -ator (cfr. SchultzGora, Altprooenza-
lisches Elementarbuch § 156). Val a dir que realment -aire fa el
mateix ofici que -er, quan s'aplica a mots derivats de substantius
311
6 F. de B. Moll
(gallinaire = gallinera, minaire = miner); pero aquest us es ben
secundari, produit seguranient per analogia de paraire, cantaire, etc.
L'us primari del sufix -aire es en noms verbals (cantaire, xerraire,
paraire < parAtor, etc.).
— CoNSTANCio Egui'a, S.J., Dos sabios Jesuitas mallorquines.
Datos biobibliogrdficos, pag. 257-304.— Estudi ben documentat de la
vida i obres dels jesuites mallorquins P. Bartomeu Pou i Puigserver
(1727-1802) i P. Ramon Diosdado Caballero (1740-1830), que, exilats
a Italia per la primera expulsio de la Companyia, treballaren alia incan-
sablement en obres literaries i historiques de vertadera value.
—Louis Gauchat, Catalogne, pag. 305-312. — El savi dialecto-
leg, director del gran Glossaire des patois de la Suisse Romande,
exposa els casos de vitalitat del mot catalogne a Franca, a Siiissa i a
Italia, com a denominacio d'una mena de cobertor de liana procedent
de Catalunya. Comenta tambe la frase batre katonye recollida a Lid-
des (Valais) amb el significat de 'correr per aci i per alia, andoyar', i
la considera procedent de battre (la) Calabre, locucio molt usada en
el Valais, amb contaminacio de Catalogne.
— ClAudio Basto, <Zorra», pag. 313-317.— L'eminent lingiiista
portugues Sr. Basto estudia els diversos significats del portugues i
espanyol zorra; tracta d'aclarir si cal distribuir-los en dos articles
diferents (com fan els diccioiiaris de Candido de Figueiredo i de I'Aca-
demia Espanyola) o si son resultat de I'evolucio semantica d'una sola
paraula, i s'inclina a acceptar aixo darrer, establint aquest orde de
significats: 'carro o rossec per traginar coses feixugues' > 'guineu' >
'persona astuta', 'prostituta', 'embriaguesa'.
—Julian Ribera, /l/6a^, pag. 319-322.— Parla de Tetimologia del
catala albat, Valencia albaet, 'infant mort'. No rebutja absolutament
I'etim Ilati albAtu que hem proposat en el Diccionari Catala- Valencia-
Balear, pero se veu que preferiria fer prevaldre I'etim arabic al-ba'ed
'el difunt', amb tot i reconeixer grans dificultats per a fer-lo surar.
—P. DE MuGiCA, Gomez Carrillo. (Seniblanza), pag. 323-342.—
Comentaris literaris-politics-satirics sobre la persona i I'obra del novel-
lista Gomez Carrillo, fets en I'estil renouer i eixelebrat que es tan
caracteristic del linguista hispano-alemany Pedro de Mugica.
— W. Meyer-Lubke, Katal. <vina>, ^fes^, <ves>, pag. 343-345.—
Les formes de segona persona singular de I'imperatiu de venir, fer i
anar (oina, fes, ve's) son irregulars. ^Com se son formades? Segons
el mestre Meyer-Lubke, la forma primitiva de I'imperatiu de venir
devia esser *vi, i com aquesta forma resultava massa curta i sense cos
en frases imperatives energiques, s'hi va afegir una vocal de reform i
s'hi posa la n radical com a lligam. Ves i fes son, segons ell, explica-
312
Recensions 7
bles com a formes d'indicatiu usades imperativament, aixi com en Tan-
tic frances oz en frases interrogatives {oz? = 'sents?') passa a tenir
valor d'imperatiu (oz = 'escolta!'); pero com lesfo.mes d'indicatiu son
vas i fas, cal cercar una explicacio de la e de ves i fes; pel que es
refereix Sifes, Meyer-Liibke considera que es resultat de la influencia
de fe (< fac) damunt fas, i de manera semblant s'explicaria ves.
— P. Barnils, Arliculacions alveolars condicionades, pag. 347-
351. — Observacions documentades amb palatogrames sobre palata-
lisacio regressiva de / i /z seguides de 1, g, §, 4.
—Gerhard Rohlfs, Le patois de Lescun (Basses-Pyrenees),
pag. 353-387. — Exposa les principals caracterfstiques dialectals, amb
extens vocabulari, del llenguatge gasco que es parla a la petita vila de
Lescun, situada dins Tangle que forma la frontera basca amb Tes-
panyola.
—Pedro Llosas, Una reina de Mallorca, ampurdanesa, pag.
389-395. — Notes historiques sobre Dona Sibila de Forcia, muUer d'En
Pere del Punyalet, i demostracio de la seva nerencia empordanesa,
probablement de la vila de Portia. Segueix Topinio de Balari sobre
Torigen del nom Fortid (< Fortianus, segons ell). Ja vaig indicarfa
dos anys (Anuari de l'O. R. 1929, p. 347) que aquesta etimologia no
es satisfactoria, i que es mes probable un etim *Furticianus.
— Francesch de B. Moll, Estudifonetich y lexical del dialecte
de Ciutadella, pag. 397-460. — En el § 50 em vaig oblidar de fer
constar Tepitesi de -/ que se fa en alguns mots acabats en -i(cdssil per
cossi, situ per sitij. En el § 83 cal afegir enclova [agkl^va] (<angles
clover) 'planta semblant al treboT.
— Anfos Par, Shakespeare y el Folklore espanyol, pag. 461-
433. — Relaciona un tema que apareix en la batalla final de Macbeth
amb una llegenda que es troba en el folklore germanic i espanyol
(Catalunya i Galicia).
— Leo Spitzer, Zu den Etymologien des «Diccionari» Alcover,
pag. 465-472. — Notes completives i rectificatives sobre algunes
etimologies dels dotze primers fascicles del «Diccionari Catala-Valen-
cia-Balear». Trobo dificil que aba/6 vingui de bajanus; tampoc es
convincent Tetim avia que Meyer-Liibke (REW 824) dona per les for-
mes bearneses abayon i auyon, que son evidentment parentes del
rossellones abajo. Abalot (=^avalot) es indubtable que pertany a la
familia del castella alboroto, i no veig com se puga relacionar amb
abolir. El castella dctiino no es pres del diccionari Labernia, sino al
contrari: Labernia i altres diccionaris Catalans han posat dctim catala-
nisant Vdctimo dels diccionaris castellans. Per fer venir afetgegar
de fetge no veig el cami del canvi de significat, i per altra banda tenim
313
8 F. de B. Moll
la forma apetgegar que no s'explica simplement per fetge; ino es
probable que la influencia de fetge hagi determinat el canvi de p en /,
que aixf ja no seria «unerklarlich»?
—Albino Korosi, La Magna Carta, la Bula Aurea, los Priuile-
gios de Aragon y Mallorca y el Jus resistendi en la Edad Media,
pag. 473-507. — Estudi historic de les relacions entre la Magna carta
d'Anglaterra (1215), la BuHa Aurea d'Hongria (1222), el Privilegi
d'Arago (1287) i el de Mallorca (1285), principalment en 90 que es
refereix dX jus resistendi dels subdits quan el rei violas la Constitucio.
—Fritz Kruger, Worfeln und Verwandtes in den Pyrenaen,
p^g. 509-524. — El docte dialectoleg hamburgues estudia el lexic de
les operacions agricoles de ventar, paleiar \ ererar en els Pirineus
Catalans, comparant-io amb el d'altres regions hispaniques. Molt inte-
ressant als lexicolegs.
—Antonio Sancho, El acento mallorquin, pag. 525-538. —
L'enunciat del tema fa esperar mes noticies concretes i noves que les
que en realitat es donen aqui sobre I'accent mallorqui. Tot queda molt
a Taire; la conclusio que treu, que «el acento prosodico... para el ma-
llorquin no es melodia ni intensidad ni duraci6n», sembla inassa nega-
tiva i provoca autoinaticament aquesta interrogacio: «(iQue es, doncs,
I'accent mallorqui?» 1 la pregunta queda incontestada. Se nota la insufi-
ciencia de distincio entre I'accent de la paraula aillada i el de les
paraules dins la frase. Per altra banda hem de regoneixer que el tema
de I'accent no se pot profundisar sino amb aparells de fonetica expe-
rimental. — F. de B. M.
Dr. Joseph Huber, Katalanische Grammatik. — Laut- und
Formenlehre, Syntax, Wortbildung. Heidelberg, 1929. Carl Winter's
Universitatsbuchhandlung. — XI -+- 226 pags.
L'excellent «Collecci6 de manuals romanics elementals» dirigida
del Dr. Meyer-Liibke i editada per la casa Winter, acaba d'esser enri-
quida amb aquesta Gramatica catalana, escrita d'un alemany i dedicada
a I'lis dels alemanys.
L'autor, Dr. Joseph Huber, coneix la nostra llengua fa molta estona:
mes de vint anys enrera ja es preocupava d'estudiar-la i ja en parlava
damunt revistes cientif iques com el Bulletin de Dialectologie Romane.
Amb el seu llibre no es proposa donar un tractat cientific, de
gramatica historica, sino un manual de gramatica normativa, practica,
a profit dels alemanys que vulguin aprendre el catala literari modern.
Ens hem de congratular de la bona pensada del Dr. Huber, de la indub-
table utilitat que la seva Gramatica donara als estudiosos i comerciants
alemanys i de la cooperacio que presta a I'expansio de la llengua
catalana.
314
Recensions 9
La base de Fexposicio gramatical d'aquest Uibre es el dialecte de
Barcelona; la transcripcio fonetica dels mots — molt encertada en gene-
ral — correspon tambe a la proniincia barcelonina. La multitud de
frases catalanes que posa amb les correspondencies alemanyes al
costat, es a mon parer una de les coses mes litils del llibre; les traduc-
cions que dona son quasi sempre exactes.
En haver de fer segona edicio caldra corregir algunes deficiencies.
Indicare les mes visibles:
§ 5. No concorda amb el sistema de I'lnstitut Tus de Paccent
greu en els mots be, net, os, joe, bota, dona, mora; pertoca escriu-
re'ls sense accent. — Net esta mal traduit per «Neffe»; son significat
6s 'Enkel'.
§ 11. Com vos no significa «mit euch», sin6 'wie ihr'.
§ 12. Son erronies les transcripcions bit {=^vuit), t>itant? (= vui-
tanta), ?tn (^=avui!l) i hi (=^vui).
§§ 13 i 15. Totes les combinacions vocaliques que Huber posa
com a diftongs creixents, no son tals diftongs, exceptuant les que tenen
per element debil la u precedida de q o g (quota, quant, guany).
Vegi's r«Exposic.i6 de I'Ortografia Catalana» que precedeix al Diccio-
nari Ortografic d'En P. Fabra.
§ 43. Crec que es equivocat atribuir proniincia sorda en el parlar
barcelonf a la combinacio tz de dotze, metzina, etc. Sempre he sentit
pronunciar tz com una africada sonora.
§ 49. No sembla molt conforme a les normes de I'lnstitut la con-
traccio 7, 75 darrera preposici6 (vora'l riu, sobre'ls peus) .
§ 54. Les formes 5er/"'Hirsch' i serva 'Hirschkuh' s6n incorrec-
tes; cerfno es rebutjable, pero son mes usuals les formes cervol i cero.
§ 61. En Hoc de el home cal posar I'home.
§ 65. La codony, les codonys, no es catala; el codony, els
codonys es correcte.
§ 76. Els lldpissos no existeix en catala; el plural de llapis es
identic al singular.
§ 88. Cal suprimir fofo, fofa, i molt mes fof{\).
§ 138. Escollert no em sembla forma gaire usada; convindria
indicar que escollit es molt mes normal.
§ 296. Cal esborrar *de veraQ, wahrhaftig», inexistent.
§ 304. Les proposicions He vist a ton pare, Han agafat a En
Joan sembla que son donades com a mes correctes i usuals que He
vist ton pare, Han agafat En Joan. El vertader es el contrari: usual-
ment i correctament, no es posa preposicio en aqueixes frases. — La
interrogacio Qui ha mort En Miquel? es ambigua, segons Huber; per
aixo recomana I'lis de la preposicio a:
Qui ha mort a En Miquel? Wer hat Michael getotet?
A qui ha mort En Miquel? Wen hat Michael getotet?
Jo preferiria distingir les dues frases per medi d'una coma. Per mi,
315
10 F. de B. Moll
Qui lia rnort En Miguel P no te gens d'ambiguetat; significa « Wer hat
Michael getotet?» Per significar «Wen hat M. getotet?», jo escriuria:
Qui ha mort, En Miguel?
§ 360. Indueix a error posar anticambra i antimuralla al costat
de anticrist, com a prefixats amb anti-, car els dos primers son en rea-
litat prefixats amb ante-. — Empit no s'ha de posar entre els prefixats
amb em-; Tescriptura correcta es ampit i pertany al prefix ante- (llati
ANTEPECTUS). — Perifen'a i poligamia son formes mal accentuades.
§ 363. Cal canviar -a(^, -a<;a en -as, -assa, segons el sistema
ortografic de I'lnstitut. — En el n.° 14 s'equivoca dient que bossalve
de bossa (cfr. el castella bozal). — En el sufix -ana s'inclouen erro-
niament albitana, badana, banana, barana, barragana, sarganta-
na, setmana. — Tanca s'ha de Uevar dels dominis del sufix -anca. —
Ceranda i garlanda no son forinats amb el sufix -anda. — Del sufix
-anga cal esborrar/a/7^a (postverbal de fangar) i retranga (<*retro-
hanka). — Nyany no te el sufix -any. — Tot el n.° 30 6s suprimible,
car ni mascara ni gatzara son formats per sufixacio. — En el n.°34,
llevar tafarra, guitarra i samarra. — En el n." 42 cal supriniir tot el
del sufix -ietat, car aquest sufix no existeix: ansietat, contrarietat,
notorietat, propietat contenen el sufix -etat; la / no es del sufix,
sino dels mots primitius (dnsia, contrari, notori, propri). — En el
n." 44: V-atx de empatx i escatx no es sufix, sino que forma part del
radical.
§ 364. S'ha de llevar el n.° 4, car acenefa no te sufix ni sabem
que existesca el sufix -efa. — Tambe es suprimidor el n.° 5, puis cata-
leg i prbleg no duen sufix -eg, sino que llur -leg representa el -logns
llati. — Fanega, talega i mdrfega no duen sufix. — Cal suprimir el
referent al sufix -eixa, car madeixa es un primitiu. — En el n.° 10
s'hauria de fer notar la dualitat de sufixe -ell: d'una banda aucell,
ceroell, pinzell (acabats en -^1< -cUii); d'altra banda cabell, ventrell
(acabats en -^l< -icfiln). — Del n." 18 s'ha de llevar albandreny
(<avantren) .
§ 365. Cal canviar -ig, -i^a, en -is, -issa, segons I'ortografia de
I'lnstitut. — En el n.° 17 cal esborrar adafina, que ni te sufix catala ni
es un mot trobador en catala parlat ni escrit. — Tambe es inutil el
n.° 19, car ni finca du realment sufix ni guatrinca es catala sino pro-
venpal. — Els n."s 21 i 22 {-ipa i ira) no tenen rao d'esser, car felipa,
cadira i guspira s6n mots primitius. — Bassiva, geniva, oliva i sa-
liva son tambe paraules sense sufix.
§ 366. Lleo, meld, rao, sabo, son primitius, no sufixats. EI
mateix cal dir de escarxofa \ garrofa (n.° 5), espona (n.° 13), vergo-
nya (n.° 16), colotge i rellotge (n.° 28). — En el n.° 18 caldria distin-
gir la duplicitat de sufixe -dor. d'una banda governador, matador,
teixidor \ altres noms verbals indicadors de I'agent (< llati -tore);
d'altra part agafador 'Griff, vestidor 'Ankleideraum' i altres noms
316
Recensions 11
verbals indicadors de medi, Hoc, etc. (< llati -toriu). — Seria bo
iuprimir el n." 21, car -orca no existeix com a sufix; cavorca sembla
compost de cava i Orcus. — Tampoc existeix el sufix -ostre: calos-
tre es un primitiu.
§ 367. Caldria canviar -u<;a en -ussa, segons el sistema ortogra-
fic de rinstitut. — Conve suprimir el n.° 4, car caduf no te sufix sino
que es un primitiu. — Del n.° 12 s'han de llevar alum, betum, costum,
llegum i volum, que son priniitius; lo mateix cal dir de tots els mots
que es posen com exemples de sufix -ut en el n.° 19.
§ 368. S'ha d'escriure -as en Hoc de -ap.
§ 369. Sobre andleg i homoleg (n.° 4), die lo mateix que sobre
el n.° 5 del § 364. — En el n.° 6 caldria distingir el sufix -ell de ver-
meil (-^1 <-icnht) del sufix -ell de novell (-^I < -ellu).
§ 370. Cal distingir -iq (felig) de -is (malaltis).
§ 373. Es erroni considerar argentar i aventar com a formats
amb el sufix -entar, car son derivats en -ar de argent i vent.
§ 390. Paraigua, parassol i paracaigudes s'haurien de posar
en el § 393, car no son compostos de preposicio i substantiu, sino de
verb (parar) i substantiu. — Parabe es un castellanisme insolit en
catala.
Aquesta enumeracio de correccions a fer no es completa; pero re-
treu els defectes principals, que en una reedicio no serien perdonables.
La part mesfluixa de la Qramatica de Huber es el tractat dels prefixos
i sufixos (§§ 360-374), que necessita una revisio molt mes atenta que
la que acab de fer molt damunt-damunt. — F. de B. M.
Butlleti de Dialectologia Catalana, publicat a despeses de la
Institucio Patxot. Barcelona
Volum XVII (Gener-Desembre 1929):
— A. Sallent, Els noms de les plantes, pag. 3-45. — Lli.sta alfa-
betica de noms vulgars Catalans de plantes, amb els correj-ponents
noms cientifics. Es una recopilacio util a la nostra lexicologia. Hi ha
alguna coseta que no hi escau: araugi es errada, per arangi (de aran-
ja)\ assota-crists es una falsificacio academica, car el poble din asso-
ta-cristos; el nom portugues ervinha da parida, usat en el Brnsil, no
se quines feines te dins una llista de noms Catalans; tanibe serien
estat poc enyorats dins un treball dialectologic noms com mirtdcies,
nectar, sapondria, etc.
— H. KuEN, Kat. *colze», pag. 46 50. — Explicacio del mot colze
i de les seves variants, amb contaminacio de poize per explicar la /.
—P. Barnils, Mes materials decontribucio a I' estudi del catala
d'Alacant, pag. 51-56. — I, Sobre el parlar d'Elx: petit vocabulari de
mots recollits a Elx i que el replegador considera tipics d'aquella loca-
317
12 F. de B. Moll
litat i desconeguts en el catala central; du vocables interessantissims
(per exemple mortitjol, calendura, ternijal, etc.), pero n'hi ha una
pila que semblen molt estesos i coneguts {clavellina, corbella, for-
cat, bescoll, etc.)- H, Sobre el parlar d'Almoradi: notes sobre el
dialecte castella d'aquest poble de la provincia d'Alacant, amb molta
d'influencia del parlar Valencia.
—Joan Amades, El culte a la pedra, pag. 57-65 — Aplec de
noti'cies de gran interes folkloric sobre objectes de pedra.
—Paul Aebischer, A propos de deux noms de riviere Cata-
lans, *Gavarra» et «Gavarresa», pag. 66-78.— Minuciosa investiga-
cio sobre els noms de riu en Gav- i enjav- de les Gallies. Opina que
Gavarra i Gavarresa son del mateix origen preroma que els Gave
de Francpa i ^\ Javroz dels Alps de Suissa.
—A. Griera, Triptic: la naixenqa, les esposalles, la mort,
pag. 79-135. — Vocabulari i notes folkloriques sobre aquests tres
temes socials en les varies comarques catalanes. Hi ha abundor de
noticies litils. Es, pero, lamentable que en algun cas es subordini Tinte-
res cientific al prurit academista: per exemple, en posar vidu (p. 1 12)
com a forma vulgar de Mallorca (!), on ningii diu altra cosa que viudo
(com per tot arreu). Es mal de creure que, a Sant Carles de la Rapita,
atre signifiqui 'cementiri'; la frase anar-se'n a I'atre 'morir-se' es
per mi una elipsi de anar-se'n a I'atre mon.
Volum XVIII (quatre fascicles, Gener-Desembre 1930):
— A. Griera, Liturgia popular, pag. 1-98. — Abimdos recull de
noms i costums referents a les varies festivitats i manifestacions de la
vida religiosa durant tot I'any.
—A. G., El sillo, pkg. 99-100. — Exposa la teoria de la lluita ho-
monimica de sella < sella i sella < situla, de silio 'bastet' i sillo
'cantir', Pero id'on s'ha tret que sitja ve de situla? Tothom creu que
ve de SEDiCA (cf. Meyer-Lubke, REW 7782, i P. Rokseth en Roma-
nia XLVII, 537).
—A. G., Mallorqui ^son», pag. 100-101. — Insisteix a favor de
I'etimologia Son < sol En, que diu que Rokseth ha demostrada. La
demostracio esta lluny d'esser convincent despres de la refutacio que
n'ha fet el P. Oleza (Zur Bestimmung der Mundart der katalani-
schen Version der Graalsage, p. 61-66). Demostrar la possibilitat
d'un proces no es demostrar la seva realitat contra un proces mes obvi.
—Joan Amades, Astronomia i meteorologia populars, pag. 105-
138. — Vocabulari i folklore dels temes astronomies i meteorologies
en catala, ricament informat. Aixi mateix sembla un xic exagerat en
alio que diu (p. 123) dels camperols mallorquins, que son molts els que
318
Recensions 13
creiien que no hi ha al inon mes terra que la seva ilia, etc. A la pag.
132 cal posar deluvi, no diluvi.
—A. G., Miscelldnia, pag. 139-149.— Notes sobre mots eivissencs
i empordanesos, noms de boscos, transfusio d'elements lexicals en el
vocabulari de la indiistria surera, vocables pallaresos, etc. En general
son notes dirigides a fer veure els efectes de rhonionimia. Pero en
aquest intent no tots els casos aportats son convincents. Entre els que
trobam poc fonamentats senyalarem el de la pag. 148: «E1 cup del vi
es, al meu entendre, una masculanitzacio del cupa, que regularment
havia de passar a cova (!), la qual no ha pogut subsistir perque k6ba,
k<Jba i k(^be eren a la vegada, un amagatall i un cove. Aquesta matei-
xa competencia explica la conservacio de la -p- intervoc^lica en copa
'vas'». Si tenim en compte que Tevolucio fonetica normal de cCpa es
Cuba (no cova), veurem que es impossible Thomonimia amb cova i
amb cove; i si ens fixem en que copa ve de cuppa, amb doble pp, no
necessitarem tampoc anar a cercar homonimies per explicar la -/?-.
—Paul Aebischer, Le Catalan <tur6> et les derives romans du
mot prelatin <taurus», pag. 193-216. — Estudi eruditissim, com tots
els de Tautor, de les variants de la rel *taur- 'muntanya' en una multi-
tud de llengues, no sols europees sino semitiques.
—Otto Klesper, Beitrdge zur Syntax altkatalanischer Kan-
Junktionen, pag. 321-421. — Es una excellent monografia que contri-
buira magnificament a la sistematitzacio de la sintaxi del catala antic.
Esta dividida en dues parts, de les quals la primera es tota dedicada a
I'estudi dels usos de com \ de on \ la segona al de les altres conjun-
cions. L'autor explica en el proleg els motius de donar una iniportancia
excepcional al descendent de I'adverbi quomodo, fundant-se en I'ex-
traordinaria extensio dels seus usos. Tamb6 manifesta com a finalitat
del seu treball la intencio de contribuir a decidir en la part sintactica
la questio, tan discutida aquests anys darrers, de la posicio del catala
en relacio amb el castella i amb el proven^al. La conclusio que en treu
es favorable al major parentesc del catala amb el proven^al que amb
Tespanyol; es la conclusio que es treu quasi sempre que s'estudia com-
parativament un punt important d'aquestes tres llengues. — Amb clara
comprensio va resseguint i iHustrant O. Klesper els usos de com en
frases interrogatives, exclamatives, comparatives, temporals, cau^als,
sustantives, finals, adversatives i concessives, i els usos de on en les
significacions de «unde» i de «ubi» i en concurrencia amb com. En la
segona part exposa i exemplifica claramentels usos de les conjuncions
temporals, causals, consecutives, finals, circumstancials, condicionals
i concessives. Repetim que es un estudi de gran preu, pel qual hem de
felicitar Tautor. Les seves tares son poques. Me permetre senyalaruna
traduccio erronia en la nota de la pag. 336, on tradueix per «wie in der
319
14 F. de B. Moll
Hand gesagt wird» la frase axi com sis dits a la ma, que cal traduir
per «wie sechs Finger in der Hand». En la pag. 338 observe una inter-
pretacio poc avenguda del text de Contemplacio 14; en aquest text
el com ha d'anar necessariament «ohne aLvi», car va precedit d'un
tarn. En Teleccio de les fonts d'estudi he de lamentar que I'autor no hi
haja inclos la Cronica d'En Muntaner, tan excellent en tots els aspec-
tes del llenguatge. En la manera de citar certs autors no te Klesper
bon sisterna, pero aixo es excusable en un estranger, i mes aviat son
responsables els revisors Catalans del Butlleti de Dialectologia de
deixar passar coses com Prospero y Bofarull (!) i com citar Sans en
Hoc de Miret i Sans. — Francesc de B. Moll.
320
%
PUBLICACI6N DEL "CfRCULO DE ESTUDIOS"
PALMA DE MALLORCA
NOTAS RESPECTO AL AUTOR
DEL «VOCABULARI CATALA'ALEMANY»
DEL ANO 1502
Dr. RODOLFO GROSSMANN
DIRECTOR DEL «1BER0AMERIKANISCHE8 1N8TITUT* DE HAMBURGO.
T I R A 1) A A P A R T E
DE LA
"MiSCELANEA FiLOLOGICA DEDICADA A D. ANTONIO M.* AlCOVEH*
PALMA DE MALLORCA
ESCUELA TIPOGRAFICA PROVINCIAL
1930
itli
M^
PUBLICACION DEL "CIRCULO DE ESTUDIOS
PALMA DE MALLORCA
NOTAS RESPECTO AL AUTOR
DEL «VOCABULARI CATALA-ALEMANY»
DEL ANO 1502
Dk. rodolfo grossmann
DIUECTOK DEL «IBE1{0AMEHIKANISCHES INSTITUT» DE HAMBUKGO.
T 1 K A D A A P A li T E
DE LA
«MlSCELANEA FlLOL(')«ICA DEDICADA A D. AnTONIO M.'' AlCOVEU*
PALMA DE MALLOKCA
ESCUELA TIPOGRAFICA PROVINCIAL
X930
NOTAS RESPECTO AL AUTOR DEL «VGCA'
BULARI CATALA'ALEMANY» DEL ANO 1502.
§ 1. INTRODUCCION
En el momento historico en que Mn. Antonio M."^ Alcover nos
presenta, despues cle mas cle 25 aiios de asidua labor, los primeros
fasciculos del monnmental «Diccionari catala-valencia-balear»,
perpetuando asi su nombre en los anales de la filologia catalana,
tal vez valdra la pena recordar el autor anonimo del primer
diccionario Catalan, del ailo 1502, y tratar de precisar la indivi-
dualidad de este memorable iniciador de la lexicografia cata-
lana,
De la obra a que nos referimos poseemos una excelente
edicioU;, publicada por P. Barnils (1)^ quien en su detallado
estudio preliminar se adhiere a la opinion corriente de que el
tipografo Hans Rosenbach en Perpinan, natural de Heidel-
berg (2) e indicado como impresor en el colofon^ es al mismo
tiempo el compilador del «Vocabulari». Desgraciadamente, no
poseemos ningun documento que acredite la personalidad del
autor, ni mucho menos su identidad con el impresor. Objeto del
presente trabajo sera trazar una imagen del primero^, fundada
tan solo en el analisis filologico y psicologico de su obra, en la
esperanza de que un feliz descubrimiento nos ponga algiin dia
en condiciones de hallar un personaje bien documentado que
coincida, en todos los detalles de importancia, con el aqui cons-
truido.
1) p. Barnils, VocabuUtri catala-alemcDu/ de Vany lao-i, Barcelona, Institut cVEstii-
dis Catalans, 1916. En nuestras citas seguinios la numeracion de Barnils, a cuya edici6n
debemos una serie de datos importantes.
2) Vease F. Mendez, Tijwyrafia esjianoUi, Ma^drM, 18G1, p. 60.
RODOLFO GIIOSSMANN
I. PROCEDENCIA DEL AUTOR
§ 2. ORIGEN ALEMAN DEL AUTOR
Si nos fuiulamos en el criterio del lenguaje, toclo habla en
favor del origen aleman del alitor. El Catalan del «Vocabulari»
hace la impresion de nn mosaico compuesto de piedras de los
mas diversos colores y matices; es un lenguaje sintetico, como
lo liablan de preferencia los extranjeros. El aleman^ en cambio,
aparece perfectamente determinado en euanto a sn procedencia
dialectal^ como enseguida veremos. No tiene nada de artificial;
es nna lengua corriente^, individualizada, como la hablan los
habitantcs de una region mas o menos circunscrita, y que
algunas veces hasta podria calificarse de vulgar o trivial..
En lo que se refiere a la parte catalana de nuestro «Voca-
bulari», Barnils (§ 19) ya ha demostrado con suficiente claridad
que no se trata del habla fija de una comarca^ sino de un Catalan
recogido al azar, como lo evidencian formas ambiguas de la mis-
ma palabra, procedentes de dos dialectos diferentes, v.. g.: esguina
307 al lado de e^sqiiena 1170. La autoridad de Barnils nos dispensa
de entrar en mas detalles sobre este j)articular.
En cambio, alegaremos como prueba del origen aleman del
autor^ eutrc otros^ el hecho de que entre los nombres propios
enumerados en el capitulo II (105 ssg.), fuera de los santos de la
Sagrada Escritura, figuran unicamente algunos nombres de
origen netamente germanico, como p. ej.: 106 Be rnhart ; lOS
Frich'ich; 109 Cuonmt; 122 Erharf; 117 Gottharf; 115 HemrkJr,
105 IJenhart; 134 Preid (equivalente a «Brigida»); 110 Euoprecht;
107 Wolfyang; 114 Uli-ich; 133 Ursel. Tambien las. formas Toed
por «Dorothea» (137), Eh por «Elisabeth» (135), que denotan
cierta intimidad carinosa, son prueba de que los afectos perso-
nalcs de nuestro autor estaban del lado del aleman.
Igualmeute en favor del origen aleman del autor habla la
extraha alteracion en el orden de las palabras, observada
"tambien por Barnils (§ 9), quien la interpreta con mucho acierto
como infiuencia de la gramatica germana: 1215 mhda fnlla en
vez de «fulla de salvia»; 1475 dar temps en vez de «temps clar».
SOBRE EL AUTOR DEL VOCABULARI DE 1502 5
Y para terminar citaremos aqui el extraiio vocablo Catalan
Ull 1 arch de pluja {en lugar de «arc de Sant-Marti»), calcado
evidentemente sobre el aleman «Regeiibogeii».
§ 3. OBSERVACIONES PRELIMINARES AL CRITERIO
FILOLOGICO
Antes de entrar de lleno en el criterio filologico, hay que
tener presentes dos circnnstancias miiy importantes, a saber:
1. La grafia de las palabras alemanas no necesita ser for-
zosamente la original del alitor, siendo asi que a principios del
siglo XYI existia ya algo asi como un lenguaje editorial de
matiz sudaleman, que tal vez ejercio su influencia niveladora
sobre las cuartillas que diera a la imprenta el autor del «Voca-
bulari».
2. Alrededor del ano 1500 llega a su termino el proceso
de transicion del medio-alto-aleman (m.-a.-a.) al neo-
alto-aleman (n.-a.-a.). En las obras impresas se conservan
sin embargo con preferencia, obedeciendo a una ley general de
inercia lingilistica, las grafias medio-alto-alemanas a pesar
de que la pronunciacion ya es la neo-alto-alemana.
En estos casos, la calidad fonetica medio-alto-alemana es solo
aparente. Como quiera que tambien algunos dialectos neo-alto-
alemanes no ban tomado parte en todas las mutaciones foneticas
del medio-alto-aleman al neo-alto- aleman conservando mas bien
su estado fonetico primitivo, hay que proceder con cierta cautela
al intentar decidir, a raiz del criterio fonetico, si una determi-
nada palabra alemana contenida en el «Vocabulari», representa
una forma dialectal o, sencillamente, una grafia anticuada.
§ 4. VACILACION ORTOGRAFICA
Para demostrar la vacilacion ortografica que reina en la
parte alemana del <A^ocabulari», citaremos a continuacion al-
gunos ejemplos tipicos, que facilmente podran multiplicarse
hojeando el indice alfabctico de los vocablos alemanes contenido
en la edicion de Barnils (p. 175 ssg.).
RODOLFO GKOSSMAN>f
a) VOCALISMO
1.) n.-a.-a. [ai] <m.-a.-a. [/]:
La grafia corriente del «Vocabiilario» es ai. Pero tambien
eiicontramos:
min 240 al lado de mein 2095 (m.-a.-a. mrn, n.-a.-a.
mein);
ribysen 1894 al lado de eif^en 787 (m.-a.-a. tsen,
n.-a.-a. Eisen).
2.) n.-a.-a. [au] <C m.-a.-a. [u]:
maur 983 al lado de nuw 482 (m.-a.-a. mur, n.-a.-a,
Mauer).
3.) n.-a.-a. [^7] << m.-a.-a. [u]:
hytel 1154 al lado de paeutel 939 (m.-a.-a. hiutel,
n.-a.-a. Beutel);
fuyr 49, fegfuer 151, feclifueyr 4^ al lado de feuerstat
1045 (m.-a.-a. fiur, n.-a.-a. Feuei^).
4.) n.-a.-a. [i] <C m.-a.-a. [ie]:
La grafia corriente del «Vocabulari» es ie. Pero tambien
encontramos:
di 150 al lado de die 157 (m.-a.-a. die, n.-a.-a. die).
5.) u.-a.-a. [«] <Cni.-a.-a. [ie]:
betriegen 1973 (m.-a.-a. betriegen, n.-a.-a. betrilgen),
al lado de una forma como lugner 1935 (comp.
m.-a.-a. liigener al lado de liegener).
6.) n.-a.-a. [o] <; m.-a.-a. [n]:
n-ucJie 164 al lado de tcoche 180 (m.-a,-a. n-ucJic al
lado de icocJie, n.-a.-a. WocJie).
b) CONSONANTISMO
1.) n.-a.-a. s ( jjron. [/] ) , seguida de consonante
<C ni.-a.-a. s, seguida de consonante: scJqjin 1355
al lado de spinnen 1905 (m.-a.-a. spin7ien/n.-a.-^.
spinnen, pron. [spineii]).
Es de notar tambien la vacilacion en la forma cion del
participio de preterito de los verbos debiles con las ter-
SOBRE^EL AUTOR DEL VOCABULARI DE 1502 7
minaciones -et y -t, respectivamente, de las ciiales la primera
es la forma antigiia, la segunda la moderna: gehoeret 468 al lado
de gehoert 2191.
§ 5, FORMAS MEDIO- ALTO- ALEMANAS
Fenomenos linguisticos que reflejan sencillamente el iiso
medioevalj es decir, formas medio-alto-alemanas aeeptadas
tarabien por los tipografos en los comienzos de la epoca neo-
alto-alemana sin que su empleo se generalizara mas tarde, a
causa de la discrepancia entre grafia y pronunciacion, se reve-
lan en los siguientes ejemplos:
a) VOCALISMO
1.) n.-a.-a. [u] <Cm.-a.-a. [no]:
buoch 57 (m.-a.-a. huoch, u.-a.-a. Buck).
2.) n.-a.-a. [o breve] << m.-a.-a. [ii]'.
far clem 2085 (m.-a.-a. vtirdern, n.-a.-a. fordern)
y esporcidieamente en:
3.) n.-a.-a. [o] << m.-a.-a. [a]:
cider 84 (m.-a.-a. ader^ n.-a.-a. oder).
4.) n.-a.-a. [o breve] < m.-a.-a. [w breve, i\.
ginner 433 (m.-a.-a. ginner, giinner; n.-a.-a. Gonner).
5 ) n.-a.-a. [o breve] < m.-a.-a. [e]:
leschen 1808 (m.-a.-a. lesc/im, n.-a.-a. losdum) al
lado de erJoeschet 1809.
6.) Tambien la deslnencia -ost del siiperlativo: cdhr-
durcJiluchtigost 394, es una forma paralela a la
deslnencia ordinaria -eM que ya se encuentra en
los textos medio-alto-alemanes y liasta viejo-alto-
alemanes.
b) CONSONANTISMO
1.) n.-a.-a. [pf], escr. i)f<m.-a.-R. [pf], escr. ph:
pheil 1083 {m.-a.-Si. phail, n.-a.-a. PfeU) (!)•
1) El vocablo fuel 306 «part genital de la dona» citad.. p<n- Baniils ( § SG ) no portenoca
etiinol6£ricaniente al n.-a.-a. Pfiit::e «cliareo», sino al ni.-a.-a. fut «vulva» (con.p. n.-a.-a.
TTundsfiitt , terniino injurioso).
8 RODOLFO GROSSMANN
2.) n.-a.-a. r + wA < m.-a.-a. r + s, r + z:
Mrs 1311 (m.-a.-a. hirz, n.-a.-a. Hivsch).
3.) n.-a.-a. h final [muda] < m.-a.-a. ch [/]:
rech 1313 (m.-a.-a. i-ec/?, n.-a.-a. Bch).
4.) n.-a.-a. ^ final [t] < m.-a.-a. f.-
/irt«f 286 (m.-a.-a. hant, n.-a.-a. Hand)
y esporadicamente en:
5.) n.-a.-a. f < m.-a.-a. d:
Diringen 1500 (m.-a.-a. Diiringen, n.-a.-a. Thil-
ringen).
6.) n.-a.-a. z [ts] < m.-a.-a. t:
geitig 563, gitig 562 (m.-a.-a. gitec, n.-a.-a. geizig).
7.) n.-a.-a. [g] < m.-a.-a. [h]:
schlaJien 1561 (m.-a.-a. slahen, n.-a.-a. schlagen).
8.) n.-a.-a. rh <C m.-a.-a. rw:
ffu'fce 904 (m.-a.-a. vance, n.-a.-a. Farhe).
9.) Cambio entre m y n, precedidas de ;*:
turn 496 (m.-a.-a. turn, n.-a.-a. Turm);
harm 335 (m.-a.-a. harm, n.-a.-a. Ham).
Formas con consonante intercalada, no generalizadas en el
uso moderno, son:
don&er 1465 (m.-a.-a. donre, n.-a.-a. Donner);
lain^ 1370 (m.-a.-a. lamp, n.-a.-a. Lamm).
Otros fenomenos similares a los aqui descritos podran regis-
trarse facilmente n raiz del ya varias veces citado indice alfa-
betico de los voeablos alemanes de la edicion de Barnils.
§ 6. DIVERGEXCIAS ORTOGRAFICAS RESPECTO AL
ALE]\IAN MODERNO, QUE POSIBLEMENTE REFLEJAN
DIVERGENCIAS FONETICAS*
Cabe llamar la atencion del lector moderno del «Vocabulari»
sobre algunas divergeucias respecto a la grafia moderna, de
las cuales no se puede decir con segmndad si tenian o no, al
mismo tiempo, la significacion de alteraciones foneticas para
el alitor de nuestro diccionario. He aqui algimos ejemplos:
SdBRE EL AUTOR DEL VOCABULARI DE 1502
a) VOCALISMO
1.) En lugar de n.-a.-a. ie [i]:
spilen 1589 (m.-a.-a. spiJen [t], n.-a.-a. spieJen [?]).
2.) En Ingar de n.-a.-a. eu [di]:
fmid 1948, frued 60, /;wf?2629, fmeid22n (n.-a.-a.
Freudej;
lent 245, liofleit 857, koflaute (-laeute ?) 17.
Otros ejemplos veanse en la edicion de Barnils (§ 24).
b) CONSONANTISMO
1.) Falta de h denotando vocal larga precedente
(«Deliniings»-^j:
er 1714 (m.-a.-a. er, n.-a.-a. ehre, 2.''' pers. del
sing, del imperative de ekren).
2.) Asimilacion de h inicial a la consonante final de la
silaba precedente:
ttnkuschait 1088 (m.-a.-a. -Muscheit, n.-a.-a. -I'eusch-
heit).
§ 7. FORMAS CON «UMLAUT» AL LADO DE FORMAS
Sm «UMLAUT»
Un fenomeno fonetico jDeculiar de los idiomas germanicos es
la mutacion de las vocales a o u en a 6 ii, bajo ciertas condicio-
nes, conocido en la gramatica alemana bajo la designacion de
« Umlaut ».
Xnestro texto contiene una serie de formas con «Umlaut»,
que son las normales en el aleman moderno, al lado de otras,
sin «Umlaut»;, v. g.: ktinnig222, kunig 379 al lado de klnig 203
(m.-a.-a. kiinic); uhel 141 al lado de vehell 2410; huocliU QQ al lado
de huechU 2573; hedaet 2699 al lado de heduot 2700.
Es de suponer, pues, que tambien los «Umlaute» modernos
ci il se expresen en nnestro texto, ya por rt^, oe, ue, j-a por
a, 0, n simplemente, sin que esta ultima grafia denote una pro-
nunciacion diferente de la moderna. Ejemplos: vaeterleich
10 RODOLFO GROSSMANN
(mod. vaterlkh) 474; erloesen (mod. erlosen) 141; mnel lev {mod. Ma-
iler) 1147 al lado de erloosor (mod. Erloser) 76; hurg (mod. Biirge,
fiador) 2301. *
§ 8. Dn^RGENCIAS ORTOGRAFICAS RESPECTO AL
ALEMAN MODERNO, SIN SIGNIFICACION FONETICA
A continiiacion registraremos algunas particularidades orto-
graficas de niiostro texto respecto al aleman moderno, que a
pesar de ser tipieas de los comienzos del neo-aleman, no impli-
can sin embargo un cambio de proniinciacion frente al ale-
man actual. Ejemplos:
a) VOCALISMO
1.) En lugar de n.-a.-a. ei:
Siiclien (mod. Eiche) 1300; onmy.sft (mod. Amehe) 29;
cZaei?i (mod. Mein) 852.
2.) En lugar de n.-a.-a. en:
7ew (mod. Leu) 1309.
3.) En lugar de n.-a.-a. an:
/aw (mod. lau) 1806.
b) COXSONAXTISMO
1.) Cambio entre fj r:
rimfer 916 al lado de (inster 153 (mod. finsfer).
2.) En lugar de n.-a.-a. z:
arczet 878 (mod. Arzt)\ cerprocJien 976 (mod. zer-
hrochen) (1).
■ 3.) En lugar de n.-a.-a. k aparece c en vocablos doctos o
voces extranjeras:
cnpfer- 844 (mod. Kupfer-).
En cambio, las grafias gesfan (mod. Gestein) en lugar de
«gestain» 1116, mesfer (mod. Meister) en lugar de <meister» 24^
druy (mod. drei) en lugar de «ch^ay» 654 parece que se reducen a
simples erratas de imprenta.
1) aecse?; (pas^«)•rt(■j 1028 parece errata <le imprenta por aesen «pacer». y no lichzen
«gemir», como supoue Baniils (§ 23).
SOBRE EL AUTOR DEL VOCABULARI DE 1502 11
§ 9. FORMAS DIALECTALES COMPROBABLES
Conforme con lo expuesto anteriormente, hay que proceder
con mucho cuiclado al intentar determinar a raiz del criterio
ortografico la base fonetica de los yocablos alemanes contenidos
en nuestro «VocabuIari», estando comprobado que la ortografia
corre seguramente por cuenta del tipografo, y no del autor.
Al tratar de averiguar formas de origeu dialectal indiscutible,
pronto se vera que esta clase de vocablos no tiene su origen en
una region estrechamente limitada, sino en todo un grupo de
dialectos de la Alemania del Sur, entre los cuales parece desta-
carse el alaman («allemanniscli») por la cuantia de su aporta-
cion fonetica. Esto concuerda perfectamente con la circunstan-
cia de que Rosenbach era natural de Heidelberg, ciudad que
pertenece al dialecto bajo -alaman. De todos modes, y volve-
mos a repetirlo^ las conclusiones que se quieran sacar de este
hecho solo podran referirse al dialecto del impresor y no del
autor.
Formas indiscutiblemente dialectales serian, si nos limitamos
a dar un solo ejemplo para cada grupo, las siguientes:
a.) VOCALISMO
El vocalismo normal del «Vocabulari» es, salvo algimas ex-
cepciones, el del neo-alto-aleman. No obstante tropezaraos a
veces con formas aisladas de la misma palabra que no pueden
ocultar su procedencia dialectal, v. g.:
A. VOCALES ACENTUADAS
1.) bavaro y alam.-suabio [o] y [o] (abierta), respec-
tivamente, en lugar de n.-a.-a. [«].
ixubent 191 (n.-a.-a. Abend) ; sjjixut 193 (m.-a.-a. sjjctt,
forma poetica al lado de spcitj considerada equivo-
cadamente por Barnils (§ 23) como base etimolo-
gica) (1);
froyen 2322 (n.-a.-a. fmgen); geftxottnn 464 (n.-a.-a.
Gevatterin) .
1) Conij). tanibieu nniimpcJifUi -2378 (n.-a.-a. ohimnifli/hi. ni.-a.-a. ''m-).
12 RODOLFO GROSSMANN
2.) modio-alem. («mitteldeutsch») [o] y [<?' abierta], res-
pectivamcnte, en lugar de n.-a.-a. [au]:
Jiopt IGIT (nhd. Haupt), kof- 17 (iihd. Kauf-), from
05 (n.-a.-a. Traum).
3.) bav. i en lugar de n.-a.-a. «;
Minchen 1535 (n.-a.-a. Mi'uichen).
B. VOCiVLES ATOXAS
1.) La desaparicion de la vocal entre consonantes (des-
pues de g) indica'procedencia del dialecto bavaro
o suabio:
angsicht 259 (n.-a.-a. Angesicht); ghorsam 1821
(n.-a.-a. Gehorsam); glait 2014 (n.-a.-a. Geleit).
2.) La « en la silaba final del adverbio de lugar fornan
^iS (n.-a.-a. vorne) es alamana.
3.) Tambien es alamana la desiuencia -ot del partieipio
de preterite de los verbos debiles:
fiprecMot (errata, por «sprencklot») 1629, n.-a.-a. ge-
spi-enkeJt; sefaimot (errata, por «gefaimot») 2553 (1).
4.) Los adjetivos calificativos sustantivados terminados
en -I (viejo-alto-aleman -i) son igualmente ala-
raanes:
gehot'sami 1822, lengi 2162, zwerchi 2160.
5.) El empleo del sufijo -lein para la formacion del dimi-
nutive queda redueido a los dialectos del Sur de
Alemania; hoy en dia prevalece en el idioma
corriente el sufijo -chen, originariamente norte-ale-
man. Al lado de -lein aparecen en el «Vocabulari»
formas con -U, peculiares del dialecto alaman:
huechli 2573.
b) CONSOXANTISMO
Tambien el consonantismo del «Vocabulari» es en general el
del neo-alto-aleman. Xo obstante encontramos con frecuencia
formas dialectales, entre las cuales anotamos las siguientes:
1) Kl vocablo roemlot 2G2, citado por Baniils (§ 41), no perteuece a este grupo; se
trata sencillameute tie una errata de imprenta, por «roesarot», «de color de rosa».
SOBKE EL AUTOR DEL VOCABULARI DE 1502 13
1.) alem. del Siir («oberdeutsch») t en lugar de n.-a.-a. d:
tunken 1993 (n.-a.-a. diinken).
2.) alem. del Snr ^^ en lug-ar de n.-a.-a. h:
2)oei> 146 (n.-a.-a. fto-s-e).
Mas raro es el fenomeno contrario:
3.) medio-alem. [k] en lugar de n.-a.-a. [g]:
krofi 80 (n.-a.-a. gros.i).
4.) Tambien indica una particularidad del dialecto
alaman-suabio la supresion de la n final en la con-
jiigacion del verbo: gebunde {gebnnde 2187 errata,
por gebunde, n.-a.-a. gebunden); icidergegebe 2309;
u'ir lache 2208, aiinque no queda excliiida la posibi-
lidad de que en estos easos se trate otra vez de una
serie de erratas, debidas a la costumbre de los ti-
pografos antiguos de. sustituir la n por una raya
colocada sobre la letra precedente {gebunde, en lu-
gar de gebunden), sobre todo en obras impresas,
eomo iiuestro «Vocabulari», con caracteres goticos.
§ 10. EL LEXICO DIALECTAL DEL «VOCABULART>>
Prescindiendo del criterio fonetico dialectal, que como hemos
visto no constituye un medio infalible para determinar la pro-
cedencia regional del autor, nos queda sin embargo otro criterio
que con toda seguridad permite deducir de el el origen sudale-
nian del compilador del «Vocabulari». Nos referimos al criterio
del lexico, seguramente menos suscei^tible de ser modiflcado
arbitrariamente por la tendencia unificadora del tii30grafo_, que
la fonetica dialectal, cuyas incongruencias con la lengua corrien-
te o literaria se extienden solo a uno que otro sonido y son
faciles de reparar.
Barnils ha dado en su edicion (§ 43) una lista muy completa
de las palabras de procedencia bavaro-austriaca y suabio-
alamana de nuestro «Vocabulari», que todavia podria am-
pliarse a raiz de su indice alfabetico de vocablos (pag. 174 seg.).
El trabajo citado nos dispensa de repetir aqui las correspondien-
tes formas dialectales del lexico^ aunque es esta, en nuestra opi-
14 KODOLFO GROSSMANN
nioii, una de las prucbas mas evidentes del origen sudaleman
de nuestro alitor. Solo aiiadiremos, eu este conjimto, que en todo
el «Vocabulari» no ocurre uinguna palabra tomada de dialectos
bajo-alemanes.
II. PERSON ALIDAD, CARACTER Y P R F E-
SION DEL AUTOR
§ n. PREPARACION FILOLOGICA DEL AUTOR
PARA SU OBRA
Es evidente que nuestro autor no poseia ninguna prepara-
cion «ad lioc» para emprender su tarea lingilistica, sin embar-
go de haberla llevado a cabo con bastante acierto. Seme j ante
preparacion, en aquella epoca, solo hubiera podido partir de la
base del latin. Sus conocimientos de esta lengua parecen muy
escasos. El que' se hallen citados en latin el Padre nuestro
(140-41), Ave Maria (142), Ora pro nobis (143) y las dos for-
mulas et in sempiterna i<ecida seculorum (2715) x amen (2718)^ en el
fondo poco prueba; pues son partes integrantes del culto eatolico
conocidas de todos los legos, sobre todo en la epoca anterior a la
Reforma. Ciertas influencias del latin humanista podrian ocul-
tarse tal vez en el nombre de lugar Argentina Strashurg 1542.
Tampoeo nos parece muy probable que nuestro autor haya
conocido alguna lengua neolatina fuera del Catalan, aun-
que seguramente no le falto la ocasion para aprenderla practica-
mente en el propio pais. Partiendo de la suposicion de que el au-
tor, en su lista de paises y ciudades (1492-1542), haya dado la pre-
ferencia a los puntos que el mismo visitara o con los que por lo
menos mantenia alguna relacion personal — es dificil imagiuarse
que alia por el ano 1500 alguien se hubiera proporcionado un
manual de geografia para aprender nombres de lugares — sus
conocimientos geograficos, prescindiendo del vocablo Alamanya
y sus derivados (1492-94)^, se distribuyen en la siguiente manera;
SOBRE EL AUTOR DEL VOCABULARI UE 1502 lo
O
QO
i-H CO
O
^1
^
CO
o
:^ --O
O
O
CO
02
c3
CO
©
03
r^
1 — 1
c3
-u
1 — 1
o
-5 ?H
H-(
c3
^3
O)
So
o
o
125
i— 1
"o
1— 1
<1
0)
1=1
16 RODOLFO GROSSMANN
A pesar de ellO; no se nota ningiuia infliiencia i tali ana o
fran'cesa en el lexico romance del autor (1), a no ser que se
eonsideren como tal algunas leves equivocaciones en euanto al
genero grama tical, como coll (f.) capdellat (m.) lOOS, col hri-
fonaf 1213 (infliiencia del italiano cavolo m.?) y del (m.) let (f.)
1016 (infliiencia del ital. latte (m.) o frances lait (m.) ?).
Miicho ha llamado la atencion de los criticos el hecho de que
ni Cataliiiia ni Francia meridional y ni siquiera Espaiia se ha-
Uan citadas en la lista arriba indicada. Admitiendo con Barnils
que el «Vocabulari» estaba destinado para el uso de los catala-
nes que querian aprender el aleman, y no lo cpntrario^ estas
omisiones se explican sin embargo suponiendo que el autor no
estimaba necesario mencionar expresamente nombres de lugares
generalmente conocidos.
La cuestion de si el autor tenia o no conocimientos del espa-
nol no nos parece todavia decidida en sentido afirmativo, a
pesar de la atencion que le ha prestado Barnils (§ 13-19) y de
las buenas razones que alega para demostrarnos que el Catalan
del «Vocabulari» esta en alto grade influenciado por el castellano.
Lo que importaria averiguar es empero, si nuestro autor se dio
cuenta de que estos castellanismos procedian de iin idioma dife-
rente del que el mismo hablaba, o si los aceptaba inconsciente-
mentC; junto con tantos otros fenomenos de decadencia lingiiis-
tica que empiezan a hacerse notar en el Catalan de su tiempo. De
dominar iDerfectamente el espaiiol y tal vez mejor que el Cata-
lan, el autor seguramente no hubiera acertado invariablemente
en la traduccion exacta de las palabras catalanaS;, aim en los
cases en que estas coinciden con palabras espaiiolas de
igual apariencia^ pero de significacion diferente. Com-
parese p. ej.: cat. los mnsclos di schulfer 2SS (esp. miislo «parte
superior de la pierna»); cat. gayca alster («iiiTaca») 1399 (esp. gar-
za, especie de ave zancuda); cat. toualla fischlach («mantel») 1908
(esp. toalla, lienzo para limpiarse las manos); cat. siuada hahern
(«avena») 1922 (esp. cehada, planta graminea distinta de la ave-
na); cat. sencer gantz («entero») 2045 (esp. sincero «franco, no
fingido»).
1) Los «fraucesismes» ale.?aflos por Barnils (§ 16) guarrlan mas estreGho parent esc o
con el provenzal, y por consiguiente tambieu con el mismo Catalan, que con el frances
tSOBUE EL AUTOll DEL VUCAliULARI DE 1502 17
§ 12. PROCEDIMIENTOS LINGULSTICOS DEL AUTOK
Una serie de particularidacles on el procedimiento lingiiistico
del alitor caracterizan a este ultimo como aficionado, y no eomo
personaje acostiimbrado al raciocinio cientifico. Entre ellas no-
tamos sobre todo las siguientes:
1.) En la compilacion del «Vocabulari», que como los anti-
guos giosarios no sigue el orden alfabetico sino de materias,
nuestro autor, en vez de ajustarse a un sistema determinado, sc
abandona mas bien a las ocurrencias del memento, alejan-
dose frecuentemente de la materia que se habia propuesto tratar,
segiin las indicaciones que da en el titulo de los correspondientes
capitulos. Tampoco tiene ninguu inconveniente en agregar a su
obra, en un «quadern suplement» (fols. 68 v. a 72 r,), un mon-
ton de vocables mas o menos desordenados que se le habian
olvidado al confeccionar las dos primeras partes (capitulos I-LVI
del Libro primero y I- VIII del Libro segundo). Repeticiones de
la misma palabra ocurren a menudo, no solo distribuidas so-
bre diferentes capitulos, sino tambien en inmediata sucesion
(v. g. fronar 1466, 1467). Asociaciones de ideas indisciplinadas,
que parten con frecuencia del concepto contrario, tienen por
consecuencia que p. ej. el concepto «reir» (riwe) y sus derivados
(1679-82) figuren en el capitulo «Igiesia». Aunque el autor tiene,
hasta cierto punto, la tendencia de reunir con un vocablo raiz
sus derivados sustantivos, adjetivos y verbales, incluso las for-
mas declinadas o conjugadas, raras veces suele ser tan conse-
cuente como en el case fer «hacer» (2455-2460).
De vez en cuando el autor se interna tambien en el campo
de la sinonimia, llegando a establecer diferenciaciones del
sentido que revelan cierta intuicion lingiiistica, como p. eJ. 145-
148 el di/ahle, el dimoni, espent maligne, el enemich', 181-182 lo dia,
lojorn de)' tag; 476 la generacio das geschlecht ode)- di gepiwd; 1773
font hi'unn ode)' v)'sprung (1); 1983 mar'auella icunder; 1984 miracle
wunderzeichen.
1) «urspruug» se usaba en el itlioma antitruo tambien en el sentido material ile
«fueute o manautial», al lado del sentido ligurado «onj,'eu», que es el linico tiue sc cou-
serva lioy en dia.
18 RODOLFO GROSSMANN
2.) Nuestro alitor, aparentemente poco acostumbrado a las
abstracciones, prcficre quedarse siempre dentro de los limites de
lo concreto. Sus horizoiites lexicogTaficos se extienden, con po-
cas excepciones, a la vida practica de todos los dias, tal como
la experimentaba el hombre normal de su epoca;, y nada mas;
sus alcances gTamaticales parecen disminnir en el grado en que
la clase de palabras tratada pierde el contenldo concreto. Por
eso los sustantivos y verbos — materia y accion — desempefian
el papel mas importante en su vocabulario. Al lado de ellos, el
autor presta cierta ateucion a los pronombres, sobre todo los
que indican relacion personal o posesion. Ya los adjetivos que
no scan determinantes, sino epitetos, son tratados con bastante
negligencia, y lo mismo rige en cuanto a las particulas que
establecen las relaciones logicas entre las distintas partes de la
oracion: preposiciones y conjunciones (salvo el unico caso
«per», en que esta conjuncion aparece entrelazada con otras
partes de la oracion, a manera de paradigma (1996-2007)). Los
adverbios en cambio, sobre todo los de lugar, tiempo y canti-
dad, ya de por si mucho mas concretos que las demas particulas,
ocupan nuevamente un lugar de preferencia. De la conjugacion
del verbo se citan casi unicamente la 1." y 3.'^^ persona del pre-
sente del indicativo y la 2.* del singular del imperativo, — es
decir, las formas mas frecuentes de los tiempos mas activos — ,
asi como el participio de preterite. Una excepcion la constituj^e
tan solo el verbo auxiliar ser (584-93), indispensable aun en los
ensaj'os mas primitivos de entenderse un natural del pais con
un extranjero y del cual nuestro autor traduce todo el presente e
imperfecto del indicativo, igualmente en forma de paradigma,
Otro paradigma, que ilustra la comparacion de los adjetivos,
aparece en relacion con el concepto «grande» {gran gros 2384-87).
Todos esos paradigmas aislados demuestran que el «Vocabulari»
no era considerado por su autor como libro de consulta a manera
de nuestros «diccionarios» modernos, que por esta misma razon
ban aceptado el orden alfabetico^ sino como libro de texto para
aprender metodicamente el idioma.
El mismo sentido de lo practice se revela en los esfuerzos
fraseologicos del autor, dignos de todo encomio, que antici-
pan el tipo de los modernos «guias de idioma para extranjeros»,
SOBRE EL AUTOR DEL VOCABULARI DE 1502 I'.l
ordenados comunmente segiin materias lo mismo que nuestro
«Vocabulari» y en los ciiales a continuacion de la lista de los
vocablos indispensables siielen alternar pregimtas y respnestas.
Es este exactameute el procedimiento de nuestro autor, al que
en el afan de matizar su trabajo hasta se le ocurrio intercalar
algunos pequenos dialogos (p. ej. 1974-78; 2085-87).
§ 13. APTITUDES BILINGUES DEL AUTOR
La impresion de que los conocimientos linguisticos del autor
del «Vocabnlari» no ban sido adquiridos a raiz de un estudio
teorico, especulaciones etimologicas o una minuciosa prepara-
cion lexicografica, sine mas bien empiricaiDente, basados en la
experiencia de la vida, se refuerza al comparar las equivalen-
cias alemanas y eatalanas Me su vocabulario.
Estas equivalencias son, en general, exactas y no podrian
ser mejores en un diccionario moderno. IS^uestro autor no traduce
literalmente, palabra por palabra, sino que trata de susti-
tuir los conceptos de un idioma por los del otro. Esto puede
notarse muy bien en composiciones nominales como: 203 los tre.s
reys fZ orient d^Hieligen drei kinig; 208 lo dkiendres sant dev
carfreifag; 84 mor da Deu armer cider petler.
Considerando el lexico del «Vocabulari» desde el punto de
vista del idioma actual, ha de sorprendernos la multitud de
palabras netamente alemanas con que nuestro autor ha sabido
traducir conceptos que en el aleman de hoj- solo suelen expre-
sarse por medio de extranjerismos, v. g.: 92 los ajwstols die zirelf
hoten (mod. «Apostel»); 427 lo hastart der bankart (mod. «Bas-
tard»); 835 rahors scharsacli (mod. «Rasierzeug»); 1133 metall
glokspj/s (mod. «Metall»); 1238 oliua oelher (mod. «01ive»); 2641
apetit lust (mod. «Appetit») y los antiguos nombres de lugar y
sus derivados hoy caidos en desuso: 1512 Lamparten (mod. «Lom-
bardei»); lb\^ der florentzer {mod. «Florentiner»); lb'23 venediger
(mod. «Venezianer»); 1524 Bern (mod. «Verona»); 1530 Pulen
(mod. «Apulien»); 1533 Wyssenhiwg (mod. «Belgrad»). Ahora, al
plantear la cuestion de si en la purificacion del idioma cabe
algun merito personal al autor, nos inclinamos mas bien a con-
siderar esta tendencia como un fenomeno peculiar de la epoca
20 llOIJOLFO GKOSSMANN
Oil que vivia. Tambien Lutero, como cs sal)ido, evito easi por
complcto los extranjcrismos en su famosa traduccioii de la
Biblia, emprendida unos 20 ailos mas tarde que la eompilacion
de nuestro «Vocabulari».
Prescindiendo de palabras doctas de uso general, encontra-
mos solo trece extranjerismos en el sentido estricto de la
palabra^, vale dccir, la 300/' parte del lexico total, de los cuales
tres estan acompanados de una traduecion en biien a!eman. Se
trata de los signientes casos: 246 la pernona di jjerson oder der
leib; 248 la figiira di figur; 498 la preson di pre.mn (del trances
primn); 499 lo career der karczer; 971 vajors o renda di gueter oder
raent; 992 la lanterna di hujern; 999 agre suer oder agrest; 1035
la colacion di collatz; 1371 castron kastratim («carnero»^ del
lat. med. caHtrumis); 1401 calandre kalandre; 1574 pactegar pact
machen; 1722 studi das stndi] 1774 lo pou di zistern; 2573 quadeim
quatern.
A pesar de estas tradiicciones bnenas, que denotan un natu-
ral dominio de la lengua, no faltan en nuestro autor las traduc-
ciones inexactas, eqnivocadas o contrarias al espiritu de la
lengua.
Clertamente hay que tener en cuenta, al censurar tales
defectos, que nos hallanios en el ano 1500, y no cuatro sigios
mas tarde. Mucliisimas palabras ban cambiado de sentido en
este lapso de tiempo, de manera que solo un diccionario historico
de la lengua alemana podra servirnos de guia. Consultandolo
se vera que muchas equivalencias, al pareeer eqnivocadas segun
nuestro punto de vista moderno, no lo son desde el punto de
vista de entonces. Citamos aqui las mas importantes, para
facilitar la tarea de interpretacion de nuestro «Vocabulari»:
75 saliiador der beJialter (mod. behalten guardar, retener;
m.-a.-a. behaltcere Salvador); 204 la asencio di aufart (mod. Auffalirt
desfilc de coches; m.-a.-a. ufrart la Ascension de Nuestro Senor);
332 vexiga plater (mod. Blatter pustula; m.-a.-a. blater veji-
ga); 333 los ossos di pain (mod. Bein pierna; m.-a.-a. bein hueso);
429 lo parent der freuent (mod. Freund amigo; m.-a.-a, friund,
usado tambien en el sentido de «pariente en general » (1));
1) La correspoudieiite tradiicci6u, mny acertada, de umich 433 es der (/iuner
(mod. Gunner).
SOBRE EL AUTOR DEL VOCABULARI DE 1502 21
436 cusin der oeham (mod. Oheiin tio; m.-a.-a. wheim, usado
tambien en el sentido de «sobriiio» o «primo»); 402 la nora di
mur (mod. Schmir [de etimologia diferente] cordon; m.-a.-a. smu-
nuera^ hija politica); 472 el matnmonl di cuegab (mod. Zugahe
anadidm-a; m.-a.-a. zuogdbe dote); 924 hraga pruoch (mod. Brucli
[de etimologia diferente] rotura; m.-a.-a. hruoch calzon corto);
1358 arnes schahen (mod. Schabe cucaracha; m.-a.-a. schabe poli-
lla); 1431 lo delphin das merschtoain (mod. Meerschein[chen] cone-
jillo de Indias; m.-a.-a. merstvm delfin); 1620 lapostema di druos
(mod. D7'ilse glandula; m.-a.-a. druos, driiese chichon, hincha-
zon); 1671 la sagrastia dreschkamer (mod. Dreschkammer [de
etimologia diferente] cobertizo donde se trillan las mieses;
m.-a.-a. tresekamere camara en donde se guarda ini tesoro);
1762 deuot goetlich (mod. gotflich divino; m.-a.-a. gotlich, tambien
en el sentido de «devoto»); 1830 to deutor der schiddiner
(mod. Schiddiener [de etimologia diferente] bedel; m.-a.-a. sclml-
dencere deudor); 1854 la biga der traum (mod. Traum [de etimolo-
gia diferente] sueiio, ensueiio; m.-a.-a. trum astilla, raja de
madera); 1895 rallar iucken (mod. jucken picar la comezon;
m.-a.-a. jucken, tambien en el sentido de frotar, rasear, rasgii-
iiar); 1901 la cortina der vtnhang (mod. Umliang abrigo de senora;
m.-a.-a. umbehanc tapiz mural, cortina); 202b molt estret fast eng
(mod. fast casi; m.-a.-a. fast muy); 2048, 2376 debil bleed
(mod. Mode encogido, apocado; m.-a.-a. blcede delicado, debil);
2086 non puch ich mag nit (mod. mogen querer, tener gusto en
algo; m.-a.-a. mugevi poder, tener la facultad de hacer una cosa);
2101 tot sol altersallain (mod. Alter [de etimologia diferente] edad;
m.-a.-a. alters-eine solito, completamente abandonado); 2110
cone.rer bekennen (mod. bekennen confesar; m.-a.-a. bekennen reco-
nocer, distinguir mentalmente); 2245 mtda maul (mod. Maul [de
etimologia diferente] boca, hocico; m.-a.-a. mid mula; hoy solo
en la composicion Maidtier mula); 2374 esforsat, 2679 gallart
redlich (mod. redlich honrado, probo; m.-a.-a. redlich valientc,
esforzado); 2405 fregar fegen (mod. fegen barrer con la cscoba;
m.-a.-a. tambien en el sentido de «limpiar»); 2487 freturos
noturfftig (mod. notdiirftig a penas suficiente, que tiene caracter
provisorio; m.-a.-a. notdiirfiic mcnesteroso, indigcnte); 2642 coui-
bregar berirhfen (mod. berivlifen eomunicar, hacer parte de una
22 RODOLFO GROSSMANN
cosa; m.-a.-a. herichten tambien en el sentido de «recibir la
eomuui6ii»); 2654 la destrecion die hescJmidenhait (mod. Befichei-
denheit modestia; m.-a.-a. hescfieidenJieit discernimiento, pcrspi-
cacia de ingenio).
Muchas palabras de buen ciiiio aleman,, perdidas en el
lengiiaje moderno, se conservan aim en el vocabulario
de niiestro alitor, como p. ej. 220 la resussitacio die rrstent
(m.-a.-a. wr.^fewrfe resurreccion); 225 dimarts ei'tag {m.-a.-n. ertac
dia martes); 311 la cuixa das diech (m.-a.-a. diech muslo); 434 lo
tutor der gerhah (m.-a.-a. gerhahe el que hace sentar los ninos
sobre siis rodillas); 923 camisa pheit (m.-a.-a. pheit especie de
camisa); 938 agulla de cap gufen (m.-a.-a. goi(fe cierta caehucha
que se iisaba debajo del yelmo, del frances ant. coife); 1123
amhre agstain (m.-a.-a. agestein ambar amarillo o piedra iman);
22()4 lo pesebre der ham (m.-a.-a. barn pesebre); 2294 acumr
rerclaffen (m.-a.-a. verMaffen calumniar, acusar).
En repetidos cases observamos tambien un cam bio del
genero gramatical, que se explica igualmente como arcaismo
medioeval. Ejemplos: 256 la clenxa die schaitel (m.-a.-a. scheitel f.,
n.-a.-a. Scheitel m.); 369 la falda di schos (m.-a.-a. schoz, f., en el
sentido especial de «falda del vestido», n.-a.-a. Schoss m.); 1075
la balesta das armbrnst (m.-a.-a. armbrust n., n.-a.-a. Armbrustf.);
1488 lo fanch das kat (m.-a.-a. Mt n., n.-a.-a. Kot m.).
Tratase pues, en todos los cases mencionados^ de errores
de traduccion aparentes, que en realidad no lo son. Sin
embargo, queda un buen numero de cases en que tales diver-
gencias no deben atribuirse a uno de los fcnomenos lingiiisticos
arriba indicados, sine a la ligereza, falta de informacion o poca
habilidad del autor,
Errores verdaderos que se refieren a la traduccion equi-
vocada del concepto Catalan son, entre otros: 555 la cor-
tesia di beschaidenhayf (significacion correcta: Hoflichkeit); 907
moral praun (sign, corr.: dunkelviolett); 91(> burell grair
(sign, corr.: rotbraun); 1086 las birles di kegel {sign, corr.: Schleu-
der); 1313 la cabra montesa das rech (sign, corr.: weiblicher
Steinbeck); 1342 sigala hoeschrek (sign, corr.: Grille; comp. 1409
grill grill)] 1469 lo lam donderslag (sign, corr.: Blitz); 1623
sort toerisch (sign, corr.: taub); 1657 la vicaria der thum
SOBRE EL AUTOR DEL VOCABULARI DE 1502 23
(sign, corr.: Pfarrvikarwohnung); 1776 sequia der bach (sign.
coiT.: Rieselgraben); 1867 brocal kruog (sign, corr,: Mundstiick
des Weinschlanchs oder der Brunnenrohre).
Varias de las acepciones eqnivocadas o sumamente incxac-
tas que acabamos de anotar, demuestran no obstante que nucstro
autor no se contentaba con traducir mecanicamente palabras
aisladas, sino que tenia una vision mas o menos completa del
coneepto correspondiente. En otro caso seria dificil do concebir
como podria confundir, ya sea dos fases distintas del mismo i'e-
nomeno (relampago-trueno 1469), ya sea dos seres parccidos,
pero no iguales en forma exterior (cabra montesa-corza 1313).
Son estas equivocaciones que suelcn ocurrir a un practice,
pero no a un liombre que toma su sabiduria de los libros (1).
Otro verdadero defecto del «Vocabulari» es la poca aten-
cion que el autor pone en la concord anci a gramatical,
traduciendo verbos por sustantivos o adjetivos (encolpahle
[adj.] entschuhUgenn [v.] 577; son [subst.] sclilaefferig [adj.]
2201) y descuidando con demasiada frecuencia la corresponden-
cia entre los tiempos y modos del verbo, asi como de los casos
del sustantivo (vease Barnils, § 8) (2). Tabien estos defectos
nos hacen sospechar que la educacion gramatical de nuestro
autor dejaba mucho que desear o que por lo menos el tenia poco
interes en estas cosas.
Muy curiosas y dificiles de explicar son en cambio algunas
traducciones literales de locuciones catalanas contra-
rias al espiritu de la Icngua alemana. En vista de la liabilidad
lingiiistica con que nuestro autor procede la maj'oria de las
veces, estos casos excepcionales^ que no denotan desconoci-
miento del significado Catalan sino mas bien dificultad de
expresarse en aleman correcto, casi hacen pensar en que fueran
interpoladas por algiin Catalan. Aun teniendo en cuenta que el
1) Por una sencilla f alta de cuidaao se explican, en niiestra opinion, los eiTores
signientes: 1701 lesaetobres de misericordia di seclis (xfix!) u-erck dfr harmlicrtzikdH; 110
Albert Ihioprecht (trad, correcta: Albert o Albreclit); 122 Girart Erhart (trad, corr.: Ger-
hard); 197 ji^-imavera herbst (trad, corr.: Friihling): 227 dijoun lifliigstag (trad, corr.: Don-
nerstag); 279 saliua schaithel (trad, corr.: Speichel, comp. 364).
2) No hay falta de correspoudencia en casos como: 1271 lo prat di wisten, en qne «di
wisen» no representa el moderno nominativo feni. del plural, sino el antiguo
nom. fern, del singular de los sustantivos debiles.
24 RODOLFO GROSSMANN
aleman de entonces era todavia una lengua en formacion y que
miichos giros que hoy eonsideramos como viciosos no lo eran en
aqnella epoca, es dificil imaginarse que los conteraporaneos del
autor liubiesen considerado como admisibles traducciones como
las siguientes: 80 gran rich cros rich; 2007/2008 (per) alguna com
(fiiv) ettvas ding; 22Sb jo e fetfer ich hobs machen thon; 2320 fes me
donar, aUo much mir das geben; 2428 mas hax mer nider.
§ 14. CULTURA INTELECTUAL Y CONOCIMIENTOS
GENERALES DE NUESTRO AUTOR
Nadie dudara, al hojear el «Vocabulari», que su autor fue un
ca toll CO creyente, que seguramente no compartia las ideas
reformatorias de su epoca, como lo demuestran los muchos voca-
blos que consigna para designar lierejes, paganos y judios
(1546-55) (1). Mas de la vigesima parte del lexico se refiere a la
Religion y las instituciones de la Iglesia. Pero tambien
el resto prueba que su concepto del mundo y gran parte de su
cultura intelectual radican en el dogma de la Iglesia. De el se
deriva su imagen del universe (cielo^ infierno, firmamento),
todavia no intluida por conceptos renacentistas. Su cronologia
(164-229) se orienta «sub specie aeternitatis». En el ordcn
social la jerarquia eclesiastica (1749-1760) ocupa un ami3lio
lugar al lado de la nobleza seglar (377-407). De las cu alidades
abstract as le interesan casi unicamente las relacionadas con
ideas religiosas (pecados, obras de caridad^ mandamientos, etc.).
Asimismo se notara que el concepto que nuestro autor tiene
de las Ciencias y del Ai'te, sobre todo del arte pictorico y de la
escultura, no corresponde en absolute al grandiose empuje del
Renacimiento, sino que esta ligado a las tradiciones de la
Iglesia medioeval. Si es que nuestro buen hombre visitara
Florencia, Venecia, Siena, Roma y los demas centres de cultura
italianos que apunta en su lista de ciudades, seguramente no
1) Traduccioues como en la moraria in der haidenschaff 1548 ponen fuera de diida que
el «Vocabnlari» fue couipuesto en im pais en que todavia se: mantenia vivo el rccnerdo
de los «nu)ros» pa<^ano.s, es decir, los mahonietanos pasados a Enropa. En otro caso.
liiibiera convenido tradncir hnide ytor puf/cni, como efectivamente lo bace nnestro autor
en el niimero lo-17.
SOSRE EL AUTOR DEL VOCABULARI DE 1502 25
fue a verlos con intenciones artisticas o hiimanistas, sino con
fines mucho mas materiales. No nos olvidemos de que, sobre
todo en el norte de Italia, los mismos liigares que esparcian
sobre Europa la simiente del nuevo Arte y del nuevo saber,
plantaron'tambien los germenes e inventaron las nuevas formas
del intercambio comercial moderno.
En lo que al Arte se refiere, nuestro autor anota las palabras
pintor maler 889 y lo personatge das hild 1666, pero, cosa notable,
la primera en el capitulo que trata de los artesanos — el tin torero
888 es aparentemente el que ha suscitado en nuestro autor la
idea de hacerle seguir un personaje que el consideraba como
colega de aquel — y la segunda en la nomina de los objetos
que se encuentran en la igiesia, prueba evidente de que bajo
«personatge» el autor se imaginaba una obra esculpida del arte
religioso.
Aunque, en materia de Ciencias, no le faltan vocablos
relativos a los estudios superiores, como p. ej, la scola di schiiol
1724, studi das studi 1722, doctor doctor 1725, studiant o escolar
schuoler 1726, los conocimientos de nuestro autor en este dominio
parece que se limitaban al esquema medioeval de las siete artes
liberales (los set arts 1736), si bien es dudoso que de ellas cono-
ciera mas que el nombre colectivo, ya que no las enumera en
detalle. Con los conceptos juridicos de los dos derechos, canonico
y civil (la legenda spiritual die gaistlich ee 1738 y la legenda
temporall die weltlich ee 1737), queda terminada la lista de lo que
nuestro autor consideraba digno de apuntar con referencia a las
ciencias espirituales.
De las ciencias natural es solo menciona la fisica die
ertzkunst 1740. En cambio^ si dedica gran atencion a la Medicina
(336; 878-880; 1610-1648), nos parece que no fue por amor a la
ciencia, sino a los oficios utiles. La misma ocurrencia que le
indujo a relacionar al pintor con el tintorero, le induce diez ren-
glones antes a meter al medico (metxe arczet 878) en la compania
de barberos (harher seherer, errata por scherer 879) y baneros
(hanyador jmder 8S0) , y esto en un capitulo intitulado «morca-
ders». Entre las enfermedades anotadas, juegan un papel inipor-
tante dolencias generates como flebre (1616), dolor do cabcza
(1617), abscesos (1621), heridas (1633-34); enfermedades de la
26 ftODOLFO GROSSMANN
edad avanzada (itropesia 1615; gotta 1614); enfermedades de la
piel (1627, 1630) y achaques fisicos (1612, 1624-28, 1635); entre
los remedios curativos: cngiient saJb 1645, metre ventoses koepff
setzen 1647 y sagnar ader lassen 1646 — es decir, precisamente
aquellas enfermedades y remedios que eran los mas conoci-
dos entre profanes.
Mayores dificultades, que solo en parte podran resolverse
con auxilio del lexico, ofrece el problema de si nuestro autor
paso la mayor parte de su vida en el campo o en la ciudad.
Aunque el analisis cuantitativo del vocabulario prueba que,
como expondremos mas adelante, el autor conocia mejor que
otras la esfera burguesa del comerciante, ban de sorprender-
nos sin embargo sus ainplios conocimientos agricolas (fae-
nas rurales 1190-1206; cosecha 1261-73; cereales y legum-
bres 1909-21; hortalizas 1207-1216; arboles frutales 1226-1247;
vinicultura 1251-1259; animales domesticos 1361-1385; aves
1387-1420; cria de caballos 2248-2264), Muy caracteristica es la
enumeracion de un gran niimero de frutos meridionales que
no se cultivan, o poco, en Alemania: precech pferrfiicli 1233; pgties
fygen 1235; toronges pumeranczen 1239; magranes magranoepfel
1241; nesples nespelen 1242.
Sea como fuera, nuestro autor fue un hombre que tenia un
conocimiento intimo de los productos del suelo (sobre todo de los
frutos del camf)o y de la huerta) y que, por lo demas, no estu-
diaba los tres reinos de la Naturaleza en los fantasticos «bestia-
rios» o «lapidarios» en que la Edad Media habia consignado su
sabiduria naturalista. Con excepcion del griffon gryff 1395, del
drago drak 1351 y del oUcorn ainhorn 1317, son todos animales
muy reales los que figuran en su zoologia.
§ 15. RASGOS BURGUESES EN LA PSICOLOGIA
DEL AUTOR
Al determinar la esfera social a que pertenecia nuestro
autor, uos parecen prevalecer los rasgos que lo caracterizan
como individuo burgues y vccino de uno de los municipios
tipicos de la Edad Media avanzada. Este ambiente, con sus
murallas y pucrtas, iglesias y mercados, hosterias y casas de
SOBRE EL AUTOR DEL VOCABULAEI DE 1502 21
banos en lo que se refiere al aspecto exterior de la ciudad
(478 ssg-., 1872 ssg.), con su rico ajuar de ropas, muebles y
demas instalacion domestica (920 ssg., 1880 ssg.), su cocina,
sus cuartos y sus habitantes (1026 ssg., 1903 ssg., 2543 ssg., etc.)
en lo queconcierne la vivlenday el hogar, esta vida coti-
diana con sus preocupaciones principales: comer, beber y dor-
mir (995-1039) — todo este ambiente urbano, repetimos, se refic-
ja fielmente en el vocabulario del autor, con una copiosidad quo
salta a la vista en comparacion con el lexico rural, donde
viendolo bien, le interesan mas los productos comerciables de la
Naturaleza que la Naturaleza en si.
Tambien las cualidades psiquicas y emociones animi-
cas que aparecen, aunque raras veces, en el «Vocabulari», son
las normales de un individuo burgues de su epoca, con oscila-
ciones accidentales ya hacia lo sentimental {a mi me fa plorar es
macht mich icainen 2213), ya hacia lo rudo y cruel, como lo
demuestra la repetida mencion de los requisitos de la Justicia
medioeval (500 ssg., 2333' ssg.)
Cierta groseria y falta de delicadeza en la exprcsion,
sobre todo en la descripcion de las funciones corporales (334,
337-339, 361, 363, 1619, 2345), Ilamaran tal vez la atencion al
lector moderno, pero no a un individuo del sigio XVI, que como
es sabido, tenia fama de ser poco escrupuloso en este respecto.
De ningun modo prueban semejantes groserias que el autor
traia su origen de las clases vulgares, ya sea gente vagante o
soldados impudicos e indisciplinados. Todo lo contrario, lo que
a la terminologia militar y la vida del soldado se refiere
en nuestro «Vocabulari», no lleva en nada el sello del hombre
que trata con agrado de estas cosas, aunque su lista de los per-
trechos belicos (1158 ssg., 1559 ssg.) es bastante completa.
Notese mas bien que en la imaginacion del autor el concepto del
soldado anda asociado con los poco lisonjeros del ladron (1579),
tacano (1581), prostituta (1586) y salteador (1587). Otro lieclio
que no debera escapar a nuestra atencion es el que entre las
armas citadas ocurra repetidas veces la ballesta y sus acceso-
rios (900; 1076-1090; 1595; 2607), ; decir, el arma prcdilecta
del burgues aleman en la epoca de la Reforma, mancjada en
todas las fiestas populares en el campo de tiro (lo loch de timr di
28 RODOLFO GROSSMANN
schiesstat 1596) municipal. El iinico deporte que se menciona
fiiera del tiro es la caza (con liga 1072 ssg., galgos 1183 ssg. y
lialcones o gavilanes 1418 ssg.), deporte reservado igualmente a
las clases acomodadas y privilegio de la nobleza en tiempos
anteriores.
§ 16. PROFESION DEL AUTOR
Siendo asi que por razones del lexico nuestro autor no pudo
llegar a conocer el extranjero en calidad de artista o escolar
vagante (comp. el § 15 de este trabajo) ni tampoco como soldado
(§ 16), nos resta como unica explicacion suponer que fueron
in ten clones comerciales las que le indujeron a ausentarse
de su patria. El que el compilador del «Vocabulari» hubiera
visitado los paises del Mediterraneo como nave g ante nos pa-
rece poco aceptable: primero, porque en su lista de ciudades
escasean los puertos — con excepcion de Venecia, Genova, Na-
poles y Constantinopla, — prevaleciendo con muclio las ciudades
del interior; segundo, y eso nos parece lo mas importante^ por-
que todos los vocablos referentes a la navegacion son de proce-
dencia netamente alto-alemana, mejor dicho, alemana meri-
dional, V. g.: les nans di nauen 1440; I avhre de)' segelpaum
1444; el timon dm laitbret 1449. La terminologia de la navega-
cion maritima alemana es, en cambio, la del Norte, por razo-
nes faciles de comprender, perteneciendo casi exclusivamente al
lexico bajo-aleman. Es de suponer que siendo marino, nuestro
autor hubiera ei^trado en contacto con sus compatriotas del
Norte. Sin embargo, no menciona de esta parte de Alemania
mas que la designacion geografiea general Alemanya haaa
Niderthiitsland 1498.
Con ninguna de las materias representadas en el «Vocabu-
lari» nuestro auior se muestra tan familiarizado como con la
del comerciante y del intercambio de me'rcancias. A
este respecto, no se olvida meucionar ni los dependientes subal-
ternos (ligadov pinder 858, portador trager 860, etc.) ni las perso-
nas que por oflcio intervienen en las transaccciones comerciales
(corrador underkaosler [errata, pDr underTiaiifler] 861, estimador
schaetzer 2438 y el torzemany dohnaeff<ch [«interprcte»] Si)^ indis-
SOBRE EL AUTOR DEL VOOAJiULARI DE 1502 20
peiisable en el negocio extranjero). Sorprende tambicu la al)Lui-
daiicla en el vocabulario de voces relativas a negocios pecunia-
rios. No solo se hallan consignados los mimeros cardinales,
ordinales, multiplicativos, distribiilivos y quebrados con una
amplitnd do detalle que responde a todas las exigencias dc la
practica coraercial — y solo a ellas — : lo mismo rige en ciianto
a las monedas (.sou nchilUng 580, 773; florins guIcUn, gulclein 649,
650, 775; dines, diner phenning phfenning 767, 774; ducat ducat
111; grog groschll 2) y los pesos y medidas (quart viertail 764;
Uura pfunt 760; inarch mark 761; ontza uncz, vnza 762, 763;
argensso grat 16b] etc.). Toda una serie de vocablos correspon-
dent distribuidos a menudo sobre diferentes capitulos, al con-
cepto basico del empleo (235-38, 545); propiedad, capital y
renta (967-72, 2626, 2638); deudas, creditos y fianzas (647-48,
2299-2302, 2305-09, 2390-93, 2395-98, 2592; a temps o a terms uff
zit ader vff zil 2303); compra y venta de mercanclas (240, 567-68,
2505-07); precios (2009-2011, 2495-99). '■<Pagar» es una palabra
favorita del autor; ocurre nada meuos que 6 veces en distintas
partes y en diferentes formas de conjugacion, lo mismo que sus
equivalencias alemanas zalen y hezalen.
Con la misma claridad se destaca el ambiente comercial en
las locuciones, que sin duda alguna son la parte mas indivi-
dual en el lexico del autor, ya que al escogerlas tenia mas
libertad de seguir su propio impulso que al buscar los vocablos
propiamente dichos, fijados de antemano, hasta cierto grado,
por la disposicion de las materias. La facultad del autor, ya
antes mencionada, de ver los objetos plasticamente, se revela
tambien, y en sumo grado, en las locuciones, donde a menudo
casi caeriamos en la tentacion de interpretarlas como reflejo de
algun incidente personal ocurrido al autor. Comparesep. ej. fra-
ses tan individuales como las siguientes: car Juan yo te n prech
lieber Hans ich bit dich 2347 (1); ha me demanat nengun hat niniant
nach mir gefrag [errata, por «gefragt»] 2321; parla que yo te
entenga red dz [errata, por «daz»] ich dich ver stand 2689; non
perue a tu es gehoert dir nit zu 2691, frases que contrastan visible-
mente con la impersonalidad del vocabulario habitual. Precisa-
1) Nutese que Juau (Hans) es tambieu el nombre de pila del impresor Koscubach,
que eu esta locuciou se revela, pues, como ainigo del autor.
30 RODOLFO GROSSMANN
mente en la esfera comercial nuestro autor tiene un interes
excepcional en ofrecer un lexico amplio y profusamente varia-
do. Asi p. ej. iliistra, aparte del vocablo aislado florin guldein
775, el uso practico del mismo en las frases jo tinch vn florins ich
hah einen giildin 649 y yo tinch d el deu florins ich hob uon im • x •
(/uldin 650. Como ejemplo de las locuciones comerciales de
nuestro autor, citaremos las siguientes: 552 el es hen mercaderia
es ist tool haufmansguot; 2062 lo molt inellor der allerhest; 554 a mi
plau hen es gefelt mir tool; 2698 que vail alio icas ist es icert; 538 inet
lo per si leg s hesunder; 540 liga ho plegat pint es zuosamen; 2313
pren camhi nim loechsel.
Resumiendo los indicios que nos parecen probar que nuestro
autor mantenia relaciones muy estrechas con el comercio, llcga-
mos por fin a plantear la cuestion de si es posible averiguar el
ramo especial a que pertenecia. La contestacion no es facil.
De todos modos llama la atencion, que entre los numerosisimos
oficios mencionados en el «Vocabulari» falte por completo el del
impresor o tipografo. Hasta el mismo concepto del libro,
no aparece en relacion con el oficio citado, sino sencillamente en
la significacion de «obra literaria» o «capitulo» de la misma. La
prensa (premgapres) citada bajo el numero 1257 debe interpretar-
se como aparato para prensar la uva;, y no como requisito tipo-
graflco; tampoco se encuentran mencionados otros utiles de im-
prenta, a pesar de que nuestro autor se toma muclia pena en
enumerar los de otros oficios. No es de suponer que el autor
liubiera dejado escapar la oportunidad de indicar estos ol)jctos,
si efectivamente se tratara de cosas que le eran muy familiares.
Asimismo atribuimos cierta importancia a las dos erratas
merkader 891 (en lugar de mercader) y -pressar 1029 (en lugar de
hressar), ya notadas por Barnils (§9): Un individuo que domi-
naba el Catalan hasta el extremo de compilar un diccionario, ca-
so de imprimir el mismo su obra seguramente no hubiera come-
tido semej antes errores, tipicos de un cajista desconocedor del
idioma Catalan, pero de inequivoco origen dialectal bavaro o
suizo.
Mas justificado seria tal vez, a causa de la frecuencia de los
respectivos vocablos, pensar en un traficante en frutos del Me-
diodia^ especias y otros productos de la zona calida, que en
SOBKE EL AUTOR DEL VOCABULARI DE 1502 31
provccho dc las relaciones comerciales entre catalanes y alema-
nes so pusiera a escribir el presente «Vocabulari». Sin embargO;,
esto no es mas que una conjetiira que earece de fundamento
solido, sobre todo en sus ultimas concliisiones.
§ 17. CONCLUSIONES
Del analisis del «Vocabiilari» resulta piies, en cuanto a la
individualidad del antor, que con toda probabilidad fue nn ale-
man del sur que conocia el alto Rhin, Austria e Italia, vivia en
un ambiente catolico burgues y preferia hacer sus estudios mas
bien en la escuela de la vida que en los libros. Su profesion fue
posiblemente la de comerciante o de traficante, pero no de tipo-
grafo. Y por eso no nos inclinamos a identifieaiie con aquel
«mestre Johan Rosenbach» de PerpinaU;, que en el colofon
aparece como impresor de nuestro «Vocabulari».
RODOLFO GrOSSMANN
Director del Instituto Ibero-Americano
llamburgo
^
rh.
xuentes para el estuclio iiterario del valenciano
h/1 J-^exicon latino -valencian
del ODi5po JU. Jaime de Arago
(Siglo XIV)
p. GalinJo Romeo y F. Alcayde Vi
rip. E. Derdejo Casana.1
hfi lexicon latino-valenciano
del obispo -L). Jaime cle Aragon
(iSiglo XIV)
Bu ia* 1^. Worn E» Babfn
^^rteur de IB* B» de
Cogullada
Cljevalier de la ILegion
d' Ibonneur
jele promoteur des tradi//
tions de son ordre, en
temoignage deconfraternite
scientifique
E ^^H,o mat thenar
^'Centre de Cultura ^a//
lenciana'* i a ^*lBostra j^ar//
la'^ ofereiyen aquest treball
dos profesors de
r ^niversitat de :i^arag05a
amadors de les glories
valencianes
"j^* iSalindo Borneo // francfsco Elca^de ^ ^(lar
Xiientes para el estiiciio literario del valenciano
h,[ iuexicoii latino-valeuciano
del oDispo JDon Jaime de Aragon {S\^\o XIV)
POR
P, Galindo Romeo y F. Alcayde Vilar
I. DON )AIME DE ARAGON
LA Biblioteca del Monasterio de Benedictines dc Nuestra Seiiora de
Cogullada posee un manuscrito niuy interesante, procedente dela
curia del obispo valenciano Don Jaime de Aragon: en 1921 pudimos
cstudiar dicho cod. durante agradable cstancia de jnos dias en Co-
gullada (1).
Don Jaime fue, segun afirma Villanueva, «natural de Valencia y
tercer nieto del rey Don Jaime el Conquistador» (2). Era en efecto
hijo del infante Don Pedro, Conde de Prades, ti'o y consejero de Pe-
dro IV (3).
Siendo simple clerigo, a la edad de solos 21 aiios, en 10 de enero
de 1362 fue nombrado obispo de Tortosa por Inocencio VI y poseyo
tal dignidad hasta que, muerto en 1369 el obispo de Valencia Don Vi-
dal de Blanes, el Papa, cediendo al influjo y prcsion del rey Don Pe-
dro IV, le nombro obispo de Valencia, en contra de la eleccion y pre-
(1) Aprovechanios csta oportunidad para tcstimoniar la mayor gratitud al
Rvdmo. P. Prior Dom Esteban Babin, que co:i tanta amabilidad recibe a los
que vamos a Cogullada para estudiar en su rica Biblioteca y no menos intere-
sante Archive. Gracias tambicn al laborioso bibliolecario Dom Lambert, que,
a mas dc atcndcr solicito a las prcguntas y dificultadcs dc los estudiosos, tienc
siempre una idea nueva o un no pcnsado aspecto del problema que el cstudio-
so consulta en aquella Biblioteca.
(2) Villanueva. Viafe literario, I, 50 y V, 100-101.
(3) Las direcciones dc cartas contcnidas en los folios 105-108 prueban cla-
ramcntc el alto parcntcsco dc Don Jaime con la familia real de Aragon y con
ilustrcs casas de Castilla, Aragon y Mcdiodia dc Francia. Vcasc por cj., la de
las dirigidas a su padre: Fol. 107:
Domino Infanti Pctro patri domini Episcopi.
Patri ct domino mctuendissimo:
humil c deuot fill
2 LEXICON LATINO-VALENCIANO
scntacion que cl Cabildo habia liccho a favor del chantre Fernando
Munoz(l).
En 1387, para recompensar la adhesion del Rey Don Juan I a su
obediencia, lograda por medio del cardenal Don Pedro de Luna y del
obispo de Valencia, le otorgo a estc el capelo cardenalicio (2) a la vez
que le nombraba administrador apostolico de Valencia.
Aparcce en la curia de Aviiion en 19 de enero de 1389 con el titulo
de San Clemente, que luego cambio por el de Sabinensis. Fuc cono-
cido vulgarmente en la curia por estos titulos asi como por el de Car-
denal de Aragon. Benedicto XIII le concedio en 18 de febrero de 1395
que se retirara a Valencia, donde murio el 3G de mayo de 1396.
II. EL CODICE
Dejando para otra ocasion la descripcion detallada de todo el Co-
dice, nos limitamos hoy a hacer notar que S2 trata principalmente de
un formulario empleado por alguno de los notarios de Don Jaime. Al
niicleo primitivo se han hecho adiciones que han convertido el codice
en una coleccion facticia (3). Actualmente comprende 108 foUos (nu-
meracion moderna).
El lexicon ocupa los folios 31-41 (numeracion primitiva, IlI-XIII).
La carta de San Bernardo se halla en los fohos 44-47 (XVI-XVIIII y
otra numeracion especial— en el reverse de los folios— I-IIII).
En distintas partes del Codice se encuentran algunas notas histo-
ricas o sentencias que revisten cierto interes; aducimos algunas por
via de ejemplo:
Fol. 9 v.*^; Curia Romana non vult agnum sine lana
Pol. 47 v.°: L' any MCC (C) quatre vints e quatre vengueren los Fran-
ceses Gerona combatre (4).
(1) Dcbemos una biografia compkta de estc Prelado al laborioso bibliote-
cario de Cogullada Dom Lambert, que esta llevando a cabo una incesante in-
vestigacion en la historia eclesiastica espanola: cfr. su art. ARAGON (Jaime de)
en el fasc. XVIII-XIX del Dictionnaire d' Histoire et de Geographie Bcclesias-
tiques, Paris, Letouzey, 1924.
(2) Cfr. Eubel,t.°I. l.^ed., 27.
(3) Parece sin embargo que dicha coleccion estaba ya formada en f'cmpo
de Don Jaime.
(4) Cfr. Zurita, Anales, t.° II, 383.
LEXICON LATINO-VALENCIANO 3
El Codicc ofrece documentos iiiuy interesantes, como cl forwulario
de la visita de la diocesis y, sobre todo, cl forwulario de actos o do-
cumentos episcopales, que estudiarenios en mejor ocasion. Hoy nos
limitamos a ofrecer a nuestros lectorcs— y deseamos que nuestro mo-
desto trabajo patentice como nuestra Revista, sin exclusivismo alguno
quiere contribuir a todos los estudios y como nuestra cara Univer-
sidad cesaraugustana quiere estrechar su union y buena relacion
con todas las demas y principalmente con las de regiones que con
Aragon constituyeron un glorioso nucleo historico, muy digno siem-
pre de grata membranza— dos documentos interesantisimos para la
historia de la lengua valenciana.
III. EL LEXICON LATINO VALENCIANO
Ocupa, como ya hemos dicho los ff. 31-41 (IlI-XIIl) del codice:
Se coloco en la coleccion facticia como una continuacion o com-
plemento de la Summula artis scribendi que, falta de principio, co-
mienza actualmente en el folio 23 para terminar en el 29 v.°, (bien
que aun el mismo 30 se refiere a materias gramaticales — preposi-
cion e interjeccion — ).
Al final de los terminos de cada letra se dejo un espacio en
bianco, que vari'a segiin las letras, para en tiempo oportuno aiia-
dir nucvas palabras. El lexicon ha sido escrito, probablemente por
el mismo que escribio la traduccion de la carta de San Bernardo:
el lenguaje en ambos documentos es ciertamente de la misma
cpoca.
No hemos de seiialar nosotros la importancia que tiene para el
estudio de la historia del valenciano el Lexicon que publicamos, ni
nos incumbe ahora hacer un estudio especial del mismo que inten-
taremos tal vez en otra ocasion: hoy nos damos por satisfechos con
la publicacioa del mismo.
IV. LA CARTA DE SAN BERNARDO
La interesante carta atribuida a San Bernardo, cuya traduccion
nos ofrece el codice, merece algun comentario preliminar.
Dicha carta fue publicada en latin por Migne en su P. L. t, 182
644-651 que se limito a copiar literalmente la edicion hecha por,
4 LEXICON LATlNO-VALBNCIA NO
Amaduzzi en 1783 (1). Amaduzzi, que se sirvio para su edicioii de
un codicc dc la Biblioteca Medico-Laurentina (2), creyo hallarse
ante una epistola inedita. No era tal la vcrdad: ya en 1549, en
una edicion de las obras de San Bernardo hecha en Venecia, apa-
rece dicha epistola atribuida a Bernardo Silvestre, aunque recono-
ciendo que algunos creian que habia sido coinpuesta por San Ber-
nardo (3). Amaduzzi, ademas de creerla inedita, la reputo— fundan-
dose, dice, en el cstilo, en el fondo y en la forma— genuina o al
menos la creia obra de un buen imitador (4).
Cuanto a la persona a quien iba dedicada la carta, la traduc-
cion valenciana senala lo reuerenf senyor del Castell Ambros; las
edicioncs latinas indican el nombre de este caballero: la de Vene-
cia, dice: "Gratioso et foelici militi H, Raymundo castri Anibrosii"
y la de Amaduzzi ^'Gratioso militi el felici Raymundo, domino Cas-
tri Ambruosii". La difcrencia esta sin duda en que el traductor va-
lenciano se servia de un codice en que Raimundo estaba notado,
segun costumbrc, por sola una R. que el creyo sigla de rcuercnt.
Con tipos distintos sefialamos en la edicion — y luego explica-
mos brevcmente al final — las palabras inusitadas o transforma-
das en el valenciano actual. Las circunstancias de la Revista no nos
permiten en este numero descender a un estudio mas detallado.
(1) Amaduzzi, Anecdota literaria ex mss. Codicibus enita, t."^ IV, pag. 229.
Romac, 1783, 8.° (cit. por P. L. 1. c.)
(2) Cfr. su introduccion a la epistola.
(3) 'Epistola Bernardi Sylvestris, uiri cquidcm cruditissimi de cura ct rcgi-
mine rci familiaris, ideo in hoc apposita uolumine quod nonnulli earn a sancto
Bernardo putant fuisse compositam>. {De la ed. de Venecia).
Bcrnardus Silvestris: fue profesor en Tours hacia el aiio 1136. Cfr. Che-
valier: Rep. d. s. h. du M-A (Bio-bibl.) I, 564.
(4) He aqui las palabras dc Amaduzzi: < ... facile in hac etiam styli dulcedi-
ncm, orationis ardorcm, cloquii sanctitatcm, scntcntiarum gravitatem, Icporum
copiam, quae eidcm {esto es, a San Bernardo) tribuuntur, deprchendet. Quod
si id ... detrectavcrit, saltern anxium imitatorcm fateri omnino cogctur. -
La noticia de la carta, anteriormente a Amaduzzi, se publico no solo en la
cit. ed. dc Venecia, que publico Integra la carta, sino tambien en la edicion de
Paris de 1719 (tomo il, pag. 823) que hace alusion a otra edicion de luan
Picard.
Le
xicon
latino-val
en cm no
A
(tol. 31)
Alacritcr
alegrament
Affatim
bastadament
Aliunde (sic)
d' altra part
Amicabiliter
amigablement
Alioquin
en allra manera
Aliquando
algunes vegades
Affluenter
abastadament
Amen
certe o axi sie
Ardenter
escalfadament o ar-
dentment
Amodo
Aliquandiu
Alternatim
entrecambiadament
Adeo
en tant
Audacitcr
ardidamcnt
Absit
Deu non vulla
Assiduc
continuament
Apud
enuers o prop o de
Acriter
agrament
An
si (cosia
Annexiiis
ligadamcnt o acos-
tadament
B
(Fol.
31
v.V
Breuiter
breumeiit
Bone
bonament
Benignc
b8nignanient
Bis
dues vegades
Brcuiatini
abrcuiadanicnt
Bister
.11. vegades .III.
Bene
be
Beninolc
beniuolment
(Fol. 31)
Celeriter
cuytadament
Circumquaquc
Crudeliter
cruclment
Coacte
for^adament
Certissimc
Clam
amagadamcnt
Cotidie
Clamdestine
molt amagadamcnt
Cras
Caucule
amagadament
Citra
Copiose
abastadament o
Ciirialitcr
abundosament
Confestim
Caiestentcr
escalfadament
Cite
Cercius
pus certament
(Fol.
32 v.")
Cicius
pus tost
Ceterum
Cur
per que
Consulcius
Carissime
carament
Comode
Consultc
aconselladament
College
Caute
sauiament
Congrucncius
Cum
com
Consultissimc
Certe
certament
r'essanter
cessantment
Consequenter
de totes parts ode9a
e del!a
molt pus certament
continuament o
dema (quascun dia
de^a o sens
cortesament
.le mantinent o tan-
tost (tost
pus aconsellada-
profitosament (ment
molt pus aconsella-
dament
conseguentment
LEXICON LATINO-VALENCI ANO
(Fol. 33)
Dudum
r alfre dia
Diutine
de tot dia
Debite
dcgudament
Demum
finalment
Dum longe
tan longament
Denique
a ]a perfi
Dumtaxat
tan solament
Deuie
clarament
Die princ
de dia en dia
Distanter
lunyadament
Debiliter
flacament
Dextrossum
s la man dreta
Diatim
de dia en dia
Dextere
mandretament
Duatim
de dos en dos
Dum
dementre
Diuisim
departidament
Diluculo
Diametralitcr
de dret en Hret
Deinde j
Deorsum
dejus
Deinceps
d' aci auant
Dulciter
dol^ament
Depost I
Diutume
de tots dies
Diucius
(Fol 33
vn
Diuersimodc
en diuerscs maneres
De cetero
d' aci auant
Diligenter
diligentement
Delliberate
delliuradament
Eciam
encara
Effrontiter
desvergonyosamcnt
Eque
egualment
Eri
ir dia pasat
Egre
malament
Squallier
egualadament
Euge
alegrament
Expedite
espatxadament
Exinde
depuys o d' alii
Equiuoce
en diverses maneres
auant
Eccc
veiats
Eya
Ergo
Equaliter
donchs
egualment
(Fol. 34)
Equester
Enim
horn de cauall
car
Fortiter
Fere
Forcius
Fortissime
Fideliter
fortement
per un poch
pus fort
molt pus fort
feelment
(Fol 34
Forsitan
Forte
Feruenter
Foris
For as
vr)
per Ventura
per Ventura
scalfadament
de fora
de fora
Fiducicliter
fianc^osament
Furialiter
fellonament
Grcgic
Gaudiose
noblamct {sic)
alegrament
Gradatim
Gradanter
de grau en grau
de grat
LEXICON LATINO-VALENCIaNO
H
Habundanter
Hactenus
Humane
bastamciit o habun-
danmcnt
entro ara
hnmanalmcnt
Hodie
huy
Hie
aci
Hue
ca
Hucusqiic
entro aci
Iniuste
no dretament
In girum
alarredor o en torn
Indebite
no degudament
Infallibiliter
no fallidament o
Ilico
ina9 o tantost
sens falla
Impie
no piadosament o
Itineriter
acarreradament
sens pietat
Inuerecunde
desuergonyidament
Inuiolabiliter
no corrupudamcnto
Intelligcncius
pus entesament
sens corrumpiment
Intemporaliter
no per tots temps
Infideliter
no eelment
lam
ia
Iterum
altra vegada
Ibi
alii
Inique
malvadament o ini-
Intus
dintre
quament
much
11a
Incessanter
no ccssadament o
Inde
de^a
tots temps
Intro
dedins
Indistantcr
no lunyadamcnt
In crastinum
en lendema
Interim
enfretant
Inquani
eciam encara
lugiter
Impunc
Immerenter
(Fol. 36)
continuamcnt
Interdum
Inconcusse
Indilate
algunes vegades
nos faciemus ea om-
nia omnia incon-
(cusse
Languide
Longe
Largiflue
Licentiue
Literacius
Literaliter
Literatorie
flacament
longament
largaraent
licenciadamcnt
mes letradament
literalment
literalment
Leuiter
Libenter
Libencius
Lucide
leugerament
volentcrosament
pusvolenterosament
(Fol 36 vP)
clarament
M
Modestc
Merabratim
Minus
Minime
Mutue
Morose
Multociens
Multimode
tempradament
de membre en mem-
menys ( meys ) (bre
molt poch o molt
menys
prestadament
tardadament
moltes devegades
en moltes maneres
Multipliciter
Maxime
Mortaliter
Mane
Modo
Misericorditer
Miserabiliter
Mox
multiplicadament o
moltes vegades
maiorment
mortalment
de mati
ara
misericordiosament
miserablement
de mantinent
LEXICON LATINO-VALENCIANO
N
(Fol. 37)
Nupcr
Nullatenus
Nouiter
Nondurn
Ncdum
Nichilominiis
Nempe
1' altrc dia
en ncguna manera
nouellament
no encara
no tan solamcnt
no res menys o ans
dc tot en tot
certament
Non
Nuperrime
Nunch
Neque
Nequaquam
Nunquam
Nudius
no
ben I'altre dia
ara
ne
no jamas (jams)
no jamas (juns)
(Fol. 37 v°)
Ovanter alegrament Oblique
Ouax tan bon dia Odiose
Omnino de tot en tot Orbiculatim
Olim ^aenrerc
Ostiatim de porta a porta Orefenus
Obuie encotradament (sic) Orepedentim
Occulte amagadament Orno
Omnis molt, de tot en tot Opido
tortament o en tort
auorridament
anant pel mon arro
dalos
boca per boca
caure de bocadens
enguany
fFol. 38)
Pridem
1' altre dia
Perpetuc
per tots temps per-
Protinus
tantostodematinent
petualment
Pulcriter
bellament
Palam
manifestament
Pigre
pcreosament
Paruiliter
poquetament
Precipve
maiorment
Prebiduum
abans de dos dies
Paulisper
poch a poch
Patenter
manifestament o
Paulatim
pocament o poch a
ubertament
Paulominus
per un poch (poch
Plurumquc
moltes de vegades
Prompte
auinentment
Pluries
moltes de vegades
Presertim
maiorment
Perpere
maluadament
Praue
malvadament
Perendie
de pus dema
Prodiose
traycionalment
Prope
prop
Presencialiter
cara a cara o pre-
Propensius
mol amplament o
sentment
Pedester
de peu (eslesa
Pariter
cnsemps o tots una-
ment
Pene
(Fol. 38
v.V
Paulatim
Pedetentim
peu a peu
Paulo
Peritissime
molt pus saviament
Potius
Prorsus
de tot en tot
Postrcmo
derrerament
Penitus
Penes
envers==versus me
Peregre
Porro
=tamen, empero
LEXICON LATINO-VALENCIANO
Quomodo
Qualitcr
Quippc
Quamuis
Quisquc
Quamobrcm
Quapropter
Quantocius
en qual mancra
en qual manera
ccrtarr.cnt
lassie 390
lassie a^o
per la qual cosa
per la qual cosa
com pus tost
Quanto magis com mes
Quondan ia passat o mort
Quemadmodum axi com
Quodammodo daci auant
Quantum quant
Quando quant
Quomodocum-
que con se vulla
(Fol. 39)
Quomodolibet
Quominus
Quare
Quadrupliciter
Quaternatim
Quinymo
en qualsevol ma-
quant menys (nera
perque
en quatre maneres
de quatre en quatre
ans certament
Quater quatre vegades
Quin certament
Quasi quaix
Quamplurimvm =molt fort
Quocirca
Quonam =ad quern locum
R
Repentine
Rite
Rectc
Realiter
Regie
iva(;:osament
dretament
dretamcnt
realment
realment
Russus
Recordatim
Roboricius
Retrorsum
altra vegada
recordantment
pus fort
detras
(Fol. 39 V.'')
Rarissime molt alart
Sic
axi
Singulatim
de I. en altre de I.
Sicuti
axi
Spaciose
suauement (en 1
Seu
Suauiter
suauement
Sero
de vcspre
Scilicet
90 es saber
Semper
tots temps
Sagaciter
sauiament
Sinistrorsum
a la part esquerra
Solerter
continuament
Sinisterc
esquerrament
Secus
en altra manera
Subito
iva(;:osament, spat-
prop enuers
xadament tost
Sodes
per la fe quern dens
Salubriter
dol(;ament
Super
sobre
Statim
tantost dematinent
Superius
dessus
Succcssiue
successivament
(Fol. 40)
Superialiter
Surssum
Seorsum
Seriatim
Soli(;ite
Solito
Sedulc
Semel
dessus dessus
dessus
dessus
ordenadament
acustumadament
axi comesacustumat
ansiosament
una vegada
Similiter semblantment
Singlariter (sic) singularment
Sane
Simpliciter simplement
Simul ensemps
Saltern vel sal-
tim tan solament
Suadenter suaument
10
LEXICON LATINO-VALEISCIAhIO
Tamlonge
Tantummodo
Tcncrc
Tencrrimc
Ternatim
Tocius
Talitcr
tan longamcnt
tan solamcnt
tendrament
molt tendrament
de tres en tres
pus tost
talment o en tal ma-
nera
Tcmporaliter
Tripliciter
Tarde
Tempestine
Turpe
Turpiter
temporalment
en tres maneres
tardosament o atart
tempestanient
feiament
faiament
Ter
Tanquam
Tenaciter
tres vegades
axi'com
temblament
(Fol. 40 v.°)
Tantumdem
Tucius
Tacite
tant mateix et po-
test esse nomen et
aduerbium
callentiblemeiit
u
Veluti
axi com
Velut
axi com
Vtique
lassi a^o
Vbicumque
en tot loch
Videlicet
90 es saber
Vtraque
de^a e della
Verumbamen
empero
Velociter
leugerament
Vbique
en qualsevol loch
Vltra
avant
Vlterius
d' aci avant
Viriliter
baroniuolment
Verissimiliter
Vllatenus
Verum
Veterius
Vnanimitcr
ensemps tots en-
semps
Vbilibet
en qualseuol loch
Vere
verdaderaraento ve-
rament
Vcraciter
vcrdaderament ove-
rament
Verbotenus
de paraula a pa-
raula
Violenter
corrumpidament
Vtinam
ayatden aiisades
(Fol 41)
Vtpotc
Vltimo
Vsqucquo
=tanquam axi com
derrerament
entro que
LEXICON LATINO-VALENCIANO 11
LETRA TRASMESA PER SENT BERNAT A UN CAUAL LER
SOBRE LA CURA E MANERA DE GOUERNAR PROFI-
TOSAMENT LA COSA PAMILLAR (;0 ES LA CA SA
[RAZON DE LA CARTA]
{Fol. 44)
Al gracios e benaventurat cavalier lo rcucrcnt senyor del Castell
Ambros, Bernat deduyt en vellea, salut. Tu demanes esser ensenyat
per nos de la cura e manera de gouernar pus profitosament la tua
casa e en quinya manera se deuen hauer los senyors en lo regiment de
lur casa: a la qual cosa te responem que jassie que '1 stament de
totes les coses mundanals a la fi d' els negocis sots fortuna treballen,
empero la regla de viure no la deu hom obtenir sots fortuna. Donchs
ou e atten qm si en la tua casa les despeses e les rendes son eguals,
cas inopinat pora destrouir la tua casa c le stament de aquella; sta-
ment d' om negligent es casa rouinosa
1. De ncgligcncia
Quinya cosa es la negligencia d' aquell qui la casa gouerna? Gran
foch ences en la casa. Encerca diligentement la neglegencia e propo-
sit d' aquells qui aministraran les tues coses. Al hom qui decau de
ses facultats o riqueses o encara no es caygut de tot, no li es tan ver-
gonyos abstenir se con caure. Veure souin les coses que tues son, com
Stan, gran providencia es. Pensa del menjar e beure de les tues bes-
ties, car ban fam e non demanen.
(fol. 44 v°)
2. Dc noccs
Noces sumptuoses donen dan sens honor: Despesa o messio per
cauallcria honorable es.
3. De ajudar los amichs e los desgastadors
Despesa per ajudar los amichs rahonable es, Despesa per aiudar
los degastadors es perduda.
\2 LEXICON LATINO-VALENCIANO
4. Dc la companya
La companya liia nodrcix la ab gros menjar c no ab dclicat.
5. Dc la gola c dc la bossa
Qui es golos a penes mudara sos costums en altra maner i si no
es per mort. La golositat dc 1' horn ansios c diligent conort es. En los
dies de les grans festcs peix la tua companya habundantment e non
dclicada. Fes plcdcjar la gola ab la bossa e guarda 't de qual scras
advocat. Mas, si cs jutgc cntrc la bossa e la gola, dona sentencii per
la bossa souin, mas no tots temps; car la gola prove per desigs que
son testimonis, mas no jurats, e la bossa proue evidentment en la ar-
cha, en lo celler e en lo graner, buyts o en breu buydors: lauors jutges
mal contra la gola com avaricia ligue la bossa. E jamas avaricia na
jutgara dretamcnt entrc la bossa c la gola.
6. Dc avaricia
Que es avaricia? Homcyra de si, temor de pobrea c viure en pobrca
per tots temps. V om auar viu dretament no perdent (fol. 45) les ri-
quecs en si, mas estoiant les als altres. Millor cosa es cstoiar als
altres que perdre en si mateix.
7. Dc vcndrc lo blat
Si abundcs en blat, no ams la carestia; car qui ama carcstia, desija
esser homcycr dels pobres. Ven lo blat com val assjats e no com lo
pobre non pot comprar. Ven per mcnor pus que no val als vehins e
cncara als enemichs, car 1' enemich no cs ven^ut tots temps ab coltell,
mas sovin ab servey,
8. Dc supcrbia c dels enemichs
Superbia contra Y enemich es bany sperant turment ab sageta. Has
enemich capital? Pesat es cncarcrc fs/cj has enemich capital vulles guar-
dar lo sen huyll per lo teu; si has enemich no hages convcrsacio ab
los que no coneys. Tots temps te pens;^ que 1' enemich savi pense tots
temps les vies dels enemichs. Dcbilitats o ven^uts los enemichs, no
pcnscs haver pau, mas treua a temps. Sic assegures que 1' enemich no
pcnse <;o que tu penses, a perill tc poses.
LEXICON LATINO-VALENCIAN O 13
9. Dc Ics fcmbrcs
De les fcmbres tucs sospitoses mes vullcs ignorar que saber 90 que
fan. Car pus que hauras sabut lo crim dc la mala muller, no ten pora
guarir negun metge. Tu mitigaras la dolor de la mala muller com oiras
de les mullcrs dels altres. Lo cor noble e alt no inquir dc les obres dc
les fembrcs. La (fol. 45 v.°) mala muller mes la castigaras ab rialles
que ab basto. Fembra vella auol de son cors, si la ley o sostcnie, farie
a soterrar
10. Dc vcstidurcs
Nota que vcstidura sumptuosa provacio es de poch seny. Vcstidu-
ra wassa ap[)Drcnt tost apparellc cnuig als vehins. Studia plaure per
bonca c no per vestitura. La demanda de la muller que ha vcstedurcs
c demana vestcdures no demostre fermetat.
11. D' els amichs
Ungues per maior 1' amich qui done les sues coses que aquell qui
offer si matcix.'De peraules d' amichs gran copia n' es. No reputes o
tingucs por amich aquell qui loe tu present. Si consellcs a ton amich,
no li vullcs plaure per peraula, mas per raho. Digues consellan al
amich tcu: amich, axi mes vijares no le diguis determenadamcnt: axi
fa a fer car dc la fi mala del consell pus leugcramcnt s' en segucix
reprcnsio que laor de la bona.
12. Dc juglars
Oit he que juglars tc visiten. Atten les coses ques seguexcn: 1' om,
entenent als juglars, haura tostmullcr, lo nom dc la qual cs pobrca.
Mas qui sera son fill? cscarn. Plaen t^ les peraules del juglar?: fcny tc
no oir les c pcnsar 1' altra cosa.Car aquell qui s' riu c s'alcgra (fol. 46)
de les peraules del juglar ja li ha dada penyora. Los juglars maldients
dignes son de penjar. Quinya cosa ^s juglar? Dient mal dels altres,
por tant homey ab si matcix. Juglars sonants esturments a Deu no
plagucrcm.
13. D* els scrvidors
Lo scrvidor alt de cor o ergullos gital de tu axi com aquell qui
ha a esscr tan cncmich. Lo scrvidor qui en scs peraules te blandcix fora
14 LEXICON LATINO-V ALENCIANO
gital. Contrastd al servidor e al vehi qui 't lou; cii altra maiicra pensa
que t' liaia enguanat. Lo servidor qui Icugcrament se envcrgonycix
ame '1 axl com a fill.
14. Dc hcdificis
Si vols licdificar casa induescat neccssitat, mas uo volcntat, Cup-
dicia dc hedificar no cs tolta hedifican. Massa gran e dcsordcnada
cubdicia dc hedificar espera venda dels hcdificis. Torra acabada cgra-
ners buyts fan 1' cm molt saui, mas ab amarch cor.
15. Dc vcndrc
Si vols vcndrc alguna cosa, guarda 't que la part dc 1' herctat no la
venes a maior de tu mas a menor; la tua cosa ven al mes donant. Car
millor cosa cs soffcrir greu fam que venda del patrimoni; mas millor
cs vcndrc una part que sotsmctre si matcix a usures. Quinya cosa cs
usura?: vcri del patrimoni.
16. Dc comprar
No comprcs res en companya de pus podcros. Sosfen pacicntmcnt
lo xich companyo per ^o que no t' en acompany altre pus forts.
17. Del us del vini
Has dcmanat del us del vi? Aqucll qui en la divcrsitat e habun-
dancia dels vins cs temprat cs deu tcrrenal. La embriaguea no fa res
dretament si no com cau en lo fanch. Sents lo vi?; abans vullcs dormir
que parlar. Qui per peraules se cscusa dc esser embriach manifcsta-
ment acusa sa embriaguea. Mai sta en 1' om joue e encara en la dona
conexer los vins.
18. D' els mctges
Fuig al metge pic de scian, qui no sia prouat per excrcici o pratica.
Fuig al metge embriach e encara al aduocat. Guarda 't del metge qui
volra esscrvar en tu com guarra Ics altres de scmblant malaltia.
19. D* els cans
Lcs cans fort petits lexa 'Is a Ics Rcgines c als clergucs. Cans guar-
dadors dc casa profitoscs son. Cans de ca^a mes costen que no apro-
fitcn.
LEXICON LATINO-VALENCIANO 15
20. D* els fills
Has fills? despcncdors de tos bens no 'Is institucsqucs hcreus. Si
horn affermc que fortuna zs, que aprofitc doctrina de viure? (Fol. 47)
Oges que he vist d' aco; e vist molts foils no curants de 90 qu' els esde-
iienia e finalment escusaren se sots fortuna. L' om qui serue doctrina,
a tart se clamara de fortuna. Car a tart acompanyaras diligencia ab
infortuni o desaventura, e pus tart separaras desaventura de perea.
Car pereos espere que li ajut Nostre Senyor qui mana vetlar en lo
mon. Tu donchs vetla e compensa la Icugeria del despendre ab la perea
delguanyar,
21. Dc la vcllea
Acostas la vellea? Consell te que mes te comans a Deu que a ton
fill. Ordenes les lexes.^ Consell te que primerament mans pagar als
servidors que als capellans. No comans la tua anima a aquells qui
amen la sua persona; eomana la anima tua a aquells qui amen la sua.
Ordena de les tues coses abans que sies malalt; car esdeue se que hom
es feyt catiu en la malaltfa e lo catiu no pot fer testament. Donchs
ordena les tues coses mentre est franch, abans que sies feyt catiu e
bast te ^o que de tu es dit.
22. De la particio dels fills
Los fills, mort lo pare, demanen particio. Si nobles son, mes val
que sien escampats per lo mon que si partien la heretat. Car sovin
s' esdeue que la particio de la heretat es greu dissolacio dells, car si
son treballadors faran axi (fol 47 v°) com se volran. Si son mercaders
pus segura cosa es la particio dels bens que si 'Is tenien en comu per
tal que la desaventura de la un no fa^a mal als altres.
23. Dc les vidues
E la mare, si per ventura vol pendre altre marit, folia es; mas per
90 que plor sos pecats Dcus vulla que ella vella prenga hom jove. Car
no offer a si mas les sens coses; les quales offertes, beu ab aquell
anap de dolor que ha desijat al qual la aporten los merits de la sua
dampnable vellea.
16
LEXICON LATINO-VALENCIANO
A continuacion ofrecetnos una breve explicacioti de las palabras
que, o son desusadas en el valenciano actual, o ban sidotrans-
formadas en su grafia (*):
7. Assats
prou
9. Avol
roin
10. Bonea
bontat
5. Bossa(l)
botsa
2. Caualleria
noblca
19, Clcrgues
clergues
7. ColtcU
gavinet
4. Companya
familia
8. Encarcrc
= cncara que
1. Enccrca
busca
f- Estoiar \
" Estoiant '
estdlviar amagaut
(Homeycr
homicida
7,8,12. Horaeyra
»
[Home/
homicidi
8. Huyl
ull
14. Induescat
(induir)
(a).Jassie(4)
cncara que
11. Laor
Uaor
18, Scian
sabica
9. Sostenie
(sostindrc)
5. Pledcjar
pleitejar
11. Vijares
cmsembla
basfante
male— a
bondad
bolsa
nobleza
clcrigos (2)
cuchillo
(3)
aunque
busca
ahorrar escondiciido
homicida
(la) homicida
homicidio
ojo
induzca
aunque
alabanza
(el) saber
(sostener -
plcitear
me parece
permitir)
(R). Atten
5. Buy dors
5. Conort
11. Consellan
13. Bnguanat
12. Esturments
13. Gital
aten
•que 's buidaran
conhort
aconsellant
cnganyat
instrumentos
llansa '1
atiende
que se vaciaran
confortamiento
aconsejando
engafiado
instrumentos
echalo
(*) Los numeros marginales indican los parrafos de la Carta en que ajjjrc-
cc por vez primera la palabra que se explica.
(R) indica el primer parrafo (preliminar): Razon de la carta.
(1) «No cuyna la mo<;a, que cuyna la borsa»: adagio valenciano y Catalan.
(2) Clerigjs: indicaba esta palabra en esta epoca (siglo xii) no solo los del
estadj eclesiastico, sino en general a los hombres aficionados a! estudio y le-
tras: recuerdese el titulo de la obra de Pedro Alfonso —Disciplina clericalis— ,
«que ha de ser entendido como disciplina o ensefianza propia de clerigos,
dando a esta palabra el sentido lat. que tenia en la Edad Media, como hoy tie-
ne la palabra scholar, sinonimo entre los inglcses de hombre estudioso y le-
trado.» Menendez Pelayo, origenes de la Novela, I, xxxvni.
(3) Por la misma epo:a (de la traduccion de la carta) se llamaban en Ara-
gdn companages los que trabajaban a las ordenes de un artista.
(4) Jassie = etsi=jam sit = jam etsi.
LEXICON LATINO-VALENCIANO
17
18.
Guarra
guarira
5.
La vors
llavors
5.
Ligue
lliga
(R).
Lur
Uur
9.
Mala
roin
5.
Mas
mes
10.
Mass
masa
5.
Peixa
pastura
12.
Plaen
plauen
(R).
Pora
per a
5.
Proue
prova
(R).
Pus
mes
(R).
Qulnya
quina
(R).
Sots
sota
1.
Souin
asovint
(R).
Tua
teva
curara
entonccs
ata
su (de ellos)
mala
mas
demasiada
apacienta
placcn
para
aprueba
mas
cual
bajo
frecuentemente
tuya
DISCURS
QUE
LO M. L MN. ANTONI M.^ ALCOVER
LLETGi DIA 31 DE DESEMBRE DE 1923
DAVANT
L' EXM. AjUNTAMENT DE LA ClUTAT DE MaLLORCA
I LES ALTRES AUTORIDATS LOCALS
EN ELOGI DE
D. TomAs Fortesa I Cort£s
AB MOTIU DE ^
HAVERLO ANOMENAT DIT AJUNTAMENT
FILL IL'LUSTRE D' AQUEIXA ClUTAT
ESTAMPAT PER ACORT DEL MATEIX EXM, AJUNTAMENT .
ClUTAT DE MALLORCA
ESTAMPA DE D. JUSEP TOUS
1924
D. TOMAS FORTESA I CORTES
FILL IL- LUSTRE DE LA CIUTAT
DE MALLORCA.
DISCURS
QUE
LO M. I. MN. ANTONI M.^ ALCOVER
LLETGi DIA 31 DE DESEMBRE DE 1923
DA-ZANT
V EXM. AjUNTAMENT DE LA ClUTAT DE MaLLORCA
I LES ALTRES AUTORIDATS LOCALS
EN ELOOI DE
D. TOMAS FORTESA I CoRTfiS
AB MOTIU DE
HAVERLO ANOMENAT DIT AJUNTAMENT
FILL IL'LUSTRE D' AQUEIXA ClUTAT
ESTAMPAT PER ACORT DEL MATEIX EXM. AJUNTAMENT
ClUTAT DE MA! LORCA
ESTAMPA DE D. JUSEP TOUS
1924
vwwwwwmwwwwwwwwwwwwww
EXCMS. SENYORS;
SENYORES:
SENYORS:
|ONRAT cie bon de veres ab 1' encarrech d'aquest Excelen-
tissim Ajuntament de entrunyellar una corona a la
honorable i gloriosa memoria d' aquell gran cor, de
aquell gran enteniment que s' anomena D. Tomas Fortesa, prench
la paraula pie de por de no volar massa baix i de no sebre ni
embarbollar la mitat de la mitat de lo que 's mereix el nom de tal
amich de 1' anima, home de be a carta cabal, patrici insigne,
poeta del cor, escriptor gallardissim, filolech eminent i benemerit
en grau superlatiu de la nostra llengua i de les nostres Lletres i
mestre meu amantissim en ram de Literatura i sobre tot de Filo-
logia, que, si en se res i si hi he feta qualque cosa de bo, ho dech
a ell, perque tot d' una que 'm conegue, quant jo corria els denou
anys, m' encobei tant i tant, que sempre 'm mira com a fill; i jo
seria estat un desagrait i una mala anima, si no 1' hagues pres per
pare i no me fos considerat i no me fos portat sempre com a bon
fill espiritual seu. Per aixo no 'm critiqueu si pari d' ell ab passio.
No esta lleig que un deixeble pari aixi' de son mestre.
Encomanantme, donchs, a la vostra indulgencia, que necessit
com el pa de cada dia, envest el meu tema, que, com hi ha tant i
tant que dir, ab tot i la meua resolta voluntat de cansarvos tan
poch com puga, no me 'n fly gota de no resultar massa llar-
guerut.
Quant I'any 1898 se mori D. Tomas, en vaig publicar un
opuscle d' una xeixantena de planes en vuytau, presentant la seua
obra literaria i cientifica aixi com jo la veya a les hores. Trac-
tantse d' un mort recent i tan iMustre, tothom lletgi alio. Passaren
anys i anys; s' acaba 1' any 1914 1' estampacio de 1' obra-mestra de
D. Tomas, la seua Gramatka de la Lengua Catalana; lo formi-
dable Menendez Pelayo, que s' era oferit a posarhi el Prolech,
digue que no se considerava preparat per escriure'l; me brinda-
ren a mi per ferlo, i me sorti un Prolech de 82 planes en fol
menor de lletra ben atapida, a on vaig presentar la figura de Don
Tomas com a cristia, com a poeta, com a prosista i sobre tot com
a filolech. Aqueix prolech, si fos estat qualque rondaya o un
arrefoll a qualque superhome mes o manco bordissench de
aqueys que potoyen per aqui; si fos estat un encals a qualque
Llucifer, mes o manco sevilld, d'aquells que, per que parlin
d' ells, peguen foch a la payissa; si tal prolech fos estat res d'axio,^
massa que I'haurien lletgit; pero 82 planes grosses de lletra d' es-j
tampa ben atapida i de coses gramaticals i filologiques, ^qui te
delit ni coratge per anarles a lletgir? Si els balears, valencians i
Catalans haguessen lletgit gayre, no ja lo meu Prolech, sino la
Gramatica de D. Tomas, haurien tocada ab les mans 1' importan-
cia escepcional de tal obra; pero son poquissims que 1' hagen
lletgida i mes pochs que 1' hagen comprada; ab tot i esser baratis-
sima: un tom de 680 planes en fol menor per quatre pessetes i
MiTjA. Per aixo he cregut que, per donar aqui una idea exacta de
qui era D. Tomas, lo mes avengut seria fervos un resum de lo
que dich d' ell dins aquell Prolech. Donchs, escoltau, si voleul
7 -^
I.
«iDon Tomas Fortesa i Cortes! Nat an aquesta Ciutat de Ma-
llorca r any 1833 d' una familia cristiana, rica de virtuts i d' un
bon passar, consagrat tota la vida a 1' ensenyansa i Secretari de
la Junta Provincial de Instruccio Publica desde 1' any 1883, era
lo primer de tot un catolich fervent, d' una rectitut i d' una inte-
gridat personal a tota prova; duya la bondat pintada demunt i no
era may capag d' amagarla gens. An aqueix temps de indiferencia
relligiosa, mes o nienys reflexiva o interessada, D, Tomas se pre-
sentava aonsevuUa aixi com era: un feel cristia, somes an els deu
Manaments de la Lley de Deu i an els cinch de V Esglesia, mala-
vetjant observarlos tan be com sabia. Membre actiu de les Confe-
rencies de Sant Vicens de Paul fins a la mort, i de la Jovintut
Catolica el temps que n' hi hague assi, va pendre part principa-
lissima en les veMades literaries que celebra tal sociedat i en mol-
tes que celebraven altres associacions relligioses. Ja 's sabia que
totes les obres de caridat i de propaganda catolica el trobaven
sempre dispost a donarhi una maneta.
Era notoria la seua piedat i tan viva i ardent la fe del seu cor,
que fou una de les fonts primordials de la seua poesia i li dona
ales per remuntarse a sagrades i supremes altures, i notes d' una
dolsura inefable i d' una uncio suavlssima, altament vivificant i
corprenidora.
No foren pochs ni petits els disgusts ni Ueugeres les angu-
nies que li vengueren per la seua rectitut i integridat, que no li
deixaven consentir ni tolerar cap injusticia ni res que no pertocas
en coses que d' ell dependien o que hi havia d' intervenir.
Tenia una anima massa fina, un cor massa noble i tenre per
navegar per aqueixa vail de llagrimes, sovint brufada de reclaus i
sobams, plena d' avenchs, reblida de carts i espinalers de pua
verinosa, clapetjada de bassals de Hot pudent i empestador. Sols
Deu del eel ho sap lo que li costava navegarhi per aqui baix. Ell,
era nat per volar amunt, ben amunt.
— 8 -
Era una anima candorosa, simpatica, senyorivola. Se descal-
sava per tothom, robava el cor dels qui el tractaven. Era molt
considerat i estimat, i les persones principals de Mallorca se con-
taven entre sos amichs.
II
D. Tomas era un poeta de rassa. La poesi'a la vivia mes que no
r escrivia. Desde que lo seu cor se bada a la vida com la roella
d' abril, fou poeta, visque la poesia, pero no la comensa a es-
criure fins aprop dels trenta anys. Sentintla-se dins el cor, com
era bergantell, prova de fer qualques estrofes en castella. Les hi
va veure D. Tomas Aguilo que Deu tenga, i ab una de les seues
geniades li digue que no hi tomas pus. No hi tornd fins del cap
de molts d'anys fins, que 1' amistat i 1' exemple de 1' altre Mestre,
lo venerable patriarca del Reneixement. En Marian Aguilo, li
revela que aquella augusta i celestial Princesa, la Poesia, que '1
cridava feya tant de temps, no el volia guarnit de gales forasteres,
sino endiumenjat de la vesta reyal de la llengua propia, per
rebre sos homenatges i ferlo un de sos grans vassalls. I ell no hi
dupta un moment: ben previngut ab 1' estudi d' Humanidats, fet
en el Seminari de la Diocesi, a on estudia fins a Metafi'sica, ben
emerat dels classichs antichs, que coneixia fil per randa, tot corat-
jut i delitos empren la pujada del Parnas ab ales de la llengua
materna, estudiada a fondo en sos monuments mes vius, aixo es,
la conversa familiar entre la gent pagesa, neta encara de mettafara
forastera. L' any 1869 els Jochs Florals de Barcelona li premien
la polidissima canso Mallorca; V any segiient guanya un accessit
ab son magistral romanc L' Ombra d' en Muntaner; V any 1871
obte un primer premi ab la dolsa Llegenda de St. Segimon i un
premi estraordinari ab lo romang ferreny i de ballugador movi-
ment dramatich Lo Comte d' Bmpuries; i 1' any 1873 se fa seus
d'un aixech dos primers premis ab les vitenques cansons Les
Noces de T Infant i Lo Rey y Lo Arquebisbe i un altre premi es-
— g _
fraordinari ab un romanq d' historia mallorquina, Dissort. Ja
tenia els tres primers premis ordinaris per esser proclamat Mes-
tre en Gay Saber, i el Jurat le hi proclama a 1' acte. L' any 1871
r Academia Mariana de Lleyda li premia un liimne piadosissim
a la Reyna de eels i terra; 1' any 1876 els Jochs Florals de Valen-
cia li premiaren Les darreries del Conqueridor (lo Rey en
Jaume), romang historich, vibrant d' ale epich. Pero lo premi
que li ompli mes lo cor fou el que se va fer seu en el Certamen
poetich del Milenari de Montserrat ab la Oda a la Moreneta,
entusiasta, esplendida, polent, bellissima esplosio de sentiment
relligios i patriotich.— Qui no mes conega del Mestre Fortesa les
poesies premiades, les fetes per esserho, no coneixera lo poeta
sino a redols; nomes en coneixera una fase y no la caracteristica,
la culminant, la que constitueix la fesomia del poeta. Lo que la
constitueix, es aquell esplet de poesies curtes, intimes, brollades
directament del cor, inspirades de 1' ardor purissima de la seua
fe, que li aclaria una cosa de no dir la visio poetica i el feya pe-
netrar endins ben endins i sentir ab sublim intensidat, ab delica-
desa esquisidissima, ab una suavidat comparable a la dels rius de
llet i mcl d'aquella terra beneida, promesa an el poble de Deu.
L' intensa suavidat de sentiment, les filigranes de la tendresa,
la melifluidat angelical del cor eren les dots caracteristiques de la
musa de D. Tomas; aquestes constitueixen le seua fesomia poe-
tica. Era el poeta del cor per esceMencia; an el cor tenia el seu
fort: en aqueixa regio de lo suau, de lo esquisit, cap dels poetes
Catalans de tots els sigles i segurament cap dels castellans li es
estat superior. No te la lirica catalana notes mes tenres, mes fines,
mes melodioses que les seues; negu ha fet parlar mes dols la
nostra llengua. — Me guarda de mentir lo joliu aplech de les seues
poesies que son fill Mn. Francesch publica 1' any 1Q02 ab un
Prolech de Mn. Miquel Costa i Llobera, vertaderament magistral,
a on s' espinzella ab claredat, exactitut i brillantor, tot lo merit,
tota la valua de 1' obra poetica del Mestre Fortesa.
— 10 —
III
Pero D. Tomas no sols era un poeta, sino un prosista de
gran empenta i promoter entusiasta i eficag del correu de la
nostra literature. Des que feu sa primera eixida lite-aria 1' any
1868 demunt lo setmanari La Dulzaina fins el dia de la seua
mort (21 de maig de 1898) fou colaborador capdal de totes les
revistes literaries de Mallorca: Revista Balear (1872-1875), Museo
5a7ear (1875-1877, 1834-1888), L' Ignorancia (1879-1882), Bolleti
de la Sociedat Arqueologica Luliana, comensat 1' any 1885,
Revista de El Ancora {\S80-18S6), El Bco del Santuario (1891-
1892). Demunt aquests periodichs publica un bell esplet d' arti-
cles de tema literari, alguns en castella correctissim, casi tots en
mallorqui net, pentinat, polent, pie de saba i gentilesa, demos-
trant haver ensaborides les velles croniques del Rey En Jaume,
d' En Desclot, d' En Muntaner, d' En Descoll, les Poesies de
N'Ausies March, Tirant lo Blanch, En Bernat Metge, i que s'havia
fet carrech del tresor vivent de la llengua, aixo es, cansons, frases
i modismes, ballugadissos i llampants. que el poble mallorqui
encara conserva i que constitueixen una riquesa llingiiistica im-
ponderable, desgraciadament massa desconeguda o oblidada i
massa poch encobeida fins i tot dels qui pomposament s' anome-
nen Escola Mallorquina, que precisament se distingeixen per
morretjar el catala de Mallorca, la flor de la llengua catalana,
fentse estabuliats i biduins aprenenls del catala baldufench de
Barcelona, que rebutgen tots els bons escriptors forans de Cata-
lunya. D. Tomas sabe aglapir i guipar tan be el llenguatge ma-
llorqui, que el seu estil fonch d' una opulencia, d' una galania
d' una agudesa poch vista. L' amor a Deu, a les coses santes, a la
familia, a la llengua patria, a Mallorca, a la Mare Espanya, aixo
foren els sens ideals, aixo mogue sempre la seua ploma, de la
qual no ratja may veri ni malanansa. Ditxos ell. Ab una paraula:
la seua prosa tant la castellana com la mallorquina, es sempre
— 11 —
abundosa, gallarda, correcta, noble, vibrant i casi sempre orat-
jada de 1' augusta poesia.
IV
Pero D. Tomas era qualque cosa mes que un poeta enlayrat
i que un prosista d' empenta; era un filolech de rassa, un filolech
consumat com pochs n' hi haja haguts may dins Espanya que
hagen publicades obres.
Si D. Tomas no te sort d' enamorarse de la llengua materna,
se'n seria anat a 1' altre mon segurament sensa revelarse coma
filolech. Pochs n' hi haura haguts que s' enamorassen de la
nostra llengua i 1' estudiassen aixi com ell. M' atans a dir que Don
Marian Aguilo no tengue cap deixeble tan fervent i tan aprofitat;
i lo que's diu com a filolech, contrapassa d' un bon tros el
Mestre.
Entre eis molts de progectes que D. Marian duya entre mans,
hi havia el de replegar les cansons populars i fer lo Diccionari de
la nostra llengua. Envidat D. Tomas a pendrehi part, replega dins
la nostra pagesia unes vuyt mil cansons i una infinidat de mots,
frases, modismes i adagis de la mes pura mallorquinidat. Aquesta
feynaia no's pot dir el be que li feu i lo oportuna i avenguda que
fou. Ell estava ben preparat per envestirla. Posseia el llati, la part
tecnica del llati, com poquissims a Mallorca; tenia dots extraordi-
naries p' els estudis gramaticals i lexicografichs; era un esperit
agudissim i d' una observacio ben intensa. Aixi se consolidaren
els sens coneixements de la llengua patria; aixi hi va atenyer una
competencia com pochs hagen atesa; aixi afina els tresors que
encara romanien vius an aquesta llengua gloriosissima, si be
ocults i ignorats fins i tot de molts que se dedicaven a son estudi
i conreu; aixi penetra i endardella el caracter, contextura, demble
i geent del nostro idioma i lo que ell ama i rebutja o repugna, i lo
que pot i no pot admetre, lo que li es bo i lo que li es pesta; aixi
queda plenament convengut de la seua unidat absoluta en tots els
territoris que el parlen, i que aixo que diuen mallorqui, menor-
— 12 —
qui, eyvissench, Valencia, catala i rosellones, no es mes que un
sol idioma ab petites diferencies dialectals que no hi ha cap
idioma que no 'n tenga per 1' estil o de mes grosses.
Aquests estudis linguistichs, insistents, obstinats, elze segui
anys i mes anys ab ardor i amor sempre creixents, fins que 1' any
1881 s' estrevengue lo progecte de celebrar unes grans Fires i
Festes an aquesta Ciutat de Mallorca i se convoca un Certamen
literari. El primer dels premis, tres gerros de bronzo daurats i
cisellats, preciosissims, present de 1' Alt N' Anfos XII Rey d' Es-
panya, se senyala p' el millor assaig de Gramatica Mallorquina,
D. Tomas resol tirarhi, i posa fil a 1' agulla. Escriu qui escriu i
aprofitant els moments que. les seues moltissimes de feynes 11
deixaven buyts, que no eren gayre, en cinch mesos tengue engar-
bullada la Gramatica formant tres volums. jja ho crech que le hi
premiaren! i el Jurat, compost de D. Jusep M.^ Quadrado, D. Tomas
Aguil6 i altres que ara no recort, en feren un elogi molt alt de
punt.— Els treballs de tal certamen no 's publicaren, i per 1' obra
de D. Tomas valgue mes aixi perque la volia millorar, si be hi
feya poca via perque 1' escorcoU d' etimologies el duya bruixat.
Per paga hi tenia un uU de primera. Ho havia d' esser envitrico*-
llada i repelenca 1' etimologia d' una paraula, que ell no li arribas
a afinar la llivanya i no la desllatigas. I no parava de fer cedules
p' el Diccionari Etimologich que tenia pensat.— A impugnes dels
seus amichs publica 1' any 1886, dalt Museo Balear, Observa-
cioms generales sobre la lengua materna, provant fins a la
derrera evidencia ab raons histcriques, etnografiques i filologi-
ques lo desbaratat, absurd i paradogich que es el pretenir que
r idioma del Beat Ramon Lull, lo Rey En Jaume i N' Ausies
March no es cap idioma, sino un baldrumer dialecte an el sentit
despectiu que el profans en filologia donen a tal denominacid.
Alia prova D. Tomas ab raons que negii es capag de desfer, que
la nostra parladura es un vertader idioma, tant com ho puguen,
esser el castella, el frances, 1' italia, puys es, com aqueys, una
evolucio del llati, ab personalidat propia, independent, omni-
- 13 ~
moda y que es un doy contra V historia i contra natura anarli a
dlr llemosi, essentel nom que mes li escau el de Uengua cata-
lana perque comensa a parlarse a Catalunya pirenenca, i cata-
lana I'anomenaven els nostros antepassats; puys si tal com se
parla avuy a Mallorca, Catalunya i Valencia, ofereix algunes
diferencies, no son mes grosses que les que hi ha entre lo
parlar de Castella i el de Arago, Andalucia, Leon i Asturies, i
entre el frances de les diferents regions de Franca central i del
nort, i entre 1' italia de Venecia, Toscana i Napols, per no
parlar del gaMich-italia de Geneva, Piamont, Milan, Llombar-
dia i Bolonia.— Altres articles de cosa filologica publica Don
Tomas: a) dalt Museo Balear (T. IV, 2.^ Ep.): Observacions gra-
maticals sobre T us de H i R; i b) dalt Bolleti de V Arqueolo-
gica (T. II, 28-30) sobre lo mot Peytes i Sintaxis del Articulo
(ib. T. VII. 63 ss.)- Aqueys articles cridaren fort 1' atencio de la
gent iMustrada de Mallorca i fora Mallorca i feren concebre les
mes falagueres esperanses sobre la Gramatica que feya tant de
temps tenia D. Tomas an els telers, que tants frissaven de veure i
que la Nostra Excma. Diputacio Provincial, no per impugnes
d' ell, sino del nostre bon amich M. I. Mn. Marti Llobera,
al eel sia, acorda 1' any 1890 estampar a costes i despeses seues:
impressio que comensa tot d' una, pero que segui sempre a
pas de bou per motiu que a D. Tomas lo que havia escrit I' any
1881 no li agradava gota, i ho capgirava tot, senzillament perque
1' home havia fetes moltes de passes en la ciencia llingiiistica ab
aquells nou anys. Lluny de seguir enrocat dins la vergonyosa
incultura filologica a on estaven afonats casi tots els enteniments
d' Espanya (sols s' en eren alliberats els capdals professors Mila i
Fontanals i Balari i Jovany i una mica el P. Jaume Nonell S.J.)
havia conseguit en aqueix entre-mitx entrar de pie dins el movi-
ment cientifich que desde la derreria del sigle XVIII duya i du en
revolt tota la Europa sabia.— Dins el Prolech de Ja Gramatica ab
vint i tres planes fas un resum de la relacio que dona de tot aquest
moviment lo Prof. Oustau Grober de Strassburg dins la seua gran
— 14 —
compilacio Grundriss der romanischen Philologie. Son 185
planes en fol menor de lletra menuda ab alemany de lo mes mal
d' esclovellar, i que cap espanyol s' es cuydat de traduir ni de
donarne la sustancia i per aixo casi tothom n' esta en deju. De
tota aqueixa historia a on 1' Espanya dels sigles XVI. XVil i XVIII
fa tan bon paper i la del sigle XIX un paper tristissim, just
en dire, per no allargar massa, que el Prof. Grober presenta
com a precursors de 1' actual moviment filologich vint i tres hu-
manistes espanyols dels sigles XVI i XVII i els nostres missioners
que, per poder predicar an els selvatges d' America, Africa, Asia
i Occeania, escrigueren gramatiques i diccionaris dels llenguat-
ges de tals tribus, i que serviren an el formidable jesuita Pare
Hervas i Panduro, nat I' any 1735, mort 1' any 1809, per escriure i
publicar les seues obres estupendes: Catalogo delle lingue co-
nosciute (1784); Origine, formazione ed armonla degli Idiomi
(1785); Vocabulario poliglotto con prolegomeni sopra pih di
150 lingue (1787); saggio prattico delle Lingue (1787); publicat
tot aixo ab italia a Cesena per haver Carles 111 desterrats els Jesui-
tes an els Estats Pontificis, i que mes envant (1800-1800) publica
en castella formant sis toms. An el P. Hervas anaren a beure els
iniciadors del moviment filologich actual, alemanys Schlegel i
Bopp; i Uavo surt 1' eminent Frederich Diez, nat 1' any 1794, mort
r any 1876, qui ab la partida d' obres que dona a Hum, la caporal
Die Grammatik der romanischen Sprachen, funda I' Bscola Ro-
manista, que s' estengue poch a poch per totes les nacions civili-
sades i avuy domina absolutament de cap a cap del mon per tot
lo que 's refereix a la ciencia llingiiistica.— I (icom arriba a Don
Tomas aquest moviment cientifich, que passa per malla a tots els
altres escriptors mallorquins i a casi tots els de les altres regions
espanyoles? El talent gramatical estraordinari que D. Tomas
tenia, tot component la Gramatica, li feu compendre la insufi-
ciencia, la insustancialidat del sistema gramatical antich.
L' home va veure que era indispensable cercar nous horit-
zons, una altra orientacio mes segura i mes solida per acabar la
— 15 -
seua obra, perque ella respongues a 1' ideal que instintivament ell
havia concebut que havia d' esser la Gramatica de la Llengua
Catalana. Aquest nou horitzo, aquesta altra orientacio que troba,
fou r esmentada obra-mestra del gran professor Diez, Die Gratn-
matik der romanischen Sprachen, no ab alemany, perque D. To-
mas desgraciadament no '1 posseia, i an el mateix cas se trobaren
els altres literals mallorquins; la Gramatica de les Llengues Ro-
maniques del Prof. Diez arriba a D. Tomas per la versio francesa
que'nferen M. Brachet, i M. Paris i Morel-Fatio els anys 1874-
1879. S' aborda 1' home an aqueixa obra, assedegat i afamegat, i la
se clava tota dins I'anima, pero ;de quina manera! Aquella Grama-
tica fou per ell tot una revelacio, que li obri els horitzons amplis-
sims del camp inmens de la ciencia llinguistica romana; ella li mos-
tra r orientacio segura per poderhi navegar a la regalada i remun-
tarse a supremes altures sensa perdre may el quest ni la tramun-
tana de vista. Ab una paraula, se va sebre assimilar i ferse seu lo
sistema de Diez, romangue tot transformat com a gramatich, essent
desde aquell moment un filolech romanista ab tota 1' estensio de
la paraula. I que aprofita de lo presentat an el certamen de 1881?
Casi be res: feu 1' obra de bell nou. ^Com i de quina manera? Per
donarne una idea aproximada no 'm bastaria una hora, i al punt
el cap vos rodaria, perque es una cosa envitricolladissima, i per-
drieu el cap del fil, si no vos omplia d' exemples i ab transcripcio
fonetica tres o quatre pissarres grosses. La ciencia es aixi; te mals
arrambatges i els jochs feixuchs. Els qui se' n vulguen enterar de
prim conte de lo que es la Gramatica de D. Tomas, que Uetges-
quen el meu Prolech, aixo si no tenen pit per envestir la Grama-
tica mateixa, que seria lo mes acertat.
Aqui sols en donare una idea sumarissima per no acabarvos
la paciencia, no fos cosa que, per que no vos xeremias pus, me
deixasseu en porret donantho a les cames. D. Tomas, ido, dividi
la Gramatica en quatre parts: Fonologia, Morfologia, Sintaxis,
Ortografia. De la Sintaxis just deixa uns quants capitols; de 1' Or-
tografia un enfilall llarguerut de notes, que el seu fill Mn. Fran-
— 16 —
cesch aplega ab filial amor dins el volum de la Gramatica,
afeginthi els esmentats capitols sintactichs. Lo que D. Tomas deixa
acabat i complet, foil la Fonologia i la Morfologia de la nostra
llengua. Just aix6 bastava per ferlo inmortal dins el cor de
tots els qui parlen concientment aquesta llengua, cent voltes glo-
riosa, triunfant i incontrastablement sobirana. La Fonologia!
Dins ella estudia els sons vocals i consonants, elements pri-
mordials de les nostres paraules, i presenta 1' historia de cada so
d' aqueys sortint del Uati i que a forsa d' evolucions se fa catala
o mallorqui d' ara, posant una infinidat d' exemples per ferho
mes tangible. Llavo estudia 1' estat actual de cada vocal i de cada
consonant que tenim, la seua nerencia, la seua vida, accidents i
tendencies; i venga un bon cop d' exemples per aficarho dins la
testa de qualsevol! Presenta tot seguit 1' endardell de la Prosodia,
esclovellant ben esclovellat lo que es la tonicidat i atonicidat de
les silabes, la vocalisacio de les consonants i la consonantisacio
de les vocals, tocant tants i tants de punts com hi ha demunt
aixo i que tots els altres gramatichs o no n'havien dit mot o n' ha-
vien parlat a la xisclera. Aixo es la Fonologia de D. Tomas, que
umpl 98 planes ben reblides, sensa buyts ni llobades.— I la Mor-
fologia? Encara es mes notable que la Fonologia, i com aqueixa,
una cosa casi tota nova i que els altres gramatichs o no n' havien
dit res o just ho havien escarrinxat demunt demunt, com un llau-
rador de per riure que Uaura ab un tros d' arada que no val
un diner de mach i un parell de someres retudes que '1 vent les
fa tastanetjar. Aixi com la Fonologia es el tractat dels sons
(vocals i consonants), elements primordials de les paraules, la
Morfologia es el tractat de la formacio i estructura de les parau-
les. Dins la Morfologia estudia D. Tomas la formacio de parau-
les per via de sufixes (afegits a les paraules per derrera: cap,
capada, capadeta, caparrot, caparrotada, capet, caparri, capa-
rrinoy, caparrinoyet, caparrineu, caparriney, caparrina, capa-
rrineua, caparrineya, etc., etc.). Llavo esclovella la formacio de
paraules per composicio, aixo es, afegintlos prefixes: nominals.
— 17 —
verbals i particulars; v. gr. pan-caritat, mare-perla, ayoli,
cel-ras, escaufa-panxes, bobo, nono antany, enguany "\ reba-
tre, atenyer, aluyar, esmortir, etc., etc. Endardellada la formacio
de mots per derivacio i per composicio, despres esmenussa la
flexio, o sia la declinacio de nows, pronoms i articles i llavo la
conjugacio dels verbs, i acaba per escatar les parts indeclinables
(adverbis, preposicions i conjuncions), i tot ab carreranys i mes
carreranys d' exemples, del llenguatge actual i de I'escrit de sis o
set sigles ensa. ^Sabeu quantes de planes te aquesta 2.^ part de la
Gramatica de D. Tomas? Ido, si ho voleu endevinar, heu de
dir 327.
Aixo es, senyors, en sustancia 1' obra del Mestre Fortesa: la
primera gramatica fonamental que s' es escrita i publicada de la
nostra llengua, la primera Fonologia i la primera Morfologia
compostes del catala ab la deguda estensio i ab metode rigurosa-
ment cientifich. Lo que feu el Mestre Fortesa, nl abans d' ell ni
despres d' ell ho ha fet negu de tractar, segons els canons de la
ciencia romanista, el conjunt de questions de la fonetica i de la
morfologia de la nostra llengua, partint sempre del punt inicial,
del llati, seguint desde el principi fins avuy les evolucions i tra-
mudanses de quisciin dels sens sons vocals i consonants i els
meravellosos afegiments del bell esbart de sufixes i prefixes
llatins an els temes o rels de la llengua, produintse els milenars
de milenars de mots i formes que constitueixen a travers dels
sigles la nostra llengua gloriosissima.
Dins el Prolech, fent lo resum de la Gramatica, pas revista a
tots els gramatichs coneguts de la nostra llengua, no sols de les
Balears, Catalunya i Valencia, sino totes les altres nacions, desde
el Donatz Proensals de N' Uch Faidit i Rasos de Trobar d' En
Ramon Vidal de Besalu, del sigle XIII, fins a 31 de desembre de
1914, que vaig acabar \o Prolech, comparant les gramatiques de
(1) Aixo son propiament co/j^/rutfc/on^. Els quatre mots que segueixen, son
formacions ab prefixes.
— 18 -
tOxS ells ab la de D. Tonics. Que 1' obra de D. Tomas siga superior
a totes les escrites fora les dels Prof. Mila i Fontanals, Balari i Jo-
vany, P. Nonell, Grandia i Pompeu Fabra, no es dir gayre, perque
aquells autors duyen en filologia 1' escopeta molt curta. Dins el
Prolech demostr que aqueys cinch derrers, que son els milllors
que 's coneixien, per un vent o altre, resulten inferiors a Don
Tomas, que fins ara, per mes que esperonetgen els superhomes i
esgotzins catalanistes, segueix essent el Rey de la GramMica Cata-
lana dins Catalunya espanyola i dins Catalunya francesa, dins el
Reyne de Valencia, dins les Balears, i lo que es mes, senyors, dins
el mon de la ciencia llingiiistica. No vuy retreure les raons que
don de tot aixo dins el Prolech perque no hi ha dret a abusar de
labenevolencia ab que tant me distingiu i m' honrau.
Aqueys elogis que fas del Mestre Fortesa, fentlos an els vint i
cinch anys de la seua mort i ben lluny de porer esperar de la
seua honorable familia cap ventatge material, vos poren semblar
qualsevol cosa, fora interessats. Si professors de Filologia com
els Drs. Schadel d' Hamburg, Hadwiger de Viena, Saroihandy de
Paris i Meyer-Liibke de Bonn no haguessen fets de la Gramatica
de D. Tomas els elogis que 'n feren devant mi, arribant a dir lo
Doctor Schadel que era la millor de totes les que te la nostra llen-
gua, jo no me seria atansat a proclamarlehi, no perque no trobas
que ho es, sino perque hauria tenguda por que la passio que jo
sent per 1' autor, com a fill seu espiritual, no me tapas la vista.
Devant lo testimoni d' aquells egregis professors, llumenars
de la ciencia llingiiistica mundial, me sostench per lo que dich fa
tants d' anys, que D. Tomas Fortesa es un dels primers filolechs
que ha tenguts Espanya i el millor que haja tengut may la nostra
llengua estimadissima.
I isabeu, senyors, que es lo que m' admira i m' esglaya mes
de D. Tomas? Ido que ell pogues en filologia fer tot lo que feu,
— 19 —
sensa cap mestie, sensa els ceiitenars de llibres de filologia fran-
cesos, alemanys, inglesos, italians que la Divina Providencia ha
posats dins les meues mans i m' ha donat lloch per apendre
les llengiies en que estan escrits. Lo que mes m' admira y mes
m' esglaya, es que ell pogues escriure la seua Qramatica sensa
haver pogudes fer la partida d' eixides, que he fetes jo per tot
Catalunya espanyola, per tot Catalunya francesa, per tot lo Reyne
de Valencia, per tot Mallorca, per Menorca, per Eyvissa, per estu-
diarhi la llengua en totes les seves variedats i modalitats; i sensa
haver pogut ell visitar els grans emporis de la filologia de
Franga, de Suissa, d' Alemania, d' Italia, com ho he pogut fer jo,
esposantme a romandre molt malament si no trech per la meua
Patria tot el such d' aqueix be de Deu que la Divina Providencia
ha volgut posar dins les meues mans. gQue no hauria fet Don
Tomas si arriba a porer dispondre de tants de remeys de que he
dispost i disponch jo per voluntat de Deu i de Sa Magestat 1' Alt
N' Anfos XIII Rey d' Espanya? [Quina obra mes estupenda, mera-
vellosa i colossal que li seria sortida!
I ara, deixaume, senyors, acabar ab aqueixa esclamacio lo meu
discurs, tot donant 1' enhorabona mes coral an aqueix ExceMen-
tissim Ajuntament per la justicia que ha feta de declarar Fill
IMustre un home que reunia tants de titols per que le hi decla-
rassen i que era un gran pecat d' omissio no declararlehi. Donem-
mosne tots 1' enhorabona, perque hi ha una injusticia manco dins
el men, perque aqui s' es feta justfcia, rendint homenatge an el
talent indiscutible i a la virtut modesta i abnegada. He dit.
DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA
DlCCIOpm D£ LB LLEKGIIB CHTBLgUl
LLETRA DE CONVIT
QUE
A TOTS ELS AMICHS D' AQUESTA LLENGUA
ENVIA
MOSSEN ANTONI M.^ ALCOVER, Pre.
VICARI GENERAL DE MALLORGA
TERCERA EDICIO
AMB LLECENCIA EGLESASTICA
PALMA DE MALLORCA
ESTAMPA DE CA' N AMENGUAL Y MUNTANER
1902
Proposfa S<3l psnsament
kiB el moviment generos, ardit, sem-
pre creixent, incontrastable, a favor
de la nostra Uengua estimadi'ssima,
tant d' anys desjectada, envilida y desconeguda
de SOS meteys fills, — tot horn, per poderla es-
criure y parlar correctament, demana la gra-
m^tica y el diccionari.
De gramatica en deix5 una de feta casi de tot
y ja impresa bona part a costes y despeses de
la Escma. Diputacio de les Balears, 1* eminent
fil61ec\i y dolcissim poeta D. Tomas Forteza,
al eel sia ell, la mort del qual ploren les Lletres
mallorquines y sos amadors. Aquesta gramati-
ca, que sortira, si Deu ho vol, dins un parell
de mesos, sensa la sintacsis, que es lo que no
deixa fet I'autor (pero hi ha qui amb la ajuda de
Deu omplira tal minva, tant be com sapia),
estam segurs que influira poderosament dins
1' estudi de la nostra llengua, anostrant els lec-
tors en les reveladores, en les Iluminoses ense-
nyanses, vies, direccions y entreforchs de la
cienciafilol6gica,mostrant de destriar la nissaga
de les paraules, d' aglapir etimologies y estudiar
d'aprop y arribar a coneixer a fondo el geni, la
naturalesa, 1' encarnadura de la llengua.
Ara el diccianari no estS fet, ni d' un bon
tros. A Catalunya y a Valencia, sitgles enrera,
en feren alguns, notables per aquella epoca,
pero incomplets, que deixaven la cosa a mitges
astes y que no responen a n-els impondorables
progresos qu' ha fets la novella ciencia filolo-
gica, ni a la revolucio salvadora, profunda, ra-
dical qu' aquella admirable ciencia ha obrada
dins 1' estudi dc les llengues.
A Mallorca fins a n-el sitgle XIX, que sapi-
guem, no 'n compongueren ni 'n publicaren cap
de diccionari.
Els primers traballs d' aixo qui trascendircn
a n-el publich, segons estam entesos, daten de
1' any 1835, y perteneixen a la «Sociedad Eco-
nomica de amigos del Pais». Aquesta Sociedat,
tocada una mica massa, com moltes d' altres
a-les-hores,de I'esperit utopich que doming la
Europa en el sitgle X\'1II, personificat per 1'
Enciclopedia, el qual, segons pinta meravellosa-
ment En Taine en la seva obra magistral L' ati-
cien Regime^ pr^zindint de les realidats histori-
ques y no sabent que primer se muden de lloch
les muntanyes que el geni, carficter y manera
de esser dels pobles, s' obstina en fcr un mon
nou flamant, aixo'es, constituir, organisar y
manetjar els pobles, les families y tot a apriori^
fent cas omis amb absolut de lo que fins llavo
era estat el mon, creentse qu' era negoci de
poques taules capgirarho tot y esveirho tot; —
donchs aquella Sociedat, tocada d' aquest es-
perit, se propose devers 1' any 1835 de fer un
diccionari mallorqui-castella... — ^-Per redimir
1' idioma matern.^^ ^-per alsarlo del abatiment
aont se trobava? ^'per tornarli lo qu' era seu?
^•per restituirli el cetre y la corona de que
1' havia inicuament desposseit 1' absolutisme
centralista y uniformista? — Per cap d' aqucsts
motius, sine per tot lo contrari. Escoltaula
ella meteixa, qui parla per boca del seu secre-
tari dins una Circular, convidant els lletrafe-
rits a 1' empresa, amb aquests termes, qui re-
traten de cap a peus aquella generacio de gent
ilustrada:
«.La sociedad deseosa de coiitribuir por sn
parte a la generalizacion del ha b la nacional e li-
tre nosotros y a la desaparicion en lo posible
DEL DIALECTO ^L\LLORQUIN A LO MENOS EN EL TRA-
TO DE LAS PERSONAS CULTAS, LO CUAL MIRA COMO
UN PASO HACIA LA MAYOR CIVILIZACION DE LA PRO-
viNcfA, Jia resnelto emprendsr la
formacion del Diccionario mallorquin-caste-
llano. (0
jOuin concepte mes especial, per no
dirli una altra cosa, tenia aquella gent de la ci-
vilisacio! jOuina manera mes original d' esser
aniichs del Pais, volar despullar el pais, el po-
ble mallorqui, un poble civilis.it y constituit,
d' una cosi tan intima, tan coral, de tanta
trascendencia per la vida d' un poble, com es
la seua Uengua, mamada amb la llet sitgles y
mes sitgles! Amb una partida d' amicJis aixi.
anava a ma el pais de ferse molt envant
cap a n-el cementeri. jPobre pais., si no hagues
tengut mes sentit comu qu' aquclls amichs!
Grades a Deu, tal empresa no passa avant
ni capita per lo esguerrada y esbordellada; y la
nostra Uenjua, amb tants d' anys com son pas-
sats de llavo ensa, — lluny d' anar per les fo-
ranes y quart niinvant, com volien aquells
amicks.,(\\ie Deu haja perdonits, — va quart cre-
xent y mes per mig que may; de cada die es
mes estimada y fes:etjada y enaltida dels me-
teys y tot que abans no 'n feyen gens de cas, y
ja no esta just una euvella devant el tonedor,
com estava devers 1' any 1 83 5, sino que se de-
fensa coratjo5a, cobra forsa una cosa fora mi-
da, y esten, ass:;gura y consolida '1 seu domini,
y ja no hi lia fjrses humanes que la pugacn
aixellar ni manco destronar ni esveir.
Amb mfs bones intencions y millors resu!-
tats, emprengue a n-aquell meteix temps la
formacio del nostro diccionari el francisca Pare
Figuara, y el pablica 1' any 1840, ben aprecia-
ble com a primira tentativ^a, pero massi enfo-
ra de lo c ngruent y defi liiiu, tota vegada que
se concreta a la Uengua parlada a-les-hores a
]Mallorca.
Altres tentatives venguerea derrera la del
benemerit francisca, pero tan esburbades y
mil sortide-, que, si be veren la Hum publica,
es molt duptos que fessen donar cap passa a l.i
nostra lecsicoorralia.
(i) Posseeix un eczemplar de dita Circular y Iha posada
a la insu\ disposicio inon a:nich coral D. Jauinft LL. G.irau,
y formi part d#la seua riqui'ssima y notabiii'ssiina colieccio
de minuscriis y impresos referents a Midlo'ca.
Modernament a Catalunya y a Valencia n'
ban tornats publicar de Diccionaris, pero tots
desgraciadament/pateixcn dels meteys defecte-
qu' hem anomenats: se concreten a la varietast
catalana o \'alcnciana y a la epoca actual, ome-
tent les altres regions y epoques de la antiga
nacionalidal catalana, y aixi resulta 1' idioma
esquefit, mutilat, escaps.tt.
D' una manera mes ample, mes racional,
mes completa, comprengue 1' obra lecsicografi-
ca el gran Mestre, D. Marian Aguilo, gloria
purissima de Mallorca y de la terra catalana,
astre de primera magnitut de la lirica espanyo-
la, patriarca del renaixament literari de ^la-
llorca y Catalunya. Emprengue D. Marian ben
de bon hora la gloriosa tasca del diccionari, no
d^ la variedat mallorquina, catalana, v^alencia-
na o rossallonesa, sino de la llengui parlada a
totes aquestes regions, qui no es mes que una
y de la meteixa Uengua escrita a dites regions
sitgles enrera. Se passa gran part de sa vida en
tal feynada, replegant mots, frases y modis-
mes en les escursions que feu per molts d'els an-
tichs territoris de la Uengua y per dins les bi-
blioteques y arxius, arribant a tenirne molts
de milenars, fent un comu espantos les cedu-
les aont les tenia escrits. Desgraciadament Don
Marian p ;ssa d' aquest mon a 1' altre 1' any
1897, al eel sia ell, sense que hagues comensat,
a nb tant d -' pertret reunit, 1' edifici inmens.
Diuen que son fill D. Angel du idea de aca-
bar 1' obra de son pare. (0 Deu ho fassa; pero
no sabem si sera prest o tart. Y mentres tant
passen els anys; no hi ha noticia de que 1' obra
tassa gayre \-ia e estiga per a sortir: y d' altre
vent creix d' una manera admirable y altament
consoladora 1' aficio a la nostra Uengua; batega
aont-se-vuUa el des'g de coneixerla d' aprop;
se manifesten per tot arreu les ganes d' es-
tudiarla de prim conte per poderla parlar y
escriure aixi com pertoca; y de llevant a po-
nent, de tramuntana a migjorn demanen
el diccionari.
Y el diccionari no hi es. Y si esperam que
surta tot so! com e's esclata-sanchs o que nos
venga de 1' ayre del eel, esperarem de bades. Si
no hi ha qui '1 fassa, no estara fet may ni sor-
tira may.
Fentme aquestes reflecsion? y veent que nin-
gu se movia per tal obra, y petxucat mil vega-
des perque jo no 1' emprenia, a la fi me som
resolt de sortir en mig, y cridar els amichs de
la nostra Uengua benvolguda, y proposarlos de
emprendre 1' obra magna del Diccionari.
(i) Aixo s'escrivia 1' any 1900, y lo que hi ha de veres que
D. Angel vol publicar els materials lecsicografichs que deixa
son pare, bai\ del nom d' Inveiitari de la lloigna catalana^
y ja n' ha donades mostres deinunt dues revistes de Barcelona.
Per no nnarme 'n just del meu cap y poder
concretar qualque poch el pensament y espo-
sarlo a n-els amichs de la Ciutat y de la part
forana y de fora-Mallorca, nos som aplegats
una partida de vegades alguns companys dins
la biblioteca del palau episcopal, que '1 Bisbe
generosament y amb gran pier de la seua 5ni-
ma ha posada a la la nostra disposicio; y n' hem
parlat d' asseguts, y trobam que, sense forma-
cio de Junta de cap classe, sense mes organis-
me fonemental que el qui broil espontSniament
de 1' amor a la llengua, hem de cridar totes les
persones que considerem indicades per aquesta
empresa literaria, convidantles si en volen esser\
y constituirnos en sociedat, aont, sense catego-
ries ni diferencies de major y menor, treballar
qui mes puga per una obra de tanta trascen-
dencia.
II
Que es lo que volem fer
Aquest diccionari no ha d' esser just de la
llengua parlada a Mallorca y parlada actual-
ment, sino de la llengua qui amb lo nom de
llemosina o catalana es coneguda y famosa
dins el mon literari desde'l sitgle XII, y es una
de les branques mes importants de la estensa,
de la veneranda llengua de oc, la qual floria a
les totes ja en el sitgle XI y reynava com cap
altra d' Europa, desde el Loire fins a 1' Ebre,
desde 'Is Alps fins a 1' Atlantich; era la llen-
i gua usual de casi tots els trovadors d' Occi-
I dent, 1' unica llengua vulgar qui en aquelles
i saons ja tenia literatura, gramatica y diccio-
! naris. Donchs d' aquella branca esponerosa d'
j aqueix arbre escels qui abrigava baix de les se-
I ues rames maternals tants de'pobles y nacions,
d' ont broUaven tants de cants de Fe, Patria y
I Atnor\ d' aqneixa branca, qui se va estendre y
arrela, com arrelen les muntanyes, y flori y se
carrega de fruyts de vida, com les mares qui
tenen la bendicio del Senyor, desde '1 comtat
de Tolosa y la senyoria de Montpeller, seguint
per les estenses y opulentes regions dels com-
tats de Rossello, Cerdan^^a, Urgell, Besalii y
Barcelona, reynes de Mallorca, Valencia y
Murcia, fins a les llunyanes y grandioses illes
de Sardenya y Sicilia y els comtats d' Atenes
y Neop^tria dins 1' encantadora y veneranda
Grecia; d' aquesta llengua gloriosa, qui abans
del sitgle XVI ja havia tinguts escriptors tan
sublims com el rey En Jaume lo Conquertdor,
el B. Ramon Lull, Fr. Eiximenis, Sant Vicens
Ferrer, En Bernat Metge, N' Ausies March, En
Juanot Martorell; d' aquesta llengua qu' ha
resistides dins France y Espanya les ferestes,
rabioses y redoblades envestides del ccntra-
lisme y uniformisme apoderds dels tronos de
Europa y opressors implacables dels pobles;
y ha triunfat de la absorcio y esveiment que
pretenien demunt ella les anomenades llen-
gues oficials\ d' aquesta llengua del bres®l y del
derrer sospir, d' aquesta llengua del cor, d*
aquesta llengua estimadissima, amb totes les
seues variedats del Rossello, Catalunya, Ba-
lears y Valencia, amb totes les seues evolucions
y creixenses del sitgle XI ensa; de la gran llen-
gua catalana entesa aixi, ha d' esser el diccio-
nari que volem fer, qu' anam a comensar.
Volem reunir, fins alia ont nos sia possible, el
tresor meravellos, volem fer 1' inventari, tot lo
complet que sabrem, de la riquesa, de la opu-
lencia imponderable, estupenda, que en parau-
les, frases, adagis, modismcs y formes te es-
campada y espargida !a nostra llengua dins els
nombrosos monuments escrits dels seus fills
del sitgle XI ens^, guardats dins biblioteques y
arxius: riquesa y opulencia qui brollen cncara
rabents, llampants, inestroncables, de la boca
dels milenars de milenars de gent qui pobla
Catalunya espanyola y Catalunya francesa, les
Illes Balears y 1' antich reyne de Valencia.
Ill
Manera de realisar el pensament
§. 1. Com han d'esser les cedules
Lo primer de tot, 1' linich sistema prenidor,
1' unica manera acceptable de fer aquesta gran
replega, aquest nombros y casi interminable
inventari de paraules, frases y formes en que
ha de consistir el diccionari, es el sistema de
papeletas o cedules, aixo es, replegar les parau-
les, frases y formes, posantles a un trosset de
paper quadrangular de 105 milimetres de llarch
y 74 d' ample, escrivint per llarch.
Cada paraula, accepcio o forma ha d' anar
escrita al bell mitg de la cedula, y, en retxa
apart, el poble o regio aont es usada; y, si es
treta d' un Uibre o document inedit, indicar
amb tota eczactitut el titol y edicio del llibre o
document y la pagina. Si es una paraula o for-
ma poch coneguda o un adagi que no si'a prou
clar per referirse a res estrany, poren posarhi
tot seguit una breu dcscripcio o esplicaci6;
perque lo qu' es diu la definicio, sera lo derrer
que hem de formular, per motiu de que, fins
que tenguem totes les accepcions, tots els sen-
tits de la paraula, no porem definirla d' una
8
manera completa. Aixo no vol dir que, si un
vol proposar una 'definicio o aduir observa-
cions sobre aquella paraula o forma, que no
puga ferho, y prou que le hi agrairem. No cre-
gueu que '1 tamany que donam per les cedules
sia massa petit: per la major part de les parau-
les n' hi haura prou. Si per qualcuna que ten-
ga molt qu' esplicar, el paper no basta, poren
aferrarn'hi per un cap un altre d' igual, y, si no
basten dos, aferrarn'hi tres, fins que hi haja
qu' escriure. Aixi estalviarem molt de paper y
moltd'embalum, perque de cedules d'aquestes
n' hi haura d' haver no mils, sino milenars de
milenars.
Elles llavo s' han de classificar per paraules,
de manera que, aplegades les de cada paraula,
tenguem a punt el cabal que se necessita per
fer 1' article de cada una.
Per facilitar aquesta triadella, conve posar
a n-el cornalo superior dret de cada cedula la
lletra inicial de la paraula a n-e que va dedica-
da la meteixa, y a n-el cornalo inferior de la
meteixa banda han de posar el nfimero que
cada colaborador tenga a la llista de colabo-
radors, numero que oportunament li donarSn
a fi de que a tota hora poguem'sebre qualsevol
cedula qui 1' ha presentada, y quantes n' ha
presentades cada un, indicacio que constarS,
si Deu ho vol, en el meteix diccionari, a la
llista de colaboradors que hi haur^ devant
de tot.
. Plenes les cedules, els colaboradors les ani-
r^n entregant a qualsevol dels secretaris que
hi ha nombrats o a 1' autor de la present, quant
y com los vendr^ miUor, y aquests les ordena-
r5n y distribuir^n a n-els colaboradors qu'
hagen de fer la feyna principal, aixo es, els ar-
ticles de les paraules en qu' ha de consistir el
Diccionari.
Tal volta convendria no entregar les cedu-
les fins y tant que 'I colaborador crega tenir ja
totes les d' una paraula o seccio o llibre, a fi
de poderles consultar y sebre les que te, per no
repetirles, y les que no te, per enllestirles y
completar la cosa. Amb aixo conve dexar a-n
els colaboradors amplissima Uibertat.
§. 2. Les seccions: seccio de monuments
escpits.
Per fer la feyna amb orde y no repetirla de-
bades, hem pensat de compartirnos en sec-
cions, senyalant a cada una un ram especial,
aixo es comanantli les cerques de totes les pa-
raules, frases y modismes referents a n-aquell
ram.
Ocorren tot d' una dos grans camps aont
mourese y treballar aquestes seccions: I.^"^ els
monuments escrits en tots els sitgles de la llen-
gua; 2°" la Uengua vivent en la boca dels po-
bles qui la parlen.
Els monuments escrits en tots els sitgles que
la Uengua conta d'eczistencia: aquest es el camp
mes pla; pero jvaja si ho es ample y llarch!. La
vista s' hi pert.
Els qui hi vullen traballar, s' encarregaran
d' un llibre qualsevol, pertanyent a la Uengua,
o, si aquest es molt gros, o el colaborador no te
gayre coratge, d' una part de dit llibre, aixi
com cadascu s' estim mes. La Sociedat s' en-
carrega de proporcionar Uibres a n-els colabo-
radors que no 'n tenguen; y essent tants com
son els llibres escrits en catall, per estalviar
temps, y, sobre tot, diners, que may basten
per la mitat de les coses qu' un voldria, supli-
cam a tots els amichs qui tenguen llibres en la
nostra Uengua y no estiguen per colaborar en
el diccionari, que fassen el favor per amor de
Deu de posarlos a la nostra disposicio, per que
qualcii les puga aprofitar, fent les cedules de
totes ses paraules.
Els colaboradors d' aquesta seccio poren sim-
plificar molt la seva feyna, no posant a cada
cedula el titol del llibre, sino just la p^gina
entre dos guionets deixant lloch devant per dit
titol, pero en tal cas no han de mesclar aque-
xes cedules amb altres, sino guardarles dins so-
bres y escriure demunt aquests: Ccdides de tal
llibre. Y llavo els secretaris ja posar^n a cada
una el titol del llibre amb abreviatura per
guanyar espay, ja que totes les referencles han
d' anar dins el cos del diccionari, a fi de que
puguen sebre cada paraula d' ont es sortida, y
els qui s' assemblen a Sant Tom^s, ho puguen
tocar amb ses mans.
Si el llibre de que un s' encarrega es una
coMeccio de documents de diferents epoques,
convendr^, derrera 1' indicacio de la p5gina,
posarhi 1' any a n-e que perteneix tal docu-
ment.
Pero ^quines paraules de tals llibres han de
posar a les cedules y quines han de deixar?
A n-el nostre entendre, hi ha que posarleshi
totes, fins y tot les diferents formes de flecsio
o conjugacio dels verps: amb lo ben entes que
haventhi a qualsevol llibre tantes de paraules
repetides, posades una vegada, ja n' hi ha prou.
Ara si un no est^ cert de si una paraula ja 1' ha
posada, y li ha de costar gayre aclarirho, val
mes que la pos de bell nou, perque al temps d'
anar a veure si la te o no, podra fer, no sols la
cedula de dita paraula, sino la de trenta o co-
rante paraules mes; y el mal que pot venir de
posar una paraula tres o quatre o cinch vega-
des, no mes ser5 la mica de paper perdut, que
no paga parlarne.
Per que les cedules presentin les paraules, no
ronegues, no mortes, sino vives, y amb tot el
seu relleu y fent veure tot son valor, s' es mes-
ter posar a continuacio de la par^la la frase
del Uibre aont figur, sempre que se tract de pa-
raules o accepcions que no sien massa conegu-
des, perque n' hi ha moltes que un no neces-
sita veure la frase aont se troben, per sebre
qu' es que signifiquen: v. gr. home^ dona, casa,
terra, caml. Ara si tals paraules, ademes de
[' accepcio literal, en tenen d' altres d' analogi-
:[ues o traslaticies, no tan usuals, conve posar
ia frase aont tals accepcions figuren. No po-
'em donar retgles mes precises sobre aixo: ja
lo suplira amb ventatge la discrecio dels cola-
Doradors. Sols advertirem que, en cas de dupte
3i han de transcriure la frase, val mes trans-
:riurela, perque, com mes frases les cedules
;ontenguen, mes Hum y orientacio tendran els
:olaboradors que amb elles hagen de fer els
articles de les paraules, y per conseguent mes
bo resultara '1 Diccionari. Aixo de trascriure
les frases troben que te una importancia radi-
:al els competentissims filolechs Catalans: lo
Dr. Joseph Balari y Jovany, D. Pompeu Fa-
3ra, lo Bisbe de Vich Dr. Torres y Bages,
lO Dr. Antoni Rubio y Lluch, Mossen Jacinto
V^erdaguer, y moltes d' altres persones enteses
que hem consultades, de Mallorca, Catalunya,
Rossello y Valencia.
Segons nos adverteix oportunament el dega
dels escriptors mallorquins y gloria venerable
de Mallorca, D. Pere d' Alcantara Penya a una
carta que sobre aixo 'ns ha escrita, hi ha que
aprofitar el cabal que'ns ofereixen els dicciona-
ris publicats fins aqui, que sien qualque cosa
mes que la repeticio servil, indigna, de diccio-
naris anteriors. En aquest ram hi ha molt qu'
espigolar. Se fa precis que una partida de co-
laboradors emprenguen la tasca de posar a ce-
dules totes les paraules que aquests diccionaris
duen, juntament amb res definicions que los po-
sen; y quant aquestes paraules tenguen dife-
rents accepcions, formes o modismes, dedicar
a cada una una cedula.
Aquest es el cami mes segur per aplegar tot
el tresor He la llengua escrita, qui es la part
mes abundosa, mes selecte, mes estimable de
I' idioma, y llavo que inclou la part de llen-
guatge cientifich que tenim y que no mes se
troba dins els Uibres, tota vegada que fa mes de
dos sitgles que les ciencies noparlen catala, sino
llati o castella o una altra de les ditxoses llen-
gues ojicials, y el llenguatge tecnich per tal mo-
tiu es completament foraster, fins a 1' estrem
d' haverhi pobres d' esperit, no dels que Cristo
anomena benaventurats, que se figuren que '1
catalS no ssrveix per les ciencies per falta de
nomenclatura tecnica, com si el catala no fos
estat, com fa notar el gran Menendez Pelayo,
la primera llengua moderna en que parla la fi-
losofia, la ciencia, per boca sobre tot del B. Ra-
mon Lull.
Precisament perque les ciencies, sobre tot les
naturals, se son fetes tan envant del B. Ram6n
ansa, y han compostes y adoptades una mala fi
de paraules, prenint els elements del llati y del
grech, tresor comu de les llengues neoUatines,
y del qual te dret el catala de proveirse com
qualsevol altra, ja que se tracta de I'heretatpa-
terna, y fins al present no ha merescut que 4
declarassen bort, aixo es, desheretat, y, si qual-
cu ha pretengut o pret6n declararlehi, es sense
cap dret y contra tota justicia; precisament per
tots aquells motius, no sols s' es mester reple-
gar dels llibres la part riquissima del llenguatge
cientifich que tenim, sino qu' hem de aumen-
tar aquest tresor, adaptant a la nostra llengua
els mots tecnichs de les diferents ciencies y arts
que desgraciadament no tenim, seguint les pet-
jades dels sabis que en les altres llengues neo-
Uatines han fet lo meteix, aixo es, prenint els
elements grechs o Uatins d' aqueys mots y do-
nantlos una desinencia acomodada al geni de
la nostra llengua.
Naturalment que aquesta tasca, 1' haur5n d'
emprendre 'Is mes lletraferits, els qui sapien
una mica les tresques dins la filologia y la his-
toria de la llengua. Creym que no n' hem de
passar fretura de gent aixi, que 'n tcndrem
abastament, si Deu ho vol.
Per restablir el llenguatge cientifich catala,
servii^n una cosa de no dir les obresdel B. Ra-
mon, tota vegada qu'ell n'escrigue tantes y tan-
tes en la nostra llengua, de teologia, de filoso-
fia, de ciencies naturals. Tambe servir5n molt
les obres de Mestre Arnau de \"ilanova,de Fra
Eiximenis, els llibres ascetichs, els de medicina,
que n'hi ha prou, els sermonaris, les colleccions
legislatives o recopilacions de costums ousos de
diferents ciutats y viles, els retglaments, consti-
tucions y ordinacions de coMegis, gremis, cor-
poracions civils y eglesiastiques, els Catecismes,
Rituals y Consuetes de les diferents diocesis y
esglesies de Catalunya, Balears, Valencia y Ros-
sello, els protocols dels antichs notaris, yd' una
manera especial els inventarisque setroben units
a diferents escriptures, que son una mina riquis-
sima per la leczicografia. Amb una paraula, les
biblioteques y arxius ben escorcollats ens retor-
naran una part molt grossa del llenguatge cien-
tifich, que per una partida de causes llementa-
bles les derreres generacions deixaren en mal
hora arreconar.
lO
Els amichs de pn'pers veils ja poren veure si
ens ne repleguen una bona partida d' aqueys
que hem indicats com a mines del llenguatge
cientifich o erudit, y si les nos dexen, per apro-
fitarlos per 1' obra magna del Diccionari.
§. Mostra de les cedules de la seccio
de monuments escpits
Per fer mes tangible tot lo qu' hem dit
sobre la manera d' enllestir les cedules d'
aquesta seccio, presentarem un parell de mos-
tres.
Suposem els quatre casos que pot haverhi:
l.^"^ un colaborador encarregat d' un Ilibre, y
que aquest sia el torn III del famos y admira-
ble Tirant lo Blanch; 2.°" un altre encarregat
d' una coMecci6 de documents de diverses epo-
ques, y que aquesta sia el tom VII del Bolleti
de la Arqneologica Luliana\ 3.^'' un altre encar-
regat d' una part de un diccionari, qualsevol
dels que hi ha, v. gr. un tros corresponent a
la lletra D del diccionari del P. I'iguera; y
4."' un altre que 11 venga be fer cedules d' aqui
y de alM, sense encarregarse de cap Ilibre.
Per e's tres casos primers copiem tres tros-
sets, y llav'6 hi farem les cedules.
«Complides les festcs e los embaxadors par-
tits, lo Emp«rador solicitava sos consells so-
vint sobre la guerra »
Tirant lo Blanch, T. Ill, cap. CXCIII.
Molt honorab'e monsenyer; ans de mes
aproseir me coman en gracia e merce vostra...»
Bolleti de 1' Arqueologica. T. VII, p. 2.
«Da. segona persona singular de imperatiu
de dar. Da.
Dable. adj. lo qui se pot fer. Dablc.
Dactilich, ca. adj. Pertanyent al peu del vers
d^ctilo. Dactilico, ca.
Dactilo. m. Cert peu de vers. Dactilo.
DACTiLOGf A, f. Art deparlar amb sos dits.Z^^c-
tilogia etc.»
Fassem ara les cedules d'aquests tres trossos,
numerantlcs per llavo posarhi les notes que
hi calran:
12
14
^
Sobre: solicitava sos concells... sobre la guerr
— I.—
C/)
tu
15
s*
o
3
o
n
1
P
1
cr
M
Q
1
^
a
o
o
D
o
CO
ft
a-
o
3
n
HH
|-»
-P^
^
!U
00
D
*
CO.
a.
n
•73
CD
CO
(U
w
r^
O
W
n
ST
o
o
CO
5'
o
CU
2-
3
O
3
5'
O
3
3
P
D-
re
3
1
c
to
^
o
3
*l
1
O
CO
c:
CO
Oi
re
3
O
1
D
o
n
3
CO
re.
•VI
~i
CL
3
c
3
3
CO
O
re
re
t-f
n
^H
CO
w
4^
CU
CD
pj
p
00
TD
P
"
o
3
-i
<
O
p_
CO
CO
CL
re
F^
re
Q
3
p
S!
p
£"
p"
00
vp
to
'l
3
re
CO
t:
-t
O
CO
2.
j-t'
3
re
o
o
O
3
O
>-t
P
>-L(
1
2
3
5
o
\
n
O
3
CL
O
crq
^
p
3
4-
o
o
^J
p
3
00
<
o
CO
P
CO
re
3
p
3
CO
a.
re
•
>
p
1
3
CO
a
CL
o
re
n
CL
re
3
re
CO
4^
p
^j
>-t
00
o
i6
^
1
o
ft:
a
to
1
w
D
o
3
o
n
w
a.
ftj
n
4^
O
•^
ro
00
p
oc
vO
P*
•-1
o
c
n)
3
CL
o
•-1
3
>
P
p
C
t„^
P
p
o
3
O
<
o
o
p
p
D
l-^
crq'
P
CL
o
i
to
w
o
o
1
c
o
p
CL
>
9t
fi'
O
w
«
o
crq
p
p^
n
p
r+
•-t
p
CL
O
o"
p
HT
T)
CL
c
p
3
o_
O
1
00
n'
^
1
to
§
1
1
p
3
m
1
D
CL
o
o
S
•^
CL
to
n
P
t-i
T5
4^
<~t
^
O
00
m
2.
n"
P
1
3
fD
O
o
3
S
to
1
p
3
o
3
oq
o
P
CL
o
ft)
p
HH
fT>
3
c»
fD
•-s
O
fD
<5
%
O
tn
ft-
•-t
P
i
17
00
vO
1
n
o
3
3
3
CO
n
1
u
ft
o
p
3
CD
C«3
HH
SU
4^
o
^^
w
00
o
!-♦■
O
vO
1
p
o
S'
5J
3
w
Cu
n
3
ro
o
9
to
'l
2.
D
3
o
o
o
o
o
3
4i^
3
^i
CO
CX5
3
oq
o
p'
ro
3
n
•~t
. o
6
(/>
-1
P
ai
vO
w
-
1
3
3
<^
o
o
3
p
3
D
o
n
3
p
(^
CL
p
(D
h-l
p
4i.
^1
a
1
00
<
o
rf-
-1
P
i8
i>
^
1
n
n
o
3
CO
D-
3
(9
01
►n
O
M
.S
'l
2.
1
c
o
3
o
p
n
o
CL
3
n
p
>-^
D
■^
(T>
00
3
o
B>'
3
n
§
CO
00
vO
1
"-t
<
K)
p
1
fD
a
cq
o
•n
p
o
CL
p
rt
l-l
•
■p^
<
VJ
o
00
O)
t-r-
19
O
O
1
T3
t-1
a>
<JT.
-t
^a
ft>
1
3
1
^
n
o
__
OC
p
VO
(-1-
p
a>
n
3
5"
p
g
On
D
;
n
;
W
o*
■
"O
2f
3
&j
1
■
c_
1
n
;"
(j\
3
^j
t-r
O
i
T3
1-
c
n
a-
•
Oi
<T)
rf
£L
<
ST
3
(T)
•-t
CO
&}
H
o
o
o>
a-
•^'
.2=
po
*
3
'^
O
CO
<;
en
'U
-T
n
Ou
n
P
n
Onp
(T)
C
crq
o
3
j^
■-t
1
W
1
fD
rr
f>
D*
3
f^
i-r-
3
O
rf
•*
W
?
O*
C/l
(v\
OJ
1
20
?
O
o
o
3
>
P
O
>
"^
o-
•n
n
o
n
•-t
n
5;
£L
c
D-
, ^
3
(T)
p
f-t-
ft
<^
c
o
w
n
Cu
P
crq
yi
o
T
P*
C
3
°[1
-I
o
O
B
i-r
•-I
3*
P*
D
fD
^-^
3
<;
P
"O
o_
►1
rT
^
^4
3
5'
p
<
^
n
s^.
•t
<a
,
rr
3*
^
^-^
r^
•-^
iU
>-»
If
1 *
00
<— (
\o
o
3
i-h
m
^
>
3
*
V^
O-
o
^^
3
•n
P
V^
3
P
CL
CL
P
rt)
w
--
to
o
51
p
t.
W
—
^
p*
'^
^
^
CL
c>
-f^
P
<2
>o
^^
r^
o
^
1
C
§
y
P
o
•-t
CL
p
3
Cu
o
3
Ui
^
fD
3
O
n
in
P
S
E-
y
8
Cfl
^
a>
P
3
P
•
00
C
9-
w'
3
O
!>
>
O
I~^
>
crq'
3
>
crq
1
o
C^
n
p
<
p
.^
O
■-!
n>
M
o
p.
5^
o
n
p
c-»-
• p"
•n
en
;i
O
a.
'o'
c
n>
*
3
3
»<^
p
p
n
w
p
S
;:^
o
?
5"
kO
<^
^
-fi-
o
p
c
3
<
O^
T
21
^
en
>
n
c
P
r-f
3
?«
HI
3
Ol
O)
o
o
3
n-
a*
O-
CO
CD
O-
ro
^
O
55
"o"
w
<
?i
3
ro
en
3
CL
in
v
(0
o
cr
00
n
If
<■
o
«f
<■
lU
If
•T3
p
^
CD
k::
n
o
en
0)
o
rr
o
aj
-1
rt-
*-d
CO
o
su
ro
3
t/)
rt-
ro
■
m
o-
?
ro
K)
P
Ol
i
o
■-t
crq
(T>
3
o*
c
^
M. Costa, Poesies, p. 33- . "
p"
3
cf
3
^-^
O^
5'
3
o
3
CO
C
(D
-l
O
CO
CO
o
crq .
!>
. ' ■ : . .
■ i ; 1 ''. t
22
Les 35 cedules primeres ja hem dit d' ont
son preses, y, per lo que hem indicat mes
amunt, no mes duen la pagina y no el titol del
Uibre ni '1 nom de 1' autor. Les nou derreres
duen nom d' autor y del llibre perque son per
mostra dels qui no s' encarreguen d' una obra
determinada, sino que fassen cedules d' assi
y d' alia.
La cifra 89 que duen totes en el cornal6 en-
dret inferior, es la que tench a la llista de co-
laboradors, per lo que he dit que '1 colabora-
dor ha de posar en dit lloch el seu numero de
llista.
A n-el n. I hem posada la anotacio de que
coviplides es lo meteix que acabades, perque
no es gayre frecuent tal significansa de com-
plir.
A n-el n. 13 no mes hem transcrit 1' adverbi
amb lo verp, perque es amb lo verp que va
pergraduar, y afectar la significansa del me-
teix.
Desde el n. 1 7 fins el 30, derrera 1' indicacio
de la pagina, hem posada la cifra 1478, que co-
rrespon a 1' any que fou escrit el document de
ont prenim la cedula. Ho hem fet aixi perque
no se tracta d' un Uibre, sino d' una coMeccio
de documents de diverses epoques, y si no po-
sassem 1' any de cada un, vendria una confu-
sio, que no pot venir tractantse d' un llibre de
una epoca determinada.
Conve que els qui estan encarregats de fer
cedules d' un dels diccionaris o d' una part dels
meteys, si hi troben errades, les fassen notar,
y que hi posen les advertencies que creguen
del cas.
§ 4. Seccions del llenguatg-e vivent
Aqui si que n' hi ha de camp per correr.
La seccio del llenguatge vivent es importan-
tissima, capital. Molts se figuren que la nostra
llengua es una llengua morta. Concedeixen
que altre temps, be, seria tot lo que vullam;
pero, lo que es diu ara, es morta y ben morta.
Aquests tals fan Uastima y rialles en el meteix
lemps, perque demostren una ineptitut abso-
luta en materia de pendre '1 pols a una llen-
gua, y que no han estudiada poch ni molt la
nostra ni se son ficsats gens en 1' estat aont se
trcba tant a Catalunya, com a Mallorca, Va-
lencia y el Rossello. Estudiada de prop la llen-
gua parlada actualment en aquestes regions, a
pesar de mes de dos sitgles de desolacio litera-
ria, a pesar de tant de temps d' haver estada
abandonada a si meteixa, sense casi gens de
conreu artistich, considerada inepta e indigne
de servir de vehicle, de vesta, a les altes espe-
culacions y concepcions capdalts de 1' esperit^
a pesar de tot aixo y de la guerra verinosa y
encarnissada que li ha feta el centralisme ce-
ssarista espanyol y el frances, pitjor y mes ra-
dical encara que 1' espanyol; a pesar de totes
aquestes coses, tan polent campava la nostra
llengua, rels tan fondes havia posades dins el
seu antich reyalme, tan v^lenta es, de tan boa
prou, tan brinosa, tan estrenua, tan indoma-
ble, — que ha resistit admirabilissimament, ha
surat demunt tot, no 1' han poguda capxafar
ni arronsar ni malferir! Cops blaus te, y qual-
que trau, y escarrinxades, y peladures, y qual-
que OS fora del lloch, y qualque membre mig
baldat o afollat; perque jsabeu de quina ma-
nera 1' han fiblada y botxinetjada! No; com no-
r han retuda, com no 1' han arronsada, conx
no r han morta, ja no la retrdn, ja no la arron-
saran, ja no la mataran. La seua vida, per tort
que venga a n-els seus contraris, esta assegu-
rada y ben assegurada; el camp es seu; la vic-
toria es seua.
Si; tot el mal, tots els cops, totes les ferides
que li han fetes, desapareixeran, se posar^ bo-
na de tot, xalesta y sana com un gra d' ay, si»
com a bons fills, li tenim 1' esment que li
devem, si nos ne cuydam segons ella s' ho me-
reix, si li aplicam els remeys que pertoquen,,
que tots estan en la nostra m5.
^•Quin ha d' esser aquest esment, aquesta
cura, aquests remeys.^ Estimarla ab tot lo nos-
tre cor, y estudiarla ab tota la nostra anima, y
tornarli lo que es seu; no afrontarla anant a
manllevar a ca '1 veynat o a lo mes amunt del
carrer alio meteix qu' ella te dins la seua caixa^
dins la seva botiga, bo y rebedor y a disposi-
cio de to'.s els seus fills. Lo que importa es fer-
nosne carrech de bon de veres, y no estar em-
pegaits de servirnosne. Xo es cap mala mare
que nos hagem d' avergonyir de res seu, antes
mes nos honra y eczalta.
Si; ben estudiat el llenguatge vivent a Cata-
lunya, a n-el Rossello, a Mallorca, a Valencia,
ben cercats tots els recons de 1' antiga nacio-
nalidat catalana, encara resulta 1' idioma ri-
quissim y no impossible de restablir son pri-
mitiu imperi, pompa y esplendor. La questi6
es cercar, rastretjar, enforinyar per tot, no dei-
xar cap reconet, aficar el nas per ont se vulla,
a fi de replegar, de remassar tot lo que hi haja,
y llavo fer la triadella.
Aquesta font del llenguatge vivent, aixo es,
com diu D. Pere d'A. Penya en la carta referi-
da, «la paraula qui se diu y no queda consigna-
da a cap llibre», «aquesta font pot proporcio-
nar gran nombre de paraules poch conegudes
perque devegades o sovint sols les empren
certa classe de persones».
EI degS dels escriptors mallorquins troba
molt avenguda 1' idea que proposSrem y pro-
posam, de dividir la gran feynada del Diccio-
nari en seccions per professions, arts y oficis;
de manera que 'Is colaboradors trien la sec-
ci6 o seccions que mes los agradin, y els apun-
tats a cada seccio que cerquin, que repleguin
totes les paraules, adagis y modismes propis
d' aquella professio, art o ofici; perque, com
totes les paraules y modismes de la nostra llen-
gua, y de totes les altres llengues, estan inclo-
sos y perteneixen a una professio o ofici deter-
minat, aquesta es la manera de compartirnos
la feyna y no repetirla bajanament; aquesta
es la manera de trobar tots els recons de 1' idio-
ma, d' escloveyarlo, d' endardellar tot el seu
cabal. Axi ser^n ben clares les paraules y mo-
dismes que escapar^n a n-aquestes seccions.
Elles han d' esser tantes, naturalment, com
les professions, arts y oficis, y un meteix cola-
borador pora perteneixer a diferents.
Lo primer de tot hi ha que fer la llista de
dites professions y oficis; y ha d' esser molt per
menut y ben espinzellada, a fi de que sia mes
bo de fer trobar totes les paraules referents a tal
seccio, sense fer Uobades ni coes, ni deixar res
per vert, tota vegada que en la replega no hi
ha que refuar ni rebrotxar res: tota herba ha
de fer feix; ho hem de prendre tot a beneflci
d' inventari. Derrera ja vcndran els qui tria-
ran, els qui netetjar^n; y a una banda quedarS
la palla, y la polsegada, y els baleys, y les grian-
ses, y a r altra part el bon gra, net y porgat, a
disposicio de tots els fills de la Patria que 'n
vullen fer pa saludable y saboros per nodrir el
cos y sadollar 1' esperit.
§. 5. Llista de les seccions del
llenguatge vivent
Aquesta llista no es obra esclusivament nos-
tra: son una partida que nos han ajudat a en-
garbullarla. Hi tenen part tots els amichs que
<issistiren a les tres o quatre reunions que dins
el maig de IQOO tenguerem a la biblioteca del
palau episcopal.
Les seccions de Dret Internacional, Politich,
Administratiu, Penal, Civil, Mercantil, Pro-
cessal y Poder Judicial son fetes dels advocats
D. Antoni Frates, D. Miquel Rossello y Ale-
many y D. Estenislau de K. Aguilo, Arxiuer
del Reyne de Mallorca; les seccions referents a
la Milici i y Marina de guerra son obra de Don
23
Jaume Lluis Garau, Comissari de Guerra de les
Balears; en les de Comers y Marina Mercant
m' han aydat ferm D. Jacinto Nadal y D. Felix
Escales; les de Fisica, Ouimica, Historia Natural
y Agricultura son ordenades dels naturalis-
tes don Joseph Monlau, President de la Cambra
Agricola de les Balears, y D. Pere J. Gili; les d'
Enginyeria son de don Eusebi Estada, Enginyer
en cap d' Obres piibliques de la Provincia; les
d' Enginyeria de Mines son de D. Eugeni Mo-
lina, Enginyer en cap d' aquest ram a les Ba-
lears; les d' Enginyeria de Boschs y Garriges
son de lo Excm. senyor D. Rafel Alvarez Se-
reix, enginyer del meteix ram; les de Medicina
y Cirugia son del Llicenciat en aquestes Facul-
tats D. Rafel Ribes; les de Veterindria son del
metge y menescal D. Antoni Bosch; les de Far-
macia, del potecari D. Juan Valenzuela, Presi-
dent del Collegi Farmaceutich de Balears; les
de Arquitectura, Pintura y Escultura amb les
seues ramificacions son de 1' Arquitccte Dioces-
sa y Provincial I). Juan (luasp, del Mestre Ma-
jor de Fortificacions don Pere d' A. Penya y
del mestre d'Obres D. Bartomeu Ferra; y les de
Musica, dels critichs musicals D. Antoni No-
guera y D. Miquel Binimclis.
No presentam aquesta llista com a dcfiniti-
va, ni pretenim que sia irreformable, ni inmi-
llorable. Creym que te buyts, omisions y
deficiencies, la part que no es obra d' aquells
amichs meritissims qu' hem anomenats. La
presentam perque nos indiquin aqueys buyts,
omisions y deficiencies, y nos fassen totes les
observacions y adv^ertencies necessaries per re-
dressarla y completarla.
Aquesta llista no preten esser una taula si-
noptica, rigurosament ordenada, de totes les
ciencies y coneixements humans, y arts y ofi-
cis de la vida. No preten esser mes que lo que
hem volgut que fos: una taula, ordenada ab
una mica de llogica, de les ciencies, professions
lliberals y oficis mecanichs, que present les di-
ferents seccions numerades en que s' ha de
dividir la gran feynada de replegar les parau-
les, termes, adagis y modismes del llenguatge
vivent cataM, a fi de que totes les personcs que
vullen colaborar, que vullen prendre part amb
una tasca tan Uarga y tan vasta, puguen veure
les seccions que hi ha y proposar les que hi
falten, y escullir aquclles, aont vullen fer
feyna.
Com hi ha tantes professions y oficis que
versen sobre unes meteixes coses y les ciencies
y arts s' ocupen molta vegada dels meteys
pirnts, si be baix de diferents aspectes, per aixo
hi haura seccions a n-aquesta llista que coinci-
dirdn, lo qual farem notar oportunament a fi
de que els colaboradors de les tals ho tenguen
24
entes y se puguen repartir la feyna, conside-
rantse com d' una sola seccio.
Vetaqui, donchs, la Uista:
SECCIONS
Teologia
I. — Teologia general: Divina Reveiacio en
r Antich y Nou Testament: arguments de la
meteixa.
2. — Llochs Teologichs o Fonts de la Reve-
iacio.
3. — TfiOLOGfA especial: Eczistencia de Deu
y la seua Kssencia; Atributs di\'ins. (Vid.
Secc. 23).
4. — Unidat y Trinidat de Deu.
5. — Deu Creador del mon, angels y homo.
Elevacio d' angels y homo a 1' orde sobrenatu-
ral y cayguda d' uns y altre.
6. — Cristo, ver Deu y ver homo; Cristo Sal-
\'ador.
7. — ]\Iaria Santissima: la seua dignidat, pri-
vilegis, adv'ocacio. Veneracio, advocacio e in-
tercessio dels Sants.
8. — Gracia de Cristo; Gr5cia actual; Gracia
habitual; Merit; Virtuts infuses.
9. — Novissims; La comunio dels Sants.
10. — Teologia Mistica-asc^tica. Preno-
cions; Perfeccio espiritual: naturalesa, nocio,
cualidats y bens de la Perfeccio.
II. — Vies de perfeccio: Via Purgativa: gene-
ralitats; practica: detectes a purgar y passions a
dominar; purgacio dels sentits esteriors y dels
interiors; oracio y mortificacio.
12.— Via Illuminativa: generalitats y obres de
la meteixa (Virtuts teologals; virtuts cardi-
nals.)
13. — Via L nitiva: generalitats; obres de la
meteixa.
14. — TEOLOGfA Moral: Actes humans: con-
ciencia, Liey, pecats, virtuts, preceptes.
15- — Justicia y Dret: restitucio.
16. — Hermeneutica sagrada: Sagrada Es-
criptura: Autoridat, Inspiracio, Autors. Canon
y Llibres apocrifs. Edicio de la Sagrada Es-
criptura: 'text primiLiu, Versions, impres-
sio.
17- — Interpretacio de la Sagrada Escriptura:
sentits; regies; concordanses; figures; simbols.
Arqueologia y Cronologia Sagrades.
iS. — Llibres Legals, Historic^s y Sapiencials
del Antich Testament; Profetes ^^lajors y Me-
nors. Llibres del Xou Testament.
pllosofia
19. — Llogica: Dialectica y Critica.
20. — Ontologia.
21. — Cosmologia. (V^id. Secc. 279).
22. — Psicologia: Antropologia.
23.— Teodicea, (Vid. Secc. 3).
24. — Etica y Dret Natural.
Dpet Canonieh
2 5.-=Principis. Fonts del Dret Canonich;
coleccions canoniques.
26. — Persones de la Iglesia: Constitucio de
la meteixa: Jerarquia d' Orde y de Jurisdiccio:
graus y actes de cada una.
27. — Ordes Relligiose-; congregacions; ger-
mandats y confraries; associacions piadoses: or-
ganisme y vida de les meteixes.
28. — Coses eglesiastit^ues: Sagraments; sa-
gramentals; ceremonies y funcions sagrades
(Liturgia.) — Sufragis y obres pies.
29. — Rellfquies dels 'Sants.
30. — P'estes, dijunis, penitencies.
31. — Edificis destinats a la Sagrada Liturgia
y ses dependencies. (V^id. Secc. 408 y 409),
32. — Vasos sagrats, custodies, ostensoris;
adres d' altar. Mobiliari; robes y ornaments de
iglesia.
33.— Enterraments y ses diferents classes y
tot lo referent a n-aquest ram.
34. — Hospicis y hospitals y tot lo referent
a n-aquest ram. (\'id- Secc. 418 y 419.)
35. — Edificis destinats a 1' ensenyansa egle-
si^stica. Seminaris: organisacio y regimen.
(Vid. Secc. 54 y 421.)
36. — Bens temporals; oblacions, obvencions,
deumes y primicies.
37. — Beneficis, capellanies y demes funda-
cions piadoses; diferents classes y coses perta-
nyents a les meteixes.
38- — Pene-: penitencies y censures.
39, — Delictes: contra Deu, contra les coses
espirituals, contra les temporals y contra el
proisme. ('Vid. Secc. 6/.)
Dret Civil
40. — Dret: IJees generals: Dre^ Internacio-
nal de gents: piiblich y privat. Doctrina:
tractats de pau y d' amistat, d' aliansa, d' estra-
dicio, de relacions civils, de propiedat liter^ria,
de comers.
41. — Dret Politick o Constitucional: Dret fo-
namental; Poder Moderador; Monarquia (Lley
de sucessio, Casa Real, Princeps, Infants);
Oligarquia, Democracia, Republica; Realesa y
Soberanies mig-ev^als.
42. Constitucio: Poder Legislatiu: Senat,
Congres. Antigues Corts. (Vid. Secc. 415).
43. — Dret Orgdnich: Lley Provincial: Go-
vernadors; organismes d' administracio; Sani-
dat Provincial; Orde publich; subdelegacions.
Lley Municipal: Batles; Municipis; organis-
mes; Sanidat local. Organismes antichs que 'Is
Provincials y Municipals d' ara sustituiren.
(Vid. Secc. 413, 325, 345, 419 y 420).
44. — Dret administratiii: Governacio: An-
tichs Concells d' Estat. Ministres. Lleys de
Poli'cia y Sanidat antigues y modernes. (Vid.
Secc. 413. 325, 345, 419 v 420.;
45. — Administracio: Hisenda general, pro-
^•incial y municipal: organismes de la Hisenda
piiblica; antich Fisch Real; Real Patrimoni:
46. — Aduanes.
47. Contribucions, talles, gavelles: reparti-
ment y cobransa de les meteixes.
48. — • Estadistica: cadastres; empadrona-
ments; noms propis y Uinatges; noms de ciu-
tats, viles, ilogarets y possessions (masies).
49, — Sistemes monetaris: Seques; fabricacio
de moneda.
50. — Sistemes de pesos, mides y mesures.
51. — Lleys d' aygues; antigues y modernes:
siquiers, batles d' aygua, sindicats.
52.— Retglaments de camins, ferro-carrils,te-
lagrafs y telefons; Comunicacions y Correus.
(\^id. Secc. 140 y 294.)
53.— Lleys de mines. (\'id. Secc. 301 y
(302.
54.— Lleys d' Instruccio piiblica: Institucions
antigues y modernes: Estudis. Generals; Uni-
versidats; Col-legis; Escoles especials; Instituts
de 2.^ Ensenyansa; Instruccio primaria; Ecza-
mens; Titols academichs; Ateneus y Acade-
mies de Literatura y Belles Arts. (Vid Secc.
35 7 421.)
55. — Governacio: Jurisdiccio Militar: Lleys
constitutives dels eczercit-; organismes militars
y funcions propies de cada un; unidats organi-
ques y administratives categories; cartilles de
uniformidat; condecoracions; Ordenanses; Re-
glaments; Academies Militars; Divisio terri-
torial; forses irregulars.
56.— Industries Militars: material de guerra;
fabriques de productes militars; material d' Ar-
tilleria, d' Enginyers, d' x^dminissracio mili-
tar, de Sanidat.
25
57-— Tictica y estrategia.
58. — Codich militar; concells de guerra; es-
tabliments penals; procediments.
59- — Art Militar antich: Jerarquies; privile-
gis; ordenanses.
60. - Ordes Militars antigues: la llur consti-
tucio y organismes.
61. — Art Militar antich: vestuari; guarni-
ments.
^2^ — Art Militar antich; armes ofensives y
defensives, de combat y de siti: armadures.
63. — Eczercicis y festes militars.
^Af— Marina de Guerra antiga y moderna:
noms de les naus. La seua construccio. (Vid.
Secc. 89 y 425)-
65. — Armeig militar de les naus.
66. — Personal y divises de la Marina de gue-
rra: organismes.
6] . — Dret Penal: antich y modern. Retgles
generals; delictes, faltes y penes; indults y am-
nisties. (Vid. Secc. 29.)
68. — Establiments de correccio; eczecucions;
ministres y instruments de tortura. (^Vid.
Secc. 422.)
69. — Vret Civil; Lleys; sos efectes y retgles
per la llur aplicacio.
70. — Persones.
7». — Bens; propiedat y les seues modifica-
cions. (Vid. Secc. 39).
72. — Diferents maneres d' adquirir la pro-
piedat.
73. — Obligacions y contractes.
74. — Lleys hipotecaries; capbrevacions.
75. — Lleys del Notariat.
']^. — Dret Mercantil: Codichs de comers.
"]"] . — Registre mercantil; llibres y contabili-
dat del comers.
78. — Disposicions generals sobre contractes
de comers.
79. — Llochs y cases de contractacio mercan-
til. (Vid. Secc. 420).
80, —Agents mediadors del comers y llurs
obligacions.
81. — Lleys de Bosa: operacions burs<1tils.
82. — Companyies mercantils.
83. — Banchs y cases de camvi.
84. — Contractes especials del comers.
85, — Botiguers y tenders: cases de comers:
amos; dependents. Viatjants del comers.
86. — Marxandos y venedors a la menuda.
Plassers y plasseres.
87. — Esposicions: universals; particulars; es-
pecials y tot lo referent a n-aquest ram.
88. — Comers maritim: naus: antigues y mo-
dernes; els sens noms.
89. — Naus: la seua construccio y reparacions;
mestrcs y traballadors que hi prenen part.
Dressanes. (Vid. Secc. 64 y 425)-
26
90. — Naus: armeig y personal.
91. — Naus: maniobres; lastres.
92. — Naus: direccio dels vents: estat del eel
y de la mar.
93. — Persones qui intervenen en el comers
maritim.
94. — Contractes especials del comers mari-
tim: nolits.
95. — Soscayres, perjuys y accidents del co-
mers maritim; justilicacio y liquidacio de les
averies.
96.=Reglament de Marina.
97. — Inscripcio maritima.
98. — Hipoteca naval.
99.— Suspensio de pagaments; bancarrotes y
abatiments (quebres).
100. — Prescripcions.
10 1. — Poder judicial: fors comuns y espe-
cials.
102. — Orde Judicial y Fiscal, antich y mo-
dern: Tribunals Suprems; Audiencies Territo-
rials y Provincials; Jutjats de l.^ Instancia y
Municipals; aussiliars y ministres dels Tribu-
nals. (Vid. Secc. 414).
103.— Advocats y procuradors.
104. — Dret Processal: civil y criminal.
liletres
105. — Filologia; GramStica; Lecsica.
106. — Preceptiva literfiria: produccio literS-
ria; prosa y vers.
107. — Teatre: personal y material; represen-
tacions.
108, — Periodichs y Revistes.
109. — Plistoria; Croniques; Cronologia.
no. — Paleografia; Arqueologia; Numism^ti-
ca; Diplomatica.
III. — Arxiuers y Bibliotecaris.
(Datematiques
112
113
114
115
116
— Aritmetica.
— Algebra.
— Geometria.
— Trigonometria.
— Calculs.
pisiea
117. — Materia: propiedats generals; forses.
II8« — Atraccio universal; gravitat; densidat.
119. — Pendul, balansa: jDropiedats particu-
lars.
120. — Hidrostatica; cquilibri y pressions dels
liquits.
121. — Pesos especifichs: areometres.
122. — Ilidrodindmica: capilaridat; endos-
mosis.
123. — Gasos: barometre; areostats; para-
caygudes; m^quina pneumdtica; sifons; bom-
bes.
124. — Acustica: sons, ecos; teoria fisica de la
musica.
125. — Calorich: termometres; pirometres;
manantials o fonts de calor; Calorimetria; di-
latacio; camvis d' estat.
126.— Higrometria.
127. — Conductibilidat; irradiacio.
128. — M^quines de vapor: diferents aplica-
cions.
129. — Ferro-carrils. (Vid. Secc. 294).
130. — Calefaccio: xemenees; foganyes; estu-
fes; calorifers.
131.— Optica: Llum; reflectiment; refraccio;
miralls.
132: — Fspectre solar; instruments d' optica:
ulleres; microscopis; telescopis; fotografia; ci-
nematografia.
133, — Visio: estereoscop: miopia; presbi-
cie, etc.
134. — Magnetisme: imans: brijxoles.
135, — Electricidat: electrisacio; electroscop.
136. — Maquina electrica; efectes electrichs;
pila electrica.
137, — Galvanoplastia.
138. — Electro-magnetisme.
139. — P^lectrodin^mica, solenoyts.
140. — Telegrafs electrichs: ferrocarrils y
tranvies electrichs; telefonia. (Vid. Secc. 52,
294 y 295).
141. — Fencmens d' induccio: corrents ter-
moelectriqnes; diamagnetisme.
142. — P21ectroquimica: fonografia.
143. — Electricidat animal.
Quimiea
144. — Alquimistes; transmutacio dels me-
talls.
145. — Aygua y els seus components; aygues
minerals; destilacio,
146. — Analisis; sintesis; 5toms; mescles y
combinacions; 5cits; oxits; sals.
147. — Afinidat; equivalents; pesos atomichs;.
formules; metalls y metalloyts; cossos simples
y composts; ayre y sos components.
27
148. — Carbo; acit carbonich; aplicacions in-
dustrials.
149. — Gasos d' illuminacio; motors de
gas.
150. — Combustibles; composts oczigenats
del nitrogeni; amoniach; nitrats; la llur fabrica-
cio.
151- — Sofre y els seus composts; llurs aplica-
cions agricoles, terapeutiques e industrials; fa-
bricacio del acit sulfurich.
152. — Fluor; gravat demunt vidre: clor;
blanqueig y desinfeccio: composts.
153. Fosfor: candeletes fosforiques; fosfats;
superfosfats; aplicacions agricoles d' aqueys;
fochs-foUets, llumet de Sant Telm.
154. — Arsenich y els seus composts: contra-
verins. (Vid. Secc. 250, 336 y 352).
155- — Metalls; aleacions; amalgames.
156. — Potassa; sossa; composts.
I57'~^'ils y magnesia; composts.
158. — Alums; laques; vidres; porcellancs; ce-
rSmica en general. (Vid. Secc. 438.)
159. — Metalls en general; metdllurgia.
160. — Metalls preciosos.
161. — Ouimica organica: generalidats.
162. — CeMulosa; fibres testils.
163, — Amido y fecules.
164. — Gomes y reine?.
165. — Sucres: la llur fabricacio.
166. — Albumina; gluten, etc.
167. — Alcohols: transformacions amb etei',
acit lactich, acit acetich, panificacio, vina-
gres.
168. — Materies saimoses; seu, mantegues,
olis, essencies.
169. — Materies abstractives; materies colo-
rants.
170. — Alcaloyts: acits organichs.
171. — Quimica organica animal: generali-
dats.
172. — Ous, llet, sanch.
173.— Carn muscular, pell, teixits cornis, os-
sos, escrements.
Jiistoria fiatupal
174. — Anatomia y Fisiologia general: osteo-
logia, Miologia, Neurologia, (Vid. .Secc. 323,
326, 342 y 344)-
175. — Orgues dels sentits y les llurs fun-
cions.
176. — Orgues de la veu y les llurs fun-
cions.
177. — Orgues de la digestio y les llurs fun-
cions.
la respiracio y les
circulacio y les
llurs
llurs
fun-
178- — Orgues de
funcions.
179- — Orgues de la
funcions.
180: — Orgues de la secrecio y les llurs
cions. •
181. — Funcions del aparat motor.
182. — Reproduccio.
183. — Sensibilidat: eyma, sonambulisme,
inervecio, magnetisme animal, hipnotisme.
I84-— '^"^t'/t'^zrt: Tacsonomia: genero; espe-
cie; frase; sinonimia.
185. — Vertebrats: mamifers: Rasses huma-
nes.
186. — Cuadrumans; rates pennades o rats-
pennats (rates amb ales); insectivors (qui viuen
d' insectes).
187. — Carnissers (feres).
l88.^Pinnipedes (de peus en forma d' ale-
tes); desdentats.
189. — Proboscideus (de nas en forma de
trompa); paquiderms (de pell ben gruixada); so-
lipedes (de pota no xapada).
190. — Remugants.
191. — Sirenis (en forma de sirena).
192. — Cetacis (belena, molar,) etc.
193. — Aus: carnisseres.
194. — Aus corredores; enfiladisses; prenido-
res (qui prenen els a'iments amb les arpes): llo-
ros; cotorres, etc.
195. - Galii' acies: aviram.
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
— Aucells: selvatges y de casa.
— Aus aquatiques.
— Reptils: llurs diferents castes.
— Amfibis: llurs diferents castes.
— Peixos; caracters; divisions; cries.
— Peixos d' ossa y d' escat.
— Peixos tenrumosos (cartilaginosos).
— Insectes: caracters; divisions.
— Especies utils.
— Especies nocives.
— Especies indiferents.
— Aranyes: llurs diferentes castes.
— Crustacis: caracters.
— Cuchs: caracters.
— Moluschs: caracters; especies.
— Ostres: cria.
— Perles: pescadors de perles.
— Zoofits: caracters; especies.
— Corals: pescadors de coral.
— Esponges; pescadors d' esponges.
— Infusoris: especies.
— Geografia zoologica.
— Microbis.
—Botdnica: Anatomia y fisiologia ge-
219
neral.
220.— Soca, branques, fulles: les llurs fun
cions.
2b
221. — Rels, pom, patata: les llurs funcions.
(Vid. Secc. 458 y 46o.)
222. — Flors y fruyts.
223. — Tacsonomia bot^nica.
224.— Fitografia; divi-ions.
225. — Plantes cereals. (Vid. Secc. 452.)
226. — Llegums, (Vid. Secc- 452,)
227. — P'erratges. (Vid. Secc. 358).
228. — Plantes tintorercs. (Vid. Secc. 459)-
229. — Plantes olioses. (Vid. Secc. 454 y
455).
230. — Hortolisses. (Vid. Secc. 461).
231.— Plantcs de jardf. (Vid. Secc. 461 y
466 a 472).
232. — Plantes economiques e industrials.
233. — Plantes de paret y enredaderes.
234. — Arbres de llenya d' obrar. (Vid. Secc.
356, 466 y 472).
235. — Arbres fruytals. (Vid. Secc. 462 a
474)-
236. — Carbo vegetal: carboners. (V^id. Secc.
416 y 559).
237. — Especies criptogames en general: Bo-
lets, girgoles, esclata-sanchs, etc.
238. — Liquens: barba d' arbres y pedres;
Musch (molsa).
239. — Geografia botanica.
240. — Miiieralogia: idees generals.
241. — Cristalogralia: Lleys y anomalies.
242. — Caracters optichs; carScters fisichs en
general; caracters quimichs.
243. — Classificacio de les especies.
244. — Pedres precioses: aont se congrien,
245. — Cuarg y ses classes: jasps.
246. — Sofre: sulfats.
247. — Sals alcalines.
248. — Nitre; nitreries.
249. — Sal comuna; salines.
250. — Minerals medicinals y verinosos. (Vid.
Secc. 154, 336 y 352).
251. — Pedreny de construccio. (Vid. Secc.
289 y 517-)
252. — Calisses: marbres; pedra A'iva.
253. — Guix y ciment: preparacio d' un y al-
tre. (Vid. Secc. 518).
254. — Fosfats.
255. — Mineria: metalls.
256. — Mines de ferro.
257. — Mines de coure.
258. — Mines de cobalt, zinch y plom.
259. — Mines d' estany.
260. — Mines d' argent viu.
261. — Mines de plata y de plati.
262. — Mines d' or.
263. — Mines d' altres metalls,
264. — Silicats en general: argiles; vidres;
gerrers; oilers; vidriers. (Vid. Secc. 158, 528
y 566).
265. — Combustibles: lignit, carb6 de pe
dra.
266. — Geografia mineralogica.
267. — Geologia: preliminars.
263. — Geografia astronomica.
269, — Orografia.
270, — Hidrografia.
271, — Causes actuals y esternes: cspeleo-
grafia.
272. — Volcanisme; terratremols.
273. — Causes fisiologiques.
274. — Geognesia: roques fogueres; roques
volcaniqucs; roques de sediment; roques me-
tamorfies.
275. — Roques d' origen organich: reines; be-
tums; carbons,
2"]^. — Paleontologia; fossils.
277. — Terrenys: divisio y classes. (Vid.
Secc. 446.
278. — Geologia aplicada.
279. — Geogenia: doctrines cosmologiques.
(Vid. Secc. 21).
230. — Meteorologia: meteors; generalidats.
231. — Vents, ventades, fiblons de vent.
282, — Boyres, nuvols, pluges, neus, cala-
bruix, gelades.
283. — Meteors Uuminosos; Uamps; arch de
Sant Marti; aubes boreals.
284.— Climes.
Aplieaeio de les eieneies eczaetes
y fisiques: — Enginyeria
285. — Construccio: preliminars: Topogra-
fia\ alsament de plans, agrimensura, nivella-
cio, taquimetria, fotogratia topogr^fica, etc.
(Vid. Secc. 395.
256. — Geometria descriptiva: Estereotomia
(tall de pedres, fusta, ferro); Perspectiva; om-
bres; gnomonica, etc.
287. — Mec^nica aplicada: resistencia de ma-
terials; hidrostatica; hidrodin^mica; motors y
m^quines; estabilidat de voltes, murs, bigues,
ponts, etc. Est^tica grafica.
288. — Coneixements tecnologichs: picape-
dreria, fusteria, ferreteria, etc. (\^id. Secc. 516
a 543-
289- — Construccio propiament dita: esplo-
tacio de pedreres; sondeigs; fonaments de va-
ries classes: Obres de terra, consolidacio dc
talussos, construccio de murs, voltes, trispols
cuberts, ponts de totes classes, pous y tunells;
pous artesi ms, galeries, minats, etc. etc. (Vid.
Secc. 251, 516, 517, 520 y 521).
290. — Dibiiix de varies classes: representacio
grafica comp'eta de les obres. — Planimetri'a.
(Vid. Secc. 426).
291. — Dret administratiu: Legislacio. Plechs
de condicions: generals, f^acultatives y econo-
miques per 1' eczecucio de les obres.
292. - Presuposts: midacio de les obres y
avaluacio.
293. — Enginyeria de Camins, Canals y Ports:
Carreteres: trassat, construccio, conservacio;
arbres de la vorera.
294. — I'erro carrils: Estudi, construccio, con-
servacio y esplotacio tecnica y administrativa.
Material ficso, movil y accessori.— Estacions;
personal. (Vid. 129 y 140).
295. — Tranvi'es de sanch, de foch, electrichs.
(Vid. Secc. 52 y 140).
296. — Canals de navegacio y de regar: tras-
sat, construccio, conservacio y esplotacio.
297. — Ports: estudi, construccio y conserva-
ci6. Dragats.
298. — Paroles: estudi, construccio y conser-
vacio. Boyes y maletes [vali:^as) (Vid. Secc.
552).
299. — Obres sanit^ries: proveiment d'aygues
a les poblacions; claveguercs (alcantarillat);
aprofitainent d' aygues brutes; ca'efaccio y
ventilacio d' edificis. (Vid. Secc. 419 y 420).
'^00.-— Ei/gifiye7'ia (^e mines: Vr\nc\p\s de la
propiedat minera: accessio; ocupacio; regalia;
coses miliius. (Vid. Secc. 53)-
301. - Concessions mineres: susl Ancles mine-
rals que son objecte de concessio. Manera de
adquirir concessions dins Espanya: Registre;
Demarcacio; Titol de propiedat; Denuncia;
Caducidat; Pertenencias mineres; Pertenencies
incompletes; Espays franchs; Terreny franch;
Drets de pertenencies; Canon de supercilie.
fVid. Secc. 53).
302. — Llits o congriadors mctalifers: masses:
capes; mantells; banchs; bcssades; fils taules,
de contacte, de rosari; vetes; venes y aguUes;
congriadors de tragi.
303. — Accidents dels congriadors: falles;
salts; cavalls; aixamplades y cstrenyements;
direcci(3; inclinacio; enfonyaments.
304. — Investigacio: calicata; ga'.cria; pou:
capdevallada; sondeig.
305.— Obratge: sisteme d' obrar: a eel ubert;
amb banchs per avail; de traves; de buyts y pi-
lars; per.enfonsament; per disoliicio.
306. — P^ortificacio de 1' obratge: per parcde-
dors; per llenyamades: ademes.
307. — Aixugament y estraccio: amb mines;
arnb pous y bogits o altres maquines,
303. — Preparacio mecanica de les mcnes o
conccntracio dels minerals.
309. — Engrunament y neteig: amb bocarts\
amb engrunadors; amb moles. P^sllotament y
29
clarificacio: amb rodes; amb garbells; amb
torns (cilindrichs y conichs).
3^0. — Preparacio mecanica especial per la
hulla. Ademes de la general, te 1' aglomeraci6
per fer els pans amb materia aglutinant y sen-
se cap ciment.
31 1. — Oficinesdebenefici: forns de Cuba, co-
muns, castellans, de gran tiranya, alts, mig-alts
forns de reverber; forns de crestalls y re-
tortes; fargues catalanes; forns de calcinacio;
forns de refinar; forns de copela, (Vid. Secc.
522).
312. — Aparats accessoris, Ventiladors; mun-
tacarregues; xemenees; cambres; tremuja; gre-
lles; ba^se; cano.
313. — Electrolisis: metodes per la obtcncio
dels metalls.
314. — Docimasia: Ensaigs per la via seca,
per la homida; ensaigs volumetrichs; de bufa-
dor; reactius: gangues; fundents; escolims;
mates: ensaigs de les diverses menes.
315. — Enginyeria Militar: personal, mate-
rial, traballs, construccions. (Vid. Secc. 410
y4li.
316. — Enginyeria de Boschs y Garrigues:
Selvicultura, Ordenacio y Estimacio de boschs
y garngues, Legislacio forestal.
317.— Industries forcslals: aprofitament de
fusta y Uenya; carbo vegetal; industria reinera,
de suro, de pauma, d' espart etc: aprofitament
y aplicacions de lesescorxes y pells dels arbres.
(Vid. Secc. 236, 514 y 561)'
3I8- — Enginyeria agronoma: personal, ma-
terial, traballs.
319.— Enginyeria industrial: personal, ma-
terial, traballs. (Vid. Secc. 424).
320. —Enginyeria electricista: personal, ma-
terial: traballs.
CDedieina
321. — Ciencies mediques: principals y aus-
siliars.
322. — Biologia: Vida, salut y malaltia.
323. — Anatomia humana: descriptiva y to-
pogr^fica. (Vid Secc. 1 74).
324.— iMsiologiii. (Vid. Secc. 174 y 344.)
325. — Higiene: privada y pfiblica. (Vid. Secc.
43,44,345,4197420).
326. — Histologia: anatomia general, (v id.
Secc. 174 y 341)'
327. — Patologia general. (Vid. Secc. 346).
328.--Materia medica. (Vid. Secc, 349 Y
390).
329. — Terapeutica.
30
330. — Art de receptar.
331. — Patologies especials: medica, quirur-
gica, etc.
332. — Art d'embenements,ap6sits y aparats.
333. — Operatoria quirurgica: manual e ins-
trumental, incruenta y cruenta.
334. — Obstetricia: gestacio normal y anor-
mal, y parts qui segiieixcn a n-aquests es-
tats.
335. — Cliniques (practiques): medica, qui-
rurgica, etc., etc. (Vid. Secc. 351 y 355)-
336. — Tocsicologia (verins): enverinaments.
(Vid. Secc. 154, 250 y 352).
337. — Medicina legal.
338. — Historic de les ciencies mediques.
339, — Especialidats mes usuals.
Veterinaria
340. — Animals domestichs utils a 1' homo:
aussiliars; alimenticis; industrials; medicinals;
nccessoris o d' ornat.
341. — Histologia comparada. (Vid Secc.
326).
342. — Anatomia d scriptiva dels animals
domestichs: (Vid. Secc. 1 74).
343. — Morfologia o esterior del ca\-all y prin-
cipals animals domestichs: belleses y defectes.
Mecanica animal. Aploms; Proporcions. Ca-
pes o pels y modo dc ressenyar.
344. — Fisiologia comparada y eczercicis de
vivisseccio. (Vid. Secc. 174 y 324J.
345.— Higiene. (Vid. Secc. 43, 44, 325, 419
y 426).
346.=Patologia general. (V^id. Secc. 327).
347. — Patologia especial.
348. — Terapeutica.
349. — Farmacologia. (Vid. Secc. 328, 390
y 392.
350. — Art de receptar.
351. — Clfnica medica. (Vid. Secc. 335 y
355).
352. — Tocsicologia. (Vid. Secc. 1 54 y 336.
353' — Medicina legal veterinaria.
354. — Operacions, aposits, embenements.
355- — Clinica quirurgica. (Vid. Secc. 335j-
356. — Tacologia.
357. — Procediment de 1' art de ferrar y for-
jar.
358. — Regoneixement de sanitat dels ani-
mals; enginys y fraus dels venedors y com-
pradors per enganyar els veterinaris (menes-
cals).
359- — Agricultura: Praticultura: prats per-
manents; prats artificials; prats intercalats; fa-
milies qui constiuieixen prats. (Vid. Secc. 227
y 461).
360. — Zootecuia o ciencia de la produccio
animal: millorament dels animals domestichs;
aclimatacio; entroncaments; consanguinidat;
degeneracio de les rasses; productes dels ani-
mals domestichs; productes que treuen dels
morts.
361. — Hipocultura o cria del cavall: cas-
tes.
362. — Cria de 1' ase; castes d' ases.
363. — Cria de muls y mules; castes.
362. —Bov'icultura o cria, guarda y esment
del bestiar de box'im.
365. — Ovicultura o cria, guarda y esment
del bestiar de liana: Castes de bestiar. Llet,
formatge. Liana: tosa y neteig.
366. — Cabricultura o cria, guarda y esment
del bestiar de cabrum: castes de bestiar.
367. — Coiricultura o cria, guarda y esment
del bestiar de cerra: castes de bestiar.
368. — Guardians en general. Llochs aont
tanquen el bestiar.
369. — Cunicultura o cria dels cunills; castes.
Cunilleres.
370. — GallinicLilture o cria de gal lines; cartes.
Galiners; incubacio o empoUament dels ous:
artificial y ornitologica: cria dels po'!s.
371, — Cria y esment dels indiots y pngos
rea's.
372. — Cria y esment de 1' anech y demes
animals de ploma cons^mblants.
373. — Coiumbicultura o cria y esment de
coloms: castes de coloms, colomers; Ueys con-
suetudinaries dels colomistes.
374. Apicultura o cria y esment d' abelles;
castes. Sistemes ficsistes y movilistes. Caseres;
aixams, mel; cerut, cera.
375. — Sericultura o cria y esment de les cu-
ques de seda. Castes de cuques.
376. — Piscicultura o cria y esment de pei-
xos.
377. — Cria de cans: castes y varietats.
378 — Cria y esment dels denies animals de
casa.
379, — Policia sanitaria. Enzo6ties; epizoo-
ties. Inspeccio de earns y queviures.
338. — Jurisprudencia veterinaria. Vicis re-
dhibitoris en los animals domestichs.
parmaeia
381. — Prelimtnars: Potecaria: condicions
qu' ha de reunir el local; utensilis, instruments,
aparats.
382. — Pesos y mesures; sistema adoptat.
383. — Pes especifich: unidats de compara-
cio.
384. — Termometria: indicacio de 1' escala
adoptada.
385- — Pulverisacio: noms de los diferents
graus de pols y determinacio de los cedassets
corresponents.
386. — Maceracio; digestio; infusio y licsivia-
cio (lleixivacio); manera de practicar certes
operacions.
387. — Conta-gotes normal: determinacio de
les seues condicions.
388. — Rotuls reglamentaris per la dispen-
sacio de medicaments molt actius o toc-
sichs, lo meteix per 1' us intern que per 1' es-
tern.
389. — Abreviatures y signes convencio-
nals.
390- — Text; Materia farmaceutica: proce-
dencia y caracters. (Vid. Secc. 328.
391. — Productes quimichs: descripcio, sino-
nims, pes atomich molecular, caracters fisichs:
procediments de preparacio; reparacio; accio
terapeutici y dosis.
392. — Preparacions farmaceutiques: clarifi-
cacio y nomenclatura; procediments operato-
ris; reposicio e incompatibilidats; accio tera-
peutica y dosis.
393. — Farmdcia \-eterin5ria: formules d' us
esclusiu en medicina \-eterinaria; preparacions;
dosis, etc. (Vid. Secc. 349).
Belles Apts
394. — Arquitectura: Personal.
395. — Construccio. (Vid. Secc. 285).
396. — Estils amb tots llurs elements: mega-
Iftich; ciclopich; druidich; celtiberich.
-397.— Egipci.
398. — Babilonich y Caldeu.
399. — Xinesch,
400. — Indich.
401. — Grech y greco-roma.
402. — Bizanti.
403 . — RomSnich.
404.— Ogival.
405. — Ar^bich, moresch y muzarab.
406. — Plateresch.
407. — Estil del Renaixament: barroch, xurri-
gueresch, pseudo-classich.
408. — Arquitectura Relligiosa: basiliques, ca-
tedrals, iglesies, oratoris, amb totes llurs parts
y elements. (Vid. Secc. 31).
409. — Accessoris y dependencies de les igle-
sies. (Vid. Secc. 31.)
31
410.— Arquitectura Militar: Fortificacions.
(Vid. Secc. 56 y 315).
4II-— Edificis militars y accessoris. (Vid.
Secc. 56 y 3150
412. — Arquitectura Civil: edificis d' habita-
cio particular.
413-— Edificis administratius: Cases Consis-
torials, Governs de Provi'ncies, Diputacions
Provincials, Ministeris. (Vid. Secc. 43 y 44.
414. — Edificis judicials: Palaus de Justicia:
Tribunal Suprem, Audiencies, Jutjats de I.*
Instancia y Municipals. (Vid. Secc. 102.1
415- — Edificis legislatius: Congres de Dipu-
tats, Senat. (\^id. Secc. 42).
416, — Monuments honorifichs: portes de ciu-
tats; archs de triunf, estatues.
417- — Menuments funebres: tombes, mauso-
leus, necropolis.
418. — Edificis de Beneficencia. (Vid. Sec-
cio 34).
419. — Edificis de Sanidat y Curacio (Vid.
Secc. 34, 43, 44 y 299).
320. — Edificis d' utilidat pfiblica y policia de
poblacio: matadors, mercats. (Vid. Secc. 43,
44, 79 y 299).
421. — Edificis d' Instruccio y Educacio cien-
tifica, Liter^ria y Artistica. (V^id. Secc. 35
y 54).
422. — Edificis de correccio y penitenciaris.
(Vid. Secc. 68).
523. — Edificis d' esplay y solas.
424. — Edificis comercials e industrials. (\'id.
Secc. 319).
425. — Arquitectura Naval: personal; mate-
rial; traballs. (W\^. Secc. 64 y 89).
426. — Pintiira: ses diferents classes y gene-
ros; dibuix. (X'id. Secc. 290).
427. — Sistemes de pintar; a 1' oli, al fresch,
etc.
428. — Eynes y colors y Uur preparacio.
469. — Miniaturistes.
430. — Mosaychs.
431. — Gravadors; segelladors.
432. — Litografia; xilografia; zincografia.
433. — Decoracio d' edificis: decoradors; dau-
radors.
434. — Brodats y randes.
435. — Escultnra: Estatu^ria; talla; eynes.
436. — Museus y col-leccions artistiques.
437. — Argenteria y orfebreria: personal;
material; obres.
d^l^.~- Ceramic a: retjoleria policromada; pla-
teria: tasses, tassons, pitxers, pots, etc. Figures
decoratives. Vid. Secc. 158).
439. — Musica: solfa, armonia; contrapunts
composicio; instrumentaci6: orquestacio.
440. — Cantadors; primatxers; capelles; ope-
ristes; choristes.
441' — Organistes: orgaes y Uur construc-
cio.
442. — Tocadors: instruments de percussio;
construccio dels meteys.
443. — Sonadors: instruments de buf: de me-
tall y de fusta; construcci6 dels meteys.
444. — Sonadors: instruments de corda; de
corda y d' arch. Construccio dels meteys.
445. — Ball: balladors y balladores.
Agrieultura
446. — Agrologia: generalidats; Terres; pro-
piedats fisiques; elements constitutius; classi-
ficacio de les terres; anSlisis quimich: anAlisis
mecclnich-fisich. (Vid. Secc. 2']']).
447. — Ferns; temodes: formiguers; femades
quimiqes.
448. — Mecanica agricola: forses motores:
homo; bisties; vent; aygua, etc.
449, — Eynes de conrar la terra y els arbres;
mnquines agricoles.
450. — Feyn s preliminars: espedregar; es-
bancar; feyners; gavaters; aubelloners; barro-
biners.
451. — Conreus anuals; cavar; sayonar; llau-
rar; esterrossar; aixarmar.
452. — Conreu de cereals (grans) y Uegums:
sembrar, entrecavar, metgencar, xercolar, se-
gar, arrabassar, espigolar, garbctjar, batre, em-
botigar(gra, palla, pa'.lus); porgar. (Vid. Secc.
225 y 226).
453. — Conreu de rcls alimenti'cies (Vid.
Secc. 221).
454. — Conreu de plantes oHoses: olivera
(noms de les diferents castes); oliva: tafona;
botiga d' oli, oliers. (Ved. Secc. 229).
455. — Conreu de les altres plantes olioses:
uUastre, mata, etc. (Vid. Secc. 229).
456. — Conreu de les auzines. Noms de les
diferents classes. Aglans. (Vid. Secc. 234).
457. — Conreu de plantes fibroses: canyom
(sembrar, cuydar, arrabassar, amerar, trencar,
espedar, pentinar).
458. — Conreu d'altres plantes fibroses y ma-
nera de olrrar llur bri.
459. Conreu de plantes tintoreres y mane-
ra de treurelos la tinta (Vid. Sacc. 228).
460. — Conreu de patates. (Vid. Spec.
221).
461. — Conreu de plantes de prat y ort (Vid.
Secc. 230 y 359).
462. — Conreu de fruytals en general: plan-
ters; trasplantacio, esment, empelts, ecseque-
yar. (Vid. Secc.. 235).
463. — Conreu de figueres: noms de les dife-
rents castes de flgueres; figues (cullir, assecar,
embotigar). (Vid. vSecc. 235).
464. — Conreu d' ametlers; noms de les di-
ferents castes d' ametlers; metles (aplegar,J es-
cloveyar, fer el bass6). (Vid. Secc. 235).
465. — Conreu de garrovers: noms de les di-
ferents castes de garrovers; garroves; (aplegar,
embotigar). (Vid. Secc. 235).
466 — Conreu d' aubarcoquers; noms de les
diferents castes: aubarcochs. (Vid. Secc. 235 y
231)-
467. — Conreu de cirerers y nespleres: noms
de les diferents castes de cada arbre d' aquests
y tot lo referent a n-el seu fruyt. (Vid. Secc. 235
y 231).
468. — Conreu de tarongers: noms de les di-
ferents castes de tarongers; taronges. (Vid. Secc.
231 y 235).
469. — Conreu de pruneres: noms de les di-
ferents castes de pruneres; prunes. (Vid. Secc.
23 1 y 235)-
470. — Conreu de pereres: noms de les dife-
rents castes de pereres; peres. (V^id. Secc. 23 1
y235-)
471, — Conreu de pomeres: noms de les dife-
rents castes de pomeres; pomes. (Vid. Secc.
231 y 235^^-
472. — Conreu de magraners: noms de les di-
ferents castes de magraners; magranes: dolses,
agres y aubars. (Vid. Secc. 231 y 235).
473. — Conreu de figueres de moro o de pa-
la. (Vid. Secc. 235).
474. — Conreu dels demes fruytals: noms de
les diferents castes y tot lo referent a n-el fryt
dels meteys. (Vid. Secc. 235).
475. — Conreu de la vinya: diferents castes
de ceps; (sembrar, cuydar; reyms; vermar;
obrar el vi, embotigarlo; cellers, botes, tonells,
etc.
476. — Jardineria. (Vid. Secc. 23 1).
477. — Sistemes de conrar.
478. Economi'a rural; contabilidat agrico-
la: amos, arrendadors, amitgers, majora's, ro-
ters; feyners (qui tenen terra per sa feyna),
missatges.
flpts y oficis
479. — Gremis y ordenanses del meteys.
480. — Moliners: de vent, d' aygua, de sanch;
de foch: farina. (Vid. Secc. 535)-
481. — Forners o flaquers: pa; coques; pastes.
482. — Cuyners; rebosters: classes d' aguiats;
condiments.
483- — Pastisscrs; ne.ilcrs; siicrcrs; confiters;
xocokiters, terroners.
484— Fabricants de conserves.
485 —Fabricants de such de beure; ale iho-
lichs.
486 — Fabricant d' altres coses de beure: ga-
seoses, cervcsa etc.
487 — Hostalers y fondistes.
488 -Cass idors: cassa de ploma y de pel;
sisteines de cass ir y ornieigs; terrolers; falco-
ners.
489 — Pe-cadors; diferents sistemes de pes-
car: de penyes, de Haul y d' aygua dolsa; or-
meig; puaters.
490- — Carnissers. escorxidors.
491. — PeixeterF, '
492. — Rellotgers.
493. —Pe ray res,
494. — P'iladores.
495. — Dcbanadors: canoneis.
496. — I eixits; teixidors;m,'iquinaria detelers.
497-— Jeixidors de Hi; de ll.ma: burellers; es-
coters; flassaders.
498- — Teixidors de seda.
499- — Catifers.
500. — Apunt.idors; abaixadors.
501. — Velluters.
502. — Prensadors (de roba).
503. — Tundidors.
504. — Tintorers; tenyidors; urxellers.
505. — Sastres; sastresses; cosidores: modis-
tes; giponeres; co: illere=.
506. — Rebocilleres; gorreres.
507. — Passamaneres.
508. — Calseteres.
509. — Matalessers; \anavcres.
510. — Bugaderes; planxadore?.
511. — Capellers; boneters; berreters.
512.— Guant rs y tiraters,
5 1 3- — Espardenyers.
514. — Adobadors; assaonadors: blanquers,
(Vid. Secc. 317)
515. -Sabalers; taconers; formers (formes de
sabates).
516.— Picapedrers palete : mestres, fadrins,
manobres; tiraterres. (Vid. Secc, 288 y289.)
517. — Trencadors y cantoners. (Vid. Secc.
251 289),
518. — Guixers, cimentcrs, calciners, gravers,
(Vid. Secc. 253) .
519. — iMarmolistes: picapedres; mestres de
pedra viva; molers (qui fan moles de pedra fo-
guera); serradors de pedra.
520, — Paredadors: margedors.
521.— Pouers; cisterners; siniers; minadors.
522.— P'argues y fundicions.(Vid. Secc. 31 1).
523. -Ferrers; ferretayres; cerrellers; clave-
tayres.
524. — Armers.
525. - Torners de meta 1.
526. — Pellers; courers; llenternes; liauners,
527. - Ouincallcrs; parayguers.
528. — Gerrers; oilers; teulers.(Vid. Secc.
264 )
529. — P'usters primaters.
530. —Mestres de moblcs fins (ebnnistesj ta-
pissers.
531. — AI stres de carruatges de cualcar.
532. — Cadirerso cadirayres; cordadors y
cordadores de cadires.
533.— Torners de fusta.
534. — Fusters grossers o groHers: de carros
y d' arades.
535. — Mestres de molins de vent, de sa- ch y
d' aygua. (Vint. Secc. 480. j
536. — Serradors de cada-tre; serradors me-
canichs;
537. (jabiers.
538. — Corriolers.
539. — Baulers.
540. — Boters.
541. — Pipers; de fusta y de fanch.
542. - Cedassers.
543. — CuUerers: culleres de Buger.
544. — Impressors: caixistes; repartidors; pren-
sistes.
545. — Llibreters; encuadernadors.
546. — F'abricants de paper y de carto.
547.— Molins paperers, flassaders, d' escorxa,
etc.
548. — P^mpaperadors.
549. - Pedassers.
540. — Droguers.
55 I. — Cerers.
552.— Ferolers.(Vid Secc. 248-)
553.— Afaytadors; barbers; perruqucrs.
554. — Peiitinadores.
555. — Aregadors; picadors; equitacio.
556 _Cotxers; diligenciers; traginers; carri-
lers; carraters: carretoners.
557. — Selleters; coixiners (de parell): albar-
daners; basters.
558. — Misters; lluqueters.
559. — LIenyater^; carboners: sitges. (Vid.
Secc. 236.)
560. — Garriguers; jurats.
561. — Corders; esparters; paumers (obra de
pauma); carritxeres. (Vid. Secc. 317.)
462. — Panerers.
5.63. — P2mblanquinadores.
564. — Bastaixos.
565. — Saboners; f^briques de sabo.
566.— Vidriers. (Vid. Secc. I58y 264).
567. — Capseters,
568. — Rifadores.
569. — Pirotecnichs.
570. — Socie.l.i'.s de passa temps; cassiners;
taverners.
571. — Cacaueters; avail u eres: xuflers.
572. — Titarers.
573. — Corredors de cos.
574. - Esino!adors.
575. — A loba-cossis y ribells.
576. — Tabaqucrs y labaqueres; xigarers y
xi;:^arreres.
577. — Contrabandistes (de mar y terra.)
578. — Jng.idors (iuchs de nins 5" d' homes);
licits, prohibits.
579. — Gallistes; ciners^cans de bregai.
580. — Herbo'aris; saludadors.
581. — Hriiixots; bruixes; fnlleLs.
582. — Supertiscion-; mal bossi y demes ma-
lalties supcrsticio.-es; remeys de l.i meteixa
classe.
583. — l*"emeters; meriJa-caners.
§. 6. Manera com aquestes seccions
han d3 traballar
Les cedules d' aqiestes seccions les han de
■omplir aixi com hem esp'icat mes amunt, amb
una diferenc'a: que, en lloch de pos:ir 1' autor y
pagina d' ont es trcta la piraula o forma, han
de posar el jrant o regi^i aont cs usada y 1' hin
rccullida.
Per les piraules de les seccions de les cien-
cies iisiquest il \'oltA convendria prendre per
basse un Dicioanri bT de cada una d'aquestes
ciencie=, y anar roc n-rent Ijs paraules d' ell y
cercar la correspondencia cati ana o mallorcjui-
na, demanant indicis a les persones enteses ea
aquell ram.
No hi ha que perdre de vista que aquelles
ciencics t nen uai mala fi de piraules, descone-
gudes del poble, que no mes usen eU qui les han
d' estudiar y que no mes se trobe^l en els
Uibres.
Per 1 s seccions de Hist oria Natural coaveti-
dra molt tenir a la \Msti les'^Flores y Botaniques
catalanes, valenciines, mallorquines y ro-cllo-
neses que hi ha publicales, per veure si a sos
autors les pas=;a res p^r alt, y lo que si i posar-
ho a cedules. Per altra part, hi h\ de haver
colaboradors que s' eacarraguin de passar a
cedules tots el noms de plantes y animals d'a-
quelles coleccions; si be aixo p rteneix propia-
ment a les seccions' de n"!onumen's escrits mes
amunt Iractadcs.
N» obstaat aq lelles coleccions d' Histori i
Natural, proa bon ser\'ici larrin elscolaboradors
qui s'apuntin a les seccions de minerals, herbes,
pi ntes, arbres, insectes, pcixos, nptils, nucc'lls
y cuadrupedes, repleguia tots els noms d' aixo
que hi haja a l..seui regio, fent una mica de
descr pcio de cada cos i d'aquelles, a fi de dc nar
Hum a n-el c[ui haja d' cscriiire 1' art cle ^obre
tal nom o paraula.
i'er els pertcn_-ixents a les seccions d' oficis
mecanichs, D. Pere d" A. Penya en la carta re-
ferida proposa un sistema d: cercar k^s parau-
les y modismes de cada scecio, niol: avengut
molt enginyus.
Diu el gran humori-tich mallorqui ab la seua
simpatica ingenuid..t: «Lo que impoi ti es que
cada^seccio en les seves in\'e>tigacions segueix-
ca un orde establit d' abans y el vaja e plotant
per graus.
«Aquest orde podria esser el sigucnt:» Pri-
mer pas: Preguntar els noms de totes les
branques, dependents d' aquell ofici o carrera
que investiga aquella seccio.
«Segon pas: Preguntar els noms de totes les
castes de persones que dins cada branca hey
intervenen, ja direc'iement, ja indirectement.
«Tercer pas: Noms de les ma'eries prim -
res que cad i p .rsona d' aqueste empra, solides
liquides, o aeriformes y totes elles en referen-
cia a los tres regnes a;.imal, vegetal \' mineral!
«Cuart pa-;: No;iis dels instruments, < ynes
maq lin -s, etc. de que se val per adquirir la ma-
teria prime a, despres per neletjarla, per pre-
pararla, per traballarla, per refinarla, per com-
probarli, o coitra-t rla, p^jr |)Osarla en estat
de const tuir un producte nou, que va prenint
noms d ferents nixi com \ aria d' cstat; per do-
narli despres sortid i o per tenirla guardada.
«Ouint pas: Noms que poden prendre aquets
prodactes ab el temps per variacio de aspecte
o per alteracions de idtres castes.
«Sise pas: Xo 11s que prenen o se donen a
n'els desperdicis.
«Sete pis: Noms dels punts ahont se guarden,
se troben, se tenen, se elaboren, se venen, se
amagatzemen».
Agraim de tot cor a nel Sr. Penya tan liu-
minosa y aguda proposicio, y creym que sera
d'un profit ben gros per I'obra del Diccionari.
jja cssegur que'ls cola!-)oradors no la deixaran
caure en terra, y la pendran per norma y pau-
ta dels seus traball--.
En les cedules del Uenguatgc vivent, per
que elles presentin les p:iraules vives amb tot
el seu relleu y forsa, se fa precis tambe po.'ar
la frase aont el colaborador la senti, en no es-
ser qua sia una paraula conegudissima, que ro
oferesca cap dificjltat. Aquestes frases valdrdn
mes que totes Ics espl cacions y comentaris. Es
uia observacio aqiusta que 'n's feu D. Pompeu
Fabra, qne val a pes d' or. Es cosa de tenira
ben present.
Hi haura seccioa^ qu^ pronte estarin agota-
des perque no s..n giyre els seus termes y^'mo-
dismes. t-n considjrar els colaborcdors que la
seja sxcio esta ag -ta.la, aixo es, que no hi hi
pus paraules ni p.is modismes d' aquel ram, a
1-s hores lo qu' ha:i de fer, posar dinsun sobre
les cedules que ha r in fetes, deniunt escrinrehi:
Cedules de tal scccid\ y enriarles a qualsevol
d3 s secretaris o a n e'. qui firma la present.
;'Y d^spresr Ivn<.e-;tir una altra seccio, y jha-
la envant a segar y a espigolar dins aquel nou
camp, fins que hi roinang i un bri dret' o una es-
piga alloure! Y, ga\e!les y garbes fetes, jcap a 1'
era s h:i dit! y jfora son! y a un altre camp son
les feynes.
^Oue hi haura anib aqiiest sistema de traba-
11 ir moltes cedules repetides, no sols en les sec-
cions d-d llenguatge \-ivent, sino en les dels
niDnuments escrils.?
Ja hu crech que si; pero tots els mals que nos
x'engucn, jque sien com aquest!
35
No es un mal gayre gro?, y per a'tra part es
inevitable si han d'.s er molls els que coclabo-
ren, y no hi ha mes remey que esserho per la
cosaferse, y si volem que surta mitjanament
presentable.
Con mes cedules hi lia h ija d' una meleixa
paraula, millor. Aixi se \'eura que la cosa est^i
feta ben amb conciencia y amb coneixement
de causa: aixi nos p.)rem fer forts en lo que
direm.
§. 7. Mostra de les cedules de les seccions
del llengfuatg-e vivent.
Convendr^ que 'n fassjm uncs quantes per
donar cami a n-els qui no hi tenen gayre la ma
trencada.
En farem d'un parell de seccions.
Ventaqui un raig de la seccio 26: Persones
de la Iglesia.
£- X o-
3
T
=!
( J
CL
cn
n
^
^ 3
>
36
"^ 55-
7 9.
^ 3
2- S.
rtj- ?j
crq
crq
I/)
a-
o
W
a
■-•
"1
vO
r-
•^
3
w
en
SJ
^
n
r^
^
o_
rD
— '
■-t
3
O
o
>J
►1
re
C^
n
""^
a>
ro
cr
a>
3
en
cr
re
CL
»-^
(D
^-^
JD
><
O
n
3
o
a-
£/)
~
re
c
3
71
3
D-
^
a.
re
o
a
t;
CO
cr
en
•
■73
n
in
re
re
c
3
re
3
o
B-
o-
n
re
i£.
i"*
re
o
N
re
"1
o
re
"■
X
o o
re a; g
r. "1 o
?-^'"
c ^ o
3 "■ r^
re L-' S3.
3 ^- ST
S CL
y P en
* 3 hri
C/q
c^
re
re
d
o.
::;
D
-n
r-r
re
re
t/3
"O
p
a
•-!
o
tn
o.
U-
„n
re
r;
3
re
t/3
re
3
w
^
2 O
c n
Oq
3 r:
<-f -J
0- -
r. :t
cr:;
37
o
00
/^
Filolech:
o
J3
professa
o
en
P
P
p"
p
B*^
00
o
^
^
CfQ ~
3
c •<
o
r. x
r^
eg-
°2
p"
S w
J
-=?- ""
p
^^ (t
st
-_
Q
'< n
>-' r '
o^ 5
crq
p
- — o
PS
-o -
_.
«
P 3
n
'■ -^
;_
P >-.
,
C '-'■
_o
^ c/-
-•
O rs
o
r^ n
C/1
-1 c
~
^ 3
r .
o :3
?T^
p'
^ 3
2.
o.
CO
O
3
ra*
cn
Cfl
O
-o
_-
P
^
•-t
''i
P
--
c
o
■J)
3»
^
a
-I
ft!
fT
a:
O
^
";
'O
n
?r>
o
i-t
o_
3
U
o
"O
C/3
°3
o-
pr
3
TD
O-
y
rt
't
("^
W*
n.
(T
o
&J
w
"1
3
0)
^
n
o
w
^
c
o
-o
m
-e
CO
-r5-
9t
^~^
p"
-1
&r
-J
— ^
^
c
3
<— ;;
^
^
>'
aj
Os
^
(X)
y.
o
rr>
Os
cn
CO
^
CfT
V
a-
ft>
o
3
CO
o
■-s
c
►o
r!
c
CD
■"•
3
ro
<-r
O
Cfq
•n
1 ,
P
fO
cr
p
(T)
3
cr
O
00
CO
?=o
Rel: elem
prefigs o
ent primordial e inmutable d'
suffigs que s' hi adhercixen, co
j>
c =
to 3
a paraula, qui am
titueix la paraula
cr
o
i-n
J^
O)
oo
5'
n
CO
Ofq
p
a.
Q,
-!
p
3
g
VJ
CO
Q
n
p
Crq
O
CO
3
►o
O
3
c
n
PN
ro
3
0)
~
fD
ao
CO
O
p"
'^
CO
c
fD
CO
*~^
m
3"
-o
P
p*
O
<|
CO
o
o
(—
J^
p
co'
3_
CO
3
p'
CO
CO
•<;
d.
o.
Q
p
2-
p
CO
p
3
3
cr
CO
P
c"
2-
CO
CO
p
n
aq
cr
-'
p
P
CO
CO
O
CO
D-
n>
fT
c
Q
C
CO
fD
3
ST
39
G_ en
^
Did
egado:
evega
P
^" ^
« en ?2
i— CD
C O
cn ^3 p
P o S
« en O
-^03
-; 3 en
cr "^
P n) G.
D n>
ro
_ p
3
O-y^
?;■ p
en
' ^-^
-O 5"
~
►n p
ri-
o. ^
(T) p
:ri
'^ 3
3 3
m p
f" 3
:l n
g 3
S a.
ro
^ 9-
73
c -Q
<n C
- ro
^ n
c —
3. en
00
r, '
Escarader: el qui pten
gito, significa el qui te u
pd
P
3
P c
3
?,
P
in !"
_
^ S
M
!" P
•
da. Escarader, sense
de segar.
3
(Dv
CO
^
>
p
3
p
3
en
CO
p
W
"O
-t
(T)
P
1
"-i
Cu
en
C
3
P
Br
P
c
3
"
P
•-S
-0
r3
p
r-r
n
■n
5^
n
(T)
rt-
a
i— ^
3^
-3
n
3
en
^
J"
1^-
3
r4-
P\
fti
£2.
3
rr
p
-0
CL
"
-1
ru
CL
n>
C;
3
2
-9
en
— '
"^
03
::
T
p
??
-<!
3
P
►a
P
en"
n>
<:
3
c
3
p
p
ol
p
0-
CL'<
00
Donadora d'aygi
cl cdnitx y lo que
ona aygua en el tal
f— 1
- 3- rt
p aj
cr 3 y
^ 3 q
P
^ g p-
en Q CL
3
n ^ ^
P
rD C-
3 r- 2.
en
X >'' en
en i^
s - =^^
CL
en _; "-t
p" r* i"
■ _- _o
CL 3
m CO -•
CO CO
c Q tn
^5 CL
2. -
>< ^
CL
v< 5-
^- p
C n
en ~.
40
• ^
^
>
Os
73
C
•
>
c
ro
w
r>
o
c_
T
(T)
<
2.
—
CO
o
o
w
B
•-.
o. .
>
^ —
f-
O
D-
:i
c:)
P
c '
3
•— .
r
;^
v:
iz::
c
'o
D
Com hauraa no' at els lectors, ademe^ de
Ijs cedules de la Secc. 26, n' hi hem posades
algu 'es de les Sccc. 105 y 452.
Creym que amb aquesles v.'nt ja n' hi haura
prou com a per mostra.
Les hem enumeradcs per mes clarcd.it en
les notes y ad\ erlencii s que hi anam a fer.
lA colaboradors no les h n d' enumerar de
aqucixa manera, sine scgons queda ad\'ertir.
Hem posada 1 i d'. finicio o dcsci ipcio de cada
par.iula ja qr.e hi ereir.
1-ds colaboradors no importa que s-^ buyden
el cap enfjirQolai t la dcfmicio o la descripcio:
bas'. a cjue posen lo ii dispensable per donar a
com prendre la siunifican^a del mot.
A les ceduLs 7,IO y 1 1 hem pjsada 1' e'dmo-
logia de la paraula. Sempre que' Is colaborailors
sapien o sosp'ten una etimoh gia, con\-e que la
posen.
Le3 v'uyt cedules. derreres van deilicadas a
n-el ram de se;gar,com una mica de mostra de la
mcnera d' eselo\eyar, d\ agctar un 1 scccio
cercant les paraules segons la pauta que pro-
l>osa el Sr. Pe.Tva. Aixi cs com se 'n han de
desfer els colaboradors: pensar amb aquell mot
y amb aq ell altre, y jha'a una cedula plena amb
cada un! .Aixi hi ha qiu' "crho am') tots els
aits oficis y p otessions.
A les 17 y iS hem p^s st, baix d^ 1' esplicacio,
Mj,nacoi\ y a la 19 A/nj-o, perque son p iraules
usades en aquesls po'.les, y no sabei si ho son
aixi fora d' alia. Ji hem d t <|ue se!iip:e conve
p ns r el punt aoiL es recullila o usada la pa-
raula, en no esser que se Irael. de [)araules com
les de les altres ce lales, qui son de to'.es ies
reeio s.
§. 8. Manera cl-3 funcionar les diferents
seccions y el conjunt.
Lolllm. Sr. Bisbe de Mallorca ccdeix la bi-
blioteca de son palau per 1' obra del Dicionari,
aixo cs, per reunirs'hi els colaboradors com a
tals, les vegades que \'u len, per guardarhl les
cedules y per tot lo referent a n-aixo.
41
Alia convcndra que 'ns vegem d' en tar t ea
ta it pjr caa\'iar inipress'ons, per resoldre dup-
tes, per orie itarnos, per eostenirnos, per animar-
nos uns amb al res.
Hi \r\ d' haver reunions de dues c'ases: ge-
nerals, aixo es, de totes !es seccions, y particu-
lars, aixj es, dels qui compondran una seccio
determinada.
Les generals no po leu esscr molt frecuents
perque d;;en massa erenjue, y l!a\o que hi
hauria peril! de cansar la gent.
Ara les p irt c.ilu'S si que con\'e qu: sovinet-
gen.
Com p real' seccio no bistara un ni dos
col lb )rador-,, sino que coave que sien una p u--
tida, a ft d - q.ii mei facilmjnt afinin tutes les
paraules y ho duguen ben arreu, per aixo con-
vendra qu'e's d' uni meteixa seccio se vegen,
s' eniengu^n, se re,>artesquen la f_'ym, y 1 avo
d' en tant en Ian aplegarse, y mirar com tenen
la cosa, y redressar lo esguerrat, y ouip ir les
faltei y buyt^ fini a deixar la cos.i tot lo com-
ple a que sapi^n y puguen.
N ) cr jym del c is haver de deva'lar a mes
menu !e \cies y e itressenyes, perque ni nos
fig iram poL'rh ) preveure t't ni tenir solucio
p-r tot.
E-tim segurs de qu^ la intelgencia, discre-
cio y entisiisn' dels colaboradors resoidran
les dii:ul:it3 y emperon-; qu^ se presen'.en.
N ) hi h\ que obli:l ir que «la meteixa feyna
ens2 iya>, d;u 1' adagi. Per aixi) e-speram que el
meteix traballar a n-el Diccionari, nos ha d'en-
senyar; nos ha de (cr veure nioltes de coses qu'
ara no co le xem; nos ha de dur a reso'dre
questions que ara p2r a-a no sabem desliatigar.
Pe-- tot is aq leste i raons no presentam un
R^ tglament amb un articul it llargarut, estab'int
girirqiies y carr^ch=!, s^.ayalant atribucions,
drets V. d"veri, a n-aquest y a n-aquest altre;
sin ) qtie 'ns limit im a propasar criieris y nor-
m :s de t -a'-) dlar, dei.^ant amp'.ia liihertat a tot-
hom ptr prendre y deixar y modificar, segons
-qualse\ol crega conxenient.
Centre freneral aont poden dirigir la
correspondencia refenent a n el Diccionari:
Palma de Mallorca — Serra, 13.
Tengaen c 1 con'e 'Is colaboradors que les
cedules y escrits per el Diccionari Ijs p xlen
enviar per el correu com original de impren-
ta, aixb es, amb timbre dimpresos, posant de-
man': el sobre o eavoltori: Original de ini-
renta.
IV
Els Secretaris
Com hi haura tan a feynndi de distribuir
cedules en blanch y rebreles plenes, y comple-
tarles y classiricarles, coniestar a consultes, do-
nar instruccion.s yesplicacions; y 11 ivo per el b'sn
cami de la cosa es indisj)ensabie dur un llibre
aont consignem lo mes culminant que nos suc-
ceesca y les deterniin icions que prenguem
sjbre diferents punls y coses que s^ prenlarnn
— se fa necessari constituir una partida de
Sacretaris, que con\e que sien jo\es, perque los
caldra tenir molt de djji: y entusiasme. Los
quals s' cncarregaran, d' aquesta feyn.\da q^JC
acabam d" indicar, rcpartintlase com a bona
gcrmans, a fi de que result f ilaguera y dugue-
dora, X esperam que hi resulttira per alio que
diu 1' a lagi: somada de gust no pesa.
Per lo tant un dels Secretaris, aixi com ells
se Cvinvenguen y relle\'an,se d' en tant en tan^,
dura un llibre aont consgnard en termes plans
y lac3nichs les reun'ons generals que hi haja,
Is determinations qae s' hi prerguen y tt)les
aquelles coses (|u ■ ojorreran qu' ells considercn
digues d' ess^r consign ide-.
Kls Secretaris s' han de fer carrech de les
ceduljs plenes que 'Is colaboradors ks entre-
garan, y les han de rcpassar d' en una en una
a veure si tenen cap min^•a o erra la, per redres-
saria si n' hi ha c;ip. SoI:)ie tot, han de notar si
la letra iniciai de 1 i paraula, objecte de la cedu-
l.i, posada a n-el cornal.') superior endret, e^-fi
ben posad.i, aixo es, si es la lielra qui per-
toca, perque com hi ha la a atona y la e fosca
qui se coiifonen, v. gr. ahuii- y Kitiinar, es fa-
cil que hi haja colab -radors qui les confcnguen.
Aixo establcix a n-eU Secreta-is r.idressarho.
Ells h m de complet \v les cedules tretes dels
monuments escrils, po^ant];imb abreviatura el
titiil del llibre o document de\ant la indicacio
de la pdgina, (jue h.uira posada '1 co'.aborador.
Les abre\i itures han de csser molt breiis;
basta que hi h ija les ILtres inicials d?l titrd del
llibre: v. gr. Tirant loBlani h=TlB; Historia de
Pollensa:^HdP, Boletin de la Sociedad Arqueb-
logica Lu'iana — B IIS-AL.
Vcv des'.latigar aqueixes abre\-iatures no hi
haur.i mes que apellar a la llista de les meteixes
per orde alfabetich que posarem, si Deu ho vol,
a n-el Diccionari dcvant de tot.
Tambe sera alou dels secr.taris cla^sificar y
ordenar les cedules, primer en seccions y lo
derrer de tot per orde alfabe'.ich.
4^
Ells han dc dur llis'es generals de colabo-
radors y llistcs particulars dels qui compon-
guen cada seccio, y sobre tot en la seccio de
monuments escrits, han de tenir anotat cada
colaborador de qu'n ilibre o de qiiina part
de tal Ilibre esta encarregat, a fi de no fer
coifusions.
Els secretaris han d' esscr els qui duguen el
cap mes calent en la cosa; s' han de penetrar
be de ks in^truccions d' aquesta Lletra y del
Bolleti y de tota 1' estensio y trascendencia del
pensament, a fi de poder contestar a les consul-
tes que los foran.
Els Secresaris, designats fins avuy, residents
a Palma, son:
Lo Rt. D. Miquel Gaya y Bauza, Pre. — Bisbe,
14.
Lo Rt. Sr. Rector del CoMegi de la Sapiencia.
D. Antoni Rubi, estudiant. - Brossa, 31.
D. Llorens Riber y Campins, seminarista,—
Seminari.
D. Jacinto Nadal. — Zagranada, 8.
13. Pere Sampol y Kipoll.— Font y Vich, 7.
D. Salvador Galmes, seminarista. — Semi-
nari.
V
Els Corresponsals
Ademes dels Secretaris, qu' han de tenir la
residencia a la Ciutat de Mallorca, hem hagut
de constituir Corresponsals o representants de
1' obra del Diccionari a les diferents re-gions y
ciutats principals del territori de la llengua,
els quals estan encarregats de propagar 1' idea
cercar coL-;doradors y organisar els traballs Icc-
sicografichs a les seues ciutats o regions. Ells
convendria que const'tuissen un o mes secre-
taris per que los aussilinssen en la gran fcyna-
da, per 1' estil dels Secretaris de qui acabam
de parlar. Deixam tot aixo a n-fl seu arbitre y
discrecio.
Aquests Corresponsals nos hc'in d' cn\ iar les
llistes de colaboradors que repleguin, per no-
saltres incloureles d ns les llistes generals y en-
viarlos el nombre que hi tendrin. Y no sols
ens han d' enviar ta s llistes, sino tenirnos al
corrent de lo principal que ocorrega, referent
a n-els traballs del Diccionari, y nosa tres tam-
be los ho escriurem a ells.
Les sup'icam amb tota la nostra anima que
per amor de Deu y per 1' amor que tenen a la
nostra llengua estimadissima, que despleguin
una gran acti\-idat; que no se deixin acostar de
cent llegues la peresa; que posin totes les seucs
forses a n-el servici de 1' obra del Diccionari.
D' ells, dels Corresponsals, dependeix en gran
part I'eczit de 1' obra; d' ells dependeix que les
diferents regions de 1' idioma se posin en comu-
nicacio frecuent, y aixi cresquin entre les me-
teixesy s' estrenguen els vincies de germanor
y simpatia; d' ells dependeix que U s regions s'
(ntenguen, fassen tot un cos, y contribuesca
cada una a I'obra amb tot lo seu cabal lingliis-
tich; ja que sols ben aprofitades, ben concor-
dades y unides totes les forses y tots els ele-
ments que hi ha encara dins aquestes regions,,
por.'i e-ser un fet aquest Diccionari projectat.
jPer amor de Deu que s' hi ficsin be els Co-
rrespons-als! [que se 'n penetrin fort de la im-
portancia y trascendencia del seu cdrrech! Que,
si s' hi ficsen, si se 'n penetren, estam segurs,.
seguriseims, de que se 'n desferan be de tot, y
1' obra sortira aixi com cal.
De Corresponsals ja 'n tenim un cstol bri-
llantissim, que de cada dia ser^ mes gros, si
Deu ho vol. En tenim a les altres illes Balears^
per tot el regne de Valencia, dins el Rosscllo y
a n-els punts principals deCatalunya. Cap regio
ha de romandre sense, si Deu ho \ol y Maria.
jPer Deu y per la llengua materna, Srs. Cor-
responsals, coratge y fora son!
VI
Elements amb que contam
M ssa bo es de veure que se 'n necessitert
molts per un diccionari aixi com 1' hem conce-
but, aixi com es indispensable que sia. No es
obra d' un ni de dos, ni d' una dotzenn, sino
de centenars de persones. Se necessiten molts
de c;ips, moltes mans, y sobre tot, molta de
forsa de voluntat, molta de abnegacio.
Contam primerament amb la providencia de
Deu nostro Senyor y ab la assistencia de la
seua Santissima jMare, la Purissima Verge
oNlaria, y dels Angels tutelars y sants Patrons
de la rassa catalana. Deu A-a dispondre les coses
de tal menera, que 'n el tranpcurs dels sitgles
se formas en el mig dia d' Europa aquesta
llengua nostra benvolguda, y cresques y arre-
las y se pcrpetuas dins tants de territoris. Y feu
qualque cosa mes: de generacio en generacio
la dota d' estols de escriptors il-lustres y farno.
SOS, los quals la regositi;iren, la embelliren, ]a
estengueren, 1' aixamplaren, 1' enaltiren, ay.
mentant sempre mes el tresor inponderable de
la seua opulent literatura. Deu 1' ha sostengu_
da, y la ha feta surar demunt totes ]es calamar-
ses, turbonc:des y temperas, desencadenats
contra ella, sobre tot durant els da' rers sigles,
per ferli fer u 1, per esveirla de dalt la terra,
per esborrarla del llibre de les I'cngues.
Dell nostre Senyor y ''i seua Santr'ssima
Mare, que han co ser\-ada viva la nostra Ilengua
fins avuy, confiam que nos daran forsa y nos
concediran la seua gracia, per poder dotar
aquesta Ilengua d' un element t.-int podcros de
vida y de cultura com es un diccionaii de totes
les seues epoques y regions.
Contam en segoa lloch amb la bendicio,
aprovacic) y encoratjament qu' ens donen lo
Eminei tfssim y ExceMentissim Sr. Cardenal
CassanyeSjBisbe de Barcelona, y los hscellentis-
sims e IMustn'ssims Srs. Arquebisbe de Valen-
cia y Bisbes de Girona, Oriola, Lleyda, Solsona,
Torfosa, Alerorca, Mallorca, Vich y Perpinya y
lo M. I. Sr. Vicari Capitular d'lvissa. De manera
que son casi tots els Prelats dels territoris aort
se parla la Ilengua, qui beneixen el projecte de
diccijKri, qui ens encoratgen a durlo a\ant,
qu3 desitgen fort que pronte sia un fct. Baix d'
aquestes bendi. ions sngrades, baix de la bendi-
cio de la Iglesia Catalana, proniotora, impulsa-
dora y protectora, ara y sempre, de tot quant
sia be, millora, a\ens y enaltiment de la Patria,
es e\'ident que nos hem de sentir esperansats
de bon de veres y plens de coratge. Baix de tals
bendicicns, si nosaltres feym lo que pertoca, si
hi corresponem, si no se pert per nosaltres, hem
de mereixer per forsa les gr^cies y dons celes-
tials y temporals que nos son indispensables
per dur 1' obra a bon terme. La bendicio dels
Prelats de s territoris aont se parla la Ilengua
catal na ha d' esser per 1' obra del Diccionari
una pen\'ora d' un valor y de una eficacia fora
mida de\ant Deu y devant els homos.
Conlam en ters lloch amb el movimcnt ge-
nerosissim, qui b:itega y se nota aontsevuUa, de
simpaU'a y afecte y aficio a n-aquesta meteixa
Ilengua nif.terna.
Aquest moviment c^ ja una gran \ ictoria:
aontsevulla trobam l!e\at posat, fins y tot alia
ont un manco s' ho e^perava. El camp ja es
noslre: els inimichs se baten en retirada; anam
demunt fulla...
Sobre tot, tenim la jovin'ut, sempre gtne-
rosa, noble, desinteressada, resolta, fervi-nt.
Amb la nostra jo\-intut contam principal-
ment y amb tots els homos granats qui tencn
el cor jove y 1' ^nima jove.
Amba questa jovintut contam: ella rcspon-
dra amb entusiasme a n-el nostre crit: ella hi
ha respo t ja, grades a Deu.
Sense haver anunciada la idea d' una mane-
ra solemne, passen de docents els adherits a
43
Mallorca y fora Mallorca, '') y d' aquesls ja n' hi
ha una paitida qu' han comensada la tasca de
fer cediiles, y qua'cun n' hi ha que 'n te un pa-
rell de mils de fetes.
Molta confiansa tenim amb la bona vohin-
tat, amb lo bon stntit, amb 1' entusiasme dels
qui ja son venguts a fernos cost t y dels qui
vendian.
La bona voluntat, el bon sentit, 1' entusias-
me, a n-el servici d' una idea noble, flta, des-
interessada, com la del Diccionari qu' anam
a emprendre, son una fors-a imponderab'e, son
unes grans palanques, son uns factors de gran
potencia: les sobra virtut per obrir camins per
dins males petges les mes inaccessibles, per
aplanar les muntanyes mes alteroses y agullo-
nades, per tirar ponls di munt els barranchs
mes amples y mes fondos, per decantar tols els
ostacles, per veneer fins y tot els impossibles.
Contam tambe ab la cooperacio franca y re-
solta, ab la cooperacif) importanti'ssima dels li-
terals mallorquins, gloria de les lletres p^tries,
que 'ns assistir^n amb 1< s seus inapreciablcs ta-
lents y amb los tresors de la seua esperiencia.
No sols contam amb aquests benemerits de
la Patria, sino que confiam de qu' els literats
y amadors de la Ilengua de Catalunya, Rosse-
116 y Valencia no nos han de negar la seua coo-
peracio. A 1' hora d' ara ja ens han ofer.da la
llur, entidats tan importants com lo Molt Re-
verent P. Lluis Adroer, de la Companyia de
Jesus, Provincial d' Arago, lo Dr. D. Marceli
Menendez y Pelayo, los catedratichs de 1' Uni-
versidat de Barcelona Drs. D. Joseph Balari y
Jovany y D. Antoni Rubio y LIuch, Mossen
J.iume Collell, Mossen Jacinto Verdagucr, don
Pompeu Eabra, los RR. P. Jaume Xt nell y P.
Antoni \'icent, jesuitcs, I). Ramon Pic6 y
Campamar, D. Jaume Masso y Torrens, D. Joa-
quim Cases, la Seccio Catalanista de la (!]on-
gregacio de Maria Inmaculada y Sant LIuis
Gonzaga de Barcelona, el Circol Literari de
Vich yd' um manera especial sos membres
caporals D. Lluis B. Nadal y D. Eranccsch Rie-
rola, D. PVancesch de P. Mestres, de Tortosa,
Moss. Julia Sanjuan de Morella, D. Salvador
Guinot de Caslello de la Plana, D. Pascual
Boronat, Pre , D. Geroni Eortesa y D. Eran-
cesch Badencs de Valencia, y a n-el Rossello
contam amb la ajuda resolta y entusiasta de
Mgr. Carsalade, Msbe de Perpinyc't, qui s' es
oferit a recomanar aquesta obra del Dicciona-
ri a tot el seu illustrat clero, y ademes s' es
oferida en tot y per tot La ^ociete Agricole
Scientifigne et litteroire des Pyrenees Orienta-
les y lo Patronaigc de Sant Mique/, aont hi ha
Avuy, 13 gener, 903, ja son iiso. Nota de la 3.* edicio*.
44
apleguts lots els elements de mes valua del
Ro->se I's aont lii ha homos com I'2n Prepratx,
Moss.n Bon.ifor.t, E< I'cre V;dal y Kn Del-
pont, tan bj emerits de la Llen.(ua y de la Pa-
tria Ells cercar.in i er tots (.is cndrets d' aque-
lla r.gio importantisi-ima g^-nt tiempaduper
rCiiLgar, tin-; alia aont ire puga, el tr sor lin-
gu s ich que hi qucd-i cnc.na, per que figur
diguam n tlins el Diccionari.
Vm co.ifiam mo I d' aqujlls germans nostrcs
estiniad ssims, tl' aque:.s amijhs corals, d'
aqi:el!s Catalans de France, qui i onse v<.n ad-
mira'jl m n lo'a la feso.nia, tot 1' ayre de la
nostra r.issa.
Cont nil ademes ab un alt re element: els tra-
balls impo tantt-sims y ben a\-ensats que sobre
el Dicci. nari eti'iiologich deixa U. Tomas For-
teza, a! eel sia, aont hi ha gran part de les eti-
mologies catalam s. Els hereus del meritissim
escriptorhan p sat a la nostra disposicio aquest
tresor. Estam segurs que Deu fara brollar, ea-
tre els centenars de colaboradors que tendrem,
col!es de filolechs que- repreniiran 1' obra d'
aque'd Mestre iMustre, y la completaran aixi
com pcitoca.
L' emp.-esa es grossn, es llarga; demana
molt d.' pit, molt de seny, molt de such de
cervell. Es'.am segurs de c nir el pit. Si tenim
el such de cer\ e 1 y el seny que nos c 1, no ho
hem de dir n'^saltres: ho (lira hi nostra tibra.
VII
Conclusio
Vetaqui e! nostra pensament y la manera
con trobani que '1 poriem reaiisar.
Trecisamcnt perque comprenem que 1' em-
presa es gogantina, colossal, y estam conven-
suts de la nostra curtedat y petitesa, per aixo
cercam, per aix") imploram el concurs, la coo-
perac'o de tots els amichs de la llengua, tota
vegada que sols donantnos tots les m.ins, fent
tots un cos, es possible arribar a I enfront, y dur
a cap aquesta obra magna.
El pensament y la m ncra de realisarlo que
acabam d" esposar, proposam a to'.s els amichs
de Mallorca, Catalun\ a, \'alencia y el Rosse-
lio, a tots els amiclis d^ la glor'osa, de la po-
L'nt, de 1j vale ta, de la estimadissima llengua
mnterna, parlada fa tantsde sighs a n-:iquest'.s
her6yqu( s y nobilissimes regions dj 1' antiga y
f.mosa nacionalidtit catalana.
A tots els qui parlen. a t t ; els qui e timen
aquesta lengua, d gucnmli ma'.loiquina, c ta-
1am, \alenciana. Hem sina, ro .sellone-a (per
el nom ni> 'ns hem de desaw n'r i, a to s nos
dirigim, a tots denianam aju la, socos, cojpe-
racio, cost it y assistenci.i.
Amb tota liibertat, amb tota iugenuidit qu^
nos d'guen el .-eu parer, que proposin les nio-
dificacions que creguen del cas, tot al 6 qu' haja
de ser^/'ir per fer anar a\ant aquesta obra, firs
a arribarla a bon term •.
Que Deu nostre Senyc^r la beneesca, y li
prosper, y 1' ampar fins qi e la tenguem r.c .ba-
da. Amen.
Dhida del B. Ramon Lull, 3 Julol, IQOI.
TAULA
Tags
Proposta del pen anient 5
Que es lo que volem fer 7
Manera de realisar el psnsament:
§. I. Com han d'ess^r Ics cedules . 7
§, 2. Lx-s seccions: Seccio de monu-
ments escrits 8
§. 3. Mo^tra de les cedule^dc 1 1 sec-
cio de monumenl-S cscrt-^ . . 10
§. 4. S ;ccions del llenguit oe \'i\ent 22
§. 5 Llista de Ics Seccions d 1 Ilen-
guatge \"i\ent 2},
rd}rs_
V.
V[.
VII.
Seccions
§. 6. M nera com acjue tess.-ccii
lian de traballa- . . . .
§. 7. Mosti'a de les cedules de
Seci gs del llcn^^matgc vivc
§ 8. Mancra d- funcionar Ics d
rent- seccions y el cjnjunt.
I^ls Secretaii'^
Kls Corresponsals
\\\ men's . mb quo contani. .
Co !C1US!(')
■ns
Ics
nt.
24
34
30
41
42
43
44
40
9^6 8
UNIVERSITY OF CALIFORNIA, LOS ANGELES
THE UNIVERSITY LIBRARY
This book is DUE on the last date stamped below
ID-URr
Form L-9
2.- Ill -2. US (5203)
OWVERSITy OF CATJFfWrNU
AT
IOSANGEUE&
PC
C68 lexicographical
n otes on the
jr7TT~r.
PC
3887
C68
iiiiiiiiiiil^
D 000 842 478'
